Món Empresarial 101 by Medigrup

Gener 2008 n. 101

Anàlisi mensual d’economia i empresa CONCLUSIONS DE L’ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2007

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

La nova normativa internacional comptable, a debat. Entrevista a Mariona Creus, presidenta del Col·legi Oﬁcial d’Infermeria de Barcelona.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

L’empresa A.D. Tramontana idea un cotxe esportiu de luxe per a col·leccionistes.

Indicis de canvi de rumb en l’economia catalana La indústria es recupera ﬁns a uns nivells que no havia assolit des de ﬁnals dels anys noranta.

El creixement de les comarques metropolitanes se situa un punt per sota de la mitjana del PIB català. DESTAQUEM ERNEST MARAGALL

Entrevista a Jaume Ollé, director de màrqueting de Venca.

CONSELLER D’EDUCACIÓ

Conversem amb Joan Vilar, president d’ACEDE, una agrupació empresarial que vol ser lobby participatiu.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Enric Olcina, soci director de KPMG Forensic, parla sobre blanqueig de capitals.

“Cal millorar els mecanismes de transició escola-treball”

Ens apropem a una experiència d’un innovador banc danès. INTERNACIONAL

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza l’estudi sobre competitivitat, publicat pel World Economic Forum. Estònia ha implementat reformes per obrir-se a l’exterior. El mapa del món: l’evolució de les borses a nivell internacional.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Endesa, La Caixa, Seat, el Corte Inglés, Mútua Universal, Gas Natual i Delphi, entre altres, han estat notícia, per motius diversos, el 2007. El tèxtil mira de reinventar-se davant la davallada del sector.

IGNACIO ORCE PRESIDENT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL

L’augment de les exportacions catalanes ha beneﬁciat el sector industrial. / ARXIU

La indústria catalana està preparada per prendre el relleu al sector de la construcció. Així ho reﬂecteix un estudi elaborat per Caixa Catalunya. Segons el seu coordinador, el catedràtic de la UAB, Josep Oliver, si no hi ha imprevistos en l’economia global, Catalunya es troba ben posicionada per fer un canvi de rumb en la seva economia. De fet, aquesta opinió coincideix amb l’expressada per la Cambra de Comerç

de Barcelona en la presentació de les Perspectives econòmiques per al 2008. D’altra banda, l’estudi, que analitza el pes dels sectors econòmics dins de les comarques catalanes, detecta també una tendència al reequilibri territorial: en els darrers anys l’àrea metropolitana i les comarques gironines han desaccelerat el seu creixement a favor de les comarques centrals. PÀGINES 3 I 4 >>

JOAN PARÉS

ESPECIAL: CRÒNICA 2007 FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Pierre Raynaud, director de l’Institut Francès de Barcelona.

DIRECTOR TERRITORIAL DE RRHH DE BANC SANTANDER

LES NOTÍCIES QUE HAN MARCAT L’ANY QUE DEIXEM ENRERE

Repàs a l’actualitat econòmica

Els guanys empresarials no es corresponen amb els increments de salaris.

ESTILS DE VIDA

“La sanitat privada és eﬁcaç perquè no pot perdre diners”

El desenvolupament de les obres de l’AVE i l’evolució del sector immobiliari han estat dos dels principals protagonistes de l’actualitat econòmica de l’any. També a Catalunya hem estat pendents, un cop més, de les inversions del Govern a casa nostra, mentre a nivell internacional ens manteníem, més que mai, a l’alerta de les decisions que prenia el BCE pel que fa als tipus.

pàg. 49 a 55 >>

Conversem amb la dissenyadora Totón Comella. La cirurgia ocular amb làser es consolida en el nostre país. L’AVE ha estat en primera línia de l’actualitat. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“Cal despertar les motivacions i l’ambició de les persones”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

DIRECTORI D’EMPRESES A.D. Tramontana ...........13 A.S.C..............................15 Advancell.......................16 Agbar.............................16 Banc de Sabadell ..........17 Banc de Santander..16, 47 Cambra C. Sabadell.......16 Catalonia Qualitat .........16 Chrysler .........................17 Cintra.............................25 Concentra ......................17 Cooperativa d’oli Masroig ................16 Cooperativa d’oli Priorat...................16 Crystax...........................16 Durex .............................17 Educa-System................16 Elefante Azul .................16 Ercross...........................16 Frape Behr .....................17 Gas Natural ...................16 Guissona........................16 IDP .................................16 IMO................................16 Indo............................... 33 Inoxﬁl.............................17

EDITORIAL

LA SOLIDESA DEL TOTXO Els inicis de l’any 2008 han estat marcats per la crisi de confiança global arran de les hipoteques subprime dels EUA. L’avís va assaltar en ple estiu a causa de l’alt índex d’insolvents que van veure que el valor de la seva vivenda no anava en paral·lel a l’increment històric de preus. Davant la tendència, aquests van decidir no pagar els seus crèdits i per tant, exercir d’insolvents. Aquest fet va trencar la conﬁança i va començar l’escalada de morositat que va afectar a més d’un banc, aquells que en temps de bonança s’havien prestat a actuar com a cooperadors imprescindibles del gran negoci, motivats per la seva cobdícia i coneixedors dels col·lectius sense capacitat econòmi-

ca de pagament. Llavors, per fer-los un préstec i un l’única garantia era que en gran negoci que, com no tot cas l’espiral d’increment podia ser diferent ha ratllat dels preus de les viven- la usura. Tot aquest entrades americanes permetia mat gràcies al rerefons del recol·locar els préstecs hi- totxo com a única garantia. potecaris fallits. Recordem Com és lògic, aquest equique eren temps on crèdits libri tan feble ha trontollat equivalents al 100% del va- en trencar-se la tendència lor quedaven a 12 mesos a alcista. Els nous preus del mercat no un 85% dels pugen com preus del “Ningú vol les mercat i als pagar més sense l’interès, quotes estan 24 mesos a una dinàmica lluny del que un 80%. Tot la gent pot paplegat, molt especulativa” gar, i el preu lucrant per de la vivenda tothom! Era una ocasió única a aprofi- baixa. Tot falla. No hi ha tar gent incapaç d’estalviar, ningú disposat a pagar més ja que pel banc no era cap sense una dinàmica espelímit si no tenien garanties culativa. Ara tot està eso si sortien en llistes de mo- tretament basat en el cost rosos. Per art de màgia ha- de construcció i en totes vien esdevingut candidats les repercussions d’aquest solvents, ﬁns i tot, oportuns valor immobiliari. Aquesta

diferència econòmica, ja desapareguda, ha acabat amb el guany especulatiu i amb el peculiar sistema. Però, a Catalunya, si volem saber a què atenir-nos, analitzem què està passant ara i quines són les fonts d’informació immobiliària que ens arriben: són les del govern i fonamentalment les de tots els operadors professionals que intervenen en el sector de l’habitatge (apis, immobiliàries, notaris, entitats financeres). Tots ells molt implicats en què la vivenda es mantingui com a font dels seus ingressos. En tot cas, si rebem una sotragada aquesta serà sonada, ja que l’any 2007 ja no tenim aquella inflació històrica que dissimulava les correccions del mercat.

KPMG Forensic..............23 La Caixa........................ 48

SUMARI

Max Bank ......................26 Mercedes ......................17

ECONOMIA

FINANCES

INTERNACIONAL

FORMACIÓ DIRECTIVA

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, parla dels reptes del sistema educatiu català. pàgina 5

El Tractat de Lisboa entrarà en vigor el gener del 2009.

Entrevista a Pierre Raynaud, director de l’Institut Francès de Barcelona. pàgina 43

RBS................................17

EMPRESA

El tancament de l’Íbex Nuevo Mercado, a començaments de desembre, prova el final de la febre tecnològica. pàgina 24

Ryanair ..........................17

Conversem amb Joan Vilar, president de l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE). pàgina 19

L’empresa Cintra, una de les que té més millors perspectives del seu sector, per al 2008. pàgina 25

Omnibus ........................17 Palau Pharma ................17 Plantinova......................16

Technocladd ..................17 UBS................................17 Venca.............................18

pàgina 30

ESPECIAL: CRÒNICA Repassem algunes de les notícies més destacades de l’any. pàgines 35-42

Les empreses registren guanys que no es corresponen amb els augments salarials dels seus treballadors. pàgines 44 i 45

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Hèctor Benedito, Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia CONCLUSIONS DE L’ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2007 DE CAIXA CATALUNYA

La indústria guanya posicions enfront la construcció “Estem fent bé els deures”. Amb aquestes paraules el catedràtic de la UAB Josep Oliver qualiﬁca la situació econòmica que està travessant Catalunya. Malgrat el fre de la construcció, altres sectors, especialment el de la indústria, estan tirant fort del carro econòmic i ens permeten encarar el futur amb optimisme. Aquestes observacions es desprenen de l’Anuari Econòmic Comarcal 2007, editat per la Caixa Catalunya. ÀGATA SERRA

L’Anuari Econòmic Comarcal 2007, editat per la Caixa Catalunya, reflecteix un canvi de rumb de l’economia catalana. La construcció es modera, com era d’esperar, els serveis es mantenen tot i seguir sent el puntal econòmic, l’agricultura es recupera i, sens dubte, el més destacable és que la indústria es revifa fins a uns nivells que no havia assolit des de ﬁnals dels anys noranta. El resultat de tot plegat és que l’increment del PIB català se situés, el 2006, en un 3,7%. El catedràtic de la UAB, Josep Oliver, coordinador d’aquest estudi, destaca que “el model de creixement ha fet la correcció que s’esperava” i estem anant per bon camí. Tot i que el citat estudi recull dades de l’any 2006 és prou valuós per poder analitzar el que pot passar en els propers mesos. En aquest sentit, Oliver alerta que ara com ara “el futur no depèn gaire de nosaltres“, sinó que cal conﬁar en l’economia global i, sobretot, en què als Estats Units no hi hagi recessió.

La indústria recupera protagonisme L’expansió econòmica del 2006, que posa de manifest l’estudi de Caixa Catalunya, es deu en gran part al procés de recuperació industrial que ha tingut lloc en els darrers anys. Segons Josep Oliver, “el país ha entomat el primer xoc de la globalització que va tenir com a paradigma el tancament de Lear la tardor del 2002”. Aquest xoc va suposar la pèrdua de llocs de tre-

balls, alhora que el sector industrial es reconvertia per fer front a la crisi, augmentant la productivitat. Paral·lelament, per Oliver, hi ha hagut un factor exterior, i és que “Europa i, concretament, Alemanya, han sortit de l’estancament que havien patit a principi de la dècada” i han generat demanda per a les exportacions catalanes. En deﬁnitiva, la indústria catalana ha recuperat un protagonisme que feia temps que no tenia. Ara bé, s’observen diferències segons les branques, amb un augment més notable en les produccions energètiques i extractives (3,7%) que en les típicament industrials (2,8%). En aquest darrer conjunt, destaquen

Europa ha generat demanda per a les exportacions catalanes i això ha beneﬁciat el sector industrial “El model de creixement ha fet la correció que s’esperava“, segons Oliver La recuperació del sector primari es deu a la bona marxa de l’agricultura els forts avanços de la fusta, els productes de minerals no metàl·lics, la maquinària i l’equipament mecànic i les indústries manufactureres diverses, amb augments per sobre el 10%. D’altra banda, la metal·lúrgia, el material elèctric i el de transport també van avançar, el 2006, però amb percentatges menys no-

Alguns subsectors industrials van experimentar augments per sobre del 10%. / ARXIU

tables i, en aquest sentit, cal destacar el comportament del sector químic, que tot i la seva importància, va experimentar un creixement de tan sols un 1%. Finalment, el contrapunt als bons resultats del sector industrial, el van posar els pèssims resultats de les indústries alimentàries, del tèxtil i del paper.

Contra tot pronòstic, el sector primari s’ha incorporat també amb èxit a aquesta expansió econòmica. La recuperació d’aquest sector es deu en gran part a l’agricultura, que va experimentar el 2006 un augment del 7,8%, especialment gràcies a la producció de cereals, mentre que la ramaderia va retrocedir (-2,2%) tot i que

COMARQUES AMB PECULIARITATS A l’hora d’analitzar el creixement econòmic en les diferents parts del territori, l’economista Josep Oliver insisteix en la necessitat de tenir present factors intrínsecs a l’economia de cadascuna de les comarques i que explica que certes xifres puguin variar considerablement d’un exercici a un altre. Així, per exemple, el Pla de Lleida va veure el 2006 notablement afectat el seu creixement, ja que depèn molt de la producció de fruita fresca, que va ser pitjor que la d’anys anteriors. També hi ha comarques que el seus índexs de creixement estan molt lligats a activitats concretes, com és el cas de la Ribera d’Ebre, que depèn fortament de la producció energètica, la qual cosa explicaria el motiu d’haver estat la comarca catalana que ha registrat el 2006 un increment menor del seu PIB.

El sector primari s’incopora amb èxit en aquesta etapa d’expansió econòmica amb un creixement, el 2006, del 7,8%. / ARXIU

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

CONCLUSIONS DE L’ANUARI ECONÒMIC COMARCAL 2007 DE CAIXA CATALUNYA menys que en anys anteriors. La producció pesquera també va repuntar amb un 3,8%. Per la seva banda, la construcció va mantenir el 2006 la trajectòria dels anys anteriors, amb un creixement del 5,4%. Les alces més importants van tenir lloc en l’obra civil (14,2%) mentre que la rehabilitació va experimentar un creixement gairebé nul, un indici que constata ja l’inici de la desacceleració del sector. Finalment, el sector terciari, el 2006, va experimentar una certa ralentització en el seu creixement respecte a anys anteriors. Concretament, va presentar un augment del 3,9%, enfront al 4,3% experimentat el 2005. Tot i això, donat el seu pes en el producte total català, va ser el responsable de 2,5 dels 3,7 punts percentuals de l’augment de l’activitat del país. El comerç (1,8%), l’hostaleria (3,7%), els transports (1,7%) i altres activitats socials (1,9%) van presentar un augment per sota de la mitjana del sector, mentre que els serveis col·lectius van mostrar comportaments diversos, amb intensos avanços en sanitat (5%) i menors en administracions públiques (3,7%) i educació (3,3%). Finalment, el lideratge dels serveis privats va recaure en els serveis empresarials, que van suposar un creixement del 6,6%, xifra que segons Oliver s’explica en gran part per la bona marxa del sector industrial, el principal demandant d’aquests tipus de serveis.

Tendència al reequilibri Aquest estudi, que elabora anualment Caixa Catalunya, té la peculiaritat de mostrar les dades econòmiques de comarca per comarca, diferenciades per sectors. Gràcies a això, es pot concloure que, l’any 2006, un total de 24 comarques van tenir un creixement superior a la mitjana catalana, que es va situar en un 3,7%. Les que més van créixer van ser la Conca de Barberà, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià; i les que menys la Vall d’Aran, la Ribera de l’Ebre, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça i l’Alt Penedès. Tenint en compte els grans eixos territorials, de l’estudi se’n desprèn que les comarques centrals de Catalunya, amb un 4,3% del PIB, són les que lideren, en aquests moments, el creixement econò-

mic, a causa del bon comportament econòmic de tots els sectors. En concret, registren augments del 5,2% al primari, del 3,4% a la indústria, del 8,9% a la construcció i del 3,6% als serveis. Per la seva banda, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb un 4,1%, també creixen amb intensitat, gràcies als bons resultats en el sector primari i en el de serveis. Cal destacar també, en el cas del Camp de Tarragona, el bon comportament del sector industrial. D’altra banda, el Pla de Lleida, amb un 4%, es veu empentat pels augments de la construcció i els serveis. Amb resultats no tan bons trobem les comarques gironines (3,6%) i de muntanya (3,1%) que creixen per sota de la mitjana, bàsicament pels mals resultats experimentats en el sector primari. Les comarques metropolitanes –Barcelonès i la resta de l’eix metropolità– van experimentar, el 2006, una recuperació industrial, que va permetre que el seu PIB se situés en el 3,6%, davant els registres menors del 2005 (2,8%) i del 2004 (2,4%). Ara bé, aquests bons resultats es deuen també en gran part a un important augment de la construcció (4,9%) i les elevades taxes de creixement del terciari (3,8%). Tot i les bones perspectives, en aquest moment, el creixement de les comarques metropolitanes encara se situa una dècima per sota de la mitjana del país. Segons Oliver, aquest creixement tan moderat té molt a veure, precisament, amb l’expulsió de les indústries que han emigrat, en els darrers anys, per manca de sòl industrial fora d’aquesta àrea i també de part de la construcció, que passa de la primera corona a la segona. Aquests resultats comarcals apunten cap a un reequilibri territorial. Segons Oliver, des de ja fa uns anys, es pot observar que el creixement econòmic no es concentra tant en l’àrea metropolitana de Barcelona, al mateix temps que les comarques gironines, tradicionalment amb bons índexs de creixement, registren una desacceleració. En canvi, comarques ﬁns fa poc no tan afavorides despunten amb força. En qualsevol cas, insisteix el catedràtic de la UAB, la bona notícia és que no hi ha cap comarca que hagi retrocedit en el seu creixement.

La indústria de la zona territorial del Camp de Tarragona va ser la que va experimentar, el 2006, un major creixement. / ARXIU

El creixement no es concentra tant en l’àrea metropolitana i les comarques gironinines, sinó en d’altres zones ﬁns fa uns anys no tan afavorides

MILLORA EN LES EXPORTACIONS INTERNACIONALS DE BÉNS. 2000-2006 Taxes nominals de variació interanual en % 25 20 15 10 5 0

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006 FONT: ICEX

OPTIMISME COMPARTIT AMB LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Gairebé en paral·lel a la presentació de l’Anuari Econòmic Comarcal 2007 de Caixa Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona feia públiques les Perspectives econòmiques per a l’any 2008, i coincidia també a apuntar un cert canvi en el patró de creixement de l’economia catalana. Concretament, constatava que l’exportació i la inversió són dues activitats que estan guanyant pes en els últims anys, i que podrien, per tant, compensar la desacceleració de la construcció i del consum intern. La Cambra destacava, en especial, com a bon senyal la importància creixent de l’exportació de serveis no turístics i, en especial, dels serveis que es presten a les empreses, com comunicacions, serveis financers i informàtics, entre d’altres. “Els últims anys el pes del sector exterior ha estat negatiu. Però aquest any es veuen alguns indicadors que mostren el principi d’un canvi de tendència, i hem d’aconseguir que continuï. Per això cal que millorem la competitivitat”, va afirmar Miquel Valls, president de la Cambra, durant la presentació de l’informe. Si l’economia catalana es manté en aquesta línia probablement veurà moderat el seu creixement, però sí que podrà assolir un increment del 3% el 2008. Per avançar en aquest canvi de patró de creixement la Cambra considera prioritari generar, atraure i retenir el talent, i abandonar el clima de pessimisme actual. Aquest canvi de tendència, en el creixement de l’economia catalana, que apunta la Cambra podria, a mitjà termini, substituir la construcció com a motor de creixement. En aquest sentit, la Cambra dóna, per al 2008, xifres encara força optimistes per aquest sector, tot i que admet que està cridat a patir una recessió. Concretament, l’obra civil, l’edificació no residencial i l’habitatge de protecció oficial podrien fer que el sector de la construcció creixi prop del 3% el 2008.

CREIXEMENT DEL PIB PER GRANS EIXOS TERRITORIALS. 2006 Taxes de creixement interanual en % Àmbit

Primari

Indústria

Construcció

Serveis

Total

Eix metropolità

7,39

2,60

4,87

3,84

3,60

Comarques de Girona

0,56

3,50

6,10

3,29

3,62

Comarques centrals

5,15

3,43

8,91

3,62

4,26

Camp de Tarragona

9,71

4,32

2,90

4,11

4,14

Terres de l’Ebre

6,18

3,16

3,96

4,32

4,07

Pla de Lleida

1,23

2,83

8,99

3,92

4,01

Comarques de muntanya

-0,57

3,82

4,36

3,06

3.20

FONT: Anuari Econòmic Comarcal 2007 de Caixa Catalunya

A fons / ECONOMIA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ

“Persisteixen tota una sèrie de prejudicis entorn de l’FP que no tenen raó de ser” Catalunya no progressa adequadament pel que fa a l’educació o, dit d’una altra manera ara que s’ha decidit posar ﬁ a aquest eufemisme que ens va llegar la Logse, suspèn en aspectes clau com la taxa d’alumnes que superen l’educació secundària obligatòria o que realitzen estudis postobligatoris. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, defuig l’alarmisme i prefereix parlar de reptes, per la qual cosa posa l’èmfasi en el desenvolupament de la Llei d’educació catalana. vagi en perjudici del nivell de formació.

JAUME RIERA

Les darreres dades donades a conèixer per l’informe PISA i l’elaborat per la Fundació Bofill no deixen en gaire bon lloc l’educació a Catalunya. Estem en un moment de debat en profunditat sobre l’educació. La Llei d’educació catalana pretén formular respostes als reptes que tenim plantejats i establir una estratègia. El panorama que presenten els informes no és catastrofista, sinó més aviat apunten una situació consolidada de millora estructural de l’educació des de la recuperació de l’autogovern. En una generació s’ha fet un salt endavant molt gran, però ara ens trobem amb una nova situació derivada en part de la incorporació massiva de nouvinguts. Les dades ens diuen que tres de cada deu alumnes no completen l’educació secundària obligatòria. És veritat que hi ha una sèrie de dades com són la taxa d’èxit al final de l’educació secundària obligatòria i d’alumnes que realitzen estudis postobligatoris que estan lluny del que seria desitjable i que per tant ens obliguen a actuar en un context econòmic que cada vegada demana més formació i coneixement. El nostre objectiu és créixer 15 punts en la graduació a l’ESO, el que ens situaria en una taxa del 85%, i 15 punts en l’escolarització postobligatòria, batxillerat i formació professional, amb el que estaríem en el 80%, prop de l’objectiu de Lisboa per al 2010 (85%). El diagnòstic està fet i el Pacte Nacional per l’Educació va néixer precisament per donar resposta a aquestes necessitats. En quina mesura la insuficient inversió és responsable de que no estiguem més ben posicionats? Es una causa, com també ho són els canvis sociològics o la incorporació de nouvinguts que esmentava. En el terreny dels recursos, hem reaccionat i en els darrers quatre anys el pressupost d’Educació ha augmentat prop d’un 70% i seguirem creixen per assolir el 6% del PIB que el Pacte Nacional per l’Educació estableix com a objectiu amb vistes al 2012. En qualsevol cas, els informes ens demostren com a partir d’un determinat nivell en el qual ja hi som els resultats obtinguts es manifesten força independents dels recursos invertits, com ho

Malgrat la manca de professionals en moltes especialitzats, l’FP continua sent una opció minoritària. Estem treballant juntament amb el Departament de Treball per lligar els tres nivells de Formació Professional, la reglada, l’ocupacional i la continuada, i gestionar-los d’una manera molt més vinculada a les demandes del mercat de treball. L’FP té uns índex d’ocupació molt alts, però les aules no estan plenes. Persisteixen encara tota una sèrie de prejudicis entorn de l’FP que no tenen raó de ser.

La Llei d’educació catalana és el principal repte del conseller Maragall. / DAVID FERNÁNDEZ

prova el fet que països que destinen molts més recursos, com Itàlia, assoleixen resultats iguals o pitjors que els nostres i a la inversa. Finlàndia és sovint posada com a referent en matèria d’educació, però la realitat socioeconòmica de Catalunya és molt diferent. Finlàndia pot ser una referència útil, com ho poden ser Holanda o Canadà, però mai un model a seguir, perquè no es comparable a Catalunya en complexitat sociològica o diversitat lingüística. Hem de fabricar el nostre propi model. Una de les causes apuntades de l’elevat fracàs escolar a secundària és el baix nivell d’exigència de la primària. Crec que hem de fugir d’explicacions reduccionistes, perquè les causes acostumen a ser múltiples, això no vol dir que no es pugui millorar l’encaix entre les dues etapes o potenciar la cultura de l’esforç recuperant, per exemple, les notes clàssiques a la primària. El més important és assegurar que els itineraris educatius lliguen correctament. En quina mesura la pressió del sistema productiu és responsable de la baixa taxa d’alumnes que completen estudis postobligatoris? En bona mida, encara que també

“El panorama que apunten els darrers informes no és catastroﬁsta” “Cal un compromís per millorar els mecanismes de transició escolatreball” s’hauria de veure quina és l’oferta actual de Formació Professional i el seu encaix en l’actual sistema productiu. Simpliﬁcant, podríem dir que l’ocupació va en contra de la formació. El mercat de treball té una gran força d’atracció que fa que molts nois no segueixin estudiant després de l’educació secundària obligatòria o que havent iniciat estudis postobligatoris abandonin per un promesa d’independència econòmica, que en la majoria de casos s’acaba traduint en precarietat i inestabilitat laboral. Cal un compromís amb els agents econòmics, sindicats i empresaris, per no reproduir aquest model, millorant els mecanismes de transició escola-treball, de manera que els sectors productius puguin disposar de mà d’obra, però sense que això

La població immigrant es continua concentrant majoritàriament a la pública malgrat el compromís de la concertada. Hem avançat força pel que fa a un repartiment més equitatiu allà hi ha oferta suﬁcient d’escola concertada, però encara hi ha camí per recórrer i probablement el proper pas és incrementar l’oferta de centres concertats en zones de gran concentració de població nouvinguda, alhora que anem perfeccionant la gestió de l’assimilació d’aquests fluxos. De totes maneres, la proliferació d’aules d’acollida i els plans d’entorn han contribuït a que s’hagi pogut assimilar tota aquesta població escolar nouvinguda amb elevats índex d’èxit. La llei catalana no afegirà confusió legal al sistema? És veritat que la proliferació de lleis educatives amb un elevat nivell d’intervencionisme en tots els aspectes de l’educació no ha afavorit la tasca dels nostres docents, però la llei catalana no és una més d’aquesta sèrie, sinó tot el contrari, pretén fomentar la iniciativa i la autonomia dels centres i dels docents, convertint-los en l’element principal. Un dels aspectes que recull la Llei és el de potenciar l’autonomia dels centres alhora d’escollir el personal docent. L’actual sistema de llistes incorpora un elevat nivell de rigidesa i encotillament que fa molt difícil formar i mantenir equips estables el que impedeix la identificació amb el projecte educatiu del centre. Això es pretén corregir amb la nova Llei, potenciant una direcció professional que lideri aquest projecte i que disposi de tota l’autonomia necessària per portar-lo a la pràctica.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

ENTREVISTA A MARIONA CREUS, PRESIDENTA DEL COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERIA DE BARCELONA

“En la prescripció infermera, cal fer legal el que ja és real” El debat sobre la possibilitat que el personal d’infermeria prescrigui medicaments que no requereixen recepta mèdica podria donar fruits aviat. Aquesta capacitació donaria resposta a la demanda d’un col·lectiu majoritàriament femení que no se sent prou reconegut pels ciutadans. però s’han de posar les piles, cal posar solucions a molts temes.

BEGONYA MERINO

Quin és el principal repte del COIB avui? Consolidar el prestigi social de la infermeria. La nostra funció principal és assegurar que hi ha bones infermeres al país i que en cada moment estiguin adaptades a les necessitats que tenen els ciutadans. I el de la professió? Quin és el seu cavall de batalla? Creiem que tenim un problema de visibilitat, que la gent no ens coneix bé, ni a nosaltres ni a la nostra professió. És veritat que som un collectiu majoritàriament femení, i això també influeix. Veiem que a les enquestes dels sectors de salut les infermeres surten sempre molt ben valorades, però només la gent que té necessitat de nosaltres ens coneix i ens valora: la població general no. Quants professionals de la infermeria són dones? Un 90%, que pot variar a un 85% a algunes zones. Què explica aquesta feminització de la professió? Jo diria que són bàsicament qüestions sociològiques i històriques. Tradicionalment la dona ha estat la cuidadora. Aquesta és una professió de servei, exigent quant a dedicació horària, de difícil conciliació amb la vida personal. La vocació deu ser important... La infermera tracta molt amb el pacient, i això és el seu repte i a la vegada és la seva gratiﬁcació. I compensa econòmicament? Els salaris no són la principal problemàtica,

Mariona Creus, presidenta del COIB. / CEDIDA

“El ﬂux de professionals a l’estranger segueix i ja veurem com acabarà” “Nosaltres no volem envair ningú, volem que ens deixin fer la nostra feina” tot i que hi ha sectors, com la sanitat privada, que ara viuen un conﬂicte, i el sociosanitari (llarga estada i geriatria), que jo diria que la situació és pitjor encara que la dels mileuristes. Molts professionals acaben migrant cap als hospitals i a la sanitat pública. Altres se’n van a treballar a l’estranger. Ens quedarem sense personal d’infermeria? Ara ja estem en un nombre d’infermeres per mil habitants molt inferior

a Europa, tenim 5,4 per mil habitants. A Europa Occidental, no només a Suècia o Noruega, sinó a països com França i Anglaterra, la mitja és de 8,4. Nosaltres al 2003 ja vam calcular que faltaven uns 8.000 professionals i 600 només a les unitats d’hospitalització. El ﬂux cap a l’estranger segueix perquè a fora es troben més bones condicions. Ara aquesta migració s’està estabilitzant una mica, però veurem com acabarà. Quin paper desenvolupa el Col·legi en la solució d’aquestes problemàtiques? Nosaltres tenim la obligació de denunciar-les i de buscar solucions, que evidentment no són nostres, però les hem de posar sobre la taula. I l’Administració ja fa prou per solucionar totes aquestes qüestions? Hi ha una bona relació amb la Conselleria de Salut. La Consellera parla molt amb les infermeres, i això és bo,

Com el de la prescripció infermera... Nosaltres ja estem prescrivint els productes i fàrmacs que tenen a veure amb la nostra actuació. Estem parlant d’apòssits, materials de cura, bolquers... Estem parlant de productes relacionats amb la incontinència, vitamines, antiàcids, analgèsics... Passa que a partir d’una llei recent, el metge és l’únic prescriptor. Si un malalt hospitalitzat té dolor, la infermera necessita una ordre mèdica. Si això es portés al peu de la lletra, el sistema sanitari quedaria aturat. Volen ampliar les seves funcions? Nosaltres volem desenvolupar-nos com a infermeres, no volem envair. Podem millorar molt la vida dels ciutadans, però ens han de deixar fer la nostra feina i tenir recursos suficients per poder-la fer. Com veuen el sistema universitari actual? Han de canviar moltes coses. A partir d’ara, amb l’adaptació a l’espai europeu dels estudis (pla de Bolonya), la infermeria serà un grau i s’homologarà a totes les carreres universitàries actuals. Això serà un pas endavant, perquè a més permetrà, via mestratge, fer recerca i fer el doctorat. Ara d’infermeres doctores n’hi ha molt poques, són doctores en altres coses perquè com infermeres no ho podien ser. A partir d’aquesta nova situació podran ser doctores en infermeria.

BREUS COL·LEGIALS COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA EL COAC REP LA MEDALLA D’OR DEL CERCLE ARTÍSTIC SANT LLUC

El Cercle Artístic Sant Lluc va lliurar la seva Medalla d’Or al COAC en un acte celebrat al Palau Moja. El degà del COAC, Jordi Ludevid, va recollir el guardó de mans del president del Cercle Artístic Sant Lluc, Claret Serrahima. La medalla reconeix les iniciatives cíviques i culturals impulsades pel Col·legi en tota la seva història i el gran nombre d’arquitectes que han format part del Cercle des de la seva fundació, l’any 1893.

COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA ALBERT FOLIA, REELEGIT PRESIDENT DEL COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES

Albert Folia ha estat reelegit president del CCJCC pels pròxims quatre anys, una reelecció extensiva als membres del Consell Directiu del Col·legi. El Consell Directiu continuarà treballant seguint les línies generals marcades en el decàleg del Col·legi, de cara a facilitar la formació professional de l’auditor, vetllar pel foment de l’ètica, el rigor professional i l’acompliment de la llei.

ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS L’ACET CELEBRA EL SEU 15È ANIVERSARI

L’ACET ha celebrat el seu 15è aniversari amb un acte institucional inaugurat pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch. A l’acte van estar representats antics membres i presidents de l’ACET Carles Martin. / CEDIDA i degans d’altres col·legis professionals i associacions. L’ACET està presidida actualment per Carles Martin.

COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA EL CETIB PREMIA UN ESTUDI QUE COMPARA L’AIGUA EMBOTELLADA I L’AIGUA PURIFICADA

El CETIB ha lliurat el Premi CETIB 2007-Enginyeria i Societat al millor projecte de fi de carrera a l’estudiant Lourdes Ortiz de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa per un estudi comparatiu entre l’aigua procedent d’un dispositiu domèstic de puriﬁcació i l’aigua embotellada. El Premi, dotat amb 6.000 euros, s’ha dut a terme en el marc de la Diada de la Professió, celebrat recentment a l’Auditori de Barcelona.

2- INTERNACIONAL / Anàlisi

ABRIL 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

Una mirada enrere... 3 desembre La llei del lloguer forçós podria ser anticonstitucional El Consell Consultiu de la Generalitat considera, per majoria, que el lloguer forçós de pisos desocupats, no s’ajusta a la Constitució perquè no respecta la igualtat dels propietaris afectats davant la llei. Concretament, l dictamen no considera inconstitucional el principi del lloguer forçós, sinó la formulació concreta en el projecte. Recordem que en el moment de l’aprovació de la llei el PP i CiU s’hi van oposar pel tracte a la propietat privada.

Restabliment del servei de Renfe Rodalies supera la prova del primer dia laboral després del restabliment del servei. Els combois de la C-2, la C10 i la C-7, a més dels de mitjana i llarga distància, van recuperar les freqüències de pas malgrat que una avaria a l’estació de Sants a mig matí va truncar la normalitat amb què transcorria la jornada, causant endarreriments de ﬁns a 23 minuts en 10 trens

4 desembre Zapatero promet eliminar l’impost de patrimoni El president José Luis Zapatero promet que, si guanya les eleccions, suprimirà l’impost sobre el patrimoni. Aquest anunci va agafar per sorpresa els companys del PSOE i el mateix vicepresident econòmic, Pedro Solbes, que preferia abordar d’una altra manera la ﬁscalitat del patrimoni. Amb aquesta promesa electoral, Zapatero va respondre a la proposta de rebaixa fiscal anunciada pel PP.

Caiguda de l’obra nova a Catalunya foto construcció Els habitatges iniciats a Catalunya en el període de gener a setembre del 2007 es van limitar a 70.127, el que suposa una baixada del 30,8 per cent respecte al mateix període de l’any anterior, segons dades donades a conèixer per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya. Aquesta entitat qualiﬁca aquest descens com una “forta caiguda”, tenint en compte que entre gener i setembre del 2006 s’havien iniciat 101.348 vivendes a Catalunya, 30.000 més que en l’actual exercici.

5 de desembre Caldera en contra de la possibilitat d’opt-out El ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, diu que Espanya defensarà la supressió de l’excepció opt-out que permet treballar més de 48 hores setmanals. “La posició d’Espanya és que ha de desaparèixer aquesta excepció que permet acords per treballar més de 48 hores Això no està a l’alçada del segle en què vivim.”, ha aﬁrmat Caldera. La postura espanyola la secunden França, Itàlia, Grècia i Xipre i s’enfronta als països que reclamen una major flexibilitat, encapçalats pel Regne Unit i Alemanya.

6 de desembre L’OCDE rebaixa al 2,5% la previsió de creixement d’Espanya per al 2008 L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) rebaixa en dues dècimes la seva estimació de creixement de l’economia espanyola per al 2008, fins al 2,5%, mentre que per al 2009 preveu un creixement del 2,4%. Així mateix, ha millorat el seu pronòstic per al present exercici, fins al 3,8%, enfront del 3,6% anterior. Les expectatives de l’OCDE contrasten amb les del govern espanyol que havia augurat un creixement del PIB del 3,3% per al 2008.

10 de desembre L’Euribor torna a assolir màxims

L’Euribor torna a donar un sobresalt als subscriptors d’hipoteques i repunta ﬁns al nivell del 4,8%. Aquesta alça de l’índex a què es referencien la gran majoria de préstecs hipotecaris a Espanya ni es registrava des del setembre i, més enrere, des del 2000. Ara bé, si el salt de setembre va ser efecte directe de la crisi de les hipoteques subprime al EUA, el d’ara té a veure amb la incertesa dels actors ﬁnancers sobre el que farà el Banc Central Europeu (BCE).

nou increment situa la taxa interanual en el 4,1%, cinc dècimes més que a l’octubre. En el que va d’any, la inﬂació està en el 3,8%. Els preus que més han pujat són el vestit, el calçat i els carburants.

principal acusat, el propietari de Gescartera, Antonio Camacho, ha reiterat que va esforçar-se fins al final per salvar la companyia.

Paga extra de 200 euros per als pensionistes Precisament l’IPC de novembre es fa servir per calcular quant s’han d’apujar les pensions per compensar la desviació entre la previsió i el que acaba passant. Concretanent, a inﬂació registrada al novembre obligarà al govern central a destinar 3.121,8 milions d’euros per compensar els pensionistes de la pèrdua de poder adquisitiu, i la primera mesura serà abonar una paga extra al gener que de mitjana vorejarà els 200 euros.

La UE podria multar a MasterCard

17 de desembre Entitats expedientades per obligar a contractar assegurances

19 de desembre

La Comissió Europea ha amenaçat la companyia de targetes de crèdit MasterCard amb una multa equivalent al 3,5% de la seva facturació si, abans de sis mesos, no modiﬁca el sistema de cobrament de comissions. Brussel·les entén que la utilització que en fa la companyia restringeix la competència i eleva els costos d’ús de la targeta.

12 de desembre 20 de desembre Els cinc bancs centrals actuen conjuntament per afrontar la crisi ﬁnancera Els bancs centrals d’Europa, els Estats Units, el Canadà, la Gran Bretanya i Suïssa acorden actuar de manera conjunta, en una acció sense precedents, per donar liquiditat als mercats financers i frenar així les conseqüències de la crisi hipotecària que va esclatar l’estiu passat als Estats Units. La primera etapa de l’operació consisteix en una injecció de liquiditat de 20.000 milions de dòlars (13.600 milions d’euros).

14 de desembre L’IPC del novembre creix un 0,7%

La Comissió Nacional de la Competència ha obert un expedient sancionador a 19 bancs i caixes que haurien obligat els clients que volien adquirir un préstec amb la seva entitat a contractar una assegurança de vida o d’amortització de crèdit. Si aquesta pràctica, que no és obligatòria, es confirma, les entitats haurien vulnerat la lliure competència. Entre les entitats sota sospita hi ha La Caixa, Caixa Catalunya i Banc Sabadell.

18 de desembre

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al mes de novembre la inﬂació ha pujat un 0,7%. Aquest

Vist per a sentència el cas Gescartera El cas Gescartera, que l’any 2001 va deixar un forat de 50 milions d’euros i va afectar 1.600 clients de l’agència de valors, ha quedat vist per a sentència. El veredicte final del tribunal, però, no se sabrà ﬁns per Setmana Santa. En el seu últim torn de paraula, el

La construcció perdrà 250.000 llocs de treball Un informe del BBVA preveu que es perdran 90.000 llocs de treball el 2008 i 160.000 el 2009 al sector de la construcció a causa de la crisi immobiliària. L’any 2008 es deixaran de construir 500.000 habitatges nous. Aquesta revisió a la baixa afectarà la previsió de creixement de l’economia espanyola, que caurà dues dècimes, del 2,8% al 2,6%. L’estudi del BBVA pronostica també un aterratge suau dels preus dels pisos gràcies al fet que l’oferta s’està apropant a la demanda.

26 de desembre Barcelona té el bus més car d’Espanya La ciutat comtal és la que té el bitllet senzill més car de tot l’Estat. Costa 1,25 euros. La segueixen Bilbao i València, amb 1,15 euros. Logronyo és la ciutat amb el bitllet més econòmic, amb 0,56 euros. Pel que fa a l’abonament mensual, el que permet un nombre de viatges il·limitat en 30 dies, Barcelona és també la que té les tarifes més elevades. Una targeta d’aquest tipus costa 44,33 euros. A Salamanca, costa 16,75 euros, una diferència del 165%.

Perspectiva / ECONOMIA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

1 de gener

8 de gener

15 al 19 de gener

Eslovènia presideix la UE Amb l’accent sobre l’energia, Zagreb presidirà per primer cop la Unió Europea, fins el 30 de juny. L’aportació eslovena versarà sobre el mercat energètic intern, la fiabilitat de l’abastament i l’establiment d’una comunitat energètica a l’Europa del sudest.

Eleccions al Paquistan El colpista Musharraf es presenta a la reelecció sense l’uniforme, ja com a civil. La principal rival és l’exprimera ministra Benazir Bhutto. La comunitat internacional estarà pendent dels comicis perquè l’Orient Mitjà és una zona inestable políticament i rica en recursos naturals.

Missió empresarial a Portugal El COPCA organitza una missió multisectorial al país veí per conèixer el mercat de primera mà i establir relacions amb empreses portugueses. Entrevistes i trobades han de servir per avaluar les oportunitats d’inserir-se en aquell mercat, per establir aliances o estrènyer contactes amb continuïtat comercial.

2 de gener Grífols i Abengoa a l’Íbex-35 Antena 3 i NH Hoteles abandonen l’índex selectiu de la Borsa de Madrid. En surten per Grífols i Abengoa. Amb l’empresa farmacèutica es compleixen els pronòstics dels analistes mentre que el cas de l’especialitzada en recursos i solucions tècniques va sorprendre. S’esperaven valors com ara Zeltia o Solaria. Ajuda de 210 euros per pagar el lloguer Els joves que tinguin entre 22 i 30 anys i que cobrin menys de 22.000 euros bruts anuals, ja poden sol·licitar l’ajuda de 210 euros mensuals per pagar el lloguer. Aquesta paga es podrà reclamar en unes 140 oficines de la Generalitat. L’ajuda se sumarà al préstec de 600 euros per pagar la ﬁança.

7 de gener S’inicien les rebaixes d’hivern

LES DADES DEL MES 2 de gener Matriculacions

3 de gener 25 de gener EPA del quart trimestre Es publica la xifra definitiva d’aturats a Catalunya en 2006. Servirà per veure si la crisi de la construcció es comença a traduir en comiats en la pràctica. En el tercer trimestre, amb dades interanuals, Catalunya va sumar 26.300 aturats (en té 255.700) tot i crear 82.100 ocupacions (3.525.300 treballadors). L’atur és del 6,7%.

Afiliació a la Seguretat Social al desembre

9 de gener Transport de Viatgers

23 de gener Enquesta d’ocupació hotelera

29 de gener Hipoteques del setembre

NOMENAMENTS 10 de gener

NEO METRICS

Tipus d’interès estable El Banc Central Europeu pot tirar pel camí del mig i deixar els tipus d’interès en el 4%. No els apuja per no ofegar més el consum domèstic, donats els increments de les hipoteques. Però no els abaixa per controlar una inﬂació que supera àmpliament el 2%. La Reserva Federal sí els va abaixar del 4,5% al 4,25% el desembre.

Pau Agulló, director de Barcelona La consultora especialitzada en solucions analítiques incorpora Pau Agulló com a director de Barcelona. Aquest nomenament forma part de l’estratègia d’expansió de Neo Metrics en l’àrea de Catalunya, Balears, València i Andorra, regions que passaran a ser responsabilitat directa d’Agulló. Té 33 anys i és màster en Economia per l’European University Institute (Florència). A més, posseeix el títol d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

14 de gener Judici del ‘Grand Tibidabo’ Després d’ajornar-se per un pacte amb la ﬁscalia, és previst que al gener comenci el judici contra l’empresari Javier de la Rosa i set persones més. L’advocat de l’Estat demana per al ﬁnancer quatre anys de presó i el pagament a Hisenda de cinc milions d’euros. En el pacte, De la Rosa reconeixia la participació en l’apropiació indeguda de 70 milions d’euros en la societat Grand Tibidabo.

16 al 18 de gener Els comerços catalans donen el tret de sortida a les rebaixes de gener, una oportunitat per vendre tots aquells productes que han restat després de la campanya nadalenca. Un any més les organitzacions de consumidors i usuaris alerten que la rebaixa en els productes ha de ser de preu i no de qualitat, i insten a fer a un consumisme conscient.

festacions d’altermundistes tornaran a recordar el desequilibris entre els països rics i pobres.

Hotels de gom a gom en el Bread & Butter La ﬁra més important en tendències de moda del món omplirà hotels i reafirmarà el prestigi de la ciutat de Barcelona com a referent en tendències casual o esportiva –no d’alta costura–. La darrera edició, amb mil expositors i 91.000 visitants, va incrementar un 50% els visitants.

17 de gener Dividends de Critèria i Gas Natural El dia 8, l’empresa energètica catalana reparteix 43 cèntims de dividend per cada acció als seus accionistes, a compte de l’exercici de 2006, el dia 8. L’empresa que agrupa les participacions de La Caixa donarà el seu primer dividend des que va començar a cotitzar en Borsa: 0,03 euros per acció el 17.

23 al 27 de gener Fòrum de Davos

COPERFIL IMMOBILIÀRIA Oriol Gual, director de l’activitat de Property Coperﬁl Immobiliària, líder en el desenvolupament i inversió en parcs logístics, parcs comercials i complexos d’oﬁcina, ha nomenat Oriol Gual nou director de l’activitat de patrimoni (Property). Nascut a Barcelona, el 1971, és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i MBA per Esade. Com a responsable d’aquesta àrea de la companyia, Gual dirigirà un ampli equip de professionals que s’encarrega de la gestió de tots els actius immobiliaris de la companyia.

CASIO ESPANYA La ciutat suïssa concentra els líders mundials per discutir sobre cinc ítems: negocis (competir i alhora col·laborar), economia i finances (contra la inseguretat econòmica), geopolítica (interessos dels països alineats), ciència i tecnologia (exploració de noves fronteres naturals) i valors i societat (nous canvis). Mani-

Patrick Caunter, director comercial de la divisió de rellotges Després d’una àmplia i dilatada experiència en el sector d’articles de luxe i rellotgeria de la ﬁrma Montblanc, Patrick Caunter Iturralde s’incorpora com a director comercial de la divisió de rellotges per a Casio Espanya. Espanya sempre ha ﬁgurat com un país important per a Casio Watch. En un sector en contínua evolució, Patrick Caunter s’encarregarà de desenvolupar i portar a terme les estratègies necessàries per millorar la participació en el mercat.

... un pas endavant

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

LA NOVA NORMATIVA INTERNACIONAL COMPTABLE, A DEBAT

La comptabilitat espanyola queda per “Hi ha aspectes contemplats a la reforma que difereixen de la normativa internacional d’informació ﬁnancera” “L’èxit de l’adaptació dependrà del nivell de coneixement de la reforma i de la formació de cada empresa”

RESPON:

SALVADOR MARTÍNEZ, GERENT D’AUDITORIA DE DELOITTE

Considero que la normativa espanyola ha convergit parcialment cap a la normativa internacional d’informació ﬁnancera (NIC/NIIF), ja que hi ha aspectes contemplats a la reforma espanyola que difereixen de les NIC/NIIF. Aquesta és la normativa d’informació

ﬁnancera utilitzada pels grups ﬁnancers. A tall d’exemple, ens podem trobar amb dos aspectes que il·lustren que aquesta convergència no és total.

Convergencia parcial En primer lloc, en general, s’eliminen alternatives existents en les NIC/NIIF, com per exemple la presentació del compte de pèrdues y guanys o l’estat dels fluxes d’efectiu, a efectes de simplificar la seva aplicació. Un altre aspecte que exempliﬁca aquesta semiconvergència és que s’adopta la valoració a valor raonable exclusivament en aquells casos en què és la forma de valoració única en les NIC/NIIF, és a dir, no existeixen altres alternatives de valoració.

Avaluar els impactes Pel que fa a les empreses espanyoles i la seva preparació per tal d’enfrontar amb èxit la nova llei de comptabilitat, crec que, per l’envergadura de la reforma i el requisit de la seva aplicació immediata, es requereixen diversos plans d’acció operatius, com ara plans de formació, anàlisi d’impactes comptables en patrimoni o resultats, anàlisi d’impactes en sistemes d’informació, entre d’altres.

Conèixer la llei, clau de l’èxit En aquest sentit, l’èxit de l’adaptació d’aquesta normativa dependrà dels esforços i de les accions que s’emprenguin abans de l’entrada

en vigor de la reforma, del nivell de coneixement de la mateixa i de la formació de cada empresa. Hi ha molta feina per endavant, donat que, segons una enquesta realitzada per l’Institut de Censors Jurats de Comptes, un 81,8% dels enquestats manifestava no tenir coneixements especíﬁcs sobre la reforma. Entre les novetats més destacades de la nova llei, trobem la no amortització sistemàtica del fons de comerç. Així mateix, en la distribució de resultats s’haurà de dotar una reserva indisponible equivalent al fons de comerç que aparegui en l’actiu. S’elimina, a més, l’obligació de consolidar el grup conformat per una unitat de decisió i direcció única.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

revaloritzem professionals

MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company

Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

A debat / ECONOMIA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES NOVES NORMES ENTREN EN VIGOR L’1 DE GENER DE 2008

ﬁ harmonitzada amb l’europea? “El sistema proposat per a Espanya resulta menys ﬂexible que l’adoptat per altres països europeus” “Segons les nostres estimacions, menys d’un 5% de les pimes coneix el nou marc comprable”

RESPON:

ANTONI GÓMEZ, SOCI DIRECTOR D’AUREN

Després de la introducció de la nova normativa, que entra en vigor l’1 de gener, es pot dir que l’harmonització és només parcial. Considero que, tot i que la Llei es justiﬁca en el procés d’adaptació a les Normes Internacionals de Comptabilitat (actual-

ment, Normes Internacionals d’Informació Financera), en l’adaptació s’han suprimit algunes de les opcions de les NIC i, per tant, el sistema proposat per a Espanya resulta menys ﬂexible que l’adoptat per altres països europeus.

Un sistema menys ﬂexible En la mesura que les NIC són un cos regulador de normes comptables dinàmic, l’actualització progressiva de la normativa internacional d’informació ﬁnancera obligarà a fer noves adaptacions en el nostre dret comptable. D’altra banda, les empreses espanyoles que cotitzin en algun mercat europeu, de forma directa o a través de les seves filials, han d’apli-

car íntegrament la normativa harmonitzada europea.

Empreses poc preparades Amb tot, les empreses espanyoles no estan en absolut preparades per a la nova reforma. De fet, segons les nostres estimacions, menys d’un 5% de les pimes coneix el nou marc comptable i, per tant, al primer exercici d’aplicació, els errors i les complicacions seran molt importants, i molts d’ells es reflectiran en la preparació dels comptes anuals al tancament de l’exercici, clarament incorrectes. Com a tall d’exemple, el fet que, a dia d’avui, encara no s’hagi publicat el Pla de Comptes que desenvolupa el marc nor-

matiu i les pràctiques comptables a aplicar obligatòriament a partir de l’1 de gener, no ajuden gens a afrontar amb èxit la reforma.

Els nous canvis Entre les novetats més destacades que la llei comportará al nou exercici, trobem els canvis en els comptes anuals, canvis també en els criteris de valoració, on s’introdueixen sistemes nous, i l’entrada de nous conceptes en la presentació del balanç i del compte de pèrdues i guanys, per exemple les inversions immobiliàries. Apareixen també sistemes de registre comptable que, en alguns casos, són molt diferents dels que s’utilitzaven ﬁns ara.

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

PLA NACIONAL R+D+I FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

És fonamental fer de la innovació el motor del nostre creixement. Aquest any que tot just comença serà un any ple de reﬂexions i anàlisis sobre la situació de Catalunya com a país i sobre les palanques que

Catalunya innova o només reﬂexiona? cal activar perquè Catalunya se situï dins dels primers llocs de la recerca i de la innovació. Aquest anàlisi, i les seves futures conclusions, han de ser capaços de portarnos cap a un Pacte Nacional ambiciós però realista. Catalunya ocupa, hores d’ara, la posició 82 en el rànquing de regions europees pel que fa a innovació. Enfront aquest panorama, no només és necessari sinó que és fonamental convertir la innovació en el motor del desenvolupament dels pròxims anys. Per assolir-ho calen objectius clars i passar de la reﬂexió a la inno-

vació. La preocupació que tenim tots és com serà possible dur-ho a terme si les vocacions cientíﬁco-tècniques estan clarament en retrocés. El Pla Nacional R+D+i 20082011 ha augmentat considerablement el seu pressupost respecte al pla del període anterior (2005-2008). Aquest nou pla té com objectiu potenciar la cooperació entre la Universitat i l’empresa mitjançant la creació d’agrupacions empresarials innovadores. La unió de la petita i mitjana empresa al voltant d’objectius d’investigació compartits farà que els centres tecnològics i

universitaris invesiguin en la direcció de les seves necessiats, cosa que ﬁns ara no es donava sovint. La realitat és que Catalunya ha de passar a l’acció immediatament. Per fer-ho, ha de comptar amb la part universitària i la part empresarial, així com amb el recolzament de la societat civil. Tots hem de deixar de banda una part dels nostres egos, ja que tot ha de servir per canviar l’actual tendència. Un canvi en l’actitud de la Universitat ajudarà a millorar aquesta recerca, però l’empresariat també hi ha de

posar de part seva, creient fermament en aquesta implementació dins de les seves empreses. És important remarcar que la innovació és una forma de fer i de sentir dins del mateix negoci. No és possible fer i desfer la innovació. La innovació només s’entén quan entenem la nostre realitat de mercat i l’aproﬁtem en els cicles disruptius que tot producte o tot servei té. Cal dir que és molt important formar al nostre empresariat en les metodologies existents per tal de fer una empresa, un sector, un país innovadors.

NOVES TENDÈNCIES EN EL SECTOR TURÍSTIC

JOAN MAYANS I PLANELLS VOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE DEL CONEIXEMENT

L‘esquema en què el ‘touroperador’ era el protagonista perd terreny. Fa alguns anys que als entorns TIC es parla del moviment 2.0, referint-se a un gir vers uns models més participatius, més oberts i basats en l’acció i les decisions dels usuaris, organitzats en xarxes horitzontals.

Cap al Turisme 2.0 Més enllà dels canvis reals i tangibles que s’hagin produït, el cert és que és un concepte fèrtil que s’ha anat trasplantant a altres sectors socials, econòmics i culturals. Així, en alguns àmbits ja es treballa amb la idea d’un turisme 2.0, referint-se a una nova forma de crear, vendre i consumir el producte turístic. El model predominant del darrer terç del segle XX que va ser, en bona part, responsable del nostre creixement econòmic, està perdent clarament la seva hegemonia. L’esquema en què el gran touroperador era el protagonista perd terreny davant sistemes d’organització més horitzontals i variats, potenciats per múltiples eines d’Internet. D’una banda, els portals buscadors de vols, comparadors de preus i rema-

tadors d’estocks i last-minutes. D’una altra, les noves capacitats de què disposen els productors finals per prescindir (o canviar) d’intermediaris i vendre directament el seu producte, ja sigui directament, o mitjançant xarxes de petits propietaris. Però també, els portals i els blocs de viatges i destinacions, participatius i oberts, amb les valoracions i les recomanacions dels usuaris, que dibuixen petites xarxes socials ad hoc o que ﬁns i tot es constitueixen com a tals. Tant per al client com per al venedor o l’intermediari, ja ni tant sols es tracta de dissenyar un viatge a mida del seu comprador, sinó que és el mateix comprador el que dissenya el producte turístic, escollint ell mateix les diverses parts que el composen. Tot això

tenint en compte, a més, que amb l’evolució de les eines i els canals de compra i venda, també està evolucionant el tipus de client, que cada cop té més en compte valors culturals, ètics i ecològics que no estaven presents, ni de bon tros, en el model de moviments massius precedent. És evident que aquest progressiu –i tremendament veloçcanvi de paradigma suposa reptes, amenaces i oportunitats. Als Països Catalans depenem tant del turisme, que qualsevol nova tendència o símptoma de canvi en el sector ens ha de posar molt alerta. Avançar-s’hi i posicionar-s’hi estratègicament pot suposar guanys o pèrdues molt signiﬁcatives, a tots els nivells. Més i més quan, més enllà de discursos més o menys teòrics,

es fa evident que el model de turisme de sol i alcohol és cada cop menys rendible. Precisament en aquelles zones que més van desenvolupar-se pel boom del turisme de touroperador és on més urgent i important resultarà construir i aplicar anàlisis prospectives, disposar d’indicadors eﬁcaços i posar en marxa mesures pràctiques que, d’una banda, recondueixin els possibles efectes negatius de la dospunterització del turisme i, d’una altra, en sàpiguen extreure possibles noves vies d’acció i negoci. Disposar d’una Conselleria d’Innovació que fa un èmfasi tan especial en el sector turístic fa que, almenys al Principat, disposem d’una bona base governamental per liderar, des dels poders públics, aquesta aposta estratègica.

Segueix l’estela de l’ÈXIT 50 anys d’experiència, milers d’il·lusions realitzades

PROGRAMES MBA

Verónica Fisas Verges Executive MBA EAE CEO - Chief Executive Officer Natura Bisse Int. Inc. USA

• Executive MBA • MBA Full Time • International MBA • Global International MBA • MBA & Leisure, Sports Family Business • Finances, RH i Màrqueting

Informació personalitzada

MÀSTERS ESPECIALITZATS • Direcció de Màrqueting • Direcció i Gestió Financera • Direcció de Recursos Humans • Direcció de Comunicació • Direcció Comercial i Vendes • Direcció Comptable i Control de Gestió • Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC • Assessoria Fiscal i Tributària

902 47 46 47 admisiones@eae.es C/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es Doble Titulació Centre adscrit a la

Emprenedoria / Empresa

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

JOSEP RUBAU, FUNDADOR D’A.D. TRAMONTANA

Luxe sobre rodes ‘made in’ Catalunya Hi ha una expressió catalana molt habitual a les comarques gironines per a referir-se a persones amb un comportament estrafolari o fora del que es considera normal: estar tocat per la tramuntana. Segur que en el seu dia, Salvador Dalí va haver-se de sentir dir més d’una vegada que estava tocat per la tramuntana. Ara, aquest fort vent típic de l’Empordà ha servit per batejar un dels projectes empresarials més agosarats que han vist a la llum darrerament a Catalunya.

Rubau lamenta que “hàgim tingut més ressò a nivell internacional que a casa nostra”

JAUME RIERA

Un cotxe esportiu artesanal, amb acabats de luxe, fet per encàrrec, amb un preu que pot arribar al milió d’euros i fabricat a prop de Figueres. Aquestes són a grans trets les senyes d’identitat del Tramontana, el primer vehicle que surt de la factoria a.d. Tramontana i de la ment de l’enginyer Josep Rubau, un rara avis en un país poc donat a assumir riscos. Onze anys després d’emprendre el projecte, la factoria que encapçala Rubau va lliurar el passat 28 de setembre el primer cotxe de luxe exclusiu de la seva empresa. Culminava d’aquesta manera un projecte la llavor del qual s’ha de buscar a Anglaterra, on Rubau va cursar un prestigiós màster d’automoció. Va ser un Lord anglès, col·leccionista de cotxes, qui, fascinat pel projecte de final de carrera que Rubau va presentar, li va fer entrar el cuquet pels cotxes de fabricació artesana. Situada en un petit municipi de l’Alt Empordà, la planta de producció de l’empresa a.d. Tramontana elabora minuciosament els seus vehicles, on cada exemplar és “completament únic”, fins i tot en la gamma cromàtica de la seva carrosseria, de manera que “no hi haurà dos cotxes del mateix color”, segons aﬁrma Rubau. Després d’un estudi ergonòmic inicial, l’empresa dissenya un automòbil específic per a cada client, que s’encar-

L’empresa no es planteja vendre, “perquè la nostra ﬁlosoﬁa és la proximitat i relació directa amb el client” Josep Rubau va ser guardonat amb el premi a la millor iniciativa empresarial per l’Aijec. / CEDIDA

rega de triar des de la direcció o els pneumàtics fins al tipus de pell de la tapisseria, els accessoris o el material de la placa d’identificació, elaborada en carboni, or o or blanc. La part tècnica del vehicle conté molta tecnologia de la Fórmula 1 –per exemple, és l’únic cotxe de producció amb cablejat de plata– , tant en la seguretat, que ha passat les proves de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), com en la potència d’arrencada, situada en 650 cavalls o 720 si es pitja un botó específic per a circuits tancats. “En les proves que s’han fet a circuits hi ha hagut clients que han posat el cotxe a més de 300km/h”, explica Rubau.

A pesar que la llista d’espera per sol·licitar un Tramontana és “considerable”, el també director de l’empresa ha manifestat que, de moment, només tenen previst fabricar dotze unitats a l’any perquè “no som una empresa de producció en sèrie”. De fet el temps de producció de cada unitat és d’entre 4 i 6 mesos. El perﬁl dels clients d’aquest vehicle de luxe són en la seva immensa majoria homes, col·leccionistes o apassionats dels cotxes, alguns són expilots, amb edats compreses entre els 35 i els 70 anys i procedents de tot el món. D’Espanya, però, encara no han rebut cap encàrrec. De moment, una alemanya que va heretar una col·lecció de cotxes del seu pare és

l’única dona que ﬁgura en la cartera de futurs compradors d’aquest vehicle biplaça en posició de tàndem, el preu del qual oscil·la entre els 680.000 i un milió d’euros. El jove empresari assegura que l’Empordà és un lloc privilegiat per a elaborar cotxes d’aquest nivell, una localització plena de creativitat amb referents com Salvador Dalí, de la qual se senten molt orgullosos. Tal és així, que l’empresa i el propi cotxe han adoptat el nom del fort vent que bufa en aquesta zona, que va sorgir de manera anecdòtica quan al presentar el projecte algú va dir que “estàvem tocats per la tramuntana”. Fins i tot, el número de bastidor del cotxe duu un fragment de l’obra de la poetessa

de la Costa Brava, Carme Pagès, de tal manera que si es reunissin una desena de Tramontanas es podria llegir el poema complet. El pròxim projecte de Josep Rubau al capdavant d’a.d Tramontana serà un vehicle amb una visió més familiar, que seguirà el mateix estil de la línia de producte, marcada per l’elaboració artesanal i l’alta exclusivitat. Malgrat l’èxit assolit, “que ha superat les nostres expectatives”, comenta Rubau, l’empresa no es planteja vendre, “perquè la nostra ﬁlosoﬁa és la proximitat amb el client i això només es pot aconseguir sent una empresa petita”. L’empresari lamenta, però, que “hàgim tingut més ressò a nivell internacional que a casa nostra, on ens hem trobat amb força recels”.

L’empresari del mes / EMPRESA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A IGNACIO ORCE, PRESIDENT I CONSELLER DELEGAT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL

“Seria desitjable una col·laboració entre sanitat pública i privada” Més que créixer en un mercat, el de la sanitat privada, molt madur i competitiu, la finalitat d’Assistència Sanitària és millorar la qualitat del servei, el plus que afirmen que els diferencia de la sanitat pública. Ara tenen 197.257 assegurats, una xifra que creix poc més del 0,5% anual. Les previsions de beneficis per al 2008 són més ajustades, perquè augmenten les retribucions dels metges.

“La gestió de la sanitat privada és eﬁcaç perquè no pot perdre diners”

preses, perquè aquestes reben incentius fiscals. Quins punts febles tenen? Hem de mantenir el servei de qualitat. Són més cars, però si es mira per edats, no tant, perquè el pagament és solidari. Abonen el mateix els de 65 anys que els de 35. La ﬁdelitat dels nostres usuaris arriba als 17 anys; la mitjana del sector en són 6. Allà, si no poden pagar se’n van. Tenim 2.000 persones grans a qui els cobrem menys perquè no tenen suficients ingressos. I els majors de 100 anys no paguen. N’hi ha 30.

“Nosaltres no compartim la política d’altres d’abaixar preus, sinó que prioritzem la qualitat” ARTUR ZANÓN

Què els diferencia de la sanitat pública? El nostre model es basa en dues potes: uneix els professionals i els pacients. Els metges són els propietaris de l’empresa [Autogestió Sanitària, amb uns ingressos d’explotació de 160,4 milions el 2006, +4,62%], la porten endavant. I els usuaris són també propietaris [SCIAS, 53,2 milions, +3,22%], entre d’altres, de l’Hospital de Barcelona. Això ens permet ser un referent mundial. Com es tradueix aquesta referència? Mitjançant la Fundació Espriu, liderem l’Aliança Cooperativa Internacional, fundada fa 110 anys. És com l’ONU de les cooperatives d’aquest tipus. Aquí es tracten iniciatives per resoldre els problemes sanitaris. Al marge de l’Administració i segons el que pacten professionals i ciutadans es prenen decisions per millorar. L’Administració sempre gestiona pitjor? Qualsevol sistema sanitari públic és molt complex, amb un augment extraordinari de les despeses i és difícil fer-ne una gestió eﬁcient. La privada és eficaç perquè no pot perdre diners. I la pública si en perd, té com a excusa el seu interès

Per vostès, la competència és la pública o la privada? La privada. Som els primers a Barcelona. Darrere nostre vénen Sanitas i Adeslas. Tot i ser presents només a la província, som la sisena de l’Estat. Les altres cinc tenen un abast nacional. Això demostra que tenim un índex de penetració molt alt.

Un increment d’ingressos d’entre el 3% i el 4% és suﬁcient? Primer pensem en quant s’ha d’invertir, quines cobertures més volem, quin increment dels honoraris volem per als metges... I llavors s’arriba a un acord metges-usuaris. No volem negoci. Tenim resultats ajustats. Guanyar per guanyar no té sentit. Pretenem arribar a més gent que gaudeixi del sistema. El nostre objectiu és la qualitat i ser sostenibles econòmicament.

En dos anys han guanyat unes 2.000 persones. Com poden créixer més? Aquesta possibilitat és molt petita. Nosaltres no compartim la política d’altres d’abaixar preus. A més, no hi ha tanta gent que vulgui pagar un segon paraigües. Cal tenir diners ociosos i molts no s’ho poden permetre.

Quina és la pòlissa que paguen els usuaris? 76 euros al mes a qualsevol edat per una atenció completa. El Pla Bàsic són 29 euros. Inclou tots els serveis menys l’hospitalització. En una vida estàndard, una persona és hospitalitzada 2-3 cops a la seva vida. La resta és atenció ambulatòria.

Quines estratègies tenen per captar més usuaris? Fa poc vam promoure un pla adreçat als joves, que van significar el 30% de les vendes d’aquests productes. I una quarta part es van donar de baixa per demanar un servei complet. La via de creixement serà en les em-

Com van tancar 2007 i quina previsió hi ha per a 2008? L’any passat els beneﬁcis van arribar als quatre milions. Però per 2008 serà més ajustat perquè augmenten les retribucions dels metges. Tingui en compte que entre un 60% i un 70% de la despesa d’un hospital se’n va en honoraris.

Ignacio Orce destaca que el seu objectiu és la qualitat. / ARTUR ZANÓN

superior: atendre la població. I té responsabilitats pròpies: investigació i docència. Si comparem la prestació assistencial d’una amb l’altra, la privada s’ha demostrat capaç de donar els mateixos serveis que la pública. La privada juga amb major comoditat, més intimitat, pots escollir metges... Quin és el futur? Espanya és un dels països amb més presència de la privada a Europa. Seria desitjable una col·laboració entre pública i privada. En 10 anys hem guanyat un milió de targetes sanitàries. Això ha incrementat les llistes d’espera. Hi ha 1,3 milions de persones que tenen dret d’anar a la pública, però no en fan ús. Li fem un servei. Si no existís, hi hauria més cues a la pública. Sent evident això, l’Estat no ens ho reconeix de cap manera. El desgravament ﬁscal del 15% de les pòlisses se’l va carregar el PP. És essencial que hem de compartir recursos. Aquest país no té tants diners com per menysprear-se mútuament.

MOLT PERSONAL Metge de formació, tècnic Superior en Cooperatives i màster per EADA en Gestió Gerencial, Ignacio Orce (Pamplona, 1954) és president d’Assitència Sanitària, una cooperativa que el passat 2007 va complir 70 anys. Té tres ﬁlls. Dins d’Assistència Sanitària ha impulsat guies pel tractament dels principals tumors cancerosos i la col·laboració amb centres especialitzats dels Estats Units. S’ho creu això del canvi climàtic? Jo no hi entenc, però és evident que si no canvia res, els óssos polars desapareixeran. El clima no és el mateix que el de quan érem petits. Quines són les seves aﬁcions? El golf (el practico), el futbol (no hi jugo tant, però ho feia de davanter) i la música: la clàssica i la moderna, sobretot cantautors espanyols i jazz. Catalunya o Barcelona necessiten... Més aigua. Recomani una escapada de cap de setmana. Per a l’hivern, Menorca, amb paratges naturals i molt poca gent. I per a l’estiu, el País Basc: molt bon menjar.

Hi haurà canvis a l’Hospital de Barcelona? El 2007 vam instal·lar una nova ressonància nuclear magnètica i vam renovar els aparells oftalmològics d’intervenció. El tenim obert a 1.200 metges diferents. El 2008 obrirem un hospital de dia per oncologia i estem estudiant una unitat de reproducció assistida.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

EL MES POSITIU Advancell

Frape Behr

Amplia el seu capital

Nova reunió per negociar

Advancell, empresa biotecnològica líder a Europa en nanomedicina, amplia el seu capital de 7,5 milions d’euros. A més, Advancell ha anunciat també la captació d’uns altres 3,5 milions en crèdits tous concedits per entitats públiques. D’aquesta manera, l’empresa podrà accelerar els projectes més immediats.

La plantilla de treballadors de l’empresa Frape Behr han suspès el tancament que havien iniciat feia uns dies dins la fàbrica de la Zona Franca. Els treballadors van prendre aquesta decisió per tal d’evitar que es dugui a terme l’expedient de regulació que es va anunciar el passat setembre. Aquest expedient implicaria el tancament de la planta i l’acomiadament de 295 treballadors. El 2 de gener es celebrarà una nova reunió convocada pel Departament de Treball per tal d’arribar a un acord que eviti el tancament de la fàbrica. L’any 2003, la direcció ja va amenaçar de tancar la mateixa planta.

Agbar Inverteix a la Xina

posició dels Premis Románico Esencia que convoca cada any Agrolés. La tercera i quarta posició han anat cap a la cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Cabacés, la qual ja ha estat premiada en edicions anteriors. Els premis Románico Esencia és un concurs d’olis d’oliva d’alta qualitat de la varietat arbequina on hi participen almàsseres de tot l’Estat.

4.690 professors particulars que van als domicilis dels clients i compta amb una plantilla de 17 treballadors.

Elefante Azul Expansió a Tunícia i Algèria L’empresa Elefante Azul, dedicada als centres de rentat de vehicles i amb seu a Molins de Rei, té previst entrar als mercats de Tunícia i Algèria un cop s’hagi assentat al Marroc. En aquest país nord-africà Elefante Azul ja hi té dues instal·lacions. L’empresa catalana té també la intenció d’ampliar la seva xarxa a Espanya i Portugal.

torni a funcionar. Des de l’any 2000 l’empresa no duia a terme cap activitat. Properament, la Comarcal es tornarà a engegar i s’ha previst que produeixi unes 200.000 tones anuals de pinso. Durant l’últim any la Corporació ha estat rehabilitant la fàbrica i hi ha invertit uns 3,5 milions d’euros.

IDP Premi Bonaplata i nous projectes

Ercross Catalonia Qualitat i Plantinova Conveni de col·laboració

El Grup Agbar conjuntament amb el grup Goden State Water Group Corporation gestionarà projectes de subministrament d’aigua potable i tractament d’aigües residuals a la província de Jiangsu (Xina). L’acord preveu la inversió per part d’Agbar de 43,8 milions de dòlars. L’empresa conjunta es farà càrrec de tres contractes de 30 anys de durada. Aquesta és la primera operació d’Agbar en el mercat xinès de l’aigua i continua la dinàmica d’introducció en nous mercats.

Catalonia Qualitat i la representació d’obtentors de Plantinova han signat un conveni de col·laboració per tal de regularitzar les noves varietats de préssec i nectarina. L’acord permetrà que productors i cooperativistes puguin accedir a la regularització de les plantacions en unes condicions especials. Els obtentors, representats per Plantinova, informaran els productors de les futures varietats i, aquests, per la seva part es comprometen a regularitzar-les i així contribuir a pagar el cànon que permet als obtentors continuar investigant i creant noves varietats.

Acord amb els sindicats

Crystax Premi de l’Empresa Nacional d’Innovació Crystax, empresa líder en l’àmbit de la investigació biotecnològica i especialitzada en l’àrea del càncer, ha rebut el Premi de l’Empresa Nacional SA per la seva tasca d’investigació en biotecnologia. El Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Joan Clos, va ser l’encarregat d’entregar el guardó a Crystax, atorgat en la categoria de Ciències de la Vida i dotat amb 150.000 euros. Crystax aplica els últims avenços en tecnologies de sicrotrons, estudis de ressonància magnètica nuclear (RMN) i l’emergent tecnologia coneguda com Fragment Screening per optimitzar la generació de nous candidats a fàrmacs.

Banc Santander

Educa-System

Conveni amb la UAB

Augmenta la facturació

Banesto va guanyar 584,08 milions d’euros entre gener i setembre de 2007. Aquests beneficis suposen un increment del 13,3% respecte el mateix període de l’any anterior, segons ha informat Banesto a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. L’activitat creditícia va mantenir-se com un dels motors principals del banc fent que creixés un 24,5% ﬁns a arribar als 72.491 milions d’euros.

Educa-System, l’empresa pionera a Espanya en el sector de les classes particulars a domicili, ha tancat el seu exercici ﬁscal, a 31 d’agost, amb una facturació d’1,4 milions d’euros. És a dir, un 40% més que l’any anterior. L’empresa té unes expectatives de creixement al mateix ritme de creixement. EducaSystem, amb seu a Barcelona i fundada fa 5 anys, opera a tota Espanya gràcies a una xarxa de

Cooperatives d’oli Masroig i Priorat Premis a la qualitat La cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit Sant Bartomeu del Masroig ha aconseguit la segona

El grup Ercross i els sindicats van arribar a un acord sobre l’expedient de regulació que evita el tancament de la fàbrica de Montsó a Osca i la supressió de 241 llocs de treball. Ercross havia anunciat el tancament de fàbriques a Montsó, Huelva, Silla (Horta del Sud), València i Sant Celoni.

Gas Natural Inversió en terres gironines La companyia Gas Natural invertirà 10,4 milions d’euros a les comarques gironines el proper 2008. A més, farà arribar el subministrament als municipis de Gualta (Baix Empordà) i Campllong (Gironès). Bona part de la inversió es destinarà a ampliar la xarxa de distribució, amb més de 86 nous quilòmetres de gasoductes. A més d’aquest projecte, també es construirà 2,6 quilòmetres de gasoductes cap a diverses urbanitzacions de Ripoll, Sils i Torroella de Montgrí.

L’empresa IDP d’enginyeria i arquitectura ha guanyat la 16a edició dels premis Bonaplata en la modalitat de restauració d’ediﬁcis pel projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica de motors ABB i la seva transformació com a nou centre de ﬁres i congressos de Sabadell. IDP també ha guanyat el concurs públic per l’encàrrec professional de projectar i dirigir el futur complex lúdic i de serveis Espai Tolrà de Castellar del Vallès a Barcelona. El nou espai comptarà amb un hotel de planta baixa amb una superfície de 3.750 metres quadrats, un multicines i galeries comercials de 2.900 metres quadrats. El projecte estarà llest en un termini de tres anys i tindrà una inversió aproximada de 12.000.000 euros. IDP té la seva seu a Sabadell i va gestionar el 2006 un volum total d’inversions de 97 milions d’euros.

IMO Nova seu el 2008

Guissona Impulsa el retorn de la Comarcal de Reus La Corporació Alimentària Guissona (CAG) està treballant per fer possible que la Cooperativa Comarcal de Reus

L’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) ha invertit 33 milions d’euros en una nova seu que inaugurarà el 2008. El nou centre, que s’està aixecant a la falda del Tibidabo, tindrà més de 22.000m2, 8 sales d’operacions,

Panorama / EMPRESA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU 70 consultes i tindrà capacitat per triplicar el nombre de visites anuals. L’Institut iniciarà la nova etapa l’últim trimestre del 2008 i té com a objectiu potenciar la investigació bàsica i els assajos clínics propis. A més, l’IMO acollirà un auditori amb capacitat de ﬁns a 350 persones per a esdeveniments especials i altres sales de reunions amb gran capacitat.

Omnibus i Concentra Socis per expandir-se al mercat català Omnibus Correduría de Seguros ha arribat a un acord amb Concentra Inversiones per expandir-se a tot el mercat català. El grup resultant de l’acord sumarà un volum de primes mitjançades de 45 milions. Omnibus és, actualment, un dels principals mediadors independents del mercat català i tancarà l’actual exercici amb un volum de primes mitjançades de 5 milions d’euros.

Palau Pharma Inauguració oﬁcial de les noves instal·lacions

Banc de Sabadell Marxa del BCP El Banc de Sabadell ha sortit del consell general del Banc Comercial Portuguès. El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, no té relació des de fa dies amb el directius del BCP. Oliu va renunciar a l’obertura d’una oficina del Banc de Sabadell a Portugal el 2008 i va dimitir com a membre del consell general, supervisor i del càrrec de comissions delegades del BCP. El banc català té participacions d’un 4,5%de l’entitat portuguesa.

Chrysler Més pèrdues El grup automobilístic Chrysler ha previst que aquest any tindrà pèrdues que arribaran als 1.600 milions de dòlars. Enguany les pèrdues seran superiors respecte l’any anterior, les quals, van ser de 1.500 milions de dòlars. Chrysler va passar a mitjans de l’any passat de Daimler a la societat d’inversions Cerberus.

L’empresa biofarmacèutica Palau Pharma, que pertany al Grup Uriach, ha estrenat recentment noves instal·lacions, inaugurades pel Príncep Felip de Borbó. Palau Pharma es dedica exclusivament a descobrir i desenvolupar molècules pel tractament de malalties al·lèrgiques, inflamatòries i autoimmunes. L’empresa preveu cotitzar a borsa el 2009 i s’ha ﬁxat un Pla Estratègic pels propers 3 anys.

els treballadors de la sanitat pública. En l’acte de protesta es va convocar una jornada de vaga per reclamar millores laborals en la sanitat privada.

ducció. Ara, però, ja s’ha arribat al nivell habitual de les 2.200 tones. Inoxﬁl reduirà la plantilla al mínim deixant tan sols aquells treballadors amb contracte indeﬁnit.

Durex

Mercedes

Tancarà la fàbrica de Rubí

Tanca la planta de Barcelona

Ajustament de plantilla L’empresa multinacional suïssa Clariant ha fet saber als seus treballadors de la fàbrica del Prat del Llobregat (Baix Llobregat) que aviat s’haurà d’ajustar la plantilla a causa d’una reestructuració a escala mundial. Aquesta acció suposarà la supressió de 2.000 llocs de treball de la multinacional del sector químic, la qual és un referent a Espanya. A la fàbrica del Baix Llobregat hi treballen 349 persones. Properament, Clariant concretarà l’abast de la reestructuració la qual no afectarà la resta de fàbriques que té a Catalunya.

Clínica Sant Josep de Vic Technocladd

Protesta per les condicions laborals

Triplica la facturació La companyia experta en sistemes de façanes modulars per a grans ediﬁcis ha tancat el primer semestre del 2007, com a empresa independent, amb una facturació de 6,9 milions d’euros. Es tracta d’un increment del 246% sobre el mateix període del 2006. Pel 2008, la companyia té signats projectes per valor d’11 milions d’euros i prop de 35.000 metres quadrats

Inoxﬁl Redueix plantilla

Els treballadors de la Clínica Sant Josep es van concentrar recentment davant del centre per protestar per les condicions laborals que tenen respecte les dels treballadors de la xarxa pública. Denunciaven l’entorn de treball que qualifiquen com a “precari”, diferències de més de 500 euros mensuals només de la part ﬁxa i la diferència de més de 100 hores anuals amb

Ryanair

La multinacional britànica SSL Healthcare Manufacturing, fabricant de preservatius Durex, tancarà finalment la seva fàbrica de Rubí a ﬁnals de febrer de 2008. La plantilla de treballadors ha aprovat l’acord per majoria. La patronal catalana CECOT es farà càrrec de les indemnitzacions i les recol·locacions dels treballadors les quals rondaran els 23 milions d’euros. La producció es traslladarà a Tailàndia.

Clariant

L’empresa Inoxﬁl, amb seu a Igualada, s’ha vist afectada per un expedient de regulació d’ocupació que ha perjudicat un centenar de treballadors. El motiu de l’empresa per justiﬁcar l’ERO és la baixada de comandes per l’elevat preu del níquel. La producció entre l’abril i el setembre va ser d’unes 1.200 tones, és a dir, la meitat de la mitjana de pro-

Fonts del banc escocès han destacat que el seu resultat operatiu i el seu beneﬁci per acció “sobrepassaran el consens del mercat”. 417 milions d’euros corresponen a les inversions subprime d’ABN Amro que acaba d’adquirir RBS.

Denunciada per FACUA

La direcció de Mercedes i el comitè d’empresa han arribat a un preacord per tancar la planta de Barcelona, al Bon Pastor. El preacord es sustenta en quatre pilars que comprenen pactes de prejubilacions, recolocacions a la planta de Sant Esteve Sesrovires, recolocacions a Construcciones Metálicas i un programa de baixes incentivades. Finalment s’ha arribat a aquest punt després d’un llarg calendari de vagues i movilitzacions. Mercedes xifra les pèrdues en 5.600 vehícles a més a més d’afectar la factoría que té l’empresa a Vitòria. La fàbrica de Bon Pastor es troba en una zona de gran activitat de promoció immobiliària i algunes fonts asseguren que Mercedes podria obtenir uns 400 milions d’euros pels 96.000 metres quadrats que ocupa la factoria.

RBS Admet pèrdues El Royal Bank of Scotland (RBS) va anunciar que la seva exposició a les inversions relacionades amb la crisi de les hipoteques d’alt risc als EUA li comportarà pèrdues. Concretament li costarà al RBS 1.737 milions d’euros.

FACUA-Consumidors en Acció ha denunciat la companyia Ryanair per utilitzar les seves treballadores com a “reclams sexuals”. La companyia irlandesa comercialitza als seus avions un calendari del 2008 amb fotograﬁes de les seves hostesses en biquini als avions de Ryanair. FACUA ha dirigit la denúncia a diversos organismes com l’Institut de la Dona del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Les imatges atempten contra la dignitat de les dones i representen una idea contra la qual les dones lluiten des de sempre.

UBS Devaluació dels seus actius El banc suís UBS ha fet pública la devaluació dels seus actius de 10.000 milions de dòlars, és a dir, uns 6.815 milions d’euros. La causa és la crisi dels crèdits d’alt risc dels Estats Units. La injecció urgent de capital procedirà de Singapur i del Pròxim Orient i serà d’uns 11.575 milions d’euros en total. Els experts assenyalen que UBS possiblement pugui necessitar fer-se amb una àmplia base de capital en cas que es produïssin noves devaluacions dels actius.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

ENTREVISTA A JAUME OLLÉ, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE VENCA

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

“El nostre país no té una gran tradició de venda per catàleg” Venca és l’empresa de referència en la venda per catàleg. Quines han estat les claus de l’èxit? Si hi ha alguna cosa que ens caracteritza a les empreses de venda per catàleg és el coneixement del client i les seves reaccions a les nostres accions comercials en un espai breu de temps. Saber aproﬁtar eﬁcientment aquesta informació et dóna una capacitat de canvi i reacció enfront de les necessitats del client enorme. Per tant, aprendre ràpid és una de les claus d’èxit del nostre negoci, i això nosaltres ho fem molt bé.

Quantes compres fa habitualment per correus i de quins productes? Compro a Venca, Amazon i la Casa del Libro. Ordeni correctament les paraules: empleats, clients, accionistes, proveïdors. Clients, empleats, accionistes i proveïdors. De tot el que sap, quin percentatge l’ha aprés dels llibres? M’encanta llegir sobre màrqueting, per tant la puntuació és alta: per mi, el 35%.

El nostre país, a quin nivell està en compra per catàleg respecte a la resta d’Europa? No som un país amb una gran tradició històrica de venda per catàleg (VAD). El mercat de la VAD, el 2004, a Espanya era de 871 milions d’euros, però a França era de 7.900 milions i a Alemanya de 23.400 milions. En el nostre cas, Venca té una quota en el mercat de la VAD del 15% i en el sector de la moda del 60%.

Un defecte confessable. La impaciència. Tres adjectius que el deﬁneixin. Honest, clar i treballador.

Joan Ollé es troba al capdavant del departament de màrqueting de Venca. / FOTO: ENRIC MONTÉ

Com es fa creïble la promesa de Venca: “la teva garantia és el nostre compromís”? La VAD genera certes pors als clients perquè no pots tocar ni provar-te el producte. El nostre objectiu, per tant, és estructurar la nostra oferta de serveis addicionals a la compra per tal de garantir que qualsevol dubte del nostre client o problema amb la seva compra tingui solució. Això significa tenir un departament d’atenció al client preparat i dimensionat per donar resposta a totes les preguntes dels nostres clients i garantir-los una qualitat òptima en tota la relació. I si al ﬁnal, el client vol tornar el seu producte ho pot fer i li tornem els diners. El màrqueting relacional és la principal eina dins l’estratègia de la seva empresa. Quin nivell tenen de ﬁdelitat i com ho aconsegueixen? Primer cal explicar com nosaltres valorem la fidelització, i ho fem mirant les taxes de repetició de compra cada temporada dins de la base de milió i mig de clients. Aquesta taxa a casa nostra supera el 50%. L’explicació de com ho fem és un pèl filosòfica però real, conèixer el client i donar-li allò que ens demana i que nosaltres li podem oferir, tant des d’una perspectiva de producte (moda i llar amb una immillorable relació qualitat- preu) com de serveis (entrega en 48 hores, pagar en tres cops....). A Internet pots tenir ràpidament informació de preus i ofertes competitives. Com pot afectar aquest fet a les politiques de

Jaume Ollé, olonenc, llicenciat en Ciències Econòmiques, Màster en Direcció de Màrqueting per Esade, i en Màrqueting Directe per EADA, ha estat director de les agències de MK relacional CP Data i CP Proximity, i ha treballat també a Caixa Manresa, Bodegues Miguel Torres i BBVA.

fidelització? Internet és una eina que utilitzem per veure quines accions tenen major nivell de resposta, quins productes són els més demanats i quins són els regals promocionals més desitjats. Encara que actualment cal aplicar-hi elements correctors ja que les respostes d’Internet no es poden extrapolar a tota la base de clients, ja que tenim un perfil de client diferent en quant a edat i hàbits de compra. L’ajuda d’Internet no és tan sols a la fidelització, sinó que ens permet estructurar tota la nostra oferta comercial i de comunicació. No hem d’oblidar que tenim un elevat expertise en el mitjà Internet, on aquest any farem un 15% de la nostra facturació. Quin paper té la imatge de marca en el seu negoci? Ho és tot, és la garantia que d’aquí a uns anys estaràs encara guerrejant al mercat. És la teva identitat en un món plural de clients i marques. És una forma de dirli a algú que hi ha algú altre al mercat que està pensant i treballant per a ell. El principal objectiu d’una marca és facilitar una elecció davant una compra. El futur diuen que és el màrqueting d’experiències. Com ho veu? El client sempre ha volgut experiències amb les marques que valora, el tema és que ara en som conscients davant un esgotament de les ja velles idees de màrqueting i d’un entorn altament competitiu. Això és com dir a un senyor que

sempre ha menjat carn i que per aquest motiu tothom n’hi dóna, però un bon dia un altre li dóna peix i aquest mateix client en comença a menjar molt. La pregunta no és si hi ha algun canvi important o és que mai n’hi havíem ofert pensant que ja ens anava bé que només mengés carn. El mercat és de qui es qüestiona cada dia allò que fa pensant en si li agradarà al seu client o no. “La creativitat és una part important del màrqueting”. Hi està d’acord? La creativitat és important si hi ha una estratègia clara al darrera i un ﬁ clarament deﬁnit. Sinó, son exercicis artístics d’autosatisfacció i vanitat. Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país? El nivell publicitari espanyol es elevadíssim. Penso, sobretot en el món del màrqueting relacional, que és el que conec, on tenim agències com CP Proximity que són líders a nivell mundial, recollint premis als més prestigiosos festivals, com Cannes, Echo, el Soll,......o Shackelton que en dos anys ha arribat a dalt de tot amb un treball impecable Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? Juan Palomo de Gallina Blanca de SCPF i “Revival project” de CP Proximity per Damm. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Quina és la seva contribució permanent per millorar el medi ambient? La gestió de l’aigua a casa meva, estic obsessionat amb el tema i el practico en el meu entorn més proper. Va al gimnàs o paga la quota? Pago i vaig al gimnàs. Què és el que més valora dels seus col·laboradors? L’honestedat. Vostè entén els anuncis de cotxes? A vegades penso que quan els pensen ho fan en termes de repte intel·lectual. Però tot i així m’encanten tots. Digui’m un llibre que no em pugui perdre i per què? Te’n diré tres: Els 7 hábits de les persones altament eﬁcaces d’Stephen R. Covey. Marketing directo con sentido común de Drayton Bird, que em va introduir en en el món del màrqueting directe. I, per acabar, seré una mica agosarat recomanant El Príncep de Nicolás Maquiavelo. Un anunci de fa temps que no hagi oblidat mai. “Pensa en petit” de Volkswagen. Una frase que li agradi dir. “El que creiem o el que pensem, ﬁnalment no té massa importància. L’únic que realment importa és el que fem“ de John Ruskin

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN VILAR, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXECUTIUS, DIRECTIUS I EMPRESARIS (ACEDE)

“Actuem com a assessors gratuïts dels polítics” L’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) és una agrupació que s’ha desmarcat de la resta de patronals del país i ha esdevingut un lobby participatiu, entès com a relació crítica constructiva amb totes les forces polítiques i els agents socials. El seu president, Joan Vilar, aﬁrma que l’ACEDE és “necessària en una societat com la nostra”, on els polítics han de conèixer de primera mà les problemàtiques del país. ses no són competitives. L’eina primordial dels països europeus més capdavanters és la formació. Aquí hi ha sectors, com el comerç, els autònoms, els transports... que encara no han impulsat la formació continuada. Nosaltres, de la mà de la Conselleria de Treball, aquest 2008 durem a terme unes accions de comunicació per fomentar la formació continuada dels treballadors, dels quadres intermitjos i dels directius.

MERITXELL SORT

Quin és l’objectiu de l’ACEDE? És l’única plataforma que existeix a Catalunya que acull empresaris, executius, directius, gent del món associatiu, sindical i polític. Per tant, el nostre objectiu és posar d’acord el món empresarial i social amb el món polític i que es puguin tirar endavant projectes que sense una plataforma tan àmplia no es podrien desenvolupar. Per això es deﬁneixen com a lobby participatiu... Sí. Hi ha grans empreses o patronals que no necessiten cap mena de plataforma per arribar als polítics del nostre país. Però hi ha petites empreses o microempreses que no tenen aquesta possibilitat. I nosaltres apropem al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats aquests sectors econòmics perquè quan s’elaboren noves normatives hi puguin dir la seva.

Joan Vilar a la seu de l’ACEDE. / D. FERNÁNDEZ

Portar a terme els projectes i la defensa d’aquell sector. Per exemple, el grup social, que és un dels forts, té com a objectiu que les petites i microempreses assoleixin tot el tema de la Responsabilitat Social Corporativa, o que passin a ser mitjanes empreses realment competitives. Un altre grup destacat és el de turisme, que vol impulsar l’elaboració d’una normativa més nova, més adaptada Quina valoració fa de a l’època actual i a les l’evolució de l’Associació necessitats del sector. des del seu naixement, Els polítics estan l’abril de 1999? Molt positiva, ﬁns i tot hem prou apropats al món de superat els nostres objec- l’empresa? tius. Quan vam començar S í . A q u e s t a n y s ’ h a érem un grup de 30 perso- caracteritzat per una nes, i la societat no es pen- interrelació molt forta sava que poguéssim tirar entre el món polític i el endavant, precisament per món empresarial. Nosall’heterogeneïtat de mem- tres fem dos esmorzars bres que tenim. Però hem al mes al Parlament. demostrat tot el contrari. Ens reunim amb parlaDe fet, han nascut diver- mentaris sectorials i els ses fundacions al bressol fem propostes concretes de l’ACEDE, que priorit- d’aquell sector, és a dir, actuem com a assessors zen els temes socials. gratuïts. Això és el que Quina és la ﬁnalitat falta en una societat com dels grups de treball sec- la nostra. És cert que els torials que han creat? polítics ja tenen els seus

assessors, però no viuen el dia a dia d’un sector determinat i les seves problemàtiques. Les infraestructures són una de les grans preocupacions de les associacions empresarials. Creu que l’Administració està fent el suﬁcient? Aquí hi ha un gran debat, i per això ha sorgit la Plataforma pel Dret a Decidir, en la qual nosaltres participem. Creiem que l’Administració hauria de fer valdre més la seva força. Si ara hi ha una plataforma empresarial i ciutadana que està demanant tot el que cal perquè Catalunya sigui més competitiva, és a dir, unes bones infraestructures, el Govern i l’oposició de manera conjunta haurien de lluitar al màxim perquè això fos possible. Com es pot millorar la qualitat de la formació dels treballadors de les empreses catalanes? Donant més divulgació. Sense la formació dels treballadors, i també dels directius, les empre-

Com es pot potenciar la recerca i la innovació de les nostres empreses? Tenim una gran mancança. Aquí encara no ha funcionat el conveni universitat-empresa, mentre que a d’altres països la col·laboració entre aquestes dues institucions és d’un 100%. Mentre això no succeeixi, no es podrà progressar en R+D+i. Quins són els reptes més immediats de l’ACEDE? En primer lloc, fer que l’apropament entre el món polític i empresarial sigui continuat, és a dir, que qualsevol grup parlamentari amb qualsevol normativa ens consulti. Segon, defensar la microempresa. En tercer lloc, fer que la Generalitat no adopti acords-marc, perquè aquests van en contra de les pimes i, a més, incompleixen l’Estatut, que diu clarament que les petites i mitjanes empreses han de tenir un 30% com a mínim de possibilitats per concursar i guanyar concursos. I, finalment, també cal destacar el repte d’acció social a les empreses.

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS FOEG ELS EMPRESARIS CATALANS POSEN SOBRE LA TAULA ELS PROBLEMES QUE ELS AFECTEN

La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) ha organitzat la Cimera de Reivindicació Empresarial Catalana, que ha tingut com a objectiu posar de manifest els principals problemes que afecten l’empresariat català, amb la voluntat també d’aportar solucions. La cita ha reunit els presidents de les patronals gironina, FOEG; tarragonina, CEPTA; lleidatana, COELL, i la terrassenca CECOT, agrupades sota el paraigua de Foment del Treball, així com de la catalana Fepime-Catalunya. Entre les demandes, cal destacar una millora de les infraestructures, reformular el paper de la universitat, reduir la paperassa i la hiperregulació amb què s’estreny l’empresariat, i establir un pacte contra l’absentisme laboral. UEP LA PATRONAL DEL PENEDÈS COL·LABORA AMB ELS MOSSOS D’ESQUADRA PER LA SEGURETAT DE LES EMPRESES

La Unió Empresarial del Penedès (UEP) ha arribat a un acord de col·laboració amb els Mossos d’Esquadra per dotar de major seguretat a les empreses. Albert Calzada, president de la UEP, ha demanat una presència més nombrosa dels efectius de la policia en aquells polígons industrials amb antecedents de delictes. Per la seva banda, David Boneta, cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Penedès, ha explicat que s’ha posat en marxa el dispositiu Nansa, que consisteix en el desplegament de patrulles nocturnes en llocs estratègics, tant en poblacions com en polígons industrials, que aturen tots els vehicles. Així, s’aconsegueix una acció dissuasòria de possibles delictes.

Acord de col·laboració entre l’UEP i els Mossos d’Esquadra. / CEDIDA

INSTITUT INDUSTRIAL DE TERRASSA EL SECTOR TÈXTIL DE TERRASSA VOL ACCEDIR AL TERRENY DE LA INNOVACIÓ

L’Institut Industrial de Terrassa ha impulsat la creació d’una Agrupació d’Empreses Innovadores, amb la finalitat d’ajudar les empreses del sector tèxtil del Vallès Occidental, especialment les pimes, a accedir a la innovació i incorporar-la deﬁnitivament en qualsevol dels seus productes, àrees i processos. D’aquesta manera, es vol aconseguir no només que les empreses puguin saber on innovar i com ferho, sinó també que puguin accedir a un millor finançament per portar-ho a terme. Aquesta iniciativa compta amb el suport del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

EMPRESA / Decàleg

MÀRQUETING

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

LEGAL

ONLS

COMPETÈNCIES

INNOVACIÓ

MARCEL GALLI

LUCIENNE ARECES

ORIOL TARRATS

LLUÍS GONZÁLEZ DE RIVERA

ANNA. M. SÁNCHEZ GRANADOS

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

DPT. NOMS DE DOMINI.

DIRECTOR GENERAL

SOCI DIRECTOR

DIRECTORA GENERAL DE L’AIDIT

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

DE MENTOR ORGANITZACIONS

DE MORISON RECURSOS HUMANS

L’efecte Mateu

La comunicació funciona millor com més notorietat es té Sant Mateu a l’evangeli va deixar escrit: “A aquell que tingui se li donarà i tindrà en abundància mentre que a aquell que no tingui se li traurà el poc que tingui”. Vint segles més tard, el 1968, el científic Robert K. Merton, en un article publicat a la revista Science descrivia com la societat presta molta atenció a aquell científic de prestigi reconegut i molt poca (per no dir gens) a aquells sense cap mena de notorietat. Quan m’ho va explicar el meu cunyat, investigador, em va sorprendre descobrir que mentre qualsevol component de la comunitat científica en té coneixement, fora d’aquesta ningú no sembla haver escoltat mai aquesta cita. En màrqueting diria que es tracta d’una llei quasi universal, la comunicació funciona millor com més notorietat es té. Hi ha infinitat d’exemples, recordeu algun jugador dels Menphis Grizzlies? Gasol acapara tota la fama i contractes publicitaris en detriment de la resta del seu equip, (algú ha pensat en Navarro?).

La mentida del Adaptació al canvi software

Sovint s’oblida que els projectes triguen més del previst

L’única certesa que hi ha en el món de l’empresa és el canvi

Moltes empreses, a l’hora de contractar el desenvolupament d’aplicacions a mida, obliden que amb freqüència els projectes triguen més del previst, i no inclouen en els seus contractes clàusules per preveure aquesta situació. Quan el lliurament del producte es retarda, el client no sap què fer i contractualment el document ﬁrmat amb el proveïdor no preveu clarament aquesta situació: senzillament no es pacten dates de lliurament, o no queda deﬁnit un pla de contingència, o una indemnització, o la possibilitat de renegociació. Tot i que es treballi amb diversos proveïdors, ha d’existir un document únic que defineixi la funcionalitat del projecte, que s’ha de concebre en l’etapa precontractual i annexar-se al contracte. Com que és difícil determinar el temps que comportarà el desenvolupament d’una aplicació, almenys haurem d’utilitzar les eines legals que ens protegiran quan la primera mentida del desenvolupament de software ens afecti.

Tots els especialistes en management coincideixen a dir que l’única certesa que avui existeix en el món de les empreses i les organitzacions és que el canvi és el més permanent que hi ha; i l’adaptabilitat de les estratègies empresarials i personals a aquests canvis permanents és l’única recepta per continuar existint. Per tant, el repte per les ONLs és aconseguir que persones preparades del seu col·lectiu comprenguin la necessitat de professionalitzar la gestió, però també, que hi hagi recanvis generacionals que permetin fomentar l’abandonament permanent, sistemàtic i organitzat de comportaments adquirits i d’estratègies anteriors que ajudin a adaptar l’organització al canvi. Una ONL amb un president i una junta directiva eternitzada en el càrrec rares vegades podrà emprendre aquest camí de futur, perquè el més normal es que vulgui gestionar l’avui amb els èxits del passat, i per reeixit que aquest hagi estat, això és el més perillós per la continuïtat d’un projecte.

Processos individuals

Cada pesona necessita realitzar el seu propi procés Els programes de desenvolupament de competències directives sovint estan dissenyats suposant que les persones que hi assisteixen parteixen en el procés formatiu de situacions similars. La realitat és diferent. Cada persona, independentment del lloc que ocupa, necessita realitzar el seu propi procés. Per poder-ho afavorir necessitem personalitzar l’aprenentatge identificant les expectatives individuals. La gestió d’aquestes expectatives es converteix en l’eix conductor de la millora de cada competència. Per assegurar l’èxit, cal tenir en compte tres consideracions. La primera és que les persones acceptem canviar si veiem que el canvi té un sentit, una significació suficientment important, ha de tenir valor. La segona és que acceptem modificar la nostra conducta si són tingudes en compte les nostres emocions, si ens sentim respectats. La tercera és que volem temps, canviar un hàbit requereix propiciar experiències diferents i la tenacitat d’entrenar-les.

La gestió de la innovació

L’èxit dependrà de les actituds i aptituds del personal Els sistemes de gestió de la innovació a les empreses, a més d’ajudar a la planificació i control dels projectes d’R+D+i, són un element de demostració de bones pràctiques davant tercers. La certificació del model de gestió de la recerca promou una cultura potenciadora de la innovació a l’empresa, en què els incentius a la plantilla poden estar també associats a la creativitat i la capacitat d’aprendre coses noves. Aquest fet fa que les organitzacions vulguin disposar de personal altament qualificat i flexible, i siguin capaces d’aprofitar tot el potencial de l’equip per crear nous productes, processos i serveis amb el suport del coneixement i les actituds d’aquells que estan immersos en la generació i utilització d’aquestes innovacions. Per tant, transformar l’eficiència potencial de qualsevol tecnologia en eficiència real, està en gran part en les mans del personal i l’èxit final dependrà de les seves aptituds i actituds.

Decàleg / EMPRESA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

FORMACIÓ

EXPORTACIÓ

RECURSOS HUMANS

RSC

E-LEARNING

RAFAEL RUIZ DE GAUNA

CARLES VIVAS

JUAN CARLOS RIBA

LUÍS PARDO

JOSEP LOZANO

DIRECTOR DE L’INSTITUT DE FORMACIÓ DE

DIRECTOR GENERAL DE SECARTYS

DIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS

DIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

DIRECTOR D’AEFOL.COM

LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

EN RRHH

Formació en el Deslocalitzar tercer sector per competir

Plena ocupació Perdent temps?

La formació ha d’esdevenir una aposta estratègica Les entitats no lucratives o del tercer sector desenvolupen des de fa anys múltiples funcions. Amb l’assoliment de nous drets, un sistema més clar i dotat econòmicament amb forta competència, i una clara vocació de qualitat i transparència, les entitats han d’assumir nous reptes. En aquest escenari serà ineludible una major capacitació i retenció dels seus equips humans. La formació ja no pot ser una activitat més, ha d’esdevenir una aposta estratègica per tal d’aconseguir una presència social i oferir serveis des d’uns determinats valors. Per tant, serà clau dissenyar plans de formació, amb mecanismes d’avaluació, tant individuals com dels equips; dedicar temps i recursos directius a la seva orientació; ajustar les accions formatives a l’estratègia de l’organització, als canvis i als llocs de treball; impulsar els espais de treball i persones com a agents formatius. En definitiva, concebre la formació en el tercer sector com a inversió de futur i garantia de drets.

El personal ha d’evolucionar vers tasques de més valor afegit

Les empreses tenen problemes per trobar perﬁls intermitjos

Fins fa poc, quan una empresa local anunciava la seva intenció de traslladar part de la seva cadena de valor a un país de cost baix, es veia com una traïció al país que l’havia vist néixer. L’entorn competitiu mundial obliga a prendre decisions amb la ﬁnalitat de mantenir els costos a un nivell que permeti que el producte sigui competitiu a nivell local i mundial. Un empresari podria prendre la decisió de produir un producte en una altra comunitat autònoma on els costos fossin més baixos i els incentius ﬁscals fossin més alts. Tot el món aplaudiria la seva decisió. El mateix deu ocórrer respecte als països de cost més baix. D’aquesta forma pot evolucionar el seu personal vers tasques de més valor afegit al temps que manté l’arrel de la companyia al seu país i les funcions corporatives d’un valor més alt. Aquesta lliçó ja la van aprendre altres països fa dècades. Ha arribat el moment d’aprendre la lliçó i posar-se a fer pràctiques.

Actualment un dels problemes que té el món de la contractació és el de trobar gent, sobretot perfils intermitjos, gent jove de 25 a 35 anys. Què està passant? Doncs que la demanda és més gran que l’oferta, tenim més tasques a fer que gent preparada per fer-les. Costa trobar operaris, dependents, tècnics, comercials, informàtics, etc. El món avança de pressa i les necessitats també, no dóna temps a ‘fabricar’ gent amb els nous perfils de les necessitats d’ara, i per altra banda gent que en el seu moment era vàlida ara està fora de la moda. Això evidentment té solucions, i ha de ser per dues parts. Per un costat la gent que pot quedar fora de mercat s’ha de reciclar i ha d’entendre que pot fer coses diferents, sortir de la seva rutina i ‘desapalancar-se’. I per l’altre costat les empreses contractants han de tenir paciència per apostar per gent que pugui i vulgui aprendre, donar temps a recuperar gent que pugui cobrir les seves necessitats i obrir-se també a gent més gran.

Cal regalar una quota de temps dels empleats a la societat Una consultora d’Estats Units ha publicat un estudi que indica que el 18,75% del temps, que un treballador passa a l’empresa, no l’utilitza per treballar. Davant aquesta notícia ja han aparegut les primeres reaccions a favor i en contra. Em pregunto: Perdre temps i de qui? I si en lloc d’això, és una magnífica inversió? Els clients sol·liciten cada cop més informació de què fem més enllà del propi negoci i estan prenent decisions en base als valors posats en pràctica. Dintre de la responsabilitat social corporativa, els directors hem de sensibilitzar-nos amb el fet que hem de regalar una quota de temps de l’empresa i els empleats a la societat. Per què? Doncs és molt senzill, a més de ser ètic, és beneﬁciós. El capital humà és el be més apreciat de qualsevol empresa, si les persones usant aquest temps poden tenir una vida millor, complim un doble objectiu: posem un gra de sorra en la seva felicitat i, encara que sembli una paradoxa, guanyem competitivitat.

Millorar la formació

Tenim iniciatives de formació innovadores i capdavanteres Hem tancat l’any 2007 amb notícies preocupants sobre l’estat de l’educació, amb estudis que posicionen el nostre país en els pitjors llocs d’Europa. Davant aquesta realitat no ens podem quedar indiferents. L’any 1995 un grup de professionals catalans liderats pel rector Gabriel Ferraté van posar en marxa la Universitat Oberta de Catalunya, la UOC avui és un model admirat a tot el món. No som ni érem ﬁnladensos peró vam ser capaços de posar en marxa un gran projecte admirat a tot el món. On està el problema? Hem d’estudiar models formatius de fora quan a casa nostra tenim excel·lents professionals i iniciatives capdavanteres? L’any 2008 hauria de ser l’any del gran repte cap a una nova forma d’educació i formació al llarg de la vida. Es fa necessari un objectiu comú, engrescador, amb líders reconeguts que promoguin un canvi total en la forma d’ensenyar a les aules i de formar a les empreses. Nosaltres hi farem costat a través del congrés anual Expoelearning.

Màsters MBA - Direcció i Administració d’Empreses MIBA - Direcció Internacional de l’Empresa

garantia de desenvolupament humà i professional

www.euncet.es | 93 730 19 00

Postgraus Direcció d’Operacions Direcció de Màrqueting i Vendes Direcció Estratègica de RR.HH. Direcció Financera Administració i Direcció d’Empreses Direcció i Màrqueting Internacional Direcció Bancària

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

ESTAT CRÍTIC DEL SISTEMA EDUCATIU

L’ensenyament: de mal en pitjor Els recentment apareguts informes de la Fundació Jaume Boﬁll i PISA sobre l’estat actual del sistema d’ensenyament a Catalunya, no deixen lloc a dubtes: mereix un suspens rotund. Pitjor encara, en lloc de millorar, els resultats del 2005 són més dolents que els del 2000. La situació és molt greu i, més enllà dels oﬁcialment considerats membres de la comunitat educativa, ens hauria de preocupar a tots.

El sistema actual és incapaç d’atraure, retenir i saber aproﬁtar els millors professionals de l’educació

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Les dades són abundants i, alhora, escruixidores. Les conclusions de l’informe de la Fundació Bofill afirmen, textualment: “Catalunya té un dels nivells d’abandonament escolar prematur més elevat de la Unió Europea, i un dels nivells de formació de la població jove més baix. Aquests dèficits, a més, han tingut una evolució negativa en els darrers anys; Catalunya és també una de les CCAA amb un abandonament escolar prematur de la població jove més elevat: la taxa a Catalunya (29,7% el 2000; 34,1% el 2005;), triplica l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%); Després de les Canàries i Extremadura, Catalunya (13,7%) presenta la taxa de repetició a 4t d’ESO més alta de l’Estat Espanyol (...) Es constata a nivell europeu que Catalunya és un dels països amb una situació més negativa, només superat per Malta i Portugal.” La pèssima posició de Catalunya dins d’Espanya encara es veu més agreujada pel retrocés d’Espanya en relació als països de l’OCDE. Segons l’informe PISA, en matemàtiques Espanya ocupa la 32a posició sobre un total de 57 països (485 punts el 2003; 480 el 2006). En comprensió lectora la 35a posició (481 punts el 2003; 461 el 2006). I en ciències, la 31a posició (487 punts el 2003; 488 el 2006). Sempre per sota de la mitjana. Resumint: el sistema d’ensenyament català es troba a la cua de les CCAA d’un estat que perd gas dins del context internacional.

Necessitem urgentment encetar un debat públic sobre l’ensenyament

És necessari revisar l’organització de l’ensenyament, el model pedagògic i la inversió en educació. / ARXIU

Si els fonaments trontollen... La fallida del sistema educatiu significa un fracàs social en tota regla, perquè atempta directament contra el futur de les noves generacions. D’altra banda, ara que tots els governs parlen tant de polítiques socials, cal dir que és aquí on ens ho juguem tot, perquè no hi ha res més “social” que l’ensenyament. La igualtat d’oportunitats, les possibilitats de desenvolupament personal, les expectatives de progrés econòmic, l’estatus social... Tot, absolutament tot, depèn de l’educació. D’altra banda, a la llum dels informes esmentats, les categories que habitualment fem servir quan parlem d’economia i empresa deixen de tenir qualsevol mena de sentit. Competitivitat, innovació, internacionalització, qualitat, recerca, excel·lència, gestió del talent... Quin significat poden tenir quan el sistema d’ensenyament fa aigües per tot arreu?

Manquen recursos La primera reacció, gairebé instintiva, seria atribuir el fracàs a la manca de recursos. Deu ser que la Generalitat no inverteix prou en educació... I en part sí que és veritat, com ho demostren les dades del 2004: mentre

que la despesa pública en educació (no universitària) sobre el PIB era del 3,98% a la UE-25, i del 3,28% a Espanya, a Catalunya tan sols arribava al 2,14%. I, en xifres absolutes del 2005, mentre que la despesa pública en educació per estudiant era de 3.946,8 euros a Espanya, al País Basc s’enfilava fins als 5.381,6 euros, i a Catalunya queia fins als 3.543,9 euros. Heus aquí, amb tota cruesa, una de les conseqüències socials més greus del nostre dèficit fiscal. Ara bé, seria massa fàcil, i, sobretot, massa erroni, pretendre atribuir aquests mals resultats únicament o, fins i tot, principalment, a la manca de recursos. En realitat, els problemes estructurals del sistema d’ensenyament català van molt més enllà, i no se solucionen pas per la via pressupostària. Fa poc, una amiga m’explicava que en una ocasió, durant el curs passat, el seu fill va acabar el trimestre sense dur a casa l’àlbum amb la feina feta. El seu fill té 10 anys, va a una escola pública i a la seva classe són 17. Poc després va decidir demanar hora per parlar amb la professora. I quan la meva amiga li va preguntar, tota estranyada, com era que el seu fill no havia fet l’àlbum, aquesta es va mos-

trar encara més sorpresa i, tot arronsant-se d’espatlles, li va respondre amb una altra pregunta: “Ah no?, no l’ha fet?”

...però el principal problema no és aquest Deixant de banda (tot i la seva indubtable importància) factors com: la responsabilitat dels pares, els valors socials predominants o la immigració, continua sent cert que el nostre sistema d’ensenyament fa aigües. I per tant, seria bo que deixéssim de buscar excuses i anéssim directament a les arrels del problema: l’organització de l’ensenyament i el model pedagògic. Pel que fa al primer, resulta evident la incapacitat del sistema actual per atraure, retenir i saber aproﬁtar els millors professionals de l’educació. Conceptes com avaluació dels resultats, expectatives de carrera professional, autonomia dels centres, professionalització de la direcció, millora de l’autoestima, l’autoritat i el prestigi social... actualment brillen per la seva absència i haurien de ser restituïts tan aviat com sigui possible. Pel que fa als pressupòsits que fonamenten el nostre model pedagògic actual, fa poques setmanes Luc Ferry, convi-

dat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, ens oferí unes reﬂexions interessants sota el títol: “Què necessita l’educació per tenir èxit en les societats individualistes”. El seu missatge es pot sintetitzar en 4 punts. Primer, cal substituir la primacia de la “imaginació” i la “creativitat” pel retorn als mètodes tradicionals d’aprenentatge (memorització, dictats, exercicis...). Segon, cal substituir la primacia del “joc” pel retorn al “treball” (estudiar i aprendre signiﬁquen essencialment treballar, no pas jugar). Tercer, cal substituir la primacia de la “motivació” dels infants per la moral de l’”esforç” (la motivació no apareix gairebé mai al principi, sinó que és fruit de l’esforç realitzat prèviament). I quart, cal substituir la “idealització de la infància” per una visió positiva del “món adult” (fer-se gran i adquirir experiència no és un càstig, sinó l’única manera de viure la vida en plenitud). L’única manera d’estimular l’aprenentatge és valorar el coneixement i el que aquest ens ofereix: una vida millor, més plena, més rica, amb més possibilitats. Necessitem urgentment encetar un debat públic sobre l’ensenyament. Un debat rigorós i responsable, obert, amb voluntat inclusiva i esperit generós. Un debat lliure dels sectarismes, corporativismes i interessos partidistes que tant mal han fet a l’educació dels infants d’aquest país. Ens hi juguem el futur.

Entrevista / FINANCES

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENRIC OLCINA, SOCI DIRECTOR DE KPMG FORENSIC

“EUA fa molta pressió en els temes de blanqueig de diners” El blanqueig de capitals mou anualment més d’un bilió de dòlars, segons diverses estimacions. Un estudi de KPMG Forensic analitza les mesures adoptades per les entitats ﬁnanceres de tot el món en la lluita contra aquestes activitats fraudulentes. En els darrers tres anys, els bancs han augmentat gairebé un 60 per cent la seva inversió contra el blanqueig de capitals. En aquests moments, el sector demana que la regulació que afecta a aquesta qüestió es deﬁneixi d’una forma més efectiva. S’hagués hagut de fer el 15 de desembre passat, però amb la situació preelectoral crec que fins el primer semestre de 2008 no entrarà en vigor. Quan s’apliqui, les entitats financeres hauran de tenir més informació sobre els clients considerats de risc.

IVAN GIMÉNEZ

Què és exactament KPMG Forensic? Ens dediquem a l’assessorament financer en entorns que podríem anomenar conflictius, és a dir, de fraus i blanqueig de diners. A Espanya, vam ser els primers de les big four en portar aquest tipus de serveis l’any 1999, i actualment som 60 professionals que treballem en aquest àmbit. Exactament amb quines activitats es relaciona el blanqueig de capitals? Fins l’any 2003 quan es parlava de blanqueig de capitals es feia referència a l’entrada al sistema de diners provinents de ‘delictes durs’: terrorisme, tràfic d’armes i drogues, tracta de blanques... A partir d’aquella data, la llei va introduir una novetat, aleshores es considerava blanqueig l’entrada de diners relacionats amb qualsevol delicte que tingués una pena superior al tres anys. Això implicava delictes com el frau fiscal. I quines són les principals mesures que prenen els bancs per lluitar contra aquestes activitats? Les mesures venen dictades per les directives de la Comissió Europea i que després cada govern adopta dins la seva pròpia regulació. Aquestes mesures varien segons siguin entitats financeres o altres subjectes obligats com per exemple immobiliàries. El 85% d’aquests organismes admeten que tenen una política global per fer front al blanqueig. Normalment, es crea un departament de prevenció de blanqueig de diner, i es fa un seguiment d’operativa dels clients, tenir-los identificats, formar els empleats,

Olcina és especialista en la prevenció de blanqueig de capitals. /CEDIDA

comunicar operacions probablement sospitoses... Quant els costa als bancs aplicar totes aquestes mesures? El nostre informe no quantifica els costos però sí l’increment que ha representat el que es gasten els bancs en aquestes mesures. Al 2004 ens van dir que en els propers anys haurien d’incrementar en un 27% les quantitats destinades a implementar aquestes mesures. Fent vista en perspectiva, ara hem preguntat als bancs quin ha sigut l’increment, i ens han dit que un 58%. Els atemptats de l’11-S quina inﬂuència en la legislació sobre blanqueig de capitals? Jo diria que ha sigut un dels àmbits on l’11-S ha marcat més un abans i un després. A partir de llavors, Estats Units va aprovar la Patriot Act. La Unió Europea va anar darrera amb la Segona Directiva; i a Espanya va

“Els bancs hauran de tenir més informació sobre els clients considerats de risc” “Cada país disposa d’unes particularitats en legislació que fa que la situació tingui una especiﬁcitat” derivar en la legislació de 2003 que incrementava moltíssim la pressió cap als subjectes obligats i cap a tot allò que havia de prevenir el blanqueig de diners. Hi ha una Tercera Directa de la Unió Europea sobre blanqueig de capital pendent d’aplicació? Aquesta directiva va sortir a l’any 2005, el límit per transporsar-la eren dos anys.

Precisament, l’informe que han presentat recentement parla d’una figura de risc, les anomenades persones políticament exposades, com es podrien definir? Per establir una definició general estaríem parlant de persones que tinguin o hagin tingut responsabilitats públiques importants, com per exemple dirigents de països amb règims poc democràtics, així com els seus familiars més propers, que poguessin tenir importants comptes a l’estranger; i que a vegades no se sap d’on han sortit aquests diners. Es tracta de controlar millor d’on surten les grans quantitats de capital que a vegades porten aquests polítics. L’estudi presentat també distingeix molt els resultats segons àrees geogràfiques. Quines són les que estan més avançades en la lluita contra el blanqueig i quines haurien de millorar? Estats Units és qui fa una pressió molt gran en tots els temes de blanqueig de diners i finançament del terrorisme. A Europa estem anant en línia, amb Regne Unit i Alemanya al capdavant perquè el sector financer està més arrelat. Després cada país té unes particularitats en legislació que fan que la situació tingui una especificitat pròpia. Des del seu punt de vista, quina opinió tenen les entitats

PERSONAL PERSONAL Enric Olcina es va incorporar a KPMG fa onze anys. Va entrar a formar part de KPMG Forensic l’any 2000 a l’oficina de Londres, on va treballar 18 mesos. Va ser promocionat a director cinc anys després, i aquest 2007 a soci director. Està especialitzat en la prevenció de blanqueig de capitals i en la gestió del risc de frau a nivell nacional. També té àmplia experiència internacional treballant en projectes al Regne Unit, Holanda, Indonèsia i Aràbia Saudita entre altres. Un valor a la feina. La honestedat. Viatja? M’agrada viatjar per plaer però cada cop ho faig menys perquè viatjo molt per feina Un destí que recomanaria? La Toscana. Com desconnecta de la feina? Estant amb la família i els amics. Llegeix? Sí, quan tinc temps. M’agrada molt llegir biografies i obres de no ficció sobre la història espanyola del segle XX. Com és el seu dia a dia? Depèn molt de la meva feina, viatjo molt a Madrid, i si estic a Barcelona gestiono el meu equip o visito clients Un lema a la vida Viu i deixa viure Una lliçó No diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat

financeres sobre la legislació existent actualment en aquest àmbit? Si mirem l’informe que hem elaborat, en un 93%, les entitats creuen que el nivell de requeriments és com a mínim acceptable. I d’aquests, un 51% opina que s’ha de definir millor algunes coses, com per exemple conèixer millor als clients, la llei no especifica quines mesures s’han de portar a terme.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

VALORS

30 novembre

DEL MES 18 desembre

15832

ÍBEX

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-1,95%

-8,85%

-3,02%

-0,25%

-1,37%

4.394,95 4.309,14

2.089,10 2.029,49

15.680,67 15.207,86

7.870,52 7.850,74

1,46 1,44

CAC

5750,91

A L’EXPECTATIVA

Les Borses van rebre amb caigudes les mesures adoptades per diversos bancs centrals per reconduir la crisis del liquiditat el 12 de desembre. Tot i que el risc de recessió és encara llunyà.

DOW JONES

13727,03

15763

5720,72

13657,05

15694

5690,53

13587,07

15625

5660,33

13517,09

15556

5630,14

13447,11

15487

5599,95

13377,13

15418

5569,75

13307,15

15349

5539,56

13237,17

15280,10

5509,37

30 NOV

18 DES

13167,20

30 NOV

18 DES

30 NOV

18 DES

EL ÍBEX NUEVO MERCADO VA TANCAR A COMENÇAMENTS DE DESEMBRE

El final de la febre tecnològica El Íbex Nuevo Mercado, l’índex que agrupava les empreses tecnològiques, va deixar de cotitzar el passat 3 de desembre. La realitat econòmica que el va veure néixer ha canviat, i ja no el fa necessari. “d’alt potencial de creixement”, ja que per molts inversors això significava un alt risc. De seguida es va veure que la fortalesa del nou índex bursàtil era qüestionable. Va perdre 1.200 punts dels seus 10.000 a la primera setmana de vida a l’abril de 2000. Mai va recuperar aquest valor inicial. En dos mesos ja havia perdut el 30%, i la caiguda va continuar fins l’agost de 2002, quan va tocar fons quan va cedir el 80%. Aquesta depreciació va tenir un abanderat, Terra de Telefónica. L’índex es va recuperar una mica, però va tancar el 30 de novembre, últim dia d’activitat al parquet madrileny, amb 3.300 L’Íbex Nuevo Mercado agrupava bàsicament empreses tecnològiques. / ARXIU punts, una tercera part del seu IVAN GIMÉNEZ sin part haguessin d’oferir més valor original. Més enllà de la El sector de les noves tecno- transparència als seus inver- fallida de punts, des de Bolsa logies vivia una veritable “fe- sors per posar-los al corrent y Mercados Españoles (BME) bre d’or” a l’any 2000. Era els del risc que assumien. s’ha remarcat que cap de les temps de l’èxit de les empre- D’aquesta manera, l’Íbex deus companyies que cotitzases puntcom, i tothom mirava Nuevo Mercado nasqué amb ven a Nuevo Mercado es diel Nasdaq com un veritable re- unes perspectives que a prio- ferenciaven especialment de ferent pels mercats financers ri semblaven molt atractives. les que són presents al mermundials. Les borses europe- Es tractava del segon segment cat continu. Per aquest motiu, es van seguir aquestes passes borsari del seu tipus a Europa BME ha ofert a les empreses i van crear el seus índexs per per capitalització, i agrupava integrants de l’índex tecnolòles seves companyies que te- a empreses amb un alt com- gic passar al segment de connien el seu nucli de negoci a ponent tecnològic i amb fort tractació general. la xarxa. potencial de creixement. Sens Segons Josep Monsó, membre Evidentment Espanya no va dubte, el valor abanderat era del Serveis d’Estudis de Gaesser una excepció, i a finals de Terra, el símbol de la bombolla co, “aquest índex ha tancat per 1999 es va posar en marxar el tecnològica a Espanya, i aniria una qüestió de manca de reprojecte d’Íbex Nuevo Merca- acompanyat de nou més. presentativitat d’empreses fordo per iniciativa del Ministeri Diversos experts van veure en tes del sector”. El cert és que d’Economia, i que es va encar- la decisió d’obrir l’índex una a Espanya no hi ha companyiregar de desenvolupar la Co- voluntat més política que bor- es equiparables a un Yahoo o missió Nacional del Mercat de sària. Algunes de les empreses un Google, que respondrien Valors. Els objectius eren que que es van integrar no es senti- més a la voluntat amb la que les companyies que formes- en còmodes amb la catalogació va aparèixer aquest índex. En

aquesta línia, Xavier Teixidó, analista de Renta 4, afegeix que “les companyies tecnològiques són importants a Espanya però no amb la magnitud que es va voler creure al seu moment”. Només Terra semblava que podia assolir un paper semblant als dels gegants nordamericans, tot i que va acabar en fracàs i va ser absorbida per Telefónica. Tot i així, el fracàs de l’índex tecnològic a Espanya cal situar-lo en el context internacional, la Borsa de Madrid ha seguit la mateixa trajectòria que la resta de mercats europeus, i el propi Nasdaq ha passat dels 5.000 punts als 2.700 en aquests set anys. “La decisió del tancament de l’Íbex Nuevo Mercado no ha agafat per sorpresa al sector, perquè ja havíem vist el que s’havia fet a la resta d’Europa”, explica Xavier Teixidó. Cal recordar que Alemanya va tancar al 2003 el Neuer Markt,

considerat el màxim exponent d’aquests índex al Vell Continent, i li van seguir tota una estela de tancaments: SWX New Market (Suïssa), Nouveau Marché (França) i Nasdaq Europe. Per la seva part, Monsó explica que “si a Espanya s’ha fet abans o després té una importància relativa, el que compta és que s’ha fet perquè l’índex ja no era representatiu de res”.

Evolució de l’índex Íbex Nuevo Mercado 2000-2007 Any

% Creixement

2000

-73,9%

2001

- 22,5%

2002

-47,3%

2003

27,4%

2004

32,6%

2005

12,7%

2006

34,0%

2007

-6,0%

Les deu empreses que cotitzaven a l’Íbex Nuevo Mercado en el moment del seu tancament Empresa Abengoa Amper Avanzit Befesa Medio Ambiente Indra Jazztel Natraceutical Puleva Biotech Tecnocom Zeltia

Cotització a 30 de novembre

Volum (en mlions)

24,25 11,36 6,14 26,89 18,65 0,36 1,10 2,46 4,38 6,92

779.903 115.984 6.215.484 922 892.970 13.722.250 1.232.469 208.236 94.248 4.199.994

Anàlisi de valors / FINANCES

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

TELEFÓNICA TRAURÀ ATENTO A BORSA

ELS FONS D’INVERSIÓ A LA BAIXA

DEBUT DE IBERDROLA RENOVABLES

Telefónica traurà a borsa entre el 20% i el 30% el seu call center, Atento, el proper any. Segons els analistes, l’objectiu de l’empresa de telecomunicacions es que el mercat valori la seva filial, i així poder vendre-la en un futur proper, i així centrar-ne el negoci en la banda ampla i la telefonia mòbil.

Els fons d’inversió a Espanya pateixen una nova caiguda amb pèrdues de més de 16.000 milions d’euros al 2007. Aquestes entitats veuran reduït el seu patrimoni per segon any consecutiu. Les causes cal buscar-les en la por al risc dels inversors, fet agreujat amb la crisi de les hipoteques subprime.

El 13 de desembre va sortir a Borsa Iberdrola Renovables amb un preu inicial de 5,30 euros. La primera jornada va patir una caiguda del 2,83% en un dia negre per les borses afectades per la crisi ﬁnancera. El segon dia va remuntar posicions i va tancar la jornada amb un preu per acció de 5,50 euros.

12,0 10,8 9,6 8,4 7,2 6,0 4,8 3,6 2,4 1,2 0,0

CORPORACIÓN DERMOESTÉTICA

GENER 07

14 DES. 07

El Consell d’Administració de Corporación Dermoestética ha signat un document d’exclusivitat amb el fons de capital risc 3i ﬁns el proper 28 de desembre per si ﬁnalment presenten una oferta vinculant per adquirir-la. Des de que la companyia va reconèixer l’existència d’ofertes de compra el 23 de novembre, les accions s’han revaloritzat en un 33%. La revalorització ha permès que la companyia de cosmètics recuperés gairebé els nivells de cotització de quan va sortir a Borsa fa dos anys i mig.

JP MORGAN APOSTA PER CINTRA COM EL VALOR MÉS ATRACTIU DEL SEU SECTOR

Cintra encara el 2008 amb bones perspectives JP Morgan ha escollit a Cintra com l’empresa del seu sector per registra una pujada més forta. El banc d’inversió nord-americà considera que l’empresa pot tenir una revalorització de les seves accions del voltant del 60%. Aquestes prediccions en les bones perspectives de l’empresa a curt-mig termini. IVAN GIMÉNEZ

Sembla que la concessionària d’autopistes Cintra entrarà a l’any 2008 amb bon peu. A aquesta conclusió es pot arribar després de llegir les previsions que ha fet JP Morgan sobre la companyia pels propers mesos. El prestigiós banc d’inversions nordamericà creu que la ﬁlial de Ferrovial té les millors perspectives de creixement a Borsa dins les altres entitats del seu ram. Concretament, l’últim informe de JP Morgan sobre Cintra manté la recomanació sobre la companyia de sobreponderar, i situa en un 4% el preu objectiu de les seves accions. Amb aquesta apreciació, el valor per títol s’hauria de situar en 18,55 euros. Aquesta xifra implica un potencial de revalorització superior al 60%. Així mateix, els inversors van apreciar aquest últim informe de JP Morgan i l’11 de desembre, data que es va conèixer aquesta valoració, Cintra disputà amb Sogecable el lideratge del Íbex35 amb pujades entorn el 2,4%, i el preu de les accions va arribar ﬁns els 11,40 euros. Aquestes bones perspectives

superen a les que havia fet el mateix banc d’inversions per l’empresa matriu de Cintra, Ferrovial. Tot i que s’ha de tenir molt present que aquests bons auguris es basen en un període de temps a curt i mig termini, mentre que si es valora l’evolució de les dues companyies a llarg termini, Ferrovial sembla disposar d’unes millors perspectives, sempre atenent al criteri de JP Morgan. Els inversors nordamericans s’han basat en quatre factors per fer aquesta bona previsió de futur: una evolució més favorable en el mercat de bons, increment de les expectatives d’adjudicació de noves concessions pel 2008, un increment previsible en l’augment de les tarifes de peatge del seu principal actiu –l’autopista canadenca ETR407-, i l’absència d’incertesa pels nous projectes. Tot i que les previsions pronostiquen una bonança a curt-mig termini, el banc d’inversió nord americà també ha assenyalat factors positius de Cintra per un futur més llunyà. En aquesta línia, trobem un potencial de reapalancament, capacitat per avançar els ﬂuxos de caixa,

Les accions de la concessionària podrien arribar a tenir un valor de 27,40 euros per títol Es registren increments del trànsit en totes les vies gestionades desenvolupament de nous projectes, i una expansió estratègica molt eﬁcaç dins del seu sector. En aquesta línia, JP Morgan ha dibuixat un escenari ideal per Cintra, on les accions de la concessionària arribarien a tenir un valor de 27,40 euros per títol. Però per arribar a aquest panorama tant prometedor, s’haurien de donar dues circumstàncies lligades amb els factors comentats anteriorment: unes millores més que notables al mercat de bons, i un increment de les tarifes a llarg termini a l’autopista canadenca que estiguessin al voltant del 4%. De fet no cal descartar gens aquest panorama, i en espe-

L’autopista canadenca ETR-407 és un dels actius més importants de Cintra. / ARXIU

cial si es té en compte el volum de trànsit que hi ha actualment a les autopistes que gestiona Cintra. La companyia va publicar dades sobre aquesta qüestió, i demostren que la circulació a la ETR407 –tant significativa per l’evolució de la concessionària als parquets– es va incrementar un 6,85% gràcies a l’obertura de nous carrils. En general, es van registrar increments del trànsit en totes les vies gestionades per la companyia, amb l’excepció de la Chicago Skyway que va veure una davallada del 1,92%. De cara al futur, un dels projectes més interessants amb els que pot comptar Cintra és

l’autopista I-69/TTC a Texas. Un projecte valorat en 1.500 milions d’euros i que s’han de presentar les propostes per la concessió la propera primavera, concretament el 5 de març. La ﬁlial de Ferrovial competeix amb la també espanyola ACS, les dues empreses s’han aliat amb socis locals: Bluebonnet i Zachry, respectivament. La construcció d’aquesta autopista porta aturada un any i mig, per qüestions de la política texana. En qualsevol cas, es tracta d’un projecte de grans dimensions ja que el traçat creuarà l’estat de Texas de nord a sudest, amb una longitud total que superarà els 1.000 kilòmetres.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

MAX BANK: L’EMPRESA HA INCREMENTAT EL SEU VOLUM DE NEGOCI EN UN 60% L’ANY 2006

Els crèdits es prenen amb croissant i cafè amb llet a Dinamarca Casos com el de Max Bank demostren que és possible innovar i arriscar en sectors tan conservadors com el de la banca. La ﬁrma danesa planteja les seves sucursals com a acollidores cafeteries on els clients tenen accés a tots els productes ﬁnancers amb una atenció personalitzada.

Per al 2007 el Max Bank ja ha anunciat un increment del seu volum de negoci del 24%

El banc danès aposta decididament per l’atenció al client. / E.C. EVA CERES

No és d’estranyar que una empresa com Max Bank hagi estat premiada el 2004 per ser el banc danès amb els clients més satisfets del país. La preocupació pel client és l’eix vertebral de la seva filosofia des que l’1 de setembre del 1901 un grup d’artesans i botiguers de les terres mitges de Dinamarca, insatisfets amb els serveis bancaris que rebien, van establir un banc a Naestved, a uns 80 quilòmetres de la capital danesa. Des de llavors, el Max Bank ha crescut molt i avui dia se situa entre les cinc primeres entitats bancàries de les terres mitges daneses mid Zealand i a la llista de les 50 amb més actius del país escandinau. Però si hi ha unes xifres que confirmen l’èxit de la visió innovadora dels directius del banc, aquestes són les de l’any 2006: el seu volum de negoci va assolir els 15 bilions DKK (corones daneses equivalents a 2.000 milions d’euros), que és més del doble del de l’any 2004. El capital del banc es troba prop de la marca dels 500 milions DKK (67 milions d’euros) i el capital base total de l’entitat supera els 830 milions DKK (113 milions d’euros), equivalent a una adequació de capital del 15,6%. La tendència el 2007 ha conﬁr-

mat el creixement d’aquesta empresa bancària de 214 treballadors. A falta de tancar els resultats d’enguany, ja s’ha anunciat un increment del seu volum de negoci del 24%, ﬁns assolir els 16,5 bilions DKK (2,2 milions d’euros).

Innovació a la banca Tanmateix, el més sobtant de Max Bank no són les seves xifres sinó el nou enfocament que ha introduït al sector de la banca europea. El doctor en Economia i professor d’IESE Jordi Canals apunta, al seu article Strategic and Organizational Challenges in European Banking, quins són els nous reptes per al vell sector bancari. El professor adverteix en aquesta reflexió que ni la tecnologia, ni la reducció de costos, ni la venda d’actius superflus són suficients per al creixement a llarg termini. “Els bancs han de renovar les seves estratègies i han de començar pel creixement orgànic”, assegura Canals. Les adquisicions –comprar empreses– representen créixer instantàniament però també absorbeixen l’atenció dels directius durant massa temps. I ho fan a expenses del servei al client i la inno-

vació, “quan és precisament innovació el que requereix el creixement orgànic: nous productes, noves habilitats en màrqueting i servei al client”, explica el professor Canals. Max Bank ha entès la importància de focalitzar-se en el client, tal i com ens insisteix Allan Weirup, director general del banc fins fa tres mesos i responsable del notable creixement dels darrers exercicis: “el nostre esforç s’ha concentrat indubtablement en mantenir els nostres clients contents; jo crec que aquest ha estat el secret per doblar el banc, en tots els paràmetres (volum de negoci, saldo, valor de mercat...), en dos anys escassos”. L’empresa danesa ha desaﬁat la lògica tradicional del sector bancari amb un plantejament de negoci que passa per convertir les seves sucursals en el que Starbucks anomena el third place –tercer lloc–. Els dos primers són la feina i la llar i el tercer és Starbucks: el lloc on fas una parada, prens un cafè, llegeixes el diari, et connectes a Internet... Per a una cafeteria com a Starbucks té sentit però per a una sucursal bancària és tot un desaﬁament. El banc danès ha arriscat i de moment ha guanyat amb escreix. Max Bank s’ha adonat que els clients estan canviant el seu comportament: desitgen més informació, són més independents i exigeixen un servei personalitzat i poc feixuc. A aquesta necessitat respon perfectament el nou escenari creat per l’empresa de Naestved, tal i com ens comenta el sociòleg i analista danès Henrik Dahl: “Max Bank és un concepte basat en la confiança; un és sempre benvingut encara que

només sigui per fer una tassa de xocolata o un entrepà. Això és innovació”. Dit i fet. Ens endinsem en aquesta innovadora experiència. Seiem a taula amb una delicatessen de formatge fos entre els indicadors de borsa que unes pantalles de plasma reflecteixen a l’aparador de la nova sucursar “butik” a Aarhus, segona ciutat de Dinamarca. La consultora financera, Karna Skydt, al meu costat, degusta una tassa de cafè-gourmet. M’explica que l’estratègia de l’empresa és la diferenciació basada en un enfocament cap a clients exigents i d’alt poder adquisitiu. “Som els millors, tenim

les millors condicions per als clients d’alt nivell”, insisteix Skydt. La consultora ﬁnancera també vol deixar constància de la clara opció pel creixement orgànic de Max Bank davant altres competidors que prefereixen comprar, fusionar-se o internacionalitzar. Client o no client del banc, la sucursal d’Aarhus ofereix als seus clients l’oportunitat de gaudir d’una cuidada carta de petits àpats freds, sucs naturals, cerveses, vins, cafès i xocolates, a més de tenir accés a la premsa i les revistes de més actualitat. Això sí, si ets client, només pagues la meitat del que prens. Tot un detall.

INCREMENT DEL VOLUM DE NEGOCI DE MAX BANK (del 2003 al 2007) Suma de garanties, crèdits, dipòsits i volum d’administració de béns i valors 2500,00 2000,00 1500,00 1000,00 5000,00 0 Milions d’euros

2003

2004

2005

2006

2007

JYSKE BANK, ARRISCAR I VÈNCER El cas del banc danès Jyske Bank és digne d’un case study. La que és la tercera entitat bancària de Dinamarca ha invertit 54 milions d’euros en redeﬁnir el seu concepte de negoci i ha convertit les seves sucursals en un espai creatiu i estimulant per a l’usuari. Resultat: des que el setembre del 2006 va obrir les seves portes a aquest nou concepte, el banc ha duplicat el seu número de clients. Totes les sucursals del Jyske Bank serveixen cafè gratuït (de màquina) als clients, la decoració és moderna, colorista i innovadora. Els productes ﬁnancers es presenten en capses que recorden a les d’un programa de software. El client agafa la capsa que li interessa, l’apropa a una màquina amb una pantalla amb lector, la reconeix i automàticament carrega un vídeo que explica en què consisteix el producte seleccionat. Tal i com apunta Jonas Neilsen, client des de fa tres anys d’aquest banc danès, “és com estar en una biblioteca moderna, un lloc on et sents més intel·ligent i inspirat”.

L’expert / INTERNACIONAL

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional UN ESTUDI COMPARATIU MEDIÀTIC

La difícil mesura de la competitivitat global Fa unes setmanes es va publicar l’edició 2007-2008 del Global Competitiveness Report (GCR) del World Economic Forum, la famosa institució que organitza aquest mes de gener a Davos les famoses trobades d’empresaris i polítics que han donat lloc també a les reunions de signe contrari dels Fòrums Socials. Aquest estudi comparatiu sobre competitivitat és, juntament amb el de l’Escola de negocis de Lausanne IMD, un dels més seguits mediàticament i amb voluntat de tenir fonaments analítics més sòlids. JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Encara que és difícil evitar que la principal atenció la rep el “morbo” probablement inevitable de veure qui guanya i qui perd posicions en els rànquings, que no ens hauria de fer oblidar que l’economia global no és un “joc de suma zero” i que un desitjable funcionament hauria de poder portar a millores per a tots els participants. Els quadres 1 i 2 proporcionen algunes de les dades del rànquing més notòries. El Quadre 1 conté el top ten, encapçalat enguany per Estats Units, i amb set països europeus entre els 10 primers, posant un cert contrapunt a les esteses nocions de la profunda crisi d’Europa, així com dos països asiàtics. Cal tornar a destacar la presència de nacions nòrdiques (Dinamarca, Suècia, Finlàndia) i altres amb potents estats del benestar que revelen ser compatibles amb llocs de privilegi en els indicadors de competitivitat. Entre parèntesi s’indiquen les posicions guanyades (+) o perdudes (-) respecte a les dades de l’edició anterior. El quadre 2 recull altres països que tenen interès, des de la posició d’Espanya al lloc 29 (per darrere immediatament de Xile, Estònia i Tailàndia i just per davant de Kuwait, Qatar i Tunísia), ﬁns a les posicions més endarrerides del que podria semblar intuïtivament de potències, com França i, sobretot, Itàlia, que es veuria ja sobre-

En els ‘12 pilars de competitivitat’, Espanya està a la cua pel que fa a la despesa i qualitat del sistema educatiu És curiós que Espanya ocupi una posició relativament bona quant a qualitat de les infraestructures passada per Xina i molt a prop d’Índia. Aquests països emergents de moda no assoleixen posicions més destacades per la complexitat dels indicadors de competitivitat del GCR, que inclouen aspectes com qualitat institucional, infrastructures i altres ítems que configuren el que ara es denominen els “12 pilars de la competitivitat” i que es mostren, amb explicitació de la posició a cadascun d’Espanya, al quadre 3.

tes dimensions al conjunt de l’Índex de Competitivitat– és que mesuren aspectes molt diferents i que poden tenir diferent qualitat als països: el cas espanyol mostra –amb les dades del quadre 3– com efectivament es poden ocupar posicions força diferents en aquests tres vessants de l’eficiència dels mercats. L’altra novetat als pilars és l’aparició amb personalitat pròpia de “la mida del mercat” (entesa no només com la dimensió del “mercat interior”, sinó dels mercats d’exportació als quals arriben els productes d’un país) amb l’argument del paper de l’aprofitament de les economies d’escala. No han faltat les suspicàcies sobre els interessats biaixos que pot introduir aquesta revalorització de la dimensió de mercat, sobretot tenint en compte que els principals beneficiaris són Estats Units i Xina. De fet, a les dades publicades l’any anterior Estats Units ocupava el lloc 4 i Xina el 54, posicions que es veuen substancialment millorades amb la nova metodologia.

de l’euro i episodis com la decisió de deslocalitzar a la zona dòlar la producció de determinats components de l’Airbus mostren noves formes en què en un món de xarxes globals de producció poden tenir incidència els tipus de canvi.

El posicionament d’Espanya Uns breus comentaris al quadre 3 que mostra, com ja s’ha dit, el posicionament d’Espanya a cadascun dels 12 “pilars de la competitivitat”. El funcionament del mercat del treball

i la qualitat de les institucions apareixen com els punts més problemàtics: el primer és un tema clàssic de debat, però la baixa valoració en el funcionament de l’engranatge institucional mereix especial atenció. La web del GCR subministra una anàlisi més detallada també per països. Voldria destacar només dos punts. D’una banda, el contrast entre les bones posicions del sistema educatiu espanyol en dades de matriculació, amb els llocs 6, 3 i 13 a primària, secundària i universitària, però en contrast novament amb els indicadors de despesa i qualitat del sistema educatiu (llocs 63 i 56 en despesa i qualitat primària i 52 en qualitat de secundària i superior). I, de l’altra, les relativament bones posicions en qualitat de les infrastructures, entre les quals, pel conjunt d’Espanya, destaca el lloc 19 del món en “qualitat de la infrastructura ferroviària”. Com deuen ser a altres llocs de l’Estat per treure aquest promig amb el que tenim a Catalunya!

ALTRES PAÏSOS I LA SEVA POSICIÓ (2)

‘TOP TEN’ DE COMPETITIVITAT (1)

18. França

1. Estats Units

(=)

21. Malàisia

2. Suïssa

(+2)

26. Xile

3. Dinamarca

(=)

27. Estònia

4. Suècia

(+5)

28. Tailàndia

5. Alemanya

(+2)

29. Espanya

6. Finlàndia

(=)

32. Tunísia

7. Singapur

(+1)

33. República Txeca

8. Japó

(-3)

34. Xina

9. Regne Unit

(+7)

46. Itàlia

10. Holanda

(+1)

48. Índia

Tipus de canvi i competitivitat Una nova metodologia Per complicar una mica les comparacions amb edicions anteriors, aquesta edició dels Indicadors de Competitivitat ha canviat alguns dels criteris i ponderacions. Entre les modificacions més notables destaca com els “9 pilars” de l’edició anterior s’han transformat en 12, bàsicament per la subdivisió de l’antic pilar “eficiència dels mercats” en tres ítems: eficiència dels mercats de béns, eficiència del mercat de treball i sofisticació dels mercats financers. L’argument que es dóna per aquest desdoblament –que a la pràctica suposa també augmentar la ponderació d’aques-

Un altre aspecte que ha generat polèmica és l’eliminació dels indicadors de competitivitat de la referència a disposar d’un “tipus de canvi competitiu”. Malgrat les evidències que molts països en desenvolupament han tret clar proﬁt de la infravaloració de la seva moneda, i malgrat les evidències dels perjudicis que ha originat a molts països la sobrevaloració de les seves monedes, el GCR argumenta que els tipus de canvi depreciats encareixen els inputs importats, inclosos els béns de capital en ocasions cabdals per accedir a millors tecnologies. A Europa, el debat sobre les relacions entre tipus de canvi i competitivitat s’ha accentuat amb l’apreciació

POSICIÓ D’ESPANYA ALS 12 PILARS DE LA COMPETITIVITAT (SOBRE 131 PAÏSOS) (3) Posició en conjunt:

1. Institucions

2. Infraestructura

3. Estabilitat macroeconòmica

4. Salut i educació primària

5. Educació superior i formació contínua

6. Eﬁciència mercats de béns

7. Eﬁciència mercat de treball

8. Soﬁsticació mercat ﬁnancer

9. Disposició tecnològica

10. Dimensió del mercat

11. Soﬁsticació empresarial

12. Innovació

Font: WEF, Global Competitiveness Index 2007-2008, disponible a: www.gcr.weforum.org

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

Pujades moderades a les borses d’arreu (creixement dels principals indicadors borsaris, expressat en percentatge)

Any positiu, tot i les sotragades Les borses han aguantat bé l’any 2007, tot i que no eren pocs els qui auguraven que, després de l’alegria de 2006, ara tocava una baixada considerable. Molts mercats sembla que encara no han tocat sostre i que aconsegueixen mantenir les alces any rera any, encara que el preu del petroli pugi com l’escuma i que hi hagi una baixada encomanadissa del sector immobiliari mundial. De fet, als Estats Units, on s’ha viscut una crisi hipotecària, el Dow Jones ha pujat prop del 6%. Tot i que en general els índexs s’han comportat en positiu, sí que és cert que no hi ha hagut l’alegria de l’any

passat, quan qui més qui men dígits. Aquest 2007 hi ha hag 2006 el millor era l’índex peruà enguany la borsa s’ha decant marca com a capdavantera, que fa a la borsa espanyola, l’Í 7,3% i el BCN-100 un 6,30%, llu amb què van tancar 2006. El Bèlgica, Suïssa i Àstria han ta

Serà 2008 l’any de la baixada d conﬁen que no. Els inversors són els cicles.

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

El mapa del món / INTERNACIONAL

del món

nys superava pujades de 2 gut més moderació i, si al à amb una pujada del 193%, tat per Europa, amb Dinai una pujada del 51%. Pel Íbex 35 s’ha revaloritzat un uny del 32 i el 54% d’ascens ls mercats d’Itàlia, Suècia, ancat amb pèrdues.

de les borses? Els analistes també. Clar que, els cicles

Merval Argentina ASX 200 Austràlia Viena ATX Àustria Brussel·les B20 Bèlgica Bovespa Brasil S&P TSX Composite Canadà Bogotà IG Colòmbia Corea del SudKospi Dinamarca Copenhague OMX CMA Egipte Íbex 35 Espanya BCN Global 100 Espanya Estats Units Dow Jones Estats Units Nasdaq Helsinki HEX Finlàndia CAC 40 França Atenas ASE Grècia AEX Amsterdam Holanda Hong Kong Hang Seng TA-100 Israel MIBTEL Itàlia Nikkei Japó Mexico IPC Mèxic Lima IG Perú Lisboa BVL30 Portugal Regne Unit Footsie 100 Moscou RTS Rússia Strait Times Singapur Sud-Àfrica Jse All Share Estocolm SX Suècia Swiss P Suïssa Santiago IGP Xile

1,9 11,5 -1,12 -7,97 38,78 2,59 -5,85 29,77 51,18 38,78 7,29 6,30 5,97 15,6 16,7 -0,8 14,05 1,47 33,9 21,78 -9,23 -12,74 30,31 32,26 27,41 3,07 17,85 12,84 14,49 -7,61 -4,45 22,08

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

Internacional

PAS ENDAVANT CAP A LA UNIÓ D’EUROPA

NOTÍCIES DEL MES

Lisboa uneix Europa El Tractat de Lisboa té ja l’aprovació de tots els estats membres de la Unió Europea. Els respectius líders van signar el text i ara tan sols falta l’aprovació parlamentaria de cada país. Si tot va bé, està previst que el gener de 2009 entri en vigor el nou Tractat europeu. C. SAN JOSÉ

Els líders dels 27 països que conformen la Unió Europea van signar el 13 de desembre el Tractat de Lisboa el qual succeeix la fracassada Constitució. La nova Carta, que té 256 pàgines, té com a missió agilitzar el procés de presa de decisions, és a dir, millorar el funcionament de les seves institucions en general, i enfortir la posició d’Europa en un món globalitzat. El Tractat de Lisboa modifica els Tractats de la Unió Europea i la Comunitat Europea actualment vigents però no els substitueix. Amb la nova Carta es dóna un pas endavant cap al futur d’Europa per tal de fer front als reptes de futur i donar respostes a les exigències dels ciutadans. S’ha ﬁxat l’1 de gener de

El Tractat de Lisboa encarrila Europa cap a la unitat. / ARXIU

2009 com a data oficial perquè entri en vigor el nou tractat. Abans, però, el text haurà de ser aprovat pels Parlaments dels diversos països signants a excepció d’Irlanda que sotmetrà el text a referèndum. L’ombra del rebuig a la Constitució signada el 2004 encara és present però en aquesta ocasió l’escenari és més optimista.

Perﬁl del Tractat El Tractat de Lisboa proposa una Europa més democràtica i transparent on els Parlaments Europeu i nacionals tindran més protagonisme. Els ciutadans tindran més oportunitats per ferse sentir i podran saber de manera més senzilla com es reparteixen les tasques tant a nivell europeu com nacional.

Europa també serà més eficaç amb mètodes de treball i votació simpliﬁcats. Les institucions es modernitzaran i s’adaptaran al nou escenari de la Unió Europea, les quals, tindran més capacitat per actuar en els àmbits prioritaris per a la nova Unió. Serà també l’Europa dels drets i els valors, de la llibertat, la solidaritat i la seguretat. El Tractat de Lisboa inclou també la Carta dels Drets Fonamentals, la qual representa una de les principals innovacions de l’acord i tindrà unes disposicions jurídicament vinculants. La cerimònia de la signatura del Tractat de Lisboa va tenir lloc al claustre del Monestir dels Jerònims i es va decorar per la ocasió de color blanc i blau comunitari.

NOVA ACCIÓ TERRORISTA D’AL QAEDA

Algèria, víctima del dia 11 Dos atemptats reivindicats per l’organització terrorista Al Qaeda van provocar la mort d’una trentena de persones al país. Els atacs han sembrat inquietud no solament al nord de l’Àfrica, sinó també a Europa. LEANDRO RODRÍGUEZ

L’extremisme islàmic torna a atacar un dia 11. Els dos cotxes bomba que van esclatar el passat desembre a Alger, un d’ells davant de la seu del Constitucional i l’altre al davant a instal·lacions de les Organitzacions de les Nacions Unides (ONU), van provocar la mort de 31 persones, segons l’informe oﬁcial més recent publicat abans del tancament d’aquesta edició. Al Qaeda va reivindicar els atemptats en un comunicat a internet, confirmant les sospites dels serveis de defensa algerians que l’organització terrorista havia enfortit la seva capacitat operativa al país en els

últims anys. El ministre d’Interior d’Algèria, Yazid Zerhouni, va confessar dies després de les explosions que el seu país “va abaixar la guàrdia” en la lluita contra el terrorisme, la qual cosa els grups extremistes haurien aproﬁtat per consolidar les seves posicions a la regió. Algèria enfronta fa diversos mesos l’increment de la violència perpetrada per Al Qaeda en el Magreb. L’11 d’abril, dos atemptats pràcticament simultanis contra el palau del govern i una comissaria de la policia local van provocar la mort de 30 persones. Al juliol, també el dia 11, deu militars van morir i uns altres

35 van resultar ferits en un atemptat contra una caserna al sud-est del país. Dos mesos després, uns altres dos atemptats van matar més de 50 persones.

Pèrdues econòmiques Els recents atacs han generat inquietud no solament en països africans veïns d’Algèria, sinó també a Europa. A Espanya, el ministre de Defensa, José Antonio Alonso, va dir el passat desembre que és necessari continuar collaborant amb els governs dels països del nord de l’Àfrica “per lluitar junts contra un terrorisme que, per la proximitat i la capacitat destructiva,

ens ha de preocupar molt seriosament.” El ministre de Defensa considera com a accions de futur una collaboració internacional més aprofundida, la inversió de més recursos en els serveis d’intelligència i el manteniment de les mesures de prevenció del terrorisme. Els mercats ﬁnancers no van reaccionar amb sorpresa als atacs, encara que sí que han demostrat cautela durant les hores següents a les explosions. Si bé la major activitat terrorista no provoca el mateix efecte als mercats ﬁnancers, en l’actualitat, l’economia global es ressent dels atacs terroristes indirectament.

PUTIN SERÀ PRIMER MINISTRE SI MEDVÉDEV GUANYA

Vladímir Putin ha acceptat el càrrec de primer ministre en cas que guanyi Dmitri Medvédev les eleccions presidencials del 2 de març de 2008. Medvédev, que actualment és viceprimer ministre del govern, continuarà el rumb polític del president Putin. No hi ha gaires dubtes que Rússia Unida, el partit oﬁcialista, guanyarà amb comoditat les eleccions. La qüestió està en com es repartiran el poder ja que a Rússia es concentra en mans del president i les atribucions al cap de Govern són bastant modestes. Putin ja ha complert 2 mandats consecutius i no es pot tornar a presentar. L’elecció de Medvédev podria coincidir amb una reforma constitucional que permetria concentrar una sèrie de poders clau en la ﬁgura del primer ministre.

FI DE L’ESTAT D’EXCEPCIÓ AL PAKISTAN

El president del Pakistan, Pervez Musharraf, ha donat per finalitzat l’estat d’excepció que es va iniciar el passat 3 de novembre i que ha durat 42 dies. El fiscal general de l’Estat, Malik Qayyum, va anunciar a través d’un comunicat el restabliment de la Constitució pakistanesa i el final de l’ordre constitucional provisional pel qual Musharraf havia fixat l’estat d’excepció. La restauració de la Constitució de 1973 incorpora totes les esmenes fetes pel president, les quals, blinden la validesa de l’excepció i asseguren que la seva reforma del Tribunal Suprem no es revoca. Les esmenes aprovades donen continuïtat als jutges del Suprem que van jurar el càrrec després de la declaració de l’excepció i que, a més, van cessar definitivament els jutges anteriors. Les eleccions previstes pel 8 de gener es mantenen en previsió amb total normalitat.

CRISTINA KIRCHNER PREN EL RELLEU AL SEU MARIT

La ﬂamant nova presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, ha assumit recentment la presidència del seu país amb la voluntat de tancar el cicle de la impunitat dels militars de l’última dictadura (19761983). Cristina, que va ser legisladora nacional durant 12 anys, garanteix la continuïtat al projecte de govern que Néstor Kirchner va iniciar el 2003 ens uns moments d’incertesa deguts a la crisi econòmica i social que vivia aleshores l’Argentina. Es dóna el cas que Cristina Kirchner és la primera mandatària argentina escollida pel vot popular i que, a més, el seu Govern és el cinquè successiu en 25 anys de democràcia.

ENSOPEGADA A LA CAMPANYA DE HILLARY CLINTON

Un assessor de la candidata demòcrata, Hillary Clinton, ha dimitit després d’haver posat en qüestió el potencial presidencial del també candidat demòcrata Barak Obama pel seu consum de cocaïna quan era més jove. L’enfrontament entre membres del mateix partit per ser candidat presidencial oﬁcial arriba en algunes ocasions com en aquest cas a atacs de guerra bruta. Obama ja havia reconegut el consum de marihuana i cocaïna en un llibre autobiogràﬁc. L’error de l’assessor de Clinton va ser qüestionar si aquest episodi de la vida d’Obama limitaria les seves possibilitats presidencials. Clinton ja va tenir ocasió de disculpar-se personalment quan va coincidir amb Obama a l’aeroport de Washington.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

ESTÒNIA, UN PAÍS OBERT AL MÓN

Una petita economia emergent Estònia ha implementat mesures i reformes per crear una economia oberta a l’exterior. Els avenços dels últims anys han generat el creixement econòmic accelerat, encara que es preveu una ralentització per als pròxims anys.

“Estònia és un mercat emergent que necessita productes per a la seva societat, i això afavoreix l’entrada d’empreses estrangeres” El fet que Estònia pertanyi a la Unió Europea minimitza les diﬁcultats d’establiment d’empreses al país dència de mercats exteriors. Les principals destinacions de les exportacions estonianes són Finlàndia, Suècia, Letònia i Alemanya. En el cas de les importacions, la llista de majors socis comercials està formada pels mateixos països, a excepció de Rússia, que substitueix Letònia.

El futur econòmic d’Estònia és molt prometedor. / ARXIU LEANDRO RODRÍGUEZ

Les previsions econòmiques per a Estònia són encoratjadores. Aquesta república bàltica mantindrà un ritme de creixement accelerat durant els pròxims dos anys, molt per sobre de la mitjana europea. Al contrari de les veïnes Lituània i Letònia, Estònia gaudeix de millors indicadors econòmics, fruit d’una decidida política d’obertura de l’economia cap a l’exterior –favorable per a empreses catalanes interessades no solament en internacionalitzar el seu negoci, sinó també en trobar destinacions alternatives per establir-se–. La posició geogràfica al mar Bàltic afavoreix les exportacions des del país, tenint Finlàndia i Suècia com a socis comercials propers. Si bé les relacions tenses amb Moscou dificulten l’accés al mercat rus, el Producte Interior Brut (PIB) estonià podria ascendir ﬁns i tot un 7,9% el 2007. Una ralentització entre 2008 i 2009 haurà de resultar en l’increment mitjà del 5,0% del PIB, segons estima-

cions d’Economist Intellinge Unit, empresa especialitzada en informes econòmics. L’augment d’impostos i el ràpid creixement dels sous pressionaran la inflació, que podria ascendir fins i tot un 7,0% el 2008. Però el 2009, l’índex inflacionari descendirà a un 4,9%. Estònia va obtenir la seva independència el 1991, i a continuació es van implementar mesures i reformes per crear una economia de lliure mercat. Els canvis van ser fonamentals no solament per a l’estabilització del país, sinó també per a l’adhesió a la Unió Europea el 2004. El Govern pretén adoptar l’euro

fins a 2010 –la corona estoniana es manté a preu ﬁx amb la moneda comuna–, quan espera haver conclòs els ajustaments necessaris. El país ha desenvolupat un sector de serveis dinàmic i ha fomentat les inversions estrangeres. Amb una població d’1,4 milions d’habitants, Estònia té previst augmentar en un 25% les despeses públiques de 2008. En el mateix període, el Govern implementarà una política fiscal ajustada per obtenir un superàvit equivalent al 2% del PIB. Les importacions de béns i serveis van arribar a gairebé un 80% del PIB el 2006, xifra que indica una forta depen-

LES DADES D’ESTÒNIA Capital: Tallín Moneda: Corona estoniana Població: 1,4 milions d’habitants Creixement del PIB: 7,9% el 2007 (estimativa) Inﬂació: 6,1% el 2007 (estimativa) Principals exportacions: maquinària, minerals i metalls no preciosos. Principals importacions: maquinària, productes minerals, equipaments del sector de transport i químics.

Avantatge per a l’empresa “Estònia és un mercat emergent que necessita cada vegada més productes de consum per a la seva societat, la qual cosa afavoreix l’entrada d’empreses estrangeres. A més, el país se situa entre els primers en tots els rànquings de transparència dels negocis”, destaca Josep Lluís Rovira, cònsol honorari d’Estònia a Barcelona. Segons ell, les empreses compten així ma-

teix amb l’avantatge que només es graven els dividends que es reparteixin, i no els que són mantinguts al país – encara que l’empresa no torni a invertir-los–. El cònsol honorari assenyala que els sectors més favorables per a les empreses catalanes són els de la construcció i alimentació. Rovira, tanmateix, comenta dos aspectes que cal tenir en compte abans de desembarcar al país. “La llunyania pot ser un desavantatge per a les empreses catalanes. També el mercat consumidor reduït, d’1,4 milions d’habitants. Una alternativa seria tenir Estònia com una plataforma per arribar a altres mercats, com Rússia”, complementa. El fet de pertànyer a la Unió Europea minimitza les dificultats de l’establiment al país, a més d’afavorir l’empresa estrangera amb l’adopció de l’Aranzel Comú. Cal tenir en compte que l’economia estoniana pertany a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), cosa que beneficia els empresaris ja acostumats a les lleis internacionals de comerç. “Els estonians són gent escandinava, és a dir, molt pragmàtica i que treballa amb serietat, puntualitat i compromís. A partir d’un coneixement previ del sector del teu producte, i tenint en compte les condicions polítiques i econòmiques d’Estònia, no farà falta anar de la mà de ningú per internacionalitzar el negoci”, afirma el cònsol honorari del país a Barcelona.

OPORTUNITATS EN LA BIOTECNOLOGIA El sector de la biotecnologia és un dels més prometedors per a la inversió estrangera, ja que el Govern d’Estònia l’ha inclòs entre les àrees prioritàries de desenvolupament. I és per això que el sector comptarà durant els pròxims anys amb inversions públiques específiques, beneficiant la investigació i el desenvolupament com un tot. Un dels principals objectius del Govern és introduir nous fàrmacs i tècniques mèdiques en el sistema sanitari nacional, fet que obre oportunitats per a empreses estrangeres. El sector de la biotecnologia compta bàsicament amb la participació d’universitats i centres públics d’investigació i empreses privades amb recursos limitats. Actualment, el sector privat està format per gairebé 25 empreses, concentrades a Tartu i Tallín. La seva activitat se centra en la farmàcia, i també estan presents en el sector empreses privades dedicades a la producció d’instruments biomèdics, segons es desprèn d’un informe sectorial realitzat per l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Hèlsinki (Finlàndia).

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització Del 19 al 26 de gener Missió d’Aprovisionament i Subcontractació Industrial a la Xina L’esdeveniment, realitzat a la Cambra de Comerç de Sabadell, té l’objectiu de fomentar la internacionalització de les empreses catalanes, abordant temes relacionats amb l’optimització dels processos productius i la gestió de l’aprovisionament i de la subcontractació a la Xina. Els representants de les empreses participants podran, a més, aprofundir el seu coneixement sobre el desenvolupament d’aliances estratègiques al país asiàtic i les formes d’invertir en la producció de l’empresa a la Xina.

mavera/estiu 2008 en decoració, regal i articles per a la llar. Els visitants podran accedir a l’SPAILAB, espai/laboratori dedicat a les propostes inèdites de dissenyadors i estudiants de disseny on es presentaran els prototips de caràcter més avantguardista.

El 3GSM World Congress es considera una de les principals trobades mundials del sector de telefonia mòbil. L’acte, organitzat a la Fira de Barcelona, reuneix els principals líders i personalitats d’operadors de telefonia mòbil, subministradors d’equipament, així com del món de l’entreteniment i internet. El programa inclou palestres de directius i experts, a més d’una sèrie d’esdeveniments paral·lels.

litza el saló, haurà de reunir més de 1.200 empreses participants a 50.000 metres quadrats d’àrea d’exposicions. El programa inclou jornades tècniques i també la presentació d’espais temàtics.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Impuls al sector dels metalls

de venda en aquell país –la venda de productes al mercat mexicà reﬂecteix l’aposta decidida per la internacionalització dels negocis–. El treball en conjunt amb Devlyn serà fonamental per a les pretensions d’Indo, una vegada que el grup mexicà posseeix una de les majors estructures de distribució d’Amèrica Llatina, amb un total de 14 sucursals internacionals. Només a Mèxic, el grup és present a 90 ciutats i a més de 500 punts de venda directa.

De l’11 al 14 de març Trobada empresarial en el marc d’Alimentària 2008

Acciona inverteix a Corea del Sud i l’Índia

Del 30 de gener al 3 de febrer Fira Internacional del Turisme (Fitur)

Del 16 al 18 de gener Bread & Butter La fira, originària de Berlín, es realitzarà una vegada més a Barcelona (Fira de Barcelona), en gran part a causa de l’èxit de les tres edicions anteriors. L’esdeveniment inclou desfilades de moda i presentacions de marques consagrades de la moda avantguardista, així com de nous dissenyadors. Més que una fira de moda, Bread & Butter s’ha consagrat com una oportunitat perquè dissenyadors joves puguin presentar les seves creacions i moltes vegades portar la seva producció a d’altres països.

De l’1 al 4 de febrer Expohogar Primavera La ﬁra, realitzada a la Fira de Barcelona, presentarà les novetats de la temporada pri-

Els cinc dies de l’esdeveniment, que es realitzarà a la Fira de Madrid, reuneixen empreses i professionals d’un dels sectors clau de l’economia d’Espanya. Hi participen les agències de viatge, organismes oﬁcials estrangers, empreses d’hoteleria i de serveis, entre altres agents del sector. L’última edició va comptar amb 13.190 representants d’empreses, provinents de 170 països. Es considera una de les ﬁres més importants del sector per a l’intercanvi d’experiències i contactes.

Del 12 al 15 de febrer Mobile World Congress 2008

La quarta edició d’aquestes trobades preveu la invitació d’aproximadament 135 compradors de diferents països, que s’agruparan per blocs segons l’àrea geogràﬁca de procedència. L’objectiu és fomentar la internacionalització de les empreses participants –o l’expansió dels seus negocis a l’exterior– a partir de l’intercanvi d’experiències amb empresaris i professionals de l’exterior. L’edició d’aquest any d’Alimentària, a la Fira de Barcelona, comptarà amb 5.000 expositors, distribuïts entre més de 131.000 metres quadrats.

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya invertirà 808.170 euros en el foment de la internacionalització del sector de metall a Catalunya durant aquest any. Els principals objectius són enfortir el posicionament estratègic del sector, així com investigar les tendències de la demanda. Els recursos seran utilitzats, a més, per millorar la competitivitat de la cadena productiva, sensibilitzar les empreses del sector de les seves principals necessitats i enfortir la promoció internacional. Aquests temes han estat deﬁnits a partir de jornades de treball amb entitats representatives de diferents segments del sector, amb associacions, centres d’estudi i patronals. Una de les accions previstes és la realització de missions comercials directes, i així s’aconseguirà projectar la presència de les empreses catalanes a l’exterior.

Del 15 al 18 d’abril Saló Internacional de la Tecnologia Avícola i Ramadera (Expoaviga) Considerat una referència al sector, l’esdeveniment presenta les últimes innovacions de la tecnologia ramadera. La Fira de Barcelona, on es rea-

Indo expandeix els seus negocis cap a Mèxic Indo ha ﬁrmat un acord amb el grup mexicà Devlyn per al llançament d’una col·lecció d’ulleres de Massimo Dutti a Mèxic. Amb això, l’empresa amb seu a Barcelona tindrà accés a més de 250 punts

La ﬁlial d’energies renovables d’Acciona invertirà gairebé 112 milions d’euros en projectes de parcs eòlics a l’Índia i a Corea del Sud, considerats dos dels mercats estratègics de la política d’expansió internacional de la companyia elèctrica. La planta de Corea del Sud, situada a la ciutat de Yeong Yang, haurà de ser operativa durant el primer semestre de 2008. Les inversions sumaran 75,5 milions d’euros, i aquesta serà la cinquena major instal·lació de la companyia en potència. Corea del Sud representa un mercat asiàtic estratègic per a Acciona, ja que l’empresa té altres projectes al país en etapa de prospecció. A l’Índia, el parc eòlic d’Arasinagundi haurà de generar 13,20 megavats de potència, i rebrà una inversió total de 17,6 milions d’euros. Actualment, la companyia Acciona és present a d’altres set països (Estats Units, Alemanya, França, Austràlia, Portugal, Itàlia i Grècia).

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’AVE, UNA INFRAESTRUCTURA ESTRATÈGICA PER A CATALUNYA

Especial crònica 2007

Les notícies econòmiques que han marcat l’any AVE: crònica d’una col·lecció de despropòsits L’arribada de l’AVE a Barcelona torna a endarrir-se, i ja són gairebé sis els anys de retard sobre la primera previsió oﬁcial. Retards, esvorancs i talls a les línies de Renfe són alguns dels incidents que conformen la llarga llista de despropòsits. N. CHIMENO / A. VÁZQUEZ

L’arribada de l’AVE a Barcelona representa un llarg capítol a la història recent de Catalunya, i no sembla que el final estigui lluny. Fa més de deu anys que polítics de diferents partits prometen acabar les obres i es proclamen com a futurs inauguradors de la línia. Però el cert és que aquest moment no arriba mai. Al contrari: els retards es prolonguen sense fi. La línia d’Alta Velocitat està envoltada de polèmica des de l’any 1996, quan José Maria Aznar era president del Govern central. L’ inici de les obres va tenir lloc el mes de gener d’aquell mateix any, moment en què es va col·locar la primera pedra del tram entre Saragossa i Lleida. Però va ser a partir de l’any 2003 quan els incidents es van succeir amb més freqüència. La dimissió del president del Gestor d’Infraestructures Ferroviàries - GIF -, Juan Carlos Barrón, va impedir que l’AVE arribés en la data establerta. El tercer viatge promocional de l’AVE de Madrid a Lleida es va haver de suspendre per un tall elèctric a la catenària a l’alçada de Brihuega, Guadalajara. El Ministeri de Foment va atribuir aquests talls a una obra “de sabotatge”. Només tres mesos després, el GIF va confessar que fins aleshores s’havien produït un total de 42 anomalies al sistema del traçat Madrid - Lleida. El primer esvoranc el va trobar el Col·legi de Geòlegs d’Aragó, prop de Saragossa. Així les coses, Àlvarez Cascos va haver de conformar-se amb la inauguració del tram Madrid-Saragossa-Lleida l’octubre de 2003. Però, com ja començava a ser habitual, aquesta inauguració arribava

Fa més de deu anys que polítics de diferents partits es proclamen com a futurs inauguradors de la línia amb nou mesos de retard sobre la data prevista. L’Alta Velocitat havia d’arribar a Sants el 21 de desembre de 2007, data que un cop més no es va complir. / ARXIU

L’AVE del Partit Socialista El govern del Partit Popular va acabar oficialment l’abril del 2004, i en aquest moment va prendre possessió del càrrec l’actual Ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Amb ella van seguir els entrebancs. El primer, la detecció de problemes geològics a la zona dels túnels de La Riba i Montblanc (Tarragona). Al setembre de 2006 es van produir retards considerables als trens de Rodalies a Barcelona, alguns d’ells provocats per les obres de l’AVE. Els fets van coincidir amb la tornada de vacances i, per tant, a l’ambient caòtic, representat gràficament per unes andanes plenes d’usuaris. El Ministeri de Foment va cesar el llavors director de Rodalies a Catalunya, Josep Manau. Va ser un dia abans que uns 300 passatgers quedessin atrapats a l’interior d’un tren de Renfe durant gairebé una hora. El convoi es trobava en el túnel que separa les estacions de Plaça Catalunya i Sants. Els usuaris es van queixar de la falta d’informació i, després d’obrir una de les portes, van caminar fins a l’estació de Sants pel seu propi peu.

Amb tot, Magdalena Álvarez va inaugurar, a ﬁnals de 2006, el tram Lleida - Tarragona.

Propera parada: esvoranc Els retards encara van continuar després de totes les diﬁcultats sorgides ﬁns aleshores. PP i PSOE coincidien en prometre noves dates per a la seva inauguració i en criticar que l’oposició no ho hagués fet abans. Però també van fallar en el mateix: no fer-ho realitat. 2007 ha estat un any de despropòsits. El 7 d’octubre es va produir un corriment de terres a Bellvitge, un barri de L’Hospitalet del Llobregat situat a mig camí entre l’Aeroport del Prat i l’estació de Sants. Com a conseqüència, es va tallar la línia C-2, que uneix Sant Vicenç de Calders amb Maçanet, i la C-10, que enllaça amb l’Aeroport. Ambdues van tornar a quedar afectades dos dies més tard, quan es va produir un segon desplaçament del terreny. Però, lluny de tornar a la normalitat, el dia 15 del mateix mes va tornar a passar, aquesta vegada afectant quatre de les set línies de Rodalies.

Un nou incident va prolongar el tall d’aquestes línies. Passava al Gornal, barri veí de Bellvitge. Un mur-pantalla del túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat es va desplaçar i va interrompre dues línies de tren entre Bellvitge i Sants, i la dels FGC entre Plaça Espanya i Hospitalet. Això va obligar a establir un servei d’autobusos com a ruta alternativa, una caòtica iniciativa que va posar en marxa entre 210 i 220 busos. De nou a Bellvitge, es va enfonsar un tram de deu metres a l’andana de l’estació de trens. A més, els veïns van denunciar que, com a conseqüència de les obres, s’havien trobat esquerdes en 15 edifi-

cis. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries - Adif va aturar les obres. L’arribada de l’AVE, promesa i publicitada per al 21 de desembre de 2007, tornava a quedar novament ajornada. Conscient de la importància estratègica de l’obra, Zapatero va fer una visita fugaç a Bellvitge, on hores abans s’havia produït un nou esvoranc d’uns dos metres. Amb tot, la paciència dels ciutadans es va començar a esgotar. Van convocar manifestacions de queixa demanant la dimissió de la Ministra de Foment. Recolzada pel president del Govern, Magdalena Álvarez va deixar clar que no té intenció de dimitir.

ALGUNES DATES CLAU 1992: Es posa en marxa l’AVE Madrid-Sevilla, poc abans de l’inici de l’Expo de la capital andalusa. 1996: Inici de les obres de l’AVE en el tram entre Saragossa i Lleida, amb l’objectiu d’arribar a Barcelona sis anys més tard. 2002: Data prevista inicialment per Álvarez-cascos per a inaugurar l’AVE Madrid-Barcelona. Encara està pendent. 2003: Al mes d’octubre, l’Alta velocitat arriba a la ciutat de Lleida, tot i que amb menys velocitat del que estava previst. 2006: Al mes de desembre s’inaugura l’últim tram de l’AVE que uneix Madrid i Tarragona.

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

UN SECTOR AMENAÇAT

El sector immobiliari es desinfla La venda d’habitatges comença a desinflar-se. El sector de les immobiliàries, acusant la forta inflació de preus viscuda als darrers anys, travessa ara un període d’incertesa que convida, si més no, a l’escepticisme. Hi ha en joc 200.000 llocs de treball. A. VÁZQUEZ / N. CHIMENO

El sector immobiliari comença a mostrar les seves febleses, i les conseqüències ja són aquí. El període d’eufòria ja és història i ara desfer-se d’un habitatge de segona mà requereix una mitjana de 10,5 mesos, segons l’últim estudi elaborat pel BBVA. A més, la demanda d’habitatges ha caigut un 16% durant el tercer trimestre de 2007.

Caiguda en picat de l’ocupació Aquest mateix informe posa sobre la taula algunes dades esfereïdores. Per exemple, que durant l’any 2008 es construïran 175.000 habitatges menys. Això es traduïrà en una forta destrucció de llocs de treball, que el BBVA xifra en 200.000 bruts. Com que d’aquests 200.000 llocs de treball es preveu que 110.000 es recol·loquin a altres sectors, estaríem parlant d’una destrucció neta de 90.000 llocs de treball només l’any 2008. De cara al 2009, la suma total podria assolir els 160.000. Altres previsions més pessimistes apugen la xifra fins als 500.000 llocs de treball en el període 2008-2009.

“Empitjorament a curt termini” El passat mes de novembre, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) va fer públic el sumari de l’Informe Euroconstruct, el subtítol del qual constata les previsions més pessimistes: “Empitjorament de l’expectativa de creixement a curt termini davant la clara contracció de la demanda residencial”. L’estudi indica que, a finals de l’any 2007, la caiguda de la xifra d’ha-

L’últim informe de situació del BBVA pronostica la destrucció de 160.000 llocs de treball durant els dos propers anys. bitatges de nova construcció ha sigut d’un 3%. Pel que fa a la construcció residencial, aquesta caiguda serà d’entre el 8% i el 10% en els propers dos anys, amb un descens estimat d’unes 220.000 unitats per als propers tres anys. L’únic sector que avançaria en positiu és el de l’Enginyeria Civil, que previsiblement creixerà un 4,5% anual com a promedi en 2008 i 2009. Tornant a les dades del BBVA, el futur no és gaire més optimista. Els habitatges que s’han començat els darrers dos anys se segueixen construint, el que vol dir que encara no hi ha hagut temps per a reflectir de forma real l’efecte de la crisi.

Els pisos, encara més cars segons BBVA Pel que fa als preus dels habitatges, les dades del BBVA apunten que l’any 2007 es tancarà encara en positiu, amb un creixement dels preus del 5,4%. Ara bé, de cara al 2008, l’entitat preveu un increment aproximat de l’1% o ﬁns i tot negatiu. Com a conseqüència de tot plegat, l’any 2007 serà un exercici de números vermells per a les immobiliàries. El sector que tant va créixer l’any 2006, va passar a estancarse, primer, i a baixar a ﬁnals del 2007. El boom d’aquestes promotores, de moment, s’ha

La demanda d’habitatges ha caigut un 16% durant el tercer trimestre de 2007, segons el BBVA. / FOTO: ARXIU

acabat. Les companyies Astroc, Reyal Urbis i Inbesós van tancar el mes de setembre amb pèrdues, mentre Parquesol, Fadesa i Riofisa han patit un descens important dels seus beneficis. Són només alguns dels exemples que il·lustren la incertesa del moment.

Les accions, en caiguda lliure Com era d’esperar, la borsa ha reflectit també aquesta situació. A només dues setmanes de tancar l’any, les accions de la tan polèmica Astroc havien caigut un 86%. Ferrovial i FCC es deixaven un 30%

i 31%, respectivament. Immobiliària Colonial perdia un 38,5%, i Sacyr Vallehermoso acumulava unes pèrdues del 40% sobre el seu valor respecte l’inici del curs borsari. Per la seva banda, les accions de Metrovacesa retrocedien un 30,7%; les de Parquesol, un 7%, i les de Reyal Urbis, un 2%. L’evolució borsària de totes aquestes companyies contrasta amb la de l’Íbex 35, indicador borsari per excellència, que a dia 21 de desembre acumulava una rendibilitat del 7%, mantenint la cota dels 15.000 punts.

L’AMENAÇA LATENT DE LES SUBPRIME Les hipoteques d’alt risc dels EUA, conegudes com subprime, van fer saltar l’alarma a l’agost del 2007. L’increment de quotes mensuals, conseqüència de la pujada dels tipus d’interès, va provocar un augment de l’índex de morositat. Això va generar un ambient de desconfiança i fins i tot una caiguda de les borses de tot el món per la falta de liquiditat als bancs. Un bon grapat d’empreses, la majoria dels Estats Units, van haver de tancar les seves portes considerant-se en fallida. A Anglaterra hi van haver llargues cues als bancs per treure els estalvis. I, finalment, aquesta inquietud va arribar també a Espanya. El Ministre d’Economia, Pedro Solbes, va mirar de transmetre missatges de calma. Solbes es va recolzar en les dades del Banc d’Espanya, que va publicar el seu Informe d’Estabilitat Financera. En aquest document, la institució explicava les raons per les quals és difícil que una situació com la dels EUA es produeixi aquí. Una d’aquestes raons es relaciona amb la morositat, situada al 15% als Estats Units i només al 0,5% a Espanya. El mateix BdE va tranquil·litzar amb altres arguments com, per exemple, que una normativa prudencial ha fet especial èmfasi en la necessitat que les entitats gestionin adequadament el seu risc de crèdit.

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL SECTOR TÈXTIL I ELS TIPUS D’INTERÈS, DUES CLAUS D’ACTUALITAT A CATALUNYA

El tèxtil mira de reinventar-se per combatre la davallada generalitzada que pateix el sector El sector del tèxtil català continua en estat de crisi. Un estudi publicat per Caixa Catalunya mostra resultats que confirmen les visions més pessimistes. Des de l’any 1978, aquest sector acumula descensos que provoquen tancaments continuats. Només entre l’any 2000 i el 2006 es van perdre 28.100 llocs de treball. Si tenim en compte els darrers 30 anys, aquesta xifra resultat molt més impactant -142.000 empleats menys-. Entre 1978 i 1995 es van perdre un 53,2% dels llocs de treball, el que va comportar un 40% del total d’aturats en aquest sector. Cinc anys després, al 2000, aquesta xifra va produir un petit augment, ja que es van crear 7.000 nous

llocs de treball dins del tèxtil. En tot cas, clarament insuﬁcient. Per províncies, Barcelona va ser la que va patir més aquesta situació. Es va registrar un 35,6% de descens entre els anys 1995 i 2000. En aquest mateix període, a Tarragona va haver-hi una reducció d’un 35,1%; a Lleida, un 31,8%, i a Girona, un 34,9%. A les comarques, la situació és similar. Les més perjudicades són Osona i el Ripollès. Les pèrdues d’ocupació que s’han registrat en aquestes comarques als darrers déu anys són d’un 67% i un 69% respectivament.

La imaginació com a alternativa A ﬁnals del 2007, el sector tèxtil va provar amb

“Les més perjudicades són Osona i el Ripollès” noves tècniques por sortir del túnel en què es veia immers des de feia massa anys. Un exemple curiós és un centre tecnològic de Mataró que va presentar un producte per combina el tèxtil tradicional amb l’electrònica. El resultat, certament enginyós, és un pijama capaç de detectar la temperatura d’un nen i alertar en cas de febre, o també roba amb plaques solars integrades. El centre on es fabriquen, CETEMMSA, està especialitzat en teixits intel·ligents i està treballant en el desen-

El sector tèxtil busca fórmules innovadores per a evitar el tancament. / FOTO: CE-DG PRESS.

volupament d’aquest pijama. Però aquesta empresa amb seu a Mataró té més projectes per a tirar endavant aquest sector. Un d’ells són les cintes

elàstiques que s’utilitzen al sector sanitari. El projecte les farà capaces de transmetre calor de forma controlada. Un altre producte consistirà en seients de

cotxe fets amb un teixit calefactable. Aquest nou àmbit, conegut com a tèxtil intel·ligent, és l’esperança d’un sector que necessita tirar endavant...

El BCE frena la pujada dels tipus davant la ‘por escènica’ dels EUA El BCE havia apujat els tipus en vuit ocasions des de desembre de 2005 ﬁns al juny de l’any passat

Reunió del BCE, presidida per Jean-Claude Trichet. / FOTO: CE-DG PRESS.

El Banc Central Europeu (BCE) va decidir no pujar els tipus d’interès i mantenir-los en el 4% durant la seva última reunió. Jean-Claude Trichet, president de la màxima autoritat monetària europea, no va voler arriscar-se a superar aquesta barrera psi-

cològica davant la forta pressió que suporten els mercats, immersos en plena crisi de les hipoteques ‘subprime’ i amb la por que aquesta crisi s’acabi estenent cap a Europa, com apunten algunes previsions. El BCE havia apujat els tipus en vuit ocasi-

ons des de desembre de 2005 ﬁns a juny de l’any passat. La pressió de la inﬂació, que pujava més enllà de les previsions, va animar aquesta sèrie de pujades. Conscients que un alça dels tipus contribuirïa a congelar els preus, les intervencions de Trichet es comp-

taven com a pujades de tipus. Ara, però, el BCE s’ha vist obligat a aplicar una política de contenció sobre els tipus. La crisi de les hipoteques subprime, que es va disparar als Estats Units el mes d’agost, va alterar els plans del Banc Central Europeu. La inestabilitat dels mercats financers va fer que

l’entitat deixés de banda la seva intenció d’augmentar un quart de punt els tipus al setembre. Fins i tot l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va dir la seva, considerant que no era necessària la pujada dels diners en un futur immediat. En realitat, l’OCDE va reduir fins al 2,6% les previsions de creixement per a la zona euro el 2007.

Previsions per a l’any 2008 Per a 2008, la reducció d’aquesta xifra per part de l’OCDE és d’unes quatre dècimes, fins l’1,9%. L’últim estudi del BCE sobre el Producte Interior Brut europeu per a 2008 pronosticava un augment d’entre l’1,5% i el 2,5%, lleugerament per sota de la forquilla 1,8-2,5 que es preveia fa un any.

EVOLUCIÓ DELS TIPUS D’INTERÈS A LA ZONA EURO 5% 4% 3% 2% 1% 0% 2001

FONT: BCE

2002

2003

2004

2005

2006

2007

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

ENDESA, LA CAIXA, SEAT I EL CORTE INGLÉS

Culmina l’operació Endesa

Seu d’Endesa a Madrid/ CEDIDA

Després de dos anys de batalla, ‘l’OPA interminable’ arriba a la seva fi. Enel i Acciona s’han fet amb el 92% del capital d’Endesa. Els antecedents s’han d’anar a buscar a l’any 2001, quan Endesa i Iberdrola van protagonitzar un intent fallit de

fusió. L’any següent, Gas Natural va voler fer-se amb el control d’Iberdrola, però de nou va ser un intent en va. L’any 2005 va començar una nova polèmica quan la Comissió Nacional de l’Energia va autoritzar l’Oferta Pública d’Adquisició de Gas Natural

La intranquil·litat torna a la factoria de Seat

Erich Schmitt, president de Seat / CEDIDA

Seat va començar l’any amb nou disseny d’una berlina per tal de recuperar la producció i les vendes a la planta de Martorell. El nou model, substitut del Toledo anterior, necessitava l’acceptació de la companyia Wolkswagen per poder tirar endavant el projecte que havia de millorar la situació a Martorell. Aquesta fàbrica, junt amb la de la Zona Franca, van haver de tancar durant

una setmana degut al baix nivell de vendes de la marca, que va provocar que s’acumulessin els cotxes als magatzems. Amb aquesta aturada es van deixar de produir fins a 10.000 vehicles, la qual cosa va fer reaccionar els sindicats, que van recordar el compromís adquirit per Seat l’any anterior -es van acomiadar 660 treballadors i la firma va prometre la fabricació de 40.000 cotxes més-. Però el mes d’abril encara augmentaven les retallades, i els sindicats tornaven a negociar amb la direcció un nou pla de reducció de costos que es basava en rebaixar la plantilla en 1.500 persones. Seguint aquesta línia, el comitè d’empresa demanava un compromís fiable per part de Wolksgawen per a impulsar els models Seat i aconseguir productivitat amb les campanyes publicitàries a tota Europa. La regulació va arribar amb la reducció de personal a través de les baixes voluntàries incentivades. Així, es preveu reduir la plantilla en uns 1.600 treballadors en els propers tres anys. La fabricació de la nova berlina de la firma que presideix Erich Schmitt podria donar-se a principis de 2008, coincidint amb el llançament del nou Seat Ibiza. El passat mes d’octubre, Seat va presentar els resultats dels nou primers mesos de l’any, amb un benefici operatiu de 109 milions d’euros.

sobre Endesa. El Partit Popular ho va associar amb la bona relació entre el PSOE i La Caixa, màxim accionista de Gas Natural. L’any 2006, l’alemanya E.On va llançar una contra-opa que superava en un 29% la de Gas Natural. Mesos més tard, Acciona va anunciar la compra d’un 10% d’Endesa amb el desig d’ampliar el percentatge al 25%. Poc després, l’empresa italiana Enel seguia els mateixos passos: fer-se amb un 10% i arribar a tenir, més tard, un 17%. En aquest context, E.On necessitava superar el 50% del capital i aconseguir així anul·lar les restriccions que impedien a un sol accionista tenir més del 10% del dret a vot. A l’abril de 2007, però, l’alemanya va haver de tirar la tovallola davant del poder que Enel i Acciona ja tenien sobre Endesa. A canvi de deixar via lliure, E.On es quedaria amb Viesgo, ﬁns aleshores propietat d’Enel, i aconseguiria actius d’Endesa a les centrals d’Itàlia, Polònia, Turquia i França.

El Corte Inglés segueix sumant La firma que presideix Isidoro Álvarez ha aconseguit un benefici de 712,4 milions d’euros i un increment del 7,8% de la seva xifra de negocis. Per primera vegada en la seva història, el Corte Inglés ha superat els 17.000 milions de facturació durant el darrer exercici, finalitzat el 28 de febrer de 2007. La base d’aquest increment es troba al negoci original, que suposa gairebé el 57% dels ingressos. Un total de 9.081 milions correspon a l’activitat comercial, i 2.403 milions a vendes a empreses del grup. Un altre dels fets importants que explica aquest increment és la compra de la Immobiliària Asón, propietària del solar de l’edifici Windsor. Del total de les vendes, 2.000 milions pertanyen a la seva filial de viatges, que no només va significar un guany del 14%, sinó també la consolidació de la primera posició a Espanya. Seguint amb aquesta empenta, el president d’El Corte Inglés vol més rendibilitat i solidesa i accelerarà l’obertura de nous centres en un futur no gaire llunyà. Actualment, l’empresa lidera la llista europea de grans magatzems i ocupa el tercer lloc a nivell mundial.

La Caixa treu a borsa Critèria i obre la primera oﬁcina a Polònia

Seu corporativa de La Caixa / CEDIDA

Criteria Caixa Corp, holding que aplega les participacions industrials de La Caixa, començava la seva aventura a la borsa el passat mes d’octubre. Tot i les bones expectatives de l’entitat que presideix Isidre Fainé, les accions van tancar al mateix preu de sortida: 5,25 euros. De fet, la jornada va estar marcada per l’immobilisme dels mercats, ja que l’Íbex 35 només va pujar només un 0,01% fins a arribar als 14.863 punts. Critèria està formada per un conjunt de participacions en empreses que es poden dividir en dos grups: les del sector d’infraestructures i serveis – com Repsol, Abertis, Telefónica, Agbar i Port Aventura–, i les del sector dels negocis financers i d’assegurances – com FinConsum, CaixaRenting, GestiCaixa o CaiFor –. Aquest any 2007, a més, La Caixa ha obert la primera oficina a Varsòvia (Polònia). La nova sucursal operativa a l’estranger oferirà els mateixos serveis que una companyia espanyola i realitzarà prestacions com la captació dels estalvis dels clients o l’oferiment de préstecs als mateixos. Juan Maria Nin, Director General de l’entitat, va ser l’encarregat de la inauguració d’aquesta nova oficina.

ESPECIAL; CRÒNICA 2007

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES INVERSIONS ESTATALS A CATALUNYA, OBJECTE DE DEBAT

El Govern amplia les inversions a Catalunya

Pedro Solbes, ministre d’Economia. / ARXIU

El Govern central ha reconegut aquest 2007 que l’any anterior van fer curt en les inversions a Catalunya. El Ministre d’Economia i Hisenda, Pedro Solbes, i el conseller d’Economia, Antoni Castells, van tancar un acord que passa per invertir a Catalunya uns 4.300 milions d’euros, i no els 3.195 pressupostats inicialment. Aquesta xifra es va confirmar en la votació dels pressupostos de l’Estat, el passat 20-D. En un principi, el Govern de Zapatero només havia calculat les despeses dels programes d’inversió de Foment i Medi Ambient a Catalunya. La diferència es troba en què ara, amb l’acord signat el mes de setembre, es tindran en compte també els departaments d’Indústria i Comerç, Agricultura, Tecnologia i I+D+i. Així, no només s’ha incrementat la xifra per a les despeses de Catalunya – 826 milions més que l’any anterior –, sinó que també s’han tingut en compte totes les activitats econòmiques que han d’estar presents en el repartiment de les inversions. Recentment, la Fundació BBVA ha publicat un estudi sobre les balances fiscals en el període 1991-2005, on Catalunya se situa com el segon territori de l’Estat que més aporta... i menys rep. Segons aquestes dades, cada català aporta 1.094 euros anuals nets a l’estat espanyol, generant així un dèficit de 6.934 milions anuals. Segons l’estudi del BBVA, en primer lloc es trobaria la comunitat de Madrid, amb un dèficit de 12.304 milions anuals.

L’FMI rebaixa en 4 dècimes la previsió de creixement mundial El Fons Monetari Internacional (FMI) va rebaixar el pronòstic del creixement mundial per al 2008 en quatre dècimes: de l’estimació anterior, que preveia un 5,2%, ha passat a una altra del 4,8%. La retallada més important afecta els Estats Units, immersos en la crisi financera de les hipoteques subprime. En aquest cas, l’FMI ha rebaixat el seu pronòstic gairebé un punt, deixant la previsió en un 1,9% -lluny del 2,8% previst-. Pel que fa a Europa, les previsions de retallada són menys importants. El creixement per a la zona euro es retalla quatre dècimes, passant del 2,5% al 2,1%. Dins de l’eurozona, destaquen França i Alemanya. El primer tenia un pronòstic inicial del 2,3%, mentre que el segon se situava en el 2,4%. El Fons Monetari Internacional, però, va retallar 3 i 4 dècimes respectivament, i redueix el creixement dels dos països ﬁns al 2%. Aquesta previsió va ser publicada dos mesos després del nomenament del nou director general, el francès Dominique Strauss-Kahn.

Seu del Fons Monetari Internacional, a Washington. / CEDIDA

Una apagada general deixa Barcelona sense aire condicionat en ple estiu El passat mes de juliol es va produir una apagada general a Barcelona que va durar gairebé tres dies i va deixar sense llum més d’un milió de persones. El culpable d’aquesta situació va ser un cable de 110.000 volts – propietat de Fecsa-Endesa – que va caure damunt de la subestació de Collblanc, a L’Hospitalet del Llobregat. Poc després es va incendiar una altra subestació – ambdues propietat de Red Eléctrica Española – al

Passeig de Maragall. La situació es va allargar i els veïns afectats van tornar a tenir electricitat gràcies a un total de 156 grups electrògens que van estar presents a la ciutat durant tres setmanes. Tant la Generalitat com el Ministeri d’Indústria van demanar a la Comissió Nacional de l’Energia que s’elaborés un informe per tal de conèixer les causes que havien originat l’incident.

Des del moment dels fets, tant Fecsa-Endesa com Red Eléctrica Española es van culpar mútuament, fins que finalment es va arribar a una conclusió: les dues companyies són responsables d’uns incidents greus que es podrien haver evitat amb un bon manteniment de les instal·lacions. A partir d’aquests informes, la Generalitat va obrir un expedient a les dues empreses.

El preu de la benzina es dispara

El preu de la benzina s’ha disparat en 2007. / ARXIU

El preu de la benzina ha crescut el darrer any entre un 15% i un 18%, de manera que omplir el depòsit és entre vuit i nou euros més car que fa un any. Tot i així, segons les operadores petrolieres, la pujada del carburant encara no s’ha reflectit totalment sobre els preus de consum final, de manera que no es descarten nous increments a curt termini. El Butlletí del Petroli de la Unió Europea va publicar que el preu del litre de benzina sense plom de 95 octans és de 1,105 euros, una pujada en percentatge del 15,3%. El del gasoil, per altra banda, es troba situat en 1,072 euros en el moment

d’escriure aquest article, amb un 17,9% d’augment. Avui, omplir un depòsit de 55 litres de benzina suposarà un cost de 60,77 euros, 8,08 euros més que l’any passat. Si volem omplir un dipòsit de gasoil, el preu serà de 58,96 euros, 8,97 més respecte l’any anterior. La causa d’aquesta pujada es troba a l’increment del preu del petroli, que ha batut tots els rècords i ara el barril de brent ja frega els cent dòlars. Tot i així, aquests preus estan encara per sota de la mitjana europea ja que, a la Unió Europea, el preu per litre de la benzina de 95 és de 1,329 euros, i el de gasoil, de 1,233 euros.

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

RATO I PIQUÉ, PROTAGONISTES PER MOTIUS BEN DIFERENTS

Rato deixa el Fons Monetari Internacional Rodrigo Rato ha anunciat que deixa el seu càrrec com a director del Fons Monetari Internacional – FMI –. L’exvicepresident del Govern d’Aznar va prendre aquesta decisió al·legant motius personals, relacionats amb l’educació dels seus ﬁlls, que va fer públics en un comunicat oﬁcial de l’FMI. L’exministre espanyol d’Economia va estar tres anys i quatre mesos al capdavant de l’entitat i, segons ha trascendit, portava temps amb aquesta decisió ballant-li al cap. Però els ruRato deixa el càrrec de director del FMI. / FOTO: FMI mors de corrupció que van esquitxar el president del Banc Mundial, Paul Dos anys abans de complir-se el Wolfowitz, el van fer esperar que seu mandat, el dirigent espanyol l’ambient millorés per a fer públi-

Mútua Universal, intervinguda Va ser la notícia econòmica de l’estiu: el passat mes d’agost, agents de la Policia Nacional escorcollaven la Mútua que protegeix més de 147.000 empreses, entre les quals destaquen La Caixa, Caixa Penedès, Codorniu o Securitas, buscant proves de facturació falsa. El delegat de la Fiscalia Especial per a la Repressió dels Delictes Econòmics relacionats amb la corrupció a Catalunya, Emilio Sánchez, va fer pública la sospita que l’empresa Mútua Universal ha realitzat exercicis de doble comptabilitat. Els delictes dels quals s’acusa l’empresa són malversació de fons públics, administració deslleial i delictes societaris. Si es conﬁrma la sospita, els culpables podrien rebre un càstig que va des de la suspensió de directius ﬁns a l’obligació de presentar un pla de viabilitat. La Fiscalia va aclarir que la querella estava dirigida al director general i gerent de la mútua, Joan Aicart, i alguns col·laboradors seus, però no a tota la junta directiva.

ques les seves intencions. Després de la seva retirada, Rodrigo Rato ha estat ﬁtxat per la companyia Lazard per a fer-se càrrec de la ﬁlial de banca d’inversió a Londres, juntament amb els banquers Ken Costa i Kazuki Kusada. El nou director del Fons Monetari Internacional és ara l’exministre socialista francès Dominique StraussKahn, qui vol continuar amb la política de reformes que va iniciar Rato. A més de basar-se en un model de creixement econòmic compatible amb la justícia social, Strauss-Kahn té altres propòsits com donar més protagonisme a la Xina, Brasil, Mèxic o l’Índia.

Josep Piqué, nou president de Vueling

Ensurt a Gas Natural Josep Piqué, nou president de Vueling. / CEDIDA

Seu corporativa de Gas Natural a Barcelona. / CEDIDA

L’edifici de Gas Natural a Barcelona va ser notícia a finals del mes de febrer degut a la malaltia que van patir 150 dels 1.000 treballadors de la mateixa empresa. Poc després d’estrenar la seu en l’emblemàtic edifici de la Barceloneta, la companyia va desallotjar l’edifici degut a una afecció que es ma-

nifesta bàsicament a les cames. La malaltia rep el nom de ‘lipoatròfia semicircular’, i la seva causa és la coneguda Síndrome de l’Edifici Malalt. Aquesta lipoatròfia és una alteració del greix subcutani caracteritzat per unes petites esquerdes. No és una malaltia greu, i la seva cura s’aconsegueix de manera reversible, simplement suprimint les causes que l’han originat. Pot produir-se per causes ambientals com la humitat i els camps electromagnètics, que de vegades estan presents a sota de les taules d’algunes empreses. La majoria d’afectats a Gas Natural van ser dones de diverses edats i que ocupaven diferents despatxos i plantes de l’edifici. Gas Natural va explicar que les dones tenen més quantitat d’un tipus de teixit que els homes i, per aquest motiu, són més susceptibles. Aquesta malaltia està catalogada com a “estranya”, i es relaciona amb un cas que va tenir lloc fa uns 15 anys a Brussel·les, on van patir l’afecció 900 treballadors. La relació que van trobar els experts va ser la semblança dels dos edificis: nous i amb alts nivells de tecnologia.

El passat mes de novembre, Josep Piqué, ex president del Partit Popular de Catalunya, va ser nomenat president de la companyia de vols de baix cost Vueling. Aquest nomenament es va produir després que José Manuel Lara, president del Grup Planeta i accionista de referència a Vueling amb el 26,84% del capital, mostrés la seva disconformitat amb la gestió que duia a terme la companyia. Per aquest motiu, va forçar la convocatòria d’una junta extraordinària d’accionistes amb l’objectiu de canviar l’equip de directius de Vueling. Piqué va agafar el relleu de Barbara Cassani. Ocupava el seu lloc des del 24 de setembre, en qualitat de substituta de José Miguel Abad, qui va presentar la seva renúncia per discrepàncies amb la companyia. A partir de la nominació de Piqué com a president, Cassani passa a ser consellera independent de Vueling. Una de les primeres actuacions de Piqué com a president ha estat declarar que la companyia està infravalorada a la Borsa. Es va considerar optimista davant del futur de l’aerolínia, però va avançar que s’havien de fer alguns canvis.

ESPECIAL: CRÒNICA 2007

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

LA NOVA LLEI DE DEPENDÈNCIA, PROTAGONISTA

La Universitat de Girona inaugura el Parc Científic i Tecnològic La Universitat de Girona va inaugurar el passat 13 de setembre el Parc Científic i Tecnològic, un espai pensat per a crear i atreure empreses altament innovadores basades en la tecnologia i el coneixement. Aquest ambiciós projecte compta amb sis edificis que conformen el parc i unes quinze empreses aproximadament situades ja a la llista d’espera per entrar a les seves instal·lacions. Els terrenys del Parc Científic i Tecno-

lògic ocupen 73.000 metres quadrats, 8.300 dels quals conformen l’edifici Jaume Casademont. Dins d’aquest, els universitaris podran fer extensius els seus coneixements a les empreses, a més de gaudir de serveis relacionats amb la investigació aplicada. El pressupost del nou complex és d’uns 50 milions d’euros que aporta la Unió Europea, la Generalitat, la Diputació de Girona, el Ministeri d’Educació i Ciència i la Universitat

Lleida tindrà aeroport

de Girona. Cal destacar la ubicació estratègica del parc respecte dels principals eixos de comunicació, que li permeten una bona relació amb la ciutat de Girona, preservant-lo de les pressions pròpies d’un centre urbà. Dies abans d’inaugurar-se, la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, ja va mostrar la seva preocupació per la falta d’espai per ampliar el Parc degut a la nombrosa demanda d’empreses que volen un espai en el territori. El pressupost assignat és de 42,5 milions. / CEDIDA

Arriba la Llei de Dependència

S’estableixein tres tipus de dependència. / CEDIDA

La Llei de Dependència – Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència i a les Famílies d’Espanya – va veure la llum verda l’any passat. El projecte va tenir el

suport de tots els partits excepte CiU, PNV, Nafarroa Bai i EA, i la seva votació va ser aprovada per 295 vots a favor, 15 en contra i una abstenció. El Govern central va decidir portar a terme aquesta iniciativa per tal de poder emparar les persones dependents, ja sigui per malaltia o bé per vellesa. Aquesta llei parla de tres tipus de dependència: en primer lloc, els grans dependents, que són aquells que necessiten ajuda les 24 hores del dia. En segon lloc es troben els ciutadans que necessiten ajuda dues o tres vegades al dia, i es consideren dependents greus. Per últim, la llei diferencia un altre grup

de dependents, que reben el nom de dependents moderats, i són aquells que només necessiten ser atesos un cop al dia. En termes econòmics es parla de la xifra de 581 euros al mes, quantitat que podrà arribar a cobrar un familiar que tingui cura d’una persona dependent. Aquesta decisió, però, es portarà a terme quan el Govern pacti amb les autonomies quina part d’aquest pagament es finançarà. L’Estat té previst aportar prop d’uns 12.700 milions d’euros fins l’any 2015. Els Pressupostos Generals de l’Estat seran l’origen d’aquests diners, i teòricament no pujaran els impostos.

El conﬂicte de Delphi no s’acaba La fàbrica de Delphi de Cadis va tancar les portes després d’una lluita per a evitar-ho que ha durat mesos. La companyia ja havia suspès pagaments des de l’any 2005. La planta de Puerto Real va deixar de produir primer la divisió de rodaments mentre que, al mateix temps, dues divisions més – la de direccions i la d’amortidors – van debilitar la seva producció i la van situar en només un 35%. Una part de la plantilla de treballadors van protagonitzar manifestacions,

van tallar carreteres i van advertir que, tot i la baixada de feina, anirien a treballar a diari. Un cop tancada la factoria de Cadis, els ja ex-treballadors van mostrar la seva indignació davant la noticia que Delphi volia vendre la maquinària de la planta gaditana a unes altres de la mateixa companyia. Els responsables de l’empresa a Europa van posar en coneixement de l’opinió pública la xifra de 7,45 milions d’euros per la qual pretenien comprar les màquines

de xassís i columnes de direcció que tenien a Puerto Real. Amb tot, la companyia va anunciar el passat mes de novembre la notícia que tancarà la seva planta a Tarazona el 2008 per a traslladar-se a Portugal. El grup de treballadors d’aquesta fàbrica és més reduït que en altres ocasions, i les 320 persones que el composen van rebre ofertes per abandonar lliurement la feina amb importants compensacions econòmiques.

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va donar llum verda al pla de l’aeroport de Lleida. La construcció de la infraestructura, que compta amb un pressupost de 42,5 milions d’euros, començarà a principis del 2008 i, si no sorgeixen contratemps, pot estar operativa a ﬁnals del mateix any. Per a la Generalitat es tracta d’un projecte amb un cert caràcter prioritari, ja que Lleida és l’única comunitat autònoma de Catalunya que encara no té aeroport. Els plànols situen aquesta infraestructura sobre uns camps agrícoles que ocupen 367 hectàrees de l’Alguaire –Segrià–. La primera fase, que preveu iniciar-se al mes d’abril, és la pista central, de 2.000 metres de longitud i 45 d’amplada, però amb una possible ampliació de ﬁns a 3.000 metres en un futur. La zona de servei disposarà de 276 hectàrees, que es divideixen en 162 per al moviment dels avions –aterratge, enlairament, circulació i estacionament –, 20,7 per a les activitats aeroportuàries i 92,6 per a futures ampliacions. Amb aquesta nova infraestructura, el Govern català espera que des de Lleida es facin vols a tots els països d’Europa i part d’Àfrica. Però un dels problemes que presenta el pla és la reacció dels propietaris dels terrenys afectats, que no acceptaven el preu que els ha ofert la Generalitat de 2,2 euros per metre quadrat de terres de secà, i de 3,9 euros per metre quadrat de les de regadiu.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A PIERRE RAYNAUD, DIRECTOR DE L’INSTITUT FRANCÈS DE BARCELONA

“Els professionals no atorguen prou importància a la formació en idiomes” La formació a nivell d’idiomes de la societat actual té mancances que s’evidencien a l’hora de posar en pràctica els coneixements que es diuen tenir. Les causes poden ser diverses però en destaquen la falta de constància a l’hora d’estudiar un idioma i també les facilitats que dóna internet. Hem parlat amb Pierre Raynaud, Director de l’Institut Francès de Barcelona, per analitzar la importància dels idiomes al segle XXI i, amb més detall, la situació del francès a Catalunya a nivell particular i d’empresa.

“El francès és una herència cultural i intel·lectual molt compartida amb la societat catalana”

C. SAN JOSÉ

Com s’explica el dèﬁcit en idiomes dels professionals espanyols? Crec, primer de tot que és un tema de generació. La generació de més de 45 anys parla diversos idiomes: català, castellà i francès, el qual per aquesta generació té un paper molt important. Després hi ha l’anglès, l’alemany, etc. Aquest tema és una qüestió europea i encara avui no s’ha arribat a un consens clar. Parlem de l’anglès però el francès té un paper molt singular aquí a Catalunya perquè crec que aquesta autonomia té una part important de la seva singularitat especial i una identitat gràcies a la seva proximitat amb França. Per exemple, durant els anys de la dictadura els intel·lectuals i els artistes van emigrar a França i no pas a Londres. Crec també que hi ha un dèficit perquè la generació que està arribant al mercat laboral no atorga prou importància als idiomes. Des de l’Institut Francès estem posant en marxa un pla de reforç del francès a Catalunya. Amb diversos projectes creats amb seccions europees ja que Catalunya és una de les autonomies espanyoles bilingüe i té com a tercera llengua l’anglès. Veurem aleshores com podrem desenvolupar el francès en el sector nacional de la educació. Obrirem seccions europees amb disciplines ensenyades en francès com la geografia o la ciència, entre d’altres. El francès és una herència cultural i intel·lectual molt compartida amb la societat catalana. Les estadístiques sobre el coneixement de francès a Espanya situen Catalunya molt per sota del nivell de coneixements respecte la resta d’autonomies. Un 29% de persones, a nivell d’Espanya té coneixements de francès mentre que a Catalunya tan sols són el 7%. El vincle de Catalunya amb França a través

“A l’Institut Francès tenim més de 3.000 alumnes amb un target que va dels 25 als 45 anys”

Pierre Raynaud en un moment de l’entrevista a l’Institut Francès. /D. FERNÁNDEZ

de l’AVE enforteix les relacions entre els 2 països.

idiomes més dels que coneixem com, per exemple, el xinès.

A Espanya s’ha començat a valorar tard la importància dels idiomes des de l’ensenyament obligatori. S’hauria de replantejar el sistema educatiu? L’error no és de cap ministre. El problema és que la societat ha canviat molt ràpid. En aquests últims 10 anys, el món ha canviat amb la globalització i amb internet. Amb les possibilitats de la xarxa són necessaris els idiomes? 10 anys enrere, els programes de ciència, gramàtica i història estaven aquí. Veurem dins d’aquest programa que és molt pesat pels nens enfocar un tema lingüístic. Els programes necessiten temps i experimentació. Tenim temps però el segle XXI serà el segle dels idiomes i la gent ho necessita. Als anys 60 la immigració va anar del sud cap al nord. Els nostres fills i filles seran ciutadans europeus. Viatjaran d’aquí a Londres, d’allà cap a Alemanya, Europa de l’est, etc. Aleshores necessitarem 2 o 3

Com és la demanda per estudiar francès? Hi ha un interès molt important per part de la societat catalana. Nosaltres hem d’inventar nous models d’ensenyament del francès per transmetre l’idioma al màxim nombre possible de gent. El grup més majoritari de gent que vol aprendre francès amb un objectiu d’utilitat són les persones d’entre 25 i 45 anys. La gent més gran ja té coneixements de francès parlat i/o escrit. A l’Institut Francès tenim més de 3.000 alumnes amb un target que va dels 25 als 45 anys. A mi m’agradaria poder fer cursos de francès a nens a partir dels 4 anys. És un tema que ja estem plantejant perquè crec que en aquesta edat és pot aprendre molt i més ràpid. Hem desenvolupat un sistema de formació a distància a través d’internet, el qual és un projecte pedagògic on nosaltres hi volem afegir el valor humà Acabem de formalitzar un pro-

grama a través d’internet pels empresaris que volen aprendre i/o millorar els seus coneixements sobre el francès i que no tenen temps per assistir a les classes. Quin seria el sistema més idoni per aconseguir un bon aprenentatge? Crec que el més important és tenir ganes d’aprendre i ser constant en l’assistència a les classes. A l’Institut Francès tenim un mètode de formació molt sensible i personalitzat. En una classe nostra hi ha 12 alumnes. Es treballa a nivell individual i també de manera col·lectiva. També des de l’Institut proposem intercanvis amb alumnes francesos, classes d’un àmbit especíﬁc com seria un curs de cuina en francès, o un altre que és descobrir Barcelona en francès. També organitzem festes a cada canvi d’estació on fem activitats perquè els alumnes hi participin. És un francès útil, de joc amb molta fantasia i desig d’entendre què és França. També des de l’Institut Francès organitzem el que en diem vacances turístiques a França diversos cops a l’any. Hi ha molta gent que participa en aquests viatges.

Com valora la situació del francès en front l’anglès? El francès és necessari per la vida diària dels catalans que es dediquen al turisme. L’anglès és un codi lingüístic. Crec que la força es troba en la diversitat. El francès no és tan sols la poesia, la ﬁlosoﬁa o un souvenir de Picasso a París. És un idioma necessari pel desenvolupament econòmic de Catalunya avui. Com és el nivell de coneixement de francès de catalans i espanyols? És un tema generacional. Passa el mateix que amb l’alemany a França. Quin tipus d’empresa és aquella que sol·licita més coneixement d’idiomes per part dels seus treballadors i, concretament, el francès? Totes en general. Transport, turisme i el món econòmic en general. Tenim a Catalunya moltes empreses que treballen amb grups francesos. Cada empresa està connectada a França. També treballem amb la Generalitat de Catalunya amb un tema d’immigració, integració, desenvolupament cultural que es fa en francès. Som veïns des de fa molt temps, molt bons veïns. Aleshores quan veig a l’estació de França quan anuncia el tren cap a Perpinyà en anglès em resulta una mica estrany. Aquest és un detall molt simbòlic d’allò que no hem de fer. Quines estratègies posa en pràctica l’Institut francès a l’hora d’apropar-se al món de l’empresa? Treballem. Treballem cada dia. Organitzem debats sobre management (terme en anglès, per cert) amb empresaris francesos i catalans. El francès és un model de llenguatge econòmic. Per exemple, “AVE” és precisament un concepte provinent del francès.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

RELACIÓ ENTRE GUANYS EMPRESARIALS I SALARIS DELS TREBALLADORS

Pastís més gran, tros més petit Els treballadors catalans han guanyat només un 1,9% de poder adquisitiu els darrers deu anys. És la xifra de més que han pujat els salaris en comparació amb el que ho ha fet la inflació. Poc o molt? Sembla que no gaire, perquè al mateix temps, els beneficis de les empreses s’han disparat. Els experts subratllen que, per primer cop en un període d’expansió tan llarg, no s’ha aprofitat per millorar les condicions salarials. En la pràctica, el pastís amb què es pot comparar l’economia s’ha fet més gran (molt), però el tros corresponent a la remuneració dels empleats s’ha fet més petit. ARTUR ZANÓN

Segons dades referents al tercer trimestre de l’any passat, el salari mitjà dels catalans arribava als 1.792 euros mensuals. Es va produir un petit increment, que si es repetís durant quatre trimestres, els catalans veurien apujats els seus salaris d’un 1,5%. Aquesta bona dada, però, és puntual, perquè en la pràctica, els salaris gairebé s’han mantingut en els darrers deu anys. L’indicador laboral IeseAdecco referit a Catatalunya conclou que els salaris reals es van apujar d’un 1,9% en aquest període. Això no vol dir que ara els treballadors siguin més pobres

que abans, perquè la majoria d’assalariats té clàusules automàtiques als seus convenis que eleven el sou si la inﬂació és més alta del previst. Però sí implica que a final de mes no es beneﬁcien del llarg període d’expansió, que a Catalunya ja dura 13 anys. Descomptant el que s’ha encarit la vida (IPC), aquest 1,9% és el que han pujat la renta real i per tant, la capacitat de comprar més coses. Però potser la quantitat és escassa si es compara amb els creixements de l’economia entre el 2% i el 3% any rere any (2006 i 2007, més a prop del 4%), de manera que en una dècada el PIB s’ha eixamplat d’un 30%

tant a Catalunya com a l’Estat. I és aquí on rau la diferència. Com es distribueix aquest increment? Per a la remuneració dels treballadors ben poca co-

Fm!rvf!wfjfn!êt!opnêt!vob!nîojnb!qbsu!efm!rvf!ftuá!qbttbou/

Fu!ofdfttjufn!qfs!fsbejdbs!mb!upsuvsb/!Gft.uf(o!tpdj/

sa. Pressupostos com el de la Generalitat s’han duplicat en els darrers anys, ﬁns als 30.000 milions d’euros. És cert que per les majors transferències, però

també producte del dinamisme econòmic (impostos). I el mateix amb les empreses. Bancs, asseguradores, o constructores han elevat substancialment els beneficis. Només la major empresa espanyola (Telefònica) ha incrementat d’un 50% els beneficis entre gener i setembre en comparació amb 2006. Segons els autors de l’estudi d’Iese-Adecco, els 1.792 euros mensuals de mitjana estan un 8% per sobre de la mitjana espanyola i es preveu que els salaris reals continuïn pujant els propers mesos, en consonància amb el repunt de la productivitat dels darrers trimestres. Per definir aquesta situació, el

Informe / FORMACIĂ&#x201C; DIRECTIVA

GENER 2008 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

Bancs, asseguradores i constructores han elevat els seus ingressos La globalitzaciĂł exerceix pressiĂł sobre els salaris dels paĂŻsos desenvolupats catedrĂ tic de PolĂtica EconĂ˛mica de la Universitat de Barcelona Anton Costas parla del â&#x20AC;&#x153;misteri dels salarisâ&#x20AC;?. I ho justiďŹ ca de dues formes: per â&#x20AC;&#x153;lâ&#x20AC;&#x2122;efecte combinat de la globalitzaciĂł i el canvi tĂ¨cnic dels paĂŻsos desenvolupats com a pressiĂł sobre els salaris dels treballadorsâ&#x20AC;? i pel â&#x20AC;&#x153;model de creixement espanyol, basat en ocupaciĂł de salaris baixosâ&#x20AC;?. En lâ&#x20AC;&#x2122;estudi publicat dins EvoluciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;economia espanyola i catalana, editat per UGT-Catalunya, Costas constata que sâ&#x20AC;&#x2122;ha trencat lâ&#x20AC;&#x2122;equilibri anterior pel qual en el moments dâ&#x20AC;&#x2122;expansiĂł

econĂ˛mica, els salaris guanyaven pes. â&#x20AC;&#x153;La participaciĂł dels salaris en la renda nacional espanyola estĂ caient de manera contĂnua i intensa des de lâ&#x20AC;&#x2122;any 1992â&#x20AC;?. Si el 1992, la participaciĂł de les rendes del treball en la renda nacional suposava en el 69,5%, el 2005 la importĂ ncia estava per sota del 62%. El descens als Estats Units ĂŠs de dos punts i a la UniĂł Europea, de quatre, segons dades de la ComissiĂł Europea. La importĂ ncia de les rendes del treball en tots dos casos supera la dada espanyola, quan el creixement europeu i nordamericĂ han estat sensiblement inferiors. â&#x20AC;&#x153;Aquest fet ĂŠs nou i sorprenentâ&#x20AC;?, raona Costas. Nou perquĂ¨ en les fases anteriors amb expansiĂł econĂ˛mica, els salaris â&#x20AC;&#x153;van aconseguir incrementar la seva participaciĂł en el pastĂs econĂ˛mic, encara que es recolzen en una tendĂ¨ncia de llarg termini a la baixaâ&#x20AC;?. Aquesta millora adquisitiva es va produir durant la segona part dels 60, a ďŹ nals dels 70 i entre els anys 1988 i 1992. Des de llavors, descensos destacats, nomĂŠs alleugerits entre

1994 i 1998. â&#x20AC;&#x153;Per primera vegadaâ&#x20AC;?, subratlla el catedrĂ tic. La situaciĂł no ĂŠs nomĂŠs exclusiva del nostre context. A la UniĂł Europea i els Estats Units es repeteix el conďŹ&#x201A;icte, perĂ˛ amb dades menys alarmants. La situaciĂł tambĂŠ sorprĂ¨n perquĂ¨ el major dinamisme econĂ˛mic sâ&#x20AC;&#x2122;ha traduĂŻt en un increment de lâ&#x20AC;&#x2122;ocupaciĂł. â&#x20AC;&#x153;AtĂ¨s que aquesta major ocupaciĂł no ha aconseguit augmentar la participaciĂł dels salaris en la renda nacional, cal concloure que es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;ocupaciĂł amb salaris baixosâ&#x20AC;?, aďŹ rma Anton Costas. Les raons no nomĂŠs cal buscar-les en la feblesa de la prĂ˛pia economia. TambĂŠ cal mirar fora. El catedrĂ tic rebutja que la immigraciĂł sigui responsable dels baixos salaris. Lâ&#x20AC;&#x2122;arribada de nouvinguts ĂŠs mĂŠs intensa des del 2000, mentre que els problemes sâ&#x20AC;&#x2122;arrosseguen de molt abans. En canvi, el creixement econĂ˛mic sĂ sâ&#x20AC;&#x2122;ha basat en dos motors: la construcciĂł i els serveis de salaris baixos. La globalitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;economia exerceix una â&#x20AC;&#x153;pressiĂł implacableâ&#x20AC;? sobre els salaris dels paĂŻsos

desenvolupats. Cal produir mĂŠs barat per competir amb la Xina o lâ&#x20AC;&#x2122;Ă?ndia. A mĂŠs, el canvi tĂ¨cnic permet desplaĂ§ar mĂ dâ&#x20AC;&#x2122;obra qualiďŹ cada de paĂŻsos amb salaris alts a dâ&#x20AC;&#x2122;altres on es paga molt menys per fer el mateix. AllĂ tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;hi troba personal format. â&#x20AC;&#x153;El principal repte ĂŠs convertir les

millores de productivitat en millores de salaris realsâ&#x20AC;?, conclou Costas, que ĂŠs pessimista respecte el futur perquĂ¨ falten mecanismes de mercat que corregeixin de manera automĂ tica els â&#x20AC;&#x153;forts desequilibris entre lâ&#x20AC;&#x2122;evoluciĂł de les rendes i els guanys empresarialsâ&#x20AC;?.

DE LA TEORIA A LA PRĂ&#x20AC;CTICA Lâ&#x20AC;&#x2122;economia sol premiar a qui treballa mĂŠs i millor. Si sâ&#x20AC;&#x2122;incrementa la productivitat, els salaris augmenten en aquesta proporciĂł. AixĂ˛ sĂ, descomptada la inďŹ&#x201A;aciĂł. TambĂŠ se sol aďŹ rmar que la participaciĂł dels salaris sobre el PIB es recupera en les fases de creixement econĂ˛mic, alhora que cau en les de recessiĂł. AixĂ˛, en general. La realitat ĂŠs una altra cosa.

LA PARADOXA DEL MERCAT LABORAL CATALĂ&#x20AC; El dinamisme del mercat laboral no ĂŠs suďŹ cient per donar feina a tota la gent que vol buscar-ne. Segons lâ&#x20AC;&#x2122;EPA del tercer trimestre de 2007, a Catalunya es van crear 82.000 ocupacions durant lâ&#x20AC;&#x2122;Ăşltim any, de manera que hi ha 3.525.300 persones treballant. Paradoxalment, el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;aturats va crĂŠixer de 26.300 i ara hi ha 255.700 catalans que busquen feina. Amb un 6,76% dâ&#x20AC;&#x2122;atur, Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola (8,03%), perĂ˛ sâ&#x20AC;&#x2122;allunya de la plena ocupaciĂł (5%).

3 /"0*- %0+ "& ! "& ,".*- /"0*- 5 6-.", &" /.%0* ") %," %8) !" " /,-*- /( )*- 71%.*-4

%,%$%!*

5 "-.%8) !" ",-*) -

%,%$%!* / ! "& ! % (%&"& ( !"& , & &"% & "% & %&"! & "! ' '( 0! , &(# % "% $( #% & ! & %%" %& ! &' (! 0!

") *)* ", /) !" ' - ("&*," - /"' - !" "$* %*- !"' (/)!* 2 +,"+6, ." + , *)-"$/%, "' 71%.* +,*#"-%*) '

5 !(%)%-.,

%8) !" ",-*) '

%,%$%!* %" & "! & $( & ! ! %& ! % - 0! !0 ! & & (%"& &" & , % 0! "!'% '"& "% & !' % & "& ! # % , " '( - % &(& "!" !'"& ! % "! & "% &

5 "'

%*)"- *, '"- -., .7$% -

%,%$%!* %" & "! & $( & ! "!" % " #%" (! - % ! % " !"% ' )" "% %) ) % ' %("-

5 *(+")-

%8) )."$, '

%,%$%!* %" & "! & $( $( % ! "!" % "& " "& .& '( & " # !& 0! , ! "& , "& !'"& & ! & '/ ! % '% (' )

& & .& ! "% 0! " & &"% !'" # %&"! &' "& '( &#"& 0!

,"!%. %*)"- !" '%! !

"+ ,. (").* 1" /.%0" !/ .%*) "! ," ," ( % 0 % "! ! " ( *** (

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Què no és el networking Quantes vegades ha observat que durant el coffee-break d‘un congrés o trobada professional els assistens apuren el seu cafè sense parlar amb ningú? No obstant, aquesta pausa és una magnífica oportunitat per ampliar la xarxa de contactes personals i professionals. Així ho creu Rosaura Alastruey, creadora i directora de la iniciativa Proyectos TIC. Alastruey deﬁneix el networking com “l’art de construir i mantenir relacions entre persones a llarg termini en les quals el beneﬁci sempre ha de ser compartit”. Això vol dir que el networking ni és una borsa de treball més (tot i que el 80% de les posicions interessants s’aconsegueixin a través de contactes) ni és sinònim de venda directa. L’objectiu és gestionar estratègicament aquesta xarxa de contactes. I això implica basar-se en una estratègia i uns objectius. “Calen esforç, recursos i temps. Una xarxa estructurada de contactes triga entre 3 i 5 anys a començar a donar fruits”, assegura la networker.

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

Al 2004 Rosaura Alastruey va marxar a Silicon Valley a completar la seva formació. Allà va descobrir el que ella en diu “el bon networking”, i va decidir portar-lo a Espanya. L’aposta de Cibernàrium, el centre de difusió de noves tecnologies de Barcelona Activa a on la consultura imparteix cursos, està essent molt important en la difusió d’aquest coneixement. Potser és més fàcil acotar aquesta disciplina dient el què no és. En primer lloc, tot i que Internet és una eina valuosa per gestionar les xarxes de contactes, mai ha de substituir el contacte cara a cara. i no s’han de confondre els recursos electrònics amb el networking. Les relacions tipus kleenex tampoc lliguen bé amb aquesta eina: totes dues parts han de guanyar. En la gestió de les relacions, totes les persones importen, encara que diferents relacions impliquin diferents signiﬁcats. Per últim, pensar que els resultats del networking no tenen perquè ser exclusivament econòmics.

Com afecten els conflictes a les organitzacions Els conflictes interpersonals a l’entorn laboral poden representar per a l’empresa pèrdues econòmiques importants. A banda d’això, hi ha altres aspectes que també poden resultar afectats, i a més en diferents dimensions. Davant aquests situacions, és freqüent que es requereixi la intervenció dels líders, que hauran de concentrar les seves energies en contribuir a solucionar el conflicte. D’altra banda, les decisions poden perdre qualitat i empleats valuosos poden decidir abandonar l’empresa, amb la conseqüent pèrdua de capital intel·lectual. No es pot deixar de tenir present que un mal clima laboral comporta que la motivació de l’equip es redueixi, es presentin problemes d’estrès i augmenti l’absentisme laboral. El conflicte és un fet inseparable de la naturalesa de les relacions humanes. Durant l’aprenentatge vital, des de l’escola fins a les relacions familiars són camps d’experimentació a on afrontarem les contradiccions

El networking ben fet esdevé un art en el qual les dues parts han de sortir guanyant. / ARXIU

i aprendrem formes de defensarnos i negociar. Aquest aprenentatge donarà lloc al nostre estil d’afrontament, que està basat en una sèrie de creences. I les creences es poden canviar seguint les tècniques adequades. Cal dir que no hi ha estil millor o pitjor, sinó estils d’afrontament més o menys adaptats a les circumstàncies. Hi ha nombroses propostes de resolució de conflictes procedents del mentoring i el coaching, però com sovint passa a moltes altres àrees, no hi ha receptes màgiques, sinó ajudes, i és el sentit comú la eina que pot ser més útil. Cada cop més, la capacitat de minimitzar el conﬂicte o de convertir-lo en una oportunitat de canvi es un bé preuat per les companyies. La gestió de les situacions conﬂictives és un aspecte més del management que cal tenir present i abordar des del primer moment per evitar que la situació es desboqui.

Gestionar el conﬂicte és una necessitat per a l’empresa i els empleats. / ARXIU

HABILITATS DIRECTIVES

Dimensionar els objectius amb seny Com saber que s’han triat objectius assolibles per a la seva empresa? Són massa humils o potser massa ambiciosos? Els objectius anuals o mensuals s’han de regir per tres condicions: realisme, coherència i ser planiﬁcats i recolzats. Si qui els ha de dur ha terme i és responsable que s’acompleixin els veu acceptables, hi ha una gran part de la feina feta. Si les metes semblen irrealitzables, és molt probable que qui les ha de dur

a terme es rendeixi ja abans de començar. La coherència és altre dels punts que falla en el plantejament d’objectius. Un rumb erràtic crea confusió i desmotivació als empleats. El desitjable és que els objectius siguin coherents amb la missió de la companyia i construïts sobre èxits anteriors, un bon plantejament de cara a mantenir alts nivells de compromís dels treballadors. Per últim, cal planificar aquests objectius

en dos aspectes: tenir la comprensió de quins esforços representen aquests i dissenyar un pla d’execució. Sovint, treballar dur no es més eficaç que treballar amb més intel·ligència. Per això, una consideració estratègia d’objectius planiﬁcats, assolibles i amb el recolzament dels col·laboradors és la forma més segura de saber que s’han triat objectius adequats a les dimensions i característiques d’una organització. Els objectius han de ser planiﬁcats. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN PARÉS, DIRECTOR TERRITORIAL DE RECURSOS HUMANS DE BANC SANTANDER

“Hem de gestionar i provocar a la vegada, fent coses diferents” La seva primera feina? A La Seda de Barcelona, com a operari del departament de ﬁlatura. Tenia com a encarregat del torn el meu pare.

S’acaba estimant la gent amb la que treballes o per la que treballes? La meva àrea et fa ser preventiu, hi ha altres àrees on és més fàcil ser col·lega o amic. En recursos humans l’amistat mal entesa et pot passar factura. Però et diré una cosa, al marxar dels llocs on he treballat, quan he tornat a parlar amb companys que vaig deixar, et recorden més per l’ajuda rebuda en temes personals i emocionals, que professionals. Hi ha claus per retenir el talent? Sí, crec que sóc un exemple. Porto 17 anys al Santander i si a mi m’ha enganxat aquesta empresa és perquè cada dos o tres anys he tingut un canvi de responsabilitat, un repte diferent, un canvi d’estratègia, una forma diferent de treballar, de forma de fer. Una clau seria el dinamisme, els reptes continuats. Una altra eina molt potent és el reconeixement i la diferenciació, sentir-se

Natural del Prat de Llobregat, té 44 anys. Està casat amb la Núria. Té 2 ﬁlls: Adrià d’11 anys i Joan Marc de 7 anys. Viu a Badalona. Què va estudiar? Psicologia Industrial a la UB, i un màster en RRHH a INSEAD.

La primera experiència amb els RRHH? En una consultoria de RRHH fent selecció. Després, i ja fa 17 anys, al Santander. Primer com a tècnic de selecció, després com a gestor de recursos humans 5 anys a Catalunya, i després 6 anys com a director de recursos humans entre Saragossa i València. I, ﬁnalment, a la tornada a Barcelona com a responsable de recursos humans de l’àrea nordest. Què és el que més li agrada de la seva feina? La gestió. M’agrada treballar en funcions en què puguis tenir la iniciativa. Crec que en l’àrea de recursos humans, si vols, pots provocar moltes coses. Hem de gestionar i provocar a la vegada. Fer coses diferents, que aportin valor, que millorin l’ambient i despertin les motivacions i l’ambició de les persones amb potencial.

A COR OBERT

Què fa quan no treballa? Estar amb la meva família, córrer per la muntanya i gaudir dels partits de bàsquet dels meus ﬁlls. Què vol ser quan sigui gran? Tornar a ensenyar bàsquet a nens petits. Els meus ﬁlls també juguen a bàsquet al Sant Josep de Badalona.

Joan Parés al seu despatx, el mateix dia de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

valorat. Sempre dic que la diferenciació o el detall, costa molts pocs diners. Quina plantilla teniu? L’àrea nordest, que gestiona el meu equip, són quatre territorials de negoci. Estem parlant d’un total de 618 oficines i 3.130 persones. La dimensió del Grup Santander és d’aproximadament 11.000 oficines i 130.000 persones. Quantes dones amb responsabilitats? Estarem sobre un 30%. El nostre grup ha apostat clarament per la consolidació de les dones en la funció directiva. Tenim moltes directores d’oficina, però hauríem de tenir més dones directives. Si no en tenim més, és perquè cal seguir avançant en el tema de la conciliació. Què en pensa de la gestió de la diversitat? Crec que és fonamental, i més en una empresa de serveis com la nostra. Aquest any hem posat en marxa el projecte banca per a immigrants, seleccionant i incorporant unes 20 persones de diferents nacionalitats a la nostra xarxa

d’oﬁcines. Aquestes persones ens permeten conèixer les necessitats de potencials clients i facilitar la relació comercial amb clients de la seva mateixa nacionalitat. Com veu la responsabilitat social corporativa? Semblava que va començar sent una moda, però des del grup s’ha fet una forta inversió en RSC. Un exemple és en l’ àrea d’universitats, on el grup va invertir 77 milions d’euros el 2006. El compromís del Santander amb la universitat s’ha convertit en una senya d’identitat del grup. Quin consell donaria a algú que volgués començar en els recursos humans? Que tingui molta il·lusió per la funció i que no vulgui ser excessivament ambiciós al començament, que comenci per coses bàsiques i senzilles. I per últim, si pot escollir, que comenci per la funció de selecció. Aprendre a conèixer les persones i aconseguir la seva conﬁança, són dos pilars fonamentals de la professió. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Li agrada la formació? Doncs sí, m’interessa compartir el que he après, ser facilitador i ensenyar a fer. Una experiència recent i feliç? Fer la travessa Matagalls –Montserrat a peu, fantàstic. I dins el camp professional? Treballar sense avorrir-me mai. Què l’enfada habitualment? Quan fas tot el possible perquè surti una cosa important i nous inconvenients irrellevants ho impedeixen. Per motius professionals ha viscut a altres comunitats, com ho porta la família? Doncs molt bé. L’experiència de viure lluny de casa però junts, va contribuir a estar més units i ser més forts davant els problemes. Algun somni pendent? Veure en directe un partit decisiu pel títol de l’NBA amb els meus ﬁlls.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

CONSULTORIA

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

UNIVERSITATS

GEC FORMA EN ASSESSORIA FINANCERA A MÉS DE 240 EMPLEATS DE CAIXA GIRONA

Caixa Girona ha format a més de 240 empleats en assessoria financera a través de la consultora de value e-learning Gestió del Coneixement (GEC). El Programa d’Assessoria Financera s’emmarca dins del Pla de Formació de Caixa Girona com a resposta a les necessitats que plantegen els mercats financers actuals amb una forta demanda de professionals altament qualificats i especialitzats. Caixa Girona ha optat per una impartició mixta, que combina sessions presencials amb treball on line a la plataforma Druid@, entorn virtual d’aprenentatge de l’entitat.

JOAN HERRERA ADVERTEIX QUE REBAIXANT ELS IMPOSTOS NO ÉS POSSIBLE L’APLICACIÓ DE POLÍTIQUES SOCIALS

El diputat i portaveu d’IU-ICV al Congrés dels Diputats, Joan Herrera, creu que a Espanya encara li queda un llarg recorregut per arribar als nivells europeus de recursos i de cohesió social. Així ho va aﬁrmar al Fòrum Social Pere Tarrés que es va celebrar el passat divendres 30 de novembre. Pel portaveu ecosocialista, “el principal problema del nostre model de protecció social és que es deslliguen els reptes socials de la política ﬁscal o d’ingressos, com si la despesa pública no depengués de les possibilitats o de les restriccions a l’hora d’incrementar aquesta despesa social”. Joan Herrera va alertar que en els darrers anys s’ha viscut un període de creixement econòmic favorable que no ha servit per millorar l’atenció social als col·lectius més necessitats i ens estem allunyant de la convergència amb Europa.

Fainé i Giró durant la signatura del conveni./CEDIDA

UN ESTUDI EUROPEU REVELA LES NECESSITATS DE MILLORAR LA FORMACIÓ DE MESTRES I INFERMERES

El Centre d’ Estudis sobre el Canvi en la Cultura i l’Educació (CECACE), ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha presentat els resultats d’un estudi, dut a terme de forma conjunta amb altres investigadors europeus, que conclou que en l’àmbit educatiu, els principals problemes amb què es troben els mestres són els canvis profunds que ha experimentat la societat en els darrers anys (pares més exigents, immigració, diversitat cultural), i els professors han d’afrontar aquestes noves exigències socials sota condicions de precarietat en la major part dels països. Pel que fa a les infermeres, el model de contractació a nivell europeu és cada cop més habitual, en detriment de la plaça de funcionari, el que genera molta inestabilitat laboral en aquest col·lectiu. A més, a nivell hospitalari la millora de la qualitat i els serveis es defineix més en termes de guanyar eficàcia i reduir costos que en reforçar l’estabilitat o millorar l’atenció als aspectes socials i psicològics associats a l’exercici de la professió.

LA CAIXA I LA UPC COL•LABORARAN EN EL DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES DE SOSTENIBILITAT I ACCESSIBILITAT

Herrera va participar al Fòrum Social Pere Tarrés./ CEDIDA

La Caixa i la Universitat Politècnica de Catalunya han subscrit un ampli conveni de col·laboració que s’estén a tots els àmbits de l’activitat universitària, amb un especial èmfasi en el desenvolupament de projectes en matèria de sostenibilitat, accessibilitat i formació. Per al desenvolupament de l’acord, la Caixa aportarà un total de tres milions d’euros en els pròxims quatre anys. El conveni, signat pel president de la Caixa, Isidre Fainé, i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Giró, reforça l’estreta vinculació que existeix entre les dues institucions des de fa prop de dues dècades.

RECURSOS HUMANS SE CELEBRA LA PRIMERA EDICIÓ DE PERSONAL ESPAÑA A BARCELONA

AEDIPE CELEBRA LA FESTA DELS RECURSOS HUMANS 2007

La Fira de Barcelona ha acollit per primer cop Personal España, un esdeveniment adreçat als professionals dels recursos humans. Organitzat per l’empresa Spring Messe Management, ha reunit més de 600 visitants, que buscaven informació i assessorament sobre formació i personal, bàsicament, però també sobre altres aspectes com l’ús i la utilitat de les noves tecnologies per al desenvolupament de la seva professió.

Per quart any consecutiu Aedipe Catalunya va organitzar la Festa dels Recursos Humans. La Sala Oriol Martorell de l’Auditori, amb capacitat per a gairebé 600 persones, es va quedar petita. Els assistents, vinculats directament o indirectament amb els recursos humans, van poder gaudir de l’espectacle Imprebís etiqueta negra, no saps què vas a veure i els actors no saben què faran de la companyia l’Om Imprebis.

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

La lletra p ocupa el 12% dels diccionaris d’economia i gestió. És una lletra ambiciosa en la quantitat i moderada en la qualitat. No podem aquí fer un comentari de les gairebé 500 paraules començades per p que defineixen i comenten els diccionaris del ram. Tanmateix hi ha paraules interessants. Per exemple tenim la paraula packaging, és una paraula exòtica que anomena el conjunt d’activitats relacionades amb el disseny i producció de l’envàs o embolcall d’un producte; pagament també comença per p i és molt adequada per a les festes de Nadal i, amb les targetes de crèdit, durant tot un llarg període posterior; passiu, és a dir, l’origen de l’actiu, que ens explica d’on han sortit les misses; patent, és a dir, la protecció dels innovadors; patrimoni, quelcom mes difícil d’aconseguir que la renda; pèrdua, fet que dóna realisme a l’activitat econòmica i conseqüència de les regles del joc; permuta, paraula poc utilitzada ﬁns que es va professionalitzar el mercat immobiliari. I tantes d’altres tals com: pagaré, paper moneda, patronal, parc tecnològic, penyora, perit, petrodòlars, pignoració, plantilla,

plena ocupació , pressupost , préstec , producte , programa , proveïdor, població activa i població aturada, publicitat, etc. De tota manera si volguéssim trobar un eix vertebrador entre les paraules que comencen per p aquest cop ho tenim fàcil. Gairebé el 50% són compostes i venen precedides per noms com: paradoxa, pla, planiﬁcació, poder, població, pol, política, problema, principi o programa. D’aquí les paraules: paradoxa de l’estalvi, pla d’empresa, pla de màrqueting, pla general contable, planiﬁcació estratègica, poder de mercat, pol de desenvolupament, política econòmica, política regional i principi de subsidiarietat. La p és, per tant, organitzadora, mandona i solemne. Ens ofereix els principis, les paradoxes i els problemes però també la planificació, els programes, la política i el poder. De tota manera tot queda relativitzat quan entre les pàgines del diccionari relatives a la p trobem la paraula preu. Aquesta perla de l’economia, permeteu-me la broma, no té preu. Acabada la discussió retòrica sobre el valor, el preu ha acabat sent per mèrit propi el rei de l’economia.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A TOTON COMELLA, DISSENYADORA DE MODA

“M’agrada molt cuinar i tot allò que impliqui creativitat” TCN es sinònim de senzillesa i comoditat des que va iniciar els seus passos en el món de la moda. La dissenyadora d’Arenys de Mar, que aquest 2007 ha celebrat els 20 anys de l’empresa, ja fa temps que ha triomfat a les passarel·les i avui en dia aposta per les boutiques. Ja té botigues obertes a Madrid i a Barcelona i està preparant el salt a altres capitals estrangeres.

“Tenim molts clients arreu d’Europa, però sobretot a Itàlia”

drid, el 17 de setembre a la Passarel·la Cibeles. Tens alguna aﬁció que no es conegui? M’agrada molt la pintura però no li puc dedicar tot el temps que voldria; també m’agrada molt cuinar i tot allò que impliqui creativitat.

“A TCN unim les tres ‘c’: creativitat, comoditat i qualitat (la ‘c’ de ‘calidad’, en castellà)”

Fora d’Espanya, quin creus que és el país on TCN té més acceptació? Tenim molts clients arreu d’Europa, però especialment a Itàlia, on venem la nostra marca des de fa molts anys. També a Bèlgica hi tenim molt d’èxit. Fora d’Europa venem als Estats Units i al Japó.

GLÒRIA VALLÈS

On busques la inspiració per a les teves creacions? La inspiració no és una cosa casual i fortuïta, sempre és fruit de la feina i la recerca entre tots els elements que formen la peça, el teixit, les fornitures… També l’entorn és una font d’inspiració constant, el carrer, els amics, els viatges, la muntanya, la platja i… Últimament també són una font d’inspiració les meves ﬁlles. Quin és el teu objectiu professional per als propers anys? El futur passa per apostar per botigues TCN en diferents ciutats del món però sense oblidar il·lusions de projectes nous, com per exemple, noves línies de cura personal, roba de casa, roba per fer esport o les fragàncies. Tot allò

La dissenyadora es troba al capdavant de TCN des de la seva creació, ara fa tot just 20 anys.

inimaginable per aconseguir benestar. Quin públic t’interessa per als dissenys de TCN? El nostre públic no és homogeni, i sobretot des que he llançat al mercat les noves col·leccions per nen, MINI TCN, i per al proper any, TCN JUNIOR, una col·lecció dedicada a noies d’entre 12 i 19 anys. Què vols oferir als teus clients quan penses en una nova peça?

Jo sempre dic que a TCN unim les tres “c”: creativitat, comoditat i qualitat (la “c” de calidad , en castellà). Totes les nostres peces han de tenir les tres característiques, perquè si no, no complirien la nostra filosofia. Les desfilades, a Madrid o a Barcelona? Durant 20 anys les h e m fet aquí a Barcelona, però aquest any per primera vegada les hem traslladat, i amb molta il·lusió, a Ma-

Quina és la peça de vestir que més t’agrada dissenyar? M’agrada dissenyar tot allò que es portarà amb comoditat, tot allò que et farà sentir que vesteixes a gust. Com es forma un bon dissenyador? Es forma vivint el món que l’envolta, el disseny en una empresa… El disseny no és independent, sinó que depèn d’altres departaments i requereix d’ells per sobreviure. Per tant, es necessita saber confecció, patronatge, acabats, producció… S’ha de conèixer tot allò que envolta la creació d’una peça.

L’EXPANSIÓ CAP AL REGNE UNIT TCN ja ven les seves col·leccions a Itàlia, França, Bèlgica i Grècia a través de distribuïdors locals i botigues multimarques. I es preveu que de cara al 2008 estengui els seus productes al Regne Unit. La intenció és fer-se un forat en empreses emblemàtiques del país, com Harrod’s, Harvey Nichols o Selfridges, i així treure les col·leccions el pròxim estiu. L’empresa de roba interior i de bany, que aquest 2007 celebra els 20 anys, disposa d’una desena de botigues, repartides entre Barcelona, Girona, Madrid i Palma de Mallorca. Aquest any ha estrenat botigues al Passeig de Gràcia de la Ciutat Comtal i al bohemi barri de Chueca de Madrid. TCN ha utilitzat al llarg dels últims anys personalitats famoses, com la cantant Paulina Rubio o la model Eva Herzigova, per fer arribar els seus dissenys al gran públic. I els plans de futur passen per convertir la marca en un model de referència en el mercat internacional del bany i la llenceria de moda.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Tot el que es menja sense necessitat es roba a l’estómac dels pobres”. Mahatma Gandhi, polític i pensador indi

En Transició vol transmetre a l’espectador, d’una banda, la sensació de trànsit, de canvi progressiu, de moviment i, de l’altra, vol evitar la mirada retrospectiva fomentant que es visqui la visita en temps present. L’exposició s’organitza en nou àmbits temàtics que dibuixen l’evolució d’una societat que va desarticular tot allò que el règim franquista semblava deixar lligat.

Per exemple, a l’apartat La vaga es retraten totes les mobilitzacions estudiantils, polítiques, feministes i sindicals que reclamen drets i llibertats; a la secció La comissaria es poden veure fitxers policials i altres materials de l’arxiu de la llavors anomenada Brigada Político Social; a l’apartat L’escola s’exposa la implantació progressiva de nous mètodes pedagògics i la reivindicació d’una escola pública; a L’escena musical es mostra la simultaneïtat de diferents estèti-

ques i models musicals, com els recitals i la cançó protesta, o els concerts de música punk... En deﬁnitiva, tota una sèrie d’àmbits que il·lustren com el règim a poc a poc es va enderrocant. Paral·lelament a la mostra també se celebraran una sèrie d’activitats que aprofundiran en la reﬂexió de la memòria col·lectiva que ha generat aquell període i l’analogia amb altres processos de transició democràtica al món. Fins el 23 de febrer, al CCCB.

AGENDA CULTURAL > American Ballet Theater

> El dia del profeta

> Josep Guinovart. Cartells d’un temps

L’American Ballet Theater Studio Company, sota la direcció de Kirk Peterson, és una petita companyia clàssica de 12 ballarins joves d’un potencial enorme. El 20 de gener, al Centre Cultural Caixa Terrassa.

La Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya acull la versió que Rosa Novell ha fet d’El dia del profeta, de Joan Brossa, un dels grans artistes catalans del segle XX . Del 31 de gener al 9 de març.

El Museu d’Història de Catalunya acull una exposició de 50 cartells de l’artista. També s’ha editat un llibrecatàleg on es recullen les obres de Guinovart des dels anys 60 ﬁns a l’actualitat. Fins el 3 de març.

> Res no és com és, sinó com es recorda

> Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat

El fotògraf Josep Ros Ribas presenta més de 1.000 fotograﬁes realitzades amb una càmera digital d’ús quotidià amb la qual retrata la gent del carrer. Al Palau Robert de Barcelona, ﬁns el 27 de gener.

Inclou la tragèdia de Puixkin, en vers, traduïda al català per Helena Vidal, fragments de cartes de Mozart i fragments del llibret del mateix Rèquiem. Del 8 al 20 de gener, al Teatre Romea.

> El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180) Aquesta exposició del MNAC tracta una de les etapes més brillants i creatives del romànic català. A partir del febrer.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

Concert de Lluís Llach al Palau d’Esports de Barcelona (15 de gener de 1976). / Cedida

L’artista barceloní Josep Guinovart va treballar fins a l’últim moment. La seva darrera aparició pública va ser el 3 de desembre al Museu d’Història de Catalunya, on va inaugurar una exposició dels seus cartells de compromís social i polític. Tenia 80 anys i no va poder recuperar-se d’un atac recent al cor. Molt influït pel seu origen –la seva mare era d’Agramunt– i per les experiències de la seva infantesa al poble lleidatà durant la Guerra Civil, Guinovart va tenir un contacte permanent i fidel amb la terra. Aplicava grans de blat en germinació i rostolls a les pintures, fruit de les seves vivències rurals, mentre que el blau recorda el mar que veia des de la seva casa estudi a Castelldefels. L’any 1995 funda el grup Tahüll, amb Aleu, Modest Cuixart i Antoni Tàpies, entre altres, i durant els anys 80 arriben els reconeixements. Guanyador de nombrosos premis, el 1994 funda a Agramunt un museu que porta el seu nom, Espai Guinovart, on l’obra de l’artista s’exhibeix de forma permanent. Antonio Machón, el galerista madrileny de Guinovart des de fa 35 anys, recorda l’artista com un treballador incansable. I prova d’això és l’exposició que tenia pensat inaugurar el 10 de gener.

MAIG

Tothom coneix Suàrez, Tarradellas o Santiago Carrillo, alguns dels actors principals del procés polític, però no coneixem els individus i els col·lectius que van experimentar els canvis que es van produir a tots els nivells en la societat espanyola de les dècades dels 70 i 80. El resultat és una narració no unidireccional que vincula les històries personals amb les col·lectives i que integra elements tant de victòria com de fracàs.

Josep Guinovart (1927-2007), una vida entregada a l’art

ABRIL

M. SORT

Se n’ha parlat molt de la Transició. I de tots els protagonistes polítics que van fer possible que Espanya passés d’un Estat dictatorial a un de democràtic. En canvi, no són tan freqüents les exposicions dedicades als personatges anònims que van viure aquesta etapa històrica. Per això, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta En Transició, una aproximació a un episodi recent, complex i dens, que actua de llindar entre l’època franquista i la democràcia i que afecta i es gesta a través de les persones que el van viure.

Si hi ha alguna cosa en comú en totes les reaccions que ha provocat la mort de l’escriptor i periodista Paco Candel és la insistència en considerar-lo un referent a Catalunya i un acèrrim lluitador a favor de la cohesió social. Candel, autor d’una cinquantena de llibres i veu dels més necessitats i dels immigrants dels anys 40 i 50, ha mort als 82 anys a causa d’una llarga malaltia. L’escriptor va néixer al poble valencià de Casas Altas. Quan era petit va emigrar amb els seus pares a Barcelona, i la Segona República i la Guerra Civil van marcar el seu caràcter. Donde la ciudad cambia de nombre, Han matado un hombre, han roto un paisaje, Els altres catalans o La nueva pobreza són algunes de les obres que retraten indirectament les seves vivències. Diferents polítics i institucions han destacat la lluita de Candel per la integració dels immigrants andalusos i d’altres regions d’Espanya que van venir a Catalunya durant els anys 60 del segle passat. Aquest compromís de l’escriptor amb la immigració es va materialitzar l’any 2005 amb el naixement de la Fundació Paco Candel.

MARÇ

Negatius de les fotograﬁes per ﬁtxar detinguts (1972-1977). / Cedida

Paco Candel (1925-2007), la veu dels ‘altres catalans’

FEBRER

El CCCB presenta En Transició, una exposició que ens aproxima a un episodi de la nostra història recent. La mostra fa un recorregut per tots aquests anys d’impàs entre dictadura i democràcia des del punt de vista més humà dels seus protagonistes.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

La Transició vista des d’una òptica personal

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “La veritat mai malmet una causa justa”. Mahatma Gandhi, líder polític.

TELEVISIÓ

‘La teva’ crosta

LA CIENCIA HUMILDE Autor: Alfredo Pastor Editorial: Crítica Pàgines: 297 El professor del IESE Alfredo Pastor pretén amb aquest amè llibre, La ciencia humilde, mostrar-nos com l’economia està al servei del ciutadà i no al revés, per al que recorre a una perspectiva microeconòmica, la qual assimila la conducta econòmica a la racional. L’objectiu és ajudar al lector a construir un marc conceptual sòlid per formular-se les preguntes que li susciti el seu entorn i ajudar-lo a fugir de certs tòpics, per exemple, observar ﬁns a quin punt termes en aparença tècnics es dirigeixen, en realitat, no al nostre enteniment, sinó a les nostres emocions, per a despertar en nosaltres sentiments d’aprovació o rebuig, admetent com un raonament el que no és més que propaganda.

EL MANIFIESTO VIKINGO Autor: Steve Strid i Claes Andréasson Editorial: Alienta Pàgines: 142 Amb una població de tot just 20 milions entre Suècia, Dinamarca, Noruega i Islàndia, els víkings actuals representen només el 0,3% de la població mundial. No obstant això, produïxen ﬁns al 3% de les exportacions mundials. Els productes escandinaus són de primera qualitat, però són les seves marques les que han escombrat el món. El manifest víking mostra, utilitzant exemples escandinaus com a punts de partida filosòfics, un nou camí per a crear marques, empreses i moviments basats en la sinceritat, el treball en equip, el boca a boca, el valor i el sentit de l’humor. Descriu una forma de treballar basada en el sentit comú, la bona educació i el factor sorpresa.

LA ESTRATEGIA DEL OCÉANO AZUL Autor: W. Chan Kim i Renée Mauborgne Editorial: Granica Pàgines: 245 Des de fa molt temps, les empreses competeixen frontalment amb el propòsit d’arribar a un creixement rendible i constant. Lluiten per aconseguir un avantatge competitiu, batallen per una major participació en el mercat i s’esforcen per diferenciar-se. Els autors d’aquest llibre qüestionen aquesta estratègia i sobre la base d’un estudi de 150 moviments estratègics, que abarquen un periode de més de cent anys i trenta indústries, plategen que les empreses capdavanteres del demà no assoliran l’èxit batallant contra els seus competidors sinó creant “oceans blaus” d’espais de mercats segurs i llestos per creixer, en els quals la competència no importarà.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

2Espai Estapé, a

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Les declaracions del diputat del PSC, Joan Ferran, sobre la necessitat d’arrencar la “crosta nacionalista” de TV3 i Catalunya Ràdio han aixecat com era d’esperar una gran polseguera política que, de moment, com a efecte col·lateral ha afectat la negociació parlamentària sobre la composició del nou consell de la Corporació de Mitjans Audiovisuals, bloquejada arran de la proposta convergent de postular-hi el polèmic David Madí . Les declaracions de Ferran, al marge de ferir susceptibilitats per la feredat de la imatge, no deixen de ser la verbalització d’un sentiment llargament covat per part de l’aparell socialista del carrer Nicaragua que veu en la televisió i la ràdio públiques un dels últims reductes que escapen al seu pràcticament total control de la cosa pública a Catalunya. La sortida endavant de Ferran ha rebut així l’aval dels pesos pesants del PSC i fins i tot Miquel Iceta anava encara més lluny quan ironitzava que trobava que el seu company de partit encara havia estat força prudent, perquè “quan apareix la crosta vol dir que la ferida s’està curant”. S’estigui més o menys d’acord amb el que sosté el diputat socialista, cal almenys reconèixer-li la valentia per formular-ho tan obertament, desafiant una certa espiral del silenci. Defensen els socialistes que els mitjans públics, que titllen d’antigovernamentals, han de ser asèptics en les seves informacions, abstenint-se de qualsevol pretensió argumentativa. No era difícil entreveure que el dit acusador de Ferran, que prou que se’n va estar de dir noms, apuntava en la direcció dels basses i cunís, representats segons algunes veus afins a les tesis de Ferran d’una Catalunya oficial, però no real. El control dels mitjans públics ha estat una aspiració de tots els governs democràtics i molt ens temem que la recentment aprovada Llei de la Corporació de Mitjans Audiovisuals no passarà de ser una operació estètica dels grups parlamentaris que s’omplen la boca amb paraules com pluralisme o independència, però que a l’hora de la veritat, tal i com es posa de manifest amb cada campanya electoral amb el sistema de blocs informatius, acaben revelant una profunda desconfiança en la tasca dels professionals de la informació, els quals, no ho neguem, també som corresponsables que aquest clima de desconfiances i recels hagi impregnat també bona part de la societat. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

RESTAURANT MULET

Mulet: creativitat accessible Qui creu que la creativitat gastronòmica es paga cara, s’equivoca. Si no, que li diguin al Rodri Molet, el xef del restaurant Mulet, que ofereix una cuina mediterrània amb tocs d’imaginació a preus assequibles. IVÁN SÁNCHEZ

El restaurant Mulet pot portar sorpreses agradables a més d’un comensal. Quedes per sopar amb un grup d’amics. T’han dit que és un lloc on es menja molt bé i està bé de preu. Però quan entres i veus la decoració minimalista, basada en els contrastos de blancs i negres i una il·luminació tènue, pots arribar a pensar que l’àpat et sortirà més car del que t’havies pensat. Tot i això, quan obres la carta, et relaxes al veure que els preus són assequibles: el preu mig és de 27 euros aproximadament (el del menú del migdia ronda els 12 euros). Amb aquesta distensió, et deixes guiar per l’originalitat de l’enunciat d’alguns dels seus plats: per exemple, no és gens difícil que llegint “Farcellets d’espinacs amb formatge blau i melmelada de mango” o “Confit d’ànec amb salsa fosca, pols de cítrics i puré de mongetes a la menta”, se’ns faci la boca aigua. El punt culminant, pel que el Rodri i el seu equip es dediquen en cos i ànima, és quan la degustació d’aquestes creacions arriba a l’epicentre del plaer gastronòmic. Segons aquest xef, un dels trets característics del seu restaurant és que es dirigeix principalment a un públic jove. “Per això busco sempre tenir uns preus bastant ajustats”, explica. Aquest xef defineix la seva cuina com

El Mulet es basa en la cuina catalana tradicional, però amb un toc d’imaginació. /CEDIDA

“mediterrània creativa”. La seva orientació gastronòmica també ve marcada per la temporada. De fet, canvien de carta dos cops a l’any: una vegada a la tardor i una altra entre primavera i estiu. I van afegint plats a l’apartat de suggeriments segons els productes de temporada.

Segell personal Un dels punts forts del Rodri com a cuiner és que té molta cura amb els punts de les carns: “És el meu segell personal, aquí mimem molt el punt de la carn i crec que és un aspecte que s’hauria de potenciar molt més. Jo vaig a dinar a molts llocs i es descuida aquest tema amb massa facilitat. Al meu restaurant, hi estem molt a sobre d’això.

SELECCIÓ DE PLATS DE LA CARTA

SEGONS • FOIE A LA POELE AMB MELMELADA DE FIGUES I REDUCCIÓ DE MÒDENA • LLOBARRO AMB OLI DE CURRI VERMELL I GUACAMOLE

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

LA VENTA Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània. Plaça Doctor Andreu - Barcelona Tel. 93 212 64 55

EL DENTO Tranquil i acollidor racó gastronòmic, amb cuina de mercat elaborada. Carrer Loreto, 32 - Barcelona Tel. 93 321 67 56

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

MENÚ RECOMANAT

PRIMERS • AMANIDA DE POP AMB VINAGRETA DE CURRI VERD • CARPACCIO DE POP AMB GELATINA DE PEBRE VERMELL FUMAT • TATIN D’ÀNEC AMB PERES AL CARDAMOMO I REDUCCIÓ DE PORTO

La gent diu: aquest ﬁlet està poc fet i està calent, doncs és que ha de ser així”. El Rodri treballa colze a colze amb l’Oriol, el segon de cuina del Mulet. “Portem molt temps treballant junts. Diguem que jo sóc una mica com el professor i ell l’alumne aplicat, per entendre’ns”. A l’hora de crear un plat, tenen com a base la cuina catalana de sempre i a partir d’aquí busquen donar-li un toc imaginatiu. Això sense oblidar les premisses bàsiques del restaurant: “Investiguem per fer uns plats que puguin ser rendibles per nosaltres a l’hora de treballar-los i que siguin poc costosos per poder donar un bon preu. Aquesta és la gràcia de l’empresa”. Però, quins són els plats que

triomfen més entre els comensals del Mulet? “Els dos tàrtars que tinc, un és de bou al brandy i l’altre de tonyina a l’estil japonès. Aquest últim porta tonyina crua condimentada amb espècies. Les carns exòtiques també tenen molt d’èxit. Per exemple, el filet de cangur amb salsa de tres mostasses i curri, amb xips de moniato; el carpaccio de ren amb vinagreta de fruits vermells i cruixent salat, i ara he posat uns escalopines d’estruç amb salsa de vainilla i arròs especiat que està tenint bastant èxit. El més exòtic és el que té més sortida”, comenta. Un dels aspectes que criden més l’atenció respecte a la configuració de l’espai del restaurant és que hi ha una gran vidriera que permet als comensals veure com l’equip treballa a la cuina. “La cuina és el gran tabú del restaurant i nosaltres l’hem volgut trencar –comenta el xef–. A mi m’agrada que el meu personal estigui familiaritzat amb el client i que aquest conegui els cuiners i els cambrers. Així, el comensal habitual pot identiﬁcar els professionals que estan aquell dia davant dels fogons”. Pel xef d’aquest restaurant, la principal gratiﬁcació de la seva feina és veure que “un client se’n va d’aquí amb un somriure d’orella a orella. El que m’agrada més d’aquesta professió és fer que la gent estigui contenta”.

ELS ‘TOP 10’

• LASANYA DE DOS COLORS AMB BOLETS, TOMÀQUET SEC, CEBA CONFITADA I BEIXAMEL DE FORMATGE DE CABRA POSTRES • CARPACCIO DE FRUITES AMB CANYELLA I MEL • MOUSSE DE TIRAMISÚ I GELATINA D’AMARETTO • XARRUP DE REGALÈSSIA

RAIMONDA RESERVA Varietats: 45% Cabernet Sauvignon, 35% Merlot i 20% Tempranillo de les vinyes de Can Martí. Elaboració: 10 dies de fermentació en dipòsits d’acer inoxidable a temperatura controlada. Criança: 12 mesos en barriques de roure francès (Allier i Limousine) i americà, i un mínim de 24 mesos a l’ampolla. Temperatura de servei: de 15º a 16º

WWW.RESTAURANTEMULET.COM C/ VALÈNCIA 350

Capacitats: 1,5 l. i 75 cl.

08009 BARCELONA TEL: 934 591 723

Preu: 12€

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ESCAPADA URBANA A TRES ESCENARIS VALENCIANS

València, una barreja simultània de modernitat, història i mar València és una ciutat complexa, bigarrada, inaprensible. Un punt de la mediterrània que ha viscut d’esquenes al mar ﬁns fa poc temps. La modernitat ha afegit nous contrastos a la barreja deliciosa i provocativa que només una llarga història i una personalitat singular poden regalar a una ciutat. València dóna la benvinguda als esperits fonamentals i als soﬁsticats. BEGONYA MERINO

Diu l’escriptor valencià Joan F. Mira que València ha estat moltes coses: “Successivament o simultàniament gòtica, barroca o acadèmica, iconoclasta i devota, conservadora i lliberal, nobiliària i popular, reaccionària i rebel...”. I així és. Tal com correspon a la ciutat costanera d’un mar comerciant, disposada a rebre amb els braços oberts al millor postor. Amb aquests antecedents, l’estada a la ciutat té quelcom de descobriment, de capbussada psicològica en el seu ric univers, originat en temps que es remunten a abans de Crist.

València marinera

València vestida de blanc La sorprenent rehabilitació de la llera del riu Túria ha dotat la ciutat d’un pulmó verd batejat amb el nom de Jardí del Túria. A aquest jardí es troba el gran projecte impulsat per la Generalitat Valenciana, la Ciutat de les Arts i les Ciències. Santiago Calatrava va ser un dels encarregats de vestir la bona nena, la València d’impolut blanc diumenge. L’arquitecte valencià va dissenyar tres de les sis instal·lacions. L’Hemisfèric alberga una sala de projeccions IMAX i un planetari. El Museo de las Ciencias Príncipe Felipe és un edifici de forma característica, semblant a l’esquelet d’un enorme dinosaure. L’Umbracle és un passeig ajardinat des d’on es pot contemplar

de Contractació, una capella gòtica, una presó i el Pabelló del Consolat. La façana amb grans ﬁnestrals és una barreja gòtica i renacentista. Des de la Plaça del Mercat s’arriba al Museu Arqueològic, que mostra una col·lecció numismàtica interessant, al Centre Julio González, amb sales dedicades a l’escultor i d’altres a exposicions temporals, i per acaba es pot acostar al Centre del Carmen de l’IVAM.

Vista de l’Hemisfèric, obra de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava. / DIANA DURÁN

tot el complex. El més gran acuari de tot Europa, L’Oceanogràﬁc, va ser dissenyat per Félix Candela amb una forma que recorda una gran balena blanca varada al bell mig de la ciutat. I el Palacio de las Artes Reina Sofía acull a les seves quatre grans sales esdeveniments relacionats amb les arts escèniques i la música.

València històrica El casc històric és un entramat de carrers i places lluminosos i agradables que conviden a caminar-los. És aquí on es troben la majoria de punts d’obligada visita, quasi tots a la zona de la Catedral i la Llotja. Aquesta àrea, sempre

animada, està farcida de galeries d’art i locals moderns. La catedral, coneguda com la Seu, és una barreja d’estils arquitectònics. Destaca la Torre de Micalet, de més de 50 metres d’alçada. Un espectacle que cal no perdre’s se celebra els dijous al matí: davant la porta de la Seu es reuneix el Tribunal de les Aigües. Un representat de cada una de les vuit comunitats de regants i és l’encarregat de dirimir en públic els conﬂictes per l’aigua de reg. Molt a prop de la Seu es troba la plaça del Mercat, on està l’ediﬁci del Mercat, amb una cúpula central de 30 metres i d’estil modernista. Davant

hi ha el temple dels Santos Juanes, l’església gòtica del segle XIV. A la mateixa plaça es troba la Llotja, l’edifici més impressionant d’aquesta plaça, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. L’ediﬁci ocupa quasi dos mil metres quadrats i alberga el Pati dels Tarongers, el Saló

A València ja és arribat el temps d’obrir-se al mar i rebre amb espectacularitat events esportius com la 32a World Cup. “El vent bufa a favor de València”, diu la publicitat. L’oficina de Turisme racomana una ruta marinera que surt de les Reales Atarazanas. Segueix amb una parada a la Casa Museo Semana Santa Marinera, la celebració als poblats marítims (Grao, el Cabanyal i el Cañamelar). Tot el barri participa en la preparació de les processons, que són tota una competició de trajos i túniques bíbliques. La ruta marinera continua al Museo del Arroz, un antic molí, i acaba al Passeig Marítim, al costat de les platjes de l’Arena i la Malvarrosa, que es pot recorrer en bicicleta i a peu, i al Passeig Neptuno, amb nombrosos restaurants al costat de la platja a on menjar marisc o un bon arròs que és la millor forma d’acabar aquesta passejada.

FANTASIA CULINÀRIA AMB ARRÒS DE FONS Hi ha més de cent tipus d’arròs a la cuina valenciana. La paella és una excusa de partida que admet ingredients i variacions diversos. Diuen que el secret consisteix en un bon foc de llenya i en anar tirant l’arròs poc a poc. Arròs a banda, fet amb peix, l’arròs en cassola al forn, arròs amb fesols i naps i arròs amb costra són només algunes mostres. La ﬁdeuà, també es cuina a la paelleraperò amb l’avantatge de la docilitat dels ﬁdeus, que s’impregnen del gust dels ingredients més fàcilment que l’arròs.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL GENER 2008

REPTE 7 DESERTS: MÀRQUETING I ESPORTS ES DONEN LA MÀ SERGI FERNÁNDEZ TOLOSA, PERIODISTA I CICLO-AVENTURER

“No he volgut fer diners, sinó posicionar-me en un mercat interessant”

NATÀLIA PASTOR

Com et sorgeix la necessitat de fer els set deserts del món, sol i en bici? És el desig de fer alguna cosa i buscar el mitjans per a dur-la a terme, adaptant-la a les necessitats del mercat. Jo tenia ganes de fer viatges en bici, era la meva curiositat, però també sabia que hi havia uns forats al mercat, a qui els podia interessar un repte així. Si ho estructurava, aquell desig es podia convertir en un projecte mediàtic. Què pesa més, el repte esportiu o el personal? Fa deu anys, hi havia molta gent que feia coses extraordinàries però no es plantejaven la possibilitat de sortir als mitjans. Simplement, viatjaven en bicicleta. En el meu cas, no només és una fita esportiva, sinó que he anat més enllà buscant elements

Sergi Fernández Tolosa va decidir que volia recórrer els set grans deserts del món, en solitari i en bici. Més enllà de l’anècdota esportiva, el repte l’ha portat a explicar tot allò que veia i il·lustrar-ho al llibre ‘7 desiertos con un par de ruedas’.

“És tan important la capacitat de preveure com la d’improvisar” culturals, paisatgístics, personals, ecològics, etc. Això és interessant també per al patrocinador, perquè s’associa la seva imatge amb aquests valors i arriba a un públic més gran. En què ha consistit aquest valor afegit? Anar sol i enregistrar-me a mi mateix és un valor afegit al fet esportiu. Després, em van començar a exigir més ingredients: humans, psico-

Sergi Fernández, en una ‘auto-instantània’ mentre travessava el desert d’Atacama. / FOTO: WWW.CONUNPARDERUEDAS.COM

lògics, naturals, etc. Moltes empreses, a banda de la promotora, s’han adonat que els reportatges d’aquest tipus són molt més interessants perquè van més enllà de l’àmbit esportiu, que és senzillament pedalar. Es pot comparar el repte amb una empresa? D’una manera inconscient, tot i que no vaig establir cap projecte empresarial, té tots els ingredients d’estructura i organització d’una empresa. Com a professional, el que volia és rendibilitat a mig i llarg termini. Ja no per una qüestió econòmica, sinó per l’experiència, el caché que comporta treballar per tot el món com a fotoperiodista, i el bagatge cultural. No he volgut fer diners, sinó posicionar-me en un mercat que com a professional m’interessa. Què es mou per dins per acabar amb un desert i començar el següent? Són fases d’un mateix projecte. A cada desert hi havia un pas que m’animava a seguir. He millorat com a viatger, com a reporter i com a fotògraf. M’ho he exigit perquè estic venent un pro-

ducte i cada vegada he de fer millor la meva feina. Com veuen les gents dels deserts a un home sol i en bici que, ‘senzillament’, està creuant el seu desert? Al desert, l’hospitalitat és una regla. És una cosa natural. Imagino que perquè ells ho han après així. Crec que respon a la necessitat d’ajudar perquè t’ajudin. Com una qüestió de solidaritat. Tampoc els explicava què és el que feia; només cap a on anava. Hi ha cap desert més ‘desert’ que els altres? El que està clar és que al desert s’han de saber trobar les sopreses, com tot a la vida. Qui no t’ha dit que la seva vida no és monòtona? Al desert també passa el mateix. Aprens a valorar les coses petites que fan diferent un dia de l’altre. Però la vida és una successió de rutines. Quan portes set dies menjant sardines i pa de motlle, arriba un moment que no vols ni menjar! Motivació, objectius a curt i llarg termini,etc… cada vegada hi ha més esportistes al món del coaching esportiu?

Les xerrades que jo dono no són per a dinàmiques de treball, però el que faig és crear un guió especíﬁc per aquesta empresa, com per exemple en cas d’una fusió. La incertesa amb la qual he viscut al desert, el fet de no saber què passarà o què trobaràs, pot interessar les empreses. Què aporta un repte en solitari al món de l’empresa? El meu cas és molt útil a les empreses que busquen gent que treballi per passió. El dia que estàs al desert i vas destrossat i tot et dona igual, has de trobar energia i motivació suficient per a trobar la foto que obri el reportatge que vols fer. És tan important la capacitat de preveure com la d’improvisar. Pensant en un nou repte? Vull fer un nou documental i un nou llibre d’un viatge diferent per les valls i planes de l’Himalaia. Arriba un moment en què et planteges: és realment necessari arribar ﬁns aquest cim? O m’interessa més el que hi ha a baix? L’objectiu no és el cim. Sinó aprendre i compartir. Jo faig productes! No és només pedalar: també és agradar als espònsors.

Salut / ESTILS DE VIDA

GENER 2008 MÓN EMPRESARIAL

OFTALMOLOGIA

La cirurgia ocular amb làser es consolida després de vint anys Un estudi recent realitzat pel doctor Jorge Alió, catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, indica que la cirurgia ocular làser és una tècnica eﬁcaç i que la intervenció de l’ull no afecta la visió a llarg termini. L’oftalmologia és una de les especialitats més avançades del nostre país, però els experts adverteixen sobre els centres que ofereixen cirurgia a baix cost. BEGONYA MERINO

Si li parlem de cirurgia refractiva, possiblement no sabrà a què ens referim. Però si algú que ﬁns fa poc duia ulleres li explica que des d’ara pot deixar de portar aquesta molesta pròtesi, segurament sabrà de què parlem. És molt probable que conegui algú que s’hagi sotmès a aquest tipus d’intervenció. L’alt nivell d’èxit assolit per aquestes tècniques i el boca a boca fa que hagin augmentat els últims anys. El doctor Costa, que és director mèdic dels Instituts Oftalmològics de les clíniques Sagrada Família i Corachan, fa una distinció entre els pacients que se sotmeten a aquesta cirurgia: “Hi ha qui s’ha d’operar per necessitat i qui ho fa per comoditat, el límit depèn de cada persona. Per a alguns, poder veure el despertador pel matí sense haver de posar-se les ulleres té molt valor”. Hi ha tres tipus de tècniques que fan possible deixar d’utilitzar ulleres, entre les quals hi ha les realitzades amb làser, que són les més conegudes. Això no vol dir que tothom sigui candidat a aquestes operacions. “En el cas de les cirurgies amb làser, hi ha un 30% de pacients que són no candidats”, indica el doctor Costa. Quantes diòptries cal tenir per operar-se? A partir d’1-1,5 es pot començar a operar, i el màxim depèn de cada tècnica. Segons aquest oftalmòleg,

El doctor Costa amb personal del seu equip durant una intervenció. / CEDIDA

“en les tècniques que utilitzen el làser es pot arribar fins a 5 diòptries en hipermetropies, 5 en astigmatisme i 8 en miopia”. En el cas de les lents de contacte intraoculars, un altre procediment disponible, es pot arribar ﬁns a 15 diòptries. I també en el cas de la cirurgia endoocular facorrefractiva, una tercera tècnica que consisteix a treure el cristal·lí i substituir-lo per una lent multifocal, i que està indicada en pacients a partir dels 40 o 50 anys.

Alt nivell d’èxits En general, aquestes tècni-

ques assoleixen un elevat nivell d’èxit. Això sempre que, des d’un punt de vista mèdic, no es corrin riscos i no es realitzin aquestes intervencions a pacients en els quals no estan indicades. L’especialista ha de fer una valoració prèvia i està obligat a ser rigorós amb els criteris de selecció de pacients per a la intervenció. Segons el doctor Costa, “sobretot en els casos dels pacients que podrien continuar la seva vida utilitzant ulleres i sense operar-se, no pot ser que surtin del quiròfan pitjor del que estaven.

Només es pot arriscar quan els beneﬁcis són més que les complicacions”. Segons explica aquest especialista, si s’apliquen aquests criteris de selecció, s’introdueix un esbiaix a l’hora de valorar els nivells d’èxit des d’un punt de vista mèdic: “Si no es realitzen aquestes tècniques als pacients que ja es preveu que alguna cosa podria anar-hi malament, el nivell d’èxits augmenta”. Pel que fa a les molèsties que poden ocasionar aquestes intervencions, actualment es realitzen amb anestèsia en forma de gotes i a més s’administra al pacient una petita sedació, per evitar possibles incomoditats. Un cop realitzada la intervenció cal seguir les indicacions de l’especialista. En general, les incomoditats poden durar unes 24-36 hores en forma de molèsties com fotofòbia (sensibilitat a la llum) i picor.

Possibilitats de regressió En el cas de la cirurgia amb làser d’excimer (un tipus específic de làser) hi ha la possibilitat del que s’anomena una regressió, és a dir, que les diòptries que “s’han tret” tornin a aparèixer. Cal tenir present que l’ull és un òrgan dinàmic i inestable i que hi ha diversos factors que poden provocar aquesta inestabilitat, com seria per exemple el cas d’un embaràs.

La tecnologia làser está tan avançada que es pot dit que s’està tocant sostre És fonamental assegurar-se que es tria un centre mèdic amb suﬁcients garanties sanitàries Per això cal valorar els possibles inconvenients abans de sotmetre’s a l’operació i per suposat, fer-ho amb l’assessorament d’un especialista.

Supermercats oftalmològics Experts com la doctora Elena Barraquer, directora de l’institut català Barraquer, advertien recentment sobre els centres que ofereixen cirurgies a baix cost sense prou garanties sanitàries. El doctor Jesús Costa parla també dels centres monogràﬁcs, els que es dediquen a fer només cirurgies refractives i que podrien relaxar els criteris d’elegibilitat dels pacients per a les intervencions. “Per a nosaltres la cirurgia refractiva és una tècnica més que es realitza només si el pacient acompleix els requeriments necessaris”, indica. En el tema del làser, doncs, s’està tocant sostre. Queda pendent un aspecte per solucionar, que serà aplicar-lo a la cirurgia refractiva multifocal. Segons Costa, “una persona operada amb làser veurà bé de lluny, però si a partir d’una certa edat comença a tenir vista cansada, haurà de fer servir ulleres per veure de prop”.

UNA TELE SENSE TDT NO Ã&#x2030;S UNA TELE

# ) ! ! + !" & " ( " " ' " ' " # " ! # ) ( " $ ! '! " !% ( " ! " ! ! + ! ! ! # " ! "! # # ) " ! ! " ! ! # ! ! !