Assolir l'Educació Primària Universal

DOCUMENTACIÓ

Documentació Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni Des d'alguns organismes internacionals i ONG, s’ha estat treballant durant molts anys intentant aconseguir eradicar la pobresa i les seves conseqüències. Per desgràcia es constata que la pobresa no sols no disminueix sinó que al llarg dels anys 80 i 90 del passat segle, ha augmentat el nombre d'éssers humans que la pateixen, molts d'ells en condicions extremes.

Davant la magnitud d’aquest problema, a la denominada "Cimera del Mil·lenni", celebrada l'any 2000 sota els auspicis de l'ONU, 191 estats membres de les Nacions Unides, van subscriure la Declaració del Mil·lenni1. Els compromisos assumits es van plasmar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM a partir d'ara), la finalitat dels quals és aconseguir per al 2015 una sèrie de fites que reflecteixen diversos aspectes fonamentals del desenvolupament humà sostenible.

Són vuit objectius la consecució dels quals significarà una reducció important de la pobresa i bona part de les xacres associades amb el subdesenvolupament, al mateix temps que farà possible la construcció d’un ordre internacional més equitatiu i just per a la vida de tots els éssers humans, si bé és cert que la seva consecució només suposa assolir uns mínims a partir dels quals cal continuar avançant.

Per valorar el grau en què es van aconseguint, cadascun dels objectius està concretat en unes metes específiques; metes per a les quals s'han definit uns indicadors o valors guia, objectivament verificables que facilitin la tasca d'avaluar-ne el grau de consecució.

Si bé els ODM són un compromís de totes les nacions, la realitat no demostra necessàriament això, i de fet, al llarg de la primera revisió de resultats en el 2005, es va veure que la consecució dels ODM està sent més lenta del que cabria esperar, i els indicadors no donen motius per ser optimistes en diversos dels objectius i en diverses de les zones del món. Així per exemple, als països de desenvolupament humà baix de l’Àfrica subsahariana, de continuar així les coses, fins ben entrat el s.XXII no s'aconseguiria l'objectiu de l'educació primària universal o la reducció de la mortalitat infantil en 2/3. És necessari aprofundir i sensibilitzar-se més intensament en la importància que tenen els ODM com una oportunitat única i possible de reduir de manera important la pobresa a nivell global. Segons l'Informe de Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, podem afirmar que la humanitat compta amb els mitjans necessaris per aconseguir que tots els països puguin sortir de la pobresa extrema. Queda aprofitar aquests mitjans i no deixar de reflexionar "sobre el cost de deixar passar aquesta oportunitat: es perdran milions de vides humanes que podrien haver-se salvat, es negaran moltes llibertats que podrien haver-se aconseguit, i viurem en un món més perillós i inestable“ (Kofi Annan).

Mans Unides té com a fi la primacia de l’ésser humà i el seu desenvolupament integral, ja que no és possible construir cap projecte polític, econòmic, cultural o social si no anteposem com a base ètica comuna la dignitat de la persona. I els ODM estan centrats en les persones, no en indicadors econòmics o plans de desenvolupament industrial. Aquesta és la raó principal per la qual a Mans Unides els veiem doblement interessants i dedicarem tots aquests anys, fins al 2015, a aprofundir-hi.

1

Per llegir el text sencer, veure www.mansunides.org.

7

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI OBJECTIUS PER AL 2015 Eradicar la pobresa extrema i la fam

1 2 3 4 5 6 7

objectiu

METES ◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a 1 dòlar per dia. ◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam.

Assolir l'educació primària ◗ Vetllar perquè tots els nens i nenes puguin acabar el cicle complet universal

objectiu

d’educació primària.

Promoure la igualtat entre ◗ Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l'educació primària i secundària, preferiblement per a l'any 2005, i en tots els nivells els gèneres i l'autonomia educatius per a l’any 2015. de la dona objectiu Reduir la mortalitat infantil ◗ Reduir en 2/3 parts la taxa de mortalitat dels infants menors de 5 anys.

objectiu

Millorar la salut materna

objectiu

Combatre la SIDA, la malària i altres malalties

objectiu

Garantir la sostenibilitat del medi ambient

objectiu

Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

objectiu

8

◗ Reduir en 3/4 parts la taxa de mortalitat materna. ◗ Haver aturat i començat a reduir la propagació de la SIDA. ◗ Haver aturat i començat a reduir la incidència de la malària i altres malalties greus. ◗ Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient. ◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés a l'aigua potable. ◗ Millorar considerablement, per a l’any 2020, la vida de, com a mínim, 100 milions d'habitants de barris marginals. ◗ Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromís d'aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de la pobresa, a cada país i en l’àmbit internacional. ◗ Atendre les necessitats especials dels països menys avançats. Això inclou l'accés lliure d'aranzels i quotes per a les exportacions dels països menys avançats, el programa millorat d'alleugeriment del deute dels països pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral oficial i la concessió d'una assistència oficial per al desenvolupament més generosa als països que hagin mostrat la seva determinació de reduir la pobresa. ◗ Atendre les necessitats especials dels països en desenvolupament sense litoral i dels petits estats insulars en desenvolupament. ◗ Afrontar de manera general els problemes del deute dels països en desenvolupament amb mesures nacionals i internacionals per tal que el deute sigui sostenible a llarg termini. ◗ En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu. ◗ En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en desenvolupament. ◗ En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofitar els beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.

DOCUMENTACIÓ

Des de Mans Unides, treballarem en les pròximes campanyes aquests Objectius en un ordre diferent de l'establert en la seva enunciació, que no implicava un ordre d'importància, ja que tots són essencials. La raó d'aquest canvi d'ordre és la d'aprofitar diferents efemèrides que se succeiran en els pròxims anys, tal com constatem al quadre següent dels quatre primers objectius a treballar per Mans Unides.

OBJECTIUS EN L'ORDRE DE MANS UNIDES any 2007 Assolir l'educació primària universal

any 2008 Millorar la salut materna

any 2009 Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona

any 2010 Reduir la mortalitat infantil

EFEMÈRIDES ◗ Decenni de Nacions Unides per l'alfabetització ◗ 40 anys de la fundació de l'Organització Mundial de la Salut ◗ 50 anys de Mans Unides. (organització fundada per dones) ◗ 20 anys de la Cimera Mundial per la Infància

El primer any treballarem l'enunciat com a segon objectiu “Assolir per al 2015 l'educació primària universal“, perquè considerem que l'educació és un element fonamental per trencar el cercle de la pobresa que ofega molts éssers humans al món, i pensem que ha de ser tingut com un referent des del principi.

"L'educació bàsica és el primer objectiu en un pla de desenvolupament. Perquè la fam de cultura no és menys depriment que la fam d'aliments… Saber llegir i escriure, adquirir una formació professional, és tant com tornar a trobar la confiança en un mateix, i la convicció que es pot progressar personalment juntament amb els altres…, l'alfabetització és per a l'home un factor primordial d'integració social i d'enriquiment personal, mentre per a la societat és un instrument privilegiat de progrés econòmic i de desenvolupament".2

Objectiu Educació. Tots a la fila!

Molt sovint confonem l'educació amb l'adquisició de coneixements, i la superació de programes acadèmics amb l'obtenció de títols. Però educar és molt més que això, ja que suposa donar a les persones eines que els permetin llaurar-se el seu propi camí en la vida. El saber es converteix així en font de coneixement i també en la clau que ens permet obrir tota una sèrie de portes que es van trobant a la vida, des de la recerca d'un treball fins a les atencions que podem dispensar als nostres fills. La finalitat i el sentit de l'educació és la dignitat de la persona que creix, es perfecciona i es converteix així en protagonista del seu propi desenvolupament i del dels altres. Perquè l'home té el dret i el deure de desenvolupar-se íntegrament, en totes les facetes de la seva vida personal i social.

D'aquesta dignitat flueixen els drets humans, així com la igualtat essencial entre tots els éssers humans, compatible amb la seva diversitat, perquè l'home és imatge de Déu, és un ésser personal, amb una interioritat pròpia i intransferible i amb una vocació personal. Aquí rau la seva dignitat i la seva llibertat.

2 Populorum progressio 35 Pau VI 1965.

9

Per això, el lema que posem de fons en els nostres materials és “aprendre per participar en la vida”, ja que a través de l'educació podem formar part activa de la societat, obrint la nostra vida a tota una sèrie de possibilitats; “l'educació brinda opcions als éssers humans quant al tipus de vida que desitgen portar; els permet, així mateix, expressar-se amb confiança en les seves relacions personals, en la comunitat i en el treball”3.

Així per exemple, l'alegria que proporciona a un nen la simple lectura d'un conte no pot ser gaudida per algú que no sàpiga llegir o escriure.

L'educació és el veritable motor del desenvolupament humà, sense ella no hi ha una base adequada per generar un desenvolupament humà sostenible.

I més encara, els drets humans són la clau del desenvolupament humà i l'educació és un dret per a totes les persones, segons queda recollit en els articles 26 i 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans i en els articles 17, 28 i 29 de la Convenció dels Drets dels Infants. Hem d'entendre que per a un país és igualment dolent violar els drets fonamentals de la llibertat que negar l'educació als seus infants.

Cal tenir en compte que l'educació proporciona una sèrie d'avantatges que van molt més enllà del simple fet de saber llegir i escriure. Per cada any addicional d'educació de la mare, es redueix la taxa de mortalitat de nens menors de 5 anys entre un 5 i 10% (Kerala, un estat de l'Índia que ha aconseguit l'alfabetització universal, té la taxa de mortalitat de lactants més petita dels països empobrits) i en un 2% la de mares mortes en donar a llum.

També es constata una menor taxa de contagi per sida en aquelles persones que han rebut una educació adequada.

Un tema unit a aquest i de gran importància és la necessitat de potenciar l'educació de les nenes. En la majoria dels països empobrits, aquestes continuen sent, per raons diverses, les grans marginades a l'hora d'anar a escola. És necessari variar aquesta dinàmica perquè les nenes puguin gaudir del dret a l'educació.

Educació i valors en els materials educatius de Mans Unides Vivim en una societat en què per a la majoria de nosaltres, els ODM estan ja aconseguits, però això no vol dir que no ens quedin fites importants per complir, algunes en l'àmbit educatiu.

En la nostra societat no es parla tant de la necessitat d'aconseguir l'educació per a tothom, com de millorar la seva qualitat. És a aquesta qualitat humana dins l'educació que volem contribuir invitant a treballar una sèrie de valors que trobareu en els nostres materials.

Al llarg dels pròxims anys, unirem cadascun dels objectius que treballem amb un “contingut lateral” i una sèrie de valors que considerem fonamentals dins el creixement humà. Perquè els fins de Mans Unides són valors que ens poden fer acostar-nos amb major facilitat a les realitats d'aquests països de desenvolupament humà baix.

Per als materials relacionats amb l'Objectiu proposat d’”Assolir l’educació primària universal”, plantegem treballar tres valors en els quals els nostres alumnes es podrien identificar en el seu procés d'aprenentatge, d'educar-se i d'estar oberts a tot el que els envolta: la responsabilitat, la constància i l'esforç.

3 Informe de Nacions Unides de 2005 sobre els Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni.

10

DOCUMENTACIÓ

En el següent quadre es veuen els quatre primers ODM i els seus valors.

OBJECTIUS EN L'ORDRE DE MANS UNIDES

"CONTINGUT LATERAL"

VALORS A TREBALLAR

Assolir l'educació primària universal

◗ Estudiar per participar en ◗ esforç, responsabilitat, la vida constància

Millorar la salut materna

◗ Valorar la mare per a la família

Promoure la igualtat entre els gèneres i ◗ Valorar la dona en la societat l'autonomia de la dona Reduir la mortalitat infantil

◗ gratuïtat, alegria, generositat ◗ respecte, justícia, llibertat

◗ Els germans com a model ◗ esperança, confiança de fraternitat

Què són els valors?

Potser no sempre som conscients, però la nostra vida quotidiana està marcada per una sèrie de valors.

Contínuament estem fent-los servir en les nostres formes d'actuar davant els altres i en altres àmbits de la nostra vida, com per exemple el respecte al medi ambient. I ni tan sols ens plantegem sovint quins són els valors que marquen la nostra vida.

Aquesta és precisament una característica dels valors, que estan lligats a l'existència i formen part de la personalitat de manera tan íntima que modelen, donen forma als desitjos i actuacions. Tots som reflex dels nostres valors o antivalors.

Com podríem definir-los?

Els valors són idees i raons que ens condicionen i impulsen en la nostra manera d'actuar, atenent a determinats criteris d'interès i justificacions morals, racionals o estètiques. Generen en nosaltres metes i objectius que modelen el caràcter i donen forma a la conducta, als desitjos, afectes o sentiments.

Però aquestes idees, per ser considerades valors, han de fer de nosaltres millors persones, acceptantnos i estimant-nos tal com som, i respectant i estimant els altres i l'entorn. Perquè si no, són contravalors o antivalors, idees, raons que s'oposen o dificulten la nostra millora com a persones, davant nosaltres, els altres i el nostre entorn.

Per tant, en parlar de valors ho estem fent en positiu, encara que puguin ser diferents segons el tipus de persona, i en parlar de contravalors serà sempre en negatiu en no afavorir aquests el creixement personal.

11

No sempre queda ben definida la diferència entre l'un i l'altre, així un valor humà serien les creences religioses, encara que el fonamentalisme religiós seria un contravalor o valor negatiu.

Característiques dels valors: ●

Encara que els valors siguin idees, no han de quedar mai relegats a un nivell purament intel·lectual, la seva essència és que siguin expressats en accions concretes. Això és el que ens fa descobrir les persones coherents entre allò que pensen i allò que fan.

●

I això últim ens porta a una altra de les característiques dels valors; el seu descobriment el realitzem a través d'experiències significatives o a través de persones que els fan visibles pels seus actes. Els valors autènticament sentits i assumits, no poden ser-ho mitjançant un procés d'inculcació ideològica, ni com un conjunt de receptes per a l'educació cívica. Això explica la importància que té el viure’ls per transmetre'ls, quelcom fonamental en els educadors.

●

Els valors tenen polaritat, en tant que l'existència d'un implica un altre de signe oposat, que molts cops serà un contravalor.

●

Tenen a més a més jerarquia, en cadascun de nosaltres, uns valors estan per davant d'altres, i això mateix passa en la societat. I aquesta jerarquització pot canviar al llarg del temps. Pot ser normal (i possiblement adient) que al llarg d'una vida anem canviant els nostres valors o la manera en què els vivim, com a expressió de la manera en què cadascú veu el món que l’envolta.

●

Els autèntics valors són assumits lliurement. Per això, en triar uns determinats valors, hem d'estar disposats a corregir aquesta elecció si constatem que aquesta no ens porta a l'autorealizatció, ni resulta adequada per als altres.

Per què cal educar en valors Els valors estan lligats al desenvolupament de la nostra personalitat i molt influïts pel nostre procés de socialització; així, les persones i els entorns en què es produeix aquest procés influiran poderosament en els que nosaltres assumirem.

Tot/a mestre/a (com tot pare o mare) és educador/a en valors, ja que en tot moment estem sent un model de referència per als més joves. I de la mateixa manera, tota una sèrie de personatges, pròxims o no, reals o de ficció, suposen una referència contínua en l'actuar dels més joves. Quins són els models de referència per a molts joves? Per exemple, avui en dia es fan clarament visibles com a models personatges en què estan molt presents la cultura de l'èxit personal unida al triomf i als diners.

Per això és important prendre'ns seriosament la importància dels valors que transmetem als nostres alumnes. En aquests materials, a través de diverses històries, presentarem uns models distints, uns personatges diferents caracteritzats per uns altres valors.

Per poder ensenyar-los, la primera cosa que cal fer és viure'ls. Seran captats més fàcilment pels alumnes si hi ha coherència entre el que els professors i professores fem i el que diem. Per això les nostres actituds, les nostres maneres d'actuar, els nostres gustos i prioritats són exemple per als que ens contemplen.

El nostre objectiu a l'aula serà motivar i acompanyar en el procés d'educar en una línia marcada pels valors.

12

A través d'una adequada educació en valors, però també a través de conductes i estils de vida, sovint en la seva pròpia família, hem d'educar que cal ser honrats, generosos, treballadors, responsables, etc.

Això és part del que proposarem en els materials educatius, en els que, per exemple, sovint plantegem el treball en grups dins les activitats, buscant l'intercanvi, el diàleg i el respecte a les idees i opinions dels altres en la superació grupal de determinades proves. El mateix passa amb tot el que apareix en les distintes activitats orientades a impulsar la reflexió i fomentar el sentit crític en els nostres actes i els de la societat en què vivim. Perquè la nostra societat necessita persones educades en valors i, sobretot, coherents amb aquests valors.

El treball d'educació en valors s'ha de realitzar simultàniament en dos nivells: ●

Una fonamentació teòrica que ens permeti el coneixement dels valors, en forma de coneixements i capacitats necessaris per saber de què estem parlant. En els materials aquesta part la donem a través d'aquest document i altres que proposem en la pàgina www.mansunides.org, que poden ser adaptats pels mestres a les seves necessitats i forma de treballar.

●

L'aplicació en la pràctica en forma d'habilitats que possibilitin la coherència entre pensament i comportament.

Bona part d'aquest treball pot realitzar-se a través de les activitats que proposem en els materials, en els quals es poden trobar activitats per educar el caràcter, l'autoestima i els sentiments i que ajuden a adoptar principis generals com el diàleg crític i creatiu amb nosaltres mateixos i amb els altres.

El treball a aquests nivells farà que, amb el temps, els alumnes desenvolupin estructures de judici moral, una sèrie d'actituds que facilitin assumir una sèrie de valors Com a exemples hi hauria: ●

Autoconeixement: reflexió sobre la nostra pròpia persona. L'autoconeixement o coneixement personal, genera l'autoestima que ens permetrà educar-nos en un projecte personal de valors.

● Empatia:

capacitat per posar-se en la situació dels altres, la qual cosa porta a acceptar i respectar les persones i a comprendre que els altres tenen els mateixos drets i deures que nosaltres. A partir d'aquí, té sentit la que possiblement sigui la més important regla moral: tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu.

●

Reconeixement i afirmació de valors universals que ens portin a normes d'actuació respectuoses amb els altres i amb el medi ambient.

●

Diàleg: cal estimular la capacitat de diàleg que faciliti l'entesa a través d'acords, negociacions i participació democràtica a l'hora de plantejar i resoldre problemes en grup, quelcom molt necessari davant el recurs fàcil a la imposició i la violència.

●

Generació d'eesperit crític: ser capaç d'analitzar críticament la realitat, la qual cosa ha d'ajudarnos a tenir criteris propis davant del continu bombardeig d'opcions a què ens sotmet la societat, però també ser crítics amb nosaltres mateixos, amb els nostres plantejaments i actuacions.

13

DOCUMENTACIÓ

Educar en valors no ha de ser quelcom impositiu., no ha de ser un conjunt de “bones pràctiques” que siguin acceptades per l'alumne perquè ho diu l'educador, aquest ha de trobar els mitjans adequats perquè l'alumne vagi descobrint i alhora assimilant al llarg del seu període educatiu, en primer lloc els valors fonamentals de tota persona que viu en societat i, en segon lloc, aquells més adequats al seu caràcter i personalitat pròpia.

Es tracta de facilitar la crítica i el judici autònom. Ajudar a descobrir els valors que cadascú viu, a analitzar-los i a criticar-los, a contrastar-los fins que arribin a ser veritablement els nostres.

Valors i materials de Mans Unides ◆

Esforç

Força interior que ens porta a superar-nos, a aconseguir allò que considerem les nostres metes, que ens empeny a acabar el que hem començat. És allò que ens impulsa a fer el que hem de fer, no només el que volem. Això és l'esforç. És un valor ocult. Marca la nostra manera de ser i es relaciona amb els nostres altres valors, per a molts dels quals és imprescindible. És un valor personal que s’ha d'aprendre, entrenar i educar. Va unit a la constància i a la superació i el seu contravalor és la mandra.

L'esforç sona a altres temps, a maledicció bíblica, a treball manual dur, a èpoques en què no existien les facilitats de la nostra societat tecnificada. Per això és un dels valors menys acceptats en la nostra societat, on prima la “llei del mínim esforç“ per aconseguir els propis objectius. Ens venen la falsa idea que podem aconseguir el que vulguem sense esforçar-nos a penes: es poden guanyar diners, aprimarse, aprendre idiomes… tot gràcies als avanços que aquesta societat tecnificada ha aportat a les nostres vides.

Dins una Educació en Valors, l'esforç estaria enquadrat entre els valors més importants. És convenient que els nostres nens i nenes i joves siguin conscients de la importància de l'esforç en les seves vides per a la consecució dels objectius que en elles es marquin.

Un altre dels punts importants on es fonamenta el valor de l'esforç és el del domini personal, el no deixar-nos portar pels nostres instints, dominar-se a un mateix i fer el que hem decidit encara que el cos ens empeny per un altre camí.

Com deia Goethe: “ser persona és ser lluitador”. Aquesta màxima ens indica que hem de treballar per aconseguir que els alumnes aprenguin a ser “naturalment” esforçats.

I no obstant això, no tot s'aconsegueix en la vida malgrat que ens esforcem de debò. L'esforç ha de ser intel·ligentment dirigit perquè doni tots els seus fruits, i si no és així, hem de treballar també en l'educació en la desil·lusió, perquè aquesta no ens afecti d'una manera excessiva. ◆

Constància

Molt relacionada amb l'esforç, la constància és la força que ens fa seguir en el que emprenem fins arribar a la seva culminació. La constància renova la decisió quan la meta s'enfosqueix, quan els motius perden al·licient i el malestar és massa gran. Ens fa, per tant, resistents davant les dificultats i els estats d'ànim.

14

Hi ha quelcom més insignificant que el calci dissolt en una gota d'aigua? I no obstant això arriba a construir enormes estalactites. Per això, en ocasions no importa si s'és fort o feble, importa més la constància amb què realitzem la nostra feina Sovint ha estat emparentada injustament amb la disciplina, amb la rigidesa i s’ha considerat contrària a la iniciativa i a la imaginació. Però no és així, ja que la constància és esforç, compromís, dedicació.

Com en el cas de l'esforç, és un valor poc apreciat en la societat de la velocitat, de la immediatesa i de les solucions ràpides, però la inconstància és generalment sinònim de fracàs. Per ells mateixos, hem d'educar els nostres alumnes per tal que siguin constants en les seves accions, encara que de vegades aquestes els avorreixin i els cansin. ◆

Responsabilitat

La responsabilitat és la capacitat de sentir-se obligat a donar una resposta o a complir un treball sense la pressió d'una altra persona, sinó obligat per un mateix.

La practica qui actua i és coherent amb els seus actes explicant el seu perquè, actuant amb fermesa, sinceritat i coherència davant el que considera just o important.

El coneixement dels valors ens porta a viure'ls i practicar-los, Com explicàvem abans, els valors no són estàtics, evolucionen al llarg de la vida, i som nosaltres els qui tenim l'última paraula per interioritzarlos i fer-los nostres o no. Sorgeix així el que denominem “responsabilitat moral”, en ser nosaltres els qui actuarem a partir dels nostres valors. Ser responsable és tractar que tots els nostres actes siguin realitzats d'acord amb una noció de justícia i de compliment del deure en tots els sentits i, a més, assumir les conseqüències de les nostres accions i decisions.

Això implica, d'una banda, el coneixement personal clar de quins són els nostres valors i quins deures i obligacions impliquen i, d’una altra, tenir la força moral d'assumir-los i ser coherents amb allò que pensem i volem per a nosaltres mateixos.

La responsabilitat ha de ser quelcom estable. Tots podem tolerar la irresponsabilitat d'algú ocasionalment, perquè fàcilment podem caure tots alguna vegada en la irresponsabilitat. Però no tots tolerarem la irresponsabilitat d'algú durant molt de temps.

Aquell que és responsable, reacciona davant les necessitats i les debilitats, no roman impassible sinó que es compromet, valorant i protegint aquells que ho necessiten. I aquesta mateixa resposta també va dirigida al món, a la natura.

La responsabilitat de tots generaria un món millor per viure.

Hem d'educar en una cultura del “nosaltres“ i no de l'individualisme, treballar per la responsabilitat personal i de grup, com “éssers socials“ que som.

La responsabilitat és el primer pas per a un canvi d'actitud en la nostra societat, responsabilitat amb les decisions que pren un mateix, però sobretot, responsabilitat amb les decisions que es prenen envers els altres.

Com a conclusió, proposem aquest text, pres de l'Estat Mundial de la Infància 2004 d’UNICEF, escrit per l'oficina nacional d'UNICEF a Moçambic.

15

DOCUMENTACIÓ

Representa el compromís estable i es contraposa a la debilitat i a l'abandó.

Aquí són distintes les condicions, però educar continua sent un gran repte…

Aquests són els vertaders mags Només pot considerar-se màgia que un ésser humà que… viu en una cabanya de palla, mal ventilada i escassament il·luminada; sense botigues a prop i amb l'aigua a molts quilòmetres de distància; havent de recórrer a peu, dos cops al dia, cinc o deu quilòmetres fins a l'escola; amb poca o cap preparació; amb escàs suport o orientació pedagògica i didàctica; que guanya un salari que a penes dóna per comprar aliments una setmana i res més; sovint pagat amb retard;

…aconsegueixi fer que uns nens i nenes… després d'haver passat la nit dormint sobre una estora; dins una cabanya plena d'esquerdes per on entra, sorollós, el fred; que han caminat hores per arribar a l'escola; després de fer diverses feines a la llar; sense haver menjat gaire;

…aprenguin a llegir, escriure i comptar… a l'ombra d'un arbre; asseguts a terra; en un grup de fins a 70 nens i nenes; sense guix ni material didàctic; sense a penes llibres, quaderns o llapis.

Serà màgia per als esotèrics, un miracle per als qui tenen fe… o simplement heroisme per al poble i per a tots aquells nens i nenes que, partint d'aquest no res, adquireixin coneixements i desenvolupin habilitats.

Aquests són els herois anònims de cada nació. No són herois de guerra. Les seves armes són un tremend amor pels nens i una voluntat immensa de contribuir perquè el món sigui millor.

Són els herois de la pau

16