Dragonets i musclos

TURA A N A L

s t e n o g a r D

Dues espècies molt enganxoses

Molts descobriments que esdevenen a la natura ens aporten uns coneixements que ens serviran per a millorar i fins i tot descobrir nous materials, productes, estris, tècniques o mètodes. Ara veureu què podem aprendre dels dragonets i els musclos, dues espècies que s’enganxen pertot arreu!

Una nova pega Aquest últim any s’ha estat parlant molt (i encara se’n parla, i més que se’n parlarà) d’una nova pega, d’una substància enganxifosa, adhesiva, que funciona de meravella en qualsevol superfície. Pot ser una superfície extremadament llisa, com un vidre, o pintada, repintada i fins i tot molla. Les pegues habituals no enganxen sobre superfícies humides. Però aquesta de què us parlem, sí! Enganxa sobre qualsevol superfície.

De què està feta? La clau d’aquesta reina de les pegues és la seva constitució: és la suma de la substància adhesiva dels musclos, que els permet enganxar-se a les roques, i la forma dels palpissos dels dits dels dragonets. Aquesta combinació ha permès produir el nou adhesiu.

20 >

CAVALL FORT 1123

Com un acròbata de circ Els dragonets s’aguanten en qualsevol superfície, fins i tot en un vidre ben llis.

Palpís: tou de carn, com el que tenim a les puntes dels dits.

Text: EDUARD MARTORELL Fotografies: JOSEP MARIA BARRES, EVA RIBES i AGE Fotostock

i

musclos

Tireu l’àncora! El musclo treu el seu peu a fora i s’enganxa a la roca: així quedarà ben ancorat al fons del mar!

©

JO SE P

M .B AR RE S

Els musclos tenen unes glàndules que alliberen una substància que, en sortir del cos del mol·lusc, se solidifica i s’endureix. El resultat són aquests feixos de filaments aspres, el bissus.

Les onades colpegen els musclos milions de vegades durant la seva vida. Ja cal que estiguin ben enganxats a les roques!

XA F!

BISSUS

Els musclos, aquests mol·luscs tan comuns a les nostres costes, segreguen una substància adhesiva. Aquesta substància impregna els filaments del bissus, amb el qual s’enganxen fortament als substrats rocosos de les costes marines. Els bissus són aquests fils que tant ens molesten quan mengem musclos i no hem tingut la paciència de treure’ls. Sense aquesta substància, els musclos no podrien viure en les zones batudes per l’aigua dels mars i oceans. El peu del musclo és la part del cos encarregat de fixar els filaments del bissus a les roques.

L’adhesiu dels musclos

tostock / AGE Fo brary Photo Li © Science

TURA LA N A

Els dits dels dragonets Els palpissos dels dits dels gecònids, que anomenem vulgarment dragons o dragonets perquè són petits, estan farcits d’una mena de pèls cutanis. Aquests pèls poden actuar com a petitíssimes ventoses quan aquests rèptils es mouen per espais molt llisos. Aquest efecte de ventosa ajuda els dragonets a caminar, cap per avall, per superfícies tan llises i polides com un vidre, un mirall o un sostre pintat. A més de l’efecte ventosa, aquesta gran quantitat de punts de contacte entre els dits dels dragonets i la superfície sobre (o sota!) la qual es desplaça, en faciliten la unió simplement a causa de forces que actuen a un nivell molt petit, a nivell molecular.

Uns dits peluts

El microscopi electrònic ens permet veure els detalls dels dits d’un dragonet que no podem veure a ull nu. Mireu quants filaments!

Si a les estructures dels dits dels dragonets hi sumem l’efecte adhesiu del bissus dels musclos, s’obté aquesta extraordinària goma d’enganxar. I és que l’elaboració d’aquesta nova substància adhesiva ha estat possible gràcies a la combinació entre una fibra de silicona que imita l’estructura dels palpissos dels dits dels dragonets, i un polímer (una molècula molt grossa) que imita la substància adhesiva utilitzada pels musclos.

22 >

CAVALL FORT 1123

Una suma perfecta

Pujareeeem dalT dels ciiiims...

Vinga, amunt! Els dragons són uns grans escaladors. No necessiten arnès ni peus de gat per enfilar-se a tot arreu.

Les aplicacions de la pega Les aplicacions d’aquesta goma seran nombroses, i cal destacar-ne les mèdiques, com per exemple enganxar els llavis d’una ferida, que amb aquesta nova pega serà molt més net i menys traumàtic que amb les tècniques utilitzades fins ara. Oi que preferirem que ens tanquin una ferida amb pega, en lloc de cosirnos-la?

Una bona bena Però això no ho és tot! També s’ha inventat una bena, partint d’aquest mateix material però substituint la silicona per una mena de cautxú orgànic que el fa biodegradable, ideal per a nombroses aplicacions mèdiques. Podrem tancar ferides produïdes durant intervencions quirúrgiques, taponar forats causats per úlceres, o segellar talls intestinals... Les proves fetes fins ara han demostrat que aquests nous embenatges interns funcionaran molt bé.

Ja ho veieu! Quan els biòlegs diem que cal tenir cura de tots els éssers vius d’aquest meravellós planeta Terra, no ho diem perquè sí. Cada espècie d’ésser viu, per insignificant que pugui semblar, ens ensenya moltíssimes curiositats. Cal buscar-les, això sí. I si n’aprenem, les podem utilitzar amb finalitats molt diverses. Com ara aquesta pega, fruit de l’observació dels musclos i els dragonets. No està gens malament, oi?

Ep, nois! Us desenganxeu i anem a fer un volt?

El que aprenem dels éssers vius

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook