capítol 2 - DOCTRINA I AFECTE

capítol 2 DOCTRINA I AFECTE

Aquest segon capítol aprofundeix els diferents criteris i objectius del GAAD. En què es basen? D’on sorgeixen? Aquestes preguntes em duen directament a les competències específiques i transversals del grau (i als resultats d’aprenentatge), però també de l’educació obligatòria.

Altrament, com s’apliquen aquests criteris? Com entra en joc la subjectivitat? La honestedat? Per provar de respondre, he recuperat una reunió d’avaluació entre en Jordi Canudas, la Isabel Banal i jo mateix, on totes aquestes competències s’apliquen a un cas concret, a una persona, a un treball.

TFG. TREBALL DE FI DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art capítol 2 DOCTRINA I AFECTE Martí de la Malla Grau en Arts i Disseny ESCOLA MASSANA CENTRE D’ART I DISSENY Maig 2019

capĂ­tol 2. DOCTRINA I AFECTE

E16.13. Elaborar projectes propis sobre la base dels criteris establerts

Escola Massana Resultats d’aprenentatge del Grau en Art i disseny

-3-

TFG. Martí de la Malla

DIMENSIÓ PERCEPCIÓ, COMPRENSIÓ I VALORACIÓ Competència 1. Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn natural i cultural.

Competència 2. Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.

Competència 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu.

Competència 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporaneïtat artística.

-4-

DIMENSIÓ PERCEPCIÓ I ESCOLTA Competència 1. Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.

Competència 2. Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.

Competència 3. Interpretar música de forma individual i col·lectiva utilitzant la veu, els instruments, el cos i les eines tecnològiques.

Competència 4. Interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals, estàtiques i en moviment.

DIMENSIÓ INTERPRETACIÓ I PRODUCCIÓ

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ, INTERPRETACIÓ I CREACIÓ

Competència 5. Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se i comunicar-se.

Competència 5. Compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i tècniques pròpies de cada àmbit.

Competència 6. Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i recursos bàsics del llenguatge musical.

Competència 6. Experimentar i/o improvisar amb instruments i tècniques dels llenguatges artístics.

Competència 7. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se.

DIMENSIÓ IMAGINACIÓ I CREATIVITAT Competència 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.

Competència 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries.

Competències bàsiques de l’àmbit artístic de Primària Departament d’Ensenyament, 06.2016

Competència 7. Desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant personals com col·lectius.

DIMENSIÓ SOCIETAT I CULTURA Competència 8. Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus contextos i funcions.

Competència 9. Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social.

Competència 10. Fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà de cohesió i d’acció prosocial.

Competències bàsiques de l’àmbit artístic d’ESO Departament d’Ensenyament, 03.2016

E01. Analitzar críticament, en el treball propi, les dimensions històriques i genealògiques d’objectes, fenòmens i processos en context, i entendre-ho com a factor clau per traçar línies de futur.

E02. Analitzar i relacionar teories, conceptes i sabers de les diverses àrees de coneixement (socials, científiques, de les arts i dels dissenys).

E03. Llegir, escriure i parlar de forma posicionada i crítica en i des dels entorns de treball de les arts i els dissenys, i emprar aquests recursos com un factor de construcció personal.

E04. Analitzar el context sociocultural contemporani, en permanent transformació, i implicar-se en ell des del treball propi en el camp de les arts i/o els dissenys.

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

ESPECÍFIQUES

E05. Distingir, jerarquitzar i relacionar críticament continguts formals, dades, documents, conceptes i arguments implicats en el treball propi, emprant recursos apropiats (constel·lacions conceptuals, gràfics relacionals, bancs de referències...).

E06. Assenyalar i descriure vincles entre teoria i experiència en el treball propi a partir de l’acotació de problemes i evidències en el context sociocultural i de la proposta d’hipòtesi.

E07. Aplicar les tècniques i les tecnologies adequades en funció del treball que es realitza en el camp de les arts i/o els dissenys.

E08. Analitzar i investigar les propietats dels materials i els seus processos de transformació.

E09. Aplicar tant el vocabulari específic com els llenguatges expressius i comunicatius implicats en la recerca pròpia.

E10. Integrar l’experimentació, tant guiada com a autònoma, en la metodologia de treball.

E11. Treballar de forma coherent amb diferents metodologies per afrontar situacions diverses en el desenvolupament del projecte propi.

E12. Comunicar idees, processos i resultats de les fases del treball emprant les tècniques de formalització i recursos expressius (gràfics, audiovisuals i performatius) en funció de la proposta i de l’interlocutor.

E13. Organitzar de forma coherent l’ús de mitjans d’expressió gràfica i sistemes de representació bidimensional i tridimensional.

E14. Identificar i aplicar els elements bàsics d’un procés d’exploració i anàlisi en un camp concret de les arts i el disseny.

E15. Planificar i controlar les fases d’un projecte en el camp de les arts i/o els dissenys prenent decisions en funció d’agents externs, condicionants del context i les pròpies limitacions.

E16. Fer propostes específiques en el camp de les arts i dels dissenys, així com saber formalitzar-les, aplicant estratègies, mètodes, instruments i llenguatges adequats a cada situació i context.

E17. Identificar i valorar la incidència dels resultats del treball personal en el context social, cultural i professional.

TRANSVERSALS T01. Escoltar activament valorant les aportacions alienes per a la construcció dels propis posicionaments.

T02. Tractar la informació de forma responsable, compromesa i honesta.

T03. Gestionar eficientment el temps i els recursos.

T04. Exercir el posicionament personal i les capacitats crítiques i autocrítiques en processos de transformació del context.

T05. Comunicar i expressar-se eficaçment, tenint en compte el destinatari i el mitjà.

T06. Treballar de forma col·laborativa, multidisciplinar i transdisciplinar.

Competències del Grau en Art i Disseny Escola Massana, 06.2018

-5-

TFG. Martí de la Malla

Aquest capítol comença amb les competències bàsiques de l’Educació Primària, l’ESO i del Grau Universitari en Art i Disseny (a la pàgina anterior). Podríem dir que tots els estudiants del grau nascuts a l’Estat Espanyol hem hagut d’adquirir aquestes competències.

A l’analitzar-les i comparar-les veig com mantenen una relació estreta entre elles. Si bé és d’esperar en el cas de l’àmbit artístic de Primària a l’ESO, resulta més sorprenent seguir veient similituds amb les competències del grau.

-6-

Més enllà de les competències, les estructures universitàries tenen un segon nivell d’avaluació: els Resultats d’Aprenentatge (RA), que desenvolupen més a fons l’aplicació de les competències.

He trobat pertinent deixar-les totes escrites, sobretot per veure’n la seva dimensió. Les que es ressalten en color magenta, les he destacat perquè em semblaven especialment significatives.

Resultats d’aprenentatge del Grau en Arts i Disseny Escola Massana, 06.2018

RESULTATS D’APRENENTATGE. GRAU D’ARTS I DISSENY RAXX (EXX.XX) Resultats d’aprenentatge d’assignatures optatives de 4t.

Hi ha errades de numeració.

ESPECÍFICS

RA39 (E02.28). Distingir camps teòrics socioculturals i tecnocientífics diversos.

RA1 (E01.1). Analitzar la dimensió històrica i contextual de les arts i els dissenys.

RA40 (E02.29). Demostrar autonomia en la recerca de referents teòrics propis.

RA2 (E01.2). Distingir la dimensió històrica i dialèctica del present en relació al passat i al futur.

RA41 (E02.30). Comunicar i compartir amb els/les companys/es materials teòrics localitzats.

RA3 (E01.3). Indicar, en la seva contingència històrica, els sistemes i camps específics de definició, producció, difusió i legitimació de les arts i els dissenys.

RA42 (E02.31). Dimensionar, acotar i matisar les qüestions o problemes a treballar.

RA4 (E01.4). Reconèixer la dimensió geogràfica i històrica de les arts i els dissenys.

RA5 (E01.5). Expressar en el treball propi consciència d’espècie, de classe i de gènere.

RA6 (E01.6). Identificar les pràctiques culturals del seu context.

RA7 (E01.7). Identificar la dimensió global de les pràctiques contemporànies de les arts i els dissenys.

RA8 (E01.8). Comprendre la dimensió genealògica i dialèctica de les pràctiques contemporànies de les arts i els dissenys.

RA9 (E01.9). Confrontar el treball propi amb les tendències contemporànies: saber situar-se en el context i detectar genealògicament le(s) línie(s) en le(s) que s’insereix el treball propi.

RA10 (E01.10). Demostrar autonomia en el procés de recerca i construcció d’un arxiu propi de referents, casos d’estudi, etc.

RA11 (E01.11). Aplicar estratègies d’anticipació atenent al context al que va dirigit el projecte propi, ja sigui a partir de la previsió o bé mitjançant la detecció o generació de noves necessitats.

RA12 (E02.1). Identificar genealogies conceptuals i discursives de la Modernitat en el context present.

RA13 (E02.2). Usar recursos teòrics, conceptuals i metodològics per a la recerca, l’anàlisi i la interpretació de la societat contemporània i les seves manifestacions i pràctiques culturals.

RA14(E02.3). Aplicar fonaments bàsics de l’anàlisi i la interpretació històrica, tècnica i cultural d’imatges, objectes i espais.

RA15 (E02.4). Detectar i assenyalar dubtes en la comprensió de conceptes i arguments de textos de caràcter historiogràfic.

RA16 (E02.5). Demostrar responsabilitat en l’ús de la informació evitant el plagi.

RA17 (E02.6). Identificar les genealogies i metodologies històriques i conceptuals de les arts i els dissenys de la Modernitat.

RA18 (E02.7). Comprendre conceptes i arguments fonamentals de textos de caràcter historiogràfic.

RA19 (E02.8). Qüestionar les evidències de forma crítica.

RA20 (E02.9). Aplicar els fonaments de la citació bibliogràfica.

RA21 (E02.10). Reconèixer les genealogies i metodologies històriques i conceptuals de les arts i els dissenys en l’època de les guerres i postguerres del s. XX. RA22 (E02.11). Buscar noves propostes, arguments i vies de comprensió dels fenòmens artístics i culturals de l’època del capitalisme global.

RA23 (E02.12). Efectuar observacions i anàlisis en el camp de la recerca d’informació bibliogràfica i de casos d’estudi de la història de les arts i els dissenys.

RA24 (E02.13). Reconèixer els factors més rellevants del context contemporani: ecològic, socioeconòmic, tecnocientífic, polític i cultural.

RA25 (E02.14). Posicionar-se davant els referents teòrics.

RA26 (E02.15). Reconèixer els fonaments conceptuals i discursius de les teories de l’objecte, l’espai i la imatge.

RA27 (E02.16). Articular i confrontar els processos de significació de l’objecte, l’espai i la imatge.

RA28 (E02.17). Detectar punts en comú i diferències entre línies teòriques i conceptuals diverses.

RA29 (E02.18). Utilitzar referents teòrics de forma crítica.

RA30 (E02.19). Identificar i relacionar pràctiques creatives en àmbits diversos per vincular-los al projecte propi.

RA31 (E02.20). Vincular teories de les ciències socials i tecnocientífiques al projecte propi.

RA32 (E02.21). Aplicar elements o aspectes concrets d’altres disciplines al procés de treball i al resultat final.

RA43 (E02.32). Articular les arts i els dissenys contemporanis amb altres àmbits (antropologia, educació, biologia, física, enginyeria informàtica, etc.), amb perspectiva sincrònica-diacrònica, conceptual i discursiva.

RA44 (E02.33). Identificar els marcs teòrics dominants en les tendències contemporànies.

RA45 (E02.34). Identificar els espais comuns i la transversalitat en les pràctiques contemporànies de les arts i els dissenys (problemes, metodologies, llenguatges, etc.).

RA46 (E02.35). Emprar publicacions i fòrums específics per a la reflexió i discussió entorn de les arts i els dissenys.

RA47 (E02.36). Generar informació nova a partir de l’entrevista i la conversa amb altres agents.

RA48 (E02.37). Aplicar metodologies de recerca pròpies de l’etnografia i de la sociologia, a fi d’entendre als usuaris i les dinàmiques socials que con- corren en els serveis.

RA49 (E02.38). Emprar eines de mapatge emocional i d’estudi del comportament, tant a nivell individual com de dinàmiques socials.

RA50 (E02.39). Identificar les diferències i els punts de contacte entre narratives de la paraula escrita i narratives de la imatge, amb la finalitat de construir relats que les articulin.

RA51 (E02.40). Relacionar el tractament de la imatge amb la pintura, la fotografia i la videografia.

RA52 (E02.41). Transformar els seus coneixements d’història i de tendències contemporànies de les arts i els dissenys en propostes de relat curatorial.

RA53 (E02.42). Aplicar el concepte d’innovació, així com els plantejaments, recursos i metodologies dels anomenats estudis del futur.

RA54 (E03.1). Practicar col·lectivament la lectura horitzontal i col·laborativa de textos teòrics, tant per a l’aprofitament propi com a comú. RA55 (E03.2). Emprar recursos i estratègies per a l’anàlisi i la comprensió lectora.

RA56 (E03.3). Detectar informació i arguments d’interès personal en el treball d’altres agents.

RA57 (E03.4). Practicar col·lectivament l’escriptura horitzontal i col·laborativa per a la producció de textos teòrics.

RA58 (E03.5). Relacionar i integrar informació de fonts diverses.

RA59 (E03.6). Aplicar les eines bàsiques per a la producció de textos assagístics.

RA60 (E03.7). Llegir textos històrics, historiogràfics i de les ciències socials d’una certa complexitat.

RA61 (E03.8). Apreciar les aportacions dels docents i dels companys en els processos de discussió a l’aula al voltant de casos d’estudi i textos historio- gràfics.

RA62 (E03.9). Demostrar autoexigència en la comunicació i presentació de treballs amb la correcció ortogràfica i l’adequació formal d’aquests.

RA63 (E03.10). Participar de forma activa i compromesa amb el treball grupal de l’aula en els exercicis d’anàlisi de casos d’estudi i textos proporcionats per l’equip docent.

RA64 (E03.11). Aplicar recursos d’anàlisi i interpretació històrica, tècnica i cultural d’imatges, objectes i espais.

RA65 (E03.12). Aplicar recursos per a la confrontació amb material històric-teòric complex.

RA66 (E03.13). Participar autònomament en el treball grupal de l’aula en els processos de discussió al voltant de casos d’estudi i textos proporcionats per l’equip docent.

RA67 (E03.14). Integrar la lectura (textual, icònica, etc.) com un hàbit propi de treball.

RA68 (E03.15). Llegir de forma posicionada.

RA69 (E03.16). Practicar registres i metodologies d’escriptura argumentativa.

RA70 (E03.17). Demostrar maduresa en la pragmàtica discursiva escrita i oral.

RA71 (E03.18). Escriure de manera situada i (pre)posicional: amb, des de, contra, per a...

RA33 (E02.22). Efectuar observacions i anàlisis transversals sobre diverses àrees pràctiques i teòriques de coneixement, compreses com a potencials models de recerca.

RA72 (E03.19). Utilitzar les pràctiques i recursos de citació de material bibliogràfic i documental (fonts primàries, audiovisuals, internet, etc.)

RA34 (E02.23). Analitzar els materials i els seus processos de transformació des de la perspectiva científica i tecnològica, i integrar l’anàlisi tant en el treball d’observació i percepció de la matèria com en l’experiència empírica directa.

RA73 (E03.20). Participar productivament en un debat: exposar idees pròpies.

RA74 (E03.21). Utilitzar tècniques d’argumentació.

RA35 (E02.24). Establir nous discursos a través de la perspectiva de la ciència i de les seves pràctiques de recerca.

RA76 (E03.23). Utilitzar la discussió com a motor d’un debat.

RA36 (E02.25). Seleccionar referents teòrics propis: eines i recursos per a la recerca segons paraules clau, cercadors específics, bases de dades, etc.

RA37 (E02.26). Proposar eixos concrets de vinculació entre l’univers d’interessos propi i la realitat social, així com analitzar possibles desenvolupa- ments de recerca en aquests eixos.

RA38 (E02.27). Posicionar-se de forma crítica cap a la realitat social, cultural, ecològica i assajar alternatives mitjançant interrogants que la subverteixin.

RA75 (E03.22). Emprar eines d’estructuració textual.

RA77 (E03.24). Emprar eines i recursos per a l’elaboració d’estats de la qüestió d’un tema.

RA78 (E03.25). Demostrar autonomia en l’argumentació i en l’estructura textual-oral del discurs propi.

RA79 (E03.26). Demostrar autonomia i iniciativa en els processos d’intervenció en un debat.

RA80 (E04.1). Observar analíticament l’entorn amb la finalitat d’entendre’l i interpretarlo gràficament.

RA122 (E05.9). Comunicar i defensar públicament arguments teòrics desenvolupats per un mateix.

RA81 (E04.2). Emprar diferents recursos de representació analítica com a eina d’observació de l’entorn.

RA123 (E05.10). Proposar noves perspectives per abordar qüestions o problemes identificables en el context.

RA82 (E04.3). Analitzar gràficament els elements que caracteritzen i singularitzen les formes bidimensionals i tridimensionals del context.

RA124 (E05.11). Valorar i extreure continguts, vàlids per a la recerca pròpia, dels inputs culturals contemporanis d’una manera oberta i no canònica.

RA83 (E04.4). Representar gràficament elements que reconeix com mutables a partir de l’anàlisi i l’observació.

RA125 (E05.12). Integrar l’exploració de referents teòrics com a part constitutiva del treball personal.

RA84 (E04.5). Assimilar i interpretar la documentació gràfica recollida per generar noves formes.

RA126 (E06.1). Elaborar preguntes clau.

RA85 (E04.6). Resoldre les operacions específiques de representació relacionant la pràctica i la teoria mitjançant l’observació i la deducció.

RA86 (E04.7). Representar gràficament les estructures formals dels elements que caracteritzen l’entorn.

RA87 (E04.8). Estructurar gràficament les estructures formals dels elements que caracteritzen l’entorn.

RA88 (E04.9). Participar en les dinàmiques de l’aula i de treball de grup en els exercicis de reflexió i discussió.

RA89 (E04.10). Transformar les experiències pròpies en un problema comú i compartit.

RA90 (E04.11). Demostrar la responsabilitat social de l’investigador en arts i dissenys.

RA91 (E04.12). Reconèixer i mostrar-se sensible cap al context: registrar observacions, elaborar preguntes d’anàlisis i desenvolupar mètodes de treball de camp.

RA92 (E04.13). Aplicar fonaments d’anàlisis i interpretació socioculturals i tecnocientífics.

RA93 (E04.14). Demostrar autonomia en exercicis de reflexió i discussió, tant en les dinàmiques de l’aula com de treball de grup.

RA94 (E04.15). Observar, analitzar i interpretar contextos socioculturals concrets com a criteri de cerca documental per al projecte propi.

RA95 (E04.16). Resoldre les incidències imprevistes derivades dels processos d’accés i ús de la documentació, els registres i la informació.

RA96 (E04.17). Relacionar, amb actitud crítica, referents i casos d’estudi propis de les arts i els dissenys contemporanis.

RA97 (E04.18). Identificar els avantatges d’utilitzar l’empatia com a manera de comprometre’s amb el context.

RA98 (E04.19). Identificar les tendències contemporànies en arts i dissenys.

RA99 (E04.20). Reconèixer el context (ecosocial, geogràfic, polític, cultural, etc.) de les diferents manifestacions contemporànies en arts i dissenys.

RA127 (E06.2). Utilitzar mapes conceptuals i criteris d’organització de la informació.

RA128 (E06.3). Detectar qüestions problemàtiques (o problematitzables) i possibilitats de recerca en l’àmbit de la teoria de l’objecte, l’espai i la imatge.

RA129 (E06.4). Articular l’experiència pràctica amb la reflexió teòrica.

RA130 (E06.5). Assenyalar problemes i evidències a partir de la cerca de documentació, registres i informació realitzada a l’inici del projecte propi, amb la finalitat de proposar hipòtesi.

RA131 (E06.6). Estructurar el treball contemplant la formulació d’hipòtesi com a mètode de desenvolupament d’un projecte.

RA132 (E07.1). Diferenciar i usar les eines gràfiques que faciliten l’exercici d’observació, anàlisi i comprensió de formes bidimensionals i tridimensionals.

RA133 (E07.2). Aplicar la tècnica de representació gràfica adequada a l’entorn que s’analitza.

RA134 (E07.3). Utilitzar apropiadament les eines i els recursos per als diferents tipus d’expressió gràfica.

RA135 (E07.4). Demostrar precisió en la representació gràfica.

RA136 (E07.5). Relacionar les dimensions abstracta, expressiva i discursiva dels mitjans gràfic-plàstics.

RA137 (E07.6). Utilitzar la representació gràfica en totes les fases del projecte propi amb el propòsit de comunicar.

RA138 (E07.7). Escollir les tècniques, el sistema de representació i el format gràfic adequats a cada fase del projecte.

RA139 (E07.8). Analitzar els procediments, materials i eines als espais de treball propis dels llenguatges de la representació gràfica, l’objecte i espai, les arts de la matèria, l’audiovisual, la construcció digital i l’edició, transversals a les arts i els dissenys.

RA100 (E04.21). Posicionar-se enfront de les lògiques institucionals i econòmiques de l’escena contemporània de les arts i els dissenys.

RA140 (E07.9). Experimentar amb els llenguatges transversals a les arts i als dissenys: materials, eines i procediments als espais de treball de la re- presentació gràfica, l’objecte i l’espai, les arts de la matèria, l’audiovisual, la construcció digital i l’edició.

RA101 (E04.22). Investigar de forma autònoma a l’entorn de discursos, pràctiques i recursos de l’escena contemporània de les arts i els dissenys.

RA141 (E07.10). Aplicar amb criteri els mitjans, materials, eines i procediments a la proposta de treball

RA102 (E04.23) Emprar diferents recursos i centres de documentació i recerca.

RA142 (E07.11). Prendre decisions respecte als materials, les tècniques i els procediments, de manera autònoma i al llarg del procés de treball.

RA103 (E04.24). Identificar les tendències contemporànies de les arts i els dissenys.

RA104 (E04.25). Demostrar recursos per fer propostes personals des d’una actitud crítica enfront del context contemporani.

RA105 (E04.26). Identificar els orígens de la narrativa (el símbol, el mite, el conte, la llegenda...).

RA106 (E04.27). Identificar les formes de narració emergents en l’actual context sociocultural i tecnològic: el relat interactiu i el multilineal.

RA107 (E04.28). Investigar els dispositius, mitjans i contextos de la autoproducció editorial.

RA108 (E04.29). Intervenir als espais col·lectius autònoms de difusió i les comunitats en xarxa RA109 (E04.30). Reconèixer l’origen i el desenvolupament històric dels signes de representació dels missatges escrits, en els seus vessants conceptual, formal i tècnica.

RA110 (E04.31). Analitzar i estudiar l’objecte dissenyat o produït artesanalment posant l’accent en la relació de l’usuari amb un determinat context.

RA111 (E04.32). Identificar el lloc (contextos específics) com a tema i marc d’actuació, i del com es derivarà l’acció, la intervenció o el gest.

RA112 (E04.33). Desenvolupar el pensament espacial i elaborar conceptualment les nocions d’espai, lloc, acció i altres afins, establint ponts entre la geografia, l’antropologia, la sociologia, l’estètica i les pràctiques artístiques.

RA113 (E04.34). Identificar el context cultural específic i l’actualització permanent dels llenguatges i els valors estètics i culturals a través de les obres d’artistes i/o artesans.

RA114 (E05.1). Acotar, concretar i distingir conceptes, arguments i problemes.

RA115 (E05.2). Utilitzar recursos i estratègies per a l’organització de la informació: esquemes i mapes conceptuals.

RA116 (E05.3). Distingir, sintetitzar, jerarquitzar i posicionar-se davant la documentació, els registres i la informació recollits en les diferents fases del projecte propi, amb la finalitat d’establir nous discursos a través de la creació de formes d’expressió, de comunicació i de formalització de continguts. RA117 (E05.4). Valorar críticament les limitacions dels resultats.

RA118 (E05.5). Redefinir l’itinerari de la metodologia de treball.

RA119 (E05.6). Contextualitzar els materials teòrics i els seus continguts: perspectives, conceptes i arguments. RA120 (E05.7). Elaborar conceptes i arguments amb criteri.

RA121 (E05.8). Identificar i establir relacions entre conceptes, arguments i experiència.

RA143 (E07.12). Aplicar el coneixement cientificotecnològic dels diferents estadis de transformació de la matèria a la pràctica investigadora pròpia.

RA 144 (E07.13). Construir narracions escrites en diversos formats i amb diferents funcions (la ficció literària, el guió, el relat interactiu i el multilineal...).

RA145 (E07.14). Aplicar les tècniques de reproducció mecànica i les artesanals.

RA146 (E07.15). Construir, mitjançant elements icònics, formes de representació simbòliques de caràcter informatiu, així com d’identificació personal i corporativa.

RA147 (E07.16). Generar diversos tipus de format i de suport per a publicacions (informatives, divulgatives, publicitàries i narratives de ficció, etc.) dirigides tant a la producció analògica com a la difusió en xarxa.

RA148 (E07.17). Ordenar el contingut de les publicacions per mitjà de la diagramació, de la jerarquització de continguts i de l’equilibri entre el text i la imatge gràfica.

RA149 (E07.18). Determinar la relació entre la proposta i les pautes de receptivitat i usabilitat per part del públic destinatari.

RA150 (E07.19). Identificar els sistemes de reproducció, preparar els materials adequats per als seus requeriments tècnics i supervisar el procés de producció.

RA151 (E07.20). Descriure el funcionament del missatge tipogràfic, els seus atributs formals i diferenciar les eines i mitjans empleats per materialitzar- lo.

RA152 (E07.21). Donar forma al missatge tipogràfic atenent als seus aspectes comunicatius, simbòlics i denotatius, tant a través de diverses formes — cal·ligrafia, lettering i disseny tipogràfic— com de diferents recursos mecànics, digitals i manuals.

RA153 (E07.22). Organitzar el missatge tipogràfic per mitjà de la composició i la jerarquització formal de l’entorn gràfic en el qual s’integra.

RA154 (E07.23). Donar forma al missatge tipogràfic atenent al tipus de publicació al que va destinat, a la seva funció i a la tipologia del seu destinatari-lector.

RA155 (E08.1). Analitzar la forma a través de l’observació i l’anàlisi de l’entorn material, tant natural com cultural.

RA156 (E08.2). Aplicar a la proposta creativa pròpia, amb criteri i habilitat, els recursos que procuren els materials i les seves propietats específiques. RA157 (E08.3). Explicar els fenòmens científics i les relacions que s’estableixen entre la ciència, la tecnologia i el resultat final de la matèria durant el procés de transformació.

RA158 (E08.4). Identificar, en el marc de la seva pràctica investigadora, la relació entre coneixement empíric, càlcul, procés i resultat mitjançant l’aplicació de metodologies científiques a l’estudi, caracterització i transformació dels materials.

RA159 (E08.5). Crear nous objectes transformant materials sòlids (fang, fusta, metall...) o eteris (aire, llum, so...), i reutilitzant o ressituant diversos tipus de materials i objectes existents.

RA160 (E09.1). Utilitzar recursos conceptuals, formals i procedimentals per difondre gràficament una recerca.

RA161 (E09.2). Utilitzar adequadament la terminologia geomètrica i la dels sistemes de representació.

RA200 (E13.5). Explorar la dimensió expressiva i comunicativa de la forma a través de la construcció, la representació i la narració.

RA201 (E13.6). Emprar els recursos de representació gràfica i/o volumètrica i/o audiovisuals adequats en cada etapa del treball

RA162 (E09.3). Relacionar els conceptes abstractes amb els requeriments expressius i discursius dels mitjans gràfics.

RA202 (E14.1). Desenvolupar les pràctiques en arts i dissenys com a generadores de propostes discursives i com a eines d’exploració.

RA163 (E09.4). Combinar diversos llenguatges amb criteri per obtenir una síntesi expressiva i comunicativa.

RA203 (E14.2). Mostrar la capacitat d’examinar i indagar en els àmbits de les arts i dels dissenys.

RA164 (E09.5). Combinar i hibridar de forma selectiva els diferents llenguatges expressius i comunicatius per adquirir un de propi o el més adequat en cada cas.

RA204 (E14.3). Identificar nous camps d’exploració en àmbits acotats del mitjà social o tecnocientífic a través de les arts i els dissenys.

RA165 (E09.6). Comprendre i interpretar els llenguatges relacionats amb els processos de treball i d’experimentació científics.

RA205 (E14.4). Comunicar les conclusions d’activitats preparatòries d’un procés d’indagació i anàlisi.

RA166 (E09.7). Utilitzar la terminologia relacionada amb els processos de treball i experimentació científics.

RA206 (E14.5). Vincular el quefer creatiu amb els fonaments bàsics del pensament científic, i amb les seves metodologies, teories, processos tecnològics i procediments tècnics.

RA167 (E09.8). Emprar amb sentit crític conceptes específics de l’àmbit pràctic i teòric de les arts i els dissenys.

RA168 (E09.9). Emprar conceptes procedents de camps de saber diversos (filosofia, ciències socials, ciència i tecnologia, pedagogia, etc.) de forma posicionada i segons les necessitats del treball propi.

RA169 (E10.1). Experimentar i integrar els resultats així obtinguts en la construcció formal i en la proposta final.

RA170 (E10.2). Demostrar disposició a l’experimentació i a la reorientació de la proposta creativa durant el procés de treball quan és convenient.

RA207 (E14.6). Resoldre problemes i contrastar hipòtesis formals i conceptuals en activitats d’exploració utilitzant els recursos científics i tecnològics més adequats a cada moment.

RA208 (E14.7). Reconèixer diferents metodologies articulades amb o basades en la pràctica de les arts i els dissenys.

RA209 (E14.8). Assenyalar i acotar problemes de l’exploració teòrico-pràctica.

RA210 (E14.9). Aplicar conceptes i metodologies d’altres disciplines a la pràctica exploratòria en les arts i el disseny.

RA211 (E14.10). Formular, contrastar i validar/refusar hipòtesi.

RA171 (E10.3). Avaluar constructivament els accidents esdevinguts durant el procés de treball.

RA212 (E14.11). Personalitzar i hibridar mètodes d’exploració i anàlisis procedents de diversos camps de coneixement, en benefici del seu projecte personal.

RA172 (E10.4). Experimentar amb criteri científic les tècniques, procediments i eines de manipulació de la matèria.

RA213 (E14.12). Proposar i projectar a partir de pràctiques d’observació i indagació de tipus teòric-pràctic.

RA173 (E10.5). Triar la instrumentalització tècnica i tecnològica adequada per a la manipulació de la matèria.

RA214 (E14.13). Concretar i sintetitzar els resultats d’una activitat bàsica d’indagació i d’anàlisi.

RA174 (E10.6). Integrar l’experimentació científica en les metodologies del treball propi.

RA215 (E14.14). Analitzar els textos propis i els d’altres autors en relació a la interpretació gràfica i el guionatge.

RA175 (E11.1). Identificar diferents recursos metodològics i utilitzar els més adequats al projecte personal.

RA176 (E11.2). Aplicar canvis en les metodologies, supeditats al desenvolupament del projecte.

RA177 (E11.3). Utilitzar, en funció d’un objectiu concret, els instruments tècnics, tecnològics, i els materials més adequats.

RA178 (E11.4). Desplegar processos de treball de camp en contextos específics.

RA179 (E11.5). Combinar llenguatges en una síntesi expressiva i comunicativa.

RA180 (E11.6). Posicionar-se epistemològica i ontològicament.

RA181 (E11.7). Identificar i emprar eines i recursos dels àmbits cientificotècnic i cientificosocial per al treball especulatiu, experimental i empíric. RA182 (E11.8).

Utilitzar la diversitat metodològica en funció d’un objectiu concret.

RA183 (E12.1). Incorporar al seu procés de treball tècniques de visualització (o formalització) de conceptes abstractes.

RA184 (E12.2). Distingir diferents sistemes de representació i fer ús d’ells.

RA185 (E12.3). Identificar i usar les eines gràfiques per a la representació d’idees, conceptes, decisions, solucions i alternatives que es donen en les fases d’un projecte.

RA186 (E12.4). Comunicar gràficament resultats parcials i totals d’un projecte.

RA187 (E12.5). Comunicar gràficament processos complexos del pensament.

RA188 (E12.6). Utilitzar recursos conceptuals, formals i procedimentals per generar missatges.

RA189 (E12.7). Identificar els recursos comunicatius adequats a cada fase del projecte propi.

RA190 (E12.8). Sintetitzar per explicar d’una manera clara, oralment i per escrit, les diferents fases del projecte propi.

RA191 (E12.9). Aplicar diferents recursos i registres comunicatius segons els criteris d’adequació al contingut i al context.

RA192 (E12.10). Desenvolupar un projecte mostrant de forma comprensible tant el seu procés com les diferents fases de treball.

RA193 (E12.12). Seleccionar els procediments i mitjans més adequats per presentar i difondre la proposta creativa.

RA194 (E12.13). Identificar i comunicar el desenvolupament d’un projecte a partir de la distinció i articulació de les seves parts bàsiques.

RA195 (E12.14). Catalogar la informació derivada de l’experimentació en formats visuals i usar-la en les seves presentacions.

RA216 (E14.15). Experimentar amb les narratives i arquitectures gràfiques sobre els suports d’edició.

RA217 (E14.16). Qüestionar els atributs matèrics, formats i conceptuals d’un determinat objecte, a fi de trobar altres possibles i inesperats a través de l’experimentació.

RA218 (E14.17). Reconèixer que tota matèria és transformable i susceptible de comunicar.

RA219 (E14.18). Reconèixer la transgressió com a potencial motor de la creativitat.

RA220 (E14.19). Comunicar de manera clara oralment i a través de representacions, processos de treball, resultats i opinions.

RA221 (E14.20). Desenvolupar la proposta amb criteri innovador i transgressor, incorporant nous mitjans i materials.

RA222 (E14.21). Integrar els processos intuïtius en la formalització de les imatges que interpreten l’existent.

RA223 (E14.22). Transcendir els límits de l’ortodòxia del dibuix en funció d’objectius concrets i diversos, així com descobrir resolucions gràfiques a partir del joc, l’experimentació i la hibridació.

RA224 (E14.23). Identificar les noves tecnologies i les possibilitats que obren en la pràctica dels dissenys, la narració, la comunicació visual i les arts.

RA225 (E14.24). Emprar recursos de sistemes tecnològics avançats per a l’elaboració d’exercicis i el desenvolupament de processos en arts i dissenys (robòtica, internet de les coses, realitat augmentada, big data, etc.).

RA226 (E14.25). Emprar diferents metodologies i recursos d’exploració i anàlisi propis de les ciències socials, del camp cientificotècnic i de les arts i els dissenys per a l’estudi i anàlisi crítica del context ecosocial.

RA227 (E14.26). Emprar metodologies de treball i anàlisi procedents de les pedagogies crítiques.

RA228 (E14.27). Emprar metodologies i eines de recerca i indagació, tant de camp com especulatives, per l’anàlisi de tendències.

RA229 (E14.28). Emprar eines i recursos d’exploració i anàlisi documental per a l’exercici de la crítica de l’art i del disseny.

RA229 (E15.1). Gestionar la renúncia i la crítica en les diferents fases del projecte propi com a font d’aprenentatge.

RA230 (E15.2). Demostrar autocrítica i autonomia en la presa de decisions al llarg de les diferents fases del projecte propi.

RA231 (E15.3). Controlar els temps i els recursos en les diferents fases del projecte propi.

RA232 (E15.4). Exercir la iniciativa personal com a base per a l’acció creativa.

RA233 (E15.5). Planificar per objectius parcials i finals les fases del projecte propi.

RA196 (E13.1). Reconèixer i relacionar diferents mitjans d’expressió gràfica adequats per com-prendre i representar les formes bidimensionals i tridimensionals.

RA197 (E13.2). Aplicar els coneixements i els conceptes dels sistemes de representació amb eficàcia.

RA198 (E13.3). Reconèixer i relacionar els diferents sistemes de representació.

RA199 (E13.4). Utilitzar recursos tals com a maquetes, diagrames, esbossos, esbossos volumètrics i mapes, entre uns altres, per a l’organització de processos complexos de treball.

RA234 (E15.6). Gestionar els projectes de manera eficaç, autònoma i responsable.

RA235 (I15.7). Desenvolupar l’autocrítica i la iniciativa personal com a font d’autoaprenentatge.

RA236 (E15.8). Integrar l’error en els processos de recerca.

RA237 (E15.9). Fer propostes i assenyalar temes d’interès propis.

RA238 (E15.10). Desenvolupar treballs en equip i fer-ho de manera coordinada i eficient.

RA239 (E15.11). Prendre decisions de forma autònoma en totes les etapes del desenvolupament de la proposta creativa.

la realitat i, al seu torn, treballar la realitat en tant que matèria primera de la ficció.

RA240 (E15.12). Reconèixer els elements i fonaments bàsics d’un procés de recerca en un camp concret de les arts i el disseny.

RA267 (E16.25). Identificar l’acció i les eines del comissariat en la seva dimensió híbrida, mediadora, textual, reflexiva, creadora i relacionada i implicada intrínsecament amb les pràctiques de les arts i els dissenys.

RA241 (E15.13). Utilitzar els mètodes per a l’organització i classificació dels materials recopilats.

RA268 (E16.26). Investigar i emprar recursos d’anticipació com a eina per traçar línies de futur.

RA242 (E15.14). Identificar i avaluar les condicions del context laboral i acadèmic.

RA270 (E16.29). Investigar les formes de difusió i distribució dels seus propis projectes des del marc de la seva especificitat, funció, interès, destinataris i objectius.

RA243 (E15.15). Emprar criteris per dissenyar i conduir un itinerari propi en l’àmbit de les arts i els dissenys.

RA244 (E15.16). Realitzar prospeccions de futur en àmbits professionals afins o potencialment afins al camp de desenvolupament de les propostes personals.

RA245 (E15.17). Utilitzar l’autocrítica respecte a les accions individuals en el procés de construcció d’un recorregut professional o acadèmic propi.

RA246 (E15.18). Demostrar autonomia en el procés de recollida de referents i casos d’estudi orientats a la construcció d’un cos de pensament personal.

RA247 (E15.19). Adquirir recursos i estratègies orientades a la superació de possibles processos de bloqueig en el desenvolupament d’un procés de treball.

RA269 (E16.28). Utilitzar eines pròpies de la gestió cultural en el marc de comprensió dels processos que determinen el context de recerca, producció i de mercat en el qual es desenvolupen les arts i els dissenys.

RA271 (E17.1). Identificar i implementar les línies de millora del treball personal a partir del diàleg amb els diferents agents que intervenen en el procés.

RA272 (E17.2). Fer una adequada instal·lació, comunicació i difusió dels projectes realitzats i analitzar amb rigor la figura plural del destinatari.

RA273 (E17.3). Seleccionar, ordenar i comunicar els projectes realitzats.

RA248 (E15.20). Utilitzar eines per detectar i valorar la relació entre les necessitats del projecte i els recursos propis.

RA274 (E17.4). Identificar les lògiques socials i culturals internes i específiques dels diferents àmbits de les arts i els dissenys.

RA249 (E15.21). Reconèixer propositivament la noció de fracàs en relació als processos de treball.

RA275 (E17.5). Reconèixer el context de l’àmbit professional i acadèmic de les arts i els dissenys, tant a nivell local com a internacional.

RA250 (E15.22). Prendre decisions en relació amb els processos o treballs al seu càrrec.

RA276 (E17.6). Emprar estratègies i suports de comunicació per a la difusió del treball propi en l’àmbit professional.

RA251 (E15.23). Gestionar correctament el temps i els recursos en els encàrrecs rebuts durant la pràctica.

RA252 (E15.24). Desenvolupar un projecte editorial de manera autònoma.

RA253 (E15.25). Aplicar els mitjans expressius, ja siguin digitals o manuals, per desenvolupar un llenguatge propi.

RA277 (E17.7). Adquirir eines i recursos orientats a l’aplicació d’una candidatura en l’àmbit acadèmic.

RA278 (E17.8). Aplicar la creativitat a altres eines de autopromoció com el portafoli o el vídeo de presentació.

RA254 (E15.26). Iniciar el procés d’elecció de la idea o del tema, així com emprendre la cerca d’informació que li permeti un major aprofundiment reflexiu i un desenvolupament coherent del projecte, d’acord amb l’eix conceptual.

RA279 (E17.9). Adequar el treball a la realitat circumdant a partir d’una implementació propositiva del mateix.

RA255 (E16.1). Elaborar projectes propis sobre la base dels criteris establerts.

RA281 (E17.11). Identificar la figura del productor i la creació en influència recíproca amb el social.

RA256 (E16.2). Demostrar coherència tant en la proposta final com en les decisions preses en les diferents fases del projecte propi, aportant arguments i mostrant adequació i rigor.

RA257 (E16.3). Adequar allò formal i material en el projecte propi, en funció de la idea treballada.

RA258 (E16.4). Concebre de manera holística el projecte a desenvolupar.

RA259 (E16.5). Utilitzar les estratègies i els recursos creatius segons criteris d’adequació al contingut del projecte personal.

RA260 (E16.6). Utilitzar la metodologia, els instruments tècnics/tecnològics i materials concrets segons criteris d’adequació a la producció del projecte personal.

RA261 (E16.7). Reconèixer la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, comprendre la realitat en tant que matèria primera de la ficció.

RA262 (E16.8). Analitzar el context amb el qual interactua mitjançant la seva proposta de treball personal.

RA263 (E16.9). Utilitzar, tenint en compte el tipus de destinatari, eines pròpies de la representació, destinades a la comunicació d’idees, processos i resultats parcials presents al llarg de les diferents fases del treball.

RA264 (E16.10). Utilitzar adequadament instruments tècnics/tecnològics i materials concrets en relació amb el projecte i a la previsió dels resultats dels mètodes emprats.

RA265 (E16.11). Identificar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, analitzar la realitat en tant que matèria primera de la ficció.

RA266 (E16.12). Crear i treballar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, treballar la realitat en tant que matèria primera de la ficció

RA280 (E17.10). Extreure conclusions de caràcter constructiu sobre els efectes que genera el seu treball personal.

RA282 (E17.12). Reconèixer l’aplicació professional dels seus coneixements i competències.

RA283 (E17.13). Demostrar la capacitat de testejar el seu treball personal en el context social i cultural amb l’objectiu d’extreure conclusions adequa- des per al desenvolupament futur del cos de treball.

RA284(E17.14). Examinar els coneixements conceptuals, tècnics i procedimentals de la representació necessaris per a la configuració d’un treball creatiu i rigorós que permeti actuar professionalment al territori artístic i cultural.

RA285 (E17.15). Confrontar el treball realitzat en entorns professionals.

RA286 (E17.17). Situar el treball pràctic en un context, social, econòmic i cultural concret.

RA287 (E17.18). Identificar l’impacte social, econòmic, ecològic i cultural de l’activitat professional, i actuar en conseqüència.

RA288 (E17.19). Construir relats curatorial entorn de les arts i els dissenys tenint en compte el context d’exhibició, circulació o recepció d’aquestes mateixes.

RA289 (E17.20). Integrar el coneixement del present comprès com a futur del passat materialitzat, en el marc de treball d’innovació i anticipació en arts i disseny.

RA290 (E17.22). Reconèixer els principals agents articuladores del context cultural local i global.

RA291 (E17.23). Reconèixer el valor de la difusió, la mediació i la distribució en el context socioeconòmic i cultural, alhora que comprendre la dimensió sistèmica i circular de les xarxes i plataformes de difusió de les arts i els dissenys.

RA292 (E17.24). Reflexionar sobre els públics des d’una perspectiva històrica i contextualment situada.

E16.13. Elaborar projectes propis sobre la base dels criteris establerts.

E16.14. Demostrar coherència tant en la proposta final com en les decisions preses en les diferents fases del projecte propi, aportant arguments i mostrant adequació i rigor.

E16.15. Adequar allò formal i material en el projecte propi, en funció de la idea treballada.

E16.16. Concebre de manera holística el projecte a desenvolupar.

E16.17. Emprar estratègies i recursos creatius segons criteris d’adequació al contingut del projecte personal.

E16.18. Emprar la metodologia, els instruments tècnics/tecnològics i materials concrets segons criteris d’adequació a la producció del projecte personal.

E16.19. Identificar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, reconèixer la realitat en tant que matèria primera de la ficció.

E16.20. Analitzar el context amb el qual interactua mitjançant la seva proposta de treball personal.

E16.21. Utilitzar, tenint en compte el tipus de destinatari, eines pròpies de la representació, destinades a la comunicació d’idees, processos i resultats parcials presents al llarg de les diferents fases del treball.

E16.22. Utilitzar adequadament instruments tècnics/tecnològics i materials concrets en relació al projecte i a la previsió dels resultats dels mètodes emprats.

E16.23. Investigar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en la realitat i, al seu torn, analitzar la realitat en tant que matèria primera de la ficció.

E16.24. Crear i treballar la ficció com a material constructiu que produeix efectes en

TRANSVERSALS T01.1. Construir posicionament i criteri propis tant a partir del seu treball com a partir del diàleg amb altres propostes o agents.

T01.2. Reconèixer les qualitats del treball dels altres com a font d’aprenentatge.

T02.1. Reconèixer l’ús, límits i diferents aplicacions de dades i documents.

T03.1. Organitzar i gestionar de forma autònoma els temps en els processos d’aprenentatge i en el seu itinerari formatiu en el grau.

T03.2. Gestionar de forma eficient els recursos que estan implicats en els processos d’aprenentatge, tant els que li han estat facilitats com els que de forma autònoma adquireix.

T04.1. Revisar el seu procés de treball a partir de criteris tant pedagògics com d’originalitat.

T05.1. Organitzar les idees i transmetre-les amb eficiència i creativitat.

T05.2. Triar el mitjà adequat a cada situació comunicativa.

T06.1. Distribuir els rols en un entorn col·lectiu de treball derivat d’un projecte segons habilitats i disciplines implicades.

T06.2. Treballar de forma horitzontal i creuada en entorns col·laboratius com a font de desenvolupament personal i grupal.

Descartant articles i connectors, de les qüasi 6.000 paraules de les que consten els RA, les més repetides són: treball, propi/s, projecte/s, disseny/s, procés/sos, arts i recursos.

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

Aquesta vegada, en lloc de subratllar i annotar els RA, he volgut fer un recompte amb l’ajuda d’un comptador de paraules.

- 11 -

*Curiosament, la paraula que més vegades apareix és la “i” (407 vegades).

TFG. Martí de la Malla - 12 -

treball propi + propis projecte + projectes dissenys + disseny processos + procés arts + art recursos context + contextual + contextos identificar materials + material analitzar + anàlisi conceptes + conceptuals + conceptual diferents utilitzar comunicar + comunicació + comunicativa + comunicatius emprar + usar eines forma + formals pràctiques + pràctica desenvolupar + desenvolupament reconèixer aplicar metodologies + metodes cultural + culturals proposta + propostes relatives a: creació representació personal demostrar recerca

53

realitat adeqüats + adeqüació social + socials matèria ficció tècnics + tècniques autònoma + autonomia constructiu + construcció producció + produeix fases

16

teòrics àmbits + àmbit partir manera arguments espais + espai textos resultats criteris estudi informació relació experimentació + experimentar

13

Recompte dels termes emprats als Resultats d’Aprenentatge del Grau en Arts i Disseny Martí de la Malla, 04.2019

32 + 12 = 44 38 + 6 = 44 36 + 6 = 42

24 + 18 = 42 41 + 1 = 42 37

27 + 3 + 3 = 33 33

19 + 11 = 30

14 + 15 = 29

13 + 13 + 3 = 29 28 26

10 + 7 + 4 + 4 = 25 21 + 4 = 25 24

18 + 6 = 24 14 + 9 =23

11 + 11 = 22 21 21

15 + 5 = 20 14 + 6 = 20 12 + 7 =19 19 19 18 17 17 9 + 6 = 15 8 + 7=15 14 14

8 + 6 = 14 7 + 7 = 14 7 + 7 = 14 8 + 6 = 14 13

7 + 6 = 13 12 11 11

6 + 5 = 11 10 10 10 10 10 10

6 + 4 = 10

5 + 5 = 10 9 9 9 9 9

5 + 4= 9

5+3+1=9 5+4=9 8

4+4=8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8

4+4=8 5+3=8 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

5+1=6 5 5 5 5 5 5

fer marc professional aprenentatge investigar registres aula posicionar nous narratives acadèmic dinàmiques participar textual transversals transformació perspectiva finalitat proposar construir assenyalar gràfiques expressiva organització objectes caràcter missatge generar pensament reflexió

5 5 5 5 5 5 5 5 5 4 4

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

comprensió + comprendre mitjans diversos contemporanies formes integrar coneixement + coneixements documentació + documental + documents interpretació + interpretar relacionar contingut + continguts referents llenguatges criteri exploració tecnològics difusió entorn crítica gràficament dimensió ciències + científics camps + disciplines decisions camp procediments funció observació col·lectiu sistemes efectes estratègies històrica problemes elements discussió pròpies elaborar objecte imatge específics tendències treballar detectar fonaments futur gestionar + gestió destinatari final agents distingir tipogràfic instruments

4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

- 13 -

Hola Isabel, hola Jordi!

Us escric perquè estic acabant el TFG, i he volgut introduir un material que tenia a la recàmara des de fa molt de temps. Recordareu que, a la meva primera reunió individual d’avaluació al final de Metodologia Projectual del primer semestre del meu tercer, el curs 16-17, us vaig demanar d’enregistrar la conversa?

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

Títol: TFG De: Martí Malla Per a: Jordi Canudas, Isabel Banal Data: 03.05.2019 - 17:00h

Ho vaig fer i, al cap de poc, la vaig transcriure. Però no ha estat fins farà un parell de mesos que la vaig recuperar, i ara ja ocupa el seu espai important dins el TFG. Doncs bé, us escric per demanar-ne l’aprovació.

En cas que us molesti, puc canviar noms i mantenir l’anonimat, per exemple. Però crec que és un material preciós, molt honest, i necessari pel meu treball; és un testimoni que parla, també, de l’aplicació fàctica de criteris i metodologies d’aprenentatge, i el paper de la subjectivitat dins l’objectivitat curricular i la seva avaluació.

En cas que em doneu permís (adjunto la conversa per si...) us importaria dir-me la vostra data de naixement? No vull que soni impertinent, però...

capítol 2. CRITERI I DOCTRINA

L’escola és un punt de trobada. Un espai de trobada de persones que tenen interessos semblants, i diversos alhora, de generacions diferents.

(Els tres personatges seuen en cadires plegables, compartint una taula de color blau fosc. Es troben en una aula allargada de parets blanques i amb un parell de finestres que donen al jardí. MARTÍ demana si pot gravar la conversa que ara tindran. JORDI i ISABEL, sorpresos, contesten que endavant. MARTÍ posa en marxa la gravadora mentres parlen d’un futur conveni amb la Fundació Tàpies) JORDI: (Amb urgència) ...tema del DNI... t’has de posar... directament truques perquè és un tema d’assegurança i... tant tu, en Martí, el Vitor com l’Eloi, el tres estàveu, “bueno”... us tinc aquí... I llavors falten 6 persones a més de vosaltres... Feu la trucada i...

ISABEL: Teníem el teu PDF? El teu dossier en PDF? MARTÍ: Sí, sí, us el vaig enviar...

Crec que val la pena que surti, també, aquesta lectura generacional...

ISABEL: Ah si, és veritat..., és veritat..

JORDI: El tenim i... (no acaba la frase) ISABEL: “Bueno” el de Grup també us el demanarem eh, en PDF MARTÍ: Semblant, no? Vull dir, mateixa guia, i...

ISABEL: Si, aquesta estructura... Aquí hi ha més esforç potser o més, remarcar el treball de camp

Moltíssimes gràcies! Per tot...

MARTÍ: “Vale”, sí, sí... I coses de l’inici, com la llibreta de cada un i aquestes coses..., o no cal...

ISABEL: Bé això no ho vam dir... Doncs, clar, com que sou quatre o cinc,... el dossier seria molt previ... La veritat és que no ho vam dir, el que hauríem d’haver fet és quedar-nos un moment la llibreta i les fotos, no? Però vaja se’ns va passar... És massa tard...

- 18 -

JORDI: Sí, és tard per engegar-ho i ... Hem tingut algun, gairebé... Intentem controlar-ho tot, eh? Perquè de correus i de tal i tal anem enviant, però hi ha coses que, potser...

Una araçada

ISABEL: Se’ns ha escapat... És la primera vegada que és una sola sessió a la setmana...

JORDI: i això ens condensa, tal, no? però...

ISABEL: Se’ns escapa.../Se’ns ha escapat...

JORDI: Ha funcionat, jo penso que tant de la llibreta, alguns més alguns menys, però era com aquell inici...

Martí de la Malla

ISABEL: Per escalfar motors, no?

JORDI: .. una setmana i tal i després allò de les fotos per concretar... fer una petita cosa per concretar... Aaa....

Penso que això ens va anar bé per a engegar i després ja a partir d’aquí va ser el tema dels grups... (Pausa) Anant al primer treball i... bé, jo crec que...

ISABEL: Era un treball que havies arribat a... no? Primer divagaves i havies arribat a concretar una formalització que tu mateix veies que li donava força a la idea de “fondo” no? I que es podia fer de moltes maneres però.. i es notava molt que.. Es nota molt, tu Martí, que ho vius, que ho vius intensament perquè ho vols portar a terme i ho portes; i cuides els detalls i... bé, saps que tot significa, que totes les decisions ajuden o no, no? Impedeixen o compliquen... I amb això penso que vas fent aquest treball de depuració.. I jo diria que dels primers treballs de “En diàleg” era més tancat, saps? El teu? No sé si tens la mateixa sensació...

JORDI: Va ser enrevessat, és a dir.. Tot el material de treball, el treball, el treball de camp i tal...

ISABEL: Per això va poder arribar a....

JORDI: Tota la informació i com depurar-la, de com, o què senyalar, com fer-ho...

ISABEL: Si no es cabussava a tope en la matèria no podies... Aquesta idea no surt de bones a primeres si no s’ha

en diàleg-metodologia2016.pdf

PD. Algú em va dir una vegada que us coneixeu des de la Universitat, pot ser? Vau estudiar Belles Arts?

- 15 -

TFG. Martí de la Malla

Títol: TFG De: Isabel Banal Per a: Martí de la Malla Data: 05.05.2019 - 20:24h

Títol: TFG De: Jordi Canudas Per a: Martí de la Malla Data: 10.05.2019 - 21:04h

Bones Martí,

Hola Martí,

Em sembla molt bé que utilitzis aquest material pel teu TFG, crec que és coherent amb el que anaves treballant de la teva relació amb els estudis i tot allò que es genera acadèmicament.

disculpa que et contesti tant tard. Però vaig molt enfeinat amb mil coses.

T’adjunto el teu document amb unes petites senyals (en groc una frase que no s’entén i en rosa faltes d’ortografia _ja veus profe sempre!-).

Ah ah…impressiona veure que parlant dic tant no? al final...

Per altra banda demanes data de naixement: 21 març del 1963.

I sí vaig estudiar a la facultat de Belles Arts del curs 1980-81 al 1985-86 (abans eren 5 anys).

I amb el Canudas ens coneixem de la facultat, els dos vam fer l’especialitat d’escultura.

I de professorat de belles arts en coneixem forces, alguns estudiaven amb nosaltres.

Bon final Martí !

Isabel

Una conversa molt espontània i natural, una mica impulsiva i “estripada”.

Tres persones parlant l’una darrera l’altra, en algun cas trepitjant-se, i acabant la frase l’una de l’altra.

Je, je, je...

Ara llegint-la recordo l’escena. I alhora recordo el neguit perquè teníem el temps molt limitat per poder parlar individualment amb tots i cadascun de vosaltres. Volíem comunicar-vos moltes coses, i teníem el temps molt ajustat...

Però la comunicació no verbal en aquests casos ajuda molt. Allà on les frases queden tallades, hi ha el gest, la mirada, l’expressió, el to...

Espero que la incorporació de la conversa no et penalitzi el TFG, je, je, je... és broma.

Ara ja en els últims dies de TFG, espero que l’hagis disfrutat.

Edat, sóc del 1963, també la Isabel. I si amb la Isabel ens vàrem conèixer a la Facultat de Belles Arts a la UB a l’any 1981. Ja fa un grapat d’anys.

capítol 2. CRITERI I DOCTRINA

- 16 -

Cap problema amb l’enregistrament de la conversa.

(Els tres personatges seuen en cadires plegables, compartint una taula de color blau fosc. Es troben en una aula allargada de parets blanques i amb un parell de finestres que donen al jardí. MARTÍ demana si pot gravar la conversa que ara tindran. JORDI i ISABEL, sorpresos, contesten que endavant. MARTÍ posa en marxa la gravadora mentres parlen d’un futur conveni amb la Fundació Tàpies) JORDI: (Amb urgència) ...tema del DNI... t’has de posar... directament truques perquè és un tema d’assegurança i... tant tu, en Martí, el Vitor com l’Eloi, el tres estàveu, “bueno”... us tinc aquí... I llavors falten 6 persones a més de vosaltres... Feu la trucada i...

ISABEL: Teníem el teu PDF? El teu dossier en PDF? MARTÍ: Sí, sí, us el vaig enviar...

ISABEL: Ah si, és veritat..., és veritat..

JORDI: El tenim i... (no acaba la frase) ISABEL: “Bueno” el de Grup també us el demanarem eh, en PDF MARTÍ: Semblant, no? Vull dir, mateixa guia, i...

ISABEL: Si, aquesta estructura... Aquí hi ha més esforç potser o més, remarcar el treball de camp MARTÍ: “Vale”, sí, sí... I coses de l’inici, com la llibreta de cada un i aquestes coses..., o no cal...

ISABEL: Bé això no ho vam dir... Doncs, clar, com que sou quatre o cinc,... el dossier seria molt previ... La veritat és que no ho vam dir, el que hauríem d’haver fet és quedar-nos un moment la llibreta i les fotos, no? Però vaja se’ns va passar... És massa tard...

- 18 -

JORDI: Sí, és tard per engegar-ho i ... Hem tingut algun, gairebé... Intentem controlar-ho tot, eh? Perquè de correus i de tal i tal anem enviant, però hi ha coses que, potser...

ISABEL: Se’ns ha escapat... És la primera vegada que és una sola sessió a la setmana...

JORDI: i això ens condensa, tal, no? però...

ISABEL: Se’ns escapa.../Se’ns ha escapat...

JORDI: Ha funcionat, jo penso que tant de la llibreta, alguns més alguns menys, però era com aquell inici...

ISABEL: Per escalfar motors, no?

JORDI: .. una setmana i tal i després allò de les fotos per concretar... fer una petita cosa per concretar... Aaa....

Penso que això ens va anar bé per a engegar i després ja a partir d’aquí va ser el tema dels grups... (Pausa) Anant al primer treball i... bé, jo crec que...

ISABEL: Era un treball que havies arribat a... no? Primer divagaves i havies arribat a concretar una formalització que tu mateix veies que li donava força a la idea de “fondo” no? I que es podia fer de moltes maneres però.. i es notava molt que.. Es nota molt, tu Martí, que ho vius, que ho vius intensament perquè ho vols portar a terme i ho portes; i cuides els detalls i... bé, saps que tot significa, que totes les decisions ajuden o no, no? Impedeixen o compliquen... I amb això penso que vas fent aquest treball de depuració.. I jo diria que dels primers treballs de “En diàleg” era més tancat, saps? El teu? No sé si tens la mateixa sensació...

JORDI: Va ser enrevessat, és a dir.. Tot el material de treball, el treball, el treball de camp i tal...

I després de coincidir en els estudis, a l’acabar la carrera, crec que al cap d’un any, o any i mig, vàrem llogar junts un espai industrial com a taller al carrer de la Riereta (barri del Raval).

I ja veus també hem coincidit com a professorat a l’Escola Massana, i en alguns moments impartint alguna assignatura plegats.

Una abraçada

ISABEL: Per això va poder arribar a....

JORDI: Tota la informació i com depurar-la, de com, o què senyalar, com fer-ho...

ISABEL: Si no es cabussava a tope en la matèria no podies... Aquesta idea no surt de bones a primeres si no s’ha

en diàleg-metodologia2016.pdf_rev. isabel.pdf

Jordi

cuidadosament, esperant el seu moment.

I crec que és aquest.

Després d’analitzar les competències i els resultats d’aprenentatge, veig clar que manca un aspecte fonamental; la seva aplicació. M’he vist empès a donar visibilitat a la reunió d’avaluació, on es troben l’alumne i els professors de

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

Aquest material fa dos anys que està guardat,

l’assignatura per comentar l’evolució i la feina feta al llarg del semestre. És

en

l’aplicació

concreta

d’aquestes

competències on entren en joc la subjectivitat i l’afecte, i és en aquesta mena de converses on es pot observar.

Aquesta conversa enregistrada i quasi oblidada és l’altre 50% que les competències bàsiques, transversals, específiques, o de qualsevol altra mena, no poden recollir. Concretament, es tracta de la reunió d’avaluació de l’assignatura de Metodologia Projectual d’Art II que vaig cursar al primer semestre del tercer curs del GAAD. He apostat per mantenir les paraules emprades, amb les expressions espontànies que allí sorgiren (malgrat això em duu a “no respectar” o a mal-emprar la llengua). Crec que és important per a veure com, més enllà dels tecnicismes, existeix tota una extensió lingüística col·loquial i distesa que, d’alguna manera, apropen l’art i els conceptes que tracta (que sovint poden semblar d’allò més llunyans).

- 17 -

TFG. Martí de la Malla

TEMPS:

Dv. 20.01.2017, 09:30h – 10:00h

ESPAI:

Escola Massana Carrer Hospital, 56. 08001 Barcelona, Catalunya, Espanya.

Aula 501. Departament d’Arts Visuals.

- 18 -

Primera planta

JORDI (54 anys) De caràcter extravertit, té uns ulls rodons i vitals, i uns llavis prims, i parla un català molt característic. Vesteix una gorra negra que li cobreix la closca, un jersei negre de coll alt i uns pantalons amples de color ocre. En Jordi sempre duu a sobre una bandolera força gran també fosca que sempre deixa sobre la taula.

Aquesta assignatura és la primera en la que ha coincidit amb en Martí.

La Isabel i en Jordi es coneixen des de la facultat, a principis dels 80,

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

PERSONATGES:

quan coincidien a les classes d’escultura.

ISABEL (54 anys) Més reservada que en Jordi, la Isabel és serena, tranquil·la. Té un ulls clars molt desperts, el cabell curt, i una manera de fer tendra i pacient.

Vesteix un polar Quechua de color marró clar, uns pantalons de pana i unes botes de muntanya discretes.

Porta un buff marró clar al voltant del coll que li tapa la boca i una mica el nas (vermell-refredat). Duu un paquet de mocadors de paper per anar-se mocant.

La Isabel ja havia estat professora d’en Martí a Metodologia Projectual de l’Art (I), al primer semestre del 2n curs.

La Isabel i en Jordi es coneixen des de la facultat, a principis dels 80, quan coincidien a les classes d’escultura.

MARTÍ (20 anys) De constitució prima i de facció expressiva, en Martí té uns ulls ametllats de color mel i un nas estilitzat. Vesteix uns pantalons d’esport, unes sabates de pell amb punta, una samarreta blanca llisa i un jersei fosc amb caputxa. Arriba amb una motxilla de roba i una jaqueta vintage de colors liles i vermells i, com de costum, amb el seu kruiser (mini-long) de fusta vista. Està visiblement nerviós, malgrat té la sensació d’haver fet una bona feina al llarg del semestre.

En Martí coneix a la Isabel del curs passat, i aquest semestre ha conegut al Jordi.

- 19 -

TFG. Martí de la Malla

(Els tres personatges seuen en cadires plegables, compartint una taula de color blau fosc. Es troben en una aula allargada de parets blanques i amb un parell de finestres que donen al jardí. MARTÍ demana si pot gravar la conversa que ara tindran. JORDI i ISABEL, sorpresos, contesten que endavant. MARTÍ posa en marxa la gravadora mentres parlen d’un futur conveni amb la Fundació Tàpies) JORDI: (Amb urgència) ...tema del DNI... t’has de posar... directament truques perquè és un tema d’assegurança i... tant tu, en Martí, el Vitor com l’Eloi, el tres estàveu, “bueno”... us tinc aquí... I llavors falten 6 persones a més de vosaltres... Feu la trucada i...

ISABEL: Teníem el teu PDF? El teu dossier en PDF? MARTÍ: Sí, sí, us el vaig enviar...

ISABEL: Ah si, és veritat..., és veritat..

JORDI: El tenim i... (no acaba la frase) ISABEL: “Bueno” el de Grup també us el demanarem eh, en PDF MARTÍ: Semblant, no? Vull dir, mateixa guia, i...

ISABEL: Si, aquesta estructura... Aquí hi ha més esforç potser o més, remarcar el treball de camp MARTÍ: “Vale”, sí, sí... I coses de l’inici, com la llibreta de cada un i aquestes coses..., o no cal...

ISABEL: Bé això no ho vam dir... Doncs, clar, com que sou quatre o cinc,... el dossier seria molt... La veritat és que no ho vam dir, el que hauríem d’haver fet és quedar-nos un moment la llibreta i les fotos, no? Però vaja se’ns va passar... És massa tard...

- 20 -

JORDI: Sí, és tard per engegar-ho i ... Hem tingut algun, gairebé... Intentem controlar-ho tot, eh? Perquè de correus i de tal i tal anem enviant, però hi ha coses que, potser...

ISABEL: Se’ns ha escapat... És la primera vegada que és una sola sessió a la setmana...

JORDI: i això ens condensa, tal, no? però...

ISABEL: Se’ns escapa.../Se’ns ha escapat...

JORDI: Ha funcionat, jo penso que tant de la llibreta, alguns més alguns menys, però era com aquell inici...

ISABEL: Per escalfar motors, no?

JORDI: .. una setmana i tal i després allò de les fotos per concretar... fer una petita cosa per concretar...

Aaa.... Penso que això ens va anar bé per a engegar i després ja a partir d’aquí va ser el tema dels grups...

(Pausa) Anant al primer treball i... bé, jo crec que...

ISABEL: Era un treball que havies arribat a... no? Primer divagaves i havies arribat a concretar una formalització que tu mateix veies que li donava força a la idea de “fondo” no? I que es podia fer de moltes maneres però.. i es notava molt que.. Es nota molt, tu Martí, que ho vius, que ho vius intensament perquè ho vols portar a terme i ho portes; i cuides els detalls i... bé, saps que tot significa, que totes les decisions ajuden o no, no? Impedeixen o compliquen... I amb això penso que vas fent aquest treball de depuració..

I jo diria que dels primers treballs de “En diàleg” era més tancat, saps? El teu? No sé si tens la mateixa sensació...

JORDI: Va ser enrevessat, és a dir.. Tot el material de treball, el treball, el treball de camp i tal...

ISABEL: Per això va poder arribar a....

JORDI: Tota la informació i com depurar-la, de com, o què senyalar, com fer-ho...

JORDI: Els referents, també no? Penso que et van ajudar, el tema aquest de la Doreen Massey crec que també, us va ajudar... I a...

ISABEL: L’has ordenat una mica més el dossier...

JORDI: Intentar ordenar una mica més el dossier, no? Que penso que ajuda...

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

ISABEL: Si no es capbussava a tope en la matèria no podies... Aquesta idea no surt de bones a primeres si no s’ha fet una mica de... no? de capbussament en el tema... Jo i Massana, què coi passa, no? Aleshores es notava que el procès de treball hi era... Hi era, i era viscut. I evidentment parlaves una cosa de tu, també... eh? I que...

ISABEL: “Bueno”, visualment passa més bé, no? Diguéssim...

JORDI: Sí, sí.. estem en com la forma ens ajuda a entendre bé el contingut, no? i doncs... I ara l’estem mirant així... (mirant l’ordinador) De totes maneres aquí hi ha una última part, el que seria la presentació...

Hauràs de tornar a fer fotos d’això.. .És a dir, si aquest treball s’inclou després en el portfoli, veuràs que imatges com aquestes estan com muntades i són imatges que no acaben de funcionar...

MARTÍ: No? Tinc la foto original...

JORDI: “Bueno”, sóc molt tiquismiquis però si nosaltres volem fer un bon portfoli professional, per això us diem: heu de fer bones fotos dels treballs, sigui el dia de la presentació, sigui el dia abans o després de la presentació. Muntar-ho bé, controlar-ho tot i fer bones fotos. No és només unes fotos ara per a fer el dossier: són unes fotografies que seran, en aquest cas, la base, el material, per a construir més endavant els vostres treballs... Igual la repetiu i torneu a fer les fotos, però val la pena fer aquest esforç.

MARTÍ: Però...

JORDI: Aquesta fotografia està muntada, són dues imatges, està muntada. I per tant això s’ha d’acabar d’ajustar, i...

ISABEL: O intentar fer la foto...

MARTÍ: Si “bueno”, això sí... La foto és la normal però com que la pantalla no s’acabava de veure bé...

JORDI: Clar! No, no, no..

ISABEL: Vas posar-hi una foto a sobre...

MARTÍ: Sí,...

ISABEL: Això és lo que en Jordi...

MARTÍ: Que potser la podria haver deixat... Hauria perdut nitidesa...

JORDI: No, no, no, està bé que es monti.. Però que aquí s’ha d’acabar d’ajustar més, que això es noti menys i tal... Vull dir.., És un “pegote” que es veu molt clara.. (MARTÍ assenteix) També sé que aquesta sala és difícil fer les imatge que quedin ben frontals i tal, no hi ha distància... El que vull dir és “no esperar” a “l’ara faig la foto” del treball, sinó ser conscients, i això ho remarcarem també més en aquest segon semestre, de que heu de tenir una bona documentació dels vostres treballs, perquè sinó... després serà a vegades més difícil, eh?

ISABEL: En aquest cas és un “aixís” general, però després el que és interessant és que, abans aquí ho descrius, però potser col·locar cinc o sis frames en fila, per entendre que comences a escriure i que hi ha un tempus i aquella llista es va fent llarga...

MARTÍ: És que com que està unes pàgines més enrere, crec, lo dels frames, vaig pensar “no cal posarho”... Més endavant...

- 21 -

TFG. Martí de la Malla

(Busquen al PDF) JORDI: Sí, sí si.. Ah, més endavant...

JORDI, ISABEL, MARTÍ: A... Aquí!

ISABEL: Però com que hi ha tant text... Sembla que no t’hagi importat aquesta filmació perquè li dones la importància de la filmació,.. De les decisions de la filmació, des del “com està enquadrat”, com.., no?

Ho expliques, i llavors aquí hi són però no tenen la força...

JORDI: Però bé. Vull dir que seran coses que ja veureu que després treballant amb el tema portfoli.. ostres, “què tinc?” “quin material tinc de cada projecte?” Haig de repetir fotos? Haig de tal? Per que em funcionen, no em funcionen, etc., no?... Però en canvi això està molt.. Està b...

ISABEL: Tu com has viscut aquestes propostes que hem fet i..?.

MARTÍ: Aquesta primera molt.. És que també l’any passat notava com, no sé si certa pressió pel context o per mi mateix, d’intentar trobar un camí “més personal”...

ISABEL: Si, “bueno”, estaves amb la cosa de “ser artista” i...

MARTÍ: ... Per no divagar,... I crec que amb tot “lo” de l’Andrea Fraser i el tema de l’educació i.. “bueno”..

Tinc dues mares professores i veig que això s’articula d’una manera molt... des de molt petits, no? i el tema de l’escola d’art ara mateix m’interessa molt com a tema propi de treball. I això va ser com un primer abordatge que clar, era com “enorme” [el tema]... Eh, el tema de la distància em va semblar molt guai. O sigui, estava bastant entre aquesta formalització “més de gent” o el tema de la distància.. No sé si amb una corda de 1700 metres o “algo” així, però tot el que gira entorn això em va com captivar molt i...

JORDI: Bueno, és fer un canvi: és a dir, fas una anàlisi, obtens unes dades, i com aquestes dades...

- 22 -

ISABEL: ...Les converteixes en poesia... (riu) JORDI: ... Es poden convertir en una altra manera, no? Tens unes dades i “ho converteixo” en distància, o ho converteixo en no sé què...

ISABEL: És una mica un sistema que et comença a emocionar, no? l’any passat, al final el que feia també anava una mica així, no?

MARTÍ: Sí, al donar les dades al final és això, que no les visualitzes, no? És com un intent de tornar visible tot...

ISABEL: Però veus el potencial poètic d’això, diguéssim, saps? Jo penso que aquí estàs...

JORDI: ... Que aquí és l’acumulació, l’escriure, el temps...

ISABEL: I sobretot el relaxar-te, és a dir, faig la recerca i d’aquesta recerca confio que sortiran coses, no? Més que escric, que vull fer de bones a primeres i agafar una formalització que és potser la de l’any passat que, vas tenir algun patiment de “voler ser artista” en aquest sentit, amb majúscules vull dir, un estil, i ja un tema i tot.. “Bueno” això es va fent amb el temps... Confia en que ja hi és aquesta llavor, no?

(Martí dubta) Perquè aquí s’ha vist, et vas decantar.. I aquí, amb el de “grup”, tu concretament ens vas transmetre que t’havies perdut més, segons com et capbussaves més en un interrogant moltes coses, eh?

De formalització final i així...

MARTÍ: Sí.. “Bueno”, és que va costar....

ISABEL: Però ha sigut una experiència conjunta MARTÍ: Molt guai. Si, no, jo ho veig molt bé, ahir em vaig quedar molt content...

ISABEL: En grup parlarem el dijous vinent que portareu el dossier, eh? Comentarem una mica amb

MARTÍ: No, el tema del grup, el llenguatge amb el Kevin és el que ha costat en certs moments, que la conversa s’exalta no-se-què i no ho tradueixes tot, o no parles en anglès... Potser clar... diu pobre noi però... És normal suposo, però “bueno”, que en cap moment l’hem deixat de banda ni res... I el tema, bueno, del Nadal sobretot...

ISABEL: Us va partir una mica, no? El treball en equip al Nadal...

MARTÍ: Sí, sí, és que ens va costar molt..vull dir... Teníem una primera part...

JORDI: Això és una de les coses que.. Els altres anys fèiem aquest treball en grup a l’inici del segon semestre, i crec que ens funcionava millor. Primer perquè no quedava tallat, tan tallat, i després perquè hi havia, per part nostra, un coneixement més important del grup i sabies...

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

tots... “Bueno” només era això, que...

ISABEL: ...ara només heu fet un treball cada un i llavors la dimensió que... “Bueno” jo a alguns us conec una mica més però vaja, tampoc.. I llavors és una mica menys, no? Mm... sucós, però... I a nivell genèric, de classe? De plantejament de projectes d’Art II, alguna cosa que ens poguessis dir... o aquest canvi que hi ha hagut de concentració en un sol dia, tot això, has fet alguna reflexió?

MARTÍ: Sí, “bueno”... Això de la concentració ho he viscut molt bé, crec, perquè també ens ha permès fer més coses... I... bé, també requerix això, doncs, potser més maduració de “vale és que he d’anar” fent, però realment...

ISABEL: A títol individual hi ha més responsabilitat, no?

JORDI: Si... Nosaltres sentim, a vegades també, que no hem tingut tot el seguiment que voldríem haver tingut amb vosaltres, però per altra banda us exigeix a vosaltres també... I a vegades després ens sorprèn, perquè, clar, hi ha coses que no acabem de tenir constància bé i tal, i llavors quan al dia següent allò es desplega i pam! Allò es desplega i dius: Ah! doncs està avançant, està avançant... Suposo que es això, que com que sempre havíem fet metodologia dos dies estem encara una mica així... Per altra banda, ho comentàvem també no? El tema de la possibilitat. El primer va ser més difícil perquè la quantitat d’alumnes va ser més difícil, i alguns es van despenjar clarament... I alguns es van despenjar, clarament, tenim com, gairebé a l’inici, 10 alumnes que estaven despenjats, que ens era més difícil de fer el seguiment... per la quantitat i perquè només era un sol dia i si no venien ens anàvem a les dos setmanes, no?

MARTÍ: Si... Jo per això enviava e-mails, no sé si és abusar o “algo”, però jo és que al final deia, és que si no els escric no els veuré fins la setmana que ve...!

ISABEL: No, és un sistema. (Aprovant amb la mirada i un somriure) JORDI: Eh... Entre aquests, no descuits, però que no hem pogut atendre, per exemple, el text del Paul Ardenne, tu al final t’has estat llegit el llibre?

MARTÍ: Tot el llibre? No....

JORDI: “Bueno” tot el llibre, o alguna part,..

MARTÍ: M’he llegit el que ens vau passar.

JORDI: A... Alguna part? El que us vam passar...

MARTÍ: Però més... no...

JORDI: ... més no. “Vale, vale”. Es que com que sé que l’havies comprat em sembla, o l’havies anat a buscar a la biblioteca?

MARTÍ: Ah...! El del context...

JORDI: Paul Ardenne

- 23 -

TFG. Martí de la Malla

MARTÍ: Ua perdò, m’he liat... Sóc fatal amb els noms!

ISABEL: L’art contextual, no el Perec.

MARTÍ: M’he liat amb Perec. “Vale”.

JORDI: No, no, no... Paul Ardenne.

MARTÍ: El tinc el llibre, l’he començat,,... està bé el plantejament però no l’he acabat...

JORDI: No l’has acabat... L’heu tractat ja amb l’Antonio Ontañón?

MARTÍ: No, no...

JORDI: No. ISABEL: Penso que a tu especialment et pot anar bé per centrar el “curs”, no? Per a posar els fonaments al teu impuls, a la teva intuïció...

JORDI: ... Aviam, és un llibre també com “molt divulgatiu”, vull dir que ha corregut molt, s’han fet varies edicions, vull dir que és molt amè, és un tipus de plantejament i de lectura, però jo crec que marca unes pautes, també el tema econòmic, etc, de com, des de les pràctiques artístiques, han anat obrint en diferents temàtiques, des del tema evidentment del context...

ISABEL: ... com es fica en la realitat l’art, no?

JORDI: Em semblava que en el teu cas podia...

MARTÍ: L’he trobat una mica dogmàtic, potser...

JORDI: Sí! Això és el que té... Sí, sí, sí

- 24 -

MARTÍ: ... i que llavors és com... que està bé, que hi ha coses amb les que coincideixes però després hi ha coses que... (posa cara de rebuig) JORDI: Dius, Ai! Ai! Fins aquí, a veure!

ISABEL: Bueno, sigues crític, JORDI: Sigues crític, sigues crític, després amb això en tot cas, no? Però potser estaria bé potser que te’l llegissis.

MARTÍ: D’acord... El tinc allà... (assenteix) JORDI: No, ho dic perquè ens ha sortit en el programa el comentari d’aquest text i que teníem algun altre i...

ISABEL: ... i no ho hem pogut fer a classe. Se’ns han tirat les classes a sobre. Hi ha algunes coses que se’ns han... despistat, a nosaltres...

JORDI: Per altra banda, bé, el tema el que seria a nivell de notes, en fem una bona valoració del teu treball i també, no? (a la ISABEL, assenteix) De l’aplicació, i de.... Bé, jo diria això, pensar que cada un dels projectes que esteu fent, aquest tema de la documentació, encara que us sembli....

MARTÍ: No, no.. per res..

JORDI: S’ha de fer...

MARTÍ: Sí, sí.

JORDI: I ja veureu després com la utilitzareu, però sobretot també pensant en que volem tancar el curs amb un portfoli professional i fent una selecció de diferents treballs que haureu desenvolupat entre

(Moment de pausa. MARTÍ assenteix) MARTÍ: Ok. JORDI: Ah... No sé si hi ha alguna cosa més...

ISABEL: Per part nostra, no, em sembla que si tu vols dir “algo”, “algo” que ens pot servir o ajudar, així un comentari general...

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

aquests anys, segon, tercer, i tal... I que després no quedeu mancats... I treballs com aquests que estan bé s’ha de tenir la documentació.. Al màxim...

MARTÍ: (Pensa) Mm... Bé, doncs mira, lo del tema del debat a classe, és una cosa que a mi m’agrada molt, però no sé si és cosa del tipus d’alumnat o això, a vegades em sento una mica com que sóc com l’únic...

JORDI: No arrenca...

MARTÍ: No l’únic que pensa ni molt menys, però que costa de tirar.. Jo i alguns...

ISABEL: “Bueno”, tu ets participatiu.. Jo penso que aquí potser també el nombre de gent... No? Si fóssim la meitat jo crec que es donaria més... crec eh?

JORDI: Però per exemple, ahir, si més no amb les preguntes i tal, va ser una cosa amb la que va haver-hi una certa participació. (ISABEL i MARTÍ assenteixen) I això es el que nosaltres hem intentat provocar.

No? Perquè hi ha altres vegades o bé perquè vols anar i diu ostres tanta gent i has d’anar més a saco i tal, i fas el comentari bàsicament des de la mirada del professorat i tal, i costa després que l’alumne participi, sobretot perquè...

ISABEL: Però tu et sents incomode? perquè per a mi està bé que hi hagi alumnes que vulguin xerrar sempre i llavors també estireu als altres, o motiveu...Saps? vull dir que jo no... Tu et sents com malament amb això o...?

MARTÍ: No, no, però és com que no sé fins quin punt és pertinent o no... Saps? O talla...

JORDI: No, pertinent sempre.

ISABEL: Pertinent ho és.

JORDI: El que és.. Nosaltres, com a professorat, hem de... intentar que això es produeixi, que es produeixi més, en més estudiants...

ISABEL: I ens ajudeu que alguns ho feu, ens ajudeu a que es provoqui... Perquè tu llences la pregunta, no? I la gent es queda callat i és com molt frustrant, no?... “Diga-m’ho tu!”, no? Vull dir que algú salti i digui, ajuda.

JORDI: I a més a més, és importantíssim en les presentacions aquesta...

ISABEL: Que visqueu els treballs dels altres, sí.. Perquè vol dir que si saps llegir, no? “Lo” que l’altre company o companya ha fet vol dir que tens més eines tu després per a llegir-te “lo” que tu fas, no?

L’aprenentatge és aquest, no? per això les correccions són tan importants...

JORDI: Val, “bueno”...

ISABEL: Doncs “bueno”, Martí...

JORDI: Per tant, les dinàmiques de classe, aquest seria un dels aspectes, no? Aquests debats, els debats que costa que es produeixin, per part de.. de tots.

ISABEL: Ho dius tant en general com per exemple els dies de les presentacions...

MARTÍ: “Bueno”, sí sí... Però també en general, exacte, no només a les presentacions... Perquè, quan

- 25 -

TFG. Martí de la Malla

passeu referents, per exemple, que és una cosa que em sobta molt, no? Eee... clar, passa un darrera l’altra i jo crec que cada un hauria/podria generar una mica de.. no tots però...

JORDI: Hauria d’haver més.. Una mica de preguntes i tal...

ISABEL: Que hauríeu de pensar vosaltres allò que esteu veient, no? Clar... el que és imatge no...

MARTÍ: Sí, o intentar això, o sinó qüestionar-ho també.. del pal, “oye”, coincideix amb aquesta formalització? Sí? No? Com jo la veig...

ISABEL: Això esperem que cadascú s’ho auto-fa però si algú vol compartir-ho doncs.. És bo. (MARTÍ assenteix) Vale. Això ho trobes bé... Els referents t’han ajudat?

MARTÍ: Sí “bueno”, també... hem vist algun referent que ja havíem vist l’any passat, no?

ISABEL: Sí, sí, pot ser.

MARTÍ: “Bueno”, que està bé, però, veus, per exemple amb el tema del menjar, “bueno” potser... hem fallat un dia no sé si en vau passar... Clar, a part de l’Antoni Miralda, potser...

ISABEL: Val. MARTÍ: No sé.. Coses d’aquestes... Però en el primer molt bé...

JORDI: Sí, no.. en aquest segon no vam.. No vam voler posar referents... Vam, el que vam fer va ser mostrar, clar, directament amb el menjar no, sí que el que vam mostrar va ser algun tipus de pràctiques...

ISABEL: ... lo de les Picornell,... Les piscines...

JORDI: ...que eren projectes que havíem realitzat amb estudiants i per tant que volíem posar també...

- 26 -

ISABEL: ... quant a contextos, no? En contextos que no...

JORDI: Sí, però, ho podríem haver fet amb el que serien projectes d’artistes ben consolidats i tal, no? I en canvi vam anar a buscar allò que d’alguna manera us posava també en diàleg amb ells... dius “Ostres, aquests companys de fa uns anys i tal, van fer aquests projectes, nosaltres, almenys jo entenc, que pot generar també com un nivell, un emmirallament, un diàleg amb això, no? És possible. (MARTÍ assenteix) Ja no és aquest, l’altre, sinó que son companys, vostres, de fa uns anys, però que estaven aquí i que estaven fent aquest tipus de projecte... I per tant, vam optar més per aquesta via, i en canvi...

ISABEL: ... que cap a la temàtica menjar. Perquè el mercat ens semblava que era més obert que “el menjar”.

JORDI: I del Miralda el que vam dir va ser: hi ha documentació, és un referent, evidentment que és un...

MARTÍ: No no, jo no ho dic per portar-lo a fer a classe, sinó precisament pel contrari, per “obrir més artistes”, perquè teníem el Miralda aquí com... (senyalant al cel) JORDI: Clar, clar, clar... No, no, però que dic que per una banda hi havia Miralda, la documentació estava allà i l’altra és com, a partir d’aquí, vosaltres podíeu anar buscant, eh?

ISABEL: Clar, una cosa és que, estem aprofitant, no? La conjuntura cultural de Barcelona, no? Anem a la Miró amb l’Aballí... Fem això.

JORDI: Perquè tampoc era el menjar...

MARTÍ: Ai, perdó, i ara se m’ha acut... “Bueno”, “lo” de que ha quadrat, precisament. Per exemple el tema de l’alimentació, l’estàvem treballant a Metodologia, a Context també... Crec que és bo...

JORDI: “Bueno”, això com que en vam parlar, i també per exemple el tema dels texts, d’Espai Objecte i Imatge, etc., com que sabien que estàvem fent, podíem ajustar una mica... Ajustar... I d’aquesta manera

ISABEL: ... no donem a l’abast... Aquesta coordinació doncs la valoreu bé, no?

JORDI: També amb Teoria del Context... també que sàpiguen què estàvem fent, no? Doncs per aquí...

MARTÍ: Sí, sí sí... Però per exemple, els de Imatge, Objecte i Espai tenien com la intenció de que a classe treballéssim Metodologia, no he entès de quina manera perquè al final es veu que no ha donat temps, però deien “Sí, perquè volíem portar aquí la Metodologia...” Jo no sé fins a quin punt és necessari...

JORDI: ... no, no no no...

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

nosaltres també deixem el tema dels texts fins a un cert punt perquè no arribem...

MARTÍ: Perquè al final és l’alumne el que ho ha de combinar...

JORDI: Exacte, és saber quines són les temàtiques i que els referents o textos, tal, que, d’alguna manera, ells puguin entendre que en alguns estudiants els hi pot ampliar temàtiques i projectes que estan treballant... No perquè s’hagi de treballar a classe, és a dir, llavors a nivell individual ho podeu comentar amb el professorat, doncs “Mira, estic amb aquesta temàtica, fent això i tal” però no perquè després sigui una cosa que s’ha de comentar entre tots... No, no... És d’alguna manera conèixer entre les assignatures quines són les temàtiques que s’estan treballant, i que l’una a l’altra es pugui ajudar, i es pugui entendre que vosaltres podeu ajuntar coses i podeu canalitzar-ho tot cap als vostres interessos.

ISABEL: Val, molt bé Martí.

JORDI: Deixem-ho aquí Martí.

MARTÍ: (Assenteix) Doncs ja...

(MARTÍ apaga la gravadora. S’acomiaden i surt d’escena) - 27 -

- 28 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE

Grupos de los que es alumno Matrículas del expediente Curso escolar: 2018 / 2019 Plan de estudios: GRADO PLAN DE ESTUDIOS

GRADO EN ARTES Y DISEÑO

CURSO

4º

SEMESTRE

8º Semestre

ASIGNATURAS

Créditos

Trabajo de Fin de Grado

12,00

Total créditos

12,00

Estado de la asignatura

Grupo

Horario

Nota

Trabajo de Fin de Grado. G4

­ Sin definir ­

- 29 -

Curso escolar: 2017 / 2018 Plan de estudios: GRADO PLAN DE ESTUDIOS

GRADO EN ARTES Y DISEÑO

CURSO

4º

SEMESTRE

7º Semestre, 8º Semestre

Mención

Mención en Arte, OPTATIVAS

ASIGNATURAS

Créditos

Grupo

Horario

Nota

Prácticas del Arte

12,00

Prácticas del Arte. G4

Viernes 08:00­14:00 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 9,5 (Sobresaliente)

Lugar y Acción

6,00

Lugar y Acción. G4

Miércoles 11:30­14:30 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 9,0 (Sobresaliente)

6,00

Gestión Cultural. G4 Ver mensajes del profesor

Martes 11:30­14:30 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 8,0 (Notable)

Gestión Cultural

Estado de la asignatura

Crítica de Arte

6,00

Crítica de Arte. G4

Jueves 11:30­14:30 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 10,0 (Sobresaliente) MH

Didáctica y Pedagogía

6,00

Didáctica y Pedagogía. G4

Miércoles 08:00­11:00 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 9,0 (Sobresaliente)

Plataformas de Difusión

6,00

Plataformas de Difusión. G4

Martes 08:00­12:00 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 10,0 (Sobresaliente)

Comisariado de Exposiciones

6,00

Comisariado de Exposiciones. G4

Viernes 08:00­11:00 ( Aula: A11 )

Ordinaria : 8,0 (Notable)

Total créditos

48,00

Curso escolar: 2016 / 2017 Plan de estudios: GRADO PLAN DE ESTUDIOS

GRADO EN ARTES Y DISEÑO

CURSO

3º

SEMESTRE

5º Semestre, 6º Semestre Estado de la asignatura

Grupo

Horario

Nota

6,00

Metodología proyectual de Arte II. G3.ARTE

Jueves 08:00­11:00 ( Aula: 237 ) Jueves 11:30­14:30 ( Aula: 237 )

Convocatoria ordinaria : 9,0 (Sobresaliente)

Teoria del Contexto

6,00

Teoría del contexto. G3.2

Viernes 11:30­14:30 ( Aula: 237 )

Convocatoria ordinaria : 10,0 (Sobresaliente) MH

Teoria del Objeto, Espacio e Imagen

6,00

Teoría del Objeto, Espacio e Imagen.

G3.1

Lunes 10:30­14:30 ( Aula: 236 )

Laboratorio de Materiales

3,00

Laboratorio de materiales. G3.1

Viernes 08:00­11:00 ( Aula: 236 )

Laboratorio de lenguajes. G3.1

Martes 08:00­11:00 ( Aula: 025 ­ 046 ­ 056 ­ 116 ­ 227 ­ 226 ) Martes 11:30­14:30 ( Aula: 025 ­ 046 ­ 056 ­ 116 ­ 227 ­ 226 )

ASIGNATURAS

Créditos

Metodología Proyectual Arte II

Laboratorio de Lenguajes

9,00

Convocatoria ordinaria : 8,5

(Notable)Projectual de l’Art II Nota de Metodologia Martí Malla, 09.2016 – 02.2017 Convocatoria ordinaria : 9,5 (Sobresaliente)

Convocatoria ordinaria : 8,5 (Notable)

- 30 TFG. MartĂ­ de la Malla

capítol 2. DOCTRINA I AFECTE - 31 -

Fonts (per ordre d’aparició):

ESCOLA MASSANA. (16.05.2018) E16.13. Resultats d’aprenentatge. Grau en arts i disseny. [Document intern] Comunicació personal. També disponible a: http://www.escolamassana.cat/ca/guia-de-lestudiant-ge_15109.pdf DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. Competències bàsiques de l’àmbit artístic. Identificació i desplegament de l’educació primària. Generalitat de Catalunya. 2016.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. Competències bàsiques de l’àmbit artístic. Identificació i desplegament de l’educació secundària obligatòria. Generalitat de Catalunya. 2016.

ESCOLA MASSANA. (18.07.18) Competències del grau en arts i disseny. A: Guia de l’estudiant [Document del pla d’estudis] Disponible a: http://www.escolamassana.cat/ca/guia-de-l-estudiant-ge_15109.pdf ESCOLA MASSANA. (16.05.2018) Resultats d’aprenentatge. Grau en arts i disseny. [Document intern] Comunicació personal. També disponible a: http://www.escolamassana.cat/ca/guia-de-l-estudiantge_15109.pdf BANAL, I.; DE LA MALLA, M. Re:TFG [cadena d’e-mails]. Barcelona: 03.05.2019 – 05.05.2019. [consultat: 06.05.2019]. Comunicació personal.

CANUDAS, J.; DE LA MALLA, M. Re:TFG [cadena d’e-mails]. Barcelona: 03.05.2019 – 05.05.2019. [consultat: 06.05.2019]. Comunicació personal.

BANAL, I.; CANUDAS, J.; DE LA MALLA, M. En diàleg [reunió d’avaluació]. Transcripció realitzada per: Martí de la Malla. 20.01.2017. Comunicació acadèmica.

BANAL, I.; CANUDAS, J.; DE LA MALLA, M. Nota de Metodologia Projectual de l’Art II de Martí de la Malla [notes del Codex]. 09.2016 – 02.2017. Consultat: 01.04.2019

MARTÍ DE LA MALLA TFG. TREBALL FINAL DE GRAU pensaments sobre l’educació de l’art