Eradicar la Pobresa Extrema i la Fam

DOCUMENTACIÓ

Documentació Objectiu Núm. 1: Eradicar la pobresa extrema i la fam Pobresa i fam, de què parlem?

El primer Objectiu del Mil·lenni (ODM) persegueix eradicar la pobresa extrema i la fam; i té com a metes reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones amb ingressos inferiors a 1 dòlar per dia (pobresa econòmica) i el percentatge de persones que pateixen fam.

Ambdós factors estan íntimament relacionats, la fam afecta la salut i la productivitat de les persones, la qual cosa ajuda a perpetuar la pobresa. La reducció de la fam és necessària per accelerar el desenvolupament dels països més empobrits, ja que la fam és causa de la pobresa a més d'una de les seves conseqüències, i en dificulta els intents de reducció a escala global.

Eliminar la fam significa que cada persona disposi, si més no, d’entre 2.400 i 2.700 calories diàries (les necessitats varien segons persones, ocupació, lloc on viuen, etc.).

Segons l'accepció del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) la pobresa pot ser entesa com la carència d'opcions i oportunitats per aconseguir un nivell de vida digne. Aquesta és una definició àmplia i extensa, atès que la pobresa és fam, és falta de sostre sota el qual resguardarse, és estar malalt i no tenir atenció mèdica, és no poder anar a escola i no saber llegir.

La pobresa és no tenir treball, tenir por al futur i viure al dia. És impotència, falta de representació i de llibertat. La pobresa és, per tant, no sols la carència dels ingressos i béns necessaris per a la satisfacció de les necessitats bàsiques, sinó també l'absència d'opcions i oportunitats per aconseguir un nivell de vida digne.

Prop de 1.000 milions de persones viuen en la pobresa absoluta amb menys d'un dòlar al dia; 162 milions són encara més pobres i sobreviuen amb menys de 50 centaus de dòlar al dia.

Pobresa Com es desprèn de la definició utilitzada, la pobresa no és només falta d'ingressos, és multidimensional. Això fa que determinades metes dels ODM ho són expressament contra la pobresa, com reduir la malnutrició o augmentar l'alfabetització o l'esperança de vida. És important definir els límits de pobresa, per comprendre la meta que es persegueix en aquest objectiu: Pobresa: una persona no pot comprar-se aliments o articles necessaris per satisfer les seves necessitats nutricionals bàsiques. 2.700 milions d'éssers humans viuen en situació de pobresa en el món.

Extrema pobresa (menys d'un dòlar al dia): una persona no pot comprar-se aliments o articles essencials de nutrició, roba, energia i habitatge. Prop de 1.000 milions de persones viuen en situació de pobresa extrema.

En l'eradicació de la pobresa, són importants les polítiques i els plans nacionals específics, si bé cal tenir en compte que als països en desenvolupament hi ha diferents nivells de pobresa i, en

7

conseqüència, la lluita contra la pobresa no requereix les mateixes accions a tot arreu. Això porta a precisar la classe de pobresa existent en un lloc, per diagnosticar la seva intensitat i identificar la proporció de pobres existents, així com les zones on habiten.

En el que es dóna una gran coincidència en els diversos països és que, avui, la pobresa té, sobretot, rostre de dona. L'informe 2008 del PNUD estima que el 70% dels mil milions de persones més pobres són dones. La “feminització de la pobresa” no té només una connotació econòmica, no és simplement “un estat de coses en una conjuntura històrica particular”, sinó un procés i una tendència al creixement de la proporció de dones entre els pobres.

Les dones realitzen el 60% de les ocupacions no estructurades, insuficientment protegides i mal remunerades, malgrat que les taxes generals d'ocupació de la dona són més baixes. Les dones són les més afectades per l'analfabetisme, la malaltia, la sida, etc. Generalment, la remuneració de les dones és inferior a la dels homes, les dones tenen menys veu política, solen tenir accés a menys oportunitats d'educació i es beneficien menys de l'ús dels recursos naturals.

Moltes dones que viuen en la pobresa es veuen sovint privades de l'accés a recursos importants, com els préstecs, la terra i l'herència. No es recompensa ni es reconeix el seu treball, i les seves necessitats en matèria d'atenció de la salut i nutrició no són prioritàries; manquen d'accés adequat a l'educació i als serveis de suport, i la seva participació en l'adopció de decisions dins la família i en la comunitat és mínima.

Fam Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), hi ha 854 milions de persones subalimentades en el món, això és, persones que disposen de menys de 1.900 calories diàries. D'elles, 820 milions es troben en països en vies de desenvolupament, cada any, moren més de 5 milions de nens menors de cinc anys a causa de la fam (3,7 milions dels quals moren per no haver adquirit el pes adequat a la seva edat). Les morts provocades per la carència de ferro i de vitamina A, sumades a les morts per malalties infeccioses (la diarrea, el paludisme, la pneumònia i el xarampió), s'eleven a més de 7,5 milions anuals.

Malgrat que la fam és evitable, la mort per fam de milers de persones es produeix en un àmbit de total normalitat, no és una cosa extraordinària, és quelcom que forma part de la nostra manera de veure la vida.

El dret a l'alimentació és un dret fonamental perquè està fundat en el dret a la vida en condicions dignes. Molts Estats tenen programes relacionats amb l'alimentació però només uns quants estableixen clarament el dret a l'alimentació adequada, que implica: ● Dret a tenir accés físic i econòmic a aliments adequats de forma regular i permanent. ● Dret a tenir alimentació suficient i innòcua per satisfer les necessitats vitals en tot moment. ● Dret a tenir accés als mitjans per produir aliments. ● Dret a disposar d'aliments adequats a les condicions socials, econòmiques i culturals que garanteixin una vida satisfactòria i digna.

La garantia d'aquest dret resideix en tres estratègies fonamentals: la seguretat alimentària, la sobirania alimentària i l'assistència directa d'emergència.

8

DOCUMENTACIÓ

LES CAUSES DE LA FAM (La fam en el món. Un repte per a tots: el desenvolupament solidari. Cor Unum, 1996)

Profundes

1.- La pobresa 2.- Polítiques impulsades pels països desenvolupats.

3.- Estructures ineficaces: - Desenvolupament amb alts costos socials - Comerç internacional desigual 4.- Comportaments immorals: - Recerca del propi benefici - Corrupció econòmica i política

CAUSES ECONÒMIQUES

Conjunturals

1.- Deute extern acumulat i agreujat per la crisi 2.- Programes d'ajust estructural dictats per organismes internacionals (FMI, BM…) 3.- Costos socials de l'ajust econòmic per a la població pobra

CAUSES POLÍTIQUES

1.- Privació d'aliments com a arma política (embargaments) 2.- Concentració dels recursos econòmics i del control polític en les minories poderoses.

3.- Desestructuracions econòmiques: - Polítiques internes equivocades - Proteccionisme comercial - Agricultura orientada a l'exportació

CAUSES SOCIOCULTURALS

1.2.3.4.5.-

Tabús alimentaris Situació social i familiar de la dona Falta de formació i analfabetisme Desocupació i precarietat laboral Natalitat elevada induïda per la pobresa

La seguretat alimentària: segons la FAO “hi ha seguretat alimentària quan les persones, en tot moment, tenen accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències quant a aliments a fi de portar una vida sana i activa1”.

Depèn, per tant, de quatre elements: la disponibilitat d'aliments; l'accés a una alimentació suficient; l'estabilitat dels subministraments; l'acceptació cultural dels aliments o de certes associacions d'aliments.

1 FAO: Necesidades y recursos. Geografía de la agricultura y la alimentación. Roma 1995

9

La sobirania alimentària: és el “dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d'aliments, que garanteixin el dret a l'alimentació per a tota la població, amb base en la mitjana i petita producció, respectant les seves pròpies cultures i la diversitat dels modes camperols, pesquers i indígenes de producció agropecuària, de comercialització i de gestió dels espais rurals, en els quals la dona exerceix un paper fonamental” (Fòrum Mundial de l'Havana, 2001).

L'assistència humanitària directa: l'assistència alimentària directa es requereix en situacions d'emergència, (desplaçats i refugiats), en cas de catàstrofes, sequera, violència social i guerra. Quan un país no pot satisfer aquesta necessitat mitjançant els seus propis recursos, l'Estat ha de sol·licitar i proveir l'assistència internacional.

A aquesta missió respon el Programa Mundial d'Aliments (PMA) En major grau que altres temes relacionats amb el desenvolupament, la fam s'enfronta a una sèrie de mites falsos, profundament arrelats en la nostra societat, i que condicionen fortament el treball de les ONG en l'eradicació de la malnutrició.

Mite número 1: Hi ha fam en el món a conseqüència de la superpoblació Mesurats globalment, hi ha suficients aliments per proporcionar a tothom proteïnes suficients i més de 3.000 calories al dia (aproximadament el consum de calories de l'europeu mitjà). La fam depèn fonamentalment del repartiment injust i de la impossibilitat que moltes persones tenen d’accedir als aliments disponibles. Es donen problemes de distribució tant a nivell mundial com nacional. Si es repartissin de manera justa els béns, en l'estat actual de les forces productives la Terra podria alimentar almenys el doble de persones que en l'actualitat. (Geopolítica de la fam, informe 2003-04).

Mite número 2: Hi ha fam en el món per l'escassetat de terra Només el 44% de la terra potencialment cultivable és realment conreada (a Àfrica el 33%) perquè els grans terratinents consideren la terra més com a inversió que com a recurs alimentari. A més a més, una part important de la millor terra es dedica a conreus d'exportació (cafè, te, soja,...)

Mite número 3: Hi ha fam en el món per la falta de producció i l'escassetat d'aliments A hores d'ara, hi ha una tecnologia i una capacitat productiva d'aliments més que suficient per a tota la humanitat. El problema està en l'augment de producció dels petits camperols i propietaris, ja que per augmentar la productivitat s'incita a l'ús de noves tecnologies (fertilitzants, pesticides, màquines) que beneficien els que ja tenen terra, diners i influència política. Sovint, els que més necessiten les millores són massa pobres per introduir-les.

Desafiaments La paradoxa de la fam és que el món produeix molts més aliments dels necessaris per satisfer les necessitats de tots els seus habitants. La fam és un problema evitable. Jacques Diouf, Director de la FAO, reconeix que en l'actual desenvolupament, la producció agrícola podria alimentar sense problema 12.000 milions de persones, és a dir, el doble de la població mundial actual.

La fam depèn més del sistema de propietat i del control de la terra pels camperols, de l'accés i distribució de la riquesa, dels recursos, dels mercats i dels coneixements, que de la densitat de població.

Per eliminar la fam no basta únicament amb el subministrament d'aliments, sinó que cal facilitar el dret a l'alimentació a totes les persones del planeta i promoure l'accés als serveis bàsics que influeixen –directament o indirectament– en la pobresa (atenció mèdica, aigua potable, sanejament adequat, educació, etc.). Cal posar èmfasi en el desenvolupament rural i agrícola, augmentant la producció d’allò que arriba directament als consumidors locals mes necessitats.

10

L'alliberament de concepcions materialistes del desenvolupament que es basen sobre la idea que, per fer a l'home més home i elevar-se de condicions inhumanes a condicions més humanes, n’hi ha prou amb enriquir-se i perseguir el creixement tècnic i econòmic, augmentant la capacitat de produir i, sobretot, de consumir. Aquesta mentalitat convertida en cultura tendeix a generar un “desenvolupament sense ànima”, on l'opulència d'uns quants és tan perversa i degradant com l'abundància de pobresa de la multitud. El Nord del món ha construït un “model de desenvolupament” i el difon en el Sud, on estils de vida rics en valors humans i espirituals, corren el risc de ser inundats per l'onada del consumisme, per l'ànsia de “tenir” sobre l'aspiració a “ser”, pel desig d'acumular sobre la voluntat de compartir.

Com va afirmar E. Fromm, “la supervivència física de l'espècie humana no depèn de les pluges ni del sol, sinó d'un canvi radical en el cor humà”.

Valors Des de fa ja 26 anys, Mans Unides s'ha proposat com a meta utilitzar l'àmbit educatiu formal per participar positivament en una societat democràtica d'homes i dones lliures i iguals. Per a això, cal deliberar i preparar l'acció en llibertat i explicar què significa, quines possibilitats ofereix i quins riscos té.

El món en què vivim no és estàtic, es renova de manera permanent. Tot està en canvi, tot està sotmès a una dinàmica de renovació permanent. El món que nosaltres concebem evoluciona.

En aquest canvi permanent hi ha tremendes contradiccions i gran diversitat d'opinions. Encara que totes les persones són respectables, no totes les opinions ho són, perquè algunes són, per exemple, contràries als Drets Humans. És, per tant, necessari educar en la crítica a aquest tipus d'opinions.

Gràcies al fet que moltes persones han qüestionat les opinions no respectables, la societat en el seu conjunt ha pogut avançar.

Les persones hem de ser capaces d'expressar de manera intel·ligible les nostres demandes socials a altres i també d'entendre les de l'altre i si escau, ser capaços d'acceptar-les, o presentar alternatives per substituir-les. És bo tenir un caràcter ferm i uns principis vitals assentats, però al mateix temps, ser conscients que quan un troba raons en els altres per deixar-se persuadir, per canviar d'opinió, no és cap humiliació el fer-ho.

Això no sorgeix automàticament; és veritat que tothom té opinions però aquestes han de ser contrastades amb altres i així descobrirem una possibilitat de modificar o de crear amb arguments.

Un dels aspectes en què més es veu tot això és en els valors, en ser aquests un aspecte en què tots estem en contínua interacció els uns amb els altres. És per això que en els últims anys estem fent molta insistència a treballar-los. Els valors estan presents en la nostra vida diària, són el fonament de les normes socials que, alhora, serveixen per guiar la nostra conducta, i ens ajuden a ser millors persones. Estan interrelacionats i ens ajuden a proposar i a destacar una cosmovisió, és a dir una concepció de l'home, de la societat, la qual cosa és complexa, com complex és el món, i complexa és la nostra forma d'actuar. Es pot afirmar que “el valor és la convicció raonada que una cosa és bona o és dolenta per a mi i per als altres” Els valors poden ser apresos i ensenyats a través de la imitació de models i de pràctiques pròpies de la vida quotidiana i han de ser assumits lliurement per les persones.

Recordem per tant que la manera de no adoctrinar consisteix a elaborar informació, proposar el debat i la reflexió arbitrada, i acceptar per propi convenciment el resultat final.

11

DOCUMENTACIÓ

Els béns de la terra estan destinats, per justícia, a tots els éssers humans.

El principi del destí universal dels béns de la terra està en la base del dret universal a l'ús dels béns.

Tota persona ha de tenir la possibilitat de gaudir del benestar necessari per al seu ple desenvolupament. Es tracta primer que res d'un dret natural, inscrit en la natura de l'ésser humà, i originari.

Igual que en anys anteriors, plantegem tres valors relacionats amb el O.D.M. que abordem al llarg d'aquest curs, amb la idea que ens serveixin per crear una consciència personal i una forma de vida col·lectiva que ajudi a superar l'enorme crisi de la fam en el món.

Senzillesa Podem afirmar que senzilla és aquella persona que és natural, atès que la senzillesa és la manifestació de l'actitud d'autenticitat de la persona.

En una persona senzilla hi ha concordança entre la forma de parlar, vestir, i la forma de ser. Se la coneix tal com és; és clara i transparent en la seva relació amb els altres.

L'enfocament de la vida senzilla exigeix tenir seny, judici recte, conèixer el que es desitja, el que se sap, el que es creu, és a dir estar obert a la realitat.

Cada valor és ric en matisos que van perfilant una sèrie de característiques, i en aquest cas, una forma de ser senzill es defineix per les següents: Sinceritat, ús de la veritat com a forma habitual d'expressió.

Autenticitat, no creure's superior als altres i com a tal comportar-se, sense sobrevalorar-se i/o maltractar els altres per la seva condició econòmica social, personal,… La persona senzilla no pretén aparentar. No es considera millor que altres.

Tolerància, quant a ser comprensiva amb els altres.

Prudència; és prudent en els judicis qui no jutja les intencions i els comportaments aliens.

Naturalitat, la persona senzilla fuig de la vanitat dels qui viuen com si fossin els amos del món, o ho sabessin tot.

Comprensió, la persona senzilla s'accepta tal com és, conscient de la seva fortalesa i de les seves debilitats i, alhora, respectuosa amb els altres.

La senzillesa i els nens Els nens són el símbol de la ingenuïtat i la senzillesa: actuen amb naturalitat, diuen el que pensen i el que senten, i solen identificar senzill amb normal, per això, cal ajudar-los a omplir de contingut aquesta percepció de naturalitat que ells tenen i a actuar amb senzillesa, usant la intel·ligència i la voluntat. La infància com a concepte, és el prototip de la senzillesa.

La senzillesa i els adolescents.

L'adolescència és una etapa clau en la vida per ser una etapa de grans contrastos. L'adolescent vol manifestar-se identificant-se entre l'ésser i l'aparençar i mostrar-se tal com és. És necessari acceptar la pluralitat canviant de l'adolescent perquè enriqueixi la seva personalitat amb l'abundància de matisos que proporciona el valor de la senzillesa.

Gratuïtat Gratuïtat és la capacitat de fer coses pels altres gratuïtament, sense esperar res a canvi. És oferirse als altres sense buscar una recompensa.

En el context de la gratuïtat estan presents especialment tres valors: Despreniment, en tant que la gratuïtat implica la capacitat de donar del que es té, fins i tot a un mateix.

Solidaritat, aquest sentiment de proximitat als altres és afavorit per la cultura de la gratuïtat.

Generositat, disponibilitat i obertura a les necessitats dels altres.

Agraïment, concreta un estil de vida, ja que la gratuïtat s'expressa verbalment a través de “donar les gràcies”, i s'assenta sobre l'actitud d'estar disposats a agrair als altres.

Reconèixer que rebem, que acceptem i que farem nostre el que ens acaben d'oferir o donar.

Reconèixer que no tenim res per correspondre al que ens han donat. Experimentar que les coses que

12

L'organització de la nostra vida social està basada en la prestació d'una sèrie de serveis necessaris, la qual cosa implica interdependència per al desenvolupament harmoniós de les persones que la integren. Aquesta és bona i no va en contra de la nostra llibertat. La interdependència ens porta a descobrir que molts aspectes de la nostra vida depenen d'altres, i alhora altres depenen de nosaltres.

El reconeixement dels altres, i del que fan per nosaltres és la base de la gratuïtat, que ens permet viure aquest intercanvi gratuït; tots tenim capacitat de donar i capacitat de rebre, tots som necessaris i complementaris.

En el marc de la gratuïtat, les persones i les coses tenen valor en si mateixes. Hem d'entendre que rebem tot com un do gratuït.

Però en la complexitat i la interdependència de la nostra societat es poden descobrir efectes antagònics amb el valor de la gratuïtat. En la lògica econòmica de la causa efecte tot té preu i tot s'ha de pagar, a les coses i a les persones se les taxa conforme a un preu. ●

Això porta a haver d’explicar el per què de les coses que fas desinteressadament. D'altra banda, qui més pugui pagar, més pot tenir. D'aquí pot sorgir aquest comentari de “jo no li dec res a ningú” ● Els que aporten poc econòmicament són poc tolerats per la societat actual, i amb facilitat hi ha gent que es creu, a causa d'això, que no serveix per a res ● Per a molts és important viure la societat del gaudi, de l'autosuficiència per no dependre de ningú, així es tanca la porta a la gratuïtat i s'obre la porta de l'egoisme Quan es pensa en la gratuïtat, hem de ser conscients de tot el que rebem gratuïtament en la nostra vida. Entre els béns que no es poden pagar, hi ha la vida, la salut, l'amistat, la lleialtat i els ensenyaments dels antecessors. Rebem molt, per la qual cosa hem d'estar disposats a donar. Hem d'acceptar que moltes de les coses bones que tenim es deuen al fet que altres persones ens han ofert amor, protecció, saviesa, etc.

Una manera és ser agraïts i una altra important és la gratuïtat.

Austeritat Una persona austera és la que sap usar moderadament i amb sobrietat els béns que tenim al nostre abast. L'auster queda lliure de l'instint de possessió, escapa de l'ànsia insaciable de tenir.

D'alguna manera, els trets de l'austeritat serien: Modèstia, ja que contempla amb tranquil·litat i alegria la vida dels altres sense rivalitats ni competicions.

Integritat i honestedat, perquè es manté lluny de les relacions d'injustícia, basades en l'acumulació de béns per uns quants i en la insuficient valoració del treball de molts.

Fraternitat, ja que pensa que tots els homes i dones tenen una mateixa dignitat, renúncia a consumir de forma egoista i cedeix a favor d'altres béns, intel·lectuals i de relació.

Sobrietat, un ús adequat i no exagerat dels recursos, cosa que porta a una mentalitat ecològica, amant de la natura. És injust assimilar austeritat i gasiveria L'austeritat ens duu cap a quelcom indispensable que és obrir-nos a les necessitats d'altres, projectar-nos en l'acció social, atès que ens fa comprendre que no podem acaparar-ho tot per a nosaltres, deixant als altres les engrunes que no hem consumit. Ens ajuda a desenvolupar actituds generoses cap els que ens envolten, i a regular les exagerades exigències del nostre “ego”.

Té una gran força de testimoni perquè ressalta la conducta racional i moral per sobre de la instintiva, i especialment perquè possibilita mostrar-se en desacord amb una cultura que postula el consum pel consum, sense tenir en compte totes les persones que injustament queden arraconades a la cuneta de la vida.

13

DOCUMENTACIÓ

posseïm i la pròpia existència són un regal, un privilegi i un pur do són actituds sobre les quals s'assenta la gratuïtat.

L'austeritat evoca renúncia, voluntat d'ignorar quelcom que està al nostre abast, per així assumir un estat de vida fonamentat en un altre tipus de valors.

L'austeritat s’hauria de veure com una disciplina, un estil de vida. L'austeritat és més una qüestió de coherència interna i d'opció d'estil de vida, que no una renúncia explicita.

Aquesta disciplina és indispensable per tal que en la vida hi hagi una vertadera maduresa psicològica, que exigeix disciplina, però no ha de ser vista com una cosa repressiva, sinó com quelcom que regula i dirigeix les nostres energies, tant biològiques com psicològiques.

Aquest procés és beneficiós per a nosaltres i ens obre al reconeixement del valor de la vida dels altres.

Si som capaços d'entendre l'austeritat com a disciplina de vida ens resultarà quelcom profundament humà i necessari per a tots.

Tots podem ser austers i això no depèn del nostre estatus socioeconòmic, tota opció per l'austeritat va acompanyada per la sobrietat i el distanciament de la fascinació que exerceixen els diners. No s'identifica amb la pobresa sociològica, perquè pot haver-hi un pobre de solemnitat que no sigui auster.

La falta d'austeritat que veiem en les societats occidentals és conseqüència de la idealització irracional que es fa de l'èxit, els diners, la fama, el poder, l’atracció física, etc.

La societat meritocràtica en la qual la fama, el poder i els diners prenen el paper de vertaders valors com més exclusius millor, no valora l'austeritat. La malversació ostentosa i exhibicionista típica de la nostra societat, comporta la més absoluta negació de l'austeritat. La falta de sensibilitat respecte al valor de la justícia distributiva ofega el valor de l'austeritat per essència. És clar que és difícil proposar-se un ordre de vida coherent, és clar que és difícil renunciar als meus impulsos descontrolats (per exemple, la tendència a viure consumint de continu). Les renúncies es converteixen així en una cosa motivadora i dinàmica perquè es tracta d'arribar a la idea de ser més que tenir.

Encara que ens resulti difícil atrevim-nos a encarar el que costa prescindir del consumisme, l'hedonisme, l'ostentació i decidim-nos a ser austers en la nostra forma de vida.

14