Dossier 2 les mescles

CFA L LORET

DE

MA R

GES 1

FÍSICA I QUÍMICA

Nom i cognoms:............................................

C URS 2013-2014

FÍSICA I QUÍMICA

LES MESCLES Als mercats hi ha productes que s'ofereixen tal com s'han recollit a la natura, com l'aigua d'una deu o la fruita fresca. Però també n'hi ha que s'han elaborat barrejant diversos ingredients, com els refrescos, la melmelada o la pizza. De manera semblant, bona part de la matèria de l'Univers és formada per una barreja de diverses substàncies.

CONTINGUTS que treballaràs 1. Substàncies pures i mescles.

2. Mescles homogènies o solucions.

3. La concentració de les solucions.

4. La solubilitat.

5. L’aigua, substància pura i mescla.

6. Mescles heterogènies.

7. Separador dels components en les mescles heterogènies.

8. Separador dels components en les mescles homogènies.

RECORDA:

• Les mescles són formades per diverses substàncies que es poden separar.

Hi ha mescles els components de les quals s’observen a ull nu, i n’hi ha altres que no.

CFA Lloret de Mar

GES 1

MBA

Curs 13-14

2

FÍSICA I QUÍMICA

1. Substàncies pures i mescles A més de classificar la matèria segons el seu estat físic, també es pot classificar segons el nombre de substàncies que la componen:

- Substàncies pures. Són formades per una sola classe de substància. Les substàncies pures tenen les mateixes propietats en tota la seva massa, ja que les partícules que les formen són totes iguals. Les diverses substàncies pures, però, són formades per partícules diferents, cosa que explica l’existència de propietats característiques (color, olor, sabor, temperatura de canvi d’estat...). Són substàncies pures, per exemple, l’oxigen, el clor i el plom.

- Mescles. Són formades per la barreja de dos o més components. L’aire que respirem és una mescla de diversos gasos, mentre que la llet és una mescla d’aigua, greixos i altres components.

Quan les substàncies pures es barregen, conserven les seves propietats característiques, però confereixen al conjunt de la mescla unes propietats diferents. Les propietats d’una mescla depenen de la proporció en què es troben cadascuna de les substàncies que la componen.

Segons l’aspecte, les mescles es classifiquen en dos tipus:

-

Mescles homogènies. Els seus components no s’observen a simple vista ni amb l’ajut d’un microscopi òptic, de manera que tenen un aspecte uniforme.

Les mescles homogènies tenen la mateixa composició i les mateixes propietats en tots els punts de la seva massa. La sang i la xocolata, per exemple, són mescles homogènies.

-

Mescles heterogènies. Els seus components es poden observar a simple vista o amb l’ajut d’un microscopi òptic, de manera que presenten diferències entre les seves parts. El granit i el suro, per exemple, són mescles heterogènies.

CFA Lloret de Mar

GES 1

MBA

Curs 13-14

3

FÍSICA I QUÍMICA

1.ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1. Separa en substàncies pures i mescles les substàncies següents: sal, sucre, mató, hidrogen, diamant, talc, terra, fusta. a) Només una d’aquestes mescles és heterogènia. Quina? Sabries dir el nom de les substàncies pures o components que la formen?

a) Aire b) Granit c) Vi d) Sang e) Colònia 3. Digues el nom d’ almenys dos components de cada una de les mescles homogènies de l’activitat anterior.

4. L’ hipoclorit de sodi és una substància pura que es barreja amb aigua per fabricar lleixiu. Respon les preguntes:

a) De quants components és format l’ hipoclorit de sodi? I el lleixiu? b) El lleixiu és una mescla homogènia, una mescla heterogènia o una substància pura?

c) L’ hipoclorit de sodi i el lleixiu tenen les mateixes propietats? Per què?

CFA Lloret de Mar

GES 1

MBA

Curs 13-14

4

FÍSICA I QUÍMICA

2. Mescles homogènies o solucions Hi ha mescles que semblen homogènies, però que si es deixen reposar un quant temps perden l’aspecte uniforme, ja que els seus components se separen. Aquestes mescles són, en realitat, heterogènies.

Altres mescles homogènies, en canvi, continuen tenint un aspecte uniforme al cap del temps; aleshores diem que són estables. Les mescles homogènies i estables s’anomenen solucions. El component majoritari d’una solució s’anomena dissolvent, i la resta, solut. Per exemple, en una solució d’aigua i sal, l’aigua és el dissolvent i la sal és el solut.

Les solucions més comunes ¡ importants són les liquides en què el component majoritari és l’aigua, raó per la qual reben el nom de solucions aquoses.

Tanmateix, les solucions es poden trobar en tots els estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós. Per exemple: 

L’aire és una solució gasosa formada per nitrogen, oxigen i petites quantitats d’altres gasos.



L’aigua de mar és una solució líquida formada per aigua pura, clorur de sodi (sal de cuina) i altres sals.



L’acer és una solució sòlida de ferro carboni.

La composició de les solucions Segons la proporció de solut que contenen, les solucions poden ser: 

Diluïdes. Contenen una quantitat molt petita de solut respecte de la de dissolvent. L’aigua d’un riu és una solució diluïda, ja que conté una proporció petita de sal.



Concentrades. Contenen una quantitat molt gran de solut respecte de la de dissolvent. L’aigua del mar Mediterrani és una solució concentrada, ja que conté una proporció elevada de sal (per això té un gust salat).

5

FÍSICA I QUÍMICA

2 .ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 5. Escriu tres exemples de solucions que formin part de la teva alimentació. Indica quins són els dissolvents i quins són els soluts.

6. Classifica les solucions següents en solides, liquides o gasoses.

a) b) c) d)

Cafè amb llet Vi Diòxid de carboni i oxigen Bronze

7. L’aire és format per un 78 % de nitrogen, un 21 % d’oxigen, un 0,93 % d’argó, un 0,033 % de diòxid de carboni i petites quantitats d’altres gasos (hidrogen, heli, ozó...). Respon les preguntes següents:

b) L’aire és una substància pura o una mescla? c) Quin és el dissolvent i quin el solut? d) Quina quantitat d’oxigen hi ha en l’aire d’una habitació de 3 m de allargada per 2 m d’amplada i 3 m d’alçada?

6

FÍSICA I QUÍMICA

3. La concentració de les solucions Les expressions solució diluïda i solució concentrada ens donen una ¡dea aproximada de la proporció de solut respecte de la de dissolvent, però per conèixer amb exactitud la composició d’una solució cal saber-ne la concentració, ja que indica la quantitat de solut dissolt en una quantitat determinada de solució.

Tant per cent en massa (% en massa) Indica la massa de solut que hi ha en cada 100 unitats de massa de la solució.

Per exemple, si la concentració d’una solució, en tant per cent en massa, és del 9 %, significa que per cada 100 g de solució hi ha 9 g de solut.

Exercici resolt 1. Quina és la concentració, expressada en tant per cent en massa, d’una solució formada per 7 g de sucre dissolts en 93 g d’aigua?

La massa de la solució és: Massa de la solució = 93 g d’aigua + 7 g de sal = 100 g Obtenim els grams de solut dissolts en 1 g de solució:

La solució conté 0,07 g de solut (sal) en un gram de solució. Multipliquem per 100 per obtenir el tant per cent de solut en la solució:

La concentració de la solució és del 7 %.

El tant per cent en volum (% en volum) Indica el volum de solut que hi ha en cada 100 unitats de volum de la solució.

Per exemple, si la concentració d’una solució, en tant per cent en volum, és del 9 %, significa que per cada 100 mL de solució hi ha 9 mL de solut.

8

FÍSICA I QUÍMICA

Exercici resolt 2. Quina és la concentració, expressada en tant per cent en volum, d’una solució formada per 30 mL d’alcohol i 120 mL d’aigua?

La solució conté 0,20 mL d’alcohol en 1 mL de solució.

La concentració de la solució és del 20 %.

Concentració en massa Indica la massa de solut respecte al volum total de la solució.

Generalment, la massa s’expressa en grams i el volum, en litres.

Exercici resolt

3. Calcula la concentració d’una solució de sal i aigua si s’han dissolt 20 g de sal en 500 mL de solució. Expressa el resultai en g/L.

Expressem el volum en litres i calculem la concentració: 500 mL = 0,5 L

La concentració de la solució és de 40 g/L.

4.

Calcula la quantitat de cafè en pols que es necessita per preparar 200 mL de cafè amb llet (aprox. = 1 tassa) a una concentració de 15 g/L. Per preparar 1 L d’aquesta solució necessitem 15 g de cafè. Com que les quantitats són proporcionals, podem escriure aquesta proporció:

9

FÍSICA I QUÍMICA

la massa de cafè que necessitarem per preparar 0,2 L (200 mL) de cafè amb llet.

Aïllem la incògnita: Es necessiten 3 g de cafè.

3.ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 8. Calcula la concentració en percentatge en massa d’una solució de llet amb cacau que conté 5 g de cacau i 195 g de llet.

9. Calcula la quantitat de sal que es necessita per preparar 0,2 litres de sèrum fisiològic. Concentració de la sal en el sèrum = 9 g/L.

10. El lleixiu és una solució aquosa d’hipoclorit de sodi al 5 %. Calcula la quantitat d’hipoclorit de sodi que hi ha en una ampolla de lleixiu de 400 mL.

11. Una solució de sal amb aigua té una concentració de 5 g/L. Quina quantitat de sal hi ha en 15 L de solució?

12. Una solució de sucre amb aigua té una concentració de 50 g/L. Expressa el valor de la concentració en tant per cent en massa (la massa d’un litre d’aigua amb sucre és aproximadament d’1 kg).

10

FÍSICA I QUÍMICA

4. La solubilitat Si anem posant sal en un vas d'aigua i remenem al mateix temps, arribarà un moment en que la sal no es dissoldrà i s'anirà dipositant al fons del vas. Quan una solució no admet més solut diem que està saturada.

La solubilitat és la capacitat que té una substància de dissoldre's en una altra. a) Si la substància A es dissol en B, diem que A és soluble en B. Per exemple, la sal es dissol en l'aigua: la sal és soluble en aigua. b) Si la substància A no es dissol en B, diem que A és insoluble en B. Per exemple, l'oli no es dissol en l'aigua: l'oli és insoluble en aigua.

La solubilitat, a banda de la naturalesa del solut i del dissolvent, també depèn de la temperatura: a) La solubilitat dels sòlids en líquids augmenta amb la temperatura. b) La solubilitat dels gasos en líquids disminueix amb la temperatura.

Per exemple, la taula següent mostra la solubilitat de diverses substàncies en aigua segons la temperatura d'aquesta.

Temperatura (°C)

Nitrat de potassi Nitrat de sodi Sulfat de coure

SOLUBILITAT (GRAMS DE SOLUT EIN 100 GRAMS D'AIGUA) 0 10 20 30 40 50 60 70 5 18 30 42 63 85 110 140 70 78 85 91 101 111 122 140 14 17 21 25 29 33 40 47

La solubilitat d'una substància es defineix com la massa de solut màxima que es pot dissoldre en 100 g de dissolvent a una temperatura determinada.

Per exemple, la solubilitat del nitrat de sodi a 30 °C és de 91 g de solut en 100 g d'aigua.

11

FÍSICA I QUÍMICA

4. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 13. Tria la paraula adequada en cada cas: a) Les solucions són mescles heterogènies/homogènies. b) El component que es troba en més quantitat en una solució rep el nom de dissolvent/solut. c) En les solucions aquoses el dissolvent és l'aigua/un líquid. d) Les substàncies que es dissolen bé són solubles/insolubles.

14. Imagina que vols preparar una solució saturada de sulfat de coure i aigua. Com pots saber que la solució és saturada?

15. Explica per què...

a) els pintors tan servir aiguarràs en lloc d'aigua per netejar els pinzells. b) els peixos d'aigües fredes disposen de més oxigen que els d'aigües càlides.

16. Observa la taula de solubilitats d'aquesta pàgina i contesta:

a) Quants grams de nitrat de potassi es dissoldran, com a màxim, en 100 g d'aigua a 20 °C?

b) Quina substància és més soluble en aigua a 20 °C?

12

FÍSICA I QUÍMICA

5. L’aigua, substància pura i mescla.

La paraula aigua fa referència tant a una substància pura com a una gran diversitat de solucions aquoses (mescles homogènies en què el dissolvent és aigua).

L’aigua pura és una substància que presenta, entre d'altres, les propietats característiques següents:

a) És incolora, inodora i insípida. b) Es fon a 0 °C i bull a 100 °C. c) En estat sòlid (glaç) sura sobre l'aigua liquida. d) Té una elevada capacitat de dissolució.

A causa de la seva gran capacitat de dissolució, l'aigua que trobem a la natura en estat líquid no és mai pura, sinó que porta dissoltes gran diversitat de substàncies.

Per obtenir aigua pura hem de sotmetre l'aigua natural a un procés anomenat destil·lació. Per això, l'aigua pura rep també el nom d'aigua destil·lada.

L’aigua natural és una mescla homogènia (solució) que porta dissoltes una gran diversitat de substàncies, entre les quals cal destacar:

 

Sals minerals, com el clorur de sodi (sal de cuina), el clorur de magnesi i el carboni calci.

Gasos, com l'oxigen i el diòxid de carboni.

El tipus concret de sals i gasos que hi ha a l'aigua i la proporció en què es troba cada un depenen de l'origen de l'aigua.

Per exemple: 

L’aigua salad a porta una gran proporció de clorur de sodi.



L’aigua dolça conté una proporció de clorur de sodi molt baixa.



L’aigua dura conté proporcions elevades de calci i magnesi.



L’aigua blana conté proporcions baixes de calci i magnesi.

A banda de sals minerals i gasos, l'aigua porta molt sovint substàncies contaminants i microorganismes provinents de l'agricultura, la ramaderia, les industries i les ciutats. Per això no és apta per al consum humà. Abans de beure'ns-la l'hem de sotmetre a una sèrie de processos que la converteixen en aigua potable, és a dir, en aigua lliure de contaminants i microorganismes.

13

FÍSICA I QUÍMICA

5. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 17 Esmenta cinc propietats característiques de l'aigua pura.

18 És el mateix l'aigua potable que l'aigua pura? Per què?

19 Relaciona les dues columnes. aigua de l'aixeta aigua destil·lada aigua de mar aigua de pluja aigua de claveguera

aigua salada aigua pura aigua potable aigua contaminada aigua dolça

14

FÍSICA I QUÍMICA

6. Mescles heterogènies Una mescla és heterogènia quan s'observen diferències entre les seves parts, és a dir, quan no presenta un aspecte uniforme.

De mescles heterogènies n'hi ha de diferents tipus:

• Mescles heterogènies pròpiament dites. Els diversos components s'observen a simple vista.

• Suspensions. Són mescles formades per un sòlid dispers en un líquid que a simple vista presenten un aspecte uniforme. Tanmateix, si les deixem reposar durant un quant temps, les partícules de sòlid cauen al fons del recipient, és a dir, precipiten.

El sòlid també es pot fer visible si filtrem la suspensió, ja que queda retingut en el filtre. A més, si observem la suspensió amb el microscopi veu- rem diminuts fragments de sòlid dispersos uniformement pel líquid. Una mescla de fang i aigua és una suspensió.

• Col·loides. Són mescles uniformes i estables, és a dir, que no precipiten. No es poden filtrar amb un filtre ordinari, i si les observem amb un microscopi, no en distingim els components.

Els components d'un col·loide, però, es poden separar mitjançant un filtre especial de porus molt petits i, a més, es fan visibles amb un ultramicroscopi molt potent. Aquestes dues característiques diferencien els col·loides de les solucions. La llet, la gelatina, el fum o el formatge són exemples de col·loides.

15

FÍSICA I QUÍMICA

6. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 20. Els diversos tipus de mescles es diferencien per la mida dels seus components.

Copia les frases següents en el teu quadern i completa-les amb aquestes paraules:

invisibles, ull nu, ultramicroscopi, microscopi. a) Les mescles heterogènies són formades per components tan grossos que s'observen a................................. b) Les suspensions són formades per components de mida petita que cal visualitzar amb un ...................................... c) Per veure els components d'un col·loide cal un.................. , mentre que els components d'una solució són ..............................

21. En què s'assemblen i en què es diferencien una solució i un col·loide?

22. Si observem una gota de sang amb un microscopi veurem que és formada per un líquid en el qual suren cèl·lules sanguínies de diversa mena. Quin tipus de mescla és la sang?

23. Triturem una aspirina, la tirem en un got d'aigua i remenem. La pols d'aspirina es dissol en l'aigua. Al cap d'un quant temps, però, observem pols d'aspirina al fons del got. Quin tipus de mescla hem preparat?

24. Si filtres una mescla d'aspecte uniforme amb un filtre normal i no retens cap tipus de substància, pots afirmar que la mescla és una solució? Justifica la resposta.

16

FÍSICA I QUÍMICA

7. Separació dels components en les mescles heterogènies Per separar els components d'una mescla heterogènia ens basem en les propietats d'aquests. Alguns mètodes de separació són aquests:

• La filtració. Mètode idoni per separar els sòlids dels líquids en una mescla heterogènia mitjançant un filtre. Observa com se separen els components d'una mescla d'aigua acolorida i sorra.

• La decantació. S'utilitza per separar líquids de densitats diferents en una mescla heterogènia. Observa com se separen els components d'una mescla d'oli i vinagre.

 La separació magnètica. S'utilitza per separar una mescla heterogènia quan un dels components té propietats magnètiques i l'altre no. Per exemple, un imant ens permet separar el ferro d'una mescla de sofre i llaminadures de ferro.

17

FÍSICA I QUÍMICA

7. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 25. Indica quin mètode de separació faries servir per separar les mescles següents:

a) Aigua i oli b) Sorra i llimadures de ferro c) Aigua i serradures

26. Explica de manera detallada com separaries els components de les mescles de l'activitat anterior.

18

FÍSICA I QUÍMICA

8. Separació dels components en les mescles homogènies Per separar els components d'aquest tipus de mescles, el més habitual és provocar un canvi d'estat en algun d'ells. Alguns mètodes de separació són:  L’evaporació. Serveix per recuperar un sòlid dissolt en un líquid com, per exemple, clorur de sodi (sal de cuina) en aigua. Després de l'evaporació del dissolvent es poden recollir els cristalls del solut. També es pot escalfar el recipient per accelerar l'evaporació. Com més ràpida és l'evaporació, més petita és la mida dels cristalls formats.

Aquest mètode es basa en el fet que el líquid s'evapora a una temperatura molt més baixa que el sòlid. Observa com se separen els components d'una solució d'aigua i sal.



La

destil·lació. Serveix per separar i recuperar els components d'una solució líquida com, per exemple, aigua i alcohol. Es basa en el fet que cada un té una temperatura d'ebullició característica.

Així se separen els components d'una solució d'aigua i alcohol: La solució es posa a bullir en un matràs. El component amb una temperatura d'ebullició més baixa és el primer que bull (l'alcohol). El seu vapor ascendeix i surt del matràs, que en passar pel tub de refrigerador es refreda i es condensa. L’alcohol pur es recull en un recipient col·lector.

Quan el termòmetre marca 100 °C, es comença a evaporar l'aigua. Aleshores cal canviar el recipient col·lector.

19

FÍSICA I QUÍMICA

8. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ 27. Si posem a bullir una solució d'aigua i alum (substància feta de sofre, alumini i potassi), quan tota l'aigua s'hagi evaporat quedaran uns petits cristalls blancs al fons del pot. Com podries obtenir cristalls d'alum de mida més grossa?

28. Dos líquids que tenen una temperatura d'ebullició molt semblant es poden separar per destil·lació. Per què?

20

FÍSICA I QUÍMICA

ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ DE LA UNITAT 29.

Copia aquest mapa conceptual en el teu quadern i completa'l amb les paraules següents: dissolvent, decantador, col·loides, components, solucions.

30.

Per a què serveixen els mètodes de separació? Quins mètodes de separació coneixes?

31.

Quins dos tipus de mescles existeixen?

32.

Quines mescles són formades per dissolvent i solut?

33.

De quines tres maneres es pot expressar la proporció entre el dissolvent i el solut?

34.

Què tenen en comú les suspensions i els col·loides?

ACTIVITATS D'APLICACIÓ

21

FÍSICA I QUÍMICA

1. De les porcions de matèria següents, quines són mescles? Per què?

2. Indica si aquestes mescles son homogènies o heterogènies:

a) b) c) d) e)

Vent amb sorra Aigua d'un brollador Betum per a les sabates Suc de taronja natural Formatge rocafort

3. Tenim aigua, alcohol, oli, terra, sucre i sal. Tria els components necessaris per preparar les mescles següents:

a) b) c) d)

Homogènia de líquids Heterogènia Dissolució de solut sòlid i dissolvent líquid Heterogènia de líquids

4. Tenim aquestes dades de les atmosferes de Venus, la Terra i Mart:

Planeta

Substàncies a l'atmosfera

Venus

Diòxid de carboni: 96 % Nitrogen: 3 % Aigua i altres: 1 %

Terra

Nitrogen: 78 % Oxigen: 21 % Aigua, diòxid de carboni i altres: 1 %

Mart

Diòxid de carboni: 95 % Nitrogen: 3 % Altres: 2 %

22

FÍSICA I QUÍMICA

Quina substància podem considerar que és el dissolvent a l'atmosfera de cadascun dels planetes?

5. La nata es compon de greixos. Indica quin tipus de llet té més concentració de greixos.

a) b) c)

Sencera Desnatada Semidesnatada

6. Si dissols 5 g de sucre en mig litre d'aigua i un amic teu dissol 10 g de sucre en 1 L d'aigua, quin dels dos ha preparat una solució més concentrada?

7. Suposem que a la costa es disposa d'aigua de mar que té un contingut de 32 g de sals per cada litre d'aigua. Quants grams de sal necessitem per preparar 12 L d'aigua salada que tingui la mateixa concentració que l'aigua de mar?

8. L’etiqueta d'un paquet de minestra de verdures indica aquesta informació:

Quins són els components de la mescla? Quina és la concentració de la pastanaga? I la del xampinyó?

9. Tenim 40 g d'una solució formada en afegir 5 g de sal en aigua.

a) Quina quantitat d'aigua s'ha utilitzat? b) Quanta sal hi ha dissolta en cada gram de solució? c) Quina és la concentració de la sal?

10. S'han dissolt 100 mL d'alcohol en aigua fins a completar 500 mL de solució.

Quina és la concentració d'alcohol, expressada en tant per cent en volum, d'aquesta solució?

11. Si mesclem 20 g de sucre amb 80 g d'aigua, quina és la concentració de sucre en aquesta dissolució?

23

FÍSICA I QUÍMICA

12. Es mescla 1 mg de carboni amb 0,5 g de ferro fos. Quin és el percentatge de carboni en l’acer que en resulta?

13. Aquestes dades corresponen a la composició de 100 g d'una pomada per a cremades.

Oli d'ametlles dolces Aigua de calç Òxid de zinc Oli de fetge de bacallà Lanolina Àcid tànic Sulfamida en pols

a) b) c)

24 g 24 g 24 g 7g 11 g 5g 5g

Quants components formen la mescla?

Quin component es troba en més concentració?

Quina és la concentració de la lanolina?

14. Quina solució de sal en aigua és més concentrada, una que té 2 g de sal en 12 g de solució o una que té una concentració de l'I %?

15. Per què s'ha de posar menys quantitat de detergent en una rentadora si fem servir un producte concentrat en comptes d'un de normal?

16. Què vol dir l'etiqueta d'una ampolla d'alcohol sanitari que indica «96o»? Tingues en compte que 96° equival a 96 % en volum.

Temperatura de l'aigua (°C) Quantitat d'oxigen dissolt (mg/L)

5

10

15

20

25

30

12,5

11,9

10,2

9,4

8,2

7,1

17. En una experiència es va mesurar la quantitat d'oxigen dissolta en un recipient amb aigua a diferents temperatures. Els resultats apareixen en aquesta taula:

a) Construeix un diagrama de barres amb la quantitat d'oxigen dissolta per a cada temperatura. b) Hi ha cap relació entre la temperatura de l'aigua i la quantitat d'oxigen que hi ha dissolta? c) Per què l'augment de temperatura de les aigües d'un riu provocat per una central nuclear es considera una forma de contaminació?

18. Una solució saturada de sucre en aigua està a 20 °C. Què passa si l'escalfem fins a 80 °C? 19. L’aigua és capaç de dissoldre moltes substàncies, fet que explica la seva capacitat netejadora. Tot i així, no pot dissoldre els greixos. Hi ha productes netejadors que són capaços d'eliminar el greix. En què es basa la seva acció?

20. Hi ha envasos de productes alimentari, com els sucs, que recomanen que els agitem abans d'obrir-los. Per què?

24

FÍSICA I QUÍMICA

21. A la cuina treballem habitualment amb mescles: posem els cigrons en aigua per estovar-los, separem l'aigua després de coure la pasta... Descriu diferents exemples de procediments de separació de mescles emprats a la cuina.

22. L’aigua d'una bassa conté Ilots i herbes.

a) b) c)

Com obtindries aigua clara de la bassa?

Com esbrinaries si aquesta aigua conté aire dissolt?

Com pots saber si conté algun sòlid dissolt?

23. Observa el procés representat en aquest diagrama i respon les preguntes: a) El carbó és una mescla homogènia o heterogènia? b) Quin procés s'ha utilitzat per a la seva transformació? c) Quins components s'han recollit?

25

FÍSICA I QUÍMICA

AUTOAVALUACIÓ 1.

Indica quines de les característiques següents corresponen a substàncies pures i quines corresponen a mescles:

a) Són formades per una classe de substància. b) Tenen les mateixes propietats en tota la seva massa. c) Tenen propietats característiques que les distingeixen. d) Les propietats depenen de la proporció en què es troben els components.

2

Completa en el teu quadern les frases següents:

a)

L’aigua ensucrada és una mescla................. amb .................components:l'............... i el ................... . És una mescla..................... b) Una...................... s'anomena heterogènia si s'observen els seus ......................... a simple vista o amb l'ajut d'un microscopi òptic.

3

4

Volem preparar una solució de sal en aigua; per fer-ho, anem afegint-hi el solut de mica en mica. En quin moment la solució serà diluïda? I concentrada? I saturada?

Fem una mescla de 10 g d'alcohol en 80 g d'aigua.

a) Determina quin és el solut i quin és el dissolvent de la mescla anterior. b) Quina és la massa de la solució? c) Quina concentració, expressada en tant per cent en massa, d'alcohol té? d) Descriu amb paraules el que indica el percentatge anterior.

26

FÍSICA I QUÍMICA

5 La taula següent mostra la solubilitat del clorur de sodi (sal de cuina) en 100 g d'aigua a diferents temperatures.

Temperatura (°C)

0

10

20

30

Clorur de sodi (g)

34

35

35,5 36

40

50

36,5 37

60

70

37,5 38

6 Completa les frases següents: A. La solubilitat del clorur de sodi, a 10 °C, és de.......................... g de solut en ................................ g d'aigua.

B. En 100 g d'aigua a 10 °C podrem dissoldre.................................. g de clorur de sodi.

C. En 500 g d'aigua a 50 °C podrem dissoldre................................... g de clorur de sodi.

7 Posem una cullerada petita de sal de cuina en un got i després hi afegim aigua i deixem que passin unes quantes hores. Un cop transcorregut aquest temps, observem que la sal no es veu.

A. Què et sembla que ha passat?

B. La sal continua al got? Què podríem fer per sortir de dubtes?

8 Quines d'aquestes afirmacions són vertaderes: A. L’oli i l'aigua se separen per filtració.

B. El ferro i la sorra se separen amb un imant.

C. L’alcohol i l'aigua se separen per evaporació.

D. El petroli i l'aigua se separen per decantació.

27