El meu diari secret
Diumenge 1 de setembre de 2013 Avui començo vida nova, he arribat a Olot, una ciutat nova per mi i on encara no hi conec ningú. Aquest matí al migdia quan hem arribat a aquesta casa, la mare m’ha regalat aquesta llibreta amb candau i m’ha dit que es deia “diari”. Quan ha vist que li posava una cara estranya m’ha explicat que aquí hi puc escriure el que em passi cada dia i el que em vengui de gust perquè com que té clau, només ho veuré jo. Quin descans! Primer m’he pensat que el que volia era que cada dia llegís la premsa….. Com que mai no n’havia fet cap tampoc sé si el faig servir gaire bé, si aquesta llibreta és el “meu diari”, m’he de presentar? Escric per jo o per ell? Quin mal de cap!, el diari ho sap que sóc en Pau i que tenc 9 anys?, per si de cas li explico.
Hola diari, em dic Pau i tenc 9 anys i sóc de Lleida, de la Plana. Tot i que em diu la família que ara seré Olotí. No ho acabo d’entendre… Bé, tampoc cal, ja m’ho trobaré…
Dilluns 2 de setembre de 2013 Aquest matí la mare m’ha portat a la que serà la meva nova escola, una escola mooooolt gran que hi ha enmig del poble. Allà faré quart de primària. La senyoreta m’ha semblat molt amable, a veure que tal seran els companys. Espero trobar algun bon amca perquè els dies no sem facin tan llargs com ahir i avui.
Després de visitar l’escola la mare m’ha portat a passejar pel centre i hi havia un munt de botigues preparant aparadors per la festa Major,es veu que és d’aquí pocs dies.
Dimarts 3 de setembre de 2013 El pare ja ha començat a treballar i es veu que fa una feina important, ja que sinó no hauríem marxat de casa… Em sento estrany en un lloc tan petit on sembla que pel carrer tothom es coneix menys jo… M’agradaria tenir amics, potser al començar l’escola, de moment passo les hores mortes dibuixant i a la tarda-nit escrivint aquest diari tan bonic que em va regalar la mare.
Aquesta tarda he sortit al balcó a dibuixar i he quedat meravellat pel paisatge que s’hi veu. Miri on miri es veuen muntanyes i és molt diferent de casa, trobo a faltar les postes de sol i el cel rogenc del fosquet.
Dimecres 4 de setembre de 2013 Ja tenim adsl i telèfon fixe, així podem telefonar la padrina per explicar què tal ens va la vida nova. Ella diu que sortir de la plana i dels fruiters ens farà bé.
Ara que ja m’han muntat l’ordinador a l’habitació trobo estrany això d’escriure a ma, però és divertit si faig servir un boli diferent cada vegada, és molt divertit notar com
llisquen diferent sobre el paper segons la punta i el color que tenen i dibuixar amb bolígraf és molt divertit.
Aquest matí hem anat a comprar el material per l’escola i a la tarda ho he estrenat tot, colors, retoladors, punta fina, fluorescents…. fins i tot tenc una agenda amb fotos i coses de la Garrotxa i m’hi he passat una bona estona mirant-ho, intentant aprendre alguna cosa per no semblar tant “foraster” el primer dia.
Dijous 5 de setembre de 2013 Avui hi hagut jornada de portes obertes a l’escola i hi he anat, he tornat a veure la senyoreta que és molt maca i he conegut alguns companys, un que es deia Martí que m’ha dit que no li agrada jugar a futbol, un altra que es deia Adrià que diu que li agrada molt llegir llibres d’aventures i una nena que es diu Núria que casualment la seva mare coneix a la meva. Ens han dit que havien estudiat juntes a la Universitat i que feia molts anys que no s’havien vist. És el dia que vist la mare més contenta des que hem arribat i això m’ha fet content.
Divendres 6 de setembre de 2013 Estic baldat! Són les 12 de la nit i acabo d’arribar a casa. Ha començat la festa Major i la mare ens ha fet sortir a tots programa en ma a veure tot el que feien pels carrers. Hem començat per una cercavila, on han desfilat desenes de gegants i capgrossos i faràndula. He quedat impressionat de com els seguia la gent de
totes les edats!!!
Al meu poble només els nens petits corren darrera els gegants. Quina bogeria!, es veu que els més “importants” són els d’Olot que anaven davant de tot i eren els més elegants, però el que més m’ha agradat a mi és un porc que portava un xai a coll i bé i que a sobre llençava aigua. Aquella colla m’han divertit molt.
Tota la cercavila l’he passat amb la Núria i la seva família. Es veu que a la mare li va fer tanta il·lusió trobar-se la seva antiga amiga que de seguida van quedar d’acord per veure coses de la festa Major tots junts. És maca i m’ha presentat alguns nens i nenes que hem trobat pels carrers i que seran companys meus a l’escola. Em sembla que m’ho passaré bé.
Dissabte 7 de setembre de 2013 Quin cansament!! Això de la festa Major és un no parar!!! Avui hem vist carrosses fetes de paper! Quina xulada!!! Només de pensar amb la feinada de fer-ho ja em canso. De fet és que estic cansat tot el dia. Jo em pensava que amb tants dies de festa aniríem a Lleida a veure els padrins i resulta que no, que aprofitarem per desfer caixes i arreglar la casa nova. “Per sentir-la més nostra” diu la mare. Sembla que no se n’adoni que no serà mai meva jo espero que aviat el pare enllesteixi la feina que ha vingut a fer i tornem al país de la boira.
Diumenge 8 de setembre de 2013 Ha plogut. Plou. Plourà Quina manera de ploure, quin cel més tapat, quin avorriment de dia. Pluja, pluja i més pluja…. I diu la mare que pot durar dies, que hem anat a viure a “l’orinal de Catalunya”, quin desastre!! que bé que estaria a Lleida a la piscina i amb la calor de l’estiu. No hi ha dret!!!
Dilluns 9 de setembre de 2013 Estic content! Molt content!!!! Hem baixat a Girona a comprar roba per l’escola i mentre érem allà ens ha trucat la padrina per dir-nos que demà ens venen a veure!!! Volen veure aquesta terra, les muntanyes i la verdor i alguna cosa de la festa Major. (Bé, em sembla que és l’excusa perquè de festa major només queda demà), però tant s’hi val. M’ha dit que em portarà una sorpresa, quina emoció!!!!!
Per cert, com que ara no em sent ningú puc dir el que vulgui i ho diré. Estan ben bojos aquests Olotins!!! Per festa major fan un encierro de… MARRANS!!! es pensen que estan als Sant Fermins i el que baixen són carretons amb cap de marrà conduits per uns homes vestits de vermell que fan mitja por!!!!. Em sembla que si tot el poble és tan animat aquí ens hi trobarem bé!
Dimarts 10 de setembre de 2013
Han vingut els padrins i m’han portat el meu amic Joan!
Dimecres 11 de setembre de 2013 Estic nerviós, espantat i content. Nerviós perquè demà comença l’escola. Espantat per si no m’adapto als companys. Content per moltes coses. Primer perquè m’ho he passat molt bé amb els padrins i amb el meu millor amic Joan que va venir amb els padrins i vam poder jugar tot dimarts i fins fa una estona que han marxat. També estic content perquè a l’escola ja coneixeré algú. I perquè m’ho he passat molt bé avui que era festa i la gent ha sortit al carrer.
Dijous 12 de setembre de 2012 Uf!! Quin dia!!! He començat quart a l’escola nova i estic content!!! En Martí s’enrecordava de mi i la Núria m’ha acompanyat tot el dia.
La senyoreta m’ha fet passar una mica de vergonya al principi ja que m’ha fet sortir davant de tot per presentar-me i m’ha dit que expliqués als altres nens d’on venia. Han rigut una mica quan algú ha dit que parlava raro i la senyoreta ha hagut d’explicar que no parlava raro sinó diferent ja que a Lleida es parla d’una altra manera.
Divendres 13 de setembre de 2013 Em sembla que he superat la prova, que em podré adaptar bé a l’escola i a les muntanyes, però el que realment em fa content avui és que demà al matí anem a Lleida a veure els padrins i els amics, Ja en tenc ganes!!!
Diumenge15 de setembre de 2013 Em vaig emportar el diari a casa els padrins, però em vaig deixar la clau aquí a Olot, no he pogut escriure en tot el cap de setmana, però tant és perquè no he tingut temps, tot el dia corrent pels carrers del poble i jugant amb els amics. La padrina va fer caragols per dinar. mai m’havien agradat tant. Nosaltres vam portar-li un tortell i un fuet, com si fóssim d’aquí de tota la vida. El viatge en cotxe se m’ha fet llarg, tan a prop que semblen les coses al mapa! Vaig a dormir. Demà hi ha escola i estic cansat.
Dilluns 16 de setembre de 2013 He de portar una foto meva a l’escola, quina vergonya! Jo que sempre faig carotes per fer enfadar la mare! Em sembla que no en trobaré cap que surti amb posat normal… és per fer el protagonista de la setmana. Ens ha explicat la mestra que cada setmana un nen serà el protagonista i els altres li hauran d’escriure coses que pensin d’ell. Què em posaran a mi que encara no em coneixen? espero que em toqui a
final de curs. Així podré fer.me una foto en condicions i la gent de la classe ja em coneixerà.
Dimarts 17 de setembre Mare meva! quin munt de deures que m’han posat, em fa tant de mal la ma que no puc escriure més. Fins demà!
Dimecres 18 de setembre de 2013 Que bé!!!! No m’ho puc creure!!! El proper dissabte en Pep fa l’aniversari i m’ha convidat!!! Anirem a un lloc que n’hi diuen “Planeta màgic” diuen que allà es pot saltar en uns inflables i que ens ho passarem molt bé. Un cop conegui això ja podré dir que soc mig Garrotxí!
Escrit per : Genoveva Pascual