Món Empresarial 151

Novembre - Desembre 2013 n. 151

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2€

CREIXEN LES EXPORTACIONS I ES MODERA la caiguda de la demanda interna

LEs seccions

El tret de sortida cap a la recuperació?

fires

Barcelona, capital del turisme de negocis pàg. 8 i 9 >>

intercanvi de dIVISES

Entrevista: Philippe Gelis, CEO de Kantox pàg. 10 >>

energia

Projecte Castor: què passa al delta de l’Ebre? pàg. 14 >>

El Banc d’Espanya dóna per finalitzada la recessió més llarga de la democràcia La lleugera millora que han enregistrat en el tercer trimestre del 2013 diversos indicadors econòmics, com ara el PIB, les xifres d’exportació, els costos laborals i les taxes d’atur, tot i que no permeten qualificar la crisi de fet passat,

sí que animen a parlar de punt d’inflexió. Davant d’aquest panorama optimista, i amb unes perspectives de creixement per al 2014 que, tot i ser minses -segons les fonts, van del 0,2% al 0,9%- sí són engrescadores, no ens podem adormir,

però, sobre els llorers. Per reforçar aquesta tendència positiva, les empreses demanden simplificació administrativa, menys taxes i una major inversió en infraestructures. I, per descomptat, cal obrir l’aixeta del crèdit, sobretot a les

pimes. La crida a una integració bancària i financera més efectiva a Europa i imposar mesures efectives que permetin d’una vegada per totes acabar amb la xacra de l’atur són, així mateix, els altres fets clau per a la recuperació.

Especial assegurances

Nova realitat, necessitats canviants Davant la crisi, augmenta el nombre de pòlisses contractades

L’EXPERT El catedràtic Joan Tugores defensa la reactivació del crèdit a les pimes per a la sortida de la crisi. pàg. 15 >>

Segons el recent informe presentat per la ICEA (Investigació Cooperativa entre Entidats Asseguradores i Fons de Pensions), el volum d’estalvi gestionat per les asseguradores de l’Estat durant els tres primers trimestres del 2013 ha crescut un 2,5% respecte a l’any anterior. I és que en un context de crisi, amb un sistema de pensions qüestionat, alts nivells d’atur i

constants retallades en la sanitat pública, s’ha generat una incertesa que ha portat El transport de mercaderies per carretera a a molts ciutadans i empresaris a contractar una assegurança privada. Davant dels reptes actuals, doncs, el secMapa: El transport de mercator assegurador ha hagut de deries per carretera a Europa pàg. 16-17 >> reinventar-se per tal d’oferir nous productes adapats a les noves necessitats dels seus clients.

16

el mapa del món

MóN eMpresarial NoveMbre - deseMbre 2013

Pàgines 24 a 28 >> En termes de moviment de mercaderies per carretera, Alemanya és el país europeu que va transportar un major nombre de tones de mercaderies per carretera (2.891.837) l’any 2012, seguida per França (amb gairebé dos milions) i Polònia (amb una mica més d’1.245.000). Espanya va ocupar la quarta posició del rànquing. Així, amb 1.238.703 tones computades l’any passat, el nostre país ha experimentat el cinquè descens consecutiu anual en volum de transport de mercaderies per carretera des que va començar la crisi el 2008; concretament, respecte l’any 2011, ha transportat 227.443 tones menys. Aquesta tendència a la baixa, no obstant, no ha estat exclusiva d’Espanya: la recessió del mercat europeu també va afectar l’any passat Alemanya, França i Itàlia, que van transportar 94.899, 95.259 i 77.184 tones menys, respectivament, que al 2011.

Font: Eurostat.

Milers de tones

2

EDITORIAL

MóN empresarial

NOVEMBRE - DESEMBRE 2013

Editorial EDITORIAL

Fent camí cap al món exterior Estem assistint a un escenari on s’evidencia que costa que els diferents poders polítics, econòmics, judicials, empresarials, etcètera, es posin d’acord sobre qualsevol qüestió, ja sigui en clau de debat partidari, territorial o bé sectorial. L’adscripció a militàncies i els interessos de minories ocupen un paper protagonista en la representació de l’obra dramàtica La crisi. En aquests moments, caldria que les decisions dels poderosos es basessin en estratègies adients seguides d’una correcta gestió; ambdós conceptes haurien de presidir qualsevol decisió que tingués en primer terme l’objectiu dels interessos generals. És per això que, si abordem una qüestió com la de la internacionalització, on tothom hi està d’acord, cal que apostem amb força i remem plegats en el mateix sentit per tal d’exportar. Per operar en els

mercats internacionals es requereix ser innovador i productiu, o el que és el mateix, apropar-se a models més eficients que són líders en exportació, com són les referències destacades d’Alemanya o el Japó.

No sabem si hem de posar l’accent en la reducció de les cotitzacions socials, o bé mantenir encara els sous més baixos, però el que sí hem de fer és guanyar en competitivitat amb el nostre entorn si volem ser una economia oberta.

A hores d’ara, un terç de l’economia d’Espanya ja té activitats amb dinàmiques empresarials que aporten de forma contundent al PIB. De gener a setembre, la magnitud exportadora totalitza 175.143,3 milions d’euros, dada que representa gairebé un 7% més que l’any passat.

Certament existeix aquest consens al voltant de l’exportació, per això no s’entenen els debats basats

en estratègies més aviat centralistes on es veu inviable tot projecte que no sigui radial en el més ampli sentit espanyolista. No té justificació que l’eix del Mediterrani hagi trobat a Madrid tants pals a les rodes; sort que Brussel·les ja ha pres la decisió definitiva que, amb una lògica aclaparadora, trenca el principi radial espanyol. Malgrat els múltiples i reiterats atacs altiplans, tenim garantit el finançament del 40% del corredor (evidentment, el que és central per a Madrid, no ho és per a Brussel·les). Europa ha recolzat tota una àrea mediterrània conformada pels separatistes catalans, València, Múrcia, les Balears governades pel PP i Andalusia, essència del ranci socialisme espanyol.

Des de Madrid ens poden discutir les balances fiscals o el dret a decidir, però mai una clau determinant com la de la proximitat a Europa, element

definitiu que juga al nostre favor a l’hora d’orientar les nostres empreses cap a la zona euro o la resta de mercats europeus. Per molt que s’emprenyin, estem ubicats al costat de França i Alemanya, que són, respectivament, el primer i el segon client de totes les nostres exportacions.

Tot aquest debat encara s’entén menys si parem atenció al fet que Catalunya, amb els seus 43.726,8 milions bruts, representa el 25% d’exportacions de tot Espanya, tot doblant la xifra de Madrid, regió que ens segueix en el rànquing.

I és que a aquí hi ha segments dins dels sectors de la tecnologia, el dels béns d’equip, l’agroalimentari o el de l’automoció amb prou força com per esdevenir motors de l’exportació.

Necessitem recolzar les nostres pimes perquè puguin representar el paper que els pertoca en l’àmbit

de l’exportació, tenint en compte que, a hores d’ara, són més aviat les grans empreses les que assoleixen els rols protagonistes. És evident que aquest petit teixit industrial nostre necessita programes que el recolzin; caldrà, per tant, potenciar la I+D, bonificar cotitzacions socials i dissenyar subvencions i altres polítiques, totes elles de fàcil accés perquè puguin ser aprofitades pel petit empresari. Un seguit de mesures, al cap i a la fi, que tota la societat civil i els mitjans fa temps que venim reclamant; mesures que contribuiran a què l’exportació no sigui una taula de salvació conjuntural, sinó una aposta permanent per vendre a l’estranger.

Ah, per cert, que només minimitzant el número de persones que dissenyen, promouen, executen i controlen aquestes desitjades mesures, reduiríem considerablement la burocràcia i ja tindríem molt guanyat.

STAFF MÓN EMPRESARIAL: Redacció: Raquel Ferreira, Emma Bouisset, Ariadna Cortés, Raquel Correa, Esther Escolán, Argelia García, Pilar Lloret, Àngels Soley, Joan Taverna. Signatures: Joan Tugores i Oriol Amat. Responsable de disseny: Carles Hernández.

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. membre de l’APPEC

Economia / Informe

NOVEMBRE-DESEMBRE 2013 MóN empresarial

3

Arriba la llum al final del túnel?

Segons la britànica Catalyst Corporate Finance, Espanya es troba actualment en un punt d’inflexió pel que fa a la seva imminent recuperació econòmica. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe publicat pels assessors financers aquesta tardor. redacció

Si analitzem la lleugera millora que estan experimentant alguns indicadors econòmics com el PIB, les xifres d’exportació, els costos laborals i les taxes d’atur, podrem concloure, tal i com fa Catalyst Corporate Finance, que el nostre país està sortint de la profunda recessió que va arrencar el 2008. L’enlairament que ha de protagonitzar Espanya hauria de basar-se en les fusions i adquisicions per part d’empreses estrangeres, les quals s’haurien de veure’s atretes per factors com la devaluació de les nostres empreses, el domini tecnològic, la mà d’obra qualificada i el creixent entorn competitiu amb els quals compta el nostre país.

En aquest sentit, una de les mesures adoptades per nombroses empreses espanyoles ha estat créixer a partir de la internacionalització del seu negoci. Tant és si acudeixen a l’exportació dels seus béns i serveis, atraient inversors estrangers, o aliant-se amb socis d’altres països que els obrin noves vies de creixement; tal i com afirma el gerent de Catalyst Corporate Finance, Andy Currie, “actualment les empreses espanyoles busquen augmentar la seva mida i la seva presència global a través d’adquisicions internacionals,

C

M

Y

CM

MY

La lleugera millora d’alguns indicadors econòmics invita a pensar que podem estar començant a albirar la sortida de la recessió. / SHUTTERSTOCK

al mateix temps que els inversors estrangers aprofiten la devaluació d’aquestes companyies per tal d’adquirir-les.”

Milloren finançament i inversió

El creixement de les exportacions i de la competitivitat empresarial d’Espanya, així com de la confiança dels con-

Sectors que més atrauen l’inversor britànic És tracta de la salut, les energies renovables i la gestió de residus.

Per començar, el servei de salut espanyol és un dels millors valorats del món per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en termes de qualitat i eficiència. Així mateix, pel que fa a les energies renovables, el nostre país és un dels líders mun-

dials en energia eòlica i solar que, a més, ha aconseguit duplicar el seu volum de renovables en tan sols sis anys. Finalment, les 10.000 empreses que es dediquen a la gestió de residus –Espanya en genera 150 milions de tones anualment– garanteixen la bona salut i les perspectives de futur del sector.

Porti el seu negoci més enllà del seu negoci amb Click&Sell, les solucions en e-commerce de Banc Sabadell.

CY

CMY

K

Espanya és el quart país europeu que desperta un major interès en l’inversor estranger, per darrere del Regne Unit, Alemanya i França

Entri a bancsabadell.com/ecommerce i conegui el que ja hem fet, perquè comenci a pensar en el que podem arribar a fer per vostè.

4

Economia / Informe

sumidors, han afavorit que el PIB del país s’hagi reduït només un 0,1% durant el segon trimestre del 2013: 0,4 punts per sota del segon trimestre del 2012 i amb perspectives de millora de cara al darrer trimestre d’aquest any.

Un dels primers factors que està reactivant el mercat del nostre país és la millora de l’accés al capital. Gràcies a la venda dels actius amb poc valor o de les seves carteres immobiliàries, els bancs han guanyat en liquiditat i estan afavorint l’amortització del deute que havien adquirit moltes empreses espanyoles.

De la seva banda, la reestructuració del sistema financer ha estat l’altra realitat –amb majúscules– del nostre país, i és que els bancs i les caixes s’han replantejat la seva estratègia a l’hora de concedir crèdits, per tal d’evitar així posteriors problemes financers.

La inversió estrangera és l’altra taula de salvació de l’economia espanyola. Analitzant el volum d’inversions dutes a terme durant l’any 2012 es pot concloure que Espanya és el quart país europeu que desperta un major interès per a l’inversor estranger, per darrere del Regne Unit, Alemanya i França. Si mirem l’altra cara de la moneda, però, la injecció de capital al nostre país prové, majoritàriament, d’inversors nord-americans, alemanys i britànics, que trien les empreses de serveis i de software com a destinatàries, tot i que els sectors químic, automobilístic i financer estan guanyant adeptes.

L’exportació, factor clau

L’exportació és un dels pocs indicadors que s’han mantingut a l’alça malgrat la crisi. És més, l’any 2012 la balança d’exportació espanyola va registrar per primer cop un superàvit de 7,7 bilions d’euros. L’exportació ha permès que un

MóN empresarial

NOVEMBRE - DESEMBRE 2013

La inversió estrangera és l’altra taula de salvació de l’economia espanyola. / SHUTTERSTOCK

creixent número d’empreses químiques, alimentàries, automobilístiques i de béns d’equipament, però també ferroviàries, energètiques, elèctriques i d’abastiment d’aigües, s’hagin implantat a països africans, llatinoamericans, nord-americans i asiàtics. Una de les conseqüències d’aquesta diversificació geogràfica és que el deute de les empreses espanyoles ha disminuït un 18% des del 2009.

Altres mesures que porta-

ran a la recuperació del sistema financer del nostre país, segons apunta Catalyst Corporate Finance, passen per l’increment de les operacions de fusions i adquisicions – sobretot aquelles liderades per empreses asiàtiques i llatinoamericanes- i dels fons estrangers de capital privat, que, segons Catalyst, hauran deixat al nostre país 12,7 bilions d’euros quan l’actual crisi toqui a la seva fi.

Els bancs i les caixes s’han hagut de replantejar la seva estratègia a l’hora de concedir crèdits, per tal d’evitar posteriors problemes financers

El Banc d’Espanya també dóna per finalitzada la recessió El passat 23 d’octubre el Banc d’Espanya va donar per finalitzada la recessió més prolongada de la democràcia atenent al discret creixement del 0,1% que havia mostrat el PIB entre els mesos de juliol i setembre, després de nou trimestres de retrocés. La fi de la recessió ha estat un dels elements que ha portat als mercats financers a confiar en una imminent recuperació de la nostra economia, que només es subscriurà quan es comenci a gene-

rar ocupació. Mentrestant, segons apunten des del propi Banc d’Espanya, s’està produint “un cert alleujament de les tensions financeres i una millora de la confiança”, a més d’una lleu recuperació del consum privat i un petit alentiment en la destrucció d’ocupació.

Des de mitjans del 2008, quan va començar la crisi, el valor dels béns i serveis produïts a Espanya ha caigut un 7,5% i s’han destruït 3,7 milions de llocs de feina.

Sector públic i privat, junts pel creixement empresarial La Diputació de Barcelona i Pimec promouen el programa “Accelera el creixement” amb l’objectiu d’enfortir el teixit productiu i millorar la competitivitat de les pimes de la demarcació de Barcelona La consolidació del teixit productiu i l’augment de la competitivitat de les empreses ja existents se situen com a elements clau per a la recuperació econòmica. En aquest sentit, la col·laboració publicoprivada s’afiança com l’aliança ideal per optimitzar els escassos recursos existents i aprofitar l’expertesa i la innovació suficients per realitzar programes eficients que provoquin un impacte real a la nostra economia.

Des del setembre de 2012, la Diputació de Barcelona i Pimec impulsen “Accelera el creixement”, un programa que, a cada edició, treballa amb 50 pimes amb alt potencial de creixement de la demarcació de Barcelona amb l’objectiu que augmentin, en els propers anys, la seva facturació, rendibilitat, ràtio d’exportació i plantilla. Els requisits per participar al programa són ser una pime amb tres o més treballadors i un mínim de tres anys d’antiguitat, tenir vocació internacional i voler invertir en creixement. El programa ofereix durant vuit mesos assessorament, acompanyament individualitzat i formació especialitzada en àmbits clau per al creixement com ara l’estratègia empresarial, la internacionalització, la innovació, l’escalabilitat del model de negoci, les habilitats directives, el desenvolupament de nous productes i serveis, la comercialització i el màrqueting, entre d’altres.

El resultat és un programa amb resultats reals i sostenibles. Per a Xavier Pujol, gerent de l’empresa “Advanto”, que va participar a la primera edició, «no és un programa de grans propòsits que es queden en paper mullat, està molt orientat a l’execució». Comparteix la mateixa opinió Carme Ureña, gerent de l’empresa “Satconxió” que també va participar a l’edició pilot i afegeix que el programa «ens ha donat una perspectiva diferent per treballar, hem accentuat la internacionalització i el nostre perfil comercial».

Objectiu: accelerar el creixement de les empreses El programa es divideix en tres fases. A la primera, es recullen i s’analitzen les candidatures de les empreses interessades i un comitè d’experts, amb llarga experiència en projectes de suport al creixement empresarial, selecciona els participants. Després de la segona fase, anomenada “Reflexió i elaboració del pla de creixement”, els participants identifiquen els factors d’èxit per al creixement de la seva empresa i dissenyen un pla de creixement operatiu, sempre amb l’assessorament i l’acompanyament de consultors i experts en la matèria. Aquesta fase compta amb diverses sessions col•lectives i altres individualitzades, entre elles, una sessió de contrast del Pla de Creixement amb el Comitè d’Experts.

Finalment, la tercera fase consta de diverses Master Classes i bones pràctiques d’altres empreses que, juntament amb les sessions de suport en l’execució, ajuden a implementar el Pla de Creixement elaborat a la fase 2.

En acabar els vuit mesos, “Accelera el creixement” haurà ajudat les empreses participants a millorar aspectes cabdals de la competitivitat empresarial. De fet, a la primera edició, les línies treballades amb les empreses participants van estar en un 57% enfocades a la comercialització; en un 32%, a la internacionalització, i en un 11%, a l’estratègia.

Per al vicepresident primer i responsable de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Ferran Civil, “Accelera el creixement” és un programa que «fomenta la cooperació publicoprivada i les sinergies entre l’administració pública, la patronal i l’empresa». Però especialment, és un programa – segons Civil – que «treballa per crear ocupació i arrelar bones iniciatives al nostre territori». Per la seva banda, Josep Gonzàlez, president de Pimec, qualifica “Accelera el creixement” com

un «programa efectiu que ajuda les empreses, un bon exemple de com s’han de fer les coses».

El programa compta amb el suport dels Centres Locals de Serveis a les Empreses de la demarcació de Barcelona i les delegacions territorials de Pimec al territori que identifiquen possibles participants en els seus municipis, donen difusió del programa i, posteriorment, suport tècnic i acompanyament. A la primera edició, 18 Centres Locals de Serveis a les Empreses van participar-hi; a la segona, el nombre s’ha elevat a 80, i dóna cobertura a tota la demarcació.

Un compromís amb continuïtat Donats els bons resultats del projecte pilot, el passat 25 de setembre, la Diputació de Barcelona i Pimec es van comprometre a fer estable l’ajuda al creixement de les pimes amb alt potencial de creixement de les comarques barcelonines, com a mínim per dues edicions més. En aquest període, el programa comptarà amb un pressupost proper al mig milió d’euros dels quals el 66% l’aporta la Diputació de Barcelona, el 22% Pimec i el 12% que queda l’aporten cada una de les 50 empreses participants amb una dotació única de 500 euros.

El passat 17 d’octubre, després d’haver superat la fase de selecció, una nova cinquantena d’empreses van començar el seu camí cap al creixement i la consolidació empresarial. En finalitzar el programa, s’espera que, en els propers tres anys, aquestes empreses acompleixin com a mínim alguna d’aquestes fites: augmentar un 5% el creixement mitjà anual compost de la facturació, millorar un 4% la rendibilitat mitjana, incrementar la ràtio d’exportació un 15% o ampliar el creixement mitjà de la plantilla un 10%.

6

ECONOMIA / Informe

MóN empresarial novembre-desembre 2013

Catalunya diu adéu a la recessió L’enregistrament de dos trimestres consecutius de creixement intertrimestral del PIB català i les bones perspectives de la conjuntura internacional, així com el fet d’haver aconseguit la millor dada de confiança empresarial en els darrers set trimestres són els aspectes més destacats per l’informe de Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona el passat 30 d’octubre i que han portat aquesta institució a afirmar que “tècnicament, hem sortit de la recessió”.

Emma Bouisset

Tot i que encara és d’hora per cantar victòria i hem de ser “prudents”, tal com ha afirmat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, durant l’acte de presentació de l’informe sobre Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya del tercer trimestre del 2013, l’enregistrament de dos trimestres consecutius de creixement intertrimestral del PIB català recollits per l’indicador sintètic d’activitat econòmica de la Cambra s’han de valorar com una “bona notícia” i un clar indicatiu que “des del punt de vista tècnic, hem sortit de la recessió”. Així, segons ha estimat aquesta institució (la dada oficial la dóna a conèixer l’Institut d’Estadística de Catalunya, Idescat, –veure requadre adjunt–), el tercer trimestre el PIB català ha crescut un 0,1% intertrimestral per segona vegada consecutiva, un creixement qualificat com a “molt moderat”, en paraules de Valls; però creixement, al cap i a la fi. I tot i que aquesta dada no permetrà tancar l’exercici actual amb números positius, sí facilita que el PIB interanual català moderi la seva caiguda fins al -0,8% el tercer trimestre, perfilant, per tant, un escenari per al 2014 més optimista del que havia previst aquest organisme inicialment.

D’aquesta manera, segons estima la Cambra, el PIB anual català caurà enguany un 1,1% (una dècima menys del que es preveia a l’abril) però, en canvi, es situarà en números positius l’any que ve amb una pujada estimada del 0,4%. I això són dues dècimes més del que va anunciar aquest organisme fa sis mesos.

Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. / CEDIDA

La revisió a l’alça de les previsions de la Cambra ve motivada, sobretot, pel comportament del context internacional. Segons Valls, “es preveu que el creixement del PIB mundial s’acceleri a partir del tercer trimestre del 2013 i que al 2014 es situï pels volts del 4%”, fet que, per descomptat, contribuirà a la recuperació de l’economia catalana. El president de la cambra ha volgut matisar però, que el desenvolupament d’aquest escenari estarà condicionat per, d’una banda, les negociacions sobre el sostre del deute dels Estats Units per a l’any que ve, i de l’altra, per la construcció de la unió bancària europea, així com pels pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat per al 2014.

Només creix la indústria

De moment, però, per sectors, l’indicador sintètic d’activitat de la Cambra recull que només el VAB (Valor Afegit Brut) industrial català ha crescut el tercer trimestre del 2013. I ho ha fet lleugerament per segon trimestre consecutiu a un ritme del 0,2% interanual (el trimestre anterior va créixer un 0,1% respecte el mateix període del 2012). La construcció i els serveis, en canvi, han seguit a la baixa, tot i que amb una caiguda més moderada dels seus VAB interanuals: -5,7% i -0,2%, respectivament.

Una altra dada destacada per la Cambra en les seves estimacions per al tercer trimestre del 2013 és que “s’ha moderat la caiguda de la demanda interna”, tal com ha indicat

Valls, que ha matisat que aquest fet s’ha produït “tant pel que fa al consum de les llars com a la inversió”. Pel que fa la demanda externa, segons el president de la Cambra, “ha fet una contribució positiva, però inferior a la del trimestre precedent”.

Confiança empresarial

Pel que fa a l’indicador de confiança empresarial per al quart trimestre del 2013, elaborat per l’Idescat a partir de les enquestes de clima empresarial que elabora conjuntament amb la Cambra, serveix per “confirmar la continuïtat d’aquesta incipient recuperació”, remarca Valls, ja que torna a millorar per tercer trimestre consecutiu i suma ja 21 mesos de dades positives, fet pel qual

Valls: “es preveu que el creixement del PIB mundial s’acceleri a partir del tercer trimestre del 2013 i que al 2014 es situï pels volts del 4%”

Informe / ECONOMIA

novembre-desembre 2013 MóN empresarial

“comença a ser una tendència important”, ha afegit el president de la institució. Segons Valls, “aquesta confiança empresarial augmenta perquè, d’una banda, ha millorat la situació el tercer trimestre i, de l’altra, perquè també milloren les perspectives empresarials per al quart.” En aquest sentit, el comerç és el sector que enregistra l’augment més evident de confiança de cara al final del 2013, sobretot tenint en compte les perspectives – “venim d’una situació d’una demanda molt minsa i qualsevol aspecte positiu destaca”, ha explicat Valls– juntament amb els serveis –sense l’hostaleria–.

I és que aquest últim sector ha empitjorat lleugerament en termes de confiança a causa de la seva estacionalitat, tot i que, en números absoluts, segueix sent el més ben valorat. Valls així ho ha volgut remarcar recordant que, en aquest cas, “el tercer trimestre ha estat bo i, de fet, l’hostaleria destaca per ser l’únic sector que qualifica la marxa dels negocis com a favorable durant el tercer trimestre”. Les perspectives per al quart trimestre, tot i que empitjoren pel fet tractar-se de temporada baixa, segueixen sent les més positives de tots els sectors, tenint en compte, a més, que “a Barcelona hem vist en les últimes setmanes que la intensitat del turisme continua sent molt alta i haurem de veure com afecta a les estadístiques més endavant. ” Pel que fa a la indústria, qualificada per Valls com un dels pilars del creixement de l’economia catalana, juntament amb l’hostaleria i la indústria d’exportació, “s’ha mantingut pràcticament igual”, ha afegit.

Cal més simplificació administrativa

D’altra banda, 48 hores després de que el Banc Mundial fes pública l’edició 2014 de l’informe Doing Business que situa a Espanya en el lloc 52 dels països on és més fàcil fer negocis, sis posicions per sota que l’any anterior, la Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat una enquesta sobre simplificació administrativa, efectuada a 3.441 empreses, que referma la tesi que al nostre país la burocràcia representa un fre per assolir la plena recuperació econòmica.

Així, segons aquesta recerca, només un 7% de les empreses catalanes han notat una reducció del nombre de tràmits durant l’últim any, tot i els avenços en

PREVISIONS PER A L’ECONOMIA CATALANA (2013-2014) 2012

2013(P)

2014(P)

PIB

-1,3

-1,1

0,4

Consum privat

-2,4

-2,7

-0,8

Consum públic

-2,5

-3,2

-2,8

Formació Bruta de Capital

-6,5

-4,4

-3,1

Exportacions

4,1

4,6

5,8

Importacions

-7,1

-1,5

0,9

VAB agricultura

-8,0

1,2

3,2

VAB indústria

-1,1

-0,2

2,8

VAB construcció

-7,5

-6,3

-7,8

VAB serveis

-0,5

-,0,7

0,7

(P): Previsions actualitzades a octubre del 2013.

Font: Idescat (2012). Cambra de Comerç de Barcelona: previsions 2013 i 2014.

La indústria és el sector que menys ha notat una reducció en el nombre de tràmits administratius durant l’últim any. / SHUTTERSTOCK

matèria de simplificació administrativa endegats per l’Estat.

Valls ha afegit que, per sectors, “la indústria és el que menys ha notat aquesta reducció”, amb només tres de cada 100 empreses industrials reconeixent haver-ho fet. I això, en un moment en què “tots estem parlant de la necessitat de reindustrialitzar”,

ha volgut subratllar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, “és una qüestió que hauria de fer reflexionar el conjunt d’administracions públiques sobre com es pot acompanyar la recuperació de les empreses si els tràmits no es redueixen”.

Entre les demandes més habituals formulades per part de

les companyies enquestades figuren les següents: aconseguir més coordinació entre administracions i evitar duplicitats, crear menys normativa, reduir els costos de taxes i registres i reduir el termini de resposta de l’administració, simplificar formularis i agilitar la tramitació electrònica universal.

Les dades oficials confirmen la recuperació L’Idescat i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya han fet públiques les últimes dades del PIB català que confirmen que la nostra economia recupera lleugerament la via cap al creixement, en línia amb la tendència a l’alça observada en el context europeu i apuntada per l’informe de la Cambra de Comerç de Barcelona. Així, segons dades de la Generalitat, la variació intertrimestral del PIB català el tercer trimestre del 2013 ha enregistrat una pujada del 0,1% per primer cop en els darrers 27 mesos, mentre que la interanual s’ha situat en el -0,6%. Aquests bons resultats s’explicarien, segons la Generalitat, per la demanda externa i la moderació de la caiguda de la demanda interna.

La indústria, un dels pilars del creixement de l’economia catalana, juntament amb l’hostaleria i l’exportació, “s’ha mantingut pràcticament igual”, reconeix Valls

Les empreses demanden més coordinació entre administracions, menys normativa i taxes, terminis de resposta més curts, formularis més simples i tramitació electrònica universal

7

8

ECONOMIA / Fires

MóN empresarial NOVembre - DESEMbre 2013

Barcelona, capital del turisme de negocis Amb un total de 51 fires i salons, Barcelona s’ha convertit en la cinquena ciutat del món amb més congressos internacionals i la primera en nombre de congressistes, segons l’Associació Internacional de Congressos i Convencions, així com en la sisena quant a turisme de reunions, segons la Unió d’Associacions Internacionals.

ESTHER ESCOLÁN

La setmana passada, Turisme de Barcelona desvetllava unes dades, com a mínim, impactants, i és que, entre 1993 i 2013, la Ciutat Comtal ha rebut un total de 100 milions de turistes. Aquestes xifres posen de manifest, un cop més, que el turisme és un dels motors econòmics de la ciutat, tant pel que fa al vacacional com al professional.

Aquest segon segment, que s’ha incrementat un 95% els darrers 20 anys, ha afavorit que durant l’any 2012 un total de 3.050.500 turistes viatgessin a la capital catalana per motius de feina. Xifres que posen de manifest la idoneïtat de Barcelona a l’hora de celebrar congressos, fires i convencions, fins al punt d’estar acollint des del 2004 la fira EIBTM, la més important del sector a nivell mundial.

Tradició firal

Barcelona compta amb més d’un segle de tradició firal.

De fet, és una de les destinacions favorites a Europa per a celebrar reunions científiques i empresarials de tot tipus i, amb aquesta finalitat, disposa d’unes infraestructures excel·lents, entre les que destaquen un recinte firal amb 200.000m2 de superfície coberta, incloent-hi el Palau de Congressos de Barcelona; el nou Palau de Congressos, amb capacitat per a 3.000 persones; el Palau Sant Jordi, que acull tant la presentació d’un automòbil, com un concert o una competició de surf de vela en pista coberta. Per completar aquesta oferta, d’ençà del novembre del 2004 hi ha el nou Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), destinat a la celebració de congressos de fins a 15.000 assistents, en un edifici modern i equipat amb les darreres tecnologies.

“Barcelona atrau el turista internacional per ser una ciutat cosmopolita, mediterrània i amb un clima agradable, i el congressista per la qualitat i el nivell d’innovació.” / SHUTTERSTOCK

A l’hora d’analitzar què és el que aporta la ciutat de cara a acollir totes aquestes cites, el director general de Fira de Barcelona, Agustí Cordón, subratlla que Barcelona “és el nucli central d’una gran aglomeració urbana, econòmica i de negocis que té un gran pes a Espanya; és capital de Catalunya i de l’àrea mediterrània i és una gran ciutat d’Europa”. Cordón també apunta que Barcelona posa a disposició dels visitants i expositors dels grans salons, sobretot professionals, “un conjunt de factors com són la bona situació geogràfica, la pròpia tradició i capacitat firal, la innovació, la creativitat, el dinamisme empresarial i tecnològic, i

una sòlida infraestructura”.

Això sense oblidar “els atractius en matèria de cultura, comerç, lleure o gastronomia”, afegeix el director de Fira de Barcelona, entitat organitzadora, d’altra banda, de les fires professionals i industrials més importants de l’Estat espanyol i una de les cinc primeres d’Europa en nombre de convocatòries.

Per la seva banda, el director del Barcelona Convention Bureau, Christoph Tessmar, afirma que els rànquings que registra Barcelona en matèria congressística es deuen “al savoir faire de la ciutat, que s’ha adaptat a una creixent demanda i ha construït al seu voltant una potent xarxa per acollir aquests con-

gressos i convencions, que es complementa amb una millor qualitat hotelera que la resta d’Europa”. Precisament, la capacitat hotelera en el sí de la ciutat, que entre l’any 1993 i el 2013 s’ha incrementat un 149% fins a assolir les 65.100 places disponibles, contribueix a consolidar aquest tipus d’esdeveniments.

Dimensió internacional

Quinze dels salons celebrats a Fira de Barcelona són tot un referent a Europa. La celebració d’esdeveniments de dimensió internacional com Alimentaria, Piscina, Smart City o Mobile World Congress, suposa per a la ciutat, en paraules de Cordón, “no solament beneficis imme-

L’any 2012 més de 3 milions de turistes van visitar Barcelona per motius professionals

NOVembre - DESEMbre 2013 MóN empresarial

diats en termes d’ingressos per serveis professionals, hosteleria o comerç, sinó també la creació de profitoses sinèrgies entre les empreses locals i internacionals, entre expositors i visitants”.

Com a exemple, l’èxit assolit pel Mobile World Congress, amb 72.000 assistents aquest 2013, ha estat decisiu perquè Barcelona fos escollida Mobile World Capital. “Això té una repercussió directa sobre el teixit industrial i els emprenedors del país”, puntualitza Cordón.

“Barcelona atrau el turista internacional per ser una ciutat cosmopolita, mediterrània i amb un clima agradable, i el congressista per la qualitat i el nivell d’innovació que aporta la cita”, afegeix Tessmar. Que Barcelona sigui una ciutat estratègicament ubicada a l’arc Mediterrani i al sud d’Europa, excel·lentment interconnectada al món també ajuda, tot i que el veritable valor afegit és el nivell competitiu que aglutinen els professionals amb què compta la ciutat. Tal com destaca Tessmar, “comptem amb el lobby mèdic més important a nivell internacional, raó per la qual congressos com el de cardiologia, diabetis i salut respiratòria esdevenen autèntics èxits pel que fa a nombre de ponents i d’assistents”. El tecnològic és l’altre sector que més congressistes i visitants aglutina al voltant dels congressos celebrats a Barcelona.

A mode de conclusió, el director general de Fira de Barcelona, Agustí Cordón, destaca que l’activitat econòmica induïda pels salons celebrats a Fira de Barcelona “és molt important i s’ha valorat en uns 2.500 milions d’euros anuals tant pel que fa a negoci com a activitats vinculades directament al territori, a més d’afectar positivament l’ocupació, co­sa que té un especial valor en època de crisi”.

L’èxit assolit pel Mobile World Congress, amb 72.000 assistents en 2013, ha estat decisiu perquè Barcelona fos escollida Mobile World Capital

Fires / Economia

Els darrers salons celebrats a Barcelona Aquesta mateixa setmana han tancat les seves portes les darreres edicions dels salons EIBTM i Smart City Expo. Ambdós van tenir lloc a Fira de Barcelona entre els dies 19 i 21 de novembre. D’altra banda, entre el 17 i el 20 de novembre, Barcelona ha esdevingut la capital mundial del vehicle elèctric pel fet d’haver acollit per primer cop el Simposi i Exposició Internacional de Vehicles Elèctrics (EVS), el major esdeveniment del món centrat en l’impuls de la mobilitat sostenible en les seves variants elèctrica, híbrida, híbrida endollable i de pila

de combustible. Durant quatre dies, els principals agents de tota la cadena de valor -indústria, administracions, universitats i centres d’investigació- s’han reunit a la ciutat per explorar, compartir i promoure el desenvolupament de la tecnologia necessària per transformar el sector del transport. Al marge de les conferències celebrades, l’EVS ha comptat amb una àrea d’exposició i amb l’espai “Ride, Drive & Charge”, on els assistents han pogut provar diferents vehicles elèctrics.

9

10

EMPRESA / Serveis financers

MóN empresarial novembre - desembre 2013

Entrevista a Philippe Gelis, director executiu de Kantox Peer FX

“El gran problema del mercat de divises és la desinformació” El 2011 va néixer Kantox Peer FX, una empresa especialitzada en l’intercanvi de divises que proposa un model alternatiu als bancs tradicionalss, totalment independent i fonamentat en una transparència absoluta dels seus productes. Amb l’auge de l’exportació, l’empresa enguany ha experimentat un fort creixement i esperen tancar el 2013 amb un volum de transaccions de 250 milions de dòlars. de divises a l’engròs (on els bancs compren i venen), li oferim l’oportunitat de comprar i vendre en aquest mateix mercat però amb unes condicions molt més competitives que les que ofereix la banca minorista.

EMMA BOUISSET

Vostès sostenen que els actuals sistemes de canvi que faciliten els bancs no s’adeqüen a les necessitats reals de les empreses, sobretot en el cas de les pimes. Amb quins problemes es troben a l’hora d’intercanviar divises?

Que els bancs les amaguen les seves comissions en els tipus de canvi que ofereixen, i com que les pimes no tenen les eines necessàries per obtenir dades del mercat en temps real, mai saben realment quant estan pagant, i molts cops, tot i que creuen que és molt poc, en realitat es tracta de molt! Li poso un exemple: nosaltres tenim un client que cada any compra uns 30 milions de dòlars i que creia que gairebé no pagava comissions quan, en realitat, pagava un 1,7%. Enguany, amb nosaltres, s’ha estalviat 400.000 euros! Parlem, doncs, de quantitats més que significatives per a una pime. Aquest estalvi els pot suposar invertir en màrqueting, vendes, publicitat, maquinària... mil coses que, al final, són molt més interessants i productives que pagar al banc. Al final, la gran problemàtica del mercat de divises és la desinformació.

I què pot oferir Kantox a les pimes que no estiguin ja fent els bancs?

En primer lloc, els aportem transparència i estalvi en comparació amb les comissions bancàries, el que vol dir que si una pime ven a l’estranger per valor 100, amb nosaltres, al canvi, mantindrà gairebé aquests 100 d’ingressos i no 98. I la segona és que, donat que les empreses que venen a l’estranger són víctimes, en certa manera, de la volatilitat del mercat, és a dir, del fet que el tipus de canvi varïi

Gelis i, darrere, el seu equip.

(amb el conseqüent impacte financer), nosaltres els oferim assegurances de tipus de canvi que els permeten garantir un tipus concret per a una data definida en la qual el client vendrà o comprarà divises. D’aquesta manera pot protegir-se enfront d’aquesta fluctuació d’una forma totalment transparent, i molt més barata que amb un banc.

D’on surt el seu marge de benefici si, tal com expliquen, pràcticament no apliquen comissions?

La nostra diferència amb els bancs radica en què nosaltres som una empresa de nova tecnologia amb una estructura i uns costos molt més limitats que els d’un banc. Ells tenen oficines pràcticament a cada cantonada; nosaltres tenim una oficina i una plataforma web que ens permet arribar a molts clients en línia, i això té una repercussió en els costos.

Però alguna comissió sí deuen cobrar....

Cobrem entre el 0,09% y el

Foto: CEDIDA.

0,29%, quan un banc cobra entre l’1% y el 2,5%. Hi ha una diferència substancial.

Si el marge és tan ampli, no creuen que els bancs acabaran per perdre quota de mercat davant d’iniciatives com la seva?

Està clar que iniciatives com la nostra, i d’altres de similars, acabaran per canviar les regles del mercat.

Com funciona exactament el seu sistema?

De dues maneres. Quan un client vol vendre dòlars per euros perquè ha exportat, accedeix a la nostra plataforma i pot, o bé tancar una compra-venda amb una altra empresa que hi estigui interessada (i nosaltres fem funcions d’intermediaris dels fons perquè no hi hagi cap risc: així, només quan les empreses aporten tot el capital procedim a fer l’intercanvi), o bé, si no troba qui li compri els dòlars o tot l’import que vol vendre, aprofitant que som una empresa de serveis financers regulada, amb accés al mercat

I com asseguren la transparència de l’operació?

Des de la nostra plataforma, el client sempre pot veure quin és el tipus de canvi real i comprovar quina serà la nostra comissió per separat i ben clarament. Això és transparència total: “jo et dic quin és el tipus i quina la meva comissió”. I d’aquesta manera, no hi ha malentesos.

Davant la morositat en augment –Espanya acaba d’assolir el seu màxim històric, amb una taxa del 12,68%–, els bancs exigeixen a les pimes garanties col·laterals, vostès també ho fan?

Sí. Quan un client ens demana vendre dòlars a un mes a un tipus concret, nosaltres sempre els sol·licitem un petit dipòsit de garantia que permeti cobrir la pèrdua en cas que el client no compleixi amb la seva obligació a data de venciment. És la manera de fer que el sistema sigui 100% segur.

“El mercat de divises és l’únic segment on els bancs no tenen cap obligació legal de mencionar els preus ni les comissions. Això està totalment injustificat: és gairebé fraudulent”

Afirmen que “la indústria financera necessita una reforma radical”. Què proposen?

Transparència total en tot.

L’exemple de les divises és molt fort perquè és l’únic segment on els bancs no tenen cap obligació legal de mencionar els preus ni les comissions. Creiem que això està totalment injustificat i és gairebé fraudulent.

I qui hauria d’instigar aquesta reforma?

Un òrgan regulador o això mai no es farà. No seran pas els bancs qui ho facin.

Noves tendències en transparència empresarial, nou títol de l’ACCID Es tracta del darrer volum en incorporar-se a la col·lecció “Comptabilitat i Direcció”, editada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), presidida pel catedràtic Oriol Amat. Després que durant els darrers anys s’hagi exigit un exercici de transparència a tots els actors socioeconòmics del nostre país, aquest volum fa referència a com ha evolucionat el concepte, imprescindible en el si de qualsevol organització que vulgui implicar el seus públics intern i extern i dotar-los d’elements de judici suficients per emetre les seves pròpies conclusions i decisions. El llibre inclou una darrera part amb exemples de companyies reals que aposten per la transparència com a element clau de la seva política empresarial.

12

Economia / Panorama

MóN empresarial novembre - desembre 2013

el mÉs negatiu Atur

A l’octubre, puja la taxa de desocupats

Tot i que en termes interanuals l’atur al mes d’octubre ha disminuït a Catalunya un 1,93%, en comparació amb el passat mes de setembre la xifra de desocupats ha augmentat en 12.291 aturats (2,08%), situantse, així, el número total d’inscrits als registres del Servei Públic d’Ocupació catalans en 633.832 persones.

Al conjunt d’Espanya, el nombre de desocupats també s’ha incrementat respecte del mes anterior en un 1,84%, amb 87.028 persones més a la recerca de feina, però ha millorat en comparació amb el mateix mes de 2012 (-0,46%).

Aquesta tendència a l’alça de l’atur intermensual però amb un millor comportament interanual és contrària al panorama general de l’ocupació observat a la zona euro, on, segons les dades publicades recentment per l’Eurostat, la taxa de desocupats al mes de setembre va ser del 12,2%, quan dotze mesos abans era de l’11,6%. Això sí, un cop més, Espanya, amb un 26,6% de desocupació enregistrada al setembre, ha tornat a ocupar las segona plaça pel que fa a la taxa d’atur més alta, amb un percentatge de desocupats del 26,6%, només superada per Grècia (27,6% al mes de juliol).

Pel que fa a l’atur de llarga durada, segons un informe fet públic per la consultora Randstad en base a les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), el 62% dels aturats fa més d’un any que busquen feina, un percentatge que dobla l’enregistrat fa sis anys.

Pressupostos 2014

Condicionats al compliment del dèficit

Els pressupostos de la Generalitat per al 2014, presentats per l’executiu català el passat 5 de novembre com “els pressupostos de la sortida de la recessió”, no acaben d’agradar a tothom.

En concret, des de la patronal Pimec han estat qualificats de pressupostos “de continuïtat”, ja que aquest organisme assegura que “no estan orientats a la reactivació econòmica”.

Segons Pimec, les noves càrregues tributàries que inclouen no faran sinó afegir pressió fiscal a un escenari que ja pateix una gran tensió. Així, tot i que des d’aquesta institució valoren positivament “l’esforç fet per la Generalitat amb la contenció de la despesa”, també lamenten que “siguin uns pressupostos condicionats al compliment de l’1% de dèficit fixat des del Govern central”, especialment tenint en compte que l’Estat sí “es concedeix un dèficit superior i no realitza ajustos de despesa en la línia que ja ha anat fent Catalunya”.

Pimec, a més, assegura que, pel que fa a la despesa, encara que és una bona notícia que la Generalitat hagi decidit no reduir-la, “encara hi ha marge per millorar-la en capítols com l’organització territorial i les despeses de simplificació de gestió”. A més, des de la patronal critiquen que els pressupostos aprovats per al 2014 retallin la despesa en internacionalització i en indústria, dos àmbits que haurien de ser, precisament, els motors de la reactivació de l’economia i de la dinamització del consum.

Producció industrial

Cau un 0,5% a la zona euro

Segons estimacions de l’Eurostat, la producció industrial a la zona euro ha caigut un 0,5% al setembre en comparació amb el mes anterior. En el cas dels béns de consum, s’ha enregistrat un descens del 2,6%, mentre que els béns capitals han caigut un 1%. També han cotitzat a la baixa els béns intermedis (-0,8%) i els de consum no durables (-0,2%). Per contra, l’energia ha enregistrat un augment intermensual de l’1,3%.

En el cas dels països EU28, la baixada de la producció industrial encara ha estat més acusada (-1,6%).

Respecte del mes de setembre de 2012, però, les dades són positives i l’Eurostat ha estimat un creixement de l’1,1% a l’eurozona i de l’1,2% a l’EU28.

noranta”, segons aquest organisme.

A banda, per primera vegada, l’edat mitjana de les mares primerenques supera el llindar de la trentena i se situa en 30,1 anys (29,9 el 2011). L’Idescat subratlla, però, que “el descens de la xifra de naixements no s’ha traslladat amb la mateixa intensitat al nombre mitjà de fills per dona”. En concret, l’any 2012 la mitjana s’ha situtat en 1,39 fills, quan el 2011 va ser d’1,43.

Per nacionalitats, per segon any consecutiu, els fills de mare estrangera a Catalunya han disminuït en un 5,8% respecte de l’any anterior, amb 21.290 naixements comptabilitats el 2012. Aquests nadons representen el 27,6% del total.

L’any 2012 van néixer a Catalunya un total de 77.098 nadons, un 4,7% menys que l’any anterior. Són dades que acaba de publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i que s’explicarien, segons aquest organisme, pel menor nombre de població femenina amb edats compreses entre els quinze i els quaranta-nou anys que s’enregistra des del 2007, a causa de l’arribada a l’edat fèrtil de les “generacions poc nombroses nascudes durant els anys vuitanta i primera meitat dels

Consum

Les grans superfícies venen menys que fa un any

Pagaments a proveïdors PMcM i Pimec, al costat dels farmacèutics

Natalitat

Reducció en el nombre de naixements

governs, al català i al central, que es posin d’acord en matèria fiscal”, i apunta com una de les solucions al problema la posada en marxa d’un mecanisme de finançament directe per al pagament a proveïdors a través de l’Institut de Crèdit Oficial (conegut com a ICOPro­ veedores).

Tot i que el problema dels impagaments dels imports dels medicaments a les farmàcies per part del Govern autonòmic podria començar a veure la llum amb l’anunci, el passat 14 de novembre, que el Govern espanyol pagarà en breu a Catalunya un total de 1.431 milions d’euros per tal que aquesta faci front a les factures dels seus proveïdors, la patronal Pimec i la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) s’han posicionat al costat dels farmacèutics, a qui la Generalitat deu ja 416 milions d’euros.

Així, des d’aquestes institu­ cions volen fer arribar tot el seu suport a les farmàcies que, en paraules del president de Pimec, Josep González, pateixen “la xacra de la morositat”, i reclamen que “d’una vegada per totes es resolguin els problemes aliens de tresoreria que suporten”. Antoni Cañete, president de la PMcM, per la seva banda, demana “als dos

La tan publicitada sortida de la recessió econòmica que proclamen diversos mitjans i institucions dista molt de ser una realitat consolidada pel que fa al consum domèstic. L’índex de vendes a les grans superfícies de Catalunya (IVGS) així ho demostra, ja que a preus corrents, aquesta estadística recull una variació interanual negativa al mes de setembre de 2013 de l’ordre de l’1,2%, segons dades presentades el passat 5 de novembre per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest estudi també enregistra una caiguda de les vendes en alimentació del 6,8% interanual.

Pel que fa a les vendes en productes no alimentaris, en canvi, les dades enregistrades experimenten una crescuda del 3,6% respecte al mes de setembre de 2012, un fet que, des de l’Idescat, destaquen “que no es produïa des de l’agost de 2012”. Tot i així, analitzant els registres des de la vessant a preus constants, és a dir, eliminant-ne l’efecte dels preus, l’IVGS mostra una reducció interanual general de l’1,7% al setembre de 2013 (del -9.4% per a productes d’alimentació; novament, la resta de productes enregistren dades positives, amb un augment del 4,7%).

Economia / Panorama

novembre - desembre 2013 MóN empresarial

Emprenedoria

Opendomo guanya el concurs Código Emprende

El concurs Código Emprende impulsat per TVE i amb el suport del grup BBVA dins del seu projecte “Yo Soy Empleo” ja té guanyador. Es tracta de l’empresa d’eficiència energètica creada per la barcelonina Elisabet Cuenca, Opendomo, una iniciativa que ha convençut al jurat de l’espai mediàtic, composat per la presidenta d’Infoempleo, María Benjumea, la presidenta de MIT Enterprise Forum Spain, Paloma Cabello, i el director del Centro de Innovación de BBVA, Gustavo Vinacua.

Cuenca ha declarat que invertirà els 100.000 euros del premi en el desenvolupament i creixement de la seva iniciativa. La guanyadora, que ha valorat molt positivament la seva experiència al programa, ha defensat la utilitat d’aquest espai també per a la resta de concursants: “Ha ofert oportunitats a d’altres joves emprenedors per aconseguir una visibilitat que facilita la captació de clients i fins i tot de possibles inversors.”

El director global de reputació i responsabilitat corporativa de BBVA, Toni Ballabriga, ha aprofitat l’entrega del premi per refermar que, tot i la finalització del programa, a BBVA “el suport a les pimes i als autònoms i a la creació d’ocupació continua amb la nostra iniciativa ‘Yo Soy Empleo’, amb la qual pretenem ajudar les pimes a crear 10.000 nous llocs de treball.”

EL MÉS POSITIU per tal de compensar l’increment de la tarifa elèctrica de 2014, proposada pel Govern amb l’aprovació de la reforma energètica l’agost passat mitjançant, entre altres mesures, l’increment del terme fix de la llum, l’empresa pública ha dut a terme una estratègia destinada a estalviar en els conceptes de mercat i optimitzar, així, la potència contractada.

Efectivament, amb la recent adquisició d’una sèrie de productes energètics a proposta de la consultora EnergyHouse, FGC estalviarà l’any que ve fins a 620.000 euros en compra d’electricitat, aconseguint, d’aquesta manera, el mateix volum d’energia que enguany però per un 8,5% menys de despesa. Aquesta operació permetrà compensar, per tant, l’augment dels costos dels conceptes regulats que la companyia ha calculat en 876.000 euros per al proper exercici. El resultat: FGC podrà contenir la factura energètica final i mantenir-la en un import anual similar a l’actual.

Segons Marc Blasi, director d’EnergyHouse, la clau de l’èxit d’aquesta estratègia d’estalvi energètic rau en la rapidesa amb què FGC ha contractat les diferents ofertes de les empreses comercialitzadores d’energia, ja que “d’aquesta manera, s’acostumen a eliminar les primes de protecció davant les volatilitats del mercat, que poden incorporar les empreses elèctriques i que encareixen el preu de l’energia”.

Per al 2014, FGC ha adjudicat el subministrament elèctric d’alta tensió a Endesa per 6,7 milions d’euros.

Atenció als discapacitats Grup SIFU gestionarà el servei Atendo de Renfe

Transports i energia

FGC compensarà l’augment de la tarifa elèctrica L’eficiència energètica és una prioritat per a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Així,

13

El Grup SIFU serà l’encarregat, a partir d’ara i durant

els propers dos anys, de gestionar el servei d’assistència a les persones amb discapacitats, Atendo, de Renfe.

D’aquesta manera, ben aviat més de 500 treballadors d’aquesta empresa de facility services es posaran a disposició dels viatgers de Renfe que tinguin una discapacitat o presentin problemes de mobilitat i que demanin aquest servei. La tasca dels empleats del Grup SIFU consistirà a orien­t arlos, facilitar-los informació i assistir-los en l’accés als trens, així com ajudar-los a circular sense entrebancs per les 126 estacions de la companyia de ferrocarrils que ofereixen aquest servei.

El 2012, més de 465.000 usuaris amb mobilitat reduïda van fer ús del programa Atendo, un 19,6% més que l’any anterior. Des de la seva creació, Renfe ha ofert més d’1,5 milions d’assistències a persones amb algun tipus de discapacitat.

La concessió de la gestió del servei Atendo al Grup SIFU es farà per un import anual de 7,6 milions d’euros. La companyia de facility services va aconseguir imposar la seva candidatura enfront la resta de participants”gràcies a la seva millor proposta tècnica o econòmica”, segons afirmen des del Grup SIFU.

premsa, prospectes, manuals o etiquetes) no ha parat de créixer, tot i que també ha augmentat la demanda de traduccions a l’idioma local, especialment, al francès, l’italià, el portuguès, l’alemany, el xinès, el rus o el japonès.

Els idiomes dels països de l’Europa de l’Est, on la mà d’obra sol ser més barata, fet que motiva la localització de moltes plantes de producció en aquests territoris, també cotitzen a l’alça: el txec, l’eslovac, el croata i el romanès, efectivament, estan experimentant una forta demanda de traduccions.

A banda, les llengües co­o ficials també figuren en el punt de mira de l’activitat exportadora. Luis Rodríguez Jiménez, fundador d’Okodia, així ho ratifica tot afirmant que “si l’empresa vol establir-se a regions amb llengües cooficials, acostuma a augmentar les ventes i millorar la seva reputació si incorpora en els seus productes i en la seva informació corporativa aquestes llengües”, ja que al fer-ho, “aporta valor afegit”.

Ocupació

L’ampliació de plantilles, a l’alça

PIB

La productivitat va créixer un 0,9% el 2012

Exportació

Augmenta la demanda de traduccions

L’increment de l’activitat exportadora de les empreses espanyoles, sobretot pel que fa a les pimes, està posant de manifest una tendència a l’alça de la demanda de traduccions de contractes i documents corporatius per poder-se internacionalitzar. Així, en aquests últims mesos, segons afirmen des de l’agència de traducció Okodia, la tasca dels traductors de textos empresarials a l’anglès (pàgines web, notes de

treballadors actualment.

Quant a sectors, les socie­ tats que enregistren una xifra de reclutament més elevada són les del camp aeroespacial i de l’automoció, amb uns nivells de contractació del 61%. A més, segons Antal International, aquestes companyies manifesten la intenció de continuar amb aquesta dinàmica a l’alça el proper trimestre.

Els sectors de la logística i de les telecomunicacions, de la seva banda, també estan optant per incorporar més professionals. En concret, ho estan fent un 42% de les companyies logístiques i un 38% de les de telecomunicacions. A més, en el cas de les segones, s’espera que en els propers tres mesos augmentin aquesta xifra fins a assolir el 54%.

L’altra cara de la moneda la conformen les empreses del sector turístic: només el 8% estan ampliant les seves plantilles i no es preveuen noves incorporacions a curt termini.

Segons el catorzè estudi Global SnapShot, realitzat per la companyia de selecció de personal Antal International a més de 17.000 empreses, els nivells de contractació de les companyies per a les categories laborals de comandaments intermedis i professionals presenta una dinàmica positiva i ha passat del 46% a principis del 2013 al 54% en el tercer trimestre del mateix any.

Aquesta tendència a incrementar la quantitat de personal en plantilla també s’està enregistrant a Espanya, tot i que en menor mesura: només el 31% de les empreses estan contractant més

Gràcies a les xifres positives enregistrades per la productivitat de tots els factors (0,9%), el PIB català de l’any 2012 va moderar la seva caiguda final fins al -1,3%. I és que encara que la productivitat de l’economia catalana ha experimentat una lleugera baixada a causa dels efectes de la crisi, passant de l’1,3% enregistrat durant els exercicis 2010 i 2011 al 0,9% el 2012, aquesta dada ha estat un factor decisiu per compensar la caiguda del PIB de l’any passat. Efectivament, sense comptar amb aquest factor, el volum final del PIB català hauria estat del -2,2%, ja que els altres dos elements que condicionen el seu resultat, els factors treball i capital, van ser negatius (-2,5%, a causa de la reducció de llocs de treball) i moderadament positius però decreixents (0,3% el 2012 i 0,6% el 2011), respectivament.

14

ECONOMIA / Energia

MóN empresarial novembre-desembre 2013

incertesa davant el futur d’una infraestructura necessària

Projecte Castor: què està passant al delta de l’Ebre?

Des del passat 8 de setembre, la crisi sísmica atribuida al projecte Castor ha enregistrat 597 sismes de baixa magnitud l’epicentre dels quals es situa al sud-oest del delta de l’Ebre, davant de la costa castellonenca. Analitzem les claus d’aquest fenòmen.

joan taverna, geòleg

La hipòtesi de treball més acceptada i fonamentada fins ara per explicar què està passant al delta de l’Ebre és la que defensa que hi ha dos estadis en aquesta crisi sísmica. El primer estadi el conformen una sèrie de microsismes, pràcticament imperceptibles, que coincideixen en el temps amb la fase inicial d’injecció de gas. Aquesta sismicitat induïda va ser un fenomen esperable i sense perill. El següent estadi es dóna una vegada s’ha parat la injecció, quan es comencen a detectar terratrèmols de major magnitud amb un camp d’esforços diferent, que suggereixen que totes les tensions acumulades durant la fase d’injecció s’han pogut transmetre i alliberar a partir d’algun dels sistemes de falles existents a la zona (si es tracta del sistema de falles d’Amposta o no és rellevant, ja que la falla d’Amposta assegura l’estanqueïtat del magatzem i, per tant, la viabilitat del projecte).

Malauradament, la zona on s’han produït les sacsejades no compta amb la infraestructura científica necessària per conèixer exactament la geolocalització dels terratrèmols, i és que a banda de la xarxa de sismògrafs estatals (IGN, IGC, CSIC) només existeixen dos

Historiograma del número de terratrèmols diari per magnituds. / IGC

sismògrafs de l’empresa que no acaben de concretar amb precisió la localització dels sismes.

A més, per a una bona monitorització i detecció dels sismes, aquests sismògrafs s’haurien d’haver situat a l’est de la plataforma d’injecció, ja que per l’oest, la zona ja estava coberta per la xarxa de sismògrafs esta-

Croquis 3D del projecte Castor. / ESCAL-UGS

tals. Així doncs, l’explicació més plausible segueix sent una hipòtesi, perquè a més, a tot això cal afegir-hi que la baixa magnitud dels terratrèmols no ajuda a localitzar amb precisió els hipocentres dels sismes.

que es troba situat en el subsòl de les aigües espanyoles del mar Mediterrani, a més de 1.700 metres de profunditat i a 22 km de distància de la localitat castellonenca de Vinaròs, ja funcionen tres magatzems subterranis de gas: el de Gavio­ta, situat en aigües del Cantàbric, que cobreix els pics de demanda del País Basc; el magatzem subterrani de Yela, a la província de Guadalajara, que garantitza el subministrament d’aquesta font energètica a la comunitat de Madrid, i, en tercer lloc, el magatzem de Serrablo, situat entre les localitats de Jaca i Sabiñánigo, a la província d’Osca, que cobreix la zona de la conca de l’Ebre.

Però per a que una infraestructura energètica d’aquesta magnitud sigui viable, ha de complir tres requisits imprescindibles i simultanis. En primer lloc, el projecte ha de ser impecable i en aquest moment, en el cas Castor, hi ha una gran incertesa.

En segon lloc, ha de superar els tràmits administratius -Castor va superar fins a 42 informes de l’administració local, autonòmica, estatal i fins i tot de la Unió Europea; però tot sovint, el procediment administratiu

La crisi del projecte Castor ha tornat a posar damunt la taula la polèmica pel que fa a la seguretat de les nostres infraestructures energètiques

i burocràtic, encara que molt complicat i feixuc, no acaba de ser prou exigent. El tercer front té a veure amb l’acceptabilitat social d’un projecte. En energia, crear noves infraestructures comporta, en moltes ocasions, un greuge per al territori. A més, pel fet d’afectar també les persones, solen generar indignació. Automàticament, doncs, qui instal·la una infraestructura hauria de gestionar aquesta indignació El preu polític i la incapacitat per gestionar la indignació, en aquest cas donada l’alarma social que ha creat, ha fet que, a dia d’avui, el projecte Castor hagi quedat en stand by.

Infraestructures necessàries

En aquest context, la crisi del projecte Castor ha tornat a posar damunt la taula la polèmica pel que fa a la seguretat de les nostres infraestructures energètiques. En aquest sentit, és important recalcar que els magatzems subterranis són infraestructures necessàries per tal de cobrir els pics de demanda d’energia i en tot el món hi ha actualment 627 estructures d’aquest tipus.

París, per exemple, té sis magatzems sota el seu subsòl i Berlin, tres. A Espanya, a banda del jaciment d’Amposta,

Mostra d’epicentres localitzats per l’Institut Geològic de Catalunya. / IGC

ECONOMIA / L’expert

NOVEMBRE - DESEMBRE 2013 MóN empresarial

15

Recuperar el crèdit L’anunciada millora d’alguns indicadors macroeconòmics sembla trigar a reflectir-se en el conjunt de les empreses i les famílies. La baula del crèdit bancari és una peça essencial per a traslladar les millores a la ciutadania.

Figura 1 - Evolució del crèdit a famílies i empreses (no financeres) a Espanya (tases de variació interanuals) %

Tipus d’interès crèdit societats < 1 milió d’euros

d’interès crèdit societats 1 milió d’euros InternacionalTipus (FMI) i mostra amb<les grans empreses. Els catedràtic d’economia de la ub com l’escàs %crèdit disponible préstecs de quantia inferior 9% es posa a disposició de les al milió d’euros, habituals en 20% 89 mitjanes i petites empreses, les necessitats de les empre­ 20 15 78 no només amb comptagotes, ses de dimensions modestes, 15 sinó també amb un sobrecost es veuen visiblement penalit­ 67 10 6 respecte a les condicions zats respecte als d’una major 5 10 5 financeres que assumeixen les quantia, accessibles només a 5 4 5 empreses grans.

Crida l’aten­ companyies grans; les pimes 0 34 ció que Espanya ocupi el lloc experimentaran, doncs, una 0 23 -5 més destacat,2 entre els països doble discriminació: entre -5 1 més rellevants de l’eurozona, països de l’eurozona i dins -10 1 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2008 2009 2010 2011 2012 2013 pel que fa a aquest diferencial, d’Espanya respecte a les -10 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2008 2009 2010 2011 2012 2013 un indicatiu de la penalització empreses més grans i, habi­ Llars Societats no financeres Total Espanya Països UEM amb qualificació AAA Durant les darreres setmanes que pateix la massa crítica del tualment, millor connectades Llars Societats no financeres Total Espanya Països UEM amb qualificació AAA s’ha donat un notable ressò a teixit empresarial. La com­ (per ser políticament correc­ Fuente: Banc d’Espanya, Butlletí econòmic, octubre de 2013. la millora d’alguns indicadors paració de les nostres dades tes). Continuar amb aquesta macroeconòmics referits a Figura 2 - Diferencial de tipus d’interés entre prèstecs a pimes i a amb les d’Alemanya i França dinàmica és una manera Espanya. La sortida tècnica empreses grans en diversos països de l’eurozona) deu portar a la reflexió sobre d’alentir la recuperació i fer-la 300 de la recessió, tot i que sigui quin paper està duent a terme menys sòlida i menys equita­ 300 amb un modestíssim creixe­ el nostre sistema financer –en tiva. La rotunditat d’aquestes ment del 0,1% en el tercer tri­ comparació, cal insistir, amb dades –presentades des de mestre de l’any, junt amb pre­ el de països propers–, així les institucions tradicional­ 200 visions de creixement de cara ment més vinculades a l’or­ 200 com sobre el cost que estem al 2014, també molt modera­ pagant en termes d’una recu­ todòxia financera– impedeix des, en la forquilla del 0,2 al peració més dèbil i asimètrica desqualificar, com de vegades 0,9%, segons diverses fonts, es pretén, l’evidència del tan100 del què seria estrictament ha rebut diverses denomina­ cament de l’aixeta del crèdit 100 necessari. La crida a una inte­ cions que, intentant eludir gració bancària i financera en termes de “no hi ha pro­ la malaurada “brots verds”, més efectiva a Europa, que jectes solvents per finançar” 0 llencen un missatge similar, redueixi aquelles punyents o “els tipus d’interès més alts 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 0 asimetries és una moralitat a vegades amb més triom­ a Espanya són simplement 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 falisme, d’altres amb més evident, addicional a la de el reflex de la prima de risc”.

França Alemanya Itàlia Espanya Eurozona cautela. El pas a superàvit revisar què fan les nostres Evidentment aquests factors Eurozona França Alemanya Itàlia Espanya Font: FMI, Global Financial Stability Report, octubre de 2013, cap. 2. de la balança de pagaments i principals entitats amb els són significatius; però com alguns episodis d’apetit inver­ recursos que l’estalvi del país més s’aprofundeix en l’anà­ ada. I així mateix es reflecteix –i, en alguns casos, les ajudes lisi, més clar queda que reac­ sor per part d’estrangers han la difusió de la bona nova de la sortida de la recessió és la en aquest gràfic com la part públiques nacionals o euro­ tivar el crèdit a les pimes és acompanyat en aquest sentit. més important de l’ajust recau pees– els confia per a la seva part de la solució, no del pro­ Però la pregunta cabdal que normalització del crèdit a les precisament sobre una activi­ gestió. sorgeix d’aquests indicadors empreses (i a les famílies). blema. I que buscar excuses tat empresarial que rep elogis La figura 3 mostra essen­ o coartades per a ajornar-ho es refereix a la seva efectiva Després de diversos anys en i promeses de foment empre­ cialment els mateixos trets, suposa, sense cap mena de transmissió a millores real­ què l’ortodòxia macroeconò­ nedor. ment percebudes pel conjunt mica i financera posava l’ac­ tal com els presenta el Banc dubte, contribuir a perpetuar de la ciutadania, per les famí­ cent de manera monolítica d’Espanya: pot observar-se els problemes i posar pals a lies i pels grans protagonistes en la solvència dels comptes com una de les singularitats les rodes de les solucions que La pime carrega el pes de la nostra dinàmica finan­ ens haurien de conduir a una d’una esperada sòlida recupe­ públics i en els balanços de ració: les empreses, especi­ les entitats financeres, ara es D’altra banda, la figura 2 pro­ cera ha estat ser més estricta recuperació raonablement alment les més rellevants en reconeix explícitament que a cedeix del Fons Monetari amb el teixit de les pimes que sòlida i equitativa. el nostre teixit productiu, les més d’aquestes condicions, mitjanes i petites. I cada cop l’essencial és reobrir el flux és més difícil negar que les del crèdit al sector privat. Al Figura 3 - Diferències entre els tipus d’interès d’Espanya i els països més sòlids de l’eurozona per a préstecs de menys d’un milió d’euros i per als superiors a aquesta quantia dificultats referent a això no cap i a la fi, per a això exis­ són només un fet preocupant, teixen les entitats financeres, Tipus d’interès crèdit societats < 1 milió d’euros Tipus d’interès crèdit societats > 1 milió d’euros sinó que, a més, incideixen que han de deixar de ser el % % sobre la solidesa de la nova problema per tal d’esdevenir, % 9 9 per fi, part de la solució. etapa de la nostra economia, 20 8 8 quelcom que hauria de supo­ Exageracions? No, a la vista 15 7 7 sar una preocupació essencial de les dades oficials més 6 6 10 a la vista de la constància del recents. La figura 1, recollida 5 5 5fiasco de l’anterior model de d’un article del Butlletí eco4 4 nòmic del Banc d’Espanya, 0desenvolupament, que va pro­ 3 3 porcionar creixement en les mostra l’evolució del crèdit al 2 2 -5 estadístiques però que tenia sector privat des del 2008 fins 1 1 -10 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2008 2009 2010 2011 2012 2013 amb el ja famós els peus clara­2011a l’actualitat, 2008 de fang, 2009 com 2010 2012 2013 pèndol que va conduir Espa­ ment estem pagant ara.

Llars Societats no financeres Total Espanya Països UEM amb qualificació AAA Espanya Països UEM amb qualificació AAA Així mateix, cada cop és més nya dels excessos més noto­ Fuente: Banc d’Espanya, Butlletí econòmic, octubre de 2013. evident que una baula clau en ris a la sequera més pronunci­

joan tugores ques

300

Tipus Tipus % 9% 89 78 67 56 45 34 23 12 1

16

El mapa del món

MóN empresarial novembre - desembre 2013

El transport de mercaderies per

En termes de moviment de mercaderies per carretera, Alemanya és el país europeu que va transportar un major nombre de tones de mercaderies per carretera (2.891.837) l’any 2012, seguida per França (amb gairebé dos milions) i Polònia (amb una mica més d’1.245.000). Espanya va ocupar la quarta posició del rànquing. Així, amb 1.238.703 tones computades l’any passat, el nostre país ha experimentat el cinquè descens consecutiu anual en volum de transport de mercaderies per carretera des que va començar la crisi el 2008; concretament, respecte l’any 2011, ha transportat 227.443 tones menys. Aquesta tendència a la baixa, no obstant, no ha estat exclusiva d’Espanya: la recessió del mercat europeu també va afectar l’any passat Alemanya, França i Itàlia, que van transportar 94.899, 95.259 i 77.184 tones menys, respectivament, que al 2011.

Font: Eurostat.

El mapa del m贸n

novembre - desembre 2013 M贸N empresarial

carretera a Europa

Milers de tones

<100.000

100.000 200.000

200.000 500.000

500.000 1.500.000

1.500.000 3.000.000

17

18

EMPRESA / Sectors

MóN empresarial NOVEMBRE - DESEMBRE 2013

Entrevista a Juan Serrano, director general de Grup Balfegó

“Servim una tonyina de primera qualitat en qualsevol indret del món durant els 12 mesos de l’any” Després de dedicar-se des de finals del segle XIX a la pesca de la tonyina roja, la cinquena generació de la familia Balfegó va decidir fundar fa 18 anys el que avui en dia és el Grup Balfegó, una empresa ubicada a l’Ametlla de Mar (Tarragona) i dedicada a la captura d’aquest peix de primera qualitat i a exporta-lo a un total de 27 països. Sens dubte, un exemple d’empresa familiar d’origen català que ha trobat en l’exportació el seu leitmotiv. de l’espècie, el qual ens permet proposar noves i millors mesures de gestió i control dins del sector; tant és així que moltes de les mesures que encapçalen la normativa actual van ser proposades per nosaltres al Govern espanyol, la Comissió Europea i la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica.

esther Escolán

Quines diria que són les principals fites assolides durant la trajectòria de Balfegó?

Som els primers pescadors de la zona que hem enfocat la nostra activitat en la captura de la tonyina roja. Primer combinàvem la pesca d’arrossegament amb la de la tonyina, però sota la direcció d’en Manel i en Pere Vicent Balfegó vam decidir dedicarnos exclusivament a aquesta segona. Al llarg d’aquesta trajectòria hi ha diverses dates clau: l’any 2000 ens vam estrenar com a empresa comercialitzadora de la nostra pròpia tonyina, el 2004 vam construir les piscines a alta mar on es crien les nostres tonyines i, finalment, el 2007 vam iniciar la comercialització de la tonyina de les nostres pròpies granges.

A banda d’aquesta especialització, quin altre valor afegit imprimeix la companyia a les seves tonyines?

El grau de coneixement dels pescadors és tal que són capaços d’explicar el com, el per què i el quan de la tonyina roja. Comptem amb un sistema de traçabilitat que garanteix el compliment de les quotes de captura i dels estàndards de qualitat i seguretat alimentàries, i que permet, a més, el rastreig de les tonyines. De fet, som la única empresa al món que fa una traçabilitat individual de cada peça i de cadascuna de les seves parts. A més, apostem plenament per dur a terme una pesca sostenible, en contra de la pesca furtiva; en aquest sentit, comptem amb l’assessorament del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i hem estat pioners a l’hora de proposar mesures de ges-

D’esquerra a dreta, Juan Serrano i Manel i Pere Vicent Balfegó./ CEDIDA

tió i control d’aquestes captures, de les quals informem en temps real a les autoritats pertinents gràcies al nostre sistema informatitzat.

Quines altres mesures implementen a l’hora de garantir la màxima qualitat de les peces?

Som els únics que calculem la quantitat de greix de cadascuna de les tonyines, perquè aquest és el tret diferencial i el que dotarà la peça d’una qualitat única al mercat. Així, alimentem les nostres tonyines de manera que, quan arriben al seu punt òptim de greix, regulem la seva dieta per afavorir que aquest índex es mantingui.

Quins trets identifiquen la tonyina de Balfegó?

Es tracta d’una carn suau i molt melosa, apta per ser consumida en cru. Després, hem de pensar en la tonyina com quelcom més que un peix, a l’alçada del porc o del

vedell, pel que fa al moment del seu sacrifici: no ha de morir estressat, ja que, si no, la tonyina segrega àcid làctic i la seva carn es tornaria dura i seca, raó per la qual la seva qualitat es veuria compromesa i el seu consum no seria apte, per exemple, en l’alta restauració. El procés de desagnat també influeix en aquests nivells de greix.

En resum, controlem tots aquells paràmetres que entren en joc a l’hora de servir una tonyina de primera qualitat en qualsevol indret del món durant els 12 mesos de l’any.

El respecte a la espècie i a l’entorn és una altra de les seves premisses. Com la materialitzen?

Com a empresa, tenim totalment assumit el respecte com a valor, però no només des del punt de vista legal.

Com ho fem? Col·laborant i invertint en el coneixement

Tot i la magnitud de la seva activitat, destaca l’especial vincle que mantenen amb la població on es situa la seu de l’empresa, l’Ametlla de Mar. Com es complementen?

Grup Balfegó li deu molt a la terra on s’ubica i d’aquí que la nostra família tingui un especial compromís amb el municipi i amb tota la zona del delta de l’Ebre. També

“Apostem plenament per dur a terme una pesca sostenible, en contra de la furtiva”

volem incentivar el turisme de la població mitjançant el Tuna Tour, una activitat que vam posar en marxa l’any passat i que permet endinsarse en alta mar i nedar entre els nostres exemplars a les piscines on els criem, a més de degustar després la nostra tonyina a bord d’un luxós catamarà.

Aspiració internacional Grup Balfegó ja va nèixer amb la intenció d’exportar les seves tonyines arreu del món. Actualment, la companyia exporta a 27 països dels cinc continents, tot i que el Japó continua sent el seu principal mercat de

destinació, acumulant un 48% de les seves exportacions. El segueixen els Estats Units, Corea del Sud, el Regne Unit i Espanya, que avui en dia registra un 6% de l’activitat comercial de Balfegó.

A fons / EMPRESA

NOVEMBRE- DESEMBRE 2013 MóN empresarial

19

GESTIÓ ECONÒMICA INTEL·LIGENT

El control dels costos de l’empresa

Els negocis fracassen per dues raons: perquè es queden sense diners o perquè no en generen prou marge, de forma que, quan venen, en realitat estan perdent.

ARGÈLIA GARCiA Sòcia fundadora i directora d’expansió d’External Financial Management

Les empreses són entitats creades per generar beneficis. És important, doncs, tenir clar si treballem per línia de producte o servei, per client, per punt de venda o per qualsevol altre criteri, per tal d’aconseguir aquest efecte positiu. En aquest sentit, cal distingir entre els diferents models de negoci que una mateixa empresa

pot presentar: venda de maquinària a distribuïdors, servei tècnic, projectes, venda on-line o sobre el territori... Cada línia genera ingressos i despeses de diferent manera i, en temps de recursos escassos, és especialment important conèixer també el marge de contribució per client.

Tot això configura el que es coneix com a comptabilitat analítica, que ha de permetre a l’empresa analitzar al detall la seva generació de resultats per tal de potenciar, copiar o ampliar models d’èxit, i reduir, optimitzar o eliminar aquells que generen pèrdues.

El càlcul de costos és una de les àrees que habitualment presenten més complexitat per a l’empresa, ja que, si la

comprensió del càlcul és poc transparent per als usuaris, es genera desconfiança en els valors de cost atribuïts.

Un dels obstacles més freqüents per a la seva integració a les dinàmiques de l’empresa és la tendència existent a complicar les operacions de càlcul amb massa repartiments i fraccionaments dels costos, de vegades de manera poc ajustada a la realitat o innecessàriament detallada. I la realitat és que el càlcul de costos necessita més coneixements reals del procés de generació de valor que no pas comptables. Cal conèixer bé com es fan les coses, des de la compra de matèries primeres a la dedicació d’hores per projecte, és a dir, des del moment inicial fins al moment en què el

servei o producte és entregat al client, i posteriorment facturat i cobrat. Tampoc no podem oblidar els costos addicionals de qui paga tard o necessita una gestió de cobrament. Així, si disposem d’una bona anàlisi dels processos, només cal quantificar i actualitzar els paràmetres clau periòdicament. I una reconciliació amb el resultat comptable és fonamental per acabar d’assegurar la fiabilitat de les dades.

Un altre principi molt útil és invertir per tal que els costos rellevants siguin directes, evitant al màxim els repartiments de costos.

Així,per exemple,si el cost més important d’una fàbrica és l’energia, potser el millor seria posar comptadors de consum per màquina o línia.

L’antiguitat de la instal·lació pot provocar consums molt elevats i donar-se el cas que es reparteixi a parts iguals entre màquines noves i velles, quan, en realitat, canviar la maquinària seria altament eficient,tot i que el sistema d’imputació no ens ho deixi veure.

En entorns altament competitius dins d’economies de creixement lent o negatiu –com l’actual–, la clau de la supervivència pot estar en un coneixement profund dels costos que permeti actuar sobre cada desviació de forma ràpida.

Un bon càlcul de costos ens permetrà assignar preus de venda, decidir si acceptar un projecte, conèixer fins a on podem baixar preus o eliminar activitats ineficients.

Dedicar una petita estona cada dia a mantenir la posició de tresoreria per part de qui la prepara i un temps setmanal o mensual per part de gerència assegura una gestió planificada i tranquil·la

20

EMPRESA / Decàleg

andersen

MóN empresarial novembre - desembre 2013

cambra de comerç i indÚstria de terrassa

catalana occident

dag andersen

josep beltrán

sergi carol

pere rodríguez

francesc morelló

director general

Director de serveis empresarials

director centre de sinistres diversos

director corporatiu àrea persones

director d’operacions

Conèixer l’equip

Fixar els objectius

Gestió de les persones

Instal·lar-se en el canvi

“Qualsevol gestió del canvi ha de ser comunicada correctament a tot el personal de l’empresa” En els últims anys, a causa de la globalització i també de la crisi, els mercats han entrat en un espiral de canvi i només les empreses que han sabut gestionar-lo han tingut èxit. Els temps de crisi són temps d’oportunitats; els mercats es renoven, les empreses que tenen una posició dominant poden perdre-la i les que no la tenien poden guanyar-la.

Qualsevol gestió del canvi ha de ser comunicada correctament a tot el personal de l’empresa i ha de tenir un lideratge clar per a que el procés es desenvolupi correctament, establint també objectius clars a curt, mig i llarg termini. Tota persona s’ha de sentir involucrada i tenir clar quina és la seva responsabilitat dintre de l’engranatge present i futur de l’empresa. Els objectius han de ser assolibles per a l’organització en un temps prudent, sempre tenint en compte que hi haurà persones que s’adaptaran molt més ràpid que d’altres al canvi. És molt important conèixer el teu equip per poder assolir qualsevol canvi, ja que cada acció tindrà una reacció i és important que aquestes flueixin correctament.

“Cal ser flexibles, fugir de la precipitació i actuar sempre amb coherència davant del procés iniciat” Algunes de les claus per gestionar un procés de canvi en una empresa amb èxit són fixar els objectius i la finalitat del canvi; comunicar bé i de forma clara les expectatives tant a dins de l’empresa com al seu entorn; conduir el procés amb flexibilitat, tot i mantenir les conviccions fermes; involucrar els líders en el procés; actuar progressivament i fugir de la precipitació. També és important actuar sempre amb coherència davant del procés de canvi iniciat, que ha d’anar alineat amb els interessos de la propietat de l’empresa, i executar una avaluació continuada per assegurar el flux de comunicació interna sobre les necessitats de canvi de la companyia. Tot això, a més, ha d’anar acompanyat d’una política d’aliances i de cooperació. Aquestes són algunes de les conclusions a les que van arribar els participants a la taula rodona de recursos humans sobre la gestió del canvi, celebrada fa algunes setmanes i organitzada per la Cambra de Terrassa en el marc de la plataforma relacional d’intercanvi d’experiències i pràctiques directives i net­ working dirigida a empresaris i directius.

“La confiança permet contribuir al desenvolupament personal i professional” El 2008 el Centre de Sinistres Diversos de Catalana Occident va emprendre el projecte C3, que consisteix en una reflexió compartida orientada a generar una cultura de confiança i de compromís amb el servei al client. En el marc d’aquest projecte afrontàvem canvis molt significatius, ja que havíem d’actuar de manera coordinada sobre aspectes tan dispars com la planificació estratègica, la formació de comandaments, el redisseny de processos o la definició de nous estàndards de servei i de comunicació amb el client.

Fruit d’aquest procés, en quatre anys vam aconseguir reduir els terminis de gestió en un 35%, reduir el nombre d’incidències i els terminis necessaris per a resoldre-les, augmentar la productivitat en més d’un 12% i incrementar els índexs de satisfacció dels nostres clients en un 17%.

La clau del procés ha estat la gestió de persones. Hi hem dipositat la màxima confiança, hem contribuït al seu desenvolupament personal i professional i hem obtingut una estructura lleugera i eficient on la presa de decisions es deixa en mans de les persones que han de prestar el servei.

grupo indukern

“Hem de deixar d’assumir la gestió de canvi com un procés aïllat i relacionat amb la gestió de projectes” Quan analitzem els processos de canvi amb èxit al Grupo Indukern, veiem que tots ells comparteixen la combinació de diversos elements molt identificables. En primer lloc, un lideratge que ha sabut impulsar el procés, combinat amb una comunicació eficaç dirigida a tots els grups d’interès sobre la importància dels motius del canvi. També és vital la definició d’una visió molt clara i la motivació i el compromís de tots els implicats. Al final dels processos hem mesurat el canvi real i els resultats obtinguts, compartint les bones pràctiques i a la vegada alineant els processos i estructures per afermar-los.

Hem arribat a la conclusió que en un entorn químicfarmacèutic globalitzat i en constant transformació, la gestió del canvi tal com s’entenia en el passat ha deixat de ser efectiva. Estem convençuts que hem de deixar d’assumir la gestió de canvi com un procés aïllat i relacionat amb la gestió de projectes per passar a integrar-la de manera eficient en els comportaments, actituds i compromís de tots i cadascun dels nostres empleats. Hem d’instal·lar-nos en el canvi i gaudir-ne.

idisc information technologies

De baix cap a dalt

“Com més gran és la necessitat de canvi, més imprescindible és la implicació de l’equip” Els serveis de traducció, comunicació multilingüe i desenvolupament de plataformes web són activitats que viuen en un entorn que canvia constantment. Són serveis orientats al món globalitzat, que obliga a arribar cada dia a més persones, més allunyades les unes de les altres i en més idiomes. Es podria pensar que la gestió del canvi en aquestes empreses és més fàcil pel fet que ja formem part d’aquesta onada i que les persones que hi treballen ja n’estan mentalitzades, però no és forçosament així.

La tendència de les persones és sempre la de buscar àrees de confort i, per aconseguirles, calen dues accions clau: motivar i donar confiança.

En un sector amb una dinàmica de canvi tan alta hem de fomentar que les accions es generin de baix cap a dalt, tot i que hi pugui haver directrius estratègiques. Com més gran és la necessitat de canvi, més imprescindible és la implicació de l’equip i més determinant que aquest abast sigui el més ampli possible. Anar sempre un pas per davant representa una oportunitat, tant en l’oferta de serveis a nous clients com en la fidelització dels actuals.

Decàleg / EMPRESA

novembre - desembre 2013 MóN empresarial

mina pública d’aigües de terrassa

mútua terrassa

poly klyn

port de barcelona

productos aditivos

josep lluís armenter

Òscar sambola

eva García

pedro arellano

mª josé moreno

director general

gestor campus universitari de salut

directora general adjunta I cap de

Subdirector general i cap d’organització,

DIRECTORA GENERAL

mÀrQUeting

persones i sistemes d’informació

Innovació constant

“Potenciem la formació per a la millora contínua, dotant-nos d’un sistema de relacions laborals propi” Mina Pública d’Aigües de Terrassa neix el 1842 per dotar la ciutat d’un servei públic: aquesta vocació és l’origen i l’essència de l’empresa i s’ha manifestat donant resposta a les necessitats dels cabals que ha comportat el creixement de la ciutat i la comarca en un entorn geogràfic amb carència d’aigua, el que ha portat a la companyia a una cultura de canvi i d’innovació constant.

Les claus de la seva gestió estan en la planificació, l’organització i les persones. La planificació parteix de la definició d’objectius estratègics, el desplegament en plans concrets i la cerca de finançament; i l’organització s’ha vehiculat sistematitzant processos. Quant a la gestió de les persones, s’ha poten­ciat la formació per a la millora contínua, dotant-nos d’un sistema de relacions laborals propi, sistematitzant processos bàsics de gestió del desenvolupament i implantant projectes integradors com el programa de clima laboral, el sistema de gestió i avaluació de l’acompliment per competències i el pla de comunicació interna. El canvi, la millora i la innovació continuada són l’ADN de la nostra cultura organitzativa.

Gradual, però decidit

“La gestió del canvi implica obertura, per això avancem mitjançant aliances” Mútua Terrassa va sorgir l’any 1900 responent a la necessitat de pal·liar els efectes dels accidents de treball, fonamentalment de la indústria tèxtil terrassenca. La nostra missió era protegir els treballadors i les seves famílies dels possibles infortunis en ple esclat de la revolució industrial.

Durant aquests 113 anys ens hem anat adaptant a les noves necessitats de les persones i de la societat. Així, compatibilitzem l’excel·lència d’una de les organitzacions sanitàries i universitàries referents al país amb l’atenció sanitària privada, innovem i creixem en l’activitat logística, oferim nous productes en el món de les assegurances i avancem en diferents àmbits de l’atenció sociosanitària. Ara ja no només a Terrassa, sinó també a Catalunya i arreu. La gestió del canvi implica obertura, i a Mútua Terrassa no avancem sols, també ho fem mitjançant aliances amb institucions i entitats del nostre entorn.

Per a nosaltres, la gestió del canvi és una realitat, és lenta però continuada, gradual però decidida, i ens permet transformar i millorar cada dia la nostra organització.

Una manera de viure

“No s’han de confondre mai les petites/ grans millores amb la veritable transformació” Les dificultats per a dur a terme el canvi en organitzacions són sovint la llavor de grans oportunitats.

Per exemple, el fet que la necessitat de transformació parteixi d’una crisi acostuma a considerar-se dolent perquè redueix molt el marge de maniobra. No obstant, genera un sentit d’urgència que afavoreix el convenciment i la motivació de l’equip envers al dur procés que enfronta.

A l’inspirador article de J.P. Kotter “Liderar el canvi: per què fracassen els intents de transformació”, es reflexiona sobre aquesta i altres claus de l’èxit en processos similars. Al text es remarca, entre d’altres, la importància d’una comunicació clara i continuada sobre la visió a la que ens durà el canvi, i també el fet crucial de no confondre mai petites-grans millores amb la veritable transformació profunda que ha d’arrelar dins de la cultura d’empresa. Per tot això, considero fonamental entendre el canvi no com a fi, sinó com a manera de viure.

L’aigua líquida ha nascut per fluir i tendeix a podrir-se quan s’estanca, així que, en un món canviant com aquest, i ara més que mai: “be water, my friend”.

Implicació

21

Determinació

“Resulta clau la participació de tots des de l’inici, creant espais estables de relació, conversa i decisió”

“L’èxit exigeix: direcció coherent, equip directiu compromès, pla de comunicació i anàlisi”

La seva situació geogràfica privilegiada i el desenvolupament realitzat en els últims anys fan del Port de Barcelona una de les infraestructures amb major potencial de creixement del continent europeu. Part del seu canvi estratègic suposa passar de la creació d’infraestructures a una època centrada en la gestió de serveis, un procés que implica canviar realitats. Per a això, començarem per fer visible la necessitat de canvi: ningú pot estar tranquil quedant-se com està. Posteriorment cal identificar un futur clar, comprensible i que generi il·lusió. A partir d’aquí, hem de concretar el full de ruta amb els projectes a desenvolupar i amb les persones (internes i externes) a implicar.

Aconseguir això requereix persones i models organitzatius adaptats, incidint en els hàbits i comportaments personals, així com en els sistemes que sustenten la gestió del negoci. Finalment, resulta clau la participació de tots els implicats des de l’inici dels projectes, creant espais estables de relació, conversa i decisió que permetin consolidar el procés de transformació.

La gestió del canvi a l’empresa és una oportunitat per corregir desviacions històriques i adaptar el negoci al moment actual. És molt important analitzar els antecedents de l’empresa, fixar molt clarament els objectius amb una comunicació sincera i identificar els protagonistes del canvi, així com també els opositors. Per això, cal avaluar l’equip directiu que el durà a terme i, si no s’implica i es compromet, cal canviar-lo.

La sensació que cal transmetre és de flexibilitat però amb seguretat, i les decisions han de ser coherents amb els valors i principis de l’empresa. Normalment els equips tenen una zona de confort que, quan canvia, genera pors i tendències cap al posicionament enlloc d’impulsar cap al canvi.

Cada pas cap a l’objectiu del canvi que ens plantegem ha de ser realitzat amb determinació, mai amb precipitació. Hem d’anar poc a poc, contagiant l’entorn de la nostra convicció en la millora que comportarà el canvi.

En definitiva, les claus per una gestió del canvi amb èxit són: direcció coherent, equip directiu compromès, pla de comunicació i anàlisi.

22

eCONOMIA / Marc legal

MóN empresarial novembre - desembre 2013

La Llei de la Unitat de Mercat perjudicarà les pimes catalanes La futura Llei de Garantia de la Unitat de Mercat que, segons el Govern estatal pretén posar ordre a l’embolic administratiu que dificulta la lliure circulació de béns i serveis en les comunitats autònomes, permetrà les empreses operar a tot l’Estat amb una llicència única. La llei neix amb l’oposició de Catalunya, el País Basc, Andalusia i Canàries, que perceben una invasió de competències i que, a més, pensen que pot provocar una relaxació de la seguretat en els processos de fabricació de productes i prestació de serveis.

àngels soley

A punt d’aprovar-se la nova Llei de Garantia de la Unitat de Mercat –que, entre altres mesures, permetrà que una autorització d’una activitat econòmica emesa per una comunitat autònoma serveixi en qualsevol altre regió-, Pimec Comerç va oferir el passat 6 de novembre un seminari amb l’objectiu d’analitzar i debatre les implicacions competencials, constitucionals i econòmiques d’aquest projecte de llei que, a més d’afectar els principis fonamentals del model comercial de Catalunya, podria modificar profundament el funcionament del mercat intern espanyol i perjudicar els interessos de les pimes.

El mateix dia que se celebrava el debat, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, anunciava que presentaria un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’Unitat de Mercat quan s’aprovi definitivament, manifestant que la norma tindrà “efectes perversos” per al model de petit comerç català.

En aquest mateix posicionament es va situar el president de Pimec, Josep González, que va afirmar en el parlament inaugural de l’acte que si bé cal treballar molt més la simplificació administrativa, la reducció de traves o el suport a l’emprenedoria, “no està clar que l’homogeneïtzació de lleis en l’àmbit estatal sigui la forma correcta. Existeixen diferències culturals, estructurals i econòmiques entre les diverses regions.”

Per tal de contextualitzar la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat, durant el primer bloc del seminari, el catedràtic Jean Monnet d’Història ad personam de la

La Generalitat presentarà un recurs d’inconstituciona-­ ­­­litat quan s’aprovi la llei, que es preveu que tingui “efectes perversos” per al petit comerç

Josep González, president de Pimec, durant la jornada. / A. S.

Universitat Pompeu Fabra (UPF) Fernando Guirao va fer un repàs als antecedents d’aquest projecte de llei des dels inicis de la liberalització econòmica europea, a partir de 1947, i de com s’ha arribat a la construcció del mercat únic comunitari. Com a conclusió, l’historiador va recomanar al col·lectiu del petit i mitjà comerç potenciar la defensa dels interessos del model català.

Inseguretat jurídica

La futura llei, ara en fase d’aprovació al Senat, ha rebut l’advertència del Consell Econòmic i Social (CES) que alerta sobre las dificultats d’aplicar-la: “pot […] donar lloc a una gran litigiositat perquè afecta un gran nombre de competències autonòmiques i locals”, va indicar en un dictamen emès el passat mes de maig.

La nova normativa preveu la creació d’un nou organisme, la Comissió Nacional del

Mercat de la Competència (CNMC), per tal d’arbitrar els processos i detectar els que puguin acabar a l’Audiència Nacional i, fins i tot, al Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, el professor de Dret Administratiu de la UPF Josep Ramon Barberà va assenyalar durant el seminari de Pimec que li semblava d’un “intervencionisme absolut” la creació d’aquesta nova figura, tot ressaltant la incoherència amb el propòsit inicial de la llei, que és facilitar la lliure activitat econòmica dins del territori.

Barberà va advertir sobre la inseguretat jurídica que pot generar aquesta nova llei.

“Renuncia a la regulació de principis generals i de qüestions procedimentals, i estableix un sistema que pot conduir fàcilment a la confusió i la incertesa”, va declarar.

L’especialista també va observar com la normativa estatal pot derivar en “l’afe-

bliment de la qualitat en la prestació dels serveis, ja que les autoritats d’origen poden ser poc exigents”. A més, va apuntar que la llei tampoc diu res sobre la protecció de dades i usuaris.

Finalment, el catedràtic va incidir en les “conseqüències devastadores” que suposarà el procés de recentralització d’aquesta nova normativa i la vulneració de competències de la Generalitat, repercutint també en el món local.

En aquest sentit, Barberà va apel·lar el Govern de la Generalitat a presentar recursos al Tribunal Constitucional.

En el seu parlament de cloenda, el secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Ocupació, Pere Torres, va recalcar que la futura llei no respon “a la nostra cultura econòmica, ni a la nostra manera de fer empresa” i que “desmantella l’autogovern i serà perjudicial per al país”.

Barberà resalta la incoherència de la llei amb el seu propòsit inicial, que és facilitar la lliure activitat econòmica dins del territori

L’expert / ANÀLISI

NOVEMBRE - DESEMBRE 2013 MóN empresarial

23

Bluespace, el referent de l’autoemmagatzematge Bluespace es dedica a l’autoemmagatzematge (self storage, en anglès), activitat que consisteix a emmagatzemar les pertinences personals o d’empresa en mòduls de diferents mides durant el temps que es necessiti. emmagatzematge de documentació, stocks, eines o altres actius.

La idea de crear l’empresa va sorgir quan Alexander Ruckensteiner (l’actual conseller delegat) va descobrir les bondats de l’autoemmagatzematge durant un viatge i va decidir traslladar el concepte a Espanya: “A Califòrnia vaig veure pel carrer diversos centres de self storage.

La primera vegada no vaig entendre ben bé què era, la segona, tampoc, i la tercera vaig aturar el cotxe i m’ho vaig estar mirant amb deteniment: la idea em va encantar.” Els inicis no van ser fàcils, ja que es tractava d’un concepte desconegut, però en els últims anys, tot i la crisi econòmica, l’empresa ha experimentat un important creixement en els ingressos (veure figura 1).

Actualment, Bluespace és l’empresa líder del seu sector amb més d’un 50% de la quota de mercat a Espanya i el 2012 va facturar 18,2 milions d’euros. Algunes de las claus que expliquen la seva evolució són:

Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID

Pilar Lloret, Economista

Creada el 2002 a Sant Just Desvern (Barcelona), la majoria dels clients (65%) de Bluespace són particulars amb necessitats d’espai de llarga durada o motivades per mudances o reformes.

La resta dels clients (35%) són empreses que necessiten

Aprofitar oportunitats

El sector s’ha vist beneficiat per la crisi, ja que el

figura 1. Evolució de les principals magnituds econòmiques Bluespace

Vendes (euros) Benefici abans d’interessos, impostos i amortitzacions (EBITDA) (€) Total actiu (euros) Total fons propis (euros) Nombre treballadors

2011

2009

2007

2005

17.011.425

11.308.844

7.920.601

1.523.589

6.814.792

2.480.306

-302.354

-61.440

158.832.276

146.732.188

116.183.000

11.568.053

31.256.430

26.349.866

33.947.846

99.670.023

86

82

73

12 Font: SABI.

tancament d’empreses o la necessitat de redimensionar el negoci les ha obligat de vegades a llogar un traster. Una altra oportunitat de negoci es produeix com a conseqüència de les necessitats d’emmagatzematge de les persones que han perdut el seu habitatge; per això, aquests dos últims anys, el número de centres ha crescut un 75%. A més, amb la crisi, també es poden adquirir nous locals cada cop més cèntrics amb una inversió menor: la societat inverteix de mitjana entre 1,5 i 3 milions d’euros en la compra i/o lloguer i posterior rehabilitació d’edificis situats al centre de les ciutats.

Àmplia cobertura

Bluespace té trasters a 14 ciutats espanyoles, com Barcelona, Madrid i València, entre d’altres. En total, disposa de 21 centres propis i 16 centres associats, amb més de 20.000 trasters i una superfície total de 92.500m2.

Gràcies a aquesta infraestructura, els clients poden utilitzar trasters a diferents ciutats amb un únic contracte i per mitjà d’una única factura.

Excel·lència

La missió de l’empresa és “crear valor per a tots els nostres grups d’interès, és a dir, tant per a clients, com per a empleats i inversors”.

Per aconseguir-ho, Bluespace es regeix per diversos principis: l’esperit emprenedor, l’equip, la integritat, la qualitat i l’optimisme. Tal com afirmen a la seva pàgina web, “som persones optimistes, positives, amb sentit de l’humor i amb entusiasme per allò que fem”. A la figura 2 s’hi mostra l’evolució positiva dels índexs de satisfacció de clients i treballadors en els últims anys.

La seva proposta de servei es

Figura 2. Evolució de la satisfacció de clients i treballadors (sobre 100) i del número de nens formats a la Fundació Ondablue satisfacció clients

satisfacció treballadors

nens formats fundació ondablue

2010

73%

72%

-

2011

73%

72%

500

2012

80%

80%

7500 Font: Bluespace.

basa en diversos pilars: • Proximitat: inversió en edificis cèntrics i prop de llars i empreses.

• Qualitat de producte: instal·lacions modernes, netes i equipades amb la màxima seguretat.

• Preu: s’adapta als m2 requerits i al període de contractació (mínim 2 setmanes). Amb la crisi, hi ha una major sensibilització pels preus, per això, Bluespace ha dissenyat promocions per ajudar els seus clients a reduir els seus costos logístics.

• Serveis complementaris: aparcament gratuït, transport i accessibilitat 24 hores al dia.

Aposta per les noves tecnologies

L’empresa utilitza Internet i les xarxes socials com a canals de comunicació i màrqueting amb el seu client objectiu. La seva pàgina web rep més de 100.000 visites mensuals i els seus vídeos són vistos per més de 200.000 persones al mes per mitjà del seu canal oficial de Youtube.

Gràcies a això, aconsegueix que el 45% dels nous clients accedeixin a la seva pàgina web via smartphones i tauletes, el percentatge més alt d’Europa.

Responsabilitat social

El 2012 Bluespace va crear

la Fundació Ondablue que, en col·laboració amb la Universitat Autónoma de Barcelona, imparteix cursos i desenvolupa accions encaminades a inculcar en els nens hàbits de consum responsable de l’aigua. La Fundació també contribueix a la preservació del medi ambient, tant pel que fa a la transformació dels edificis industrials antics com pel que fa al reciclatge dels residus de material d’embalatge que generen els seus clients.

De cara al futur, l’empresa té plantejats diversos reptes.

En destaquen la millora de l’eficiència per a generar una rendibilitat positiva, així com de la base financera, amb una major capitalització; tot amb l’objectiu de seguir creixent. D’acord amb el seu pla estratègic, el seu objectiu és assolir els 50 centres i 150 empleats en un termini de cinc anys.

L’empresa ha aprofitat les oportunitats de la crisi, ja que la necessitat de redimensionar empreses les ha obligat de vegades a llogar un traster

24

ESPECIAL / Assegurances

MóN empresarial NOVEMBRE-DESEMBRE 2013

Adaptant-se a les noves necessitats Bancs i caixes amb uns ratis de solvència a la baixa, un sistema de pensions qüestionat o ajustos a la sanitat pública. L’escenari que ha dibuixat la crisi econòmica ha fet aflorar nous riscos i ha generat una incertesa que ha portat molts ciutadans i empresaris a contractar una assegurança. El sector ha resistit el cop fins ara, però s’ha hagut d’adaptar a les noves necessitats. La creixent competència i uns consumidors cada vegada més exigents són els reptes del futur.

Andrea Cosialls

A data d’avui es fa difícil trobar un sector econòmic que hagi sortit indemne de la recessió econòmica. Tot i això, amb les xifres a la mà, el sector assegurador podria situar-se entre els privilegiats que poden presumir d’estar travessant la crisi amb certa estabilitat. Segons el recent informe presentat per la ICEA (Investigación Cooperativa entre Entidades Aseguradoras y Fondos de Pensiones), el volum d’estalvi gestionat per les entitats asseguradores de l’Estat durant els tres primers trimestres de l’any ha crescut un 2,5% respecte a l’any anterior. En bona part, ha estat gràcies a un creixement del 3% en la contractació d’assegurances de vida i a increments d’entre el 2 i el 3% en branques de no vida, com és el cas de les pòlisses de salut o de les d’estalvi i jubilació. I és que la crisi econòmica ha fet canviar les necessitats i preocupacions de la societat, i tant els particulars com les empreses s’enfronten a nous riscos en el seu dia a dia.

Fèlix Tarradellas, director territorial de Catalunya del Grup Zurich Espanya apunta que “la crisi provoca incertesa, i detectem que tant les persones com les empreses estan més preocupades que abans.”

Una inestabilitat que prové, en gran part, de la posada en dubte de determinats aspectes socials i econòmics que anys enrere constituïen peces sòlides dins l’estat del benestar. En primer lloc, la solvència dels bancs i caixes està en entredit, i això afavoreix les companyies d’assegurances davant de les entitats bancàries que, tradicionalment, oferien aquest tipus de productes. En aquest sentit, el director general territorial de Catalunya de Mapfre, Ferran Martínez, afirma que “el sector assegurador no és aliè

Tot i no ser aliè a la crisi, el sector assegurador s’ha vist menys afectat per la seva fortalesa financera

La incertesa davant el futur ha fet incrementar el nombre d’assegurances de vida, salut i jubilació. / SHUTTERSTOCK

a la crisi, però és una industria que s’està veient menys afectada que d’altres per la seva fortalesa financera i solvència.” Una apreciació que avalen les dades publicades en l’últim butlletí d’informació trimestral de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones i que apunten que, al tancament del primer semestre d’aquest any, les asseguradores havien augmentat en un 7% el superàvit de solvència respecte a la xifra del primer trimestre.

També els ajustos del Govern en sanitat pública o la modificació de la llei de pensions- amb la qual es preveu estalviar el 3,5% del PIB l’any 2050– són qüestions que han portat alguns ciutadans a plantejar-se la necessitat de contractar una assegurança.

Segons Antonio Romero, assistent de direcció comercial de FIATC, “la crisi ha posat de manifest que la decisió de complementar la sanitat pública i el sistema estatal de pensions amb una assegurança privada no es pot endarrerir massa temps.”

D’aquí que les pòlisses que han registrat un major increment de demanda a nivell particular hagin estat les de vida, salut, llar i jubilació.

Concretament, les assegurances mèdiques privades han guanyat 100.000 abonats en els darrers dos anys i han millorat els seus ingressos en un 11%, segons es desprèn de la darrera memòria de les Entitats d’Assegurança Lliure que ha publicat la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Tot i això, cal no oblidar que el context econòmic ha portat els ciutadans a reduir despeses: “Pràcticament només es contracten noves pòlisses per abaratiment de primes i el preu ha passat a ser un factor més determinant que el servei a l’hora d’adquirir-les”, explica Francisco Cayuela, director de la corredoria d’assegurances Martinez Limorti i vocal de l’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances (ACCA). D’altra banda, la competència ha augmentat, i s’ha estès l’ús dels “comparadors d’asse-

gurances”, pàgines web que permeten sol·licitar preus aproximats de les diferents companyies introduint determinades dades. Per al responsable de Mapfre, Ferran Martínez, “el client és més exigent i, cada vegada més, utilitza les noves tecnologies per buscar la millor oferta entre totes les disponibles.”

La crisi econòmica també ha fet emergir els intents de frau a les companyies asseguradores. Segons dades de la ICEA, entre 2011 i 2012 aquest tipus d’accions van augmentar un 30%, sobretot pel que fa a les assegurances de cotxes o de vida, accidents i salut o en les pòlisses de responsabilitat civil, on la pràctica més freqüent és que se simulin accidents per cobrar els diners de l’assegurança. Tot i això, els responsables de les empreses asseguradores resten importància a aquestes dades que atribueixen a casos aïllats.

Empresaris més conscienciats

Si la crisi econòmica ha fet modificar el comportament

ESPECIAL / Assegurances

NOVEMBRE-DESEMBRE 2013 MóN empresarial

25

Adaptar-se als avenços tecnològics és un dels objectius a curt termini del sector

La principal inquietud dels autònoms és la seva integritat física. / SHUTTERSTOCK

dels ciutadans en matèria d’assegurances, les empreses no han estat una excepció. De fet, el fort cop que ha suposat la recessió per al teixit empresarial també ha portat els empresaris a prendre més consciència i a interessar-se més per protegir-se davant de possibles amenaces. “Les empreses tenen més cura en la gestió dels seus riscos empresarials i busquen compensar els seus treballadors amb beneficis socials, com ara assegurances de vida o de salut, per retenir el talent a les seves companyies”, assegura Antonio Romero. A més, Fèlix Tarradellas apunta que “els empresaris consideren més important que abans tenir una assegurança, perquè d’aquesta manera no hauran d’abonar amb el seu patrimoni el cost d’un possible sinistre.”

Així, les companyies asseguradores han hagut d’adaptar-se a les noves necessitats empresarials i buscar solucions a mida, bé creant noves cobertures o bé ampliant-ne el catàleg. Segons dades de l’ACCA, les pòlisses que han incrementat la seva contractació dins l’àmbit de l’empresa en els darrers anys han estat les de crèdit, responsabilitat civil i administradors.

En aquest sentit, Francisco Cayuela, destaca que “la crisi

econòmica fa que els riscos que han existit sempre es materialitzin en més ocasions. Per exemple, l’augment de les assegurances de crèdit són un cas d’increment de risc a causa dels desviaments per insolvències de les empreses.” També s’han ampliat les cobertures de l’activitat de negoci a l’estranger perquè, tal com assenyala Ferran Martinez, “per fer front a la crisi, moltes companyies han apostat per sortir a l’exterior i exportar els seus productes i serveis, i això ha fet modificar la seva exposició a riscos.”

En aquesta línia, Mapfre ha reforçat el seu catàleg d’assegurances de crèdit per donar estabilitat a les empreses, així com nous productes per donar suport a les empreses en la seva expansió internacional. Altres exemples de com el sector assegurador s’està adaptant a l’actual context econòmic són l’assegurança de protecció de pagaments en cas de pèrdua del lloc de feina que ofereix Sanitas o les de defensa jurídica, “una de les pòlisses que encara no ha pres força, però que ho farà en breu a causa de l’increment de les taxes judicials”, tal com apunta Francisco Cayuela.

Les companyies d’assegurances també han acusat la forta reducció en el nombre

de treballadors autònoms. El seu comportament, però, ha estat similar al dels empresaris: “Aquells que han sobreviscut han incrementat la seva consciència vers la necessitat d’estar coberts davant d’imprevistos, sobretot pel que fa a baixes laborals, salut i jubilació”, subratlla Antonio Romero. La principal inquietud dels autònoms és la seva integritat física, per això, afegeix Romero, “les assegurances que més contracten són les de vida risc, accidents i estalvi, baixa diària o l’assegurança mèdica, així com les de responsabilitat civil de la seva activitat, ja que influeix directament en el seu patrimoni personal.”

Assegurances a mida, el futur

“La clau del sector és que som flexibles i capaços d’adaptar-nos al nou escenari i a les necessitats dels clients, dissenyant productes amb cobertures específiques per a autònoms, pimes o grans corporacions”, assegura Fèlix Tarradellas. I és que incidir en aquesta capacitat d’adaptació és el principal repte de futur: “En un mercat global i competitiu com l’actual, les empreses requereixen que la seva entitat asseguradora sigui un soci capaç d’ajustar-se a les seves

necessitats i de donar una resposta àgil amb el mínim impacte en la seva activitat econòmica”, destaca Antonio Romero, que afegeix que “és clau fer arribar al client la fortalesa del sector i la contínua necessitat de tenir una bona cobertura.”En la mateixa línia, per a Ferran Martínez, “cal reforçar encara més la fidelització de l’usuari, que demanda una atenció més completa, ràpida i de qualitat.”

Adaptar-se als avenços tecnològics és un altre dels objectius a curt termini. I és que, tot i que es continuen contractant més pòlisses per mediació tradicional, segons Cayuela “cada vegada és més comú que a l’hora d’adquirir una nova pòlissa es contrastin els preus a internet amb eines com els comparadors”.

A més, els canals pels quals el client es relaciona amb la companyia s’han diversificat.

Per això, Martínez conclou que “cal continuar innovant en productes i serveis, desenvolupant estratègies de distribució multicanal.”

Amb tot, si una cosa és certa és que allà on hi ha un risc hi ha una assegurança i que, combinant la dosi justa d’innovació i d’adaptació, les companyies asseguradores tenen per endavant un camí ple d’oportunitats.

26

ESPECIAL / Assegurances

MóN empresarial NOVEMBRE-DESEMBRE 2013

DAFO

Debilitats • El context de recessió econòmica en què ens trobem ha portat molts ciutadans i empresaris a reduir despeses i a desprendre’s d’aquells serveis i productes que no consideren imprescindibles en el seu dia a dia o que situen en segon ordre d’importància dins de la seva escala de necessitats.

• D’altra banda, la crisi ha comportat una reducció en el nombre d’empreses i de treballadors autònoms, clients potencials de les companyies d’assegurances. En aquest sentit, empreses que anteriorment contractaven aquest tipus de serveis, com les del sector dels transports, la industria o la construcció, han estat les que més han patit l’impacte econòmic de la crisi i les que més han cessat la seva activitat.

• El client demanda una atenció cada vegada més completa, ràpida i de qualitat, i algunes entitats asseguradores no estan invertint prou en reforçar la fidelització dels seus usuaris.

• Algunes companyies d’assegurances encara tenen camí per recórrer pel que fa al desenvolupament d’estratègies de distribució multicanal per tal d’arribar als clients a través d’unes vies de comunicació que cada vegada estan més diversificades.

Amenaces • Arran de la crisi econòmica han canviat els criteris dels usuaris a l’hora de contractar pòlisses d’assegurances. Tant mediadors, corredories d’assegurances com empreses asseguradores han detectat que, en els darrers anys, el preu ha passat a ser un factor més determinant que el servei a l’hora d’adquirir un producte assegurador o un altre.

• La crisi econòmica ha fet emergir els intents de frau a les companyies d’assegurances.

Les darreres dades de la ICEA apuntaven a un augment d’aquest tipus d’accions del 30% entre 2011 i 2012. Especialment, pel que fa a les assegurances de cotxes o de vida, accidents i salut o a les pòlisses de responsabilitat civil. La pràctica més freqüent és que se simulin accidents per cobrar els diners de l’assegurança.

• La creixent competència dins del sector assegurador va acompanyada d’un ús cada vegada més estès dels anomenats “comparadors d’assegurances”, pàgines web on es pot sol·licitar el preu aproximat de les pòlisses que ofereixen les diferents companyies. Això fa que el client cada vegada sigui més exigent i disposi de més informació sobre les condicions que ofereixen les asseguradores.

ESPECIAL / Assegurances

NOVEMBRE-DESEMBRE 2013 MóN empresarial

DAFO Fortaleses • El sector assegurador ha demostrat mantenir certa estabilitat des de que va començar la crisi econòmica. Segons les últimes dades de la ICEA, l’estalvi gestionat per les entitats asseguradores de l’Estat durant els tres primers trimestres de l’any ha crescut lleugerament respecte a l’any anterior, concretament un 2,5%.

• D’altra banda, en els darrers dos anys, la contractació d’assegurances de vida s’ ha incrementat en un 3%, mentre que les pòlisses de no vida, com les de salut, d’estalvi i de jubilació han crescut entre el 2 i el 3%.

• Les assegurances mèdiques privades han guanyat 100.000 abonats a Catalunya en els darrers dos anys i han millorat els seus ingressos en un 11%, segons dades de la Conselleria de Salut.

• Les companyies d’assegurances compten amb bons índexs de fortalesa financera i solvència. Segons les darreres dades publicades per la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones, aquest any les asseguradores han augmentat en un 7% el superàvit de solvència.

• Es tracta d’un sector flexible i capaç d’adaptar-se al nou escenari i a les necessitats canviants dels clients.

Oportunitats • La crisi econòmica ha modificat les necessitats i preocupacions de la societat, i tant els particulars com les empreses es veuen exposats a nous riscos que poden ser assegurats. En aquest sentit, ha crescut la incertesa i això obre un nou ventall de possibilitats per a les empreses asseguradores.

• Els ratis de solvència de bancs i caixes, entitats que, tradicionalment, oferien i tramitaven un gran nombre de pòlisses, han caigut significativament a causa de la crisi.

Això situa les companyies d’assegurances en avantatge respecte a aquest tipus de productes oferts per les entitats bancàries.

• Alguns serveis públics s’estan veient afectats per la crisi, i aspectes com el sistema estatal de pensions o els ajustos a la sanitat pública estan portant molts ciutadans a plantejar-se la necessitat de contractar pòlisses privades.

• Ciutadans i empresaris es mostren més conscienciats que anys enrere de la importància de protegir-se davant de possibles imprevistos. Les empreses tenen més cura de la gestió dels seus riscos empresarials i busquen compensar els seus treballadors amb beneficis socials, com ara una assegurança de vida o salut.

27

28

ESPECIAL / Assegurances

MóN empresarial NOVEMBRE-DESEMBRE 2013

ENTREVISTA AL DIRECTOR GENERAL DE MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA, DANIEL REDONDO

“Les persones atorguen un valor molt alt a la salut i no es desprenen de l’assegurança” A. C.

“La base de la nostra estratègia ha estat la de sempre: ser fidels als valors que ens defineixen com a mútua: l’esforç, la il·lusió, el compromís, la transparència i la confiança”

Les assegurances de la branca de salut són les que millor han resistit la crisi econòmica. A què ho atribueix?

Efectivament, l’any passat, el ram de salut va experimentar un creixement d’un 3,3% que, tot i ser menor que el de l’any anterior, no deixa de ser una dada positiva. Aquest any, fins al setembre, el creixement de l’assegurança de salut ha estat d’un 1,9%. La Mútua s’ha mantingut i es manté en aquesta línia de mercat, demostrant la seva fortalesa davant la persistent situació de deteriorament.

Tot i no ser immune a la crisi, el sector assegurador en general, i el de salut en particular, s’han mantingut perquè les persones atorguen un valor molt alt a la salut i no es desprenen de l’assegurança si no és completament inevitable.

Com s’ha adaptat una companyia com Mútua General de Catalunya al nou context econòmic?

La base de la nostra estratègia ha estat la de sempre: ser fidels als valors que ens defineixen com a mútua. Aquests són l’esforç, la il·lusió, el compromís, la transparència i, lògicament, el mantenir per sobre de tot la confiança que ens atorguen els mutualistes.

Ens esforcem per mantenir i incorporar els darrers avenços mèdics de diagnòstic i tractament, augmentant els programes preventius i garantint una assistència de màxima qualitat, àgil i molt personalitzada.

Fins a quin punt els ajustos en sanitat pública es poden estar reflectint en l’increment de la demanda d’assegurances de salut? És ben cert que el descontent, el malestar o la insatisfacció en el servei rebut augmenta l’interès per les cobertures privades (tracte personalitzat, manca de llistes d’espera, alt nivell de les prestacions, etc.), però en contrapartida, com és obvi, la crisi econòmica aparta de

Daniel Redondo, director general de la Mútua General de Catalunya. / CEDIDA

l’assegurança a aquelles persones i famílies que més la pateixen.

Quina importància té que les empreses inverteixin en pòlisses de salut en temps de crisi?

Un dels principals reptes de les empreses és fomentar la motivació i la lleialtat dels seus treballadors amb plans i beneficis addicionals a la remuneració. Com és lògic, en la situació actual, els treballadors aprecien més que mai els beneficis socials de les seves empreses, i l’assegurança de salut és un dels més valorats, per no dir, el més valorat. A més de ser un incentiu per als treballadors, permet a les empreses gaudir d’importants avantatges fiscals.

La crisi ha comportat un augment dels casos de frau cap

a les empreses asseguradores.

Ho heu detectat a Mútua General de Catalunya?

No de manera significativa, si bé és cert que s’han detectat alguns casos esporàdics.

Precisament per tractar-se de fets aïllats no s’ha aconsellat l’adopció de mesures especials, llevat d’insistir en el compromís i en el rigor en el moment de la contractació. És optimista pel que fa al futur del sector?

La salut és un ram que continua experimentant un cert creixement, certament més lleuger, i potser més a nivell de facturació i no tant quant a nombre d’assegurats; en aquest sentit, vull creure que no hi raó per pensar que aquesta tendència hagi de canviar. La sanitat privada gaudeix de molt bona salut i de perspectives de millora,

tant en l’àmbit tecnològic com d’avenços mèdics, així com el constant augment de la qualitat assistencial, la formació dels professionals, etc. són aspectes molt valorats per aquells que compten amb una bona assegurança de salut. Com a conseqüència, aquesta percepció positiva es trasllada, sens dubte, a aquelles persones que estan considerant contractar-ne una. Per tant, sóc lleugerament optimista, crec que a l’assegurança de salut encara li queda recorregut.

Quins són els reptes que aborda el sector i com hi poden donar resposta les companyies asseguradores?

El context econòmic actual ja se’ns presenta com un repte força important. Per això, necessitarem una gran implicació per part de tots els agents del sector.

¿QUÉ ES? Nuuuki es una plataforma especializada en la búsqueda de financiación colectiva para que los emprendedores sin recursos puedan llevar a cabo sus iniciativas empresariales. Es una herramienta de emprendeduría social en la que tienen cabida todo tipo de proyectos, tanto si se trata de startups, comercios físicas o incluso proyectos de investigación.

Se basa en un sistema de micro-aportaciones que permite que cualquier persona pueda convertirse en inversora, pudiendo participar en la financiación de un proyecto y obteniendo como contraprestación un porcentaje sobre los beneficios de la futura sociedad.

30

economia / Fires

MóN empresarial novembre-desemBRE 2013

L’interès per la compra d’habitatge persisteix El passat 27 d’octubre va tancar les seves portes la 17a edició del Barcelona Meeting Point, el saló de referència del mercat immobiliari espanyol amb les expectatives assolides i, fins i tot superades, segons fonts de l’organització. I és que Enric Lacalle, president del comitè organitzador, ha qualificat la cita “d’un èxit de públic i vendes que demostra l’interès que hi continua havent per comprar”.

REDACCIÓ

La presència dels principals fons d’inversió internacio· nals (Axa Real State, Morgan Stanley, Ernst & Young, HSBC Global Banking, entre d’al· tres) però, sobretot, l’aflu· ència massiva de potencials compradors russos i xinesos conformen la fotografia de resum de la 17a edició del Barcelona Meeting Point (BMP), la cita més impor· tant del sector de l’immobi· liari estatal i europeu durant la tardor. I és que el BMP ha congregat enguany fins a 265 expositors de 23 nacionalitats diferents a les instal·lacions de Fira de Barcelona els pa­ssats 23 al 27 d’octubre, i amb 2.500 participants a les 17 sessions del simpòsium, ha estat qualificat d’“un èxit de públic i vendes” pel res· ponsable del seu comitè organitzador, Enric Lacalle.

Efectivament, el president del Consorci de la Zona Franca ha assenyalat que el compor· tament d’aquest darrer BMP s’ha de valorar com “un punt d’inflexió per al sector immo· biliari” que “ha reafirmat els indicis que apunten al principi de recuperació econòmica a Espanya”. Així mateix, Laca· lle ha afegit que el saló és una demostració de “l’interès que hi continua havent per com· prar”.

Espanya torna a ser atractiva

Un interès que ve, sobretot, de l’estranger: Espanya torna a atraure els fons d’inver· sió internacionals. Després de l’èxit assolit per la reunió dedicada a aquest col·lectiu en l’edició del 2012, un cop més la cita de l’immobiliari de Barcelona ha organitzat un nou programa especial en col· laboració amb l’IESE, ESADE i l’Urban Land Institute. Sota el títol de “El retorn dels fons d’inversió internacionals a

La 17a edició del BMP ha estat “un èxit de públic i vendres” per al seu responsable, Enric Lacalle. / SHUTTERSTOCK

Espanya. Conseqüències per al sector”, la iniciativa ha comptat enguany amb una novetat: tres tallers exclusius on fins a 30 participants han pogut debatre obertament diversos aspectes relacionats amb les oportunitats d’inver· sió al nostre país. El ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va estar l’en· carregat d’inaugurar-lo amb un dinar el 23 d’octubre.

Nous mercats

El comportament a l’alça en les vendes (Enric Lacalle ha explicat que al BMP 2013 “s’han negociat més opera· cions immobiliàries que en edicions anteriors”) s’explica, però, sobretot, per l’arribada al saló d’agents russos i xine· sos, sens dubte, els prota· gonistes estrella del mercat actual. No és una casualitat, doncs, que el saló, en pre· venció d’aquesta creixent demanda internacional pro· vinent d’Àsia hagi ofert per primera vegada en aquesta edició una secció dedicada en exclusiva al comprador xinès.

Sota el nom de “1er China Meeting Point”, la iniciativa ha comptat amb la participa· ció de més de 400 inversors, agents immobiliaris i ciuta· dans de la Xina a la recerca d’inversions immobiliàries al nostre país.

I també els russos han tingut el seu propi espai al BMP i, per cinquè any consecutiu, amb una àrea exclusiva, el Russian Meeting Point, on han pogut establir contacte amb empresaris espanyols i tancar operacions de compravenda d’habitatges.

Cal dir que l’interès per adqui· rir propietats al nostre país per part d’aquests compra· dors asiàtics no és comple· tament nou, però tampoc podria ser aliè a la recentment aprovada nova Llei d’Em· prenedors. I és que aquesta norma, en vigor des del passat 27 de setembre, inclou, entre altres mesures per incenti· var l’economia i reactivar el mercat immobiliari, la possi· bilitat que els estrangers no residents puguin sol·licitar el visat d’estança o de residèn·

cia per a inversors renovable cada dos anys si adquireixen béns immobles al nostre país amb una inversió de valor igual o superior al mig milió d’euros. Un caramel per a molts inversors internacio· nals interessats en residir al nostre país.

la European Property Federa· tion, o Carles Sala, secretari de Vivenda i Millora Urbana de l’Ajuntament de Barce· lona.

Rehabilitat

Finalment, el tercer motor que sembla haver revifat la salut de l’immobiliari i que s’ha tractat al BMP ha estat les rehabilitacions d’edificis.

Amb les noves imposicions en matèria d’eficiència ener· gètica exigides per Brusel· les de cara al 2020, s’obre un nou mercat de negoci per a arquitectes, promotors i cons· tructors. Per això, aquest seg· ment també ha comptat amb un espai al BMP a través de les “Jornades sobre rehabi· litació integral i eficiència energètica” amb la presència de ponents com Pilar Martí· nez, directora general d’Ar· quitectura Vivenda i Sòl del Ministeri de Foment; Michael MacBrien, director general de

El 1er China Meeting Point ha comptat amb la participació de més de 400 inversors, agents immobiliaris i ciutadans xinesos a la recerca d’inversions immobiliàries

Europa / eCONOMIA

NOVEMBRE - DESEMBRE 2013 MóN empresarial

31

Fins a 10.000 euros dels fons europeus perquè la pime es digitalitzi La Comissió Europea ha presentat aquest mes d’octubre un projecte per ajudar les petites empreses a créixer fent servir les tecnologies digitals. Un projecte amb què s’espera que les pimes europees treguin més profit d’unes tecnologies informàtiques que fins ara havien deixat bastant de banda: entre 2010 i 2012, només un 6% d’empreses europees van crear una pàgina web.

Les pimes europees prioritàries per als Fons Estructurals de la UE, que ha dedicat 3.000 milions d’euros a ajudar-les a millorar les seves capacitats informàtiques

RAQUEL CORREA

Les pimes alemanyes amb una forta presència a Internet han venut quatre vegades més en els últims tres anys que les que tenien un perfil baix a la xarxa.

Així ho confirma un estudi elaborat pel Boston Consulting Group, que posa xifres al que per a molts era una intuïció: que fer un bon ús de les eines que ofereix Internet fa augmentar la competitivitat, les exportacions i les oportunitats de negoci.

En aquest context cobra sentit el projecte de la CE presentat el mes passat, gràcies al qual les pimes disposaran de bons tecnològics de fins a 10.000 euros per adquirir serveis informàtics. Les empreses podran utilitzar aquests vals per crear una pàgina web, si encara no estan a la xarxa, o per millorar-la, si ja en tenen una però aquesta ha quedat antiquada; formar el personal en comerç electrònic; adquirir eines informàtiques més sofisticades que millorin la gestió de la cadena de subministrament o de la cartera de clients, o desenvolupar una aplicació per a tabletes i smartphones per fer ventes i reserves en línia, entre d’altres.

De fet, donar suport a les pimes europees, ofegades per una crisi que les ha deixades sense crèdit, és una de les prioritats dels Fons Estructurals de la Unió Europea, que ha dedicat 3.000 milions d’euros de l’actual marc pressupostari (2007-2013) a ajudar les pimes a millorar les seves capacitats informàtiques i de comerç electrònic. Però, tot i que el programa es finançarà amb fons europeus, la seva adaptació i desenvolupament corresponen a les autoritats regionals, que són també les encarregades de

Fer un bon ús de les eines que ofereix Internet fa augmentar la competitivitat i les oportunitats de negoci. / SHUTTERSTOCK

decidir quan posar en marxa el programa, que podrà ser en qualsevol moment entre el 2014 i el 2020.

Solucions per a problemes concrets

Aquesta fórmula d’inversió, però, ja s’ha aplicat en projectes pilot a Extremadura i Múrcia, que han estat les primeres comunitats autònomes a aplicar aquesta subvenció tecnològica europea. Les dues regions han estat escollides, precisament, per tenir experiència amb projectes de promoció de les TIC que s’han convertit en bones pràctiques que poden inspirar altres empreses.

Una de les empreses que va beneficiar-se d’aquests xecs d’innovació promoguts per l’Institut de Foment de la Regió de Múrcia entre el 2009 i el

2010 va ser Electrodomésticos del Sureste, una empresa dedicada a la distribució a l’engròs d’aquests aparells, sobretot de gamma blanca. Fruit d’una iniciativa familiar, l’empresa, que compta amb una trentena de treballadors i un volum de negoci d’uns 7 milions d’euros, ofereix una amplia gamma de productes de diverses marques, té punts de venda al detall a Múrcia i Albacete, i ha obert una línia de disseny i instal· lació de mobles de cuina.

Gràcies als xecs d’innovació, Electrodomésticos del Sureste va poder desenvolupar una plataforma extranet per gestionar les comandes de les botigues i els comercials, escurçant els terminis d’entrega i millorant, així, el servei al client. A més, va desenvolupar un sistema de gestió avançada i centra-

litzada de la informació de les botigues, que ara permet fer un seguiment molt més acurat dels estocs i les vendes que es fan en cada punt.

En aquest sentit, “les pimes que es van beneficiar d’aquesta ajuda, van rebre el servei a costos molt competitius gràcies a la subvenció, que afavoria que les petites empreses introduïssin conceptes i idees relacionades amb la gestió de la innovació. A més, com que no havien d’avançar els diners, no hi havia cap barrera econòmica. Es tracta d’ajudes molt directes que resolen problemes molt concrets, fomentant la innovació”, valora María José Candel Romero, sòcia-consultora de Base, una de les pimes que va participar en el projecte murcià com a proveïdora de serveis d’innovació.

Gràcies als xecs d’innovació, Electrodomésticos del Sureste va desenvolupar una plataforma extranet per gestionar comandes, millorant el seu servei