Naturals 2 GM

PREPARACIÓ DE PROVES D’ACCÉS A GRAU MITJÀ

“NATURALS II” C FA “TERESA MAÑÉ” (Curs 2009/10)

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tfn: 93.893.37.49 cfa-teresamanye@.xtec.net

INDEX UNITAT 1: MATÈRIA I ENERGIA............................................Pàg. 3 UNITAT 2: EL CORRENT ELÈCTRIC ................................... Pàg.20 UNITAT 3: LA CÈL·LULA......................................................Pàg. 63

PÀG.3

PÀG.4

PÀG.5

PÀG.6

PÀG.7

PÀG.8

PÀG.9

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

PÀG.13

PÀG.14

PÀG.15

PÀG.16

PÀG.17

PÀG.18

PÀG.19

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

PÀG.20

EL CORRENT ELÈCTRIC

Unitat 2 41

UNITAT 2

QUÈ TREBALLARÀS?

42

què treballaràs?

En acabar la unitat has de ser capaç de: què és l’electricitat i quina és la funció dels generadors.

• Quantificar la resistència dels conductors.

• Descriure la llei d’Ohm i aplicar-la correctament.

• Descriure i utilitzar el concepte de potència.

• Explicar el concepte de potència.

• Reconèixer les aplicacions i inconvenients de l’efecte Joule.

• Descriure els diferents elements d’un circuit elèctric.

• Analitzar el funcionament del circuit elèctric.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

• Explicar

PÀG.21

Els antics grecs ja coneixien que l’ambre, una resina fòssil de color groc i semitransparent, era capaç d’atreure objectes quan era fregat amb una peça de llana.

ACTIVITAT 1 Frega un bolígraf o un regle de plàstic amb un tros de llana. Col·loca trossos petits de paper sobre la taula i acosta el bolígraf o el regle. Observa què succeeix.

Solució Els trossos de paper són atrets pel bolígraf o pel regle de plàstic.

ACTIVITAT 2 Agafa una pinta de plàstic i pentina els teus cabells unes quantes vegades.

Què observes?

UNITAT 2

A la unitat 1 hem vist algunes aplicacions de l’electricitat. Sens dubte els efectes de l’electricitat són coneguts per tots i els utilitzem cada dia, però, ¿series capaç de definir l’electricitat? Segur que no et seria fàcil.

EL CORRENT ELÈCTRIC

43

1. El corrent elèctric

Solució Els cabells són atrets per la pinta.

En aquestes activitats els papers i els cabells s’han electritzat.

Aquest fenòmens i d’altres com les espurnes que veus quan et treus roba sintètica s’anomenen electrització.

Hi ha dos tipus de càrregues elèctriques: positives i negatives.

Els cossos amb càrregues de diferent signe s’atreuen i els cossos amb càrregues del mateix signe es repel·leixen.

Actualment els fenòmens elèctrics s’expliquen tenint en compte l’estructura de la matèria.

Tota la matèria està constituïda per àtoms, els quals tenen nucli i escorça. El nucli conté neutrons (partícules sense càrrega elèctrica) i protons (partícules amb càrrega elèctrica positiva); a l’escorça hi ha els electrons (partícules amb càrrega elèctrica negativa). La càrrega elèctrica del protó i de l’electró és la mateixa però de signe contrari. L’àtom és elèctricament neutre.

PÀG.22

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Solució En tancar el televisor la pantalla atreu els cabells.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

ACTIVITAT 3 En tancar el televisor acosta-hi el cap. Què els passa, als teus cabells?

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

44

L’estructura de l’àtom explica que en fregar dos cossos, passen electrons d’un a l’altre. En algunes substàncies els electrons que estan més allunyats del nucli poden desplaçar-se. Els electrons circulen d’uns àtoms (emissors) a uns altres (receptors) i es produeix un corrent elèctric. Això és la base de l’electricitat.

El corrent elèctric es produeix quan, en una substància, els electrons es desplacen en una direcció determinada.

Ara bé, això no es pot produir en totes les substàncies. N’hi ha algunes, com els metalls, l’aigua, etc, que permeten el pas de l’electricitat. Aquestes substàncies s’anomenen conductores. D’altres com la fusta i els plàstics no permeten el seu pas. Les anomenem aïllants.

ACTIVITAT Fixa’t en els cables o en els fils de corrent que fan funcionar els llums, l’ordinador, les estufes de casa teva. Estan fets de metall i recoberts de plàstic. Per què creus que estan fets d’aquesta manera?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Solució El fils de corrent són fets de metall perquè els metalls són conductors i per tant deixen passar els electrons, és a dir, deixen passar el corrent elèctric. Estan recoberts de plàstic perquè el plàstic és un material aïllant, per tant no deixa passar el corrent. Així evita que els fils es toquin entre ells i es produeixi un curtcircuit. Per aquesta raó és molt important que els cables elèctrics estiguin en bon estat, que no estiguin pelats.

La quantitat d’electricitat o càrrega elèctrica (Q) que circula per un conductor depèn del nombre d’electrons que s’hi desplacin. La unitat de mesura de la quantitat d’electricitat és el coulomb (C). 1 C = 6,24 · 1018 electrons.

A vegades, però, el que ens interessa és saber la quantitat d’electricitat que passa per un conductor durant un cert temps. Això ho mesurem amb la intensitat.

La intensitat del corrent (I) és la quantitat de càrrega (Q) que travessa un conductor en un segon. La seva unitat és l’amper (A).

I=

Q t

Un amper és un coulomb partit per un segon.

1A =

1C 1s

Els generadors Els generadors són els aparells encarregats de subministrar energia elèctrica al circuit.

Els generadors tenen dos pols o llocs on s’agrupen les càrregues: el pol negatiu que té un excés d’electrons o càrregues negatives disposades a fugir-ne i PÀG.23

Els electrons surten del pol negatiu, es desplacen pel fil conductor i arriben al pol positiu. Per cada electró que surt del pol negatiu, n’entra un pel pol positiu. Fixa’t, doncs, que ni el generador ni el conductor guanyen ni perden electrons. Ara bé, cada electró que arriba al pol positiu del generador neutralitza una càrrega positiva. Això fa que en el pol negatiu cada vegada hi hagi menys electrons (es perden en el fil conductor) i en el pol positiu menys càrregues positives (ja que les càrregues positives i negatives es neutralitzen). Si el pas de corrent elèctrica continua, s’arriba a una neutralització total de les càrregues, per la qual cosa desapareix la diferència de potencial i per tant, la generació de corrent. Aquest és el motiu pel qual les piles s’esgoten.

Les piles són exemples de generadors. La tensió de la pila ens indica el treball que aquesta pot fer.

ACTIVITAT Agafa piles elèctriques que tinguis al teu abast i mira el seu voltatge. Esbrina quin és el voltatge de la bateria d’algun vehicle.

PÀG.24

EL CORRENT ELÈCTRIC

UNITAT 2

En un generador si unim els dos borns amb un fil conductor obtenim un circuit elèctric. En aquestes circumstàncies les carregues negatives circulen, a través del fil conductor, des del pol negatiu fins al pol positiu. Es forma, per tant un corrent elèctric a l’interior del conductor.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

La diferència de potencial o tensió entre dos punts, A i B és el treball que s’ha de fer per transportar la càrrega d’un coulomb (C) de B fins A. La unitat de mesura de la tensió és el volt (V).L’aparell per mesurar-la és el voltímetre.

45

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

el pol positiu que, en haver perdut els electrons està carregat positivament i vol rebre’n. Entre aquests dos pols hi ha una diferència d’energia que s’anomena diferència de potencial o tensió.

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

46

Solució Les piles planes o de petaca acostumen a marcar 4,5V. Les rodones 1,5V i algunes de botó també són d’1,5 V. Les bateries dels cotxes acostumen a ser de 12 V. Potser has pogut esbrinar que les bateries dels camions i autocars són de 24 V.

La resistència elèctrica Els materials conductors, tot i permetre el pas del corrent elèctric, presenten una certa oposició a aquest pas.

S’ha comprovat que com més llarg és el fil conductor més resistència oposa al pas del corrent elèctric i que com més gran és la seva secció amb més facilitat hi circula. D’altra banda, la resistència també depèn del material amb què està fabricat el conductor i té un valor que s’anomena resistivitat.

La resistència elèctrica és la dificultat que exerceixen els materials al pas del corrent elèctric. Aquesta resistència depèn de tres factors, de la longitud (l) del material que ha de travessar el corrent elèctric, de la seva secció (S) i d’un valor ρ) característic del material que anomenem resistivitat (ρ R=ρ

l S

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Ω); la longitud es mesura en metres i la suLa unitat de resistència és l’Ohm (Ω 2 perfície en m .

ACTIVITAT Calcula quina resistència ofereix un cable de coure de 1.000 m i 1 mm2 de secció. Nota: la resistivitat del coure és d’ 1,6 · 10-8 Ωm.

Solució l = 1.000 m S= 1 mm2 = 0,000001 m2 ρ = 1,6 · 10–8 Ωm R?

R=ρ

l 1.600∑10−8 Ωm2 →R = → R = 16 Ω S 0, 000001 m2

PÀG.25

•

Activitats d’aprenentatge 1, 2 i 3

La llei d’Ohm La quantitat d’electricitat que circula per un conductor depèn de dos factors, de la tensió o voltatge i de la resistència.

Com més alta sigui la tensió més quantitat de corrent passarà pel conductor. És a dir, la intensitat serà més alta. Tensió i intensitat són magnituds directament proporcionals, quan augmenta una també augmenta l’altra.

• La resistència, en canvi, s’oposa al pas del corrent elèctric. Com més gran sigui la resistència menys quantitat de corrent elèctric passarà per unitat de temps. Resistència i intensitat són magnituds inversament proporcionals, quan augmenta una l’altra disminueix i a l’inrevés.

•

EL CORRENT ELÈCTRIC

Solució El valor de la resistència seria diferent perquè la plata té una resistivitat diferent de la del coure.

47

UNITAT 2

ACTIVITAT 2 Si el cable de l’activitat anterior fos de plata enlloc de ser coure. Oferiria la mateixa resistència?

V R

I és la intensitat, mesurada en ampers (A); V la tensió, mesurada en volts (V) i R la resistència, mesurada en ohms (Ω).

ACTIVITAT 1 Si connectem un motor que té una resistència de 80 Ω a una tensió de 220 V, digués quina intensitat de corrent hi passarà.

Solució R = 80 Ω V = 220 V I= ?

I=

V 220 V →I= = 2,75 A R 80 Ω

ACTIVITAT 2 Quina és la resistència d’un conductor si en connectar-lo a una tensió de 220 V hi circula un corrent elèctric de 5 amperes d’intensitat?

PÀG.26

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

I=

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

La llei d’Ohm ens indica la relació que existeix entre la tensió (V) aplicada, la resistència (R) del conductor i la intensitat (I) que hi circula.

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

48

Solució V = 220 V I= 5A R=?

•

I=

V 220V 220V → 5A= → R= =44 Ω R R 5A

Activitats d’aprenentatge 4 i 5

Potència elèctrica Els aparells receptors utilitzen l’energia elèctrica per fer les seves funcions.

Una estufa transforma l’energia elèctrica en calor, una batedora en moviment, una ràdio en so, etc.

La potència elèctrica d’un aparell elèctric és la quantitat d’energia que consumeix en la unitat de temps.

E P= t La potència també la podem definir com el producte de la tensió per la intensitat.

P=V∑ I

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

On V és la tensió, mesurada en volts (V) i I la intensitat, mesurada en ampers (A). La unitat de mesura de la potència elèctrica és el watt (W), tot i que sovint s’utilitzen múltiples i submúltiples d’aquesta unitat com el quilowatt (kW), el megawatt (MW), el mil·líwatt (mW) o el microwatt (µW).

ACTIVITAT 1 Tenim dues bombetes, una de 60 W i una altra de 100 W instal·lades en dos circuits connectats a una tensió de 220 V. Quina intensitat passarà per cada circuit?

Solució Per la bombeta de 60 W: P = 60 W V = 220 V I=?

P=V∑ I → 60W=220V∑ I → I=

60W =0,27A 220V

Per la bombeta de 100 W: P = 100 W V = 220 V I=?

P=V∑ l → 100W=220V∑ I → I=

PÀG.27

100W =0,45A 220V

Per trobar la càrrega elèctrica que circula per la bombeta hem d’aplicar la fórmula, I= Q però ens cal saber abans la intensitat. t P=V∑ I → 25W=220V∑ I → I=

25W =0,11A 220V

Ara ja podem calcular la càrrega: I=

EL CORRENT ELÈCTRIC

Solució P = 25 W V = 220 V Q=?

49

UNITAT 2

ACTIVITAT 2 Quants electrons circulen, cada segon, per una bombeta 25 W connectada a la xarxa elèctrica? Recorda que 1 C = 6,24 · 1018 electrons.

Q Q → 0,11A= → Q=0,11A∑ 1s=0,11C t 1s

Per saber quants electrons són 0,11 C: 6,24∑ 1018e0,11C∑ =6,9∑ 1017e1C

L’energia elèctrica Com ja saps la bombeta de 100 W il·lumina més que la de 60 W, de la mateixa manera que un radiador elèctric de 1.000 W escalfa més que un de 500 W. Lògicament com més potència té un aparell més treball fa, ja que hem dit que la potència d’un aparell és el treball que es realitza per unitat de temps. Però quina bombeta consumirà més energia, la de 100 W o la de 60 W? I quin radiador en consumirà més, el de 1.000 W o el de 500 W? Lògicament com més potència té un aparell més energia elèctrica consumeix.

L’energia elèctrica consumida per un aparell depèn de la seva potència i del temps que estigui funcionant: E=P·t Energia = potència · temps

PÀG.28

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Sabries llegir aquesta quantitat?

690.000 bilions d’electrons passen per la bombeta cada segon.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

és a dir, cada segon passen per la bombeta 690.000.000.000.000.000 e-

EL CORRENT ELÈCTRIC

50

L’energia elèctrica s’expressa en joules (J). Un joule és l’energia que consumeix un aparell d’un watt de potència en un segon.

1J=1W·1s El joule és una unitat molt petita i poc pràctica, per la qual cosa, per mesurar l’energia consumida a la llar s’utilitza el quilowatt-hora (kWh), que és l’energia que gasta un aparell de 1.000 W en una hora.

1 kWh = 1.000 W · 1h La relació entre quilowatts-hora i joules és:

UNITAT 2

1 kWh = 3,6·106 J ACTIVITAT Quina energia elèctrica consumirà una bombeta de 100 W encesa durant 6 hores?

Solució P = 100 W t=6h •

E=P∑ t → E=100 W∑ 6 h=600 Wh=0,6 kWh

Activitats d’aprenentatge 6, 7 i 8

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

L’efecte joule Has tocat mai un aparell que funciona amb electricitat, quan porta molt temps funcionant? Està calent, oi? Els aparells elèctrics després de funcionar un temps s’escalfen.

Tot conductor, recorregut per un corrent elèctric desprèn calor. Aquest fenomen es coneix com l’efecte Joule.

A la unitat 1 dèiem que les resistències elèctriques d’alguns aparells ens permeten produir calor i per això les utilitzem per escalfar l’aire (convectors, plaques elèctriques, etc.), per escalfar l’aigua (cafeteres, escalfadors, etc.) i fins i tot per cuinar (torradores, barbacoes elèctriques, etc.). Què tenen a veure les resistències amb l’efecte joule?

La quantitat de calor que genera un conductor depèn de la potència de l’energia que hi circula i del temps que estigui circulant.

PÀG.29

51

D’una banda, sabem que:

I la llei d’Ohm ens diu que: I=

V R

Si aïllem el voltatge de la segona formula i el substituïm a la primera tenim V=I·R P = I · (I · R)

P = I2 · R

EL CORRENT ELÈCTRIC

P=I·V

E = I2 · R · t

E=P·t

Com més gran és la resistència d´un aparell elèctric més gran és l´energia que es transforma en calor

UNITAT 2

Substituïm en la fòrmula de l´energia.

Un circuit elèctric és un conjunt d’elements connectats entre ells, pels quals circula l’electricitat. El circuit elèctric més senzill està format per tres components: el generador, el conductor i el receptor. També pot portar elements de control i elements de protecció.

• El generador:

aparell que produeix el corrent elèctric i envia els electrons al

conductor. transporta el corrent elèctric fins al receptor.

• El receptor: rep el corrent elèctric i el transforma per fer el seu treball. El receptor està connectat al generador perquè continuï el desplaçament dels electrons.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

• El conductor:

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

2. El circuit elèctric

PÀG.30

Quantes vegades has utilitzat una llanterna, és possible que fins i tot alguna vegada n’hagis desmuntada alguna per veure com funciona. Si ho has fet, sabràs que el seu funcionament és molt senzill. Les piles estan connectades a la bombeta mitjançant uns fils elèctrics. En un d’ells trobem un interruptor que talla el pas a l’electricitat o la deixa passar, segons la seva posició.

De fet aquest sistema és molt similar al del llum de la tauleta de nit. En aquest cas les piles són substituïdes per un endoll, per agafar el corrent elèctric de la xarxa elèctrica. Doncs bé, tant la pila com el llum de la tauleta de nit són exemples de circuits elèctrics senzills.

Existeix tota una sèrie de símbols que permeten descriure els circuits elèctrics d’una manera senzilla i entenedora per a tothom.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

52

PÀG.31

53 Símbol

Generador de corrent continu

UNITAT 2

Generador de corrent altern

EL CORRENT ELÈCTRIC

Element del circuit

Conductor

Làmpada

Motor

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Interruptor

Commutador

Resistència

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Fusible

PÀG.32

ACTIVITAT Descriu el següent circuit i prediu el seu funcionament

Solució El circuit està format per un generador, una làmpada i un interruptor. El generador subministra el corrent elèctric que la làmpada utilitza per transformarla en llum. El pas de l’electricitat pel circuit està controlat per l’interruptor.

Quan l’interruptor està tancat permet el pas de l’electricitat a través d’ell i per tant la làmpada s’encén.

Quan l’interruptor obre el circuit el pas d’electrons es talla i per tant no circula l’electricitat. La làmpada s’apaga.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

54

PÀG.33

Perquè és produeixi el corrent elèctric i per tant els elements connectats al circuit estiguin en funcionament, el pas dels electrons no ha d’estar interromput en cap punt des de la sortida del generador fins a l’entrada.

UNITAT 2

Fixa’t ara en els següents circuits

55

EL CORRENT ELÈCTRIC

Vigila! Quan tanquem o apaguem el llum l’interruptor obre el circuit elèctric.

Quan tanquem l’interruptor, la làmpada s’encén!

Solució Les bombetes que il·luminen l’arbre de Nadal estan connectades en sèrie, per tant el corrent elèctric passa d’una bombeta a l’altra. Quan una bombeta està trencada no deixa passar el corrent d’electrons a les altres bombetes i no s’encenen.

Encara podem trobar més casos, com les associacions mixtes, en què trobem elements en sèrie i elements en paral·lel

•

Activitats d’aprenentatge 9, 10 i 11 PÀG.34

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

ACTIVITAT Com expliques que les bombetes de l’arbre de Nadal no funcionin quan només se’n trenca una?

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Tots dos tenen els mateixos elements, dues bombetes, un generador de corrent continu i un interruptor. En què es diferencien? Evidentment en el muntatge de les bombetes. En el primer circuit una està darrera l’altra. Això és el que s’anomena una associació en sèrie. En el segon circuit parlem d’associació en paral·lel.

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

56

Els generadors Els generadors són els aparells encarregats de subministrar l’energia elèctrica al circuit. Segons la font d’energia que utilitzen per produir l’electricitat, podem classificar els generadors en: Generadors químics. Utilitzen energia química per produir electricitat.

Són les piles, les bateries i els acumuladors.

• Generadors mecànics. Transformen el moviment en energia elèctrica. Segur que recordes les dinamos de les bicicletes. En posar-les en contacte amb la roda de la bicicleta transformen el moviment d’aquesta en electricitat capaç d’encendre una bombeta. Un altre cas de generador mecànic són els aerogeneradors, que aprofiten el vent per produir energia elèctrica.

• Generadors solars. Transformen l’energia solar en elèctrica. És la base del funcionament de l’energia solar.

•

Quan utilitzem l’energia elèctrica que ens subministra la instal·lació, el generador pot estar a centenars de quilòmetres, a la central elèctrica. A la unitat 1 ja vàrem veure com es transportava aquesta energia elèctrica fins a les nostres llars.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Els generadors poden ésser de dos tipus: de corrent continu (CC) o de corrent altern (AC).

En el corrent continu, els electrons es desplacen sempre en el mateix sentit, des del pol negatiu del generador al pol positiu. No hi ha un canvi de sentit.

Entre els generadors de corrent continu trobem les piles, les bateries i els acumuladors.

En el corrent altern, els electrons canvien constantment de sentit. El nombre de vegades que canvien de sentit per unitat de temps és el que anomenen freqüència. El corrent elèctric que ens arriba a través de la xarxa de distribució de les companyies elèctriques és un corrent altern amb una freqüència de 50 hertz (Hz), és a dir, els electrons canvien de sentit 100 vegades per segon.

Els generadors químics Les piles són dispositius que emmagatzemen energia química que poden transformar en energia elèctrica. Segons la mida de les piles n’hi ha de molts tipus, piles de gran format, piles de botó, etc. Acostumen a tenir un voltatge d’ 1,5; 4,5 o 9 V. Anomenem capacitat d’una pila o d’una bateria a la quantitat d’electricitat (càrrega elèctrica) que subministra, i es mesura en ampers hora. Les piles amb una major capacitat són les anomenades piles alcalines, enfront de les piles salines. Entre aquests dos tipus de piles trobaríem les piles recarregables. En general convé utilitzar les piles salines en aquells aparells que no consumeixen gaire energia, mentre que les piles alcalines i les recarregables són més recomanables en aquells electrodomèstics que han de moure un motor i que, per tant, consumeixen més energia. Les piles recarregables, les més habituals són de níquel-cadmi, són molt recomanables des d’un punt de

PÀG.35

Els acumuladors són piles o bateries que quan s’esgoten poden recuperar la seva funció, si se’ls subministra un corrent elèctric en sentit contrari al corrent elèctric que ells generen, per tal de conduir novament els electrons des del pol positiu al pol negatiu. Aquest és el cas de les bateries o piles recarregables.

Totes les piles, les bateries i els acumuladors contenen, sense excepció, productes químics, dels quals extreuen energia que transformen en energia elèctrica. Entre aquestes substàncies trobem metalls pesants com el mercuri, el plom i el cadmi. Aquests elements són molt tòxics, especialment el mercuri, i poden produir greus intoxicacions. Cal, doncs, tenir una cura especial en l’eliminació de les piles gastades. En llençar les piles a les escombraries aquestes arriben als abocadors o a les incineradores.

EL CORRENT ELÈCTRIC

Les bateries són associacions de piles en sèrie, de manera que s’obté una diferència de potencial i, per tant, una tensió més gran.

57

UNITAT 2

vista ambiental i econòmic, ja que no només ens permeten estalviar diners, sinó que a més disminueixen el nombre de piles gastades i per tant el seu impacte mediambiental.

Si arriben als abocadors, tard o d’hora, la humitat i la calor fan que la cobertura externa es trenqui i aboquin el seu contingut, que en filtrar-se en el terreny gràcies a l’aigua de pluja arriba als aqüífers, contaminant les aigües subterrànies, i d’aquí passa als rius i al mar i en conseqüència als aliments.

• Si arriben a les incineradores, el mercuri, degut a les altes temperatures, s’evapora i passa a l’aire i d’aquí a terra, degut a la pluja. Les cendres de la incineració, amb la resta de metalls pesants, van a parar als abocadors.

Aquestes substàncies representen un seriós perill per a la salut. Entre els seus efectes podem trobar: problemes gastro-intestinals, malalties mentals, deformacions dels ossos, malalties musculars, problemes renals, etc. A més, els metalls pesants un cop incorporats a l’organisme s’acumulen i no s’eliminen. Això és especialment greu ja que quan s’incorporen a l’ésser viu, passa d’aquest al seu depredador, que acumula encara una quantitat superior de metalls pesants i així succesivament fins arribar a nosaltres, que continuem acumulant-ne al llarg de tota la vida.

Per evitar tots aquests problemes s’han construït piles i bateries amb molt poques quantitats de metalls pesants. Tanmateix, cal ésser curosos amb les piles gastades i dipositar-les en contenidors especials de recollida de residus, per evitar que el seu contingut arribi al medi ambient.

PÀG.36

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Cal fer una recollida selectiva de les piles i dipositar-les en contenidors que podem trobar en diferents tipus de botigues: d’electrodomèstics, de joguines, de fotografia, rellotgeries, etc. o bé portar-les directament a les deixalleries.

Posteriorment, aquestes piles són traslladades a centres especials on es recuperen els metalls pesants, per tal de poder-los reutilitzar.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

•

ACTIVITAT Segur que alguna vegada has canviat les piles a una llanterna. Imagina’t una llanterna que funcioni amb dues piles d’ 1,5 V, una bombeta i un interruptor.

Representa el circuit elèctric de la llanterna i contesta a les següents preguntes. a) Les piles estan en sèrie o en paral·lel? b) De quants volts ha d’ésser la bombeta?

Solució

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

58

a) Les piles estan disposades en sèrie. Això és freqüent fer-ho quan es volen aconseguir tensions més elevades que les que proporciona una sola pila b) La tensió de dues piles en sèrie és la suma del voltatge de les dues piles per separat VT = V 1 + V 2 Per tant, el voltatge de la bombeta haurà d’ésser de 3 V (1,5 V + 1,5 V).

Els conductors Són metàl·lics, generalment de coure, recoberts per una coberta aïllant. A l’hora de triar un cable elèctric per fer una instal·lació elèctrica, hem de tenir en compte la intensitat de l’electricitat que ha de conduir. Ja saps que la resistència d’un conductor depèn de la seva secció i si el cable és massa prim es pot sobreescalfar a causa de l’efecte joule, fondre la coberta protectora de plàstic i provocar un curtcircuit.

Els receptors Els receptors són un conjunt de dispositius que es poden situar al llarg del circuit elèctric i que consumeixen l’energia elèctrica, transformant-la en un altre tipus d’energia: llum, calor, moviment, sons, etc.

Molts electrodomèstics, com les torradores, els aparells de calefacció, les cafeteres, etc. utilitzen les resistències per transformar l’energia elèctrica en calor.

PÀG.37

Els motors elèctrics transformen l’energia elèctrica en moviment. Això és la base del funcionament de molts electrodomèstics, com el ventilador, la rentadora, la batedora, etc.

En general, els receptors són els elements dels circuits que presenten una resistència més gran, ja que, a efectes pràctics, podem considerar negligible la resistència dels fils conductors.

Els elements de control

EL CORRENT ELÈCTRIC

Els timbres transformen l’energia elèctrica en sons. El seu funcionament es basa en la presència d’un electroimant que actua damunt d’una petita làmina mecànica, de manera que aquesta colpeja una campana.

59

UNITAT 2

Les làmpades permeten que ens il·luminem, gràcies a la transformació que fan de l’energia elèctrica en energia lumínica. N’hi ha de diferents tipus, d’incandescència, halògenes, fluorescents. A la unitat 3 les veurem amb més detall.

Inclouen una sèrie d’elements que permeten tallar el pas del corrent elèctric per tot el circuit o per una part d’ell.

ACTIVITAT 1 A la unitat 1 dèiem que els interruptors magnetotèrmics podien ésser de diferents tipus, de 10 amperes, de 15 amperes, etc. Ens pots dir ara què significa un interruptor magnetotèrmic de 25 A? Solució Els interruptors magnetotèrmics tenen com a funció controlar la quantitat d’electricitat que es consumeix en un determinat moment. Per tant, si tenim un interruptor magnetotèrmic de 25 A, això vol dir que la intensitat de corrent que podem utilitzar és de 25 A, que és el mateix que consumir una quantitat de corrent de 25 C cada segon.

PÀG.38

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Els polsadors poden ésser de dos tipus, els que en fase de repòs estan tancats, anomenats normalment tancats i els que en fase de repòs estan oberts, anomenats normalment oberts. Recorda que quan un interruptor o un polsador està tancat, és quan deixa passar el corrent elèctric, i quan està obert, no el deixa passar.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Els interruptors tenen com a missió la de permetre el pas de l’electricitat o bé tallar-la. Consisteixen en dos elements metàl·lics que en unir-se permeten el pas de l’electricitat i en separar-se no.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

60

ACTIVITAT Digues si els polsadors que permeten fer sonar els timbres són normalment oberts o normalment tancats.

Solució Quan premem el polsador del timbre, aquest permet el pas del corrent, que en arribar al timbre el fa sonar. Per tant, el polsador del timbre és del tipus normalment obert.

Saps com funciona un commutador? A la unitat 1 vàrem veure que els commutadors permetien encendre i apagar un llum des de dos punts diferents.

Anem a veure com és possible això.

La funció del commutador consisteix a obrir un circuit alhora que tanca l’altre. Observa la posició del commutador, en el circuit següent:

En aquesta posició l’electricitat passa a través de la bombeta i per tant aquesta s’encén. El motor està parat ja que el seu circuit està obert.

Observem què passa quan canviem el commutador de posició

Ara el circuit de la bombeta està obert, però s’ha tancat el del motor. Per tant, els electrons circularan a través del motor i aquest funcionarà.

Podries idear un circuit en què utilitzant els commutadors, es pogués encendre i apagar una làmpada des de dos punts diferents?

PÀG.39

61

El circuit queda obert i per tant el llum s’apaga. Quan tornem enrera el procés és l’invers, però què passa si una altra persona vol entrar al passadís per l’esquerra.

PÀG.40

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Anem a veure què passarà quan sortim per l’altre extrem del passadís i accionem el commutador. Lògicament s’hauria d’ apagar el llum

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Fixa’t que el circuit està obert, els electrons no poden circular, per tant la bombeta està apagada. Imagina que el circuit és un passadís i que hi entrem per l’esquerra, lògicament canviarem de posició el commutador de l’esquerra. Què passarà? El circuit és tanca i per tant el llum s’encén.

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

Anem a veure-ho.

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

62

Lògicament, el llum s’encén.

Els elements de protecció.

Són dispositius que permeten protegir tant les persones com les instal·lacions. A la unitat 1 ja vàrem parlar dels interruptors diferencials i dels interruptors magnetotèrmics.

Quan l’interruptor no deixa passar l’electricitat, l’electricitat no té altre remei que travessar la bombeta, per la qual cosa aquesta està encesa.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Segur que has sentit moltes vegades a les notícies, que la causa d’un incendi ha estat un curtcircuit. Però, saps que és un curtcircuit? Fixa’t en el següent circuit elèctric. Tenint en compte que l’electricitat sempre passa, majoritàriament, per on troba menys resistència, pots dir què passarà si l’interruptor tanca el circuit.

PÀG.41

63

Recorda la llei d’Ohm:

I=

V R

En un circuit on la resistència és molt baixa o gairebé nul·la, la intensitat serà molt alta i per l’efecte Joule s’alliberarà gran quantitat de calor que pot arribar a produir un incendi. Això és el que anomenen un curtcircuit.

UNITAT 2

EL CORRENT ELÈCTRIC

Quan accionem l’interruptor, la resistència que ofereix el camí alternatiu és molt més baixa, per la qual cosa la major part del corrent elèctric circularà per aquí. La bombeta rep molt poca energia elèctrica i per això no s’encén o s’encén molt poc.

Fixa’t en aquests dos circuits protegits per un fusible.

Amb l’interruptor obert el circuit funciona normalment, però quan es tanca l’interruptor el fusible es fon i obre el circuit. En aquest cas la bombeta no funcionarà.

•

Activitats d’aprenentatge 12, 13, 14, 15 i 16

PÀG.42

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Els fusibles són dispositius en què el corrent passa per un conductor d’una secció adequada a la intensitat que ha de passar. Si la intensitat és més gran, el conductor s’escalfa en excés i es fon, impedint el pas de l’electricitat i per tant obrint el circuit. La funció dels fusibles consisteix a evitar que els electrodomèstics i les instal·lacions rebin una intensitat elèctrica més gran de la que poden suportar, com, per exemple, quan es produeix un curtcircuit.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Si dos cables es toquen, el corrent passa d’un cable a l’altre sense fer el recorregut per tot el circuit. El corrent fa un recorregut curt, és a dir, un curt circuit. Com que ha trobat poca resistència la intensitat ha augmentat molt i, com hem explicat abans, l’efecte calorífic ha estat molt gran.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 2 Quant temps triga en passar una càrrega de 2 C, per un aparell que té una intensitat de 500 mA?

Activitat 3 La resistència d’un fil de tungstè d’ 1,5 m i 0,5 mm2 és de 0,165 Ω Calcula la seva resistivitat.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

UNITAT 2

Activitat 1 Per una bombeta passa una intensitat de 0,3 A. Indica quina càrrega elèctrica passa en 0,5 segons i quants electrons representa aquesta càrrega elèctrica.

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

64

Activitat 4 Completa la taula següent Resistència

Tensió

Intensitat

220 V

20 A

6Ω 25 Ω

2A 125 V

PÀG.43

Activitat 6 Indica quina energia consumeixen els següents aparells elèctrics. a) Un radiador de 1.000 W durant 3 hores

PÀG.44

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 5 Per un conductor d’ 1,7·10-8 de resistivitat, 5 metres de longitud i 1,5 mm2 de secció hi circula un corrent elèctric de 12 V. De quina intensitat serà el seu corrent?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

65

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

66

b) Una bombeta de 100 W durant 5 hores

c) Una rentadora de 3 kW durant mitja hora

Activitat 7 Explica la diferència entre 1 joule i 1 kWh.

Activitat 8 Emplena els buits de la taula següent Magnitud Energia elèctrica Potència

Símbol

Unitat

Símbol de la unitat

E

Joule o quilowatt-hora

J o kWh

I Coulomb

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

V Resistència Activitat 9 Una llanterna és un circuit elèctric. Indica quins són els elements d’aquest circuit.

PÀG.45

67

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 10 Què passarà si es fon el filament d’una de les bombetes, en cada un dels circuits?

a)

PÀG.46

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 12 Digues si la bombeta està apagada o encesa en els circuits següents

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 11 Digues si els receptors estan en sèrie o en paral·lel en els circuits següents

b)

Activitat 13 Un equip de música funciona amb 6 piles d’ 1,5 V disposades en sèrie. ¿Quina tensió necessitat l’aparell per funcionar?

UNITAT 2

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

68

Activitat 15 Què creus que passarà quan tanquem l’interruptor, si el voltatge del generador és de 220 V. Continuarà funcionant la bombeta?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 14 Alguns al·lots porten un polsador que si es prem, encén la llum. Això serveix per fer senyals de llum. Digues si aquest polsador és del tipus normalment obert o normalment tancat.

PÀG.47

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

UNITAT 2 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

El corrent elèctric es produeix quan els electrons es desplacen en un sentit determinat a través d’un conductor.

La diferència de potencial que es produeix en un generador es mesura en volts.

La resistència que ofereix un material al pas del corrent elèctric depèn del tipus de material, de la seva longitud i de la seva secció.

La quantitat d’energia elèctrica que passa per un conductor depèn només de la resistència del conductor.

Voltatge i resistència són magnituds directament proporcionals.

De la llei d’Ohm es pot deduir que V = I · R. Tensió i resistència són magnituds directament proporcionals.

L’energia que consumeix un electrodomèstic només depèn del temps que estigui funcionant.

La freqüència ens indica el nombre de vegades que els electrons canvien de sentit, per unitat de temps, en el corrent altern.

En un circuit on la font d’alimentació és una pila, els electrons sempre circulen des del pol positiu al pol negatiu.

Un dels problemes que poden causar els metalls pesants que contenen les piles és la contaminació ambiental, però no poden afectar la salut de les persones.

Els receptors són dispositius que consumeixen energia elèctrica i la transformen en un altre tipus d’energia.

Un curtcircuit es produeix quan en un circuit elèctric la resistència és molt baixa i, per tant, la intensitat del corrent elèctric és molt elevada.

69

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 16 Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses.

PÀG.48

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Quines partícules circulen per l’interior d’un conductor, quan hi circula un corrent elèctric?

Activitat 2 Per un ordinador passa una intensitat de 0,5 A. Quant temps cal per què hi passi una càrrega elèctrica de 2 C?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

70

Activitat 3 En un focus elèctric connectat a la xarxa elèctrica es pot seleccionar la intensitat a 2,5 A o a 5 A. Quina potència ens donarà amb cada una de les intensitats esmentades?

Activitat 4 Un aparell elèctric consumeix 5 kWh d’energia elèctrica per cada hora de funcionament. Quina potència té?

PÀG.49

UNITAT 2

Activitat 5 Quanta energia consumeix un aparell de 25 W de potència cada 24 hores de funcionament?

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

71

Activitat 6 Completa la taula següent:

Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses.

La diferència de potencial d’un generador es mesura en watts.

En un circuit elèctric alimentat per una pila, els electrons canvien de sentit unes 100 vegades cada segon.

La resistència que ofereix un material al pas del corrent elèctric només depèn del tipus de material.

La quantitat d’energia elèctrica que passa per un conductor depèn de la resistència del conductor i de la tensió de l’energia elèctrica a què està sotmès el conductor.

La potència elèctrica és el treball que realitza un aparell per unitat de temps.

Com més potència té un aparell més energia elèctrica consumeix.

Sempre que circula un corrent elèctric per un conductor, una part d’aquesta energia es perd en forma de calor.

Un aparell té més potència com més resistència ofereix al pas de l’electricitat.

L’energia elèctrica que rebem de les companyies elèctriques no està produïda per generadors, ja que prové de la natura.

La xarxa elèctrica proporciona un corrent continu, mentre que les piles i bateries proporcionen un corrent altern.

PÀG.50

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 7

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Intensitat (A) Tensió (V) Resistència (Ω) Potència (W) Energia (J)Temps (s) 220 20 4.820 4 6 2 25 100 2

Les piles i bateries es poden llençar a les escombraries tranquil·lament, ja que en els abocadors s’encarreguen de separar-les i reciclar-les.

Les piles que contenen metalls pesants, si no es reciclen, suposen un greu problema per a la contaminació mediambiental.

Els receptors poden ésser de diferents tipus: motors, resistències, timbres, etc.

Els fusibles permeten obrir el circuit elèctric quan la intensitat del corrent que hi circula és massa elevada.

Els fils elèctrics han d’ésser més gruixuts segons l’energia elèctrica que hagin de conduir.

Activitat 8 Relaciona les magnituds següents amb les seves unitats i amb els seus símbols Resistència

Volt

V

Tensió

Ohm

J

Intensitat

Watt

Ω

Potència

Ampere

W

Energia

Joule

A

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

72

PÀG.51

Activitat 2 Quant temps triga en passar una càrrega de 2 C, per un aparell que té una intensitat de 500 mA? Q=2C I = 500 mA Temps: ?

I=

Q Q 2C → t= = =4s t I 0,5A

Activitat 3 La resistència d’un fil de tungstè d’ 1,5 m i 0,5 mm2 és de 0,165 Ω Calcula la seva resistivitat.

R = 0,165 Ω l = 1,5 m S = 0,5 mm2 Resistivitat: ?

R=ρ

l R∑ S 0,165 Ω∑ 0,5∑ 10-6m2 → ρ= = =0,055∑ 10-6 Ωm=5,5∑ 10-8 Ωm S l 1,5m

Activitat 4 Completa la taula següent Resistència 6Ω 25 Ω

a)

V = 220 V I = 20 A R?

Tensió 220 V

Intensitat 20 A 2A

125 V

I=

PÀG.52

V V 220V → R= = =11 Ω R I 20A

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

0,936 · 1018 e– = 9,36 · 1017 e-

UNITAT 2

0,15 · 6,24 · 1018 electrons

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 1 Per una bombeta passa una intensitat de 0,3 A. Indica quina càrrega elèctrica passa en 0,5 segons i quants electrons representa aquesta càrrega elèctrica.

I = 0,3 A Q I= → Q = I · t = 0,3 A · 0,5 s = 0,15 C t = 0,5 s t Q=?

73

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

74

b)

c)

R=6Ω I=2A V ?

V = 2 A · 6 Ω = 12 V

V = I·R

R = 25 Ω V = 125 V I ?

I=

Resistència 11 Ω 6Ω 25 Ω

Tensió 220 V 12 V 125 V

V 125V → I= =5A R 25 Ω

Intensitat 20 A 2A 5A

Activitat 5 Per un conductor d’ 1,7·10-8 Ωm de resistivitat, 5 metres de longitud i 1,5 mm2 de secció hi circula un corrent elèctric de 12 V. De quina intensitat serà el seu corrent? ρ = 1,7·10-8 W L=5m S = 1,5 mm2 V = 12 V I? Ens falta saber el valor de la resistència del conductor: R=ρ

l 5m → R=1,7∑ 10-8 Ωm =5,67∑ 10-2Ω S 1,5∑ 10-6m2

Ara podem calcular la intensitat: I=

V 12V → I= =2,12∑ 102A -2 R 5,67∑ 10 Ω

Activitat 6 Indica quina energia consumeixen els següents aparells elèctrics. a) Un radiador de 1.000 W durant 3 hores P = 1.000 W t = 3 hores Energia: ?

E=P·t

E = 1.000 W · 3 h

E = 1 kW · 3 h

E = 3 kWh

b) Una bombeta de 100 W durant 5 hores P = 100 W t = 5 hores Energia: ?

E=P·t

E = 100 W · 5 h

E = 0,1 kW · 5 h PÀG.53

E = 0,5 kWh

Activitat 7 Explica la diferència entre 1 joule i un kWh. Tant els joules com els quilowatts hores són unitats que mesuren l’energia elèctrica. Un joule és l’energia que consumeix un aparell d’un watt de potència en una hora (1 J = 1 W · 1 s), mentre que un quilowatt hora és l’energia que gasta un aparell de 1.000 W en una hora (1 kWh = 1.000 W · 1 h). La relació entre quilowatts hora i joules és: 1 kWh = 3,6·106 J Activitat 8 Emplena els buits de la taula següent Magnitud Símbol Unitat Energia elèctrica E Joule o quilowatt-hora Potència P Watt Intensitat I Ampere Càrrega Q Coulomb Voltatge V Volt Resistència R Ohm

Símbol de la unitat J o kWh W A C V Ω

Activitat 9 Una llanterna és un circuit elèctric. Indica quins són els elements d’aquest circuit.

El generador és la pila. El conductor el formen els fils elèctrics. El receptor és la bombeta que transforma el corrent d’electrons en llum. L’element de control és el interruptor.

Activitat 10 Què passarà si es fon el filament d’una de les bombetes, en cada un dels circuits?

Quan es trenca el filament d’una bombeta diem que la bombeta està fosa. En aquest cas el circuit queda obert ja que l’electricitat no pot circular a través d’aquest filament. Per tant el corrent no circula i la bombeta, que no està fosa, roman apagada.

PÀG.54

UNITAT 2

E = 1,5 kWh

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

E = 3 kW · 0,5 h

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

E=P·t

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

75

c) Una rentadora de 3 kW durant mitja hora P = 3 kW t = 0,5 hora Energia: ?

En aquest cas si una bombeta es fon, l’energia continua circulant a través de l’altra bombeta, per la qual cosa no s’apagarà

Activitat 11 Digues si els receptors estan en sèrie o en paral·lel en els circuits següents Circuit en sèrie

Circuit en paral·lel

Activitat 12 Digues si la bombeta està apagada o encesa en els circuits següents a) La bombeta s’encén.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

76

PÀG.55

Activitat 13 Un equip de música funciona amb 6 piles d’ 1,5 V disposades en sèrie. ¿Quina tensió necessita l’aparell per funcionar?

Quan les piles estan disposades en sèrie la tensió total que subministren és la suma de la tensió de cada pila. En aquest cas:

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

77

b) La bombeta s’encén

En tancar-se, l’interruptor provocarà un curtcircuit que farà fondre el fusible. Un cop hagi succeït això, res no impedirà que la bombeta segueixi funcionant.

PÀG.56

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 15 Què creus que passarà quan tanquem l’interruptor, si el voltatge del generador és de 220 V. Continuarà funcionant la bombeta?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 14 Alguns al·lots porten un polsador que sí es prem, encén la llum. Això serveix per fer senyals de llum. Digues si aquest polsador és del tipus normalment obert o normalment tancat.

El polsador, quan no es prem, manté el circuit obert, i la bombeta no llueix.

Per tant és un polsador normalment obert. Si el premem, aleshores tanca el circuit i la bombeta llueix.

UNITAT 2

6 · 1,5 V = 9 V

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

78

Activitat 16 Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses.

El corrent elèctric es produeix quan els electrons es desplacen en un sentit determinat a través d’un conductor. Vertadera La diferència de potencial que es produeix en un generador és mesura en volts. Vertadera La resistència que ofereix un material al pas del corrent elèctric depèn del tipus de material, de la seva longitud i de la seva secció. Vertadera La quantitat d’energia elèctrica que passa per un conductor depèn només de la resistència del conductor. Falsa Voltatge i resistència són magnituds directament proporcionals. Vertadera De la llei d’Ohm es pot deduir que V = I · R. Vertadera Tensió i resistència són magnituds directament proporcionals. Vertadera L’energia que consumeix un electrodomèstic només depèn del temps que estigui funcionant. Falsa La freqüència ens indica el nombre de vegades que els electrons canvien de sentit, per unitat de temps, en el corrent altern. Vertadera En un circuit on la font d’alimentació és una pila, els electrons sempre circulen des del pol positiu al pol negatiu. Falsa Un dels problemes que poden causar els metalls pesants que contenen les piles és la contaminació ambiental, però no poden afectar la salut de les persones. Falsa Els receptors són dispositius que consumeixen energia elèctrica i la transformen en un altre tipus d’energia. Vertadera Un curtcircuit es produeix quan en un circuit elèctric, la resistència és molt baixa i per tant la intensitat del corrent elèctric és molt elevada. Vertadera

PÀG.57

Activitat 3 En un focus elèctric connectat a la xarxa elèctrica es pot seleccionar la intensitat a 2,5 A o a 5 A. Quina potència ens donarà amb cada una de les intensitat esmentades?

V = 220 V I = 2,5 A P?

P=I·V

P = 2,5 A · 220 V

550 W

V = 220 V I=5A P?

P=I·V

P = 5 A · 220 V

1.100 W

Activitat 4 Un aparell elèctric consumeix 5 kWh d’energia elèctrica per cada hora de funcionament. Quina potència té?

E = 5 kWh E 5 kWh E = P ∑t → P = = = 5kW = 5.000W t=1h 1h t P? Activitat 5 Quanta energia consumeix un aparell de 25 W de potència cada 24 hores de funcionament?

P = 25 W t = 24 h E = P · t = 25 W · 24 h = 600 Wh = 0,6 kWh E?

PÀG.58

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Són necessaris 4 segons.

UNITAT 2

Activitat 2 Per un ordinador passa una intensitat de 0,5 A. Quant temps cal per què hi passi una càrrega elèctrica de 2 C? I = 0,5A Q 2 2C I= → 0, 5 = → t = = 4s Q=2C t t 0, 5 A t=?

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Activitat 1 Quines partícules circulen per l’interior d’un conductor, quan hi circula un corrent elèctric?

Els electrons.

79

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

UNITAT 2

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

80

Activitat 6 Completa la taula següent: Intensitat (A) Tensió (V) Resistència (Ω) Potència (W) Energia (J) Temps (s) 220 20 4.820 4 6 2 25 100 2

a)

V = 220 V R = 20 Ω E = 4.820 J I=

V 220 V → I= =11 A = 11 A R 20 Ω

P=V·I

E=P·t

b)

I=

P = 220 V · 11 A = 2.420 W E 4.820 J t= = =2 s P 2.420 W

I=4A R=6Ω t=2s V → V = I · R = 4 A · 6 Ω = 24 V R

P = V · I = 24 V · 4 A = 96 W E = P · t = 96 W · 2 s = 192 J c)

V= 25 V E = 100 J t=2s

E=P·t

E 100 J P= = =50 W t 2s

P=V·I

I=

I=

V R

P 50 W = =2 A V 25 v

R=

V 25V → = 12, 5Ω I 2A

PÀG.59

La diferència de potencial d’un generador es mesura en watts. Falsa En un circuit elèctric alimentat per una pila, els electrons canvien de sentit unes 100 vegades cada segon. Falsa La resistència que ofereix un material al pas del corrent elèctric només depèn del tipus de material. Falsa La quantitat d’energia elèctrica que passa per un conductor depèn de la resistència del conductor i de la tensió de l’energia elèctrica a què està sotmès el conductor. Vertadera La potència elèctrica és el treball que realitza un aparell per unitat de temps. Vertadera Com més potència té un aparell més energia elèctrica consumeix. Vertadera Sempre que circula un corrent elèctric per un conductor, una part d’aquesta energia es perd en forma de calor. Vertadera Un aparell té més potència com més resistència ofereix al pas de l’electricitat. Vertadera L’energia elèctrica que rebem de les companyies elèctriques no està produïda per generadors, ja que prové de la natura. Falsa La xarxa elèctrica proporciona un corrent continu, mentre que les piles i bateries proporcionen un corrent altern. Falsa Les piles i bateries es poden llençar a les escombraries tranquil·lament, ja que en els abocadors s’encarreguen de separar-les i reciclar-les. Falsa Les piles que contenen metalls pesants, si no es reciclen, suposen un greu problema per a la contaminació mediambiental. Vertadera Els receptors poden ésser de diferents tipus: motors, resistències, timbres, etc. Vertadera Els fusibles permeten obrir el circuit elèctric quan la intensitat del corrent que hi circula és massa elevada. Vertadera Els fils elèctrics han d’ésser més gruixuts segons l’energia elèctrica que hagin de conduir. Vertadera Activitat 8 Relaciona les següents magnituds amb les seves unitats i amb els seus símbols Resistència

Volt

V

Tensió

Ohm

J

Intensitat

Watt

Ω

Potència

Ampere

W

Energia

Joule

A

PÀG.60

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses.

UNITAT 2

Activitat 7

81

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Energia (J) Temps (s) 4.820 2 192 2 100 2

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Intensitat (A) Tensió (V) Resistència (Ω) Potència (W) 11 220 20 2.420 4 24 6 96 2 25 50 50

UNITAT 2

QUÈ HAS TREBALLAT?

82

què ? has treballat?

EL CORRENT ELÈCTRIC

El circuit elèctric

Els generadors

Els generadors

La resistència

Els receptors

La llei d Ohm

Els elements de control

La potència elèctrica

Els elements de protecció

L energia elèctrica

Els fils elèctrics

L efecte Joule

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

El corrent

PÀG.61

ho porto?

COM HO PORTO?

UNITAT 2

com

83

Omple la graella següent posant una creu on correspongui En acabar la unitat, sóc capaç de...

Quantificar la resistència dels conductors.

Descriure la llei d’Ohm i aplicar-la correctament.

Descriure i utilitzar el concepte de potència.

Explicar el concepte de potència.

Reconèixer les aplicacions i inconvenients de l’efecte Joule.

Descriure els diferents elements d’un circuit elèctric.

Analitzar el funcionament del circuit elèctric.

PÀG.62

7. TECNOLOGIA I HABITATGE

Explica què és l’electricitat i quina és la funció dels generadors.

A mitges Malament

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Bé

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

UNITAT 3 LA CÈL·LULA

84

Unitat 3 LA CÈL·LULA

PÀG.63

treballaràs?

QUÈ TREBALLARÀS?

UNITAT 3

què

85

En acabar la unitat has de ser capaç de:

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

la teoria cel·lular.

• Distingir les parts de la cèl·lula, els seus orgànuls i les seves funcions.

• Descriure el procés de nutrició de les cèl·lules.

• Descriure el procés de relació de les cèl·lules.

• Descriure el procés de reproducció de les cèl·lules.

• Reconèixer l’organització dels éssers vius.

6. EL MÓN INVISIBLE

• Descriure

PÀG.64

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

86

1. El microscopi El microscopi és un instrument òptic que, mitjançant un conjunt de lents, permet observar objectes petits que no poden ser vistos a ull nu.

Un microscopi està compost de dues parts principals: la part mecànica i la part òptica.

La part mecànica és el suport de la part òptica. Està formada pel peu, la platina, el tub cilíndric i els cargols d’enfocament.

La part òptica la componen un sistema de lents que amplia la imatge de l’objecte que volem observar: L’objectiu és la lent que està més propera a l’objecte i que forma una imatge ampliada de l’objecte.

L’ocular és la lent més propera a l’ull, recull la imatge formada per l’objectiu i la torna a augmentar.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

L’augment que pot arribar a fer una lent s’indica amb un número i una X. Per exemple, si indica 20X, vol dir que la lent és de 20 augments i augmenta 20 vegades la imatge de l’objecte que volem mirar. En el cas del microscopi, per saber l’augment total es fa la multiplicació dels augments que indiquen cada una de les seves lents.

Per exemple, si l’objectiu és 30X i l’ocular 20X l’augment total del microscopi és de 600X. Això vol dir que la imatge de l’objecte que volem mirar serà 600 vegades més gran.

En el microscopi també hi ha el mirall, que recull la llum i la reflecteix vers l’orifici de la platina i el diafragma, que regula la quantitat de llum que arriba des del mirall.

PÀG.65

Preparació microscòpica de mucosa bucal.

Com es fa per observar al microscopi.

Convé que sàpigues que el camp d’observació del microscopi és el cercle que veus quan mires per l’ocular.

• El

camp ha d’estar ben il·luminat. Per aconseguir una bona il·luminació has de moure el mirall convenientment.

• Col·loca la preparació microscòpica sobre la platina i subjecta-la amb les pinces que té el microscopi.

PÀG.66

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

1) Raspa suaument amb l’ungla la part interior de les parets de la boca. Recull amb una llanceta la mostra que hi ha a l’ungla.

2) Col·loca la mostra en al portaobjectes amb una gota d’aigua.

3) Exten la mostra amb un altre portaobjectes.

4) Quan estigui seca, hi has d’afegir unes gotes de blau de metilè. El blau de metilè és un colorant que tenyeix la preparació i en millora l’observació, perquè d’una altra manera seria transparent o incolora i no es distingiria bé al microscopi.

5) Tapa la preparació amb un cobreobjectes. Ja pots observar-la al microscopi.

LA CÈL·LULA

Et donem les indicacions per fer la preparació de la pell de les parets de l’interior de la boca (mucosa bucal).

87

UNITAT 3

Com es fa una preparació microscòpica.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

88

• Acosta

el tub cilíndric fins a la preparació. Fes amb cura aquesta operació, perquè si l’acostes molt pots trencar el cobreobjectes amb l’objectiu.

• Mira per l’ocular i mou el cargol fins aconseguir l’enfocament.

• Pots moure el portaobjectes per centrar-lo i així poder veure l’objecte que hi ha a la preparació.

• Si el microscopi té un revòlver amb diferents objectius comença les observacions utilitzant el de menys augment.

ACTIVITAT Imagina’t que tens un microscopi amb objectiu 20X i ocular 15X. a) Quin seria el seu augment? b) Quantes vegades engrandiria un objecte? c) L’ocular graduat és una part del microscopi que serveix per mesurar la imatge que es veu. En aquest cas, l’ocular graduat indica que la imatge és de 6 mm. Sabries dir quina és la mida real de l’objecte?

Solució a) L’augment seria 20X · 15X = 300X b) Engrandiria 300 vegades l’objecte. c) L’objecte seria 300 vegades més petit.

Mida real de l’objecte =

Mida de la imatge Nombre d’augments

=

6 300

= 0,02 mm

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Hi ha microscopis òptics més sofisticats, però tots ells acostumen a tenir limitacions físiques que no permeten aconseguir més de 1.500 augments.

Amb la invenció del microscopi electrònic s’han desenvolupat mètodes més avançats que permeten veure imatges de cossos cada vegada més petits i això ha contribuït al desenvolupament de les ciències experimentals. Els microscopis electrònics actuals poden aconseguir fins a 1 milió d’augments.

2. La teoria cel·lular Al segle XVII, el científic anglès Robert Hooke quan examinava una làmina de suro amb el seu microscopi va observar que estava formada per unes cavitats petites, totes elles molt semblants separades per parets, col·locades com una bresca d’abelles. A aquestes cavitats les va anomenar cèl·lules.

ACTIVITAT Observació d’un suro 1) Talla una capa molt fina d’un tap de suro.

2) Amb unes pinces col·loca la capa sobre el portaobjectes i posa-li a sobre el cobreobjectes.

PÀG.67

Làmina de suro vista al microscopi òptic Van haver de passar dos segles més perquè dos científics alemanys, el botànic Schleiden i el zoòleg Schwann, mitjançant observacions microscòpiques d’organismes, descobrissin que tots els éssers vius estan formats per associacions de cèl·lules. Van deduir que la cèl·lula és la partícula elemental de tots els organismes que formen la matèria viva. D’aquesta manera van establir les bases de la teoria cel·lular.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

89

Preparació microscòpica de les cèl·lules de la pell de la ceba

PÀG.68

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Tenint en compte aquesta nova aportació, les idees fonamentals de la teoria cel·lular són: • Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

• La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització dels éssers vius.

• L’activitat d’un organisme és el resultat de l’activitat de les seves cèl·lules.

• Totes les cèl·lules provenen de la divisió cel·lular d’una altra cèl·lula.

6. EL MÓN INVISIBLE

El descobriment d’aquest fet plantejava una nova qüestió que era saber d’on provenen les cèl·lules. Primer es va pensar que apareixien per formació lliure o per generació espontània. Cap a finals del segle XIX, l’any 1885, el biòleg alemany Rudolph Virchow va fer una nova aportació a la teoria cel·lular, establint que totes les cèl·lules es formen per reproducció de cèl·lules preexistents i mai per generació espontània. D’una cèl·lula se n’originen d’altres que creixen fins a tenir la grandària de la mare i així continua el procés.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

90

La cèl·lula és la part més petita dels éssers vius que es nodreix, es relaciona i es reprodueix, és a dir, la part més petita que té vida.

No totes les cèl·lules són iguals, hi ha diferències, segons la mida, la forma i la funció que realitzen.

La mida de les cèl·lules és molt diversa, la immensa majoria són molt petites.

Això fa que sigui necessària la utilització del microscopi per veure-les. Són tan petites que per mesurar-les s’utilitza com a unitat de mida la micra o micròmetre, que és la mil·lèsima part del mil·límetre o l’àngstrom, que és la deumilionèsima part del mil·límetre. Però també hi ha cèl·lules més grans, com és el cas del rovell de l’ou dels ocells, que fa alguns centímetres de diàmetre.

Pel que fa a la forma de les cèl·lules també és molt variada. Observant diferents cèl·lules podem veure que presenten diferents aspectes; n’hi ha que són allargades, esfèriques, estelades...

3. Components de les cèl·lules

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

A la gran majoria de les cèl·lules hi ha tres parts ben diferenciades: la membrana plasmàtica, el citoplasma i el nucli.

ACTIVITAT Observa de nou la imatge de la preparació de ceba al microscopi i situa sobre una de les cèl·lules les tres parts.

PÀG.69

91

La membrana plasmàtica

UNITAT 3

La membrana està formada per una doble capa de lípids entre els quals hi ha inserides molècules de proteïnes.

LA CÈL·LULA

La membrana plasmàtica és la capa que embolcalla la cèl·lula.

Té diferents funcions: dóna forma i permet que la cèl·lula es mogui, rep els estímuls externs i també l’aïlla de l’exterior de tal forma, que controla l’entrada i la sortida de substàncies.

La membrana té la propietat de fer una selecció del tipus de substàncies que poden travessar-la, tant d’entrada com de sortida, i ho fa atenent a la mida de les partícules. Es tracta d’una membrana selectivament permeable.

Osmosi. En l’osmosi la membrana permet el pas de l’aigua.

Transport actiu. Pot passar que la cèl·lula necessiti captar o expulsar molècules des d’una zona de menys concentració a una altra de més concentració o bé, que les molècules que han de passar siguin molt grans. En aquests casos la cèl·lula realitza el transport actiu, que és un mecanisme de pas a través de la membrana en el qual consumeix energia.

PÀG.70

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Difusió. Algunes molècules petites travessen la membrana i passen d’on estan més concentrades cap a on estan en quantitat menor.

6. EL MÓN INVISIBLE

Hi ha diversos processos per travessar la membrana:

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

92

El citoplasma El citoplasma és el líquid que ocupa l’interior de la cèl·lula entre la membrana i el nucli. Està constituït per aigua, on hi ha dissoltes diferents substàncies i per orgànuls cel·lulars que estan immersos en l’aigua. Al citoplasma és on tenen lloc les reaccions químiques.

Primer es pensava que el citoplasma era homogeni, però amb el microscopi electrònic es va poder observar l’existència dels orgànuls.

Els orgànuls són estructures molt petites amb forma i funcions específiques per cada una de les activitats de la cèl·lula.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Orgànuls limitats per membranes: endoplasmàtic: Conjunt de membranes que formen sacs aplanats i túbuls comunicants entre ells. Presenta dues varietats: • Reticle endoplasmàtic rugós: Sintetitza i distribueix proteïnes.

• Reticle endoplasmàtic llis: Fa funcions relacionades amb la síntesi de lípids i glúcids.

• Aparell de Golgi: Conjunt de membranes amb forma de sacs apilats, que es desfan formant petites esferes anomenades vesícules. Completa la síntesi dels productes procedents del reticle endoplasmàtic i els envia a d’altres parts de la cèl·lula o a l’exterior.

• Lisosomes: Vesícules que fan la digestió dels nutrients a l’interior de la cèl·lula.

• Vacúols: Vesícules grans que emmagatzemen substàncies de reserva i productes d’excreció. Abunden a les cèl·lules vegetals, on ocupen la major part del citoplasma.

• Mitocondris: Lloc on es produeix la respiració de la cèl·lula, mitjançant la qual la cèl·lula obté l’energia necessària per dur a terme les seves funcions.

• Cloroplasts: Orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals, algues i bacteris.

En ells hi ha la clorofil·la, pigment que intervé en la fotosíntesi.

• Reticle

PÀG.71

Orgànuls que no tenen membranes: Petits orgànuls formats per proteïnes i per ARN (àcid ribonucleic). Tenen com a funció sintetitzar proteïnes.

• Citosquelet: Xarxa de filaments. Són responsables dels moviments de la cèl·lula i del transport intracel·lular.

• Centríol: Orgànul exclusiu de les cèl·lules animals.

93

LA CÈL·LULA

• Ribosomes:

El nucli està situat a l’interior de la cèl·lula i separat del citoplasma per una membrana anomenada membrana nuclear. Conté un medi on hi ha el nuclèol i la cromatina.

El nuclèol està format per ADN, ARN i altres compostos. Intervé en la formació dels ribosomes.

UNITAT 3

El nucli

La cromatina està formada per ADN i proteïnes. En la divisió cel·lular s’organitza formant els cromosomes.

Els cromosomes estan formats per l’ADN, que és una molècula que diu com han de ser les noves cèl·lules filles que es produeixen quan es divideix la cèl·lula mare. Té un paper molt important en el procés de divisió cel·lular.

• Activitats

d’aprenentatge 1, 2 i 3

Fins que es va inventar el microscopi electrònic es pensava que totes les cèl·lules constaven de les tres parts que acabem de descriure: membrana, citoplasma i nucli, però amb la utilització del microscopi electrònic en la investigació cel·lular es va descobrir que hi ha algunes cèl·lules que no tenen nucli.

A partir d’aquest descobriment podem parlar de dos tipus de cèl·lules: les cèl·lules procariotes i les cèl·lules eucariotes.

• Les

Són les primeres cèl·lules que van sorgir a la Terra fa uns 3.600 milions d’anys i durant molt de temps, uns 2.000 anys, van ser els únics habitants. Els bacteris són cèl·lules procariotes.

• Les cèl·lules eucariotes tenen el material hereditari situat al nucli, dins de la

membrana nuclear.

En el procés evolutiu, van sorgir després de les procariotes, fa uns 1.400 milions d’anys, quan les cèl·lules van ser capaces de formar el nucli.

PÀG.72

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

cèl·lules procariotes no tenen nucli diferenciat, perquè no tenen membrana nuclear i el material hereditari es troba lliure en el citoplasma. Els ribosomes són els únics orgànuls que tenen.

6. EL MÓN INVISIBLE

4. Cèl·lules procariotes i eucariotes

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

94

Són cèl·lules més grans que les procariotes i tenen molts més orgànuls capaços de fer activitats específiques.

Les cèl·lules dels animals, de les plantes, dels protoctists i dels fongs són eucariotes.

Les cèl·lules animals i vegetals Dins de les cèl·lules eucariotes es poden distingir dos grans tipus cel·lulars: el tipus cel·lular animal i el tipus cel·lular vegetal. Les diferències entre un i l’altre vénen justificades per la funció que realitzen.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula animal

ACTIVITAT Observa les imatges de la cèl·lula vegetal i de la cèl·lula animal. Quines et sembla que són les diferències més significatives?

Cèl·lula vegetal Les cèl·lules vegetals són les de les algues i plantes. Mitjançant l’observació microscòpica podem veure que la membrana que limita les cèl·lules vegetals és més gruixuda que la dels animals, això passa perquè a més de la membrana plasmàtica en tenen una altra anomenada paret cel·lular. Aquesta paret està formada en gran part per cel·lulosa i serveix per protegir i donar forma a la cèl·lula. La rigidesa de la paret cel·lular li permet fer d’esquelet dels vegetals.

En el citoplasma de les cèl·lules vegetals hi ha uns orgànuls anomenats plasts, que en les plantes verdes reben el nom de cloroplasts, perquè contenen la clorofil·la i en ells s’esdevé el procés conegut com a fotosíntesi.

Els vacúols són cavitats on s’emmagatzemen substàncies de reserva i de rebuig. Encara que també hi són en les cèl·lules animals, en les cèl·lules vegetals són més grans i ocupen bona part del citoplasma.

PÀG.73

95

Cèl·lula animal

• Activitats

d’aprenentatge 4 i 5

5. Funcions de nutrició de la cèl·lula

UNITAT 3

No tenen paret cel·lular ni plasts. Els centríols són orgànuls exclusius d’aquestes cèl·lules.

LA CÈL·LULA

Les cèl·lules animals es troben en els animals i en els éssers vius unicel·lulars que no fan la fotosíntesi.

La nutrició és el procés mitjançant el qual la cèl·lula obté matèria i energia de l’exterior i la transforma per fer les seves activitats vitals o per produir la seva pròpia matèria.

El procés de nutrició comprèn tres fases: l’entrada de substàncies a través de la membrana cel·lular, el metabolisme i l’excreció.

L’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·lula

El metabolisme És el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc al citoplasma i als orgànuls de la cèl·lula. N’hi ha de dos tipus: el catabolisme i l’anabolisme. catabolisme. Les reaccions són de destrucció de matèria per aconseguir productes més simples i d’obtenció d’energia. Aquestes reaccions tenen lloc en els mitocondris.

• El

Les reaccions són de producció de matèria a partir de substàncies senzilles. L’energia que s’allibera en el catabolisme és utilitzada per fer aquestes reaccions anabòliques.

• L’anabolisme.

L’excreció És el procés d’expulsió, a través de la membrana cel·lular, dels productes de secreció i de les substàncies residuals que s’han produït a les reaccions.

PÀG.74

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Si les molècules no poden travessar la membrana per qualsevol dels mecanismes anteriors, aleshores, es pot produir l’endocitosi. La membrana engloba les molècules i forma una petita vesícula o vacúol, que passa a l’interior de la cèl·lula. Una vegada dins té lloc la digestió. Quan les partícules són més grans aquest mecanisme s’anomena fagocitosi.

6. EL MÓN INVISIBLE

Es fa aplicant els mecanismes que té la membrana cel·lular per regular el pas entre l’exterior i l’interior. Aquests mecanismes són: difusió, osmosi i transport actiu.

De la mateixa manera que l’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·lula, l’expulsió es fa seguint els mecanismes de difusió, osmosi i transport actiu.

Ara bé, si les substàncies no poden travessar la membrana, aquesta pot englobar-les i formar vesícules o vacúols, que són abocats fora de la cèl·lula.

Aquest procés s’anomena exocitosi. Es produeix en algunes cèl·lules heteròtrofes.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

96

Hi ha dos tipus de nutrició que donen lloc a dos tipus de cèl·lules: Nutrició autòtrofa, la fan les cèl·lules autòtrofes i nutrició heteròtrofa, la fan les cèl·lules heteròtrofes.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Nutrició autòtrofa La nutrició autòtrofa consisteix a produir els compostos orgànics que necessita la cèl·lula mitjançant la fotosíntesi, és a dir, a partir de la matèria inorgànica i de l’energia lumínica del sol.

Aquesta nutrició la realitzen els vegetals, les algues i alguns bacteris.

• Els

vegetals prenen la matèria inorgànica, l’aigua i les sals minerals del sòl i ho porten a les parts verdes de la planta a través dels vasos conductors. El diòxid de carboni de l’aire entra pels estomes de les fulles.

Totes aquestes substàncies entren en els cloroplasts de les cèl·lules.

• En els cloroplasts es realitza la fotosíntesi.

La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les substàncies inorgàniques, aigua, diòxid de carboni i sals minerals es transformen en matèria orgànica per l’acció de la llum solar.

El procés és el següent: La clorofil·la que hi ha als cloroplasts capta l’energia lumínica del sol i la transforma en energia química. Aquesta energia química s’utilitza per fer la reacció d’obtenció de matèria orgànica (glucosa) i oxigen.

PÀG.75

CO2+ H2O + sals minerals

Glucosa + O2

La planta utilitza la glucosa obtinguda per fer:

LA CÈL·LULA

97

ENERGIA LUMÍNICA

• Transformar-la en midó, que és una substància de reserva.

• Produir enzims i la resta de molècules necessàries per a la cèl·lula.

Una part de l’oxigen l’expulsa la planta a l’exterior i una altra part l’utilitza per fer la respiració cel·lular.

UNITAT 3

• La respiració cel·lular

• Una part de la glucosa, junt amb una part de l’oxigen que prové de l’exterior

i de la fotosíntesi, s’envia als mitocondris de la cèl·lula per fer la respiració.

La respiració és el procés mitjançant el qual els nutrients orgànics s’oxiden i s’obté l’energia que després utilitza la cèl·lula per fer les seves activitats vitals.

La respiració és el procés contrari al procés de fotosíntesi.

El nutrient principal és la glucosa, que reacciona amb l’oxigen i es transforma en diòxid de carboni, aigua i energia.

CO2 + H2O + Energia (ATP)

L’energia obtinguda en la respiració l’utilitza la cèl·lula per fer les activitats vitals de créixer, divisió cel·lular, producció d’enzims i de components que necessita.

Els vegetals utilitzen l’energia, perquè les seves fulles captin el diòxid de carboni de l’aire i les seves arrels les sals minerals del sòl, per transportar-ho a les cèl·lules i després distribuir la matèria orgànica per tota la planta.

Nutrició heteròtrofa La nutrició heteròtrofa consisteix a produir els compostos orgànics que necessita la cèl·lula a partir de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius, vegetals o animals.

• La respiració és el procés que utilitzen aquestes cèl·lules per transformar la ma-

tèria orgànica en energia.

PÀG.76

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Glucosa + O2

6. EL MÓN INVISIBLE

L’energia s’emmagatzema en forma d’una molècula anomenada ATP. Aquesta molècula és un compost químic (trifosfat d’adenosina) que actua com a transportador d’energia a totes les cèl·lules, perquè puguin realitzar les seves activitats.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

98

La nutrició heteròtrofa la fan les cèl·lules animals que no tenen cloroplasts i no poden captar l’energia solar per fer la reacció de fotosíntesi. Mitjançant el menjar obtenen els compostos orgànics i, junt amb l’oxigen que capten de l’aire, els envien als mitocondris de les cèl·lules, on es realitza la respiració cel·lular i s’obté diòxid de carboni (CO2) i energia (ATP).

Els animals eliminen el diòxid de carboni fora del cos i utilitzen l’energia (ATP) per fer les seves activitats vitals, moviment dels muscles, digestió, etc.

La respiració cel·lular, tant de les cèl·lules animals com vegetals, es realitza als mitocondris i utilitza glucosa i oxigen. És el que s’anomena respiració aeròbica.

Pot passar que no hi hagi oxigen en el medi i és llavors quan la respiració que es produeix s’anomena respiració anaeròbica o fermentació.

La fermentació és la respiració sense oxigen.

Alguns exemples de cèl·lules que fan fermentació són els bacteris que produeixen el vi, el pa o el iogurt.

ACTIVITAT Deixa un got de llet en un lloc de casa teva on hi toqui el sol. Observa els canvis que es produeixen. Què ha produït aquests canvis?

Solució La llet s’ha anat tornant agra. Els bacteris han fet fermentar la llet.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

• Activitats

d’aprenentatge 6, 7, 8 i 9

6. Funcions de relació de la cèl·lula La sensibilitat cel·lular és la capacitat que tenen les cèl·lules de captar estímuls, és a dir, de notar les variacions de les condicions del medi (canvis de temperatura, de lluminositat, d’alimentació, etc.) i d’elaborar respostes correctes a cada estímul, adaptant-se així a les noves condicions.

Les funcions de relació són les respostes que donen les cèl·lules a cada estímul.

Varien segons quins siguin els estímuls i els tipus de cèl·lules.

Les respostes cel·lulars davant dels estímuls poden ésser de dos tipus:

PÀG.77

99

Respostes dinàmiques

Tipus de respostes dinàmiques: Són moviments de la cèl·lula que fan que pugui acostar-se o allunyar-se de l’estímul, segons si el considera favorable o desfavorable. Poden ser moviments dirigits cap a l’estímul i en aquest cas la cèl·lula té tactisme positiu. Si s’allunya de l’estímul té tactisme negatiu.

• Tactismes.

Un exemple és el moviment cap a la llum dels protozous.

UNITAT 3

El citosquelet està relacionat amb els moviments de la cèl·lula, perquè produeix les contraccions i prolongacions del citoplasma.

LA CÈL·LULA

La cèl·lula realitza moviments com a resposta a l’estímul.

ameboide. La cèl·lula es desplaça i obté l’aliment mitjançant la formació d’unes prolongacions del citoplasma anomenades pseudòpodes.

Aquest moviment el tenen les amebes i els glòbuls blancs.

• Moviment

vibràtil. La cèl·lula es desplaça mitjançant els cilis i els flagels, que són prolongacions de la membrana cel·lular. Els cilis són curts i abundants i els flagels llargs i poc nombrosos.

• Moviment

No es produeix moviment de resposta.

Quan les condicions del medi són adverses, com és el cas de manca d’oxigen o de substàncies nutrients, algunes cèl·lules formen una capa protectora que les envolta i les aïlla del medi fins que les condicions tornen a ser favorables.

• Enquistament.

• Activitats

d’aprenentatge 10

7. Funcions de reproducció de la cèl·lula Des que Virchow va formular que tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula han sigut molts els estudis que s’han fet per explicar com es produeix la divisió cel·lular.

PÀG.78

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Respostes estàtiques

6. EL MÓN INVISIBLE

El parameci és un exemple de cèl·lula amb cilis i els espermatozoides són un exemple de cèl·lules amb flagel.

Les cèl·lules es poden dividir i donar dues noves cèl·lules filles idèntiques a la cèl·lula mare.

La divisió cel·lular és el procés que té com a finalitat que una cèl·lula mare es divideixi donant dos o més cèl·lules filles. Cada nova cèl·lula rep una part del citoplasma de la mare i una còpia completa del material genètic (ADN), en la qual hi ha les seves característiques.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

100

La divisió cel·lular és un procés molt complex que no desenvolupem en aquesta unitat.

El cicle cel·lular El cicle cel·lular és el període de vida de la cèl·lula que comprèn des que s’origina fins que acaba la seva divisió cel·lular o fins que mor.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

El cicle cel·lular té una durada que depèn del tipus de cèl·lula. N’hi ha que des que s’originen no fan la divisió cel·lular, com les cèl·lules nervioses, d’altres triguen un any a dividir-se i d’altres que ho fan en uns minuts.

En el procés de creixement dels organismes pluricel·lulars augmenta el nombre de cèl·lules. En un moment determinat, que correspon a l’edat adulta, l’individu deixa de créixer, perquè el nombre de cèl·lules que neixen són tantes com les que moren, establint-se així un equilibri. A més, en una mateixa espècie el nombre de cèl·lules d’un adult i d’un jove és igual.

8. Organització dels éssers vius Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Segons el nombre de cèl·lules que formen un organisme, els éssers vius es poden classificar en: unicel·lulars i pluricel·lulars.

Éssers vius unicel·lulars Són molt petits. Estan formats per una sola cèl·lula, que és la que realitza totes les funcions. Aquests éssers són els més antics que habiten la terra i la major part viuen a l’aigua. Exemples d’éssers unicel·lulars són els bacteris i els protozous.

PÀG.79

• De vegades els éssers unicel·lulars s’organitzen en colònies. En una organit-

101

ACTIVITAT L’ameba i el parameci són exemples de protozous. Torna a observar les seves imatges en l’apartat de funcions de relació de la cèl·lula.

Éssers vius pluricel·lulars Estan formats per moltes cèl·lules. Com exemples d’éssers pluricel·lulars tenim les plantes i els animals.

UNITAT 3

En els éssers vius unicel·lulars la forma ve determinada per l’hàbitat i per la seva necessitat de desplaçament.

LA CÈL·LULA

zació colonial les cèl·lules viuen unes al costat de les altres, però no tenen relació entre elles. Encara que hi viuen juntes són independents.

• Els

éssers pluricel·lulars més senzills tenen les seves cèl·lules molt semblants. Com que són gairebé iguals no estan especialitzades en fer una funció concreta i cadascuna d’elles fa totes les funcions. Per aquesta raó alguns biòlegs els consideren organismes colonials.

• Els éssers pluricel·lulars més complexes tenen les cèl·lules organitzades i es-

pecialitzades en fer funcions determinades. N’hi ha que capten oxigen, que emmagatzemen nutrients, que transporten impulsos nerviosos, etc.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

El Teixit és un conjunt de cèl·lules semblants que fan una determinada tasca dins de l’organisme.

6. EL MÓN INVISIBLE

En els éssers pluricel·lulars la forma de les cèl·lules acostuma a estar relacionada amb la funció que realitzen i amb el lloc on estan situades. Les cèl·lules s’ajunten, s’organitzen i s’especialitzen per realitzar una funció comuna. D’aquesta manera formen el teixit.

PÀG.80

Cèl·lules de la pell (teixit epitelial): Són planes per poder-se unir de forma compacta i aplanada. Aquesta és la forma més adequada per poder recobrir un organisme animal o vegetal.

UNITAT 3

LA CÈL·LULA

102

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Cèl·lules nervioses (teixit nerviós): Tenen forma estelada amb ramificacions. Aquestes cèl·lules aprofiten les ramificacions per establir connexions entre elles que permetin transmetre l’impuls nerviós per tot el cos.

Cèl·lules sanguínies (teixit sanguini): Els glòbuls blancs tenen forma esfèrica per poder moure’s a la sang i destruir les substàncies perjudicials per a l’organisme.

Cèl·lules dels músculs (teixit muscular): Són cèl·lules allargades per poder-se contreure i allargar, produint així el moviment.

PÀG.81

ACTIVITAT 2 En els vegetals també hi ha especialització de les cèl·lules. Quina és la funció més important que fan les cèl·lules de les arrels?

Quines funcions fan les cèl·lules que hi ha a les flors?

LA CÈL·LULA

Solució No, perquè no estan preparades per fer baixar l’aliment des de la boca fins a l’estómac i aquesta és la funció que haurien de fer a l’esòfag.

103

UNITAT 3

ACTIVITAT 1 Algunes cèl·lules de l’ull serveixen per distingir el color de les coses. Creus que podrien substituir les cèl·lules de l’esòfag?

Solució: Les cèl·lules de les arrels agafen l’aigua i l’aliment de la terra.

Algunes cèl·lules de les flors s’encarreguen de la reproducció de la planta.

Així com les cèl·lules s’agrupen formant teixits, els teixits, a la vegada, se situen en una part determinada formant un òrgan.

òrgan

organisme

teixit

teixit

• Activitats

cèl·lula

a

cèl·lula

d’aprenentatge 11 i 12

PÀG.82

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

organisme

òrgan

6. EL MÓN INVISIBLE

L’òrgan és l’agrupació de teixits que realitzen una funció vital específica.

UNITAT 3

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

104

ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel·lular.

Activitat 2 Uneix amb fletxes els conceptes que tu creguis que estan relacionats: Orgànuls

Funció

Lisosomes

Síntesi de proteïnes

Mitocondris

Fotosíntesi

Cloroplasts

Digestió de nutrients

Ribosomes

Respiració

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Activitat 3 Escriu a cadascuna de les columnes les paraules que estiguin relacionades amb la que hi ha al quadre superior: Difusió, Cromosomes, Mitocondris, Nuclèol, Lisosomes, Transport actiu, ADN, Ribosomes, Membrana nuclear.

Membrana nuclear

Citoplasma

Nucli

Activitat 4 Indica les diferències entre cèl·lula procariota i cèl·lula eucariota.

PÀG.83

UNITAT 3

Activitat 6 Indica les fases del procés de nutrició cel·lular.

105

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 5 Indica quines d’aquestes paraules estan relacionades amb la cèl·lula animal i quines amb la cèl·lula vegetal.

Centríols, Paret cel·lular, Vacúols, Fotosíntesi, Cloroplasts, Ribosomes.

6. EL MÓN INVISIBLE

Activitat 7 Quins tipus de nutrició cel·lular coneixes? Defineix cada un d’ells.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 8 Explica la fotosíntesi.

PÀG.84

Activitat 9 Explica la respiració. Quin tipus de cèl·lules realitzen aquest procés?

Activitat 10 Defineix: pseudòpodes, cilis i flagels. Quin tipus de moviment fa cadascun d’ells?

Activitat 11 Què és una colònia?

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

UNITAT 3

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

106

PÀG.85

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

UNITAT 3

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 12 Defineix: cèl·lula, teixit, òrgan.

PÀG.86

107

UNITAT 3

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

108

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ Activitat 1 Posa si és vertader (V) o fals (F) al costat de cada frase.

• Un microscopi és un instrument òptic • L’objectiu correspon a la part mecànica del microscopi • L’objectiu és una lent del microscopi • L’ocular és un cargol del microscopi • El microscopi òptic augmenta més la figura que el microscopi electrònic

Activitat 2 Marca la resposta o respostes relacionades amb l’encapçalament de la pregunta.

1.- La cèl·lula és la part més petita dels éssers vius no es coneix la seva activitat apareix per generació espontània tots els éssers vius estan formats per cèl·lules

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

2.- La membrana plasmàtica controla l’entrada i sortida de substàncies de la cèl·lula envolta el nucli només la tenen un tipus de cèl·lules dóna forma i mobilitat a la cèl·lula 3.- Orgànuls no tenen funcions determinades no n’hi ha a la cèl·lula són estructures petites amb una funció específica estan al citoplasma 4.- Mitocondris no tenen cap funció només els trobem a la cèl·lula animal en ells es produeix la respiració de la cèl·lula en ells es produeix la fotosíntesi 5.- Vacúols només els trobem a les cèl·lules vegetals en ells es produeix la fotosíntesi emmagatzemen substàncies de reserva en ells es fa la digestió dels nutrients 6.- Lisosomes en ells es produeix la respiració de la cèl·lula en ells es fa la digestió dels nutrients emmagatzemen substàncies de reserva no tenen cap funció

PÀG.87

9.- El nucli conté la cromatina conté l’ADN no intervé en la divisió de la cèl·lula intervé en la divisió de la cèl·lula 10.- Cèl·lula vegetal té cloroplasts té paret cel·lular no té diferències amb la cèl·lula animal no té nucli

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

8.- Centríol només el trobem a les cèl·lules animals en ell es produeix la fotosíntesi emmagatzema substàncies de reserva té relació amb els moviments de la cèl·lula

109

UNITAT 3

7.- Cloroplasts només els trobem a les cèl·lules vegetals en ells es fa la digestió dels nutrients en ells es produeix la fotosíntesi tenen clorofil·la

13.- Relació de la cèl·lula la cèl·lula no es relaciona amb el medi el moviment vibràtil és una forma de relacionar-se els pseudòpodes són prolongacions del citoplasma la cèl·lula no respon als estímuls 14.- Organització dels éssers vius la colònia és una forma d’organització d’éssers unicel·lulars el éssers unicel·lulars tenen teixits els éssers pluricel·lulars tenen teixits els bacteris són éssers unicel·lulars

PÀG.88

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

12.- La nutrició heteròtrofa la fa la cèl·lula animal utilitza matèria orgànica consta de fotosíntesi i respiració la fa la cèl·lula vegetal

6. EL MÓN INVISIBLE

11.- La nutrició autòtrofa la fa la cèl·lula animal necessita llum per fer la fotosíntesi consta de fotosíntesi i respiració la fa la cèl·lula vegetal

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

UNITAT 3

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

110

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel·lular.

Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl·lula, rep els estímuls externs i també l’aïlla de l’exterior de tal forma que controla l’entrada i la sortida de substàncies.

Activitat 2 Uneix amb fletxes els conceptes que tu creguis que estan relacionats Orgànuls

Funció

Lisosomes

Síntesi de proteïnes

Mitocondris

Fotosíntesi

Cloroplasts

Digestió de nutrients

Ribosomes

Respiració

Activitat 3 Escriu a cadascuna de les columnes les paraules que estiguin relacionades amb la que hi ha al quadre superior: Difusió, Cromosomes, Mitocondris, Nuclèol, Lisosomes, Transport actiu, ADN, Ribosomes, Membrana nuclear.

Membrana nuclear

Citoplasma

Nucli

Difusió Transport actiu

Mitocondris Lisosomes Ribosomes

Nuclèol Cromosomes ADN Membrana nuclear

Activitat 4 Indica les diferències entre cèl·lula procariota i cèl·lula eucariota.

Les cèl·lules procariotes no tenen nucli diferenciat, perquè no tenen membrana nuclear i el material hereditari es troba lliure en el citoplasma. Els ribosomes són els únics orgànuls que tenen. Són les primeres cèl·lules que van sorgir a la Terra.

Les cèl·lules eucariotes tenen el material hereditari situat en el nucli, dins de la membrana nuclear. Són cèl·lules més grans que les procariotes i tenen molts més orgànuls capaços de fer activitats específiques. En el procés evolutiu, van sorgir després de les procariotes.

PÀG.89

Activitat 8 Explica la fotosíntesi.

La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les substàncies inorgàniques, aigua, diòxid de carboni i sals minerals, es transformen en matèria orgànica per l’acció de la llum solar.

CO2 + H2O + sals minerals + energia lumínica

Glucosa + O2

Activitat 9 Explica la respiració. Quin tipus de cèl·lules realitzen aquest procés?

La respiració és el procés mitjançant el qual els nutrients orgànics s’oxiden i s’obté l’energia que després utilitza la cèl·lula per fer les seves activitats vitals.

El nutrient principal és la glucosa, que reacciona amb l’oxigen i es transforma en diòxid de carboni, aigua i energia.

CO2 + H2O + Energia (ATP)

Glucosa + O2

La respiració la fan les cèl·lules vegetals i les cèl·lules animals.

PÀG.90

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

UNITAT 3

Activitat 7 Quins tipus de nutrició cel·lular coneixes? Defineix cada un d’ells.

Hi ha dos tipus de nutrició: nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa.

La nutrició autòtrofa consisteix a produir els compostos orgànics que necessita la cèl·lula mitjançant la fotosíntesi, és a dir, a partir de la matèria inorgànica i de l’energia lumínica del sol.

La nutrició heteròtrofa consisteix a produir els compostos orgànics que necessita la cèl·lula a partir de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius, vegetals o animals.

6. EL MÓN INVISIBLE

Activitat 6 Fases del procés de nutrició cel·lular.

El procés de nutrició comprèn tres fases: l’entrada de substàncies a través de la membrana cel·lular, el metabolisme i l’excreció.

111

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

Activitat 5 Indica quines d’aquestes paraules estan relacionades amb la cèl·lula animal i quines amb la cèl·lula vegetal.

Centríols, Paret cel·lular, Vacúols, Fotosíntesi, Cloroplasts, Ribosomes.

Cèl·lula animal: Centríols, Vacúols i Ribosomes Cèl·lula vegetal: Paret cel·lular, Vacúols, Fotosíntesi, Cloroplasts i Ribosomes.

Activitat 10 Defineix: pseudòpodes, cilis i flagels. Quin tipus de moviment fa cadascun d’ells?

Pseudòpodes són prolongacions del citoplasma que serveixen per desplaçar la cèl·lula i obtenir l’aliment. Fan moviment ameboide.

Els cilis són prolongacions de la membrana cel·lular que serveixen per desplaçar la cèl·lula. Són curts i abundants. Fan moviment vibràtil.

Els flagels són prolongacions de la membrana cel·lular que serveixen per desplaçar la cèl·lula. Són llargs i pocs. Fan moviment vibràtil.

Activitat 11 Que és una colònia?

Una colònia es una organització de cèl·lules que viuen unes al costat de les altres, però que no tenen relació entre elles. Encara que hi viuen juntes són independents.

Activitat 12 Defineix: cèl·lula, teixit, òrgan.

La cèl·lula és la part més petita dels éssers vius que es nodreix, es relaciona i es reprodueix, és a dir, la part més petita que té vida.

El teixit és un conjunt de cèl·lules semblants que fan una determinada tasca dins de l’organisme.

L’òrgan és l’agrupació de teixits que realitzen una funció vital específica.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

UNITAT 3

SOLUCIONS ACTIVITATS D’APRENENTATGE

112

PÀG.91

Activitat 2 Marca la resposta o respostes relacionades amb l’encapçalament de la pregunta.

1.- La cèl·lula ⌧ és la part més petita dels éssers vius no es coneix la seva activitat apareix per generació espontània ⌧ tots els éssers vius estan formats per cèl·lules 2.- La membrana plasmàtica controla l’entrada i sortida de substàncies de la cèl·lula envolta el nucli només la tenen un tipus de cèl·lules ⌧ dóna forma i mobilitat a la cèl·lula ⌧

3.- Orgànuls no tenen funcions determinades no n’hi ha a la cèl·lula ⌧ són estructures petites amb una funció específica ⌧ estan al citoplasma 4.- Mitocondris no tenen cap funció només els trobem a la cèl·lula animal ⌧ en ells es produeix la respiració de la cèl·lula en ells es produeix la fotosíntesi 5.- Vacúols només els trobem a les cèl·lules vegetals en ells es produeix la fotosíntesi ⌧ emmagatzemen substàncies de reserva en ells es fa la digestió dels nutrients 6. Lisosomes en ells es produeix la respiració de la cèl·lula ⌧ en ells es fa la digestió dels nutrients emmagatzemen substàncies de reserva no tenen cap funció

PÀG.92

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

V • L’objectiu correspon a la part mecànica del microscopi F • L’objectiu és una lent del microscopi V • L’ocular és un cargol del microscopi F • El microscopi òptic augmenta més la figura que el microscopi electrònic F

UNITAT 3

• Un microscopi és un instrument òptic

6. EL MÓN INVISIBLE

Activitat 1 Posa si és vertader (V) o fals (F) al costat de la frase.

113

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

UNITAT 3

SOLUCIONS ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

114

7.- Cloroplasts ⌧ només els trobem a les cèl·lules vegetals en ells es fa la digestió dels nutrients ⌧ en ells es produeix la fotosíntesi ⌧ tenen clorofil·la 8.- Centríol ⌧ només el trobem a les cèl·lules animals en ell es produeix la fotosíntesi emmagatzema substàncies de reserva ⌧ intervé en la reproducció cel·lular 9.- El nucli conté la cromatina ⌧ conté l’ADN no intervé en la divisió de la cèl·lula ⌧ intervé en la divisió de la cèl·lula ⌧

10.- Cèl·lula vegetal ⌧ té cloroplasts ⌧ té paret cel·lular no té diferències amb la cèl·lula animal no té nucli

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

11.- La nutrició autòtrofa la fa la cèl·lula animal ⌧ necessita llum per fer la fotosíntesi ⌧ consta de fotosíntesi i respiració ⌧ la fa la cèl·lula vegetal 12.- La nutrició heteròtrofa ⌧ la fa la cèl·lula animal ⌧ utilitza matèria orgànica consta de fotosíntesi i respiració la fa la cèl·lula vegetal 13.- Relació de la cèl·lula la cèl·lula no es relaciona amb el medi ⌧ el moviment vibràtil és una forma de relacionar-se ⌧ els pseudòpodes són prolongacions del citoplasma la cèl·lula no respon als estímuls 14.- Organització dels éssers vius ⌧ la colònia és una forma d’organització d’éssers unicel·lulars el éssers unicel·lulars tenen teixits ⌧ els éssers pluricel·lulars tenen teixits ⌧ els bacteris són éssers unicel·lulars

PÀG.93

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

PÀG.94

UNITAT 3

has treballat?

QUÈ HAS TREBALLAT?

què 115

UNITAT 3

COM HO PORTO?

116

com ho porto?

Omple la següent graella posant una creu on correspongui En acabar la unitat, has de ser capaç de...

Bé Descriure la teoria cel·lular.

Matemàtiques, Ciència i Tecnologia

6. EL MÓN INVISIBLE

Distingir les parts de la cèl·lula.

Descriure el nom dels orgànuls i les seves funcions.

Distingir les parts del procés de nutrició de les cèl·lules.

Descriure la fotosíntesi.

Descriure la respiració cel·lular.

Descriure el procés de relació de le cèl·lules.

Descriure el procés de reproducció de les cèl·lules.

Reconèixer l’organització dels éssers vius.

PÀG.95

A mitges

Malament