Espurna

Acti V em Sant Cebrià!

Passen els anys, entren nous governs, però res no canvia. Sant Cebrià continua sent un poble sense vida, on no existeix un sentiment arrelat de pertinença al municipi. Davant d’aquest escenari, la CUP es presenta a les eleccions per segona vegada amb la voluntat d’activar Sant Cebrià, amb l’objectiu d’abocar tots els esforços perquè la gent se senti orgullosa de formar part d’aquest poble. I ho fa treballant des de la base. Amb un procés participatiu que ha permès entrevistar centenars de persones de totes les edats, inclosos infants majors de cinc anys, per conèixer de primera mà les seves demandes i així establir les prioritats per als propers anys. Aquestes demandes han estat incorporades al programa de la CUP, que entén que només treballant de manera conjunta es poden superar els grans reptes que tenim com a municipi. Així, els resultats de la

macroenquesta, que es van presentar en una assemblea oberta el passat 28 de març al mercat, estableixen, entre d’altres coses, que la gent vol una via verda que arribi fins a Sant Pol i un ateneu per dinamitzar la vida social del poble. Dues demandes que la CUP comparteix i que ha incorporat al seu programa perquè la carretera no pot ser l’única via de comunicació amb Sant Pol i Sant Cebrià necessita un punt de trobada que cohesioni i activi la participació.

Un programa que la CUP presentarà el dia 9 de maig a la tarda al parc Puigvert en l’acte central de campanya. El mateix dia i el dissabte vinent farà parada al mercat per atendre els habitants del poble que així ho desitgin. La formació arriba a aquests comicis amb una llista on només repeteixen cinc de les catorze persones que es van presentar al 2011 en una prova evident de la renovació de la candidatura. Un d’ells serà l’actual regidor i cap de llista, Lluís Perramon, que afronta el segon i últim mandat pel compromís de la CUP de limitar mandats. Formarà tàndem amb Montse Figuerola, secretària de l’Associació de Parcel·listes de Castellà d’Índies, que és una de les dotze persones noves que entren a una llista que incorpora fins a set independents que han volgut mostrar el seu suport a la CUP per la tasca realitzada aquests últims quatre anys. Una candidatura amb gent jove i gent gran i amb gent del nucli i de totes les urbanitzacions perquè tots som poble i els problemes d’uns són els problemes de tots. Contra el discurs de la resignació, actiVem Sant Cebrià!

2011-2015 QUÈ HEM FET

Una legislatura marcant agenda Els primers quatre anys de la CUP a l’ajuntament han servit per aconseguir alguna de les principals demandes del poble, com la pacificació de l’avinguda Maresme o la rebaixa de l’IBI. També per posar l’accent en la necessitat de donar resposta a la crisi o per no quedar al marge del procés sobiranista. A continuació, algunes de les mocions presentades.

POLÍTIQUES SOCIALS El govern rebutja declarar el municipi lliure de desnonaments Els vots en contra de PSC, TxSC, ICV i ERC van impedir que Sant Cebrià fos el primer municipi de Catalunya en declarar-se lliure de desnonaments. La moció de la CUP, presentada a l’estiu del 2011 tampoc va rebre el suport de CiU, que es va abstenir.

No a l’augment del 50% de l’IBI dels immobles d’ús residencial desocupats El govern també va refusar a l’inici de la legisaltura la proposta de la CUP per posar fre a la especulació immobiliària i així incrementar el mercat de pisos de lloguer. El govern es va comprometre a aprovar un reglament per regular els habitatges desocupats, però no s’ha establert cap penalització fiscal.

Els bancs, obligats a destinar a ús social els habitatges buits que tenen en propietat La CUP va presentar una moció de la PAH que vol acabar amb els privilegis de la banca, rescatada amb diners públics i que acumula milers de pisos en desús eludint la funció social de l’habitatge. La proposta, que va rebre el suport de totes les forces ara fa un any, estableix l’obligació que les entitats financeres destinin els immobles desocupats permanentment a ús social amb multes de fins a 100.000 euros si ho incompleixen. Un text que ha quedat en paper mullat per la manca de voluntat del govern, que va respondre per escrit a la CUP que “actualment l’ajuntament no té informació que en el municipi hi hagi habitatges, que no estiguin llogats o que portin en venda durant molt temps i que siguin propietat d’entitats financeres” quan n’hi ha desenes en aquesta situació.

2

Cap partit recolza que no s’apliqui la reforma laboral als treballadors de l’ajuntament Amb l’abstenció de CiU i ERC i el vot en contra del PSC, ICV i TxSC, la CUP es va quedar sola defensant que no s’apliqués la reforma laboral als treballadors municipals. La formació va criticar que ICV presentés una moció genèrica contra la reforma laboral, que no implicava cap responsabilitat, i en refusés una que portava a la pràctica aquest rebuig.

Contra la llei antiavortista La CUP va presentar una moció, aprovada per unanimitat a l’inici del 2014, contra el projecte de llei de reforma de la llei de l’avortament del PP, que destruia trenta anys de lluita feminista per l’assoliment d’un dret fonamental pel conjunt de les dones.

La CUP reclama explicacions sobre l’increment del rebut de l’aigua Des de mitjans del 2013 el rebut de l’aigua s’ha incrementat de manera desorbitada. Al ple següent, la CUP va demanar explicacions al govern perquè informés de l’acord a què havia arribat amb Sorea, l’empresa subministradora, per apujar tarifes. El regidor d’ICV Jordi Parés va contestar que l’ajuntament no autoritza cap pujada ni baixada, quan les empreses que abasteixen l’aigua no poden modificar preus sense pactar-ho amb el govern. La CUP va recordar que a Canet, Sorea va demanar un canvi de tarifes amb l’anterior govern, que no va respondre i va apujar-la per silenci administratiu. El nou govern va reclamar un canvi de tarifes quan va entrar i Sorea s’hi va negar al·legant les inversions realitzades. L’empresa no va poder provar les despeses en les obres durant el judici i l’ajuntament va aconseguir que Sorea baixés un 6% la tarifa. La CUP denuncia que l’ajuntament no hagi passat pel ple el nou contracte que té una durada de 25 anys ni el primer augment de tarifes com estableix la legislació.

NACIONAL Per la sobirania fiscal El mes d’abril de 2012 s’aprovava una moció de la CUP que se sumava a la campanya “Catalunya Diu Prou” per pagar l’IRPF dels treballadors de l’ajuntament a l’Agència Tributària Catalana en lloc de l’espanyola per denunciar els elevats impostos que paguem a l’Estat i que no retornen en serveis o inversions.

Sant Cebrià paga cada any més de 7 milions d’euros en impostos (2.100 € per habitant a l’any) que no tornen. La moció, aprovada amb el suport de CiU i ERC i el vot en contra de PSC i ICV, no s’ha portat mai a la pràctica.

Sant Cebrià s’adhereix a l’AMI La CUP ha aconseguit que Sant Cebrià s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que a finals del 2011 agrupava un centenar de ciutats i pobles i que ara n’aplega més de 700.

L’estelada, fixa al centre del poble La CUP ha aconseguit que l’estelada onegi de manera permanent al centre del poble després de presentar una moció al ple de finals del 2012 que va ser recolzada per CiU, ERC

2011-2015 QUÈ HEM FET i aquest cop també per ICV, que es va oposar dos mesos abans a penjar-la a la façana de l’ajuntament amb motiu de la Diada, així com a retirar el retrat del rei de la sala de plens.

Suport a la consulta del 9-N Dos mesos abans del referèndum, Sant Cebrià es va adherir als més de 600 municipis catalans, dos terços dels ajuntaments del país, que van aprovar mocions de suport a 9-N. Tots els partits, amb l’excepció del PSC, van recolzar la moció de l’ACM i l’AMI que va presentar la CUP i que buscava mostrar el suport del món local al referèndum.

PARTICIPACIÓ Les entitats es lliuren de pagar pels equipaments municipals Després de denunciar la incoherència de demanar la participació de les entitats i alhora imposar una nova taxa per utilitzar els equipaments municipals, el govern es va fer enrera i va acceptar la demanda de la CUP i d’altres associacions que ho denunciaven.

No als pressupostos participatius El govern va refusar una moció de la CUP a l’inici del mandat per iniciar els tràmits per posar en marxa uns pressupostos participatius aprovant un reglament municipal que regulés els mecanismes de participació.

MEDI AMBIENT Canvi en l’enllumenat públic La CUP va elaborar un estudi que revelava que només canviant les tarifes, sense fer cap inversió, les arques municipals s’estalviarien més de 10.000 euros anuals. El treball reflectia la necessitat de renovar l’enllumenat perquè els fanals existents fins fa poc tenien un consum energètic molt elevat. La proposta, que va ser menystinguda en el seu moment pel regidor d’Urbanisme Jordi Parés, ha acabat sent reivindicada pel govern.

Bonificacions fiscals per a vehicles i cases sostenibles La CUP ha aconseguit l’aprovació d’importants rebaixes fiscals per vehicles poc contaminants (híbrids i elèctrics) i d’una bonificació d’un 90% per aquells habitatges amb sistemes d’aprofitament d’energies renovables.

Adhesió a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana Residu Zero Sant Cebrià s’ha adherit a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana Residu Zero gràcies a una moció de la CUP, tot i que l’ajuntament no ha desnvolupat cap acció de prevenció de residus i de reducció de la fracció resta.

Per una recollida racional dels residus La CUP, en nom de la plataforma Salvem la Vall, Salvem el Poble, va presentar una moció que va ser aprovada però postposada només tres mesos després per l’equip de govern en què s’establia un sistema de recollida eficient en què els habitants només havien de trucar a l’ajuntament per avisar que volien llençar alguna andròmina i els serveis municipals la recollia evitant abocaments incontrolats i reduint despeses.

ENSENYAMENT En defensa del model educatiu català Tots els partits van secundar a finals del 2011 la moció de la CUP de rebuig a les darreres sentències judicials que desterren el català com a llengua vehicular a l’ensenyament públic i de suport al model d’escola actual.

Contra les retallades de la Generalitat a l’escola bressol La CUP va portar al ple de finals de 2011 una moció contra les retallades de la Generalitat a les escoles bressol que va ser aprovada amb el suport de tots els partits. La formació municipalista va voler mostrar així el seu malestar davant la decisió del govern català d’eliminar les subvencions a les llars d’infants.

En defensa del projecte educatiu de l’escola bressol “El Rial no ha de ser una escola sectària”. Aquesta afirmació contundent, pronunciada en públic per l’aleshores regidora d’Educació i futura alcaldessa, Antonia Benítez, durant la festa de Nadal del 2012, va ser l’últim capítol d’una sèrie d’atacs que va realitzar al projecte educatiu del Rial, un centre que s’ha convertit en un referent en l’etapa de 0 a 3 anys.

ICV veta la ILP de l’Assemblea Groga Cap partit va recolzar la moció que va presentar la CUP a finals d’any en nom de l’Assemblea Groga, que promou una ILP perquè el Parlament aprovi una nova llei educativa que garanteixi el dret a l’educació pública des de la bressol fins a la universitat. El text, que també reclamava la retirada de les subvencions a l’escola concertada i privada, no va prosperar, però, perquè ICV hi va votar en contra tenint present que la resta de partits es van abstenir i que una abstenció global permet que les mocions s’aprovin. La CUP atribueix l’oposició d’ICV a la seva voluntat de no incomodar el 17% d’afiliats de CCOO als centres concertats perquè aquesta situació es va produir a la resta de municipis.

URBANISME Pacificació de l’avinguda Maresme La CUP va tallar el trànsit al centre del poble el 22 de juny del 2013 durant vint minuts per reclamar mesures que posessin fi als accidents arran de l’atropellament mortal d’un home gran dies enrera. L’acció va servir perquè l’ajuntament, que feia més de dos anys que s’havia compromès a realitzar un estudi amb els punts negres del municipi que no havia fet, acabés pacificant part de l’avinguda.

3

2011-2015 QUÈ HEM FET La Gerència Cadastral dóna la raó a la Plataforma Per un IBI Just La Gerència Cadastral de Barcelona va acceptar el juny passat fer una revisió parcial del cadastre en aquells casos que fossin susceptibles de greuges comparatius o amb errades per discrepàncies. Una revisió fruit de la mobilització de la Plataforma per un IBI Just recollint més de 1.200 signatures en una fita històrica. El govern s’havia negat reiteradament a demanar formalment la revisió de l’IBI a la Gerència amb l’argument que aquest organisme no ho acceptaria, malgrat pagar uns valors que es corresponien al 2004, en plena bombolla immobiliària. Amb l’assessorament de la CUP, la plataforma va instar l’ajuntament a demanar la revisió tenint present que ja feia deu anys de la darrera i que, per tant, es podia i que els valors actuals havien variat per la crisi.

Renegociació del projecte de Vistamar La CUP, juntament amb CiU, va presentar una moció en nom de l’Associació de Propietaris de Vistamar per renegociar els projectes de reparcel·lització i urbanització eliminant partides innecessàries que va ser aprovada per unanimitat. Els projectes, de màxims com va reconéixer el mateix govern, pujaven més de 20 M€ i suposaven unes càrregues de 20.000 a 120.000 € per propietari. La CUP va incorporar a la moció que siguin els propietaris els que tinguin l’última paraula per tirar endavant els projectes, inassumibles tot i els canvis realitzats.

Els veïns de les urbanitzacions tindran tot el poder de decisió en els projectes d’obres La CUP ha aconseguit sumar tots els partits amb representació a l’ajuntament, amb l’excepció d’ICV, que no es presenta a les properes eleccions, a la Taula Comuna de les Urbanitzacions, que vol acabar amb el menysteniment dels diferents governs amb els veïns d’aquestes zones, que tindran l’última paraula a l’hora de decidir si es tiren o no endavant les obres amb la convocatòria de consultes vinculants. L’acord subscrit el passat 2 de maig i que compta amb el suport de l’Associació de Parcel·listes de Castellà d’Índies, l’Associació de Veïns de Vistamar i l’Associació de Veïns i Propietaris de Can Domènec assegura una gestió compartida entre els parcel·listes i l’ajuntament en totes les qüestions que afecten aquestes zones del poble amb la modificació del Reglament del Consell Municipal d’Urbanitzacions.

TRANSPARÈNCIA L’alcalde de Sant Cebrià se salta l’acord del ple i cobra la paga de Nadal L’alcalde de Sant Cebrià, el socialista Pere Vega, va decidir cobrar la paga de Nadal del 2012 tot i que en el darrer ple es va acordar que la destinaria a serveis socials. La moció de la CUP instava l’alcalde a donar exemple i renunciar a la paga extra de 1.550€ nets en solidaritat amb els treba4

lladors municipals, que van veure com se’ls hi suprimia.

L’alcalde es va escudar en què renunciar és un acte voluntari, que l’acord del ple no l’obligava a acatar la moció i que l’agrupació del PSC va secundar que la cobrés. En el següent ple, el regidor d’ICV, Jordi Parés, que en el seu moment va donar suport al text, es va abstenir impedint per un sol vot que Vega hagués de retornar la paga.

El govern refusa rebaixar les assignacions que reben els regidors sense donar explicacions Els quatre partits que formaven part del govern van rebutjar sense argumentar la proposta de la CUP de reduir les assignacions que reben els regidors per assistir a les reunions deliberants (116,20 € per regidor) amb l’objectiu que la rebaixa d’un 25% del sou de l’alcalde suposés un estalvi real per a les arques municipals. Aquestes reunions van augmentar un 31% només al 2012 suposant un increment de 13.000 € respecte els anys 2008, 2009 i 2010 i sobrepassant de llarg els 11.200,98 € que implica la rebaixa del sou de l’alcalde. Un resultat que encara seria superior si la comparativa tingués present que en la legislatura actual hi havia un edil menys que en la passada.

Els plens extraordinaris es cobren, malgrat la crisi La CUP va demanar que els regidors no cobressin el ple extraordinari que es va celebrar l’1 d’agost de 2013 per investir com a nova alcaldessa, Antonia Benítez, en tractar-se d’una decisió interna. La CUP va lliurar els 116, 40 € bruts que pertoquen a cada edil a l’Assemblea de Docents de les Illes, en vaga contra el govern balear. Vuit mesos després, l’edil de la CUP també va lliurar l’assignació del ple de convocatòria de les eleccions europees a la caixa de resistència de Panrico i va instar, de nou sense sort, la resta de regidors a secundar la proposta en tractar-se d’una sessió de tràmit. La resta de regidors es van embutxacar 116,40 € bruts per un ple que va durar només 50 minuts.

EL FULL DE RUTA

El full de ruta per reinventar el nostre poble El programa electoral de la CUP posa les bases per dibuixar un nou present de manera col·lectiva REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA Transparència: Fer una auditoria pública a l’inici de la legislatura i establir sistemes de més transparència en els comptes públics.

Retribucions: L’alcalde no cobrarà per sobre de 2,5 vegades el salari mínim i estarà un màxim de dues legislatures al capdavant del consistori.

Les indemnitzacions dels regidors de govern tindran una reducció d’un 10%.

Els regidors i regidores de govern no cobraran els plens extraordinaris per evitar un sobresou encobert.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Pressupostos participatius: Procés participatiu real per fixar on s’han de destinar els ingressos, així com les partides extraodinàries.

Creació del Reglament de Participació Ciutadana: Avançar cap a un nou model en què siguin els ciutadans els que prenguin les decisions claus en política municipal i el seu paper no es limiti a votar cada quatre anys.

Consultes populars: Totes aquelles qüestions rellevants pel futur del poble hauran de ser avalades per referèndums populars amb punts de votació als equipaments municipals o xarxes socials com el wedecide per afavorir la participació.

entitats, estarà coordinat per una Comissió Permanent de Participació Ciutadana i presidit per l’alcalde o alcaldessa o el regidor/a a qui ho delegui.

Consell d’Infants: Òrgan de caràcter consultiu, format per nens i nenes de 10 a 12 anys que estudien 4t i 6è de primària, que aportarà la seva visió del poble i farà arribar les seves demandes directament a l’alcalde perquè es tingui en compte la seva opinió en el període que s’estipuli.

POLÍTIQUES SOCIALS Augmentar el pressupost per Serveis Socials: Incrementar les partides socials mentre duri la crisi.

Lluita contra els desnonaments: L’ajuntament actuarà de mediador amb els bancs per evitar més desnonaments al municipi i negociarà amb les entitats financeres perquè acceptin la dació en pagament de l’habitatge. Si no ho accepten i és factible perquè no hi ha deutes pendents, l’ajuntament deixarà de treballar amb l’entitat financera que s’hi negui.

Ateneu popular: Crear un punt de trobada intergeneracional que ajudi a dinamitzar la vida del poble promovent l’associacionisme i una agenda regular d’activitats. La gestió seria compartida entre l’ajuntament i els socis o entitats que en formin part.

NACIONAL Compromís amb la Declaració de Cervera per mostrar el suport del món local a la independència.

Portar a la pràctica la moció aprovada d’insubmissió fiscal i pagar els impostos municipals a l’Agència Tributària de Catalunya.

CULTURA

Consell del Poble: Òrgan de participació ciutadana per debatre la situació del poble i proposar a l’ajuntament les actuacions a seguir per tal de solucionar els problemes i mancances que existeixin. Aquest òrgan, obert a habitants majors de 16 anys i a

Reinventar la Festa Major: Creació de la Coordinadora Popular de Festes i Cultura Popular, que estarà composada per gent del poble i un representant de l’ajuntament amb llibertat total d’actuació per renovar la Festa Major i altres esdeveniments que es portin a terme al poble.

5

EL FULL DE RUTA Agenda cultural: Establir un mercat estable d’activitats culturals (música, teatre, exposicions) amb els altres dos pobles de la Vallalta per unir esforços.

Obrir la biblioteca de l’escola: Fomentar que aquest equipament, en horari no lectiu i especialment els caps de setmana, esdevingui un punt de trobada relacionat amb la cultura, la lectura i l’estudi o la promoció de lleure familiar amb activitats de petit format.

Promocionar llengua i cultura catalanes: Portar el Correllengua al municipi.

TRANSPORT Impulsar la Taula Tècnica del Transport amb representants de les urbanitzacions i del centre del poble, així com amb tots els segments de la població per analitzar quines són les mancances i les demandes: Garantint un transport eficient de les urbanitzacions al centre i un transport regular a Sant Pol els caps de setmana amb servei nocturn.

Urbanitzacions: La CUP, com a impulsora de la Taula Comuna de les Urbanitzacions, aposta per acabar amb el menysteniment que han tingut els diferents governs amb els veïns de les urbanitzacions perquè aquests gaudeixin del poder de decisió:

ESPORTS

Modificar el reglament del Consell Municipals d’Urbanitzacions.

Estudiar la viabilitat, sigui amb finançament públic o privat, per adequar el camp de futbol amb la instal·lació de gespa artificial i creant una escola de futbol base.

Convocar consultes populars per avalar els projectes d’urbanització quan així ho demanin les associacions de parcel·listes en una votació amb carácter vinculant.

Promoure la celebració d’esdeveniments esportius.

Crear la Comissió Permanent del Consell Municipal d’Urbanitzacions amb el regidor d’urbanitzacions i un membre de cada associació, a banda dels tècnics, per treballar de manera conjunta.

INFÀNCIA I JOVENTUT Incentivar la creació d’un cau perquè la mainada pugui fer activitats el cap de setmana així com colònies i casals.

Garantir que els joves tinguin transport públic els caps de setmana i a l’estiu, especialment a la nit creant un registre a la xarxa que permeti saber la demanda existent.

Habilitar un espai per als joves les nits del cap de setmana.

Potenciar la tasca que porta a terme el Punt Jove i l’Hivernacle.

URBANISME Via Verda de la Vallalta: Impulsar la creació d’una Via Verda de la Vallalta, que permeti unir a peu i en bici els tres pobles de la Vall (Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol). En una primera fase, desenvolupar la via verda entre Sant Cebrià i Sant Pol, permetent als veïns un itinerari alternatiu al transport convencional,i facilitar l’accés als equipaments i serveis de les diverses poblacions (Institut, tren, zona esportiva).

L’embrió de la via verda passa per aprofitar l’actual passeig i carril bici paral·lel a la riera, el camí de Can Missé 6

i el camp de golf per continuar fins al nucli urbà de Sant Pol en un projecte que no requereix un gran inversió però sí la implicació de la Diputació i l’ajuntament de Sant Pol per acondicionar els darrers trams.

Atorgar dret a veu i vot als representants de les associacions de parcel·listes en les meses de contractació o òrgans col·legials que formalitzin les contractacions de serveis o obres, que serán revisades per complir únicament el que marca la llei modificant així les anotacions.

Durant els primers sis mesos de legislatura les candidatures que hagin signat aquests compromisos, reflectits en la TCU, presentaran una moció conjunta per formalitzar aquest acord.

Reforçar el Parc Puigvert: Cal potenciar l’ús d’aquest privilegiat espai i punt de trobada familiar: Instal·lació de més jocs per a nens, taules de ping-pong, rocòdrom infantil i adult.

Canviar el paviment de la pista de bàsquet per la seva perillositat i posar més bancs.

Instal·lació d’un quiosc-bar de gestió municipal a l’entrada del parc, amb taules i cadires, obert els caps de setmana i entre setmana a partir del mes d’abril a la tarda. Un quiosc que servirà per donar feina a aturats/des de llarga durada i joves.

EL FULL DE RUTA Pacificar avinguda Maresme: Ubicar semàfor amb polsador a l’alçada del DIA i al primer pas de peatons del pàrquing de Can Martri.

Pintar en vermell dels trams de calçada que discorrin pel poble, mètode que ha mostrat ser eficaç en la reducció de velocitat en altres indrets, sense necessitat de modificar la via.

Instal·lar cartells de sensibilització perquè els conductors no corrin.

Aparcament Eliminació de les zones amb limitació horària exceptuant els mesos de juliol i agost.

TURISME I COMERÇ Potenciar la marca Vallalta com a model d’entorn natural privilegiat ubicat prop del mar: Recuperar el Parc del Montnegre amb excursions i visites guiades.

Revaloritzant la maduixa com a producte autòcton de màxima excel·lència promovent diferents actes que no es concentrin únicament durant la Fira de la Maduixa. Estudiar la viabilitat de crear el Museu de la Maduixa i d’altres reclams per atraure turisme.

Apostar pel comerç de proximitat donant facilitats el primer any d’inici de l’activitat.

MEDI AMBIENT Millorar els incentius per l’ús de la deixalleria i la recollida selectiva, arribant al 50% segons tipus de residus i volum.

Augmentar els contenidors de recollida selectiva al nucli i, especialment, a les urbanitzacions.

Analitzar l’implementació del sistema porta a porta.

Portar a la pràctica la recollida d’andròmines que es va aprovar.

SERVEIS MUNICIPALS Remunicipalització de l’aigua L’aigua és un dret bàsic gestionat a nivell mundial entre un 20% i un 30% pel sector privat. A Espanya la xifra puja a un 50% i a Catalunya arriba al 90% quasi en règim de monopoli. El 2012 a Sant Cebrià se signava un contracte per 25 anys amb SOREA del Grup Agbar que pertany a la multinacional Suez. Un contracte que encobria un préstec de

848.808,62 € que repercutirà durant 25 anys i que acabarem pagant 1.443.299 € en interessos. Un any després la tarifa va augmentar un 42% de mitjana i el 2014 SOREA tornava a proposar un 21% d’augment per cobrir la“reducció del consum”, que va quedar finalment en un 10%. La CUP denuncia que l’ajuntament no passés pel ple el nou contracte signat com estableix la legislació i s’acollirà a aquest fet per reclamar l’anul·lació del conveni amb Sorea als estaments judicials. A proposta de la CUP, a més, es va fer una auditoria al 2014 que plantejava dubtes sobre el compliment d’obligacions contractuals i justificacions de les despeses. Davant d’aquest escenari, advoquem per un model públic amb criteris de solidaritat, cooperació mútua, accés col·lectiu, equitat, control democràtic i sostenibilitat, que són, incompatibles amb el sistema actual. Una municipalització de l’aigua que ja es porta a porta a terme a vuit municipis de Catalunya i en els darrers anys s’hi han afegit Arenys de Munt, El Figaró i Montornès. Els municipis amb l’aigua remunicipalitzada el preu de l’aigua és un 25% més barat segons dades de la Generalitat i un 90% en l’àrea metropolitana.

Contractacions: Prioritzar la gestió directa. En cas de gestió indirecta es prioritzaran les empreses de caire cooperatiu i que siguin respectuoses amb el el medi ambient.

Revisar tots els actuals contractes d’assessors externs.

Impostos: Reclamar als organismes estatals la revisió dels valors cadastrals que actualment son basats sobre els preus de mercat del 2004.

Promoure mecanismes com ara subvencions per a reduir el cost de l’IBI. Reduir la taxa d’escombraries.

Deixar de cobrar a les comunitats de propietaris per reunir-se en locals municipals.

Comunicació: El Recull deixarà de ser una publicació institucional per ser la revista del poble amb reportatges, entrevistes a gent del poble o fets històrics del municipi.

Registre municipal en xarxa per rebre informació del poble.

7

ENTREVISTA

“Estem capgirant la manera de fer política treballant de baix a dalt” Lluís Perramon, cap de llista de la CUP, desgrana les prioritats de la formació per els propers quatre anys

que tenen en desús amb la intenció que els posin en règim d’habitatge social. Deixarem de treballar amb les entitats finaceres que no acceptin la dació en pagament. També augmentarem les partides de caire social.

Per què aposteu per la municipalització de serveis com l’aigua?

El 2012 es va firmar un contracte amb SOREA per 25 anys.

Un autèntic despropòsit que va suposar un 42 % d’augment de la factura el 2013. Sorea no en va tenir prou i de resultes de la “disminució del consum” va demanar un nou augment d’un 21 % que finalment va quedar en un 10%.

Des de la CUP apostem per un model públic amb criteris d’accés col·lectiu, equitat, control democràtic i sostenibilitat que són incompatibles amb el model actual basat en el benefici personal. Hem trobat una escletxa legal per intentar anul·lar l’actual contracte i que la gestió de l’aigua torni a ser del poble.

Quina solució proposeu per resoldre el conflicte de les urbanitzacions?

Fins ara s’ha treballat pel poble però sense el poble substituint poble per urbanitzacions. S’ha de canviar aquest model implicant a les associacions veïnals en una gestió compartida. D’aquí neix la Taula Comuna de les Urbanitzacions, que hem obert a totes les candidatures perquè es comprometin a respectar les decisions que prenguin els parcel·listes. També estudiarem la possibilitat de rebaixar les carregues registrals defugint de crear falses expectatives.

El vostre programa electoral és fruit de la macroenquesta que heu fet per saber què vol el poble. És una declaració d’intencions? És un compromís ferm davant el poble, comencem a capgirar la manera de relacionar-nos. Cal treballar des de la base i de baix a dalt i aquesta nova manera de fer política és preguntant ara quin poble volem pels propers anys i promovent després consultes populars.

Com activarà Sant Cebrià la CUP? És un poble dispers física i col·lectivament. Hem de posar les eines per construir teixit social i cal un espai de trobada com un ateneu. També hem d’abandonar aquest model de cultura institucional i crear la Coordinadora Popular de Festes perquè el poble autogestioni la festa major per exemple.

8

Què teniu previst per fer front a la crisi?

Portarem a la pràctica la moció que vam presentar i aprovar per sancionar els bancs que no cedeixin els immobles

Què es pot fer des dels municipis en l’àmbit nacional?

Ens trobem en uns moments on des de la municipalitat es demanaran posicions clares davant el procés d’independència. Tenint responsabilitats de govern no valen els discursos ambigus perquè davant un xoc de legitimitats entre les institucions catalanes i l’Estat Espanyol els grisos no seran possibles. La CUP té clara la seva posició i tothom sap que el no posicionament sempre es decanta per l’ status quo.

Serà la teva última legislatura, per què la CUP limita mandats?

No creiem amb els professionals de la política sinó amb la gent que s’implica en política i per això cal limitar els mandats.

Quines línies vermelles heu fixat per possibles pactes de govern?

L’acceptació de la Taula Comuna de les Urbanitzacions, el reconeixement de la legitimitat del poble català i la defensa de la gestió pública són alguns dels nostres compromisos irrenunciables. En qualsevol cas serà el poble en una assemblea oberta a militants i simpatitzants qui acabarà decidint la posició final de la CUP.