El Butlletí del Clot 246

març 2013

www.avvclotcampdelarpa.cat

núm. 246

SUMARI

editorial

L’autèntic objectiu de la campanya “On vas envàs”

El dia de la dona treballadora ho ha de ser cada dia El dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, alguns mitjans de comunicació es feren ressò de la situació de la dona en el món.

La desigualtat entre homes i dones és un fet: menys accés a l’educació, salaris pitjors, altes cotes de violència i traves per accedir als òrgans de representació des d’on podrien canviar la forma de fer les coses. A Europa, les dones no arriben a ocupar el 14% dels càrrecs en els consells d’administració de les empreses que cotitzen en Borsa, és l’anomenat sostre de vidre.

A conseqüència de la crisi, a països com Espanya, Portugal i Grècia, es baixen esglaons que tant esforç va costar pujar. Les retallades socials són un obstacle en els països que havien avançat.

A casa nostra, podríem pensar que els conceptes que semblaven vàlids abans de la crisi que patim han perdut força, com si altres prioritats passessin per davant dels drets de les dones treballadores. L’atur, la corrupció, les retallades en sanitat i educació, acaparen amb motius més que justificats l’atenció de la nostra societat. però s’obvia que quasi sempre castiguen molt més a les dones.

I és en aquests moments quan aquests drets s’han de defensar amb més força ja que això comporta defensar els drets de tots els treballadors. Les dones pateixen directament en moltes famílies les conseqüències de la crisi. No oblidem que la pobresa també té nom de dona al nostre país.

La igualtat de salaris continua sent una reivindicació que no s’ha assolit ni de bon tros. El 43% de les treballadores catalanes té estudis superiors, però només el 28% ocupa un alt càrrec i les pensions de misèria de moltes vídues continua sent una realitat.

Per desgràcia, van en augment les morts per violència de gènere (49 dones varen ser assassinades per les seves parelles o exparelles al llarg de l’any 2012 a Espanya). Un seguiment acuradíssim de totes les patologies mentals detectades en els centres de salut, i que cap denúncia per agressió sigui menystinguda són eines importantíssimes per eradicar aquesta xacra. També és fonamental que ningú justifiqui cap tipus de violència familiar, que hi hagi una xarxa de suport proper a les afectades i que la justícia i les altres institucions s’impliquin de veritat en protegir a les víctimes i tallar de soca-rel les agressions masclistes. És per tot això que des de l’Associació continuarem lluitant, amb l’ajuda de tots els veïns i veïnes, per assolir tots els objectius que puguem per arribar a tenir una societat el màxim de justa i equitativa possible, també des d’una perspectiva de gènere. Al barri, i arreu del món, tots els dies han de ser dels drets de les dones. Fem-ho realitat amb la nostra implicació.

Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpa c/Joan Sibèlius, 3 - Tel. 93 2324610 e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat horari d’atenció al públic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

Equip de Redacció: Marcel·lí Belloso, Antònia Bigordà, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catasús, Pere Guarro, Antonio Herrera, Elisabet López, Jordi Prades, Ainhoa Ruiz, Domiciano Sandoval, Joan Verdes Coordinació: Jennifer Coronado.

Foto de portada: Miquel Catasús.

Correccions: Secretaria i Montse Ventura.

pàg 4

El sistema públic de pensions en perill.

pàg 18

Jubilat, jubilada: Lluita pels teus drets

pàg 9

Ja tenim dos “patis oberts” aprofitem-los!

pàg 11

Atac a l’escola pública

pàg 12

Última hora sobre els desnonaments

pàg 13

AVE: ja funciona però els problemes segueixen

pàg 14

La sanitat no està en venda

pàg 19

Manifest de la Coordinadora laboral de Centres Sanitaris de Catalunya

pàg 21

Les opinions de la junta de l’A.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions d’aquella.

Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 - debarris@debarris.com Producció: DeBarris, s.c.c.l.

Impressió: Zukoy5 D.L.: 28908-89 Imprès en paper reciclat 5.000 exemplars

medi ambient

Campanya interessada

L’autèntic objectiu de la campanya ‘On vas envàs’ Catalunya està revolucionada amb una campanya de comunicació ambiental titulada ‘Envàs, on vas’ que insta els ciutadans a separar els residus per si són o no envasos i no pel seu tipus de material. Aquest missatge ha tingut un gran impacte mediàtic i ha deixat desconcertats a molts ciutadans.

Víctor Mitjans, el director d’estudis de Retorna, analitza en profunditat el contingut de la campanya.

L’última campanya de comunicació ambiental de l’Agència Catalana de Residus, sobre gestió de residus, està fent parlar molt. Una cançó que s’encomana, una difusió massiva i un missatge que ha descol·locat molts ciutadans acostumats a realitzar la separació en origen dels seus residus pel seu tipus de material i no per si aquest era o no un envàs. La campanya té una gran repercussió mediàtica i el web envasonvas.cat ha rebut més de tres milions de visites en les últimes setmanes. Però també s’ha obert un interessant debat amb veus crítiques o que directament exigeixen un model

diferent per a la gestió dels nostres envasos.

Sota el lema ‘Envàs, on vas?’, la campanya s’ha centrat novament en els residus d’envasos domèstics, que semblen ser la fracció dels residus que més preocupa a les administracions.

No obstant això, si anem una mica més enllà, veurem que els motius de la campanya estan lluny d’obeir a raons de gestió pública. A diferència de les campanyes comunicatives anteriors, aquesta se centra no tant a intentar augmentar la participació de la població en la recollida selectiva, com a reduir la quantitat del que, en l’argot del gremi, anomenem ‘impropis’: aquells residus que ‘embruten’ el procés de recollida selectiva i reciclatge. En el cas de la matèria orgànica, sembla evident que trobar una bossa de plàstic, una pila o una llauna dificulten el seu reciclatge (o compostatge). Però en el cas dels envasos, dificulta el seu reciclatge una paella, una galleda o un got de vidre si estan fets del mateix material que pretenem recollir?

>>La campanya ha estat impactant i simpàtica però respon a interessos més privats que públics 4

març 2013

Per què aquest canvi? La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus.

Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguen un import (menys d’un cèntim per envàs de mitjana) per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits selectivament. Per identificar els envasos que tenen ‘dret a ser reciclats’, s’utilitza el que s’anomena ‘punt verd’, el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet, bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d’envasos recollits, més alt nivell de reciclatge (benefici social) i més cost per als envasadors (cost privat). Però si hi ha impropis, els nivells de reciclatge es mantenen i els costos augmenten perquè recollim materials que no han pagat aquest ‘punt verd’. La campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.

La sensació que té la ciutadania, després d’haver vist o sentit els anuncis de la campanya, és d’una certa perplexitat perquè es pensava que posant el plàstic, el metall i el vidre on li demanen ja ho feia bé. I ho fa bé! El problema és que el model de separació actual no és intuïtiu perquè no obeeix a la lògica d’aconseguir recollir el màxim de materials reciclables, sinó que té el doble objectiu de minimitzar els costos privats dels envasadors alhora que prestigia els envasos d’usar i llençar. Un got, un test, una paella, una joguina que siguin de vidre, plàstic o metalls són reciclables; es poden reciclar i es reciclen si van

medi ambient a les plantes de tractament, però els envasadors no volen fer-se càrrec del seu cost i han decidit unilateralment que aquests productes s’han d’enviar al contenidor de rebuig (i posteriorment a abocadors i incineradores). Amb aquesta campanya no es promou el reciclatge i la reducció dels residus sinó tot el contrari i a més, a costa de fer cada cop més complicada la seva separació. Un exemple: un raspall de dents s’hauria de posar al contenidor de rebuig, mentre que el seu envàs (molt més lleuger) s’hauria de posar al contenidor de recollida selectiva. I si aspirem a la màxima participació ciutadana en la recollida selectiva, els sistemes han de ser senzills i les instruccions han de ser clares i les ha de poder entendre des de la nostra àvia fins a un doctorat en física quàntica.

28 milions de envasos de begudes cada dia estan fora del sistema Cal recordar a més que el principal problema no és si un paella va a parar al contenidor de recollida selectiva, sinó que la major part dels envasos que es posen al mercat van a parar a abocadors o incineradores, és a dir que els recursos (escassos) que hem utilitzat per fabricar (petroli, metalls,

paper...) es perden. Per exemple, dels 51 milions d’envasos de begudes que cada dia es posen al mercat espanyol, 28 milions s’aboquen, s’incineren o s’abandonen en el nostre entorn. A més, l’abocament o incineració d’aquests envasos comporta costos per a les administracions (i per tant els ciutadans): si un envàs no es recull selectivament, el cost d’abocar o incinerar no el paguen els envasadors.

Corregir aquesta situació hauria de ser el principal objectiu de l’administració pel que fa a la gestió d’aquests residus. I hi ha alternatives. Si després de 15 anys de recollida selectiva encara no hem aconseguit reciclar la major part dels envasos, ha arribat el moment d’explorar altres vies com els Sistemes de Retorn i els impostos ambientals.

D’aquesta manera, s’aconseguiria que els envasadors es fessin càrrec dels costos que tenen per a les administracions els envasos que no es recullen selectivament i que embruten els car-

rers, places, platges i espais naturals.

Amb aquest article no voldríem, en cap cas, generar desencís sinó obrir una reflexió sobre les limitacions i aspectes a millorar en el model de gestió de residus. L’objectiu hauria de ser avançar cap al residu zero; un futur on no es posés en el mercat cap producte que no fos reutilitzable, reciclable o compostable, com demana el propi comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, i que distribuís responsabilitats econòmiques de manera justa i transparent deslliurant l’administració d’unes càrregues que no els haurien de correspondre.

Víctor Mitjans Coordinador d’estudis de la Fundació per a la Prevenció de Residus Barcelona http://www.residusiconsum.org

març 2013

5

URBANISME

Remodelació Pl. Glòries

Comunicat públic de les aa.Vv. de l’entorn de les glòries:

Refermar-se en el compromís i reivindicar inversions suficients El dia 19 de febrer de 2013 va tenir lloc la reunió de la Comissió de Seguiment del Compromís per Glòries, formada pel govern de CiU, els grups polítics municipals de l’Ajuntament de Barcelona i les quatre associacions de veïns i veïnes dels barris de l’entorn (Poble Nou, Clot - Camp de l’Arpa, Fort Pienc i Sagrada Família), per tal d’analitzar la situació i donar un impuls a les actuacions, davant dels endarreriments que s’estan produint i del risc de paralització, per raó de la manca de pressupost anual i del pla d’inversions del mandat 2013-2015.

Les dues conclusions fonamentals d’aquesta reunió van ser: • Refermar-se unànimement en el compromís per Glòries signat l’any 2007, amb les millores incorporades per consens amb posterioritat, donant continuïtat immediata a les actuacions previstes: - Actuacions a la xarxa viària per desconcentrar el trànsit.

- Enderroc total de l’anell viari.

- Urbanització dels espais alliberats.

- Urbanització primera fase del parc.

• Considerar clarament insuficient i desequilibrada la proposta d’inversió de 37’3 milions d’euros, plantejada per l’equip de govern, per al mandat del període 20132015. Segons les estimacions presentades per Hàbitat Urbà de l’Ajuntament, una inversió de 37’3 milions, per a aquest mandat, comportaria que la inversió per al període 2016- 2019 hauria de pujar 205’8 milions d’euros.

Donada que la inversió pública total pendent a Glòries està al voltant de 330 milions d’euros, les associacions van presentar, a l’esmentada reunió, una proposta d’aproximadament 100-110 milions per a cada mandat, de manera que la inversió sigui equilibrada i tingui un millor encaix en el conjunt d’inversions de la ciutat, tenint en compte l’actual caràcter prioritari de

les actuacions a Glòries, i que cal evitar interrupcions en la remodelació, que podrien produir més degradació i un increment de la despesa global.

Els 100-110 milions corresponents al mandat 20132015, proposats per les associacions de veïns, recullen, a més dels 37,3 milions proposats per l’equip de govern, les actuacions següents: - L’inici de les obres del túnel, a la part central de la plaça.

- Equipaments prioritaris de proximitat, CEIP Encants i CAP del carrer Bolívia.

- Redacció de projectes de la resta d’equipaments i d’habitatges socials.

• La construcció del túnel soterrat, entre Castillejos i Rambla del Poble Nou, és vital per aconseguir el gran parc que la ciutat necessita i per comunicar adequadament els barris. I és fonamental que comenci en aquest mandat i que prossegueixi en el proper, per acomplir els acords del Compromís, perquè no podem admetre més endarreriments que posin en greu perill la remodelació global i definitiva de Glòries. És per això que les AA.VV. hem reivindicat que la primera fase de les obres del túnel, a la part central de la Plaça, es licitin i comencin l’any 2014 i que la inversió d’aquesta primera fase s’inclogui en el pla d’inversions d’aquest mandat.

• Finalment, i pel que fa a les bases del concurs internacional del disseny de la plaça, les associacions es van reiterar a mantenir la zona verda i que el front del futur parc arribi al carrer Consell de Cent, que aquest no es requalifiqui com a sòl edificable, instant al conjunt dels membres del Compromís a trobar una solució alternativa que respecti l’esquema definit al Compromís, amb les millores que permetin una redistribució més racional del sostre edificable, sempre que es facin amb el mateix consens polític i social de l’any 2007.

AAVV Poblenou ; AAVV Fort Pienc ; AAVV Clot-Camp de l’Arpa ; AAVV Sagrada Família.

Barcelona, 4 de març de 2013

6

març 2013

Remodelació Pl. Glòries

URBANISME

Senyors de l’Ajuntament: és hora de complir!

Prou excuses!

Veniu el dissabte 20 d’abril al recorregut reivindicatiu i al vermut popular del 6è aniversari del Compromís Hora 2/4 de 12 (11,30 h.)

Lloc Llacuna-Gran Via

Aquest any ja vam fer, al gener, la reunió informativa sobre la remodelació de Glòries i, com que el 6è aniversari coincideix amb Setmana Santa, les quatre AAVV de Glòries hem decidit aquesta vegada fer un recorregut reivindicatiu i informatiu, i acabar-ho amb un vermut que ens ofereix l’AVV Sagrada Família, emmarcat dins de la festa major del seu barri.

Us esperem a 2/4 de 12 (11,30h) per marxar tots junts a 3/4 en punt (11,45 h.), a fer un recorregut reivindicatiu i informatiu per diferents punts (- rampes del tortell - Bolívia-Granada, on ha d’anar el CAP - Monstre del Disseny, on hi haurà la biblioteca del Clot “a l’exili” - zona central, on volem que comencin a fer el túnel l’any que ve (foto) -el sector actual dels Encants- etc.) i que acabarem a Consell de Cent-Cartagena on, a més de fer un vermut popular, insistirem en dues de les reivindicacions ara fonamentals: la ràpida construcció de l’edifici de l’Escola dels Encants i que el front de Consell de Cent sigui per a zona verda com està acordat i aprovat (i no per a blocs de pisos com pretenen alguns).

Per preparar la jornada mireu www.glories.cat Encara s’han de concretar alguns detalls de tot plegat però segurament demanarem alguna col·laboració senzilla dels veïns dels diferents sectors de Glòries perquè ajudin amb el seu

>> Reivindicarem que comencin el túnel per aquí, l’any que ve (no “en el proper mandat”)

“granet de sorra” a fer que la jornada sigui reeixida i profitosa de cara a aconseguir els dos principals objectius.

En primer lloc, que es vegi clarament que la gent no accepta que es vulguin incomplir alguns dels principals elements del Compromís del 2007, i més tenint en compte que ja “ens mengem” massa endarreriments i que mai ens hem negat a modificacions concretes i consensuades si realment són per millorar i no impliquen més anys d’endarreriments i degradació. I un segon objectiu és fer un acte popular unitari de reafirmació en els objectius que sempre hem reivindicat: volem un parc de les Glòries que sigui una zona verda de qualitat, amb equipaments públics per als barris, amb menys trànsit i més transport públic, amb habitatge públic assequible i bones solucions per als afectats, que sigui una àrea de centralitat urbana de Barcelona al mateix temps que una àrea de bona qualitat de vida. Sabem que la crisi/ estafa obliga a alguns endarreriments però no acceptem excuses per a no

complir amb el fonamental (enderroc, túnel, escola, CAP, menys trànsit) ni per a allargar injustificadament els terminis. Ningú ens traurà la il·lusió i les ganes de treballar junts per unes Glòries Catalanes que siguin (al menys una mica) dignes del seu nom. I ho celebrarem i ho reafirmarem amb el vermut popular. No hi faltis!

Us convidem a consultar www.glories.cat per saber els detalls concrets i d’última hora.

>> Reivindicarem que hi hagi zona verda, com està aprovat des de sempre, i no blocs de pisos març 2013

7

Drets socials

El sistema públic de pensions en perill El Sistema Públic de Pensions, pilar bàsic del minúscul estat del benestar que tenim, juntament amb la Sanitat i l’Educació Públiques, està cada dia més qüestionat, tant pels interessos dels insaciables mercats, que estan desitjant clavar-li mossegada, com pels propis governs, ja siguin conservadors o més o menys progressistes.

el Sistema Públic de Pensions. Però això no necessàriament ha de ser així. De fet, tenim articulistes de la categoria de Vicenç Navarro que sostenen, amb poderosos arguments, tot el contrari. Precisament això ho reflecteix el senyor Navarro, amb una claredat meridiana, en un article

Aquest sistema està amenaçat per dos flancs molt importants. Primer, per aquell que fa referència a les pensions futures, en tant que els governs estan introduint mesures restrictives, que van en la direcció d’allargar cada cop més l’edat de jubilaciói a reduir la quantia de les prestacions futures, ja que s’augmenten progressivament els anys de cotització que donen dret a la seva percepció, com també els anys de base reguladora cotitzada que es tindran en compte a l’hora de calcular la futura prestació. A tot això caldria afegir-hi tant la poca qualitat com la temporalitat de les feines actuals, les cotitzacions de les quals serà molt difícil que permetin una pensió digna als futurs pensionistes.

PENSIONISTA! passa per l’Associació i reclama la paga de compensació de l’IPC de l’any 2012, nosaltres t’ajudarem.

Els arguments per prendre aquestes mesures clarament antisocials solen ser sempre els mateixos, i n’hi ha un que es repeteix amb especial insistència: la pressió demogràfica farà insostenible, a mitjà termini,

8

març 2013

publicat pel diari El País el dia 6 de febrer d’enguany, que dur per títol “Las pensiones no están en peligro”, i en què sosté que “el crecimiento de la productividadpermitirá que un trabajador pueda mantener en el año 2050 al doble de pensionistes”. És clar que el catedràtic Vicenç Navarro també marca unes pautes a tenir en compte per mantenir o, fins i tot, millorar el sistema, però aquestes no

sembla pas que entrin en els plans del diferents governs i molt menys del capitalisme desenfrenat que domina actualment els mercats.

L’altre flanc per on és atacat el Sistema Públic de Pensions és el de les seves remuneracions actuals, i aquest és tant o més greu que l’anterior. Actualment tenim a Espanya 9 milions de pensionistes (quantitat suficient per a fer trontollar qualsevol govern), que cobren una pensió mitjana de 900 euros, i és aquí on els governs estan actuant de la forma més antisocial possible.

Ja el govern de Zapatero va deixar de pagar la paga compensatòria de la desviació de l’IPC de l’any 2011, tot i que legalment es va plantejar de forma ajustada a la legislació i no es va poder recórrer la mesura, o es va recórrer per algun sindicat amb un resultat negatiu per als pensionistes.

Aquest any, el govern de Mariano Rajoy, després d’incomplir totes i cadascuna de les seves promeses electorals, va acabar incomplint

Drets socials també l’última, amb la no revalorització de les pensions l’any 2012. Tot plegat ho han fet de la pitjor manera possible, ja que, a més d’incomplir la seva promesa, han manipulat “presumptament” l’IPC, que s’havia situat en un 3,6%, fins a situar-lo en un 2,9% per a tot l’Estat (un 3,4 a Catalunya), per tal que la pujada no resultés tan alarmista. És evident que la intenció dels dos governs, l’anterior i el d’ara, no és una altra que la de confondre els pensionistes, tot jugant amb ells fent-los creure que no els congelen les pensions, sinó que les apugen, quan la realitat és que van baixant any rere any, degut a la diferència entre la revalorització de la pensió i la pujada de l’IPC. Això sense tenir en compte l’adequació a l’alça de l’IRPF, que sovint fa que els pensionistes acabin cobrant uns quants euros menys cada any.

Sens dubte, a mitjà i llarg termini, això ocasionarà unes greus conseqüències a la societat espanyola, sobretot avui en dia, en què tenim 6 milions de parats, i un 50% d’atur juvenil, costejat, en molt casos, amb les pensions dels pares o avis. A més, aquesta pèrdua de poder adquisitiu de les pensions és evident que contrau encara més el consum, cosa que, al seu torn, deriva en més aturats encara. Però el pitjor de tot plegat és que en un país on el Salari Mínim Interprofessional és dels més baixos d’Europa, situat en 645,30 euros mensuals, aquestes mesures contribueixen de forma alarmant al’empobriment generalitzat, ja que estem parlant de tres col·lectius, parats, pensionistes i perceptors del SMI, que sumen clarament més de la meitat de tota la població. És per aquest motiu que des del Col· lectiu Ronda, i posteriorment des d’alguns sindicats, s’ha llançat una

campanya de reclamació d’aquesta paga de compensació en funció de la pujada de l’IPC, ja que en cas contrari els pensionistes perdran aquest any entre un 0,9 i un 1,9%, tenint en compte que la previsió per part del Govern de la pujada de l’IPC i consegüent revalorització es va fixar en l’1% per a l’any 2012, mentre que en realitat es va situar en el 2,9%. La demanda en si mateixa creiem que té bastantes possibilitats de prosperar, perquè el Reial Decret-Llei 28/2012, que contempla la congelació de tot l’any, va ser publicat al BOE el dia u de desembre i, per tant, no pot congelar la part de la paga que va del 01/01/2012 al 30/11/2012.

Les entitats financeres i les asseguradores estan esperant, com a voltors carronyaires, clavar mossegada a les pensions públiques, igual que a la sanitat i l’educació. De nosaltres depèn que ho aconsegueixin o fracassin en l’intent.

ETS PENSIONISTA? Les pensions públiques es troben seriosament amenaçades: no solament les futures, també les actuals.

La darrera amenaça ha estat la negativa a pagar la compensació del’IPC de l’any 2012.

Si vols reclamar aquesta compensació vine a la AV tots els dimecres de 18’00 a 19’00 hores.

El que perds ara ja no comptarà pel futur i reduirà any rere any la teva pensió.

JUBILAT, JUBILADA: LLUITA PELS TEUS DRETS!

març 2013

9

barri

Trinxant-Meridiana: a empentes i rodolons Tot i que, en teoria, pel regidor del Districte la remodelació de Trinxant-Meridiana és una prioritat del mandat el tema no avança al ritme necessari. A més dels retards acumulats s’hi afegeixen les dificultats d’acord polític a l’Ajuntament per aprovar els pressupostos d’enguany i les inversions del pla d’inversions. Ja hem dit que no trobem ni justificable ni responsable aquest bloqueig polític que afecten de plé a Trinxant-Meridiana ja que per tirar endavant les expropiacions necessàries cal la dotació econòmica corresponent. El regidor ens ha dit que de segur tindrà un milió per començar les expropiacions de Degà Bahí (sector de la foto) però amb això no n’hi ha ni per començar els mínims més mínims que haurien d’incloure, a més d’aquest sector, l’adquisició dels terrenys necessaris per fer els edificis per a reubicar els afectats entre Trinxant i Tomàs Padró. Nosaltres li em dit i remarcat que no seria acceptable que no s’arribés ni a aquest mínim, ara cal que qui ha de governar, governi . Hem quedat de tenir una reunió a l’abril, ja que es suposa que els pactes polítics ja

>> Es comença a expropiar per aquí

estaran lligats (ja seria hora!) i permetran parlar de més inversió disponible i començar a definir, entre tots, com ha de ser la zona verda.

Seguirem informant. Si algú vol col·laborar o fer alguna aportació que passi pel local.

Casa en runes de Nació-Fresser: aviat a terra

>> Per fi s’acabaran les tanques, les xarxes, els perills,....

10 març 2013

Ja fa masses anys que la finca de Nació 86-88 (cantonada amb Fresser) és un focus de problemes pel seu estat d’abandonament i degradació.

En l’ultima reunió amb el regidor se’ns va informar de què l’edifici ja està declarat oficialment en runes i que s’ha requerit al propietari el seu enderrocament. Si d’aquí tres mesos no s’ha executat, ho farà l’Ajuntament de forma subsidiària.

Per tant esperem que a l’estiu ja es pugui circular tranquil·lament per aquesta vorera sense tenir por de despreniments i que es trobi una justa solució pels afectats.

En una propera reunió se’ns informarà de la situació d’altres casos semblants: Fresser-Andrevi, Trinxant 28 (en fase d’expropiació), etc. i us anirem informant.

LLEURE I ESPORT

Equipaments

Ja tenim dos “patis oberts” al barri! Aprofitem-los!

>> Els dissabtes podeu anar a jugar i fer esport a l’Escola Miralletes ....

Ja fa molts anys que les AAVV reivindiquem que els patis i les instal·lacions esportives de les escoles, i altres centres públics, estiguin oberts en horaris no lectius perquè puguin ser aprofitats pels infants, adolescents i famílies per fer-hi activitats d’esbarjo i esportives (principalment ho reclamem de cara als caps de setmana i als períodes de vacances). La idea fa anys que va avançant però les inèrcies i les dificultats econòmiques i de coordinació no ho posen fàcil.

La primera escola del barri que va afegir-se al pla Patis Oberts de l’Ajuntament (fet en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill i altres entitats) va ser l’Escola Miralletes, al carrer Indústria 255, tocant al Parc de Can Miralletes. En aquest cas, l’horari, a l’hivern és els dissabtes d’11 a 14 h i de 16 a 19, i a l’estiu, al matí es manté el mateix mentre que a la tarda és de 17 a 20 h. Durant aquests horaris, els nens i adolescents (amb família o sense) poden utilitzar les instal·lacions de forma lliure, però també sovint hi ha activitats dirigides pels mateixos monitors que vigilen i

organitzen. Els nens i nenes que hi accedeixen ho fan sota la responsabilitat de les seves famílies. L’entrada i les activitats són gratuïtes i només es demana un bon ús de les insta l· lacions i el respecte a les dinàmiques dels altres.

Des d’aquest febrer també s’hi ha

afegit l’Escola Farigola del Clot, del carrer Hernán Cortés. L’horari, en aquest cas, serà els diumenges de les 11 del matí a les 2 del migdia.

En tot cas, els horaris poden variar d’un curs a l’altre i en funció de l’estació de l’any, i, per tant, si hi esteu interessats podeu consultar al web de l’Ajuntament, posant a la cerca “patis oberts”.

Esperem que més escoles del barri es puguin afegir al projecte Patis Oberts, però en tot cas creiem que ja en tenim un mínim acceptable, amb una opció a la part del Camp de l’Arpa i una altra a la del Clot, i amb la possibilitat d’anar-hi tots dos dies del cap de setmana (i a veure si a l’estiu n’hi ha més).

Us animem a aprofitar aquests espais d’esbarjo i esport, que són molt necessaris en un barri com el nostre, en el qual en molts sectors no hi ha ni places ni zones verdes adequades.

A més, és una manera de potenciar un lleure més actiu i col·lectiu que aquell sovint basat en les pantalles i el joc en solitari. Ara que ho tenim, aprofitem-ho!

>> ....i els diumenges al matí a La Farigola. Tot sense sortir del barri. març 2013

11

educació

Atac a l’escola pública

Reformes educatives en temps de crisi El ministre d’Educació, Ignacio Wert, fa mesos que remena el sistema educatiu, en una situació ja prou delicada, amb la seva proposta de LeyOrgánica de Mejora de la Calidad Educativa.

La llei ha despertat un ampli rebuig entre diversos partits polítics i la gran majoria de sectors socials, que veuen en la reforma una implementació d’un sistema educatiu més aviat retrògrad. És ben significatiu que en una època convulsa, de retallades socials que estan minant la capacitat d’accés a un dret tan bàsic com l’educació pública, es pretengui aplicar una llei educativa per a la qual el ministeri calcula una inversió de 408 milions d’euros per part de l’Estat, amb una gran proporció de despesa a càrrec de les autonomies a partir del quart any.

La llei contempla diversos canvis. El ministeri centra el seu discurs en el fet que cal lluitar contra la problemàtica de l’abandonament escolar, i per a això, entre altres coses, modifica l’itinerari dividint-lo, des dels 14 anys, entre aquells que seguiran batxillerat i els que se n’aniran a FP. El fet que gran part d’aquestes despeses seran assumides per les comunitats autònomes és una de les principals raons per a la crítica des de diversos sectors, però particularment des de l’educatiu es titllen aquestes mesures de tractament dels símptomes i no de les seves causes, que han de ser pal·liades amb la millora de l’atenció durant l’educació infantil.

12 març 2013

Hi afegeix a més, de tornada, l’assignatura de Religió amb el nom de Valores Culturales y Sociales(primària) i Valores Éticos (secundària), retrocedint així en el camí recorregut cap a una educació laica.

Aquestes són només algunes de les mesures més destacades de la llei Wert, però n’han estat dues, particularment, les que més impacte han causat: d’una banda, el govern autònom amb llengua cooficial ha d’adquirir el compromís de pagar un centre privat a aquelles persones que no trobin una oferta educativa pública total en llengua castellana i, d’una

altra, l’escola concertada blinda subvencions per a escoles amb separació de sexes, i es rebaixa la preeminència legal de l’escola pública enfront de la concertada, cosa que reforça la privatització.

Sembla que no només no ens queden blindats els avenços cap a una educació pública, democràtica, integradora i laica, sinó que patim un obscur retrocés educatiu a mans d’interessos religiosos, polítics i econòmics. Els interessos de la població es faran sentir des de les aules, els llibres i els carrers: NO A LA LLEI WERT.

habitatge

Desnonaments; última hora!

Si la lluita és justa, forta i permanent, sí que podem!

La lluita, de més de 5 anys, encapçalada per la PAH (Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca) i altres moviments (15M, veïnal, juristes progressistes, etc.) contra la plaga dels desnonaments hipotecaris, tant injusta, aberrant i criminal (com bé va dir Ada Colau al Congrés referint-se al portaveu despietat i cobdiciós de la banca que hi va parlar) està aconseguint avenços significatius: parar molt desnonaments, aconseguir dacions en pagament en bastants casos, admissió a tràmit de la IPL per la dació en pagament i el lloguer social i, ara mateix, acaba d’aconseguir que el Tribunal de Justícia de la U.E. dictamini que la llei hipotecaria és il·legal perquè no respecta els mínims drets dels consumidors per clàusules abusives, interessos usurers, abús de poder, etc.

Tots els dirigents del país (catalans i de “les espanyes”) sabien que això era així i que era la base de que s’hagin executat més de 400.000 desnonaments de llars familiars, que s’hagin produït desenes i desenes de suïcidis de persones que se sentien totalment atrapades i sense sortida ni futur dig-

ne, etc. Ho sabien, però quasi tots (no tots) van callar perquè la banca pogués salvar els seus números, perquè els grans banquers poguessin seguir cobrant milions d’euros l’any, perquè a ningú se li pogués acudir nacionalitzar/ socialitzar a la banca més fraudulenta i estafadora, etc.

No sabem fins a quin punt s’acon-

seguirà avançar, perquè l’èlit financera segueix controlant als governs d’arreu, però segur que la situació millorarà per milers de persones i segur, també, que això ens anima i ens animarà a tots els que treballem per un canvi a fons d’aquest sistema econòmic tant aberrant, injust i inhumà. Si lluitem junts, fort i bé .... sí que podrem!

VOL PAGAR UN 23% MENYS EN EL REBUT DE LA LLUM? El Bo Social permet, a les persones que es troben en alguna de les següents situacions, pagar menys per la llum:

B)Famílies nombroses.

C)Famílies amb tots els seus membres en situació de desocupació.

A)Pensionistes amb 60 o més anys que percebin pensió mínima per: D)Si té potència contractada inferior a 3 kw, •Jubilació s’aplica automàticament.

•Incapacitat permanent •Viudetat Per aconseguir el Bo Social cal sol·licitar-lo.

Vingui a veure’ns a l´AVV Clot -Camp de l’Arpa i l’ajudarem.

Tots el dimecres a les 19h. març 2013

13

AVE

AVE: el túnel ja funciona però que Abordem una vegada més el tema del’AVE en el Butlletí com a tema central, ara que les obres que van afectar el nostre barri de forma determinant durant gairebé dos anys, principalmentel carrer Mallorca entre els carrers de Meridiana i Espronceda, es troben gairebé acabades, tot i que encara queden els últims serrells, com el de posar a punt les sortides d’emergència i les reparacions d’alguns desperfectes propis de l’obra, de què parlarem més endavant.

Avui en dia, encara queden dos temes molt importants relacionats amb aquesta obra, que afectaranel barri i els seus veïns/es. La primera d’elles serà la sortida d’emergència que s’obrirà a la cruïlla dels carrers Independència/ Mallorca, unes obres que començaran al’estiu i està previst que tinguin una durada aproximada de vuit a deu mesos. Actualment s’està procedint al desviament de

serveis, per tal que posteriorment, i en funció de la disponibilitat de la tuneladora, es puguin començar les obres pròpiament dites. La tuneladora especial, que s’està construint, ha de fer unes altres tres sortides més, ja que aquestes no poden quedar situades a més d’un quilòmetre de distància entre elles. En aquest cas dela cruïlla Independència/ Mallorca, està previst mantenir la circulació dels autobusos, però és evident que la circulació de cotxes particulars es veurà afectada, i el que més ens preocupa, la mobilitat dels vianants també.Per tant, procurarem, des de l’Associació de Veïns, que aquesta afectació sigui poc molesta per al dia a dia dels veïns/es. Els horaris de treball seran de 8’00 a 22’00 com a màxim, i no es treballarà els caps de setmana.

Per una altra banda, també ens quedarà per resoldre el tema de la Torre del Fang, actualment ocupada en gairebé la seva totalitat per material d’Adif, i que aquest ha de lliurar a l’Ajuntament de Barcelona per veure

quin ús li donen. En principi, sobretot plegat no tenim gaires notícies. Nosaltres hem demanat reiteradament que la Torre del Fang no quedi allà al mig, com un bunyol, quan es resolgui el tema de l’estació de la Sagrera, sinó que quedi perfectament ubicada i diferenciada dintre de la trama urbana com un edifici singular i de prestigi.

Posteriorment, i quan tot això estigui resolt, s’haurà de plantejar tot el tema de la seva remodelació interior i els usos que li donem. Tot i així, ens sembla que anirà per llarg, ja que, com venim dient en butlletins anteriors,és molt possible que el projecte de la Sagrera hagi decaigut com aprojecte rellevant a resoldre, ara que l’AVE ja travessa Barcelona cap a França.Tant de bo ens equivoquem i d’una vegada per totes es solucioni un tema tan greu com aquest, per a la ciutat i per als veïns dels barris afectats.

Si haguéssim de fer una valoració global de tot el projecto del’AVE, sens dubte hauríem de ser molt crítics, però això ho deixem per a dos articulistes que ens donen una perspectiva no

>> Els rails estan dins de materials anti-vibració p >> Ja hi passen trens però encara no compleix les normatives actuals 14 març 2013

ment eficaços

TEMA CENTRAL

eden molts temes per solucionar gaire bona del que ha suposat aquesta obra per a alguns barris de Barcelona, i del que ha suposat i pot arribar a suposar per al país, tant pel que fa a la despesa desmesurada de diners públics, com per la seva repercussió sobre el dèficit públic.

Nosaltres, el barri del Clot-Camp de l’Arpa, per la banda que ens afecta, hem de dir clarament que ha estat una obra que ha donat molts problemes de mobilitat als veïns durant molt de temps, que ha provocat bastantes molèsties i que a dia d’avui encara no està tot resolt: per exemple, el refugi del carrer Mallorca o els desperfectes de l’edifici de Mallorca/Trinxant...

Però, per contra, hem de reconèixer que l’obra en general, i el túnel en particular, estan construïts amb unes mesures de seguretat molt grans.

Hem pogut baixar al túnel i comprovar com el rail es troba totalment injectat en una mena de goma que farà que les possibles vibracions siguin pràcticament inexistents,al menys durant uns quants anys (Adif ens ha dit que pot tenir una vida més llarga que el

però cal fer més probes per veure si són suficient-

propi rail), i tambéhem comprovat in situ les mesures de seguretat del propi túnel. El tren circularà a una velocitat d’entre 60 i 80 Km entre Sants i Sagrera, i no circularan trens de mercaderies. Estem pendents que es facin proves de vibracions als punts més conflictius, però per les que s’han fet en període de proves, i quehem vist, indiquen que es troben molt per sota del màxim permès per la Unió Europea. S’ha aconseguit que es dugués a terme tot elreforç estructural del carrer Mallorca, de Meridiana a Espronceda, cosa que afavoreix els propis edificis, i també s’ha refet la seva urbanització. D’altra banda, quan tot plegat va començar ningú no es creia que pogués mantenir-se intacta la Torre del Fang, i poder preservar així, tant el seu significat exclusiu, com el seu futur ús com a equipament públic.

Potser el que més ha fallat hagi estat la transparència (informació, comunicació i participació), això del que els polítics acostumen a parlar tant, però que a l’hora de la veritat

gairebémai no s’arriba a complir.

Tot i així, i pel que sabem d’altres llocs, també en aquest tema hemestat capaços de fer que una certa participació, encara que minsa, es produís. I això també va ser per la pressió veïnal.Ja sabeu que les coses mai no ens vénen donades perquè sí, sinó que ens les hem de guanyar.

Bona prova d’això és la situació de país que tenim actualment, gràcies a la poca mobilització de la gent i al seu individualisme.

No entrarem ara a detallar tot el bo i dolent d’aquest procés, ja que vosaltres ho sabeu tan bé com nosaltres.A més, al llarg d’aquests anys al nostre Butlletí ha anat sortint puntual informació de tot plegat.Solament cal dir que si tots junts hem aconseguit que aquesta obra s’hagi fet en bones condicions de seguretat, i de la forma menys traumàtica possible, ha estat sens dubte gràcies a la mobilització dels veïns/es, el que ens demostra una vegada més que defensar els drets de forma col·lectiva esdevé una necessitat cada cop més imperiosa. març 2013

15

TEMA CENTRAL

AVE Reproduïm aquí aquest article publicat al diari EL PAÍS, del professor Xavier Fageda, per considerar que explica prou bé el que ha pogut significar l’obra de l’AVE en les

retallades que patim els ciutadans actualment, i el que pot significar en el futur si realment resulta ser, con sembla, una obra totalment deficitària per al’Estat.

El despilfarro del AVE La inversión en líneas de alta velocidad ha supuesto una ingente movilización de recursos públicos.

Si contamos las líneas ya ejecutadas o en construcción, el coste total supera los 40.000 millones de euros. A eso debemos añadirle que los gastos de mantenimiento anual estarán por encima de los 400 millones de euros. Son cifras mareantes y más teniendo en cuenta que el AVE apenas representa el 1% de la movilidad de pasajeros en España. No es difícil encontrar otros usos del dinero público con mayor utilidad social, incluso en el propio modo ferroviario. Las líneas de cercanías mueven 450 mmillones de pasajeros al año, mientras que las líneas de AVE apenas canalizan un tráfico de 25 millones.

En el mejor de los casos, el AVE puede consolidar procesos económicos ya existentes pero difícilmente dinámicas económicas nuevas.

Más que crear trafico adicional (que es lo que genera impacto económico sobre el territorio), el AVE desplaza tráfico de otros modos, especialmente del tren convencional. En este sentido, el AVE contribuye a la concentración de actividad económica en las grandes ciudades por lo que es un factor impulsor de las crecientes disparidades regionales que se observan en nuestro país.

Además, un coste elevado asociado a una baja demanda lleva inevitablemente a unos precios elevados por lo que tienden a sacar más provecho de esta infraestructura

16 març 2013

personas de mayor nivel de renta.

En contraste, las líneas de cercanías y regionales suelen ser más utilizadas por personas que cuentan con menos recursos y tales líneas tienden a tener peor servicio una vez el AVE entra en funcionamiento.

Se podría aducir en defensa del AVE que permitirá corregir uno de los grandes déficits históricos de infraestructuras; el diferente ancho de vía en España en relación al resto de Europa. Sin embargo, esto es particularmente relevante para el tráfico de mercancías, mientras que el diseño de la red ha priorizado el de pasajeros. Un aspecto clave para salir de la tremenda crisis económica que azota al país es apoyar a la industria exportadora, y aquí la contribución del AVE va a ser más bien modesta o incluso negativa en la medida que la degradación del tren convencional puede aumentar los costes del transporte del sector manufacturero.

Es cierto que el AVE contamina menos que el coche o el avión, pero puede llegar a contaminar más que el tren convencional en distancias cortas (y eso sin contar la gran contaminación generada durante la construcción), Por otro lado, también es cierto que algunas empresas españolas van a beneficiarse de suculentos contratos de construcción de nuevas líneas de AVE en otros países pero esto, si acaso, va a reportar beneficios a unos pocos y no al conjunto de la sociedad.

En suma, la inversión del AVE

exige un impresionante uso de recursos públicos, tiene un impacto económico limitado y con efectos más bien regresivos. Por tanto, sorprende que sigan destinándose en torno a dos tercios del total de recursos disponibles para obra nueva en líneas de AVE. Y más teniendo en cuenta que solo España apuesta de forma decidida por esta inversión.

Tal y como se demuestra en el libro de Albalate& Bel Theeconomics and Politics of High Speed Raid: LessonsfromExperiencesAbroad, la red española casi duplica la de Francia y triplica la de Alemania, y solo China cuenta con más kilómetros de AVE. Explicar la obstinación en mantener la inversión en AVE entra ya en el terreno de lo especulativo.

Puede que políticamente sea difícil negarle a aquellos territorios que aún no cuentan con líneas de AVE una inversión que en apariencia supone una modernización de calado.

Puede ser también que la presión ejercida por un sector constructor en dificultades tenga su papel. Pero lo que es seguro es que la inversión en AVE daña nuestras posibilidades de afrontar con éxito los dos grandes retos económicos que tenemos pendientes; el desempleo y el déficit público.

Xavier Fageda és professor de política econòmica de la Universidad de Barcelona

TEMA CENTRAL

AVE Aquest articlede Patricia Gabancho, publicat al diari EL PAÍS, serveix molt bé per poder entendre alguns dels possibles pactes entre administracions per fer passar l’AVE pel centre de Barcelona, alhora que descriu a la

perfecció un veritable nyap, que haurem de patir els ciutadans de diversos barris per sempre, i també posa de manifest la poca consideració dels nostres polítics cap als ciutadans als quals representen.

La “barbaridad” de Sants La calle Antoni de Capmany, en la Barcelona que tutea con l’Hospitalet, es un paisaje triste de persianas ciegas, sin vida. No pasa nadie que no tenga obligación de pasar, pero pasan los trenes, bruum, bruum, encajonados en esa obra aberrante que se conoce como “el cajón de Sants”. Una estructura de hormigón de dos pisos de alto que encapsula los trenes para que no se vean, como si haciéndolos invisibles desaparecieran. Yo tengo la impresión de que estas vías obscenas que cruzan la ciudad y la hacen imposible son parte de un pacto tácito o quizás de un cálculo oficial secreto: te hago la macroestación de la Sagrera a cambio de dejar las vías como están. Porque una de las razones para traer el AVE hasta Sants – donde obviamente no cabia – era sepultar las vías en su recorrido urbano, pero Adif dijo que no, o se hizo la sorda o, como digo, entusiasmo a la Administración con el caramelo de la Sagrera, la estación más grande del sur de Europa, que tampoco se hizo ni se hará, porque el grueso del pastel se iba a pagar con plusvalías especulativas y ya no está el horno para esos bollos.

Así que a Sants le quedó la vía en un tramo que la Administración consideró soportable: 700 metros de calle y dos barrios partidos por la mitad. La solución fue entonces pragmática: ya que tenemos el desastre, vamos a hacerlo bonito.

Y como siempre hay un referente inspirador, apareció el modelo Highline, de Nueva York nada me-

nos, pero que no tiene nada que ver, porque en el ahora glamuroso MeatpackingDistrict la vía está huérfana de trenes y se puede pasar por debajo. En Sants, el cajón es una barrera, y está bien plantarle un jardín encima para que la gente pasee, pero no es una solución sino un apaño. Si uno camina a lo largo de la vía, los trenes se oyen, todo vibra un poco y el entorno es desolado, con ese abandono involuntario que tienen los paisajes castigados pero no trágicos. Los pasos subterráneos lucen unas rejas que no acabo de entender y que a lo mejor son para que no pasen las motos; hay olor a pis y poca luz. Del lado de la Bordeta, donde la trama urbana es más compleja porque se suma el obstáculo imposible de la Ronda del Mig, hay más vida, como si el barrio se hubiera desentendido del problema para seguir con sus cosas.

El problema ahora mismo, es que el Ayuntamiento ha cambiado un poco el proyecto pactado con los vecinos, que es lo que está haciendo en toda la ciudad. Es cierto que a veces los proyectos pactados son excesivos, pero también se debe a que no tienen capacidad para gobernar de verdad y algo hay que hacer mientras se soluciona el problema del presupuesto que nadie vota. Aunque se mantiene el jardín sobre las vías, el proyecto anterior ponía unos inmensos taludes para que la gente subiera despacio y sin esfuerzo, cuando la realidad es que los taludes no caben. Sí caben, pero entonces no cabe la calle. Una cosa

o la otra. Y el Ayuntamiento quiere dejar la calleCapmany practicable, mejorar los pasos subterráneos y subir la gente al Highline en ascensor. Los vecinos ahora dicen que es un subterfugio para no enjardinar la losa que cubre el cajón allá arriba. ¡Pero si incluso hay dibujada una pieza de agua, como si el agua fuera indispensable en un jardín tan artificial¡ Claro que estamos hablando de ocho vías, ocho, que cruzan el barrio en diferentes niveles. Allá arriba hay anchura suficiente para poner cualquier cosa.

Los taludes tenían sentido si ayudaban a disimular las paredes antipáticas del cajón, ahora semicubiertas de grafitos,que sería una manera de mejorarlas estéticamente, porque estamos hablando de un urbanismo de suburbio. El tren en superficie es exactamente eso: un elemento que suburbializa, que impide la vida normal. No sabemos como quedará exactamente la Sagrera: el alcalde ya dijo que habrá que repensar el proyecto y hacerlo más modesto. Dijo además: tal como estaba es una “barbaridad”, una palabra que a Xavier Trias le gusta mucho. La Sagrera era un parque lineal excesivo y pisos, hoteles y oficinas, que era la manera de proyectar ciudad antes de la crisis.

Lo que sí sabemos es que hoy la barbaridad es el cajón de Sants. Por más plantitas que le pongan para consolar a los vecinos.

Patricia Gabancho ésescriptora

març 2013

17

DONA

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora El naixement del Dia Internacional de la Dona no radica en un esdeveniment aïllat, sobre el qual ni tan sols existia consens entre la historiografia nord-americana i l’espanyola, sinó que s’ha d’enquadrar en un context històric i ideològic molt més ampli.

En la historiografia espanyola, la commemoració del 8 de març es vincula, erròniament, a l’incendi ocorregut el citat dia de l’any 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York, provocat pel propi empresari davant les obreresdeclarades en vaga i tancades a l’immoble.

A la historiografia nord-americana es vincula, també erròniament, l’origen del 8 de març a una manifestació de treballadores del sector tèxtil a la ciutat de Nova York, que reivindicaven millores laborals.

El Dia Internacional de la Dona, que té els seus orígens indiscutiblement en el moviment internacional de dones socialistes de finals del segle XIX, tenia com a finalitat exclusiva promoure la lluita pel dret al vot de la dona, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació.

La primera celebració del Dia Internacional de la Dona es va produir el 19 de març de 1911, i va ser seguida a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia, amb mítings als quals van assistir més d’un milió de persones, que van exigir per a les dones el dret de vot i el d’ocupar càrrecs públics, el dret al treball, a la formació professional ia la no discriminació laboral.

En els primers anys, el Dia Internacional de la Dona es celebrava en dates diferents segons els països. Però el 1914, a proposta dels alemanys, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 8 de març a Alemanya, Suècia i Rússia. L’única autora ques’aventura a donar una explicació sobre l’elecció d’aquesta data és Renée Côté, qui només apunta com a possibilitat el fet que el mes de març estava carregat de contingut revolucionari, però sense donar cap argument sòlid sobre per què aquest dia en particular i no un altre. A Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.

Referències: • Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945. CLARIFICACIÓN DEL MITO DEL 8 DE MARZOpor ANA ISABEL ÁLVAREZ GONZÁLEZ • Wikipedia

18 març 2013

Algunes de les entitats al barri,lligades a les dones:

Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIADs):Centre Cultural la Farinera del Clot. Tel.: 93 307 72 60 Xarxa de Dones de 50 i Més: c/Concili de Trento, 15.

Tel.: 93 256 22 33 Secció Dones al Foment Martinenc: c/Provença, 591593.Tel.: 93 4357 376

Si t’interessa el tema de gènere, pots apropar-te a la AVV, al barri necessitem algú que reforci aquest aspecte, ja que les dones com a col·lectiu més feble pateix de forma directa els efectes de la crisi, augmentant la desigualtat.

sanitat

La Sanitat no està en venda

Arribarà a Catalunya aquesta situació ? . . .

Notícia emesa pel canal 324 de televisió de Catalunya el dia 7-2-2013 “El primer ministre britànic, David Cameron, ha comparegut al Parlament i ha demanat disculpes per un “catàleg d’errors clínics i de gestió menyspreable”, que ha qualificat de “veritablement espantós”.

Enrenou al Regne Unit per les morts de centenars de pacients que vivien en condicions inhumanes, sense prendre ni aigua, en un hospital públic de Staffordshire.

Entre 400 i 1.200 pacients haurien mort “de manera innecessària” entre el gener del 2005 i el març del 2009 a l’Hospital Stafford en un dels pitjors escàndols que han colpejat el servei de sanitat públic britànic i que ha commocionat fortament els britànics.

Una compareixença que arriba poc després que es publiqués un nou informe sobre l’escàndol que va esclatar el març del 2009 i que conclou que centenars de pacients van morir de forma innecessària per la mala assistència que van rebre en aquest centre dirigit per les anomenades “Foundation Trust”, organitzacions sense ànim de lucre que depenen del sistema públic britànic i gestionen alguns dels seus hospitals.

L’informe, de 3.000 pàgines, que ha destapat la trama, conclou que els pacients eren sistemàticament maltractats i deixats de la mà de Déu, sense aigua, menjar ni higiene. A més, recull que alguns pacients feien les seves necessitats al llit i no els canviaven els llençols, o que no els donaven els medicaments prescrits.

Treballadores i treballadors de l’Hospital de Sant Pau ens visiten a l’Associació El dijous 6 de febrer vam rebre a la nostra associació la visita de membres del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau. Va ser una agradable xerrada d’intercanvi de preguntes i criteris per ajudar a aclarir la situació que està vivint l’hospital.

Va coincidir amb el fet que feia pocs dies que TV3 havia emès un reportatge dedicat a l’Hospital de Sant Pau, ”l’hospital de la ciutat”, en què els treballadors també van fer referència als sis segles d’història que el fan un dels més antics del món.

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té els seus orígens l’any 1401, amb la fusió dels sis hospitals que hi havia aleshores a Barcelona. Així va néixer l’Hospital de la Santa Creu. A la fi del segle XIX, degut al creixement de la ciutat i als avenços de la medicina, l’Hospital queda petit i es planteja la construcció d’un nou edifici. Gràcies al llegat del banquer Pau Gil, el 15 de gener de 1902 se col·loca la primera

pedra del nou hospital. La seva missió original era la “beneficència, servint els pobres i peregrins segons la caritat cristiana”, però s’ha adaptat als nous temps i ara és “ un Hospital de referència, obert a la societat i al seu entorn sanitari, centrat en les persones”.

El personal sanitari que va estar amb nosaltres, va començar explicant-nos per què els treballadors de l’Hospital de Sant Pau continuen amb l’acampada al vestíbul. El motiu principal és protestar contra les retallades en sanitat, i perquè no pensen renunciar a les seves reivindicacions.

Per fer-nos una idea de la situació en què està ara l’hospital, cal saber que el seu nivell és de tercer grau, de segon ho és l’Hospital Dos de Maig i de primer ho és un CAP de primària.

L’Hospital de Sant Pau té en propietat un patrimoni valuosíssim, i a causa d’un deute amb la Seguretat Social, l’any 1990 es va separar en dues fundacions:

La Fundació Privada de Patrimoni, és la institució encarregada de gestionar i vetllar pel manteniment i la conservació del conjunt monumental i artístic del seu recinte modernista, i porta a terme la seva activitat benèfico-assistencial. Està regida pel Patronat, anomenat la Molt Il·lustre Administració, que és el màxim òrgan de govern i està format paritàriament per l’Ajuntament de Barcelona, el Capítol Catedralici i la Generalitat de Catalunya.

La Fundació de Gestió Sanitària, de la qual depèn la gestió mèdica, d’infermeria, sanitària, econòmica, financera i de serveis, i que, al seu torn, depèn del Patronat.

També hi ha L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, creat el 4 de juny de 1992, que és una fundació privada de caire científic que té per missió promoure la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en el camp de les març 2013

19

sanitat

La Sanitat no està en venda ciències de la salut i la biomedicina, amb l’objectiu últim de contribuir a la millora de la salut de la població. De totes tres, el Patronat n’és el màxim òrgan de govern.

Aquest hospital és doncs una entitat privada amb serveis concertats amb la medicina pública en un 98%, que abans d’aquests canvis en la seva organització, es nodria de les moltes herències d ‘ una bona part d’usuaris..

Avui dia, d’aquestes donacions sols se’n beneficia la Fundació de Gestió del Patrimoni, i no s’inverteix res en el que és pròpiament la sanitat, en una operació de descapitalització de l’hospital, que començà el 1991, quan els treballadors passaren a dependre, sense que es fes públic, de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a la Fundació de Gestió Sanitària, sense capital, completament deficitària, i amb una gestió que començà ja amb nombroses operacions irregulars.

A això cal afegir-hi: una gestió tacada per nombrosos escàndols de malversació i un desviament de 40 milions en els costos de l’edificació del nou hospital, a més de les retallades patides per la sanitat pública catalana, per l’acció d’un govern, el de CiU, que ha apostat sense complexos per una privatització progressiva de la sanitat.

20 març 2013

A Sant Pau, des de l’abril passat hi ha hagut el tancament de 84 llits i el de les consultes externes 11 dies laborables l’any, una saturació de les urgències causada pel tancament del servei d’urgències de centres propers, altes precipitades que han acabat suposant reingressos, i allargament de les llistes d’espera.

Les treballadores en lluita denuncien, a més, la retallada en farmàcia hospitalària, la retallada en elements tan bàsics com pròtesis i catèters, la reducció de l’activitat de serveis com radioteràpia, radiologia, medicina nuclear i hemodinàmica, i el tancament de quiròfans a la tarda, amb una reducció de 713 intervencions anuals programades (que suposa tres sessions quirúrgiques diàries menys).

El Comitè d’Empresa denuncia que aquestes retallades del servei sanitari als ciutadans han anat acompanyades de l’atac als drets i condicions laborals dels treballadors des de juny del 2010, com ha estat la baixada de salaris; la retirada del fons social, del complement del menjador laboral -triplicant-ne el preu- i de l’ajut d’escola bressol; la supressió del complement de salari en cas de baixa per malaltia i de la paga de Nadal, factor, aquest últim, que ha desencadenat la tanca-

da, juntament amb l’acomiadament de quatre companys amb una vinculació a l’hospital d’entre 2 i 6 anys i que segons la llei tenien contracte fix.

En defensa de la sanitat pública i dels llocs de treball, els treballadors van acordar fer una acampada indefinida al vestíbul de l’hospital.

Una ‘tancada’ oberta a totes les lluites La tancada va començar el dijous 29 de novembre al matí, quan uns 200 treballadors començaren la protesta instal·lats amb tendes al vestíbul de l’hospital, i ha acabat essent una protesta també dels i les veïnes, que han vist retallat el servei sanitari públic, i han mostrat el seu suport assistint a les nombroses activitats organitzades.

La tancada ha rebut el suport de les organitzacions i col·lectius de l’esquerra barcelonina, entre ells les de diverses assemblees de barri i d’organitzacions de l’esquerra independentista, com la CUP i Endavant OSAN, que hi han realitzat algunes de les seves assemblees.

Altres hospitals que pateixen, igualment, grans retallades i empitjorament de les condicions de treball, han iniciat també mobilitzacions. A l’Hospital de la Vall d’Hebron, el més gran de la comunitat de Catalunya, amb una plantilla de 7.000 persones, la junta de personal convocava a una tancada reclamant el pagament de la paga de Nadal i com a protesta per les retallades, que tenia alhora una voluntat de confluència amb altres lluites, com la dels veïns de la Guineueta, en defensa del CAP del barri, o els treballadors del campus Mundet de la Universitat de Barcelona, que se sumaven a la protesta. També es feien tancades a l’Hospital Clínic de Barcelona i al Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Els treballadors de l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet, convocaven una cadena humana i assemblea, igual que a l’Hospital de Viladecans. També es convocaven actes de protesta a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, a l’Hospital

La Sanitat no està en venda

sanitat

Parc Taulí de Sabadell, i a la Mútua de Terrassa, entre d’altres, en el que pot ser l’inici d’una onada de lluites per la sanitat, aquest cop protagonitzada pels i les treballadores.

La sanitat no està en venda, es defensa!

A la xerrada van assistir-hi bastants veïns interessats per la problemàtica i varen fer moltes consultes als professionals, que molt amigablement van esclarir dubtes com: Sobre les llistes d’espera, que hi ha una Gestora de Dades que és qui determina la preferència en una operació, i el criteri és sempre que té preferència qui genera menys costos.

Que hi ha una sola llista, però hi ha intervencions, com les d’hèrnia abdominal, que poden trigar de 3 a 4 anys.

Que s’allarga l’horari dels treballadors fixos i es fan fora els eventuals.

I, entre tots, les conclusions van ser que: Sant Pau segueix en lluita i els usuaris els hem de fe costat, perquè la salut és de tots.

Que les retallades persegueixen el desprestigi de la Sanitat Pública i així fer bona la privatització.

Els ciutadans usuaris de la Sanitat

Pública hem de fer gestos de lluita per demostrar la nostra indignació.

Pot ser amb manifestacions, i reclamant quan ens trobem davant d’un mal servei sanitari, del CAP o de l’hospital.

A l’Associació us podem ajudar si teniu dubtes de com fer-ho.

Que a tots els hospital hi ha l’Oficina del Defensor del Pacient.

Que és molt important estar units i connectats, prenent exemple de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca, que ara comencen a recollir els fruits d’una llarga lluita.

Un altre greuge serà, si no ho canvien, que el proper mes de març entrarà

en vigor a Catalunya el decret del Govern d’Espanya sobre l’assistència als immigrants i a tots els espanyols segons les seves quotes de cotització.

Això no només portarà molts problemes a les persones afectades, sinó que representarà un autèntic risc per a tota la societat.

Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, com podeu veure, el panorama és trist i indignant, i hem de reaccionar perquè el que ens estan robant són els drets que tants esforços ens han costat i que no podrem recuperar si no és lluitant.

Això no és crisi, això és una ESTAFA.

març 2013

21

sanitat

La Sanitat no està en venda Els treballadors de l’Hospital de Sant Pau segueixen amb l’acampada al vestíbul del centre per protestar contra les retallades en sanitat, de les quals l’Administració no n’ha rebaixat ni una. No pensen renunciar a les seves reivindicacions. En

els pròxims dies es reuniran amb els comitès d’empresa d’altres hospitals per acordar una estratègia d’acció conjunta, formant una Coordinadora de Centres Sanitaris de Catalunya i creant el següent manifest:

EN DEFENSA DEL DRETS D’USUARIS I TREBALLADORS DE LA SANITAT CATALANA Manifest de la Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya En nom d’una crisi que no és més que una estafa, el Govern de la Generalitat de Catalunya està desmuntant el que, encara que deficient, es coneixia com a estat de benestar, afectant els drets bàsics de la major part de la població: serveis socials, educació, sanitat, dret a l’habitatge, dret al treball digne….

En el sector sanitari, les retallades posen en perill la continuïtat d’una assistència sanitària pública considerada com a molt eficient, fins ara, per la població del país malgrat la manca de transparència del seu finançament i de l’entrellat de fundacions i empreses amb ànim de lucre que la sostenen.

Des de la Coordinadora laboral de centres sanitaris de Catalunya fem una crida a treballadors i treballadores, usuaris i usuàries per defensar una sanitat pública, gratuïta en el moment de la seva prestació, universal i de qualitat. I és per això que: Exigim al govern que prioritzi amb urgència el finançament de la salut per aturar el deteriorament de l’assistència sanitària pública que estem patint.

Exigim als gestors i als polítics responsabilitat i compromís envers la ciutadania. Abans de retallar pressupostos i prestacions des dels òrgans públics, s’han de depurar responsabilitats pels casos de corrupció i també per la mala gestió, eliminar bosses d’ineficàcia i aprimar el nombre d’alts càrrecs i els seus salaris.

Cal que es donin a conèixer guanys i incentius, pactes i compromisos, encàrrecs i estudis a empreses alienes, així com les indemnitzacions que reben responsables i gestors quan cessen.

Exigim que es facin públics tots els comptes d’explotació i els balanços comptables dels centres que ofereixen assistència sanitària, públics o concertats, i que es

22 març 2013

puguin contrastar amb el registre de la seva activitat.

Demanem als interlocutors socials que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei públic i els drets dels treballadors que representen. Defensem el manteniment dels recursos humans i materials, els drets sociolaborals del personal i les ràtios assistencials i ens oposem als tancaments de llits i de quiròfans i a la retallada d’activitat de serveis i centres d’assistència, que allarguen les llistes d’espera i deixen l’atenció d’una part de la població en precari.

Estem en contra dels repagaments instaurats pels governs espanyol i català. Argumentar que així es disminuirà la despesa farmacèutica és fal·laç; el que cal per disminuir-la és racionalitzar l’ús dels medicaments, extendre l’ús de genèrics i de dosis ajustades al tractament prescrit i evitar-ne el consum excessiu que sols afavoreix els interessos de les multinacionals.

Igualment abominem del retall de la cobertura que considerem indigne i insolidari.

Entenem que la intenció de les retallades en l’assistència sanitària pública va íntimament lligada al propòsit privatitzador d’unes poques persones vinculades, en alguns casos, a l’actual Govern de la Generalitat i amb forts interessos per mercantilitzar, en profit propi, la sanitat i els serveis públics. Considerem que aquest propòsit contribuirà, si no s’atura, a encarir i empitjorar la qualitat de la sanitat pública i és per això que creiem urgent invertir la tendència. És el nostre propòsit iniciar accions conjuntes en oposició a les retallades i convidar al conjunt de treballadors i treballadores del sector sanitari i a la població de Catalunya a participar, amb nosaltres, en la defensa del dret a una sanitat pública, de qualitat, gratuïta i per a tothom.

cinema al barri

cinefòrum

LA ESTRATEGIA DEL CARACOL (Sergio Cabrera, 1993, 104’, Colómbia)

TORNA EL CINEFÒRUM AL BARRI! Dijous 18 d’abril comencem de nou el cinefòrum a l’AVV. La intenció és passar una peli o documental cada tercer dijous del mes i desprès de la projecció dedicar un temps a parlar, debatre, opinar…Vine, t’esperem!

DIJOUS 18 ABRIL 20:30 AVV Clot – Camp de l’Arpa c/ SIBELUIS, 3 AMB CRISPETES!

març 2013

23

racó dels veïns

Voreres del barri (unes de tantes)

No estic indignat, ni enfadat. El barri és sorollós, està brut, les voreres es deterioren més a més i algunes no han estat arranjades des de l’època de l’alcalde Porcioles.

En són un exemple les voreres del carrer Xifré, entre els carrers de Rosselló i Còrsega. Les de la part del carrer entre Rosselló i València van ser renovades a les últimes eleccions municipals, però l’últim tram (RossellóCòrsega) ha quedat en l’oblit. L’AVV del Clot-Camp de L’Arpa ha fet un escrit de queixa al Regidor del districte, sense contestació. A l’audiència del

districte es va fer una petició verbal que, segons resposta del Sr. Regidor, havia de ser contestada per escrit. No ha estat contestada.

Al carrer de la Independència, a prop del núm. 338, cada dia que passa la vorera s’ensorra una mica més.

Fa uns quants dies vaig veure un senyor gran que es va torçar el turmell.

Per sort només va ser un ensurt, però hauria pogut prendre mal .

La cantonada IndependènciaFreser, continuació de la vorera que he esmentat, també es troba en mal estat.

Fent un cop d’ull pel barri, n’hi ha

algunes més (unes quantes) que es pot dir que necessiten un repàs, veient-ho amb optimisme. Es prioritzen zones comercials per motius obvis i, així i tot, no totes estan en condicions.

Estem en temps de crisi i probablement no hi ha diners per arranjar-ho tot, però una planificació del manteniment preventiu sí que podria millorar més d’una d’aquestes voreres, sobretot les que suposen un perill per als vianants, i no ho dic només per les que he posat com a exemple.

Ho denuncio sense acritud, no estic enfadat, però sí una mica decebut.

ULTIMA HORA! Abans de tancar l’edició d’aquest butlletí , l’AV volem agrair la celeritat en que s’ha fet l’arranjament de la vorera del c/ Independència,338 que es demanava amb aquest escrit.

Felicitem al districte per aquesta acció en nom dels veïns i veïnes del carrer Independència.

24 març 2013

Soci núm. 1026 Barcelona, febrer de 2013

racó dels veïns

ELS BANCS DEL C/ ARAGÓ

poesia

Carrer Aragó de la Meridiana al carrer Bilbao EPÍSTOLA Jardins mig cuidats,... arbres, plantes aromàtiques,... n’hi ha als dos costats, al mig gronxadors, perquè juguin els minyons.

Bancs de disseny ,... fets sense pensar ,... per seure qui ?... la gent gran.?

Els bancs de Barcelona, que és la meva ciutat, “casi” tots són massa baixos. Qui s’acostuma seure! Passejant, a descansar.

La gent jove o la gent gran ,.. .El jove no s’asseu, salta i brinca, corre a peu, amb alguna excepció no els veuràs mai “assentats”.

Tenim sol i ombra amb visera de disseny, això és molt encertat.

Bancs de pedra, si són per la gent gran,.. per què els abaixeu tant?

Per aixecar-nos, ens hem d’anar adobant, primer el dret, ara l’esquerra, ara amunt i endavant.... Ja estem drets a camina!.. Per estar més alts seiem a les jardineres, de seure no són maneres, tot esperant que aviat alcin un pam els bancs . Tot caminant, arribem al final, de la rambla o carrer.

Una escultura, ”dos ocells” de ferro, com les que es fan de paper.

Sí!....la rambla o carrer està bé!...Té escultures, dos parterres, un jardí ,moltes flors.

Arbres exòtics, farigola, romaní, sàlvia, tot això a les jardineres, un bon pas de vianants, sols falta el petit detall, aixecar un pam els bancs.

Senyors de l’Ajuntament, si aquesta obra es fa, segur que sense seure , quedareu ben descansats.

Suggeriment.... Els passejants que som gent gran!..

Siset Narcís Aragall, gener -2013

març 2013

25

història

La Guerra de la Independencia en el Clot (III) El robo y la destrucción de los molinos del Clot por los guerrilleros Tal como se recogía el parte de guerra del día 1 de septiembre de 1809, la noche de aquel día, “había “bajado” (sic) una partida de paisanos hasta los molinos del Clot, y se habían llevado toda la harina y trigo que tenían en ellos los franceses para su “amasijo” (sic).

Sin embargo, el Cuartel General de Tarragona, donde se centralizaban las operaciones, tuvo que esperar hasta el 13 de septiembre para conocer los detalles de aquella operación. Y, con ellos en la mano, se sabrá, gracias al coronel Don Antonio Coupigny, Gobernador de Mataró, que el comandante de la Conrería había tenido noticias por sus espías, que los franceses tenían una gran cantidad de grano y de harina almacenados en los molinos del Clot, cerca de la fortaleza del Fuerte Pío.

Y fue por ello que la noche del día 1, cuando ochenta hombres al mando de Juan Tiana y Francisco Turull, se dirigieron a los referidos molinos, y tras tomar las correspondientes medidas

de seguridad para no ser sorprendidos por el enemigo, se apoderaron de todo el grano y la harina que estaban en los almacenes de los mismos.

Después, con la ayuda de seis carros que llevaban con ellos en su avance, y que habían confiscado, de forma previsora, en San Andrés del Palomar, quisieron llevarse todo lo que allí había. Pero la previsión resultó corta, ya que no pudieron cargar en ellos todo lo que habían hallado almacenado, pues allí se quedaron, “treinta sacos de legumbre, vulgo vesa” (sic) y “unos quarenta de salvado”, que el comandante mandó lanzar al estanque (sic) de los molinos para que el enemigo no pudiera aprovecharse de ellos, un acto bélico que puede calificarse de sabotaje.

Después de cargar los carros con el botín, se procedió a una metódica destrucción de todos los molinos, con la intención de que el enemigo no pudiera hacer uso de los mismos, y tras concluir la operación se inició

la retirada, dejando atrás un pequeño destacamento de hombres con la misión de obstaculizar en lo posible al enemigo, caso de ser atacada la columna por su retaguardia. Y el botín fue, cita textual: “Los granos cargados en dichos seis carros, son los siguientes: Fanegas de trigo, 691/3; arrobas de harina,138; fanegas de habas, 21/2; fanegas de cebada, 11/2; arrobas de salvado, 60 sacos; 183.”, y concluía el informe que el botín había sido puesto a disposición del responsable de Hacienda de Mataró, que a su vez sería el encargado de recompensar a los hombres que habían participado en aquella exitosa operación.

El 12 de julio de 1810, las tropas españolas repitieron con éxito la operación: “Esta noche pasada han baxado (sic) las tropas Españolas hasta los molinos del Clot, de donde se han llevado grande porción de trigo y harina, que había para los franceses”.

Buena prueba de que los molinos ya habían sido reparados por el enemigo, después del ataque del año anterior.

Dejamos para otra ocasión el comentar un combate que desde el Clot obligó a los franceses a replegarse en dirección a Barcelona, y sin combatir, a causa del miedo que los españoles ya infundían a las tropas imperiales.

Antonio Gascón, Taller d’Historia del Clot-Camp de l’Arpa

26 març 2013

Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí truca’ns i t’informarem

627 017 071

us podeu fer socis al mateix local, al telèfon 93 232 46 10 o a la web: http://avvclotcampdelarpa.cat/ ALTA SOCI

DOMICILIACIÓ

Nº..............................Data:..........................................

Nom i Cognoms:...........................................................

Adreça:........................................................................

Població:...............................................CP:...................

Telèfon:............................ DNI:.....................................

Soci Nº.......................

Quota anual, 20 euros

Nom del Soci: Contra el meu compte/llibreta núm..................................

Oficina........................

Desitjo realitzar el pagament anual de la quota de soci a través de Caixa/Banc

Codi domiciliació: Entitat.......... Oficina...........D.C.........

Nº Compte.......................................

Signatura

Sr. Director de Caixa/Banc . .................................................................................

Feu efectiu els rebuts que us presenti l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa corresponents a la quota anual de soci d’aquesta entitat

Signatura