Resistents diari dels
30 de setembre de 2017
Castellbell i el Vilar, 30 de setembre de 2017
Mansuet Boxó, resistent a cop de mall i a toc de sometent Mansuet Boxó Xalabia (1777-
1822) és l’hereu d’una nissaga de ferrers que es mou per un ampli territori del voltant de la muntanya de Montserrat, des de Piera fins a Collbató, passant per viles tan importants com Esparreguera –on els seus germans ja regenten una altra ferreria- i Manresa, per finalment establir-se amb el seu pare Manuel Boxó a l’indret del Baix Vilar del nostre poble.
Ferrer durant la guerra del Francès Durant els primers temps de la guerra del Francès (1808-1814) i de l’ocupació napoleònica, Mansuet Boxó desenvolupa el seu ofici de ferrer a Manresa; però cap a l’any 1810 abandona la capital del Bages, d’on provablement ha de fugir arran de la primera entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, per establir-se definitivament a Castellbell i el Vilar. Des del nostre poble, com tots els altres ferrers catalans i segons les disposicions oficials de la resistència antifrancesa, el Mansuet es dedica exclusivament al seu ofici al servei de la guerra, és a dir, a treballar el ferro, possiblement dedicat a la tasca d’armer, fent fusells i baionetes. El Mansuet de la guerra del Francès és un reconegut i respectat ferrer que
esdevé armer contra l’ocupació i que acaba avorrint tot allò que aquesta representa: revolució, liberalisme i modernitat.
Resistent durant la primavera de 1822
Guerriller durant el trienni Liberal
Passat l’efecte sorpresa inicial de la revolta del Mansuet Boxó, les autoritats governamentals dissenyen un pla per tal de reprimir aquest moviment insurreccional que s’ha fet fort al Vilar. Una setmana després, diferents escomeses de l’exèrcit regular comandat pel coronel Josep Taverner forcen que el Mansuet s’hagi de replegar cap a Castellbell i el Vilar amb part dels seus homes més fidels, els quals es fortifiquen a la ferreria dels Boxó, convertida en el darrer i únic punt de resistència. El diumenge 26 de maig de 1822, la família Boxó i una desena dels seus voluntaris resisteixen a ultrança el setge del coronel Taverner fins que, des d’un serrat proper, l’artilleria liberal arrasa la ferreria a canonades i derrota els seus resistents. Tanmateix, el Mansuet sobreviu a l’atac i com a escarment, l’exèrcit liberal l’afusella juntament amb el seu pare Manuel Boxó i els seus partidaris al proper serrat del Genovès. Aquella primavera de 1822, l’irreductible Mansuet Boxó és executat a la vora de l’església de Santa Maria del Vilar, als quaranta-cinc anys d’edat, deixant vídua Rosa Vacarisses Matalonga i tres fills orfes: el petit Sadurní de dos anys, la Margarida amb cinc i l’hereu Manuel de només nou anys. Finalment i per acabar d’instaurar el terror entre la població, els liberals del coronel Taverner cremen fins a tretze cases del poble abans de retornar cap a Manresa. Genís Frontera i Vila
Després de la victòria sobre Napoleó i en ple trienni Liberal (1820-1823), el període que aplega els tres anys de regnat de Ferran VII en el qual és vigent la Constitució de 1812 i en un context d’insurreccions populars que s’aixequen contra l’Estat, el nostre ferrer es convertirà en líder guerriller i dels sometents de la contrada. Mansuet Boxó, sent conseqüent amb el seu tarannà heretat de la guerra del Francès, es converteix en capitost reialista al capdavant d’una partida de pagesos agreujats per la crisi agrària i per l’empobriment al qual es veuen abocats amb les reformes liberals, en temps de fam i de pesta groga. El dissabte 18 de maig de 1822, uns doscents voluntaris armats s’apleguen al Vilar a toc de sometent; i el nostre poble es converteix en l’epicentre d’aquesta revolta reialista que també acabarà sent el seu darrer reducte de resistència. Els primers dies, la partida del Mansuet també es fa forta a Castellgalí tot aprofitant el desconcert inicial de les autoritats liberals. Alhora, els homes del ferrer del Vilar es planten a Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat; i arriben fins a les portes de Manresa i d’Olesa de Montserrat, aconseguint dominar parcialment un extens territori i controlar els seus passos sobre el Llobregat i els camins rals.
1