Mans Unides ONG - Revista 189

o c t u bre- de s e mb re 2012

●● Combatre la pobresa

investigant la malària

●● L’emoció per

la feina ben feta

Sistemes de salut: reptes per als països en desenvolupament

Butlletí núm ero

189

S U M A R I

Editorial

3

Col·laboració Combatre la pobresa investigant la malària

4

Entrevista Monsenyor Kyrillos Samaan

6

La veu del lector

8

Crònica del món

9

Colòmbia. Rafa Gómez.

Presidenta de Mans Unides: Myriam García Abrisqueta Consell de Redacció: Ana Álvarez de Lara Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo José Antonio Martínez Cristina Redonet Rafael Serrano Soledad Suárez Ignacio Ussía Coordinadora de redacció: Pilar Seidel Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva Col·laboren en aquest número: Marta Carreño John Aponte Macarena Aguirre Beatriz Hernáez Sebastian Ullathottam Magdalena Pérez Waldo Fernández Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

Reportatge L’emoció per la feina ben feta

12

Ressons del Sud Sebastian Ullathottam

14

A fons - Informe Sistemes de salut: reptes per als països en desenvolupament

15

Notícies de Mans Unides

23

En Primera Persona Magdalena Pérez

27

Els nostres projectes 28 A El Salvador. Prevenció de la malaltia de Chagas A la Rep. Dem. Del Congo. Un conte fet realitat Mans Joves

32

Col·laboradors i amics

33

Les nostres recomanacions

34

4 / A la Col·laboració, John Aponte, membre de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ens parla sobre els avanços en la recerca i el tractament de la malària.

6 / Monsenyor Kyrillos Samaan, que actualment ocupa el lloc del patriarca d’Alexandria com a cap de l’Església copta catòlica d’Egipte, va passar per Mans Unides i el vam entrevistar per conèixer la situació que l’Església viu en aquell país.

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. ISSN: 2174-5684 Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

12 / Amb el reportatge d’aquest número viatgem a Zàmbia i Malawi, on Mans Unides dóna suport a projectes agrícoles, educatius i sanitaris que estan permetent a la seva població trobar un nou horitzó de desenvolupament i progrés.

28

/ A El Salvador, la malaltia de Chagas, gairebé oblidada, causa la mort prematura dels més febles.

FUNDASAL du a terme, amb el suport de Mans Unides, mesures de prevenció que obren l’esperança de la seva eradicació total.

E D I T O R I A L

Tinc set Mans Unides basa la seva feina en l’Evangeli i en la Doctrina Social de l’Església, que són els motors que l’ajuden a lluitar perquè els pobles més empobrits aconsegueixen el seu desenvolupament i són una força imparable que predisposa a la solidaritat, al compromís amb els altres i al servei infatigable als nostres germans.

I per això, a l’Evangeli trobem les raons per les quals Mans Unides situa la persona al centre de tot el seu quefer, procurant el seu desenvolupament integral i no sols l’econòmic; perquè si no tenim en compte la dimensió cultural i religiosa de la persona no aconseguim el seu desenvolupament verdader.

L’evangelització no es pot oblidar dels greus problemes que afecten la justícia, la violació dels drets humans i la pau al món. I, al seu torn, l’autèntic desenvolupament no pot prescindir de la dimensió espiritual de la persona, perquè aquesta dimensió transforma radicalment el concepte mateix de desenvolupament.

Respecte d’això, Pau VI deia que entre l’evangelització i el desenvolupament humà hi ha llaços molt forts, perquè la persona a qui cal evangelitzar no és un ésser abstracte, sinó un ésser que viu en unes coordenades d’espai i temps, en les quals es donen situacions socials i econòmiques molt concretes i injustícies que cal combatre i eradicar.

En efecte, ¿com podem proclamar el manament nou sense promoure, amb tots els mitjans al nostre abast, l’autèntic creixement de la persona? Aquesta és la raó més fonda de més de mig segle de campanyes contra la fam a Mans Unides: estimar-se els uns als altres. És a la persona concreta a qui volem ajudar i les societats en què vivim, les que volem transformar. Perquè cada persona és un ésser únic. D’aquí que la nostra feina vulgui estar al servei de tots i cadascú, però en les seves circumstàncies històriques, que és el primer camí que l’Església ha de recórrer per complir la seva missió.

A Mans Unides creiem que el dolor i l’esperança dels nostres propis germans, sobretot dels pobres i dels que més pateixen, haurien de ser més nostres. Voldríem que qualsevol patiment humà trobés ressò en el nostre cor.

Així, tot aquest esforç solidari, basat en les raons que hem exposat, ens va portant a allò que considerem que és el verdader desenvolupament: el pas de condicions menys humanes a condicions més humanes per a tot el món; que aconseguim eradicar la misèria dels qui malviuen sense el mínim necessari, i la pobresa moral dels qui estan cegats per l’egoisme.

En definitiva, que lluitem per defensar la dignitat de la persona, la cooperació de tots al bé comú, l’austeritat de les nostres vides i la sincera voluntat de procurar la pau.

A l’Església hi ha moltes persones les vides de les quals donen testimoni que la lluita pel desenvolupament solidari de tots els pobles no admet respostes parcials, sinó que requereix l’entrega amorosa que comprometi la vida sencera. Així, la mare Teresa de Calcuta deia que hem d’estimar els altres fins que ens faci mal.

Tant de bo poguéssim ser coherents com ella.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3

COL·L ABORACIÓ

Amb la feina de tot un equip

Combatre la pobresa

investigant la malària John Aponte Científic de CRESIB, el centre de recerca de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). L’equip de CRESIB està format per 149 persones, de les quals 95 provenen

CRESIB

del món acadèmic i són les encarregades de dur a terme les recerques en salut internacional del centre. CRESIB té un equip jove integrat per investigadors de diverses nacionalitats com ara Espanya, Moçambic, Colòmbia, Austràlia, els Estats Units i el Marroc, entre d’altres.

La manera en què els científics combatem la pobresa és mitjançant la recerca i la innovació. A l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) treballem per millorar el desenvolupament de les poblacions més vulnerables, on les recerques en salut i en malària eren poc estudiades, i els fons que s’hi dedicaven eren escassos (en el cas del meu grup de recerca, a través de la nostra activitat científica en malària). Des que el 1996 em vaig unir a l’equip de Pedro Alonso, el nostre objectiu principal ha estat el desenvolupament d’eines de prevenció, com les xarxes mosquiteres impregnades, el tractament preventiu intermitent amb fàrmacs en lactants i dones embarassades (dos dels grups de més risc), i vacunes contra la malària.

Què és la malària?

La malària és una de les grans malalties a què s’enfronta la humanitat. Malgrat això, fins fa poc era una malaltia pràcticament oblidada pels països rics, ja que actualment només afecta els països en desenvolupament. La incidència que té la malaltia és molt gran.

Cada any es produeixen al voltant de 216 milions de nous casos i prop de 665.000 morts, una gran part de nens menors de cinc anys a l’Àfrica subsahariana.

La malària és, a més a més, una de les grans malalties relacionades amb la pobresa, ja que impedeix el desenvolupament econòmic i social d’àmplies zones del món. Es calcula que la malària, per si sola, fa baixar cada any un 1,3% del producte interior brut als

4

països on té més incidència. Així doncs, podem dir que si combatem la malària, estem lluitant també contra la pobresa.

La importància de la ciència En una malaltia de tanta transcendència mundial com la malària, que té una prevalença tan alta, cada innovació científica pot significar un impacte real que beneficiï un gran nombre de persones. Trobar noves eines que ajudin a prevenir l’aparició de nous casos de malària, així com a evitar la mort de milers de nens és el motiu que,

La malària és una de les malalties relacionades amb la pobresa, ja que impedeix el desenvolupament econòmic i social d’àmplies zones del món. des del principi, ens ha empès a continuar investigant en aquest camp, malgrat les dificultats inicials, quan la malària era una malaltia poc estudiada i els fons que s’hi dedicaven eren escassos. La malària és un enemic molt complicat, ja que l’organisme que la causa és un paràsit, que biològicament és molt més complex que un bacteri o un virus. A més a més, les mesures de prevenció que investiguem són molt difícils d’avaluar perquè no hi ha una manera indirecta de mesurar si una persona està protegida contra la malaltia o

COL·L ABORACIÓ

Equip d’investigadors del centre de recerca de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

no. A això cal afegir el fet que, a diferència d’altres malalties, la malària només pot ser estudiada en éssers humans, perquè els animals no reaccionen davant aquesta malaltia de la mateixa manera que nosaltres. Per tot això, els estudis de la malària són molt llargs i costosos.

La feina d’un equip Des de fa més de 20 anys, el nostre equip treballa en el desenvolupament de mesures de prevenció de la malària. En els darrers anys ens hem concentrat en la vacuna contra la malària RTS,S. L’any 2000 vam fer un estudi clau en el desenvolupament de la vacuna al Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) de Moçambic, l’estudi de fase II, que va demostrar una evidència molt sòlida que la vacuna era segura i protegia contra la infecció i el desenvolupament de les formes clíniques lleus i severes. Aquest estudi, que només es va fer a Moçambic, i en el qual vam participar diversos científics de CRESIB, el centre de recerca d’ISGlobal, a més dels científics de Moçambic del CISM, va representar un impuls fonamental per continuar amb la fase següent, la III, del desenvolupament de la vacuna.

Uns anys després, el 2009, va començar un estudi d’avaluació de l’eficàcia de la fase III, un macroassaig en què estan involucrats 11 centres en set països africans. De fet, és un dels assajos més grans que s’han fet mai a Àfrica i hi han participat al voltant de 16.000 nens. Quan es donin a conèixer els últims resultats de la

CRESIB

fase de l’assaig, les autoritats reguladores i l’OMS hauran d’avaluar-la i, si s’escau, recomanar l’ús de la vacuna a gran escala.

El camí fins aquí ha estat molt llarg. En total, han calgut més de 20 anys de recerca i l’esforç de molts actors d’arreu del món per aconseguir aquesta última fase d’assajos de la vacuna en què ens trobem. Tot apunta que la primera generació d’aquesta vacuna es podria comercialitzar d’aquí a tres anys, però això no significa que ja estigui tot fet. Cal continuar investigant per crear noves generacions de vacunes que tinguin una eficàcia superior, així com desenvolupar noves vacunes contra les altres espècies del paràsit que afecten principalment Àsia i Centre i Sud d’Amèrica.

Encara ens queda molta feina, però els avanços aconseguits ens indiquen que anem pel bon camí.

I no sols això. A més de la vacuna, hem de continuar desenvolupant altres mesures de prevenció i tractament, com ara nous fàrmacs, l’ús de xarxes mosquiteres impregnades, les fumigacions domiciliàries amb insecticides i el reforç dels sistemes de salut, per a així aconseguir controlar la malaltia. Només si controlem la malària i interrompem la seva transmissió podrem eliminar la malaltia.

Encara ens queda molta feina, però els avanços aconseguits ens indiquen que anem pel bon camí.

5

E N T R E V I S T A

Els egipcis, i especialment la comunitat cristiana del país, viuen amb l’esperança del canvi i la pau anhelada.

REUTERS

Monsenyor Kyrillos Samaan, bisbe copte catòlic d’Assiut (Egipte)

Mans Unides/Javier Mármol

“Al nostre país se’ns necessita”

Monsenyor Kyrillos Samaan ocupa actualment el lloc del patriarca d’Alexandria amb seu al Caire, al capdavant de l’església copta catòlica del país. El mes de juliol passat va visitar la seu dels serveis centrals de Mans Unides i, amb motiu d’aquesta visita, vam parlar amb ell de la situació que viu el seu país i del paper que l’Església hi té.

6

Vostè és un defensor del diàleg interreligiós i de la integració i col·laboració entre les diferents religions. Com es pot aconseguir?

Els verdaders musulmans accepten i creuen que l’islam, el cristianisme i el judaisme són les religions verdaderes. Tenen el mateix origen i ensenyen l’obediència al Totpoderós. Per això, triem parlar sobre totes les coses que tenim en comú, tenint com a font principal d’inspiració els ensenyaments del nostre Senyor Jesucrist sobre l’amor al proïsme i, en aquest cas, als nostres veïns musulmans. Escoltem els seus punts de vista i les seves opinions, i els respectem. Ens hem guanyat la seva confiança i parlem obertament de convivència pacífica i d’ensenyar als nostres corresponents seguidors aquest mateix esperit.

Fins i tot es duen a terme jornades d’oració conjunta, com la del mes de gener passat, que demostren les bones relacions.

Sí, i no és la primera vegada que els cristians i musulmans resen plegats. Molts musulmans

vénen de tant en tant a les nostres esglésies durant la Santa Missa només per mostrar la seva solidaritat amb nosaltres. Això passa especialment quan una església és atacada, o quan els creients són atacats o moren per les accions d’alguns extremistes. Fins i tot hi ha alguns musulmans que aporten diners per a la reconstrucció de les esglésies atacades. A la nostra diòcesi hi ha una relació molt bona entre els cristians coptes, els protestants coptes i els musulmans. Ens reunim regularment i discutim afers d’urgència, sobre la pau i la convivència.

Quin paper té l’Església a Egipte avui en dia?

La llum que ens va deixar Sant Marc continua sent, fins i tot, vibrant. I el nostre paper continua sent, també, el mateix que al principi, “som la sal de la terra”. Tenim una missió, la missió de difondre l’amor de Crist. Les nostres esglésies i els creients estan florint. I al nostre país se’ns necessita.

E N T R E V I S T A

El nou president egipci pertany al grup polític anomenat “Germandat Musulmana”, que si bé no és el més radical, tampoc és gaire tolerant. Com ha acceptat la població en general el nou govern? I la minoria cristiana en particular?

Mohammed Morsi ha esmentat dos cops, en dos discursos oficials a la nació, que ell és el president de tots els egipcis. Un president dels musulmans i dels cristians, que s’ha compromès a establir un govern civil democràtic per construir un nou Egipte. Cap dels seus predecessors havia declarat res així abans, per la qual cosa aquestes paraules tenen un valor real i, per a la nostra alegria, cap grup o individu s’ha oposat a aquesta declaració. La Germandat Musulmana no és una entitat absoluta. Hi ha advocats, metges, enginyers, professors universitaris i altres professionals de l’educació.

Després d’haver guanyat les eleccions tenen la responsabilitat i l’obligació de salvaguardar els drets individuals i de les minories. Esperem que Mohammed Morsi compleixi plenament totes les seves promeses. Reconeixem que ha de resoldre molts dels problemes existents i de les dificultats que el país afronta actualment. Per això, resem per ell, per tot Egipte i per tots els egipcis perquè es produeixi una transició pacífica i hi puguin coexistir pacíficament els diferents sectors de la nostra societat.

Un dels projectes en què amb més dedicació està treballant en els últims temps és la creació d’un Consell d’Esglésies, l’objectiu del qual és unir totes les esglésies i denominacions religioses del país. Com està funcionant?

Nosaltres, els cristians d’Egipte, som molt pocs en nombre en comparació amb els musulmans. Si a sobre pensem i ens veiem a nosaltres mateixos com a catòlics o com a protestants, creem minories encara més petites. Els nostres principis i els nostres objectius són els mateixos, predicar el regne de Déu. Volíem consolidar els nostres esforços per poder afrontar els nous desafiaments i, sobretot, per fer la voluntat de Déu “que tots siguin un”. Estem intentant fer activitats comunes per als diferents grups que vénen de les diverses esglésies cristianes: sacerdots i pastors, joves, dones, etc... Les nostres metes a llarg termini són ser una única Església amb un únic pastor, i ens agradaria començar a celebrar plegats la Pasqua i el Nadal.

Des de mitjan de febrer, vostè ocupa el lloc del patriarca d’Alexandria, el cardenal Antonio Naguib, cap de l’Església copta catòlica del país, i que actualment es troba malalt, oi?

Sí, actualment estic treballant com a administrador del patriarcat copte catòlic d’Alexandria, al Caire, i tinc un contacte estret i consulto ben sovint amb Sa Beatitud el Patriarca. A més de la meva

funció com a bisbe d’Asiut, a l’Alt Egipte, he d’aconseguir també que funcioni el dia a dia de l’oficina del patriarcat, a més de representar l’Església Catòlica en tots els afers de govern, al Vaticà i gestionar les necessitats dels nostres socis arreu del món.

L’Església Catòlica egípcia gestiona al voltant de 170 escoles en tot el país, que tenen un gran prestigi, no sols entre els cristians, sinó també entre els musulmans. Quin paper hi juguen?

Quin tipus d’educació s’hi dóna?

Malgrat que els catòlics a Egipte són molt pocs en nombre, les nostres institucions són àmpliament conegudes i acceptades per la seva qualitat en tot el país. Les nostres clíniques, les nostres escoles i altres serveis socials que proporcionem resulten essencials per a les persones més necessitades de diferents indrets. Això és apreciat, fins i tot, pel recent escollit president Morsi, qui durant la recepció que ens va oferir a les seves oficines, va parlar sobre els serveis socials que presta l’Església Catòlica i ens va encoratjar a continuar en el nostre esforç de suport als més pobres. Les nostres institucions, incloses les nostres escoles, ofereixen els seus serveis independentment de la religió, raça o qualsevol altre factor discriminatori. Aquesta disciplina i dedicació s’agraeixen, ja que centren els seus esforços en l’estudiant, per preparar-lo per a una vida millor.

Pilar Seidel Dep. de Comunicació

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A LA NOSTRA PÀGINA WEB

Records d’una visita

Mans Unides/Javier Mármol

Els cristians, el 15% de la població d’Egipte, i que ja hi eren abans que els musulmans, s’estan veient abocats ara a escapar del país, és cert?

Sí, alguns cristians estan emigrant a altres països, però ho fan també els musulmans. La causa és, sobretot, econòmica. No ignoro el perill que provoquen alguns extremistes, i el temor d’alguns pares cap al futur dels seus fills, però la nostra fe s’associa amb l’esperança. Esperem que les coses canviïn al nostre país i que tots els egipcis puguin viure en pau i respectats pels altres, independentment de la seva raça, religió o tradició.

El juliol passat, monsenyor Kyrillos va visitar la seu de Mans Unides per reunir-se amb els responsables de projectes de desenvolupament en la seva àrea. “La nostra visita a les oficines de Mans Unides va ser un esdeveniment molt notable. Tots ens van tractar molt amablement. Vam poder visitar molts dels departaments de Mans Unides, conèixer d’altres membres, saludar la presidenta de l’organització, i discutir sobre diferents temes, sobre l’actual situació política, social i econòmica d’Egipte, i sobre els nostres projectes actuals i futurs. També vam poder entendre millor les prioritats de treball, els límits i els criteris de Mans Unides, i ens va permetre refermar els llaços d’ajuda i suport a la gent necessitada a Egipte”.

7

LA VEU DEL LECTOR Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org AJUDA A HAITÍ Durant el terratrèmol d’Haití, que va assolar l’illa el 12 de gener de 2010, l’escola San Viator va quedar molt danyada, però l’han hagut de continuar fent servir part dels alumnes perquè no tenen un altre lloc. El perill d’enfonsament és constant, ja que se situa damunt d’una falla i les condicions no són segures.

Mans Unides va rebre una petició per donar suport econòmic al projecte per a la seva reconstrucció. La sol·licitud estava acompanyada d’una sèrie de cartes, enviades tant per part dels alumnes com dels professors, en les quals, molt conscients de la situació, es comprometien a fer diverses coses per posar el seu granet de sorra en aquest gran treball. Ens en fem ressò d’algunes: GRUP DE PROFESSORS “Aquesta escola per a nosaltres és un monument, molt apreciat per tota la comunitat. Vivim amb la inquietud que en qualsevol moment s’enfonsi, i tot ens espanta. Els alumnes tenen por, els pares estan inquiets, i per això sol·licitem el seu suport per reconstruir-la. Nosaltres estem disposats a aportar el nostre coratge i la nostra aportació financera. Tots els professors ens comprometem a donar una part del nostre salari i participar en l’execució dels treballs en allò que estigui en la nostra mà”.

COMITÈ DE PARES “Sabent els grans èxits que durant 40 anys ha collit aquesta escola, sol·licitem els mitjans necessaris per a la seva reconstrucció. Des del Comitè hem implicat la majoria dels pares en el projecte, i el mateix als alumnes. Un cop acabada la reconstrucció, la nova escola permetrà als nens estar fora de perill i la inquietud constant se n’esvairà”.

ALUMNES DE 4t, 5è I 6è DE PRIMÀRIA “Ens encanta el nostre col·legi perquè ens ofereix moltes coses, però actualment està en molt mal estat, i sempre tenim por. Els supliquem que ens ajudin, i sabem que acceptaran la idea que proposa el nostre director. Com a alumnes no volem quedar indiferents, i farem activitats extraescolars per oferir al comitè de pares tot el que recaptem”.

Mans Unides

GRUP D’ESTUDIANTS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL “L’educació i la formació constitueixen pilars importants en el desenvolupament d’un país, i cal dur-les a terme en un clima propici, adaptat i que inspiri confiança i seguretat. A aquest efecte, nosaltres, els estudiants de FP, tenim l’insigne honor de sol·licitar a Mans Unides una ajuda financera que permeti la rehabilitació dels edificis que conformen aquesta escola, que estan en un estat lamentable després del terratrèmol. No podem amagar la inquietud davant un possible esfondrament, sobretot quan arriba l’època de pluges, i per això els dirigim aquesta sol·licitud. Nosaltres, com a estudiants, hi aportarem la nostra contribució tant en l’aspecte tècnic com en el financer, per poc que això pugui ser”.

ADÉU A LA BERTA L’1 de juliol passat ens deixava Berta González Tello. Va ser la primera delegada diocesana de Mans Unides a Tortosa, i pertanyia al grup de dones de l’Acció Catòlica que, amb tant de coratge i decisió, van emprendre la Campanya contra la Fam. La Berta va ser delegada durant 15 anys. Dona d’una gran fe, entusiasme i alegria que contagiava fàcilment, va impulsar Mans Unides en tota la nostra diòcesi.

Per als qui la vam conèixer i vam tenir la sort de compartir la tasca en favor dels nostres germans del Sud, va ser un testimoni de fermesa, de generositat i de l’amor a Déu. Ens va acompanyar en la celebració del 50 aniversari de Mans Unides, el 2010, i fins a l’últim moment va estar pendent de la seva estimada Campanya contra la Fam. Volem expressar des d’aquestes ratlles el nostre afecte i condol a la família de la Berta i, alhora, donar gràcies al Senyor per la seva vida tan plena.

Estem segurs que continuarà acompanyant-nos i encoratjant-nos en el nostre compromís amb Mans Unides.

Delegació de Mans Unides a Tortosa

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, Entra a www.manosunidas.org i accedeix a la secció d’“Actualidad”.

8

C R Ò NI C A

D E L

MÓN

Més de dues-centes mil persones han hagut d’abandonar les seves llars a causa dels enfrontaments entre indígenes bodos i colons musulmans a l’estat d’Assam, al nord-est de l’Índia.

Aquests enfrontaments van començar a final de juliol, quan homes no identificats van matar quatre joves bodos. En venjança, milícies bodes armades van atacar musulmans, sospitant que estaven darrere els assassinats. L’increment de la violència i la por entre la població han provocat un èxode massiu. Per poder fer front a l’allau de refugiats, s’han hagut d’obrir més de 60 camps d’atenció i allotjament, però les condicions sanitàries són pèssimes, i ja s’estan registrant casos de diarrea, disenteria, malària i febre, que afecten especialment nens i dones embarassades.

Envoltat per la Xina, Birmània, Bangla Desh i Bhutan, el nord-est de l’Índia és la llar de més de dos-cents grups ètnics i tribals, i ha estat escenari de diverses revoltes separatistes des de la independència del Regne Unit el 1947. En els últims anys, les tribus d’indígenes, tant de religió hindú com cristiana, han desenvolupat un fort sentiment xenòfob i antimusulmà contra els colons procedents de Bangla Desh, majoritàriament musulmans.

Els bodos s’han vist marginats en la seva pròpia terra, davant la indiferència del Govern central.

REUTERS

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Conflicte entre indígenes i musulmans en l’Índia

Un nombre immens de nens al món viu sota condicions de perill i explotació.

Estat Mundial de la Infància L’informe d’UNICEF, Estat Mundial de la Infància 2012, “Nenes i nens en un món urbà” analitza els problemes relacionats amb el compliment dels drets de la infància en els entorns urbans.

Actualment, més de la meitat de la població mundial, inclosos més de 1.000 milions de nens i nenes, viu en ciutats grans i petites.

Molts d’ells gaudeixen dels avantatges que ofereix la vida urbana, com l’educació, els serveis mèdics i les instal·lacions recreatives. Tanmateix, són innumerables els que no tenen serveis essencials com ara electricitat, aigua salubre i atenció sanitària, malgrat tenir-los a prop. En lloc d’assistir a l’escola, un immens nombre de nens es veu obligat a treballar en condicions de perill i explotació. Sovint, afronten constantment l’amenaça del desallotjament, malgrat

viure en condicions veritablement deplorables: en habitatges atrotinats i en assentaments superpoblats, altament vulnerables als desastres.

En l’estudi s’analitza el grau de compliment de drets fonamentals de la infància en el medi urbà: la salut, l’educació o la protecció no sempre estan garantides en entorns d’abundància i facilitat d’accés com són les ciutats. A més, l’informe estudia problemes típicament urbans, com la situació dels menors que migren sols cap a les ciutats, les crisis econòmiques, l’impacte dels desastres naturals sobre les ciutats o la delinqüència. Finalment, en l’informe es plantegen propostes per aconseguir construir ciutats apropiades per a la infància, mitjançant el compromís i l’acció conjunta dels diversos actors implicats en la gestió de les ciutats.

XIII Assemblea dels Pares Sinodals Del 7 al 28 d’octubre, i amb el tema Nova evangelizatio ad christianam fidem tradendam (La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana), se celebrarà a Roma la XIII Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes. El text central de treball, l’anomenat “Instrumentis laboris”, té com a punt clau la transmissió de la fe. La raó per escollir aquest tema, com va explicar l’arquebisbe Nikola Eterovic, secretari general del Sínode, durant la presentació del document, és que aquest és un dels grans desafiaments de l’Església actualment. La

celebració del Sínode representa una ocasió de debat i de participació, tant de l’anàlisi com de les accions per compartir per encoratjar els pastors i les esglésies particulars, i serveix per assenyalar els desafiaments actuals a l’evangelització i la descripció de la nova evangelització.

Els presidents delegats del Sínode són els cardenals John Tong Hon, bisbe de Hong Kong (Xina), Francisco Robles Ortega, arquebisbe de Guadalajara (Mèxic), i Laurent Monsengwo Pasinya, arquebisbe de Kinshasa (República Democràtica del Congo).

9

C RÒ NI C A

DEL

Birmània: sinse la necessària ajuda humanitària El mes d’agost passat, l’Organització de les Nacions Unides va instar el Govern de Birmània a permetre que l’ajuda humanitària oficial entrés a les regions del país que estan necessitant més assistència, davant les carències a què s’enfronten gairebé mig milió de desplaçats interns.

El conflicte que, des del mes de maig, enfronta les comunitats d’arakanesos budistes i els rohingya musulmans, està causant nombrosos morts i milers de desplaçats al veí Bangla Desh. A això s’uneix, a més, l’enfrontament que, des de juny de 2011, hi ha entre les forces governamentals i els rebels a l’estat de Kachin (al nord del país) i que ha provocat dotzenes de civils morts, 64.000 refugiats i centenars de llars destruïdes. “D’una banda, veiem progressos, però d’altra banda, les tensions i els enfrontaments (que fan que l’estabilitat es vegi afectada) desencadenen necessitats humanitàries”, va declarar el director d’Operacions de l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA), John Ging.

Necessitats humanitàries que no estan sent ateses per les agències d’ajuda humanitària, que segueixen sense poder enviar subministraments a les zones afectades. L’OCHA ha aconseguit 32,5 milions de dòlars (26,5 milions d’euros) per al Pla de Rajine de Resposta Humanitària, i ha notificat que el Fons Central d’Emergències (CERF) ha assignat cinc milions de dòlars (quatre milions d’euros) per a serveis bàsics per als més desfavorits del país.

REUTERS Chaiwat Subprasom

10

M ÓN

Cristians al món

Una persecució amb doble vessant Durant la 20a sessió del Consell per als Drets Humans de l’ONU, organitzada el mes de juliol passat, el representant de la Santa Seu monsenyor Tomasi va denunciar la doble violència a què s’estan veient sotmesos milers de cristians arreu del món: la física i directa sobre la persona, i la que neix del laïcisme radical.

Síria, Nigèria i Kenya han estat els països on s’han produït importants matances de fidels cristians per part de grups extremistes.

El prelat va explicar que en molts d’aquests llocs recau la violència contra els grups religiosos, “mentre resen, sent atacats amb bombes i violència que deixen sobre el terreny desenes de morts”. Però no han estat els únics, ja que el món occidental no s’escapa d’aquest problema, tot i que, a diferència d’Àfrica o Àsia, a Occident “les agressions no s’expressen a través d’una violència física, sinó de mecanismes molt més sofisticats:

en la legislació d’un país, tractant d’imposar una filosofia laica, o imposant un estil de vida i humà de pensar, que deixa poc espai a les conviccions religioses”, va dir Tomasi.

La principal petició de monsenyor Tomasi a l’ONU va ser el respecte a la llibertat d’expressió religiosa, quelcom que “forma part de les conviccions més profundes del poble d’un país”. Va afirmar que, si es respecta això, els altres drets humans seran respectats, perquè “hi ha una correlació entre el respecte dels drets humans i la possibilitat de la llibertat religiosa en particular, i la possibilitat de viure plegats pacíficament; i per tant, als països en via de desenvolupament, es tracta sobretot de facilitar el progrés del país, i actuar de manera que les forces sanes i creatives d’una població es posin a disposició del bé comú i no canalitzades cap a activitats de conflicte i d’odi, que porten només mort i destrucció”.

Siria: dotze mesos crítics Segons les conclusions d’un informe conjunt de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i el Govern sirià, publicat el 2 d’agost, prop de tres milions de persones necessiten ajuda alimentària, i en els sectors de l’agricultura i la ramaderia.

D’aquesta xifra, prop de milió i mig de persones necessiten ajuda alimentària de manera immediata durant els pròxims tres a sis mesos, en especial a les àrees més afectades pel conflicte i el desplaçament de població que fuig de la violència. Prop d’un milió de sirians necessiten ajuda agrícola

i ramadera com ara llavors, pinsos, combustible i reparació de bombes per al reg. A més, durant els pròxims dotze mesos caldrà ampliar l’ajuda alimentària i els mitjans de subsistència, ja que la xifra de persones necessitades d’ajuda nutricional s’estima que arribi a 3 milions. A Síria, des de gener de 2011, en el solc de revolucions iniciades amb la primavera àrab, s’està vivint un dramàtic conflicte civil. Milers de sirians s’han vist obligats a emigrar als països limítrofs, Turquia, Líban i Jordània, on s’han hagut de crear diversos camps de refugiats per atendre’ls.

C R Ò NI C A

D E L

MÓN

REUTERS

Breus

El dret a la llibertat religiosa es veu amenaçat per la violència extremista en molts indrets del món.

Una altra opinió complementària Respecte d’això, el president del Pontifici Consell Justícia i Pau, el cardenal Turkson, en una entrevista concedida el mes d’agost passat al diari L’Osservatore Romano, va tornar a manifestar la preocupació de la Santa Seu sobre aquest tema. El cardenal, que va incidir en el doble vessant abans esmentat, va corroborar que, en línies generals, “allà on l’integrisme està més arrelat, certament ve la temptació de motivar la violència amb el fanatisme religiós, disposat fins a eliminar l’altre, és a dir, a qui segueix un credo diferent. (…) En certes realitats, el cristianisme és considerat com una religió estranya, que ve de fora, i per tant és enfrontat. Per tant, hi ha un fons de veritat si

es parla de motivacions religioses”.

El president del Consell va incidir en la importància de la llibertat de religió, tot i que no sols per als cristians, perquè totes les religions s’han de sentir lliures. I va recalcar la manera pacífica en què aquestes persones estan responent als atacs. “No creiem que hàgim de defensar-nos a causa de la nostra religió. La nostra pertinença a l’Església no es nodreix de pensaments sobre com defensar-nos i sobre com imposar el nostre culte. (…) Si altres ens consideren, per això, febles i objectius fàcils de copejar, això no significa que ens deixem desanimar en el compliment de la nostra missió, i aquesta continua sent la de donar testimoni, convençuts que en Déu no hi ha res a témer”.

Els països més “feliços” del món són ecològics Segons l’Índex de Felicitat del Planeta 2012 (HPI en les seves sigles en anglès), que publica la New Economics Foundation, els països són cada cop menys feliços i la seva petjada ecològica, més gran.

En aquesta edició, l’Índex ha avaluat 151 països d’arreu del món. De les dades es conclou que cap dels països aconsegueix l’objectiu ideal, en què els seus ciutadans tinguin una feliç i llarga vida sense sobreexplotar els recursos naturals.

I és que el model actual de progrés és un mite que el planeta i els seus habitants no poden mantenir. Per això, reclamen un canvi econòmic basat en el respecte al

medi ambient i el benestar dels éssers humans. L’HPI es basa en diversos indicadors: l’esperança de vida, l’índex de satisfacció personal i la petjada ecològica. Els seus resultats demostren que un alt nivell de consum de recursos, i per tant d’impacte ambiental, no es correspon amb un alt nivell de benestar humà, i el seu objectiu és oferir una alternativa als indicadors convencionals de la riquesa d’un país, com el producte interior brut (PIB), i prioritzar l’element ambiental i el desenvolupament sostenible per garantir el benestar d’un país i els seus ciutadans.

▲ La situació que es viu com a conseqüència del conflicte en la República Democràtica del Congo (RDC), especialment a les regions de Kivu del Nord i Kivu del Sud, ha empitjorat durant aquest estiu, atesa la proliferació de grups armats i el buit de poder que els permet la més absoluta impunitat. Prop de mig milió de persones han hagut d’abandonar les seves llars en els últims quatre mesos, i la crisi humanitària és a prop de convertir-se en una catàstrofe, ja que la comunitat internacional no està actuant amb la rapidesa i rotunditat amb què hauria de fer-ho. ▲ Després de l’aparició d’un brot d’èbola a Uganda, el mes d’agost passat, les autoritats sanitàries d’aquest país, encapçalades pel Ministeri de Salut, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van començar, conjuntament, una intensa lluita per controlar la situació. Per a això es va crear un grup de treball, i es va habilitar a l’hospital de Kibaale una sala d’aïllament per a malalts sospitosos d’haver-se contagiat amb la malaltia. Actualment, sembla controlat, però s’ha detectat un altre brot a la República Democràtica del Congo. ▲ Científics de l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA han presentat una animació en vídeo que dura 26 segons i que mostra com han canviat les temperatures a la Terra durant els últims 131 anys. Aquest “mapa climàtic” utilitza dades des de 1880, data en què es va començar a registrar científicament la temperatura de la Terra, i permet observar l’augment mundial de les temperatures des de final de la dècada de 1970, a causa de l’augment de les emissions de CO2.

El pots veure aquí: http://www.nasa.gov/topics/earth/features/2011-temps.html

ESPECIAL ` EMERGENCIA AL SAHEL

Entra al nostre web i informa-te’n

11

R E P O R T A T G E

Les escoles que s’estan construint a Zàmbia garanteixen el dret a l’educació de molts dels nens del país.

Mans Unides

A Zàmbia i Malawi

L’emoció per la feina ben feta El mes de juliol passat, Macarena Aguirre i Beatriz Hernáez, del departament de Projectes d’Àfrica Austral, van viatjar a Zàmbia i a Malawi, dos dels països més pobres del món, per fer el seguiment i la identificació dels projectes a la zona. Aquesta és la crònica del seu viatge.

causa de les seves mines de coure i Malawi, més agrícola. En una, la població s’amuntega a les ciutats; en l’altra, a les zones rurals.

Del nostre viatge ens hem quedat amb dos projectes. El de Zàmbia dóna resposta a la població dispersa que habita a la zona rural del país. El de Malawi s’encamina a millorar l’agricultura en un país en què el 80% de la seva població viu al camp i del camp.

Text i fotos: Macarena Aguirre i Beatriz Hernáez.

ZÀMBIA Zàmbia i Malawi són dues antigues colònies angleses. Situats a la zona Sud d’Àfrica, el viatge fins allà dura més de 24 hores a causa dels diferents vols d’enllaç que hem de fer. Tot i que amb característiques i passat comú –van conformar en el segle XX el protectorat de Rodèsia i Nyasilanda– la seva evolució ha estat marcada per les seves diferents economies. Zàmbia, més industrial a

12

Comencem el nostre viatge a Zàmbia a la Missió de Chikuni, la primera Missió dels jesuïtes al país, que data de 1905. Cal recórrer les mal anomenades carreteres plenes de pedres i pols en un cotxe 4x4. Durant tot el recorregut, el paisatge t’ofereix cabanes de maó i palla disperses entre la mala herba. Els habitants de la

R E P O R T A T G E zona viuen per famílies en petits grups de 3 o 4 cabanes, no s’agrupen en aldees o poblats.

Els jesuïtes han creat una emissora de ràdio que els permet poder arribar a tots els racons de la missió. Han utilitzat aquest mitjà per promoure unes “escoles radiofòniques” que van començar amb 37 nens el 2.000 i avui n’eduquen 1.500.

El nostre pla a la missió va consistir a visitar algunes de les escoles i participar a les seves classes. Allà, vam veure com cada lliçó es fa amb molt pocs mitjans, un transistor, una pissarra i un voluntari de la comunitat. És impressionant!

La primera escola on vam ser, a 35 quilòmetres, 2 hores per uns camins pràcticament inexistents, és tan valorada per la comunitat que els seus integrants han construït unes aules perquè els nens puguin arrecerar-s’hi en l’època de pluges. A les aules, els nens s’apinyen sobre un escàs equipament. El transistor, gros, de plàstic blavós, funciona gràcies al fet que li donen corda. La classe és molt dinàmica i entretinguda, el voluntari ha d’estar molt atent per seguir el ritme que marca l’emissió i els nens canten, ballen, aplaudeixen… tot, mentre aprenen. És molt emocionant veure la feina que s’hi està fent.

Trobem la segona escola, sense esperar-ho, al costat del camí de tornada cap a la missió. Sota d’un arbre hi havia els nens, asseguts a terra, al costat del seu professor voluntari, seguint les indicacions del transistor i escrivint a la pissarra… Tenien pocs mitjans però participaven molt activament.

L’endemà vam anar a visitar el programa d’atenció a les víctimes de la sida en una de les aldees, pocs quilòmetres, però dues hores de camins intransitables. Al poblat, l’equip mèdic atén la població infectada. Entre les dones que es congregaven per rebre l’ajuda, va aparèixer una portant un chitenge -vestimenta típica- del Real Madrid!!!

Va ser en aquest lloc perdut on es passava la consulta, es prenia la tensió i pesaven els pacients on ens trobem amb una altra escola. En aquest cas, els nens eren dins un cobert, sense llum, ple de trastos… un altre cop amb la seva pissarra, el seu voluntari i el seu transistor… És increïble que, malgrat totes aquestes condicions, els nens de la ràdio aconsegueixin millors resultats en les proves oficials que els de les escoles formals.

es desviaria des d’un riu pròxim i es canalitzaria fins a les hortes a través d’unes canonades de PVC que cobririen més de 6.000 m.

A Mua, la primera Missió dels pares blancs a Malawi, ens esperava l’equip de CADECOM i el P. Brendan, i ens vam dirigir fins a Njolo, una de les comunitats on s’ha implantat la irrigació. A la nostra arribada, tan bon punt vam baixar del cotxe, algunes dones ens van rebre cantant, i ens vam dirigir al poblat on hi havia un grup gran esperant-nos. Havien preparat unes cadires sota els arbres per mantenir una reunió i van començar les presentacions: els caps de les comunitats, el cap del poble, els representants dels conreus…tots van parlar de tant com havien millorat les seves vides.

CADECOM ens va explicar els cursets d’aprofitament d’aigua, màrqueting, lideratge i noves tècniques agrícoles que estava fent amb la població. Vam passar a veure primer les hortes d’aprenentatge: petites parcel·les on els camperols experimenten amb diferents llavors i diverses tècniques. Un cop escollida la millor tècnica, passen a plantar a les grans superfícies. Cada família treballa la seva porció de terreny, no treballen en cooperatives. Són 100 famílies vivint d’aquests terrenys de Njolo. La visió dels camps era espectacular; acabaven de sembrar i per això no estaven en tot el seu esplendor, però començaven a sorgir els primers brots. Els camps es distribueixen en una àmplia esplanada al peu dels tossals per on baixen les canonades des del riu fins al gran tanc d’aigua, des d’on sorgeix el canal central pavimentat que s’obre a les sembres.

L’espectacle era molt bonic amb l’aigua circulant a gran velocitat i sortint cap als conreus: la terra mullada, les plantes verdes, les dones, els homes, els nens corrents… Vam pujar fins al gran tanc circular i tots el vam envoltar i van començar un altre cop els discursos. L’alegria era palpable, passaran d’una collita anual a tres, la qual cosa no sols els assegura una millor alimentació, sinó que els procurarà un excedent que podran vendre, i es traduirà en un petit ingrés que podran utilitzar per millorar les seves vides i les vides de les seves famílies. El projecte és preciós. Tenim la sensació de realment haver arribat a la població de base i d’ajudar-los en les seves necessitats més bàsiques: menjar i aigua.

Petites parcel·les on els camperols experimenten amb llavors i tècniques.

MALAWI

Mans Unides

A Malawi, la inseguretat alimentària és un dels seus problemes més importants, producte de les pluges irregulars, el monocultiu i la terrible misèria del país. Tot això deriva en una producció agrícola escassa, i és la desnutrició una de les causes que produeix més morts, especialment entre els nens. El projecte que vam visitar es troba en una zona rural situada a prop del llac Malawi, on la terra és fèrtil, però la població no té mitjans per explotar-la convenientment. Les comunitats camperoles van avaluar els màxims problemes que els afectaven col·locant la seguretat alimentària en primer lloc, seguida del difícil accés a fonts d’aigua, la sida, l’absència de mercats, i les pobres infraestructures (comunicació, sanitàries, educatives). CADECOM (Catholic Development Commission in Malawi) -organització que és el braç de la Conferència Episcopal de Malawi per als projectes de desenvolupament- va elaborar una proposta per abordar els dos principals problemes de la població mitjançant la irrigació de 3 camps conreats per 320 famílies. L’aigua

13

RESSONS DEL SUD

Una bona amiga en qui poder recolzar-me Nascut i criat a l’estat de Kerala (Índia), als 18 anys s’uneix a la Congregació dels Caputxins. Va fer els seus cinc anys d’estudis sacerdotals a Kerala, els estudis de filosofia a Andhra Pradesh i els estudis teològics a Panjab.

L’any 2004 va rebre l’ordenació sacerdotal i, poc després, va ser anomenat encarregat de la missió i de la tasca social en un dels pobles tribals de Rajasthan, Thambesra. Des de fa tres anys treballa a Ratanpura, a 35 quilòmetres de Thambesra, a càrrec de la parròquia, la missió i com a director de l’escola.

Thambesra i Ratampura, la majoria de la població pertany a la tribu Bhil, una de les més retardades d’Índia. La seva ocupació principal és l’agricultura de subsistència dependent de les pluges monsòniques i, quan no plou prou, l’èxode dels camperols és constant i dramàtic. Quan vam començar la nostra activitat a Thambesra l’any 1995, ens vam trobar amb gent molt pobra, amb nivells molt baixos d’educació, molts d’ells analfabets i sense cap assistència sanitària, i “venuts” als prestadors que els cobren interessos exorbitants, ja que els préstecs institucionals no estan al seu abast.

A

Mans Unides

Sebastian Ullathottam

La meva experiència amb Mans Unides ha estat molt positiva perquè sempre ha estat molt sensible i comprensiva amb les necessitats de la gent, i amb els nostres problemes i dificultats. Sempre ha mostrat obertura, disponibilitat i flexibilitat al llarg dels projectes. Aquesta relació mútua de confiança em va animar a sol·licitar un altre cop suport per a la construcció d’un col·legi per als nens tribals a Ratanpura i, com sempre, Mans Unides va ser generosa.

En definitiva he de dir que la meva relació no ha estat de client a donant, sinó una relació de família, que comprèn i es fia, i on els seus membres es recolzen mútuament.

Per ajudar-los a aconseguir un mode de vida digne, vam començar per organitzar grups d’autoajuda per a dones, les quals van començar aportant una quantitat de 10 rupies al mes. Alhora, els vam animar a crear bancs de llavors i, gradualment, la iniciativa va anar creixent. D’acord amb la capacitat de cada grup, vam impartir programes d’alfabetització, conscienciació, animació, educació, lideratge i generació d’ingressos. I també vam obrir un col·legi en llengua vernacla.

Amb l’ajuda i el suport de Mans Unides es va construir un centre de desenvolupament de dones i totes van poder dir “per fi tenim un lloc propi on poder reunir-nos i ja ningú ens pot impedir que seguim endavant”. Això va elevar la seva moral i, un altre cop, amb l’ajuda de Mans Unides, les dones van rebre formació professional i van començar a vendre espècies a col·legis i botigues. També van començar a cuinar i vendre menjar en 12 col·legis de la zona.

14

Mans Unides

La meva relació amb Mans Unides no ha estat de client a donant, sinó una relació de família, que comprèn i es fia, i on els seus membres es recolzen mútuament.

I N F O R M E

Sistemes de salut: reptes per als països en desenvolupament L’assistència sanitària elemental ha de donar prioritat als més vulnerables del planeta.

Mans Unides/Casilda de Zulueta

A la província de West Arsi, a Etiòpia, els Missioners de la Consolata dirigeixen l’hospital rural de Gambo, on tenen cura dels malalts de sida, de tuberculosi, de malària, així com d’altres malalties oblidades, els nens malnodrits, les dones que pateixen les conseqüències de la mutilació genital, etc. Un sol hospital per a 100.000 habitants. Aquest és un dels centres seleccionats pel Ministeri de Salut d’Etiòpia per participar en tots els programes de salut que s’inicien al país africà, inclòs el control de la tuberculosi i la lepra, la prevenció i el diagnòstic de la sida, el tractament de la desnutrició, les vacunes infantils i els embarassos. Als territoris adjacents encara hi ha el barri reservat per als leprosos, que els missioners de la Consolata van construir per a tots els que eren marginats per la malaltia i que, a causa de la seva pobresa extrema, no van poder ser tractats a temps.1

Aquest és un dels molts projectes que Mans Unides recolza a fi d’afavorir la consolidació dels sistemes de salut dels països en desenvolupament. En aquest informe estudiarem alguns dels factors necessaris per enfortir l’estabilitat dels sistemes sanitaris i així garantir l’accés universal a la salut.

L’existència d’un sistema sanitari estable dóna resposta a l’exigència de justícia social que es deriva de la pròpia naturalesa humana i que, bàsicament, consisteix en la constant i ferma voluntat de donar a cadascú el que li és degut. La vida és un dret humà fonamental i tots tenim la responsabilitat de promoure les condicions necessàries per defensar-la i preservar-la.

D’acord amb el que estableix el Pacte internacional sobre els drets econòmics, socials i culturals de 1966, la salut pública és una

responsabilitat pròpia de l’Estat, que ha de facilitar els mitjans per conservar-la adoptant les mesures necessàries per a la prevenció i el control de les malalties i per procurar les condicions que garanteixin els serveis mèdics i l’assistència sanitària necessària.

Quines carències tenen els sistemes de salut? Quines mesures cal adoptar per millorar-los? Quins factors cal tenir en compte per contribuir de manera efectiva a l’estabilitat d’un sistema sanitari?

Què requereix un sistema sanitari per poder contribuir al verdader desenvolupament integral?

No podem abordar totes aquestes qüestions, però sí cridar l’a1

24/7/2012 Agència Fides. Per saber-ne més pots veure el vídeo de Campanya 2012 de Mans Unides, “Treballant per la salut a Etiòpia”, al nostre canal de Youtube.

15

I N F O R M E tenció sobre alguns aspectes que, des de la tasca que du a terme Mans Unides, ens semblen claus per avançar en l’accés equitatiu i universal a uns sistemes sanitaris més humanitzats que comprenguin l’assistència primària, la disponibilitat del personal mèdic i sanitari indispensable, medicaments de bona qualitat, en quantitat suficient i a un preu assequible, així com les infraestructures mínimes necessàries per adoptar les mesures preventives lògiques i atendre degudament a qualsevol que requereixi una mínima atenció mèdica o sanitària.

LA SALUT DEPÈN DE MOLTS FACTORS La salut es veu afectada per factors tan importants i diversos com la disponibilitat d’aliments, d’aigua, d’instrucció, de treball, de salubritat de les llars i de la bona o mala qualitat dels sistemes sanitaris. És a dir, la salut d’una població no depèn només de l’atenció sanitària que se li dispensi, sinó que és el resultat de diversos factors: sanitaris, econòmics, socials i, fins i tot, culturals.

Actualment, s’ha intentat la reorganització dels sistemes sanitaris mitjançant els anomenats programes verticals, que són aquells la iniciativa dels quals sol correspondre a l’Administració central i que es basen en l’adopció de solucions ajustades a uns protocols que, en definitiva, no responen a l’heterogeneïtat o complexitat de les circumstàncies que afecten la falta de salut de la població. A això cal afegir que aquests programes s’especialitzen en determinades malalties i que no sempre col·laboren en la solució d’altres

GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS

MEDICINA TRADICIONAL

LIDERATGE COMUNITARI

16

problemes mèdics, per importants que aquests siguin. Aquest tipus de sistema genera injustícies, sobretot localment i, a més, representa un ús molt poc eficient dels recursos disponibles.

Tot això ha portat molts països en via de desenvolupament a la desarticulació del sistema de salut pública, a multiplicar els costos i al malbaratament dels recursos, a més de provocar la desconnexió entre les polítiques sanitàries i altres polítiques de desenvolupament.

La salut d’una població no depèn només de l’atenció sanitària que se li dispensi, sinó que és el resultat de diversos factors: sanitaris, econòmics, socials i, fins i tot, culturals.

Anàlogament, en la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), les seves divisions i programes orientats a combatre determinades malalties representen un pes desproporcionat respecte als recursos dedicats al desenvolupament dels sistemes sanitaris i a la promoció de la salut dins cada país, per enfocar-se sobre determinades malalties. Per exemple, els fons que es donen als sectors sanitaris sovint es destinen a combatre una sola malaltia com pot ser la sida, la tuberculosi, la malària, la poliomielitis, etc. Però els fons per a les cures primàries han estat dràsticament retallats.

DISPONIBILITAT DE RECURSOS ECONÒMICS

SISTEMES DE SALUT ESTABLE

CONDICIONS MEDIAMBIENTALS

ESTABILITAT POLÍTICA

MESURES PREVENTIVES

MITJANS PER FORMAR LA POBLACIÓ

I N F O R M E CARÈNCIES DELS SISTEMES SANITARIS ALS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT De manera general, podem identificar les situacions més comunes que es viuen als països en desenvolupament i que representen una deficiència en els seus sistemes sanitaris: ▲ Es dóna una paradoxa que crida l’atenció que consisteix en el fet que les persones que més recorren a l’atenció sanitària són les que menys la necessiten, i provoquen un desequilibri en la disponibilitat dels serveis mèdics sanitaris. Tanmateix, les persones que més necessiten l’atenció normalment no compten amb protecció social, i de fet viuen al caire de la pobresa. ▲ L’assistència sanitària és fragmentada i prescindeix de la dimensió social i psicològica de les persones. ▲ Els recursos mèdics i sanitaris són insuficients, per la qual cosa l’atenció no sempre és fiable, fet que provoca un augment de les infeccions hospitalàries i, en definitiva, de la inseguretat. ▲ Hi ha una inadequada distribució dels recursos: es destina més als hospitals i menys a l’atenció primària.

A més, l’exclusió social dels més vulnerables, les dificultats per accedir a l’atenció mèdica o sanitària necessària, per raons ètniques, culturals i de sexe, la recrudescència generalitzada de la pobresa i de molts conflictes armats, la proliferació dels camps de refugiats, l’increment dels corrents migratoris forçosos, etc., són alguns dels factors determinants de la situació de la salut pública internacional.

ATENCIÓ SANITÀRIA BÀSICA Respecte d’això, és interessant recollir les aportacions de l’OMS sobre com millorar l’atenció sanitària bàsica. El 1973 l’OMS va alertar de la incapacitat dels serveis sanitaris per satisfer les expectatives de la majoria de la població a causa dels creixents costos i a la desigualtat d’accés a les cures sanitàries. Passats 5 anys, amb el lema «Salut per a tots», la conferència d’Alma-Ata2 va establir l’atenció primària com a estratègia de promoció de la salut i es van confirmar els principis que han de regir l’assistència sanitària elemental: justícia social, equitat, respecte dels drets humans, promoció de l’accés universal a l’assistència, implicació comunitària, i donar prioritat als més vulnerables.

El 2007, la nova directora general de l’OMS va posar un altre cop l’accent en l’atenció sanitària bàsica com a estratègia per reforçar els sistemes sanitaris, en un context globalitzat amb nous reptes per afrontar: la urbanització, l’envelliment de la població, la contaminació de l’ambient, el canvi dels estils de vida i les seves conseqüències sobre la salut, l’augment de malalties cròniques, l’emergència d’atendre noves malalties infeccioses i la reaparició, sota formes antibioticoresistents, d’aquelles ja conegudes, les migracions, la globalització del mercat de treball, la reducció de personal sanitari als països més necessitats i l’augment de la distància entre el Nord i el Sud.3 2

Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata, Kazakhstan, 1978.

3

CHAN M. Keynote address at the International Seminary on Primary Health Care in Rural China, Beijing, 2007.

Mans Unides/Javier Mármol

El 1973 l’OMS va alertar de la incapacitat dels serveis sanitaris per satisfer les expectatives de la majoria de la població.

17

I N F O R M E

Encara són necessaris acords internacionals que millorin l’accessibilitat als medicaments més eficaços.

L’assistència sanitària bàsica es defineix com «l’assistència a la salut essencial fundada en mètodes i en tecnologies pràctiques, científicament vàlides i socialment acceptables. Ha de ser universalment accessible als individus i a les famílies d’una comunitat, a través de la seva plena participació, a un cost que la comunitat i els països poden permetre’s en cada estadi del seu desenvolupament».

D’acord amb el que s’ha dit, s’assignen als estats i a les seves legislacions tasques que van molt més enllà de la simple administració d’un sistema sanitari. Haurien de fer-se càrrec d’identificar i intentar modificar els factors que influeixen negativament en la salut pública promovent, alhora, aquells que siguin favorables. L’assistència sanitària bàsica ha de formar part del sistema sanitari de cada país però, sobretot, del desenvolupament social i econòmic de la comunitat des d’un plantejament basat en l’equitat, en la participació comunitària, en l’atenció sanitària preventiva, en l’ús de la tecnologia apropiada i en un apropament intersectorial i integrat al desenvolupament.4 Una assistència sanitària bàsica ha de tenir les característiques essencials següents: ▲ Centrar-se en la persona i en les necessitats de cadascuna d’elles, de les famílies i de les comunitats. ▲ Fomentar la plena implicació dels individus, de les famílies i de les comunitats. ▲ Ser global, és a dir, incloure els serveis sanitaris, la promoció de la salut, les cures preventives i la rehabilitació. ▲ Facilitar la integració de diferents disciplines sociosanitàries.

18

Mans Unides/Javier Mármol

LA DISPONIBILITAT DE MEDICAMENTS En molts països pobres, la falta de fàrmacs essencials, juntament amb l’existència d’infraestructures sanitàries precàries, impedeixen que es respongui adequadament a les necessitats urgents de la salut pública. En la disponibilitat dels fàrmacs juga un paper important la tutela jurídica de la propietat intel·lectual, especialment mitjançant les patents, que donen al seu titular drets de monopoli sobre el producte al llarg de la durada de la patent. Aquest dret pot permetre al titular de la patent produir i proporcionar el producte només quan i on sigui possible recuperar, amb polítiques de preu, els costos de la inversió feta per a la seva investigació, elaboració i posada en el mercat i no fer-ho quan això no sigui econòmicament rendible.5 També Benet XVI crida l’atenció sobre aquest abús que es produeix en la gestió de les patents: «Hi ha formes excessives de protecció dels coneixements per part dels països rics, a través d’un ús massa rígid del dret de propietat intel·lectual, especialment en el camp sanitari».6

4

PETRINNI, M. “El món venidor: perspectives demogràfiques i necessitats de salut”. A Dollentium Hominum núm. 76, 2011.

5

Intervention by his excellency Mons. Diarmuid Martin to the Plenary Council of the World Trade Organization on Trade-Related aspects of Intellectual Property Rights* Wednesday, 20 June 2001 http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/ rc_segst_doc_20010620_wto_en.html

6

Benet XVI, Caritas in veritate. 2009.

I N F O R M E El sistema actual interfereix en la consecució del dret a la salut de dues maneres: en primer lloc, les persones dels països en desenvolupament no poden adquirir medicaments de preu elevat; i en segon lloc, les patents no funcionen com a incentius en la investigació dels tractaments que no interessen al mercat com els del VIH, la tuberculosi o la malària. El mercat d’aquests fàrmacs està, sobretot, entre els més pobres i, per tant, no és capaç de garantir la recuperació de les inversions fetes. Un grup especialment afectat per les conseqüències d’aquest fet és el dels nens, perquè aquests fàrmacs no se solen elaborar en preparats adequats per a pediatria.

En aquest àmbit, els governs dels països tenen serioses responsabilitats, per exemple en establir aranzels que graven el preu dels medicaments, encarint-los encara més. A la taula de la dreta s’il·lustren els aranzels que graven els medicaments en alguns països.

Tot i que hi ha experiències positives: per exemple, la distribució dels antiretrovirals per al tractament de la sida demostra que la liberalització forçada de patents adoptada per alguns governs ha permès la introducció de nous medicaments genèrics en alguns països empobrits. No obstant això, encara són necessaris acords internacionals que millorin l’accessibilitat als medicaments més eficaços.

Núm.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

PAÍS Índia Sierra Leone Nigèria Pakistan Bolívia Bangla Desh Xina Jamaica El Marroc Geòrgia Mèxic

ARANZELS (Percentatge sobre el preu)

55% 40% 34% 33% 32% 29% 28% 27% 25% 25% 24%

La medicina tradicional és un concepte que excedeix el camp de la salut, se situa a nivell sociocultural, religiós, polític i econòmic, i es pot considerar com un sistema que se centra en el malestar (fisiològic o no) i que es basa en teories sobre el cos humà, la salut, la malaltia i les seves formes de curació ancorades en la història de les cultures i de les religions que conformen un país.

LA MEDICINA TRADICIONAL Un dels aspectes que afavoreixen la consolidació dels sistemes sanitaris als països en desenvolupament és el reconeixement dels aspectes positius de la medicina tradicional. Segons l’OMS, pel terme «medicina tradicional» entenem «un conjunt d’habilitats, coneixements i creences que es basen en teories, costums i experiències pròpies d’una cultura, aplicades singularment o en associació entre si, a fi de conservar el benestar, així com per al tractament, el diagnòstic i la prevenció de les malalties físiques i mentals».

Els governs dels països tenen responsabilitats serioses, per exemple en establir aranzels que graven el preu dels medicaments, encarint-los encara més.

Mans Unides/Javier Mármol

La medicina tradicional és un bé que convé preservar.

Crida l’atenció que un 80% de les poblacions dels països en desenvolupament recorrin a la medicina tradicional per a les cures sanitàries elementals, per tradició cultural, per la seva facilitat d’accés, pel seu cost i per la concordança filosòfica amb les cultures autòctones. Aquests recursos constitueixen un bon complement en el cas de malalties cròniques, debilitants o incurables. La medicina tradicional és un bé que convé preservar, però no sempre és fàcil integrar-la en els sistemes sanitaris. Per a això, primer de tot cal que es reconegui l’efectivitat del coneixement adquirit al llarg del temps pels terapeutes tradicionals. Això implica l’establiment de normes per controlar la comercialització dels productes i alleujar la falta de recursos en el sector de la recerca i de la formació.

La creació de centres de recerca i d’estudi de la medicina tradicional és un mitjà important per progressar en el reconeixement d’aquesta pràctica, a fi de permetre-li coexistir amb la medicina convencional, en un sistema sanitari únic. Aconseguir que les pràctiques mèdiques i les plantes medicinals tradicionals siguin segures, eficaces, accessibles i de gran qualitat és un objectiu a aconseguir pels països en desenvolupament. Així mateix, aconseguir la integració dels sistemes convencionals i tradicionals requereix l’aplicació d’una sèrie de recomanacions proposades per l’OMS: la promulgació de normes que garanteixin la seguretat, l’eficàcia, la qualitat i l’ús racional. El quadre normatiu ha de tenir en compte la formació, la qualificació, l’exercici i la investigació de la medicina tradicional.

19

I N F O R M E Un exemple de l’anterior és un projecte de Mans Unides a Guatemala, del qual es beneficien 45.000 persones, i la finalitat del qual és la promoció de la salut comunitària en una zona rural. El projecte preveu la capacitació dels agents sanitaris, incloses les llevadores, de 45 comunitats indígenes, dotar-les de farmacioles, millorar la producció de plantes medicinals, abaixar el preu dels medicaments fins a un 50% i enfortir les institucions públiques per garantir l’atenció primària de la salut.

RECURSOS HUMANS EN L’ÀMBIT MÈDIC I SANITARI Els recursos humans són un altre factor clau per afavorir la consolidació d’un sistema sanitari. Les condicions laborals i de vida dels agents sanitaris, la seva mobilitat, la seva formació perquè siguin competents i capaços de facilitar una atenció sanitària a llarg termini són mesures necessàries per incrementar el nombre d’agents sanitaris en aquells països l’índex d’agents sanitaris dels quals és crític.

Segons l’informe de l’OMS de 2006, el concepte de treballador sanitari ha d’entendre’s en un sentit molt ampli; així, aquest comprendria totes les persones que duen a terme accions la finalitat de les quals és millorar la salut: els cuidadors familiars, els treballadors sanitaris a temps parcial, els voluntaris sanitaris, els agents de salut comunitaris, etc.

Pel que fa al personal mèdic i sanitari, l’OMS recomana als estats que adoptin les mesures necessàries per prestar l’atenció deguda a tot el cicle de la vida laboral dels agents sanitaris; que cada nació garanteixi l’estabilitat del seu propi sistema, tenint en compte, entre d’altres, factors com la distribució geogràfica dels agents sanitaris, intentant arribar a un equilibri raonable; també és imprescindible que cada estat disposi d’informació precisa i actualitzada sobre el seu personal sanitari.

Malawi és un dels països que ha demostrat que el coneixement dels problemes del personal sanitari local pot ajudar a fer un pas de gegant en el plantejament de polítiques més coherents que responguin a problemes reals. Per a això, és fonamental disposar d’informació precisa sobre el personal sanitari: les seves carències, els problemes per incorporar-se a la vida laboral i els que comporta el seu exercici diari. La informació s’ha de basar en estudis fets sobre el terreny per respondre a la situació de la manera més efectiva.

Un fet que afecta la disponibilitat d’agents sanitaris professionals és la «fuga de cervells», és a dir, la migració de personal capacitat, ja sigui per raons laborals, de capacitació, de condicions de vida, etc. En realitat, gairebé cap sistema de salut compta amb tots els recursos humans que requereix, a més de tenir-los mal distribuïts, per la qual cosa la seva demanda s’estén per tot el globus.

En cada país, hi ha factors que atreuen i altres que repel·leixen el personal mèdic i sanitari. Aquests factors són coneguts com factors que expulsen i factors que atreuen.

Un fet que afecta la disponibilitat d’agents sanitaris professionals és la «fuga de cervells», és a dir, la migració de personal capacitat.

En el grup dels factors que expulsen s’inclouen: els sous baixos, la nul·la o poca motivació, els incentius escassos, la falta permanent de material per a la pràctica correcta de la professió, equips tècnics en mal estat o antiquats, les condicions de treball perilloses i ad-

Metges formats a l’Àfrica Subshariana que treballen en països de l’OCDE* (OMS, 2006) Núm.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

PAÍS D’ORIGEN

Angola Camerún Etiòpía Ghana Moçambic Nigèria Tanzània Sud-àfrica Uganda Zimbabue TOTAL

Nombre total de metges al país d’origen

Metges que emigren Nombre

% del país d’origen

881 3.124 1.936 3.240 514 34.923 822 32.973 1.918 2.086

168 109 335 926 22 4.261 46 12.136 316 237

19 3 17 29 4 12 6 37 16 11

82.417

18.556

23% (mitjana)

* Països receptors de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): Alemanya, Austràlia, Canadà, Estats Units, Finlàndia, França, Portugal i Regne Unit

20

Mans Unides

I N F O R M E

L’exclusió social dels més vulnerables o la recrudescència de la pobresa són alguns dels factors determinants de la salut pública internacional.

verses, i les limitades oportunitats laborals i d’avanç professional.

Altres factors com la violació dels drets humans, la tensió religiosa o ètnica, les persecucions polítiques, les guerres, els col·lapses econòmics també afecten l’estabilitat del personal sanitari, tot i que en menor proporció. Els sous més alts i millors condicions de vida i laborals, així com les millors oportunitats professionals que ofereixen els països desenvolupats són els factors atraients més importants.

Els agents de salut que migren són professionals que han aconseguit un nivell elevat de coneixements i experiència, per a la qual cosa ha estat necessari que el seu país hagi fet en ells una inversió considerable. Quan emigren, es produeix la pèrdua d’aquest gran capital, que es converteix en guany per als països desenvolupats que no han invertit en la seva formació. Per això, retenir els agents sanitaris formats al país és fonamental per consolidar els sistemes sanitaris.

A la ciutat de Thandla, a l’estat de Madhya Pradesh (Índia), les Franciscanes van fundar un hospital, ben equipat, que atén uns 6.500 pacients interns l’any i unes 28.000 consultes externes.

L’hospital s’ha mantingut gràcies a la Congregació franciscana i a donacions. Part del personal mèdic i sanitari són religioses que presten els seus serveis gratuïtament; tot i això, necessiten el suport d’altres professionals, que no volen instal·lar-se en una zona tan remota. En aquestes circumstàncies, van sol·licitar l’ajuda de Mans Unides per construir una escola d’auxiliars d’infermeria i llevadores i una residència que permetés que els alumnes romanguessin al centre dos anys d’estudis i un de pràctiques en aquest hospital.

RESPONSABILITATS POLÍTIQUES La salut pública és part essencial del bé comú de cada nació.

Segons la Convenció Europea dels Drets de l’Home, la protecció de la salut és un dret de totes les persones i, alhora, un fonament dels deures de l’Estat. La mateixa Convenció admet que les accions referents a la salut pública, quan serveixen a tots, prevalen fins i tot sobre els drets polítics individuals.

En el seu paper subsidiari, l’Estat no pot deixar de costat el component ètic de les decisions que adopta si vol continuar servint al bé comú.

La salut pública és part essencial del bé comú de cada nació. Segons la Convenció Europea dels Drets de l’Home, la protecció de la salut és un dret de totes les persones i, alhora, un fonament dels deures de l’Estat.

Una bona política de la salut exigeix una concepció correcta de la persona, que permeti reconèixer les seves verdaderes necessitats. Requereix una autèntica solidaritat humana a fi d’impedir una exclusió dels qui necessiten un sosteniment per part de la societat.

La política de salut pública no pot limitar-se a les situacions locals dels països, sinó que exigeix una cooperació internacional.

21

Mans Unides/Casilda de Zulueta

I N F O R M E

El desenvolupament d’un sistema sociosanitari adequat no és només una qüestió tecnològica, sinó de més i millor atenció a la persona.

PAPER DE MANS UNIDES Els projectes sanitaris a què dóna suport Mans Unides desenvolupen en els seus destinataris aptituds pràctiques i capacitats de promoció de la salut, encoratgen el lideratge per a la salut i recolzen el sorgiment d’emprenedors socials a les comunitats i l’aplicació constant d’idees i mesures de promoció de la salut.

L’àmbit sanitari és un lloc privilegiat on totes les persones poden rebre aquesta mirada d’amor de la qual té necessitat tota persona.

Els projectes sanitaris de Mans Unides i, per tant, la nostra defensa del dret a la salut, es basa en les premisses següents: ❖ Solidaritat entre totes les persones que treballen en circumstàncies adverses i amb molt pocs recursos. La creació de xarxes, aliances i associacions a favor de la salut per part d’individus i organitzacions interessades és una estratègia pràctica important per augmentar l’ajuda mútua. ❖ Mobilització de recursos financers, materials i humans per assegurar l’execució i la sostenibilitat de les polítiques i les pràctiques de promoció de la salut en tots els nivells. ❖ Desenvolupament de la capacitat de la comunitat per combatre la malaltia, que es basa en la disponibilitat de la informació sobre els factors decisius per a la salut, les infraestructures necessàries i la capacitació indispensable. ❖ Formació dels agents sanitaris mitjançant l’educació, les pràctiques i l’intercanvi d’experiències.

22

CONCLUSIÓ Ens hem apropat a aquells factors que afecten els sistemes sanitaris i que són tinguts en compte en els nostres projectes de desenvolupament. La nostra experiència amb les persones més pobres, als països que no tenen gaires béns bàsics, ens permet afirmar que el desenvolupament d’un sistema sociosanitari adequat no és només qüestió de millorar tecnològicament, sinó de més i millor atenció a la persona. Un sistema que no perdi de vista la profunda unitat corporal, afectiva, intel·lectual, espiritual, social i ambiental dels éssers humans. Aconseguir aquesta fita comporta, entre altres coses, que l’home es beneficiï de l’amor, de la fraternitat i de la solidaritat. L’àmbit sanitari és un lloc privilegiat on totes les persones poden rebre aquesta mirada d’amor de la qual té necessitat tota persona, més enllà del seu estat social, de la seva raça, de la seva religió, de la dificultat social o del tipus de malaltia que pateixi. Una salut humanitzadora, la que Mans Unides cerca, és aquella en què l’amor es manifesta en l’atenció dels malalts, no sols proporcionant un tractament mèdic al pacient, sinó també curantlo en sentit ampli, curant els malalts gratuïtament i atenent-los, fins i tot arriscant la pròpia vida.

Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.

FE D’ERRATES La informació que s’aportava al peu de la pàgina 21 del número 188, on es deia que “el gos és potencial transmissor…” era errònia. D’acord amb l’informe de l’Organització Mundial de la Salut sobre la Leishmaniosi (1984), “els gossos constitueixen el reservori principal de la malaltia humana a la zona europea”.

(Font: http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_701_spa.pdf).

Demanem disculpes per això.

NOTÍCIES MANS UNIDES

El 25 de gener passat, la Fundació Cajamar i Mans Unides van signar un conveni de col·laboració, mitjançant el qual l’entitat difondrà, col·laborarà i recolzarà els programes que Mans Unides du a terme en relació amb el 5è Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, durant l’any 2012.

L’acord signat fixa un mínim de donació total per part de la Fundació Cajamar a Mans Unides de 20.000 euros, per ser aplicat al projecte “Programa de Salut en Zona Rural”, a Etiòpia.

Allà, a les localitats de Mekelle i Alitena, la majoria de la població no té accés a atenció sanitària bàsica, a més dels coneixements necessaris per prevenir malalties. S’estima que el 75% de la població pateix algun tipus de malaltia contagiosa, així com malnutrició, que podrien ser evitades.

Els nens i les dones són els que més pateixen aquesta situació, la qual cosa porta al fet que la taxa de mortalitat maternoinfantil sigui elevada.

Gràcies a aquest conveni s’ampliarà la dotació d’infraestructures i subministraments sanitaris i s’emprendran accions d’educació en pràctiques saludables, tant en centres de salut com a les escoles de la regió.

Mans Unides

Conveni Mans Unides Fundació Cajamar

Congrés de la UMOFC de 1957, presidit per Pilar Bellosillo.

La UMOFC homenatja Pilar Bellosillo E

l 5 d’octubre passat, la UMOFC, organització internacional fundada el 1910, que representa prop de 100 organitzacions catòliques de dones arreu del món, va organitzar a Madrid un esdeveniment commemoratiu del 50 aniversari del Concili Vaticà II, amb especial insistència en les dones que hi van participar, i les perspectives de futur. Durant l’acte va tenir una especial rellevància l’homenatge a Pilar Bellosillo, en el seu moment presidenta de la UMOFC i presidenta nacional de Dones d’Acció Catòlica. Fet conjuntament per aquestes tres organitzacions, l’acte va comptar amb la presència d’integrants de totes aquestes, incloent-hi alguns representants de la UMOFC provinents d’Amèrica Llatina i

Europa, i representants de la jerarquia eclesiàstica espanyola.

Pilar Bellosillo, que va ser presidenta de la UMOFC entre 1961 i 1974, va ser també l’única dona auditora espanyola en el Concili Vaticà II, i va estar present en el germen del que avui és Mans Unides. La primera Jornada contra La Fam (1959) va estar impulsada per ella, com a resposta al manifest de la UOMFC de 1955, que les Dones d’Acció Catòlica van fer en col·laboració amb Càritas, i que va derivar en la I Campanya contra la Fam sota el lema “Un dia de feina per pal·liar la fam”. En aquesta campanya es van recaptar 500 mil pessetes, que es van lliurar a Roma per col·laborar amb els fins de l’Any del Refugiat.

Tens un minut per lluitar contra la pobresa?

A Mans Unides ja estem preparant la pròxima edició del Concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”, amb la qual ens sumarem a les reivindicacions de la Campanya Pobresa Zero per acabar amb la pobresa al món. I ho farem amb vídeos d’un minut de durada, que aquest any hauran de basar-se en el lema “Dient NO a la pobresa”. Per poder participar-hi, els concursants hauran d’investigar, treballar i desenvolupar la seva creativitat entorn de tres temes: l’estreta relació entre fam i pobresa; com la pobresa atempta contra els Drets Humans, i la feminització de la pobresa. Per conèixer tot sobre aquesta nova edició -els terminis, els premis, el jurat, els nostres col·laboradors i totes les novetats que estem preparant per a aquesta edició, pots seguir-nos a Facebook, Twitter i a la pàgina Clipmetratges Mans Unides de Tuenti.

23

NOTÍCIES MANS UNIDES

Dia del Cooperant 2012 El 8 de setembre passat, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), amb el suport de les ONGD, va celebrar el Dia del Cooperant amb una jornada commemorativa en què es pretenia compartir amb la ciutadania els valors pels quals treballem des de les organitzacions de desenvolupament.

En un any en què poc cal celebrar, a causa de les retallades en cooperació, la jornada es va centrar a llançar missatges positius als nens de tres a dotze anys, en un ambient lúdic i familiar, amb divertides activitats al recinte del Matadero de Madrid.

Mans Unides hi va participar amb la projecció de dibuixos animats de Súper Pepo, que va ensenyar als més petits que ser un súper heroi és més fàcil del que sembla. Els contes i els punts de llibre per pintar i el videojoc “El meu planeta està canviant” també van entretenir pares i petits. A més a més, es van projectar els clipmetratges rebuts en la passada edició del concurs de vídeos. Grafitis, contacontes, karaoke, el joc de l’oca, etc. van ser les propostes de les altres organitzacions participants que van compartir amb Mans Unides aquest dia en record dels més desfavorits i els qui cooperen per al seu desenvolupament.

Els dibuixos animats i els contes de Súper Pepo pots veure’ls al web: http://www.educacion-manosunidas.org/ Els clipmetratges es troben a: www.clipmetrajesmanosunidas.org

A l’auditori de CaixaForum

Lliurament dels Premis de Mans Unides El 25 de juny, un bon nombre de socis, col·laboradors i amics es van apropar, malgrat la xafogor, al lliurament dels premis anuals de Mans Unides, que va tenir lloc a l’auditori de CaixaForum de Madrid. D’aquesta manera, tots van voler acompanyar els premiats en les diferents categories.

Va presidir la cerimònia Soledad Suárez, vicepresidenta de Mans Unides, qui va tenir paraules d’agraïment als patrocinadors i d’admiració cap als premiats. En la seva intervenció va fer un recorregut per tots els treballs guanyadors, capaços de recollir i reflectir les petites i grans iniciatives que “ajuden a pal·liar aquestes crisis desconegudes que pateixen milions de persones al món; persones amb nom, cognom i una història de vida, que, entre tots, podríem arribar a canviar”.

A més, la vicepresidenta de Mans Unides va demanar que “els països occidentals, que ara no aixequem la vista dels nostres propis llombrígols, no deixem els més necessitats aparcats a la cuneta”.

Pamplona, Barcelona, Bujalance (Còrdova), Saragossa i Madrid són les localitats des d’on es van desplaçar els guanyadors de les diferents modalitats dels concursos, els quals van estar, també, acompanyats pels seus familiars i amics.

Així mateix, la casualitat va voler que la cerimònia comptés amb la presència de Grégoire Ahongbonon, protagonista del documental premiat en la categoria de Televisió: “Els oblidats dels oblidats. La història de milers de malalts mentals i un boig”, que va emocionar els assistents amb les seves paraules. Com també ho va fer Amalia García, la mare de Conchín Fernández, guanyadora del segon premi de premsa, absent de la cerimònia per trobar-se treballant a la RD del Congo.

Després del lliurament dels guardons, patrocinats per La Caixa, el Banc Popular, Santander i la CECA, els assistents van gaudir d’una estona de convivència.

Recordem algunes de les seves paraules ◗ Silvia Melero, guanyadora del primer premi del concurs de premsa impresa i digital: “En el sistema financer hi ha “fissures”, fetes per iniciatives bones, que són les que hem de recolzar”. ◗ Conchín Fernández, segon premi del concurs de premsa impresa i digital: “Quan vaig arribar al Congo, directament des de Pamplona, em va semblar l’infern, vaig pensar que no duraria més de tres setmanes. En aquest context, tanmateix, m’he trobat amb les persones més extraordinà-

Paradeta solidària

AECID

Diumenge 29 de juliol, la delegació de Mans Unides a Badajoz va instal·lar la seva tradicional paradeta solidària a la plaça del Gran Maestre de la localitat de Fuente del Maestre. Carmina Yansón, presidenta delegada de Badajoz, va destacar durant la inauguració que “Fuente del Maestre és un dels pobles més solidaris de l’arxiprestat, tot i que la seva població no arribi als 7.000 habitants.

De fet, dels 9.433 euros recaptats a l’arxiprestat vilafranquès el 2011, 5.843 euros es van aconseguir a La Fuente”. Yansón va voler agrair “al Govern d’Extremadura que, en plena crisi, hagi destinat 5 milions d’euros a projectes solidaris de cooperació, entre els quals n’hi ha dos de Mans Unides”.

I també va donar les gràcies “als extremenys en general que, malgrat la que està caient, continuen col·laborant amb aquestes causes, i les expectatives són bones en solidaritat”.

24

NOTÍCIES MANS UNIDES

Diversos moments de l’acte de lliurament de Premis de Mans Unides 2012.

es de la humanitat. Mentre hi hagi un home o un malalt mental encadenat cal continuar lluitant”. ◗ Francisco Javier Hidalgo, primer premi del concurs de relats per a nens i joves: “Gràcies al jurat per fer-me viure aquest moment. I als meus companys i als meus pares, per inculcar-me els valors morals que segurament faran de mi un gran home”. ◗ Paula, segon premi del concurs de relats per a nens i joves: “Gràcies a la meva família i a Mans Unides per la seva tasca. I als professors per animar-me a escriure”. ◗ Jesús Terciado, guanyador del concurs de cartells: “Volia enfocar el tema d’una manera positiva i optimista, la dona no sols com a partícip de la justícia, sinó com a base d’aquesta. I el sol com a símbol d’una nova etapa plena d’esperança”.

Mans Unides/Javier Mármol

ries que mai havia pensat que existirien.

Són ells els qui canviaran Àfrica i als qui hem de recolzar des d’Europa”. ◗ Alumnes del Col·legi Sansueña de Saragossa, guanyadores del concurs de cartells per a centres educatius: Ana Vilanova: “Hem pres consciència del proble-ma de la igualtat”. Isabel Sáinz: “L’important és el respecte entre éssers humans”. ◗ Carles Caparrós, guanyador del premi de televisió: “És difícil deixar entrar Déu en les nostres vides, perquè si ho féssim, hauríem de canviar les nostres vides per complet”. ◗ Grégoire Ahongbonon, protagonista del reportatge guanyador del concurs de televisió: “Quan veig un home encadenat, veig la meva pròpia persona; quan veig una dona encadenada, veig totes les don-

Club El Candado

Sopar solidari en Màlaga Divendres 13 de juliol, Mans Unides va celebrar al Club El Candado de Màlaga la desena edició del Sopar Solidari, en què van participar més de 200 persones i amb el qual es va aconseguir una recaptació de més de 4.000 €.

Com tots els anys, tot l’àpat va ser donat, diverses empreses van col·laborar amb els regals per al sorteig, i va comptar amb diverses actuacions.

Des de 2003 s’ha donat suport, gràcies

a aquest esdeveniment, a la construcció d’escoles, sistemes sanitaris, internats, material… en llocs com ara Santa Ana de Tusi (Perú), Kampala (Uganda), Malanville (Benín), Poreyahat i Handisha (Índia), Ouagadogou (Burkina Faso) i Port-Margot (Haití), on en els dos últims anys s’ha col·laborat a l’escola de San Francisco Javier (2009), l’escola de capacitació laboral per a joves (2010) i la reconstrucció d’una escola de primària a Rutshuru (Goma).

25

NOTÍCIES MANS UNIDES

▲ Una exposició fotogràfica al Patio Barroco del Palacio de la Merced (Còrdova) ha mostrat els avanços en la gestió hídrica a la Vall del Huatanay, a Cuzco (Perú), un projecte de la delegació de Mans Unides subvencionat per la Diputació de Còrdova el 2011 amb una quantitat total de 25.265,02 euros.

El projecte beneficiarà de manera directa unes 13.000 persones, i indirecta més de 74.000. A més d’aquesta col·lecció de fotos, el Patio ha acollit l’exposició “Somiant un futur”, en què Mans Unides fa un recorregut per la realitat de la infància als països on actua. ▲ El 22 de setembre passat es va celebrar la VIII Edició la Festa Infantil Solidària anomenada “El Pequecongo”, organitzada per la delegació de Mans Unides a Guadalajara, amb tallers infantils i jocs solidaris per a nens entre els tres i els deu anys. L’objectiu era la presa de consciència sobre les realitats que viuen altres nens, i la manera d’ajudar-los a tenir una vida més digna. ▲ Un any més, el torneig benèfic de Pàdel Mans Unides d’Almuñécar va ser un èxit, en aconseguir reunir més d’un centenar de parelles en les diverses categories d’aquest esport, i congregar una mitjana diària de gairebé 300 persones a les pistes del complex esportiu municipal de Río Verde.

Tots els visitants van poder conèixer i informar-se dels dos projectes als quals la delegació prestarà especial atenció enguany: un a Bolívia i un altre a Sierra Leone.

La Reina coneix els projectes de Mans Unides La reina Sofia visitant un dels projectes de Mans Unides a Filipines.

El 5 de juliol passat, la reina Sofia va visitar els projectes recolzats per Mans Unides, amb cofinançament de l’AECID, a Zamboanga (Filipines), gràcies als quals milers de filipins han aconseguit millorar les seves condicions de vida.

Van acompanyar la Reina en la seva visita, entre altres persones, el missioner claretià Ángel Calvo i la coordinadora de projectes de Mans Unides a Àsia, Clara Pardo.

La Reina va voler conèixer uns projectes amb què, gràcies a la tasca de conscienciació comunitària i a la participació dels beneficiaris, el somni de 602 famílies, la majoria refugiats víctimes dels conflictes que assoten la regió de Mindanao, s’ha fet realitat.

El programa, que respon al títol “Dotació d’habitatges i serveis bàsics per a famílies desplaçades” s’ha pogut dur a terme gràcies a la feina de les ONGD locals Peace Advocates Zamboanga (PAZ) i Katilingban para sa Kalambuan (KKI), ambdues fundades pel

missioner espanyol Ángel Calvo.

A més a més, la reina Sofia va recórrer el carrer “Mans Unides” per visitar les dues cooperatives on les dones del Katilingbam (que significa “comunitat”) treballen en l’elaboració de pasta típica de Filipines (miki) i en artesania local. La inversió total per a la construcció de 602 habitatges ha estat d’1.323.000 euros aportats per l’AECID i Mans Unides.

La visita de la reina Sofia coincideix amb la celebració dels 25 anys de treball conjunt de Mans Unides i AECID a Filipines, que s’han traduït en 24 projectes per valor total de 10,5 milions d’euros. A més a més, Mans Unides, gràcies a les aportacions dels seus socis i col·laboradors, hi ha dut a terme 249 projectes, per un valor de 15 milions d’euros. Tot aquesta tasca ha fet possible que milers de filipins hagin millorat el seu accés a l’educació, a la formació professional, a la salut i la producció agropecuària sostenible.

Jornades sobre “Pobresa i Dones”

Mans Unides/Pilar Seidel

Del 5 al 7 de setembre es van dur a terme a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) les jornades “Pobresa i Dones. La cooperació al desenvolupament des de la perspectiva de gènere”, organitzades conjuntament per aquesta Universitat i la delegació de Mans Unides a la capital gallega. Durant 25 hores lectives, i sota la direcció d’Irene Rodríguez, professora de dret internacional públic i relacions internacionals de la USC, el curs va comptar amb la presència de nombrosos experts que, en diverses taules rodones i conferències, van donar a conèixer el paper fonamental que la dona té per al desenvolupament, i els grans desafiaments (educatius, sanitaris, econòmics, polítics...) als quals s’ha d’enfrontar en un món en canvi constant. Per llegir els resums de les ponències i veure les fotos del que s’hi va fer, visita l’especial “Santiago 2012: Jornades Dona i Pobresa” en la secció d’actualitat de la nostra pàgina web.

26

Peace Advocates Zamboanga (PAZ).

Breus

NOTÍCIES MANS UNIDES

En primera persona

CINCODÍAS.COM

L’empresa TheFutbolingCompany ha creat un nou producte d’oci, el “futboling”, una màquina d’oci 2.0 que, mantenint l’essència del tradicional joc, incorpora novetats en temes de comunicació i xarxes socials que permeten fer partides, en temps real, en qualsevol racó del món.

El model de negoci d’arrancada es basa en dos tipus d’ingressos: per patrocinis publicitaris, que van a parar a l’empresa, i per explotació de la màquina, que es destinen a fins socials: de cada moneda que s’utilitza per iniciar cada partida, se’n donarà un terç a l’ONG que triï el jugador (i amb les quals l’empresa ha subscrit un conveni de col·laboració).

L’altre terç de la moneda es destinarà a la Fundació Fun for a Better World, una organització sense ànim de lucre que impulsa TheFutbolingCompany, i l’últim terç, a les universitats (en principi d’aquells llocs on s’instal·lin les màquines), per sufragar el lloguer dels espais, destinant la resta a beques, biblioteques o material didàctic. A més de Mans Unides, entre d’altres, figuren Càritas, Intermón Oxfam, la Fundació Vicente Ferrer i la Fundació Josep Carreras.

Una gran familia disposada a donar-ho tot Magdalena Pérez

Mans Unides

Futboling: partides per una bona causa

Presidenta delegada diocesana de la delegació de Mans Unides a Madrid. aig començar el meu camí a Mans Unides al desembre de 2000, sent la meva primera campanya al febrer de 2001, com a coordinadora de la Vicaria II de Madrid. Durant els meus set anys com a coordinadora d’aquesta vicaria vaig intentar visitar personalment el nombre més gran possible de parròquies i col·legis, i aviat vaig comprendre la importància de tenir, almenys, un voluntari per parròquia, per la qual cosa vaig centrar els meus esforços en això. El nombre de voluntaris d’aquesta vicaria va anar augmentant i, gràcies a ells, la gran quantitat de treball va anar sortint endavant. A més a més, durant tots aquests anys hem comptat sempre amb l’ajuda del vicari i del seu equip de col·laboradors per desenvolupar la nostra feina, als quals estem molt agraïts.

Al juny de 2007 vaig ser proposta per a delegada diocesana de Madrid, i porto en aquesta responsabilitat des de llavors. Vaig consultar amb la meva família, perquè sabia la quantitat d’hores que hauria de dedicar-hi, i llavors, i sempre, he comptat amb el seu suport.

Al setembre d’aquest mateix any vaig tenir la gran sort de fer un viatge de formació a Perú. Allà vaig visitar diverses comunitats que havien posat en marxa projectes recolzats per Mans Unides, i vaig constatar en primera persona que els nostres germans, en aquest cas del Perú, ens necessiten de debò i agraeixen de cor l’ajuda que els fem arribar.

Com a delegada, des del primer moment em vaig centrar a reforçar els equips ja existents i a formar nous equips per desenvolupar la feina entre tots. Repartint les responsabilitats es facilita la tasca dels voluntaris, per ajudar-los a arribar a totes les parròquies, congregacions, col·legis, universitats, empreses, etc.

També em vaig proposar des del principi aproximar-nos a les parròquies per donar-los a co-

V

nèixer, amb detall, el treball de Mans Unides i reforçar-hi els nostres llaços. Com a primer pas en aquest sentit, i amb l’ajuda del consiliari, vam visitar els vuit vicaris episcopals. La relació amb ells ha estat molt fluida, i molts d’ells ens han visitat a la delegació amb els seus arxiprestes, rectors i la resta de sacerdots de les parròquies. L’ajuda per part de tots ells ha estat inestimable en tots els sentits.

Continuant en aquesta línia, enguany hem fet un llançament de campanya en cada vicaria amb la idea d’acostar la delegació als voluntaris i a les parròquies. És, a més a més, un objectiu molt desitjat tenir, com a mínim, un voluntari en cada parròquia.

Dono gràcies al Senyor que ha volgut fer-me el regal d’aquests anys que estic dedicant a Mans Unides.

En aquesta tasca com a delegada, quan he necessitat ajuda, sempre l’he rebuda amb gran generositat per part de tots. Des d’aquí vull agrair-los i felicitar-los per la seva gran dedicació i entrega a Mans Unides. Som una gran família disposada a donar tot el millor pels nostres germans que tant ens necessiten i que, encara que estan llunyans geogràficament, els sentim ben a prop en el nostre cor.

Dono gràcies al Senyor que ha volgut fer-me el regal d’aquests anys que estic dedicant a Mans Unides. Són uns anys molt feliços al costat de companys que m’estan fent la tasca molt senzilla. En aquestes últimes ratlles vull mostrar el meu agraïment a tots ells i animarlos a continuar treballant per construir el Regne de Déu a través de Mans Unides.

27

Millorar l’habitabilitat i la salubritat dels habitatges és imprescindible per prevenir la malaltia de Chagas.

El Salvador: Dades d’interès Capital: San Salvador.

Població: 6.251.495 habitants.

Moneda: Dòlar nord-americà.

Superfície: 21.041 km2 Ciutats més poblades: San Salvador, Santa Ana, Mejicanos, San Miguel, Nueva San Salvador, Ciudad Delgado, Apopa, Soyapango.

Idiomes: Espanyol, náhuatl-pipil (entre alguns amerindis) Religió: Catòlics 75%; protestants i altres 25%.

Forma de govern: República presidencialista.

President: Mauricio Funes.

IDH: Lloc 105, mitjà.

PIB per capita: 3.831 USD

28

FUNDASAL

És una més de les malalties dels pobres.

I, per això, és també una malaltia oblidada o desatesa per les instàncies i autoritats sanitàries. El Triatoma infestans, insecte transmissor del paràsit Tripanosoma cruzi, s’allotja i desenvolupa en ambients insalubres, i ocasiona la mort prematura dels més febles. És la malaltia de Chagas. Les accions de prevenció dutes a terme per la Fundación Salvadoreña de Desarrollo y Vivienda Mínima (FUNDASAL), amb el suport de Mans Unides, obren la possibilitat d’eradicar aquesta plaga a la zona occidental d’El Salvador.

ELS NOSTRES PROJECTES

A El Salvador

l Salvador té una mica més de sis milions d’habitants; dades oficials assenyalen que el 43% viuen en la pobresa i el 19% en la indigència. Centenars de milers de famílies depenen de les remeses que envien els més d’un milió i mig de salvadorencs que viuen als Estats Units. El 24% de la gent no té accés a serveis de salut.

Així és la situació a les zones rurals del departament (província) de Santa Ana, on les famílies camperoles viuen en cases molt precàries, sense serveis sanitaris adequats i sense aigua potable; són habitatges de totxo sense enguixar, amb el sòl de terra i sense ventilació adequada. Això facilita la reproducció i allotjament del Triatoma infestans o xinxa, insecte transmissor del paràsit Tripanosoma cruzi, que produeix la malaltia de Chagas; aquesta afecta l’ésser humà i els animals de sang calenta (gossos, gats, vaques, ratolins…). La picada de l’insecte inocula la malaltia, que pot trigar diversos anys a manifestar-se, causant problemes cardíacs i intestinals i, finalment, la mort.

A Amèrica Llatina hi ha uns 18 milions d’infectats, dels quals anualment moren 45.000. A Amèrica Central, el 25% de la població està en perill de contreure la malaltia, que té forta incidència al triangle on conflueixen Hondures, Guatemala i El Salvador; a la zona de Santa Ana es donen a l’any una mitjana de 340 casos de la malaltia de Chagas.

E

Habitatge segur i saludable A la zona de Santa Ana, com a la resta del país, treballa la Fundación Salvadoreña de Desarrollo y Vivienda Mínima (FUNDASAL), organització amb gran experiència en temes d’habitatge popular (assentaments nous urbans i rurals, millora de barris, reconstrucció, habitatges d’emergència…); és un referent a tot Amèrica. Des de fa diversos anys, FUNDASAL porta endavant un programa sobre “Habitatge segur i saludable”. La gent de l’àrea d’El Pinalito, formada per 10 petites poblacions de difícil accés i en pobresa extrema (al departament de Santa Ana), va demanar ajuda a FUNDASAL, i aquesta va constatar que gairebé un 70% de les famílies de la zona desconeixia la malaltia de Chagas, i que en el 90% dels habitatges hi havia insectes vectors. I en aquest context va sorgir la necessitat de treballar en la prevenció de la malaltia de Chagas.

El projecte es va posar en marxa el 2009, amb el suport de Mans Unides i de diverses institucions com el Govern de Cantàbria, l’Ajuntament d’Oviedo o la Fundació Carmen Gandarias. Es tractava de millorar l’habitabilitat i la salubritat dels habitatges, i per a això es van reparar o es van construir 236 habitatges (parets noves, sanejament d’esquerdes, enguixada interior i/o exterior, obertura de finestres, reforç de sostres, separació d’ambients, sòls de ciment, etc.).

FUNDASAL

Prevenció de la malaltia de Chagas Fitxa tècnica Àrea Geogràfica: Ahuachapan, El Salvador.

Títol: Millora de l’hàbitat per a la prevenció de la malaltia de Chagas en comunitats rurals.

Objectiu: Reduir vulnerabilitats socials, ambientals i sanitàries a la zona, davant la proliferació de la malaltia de Chagas.

Beneficiaris: Directes 1.250.

Sector: Sanitari.

Cost total: 405.353,12 euros.

Responsable: Edín Martínez.

Institució: FUNDASAL. Projecte: SAL/60832.

29

FUNDASAL Les cases s’han reforçat estructuralment, la qual cosa ha millorat la salut i la vida de centenars de salvadorencs.

El rostre de la malaltia Waldo Fernández, coordinador de projectes de Mans Unides a El Salvador fins maig de 2012

FUNDASAL

Aquella nit, el plor de José Rolando va despertar els seus pares. La seva mare va observar que es gratava la cuixa, on era visible una mena de fava vermella. Tenia dos anys. La formació dels pares, que participaven en el projecte de prevenció de la malaltia de Chagas, i la proximitat del personal de FUNDASAL van fer possible que José Rolando pugui ara viure i créixer com qualsevol nen del seu entorn. Va ser atès a l’hospital i, després de cinc mesos d’un tractament intens i costós, al novembre de 2011, quan vam visitar casa seva, els seus pares ens van informar que en l’últim control José Rolando havia donat negatiu (no presència de la malaltia de Chagas).

José Rolando té tres germanets més: l’Aracely, el Rafael i la Carmen. El seu habitatge era molt precari, sense serveis d’aigua potable i sanejament, les parets de maó sense revestir, els sòls de terra, sense ventilació adequada… Quan vam fer la nostra visita, vam trobar una casa de materials sòlids, terra de ciment, parets de bloc, sostre de làmina de zinc… Així com ells, unes altres 236 famílies. Una magnífica execució de l’obra física, tant de les cases reparades (reforçaments estructurals, enguixades amb sorra, argila, calç i ciment, fosa de terres, millora de teulades…) com els habitatges de nova construcció. Una gran feina del personal de FUNDASAL, que assumeix la seva feina com a realització professional i com a compromís de servei als més marginats.

10 d’ells ens van acompanyar en la nostra visita (malgrat ser diumenge). Amb ells vam recórrer diverses poblacions (La Esperanza, El Cipresal, Las Marías...). La gent ens explica com FUNDASAL es va anar guanyant la seva confiança. No regalaria res, sinó que els acompanyaria en un procés en què ells havien de ser protagonistes del seu desenvolupament. I d’això s’encarrega.

30

Les famílies beneficiàries es van involucrar en el procés i van participar en les tasques, aportant també els materials locals necessaris. Però també calia educar les famílies sobre la malaltia (causes, conseqüències i formes de prevenció) i sobre les mesures higièniques que han d’assumir als seus habitatges i entorn, així com enfortir les capacitats organitzatives de les comunitats per a l’autogestió de la salut comunitària. A les poblacions s’han format comitès de salut, que treballen de manera coordinada amb les associacions de desenvolupament locals.

Un component addicional i important del projecte era la sensibilització a les autoritats. El projecte va promoure fòrums amb institucions públiques i privades: alcaldia, ministeri, Universitat, escoles, esglésies…, per crear consciència i perquè el problema pugui ser abordat de manera coordinada i multidisciplinària. És el primer projecte d’aquest tipus que s’ha dut a terme a El Salvador, que ha tingut un obvi impacte. Per això, FUNDASAL i Mans Unides s’han plantejat un nou projecte per ampliar i aprofundir el treball anterior. Les metes d’aquest nou projecte, actualment en gestió, són la millora de 61 habitatges i construcció de set, i la construcció de 177 latrines, 193 cuines ecològiques i 200 corrals casolans per a animals domèstics, amb accions educatives als centres escolars i accions d’assistència legal per assegurar a les famílies afectades la propietat dels seus terrenys i habitatges.

ELS NOSTRES PROJECTES

Les dones congoleses han buscat la manera d’augmentar els seus ingressos familiars i disminuir l’absentisme escolar dels seus fills.

Mans Unides

A la República Democràtica del Congo

Un conte fet realitat A

Nsioni, una ciutat de prop de 200.000 habitants, que es localitza a la regió de Baix Congo, a uns 80 quilòmetres de la ciutat de Boma, hi ha una organització camperola que s’ocupa des de fa més d’una dècada de l’explotació agrícola i ramadera, com a mitjà de vida familiar. Es tracta de Kivanu, una associació formada principalment per viudes amb la qual Mans Unides ja havia col·laborat abans: cinquanta dones a qui una llarga guerra i la necessitat han situat al capdavant d’unes llars marcades per la injustícia, les dificultats i l’absència de figura paterna.

Quan aquestes dones, tan dinàmiques com ben organitzades van veure que els seus coneixements no eren suficients per treure el màxim profit a les terres que els donaven l’aliment a elles i, principalment, als seus fills, van demanar formar-se en nous mètodes de conreu, en tècniques de conservació dels aliments i en el tractament de les malalties de les plantes. La seva petició va ser atesa per Mans Unides que, a més a més, va facilitar les coses perquè aprenguessin a conrear mandioca de millor qualitat en un camp col·lectiu d’una hectàrea.

Després, es van plantejar què fer per treure més profit de tota aquesta mandioca. I van pensar a transformar-la en shikwuanga, l’aliment bàsic en algunes zones

de la República Democràtica del Congo. El seu component principal és la farina de mandioca, que es cuina amb aigua. Si aquesta barreja, que té poc valor nutritiu, s’enriqueix amb cacauets, pebrot, sal i oli, les seves propietats milloren substancialment. Transformar la mandioca en shikwuanga permet, a més, conservar-la per més temps i vendre-la millor als mercats.

I, com en una versió diferent del “conte de la lletera”, van pensar que amb aquestes vendes augmentarien els ingressos familiars, i assegurarien quelcom fonamental per al progres de qualsevol societat: disminuir l’absentisme escolar dels seus fills, i dels altres cinquanta nens i nenes orfes de pare i mare als quals es van comprometre a ajudar i millorar les condicions sanitàries de tots ells. Per a això, les protagonistes de la nostra història han après, amb dos especialistes en química alimentària, les tècniques de preparació del shikwuangue. Així mateix, totes han rebut els estris necessaris per a la preparació d’aquest producte (cuines, morters, barrejadores, marmites, recipients…). La diferència amb la narració de la pastora que imaginava riqueses abans de vendre la llet es troba en el fet que la vida d’aquestes dones no és un conte: Kivanu és ara una organització més productiva, que té encara pendent escriure el final de la seva història.

Fitxa tècnica Àrea geogràfica: Nsioni, regió de Baix Congo.

República Democràtica del Congo.

Títol: Suport a la preparació de productes locals.

Objectiu: Contribuir a la seguretat alimentària de la població de Nsioni.

Beneficiaris: Directes: 50; indirectes: 400.

Sector: Agropecuari.

Cost total: 6.304 euros.

Responsable: Hèléne Bukoyo.

Institució: Kivanu (Don de Dieu).

Projecte: RDC 65503

31

MANS J

VES

LA MODA QUE ENS UNEIX AMB ELS MÉS NECESSITATS

Mans Unides

“Un altre cop, la primavera va portar la moda solidària de Mans Unides a La Merced, la moda que ens uneix amb els més necessitats.

Enguany, l’ONG ens vesteix en blavós o morat, i amb l’objectiu de la salut. “Salut per a tots” ha estat el lema. Des d’aquesta revista, volem agrair-vos a tots la vostra generosa col·laboració, tant als que heu ofert les samarretes a canvi d’un donatiu, pel vostre temps i esforç solidari, com als que les heu adquirit i les passegeu amb orgull. Us felicitem pel vostre gest i, l’any que ve, us en portem més.

Gràcies de cor”.

Col·legi La Merced. Madrid

Renovem la pàgina web La web www.jovenesmanosunidas.org ha canviat de nom i de disseny.

Ara és la Web Jove de Mans Unides, i hi trobaràs tota la informació sobre la tasca que desenes de joves, vinculats d’una manera o d’una altra amb la nostra organització, fan en tot el territori nacional, coordinats des dels serveis centrals.

Aquesta web, com tot el que hi ha a internet, és un espai viu que no deixarà de créixer i evolucionar. Per aquesta raó, estem oberts a qualsevol suggeriment que ens vulguis fer arribar.

Entra a la secció “CONTACTA CON NOSOTROS” de la Web Jove o envia’ns un correu a comunicacion@manosunidas.org.

¡No ve t at !

T’esperam a www.jovenesmanosunidas.org!

Trobada de joves de Mans Unides Madrid 5 i 6 d’octubre de 2012

Una trobada per reflexionar sobre la força que mou els i les joves a col·laborar amb Mans Unides, la tasca duta a terme fins ara i les idees i perspectives de futur.

Més informació a www.jovenesmanosunidas.org

32

COL·LABORADORS I AMICS

Una bona acollida El mes passat us vam enviar la memòria anual de 2011, amb un format diferent de l’habitual.

Era més petita per diverses raons: una distribució més fàcil, una lectura més còmoda i menys despesa de paper. A totes aquestes cal sumar l’estalvi econòmic, fonamental en aquesta època de crisi, i que ens ha permès destinar aquests diners a aquells que més ho necessiten.

Des que us vam enviar la memòria hem rebut molts correus felicitant-nos per aquesta decisió i animantnos a continuar pel camí emprès.

Des de Mans Unides us volem donar les gràcies pel vostre suport, i demanar-vos que ens feu arribar qualsevol idea o suggeriment que ens permeti continuar millorant.

Avui et convido... a fer-te’n soci!!

Tot i que resulti paradoxal, en els temps de crisi la societat es torna més generosa. Una generositat que no té només per què ser material, també pot produir-se amb petits gestos. Avui te’n proposem un: que convidis un amic, familiar o conegut a ser soci de Mans Unides, a formar part d’un equip que lluita contra la fam i la pobresa des de fa més de 50 anys.

Ho pots fer en qualsevol moment i lloc, per exemple: ● Quan un amic et convidi a fer un cafè, tu li pots respondre: “Jo et convido a fer-te soci de Mans Unides, ja veuràs com no te’n penedeixes”. ● Quan et convidin al cinema, tu podràs contestar: “Jo et convido a col·laborar amb Mans Unides. Pots aportar una petita quantitat i formaràs part d’un Mans Unides/Javier Mármol gran equip”. ● Quan estigueu menjant i vulgui pagar el compte, tu li pots dir: “Millor avui et convido jo a menjar i també a formar part de Mans Unides”.

O, simplement, pots agafar el telèfon i trucar a aquesta persona per dir-li que col·labori amb Mans Unides, perquè amb una mica de cadascun de nosaltres podem canviar aquest món a millor.

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

006

Emplenant aquest cupó, trucant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org DADES PERSONALS

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Nom ..............................................................................................................................................................

Titular compte ...............................................................................................................................................

Cognoms ......................................................................................................................................................

Entitat bancària ...........................................................................................................................................

CODI COMPTE CLIENT NIF ................................................................. Data naixement ....................................................................

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Domicili complet ...........................................................................................................................................

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

........................................................................................... Codi Postal .......................................................

TARGETA DE CRÈDIT

Població .................................................................. Província ......................................................................

Correu electrònic ..........................................................................................................................................

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

Telèfon mòbil ..................................................... Un altre telèfon ...............................................................

IMPORT

PERIODICITAT

ACTUALITZACIÓ QUOTA

❑ 6 euros ❏ 20 euros ❏ ............... euros

❏ Mensual ❏ Un sol cop ❏ ........................

❏ l’IPC anual ❏ un 5% ❏ ..............%

ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES Bankia: Ibercaja: Banesto: Popular:

2038.0603.28.6001036580 2085.9252.03.0330430677 0030.1008.54.0865065273 0075.0001.85.0606400006

La Caixa: Santander: Sabadell: BBVA:

2100.2261.59.0200139842 0049.0001.54.2210040002 0081.4146.25.0001149217 0182.2325.08.0011344904

Caduca fi de: ................ / ................

Signatura del titular:

Data: ........................ de .................................................. de 201.......

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts per l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altres activitats de la nostra organització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides – Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

PER A QUALSEVOL CONSULTA POTS DIRIGIR·TE A: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20

LES NOSTRES RECOMANACIONS

REGALS SOLIDARIS

DISCOS

AGENDA 2013

ROSA LÓPEZ Universal Music Group. 2012 La cantant Rosa López ha estat aquests últims mesos immersa en la promoció del seu últim disc, que va veure la llum just quan es complien deu anys des que un programa de televisió donés la primera empenta a la seva carrera. Són ja molts els que saben que en aquest treball, que s’anomena com ella, “Rosa López”, l’artista granadina ha volgut dedicar una cançó a la nostra organització; cançó a la qual, sense embuts, ha titulat “Mans Unides”. I ho ha fet com a homenatge “a la gran tasca que Mans Unides du a terme al món”. I així és com ho explica quan té una oportunitat. Amb aquesta cançó Rosa s’ha implicat, de la millor manera que podria fer-ho, que no és una altra que la seva veu, amb la causa dels més desfavorits.

“Rosa López” és quelcom més que música; és compromís i il·lusió. I Rosa López és, sobretot, amiga

CALENDARIS DE TAULA I PARET 2013

SAMARRETA 2013

Per a dona.

Per a dona (sense mànigues).

Per a home.

DVD “VAMOS A REZAR. Una lección sobre la oración.”

Año 2012. Monte Tabor Producciones info@montetabor.es Acompanya el germà Zeferino i els seus amics ensenyant als nens les veritats de la fe.

Aquesta instructiva i entretinguda sèrie presenta relats visualitzats, cançons i ensenyaments pràctics.

Per a nens i nenes.

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

DELEGACIONS DE MANS UNIDES Direccions 02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Léon) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRO (Huesca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12

37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 23 - 3º Dcha Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n.

Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

35

Mans Unides és l’Associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament del Tercer Món. És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Vietnam. Javier Cuadrado.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament; i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org