DOCUMENTACIÓ
Documentació Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni Amb el lema “Mares sanes, dret i esperança”, durant el curs 2007-08, treballarem el cinquè dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): Millorar la salut materna, la meta del qual és reduir, per a l'any 2015, en tres quartes parts, la taxa de mortalitat materna. L'elecció d'aquest objectiu per centrar la campanya de Mans Unides es deu al fet que, el 2008, es compleix el 60 aniversari de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la Declaració Universal dels Drets Humans que, en l'article 25 diu que “tota persona té dret a un nivell de vida adequat que asseguri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials...” i que “la maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...” Segons organismes de Nacions Unides, les morts, lesions i discapacitats relacionades amb l'embaràs són els problemes més desatesos del món. Gairebé es considera un afer que concerneix únicament les dones, sobre el qual homes i governs han estat tradicionalment desinteressats i en el que els recursos invertits han estat molt escassos. Però les dones són, en general, el centre de la vida familiar i l'element fonamental de la seva economia. Tradicionalment, s'ocupen de l'atenció de la salut dels membres de la família, especialment dels que no es valen per si mateixos (nens, malalts, els afectats per alguna discapacitat, ancians) i de la cura de la llar. Tot això és especialment cert als països del Sud. Per això, la salut materna és un factor essencial en totes les estratègies de reducció de la pobresa i promoció del desenvolupament. L'objectiu de millorar la salut materna està relacionat amb altres objectius d'una manera més o menys explícita. Amb el 3r: promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de les dones; amb el 4t: reduir la mortalitat infantil; i amb el 6è: combatre la SIDA, la malària i altres malalties. Els ODM, en allò que són exigències dels drets humans, són indivisibles i interdependents, la consecució d'uns condiciona l'assoliment dels altres. Per aconseguir una maternitat saludable i reduir la taxa de mortalitat materna cal fer un plantejament integral. Salut materna. De què parlem? Aclarir el concepte de salut no és una qüestió insignificant; en gran manera, depèn de com entenem les relacions amb nosaltres mateixos (amb el nostre cos, ment, facultats…), amb els altres i, en els creients, també amb Déu. Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), vigent des de 1948, la salut es “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència de malaltia o mal”. Avui, aquesta concepció es considera estàtica i ens cal una comprensió de la salut més dinàmica i integral. Avui, parlem de salut com la manera de viure de cada persona, que la capacita per afegir anys a la vida i vida als anys, per viure més, i més dignament.
9
Si parlem de “salut materna”, ens referim a la salut de la dona en un àmbit concret de la seva manera de viure, realitzar-se i pertànyer a una família en una societat concreta. Millorar la salut materna és promoure la capacitat i l'autonomia de la dona a fi que la seva condició de mare no faci perillar la seva pròpia vida. D'aquesta manera, la maternitat saludable és esperança per a les dones, per als seus fills, les seves famílies, i per a la mateixa societat de la qual formen part. Amb el lema “Mares sanes, dret i esperança”, reclamem per a totes les dones el dret a viure la maternitat com una experiència volguda, joiosa, compartida i segura per a la seva vida i la dels seus fills. La realitat de les dones del Sud En molts països del món, les dones pateixen discriminació pel fet de ser-ho. En alguns països, les normes socials descoratgen o restringeixen la mobilitat de la dona fora de la llar i impedeixen que les mares vagin soles a les botigues, farmàcies o hospitals. També limiten el contacte directe de la dona amb homes aliens a la família, com per exemple els metges. Moltes no poden decidir ni tan sols sobre el tipus d'atenció que voldrien rebre durant l'embaràs, perquè molts marits prenen per si sols les decisions sobre la salut de les seves dones. La Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides utilitza dos indicadors per mesurar el grau de compliment de l'objectiu proposat: la mortalitat derivada de la maternitat i el percentatge de parts atesos per personal mèdic especialitzat. La mortalitat derivada de la maternitat: Segons l'Informe UNICEF 2007, es calcula que més de mig milió de dones, aproximadament una dona per minut, moren cada any com a resultat de complicacions durant l'embaràs o el part. Prop del 99% de totes les morts per causes derivades de la maternitat es produeixen als països en desenvolupament, i més del 90% a Àfrica i Àsia. El 2002, dos terços d'aquestes morts es van concentrar a 13 dels països més pobres del món. El percentatge de parts amb assistència de personal sanitari especialitzat: L'Informe sobre la salut en el món (OMS 2006) estima que el dèficit de metges, infermeres, llevadores (auxiliars i habilitades) i la resta de treballadors sanitaris sobrepassa els quatre milions de professionals. Diem que en un país hi ha dèficit crític quan el percentatge de naixements atesos per personal qualificat no arriba al 80% i el nombre de metges, infermeres i llevadores no arriba a 2,28 per cada 1.000 habitants (segons aquest criteri, es considera que hi ha 57 països amb dèficit crític). Quines són les causes de tantes maternitats truncades? D'una banda estan les causes directes i d’una altra les indirectes, derivades de les condicions de vida.
Principals causes directes
Les complicacions en l'embaràs i en el part són la causa principal de les discapacitats i les morts de les dones entre 15 i 49 anys. El gran determinant d'aquesta alta mortalitat és la precarietat de l'atenció sanitària general i dels serveis d'obstetrícia. Aquesta precarietat es concreta en tres tardances: La tardança a sol·licitar l'atenció sanitària, que està potenciada per l'analfabetisme, la baixa escolarització, la falta d'informació adequada, la subordinació de la dona i els factors culturals.
10
A l'últim, hi ha una demora en els serveis un cop que les dones arriben als centres sanitaris –encara més si intenten donar a llum a casa seva- que té a veure amb la manca de personal especialitzat, medecines i recursos tecnològics
Causes indirectes
Discriminació de la dona a l'accés a l'educació La pobresa impedeix que molts nens i, sobretot, moltes nenes estiguin escolaritzats. Les famílies pobres solen ser reticents a l'hora d'enviar les seves filles a l'escola. En societats on el destí propi de les dones és casar-se i procrear, enviar les filles a l'escola sovint és vist pels pares com una pèrdua de temps i diners, ja que els suposats beneficis de l'educació repercutiran en la família del marit (“educar les nenes és com regar les plantes del veí”, segons un proverbi de determinades zones de Pakistan). Al contrari, abordada des d'una perspectiva de salut, l'educació de les nenes genera una sèrie de beneficis personals i socials: - Les mares educades milloren el capital humà de la seva llar. Diversos estudis han demostrat que cada any d'educació que reben les mares, suposa una reducció d'entre un 5 i un 10% en la taxa de mortalitat de menors de cinc anys. - L'educació millora la salut de les pròpies mares. Aquelles joves que van a escola solen casar-se més tard, normalment tenen menys embarassos o més espaiats, i, en la mesura de les seves possibilitats, es procuren atenció en el part. - L'educació, no obstant això, ha de completar-se amb la transformació de la realitat social, per tal que les dones puguin accedir a unes condicions maternes més segures. Maternitat prematura Al voltant de 14 milions d'adolescents entre 15 i 19 anys donen a llum tots els anys. Les nenes menors de 15 anys tenen cinc vegades més probabilitats de morir durant l'embaràs que les dones majors de 20 anys i les complicacions causades pel part són la primera causa de mort en les dones de 15 a 19 anys. Encara que en general l'adolescència suposa una ampliació de les llibertats i oportunitats dels nois, per a les noies, particularment les que viuen en la pobresa, l'adolescència ocasiona més riscos i menys llibertat. Les nenes tenen més probabilitats d'abandonar l'escola, la qual cosa, sovint, significa un embaràs prematur. Una altra realitat freqüent és el matrimoni infantil, aquell en què un o ambdós contraents són menors de 18 anys. En algunes zones, el matrimoni infantil és una tradició tan arrelada que resulta gairebé impossible protestar contra ella1. Els pares solen permetre el matrimoni precoç de les seves filles a causa de necessitats econòmiques, o perquè creuen que les protegeix de l'assetjament sexual i de l'embaràs fora del matrimoni, augmentant els seus anys fèrtils o assegurant el sotmetiment als seus marits a la llar. La maternitat prematura és una de les conseqüències del matrimoni precoç. 1 La més gran incidència de matrimonis adolescents es resgistra a l’Àsia Meridional i a l’Àfrica Occidental i Central. A sis països d’Àfrica Occidental un 44% de les dones ja estaven casades abans de fer els 15 anys d’edat.
11
DOCUMENTACIÓ
Una altra tardança té a veure amb el moment d'acudir a la unitat sanitària. Més del 80% dels parts es produeixen a zones rurals o a barriades marginals de les ciutats, llocs on manquen serveis obstètrics d'urgències, a la qual cosa cal afegir el seu cost i la falta de transport per accedir-hi.
A l'últim està el problema de l'abús, tràfic i explotació sexual. Segons un estudi de l'Organització Mundial de la Salut, el 2002, 150 milions de nenes menors de 18 anys van patir aquests cruels fets i es calcula que 1,8 milions de nens i nenes estan atrapats en el món del comerç sexual, bé perquè les seves paupèrrimes famílies, sovint enganyades, els venen com a esclaus, bé perquè se'ls rapta per ser sotmesos al treball en bordells, o un altre tipus d'explotació. Aquesta situació degradant comporta el risc d'embaràs i de malalties de transmissió sexual, inclosa la Sida. Infecció per SIDA en l'embaràs Les dones tenen cinc vegades més probabilitats de patir malalties de transmissió sexual que els homes. Aquestes malalties ocupen el segon lloc en la morbiditat general de les dones de 15 a 44 anys d’edat. A més a més, poden afegir complicacions específiques als embarassos, que són responsables d’entre l'1 i el 5% de les morts de la mare durant el part i fins a un 35 % en el postpart. Les malalties de transmissió sexual augmenten la probabilitat de contraure la SIDA, primera causa de mort a Àfrica i quarta en el món. El 2005, gairebé la meitat dels 39 milions de persones que vivien amb el VIH eren dones. L'augment de la infecció entre les dones eleva el risc d'infecció dels nadons durant l'embaràs, el part o la lactància. A més a més, l'alta taxa d'analfabetisme entre les dones impedeix que coneguin els riscos de la infecció per VIH i les possibles estratègies de protecció. Centenars de milers de dones infectades per la SIDA eviten els serveis de detecció i tractament perquè temen ser abandonades, repudiades o maltractades si es descobreix la seva situació. Això augmenta el perill de transmissió als seus fills. Els homes joves han d'aprendre a respectar les dones i a comprendre les seves responsabilitats en la lluita contra l'epidèmia. En absència de vacunes o tractaments curatius, el paper de l'home és fonamental per prevenir la propagació. Mutilació/ablació genital de la dona i la nena La mutilació/ablació genital de la dona i la nena suposa, entre d'altres lesions, l'extirpació parcial o total dels òrgans genitals femenins, no per raons mèdiques sinó culturals. Aquesta pràctica es produeix principalment en països d'Àfrica Subsahariana, Orient Mitjà, Àfrica del Nord i en algunes parts del Sud-est d'Àsia. Es calcula que viuen actualment més de 130 milions de nenes i dones que han patit mutilació genital, que pot tenir greus conseqüències per a la salut de la dona: dolor extrem en les relacions sexuals, problemes de cicatrització, una major propensió a infectar-se amb el VIH, i complicacions durant i després dels parts. Falta d'accés a serveis bàsics com l'aigua i els sanejaments L'aigua és un recurs decisiu per al desenvolupament humà. Actualment, més de 1.000 milions de persones manquen d'accés a l'aigua potable i 2.400 milions no disposen de serveis bàsics de sanejament. El subministrament d'aigua i sanejament redueix la incidència de malalties i afeccions com l'anèmia, la carència de vitamines i el tracoma, que debiliten la salut de les mares i són en part responsables de la mortalitat materna. L'accés a l'aigua i a sanejament bàsic és un dret humà i ha de considerar-se com una condició imprescindible del dret fonamental a la vida, i com un element clau de les estratègies per millorar la salut materna. La millora de la salut materna es pot aconseguir A Mans Unides treballem amb la convicció adquirida, a través de la constant escolta i cooperació amb els nostres interlocutors del Sud, que la millor promoció d'una maternitat saludable es fa a través de la formació de la dona, de la capacitació de personal qualificat i de la creació de condicions familiars
12
Educació i valors en els materials educatius de Mans Unides Seguint la pauta marcada, aquest any els materials educatius aborden dos nous valors. Amb el tema genèric de la salut materna, plantegem com a “contingut lateral” el de valorar la mare per a la família, de manera que hem procurat que aquest contingut estigui present en les activitats i en els textos. Els valors que associem a aquest contingut són els de l'alegria i la generositat, per entendre que es relacionen amb la feina de les mares vers els seus fills. Alegria Tots coneixem persones que irradien ganes de viure, entusiasme, que il·luminen els altres amb aquest goig de l'esperit que ens anima en estar en contacte amb ells. I al contrari, hi ha altres persones que veiem desanimades i ens poden arribar a desanimar. Alegria és una forma de ser, una actitud davant la vida, la forma en què l'afrontem. No és una sensació o estat puntual, no és simplement somriure, ni estar rient. És un valor que ens ve des de dins, enfront de la diversió que és quelcom extern. L'alegria irradia des de l'interior tot el cos i les persones que estan al voltant, ja que el goig interior és fàcilment visible pels altres. La persona alegre és vital, amb un bon concepte de si mateixa i, molt sovint, té èxit en allò que es proposa. Com va dir Benjamin Franklin: “l'alegria és la pedra filosofal que tot ho converteix en or”. Cada cop que fem alguna cosa bona, amb sacrifici o sense, amb despreniment de la nostra persona i de les nostres coses, ens inunda la pau interior que és l'alegria del deure acomplert. L'ésser humà tracta d'aconseguir la felicitat i d'estar alegre, però en ocasions no s'adona que la felicitat es troba a l'interior de cadascú. Atès que és un valor del nostre interior, està unida a l'acceptació de nosaltres mateixos. Aquesta és una part molt important del treball per assentar aquest valor. La nostra alegria personal parteix de l'autoconeixement i l'acceptació del que som per, a partir d'aquí, viure en harmonia amb nosaltres mateixos i ser capaços de fer partíceps d'aquesta alegria els altres. L'alegria és pau interior, però no pot ser independent del que ocorre en el nostre exterior. És important entendre que no es tracta de viure sense problemes, sinó de saber viure amb ells i, a més a més, ser capaços d'oferir el millor dels nostres somriures als altres. Un dels grans errors a l'hora de buscar l'alegria, és entestar-nos a aconseguir-la com si fos una estació de terme, un estat de pau vital en què ens mantindrem alegres i sense preocupacions fins al final de les nostres vides. I molt pitjor és pensar que aquesta alegria definitiva l'aconseguirem amb una situació econòmica acomodada o mitjançant l'adquisició de coses materials. L'autèntica felicitat s'aconsegueix gaudint de petits instants al llarg del dia a dia. L'alegria no sempre
13
DOCUMENTACIÓ
i socials adequades per al desenvolupament d'una vida digna. En la mesura que eradiquem la pobresa i la fam, que eduquem, i que aconseguim l'accés a serveis segurs de salut i a l'aigua potable, creem millors condicions de benestar i qualitat de vida. Si totes les nenes i dones aconsegueixen un nivell bàsic d'educació, que les capaciti per viure amb llibertat i autonomia, estaran en millors condicions per tenir cura de la seva salut i la salut dels altres, i veure's lliures de malalties que es podrien prevenir.
es troba, també es construeix, és el somni de gaudir el que en breu vindrà o l'esforç per aconseguir allò que anhelem. L'alegria no és un estat final, és part del procés, del camí a recórrer, és l'alegria quotidiana en el que fem, no únicament l'alegria d’allò extraordinari. Parafrasejant la famosa frase, “No hi ha un camí cap a l'alegria. L'alegria és el camí”. És cert que la vida està repleta de mals moments; si ens féssim el propòsit d'enumerar una sèrie de motius per no estar alegres, en trobaríem molts. Però igual que passa en els mitjans de comunicació, les males notícies en la nostra vida són més “cridaneres” que les bones; potser perquè les dolentes són les autènticament extraordinàries. Per això, ens sorprèn veure com, en molts països empobrits, persones a qui els falta molt del que nosaltres consideraríem imprescindible, són felices. Fora de la societat de consum, moltes persones entenen millor el concepte de l'alegria de cada dia. Generositat Què és la generositat? Generositat és donar, pensar i actuar vers els altres, cap a fora de la nostra pròpia persona. És generositat fer almoina a una persona al carrer? Ho és invertir el meu temps en obres de caritat? Sí, això és generositat, però també ho és escoltar l'altre en les seves alegries i penes; o un acte petit com cedir un lloc a una altra persona. Generositat és saber utilitzar correctament els nostres béns i recursos, evitant aferrar-s’hi i, si és necessari, posar-los al servei dels altres. Es relaciona amb el servei, amb l'entrega, amb la gratuïtat. Tots tendim a pensar en primer lloc en nosaltres mateixos, per la qual cosa és necessari treballar la generositat i ser conscients que igual que nosaltres tenim necessitats, també trobem persones amb carències. Hem de superar el nostre egoisme i indiferència i obrir el cor a les seves necessitats i, en la mesura de les nostres possibilitats, intervenir en la seva ajuda, bé nosaltres mateixos o buscant els mitjans per a això. Com podem ser generosos? Podem ser-ho amb coses materials, amb diners. La primera temptació a evitar és limitar-nos a ser generosos amb el que sobra i no estar oberts a donar d'acord amb l'autèntica necessitat de les altres persones. Un altre perill consisteix a donar objectes com un mal menor, utilitzar-ho com una excusa per no donar alguna cosa que ens costi molt més, com la nostra persona. Aquí els pares tenim una reflexió interessant: Què val més, un regal o unes hores del nostre “valuós temps” per estar amb la família? D’altra banda, és molt més fàcil ser generós amb els nostres amics i persones estimades, o amb els que ens cauen bé, que no pas amb aquells que no ens són simpàtics o que simplement, ens són indiferents. La persona generosa ha d'esforçar-se per, d'acord amb una jerarquia de valors, prestar la seva atenció a tots sense distinció. A l'Evangeli hi ha una bella crida a la generositat sense límits en Lc. 6, 31 ss: ”tracteu els altres com voldríeu que us tractessin. Perquè si estimeu els que us estimen, quin mèrit tindreu?...” També podem ser generosos amb la nostra persona, amb la nostra disponibilitat; una forma particular de generositat, per la qual estem fent ús per als altres d'un bé valuós i escàs: el nostre temps. Tots posseïm coneixements, qualitats i habilitats que podem posar a disposició d’altres persones. Però això requereix prescindir en ocasions del nostre descans, gustos, preferències i comoditats. I ser generós amb el temps significa estar disposat a sacrificar per al bé dels altres alguna cosa que es guarda per a la pròpia utilització, i que a més a més, generalment no ens sobra. Tendim a valorar el temps per la seva rendibilitat, pels resultats que obtenim a curt termini. Quan utilitzem el nostre temps per estar amb altres persones i estar pendent del que necessiten, potser ens sembla poc rendible, potser tenim la impressió que no aprenem ni aconseguim res en especial, però parlant de la generositat amb el propi temps, el que menys importa és el que s'obté.
14
També és normal que s'acostumin a ser generosos únicament amb aquelles persones que els cauen bé o buscant contraprestacions; els actes generosos interessats. Això no deixa de ser una forma d'egoisme encobert, i també és important treballar per modificar aquesta actitud, sovint natural, i entendre que allò autènticament important és el goig de l'altra persona. Aquest aprenentatge ens fa veure que la generositat és una convicció profunda que els altres tenen els mateixos drets que nosaltres i que estem cridats a compartir amb ells allò que pot servir-los. Per això, és més important el concepte de “donar-se” que el de donar. Es pot donar alguna cosa, sense posar-nos a la pell de l'altra persona. La generositat és una llavor que sembra l'amor, i potser ens tregui de l'egoisme en què molts de nosaltres estem vivint. En reflexionar sobre aquest valor, trobem que la vida està plena d'oportunitats per servir i fer un bé al proïsme. El valor de la generositat i el despreniment ens ensenyarà a posar el cor en les persones, i no en les coses materials i al final descobrirem que també guanyem, ja que viure amb la consciència de lliurament als altres, ens ajuda a descobrir com d’útils podem ser en la vida dels nostres semblants.
15
DOCUMENTACIÓ
Cal educar-se en la generositat. Els nens petits tenen un sentit de la possessió molt desenvolupat i és normal que els costi força compartir les seves coses. És un valor a educar ja des de nens.