Català grup de sisè de primària Tema 3
(llegir, comprendre )
Des de l’aire
El viatge d’en Nicolau Un avió és un aparell de motor equipat si fa o no fa amb els mateixos comandaments que un camió, però que es pilota més aviat com un vaixell de vela. Però no sé si és ben bé així com s’ha de dir. M’explico.
Abans que en JoanMarc m’assegués sobre els seus genolls per ensenyar-me a pilotar, jo em pensava que conduir un avió era molt complicat, molt precís... Però la veritat és que no és així. Un avió es deixa portar pel corrent, vola dret del tot. Va sempre una mica de gairell. Per conduir-lo es fa servir el volant. Es pot girar com el d’un cotxe, i aleshores s’estiren els cables que mouen el alerons de les ales. També es pot estirar cap a un mateix o empènyer-lo
endavant. Aquest moviment mou els timons de profunditat (ja ho sabeu els petits alerons horitzontals que hi ha darrere). Hi ha pedals que es belluguen per moure el timó. Però estaven massa lluny per mi. No hi arribava. Després de dues hores de vol, la Maite, que mirava el mapa amb molta atenció, va anunciar que estàvem a punt de sobrevolar el parc.
-Voleu veure els animals? –Ens va preguntar en Joan-Marc?. –I tant si els volem veure! Ens en morim de ganes! Quina pregunta!.
L’Aimé que estava assegut sobre els genolls d’en Joan-Marc, va tornar al seient del darrere. El pilot va fer baixar l’avió fins a tres-cents metres. Tres-cents metres, segons ell, era una bona altura per veure bé els ramats. Més amunt no hauríem vist res i més avall tampoc, perquè el paisatge passa massa de pressa.
La Maite va preparar a màquina de fotografiar. Nosaltres estàvem enganxats contra els vidres. Va ser l’Aimé qui va cridar el primer: -Oh! Mireu! Vaques! És ple de vaques grosses. -Vaques? On són les vaques? -Allà, Mireu, al prat. N´hi ha moltíssimes!
La Maite va riure, estava molt contenta.
-Què t’empatolles, de vaques! Són búfals! Centenars de búfals! Va, Joan-Marc, fes una volta! L’avió va girar sobre l’ala i va volar sobre el ramat. Era un as en Joan-Marc! Els búfals en veure aquell aparell gros que feia tant de brogit damunt d’ells, es van espantar i van marxar al galop, tots junts, alçant un gran núvol de polseguera. L’avió va fer tota una volta arran de terra. Quin espectacle! La Maite estava encantada. -Ei! Superb! Formidable! Torna a passar, i pots, Joan-Marc. Més baix, si pots! Són unes fotos magnífiques!
-Més baix, més baix...! Ets molt graciosa, tu! – va contestar en Joan-Marc, molt concentrat amb els comandaments-. Vola que em posi sobre una palmera o què? Vaig fer una foto. Una de sola, però molt maca. La miro sovint quan recordo el meu viatge. Es veu l’ala de l’avió i, ben bé a sota, en un núvol de pols que brillava al sol, el ramat enorme, llançat al galop. En JoanMarc em va explicar molt bé que per moure un avió cal utilitzar tots els comandaments alhora. I sobretot que no falli res. “sentir l’avió”. Sentir si està
dret, si està ben equilibrat, si no derrapa...És fàcil, en efecte. El que sí que és molt complicat és fer servir tots aquests instruments: n’hi ha massa. Per ensenyar-me com funcionava l’avió va fer acrobàcies aèries. Viratges amb les ales, baixar en picat, remuntar com una fletxa. Quina impressió que feia! O estàvem encastats als seients o, tot el contrari, a punt de botar per sobre. Teníem un nus a la gola. Era mil vegades més divertit que els cavallets!
Després vam reprendre el vol normal. Era jo qui conduïa.
Em devia defensar bé, perquè la brúixola seguia sobre els 110. Això volia dir estsud-est. L’Aimé s’havia girat cap a la finestra feia una estona sense obrir la boca. Mirava el paisatge.
L’herba resseca i alguns baobabs aïllats. -Heu vist com n’és de sec, aquest país? No hi ah vegetació. La Maite va mirar també i va respondre: -És la sequera, no hi plou gaire. Vaig preguntar: -Per què hi ha sequera? -Per què? Hi ha moltes raons. La primera és que el clima canvia lentament. No sé perquè però hi ha causes que es coneixen i contra les quals es podria fer alguna cosa. En primer lloc, els pagesos cremen la sabana per a les seves collites.Bé. Evidentment això els proporciona una bona collita
durant tot l’any. Però sacrifiquen els arbres. Ja no rebroten. Els que sobreviuen els tallen per fer llenya, per cuinar, per escalfar-se. Com que no hi ha ningú que els torni a plantar, el bosc desapareix. Arriba la sorra i, amb la sorra, la sequera. Gairebé no plou.
Fi