El Patrimoni Arquitectònic Educatiu

Patrimoni Arquitectònic Educatiu La Restauració i Intervenció en els espais d’aprenentatge històrics Reptes i oportunitats

Convocatòria a la direcció del XLIIé Curset Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic 2019 Directores Mariona Genís Vinyals i Judit Taberna Torres

Paranínf de la Universitat d’Alcalà. 1518 Arquitecte Pedro Gumiel.

Restauració. 2008 Arquitecte Carlos Clemente Font: Universitat d’Alcalà

Colegio de los Irlandeses. Universitat d’Alcalà. 1645 Arquitecte desconegut Restauració. 2000 Arquitectes Carlos Clemente y José Luis de la Quintana Font: Universitat d’Alcalà

01/23

Índex 1.ÀMBIT 2. INTERÈS DE LA TEMÀTICA 3. OBJECTIUS 4. ESTRUCTURA I POSSIBLES CASOS D’ESTUDI I PONENTS 5. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 6. EQUIP 7. CV DIRECTORES 8. BIBLIOGRAFIA

02/23

1. Àmbit d’actuació Biblioteca al-Qarawiyyin de la Universitat de Fez. 845. Arquitecte desconegut Restauració. 2017 Arquitecta Aziza Chaouni Font: CNN

Biblioteca al-Qarawiyyin de la Universitat de Fez. 845. Arquitecte desconegut Restauració. 2017 Arquitecta Aziza Chaouni Font: CNN

03/23

Des del món clàssic, un dels àmbits que ha dotat d’identitat les comunitats al llarg del temps ha estat l’educació. Més enllà dels llaços socials o de la ubicació geogràfica, haver compartit una mateixa educació orientada a un tipus ideal d’humanitat ha estat i és una de les constants de l’evolució de les diferents cultures fins a l’actualitat.

Malgrat això, sovint, els aprenentatges han ocupat espais informals, itinerants, ocasionals i en molts casos insalubres.

Històricament càtedres, palestres, aules, gimnasiums, etc., s’han desenvolupat tant a l’espai públic: en carrers, portalades i porxos com en espais privats: els propis habitatges de mestres o estudiants. Tan sols en alguns casos es realitzen construccions específiques per a l’ús educatiu i no són majoritàries.

Més endavant, a occident i ja a l’Edat Mitjana amb la consolidació de les institucions universitàries apareixen els primers edificis de tipus educatiu, primer seguint models vinculats als espais de culte, per incorporar posteriorment espais cada cop més especialitzats. A partir dels segles XVIII i XIX ja trobem espais dedicats també a l’àmbit infantil o escolar, on els arquitectes projecten segons l’estil de cada època.

Trobem exemples que van des de l’arquitectura gòtica dels campus universitaris medievals com els de Londres, Bolonia, Salamanca o Valladolid passant per l’arquitectura eclèctica i modernista com la de les Teresianes de Gaudí, fins al noucentisme de Goday a Catalunya i el moviment modern a tot Europa i Amèrica, on arquitectes com J.LL Sert, Neutra o Gropius amb l’edifici de la Bauhaus de Dessau, entre d’altres, projecten escoles i universitats tot dialogant amb mètodes docents, normatives, polítiques institucionals i el context social.

Però a més a més de la diversitat d’estils i de programes pedagògics, els espais d’aprenentatge han incorporat també històricament, diferents nivells d’aproximació pel que fa a l’escala; una primera aproximació urbana en la que s’insereixen en el teixit urbà (com en el cas dels campus i les viles universitàries, però també dels espais de joc vinculats a les escoles) una segona en la que l’envolupant configura el paisatge a nivell simbòlic (per exemple les torres del rellotge medievals o els esgrafiats noucentistes) i finalment l’espai interior, on les interaccions entre aules i les comunicacions per una banda i els materials, acabats i mobiliari per l’altra, donen suport a diferents metodologies pedagògiques.

Colégio da Trinidade de la Universitat de Coimbra. 1555 Restauració. 2017 Manuel i Francisco Aires Mateus Font: Universitat de Coimbra

Colégio da Trinidade de la Universitat de Coimbra. 1555 Restauració. 2017 Manuel i Francisco Aires Mateus Font: Universitat de Coimbra

04/23

2. Interès de la temàtica Bauhaus. 1925.

Arquitecte. Walter Gropius.

Restauració. 2017 Monika Markgraf Font: Web Bauhaus

El Patrimoni Educatiu arquitectònic es caracteritza, doncs, per sumar/conjugar/contenir valors documentals estilístics, materials i tipològics amb els de l’ús pedagògic que s’hi ha desenvolupat i que precisament ha suposat, en molts casos, transformacions espacials importants al llarg del temps.

Aquest ús intensiu (i intencionat) planteja per tant, conflictes entre els valors de l’edifici com a document arquitectònic i pedagògic històric (que es troben en distribucions, materials, revestiments, mobiliari, etc.) i l’adequació de l’espai per tal d’assolir el confort i la configuració necessaris per la pràctica docent.

Bauhaus. 1925.

Arquitecte. Walter Gropius.

Restauració. 2017 Monika Markgraf Font: Web Bauhaus

05/23

Per altra banda, recentment han sorgit tant a nivell internacional com a nivell local, iniciatives com la xarxa d’escoles històriques de Barcelona, en les quals centres docents, han incorporat aquesta posta en valor dels seus espais històrics en els processos d’aprenentatge, en col·laboració amb administracions i museus o institucions culturals. Es planteja a partir d’aquí, una oportunitat d’afrontar la restauració d’aquests espais per incorporar la seva vessant de document a l’espai d’aula actual.

Finalment, i més enllà dels edificis projectats com a escoles o universitats, els espais educatius han continuat ocupant edificis existents, alguns d’ells també amb valors patrimonials, essent una pràctica que en l’actualitat compleix, a més a més, criteris de sostenibilitat. Aquestes intervencions, molt condicionades també per les necessitats de confort, plantegen també reflexions sobre quins valors han de prevaldre.

Glasgow School of Arts.

Arquitecte. Mackintosh.

1897.

Restauració. 2018 Page/Park Architects

Font: Web escola

Glasgow School of Arts.

Arquitecte. Mackintosh.

1897.

Restauració. 2018 Page/Park Architects

Font: Web escola

06/23

3. Objectius Taliesin West Arquitecte.

Frank Lloyd Wright. 1937 Pla de Restauració.

Fundació Talisein. Harboe Architects.

Font: Web Taliesin

Taliesin West Arquitecte.

Frank Lloyd Wright. 1937 Pla de Restauració.

Fundació Talisein. Harboe Architects.

Font: Web Taliesin

07/23

L’objectiu de les jornades és generar, a partir d’aquests reptes i oportunitats, un debat i reflexió sobre la necessària posta en valor del Patrimoni Arquitectònic Educatiu, per evitar que les transformacions que s’hi duen a terme o inclús els processos de ruïna i abandonament, impliquin la pèrdua dels valors documentals, però també per veure mètodes, processos i projectes d’intervenció que han aconseguit incorporar aquests valors a projectes educatius actuals.

Els objectius que es proposen són: -Conèixer i aprofundir sobre els valors que tenen els edificis educatius històrics.

-Analitzar i debatre sobre els límits que plantegen les normatives d’ús (sobretot aquelles vinculades al confort) en relació als valors documentals.

COLLEGE KARL MARX À VILLEJUIF. Arquitecte.

ANDRÉ LURÇAT. 1933 Restauració. 2013 Christiane SCHMUCKLEMOLLARD Font: Web SCHMUCKLEMOLLARD

-Debatre, incorporant pedagogs i arquitectes, a partir de projectes de restauració i intervenció en edificis escolars i universitats, com han influït les pràctiques pedagògiques en les transformacions que s’hi han dut a terme.

-Identificar quins són els reptes del futur de les restauracions i intervencions en els espais d’aprenentatge en els edificis històrics.

COLLEGE KARL MARX À VILLEJUIF. Arquitecte.

ANDRÉ LURÇAT. 1933 Restauració. 2013 Christiane SCHMUCKLEMOLLARD Font: Web SCHMUCKLEMOLLARD

08/23

4. Estructura Palacio del Archiginnasio de Bolonia. Arquitecte.

Antonio Terribilia, 1563.

Font: Web Palau

El curset s’estructura amb una primera part d’introducció, contextualització i definició històrica del tipus, en la que a més a més aprofitarem per visitar alguns casos d’intervencions i restauracions locals.

En aquesta primera part s’aprofundirà en les particularitats del tipus d’edifici educatiu i la seva evolució en el temps en funció de les diferents escales (entorn urbà, edifici, aula/ mobiliari/revestiments/acabats, etc.) i de les implicacions pedagògiques, normatives i socials. Les ponències d’aquesta part es centraran en analitzar casos en els que s’observi aquesta evolució tipològica.

Palacio del Archiginnasio de Bolonia. Arquitecte.

Antonio Terribilia, 1563.

Font: Web Palau

En la segona part, el curset seguirà una estructura cronològica que s’iniciarà amb els primers espais projectats de coneixement. S’exposaran casos de restauració i intervenció d’espais d’aprenentatge històrics des del món antic fins al segle XX. En aquesta part veurem ponències de restauracions i intervencions en edificis educatius històrics, on l’evolució de l’ús docent ha alterat o mantingut els tipus històrics en alguna de les diferents escales, en front d’altres casos en els que l’alt valor de l’espai ha fet que es museïtzin.

Seguint sempre aquesta estructura cronològica, en aquesta part veurem quins són els aspectes pràctics que afecten als projectes de restauració en aquest tipus d’espai segons quina sigui l’escala en la que s’intervé.

09/23

i Possibles Casos d’Estudi En funció d’aquesta escala doncs, hi haurà ponències de projectes d’intervenció urbana, on el repte ha estat dissenyar noves connexions entre campus universitaris o escoles amb el teixit urbà; casos que afecten al tipus edificatori, en projectes d’intervenció arquitectònica on les normatives actuals de l’àmbit educatiu i les necessitats de confort han provocat canvis espacials i ampliacions en distribucions històriques d’alt valor documental i finalment casos de projectes de restauració dels espais interiors (esgrafiats, pintures, enteixinats i mobiliari) fets amb tècniques històriques que en el seu moment havien tingut molta rellevància per a l’espai educatiu original, fruit sovint de les relacions entre arquitectes i pedagogs.

Per finalitzar i encarar els reptes de futur tindrà lloc una tercera part en la que veurem com projectes pedagògics actuals aprofiten edificis patrimonials en els que els espais històrics esdevenen una oportunitat, bé per la seva inserció a la trama urbana o com a possible estímul pedagògic. Aquesta última part té com a objectiu principal acabar amb una taula rodona d’experts transdisciplinar (arquitectes restauradors, administracions, pedagogs, etc.) en la que s’analitzi quin és el potencial de futur d’aquest tipus arquitectònic (continuïtat versus museïtzació) i quines són les necessitats tècniques i metodològiques per tal d’afrontar els projectes de restauració.

Pabellón McPherson Arquitecte. Joaquín Kramer. 1908 Projecte de Rehabilitació i Ampliació de la seu de la Institución Libre de Enseñanza. 2014.

AMID[cero9]-Cristina Díaz Moreno & Efrén García Grinda arquitectes.

Font: Web ILE

Pabellón MacPherson.

Arquitecte. Joaquín Kramer. 1908 Projecte de Rehabilitació i Ampliació de la seu de la Institución Libre de Enseñanza. 2014.

AMID[cero9]-Cristina Díaz Moreno & Efrén García Grinda arquitectes.

Font: Web ILE

10/23

Estructura Espais interiors al Grup Escolar Pere Vila a Barcelona. Arquitecte. J, Goday. 1931

PRIMERA PART. contextualització i definició històrica del tipus

Restauració/ Arquitecte Marc Cuixart

DIJOUS MATÍ / CONTEXT LOCAL

Font: llibre “Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona. De la Mancomunitat a la República.

Visita a alguns dels següents centres educatius de la ciutat recentment restaurats: _Escola Ramón Llull _Institut Verdaguer _Escola Lluís Vives _Escola Collaso i Gil DIJOUS TARDA/ DEFINICIÓ HISTÒRICA DEL TIPUS Conferències introductòries.

Possibles ponències: _Evolució del tipus arquitectònic educatiu i les seves característiques. Marc històric i normatiu. _Relació històrica entre pedagogia i espais d’aprenentatge. _El projecte de reconstrucció de l’Escola del Mar a Barcelona.

Arquitecte Marc Cuixart.

11/23

Projectes, Intervencions, Ponents SEGONA PART evolució cronològica DIVENDRES MATÍ/ELS PRIMERS EDIFICIS DE TIPUS EDUCATIU.

DIVENDRES TARDA/L’EVOLUCIÓ DEL TIPUS CAP A L’ESPECIALITZACIÓ.

Del mon antic fins al segle XV.

Inici de la Institució i renaixement de la Universitat moderna.

Del segle XVI al XX.

Projectes d’intervenció urbana en campus universitaris medievals. Projectes d’adequació a l’ús educatiu actual en espais de tipus històrics com els paranimfs i les càtedres.

Projectes d’intervenció en edificis universitaris cada cop més especialitzats, com tallers, laboratoris, etc.

Possibles casos de projectes de restauració o intervenció a:

Adequació a l’ús actual dels edificis de la universitat d’Alcalà o per contra, la transformació de l’ús educatiu en la Bauhaus de Dessau i el seu procés de restauració material

_The King’s School. Canterbury

Possibles casos de projectes de restauració/intervenció a:

_Universidad de Mustansiryia. Bagdad _Biblioteca de la Universitat de Fez

_Universitat d’Alcalà

_Instituto San Isidro. Madrid

_Universitat de Cervera

_Escuelas Mayores de Salamanca

_Escola Humboldt. Berlín

_Palau del Archiginnasio de Bolonia

_BK-City, Escola d’Arquitectura. Delft

_Universitat de Barcelona

_Bauhaus de Dessau. Arquitecta Monika Markgraf SOPAR 12/23

Estructura del Curset Pavelló per a escoles.

Arenys de Mar. Arquitecte.

Josep Lluís Sert, 1937.

Restauració. 2003. Escola Taller Sert.

Font: Web Ajuntament d’Arenys de Mar.

Escola Malagrida. Olot.

Arquitecte. J, Goday. 1928.

Restauració. 1982.

Arquitecte Arcadi Pla. Font: Web Ardadi Pla

SEGONA PART evolució cronològica DISSABTE MATÍ/ LA INFLUENCIA DE LA INNOVACIÓ PEDAGÒGICA. EL TIPUS ESCOLAR O INFANTIL Segles XIX i XX, l’especialització del tipus escolar o infantil.

Noucentisme i moviment modern.

Projectes d’intervenció o ampliació en edificis educatius escolars històrics que ja van ser projectats a partir de pedagogies històriques innovadores (Montessori, Pestalozzi, etc.) i que han d’adequar-se a la normativa actual. (Restauracions dels grups escolars de Goday on s’han preservat els tipus i distribucions històriques a escala edifici i inclús en les revestiments), Restauració i adequació de l’escola de J.LL Sert a Arenys de Mar on s’ha recuperat parcialment la configuració original, o casos com el Conservatori de Música de Girona, original de Rafael Masó que ha hagut d’adequar-se a les necessitats normatives actuals en un ús docent molt especialitzat. _Grups escolars noucentistes de J. Goday. Arquitecte Marc Cuixart. _Escola d’Arenys de Mar de Josep Ll. Sert. _Escola de música de Girona de Rafel Massó. _Pabellón Mac Pherson de Madrid.

13/23

TERCERA PART DISSABTE TARDA/ NOUS REPTES

Colegio Maravillas.

Arquitecte. Alejandro de la Sota. 1962.

Font: Fundació Alejandro de la Sota.

Reptes de futur. L’edifici històric com a oportunitat pedagògica Projectes d’Universitats o Escoles que han escollit edificis històrics per adequar nous programes pedagògics, entenent aquests espais com una oportunitat per als seus programes.

_Escola d’Arquitectura de Granada a l’antic hospital militar. _Colegio da Trindade en una esglèsia del segle XVI. Coimbra _Escola de música al Palau Oriol, Tortosa _Casa de la convalescència de Vic

Escuela de Arquitectura de Granada. Antic Hospital Militar del segle XVI Restauració. 2015. Víctor López Cotelo Font: Web Arquitectura y Empresa.

14/23

Casa de la Convalescència de Vic. Rectorat de la Universitat de Vic. Segle XVIII Restauració. 2012. Vives Bassa Ayala, SCP Font: Web Casa Convalescència.

Casa Encesa. Escola de Música de Girona.

Arquitecte Rafael Masó 1914 Restauració. 1995. amm arquitectes Font: Web ammarquitectes

Escoles a Sant Gregori (Girona). Arquitecte Rafael Masó. 1909 Restauració. 1980 Font: Fundació Rafael Masó

15/23

Estructura 1. CONTEXTUALITZACIÓ I DEFINICIÓ HISTÒRICA DEL TIPUS

2. PROJECTES I INTERVENCIONS A PARTIR DE L’EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DEL TIPUS

3. NOUS REPTES

VISITA

dijous matí

dijous tarda

divendres matí

divendres tarda

dissabte matí

dissabte tarda

diumenge matí

Context Local

Definició històrica del tipus Marc teòric/normatiu/ pedagògic

Els primers edificis de tipus educatiu Del món antic al s. XV

L’evolució del tipus cap a l’especialització Del s.XVI al s. XX

La influència de la innovació pedagògica.

El tipus escolar o infantil s.XIX i XX

L’edifici històric com a oportunitat d’aprenentatge

Visita a Vic i el seu entorn.

Intervencions al Campus de la UVIC, escola de J. Goday a Olot, etc.

Possibles visites

Possibles conferències introductòries

Possibles casos de projectes de restauració o intervenció

Possibles casos de projectes de restauració o intervenció

Possibles casos de projectes de restauració o intervenció

Possibles casos de projectes de restauració o intervenció

Escola Ramón Llull/ Institut Verdaguer/ Escola Lluís Vives/ Escola Collaso i Gil

Projecte de reconstrucció de l’escola del Mar de Goday a la Barceloneta.

Arquitecte Marc Cuixart.

The King’s School. Canterbury/ Universidad de Mustansiryia. Bagdad/ Biblioteca de la Universitat de Fez/ Escuelas Mayores de Salamanca

Universitat d’Alcalà/ Universitat de Cervera/Escola Humboldt. Berlín/BK-City, Escola d’Arquitectura.

Delft

Grups escolars noucentistes de J. Goday/ Escola d’Arenys de Mar de Josep Ll. Sert/ Escola de música de Girona de Rafel Massó/ Pabellón Mac Pherson de Madrid.

Escola d’Arquitectura de Granada a l’antic hospital militar/ Colegio da Trindade en una esglèsia del segle XVI. Coimbra/ Escola de música al Palau Oriol, Tortosa/ Casa de la convalescència de Vic

Visita a alguns centres educatius històrics de la ciutat

Projecte de restauració de la Bauhaus de Dessau.

Arquitecta Monika Markgraf

16/23

5. Activ. Complementaries Habitació de la Bauhaus de Dessau on es podria dormir en el viatge Font: web Bauhaus.

Sopar Es proposa en un edifici educatiu històric emblemàtic com el conservatori municipal de música de Barcelona obra de l’arquitecte Antoni Falguera, restaurat recentment per adequar-se a lús docent especialitzat que el caracteritza.

Viatge

100 Anys de la Bauhaus.

Dessau. Berlin.

Es preveu realitzar el viatge a Berlin i Dessau, on visitarem els edificis restaurats de la Bauhaus en l’any del seu centenari, així com centres educatius històrics com la Universitat de Humboldt o la Freie Universitat de Berlin.

Font: web Bauhaus.

Visites prèvies Durant tot l’any es realitzaran visites a edificis educatius històrics de totes les delegacions de l’AADIPA, com el complex educatiu de la Laboral de Tarragona, l’escola d’art a l’antic convent d’Alcover, la Universitat de Cervera, les escoles de Rafael Masó a Girona, o els espais de la Universitat de Vic a la Casa de la Convalescència o la Torre dels Frares, entre d’altres.

17/23

Publicació En finalitzar el curset, s’elaborarà una publicació (en paper o digital) amb totes les ponències presentades durant les jornades.

Universitat Humboldt.

Antic Palau del Princep Heinrich Berlin, 1810.

Font: Web Universitat.

Exposició (workshop estiu per muntar expo al coac) Es proposa realitzar una exposició activa durant els dies del curset sobre l’evolució dels espais d’aprenentatge històrics.

El material es desenvoluparà durant un workshop que es durà a terme l’estiu del 2019, on participaran estudiants d’arquitectura, de disseny i de pedagogia.

Conservatoris de música de Barcelona. Arquitecte Antoni de Falguera 1928 Restauració. 2016. Marc Cuixart Font: Web Conservatori Municipal de Música de Barcelona

18/23

6. Equip Glasgow School of Arts.

Arquitecte. Mackintosh.

1897.

Restauració. 2018 Page/Park Architects

Directores Mariona Genís Vinyals (doctora arquitecta,) Judit Taberna Torres (arquitecta)

Font: Web escola

Col·laboradores Victoria Bassa Garrido Laia Caparó Ferrant (arquitectes)

Bauhaus. The Triadic Ballet.

Artista: Oskar Schlemmer Fotografia: Ernst Schneider, 1927 Font: Web Bauhaus

19/23

Estudiant Doris Österle (estudiant de disseny)

Possibles Patrocinadors Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona

Escola del Mar. Barcelona. Arquitecte. J. Goday. 1922.

Destruïda el 1938.

Font: Ajuntament de Barcelona

Diputació de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Possible finançament per part de fundacions educatives

Difussió

Pàgines web temàtiques, xarxes socials, premsa especialitzada, mitjans de comunicació generalistes, etc.

Classe a la Bauhaus.

Dessau: Ludwig Mies van der Rohe amb estudiants.

Fotografia:Pius Pahl, 1930/1931 Font: Web escola Bauhaus

20/23

CV Mariona Genís Portfoli https://issuu.com/mariona_genis/docs/1805_portfoli_v2-issu

CV Acadèmic https://issuu.com/mariona_genis/docs/1805_genis_mariona_ cvaqu_catal__ea789d771fdc31

Doctora Arquitecta per la UPC amb la tesi doctoral “La Formació dels Arquitectes Restauradors. Elaboració d’un model didàctic.” / Postgrau en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni arquitectònic: De l’anàlisi constructiu estructural a les tecnologies d’intervenció per la UPC / 60 ECTS del màster universitari en Tecnologia de l’Arquitectura (MUTA) de la UPC. Professional.

Comparteix estudi d’arquitectura, Arquitectura Genís Planelles, amb Jordi Planelles Salvans des del 2001. La seva activitat professional inclou projectes d’arquitectura i de restauració publicats en diversos mitjans, i intervencions de rehabilitació i restauració en diversos béns culturals d’interès nacional i local. Es membre de l’Aadipa i del consell directiu de l’Acadèmia del Partal. www.agparquitectes.com Docència. És professora agregada del Grau en Disseny i coordinadora de l’àrea d’innovació pedagògica de Bau, Centre Universitari de Disseny (UVIC-UCC). És Professora i coordinadora del Màster en Restauració i Rehabilitació del Patrimoni arquitectònic: De l’anàlisi constructiu estructural a les tecnologies d’intervenció de la Fundació UPC.

21/23

Investigació La seva recerca està vinculada a la innovació docent per una banda als àmbits de l’arquitectura, la restauració arquitectònica i el disseny i per l’altra als mètodes de restauració arquitectònica. Coordina la línia de Pedagogia i Disseny del grup de recerca GREDITS (Grup de recerca en Disseny i Transformació Social) de Bau Centre Universitari de Disseny (UVIC-UCC) i és col·laboradora És col·laboradora en el Grup Emergent de l’UPC GILDA (Grup per la Innovació i la Logística Docent a l’Arquitectura).

A GILDA, en el que és membre del comitè científic de les Jornades d’Innovació Docent a l’Arquitectura (JIDA), de les que ja s’han realitzat cinc edicions. Ha participat en seminaris i congressos internacionals i en projectes de recerca finançats en l’àmbit nacional. Ha estat convidada a donar conferències d’innovació docent i restauració arquitectònica a la UPC, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a la UNACH i a la UDG (Mèxic), entre d’altres.

CV Judit Taberna Torres Portfoli https://issuu.com/judit_taberna/docs/portf_square Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), postgrau en Arquitectura i Sostenibilitat per l’Escola Sert COAC i postgrau en Fotografia i Disseny per ELISAVA (UPF), actualment acabant la seva tesis doctoral al departament de Representació Arquitectònica a l’ETSAB, UPC. Membre de l’Aadipa.

Professional.

Arquitecta especialista en projectes de reforma de interiors i de rehabilitació d’edificis. Ha intervingut en més de 100 projectes durant la seva carrera professional. Segon premi al concurs Europan 9.0, amb el projecte “Huertos” a Soria.

Docència.

Professora associada del Departament de Representació Gràfica (RA) a l’ETS d’Arquitectura de Barcelona (ETSABUPC) des de l’any 2008, de les assignatures de Dibuix-I, Representació Arquitectònica I i tutora de Treballs Finals de Grau. Professora aquest curs 2018-19 a temps parcial de l’Escola la Llotja de Barcelona de diferents Cicles Formatius.

Ha estat professora de la ESDAP Deià en el grau de Disseny d’Interiors i a l’Escola del Treball de Barcelona en el Cicle Formatiu d’Edificació i Obra Civil.

Ha impartit tallers en diferents escoles d’arquitectura: BAU International Bahçesehir University a Istanbul (Turquia), Hochschule für Technik a Stuttgart (Alemania),

Kauno Technologijos Universitetas a Kaunas (Lituània) y Univerza v Ljubljani Fakulteta za arhitekturo a Lubliana (Eslovènia). També participa com a docent del taller del programa d’estiu de la ETSAB “Step by Step” des del 2004.

Investigació.

Treballa en dues línies d’investigació: una relacionada amb la fotografia, l’arquitectura i l’expressió gràfica, i una altra d’innovació docent i espais d’aprenentatge, dins del Grup Emergent de l’UPC GILDA (Grup per la Innovació i la Logística Docent a l’Arquitectura). A GILDA, és organitzadora de les Jornades d’Innovació Docent a l’Arquitectura (JIDA), de les que ja s’han realitzat cinc edicions. Membre del grup de recerca del COAC, districte de les Corts, de les Mesures al Món Medieval. Forma part també del projecte d’investigació: Integrar i promoure les problemàtiques globals a les ensenyances científico-tècniques del que forma part l’UPC, el grup de recerca Engineering Sciences and Global Development i l’Ajuntament de Barcelona.

Comissariat.

(2018) Exposició “les Mesures de lo Medieval” a l’espai expositiu de l’Ajuntament del districte de les Corts a la plaça Comes juntament amb Kim LLoveras, Victoria Bassa i Nuria Ayala. (2015) Exposició de “l’experiència de la gran profunditat” al Hall de la Etsab, Comissariat de l’exposició i realització de les fotografies que s’exposaven de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

22/23

8. Bibliografía Balsera, P.D. y Garmendia, L.M.N., 2016. Espacios y patrimonio histórico-educativo.

Donovan, J.J., 1921. School architecture : principles and practices. New York: The Macmillan company.

Bonet Correa, A., 2014. La arquitectura y el urbanismo de la Universidad. CIAN-Revista de Historia de las Universidades, 17(1), p.23–30.

Hertzberger, H., 2008. Space and learning : lessons in architecture 3. Rotterdam: 010 Publishers.

Calvo-sotelo, P.C., 2011. La evolución histórica del espacio físico de la universidad. Madrid: Dykinson

Jiménez-Landi, A., 1996. La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente. Ministerio de Educación y Cultura.

Campos Calvo-Sotelo, P. i Cuenca Márquez, F., 2016.

Memoria e innovación en los espacios físicos de enseñanza/aprendizaje de la educación superior. La transformación del límite como respuesta de la Arquitectura a la innovación docente. Historia y Memoria de la Educación, 0(3), p.279.

Morrison, G.B., 1900. School architecture and hygiene.

New York: Department of Education.

Cubeles i Bonet, A., Cuixart Goday, M., Capsada, J., Ribalta, M., Ainaud de Lasarte, J.M., Bohigas, O., Darder, P., Mayos Solsona, G., Barral i Altet, X. i Pascual, E., 2008. Josep Goday Casals : arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut d’Educació.

Toran, R. i Cañellas, C., 1973. Evolución del edificio escolar público en Barcelona, 1900-1936. Universitat de Barcelona.

Díaz Lavado, J.M., 2001. La educación en la antigua Grecia. en: III Jornadas de Humanidades Clásicas Almendralejo. Almendralejo: Junta de Extremadura.

23/23

Rodríguez-San Pedro Bezares, L.E., 2002. Historia de la Universidad de Salamanca. Estructuras y Flujos. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

Viñao Frago, A., 1993. Del espacio escolar y la escuela como lugar: propuestas y cuestiones. Historia de la Educación, XII, pp.17–74.

Gràcies!

Convocatòria a la direcció del XLIIé Curset Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic 2019 Directores Mariona Genís Vinyals i Judit Taberna Torres