La natura
26/5/09
10:40
Página 20
URA T A N LA
Com evolucionen, els éssers vius? Com és que els éssers vius, tan diferents, s’adapten a cadascun dels ambients de la Terra? Com s’han adaptat, per exemple, els mamífers marins a viure a l’aigua? I els cactus, a viure en terrenys secs i pedregosos? I els coales, a sobreviure menjant només fulles d’eucaliptus?
Charles Darwin es va fer moltes preguntes sobre la natura. El seu interès i esperit científic van fer que pogués trobar-hi moltes respostes. Per això, aquest any celebrem que fa dos-cents anys que va néixer aquest biòleg tan important per a la història de la ciència.
Darwin La fascinant teoria de la selecció natural Text: EDUARD MARTORELL Fotografies: AGE Fotostock
El medi ha seleccionat positivament els pètals grans i vistosos de les orquídies, que atrauen els insectes que les pol·linitzen. Semblen ben bé animals, oi?
20 >
CAVALL FORT 1125
La natura
26/5/09
10:40
Página 21
La gran teoria de Darwin Espereu-me, que jo encara sóc camacurta!
El medi elimina o afavoreix uns caràcters determinats, de manera que es van acumulant les variacions genètiques més beneficioses de cada espècie.
Els organismes d’una mateixa espècie no tenen descendents exactament iguals. Petites diferències fan que alguns siguin més ràpids i altres més lents, que uns es camuflin millor i d’altres, pitjor; que uns siguin més forts i resistents i d’altres, més dèbils; que uns siguin molt peluts i d’altres, menys... Aquestes diferències, segons com siguin, els afavoreixen o els perjudiquen: els més ràpids podran caçar amb més facilitat i, alhora, fugir amb més probabilitat d’èxit; els més peluts podran sobreviure a hiverns molt freds i crus, etc. Per això, els individus que tenen més facilitat per sobreviure tindran més probabilitat de reproduir-se i, per tant, de deixar més descendència amb els caràcters seleccionats positivament pel medi, per la natura. Això és el que va observar Darwin i que s’ha batejat com la teoria de la selecció natural, que també podem anomenar darwinisme.
Emma Darwin
dona de L’ajuda de l’Emma, la ntíssirta Darwin, va ser impo en de rig L’o car ma per a publi era e qu sap Se les espècies. i aç, cap lt mo na rso una pe ra pe tal que va ser fonamen çar dre en i r ila redactar, recop tes la gran quantitat de no in. rw Da es arl Ch r escrites pe
Charles Darwin
Tot i rewsbury, Anglaterra. Va néixer el 1809 a Sh dicime de is tar rsi is unive que va començar estud ies bar estudiant ciènc na a Edimburg, va aca ge. Universitat de Cambrid la a naturals i teologia ester s’in e qu , molt complet Va ser un naturalista ian els o s nte pla les m per sava tant pels fòssils co bé de les orquídies i tam mals. Era un entusiasta cucs de terra i els els s va estudiar molt a fon ions escriure moltes publicac esculls coral·lins. Va oluciorev va i , als tur de les ciències na s bit àm os ers div re sob la selecció natural, amb la seva teoria de ca po l’è de ia log bio nar la ècies. En aquesta obra 1858: L’origen de les esp ny l’a car bli pu va e qu fruit de l’evolució. que la biodiversitat és tan important explica -est de Londres. Kent, un comtat del sud Va morir l’any 1882 a
lace Alfred Russel Walgn om
Un altre científic, de co la Wallace, va arribar a luvo l’e re sob mateixa teoria . ció pràcticament alhora r eti mp co ler vo va no Però a, rav mi ad amb Darwin, a qui i no va reclamar mai la . coautoria de la teoria
El Beagle
in es va A vint-i-dos anys, Darw sta en un ali tur embarcar com a na a bord d’un n mó l de nt viatge al volta t aquest viatvaixell, el Beagle. Duran concebre va ys ge de gairebé cinc an al, que tur na ió la teoria de la selecc vint anys. de cap al s fin no va publicar CAVALL FORT 1125
> 21