Català grup de cinquè de primària Tema 0
(llegir, comprendre )
0 Feia molt temps que els pares preparaven aquell viatge. Un bon dia, mentre sopàvem, ens van preguntar, al meu germà i a mi, si ens agradaria anar molt lluny, a un país on hi havia animals salvatges. Animals com els que nomes podíem veure al zoològic o bé en pel·lícules i documentals.
A la mare li agradava molt viatjar, i estava entusiasmada. El meu pare no tant, perquè deia que als nens d’avui en dia no ens emociona res, que ja no hi ha sorpreses. Això va provocar una petita discussió entre el pare i la mare. -Mama, papa, però ens voleu explicar això del viatge, si us plau? Llavors va començar l’explicació autèntica. Ens van dir que havien estat pensant durant molt temps d’anar a un lloc que ens xoqués i ens pogués agradar molt, per celebrar que feia vint anys que s’havien casat. I després de molt pensar i investigar, van creure que el lloc ideal seria el centre de
l‘Àfrica. Un viatge d’aventures i safaris. Un viatge que hauríem de preparar amb temps i amb entusiasme per poder-ne gaudir plenament. El meu germà, que es diu Roger, i jo, que em dic Núria, ens vam aixecar de cop de la cadira i vam començar a abraçar-nos i a fer bots d’alegria. Vam agafar els pares i també els vam abraçar, de manera que al final estàvem tots quatre drets fentnos petons i abraçades!
A poc a poc ens vam anar calmant i vam continuar sopant sense parar de fer preguntes: -Veurem animals salvatges? – deixava anar en Roger. -Home, Roger, quines preguntes que fas, i tant que sí!-li vaig respondre. -Sí, però quins Lleons? Girafes? Guepards? Elefants? Búfals? -Pot ser veurem de tot si tenim sort, o en veurem alguns. Però segur que podrem veure els que més t’agraden –deia la mare. -I on dormirem? I si ens ataquen? Haurem d’encendre foc? -continuava amb les seves preguntes ximples, el meu germà.
Dormirem en hotels o pot ser en alguna tenda de campanya, però no pateixis, Roger, que tot està molt controlat i no pot passar res! –deia el pare. -I haurem d’encendre foc! En quina època et penses que vius? A la prehistòria? Roger, avui en dia els animals viuen en parcs naturals, on no viu l’home. Estan protegits, malgrat que encara queden caçadors furtius, oi papa? –vaig voler aclarir.
-Sí que en queden, però cada vegada menys. S’ha intentat conscienciar el món en general que hi ha moltes espècies en perill d’extinció això no és bo per a ningú. Per sort ja ha passat l’època en que era un gran honor tenir el cap d’algun animal salvatge dissecat i penjat a la paret de casa. O fer servir una mà de goril·la de cendrer, o fer figures amb l’ivori de les banyes dels elefants. O altres bestieses ben grosses –explica el pare. -No us preocupeu, que nosaltres no veurem res d’això.
És un viatge que, en certa manera, ens ajudarà a conèixer les nostres arrels. És en aquella part d’Àfrica on van aparèixer els primers homes. Així, podrem entendre una mica millor aquells primers éssers humans, quines devien ser les primeres lluites per sobreviure, a quins perills havien d’enfrontar-se dia rere dia...I alhora podrem comprovar com són els animals de veritat, les seves mides, l’aspecte que tenen..
En fi, un viatge per descobrir moltes coses i passar-ho pipa –va dir la mare.
-Sí sí, passar-ho pipa, veure elefants i lleons! Visca, visca! –cridava en Roger. Mila torres.