Món Empresarial 102 by Medigrup

Febrer 2008 n. 102

Anàlisi mensual d’economia i empresa LA INTERCONNEXIÓ ELÈCTRICA ENTRE ESPANYA I FRANÇA SUSCITA ENTUSIASMES I RECELS

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

L’evolució de l’actual campanya de rebaixes, a debat. Entrevista a Rosa Remolà, presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Segway és un nou mitjà de transport, present ja a més de 35 ciutats espanyoles.

La MAT il·lumina el debat sobre el model energètic La línia de molta alta tensió podria estar llesta el 2011, tot i que queda pendent delimitar-ne el traçat.

El sector empresarial, en especial el gironí, sol·licitava des de fa temps aquesta infraestructura. DESTAQUEM FELIP PUIG

Entrevista a Antoni Valls, director d’Alimentària.

SECRETARI GENERAL DE CDC

L’empresa Abelló Linde es dedica, des de fa cent anys, a la fabricació de gasos industrials.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Jesús Fiel, delegat d’Ausbanc a Catalunya, ens ofereix la seva visió sobre l’entorn ﬁnancer.

“No tindrem ministres a qualsevol preu”

Les borses inicien l’any amb forts descensos, davant del temor d’una possible recessió als EUA. INTERNACIONAL

pàg. 27 a 34 >>

ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS

Joan Tugores analitza la nova conﬁguració del poder mundial. Polònia es converteix en un país favorable per a les empreses catalanes. El mapa del món: el nivell de corrupció en diversos països.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Gonzalo Bernardos, professor d’Economia de la UB i expert en mercats immobiliaris. Cinc alts directius del sector ﬁnancer analitzen el nou escenari econòmic i donen resposta a diversos dubtes. FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

La Xina afronta una reforma laboral històrica. Entrevista a Josep Ventura, director de Recursos Humans d’Esteve Química.

ESTILS DE VIDA

RECTORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL La nova línia de molta alta tensió ha de garantir el subministrament a les comarques gironines. / ARXIU

En pocs mesos podria estar llest el projecte deﬁnitiu de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, a través d’una línia de molta alta tensió (MAT). D’aquesta forma, es dóna resposta a una demanda sol·licitada des de fa temps per les associaciones empresarials catalanes i, en especial, les d’àmbit gironí, ja que la nova infraestructura ha de garantir el subministrament elèctric suﬁcient per a les comar-

ques gironines. Han hagut de passar, però, quinze anys perquè el projecte s’aprovés. La infraestructura ha despertat força recels, especialment a l’altra banda dels Pirineus. Entorn d’ella han aparegut diverses plataformes opositores. La nova infraestructura podria estar llesta el 2011, només queda per delimitar el traçat i la conveniència o no de soterrar part de la línia. PÀGINES 3 I 4 >>

“La universitat s’ha de guanyar la conﬁança de l’empresa”

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES RAMON MADAULA BANCS I CAIXES BUSQUEN NOVES OPORTUNITATS

ACTOR

El sector afronta un període difícil La crisi immobiliària i els daltabaixos a les borses planegen sobre el futur de les entitats ﬁnanceres. El sector es prepara per afrontar aquesta situació, que coincideix amb un “notable deteriorament” de la confiança dels consumidors, segons un informe elaborat per la Fundació de les Caixes d’Estalvi. Tot i així, les entitats també veuen oportunitats davant de la nova situació.

pàg. 49 a 55 >>

Descobrim Brussel·les, una ciutat que és molt més que seu de la UE. El Restaurant Arzak aplega el millor de la cuina basca. La crisi immobiliària planeja sobre el sector. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“Cal veure l’oci i la cultura com una indústria”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

DIRECTORI D’EMPRESES Abelló Linde ..................14 Abengoa ........................25 Abertis.....................16, 33 Agrupació Mútua ..........26 AISA ..............................16 Almirall..........................48 Astroc ..............................9 Ausbanc.........................23 Bages Polits...................17 Banc de Sabadell ..........16 Banc de Santander........26 Bankinter .......................26 Bon Preu ........................16 Cimalsa..........................16 Ciments Molins .............16 Citigroup........................17 Colonial .........................25 Construccions Riera ......16 Cuatrecasas...................16 Danone ..........................17 EMI ................................17 Esteve Química..............47 Fibracolor.......................17 Frape Behr .....................17 Freixenet........................33 Grup MST ......................16 Infor Business Solutions16 La Sirena .......................18 Microsoft.................17, 30 Movistar ........................16 Nokia .............................17 Port Aventura ................16 Primayor ........................17 Repsol-YPF ..............17, 30 Roca Corporació ............17 Sacyr ...............................9 Seat ...............................16 Telefónica......................25 The Colomer Group .......16 Unit 4 Agresso...............16 Vitri................................17 Volkswagen...................17 Vueling ..........................25

EDITORIAL

ELS DALTABAIXOS A LA BORSA El 60% de la població creu més en els immobles que en la borsa, però hi ha 8 milions de famílies que inverteixen en els mercats financers, ara afectats pel pànic internacional. En l’anomenat ja dilluns negre, les borses europees van perdre 300.000 milions de dòlars. Alguns veuen en la crisi elements que deixen espai per a l’optimisme, com la baixada de l’euribor o la possibilitat d’apostar per valors més segurs en sectors defensius sense esperar en un rebot miraculós del 30% necessari per tornar a les capitalitzacions de sis setmanes enrere. Quin tipus de crisi tenim davant? Sabem que la causa de tot apunta a les hipoteques subprime als EUA. És preocupant ja que parlem d’un

país, que és el destí del 20% FED tots els bancs centrals de les exportacions mun- baixen els tipus d’interès, dials, i amb un pes ﬁnancer però les entitats no volen del 40% de la capitalització o no s’atreveixen a donar borsària. Però, mentre que diners, aquesta relaxació per molt que baixin les ac- financera no es notarà en cions algú estigui disposat a l’economia real. comprar un títol no podrem Des de la gènesi del BCE, hem seguit la tendència parlar de crack. El dimarts 22, Ben Ber- marcada per l’estela de la FED. Al BCE nanke va ret a l l a r u n “Alguns veuen en amb un tipus 4% li cos0,75% els tila crisi elements del tarà resistir pus aturant la baixada a que deixen espai d i f e r è n c i e s la borsa amb per a l’optimisme” i m p o r t a n t s amb els tipus una acció que de l’àrea dòlar, va fer per la via ràpida i sense consultar actualment ﬁtxat en el 3,5% ni al BCE ni al Banc de Japó, i amb tendència a la baixa. la rebaixa més gran en 25 Marge que ens perjudicaria anys! Segurament aquesta en elevar l’euro respecte mesura s’havia de prendre. al dòlar en frenar la comPerò sabem si estem davant petitivitat, l’exportació i el d’una crisi d’oferta o de de- creixement. I és que el BCE manda del crèdit? Si com la té la feblesa de tenir diver-

sos estats al darrere, fet que el limita per prendre mesures de xoc. Ara culpem de la situació als EUA, però en països com el nostre hem actuat amb alegria quan algunes de les nostres grans empreses de referència, enmig d’un paradigma de creixement sostingut, han fet adquisicions d’actius amb finançament extern. Ara els toca aportar als avals previstos als bancs que van finançar les operacions. Exemples destacats els tenim en Sacyr que amb l’adquisició de Repsol ha traspassat el límit a la baixa de 21,8 euros durant tres dies seguits: 20,6` , 20,3` i 19,4`– el dilluns 21, dimarts 22 i dimecres 23–. Fet que ha obligat a Sacyr a portar com a nou aval el 20% de Testa al Santander.

SUMARI ECONOMIA

FINANCES

INTERNACIONAL

FORMACIÓ DIRECTIVA

El secretari general de CDC, Felip Puig, analitza l’escenari polític mirant cap al 9 de març. pàgina 5

El nou govern polonès vol recuperar la conﬁança de la Unio Europea.

Entrevista a Esther GiménezSalinas, rectora de la Universitat Ramon Llull. pàgina 43

EMPRESA

Les borses de tot el món han començat amb mal peu l’any. El cop més dur, però, va tenir lloc el dilluns 21 de gener. pàgina 24

Entrevistem Antoni Valls, director d’Alimentària i director general d’Alimentària Exhibitions. pàgina 15

A començaments d’aquest any va entrar en vigor la normativa avançada de Basilea II. pàgina 25

pàgina 30

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES El sector ﬁnancer haurà d’afrontar moments difícils. pàgines 35-42

La modernització de la legislació laboral a la Xina suposa un abans i un després en la història laboral d’aquest país. pàgines 44 i 45

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Hèctor Benedito, Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE CATALUNYA

Interconnexió elèctrica: el debat entre sostenibilitat i creixement El desenvolupament econòmic d’un país està directament lligat a la seva capacitat energètica, dit d’una altra manera, l’energia és el combustible que fa moure els engranatges d’un territori. Catalunya és un país dependent en termes energètics i amb dèﬁcits importants en la seva xarxa de distribució elèctrica, com van poder comprovar de primera mà els barcelonins aquest estiu, d’aquí que un projecte com és el de la interconnexió elèctrica amb França a través d’una línia d’alta tensió hagi estat elevat a la categoria d’assumpte d’interès nacional.

JAUME RIERA

A la cimera hispano-francesa del passat 10 de gener els presidents Zapatero i Sarkozy van assolir el compromís de tenir llest abans dels segon semestre de l’any, coincidint amb la presidència de torn francesa de la UE, el projecte definitiu de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França a través d’una línia de molta alta tensió de 400 Kw que unirà les localitats de Santa Llogaia, prop de Figueres, amb Baixàs, a la Catalunya Nord, resseguint el corredor d’infraestructures –AP-7 i línia de l’AVE–, que travessa els Pirineus per La Jonquera i pel pas del Pertús, amb capacitat per transportar 1.200 Mw de potència. Així doncs, si no hi ha cap sorpresa d’última hora, sembla que aquest any es desbloquejarà una infraestructura llargament demandada per les patronals gironines i catalanes, ja que ha de garantir la seguretat del subministrament energètic a les comarques gironines, però que ha aixecat molta controvèrsia ciutadana a banda i banda dels Pirineus pel seu elevat impacte ambiental sobre el territori, i que fins i tot ha provocat tensions en el si de la Generalitat, ja que mentre que el PSC en defensa sense embuts la seva necessitat, ERC i, especialment, ICV s’hi han mostrat força reti-

La MAT ha de permetre pràcticament duplicar la capacitat d’interconnexió de la xarxa elèctrica espanyola. / ARXIU

cents. Culminarà d’aquesta manera un projecte que fa més de quinze anys que s’arrossega, però que ha estat víctima de dilacions i ajornaments interessats, especialment per part de les autoritats franceses, ja que és a l’altra banda dels Pirineus on l’oposició a la línia de molt alta tensió (MAT) és més forta. Si aquesta vegada es compleixen els terminis, la nova línia d’alta

tensió, que ha de permetre pràcticament doblar la capacitat d’interconnexió elèctrica d’Espanya –situant-la prop del 6%, lluny encara del 10% recomanat per Brussel·les–, podria estar operativa l’any 2011. Abans però, s’haurà d’acabar de delimitar el traçat i determinar la conveniència o no de soterrar part de la línia, tal i com ha recomanat el coordinador designat per la UE, l’excomissari

Mario Monti. Segons el director general d’Energia i Mines de la Generalitat, Agustí Maure, “la interconnexió elèctrica amb França ha de dotar de major seguretat i competitivitat la xarxa elèctrica tant de Catalunya com d’Espanya i, per tant, és necessària per resoldre les necessitats de subministrament de les comarques de Girona”. En la mateixa línia s’expressa el pre-

sident de la Cambra de Girona, Domenec Espadalé, que considera la interconnexió “totalment necessària per completar un circuït mallat que doni la seguretat de poder disposar d’energia elèctrica en qualsevol situació de demanda”. Des de la patronal Cecot s’adverteix que “si no es fes la interconnexió amb França pel traçat previst, les restriccions al transport elèctric provocarien l’aparició de mercats locals de generació ineficients que van en contra de la idea de mercat únic que té la Unió Europea”. Una visió radicalment diferent sobre la necessitat de la MAT tenen les plataformes opositores. “A Catalunya existeix un corredor elèctric que interconnecta França i Espanya, la línia VicColl d’Ares-Baixàs. Aquesta interconnexió funciona a un 40% de la seva capacitat. Aleshores, per què una nova autopista elèctrica amb un gravíssim impacte en el medi ambient i en les activitats econòmiques locals?”, es pregunta Pasqual Aguilar, portaveu de la plataforma No a la MAT, que afegeix que “d’altra banda, a Catalunya complim amb escreix la xifra recomanada per la UE de disposar d’un 10% del sistema elèctric interconnectat i, a més, els països més interconnectats, com Itàlia o Portugal, són els que paguen l’energia més cara. Es parla

ECONOMIA / Tema del mes

d’aquests projectes transfronterers com l’eina per forçar la liberalització del mercat europeu, però difícilment assistirem a una baixada dels preus, això sense tenir en compte que la gestió de grans ﬂuxos d’energia no és fàcil i que la inseguretat és proporcional a la magnitud de la infraestructura”. Per Aguilar no hi ha dubte que “la interconnexió obeeix als plantejaments de negoci dels grans grups energètics”. Els plantejaments de la plataforma han trobat el recolzament de l’associació de municipis afectats pel traçat. “S’ha de demostrar que es necessària per cobrir les necessitats energètiques del territori i de moment no s’ha demostrat. Se’ns amaga informació i, per tant, no ens queda més remei que donar la raó als que sostenen que no és necessària”, diu Francesc Xavier Quer, president de l’Associació de Municipis afectats per la MAT (AMMAT). Entre els arguments esgrimits pels partidaris de la MAT hi ha el perill d’un col·lapse elèctric a les comarques gironines. “Girona no està alimentada per cap línia a 400 Kw, hi ha poca generació d’electricitat i el consum elèctric hi creix en taxes properes al 5% anual. Tot això ha generat una situació de risc. La línia d’alta tensió resoldrà totes aquestes circumstàncies i també donarà resposta a previsions de demanda futura, com serà la posada en marxa del TGV”, sentència Maure. El president dels empresaris gironins apunta, per la seva banda, que “ara disposem de subministrament amb capacitat per 900 megawats i a les nostres comarques hem sofert puntes de consum que han assolit els 860 megawats. Per altra banda, el TGV té consums molt alts i hem d’estar preparats per poder-lo fer funcionar quan ens arribi. No podem continuar confiant dia rere dia en què la climatolo-

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

QUÈ HI DIU EL TERRITORI?

A favor Agustí Maure, director general d’Energia i Mines

“La interconnexió elèctrica amb França ha de dotar de major seguretat i competitivitat la xarxa elèctrica tant de Catalunya com d’Espanya” Els opositors a la línia han convocat nombroses manifestacions. / CEDIDA

gia ens salvi d’una apagada”. Aquesta visió pràcticament apocalíptica és també compartida per la Cecot, per a qui “la manca d’infraestructures i subministrament elèctric a Catalunya ha arribat a una situació caracteritzada pels colls d’ampolla, un problema que provoca greus ineficiències i sobrecostos com a conseqüència de les pèrdues i que s’agreuja en zones o territoris de gran demanda de consum elèctric”.

“Calen més inversions” Aquests arguments són puntualment contrarestats pels opositors. Així, Aguilar assegura que “a les comarques gironines fa anys que vivim amb un servei deﬁcient i un risc real de col·lapse. L’administració ha utilitzat aquesta mancança per forçar la construcció de la línia com a única opció. Que la demarcació gironina disposi d’un servei adequat dependrà bàsicament de les inversions que es facin en la xarxa de distribució, la més obsoleta i mancada d’inversions de tot l’Estat”. Quer, alcalde de Crespià, no nega que hi hagi risc de col·lapse, però creu que “hi ha alternatives no tan agressives amb el medi ambient, però que no es contemplen. Per això,

creiem que la MAT amaga altres interessos empresarials”. L’informe de Monti ha obert la porta al soterrament de la línia, una opció que recomana per al tram transfronterer, una possibilitat que ﬁns fa poc era vista com inviable pel Govern espanyol a causa del seu elevat cost, i que no està exempta de complicacions de caire tècnic. “Una línia soterrada té uns condicionants tecnològics que en limiten la longitud i la capacitat, és més difícil localitzar-hi les avaries i afecta la superfície en forma de zones de servitud, és a dir, cal que el terreny sigui accessible per als equips de manteniment”, apunta el director general d’Energia. L’opció del soterrament tampoc no convenç els detractors de la MAT, ja que, tal i com apunta el portaveu de No a la MAT, “el soterrament elimina l’impacte visual però no l’impacte mediambiental, que pot ser més greu que amb una línia al descobert”. Per la seva banda, Quer assegura que “el soterrament parcial no és una alternativa. En qualsevol cas el sobrecost no ha de ser un problema, perquè no podem sufragar amb diners públics el compte de guanys d’una empresa”.

Tensió creixent UN GRUP D’EXPERTS ASSESSORARÀ LA GENERALITAT SOBRE EL DÈFICIT ENERGÈTIC DE CATALUNYA La manca d’inversions a la xarxa elèctrica de Catalunya, que es va posar de manifest amb la gran apagada de Barcelona de l’estiu, ha agreujat el dèﬁcit energètic del territori, que es podria agreujar en les pròximes dècades. A més, la Generalitat té una capacitat limitada per intervenir en la generació de l’energia que el país necessita, ja que les fonts d’energia, així com la seva distribució, depenen sobretot de Madrid, Brussel·les i les companyies privades. Per fer-hi front, la Generalitat ha seleccionat un grup d’experts que en un any hauran de presentar un document de base que serveixi com a full de ruta, amb l’objectiu de readequar l’actual Pla d’Energia. Els vuit experts hauran de dibuixar l’escenari energètic òptim per a Catalunya, en un escenari de futur en què la demanda seguirà creixent per culpa del transport i del sector terciari.

A les comarques gironines fa temps que es respira tensió i la situació de conflictivitat pot anar en augment a mida que es va concretant el projecte i no s’arriba a un acord. En aquest sentit, des de la Generalitat, Maure considera que “l’oposició al projecte de la línia d’alta tensió no està justificada. No hi ha cap alternativa que proporcioni els mateixos resultats de seguretat, d’estabilitat i de cobertura de la demanda que la línia de 400 Kw. A més, el projecte garanteix l’adopció de totes les

“No hi ha cap alternativa que proporcioni els mateixos resultats de seguretat, d’estabilitat i de cobertura de la demanda que la línia de 400 Kw” Domenec Espadalé, president de la Cambra de Girona

“No podem continuar confiant dia rere dia en que la climatologia ens salvi d’una apagada” “L’oposició ha de servir també per promoure energies alternatives, energies que crec que també es veuran afavorides pel subministrament de la MAT” mesures de protecció ambiental necessàries”. Més comprensiu es mostra Espadalé, per a qui “és una posició lògica si només es considera l’agressió al territori. Aquesta oposició ha de servir també per promoure energies alternatives, energies que crec que també es veuran afavorides amb la MAT”. Els opositors de la MAT no només critiquen el projecte, sinó també la manera com s’està duent a terme. “Davant de projectes de grans infraestructures que afecten greument el territori s’ha de fomentar la comunicació i el diàleg, i fins ara no s’ha demostrat la necessitat de la MAT. Sembla evident que el territori no és el beneficiari de la MAT”, conclou Aguilar.

En contra Pasqual Aguilar, portaveu de la plataforma No a la MAT

“La interconnexió obeeix als plantejaments de negoci dels grans grups energètics” “Que la demarcació gironina disposi d’un servei adequat dependrà bàsicament de les inversions que es facin en la xarxa de distribució” Francesc Xavier Quer, president de l’Associació de Municipis afectats per la MAT

“La MAT no és compatible amb l’aposta per un model de desenvolupament sostenible que han fet alguns municipis de la demarcació”

“Hi ha alternatives no tan agressives amb el medi ambient, però que no es contemplen. Per això, creiem que la MAT amaga altres interessos empresarials” El president de l’AMMAT afegeix que “la MAT tindrà una gran afectació paisatgística i socioeconòmica sobre el territori. Cada km lineal construït equival a un km quadrat d’afectació. La MAT no és compatible amb l’aposta per un model de desenvolupament sostenible d’alguns municipis”. En aquest sentit, l’informe de Monti proposa adoptar mecanismes complementaris destinats a compensar l’afectació sobre el territori de la línia d’alta tensió, com ara gravar una part dels beneficis d’explotació de la línia i destinar els fons obtinguts al desenvolupament de projectes d’àmbit local en el camp de les energies renovables.

A fons / ECONOMIA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A FELIP PUIG, SECRETARI GENERAL DE CDC

“El ﬁtxatge del senyor Pizarro pel PP és una OPA hostil contra Catalunya” El secretari general de Convergència, Felip Puig, descarta en aquesta entrevista un pacte amb el PP en cas de victòria de Mariano Rajoy el 9 de març, però adverteix al PSOE que en qualsevol cas no li donarà suport de franc, si bé no tanca la porta a entrar al Govern. Puig també adverteix que qualsevol implicació de la federació nacionalista en la governabilitat de l’Estat tindrà conseqüències a Catalunya. representés. Tampoc no cal, però, fer de Gallardón un màrtir ni un heroi, perquè darrera de la seva imatge de bon gestor, s’hi amaga un espanyolista convençut.

JAUME RIERA

Què volen dir quan diuen que votant CiU “respectaran Catalunya”? Que cal que el país recuperi el prestigi i l’autoestima. Des del 2003, la percepció interna i externa de la imatge de Catalunya s’ha deteriorat. Hem perdut la capacitat de conjugar la nostra identitat, amb la competitivitat econòmica i la cohesió social, per passar a jugar un paper subordinat a Espanya.

El fitxatge de Pizarro pel PP ha estat presentat com un aval electoral, però la seva actuació durant l’OPA de Gas Natural va aixecar molts recels a Catalunya. El fitxatge del senyor Pizarro és una OPA hostil contra Catalunya. El senyor Pizarro exemplifica les essències d’una concepció d’Espanya amb la que s’identifiquen molts votants del PP. Busca treure redits electorals de l’anticatalanisme. Però el PSOE, amb el senyor Bono també pica l’ullet a aquest votant. Des de diferents apropaments ideològics, tots dos encarnen una visió molt centralista d’Espanya i, per tant, contrària als interessos nacionals de Catalunya.

A Catalunya se l’ha respectat alguna vegada des de Madrid? La societat espanyola sempre s’havia mirat Catalunya amb certa enveja i admiració pel paper capdavanter tan a nivell social com econòmic i per la seva contribució a la governabilitat de l’Estat sense renunciar a la defensa de la seva identitat. Els atacs que venien des de Madrid acostumaven a ser més a títol personal, com aquell “Pujol, enano habla castellano”, que contra Catalunya com a país. Darrerament aquest respecte i admiració s’ha perdut i ara en alguns aspectes provoquem més aviat hilaritat. RETRAT: JESÚS PERÓ

Per coherència, CiU només donarà suport a la força guanyadora de les eleccions? Sí. No pot ser d’una altra manera si apel·lem a una millora de la qualitat democràtica en aquest país, denunciant l’arraconament sistemàtic de les forces que obtenen un major vot de conﬁança per part dels ciutadans. Aquesta coherència no la tenen els socialistes, ja que mentre que Zapatero s’omple la boca dient que no governarà si no obté més vots que el PP, aquí el PSC ja ho veiem. Per tant, si el PP guanya les eleccions i volen ser decisius no tindran més remei que pactar-hi? Una cosa és que qui guanyi les eleccions ha de governar i l’altra que qui vulgui comptar amb el suport de CiU no pot mantenir una campanya d’hostilitat constant contra Catalunya i els seus interessos. Per tant, no serà CiU qui vagi al rescat d’aquest Partit Popular. Llavors només queda un pacte amb Zapatero? Zapatero ha demostrat una gran manca de credibilitat en tot allò que respecta Catalunya i si vol comptar amb el nostre suport l’haurà de pagar per endavant, amb avals i garanties. Unió té bastant coll avall que si CiU es decisiva serà l’hora d’entrar al Govern,

també Convergència? L’objectiu no és tenir o no ministres, és quelcom més ambiciós: el desplegament complet de l’Estatut, l’aprovació del nou model de finançament, el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat, un pla d’inversions per a Catalunya d’acord al que estipula l’Estatut, la publicació de les balances ﬁscals, avançar cap al dret a decidir, etc. Tenir ministres és només un instrument, però no tindrem ministres a qualsevol preu. Les tensions que preveu el president Montilla entre el PSC i el PSOE són una amenaça contra possibles contrapartides a CiU en clau catalana? El president Montilla representa una opera bufa, perquè qualsevol amenaça seva es resposta pel PSOE amb indiferència. Si la nostra participació a la política espanyola és decisiva, tindrà repercussions a la política catalana i hi hauran canvis. Per CiU Catalunya és la seva prioritat i la seva raó de ser i el que no podem fer és anar a salvar al PSOE a Madrid i que el mateix partit ens enviï a l’oposició a Catalunya. El PSC dirà que no són el mateix partit. Això ja no s’ho creu ningú. Per això, les amenaces del president Montilla són totalment incongruents amb la seva claudicació i subordinació envers de Zapatero durant tota la legislatura.

“Si Zapatero vol el nostre suport, l’haurà de pagar per endavant, amb avals i garanties” “Tenir ministres és només un instrument, però no en tindrem a qualsevol preu” La radicalització del PP és una mala notícia per CiU en tant que limita les seves possibilitats d’actuar com un partit frontissa. L’evolució del PP no ens ha sorprès, ja que és coherent amb la trajectòria que va emprendre durant els seu segon mandat. És un partit que s’ha anat escorant cap a l’extrema dreta i amb una concepció d’Espanya molt excloent i ofensiva amb la realitat plurinacional de l’Estat. La marginació de Gallardón, com la marxa de Piqué, el reforçament de la línia dura d’Acebes i Zaplana, el paper en l’ombra d’Aznar i la FAES, els atacs contra la convivència lingüística certiﬁquen aquesta deriva. Caldrà veure si en cas de derrota es produeix una inﬂexió cap a una dreta moderada, que és el que desitjaria molta gent que el PP

Temen una pinça del PP i el PSOE en la propera legislatura en temes com el model de ﬁnançament o el desplegament de l’Estatut? Estem davant d’un nou cicle polític en les relacions entre Espanya i Catalunya i que vindria a cloure el cicle que va arrencar la transició. En aquest sentit la manifestació de l’1 de desembre constata el sentiment de bona part de la societat catalana que cal passar a un nou escenari en la relació amb Espanya. De la mateixa manera que a començaments dels 80 va haver-hi una gran aliança entre la dreta i l’esquerra espanyoles (LOAPA) per ofegar les aspiracions nacionals de Catalunya, ara tornen els timbals de guerra amb amenaces com revisar la Llei electoral, modiﬁcar el títol vuitè de la Constitució, donar per tancat el mapa territorial, etc. El sobiranisme és un element estructural de Convergència? És fundacional. Convergència és un partit nacionalista i els seus objectius són assolir la plenitud nacional de Catalunya. El model escocès és un referent per Convergència? És un dels referents, com també ho poden ser Flandes o Euskadi. El que és incoherent és que alguns partits que es diuen nacionalistes s’omplin la boca parlant del model escocès i que després pactin amb un partit que està supeditat a Madrid, practicant una mena de dutxa escocesa, en comptes d’explorar les possibilitats d’un front nacionalista que permeti seguir avançant en la construcció de Catalunya com a país.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

ENTREVISTA A ROSA REMOLÀ, PRESIDENTA DEL CAATB

BREUS COL·LEGIALS

“No descarto demanar canvis a la Directiva de Seguretat Europea” La nova presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics porta tan sols sis mesos al càrrec. Temps suﬁcient per saber que li ha tocat un mandat ple de reptes, entre ells canvis tècnics i normatius, a banda del tema de la seguretat laboral. Per si era poc, gràcies a Bolonya els arquitectes tècnics podran convertir-se en enginyers d’ediﬁcació.

“Ens consten uns 80 procediments penals oberts per temes de seguretat a Barcelona”

BEGONYA MERINO

Aparelladors, arquitectes tècnics, i aviat, enginyers d’ediﬁcació. Ens ho explica? Sí, ja han vist aquest llarg rètol que tenim a la porta principal del Collegi! Doncs encara l’haurem d’allargar a Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació. Ha sortit una ordre ministerial que diu que els arquitectes tècnics també podrem anomenar-nos enginyers d’ediﬁcació, tot i que continuarem tenint les mateixes atribucions. I els aparelladors? Fan una funció igual a l’arquitecte tècnic. Fa anys es va oferir el canvi de nom voluntari. O sigui, ara els arquitectes tècnics també canvien de nom? No és només un canvi de nom. El pla d’estudis canvia, així que els que vulguin passar a ser enginyers d’edificació podrien necessitar un període adaptatiu de formació. Quins avantatges té aquest canvi del pla d’estudis? Fins ara el nostre títol no estava reconegut a Europa, només podíem sortir a treballar a fora si anàvem en grups d’enginyeries. També podrem ser catedràtics i funcionaris de nivell A. Parlem del Col·legi. Fa sis mesos que va ser elegida. Com preveu la resta del seu mandat? Em considero afortunada d’haver estat triada presidenta, però és una època molt difícil, ara estan passant moltes coses: canvis de normatives, a nivell tècnic... a banda del tema de les noves titulacions de Bolonya.

“Cap col·legi ha fet prou ràpid el reciclatge que demana el Codi Tècnic d’Ediﬁcació”

Rosa Remolà durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

Què els passa a nivell normatiu tècnic i legal? Fa quatre dies que s’ha aprovat la Llei de l’Habitatge. Es va aprovar també el Codi Tècnic d’Ediﬁcació, que ens obliga a tots a fer un reciclatge que ens està costant molt dur-lo a terme. Crec que, a causa de la seva complexitat, ni nosaltres, ni cap altre col·legi ha aconseguit fer-lo amb la celeritat que calia. Quins altres reptes tenen a nivell col·legial? Uns quants: un d’important és organitzar els collegiats per agrupacions. El nostre col·lectiu pot arribar a fer diferents tasques [ﬁns a 36, segons un informe col·legial de pròxima publicació]. Volem separar aquests camps en agrupacions: d’urbanisme, de pèrits, de tècnics que treballen per a l’Administració Pública... Així podrem respondre a les diferents necessitats d’informació que tenen. Hi ha un autèntic allau d’informació i la nostra obligació és que els col·legiats estiguin ben informats.

Cap repte més? Tenim dos col·lectius molt diferenciats: els joves, que ja pugen amb el tema de les tecnologies molt arrelat, i molts collegiats que els hem d’ajudar a entrar-hi. Estem en un procés d’adaptació. També és important el tema dels visats, l’acreditació que dóna el Col·legi des que la persona que fa un projecte té el títol per desenvolupar aquella feina. Ho volem fer via digital, per Internet. Podrem visar arreu de Catalunya, si més no, província de Barcelona. Quants col·legiats en tenen? Uns 7.800, la província de Barcelona és un territori molt extens. Així que volem fer un desplegament territorial per apropar la nostra tasca al col·legiat. Un altre tema que els preocupa és el de la seguretat... És que és un problema important. Ara fa deu anys que es va aprovar la Directiva de Seguretat Europea, que determinava el paper dels qui

intervenen en el procés construcció pel que fa a la seguretat. Al coordinador de seguretat [una de les funcions que pot desenvolupar l’arquitecte tècnic] se li ha atribuït una responsabilitat molt important en aquest àmbit. I creiem que aquesta responsabilitat ha de ser compartida. Vol dir que si hi ha un accident en una obra, el responsable és sempre el coordinador de seguretat? Sí, la base està en què es considera que qui té l’accident no és responsable. Ja hi ha un cas a Madrid d’un arquitecte tècnic empresonat. A Barcelona ens consten 80 procediments penals oberts. També hi ha moltes sentències d’inhabilitació. És un problema greu. Què en fa el Col·legi? Formem part de la Mesa de Seguretat promoguda pel Departament de Treball de la Generalitat, juntament amb gremis, altres col·legis i sindicats. És molt important que parlem tots. I tampoc descartem que s’hagi de demanar la modiﬁcació de part d’aquesta Directiva.

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA UN INFORME DEL COAC CONFIRMA L’ALENTIMENT DEL SECTOR IMMOBILIARI

Segons l’informe Habitatge 2007 a Catalunya, l’any passat es van projectar al país 79.655 habitatges, mentre que el 2006 van ser 126.326, un número rècord a conseqüència de l’efecte del nou Codi Tècnic d’Ediﬁcació. Aquestes xifres mostren un 37 per cent menys d’habitatges projectats a Catalunya l’any passat. Per tipologia, s’observa que l’habitatge col·lectiu manté la tendència dominant, amb un 80,85 per cent del total. També es manté la tendència a la reducció de la superfície dels habitatges d’obra nova.

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA EL COACB TANCA LA SEVA PARTICIPACIÓ A BREAD & BUTTER AMB UN BALANÇ POSITIU

Agents & Brokers, l’espai de negocis del COACB al Bread & Butter, ha ofert a les empreses que volen obrir mercat a Catalunya i a Espanya la possibilitat de trobar col·laborador comercial. La fira de moda urbana ha batut rècords de visitants, amb una estimació de cent mil persones. Centenars d’ofertes laborals i contactes professionals s’han realitzat durant la ﬁra. Dels més de 12.000 agents comercials col·legiats, més de 1.500 corresponen al sector de moda i complements.

ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS LES TELECOMUNICACIONS AL SERVEI DE LA SOSTENIBILITAT SERÀ EL LEMA DE ‘LA NIT DE LES TELECOMUNICACIONS’ D’ENGUANY

La XIIIa edició de La Nit de les Telecomunicacions, que se celebrarà el proper 26 de febrer, renova el seu format i enguany reﬂexionarà sobre la sostenibilitat en les TIC. Per a Carles Martín, president de l’ACET i organitzador de l’acte, “els enginyers de telecomunicacions tenim un paper rellevant en la societat i estem molt conscienciats en la preservació del medi ambient”. Durant la vetllada de La Nit de les Telecomunicacions 2008 es lliuraran els XIII Premis Salvà i Campillo, que reconeixen els professionals i organitzacions que més han destacat durant l’any en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. La Nit canviarà també el seu emplaçament i inclourà un espectacle musical.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

Una mirada enrere... 1 de gener Pujades als peatges i als serveis bàsics L’any s’inicia amb pujades de preus: els peatges són un 4,16% més cars, i el transport públic a l’àrea metropolitana s’encareix un 4,19%. Les tarifes elèctriques ho fan en línia amb l’IPC, en concret pugen un 3,3% el primer trimestre. Pel que fa al gas natural, per a clients domèstics i petites empreses la pujada és del 4,7%. També puja el preu de la bombona de butà, que s’incrementa un 5,2% i passa a costar 12,94 euros. Entra en vigor la taxa verda Ha entrat en vigor el nou impost de matriculació, que grava els vehicles més contaminants i que eximeix de pagar-lo als cotxes que emeten menys diòxid de carboni, l’anomenada taxa verda. D’acord amb la nova regulació, hi haurà quatre tipus impositius en l’impost de matriculació en funció dels gasos contaminants que emetin.

3 de gener

La inﬂació sense aturador L’índex avançat de l’IPC, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mostra que, a nivell estatal, el 2007 es va tancar amb una inflació del 4,3%, la més alta dels últims dotze anys. Històricament, a Catalunya, els preus tendeixen a estar com a mínim dues dècimes per sobre que a la resta de l’Estat. L’alça del petroli i l’increment del preu dels aliments són al darrere de l’escalada inﬂacionista que s’està registrant des del mes d’agost.

7 de gener

2 de gener El petroli de Texas arriba als 100 dòlars el barril El preu del petroli de Texas, el de referència als Estats Units, marca un màxim històric en arribar als 100 dòlars per barril a la meitat de la sessió de la primera jornada negociadora de l’any. Aquest preu és quatre dòlars més alt dels 96 dòlars per barril amb què va tancar el mercat en l’última sessió del 2007. Durant l’any passat, el barril de petroli de Texas es va revalorar un 57%.

Trichet diu que el BCE està disposat a actuar El president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, adverteix que està disposat a actuar davant els riscos inflacionistes. El màxim responsable del BCE ha tornat a insistir en les pressions inflacionistes. Tot plegat pot fer que el banc torni a apujar els tipus d’interès un quart de punt, en la reunió prevista a mitjans de gener. Trichet ha demanat als agents socials que, per poder contenir la inﬂació, facin convenis col·lectius moderats.

10 de gener

No hi ha acord sobre rodalies La negociació bilateral mantinguda a Madrid entre els governs espanyol i català acaba sense acord sobre el traspàs del servei de rodalies de Renfe. La Generalitat s’ha oposat a la transferència perquè no s’hi incloïa tot el paquet de mesures econòmiques per garantir-ne el finançament. En canvi, els dos governs han tancat un acord en immigració per donar permisos de treball i participar en la ﬁxació del contingent de treballadors estrangers. També s’han pactat transferències en telecomunicacions, i convalidació de títols estrangers no universitaris.

14 de gener El Govern convoca eleccions generals El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha ﬁrmat el decret de dissolució de les Corts espanyoles i ha convocat oﬁcialment les eleccions generals per al 9 de març. Durant la seva compareixença informativa ha demanat molta participació en el procés electoral i ha remarcat l’estabilitat dels últims quatre anys. Pel cap de l’executiu espanyol, ha estat una legislatura de “reformes, canvis i progrés general”. El Prat compta amb un vol diari cap a Singapur L’aerolínia Singapore Airlines ha ampliat la freqüència de vols entre Barcelona i Singapur a un vol diari. Fins ara, aquesta ruta, amb una escala a l’aeroport de Milà, connectava el Prat i Singapur quatre vegades a la setmana. La companyia espera doblar el nombre de passatgers i transportar aquest 2008 uns 100.000 viatgers.

15 de gener L’IPC se situa el 2007 al 4,3% a Catalunya Les males xifres de la inflació acumulada durant el 2007 que ja es van avançar fa uns dies s’han conﬁrmat i l’índex de preus al consum acumulat s’ha situat en el 4,2% a tot l’Estat, la xifra més alta des

del gener del 2006. A Catalunya els preus han pujat més, un 0,6% el desembre i la inﬂació del 2007 s’ha situat en el 4,3%, una dècima més. La disparada inﬂació a Espanya el 2007 rau, especialment, en l’encariment del preu del petroli i el dels aliments, amb un 7,1% i un 6,6%, respectivament.

21 de gener L’Íbex cau un 7,5%

17 de gener La CE investigarà les farmacèutiques Les companyies farmacèutiques estan en el punt de mira de la Comissió Europea. L’executiu comunitari creu que podrien haver tancat acords sobre les patents per retardar l’entrada al mercat de medicaments genèrics i per aturar deliberadament la recerca amb l’objectiu de mantenir el nivell dels preus. Això afectaria directament els consumidors. Brusel·les ha començat a fer inspeccions sorpresa i amenaça amb actuar si es demostressin aquestes pràctiques.

La por d’una recessió econòmica als Estats Units provoca pèrdues generalitzades a les borses europees, que perden entre un 5% i un 7%. L’Íbex ha tancat la sessió amb una davallada del 7,54%, que l’ha deixat als 12.625 punts. Ha estat la major caiguda des de l’octubre de 1987, fins i tot, pitjor que la de l’11-S. La Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet en marxa La Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat comença a funcionar, tot i que durant els propers mesos encara ho farà a mig gas. Ara el pas següent serà l’entrada en funcionament del registre civil, prevista per l’11 de febrer.

22 de gener

18 de gener Adjudicat el túnel urbà del TGV a Sacyr El consell d’administració d’Adif adjudica el túnel urbà del TGV entre les estacions de Sants i Sagrera a la companyia constructora Sacyr, que ha presentat una oferta un 27% més barata que la prevista. A canvi de la rebaixa de preu, el temps d’execució de l’obra puja i se situa en 35 mesos. Amb aquestes dades, i comptant que la constructora necessita uns tres o quatre mesos per començar els treballs, l’acabament del túnel se situa en aquests moments a la primavera del 2011. L’obra més important que es farà en la primera part del projecte serà la construcció del pou d’entrada de la tuneladora.

La Reserva Federal abaixa els tipus d’interès La Reserva Federal (FED) anuncia que baixa tres quarts de punts el preu del diner que passa del 4,25% al 3,5%. Aquest descens força important dels tipus d’interès vol tenir un efecte dissuassiu davant el pànic generalitzat als mercats borsàtils de tot el món. De fet, en saber-se la notícia les borses han reaccionat amb pujades.

23 de gener L’Íbex s’enfonsa de nou La negativa del president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, a rebaixar els tipus d’interès a la zona euro provoca una nova caiguda a les borses. L’Íbex ha caigut un 4,56%, de manera que s’ha situat en els 12.254 punts. També han tancat a la baixa els mercats de Londres, París i Frankfurt, que han reculat entre l’1 i el 3%.

Perspectiva / ECONOMIA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

4 de febrer Fitur, aparador turístic

pital de 842 milions. S’haurà d’estar pendent de l’evolució de valors com Colonial i els moviments empresarials per copsar si s’aprofundeix la punxada del sector de la construcció.

8 de febrer

La fira amb major projecció internacional i que posa el termòmetre al turisme s’allarga fins el 4 de febrer. S’hi concentra tota l’oferta sota el mateix sostre. Els principals tour operadors estableixen o tanquen el negoci. Costa Brava, Pirineus, Barcelona i altres marques competeixen, a Madrid, en qualitat i preu davant d’altres destinacions.

Sacyr i Eiffage La Cort d’Apel·lació de França ha de decidir si la constructora Sacyr Vallehermoso es queda amb l’empresa Eiffage. La companyia espanyola en controla el 33%, però ha tingut problemes per seure al consell d’administració davant l’oposició del president, els consellers i els mateixos empleats. Si no guanya la batalla als tribunals, Luis del Rivero, el presicent de Sacyr negociaria la venda de la participació amb plusvàlues.

7 de febrer Reunió del BCE El Banc Central Europeu podria mantenir els tipus d’interès en el 4%. L’advertència del seu màxim dirigent que no permetrà que la inﬂació es descontroli està matisada per la tendència de la Reserva Federal a abaixar el preu dels diners per estimular l’economia nordamericana. Molts experts veuen més probable una retallada que un increment. Junta d’Astroc La immobiliària Astroc celebra junta extraordinària d’accionistes per aprovar la fusió amb Rayet Promoción i Landscape i la nova denominació. També se sotmetrà a votació l’ampliació de ca-

19 de febrer Avaluació dels col·laboradors Un seminari mostra i posa en pràctica les tècniques empresarials per avaluar el rendiment dels col·laboradors i treballadors externs amb què es nodreixen moltes empreses. Està organitzat per Fòrum Empresa i se celebrarà a Lleida.

12 de febrer

Posada en funcionament de l’AVE No hi ha data per a l’obertura del nou corredor ferroviari entre Barcelona i Madrid, però el Govern central ha afirmat que l’AVE estarà en marxa abans de les eleccions. Carme Chacón va parlar del 20 de febrer. L’èxit d’aquesta infraestructura pot suposar la pèrdua de la meitat dels gairebé cinc milions d’usuaris del pont aeri Barcelona-Madrid.

Reunió de l’Ecoﬁn Reunió dels ministres europeus d’Economia i Finances, a Brussel·les, dins la presidència eslovena de la Unió Europea, en la línia d’aprofundir en el Tractat de Lisboa per guanyar competitivitat, eixamplar el mercat laboral i tenir un creixement econòmic sostingut.

LES DADES DEL MES

22 de febrer Missió comercial a Polònia El sector convidat és el de la construcció. Polònia té ara més oportunitats en la indústria dels materials de la construcció i la maquinària, especialment per dur a terme les infraestructures que caldrà per a la celebració de l’Eurocopa el 2012. A més, és un mercat d’una mida semblant a Espanya i en creixement.

5 de febrer Evolució del mercat de treball català

15 de febrer IPC

18 de febrer Xifres de negoci a la indústria

21 de febrer Fòrum global de la Competència. OCDE. París

NOMENAMENTS

Joan Bertran, director d’Estratègia Amb més de 10 anys d’experiència en el sector immobiliari, Bertran forma part de l’equip directiu de l’empresa des de fa cinc anys, on ha ocupat el càrrec de director d’Operacions d’Inversió i el de Project Manager Negoci Logispark. Bertran dirigirà un important equip multidisciplinari, encarregat d’establir l’estratègia d’inversió de Coperﬁl Real Estate Group, i de coordinar equips d’anàlisis, control estratègic i research global i de mercats.

COMPACT HABIT Josep Armengol, director general Es farà càrrec de dirigir la posada en marxa de la cadena de producció dels mòduls Compact Habit i de desenvolupar els plans d’expansió de l’empresa. Compact Habit, actualment amb seu a Manresa, ha desenvolupat un nou concepte de construcció d’ediﬁcis residencials plurifamiliars, hotels, residències d’estudiants i oﬁcines mitjançant mòduls tridimensionals apilables. Armengol és arquitecte i màster en Urbanisme de les ciutats, en ambdós casos per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

LA SALLE

18 de febrer

22 de febrer

Eleccions al Paquistan

Arrenca la campanya electoral Amb expectatives igualades entre el PSOE i el PP, comença la campanya electoral que ha de desembocar en els comicis del 9 de març. El debat territorial i sobre el terrorisme ha deixat pas a l’econòmic, per la pujada de les hipoteques, de la inﬂa-

Després de l’ajornament per l’assassinat de la candidata

ció i de l’atur. El 25 de febrer s’emetrà el primer dels dos debats cara a cara dels candidats Zapatero i Rajoy.

COPERFIL REAL ESTATE GROUP 20 de febrer

5 de febrer Publicació del PIB Es coneix el creixement de PIB català. El 14 de febrer es publica l’evolució del darrer trimestre de tota Espanya. El darrer valor trimestral va ser d’un 0,7% (dues dècimes menys ja que el segon trimestre de 2007) i el darrer interanual, del 3,8%. Caldrà estar atents als canvis que puguin intuir si la frenada de l’economia serà major o menor del previst.

del PPP, Benazir Bhutto, els ulls de la comunitat internacional estan posats sobre les eleccions en un país ple de tensions polítiques. El colpista Musharraf es presenta a la reelecció sense l’uniforme, ja com a civil. Txèquia i Xipre també celebren eleccions el 2 de febrer.

Joaquín Sánchez-Rex, director de vendes i relacions internacionals Sánchez-Rex inicia la seva activitat amb l’objectiu de potenciar la presència de l’escola de negocis i enginyeria de La Salle a Europa i Amèrica, seguit de la resta de continents. Nascut a Múrcia, és enginyer superior industrial per l’ICAI de Madrid i MBA per l’IESE. La seva professió l’ha portat a residir als Estats Units, Anglaterra i Holanda. Durant 13 anys ha desenvolupat càrrecs directius per a la comercialització i la internacionalització de productes en el sector químic, concretament a la multinacional americana Air Products & Chemicals.

... un pas endavant

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

PREVISIONS SOBRE LA CAMPANYA DE REBAIXES

Milloraran aquest any els resultats de “El període de rebaixes ha tingut una arrencada molt bona, especialment durant la primera setmana” “Les vendes de la campanya de Nadal han patit una desacceleració per la pujada de l’IPC i dels imports de les hipoteques”

RESPON:

MIQUEL ÀNGEL FRAILE, SECRETARI GENERAL DE LA CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE COMERÇ

Encara que és d’hora per a fer un anàlisi de com han anat les rebaixes aquest any, el que sí podem dir és que han tingut una arrencada molt bona, especialment durant la primera setmana. És cert que les vendes de la campanya de Nadal d’aquest 2007 han viscut

una desacceleració degut a la pujada de l’IPC i dels imports de les hipoteques, però també, segons el nostre parer, pels missatges de desconfiança sobre l’estat de l’economia del país que es venien donant des de diferents àmbits polítics. Tanmateix, el fet és que durant els primers set dies de rebaixes hem vist un creixement del 7-8%, fet que conﬁrma que el consumidor que té poder adquisitiu compra sense problemes. La CEC, amb motiu de l’inici del període de rebaixes, ha donat a conèixer les conclusions d’un estudi que ha realitzat entre els comerciants. Aquest estudi, que analitza el desenvolupament de les rebaixes durant els anys 2003 i 2007,

assenyala que del total de vendes que es realitzen durant l’any, el 25,66% es concentra durant aquest període. L’estudi també afirma que, durant el termini estudiat, l’evolució del percentatge de les vendes en rebaixes presenta una tendència a mantenir-se i/o créixer.

Rebaixes més curtes Aquesta mateixa anàlisi estableix que la gran majoria d’establiments del sector de comerç tèxtil i de complements a Catalunya fan rebaixes, i que només un 0,74% decideix no fer-ne. Alhora, la major part dels establiments del sector (un 74,19%) estan d’acord amb els períodes ﬁxats per les rebaixes a Cata-

lunya i els segueix, i només el 25,81% estan en desacord. Un dels aspectes més interessants que ha donat l’estudi és que, tot i que la gran majoria d’empreses estan d’acord amb les dades actuals, en l’hipotètic cas que es poguessin modificar, més del 35% de comerciants estaria d’acord en modificar l’inici de les rebaixes, sempre i quan comencessin després del 15 de gener. Entre les raons que donen, es troba com a majoritària la consideració que les rebaixes són principalment per vendre només articles en stock i no productes produïts especialment per la campanya, i que un mes és més que suficient per fer la venda d’aquests productes.

A debat / ECONOMIA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

CAP A UN CANVI DE CICLE EN EL CONSUM?

la campanya de rebaixes? “Hi ha un pessimisme generalitzat que planeja damunt del normal desenvolupament de l’actual campanya” “Representants del comerç del tèxtil i el calçat aﬁrmen que s’experimenta una certa contenció”

RESPON:

CRISTINA ESCUDÉ, PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE COMERÇ INTERIOR DE LA CECOT

Sembla que, enguany, no milloraran els resultats de la campanya de rebaixes d’hivern. Si es preveia que en aquesta campanya les vendes augmentessin al voltant d’un 5% respecte a les de l’any passat, la realitat és que hi ha un pessimisme

generalitzat que planeja damunt del normal desenvolupament de l’actual campanya. La conjuntura econòmica està afectant tots els sectors econòmics i, en el cas del comerç, s’està experimentant una sensació de pessimisme generalitzat que no només està influenciant l’època de rebaixes , sinó que ja ve d’unes campanyes de tardor i de Nadal força moderades. És cert que el període de rebaixes va començar el passat 8 de gener amb molta força i això feia augurar que els resultats serien millors, amb expectatives molt favorables, per sobre de les de l’any passat. Aquesta predicció semblava encertada, sobretot tenint

en compte que veníem d’una campanya de Nadal relativament ﬂuixa.

Contenció generalitzada Però, en finalitzar la primera quinzena de gener, i tenint en compte que la campanya finalitza el 7 de març, les vendes han sofert una forta aturada. Destacats representants del comerç del tèxtil i el calçat, sectors sobre els quals pivota l’època de rebaixes, afirmen que s’experimenta una certa contenció. Els consumidors esperen el moment de les liquidacions finals en el cas de les grans superfícies i les grans franquícies, ja que aquestes van iniciar l’any amb rebaixes molt grans,

d’un 50% d’entrada en molts casos. I en el cas del petit i mitjà comerç que normalment comença l’època amb rebaixes més petites, els consumidors estan esperant les segones rebaixes. En aquest aspecte, cal recordar que la Confederació del Comerç de Catalunya va fer públic que el 35% dels comerciants optaria per començar les rebaixes després del 15 de gener i escurçar-les a trenta dies, en lloc dels dos mesos actuals. Els venedors argumenten que amb un mes n’hi ha prou per vendre els productes de temporada. Tot i això, un 43% dels enquestats està d’acord amb què l’inici de les rebaixes sigui l’endemà de Reis.

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

LES XARXES DE NOVA GENERACIÓ FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

La CMT no ha canviat l’actual cicle no inversionista del sector Fa ja alguns mesos que vam veure com un responsable públic de l’Ajuntament de Barcelona deia que l’aigua de l’aixeta podria comportar algun problema de salut pels residus que contenia i pels organismes químics que se l’hi incorporaven perquè fos més pura. M’imagino que l’explicació més correcta hauria estat que

Aigua de l’aixeta i bits normals a partir d’aquest més de gener a l’aixeta de totes les llars ja no ens donaran aigua del transvassament del Besòs al Llobregat o, viceversa, sinó que s’ha fet un acord amb Vichy Catalán (amb el permís del balneari Prats), per tal de posar l’aigua mineral natural amb carbònic afegit (com posa la seva etiqueta) més valorada arreu del món. Amb això passaríem de gaudir d’una aigua normal i corrent a tenir una aigua més mineral. Les infraestructures hauríem de canviar-les per preservar les bombolles tan pures que ens ofereix el brollador i que l’aixeta no en destorbi del seu ple plaer. Tothom veuria aigua de l’aixeta amb bombolles petites i amb unes garanties plenes. Una cosa similar estàvem esperant que es resolgués per part de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). La CMT havia obert un termini de consulta pública per conèixer

les opinions dels interessats sobre les Xarxes de Nova Generació. És a dir, el canvi de les canalitzacions de la banda ampla per fer passar per elles una bona pressió d’aigua de Vichy. O sigui, els bits que passen a dures penes per les canonades habituals es trobaran amb bits minerals naturals amb velocitat i capacitat afegida. En aquest cas es canvia el gas per una necessitat que tenen els usuaris: la velocitat i la capacitat.

Canonades i xarxes de banda ampla L’actual conducte de telefonia bàsica, que ens permet trucar i rebre trucades, és l’aixeta tradicional. Ha donat la pressió necessària des de fa molts anys, ja que ens ha permès beure de l’aigua (trucar i rebre trucades). Fa poc que li hem demanat més coses i ha augmentat les seves prestacions tot mantenint la ma-

teixa canonada: la banda ampla que ha estat possible gràcies a la incorporació d’equipaments a les centrals de telefonia, que ha augmentat la pressió i ha millorat la qualitat de l’aigua. Per poder competir tots els operadors, la canonada que ens arriba a casa i que pertanyia a una companyia es va dir que es podia liberalitzar i, si l’usuari ho desitja i ho demana, el pot utilitzar la companyia subministradora. Per això es van fer diferents transvassaments entre el Besòs, el Llobregat, el Tordera, etc. A cada central es podria demanar el darrer tub de l’usuari sempre que la seva aixeta es connectés al brollador del nou subministrador. Això ha comportat que alguns usuaris hagin vist que calien pressions bones que prometia el subministrador, però no ha estat així. També han vist que el canvi al nou brollador

no arribava mai i han tornat a l’antic amb aigua més normal però, a la ﬁ, amb aigua. La consulta que ens plantejava la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) el mes de juny es visualitzava com la creació d’una nova realitat per poder gaudir d’aigua de Vichy a casa. Tots pensàvem que al ﬁnal la CMT donaria un pas clau per poder canviar l’actual cicle no inversionista del sector en una decisió clara de potenciar les noves xarxes, que han de ser les que permetin configurar i obtenir els espais d’entreteniment i empresarials del futur. Llàstima que la resolució de la CMT ha estat combinar l’aigua de vichy amb aigua de l’aixeta en funció del tema del que parlem. És allò de ni chicha ni limonà, o millor dit, una mica d’aigua de l’aixeta amb gas carbònic afegit.

LES OPORTUNITATS D’UN CAMP EMERGENT

ANAÍS GARRELL LLICENCIADA EN MATEMÀTIQUES. ASSOCIADA AL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

La robòtica és una bona oportunitat per a la indústria i les empreses La robòtica és un camp que sembla nou, però no és així. Les seves arrels profundes es poden evidenciar en el robot Viking, que arribà a Mart el 1976, o els Unimates instal·lats a principis dels 60 a la General Motors, i que van iniciar a gran escala la robòtica industrial. O encara podem anar més lluny: el jugador de finals de partides d’escacs construït el 1912 per Torres Quevedo, una màquina precursora de la intel·ligència artiﬁcial, gairebé de la mateixa època que es començà a emprar la paraula robot. Una paraula consolidada

Robòtica: temps per decidir per Isaac Asimov, a partir de 1942, amb les seves novel·les de ciència ﬁcció. Les llargues i diverses arrels de la robòtica han permès que en l’últim quart del segle XX tingués un impuls signiﬁcatiu gràcies als avenços en la microelectrònica, la computació, els llenguatges avançats de programació, les telecomunicacions i els rigorosos estudis teòrics iniciats als anys 60 per centres de recerca, com Massachusetts Institute of Tecnology (MIT), o Stanford Research Institute (SRI). Avui dia, els robots industrials, sorgits a l’ombra de la indústria automobilística, omplen les fàbriques, ja que incrementen la productivitat i seguretat dels humans. Uns robots, braços mecànics autònoms controlats per microprocessadors, que han esdevinguts els predecessors i que estan àmpliament superats pels darrers exploradors Spirit i Oportunity, vehicles autònoms capaços de relacionar-se i interactuar amb l’entorn. També pels robots humanoides japonesos cada cop més humans, i tots aquells altres

robots que centren el seu objectiu en substituir o complementar òrgans malmesos del cos humà, la biònica ha evidenciat les seves possibilitats, permetent la visió o implantant extremitats controlades per senyals neuronals.

Modiﬁcació del treball físic i intel·lectual El gran nombre de robots industrials que incorporen els últims coneixements tècnics i cientíﬁcs, i els més de set milions de robots personals que segons la Federació Internacional de Robòtica existiran el 2008, evidencien la capacitat de la robòtica, i apunten que serà clau en el futur, ja que variarà substancialment el treball físic i l’intellectual, l’estructura i les installacions de les orgnitzacions, la salut, les jornades laborals i les relacions dins de les llars. La presència de robots entre nosaltres no ha fet més que començar i tindrà un recorregut semblat al de la irrupció generalitzada del PC a l’inici dels 80. Com inimaginable era fa pocs anys el projecte URUS (Ubi-

quitous Networking Robotics in Urban Settings), que s’està desenvolupant per un conjunt de grups de recerca europeus. L’objectiu d’aquest projecte és que un grup de robots autònoms treballin de manera cooperativa, emprant sensors intel·ligents i comunicacions, per millorar la qualitat de vida en zones urbanes. Així, podran ajudar els ciutadans en diverses situacions o necessitats, com per exemple, guiar-los a determinats llocs o atendre consultes.

Valorar les oportunitats que dóna el futur Aquest període de l’any és un bon moment per reflexionar, avaluar alternatives, detectar oportunitats i prendre decisions, però també per reconèixer que la majoria de notícies no conviden a l’optimisme, ja que estan més centrades en les problemàtiques del passat que en les oportunitats del futur. Es parla molt de la necessitat de disposar de sectors clau pel desenvolupament econòmic i social, però malauradament no es divulguen les potencialitats

d’alguns camps i no es genera consciència col·lectiva de les oportunitats. La robòtica és un camp emergent que, quan estigui generalitzat, exigirà de professionals adequats, empreses per aportar els serveis requerits i indústries que els fabriquin, i aquests són aspectes que no hauríem d’oblidar. Caldria que l’empresa i la societat miressin més a la comunitat científica que ha evidenciat la seva capacitat. Programes com Ingenio 2010 poden potenciar la innovació i la recerca, però no és suﬁcient. Cal facilitar la col·laboració universitat-empresa i trencar les barreres d’incomprensió i desconeixement existents. Caldria parlar menys del passat i buscar com avançar en el futur per aprofitar les potencialitats dels coneixements existents. Així, cal recolzar els sectors clau i considerar les potencialitats de la tecnologia computacional i telemàtica, i és aquí on la robòtica és una oportunitat per a la indústria i les empreses. D’aquesta manera, hem de prendre la decisió de si volem ser líders o simplement usuaris.

Emprenedoria / Empresa

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

SEGWAY, EL VEHICLE DEL FUTUR

Pels trajectes massa llargs per fer a peu o massa curts per fer amb cotxe Tot i que encara no és habitual veure gent pel carrer desplaçant-se amb el Segway, els recels del gran públic es van dissipant a poc a poc. Els camps de golf, els aeroports, els cossos de seguretat, els hotels, les zones turístiques... són alguns dels sectors que han apostat per utilitzar aquest mitjà de transport, que ja està present a més de 35 ciutats espanyoles. Les prestacions

MERITXELL SORT

Un dia, un empresari va veure un jove amb cadira de rodes que tenia moltes dificultats per pujar a una vorera. Es va posar a pensar i s’adonà que el problema no radicava en què les cadires de rodes fossin ineficients, sinó que el món estava construït per a persones que podien mantenir l’equilibri. A partir d’aquesta idea va néixer el Segway PT, un mitjà de transport creat pel nordamericà Dean Kamen amb l’objectiu d’unir ciència i tecnologia per millorar la vida de les persones. Des que va sortir a la venda per primera vegada a finals del 2002, la taxa de creixement mitjà de la companyia ha passat el 50%. Actualment ja hi ha més de 38 distribuïdores a diferents països de tot el món, i a Espanya la idea es va importar l’any 2004 a través dels germans Llorens, que van veure en el Segway un dels vehicles del futur per les seves prestacions i característiques diferencials. “El nombre actual de concessionaris al país és de 32, i tenim previst completar la xarxa nacional i cobrir les províncies que falten”, afirma en Francesc Llorens, director general de Segway Espanya.

L’acceptació de la societat com a missió bàsica Els clients principals de la companyia són de tipus institucional i empresarial, cosa que “ens atorga credibilitat i una progressiva acceptació del producte per part de la societat”, explica Llorens. “Quan un ciutadà veu un policia patrullant amb Segway, li dóna molta confiança i percep el vehicle com a més proper”, afegeix. La companyia també opera en l’àmbit de la seguretat, la logística, en empreses de publicitat i en empreses que gestionen turs. Una de les seves apostes de futur és dirigir-se a una nova gamma de clients: els aﬁcio-

Una de les apostes de la companyia és implantar el Segway als camps de golf. / CEDIDA

nats al golf. Ja s’ha aplicat en alguns camps de l’Empordà i les Canàries, on ha donat bons resultats. També volen anar incrementant progressivament el client final, és a dir, el ciutadà que adquireix un Segway per als seus desplaçaments. “S’ha d’educar la població sobre aquest nou concepte de mobilitat urbana, i això no es fa amb quatre dies. L’aparició del cotxe fa poc més d’un segle va provocar els recels de molta gent, i ﬁxa’t ara on ha arribat la indústria de l’automòbil”, destaca Llorens.

Adéu als embussos A simple vista, el Segway pot semblar una joguina. I tot i que és veritat que és molt divertit utilitzar-lo, es tracta d’un mitjà de transport formal, dissenyat per a la vida actual. El Segway pot arribar fins a llocs on és impossible accedir-hi amb bicicleta o amb cotxe, com l’interior de centres comercials, oficines, empreses, aeroports, ascensors o trens. És idoni per a trajectes de fins a 8 quilòmetres, tot i que en pot recórrer 38 amb una sola càrrega de la bateria. En aquest sentit,

cal destacar el seu vessant ecològic. El Segway és un transport elèctric que no produeix emissions, ja que les seves bateries són d’ió-liti i es recarreguen a qualsevol endoll. Evitar els embussos i les aglomeracions que caracteritzen les hores punta de les ciutats és un altre dels objectius d’aquest vehicle, que pot arribar a una velocitat màxima de 20 quilòmetres per hora. A

nivell legal, la Comissió Europea ha exemptat el Segway de la legislació sobre vehicles de carretera. Per tant, es pot utilitzar a les àrees dels vianants i a les voreres a una velocitat de marxa.

Pel que fa als models de Segway, bàsicament es treballa amb dues opcions, que són la de ciutat i la tot terreny. “Com a novetat hi ha el model especíﬁc de golf. També disposem de packs d’accessoris que personalitzen la màquina per a un ús específic. Per exemple, el pack police, on es subministren una sèrie d’additaments perquè els policies puguin utilitzar-los; o el pack comercial cargo, que incorpora unes maletes laterals per portar paqueteria, ideals per a empreses de logística”, explica en Francesc Llorens. De cara al futur les previsions també són molt optimistes, ja que la companyia, amb una facturació de 3 milions d’euros aquest 2007, espera un creixement anual d’entre el 40% i el 50% durant els pròxims anys, sobretot en sectors com el de la policia, els aeroports o la indústria.

Encara que a simple vista sembli una joguina, el Segway és un mitjà de transport formal dissenyat per a la vida actual “S’ha d’educar la població sobre aquest nou concepte de mobilitat urbana, i això no es fa amb quatre dies”

El Segway arriba ﬁns a llocs on és impossible accedir-hi amb cotxe o bicicleta. / CEDIDA

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

ABELLÓ LINDE

Abelló Linde: la història d’una amistat i d’un negoci centenari L’empresa Abelló Linde es dedica a la fabricació de gasos industrials, especials i medicinals. Junt amb la multinacional The Linde Group, ocupa la posició líder en aquest sector. L’amistat entre les dues marques i la constància amb la recerca i la innovació són les claus de l’èxit d’aquest centenari.

“No estem ben bé davant d’una empresa familiar ja que la gestió s’ha professionalitzat” L’hidrogeni per l’automoció o l’aeronàutica són noves branques d’investigació MÒNICA VILLANUEVA

La història d’Abelló Linde comença a finals del segle XIX a partir d’una trobada providencial entre el català Isidre Abelló i l’alemany Carl von Linde a l’Exposició Universal de París. El primer, natural de La Riba, estudiava una enginyeria industrial a França. I el segon, investigava amb les màquines de fred i amb la refrigeració a la liqüefacció dels gasos. Aquesta trobada suposarà el punt de partida d’una amistat i d’una col·laboració que avui encara perdura.

Amistat catalano-alemana Uns anys més tard d’aquesta trobada, Isidre Abelló s’havia traslladat a Barcelona on es dedicava a la importació i a la instal·lació de maquinària a compte de tercers. Per la seva banda, l’enginyer Carl Von Linde –contemporani de grans inventors com Karl Benz o Rudolf Diesel- exercia de professor a l’Escola Industrial Superior de Munic on va patentar diferents invents com un aparell amb dues columnes que permetia separar l’oxigen del nitrogen i finalment una “màquina d’oxigen”, com ell mateix anomenava. No va ser fins el 1894 que Abelló i Linde firmen el primer contracte de col·laboració per la representació comercial de les màquines de fred. El document és escrit a mà i en francès, que serà l’idioma que utilitzaran en les seves relacions personals i professionals.

La primera fàbrica d’oxigen a Espanya La relació entre els dos emprenedors és cada vegada més estreta i l’any 1907 es funda a Barcelona una empresa familiar batejada, en un principi, com Fàbrica d’Oxigen Linde Isidre Abelló, on Carl von Linde participa amb un 25%. La nova companyia posa en funcionament la primera columna de producció d’oxigen existent a Espanya amb una modesta instal·lació, que en aquells moments només produïa cinc metres cúbics d’oxigen. Els anys posteriors, l’empresa va ampliar la seva producció adquirint maquinària de més capacitat. Fins que, l’any 1916 s’inicia una expansió geogràﬁca a València.

D’empresa familiar a SA Als anys 20, l’empresa que fins aleshores havia estat familiar, passa a ser una societat anònima, sent distribuïda en parts iguals entre Linde i Abelló. Però el progrés de creixement es veu interromput amb l’esclat de les dues Guerres Mundials i la Guerra Civil espanyola. En acabar la Segona Guerra Mundial, el Ministeri d’Assumptes Exteriors expropia les accions que pertanyien a Linde. Aquesta delicada situació no es podrà solucionar fins la dècada dels anys 50, moment en el qual Abelló Linde es torna a plantejar l’expansió geogràfica i la seva participació en altres empreses. Finalment, l’any 1983, Linde, mitjançant empreses de capital i altres operacions, arriba a tenir la participació actual del 75%. Avui en dia, “no estem ben bé al davant d’una empresa familiar ja que la gestió empresarial ha estat professionalitzada i per tant és independent dels vincles de sang”, explica Isidre Abelló, president d’Abelló Linde que també reconeix que des de ben petit ha estat molt vinculat a la companyia i, tot i el pas del temps afirma: “Sentir repicar dues ‘ampo-

Supervisant el funcionament de les instal·lacions de La Sagrera, Barcelona 1957./ CEDIDA

lles’ encara em transmet molt bones sensacions!”.

Les moltes aplicacions del gas L’empresa Abelló Linde desenvolupa la seva activitat dins la indústria química, particularment en el subsector dels gasos procedents de l’aire. Els productes van dirigits al sector del metall i la construcció, la indústria química, l’electrònica, la ceràmica i el vidre, el sector hospitalari i alimentari, i també la protecció del medi ambient. El seu president, Isidre Abelló, explica que en aquests moments “es treballa per aconseguir un major rendiment dels combustibles –com a conseqüència a l’increment de preus– amb energies alternatives com per exemple l’hidrogeni en l’automoció”. Tot i que desenvolupar nous gasos medicinals per al tractament de teràpies o la tecnologia aeroespacial són també branques fortes de l’empresa.

que fem pels nostres clients, comporten aquest procés”. A Catalunya, Abelló Linde disposa d’un centre de Recerca i Innovació a Rubí.

The Linde Group No podem parlar d’Abelló Linde sense mencionar The Linde Group, la multinacional present a més de 70 països i líder mundial en el sector del gas amb una cartera de clients que supera el milió i una facturació anual que ronda els 13 mil milions d’euros. “A

Abelló Linde no ens considerem una filial, sinó membres d’un grup internacional”, sentencia el president Isidre Abelló. És veritat que juntes, treballen per fer el pas crucial d’empresa gasista amb aportació de serveis a companyia de serveis industrials que disposa de gasos, una transformació que suposa infinitats de canvis i desaﬁaments però la il·lusió per créixer es manté. En deﬁnitiva, l’esperit dels dos pioners: Carl von Linde i Isidre Abelló encara està viu.

La clau de l’èxit: Investigació, Recerca i Innovació En els últims cinc anys, Abelló Linde ha invertit prop de 70 milions d’euros en actiu immobilitzat i en Recerca i Innovació i és que el seu president ho té molt clar: “La dedicació de recursos a R+I és bàsica i fonamental per estar al capdavant de productes i serveis així com per diferenciar-nos dels nostres competidors”. Tot i que moltes vegades, “resulta difícil establir on comença i on acaba la investigació ja que les instal·lacions

Planta de Jerez de la Frontera, inaugurada al 2005. És la més nova del grup. / CEDIDA

ABELLÓ LINDE EN XIFRES Plantes a Espanya i Portugal Treballadors en territori espanyol Treballadors a Catalunya Facturació del 2007 Previsió facturació pel 2008 Estructura accionarial

15 400 190 114 milions d’euros 120 milions d’euros 75% Linde i 25% Família Abelló

L’empresari del mes / EMPRESA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ANTONI VALLS, DIRECTOR D’ALIMENTÀRIA I DIRECTOR GENERAL D’ALIMENTÀRIA EXHIBITIONS

“Alimentària ha estat motor d’expansió de la la indústria agroalimentària” Del 10 al 14 de març es posa el termòmetre sobre una indústria, l’alimentària, que representa el 7% del PIB espanyol. Un 30% dels participants són internacionals. Assentada com una ﬁra de referència, l’objectiu d’Alimentària passa per mantenir les dimensions i avançar en la qualitat per fer més fructífers els contactes. En la internacionalització, qui és la locomotora, Alimentària o el sector? Amb modèstia, Alimentària ha estat un dels motors d’aquest procés. Ha brindat oportunitats a moltíssimes empreses. Com? A través de diversos eixos: Amèrica Llatina, Àsia i els països de l’ampliació de la UE. També promocionem els Estats Units i el Canadà. Tenim 22 agents repartits per ajudar en l’evangelització de la indústria, col·laborem amb el Copca i l’Icex...

“La demanda gourmet, de productes de qualitat, s’ha disparat” “Xina no només ha envaït Europa amb productes més barats, sinó que ha encarit les matèries primeres” ARTUR ZANÓN

Com afronten l’edició Alimentària 2008 d’aquest març? Ho fem amb il·lusió, per seguir com a referent de la indústria agroalimentària i dels operadors nacionals i internacionals. Som una de les tres primeres fires mundials. Ens reinventem cada any amb una oferta sectorial, d’activitats i seminaris nous. Quins canvis introdueixen? La distribució ha variat. La darrera edició, del 2006, ens vam ubicar entre els recintes de Gran Via i Montjuïc. Enguany serem en un 90% a la Gran Via. Però Intercarn i Restaurama seran a Montjuïc. Gran Via no ho aguantaria tot i aquests dos salons tenen entitat per ells mateixos. No ha estat fàcil perquè ho hem hagut de consensuar amb tothom. I en el fons, què varia? Renovem continguts, la formació... Per exemple, pre-

Antoni Valls vol millorar la qualitat d’Alimentària. / ARTUR ZANÓN

sentarem un informe de TMS sobre els comportaments en el futur dels clients a les botigues. Els futurs compradors demanaran una informació màxima, serveis, accessibilitat, sostenibilitat dels productes, aplicació real de les noves tecnologies... Què ofereixen més? Apropem la indústria a la cuina, farem campionats europeus de pizza, reforç de productes de qualitat (oli, formatges, ibèrics...). La ﬁra potser no arriba en el millor context: inﬂació en el sector, pessimisme... Deu anys després de començar a internacionalitzarnos, ara tenim els primers

ALIMENTÀRIA EXHIBITIONS Alimentària Exhibitions és una joint venture participada a parts iguals per Fira de Barcelona i Reed Exhibitions Iberia. Ha tingut dues vides. En l’anterior va acumular l’experiència (know-how) que li va servir per néixer de nou l’any 2002. Les principals capçaleres ﬁrals de la ﬁrma són Barcelona Degusta, Barcelona Tecnologies de l’Alimentació, Alimentària Lisboa, Alimentària Mèxic... a més d’Alimentària a Barcelona. Gestiona més de 200.000 metres quadrats d’exposició neta i factura 40 milions anuals.

resultats. Tenim 120.000 metres quadrats d’exposició, 17.000 dels quals, d’oferta internacional. El següent saló a Espanya en té 11.000 en total. Preveiem uns 35.000 visitants. Em referia a un context molt més ampli. Sóc optimista. Està justificat l’increment de preus en origen de la llet i el blat de moro? Tothom vol viure. Els preus agro potser no estaven suﬁcientment valorats... Però és l’oferta i la demanda. I pel que fa al petroli, tinc la teoria que el desenvolupament de la Xina no només ha envaït Europa amb productes més barats, sinó que ha encarit les matèries primeres. Els efectes, si hi ha crisi, els començarem a veure ara, després de la ﬁra. Però de moment encara no hem notat res. L’únic del que no es pot prescindir és de l’alimentació. La demanda de certs productes es pot relaxar, però tingui present que la demanda gourmet, de qualitat, s’ha disparat en els darrers anys.

De quins productes es pot fer bandera? L’oli d’oliva té un potencial molt més important que el vi. Som els primers productors i retallem distàncies a Itàlia en la comercialització. En el vi la competència és ferotge. També els elaborats carnis, tot i que depèn de la legislació sanitària de cada país. El pernil es comença a fer un forat a la Xina. Hi ha un però: el canvi euro-dòlar és car. Quins volums de negoci van aconseguir en la darrera edició? 17.200 entrevistes controlades van permetre facturar 1.800 milions. L’impacte per a Barcelona va ser de 160 milions. És una fal·làcia dir que no es fan negocis en una fira. Què volem? Fer un pelotazo? El que importa, per exemple, és contactar amb un importador que amb el temps ens pot obrir un negoci. Alimentària 2010 pot créixer encara més? Tenim un volum suficient. Ara hem de millorar la qualitat. Volem desestacionalitzar la fira, fora dels cinc dies que dura. Que els compradors i els venedors es trobin virtualment tres mesos abans i després. Què té Barcelona per ser una ciutat que atreu tantes fires? Què podria millorar? És una ciutat referent, que

MOLT PERSONAL Antoni Valls va néixer fa 40 anys, és llicenciat en Econòmiques i PDG per IESE. Quin criteri té per triar un menú per dinar? M’agrada de tot. Em deixo portar. Si no, sóc poc amant de la fusió: una bona carn o peix a la planxa o a la brasa. La sofisticació em tira enrere. Com ha integrat les noves tecnologies? Internet per trobar informació, correu electrònic, que sempre tinc col·lapsat, PDA, dos mòbils, portàtil... Quin és el darrer llibre que ha llegit? L’últim que he llegit és La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones. Què li agrada fer en el temps lliure? Esports (esquí, esquí i esquí). Corro mitges maratons, futbol, tennis... Mens sana in corpore sano! És usuari del transport públic? A causa de l’estat de Rodalies formo part dels que voldrien anar amb tren però no poden. Què s’hi juga Catalunya el pròxim 9-M? Confiança en l’electorat, que està cansat. També quin és el paper de Catalunya com a potència dins d’Espanya. Falta una visió política-estratègica de caire més empresarial. Planificar objectius i avaluar el que s’ha assolit.

agrada, amb hotels, restaurants... Pot competir amb Londres, Milà o París. La mostra és el 3GSM o el B&B. Però falten infraestructures. Tenir un recinte urbà complica els certàmens pel trànsit.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

EL MES POSITIU Abertis

Bon Preu

Converses amb ACS

Augmenta la xifra de negoci

L’empresa catalana Abertis ha fet públic un principi d’acord amb ACS per comprar el 48% de les accions de l’empresa Autopista Central i el 50% de Rutas del Pacíﬁco, totes dues a Santiago de Xile. Tot i estar pendent que s’aprovi l’operació pel consell d’administració d’Abertis Infraestructures, es tractaria d’una inversió de 700 milions d’euros.

El grup de distribució Bon Preu ha tancat un període de 10 mesos (març - desembre 2007) amb un augment d’un 16,6% de xifra de negoci respecte el mateix període de l’any passat. L’empresa considera el resultat “molt satisfactòri”. Pel que fa al tancament de l’exercici vigent, el qual es farà efectiu el 29 de febrer, es preveu que Bon Preu assolirà un volum de vendes netes de 442 milions d’euros.

Restaurarà la Casa Amatller L’empresa Contruccions Riera es farà càrrec de la restauració de la façana de la Casa Amatller degut a l’estat malmès dels seus elements ornamentals. La relació entre Riera i la Casa Amatller es remunta a l’any 1898 quan aquesta empresa es va fer càrrec de la contrucció de l’immoble a petició d’Antoni Amatller i sota la direcció de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Està previst que les obres de resturació de la façana durin 10 mesos.

Augment de la facturació

Venda milionària

Cimalsa

Banc de Sabadell

Construccions Riera

Cuatrecasas

Aisa El grup immobiliàri Aisa ha tancat la venda d’uns locals al Passeig de Gràcia número 30 de Barcelona per 26.000 euros el metre quadrat. L’operació ha reportat a Aisa uns ingressos de 52 milions d’euros. Per ara, el nom del comprador no s’ha fet públic.

aquest sector de fa més de 75 anys. Actualment compta amb una plantilla de més de 3.000 treballadors.

Amplia el capital L’operador logístic Cimalsa ha fet una ampliació de capital de 21 milions d’euros. Amb aquesta ampliació el capital social del grup s’eleva a 24,6 ME. Aquesta operació està destinada a ﬁnançar una nova política de manteniment de sòl públic als emplaçaments logístics.

El despaxt d’advocats de Barcelona Cuatrecasas ha previst tancar la facturació del 2007 amb uns ingressos de més de 223 milions d’euros, amb un increment anual superior al 18%. En l’últim trimestre del 2007, el despatx va notar una parada en les operacions econòmiques produïda per l’efecte de la crisi de les hipoteques d’alt risc als Estats Units.

Creix a Miami El Banc de Sabadell ha arribat a un acord amb el BBVA per comprar el negoci de banca privada internacional que es desenvolupa a través de la seva sucursal nord-americana ubicada a Miami a l’Estat de Florida. Es calcula que el cost de l’operació no excedirà dels 48 milions d’euros (70 milions de dòlars). El preu final es concretarà en el moment del tancament de la operació. El Banc de Sabadell, d’altra banda, manté també a Florida una inversió al TransAtlantic Bank, entitat local especialitzada en la prestació de serveis bancaris a minoristes.

Ciments Molins Adquireix part d’una empresa a Tunísia L’empresa Ciments Molins de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) ha comprat el 65% de SOTACIB. Es tracta també d’una empresa dedicada a la producció de ciment situada a Tunísia. Ciments Molins ha invertit 86 milions d’euros en aquesta operació. SOTACIB té una capacitat anual de producció de 350.000 tones de ciment blanc i part de la seva producció s’exporta a Algèria, Líbia i França. Ciments Molins, per la seva part, és un grup d’empreses que es dedica a

Grup MST Èxit en les espectatives El Grup MST ha tancat el 2007 amb un balanç positiu de facturació d’11,6 milions d’euros bruts. L’empresa s’havia marcat arribar als 11 milions i els han superat satisfactòriament. Cal destacar que aquesta xifra de facturació supera en un 30% la que es va aconseguir el 2006. En cinc anys, el Grup MST ha quadruplicat gairebé les seves

vendes si s’observa que el 2003 es van facturar 3,2 milions d’euros. A partir d’aquest 2008 s’inicia un nou pla a cinc anys amb l’objectiu de situar el Grup MST entre les 10 millors empreses del sector de l’atenció telefònica a Espanya.

Infor Business Solutions Arriba a la Xina L’empresa espanyola de software Infor Business Solutions ha iniciat la seva expansió a l’Àsia. La ciutat escollida per començar la seva implantació comercial és Shangai (Xina). L’empresa, que ja ha aconseguit una posició sòlida al mercat espanyol, ha triat la Xina per tractar-se d’un gegant tecnològic amb moltes possibilitats. Infor Business Solutions ofereix solucions tecnològiques avançades a l’empresa industrial, especialment a les pimes industrials. Actualment, un equip especial d’I+D+i del laboratori que té a Barcelona està treballant en l’adaptació dels productes a la llengua xinesa per tal de començar a oferir-los als clients que els han sol·licitat.

Aquesta dada suposa un increment d’un 6,6% respecte l’any anterior. Pel que fa a la mitjana de l’ocupació dels hotels Port Aventura, El Paso i Caribe ha estat del 76%, cosa que suposa un 5,5% més que la temporada passada. Port Aventura tornarà a obrir les seves portes el proper 14 de març i oferirà als seus visitants la possibilitat de gaudir de 3 camps de golf (2 de 18 forats i un de 9). La inversió d’aquest projecte ascendeix a gairebé 40 milions d’euros.

Seat Estrategia de creixement El president de la filial espanyola de Volkswagen, Erich Schmitt, ha fet pública la seva intenció de fabricar cotxes Seat a Sud-amèrica. Segons Matías Carnero, president de comitè d’empresa, no es tracta d’una deslocalització de la planta de Martorell sinó d’una estrategia de creixement amb produccions en d’altres països. Per tal d’arribar a l’objectiu de 800.000 cotxes és imprescindible buscar altres instal·lacions. Schmitt té previst treure al mercat en els propers cinc anys entre 13 i 15 models nous de vehícles.

Movistar Una marca valuosa

The Colomer Group Segons un estudi realitzat per la consultora Interbrand, Movistar és la marca més valuosa amb un valor aproximat de 12.236 ME. En aquest rànking de marques del 2007 trobem en segon lloc el Banc de Santander (amb 9.363 ME) i en tercer lloc el BBVA (7.736 ME). L’informe Interbrand s’elabora cada 2 anys i analitza les marques en funció de 3 variables: fortalesa financera; decisions de compra dels consumidors; i la probabilitat d’ingressos provinents de la marca.

Port Aventura

Obre al Baix Llobregat El grup català de cosmètica i perfumeria ha escollit Cornellà (Baix Llobregat) per instal·lar la seva nova seu amb la qual afrontarà tots els reptes del futur. El nou ediﬁci, dissenyat per Arquitectura Norman Cinnamon, disposa dels sistemes tecnològics i els seveis més moderns i disposa de més de 280 places d’aparcament subterrani pels seus treballadors. The Colomer Group es va fundar el 1943 i ﬁns ara estava ubicat al carrer Aragó de Barcelona, seu que s’ha hagut de deixar per iniciar una nova etapa a Cornellà.

Nou rècord de visites Port Aventura va tancar el dia 6 de gener la millor temporada de la seva història. Des que va obrir les portes el passat març els parcs del complex d’oci han rebut més de 4.100.000 visites.

Unit 4 Agresso A Catalunya L’empresa Unit 4 Agresso ha decidit situar a Barberà del Vallès a la ﬁlial espanyola CCS

Panorama / EMPRESA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Agresso el Centre Internacional de R+D+i. L’empresa CCS Agresso està dedicada a la creació de programes de gestió interns per a les empreses i organismes públics i, el 2008, distribuirà a Europa el producte Ekon, produït en la seva total integritat a Catalunya.

Bages Polits

EMI

Moren dos treballadors per inhalació d’un producte tòxic

Reestructuració d’empresa

Dues persones van resultar mortes a principis de gener per la inhalació d’un producte tòxic, el tricloroelitè, molt perillos també si s’ingereix o si s’hi té contacte. Tots dos eren treballadors de l’empresa Bages Polits, dedicada al tractament i recobriment de metalls. Els intents de reanimació de Bombers i serveis mèdics no van poder salvar-los la vida.

La discogràﬁca britànica EMI retallarà entre 1.500 i 2.000 llocs de treball a tot el món. Aquesta acció pretén fer estalviar a la discogràﬁca 264 milions d’euros anuals. La revisió s’ha dut a terme després d’un període de consulta de tres mesos amb Terra Firma, un fons de capital risc que EMI va adquirir l’any passat per 3.600 milions d’euros.

ciat aquest procés arrel de les denúncies presentades per la companyia informàtica Opera i per l’associació empresarial Comitè Europeu per a Sistemes Interoperatius (ECIS). La investigació es centararà en el fet de si Microsoft ha facilitat les dades tècniques bàsiques per tal que els programes de la resta de companyies informàtiques puguin ser compatibles amb els seus productes.

Nokia Fibracolor

Tanca una planta a Alemanya

Previsió de tancament

Citigroup Efectes de les hipteques “subprime”

Vitri Acord amb els treballadors Els treballadors de l’empresa Vitri de Torelló han ratificat recentment l’acord que es va arribar entre el comitè d’empresa i la direcció. 32 mecànics de la planta aniran a treballar a la planta que Vitri té a Eslovàquia durant el proper any en torns rotatius de 4 setmanes. En un principi, el grup Vemsa, propietàri de Vitri, va obrir la planta d’Eslovàquia amb la intenció que en un breu termini diposés dels seus propis mecànics formats a Catalunya. El procés serà més llarg del previst. Amb aquest acord es milloraran les condicions salarials i laborals d’aquests treballadors.

El primer banc dels Estats Units, el Citigroup, ha perdut 6.780 milions d’euros per l’efecte terratrèmol de les hipoteques “subprime”. L’entitat ﬁnancera ha anunciat que rebaixarà el seu dividend de 0,54 centaus de dòlar per títol ﬁns els 0,32 centaus.

Frape Behr Inicia una vaga indeﬁnida

Danone Avís d’un article promocional

Volkswagen Rècord de vendes El fabricant alemany va augmentar les vendes durant el 2007 fins a arribar als 6,189 milions de vehícles, xifra que suposa un 7,9% més que l’any anterior. Les entregues a mercats grans com el Brasil o la Xina van augmentar una percera part. A Europa Central i de l’Est, ho van fer en un 21%. És destacable el fet que les vendes de Volkswagen no només no han augmentat a Alemanya sinó que han disminuit. En aquest país les entregues del 2007 es van reduir ﬁns a 1,06 milions de turismes, un 4,8% menys.

El Consell d’Administració de l’empresa tèxtil Fibracolor, ﬁlial d’Inditex i amb seu a Tordera, ha transmès a la direcció que cal fer un tancament esglaonat de la planta en sis mesos. Com a conseqüència es quedaran sense feina 280 treballadors. Fins fa poc s’estava negociant un ERO parcial de 150 treballadors.

La companyia Danone ha fet saber als consumidors que l’article promocional que es va incloure els passats mesos de novembre i desembre de 2007 amb la compra de “Mi primer Danone” pot ser un risc pel nadó. Es tracta d’un porta-xumets que podria perdre “en circumstàncies extraordinaries” alguna de les seves peces. Danone havia tret al mercat 65.000 portaxumets sense haver-se adonat de la incidència. La companyia ha demanat als consumidors que o bé es desfacin del producte o bé els el retornin per correu.

Tant la direcció com el comitè d’empresa de Frape Behr han considerat “insatisfactòria” la resolució de la Generalitat sobre l’Expedient de regulació d’Ocupació (ERO). En aquesta resolució s’ha aprovat l’acomiadament de 92 treballadors els quals han decidit iniciar una vaga indeﬁnida ja des de principis de gener. El procés de negociació ha durat més de 3 mesos i ara Frape Behr ha valorat com a “molt difícil” la possibilitat de poder arribar a un acord que asseguri el futur de l’empresa després de l’acomaidament de 92 persones.

Microsoft Investigat per Brusel·les Des de la Comissió Europea s’ha iniciat una investigació a Microsoft per unes presumptes pràctiques il·legals en beneﬁci del seu navegador Internet Explorer i el paquet de programes Ofﬁce. S’ha ini-

la mateixa fàbrica. S’han cridat consignes contra els titulars de diverses administracions perquè diuen sentir-se ignorats.

Repsol-YPF No podrà exportar a fora de l’Argentina El govern argentí ha fet pública la intenció de prohibir a Repsol-YPF i també a la resta d’empreses petrolieres al país que exportin combustibles líquids, gasolina i gasoil. A més, s’ha ordenat que els preus d’aquests productes tornin al seu cost del passat 31 d’octubre. Aquesta decisió del govern argentí respòn a la necessitat d’establir mesures que per combatre les fortes pujades dels preus en assortidor de les últimes setmanes.

Roca Corporació Congela les inversions a Espanya El principal fabricant de telèfons mòbils del món ha anunciat que a mitjans del 2008 té previst tancar la planta de Bochum (Alemanya). Aquesta decisió afectarà a 2.300 treballadors. La intenció de l’empresa és traslladar la producció a d’altres regions on la producció resulti més econòmica i s’està parlant sobre la possibilitat d’una deslocalització a Rumania. La multinacional ha justiﬁcat aquesta mesura argumentant que la fàbrica de Bochum no és prou competitiva.

Primayor Protestes dels treballadors La major part de la plantilla de treballadors de Primayor ha tallat recentment la carretera LV-2001 que passa per davant de la planta per protestar per la greu situació de crisi per la qual està passant l’empresa. A més d’aquesta acció també han cremat palets de fusta i altres materials que han extret de

Roca Corporació, empresa fabricant d’equipaments domèstics ha optat per congelar les seves inversions a Espanya el 2008 a causa de la situació de parada del sector de la construcció. Roca Corporació ha adquirit en els últims temps tota una sèrie d’empreses a l’estranger per traslladar-hi part de les produccions de menor valor afegit a països amb mà d’obra més barata. Recordem que Roca, a finals de 2007, va acomiadar 14 treballadors de la planta de Gavà afectats per un Expedient de Regulació (ERE) que ja va repercutir a 21 treballadors més a l’octubre.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

ENTREVISTA A FRANCESC GALÍ, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE LA SIRENA

“Hem democratitzat el consum de peix i marisc” Amb 151 botigues a Catalunya, 50 a Madrid, quatre al País Valencià, una a l’Aragó i una a Andorra, la cadena de supermercats especialitzada en congelats La Sirena espera obrir-ne 37 ﬁns l’abril del 2008. La seva estratègia passa per incrementar la presència a la capital espanyola. El consum de congelats a Madrid és per ara menor i la competència permet anar grapant quota de mercat sense pausa. Sis milions de consumidors amb un alt poder adquisitiu són un bon argument ARTUR ZANÓN

Preveuen duplicar totes les xifres ﬁns el 2010. No temen l’efecte de la competència? No. La majoria són petits operadors locals. Potser els hipermercats i semblants, de manera indirecta... Però tot i l’obertura de botigues a Catalunya, encara conservem el 25,6% de la quota de congelats aquí.

Quin és el perﬁl de consumidor? La Sirena és forta en jubilats i parelles adultes sense fills i amb fills grans. Però cada dia tenim gent més jove, sobretot a Madrid. Quina distribució tenen de les vendes per productes i quin sigment pot créixer més? Peix, marisc i plats preparats és el que més puja. Un 25% de les vendes és de peix sense cuinar. El 19%, per al verd. El 14%, el marisc. El 13%, plats preparats. I l’11%, gelats. Tot són marques pròpies. Només venem Häagen Dasz, que dóna una mostra de l’aposta per la qualitat. Hem democratitzat el consum de peix i marisc.

Amb una vida professional dedicada gairebé en exclusiva a la gestió de màrqueting d’empreses d’alimentació, Francesc Galí (Barcelona, 1964) col·labora des del 2006 en el pla d’expansió de La Sirena. Abans va passar per Zero Superdiscount (Miquel Alimentació), Supeco-Maxor, Champion (tots dos del grup Carrefour) i els tres anys anteriors a La Sirena, per la cooperativa Plana de Vic. Va estudiar enginyeria de Telecomunicacions i és graduat en Publicitat i Direcció de Màrqueting. Només de congelats pot viure l’home? Es podria viure perfectament, però si no, caldria combinar-los amb aliments frescos per la carència d’alguna vitamina.

I ara ﬁxen l’estratègia a Madrid, a més de consolidar-se a Catalunya. A Catalunya hem obert 150 botigues en 24 anys i tenim un client madur. A Madrid, amb 50 establiments i 5 anys d’història, hem captat un client més jove. Com calculen que pot canviar encara més el client? Cada cop es demana més producte elaborat, precuinat, congelat... Des del 1983 hem innovat molt. Abans el consumidor triava d’un producte que li presentàvem a granel. Ara els ho donem envasat. I això ens ha permès atreure més joves.

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

Quants ﬁlls té? Una. Té 8 anys. I són ben diferents a les generacions anteriors... Sobretot per l’accés que tenen a les noves tecnologies i la capacitat de fer activitats que abans no teníem. Francesc Galí en un dels establiments de La Sirena. / FOTO: ARTUR ZANÓN

Com qualiﬁca la relació qualitat-preu? Hi oferim 650 referències, i aquest any n’introduirem 125, de nou. En qualitat i innovació volem estar un pas per endavant de la competència. Com es pot incrementar cada any un punt els marges comercials? Ara estan al 36%. Innovant i cada dia comprant millor, gràcies a un major volum i a la concentració de proveïdors. Quina importància té internet en la venda de productes? Poca. No volem explotar aquesta via. El nostre negoci són les botigues de proximitat. És un servei més que donem els nostres clients. Però sí fan campanyes dinàmiques. Per exemple, accions de micromàrqueting. Quan obrim un botiga oferim

descomptes 2x1, promotores passen per les cases... Apostem per cuidar al client: cursos de cuina, guies nutricionals, contra l’obesitat, foment de la salut... Hem format 5.000 clients en com es cuina i a 12.000 alumnes de 200 escoles els hem fet xerrades de nutrició. Madrid és la base de l’expansió. A quin ritme hi creixeran globalment? Superior al 30%. Obrim tres botigues noves al mes. De les 50 actuals volem passar a les cent en poc temps. A Catalunya encara hi ha espai per uns 25-30 establiments més, sobretot a ciutats mitjanes. Per exemple, no fa molt en vam obrir una a Manlleu. I com finançaran aquest creixement? El creixement es finança mitjançant el cash-flow que genera la companyia i amb el finançament bancari que ja hem obtingut.

Què compra per internet? Articles d’oci: llibres i música. Les pel·lícules, descarregades, al cinema o al dvd? Millor al cine, però en la pràctica, al dvd. A quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Erasme de Rotterdam. N’estic llegint la biograﬁa. Tenia una concepció del món molt moderna. Va ser el primer europeista. Què troba a faltar de Barcelona quan és a Madrid? La seva vida cultural i la combinació mar-muntanya. Aquí tens a una hora la mar, i a una hora la muntanya.

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

ENTREVISTA A MARCEL·LÍ MORERA, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE VALLS

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“No volem que ens envaeixin els magatzems logístics” A.S

Les comarques tarragonines, en general, han incrementat el seu creixement econòmic en els darrers anys. A quins factors es deu això? A molts factors, entre ells que les comarques de Tarragona, globalment estan ben comunicades, especialment ara amb l’arribada de l’AVE. La zona de Barcelona va quedant saturada, i en certa part es desplaça a les comarques de Tarragona. La pròpia vitalitat i capacitat industrial, turística, educativa, agrícola, comerMorera es troba al capdavant de la Cambra de Valls. / D. FERNÁNDEZ cial... de les comarques de Tarragona, també genera paper, fusta, mobles, pell, sense comptar els de la materials per a la cons- Unió europea. Comprocreixement econòmic. trucció, transformats plàs- vem que moltes d’elles Quines són les princi- tics, productes alimenta- fan un esforç constant, pals activitats econòmiques ris, fabricació de xampús, per conquerir nous merde la zona? I quines són les comerç majorista i deta- cats en l’exportació, i que poden créixer més en llistes, transports i serveis en definitiva un nombre els propers anys? diversos, indústria tèxtil, destacat d’empreses mira L’activitat econòmica hostaleria i restauració, a l’exterior. Ara bé n’hi de la demarcació de la constructores, fruits secs, ha d’altres, que podrien exportar, però mentre Cambra de Valls suposa vins, olis... tinguin suficient demanda una economia diversifiQuines són les seves interior, no fan el suficient cada: indústria, comerç, per obrir mercats a l’exteagricultura, turisme bàsi- principals preocupacions? cament cultural i gastro- Més que preocupacions, rior. A la Cambra de Valls, nòmic, serveis... Sembla objectius, i són que hi hagi tenim un Departament de que la que pot créixer un desenvolupament har- Comerç Exterior, i posem més és la industrial, tot mònic i sostenible de l’àrea a l’abast de l’empresari i que nosaltres apostem de Valls; que no ens enva- que desitgi formació i per indústries netes, i eixin magatzems logístics, informació internacional, amb tot el procés indus- sinó empreses amb tot catàlegs, fires, missions trial i administratiu de el procés de producció; comercials... per ajudar l’empresa. Els darrers que el Pla Territorial del a obrir mercats exteriors. anys, alguns promotors Camp de Tarragona surti Tenim un delegat Copca, han construït grans naus, el més ajustat i equilibrat que ajuda constantment per a magatzems i logís- possible; que els fills dels en aquesta missió. tica. Nosaltres apostem ciutadans de l’Alt Camp, La Cambres de Cataperquè les empreses que puguin trobar la feina adetenen el procés industrial quada, i treballar i residir lunya s’han queixat en divera la comarca, tinguin tots a la pròpia comarca; i que ses ocasions de la manca els magatzems i serveis les empreses de la nostra d’infraestructures a casa logístics que necessitin. demarcació es vagin ade- nostra. Com afecta aquesta Ara bé, indiscrimina- quant i adaptant, en tot situació al seu territori? Hem dit diverses vegades, dament omplir-nos de moment, als canvis. que el nostre territori no magatzems, no ho consiCreu que l’empresari necessita ser triturat per derem convenient. de la zona mira prou cap un continu de noves inA quin perfil responen a l’exterior? Quines eines frastructures, sinó que el les empreses que repre- posa la Cambra a l’abast de que necessita és modersenta la Cambra? l’empresari per projectar-se nitzar, ampliar, desdoblar Responen al perfil de la internacionalment? les existents, que són indústria manufacturera, i A la demarcació de la moltes. Hi ha moltes carforça diversificada. Tenim Cambra, tenim un gruix reteres que encara són presència en diversos sec- significatiu d’empreses antics camins que es van tors: el metal·lúrgic i auxi- que exporten amb regula- asfaltar, i continuen amb liar de l’automòbil, el del ritat a 70 països del món, una amplada mínima.

Pensem que el Camp de Tarragona, també es turístic, i el turisme vol paisatge, el paisatge natural del nostre territori, no vol un creixent asfalt, ciment, esborrancs... El ferrocarril necessita una bona inversió constant, per treure vehicles i mercaderies de les carreteres. Cal fer les millores que calguin en les vies, i sobretot oferir més serveis de trens regionals i de mercaderies. Se senten prou recolzats per les administracions en la seva tasca de suport a l’empresariat? De suport a l’empresariat mai n’hi ha prou, i de recolzament sempre hi ha més possibilitats, ja que constantment s’obren factors i situacions noves. Amb tot mantenim bones relacions amb totes les administracions, almenys aquesta és la nostra voluntat, i estem oberts a col·laborar amb tothom que ens ho demani.

PIMEC CONVENI PER FOMENTAR LA CONTRACTACIÓ DE PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ

El president de ‘la Caixa’, Isidre Fainé, i el president de la Fundació Pimec Acció Social, Josep Lluís Francesch, han signat un conveni per a la integració laboral de persones en risc d’exclusió social. Aquesta col·laboració es portarà a terme en el marc del programa Incorpora de l’Obra Social ‘la Caixa’ amb la ﬁnalitat que aquest es pugui implantar en el major nombre possible d’empreses. La voluntat és concretar un model d’intermediació que esdevingui un referent com a eina de cohesió social. La Fundació Pimec aporta al programa Incorpora de l’Obra Social el coneixement de l’empresa i de les seves necessitats, actua com a vincle entre el món empresarial i les entitats socials i elabora un model de relació entre els dos àmbits per millorar l’índex d’inserció de persones en risc d’exclusió.

Francesch i Fainé signant el conveni de col·laboració. / CEDIDA

GREMI DE CONSTRUCTORS D’OBRES ELS CONSTRUCTORS DEMANEN LA GESTIÓ DESCENTRALITZADA DE L’AEROPORT DE BARCELONA

Com es tradueix l’aposta de la Cambra de Valls per la formació? Des de la Cambra apostem fortament per la formació continuada de cara les empreses. Tenim un centre de formació, que manté una forta activitat de cursos, seminaris, jornades informatives... Durant el 2007, s’han fet 46 cursos, i han passat pel centre de formació de la Cambra 562 alumnes.

El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques s’ha adherit a la campanya de comunicació ‘Catalunya vol volar més alt’. La iniciativa demana un nou model de gestió per a l’aeroport del Prat i la impulsa l’associació FemCAT, amb el suport de nombroses entitats del món econòmic i social de Catalunya. Segons el president del Gremi, Néstor Turró, “el Gremi ha demostrat al llarg de la seva història l’arrelament i el compromís amb el territori, i és des d’aquesta coherència que defensem un model de gestió que situï l’aeroport de Barcelona com una instal·lació capdavantera a nivell europeu”.

Quins són els reptes més immediats de la Cambra? El repte de la Cambra és adequar-se dia a dia a les necessitats i serveis que precisi, globalment i individualment, el teixit empresarial de la nostra demarcació, i això ho intentem fer amb eﬁcàcia, i amb accions i fets concrets. Un altre repte que tenim a ﬁnals del 2008 i el 2009, és commemorar el centenari de la Fundació de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls.

LA PATRONAL DEMANA UN VOT DE CONFIANÇA PER A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

CECOT

La patronal Cecot creu que no és el moment de convocar vagues per la proposta de Llei d’Educació que la Conselleria d’Educació vol posar en marxa. Entre altres motius perquè només s’ha elaborat un document de bases. L’entitat considera que el text anomenat Bases de la Llei d’Educació de Catalunya promogut pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, és un pas important en el procés de reﬂexió per la millora del nostre sistema educatiu. “Creiem, des d’un punt de vista empresarial, que el document de bases va en la bona direcció per afrontar un problema que considerem crític: la competitivitat del país”, aﬁrma Antoni Abad, president de la patronal.

EMPRESA / Panorama

DIRECCIÓ

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

PUBLICITAT

PREVENCIÓ

INFORMÀTICA

MÀRQUETING

ALFONSO CEBRIÁN

AMADEU BERGÉS

GEMMA CAROL

RAMON COSTA

MARCEL GALLI

DIRECTOR GENERAL D’EAE

DIRECTOR CREATIU

GERENT DEL SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍ

ENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

KEIRETSU COMUNICACIÓ

Adaptació de la formació

Els futurs empresaris demanen una formació global Existeixen diversos motius que duen a les escoles de negocis a internacionalitzar-se. En alguns casos, els propis clients, futurs empresaris, que demanen una formació global, que els permeti actuar en la diversitat de mercats. Per altres, sortir a l’exterior constitueix una forma d’arribar a un públic més ampli. En els darrers anys, els vincles internacionals de les escoles de negocis han anat una mica més enllà, i han adquirit una major implicació sota fórmules com joint ventures, acords de cooperació i aliances estratègiques. Les escoles de negocis han comprès que un programa que simuli l’entorn multicultural en què els directius operen constitueix el context natural per adquirir les habilitats que els permetin gestionar projectes complexos i treballar amb equips intercontinentals. Les nostres escoles de negocis són conscients de la necessitat de desenvolupar el coneixement com a avantatge competitiu.

EU GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

Violència, publicitat i TV

La salut dels treballadors

Aportar valor des de les TIC

Hi ha programes que no promouen la igualtat de gènere

Cal disminuir realment els índex d’accidentalitat

Una adequada aplicació de les TIC és clau per a les empreses

Comença l’any i ja han mort assassinades diverses dones en mans de les seves parelles. És a dir, l’eufemisme de la ‘violència de gènere’ ha acabat amb les seves vides. Les campanyes institucionals no han servit per canviar el comportament d’aquests maltractadors que en massa ocasions esdevenen assassins. A Catalunya s’ha optat per una campanya de sensibilització a llarg termini. Està adreçada a un target jove (crec que massa) amb el concepte ‘Talla amb els mals rotllos’ que, jo crec, sembla més un anunci contra la droga. És difícil solucionar un problema tan greu perquè està engendrat en el més profund i obscur de la cultura masclista però, per descomptat, poc podrem fer els publicitaris mentre s’emetin per televisió programes com Escenas de matrimonio que invaliden qualsevol iniciativa de canvi respecte a la igualtat de gènere. On estan les protestes d’associacions i col·lectius? Una vergonya que podem pagar cara.

Ja fa més d’una dècada de l’entrada en vigor de la Llei marc de prevenció de riscos laborals. Aquest darrer any ens deixa noves obligacions que han generat gran nombre de consultes i moltes hores d’estudi per part dels especialistes en matèria de seguretat i salut laboral. Una de les quals és la Llei que regula la subcontractació al sector de la construcció, que té com a objectiu reduir l’excés de cadenes de subcontractació i aconseguir que les empreses tinguin una mínima estructura organitzativa. Des del punt de vista pràctic, l’aplicació de la llei s’ha de traduir en el que s’anomena gestió dels contractes i subcontractes i ens ha de permetre assegurar el mínim compliment de les mesures de seguretat, durant l’execució dels treballs. Sabem que el sector ha estat i és el motor de l’economia del nostre país. Això ens porta a millorar els nivells de seguretat i disminuir realment els índex d’accidentalitat. No oblidem que la salut dels treballadors és la salut de les empreses.

Cada cop més les empreses estan agafant consciència de la importància de tenir una correcta planiﬁcació dels sistemes d’informació, és a dir, una adequada aplicació de les TIC. No n’hi ha prou amb simplement incorporar les tecnologies sinó que cal estudiar el valor que aportaran als diferents processos de negoci, automatitzant i simplificant activitats, però, sobretot, aportant avantatges diferencials respecte a la nostra competència, donant suport a l’estratègia corporativa. És per això que el tradicional departament d’informàtica, responsable de la gestió d’infraestructures i aplicacions, està esdevenint cada cop més, el departament de Sistemes d’Informació i Organització, amb un enginyer en informàtica al capdavant, amb uns forts coneixements tecnològics, que pugui dirigir i coordinar el seu equip tècnic, però amb una completa visió del negoci i de l’entorn en què es mou l’empresa per poder ser un bon interlocutor per a tots els departaments funcionals.

La primera impressió

És important saber aproﬁtar els primers 30 segons Alain de Botton, filòsof i escriptor comentava “quan dos adults es troben, acostumen a preguntar-se: a què et dediques? Si la resposta és satisfactòria intercanvien targetes i miren de quedar per a un altre dia. En cas contrari, donen mitja volta i desapareixen”. Si considerem que això es veritat, resulta evident que en presentar-nos de manera adequada al nostre interlocutor, tot copsant la seva atenció, tindrem majors probabilitats de què ens arribi a recomanar com a professionals, o els serveis de la pròpia empresa. Per tal de poder arribar a generar una bona primera impressió, la pròpia experiència m’ha demostrat que resulta molt important, arribat el moment, que siguem capaços d’aproﬁtar els primers 30 segons, doncs aquest és el temps durant el que podem estar segurs que gaudim de l’atenció del nostre interlocutor. Recomano, en conseqüència, tenir preparada una frase en la que es resumeixi: quin valor aportem, a qui l’aportem i com poden localitzar-nos.

Panorama / EMPRESA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

INTERNET

PSICOLOGIA

RECURSOS HUMANS

LEGAL

COL·LEGIS

CARLOS GALVE

JORDI TOUS

JOSEP MARIA MATÓ

DAVID SANMARTÍN

ENRIC ENRECH

DIRECTOR GENERAL NET2U

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA - UNIVERSI-

PRESIDENT DE FACTOR PLACEMENT

ADVOCAT I INVESTIGADOR PRIVAT

PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL

DIRECTOR DEL GRUP HAS

D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

TAT ROVIRA I VIRGILI

Xarxes socials a Internet

Internet aporta una audiència de milions de persones Una definició de xarxa social extreta de l’enciclopèdia on line Wikipedia indica que és un grafo (objecte abstracte d’estudi) en el quals els nòduls representen individus i les fletxes, que poden ser unidireccionals o bidireccionals, deﬁneixen les formes de relació entre ells. La unió de les noves tecnologies a aquest fenomen, humà i innat, de la interacció i recerca d’altres persones amb els nostres mateixos gustos o interessos, està provocant una veritable explosió a Internet de portals que aporten eines i espais comuns que faciliten i fomenten la creació de grups de tot tipus. Internet aporta principalment una audiència de milions de persones permetent trobar fàcilment altres persones amb les nostres mateixes aﬁcions i interessos, per molt estranys que ens sentim i, sens dubte, aporta eines web senzilles que fomenten el naixement, manteniment i creixement d’aquestes relacions.

Addictes al treball

El cultiu de la xarxa social

El treballador addicte s’obsessiona pel seu treball

Els avantatges del networking repercuteixen en nosaltres

El treballador addicte és una persona que, pressionada per l’entorn laboral competitiu, s’obsessiona pel seu treball. Vol fer més i més feina, l’empresa és la seva raó motivadora, i s’oblida cada cop més de les relacions socials i personals amb els qui l’envolten. Els addictes al treball tendeixen a treballar en excès, per sobre dels seus propis límits i de les seves necessitats, generant dependència en el treball. Però, treballar més no vol dir que els serveixi per gran cosa més que per reduir la seva angoixa. Els psicòlegs del treball hem parlat sempre de la importància dels objectius per a la motivació laboral. Així, un “cert grau d’addicció a la feina” pot resultar clau per assolir els objectius del lloc de treball i estar motivat. El comportament de l’addicte no és un comportament motivat ja que l’augment de les seves hores d’estada a la feina no té perquè representar una millora en la qualitat del seu producte, ni una millora en el deseiximent i rendiment laboral.

Ja fa anys que sentim parlar del networking. Ho relacionem tot seguit amb un grau d’esforç per construir i/o mantenir una xarxa de relacions adient al propi nivell i situació professional. Això que sempre hem sentit a dir que era convenient per al desenvolupament de la carrera de tot professional, podem aﬁrmar que s’ha convertit en un verdader ‘patrimoni’, en quelcom pràcticament imprescindible, a nivell directiu especialment, i que si ho sabem gestionar ens reportarà importants avantatges. Estem parlant del manteniment de la pròpia ‘xarxa social’, que pot tenir un ‘històric’ –el recull de totes les relacions que hem anat conreant dia a dia– i una part nova d’actualització i enriquiment sistematitzat, en base a estar presents en els ambients o associacions més adients. I amb quin objectiu? Doncs la possibilitat de trobar-nos amb professionals, del mateix o altres sectors. Els avantatges repercuteixen en nosaltres i en la imatge de l’empresa on treballem.

El comercial La inspecció dels ordinadors del 2008

El TS considera l’ordinador com una eina de treball El Tribunal Suprem (STS 4ª 20 Set 2007, unificació de doctrina) ha reconegut la facultat de l’empresa d’inspeccionar l’ús i contingut dels ordinadors assignats als seus treballadors. El Tribunal considera l’ordinador com una eina de treball i, de no controlar el seu ús, estaria “retribuint com a temps de treball aquell dedicat a activitats extralaborals”. No obstant, entén que perquè aquesta mesura sigui respectuosa amb el dret a l’intimitat del treballador, no ha d’existir una expectativa de privacitat per part de l’empleat. Per això, cal que existeixi una política coneguda en relació amb l’ús de l’ordinador i la possibilitat de mesures de control. Altres sentències en aquesta matèria han entès que tota mesura de control, per ser respectuosa amb el dret a la dignitat del treballador, ha de respondre a criteris de raonabilitat, idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

L’empresa exigeix un canvi en la mentalitat comercial Les empreses, fins el passat 2007, en la seva majoria, han preferit un comercial lliure per fer créixer la seva cartera de clients. Aquest concepte està evolucionant de manera molt notable, cap a la recerca d’un qualiﬁcat professional comercial que faci créixer els clients i, a més, es responsabilitzi de cercar el desenvolupament i gestió de l’empresa. El Col·legi Oﬁcial d’Agents Comercials considera determinant el canvi de mentalitat comercial, que exigeix l’empresa per al 2008. L’evolució cap a aquesta tendència és ja una realitat que demanda l’empresa catalana, cal un consultor que representi l’empresa sent imatge, veu i executor d’aquesta. El COACB, mitjançant el portal www.comercial-jobs.com, ha denotat al 2007 un augment del doble d’empreses que sol·liciten un perfil comercial en contracte laboral, no multicartera. Sobre aquests, els sectors de major influència han estat moda, electrònica, maquinària i articles per la llar.

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

VALORACIÓ DE LES EXPECTATIVES PROFESSIONALS

Competències professionals i nivell salarial

Parlar-ne obertament és una mostra de responsabilitat empresarial

Estic ben retribuït a la meva empresa? Em paguen el que em mereixo? Avalua correctament la meva feina el meu cap? És conscient de les meves capacitats i habilitats? L’empresa en la qual treballo m’ofereix l’oportunitat de desenvolupar tot el meu potencial?

És èticament admissible un salari 1.000... o 3.000 vegades superior al SMI?

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Els primers mesos del nou any acostumen a ser un període propici per reﬂexionar i, si s’escau, renegociar, les condicions laborals i econòmiques. Aquesta revisió no hauria de limitar-se a l’ajustament mecànic a les previsions d’inflació anual, sinó que hauria de permetre una anàlisi bastant més àmplia. Parlar obertament sobre les competències professionals (és a dir: sobre el valor afegit que pot aportar un col·laborador) i els nivells salarials, no hauria de fer por a ningú, sinó que, ben al contrari, és un símptoma clar de maduresa i responsabilitat empresarial.

Ningú no ha deﬁnit mai les competències necessàries per ser un bon polític

i com avalua la meva feina? L’empresa disposa de procediments formals i acurats per efectuar aquesta tasca? Els resultats obtinguts es contrasten amb l’interessat? Donen peu a un diàleg fructífer? Malauradament, encara hi ha moltes organitzacions en les quals aquesta importantíssima funció no rep l’atenció que es mereix i sistemàticament és oblidada o relegada. Quan això succeeix, és provable que la desmotivació creixi (si ningú valora els resultats del meu treball, quina raó hi ha per fer un esforç suplementari?) i s’afebleixi el compromís amb l’organització.

Les expectatives de carrera professional dins a l’empresa són un segon element decisiu. És obvi que jo puc acceptar un nivell salarial que considero insuficient (incloent-hi el status i les funcions concretes del lloc que ocupo) durant un temps prudencial, en base a les expectatives d’un futur més satisfactori. Però si les expectatives no s’acompleixen, novament el En aquest hipotètic procés més probable és que el rende revisió salarial hi ha dos diment baixi i la mentalitat elements, al meu entendre, burocràtica s’incrementi. que resulten fonamentals: l’avaluació del rendiment (el Fins i tot deixant de banda els famós desempeño, que diuen llocs de treball més comuns, el en castellà) i les possibili- cert és que la relació entre les tats de carrera professional. competències professionals El primer és obvi que juga exigides i el nivell salarial que un paper determinant. Qui se’n deriva, continua essent

que ocupen un càrrec públic sense tenir, ni de bon tros, els requisits necessaris (formació, experiència…) per exercir-lo adequadament. Heus aquí, doncs, un dels grans dèﬁcits de les nostres institucions de govern: hi ha massa polítics incapaços d’acreditar les competències necessàries per exercir amb solvència els càrrecs que ocupen. Si les expectatives professionals no s’acompleixen, el rendiment pot baixar. / ARXIU

una qüestió fascinant i, molt sovint, ben inexplicable. Per exemple, és possible trobar alguna explicació lògica al següent ventall retributiu? El salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya és de 7.988` anuals. Un ministre cobra 81.155` anuals, i el president del govern espanyol en cobra 91.982`. Els directors generals de les grans empreses espanyoles perceben, de mitjana, 173.000`. I el president del BBVA, que es considera el directiu més ben pagat d’Espanya, ingressa gairebé 20 milions d’euros anuals (9,7 en forma de salari i 10 en concepte de pla de pensions). D’aquí es desprenen diverses qüestions interessants: ﬁns a

quin punt estan realment justiﬁcats els sous multimilionaris dels grans executius? Resulta èticament admissible un salari 1000… o 3000 vegades superior al SMI? A Alemanya i als EUA aquest és un dels grans debats públics del moment. Si ens centrem en l’esfera política, el gran problema és que ningú no ha definit mai quines competències cal tenir per ser un bon diputat, un bon conseller, un bon ministre o un bon president del govern. Aquesta indefinició fa més difícil que els polítics puguin reivindicar un increment salarial (legítim i merescut, en moltes ocasions); però, simultàniament, també permet dissimular els casos d’aquells

De tota manera, resulta tranquil·litzador saber que alguns estan tan convençuts de les seves capacitats i els seus mèrits que no dubten a incrementar-se un 42% el salari, fins als 98.000` (el president de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, el passat mes d’agost); o bé a acumular salaris sense manies, (el de l’Ajuntament d’Hospitalet: 87.000`, i el de la Diputació de Barcelona: 144.000`), fins a superar els 230.000` (el socialista Celestino Corbacho). Dos casos paradigmàtics, sens dubte, a l’hora de cercar una justa correspondència entre les competències professionals que hom creu posseir i el nivell salarial que hom creu merèixer.

Segueix l’estela de l’ÈXIT 50 anys d’experiència, milers d’il·lusions realitzades

PROGRAMES MBA

Verónica Fisas Verges Executive MBA EAE CEO - Chief Executive Officer Natura Bisse Int. Inc. USA

• Executive MBA • MBA Full Time • International MBA • Global International MBA • MBA & Leisure, Sports Family Business • Finances, RH i Màrqueting

Informació personalitzada

MÀSTERS ESPECIALITZATS • Direcció de Màrqueting • Direcció i Gestió Financera • Direcció de Recursos Humans • Direcció de Comunicació • Direcció Comercial i Vendes • Direcció Comptable i Control de Gestió • Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC • Assessoria Fiscal i Tributària

902 47 46 47 admisiones@eae.es C/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es Doble Titulació Centre adscrit a la

Entrevista / FINANCES

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

JESÚS FIEL, DELEGAT D’AUSBANC A CATALUNYA

“S’està consolidant una cultura de protecció al consumidor” L’Associació d’Usuaris de Serveis de Banca ens ofereix la seva visió sobre l’entorn ﬁnancer. La situació del mercat hipotecari, o les entitats d’agrupament de deutes, són alguns dels aspectes que comenta Jesús Fiel. del client. Avui dia, el banc no confia en els números que li pugui donar el client davant una possible operació.

IVAN GIMÉNEZ

Quina és la situació dels drets de l’usuari de serveis ﬁnancers a Espanya? Què caldria millorar? Des d’Ausbanc s’ha lluitat molt per a què les màximes institucions públiques, com ara el Banc d’Espanya, ﬁns al legislador, es fessin eco de les nostres reivindicacions. Cada vegada més s’ha anat creant una esfera de protecció en relació amb aquest tipus de servei. Encara així hi ha aspreses que s’hauran de seguir llimant per oferir un sistema totalment transparent. I la comparació amb altres països del nostre entorn? És cert que en alguns països de la Unió Europea hi ha un sistema més rígid i eficaç en relació a la protecció de tot consumidor, ja sigui de banca, de productes sanitaris, etc...; també és cert que són sistemes amb més experiència, referent al temps, que el nostre. No obstant això, a Espanya s’està consolidant poc a poc una cultura de protecció al consumidor.

dre exemple i estar en una situació d’observació, ﬁns que les aigües tornin al seu lloc. Per tant, recomanem estar ben informat, intentar ‘fer guardiola’ en la mesura possible i evitar despeses innecessàries.

El petit usuari de banca ha d’estar preocupat per la situació ﬁnancera internacional? Des d’Ausbanc hem intentat evitar els missatges catastròfics, no obstant això n’hi hauria prou amb veure a data d’avui què és el que estan fent les entitats ﬁnanceres, acumular fons en previsió d’una falta de liquiditat. Si això ho fan ells, el petit usuari hauria de pren-

A grans trets, quina és la imatge que tenen els usuaris de les entitats ﬁnanceres? A primera vista, la imatge no és positiva, sembla ser que tothom està disgustat amb la seva entitat (altes comissions, escassa informació, poc contacte amb el client...), no obstant existeix una confiança més o menys apreciable cap a les mateixes. Encara que troben a faltar una

El delegat d’Ausbanc a Catalunya en el seu despatx. / I.G.

transparència total en la contractació bancària. Últimament hem apreciat que en les entitats es preval més el compliment d’objectius que ﬁdelitzar el client o usuari bancari. Creieu que els bancs i les caixes poden ser més reticents en deixar diners a partir d’ara? A partir d’ara no, ja porten uns 5 mesos sent molt reticents a l’hora de deixar diners. Com tothom pot veure, no existeix aquella alegria que hi havia abans per oferir préstecs hipotecaris. Ells mateixos indiquen que és per falta de liquiditat, no obstant això creiem que és per una falta de conﬁança davant

La proliferació d’entitats que agrupen deutes ha estat polèmica, quina opinió teniu des d’Ausbanc d’aquests serveis? Ausbanc es va reunir durant el primer trimestre del 2007 amb tots els grups parlamentaris de Catalunya perquè se’n freni la proliferació. A data d’avui, i amb el problema generalitzat en les hipoteques, sembla ser que han anat tancant molts establiments que es dedicaven a reunificar. L’usuari ha de saber que aquest tipus d’empreses encarirà l’operació de la reunificació, per la qual cosa és convenient, en primer lloc, parlar amb la teva entitat financera de tota la vida i, si no fos possible, haurien d’anar a més entitats financeres controlades pel Banc d’Espanya. Quines són les consultes més freqüents dels usuaris? Les referents a hipoteques, comissions dels contractes bancaris, contractes de multipropietat vinculats a préstecs al consum; pòlisses de crèdit per a petites empreses, swap, frau amb targetes, tpv’s, comerç electrònic, banca per internet, i sobretot últimament les comissions de descobert en compte i les comissions de devolució d’efectes que són totalment il·legals.

PERSONAL PERSONAL Jesús Fiel és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i va estudiar un màster en Direcció Estratègica de Personal a l’UPC. Va treballar com a advocat al Col·legi d’Advocats de Barcelona. El 1999 va entrar a formar part d’Ausbanc Consumo desenvolupant tasques de lletrat. Des del 2004 és el delegat a Catalunya d’aquesta associació. També ha estat coautor del llibre Males pràctiques bancàries i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Un valor a la feina La lleialtat dels companys. Viatja? Sempre que es pugui Un destí que recomanaria? No molt lluny d’aquí, qualsevol poble del Pirineu lleidatà Com desconnecta de la feina? Quan arribo a casa, amb la meva dona i el meu fill Llegeix? Quin llibre està llegint ara? Sí, ara he començat El economista camuflado de Tim Hardford. Com és el seu dia a dia? Suposo que com el de qualsevol advocat, no obstant ser a Ausbanc comporta tenir una relació diària amb els mitjans de comunicació. Un lema a la vida A Ausbanc sempre diem ‘Sigui infidel a la seva entitat bancària’. Una lliçó La que pugui donar un nen de 5 anys, beneïda innocència...

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

VALORS DEL MES

15183,29

28 desembre 22 gener

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-14,77%

-14,78%

-17,87%

-16,09%

-0,68%

4.404,64 3.753,68

2.107,05 1.795,61

15.307,78 12.573,05

8.067,32 6.769,47

1,47 1,44

DOW JONES

5626,10

13365,87

5528,14

13210,90

14614,96

5430,18

13055,94

14330,79

5332,22

12900,97

14046,63

5234,26

12746,01

13762,46

5136,29

12591,04

13478,29

5038,33

12436,08

13194,13

4940,37

12281,11

12909,96

4842,41

12126,15

12625,79

4744,45

28 DES

22 GEN

Les borses han estat condicionades per la possible recessió d’EUA. La intervenció de la Reserva Federal ha evitat una caiguda més forta, tot i així els analistes estan pendents de l’evolució de la situació.

CAC

ÍBEX

14899,13

TEMOR A LA RECESSIÓ

28 DES

22 GEN

11971,19 28 DES

22 GEN

L’INQUIETANT INICI D’ANY DE LES BORSES

Temors als parquets El començament de 2008 ha estat dur per les borses; bona part, conseqüència de les pors a una recessió als EUA. Només la decisió de la Reserva Federal de reduir els tipus d’interès va aturar el cop.

Les dades del consum a Estats Units, els darrers mesos de 2007, van registrar un descens del 0,4% El dia 15 de gener l’Íbex-35 ja havia perdut tots els guanys acumulats durant el 2007 interpretada pels analistes més pessimistes com un símptoma més que EUA va camí d’una La seu, a Nova York, del banc Citigroup, amb fortes pèrdues aquest gener. / ARXIU recessió. Aquestes dades van IVAN GIMÉNEZ dels resultats empresarials per fer que les borses també tinLa por a una recessió de l’eco- veure l’abast real de la crisi hi- guessin una forta sotragada el nomia nordamericana ha pro- potecària”. 15 de gener. vocat molts mals de caps a De moment, els fets no con- Però el cop més dur va arribar les borses de tot el món. En viden molt a l’optimisme. La el dilluns 21. Quan els inveraquest primer mes d’any di- publicació dels pèssims resul- sors van demostrar poca converses ‘jornades negres’ han tats del banc Citigroup (amb fiança en les mesures fiscals sacsejat els mercats ﬁnancers. pèrdues de 9.830 milions de anunciades per Washington en La caiguda ha sigut general dòlars) van arrossegar Wall un intent d’estimular el conen els diversos índex, des del Street a una davallada en tots sum i aturar l’impacte d’una Down Jones, a l’Eurostoxx 50 els seus índex. El Dow Jones possible recessió. o al mateix Íbex-35. va retallar un 2,17%, mentre L’Íbex-35 va caure un 7,54%, que Nasdaq Composite va cau- baixant per sota dels 13.000 Tal i com explica Xavier Teixi- re un 2,45% i S&P 500 cedí un punts, registrant la caiguda dó, analista de Renta 4, “els te- 2,49%. En total, en les tres pri- més important de la seva hismors existents són que la crisi meres setmanes de l’any, els tòria. També s’ha d’afegir el de les subprime es traslladi al mercats nordamericans van dolent inici d’any, el dia 15 el consum nordamericà que re- perdre 800.000 milions de dò- selectiu del mercat madrileny presenta dos terços del PIB lars, el que implica el pitjor ini- havia perdut tots els guanys d’EUA”. Així mateix, també ci des de 1978. acumulats de 2007. es pot parlar de certa cautela. A més, les dades de consum a De la mateixa manera, la resta En aquesta línia, Teixidó tam- Estats Units als darrers mesos de places europees també van bé apunta que “els inversors de 2007 van registrar un des- rebre amb temor les mesures estan esperant a la publicació cens del 0,4%. La dada va ser nordamericanes. Londres va

baixar un 5,48%, Frankfurt un 7,16%, Milà un 5,09% i París un 6,83%. Wall Street es va salvar d’aquest caos ja que el dilluns era festiu. El dimarts 16 va començar també amb fortes caigudes, però la decisió de la Reserva Federal d’abaixar els tipus d’interès al 3,5% va fer que els mercats tanquessin en positiu amb l’excepció de Frankfurt. A banda dels factors que venen d’EUA, aquesta davallada respon en línies generals a les mateixes causes que la resta de mercats, tot i que hi ha alguns elements especíﬁcs. Xavier Teixidó explica que la mala marxa de l’Íbex-35 també s’ha de buscar en els dubitatius inicis de Telefónica, Banco Santander i Iberdrola, “van aguantar bé durant bona part de l’any passat, i ara estan en un moment de correcció tècnica després dels importants guanys acumulats”. On sí que hi ha més preocupació entre els analistes és al sector immobiliari. Colonial ha encarnat la caiguda i va arrossegar a altres empreses del ram, com Sacyr, ACS, FCC o Ferrovial. Aquestes dades han tornat a posar de manifest, el que per alguns, és un gran perill per a l’economia espanyola: la seva excessiva dependència de la construcció. Tot i així, Xavier Teixidó vol deixar clar que no cal deixar-se portar pel pànic, “pot ser un bon moment per com-

prar certs valors en determinats sectors. En aquesta línia l’analista de Renta 4 destaca que la banca “ofereix atractius tot i ser un sector penalitzat, com per exemple Banco Santadander, BBVA, o Banco Popular”. Així mateix, Teixidó també vol deixar clar que “en aquests moments recomanen prudència”. Tornant al panorama general, el que s’ha d’esperar per l’any que acaba de començar és certa intranquil·litat per part dels inversors. Teixidó creu que “tothom estarà molt pendent en les notícies relatives a l’evolució de l’economia”.

Caigudes a les principals borses (dilluns 21 de gener) Mèxic

-5,35%

Sao Paolo

-6,60%

Buenos Aires

-6,27%

Madrid (Ibex-35)

-7,54%

Paris

-6,83%

Londres

-5,48%

Milà

-5,09%

Zúrich

-5,25%

Frankfurt

-7,16%

Bombay

-7,41%

Singapur

-6,03%

Hong Kong

-5,49%

Shanghai

-5,14%

Tokio

-3,86%

Anàlisi de valors / FINANCES

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

INCERTESES DE VUELING

ÈXIT DE L’OPA SOBRE AGBAR

TELEFÓNICA AVANÇA A XINA

L’aerolínea catalana Vueling no acaba de recuperar-se dels dolents resultats amb els que va acabar l’any passat. Tot i que l’inici de 2008 semblava positiu, amb una remuntada del preu de les accions de ﬁns el 32%, va seguir una caiguda de ﬁns el 13%. La companyia presentarà un nou pla estratègic.

Criteria i Suez van aconseguir el control del 90% del grup Agbar, després que el 33,55% de l’accionariat de la companyia acceptés l’oferta de 27,65 euros per títol. Poc després de fer-se efectiva l’operació, els dos socis van anunciar que vendran un 20% de la companyia d’aigües en els propers dos anys.

Telefónica ha elevat la seva participació a China Netcom ﬁns al 7,2%. L’operació ha estat xifrada en 309 milions d’euros, quantitat per la qual li ha permès a la companyia espanyola adquirir un 2,2 punts més del capital de l’empresa asiàtica. L’objectiu declarat per César Alierta és arribar ﬁns el 10%.

COLONIAL

Les cotitzacions de la immobiliària han mantingut un ritme irregular als darrers mesos. Després de patir caigudes fortes des de ﬁnals de desembre, el possible interès de la immobiliària francesa Gecina va fer que els valors de la companyia pugessin ﬁns un 13%. Així mateix, fons britànics també s’han mostrat interessats en adquirir la immobiliària. Els analistes apunten que un canvi en l’accionariat podria treure Colonial de la crisi.

4 3 2 1 0

GENER 07

18 GENER 08

L’EMPRESA D’ENERGIES RENOVABLES PATEIX EN LA SEVA ESTRENA AL SELECTIU ÍNDEX

Abengoa debuta amb daltabaixos a l’Íbex-35 IVAN GIMÉNEZ

El 2008 va començar a la Borsa de Madrid amb l’entrada de dos valors nous a l’Íbex35: Abengoa i Grifols. Aquestes dues empreses substituïen a Antena 3 i NH Hoteles en el selectiu índex, després que el Comitè Assessor Tècnic del Íbex-35 ho decidís així el passat 11 de desembre. Abengoa va patir el dia de la seva estrena una caiguda del 2,61% i el preu de les seves accions es va situar en 23,55 euros per títol. Aquesta caiguda el va fer situar-se com el pitjor valor de l’Íbex-35 en la jornada inaugural de l’any. La tendència es va conﬁrmar al tancament de la primera setmana de 2008, quan en tres dies de cotització havia perdut un 14,2% del seu valor, ﬁns a situar-se als 20,76 euros per acció. Aquesta davallada s’ha d’analitzar en el marc de la davallada general que va patir la borsa madrilenya, i per extensió les principals places europees i Wall Street. L’any ha començat amb incerteses i els inversors han optat pels valors relacionats amb les telecomunicacions. A banda de les explicacions relacionades amb la marxa dels mercats de valors, també cal buscar factors en el sector de les energies renovables que expliquin aquesta situació inestable. En primer

lloc, cal tenir present les fortes pujades en els preus dels cereals, la matèria prima per fer el biocombustible etanol, una àrea on Abengoa és líder a Europa, i té una important posició a Estats Units. Aquesta qüestió dels preus ja la va notar Abengoa a finals de l’exercici passat, quan els marges de negoci a l’últim trimestre es van reduir del 14,4% al 7,4%; i que es va reflectir en altres àmbits de l’economia. Tot i aquestes incerteses, els analistes donen unes bones perspectives de futur per l’energètica. No cal oblidar que el sector de les renovables es troba en un bon moment, els analistes el consideren un dels més atractius en el mercat per poder invertir avui dia. Han sortit veus que han qüestionat aquestes prediccions, establint un paral·lelisme entre el boom de les puntcom de finals del 90 i aquestes companyies energètiques. Però aquest creixement sembla més garantit si es mira la conjuntura energètica internacional, on l’escassetat d’hidrocarburs farà augmentar el preu del petroli i cada cop més es buscarà diversificar la producció d’energia. En el cas concret d’Abengoa, hi ha una sèrie de factors que reforcen aquestes bones perspectives generals. Els experts van donar-li la ben-

El sector de les energies renovables és considerat com un dels més atractius La banca privada Fortis va situar Abengoa com un dels seus valors preferits per a aquest 2008 vinguda a l’Íbex-35 perquè es tracta d’un grup molt diversiﬁcat. La mateixa estructura de la companyia estableix cinc àrees de negoci: Solar, Bioenergia, Serveis Mediambientals, Tecnologies de la Informació i Enginyeria, i Construcció Industrial. Una mostra de la bona trajectòria de l’energètica andalusa, és la seva inclusió en altres índexs borsatils relacionats amb les renovables com el Merrill Lynch Renewable Energy, Credit Suisse Global Alternative Energy Index (Suïssa), i el S&P Global Challengers 40 Index. Per aquest any, la banca privada Fortis va situar Abengoa com un dels seus valors preferits per a aquest 2008. Destaquen el seu moment de creixement orgànic i es-

Abengoa desenvolupa cada cop més projectes a l’estranger. / ARXIU

tableix un preu objectiu de 36,70 euros per acció. Per la seva banda, UBS considera que Abengoa està reduint la pressió sobre els marges en el negoci del bioetanol gràcies al desenvolupament d’altres energies renovables. Amb el preu dels títols, el banc d’inversió suís es mostra més moderat que Fortis, i el situa en 23,20 euros i amb una recomanació de “neutral”. L’energia solar és el seu principal àmbit d’actuació –són líders en la construcció de plantes d’aquest tipus-, i també treballen en altres energies alternatives com l’obtenció de bioetanol –que tant mals

de caps ha donat als darrers temps-, en la gestió de recursos hídrics, i en l’aplicació de les tecnologies d’informació pel desenvolupament sostenible. Tot aquesta activitat diversiﬁcada està garantida de cara el futur, gràcies a unes fortes inversions en R+D –al voltant dels 70 milions d’euros anuals–. A més, Abengoa té una ferma activitat internacional –està present a 70 països–, de fet la facturació de les seves vendes a l’exterior va representar el 56% del total en els resultats de 2006. I cada cop desenvolupa més projectes fora de les fronteres de l’Estat Espanyol.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

L’1 DE GENER VA ENTRAR EN VIGOR LA NORMATIVA AVANÇADA DE BASILEA II

Les noves normes creditícies de la banca Basilea II va posar en funcionament el seu mètode avançat amb l’entrada de 2008. Ara el capital que han de tenir les entitats de crèdit per garantir la seva solvència estarà estretament vinculat amb els riscos que assumeixin. El conjunt de normes afectarà tant a empreses com a particulars que vulguin demanar un crèdit.

Basilea II persegueix preservar l’estabilitat ﬁnancera. / ARXIU IVAN GIMÉNEZ

El Nou Acord de Basilea, nom oficial de Basilea II, vol preservar l’estabilitat financera i millorar la transparència informativa. També estableix uns nivells mínims en els fons propis que disposin les entitats per prestar diners. L’organisme promotor d’aquestes mesures ha estat el Comité de Supervisió Bancària de Basilea, composat pels governadors dels bancs centrals d’Estats Units, Regne Unit, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Bèlgica, Suècia, Suïssa, Japó i Luxemburg. Segons Anton Gasol, doctor en

economia i autor del llibre La industria bancària en el marco de Basilea II, el nou marc legal “vincula, per primera vegada a la història, la regulació de la solvència (és a dir, la capacitat de l’entitat creditícia per poder garantir en la seva integritat i puntualment els dipòsits conﬁats pels clients –tant el principal com els interessos-) amb la gestió del risc”. Més concretament, pel que fa a la concessió de crèdits, Basilea II posa èmfasi en la introducció d’unes pràctiques més sòlides en la gestió de risc. Aquesta situació implica que les entitats de crèdit siguin més eﬁcients

a l’hora de gestionar-lo. Gasol explica que “els departaments de risc s’estan dotant de major consistència en els seus anàlisis, hi haurà major rigor, i sobretot, una millor sistematització dels processos per tal d’avaluar el risc”. En definitiva, les entitats ja no faran la subsidiació creuada; que els clients amb un major grau de solvència hagin de pagar més pel seu finançament per compensar els clients que no ho són tant. A partir d’ara els bancs i les caixes podran quantificar la qualificació creditícia de persones i empreses; i en funció d’aquest grau de solvència, podran determinar la quantitat a finançar i el preu del finançament. Amb la nova norma el sistema esdevé més objectiu i sistematitzat, els clients coneixeran les seves possibilitats d’obtenció de finançament i el podran tenir preconcedit. Aquest últim aspecte Gasol ho defineix d’una manera bastant clara, “canviarà de dalt a baix la cultura del risc, fent-la més semblant als protocols mèdics, els quals davant una determinada sintomatologia tenen prescrits un procediment d’actuació”.

Adaptació a la norma El conjunt de normes de Basilea II permet que cada entitat adopti una metodologia de mesurament de risc d’acord amb els seus recursos. Quant més acurats siguin aquests mecanismes, el banc o la caixa tindrà uns certs incentius econòmics en forma de menors requeriments de capital. Per Gasol, “Basilea II té un efecte democratitzador de les millors pràctiques bancàries, ja que agafant la norma pren el model de qui ho fa millor i fa que ho adopti tothom”. En el cas concret de les entitats espanyoles, fa anys que s’han estat preparant per l’entrada en vigor d’aquestes normes, especialment pel que fa a la solvèn-

cia en relació amb la gestió de riscos. Els crítics de Basilea II han dit que ara el sector financer serà més depenent dels cicles econòmics. Per Gasol aquestes afirmacions no són “encertades”, l’expert apunta que “ara per tot arreu se sent dir que hi ha una forta restricció creditícia quan encara no havia entrat en vigència Basilea II, i quan els indicadors econòmics no indiquen que estiguem en la fase baixa del cicle econòmic”. De fet, “Basilea II ajudarà a suavitzar el comportament tan extremadament procíclic que acostumen a tenir les entitats i ha de fer més fluïd el finançament empresarial, en qualsevol fase del cicle econòmic”.

ELS TRES PILARS DE BASILEA II - Requisits mínims de capital: 7,7% de la suma de l’exposició creditícia pels bancs internacionals. 15,4% per la resta d’entitats. - Procés de supervisió dels fons propis: Més recursos disponibles perquè les entitats mesurin els riscos. El Banc d’Espanya s’encarrega que cada banc i caixa desenvolupi els mecanismes adients de control. - Disciplina de mercat: S’instaurarà certa estandardització en la concessió de crèdits, conseqüència de l’aplicació dels mateixos sistemes de control.

NOTÍCIES DEL MES RATO FITXA PEL SANTADER

L’exdirector gerent del FMI, Rodrigo Rato, s’incorporarà al consell assessor internacional de Banco Santander. Així ho va anunciar l’entitat el passat 10 de gener en un comunicat. Per desenvolupar aquesta tasca, Rato rebrà un sou de 200.000 euros anuals. Per la seva banda, el president de Banco Santander, Emilio Botín, va assegurar que estava “molt satisfet” per la decisió de Rato de formar part de l’entitat. NOVETATS A CAIXA LAIETANA

Caixa Laietana va presentar resultats de l’exercici 2007 en què va registrar una baixada dels beneﬁcis del 3,4% respecte a l’any anterior, i es van situar en els 34 milions d’euros. Des de l’entitat es va comunicar que han aconseguit enfortir la seva solvència i solidesa. D’altra banda, l’entitat té nou director general, Josep Ibern, que va estrenar càrrec a meitat de mes. Fins llavors desenvolupava tasques de director adjunt. Les novetats per l’entitat catalana es van completar amb

l’estrena d’una nova seu a Mataró que té 32.000 metres quadrats, xifra que triplica la superfície de l’ediﬁci anterior. A l’acte d’inauguració va assistir el conseller d’Economia, Antoni Castells. NOU TRÀMIT DE PRÉSTECS

Caixa Penedès ha posat en marxa un nou sistema on line que permetrà als seus clients tramitar els crèdits personals d’una manera més ràpida i segura des de qualsevol notaria sense haver de desplaçar-se a les oficines de les entitats. Aquesta novetat és conseqüència d’un acord entre l’entitat i l’Agència Notarial de Certificació per poder integrar els sistemes informàtics de les 640 oficines de la caixa d’estalvis en els serveis en xarxa de Contractació Electrònica de la Plataforma Tecnològica Corporativa del Notariat. FACILITATS PELS CRÈDITS AL CONSUM

El Parlament Europeu va aprovar una directiva per donar més facilitats en la

concessió de diversos crèdits al consum. Més concretament, la directiva vol que hi hagi més informació disponible pels consumidors, a través d’un conjunt de normes obligatòries que permetin comparar les diverses ofertes entre entitats encara que siguin de diferents països membres. Es vol acabar amb la disparitat d’interessos entre els estats. S’harmonitzarà el sistema de càlcul de tipus d’interès i les principals característiques dels préstecs amb l’aplicació d’uns formats comuns. MORGAN STANLEY ANALITZA ELS BANCS ESPANYOLS

Morgan Stanley va publicar un informe on posava de manifest la bona situació dels dos grans bancs espanyols: BBVA i Banco Santander. El document assenyala com a principals punts forts l’absència d’hipoteques subprime entre els productes que ofereixen aquestes entitats, la bona capitalització d’ambdós i la xarxa de sucursals.

BONS RESULTATS DE BANKINTER

Bankinter ha presentat els millors resultats de la seva història. L’entitat va registrar uns beneﬁcis nets de 361,86 milions d’euros al 2007, el que representa un increment del 73,56% respecte l’exercici anterior. Aquests beneﬁcis inclouen la venda a Mapfre del 50% del seu negoci d’assegurances que van reportar 114,8 milions d’euros, i la incorporació del 50% del negoci conjunt que tenia amb Capital One. AGRUPACIÓ MÚTUA COMPRA SANIMED

L’asseguradora Agrupació Mútua ha comprat la companyia d’assegurances balear Sanimed per sis milions d’euros. Amb aquesta operació la companyia catalana consolida la seva posició a l’arxipèlag. Sanimed disposa d’una cartera de 8.500 clients i un volum de primes valorat en 5,1 milions d’euros. A més de les Balears, també està present a Màlaga. Fins ara, formava part del grup mallorquí Femenía.

L’expert / INTERNACIONAL

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional UNA NOVA CONFIGURACIÓ DEL PODER MUNDIAL

‘Sovereign Wealth Funds’: uns nous protagonistes... incòmodes? Els Sovereign Wealth Funds –o les seves ja famoses sigles SWF– han esdevingut en poc temps una de les peces importants de les ﬁnances internacionals i dels mecanismes polítics i econòmics globals. JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Controlats per governs, amb creixent presència dels de països emergents, gestionen un volum de recursos que segons fonts de l’FMI serien l’any 2007 d’uns 3 bilions (en sentit europeu de milió de milions) de dòlars –superant el volum conjunt dels famosos hedge funds– però segons projeccions del mateix organisme podrien arribar l’any 2012 a la xifra de 12 bilions, equivalents –per tenir un element de comparació– al PIB dels Estats Units. Es tracta d’estimacions molt temptatives, ja que la manca de transparència de molts d’aquests fons, juntament amb el seu control polític, són alguns dels trets que provoquen més recels d’aquestes entitats.

Una forma de gestionar la riquesa Els SWF responen en bona mesura a l’acumulació dels superàvits exteriors de diverses economies. Els països exportadors de petroli són el cas més clàssic, però també diversos països que acumulen superàvit gràcies a altres dels seus recursos naturals o la seva potència comercial, inclosos els casos de Singapur i ara ja també, per descomptat, Xina. Els increments dels preus del petroli i altres recursos energètics i matèries primeres els darrers temps, juntament amb els superàvits comercials d’economies emergents, han fet que el volum de recursos a gestionar per aquests països s’hagi

incrementat de forma molt notable. Com mostra la taula, els Emirats Àrabs Units, Noruega, Aràbia Saudita, Kuwait, Singapur, Xina i Rússia encapçalen el rànquing oﬁciós, però altres països com Austràlia, Brunei, Xile i Botswana (recursos de diamants) i territoris com Alaska (Estats Units) i Alberta (Canadà) fan servir també aquestes fórmules institucionals per gestionar la seva riquesa.

Canvi de mans d’actius estratègics

Buscar mecanismes d’inversió més rendibles Els objectius declarats d’aquests fons són diversos, des de protegir de futures davallades de preus fins a finançar futures despeses de pensions o transferir a les futures generacions part de la riquesa generada. Però el principi general és buscar mecanismes d’inversió més rendibles que les tradicionals reserves. Això és especialment rellevant en el cas de Xina i altres països que durant un cert temps han anat acumulant moltes reserves exteriors (gairebé 1,5 bilions de dòlars) típicament en forma de títols de deute públic emesos pels Estats Units (que trobaven així un fàcil i barat mecanisme de finançar els seus desequilibris), però que ara ja no es conformen amb els baixos rendiments d’aquests actius i es plantegen una estratègia inversora més rendible, més agressiva, o les dues coses alhora.

Risc que es produeixi un proteccionisme inversor Com era d’esperar, la presència d’inversors estrangers poderosos, controlats pels seus governs, ha provocat sovint recels. Tracten només de maximitzar beneﬁcis o tenen, a més, altres objectius polítics? La presa de posició per part d’un SWF xinès al grup inversor Blackstone i a Morgan Stanley, d’ADIA (Emirats Àrabs) a Citi-

del segle XXI, mentre que els hedge funds i altres figures mitificades com a manifestació de l’innovador capitalisme financer serien només actualitzacions de les vies d’actuació de finals del segle XIX, quan una primera onada de globalització financera va provocar períodes cíclics d’expansió i crisi. Una lectura políticament incorrecta d’aquesta contraposició seria com els controlats SWF estan anant al rescat de les conseqüències de les imprudències dels desregulats fons privats. L’altra lectura i pregunta inquietant és, en termes de Johnson, què succeeix quan es troben els SWF del segle XXI amb els fons privats model-segle XIX?

Les economies emergents, com Xina, acumulen superàvits exteriors. / ARXIU

group, de Fons de Singapur al banc suís UBS o Merrill Lynch, i altres intents de compra d’empreses estratègiques i/o emblemàtiques occidentals –alguns es queixen fins i tot de les posicions d’inversors públics o també privats d’economies emergents a la Fórmula-1 o a la propietat de determinats clubs esportius britànics– ha fet aﬂorar el risc de proteccionisme inversor, addicional a les complicacions prou conegudes del clàssic proteccionisme comercial. Què fràgils són els discursos privats i públics en favor dels lliures mercats quan es passa a tenir la posició de presa o entitat opada!

Els ‘jugadors globals’ del segle XXI Una novetat important dels darrers mesos, arran de la crisi hipotecària-financera internacional, és el paper dels SWF i les seves compres com a mecanisme d’estabilització dels mercats ﬁnancers, complementant les injeccions massives de liquiditat per part dels principals bancs centrals. Fins i tot es contraposa aquest rol estabilitzador al paper dels hedge funds i altres mecanismes fruit de les absències de regulació

El poder financer, econòmic i polític global està canviant en favor bàsicament dels països emergents al sector privat, les imprudències dels quals haurien generat i/o amplificat la situació crítica de les finances globals. Simon Johnson, el nou economista en cap i director de recerca de l’FMI, parla de com els SWF són cabdals “jugadors globals”

Des del meu punt de vista, el que dóna unitat a tots aquests esdeveniments i preguntes és la constatació que aquesta dinàmica està donant cobertura a un important canvi en el poder financer, econòmic i polític global, en favor bàsicament dels països emergents. Al llarg de la història, les fases d’importants canvis d’hegemonia s’han associat i s’han visualitzat mitjançant canvis de mans d’actius estratègics, fins i tot emblemàtics, que també sovint s’han accelerat arran d’una situació crítica en la qual els vells poders s’han trobat en dificultats greus i han hagut de cedir protagonisme a les noves potències. Això seria el que està succeint actualment: una nova configuració del poder mundial que, potser, estaria trobant un punt d’inflexió i un mecanisme operatiu privilegiat en el comportament i les estratègies dels SWF.

ALGUNS DELS MÉS IMPORTANTS SWF RECURSOS ESTIMATS PAÍS

DENOMINACIONS

(MILERS DE MILIONS DÒLARS)

Emirats Àrabs Units

ADIA, ADIC

250-875

Noruega

Government Pension Fund- global

308

Aràbia Saudita

> 250

Kuwait

KIA, GRF, Future Generations Fund

160-250

Xina

China Investment Corporation, SFEIC

> 200

Rússia

Oil Stabilization Fund

127

Font: FMI, Global Financial Stability Report, setembre 2007, annex 1.2

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

El mapa de la corrupció

@jc~e[`X 0#) :XeX[~ /#.

?X`k (#-

Jl[X KoX[ (#/ I\g% ;\d% :fe^f (#0 9fkjlXeX ,#+ O`c\ .

Jl[~]i`ZX ,#(

I\^ I\ @icXe[X .#,

Gfikl^Xc -#,

<cj gX jfj d j Zfiilgk\j És un dels “rànquings” més comentats: el de percepció de la corrupció que elabora any rera any l’ONG Transparència Internacional. A partir d’enquestes, l’organització analitza les percepcions sobre la corrupció al sector públic de 180 països i territoris, bàsicament a partir de preguntes a ciutadans, empresaris i analistes, relacionades amb l’abús del poder públic per al beneﬁci particular. Per exemple, el presumpte suborn de funcionaris públics, pagaments irregulars en les contractacions públiques, malversació de fons o també altres qüestions vinculades amb corrupció administrativa i política.

L’índex va des del 0 pels més corruptes als 10 pels més “honrats”. Com era previsible, els més honestos del món són els països nòrdics, que aconsegueixen un excel·lent alt. En canvi, a la cua hi ha països en què la capacitat per poder governar està greument malmesa pels conﬂictes o altres en què les institucions públiques no tenen capacitat d’acció o les mínimes regles del joc o no existeixen o simplement no es respecten. Espanya obté un bé alt; pràcticament un notable,

per bé que s’aprecia un descens de posicions en els últims anys, quan la percepció ha baixat de tenir una puntuació del 7,1 al 6,8. Segons els analistes, això s’ha degut als múltiples casos de corrupció urbanística que s’han fet públics els últims anys i que han fet sortir a la llum pública suborns, comissions il·lícites i també enviaments de diners a paradisos ﬁscals. Tot i això, segons el president de l’ONG, Jesús Lizcano, Espanya està en un punt d’inﬂexó i gràcies al major control que hi ha sobre la construcció, es podran recuperar posicions i anar guanyant pes entre els països més honrats.

<jgXep

El mapa del món / INTERNACIONAL

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

I jj`X )#* AXg .#,

:fi\X [\c Jl[ ,#(

LqY\b`jkXe (#. @iXh (#, 8]^Xe`jkXe (#/ <d`iXkj ÁiXYj ,#.

?fe^ Bfe^ /#* DpXedXi (#+

Jl[Xe (#/

J`e^Xgli 0#*

Jfd~c`X (#+

EfmX Q\cXe[X 0#+

f (#0 ,#+

8ljki~c`X /#Efil\^X /#.

=`ec~e[`X 0#+

Jl Z`X 0#*

I\^e\ Le`k /#+ ;`eXdXiZX 0#+ ?fcXe[X 0 8c\dXepX .#/ #, .#, Clo\dYli^ /#+ Jl jjX 0Áljki`X /#( =iXe X .#*

<jgXepX -#.

@k~c`X ,#) >i Z`X +#-

<mfclZ` [Ë<jgXepX 8,0% 7,5% 7,0% 6,5% 6,0% 5,5% 5,0%

2004

2005

2006

2007

( EfmX Q\cXe[X ( ;èXdXiZX ( =èc~e[`X + Jè^Xgli + Jl Z`X @jc~e[`X . ?fcXe[X / Jl jjX 0 Efil\^X 0 :XeX[~ (( 8ljki~c`X () Clo\dYli^ () I\ê\ Le`k (+ ?fe^ Bfe^ (, Áljki`X (- 8c\dXepX (. AXg (. @icXe[X (0 =iXe X )' <jkXkj Le`kj )( 9 c^`ZX )) O`c\ )* 9XiYX[fj )+ JXekX clZ X ), Lil^lX` ), <jgXepX ). <jcfm e`X )/ <jk e`X )/ Gfikl^Xc *' @jiX\c *' JXek M`Z\e ` c\j >iXeX[è\j *) HXkXi ** DXckX *+ DXZXf *+^X KX`nXe Kfe^X (#. fe^ ((# #. (#. fe^X *+ <dìXkj ÁiXYj *. ;fdè`ZX */ 9fkjlXeX *0 ?feî`X *0 O`gi\ +( I\g Yc`ZX Ko\ZX +( @k~c`X +* DXc~`j`X ¿ ,- >i Z`X ¿ (-) EfmX >lè\X (-) Klibd\e`jkXe (-) I\g Yc`ZX :\eki\X]i`ZXeX (-) :XdYf[aX (-) M\e\ l\cX (-/ CXfj (-/ >lè\X <hlXkfi`Xc (-/ >lè\X ;\dfZi~k`ZX [\c (-/ I\g Yc`ZX :fe^f (.) 8]^Xe`jkXe (.) Jl[Xe (.) KoX[ (., LqY\b`jkXe (., Kfe^X (.. ?X`k (./ @iXh (.0 Jfd~c`X (.0 DpXedXi

0#+ 0#+ 0#+ 0#* 0#* 0#) 0 0 /#. /#. /#/#+ /#+ /#* /#( .#/ .#, .#, .#* .#) .#( . -#0 -#/ -#. -#. -#-#, -#, -#( -#( ,#/ ,#. ,#. ,#. ,#,#+ ,#* ,#* ,#) ,#) ,#( +#) ) ) ) ) (#0 (#0 (#0 (#0 (#/ (#/ (#/ (#. (#. (#(#, (#+ (#+

Puntuació de l’IPC: Correspon a les percepcions del grau de corrupció segons la veuen els empresaris i els analistes de cada país. Va de 10 (altament transparent) a 0 (altament corrupte)

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

Internacional

OPERACIÓ HUMANITÀRIA INTERNACIONAL

NOTÍCIES DEL MES

Debat al voltant de l’alliberament d’ostatges La comunitat internacional reconeix l’èxit de l’operatiu coordinat per Hugo Chávez, encara que rebutja la proposta del mandatari referent a les Farc i ELN. LEANDRO RODRIGUEZ

L’operatiu humanitari del mes passat per alliberar les ostatges Clara Rojas i Consuelo González de Perdomo, segrestades per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), va assenyalar una vegada més no solament la projecció a Amèrica Llatina del president de Veneçuela, Hugo Chávez, sinó també la preocupació internacional amb les organitzacions guerrilleres colombianes. Els esdeveniments es van desenvolupar sota forta expectació, i van generar tensió entre el mandatari veneçolà i el govern colombià. Això es deu en part que Hugo Chávez, al comandament

del rescat, va coordinar una acció més pròpia del govern colombià, encara que aquest hagués autoritzat el president a liderar l’operatiu de recollida de l’excandidata a la vicepresidència Clara Rojas i de l’exsenadora Consuelo González a la zona pròxima a San José de Guaviare. El misteri sobre el parador d’Emmanuel, el fill de Clara Roja, va suposar un gir no solament en les negociacions, sinó també en les relacions entre Hugo Chávez i l’Executiu colombià. Si bé les Farc havien inclòs Emmanuel en un primer moment entre els ostatges que guanyarien la llibertat, es desconeixia el seu parador ﬁns a hores abans del

primer intent de rescat. El president veneçolà va acusar el seu homòleg colombià, Álvaro Uribe, de perjudicar l’operatiu. El mandatari colombià, tanmateix, ho va negar amb la informació que Emmanuel es trobava en realitat sota cures del servei social colombià -la qual cosa es conﬁrmaria posteriorment-.

Enfortiment d’imatge Malgrat els contratemps, l’operatiu de rescat va permetre que les dues ostatges recuperessin la llibertat. En l’àmbit polític i internacional, les conseqüències van ser variades. El president veneçolà, segons experts, va resultar beneﬁciat amb l’enfortiment de la seva imatge

com un dels principals líders a Amèrica Llatina, malgrat les seves acusacions infundades contra el govern colombià. Els governs estrangers van manifestar el seu reconeixement a favor de l’alliberament. “França s’alegra profundament”, va dir el president Nicolás Sarkozy. De part seva, la Comissió Europea va divulgar un missatge oficial amb l’esperança que l’alliberament sigui un “senyal premonitori” de què els altres captius seran alliberats en un futur pròxim. Hugo Chávez, de la seva part, va proposar la retirada de les Farc i de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) de la llista de grups terroristes.

SITUACIÓ ECONÒMICA EUROPEA

L’economia francesa supera la britànica La desavaluació de la lliura esterlina davant l’euro en els últims mesos situa a França com la cinquena potència econòmica mundial, per darrere d’EUA, Japó, Alemanya i Xina. LEANDRO RODRIGUEZ

L’economia francesa s’ha posat per davant del Regne Unit per primera vegada des de 1999, segons articulo publicat el mes passat pel diari Financial Times. França superaria l’economia britànica en un 4% en termes globals, degut principalment a la pèrdua de valor de la lliura esterlina davant l’euro. La devaluació provoca un canvi significatiu en el rànquing de les majors economies mundials, ja que França ascendeix el cinquè lloc, per darrere només dels Estats Units, el Japó, Alemanya i la Xina. La superioritat francesa

sorprèn per diversos factors. El Producte Interior Brut (PIB) del país en demostra menys capacitat de creixement que el britànic. En l’àmbit del comerç exterior, el Regne Unit preserva un avantatge molt superior. Els deutes del govern -de a prop d’un 65% del PIB a França- són un altre referencial vàlid per a aquest tipus de comparació, i també indiquen una realitat més còmoda per part de Londres. L’avenç de l’economia francesa, per tant, seria justiﬁcat bàsicament per la pèrdua de valor de lliura esterlina respecte a la moneda comuna europea.

Major coordinació econòmica Les previsions són que el descens del Regne Unit per al sisè lloc mundial pressioni el govern d’aquell país a concentrar-se en l’adopció de mesures de major efecte econòmic, a exemple del que s’ha observat durant els primers mesos del govern de Nicolás Sarkozy. El 2006, el PIB francès va ascendir a 1,7 bilions d’euros, per sobre dels 1,3 bilions d’euros del PIB del Regne Unit. La lliura esterlina, al seu torn, va registrar una pèrdua de valor d’un 10% respecte a l’euro en els

últims sis mesos, amb la qual cosa es preveu que l’economia britànica, al ﬁnal de 2008, sigui un 4% més petita que la francesa. La desavaluació, segons experts, podria perjudicar l’evolució econòmica de la Unió Europea com un tot, una vegada que serà necessària una major coordinació econòmica de Londres amb l’Europa dels 15. Les estimacions de Goldman Sachs són que l’avaluació de l’euro generi una ralentització entre 0,4 i 0,5 punts percentuals de l’economia britànica si no s’adopten mesures en el futur pròxim.

EUROPA RECONSIDERA LA META DE BIOCOMBUSTIBLES

El comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, va declarar el passat mes que serà positiu que la Unió Europea (EU) no compleixi amb els seus objectius d’ascendirenun10%la proporció d’utilització de biocombustibles respecte al total de combustibles consumits. Segons el representant europeu, la mesura redueix el risc que es perjudiqui el medi ambient. Alguns informes divulgats recentment assenyalen l’augment dels preus dels aliments i la destrucció d’àrees forestals a causa d’una major producció dels biocombustibles. Per això, l’UE haurà d’establir noves metes responsables amb el medi ambient, evitant conseqüències com les que demostren els informes. Europa s’ha proposat a buscar alternatives als combustibles convencionals amb l’objectiu d’assolir les metes que va establir de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. REPSOL I PETROBRAS DESCOBREIXEN JACIMENT DE GAS AL PERÚ

Les petrolieres Petrobras (Brasil) i Repsol YPF van anunciar el mes passat la descoberta d’una reserva de gas natural a Perú, a la província de Cuzco, que podria contenir 56.000 milions de metres cúbics. La companyia espanyola deté la participació d’un 41% en el camp, seguida de Petrobras (35,1%) i Burlington Resources Peru (23,85%). Ambdues companyies han iniciat els procediments d’adquisició de la participació de Burlington Resources Peru, encara que l’operació només serà conclosa amb l’aprovació de les autoritats peruanes. Segons nota oﬁcial de Repsol YPF, “les dades disponibles no permeten deﬁnir exactament el volum de les reserves”. El descobriment se suma a altres recents activitats de la companyia espanyola al continent llatinoamericà, com el descobriment d’un jaciment de gas a Bolívia; l’inici de la producció en el camp Shenzi, en aigües nord-americanes del Golf de Mèxic; i la descoberta d’un camp de petroli al Brasil. MICROSOFT COL•LABORARÀ AMB L’UE

Microsoft ha anunciat que col·laborarà amb la Unió Europea (UE) en les noves investigacions sobre presumptes pràctiques monopolistes de la companyia nord-americana. El mes passat, l’UE va anunciar l’obertura oficial d’investigacions sobre el possible domini del mercat per part de la companyia, en resposta a denúncies presentades per una associació d’empreses d’informàtica i per la firma Opera, desenvolupadora noruega del navegador d’internet homònim. A exemple d’altres ocasions, l’UE examinarà si Microsoft dificulta la compatibilitat dels seus programes negantse a oferir informacions considerades essencials sobre diversos productes que fabrica. L’octubre passat, la companyia va anunciar la decisió de permetre que fabricants independents de programari tinguin accés a la documentació necessària per al desenvolupament de productes compatibles.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

UN PAÍS FAVORABLE PER A LES EMPRESES CATALANES

Polònia torna cap a Europa El nou Govern del país vol recuperar la conﬁança dels socis europeus per mitjà d’una política exterior més participativa i dialogadora. Al mateix temps, Polònia es mantindrà com el major receptor d’ajudes europees ﬁns el 2013, fet que afavorirà el seu creixement econòmic.

Els impostos de Polònia són dels més baixos d’Europa; el de societats, per exemple, està al 18%, i es preveu reduir-lo al 15% LEANDRO RODRÍGUEZ

“Vull que Polònia torni a jugar un paper responsable a les accions creatives i positives de la UE”, va dir el desembre passat el nou primer ministre de Polònia, el liberal Donald Tusk, durant la seva trobada amb el president de la Comissió Europea, Manuel Durão Barroso. Les seves paraules reflecteixen un canvi significatiu de la política exterior del país, basada en el diàleg i en una efectiva participació del somni europeu. Aquest nou enfocament implica les intencions de Varsòvia de recuperar la confiança dels socis de la Unió Europea, posada a prova per la política conservadora del primer ministre anterior, Jaroslaw Kaczynski. Les expectatives respecte al nou Govern són positives, la qual cosa haurà d’afavorir l’activitat econòmica a mitjà termini. Donald Tusk ha elegit Jacek Rostowski, llicenciat a la London School of Economics, per a ministre de Finances. Rostowski afrontarà el repte de mantenir estable l’economia, que l’any passat va registrar el notable creixement d’un 6,5%. Les previsions, tanmateix, assenyalen una ralentització en els pròxims anys. El Producte Interior Brut (PIB) del país ascendirà un 5,2% el 2008 i un 4,4% l’any següent, segons l’Economist Inteligence Unit. Les finances públiques també exigiran una atenció especial, a més de les reivindicacions salarials. “Polònia és un país favorable per a les empreses catalanes perquè, a més del creixement econòmic dels últims anys, som el major receptor dels Fons Europeus, que són a disponibilitat dels empresaris estrangers.

sectors de transport per carretera i de medi ambient. Les ajudes econòmiques assignades per Brussel·les, en aquest sentit, seran fonamentals. L’economia polonesa va rebre entre 2004 i 2006 recursos per valor superior a 12.500 milions d’euros, entre Fons Estructurals i de Cohesió. El país es mantindrà com el major receptor d’aquestes ajudes fins el 2013, cosa que podria afavorir el sector de la construcció més que a d’altres. En un primer moment, els projectes més destacats afavoriran els grans grups. Malgrat això, les petites i mitjanes empreses també podrien beneficiar-se de la diversitat de projectes en curs o previstos a mig termini. “No crec que un empresari de Catalunya trobi moltes dificultats per establir-se a Polònia. Com a cada país, oferim suport per als inversors estrangers que vulguin buscar un soci local”, explica Michal Makocki.

Les empreses catalanes que vulguin invertir al país tenen unes perspectives positives. / ARXIU

També organitzarem l’Eurocopa 2012, fet que suposa una gran inversió en infraestructures”, assenyala Michal Makocki, vicecònsol d’Assumptes Econòmics del Consolat de Polònia a Barcelona. El vicecònsol considera positives les perspectives per a les empreses catalanes que vulguin invertir en el país, no so-

lament per les oportunitats obertes amb la total adhesió polonesa a la Unió Europea, sinó també per les condicions fiscals. “Els impostos de Polònia es situen entre els més baixos d’Europa. L’impost sobre societats és del 18%, i el nou Govern, que té la intenció de liberalitzar l’economia encara més, preveu la reducció d’aquest impost al 15%”, afegeix.

Més oportunitats El sector de la construcció podria ser considerat el més favorable per a la internacionalització cap a Polònia. El país presenta deficiències d’infraestructura, per tant, necessitarà complementar la capacitat de les empreses nacionals amb la participació d’empreses estrangeres, principalment en els

El sector de la construcció, tanmateix, presenta algunes dificultats a tenir en compte. La falta d’agilitat de l’Administració polonesa pot diﬁcultar l’accés als fons europeus. L’aparició de més empreses de capital nacional, al seu torn, augmenta el grau de competència al sector. Per això, el coneixement previ de l’àrea d’actuació de l’empresa té una major importància actualment. Tot i això, cal afegir el baix coneixement d’idiomes estrangers i l’augment dels valors dels salaris.

OPORTUNITATS EN LA BIOTECNOLOGIA

LES DADES D’ESTÒNIA Població: 38,1 milions Superfície: 312.638 km² Moneda: Zloty PIB: 341.600 milions PIB per sectors: transport i mercats ﬁnancers (30,1%), indústria (25,1%) i comerç (19,4%). Inﬂació: 1,9% Principals destinacions de les exportacions: Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit.

Polònia haurà de perfeccionar el tractament de residus per adaptar-se als patrons europeus. Segons dades oﬁcials, més d’un 90% dels residus són dipositats als abocadors situats als afores dels grans centres urbans. I és per això que el sector medi ambiental ofereix oportunitats d’inversió per a les empreses estrangeres, una vegada que Varsòvia posi en marxa per primer cop un sistema de protecció ambiental. Les indústries produeixen un 90,2% dels residus generats al país, mentre que les ciutats aporten un 9,8% del volum total. El sector de mineria i extracció produeix un 38% dels residus industrials, seguit de les indústries de productes de metall (un 33%), segons un informe de l’Oﬁcina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Varsòvia. Les ciutats, per la seva banda, no disposen de sistemes adequats de tractament de residus. Malgrat les perspectives de creixement del sector, l’inversor ha d’estar atent a l’evolució econòmica de les empreses locals. Si bé el Govern polonès fomentarà avenços mediambientals, els resultats econòmics de les empreses de tractament de residus instal·lades al país assenyalen una tendència negativa de rendibilitat.

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització Del 13 al 27 de febrer Missió Empresarial a Nigèria, Ghana, Benín i Costa d’Ivori

més concretament la situació del seu sector en el país, els projectes que s’estan duent a terme i els que es preveuen, i descobrir les oportunitats existents.

Del 10 al 14 de març Visita d’importadors nordamericans de productes gourmet

L’àrea de Comerç Exterior de la Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, dins del Pla d’Accions Internacionals de les Cambres Catalanes de l’any 2008, realitzarà la missió comercial a Ghana, Nigèria, Benín i Costa d’Ivori –opcionalment es podrà organitzar agenda a Burkina Faso, sempre que sigui factibe segons el sector–. Les ciutats que es visitaran seran les següents: Accra, Lagos, Cotonou i Abidjan.

27 de febrer Fòrum d’experts en mercats de l’Àfrica Subsahariana

La Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona organitza la visita a Alimentaria d’un grup de 15 importadors de productes gourmet dels Estats Units i Canadà –s’han convidat exclusivament empreses del sector alimentari quedant excloses en aquesta ocasió les empreses de vins i caves–. L’objectiu d’aquesta missió és posar en contacte aquests importadors amb productors locals de productes gourmet per tal d’establir relacions empresarials, fer transaccions comercials amb aquestes empreses i promoure les exportacions. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a cada empresa participant que ho desitgi durant la Fira.

Del 25 de març al 4 d’abril Missió comercial a Puerto Rico, República Dominicana i Panamà

L’objectiu d’aquestes jornades organitzades per la Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona és donar als empresaris una visió global de diverses economies subsaharianes –tant les més destacades i importants com les menys conegudes– a través de les intervencions d’experts que en els seminaris presentaran la situació econòmica i les oportunitats de negoci dels països que representen. Les empreses podran tenir reunions individuals amb els experts per tal de conèixer

L’àrea de Comerç Exterior de la Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona organitza aquesta missió a l’Amèrica Central. El programa inclourà una agenda de treball a Puerto Rico, dies de treball a la República Dominicana i dies de treball a Panamà.

Del 7 a l’11 d’abril Missió comercial Nex-pipe Itàlia Les empreses participants d’aquesta missió realitzaran una agenda de treball preparada pel CPN i revisada per la Cambra de Comerç de Sabadell. El programa Nex-pipe va dirigit a les empreses que fan els primers passos en la internacionalització del seu negoci, a la promoció internacional dels seus productes i a la consolidació del seu esforç exportador. El Nex-pipe té dos elements bàsics: d’una banda, un procés de formació en la presa de decisions i d’accions a desenvolupar. D’una altra, una bateria de serveis per a les empreses participants.

crítics dels sector del vi i de l’alimentació als Estats Units, amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències i la realització de nous negocis.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Freixenet crea distribuïdora pròpia a Alemanya

Santander, Múrcia i Canàries. Els recursos d’aquesta inversió seran utilitzats també en la internacionalització de la companyia catalana cap a països d’Amèrica Llatina. Xile i Mèxic podrien ser les primeres destinacions de l’expansió internacional de la cadena. L’any passat, Clean Master va obtenir una facturació de 2,6 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 15% respecte al període anterior. A exemple del mercat català i espanyol, l’empresa basarà els seus negocis a l’exterior en l’oferta de serveis diferenciats, com per exemple, la costura, els brodats o serveis especialitzats. Abertis culmina l’adquisició de concessions a Xile

Del 21 al 25 d’abril Missió empresarial a Sudàfrica Foment del Treball Nacional organitza aquesta missió empresarial multisectorial a Sudàfrica en col·laboració amb el Centre de Promoció de Negocis del Copca a Johannesburg. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes per a cada empresa participant. A més, cada empresa participant tindrà dret a una subvenció del Copca en concepte de borsa de viatge. Les preparacions per al Mundial de Futbol del 2010 han de crear oportunitats per a empreses estrangeres al país. Segons previsions, el PIB sudafricà registrarà un ascens del 5,1% el 2008.

Del 22 al 24 d’abril Spanish Wine Cellar & Pantry 2008 Aquesta activitat és una degustació de vins i aliments on les empreses espanyoles participants presenten els seus productes a professionals dels sector. Els esdeveniments tant a Nova York com a San Francisco inclouran degustacions adreçades als importadors, distribuïdors i

Freixenet ha anunciat l’obertura d’una distribuïdora pròpia a Alemanya, la principal destinació de les seves exportacions i mercat en el qual és líder en venda de vins escumosos. La distribució era realitzada conjuntament amb l’empresa Eckes, propietària de la marca Granini. Freixenet aplicarà a Alemanya l’experiència de distribució acumulada als Estats Units, el Regne Unit i França, on posseeix distribuïdores pròpies. La nova divisió alemanya, tanmateix, iniciarà les seves operacions després de l’estiu, encara que ja estigui constituïda. Els directius de la ﬁrma catalana no descarten la possibilitat de constituir una distribuïdora pròpia també al Japó, mercat que registra un augment de les vendes anuals superior a un 50%. A Alemanya, les vendes van augmentar un 3% l’any passat, i la previsió és que la distribució pròpia afavoreixi un increment d’entre un 15% i un 20% el 2008. Clean Master inicia l’expansió cap a Amèrica Llatina La cadena de tintoreries Clean Master invertirà 1,5 milions d’euros en l’obertura de tres nous establiments a

Abertis ha aconseguit un principi d’acord per a l’adquisició, per mitjà d’un consorci en formació, de les participacions d’ACS en dues concessionàries d’autopistes a Xile. L’operació, per un import de gairebé 700 milions d’euros, engloba les participacions d’un 48% a Autopista Central (autopista urbana de peatge a Santiago de Xile) i d’un 50% a Rutes del Pacífic (autopista de peatge Santiago de XileValparaíso-Viña del Mar). El consell d’administració de la companyia, tanmateix, haurà d’autoritzar l’operació, que podria formalitzar-se a finals de març. L’Autopista Central registra una intensitat mitja diària (IMD) de 105.000 vehicles en els seus dos eixos – els dos formen part del sistema nord-sud que creua la ciutat de Santiago de Xile–, mentre que Rutes del Pacífic registra una IMD de 17.000 i 13.000 vehicles en cada eix. Les concessions que podria adquirir Abertis es finalitzaran el 2031 i el 2026, respectivament.

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’AMENAÇA IMMOBILIÀRIA CONFIGURA UN NOU PANORAMA PER A LES ENTITATS FINANCERES

Especial entitats ﬁnanceres

El sector cerca una sortida a la crisi immobiliària GONZALO BERNARDOS, PROFESSOR D’ECONOMIA DE LA UB I EXPERT EN MERCATS IMMOBILIARIS:

“No estem davant d’un problema puntual: cal canviar de model i fer-ho ràpid” En el moment de realitzar aquesta entrevista, les borses estan començant a caure en picat. Ni el professor Bernardos ni nosaltres ho sabem encara, però ell parla de crisi ﬁnancera i s’atreveix a pronosticar una rebaixa imminent dels tipus de la Fed... cosa que es produeix l’endemà. No és la primera predicció encertada de l’autor del llibre ¿Cómo invertir con éxito en el mercado inmobiliario?, ja que fa uns anys que anuncia una baixada estrepitosa dels preus dels pisos...

AURELI VÁZQUEZ

Fa un parell d’anys semblava impossible que caiguessin els preus dels pisos. Ara ja és una realitat... Bé, segons el Ministeri de l’Habitatge no, però és que el Ministeri també diu que un pis de 75 m2 a Barcelona val 350.000 euros, i això no és real. Indiscutiblement, el preu de l’habitatge està baixant molt: hi ha menys compradors, els bancs ja no donen el crèdit com abans i l’excés d’oferta és impressionant. Tot això genera un problema que podem deﬁnir com a crisi immobiliària. I a diferència de la crisi borsària, la immobiliària dura bastant més. Hem passat de l’eufòria a la crisi. Realment és tan greu? Com definiria vostè una empresa que ven el 70% menys del que venia? Semblaria un cas clar de fallida... Doncs aquesta és la situació. Em temo que tenim problema immobiliari per anys. Només si el creixement econòmic torna a ser superior amb escreix al 3% el 2010 podrem parlar d’una recuperació al 2011. Però si no, tenim crisi per molt de temps. Hem d’esperar el pitjor? Hi haurà localitats en què el preu de l’habitatge baixarà a la meitat. No serà generalitzat, però sí veurem que al 2005 hi havia una sobrevaloració.

La gent es pregunta fins on arribarà l’euríbor... No és un problema de l’euríbor, sinó de l’excés d’oferta, de preus excessius, d’atur, d’una economia que a finals del 2008 creixerà la metitat que al primer semestre de 2007 i d’unes polítiques econòmiques que estan antiquades. I un altre tema molt clar: Quin és el país del món que viu més per sobre de les seves possibilitats reals? Espanya. I això quines conseqüències tindrà? Menys creixement econòmic, més atur, més problemes per arribar a final de mes... i tots a l’espera de què el proper Govern, sigui del color que sigui, encerti amb les polítiques econòmiques. Això no és un problema puntual; és un problema de canvi de model. Espero que els responsables se n’adonin i actuïn de manera urgent. S’han arriscat massa bancs i caixes als darrers anys? Evidentment. Quan es diu que aquí no hi ha subprime... jo diria que és al contrari! Un subprime és donar un 110% o 120% de crèdit d’habitatge. Això ha estat pràctica habitual... Molt! Ens hem acostumat a comprar habitatge sense tenir diners. Les entitats financeres confiaven en la garantia de l’aval, és a dir, el pis. Però ara el mercat immobiliari no

“L’existència d’algunes caixes petites o mitjanes està molt i molt compromesa” “Ara, amb diﬁcultats, és quan els directius ﬁnancers hauran de demostrar la seva capacitat” Gonzalo Bernardos pronostica temps durs per a les caixes. / CEDIDA.

és tan líquid. Hi ha moltes caixes i bancs –principalment caixes– que han finançat compra de solars en llocs on no hi ha demanda ni ara, ni d’aquí a deu anys. Amb l’actual llei del sòl, qualsevol solar és valorat pel seu valor actual, i no per les expectatives. De moment aquesta pèrdua no és seva, sinó del promotor. Però quan aquest vegi que no tés res a fer... No hi haurà més remei que fer embargaments massius. I si una caixa té el 80% del seu actiu en immobiliari, què farà amb el seu negoci? Vol dir que estem només al principi? Totalment. Jo veig que algunes caixes grans faran un procés de ‘rescat’ d’alguna caixa petita o mitjana que ha

assumit massa riscos i l’existència de la qual està molt però que molt compromesa. Les entitats busquen ara liquiditat als dipòsits. N’hi haurà prou amb això? Intentar buscar liquiditat els servirà per ‘trampejar’, però el seu problema és de model econòmic. Diuen que Espanya és un dels països amb millors financers del món. Ara és quan els seus directius ho hauran de demostrar! El Banc d’Espanya diu que la morositat és molt baixa... De cap de les maneres la morositat és de l’1%. Jo diria que és més del doble. Encara no tenim estadístiques reals. Jo el que veig és que les autoritats econòmiques, com la conselleria d’Economia, estan

bastant despistades. Hi hauria d’haver un pla per saber què fer amb el sistema financer d’aquí a uns anys, perquè l’escenari no serà el mateix. Al seu llibre planteja la pregunta de com invertir amb èxit al mercat immobiliari. Quina és la resposta? Invertir significa saber entrar i saber sortir. En el cas d’Espanya, seria ideal haver sortit fa un any. Si es tracta de comprar, les oportunitats apareixeran a partir de ﬁnals de 2008. Els professionals han d’anar a mercats exteriors com Portugal o Alemanya, però no Romania, on hi ha un excés d’oferta i els inversors es passen les ofertes els uns als altres, com va passar amb la crisi de les tulipes.

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

BANCS I CAIXES MIREN CAP AL FUTUR AMB INCERTESA

L’Indicador de Clima Econòmic al 2007

Creixement del crèdit a les llars per adquisició d’habitatge (creixement en %)

120

100 20

80 60

15 100,4

98,2

97,3

92,3

40 20 0

20,4

18,6

14,6

Mitjana 2006

1r trimestre 2007

Desembre 2007

10 5 1r trimestre

2n trimestre

3r trimestre

4t trimestre

FONT: FUNCAS, A PARTIR DE DADES DE LA CE

El Sector

L’ANÀLISI EFECTUAT PER LA FUNDACIÓ DE CAIXES D’ESTALVI (FUNCAS) PARLA D’UN “NOTABLE DETERIORAMENT” DE LA CONFIANÇA DELS CONSUMIDORS DURANT EL DARRER TRIMESTRE DE L’ANY 2007.

La Fundació de les Caixes d’Estalvi avança unes previsions pessimistes per al 2008 Els talons d’Aquil·les de l’economia espanyola són ara més febles. Així ho evidencia l’últim informe del Gabinet de Conjuntura i Estadística elaborat per la Fundació de les Caixes d’Estalvi (FUNCAS). Les previsions dibuixen en retrocés per a l’economia que, a la pràctica, es traduirà en més atur, menys matriculacions de vehicles i menys consum en general. AURELI VÁZQUEZ

L’espectacular caiguda experimentada per les borses el passat 21 de gener, amb una davallada històrica del 7,5%, va ser un preludi del que li espera a l’economia espanyola durant aquest any. Aquest és, si més no, el panorama que suggereix el Gabinet de Conjuntura i Estadística de la Fundació de les Caixes d’Estalvi (FUNCAS) en la seva darrera actualització dels principals indicadors de l’economia espanyola. El resum és que el sector ﬁnancer afronta un període difícil, en línia amb la dificultat que plantegen els indicadors macroeconòmics. Però el document de la FUNCAS entra en detall en l’anàlisi d’un centenar d’indicadors que resulten clau per a completar el difícil puzzle de l’estat de l’economia. Aquest sintètic però extens repàs de la FUNCAS comença pel Producte Interior Brut (PIB), que durant el segon trimestre de 2007 va perdre una dècima (4,0) i en el tercer va retrocedir dues més (3,8). L’informe aﬁrma que “tot i que aquestes variacions són poc significatives estadísticament, a la vista de

la conjuntura en la qual s’hi inscriu i de la resta d’indicadors, pot qualiﬁcar-se com un canvi de tendència, és a dir, de fase cíclica”.

Menys construcció i menys crèdits La construcció no surt tampoc gaire ben parada. “La construcció residencial continua amb la seva tendència descendent, que podria intensificar-se fins a registrar taxes negatives en els propers trimestres. A aquesta s’uneix la no residencial, que acusa el cicle electoral”. Molt vinculada a la dada anterior, la dada sobre el crèdit a les llars per adquisició de vivenda “es desaccelera ràpidament en el cas de l’stock” i “disminueix el crèdit nou”. Pel que fa al valor dels treballs de construcció, s’observa un “comportament volàtil”, amb una “sorprenent i inexplicable caiguda de l’obra civil ﬁns al gener de 2007”, mentre que al llarg de l’any 2007 “s’aprecia una notable desacceleració deguda sobretot a l’ediﬁcació”. D’altra banda, el preu de l’habitatge lliure (tant nou com de segona mà) continua amb la desacceleració iniciada

Els principals indicadors de percepció experimenten una forta davallada al darrer trimestre de 2007 Baixen les pernoctacions hoteleres... però millora la despesa en vols gràcies al ‘low cost’ des del quart trimestre de 2003. En aquell moment, es va assolir un creixement del 18,5%, percentatge que ha caigut al 5% segons el Ministeri d’Habitatge... pendent de recollir encara les últimes dades, probablement pitjors.

Consum ‘low cost’ Els indicadors mostren tendències negatives més enllà de la construcció. Les pernoctacions en hotels, que durant l’any 2006 havien pujat un 6,3%, ho fan només un 2,2% al 2007. Les matriculacions d’automòbils, que ja experimenta-

La gràﬁca de l’Íbex simbolitza un abans i un després en una economia de futur incert. / IMATGE: CEDIDA

ven un retrocés l’any 2006 (-1%), no només es mantenen, sinó que s’accentuen encara una mica més (-1,6%). En canvi, els vols en ‘low cost’ fan el seu agost: si l’any 2006 creixien un 6,8%, aquest any ho fan al ritme del 9%. Pel que fa a l’IPC, l’informe de la institució de caixes recorda que, per quart mes consecutiu, la inflació va repuntar al desembre, tancant l’any 1,5 punts per sobre del desembre de 2006. La FUNCAS ho atribueix a “la pujada prèvia del preu del petroli i de les matèries primeres agrícoles”, i pronostica que “les previsions apunten a una nova pujada de la inflació fins al 4,5% al

gener i febrer, per baixar ﬁns al 2,9% a ﬁnals d’any”. Si les sortides a l’exterior gaudeixen de bona salut gràcies al ‘low cost’, menys positiu és el balanç de la despesa dels turistes estrangers, que durant el 2007 s’ha incrementat un 3,5%. Ara bé, tal com recorda l’anàlisi de la FUNCAS, “un cop descomptat l’augment dels preus, el creixement és zero”.

Percepcions més aviat pessimistes Tot plegat configura un escenari més aviat negatiu, com evidencien els indicadors de percepció. Per exemple, l’indicador de cli-

ma econòmic, que era de 98,3 punts l’any 2006, va tancar el 2007 amb 97,1, però amb una importantíssima davallada l’últim mes, ja que es va situar en 91,4. El mateix es pot dir de l’indicador de conﬁança del comerç minorista, que entre 2006 i 2007 passa de -6,2 p u n t s a - 9, 0 p u n t s . També en aquest cas hi ha una forta baixada al darrer trimestre, ja que en aquest punt l’indicador creix fins a -17 punts. Finalment, l’indicador de confiança del consumidor pateix un “notable deteriorament” al quart trimestre de 2007, passant de -12 punts a -19.

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ANY DE CANVIS PER A LES CAIXES

Nombre d’oﬁcines de caixes a Catalunya

Evolució dels crèdits a Catalunya

(mitjana anual)

(% sobre any anterior)

6000

25%

5000

20%

4000 3000

15% 5.186

5.326

5.468

2000

23,2%

18,5%*

2005

2006

2007

1000 0

20,0% 10%

2005

2006

2007

* Dada del tercer trimestre de 2007

FONT: FUNCAS

LES CAIXES HAN POGUT DUR A TERME UNA BONA CONTENCIÓ DE LA DESPESA FINS ARA, SEGONS LES DADES DE LA CONFEDERACIÓ DE CAIXES D’ESTALVI (CECA). LA CAPTACIÓ DE RECURSOS, AIXÍ COM L’ACTIVITAT CREDITÍCIA, ENCARA CREIXIA UN 20% AL TERCER TRIMESTRE DE 2007.

Les caixes d’estalvi consoliden el seu creixement al 2007 amb la incògnita del 2008 A l’espera del que pugui deparar l’any 2008, el conjunt de les caixes espanyoles va tancar un exercici més que satisfactori. Amb dades corresponents a l’octubre de 2007, la CECA avançava que el beneﬁci net atribuït creixia un 21,8%. REDACCIÓ

Les caixes d’estalvis espanyoles van obtenir durant els nou primers mesos de l’any 2007 un resultat després d’impostos de 7.748 milions d’euros, un 21,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Són les darreres dades que ha facilitat la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), corresponents al 21 de novembre de 2007. Aquestes mateixes dades situen el balanç total del sector en un nivell molt semblant de creixement, ja que els 1,13 bilions d’euros del global sectorial representen un increment del 20,5%. La CECA explica aquest resultat per cinc motius: la contenció sostinguda de les despeses, unes dotacions menors, l’alentiment de les comissions i també dels resultats per operacions financeres, a més d’un retrocés dels obtinguts per la venda d’actius. El marge d’intermediació es va situar en 13.918 milions d’euros, amb un increment del 20,1%, tot i que les despeses financeres han crescut més que els productes; concretament, un 79,4% per als primers, davant

d’un 51,3% per als segons. En ambdós casos, segons recorda la CECA, el motiu ha estat l’evolució a l’alça dels tipus d’interès. Per la seva banda, el marge ordinari –resultat de sumar al marge d’intermediació les comissions netes, els resultats d’operacions financeres i l’aportació de les entitats valorades pel mètode de la participació, entre altres conceptes–, es va situar en 21.580 milions d’euros, és a dir, un 18,8% més.

Novetats a les caixes catalanes Els últims mesos han estat moguts per al món de les caixes catalanes. Just al tancament d’aquesta edició, Caixa Catalunya donava a conèixer el nomenament d’Adolf Todó com a nou director general de l’entitat. Todó, que substitueix Josep Maria Loza al càrrec, provenia de Caixa Manresa, entitat que havia contribuït a impulsar de forma important. De fet, el seu paper a l’entitat del Bages ha estat objecte d’elogis perquè ha passat d’estar a la vora de la intervenció a considerar-se una caixa ben gestionada.

El perfil de Todó és considerat tècnic i independent, és a dir, allunyat de l’esfera política. En un comunicat emès per CCOO, el sindicat el valorava com “una persona amb experiència en el món de les caixes que respon a les expectatives que el càrrec requereix”. També La Caixa veia alterada un cop més la seva cúpula directiva. El passat mes de juny,

el consell d’administració nomenava Joan Maria Nin –ex conseller delegat del banc Sabadell– com a nou director general. Nin ha substituït en el càrrec a Isidre Fainé, que alhora substitueix Ricard Fornesa en la presidència de La Caixa. Òbviament, el nomenament de Nin va obligar també a fer canvis en el Banc Sabadell: d’una banda, el president, Josep Oliu, assumeix les competències

que fins ara ostentava Nin. I per a compensarho, Jaume Guardiola és nomenat nou conseller delegat. Guardiola va

LES 3 CLAUS U Es manté la contenció de despeses i es moderen notablement les dotacions UÊ iÃÊV ÃÃ ÃÊ Ê iÃÊ «iÀ>V ÃÊw > ViÀiÃÊÃ½> i Ìi Ýi Ê i baixa la venda d’actius UÊ LÊ`>`iÃÊ`½ VÌÕLÀi]ÊÌ> ÌÊ >ÊV>«Ì>V Ê`iÊÀiVÕÀÃ ÃÊV Ê l’activitat creditícia se situen en un entorn de creixement del 20% Ì\Ê

Adolf Todó deixa Caixa Manresa per posar-se al capdavant de Caixa Catalunya en substitució de Loza

- Jaume Guardiola, nou conseller delegat de Banc Sabadell

assumir així la direcció dels negocis del Banc, juntament amb la de les seves unitats operatives.

Les comissions i les operacions ﬁnanceres s’alenteixen. / FOTO: La Caixa.

ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres / El DAFO

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

DEBILITATS

Bancs i caixes continuen a l’expectativa davant una situació d’incertesa derivada de la crisi immobiliària “El pitjor ja ha passat”, declarava recentment el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, a un mitjà de comunicació. El mateix dia i en la mateixa línia, el director general de La Caixa, Joan Maria Nin, afirmava: “no em consta que hi hagi entitats que hagin frenat la concessió de crèdit; potser estem parlant d’experiències aïllades que després la gent generalitza”.

Un secret a veus Malgrat els missatges tranquillitzadors difosos pels grans directius, la percepció de crisi s’ha convertit en un secret a veus dins del sector. El passat 5 de novembre, el Banc d’Espanya va emetre un comunicat amb el següent titular: “L’Informe d’Estabilitat Financera confirma que les entitats de dipòsit espanyoles afronten les turbulències financeres des d’una posi-

ció de solidesa”. Més enllà del missatge de calma que hi havia implícit, el titular evidencia que el Banc d’Espanya assumeix l’existència d’un marc global complicat. I és precisament aquest marc el que preocupa. Per si l’escenari no era prou clar, l’Enquesta de Préstecs Bancaris del BCE relativa al quart trimestre de 2007 ha acabat de posar les coses al seu lloc. Segons aquestes dades, un 41% dels bancs admeten ser ara més exigents amb el crèdit a empreses, percentatge que el trimestre anterior era del 31%. Igualment, un 21% dels bancs confessen haver endurit les seves condicions, davant del 12% que ho reconeixia mesos enrere. Tot plegat ha vingut acompanyat d’una necessitat emergent: la de controlar el passiu. Això vol dir que les entitats han deixat de ﬁnançar promo-

Els riscos es minimitzen i ja no hi ha marge per a l’error. Una operació que plantegi dubtes ja no és viable cions immobiliàries que no fa gaire haurien ﬁnançat amb els ulls tancats. La consigna en aquesta nova conjuntura és clara: els riscos es minimitzen i ja no hi ha marge per a l’error. Una operació dubtosa ja no és viable.

Escepticisme a la CECA Aquesta prudència que ara exhibeixen les entitats ﬁnanceres va ser present també al missatge dirigit pel president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, durant

Juan Ramón Quintás, president de la CECA. / CEDIDA

la darrera Assemblea General de l’entitat. “Els elements més preocupants en el futur immediat seran la desconfiança cap als mercats de capitals i l’evolució del cicle immobiliari”, deia el comunicat oﬁcial emès per l’entitat, recollint les paraules del seu president. El comunicat conclou que “ﬁns ara no es pot dir amb certesa que existeixi una estratè-

gia global capaç de resoldre eficaçment la situació”. Un dels aspectes més significatius del discurs de Quintàs va ser la seva al·lusió al crèdit. Per al president de la CECA, cal “una acurada política de contenció del crèdit, per una banda, i un esforç més gran per incrementar la captació de dipòsits, per l’altra, juntament amb l’èmfasi en l’objectiu d’eﬁciència”.

FORTALESES

La majoria d’entitats, preparades per a afrontar les turbulències financeres sense greus daltabaixos “Els nivells actuals dels fons d’insolvències podrien absorbir un creixement dels nivells actuals de morositat d’almenys cinc vegades, sense un impacte significatiu en els resultats de les entitats de dipòsit”. Aquesta afirmació procedeix d’un comunicat oficial emès pel Banc d’Espanya amb motiu de la presentació de l’Informe d’Estabilitat Financera. La frase resumeix el clima de confiança institucional en relació a les entitats financeres espanyoles, que per llei estan obligades a demostrar uns nivells de solvència que les protegeixin contra situacions d’incertesa. En realitat, una de les fortaleses més importants del sistema financer espanyol és que no només es compleixen els requisits legals, sinó que se superen àmpliament. El passat mes de juny, per

exemple, els fons d’insolvències cobrien en més de dues vegades i mitja els actius dubtosos de les entitats de dipòsit espanyoles, segons el Banc d’Espanya. Aquesta fortalesa es fa palesa sobretot quan s’estableixen comparacions amb les entitats creditícies subprime dels Estats Units –veure apartat ‘Amenaces’–. Tot i que alguns experts consideren que Espanya ha concedit en certa manera hipoteques similars a les polèmiques ‘subprime’ –per l’alt risc implícit–, el cert és que per a altres professionals veuen difícil fer una comparació quan les dades oficials parlen d’importants diferències pel que fa a la morositat.

Cap a un nou model de creixement D’altra banda, tant bancs com caixes han apostat per

un model de creixement que es desenvolupa en base a criteris d’eﬁciència, rendibilitat i qualitat. Aquesta aposta per la qualitat es manifesta en la selecció de professionals –generalment ben formats–,

lor afegit per al sector, que compta amb joves motivats i preparats. Paral·lelament, les diverses entitats han anat posant al dia les seves estructures als darrers anys, de manera que

ja han deixat de ser oﬁcines ‘receptores’ de clients, per passar a funcionar com a empreses amb una política comercial més proactiva i, en conseqüència, més competitiva.

Bancs i caixes han deixat de ser ‘entitats receptores’ per passar a l’ofensiva i amb el plus afegit que, a Espanya, diverses enquestes ja han demostrat la preferència dels joves llicenciats per treballar en entitats ﬁnanceres, especialment La Caixa. Aquest darrer factor, que es podria considerar una mancança des del punt de vista de l’emprenedoria d’un país, redunda no obstant en un va-

Malgrat la incertesa, la majoria d’entitats estan preparades per a les insolvències. / ARXIU

ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres / El DAFO

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

La taxa de morositat es manté sota control, però els experts adverteixen que les estadístiques no recullen la realitat Tampoc ajuda gaire la situació de forta depreciació del dòlar respecte l’euro, que segons el màxim responsable de les finances alemanyes podria destorbar el creixement en un país on les exportacions tenen molta importància.

EVOLUCIÓ DE LA MOROSITAT A ESPANYA (Percentatge de morositat sobre el total de crèdits concedits)

1,0% 0,8% 0,6% 0,4% 0,2%

07 20

br m ve

7 00 Se

os Ag

lio

07 20 ny

07 20

07 ril Ab

0,0% ar

Per als que no acaben de veure clar el futur de la ‘crisi’ hipotecària, les declaracions del ministre de Finances alemany, Michael Glos, hauran caigut com un gerro d’aigua freda. Glos va afirmar que la crisi hipotecària “tindrà conseqüències”, i va avançar que el Govern alemany revisarà la previsió de creixement per al 2008 del 2,4% a menys del 2%. Si la ‘locomotora d’Europa’ es tem els efectes de la crisi hipotecària, quin futur ha d’esperar l’economia espanyola, amb una forta dependència de la construcció?

Per tipus d’entitats, els bancs continuen sent les entitats financeres amb més baixa morositat. Segons les darreres dades, estaríem parlant d’un 0,75%. Les caixes, que concedeixen aproximadament la meitat dels préstecs, tenen una morositat del 0,88%. Per la seva banda, les cooperatives de crèdit arrosseguen una morositat del 0,97%. Ara bé,

El Govern alemany, pessimista

Glos va afegir també que veu amb “preocupació” la situació econòmica mundial, agreujada per una possible recessió als Estats Units. Per al ministre alemany, hi ha indicis que apunten a què aquest escenari podria produir-se.

Menys morosos als bancs

alguns experts recorden que aquests percentatges encara no recullen la situació real, ja que són estadístiques que requereixen un cert temps.

es compara amb el mercat hipotecari subprime dels Estats Units (a la vora del 15%), resulta del tot insignificant. Ara bé, si s’analitza l’evolució registrada als darrers anys, comprovarem que hi ha una clara tendència a l’alça. No obstant, encara està lluny del 4% que es va arribar a registrar durant la crisi post-olímpica.

La taxa de morositat a Espanya, tradicionalment molt baixa, ha estat un dels arguments més utilitzats pel Banc d’Espanya per a tranquil·litzar els més pessimistes. Les xifres referents a morositat bancària segueixen sent baixes, però cada cop menys. Així ho posen de relleu les darreres dades oficials, corresponents al mes de novembre, confirmades pel Banc d’Espanya el passat 18 de g e n e r. S e g o n s a q u e s t e s dades, la morositat es va situar en una taxa del 0,83%. Val a dir que aquest percentatge no recull els préstecs concedits per les entitats financeres de crèdit, que poden concedir crèdits però no captar dipòsits. La morositat en aquest segment és especialment alta: un 3,2%. La dada de la morositat admet una doble lectura. Si

FONT: BANC D’ESPANYA

OPORTUNITATS

Els dipòsits, alternativa per a bancs i caixes en la nova batalla per la captació de recursos Bona part de la població encara conserva una part important dels seus estalvis a la llibreta convencional, sense cap mena de remuneració. Per ignorància o per manca de tradició ﬁnancera, el cert és que el mercat potencial de diners que no ofereixen rendibilitat és enorme. El Banc d’Espanya calcula que pràcticament la meitat dels diners dels espanyols es troben en comptes corrents. Amb uns precedents com aquests, és normal que bancs i caixes hagin posat la directa en una nova direcció: captar clients que vulguin invertir en dipòsits. I si els clients no són nous, qualsevol ingrés que reporti líquid a l’entitat cau en aquests moments com pluja sobre el desert.

Canvi d’escenari Durant els últims anys, la caiguda dels tipus d’interès havia restat interès a l’estalvi de tota

la vida. Si a aquest factor afegim que la borsa pujava sense ﬁ i el mercat hipotecari lluitava amb comissions cada cop més baixes, és normal que la batalla comercial s’hagi desenvolupat en el terreny de les hipoteques i els préstecs. Ara, però, l’escenari és diferent. Els tipus tornen a pujar i proporcionen interessants aventatges addicionals en productes com els dipòsits. Si a principis de 2004 la rendibilitat mitjana dels dipòsits a dos anys era del 2%, ara ja supera el 4%.

Fins a un 11% d’interès La nova lluita s’evidencia ja als cartells promocionals que pengen dels vidres de les oﬁcines bancàries. Els reclams que no fa gaire convidaven a invertir en hipoteques a tipus atractius han anat a la brossa, i ara s’anuncien inversions de curt i mig termini amb interessos que

Els dipòsits a dos anys han passat de rentar un 2% a més d’un 4% volten el 5%... o més. Les característiques dels diferents productes varien molt en funció de quina entitat fa la venda, de manera que l’oferta és encara molt heterogènia. En general, es comercialitzen dipòsits d’entre tres i dotze mesos, amb interessos més alts com més curt sigui el període. Els dipòsits a un any ofereixen rendibilitats per sobre del 5% en entitats com Banco Popular o Activobank, i en el cas dels dipòsits a un mes el percentatge a guanyar es dispara per sobre del 10% a Citibank, Openbank o Bancaja, entre d’altres. També varia l’import mínim i màxim de la inversió. La Caixa, per exemple, ofereix un dipòsit

La captació de dipòsits de particulars centra ara la lluita entre entitats. / ARXIU

a un any per a nous clients, que obliga a dipositar un mínim de 1.000 euros i ofereix un interès del 4,5%. Es tracta, en deﬁnitiva, d’una nova oportunitat per a les entitats financeres que cerquen una solució als seus

problemes de liquiditat. En aquest cas, amb un doble aventatge: obtenir uns ingressos per a continuar amb els seus plans i convertir-ho en una bona ocasió per a ‘robar’ clients de la competència.

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

EL SECTOR DE LES CAIXES OPINA

Noves oportunitats davant d’un nou escenari Ha de témer el sector financer per un hipotètic escenari de recessió? Davant l’ombra gairebé omnipresent de la crisi immobiliària, agreujada a més per la caiguda de les borses, què pensen les caixes d’estalvi que passarà a curt i mig termini? Amb l’objectiu de donar resposta a aquests i altres interrogants, Món Empresarial ha plantejat a cinc alts directius del sector aquesta i altres preguntes, relacionades amb la capacitat d’endeutament familiar, els tipus d’interès i, en general, el comportament del sector. En general, els convidats es posicionen en una línia de confiança respecte la sol·lidesa i solvència del sistema financer espanyol, tot i que el progressiu alentiment sembla més irrevocable que mai. Les preguntes plantejades: - Ha de témer el sector financer per un hipotètic escenari de crisi? - En quin nivell creu que es troba, en termes globals, l’endeutament de la població a Espanta? Com el qualificaria? - Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus? - Diria que el sector bancari ofereix productes financers capaços de mantenir el bon ritme actual de creixement, conservant alhora uns marges prou interessants?

JORDI MESTRE, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL

ANGEL IBÁÑEZ, DIRECTOR REGIONAL DE CAJA NAVARRA A CATALUNYA

“Ens mourem en un escenari on hi haurà amenaces, però també oportunitats”

“En moments de desconﬁança s’obren grans oportunitats per als bons gestors, directius i empresaris”

“És ben cert que l’actual escenari té incògnites a l’horitzó”, reconeix Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell. Preguntat sobre si ha de témer el sector ﬁnancer per un hipotètic escenari de crisi, Mestre afegeix que “també és cert que el ritme i l’activitat de les empreses espanyoles són molt bons, en contra de la notable desacceleració del mercat immobiliari”.

Ángel Ibáñez reconeix que “el temps de ‘vaques grosses’ sembla que ha acabat: ara l’economia mostra evidències de desacceleració”. Tot i això, es mostra convençut que “en aquests moments de desconfiança general és quan s’obren grans oportunitats per als bons gestors, directius i empresaris”

Més cultura financera… Un dels aspectes que cal tenir en compte és un creixent interès per les finances: “La cultura financera ha pujat notablement en aquests darrers anys”, assegura. “Tot això fa preveure que ens mourem en un escenari on hi haurà amenaces, però també oportunitats”. A més, comparant el nivell de solvència del nostre escenari amb la resta d’escenaris financers internacionals, sosté: “cal considerar que les caixes d’estalvis i el conjunt dels sector financer espanyols són els més solvents del món”.

…i més deutes Respecte el nivell en què es troba la capacitat d’endeutament de la població, Mestre opina que està “força per sobre de la mitjana europea”. En un escenari de constant pujada dels tipus d’interès, mantenir controlat l’índex de morositat és un dels principals objectius. “Sens dubte, l’augment dels tipus ha tingut incidència directa en la morositat, però els factors que més incideixen són uns altres. L’atur n’és el principal”, valora. Preguntat sobre si el sector bancari pot conservar uns marges interessants amb productes ﬁnancers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, Mestre assegura: “el creixement actual es veu afectat per l’evident aturada del sector immobiliari, que serà difícilment substituït per cap altre degut als volums que comportava”. “No obstant, altres activitats –com, per exemple, les inversions en pimes– poden agafar-ne el relleu”, conclou.

Bon nivell d’aprovisonament D’altra banda, no mostra una preocupació excessiva pel control de l’índex de morositat, tot i que, com recorda, segons el que darrerament es publica a la premsa, la taxa de morositat ha superat el nivell més alt de l’any. “La morositat de crèdits concedits pels bancs, caixes i cooperatives de crèdit en general a particulars i empresas va augmentar al novembre fins al 0,838%, dels nivells més alts del 2007 segons el Banc d’Espanya”, reconeix. “En aquest sentit, no estem preocupats degut al nivell de provisonament que tenim les caixes i bancs i a la gestió interna dels nostres negocis”, valora. Precisament en un context com l’actual, l’entitat navarresa recorda el seu posicionament al costat dels empresaris: “No detreurem diners per a col·locar-lo als mercats, acompanyarem als empresaris en les seves inversions i rastrejarem possibles inversions interessants, tot identiﬁcant segments emergents i noves oportunitats”, explica Ibáñez.

Noves oportunitats Sobre l’elevat nivell d’endeutament familiar espanyol, es mostra clar: “independentment del nivell d’endeutament actual de les famílies, som una caixa amb ideals i creiem que tothom ha de tenir dret al crèdit”. I afegeix: “Som optimistes perquè valorem els nostres clients no pel que tenen, sinó pel que poden arribar a ser”. En aquesta mateixa línia, llança un missatge de confiança cap al sector i es reafirma en què “en aquesta situació d’incertesa, ens comprometem a recolzar el sector empresarial”.

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

CAP A LA CONFIGURACIÓ D’UN NOU ESCENARI RAFAEL JENÉ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA TARRAGONA

ALEIX GIMBERNAT, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA GIRONA

JORDI RUIZ-KAISER BARCELÓ, DIRECTOR FINANCER DE CAIXA PENEDÈS

“Ara és l’hora de la prudència i d’aplicar millor gestió que mai”

“Un increment moderat dels tipus també implica una millor remuneració de l’estalvi ”

“El sector ﬁnancer espanyol està en procés d’adaptació al nou escenari d’alentiment”

La gairebé omnipresent crisi que ombreja tots els escenaris econòmics internacionals demana, més que temor, prudència. Així ens ho assegura Rafael Jené, director general de Caixa Tarragona. Si bé és cert que “existeix un risc de crisi d’intensitat diferent segons els països”, les entitats de crèdit espanyoles, bancs i caixes, tenen uns nivells de solvència i uns procediments de gestió “molt sòlids”. Jené afegeix que “res fa pensar que calgui afrontar-ho amb temor, però sí amb prudència i molta gestió”.

Les turbulències financeres derivades de la crisi de les hipoteques d’alt risc nord-americanes, la pujada dels preus energètics i la feblesa de l’economia dels EUA són, segons l’Aleix Gimbernat, director general de Caixa Girona, les causes d’un “cert consens en les previsions de desacceleració econòmica”. El representant d’aquesta entitat afirma que “aquest escenari ha provocat tensions dels tipus d’interès que han obligat a buscar nous mecanismes per a fer front a la contractació del crèdit”. I destaca: “S’ha generat un cert enduriment de les condicions de risc creditici en relació a les economies domèstiques i al sector de la construcció”. Tot i aquesta omnipresent crisi, s’han obert “noves vies de negoci financer amb préstecs als sectors empresarials industrials i de serveis més dinàmics i innovadors i finançament d’obres públiques, entre d’altres”.

El director financer de Caixa Penedès es mostra confiat davant d’un possible escenari de crisi i assegura que “tot i que el sector financer espanyol està en ple procés d’adaptació al nou escenari d’alentiment econòmic, la seva elevada solvència i eficiència operativa permeten encarar-lo amb cert optimisme”. Ruiz-Kaiser destaca que l’orientació al client minorista de la banca espanyola la fa “menys vulnerable a la volatilitat dels mercats financers internacionals”. En general, però, “és previsible una moderació en els ritmes de creixement dels últims anys, tant dels volums de negoci com dels beneficis”, afirma.

El valor de l’habitatge Sobre el nivell d’endeutament de les famílies, sosté que “la població espanyola ha incrementat el seu endeutament, però no per sobre d’altres països occidentals amb cobertures socials similars”. La propietat immobiliària és, segons ell, el motiu més rellevant per a tenir en compte aquest nivell i especifica: “Ho ha fet majoritàriament per a finançar actius, l’habitatge, que per sobre de crisis i fluctuacions de preus sempre tenen un valor”.

L’hora de la prudència Preguntat sobre la morositat, Jené opina que l’impacte de la pujada de tipus és “una realitat”. I afegeix: “això comporta dificultats de pagament i produirà un elevat augment de la morositat, però crec que dins del terreny del que és previsible i gestionable”. És possible que el sector bancari ofereixi uns productes financers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants? El directiu de Caixa Tarragona no dubta: “crec que el sector financer té tots els productes que cal i, a més, està acostumat a la flexibilitat i la innovació”. “De totes maneres, és l’ús adequat o no d’aquests productes el que els fa bons o dolents. Ara és hora de prudència i millor gestió que mai”, conclou.

Menys consum intern Gimbernat detecta que la pujada dels tipus ha provocat una disminució del consum intern i, sobretot, una disminució de les despeses en viatges i lleure i l’adquisició de béns de consum durador, com els automòbils. Segons ell, “el nivell d’exigència que s’ha aplicat en la concessió d’hipoteques en el nostre entorn ﬁnancer fa preveure que no hi haurà diﬁcultats en aquest sentit”. “Hi podria haver més inconvenients en la recuperació de deutes en garantia personal de préstecs al consum, préstecs ràpids o derivats de la utilització de les targetes de crèdit”, concreta. En general, però, es preveu “un lleuger increment dels índexs de morositat d’aquests préstecs”. Gimbernat defensa que un increment moderat dels tipus pot tenir alguns efectes positius, “com una millor remuneració de l’estalvi”. Alhora, aquest escenari està possibilitant “l’expansió de la captació de dipòsit a termini, en detriment dels fons d’inversió de renda variable i de les inversions directes en valors”, assegura.

Morositat sota control Per a Ruiz-Kaiser, el nivell d’endeutament de les famílies “està en línia amb el de la majoria d’economies desenvolupades, tot i el fort creixement experimentat en els darrers anys”. De fet, sobre un possible increment de l’índex de morositat, sosté: “malgrat que els ratis de morositat s’incrementaran en els pròxims mesos, ho faran des de mínims històrics i en uns nivells que difícilment afectaran al sector, donada la seva fortalesa financera; de les més elevades entre el sistemes financers internacionals”. A més, destaca l’elevat volum de provisions per a possibles insolvències que mantenen les entitats financeres espanyoles, “que haurien de permetre absorbir un increment de la morositat”. D’altra banda, destaca que aquí no s’ha donat una situació com la dels Estats Units, on es concedien hipoteques a persones sense capacitat de retornar el seu deute. Com a alternativa al producte hipotecari, el director financer de Caixa Penedès destaca que, precisament, l’entitat ha potenciat l’oferta de productes per a empreses, principalment pimes, i per a persones físiques, tant en l’àmbit del finançament com en la captació de recursos, “que ha de compensar gradualment l’alentiment del sector immobiliari”.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS, RECTORA DE LA URL

“Una universitat que no faci recerca no compleix una de les funcions bàsiques” La Universitat Ramon Llull (URL) va néixer l’any 1991, convertint-se en la primera universitat privada del sistema universitari català. L’integraven un conjunt de centres amb una llarga tradició docent, que sempre havien mantingut una estreta relació amb l’empresa. Avui, aquesta ﬁlosoﬁa es manté, però alhora la URL es prepara per afrontar nous reptes, com el de la internacionalització. La seva rectora, Esther Giménez-Salinas, ens rep al seu despatx per parlar d’aquests i altres temes.

“Es vol controlar a priori, però en realitat no es controla ni a priori, ni a posteriori”

ÀGATA SERRA

La marca URL engloba diversos centres universitaris. Quines conseqüències té això? Molt positives. Tot i que la nostra universitat és relativament nova, disposem de centres amb tradició centenària. Això ens ha permès, des d’un primer moment poder disposar d’un professorat amb un bagatge important i d’una recerca que ja feia temps que s’estava fent. L’únic perill que hi havia és que cadascun dels centres anés pel seu compte, però això s’ha superat. Tots els centres de la URL comparteixen uns principis alhora que mantenen una diferenciació. En el camp universitari, una universitat ha de tenir una massa crítica mínima i universitats molt, molt petites no són bones. La propera adaptació al Pla de Bolonya permetrà que les universitats catalanes s’apropin al nivell de les europees? Estic convençuda d’això. Però apropar-nos als nivells europeus no és en una sola línia, perquè no pots parlar d’una sola Europa, hi ha molts matisos. Europa és una cosa molt més comuna i potent. Hem d’establir relacions amb diferents universitats, i crec que estem en el camí de fer-ho. Algunes universitats en determinades especialitats, i d’altres en d’altres. El debat entre universitat pública i universitat privada està ja passat de moda? Ens trobem davant un nou paradigma. Avui dia, la diferència entre el que és públic i privat no és del tot exacta. El finançament de les universitats públiques prové bàsicament de l’estat però, en canvi, en l’àmbit de la recerca cal fer participar les empreses privades. I, nosaltres, com a universitat privada, estem controlades per part de l’estat una mica més del que ho podria estar una universitat sense control. Per tant, privat i públic s’acosten i cal tenir pre-

“M’imagino, en un futur, unes universitat molt més obertes i amb molta més participació de tota la societat”

Giménez-Salinas, al seu despatx, envoltada de llibres. /D. FERNÁNDEZ

sent que la línia no és tan clara ni tan diferenciada. Ha millorat, per tant, la percepció que té la societat de la universitat privada? El problema de la universitat privada és si es tracta d’una universitat elitista i, per això, cal treballar a fons per aconseguir moltes més beques. El meu desig seria aconseguir-ne el màxim nombre possible, perquè aquesta diferència econòmica entre pública i privada no esdevingui una línia divisòria. La URL té força estudiants que ells mateixos es paguen la carrera amb grans esforços. Per tant, no és una universitat econòmicament elitista. La universitat funcionaria millor amb més autonomia? Jo crec molt en el control a posteriori. D’entrada has de tenir el màxim d’autonomia i després que t’avaluïn la qualitat, i si resulta que no ho fas bé, doncs que el ﬁnançament quedi retallat. Cal fer un anàlisi de resultats i molt sovint no es fa. Es vol controlar a priori, però en reali-

tat no es controla ni a priori, ni a posteriori. Una universitat ha de ser el màxim d’autònoma, procurar que el finançament sigui l’adequat i a posteriori un cop s’han establert una mena d’objectius, controlar si això ha estat possible. Això és absolutament necessari perquè sinó són diners llançats. Quin hauria de ser el paper de la universitat dins de la societat actual? Penso que molt sovint s’ha vist la universitat com una catedral del coneixement, com un temple aïllat, i això ha estat un error, crec que és bàsica la participació de la societat civil en ella. D’altra banda, la universitat ha d’esdevenir un lloc per estudiar al llarg de tota la vida. No ha de ser un lloc només per a joves. M’imagino, en un futur, unes universitats menys estrictes en els seus horaris, molt més obertes i amb molta més participació de tota la societat. Quins beneﬁcis suposa per a l’empresa aquest canvi de mentalitat?

L’empresa en rep directament els beneficis, ja que no només rep de la universitat els estudiants acabats de titular sinó també la d’aquells treballadors que han actualitzat els seus coneixements. Així, les empreses poden disposar de personal competitiu. La percepció de l’empresa de mica en mica està canviant. Fa un anys la gent es preguntava què feia un doctor en una empresa, i en aquests moments es comença a valorar molt més que la persona tingui certa capacitat investigadora. En general, es valora més tot el que és la transferència del coneixement. L’apropament a l’empresa segueix sent l’assignatura pendent de la universitat? La universitat s’ha de guanyar la confiança del sector empresarial, i el sector empresarial s’ha de guanyar la confiança del món universitari. Molt sovint un empresari pensa que si encarrega a una universitat un tipus de recerca, no l’entendran. Hem viscut molt separats i aïllats. Hem de demostrar que som molt útils i l’empresa ha de tenir la confiança que sense innovació i recerca no podem avançar, i això crec que és el que encara ens falta. El treball conjunt es fa quan hi ha confiança i empatia.

Com col·labora la Ramon Llull amb l’empresa? Tenim convenis amb més de 4.000 empreses i alguns centres de la URL, com Esade i IQS, van néixer de les mateixes empreses, concretament de la necessitat de la societat de tenir un tipus d’ensenyament que en aquell moment no era ni oficial. Perseguim la inserció laboral dels estudiants i, per tant, fugim d’estudis exclusivament teòrics. Les empreses tenen presència en els nostres patronats i participen en moltes activitats. El feedback entre empresa i universitat és permanent. De tota manera, insisteixo que mai hem d’oblidar que la universitat és un lloc de pensament i hem de cultivar aquelles carreres que no necessàriament estan lligades al sector empresarial. Estudis vinculats a la filosofia i les humanitats no s’han d’oblidar. Quina és la capacitat de la universitat privada per fer recerca? La que vulguis tenir. La recerca és molt cara, però si fas una bona recerca, pots aconseguir de la mateixa manera els diners públics com el finançament privat. Una universitat que no faci recerca i una transferència de resultats no és una universitat o, almenys, no compleix una de les funcions bàsiques que ha de complir la universitat. Quins són els objectius més immediats de la URL? Assolir el nivell d’excel·lència en tots els estudis, en un futur la qualitat a les carreres serà un tema clau. Tampoc podem viure d’esquena al tema de la internacionalització, voldríem que la meitat dels nostres estudiants fossin estrangers i que la meitat dels estudiants d’aquí passessin una part important dels seus estudis fora. Aquest és el món del futur i, per tant, no hi podem tancar els ulls. I, finalment, treballar molt més a fons el tema de la recerca i de la transferència de coneixements.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

CONSEQUÈNCIES DE LA MODERNITZACIÓ DE LA LEGISLACIÓ LABORAL XINESA

La Xina afronta una reforma laboral històrica La modernització de la legislació laboral a la Xina, que es durà a terme en els propers anys, suposa un abans i un després en la història del mercat de treball d’aquest país asiàtic. Un estudi elaborat per la Universitat de Warwick (Regne Unit) i l’Acadèmia de Ciències Socials de Xangai (SASS), publicat per Adecco Institute, mostra els efectes que pot tenir aquesta reforma. REDACCIÓ

Les reformes laborals previstes a la Xina, algunes d’elles iniciades ja a principis d’aquest mateix any, es traduiran en més drets i una major protecció per als treballadors. Això probablement proporcioni una major certesa legal als empresaris estrangers que apostaran més per fer negocis en aquest país asiàtic. Paral·lelament, però, la Xina ha de fer front a dos aspectes que poden fer perillar el seu creixement econò-

mic a llarg termini: la creixent falta de treballadors qualificats i el ràpid envelliment de la seva força laboral. Actualment, el sector de fabricació xinès necessita 12 milions de treballadors qualificats. Potser el més sorprenent és que els serveis professionals necessiten 3,3 milions de persones per cobrir una gamma de perfils que engloba des d’advocats a especialistes financers, passant per intèrprets. Un exemple d’això

el trobem en el sector ﬁnancer. L’escassetat de candidats adequats a la Xina impedeix l’expansió de les activitats de banca minorista i d’altres operacions bancàries. Per exemple, Xina posseeix només uns 100 actuaris formats, però és probable que n’arribi a necessitar uns 5.000 en els propers cinc anys. “Considerem que les reformes de la legislació laboral planiﬁcades pel govern xinès representen un avanç decisiu i un

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Les noves lleis calmaran el ràpid índex de rotació de la força laboral “Els convenis salarials col·lectius ja no són tema tabú a la Xina” gran salt cap a la conformitat amb la normativa internacional dels mercats laborals. Els convenis salarials col·lectius, els drets laborals aplicables per llei i la protecció contra l’acomiadament ja no són temes tabú a la Xina. La nova legislació laboral posseeix una inconfusible reminiscència alemanya i britànica. És un bon exemple de la creixent disposició de Xina per adoptar bones pràctiques estrangeres”, aﬁrma Wolfgang Clement, president d’Adecco Institute i exministre alemany d’Economia i Treball.

Les reformes laborals de Xina tenen com a objectiu protegir el treball individual, donant importància, sobretot, als contractes laborals escrits, a la promoció del treball, l’arbitratge i a la resolució de conflictes laborals, a la igualtat de salaris i a la seguretat laboral a llarg termini. “Si bé, amb el pas del temps, les noves lleis podran contribuir a l’augment de les despeses laborals per unitat a la Xina, mitjançant l’augment dels salaris, les companyies estrangeres es beneficiaran en gran mesura amb aquest nou marc legal, que ofereix als líders empresarials més claredat i certesa sobre la futura direcció de la legislació laboral xinesa”, apunta Peter Siderman, director general d’Adecco Institute. Les lleis noves proporcionen una fulla de ruta estratègica per als següents 10-15 anys. Calmaran el ràpid índex de rotació de la força laboral i aportaran més transparència als procediments relacionats amb la resolució de conflictes

laborals. Així mateix, la nova legislació garanteix una millor protecció per als secrets comercials i proporciona incentius perquè els empresaris inverteixin en la formació professional dels seus empleats. També permet noves modalitats de treball ﬂexible i de subcontractació de personal.

Manca de personal qualificat En part, aquestes reformes responen a una creixent escassetat de coneixements i a l’accelerat envelliment de la força laboral. Mentre que la taxa d’atur entre treballadors no qualificats augmenta, l’escassetat de treballadors qualificats comporta seriosos problemes de contractació i conservació de personal, tant per a les empreses locals com per a les estrangeres. Xina s’enfronta a una insuficiència de personal qualificat en una enorme gamma d’activitats, que engloba des de la fabricació fins als serveis professionals.

L’escassetat de coneixements entre la gerència de mig i alt nivell ja ha començat a frenar el creixement de certes àrees. L’estudi mostra com el mercat laboral xinès s’enfronta a creixents restriccions de l’oferta en cinc àrees clau del treball qualiﬁcat: capacitat de direcció, domini de l’anglès, personal d’R+D, treballadors amb qualiﬁcació tècnica superior i mitjana, i titulats de

diplomes professionals. Malgrat els gairebé 5 milions de joves que ﬁnalitzen els seus estudis universitaris cada any, les empreses estrangeres no aconsegueixen trobar candidats amb el perﬁl adequat. A més, només el 10% dels llicenciats posseeix el nivell d’anglès exigit per les empreses estrangeres, que proporcionen en l’actualitat més del 20% de les oportunitats laborals a la Xina.

ENVELLIMENT DEL MERCAT LABORAL L’estudi també posa de manifest el ràpid envelliment de la força laboral xinesa, un fenomen que també s’està produint a Europa i al Japó, però que és poc comú en els països asiàtics grans, com ara l’Índia. La força laboral xinesa creixerà menys del 5% ﬁns al 2015. A partir d’aquest moment, un terç de la població serà més gran de 50 anys. La reserva de mà d’obra xinesa amb una edat compresa entre els 20 i els 24 anys començarà a disminuir a partir de l’any 2020. Tal com succeeix a Europa, en un termini de 10 a 30 anys, la Xina s’enfrontarà a una sortida a gran escala de gent amb experiència. Hi haurà menys gent jove que mai treballant a les empreses i seguirà registrant-se un enorme nombre d’aturats amb baixa qualiﬁcació professional.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

CONEIXEMENTS

ACTITUDS

Com transmetre missatges negatius als subordinats La crítica és una píndola difícil d’empassar per a quasi tothom. Segons Oriol Pujol Borotau, especialista en conducta humana i professor a ESADE, només un 10 per cent de les persones saben com encaixar una crítica i aproﬁtar-la per millorar en algun aspecte. Pel 90 per cent restant és una molèstia que se suporta com es pot. Donat això, és evident que transmetre missatges negatius a col·laboradors i subordinats és un punt delicat al que cal parar atenció. Què podem fer per suavitzar les crítiques? En primer lloc, si estem molestos, esperar a estar calmats, i així evitarem empitjorar la situació si el receptor del missatge té una mala resposta. També és important trobar un lloc on no hi hagi testimonis de la conversa. Siguem especíﬁcs, no n’hi ha prou amb dir que algú té una “mala” actitud, s’ha de descriure la situació concreta. I tampoc ajuda retardar el temps entre l’esdeveniment indesit-

jat i la conversa, sobretot per posar solució a situacions que poden anar en detriment del bon funcionament corporatiu. Les observacions negatives han de ser dirigides a les accions, no a les persones. Ja sabem que els comportaments es poden modificar, en canvi criticar la persona sovint desperta una actitud defensiva immediata. En aquest sentit, manifestar la confiança en el col·laborador pot ajudar a deixar clar que la crítica es dirigeix a l’acció i no és una desqualificació. És recomanable deixar clar què volem i així evitar malentesos. Si el nostre col·laborador ha de començar a fer alguna cosa o deixar de fer-la, potser li cal formació o ajuda addicional per prendre aquestes mesures, i això també s’ha de pactar. Un cop transmès el missatge, oblidem l’error. Per suposat, cal seguir el treball dels empleats, però no obsessionar-se i recordar també que tots som humans i ens equivoquem.

Cal dirigir les crítiques als actes, i no a les persones. / ARXIU

Fitxar els treballadors per la cara amb la morfopsicologia Quin tipus d’empleat necessita? Un estratega? Algú amb sentit de l’estalvi, amb olfacte pels diners? Li cal algú capaç de veure els problemes des d’una perspectiva global? O potser busca una persona que encaixi a la perfecció en un equip de treball en funcionament? Doncs bé, desvetllar les competències i trets de personalitat dels candidats és el que fa Julián Gabarre, un dels més importants especialistes en morfopsicologia. En paraules de Gabarre, la morfopsicologia és una espècie de “psicoanàlisis instantani” que desvetlla ﬁns i tot allò que la persona ignora de sí mateixa i que un test psicotècnic no pot revelar. Aquesta disciplina que encara desperta reticències guarda més relació amb la neurociència i la neuroimatge que amb la psicologia i es recolza en la biologia i la ﬁsiologia. Al 2004 el cap de Bigmat Ochoa, una empresa de venda de materials de construcció i fontaneria, va assistir a una conferència del morfopsicòleg. Des d’aleshores, 54 dels 65 treballa-

dors, passant pel director general del grup, han estat seleccionats per l’especialista després d’estudiar les seves faccions. Els resultats: al 2005, amb Gabarre exercint de seleccionador, van aconseguir duplicar les seves vendes i l’any passat van continuar creixent, amb una facturació d’un 30 per cent més. Són molts els rostres que Julián Gabarre ha hagut d’analitzat per poder seleccionar al voltant de 300 membres directius d’empreses del país, a banda de 4.000 treballadors més. Quatre fotografies i una carta manuscrita és tot el que es necessita per obtenir la informació precisa dels candidats. De fet, Gabarre mostra amb satisfacció un document de la Policia Científica de Barcelona que certifica que mitjançant la fotografia d’uns delinqüents, va ser capaç de predir el delicte que havien comés: “Dos per estafa, quatre per robatori amb força, dos per robatori amb violència i dos per lesions”. A l’FBI fan servir una tècnica similar.

La morfopsicologia diu que un marc de cara ample indica resistència. / ARXIU

HABILITATS DIRECTIVES

Tenir converses eficaces durant les reunions Per tenir un estil de comunicació En cada cas caldrà adequar les nicació entre els participants efectiu durant les reunions hi ha preguntes a la informació neces- sigui eficaç. Les principals eines per aconseguir-ho són aclarir la tres regles bàsiques: s’ha de tenir sària. present que cal fer-se entendre A les converses hi ha també finalitat de la reunió, el temps i entendre els missatges enviats un elevat flux d’informació. El programat i qualsevol norma. A pels altres, a banda d’exercir silenci també és eficaç i s’utilitza cada estat dels procediments cal algun tipus de control sobre el poc. Crea la necessitat d’omplir- plantejar l’estat actual i el proflux de la comunicació. lo: un cop obtinguda la resposta, grés de les qüestions, i per últim, Per obtenir informació, les pre- mantenir el silenci serà la forma centrar-se en els temes princiguntes es poden plantejar de de convidar a donar més infor- pals i redirigir les digressions. Al final de la reunió, si ha estat dues formes. Les preguntes tan- mació. cades proporcionaran com a res- Pel que fa a la direcció de la formulant preguntes, resumeixi posta un simple sí o no, o un “és reunió, el manager és qui ha d’or- els aspectes significatius del que possible”. Les obertes forcen a ganitzar la informació i estructu- ha aprés. També és útil reformul’altre a donar més informació. rar la reunió per tal que la comu- lar les decisions preses. El manager ha d’estructurar la reunió. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSEP VENTURA, DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS D’ESTEVE QUÍMICA (EQ ESTEVE)

“Amb una ment oberta aprenem de tot i de tothom”

A COR OBERT Nascut a Barcelona, té 51 anys. Està casat amb Isabel. Té 6 ﬁlls i 2 néts. Viu a Barcelona.

Quants anys porta a l’empresa? 36 anys.

Què va estudiar? Vaig començar psicologia però, per desgràcia, no vaig acabar la carrera.

Es ﬁdelitza més en una empresa familiar? No necessàriament, però sí que és veritat que l’empresa familiar és més sensible a les persones i és més càlida en el tracte, i això en principi és un bon punt de partida.

El que més li agrada de la seva feina? Prendre decisions, construir el futur, treballar els plans estratègics i contribuir al projecte d’empresa.

Quanta plantilla té EQ Esteve? 834 persones entre Xina, Mèxic i Espanya. És millor innovar que investigar? Investigar és obtenir nous productes i innovar ho entenc com un procés de millora contínua en els processos, els productes i totes les activitats en general. Ambdós tenen un objectiu comú: aportar valor afegit als nostres clients. Per què creu que les dones treuen millors notes? Tenen un major esperit de sacrifici i estan disposades a donar més per obtenir els seus objectius. Quant de temps dedica al dia a reﬂexionar? No sabria respondre de manera precisa, crec que contínuament estic reflexionant. Quin ha estat el seu millor mestre? He estat afortunat en això. Podria anomenar-ne molts, per exemple Joaquín Muñoz, Rossend Tost, Isabel, també els meus ﬁlls... Amb una ment oberta aprenem de tot i de tots els que ens envolten. Realment les empreses practiquen RSC o és màrqueting? Hi haurà de tot, però sí que puc dir que a Esteve això que ara anomenem RSC s’està practicant des de la creació de l’empresa ja que el respecte a les persones, a l’entorn i a les entitats amb les quals ens relacionem, ha estat un valor bàsic en la identitat de la companyia.

I el que menys? Sens dubte, acomiadar. Sempre és un fracàs, però, fins i tot d’aquesta experiència se n’aprèn.

Josep Ventura es troba al capdavant d’Esteve Química. / DAVID FERNÁNDEZ

El tema de la conciliació família i treball, és un somni, una necessitat o pura utopia? És una necessitat: l’ésser humà és un ésser social que necessita un nucli familiar, un àmbit social i un àmbit professional. Si no aconseguim harmonitzar aquests tres àmbits, correm el perill de ser éssers incomplets. Què hi ha després dels recursos humans? Hi ha visió de futur, estratègia, objectius, desenvolupament, millora contínua, en deﬁnitiva, un món inﬁnit i apassionant. Tinc la impressió que a les grans corporacions, el que de veritat els interessa és la força de treball i no les persones. Hem arribat a observar que quan una gran corporació redueix la seva plantilla, pugen les seves accions a borsa. Això és un signe de perversió del model econòmic en què estem immersos. No té sentit la creació de riquesa al marge de la societat.

Mèxic i Xina. Quins avantatges i inconvenients suposa aquesta opció? Els avantatges és apropar la producció al mercat, garantir el subministre de matèries primeres i enriquir el coneixement. També hi ha algun inconvenient com per exemple gestionar la distància geogràfica i la diversitat cultural de la plantilla, la complexitat de la coordinació entre centres de treball o adaptar-se a les diferents legislacions laborals i ﬁscals. Existeixen bons caps d’empresa? Hi ha de tot..., de totes formes, i com a reflexió: què necessiten les empreses, caps, líders o equips? Què recomanaria als qui no saben com gestionar la diversitat? És difícil, perquè no existeixen receptes, però podríem parlar de ment oberta, de valors, d’ètica, de lliurament, de coherència, de respecte, respecte i més respecte, amb la dosi adequada d’exigència.

MIQUEL BONET

Fabriqueu en d’altres països del món, com

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Què vol ser de gran? El que sóc però millor, no vull renunciar a millorar de forma contínua com a persona i com a professional. S’acaba estimant la gent amb qui treballes? Per descomptat que sí, és inevitable crear vincles afectius amb les persones amb qui comparteixes projectes, somnis i dificultats. Quan va ser l’últim cop que es va enfadar i per què? Ahir. Em desagrada tractar amb persones inflexibles i sense la sensibilitat i intel·ligència suﬁcient per captar els matisos de les opinions dels altres. Vivim un món de bogeria? A diferència de generacions anteriors, avui ens toca viure en un món en continu canvi i amb exigències constants. Té algun somni pendent? El dia que no tingui somnis estaré mort.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

RECERCA

UNIVERSITATS TRES UNIVERSITATS CATALANES INTERCANVIARAN ESTUDIANTS AMB UNIVERSITATS DELS EUA

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han signat un conveni amb les universitats nordamericanes de Brown, Chicago, Northwestern, Cornell, Harvard i Princeton que permetrà l’intercanvi d’estudiants per un període d’entre un semestre i un any. Amb aquest acord, llicenciats de les tres universitats catalanes podran fer un projecte de recerca a aquestes universitats nordamericanes. Per la seva banda, el professorat també podrà fer-hi estades per impartir seminaris i col·laborar en la docència.

LA GENERALITAT DONARÀ INCENTIUS A LES EMPRESES QUE CONTRACTIN INVESTIGADORS

MONTILLA AFIRMA QUE CATALUNYA “NECESSITA UN SISTEMA DE RECERCA I INNOVACIÓ POTENT”

El president de la Generalitat, José Montilla, va aﬁrmar que Catalunya “necessita un sistema de recerca i innovació potent i d’alt nivell com a instrument al servei de la modernització i transformació del seu sistema productiu; per tal de fer possible la plena participació de Catalunya en l’economia del coneixement, a nivell mundial”. Aquestes declaracions les va fer en una reunió mantinguda amb membres del Panell Internacional d’Experts del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

La Generalitat obrirà una línia d’incentius a les empreses perquè incorporin doctorats o investigadors als seus departaments d’R+D. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha anunciat que en els ajuts a l’empresa s’inclourà l’adopció d’aquests investigadors amb l’objectiu que les companyies s’impliquin més en projectes de recerca universitaris. Segons Huguet, els empresaris catalans encara porten endarreriment en la inversió en R+D.

ALMIRALL RENOVA COL•LABORACIÓ AMB EL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA

Almirall ha renovat i ampliat l’acord de col·laboració que manté amb el Parc Científic de Barcelona (PCB) fins a finals de l’any 2009, destinant-hi un total de 1.942.000 euros. La Unitat Mixta Almirall-PCB centra la seva activitat investigadora en dues línies d’actuació: la preparació de famílies de compostos per complementar la col·lecció corporativa de molècules Almirall, i un programa d’investigació que té com a objectiu la identificació de nous fàrmacs per al tractament de malalties respiratòries.

La Generalitat incentivarà les empreses perquè investiguin./ARXIU

RECURSOS HUMANS EL PERFIL PROFESSIONAL MÉS BUSCAT EL 2008 SERÀ EL DE RESPONSABLE COMERCIAL

LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CREEN UNA MARCA COMÚ PER A LA SEVA PROMOCIÓ INTERNACIONAL

Les vuit universitats públiques catalanes han presentat un nou projecte comú, anomenat ‘Universitat Catalunya’, per promoure el potencial universitari català i convertir-se en un espai educatiu de referència al sud d’Europa. La presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Anna Maria Geli, ha assenyalat que ‘Universitat Catalunya’ ha de representar un sistema integrat d’universitats innovadores que potenciï sinèrgies i projectes conjunts en formació, investigació i en transferència de coneixement.

que apunta quines seran les professions amb més demanda. Els analistes programadors i els metges, especialment pediatres, també van buscats, així com els anomenats controllers, que porten la comptabilitat de les empreses. En aquestes professions, Adecco assegura que el sou anual mínim brut és de 30.000 euros, tot i que en alguns casos s’eleva ﬁns a 75.000. EL 88% DELS JOVES AMB ESTUDIS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL TROBEN FEINA

Els responsables comercials seran els professionals més buscats durant l’any 2008, segons conclou un estudi de l’empresa de treball temporal Adecco,

Durant el segon trimestre del 2007, el 88% dels joves amb estudis de formació professional de grau superior tenien feina, segons l’Observatori Jove del Treball. Segons aquestes dades, les persones amb estudis primaris són les que presenten una taxa d’atur més elevada, concretament del 23,85%. En canvi, per als titulats universitaris, la taxa se situa en un 11,45%.

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

La lletra q en els diccionaris d’economia i gestió en català, anglès i francès pinta poc. Molt menys en els diccionaris en castellà. Coses de l’ortografia. En el diccionari temàtic de l’enciclopèdia catalana relatiu a aquestes disciplines hi ha definits exactament 43 conceptes que comencen per q. Si a aquests 43 conceptes n’hi restem els 38 que comencen per les paraules qualificació, qualitat, quadre, quantia, quatre, quasi, quantitat i quota, ens en queden només 5, és a dir, molt pocs. Tanmateix entre les poques paraules que comencen pròpiament per q en podem trobar algunes d’interessants. La primera és qualitat a seques. Sembla mentida que una idea tan senzilla, que tot plegat ve a dir que s’ha de mirar de fer les coses de la millor manera possible, hagi generat un curset que ha seguit mig món. L’homogeneïtzació del vocabulari de gestió a partir de la qualitat i l’extensió del seu model és un dels miracles més sorprenents de l’era postindustrial i potser una de les causes de la societat del coneixement La segona paraula interessant és qualificació. Quan parlem d’avaluar els recursos humans estem

parlant de reconèixer competències, d’actituds i aptituds i en resum de qualiﬁcacions. També comença per Q, en majúscules, el cognom de François Quesnay. Quesnay és el candidat a pare de l’economia que tenen els francesos. La seva obra més coneguda és el Quadre econòmic, que casualment també comença per q. En Quesnay descobreix el funcionament de l’economia com a relació entre els diferents sectors i agents i el paper de l’Administració Publica. Les altres paraules no compostes que comencen per q desperten poc entusiasme, i són: qüestionari i querella. De les compostes n’hi ha una que té nom de novel·la policíaca i l’utilitzen els de màrqueting. Ens estem referint a les cèlebres quatre P, les quatres components del màrqueting mix, és a dir, producte, promoció, place (distribució) i ... us en recordeu de la quarta p? En ﬁ, per acabar de comentar la desnodrida q, en l’apartat de les paraules compostes, n’hem triat dues d’interessants: quota de mercat i quota tributària. La primera, perquè tothom mira de fer-la créixer i la segona, perquè tothom desitja que baixi. Ves per on!

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA RAMON MADAULA, ACTOR

“L’última pel·lícula del Woody Allen també és cinema català” Ramon Madaula protagonitza l’èxit de la temporada de la cartellera teatral de Barcelona, El Llibertí, una divertida comèdia del dramaturg francès Eric-Emmanuel Schmitt, en què el pare de l’Enciclopèdia, Diderot, se les veu per escriure l’article sobre la moral a causa de les contínues interrupcions de quatre dones. Madaula s’estrena amb aquesta obra dirigida per Joan Lluís Bozzo com a productor teatral i ho fa amb la intenció de captar un espectador que sovint és reticent a acostar-se a les sales.

“En general, la gent quan va al teatre a Barcelona s’avorreix”

JAUME RIERA

Agafar el relleu del Mètode Grolhom al Poliorama no deuria ser fàcil? Quan vam estrenar ja sabíem que el Teatre tenia compromisos posteriors, per tant, per més bé que vagi l’obra mai podrà acostar-se al Mètode, que, per altra banda, és una excepció en el panorama teatral català. La responsabilitat no era substituir el Mètode, sinó fer un espectacle comercial, però enginyós alhora, i privat, el que comporta un risc econòmic si la cosa no va bé. Amb El Llibertí has fet una aposta personal forta. És la primera vegada que assumeixo la producció. És una obra en la que hi creia molt i vaig decidir jugar-me-la, juntament amb 3x3, coproductors de l’obra. Com que ha sortit bé me la tornaré a jugar fins que m’estavelli i m’hagi de dedicar a fer més sèries de TV. Hi ha apostes segures en teatre? No, més aviat quan penses que una cosa funcionarà va malament i a la inversa. Poques vegades es munten espectacles pensant en l’espectador mitjà de teatre, que quan una cosa li agrada acostuma a respondre. S’acostuma més a pensar de manera endogàmica en la crítica i en agradar a la professió. El teatre subvencionat no té la pressió de la taquilla i fa que tot sovint oblidi aquest espectador. Per què El Llibertí? Fa temps que busco projectes per produir, mirant per Internet què funciona a les cartelleres internacionals i El Llibertí ha anat bé a força llocs. Quan la vaig llegir, enseguida vaig tenir clar que era el que estava buscant. En general, la gent quan va al teatre s’avorreix. Encara que molta gent no ho vulgui acceptar a Barcelona el

“Cal veure l’oci i la cultura com una indústria que pot generar beneﬁcis i que es pot exportar”

Ramon Madaula encarna a Diderot a El Llibertí. / DAVID FERNÁNDEZ

teatre és avorrit per naturalesa. La nostra obligació és que la gent surti del teatre una mica millor del que ha entrat i, si pot ser, havent aprés alguna cosa. Entre el teatre intel·lectual públic i les comèdies nyonyes o els musicals hi ha tot un món per explotar. Des de fora dóna la sensació que és una obra agraïda per a l’actor. La resposta del públic és molt càlida i això fa que et sentis a gust fent l’obra. De totes maneres, el teatre no deixa de ser una feina i potser des de fora sembla més maco del que realment és. Com tothom tenim dies millors i pitjors. Per fer El Llibertí vas haver de deixar Ventdelplà. Et va saber greu? Era una cosa que ja sabíem des de feia temps. No es que em sabés especialment greu, perquè per mi Ventdelplà ja

ha donat de si tot el que em podia donar tant des del punt de vista professional, com econòmicament. Hi ha actors que són capaços de combinar teatre i TV, però això vol dir aixecar-se cada dia a les sis del matí i jo això ﬁsiològicament no ho aguanto, i com que sóc el pare de la criatura (El Llibertí) he hagut de renunciar a seguir fent la sèrie. Com portes la dualitat TV/ teatre? Crec que són complementaris, a la TV aprens a fer teatre i al teatre aprens a fer TV. Per un actor és ideal combinar les dues coses. El problema és que a la TV no pots triar el material i a vegades acabes fent coses que et costen molt de defensar i que si poguessis faries d’una altra manera. En canvi, cada dia de treball és diferent. Si pogués triar, faria un any teatre i un any televisió.

El cinema català és una causa perduda? Primer de tot hauríem de decidir què entenem per cinema català. Per mi és tot aquell cinema fet amb capital català sigui o no en català. L’última pel·lícula del Woody Allen és cinema català perquè està produïda amb diners catalans (Mediapro). Cal entendre que el cinema és una indústria i que el seu mercat és el món. Les pel·lícules espanyoles que millor funcionen són aquelles que s’han fet amb un peu al món, com El Orfanato o Los crímenes de Oxford. A Catalunya tenim directors de prestigi internacional com la Isabel Coixet, però ningú des d’aquí li ha proposat mai dirigir una pel·lícula. Hem de deixar de capficar-nos tant amb el tema de la llengua. El que realment importa és que el productor sigui català, perquè això voldrà dir que els beneﬁcis es quedaran a Catalunya.

Barcelona pot aspirar a convertir-se en una referència internacional pel que fa a les arts escèniques? Ho veig complicat, perquè aquí no tenim un star system com poden tenir a Londres o a París, que fa que sovint el públic vagi a veure més els actors que l’obra en si. L’oci i la cultura és un bon sector per invertir-hi? Segur. De fet hi ha publicats estudis que diuen que un dels sectors econòmics emergents del futur serà el de l’oci, i especialment les arts escèniques. La gent amb un cert poder adquisitiu cada vegada té més ganes de sortir de casa i els espectacles en viu, com els concerts, els musicals o el teatre, estan funcionant molt bé. Jo me’ls crec aquests estudis, però has de saber quina demana hi ha per oferir-li un espectacle que respongui a les seves expectatives. Si saps trobar aquest punt intermedi que reuneixi comercialitat amb qualitat hi ha molt camp per córrer. Cal veure l’oci i la cultura com una indústria que genera beneﬁci i que es pot exportar i no com una cosa que depèn dels diners públics. Cal assumir més riscos empresarials perquè els diners que generi aquesta indústria es quedin a Catalunya, i l’administració ho ha d’estimular impulsant lleis de mecenatge. Si les coses es fan bé les rendibilitats poden ser molt altes.

‘EL LLIBERTÍ’ (TEATRE POLIORAMA) Autor: Eric-Emmanuel Schmitt Direcció: Joan Lluis Bozzo Repartiment: Personatge Mme. Therbouche Denis Diderot Baronnet Mme. Diderot La jove D’Holbach Angélique Diderot

Actors / actrius Laura Conejero Ramon Madaula Jofre Borràs Marta Millà Nausicaa Bonnín Paula Vives

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Provem l’or en el foc i els nostres amics en l’adversitat”. Sòcrates, ﬁlòsof grec

Chaplin ha estat una de les ﬁgures més rellevants del cinema del segle XX./ Cedida

realitzar llargmetratges, com ara The Kid (El xicot, 1921), La quimera de l’or (1925) i The Circus (El circ, 1928), que van tenir un impacte fabulós. A partir del 1930 les seves pel·lícules van començar

a introduir reﬂexions sobre el món contemporani. A Temps moderns (1936) critica el sistema de vida nordamericà i al ﬁnal d’El gran dictador (1941) fa un gran discurs a favor de l’harmonia universal.

AGENDA CULTURAL > Vermell a part

> Shaolin & Wu Dang. La otra cara de China > Alas

Aquesta exposició il·lustra la situació actual de l’art xinès amb una selecció d’obres de diversos artistes realitzades entre el 1986 i el 2006. Del 22 de febrer al 25 de maig, a la Fundació Joan Miró.

Espectacle familiar basat en la ﬁlosoﬁa mil·lenària del budisme zen i l’increïble poder de la ment. Amb 15 actors/mestres sobre l’escenari . Del 4 al 24 de febrer, al Teatre Tívoli.

La Compañía Nacional de Danza, amb el director artístic Nacho Duato, presenta Alas, un espectacle que fusiona diverses disciplines i llenguatges escènics. Del 7 al 10 de febrer, al Mercat de les Flors.

> Carmen

> Una mujer en transparencia

> Ordizia (herriz herri)

La companyia de dansa Antonio Gades interpretarà Carmen, amb la direcció artística d’Stella Arauzo. El 16 i 17 de febrer, al Centre Cultural Caixa Terrassa.

Com es concilien les contradiccions entre qui vam ser i qui som? La dramaturga Eva Hibernia dóna resposta a aquesta pregunta. Fins el 17 de febrer, a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

Asier Mendizábal és un dels artistes bascos de la nova generació que para més atenció a les relacions entre forma, discurs i ideologia. Fins el 18 de maig, al MACBA.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

L’home que va aconseguir arribar per primera vegada al cim de l’Everest ha mort als 88 anys. El seu país natal, Nova Zelanda, ha acollit la notícia amb molta tristesa. “És una gran pèrdua per a tots nosaltres”, ha declarat la primera ministra, Helen Clark. La vida d’Edmund Hillary va fer un gir radical l’any 1953 quan, en companyia del sherpa Tenzing Norgay, va aconseguir fer realitat un dels seus somnis: convertir-se en el primer home que trepitjava el cim més alt del món, l’Everest, de 8.850 metres. La victòria va tenir un gust molt dolç. I és que dos anys abans havia intentat fer el cim i va fracassar. Des de la conquista, Hillary no va deixar de perseguir les muntanyes de l’Himàlaia. Després de l’Everest, va escalar 10 pics més de la serralada. Malauradament, però, també es converteixen en una font de desgràcies: la seva primera esposa, Louise, i la seva ﬁlla Belinda van morir en un accident d’aviació al Nepal. Posteriorment es torna a casar amb June Mulgrew, amb la qual té un ﬁll, Peter, que ja ha escalat l’Everest dues vegades. Edmund Hillary va dedicar gran part de la seva vida a ajudar el poble sherpa del Nepal a través d’una fundació, que va construir escoles i hospitals a la zona.

MAIG

Edmund Hillary (1919-2008), el conquistador de l’Everest

ABRIL

Benazir Bhutto, que va ocupar el càrrec de primera ministra del Paquistan en dues ocasions, ha mort al seu país a causa d’un atemptat. Només faltaven 15 dies perquè es convertís en aspirant per ocupar novament el càrrec a les eleccions del 8 de gener. Des de molt jove va tenir vocació política. Malgrat les diﬁcultats de ser dona i viure en un país musulmà, Bhutto es va preparar per arribar a les instàncies més altes del Paquistan. Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard (Estats Units) i Oxford (Gran Bretanya). Benazir va presidir dos governs (1988-90 i 1993-96), però no va acabar cap mandat, assetjada per acusacions de corrupció que la van portar a l’exili. Va saber conjugar els costums orientals i occidentals, una barreja de cultures que es va plasmar durant els seus períodes de govern. El passat 18 d’octubre torna al Paquistan després d’un pacte amb l’actual president, Pervez Musharaff, mitjançant el qual la justícia retira els càrrecs de corrupció contra ella. Però el seu somni de tornar a governar es queda en això, en un somni.

MARÇ

REDACCIÓ

Chaplin en imatges, que es podrà visitar fins el 27 d’abril, pren com a punt de partida els arxius familiars per explicar la trajectòria de Chaplin, les claus del seu èxit i la contribució que va fer al naixement d’una nova imatge de l’home del segle XX. Paral·lelament, examina el personatge de Charlot, com ha evolucionat, els elements de la seva indumentària, els gestos característics i la iconografia que han generat. Chaplin s’hi mostra com a figura rellevant d’un nou llenguatge, el cinema mut; al cim del seu reconeixement públic als anys vint i trenta, quan va rodar els llargmetratges clàssics; i a l’exili a Suïssa, després que les autoritats nordamericanes decidissin no renovar-li el visat d’estada al país, solitari i enfrontat als poders del món. L’exposició vol remarcar la importància del cinema en la creació de la sensibilitat i de l’imaginari col·lectiu de milions de persones. Chaplin va crear un personatge que va atreure tant al públic popular com als intel·lectuals i als artistes, i que es va convertir en universal. Charles Spencer Chaplin (18891977) ha estat, sense cap mena de dubte, una de les figures més rellevants de l’art cinematogràfic del segle XX. Actor, director de cinema, guionista i compositor de la música de les seves pel·lícules, la seva trajectòria s’allarga més de cinquanta anys, des de les primeres pel·lícules del 1914 fins a A Countess from Hong-Kong (La comtessa de Hong Kong), que va rodar el 1966 amb Marlon Brando i Sophia Loren. Chaplin va tenir la capacitat de veure més enllà de l’èxit momentani que li van oferir els primers films, i l’any 1918 va fundar els seus propis estudis cinematogràfics, en els quals va començar a dirigir les seves pel·lícules i a

Benazir Bhutto (1953-2007), una dona líder en un país islàmic

FEBRER

L’Obra Social ”la Caixa” presenta al CaixaForum la primera gran exposició sobre la ﬁgura de Charles Chaplin i el seu personatge, Charlot, a partir dels arxius familiars. Mitjançant la combinació de prop de 300 fotograﬁes d’estudi, cartells i revistes, documents i fragments de pel·lícules, s’ofereix una visió global de l’artista i la seva trajectòria.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

CaixaForum confronta Chaplin amb el seu alter ego

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Val més ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules”. William Shakespeare.

TELEVISIÓ

Fumata blanca a la ‘corpo’

REMANDO JUNTOS Autor: Germán Nicolás Editorial: LID Editorial Pàgines: 183 Si el treball en equip és fonamental en qualsevol empresa i el coaching és una eina reeixida, per què emprar-la només per a l’alt executiu o el cas problemàtic? Germán Nicolás, basant-se en la seva experiència internacional en diferents empreses multinacionals com Unilever o Neumann, ha construït un model d’aplicació del coaching a equips de treball que ja ha demostrat la seva validesa en nombroses organitzacions. La clau és fer veure als diferents membres d’un equip que el seu comportament determinarà la qualitat de l’experiència del treball conjunt. Aquesta obra proporciona un pla d’acció per aconseguir, en terminis d’execució preestablerts, resultats concrets i mesurables que millorin la gestió del conjunt de l’empresa.

NO TE CORTES Autor: Jens Weidner Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 208 No n’hi ha prou amb ser competitiu per tenir èxit en el món laboral. Es requereix a més una certa dosi d’agressivitat. Moltes vegades resulta positiu aprofitar l’agressivitat natural que hi ha en tots nosaltres per evitar ser explotats o manipulats, per ser més proactius i astuts, perquè no ens robin les idees ni s’apropiin de projectes que ens han costat temps i esforç. A més, ser agressiu pot de vegades tenir un efecte molt saludable. A No te cortes, Weidner ens ensenya a utilitzar la dosi justa d’agressivitat en les relacions interpersonals, desenvolupant estratègies per ser més incisius a l’oficina. Es tracta d’aprendre a moure’s en l’entorn laboral, identiﬁcar potencials enemics, reaccionar ràpidament i defensar els nostres interessos.

FET A CASA Autor: Ramon Aymerich Editorial: Viena Edicions Pàgines: 176 Aquest llibre de Ramon Aymerich, cap de la secció d’Economia del diari La Vanguardia, és un viatge pels camins de la innovació en les empreses catalanes, un recorregut amb parades obligades en sectors que intenten reinventar-se dia a dia, ja sigui perquè l’activitat en què treballen tot just acaba de néixer o bé perquè des de fa anys han convertit aquesta estratègia diferenciadora en la seva manera de treballar. I en el fons és també un homenatge a la história humana que s’endevina al darrera de casdascuna d’aquestes empreses. Perquè quan les coses es fan bé, convé dir-ho i aplaudir els emprenedors que hi ha al darrere, i quan no és així cal saber-ho per no tornar a repetir els seus errors.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

2Espai Estapé, a

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Habemus Papa. Finalment la retirada de la candidatura de mutu propi de David Madí per part de CiU, el que conﬁrma que anaven de farol, ja que no s’ha donat cap dels requisits que exigien per fer-ho, ha permès desbloquejar la composició del nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de la que parlàvem el mes passat, i l’elecció del periodista Albert Sáez com a president de la mateixa. Es tracta del primer consell i del primer president de la cosa pública que és escollit a l’empara de la nova Llei catalana de l’audiovisual, que entre els seus objectius té promoure una major independència de la ràdio i la televisió públiques, el que no ha evitat que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) hagi emès un informe criticant que els elegits, sense entrar a jutjar els seus mèrits professionals, semblen respondre novament al sistema d’intercanvi de cromos –ara tries tu, ara trio jo, i si tu poses aquest jo poso aquest altre– al que tan afeccionats són els partits polítics de casa nostra. Arrencarà la crosta el nou president? De moment, en la seva elecció va obtenir els vots favorables tant del PSC com de CiU, a més dels d’ERC i ICV, el que no és poca cosa, tenint en compte com està el patí i que ens trobem de ple en periode electoral.

Els xoriços espanyols de l’Olivé Parlant dels mitjans públics, el que fou director de TV3 en l’últim mandat convergent, Joan Olivé, no va tenir el seu millor dia quan durant la tertúlia matinal de Rac 1 va assegurar a propòsit de l’elecció de l’ex president d’Endesa, Manuel Pizarro, com a número dos de la llista del PP a Madrid, que “tots els espanyols eren uns xoriços”. La ironia amb la que estava dita la frase, tal i com el propi Olivé es va encarregar de ressaltar quan va visitar de nou can Basté –una altra cosa és que sigui més o menys encertada i que pugui ferir més o menys susceptibilitats–, no li va evitar ser escarnit públicament des del seu púlpit a la COPE per aquest talibà de les ones que és Federico Jiménez Losantos, que per cert va ﬁcar la pota dient que Rac 1 és una emissora pública que paguen tots els catalans. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

RESTAURANT ARZAK

Arzak: Buscant l’ADN gastronòmic d’un país Si l’avi de Juan Mari Arzak pogués veure ﬁns on ha arribat la casa que va construir el 1897 i on va obrir una taverna, de ben segur que es sentiria orgullós. I no només pels reconeixements, sinó perquè aquest restaurant sempre ha buscat l’essència de la cuina basca.

Des del 1989 el restaurant Arzak manté tres estrelles Michelin Alguns plats del restaurant han fet història i s’han convertit en clàssics de la cuina basca IVÁN SÁNCHEZ

La taverna del que era llavors el poble d’Alza, ara pertanyent a Donosti, es va convertir en una casa de menjars de la mà dels pares de Juan Mari, fent-se ràpidament famosos els seus exquisits guisats. Ell ha catapultat el negoci familiar fins al punt més alt de la gastronomia mundial, i és que des de 1989 manté les tres estrelles Michelin. Aquesta herència familiar, juntament amb el seu esperit creatiu, explica que defineixi la cuina del Restaurant Arzak com “una cuina d’investigació i d’avantguarda basada en el codi de sabors basc i no en els plats tradicionals. Cada poble té un codi de sabors, un patrimoni cultural que ha donat lloc a la cuina casolana popular, la clàssica professional, la nova cuina i la cuina d’avui”. I és que, per Juan Mari, “fins i tot el més avantguardista reflexiona vers la seva realitat. Un asiàtic mai reflexionarà com nosaltres”. Una de les claus de l’èxit d’aquest restaurant és que cada any incorpora a la carta prop de 40 plats nous. Això és possible gràcies a la seva cuina d’investigació i al seu banc de sabors. “La primera és una cuina independent de la principal on hi ha dues persones, en Xavi i l’Igor, que es dediquen exclusivament a

L’Arzak té l’essència de la cuina basca. / CEDIDA

experimentar. La meva ﬁlla Elena i jo també investiguem i adaptem les noves idees a la realitat de la cuina, perquè puguin convertir-se en nous plats”, explica Juan Mari. El banc de sabors conté més de 1.000 productes i ingredients. “Hi són tots els productes del món que hem pogut trobar. D’aquí traiem tot el que ens fa falta. Així, si vols arròs verd tailandès i no en tens, saps que el pots aconseguir amb arròs d’aquí i julivert. Ens ajuda molt”, afegeix.

Els plats més demanats Hi ha plats del Restaurant Arzak que han fet història. És el cas de la Kabrarroka –puding d’escórpora–, que ha aconseguit situar-se entre els plats clàssics de la cuina basca. “Cada poble té tres o quatre plats clàssics. És com un premi Nobel”, explica Juan Mari. Però, actualment, quins són els plats més sol·licitats al restaurant donostiarra?: “El volcà d’aromes, una espècie de globus de paper transparent on s’introdueixen vapors d’herbes a través d’una màquina; la pols blanca d’oli d’oliva amb llamàntol, aquesta pols s’obté de barrejar oli d’oliva verge amb ma-

todextrina, un carbohidrat dolç procedent del midó de cereals, formant un mantell blanc sota el peix; lluç amb argila blanca, un producte d’origen xinès que per primera vegada hem incorporat a un plat, i el rap amb bronze, que a més del toc visual eleva una mica el sabor del peix”, comenta Arzak. Actualment, la seva filla Elena i ell ocupen el mateix càrrec de cap de cuina: “tots dos formem un tàndem. Si ella em dóna a provar un plat i no em convenç, el revisem entre els dos, i si un

meu no li acaba de fer el pes, exactament el mateix. La meva ﬁlla m’ha ensenyat a evolucionar. No es pot parlar d’una cuina de Juan Mari sinó d’una cuina d’Arzak, perquè és tant de l’Elena com meva”, assenyala. En ocasions especials, es pot contemplar l’equip de l’Arzak en acció a una taula situada a l’interior de la cuina, fet que permet endinsar-se en la vida interior del restaurant. “Sense la col·laboració de l’Elena i el meu equip jo no seria res”, admet aquest xef de 65 anys, pel qual l’estimació és el principal ingredient de la seva cuina, tal com li va transmetre la seva àvia. “S’ha de pensar com un nen, ser humil, perquè el que creu que ho sap tot es queda pel camí. A més, la cuina ha de ser divertida”, explica. Juan Mari considera que la gastronomia espanyola ha deixat enrere la nova cuina per entrar en una nova fase: “Jo la deﬁniria com una cuina tecnoemocional, encara que el nom no m’acaba de convèncer perquè això de tecno em sona una mica a U2. El que vull dir és que la tècnica és un 7 sobre 10 i la resta l’aporta el cor del xef”.

ELS ‘TOP 10’

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

JUVÉ Y CAMPS (Reserva de la família) Profund, intens i agradable. Ens evoca inicialment notes de fruites blanques i madures. A poc a poc la seva complexitat creix i apareixen els aromes propis d’una criança llarga. Records de pa torrat i un cert fons cítric completen el seu aroma distingit. Collita: 2004 Tipus: Brut Nature Graduació alcohòlica: 12% vol Criança: Gran reserva, 36 mesos de mitjana a l’ampolla Tipus de raïm: 33% Macabeu, 33% Xarel·lo, 34% Parellada Temperatura de servei: 7-8 ºC Preu: 13,90€

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

VISITA A LA SEU DE LA UNIÓ EUROPEA

Brussel·les, porta d’entrada a Bèlgica Cosmopolita, animada i multiètnica són adjectius que descriuen a la perfecció aquesta ciutat, punt de partida per visitar altres indrets del país. Els estereotips usuals: seu de la Unió Europea, el Manneken Pis i l’Atomium. La sorpresa ve en forma de compres interessants, restaurants en abundància, arquitectura i museus. BEGONYA MERINO

Brussel·les té fama de ciutat grisa i és coneguda sobretot com a seu de la Unió Europea. Però a banda d’això, és també una ciutat cosmopolita, animada i ètnicament diversa, amb museus i una arquitectura interessant per visitar. Tot això, adobat amb un clima suau, tot i que, això sí, plujós. El casc antic de la ciutat està encaixat en un cinturó d’avingudes (el “petit ring”) i dividit en ciutat baixa i alta. La Grand Place es troba al bell cor de la ciutat baixa, amb cases barroques construïdes pels antics gremis i l’ajuntament gòtic. La ciutat baixa és bulliciosa, com correspon al centre comercial que és ple d’hotels, botigues i restaurants. Als volts de la plaça es pot fotografiar el Manneken Pis, la famosa estàtua d’un nen pixaner que vol representar l’esperit irreverent de la ciutat. Segurament, el trobarà més petit del que sembla a les fotograﬁes. Enmig de la pendent a on comença la ciutat alta hi ha la catedral d’estil gòtic. A la place Royale es poden veure grans mansions del segle XVIII. A prop es troba el Palais Royal, amb alguns tapissos dissenyats per Goya i els canelobres de la sala del Tro. Davant del palau hi ha el Parc de Bruxelles, el més cèntric de la ciutat i d’estil Versalles. A prop de la plaça du Trone es troba l’ediﬁci del parlament de la Unió Europea. Heysel és punt obligat de visita, al nordoest de la ciutat. És una gran finca que vol ser un parc temàtic i l’atracció més important del

antic, el punt de més interès d’aquesta ciutat industrial. També val la pena buscar les obres de Rubens que resten sobre les parets d’algunes esglésies de la ciutat. En mitja hora de tren s’arriba de Brussel·les a Lovaina, ciutat estudiantil molt animada. Va ser molt castigada per bombardejos durant les guerres mundials, així que entre l’embull de construccions noves, els punts de màxim interès són pocs però importants: els dos magníﬁcs edificis gòtics del Stadhuit i sant Pieterskerk.

Valons i ﬂamencs

Vista de l’Atomium, que ha estat reformat recentment. / ARXIU

qual és l’Atomium, un model de molècula construït amb motiu de l’exposició universal de 1958 que alberga un museu de la ciència.

El barri de la UE Més enllà del “petit ring” hi ha un àrea residencial on s’ubiquen els gratacels de la UE, que rep el nom de barri de la UE, el Quartier des Institutions Européennes. Per evitar el soroll del trànsit, evitar els carrers de la Loi i Belliard. Al barri i a prop de l’edifici del Parlament Europeu es pot visitar el Musée Wiertz, autor d’obres religioses un tant macabres. El Musée des Sciences Naturelles agradarà sobretot als nens: hi ha dinosaures i uns quants esquelets de balenes. Davant del Musée Wiertz es troba el parc Léopold, amb un llac i abundant vegetació. Per acabar

la visita al districte i continuar el passeig, es pot visitar el Parc du Cinquantenaire, seu de mostres comercials i ﬁres. Com a curiositat, al sud del parc hi ha Autoworld, una exposició de cotxes d’època amb velocípedes i peces de principis del segle XX.

Escapades en tren Les dimensions del país, l’eﬁcient xarxa ferroviària i la situació de la Brussel·les fan que sigui molt còmode desplaçar-se a altres indrets del país: en menys d’una hora s’arriba a punts com Waterloo, Ambers, Lovaina, Bruges o Gant. A uns 20 quilòmetres de la capital belga hi ha Waterloo, lloc de la famosa batalla i on Napoleó va veure frustrades les seves ambicions expansionistes pel duc de Wellington. Cal posar-hi una

mica d’imaginació per visualitzar el terreny tal com devia ser durant l’època. Sí es poden trobar alguns monuments commemoratius, la visita dels quals es pot complementar anant al Museu Wellington. A uns 50 quilòmetres al nord de Brussel·les està Ambers, un dels principals ports europeus i centre de la indústria internacional de diamants. Es pot anar directament al casc

Quatre milions de belgues són valons i francòfons. Els sis milions restants són ﬂamencs. És conegut el conflicte que enfronta fa dècades el que són dues cultures i dues llengües diferents. Al 1980 es va modiﬁcar la Constitució belga per adaptar-la a un sistema federal que va dividir el país en tres regions: el nord flamenc, el sud való i Brussel·les, que teòricament és bilingüe, tot i que la majoria parla el francès. Aquesta divisió lingüística impregna els aspectes culturals, socials i laborals del país. De vegades les tensions són importants, però el visitant ocasional amb prou feines ho percebrà. En tot cas, sempre es pot recorre a l’anglès per comunicar-se i si es parla francès allà on no és ben acceptat, el pitjor que li pot passar es que el mirin malament.

LA CENTENÀRIA TRADICIÓ CERVESERA BELGA Pels amants de la cervesa, la visita a Brusel·les obre un munt de possibilitats: l’oferta està al voltant de de 400 tipus diferents i unes de 800 marques. Algunes recomanacions: Leffe, fabricada amb la recepta dels monjos trapenses; Grimbergen, dolça amb una espurna de regalèssia; Hoeggarden Blanca, lleugera i refrescant; Bush, més que cervesa, vi d’ordi, i Chimay, una trapense, diuen que les millors cerveses del món. No es perdi Bière Artisanale, a Chaussée de Wavre, 174: podrà tastar-les a bon preu, comprar un got de la seva marca favorita i ﬁns i tot assistir a les classes i degustacions que organitzen.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

CAMPIÓ D’EUROPA DE 1.500 M I 10 VEGADES CAMPIÓ D’ESPANYA JUAN CARLOS HIGUERO, ATLETA

“Sóc un valor afegit per a la marca i la marca ho és per a mi” Juan Carlos Higuero, patrocinat per Asics, és el vigent campió d’Europa de 1.500 m. / FOTO: CEDIDA

AURELI VÁZQUEZ

El Mundial de València és el repte més important a curt termini, no és així? Hi ha diversos objectius. Un d’ells és aconseguir un nou títol de campió d’Espanya en pista coberta i l’altre el Campionat del Món de València. Són els dos reptes més importants a curt termini. Has tingut fama d’atleta atrevit i impulsiu. En canvi, al Mundial d’Osaka no vas obtenir els resultats esperats. T’ha fet això més prudent? Quan vaig començar sí que era un atleta més impulsiu. Amb els anys vas aprenent i des de l’any 2005 sóc molt caut amb les declaracions als mitjans de comunicació.

A poques setmanes del Mundial d’Atletisme en Pista Coberta de València, Juan Carlos Higuero (Aranda del Duero, 1978) es perﬁla com un dels favorits per a triomfar en la prova reina de l’atletisme per excel·lència: els 1.500 metres. Higuero és el vigent campió d’Europa i ha estat 10 cops campió d’Espanya. Ara el seu gran repte són els Jocs de Pequín...

“Vull ser un valor afegit perquè han conﬁat en mi i m’agrada que la marca guanyi conﬁança i prestigi”

Aquest any, el gran repte són els Jocs de Pequín… És el repte número 1. És, sens dubte, l’esdeveniment

internacional més important per a qualsevol esportista. És un tren que passa només cada quatre anys i això és el que el fa més important encara. Intueixo que sobre el Jocs de Pequín no voldràs fer cap pronòstic… No. Comporta massa coses. No m’atreveixo i, a més, hi ha molta competència. El campionat d’Espanya és a Tenerife dues setmanes abans i hi ha cinc o sis atletes amb opcions per anar-hi. Però mai se sap. Quina és la ﬁta que has d’aconseguir per a dir ‘ja he arribat on volia’? Jo ja estic satisfet amb tot el que he fet fins ara. Ara bé, crec que, com tot atleta, una medalla a uns Jocs seria el grau màxim. Els Jocs de Pequín són difícils, però anirem a per totes!

Creus que és una relació equilibrada, o sempre hi ha una part que dóna més que l’altra? Abans de signar el contracte, has de saber què pots donar a la marca i què t’exigirà ella a tu a canvi. Quan s’arriba a un acord és quan ja has de dur a terme el teu compromís amb aquelles condicions. A vegades pot passar que l’esforç de portar la marca arreu del món no estigui ben reﬂectit en els honoraris, però també pot passar el contrari. Darrerament, tinc la sensació que la gent és molt professional i el que es ﬁrma és un bé per a les dues parts.

Quina és la relació d’un atleta amb el patrocinador, en el teu cas en concret, amb Asics? Formem un gran matrimoni. Crec que jo sóc un valor afegit per a la marca i la marca per a mi també ho és, per diferents motius. Com

Signar un contracte amb un patrocinador, és una pressió o un estímul? Jo en tinc quatre i crec que no. Si hi ha pressió és en sentit positiu. És veritat que hi ha gent darrere, apostant per tu, i ho has de fer bé. Però no és una pressió, és

I TU, CONEIXES ELS PROGRAMES CORPORATE DiR? La motivació, productivitat i energia que necessiten els teus empleats és al DiR. Truca’ns i descobreix tot el que et podem oferir per disposar d’un equip més rendible, gaudir d’un millor ambient a l'empresa i reduir l'absentisme laboral.

DiR Empreses 93 450 48 18 · mkextern@dirfitness.es

per exemple, el fet que la roba i els materials s’adapten molt bé a mi i jo puc promocionar que Asics és una de les millors marques. Jo vull ser un valor afegit perquè han conﬁat en mi i m’agrada que la marca guanyi confiança i prestigi.

un alleujament. La pressió seria no tenir-ne i haver-me de buscar la vida. Un cop posis punt i ﬁnal a la teva carrera esportiva, veus un futur laboral vinculat amb el món de l’esport? Tinc diversos objectius. Un d’ells és la formació d’esportistes joves per a orientar-los. Una altra opció és la política, i m’interessa també l’actualitat econòmica. Una altra assignatura pendent és aprendre anglès. Vull marxar un parell d’anys a Newcastle o Londres i poder treballar amb alguna marca comercial i estar amb esportistes, per a orientar-los i dirigir-los. I alguna vinculació amb el món de l’empresa a través del coaching esportiu, tan de moda darrerament? Jo crec que sí. Em formaré en l’anglès perquè hi ha moltes empreses que treballen a l’estranger i per tant és important. Crec que la superació és un dels grans temes: superació de vendes per als comercials, per exemple. Estic obert a tot i el meu futur pot passar per alguna cosa relacionada també amb això.

Salut / ESTILS DE VIDA

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

TRAUMATOLOGIA

“Els accidents laborals també deixen seqüeles psicològiques” El doctor Santiago Suso és el Cap del Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Clínic. Allà dirigeix 150 persones, entre les quals hi ha més de 30 traumatòlegs, que tracten les lesions i els trastorns del sistema musculoesquelètic. Aquests trastorns són la segona causa de baixa laboral a la Unió Europea, que tancarà la campanya de prevenció Alleuja la càrrega el 26 de febrer. asseguda en una posició que no és correcta. Si ho fa molt temps és probable que desenvolupi una afecció crònica.

BEGONYA MERINO

Què és el sistema musculoesquelètic? És el conjunt d’esquelet, músculs i uns espais que hi ha entre els ossos, que es diuen articulacions. Però a més, els muscles no es mouen si no hi ha un nervi que el mana i li diu “mou-te!” i si no hi ha ningú que li aporti “aliment”. Per tant, hi hem d’afegir les artèries i les venes.

I els accidents laborals? Com afecten la persona? Si es trenca la situació prèvia d’activitat del pacient i es veu limitat de forma permanent, potser ja no podrà retornar al lloc de treball que tenia i haurà de fer una feina menys rendible que la que feia abans.

O sigui, que és l’armadura del cos... El sistema musculoesquelètic no és una estructura d’ossos i prou, és una part fonamental de l’organisme i la segona reserva de sang del cos humà. Molts càncers es diagnostiquen fent una punció a l’os. A més, a l’os hi ha les cèl·lules “primogènites”, les cèl·lules de les quals derivaran quasi totes les cèllules del cos. Diu també que alguns consideren aquest sistema com una segona forma d’expressió. Com pot ser? Pensi en les mans. Si a mi me les lliguen, jo no sé parlar. Però és que per a molta gent les mans són la seva vista. Aporten informació del tacte, perquè el tacte està als dits, però a més és l’òrgan de relació humana. Abans de fer-li un petó a una persona, li dones la mà. I la mà és sistema musculoesquelètic i un òrgan d’expressió. El número de cèl·lules nervioses destinades a la mà és enorme,

El doctor Santiago Suso. / DAVID FERNÁNDEZ

forma part del complement intel·ligent de la persona. Complement intel·ligent? Hi ha antropòlegs que diuen que l’única diferència entre el mono i l’home és poder fer aquesta pinça precisa del polze i els altres dits [el gest de comptar amb els dits d’una sola mà fent “pinça”]. La disposició del polze marca la diferència, passem de poder fer una presa basta a una pinça més delicada. Què tracten al Servei de Trauma de l’Hospital Clínic? Moltes coses, la nostra carac-

terística és que en general, no salvem vides, sinó que millorem la qualitat de vida de la gent. I això és en el cas de les lesions esportives, o malalties relacionades amb l’envelliment, com l’artrosi, també accidents de trànsit, laborals i patologies laborals cròniques, els anomenats trastorns musculoesquelètics. Per què es produeixen els trastorns musculoesquelètics a l’entorn laboral? Cal diferenciar entre els accidents laborals i els trastorns crònics. Imagini que passa moltes hores a la feina, agafant un bolígraf amb força i potser

Quin és el cost econòmic? És alt a causa de les compensacions... els costos d’hospitalització no són la part més important. Alguns d’aquests accidents deixen les persones amb un handicap, potser no total, però sí per fer el tipus d’activitat que feien abans. Com és freqüent també en els accidents de trànsit, els laborals acostumen a passar a les persones joves, que encara tenen molts anys de vida laboral per davant. I el cost social? Tant si parlem dels laborals

“Els traumatòlegs no salvem vides, millorem la qualitat de vida” “El cost econòmic dels accidents laborals és alt a causa de les indemnitzacions, no de l’hospitalització” com dels de trànsit, si la persona esdevé inactiva provoca un desgavell a la família perquè passa a ser un minusvàlid, que es pot suportar durant una temporada, però si les seqüeles són greus, es converteix en un entrebanc i acostuma a haver-hi problemes familiars. Fins i tot augmenta l’índex de divorcis a mig i a llarg termini. També tenen un cost psicològic per a la persona... Els de trànsit també. Hi ha un concepte d’autoinculpació, el malalt que queda amb una certa desﬁguració es mira al mirall i veu que no és igual que abans. També pot pensar... “quina part de culpa vaig tenir jo?” Potser no ho dirà en públic, però en privat pensa que la culpa de l’accident és seva: “si no hagués fet aquell gest...” I això comporta trastorns psicològics pels propis malalts.

ELS TRASTORNS MUSCULOESQUELÈTICS De vegades són lesions difícils de diagnosticar, però prevenibles. El 24% dels treballadors de la UE té mal d’esquena i un 22%, dolors musculars. Les causes poden ser manipulacions repetides de càrregues durant un llarg període i els traumatismes i fractures causats per un accident. Amb Alleuja la càrrega, l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball ha volgut incidir en la prevenció i crear llocs de treball amb millors condicions. El 26 de febrer es clausura aquesta campanya.

No deixis de superar-te

Futura i Fòrum del Treball és el millor camí per créixer en la teva carrera i per assolir totes les metes que tens. Aquí trobaràs tota l’oferta en màsters i postgraus, la millor selecció d’ofertes de treball i un programa complet de jornades tècniques que t’obriran noves portes per arribar fins allà on et proposis. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal per prendre la millor decisió. A Fira de Barcelona, el primer recinte firal d’Espanya.

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Recinte Montjuïc 4-5 Abril 2008

BORSA DE TREBALL