Mans Unides ONG - Revista 190

190 Butlletí número

ge ne r -fe br e r -mar ç 20 13

Sumari 3

Editorial

4

Col·laboració

Maru Solís, missionera comboniana, va passar per Espanya per participar a les Jornades de Formació 2012. En aquest text recollim les seves impressions i les seves experiències sobre la situació que viu la dona a Etiòpia, on ella treballa.

6

Entrevista

Soledad Suárez, nova presidenta de Mans Unides, ens va obrir les portes del seu despatx i va compartir amb nosaltres les seves idees de futur. Coneix-la una mica millor en aquesta entrevista.

9 12

Crònica del món Reportatge

Un any més, tres equips de persones de Mans Unides van viatjar a l’Índia, al Marroc i a Hondures, per conèixer de prop els projectes als quals hi dóna suport l’organització. Aquest reportatge plasma tot el que hi van viure i van sentir.

14 Ressons del Sud 15 A fons-Informe 23 Notícies Mans Unides 27 En primera persona 28 Projectes A Hondures, el flagell de la violència que s’exerceix sobre les dones impedeix tant el seu progrés com el del país.

A més a més, a l’Índia, les venedores tradicionals de peix lluiten per aconseguir millorar la seva situació socioeconòmica i educativa.

32 La veu del lector 32 Mans Joves 33 Col·laboradors i amics 34 Recomanacions PORTADA: Cartell guanyador del XIV Concurs de cartells de Mans Unides. Imatge de l’organització per al 2013. Autor: Jesús Terciado (Inventia).

Presidenta de Mans Unides: Soledad Suárez Consell de Redacció: Ana Álvarez de Lara Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo José Antonio Martínez Cristina Redonet Rafael Serrano Ignacio Ussía Coordinadora de redacció: Pilar Seidel Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Maru Solís Lola Gómez Cristina de Benito Luis Antonio Curiel Hermana Dominique Ladureau Myriam Gª Abrisqueta Disseny: Javier Mármol Impressió i maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

ISSN: 2174-5684 Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

Editorial

3

El marge del camí En un moment històric en què els problemes ens toquen de prop, ens sentim apressats a salvar allò que és immediat. Posar solució als problemes greus més pròxims és una exigència humana. Aquesta urgència, a més, ens empeny a reconèixer l’amplitud dels efectes d’aquesta crisi. I potser el seu efecte més preocupant sigui no adonar-nos de quines de les seves causes fan que la crisi arribi a tots els indrets del món.

El miratge d’un desenvolupament basat en més comoditat personal amaga que la causa principal de la crisi és la manca de valors: una crisi moral en què la dignitat de la persona no es té en compte. I és que, si no parem atenció a aquest principi, si no posem en el centre de tot l’ésser humà, substituirem la raó dels nostres esforços per altres qüestions, com ara els recursos, el progrés tecnològic o la política, que no deixen de ser, en realitat, mitjans al servei dels homes.

La crisi fa florir situacions molt doloroses; situacions que revelen, no sols una absència de protecció dels drets fonamentals o una distribució injusta de recursos, sinó també una falta de respecte a l’ésser humà; menyspreu que pateixen, sobretot, les persones més vulnerables. Mans Unides constata, dia a dia, que la pobresa, la falta de recursos, la inexistència de llibertats s’encrueleix precisament amb les nenes i les dones, quan, d’altra banda, són elles les protagonistes i verdaders agents del desenvolupament humà. Les dades no presenten cap dubte: el 70% del comerç internacional de persones és patit per dones i nenes, i dues terceres parts de les persones analfabetes són dones. Aquestes són només dues mostres de la discriminació que pateixen tantes dones i que engendra violència sobre elles, fam, malaltia, invisibilitat… És que potser no les causa la falta de reconeixement de la igual dignitat de cada ésser humà?

MANS UNIDES/SONSOLES FERNÁNDEZ-IRIONDO

A Mans Unides donem les mans a les persones que són al marge del camí del desenvolupament, que pateixen fins a l’inimaginable la discriminació. Per elles, i perquè el seu progrés es correspongui amb la seva pròpia dignitat, treballem buscant sempre la igualtat entre homes i dones als països més desfavorits, des de l’execució dels projectes que recolzem, i des de l’educació per al desenvolupament, proposant solucions eficaces. Aquestes solucions per promocionar la igualtat ens exigeixen un clar compromís: capacitar les dones per superar les desigualtats estructurals i per afavorir que tant elles com els homes participin en igualtat de condicions en les accions per al seu creixement personal, el de les seves famílies i el de les seves comunitats.

La nostra manera de treballar posa al centre la dignitat de la persona humana, n’integra totes les dimensions i persegueix el perfeccionament de totes les seves capacitats. Considerem el desenvolupament com una crida a un projecte de vida que cada persona ha de descobrir, triar i fer lliurement i en relació amb aquells que són al seu voltant. Aquest desenvolupament humà i integral té com a paradigma la col·laboració entre homes i dones, mitjançant la qual tots dos busquen el seu bé recíproc. Aquesta col·laboració pel bé de tots i cadascú és el fonament d’una societat basada en la igualtat de drets i oportunitats, una societat que converteix el desenvolupament en un fet veritablement humà, transformant els projectes de desenvolupament en projectes de vida. D’aquesta manera el desenvolupament deixa de ser una qüestió individual, i tenint en el centre cada persona i estant obert a la vida, des de la seva concepció fins al seu final natural, es converteix en un procés solidari i durador per a la consecució d’un verdader canvi social ●

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

Col·laboració

4

Garantia d’un futur pròsper

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

Dones formades que canvien el seu món Maru Solís Nascuda a Mèxic, aquesta missionera comboniana va anar des d’Etiòpia fins a Madrid, el mes d’octubre passat, per participar a les Jornades de Formació que cada any Mans Unides organitza a El Escorial. Amb les seves paraules i unes belles fotografies, va voler transmetre el seu testimoni sobre els avanços que s’estan vivint en aquell país, sobretot per part de les seves dones, com a verdader exemple que, tal com diu el lema de la Campanya de Mans Unides per al 2013, no és possible la justícia si no hi ha igualtat.

Pensar en Etiòpia és pensar en un país fascinant, amb una natura meravellosa, ple de contrastos, poblat per desenes de tribus diferents, i d’una de les civilitzacions més antigues de la terra. Però conèixer Etiòpia és apropar-se, també, a un dels països més poblats d’Àfrica, subjecte de recurrents sequeres i fams. Ningú no pot oblidar les imatges de la crisi alimentària, causada per la sequera i la guerra, que, en la dècada dels 80, va causar la mort a un milió de persones. Afrontant els desafiaments d’un país tan castigat, els missioners i les missioneres combonians van arribar a Etiòpia fa 45 anys, donant resposta a la crida de la primera evangelització.

Juntament amb altres tres missioneres, exerceixo la meva tasca al vicariat de Nemlte, tot i que darrerament la nostra feina s’ha estès a dos vicariats més. En aquesta regió hi ha una població molt extensa, amb més de 250.000 persones, i va augmentant, ja que les sequeres han desplaçat més de tres milions d’éssers humans cap a zones més fèrtils. Actualment hi estan arribant molts refugiats de Sudan del Sud i, penosament, arriben a llocs on no hi ha aigua, la qual cosa posa en perill la seva supervivència. Tot i que aques-

ta zona és molt plujosa i, per tant, idònia però és més difícil que hi assisteixin els per al conreu, desgraciadament és un lloc homes, de manera que, tot i que hi ha alon la malària es contreu amb facilitat, guns cursos que només s’imparteixen a principalment perquè no hi ha amb prou noies, n’hi ha d’altres en què exigim que feines mitjans per prevenir el contagi. En elles hi vagin amb el seu marit o amb un general, els serveis de salut són molt es- altre home de la família: així aconseguim cassos i estan mal equipats. De vegades que tots siguin responsables del seu deses troben petits dispensaris, però no hi envolupament. Amb aquest mètode de treball hem aconseguit arribar, de maha personal ni medicines.

La nostra tasca des de fa molts anys nera directa, a 535 famílies, de sis aldees es dirigeix principalment cap a les dones, ja que són el col·lectiu Les dones ja no sols ajuden amb les seves més oblidat. Hem aconseguit mans en les tasques quotidianes, sinó que, en moltes tribus, siguin que aconsegueixen aportar els diners elles mateixes les que demanen que obtenen gràcies als microcrèdits. accions i programes que els ajudin a la seva millora humana, social i espiritual. També les famílies i les au- diferents. En total, tenim 21 grups de fortoritats locals reclamen programes d’a- mació als quals també acudeixen les auquest tipus. Responent aquestes neces- toritats locals.

Un aspecte molt important per dur sitats, han començat a caminar esperançadors programes d’educació, en què s’a- a terme tots aquests programes és el liprenen qüestions bàsiques, com ara la deratge per part dels mateixos membres lectura de la Bíblia i el reconeixement de les comunitats. Per això tenim també dels drets humans. També les dones i els un programa de capacitació de líders. homes aprenen les qüestions bàsiques Aquests líders pertanyen a la mateixa per a l’atenció dels fills i de la llar, així com zona on es fan els cursos, i són selecciola millora de les pràctiques de l’agricul- nats per la mateixa comunitat; és absolutura bàsica que practiquen. És fàcil que tament necessari que coneguin de prop les dones s’interessin per aquests cursos, la gent i les seves necessitats perquè els

5

Hi ha dones que no tenen veu ni davant la família ni davant la comunitat local.

destinataris acudeixin amb confiança als cursos. Ells són els encarregats, en cada grup, de donar continuïtat a la formació i de visitar les famílies.

Aquestes trobades amb les famílies són els primers passos de qualsevol intervenció, per detectar quines són les necessitats més fortes que tenen les dones. Tot seguit, en l’àmbit comunitari, es fan reunions en cada aldea per decidir, amb ells, quines són les prioritats en els tres anys següents.

Alguns èxits aconseguits En aquesta societat la dona no tenia veu, ni davant la família ni davant la comunitat local, però a poc a poc, gràcies als programes de formació i que es valoren més elles mateixes, comprovem que les dones van generant noves iniciatives per ajudar les seves famílies i l’entorn social pròxim. Les dones ja no sols ajuden amb les seves mans en les tasques quotidianes, sinó que aconsegueixen aportar els diners que obtenen gràcies als programes de microcrèdits. A aquesta iniciativa d’ajudes econòmiques hi accedeixen tots els que hagin acabat un període determinat d’estudis, i els diners que se’ls presta van dedicats a comprar un animal per al proveïment de la família. Les dones, bo-

MANS UNIDES/CHEMA PUCHADES

nes previsores, trien les ovelles prenyades per assegurar la continuïtat del proveïment i, així, poder accedir a més ajudes. I la prova de la seva bona gestió és que algunes d’elles ja estan produint i venent productes locals.

Veiem amb molta alegria que cada cop són més dones d’altres aldees les que demanen aquest tipus de programes. I no sols les dones! També els marits els demanen, perquè reconeixen que les seves dones estan ajudant en el creixement familiar.

Aquesta regió és molt jove, i és una meravella veure-hi tants nens. Però no hi ha prou mestres: les classes són de 80 o 100 alumnes.

Respecte de les dones, tot i que ja els donen permís per estudiar, tanmateix, l’educació secundària els queda ben lluny: no els donen permís per anar a l’escola, que queda allunyada de les seves aldees, perquè hi ha el perill terrible de ser raptades i entregades a les xarxes de prostitució.

Però no ens donem per vençuts, perquè comptem amb el suport de moltes persones i, sobretot, amb l’ajuda de Déu.

Volem continuar potenciant la formació de líders i famílies. Ja hem aconseguit el primer grau, però no podem deixar-ho

Molta feina encara Una de les necessitats actuals més importants de la nostra zona és accedir a l’aigua, perquè cada cop plou menys i els pous s’estan assecant. I encara que actualment Aquesta regió és molt jove, i és estem desenvolupant un una meravella veure-hi tants nens. programa d’aigua i emerPerò no hi ha prou mestres. gència per pal·liar aquesta situació, només podem arribar al 20% dels afectats. A més a aquí. Continuar treballant en aquest senmés, les famílies necessiten ajuda tècnica tit és garantia de futur per a aquestes reper construir graners on emmagatzemar gions on, malgrat les dificultats, es viu amb les seves collites de faves, blat de moro, alegria i agraïment cada dia. FAYATA, WAKAYO ISIIN HA EBISU: Gràcies, que Déu mongetes…

Un altre problema és l’educació. els beneeixi! ●

6

“La Myriam ha fet una feina excel·lent. Quan me’n vagi espero anar-me’n amb el mateix afecte amb què se n’ha anat ella”.

La foto recull un moment del comiat a Myriam Gª Abrisqueta als Serveis Centrals el passat mes de novembre.

MANS UNIDES/IRENE H-SANJUÁN

Soledad Suárez Miguelez

“Arribo amb un sentiment de continuïtat” Arriba a la Presidència de Mans Unides (MU) amb un sentiment de continuïtat i amb l’alegria i el servei de banderes.

Soledad Suárez va néixer a Madrid el 1950. Casada, mare de 4 fills i amb 6 néts, és llicenciada en farmàcia per la UCM. Ha estat professora de fisiologia vegetal i propietària d’una farmàcia, amb especial dedicació al tema de drogodependències.

Voluntària des del 2005, ha estat responsable d’Educació per al Desenvolupament i vicepresidenta de l’organització.

TEXT: PILAR SEIDEL

Soledad Suárez Miguelez

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Situa’t en el moment de divendres 26 d’octubre. Com va ser el procés?

Tot el procés va ser molt cordial. Ni Araceli Cavero ni jo el vam concebre com una competició, i va resultar molt agradable, ja des de la vigília, i durant tot el procés, fins que ja em van triar presidenta. Vam agrair molt que fos ràpid, perquè el resultat va sortir en la primera votació i això va ser un gran alleujament. I vaig sentir molta emoció.

Els que et coneixem sabem que l’entrega a la teva família et caracteritza. Com s’ho han pres ells?

Hi ha hagut dos tipus de reaccions. Quan vaig plantejar la possibilitat d’acceptar la candidatura o no, amb el primer amb qui vaig comptar va ser amb el meu marit, i afortunadament em va dir que si era un servei que em demanava l’Església, ell em recolzaria en tot des del primer mo-

ment. I als meus fills els va costar més.

Però, un cop fet, tots estan molt orgullosos i molt contents.

Amb quins sentiments arribes a la Presidència?

Arribo amb un sentiment de continuïtat, perquè crec que m’ho han posat ben fàcil, ja que ara mateix Mans Unides està travessant un moment dolç, amb un ambient de treball molt agradable, tots amb moltes ganes de treballar. Tenim uns equips de gent fantàstics, tant als Serveis Centrals com a les delegacions. I de por, no en tinc cap, perquè sé que m’hi ajudaran i em recolzaran.

Tornem ara al moment en què vas arribar a Mans Unides. Recordes el teu primer dia a l’organització encara?

Sí. I una cosa que sempre explico, però que em va captivar des del principi, va ser el somriure i l’alegria, i com que jo he estat

Entrevista

7

sempre una persona molt alegre i que m’agrada somriure vaig dir… em sembla que m’hi quedaré.

“Anar a qualsevol dels països on Mans Unides està treballant et canvia la vida”.

Quines coses recordes amb més afecte en el recorregut des que vas entrar-hi fins avui?

Afecte molt, no puc marcar només un fet. Sí que recordo un ensurt quan Begoña de Burgos em va proposar ser responsable de l’àrea d’Educació per al Desenvolupament. Li vaig dir que no, per descomptat… i vaig acabar sent responsable de l’àrea!

I de moments difícils, n’hi ha hagut gaires?

Sí que hi ha hagut moments difícils, perquè som una organització molt gran i amb moltes persones, i sempre es pot fer mal, sense voler, o que te’n facin a tu. Però també tenim eines per solucionar-ho.

Què has après dels teus viatges a les delegacions en aquests anys?

Aprendre, admiració sense límits. Són el cor de Mans Unides, jo sempre els ho dic, són la sang que ens bomba i la que ens dóna la força per preparar les coses.

Totes són impressionants, qualsevol. I per descomptat, la capil·laritat que ens donen, poder ser en l’últim poble de la geografia espanyola, crec que no ho té cap altra organització d’Espanya, excepte la nostra germana Càritas.

I quins països t’agradaria conèixer i visitar durant el teu mandat?

Cap país en concret, però Àfrica sí. Perquè anar a qualsevol dels països on Mans Unides està treballant et canvia la vida.

I ara imaginem-nos el futur, el més pròxim i el més llunyà. Del pròxim, què t’agradaria fer en els primers mesos del teu mandat? Què creus que necessita ara mateix Mans Unides?

Jo crec que el que necessitem és mantenir aquest clima que tenim, perquè en aquest clima cadascú donem el millor de nosaltres. I una altra cosa que em preocupa, i que jo crec que hauríem de trobar la manera, és que aquells que som membres de Mans Unides visquem això realment com un compromís; un compromís des del qual treballar per a l’organització, un compromís des del qual enfortir la nostra fe… que siguem més els

MANS UNIDES

que estem disposats a fer un pas endavant en el servei.

I del futur més llunyà, què t’agradaria haver aconseguit quan acabi la teva presidència?

Jo em conformo de deixar-la com està ara, perquè crec que la Myriam ha fet una feina excel·lent, i des del principi he dit que jo el que vull és donar-li continuïtat.

I quan me’n vagi, espero anar-me’n amb el mateix afecte amb què se n’ha anat ella.

Has estat responsable de l’àrea d’Educació per al Desenvolupament molt temps.

Quin lloc ocupa dins el món de la cooperació a Espanya?

Caldria potenciar-la moltíssim més. Jo sempre dic que si no aconseguim sensibilitzar la gent, haurem de continuar finançant projectes molt de temps. El que pretén l’educació per al desenvolupament és molt difícil d’aconseguir, perquè es tracta de canviar les estructures injustes, i això és una feina d’anys. Cal posar-s’hi, cal fomentar-ho i donar-ho a conèixer molt més, i hem de dedicar-hi més recursos des de totes les instàncies.

Tinc un equip de gent fantàstic, tant als Serveis Centrals com a les delegacions.

▲

8 “A aquells que es troben lluny els hem de posar cara i veu”.

Què creus que distingeix aquells que treballen a MU d’aquells que ho fan en altres ONG? El compromís amb els germans. Els que treballem a Mans Unides tenim una bona notícia per transmetre, i tota la nostra feina és per transmetre aquesta bona notícia, que Déu ens ha salvat, ens ha perdonat, que està amb nosaltres. I això es pot transmetre de moltes maneres. I una d’aquestes és amb la nostra feina a l’organització.

MANS UNIDES

▲

Si no aconseguim sensibilitzar la gent, haurem de continuar finançant projectes molt de temps.

Llegeix l’entrevista completa a la nostra pàgina web

Mans Unides és l’ONG de l’Església catòlica. Què s’aporten l’una a l’altra?

Jo crec que no som conscients de la quantitat de coses que ens aporta la nostra Església, tant en l’àmbit espiritual com en l’àmbit material. Ens dóna suport i una capacitat de penetració en la societat tremenda i nosaltres com a laics compromesos en el món assumim la tasca que la mateixa Església ens ha encomanat: “Doneu-los vosaltres de menjar”. I aquesta imatge és molt gratificant per a la societat. Per això, si aconseguíssim que la societat veiés l’Església a través de nosaltres, estaríem fent una gran feina, per a nosaltres i per a ella.

L’envelliment de l’Església a Espanya pot arribar a afectar Mans Unides com a associació que és de l’Església?

Jo no crec que l’envelliment sigui un problema per a Mans Unides. La mitjana d’edat es manté d’una manera bastant estable. A mi el que em preocupa és que no sapiguem transmetre als joves el missatge que tenim, que és boníssim, i la feina que fem, de la qual ells s’enamorarien. Jo aproparia Mans Unides als joves pels mateixos joves. I crec que hem de tenir l’habilitat de buscar la manera en què aquests joves puguin participar de la nostra feina, que les delegacions busquin una manera d’incorporar aquests joves, però no per Mans Unides, sinó perquè no podem deixar que ells desconeguin això que els pot enriquir tant.

Si haguessis de pensar en un sant o figura del Nou Testament que t’inspirés en el teu mandat, quin seria i per què?

Potser Sant Pau. Missioner, el primer, qui s’acosta als gentils, qui atreu la gent llunyana. A mi m’agrada molt l’obertura, m’agrada obrir les portes, i treure el millor de cada grup, de cada persona, i, en aquest sentit, m’identifico molt amb Sant Pau. I finalment, i en poques paraules, què defineix Soledad Suárez, la nova presidenta de MU? Potser l’alegria. És que em sembla que hem de ser alegres per obligació ●

Mans Unides devant la crisi En aquest moment hem de mirar enrere i no angoixar-nos. Pensar en les dones que van començar tot això, i en quines condicions ho van fer, i on hem arribat. Potser Mans Unides tingui una mena de “vergonya” a l’hora de demanar diners, i crec que l’hem de perdre. Insistim molt en la sensibilització, volem que la gent sigui solidària perquè s’ha sensibilitzat, i potser a hores d’ara hem de començar a demanar diners perquè sí, perquè tenim molts pobres prop i correm el risc que la gent s’oblidi dels pobres que són lluny. I a aquells que es troben lluny els hem de posar cara i veu, hem de “portar-los aquí”, perquè la gent s’adoni que cal fer un esforç més gran ●

Crònica del món

✐

9

“El dret al benestar per a la infància indígena: situació i avanços a Amèrica Llatina”, text publicat conjuntament el passat mes de novembre pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), recull clarament que no és possible entendre la pobresa de la infància indígena sense considerar l’empobriment sistemàtic a què han estat sotmesos els seus pobles.

A la regió, el 88 per cent dels indígenes menors de 18 anys pateixen algun tipus de privació, enfront del 63 per cent de la població general del mateix grup ètnic. A més a més, prop del 6,3 per cent dels nens i les nenes indígenes de 7 a 18 anys veuen greument vulnerat el seu dret a l’educació, ja que no hi han accedit formalment o l’han abandonat sense aprovar cap any d’estudis. El document fa èmfasi en què el 65 per cent de la infància indígena pateix privació severa d’habitatge, i el 19 per cent el que s’anomena una privació moderada; a més, en matèria d’accés a l’aigua potable, els resultats també són descoratjadors, ja que el 30,5 per cent no hi té accés, i el 51,8 per cent pateix privació severa de sanejament. La CEPAL i UNICEF van advertir que les inequitats estan estretament lligades a les desigualtats territorials, perquè

✘

Milió i mig d’haitians patiran inseguretat alimentària el 2013

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

El Programa Mundial d’Aliments (PMA) alerta: com a mínim un milió i mig d’haitians en situació “vulnerable” patiran inseguretat alimentària el 2013 si la comunitat internacional no actua. Per a la directora de l’organisme a Haití, Mirta Kaulard, “sense contribucions immediates, la situació d’aquestes llars rurals continuarà deteriorant-se fins a la collita principal següent a mitjan del 2013”.

Les activitats del PMA estan centrades en la nutrició i el finançament de projectes per aconseguir que prop de 170.000 persones en situació de risc puguin obtenir ingressos a través de la rehabilitació i administració de les terres, el maneig de les conques, el control de les inundacions, els barrancs i els sistemes de reg i camins rurals.

La inversió necessària per poder dur a terme aquests programes, segons el PMA, és de prop de 19 milions de dòlars (15 milions d’euros) ●

El 88% dels indígenes menors de 18 anys pateix algun tipus de privació.

MANS UNIDES/POMPEYO SANCHO

La pobresa i la infància indígena

els pobles indígenes s’assenten en més proporció en zones rurals, on l’accés a serveis bàsics i l’oferta de béns i serveis de l’Estat és molt diferent. Per aquesta raó, invertir en la superació de la pobresa indígena constitueix una obligació estatal bàsica per implementar els drets de tots els nens, les nenes i adolescents, per garantir la supervivència dels pobles originaris i la seva aportació al futur d’Amèrica Llatina ●

“Quan arribin les tempestades, estiguem atents als més pobres” Amb motiu de les negociacions sobre el clima que s’han dut a terme a Doha, l’aliança d’organitzacions de desenvolupament catòliques, a la qual pertany Mans Unides (CIDSE), va fer pública una nota sobre la responsabilitat del compliment de les promeses de la UE per fer front als impactes del canvi climàtic. Mentre els ulls del món estaven posats a Nova York amb motiu de l’huracà Sandy, que va deixar rere seu un solc de devastació al llarg de les costes orientals d’Amèrica Central i els Estats Units, CIDSE ens recordava que si una tempesta similar hagués copejat les costes del sud de Bangla Desh, s’haurien perdut moltes més vides.

Una investigació feta per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) va concloure que els desastres naturals entre el 1980 i el 2002 havien provocat una mitjana de 17 morts per tempesta als EUA, en comparació amb els gairebé 2.000 a Bangla Desh. I és que les tempestes són igualment brutals a tot arreu, però la pèrdua de vides i la devastació poden ser controlades d’acord amb la capacitat dels països per fer-hi front.

En aquest moment hi ha una necessitat urgent d’aportar més recursos per als països vulnerables al canvi climàtic.

En cas contrari, en els pròxims anys, molts països podrien haver de lluitar contra l’augment del nivell del mar, les pluges erràtiques i un clima cada cop més extrem, per si sols, sense els mitjans adequats per fer-ho ●

10

L’índex de la fam és una mitjana per a cada país resultant de tres indicadors: desnutrició, pes i mortalitat infantil.

● ●

Índex mundial de la fam 2012

La fam no ha disminuït prou

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

La proporció de gent famolenca en la població mundial s’ha reduït amb gran lentitud des de l’última dècada del segle XX, una lentitud que contrasta amb el creixement accelerat del comerç internacional i el de l’ingrés global per capita en el mateix període. La fam tampoc es relaciona amb la quantitat d’aliment, perquè països que registren índexs pèssims tenen més del que necessiten.

“Dècades d’esforç i de retòrica han fracassat en l’intent d’eradicar la fam del món”. Aquesta és la conclusió contundent i dura de l’índex mundial de la fam publicat per l’Institut Internacional d’Investigació sobre Polítiques d’aliments (IFPRI).

L’índex de la fam és una dada que resulta d’amitjanar per a cada país tres indicadors: desnutrició (mesura pel consum de calories inferior al que és necessari), baix pes en els nens de menys de cinc anys i mortalitat infantil (que al seu torn resulta de la combinació de mala alimentació i condicions sanitàries inadequades).

L’any 2000, presidents, reis i primers ministres d’arreu del món van signar la Declaració del Mil·lenni en què van prometre no escatimar cap esforç per, entre d’altres coses, “reduir a la meitat, abans del 2015, la proporció de gent que pateix fam”.

Però aquest objectiu no es complirà. Tot i que la proporció ha anat disminuint al llarg del segle, com que ha augmentat també la població mundial, hi ha més gent amb fam ara que al començament del segle.

DADES CONCRETES Globalment, l’índex de la fam estava baixant lentament des de l’última dècada del segle XX, i va passar de 19,8 el 1990 a 16,3

el 2001. En la primera dècada del segle XXI, malgrat les declaracions solemnes, els avanços es van alentir fins i tot més i l’índex amb prou feines va avançar un punt i mig, per arribar a 14,7 el 2012. Aquest exercici tan frustrant contrasta amb la bona marxa de l’economia. Una prosperitat mal repartida.

L’Índia és un exemple dramàtic. La seva economia floreix i l’ingrés anual mitjà ha passat de 1.460 dòlars per capita a mitjan la dècada dels 90 a 2.850 el 2010. Tanmateix, la fam pràcticament no s’ha reduït i el seu índex se situa en 23, entre els pitjors del món.

Les situacions més dramàtiques continuen estant en països africans, sobretot els afectats per conflictes: Etiòpia, Eritrea, Burundi i la RD del Congo, on ni tan sols es pot calcular l’índex per falta de dades fiables.

Haití és l’únic país llatinoamericà entre els deu pitjors del món, amb un índex de 30 punts. Vénen després Guatemala (12,7), Bolívia (12,3), Nicaragua (9,1), Hondures (7,7), Equador (7,5) i Perú (7,4). En l’altre extrem, Brasil, Mèxic, Jamaica i Nicaragua estan entre els països que més han progressat en la lluita contra la fam al món. En canvi, a Costa d’Ivori, Corea del Nord i Burundi la situació ha empitjorat.

Segons l’informe que acompanya aquestes xifres, la fam no té a veure amb la disponibilitat d’aliments, sinó amb la possibilitat que la gent pobra hi accedeixi. Els països del Sahel que registren els pitjors índexs de fam tenen més menjar que el que necessiten entre el que produeixen i el que importen, i sense comptar l’ajuda alimentària.

“El problema ja no són les fams epidèmiques, sinó la vulnerabilitat crònica d’alguns sectors de la població”, conclou l’informe ●

La UE ratifica la Convenció d’assistència alimentària La Unió Europea va ratificar el 13 de novembre la Convenció d’assistència alimentària, un acord internacional que ha negociat amb un total de 35 països, inclosos els Estats membres, els Estats Units, Argentina, Austràlia, Canadà, Croàcia, Japó, Noruega i Suïssa i que prendrà el relleu de l’antiga Con-

venció d’ajuda alimentària negociada per primera vegada el 1967.

Aquest òrgan defineix les normes globals per a l’assistència alimentària per part dels principals donants, fixant les ajudes i quantitats mínimes amb què aquests han de complir, quan sigui estrictament necessari per cobrir

les necessitats nutritives immediates dels col·lectius més vulnerables.

La Convenció entra en vigor l’1 de gener del 2013, i s’ocuparà de pal·liar la situació dels 870 milions de persones arreu del món que pateixen inseguretat alimentària i desnutrició ●

Crònica del món

11

✙

La Conferència episcopal hondurenya davant el procés electoral

Vacuna contra la malària: esculls al camí Després de diverses dècades d’investigacions, la tercera fase de proves de la vacuna coneguda com RTS,S ha tingut un resultat molt per sota de les expectatives en la seva aplicació en nens de 6 a 12 setmanes de vida en set països africans. Aquests assajos, finançats per la Fundació Bill & Melinda Gates, formen part de l’estudi més important sobre aquesta malaltia que s’hagi fet mai.

L’esperança dels investigadors era que la vacuna repliqués, en aquesta última fase d’assajos clínics, el grau d’eficàcia obtingut en els nens més grans, per incorporar-la també en el pla bàsic d’atenció a nounats.

Encara queden, almenys, 12 mesos d’assajos fins a la data prevista del 2015 per tenir la vacuna llesta. Els estudis sobre la RTS,S avancen cap al seu objectiu, però es continuen plantejant els dubtes de com fer perquè la vacuna arribi a la gent que més ho necessita, si el preu podrà mantenir-se baix i si podrà arribar a zones de difícil accés ●

NOTA: Les eleccions primàries d’Hondures, prèvies a les generals del 2013, es van fer amb la participació de tres dels nou partits inscrits legalment. La guanyadora va ser l’exprimera dama Xiomara Castro, candidata del Partit Llibertat i Refundació (LIBRE) ●

Els bisbes hondurenys esperen que la societat pugui superar el passat violent i conviure en pau.

MANS UNIDES/MARTA CARREÑO

Amb motiu del procés electoral a Hondures del passat 18 de novembre, la Conferència episcopal hondurenya va fer públiques una sèrie de reflexions en un comunicat. Els bisbes, després de denunciar la violència que hi ha al país en tots els àmbits de la vida social, familiar o política, van demanar al Tribunal Suprem una total autonomia respecte dels poders polítics. I a aquests, una campanya sense insults ni ofenses als adversaris. “Ens dirigim -expressava el text- amb la intenció de col·laborar en l’enfortiment del sistema democràtic del país, primer de tot als nostres germans i germanes que caminen en les comunitats cristianes com a seguidors i deixebles missioners de Jesucrist, i molt especialment als qui, professant a l’Església catòlica la seva fe cristiana, aspiren a càrrecs de representació popular. També desitgem que la nostra paraula arribi als homes i dones de bona voluntat preocupats per la situació del país i a tota la societat hondurenya que viu moments d’incertesa i inseguretat i que es prepara per a un nou procés electoral, ja en marxa en la nostra estimada Hondures”.

BREUS

*

La Comissió Europea ha proposat destinar fins a 1.000 milions d’euros, cinc vegades més que actualment, per finançar assajos clínics de nous medicaments contra malalties com el VIH-sida, la malària o la tuberculosi, en països africans en via de desenvolupament. Aquests diners es repartiran entre el 2014 i el 2020, a través del programa partenariat entre Europa i els Països en Desenvolupament per a Assajos Clínics (EDCTP per les seves sigles en anglès). El programa EDCTP va ser llançat el 2003 per donar suport al desenvolupament i assajos clínics de nous medicaments contra aquestes malalties, que afecten més de 1.000 milions de persones, inclosos 400 milions de menors ●

*

La FAO ha alertat Algèria, Líbia, Mauritània i el Marroc davant una plaga de llagostes del desert provinent de la regió del Sahel a Àfrica occidental. Els eixams de llagostes adultes formats al Txad, Mali i Níger, després de les abundants pluges d’estiu, han provocat que es multipliqués per 250 la població de llagosta en aquests països. Aquesta plaga podria causar danys als pastos i conreus de secà de subsistència. Així mateix, també poden representar una amenaça per a les collites als països d’origen ●

Reportatge

12

Viatges de formació a l’Índia, Hondures i el Marroc

I rere cada rostre, persones Un any més, tres grups de persones de les delegacions i dels Serveis Centrals de Mans Unides van participar en viatges de formació, per conèixer de prop els projectes als quals la nostra organització dóna suport als països més desfavorits i les persones que treballen sense parar per portar-los a terme. En les ratlles que llegiràs tot seguit es recullen les vivències i experiències d’aquells dies a l’Índia, el Marroc i Hondures i que van canviar les seves vides.

MANS UNIDES/Mª DOLORES GÓMEZ

Índia

MANS UNIDES/LUIS ANTONIO CURIEL

Els viatgers es van sentir units a tanta gent que vol un món millor.

Viure en primera persona els projectes que Mans Unides du a terme al nord-est de l’Índia, a l’estat de Jharkhand, ha estat una experiència difícil d’oblidar en la vida de les sis persones que hem tingut la sort de fer aquest viatge de formació: l’Antonio, l’Ignacio, la Rosa, la Lourdes, la Lola i el nostre coordinador, Ramón Álvarez.

No sols hem viscut emocions fortes sinó dures, molt dures, quan veus i sents que la vida de moltes persones, la seva dignitat i el seu valor com ésser humà és a les mans dels qui conformem aquesta ONGD que és Mans Unides. Visitar projectes i veure les tasques que duen a terme ha estat tota una experiència de vida per a nosaltres. Veure les cares dels beneficiaris dels projectes de Mans Unides, els seus ulls plens de tendresa i agraïment ens ha fet sentir-nos més responsables encara de les seves vides, del seu futur; més responsables a l’hora de treballar i lluitar per ells.

Tot ens impressionava, els seus testimonis, la seva manera d’agrair la nostra feina; però sobretot ens arribava al cor veure aquells nens i nenes que, en la seva mirada, en el seu somriure, en el seu contacte amb nosaltres, agafant-nos les mans, reflectien l’agraïment per donarlos una vida que, sense la sensibilitat de tots els que col·laboren i treballen per a ells a Mans Unides, no tindrien.

Escoltar el testimoni de nenes que han estat víctimes del tràfic humà, veure la feina que els missioners i les missioneres fan cada dia, amb molt patiment, necessitat i esforç, però sempre amb un somriure, ens demostraven que viure, lluitar i treballar pels més pobres val la pena. Homes i dones la vocació dels quals supera el que és humà, el treball diari dels quals és un regal de Déu per als més necessitats, i fins i tot per a nosaltres, per a

aquells que vivim en el primer món, on no ens falta de res i que no valorem prou.

Emocions, detalls, impressions que ens han fet plorar, però també madurar com a éssers humans, implicats en la tasca d’una ONGD com Mans Unides, el valor de la qual és infinit. Detalls i emocions que cal assimilar, per no oblidar que un dia vam ser a l’Índia, on el color, la llum i els contrastos no tapen la misèria d’un país en què la vida humana no té valor.

Lola Gómez. Mans Unides Valdepeñas.

El Marroc

Sempre aprens alguna cosa quan viatges, i sempre tornes amb nous ànims per continuar treballant amb i per les persones que necessiten una mà per sortir endavant. Per primera vegada, em van encomanar fer un viatge de formació per a delegades. Em va semblar un repte i, alhora, una gran oportunitat poder transmetre la manera de fer de l’organització al terreny, i compartir vivències amb les persones que duen a terme els projectes.

Des del primer moment vam formar un grup de companys. Qualsevol matís, ja fos de l’aspecte tècnic dels projectes, d’opinió o de logística, el vam compartir amb bon humor i alegria. Un viatge per recordar i per donar testimoni d’una realitat. Vam viatjar al Marroc, país de contrastos. La seva geografia, la seva gent, la cultura i la història en fan un conjunt que no deixa mai indiferent. Un aspecte sabut, però que no deixa mai de sorprendre és la distància tan curta que hi ha entre Espanya (Tarifa) i el Marroc (cap Espalter): 14 quilòmetres. El nostre itinerari anava des de Tànger fins a Al-Hoceïma, per la qual cosa, invariablement, en molts indrets del camí vam estar albirant la costa espanyola. Tanmateix, érem en un altre continent, en un altre país, els indicatius del qual el situen en el número 130 del desenvolupament humà.

MANS UNIDES/JOSÉ Mª MATEO

13

El Marroc sorprèn pels seus contrastos respecte d’Espanya, però, alhora, comparteix amb nosaltres moltes coses.

Ens rep a Tànger la crida a l’oració del muetzí, i la nostra primera visita es fa a l’Arquebisbat amb monsenyor Agrelo. És el nostre primer dia, i ja comencem a submergir-nos en els projectes socials que la diòcesi té a la ciutat. Formació en costura i disseny, guarderia perquè les mares puguin anar a treballar, atenció a nenes en situació de risc d’exclusió social i a nois amb deficiències auditives. Amb cotxe i a peu, arribem a les zones rurals. Veiem la pobresa al nostre costat. I un 80% d’analfabetisme en el cas de la dona. Manca d’aigua potable, els camins intransitables, els camps sense conreus, no plou.

Les dones ens interpel·len: “Volem formar-nos! Volem associar-nos, treballar en quelcom productiu! Portar diners a casa!”.

Acabem a Al-Hoceïma, anomenada Villa Sanjurjo durant el protectorat espanyol.

El Penyal. La immigració latent. Impossible no pensar que el lloc d’aquesta gent és la seva llunyana casa i que allà cal continuar donant suport al desenvolupament.

Cristina de Benito. Serveis Centrals

Hondures

El 23 de setembre del 2012, un grup de voluntaris coordinats per la responsable dels projectes d’Amèrica Central als Serveis Centrals de Mans Unides vam emprendre rumb a Hondures amb motiu del viatge anual de formació. Per a tots ha

estat una experiència impactant, que ha deixat una empremta inesborrable en els nostres cors i en les nostres vides. Un viatge que ha revifat en nosaltres aquella sensibilitat especial cap als més febles, i que donen sentit a la feina que fem en les diverses delegacions d’Espanya.

Conèixer fil per randa els projectes que Mans Unides finança en aquest país, i el que representen per a la població, ha estat ben especial. En aquest viatge intens de treball, hem conegut diferents tipus de projectes, i, rere cadascun, rostres concrets, persones que treballen amb afany per sortir endavant. Cada trobada amb els nostres germans hondurenys ha estat una experiència de vida, un rebre a mans plenes. I en aquesta presa de contacte ens hem trobat amb les contraparts -els nostres socis locals-, que fan un paper extraordinari per canalitzar les necessitats d’aquesta gent.

El nostre viatge s’ha desenvolupat principalment en tres zones: San Pedro Sula-Puerto Cortés, Santa Rosa de Copán i Tegucigalpa. Hem tingut l’oportunitat de visitar diverses colònies i municipis, conèixer projectes i microempreses molt variats entre si. També hem conegut in situ alguns projectes que Mans Unides hi farà en els pròxims mesos, la qual cosa ens ha permès escoltar-ne els beneficia-

ris. Hem constatat la realitat cultural, social i política del país, el tercer més violent d’Amèrica Central. Hondures té molts recursos per sortir endavant. Però sabem que viuen en situació d’injustícia i el nostre deure és denunciar-ho, des de l’Evangeli, perquè la societat conegui aquesta realitat i, si vol, col·labori en la seva transformació.

Mans Unides pretén que les persones que viatgen al Sud siguin testimonis directes de la feina que duen a terme les nostres contraparts.

N’hem tornat esperançats, amb el somriure de tants nens a les nostres retines, amb l’emoció de sentir-nos units a tanta gent que vol un món millor. Monsenyor Ángel Garachana, bisbe de San Pedro Sula, ens demanava “que seguim amb el cor i les mans unides en l’esperança”. L’esperança per la qual treballem, l’esperança que mou els cors per aconseguir un canvi, l’esperança que ens fa més humans i millors germans. L’esperança és el que hem viscut a Hondures.

Luis Antonio Curiel. Mans Unides Palència ●

14

Ressons del Sud

Dones que es formen en tots els àmbits MAnoS UnidAS

Germana Dominique Ladureau Nascuda el 1961 a França, especialista en psicomotricitat i llicenciada en ciències religioses a la Santa Maria Regina Mundi de Roma, va ingressar a les religioses de Maria Immaculada amb 30 anys.

Treballa a Burkina des de l’any 2006, i actualment és superiora de la comunitat de Nasso i mestra de novícies.

El percentatge d’escolarització a BurEn un poblet de Burkina Faso que s’anomena Nasso, situat a uns 20 quilòmetres kina és del 36% a les escoles de primària i de la ciutat de Bobo-Dioulasso, les religio- de només el 29% en el cas de les noies. ses de Maria Immaculada atenem un Cen- Això, essencialment, és per la manca d’estre de Promoció Femenina que acull més coles, de professors i de mitjans econòde 60 noies, d’11 a 18 anys, provinents dels mics. Per tant, per a aquestes noies i les pobles pobres dels voltants.

Són noies molt necessitades, moltes d’elles analfabetes quan El percentatge d’escolarització a arriben al centre, i d’altres han Burkina és del 36% a les escoles hagut d’interrompre els seus estudis a l’escola primària per de primària i de només el 29% en manca de mitjans econòmics. el cas de les noies.

D’origen espanyol, la Congregació de les Religioses de Maria Immaculada ha estat sostinguda per Mans Unides diversos cops. L’es- seves famílies, tenir l’oportunitat de seguir tiu passat, Mans Unides la seva formació és una alegria. Gràcies al va acceptar un nou pro- centre, hi ha cada cop menys noies analfajecte de dues sales de betes en aquesta zona. Fins i tot un grup classe a Nasso, perquè d’aquestes joves s’ha incorporat després a poguéssim ampliar el l’escola secundària i ha acabat fent estudis nostre radi d’acció i oferir superiors. En aquests pobles, on les tradiuna formació adequada cions ètniques i animistes estan encara molt vives, el treball de promoció femeen millors condicions.

En el nostre Centre nina contribueix a treure les noies de la de Promoció s’ofereixen ignorància, a preservar-les de la manipulaclasses d’alfabetització ció i de l’explotació, dels matrimonis forfins a preparar les noies çats, d’una submissió servil a l’home: pare, per l’examen final de pri- oncles, germans… i després marit. Les MAnS UnidES mària, i una formació pro- joves van prenent consciència a poc a poc fessional. També tenim de la importància d’una formació en tots una residència que pot els àmbits (intel·lectual, manual, professioacollir fins a un màxim de nal, espiritual, moral…), i de les noves 44 noies internes que, oportunitats que aquesta els ofereix per a per les distàncies entre la seva vida, tot i que la pobresa de les els pobles i l’absència to- seves famílies continuï dificultant o impetal de mitjans de trans- dint la realització d’aquest projecte.

Tanmateix, davant la pobresa urgent port, no poden tornar a casa seva al vespre. En- d’aquest país, l’obra apareix com una gota guany, gràcies a les noves d’aigua a l’oceà de les necessitats reals. Per sales, hem pogut acollir això, desitgem i projectem en un futur funmés noies externes de dar noves cases per anar a la trobada de Nasso i de Kokorowé, un moltes altres joves pobres que no tenen a ningú que les atengui ● poble veí.

MAnS UnidES

Mans Unides · Informe a fons/190

15

INFORME A FONS

“No hi ha justícia sense igualtat”

“Tingueu això present: qui sembra amb misèria, misèria cull; qui sembra generosament, generosament cull” (2 Co 9, 6-9)

Enguany, la Campanya de Mans Unides se centra en la promoció de la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona, i vol ser una crida a la consciència de la societat perquè defensi el desenvolupament integral de cada persona, home o dona, i l’exercici de tots els seus drets fonamentals, greument conculcats en molts indrets del món.

Són nombrosos els països en què la dona pateix una greu desigualtat i és víctima de la violència física, sexual i psicològica, incloent-hi la violació com a arma de guerra. De tot el comerç internacional d’éssers humans, prop del 70% és de nenes i dones. A això cal sumar el nombre alarmant d’avortaments de nenes, l’infanticidi de les ja nascudes o el seu abandonament i la seva contínua discriminació en l’assistència sanitària i en la seva alimentació, la qual cosa impedeix el seu desenvolupament físic i mental.

A més a més, sent la dona un agent clau en el desenvolupament, no sols és explotada econòmicament, sinó que es vulneren drets tan essencials com el de la seva pròpia llibertat, la capacitat de prendre les mateixes deci-

MAnS UnidES/SonSoLES FERnÁndEZ-iRiondo

sions que l’home o poder ser titular dels mateixos béns.

Respecte de l’educació, cal subratllar que les dues terceres parts de les persones analfabetes del món són dones i que això afecta greument la possibilitat d’afrontar la vida en peu d’igualtat amb els homes.

L’ODM 3 I ELS DRETS HUMANS FONAMENTALS Mans Unides treballa per la igualtat i l’autonomia de la dona i defensa que l’home i la dona tenen la mateixa dignitat, perquè han estat creats a imatge de Déu, i perquè la reciprocitat que anima la parella humana és imatge de Déu i s’expressa en la col·laboració mútua entre l’home i la dona. El llibre de la Gènesi diu: “Déu va crear l’home a imatge seva; el va crear a imatge de Déu; creà l’home i la dona. Déu els beneí…” (Gen 1, 26-27).

I aquesta és la clau que orienta la missió de Mans Unides en aquesta qüestió: la dignitat de la persona exigeix que s’arribi a una situació social més humana i més justa i a la defensa efectiva dels drets fonamentals, universals, inviolables, inalienables i indivisibles, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, que ▲

INFORME A FONS 16 ▲

reconeix la mateixa dignitat i drets idèntics a tots els éssers humans, sense distinció de raça, color, sexe, subratllant el dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.

El reconeixement de cadascun d’aquests drets representa el reconeixement del deure corresponent, sense el qual els drets serien arbitraris. És a dir, declarant el dret a la igualtat, afirmem el deure de respectar aquest dret.

RAONS PER LES QUALS MANS UNIDES ABORDA L’ODM3 El fi de Mans Unides és la lluita contra la fam, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament, la falta d’instrucció i les causes que les produeixen. Acabar amb la desigualtat, i facilitar que la dona tingui capacitat per canalitzar responsablement la seva vida és una qüestió inexorable, entre altres raons, perquè d’això depèn que aconseguim eradicar la pobresa. Aquest interès neix del desig de complir el novè manament: “…que us estimeu els uns als altres tal com Jo us he estimat. Així doncs, estimeuvos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus...”. Jn 13, 34-35.

La promoció de la dona és un objectiu prioritari de Mans Unides; ella és un agent fonamental en l’àmbit del desenvolupament familiar i socioeconòmic. La desigualtat que pateix i que se li impedeixi l’exercici de tants drets augmenten la pobresa i la inseguretat alimentària al món; de fet, als països on hi ha una distribució més equitativa dels recursos, hi ha menys pobresa i fam.

A això cal afegir que Mans Unides aborda aquesta qüestió tenint en compte el seu propi patrimoni, és a dir, el fet de ser una organització de l’Església catòlica dedicada a la cooperació al desenvolupament, fundada i integrada majoritàriament per dones i amb una història de més de mig segle. Per això, tenim molt a dir sobre la defensa dels drets de la dona, la lluita contra la discriminació que pateix, sobretot als països en desenvolupament, i l’esforç per aconseguir la seva plena igualtat amb l’home.

CONCEPTE CLAU: LA IGUALTAT ENTRE L’HOME I LA DONA En l’àmbit de la cooperació per al desenvolupament s’aborda, cada cop més, el problema del gènere, al·legant la necessària reivindicació dels drets de la dona i la intenció d’impedir la seva discriminació en qualsevol forma i àmbit. No obstant això, per a això es recorre a un concepte, el de “gènere”, molt ambigu i amb diversos significats, per això és tan discutit.

Aquesta és la raó per la qual hem de començar aclarint el concepte. Mans Unides entén el concepte de gènere com a sinònim de sexe, masculí i femení, és a dir, que es refereix a l’home i a la dona. I que tots dos es complementen mútuament, des del punt de vista físic, psíquic i ontològic i que només gràcies a la dualitat del masculí i el femení es realitza plenament allò humà.

Aquesta premissa fonamental es tradueix en l’in-

Tenir cura dels seus germans més petits impedeix que vagin a escola moltes nenes.

MAnS UnidES/JAViER FERnÁndEZ

terès per la defensa de la dignitat humana i el desenvolupament humà integral i, per tant, per la justa igualtat entre l’home i la dona. Així entesa, la perspectiva de gènere està compresa en el nostre concepte de la dignitat humana, que és el més radical dels objectius del desenvolupament.

Mans Unides entén el concepte de gènere com a sinònim de sexe, masculí i femení, i com tots dos es complementen mútuament.

Gràcies a aquesta dualitat es realitza plenament allò humà.

I una de les conseqüències fonamentals d’aquest interès és la defensa de l’exercici dels drets fonamentals de la dona, tant en els nostres projectes com en les activitats d’educació per al desenvolupament.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ Mans Unides recolza l’esforç de nombrosos països per fer efectiu el respecte de la igual dignitat d’homes i dones. Acabar amb les arrels de la discriminació de la dona i col·laborar en projectes que impulsin el desenvolupament integral de tots són objectius molt arrelats a Mans Unides.

▲

ON NEIX LA DESIGUALTAT: FACTORS PRINCIPALS QUE LA GENEREN. - La pobresa i la fam afecten especialment les dones.

Tot i que, en general, l’adolescència genera noves oportunitats, per a les nenes que viuen en la pobresa sol representar un risc més gran, menys llibertat, abandonar la seva educació i trobar-se immerses en un cercle de desprotecció.

- L’analfabetisme. La pobresa impedeix que molts menors, sobretot nenes, vagin a escola. Prop de 960 milions de persones no saben llegir i dues terceres parts d’aquestes són dones. En societats on el fi de la dona és casar-se i procrear, el que les nenes vagin a escola és considerat com una pèrdua de temps i de diners.

- Les malalties i no tenir atenció mèdica durant la gestació. La dona està molt més exposada que l’home a les malalties de transmissió sexual, que, al seu torn, augmenten la possibilitat de patir la sida, primera causa de mort a Àfrica i quarta al món. A més a més, pateixen les conseqüències de no rebre l’atenció mèdica que necessiten durant l’embaràs, el part i el postpart que, segons l’ONU, són els problemes més desatesos, fins a l’extrem que en molts països es considera un afer que concerneix només la dona.

- Abús sexual, tràfic de blanques i explotació sexual. Segons estudis de l’ONU, hi ha països com Zàmbia on el 60% de les dones han experimentat violència física al llarg de la seva vida. Al seu torn, s’estima que fins a dos milions de dones i nenes l’any són mercaderia del tràfic il·legal a través de fronteres internacionals.

- El matrimoni en què un o tots dos contraents són menors de 18 anys. Les taxes més altes es registren a Àfrica occidental, Àsia meridional, Àfrica del Nord, Orient Mitjà i Amèrica Llatina. En algunes regions és una tradició tan arrelada que resulta gairebé impossible evitar-la. Els

pares solen permetre el matrimoni de les seves filles per necessitats econòmiques, o perquè creuen que així les protegeixen de l’assetjament sexual i de l’embaràs fora del matrimoni o els assegura la submissió als seus marits a la llar.

- Dificultat per disposar dels recursos i del crèdit necessari. Segons la FAO, una de les raons que impedeixen l’augment de la productivitat agrícola i dels ingressos de la dona rural és la falta de seguretat en matèria de propietat o dret a l’usdefruit de la terra. La dones formen part d’aquesta majoria de la població, més del 80%, exclosa dels sistemes bancaris, perquè se subestima la seva capacitat de pagament, la qual cosa les obliga a dependre dels usurers, que empitjoren la seva situació de pobresa i són causa que els sigui gairebé impossible escapar del cercle de la pobresa.

- L’accés al treball i les condicions de vida laboral. Sovint la dona es veu obligada a conciliar el paper de mare i de mestressa amb la seva activitat laboral, la qual cosa, sovint, condiciona la seva categoria professional, la durada de la jornada laboral i el seu salari. A això cal afegir que la dona sol tenir un nivell de formació més baix, la qual cosa impedeix que les seves condicions laborals siguin iguals a les de l’home.

Passa a la pàgina 20...

La col·laboració mútua entre homes i dones és l’àmbit adequat en el qual cada persona pot encaminar el seu propi desenvolupament.

MAnS UnidES/MARTA CARREÑo

En les últimes dècades la comunitat internacional ha avançat pel que fa a la igualtat formal i legal, tot i que quedi molt per fer. El 1979 es va aprovar la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), la base de la qual és la Declaració dels Drets Humans.

El 1995 es va dur a terme la quarta Conferència de la dona a Beijing, que és una fita, perquè va centrar l’atenció en el concepte de gènere, insistint en la necessitat d’eradicar la desigualtat entre homes i dones. No obstant això, moltes de les seves conclusions no són compartides per Mans Unides, ja que es tracta d’ideologies reduccionistes de la persona.

Ja l’any 2000, la Cimera del Mil·lenni va establir 8 Objectius de Desenvolupament, ODM, per millorar les condicions de vida de la humanitat; van ser signats per 189 països. L’Objectiu número 3 pretén aconseguir la igualtat potenciant l’accés equitatiu a tots els nivells d’ensenyament, al treball i afavorint el paper de les dones en la representació comunitària i política.

Mans Unides estudia amb les seves contraparts les mesures idònies per aconseguir la igualtat entre homes i dones en qualsevol àmbit, tenint en compte els problemes de tots dos.

INFORME A FONS

17

INFORME A FONS 18 PAÏSOS PREFERENTS per a Mans Unides el 2013 Mans Unides, un any més, continuarà donant suport al finançament de projectes de desenvolupament centrats en cinc prioritats: agrícola, sanitària, educativa, social i de promoció de la dona.

Per al 2013 s’han escollit tres zones geogràfiques preferents d’acció i atenció: Hondures, Sudan del Sud i l’estat indi de Karnataka.

Amb diversos dels nostres materials donarem a conèixer les seves realitats i les seves necessitats de futur.

Hondures

MAnS UnidES/MARTA CARREÑo

●

HondURES

Amb una extensió de 112.492 km, el país compta amb una població eminentment jove: dels seus més de 8 milions d’habitants, un 44,5% són adolescents.

L’esforç per combatre la pobresa al país va aconseguir importants avanços en els anys noranta, però les conseqüències de l’huracà Mitch (1998) van ser devastadores. Avui la majoria de la seva població viu sota el llindar de la pobresa, i gairebé 4 milions pateixen pobresa extrema. La pobresa s’aguditza a la zona rural, on viu el 67,3% de la població. És un dels països d’Amèrica Central més afectats pel VIH/sida. Respecte de l’educació, la manca d’escolarització continua essent un problema greu.

En ple segle XXI, una de cada cinc persones majors de 15 anys no sap llegir ni escriure.

A Hondures, una gran part de les terres més fèrtils són a les mans d’uns quants.

El control de moltes terres per part de les empreses transnacionals per al conreu d’agrocombustibles comporta que hi hagi una gran quantitat de camperols sense terra i una inseguretat alimentària creixent per la producció escassa.

D’altra banda, la violència continua essent un dels problemes principals que afecten el desenvolupament humà, la convivència social i la governabilitat d’Hondures ●

La crisi econòmica i social d’Hondures agreuja fins i tots més la marginació i la subordinació de la dona.

Índia és el quart país més perillós del món per néixer dona.

L’Estat de Karnataka, la capital del qual és Bangalore, se situa a la costa oest de l’Índia. Compta amb una població que frega els 53 milions d’habitants, dels quals el 76 % viu en zones rurals. Karnataka, el sisè estat de l’Índia per renda per capita, és un dels destins que més turistes atreu, dins el país, per la seva cultura mil·lenària. S’hi parlen fins a 9 llengües oficials i el 83,3% de la població practica l’hinduisme.

Tot i que cada any les grans ciutats milloren el seu nivell de vida, als pobles l’analfabetisme continua essent una verdadera xacra. L’estacionalitat dels conreus, de la qual depenen els habitants dels pobles, els obliga a emigrar a les ciutats, cercant el proveïment per a la resta de l’any, la qual cosa dificulta l’educació dels seus fills i l’estabilitat familiar. El VIH/sida va en augment a Karnataka, principalment per la pràctica de la prostitució amb la consegüent propagació de l’epidèmia.

Els anys 2008 i 2009 van ser especialment tràgics per a la societat de Karnataka. El 2008 es va iniciar la violència religiosa contra els cristians, provocant greus incidents i causant desenes de ferits. D’altra banda, a l’octubre de l’any 2009, a causa dels forts monsons i al desbordament d’alguns rius, diverses zones del país van patir inundacions importants ●

Malgrat en gran nombre de reptes actuals, hi ha esperança per a les dones a Sudan del Sud.

ÍndiA Karnataka ●

SUdAn dEL SUd ●

MAnS UnidES/JAViER MÁRMoL

Sudan del Sud Sudan del Sud s’ha independitzat amb un dels indicadors de desenvolupament humà més baixos del món. El 83% de la població viu en àrees rurals i depèn, sobretot, de la ramaderia.

El país té una superfície de 644.000 km2 i la seva població amb prou feines supera els 8 milions d’habitants. Està poblat per nombrosos grups ètnics, entre tots parlen més de 60 llengües indígenes i la majoria de la població professa creences religioses tradicionals basades en l’animisme. Només una minoria són cristians.

Aquest país jove, que va proclamar la seva independència al juliol del 2011, carrega a les espatlles el pes d’una situació històrica, política i econòmica molt complexa.

Actualment, les relacions entre la República de Sudan i Sudan del Sud són tenses i continuaran condicionant el futur d’ambdós països. La causa: la manca d’acord per a la distribució del petroli de Sudan del Sud cap al mar, MAnS UnidES/SoFÍA GoRTÁZAR a través dels seus veïns del Nord. Aquesta falta de consens provoca l’absència d’abastament a la població. Tanmateix, el passat 27 de setembre es van signar diversos acords entre els dos països en matèries de cooperació, petroli, seguretat, comerç i banca, que permeten afrontar el futur amb esperança, tot i que la delimitació de les fronteres segueix sense resoldre’s, amb milers de persones atrapades en el conflicte sense amb prou feines accés al menjar, l’aigua i els serveis mèdics. A més a més, Sudan del Sud ha de resoldre el problema de l’accés a serveis socials bàsics, com l’educació i la salut ●

19

INFORME A FONS

Índia - Estat de Karnataka

INFORME A FONS 20 ... ve de la pàgina 17

MAnS UnidES/JAViER FERnÁndEZ

▲

- La divisió del treball per sexe i grup d’edat és característica de les economies de subsistència, en què la família és la unitat bàsica de producció i consum continua sent, generalment, així. No obstant això, en totes les regions del món el treball de la dona s’ha anat traslladant, tot i que molt lentament, del sector agrari i industrial al sector serveis.

- Les dificultats de la vida rural. La dona és el pilar de la petita agricultura i de la subsistència familiar. Les dones produeixen entre el 60% i el 80% dels aliments dels països en desenvolupament. A més a més, en molts països, s’ocupen de pescar, de recol·lectar els aliments i la llenya; d’elaborar, emmagatzemar i preparar els aliments i de portar aigua a les seves famílies. No obstant això, constatem que tenen més dificultats que l’home per obtenir la informació i els serveis amb què augmentarien la seva productivitat.

- Les societats basades en el masclisme o en el feminisme generen diferències greus entre homes i dones i limiten els comportaments que jutgen admissibles en l’àmbit públic i en el privat. Alguns països restringeixen la llibertat de la dona fora de la llar i limiten la seva relació amb homes aliens a la família com, per exemple, els metges. A moltes no els permeten ni decidir l’atenció que volen rebre durant l’embaràs, perquè s’entén que això competeix als seus marits. A això cal afegir els fonamentalismes, que sotmeten la dona i la declaren inferior a l’home.

LA IGUALTAT NECESSITA UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT CENTRAT EN LA DIGNITAT DE LA PERSONA El desenvolupament de la persona consisteix en la realització del projecte que Déu té sobre ella: “Cadascú troba el seu propi bé assumint el projecte que Déu té sobre ell, per realitzar-lo plenament: en efecte, troba en el projecte la seva veritat i, acceptant aquesta veritat, es fa lliure (Jn 8,22)” (Caritas in Veritate, 1). És a dir, és, primer que res, una Mans Unides considera que la formació crida a un projecte de vida que caés imprescindible per aconseguir da persona ha de una vida digna i trencar el cercle descobrir, triar i fer lliurement. Però no de la injustícia i la pobresa. de manera aïllada: la col·laboració mútua entre homes i dones és l’àmbit adequat en el qual cada persona pot encaminar el seu propi desenvolupament. Un desenvolupament humà que té en compte aquest principi de col·laboració, mitjançant la qual l’home i la dona busquen el seu bé recíproc, és el fonament d’un model de societat basat en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. Per aquesta col·laboració, el desenvolupament humà deixa de ser una qüestió individual, i és realment un procés que, tenint al centre cada persona, és un procés obert als altres i al futur, és un procés solidari i durador per a la consecució d’un verdader canvi social.

Aquest model de desenvolupament posa al centre la dignitat de la persona humana i integra totes les seves dimensions: el seu creixement físic, intel·lectual, espiritual, econòmic, social…i persegueix el perfeccionament de totes les seves capacitats, posant al seu servei tots els recursos possibles per al desenvolupament de les persones i de tota la persona.

Finalment, el respecte de la dignitat personal exigeix un desenvolupament obert a la vida, des de la seva concepció fins al seu final natural, i a relacions que generen vida. El verdader desenvolupament de la família humana es pot mesurar pel respecte a la vida dels més vulnerables.

LA TASCA DE MANS UNIDES PER AFAVORIR LA IGUALTAT EN LES ACTIVITATS D’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT ● Donant a conèixer les situacions de desigualtat i injus-

La dona sol ser el pilar de la petita agricultura en molts indrets del món.

tícia que es viuen als països on treballem, així com les seves possibles solucions. ● Incloent en totes les activitats d’educació els criteris que fomenten la justícia i la igualtat entre homes i dones. ● Promovent més consciència d’allò que pot fer cada persona, els diferents grups socials i Mans Unides, per aconseguir una societat que no discrimini.

21

●

discriminació de les dones del Sud. Reivindicant el dret a la igualtat en totes les campanyes, intentant influir en decisions polítiques i legislatives i demanant a tots els actors econòmics i socials que respectin aquesta igualtat.

EN ELS NOSTRES PROjECTES DE DESENVOLUPAMENT Estudiant amb les nostres contraparts les mesures idònies per aconseguir la igualtat entre homes i dones en qualsevol àmbit. Per a això, des de la fase d’identificació de cada projecte tenim en compte els problemes que afecten els homes i els que afecten les dones. En aquesta anàlisi també es valoren les diferents tasques en la societat, la participació en els processos polítics i econòmics, les diferències a l’accés i el control dels recursos i la presa de decisions, i les condicions de vida de les dones i la seva posició en la societat. Amb les contraparts s’estableixen, jerarquitzant-los, els objectius que cal aconseguir i se n’avalua la consecució. ● Defensant el principi d’igualtat entre l’home i la dona en totes les fases del projecte. ● Afavorint la col·laboració entre homes i dones per eradicar les desigualtats i aconseguir millorar les seves condicions de vida.

Així, Mans Unides dóna suport a projectes que defensen, de manera efectiva, la dignitat de la dona. Per exemple, a Calcuta, Índia, i als pobles pròxims, Mans Unides dóna suport a un projecte per lluitar contra el tràfic sexual i l’explotació laboral de què són víctimes moltes dones i nenes. En aquesta regió el treball de la dona no està reconegut, el seu salari és la meitat del que percep un home i sovint es veuen forçades a emigrar a la ciutat per treballar. Moltes emigren sense feina, amb ofertes de mafiosos que després les exploten. També són freqüents els casos de noies que desapareixen per sempre. Davant aquesta situació, l’organització Udayani va demanar el suport de Mans Unides per a un projecte que consisteix en la realització de cursos per conscienciar la societat sobre aquest problema, la preparació per poder detectar els traficants de persones, l’ajuda legal a les víctimes i la posada en marxa d’activitats que generin ingressos, ja que la pobresa i la ignorància són l’arrel d’aquest problema.

Sovint, la dona es veu obligada a conciliar el paper de mare i mestressa de casa amb la seva activitat laboral.

L’EDUCACIÓ ÉS EL MILLOR MITjÀ PER AFAVORIR LA PROMOCIÓ DE LA DONA Mans Unides considera que la formació és imprescindible per aconseguir una vida digna i trencar el cercle de la injustícia i la pobresa. Gràcies a aquesta aprenem a estimar, a dialogar, a exigir els nostres drets i a reconèixer els nostres deures i a construir societats participatives, en què la recerca del bé comú sigui possible.

L’educació promou el desenvolupament de la dona perquè és un factor d’integració social i un mitjà privilegiat de progrés econòmic i de desenvolupament. Fo-

MAnS UnidES/JAViER MÁRMoL

●

INFORME A FONS

● Contribuint a un millor coneixement de les formes de

menta la participació de la dona en la societat i l’ajuda a superar els obstacles culturals, jurídics i socials que li impedeixen participar activament en la comunitat.

TREBALLANT PLEGATS PEL BÉ COMÚ Acabem aquest informe amb les paraules de Benet XVI a Àfrica el 2009, amb motiu de la trobada de moviments catòlics per a la promoció de la dona: “Dona i home estan cridats a viure en profunda comunió, en un reconeixement recíproc i entrega de si mateixos, treballant plegats pel bé comú amb les característiques complementàries del que és masculí i del que és femení. A les terres on hi ha més pobresa, a les regions devastades per la guerra, en moltes situacions tràgiques causades per les migracions, forçades o no... En aquests casos, gairebé sempre són les dones les que mantenen intacta la dignitat humana, defensen la família i tutelen els valors culturals i religiosos” ● Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.

“dona i home estan cridats a viure en profunda comunió, en un reconeixement recíproc i entrega de si mateixos.”

INFORME A FONS 22

El cartell de la Campanya 2013

J

ESÚS TERCIADO. Autor del cartell.

La DONa, baSE DE La jUStíCia En aquesta proposta, volem representar la dona no sols com a partícip de la justícia, sinó com a base d’aquesta. Per això, juguem amb la imatge d’una dona del tercer món traginant dues cistelles, metàfora de la balança de la justícia, en què porta el lema d’aquesta campanya. El fons representa el sol, com a símbol d’un nou començament. La imatge és una il·lustració, un estil molt més humà i pròxim a tots, en aquest cas bastant detallada. tot el conjunt està compost amb colors cridaners i potents que aporten optimisme i esperança ●

Notícies Mans Unides

23

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

Una vista de l’auditori on es van congregar els assistents a les Jornades de Formació.

a nova ez, nomenad Soledad Suár Unides. s an M de presidenta

Jornades de formació Els dies 26, 27 i 28 d’octubre van tenir lloc, a la localitat madrilenya d’El Escorial, les Jornades de Formació de Mans Unides.

En paral·lel es va fer l’Assemblea extraordinària de delegades, en què es va escollir la nova presidenta de Mans Unides, Soledad Suárez (llegeix l’entrevista que li dediquem en aquest número). Mentrestant, la resta dels assistents van participar en la trobada “Les delegacions parlen”, en què els representants de Cadis, Màlaga, Palència, Santiago de Compostel·la, Toledo i Tortosa van compartir aquelles activitats de més èxit dutes a terme en l’últim any de treball. Paral·lelament, es van obrir tres exposicions que van poder ser visitades els tres dies: Comunicació, Educació i Tecnologies Apropiades.

Les salutacions institucionals de benvinguda van anar a càrrec de monsenyor Omella, bisbe consiliari de Mans Unides, de Myriam Gª Abrisqueta, presidenta sortint, i de Soledad Suárez, en les seves primeres paraules com a nova presidenta. La tarda de la primera jornada va concloure amb dues conferències a càrrec de dues grans figures de la teologia a Espanya: Eloy Bueno, catedràtic de Misionologia de la Facultat de Teologia del Nord d’Espanya, i Carmen Álvarez, professora del departament de Dogmàtica de la Universitat San Dámaso.

Dissabte va estar dividit en dos blocs clarament diferenciats: durant el matí es van fer els vuit tallers de formació. La tarda es va dedicar a l’anàlisi i la reflexió sobre el Document Base de l’organització per a la Campanya del 2013. Maru Solís, missionera comboniana a Etiòpia, ens va apropar, amb unes fotografies ben maques, la realitat de les dones etíops i els avanços que en qüestió de drets fonamentals estan aconseguint en els últims anys. I Jose Antonio Martínez, coordinador del departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals, va presentar el Document Base “No hi ha justícia sense igualtat”.

Els assistents van participar en una dinàmica de treball per analitzar-lo, els resultats de la qual van ser exposats l’endemà al matí. I abans d’acabar el dia, l’Àrea de Comunicació i Presència Pública va prendre la paraula per donar a conèixer algunes qüestions importants, entre les quals, la participació de l’organització en la campanya “Llegat Solidari”.

L’últim dia va començar amb la posada en comú del treball en equip del dia anterior. Dotze projectes de desenvolupament analitzats des de l’enfocament de gènere, apropant-s’hi des d’una doble perspectiva, la de la fe i la de la raó. Després, Encarni Escobar i Paloma Vogel, responsables del conveni Mans

Unides-AECID al Senegal (que ha durat quatre anys i s’ha tancat el 2012), van transmetre allò viscut durant aquest temps a través d’un bonic relat titulat Visión de dos mujeres en Senegal. Vivencias desde el terreno. I, finalment, els grups que van participar en els viatges de formació a l’Índia, Hondures i el Marroc -vegeu-ne el reportatge en aquest mateix número- van emocionar els assistents amb totes les fotos, els records i les idees que van compartir des del cor.

Les jornades van ser clausurades per Myriam Gª Abrisqueta, Soledad Suárez, Jesús Vidal, viceconsiliari de Mans Unides, i Rafael Serrano, secretari general de l’organització ●

IV EDICIÓ de Clipmetratges El passat 17 d’octubre, Mans Unides va obrir el Concurs de Clipmetratges, que enguany arriba a la quarta edició amb el lema “Dient NO a la pobresa”. Aquest cop, el concurs s’alinea amb la Campanya Pobresa Zero, campanya amb què les ONG de desenvolupament reivindiquen que no s’acabi amb una política de cooperació internacional pública en defensa dels més vulnerables. Durant aquesta edició els concursants hauran d’investigar i desenvolupar la seva creativitat entorn de tres temes: l’estreta relació entre fam i pobresa, com la pobresa atempta contra els Drets Humans i la feminització de la pobresa. Enguany presideix el jurat la directora Chus Gutiérrez, i s’hi incorpora Fernando González Molina, director d’A tres metros sobre el cielo i Tengo ganas de ti. Tota la informació (bases, terminis, jurat, premis, etc.) és a www.clipmetrajesmanosunidas.org ●

24 Amb l’objetiu de promoure la igualtat entre els sexes i l’apoderament de la dona (ODM nº3)

Campanya 54: “No hi ha justícia sense igualtat”

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT Mans Unides, en totes les seves activitats de sensibilització, treballa denunciant i donant a conèixer a la societat les desigualtats i injustícies que es donen als països empobrits, així com les seves possibles solucions. Dedicant temps i recursos a la recerca, contribuïm a conèixer, cada cop més, la situació de la dona als països en desenvolupament. I estant presents en la vida política, aportem el nostre enfocament i experiència per il·luminar les decisions polítiques i legislatives perquè es respecti el dret d’igualtat.

PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT Mans Unides continuarà donant suport al finançament de projectes de desenvolupament agrícoles, sanitaris, educatius, socials i de promoció de la dona. Per al 2013 s’han escollit, a més a més, tres zones geogràfiques preferents d’acció i atenció: Sudan del Sud, Hondures i l’estat indi de Karnataka. Mitjançant diversos materials nostres donarem a conèixer les seves realitats i les seves necessitats de futur ●

Qui som?

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament del Tercer Món. És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud ●

Dades Econòmiques del 2011

El 2011 s’han recaptat 51.856.656 € i s’han aprovat 605 projectes de desenvolupament en 58 països.

Origen dels ingressos

18% Fons Públics 82% Fons Privats Distribució de les despeses (Desglossat)

Sensibilització 5,5% 7,6% Administració i estructura 85,1% Projectes 1,8% de desenvolupament Promoció i captació de recursos Total fins de Mans Unides: 90,6% Projectes

240 Àfrica

70 Promoció de la dona

207 Educatius

112 Sanitaris

118 Socials

98 Agrícoles

per continents

concepció fins al seu final natural. En cada persona està inscrit el deure de tenir cura de la vida pròpia i de la dels altres.

Per aconseguir aquest objectiu, Mans Unides treballa en dues línies complementàries: educació per al desenvolupament i suport al finançament de projectes.

per prioritats

La Campanya d’enguany, basada en l’ODM núm.3, se centra en el ferm reconeixement de la igual dignitat de dones i homes com la baula necessària per a la construcció d’un món just, que permeti a tots desenvolupar-se en plenitud. Aquesta campanya vol ser una crida a la consciència de la societat perquè col·labori en la defensa efectiva del desenvolupament integral de cada persona i de l’exercici de tots els seus drets, greument conculcats en un món on moltes dones són víctimes de la violència física, sexual i psicològica. A més a més, sent un agent fonamental de desenvolupament, la dona arriba a ser objecte d’explotació econòmica i es limita o impedeix la seva llibertat, la capacitat de prendre les mateixes decisions que l’home o poder ser titular dels mateixos béns. En aquesta situació, l’educació juga un paper clau per acabar amb les desigualtats. No podem oblidar que, encara avui, dues terceres parts de les persones analfabetes del món són dones, la qual cosa afecta greument la possibilitat d’afrontar la seva vida amb la mateixa igualtat que els homes.

Mans Unides proposa la col·laboració entre l’home i la dona com a fonament d’un desenvolupament humà, el qual es comprèn com un procés solidari que reconeix la veritat de cada persona. El verdader desenvolupament és integral, afecta totes les dimensions de la persona; per això està obert a la vida, des de la seva

148 Amèrica

217 Àsia i oceania

Notícies Mans Unides

25

I Cursa Popular Mans Unides Per iniciativa del departament de Joves de Mans Unides Múrcia, el passat 7 d’octubre, dia de la Mare de Déu del Roser, es va organitzar la I Cursa Popular Mans Unides pel centre de la ciutat de Múrcia, que va comptar amb la inscripció de prop de 450 corredors. La cursa, de 10 quilòmetres, va ser animada pel periodista murcià Fran Sáez, acompanyat per la batucada Timbaloe, i la cançó que la cantant Rosa va dedicar recentment a la nostra ONGD. El guanyador de la cursa en categoria masculina va ser Juan Antonio Gatón Camacho; en la femenina, la guanyadora va ser Araceli Cánovas Mirete.

Tots els diners recollits es dedicaran a un projecte a Zàmbia, per a la construcció d’aules per al nivell de secundària en una de les escoles. Mans Unides de Múrcia vol agrair especialment la seva ajuda a l’Ajuntament de Múrcia, i a tots els patrocinadors, als col·laboradors i, en especial, als voluntaris dels grups de Joves de Santiago i Zaraiche, San Fco. Javier, als grups comarcals de Molina de Segura, Fortuna, Alcantarilla, de la UCAM i al Col·legi de Fisioterapeutes, els quals van contribuir al feliç desenvolupament de la prova i, sobretot, als corredors perquè amb la seva participació van fer possible l’èxit d’aquesta cursa ●

COSME ROMERA

Llegats solidaris al Saló Vivir 50 Plus Mans Unides va ser present amb la Campanya de Llegat Solidari, els dies 6 i 7 de novembre, al Saló Vivir 50 Plus, que es va dur a terme al palau de Congressos de Madrid, amb un estand on moltes persones es van apropar per demanar informació sobre aquesta campanya i les opcions que ofereix. Mans Unides s’uneix a aquesta iniciativa, juntament amb altres 22 ONG, que té com a fonament transmetre la idea d’estendre la solidaritat a les generacions futures incloent el concepte de llegat solidari en el testament. En pròxims butlletins dedicarem més espai a aquesta campanya ● Si en vols més informació pots entrar a: http://www.legadosolidario.org/

Abraçada a la muralla d’Àvila

MAnoS UnidAS

La muralla d’Àvila va rebre el 13 d’octubre una “abraçada” molt especial: l’organitzada per Mans Unides d’Àvila com a “signe d’agraïment als missioners” que treballen als països més desfavorits.

Moltes persones van entrellaçar les mans en una cadena humana en un gest de gran valor, tal com va destacar el bisbe d’Àvila, Jesús García Burillo, uns dels avilesos que es van sumar a aquesta activitat i que va participar també en alguna de les activitats que van acompanyar l’abraçada, com ara una recollida de dedicatòries, un dinar solidari i una sèrie de balls a la zona del Mercat Gran ●

Consulta Post 2015 a l’instituto Cervantes de Madrid.

nACionS UnidES

26

El procés Post 2015 A tan sols dos anys per arribar a la data de venciment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) el 2015, i enfront dels progressos aconseguits en la reducció absoluta de la pobresa i en alguns dels objectius concrets (salut, educació i accés a l’aigua i sanejament), altres objectius encara són lluny que s’acompleixin i, segons l’últim Informe de Nacions Unides del 2012, la bretxa de la desigualtat s’ha accentuat de manera significativa. A més, han sorgit nous desafiaments i problemes globals des de la Declaració del Mil·lenni, que ens obliguen a re-

pensar el desenvolupament des d’una perspectiva més àmplia, incloent-hi qüestions com el canvi climàtic, l’escassetat dels recursos naturals i la sostenibilitat ambiental, la inseguretat alimentària, les situacions de conflicte, la creixent desigualtat, la necessitat de reforma de les institucions de governança mundial, etc. En definitiva, com afrontem el desenvolupament amb base en la plena realització i respecte dels drets humans i la dignitat de la persona humana.

El procés Post 2015 es refereix al diàleg sobre l’agenda del desenvolupament després dels ODM, llançat oficialment per Nacions Unides el 2011, mitjançant un procés consultiu ampli, obert a governs i societat civil. Inclou diversos mecanismes de reflexió (grups de treball i informes) i la participació de la societat civil en més de 100 consultes nacionals i 9 consultes temàtiques durant 2012 i 2013. D’altra banda, Beyond 2015 (Més enllà del 2015) és una campanya de la societat civil a què pertanyen més de 400 ONG de 85 països, amb una visió compartida i interessada a influir en el procés oficial Post 2015, per aconseguir un marc que incorpori múltiples temes i que asseguri en el seu disseny i implementació la participació de les persones directament més afectades per la desigualtat i la pobresa.

A partir de les nostres campanyes desenvolupades en xarxa amb altres organitzacions de la societat civil, principalment amb CIDSE, Mans Unides està donant seguiment als processos internacionals oficials en què es debat la futura agenda del desenvolupament, així com a la campanya global Beyond 2015 ●

Mans Unides en el Comitè de Seguretat Alimentària de la FAO

COP18, Doha

El Comitè de Seguretat Alimentària és l’únic organisme de Nacions Unides que compta amb un espai global i obert en què la societat civil, representada per més de 900 ONG i organitzacions d’arreu del món, comparteix informació i participa en debats i processos polítics relacionats amb el Comitè de Seguretat Alimentària (CSA).

Amb motiu de la 39 sessió del Comitè, Mans Unides va viatjar a Roma per participar, com a representant de la societat civil, en les reunions que van tenir lloc del 15 al 20 d’octubre. A més a més, durant aquests dies es va participar també en la reunió semestral del grup de Seguretat Alimentària de CIDSE (anomenat FAST), la missió principal del qual és influir en les polítiques que afecten les persones que passen fam al món, des dels espais habilitats per a això des de la societat civil.

Ser presents en aquestes sessions ens ha ofert l’oportunitat de veure el funcionament dels debats, de les reunions de treball i la importància de la participació democràtica en els processos de negociació mundial. El lideratge dels grups de coordinació per part de representants d’associacions, organitzacions i cooperatives del Sud, els atorga la possibilitat de fer-se escoltar i posar al capdavant les seves propostes consensuades en nom dels camperols ●

Mans Unides ha tingut una participació i presència activa en quatre conferències de canvi climàtic de les Nacions Unides, les anomenades COP, des de Poznan (Polònia) el 2008 fins a Durban (Sud-àfrica) el 2011. A través del nostre treball en xarxa, tant amb CIDSE en la Campanya Desenvolupament i Justícia Climàtica, com amb Coalició Clima, hem procurat incidir en el procés de tal manera que s’atorgui la mateixa rellevància a les demandes de mitigació dels efectes del canvi climàtic que a les necessitats de finançament i adaptació dels països en desenvolupament per part dels països desenvolupats.

Per a la Conferència de Nacions Unides de Canvi Climàtic, COP18 de Doha, organitzada entre el 19 de novembre i el 7 de desembre, vam concentrar els nostres esforços a transmetre al Govern espanyol i a la societat civil en el seu conjunt que ja és hora que els governs compleixin la seva responsabilitat d’arribar a un acord i actuar d’acord amb la urgència que planteja la ciència. Perquè el temps s’exhaureix i els danys seran irreversibles per al planeta i per a les persones més vulnerables.

Per a això, tant a la setmana prèvia a la cimera com durant els dies de la seva celebració, vam llançar 15 missatges de sensibilització, en què, a més de situar la gent en el problema i els impactes devastadors de viure en un món amb 4ºC més de temperatura mitjana, vam presentar iniciatives concretes i vigents d’acció individual contra el canvi climàtic, i deixant en evidència que, davant la manca de voluntat política, els ciutadans poden actuar ●

MAnS UnidES/LiViA ÁLVAREZ

Notícies Mans Unides

27

Conferències en universitats

La meva petita història de trobades meravelloses Si hagués de definir, en poques paraules, què significa per a mi Mans Unides diria “lloc de trobada”. La meva petita història de trobades meravelloses comença fa quinze anys, amb el consell d’una amiga: “El lloc que busques per desenvolupar aquesta crida és Mans Unides”, em va dir. Els meus passos es van encaminar, llavors, cap aquí, una institució que donava resposta a aquesta vocació que em neguitejava, perquè necessitava oferir quelcom del que jo, tan abundantment i de franc, havia rebut a aquells que més ho necessitaven, a les persones que patien a causa de la fam i la pobresa. Volia col·laborar com a voluntària en una institució en què compartís valors, visió i missió, i em vaig trobar amb Mans Unides.

A través dels meus primers passos en l’àrea de Projectes vaig poder ser prop de persones extraordinàries als països del Sud; gent lluitadora que no escatima esforços per millorar les condicions de vida de les seves famílies i de les seves comunitats; sacerdots missioners, religioses, laics compromesos amb la transformació del món, lluitant perquè la dignitat plena, a la qual tots els homes hem estat cridats com a Fills de Déu, es faci realitat, i treballant per la justícia, perquè l’home pugui ser protagonista del seu propi desenvolupament autènticament humà.

Després vaig passar a Operació Enllaç, on vaig poder establir contacte amb les delegacions -els pilars de Mans Unides- i descobrir la importància del seu treball amb la seva presència activa en la societat espanyola; esforçant-se -de manera gratuïta i desinteressadaper moure els cors de les persones, canviar actituds, sensibilitzar i recaptar els fons necessaris per a la realització de projectes. A través d’Operació Enllaç vaig conèixer la generositat de milers de persones que, amb el

seu temps, donen suport a Mans Unides, i la dels donants, que renunciant molts cops a allò que no els sobra, permeten el miracle de fer centenars de projectes l’any.

En els últims anys Mans Unides em va fer l’immerescut regal de confiar en mi per a la responsabilitat de presidenta nacional. Han estat anys de servei intens en què m’he sentit molt orgullosa d’aquesta institució. El compromís de totes les persones que m’han acompanyat m’ha omplert d’alegria i esperança, perquè he vist com les seves mans unides són una llavor d’amor cap als nostres germans i un camí que s’obre perquè moltes persones puguin tenir l’oportunitat de desenvolupar una vida en condicions mes dignes.

Myriam Gª Abrisqueta Ara, en aquest moment que reflexiono amb motiu del meu comiat com a presidenta Presidenta nacional nacional, veig que tot aquest temps ha estat de Mans Unides del 2009 la preparació per a una trobada amb Crist al 2012, ha volgut escriure d’una manera molt humana, delicada i pro- aquest text com a comiat funda. Ell ha sortit a trobar-me en el testi- del seu lloc al capdavant moni de moltes persones que treballen i de l’organització, que col·laboren a Mans Unides arreu del món; ha no és sinó un punt i seguit sortit a trobar-me en els més desfavorits de en la seva tasca per i per als la terra; en la meva debilitat i petitesa, per mes desfavorits del planeta. ajudar-me i sostenir-me -especialment en el període en què he estat presidenta-; ha sortit a trobar-me en la grandesa de la seva Església, que he pogut viure i experimentar; en l’oraHan estat anys de servei intens ció conjunta; en la passió pel proen què m’he sentit molt orgullosa ïsme compartida d’aquesta institució. amb moltes persones de diferent raça, religió, cultura i condició. Ha sortit a trobar-me amb el seu amor a través de Mans Unides. Només puc dir: gràcies a tots, de cor ●

MAnS UnidES/iREnE H-SAnJUÁn

EN PRIMERA PERSONA

Durant la segona quinzena del passat mes d’octubre, a Mans Unides vam desenvolupar un cicle de conferències titulat “Aigua, benestar i desenvolupament. La problemàtica de l’aigua i la terra a Equador”. Per a això, vam comptar amb la presència de Francisco Román, director de la Central Equatoriana de Serveis Agrícoles (CESA), i Carlos Vicente Alconcé, coordinador expatriat del Conveni “Programa Integral de Desenvolupament en Comunitats Indígenes de Chimborazo i Cotopaxi”, signat entre Mans Unides i l’AECID, i situat en aquell país. Els conferenciants van fer un recorregut per l’evolució socioeconòmica d’Equador, i van analitzar algunes lleis que s’han implantat últimament per afavorir l’accés just i equitatiu als recursos de l’aigua i de la terra. Amb diversos vídeos, es van mostrar les accions que s’han dut a terme a les regions de Chimborazo i Cotopaxi, fruit també del conveni. I és que, com van transmetre als assistents en boca d’un dels beneficiaris: “Per a nosaltres desenvolupament, dignitat, és ser a casa, ser amb les nostres famílies. Treballar per tenir cura de les nostres famílies” ●

28 A Hondures

La violència com a impediment per al desenvolupament Els programes de generació d’ingressos dirigits a les dones víctimes i supervivents de la violència de gènere representen una ajuda bàsica perquè puguin refer les seves vides amb autonomia econòmica i social.

MAnS UnidES/RAQUEL CARBALLo

La Betty és molt jove, només 21 anys i ja té dos fills petits dels qual tenir cura.

No té recursos estables i es troba en una situació de molta vulnerabilitat. La Betty és una de tantes dones hondurenyes maltractada i abandonada. Pateix de violència intrafamiliar gairebé des que va néixer: primer per membres de la seva família, després a la maquila i finalment amb la seva pròpia parella. En aquest cas, la Betty ha estat abandonada pel seu company amb la dificultat d’haver d’atendre dos fills petits, un d’ells amb una greu discapacitat. La Betty porta als braços a tot arreu la seva filla Gladys de 4 anys, que pateix una severa paràlisi cerebral. Va començar a treballar a la maquila per soste-

nir-se, però aviat va haver de deixar-la perquè ningú podia tenir cura de la nena.

Ara viu de l’ajuda de les seves veïnes, de la seva mare -quan aquesta pot- i del que sorgeixi cada mes, ja que almenys necessita tenir uns mínims ingressos per comprar medicines per a la petita. Davant un dur cas de violència econòmica com és aquest, l’equip de Càritas de San Pedro Sula tramita la denúncia amb què es pretén que la seva parella li assigni els diners mensuals que li corresponen per a aliments i medicines. Per a ella era impensable l’accés als serveis d’una advocada, atès que no té recursos. Des de l’equip de Càritas i gràcies al programa de tractament integral de la violència de gènere,

recolzat per Mans Unides, s’estan atenent milers de dones que pateixen diferents formes de violència, i moltes vegades totes alhora: violència física, sexual, psicològica, econòmica i patrimonial.

El flagell de la violència El nostre soci local posa a disposició de les dones, en primer lloc, un servei jurídic i psicològic gratuït per poder dur a terme les denúncies pertinents i després les acompanyen durant tot el procés judicial.

Totes les dones que es beneficien del servei són dones sense amb prou feines recursos i amb un altíssim nivell de vulnerabilitat. Tanmateix, el programa no oblida que aquest flagell social és en el fons de

Projectes

molts problemes que afecten actualment la societat hondurenya.

Davant el fet i l’evidència que la violència exercida contra les dones s’està recruant i adoptant noves formes, es planteja més que mai la necessitat de continuar duent a terme intervencions que contribueixin a prevenir, conscienciar i eradicar la violència contra elles, especialment contra les que es troben més desprotegides, per no tenir recursos econòmics i culturals suficients per fer front a la seva realitat. La violència és un greu impediment per al desenvolupament i la lluita contra la pobresa, especialment entre les dones, i és per això que es requereixen intervencions integrals i on participin tots els actors implicats en la seva eradicació, posant especial accent en les mateixes dones víctimes.

29

Cuba Haití Rep. dominicana

Mèxic

Hondures Guatemala El Salvador

Nicaragua

Costa Rica

HONDURES: Dades d’interès CAPiTAL: Tegucigalpa.

PoBLACió: 8.296.693 habitants.

Panamà

MonEdA: Lempira.

SUPERFÍCiE: 112.4922 CiUTATS MÉS PoBLAdES: Tegucigalpa,

ment de les institucions clau per a l’atenció i prevenció de la violència de gènere; i en el desenvolupament d’accions orientades a la població en general i de grups vulnerables i d’alt risc de la població femenina, tot això dirigit a transformar la cultura de violència en les relacions dins la família, parella i comunitat.

Quan un visita els programes de generació d’ingressos, dirigits a aquestes dones (tallers de bijuteria, forn, costura, administració d’empreses…), s’és conscient de la gran necessitat de donar-los una sortida perquè puguin refer les seves

Un programa d’acció integral Per a això el programa inclou un intens treball de sensibilització i formació de la societat a través dels mitjans de comunicació, la divulgació en escoles, el treball amb personal voluntari i persones claus de les comunitats, les mares de família, les oficines municipals de la dona, així com amb agents públics (policia, jutges de família, fiscals, …) a fi que es vagi prenent consciència d’aquest problema i s’incrementin els casos de denúncies. El programa inclou la prestació de serveis a les dones víctimes de violència i als seus fills Malgrat els avanços al país, es constata i filles, comptant així una feminització de la pobresa i índexs mateix amb serveis per a l’atenció d’agressors, de violència més alts sobre les dones. així com amb la promoció de l’accés a la justícia de les famílies de dones víctimes d’homicidis o as- vides i viure, primer sense perill, després sassinats, per al judici dels agressors. A millorant la seva autoestima i, finalment, més, el programa promou la recerca d’al- amb autonomia econòmica i social. ternatives socioeconòmiques per a do- Només així podran ser autèntics motors nes víctimes i supervivents de violència d’un canvi radical cap a una societat de gènere i per a les seves famílies, que sense violència, tan necessari avui en el es troben en situació de vulnerabilitat seu entorn i en la societat hondurenya en econòmica. També insisteix en l’enforti- el seu conjunt ●

San Pedro Sula, La Ceiba, Choloma, El Progreso, Choluteca, Comayagua. idioMES: Espanyol, garífuna, llengua dels misquitos, chorti, lenca.

RELiGió: Catòlics, evangèlics i altres.

FoRMA dE GoVERn: República presidencialista.

PRESidEnT: Porfirio Lobo Sosa. idH: 121 de 192 (informe sobre desenvolupament Humà 2011).

PiB per capita: 4.461 dòlars (Fons Monetari internacional 2012).

30

FITXA TÈCNICA ÀREA GEoGRÀFiCA: 5 municipis dels departaments de Cortés i La Atlántida al nord d’Hondures.

TÍToL: Atenció integral a la problemàtica de violència de gènere. oBJECTiU: Avançar en la lluita contra la violència de gènere a través de la millora de l’atenció per part de les autoritats involucrades, la prestació de serveis integrals a les víctimes i als agressors i la prevenció social des d’una perspectiva de gènere.

BEnEFiCiARiS: 16.650 persones.

SECToR: Social i drets humans.

L’equip de Càritas de San Pedro Sula ha aconseguit que moltes dones alcin la seva veu per si mateixes, o pels seus compatriotes, per denunciar la violència que s’hi viu dia a dia.

CoST ToTAL: 316.778 euros.

RESPonSABLE: Carlos Guillermo Paz Guevara. inSTiTUCió: Càritas de San Pedro Sula.

PRoJECTE: Hon/64166.

MAnS UnidES/RAQUEL CARBALLo

UN CONTEXT DIFÍCIL PER A LA DONA RAQUEL CARBALLo, coordinadora de projectes de Mans Unides per a Hondures.

Hondures és el tercer país d’Amèrica Central on les xifres de maltractament i feminicidi són més altes. El municipi de San Pedro Sula es caracteritza per presentar unes de les taxes d’homicidi més altes d’Amèrica Llatina (97 per cada 100.000 habitants), i, a més, es presenten els fenòmens de violència intrafamiliar i de maltractament infantil, en què es detecten com a víctimes dones, nens i adolescents d’ambdós sexes. Tot i que al país s’han experimentat importants avanços en matèria d’equitat de gènere en les últimes dues dècades, es constata una feminització de la pobresa i índexs de violència més alts sobre les dones. Els feminicidis a Hondures, en l’última dècada, apareixen vinculats a tres factors: la violència domèstica i intrafamiliar, les xarxes de crim organitzat i la violència contra les dones, és a dir, assassinats contra dones per la seva condició de dona.

Aquestes dades surten en un context d’increment general dels homicidis en els últims anys, però els de dones creixen amb més rapidesa: entre el 2003 i el 2007, el nombre d’assassinats d’homes va augmentar en un 50%, mentre que el de dones es va incrementar en un 160% en aquest mateix període ●

Projectes

31

A l’Índia

Vendre peix per subsistir Aquest projecte aconsegueix que les dones que es guanyen la vida venent peix ho facin d’una manera digna i sense ser víctimes dels abusos dels prestadors.

LiFE CARE TRUST

En molts pobles costaners d’Espanya, i malgrat l’avanç de les tècniques de pesca amb què comptem avui en dia, encara es poden observar pels carrers les dones pescadores, les que porten el peix sobre el cap per vendre’l a les seves petites parades, les conegudes en molts llocs com a “sardineres”.

Aquesta feina, que a nosaltres ens sembla ja d’un altre temps, és, en moltes zones de l’Índia, la forma bàsica de supervivència per a moltes famílies.

I un exemple el trobem al districte de Kanyakumari, el més meridional de tota l’Índia. Banyat per tres mars, la seva població de prop de 305.000 persones, i distribuïda en 45 pobles, viu fonamentalment de la pesca i d’activitats que hi estan relacionades. En cadascun d’aquests pobles, unes 100 dones es guanyen la vida comprant peix quan arriben els vaixells a l’alba, que carreguen sobre els seus caps per vendre’l als pobles de l’interior.

Tradicionalment aquestes comunitats viuen al límit del que es podria considerar una existència humana; les dones han acceptat el repte d’alimentar els seus fills amb un àpat frugal mínim, a base de carregar enormes pesos de peix sobre els seus caps com a única font d’ingressos familiars, ja que moltes són viudes, o tenen els marits

malalts o alcohòlics, o han estat abandonades per ells, deixant a la seva atenció la totalitat de la prole. Per poder comprar el peix han d’acudir als prestadors, que els cobren el 5% d’interès cada dia, 150% al mes.

L’Organització LIFT (Life Care Trust) ha treballat amb la gent més necessitada dels pobles costaners, per millorar la seva situació socioeconòmica i educativa, comprovant els problemes a què han d’enfrontarse diàriament aquestes dones. LIFT acudeix a Mans Unides per col·laborar amb un programa de creació i formació d’aquests grups en 8 pobles seleccionats, i que es concentrarà en 320 dones. També recolzarà el treball amb els seus fills, perquè puguin ser escolaritzats, ja que actualment els grans s’han de quedar a casa seva per tenir cura dels germans més petits. Es tracta d’un procés de construcció comunitària, que les ajudarà a alliberar-se del cercle viciós de la pobresa, capacitant-les, i enfortint les seves activitats col·lectives, ensenyant-les a funcionar en grups organitzats, i orientant-les perquè puguin arribar a ser econòmicament independents i perquè prenguin consciència de la trampa dels deutes en què estan incorrent, i així fer-les capaces d’alliberar-se de l’explotació dels prestadors ●

FITXA TÈCNICA ÀREA GEoGRÀFiCA: districte de Kanyakumari, estat de Tamil nadu (Índia).

TÍToL: Promoció de venedores de peix. oBJECTiU: iniciar un procés de construcció comunitària per a aquestas “sardineres” i ajudar·les a alliberar·se del cercle viciós de pobresa, acompanyant·les per millorar el seu nivell de vida.

BEnEFiCiARiS: 1.920 directes; 3.775 indirectes.

SECToR: Social.

CoST ToTAL: 51.968 euros.

RESPonSABLE: S. Leema. inSTiTUCió: Life Care Trust.

PRoJECTE: ind/ 64986.

32

la veu del lector El passat 7 de juliol del 2012 vam celebrar els nostres 25 anys de servei fructífer. Aquell dia vam voler reconèixer de manera especial Mans Unides per la seva contribució i el suport donat a la nostra escola, que l’ha ajudat a convertir-se en una moderna escola de secundària, tal com va desitjar tothom a la comunitat, a Uganda i als països que es troben al voltant. És per això que tenim estudiants estrangers procedents de Rwanda, Burundi, Kenya i Tanzània.

La seva contribució a la nostra escola sempre es mantindrà fresca a les nostres ments.

També, gràcies a Mans Unides, he arribat a ser una persona coneguda a la meva comunitat: com a directora de l’escola, he estat escollida com una de les millors dones treballadores del nostre districte i una de les cinc dones que més han contribuït al desenvolupament del nostre país, tal com es va reconèixer a la Cimera Internacional de Dones organitzada a Uganda el 23 de juny del 2012. Però sense Mans Unides i sense el seu suport, el meu esforç no hauria servit.

Moltes gràcies, Mans Unides, per fer-me una persona reconeguda a la meva societat, a la comunitat, i al nostre país internacionalment. Moltes gràcies per elevar el nivell de l’educació a la nostra escola, de la comunitat i del país en general.

Owek. Mary Babirye Kabanda Escola de secundària Blessed Sacrament Kimaanya.

Masaka (Uganda) Amics i amigues de Mans Unides, moltíssimes gràcies pel seu suport per a aquestes humils famílies de les nostres comunitats; per a nosaltres és molt important la seva ajuda, ja que ens permet seguir en aquest camí d’acompanyament a la nostra humil gent que pateix les atrocitats de la

injustícia, però també els efectes del canvi climàtic els quals copegen molt la nostra fràgil economia.

El projecte de reactivació productiva per a damnificats per inundacions ens ha permès incrementar els nivells de producció d’aliments per a les famílies que ho van perdre tot. Ara comptem amb grans bàsics, la qual cosa permet que les famílies s’incorporin en altres activitats per sobreposar-se a aquesta crisi emanada de les inundacions recurrents.

No hi ha dubte que la seva solidaritat transcendeix fronteres per venir a ajudar els qui més ho necessiten, i a ACUDESBAL ens sentim molt feliços de poder comptar amb el seu suport en benefici de les nostres comunitats.

Reiterem els nostres agraïments i estem compromesos a continuar treballant de la mà amb vostès per al bé de la nostra gent. Una abraçada de part del personal directiu tècnic i administratiu d’ACUDESBAL. José Santos Guevara.

Director executiu d’ACUDESBAL (El Salvador) Enhorabona a la presidenta per la meravellosa carta felicitació de Nadal que ens ha avançat, que sobreïx pertot arreu de l’esperit cristià que guia Mans Unides. Ens ha semblat un testimoni enorme. Segueixin endavant fent bandera sempre del fonament de Mans Unides i no oblidant-lo ni relegant-lo mai, que no és un altre que la caritat i l’amor cristià que tenen les seves arrels en Déu mateix, amor Infinit, i en Jesucrist, Déu encarnat, que se’ns dóna a tots els homes. La societat actual està necessitada de persones i organitzacions com Mans Unides, que proclamin als quatre vents l’amor de Déu. Sisplau, i per coherència i respecte a tots els que confiem en vostès, segueixin per aquest camí.

María Jesús Gardel. Correu electrònic

TALLER “L’ExPERiÈnCiA dELS JóVES A MAnS UnidES” Durant les Jornades de Formació de Mans Unides, que van tenir lloc a Madrid a l’octubre, es va impartir un taller especialment dirigit als joves.

MANS J

VES

El taller es va dur a terme en 2 sessions, en les quals van participar 19 persones en la primera sessió i 15 en la segona.

Els assistents al taller van mostrar un gran interès per les activitats presentades, fins i tot van preferir quedar-se sense el descans per continuar coneixent idees i propostes!.

POTS LLEGIR TOT EL QUE ES VA EXPLICAR AL TALLER A LA SECCIÓ D’“ACTIVITATS D’ÀMBIT NACIONAL” DEL WEB JOVE DE MANS UNIDES:

www.jovenesmanosunidas.org MAnS UnidES/Mª EUGEniA dÍAZ

A LES NOSTRES XARXES SOCIALS Alexia Lara G: Avui he aportat el meu petit gran granet de sorra: fent una donació, a través de la meva sucursal de Cajamar.

Espero que com jo molta gent col·labori!

Estrella Campanero Parada: Ens estem carregant el planeta... estem destrossant el que Déu amorosament va crear... ens va manar ajudar-lo en la creació, no destrossar-la...

Luli Alegría de la Muela: La defensa dels drets dels pobles indígenes s’ha emportat la vida de molts homes i dones compromesos i molt valents. No els oblidem.

Pablo Alcaraz Criado: El meu col·legi és en un barri bastant deprimit, i estem treballant sobre el tema, perquè ens ha semblat un tema interessant i un format àgil i divertit.

@Martiusche: gràcies a vosaltres, tant de bo us continuïn arribant bons treballs que jo els continuaré veient i compartint :)) @ApoloniaDiaz: reconec i dono suport a la gran tasca que vostès duen a terme.

Tot el meu suport en tots els àmbits.

Segueix·nos a:

Col·laboradors i amics

33 PROJECTES COM AQUEST...

GRÀCIES A TU!!

Al districte de Gadag, a l’estat de Karnataka (Índia), una de les zones de treball preferents per a Mans Unides el 2013, l’índex d’analfabetisme de la dona adulta és del 40%; com que els pares són analfabets, les seves filles no es formen ni assisteixen a l’escola i són forçades a treballar i guanyar diners des de ben petites. L’organització Muktha Trust compta amb àmplia experiència a desenvolupar el treball social amb els nens.

Entre tots ho aconseguirem A Mans Unides hem posat en marxa la campanya “Un amic, un soci”. L’objectiu és que els nostres socis donin a conèixer al seu entorn la nostra organització, i animin a col·laborar-hi aquells que encara no ho fan.

El 26 de novembre es va enviar una carta a tots els nostres socis, juntament amb el tríptic de la campanya en què, a més d’agrair-los la seva confiança i el seu suport constant i decidit en la lluita contra la pobresa, els hem demanat un esforç més: que ens ajudin a aconseguir nous col·laboradors entre les seves famílies i amics.

Això ens permetrà assumir nous objectius. Aquesta campanya també s’ha difós a través de correu electrònic, xarxes socials i la pàgina web de Mans Unides, amb la imatge que acompanya aquesta notícia ●

Porta més de 15 anys visitant els pobles i contactant amb les famílies amb la idea d’eradicar el treball infantil i motivar els pares perquè les seves filles millorin la seva formació.

Amb aquest projecte, que recolza Mans Unides gràcies a les aportacions que rep, Muktha Trust està desenvolupant un programa d’integració per a nenes menors de 14 anys, amb mitjans d’educació adequats, jocs i altres mètodes, per millorar les seves capacitats físiques i intel·lectuals.

Es pretén que aquestes nenes recobrin la seva infància i dignitat, tinguin una formació bàsica i no es vegin obligades a convertir-se en nenes treballadores. Així es contribuirà a un millor ambient familiar en què els sigui més fàcil integrar-se socialment i culturalment.

Aquests i altres projectes són possibles gràcies a la teva col·laboració

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

006

Emplenant aquest cupó, truncat al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Bankia: 2038.0603.28.6001036580 ibercaja: 2085.9252.03.0330430677 Banesto: 0030.1008.54.0865065273 Popular: 0075.0001.85.0606400006

La Caixa: Santander: Sabadell: BBVA:

2100.2261.59.0200139842 0049.0001.54.2210040002 0081.4146.25.0001149217 0182.2325.08.0011344904

Domicili complet .............................................................................................................................................

DOMICILIACIÓ BANCARIA ............................................................................................. Codi postal .......................................................

Titular compte ................................................................................................................................................

Població .................................................................. Província .......................................................................

Codi Compte Client Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Correu electrònic ............................................................................................................................................

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

iMPoRT

PERiodiCiTAT

ACTUALiTZACió QUoTA

❑ 6€ ❏ 20 € ❏ ............... €

❏ Mensual ❏ Un sol cop ❏ ........................

❏ l’iPC anual ❏ un 5% ❏ ..............%

Codi entitat

Codi oficina

d.C.

TARGETA DE CRÈDIT

❏ ViSA

❏ 4B

❏ MASTER CARd

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitat de Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts per l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altres activitats de la nostra organització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides – Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

PER A QUALSEVOL CONSULTA POTS DIRIGIR·TE A: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20

número de compte

Caduca fi de: ................ / ................

Signatura del titular:

Data: .................. de ............................................ de 201.......

❏ AMERiCAn ExPRESS

34 Recomanacions LLIBRE “CUENTOS DEL DERECHO Y DEL REVÉS Reimpressió del llibre de contes amb les històries revisades i actualitzades.

Model per a nens Model per a homes

Model per a dona

SAMARRETES de cotó, amb models per a nens, homes i dones en diverses grandàries.

(En català i castellà)

LLIBRE DE RECEPTES Elaborat per la delegació de Toledo, amb els millors plats de la comarca.

Els beneficis es destinaran al finançament de projectes.

QUADERN ESCOLAR 2013 en dues grandàries: DIN A4 i quartilla.

Model sense mànigues per a dona

ESPAÑA

www.mansunides.org ww.mansunides.or

neces tem Et necessitem.

ONGD D catòlica cat lica de voluntaris.

Mans Man

Unides

FES-TE’N VOLUNTARIF,. D .

FES-TE’N SOCI

Mans

F. D .

ESPAÑA

Unides

FRANQUEO EN DESTINO

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

Unides

BOSSA PER ANAR A LA COMPRA reutilitzable, amb una alegre foto i el logo de Mans Unides.

FRANQUEO EN DESTINO

DELEGACIONS DE MANS UNIDES (adreces)

CartEll guanyaDOr X Concurs de de Cartells per a Centres Educatius.

Mans unides.

Gràci

es!

Mans Unides vol donar les gràcies a tots i cadascun dels mitjans de comunicació que creuen en la nostra tasca i ajuden a difondre el nostre missatge.

Sense vosaltres, el Sud seria cada cop més lluny del Nord

MAnS UnidES/Mª EUGEniA dÍAZ

aUtOrS: ana Villanueva, inma Palos, Carmen Domínguez, Nuria Llop, isabel Sáinz e irene abadía, del Col·legi Sansueña, Saragossa.

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ dE HEnARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACAnT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERiA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASToRGA (Lleó) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀViLA Plaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 93 06005 BAdAJoZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRE (osca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELonA Pau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 78 48005 BiLBAo Pza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGoS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CAdiS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLó Sant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13001 CiUdAd REAL Caballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 67 37500 CiUdAd RodRiGo (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 ConCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRdoVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EiViSSA Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERRoL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GiRonA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRAnAdA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20 19005 GUAdALAJARA Avd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 20 18500 GUAdix (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA Cardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉn Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ dE LA FRonTERA (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CoRUnYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS dE GRAn CAnARiA Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEidA Blondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEó Sierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 08 26004 LoGRonYo Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGo Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MAdRid Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07701 MAó (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCiA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 29 22002 oSCA Pza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 56 32005 oUREnSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 33003 oViEdo San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈnCiA Gil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA dE MALLoRCA Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLonA Avda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈnCiA (Cáceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PonTEVEdRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMAnCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SAnT SEBASTiÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SAnTA CRUZ dE TEnERiFE Pérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 42 39001 SAnTAndER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SAnTiAGo dE CoMPoSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGoSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒViA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEViLLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SoLSonA-BELLPUiG (Lleida) Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRiA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARAZonA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 81 43001 TARRAGonA Rambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 78 44001 TERoL Yagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 ToLEdo Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 ToRToSA (Tarragona) Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈnCiA Pça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 29 47002 VALLAdoLid Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 ViC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 702 032 - Ext. 3140 36204 ViGo (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 ViTÒRiA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMoRA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupament del Tercer Món. És una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

GHAnA. CASiLdA dE ZULUETA/MAnS UnidES

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org