Món Empresarial 148 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Maig 2013 n. 148

2€

EL REPTE SOBIRANISTA

Reindustrialitzar Catalunya, la prioritat

LEs seccions EMPRESA

Entrevista a Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació

pàg. 22-23 >>

Els parcs d’atraccions, dinamitzadors del turisme

pàg. 8-9 >>

Els experts analitzen la solvència econòmica de la proposta sobiranista Quin model productiu seria el més adient per a una hipotètica Catalunya independent? Segons els especialistes que es van reunir recentment en un seminari organitzat per l’Institut Salla-

rès i Pla, la clau es troba en la reindustrialització del país. Reconegudes veus del món econòmic i empresarial van coincidir en què Catalunya té potencial per reactivar la seva economia basant-se en

el sector industrial, però que, per fer-ho, cal ser competitiu i apostar per la internacionalització. Les conseqüències econòmiques d’esdevenir un Estat propi o els riscos reals que comportaria un suposat boicot d’Espanya cap a Catalunya van ser qüestions que també es van posar sobre la taula.

A la vegada, els polítics continuen posicionant-se i donant les seves receptes per sortir de la crisi: mentre des de la Generalitat es veu la independència com a l’únic camí per sortir endavant, el Govern central s’aferra a la unitat d’Espanya per superar l’actual situació econòmica.

PÀGINES 3 I 4 >>

economia El catedràtic Joan Tugores recull les lliçons apreses per exercir de banc central pàg. 15 >>

Especial: E-business / E-commerce pàg. 24-28 >>

Informe: L’impacte d’Ercros a Flix

La vida després de l’ERO L’abast real de la contaminació dels terrenys de la planta no es coneix encara

Mapa: Evolució del frau amb targeta de crèdit a Europa Ercros, factoria pionera en el sector de la química bàsica a Espanya, ha estat durant tot el segle XX el gran motor econòmic de Flix, una petita població de la Ribera d’Ebre (Tarragona). La multinacional s’enfronta ara a un ERO que, després de moltes negociacions i mediàtiques protestes, afecta a 75 treballadors dels 207 que hi havia a la planta. Alguns dels acomi-

adats es dediquen ara a la descontaminació de l’Ebre, on l’empresa ha estat abocant gran quantitat de residus tòxics i radioactius des de la seva entrada en funcionament. Els flixancos tenen ara per davant el repte de garantir la seva supervivència, i necessiten trobar urgentment alternatives de futur. Pàgines 6 I 7 >>

pàg. 16-17 >>

Debat energètic: El futur, passa pel fracking? pàg. 20-21 >>

Entrevista a Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia pàg. 31 >>

Moritz: reinventar-se sense perdre els valors pàg. 14 >>

Opinió / Sumari

MóN empresarial

MAIG 2013

Editorial EDITORIAL

SOBRE ELS MISSATGES CONTRADICTORIS L’excés de missatges de Brussel·les, Madrid i Catalunya conformen una àgora a tres bandes a la que el ciutadà assisteix confós. Ens preguntem quina anàlisi d’aquesta saturació faria el ja traspassat cardenal Agostino Casaroli, ell que malgrat que als anys 80 hi havia menys directrius i totes s’emetien unidireccionalment des de Madrid, va confiar a Felipe González un secret: l’Església, des de la seva gènesi, ha estat conscient que no es poden emetre més de dos missatges al mateix temps; principi mil·lenari aquest que explica que els deu manaments, en el seu moment, es resumissin en dos. La distorsió comunicativa, doncs, afegida al fet

que els poders sovint ens confonen disfressant la realitat amb missatges dissenyats només en clau política, de cara a allò que ells i els seus auditoris desitgen escoltar. Molt probablement les necessitats de distorsió que requereix la política professionalitzada instal·lada arreu, explicarien que de forma transversal coincideixin en la pràctica comuna de la confusió i la falsedat, un leitmotiv de classe orientat a la seva reedició cada quatre anys. La frustració en clau europea està protagonitzada, entre d’altres països, pel que actualment marca l’agenda política: Alemanya. D’entre les moltes coses que s’han dit d’ell, destaquem el que el pas-

sat 15 de maig Josep Piqué, president del Cercle d’Economia, manifestava a la cadena Ser: “Alemanya mana, però no lidera”. La frase defineix el que realment prioritza la senyora Merkel: manar posant límits, vetos, control, amb el dit assenyalant al sud d’Europa i, en paral·lel, posant en valor les estirades d’orella de cara al públic alemany, sense perdre de vista que l’únic lideratge que li importa és el local. L’engany polític està servit amb el PP interpretant unes partitures de clara inspiració germànica, i no ens referim precisament a autors com Wagner o Bach. Les que li vénen marcades a Rajoy són signades pel ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäu-

ble; partitures que s’escriuen segons els interessos conjunturals d’Alemanya, i on les instàncies europees sembla que vagin de comparsa de la prima donna Merkel, quedant la Comissió Europea o el Banc Central Europeu relegats a exercir merament de megàfons. La contundència carpetovetònica de la cancellera fa que Rajoy es desplaci en sentit contrari al marcat pel seu programa electoral. Així es demostra en les mesures socials preses, com ara les de limitar l’atur, allargar l’edat de jubilació o abaratir l’acomiadament, o amb les de caire fiscal, com recórrer a obrir l’aixeta de la banyera amb increments d’impostos però sense incidir en el forat per on s’escapa

realment l’aigua, com és aquesta estructura d’estat redimensionada que tenim. Al costat d’aquest atzucac on ens trobem, es troba també l’ajuda als bancs a càrrec del contribuent, i fins i tot despropòsits del calibre de les retallades als funcionaris, col·lectiu que suposadament conforma el seu electorat, i com a final del trajecte en direcció contrària al seu programa, la guinda de l’amnistia fiscal a la carta. No és d’estranyar que l’excés, la distorsió, la frustració i l’engany ens confonguin: sort en tenim de la Cospedal per interpretar la realitat i aclarirnos-la.

La tira cÒmica

AUTOR: MIQUEL BUSTOS, GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZADA PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Raquel Ferreira, Ariadna Cortés, Andrea Cosialls, Mònica Daluz, Esther Escolán, Argelia García, Pilar Lloret, Ernesto Ortiz, Joan Taverna. Signatura: Joan Tugores. Responsable de disseny: Carles Hernández.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD membre de l’APPEC

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

MAIG 2013 MóN empresarial

EL REPTE SOBIRANISTA

La indústria, clau per a una economia independent Els empresaris i les entitats que els agrupen ja comencen a plantejar-se quin model productiu seria el millor en una hipotètica Catalunya independent. La conclusió del seminari sobre aquesta qüestió organitzat per l’Institut Sallarès i Pla, amb el suport de la Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell i la càtedra Josep Termes, és que cal apostar per la indústria i augmentar el nivell de competitivitat.

aRIADNA CORTÉS

Abans de la manifestació del passat 11 de setembre del 2012, en que un milió i mig de persones van sortir al carrer per demanar que Catalunya fos un nou estat d’Europa, era difícil trobar un empresari o un representant patronal que volgués opinar sobre la qüestió de la independència. Des de llavors, però, molts d’ells han començat a fer-ho públicament. I ara han fet un pas més: des de les organitzacions empresarials han començat a plantejar-se quines conseqüències per a l’economia catalana tindria un procés sobiranista i quin model productiu seria el més adient per a una futurible Catalunya independent. Els últims en plantejar-se aquestes qüestions han estat els joves empresaris i directius del sector industrial de l’Institut Sallarès i Pla, que, amb el suport de la Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell i la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats de la Universitat de Barcelona, van organitzar un seminari –que va tenir lloc el passat 29 d’abril– en el que reconeguts experts van reflexionar sobre aquests temes. D’entrada, la majoria de ponents van voler desmuntar alguns dels mites associats a

la independència, especialment l’hipotètic boicot al que Espanya sotmetria Catalunya si s’independitzés, una de les principals preocupacions dels empresaris. I és que, encara que ens els últims anys ha disminuït el percentatge, quasi la meitat de les exportacions catalanes es fan a la resta de l’Estat. “No crec que es produís un boicot”, va afirmar durant el seminari Jaume Ventura, investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i professor d’investigació de la Barcelona Graduate School of Economics (GSE). Però en cas que sí que es donés, i segons un estudi elaborat pel propi Ventura i per Pol Antràs, els dos membres del Col·lectiu Wilson, “només implicaria una baixada del PIB d’aproximadament l’1%, un percentatge que quedaria àmpliament compensat amb tot el que ens estalviaríem en impostos que ara paguem i que no tornen: de cada 100 euros que Catalunya paga d’impostos, només 57 tornen”.

L’Estat de la reindustrialització

Per a Ventura, l’Estat propi s’ha de veure “com una opor-

La indústria és una de les claus per treure Catalunya de la crisi. /SHUTTERSTOCK

tunitat”. Una oportunitat per, entre moltes altres coses, reformular el model productiu. I en això tots els ponents van coincidir: s’ha de tornar a l’economia productiva, una

aposta que implica reindustrialitzar el país. “Del capitalisme industrial s’ha passat al capitalisme financer”, va explicar Joan Majó, empresari, exalcalde de Mataró

i exministre d’Indústria i Energia (1985-1986). I com a conseqüència d’això, “una gran part del negoci que es desenvolupa ara no genera valor”, va afegir. Per a Majó, “no sortirem de la crisi si no recuperem la indústria”. I per què és fonamental, la indústria? Antoni Garrell, membre fundador del Cercle per al Coneixement i director general de la Fundació per al Disseny Tèxtil (Fundit), va apuntar tres motius: “perquè és l’únic sector clau per generar ocupació, l’únic capaç de convertir el coneixement científic i tecnològic en productes –i, per tant, repercutir-ho en el PIB– i l’únic capaç de generar beneficis des de l’obertura, és a dir l’exportació, en cas de no disposar de recursos naturals”. En els últims anys la indústria ha perdut pes en el PIB, en favor sobretot del sector serveis i del sector financer. Malgrat això, “seguim tenint una bona base industrial”, va assegurar Garrell. I per consolidar aquests fonaments només hi ha un camí: la internacionalització. Un país petit, com ho seria una Catalunya independent, ha de poder comptar amb el mercat exterior. I per poder exportar s’ha de ser competitiu. “La competitivi-

units en l’adversitat andrea cosialls

Mentre a Catalunya els empresaris es plantegen els reptes econòmics que tindria una Catalunya independent, per al Govern central la millor opció passa per sortir junts de la crisi amb la mirada posada a l’exterior. Així ho va manifestar el ministre espanyol d’Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García Margallo, que a mitjans d’abril va protagonitzar el dinar col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona sota el títol “La política exterior, suport de l’economia”. Margallo va assegurar que “la unitat és fonamental per superar l’actual situació econòmica i [que] aquesta s’ha de basar en

el diàleg, el consens i la negociació”. El ministre també es va referir a la necessitat d’avançar cap a un canvi de model en el conjunt de l’Estat, a més d’obrir-se a l’exterior, per tal de reflotar l’economia espanyola. En aquest sentit, va destacar el paper clau que tenen les cambres de comerç: “les pimes han de fer una reflexió a través de les cambres i nosaltres –el Govern- serem al darrere”. Per aquest motiu, Margallo va concloure la seva intervenció tot assegurant que el Govern central està potenciant la presència de les cambres a nivell europeu.

ECONOMIA

tat és el principal repte de l’economia catalana”, va dir Xavier Cuadras, professor del departament d’Economia i Empresa de la UPF, que té una visió més àmplia de l’habitual sobre aquest concepte: “un país competitiu és un país amb un alt nivell de productivitat, però també amb un alt nivell de cohesió social i d’oportunitats econòmiques i socials per

MóN empresarial MAIG 2013

a tots els seus ciutadans”. Segons Cuadras, Catalunya té a Europa mateix alguns models a seguir, com ara Suïssa, Finlàndia i Suècia, “tots ells països petits amb un alt nivell de competitivitat, també en termes de sostenibilitat social i ambiental”, remarca. El missatge llançat al seminari va ser, doncs, força optimista. L’economia d’un

eventual Estat català podria ser forta, però per aconseguir-ho s’ha de potenciar el sector industrial, és a dir, s’ha d’apostar per l’economia productiva, però també s’ha de perseguir la competitivitat per poder accedir al gran mercat que és el món. Un missatge que, de fet, val tant per a una Catalunya dins d’Espanya com per una Catalunya independent.

Joan Majó, durant el seminari. / A. CORTÉS

Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU al Parlament Europeu i professor del departament de Teoria Econòmica de la UB

“La independència és l’únic camí possible per sortir de la crisi” a. CORTÉS

Es poden fer prediccions amb un nivell raonable d’encert sobre l’economia d’una possible Catalunya independent? Bé, jo no sóc expert en aquest tema, però s’han fet estudis elaborats per catedràtics de renom, com els del Col·lectiu Wilson, que són fiables. Està fonamentada la por al boicot del mercat espanyol? Jo crec que no. Espanya no té capacitat per produir tot el que ara compra a Catalunya, i comprar-ho a un altre lloc li sortiria més car; per tant, encara que inicialment es pogués donar un boicot, acabaria tornant a comprar els productes aquí. Això ja va passar amb el que van fer a Argentina després del cas Repsol: Espanya els va deixar de comprar soja, però només durant tres mesos. I el boicot al cava català va durar un any. El teixit empresarial català està preparat per absorbir els canvis que comportaria la independència? Molts empresaris catalans exporten gran part de la seva producció, per tant es podria dir que ja s’han adaptat a aquesta possible situació. Les empreses catalanes han fet els deures en matèria d’internacionalització. Quin pes hauria de tenir la indústria en l’economia d’una Catalunya independent?

Jo sóc molt industrialista, per mi hauria de representar un 25-30% del PIB. De fet, a Europa es diu que com més manufactura ha tingut un país, millor ha aguantat la crisi. Els països del nord i del centre del continent han experimentat una recuperació espectacular gràcies a les exportacions industrials: des del 2010 i fins al 2012 el seu PIB ha crescut i la taxa d’atur ha baixat. Ara hi ha hagut una recaiguda, però aquests països han salvat el seu model. A Europa tenen una opinió diferent de les empreses catalanes que de les espanyoles? Sí, els europeus que estan ben informats saben que a Catalunya es fan les coses d’una manera seriosa. La marca Espanya l’han malmès els propis espanyols: Espanya porta anys saltant-se directrius europees de bones pràctiques. La independència és l’únic camí possible per sortir de la crisi? Sí. Espanya no ens permet canviar res del que està establert. Des de Catalunya no podem alterar l’status quo ni canviar els models d’organització ni de justícia social. Mentrestant, però, alguna cosa s’haurà de fer... No es pot fer res perquè Catalunya no té marge d’actuació: no recapta els impostos ni tampoc pot decidir com es distribueixen.

Ramon Tremosa. / A. CORTÉS

EMPRESA / Informe

MóN empresarial MAIG 2013

Flix, el futur incert d’un poble que roman unit L’ERO que ha afectat 75 treballadors dels 207 que l’empresa química Ercros tenia a la planta de Flix (Tarragona) ha sigut un cop dur per al municipi. Aquesta petita població de la Ribera d’Ebre depèn des de fa més de cent anys de la companyia, i ara comença a buscar alternatives davant la seva possible marxa el 2018. D’altra banda, els treballs de neteja dels residus tòxics i radioactius que Ercros ha abocat al riu Ebre i que han anat a parar al pantà de Flix avancen a bon ritme. No se sap, en canvi, què passarà amb la contaminació del sòl de la fàbrica en cas que aquesta tanqui. ariaDna cortés

Els origens d’Ercros a Flix es remunten al 1897. Va ser llavors quan es va constituir la societat de capital alemany Electroquímica de Flix, que després es convertiria en Erkimia i més tard s’acabaria incorporant al grup Ercros. La instal·lació d’aquesta factoria, pionera en el sector de la química bàsica a Espanya, va suposar per a Flix un abans i un després. Durant dècades el creixement de la població va anar lligat a la fàbrica, que va arribar a donar feina a 1.500 persones, proporcionant a Flix un nivell de vida superior al de les altres poblacions de la zona. Ercros va donar de menjar a generacions senceres de flixancos, i a canvi aquests van entregar-se a la fàbrica incondicionalment. Aquesta simbiosi, però, va trencar-se definitivament quan el passat mes de febrer Ercros va anunciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que havia d’afectar 198 empleats de l’empresa a Espanya, el 12 per cent de la plantilla. D’aquests, 156 serien treballadors de la planta de Flix, on en aquell moment hi treballaven 207 persones. Segons la companyia, l’objectiu del pla de reestructuració era millorar els costos fixes dels negocis associats al clor, una branca d’activitat que va perdre 22,39 milions d’euros el 2012. El poble sencer va unir-se en contra de la proposta de l’empresa i, després de més de 30 dies de lluita –amb vaga de fam de l’Ajuntament i marxa dels treballadors cap a Barcelona incloses–, va aconseguir rebaixar-la. Finalment, l’empresa acomiadarà 97 persones, 75 d’elles a Flix, el que significa 101 persones menys de les que Ercros havia proposat inicialment. “La clau ha estat l’oposició en bloc de tot el poble”, afirma l’alcalde de Flix, Marc Mur,

Panoràmica de la fàbrica d’Ercros a Flix presa al gener de 2011. / COL·LECCIÓ ARXIU MUNICIPAL FLIX

que afegeix que també ha sigut molt important el suport que els ha donat el Govern de la Generalitat. La unió de la que parla Mur s’exemplifica en la solidaritat que han demostrat 16 operaris d’Ercros d’entre 58 i 61 anys que no estaven afectats per l’ERO però que han decidit jubilar-se anticipadament per cedir el seu lloc de treball a persones més joves; així, tot i fer-ho en en pitjors condicions que esgotant la seva vida laboral, han evitat l’acomiadament de 16 companys. “Aquest gest ha permès minimitzar l’impacte de l’expedient”, explica Francesc Garcia, president del comitè d’empresa. El procés de reestructuració de la plantilla va començar el mes d’abril i s’allargarà fins al desembre d’aquest any.

Un rastre de contaminació

Però Ercros no només ha deixat una herència d’atur a Flix, sinó també un rastre de contaminació. Des dels seus inicis, la fàbrica tirava els residus al riu Ebre, uns vessaments que van començar a acumular-se quan el 1949 es va construir l’actual embassament de Flix. El 1996 el govern de la Generalitat, de CiU, ja era conscient del risc d’aquella acumulació de material perillós, però el cas no es va fer públic fins que el 2004 es va difondre un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any anterior que revelava l’existència d’entre 200.000 i 360.000 tones de fangs barrejats amb residus tòxics i

radioactius al pantà. Aquests càlculs només es referien a la part dels fangs submergits, de manera que quan anys després s’hi van sumar els fangs emergits, que contenien una quantitat addicional d’aquestes substàncies nocives, el nombre de tones contaminades es va elevar fins a 700.000. Però malgrat la gravetat de la situació, única a Europa i qualificada de “bomba ecològica” per diverses organitzacions ecologistes, durant anys no es va fer res per revertir-la. Aquestes aigües, doncs, van continuar abastint un milió de persones i regant 50.000 hectàrees de terrenys de cultiu, així com el Parc Natural del Delta de l’Ebre. El 2006 el Govern central va començar a preparar el projecte de descontaminació, però

Segons els experts, el risc de contaminació del riu és pràcticament nul. El que no està tan clar és el dels terrenys on s’ubica la planta química

Informe / EMPRESA

maig 2013 MóN empresarial

no va ser fins a principis de març d’aquest 2013 que es van iniciar els treballs a corre-cuita. La pressa ara respon a l’interès per aconseguir una subvenció europea: els treballs han d’acabar abans del desembre del 2015 si no es vol córrer el risc de perdre el 70% de finançament que aporta el Fons de Cohesió de la Unió Europea. En total els treballs costaran 165 milions d’euros, dels que Ercros només n’haurà de pagar 10, ja que és impossible determinar quina quantitat va abocar abans de 1988, quan no hi havia legislació mediambiental i per tant es podia fer, i quina han abocat després. El procés de descontaminació, en el que treballen alguns dels acomiadats d’Ercros, consisteix en el dragatge tant de l’aigua com dels sòlids, que es bombegen a una planta de tractament. “L’aigua la tractem en una depuradora i la tornem a deixar neta”, explica Marc Pujols, director de l’obra. “Els sòlids els deshidratem i en funció del tipus de contaminant que sigui apliquem un tractament o un altre”, afegeix. Quant al risc de contaminació de l’abastiment d’aigua de les poblacions que es troben riu avall durant el procés de descontaminació, del qual alguns alcaldes havien alertat, tant Pujols com Joan Grimalt, investigador del CSIC a càrrec dels estudis realitzats a Flix, coincideixen en què és quasi nul. “Tenim tres barreres de seguretat i cada dia fem anàlisis a l’aigua. En cas que passés alguna cosa hi ha un pla d’emergència que garanteix un subministrament d’aigua alternatiu”, detalla Pujols. Grimalt afegeix que “precisament ara els residus es troben en unes condicions de seguretat que no havien tingut mai”, però alerta de què “l’aigua ja està contaminada”. Així, segons explica, “els peixos que hi ha riu avall no es poden consumir degut al nivell de contaminants que porten. En canvi, el tipus de contaminació que presenta al riu té un impacte molt baix en els cultius”. Amb tot, Grimalt està convençut que “després dels treballs de descontaminació l’embassament quedarà completament net i el riu recuperat”. Pujols, de la seva banda, fins i tot assegura que “quedaran tal com estaven fa més de cent anys”. El que no està tan clar és l’abast d’una altra contaminació també provocada per Ercros: la dels terrenys on s’ubica la planta. El

El poble s’ha mobilitzat en bloc per evitar la pèrdua de llocs de treball. / AJUNTAMENT FLIX

cas es va descobrir quan l’empresa va vendre a la Generalitat uns terrenys per fer-hi un polígon industrial; aleshores, l’Administració va detectar-hi un elevat nivell de contaminació i va retornar-los. Actualment l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) té tres expedients oberts a Ercros per aquest motiu, però encara no se sap si es podrà obligar a l’empresa a netejar el sòl. De la seva part, la direcció d’Ercros assegura que està executant un pla de neteja i que “les obres avancen a bon ritme”. Des de l’ARC, però, ho desmenteixen: “el que estan fent són els treballs previs per saber en quin estat es troba el sòl”, un requeriment que els ha fet la mateixa ARC. “Un cop es coneguin aquestes dades, l’empresa ha de presentar una proposta dels treballs que faria per deixar-ho tot net”, expliquen des de l’agència.

Buscant alternatives

El futur de la contaminació del sòl de la fàbrica és incert, com també ho és el de la població sencera. Actualment Flix té uns 4.000 habitants, dels quals uns 700 són laboralment actius. “D’aquests, després de l’ERO n’hi haurà 120 treballant a Ercros i 80 en negocis relacio nats amb la fàbrica”, explica l’alcalde del municipi, Marc

Mur. “Si a això li sumes l’efecte que la planta té sobre el comerç de Flix, no ens equivocaríem si diguéssim que el 50% de llocs de treball del poble depenen d’Ercros”, afirma. Així, malgrat les successives reduccions de personal que ha fet la companyia, Flix encara en presenta “una gran dependència”, reconeix Mur. La relació entre el municipi i l’empresa, però, es podria trencar definitivament el 2018, any en que segons la normativa europea la planta de Flix ha de deixar de produir clor amb el procediment actual. Ercros hauria de canviar el sistema actual d’electròlisi amb mercuri per un de membranes, cosa que implicaria una gran inversió. Des de la companyia diuen que “encara hi ha marge per prendre una decisió”, però els treballadors ho tenen força clar: “la companyia no té la solvència adequada per fer una inversió així”, sentència Francesc Garcia, president del comitè d’empresa. De totes maneres, no perden l’esperança. Des del consistori, treballen “amb la hipòtesi que es quedin fins al límit legal, tot i que ens agradaria que ho fessin més temps”, explica Mur. “Hi ha una part de la producció que no està afectada per aquesta normativa, i esperem que portin a

la planta d’Ercros alguna altra activitat”, desitja. Amb tot, tant el govern municipal com els habitants de Flix són conscients que han de buscar alternatives. “Ja fa anys que treballem en la diversificació econòmica del municipi: ara tenim un centre d’empreses i estem desenvolupant una sèrie d’iniciatives en aquesta línia”, avança Mur. De fet, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, s’ha compromès a impulsar un pla de reindustrialització a Flix per tal de pal·liar els efectes de l’ERO. “Vam tenir una reunió amb la Generalitat després que s’acordés l’expedient i estem pendents de mantenir-ne una altra en les properes setmanes”, afirma l’alcalde, que explica que la idea és marcar-se un calendari perquè “la Generalitat prioritzi la implantació industrial al nord de la Ribera d’Ebre, i en especial a Flix”. L’Ajuntament de Flix, doncs, ja s’està movent per a reinventar el municipi, una tasca que es portarà terme des d’un govern d’unitat que es va constituir el passat 2 de maig i que està format per les tres formacions polítiques que hi ha en aquesta legislatura: CiU, ERC i PSC. “Aquest canvi respon a que durant els dies que va durar la negociació de l’ERO

ens vam adonar que la unitat va ser importantíssima”, argumenta Mur. “Flix està passant per dificultats, i creiem que és el moment de treballar plegats pel futur del municipi”. El poble intentarà doncs superar el sotrac que ha comportat l’ERO d’Ercros de la mateixa manera que ha viscut sempre: unit.

La resistència del poble ha aconseguit reduir de 156 a 75 el número de persones afectades per l’ERO d’Ercros a la planta tarragonina

ECONOMIA / Models empresarials

MóN empresarial MAIG 2013

Els parcs d’atraccions, un dels màxims dinamitzadors del turisme L’exponencialment explotat binomi sol i platja, que tant èxit va assolir com a reclam turístic durant la segona meitat del segle XX, va donar el relleu, a principis dels noranta a una nova fórmula d’oci, provinent de les principals capitals europees i nord-americanes, basada en crear parcs d’atraccions i temàtics a l’interior de les grans ciutats. ESTHER ESCOLÁn

Lluny d’haver vist la seva demanda minvar, el sector dels parcs d’atraccions i temàtics catalans i espanyols és un dels que no només han sobreviscut a l’actual crisi econòmica, sinó que fins i tot se n’han vist beneficiats. La Parks&Attractions Community també recolza aquest comportament i apunta que precisament aquesta crisi ha afavorit que els parcs d’atraccions esdevinguin un lloc idoni d’oci i descans per a totes aquelles famílies que, en comptes de viatjar a l’estranger com feien abans, aposten per quedar-se al nostre país i gaudir d’entorns que reuneixin una oferta d’oci adient per a totes les edats i tots els gustos. Els balanços emesos a títol individual pels parcs catalans així ho confirmen, i és que el Tibidabo va registrar durant el 2012 un total de 519.106 visitants, un 17 per cent més que al 2011, mentre que Port Aventura va rebre 3,5 milions de visitants.

Noves necessitats, noves respostes

Tot i que la major eclosió de parcs d’atraccions i temàtics va produir-se a partir del 1990, la indústria de parcs temàtics neix amb l’apertura de Disneyland, a Califòrnia, l’any 1955. A partir d’aquell moment, un notable nombre de parcs d’atraccions va florir arreu d’Europa, Estats Units i Japó. Si ens centrem en el nostre país, el tret de sortida el donaria Port Aventura (Salou, 1995), seguit d’Isla Mágica (Sevilla, 1997), Terra Mítica (Benidorm, 2000), Dinópolis (Terol, 2001) i el Parque Warner (Madrid, 2002).

PortAventura va rebre 3,5 milions de visitants durant l’any passat. / CEDIDA

En línies generals, i tot i que el turisme és un dels macrosectors que encara manté uns indicadors positius, aquests nous complexos nascuts per oferir una nova fórmula d’oci enfocada a un públic familiar complien una sèrie d’objectius, entre els quals destaca dinamitzar el sector. A més, el binomi sol i platja estava arribant a unes cotes de sobreexplotació i ineficàcia considerables, no essent suficient reclam per atreure el turisme nacional i internacional: calia anar més enllà en l’oferta del sector, abans que aquest es veiés ferit de mort com tants d’altres. Així, les motivacions de la demanda turística estaven evolucionant al mateix temps que les destinacions es multiplicaven i diversificaven a passes agegantades; pel que fa a l’oferta turística del nostre país, necessitava de noves infraestructures, d’una major implicació dels entorns territorials i mediambientals més propers, d’una millor adap-

tació a les noves necessitats vacacionals i de la generació de noves alternatives recreatives i comercials. En paraules del director de Port Aventura, Fernando Aldecoa, “l’objectiu fundacional del parc va ser desenvolupar un nou model de lleure familiar que fins ara no existia a Espanya. De fet, es pot dir que Port Aventura va canviar paradigmes i mentalitats perquè ningú pensava que un model com aquell pogués triomfar en el nostre país”. Aquest és el punt de partida de tots aquells parcs d’atraccions i temàtics nascuts entre els anys 1995 i 2003, tot i que, a casa nostra, el Tibidabo ja portava un segle recollint creixements temporada rere temporada i no va veure’s gaire afectat per l’eclosió fins ara relatada. Segons recorda la seva directora, Rosa Ortiz, van veure aquesta incipient competència com a “sana i positiva, ja que va afavorir que els parcs d’atraccions entressin a formar part de les alter-

natives d’oci més properes i habituals, deixant de ser una alternativa puntual reservada a les grans ciutats”.

Factors d’èxit

Entre els factors que determinaran l’èxit o fracàs dels parcs d’atraccions i temàtics en destaquen principalment quatre: la seva localització, les inversions que es realitzin en el seu disseny i infraestructures, el preu de les entrades i les tècniques de màrqueting que es portin a terme. Respecte a la localització del parc, val a dir que aspectes com les facilitats a l’hora d’accedir-hi, els mitjans de transport públics existents i l’entorn geogràfic són claus a l’hora d’afavorir l’arribada de més visitants; així mateix, una climatologia suau, com la mediterrània, possibilitarà també que el parc romangui obert més hores al dia i més dies a l’any. En relació a les inversions dutes a terme a Port Aventura, el seu director afirma que “el més rellevant és

PortAventura: “l’objectiu va ser desenvolupar un nou model de lleure familiar que fins al moment no existia a Espanya” Tibidabo: “Sense renunciar a la innovació, sempre hem volgut preservar el valor de les atraccions més emblemàtiques”

ECONOMIA / Models empresarials

MAIG 2013 MóN empresarial

l’aposta per tal de convertir el parc temàtic en un concepte més ampli de resort d’oci i vacances, cosa que va implicar la construcció de quatre hotels i d’un segon parc, el Costa Caribe Aquatic Park, entre d’altres.” Respecte al preu de les entrades i tenint en compte que aquest tipus de parcs ofereixen un preu únic amb totes les atraccions i espectacles inclosos, el que es denomina all-day-all-in-ticket, la majoria d’ells ofereixen un preu per als adults i un altre per als nens, a més de tarifes reduïdes en cas de grups o persones grans i promocions diverses. El Tibidabo, per exemple, ofereix paquets com el Tibiclub, on les famílies tenen una alternativa econòmica per a visitar el parc tants cops l’any com vulguin, al qual aquest 2013 s’ha sumat el Tibiclub Mini, adreçada a les famílies amb canalla de fins a cinc anys. Aquestes promocions no tindrien massa a fer sense una fèrria campanya de comunicació, que representa el quart factor clau: el negoci dels parcs temàtics i d’atraccions és extremadament sensible al màrqueting, que no només ha d’afavorir que els usuaris visitin el parc, sinó que hi tornin. Innovar i comunicar aquestes novetats, per tant, és imprescindible.

Implicació amb el territori

Tot just fa un parell de mesos, l’Hosbec (Associació Empresarial d’Hotels de Benidorm i la Costa Blanca) retreia a Terra Mítica no estar fent tot el possible per promoure turísticament la ciutat de Benidorm. A banda de posar de manifest la manca d’implicació amb la ciutat, el president de l’entitat, Antonio Mayor, anava més enllà i comparava la vinculació de Terra Mítica i la Costa Blanca amb la de Port Aventura i la Costa Daurada, afirmant sense cap tipus de dubte que la primera hi sortia perdent. I és que, del que tampoc hi ha cap dubte és de què els parcs d’atraccions catalans sempre s’han caracteritzat pel fort vincle que mantenen amb l’entorn on s’instal·len. Així, i segons afirma la directora del Tibidabo, la visió de la ciutat de la qual es gaudeix des de dalt del Tibidabo és incomparable, cosa que consti-

tueix un valor afegit del parc. Ortiz afirma que els parcs d’atraccions “normalment han d’inventar una història al voltant dels seus espais i atraccions per tal de generar una emoció. La nostra tematització és la vista privilegiada que tenim de Barcelona. A més, de vegades la ciutat puja al parc i d’altres és el parc el que baixa fins la ciutat i s’implica en totes les activitats i iniciatives que es celebren allà.” En aquest sentit, el Tibidabo treballa conjuntament amb Turisme de Barcelona i amb l’entorn social i cultural més proper de la ciutat: “col·laborem amb diverses fundacions, amb les que pretenem conscienciar als infants que vénen a divertir-se al parc i a les seves famílies de totes aquelles problemàtiques que existeixen arreu del món, moltes d’elles més a prop del que ells pensen. Cal aprofitar tota aquesta sinèrgia entre el parc, la ciutat i aquestes iniciatives solidàries”, subratlla Ortiz. De la seva banda, Port Aventura ha mantingut, des d’un bon començament, una estreta col·laboració amb tots els actors implicats a la Costa Daurada, especialment amb la Diputació de Tarragona i amb els patronats de turisme de Salou i Vila-seca/ La Pineda. “Junts realitzem una tasca de promoció internacional que ha contribuït a consolidar la destinació Costa Daurada com un referent internacional”, emfatitza Aldecoa.

Valor afegit dels parcs catalans

L’agència online Demediterring.com confirmava tot just fa una setmana que les destinacions catalanes tornaven a ocupar les primeres posicions del rànquing de preferències dels espanyols que de cara a aquest estiu aposten pel turisme nacional. Entre elles, destaquen especialment Barcelona i Salou-Port Aventura. En aquest sentit, el potencial de la marca Barcelona és inqüestionable, com també queda clar el poder d’atracció de l’oferta d’oci dels parcs d’atraccions que ofereixen ambdós, especialment en el segon cas. Quant al seu valor afegit, des del Tibidabo tenen clar que l’èxit passa per haver-se convertit en un referent d’oci familiar

El Tibidabo està molt integrat en el entorn de la ciutat de Barcelona. / CEDIDA

La indústria dels parcs temàtics neix amb l’apertura de Disneyland l’any 1955

de la ciutat de Barcelona, havent gaudit d’ell pares i fills des de la seva constitució. La directora del parc, Rosa Ortiz, apunta que “els pares no només acompanyen als seus fills, sinó que es converteixen en còmplices de la canalla”, tot afegint que “sense renunciar a la innovació, sempre hem volgut preservar el valor de les atraccions més emblemàtiques (l’avió, la nòria, els cavallets) i la seva estètica tradicional”. Així, el parc compta, a més de amb les atraccions, amb un museu d’autòmats que reuneix peces de finals del segle XIX d’un valor incalculable, un cinema en 4D, el laberint dels miralls i l’Hotel Kruger, entre altres instal·lacions. De la seva banda, Fernando Aldecoa, director general de PortAventura, apunta que el seu principal valor afegit és sens dubte el fet d’oferir en un únic espai activitats adaptades als gustos de tots els membres de la família: “lluny dels parcs d’atraccions tradicionals, que estan pensats sobretot per a nens i joves, un resort temàtic com PortAventura disposa d’atraccions, així com d’una decoració, ambientació i gastronomia orientades a fer les delícies de persones de totes les edats.”

L’avió és, sens dubte, una de les atraccions emblemàtiques del Tibidabo. / CEDIDA

La panoràmica de Barcelona és un dels valors afegits del parc. / CEDIDA

ECONOMIA / Turisme

MóN empresarial MAIG 2013

El 72% dels barcelonins creu que la ciutat ha d’atraure més visitants L’acceptació del turisme entre els barcelonins és majoritària, considerablement més que l’any passat, segons es pot extreure de l’última enquesta que l’Ajuntament de Barcelona ha fet entre els ciutadans. ERNESTO ORTIZ

L’estudi del consistori revela que un 96,3 per cent dels barcelonins creu que el turisme és beneficiós per a Barcelona, gairebé un punt i mig més que l’any passat, i que el 72% de la població -11 punts més que al 2011- opina que la ciutat ha de seguir atraient més visitants. El reconeixement de la importància del turisme ha assolit, en el context de la crisi econòmica, cotes de popularitat mai vistes. Amb una pujada de gairebé dos punts respecte al 2011 i de més de 12 punts respecte al 2010, el 60,1% dels residents opina que el turisme és el sector econòmic que més riquesa aporta a la capital catalana. Segons Sònia Recasens, tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament i vicepresidenta de Turisme de Barcelona, “aquestes dades demostren que l’aposta per un model de turisme que busca l’harmonia entre l’activitat turística i la vida dels barcelonins està donant els seus fruits”. A més, l’estudi del consistori confirma que els Estats Units es van situar l’any 2012 -reeditant el lideratge del 2011com el primer mercat emissor de turistes internacionals per a Barcelona, seguit del Regne Unit. El número de turistes procedents del país nord-americà, que l’any 2011

Barcelona és un dels focus d’atracció de turistes més importants de l’Estat. / CEDIDA

ja sobrepassava la xifra de 600.000, s’ha incrementat en un 4,7%, arribant l’any passat als 635.386. Per a Joan Gaspart, president de Turisme de Barcelona, “la bona marxa del mercat estadounidenc és una de les millors notícies turístiques de l’any per a Barcelona i per a les empreses de la ciutat, ja que és pre-

cisament el client d’aquest país el que té un comportament més interessant per als negocis i companyies que operen a la capital catalana”. Les dades de l’estudi revelen també el fort increment –de quasi el 32% respecte al 2011dels turistes procedents de Rússia, Polònia i la República Txeca.

Els EUA es confirmen com a primer mercat emissor de turistes per a Barcelona, en concret, prop de 635.400, un 4,7% més que el 2011, seguit del Regne Unit.

“Nos ajustamos a las necesidades laborales actuales”

Training Talento

Empresa

Desarrollo

Social

Responsabilidad

www.prismastyp.com

Asociación de jóvenes profesionales del trabajo y las organizaciones

RSC / EMPRESA

MAIG 2013 MóN empresarial

Tous: la implicació d’una família, més enllà de l’empresa Quan una empresa comparteix llaços i valors amb determinats actors del tercer sector poden sorgir projectes molt fructífers, sobretot pel que fa a l’àmbit de la comunitat i l’acció social. És el cas de Tous, coneguda firma manresana de joies i complements, que l’any 2009 va contribuir al naixement de la Fundació Rosa Oriol –prenent el nom de la cofundadora de Tous-, juntament amb la monja dominica sor Lucía Caram. Una història d’èxit que totes dues van explicar en una trobada organitzada a Pimec. Andrea Cosialls

Fa prop de cinc anys, els camins de Rosa Oriol, cofundadora de l’empresa de joieria Tous, i de sor Lucía Caram, monja dominica establerta a Manresa, es van creuar quan un amic comú les va presentar durant les Festes de la Llum de la capital del Bages. Mesos més tard, tal com explica sor Lucía, “en una nit d’insomni d’ una època en què ens mancaven els recursos, vaig recordar haver conegut Rosa Oriol. Li vaig escriure una carta per demanar-li ajuda. La mateixa setmana em va trucar la seva filla i vam començar a col·laborar.” Aquest va ser l’origen de la Fundació Rosa Oriol, un exemple de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) que, juntament amb el tema del lideratge femení a l’empresa Tous, va centrar la xerrada organitzada per la companyia de serveis de telecomunicacions Numintec a la seu de Pimec a Barcelona. Si bé és cert que la fundació representa un clar exponent del compromís de Tous amb el tercer sector, la RSC forma part de l’ADN de la firma manresana. Segons Rosa Oriol, això té molt a veure amb el caràcter familiar de l’empresa, que ha definit la manera com actualment Tous gestiona els seus recursos humans: “tractem els treballadors com si fossin de la família; de fet, l’empresa fun-

Sor Lucía Caram, entre Rosa Oriol i Rosa Tous, flanquejades per la resta de participants a la trobades. / CEDIDA

ciona com una gran família i aquest és un factor clau”. Aquesta “gran família” de joiers, marcada per un fort lideratge femení, ha dibuixat una història d’èxit empresarial que es projecta de Manresa al món. Entre els motius, el seu concepte de luxe assequible i la combinació de joia-moda –amb la introducció de les temporades i amb més de 30 col·leccions noves cada any-.

En aquest sentit, Rosa Tous va explicar que “la idea és sorprendre constantment el client”. Però si hi ha un element diferenciador en la marca Tous és el seu popular ós, ideat per Rosa Oriol el 1985, i que s’ha convertit en tota una icona dins del sector de la moda i la joieria a nivell internacional. Oriol ho atribueix al fet que “transmet sentiments, tendresa, ens recorda a la infància: tots vam

tenir un ós de peluix aleshores”.

De Manresa, al món

Durant la seva intervenció, Sor Lucía Caram va destacar que “els Tous són molt estimats a Manresa. Es valora molt que hagin portat el nom del poble al món sense marxar de Manresa ni perdre la senzillesa en el dia a dia”. Això la va empènyer a contactar amb Rosa Oriol, ja

que cada vegada acudien més famílies amb dificultats al seu monestir a la recerca d’ajuda. De seguida, la família Tous es va bolcar en el projecte i, durant molt temps, tant membres de la família com treballadors de l’empresa van col·laborar-hi de manera voluntària. Segons sor Lucía “mai vam trobar un no per resposta”. El projecte va anar creixent i, finalment, una de les filles de Tous, l’Alba, va oferir-los un local a Manresa per desenvolupar la seva tasca com a fundació. Així naixia la Fundació Rosa Oriol que, a la vegada que ajudava a cobrir les necessitats de centenars de famílies manresanes, complia una de les voluntats de Rosa Oriol: “feia temps que volíem crear una fundació, però no sabíem ben bé quin contingut donar-li. Quan vam conèixer sor Lucía Caram, ho vam tenir clar.” Actualment, la Fundació Rosa Oriol és una organització privada sense ànim de lucre que té per objectiu la prevenció, detecció i atenció a la població en situació d’exclusió social o de vulnerabilitat. En aquest sentit, per a sor Lucía, “ens trobem en un moment en què tant les empreses com les ONG hem d’aprendre molt mútuament i això és possible sempre que es comparteixin valors com la passió, el compromís i la co-responsabilitat”.

EMPRESA / Panorama

MóN empresarial MAIG 2013

EL MES POSITIU Bioemprenedors 2013

Emprendre en temps de crisi

Crear un negoci innovador en el camp de la biotecnologia o la biomedicina és una realitat cada vegada més freqüent. Davant d’això, i per tercer any consecutiu, l’Associació de Biotecnòlegs de Catalunya, la Fundació Escola Emprenedors i Catalonia Bio han impulsat una nova edició del curs “Bioemprendre en temps de crisi”, que té lloc fins al 28 de maig al Centre Esther Koplowitz de l’Auditori Esteve de Barcelona. Gràcies a aquest programa, els estudiants podran conèixer les possibilitats en aquest àmbit de la mà de 14 bioemprenedors espanyols que han tirat endavant companyies internacionals i innovadores. Entre els temes a tractar es troben els models de negoci, el finançament, els principals riscos de les petites empreses i les seves principals oportunitats.

Aeroports

Premis internacionals Skytrax

Els aeroports de BarcelonaEl Prat, Madrid-Barajas i Palma de Mallorca estan entre els deu millors del sud

d’Europa, segons l’enquesta anual realitzada per Skytrax a 12 milions de passatgers. En concret, la instal·lació de Barcelona ocupa la segona posició, la de Madrid, la tercera, i la de Palma de Mallorca, la novena. D’altra banda, aquesta mateixa agència ha atorgat els World Airport Awards i ha reconegut la T4 de l’aeroport de Madrid-Barajas com la tercera millor terminal aeroportuària del món. L’aeroport madrileny també ha estat reconegut com el quart millor del món- de tots aquells que gestionen entre 40 i 50 milions de passatgers l’any - pel que fa a les seves instal·lacions.

ACCID

Congrés de Comptabilitat i Direcció Els aeroports de BarcelonaEEls propers dies 6 i 7 de juny se celebrarà el V Congrés Català de Comptabilitat i Direcció que organitza l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) a la seu de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) a Barcelona. La conferència inaugural anirà a càrrec de Salvador Alemany, president d’Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Durant dos dies, diferents ponents, entre els quals hi ha el mateix Salvador Alemany o Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, presentaran diverses conferències i sessions de treball. En el marc del congrés s’atorgaran els premis ACCID i els ACCID-Òmnium, així com els ajuts a la recerca ACCID, tots ells amb l’objectiu de reconèixer les tasques realitzades a Catalunya en l’àmbit de la informació financera per part de professionals, acadèmics i entitats públiques o privades.

Scharlab

Inversió a Sentmenat L’empresa catalana Scharlab, fabricant de reactius,

dissolvents i material de laboratori, ha invertit cinc milions d’euros en la primera fase d’ampliació d’una nova planta química situada a Sentmenat (Barcelona).

Això ha suposat la construcció de deu tancs subterranis de 30 m³, així com de 2.000 m² de sales d’envasat i de nous magatzems de productes inflamables. L’objectiu és incrementar la capacitat de producció que, amb aquesta operació, es triplicarà, i permetrà ampliar el seu catàleg de productes. El director general d’Scharlab, Pere Gallego, apunta que “volem fer front a la demanda dels nostres usuaris tant a nivell nacional com internacional, ja que en l’actualitat exportem més del 70 per cent de la nostra producció”. A banda de la planta catalana, Scharlab en té dues més a Polònia i Tailàndia.

sector tèxtil ha aconseguit millorar el seu dèficit fins a un 39% i, a la vegada, ha ampliat les possibilitats de negoci de les empreses. Tot i això, el mercat continua estant protagonitzat per productes provinents de països com ara la Xina, Turquia o Bangladesh. Una de les empreses que millor ha sabut aprofitar aquesta oportunitat més enllà de les fronteres espanyoles ha estat Camisetas. info, companyia amb distribució a Barcelona i a Madrid especialitzada en el sector de la personalització tèxtil. Per a aquesta empresa, el mercat exterior suposarà un 25% del negoci a finals de l’any 2013 i té previst continuar la seva expansió cap a nous mercats a curt termini. Segons resumeix el fundador d’aquesta empresa, Ángel Fernández, “el consum nacional està caient i al mercat internacional som molt competitius. És cert que a altres països són més exigents pel que fa al sector tèxtil, però nosaltres sempre ens hem esforçat per destacar pel que fa a la qualitat del servei que donem, així com en l’acompliment de les dates d’entrega dels nostres productes.”

Sector tèxtil

iGenium´13

Durant l’any 2012, les exportacions tèxtils espanyoles es van incrementar en un 8,9%, segons un anàlisi del Consell Intertèxtil Espanyol. Aquest a u gm e n t d e l a d e ma n d a exterior ha ajudat a pal·liar les males xifres pel que fa al mercat intern i a les importacions, que van disminuir un 7,8% durant el mateix període. D’aquesta manera, el comerç espanyol dins del

El proper 21 de maig tindrà lloc una nova edició de l’iGenium´13, una trobada organitzada per l’Institut d’Enginyers de Catalunya on es presentaran els projectes més rellevants de l’any en el seu sector. Hi participen les associacions d’enginyers aeronàutics, agrònoms, de camins, forestals, tècnics, industrials, de mines, navals

Millora l’exportació

Qualitat i innovació en enginyeria

i de telecomunicacions. Entre els projectes destacats hi ha el “Pla de regadius de Catalunya 2008-2020” o “L’eix transversal: una infraestructura adequada”. La jornada, que tindrà lloc al Palau Robert de Barcelona, es dividirà en tres blocs que constaran de tres ponències cadascun.

InQBarna

Aplicacions de Barcelona al món

Una aplicació per a dispositius mòbils (app) que integra tots els mitjans de transport de la ciutat i permet trobar aparcament lliure a la zona blava: es tracta de Nice City Pass, l’app que InQBarna – start-up amb seu a Barcelona especialitzada en el desenvolupament d’aplicacions mòbils – ha creat per a l’Ajuntament de Niça en col· laboració amb les empreses d’enginyeria Urbiótica i Sude, entre d’altres socis. Nice City Pass gestiona tots els transports i places de pàrquing de la ciutat francesa a temps real: mitjançant sensors instal·lats al carrer es pot saber quantes places d’aparcament hi ha disponibles i a on es troben. Aquesta innovadora a p p es va presentar amb gran èxit a la darrera edició del Mobile World Congress de Barcelona i està previst que es traslladi a més ciutats europees aviat. L’start-up barcelonina també és creadora d’apps d’èxit com ara TunerTool o Deej, i va tancar el passat any 2012 amb un augment de la facturació d’un 120%.

Panorama / EMPRESA

MAGI 2013 MóN empresarial

el mes negatiu Desnonaments

Conseqüències per als afectats

Segons un recent estudi rea· litzat per l’escola de negocis Esade i la Fundació Innovació, Acció i Coneixement, en col· laboració amb Càritas, el pro· cés de desnonament empeny els afectats al col·lapse emoci· onal i l’acció de bancs, admi· nistracions i empreses resulta ineficaç. L’informe analitza etapa per etapa els sentiments i emocions que experimenten les persones que passen per aquest procés, entre els quals hi ha la vergonya, la culpa· bilitat i l’abatiment, així com l’estrès posttraumàtic. Segons el responsable de l’estudi, el professor del departament de direcció d’operacions i innova· ció d’Esade Joan Ramis-Pujol, “a les etapes finals, els afectats acostumen a patir una situació d’estrès posttraumàtic similar al que viuen les persones que han patit un accident de tràn· sit. En aquesta situació són in· capaces de prendre decisions i de trobar-hi sortides, fet que encara agreuja més la crisi.” Es tracta del primer estudi que analitza de forma qualitativa les emocions i sentiments dels afectats per un procés de des· nonament.

mentre que el descens acumu· lat des de l’inici de la crisi el 2007 supera el 54,2%. Aquesta és la principal conclusió que s’extreu del darrer informe sobre el mercat de la vivenda que elabora semestralment el grup Tecnocasa España en col· laboració amb la Universitat Pompeu Fabra. En la mateixa línia, un estudi del portal im· mobiliari Pisos.com conclou que hi ha vivendes que acu· mulen descensos de gairebé el 50% en els darrers sis mesos. Segons aquest portal, Catalu· nya és la tercera regió on més ha caigut el preu dels pisos en l’últim any (des de febrer de 2012 al mateix mes d’enguany ho ha fet un 12,2%). A més a més, les perspectives no indi· quen un canvi de tendència: se· gons apunta la companyia SLM Anàlisi Financer Independent, el preu de la vivenda arribarà a mínims històrics entre finals de 2014 i principis de 2015. D’altra banda, ja hi ha dates per a la dissetena edició del Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point que se celebrarà del 23 al 27 d’oc· tubre de 2013. Aquesta edició comptarà amb novetats com el China Meeting Point, un nou clúster que posarà en contac· te les empreses immobiliàries espanyoles amb inversors i agents xinesos, o el Congrés Internacional de Fons d’Inver· sió. També es posarà en marxa una aplicació mòbil per vendre i llogar pisos destinada a pro· fessionals.

Port de Barcelona

Manca de competitivitat

Habitatge

Preus en caiguda lliure

El preu de la vivenda de sego· na mà va baixar un 19,4% en el segon semestre del 2012,

L’empresa portuària de Hong Kong Hutchinson Port Hol· dings, la naviliera asiàtica Cos· co Iberia i el Port de Barcelo· na alerten de la necessitat de comptar amb una duana més competitiva a la infraestructura catalana. Així ho van manifes·

tar el passat mes d’abril en una trobada organitzada per Esade, on van coincidir en assenya· lar la importància d’aprofitar la localització privilegiada de Barcelona i de resoldre alguns aspectes de connectivitat i ges· tió per poder competir amb el nord d’Europa. Entre els aspec· tes que van destacar els respon· sables d’aquestes companyies destaquen els costos de trac· ció del port de Barcelona, que doblen els d’altres ports euro· peus, o la seva poca flexibilitat burocràtica i de gestió. Durant la sessió, el port i els operadors van coincidir a subratllar la im· portància de millorar les con· nexions terrestres i, concreta· ment, d’impulsar el corredor mediterrani, per tal que el port de Barcelona es converteixi re· alment en la porta d’entrada al sud d’Europa.

Corte Inglés

Incompliment del Pla d’Igualtat

L’Audiència Nacional ha con· demnat El Corte Inglés per in· compliment de les mesures de retribució contemplades al seu Pla d’Igualtat. Així ho recull la sentència que parteix de la de· manda promoguda per UGT i CCOO i que determina que l’empresa no ha realitzat els passos pertinents, entre ells, l’anàlisi de l’estructura salarial i dels criteris de percepció dels diferents conceptes salarials, per tal que la comissió de se· guiment pogués tirar endavant les mesures necessàries per corregir les diferències salari· als entre homes i dones. A ban· da de les diferències salarials, la demanda també denuncia el fet que els homes no estiguin obligats a dur uniforme, men· tre que les dones sí que han de complir amb aquesta norma de vestir. Amb l’ incompliment, a més, s’impedeix la implantació del pla, que, després de cinc anys, perd ara vigència.

Treball

70% autònoms menys al dia

El Règim Especial de Treballa· dors Autònoms (RETA) conti· nua oferint xifres negatives: el passat mes de febrer, Catalu· nya va tancar amb una pèrdua de 1.917 treballadors i treballa· dores per compte propi. Això vol dir que cada dia es van do· nar de baixa 70 autònoms cata· lans. Aquesta xifra representa el 17,2% del total de l’Estat on, per primera vegada després de 60 mesos de pèrdues continu· ades, s’ha baixat dels tres mi· lions d’afiliats. D’altra banda, l’afiliació al RETA dels menors de 30 anys a Catalunya també ha disminuït: durant el 2012 es van donar de baixa 1.674 perso· nes, el que representa un 6,23% menys de la xifra total d’autò· noms en aquesta franja d’edat. Entre les causes que han con· tribuït a la destrucció de treball autònom, la UGT de Catalunya apunta l’eliminació de progra· mes per a la creació i foment de l’autoocupació, la manca de finançament, l’elevada ràtio de morositat d’Administració i empreses i l’excés de buro· cràcia en la creació d’aquestes últimes. Davant d’aquesta si· tuació, la UGT reclama que es posi en marxa urgentment la llei d’emprenedoria anunciada tant pel Govern de l’Estat com pel de la Generalitat.

Tercer sector i sanitari

Menys personal i retribució Les associacions que repre· senten les empreses i entitats del tercer sector social i sani· tari de Catalunya exigeixen a la Generalitat que aprovi un acord de govern que derogui de forma immediata l’article 5.3 del vigent. Aquest, que es

va establir a finals del mes de febrer, fa extensible la reducció de les despeses de personal a les empreses con· certades o concessionàries de serveis socials, i com a conseqüència, provoca una rebaixa en els seus mòduls de pagament. Les entitats implicades, entre les quals hi ha la Unió Catalana d’Hos· pitals o La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, han enviat una carta als consellers MasColell i Munté, així com a la vicepresidenta Ortega, dema· nant-los que rectifiquin, per· què, consideren, es posa en perill la viabilitat de moltes entitats de serveis socials.

Climents Molins

Vaga de treballadors

El comitè d’empresa de Ciments Molins Industrial (Barcelona) ha convocat cinc dies de vaga durant maig i juny. El motiu és que l’empresa té bloquejada la negociació del conveni col· lectiu des de l’any 2011 i exigeix un augment de la jor· nada laboral, així com una doble escala salarial per als nous contractes. Els treballa· dors al·leguen que l’empresa es troba en plena capacitat productiva i obté beneficis: durant el primer trimestre de 2013 ha guanyat 4,7 milions d’euros -tot i que això suposa un 53% menys que durant el mateix període de l’any pas· sat-. L’últim conveni aprovat ja va comportar la conge· lació salarial per als anys 2011-2014.

EMPreSA / Màrqueting

MóN empresarial MAIG 2013

Moritz: reinventar-se sense perdre els valors Fa gairebé deu anys, Albert Castellón va prendre el compromís de reflotar una empresa com la Moritz, la cervesera que a finals del segle XIX i principis del XX havia estat un referent de la ciutat de Barcelona. Combinar tradició i modernitat, mantenint-se fidel a uns valors propis, han estat algunes de les claus que han retornat a la Moritz l’estatus de “la cervesa de Barcelona” i que l’han consolidada com a un producte de qualitat a Catalunya i al món. Andrea Cosialls

L’any 1856, Louis Moritz Trautmann, un jove alsacià vingut de Pfaffenhoffen, va fundar al barri del Raval de Barcelona una petita fàbrica de cervesa, la primera de tot Espanya. Durant més d’un segle, la Moritz va ser la cervesa de referència de la capital catalana, fins que va desaparèixer el 1978. Alguns anys després, el 2004, Albert Castellón va deixar la seva dilatada carrera com a cap de vendes i de productes de la multinacional Unilever i va acceptar el repte de rellançar al mercat aquesta marca de cervesa: “la Moritz estava a l’hipotàlem de molta gent i, al principi, vam capitalitzar aquesta herència: havíem de fer un pas endavant sense deixar de mirar enrere”. Així començava la trajectòria de Castellón al capdavant de la Moritz, un cas empresarial d’èxit que ell mateix ha explicat recentment en una trobada a la seu de la patronal de les pimes Pimec a Barcelona. A l’inici, i com a director general de Moritz, Albert Castellón tenia clar que, en un mercat tan competitiu com el de la cervesa, calia establir unes bases sòlides i una estratègia de posicionament molt definida: “és bàsic tenir una línia editorial pròpia i defensar uns valors que et facin autèntic; no posicionarse és no existir”. Amb aquest objectiu, Moritz es va presentar al mercat com la cervesa de Barcelona, una marca premium, catalana, que transmet tradició i modernitat des de l’autenticitat. A més, es van definir els àmbits on la marca volia resultar rellevant: cultura, gastronomia i catalanitat. Aquesta combinació de valors, estil de vida i identitat ha fet que avui dia el

“La cervesa Moritz estava a l’hipotàlem de molta gent i, al principi, vam capitalitzar aquesta herència” “És bàsic tenir una línia editorial pròpia i defensar uns valors que et facin autèntic; no posicionar-se és no existir”

Alberto Castellón, director general de Moritz, a la fàbrica. / CEDIDA

consumidor vegi alguna cosa més enllà d’una ampolla de cervesa; tal com afirma Castellón, “cuidar els valors de la marca és el més important i el que fa que es desperti una empatia en el consumidor”. Però més enllà dels valors com a clau de l’èxit, Castellón destaca que la base de tot bon producte és, sens dubte, la seva qualitat. En aquest sentit, assenyala que la Moritz elabora la seva cervesa amb aigua de brollador de Fontdor i amb flor de llúpol de Saaz, exclusivament.

Els valors urbans de la marca Barcelona són transversals a la majoria de grans ciutats del món. ” Per això, el mercat de referència de la Moritz és Barcelona i Catalunya. Més enllà d’aquí, el seu mercat és el món, perquè “l’estratègia

de distribució ha d’anar molt lligada als valors de la marca”. Durant la xerrada, Castellón també es va referir a l’actual situació econòmica. I és que, tot i l’advers context en què va néixer la nova Moritz, just a les portes de l’esclat de la

crisi, el director de la marca cervesera es mostra contundent: “sabem que la crisi està allà, però no li fem cas. Tenim massa feina com per aturarnos a reflexionar sobre com ens afecta.” A més, aconsella als emprenedors que, tot i les dificultats del context, es llencin a la piscina perquè “sempre sorgeixen oportunitats si hi ha idees brillants de negoci i equips apassionats per tirar-les endavant”.

Valors i territori

Un altre dels aspectes que ha marcat l’estratègia de Moritz ha estat el concepte d’intercity, lligant els valors que conté la marca pel que fa a un estil de vida urbà i cosmopolita, vinculat al territori. En paraules de Castellón, “per a nosaltres és tan important Madrid com Londres, Nova York, Berlin o Tokio.

Una part important de la fàbrica ha estat habilitada con a bar-restaurant. / CEDIDA

ECONOMIA / L’expert

maig 2013 MóN empresarial

Aprendre a fer de banc central En 2013 es compleixen cent anys de la creació de la Reserva Federal com a banc central dels Estats Units, un període d’aprenentatge de l’ofici amb lliçons interessants per al jove Banc Central Europeu (BCE).

joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub

financera i, encara que a la Gran Depressió de la dècada de 1930 no va estar a l’alçada al principi, alguns analistes destaquen com aquesta finali· tat ha tornat a ser prioritària arran de la Gran Recessió ini· ciada en 2007-2008.

Moments de cooperació

Després de diverses crisis financeres importants als Estats Units, especialment la iniciada al 1907, es va posar en marxa finalment una ins· titució com la Reserva Fede· ral – anomenada FED col· loquialment - mitjançant una llei aprovada en 1913, just ara fa un segle. Realment avui crida l’atenció que un país com Estats Units hagués fun· cionat monetàriament sense un clàssic banc central, des· prés dels problemes amb el First i el Second National Bank que no van aconseguir consolidar-se durant el segle XIX. Però la tossudesa dels problemes financers com· partits d’una economia cada vegada més integrada pels sistemes de transports i les comunicacions va fer neces· sària una institució que se’n fes càrrec... com a Europa a l’actualitat, dirien alguns. Va ser una tramitació com· plicada ja que es van creuar dues polèmiques: la referida al control polític del nou banc central, i la relativa al grau de centralització o descen· tralització de les decisions en un marc federal. Ja es veu que són temes que, un segle i escaig després, tenim també a Europa amb el jove BCE. Cada institució neix mar· cada per la seva història i això afecta a les seves prio· ritats inicials... però també les institucions –com les per· sones– han d’anar aprenent de les circumstàncies i tenir flexibilitat per afrontar reptes canviants. La Reserva Federal tenia en aquell moment com a mandat garantir l’estabilitat

Però la història també ens recorda com, en altres moments del darrer segle, la Reserva Federal va tenir clar que calia cooperar amb les autoritats fiscals per estimu· lar el creixement econòmic –especialment després de la segona guerra mundial–, i això va ser cabdal per acon· seguir reduir als Estats Units una càrrega de deute públic que havia arribat en 1945 a nivells semblants als actuals; una lliçó que Europa hauria de recordar, ara que el corsé de l’endeutament és especi· alment feixuc al Vell Conti· nent. Posats a aprendre de la història de com es fan grans els bancs centrals, també podríem recordar com l’ori· gen de l’admirat model del Banc d’Anglaterra va ser pre· cisament finançar al govern britànic en un moment espe· cial delicat de les arques públiques a finals del segle XVIII. Es podria dir que, en contra del que sembla una omnipotent ortodòxia a l’eu· rozona, l’ADN de la banca central té importants cromosomes de cooperació cons· tructiva amb el finançament del sector públic. Així mateix, la Reserva Fede· ral també va tenir la seva fase de compromís amb el con· trol de la inflació a les dèca· des prèvies a l’actual crisi. Fins i tot alguns economistes influents com Bernanke van defensar explícitament el paper de la FED al respecte... abans d’accedir a la seva pre· sidència i haver d’afrontar unes realitats molt més com· plexes. El BCE va néixer a l’època en que la disciplina anti-inflacionista era la moda i això, a més de la coneguda obsessió alemanya al res· pecte, derivada sobretot de la memòria històrica de la

La Reserva Federal dels Estats Units pot donar algunes leccions de flexibilitat a Europa. / SHUTTERSTOCK.

hiperinflació dels anys 19211923, es va consagrar al Trac· tat de Maastricht, oferint la coartada perfecta per a una interpretació restrictiva de les obligacions del BCE que, en molts sentits, ha hipotecat el seu marge de maniobra a la zona euro. Més que proba· blement una lliçó cabdal de la centenària FED per a Europa ha de ser la flexibilitat a l’hora d’adoptar uns enfocaments de multiplicitat d’objectius rao· nablement ponderats, en lloc de l’acomplexada submissió actual a ortodòxies interessa· des i esbiaixades. Especial atenció mereixen les lliçons de l’experiència dels Estats Units pel que fa al trist paper de la FED a l’inici de la Gran Depressió que, com es prou conegut, van portar a analistes com Milton Fried· man o Anna Schwartz a pre· guntar-se: “per què va ser tan inepta la política monetària?”. Sense entrar en tecnicismes, els problemes de fons resi· deixen en les dificultats de la

FED per: a) actuar com un veritable banc central dels Estats Units, més que com una resultant mal combinada dels interessos no sempre coincidents dels diferents territoris que integraven l’es· pai econòmic i financer nordamericà; i b) actuar com a una entitat pública amb res· ponsabilitats sistèmiques i no només com a una institu· ció amb un compte de resultats. Afortunadament per als Estats Units, entre 1933 i 1935 s’hi van produir uns canvis normatius que van perme· tre superar aquestes seve· res deficiències inicials, uns greus pecats originals. Quant de temps – i de patiments – haurem de passar encara els europeus per extreure lliçons similars de flexibilitat, luci· desa i pragmatisme?

En contra de l’omnipotent ortodòxia de l’eurozona, l’ADN de la banca central té importants cromosomes de cooperació constructiva amb el finançament del sector públic

El mapa del món

MóN empresarial MAIG 2013

Evolució del frau amb targeta

120

Milions d’€

100 80 60 40 20 0 2006

Al llarg dels darrers cinc anys, el sector bancari ha viscut moments de gran agitació. En aquest context, els casos de frau amb targeta de crèdit s’han diversificat, a la vegada que han sorgit noves amenaces. Mentre que l’increment de les targetes amb xip o codi PIN comporta els seus avantatges, presenta encara alguns punts dèbils que han donat lloc a noves formes de frau. Aquest mapa, resultat d’una investigació conjunta que ha realitzat la consultoria FICO (Fair, Isaac and Company) amb diferents prestamistes europeus, il·lustra l’evolució d’aquest tipus de pràctiques al panorama bancari europeu durant els darrers anys. En el cas d’Espanya s’observa que, entre 2006 i 2011, tot i el descens del nombre de targetes perdudes o robades, les targetes falses van augmentar un 33 per cent. Tot i això, la disminució de casos entre 2010 i 2011 deixa lloc per a l’optimisme.

2007

2008

2009

2010

2011

Targetes falses. Targetes perdudes/robades. Manca de targeta. Targeta extraviada a correus. Identificació fraudulenta.

Llocs on el frau amb targeta de crèdit es va red

Llocs on el frau amb targeta de crèdit va augme

MAIG 2013 MóN empresarial

El mapa del món

de crèdit a Europa

duir en el període 2010-2011.

entar en el període 2010-2011.

Font: Fico/ Euromonitor International .

empresa / Anàlisi

MóN empresarial MAIG 2013

VI TROBADA DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE CATALUNYA

Món Empresarial impulsa el debat sobre la Llei de Serveis Professionals En el marc de la Setmana del Treball i la Formació, Món Empresarial ha organitzat la VI Trobada de Col·legis Professionals de Catalunya, en aquesta ocasió centrada en l’avantprojecte de Llei de Serveis Professionals que ha fet públic el Ministeri d’Economia i Competitivitat a principis d’enguany. Les xerrades, que han comptat amb l’assistència del gruix dels responsables dels col·legis professionals catalans i amb representants de les institucions docents del país, així com el debat que les va seguir, han esdevingut un necessari catalitzador de les inquietuds del sector i dels dubtes que ha suscitat la publicació del nou text legal. RAQUEL FERREIRA

La taula de ponents que ha articulat la trobada ha estat presidida per Santiago Ba· llester, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat. Ja entrats en matèria, Claudi Alsina, se· cretari general del Consell In· teruniversitari de Catalunya, ha defensat en la seva ponèn· cia d’obertura que el “tot està per fer i tot és possible” martipolià que tant de moda s’ha posat en els darrers temps, no té quant a l’adequació en· tre el món universitari i el la· boral cap aplicació: en aquest àmbit, segons Alsina, s’han fet importants avenços a ni· vell, per exemple, de l’impuls dels doctorats industrials o de la formació continuada o lifelong learning, una ten· dència, aquesta última, basa· da en la col·laboració entre universitat i col·legis profes· sionals. La perspectiva docent ha quedat reforçada, així ma· teix, amb la presència de Jo· sep M. Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull, que ha centrat el seu discurs en la valoració de l’aplicació del Pla Bolonya en el nostre país, on el punt inicial de 4+1 cap al progressiu 3+2 ha esdevin· gut segurament el punt més polèmic. Garrell ha consta· tat també l’evolució de molts

Tugores adverteix de les nefastes conseqüències de desregula ritzacions improvisades

títols propis, com és el cas dels MBA (Master in Busi· ness Administration) cap a estudis oficials; la progressió cap a l’harmonització dels postgraus entre els centres; el marc normatiu sobre el claustre –s’intenta compagi· nar el docent de recerca amb la figura del professor asso· ciat, provinent del món pro· fessional–; la incidència de la formació en els nivells d’atur i, de nou, la importància de la formació continuada, sobre· tot en relació a les noves tec· nologies. La segona ponència central de les jornades Món Empresarial ha anat a càrrec de Ferran Amago, degà del Col· legi d’Enginyers Tècnics i Pè· rits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), que ha desenvolupat la vessant més professional de la jorna·

La jornada professional d’enguany ha estat un èxit d’assistència./ MARÇAL GABRIEL

da, apuntant directament a la capsa dels trons de l’avant· projecte de Llei dels Serveis Professionals, un marc le· gal que suposa la trasposició d’una recomanació europea que Amago denuncia que en cap cas s’està debatent amb els responsables dels col· legis professionals. “Manca diàleg”, es va queixar, alhora que reclamava una campanya des de l’Administració per tal d’afavorir la col·legiació, ai· xí com l’accés per part dels

col·legis a les borses de tre· ball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per tal de col·laborar en la gestió de les ofertes de feina de mane· ra conjunta. De la seva banda, Joan Tugo· res, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelo· na, ha exercit de moderador del debat, però no únicament, perquè també ha il·lustrat l’auditori amb una contun· dent defensa dels serveis professionals, tot advertint

de les nefastes conseqüènci· es de les desregularitzacions improvitzades –com ha suc· ceït, sense anar més lluny, en l’àmbit financer–. L’al·le gat del catedràtic ha estat així el punt de partida d’un interessant intercanvi d’opi· nions entre els responsables dels col·legis, que han aprofi· tat l’oportunitat per posar de manifest els problemes dels seus col·lectius i els reptes que obre la nova legislació de serveis professionals.

Anàlisi / EMPRESA

MAIG 2013 MóN empresarial

GESTIÓ ECONÒMICA INTEL·LIGENT

La base, el tancament comptable mensual Engeguem amb aquesta secció una sèrie d’ articles amb les set claus d’una gestió econòmica intel·ligent del negoci, aprofundint en cadascuna de les eines que ens permetran saber què passa, a on i com anem, com anem, què tenim, com prendre decisions en base a dades objectives i fiables i com dirigir de manera intel·ligent i segura per tal d’aconseguir minimitzar els riscos i evitar tensions internes. Al cap i a la fi, consells pràctics que ens ajudin a gestionar una empresa de la manera més eficient possible. ARGÈLIA GARCiA Sòcia fundadora i directora d’expansió d’External Financial Management

La gestió econòmica intel· ligent és aquella que ens aporta més informació amb menys esforç: ens proporciona dades fiables i objectives sobre la gestió de l’empresa que ens permeten prendre decisions encerta· des. L’objectiu és mantenir l’equilibri entre els ingressos i les despeses i això reque· reix sempre, i encara més en temps difícils, una constant vigilància de l’evolució de l’activitat. Hem de començar per saber com va l’empresa i la millor manera de saber-ho és fent un tancament mensual i esta· blint els criteris per a una comptabilitat puntual, fiable i útil, que és la base d’una bona gestió. Però el tancament mensual, principal eina de reporting en les grans empreses, costa d’implantar en les petites.

Com més petita és l’orga· nització, més important és controlar com funciona i assegurar-se que no cau en situacions que posin la seva supervivència en perill, com poden ser pèrdues sobtades, preus erronis de facturació, impagats en clients de tota la vida o deteriorament de materials, entre d’altres. Totes les empreses saben que tenen l’obligació de fer la comptabilitat per presentar els impostos, però si només fem servir els números per complir amb els altres, esta· rem perdent una informació importantíssima per tal de gestionar el nostre negoci de la manera més eficaç. Si som puntuals amb la nostra comp· tabilitat, podrem construir fàcilment la previsió de tre· soreria, comparar-la amb els objectius que ens hem marcat en el pressupost i fer l’anàlisi de costos reals versus els estimats; però, a més a més, aquesta comptabilitat ens permetrà confeccion ar la documentació necessària per negociar amb els bancs, però també per passar informes a la direcció, fer estudis de via· bilitat per projectes i establir un sistema de retribució vari· able. Totes aquestes tasques en

El tancament mensual garanteix un coneixement real i acurat de l’estat de l’empresa. / SHUTTERSTOCK

moltes empreses es fan al marge de la comptabilitat, dedicant-hi temps i recur· sos que no serien necessa· ris si portéssim al dia el sis· tema comptable. Per això és importat comptar amb un pla de tancament deta· llat per responsable i data (checklist de tancament) i establir uns procediments de treball ordenats i clars, que preferiblement descansaran en un programa informàtic ben implantat i conegut pels membres de l’equip.

Una comptabilitat acurada és la primera de les set claus imprescindibles per assegu· rar-nos el control de la gestió de la nostra empresa. Les altres consisteixen en gesti· onar endavant (pressupost i anàlisi de desviacions), saber amb què comptem (gestió de tresoreria), conèixer la rendi· bilitat dels nostres productes i serveis, controlar el nostre finançament, assegurar la viabilitat dels projectes i defi· nir la nostra estratègia a llarg termini.

Una comptabilitat acurada a l’hora de pagar impostos s’ha d’aprofitar també per optimitzar la gestió empresarial

ECONOMIA / Energia

MóN empresarial maig 2013

El futur, passa pel fracking? El fracking o fracturació hidràulica és una tècnica per extraure gas o petroli del subsòl que es basa en la injecció d’aigua, sorres i, en menor mesura, compostos químics a grans pressions. Aquesta tècnica permet explorar reservoris d’hidrocarburs no convencionals i és, des de fa temps, el centre d’un intens debat científic i social.

joan taverna

La traducció de shale gas com a “gas pissarra” o “gas esquist” està feta a la lleugera: aquestes roques mai contenen gas

geòleg

Fins fa poc, el paradigma convencional geològic de trobar gas eren les roques detrítiques, com ara un gres, on la porositat capaç d’allotjar aquest gas o petroli és microscòpica (10 -6 metres). En canvi, en un jaciment no convencional les roques mare i magatzems d’hidrocarburs són les anomenades shales, roques sedimentaries detrítiques de gra fi, majoritàriament formades per partícules de mida argilallim (fang) . En una shale la porositat és nanoscòpica (10-9 metres): una escala del porus d’una mil milionèsima part d’un metre on tenim atrapat el gas, o el petroli, en el seu cas. Com bé expliquen experts com el Mariano Marzo, catedràtic del departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona i expert en recursos energètics i geopolítica internacional, la traducció que s’ha inventat algú de shale gas com a “gas pissarra” o “gas esquist” està feta una mica a la lleugera, doncs aquestes són roques metamòrfiques, que mai contenen gas; en qualsevol cas, una shale no es ni pissarra ni esquist. En aquest sentit, el canvi d’un reservori d’hidrocarburs convencional a un no convencional és un canvi

El 73% de l’energia que entra a Catalunya ho fa en forma de petroli, gas o carbó. / SHUTTERSTOCK

d’escala en la porositat i en la permeabilitat: mentre que un reservori convencional té una porositat del 30 per cent del volum total de la roca, la porositat d’un jaciment no convencional (d’una shale) és inferior al 5% i les seves

permeabilitats són una milionèsima part més petites que les que ens podem trobar en un reservori convencional. Arribats a aquest punt, cal plantejar-se com extreure gas o petroli d’aquest jaci-

ment no convencional. La tècnica que s’utilitza no és un gradient de pressió entre la superfície i el subsòl, com sol passar en els jaciments convencionals, perquè la porositat i la permeabilitat són més baixes, sinó que s’utilitza

la tècnica del f racking, la molt comentada “fracturació hidràulica”: es tracta d’un pou horitzontal on s’injecta aigua a pressió amb un 10% de sorra i propans (àcids i altres substàncies químiques variades en una proporció molt petita) que serviran per obrir i mantenir obertes les fractures que es provoquen amb la injecció del fluid a pressió. Aquesta formació de noves fractures, sumades a les ja existents a la roca, allibera el gas atrapat en aquells porus nanomètrics; a continuació, el gas i l’aigua són bombejats a la superfície, on es produeix la separació entre els dos elements i l’emmagatzematge del gas.

Exigències logístiques

La plataforma d’operació d’una planta de shale gas és equivalent a una superfície d’entre un i dos camps de futbol, i són necessaris entre 15.000 i 30.000 m3 d’aigua

Energia / ECONOMIA

MAIG 2013 MóN empresarial

ESQUEMA DEL PROCÉS DE FRACKING La imatge presenta una explotació d’hidrocarburs: els pous dels extrems són d’un reservori no convencional, on passen a ser horitzontals quan s’ha assolit la profunditat de ‘shale gas’ o ‘shale oil’. Els pous centrals són els dels jaciments convencionals, on el gas o petroli queda atrapat per un falla o per un plec de les capes. El tercer tipus de pou és en sorres bituminoses, on també s’utilitza la tècnica de la fracturació hidràulica. Font gràfic: revista Presència, n. 2.142, 17-3-13.

dolça per pou, a més, per descomptat, de tota la infraestructura per mobilitzar la producció de gas: una xarxa de carreteres, gasoductes connectats a la xarxa de gas principal, etcètera. Els equips de producció són temporals i depenen de la productivitat dels pous, que acostuma a ser d’una a dues generacions (25-50 anys). Així mateix, la producció cau a la meitat en el primer any i després el flux va minvant progressivament, de forma que passats cinc anys només se n’extreu el 20% i després el percentatge es manté al voltant del 5%. A més, la recuperació final del gas només és del 10-15% del total de l’extret... s’està escurant el plat, doncs! I com s’intenta combatre aquest progressiu decreixement de la producció? A partir de pous multidireccionals, és a dir, que d’un sol pou en surtin varis amb diferents direccions en la horitzontal. Aquesta tècnica, en qualsevol cas, presenta una sèrie d’inconvenients: la injecció d’aquest volum d’aigua en zones tan reduïdes pot produir microsismes, sismicitat induïda; i poden pro-

duir-se també vessaments en superfície i contaminació d’aqüífers en el subsòl. Segons Marzo, “no es tracta de problemes inherents al mètode, sinó de les conseqüències que es poden derivar de possibles accidents”. D’altra banda, cal subratllar que els eventuals beneficis no es quedarien en el propi país, sinó que se’ls emportarien, per descomptat, les empreses extractores.

Prospecció dels jaciments

Els permisos d’exploració sol·licitats a Catalunya estan localitzats a Guissona i al Ripollès. A aquest darrer, per cert, anomenat projecte Ripoll, de l’empresa Teredo Oils, que implica també porcions d’Osona i de la Garrotxa, amb una superfície total de 51.000 hectàrees, se li ha retirat recentment el permís a causa d’una irregularitat formal recurrible. Hi ha altres zones afectades, com és el cas de les Terres de l’Ebre, on les companyies petrolíferes s’asseguren que la decisió final pertany a l’Estat central, donat que el terreny pertany a dues comunitats autònomes, Catalunya i Ara-

gó. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que és molt improbable que trobem acumulacions de shale gas als llocs on s’han demanat aquests permisos, donades les elevades exigències geològiques d’una extracció d’aquestes característiques: més d’un 2% de TOC, un tipus de querogen favorable a la generació de gas; una maduració de la roca mare de entre un 1,35 i 3 de vitrinita; el gruix, és a dir, la potència de la formació del shale fm. Armàncies ha de ser de 20 a 30 metres i oferir una continuïtat lateral en el subsòl per ser perforada; la profunditat, de entre 1.000 i

4.000 metres; la porositat, la permeabilitat i la fracturació de la roca també han de ser les adequades i, finalment, també és important la mineralogia, doncs el quars afavoreix la fracturació, mentre que l’argila i els carbonats la dificulten. A manera de reflexió, Marzo afirma que a Catalunya el 73% de l’energia que entra ho fa en forma d’hidrocarburs; l’electricitat suposa només un 27 % del consum final. No té, per tant, sentit dir que no volem petroli però sí els seus derivats. No ens podem servir de l’energia i renunciar als impactes mediambientals, visuals i socials que comporten les seves infraestructures, i això tant en el cas del petroli com en el de l’energia eòlica o els gasoductes. Aquesta actitud és símptoma d’una societat del benestar esquizofrènica que no sap assumir el sacrifici que comporta el poder gaudir de determinats serveis. La política energètica és un problema complex, perquè cal buscar l’equilibri entre tres fronts: ecologia, economia i energia. Com aconseguir-lo? La resposta: estalvi, educació, eficiència i I+D, tant pel que fa a les tecnologies com als recursos.

La política energètica és un problema complex que ha de buscar l’equilibri entre tres fronts: ecologia, economia i energia

No podem voler abastir-nos d’energia i renunciar a l’impacte de les seves infraestructures. / SHUTTERSTOCK

Empresa

MóN empresarial MAIG 2013

Entrevista a Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació

“No podem tenir un mercat de treball que quan hi ha crisi registri taxes d’atur de més del 20%” En un període com el que ens ocupa, on la profunda crisi socioeconòmica sacseja las bases de l’Estat del Benestar (treball, educació, sanitat, etcètera), el re-posicionament del sistema productiu català i espanyol esdevé clau a l’hora de sortir d’aquest cercle viciós on semblem viure immersos en els últims anys. Parlem dels perquès de tot plegat, de com es valora des del Govern la problemàtica subjacent i de les perspectives de futur, amb el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. ESTHER EsCOLÁN

Com diria que han afectat a Catalunya les darreres normatives implantades en matèria laboral arreu de l’Estat? Des del 2010 i fins al moment actual estem assistint a un degoteig continu de normatives, algunes fonamentals, que estan implicant un veritable canvi del sistema de relacions laborals i que, al seu torn, no poden comportar la laminació de les competències de la Generalitat. Els objectius de les reformes promulgades han estat acostar-nos a la normativa europea, sobretot quant a la flexibilitat en la gestió de les persones i de les organitzacions i quant a la modernització del sistema de la negociació col·lectiva, i establir un marc normatiu contractual més simple del que tenim, per trencar amb la dualitat de contractació. Altres aspectes fonamentals són la formació professional i ocupacional i, per tant, una redefinició de les polítiques públiques. També és important dotar d’elements de gestió a l’empresariat per tal d’adaptar-se a la situació actual. En aquest sentit, vull destacar que Catalunya té una tradició de pacte que es fonamenta en el bon clima social entre els agents. Com a Govern, estarem amatents perquè aquesta reforma no afecti les competències de Catalunya i puguem liderar un gran pacte amb els agents socials per aplicar la reforma de manera consensuada. Què està succeint a nivell de país perquè les xifres d’aturats s’incrementin de la manera incessant que ho estan fent? L’atur és conseqüència de la

“No podem pensar que recuperarem els nivell d’atur amb la crisi econòmica actual”

“Els dos grans partits polítics espanyols no poden utilitzar el tema de les pensions com a element de desgast”

Felip Puig va passar de la Conselleria d’Interior a la d’Empresa i Ocupació després de les últimes eleccions. / CEDIDA

diferència entre la població activa i la població assalariada. I la població activa només tindrà feina si hi ha una activitat econòmica productiva. No podem pensar que recuperarem els nivell d’atur amb la crisi econòmica actual. El mercat de treball és insuficient: podem modularho, podem preparar els treballadors per afavorir una millor ocupabilitat i podem establir polítiques públiques que ajudin, però el que no podem aconseguir, si no canvia la situació actual, és recuperar els nivells d’ocupació. Dit això, cal tenir en compte que un país com Espanya, on cíclicament s’arriba a taxes d’atur del 20 per cert, és un país que té un problema estructural en el seu mercat de treball i, per això, cal buscarhi elements de correcció. Aquest és un tema que s’ha d’estudiar, perquè no podem tenir un mercat de treball

que quan hi ha crisi registri aquests nivells de desocupació: és una situació política, social i econòmica inacceptable. I a nivell de teixit empresarial, quines pràctiques haurien de modificar-se? El teixit empresarial hauria d’entendre que forma part de la riquesa institucional d’un país, i, per tant, més enllà de l’afany de lucre i benefici, absolutament legítim, hi ha una contribució social i de país fonamental. I entenem que és un tema que s’ha de tenir molt en compte. Dic això perquè la crisi ens està ensenyant que el capital és molt fred i, en una situació com aquesta, va a aquelles zones on pot mantenir el seu benefici; ens demostra que les multinacionals deixen d’invertir en uns països i se’n van a uns altres on poden tenir els guanys millor garan-

tits. En canvi, les pimes—no oblidem que a Catalunya més del 96% de les companyies tenen menys de 50 treballadors— estan molt arrelades al territori i al teixit social: no marxen. Per tant, el que hem de fer és donar valor a aquestes empreses, i el que haurien de fer elles és guanyar volum, sobretot tenint en compte que darrerament es fonamenten en una producció que es destina a l’exterior i que les empreses amb les que competeixen no són petites. Els que ara tenim entre 30 i 40 anys, hem de preocupar-nos per la nostra futura pensió? Aquest és un tema en què CiU, amb el naixement del Pacte de Toledo, va ser pioner, sent un dels partits que el va proposar. I aquí, en primer lloc hem de demanar que els dos grans partits polítics espanyols no utilitzin

EMPRESA

MAIG 2013 MóN empresarial

“Apostem per la re-industrialització, l’economia verda i les tecnologies emergents com a sectors amb un gran potencial de creixement”

aquest tema com a element de desgast. Sobre si hem de patir o no, el que sí que està clar és que el rati actual és de menys de dos actius per jubilat. Si això segueix així s’hauran de continuar prenent les mesures necessàries correctores que el propi Pacte de Toledo ja contempla i que suposem que hauran de passar per un re-càlcul de la pensió, en el sentit que potser s’hauran de tenir en compte més anys, jubilar-se més tard, etcètera, però no crec que haguem de patir per la pensió. Una altra cosa seran les quantitats i com es calcularan. Hi ha altres models europeus en els quals una part de la retribució dels treballadors durant tota la seva vida forma part de la seva futura pensió: també caldrà analitzar la seva viabilitat. Com valoren des del Govern els moviments socials (vagues, manifestacions,...) que els catalans estan duent a terme per reivindicar els seus drets? Ho valorem amb preocupació perquè, més enllà d’estarhi d’acord o no, si sorgeixen és perquè hi ha diverses causes que els provoquen; per

tant, hauríem focalitzar la nostra atenció en elles, i la principal és una crisi molt traumàtica que des del 2008 està comportant un canvi de model. Aquesta recessió és molt diferent a les anteriors, ja que no disposem dels elements de política monetària i fiscal que abans sí teníem, ja que no es tracta només d’una crisi interna, sinó que es manifesta a nivell internacional... I, de vegades, tot això et fa sentir impotent davant de decisions que es prenen a milers de quilòmetres, però que afecten aquí. Per tant, la valoració és d’una preocupació i d’una comprensió enormes. En qualsevol cas, hem de seguir governant i prenent decisions que intentin mantenir l’essència del nostre Estat del Benestar, que tants anys ens ha costat d’aconseguir. Durant els darrers anys s’ha parlat de la internacionalització i el comerç exterior com a única sortida davant la crisi. Quines altres mesures cal prendre per dinamitzar el nostre mercat econòmic? La internacionalització és una aposta estructural de les nostres empreses, no és una resposta conjuntural a una situació de feblesa de la demanda interna. Hem d’estar preparats per competir en un mercat global i només ho podrem fer si som competitius, però hem d’entendre que la competitivitat no es pot basar únicament en el cost de treball. La competència en costos laborals baixos no ens portarà enlloc: hem de ser més productius, innovar i incorporar les noves tecnologies, millorar la transferència de coneixement des de l’àmbit acadèmic al productiu, ser eficients en els processos productius i apostar per una producció de qualitat i valor afegit.

qüestionar fins quin punt és viable des d’un punt de vista productiu. I aquest és un element que s’ha de replantejar.

Es mostra a favor de les polítiques de conciliació laboral que mica en mica algunes empreses estan apostant per incorporar? Les polítiques de conciliació sorgeixen en un moment de bonança econòmica i són el reconeixement d’un dret social i individual molt important que intenta respectar el desenvolupament individual de la persona en relació amb la feina. En aquests moments, però, també s’ha de

Quins són els reptes de futur a més curt termini de la Conselleria? En l’àmbit de les relacions laborals i l’ocupació, un dels principals elements és una aplicació consensuada de la reforma laboral, de manera que sigui el menys traumàtica possible per a les dues parts. Aquest és un element fonamental, perquè ens ha de comportar una pau laboral que ajudi a una major productivitat i competitivi-

L’adequació del SOC als nivells de desocupació actuals és un dels reptes de la Conselleria. / CEDIDA

tat de les empreses; això a banda de donar-nos un valor social de maduresa dels agents socials i econòmics. Un altre repte és acabar de definir i consolidar un model d’Inspecció de Treball propi que, més enllà de la transferència de l’Estat, impliqui un encaix dins l’autoritat laboral. Hi ha també aspectes normatius, com la re-adequació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) als nivells de desocupació actuals; una reforma que considerem fonamental. Un altre element d’aquest tipus és la promulgació de les lleis de Renda Mínima d’Inserció i de Coo-

peratives, per tal d’adequar aquestes últimes a la situació actual i mantenir els aspectes socials que impliquen. En l’àmbit d’empresa i competitivitat, la prioritat és la reactivació econòmica sobre la base d’un model més equilibrat i resistent als canvis de cicle econòmic, un model econòmic capaç d’integrarse de manera natural en l’economia global, amb mentalitat emprenedora, innovadora i cooperadora. Apostem per la re-industrialització, l’economia verda i les tecnologies emergents com a sectors amb un gran potencial de creixement.

ESPECIAL / E-business - E-commerce

MóN empresarial maig 2013

Especial Els nous camins del negoci digital Fer negocis a la xarxa ja no és cap novetat, ni cap moda passatgera: l’e-business i l’e-commerce s’han consolidat en els últims anys. La desconfiança que va acompanyar els primers passos de les transaccions comercials s’esvaeix. El consumidor s’ha acostumat a viure també en digital i la relació es retroalimenta cada dia que passa. Les tendències de futur vénen determinades per la irrupció dels dispositius mòbils i de les xarxes socials: l’m-commerce i el social commerce, seran les claus. MÒNICA DALUZ

Comprar sense veure ni tocar el producte, a distància, ha estat un repte que fabricants i distribuïdors van abordar molt abans de l’era digital. Les reticències del consumidor a adquirir un bé sense contacte físic amb el producte previ han estat sempre el cavall de batalla d’aquests sistemes de venda, especialment quan va arribar l’hora de comprar a través de xarxes electròniques, on s’afegia, a més, la desconfiança en la seguretat del sistema de pagament. Però, quins van ser els antecedents del comerç electrònic? Va ser al 1920 quan es va produir el que podríem considerar, el precedent de l’e-commerce, amb el naixement, als Estats Units, d’una nova fórmula de venda, un nou canal: el catàleg. La venda per catàleg va permetre arribar al consumidor sense necessitat d’atreure’l fins als punts de venda. Dècades més tard, als anys seixanta, s’inicia la historia de l’e-commerce com a tal, com a resultat del desenvolupament de l’intercanvi electrònic de dades; el sistema EDI, per les seves sigles en anglès. Aquella tecnologia va sorgir a partir d’iniciatives independents de diversos sectors industrials, i fou dissenyada per enfortir la qualitat de les dades que s’intercanviaven dins la xarxa de proveïdors. A principis dels setanta van aparèixer les primeres relacions comercials que utilitzaven una computadora per transmetre les dades. Una altra fita significativa de la venda a distància va ser el naixement d’un nou element: la televisió. Amb la venda directa els productes eren mostrats amb un major realisme, la venda es concretava per telèfon, i el pagament,

Va ser al 1920 quan es va produir el precedent de l’ecommerce, amb el naixement, als Estats Units, d’un nou canal: el catàleg

La mobilitat i la irrupció de les xarxes socials han engendrat noves vies per a l’intercanvi de productes i serveis

El B2C va créixer a Europa un 22% l’any passat. /SHUTTERSTOCK

amb targeta de crèdit; així, el consumidor es va començar a familiaritzar amb el pagament a distància. Però va ser al 1989 quan un grup de científics del CERN (Organización Europea para la Investigación Nuclear), ubicat a Ginebra, va idear la manera d’enllaçar documents provinents de diferents computadores, donant peu a l’aparició d’un nou servei, la World Wide Web. A finals dels noranta el creixement del comerç electrònic va ser molt significatiu, creant-se portals exclusivament dedicats a aquesta activitat, com e-Bay i Amazon, que encara avui lideren el mercat. Al llarg d’aquests anys, el consumidor ha anant incorporant als seus hàbits la compra electrònica (especialment de productes

d’entreteniment: música, llibres, cinema...). Al 2012, el comerç electrònic B2C (business to consumer) va créixer a Europa un 22 per cent i va facturar 305.000 milions d’euros, segons estimacion d’Ecommerce Europe. A Espanya, es preveuen increments interanuals entorn al 18%, fins arribar, al 2017, als 9.100 milions d’euros, segons el pronòstic de la consultora Forrester. Augmenta la confiança del consumidor, s’incorporen al mercat més natius digitals, el sector alimentari s’afegeix a l’oferta, amb el conseqüent efecte arrossegador. Aquest és avui dia l’escenari, però hi ha més: estan sorgint nous factors que determinaran el camí que l’e-commerce seguirà en els pròxims anys. Veiem-los.

El comerç electrònic ja és mòbil... i social

La mobilitat i la irrupció de les xarxes socials han engendrat noves vies per a l’intercanvi de productes i serveis. Així, el comerç mòbil i el comerç social constitueixen les tendències més significatives del futur d’aquests tipus de transaccions electròniques. La primera variant, anomenada m-commerce, o mobile commerce, compta amb unes expectatives de creixement més que significatives. Als Estats Units, el 10% de les vendes d’e-commerce ja són via mòbil; a Espanya, de 2011 a 2012 la xifra de tabletes venudes es va triplicar, i per a aquest 2013 s’espera vendre’n més de 240 milions d’unitats. La mobilitat i la interactivitat fan que qualsevol

ESPECIAL / E-business - E-commerce

MAIG 2013 MóN empresarial

superfície urbana sigui susceptible de convertir-se, no ja en un aparador, sinó en un punt de venda, possibilitat que es multiplica amb la incorporació de les ofertes geolocalitzades. El negoci està servit. Però caldrà saber interpretar els nous ítems d’informació. Cada vegada són més complexos els processos que acaben composant el procés de venda. No existeix un comprador digital i un altre de físic; els processos s’entrellacen. La fusió dels canals online i offline minimitza la importància del fet d’on es realitza la compra en favor del com, és a dir, la interrelació dels diversos canals i plataformes que desencadenen la compra final. La transversalitat va en augment i la informació amb què compten les marques, també. L a s o c i a l i t z a c i ó d e l ’e commerce constitueix una gran oportunitat per a les empreses. La capacitat de prescripció de les xarxes socials és més sòlida que la provinent de la pròpia marca: és l’explosió definitiva del poder del consumidor. El comerç social es basa en la incorporació de la identitat

El negoci mundial del social commerce volta els 7.000 milions d’euros. /SHUTTERSTOCK

2.0 del comprador en el procés de compra online a través del seu perfil en diverses xarxes socials, permetent una gran personalització. Assistirem a l’evolució dels grans espais d’e-commerce cap a entorns socials que milloraran l’experiència de compra. Allà, els departa-

ments de màrqueting poden accedir a un termòmetre d’opinió dels seus productes i, al temps, establir una relació nova entre l’empresa i el client potencial. Aquests nous entorns 2.0 són, sens dubte, l’inici d’un nou canal clau d’informació dels clients per a les empreses. La dada:

estudis recents situen la xifra de negoci mundial del social commerce al voltant dels 7.000 milions d’euros, amb un creixement anual del 56%; vet aquí el llarg camí per recórrer, amb totes les oportunitats que això comporta, potencialitats, moltes d’elles, encara per descobrir.

Les previsions per al m-commerce són espectaculars: el 2012 va créixer un 70% respecte de l’any anterior

La compra per Internet és molt habitual entre els consumidors. /SHUTTERSTOCK

Porti el seu negoci més enllà del seu negoci amb Click&Sell, les solucions en e-commerce de Banc Sabadell.

CMY

Entri a bancsabadell.com/ecommerce i conegui el que ja hem fet, perquè comenci a pensar en el que podem arribar a fer per vostè.

ESPECIAL: DAFO / E-business - E-commerce

MóN empresarial juLIOL-AGOST 2012

DEBILITATS

FORTALESES

Incorporació a pas de tortuga

Enlairament per la rampa online

El mercat de l’e-commerce a Espanya és encara relativament petit, de manera que els pressupostos destinats al màrqueting per a aquest mitjà ho són en proporció. De fet, els notables creixements recents d’aquest sector vénen motivats per la lenta incorporació del país a aquesta modalitat de comerç. Un altre punt feble per al desenvolupament de l’e-business i l’e-commerce (conceptes relacionats, però no sinònims) és que les marques i els distribuï

Empreses i consumidors estan d’acord: els intercanvis a través de les xarxes digitals de comunicació han arribat per quedar-s’hi. Les xifres són contundents: les compres online no deixen de créixer en pràcticament tots els segments, i tots els pronòstics confirmen que aquesta tendència es mantindrà en el futur. Un estudi realitzat per la consultora Forrester afirma que Europa arribarà als 191.000 milions d’euros en vendes al 2017 i Espanya es perfila com el país on creixerà més de tot el continent, i això malgrat la crisi econòmica. De fet, aquelles empreses que han sabut donar el pas i establir dues línies de negoci, online i offline, estan superant l’època de vaques magres, ja que arriben a un públic més ampli. Sens dubte, els nous hàbits de compra s’estan refermant i el consumidor s’ha acostumat a la multiplicitat de canals a l’hora d’adquirir béns i serveis, sobretot en el segment de l’entreteniment. El ferm convenciment de les empreses, en qualsevol tipus de negoci, que la dimensió digital

dors nacionals mostren una actitud poc emprenedora i innovadora. Només s’han començat a moure en la direcció d’explotar el potencial de l’e-commerce quan han percebut certa amenaça amb l’entrada de players internacionals, i no han sabut posicionar-se: han anat tot el temps a remolc. Això ha comportat que els grans actors del món d’Internet com Google, Yahoo, Facebook o Amazon, hagin assolit fàcilment l’hegemonia del sector.

AMENAcES

es una via de creixement, i la predisposició del consumidor a acceptar amb naturalitat les propostes arribades de la xarxa, constitueixen dos del punts forts d’aquest sector.

Oportunitats

El perill del conte de la lletera La vitalitat d’aquest creixement podria veure’s contrarestada pels nivells d’atur. Les empreses hauran d’enfrontar-se a un àmbit que evoluciona a una gran rapidesa i que requereix estructures flexibles i professionals del màrqueting digital que permetin interpretar cada nou ítem d’informació; s’ha d’invertir, doncs, en eines d’anàlisi. Finalment, hi ha el perill de caure en l’excés d’optimisme i creure que podrem convertir tots els “m’agrada” en vendes.

De la geolocalització a les xarxes socials

Els grans actors de la xarxa han apostat per oferir solucions integrals de comerç electrònic perquè qualsevol empresa o persona pugui vendre a través d’Internet , i és que la clau de l’èxit en el món dels negocis online és resoldre el que és complex de manera senzilla: de manera àgil, simple i a baix cost. En aquest sentit, cada vegada es diversifica més la forma en què els usuaris realitzen les seves compres. Segons un estudi recent de la multinacional IBM, “els compradors busquen una experiència completa i els venedors han de ser capaços de connectar la botiga electrònica amb la física –en el cas d’aquelles que tenen presència en tots dos àmbits-”. Però, sobretot, l’e-

commerce ha d’aprendre a ser m-commerce. Una dada: durant l’últim Cyber Monday (el tradicional dilluns de compres que segueix al dijous d’Acció de Gràcies als Estats Units), el volum de les compres realitzades des d’un dispositiu mòbil va augmentar un 70% en relació a la mateixa jornada l’any anterior. Així mateix, les ofertes geolocalitzades també constitueixen una oportunitat en un mercat sense explorar. I, finalment, el comerç social o social commerce, una de les variants amb més expectatives segons els experts. En el transcurs de l’última dècada, hem vist un canvi fonamental en la manera de fer negocis a Internet: hem vist com la recerca pagada (paid search) va dominar la primera part de la dècada del 2000, donant peu a una transformació i al desenvolupament de nous models de negoci inexistents fins aleshores. En les properes dècades, aquest poder de transformació es traslladarà a l’entorn de les xarxes socials.

ESPECIAL / E-business - E-commerce

MóN empresarial MAIG 2013

El comerç electrònic: el canal que creix enmig de la crisi L’e-commerce (de l’anglès, electronic commerce) és la compravenda de productes o serveis a través de mitjans electrònics. El pagament es realitza, normalment, a través de targetes de crèdit. Pilar Lloret economista

Els antecedents d’aquest tipus de comerç tenen a veure amb la venda per catàleg. Aquesta es va desenvolupar als Estats Units a partir de 1920 com a un revolucionari sistema de distribució que permetia als consumidors realitzar la compra de productes exposats en catàlegs amb fotografies. Aquest sistema comercial va afavorir l’accés del comerç a àmplies zones rurals que estaven allunyades dels comerços convencionals. Durant els anys vuitanta es va modernitzar el comerç per catàleg ajudat per la televisió, donant origen a la televenda. I a partir dels noranta, el desenvolupament d’Internet va donar peu a l’explosió del comerç electrònic. Entre els tipus d’e-commerce destaquen el business to consumer i el business to business, depenent si la relació és entre l’empresa que ven i els seus consumidors, en el cas del primer, o directament entre empreses, en el segon.

Evolució del comerç electrónic

Des dels seus inicis, el comerç electrònic no ha parat de créixer. De fet, en aquests anys de crisi i caiguda del consum, és l’únic canal l’ús del qual continua augmentant. Tot i així, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el seu volum representa només al voltant de l’1 per cent de tot el comerç. A la figura 1 es mostren les vendes dels últims anys a Espanya. L’auge de les xarxes socials, sobretot Facebook, també ha afavorit aquesta expansió, a través de la viralització. El màrqueting viral utiliza les xarxes socials perquè els missatges es difonguin boca-orella, com un virus que s’estén ràpidament. D’altra banda, els sectors que lideren la compra electrònica són les agències de viatges i

FIGURA 1. EVOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL VOLUM DE NEGOCI DEL COMERÇ ELECTRÒNIC I VARIACIÓ INTERANUAL (milions d’euros i percentatge) 83,8% 2500 2500 2000 2000 1500

71,3% 83,8%

62,5%

62,4% 71,3% 57,3% 62,5% 62,4%

66,5%

1500 1000

52,6% 60,4% 47,3%

58,0%

57,3%

70% 80% 60% 70% 50% 60%

60,4%

58,0% 66,5% 50,7%

43,2% 50,7%

50,9%

52,6%

50,9%

22,2% 3,9%

II-05 III-05 IV-05 I-06

II-06 III-05 IV-05 I-07

25,5%

2,6%

22,2% 32,9%

1000 500

40% 50%

34,3%

32,9%

47,3% 43,2%

500 0

80%

II-07 III-07 IV-07 III-08 II-08 III-08 IV-08 I-09

21,4% 25,5%

2,6% 13,2%

27,9%

2,4%

13,2%

30% 40%

20% 27,4% 30%

23,1%

II-10 III-10 IV-10 I-11

10% 20% II-11

I-11

0% 10%

2,4%

II-06 III-05 IV-05 I-07 Volum II-07 III-07 III-08 II-08 III-08 IV-08Variació I-09 II-09 III-09 IV-09 I-10 total IV-07 de negoci interanual

Volum total de negoci

27,4%

21,4%

II-09 III-09 IV-09 I-10

3,9%

23,1%

27,9% 34,3%

II-10 III-10 IV-10 I-11

II-11

I-11

FIGURA 3. ELS 10 PRINCIPALS PORTALS D’E-COMMERCE A ESPANYA PORTAL

USUARIS ÚNICS

El Corte Inglés

3,7 milions

eBay

3,3 milions

Amazon

2,7 milions

Mil Anuncios

2,6 milions

Segundamano

2,5 milions

Groupon

2,3 milions

Bing Ciao

2,2 milions

eBay Classifieds

1,9 milions

Groupalia

1,8 milions

Variació interanual

Font: CMT

FIGURA 2. LES 10 BRANQUES D’ACTIVITAT AMB MAJOR PERCENTATGE DE VOLUM DE NEGOCI DEL COMERÇ ELECTRÒNIC A ESPANYA (II-12, percentatge) 15,4%

Agències de viatges i operadors turístics Transport aeri Agències de viatges i operadors turístics Transport terrestre de viatgers Transport aeri Màrqueting directe Transport terrestre de viatgers Espectacles artístics, esportius i recreatius Màrqueting directe Administració pública, impostos i seguretat social Espectacles artístics, esportius i recreatius Electrodomèstics, imatge, so i descàrregues musicals Administració pública, impostos i seguretat social Hipermercats, supermercats i botigues d’alimentació Electrodomèstics, imatge, so i descàrregues musicals Publicitat Hipermercats, supermercats i botigues d’alimentació Peces de vestir Publicitat 0% Peces de vestir

12,6%

Transformacions en el comerç

Com qualsevol altre sector de l’economia, el comerç està experimentant grans canvis motivats entre d’altres, pels següents factors: • L’augment de la quota de mercat i poder de negociació dels grans grups comercials. • Els canvis en el comportament del consumidor, cada dia més sensibilitzat amb la necessitat d’estalviar. • Les transformacions en els models de negoci i la simplificació del procés de compra: facilitats associades a les no-

10,0%

6,3% 7,6%

5,4% 6,3%

2,5% 5,4%

2,3% 2,5% 2,0% 2,3% 1,9% 2,0% 1,9%

Font: Nielsen España, dades de març 2012

12,6%

7,6%

el transport aeri (veure figura 2). I a la figura 3 es llisten els principals portals d’e-commerce a Espanya.

15,4%

10,0%

10% 10%

ves tecnologies, disponibilitat (24 hores 7 dies a la setmana), varietat de productes, comparació de preus, lliurament a domicili, etcètera. • L’aparició d’empreses de compra col·lectiva que ofereixen productes durant un termini determinat amb una important rebaixa en el seu preu, com són Groupalia, Let´s bonus o Privalia. Entre els avantatges per als venedors, destaca que no es necessita un web propi, ja que s’utilitza la infraestructura online d’un tercer, així com la rapidesa, la liquidació d’existències sobrants i el cobrament al comptat.

Claus d’èxit

Entre els principals factors que expliquen l’evolució po-

15% 15%

20% 20%

Font: CMT

sitiva del sector del comerç electrònic destaquen: • Una pàgina web amb un disseny atractiu, llenguatge senzill i facilitat d’accés. • Flexibilitat d’horaris. • Uns preus més baixos: el comerç online permet reduir els costos d’intermediació i comunicació. • Promocions i descomptes. • Un major assortiment de productes, la comparació entre productes i preus accessible, i una major transparència en la fixació de preus. • Diversitat de mitjans de pagament per a les transaccions econòmiques. • Anonimat: es pot comprar sense mantenir contacte amb el venedor, cosa que pot afavorir les compres, per exemple, de productes eròtics.

• Fidelització del client i atenció personalitzada, a partir de missatges individuals o en grup que el client rep periòdicament. No obstant això, per a molts potencials compradors l’ecommerce segueix presentant barreres importants. Molts consumidors segueixen desconfiant de la seguretat del pagament per Internet, i també poden despertar dubtes la qualitat i aparença de productes, que no s’han pogut comprovar en viu. Altres reticències tenen a veure amb la dificultat per a la devolució del producte i del pagament efectuat, així com amb la gestió de les possibles reclamacions sobre la compra realitzada. Aquestes barreres constitueixen reptes per a les empreses de comerç electrònic i, en la mesura que els vagin superant, aconseguiran més consumidors que apostin per aquest canal. En qualsevol cas, les previsions per als pròxims anys segueixen mantenint un creixement ininterromput.

EMPRESA / Apunts jurídics

MóN empresarial MAIG 2013

Llançar-se a l’exterior amb garanties jurídiques La internacionalització de l’empresa pot convertir-se en una solució a curt termini per fer front a la crisi econòmica. Però, sabem quins són els aspectes jurídics que cal tenir en compte en aquest procés? Miquel Roca, exdiputat de CiU i advocat, ens ofereix les claus.

“Cal l’assessorament d’un soci local sempre. Voler-ho fer tot des d’aquí és un error.” En cas que sigui una empresa, és fonamental un bon contracte

ernestO ortiz

Amb un creixement de més d’un 15 per cert anual (segons dades d’octubre del 2012), l’exportació és actualment un dels principals actius de l’economia catalana i, juntament amb la internacionalització, les estratègies de negoci que cada vegada adopten més pimes. Una de les claus per tal que les empreses tinguin presència a l’exterior dins d’un marc de seguretat jurídica és adaptar-se a la variabilitat normativa del país de destí. Aquesta és una de les idees que planteja l’exdiputat de CiU i advocat Miquel Roca, soci president del despatx d’advocats Roca Junyent. Roca jerarquitza les prioritats que han de contemplar les empreses en el procés d’internacionalització i apunta que, des del punt de vista empresarial, existeixen dues formes de portar l’empresa a l’exterior: l’exportació, d’una banda, i la instal·lació de l’activitat empresarial en un altre país, de l’altra. La primera és una experiència més homologada, sense gaire risc i amb mecanismes consolidats; en el segon cas l’empresa es trobarà amb més riscos, ja que abandonarà el seu hàbitat natural i començarà a operar en un altre territori. En el cas d’optar per la internacionalització, primer de tot cal tenir en compte les facilitats i els mecanismes que ofereix el país de destí per tal de repatriar capitals. En segon lloc, la companyia ha d’avaluar la protecció de la marca i el coneixement que ofereix el nou escenari i, finalment, ha de considerar la divisa a utilitzar, així com la cobertura específica que requerirà. En definitiva, Roca assenyala que és necessari un estudi previ per conèixer què es pot trobar una companyia a l’hora d’entrar a formar part d’un nou mercat. Però anem a pams: quins són els mecanismes necessaris per donar una correcta cobertura legal a l’empresa que s’internacionalitza?

“La internacionalització és la única sortida de la crisi a curt termini. [...] De fet, les 35 empreses de l’Ibex viuen gràcies als ingressos que generen fora del país.”

Miquel Roca va oferir una conferència sobre els aspectes jurídics de la internacionalizació empresarial a la Cambra de Terrassa. / E. O.

Quins aspectes jurídics ha de tenir en compte qualsevol empresa i quins factors - com la contractació, les formes d’implantació, la resolució de conflictes i els aspectes fiscals- intervenen en l’operativa del comerç internacional? Tots aquests aspectes han de ser estudiats per la empresa abans de començar a operar a l’estranger.

La importància del soci local

Miquel Roca també assenyala la importància de la vessant mercantil. En aquest sentit, és bo plantejar-se quines són les formes jurídiques del país de destí o si convé o no fer una filial o associar-se amb una empresa local, per exemple. Per abordar aquestes qüestions és clau l’assessorament local, algú de confiança que ens assessori jurídicament in situ al país de destí: “sempre cal un assessorament local del lloc on t’internacionalitzes. Voler-ho fer tot des d’aquí és un error i si ho fem així segu-

rament prendrem mal”, afirma Roca. En cas que l’opció triada sigui la de associar-se amb una empresa local, l’advocat recomana protegir bé els actius de l’empresa amb un bon contracte i deixar a l’arbitratge la solució de possibles problemes. L’advocat també aconsella remetre la resolució de conflictes al dret internacional, ja que la seguretat jurídica no és la mateixa a tots els racons del planeta. Estar al corrent de les particularitats tributàries locals per saber quin serà l’increment de

costos o conèixer els aspectes reguladors i els permisos administratius per evitar possibles sancions són altres qüestions rellevants. En aquest sentit, Roca recorda que mentre el món s’internacionalitza, els governs es tornen proteccionistes, i els països sempre defensaran els seus productes i les empreses locals. De la mateixa manera, cal conèixer a la perfecció els aspectes laborals, com ara la contractació, els drets laborals, el sistema d’acomiadaments, etcètera, que poden ser molt diferents

als que estem acostumats. En definitiva, cal que coneguem al màxim els factors de risc per tal de minimitzar els possibles problemes i entrebancs que sempre, tot i preparar el procés a consciència, ens hi trobarem. Però, en qualsevol cas, com bé diu Miquel Roca, “la internacionalització és la única sortida de la crisi a curt termini: hem d’obrir el mercat, tal com estan fent les grans potències emergents. De fet, les 35 empreses de l’Ibex viuen gràcies als ingressos que generen fora del país.”

Un estudi previ és necessari per tal de saber què es pot trobar una companyia a l’hora d’entrar en un nou mercat. / SHUTTERSTOCK

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

MAIG 2013 MóN empresarial

Entrevista a Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia

“La pèrdua de talent femení representa per a Catalunya un cost anual de mil milions d’euros” L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) va néixer fa cinc anys amb la missió de dotar de valor la figura de la dona professional, emprenedora i empresària en l’actual marc econòmic. Al capdavant d’aquesta font inesgotable d’investigacions i treballs de camp es troba l’Anna Mercadé. Quin valor afegit pot aportar una dona en el si d’una empresa? La dona posseeix de manera innata tots aquells valors emergents que necessita l’empresa actual: capacitat resolutiva i comunicativa, empatia, saber escoltar, treballar en equip, compartir el poder, capacitat de lideratge, intuïció i visió de negoci, etcètera. Això no vol dir que els homes no posseeixin aquestes habilitats, però les dones les tenen de manera inherent i cal aprofitar-les.

ESTHER ESCOLÁN

Malgrat que el 62 per cent de llicenciats universitaris a Catalunya són dones, només un 4,5% d’elles ocupen càrrecs directius. Quina lectura en fan? Gairebé dos terços dels llicenciats a Catalunya són dones, moltes d’elles amb més d’una carrera i amb idiomes, i un 60% dels Erasmus són duts a terme per dones... El nivell de preparació de les dones és espectacular, però després, les xifres no fan justícia i les dones, com a molt, ocupen llocs de molta responsabilitat però no prenen decisions. Les decisions les continuen prenent els homes, mentre les dones són les que fan funcionar les coses, ja que el 60% de les gestions administratives de les empreses recauen en mans de les dones. Molts cops es culpa la maternitat del fet que una dona hagi d’aparcar la seva carrera professional. Què hi ha de cert en aquesta afirmació? Un 33% de les dones es veuen forçades a abandonar la seva feina després d’haver tingut el seu primer fill i moltes d’elles ja no es reincorporen mai més. Algunes hi tornen, però duent a terme feines de menys rang, amb jornades parcials, amb menys responsabilitats i menys salari, com si la maternitat comportés haver de renunciar a part del seu jo professional. Aquesta pèrdua de talent femení representa per a Catalunya un cost anual de mil milions d’euros. Existeix cap altra justificació per a aquestes desigualtats tan flagrants? I tant! Molts empresaris atribueixen aquest fet a la cultura empresarial, massa

Anna Mercadé, directora de l’Observatori. / CEDIDA

arcaica, obsoleta i jerarquitzada en ple segle XXI, i no tant al tema de la conciliació familiar. Els homes són els primers a reconèixer que no existeix cap meritocràcia, sinó que s’atribueixen molts càrrecs a dit –homes- i no atenent a les aptituds de la persona (en aquest cas, una dona) per molt que no tingui fills. Què cal que canviï més a curt termini en aquesta cultura empresarial? Per començar hauríem de deixar-nos d’horaris laborals maratonians i apropar-nos més a la cultura empresarial que es practica a la resta d’Europa. Quin sentit té sortir de casa a les set del matí i tornar a les nou de la nit? L’ horari europeu ens permetria treballar menys hores i ser més productius i feliços amb la nostra vida privada. Cal que les empreses sàpi-

guen aprofitar el talent dels seus treballadors- i això potser comporta crear llars d’infants i residències- o que les dones empresàries accedeixin als càrrecs institucionals per tal de dir la seva i avançar cap a aquest canvi cultural tan summament necessari. Després de fer-se ressò de tots aquets fets, veuen alguna senyal de canvi? No, cap. Són models empresarials que continuen reproduint-se amb total impunitat per part de les empreses. Tot i que la Llei d’Igualtat d’Oportunitats obliga a què els consells d’administració estiguin formats en un 40% per dones, la realitat és que les catalanes i espanyoles no ocupen ni un 4% d’aquests càrrecs, ben al contrari del que succeeix a la resta de països europeus, dels quals ens trobem a anys llum.

Què els diria a aquells que continuen veient la conciliació com a una amenaça? El primer error és atribuir el tema de la conciliació única i exclusivament a la dona. Qualsevol càrrega familiar, ja siguin els fills, una persona gran o dependent, una malaltia o una hospitalització, esdevé una responsabilitat social a compartir entre homes i dones. Després, els empresaris i empresàries han de ser conscients que només aquell personal satisfet, tranquil i feliç amb la seva vida personal –siguin homes o dones- rendirà al 100% al seu lloc de treball.

“Un 33% de les dones decideixen abandonar la seva feina després d’haver tingut el seu primer fill” “L’horari europeu ens permetria ser més productius, creatius i feliços amb la nostra vida privada”

Davant d’aquest panorama, quin paper ha de jugar l’ODEE? Hem signat convenis de col· laboració amb moltes institucions i, afortunadament, molts empresaris i empresàries estan recolzant el nostre manifest, així que hem de seguir afavorint que aquesta xarxa de xarxes continuï lluitant per instaurar una sèrie de mesures més igualitàries a nivell empresarial que portin al bé comú de la societat i del país en general.

Relació entre formació i accés a càrrecs directius de la dona treballadora a Catalunya

Font: ODEE

V Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

Punt de trobada de professionals, acadèmics, empreses i administració pública. 6 conferències plenàries: Salvador Alemany (Abertis), Karl-Heinz Steinke (Deutsche Lufthansa), Emili Gironella (Gironella Velasco Auditors), Dietmar Pascher (Controller Akademie), Daniel de Alfonso (Oficina d’Antifrau Catalunya) i Jordi Gual (IESE)

27 sessions de treball sobre noves tendències en comptabilitat i direcció d’empreses. 1.000 assistents en edicions anteriors Inscripcions reduïdes fins el 30/04/2013 + info: www.accid.org/congres c/ Balmes 132, edifici IDEC, Barcelona Tel. 93 542 14 79, congres@accid.org

ORGANITZA:

COL·LEGIS FUNDADORS:

SUPORTS INSTITUCIONALS:

ENTITATS I EMPRESES PATROCINADORES:

ENTITATS I EMPRESES COL·LABORADORES:

LOGO ILUST tr.pdf

30/4/07

16:40:52

CMY

2 tintes: NEGRO PANTONE 326C

MEDIA PARTNERS:

1 tinta: NEGRO