Món Empresarial 106 by Medigrup

Juny 2008 n. 106

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

CATALUNYA PRODUEIX UN 83% DE LES MOTOS DE TOT L’ESTAT; LA RESTA ES FABRICA A ASTÚRIES I ANDALUSIA pàg. 3 a 12 >>

El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Albert Folia, fa un repàs a l’estat de la professió. El paper clau dels enginyers en la competitivitat dels països.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz reﬂexiona entorn del dret dels pobres a la salut.

El sector de la moto inicia un retrocés a Catalunya El descens d’un 13% de les vendes, calculat per la patronal estatal, encara podria ser superior.

La nova legislació sobre ciclomotors, que ha d’entrar en vigor al setembre, no ajuda el sector. DESTAQUEM

Conversem amb Luis Guzmán, president de la Jove Cambra Internacional a Barcelona.

MARIA ÁNGELES TEJADA CONSELLERA DELEGADA DE SELECT

El Grup Farga, una empresa industrial amb 100 anys d’història.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Albert Romagosa, president de l’Associació de Professionals Assessors d’Inversió i Finances. La reforma profunda del sistema ﬁnancer espanyol.

INTERNACIONAL

“La diversiﬁcació ens permetrà créixer”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza els 10 anys del Banc Central Europeu.

FRANCESC XAVIER GRAU

El mapa del món: Les grans ciutats del món.

RECTOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Hongria atreu empreses estrangeres degut a la seva situació estratègica.

El descens de les vendes afecta especialment els ciclomotors, però també les motos. / ARXIU

La progressiva arribada de noves infraestructures potencia el futur del turisme a Catalunya.

Catalunya lidera, amb un 83%, la producció de motos a l’Estat espanyol, amb una facturació conjunta de 900 milions d’euros i prop de 3.700 treballadors ocupats. El sector català de la moto, però, no atravessa el seu millor moment: si l’any 1998 es van vendre a tot l’Estat més de 333.000 ciclomotors, l’any 2007 van ser poc més de 110.000. Les previsions no són tampoc optimistes per aquest any i, ﬁns i

FORMACIÓ DIRECTIVA

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Ramon Bagó, president del Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC).

pàg. 43 a 48>>

tot, representants del sector auguren una caiguda encara més forta de la prevista. Entre els motius que expliquen aquesta reculada hi ha el context econòmic marcat per la recessió, però també la polèmica normativa sobre ciclomotors que entrarà en vigor el proper setembre i que situarà en 15 anys l’edat mínima per poder circular amb aquest tipus de vehicle. PÀGINES 3 I 4 >>

SIXTE CAMBRA

El cost de l’absentisme laboral representa l’1,3% del PIB català.

NOVES ESTRATÈGIES PER REINVENTAR EL MODEL TURÍSTIC DE CATALUNYA

Miquel Bonet conversa amb Pascual Jiménez, director de recursos humans del Grup Husa.

El turisme de sol i platja s’esgota

ESTILS DE VIDA

Fa 10 anys, Catalunya rebia prop de 7 milions de turistes. Ara en rep més de 15 i s’ha convertit, amb diferència, en la comunitat autònoma més turística, per davant de Balears o les Canàries. Ara bé, és sostenible aquesta progressió? És una pregunta que es fan Barcelona i altres municipis com Lloret, Calella o Salou, que es plantegen canalitzar el seu potencial turístic en una nova direcció.

pàg. 49 a 55 >>

Al cor de la ciutat de Tarragona trobem el restaurant Arcs. El Delta de l’Ebre, una escapada en plena naturalesa. La doctora Dori Rubia, experta en cirurgia plàstica.

Barcelona és un pol d’atracció de turistes. / ARXIU

“Volem potenciar la internacionalització de la URV”

PÀGINES 35-42 >>

DIRECTOR OPEN SABADELL ATLÀNTIC

“El bon moment del tennis espanyol ens beneﬁcia molt”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

DIRECTORI D’EMPRESES Almirall ..........................16 Apli paper ......................16 BBVA .............................26 Caixa Catalunya ......16, 26 Caixa Penedès ...............26 CAM ..............................16 Consum..........................16

EDITORIAL

Editorial

Continental Airlines ......16 Creuers a la carta S.L. ..13

APOSTEM PER DIVERSIFICAR LES FONTS D’ENERGIA

Deutsche Telekom ........17 Don Piso ........................17 Enagás ...........................16 Endesa .............................9 FIATC .............................26 Garrigues .......................16 Gas Natural ...................16 Globalia .........................17 Grup Farga .....................22 Grup HUSA ....................47 H&M ..............................17 Iberia .........................8, 17 JP Morgan .....................25 Lumisheet ......................16 Mango ...........................16 Merck ............................17 Nestlé ............................16 Repsol......................16, 25 Roca...............................17 Sage SP .........................20 SEAT ..............................17 Select ..............................7 Spanair ............................8 UBS................................17 Vodafone .......................17 Vueling ..........................17

Qui es podia imaginar el gener del 2006 que el preu del barril es podria doblar en dos anys passant a límits llavors impensables? S´explica pel baix preu del dòlar i la menor repercussió del sobrecost energètic en els nous sistemes productius, menys intensius en energia, que amb la crisi del 73 amb el boicot a l’OPEP o la guerra de l’IranIrak l’any 79-81. Però aquesta espiral de preus ens genera una pregunta: podem mantenir l’actual model de desenvolupament global amb un creixement de la demanda in crescendo, activada per països emergents com l’Índia o la Xina, entre d’altres, que s’aniran sumant? Ens hem d’acostumar a què en la mesura que avancem en el segle XXI, el paper de l’energia vagi cobrant importància? Serà una constant que estarà sempre al darrere de

tensions, conflictes i guerres? producció del cru amb l’únic La preocupació al vell con- objectiu d’absorbir el màxim tinent és clara quan a nivell dels excedents de la nostra conjunt es vol establir un pac- riquesa. Cal espavilar-nos perte amb Rússia per garantir el què, en aquest joc, el jugador subministre de gas a l’hivern contrari sembla que també i Gordon Brown incideix en sigui àrbitre i, menstrestant, van acumulant els sectors dòlars i euros més sensibles que inverteixen al preu del “Qui es podia fons sobirans cru. Alhora imaginar que el en de les empreses Solbes, a Espanya, s’està preu del petroli es mundials més centrant en els doblaria en dos emblemàtiques, empreses que col·lectius més anys?” per aquest camí desfavorables, acabaran sent com els pescadors. A EEUU, Bush pren d’ells si no hi posem remei. mesures radicals reduint les Sembla lògic que apostem per reserves estratègiques i, fins i diversificar les fonts d’energia, tot a França, Sarkozy plante- on només trobem al voltant ja reduir els impostos. És un del 7% de renovables contra escenari aquest, que confirma pràcticament un 50% derivaque la via passa per solucions des del cru, un 20% de gas, un globals, i vés per on, intuïm 12% de carbó i un reduït 10% que aquestes no vindran pre- d’energia nuclear. cisament de la mà de països Model resultant dels anys 70, de l’OPEP, que dosifiquen la quan arreu es va produir una

forta resposta antinuclear de la població tancant-li la porta a aquesta tecnologia. Llevat de França, segon país del món en centrals, amb un 80% d’energia nuclear i forta capacitat d’exportació. Un veí a l’altre costat dels Pirineus, que fa que no deixi de ser paradigmàtic que li donem l’esquena al perill i el risc que comporten les centrals, i ens quedem tranquils amb 8, quan a França, amb 59, multiplica per 7 les nostres instal·lacions. Sabem de cert que si es produeix un accident nuclear no estaríem segurs, per tant, i el mapa nuclear de França ens condiciona sense cap dels seus avantatges i en canvi, sí amb els incovenients. Recordem que la fuga de Txernòbil es va detectar, en primer lloc, a uns mil cent quilòmetres de la central nuclear sueca de Forsmark, molt a prop d’Estocolm.

Yahoo.............................17

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort, Iván Giménez . Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia ANÀLISI D’UN SECTOR ARRELAT A CATALUNYA

El sector català de la moto comença a perdre gas Amb una facturació conjunta de 900 milions d’euros i prop de 3.700 treballadors ocupats –tant directes com indirectes–, el sector català de les dues rodes ocupa la ‘pole position’. Però, tant a Catalunya com a Espanya, la venda de motos baixa de forma més que notable. AURELI VÁZQUEZ

“Nosaltres representem el sector de les dues rodes a Espanya, però en aquest cas, parlar del sector a Catalunya i a Espanya ve a ser la mateixa cosa”, explica José María Riaño, secretari general de la patronal ANESDOR. Aquesta frase col·loquial, tot i que anecdòtica, evidencia el fort pes de Catalunya en el món de les motos. No en va, a Espanya hi ha 15 fàbriques de motocicletes o ciclomotors, i 13 d’elles són a Catalunya.

Arriben les ‘vaques ﬂaques’? Després d’uns anys d’autèntica eclosió, ara el sector es prepara per a hores baixes. Així semblen evidenciar-ho

les xifres. Si l’any 1998 es van vendre a tot l’Estat més de 330.000 ciclomotors (menys de 50 cc), l’any 2007 eren poc més de 110.000. Pel que fa les motocicletes (més de 50 cc.), la producció va passar de les 49.000 de fa una dècada a les 142.000 de 2006, però l’any passat va començar l’aterratge, amb un descens del 6%. De fet, el món de les dues rodes sembla disposat a emprendre un camí de tornada, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. D’altra banda, els primers resultats que es van coneixent pel que fa a les vendes de 2008 no conviden a l’optimisme: al llarg del primer quatrimestre les vendes de motos han baixat un 12,3% i les de ciclomo-

UNA LLARGA TRADICIÓ Amb una trajectòria que es remunta a fa més de 80 anys, Catalunya acumula una llarga experiència en la producció i venda de motocicletes. Els primers precedents es troben a la factoria de Derbi (Martorelles) l’any 1922, i posteriorment la de Rieju (Figueres) l’any 1936. Aquesta tradició explica que a Catalunya hi hagi 13 dels 15 centres productius que hi ha a Espanya, a més de 43 proveïdors de components. Tot plegat conﬁgura, doncs, la xarxa de producció més important del sector. No en va, aquestes 13 centres concentren el 83% de la producción, segons dades d’Anesdor. Aquests centres donen feina a més de 1.500 treballadors directes i prop de 2.250 indirectes.

Catalunya produeix un 83% de les motos de tot l’Estat; la resta es fabrica a Astúries i Andalusia tors, un 17,7%. A això cal afegir que les perspectives no són especialment bones ni per als ciclomotors –afectats per una legislació més restrictiva amb l’edat– ni per a les motos en general, en un període marcat per la recessió i un marc inﬂacionari. Des d’ANESDOR, de fet, no són gaire optimistes. La patronal estatal treballava amb

Catalunya és, des de fa gairebé un segle, el bressol del sector de les dues rodes. / ARXIU.

El mercat de les dues rodes, per marques (Motocicletes i ciclomotors fabricats a Espanya)

Yamaha-MBK

108.403

Derbi

37.520

Suzuki

37.461

Montesa-Honda

34.880

Rieju

14.975

Motorhispania

11.620 9.042

Gas Gas 0 Font: ANESDOR

100

120

ECONOMIA / Tema del mes

un escenari que ja era negatiu, amb descensos del 13%. “Aquestes eren les previsions més recents que havíem fet; no obstant, jo crec que per la situació del mercat que estem veient, aquestes previsions s’hauran de revisar a la baixa, i per tant les vendes cauran més del que havíem previst”, lamenta José María Riaño. Per al secretari general d’ANESDOR, el marc econòmic està demostrant que no és favorable a la venda de moto-

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

les vendes del sector, i des del punt de vista de la prevenció d’accidents no s’aconseguiran els efectes desitjats. “Amb aquesta normativa, es trenca un concepte bàsic que és l’accés progressiu. Qualsevol expert en seguretat vial explica que l’adequat és iniciar-se amb una moto petita amb unes prestacions limitades com és el cas del ciclomotor, per després passar progressivament a una moto més gran en cilindrada i potència.

també més senzill prohibir un segon passatger”, amb l’avantatge que aquesta mesura no perjudicaria el sector. El secretari general d’ANESDOR explica que des de la patronal han intentat negociar amb l’Administració la posada en marxa d’aquest decret, tot i que “lamentablement, encara no hem rebut resposta, la qual cosa ens fa pensar que les possibilitats de corregir aquest error són escasses”.

Mogoda); entre ambdues sumen un 38% de la producció estatal. Per segments, Yamaha és també el líder indiscutible en ciclomotors: fabrica el 45% de tota la producció estatal, seguit de lluny per Derbi (29%) i Rieju (12%). El domini de Yamaha també és clar en el segment de motocicletes, ja que produeix un 39% del total. En aquest cas, Suzuki (25%) i Montesa-Honda (23%) es disputen el segon lloc.

“Les vendes cauran més del que havíem previst”, augura el secretari general de la patronal ANESDOR

CAIXA PENEDÈS ENTRA AL CAPITAL DE GAS GAS La firma catalana Gas Gas, amb seu a Salt (Girona), ha protagonitzat a les darreres setmanes un important moviment en l’accionariat. La firma de capital risc Vector Capital –propietat de Caixa Penedès– i Ingenia Capital han comprat un 65% de la companyia, que l’any passat va facturar 34,8 milions d’euros. Josep Maria Pibernat, un dels socis fundadors, continuarà ocupant la presidència, amb una participació rellevant en l’accionariat, mentre que l’altre soci, Narcís Casas, ven les seves participacions i surt de la companyia. L’operació comporta també la sortida de Coller Capital, que fins ara tenia prop d’un 35% de l’accionariat. Amb aquesta operació, Gas Gas pretén sanejar la seva situació financera i impulsar nous projectes innovadors.

El sector és crític amb la nova legislació sobre ciclomotors, que apuja de 14 a 15 anys l’edat mínima cicletes, ja que “la percepció de crisi és més dura del que s’esperava”. Val a dir, a més, que el sector de les motos és molt estacional, “estretament vinculat a l’arribada del bon temps”, com assenyala el propi Riaño. El fet que les vendes del primer quatrimestre no hagin resultat positives convida a pensar que l’escenari serà pitjor. I, molt probablement, les pluges caigudes durant les últimes setmanes –tan necessàries per a solventar la sequera–, hagin resultat d’allò més inoportunes per al sector.

Polèmica normativa sobre ciclomotors Segons Riaño, tampoc ajuda “la incertesa normativa” que viu el sector, en referència a la nova legislació sobre ciclomotors, que ha d’entrar en vigor el proper 1 de setembre. Si res no canvia, en aquesta data es començarà a aplicar el Reial Decret que situarà en 15 anys –i no 14, com ara–, l’edat mínima per poder circular amb un ciclomotor. Des d’ANESDOR es creu que aquesta nova legislació tindrà un impacte doblement negatiu: econòmicament, afectarà

Capítol apart són les vendes de motocicletes a Espanya, tant si s’han fabricat aquí com si no. Des d’aquest punt de vista, Honda es converteix en marca líder, amb més de 56.000 motos venudes, i acapara un 21% del mercat. Li segueixen Yamaha (43.000), Suzuki (38.000), Piaggio (18.000), Kymco (15.000) i Kawasaki (13.000). Altres marques en el ‘top-10’ del mercat de vendes són BMW, Daelim, Aprilia i Hyosung.

Les espectaculars vendes de motos dels últims anys han baixat de manera considerable. / FOTO: ARXIU.

Això a Espanya ja ho teníem instal·lat perfectament: als 14 anys s’inicia amb un ciclomotor, als 16 amb una llicència A1, als 18 amb la llicència A i, amb dos anys d’experiència, una moto de més cilindrada”. En definitiva, per a Riaño la conclusió serà que “tenint en compte que es trenca aquest cicle, molts esperaran un any, fins complir els 16, i ja no compraran un ciclomotor sinó una moto, de manera que se saltaran el primer pas d’aquesta progressió”. Riaño afegeix que “pedagògicament, els experts consideren que els 14 anys són una edat més apropiada per iniciar-se amb la moto que no pas els 15 o 16”. D’altra banda, recorda que el ciclomotor ha reduït la seva sinistralitat en un 35% al llarg dels darrers anys. “Si es tracta de reduir la sinistralitat, potser seria més efectiu i

Yamaha, líder indiscutible Per marques, el mercat espanyol és clarament català, tot i que no tant per marques –hi ha una forta presència de multinacionals– com per ubicació. El gran dominador és Yamaha, que des de la seva planta a Palau de Plegamans produeix el 43% dels vehicles de dues rodes de tot l’Estat. Concretament, l’any passat van sortir d’aquesta factoria 50.228 ciclomotors i 58.175 motocicletes. El segon fabricant més important de l’Estat és Suzuki, amb seu a Gijón (Astúries), que es menja un 14% del pastís. De fet, la factoria asturiana de Suzuki i la de Motor Hispania a Sevilla sumen el 17% que no es fa a Catalunya. La resta, un 83%, és producció catalana. Els tercers en discòrdia són Derbi (Martorelles) i Montesa-Honda (Santa Perpètua de

Evolució de la producció de motocicletes a Espanya 150000 120000 90000 60000 30000 0 1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Evolució de la producció de ciclomotors a Espanya 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 1998

1999

2000

2001

2002

2003

Font: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME I COMERÇ

2004

2005

2006

2007

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

ENTREVISTA A ALBERT FOLIA, PRESIDENT DEL COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES

“L’auditor necessita una actualització permanent”

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA PREMI DE CRÍTICA ARQUITECTÒNICA I ENSENYAMENT A L’ESCOLA SERT DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES

L’experiència és un dels valors més importants en el món de l’auditoria, una professió que requereix molta dedicació i una formació continuada. Actualment, l’auditoria, està vivint un moment d’activitat creixent i amb una gran demanda de treball.

“Una tasca com la nostra dóna molt valor afegit al professional”

NÚRIA CABRERA

Quina és la tasca del Col·legi referent a la professió? El Col·legi té una vessant de servei cap el col·legiat i una altra de representació cap a la societat. Per exemple, actualment estem participant en el disseny dels cursos universitaris adaptats als acords de Bolonya perquè s’acostin a les necessitats de la professió. També, tenim contactes amb organismes públics i legislatius en tot allò que fa referència a la transparència i control de la informació pública o privada. Com a Col·legi, tenim la missió de fer visualitzar a la societat la utilitat dels nostres serveis. Com afectarà Bolonya a la professió d’auditor? La via d’accés a la nostra professió serà a través d’un dels nous màsters. Les universitats estan treballant en la preparació dels graus –les ja antigues llicenciatures– que s’han d’iniciar el 2010. El que pretenem, ara, és que es dissenyin amb coherència amb els diferents màsters que els complementaran, entre ells el d’auditoria. Quina és la situació actual de la professió? L’auditoria és una professió en alça, tant en prestigi com en volum d’activitat. Tenim dificultats en cobrir els equips de professionals. A què és degut? La professió d’auditor té fama, entre els universitaris, de tenir càrregues de treball molt fortes i això, en part, és cert. La major part de les empreses tanquen els seus comptes a la ﬁ de l’any.

“Volem ser la punta de llança del coneixement econòmic”

Albert Folia es troba al capdavant de l’entitat col·legial. / DAVID FERNÁNDEZ

Les persones que treballen en aquest sector han de fer el seu màxim esforç per auditar tots els comptes durant el primer semestre, i això fa que les pressions per tancar informes provoquin una certa distorsió dels horaris en alguns moments. Això es va corregint poc a poc, anticipant treballs al segon semestre i donant flexibilitat d’horari als col·laboradors, ja que a les noves generacions no les estimula entrar en una professió que requereix molta dedicació. Allò que s’ha de valorar quan s’entra en una professió com la nostra és que dóna molt valor afegit al professional. Un auditor que ha passat tres, quatre o cinc anys en una ﬁrma d’auditoria li és molt més fàcil assumir, si deixa la firma, càrrecs d’importància en les empreses. Li facilita pujar diversos pisos en l’“ascensor social”; més ràpidament que si hi accedeix com a primer treball. La formació de l’auditor és molt impor-

tant, i fa que aquesta experiència viscuda acceleradament, actuï com a un màster. De les firmes d’auditors neixen molts dels caps d’administració i directors financers que treballen a les empreses. Sí, és un sacrifici, matisat, però té unes contrapartides molt importants respecte a aquesta visió d’ascensió social, per arribar on és difícil d’arribar si no es passa per aquesta via. L’Escola d’Auditoria actua com a formadora permanent? Al Col·legi actuen dues bombes d’impulsió. Per una banda, el Departament Tècnic, que dóna suport als col·legiats sobre dubtes tècnics amb què es troben a l’hora d’elaborar els seus informes. L’altra és l’Escola d’Auditoria, que per una banda ofereix els cursos d’accés al nivell d’auditor, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, i l’altra la formació permanent cap els auditors exercents.

BREUS COL·LEGIALS

Un dels actes més importants que organitza el Col·legi és el Fòrum de l’auditor. Enguany realitzarem la divuitena edició del Fòrum. És una trobada anual dels professionals de Catalunya –al qual s’afegeixen companys de la resta de l’estat espanyol– que serveix de connexió i interrelació entre els companys, i on tractarem tots els temes actuals i futurs específics de la professió. És l’acte d’auditoria líder a Espanya. L’any passat vam arribar als 620 assistents. Quin és principal repte del Col·legi de Censors Jurats de Comptes ens els propers anys? Per adaptar-nos a la legislació europea, en aquesta legislatura s’ha de canviar l’actual Llei d’Auditoria. Desitgem que amb la nova redacció es corregeixin alguns errors que es van cometre en la de l’any 1988, entre ells el d’ajustar el grau de responsabilitat que recau sobre nosaltres. No la defugim, la responsabilitat, solament volem que no sigui desproporcionada. El repte permanent que tenim, és el de fer que tota la professió ens mantinguem com a punta de llança del coneixement econòmic.

L’Escola Sert del Col·legi d’Arquitectes (COAC) ha estat guardonada amb el prestigiós Premi Jean Tschumi 2008 de crítica i ensenyament de l’arquitectura, atorgat per la Unió Internacional d’Arquitectes. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc durant la primera setmana de juliol, en el marc del XXIII Congrés Mundial d’Arquitectes que se celebrarà a la ciutat italiana de Torí sota el lema “Transmetre arquitectura”. La darrera edició d’aquests premis, l’any 2005, ja va guardonar el Col·legi d’Arquitectes per la trajectòria de la seva revista de crítica arquitectònica “Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme”, editada des de 1944.

COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA SÍLVIA GIMENEZ-SALINAS, NOVA PRESIDENTA DEL CONSELL DELS IL·LUSTRES COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA

El Ple del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) ha escollit a Sílvia Gimenez-Salinas i Colomer com a nova presidenta de la institució que representa els 14 col·legis d’advocats de Catalunya. La nova presidenta i degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats Sílvia Giménez-Salinas. / CEDIDA. de Barcelona ocupava ﬁns ara el càrrec de vicepresidenta del CICAC. També ocupa el càrrec de vicepresidenta del Consejo General de la Abogacía Española. Sílvia Gimenez-Salinas ha manifestat que entre els seus objectius destaquen: “Continuar fent del CICAC una institució tant al servei del companys de la professió com de la societat en uns moments on la credibilitat de la justícia està en qüestió per amplis sectors de la població”.

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA EL COL·LEGI DE GESTORS ADVERTEIX QUE MOLTES PERSONES ES QUEDARAN FORA DE L’AJUDA DELS 400 EUROS

El Col·legi Oﬁcial de Gestors Administratius de Catalunya avisa que molts treballadors es quedaran fora de l’ajuda de 400 euros de la nova llei de l’IRPF. Segons l’assessor de la comissió ﬁscal del Col·legi, Luis Alonso, “s’ha volgut donar aquest ajut en un moment en què no hi ha diners a la caixa i llavors, s’ha limitat i només rebran els 400 euros aquells a qui abans se’ls hi hagi retingut 400 euros”. “No són 400 euros per tothom. Són 400 euros només per a alguns”, assegura Alonso, que a més recorda que “els treballadors no ho percebran a la seva declaració de la renda, encara que s’hagi canviat la llei, sinó en les seves nòmines”.

L’empresari del mes / ECONOMIA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MARÍA ÁNGELES TEJADA, CONSELLERA DELEGADA DE SELECT

“La diversiﬁcació ens permetrà créixer per sobre de la mitjana del sector” Presidenta i consellera delegada de Select, María Ángeles Tejada enceta una nova etapa en què els 340 treballadors del grup s’hauran d’encaixar dins de Randstad. La companyia tot just està tancant els serrells del canvi. En aquest cas, el peix gran s’ha menjat el petit. ARTUR ZANÓN

MOLT PERSONAL

De què se sent més orgullosa dels seus dotze anys a l’empresa? De l’equip que hem creat amb el qual hem aconseguit creixements importants i desenvolupar àrees de negoci exitoses. El mercat demana interlocutors especialitzats.

María Ángeles Tejada (Barcelona, 1952), el 1977 ja va fundar Intergrup Service. 10 anys després va dirigir Adia Espanya i als 90 va participar en la negociació del conveni de treball temporal, com a representant de les empreses de treball temporal. Per aquesta trajectòria va rebre un premi en l’onzena edició dels premis Fidem 2008.

El 2007 van tancar amb 175 milions de facturació. Els darrers tres anys hem tingut un 20% anual, sobretot en finances, comerç i química-farmacèutica. Per exemple, al sector bancari ha estat com a conseqüència de la construcció i la bona economia: ha implantat més oficines i més línies de negoci, amb més llocs de treball. El creixement continuarà al mateix ritme? 2008 i 2009 seran difícils. Esperem un creixement en vendes del 8%. Estem en sectors en recessió, i això afecta la contractació a tot el país. La diversificació de les línies de negoci permet créixer per sobre de la mitjana del sector. En beneficis, passarem de l’increment del 42% el passat 2007 (6,8 milions) al 15% d’enguany. I l’esperem mantenir. Tenim 55 oficines. Enguany n’hem obert ja dues. Continuarem fent-ho a mercats on tenim creixement. Ho fem per desdoblament, per focalitzar-nos en mercats propers. Quina relació tenen amb la matriu? Informem cada mes. També participem en la revisió dels negocis que s’obren arreu per poder portar-los al nostre país. És una font de visió de negoci per nosaltres, els podem portar aquí si creiem que n’hi ha necessitat. Ara desenvolupem una línia amb persones amb diferents discapacitats, però capaces de treballar. A França i Itàlia ha tingut molt d’èxit. Quines diferències de negoci hi ha? Aquí hem tingut línies de creixement per sobre dels països

Vostè està vinculada a la defensa dels animals? Sóc vicepresidenta d’una protectora. Fomentem les adopcions i conscienciem perquè siguin responsables. Tinc a casa dos gossos i quaranta ocells.

María Ángeles Tejada és presidenta i consellera delegada de Select. / ARTUR ZANÓN

“El 2007 669.000 contractes van passar de temporals a indeﬁnits. Aquest any seran la meitat” “El client demana rapidesa i professionalitat amb el perﬁl que seleccionem” europeus, gràcies a la construcció i els sectors subsidiaris. Quin paper té Catalunya dins de Select? Catalunya i Madrid les que més. També el Nord, Andalusia i el Llevant. Vam començar a Catalunya i amb recursos propis hem anat obrint línies. Quina ha estat la clau d’aquest creixement? Has d’estar atent al mercat, escoltar els clients i veure les necessitats a curt i mig termini. Ara hi ha molta demanda de per-

sonal tècnic: informàtics, laboratoris químics... Un 30% de les demandes tenen aquests perfils. Com funciona el procés per captar clients? El difícil no és conquerir un client, sinó fidelitzar-lo. Dediquem més esforços a fidelitzar que a obrir-lo; la fidelització arriba al 88%. Avui pot ser una empresa petita, però més endavant pot ser més gran. De les dues branques (especialitzat i generalista), quina pesa més? Al 50% totes dues. El mercat no està madur per treballar només amb especialització. Quan vam començar, només teníem línia generalista. Quina és la més rendible? L’especialitzada? És cert que pots aplicar més marge si el perfil és especialitzat, però les nostres respostes són integrals. Què demana un client? Rapidesa i professionalitat amb el perfil que seleccionem. Després ve la competitivitat del preu.

Quin és el punt fort i el feble de Select? El fort, l’atenció personalitzada cap als clients i treballadors. Ens adaptem amb molta rapidesa a les necessitats. Un punt feble? En dimensions, som més petits que la competència, i això pot diﬁcultar una cobertura a certes zones. Com els afectarà la crisi? L’any passat 669.000 contractes van passar de temporals a indeﬁnits. Per a enguany se n’espera la meitat. I dins del treball temporal (no temporalitat), que va moure 2,4 milions de contractes, s’espera un 4% menys. Les ETT han tingut una mala premsa. Creu que encara perdura? Ja no. No vam començar amb bon peu. El govern socialista va acceptar una activitat que no estava consensuada amb sindicats. El 1999 es van millorar condicions i des d’aleshores el sector ha anat creixent. És bo per a empreses (per cobrir baixes, una punta de treball...) i per a les persones que volen treballar temporalment: per conèixer empreses, per formar-se més...

També participa en altres projectes solidaris. A Àfrica pel desenvolupament de la dona africana i en una escola per formar nens del carrer per treballar com a mecànics o fusters. El mercat laboral actual, permet la conciliació? És molt difícil per a homes i dones. Cal repartir les funcions realment. Les dones encara se senten responsables de ﬁlls, del marit, de la llar... I això diﬁculta exercir la seva professió. Zapatero ha fet el primer Executiu amb més dones que homes. Està bé que la gent es conscienciï que pot haver-hi dones amb càrrecs importants dins del govern i de les companyies, on només n’hi ha un 3% en càrrecs de poder. Quin és el llibre que més li ha agradat últimament? El secreto. L’argument està ben plantejat i ofereix fórmules interessants. A Barcelona li falta... Ofereix moltes possibilitats. I això fa que la gent no sigui prou ambiciosa. Els joves s’haurien de moure més.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

Una mirada enrere... 1 de maig

6 de maig

7 de maig

La crisi econòmica, protagonista del Dia del Treballador Milers de manifestants recorren els carrers en motiu del Dia del Treballador. La crisi econòmica i els seus efectes a les butxaques dels treballadors acaparen el protagonisme. Els sindicats rebutgen que els treballadors paguin “els plats trencants” de la desacceleració econòmica amb la moderació de sous. Tant CCOO i UGT coincideixen en reclamar el nou model de ﬁnançament de l’Estatut que per acabar amb “un sistema ﬁscal insolidari”.

La construcció concentra un 40% dels concursos de creditors La desacceleració econòmica està multiplicant la presentació de concursos de creditors -l’antiga suspensió de pagaments-, que estan incidint especialment en el sector immobiliari i de la construcció (39%), mentre que el 22,8% són de la indústria i el 15,6% del comerç. Durant el primer semestre, el nombre de concursos va elevar-se a 359 a tot l’Estat, un 64,6% respecte als primers tres mesos de l’any passat, segons les dades publicades per l’INE. A Catalunya 90 empreses han presentat concursos de creditors en el primer trimestre, davant les 53 del mateix període del 2007.

Nombre de desocupats, xifra més alta en 12 anys Es publiquen les xifres d’atur del mes d’abril, on a Catalunya frega una xifra que va abandonar fa més de 12 anys: els 300.000 desocupats. En concret, són 299.387 persones les que hi ha inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya i cal remuntar-se al febrer del 1996 per trobar una xifra tan alta. El sector que ha generat més aturats ha estat el de serveis. En el conjunt de l’Estat, l’atur ha crescut a l’abril un 1,6%. Entre les comunitats autònomes, on més ha pujat l’atur ha estat a Andalusia, seguida de Catalunya i del País Valencià.

Dubtes del Banc d’Espanya pels 400 euros El Banc d’Espanya veu amb incertesa la reducció de 400 euros a través de la rebaixa de l’IRPF. Dubta que la mesura ajudi a estimular el consum, davant la possibilitat que els contribuents beneficiats destinin part d’aquests diners a l’estalvi. L’òrgan supervisor també presenta les dades econòmiques dels primers tres mesos de l’any que constata que la tendència de desacceleració s’ha accentuat. L’economia espanyola creix en aquest primer període de l’any un 2,8%, lluny de l’augment del 3,5% de l’últim trimestre del 2007.

Encariment de les primeres matèries alimentàries

La UE declara il·legal el cèntim sanitari dels carburants La Comissió Europea ha determinat que l’impost sobre els carburants en les gasolineres anomenat cèntim sanitari i aplicat per diverses comunitats autònomes espanyoles, com la catalana, no respecta la normativa europea. Brusselles en reclama ara la retirada o revisió, després de gairebé tres anys de la seva aplicació.

9 de maig La pujada dels cereals aboca a la crisi a milers de ramaders

3 de maig Els bancs centrals injecten encara més liquiditat Els principals bancs centrals del món han tornat a actuar de forma conjunta per augmentar la liquiditat del sistema financer. La Reserva Federal dels EUA (Fed), el Banc Central Europeu (BCE) i el Banc Nacional de Suïssa (BNS) decideixen augmentar les seves injeccions de liquiditat davant “la persistència de les tensions en alguns mercats”. Més concretament, la Fed incrementarà en un 50%, ﬁns als 75.000 milions de dòlars (48.000 milions d’euros), l’import de les subhastes temporals de liquiditat, que realitza cada 15 dies. Igualment, el BCE i el BNS elevaran la liquiditat en dòlars que ofereixen a les entitats bancàries.

Les primeres matèries alimentàries importades a la zona Euro el 2007 es van pagar un 28,2% més cares que l’any 2006, cosa que representa la pujada més alta en els últims 13 anys i la segona des de l’any 1980, així ho indica l’informe sobre conjuntura econòmica de Caixa Catalunya, amb dades de l’institut alemany HWWI. El gran augment del preu de les matèries primeres alimentàries es deu a la forta demanda de cereals i altres cultius per a la producció de combustibles, a la disminució de l’oferta a causa del mal temps i a la creixent demanda de països emergents. Els productes en què l’encariment és més evident són els olis, les llavors i els cereals com la civada, el blat, blat de moro i sobretot l’arròs.

bestiar. Segons la federació espanyola de productors Prolec, en l’últim any han tancat 163 explotacions lleteres del país, un 16,5% del total.

Es pretén oferir una opció seriosa capaç de lluitar contra “monstres com Iberia”, que ha arribat a oferir 300 milions d’euros per Spanair.

14 de maig

21 de maig

Augment del 11,3% de la tarifa elèctrica?

Nou rècord històric pel preu del barril de Brent El petroli torna a batre tots els rècords i arriba a pagar-se a 133,30 dòlars. Aquesta és la insòlita cotització que va registrar el barril de Brent, el més utilitzat a Europa. El de Texas, el de referència als Estats Units, també va arribar a cotes històriques, situant-se a 133,17 dòlars. Els productors englobats a l’Opep sostenen que no cal augmentar l’oferta. Amb tot això, baixen les reserves de cru als EUA.

La Comissió Nacional d’Energia (CNE) proposa al Govern que la tarifa elèctrica pugi el proper mes de juliol el 11,3%. De ser acceptada, es tractaria d’una alça històrica, que trencaria amb el fet que per molts anys la factura de la llum ha estat pràcticament congelada. El vicepresident econòmic Pedro Solbes accepta ara, un cop passades les eleccions, com a mal necessari que el rebut de la llum s’encareixi per sobre de la inﬂació. L’IPC català se situa per sota de l’espanyol a l’abril Tot i l’augment de preus, no deixa de ser rellevant el fet que l’IPC català de l’abril estigui per sota de l’IPC del conjunt de l’Estat. De fet, és el primer cop en 7 anys que el diferencial és favorable a Catalunya. La inﬂació es queda en un 4,1% mentre que la del conjunt de l’Estat és d’un 4,2%. Segons David Vegada, secretari d’Estat d’Economia, la frenada s’explica per l’estabilització dels preus de l’energia i dels aliments.

23 de maig Ensorrament a borsa de les aerolínies europees

El nou rècord del petroli, 135 dòlars el barril, ensorra les cotitzacions de les aerolínies europees presents a borsa. Iberia cau ﬁns al 4% i Vueling amb un descens del 3%. A Europa, cap companyia s’ha salvat de tenir números vermell al llarg de la jornada borsària, tot i que l’ensurt més gran se l’ha endut Air France-KLM, que ha caigut més d’un 10%, fet que fa descartar del tot a la companyia la compra d’Alitalia. “Tot el nostre model econòmic es basava en un barril de 86 dòlars”, remarca el president d’Air France, Jean Cyril Spinetta.

16 de maig Amb la crisi econòmica actual, el sector ramader ha deixat de guanyar diners i moltes explotacions corren el risc de desaparèixer ja que les granges catalanes “no cobreixen costos”, segons la Unió de Pagesos en declaracions al diari Avui. El fort encariment del pinso -fruit de l’encariment dels cereals que serveixen per fabricar-lo- no s’ha vist reﬂectit en el que es paga per

Un consorci català vol comprar Spanair La Generalitat i un grup d’empresaris catalans negocien la creació d’un consorci públic-privat per optar a la compra de Spanair, per la qual cosa busquen un operador amb prou capacitat financera per assumir l’operació, segons explica el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart.

25 de maig Iberia redueix al mínim els seus serveis al Prat Iberia compleix la seva paraula d’abandonar de manera progressiva la seva presència a l’aeroport de Barcelona per centrar tots els seus esforços, inversions i atencions a MadridBarajas. Ara només té destins a l’Estat espanyol, i París i Londres a la Unió Europea.

Perspectiva / ECONOMIA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

3 al 6 de juny Saló de la Logística (SIL)

afrontar els reptes derivats de la globalització. Mobilitat i immigració serà un altre dels temes de debat.

23 de juny Compra d’Endesa foto electricitat

11 de juny

Barcelona esdevé punt de trobada de tota la logística del sud d’Europa, els països del Magrib, Iberoamèrica i el sudest asiàtic. S’hi pretén avançar en la internacionalització. Hi pressionen els països amb major potencial logístic i les majors plataformes d’arreu, presents tots ells al certamen.

3-5 juny Alimentació i G8 Caps de govern d’arreu del món es reuneixen a Roma per discutir sobre l’alça en el preu dels aliments i les conseqüències negatives per als països més pobres. La major demanda per l’enriquiment de la població i els biodièsels no es veu acompanyada d’un augment suﬁcient en l’oferta.

11 de juny Setmana de l’Ocupació La Setmana de l’Ocupació compleix 15 anys en la seva edició de 2008. Enguany se celebrarà els dies 11 i 12 de juny a Brussel·les i se centrarà en la qüestió de com gestionar el canvi demogràfic i com

IPC del maig Caldrà veure si es continua moderant la inflació a Espanya, tal i com va assegurar el president espanyol, Rodríguez Zapatero, que “ja” estava passant. A Catalunya, la inﬂació d’abril es va situar en el 4,1% interanual. Els preus del petroli a l’alça i la dependència energètica de l’exterior ho faran complicat.

16 i 17 de juny Trobada de la patronal Eurelectric Mig miler de directius del sector industrial elèctric europeu es donen cita a Barcelona. Debatran sobre com aconseguir els objectius de la UE en renovables i reducció d’emissions de CO2, electrificació més eﬁcient d’Europa o si el canvi climàtic accelerarà les inversions previstes en el sector.

19 i 20 de juny Consell Europeu Els caps d’estat i de govern de 27 països europeus publicaran les seves conclusions de la presidència semestral eslovena sobre el del Tractat de Lisboa i el seu acompliment real, l’acostament cap als països dels Balcans Oriental, els passos per redreçar la política energètica i la promoció del diàleg entre cultures.

pacitat. Hi participen, entre d’altres, Isidre Esteve i Àlex Rovira, per parlar sobre els Nous Valors, Noves Capacitats, i la Gestió de Persones i Capacitats, respectivament. També, participa Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO, amb una conferència sobre el tema de Drets Universals i la Discapacitat. Iñaki Urdangarín és l’encarregat de clausurar el Congrés amb una intervenció sobre Estratègies per a la integració a

resta s’anirà donant en la resta de nòmines del juliol ﬁns al ﬁnal d’any. El Govern espanyol ja ha advertit que el superàvit quedarà esgotat per impulsar més politiques de demanda.

LES DADES DEL MES

Brussel·les ha de decidir si aprova la compra d’E.ON sobre Endesa Europa i Viesgo. El ministeri d’Indústria ja ha autoritzat el gegant europeu perquè adquireixi els actius d’Endesa que s’incorporaran després a l’acord firmat entre E.ON, Enel i Acciona per comprar l’elèctrica espanyola.

Juny:

12 de juny

Indicadors del sector de les TIC (2006), Enquesta d’Estructura Salarial (2006) i Informe anual i discurs del Governador del Banc d’Espanya

Índex del Cost Laboral Harmonitzats

10 de juny

Reunió de la Reserva Federal El Banc Central dels EUA podria mantenir estables en el 2% els tipus d’interès, després de set retallades consecutives (en total, de 3,25 punts). Seria el símbol que la principal economia mundial ja ha tocat fons. El Consell de Govern del Banc Central Europeu no preveu canvis (4%) per a la seva reunió del 5 de juny.

30 de juny Xec ZP de 200 euros Assalariats, jubilats, pensionistes i autònoms cobren en

través de l’esport i la cultura. El cas de l’Expedició al Pol Sur. Fundació Equipara és una iniciativa d’empreses i professionals, amb vocació i implantació internacional i compromesa amb l’impuls de la plena normalització del treball de les persones amb discapacitat, a partir de la responsabilitat social empresarial, la igualtat d’oportunitats i la gestió de la diversitat en les organitzacions.

25 de juny Índex de preus industrials

26 de juny

Índex de preus d’Exportació i d’Importació de productes industrials. Abril

Hipoteques constituïdes a l’abril

NOMENAMENTS DOPEC Francesc Terradas, gerent Aquesta empresa de serveis d’enginyeria i arquitectura, ha incorporat Francesc Terradas a la seva plantilla com a nou gerent. Nascut a Badalona l’any 1959, és enginyer tècnic industrial, especialitat mecànica, per l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona i PDG per l’escola de negocis EADA. Prové de la promotora immobiliària Mixta Àfrica.

24-25 de juny

5 i 6 de juny 1r Congrés Internacional Empresa i Discapacitat Per primer i cop i durant dos dies se celebra a Barcelona el 1r Congrés Internacional Empresa i Discapacitat. L’esdeveniment, de caràcter internacional, compta amb la participació de professionals de reconegut prestigi, experts del món de l’empresa, del món acadèmic, de les administracions públiques i de les entitats que promouen la integració dels treballadors amb disca-

la paga del mes els primers 200 euros dels 400 que el PSOE va prometre tornar (en realitat, l’Estat els deixa de retenir l’IRPF) amb l’objectiu d’impulsar el consum i la demanda entre la població. La

SOGETI ESPANYA Miguel López González de León, director ﬁnancer Ha estat nomenat director financer de l’empresa tecnològica SOGETI. López, amb una dilatada experiència a importants empreses del sector, inicia ara una nova etapa en la seva carrera professional en assumir les responsabilitats del seu nou càrrec. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, ha cursat un MBA Executive per l’Institut d’Empresa. La seva experiència en el càrrec ve avalada per una etapa de 10 anys com a director ﬁnancer per Espanya i Portugal a IBM Global Services ROS SA..

MICHAEL PAGE INTERNATIONAL Juan Diego Casas, executive manager La companyia líder en selecció especialitzada de comandaments intermitjos i directius, ha nomenat Juan Diego Casas executive manager de les divisions d’Enginyers, Compres&Logística i Immobiliària&Construcció. És enginyer tècnic industrial per la Universitat Politècnica de Burgos i compta amb més de 8 anys d’experiència professional. S’encarregarà de la gestió d’un equip multisectorial i multifuncional de 15 consultors i managers especialitzats.

... un pas endavant

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

És un bon moment per desfer-se’n del “Qui vengui abans, menys perdrà: aquesta és una questió que moltes empreses encara no han entès” “Com més aviat es busqui una sortida a l’actiu, més s’acotarà el risc de patir una pèrdua irreparable”

RESPON:

XAVIER GÜELL , DIRECTOR DEL DEPARTAMENT D’INVERSIONS D’AGUIRRE NEWMAN BARCELONA

En primer lloc, hem d’acceptar que el millor moment per vendre va ser fa un any i mig, just en el punt d’inﬂexió on el canvi de cicle va precipitar a la baixa els preus i va paralitzar el mercat immobiliari. Dit això, hauríem d’analitzar tres aspectes fonamentals a l’hora

d’avaluar si ens hem de desfer o no del patrimoni propi: el tipus d’actiu del que parlem, la seva ubicació i les necessitats de l’empresa venedora. Si ens referim a un actiu en zona Prime o A1, el seu valor és el que menys s’ha vist afectat pel canvi de cicle. L’escassa liquiditat ﬁxa les seves prioritats de compra en actius d’aquest perfil perquè representen, ara més que mai, actius de refugi amb uns ràtios de risc considerablement baixos. Per això, en aquest cas, una desinversió podria tenir sentit, ja que el descens del valor ha esta moderat. Pel que fa als actius més descentralitzats o de sòls, la penalització en preu creix exponencialment fins a igua-

lar l’oferta i la demanda en ràtios de preu extremadament baixos. En aquest cas, seria millor esperar un nou cicle per maximitzar el preu de venda si l’estratègia de l’empresa així ho permet.

Necessitat de liquiditat Un altre paràmetre fonamental és la necessitat d’obtenir liquiditat per part de l’empresa. Si la ﬁnalitat de la desinversió és reinvertir dins d’un negoci no immobiliari, potser seria més apropiat esperar a un nou cicle amb l’objectiu de maximitzar el preu de venda, sempre que l’estratègia de l’empresa contempli aquesta possibilitat. Per últim, si el motiu per obtenir liquiditat resideix en una necessitat bancària o un

deute, s’ha de recordar un paradigma molt encertat: la banca mai perd. Que no hi hagi dubtes, si el ‘petit’ problema de deute de l’empresa es converteix en ‘mitjà’, al banc no li tremolarà el pols per executar els actius o les garanties pertinents. Per això, si el problema és ﬁnancer, com més aviat es busqui una sortida a l’actiu, més s’acotarà el risc de patir una pèrdua irreparable. En aquest cas, les perspectives a curt i mitjà termini no conviden a cometre la temeritat d’esperar temps millors per calmar els ànims dels bancs. Qui vengui abans, menys perdrà: aquesta és una questió que moltes empreses encara no han entès.

A debat / ECONOMIA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

patrimoni buscant liquiditat? “No estem en el millor moment per vendre determinats actius si busquem la maximització dels preus” “Existeix, encara, un ànim inversor per part de les institucions de capital risc i de grups industrials amb prou caixa”

RESPON:

ORIOL TAPIAS, SOCI DE L’ÀREA DE FINANCES CORPORATIVES DE BDO

Actualment ens trobem en un entorn econòmic amb restriccions de liquiditat i amb una desacceleració econòmica accentuada. El detonant va ser la crisi de les hipoteques subprime als EUA, l’estiu del passat any. La crisi de liquiditat signiﬁca

que part de l’oferta de diners minva i es produeix una situació on hi ha més demanda que oferta de diners. És a dir, que hi ha escassetat, i això provoca un encariment del preu dels diners. Una de les conseqüències d’aquesta escassetat és l’actual taxa de l’euríbor: gairebé un 5%. Aquest alentiment del ﬁnançament d’empreses provoca que hi hagi menys capacitat per fer inversions i adquisicions. Per tant, en un mercat de compravenda d’actius, una de les parts té una menor capacitat financera, i per això s’està generant un cert ajust, ja sigui mitjançant la reducció del número de transaccions o en la moderació dels preus d’aquestes

transaccions. Això no només afecta el mercat immobiliari: el nombre de grans transaccions d’empreses, superiors a 1.000 milions d’euros, s’ha reduït dràsticament. No obstant, tot depèn del tipus d’actiu que es vulgui vendre, del seu atractiu en el mercat i de les expectatives de preu del venedor.

Objectius de venda Els objectius que es busquen amb la venda poden ser variats, però la maximització del preu és un dels principals. En aquest cas, la maximització es porta a terme com més nombre de compradors existeixin, amb major capacitat financera i major expectativa d’obtenir, així mateix, un

rendiment futur amb aquest actiu. Per tant, si és aquest el nostre objectiu, podem dir que actualment no és el millor moment per vendre determinats actius, i és millor esperar una nova fase atractiva per a realitzar inversions. Ara bé, si el principal objectiu de la venda és fer caixa per afrontar unes altres inversions o per dificultats en l’obtenció de finançament de crèdits, trobem que el preu es subordina a l’obtenció de liquiditat. En aquest cas, podem dir que no és un mal moment per vendre, ja que existeix, encara, un ànim inversor per part de les institucions de capital de risc amb prou caixa generada durant els darrers anys de bonança.

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

L’ENGINYERIA, UNA NECESSITAT FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

“El mercat laboral roba enginyers un o dos anys abans que acabin” Som molts els que des de fa anys estem cridant al desert sobre la manca de vocacions a les carreres universitàries tècniques i, especialment, a les enginyeries. La realitat és que el mercat laboral està robant enginyers un o dos anys abans que acabin la carrera degut al gran dèficit de personal existent, fent que alguns d’aquests estudiants no acabin les seves carreres ja que han passat a tenir una vida professional molt intensa i amb ingressos assegurats.

Els països amb enginyers són més competitius Les grans companyies consultores líders a Catalunya ( i a l’Estat ) ja han expressat moltes vegades que no poden créixer i donar solucions a totes les comandes dels possibles clients degut a la gran manca de personal. Aquesta situació que hauria d’haver comportat un gran acord recollit en un Pacte d’Estat per l’Enginyeria no s’ha donat. Algunes universitats, sensibles a aquesta situació, ja varen pensar en fer algunes actuacions concretes com l’emissió d’anuncis a la premsa i televisió, o provocant que es parli del tema en els mitjans de comunicació creant, per exemple, una sèrie sobre enginyers. La realitat és que, a hores d’ara, si no tinguéssim ja una societat globalitzada no ens podríem permetre la situació actual. A ltres països europeus han resolt aquest problema potenciant, amb totes les seves forces polítiques i socials, els estudis d’enginyeria per no patir una

davallada competitiva. Està més que demostrat que els països amb més enginyers són més competitius, ja que poden evolucionar abans el fet de projectar, desenvolupar i implementar innovacions tecnològiques que ajuden a guanyar factor competencial. Què hagués passat si mai haguessin existit els enginyers? Una vida sense ells ens hagués portat a no poder aplicar el nostre enginy per solucionar petits o grans problemes. Ells aconsegueixen planiﬁcar una solució, projectar-la, desenvolupar-la i implementar-la d’una forma sostenible en el temps. Si mirem al nostre entorn, veurem que gairebé tot està envoltat de solucions planificades, projectades i certiﬁcades per professionals de l’enginyeria: un pont, una xarxa de mòbils, la xarxa per rebre la televisió, les conduccions de gas i electricitat, etc. En aquests moments els països emergents

estan encarregant a les nostres enginyeries la construcció de les plantes de producció del llevat ja que han de passar al model de consum de pa i cereals occidental per poder fer-lo més sostenible. Tampoc ens podríem imaginar com seria la nostra vida sense les nostres infraestructures viàries i de ferrocarril. Com actuaríem si no tinguéssim mòbils o banda ampla. En deﬁnitiva, els enginyers apliquen el seu enginy tècnic per tal d’aportar una solució concreta en funció de totes les variables que es troben i que no seria la mateixa en altres situacions. Un exemple extrem de la utilització de l’enginy tècnic són els equips d’enginyers dels equip de Formula 1. Cada equip té enginyers treballant en diferents especialitats (quina més important): xassís i caixa de canvis, motor, electrònica i telemetria i, ﬁnalment, sistemes informàtics i telemàtics. En primer lloc, conceptualitzen les innovacions que neces-

sàries per ajudar a guanyar potència i fiabilitat, disminuir pes i temps, etc. Posteriorm ent desenvolupen prototips i versions ja deﬁnitives que han de fabricar. Després les validen i les integrar dins dels cotxes provadors i dels deﬁnitius. Un cop ja està en ple procés de competició no han d’oblidar-se de la seva explotació ja que, en definitiva, és la resposta a tot el cicle de vida que s’ha dissenyat. En total, un equip de més de 250 enginyers, persones que estan sempre pensant en millorar els seus temps mitjançant petits enginys que les apropi a tenir un equip guanyador. Ens imaginem tot aquest gran esport sense enginyers? La veritat és que no. El que sí que pot succeir es que si els nostres governants no ens ajuden a aturar la baixada de vocacions podem veure que en aquests equips no tindrem cap enginyer però, no perquè no siguin els millors, sinó perquè no existiran.

EDUCACIÓ I TECNOLOGIA JOSEP MENÉNDEZ CERCLE PER AL CONEIXEMENT - CETEI

Diàleg entre tecnologia i educació “Els líders escolars han de fer saber les seves necessitats per ser més efectius”

La tecnologia suposa una oportunitat d’èxit en la superació dels principals reptes d’aprenentatge, de gestió, de comunicació i de participació dels diferents membres de la comunitat educativa que l’escola ha d’afrontar si vol arribar als nivells educatius dels països de l’Ocde. Tecnologia i Educació estan cridats a entendre’s. Més enllà de la simple incorporació tecnològica a les escoles, la qüestió de fons és afrontar una veritable renovació metodològica, que sigui

l’eix de la transformació educativa que demanda la societat actual, altrament anomenada també del coneixement. La tradicional iniciativa del món empresarial català s’està evidenciant tant en la creació d’empreses tecnològiques pròpies com en l’expansió d’altres de diversos orígens. Probablement podríem parlar d’unes 300 empreses catalanes que estan desenvolupant solucions tecnològiques relacionades tant amb la gestió de les organitzacions com amb

l’aprenentatge. L’estratègia que moltes d’aquestes empreses desenvolupen és apropar oferta i demanda, promovent solucions tecnològiques que ajudin al món educatiu a ser més eﬁcaç i eﬁcient al moment d’intentar afrontar els seus reptes. El disseny, el desenvolupament i la implementació de productes tecnològics necessiten anar de la ma de la demanda, escoltantla i atenint-se a la seva pròpia idiosincràsia i interessos. A Catalunya s’està desenvolupant tota una sèrie d’iniciatives tant d’ordre públic com privat que tracten d’unir aquesta oferta i demanda, superant un divorci que en altres països europeus ja fa temps que està resolt. Els avenços que l’aliança entre tecnologia i educació han

donat al món anglosaxó, ens assenyalen una línia estratègica que situa els directors dels centres educatius i proscriptors de l’ensenyament públic com els principals responsables de centrar quines necessitats tenen per fer més efectiva la seva feina. Més important que disposar de recursos que altres han decidit és precisar quins objectius i plantejaments es posen els líders escolars, per així poder organitzar els recursos de què disposen i fer arribar a les empreses tecnològiques les seves necessitats. Algunes de les fires que s’han celebrat al nostre país intenten respondre a la necessitat d’exposar els productes que hi ha al mercat, però ha arribat el

moment de posar a reﬂexionar conjuntament aquesta oferta i demanda per a generar així un diàleg ric que permeti trobar solucions adaptades a la diversitat de clients que hi ha al món educatiu i, sobretot, a les necessitats reals del context educatiu actual. Amb aquest objectiu se celebrarà el “summit” ITWorl dEdu, que és una iniciativa promoguda pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’organització del CETEI-Fundació Joan XXIII, el suport del Departament d’Educació, i promocionat per les empreses tecnològiques EBD, Polymita Technologies i Qualiteasy.

Emprenedoria / EMPRESA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

UN VIATGE DIFERENT

Creuers a la carta Aquest és el nom d’una agència especialitzada en creuers que s’ha convertit en referent turístic. Gràcies a la idea que hi ha un creuer per a tots els gustos i necessitats econòmiques, aquest sector de viatges està creixent a un ritme exponencial. I les perspectives de futur encara són més bones, sobretot per a Barcelona, que compta amb un dels millors ports d’Europa. MERITXELL SORT

“Hi ha un creuer per a cada butxaca”, ens respondria en Josep Piqué si li preguntéssim quin creuer ens recomanaria per aquest estiu. I és que un dels objectius de la seva empresa és desmitiﬁcar la idea que un viatge d’aquestes característiques pot ser car. “Nosaltres sempre preguntem al client unes qüestions bàsiques: amb quins diners compta, a quina època de l’any vol viatjar i si anirà amb nens o no. A partir d’aquí, hi ha un creuer per a tots els gustos i necessitats”, explica Josep Piqué, creador de l’empresa Creuers a la Carta, S.L., dedicada exclusivament a comercialitzar viatges en creuer, tant marítims com ﬂuvials.

Passió convertida en professió Tot va començar l’any 2003, quan Piqué va fer el seu primer creuer com a passatger i va quedar encantat amb l’experiència. Per això va crear un blog personal per donar informació sobre els creuers que feia. El que va començar com un hobby es va convertir ben aviat en un portal de referència del sector. “A part de la nostra agència, Creuers a la Carta, també formem part d’un grup de comunicació especialitzat en creuers, amb diversos portals web d’informació (www.crucero10.com i www. forodecruceros.com) i una revista especialitzada que es diu Cruises News”, explica Piqué. L’agència pròpiament dita, Creuers a la Carta, és relativament nova, ja que va néixer el gener del 2007. “Però gràcies a la bona acollida pel sector i els usuaris, ens hem convertit en una referència turística, un punt clau d’informació i vendes. En resum, som els intermediaris entre les companyies més representatives i el client ﬁnal”, ressalta Piqué.

La clau: conèixer el sector a fons Creuers a la Carta és una empresa familiar amb tres treba-

El sector dels viatges en creuer, abans reservat a les classes més elitistes, s’ha popularitzat molt. / COSTA CRUCEROS I ROYAL CARIBBEAN

“S’espera que durant els pròxims tres anys el sector dels creuers creixi entre un 5% i un 10%” lladors, més 12 col·laboradors externs que s’encarreguen d’elaborar els continguts dels portals web. En un any, la companyia ha aportat 1.000 passatgers a les diferents empreses i preveu créixer un 10% durant aquest 2008. “Però la nostra veritable intenció, a mig termini, és divulgar més informació del sector. Creiem que hi ha molt desconeixement d’aquest tipus de viatge”, assegura en Josep Piqué. De fet, ell ja ha viatjat en més de 30 creuers en quatre anys, cosa que li atorga un plus d’especialització. “Hi ha poques agències de viatges que se centren exclusivament en creuers. I si no es coneix el sector, és molt fàcil vendre’n un de luxe quan no ho és, o vendre’n un per a famílies quan no realitza ni una sola activitat per a nens”, explica Piqué. Segons el director de Creuers a la Carta, “de companyies n’hi ha moltes, i de

preus i categories també. I això el futur creuerista no ho sap perquè en la majoria dels casos no l’informen adequadament”.

Un sector en plena expansió El sector creuers està en augment, i no només a Catalunya i Espanya (on 400.000 creueristes espanyols van arribar a embarcar l’any passat), sinó a Europa. Espanya s’ha convertit en el tercer mercat europeu i està previst que en dos o

tres anys pugui igualar i superar, ﬁns i tot, el segon lloc del rànquing. “S’espera que durant els pròxims tres anys el sector registri un creixement d’entre el 5% i el 10%. També ajuda molt tenir un port com el de Barcelona, el millor considerat d’Europa juntament amb el de Venècia i Civitavecchia”, explica Piqué. Barcelona va batre rècords l’any passat en rebre 1,7 milions de creueristes d’arreu del món, una xifra que produeix un enorme impacte econòmic, ja que es cal-

cula que cada creuerista que visita la Ciutat Comtal es gasta uns 40 o 50 euros, aproximadament. Pel que fa a la crisi que actualment amenaça l’economia espanyola, Piqué assegura que no està afectant el sector dels creuers. “Més que una crisi, jo diria que es tracta d’una recessió, d’un fre al creixement sostingut dels darrers anys. Però el nostre sector no l’ha notat, tot i que sí que és cert que les companyies han baixat una mica els preus”.

UNA BONA VISIÓ DE NEGOCI Poques empreses poden dir que han sabut conjugar diversos factors d’èxit amb tant encert com Crucemar.cat fins a posicionar-se com el primer portal de tota l’àrea catalana especialitzat en creuers. Aprofitant el Know How que Catalunya té com a potència turística, han impulsat un negoci en aquest sector, però especialitzant el seu servei en l’àmbit dels creuers, un camp que està experimentant una profunda transformació marcada per la popularització d’aquest tipus de viatges, fins no fa gaire reservat a les classes més elitistes, i que està empenyent el sector a créixer amb dos dígits any rere any. Però no s’han quedat només en el saber fer, sinó que han tingut suficient visió de negoci com per a adonar-se que gràcies a la internacionalització que viu el port de Barcelona (no oblidem que és el primer receptor europeu de creuers, on hi arriba un gran volum de passatgers, especialment americans), podien impulsar l’empresa més enllà de les nostres fronteres fins aconseguir situar-se, també, com el primer portal especialitzat en creuers pel públic hispanoamericà.

Cristian Rovira President d’Aijec

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

RADIOGRAFIA D’UNA REALITAT

El dret dels pobres a la salut El 25 d’abril es va celebrar per primera vegada el Dia Mundial de la Lluita contra la Malària. 3.000 nens moren cada dia al Tercer Món a causa d’aquesta malaltia, que ha esdevingut el paradigma de la desigualtat sanitària al món. Malgrat tot, el rellançament de l’Aliança Europea contra la Malària, promoguda per la Creu Roja, així com de l’Aliança Gavi, liderada per l’Obra Social de “la Caixa”, encara permeten albirar alguna esperança de fer realitat el dret universal a la salut.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Falten tan sols 7 anys per al 2015, i molta gent es pregunta si es podran assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, establerts el 1990 pel llavors secretari general de les Nacions Unides, Kofi A. Annan (http://www.un.org/ spanish/millenniumgoals/). Aquest gran repte, estableix ﬁtes ambicioses i precises en 8 àmbits clau per al desenvolupament: 1) l’eradicació de la pobresa extrema i la fam; 2) assolir l’ensenyament primari universal; 3) promoure la igualtat entre gèneres i l’autonomia de la dona; 4) reduir la mortalitat infantil; 5) millorar la salut materna; 6) combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties; 7) garantir la sostenibilitat del medi ambient; i 8) fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

La salut una condició sine qua non Els experts en desenvolupament humà adverteixen sovint contra el cercle viciós de la pobresa. El subdesenvolupament comporta unes condicions de vida tan precàries (fam, manca d’aigua potable, higiene insuﬁcient...) que fàcilment posen en perill la salut de la població. Una salut fràgil fa impossible elevar el nivell educatiu, i per tant, significa també un perjudici en termes de capital humà. Aquest fet es tradueix en una menor productivitat i, com a

“Cada 30 segons mor un infant per malària a l’Àfrica. Globalment moren 3 milions de persones a l’any”

conseqüència, un creixement econòmic inferior, que acaba perpetuant la pobresa i la malaltia. El desenvolupament humà és la resultant ﬁnal de diversos factors combinats (alimentació suficient, ensenyament bàsic...), però és evident que si no s’assoleixen uns determinats standards de salut per a tota la població, no hi ha desenvolupament possible. La salut és una condició necessària, encara que no suficient, per trencar el cercle de la pobresa estructural.

“Es calcula que el 40% de la població mundial es troba en situació de risc”

La malària, la xacra dels pobres La malària (o paludisme) és una malaltia infecciosa que es transmet a través de la picadura d’un mosquit infectat (anopheles) que prèviament ha picat a una persona malalta. Els símptomes apareixen normalment entre els 9 i els 14 dies posteriors a la picada del mosquit, i si no es diagnostica i es tracta ràpidament, pot provocar anèmia severa, confusions i crisis mentals, el coma i la mort. D’altra banda, els malalts que aconsegueixen sobreviure, sovint pateixen deficiències d’aprenentatge o danys cerebrals irreversibles. Cada 30 segons mor un infant per malària a l’Àfrica, i globalment moren 3 milions de persones a l’any. Les estimacions apunten que 500 milions de persones contrauen anualment aquesta malaltia (el 80% a l’Àfrica sub-sahariana), sent els nens menors de 5 anys, les dones embarassades i els portadors de VIH/SIDA els grups més vulnerables. No obstant, es calcula que hi ha 3.200 milions de persones (el 40% de la població mundial) amb risc de contraure la malaltia. A banda de les conseqüències estrictament sanitàries, tots els experts admeten que la malària està íntimament lligada a la pobresa i al sub-

Cal un bon estat de salut però també fan falta altres factors per combatre la pobresa. /ARXIU

desenvolupament, essent a la vegada causa i conseqüència d’aquestes situacions. Es calcula que la malària suposa una reducció anual de 12 bilions de $ del PIB africà (l’equivalent a una reducció d’1,3 punts de la taxa de creixement), a causa de la pèrdua de vides humanes, l’absentisme laboral i la menor productivitat. A més, la malària pot arribar a suposar un cost del 40% de la renda d’una llar pobra, i en alguns països arriba a consumir el 40% del pressupost públic de salut. Però la malària no és pas una maledicció bíblica, ni és tampoc inevitable. Ben al contrari, tot i que encara no es disposa d’una vacuna definitiva (el Dr. Alonso, capdavanter mundial en aquesta recerca, estima que això podria

ser una realitat cap al 2010...), sí que existeixen mesures eﬁcaces i de baix cost per a la seva prevenció, tractament i control. El tractament mèdic infantil costa només 1`, i en el cas dels adults 2`. Una mosquitera tractada amb insecticida i de llarga durada costa uns 7`, i un test de diagnòstic ràpid uns 5`. Així doncs, la solució a curt termini passa per invertir massivament en: educació sanitària bàsica, distribució de mosquiteres tractades amb insecticides, tractament preventiu de les dones gestants, diagnòstic precoç i accés al tractament mèdic.

L’Aliança Europea contra la Malària És una iniciativa impulsada per 11 organitzacions de 5

països europeus (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França i Gran Bretanya), entre les quals hi ha la Creu Roja Espanyola. Tradicionalment a Europa hi ha hagut un escàs coneixement sobre la malària i la seva estreta relació amb la pobresa, per això el principal objectiu de l’Aliança és donar a conèixer i conscienciar l’opinió pública sobre les gravíssimes conseqüències d’aquesta malaltia, i, al mateix temps, pressionar els governs i les institucions públiques i privades per incrementar el volum de recursos destinats a combatrela. S’estima que fan falta uns 26.000 milions d’euros anuals, destinats a: R+D, mesures preventives i mesures pal·liatives. Els promotors subratllen que la malària és una malaltia global, que requereix solucions globals, per tal d’assolir beneficis globals. És a dir: de res no serveixen els esforços puntuals per combatre-la, si no són sostenibles en el temps, o bé si tan sols es concentren en una àrea geogràfica específica, oblidant altres zones veïnes igualment afectades. Invertir en la lluita contra la malària ens beneficia a tots, però cal fer-ho de forma eficient, per això des de l’Aliança es reclama una actuació immediata, diversificada (a través de la R+D, el subministrament de fàrmacs, l’enfortiment dels sistemes de sanitaris dels països afectats...) i a llarg termini.

Anàlisi / EMPRESA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA D’UNA REALITAT

“La malària està íntimament lligada a la pobresa i el subdesenvolupament” “El tractament mèdic costa tan sols 1€ per als infants, i 2€ per als adults” “L’Aliança Gavi ha permès salvar la vida a més de 3 milions d’infants, segons dades de l’OMS” L’Aliança Gavi Es va crear l’any 2000 amb l’objectiu de lluitar contra l’elevada mortalitat infantil als països més pobres millorant l’accés als programes de vacunació. Entre el 2000 i el 2007 s’han vacunat més de 100 milions de nens, la qual cosa ha permès salvar la vida a més de 3 milions d’infants, segons dades de l’OMS. Als països del Tercer Món sovint manquen vacunes, o arriben tard, o en males condicions. L’ Aliança Gavi es proposa resoldre aques-

tes deﬁciències a través del subministrament de vacunes noves o infrautilitzades, millorant-ne la cobertura i contribuint a enfortir el sistema sanitari dels països de renda més baixa. Actualment aquest programa actua als 72 països del món que tenen un producte interior brut per càpita inferior als 1.000 $ anuals. A nivell global, l’Aliança Gavi (www.gavialliance.org) està integrada per governs dels països desenvolupats i en vies de desenvolupament, l’OMS, la UNICEF, el Banc Mundial, la indústria farmacèutica, organitzacions de la societat civil sense ànim de lucre i la Fundació Bill i Melinda Gates. Recentment l’Obra Social de “la Caixa” s’ha convertit en el principal soci promotor de l’Aliança Gavi a Espanya a través d’una aportació de 4 milions d’euros i liderant una àmplia campanya adreçada al món empresarial. “la Caixa” ha posat la seva xarxa de més de 5.000 oﬁcines al servei de les empreses que vulguin aportar recursos i contribuir a millorar la salut infantil als països més pobres. El 100% dels recursos aportats s’ingressaran directament al Fons Gavi, sense cap mena de comissió o cost

Moltes malalties que pateixen països pobres es poden evitar i curar per un mòdic cost./ARXIU

addicional, i, d’acord amb la legislació vigent, permetran una deducció en la quota de l’Impost sobre Societats del 35% del valor donat.

i tot en aquells casos en els quals les vacunes encara no estan disponibles, existeixen els mitjans cientíﬁcs, tècnics i operatius per afrontar amb èxit les grans plagues que afecten la salut humana.

Si volem, podem Els experts aﬁrmen amb rotunditat que la major part de malalties que afecten els països més pobres es poden evitar i curar per un mòdic cost. Les vacunes són un instrument clau per reduir en 2/3 parts la mortalitat infantil mundial entre el 1990 i el 2015, tal com estableix el quart Objectiu de Desenvolupament del Mil·leni de les Nacions Unides. Però fins

D’altra banda, i parafrasejant el cèlebre Yes, we can d’Obama, podem aﬁrmar que estem aprenent a gestionar els grans reptes de la governabilitat a escala planetària. Les solucions no vindran pas exclusivament dels governs, ni de les institucions mundials, ni de les empreses, ni de les ONG’s... Tots aquests actors són fonamentals, però cap d’ells, individualment

considerat, no té capacitat suﬁcient per resoldre les grans qüestions de la humanitat al segle XXI. L’Aliança Europea contra la Malària i l’Aliança Gavi són dues iniciatives exemplars que ens mostren el camí a seguir. Ens cal aprendre a treballar en xarxa, a compartir els lideratges, a cooperar més que no pas a competir, i a sumar les capacitats i els esforços dels diversos àmbits (científic, empresarial, polític, social). Tan sols així podrem continuar albirant esperances fonamentades de fer realitat el dret universal a la salut i a una vida digna per a tothom.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

EL MES POSITIU Almirall Es proposa ser més fort a Europa La farmacèutica catalana Almirall vol enfortir la seva presència al mercat internacional, de manera que les vendes fora d’Espanya passaran aquest any del 34% al 45%. Per potenciar la internacionalització, la ﬁrma compta amb l’aportació de les noves empreses adquirides, com és el cas de Germal a Alemanya i la cartera de productes comprada a Shark. La gran aposta d’Almirall és un nou producte que està desenvolupat per al tractament de malalties respiratòries.

Apli Paper Compra la belga DECAdry L’empresa catalana de capital familiar Apli Paper, ubicada a Barberà del Vallès, adquireix el fabricant belga Alfac DECAdry, especialitzat en la creació, fabricació i comercialització de productes gràﬁcs i d’impremta, i també de software. Aquesta compra aporta a Apli una presència important en mercats europeus ja madurs, com el Regne Unit, Suïssa, França, el Benelux i Itàlia.

implantació del microcrèdit a Espanya, “vol continuar recolzant les iniciatives que donin suport a emprenedors i petits empresaris”, segons la seva nota.

CAM La primera caixa en emetre deute per cotitzar en borsa És la primera vegada que una caixa d’estalvis cotitzarà en el mercat de valors. La formula per fer-ho serà el sistema de quotes participatives, l’equivalent a una acció d’una empresa normal que dóna dret a dividend però no atorga al seu titular vot o drets públics. Aquesta iniciativa rep el rebuig dels sindicats perquè “s’obra la porta a la privatització”. En canvi, els partidaris sostenen que les quotes participatives permeten conèixer el valor real de les entitats i a més facilitar el seu ﬁnançament.

Continental Airlines (EUA) Reforcen els seus vols directes des del Prat

Enagás Invertirà 652 milions a Catalunya Enagás, empresa responsable del desplegament de la xarxa gasista d’alta pressió a l’Estat espanyol, invertirà a Catalunya un total de 652 milions d’euros en el període 20082012. D’aquestes despeses, 355 milions d’euros es destinaran a ampliar els gasoductes que passen per territori català. Uns 261 milions més serviran per a la instal·lació de dos nous tancs a la planta de regasificació de Barcelona.

nacional per elaborar aquest tipus de publicacions. Aquest és el segon any que Gas Natural obté la qualificació A+, una distinció per a les empreses que compleixen rigorosament i amb transparència tots els criteris. A més, el setmanari econòmic Business Week ha situat Gas Natural en el número 39 del rànquing de les 50 millors empreses europees que ha publicat recentment. La multinacional és una de les quatre empreses espanyoles incloses en el rànquing i l’única del sector espanyol. Per crear la llista s’han tingut en compte la rendibilitat mitjana del capital i el creixement en facturació dels tres últims anys, així com també la comparació de cada empresa respecte a les altres del sector.

La marca coreana posa un centre d’investigació a Barcelona

Factura 50,2 milions

Donarà microcrèdits a emprenedores

La companyia aèria nordamericana Continental Airlines decideix apostar fort per Barcelona obrint una segona freqüència diària i sense escales cap a Nova York. Barcelona disposa ara de quatre vols diaris cap a la capital econòmica del món. La companyia operarà des del maig ﬁns a l’octubre amb dos vols diaris. Un sortirà a les 10.45 del matí i el segon a la una del migdia.

Consum Factura un 34% més La cooperativa Consum ha tancat el 2007 amb una factu-

El despatx d’avocats Garrigues factura 50,2 milions d’euros a Catalunya al llarg del 2007, un 12% més que l’any anterior. El director de la firma a Catalunya, Fernando Rey, espera mantenir un creixement de dos dígits aquest any. L’activitat del bufet en zones com Europa de l’Est i el creixent posicionament en sector emergents com el biotecnològic marquen la trajectòria del despatx durant l’últim any.

Gas Natural Rep un reconeixement per la responsabilitat L’Informe de Responsabilitat Corporativa de Gas Natural de l’exercici 2007 ha obtingut el màxim reconeixement de Global Reporting Initiative (GRI), l’associació europea que, a través de la seva guia anual, estableix criteris reconeguts a nivell inter-

de professionalització amb la constitució d’un comitè executiu de nou membres que seran socis de l’empresa i participaran dels seus resultats. Els directius que componen el comitè executiu, sis dels quals són dones, compten amb anys d’experiència en l’empresa i en el sector.

Nestlé Planta de càpsules de cafè a Girona

Lumisheet

Garrigues

Caixa Catalunya

Caixa Catalunya s’incorpora a la línia de microcrèdits 2008 impulsada per diversos ministeris i l’Institut de la Dona per donar suport a dones emprenedores i empresàries espanyoles. L’entitat, que a través de la Fundació Un Sol Món ja va ser pionera en la

ració que ha assolit els 1.384 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 34% respecte a les vendes totals de l’any anterior. La cooperativa ha superat, a més, els resultats previstos en el seu pla de gestió i manté els beneﬁcis en els 20 milions d’euros. Consum ha duplicat durant el 2007 la seva presència a Catalunya i les previsions de cara al 2008 són que hi obri 8 nous punts de venda.

La companyia coreana d’alta tecnologia lumínica Lumisheet instal·larà a Barcelona la seva primera fàbrica a Europa. La nova empresa, Rawoo Ibérica Lux Technology, té previst instal·lar a les seves naus un centre d’investigació i recerca que permetrà dissenyar productes d’optimització en l’àmbit energètic. El projecte ha comptat amb el suport d’Acció, l’agència de promoció industrial del departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Mango Crea el seu primer comitè executiu La ﬁrma de moda Mango ha fet un pas més en el seu procés

Nestlé Espanya assumeix la construcció d’una nova fàbrica a tocar de les seves instal·lacions fabrils de Girona per a la producció de càpsules individuals de cafè, amb una inversió de 44,2 milions d’euros. La posada en marxa d’aquest centre, que requerirà la incorporació d’unes 100 persones, està prevista a l’octubre del 2009. La nova planta produirà 500 milions de càpsules de cafè a l’any, un 70% de les quals s’exportaran al sud d’Europa, el Japó i el Pròxim Orient.

Repsol Pacta amb Bolívia i evita la nacionalització El govern d’Evo Morales i la petrolera Repsol YPF firmen un contracte pel qual l’Estat de Bolívia tindrà la majoria accionarial de la seva filial Andina, tot i que la gestió serà compartida. El director de producció de Respsol a Argentina, Tomás García Blanco, destaca que l’acord assolit dóna pas a “una nova etapa” en què s’aconseguirà “una operació modèlica conjunta” entre una empresa estatal i una de privada.

Panorama / EMPRESA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Roca

Al-Ko Condural

Factura per sobre dels 100 milions a la Xina

Tanca la planta de Polinyà

El fabricant d’elements sanitaris i porcellanes Roca ha facturat a la Xina per sobre dels 100 milions d’euros el 2007 a través de la seva marca pròpia i de la ﬁlial Ying. Per a l’empresa, el mercat xinès té una gran importància. Roca té 1.000 botigues a tot el país. El pes de la comercialització dels productes de l’empresa a la Xina, mercat que suposa el 95% de les vendes a Àsia, és d’entre un 8% i un 9% del total de les vendes de l’empresa al món.

Al-Ko Condural, fabricant alemany de cablejat per al sector de l’automoció i proveïdor de Ford, Seat i BMW, anuncia el tancament de la planta de Polinyà amb una plantilla formada per 191 treballadors, majoritàriament dones. La ﬁrma està en números vermells des de fa com a mínim dos anys.

Don Piso Acomiada 350 empleats

compta amb el ple recolzament de l’Estat, accionista majoritari de la companyia de telecomunicacions.

Globalia Suspèn la creació del grup Universal Airlines La pressió dels pilots ha estat més forta i Globalia ha hagut de fer marxa enrere i per tant es suspèn el projecte de crear Universal Airlines, un grup que hagués presidit Juan José Hidalgo, el president del grup. El treballadors temen que la nova companyia “fos una excusa per externalitzar part dels vols d’Air Europa”.

Merck tanca l’acord definitiu amb el comitè d’empresa per l’acomiadament d’un centenar de treballadors amb l’argument que així poden garantir la viabilitat futura de la planta de Mollet del Vallès. El Comitè d’Empresa de Merck denuncia que la plantilla no ha tingut cap alternativa i l’ha acceptat “sota l’amenaça” de la direcció perquè es plantejava sortir de l’Estat i acomiadar els 600 treballadors de la planta si no es complia l’acord.

Sans Apparel Tanca dos plantes a Girona

Seat H&M

Consolida guanys

Les vendes cauen per primera vegada en la seva història

Seat obté el primer trimestre de l’any un beneﬁci operatiu de dotze milions d’euros, davant les pèrdues d’onze milions del mateix període del 2007. Així ho induca la seva matriu, Volkswagen, que també ha avançat que entre gener i març les vendes de la marca han pujat un 2,6 per cent, ﬁns a les 104.000 unitats. Volkswagen vol que Seat creixi en mercats emergents per doblar les vendes, fins a assolir els 800.000 vehicles lliurats l’any 2018.

Vodafone Incrementa un 12,5% els seus ingressos a Espanya El grup britànic de telecomunicacions incrementa en un 12,5% els seus ingressos totals a Espanya en l’exercici fiscal 2008, que s’ha tancat amb la xifra de 5.063 milions de lliures (7.983 milions d’euros), i augmenta en 1,1 milions el nombre de clients, segons informa la companyia a la Borsa de Londres.

El grup d’intermediació en la compravenda d’habitatges Don Piso, propietat de la immobiliària Habitat, anuncia el tancament de 120 locals propis, 70 dels quals estan a Catalunya, i l’acomiadament de 350 treballadors. Aquesta decisió suposa una gran incertesa sobre el futur dels 140 locals amb franquícia, que hauran de ser reconvertits i poden perdre l’ensenya Don Piso. Les vendes han caigut un 66% en els últims dotze mesos.

El grup suec de moda H&M ha tingut sempre un creixement constant tot i que per primera vegada en la seva història, les vendes de la segona empresa europea de moda (després d’Inditex) han retrocedit. La companyia acusa al mal temps ja que el mes d’abril ha estat el més fred en 16 anys.

Iberia Encara menys vols des del Prat

Amb 7 milions de passiu, suspèn pagaments L’empresa Varo SA ha presentat un expedient de concurs de creditors. La companyia fabrica en una planta de Sant Pere de Ribes mobles de decoració d’alta gamma amb la prestigiosa i reconeguda marca Valentí. Les seves col·leccions, molt valorades tant a Espanya com a l’estranger, es venen a través d’establiments propis i externs. Un d’aquests establiments és la botiga Valentí, de Barcelona, que no s’ha vist afectada per la suspensió de pagaments.

Perd 32,4 milions bruts el primer trimestre La multinacional de roba interior de les marques Princesa o Abanderado, Sans Branded Apparel, tancarà les fàbriques de Cassà de la Selva i Massanes abans del mes d’agost i deixarà sense feina 132 persones dels 661 que ocupen el total de la companyia. La marca fabrica, a més, les marques: Dim, Unno i Playtex, compta amb una planta de producció a Mataró i un centre logístic a Pina de Ebro (Saragossa).

L’aerolínia de baix cost Vueling registra en el primer trimestre unes pèrdues abans d’impostos de 32,4 milions d’euros, un 47,1% més que en el mateix període del 2007, quan els números vermells van arribar a 22 milions. L’augment d’ingressos no es reﬂecteix al beneﬁci a causa d’un augment de les despeses, que van pujar un 43,7% fins a 120,8 milions en un context d’encariment del combustible per l’escalada alcista del cru.

UBS Acomiadament massiu

El Govern exigeix responsabilitats per aclarir el presumpte cas d’espionatge de directius de la Deutsche Telekom per detectar si informaven a la premsa d’assumptes confidencials sobre l’empresa. L’escàndol ha saltat arrel d’unes informacions del setmanari Der Spiegel, segons les quals alguns executius i membres del consell de la companyia van ser objecte d’escoltes telefòniques els anys 2005 i 2006. Segons Albig, l’actual president de la Deutsche Telekom,

Valentí Mobles

Vueling

Deutsche Telekom Cas de presumpte espionatge sobre directius

període de l’any anterior. Com a conseqüència de les pèrdues retallarà 5.500 llocs de treball entre aquest any i el que ve.

Yahoo Caiguda del 15% a la borsa

Iberia compleix la seva paraula d’abandonar de manera progressiva la seva presència a l’aeroport de Barcelona per centrar tots els seus esforços, inversions i atencions a MadridBarajas. Ara només té destins a l’Estat espanyol, i París i Londres com a destins a la Unió Europea, la resta els ha traspassat a Clickair. Abans de la creació de Clickair, en tenia 18 cap a Europa.

Merck Acomiadament de 100 treballadors La multinacional farmacèutica

El banc UBS, un dels més afectats a Europa per la crisi de les hipoteques porqueria, registra pèrdues de 11.535 milions de francs suïssos (7.075 milions d’euros) en el primer trimestre, davant els guanys de 1.858 milions d’euros del mateix

El fracàs de l’operació financera entre Microsoft i Yahoo fan caure en picat les accions del portal d’internet. Aquesta davallada afecta el Nasdaq, que arriba a perdre un 0,7. Les accions de Microsoft es van mantenir planes i, en canvi, les de Google, que podria ser el gran beneficiat de tot plegat, van pujar un 2%. Per tant, no es descarta que s’associï amb Google, cosa que donaria un nou impuls a Yahoo, que actualment és el número dos a la xarxa. També s’estan considerant acords amb altres ﬁrmes del sector com AOL.

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

LUIS GUZMÁN, PRESIDENT DE LA JOVE CAMBRA INTERNACIONAL A BARCELONA

“Un emprenedor ho és sempre, hagi o no crisi” IVAN GIMÉNEZ

Quins trets deﬁnirien als emprenedors aquí a Catalunya? Catalunya té molta tradició d’emprenedoria. Està molt enraigada, més que en altres punts d’Espanya. De fet, aquí ve molta gent de fora. Aquí s’ha desenvolupat un “ecosistema” on es poden desenvolupar projectes. Els catalans arrisquen –no tant com a Estats Units- però es preocupen pel desenvolupament de diverses activitats, tot i la crisi es continua creant noves empreses. Hi ha prou suport als emprenedors per part d’institucions públiques com d’inversors privats? Aquesta pregunta hauria tingut una resposta ben diferent fa cinc anys. Als darrers anys ha millorat molt l’ajuda pública d’institucions com el CIDEM o Barcelona Activa. Organismes com aquests comencen a tenir una importància enorme a l’hora d’ajudar els emprenedors. Penso que encara no és suﬁcient, tot i així, omplen un buit en la cultura de risc en els inversors del països mediterranis. I quins són els trets característics d’aquesta cultura inversora mediterrània? Tot i ser realitats molt diferents, jo comparo molt la situació amb Sillicon Valley. Allà no hi ha subvencions públiques, i la gent fa molt networking per poder tirar endavant els projectes. El sistema que han creat fa que els emprenedors tinguin tot el necessari per poder començar els seus negocis amb ajuda privada. A més, els nordamericans tenen una altra cultura de risc que no tem tant el fracàs. A vegades també es comenta que hi ha un problema d’arrel, que a les universitats no hi ha molta vocació emprenedora entre els alumnes? És un problema complex, les estadístiques diuen que molts estudiants

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL Luis Guzman és enginyer de Telecomunicacions i també va estudiar un Màster en Negocis Internacionals a Nova York. Porta deu anys en llocs relacionats amb la gerència d’empreses. Ha demostrat la seva vocació emprenedora posant en marxa tres companyies, i preparant l’aparició d’una quarta. És membre de la JCI des dels 18 anys. El seu lloc en aquest organisme l’ha portat a viatjar a uns quaranta països, el que li ha donat una gran visió dels negocis internacionals. Es mostra un admirador del model del Sillicon Valley a Califòrnia. A part dels negocis, en quins altres àmbits s’ha de ser emprenedor? En qualsevol àmbit de la vida. A més, cal cuidar molt la qualitat de vida i la responsabilitat social. No pots guanyar diners a costa del que sigui, has d’aportar coses a la comunitat. Quan va descobrir la vocació emprenedora? Amb 17 anys ja venia productes a Mèxic.

Luis Guzman ha sigut escollit president de la JCI aquest mateix any 2008. /DIEGO CALDERÓN

volen ser funcionaris. Una part de la nostra tasca és crear catalitzadors per canviar aquesta mentalitat i que la gent s’animi a crear les seves pròpies empreses. Els agents privats i públics han de fomentar aquest canvi de mentalitat. Un 30% dels negocis que es creen són gent de fora. Això vol dir que el medi per crear-los existeix, només cal motivar la gent d’aquí. Com inﬂueix una situació d’incertesa econòmica com l’actual en els emprenedors? Un emprenedor ho és sempre, hi hagi o no crisi. No és pot arriscar només quan la corba del cicle econòmic està a dalt i després no fer-ho. El que fa el veritable emprenedor precisament és trobar oportunitats en les situacions difícils, que és quan a vegades surten els millors negocis. L’emprenedor català té clar que ha de sortir fora?

Cada cop més. Un altre canvi que he notat als darrers anys és una enorme capacitat de canvi en l’emprenedor català. A la darrera dècada, s’ha entès que si no es pensa d’una manera global, la idea de negoci no tindrà èxit. Les estadístiques que tenim és que els empresaris catalans cada cop estan més preocupats per internacionalitzar-se. El canvi és molt recent, però els resultats es veuran d’aquí poc. Què li diria a un jove que té una bona idea de negoci però no s’atreveix a desenvolupar-la perquè no té ﬁnançament? Que no tingui por, que tiri cap endavant. Moltes vegades quan parlo amb estudiants els preocupa on aconseguir els diners; jo dic que tot bon projecte aconsegueix ﬁnançament. El diner ha de ser la darrera preocupació, el que realment importa és fer un bon business plan, i la JCI o altres institucions com el CIDEM poden ajudar a fer-lo.

Un llibre que recomanaria a un emprenedor? The Best Business Plan Una qualitat que valori? La responsabilitat i la seriositat a la feina. Quin valor destaca del seu equip de treball? La conﬁança mútua Un país atractiu per fer negoci? El que més m’ha impactat ha sigut Sillicon Valley, per les facilitats que donen per instal·lar-se i trobar negocis. Quan era petit que volia ser de gran? Volia trencar la tradició familiar ja que tothom és advocat [riu], des de molt petit volia ser enginyer, tot i que en un principi m’atreia més la mecànica que les telecomunicacions.

El Liderazgo como motor de transformación de la realidad empresarial 26 de junio 2008 09:30 a 13:00 De 12:00 a 13:00h se realizará un Taller:

¿Cómo llevar a cabo un proceso de Desarrollo Organizativo basado en Liderazgo? Lugar: Col·legi Major Sant Jordi – Universitat de Barcelona Pje. Ricard Zamora, 4 -8. Barcelona

Anàlisi / EMPRESA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS EL PRESIDENT DE FOMENT ES MOSTRA OPTIMISTA DAVANT LA SITUACIÓ ECONÒMICA

El president de Foment del Treball Nacional de Catalunya, Joan Rosell, va fer una crida a l’optimisme davant empresaris del Penedès en el marc de la conferència “Món empresarial: s’ha de ser optimista o pessimista” organitzada per la Unió Empresarial del Penedès. Pel president de la patronal, de cara al futur immediat s’ha de tenir en compte tres eixos fonamentals: un pla de gestió de la immigració, la gestió de l’energia i l’aposta deﬁnitiva renovables, i la simpliﬁcació de la burocràcia administrativa. Segons Rosell, cal que administració, patronals i sindicats “sumin complicitats” per analitzar i dissenyar un pla de futur.

CECOT

públic com en el privat. El president de la Fundació, Antoni Penyarroya, va manifestar que “sense un important creixement en R+D+i, difícilment Catalunya podrà fer front als reptes del seu futur”. Aquestes declaracions es van fer en el marc del Fòrum “Innovació empresarial: innovar per crear valor”, organitzat per aquesta mateixa associació a l’ediﬁci Caixa Fòrum. CONSELL DE CAMBRES LES CAMBRES CATALANES DONEN SUPORT A SANT CUGAT COM A SEU DE L’INSTITUT EUROPEU DE LA INNOVACIÓ I LA TECNOLOGIA

El Consell de Cambres de Catalunya va donar el seu suport a la candidatura de Sant Cugat del Vallès, com a seu de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT). Amb aquesta mostra de recolzament, els empresaris catalans volen impulsar aquesta candidatura que situaria Catalunya com a capdavantera en innovació aplicada a l’empresa. L’EIT és un projecte de la Comissió Europea que té com a objectiu fonamental catalitzar la cooperació entre el món universitari, la recerca i les empreses; i convertir-se en un referent mundial de la innovació a l’espai europeu d’investigació.

10 años de Planes de Compensación Flexible ¿Oportunidad o Necesidad?

SERVEI DE LICITACIONS INTERNACIONALS DE CECOT

La Cecot va presentar el passat 19 de maig un servei de licitacions internacionals que pretén obrir el mercat de la contractació pública internacional a les pimes catalanes. Aquesta mesura implica posa a l’abast de les petites i mitjanes empreses l’accés a un fons públic que, en funció de cada país, pot representar entre el 14 i el 20% del PIB da cadascun dels estats. El president de Cecot, Antoni Abad, va valorar aquesta mesura dient que “en l’actual context de desacceleració econòmica, ajudar a les pimes a accedir al mercat de licitacions internacionals és una mesura pionera que pot ajudar a compensar la caiguda de mercats interiors”.

Descubre por qué las empresas están implantando, cada vez más, estos sistemas de retribución a la carta y los beneﬁcios que reportan a su organización. Con la experiencia de 10 años comunicando y administrando este tipo de planes.

Programa 10 años de Compensación Flexible en España: ¿Oportunidad o Necesidad? Criterios interpretativos de la Dirección General de Tributos sobre los Sistemas de Compensación Flexibles y sus Elementos. Casos Prácticos de Comunicación y Administración: De la calculadora al Portal de Compensaciones. En esta ponencia se abordarán los temas más solicitados por los asistentes, antes de la celebración de cada acto. Dinos qué tema te interesa.

¡Tu opinión cuenta! PIMEC NOVA EDICIÓ DELS PREMIS PIMES

PIMEC ha convocat la 11ª edició dels Premis Pimes que s’atorgaran durant un sopar el dia 2 de juny al Palau Sant Jordi. L’acte serà presidit pel rei Joan Carles I. Els guardons atorgats són el Premi Fundació PIMEC als Valors d’empresa i el Premi a la Pime més competitiva. Les categories de cadascun d’ells són microempresa, petita empresa, mitjana empresa i comerç més competitiu. El jurat està format per destacades personalitats del món polític, ﬁnancer, econòmic i periodístic. El període de presentació de candidatures es va tancar el passat 22 d’abril. ASCAMM ASCAMM RECLAMA MAJOR INVERSIÓ EN R+D PER EVITAR ESTANCAMENT INDUSTRIAL

La Fundació ASCAMM (Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius), responsable del Parc Tecnològic del Vallès, va advertir d’un possible estancament industrial a Catalunya, sinó s’incrementen en el futur les inversions en R+D tant en el sector

Ponentes Manuel de Miguel Monterrubio. Subdirector General del IRPF de la DGT. Economista. Inspector de Hacienda del Estado. (*) Heribert Padrol Munté. Socio Director de Padrol Munté. Inspector de Hacienda en excedencia. Carlos Delgado Planás. Presidente y Consejero Delegado de Compensa Capital Humano. (*) pendiente de conﬁrmación

Sesiones en: Palma de Mallorca: 5 de junio de 18.45 a 20.45 horas. Madrid: 10 de junio de 09.30 a 11.30 horas. Barcelona: 11 de junio de 09.00 a 11.00 horas. Aviso importante: A este acto sólo se podrá acceder con una invitación personal, de carácter intransferible. Para validarla, tendrás que hacer clic abajo, cumplimentar tus datos y recibirás por correo electrónico la invitación que deberás presentar en la entrada.

Solicitar invitación: www.compensach.com

EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

MÀRQUETING

CREATIVITAT

INTERNET

TECNOLOGIA

ENRIC SERRADELL

MARCEL GALLI

AMADEU BERGÉS

FRANCESC BOIXADER

LLUÍS PARDO

PROFESSOR DE LA UOC. DIRECTIU DE LA

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

DIRECTOR CREATIU

PROFESSOR TITULAR DE L’ESCOLA UNIVER-

DIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

KEIRETSU COMUNICACIÓ

SITÀRIA D’INFORMÀTICA “TOMÀS CERDÀ”

COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’ ACCID

Cooperació interna

Gran part dels articles tenen un contingut pessimista Estem immersos en un procés de constants crides a la innovació i a la recerca. Gran part dels articles que podem trobar en diaris de contingut econòmic tenen una visió pessimista del futur, posant de manifest l’escassa inversió de les empreses en recerca i desenvolupament. En aquests moments en què hi ha veus que parlen d’un procés de reducció del consum i pèrdua de confiança del consumidor i les empreses, cal tenir bona dosi d’optimisme en el futur per recuperar les receptes intangibles però obligades en aquests casos: millorar els processos de formació i de comunicació interna entre els treballadors i directius de les empreses, amb l’objectiu de regenerar i trobar noves idees de desenvolupament de negoci; i aproﬁtar al màxim les possibilitats que donen les xarxes d’innovació i cooperació, ja siguin formals o informals, entenent que les relacions empresarials externes comencen per les bones i intenses relacions internes entre els seus directius i els seus col·laboradors.

Màrqueting, art Pels drets d’expressió o ciència?

En el màrqueting hi intervenen diversos ingredients Philip Kotler, gran gurú del màrqueting, defineix que aquest és “l’art i la ciència d’identificar, conquistar, fidelitzar i desenvolupar el valor dels clients, mitjançant la creació, comunicació i lliurament d’un valor superior”. En començar, deixa ben clar que es tracta d’una barreja d’art i ciència, en la qual hi intervenen ingredients que podem trobar als llibres de teoria del màrqueting, però també d’altres que depenen del criteri i de la “genialitat” d’aquell que en sigui responsable de definir-ne la seva estratègia i operativa. A mi però, el que més m’ha cridat sempre l’atenció d’aquesta definició és el pragmatisme amb què defineix la finalitat del màrqueting, que no és altre que la de contribuir a captar el valor que per a una empresa tenen els propis clients, el qual assolirem sempre que aquests percebin que els hi estem lliurant un producte o servei de valor superior a allò que ells ens donen en contrapartida (temps, diners, coneixement…). En definitiva, màrqueting orientat a resultats... i al client.

El negoci de la ‘cura personal’ omple la butxaca de multinacionals Des que l’ésser humà va prendre consciència que envellia, els més presumits van necessitar miracles immediats per frenar el pas del temps i els més llestos els van inventar, envasar i vendre al llarg dels segles. I avui, més que mai, el negoci de la ‘cura personal’ omple les bosses i les butxaques de cents de multinacionals al llarg i ample d’aquest Primer Món. En astrologia et demostren que les estrelles del firmament envelleixen, però les del glamour ens ensenyen, hora rere hora, la forma d’anar contrarellotge. Les cremes hidratants, els àcids hialurònics, els magnesis, calcis, fòsfors i fins l’aloè vera competeixen amb els botox i les cirurgies plàstiques. I ara... ﬁns i tot han inventat fórmules que esborren les arrugues d’expressió! Això és el que pretenen? Esborrar l’expressió? Doncs, retornarem a la lluita pels drets d’expressió!

La informàtica dels serveis

Hi ha empreses que ja aposten pel cloud computing Ja fa temps que empreses capdavanteres dins del sector de la informàtica de serveis (IBM, HP, Accenture, Google,...) estan apostant pel que es coneix com a cloud computing per a la distribució dels seus productes. Vindria a ser l’accés, a través de petites aplicacions informàtiques implementades a diferents dispositius (ordinadors, mòbils, PDAs,...), a la informació disponible a Internet. I cap aquesta direcció estan orientant la seva activitat en R+D gegants tecnològics i del món dels serveis com els esmentats abans, amb inversions que oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 milions d’euros. La idea és que s’accedeixi a qualsevol tipus de servei (des de revelar fotos i pujar-les a Internet ﬁns a connectar-se des d’un restaurant a una pàgina de guies locals per tal d’actualitzar la informació i comentar en temps real l’experiència) a través d’aquestes cloud applications que s’executen totalment online permetent l’accés a l’aplicació i a la informació des de qualsevol terminal amb accés a Internet.

Increment de la productivitat

Cal transmetre la necessitat d’invertir en tecnologia És necessari que tant l’administració pública com les companyies especialitzades en TIC siguin capaces de transmetre als empresaris la necessitat d’apostar per l’adopció de noves tecnologies. Aquesta situació varia depenent de la grandària de l’empresa. En la mitjana empresa el grau d’implantació tecnològica es mesura en funció de les eines informàtiques que disposi, ja siguin ERPs, CRMs, eines de gestió… En les micropimes aquesta equació se simplifica, ja que el seu nivell d’informatització passa per tenir l’ordinador encès. Espanya i Catalunya es troben encara per sota de la mitjana europea pel que fa al percentatge de despesa en TIC respecte al PIB. Països com Letònia o Estònia es troben amb percentatges superiors al 9%. Prenguem nota tots els empresaris, si volem ser més competitius cal incrementar la productivitat i això passa entre altres coses per invertir decididament en programari i tecnologies. I, a més, els nostres veïns ja estan fent els deures.

Decàleg / EMPRESA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

LEGAL

PATENTS

COACHING

RECURSOS HUMANS

RSC

JOAN M. TRAYTER

ANNA VIDAL

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO

ORIOL TARRATS

FRANCESC TORRALBA

CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

CONSELLER DELEGAT

DIRECTOR GENERAL DE MENTOR

CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

AUGERE&ASOCIADOS

ORGANITZACIONS

RAMON LLULL

Col·lapse als tribunals

L’acord de Londres

Dies de presses Els mals líders

La mitjana de duració dels procediments és de 8 anys

Es redueix el cost de traducció d’una sol·licitud de patent

Els resultats no arriben quan ens paral·litzem pels nervis

Ha saltat als mitjans de comunicació que a la jurisdicció penal estan pendents d´execució unes 270.000 sentències. Malgrat la xifra, aquesta no es la jurisdicció que està patint amb més força el desgavell del Poder Judicial. Al nostre país existeix un conjunt de Jutges i Tribunals encarregats de controlar la legalitat de les actuacions de les administracions i del seu bon funcionament en depèn que tinguem un estat modern. Doncs bé, la situació d’aquesta jurisdicció a Catalunya i a Espanya es caòtica: la mitjana de duració dels procediments és de 8 anys, els recursos s’acumulen any rere any, el privilegi d’executivitat immediata de les decisions de l’Administració no té parangó a cap ordenament jurídic democràtic i, la gota que vessa el vas és la fragant falta d´execució de les sentències. No existeixen dades oficials però, segons una tesi doctoral de pròxima publicació, dir que un milió de sentències dels últims 10 anys no han estat executades no seria cap barbaritat.

L’1 de maig de 2008 va entrar en vigor l’acord de Londres, que permet reduir notablement els costos de traducció d’una sol·licitud de patent europea un cop concedida. S’ha calculat que la reducció de costos en el procediment pot oscil·lar entre el 20 i el 40%. Segons l’acord de Londres, els països que formin part del Conveni Europeu de Patents i que tinguin com a idioma oﬁcial l’anglès, el francès o l’alemany no requeriran que es tradueixi tot el document de la patent a l’idioma del país a validar. Tot i que són 31 països els que van ﬁrmar el Conveni, alguns s’han oposat a l’acord de Londres, ja que consideren que en eliminar la seva llengua de la inscripció de patents, s’està danyant la seva economia. En aquest sentit, Espanya s’oposa a l’acord. Una validació a Espanya procedent d’una patent europea concedida implicarà la presentació de la traducció al castellà de la descripció completa de patent europea concedida, tal com passa en l’actualitat.

Tinc la sensació d’estar a vigílies de Nadal, però no, ens trobem al maig del 2008. No obstant l’aroma generalitzat de les converses professionals és de presses, nerviosisme i incertesa. En èpoques de mudances, com la que ens toca viure, sembla que la prudència i la por s’apoderi de tots. La gent no s’arrisca, no pren la iniciativa i tot es paralitza, o bé, la gent se sent insegura i intenta de ferho tot per aconseguir els seus objectius. I aquesta és la millor forma per no aconseguir els resultats. Els resultats no arriben quan ens paralitzem, cobrim les nostres espatlles o disparem a tot, sinó quan hi ha un enfocament. Enfocar-se significa posar totes les capacitats en la mateixa direcció. Dit d’una altra forma: enfocament i execució. Enfocament sense execució és al·lucinació; execució sense enfocament, és deriva. Per tant, en èpoques d’incertesa, per assolir resultats és imprescindible un sa sentit d’urgència i el punt de mira aﬁnat fent conﬂuir l’esforç i el talent.

El líder no pot actuar pensant que sense ell no hi ha projecte Quan el President d’una associació manifesti repetidament el molt de temps de dedicació que comporta el càrrec, el més probable és que acabi eternitzant-se en ell; ningú voldrà prendre-li la cadira. Quan un emprenedor es passa mitja vida queixantse de la molta feina que té a l’empresa; que no ho dubti, cap dels seus fills voldrà rellevar-lo. Aquest és el mal que pateixen moltes entitats i empreses, que el líder actua pensant que sense ell no hi ha projecte perquè ell és el projecte. El favor més gran que podem fer a ells i a l’organització, és aconseguir un canvi en aquests comportaments que, si bé en una primera etapa poden arribar a estar justificats, a la llarga són destructors. El problema, massa vegades, és que el seu entorn fidel no n’és conscient, i els passa allò de la granota que cau a l’olla, i quan se n’adona que l’aigua bull, ja és massa tard per reaccionar.

Sobrietat i crisi

La sobrietat, en temps de crisi, és clau per sobreviure En contextos de crisi econòmica, les organitzacions han d’exercitar amb especial cura el valor de la sobrietat. La contenció de la despesa i la pràctica de l’eﬁciència són qualitats essencials per a poder-se’n sortir airosament. Abans de prendre solucions que afecten negativament les persones i les famílies, cal educar en la sobrietat i la correcta utilització de les infraestructures i de l’ús del temps laboral. Si es redueix el consum habitualment excessiu de productes i es pot realitzar la mateixa activitat amb menys despesa s’assoleixen, a la llarga, resultats molt positius per a l’organització i, de retruc, per tots els col·lectius i persones que en formen part. Sobrietat en la despesa telefònica, en l’ús del paper, en les despeses de protocol, en els desplaçaments. Aquesta actitud és bàsica per a sobreviure en el mercat i és la clau que ha fet possible que organitzacions fràgils hagin pogut superar tràngols econòmics com el que ara i en el futur immediat ens toca passar.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

LA FARGA GROUP

La Farga Lacambra: la història del coure a Catalunya A través de la història del holding empresarial La Farga Group, que aquest any celebra el 200 aniversari de La Farga Lacambra es pot conèixer l’evolució del coure, un metall conductor que ha contribuït de forma decisiva als avenços tècnics i cientíﬁcs que han marcat la civilització. En motiu de l’aniversari, la ﬁrma catalana inaugura el primer Museu de Coure d’Espanya. MÒNICA VILLANUEVA

El coure, des del seu descobriment en el Neolític, ha estat un dels materials més utilitzats en la fabricació d’eines, aparells i altres estris per a la construcció. Es valora la seva puresa natural i les seves excel·lents propietats: mal·leable, dúctil i conductor tèrmic. La història del La Farga Group s’inicia amb Francesc Lacambra, ferrer de Barcelona que va ser un dels primers a adquirir una farga d’aram per a produir làmines de coure per la indústria naval i després va orientar el negoci cap a la fosa i la fabricació de claus de coure.

Operaris a l’interior de la Farga Lacambra a mitjans del segle XIX. / CEDIDA

XIFRES DE LA FARGA LACAMBRA

Les Masies del Voltregà El desig d’ampliar el negoci fora de Barcelona, juntament amb la dificultat de mantenir l’activitat industrial al cor del barri urbà, va portar a Lacambra a arrendar, al maig de 1852, l’antic molí fariner d’Ordeig, al terme municipal de les Masies del Voltregà, convertint-lo en farga amb laminador. Des d’aleshores, el municipi va enregistrar una important expansió demogràfica, influenciat pel fort desenvolupament industrial de l’empresa a les riberes del riu Ter, depenen així de l’energia hidràulica. Els fills hereten el negoci l’any 1870 i s’especialitzen en la fabricació de planxes de coure destinades a folrar vaixells. El canvi generacional coincideix en el fenomen de construir grans colònies industrials a les comarques d’Osona i el

El Musesu del Coure està situat en un ediﬁci restaurat de principis del segle XX. / CEDIDA

La Farga Lacambra té un dels índex d’accidentalitat més baixos Ripollès. La següent generació va convertir la vella farga en una metal·lúrgica moderna, tot i que entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, La Farga va patir una progressiva pèrdua de mercat com a conseqüència de la seva especialització en la fabricació de planxes ferroviàries i les màquines de vapor, així com el seu fracàs en el negoci del treﬁlatge de coure.

L’esclat de la Guerra Civil Quan es començava a recuperar, el negoci va patir una nova

caiguda amb la guerra civil espanyola. A l’octubre del 1937, el govern de la República va requisar la fàbrica, fins al moment era considerada entitat autònoma, per produir municions, explosius i armament. Un cop superada la postguerra, La Farga va recórrer als treballadors immigrants per suplir la falta de mà d’obra amb què es va trobar la indústria catalana i començar, així, una nova fase d’inversions per adaptar la fàbrica als nous temps.

La bonança dels 60’ Els anys seixanta es van caracteritzar per un espectacular creixement de la indústria catalana. La Farga va aconseguir finalment implantar-se en el negoci dels treﬁlats ﬁns al punt

Facturació prevista 2008 Nombre de treballadors Volum de vendes anual Nombre de plantes distribuïdes pel món Nombre de productes que esdevingué en el principal producte d’especialització amb clients com Pirelli, Seat o Saenger, entre d’altres.

La Transició Democràtica L’entrada de la transició va comportar una profunda crisi econòmica que feu perillar la continuïtat de La Farga. “La companyia feia fallida i no hi havia descendència i les famílies Guisa i Guixà vam adquirir, poc a poc, la companyia, explica Oriol Guixà, conseller delegat de l’empresa familiar. Amb el canvi, es va desenvolupar una colada contínua a partir de coure reciclat, una tècnica patentada i que s’ha vengut a arreu del món.

443 milions d’euros 151 100.000 Tn 23 11

Una empresa de futur La Farga Lacambra rep el segle XXI amb les millors expectatives de futur. Les inversions dutes a terme comencen a augmentar el nombre de clients. “Estem dins d’una societat i li hem de donar un retorn positiu tenint cura del nostre entorn. També entenem que el benestar dels treballadors és el nostre valor afegit” comenta Oriol Guixà pel que fa la política de l’empresa que té un dels índex d’accidentalitat més baixos. “La successió de l’empresa la plantegem des d’un punt de vista d’accionariat, la gestió es pot sempre contractar”, matisa Guixà pel que fa la continuació de l’empresa.

Entrevista / FINANCES

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

ALBERT ROMAGOSA. PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS ASSESSORS D’INVERSIÓ I FINANCES A CATALUNYA (AIF)

“L’economia ﬁnancera és economia real, ens agradi o no” En uns moments on es debateix si en quin moment de la crisi econòmica ens trobem, el president d’AIF, Albert Romagosa explica per què la situació actual d’inestabilitat prové de diferents àmbits, i com els inversors afronten aquests temps d’incerteses. IVAN GIMÉNEZ

En la seva opinió ja ha passat lo pitjor d’aquesta crisi? En realitat estem davant de tres crisis. La primera és de confiança o liquiditat a les finances. La segona és la immobiliària. I la darrera, de transformació, com si estiguéssim a una nova revolució industrial. I que caracteritza a cadascuna d’elles? A la de liquiditat, el principal problema és que passi de l’economia real de les empreses, té data de caducitat. D’aquí uns mesos haurà passat, si no es produeix cap escàndol en el sector financer. Pel que fa a la crisi immobiliària, també té data de caducitat. Es tornaran a fixar els preus de referència dels habitatges a preu taxat i convingut. Això crearà un nou dinamisme al mercat. I la crisi de transformació es dona a Espanya, amb una economia depenent del turisme i la construcció. El totxo ha naufragat així que cal diversificar l’economia amb altres sectors com a nous motors. Com afecta als inversors les informacions sobre la crisi? El principal problema és que es genera desconfiança. Els diners ja no canvien ràpidament de mans i això pot provocar que entrem en recessió si hi ha una falta de crèdit. Cal atacar aquesta possible manca de finançament.

“L’Administració no ha venut prou bé la fortalesa del sistema ﬁnancer espanyol, i això és important”

L’elevat endeutament de les famílies és un dels punts més preocupants? L’endeutament sempre es pot refinançar mentre hagi expectatives positives. En un entorn negatiu no es que ja no es reﬁnancïi, sinó que ja ni es ﬁnança. El principal problema és que no sabem quant va realment un pis. Calen referències als preus per a que hi hagi diners sense riscos. S’ha parlat molt del distanciament entre l’economia

Finances PERSONAL PERSONAL Albert Romagosa és llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat de Barcelona. És president de SeBroker, agència de Borsa, des de 1996. A més de presidir AIF, també està al capdavant de l’Associació de Professionals d’Assessors Independents Financers (APAIF), i és vicepresident de la Federació Europea de Associacions d’Assessors d’Inversió i Finançament (FECIF). Quines aﬁcions té? La família, tinc quatre ﬁlls (tres nens i una nena); i els esports, especialment futbol i pàdel. Quin llibre està llegint actualment? Tinc intencions de començar la darrera novel·la de Ken Follet.

Quines mesures s’haurien de prendre en aquest atac frontal? Donar cops d’efecte, el principal seria treure habitatges a preu convingut o taxat. Si no, qui comprarà un pis si pensa que baixarà de preu? Això s’ha de fer ràpid. En un entorn ﬁnancer com l’actual, com haurien d’entregar els petits i mitjans inversors? Els inversors no han de fer res ﬁns que no vegin que els núvols escampen. L’Administració ha de bufar per fer marxar els núvols i deixar que torni a renèixer la iniciativa privada.

I quin recomanaria? Qualsevol obra d’intriga, la novel·la fàcil i sense violència. Lectures comercials que distreguin.

Albert Romagosa, president d’AIF / CEDIDA

ﬁnancera i la realitat, quina és la seva opinió al respecte? L’economia financera és economia real, ens agradi o no. L’economia real no es mou sense diners, i als diners li diuen economia ﬁnancera. S’ha de considerar el capital com un dels inputs productius de l’empresa, fabriqui el que fabriqui o realitzi el servei que sigui. També s’ha comentat que els bancs i caixes espanyols tenen l’avantatge de que no tenen hipoteques subprime, però el nostre sistema bancari té febleses que el poden fer vulnerable a la crisi? L’Administració no ha venut

prou bé la fortalesa del sistema financer espanyol, i això és important per vendre la imatge de país solvent. El principal error ha sigut només reaccionar davant les crítiques de tercers i no s’ha fet país. D’aquesta manera hem acabat amb un punt vermell, assenyalats com a mercat perillós. En la seva opinió, quines mesures s’haurien d’aplicar al sistema hipotecari? Ja està previst reduir els costos per allargar les hipoteques. Les mesures no s’ha de prendre en el mercat hipotecari en sí mateix, sinó en el mercat immobiliari fomentat habitatge

Una destinació per viatjar? Si vols estar al dia i veure cap a on va el món, cal anar als Emirats Àrabs Units. Un lema a la vida? Honradesa i la veritat sempre per davant. Quina lliçó és la que més ha aplicat en la seva vida professional? Res és fàcil a la vida, i tampoc res s’aconsegueix sense feina. La vida et posa a prova constantment i si no tens rigor mai aconseguiràs el que vols. protegit i habitatge a preu taxat amb finançament senzill. Caldria treure nou sòl al mercat per poder fomentar aquests dos tipus d’habitatges; i fomentar zones de promoció econòmica.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

VALORS DEL MES

22 Abril 27 Maig

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-0,03%

3,45%

0,0003%

0,48%

1.923,26 1.995,44

13.892,89 13.893,31

6.559,90 6.728,30

1,57 1,57

3.814,76 3.712,03

14125,10 14063,86 14002,61 13941,36 13880,12 13818,87 13757,63 13696,38 13635,13 13573,89 13512,64 13451,40

28 ABRIL

27 MAIG

DOW JONES 13028,16

5142,10 5123,98 5105,86 5087,74 5069,62 5051,51 5033,40 5015,27 4997,15 4979,03 4960,91 4942,80 4924,68 4906,56

14186,35

La preocupació per la inﬂació a la zona euro i l’escalada del petroli han posat a prova els nervis dels inversors. Wall Street s’estabilitza gràcies als bons indicadors macroeconòmics d’Estats Units.

CAC

ÍBEX 14247,60

INFLACIÓ I PETROLI

12985,96 12943,77 12901,58 12859,38 12817,18 12774,99 12732,79 12690,60 12648,40 12606,21 12564,01 12521,82

28 ABRIL

27 MAIG

12479,63 28 ABRIL

27 MAIG

CANVIS EN ELS ORGANISMES SUPERVISORS

Reformes en el sistema ﬁnancer espanyol El sistema ﬁnancer espanyol es veurà sotmés a una profunda reforma. El model s’acostarà més al de la resta de països europeus, canviant les competències de la CNMV i augmentant el paper del Banc d’Espanya.

El Banc d’Espanya ara també vigilarà la solvència dels fons d’inversió i de les asseguradores una atribució més raonable de les funcions de cada supervisor en benefici de l’eficàcia del sistema i la protecció de l’estalvi”, va afirmar el propi Solbes. El titular d’economia va fer l’anunci en una conferència al Foro Nueva Economia. Tot i així, la proposta del minisEl Banc d’Espanya assumirà noves competències en la supervisió financera. / ARXIU tre no va agafar per sorpresa, ja que l’havia apuntat al Congrés IVAN GIMÉNEZ Estats Units amb l’augment de dels Diputats durant la primera El ministeri d’Economia va competències de la Fed; el pro- sessió de la Comissió Econòmianunciar el 22 de maig la crea- pi ministeri d’Economia asse- ca. A més, estava inclosa en el ció de la Comissió Nacional de gura que es tracta d’acostar el programa electoral del PSOE. Serveis Financers. El nou òr- model espanyol al de les prin- Per la seva part, el Partit Popugan assumirà les funcions que cipals economies occidentals. lar també havia apuntat mesufins ara desenvolupaven la Co- Concretament, es passa a un res similars en les seves proposmissió Nacional del Mercat de sistema de doble regulació on tes per les legislatives de març. Valors (CNMV) i part de la Di- el protagonisme és assumit pel Concretament, al nou sistema recció General d’Assegurances. Banc d’Espanya i la nova Co- financer estatal, el Banc d’EsAixí mateix, el Banc d’Espanya missió Nacional de Serveis Fi- panya a banda de controlar la assumeix noves competènci- nancers. Les competències de solvència de bancs i caixes, ara es en el sistema financer espa- la Direcció General d’Assegu- també supervisarà d’asseguranyol. rances queden englobades en- dores, i de les entitats gestores Tot i que els escèptics puguin tre les altres dos entitats. de fons d’inversió, una funció pensar que es tracta d’una res- “Es tracta d’un projecte d’una que fins ara complia la CNMV. posta a la crisi financera que reforma del sistema de supervi- La Comissió Nacional de Serviuen els mercats, en la línia sió financera, amb una redefini- veis Financers supervisarà el que han fet altres països com ció del paper dels supervisors, correcte funcionament dels

mercats i la transparència en els intercanvis entre els actors que oferten i consumeixen serveis financers. Així mateix, també s’encarregarà de defensar els drets d’estalviadors i assegurats, una tasca que fins ara era responsabilitat de l’entitat governada per Miguel Ángel Fernández Ordoñez. En definitiva, el Govern espanyol aposta per separar la supervisió de la solvència de les entitats de la dels comportaments i transparència dels mercats on actuen. A més, Solbes va insistir que l’objectiu de la reforma és donar un “paper més definit” a aquests organismes de supervisió. La definició d’aquest nou sistema es concretarà en els propers mesos, i el ministre afirmà que vol dialogar amb tots els sectors implicats per garantir una correcta posada en marxa. També va remarcar molt que amb la reforma s’aconsegueix un entorn regulador “permanent i equiparable”

al de les millors economies del món. De fet, aquest sistema on el protagonisme és assumit per dues entitats es coneix com a “Twin Peaks”. Fins ara, el sistema espanyol, amb primacia de la CNMV, era una excepció en a les economies occidentals; i que estava en funcionament des de fa vint anys quan la Llei de Mercats de Valors va propiciar el naixement d’aquesta entitat. Així mateix, hi ha alguns dubtes sobre el nou sistema. La principal és si s’aconseguirà la independència política dels nous organismes. També hi ha certs recels sobre com es coordinaran el Banc d’Espanya i la nova Comissió. Per la seva part, Unespa (Unión Española de Entidades Aseguradoras y Reaseguradoras) s’ha mostrat partidària de la reforma, però adverteix que s’ha de tenir molt present les diferències entre una asseguradora i un banc o caixa.

ANTIC SISTEMA

NOU SISTEMA

FUNCIONS DEL BANC D’ESPANYA Vigilar la solvència dels bancs i caixes Garantir els drets dels estalviadors

FUNCIONS DEL BANC D’ESPANYA Vigilar la solvència de bancs, caixes, gestores de fons d’inversió i asseguradores

FUNCIONS DE LA CNMV Vigilar les empreses cotitzades Controlar la transparència dels mercats de valors

FUNCIONS DE LA COMISSIÓ NACIONAL DE SERVEIS FINANCERS Controlar la transparència dels mercats de valors Supervisió de les relacions entre inversors i entitats que ofereixen serveis ﬁnancers Garantir els drets dels estalviadors

FUNCIONS DE LA DIRECCIÓ GENERAL FUNCIONS DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ASSEGURANCES D’ASSEGURANCES L’entitat serà suprimida Supervisió de les entitats asseguradores

Anàlisi de valors / FINANCES

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

LA CNMV SUSPÈN LA COTITZACIÓ D’AISA

La CNMV va suspendre la cotització d’Aisa el passat 14 de maig després que la immobiliària reconegués que havia tingut 138 milions d’euros en pèrdues, cinc més dels que havia reconegut inicialment. També els actius de la companyia han caigut un 50% des de desembre de 2007. A més, cinc consellers delegats han dimitit dels seus càrrecs.

PRISA I EL SEU NEGOCI DE TELEVISIÓ DE PAGAMENT

Prisa va comunicar que podria vendre el seu negoci de televisió per pagament, segons explicava el fullet explicatiu de l’OPA que la companyia vol fer sobre Sogecable. Aquest mostra la intenció del grup per reorganitzar els seus negoci audiovisuals.

3,82 3,73 3,65 3,56 3,48 3,39 3,31 3,22 3,14 3,05 2,97 2,88 2,80 2,72 MAIG 2007

EDP SONDEJA A LES CAIXES ESPANYOLES

El grup energètic portuguès EDP ha iniciat converses amb Caja Madrid, Cajastur i Caja Navarra per a què participin en l’oferta pública de venda d’accions de la seva filial d’energia renovables. Va ser el mateix president de la companyia, Antonio Mexía, qui explicà aquests moviments.

MAPFRE Mapfre es consolida com la millor asseguradora a Europa durant 2008 pel que fa a comportament a la Borsa. El passat 9 de maig va formalitzar la seva fusió amb amb Caja Madrid Holding d’Enitats Asseguradores. A més tot sembla indicar que es farà amb la companyia nordamericana Commerce Insurance Group, després de rebre l’autorització del govern de l’estat de Massachussets. Segons l’oferta presentada a ﬁnals del passat mes d’octubre, l’operació sobre el 100% de les accions tindrà un cost de 1.538 milions d’euros. MAIG 2008

L’ENERGÈTICA ESPANYOLA MIRA AL FUTUR AMB FORT OPTIMISME

Repsol, poder de seducció Repsol viu un bon any. Al primer trimestre de 2008 la petroliera ha aconseguit uns beneﬁcis records, i les expectatives pel futur més proper són molt prometedores. IVAN GIMÉNEZ

La primavera ha provat a Repsol. La petroliera ha enregistrat uns beneficis records durant el primer trimestre de 2008, el descobriment d’un important jaciment a Brasil sembla garantir importants actius en un futur, i els guanys a Borsa la situen en el top five de les empreses de l’Ibex-35. Totes aquestes bones perspectives li han fet guanyar-se la confiança dels inversors, com registren les valoracions de diversos experts. De gener a març d’aquest any, la companyia que presideix Antoni Brufau va registrar uns guanys de 1.212 milions d’euros. El que representa un creixement del 36,5% respecte al mateix període de 2007. Aquestes notícies han estat interpretades des de Repsol com una mostra de la bona marxa del seu pla estratègic, acabat d’encetar. Les intencions de la companyia pel període 2008-2012 implicaran unes inversions “ambicioses” (en paraules de la pròpia petroliera) de 33.000 milions d’euros. El pla està suportat per un grau d’apalancament de 22%. Aquest increment del benefici s’ha d’emmarcar en un entorn caracteritzat pel constant augment dels preus del petroli, la debilitat permanent del

El descobriment de jaciments de gas a Perú també constitueixen un important actiu per a la petroliera JP Morgan i Dresdner Kleinworth han valorat molt positivament els darrers resultats dòlar, i la reducció dels marges de reﬁnat del cru. La baixada del dòlar durant el primer trimestre de 2008 va rondar el 14%; amb una incidència negativa en el resultat operatiu de 180 milions d’euros. Mentre que el resultat net trimestral en dòlars de Repsol –divisa amb la que opera la companyia– augmentà un 61,9%. La bona marxa va tenir la seva recompensa en les valoracions dels experts. JP Morgan i Dresdner Kleinwort varen reconèixer que els resultats estaven per sobre de les previsions que s’havien fet originalment pels primers tres mesos. Totes dues entitats d’anàlisi van situar el preu objectiu de les accions per sobre dels 26 euros. Per la

Els preus del petroli i els nous jaciments a Peru i Brasil són alguns dels factors que han impulsat el creixement de petroli. / ARXIU

seva part, BNP i Citigroup es van mostrar més cautelosos i recomanen “infraponderar” i “mantenir” respectivament. També les Borses van acollir molt bé aquests resultats. A meitats del mes de maig, es van registrar pujades per sobre del 2%. I l’increment acumulat durant 2008 es troba al voltant del 10,3%, dada que la situa com la cinquena millor empresa de l’Ibex-35. Però les bones notícies als darrers temps no s’han quedat aquí. El mateix president de la companyia va anunciar que Repsol incrementaria per sobre del 40% els dividends si el preu de barril de petroli es mantenia per sobre dels 100 dòlars; una tendència més que probable si s’observa l’evolució alcista del cru als mercats.

De cara al futur més immediat, s’ha d’estar molt atent a la sortida a Borsa de la filial argentina YPF, es plantegen treure un 20% del valor als mercats. Cal recordar, que la petroliera espanyola ha acordat la venda d’un 25% de YPF en dos trams a l’empresari Enrique Eskenazi. Antoni Brufau va posar data a aquesta sortida a Borsa de YPF, “si tot es dóna com hem pensat, el ventall de sortida està entre juliol i setembre”. Com a pas previ a aquest pas, cal que un altre accionista de la filial argentina, el Grup Petersen, augmenti la seva participació del 14,9% al 15,4%. Aquests moviments amb la seva filial han permès que l’endeutament caigui un 32%, fins a situar-se en 2.357 milions d’euros.

Finalment, pel que fa a les seves operacions d’extracció a diferents punts del planeta, BNP remarca que “la caiguda de la producció a Argentina es veurà parcialment compensada pel creixement a altres llocs com el Golf de Mèxic o el nord d’Àfrica”. A banda dels pous a la costa brasilera, a Perú també s’ha trobat un important jaciment de gas a començaments d’any. De la mateixa manera, el banc francès relativitza el descobriment “mediàtic” del camp petrolífer a les costes de Brasil: “probablement no podrà explotar-se ﬁns d’aquí una dècada o més”. Així mateix, Repsol també haurà de donar explicacions a la SEC (la CNMV nord-americana) per les seves activitats a Cuba i Iran.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

ELS BANCS I CAIXES SOFISTIQUEN ELS SEUS SISTEMES CONTRA EL BLANQUEIG DE CAPITALS

Software contra el frau El blanqueig de capitals cada cop sembla una pràctica fraudulenta més soﬁsticada. Però a la vegada també milloren els mecanismes per a detectar-ho. Les aplicacions informàtiques Anti-Money Laundering són una eina que ha esdevingut fonamental per als bancs i caixes en la lluita contra aquests delictes.

Les entitats ﬁnanceres intensiﬁquen esforços per detectar moviments fraudulents. / ARXIU IVAN GIMÉNEZ

Els moviments de capital són cada cop més nombrosos i estan regits per complexos entramats legals, especialment pel que fa a les transaccions internacionals. Els governs i les entitats volen vigilar els grans moviments de capital, ja que darrera pot haver-hi operacions de blanqueig relacionades amb activitats criminials. Els delinqüents semblen que cada cop són més enginyosos, però les eines per combatre les

seves activitats també. Diverses companyies de software desenvolupen programes per lluitar conta el frau i blanqueig. Empreses com SAS, Unisys, o el Grup AIA treballen per les principals entitats bancàries mundials en el desenvolupament d’aquestes eines. “Les operacions financeres poden ser anònimes, però no són invisibles; deixen un rastre clar de dades per allà on circulen”, explica Ramon Gimeno, marketing manager

de SAS España. Segons el responsable de SAS, “les solucions de Busines Intelligence poden analitzar milions de dades que circulen pel sistema financer i alerten sobre operacions sospitoses”. Arran d’aquí, es pot generar el coneixement que condueixi a l’eliminació de les accions fraudulentes o delictives. Aquests programes informàtics treballen basant-se en tres paràmetres: la quantitat de transaccions que es mouen, l’import de les mateixes, i la seva periodicitat. Normalment, quan alguns d’aquests paràmetres pateix una variació molt acusada , es dóna el senyal d’alarma i es posen en marxa els mecanismes d’alarma. Com succeeix en qualsevol camp relacionat amb les Noves Tecnologies, les aplicacions cada cop incorporen noves prestacions. “Una de les aportacions més importants de les Busines Intelligence és que es poden establir models predictius que ajudin a prevenir amb suficient antelació qualsevol operació delictiva”, explica el responsable de SAS. Les entitats bancàries cada cop estan més implicades amb l’ús

d’aquestes aplicacions. Segons ”Enquesta mundial sobre la lluita contra el blanqueig de capitals 2004”, realitzada per KPMG, un 40% dels bancs i caixes consultats a tot el món declaraven que utilitzaven sistemes informàtics antifrau. La xifra augmenta fins el 55% quan es consulta la mateixa enquesta però feta a l’any 2007. Per Gimeno, “l’adopció d’aquestes mesures es deu en part a l’alarma social que crea les notícies relacionades amb el

descobriment de xarxes de blanqueig de capital”. A més el responsable de SAS considera que la implementació d’aquestes mesures s’ha accelerat des de l’11-S. Pel que fa al cas d’Espanya, la utilització d’aquests sistemes està en fase de creixement. Segons explica Gimeno, “s’han donat les primeres passes i moltes companyies estan monitoritzant les seves activitats, però encara queda un llarg camí per recórrer”.

PROCEDÈNCIA DELS REPORTS DE LES OPERACIONS DE BLANQUEIG A ESPANYA

Font: Sepblac (Servicio Ejecutivo de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias).

NOTÍCIES DEL MES L’EURIBOR MARCA UN NOU RECORD

L’Euribor arribà al 5,045% el passat 26 de maig, una quota a la que no se situava des de l’any 2000. La taxa mitjana mensual de l’indicador al maig es troba en el 4,969%. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, un hipoteca mitjana a Espanya (calculada al voltant dels 169.000 euros) augmentarà aproximadament uns 60 euros mensuals. El Banc Central Europeu es reunirà el 5 de juny per tractar la política monetària, tot i que no es creu que baixi els tipus d’interès. EL BANC D’ESPANYA VOL CONTROLAR EL RISC HIPOTECARI

El Banc d’Espanya ha aprovat una norma que considerada a les hipoteques de més del 95% de taxació siguin considerades operacions “d’alt risc”. Si es supera aquest percentatge, serà necessari una dotació de equivalent al 150% de la diferència entre el

préstec i la taxació. Segons s’ha dit des de el matiex organisme supervisor, la mesura no respon a cap circumstància relacionada amb la crisi, sinó al nou marc legal sorgit arran de Basilea II. BBVA AUGMENTA LA PRESÈNCIA A XINA

BBVA farà efectiva la compra de prop del 15% del capital de Citic International Financial Holdings i un 5% del banc xinès Citic Bank. Aquests moviments suposaran duplicar la participació del banc espanyol en aquestes dues entitats. L’operació es tancarà al mes de juny, segons van informar fonts del mateix BBVA. La quantitat destinada a aquestes operacions serà de 488 milions d’euros (Citic Holdings) i 501 milions (Citic Bank). CAIXA CATALUNYA QUADRUPLICA BENEFICIS

Caixa Catalunya quadruplicà el seu bene-

ﬁci en el primer trimestre ﬁns arribar als 270,6 milions d’euros. Aquest increment és conseqüència en bona part de la venda de la seva participació del 5,5% d’Abertis. A més, l’entitat va destacar que té un excedent de tresoreria de 900 milions d’euros, fet que li permet prestar diners a la resta de bancs i caixes. GRUP “LA CAIXA” AUGMENTA BENEFICIS

La Caixa va veure com els seus beneficis durant el primer trimestre de l’any augmentaven un 27,7%, fins a situar-se en el 625 milions d’euros. Fonts de l’entitat bancària van reconèixer que disposaven d’una “gran fortalesa financera per afrontar amb èxit un entorn complicat”. Entre els factors positius destaquen la liquiditat (23.466 milions d’euros), la baixa morositat (0,68%) i l’elevada solvència pel creixement (7,4% de core capital).

FIATC ASSEGURANCES CREIX UN 3,22%

FIATC va incrementar el seus beneﬁcis en un 3,22% durant el primer trimestre de 2008, uns 4,12 milions d’euros en el primer trimestre. Aquestes xifres allunyen els dubtes que s’havien generat per la marxa de l’asseguradora en Borsa. Pel que fa a la contractació de primes, el principal creixement es va registrar en les de Comunitats (32,15%), Decés (16,62%) i Comerç (14,90%). CAIXA PENEDÈS OBTÉ MÉS DE 30 MILIONS DE BENEFICI

Els beneﬁcis de Caixa Penedès durant els primers tres mesos del present any ha sigut de 30,22 milions d’euros; el que suposa un creixement del 5,05% que durant el mateix període de l’any anterior. Així mateix, també destaca el pla d’obrir 700 oﬁcines durant el proper any principalment en les Comunitats Autònomes de Madrid, Aragó i València.

L’expert / INTERNACIONAL

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ MONETÀRIA A EUROPA

10 anys del Banc Central Europeu L’1 de juny de 1998, ara fa 10 anys, es va posar en marxa oﬁcialment el Banc Central Europeu (BCE), substituint l’interí Institut Monetari Europeu, amb set mesos d’anticipació respecte a l’euro. És un bon moment per posar en certa perspectiva el que ha signiﬁcat el procés d’integració monetària a Europa i extraure tant lliçons de la història com perspectives de futur.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

La constitució formal del BCE, peça clau dels avui anomenats Eurosistema i Sistema Europeu de Bancs Centrals, i el nomenament dels sis membres del seu comitè executiu, presidits per Duisenberg –holandès de nacionalitat però germànic en les seves concepcions monetàries– es va fer uns mesos abans de la plena entrada en vigor de l’euro per dotar de visibilitat i “rodatge” la nova autoritat monetària europea. Avui ens sembla normal la pràctica superposició entre una moneda, un banc central i una política monetària, però cal insistir en què no sempre ha estat així. De fet, un dels principals trets distintius de la integració monetària tal com ﬁnalment l’hem fet a Europa respecte a diversos precedents històrics és precisament que sovint la posada en marxa d’una moneda compartida no ha estat acompanyada simultàniament per un banc central també comú.

Comparacions amb la creació de la Reserva Federal En el cas més conegut i amb el qual es fan més comparacions –sovint odioses i/o desinformades– que és el d’Estats Units, la moneda única va ser un acord incorporat a la Constitució de 1789, però els intents de tenir quelcom semblant a un banc central únic van fracassar amb les experiències del First Bank of the United States (1791-1811) i del Second Bank (1816-1836), i no va ser ﬁns la creació de la

Tenim un banc central únic i una moneda única sense haver fet una veritable integració política Reserva Federal per la llei de 1913 quan es va completar amb una autoritat monetària única el paper del dòlar com a moneda única dels Estats Units. Durant el segle XIX, doncs, Estats Units va tenir moneda única però amb un sistema financer fragmentat i amb una dinàmica d’integració imperfecta, molt gradualment afavorida per les lentes millores –almenys segons els paràmetres actuals– en els transports i les comunicacions. Com a nota erudita d’actualitat alguns historiadors esmenten com una de les fites en la integració financera dels Estats Units el procés mitjançant el qual les hipoteques de l’Oest en expansió eren “canalitzades” envers els bancs de l’Est, financerament més sofisticat, en un graó inicial del camí que acabaria en l’enginyeria financera de les subprime. També en els casos de les integracions monetàries a Itàlia i Alemanya durant el segle XIX, un autèntic i efectiu Banc Central va ser força posterior a les respectives monedes úniques (lira i reischsmark). Continuant amb les comparacions amb Estats Units cal recordar que la tramitació de la Llei de la Reserva Federal va ser conflictiva amb desconfiança dels “territoris” respecte a la nova entitat centralitzada. I sembla que va ser un viatge a Europa d’alguns legisladors que –sobretot a la vista de l’experiència d’Alemanya– els va convèncer dels avantatges d’un banc central. Un conegut manual introductori d’Economia encara recorda l’expressió d’un polític convençut respecte als “tres grans invents de la humanitat: el foc, la roda i el sistema de banc central”. Resultaria que el model USA que contínuament

ha d’aprofundir la seva dimensió política si no vol experimentar els mateixos problemes. Cal esmentar que segons alguns historiadors un dels motius de la creació de la UML va ser donar al franc francès un paper més rellevant al concert internacional. Ara la moneda europea també aspira a tenir una dimensió global forta, objectiu que en deu anys ha avançat lentament i que l’actual escenari de debilitat del dòlar podria afavorir, com apunten economistes tan destacats com Jeffrey Frankel i Menzie Chinn, que preveuen un sorpasso a mitjans de la propera dècada, com mostra la figura 1. Més enllà de les lliçons de la història, ara que els problemes L’1 de juny de 1998 es va posar en marxa oficialment el Banc Central Europeu. / ARXIU financers globals fan evident la necessitat de més cooperació es refrega als europeus estaria integració política. És cert i fins i tot regulació financera basat en el model europeu! Això que hi ha precedent d’acords global (no en el sentit intervenno és només una qüestió histò- monetaris que, almenys nomi- cionista del terme regulació, rica: una important implicació nalment, es consideren d’unió, sinó en el mateix sentit que la és que la desconfiança entre com, durant el segle XIX, la Llei de 1913 de la Reserva Fedeentitats territorials, com els 12 Unió Monetària Llatina (UML, ral es va precipitar per la crisi bancs de la reserva federal, i conformada per França, Itàlia, financera de 1907, i les normes els organismes centrals, va pro- Bèlgica, Suïssa i després regulatòries ja esmentades de vocar conflictes i ineficiències, Grècia) i la Unió Monetària 1933-1935 van ser la resposta com els que van donar lloc a la escandinava, però no van afron- a la Gran depressió), el model pobre i fins i tot contraproduent tar amb èxit shocks importants europeu d’integració monetària resposta de la política monetà- i no van sobreviure a la Primera i financera sense unió política ria a la crisi iniciada el 1929, i Guerra Mundial. Sovint es diu, pot tenir elements de referència que van obligar a canvis legis- apel·lant a aquests precedents, útils per a una configuració més latius als Estats Units el 1933 i que la unió monetària europea sòlida de les finances globals... 1935 per intentar evitar la repetició d’aquestes greus errades. PARTICIPACIÓ DEL DÒLAR I L’EURO A LES RESERVES Per cert, algunes de les normes INTERNACIONALS. HISTÒRIA I PROJECCIONS de prudència aprovades als anys .8 30 van ser relaxades a finals del segle XX, obrint de nou, segons .7 algunes opinions, als excessos i DÒLAR Pronòstic de l’EURO imprudències privats i a les ine.6 ficiències regulatòries que han contribuït substancialment a .5 l’actual crisi financera. .4

Unió monetària i unió política L’altre gran tret distintiu cabdal de la integració monetària a Europa és, naturalment, que a diferència de tots els casos esmentats, tenim un banc central únic i una moneda única sense haver fet una veritable

Pronòstic del DÒLAR

.3 EURO .2 .1 .0 1980

1990

2000

2010

2020

2030

2040

Font: Frankel, The euro could surpass the dollar within ten years, voxeu.org , 18 març 2008.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

Les grans ciutats del món Els països més poblats País Xina Índia Estats Units Indonèsia Brasil Paquistan Bangladesh Rússia Nigèria Japó Mèxic Espanya

Població 1,321,852,000 1,129,866,000 301,140,000 234,694,000 190,011,000 164,742,000 150,448,000 141,378,000 135,031,000 127,433,000 108,701,000 45,448,000

Densitat* 141.7 380.0 32.9 128.5 22.5 211.6 1,123.5 8.3 148.3 340.1 56.5 81.0

*habitants per quilòmetre quadrat

Les grans metròpolis mundials La història de la civilització té un punt important d’inflexió quan es produeix el gran salt de la població de les àrees rurals a les ciutats. Així es van configurant uns nuclis cada cop amb més concentració que requereixen uns serveis que no sempre poden anar creixent amb tanta celeritat com la població. Les grans conurbacions internacionals es configuren, doncs, com un doble pol de força i debilitat, que s’evidencia més que mai a l’entrada del segle XXI, quan ja hi ha continents en què es replanteja el model i es busca un retorn que rebaixi la pressió natural, urbanística, econòmica i pública de les grans regions metropolitanes, que inclouen una gran ciutat central i ciutats veïnes també amb un alt índex de creixement poblacional.

L’àrea metropolitana amb més habitants del món és la de Tòquio, al Japó, amb una població que supera els 30 milions de persones, seguida de la capital coreana Seül, i del districte central de Mèxic, que superen els 22 milions. Molt a prop està Nova York, que suma també gairebé 22 milions amb el centre a Manhatan. A Europa, les grans conurbacions són les formades al voltant de capitals com Londres o Estambul, que tenen 12 milions de persones en l’àrea metropolitana, París, amb 10 milions i en quart lloc ja Madrid, que suma gairebé 6 milions de persones al voltant de la capital. L’àrea metropolitana de Barcelona se situa en la posició 84 del rànquing de grans àrees mundials per població i en el setè d’Europa.

El mapa del món / INTERNACIONAL

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

Les àrees metropolitanes més poblades del món Tòquio Seül Mèxic DC Nova York Bombai Delhi Sao Paolo Los Angeles Shanghai Osaka Caire Calcuta Manila Jakarta Karaxi Cantó Buenos Aires Moscou Pekín Daca Paris Johannesburg Hyderabad Dallas Filadèlﬁa Madrid Detroit Houston Boston Miami Atlanta Caracas St. Petersburg Singapur Sydney Berlin Barcelona Casablanca Atenes

Japó Corea del Sud Mèxic USA Índia Índia Brasil Estats Units Xina Japó Egipte Índia Filipines Indonèsia Pakistán Xina Argentina Rússia Xina Bangladesh França Sud-Àfrica Índia Estats Units Estats Units Espanya Estats Units Estats Units Estats Units Estats Units Estats Units Veneçuela Rússia Singapur Austràlia Alemanya Espanya Marroc Grècia

33,600,000 23,400,000 22,400,000 21,900,000 21,600,000 21,500,000 20,600,000 18,000,000 17,500,000 16,700,000 16,100,000 15,700,000 15,600,000 15,100,000 15,100,000 14,700,000 13,600,000 13,500,000 12,800,000 12,600,000 10,000,000 7,800,000 7,150,000 6,150,000 6,000,000 5,950,000 5,700,000 5,700,000 5,650,000 5,550,000 5,500,000 4,850,000 4,775,000 4,600,000 4,300,000 4,250,000 4,175,000 3,900,000 3,725,000

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

Internacional

ECONOMIA EN GUÀRDIA

NOTÍCIES DEL MES

El BCE en lluita contra la inﬂació

EL BC ARGENTÍ GARANTEIX L’ESTABILITAT

Jean-Claude Trichet, president de l’entitat, ha anunciat que “no hi ha marge per a la complaença” i no descarta la reducció de tipus d’interès a mitjà termini. LEANDRO RODRIGUEZ

El control de la inflació a mitjà termini s’ha consolidat com un dels principals objectius del Banc Central Europeu (BCE). El president de l’entitat, Jean-Claude Trichet, va anunciar el mes passat, durant una conferència per celebrar els deu anys del llançament de l’euro, que l’entitat no relaxarà els esforços per contenir l’augment dels preus a la zona euro, amb la qual cosa no es descarta la possibilitat de nous retalls dels tipus d’interès. Trichet va recordar que l’estabilitat dels preus és una condició necessària per al creixement sostenible. Les previsions del BCE assenyalen un període d’inflació superior al 2% amb una posterior

Jean-Claude Trichet en una conferència. /ARXIU

moderació gradual. La inflació a la zona euro en els últims mesos va ser impulsada principalment pels preus dels aliments i l’energia. Si bé la inﬂació harmonitzada a la zona euro va registrar un lleuger descens per al 3,6% l’abril passat, el percentual se situa encara molt per sobre del 2% fixat pel BCE com a meta de les polítiques de control.

Major integració El Butlletí Mensual més recent del BCE assenyala la integració continuada del mercat comú europeu com una de les mesures necessàries per fer front a l’augment de la inflació per damunt del previst. Segons el document, serà necessari “reforçar el programa de reformes estructurals per fomentar la integració del mercat i reduir

les rigideses dels mercats de treball i de productes”. Els països de la zona euro hauran de potenciar també la competència als sectors dels serveis i energia, creant les condicions necessàries per a una evolució més ajustada dels preus. Una altra mesura és la negociació responsable dels acords salarials.

Desacceleració als EUA Les previsions d’augment de la inﬂació no són les úniques que preocupen els directius del BCE. La producció industrial als EUA, segons dades de la Reserva Federal, va registrar un descens del 0,7% l’abril, davant l’increment d’un 0,2% el març passat.

Previsions d’augment continuat del petroli UBS assenyala els principals factors que podrien provocar una alça dels preus del barril ﬁns a 200 dòlars. Els problemes estructurals del sector es situen entre les principals causes. LEANDRO RODRIGUEZ

EL FMI CONSIDERA SUPERAT EL PITJOR DE LA CRISI ALS EUA

El director general del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va dir el passat mes que s’ha superat la pitjor etapa de la crisi ﬁnancera sorgida als Estats Units, però que els seus efectes es notaran durant diversos trimestres. Strauss-Kahn també considera que la crisi de liquiditat del mercat provocada per la insolvència al sector de les hipoteques subprime d’EUA obre un precedent important, ja que les crisis més recents del passat havien estat provocades per països en desenvolupament. Per a ell, serà necessari adoptar mesures ﬁns ara poc utilitzades en el context de l’economia mundial. AUGMENTA LA CORRUPCIÓ EN ELS NEGOCIS

EL VALOR DEL CRU

L’alça dels preus del barril de petroli als mercats internacionals repercuteix no només en les borses de valors, sinó també en les previsions de les principals entitats ﬁnanceres. El banc d’inversió UBS va fer públic el mes passat un estudi amb projeccions res animadores sobre l’evolució dels preus del cru en els pròxims anys. Els tècnics de l’entitat consideren que els preus de negociació del petroli es mantindran en alça, assolint el valor de 200 dòlars el barril el 2015. El mes passat, el barril se situava per sobre de 120 dòlars, reflectint la tendència d’alça. La previsió de

El president del Banc Central de la República Argentina (BCRA), Martín Redrado, va assenyalar el passat mes que l’entitat dóna senyals en els últims mesos que és capaç de garantir l’estabilitat financera i monetària del país. “El Banc Central va demostrar amb fets que té plena capacitat de complir el seu paper essencial: garantir a tots els argentins l’estabilitat monetària i financera”, va assenyalar en un text publicat al diari La Nación. Per al president de l’entitat, no existeix actualment cap limitació de l’economia argentina que recordi les dificultats enfrontades pel país durant els mesos que van precedir la crisi econòmica que va generar el “corralito” -la congelació de dipòsits aplicada durant la crisi econòmica entre 2001 i 2002.

l’entitat és oposada a les estimacions més recents d’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que avalua l’alça com el resultat d’un comportament especulatiu del mercat. UBS ha assenyalat a més que els augments dels preus seran impulsats per les deficiències estructurals del sector, i no només per la devaluació del dòlar i la pressió de la inflació en l’economia mundial. Per això, els efectes puntuals, com l’especulació financera o les crisis econòmiques puntuals, seran menys determinants per a l’evolució de les cotitzacions del barril del petroli durant els pròxims anys. Per això, s’es-

pera que les dificultades de producció a l’Àfrica i al Pròxim Orient, a causa dels conflictes en aquestes dues regions, influeixen decisivament en els preus del cru.

Producció limitada La major demanda mundial seria un factor addicional per al futur dels valors de mercat del cru. Si bé l’OPEP preveu una menor demanda als Estats Units i Europa el 2008 a causa de l’augment dels preus del cru, Amèrica Llatina i Àsia podrien necessitar més combustible durant el període per donar continuïtat al seu creixement econòmic. Malgrat les

creixents inversions en prospecció de nous camps petrolífers, les companyies troben cada vegada més dificultats per identiﬁcar nous jaciments -les prospeccions en aigües profundes i en emplaçaments considerats remots s’han convertit en una alternativa necessària i cara. Els tècnics d’UBS consideren gairebé certa la recuperació de l’economia global el 2009 i el 2010, fet que augmentaria la pressió sobre els preus del barril de petroli a raó d’una major demanda internacional. El desenvolupament de les fonts alternatives d’energia, en aquest cas, no seria suﬁcient per frenar l’alça del cru.

Els experts d’Ernst & Young han identiﬁcat un increment de la corrupció en els negocis realitzats en diferents sectors de l’economia mundial, segons es desprèn d’una enquesta realitzada amb la participació de 1.186 executius de 33 països. La consultora i auditoria britànica ha identiﬁcat que un de cada quatre executius ha tingut algun problema relacionat a la corrupció en els dos últims anys. D’altra banda, el 70% dels entrevistats consideren que les actuals mesures de combat a la corrupció són més efectives que les aplicades fa 5 anys. Segons la mateixa enquesta, la corrupció en els negocis va generar multes per valor de 175 milions de dòlars basades en la Foreign Corrupt Practices Act (FCPA), considerada una llei de referència per al combat contra la corrupció. De les empreses seleccionades, el 18% van perdre algun contracte a causa de la decisió dels seus directius de no seguir endavant amb negociacions basades en pràctiques corruptes. UCRAÏNA CONCLOU L’ADHESIÓ A L’OMC

Ucraïna s’ha convertit al 152è país membre de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’exrepública soviètica, que va firmar el tractat d’adhesió el febrer passat, podrà participar no solament de les negociacions referents al comerç internacional realitzades en àmbit de l’OMC, sinó també dels debats sobre l’adhesió d’altres països a l’organització. Això significa que l’exrepública podrà participar de les discussions sobre l’entrada de Rússia en l’OMC. La segona nació més gran d’Europa presenta millors indicadors econòmics en els últims anys, malgrat la inestabilitat política i l’alta de la inflació. La seva adhesió a l’OMC podria beneficiar a les empreses europees interessades en expandir els seus negocis cap a Àsia, una vegada que el comerç al país estarà subjecte a les normes de l’organització internacional.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

UNA POSICIÓ ESTRATÈGICA

Hongria, al centre La situació geogràﬁca estratègica del país a la regió central d’Europa afavoreix l’accés a altres mercats de la regió. El desenvolupament de les infraestructures i els fons europeus atreuen les empreses estrangeres.

LEANDRO RODRIGUEZ

Els inversors estrangers van rebre amb ànim la decisió del Banc Nacional d’Hongria d’abandonar la banda de fluctuació del forint respecte a l’euro. En la seva avaluació, la mesura adoptada el febrer passat obre noves perspectives d’inversió. El govern, per la seva banda, podrà concentrarse en el control de la inflació, una de les prioritats del pla de convergència europea. Hongria implementa reformes econòmiques en els últims anys no només per enfortir els seus vincles amb la Unió Europea – seran assignats 27.000 milions d’euros dels Fons Estructurals i de Cohesió per aquest 2008–, sinó també per atreure empreses estrangeres interessades en expandir els seus negocis cap al país. La posició geogràfica l’afavoreix, una vegada que el territori búlgar se situa en el centre d’Europa, ampliant les possibilitats de distribució i accés a altres mercats. Les empreses catalanes es beneficien, a més, de les relacions bilaterals amb Espanya. L’any passat, les exportacions espanyoles a Hongria van registrar un increment de gairebé un 20%. El creixent intercanvi comercial ha donat major visibilitat i prestigi als productes i serveis provinents d’Espanya, beneficiant els negocis com un tot. A això s’afegeix el grau d’obertura econòmica d’Hongria, del 136% respecte al Producte Interior Brut (PIB), segons dades de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior

La posició geogràﬁca d’Hongria al centre d’Europa amplia les seves possibilitats de distribució i d’accés a altres mercats L’any passat les exportacions espanyoles a Hongria es van incrementar gairebé un 20%

Un dels objectius de la política econòmica d’Hongria és atraure els inversors estrangers. / ARXIU

(ICEX). Si bé Budapest concentra el 20% de la població total del país –la capital té un PIB per càpita del 213% respecte a la mitjana nacional–, Györ i Szekesfehérvár també són considerades ciutats de major desenvolupament econòmic. “El país té una població de 10 milions d’habitants, és a dir, en si mateix no és un gran mercat. D’altra banda, està al centre d’una regió gran i des d’Hongria es poden proveir aquests mercats. Per exemple, en un radi de 600 quilòmetres, equivalent a la distància entre Madrid i Barcelona, es poden assolir 11 països”, assenyala József Vègh, conseller econòmic i comercial de l’Ambaixada d’Hongria a Madrid.

Promoció del producte Hongria té un marc legal considerat transparent –la recerca d’un soci local no és necessàriament una condició fonamental per establir-se al país–. “Cal seleccionar bé el soci, i no s’ha de cometre l’error d’incloure’l per l’única raó que aquest parla l’idioma hongarès. El motiu principal ha de ser que el soci potencial tingui bon coneixement del sector, que sigui professional i que disposi de bones relacions amb els actors econòmics”, assenyala Vègh. Els sectors més favorables per a les empreses catalanes, segons el conseller econòmic i comercial, són l’immobiliari, de tecnologia, automació i energia. La major dedicació a la promoció del producte o del servei ofert es configura com una mesura addicional per superar les diﬁcultats de l’idioma i les barreres culturals. En alguns casos, serà necessari també disposar de terminis per als tràmits oﬁcials i els retards burocràtics.

Reducció de tipus

El sector més favorable per a les empreses catalanes és l’immobiliari. / ARXIU

El govern hongarès subvenciona els inversors estrangers que decideixin establir el negoci en regions del país considerades menys desenvolupades, com pot ser el sud del país. L’impost de societats és del 16%, i són cada vegada més constants

els projectes d’infraestructures en règim de public and private partnership. L’augment dels impostos, resultat de la política d’austeritat posada en pràctica pel govern, ha suposat un increment de costos. Per això, Hongria ha registrat

menors taxes de creixement, obligant les autoritats del país a implementar una política de reducció dels tipus d’interès. Les previsions són d’una millora en el quadre econòmic durant els pròxims anys, motivada pels ajustaments ﬁscals i la contenció de la inﬂació. “Al llarg dels últims 18 anys, és a dir, des del canvi de règim el 1990, un dels objectius de la política econòmica dels governs ha estat l’atracció dels inversors estrangers a Hongria”, conclou el conseller econòmic i comercial József Vègh.

DADES GENERALS Població: 10 milions Superfície: 93.030 Km2 Capital: Budapest Sistema polític: República Inﬂació: 8% (2007) i 5,9% (estimació per a 2008) Creixement del PIB: 1,3% (2007) i 2,3% (estimació per a 2008) Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (29,4%), Itàlia (5,6%) i Àustria (5,0%) Fonts: CIA The World Factbook; The Economist

APOSTA PEL TURISME El turisme s’ha consolidat com el sector més dinàmic de l’economia hongaresa, amb una aportació del 3,5% del Producte Interior Brut (PIB) i una taxa d’ocupació de gairebé el 5,5% de la població activa del país, segons dades de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX). Malgrat el creixent dinamisme turístic, les deﬁciències de les infraestructures locals diﬁculten una major projecció d’Hongria com a destinació d’interès per a viatgers de tot el món. Per això, el govern hongarès inverteix no solament en la millora dels aeroports, sinó també de les autopistes. L’Agència Nacional de Turisme (HNTO), al seu torn, promociona esdeveniments a tot el país amb l’objectiu de descentralitzar l’oferta turística de la capital, Budapest. El que es busca amb les mesures de foment del turisme és augmentar la xifra de visitants internacionals, que el 2007 va assolir els 40,4 milions de turistes. L’aprovació de la nova llei sobre el turisme, el mes passat, assenyala l’interès de les autoritats governamentals de perfeccionar la regulació del sector i garantir una major transparència per als agents turístics.

JUNY 2008

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització 16 i 17 de juny Trobada empresarial a Polònia

oferint oportunitats per a les empreses de construcció, enginyeria i infraestructures.

catòria està oberta tant a empreses del sector de material elèctric establertes a Catalunya com de la resta d’Espanya.

Del 25 al 27 de juny 1 de juliol Missió comercial a Irlanda

La Cambra de Comerç de Barcelona organitza la V Trobada de Cooperació Empresarial a Polònia amb l’objectiu de buscar contactes segons els perﬁls sol·licitats per les empreses. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a cada empresa participant, d’acord amb els requeriments. Polònia és el primer país receptor de Fons Europeus,

Reunions de treball a Santiago de Xile amb el director d’ACC1Ó CIDEM/COPCA La trobada personal amb el director d’ACC1Ó CIDEM/ COPCA permetrà conèixer les possibilitats de creixement internacional i facilitarà la deﬁnició i el desenvolupament d’un pla d’actuació a la mida de cada empresa i sector. L’esdeveniment es realitzarà a Barcelona. La missió, organitzada per l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME), té com a objectius conèixer la situació actual del mercat irlandès i el contacte amb distribuïdors locals mitjançant l’elaboració d’agendes de treball. La convo-

Del 2 al 5 de setembre I Pont Audiovisual a Canadà (Toronto) La Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Catalan Films &

TV organitzen l’acte coincidint amb la celebració del Toronto International Film Festival. Els objectius d’aquesta acció són analitzar les oportunitats, tendències i factors competitius de Canadà en el sector audiovisual; contribuir a la internacionalització de les empreses audiovisuals catalanes, ajudant-les a establir relacions comercials i empresarials amb empreses canadenques; i compartir experiències i projectar el nostre entorn econòmic i social.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Konick-Tech obre sucursal a l’Índia L’empresa Konick-Tech, especialitzada en el desenvolupament d’analitzadors moleculars i amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), va anunciar el mes passat l’obertura d’una sucursal a Bom-

bay (Índia) amb l’objectiu de “donar una major cobertura a la xarxa asiàtica de distribuïdors”. Segons la companyia, l’Índia representa el seu principal mercat d’actuació a l’exterior, la qual cosa justificaria la presència més marcada de la marca al país. Almirall s’expandeix cap a Suïssa i Polònia La farmacèutica Almirall ha anunciat la creació de dues noves filials a Polònia i Suïssa, amb l’objectiu de “consolidar la seva expansió internacional i la seva presència a determinats mercats, sobretot centrant-nos en Europa”, segons Luciano Conde, director general executiu operatiu de l’empresa. La filial, amb seu a Varsòvia, iniciarà la seva activitat amb una plantilla de 23 col·laboradors i la previsió és que aquest número s’incrementi en un 30% durant els pròxims tres mesos.

! " !##$ $%&# '

() * + * , . ! #$##!

& ' (

)

?@ > )

& * +), -) -.(- . ! ( +), -) -.(- . " # )

! "#$ % & % '

( ! " # ! $ ! %

) ) *

70 +$ " +C+$0 $"#5 . >

+, $,,#,- -, -# . $ +$ / ,,#0#+#-$- . 1$2.# . +3 4/ ,#"#5 $"-2$+ . +3$ 4#2 , 0 +, $ 6, . + $#4 7 - . 8$27 9 $#4: " 7 . +3 4/ ,#"#5 0#0+# 1 ; #"$ , 0 <#,-= #$ . +$ 7/-$0#+#-$-

$ $ $% &' ()$ * $ $% + +( * ,- ./0 1/ 2, 34 5 6 +, $,,#,- -, 0 $ 2 4 7/+$ . + ++#0 1 ; #" . 7/-$0#+#-$- # # ""#5 A7 B -#-2+$- ! # / 1 -#+ ,$ .

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Turisme de qualitat

Cap a un canvi de model RAMON BAGÓ I AGULLÓ, PRESIDENT DEL SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME DE CATALUNYA (SITC)

“Crec que es ven el nostre país com qui ven duros a quatre pessetes” Catalunya viu un moment decisiu pel que fa la remodelació del seu model turístic: el nombre de turistes ha crescut notablement, però el poder adquisitiu dels visitants és cada cop més pobre. Quin model és més satisfactori: quantitat o qualitat? ció ciutadana que alguns sectors denuncien.

CARLES CHACÓN

Com s’ha d’adaptar la idea de turisme de qualitat al cas català? El turisme de qualitat només es pot adaptar al nostre país si incrementem el nivell de les exigències, eliminant l’oferta clandestina i reformant o tancant els establiments obsolets.

És sabut que la poca formació dels treballadors temporals turístics és un mal endèmic a tot el país. Com es pot solucionar per a afrontar un tracte de qualitat amb els visitants? Quan parlem d’assolir qualitat, hem de pensar en un fet global: les instal·lacions, els serveis, el personal... A nivell del personal, això comporta una més bona preparació, però també uns sous justos que difícilment es poden donar amb aquest tipus de turisme de baix preu.

Quines mancances tenen Barcelona i Catalunya dins del model de turisme de qualitat? A Barcelona s’estan utilitzant com a allotjaments turístics pisos particulars i pensions, que difícilment poden conviure amb un turisme de qualitat. També hi trobem un munt d’apartaments il·legals i hotels obsolets que diﬁculten un turisme de més nivell. Quins canvis s’haurien d’abordar en l’estructura turística catalana? L’autoritat competent hauria de posar ordre eliminant tot allò que no ofereixi la qualitat que és necessària per tenir un turisme més adequat a un país com el nostre. Aquestes noves exigències haurien de contemplar les instal·lacions i els serveis, i necessitarien una actuació conjunta del sector públic i el privat. S’ha de diferenciar Barcelona de la resta de destinacions turístiques? La idea d’actuació ha d’ésser igual, si bé s’ha d’adaptar a les necessitats i exigències de cada lloc. El turisme ha de saber diferenciar les particularitats de cada destinació i Barcelona és un destí molt especial, que s’ha posicionat

Bagó alerta sobre els apartaments il·legals i els hotels obsolets. / FOTO: CEDIDA

“Cada dia hi haurà més turistes i s’ingressarà menys per turisme” entre els més importants del món com a capital europea. Com està evolucionant i canviant el model turístic català al llarg dels anys? El model turístic català ha passat de ser un destí que

primava la quantitat a un model actual en el qual es fa patent la necessitat d’apostar per la qualitat. S’ha d’accelerar aquest canvi passant el més ràpidament possible de quantitat a qualitat. Quina és la situació actual de Barcelona en qüestions de modernització d’establiments? Barcelona té en l’actualitat magnífics hotels que poden competir amb qualsevol ciutat del món, però també té una oferta soterrada de pisos, que és el que ens perjudica.

I en la diversiﬁcació de l’oferta turística? La diversificació sempre ha d’existir, però mantinguda en uns paràmetres de qualitat, que donin satisfacció tant als nostres visitants com als habitants del nostre país. Creu que tradicionalment el turisme a Barcelona ha estat poc considerat i cuidat ja que es considera un ‘valor segur’? Penso que Barcelona ha fet un pas molt important, però l’èxit potser ha desbordat les actuacions i ha donat pas a aquesta situació d’insatisfac-

Actualment existeix un debat sobre si sobren hotels a la ciutat de Barcelona. Com és l’evolució dels hotels de 4 i 5 estrelles a Catalunya? Creu que n’hi ha molts o pocs? Pocs o molts, no crec que sigui important. La llei de l’oferta i la demanda ja té cura de regular-ho. Penso que l’important és que siguin bons, ben gestionats i oferts a un preu de mercat correcte, pel que fa qualitat-preu. El 90% dels viatgers de setmana santa van gastar menys de 1.000 euros.El turisme de qualitat es pot ressentir d’aquesta manca de la poca despesa dels turistes? Si seguim la política actual, cada dia hi haurà més turistes i s’ingressarà menys per turisme. Fa temps que demano un canvi en aquest sentit, a voltes crec que venen el nostre país i els nostres serveis com aquell que venia duros a quatre pessetes.

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Preferències dels turistes estrangers a Catalunya

Rànquing estatal de turistes estrangers

(EN PERCENTATGE)

(MILIONS DE TURISTES)

(2,4%)

(2%)

Barcelona

35,5%

(4,5%)

(0,8%)

Costa Brava

34,0%

Costa Daurada

13,9%

(6,9%)

(35,5%) (13,9%) (34%)

Maresme

8,6%

Garraf

4,5%

Catalunya Balears Canàries Andalusia C.Valenciana

Catalunya central

2,4%

Madrid

Pirineus

3,3%

Castella lleó

Lleida

0,8%

FONT: FIRA DE BARCELONA, A PARTIR DE DADES DE FRONTUR

FONT: FIRA DE BARCELONA, A PARTIR DE L’OBSERVATORI DE TURISME

El Sector

EL TURISME DE PAELLA I SANGRIA, QUE TANTS RÈDITS VA DONAR A CATALUNYA FINS FA UNS ANYS, COMENÇA A ARRIBAR AL COL·LAPSE. EL SECTOR TURÍSTIC TÉ CLAR QUE HA DE CANVIAR DE DIRECCIÓ.

Catalunya planteja noves estratègies per reinventar el seu model turístic Ha tocat sostre el turisme a Catalunya? Probablement, no. Però és hora de preguntar-se si la batalla dels números –atreure més turistes cada any– és la més adient per al nostre turisme. Barcelona, com les turístiques Callella i Lloret, es plantegen ara un canvi de model. els turistes que visiten la ciutat per primer cop.

AURELI VÁZQUEZ

Fa 10 anys, Catalunya rebia prop de 7 milions de turistes. Ara en rep més de 15. A Barcelona, en aquesta mateixa dècada, s’ha triplicat el nombre de places hoteleres, i ja n’hi ha més de 55.000. Paral·lelament, municipis eminentment turístics com Calella i Lloret de Mar debaten sobre la conveniència de fer un cop de timó. Turisme de sol i plata? Sí, però no exclusivament. Aquesta sembla ser la premisa bàsica del turisme del futur, després de constatar que el turisme entra en conflicte amb els interessos dels ciutadans, amb la imatge que transmet la ciutat i, en deﬁnitiva, amb la sostenibilitat com a model a llarg termini.

Cap a on va Barcelona? A Barcelona, recentment ha estat notícia una nova normativa municipal que impedeix obrir establiments de souvenirs en determinades zones (veure pàgines 40-41). Aquesta prohibició és un dels primers senyals d’alerta; l’avís que indica que alguna cosa està passant. No ha d’estranyar en un municipi que ha passat de ser una agradable ciutat mediterrània a un destí inexcusable per a turistes de tot el

Calella, Lloret, Salou...

El sector turístic català es planteja nous horitzons. A la foto, el conseller Huguet, reﬂexiu, durant la inauguració del Saló del Turisme. / FOTO: SITC.

món. De fet, la revista National Geographic la va situar fa dos anys com una de les 10 ciutats de visita obligada al món. L’èxit dels Jocs Olímpics i la imparable progressió posterior –si més no, en termes turístics– han convertit la capital catalana en un destí de referència per als creueristes i un autèntic formiguer capaç de rebre cinc milions de visites només entre gener i agost. Això explica també que s’hagi convertit en la cinquena ciutat del món pel que fa a congressos, per darrere de París, Viena, Brusel·les i Singapur. Catalunya és, amb dife-

rència, la comunitat que més turistes estrangers rep, per davant de Balears o les Canàries, i triplicant els visitants de Madrid. Ara bé, és sostenible aquesta progressió? Cal continuar incrementant el nombre de turistes? Aquest interrogant no és nou ni a Barcelona ni als cercles professionals que envolten el món turístic català. L’any passat, a les portes de les eleccions, la regidora Imma Mayol (ICV) ja va retreure al seu soci de Govern Jordi Portabella (ERC) que no limités l’obertura de nous hotels o que no hagués establert una taxa turística. En la picaba-

ralla dialèctica va intervenir l’alcalde Jordi Hereu (PSC), recordant a Mayol que “ara ja no val dir que ja n’hi ha prou, de turisme”. Per la seva banda, el líder del Partit Popular a

Barcelona, Alberto Fernández, va apostar per “potenciar el turisme familiar i cultural”, fomentant d’aquesta manera “el turisme d’alt poder adquisitiu”, de manera que es pugui fidelitzar

Més enllà de la capital, els municipis més turístics de Catalunya es qüestionen també el seu futur a mig termini. Lloret de Mar (Selva) ja va prendre mesures contra el ‘turisme de borratxera’, limitant els horaris de venda d’alcohol i potenciant els paquets turístis familiars i culturals. A Calella (Maresme) es treballa també en un pla estratègic que deixi enrere el turisme de festa non-stop, canalitzant el seu potencial turístic en una nova direcció. Igualment, a Salou (Tarragonès), l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament ha encoratjat els comerciants a aportar valor afegit i enriquir la seva oferta més enllà del model de sol i platja.

Evolució dels turistes a Catalunya (MILIONS DE PERSONES)

20 15 10 5 7,4

9,5

9,1

11,6

11,3

12,5

15,7

15,9

0 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 FONT: INE I OBSERVATORI DEL TURISME A CATALUNYA

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT 37

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Pernoctacions dels turistes estrangers a Catalunya

Motiu del viatge dels turistes estrangers

(En milions)

(en percentatge sobre el total)

40 35 30 25 20 15 10 5 0

34,9 14,5 12,4 9,8 7,7 4,9 4,9 2,6 2,3 (-3,3%) (-10,4%) (-8,2%) (+2,9%) (-8,7%) (-9,2%) (+27,4%) (-12,2%) (-16,1%)

(8,6%) (12,8%)

77,4%

Visita familiar/amics (77,4%)

Professional

4,0% 12,8%

Altres

8,6%

França Regne Alemanya Itàlia Holanda Bèlgica Nòrdics Irlanda Suïssa Unit

Font: FIRA DE BARCELONA, AMB DADES DE L’OTC

El Sector

Oci/vacances

(4%)

Font: OBSERVATORI DE TURISME DE CATALUNYA. DADES 2007

POQUES SETMANES DESPRÉS DE LA CELEBRACIÓ DEL SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME DE CATALUNYA, EL SECTOR FA LA SEVA PRÒPIA AUTOAVALUACIÓ: CURS APROVAT... PERÒ HI HA MOLTES COSES PER MILLORAR.

El turisme francès i britànic perd interès per Catalunya mentre el nòrdic guanya pes S’ensuma un canvi de tendència en el sector turístic: Catalunya, que encara lidera amb diferència la llista de destins turístics espanyols, comença a perdre interès entre els turistes de sempre. En canvi, els països nòrdics acceleren el seu ritme de visites. Per a ells, Catalunya és ara un autèntic pol d’atracció. A.V.

Francesos, britànics, alemanys i italians conformen el gruix de turistes que tradicionalment visiten Catalunya. Només aquests quatre països sumen 71 milions de pernoctacions i 9,2 milions de turistes. Dit d’una altra manera: pràcticament dos terços del turisme català. Amb l’excepció d’Itàlia –que repunta lleugerament–, la resta comença a evidenciar un cert cansament de Catalunya com a destí turístic. L’any passat, sumant els dotze mesos, França va registrar un descens del 3,3% en el nombre de pernoctacions; Alemanya, un 8,2%, i el Regne Unit un destacable descens del 10,4%. La mala notícia és que, amb les dades del primer trimestre a la mà, aquesta tendència es confirma i, en alguns casos, s’accentua. El turisme francès baixa un 10% i, per primer cop en quatre anys, registra menys de 4 milions de pernoctacions. Val a dir que, en aquest cas, el nombre de turistes francesos és el mateix de l’any passat –uns 600.000–, però en canvi passen menys dies a Catalunya. En aquest mateix primer trimestre, les per-

Al primer trimestre de 2008, el turisme francès baixa un 10% i el britànic un 20% noctacions dels britànics baixen un 20% respecte el mateix període del 2006. Com en el cas dels francesos, el nombre de turistes es manté, però baixa el nombre de nits que passen aquí, el que significa que, o bé escurcen els seus viatges, o bé els diversifiquen amb més destins addicionals. En aquest sentit, la progressió dels vols ‘low cost’ podria explicar en part el fenomen, ja que aquest tipus de paquets estimulen els viatges més curts en destinacions diferents.

Un ‘notable’ per a la reﬂexió El còmput global de les xifres del turisme català no convida necessàriament al pessimisme, però sí a la reﬂexió. La maquinària del turisme català encara funciona i, de fet, Catalunya segueix liderant el turisme estatal, però la matrícula d’honor atri-

Els atractius de Catalunya comencen a cridar l’atenció dels països nòrdics. / FOTO: CEDIDA SITC.

buïble a anys anteriors es queda ara en un notable. Durant tot l’any 2007, Catalunya va rebre 15,2 milions de turistes (un 1,6% més)... però les pernoctacions van ser 114 milions (un 3,2% menys). El turisme català aprova l’assignatura d’italià: el nombre de turistes d’aquest país segueix creixent a poc a poc, i el de pernoctacions s’ha disparat des d’1,4 milions (primer trimestre de 2007) a 1,9 (2008). En canvi, baixen significativament les pernoctacions dels països tradicionalment més importants per al nostre turisme: Holanda, Bèlgica, Irlanda, Suïssa, etc, tots ells

amb descensos propers o superiors al 10%. Aquest trimestre, la matrícula d’honor està en les llengües nòrdiques: els països del nord d’Europa continuen guanyant pes al turisme català, fins el

punt que, aquest primer trimestre, s’han convertit en el cinquè grup d’origen, per darrere de França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit. De fet, la progressió d’aquests països bé mereix el qualificatiu

de ‘boom’: el nombre de viatgers entre 2006 i 2007 va augmentar un 27%, i les pernoctacions registrades en aquests tres primers mesos de 2008 gairebé dupliquen les del mateix període de 2007.

Nombre de pernoctacions als mesos de juliol-agost-setembre (en milions)

20 15 10 2005

5 0

2006 2007

Alemanya Bèlgica França Itàlia Gran Països Suïssa Bretanya Nòrdics i Holanda

Font: IDESCAT

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

DEBILITATS

La ‘batalla de l’aigua’ esquitxa els esforços del sector turístic per millorar la qualitat del turisme a Catalunya

Treballs de condicionament d’una canonada d’aigua potable. / FOTO: CE.

Anecdòtic per a uns, estratègic per a uns altres, el problema de l’aigua –principalment a Barcelona– ha suscitat un debat públic sobre la necessitat de dur a termes transvasaments i l’oportunitat de crear noves infraestructures –les canonades o la dessalinitzadora d’El Prat–. Tot plegat ha aixecat, alhora, un nou debat: la discussió sobre la imatge que projecta Barcelona. En aquest sentit, l’arribada de vaixells carregats d’aigua al port de Barcelona ha significat, per a alguns, un pas enrere en la imatge de ciutat moderna que s’havia volgut projectar al món. La discussió política sobre la disponibilitat d’aigua a les dutxes de la platja ha estat, probablement, l’exponent més clar d’aquesta desagradable postal. Més enllà d’aquesta polèmica, i sobretot ara que les

pluges han donat un respir als embassaments, aquest debat convida a reflexionar sobre la situació límit a la qual ha arribat l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un nivell de reserves perillosament baix. En definitiva, es qüestiona si el model de desenvolupament que ha permès fer de Barcelona una gran ciutat europea és realment sostenible. La gran concentració de població en una petita part del territori, el creixement de les urbanitzacions residencials amb piscines unifamiliars, el dispendi d’aigua que suposa una gran indústria hotelera... són aspectes que no responen a un debat conjuntural, sinó a una reﬂexió global de caràcter estructural.

bona part ha eclipsat, un altre debat relacionat amb el turisme a Catalunya: el del model turístic que interessa realment explotar. Les multitudinàries visites als grans monuments de Barcelona –com ara la Sagrada Família– s’acosten molt –massa, per a alguns– al model turístic desenvolupat i potenciat per determinats municipis de la Costa Brava. En aquesta mateixa línia s’emmarca la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de prohibir l’obertura de nous establiments de souvenirs al voltant de la Sagrada Família, el Parc Güell o Ciutat Vella. La mesura mira de preservar els negocis tradicionals d’aquestes zones, entenent que una obertura massiva de negocis purament turístics suposaria una amenaça per al necessari comerç de tota la vida.

Turisme de masses? El cert és que el debat sobre l’aigua s’ha superposat, i en

FORTALESES

El turisme català ‘cinc estrelles’ aguanta la velocitat de creuer mentre el ‘low cost’ s’enfonsa

Els establiments de cinc estrelles segueixen creixent en pernoctacions. / FOTO: CEDIDA

Creixement de l’ocupació hotelera per categories Dades en milers. -0,4%

20000 7,7%

16000 12000

-4,4%

8000

6,4%

- 13,9%

10,3%

4000

-8,1%

d’

1e d’ stre ar ll ge es nt

ar stre ge lle nt s

3e 2i

lle

’o

r st re 1e

st re

lle

’o

r ’o sd 2e

lle st re 3e

lle st re

st re

lle

’o

Si les dades globals del turisme a Catalunya no conviden a l’optimisme, el segment del ‘turisme cinc estrelles’ permet veure el got mig ple. Les dades relacionades amb l’ocupació hotelera en establiments de cinc estrelles evidencien un estat més que saludable. El nombre de viatgers allotjats en hotels només va créixer un 1,7% a Catalunya. Ara bé, si només considerem els hotels de cinc estrelles –els que acaparen més poder adquisitiu–, el percentatge es dispara ﬁns al 10,0%. El mateix s’aprecia a les pernoctacions. Si s’analitza el conjunt d’hotels, el creixement és mínim (1,3%). Ara bé, en hotels de cinc estrelles creix ﬁns al 10,3%. Probablement aquest increment explicaria que, malgrat la modesta evolució del turisme a casa nostra, els turistes estrangers fessin l’any 2007 una despesa en targetes

FONT: OBSERVATORI DEL TURISME DE CATALUNYA

de crèdit superior als 2.200 milions d’euros, un 23% més que al 2006. Aquestes dades, procedentes de l’Observatori de Turisme a Catalunya, reflecteixen també un notable increment a les pernoctacions en hotels de quatre estrelles, que entre

2006 i 2007 van passar de 12,1 a 13,0 milions, un 7,7% més. La resta de categories mostra una tendència a la baixa, amb l’excepció de les dues i tres ‘estrelles d’argent’ –categoria inferior a una estrella d’or–, que van registrar un increment del 6,4%.

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT / EL DAFO

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

La feblesa del dòlar i l’encariment de la vida a Catalunya frenen les expectatives de visitants no europeus Qui se’n recorda d’aquells temps, no gaire llunyans en realitat, en què la bona notícia era la paritat dòlar/euro? L’increment de valor de la moneda europea respecte l’americana ha estat una constant al llarg dels darrers anys. Tant, que ha deixat de ser bona notícia; si més no, per al sector turístic català. Si bé és veritat que la depreciació del dòlar ha estimulat els viatges dels europeus cap als Estats Units, aquest creixent desequilibri entre ambdues divises ensenya la creu de la moneda a Catalunya, que comença a percebre’n els efectes.

1 euro... massa dòlars Les dades de l’Observatori del Turisme de Catalunya ja reflecteixen aquesta tendència. L’any 2006, el nombre de visitants procedents dels Estats Units i Japó va créixer un 18%, mentre el 2007 només

La feblesa del dòlar, que ha estimulat els viatges als EUA, ens mostra ara la creu de la moneda en sentit invers ho va fer un 4,6%, fins als 706.000 turistes. La fortalesa de l’euro, que es cotitza a 1,57 dòlars, encareix l’intercanvi de divises i convida a pensar que, de cara a la propera estadística, les xifres seguiran la tendència a la baixa. Més clara resulta encara la dada de les pernoctacions d’aquest grup. Si entre 2005 i 2006 havien augmentat un 5,8%, el darrer any va baixar un 16,2%, amb una estada mitjana de només 3,2 dies. En realitat, la tendència del

amb 1,5 milions de turistes cada any, baixa un 2,1%.

Menys pernoctacions

El mercat de la boqueria de Barcelona, punt de visita obligada./ FOTO: CEDIDA

turisme estranger a Catalunya comença a mostrar símptomes de feblesa. El nombre de turistes estrangers a Catalunya durant tot el 2007 va ser de 15,9 milions, només un 1,4% més que al 2006. Val a dir que el grup més nombrós en termes quantitatius evi-

dencia descensos amenaçadors. Regne Unit, segon país més important per al nostre turisme després de França, ha perdut un 3%. Itàlia, Bèlgica i Països Baixos, que en conjunt sumen més de 3 milions de turistes, també cedeixen entre un 3,3 i un 3,8%. I Alemanya,

Més preocupant encara resulta la baixada en el nombre de pernoctacions, que ha passat de pujar un 3% l’any 2006 a baixar un 3,3% al 2007 (114 milions davant de les 118 de 2006). Si s’analitza el comportament del turisme estatal, les xifres tampoc conviden a l’optimisme. Si l’any 2006 el nombre de viatgers es va incrementar d’un 2,8%, al 2007 la xifra ja era negativa: -0,7%. El mateix passa amb la dada de les pernoctacions: el turisme estatal ha passat dels 14,8 milions de pernoctacions de 2006 als 14,7 de 2007. Una baixada modesta que, no obstant, no augura millores per al futur immediat. Catalunya, al cap i a la ﬁ, ja no és el destí econòmic que va ser...

OPORTUNITATS

La progressiva arribada de noves infraestructures potencia el futur del turisme a Catalunya Potser no arriben en el moment que tocava... però arriben. Catalunya comença a veure la cara a algunes infraestructures d’importància estratègica, moltes de les quals s’esperaven des de fa anys. La més sonada ha estat l’entrada en servei de l’AVE BarcelonaMadrid, que permet ﬁnalment connectar la capital de l’Estat amb la ciutat comtal, i que en els primers mesos de funcionament ja s’ha revelat com tot un èxit. De fet, el passat 6 de maig Renfe anunciava que ja ha superat el milió de viatgers en serveis AVE en el corredor Saragossa-MadridBarcelona. Juntament amb el Tren d’Alta Velocitat, aquests últims mesos s’han produït alguns avenços interessants en matèria d’infraestructures. El passat 20 de maig, per exemple, el conseller Joaquim Nadal anunciava que l’autovia de la

Costa Brava arribarà a ﬁnals del 2010 a Palamós. Precisament a Palamós s’ha inaugurat la nova estació marítima, una plataforma que ha de potenciar el municipi de l’Empordà com a port d’escala de creuers, entrant en el mercat de creuers de la Mediterrània occidental. Una altra obra important és la polèmica línia 9 de Metro, que ha de ser la més llarga d’Europa, amb un traçat d’uns 45 km, entre Badalona i l’aeroport. De moment, una quinzena de màquines foraden el subsòl de l’àrea metropolitana. És previst que al segon semestre de 2012 s’inauguri el tram Parc LogísticAeroport. Per tant, en aquest cas, encara va per llarg. Pel que fa als aeroports, segueixen sent font d’alegries i desencants. D’una banda, ja s’ha demostrat que l’aeroport de Girona (Vilobí) és capaç

WOODY ALLEN, UNA (NOVA) OPORTUNITAT PER A BARCELONA Les audiències milionàries que acumulen les estrenes cinematogràﬁques de Woody Allen jugaran, aquest cop, a favor de Barcelona. La capital catalana no només és l’escenari de l’última pel·lícula del director nordamericà, sinó que apareix al mateix títol: Vicky Cristina Barcelona. Molts incondicionals de Woody Allen arreu del món no s’estaran de fer una visita... Fotograma de la pel·lícula de Woody Allen, ambientada a Barcelona.

d’absorbir una demanda ‘low cost’ prou interessant. A El Prat, en canvi, les coses no han canviat gaire. La nova Terminal Sud, que previsiblement s’inaugurarà l’any 2009, hauria de permetre millorar la competitivitat de l’aeroport barceloní. Ara bé, els operadors estatals no es decidei-

xen a reforçar la connexió directa, sense escales, amb l’altra banda de l’Atlàntic. Aquesta segueix sent una de les assignatures pendents. En el costat positiu, recentment la companyia Continental Airlines ha decidit obrir una segona freqüència diària i sense escales cap a Nova York, que

se suma a l’oferta d’American Airlines. De manera que Barcelona disposa ara de quatre vols diaris cap a la capital econòmica del món. Cal matisar, però, que això seguirà així només ﬁns el 5 d’octubre. Després, els vols intercontinentals directes seran pocs. Molt pocs.

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

LES VEUS DEL SECTOR

El sector es reajusta cap a un nou model de qualitat Els primers efectes de la recessió econòmica han arribat. Les butxaques es tanquen, les despeses es reorganitzen i l’economia familiar veu la necessitat d’abstenir-se de certs serveis. La indústria catalana presenta un assortiment de destins aptes per a tots els públics. Barcelona, joia de la corona, reuneix mèrits lúdics, històrics, gastronòmics i culturals, que es veuen reforçats per una situació estratègica, un bon clima i un entorn, platja i muntanya, capaç de satisfer les necessitats de qualsevol turista. Món Empresarial ha volgut preguntar pels punts forts i febles del nostre turisme davant d’aquest omnipresent reajustament econòmic. Entre les opinions de cinc experts, pugen amb força dos segments de mercat, que il·lustren la necessitat de consolidar un nou model de servei: el turisme de luxe i el low-cost. Dues perspectives de mercat ben diferents per a les quals l’oferta hotelera i de serveis haurà de continuar millorant si vol desmarcar-se de la competència d’altres regions. Tot això sense oblidar l’altra cara de la moneda, que ajuda a enriquir el caràcter obert i universal de Catalunya: el viatger català és el més dinàmic del conjunt de l’Estat.

Les preguntes: 1. Les dades d’ocupació registrades al darrer pont de l’1 de maig fan pensar en un moment més aviat discret per al sector. Comparteix aquesta lectura? 2. Catalunya ha de deﬁnir-se per un model de turisme de qualitat, com apunten algunes veus, en detriment de la quantitat? 3. Quins són, des del seu punt de vista, els punts forts del turisme català? 4. I els punts febles?

YOLANDA FERNÁNDEZ, CAP DE L’ÀREA DE CATALUNYA-ARAGÓ D’NH HOTELS

ALBERT MONTESINOS I HUGO BERTRAN, SOCI-DIRECTORS DE CHIC&BASIC

“Els models de negoci s’han “El turisme jove amb d’enfocar a un visitant amb pressupost ajustat és un poder adquisitiu raonable” client potencial del futur” 1. Tot depèn del tipus de negoci. Cada any, tot i que és comparable, hi ha diferents factors a tenir en compte, com esdeveniments a la ciutat, que fan pujar el preu mitjà, i esdeveniments en altres ciutats, que fan variar la decissió final de l’usuari. Dins del turisme urbà, de city breaks, que és el nostre segment, el pont de maig ha donat bons resultats a Catalunya, principalment a Barcelona ciutat, amb un increment d’ocupació respecte l’any passat, i un increment en general del preu mitjà. Barcelona és una ciutat amb molt atractiu turístic i amb molt bona premsa a l’estranger. 2. Tots preferim un turisme de qualitat, encara que s’ha de definir molt bé què significa qualitat, ja que no sempre va vinculada al factor preu, sinó més aviat al valor afegit. Les polítiques comercials, de preus i els models de negoci s’han d’enfocar a un perfil de visitant amb un poder adquisitiu raonable, per marcar estratègies a mig i llarg termini. 3. Catalunya és en si mateixa un producte sòlid i consolidat des de fa molt anys, però la repercussió mediàtica dels darrers temps a través de la gastronomia, els espais creats per personalitats reconegudes internacionalment, i la recent actualització de la planta hotelera ens situa en un marc molt positiu per arribar a mercats fins ara exclusius de les grans capitals mundials. Les infraestructures, com ara la recent incorporació de l’AVE, poden afavorir un tipus de visitant més pròxim, que fins ara venia en dates puntuals. Els models de negoci turístic que està seguint Catalunya són de primer ordre i amb un factor d’èxit demostrable, i això ajuda a evitar errors i aprofitar els elements diferenciables del nostre país. 4.- Crec que una de les nostres debilitats pot ser no saber mantenir aquest equilibri actual, entre preuservei-producte, relació que ens permet tenir actualment bons resultats.

1. Creiem que, tot i que entrem en un moment de recessió econòmica, viatjar és un dels plaers als quals la gent no renuncia. Segons la nostra opinió, això és degut a la proliferació de companyies aèrees i de l’existència de cadenes hoteleres com chic&basic, que ofereixen establiments actuals i de disseny amb uns bons preus. 2. Chic&basic, cadena hotelera fundada al 2003, aposta per un producte que ajuda a incrementar el turisme a Barcelona. Oferim un tipus d’hotel, apartament turístic i hostal de limited service. Això no signiﬁca que sigui en dretriment del tipus de client, doncs moltes vegades el fet de tenir un pressupost més ajustat no té per què signiﬁcar que el turisme sigui de més baixa qualitat. D’altra banda, el turisme jove amb pressupost ajustat que avui visita Barcelona és un client potencial de cara al futur.

“Tot i que entrem en un moment de recessió econòmica, viatjar és un dels plaers als quals la gent no renuncia” 3. Nosaltres podem parlar de Barcelona, on estem situats, i que forma part del nostra destí tipus. Barcelona ens encanta pel fet de ser una ciutat moderna, actual, cosmopolita, jove d’idees, de diversió, modernista i de contrastos, amb un bon clima i bon ambient. 4. Com a punts febles en el marc de Barcelona, destaquem la seguretat i els preus.

ESPECIAL: TURISME DE QUALITAT

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR CARLOS VELAZA, DIRECTOR GENERAL DE PRESTIGE HOTELS

FRANCESC CARNERERO, PRESIDENT D’ACAV (ASSOCIACIÓ CATALANA D’AGÈNCIES DE VIATGES)

RAFAEL SERRA, PRESIDENT D’UCAVE (UNIÓ CATALANA D’AGÈNCIES DE VIATGES EMISSORES)

“El veritable tret diferencial “Oferim una combinació del nostre turisme perfecta per adaptar-nos és la cultura catalana” a perﬁls molt diversos”

“No cal confondre ‘turisme de qualitat’ només amb la gent que té més diners”

1. Tot i que sí és veritat que les dades del darrer pont van ser discretes, actualment el sector hoteler es troba en un període de transició. La recessió econòmica està afectant a tots els sectors empresarials i també als particulars. Tot i així, en el pont de maig la gent va viatjar, però més dins l’Estat que cap a l’estranger. De fet, les previsions per a la campanya d’estiu són bastant optimistes en relació a l’ocupació hotelera. Així doncs podríem dir que el turisme intern no s’ha ressentit massa.

1. Les agències de viatges estan passant força bé la crisi perquè, si bé moltes famílies han vist reduïts els diners que poden destinar a viatges, també és cert que al nostre país tenim una autèntica necessitat de viatjar i de destinar a l’oci i a un “temps lliure de qualitat” els nostres recursos. Potser no es viuran grans creixements enguany, però la realitat és que la gent busca sortir fora i premiar-se.Veiem que la llarga distància és la menys afectada.

2. Des de Prestige Hotels compartim aquesta filosofia. Cada cop trobem més destins que ofereixen mar i platja i per competir amb ells, creiem que Catalunya ha d’oferir als turistes un nou atractiu, un input qualitatiu, en definitiva, un valor afegit. En aquest sentit, des de Prestige hem sigut coherents i hem fet una clara aposta per aquest model de turisme. 3. A Catalunya tenim el gran privilegi de comptar no només amb un clima i unes condicions atmosfèriques envejables per oferir un turisme de qualitat a l’hivern i a l’estiu, sinó que també gaudim d’una situació geogràfica que ofereix una gran diversitat amb turisme de mar i de muntanya. Però el que segons la meva opinió és el veritable tret diferencial és la cultura catalana, des de la gastronomia, l’art i l’arquitectura passant per l’oci. 4. Hi han molts punts que podem millorar, però crec que hem de treballar per reforçar el servei i l’atenció als clients. Per aquesta raó, la formació dels professionals que donaran un tracte acollidor, amable i qualitatiu als clientes i transmetran la filosofia de l’empresa és bàsica. D’altra banda, també creiem que és important oferir una aposta turística diferencial i qualitativa al client. Hem de treballar per explotar el que millor ens defineix i el que tenim més a prop, la nostra tradició cultural, que és àmplia, diversa i molt atractiva.

1. Sí, ara mateix el sector travessa un moment discret, però correcte i dintre de la normalitat. La situació econòmica afecta sens dubte al turisme, però no creiem que sigui un moment de crisi, simplement de certa ralentització. A més, els ponts són una petita part del volum total de moviments turístics de l’any, i serà després de l’estiu quan podrem fer una valoració més acurada i concreta de la temporada. 2. Segons la meva opinió, no hem d’escollir entre blanc o negre. A Catalunya hem de ser conscients que som un turisme de primer nivell i que la nostra indústria es va basar en el passat més en la quantitat que en la qualitat. És ara quan es comença a parlar d’aquest model com obsolet i de la necessitat de dirigir-nos cap a un altre camí. D’altra banda, no considero que ens haguem d’allunyar de la nostra realitat, sinó simplement fer-la compatible i ampliar-la amb altres elements que puguin aportar qualitat. 3. Catalunya és un dels destins més importants gràcies a la nostra diversitat i els diferents perfils de consum turístic que podem oferir al visitant: des d’escapades urbanes a Barcelona, l’atractiu de la nostra situació geogràfica i l’agradable clima o valors com la cultura i la gastronomia, etc. A Catalunya podem oferir realment tot allò que el turista necessita, una combinació perfecta per adaptar-nos a perfils molt diversos. 4. L’alt desenvolupament turístic porta associat en moltes ocasions altres problemes per a les ciutats o indrets d’acollida. Bàsicament ens estem referint a la sensació d’una certa massificació o d’agressió a l’entorn natural en alguns llocs. Aquest efecte és més accentuat en comparació amb altres destins emergents que encara estan en fase de desenvolupament, però això no és realment un problema que faci baixar o desequilibri la balança fora de Catalunya.

2. És preferible un turisme de qualitat, que amb menys persones s’obtinguin més ingressos. Però crec que no hem de confondre el turisme de qualitat només amb la gent que té més diners. És interessant tenir diferents tipus de turistes. El turisme de “sol i platja” és positiu si, a més, aquestes persones tenen una àmplia oferta gastronòmica, lúdica i cultural. Ens hem de diferenciar i oferir cada cop més qualitat i millor oferta sense renunciar de cop a un turisme quantitatiu, però que ara per ara és necessari i té la seva repercussió positiva. 3. Aquí m’agradaria comentar que quan pensem en turisme català i indústria del turisme a Catalunya acostumem a pensar només en la capacitat i atractiu de Catalunya per atreure gent de la resta del territori espanyol o d’altres països. Hem de tenir en compte també el turisme català emissor, un mercat molt viu que cada cop genera més riquesa. El català és molt viatger. Això genera una riquesa econòmica i cultural de gran valor. 4. Han de millorar les connexions internacionals de sortida i entrada i les comunicacions internes. Hem de millorar el servei que oferim i augmentar encara més la pluralitat de l’oferta. Barcelona i altres ciutats catalanes, per exemple, tenen un marge de creixement en el turisme de gran luxe, el més exclusiu que pot atreure a més russos, japonesos i xinesos, entre d’altres nacionalitats. El 25% de les noves places hoteleres projectades a Barcelona seran de gran luxe.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A FRANCESC XAVIER GRAU, RECTOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (URV)

“Volem potenciar la internacionalització de la URV, sobretot, a nivell de màsters” En Francesc Xavier Grau, rector de la URV ens parla, a través d’aquesta entrevista, de la relació de la universitat amb el teixit industrial de Tarragona, de l’adaptació al Pla Bolonya, així com de la importància dels desenvolupament de centres de R+D+i a Catalunya. A més, fa un repàs a la trajectòria de Rovira i Virgili i dels projectes de relacions internacionals que s’estan portant a terme. C. SAN JOSÉ

Com valora la implantació del Pla Bolonya a les universitats catalanes? Com ho afrontarà la URV? De fet ja fa temps que el Pla Bolonya està comportant canvis. Si parlem de la primera fase del Pla ens referim a la reforma de la metodologia i al procés per reﬂectir-ho al currículum dels estudiants. Això ho hem anat fent amb plans pilot, en titulacions que s’han anat incorporant progressivament a la nova metodologia. Actualment, totes les carreres de la URV de format antic han estat adaptades a l’Espai Europeu a través de la deﬁnició dels crèdits ETCS. La segona fase es va iniciar fa un parell d’anys amb la implantació dels nous estudis de màsters. La tercera fase és la que ve ara que és la reforma de l’oferta educativa, és a dir el pas de les Llicenciatures als Graus. Des de la URV, quina visió és té sobre la polèmica en els estudis de Medicina i la situació del sistema sanitari actual? Les informacions de vegades porten a la polèmica i, en aquets cas, hi ha dos discursos que no són coincidents. L’un ens diu que el sistema sanitari necessita més titulats en Medicina i l’altre, que el nombre de titulats per habitant és dels més grans del món. El què ha de fer el sector universitari és respondre a les necessitats de la societat. La universitat ha de fer front a les demandes que se li fan, per tant, si l’Administració demana que es formin més professionals d’un àmbit determinat i, la universitat, ho pot fer amb els mitjans que se li han donat, doncs es farà. Quan es planteja aquest doble discurs el que demanem, sobretot, és claredat. Què suposarà pel progrés socioeconòmic de Catalunya el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació? És un pacte que en aquest moment és indispensable. El PNRI ha d’identificar que

“La URV concretarà un Institut de Recerca en l’àmbit de les energies renovables ” “Desenvoluparem campus externs, antenes de coneixement de la universitat al nostre territori”

Francesc Xavier Grau, Rector de la URV. / CEDIDA

Catalunya basa el seu projecte de país en el coneixement. S’ha de generar coneixement i se l’ha de transformar en innovació, en major competitivitat i major riquesa, per tant, en aconseguir una societat millor. Aquesta és la seva essència. Els elements que porten a Catalunya a ser competitiva al primer nivell són: la recerca, la generació del coneixement, el paper de les universitats, el paper dels centres de recerca, el paper dels centres tecnològics com a elements de connexió entre la generació del coneixement i la innovació empresarial i el paper de la innovació a l’empresa, que és el paper tractor d’on ha de venir la força impulsora. Quines són les estratègies de la URV per vincular universitat i empresa? Quina és la relació amb el teixit industrial de Tarragona? Aquesta és una de les línies de treball que ens ocupa més esforç a la URV. Identifiquem primer allò que en diem la relació universitat-societat, que contempla la relació universitatempresa com la tercera missió de la universitat. A l’any 2000, el Pla Estratègic de Recerca de la URV ja planteja aquestes línies

prioritàries d’actuació, les quals tenen un clar component territorial que vincula la universitat amb el territori, perquè contribueix juntament amb la generació del coneixement a la millora de sectors específics de l’economia. En el cas de la nostra universitat, aquests sectors són l’enològic, el químic, el turisme, el de nutrició i salut, i des del punt de vista cultural, tot allò relacionat amb patrimoni de tipus arqueològic. Quins projectes es planteja la URV pel curs 2008/09 pel que fa a la R+D+i? En l’àmbit de la docència hem de desenvolupar el nou mapa d’ensenyament superior, el qual és el gran repte. En l’àmbit de la recerca seguirem amb el desenvolupament de centres tecnològics i de recerca vinculats a aquesta estratègia de relació entre la universitat, l’economia i el nostre territori. En aquest curs que ve hem de concretar un Institut de Recerca en l’àmbit de les energies renovables i està previst que tingui dues seus, una a Barcelona i una a Tarragona. També ens centrarem en el Centre Tecnològic de la Química Sostenible dins el Parc Cientíﬁc i Tecnolò-

gic de Tarragona i farem créixer el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut a Reus en l’àmbit del Tecnoparc. També hem de desenvolupar un centre de R+D+i d’enologia a Falset i un altre en el turisme a Vila-Seca. D’una manera general, volem també incrementar la internacionalització de la universitat. Volem potenciar les relacions internacionals en recerca però sobretot fer-ho a nivell de màsters. Tenim diverses línies d’actuació per promoure la internacionalització i captar estudiants d’arreu del món. En relació amb la societat volem desenvolupar els campus externs que són antenes del coneixement de la universitat ubicades en diversos llocs del nostre territori. Es tracta de llocs de relació entre la universitat i els municipis amb l’objectiu de difondre l’activitat cultural de la universitat. Alhora, aquests campus serviran d’ampliació de l’activitat cultural de cada territori. Un altre projecte de més abast, de l’àmbit socio-econòmic, és el desenvolupament del Pla estratègic del Camp de Tarragona. Què destacaria de la trajectòria de la URV des de la seva creació el 1991 ﬁns ara? Tots podem veure que s’ha desenvolupat una universitat completa amb activitat docent

i de recerca en tots els àmbits de coneixement. La universitat també està molt lligada a l’activitat econòmica del territori i contribueix l’economia general de Catalunya. El què avui és la URV no és només el resultat de 15 anys d’història, sinó que té la història dels centres que es van crear a Tarragona i a Reus als anys 1970-80. Per exemple, les primeres facultats de Química i Lletres es van fundar l’any 1971 i la de Medicina és de ﬁnals dels 70... És a partir de tota aquesta activitat que la URV ha anat desenvolupant tot el que avui és. Els professors, el grup de recerca i el coneixement que hi ha al darrere, que és un coneixement molt consolidat, permeten tenir una situació de viabilitat en recerca i de relació amb la societat molt positiva. Com es valora des de la URV el problema de la sequera i la gestió de l’aigua? Aquest és un tema de gran sensibilitat on cal que la societat tingui serenitat, discussió i claredat en l’entesa. Contribuirem en aquesta discussió constructivament aportant especialistes tant des del punt de vista social com des del punt de vista físic i també amb tot el que es pugui. Qualsevol decisió s’ha de suportar en l’anàlisi i ha de tenir en compte tots els aspectes socials i tècnics de tots aquells que treballem en el coneixement. Com està notant la URV el pas proper de l’AVE? Realment no ho hem notat massa des d’aquest punt de vista. Tarragona no és una “ciutat AVE” ni Reus tampoc. El que ho és, és un poble que es diu Perafort. Aquí és l’única zona on l’estació té un caràcter rural. Ho percebem més aquells que ja no hem d’anar a Barcelona a agafar l’avió per anar a Madrid sinó que anem a Perafort a agafar l’AVE. En aquest sentit, s’ha produït un canvi, però més a nivell particular que no pas institucional.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

L’ABSENTISME LABORAL

El cost de l’absentisme laboral representa l’1,3% del PIB català La taxa d’absentisme a Catalunya ha augmentat en els darrers anys i, actualment, ja representa un 1,29% del PIB català, segons un informe de Pimec, que alerta de la necessitat de prendre mesures, tant per part de les empreses com de l’Administració.

REDACCIÓ

Segons l’informe, les dones generen el doble d’absentisme laboral que els homes./ ARXIU

El cost directe de l’absentisme a Catalunya s’eleva a 2.677 milions d’euros, el que representa un 1,29% del PIB català, i està en clara dinàmica de creixement des de 2002, segons l’estudi Absentisme laboral a Espanya i a Catalunya, 2002-2007 , elaborat per Pimec. La major presència del sector industrial en el sistema productiu de Catalunya és la principal causa de què aquestes dades, que corresponen al 2007, siguin superiors a les d’Espanya, en què l’absentisme es situa en l’1,05% del PIB al 2007, i representa un cost de 12.800 milions

d’euros. Si es consideressin els costos indirectes com: menor productivitat derivada de l’absentisme, contractació de substituts, retribució per hores extres per a compensar les no treballades, temps de reassignació de tasques, entre d’altres, els percentatges indicats serien considerablement superiors.

Creixement en alça La taxa d’absentisme, que mesura les hores no treballades per causes ocasionals respecte a les hores de treball pactades efectives, es situa de mitjana a

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

El sector de serveis enregistra el major increment d’absentisme l’any en el 5,1% a Catalunya i en el 4,8% al conjunt de l’estat. A aquesta taxa s’hi arriba després d’un creixement sostingut amb tendència inequívoca des de 2002, any en què era del 4,1%. El nivell d’absentisme a Catalunya al 2007 s’assoleix com a resultat de la incidència de dos factors. D’una banda la disminució de les hores de treball pactades efectives, que entre 2002 i 2007 han baixat en total un 2,8%, en passar de 1.724 hores per treballador a 1.676. I per altra banda l’augment d’un 13,3% en el nombre d’hores no treballades per causes ocasionals, que han passat de 75 a 85 per treballador i any entre 2002 i 2007. A Espanya, les dues variables presenten un comportament millor que a Catalunya.

La indústria, al capdavant

Mesures

Per sectors d’activitat i en l’àmbit estatal, el major nivell d’absentisme s’enregistra a la indústria, amb una taxa del 5,5%. I el menor nivell en la construcció, amb una taxa del 3,7%. No obstant això, en el període 2002-2007 el major increment de l’absentisme s’enregistra en el sector serveis, que passa de 69 hores l’any 2002 a 80 l’any 2007. A Catalunya, aquests percentatges són similars. Segons l’informe, el comportament de l’absentisme enregistra uns determinats patrons. Així, com més gran és l’empresa, majors són els nivells d’absentisme. I en el cas de les empreses industrials mitjanes es detecta que abans de vacances disminueix l’absentisme i després de vacances augmenta; les dones generen pràcticament el doble d’absentisme que els homes; els treballadors de coll blau generen més absentisme que els de coll blanc; i el grup de 25 a 35 anys és el més absentista, seguit del grup de més de 55 anys.

Com a conseqüència de la importància i la dinàmica que presenta el problema de l’absentisme a nivell econòmic i social, Pimec proposa un conjunt de mesures i actuacions. La majoria d’elles afecten a les empreses a les quals es proposa, entre d’altres, oferir serveis d’assistència pels treballadors, oferir ﬂexibilitat horària i conciliació de la vida laboral i familiar, i potenciar el retorn a la feina, mitjançant mesures per baixar la barrera a la reincorporació i així accelerar el retorn al treball dels empleats malalts. Altres mesures proposades s’adrecen a l’Administració pública, ja que és un problema que l’afecta de forma directa, no només pel cost que representa, sinó sobretot perquè té a les seves mans algunes actuacions que permetrien rebaixar-lo. En aquest sentit, algunes de les actuacions recollides en l’informe de Pimec són: un estudi a fons del problema a Catalunya, la gestió de les

incapacitats temporals de treballadors s’hauria d’agilitzar al màxim possible per tal de reduir costos evitables, i la Seguretat Social, de manera

genèrica hauria de millorar els processos relacionats amb la incapacitat temporal i corregir alguns aspectes de gestió puntual.

COMPARACIÓ DELS COSTOS DE L’ABSENTISME EN RELACIÓ AL PIB A ESPANYA I A CATALUNYA. 2007

EL CONCEPTE ABSENTISME L’absentisme és el terme utilitzat per referir-se a les hores pactades entre l’empresa i el treballador que no han estat treballades per causes ocasionals. Entre aquestes causes, la més freqüent és la incapacitat temporal per malaltia o accident, que representa el 77% del total d’hores no treballades, sent la resta una bateria de motius molt diversos, com ara la maternitat i l’adopció, motius personals, conﬂictivitat laboral, assistència a exàmens, entre altres.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Les claus de la realització de memòries de sostenibilitat SustainAbility és una consultoria radicada a Londres que es dedica a la investigació sobre la gestió dels riscos i oportunitats relatius a la responsabilitat social corporativa i el desenvolupament sostenible. Juntament amb KPMG ha elaborat l’informe Compta amb mi, que planteja quins són els requisits elementals per confeccionar una bona memòria de sostenibilitat, un informe contable opcional sobre sostenibilitat que cada cop més empreses confeccionen. Més de 2.300 lectors de memòries de sostenibilitat de 40 països han fet les seves aportacions per millorar aquests informes. Compta amb mi va ser presentat recentment a Amsterdam durant la Conferència Bienal de Global Reporting Initiative. Aquesta institució és un centre oﬁcial de col·laboració del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient en què participen diferents stakeholders i que té com a missió

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

difondre la Guia per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat. “Des que es van començar a presentar aquests informes, hi ha hagut nombrosos estudis que han tractat d’establir un consens sobre els elements que han d’incloure les memòries de qualitat”, aﬁrma José Luis Blanco, director de Serveis de Responsabilitat Social Corporativa de KPMG España. Segons Compta amb mi, aquests elements són: reﬂectir el grau de coherència entre l’estratègia de sostenibilitat i l’estratègia de l’organització, donar una definició adequada dels compromisos amb la sostenibilitat, reflectir equilibradament els impactes sobre el desenvolupament sostenible de l’organització, descriure amb honestedat les mesures que es prenguin pel que fa a la sostenibilitat, pensar plantejaments innovadors i mostrar com la sostenibilitat es porta a terme a la pràctica dels negocis locals.

El llarg camí cap a la igualtat laboral entre homes i dones Recentment es va presentar el Monitor Español de Igualdad Laboral (MEIL), una iniciativa de la consultora Villafañe & Asociados. L’objectiu del MEIL és contribuir a millorar de forma efectiva la igualtat de gènere al nostre país mitjançant el reconeixement de les millors pràctiques d’igualtat avaluant-les anualment. Recordem que el març del 2007 va entrar en vigor la Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes. I que les empreses estan obligades a implantar polítiques que afavoreixin la igualtat entre els sexes. No serà fàcil: als consells d’administració, la presència de dones és simbòlica (segons el diari El País, només un 7 per cent a les empreses de l’IBEX). Algunes de les conclusions del Monitor són que la taxa d’activitat és vint punts inferior entre les dones, però que malgrat tot, existeixen sectors molt avançats en l’aspecte de

la igualtat, com el financer i el farmacèutic i que existeix un fort desequilibri directiu. El MEIL també ha detectat que hi ha una tendència cap a la igualtat salarial i que la conciliació continua essent majoritàriament femenina. El Monitor també conclou que la discriminació positiva pot ser una solució i que els reconeixements també poden ajudar. Les companyies que encertin en l’aplicació de la Llei per a la Igualtat poden aconseguir un avantatge diferenciador. Pel contrari, per les que sigui una barrera, equivaldrà a una nova diﬁcultat. El MEIL ha nascut amb vocació de permanència, i al 2009 publicarà un rànquing MEIL amb les empreses més valorades en aquest aspecte. Posteriorment es crearà una certificació MEIL que reconegui els esforços que les companyies realitzin per adaptar les seves polítiques de recursos humans a la llei d’igualtat.

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A PASCUAL JIMÉNEZ, DIRECTOR DE RRHH DEL GRUP HUSA

“Si no coneixes com és la teva gent, és difícil poder-la satisfer” Quina va ser la seva darrera feina abans d’entrar a la cadena Husa? Abans d’entrar a la cadena Husa, portava els recursos humans a Uniland. Allà vaig poder realitzar una transformació important ja que vam crear un sistema de gestió per competències, molt abans que es posés de moda.

Cada hotel és una empresa? Bé, en realitat és un centre d’expectatives: venem il·lusió i això depèn de les persones. S’aprèn a ser bo o és vocacional? Penso que hi ha un talent innat per

Nascut a Barcelona fa 45 anys, és pare de tres ﬁlls i ha estudiat Dret i s’ha acabat de formar en RRHH a Esade. A més, és jugador amateur d’hockey i li agrada navegar. El llibre de la seva vida? Per què sonen les campanes, de Hemingway. La pel·lícula que més l’ha impactat? L’Exprés de mitjanit.

Va ser molt complicat? No tant perquè teníem un pla. Per crear-lo, vaig recórrer a una consultoria externa argentina. De fet, coneixia una experiència similar que es basava en conèixer una per una a cada persona de l’organització. Si no coneixes realment com és la teva gent, com es veuen i quines expectatives volen, és difícil poder-les satisfer i que encaixin amb les funcions encomanades. I al món de l’hosteleria, com li va? Doncs la veritat és que bé. És un repte important: són 4.000 persones i amb quatre generacions molt diferents que s’han de gestionar. Tenim, en primer lloc, els veterans que transmeten serenitat, prudència i experiència en moments difícils. En segon lloc, els baby-boom de la meva generació, amb un gran compromís i ﬁlls d’una generació lluitadora. També tenim la generació “X”, que els anomeno “grans burgesos” perquè coneixen el que és bo i tenen molts recursos pragmàtics. I per últim, la generació “Y” que no funcionen per jerarquies. Les empreses que no sàpiguen entendre’ls i acollir-los, ho tenen malament. A ells, els encanta la conciliació però són eﬁcaços si saps tractarlos, perquè són, moltes vegades, els que estan millors preparats.

A COR OBERT

Per què? Per com pot canviar la teva vida per una ‘fina’ cadena de circumstàncies negatives.

En Pascual Jiménez és partidari de conèixer bé les persones per tractar-les millor. / DIEGO CALDERÓN

servir als altres. Els bons cambrers, a més de servir el producte, són observadors: ho controlen tot i estan pendents del client.

de cada nínxol de mercat. Crec que pot haver-hi la mateixa aportació de valor en un hotel de tres estrelles que en un de luxe.

Fan alguna cosa per gestionar la diversitat? La barreja de cultures és bona. Podem aprendre els uns dels altres. El mestissatge és bo. De fet, tots poden ser professionals. Al ﬁnal, en deﬁnitiva, depèn de l’actitud.

I el camí cap a l’excel·lència? Doncs calen bons líders, formació tangencial, atenció al client, gestió de conﬂictes, comunicació, etc. El nostre producte són persones i conèixer-les ens ajuda a tractar-les millor.

Hi ha moltes dones treballant a l’empresa? Tradicionalment, en el món de l’hostaleria hi ha moltes dones. I com porten el tema de la conciliació? Doncs bé. És qüestió de flexibilitzar els convenis, diàleg sindical i aspirar a mantenir la productivitat. No creu que el sector de l’hostaleria està una mica desprestigiat? Espero que no. Per part nostra, apostem per la qualitat de servei en funció

I això, com es fa? Treball en equip, conèixer de què va el ritme i treballar coordinadament amb l’estratègia. La tàctica és el dia a dia, amb una visió a mig termini i moltes relacions públiques. Un consell pels que es dediquin a RRHH en aquest sector? Els de RRHH, hem d’estar disposats a donar molt i rebre poc. I en l’hostaleria, hem de ser còmplices del director de l’hotel. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

El millor consell que mai li han donat? Són dos. El primer del meu pare: quan vegis la tela d’una aranya, no caiguis en la temptació d’eliminarla ràpidament. Analitza si potser té algun motiu per estar allà. Si no el té, actua amb prudència i sense tacar les parets. El segon el vaig aprendre d’un cap: és important guanyar però no cal fer-ho per 10 a 0. La persona que més l’ha inﬂuenciat professionalment? Ferran Castelló de l’Hospital Clínic. Tenia genialitats impagables. I Francisco Reynes. La seva millor qualitat? Sóc molt amic dels meus amics. Estem en crisis de valors? S’estan transformant i no m’agraden massa. Es perd el respecte, la tradició, els conceptes claus de l’educació, és a dir, el talant. Està l’educació fatal? Els principis i valors es creen a la família. Constantment transmeto als meus fills valors com: l’educació, l’esforç i els principis que fan gran una persona.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

RECURSOS HUMANS FALTEN TREBALLADORS QUALIFICATS PER A LES EMPRESES DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

SER PUNTUAL I ORGANITZAR EL TEMPS, IDEES CLAU DEL DECÀLEG PER RACIONALITZAR L’HORARI LABORAL

Una de les principals amenaces per al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació a Catalunya són les dificultats que tenen més de tres quartes parts de les empreses per contractar personal qualificat, segons indica un informe de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC). L’estudi revela que un 35% de les empreses del sector sempre els costa trobar treballadors qualiﬁcats, mentre que el 41% ha patit problemes puntuals. Només el 23% de les empreses del sector no té problemes a l’hora de trobar treballadors adequats. L’informe també indica que els professionals que costen més de contractar són els programadors informàtics. No obstant això, es preveu que el sector continuï augmentant en els propers anys.

Ser puntual i planiﬁcar-se són algunes de les idees que proposa el Decàleg per a la Racionalització d’horaris en el marc laboral, elaborat per la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols. També suggereix que s’eviti el presentisme, ja que les empreses cada cop avaluen més segons els resultats i no en funció de les hores que es passen a l’oﬁcina. Amb això, es pretén ajudar a la conciliació de la vida personal i laboral, afavorir la igualtat i augmentar la productivitat. Es proposa als empleats que siguin respectuosos amb el seu propi temps i amb el dels altres, fet que implica no estendre més enllà dels temps compromès amb algú per a una determinada tasca. Es recomana ser puntual, ja que, a més de ser una mostra de respecte cap als altres, la puntualitat a l’inici de la jornada legítima encara més el treballador per sortir a la seva hora.

FORMACIÓ CONTÍNUA

UNIVERSITATS

Organitzar el temps és clau per aproﬁtar el temps de treball. /ARXIU

ESCOLES DE NEGOCIS

GAIREBÉ LA MEITAT DELS IMMIGRANTS QUE TREBALLEN A ESPANYA PRECISEN FORMACIÓ CONTÍNUA

LA UOC PRESENTA EN SOCIETAT L’INSTITUT INTERNACIONAL DE POSTGRAU AMB MÉS DE 225 PROGRAMES

EAE ACULL A BARCELONA LA PRIMERA CONFERÈNCIA DE RELACIONS INTERNACIONALS DE CLADEA

Gairebé la meitat dels immigrants que treballen a Espanya necessiten rebre formació contínua per adaptar les seves habilitats a les feines ofertades o per millorar la seva situació laboral, segons un estudi realitzat per la consultora de formació Sanromán sobre una mostra de 400 treballadors estrangers. L’informe revela que només el 51% dels immigrants consultats eren treballadors qualiﬁcats, és a dir, que posseïen els coneixements especialitzats per al treball a desenvolupar. En aquest sentit, el 32% treballava al comerç; el 18% al servei domèstic; i el 14%, al sector de la construcció. D’altra banda, els cursos més sol·licitats, segons l’enquesta, corresponen a informàtica bàsica, amb un 39%, anglès (20%), primers auxilis (12%), Internet (8%) i prevenció de riscos laborals, amb un 7%.

La UOC ha presentat l’Institut Internacional de Postgrau (IIP), creat per esdevenir centre de referència d’ensenyament continu no presencial de qualitat, mitjançant un ventall de programes de postgrau oberts i formació a mida per a empreses. La seva oferta és multilingüe i amb una clara vocació internacional, tant per la incorporació d’estudiants i professors d’arreu del món com per les aliances acadèmiques amb diferents universitats. Ofereix programes en nous àmbits que ﬁns ara no s’havien desenvolupat en aquesta universitat, com el de salut i negoci –amb una dedicació especial al negoci electrònic i a la innovació i emprenedoria–. Així mateix, amplia l’oferta en temes relacionats amb la cooperació i la gestió de la ciutat.

El Consell Llatinoamericà d’Escoles d’Administració (CLADEA) va celebrar del 4 al 6 de maig la Primera Conferència de Relacions Internacionals a Barcelona, sota el títol de La internacionalització; més enllà de les fronteres geogràﬁques i els límits interns . L’Escola d’Administració d’Empreses (EAE) va acollir, a Barcelona, aquest esdeveniment en què es va tractar sobre la internacionalització de les escoles de negocis, una opció plena d’avantatges i oportunitats, però també de dificultats i reptes. Rectors, degans, directors d’escoles i altres representants del món educatiu van compartir experiències per aprendre de les millors pràctiques dins el sector, i per avançar en la internacionalització gràcies a la pràctica del networking.

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

Estem arribant al final del nostre diccionari particular. Ens queden poques lletres. Ens queda la u, la v, la w, i la z. Per a ningú no és cap secret que aquestes lletres no ocupen pas gaire pàgines d’un diccionari generalista, ni dels diccionaris d’economia i gestió; per tant, aquest cop, ens serà més difícil trobar una paraula interessant a comentar. Davant d’aquest panorama, l’actitud d’un articulista prudent ha de ser la d’anar a la recerca d’una perla amagada que permeti salvar el compromís. De perles amagades la lletra u només en té una i es tracta del concepte d’utilitat. Però, no ens avancem. La primera paraula digne de comentari que comença per u és ubiqüitat. En català s’utilitza amb freqüència en les dues expressions següents: “jo no tinc el do de la ubiqüitat” i “aquest sembla que tingui el do de l’obliqüitat”. La primera es fa servir per justificar la impossibilitat de fer una feina afegida i la segona per qualificar a algú que inexplicablement està a tot arreu. En aquest mateix sentit de simultaneïtat, i ja en el domini de la gestió, diem que la ubiqüitat és una de les propietats de la xarxa i que permet, per exemple, posar d’acord a compradors i venedors independentment de què demandes i ofertes estiguin separades en l’espai i el temps. En el camp de la formació la ubiqüitat de la xarxa permet relacionar a professors i alumnes com si aquests estiguessin presents simultàniament a la mateixa hora i al mateix lloc. Desprès d’ubiqüitat ens trobem amb les conegudes expressions

unió duanera i unió econòmica i monetària, paraules compostes que expressen pactes entre països amb el propòsit d’eliminar barreres al mercat. La Unió Europea és un exemple de la culminació d’aquest procés d’afegir racionalitat a l’intercanvi entre països com a condició imprescindible de la unió política. Rascant una mica més en la cantera de les paraules que comencen per la lletra u ensopeguem amb universitat. La universitat pot ser considerada amb tota justícia com un agent econòmic. Efectivament, la universitat, en la societat del coneixement, és un actor econòmic de primer ordre i avui és la principal llavor dels clústers de les noves tecnologies. Com a referent d’aquest fenomen és coneguda la tasca de la universitat de Stanford, pare i mare del cèlebre Silicon Valley, Per acabar, i tal com havíem promès al principi, parlarem de la utilitat. Als profans de l’economia la paraula utilitat segur que els sembla poc rellevant. Pels economistes ho és molt, i es fa servir per explicar l’origen de les decisions del consumidor. En Jovons i en Walras varen tenir l’astúcia d’utilitzar el concepte d’utilitat per justiﬁcar la corba de demanda i varen encetar l’aparell matemàtic de la microeconomia. Aquests dos economistes, que per cert no es coneixien, poden ser justament considerats com els precursors de l’enfocament quantitatiu de l’economia. Alguns alumnes desagraïts i més d’un professor qualitatiu no els tenen precisament gran devoció.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida SIXTE CAMBRA, DIRECTOR OPEN SABADELL ATLÀNTIC

“El bon moment que viu el tennis espanyol ens beneﬁcia molt”

ARTUR ZANÓN

L’Open Sabadell-Comte Godó es consolida com un dels principals tornejos a escala internacional. Sí. I ho continuarà sent. El circuit està perfectament definit per als propers cinc anys. Serà un dels deu principals tornejos de l’ATP. Els darrers dos anys hi ha hagut un canvi de management. Es va obrir un procés d’aplicació per a les diferents categories. A partir de 2009 tenim atorgada la categoria open 500, creada dins del grup de torneigs premium, format pels open 1000 i open 500, constituït per 20 tornejos en tot l’any, dintre del paquet global de drets de televisió de l’ATP, amb compromisos més forts en participació de jugadors, rànquings... La contrapartida ha estat pujar d’una forma molt important la dotació econòmica del torneig. El 2008 ens hem situat en 960.000 euros, i a partir del 2009 anem amb 1.950.000 euros. Passem a tenir un torneig amb un pressupost d’uns set milions d’euros. Com es farà el salt? Tenim nou patrocinador: Sabadell Atlàntic, que ens posiciona en un graó superior al que teníem abans. També a través de la negociació de contractes de patrocini. I a més tenim pactat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona perquè col·labori de forma important. D’aquesta manera, es reconeix com un dels principals esdeveniments esportius anuals a la ciutat.

Sixte Cambra és el director de l’Open Sabadell Atlàntic – Trofeu Comte de Godó des de fa 24 anys. Nascut a Barcelona i pare de sis ﬁlls, és llicenciat en Administració d’Empreses i MBA per Esade. Va ser senador per CiU entre 1993 i el 2004. I és soci fundador de Seeliger y Conde. Per quant de temps? La concessió se’ns ha donat per al període 2009-2013, ambdós inclosos. A més de Sabadell Atlàntic, amb quins patrocinadors compten també? San Miguel, Nike, Volkswagen i Naturhouse. Fins a quin punt és important el patrocini per al torneig? Per al compte d’explotació, parlem de dos terços un terç. La liquidació neta dels ingressos comercials (és a dir la facturació bruta dels patrocinadors, menys la despesa vinculada al muntatge comercial menys les comissions dels agents), ve a ser dos terços dels ingressos. L’altre terç és la venda d’entrades, que es venen molt ràpidament i és on participa gent de fora. Però el patrocini no és important només per al Torneig Comte Godó. En aquest cas, el promotor és un club, una entitat sense afany de lucre, que si no tingués la garantia d’un suport econòmic, seria incapaç d’organitzar-lo. Aquest es el gran esdeveniment social a Barcelona. Segons vostè, quins són a Catalunya o Barcelona els

En Sixte Cambra, entregat al tennis des de molt jove, posant per l’entrevista davant de la pista de tennis del Club. / ARTUR ZANÓN

esports amb millors patrocinis? Deixant de banda el futbol, que és un esport a més llarg termini, esdeveniments comparables, per a mi hi ha la Fórmula 1 i el Campionat Mundial de Motociclisme. Quines lliçons de patrocini d’aquest torneig es poden extreure? El format del torneig, que dura nou dies, és, sense dubte, un vehicle molt bo per al patrocini i les relacions públiques. El nostre village, per exemple, és una molt bona eina per atendre als seus clients preferents amb un espai exclusiu, unes llotges, un restaurant... És una cosa exclusiva. Tots els estaments polítics, socials, esportius, culturals s’hi donen cita. Seria aquest el principal retorn d’un patrocini? Sí. També hi ha la publicitat televisiva en pista, que és important. Alguns aprofiten per publicitar una marca, però d’altres tenen prou amb ser al village. Vinculen la seva marca a un dels esdeveniments més importants de Barcelona. Queda recorregut per poder introduir millores en el patrocini en les properes edicions? Sí, renovant-nos, millorant el village, la qualitat del servei i del càtering.

La desacceleració econòmica, fins a quin punt els afecta? Els patrocinadors fan activitat econòmica i per tant estan subjectes als problemes econòmics que hi pugui haver. Però, avui per avui, toquem fusta, aquest 2008 ha anat molt bé. Tenim confiança que el 2009 sigui millor. Com repercuteix el bon moment esportiu que viu el tennis a l’Estat? Ens beneficia molt. Molt. No hi ha cap altre país al món que tingui més jugadors entre els 50 millors de l’ATP. La vinculació que aquests esportistes poden tenir és molt més alta que si juguessin en un altre lloc. I aquest és un dels principals atractius. Potser faltaria el Roger Federer, com a guindeta. Hi ha molts tornejos, i els jugadors poden jugar com a molt 20-25 setmanes. No poden més. Vint-i-quatre anys lligat a aquest mateix torneig. L’afició al tennis, suposo que està més que demostrada. Sí. Vaig jugar fins els 20-21 anys a tennis, fins que vaig haver d’optar entre continuar dins del món professional o dedicar-me a estudiar. I vaig optar per la carrera. Aleshores era més fàcil compaginar la universitat amb els tornejos.

“Tots els estaments polítics, socials, esportius i culturals es donen cita al torneig” “Només la Formula 1 i el Campionat Mundial de Motociclisme són comparables al Godó” Ara es tria per ser un professional molt abans. I també ha vist l’evolució dels 56 anys d’història del torneig: l’organització, la comunicació, els jugadors... Segur que no té res a veure a fa dues dècades. El canvi és absolut. Al 1985 vaig fer el meu primer Godó. Es feia en el recinte del club i no havíem de tancar el carrer, ni hi havia la via comercial... El village no existia. Era un torneig de tennis pur i dur, amb prestigi, però en un món diferent. I per situar-ho amb xifres, el pressupost al 1985 era de 40 milions de pessetes [240.000 euros] i ara són set milions d’euros. Amb això ja està tot dit.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Aquell que s’enfada per les crítiques, reconeix que les mereixia.” Corneli Tàcit, Historiador romà.

Els 10 fotògrafs que participen a l’exposició són: Abbàs, Antoine D’Agata, Bruce Gilden, Harry Gruyaert, Gilles Peress, Gueorgui Pinkhassov, Mark Power, Alec Soth, Donovan Wylie i Patrick Zachmann. Un exemple d’allò que podreu veure és l’espai dedicat a Abbàs el qual, en la seva adolescència, descobreix per casualitat la pel·lícula Paisà (1946), de Robero Rossellini. S’estableix un diàleg entre algunes imatges de la pel·lícula i fotograﬁes del seu diari personal en blanc i negre que parlen de la Revolució iraniana. Un altre espai que trobareu és el dedicat al fotògraf Antoine D’Agata. Ell mateix va escriure el que anomena “guió documental” de la pel·lícula que porta per títol Aka Ana rodada per ell mateix. Es

tracta d’un homenatge a L’imperi dels sentits (Ai no corrida, 1976) d’Oshima.

Una agència històrica L’agència Magnum Photos es va crear l’any 1947 a través de l’associació de fotògrafs com Robert Capa, Henri Cartier-Bresson i David Seymour, entre d’altres. A partir d’aleshores els fotògrafs tindrien els seus drets. Abans, les empreses que adquirien imatges pagaven pels drets tan sols 1 cop. L’agència va possibilitar que molts fotoperiodistes poguessin documentar els fets més importants del segle XX. L’agència compta amb un arxiu amb imatges de molts i variats àmbits, de personatges, d’estils de vida, moviments, etc.

AGENDA CULTURAL > Oblidant Velázquez. Las Meninas

> Assassinat al Museu

El Museu Picasso proposa noves lectures sobre Las Meninas a partir de les interpretacions d’artistes contemporanis. Del 16 de maig al 28 de setembre al Museu Picasso.

Activitat de pistes que recreen un crim el qual s’ha d’intentar resoldre com un investigador real. 1 crim i 6 sospitosos i moltes proves per analitzar. Museu de Ciències Naturals. Fins el 7 de gener del 2009.

> Amazonia de sol a sol Exposició fotogràﬁca sobre l’estada de Jorge Camilo Valenzuela a l’Amazonia. S’acompanya de sons reals enregistrats. Fins el 31 d’agost al CosmoCaixa Barcelona.

> Bruce Springsteen El boss i la E Street Band actuaran en un concert dins la segona part de la gira Magic Tour, la qual, ha passat per diverses ciutats europees. Camp Nou els dies 19 i 20 de juliol.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST

> Hannah Collins > Ballet Angel Corella

Exposició fotogràﬁca sobre el pas del temps i Espectacle de dansa de la companyia Angel Core- l’empremta humana a diferents entorns socials feta per la londinenca Hannah Collins. lla, primer ballarí de l’American Ballet Theatre. Gran Teatre del Liceu. 9, 10 i 11 de juliol. Fins el 24 d’agost al CaixaForum de Barcelona.

GENER

El CCCB acull l’exposició MAGNUM. 10 SEQÜÈNCIES, El cinema en l’imaginari de la fotografia fins el proper 7 de setembre. Es tracta d’una mostra coproduïda per la Cinémathèque français i el CCCB amb la col·laboració de l’agència Magnum. Els comissaris de l’exposició són Diane Dufour, directora de projectes especials de Magnum Photos i Serge Toubiana, director General de la Cinémathèque française. L’eix d’aquesta exposició es centra en 10 fotògrafs de l’agència Magnum, els quals representen diferents generacions i diferents corrents d’allò que es coneix com a fotografia documental. Tots ells han evocat la influència del cinema en el seu imaginari mostrant fotografies i instal·lacions multimèdia. D’aquesta manera han expressat com alguns realitzadors de cinema han influït deixant empremta tant a la seva psique com a la seva obra. A banda de l’exposició, el CCCB també ha preparat una sèrie d’activitats que volen oferir una mirada analítica de la relació entre el cinema i la fotografia. Per exemple, una de les activitats és el taller creatiu Filma, captura i exposa, proposta dirigida a tot tipus de públic (fins el 31/07) i, també, el cicle de conferències i projeccions Sota la influència (del 25/06 al 23/07).

Carlo Colombaioni, un dels grans clowns hereu de la Comedia dell’Arte italiana, ens va deixar el mes de maig a l’edat de 75 anys. Va ser conegut mundialment a partir de la col·laboració que va fer amb els seus germans a la pel·lícula Els clowns, de Federico Fellini. Colombaioni pertanyia a una família d’artistes amb una tradició de diverses generacions i, precisament ell, ha estat considerat com un dels grans mestres per la seva ﬁdelitat a les característiques de l’oﬁci original. Se l’ha comparat amb artistes com Jango Edwards i Leo Bassi, contemporànis a ell. En diverses ocasions va haver de canviar el circ pel teatre i el cinema per tal de poder obtenir ingressos i poder sobreviure. Va actuar durant més de 3 dècades amb el seu cunyat Alberto Vitali i, després de la seva mort va fer un espectacle en solitari. L’entranyable clown va viatjar diverses vegades a Espanya als anys 70 i va adquirir tanta popularitat que contínuament se’l reclamava per poder gaudir dels seus espectacles. El proper mes de setembre està previst fer un homenatge a Colombaioni en el marc del XIII Festival Internacional del Clown que tindrà lloc a Madrid.

JULIOL

Londres, Regne Unit, 2004. Fotograﬁa de H. Gruyaert, de Magnum Photos / Contacto. /CEDIDA REDACCIÓ

JUNY

Carlo Colombaioni (1933-2008), un clown llegendari

MAIG

Mercè Sala Schnorkowsky va ser una de les primeres dones que va ocupar càrrecs d’importància governamental a Espanya, posant-se al capdavant de Renfe entre el 1991 i el 1995. Aquest mes de maig, Sala ens va deixar després de patir una llarga malaltia. Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, Sala va treballar l’àmbit públic, al privat i t a l’universitari. Des del 2006, era la presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). De forta personalitat però amb tracte franc, Mercè Sala tenia una trajectòria molt avalada després d’una dècada de gran eﬁcàcia com a regidora en la gestió dels transports públics de Barcelona i l’àrea metropolitana. Amb el seu pas per Renfe, la companyia va resoldre el problema de la impuntualitat gràcies a la seva gestió. En aquest període es va inaugurar la línia Madrid-Sevilla de l’AVE. A la seva joventut, Sala va ser expulsada de la UB després d’haver participat a diverses protestes, de manera que va haver de traslladar-se a la Universitat de Bilbao per acabar els seus estudis d’Econòmiques i Empresarials. Recentment, la Generalitat de Catalunya li havia fet entrega de la Creu de Sant Jordi.

ABRIL

Mercè Sala (1943-2008), una de les primeres dones amb poder polític

MARÇ

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) exposa fins el 7 de setembre una exposició que té com a amfitriona l’agència Magnum. Es tracta de MAGNUM. 10 SEQÜÈNCIES, El cinema en l’imaginari de la fotografia. A través de 10 fotògrafs d’aquesta agència s’ofereix la possibilitat de conèixer la relació del cinema i la fotografia i la influència que ha tingut a la vida i la feina de cadascun d’ells.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

FEBRER

Relació i inﬂuència del cinema i la fotograﬁa

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “La natura ens ha donat les llavors del coneixement, no pas el coneixement en sí mateix.” Sèneca, ﬁlòsof llatí.

TELEVISIÓ

Una broma convertida en negoci

LA ECONOMIA AL DESNUDO Autor: Charles Wheelan Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 328 Aquest llibre vol apropar les teories econòmiques a tots aquells que no han estudiat economia o bé en tenen tan sols un lleuger record. D’una manera entretinguda però sobretot comprensible, L’autor dóna les claus per entendre el funcionament del món que ens envolta, en termes econòmics. Es plantegen temes com els beneﬁcis econòmics que proporcionen els fumadors als no fumadors; el perquè del fet que molta gent s’inscriu a universitats de prestigi en detriment de la resta, iguals en formació i més econòmiques; o els permisos de maternitat, entre d’altres. Wheelan és professor de la Universitat de Chicago de política pública i del màster de Ciències Polítiques. En una etapa anterior havia estat corresponsal del diari The Economist.

PRIMERO LA GENTE Autor: Amartya S. i Bernardo K. Editorial: Deusto Pàgines: 320 Amartya Sen, Premi Nobel d’Economia 1998, i Bernardo Kliksberg, Premi 2005 de la Fundació Empresarial pel Desenvolupament Sostenible, tracten en aquest llibre les causes de l’asimetria entre les potencialitats del planeta. Al segle de les inseminacions artiﬁcials, les clonacions, els grans avenços tecnològics i la digitalització, per què tants milions de persones moren de gana i set? A través de Primero la gente, Sen i Kliksberg analitzen les arrels dels principals problemes que ha comportat la globalització, plantegen idees i solucions per afrontar-los i comenten casos d’èxit d’aquells que han aplicat camins alternatius. Aquests temes es tracten des de l’ètica del desenvolupament per tal de recuperar la relació entre ètica i economia.

PROTOCOLO INTELIGENTE Autors: Félix Losada Editorial: Grijalbo Pàgines: 352 Protocolo inteligente, vol ser un manual pràctic d’intel·ligència social on l’autor comparteix i ensenya bones maneres de viure en societat de manera intel·ligent. L’autor reflexiona sobre matèries tant diverses com són l’educació, la diplomàcia i la vida personal, familiar o professional. Sempre sense perdre de vista l’objectiu principal que és tenir una vida social intel·ligent. Al final del llibre, el lector podrà tenir l’esperança real de poder construir un món millor, almenys al voltant seu. Losada està especialitzat en la gestió de relacions, activitat on és un gran expert i que ha desenvolupat juntament amb la comunicació, la concepció i desenvolupament d’estratègies corporatives, la gestió del canvi i, en moltes ocasions, de crisi.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

2Espai Estapé, a

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Fa uns quants anys no ens haguéssim imaginat pas fins on podria arribar la potència d’internet i menys encara si ens haguessin dit que serviria per triar el representant d’alguna edició d’Eurovisió. Aquest festival, que està més lligat al passat que al segle XXI i no interessa gens, ha fet que amb la cançó del Chiki-Chiki fos el programa més vist en una mateixa cadena dels últims 6 anys. Fins a un 78,1% de share, és a dir, gairebé 14 milions de persones van mirar l’actuació del personatge Rodolfo Chikilicuatre en el moment de la seva actuació. La mitjana va ser, però, de 9 milions de telespectadors. A més, és curiós però va obtenir una posició relativament millor en comparació amb els últims representants que s’havien enviat a les darreres edicions del festival. Chikilicuatre va quedar en el lloc número 16 quan, darrerament, no es pujava de les posicions 20 o 21. Un detall per parar-hi a pensar per part dels que trien els cantants per enviar al festival. Tot va començar fa uns mesos amb una idea de la factoria Buenafuente, creador també del popular neng, proposant un personatge com a candidat a representar Espanya en la present edició del festival. La potència democràtica d’internet i el sistema de presentació de candidats a través de myspace ha fet que, TVE es desbordés amb aquest fenòmen i, en lloc d’oposar-s’hi tractant-ho com una broma poc sèria es decidís “pujar-se al carro” i sumar-se a la rentable promoció del personatge. A qui li ha sortit bé el negoci ha estat precisament a Buenafuente. Ara, amb el contracte finalitzat de promoció del Chikilicuatre amb RTVE de ben segur s’exprimirà al màxim el suc milionari del personatge amb bolos i d’altres projectes. Tot just acabar el festival eurovisiu, l’actor David Fernández, va emprendre el camí de retorn per aparèixer al programa d’on va néixer. El festival d’Eurovisió ha estat sempre molt previsible i les votacions, com ja és sabut, tenen més valor polític que no pas valor artístic. Bona part dels països encara presenten els seus candidats de manera cuidada mentre que d’altres, amb més humor, fan propostes divertides i fins i tot surrealistes, la majoria de les quals no acostumen a superar la ronda prèvia eliminatòria. El Chiki-Chiki va ser una broma que la resta de països no van saber entendre. Tan sols 13 països de 43 van donar punts a Espanya. Andorra, per descomptat, va donar els seus 12 punts al Rodolfo, tot i que Gisela, la seva representant extriunfita, no va aconseguir classificar el petit país veí. Tot plegat una anècdota a recordar que ha reportat per alguns uns quants calerons no exempts de polèmica. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

RESTAURANT ARCS

ELS ‘TOP 10’

Restaurant Arcs: un món de sensacions

IVÁN SÁNCHEZ

Antigament, el Carrer Misser Sitges de Tarragona es deia Carrer de la Neu Vella perquè hi havia dos o tres pous de gel. En aquests es guardava neu de la muntanya caiguda durant l’hivern per comerciar amb gel durant l’estiu. Al número 13 encara es conserva una de les cases de pagès que es dedicava a aquest negoci, construïda el 1503. És més, encara es conserva la boca del pou. Un espai amb tanta personalitat només podia acollir un restaurant amb caràcter. “És un marc incomparable i has d’estar a l’alçada”, explica Carles Llobet, xef i propietari del Restaurant Arcs. Entre aquestes parets plenes d’història no podia faltar la cuina tradicional, però posada al dia: “Ens agrada treure la pols a les receptes de l’àvia, adaptar-les al segle XXI. Per això, afinem les textures i evitem l’excés de salses”, apunta Llobet. Una altra característica d’aquest establiment és la seva ‘cuina dels sentits’. Per aquest tarragoní que ha treballat a restaurants de Catalunya, País Basc, Madrid, França i Anglaterra, “s’ha d’intentar no perdre cap oportunitat per fer gaudir el comensal. Abans de menjarte un plat, primer l’olores i el veus. L’olfacte té una part bocal. Per exemple, ara mateix estem fent un foie amb confitures poc comunes que són molt aromàtiques, com la de pètals de rosa, la de violetes i la de farigola, romaní i pastanaga. Intentem que en cada mos-

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

Vuit arcs gòtics situats al cor del casc antic de Tarragona, testimonis muts del pas del temps, pensaven que ja ho havien vist tot. Però des que va arribar el xef Carles Llobet, amb el seu espectacle de suggerents aromes, vius colors i aﬁnades textures, els arcs han recuperat tot el seu esplendor.

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES El tàrtar de tonyina fresca i salmó és un dels plats més representatius. / ARXIU

segada es puguin percebre matisos diferents”.

Joc de cartes El Restaurant Arcs va començar canviant una carta cada tres mesos. El problema és que hi havia clients que volien tornar a degustar un plat sense haver-se d’esperar nou mesos. Aleshores es va crear la carta fixa per donar cabuda als plats amb més acceptació, aquells que et segueixen demanant encara que l’hagis tret de la carta i que més bé representen la filosofia gastronòmica d’aquest establiment. “La carta de temporada és totalment mòbil, la podem canviar cada dia, cada setmana o cada 15 dies. Així, si demà fem un plat que ens agrada, si el pastisser ens proposa unes postres que ens convencen o el carnisser ens suggereix una carn amb la qual no hem treballat i el resultat ens satisfà, automàticament ho posem a la carta”, explica Llobet amb entusiasme. Tornem a la carta fixa. Quins són els plats més representatius de l’esperit de l’Arcs? El xef tarragoní ho té claríssim: “El tàrtar de tonyina fresca i salmó amb vinagreta de verdures i caramel de vinagre balsàmic, i el foie curat a la sal amb confitures poc comunes. Aquests plats

“Ens agrada treure la pols a les receptes de l’àvia i adaptar-les” conjuguen l’essència del que ens agrada: la cura que tenim al fer el tàrtar, tallat a ganivet en porcions molt iguals, i el cuinat del foie, molt modern i a la vegada molt tradicional. Fa tres anys que els tenim a la carta. A vegades, ens cansem de fer-los, però no podem treure’ls de la carta perquè la gent els segueixen demanant”.

Tot i la seva dilatada trajectòria, en Carles ara és cap de sala. “Quan t’hi jugues les garrofes, has de mirar els ulls dels clients”, assenyala. Això sí, en el procés creatiu de la gastronomia, treballa frec a frec amb el seu cap de cuina, Josep Viso. Però no tot és menjar a l‘Arcs. A aquest local es fan lectures de poemes, música en viu i exposicions de quadres, amb la voluntat de fer d’aquest restaurant un “punt de trobada”. C/ Misser Sitges, 13 (baixos). 43003 Tarragona Tel: 977 21 80 40 info@restaurantarcs.com

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

TIONIO Característiques: Color intens que denota la seva capacitat d’envelliment. Gust complex, amb matisos de fruits silvestres i tocs de cacau. Elaboració: Només les vinyes més velles que han arribat a equilibrar-se amb els anys i aconsegueixen donar una baixa producció, amb una excel·lent qualitat, són les candidates per a l’elaboració d’aquest vi. Com que està pensat per tenir una vida llarga, està sotmès a un clarificat i a un filtrat molt lleugers. Anyada: 2004 Varietats: 100% tinta fina Grau alcohòlic: 13,5% vol. pH: 3,65 Preu: 14,45 €

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

JUNY 2008 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

RUTES PER CATALUNYA

Visita a la capital turĂstica del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre

El Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre ĂŠs una reserva natural de forma parcial que acull una gran quantitat dâ&#x20AC;&#x2122;ocells aquĂ tics i marins. / JOSEP CANO NĂ&#x161;RIA CABRERA

La ciutat de Sant Carles de la RĂ pita, tal i com la coneixem avui, va nĂŠixer a mitjans del segle XVIII arran de la construcciĂł del port pel rei Carles III. PerĂ˛ abans dâ&#x20AC;&#x2122;aixĂ˛, van passar Ăbers, romans i musulmans. De fet, la presĂ¨ncia humana al terme de Sant Carles de la RĂ pita es remunta al paleolĂtic antic, ja que es van trobar pintures rupestres, les mĂŠs antigues de Catalunya, actualment ja desaparegudes.

La RĂ pita, punt estratĂ¨gic Els ibers tambĂŠ van habitar la zona, als quals sâ&#x20AC;&#x2122;atribueix la creaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;una ciutat anomenada Ibera. Tot i aixĂ˛, els orĂgens del nom venen de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă¨poca musulmana, ja que durant la

invasiĂł, es va construir una â&#x20AC;&#x2DC;rĂ bitaâ&#x20AC;&#x2122;, un centre espiritual, religiĂłs i militar, conegut amb el nom de Cascall. Dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta â&#x20AC;&#x2DC;rĂ bitaâ&#x20AC;&#x2122; rau el nom de la poblaciĂł i el gentilici. MĂŠs endavant, els cristians van conquerir el territori lâ&#x20AC;&#x2122;any 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des dâ&#x20AC;&#x2122;aleshores el territori va anar canviant de mans, ďŹ ns que al segle XVIII la monarquia borbĂ˛nica va posar en marxa tota una sĂ¨rie de projectes, com un canal de navegaciĂł, la fortificaciĂł del port i la llicĂ¨ncia per al comerĂ§ amb AmĂ¨rica, que va donar lloc a la creaciĂł de la â&#x20AC;&#x2DC;Nueva poblaciĂłn de San Carlosâ&#x20AC;&#x2122;, amb un gran projecte urbanĂstic del qual es conserven la PlaĂ§a de Carles III, lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia Nova i la Glorieta.

LA PRESĂ&#x2C6;NCIA DE CARLES III El monarca va ser el fundador de Sant Carles de la RĂ pita, amb la posada en marxa del canal de navegaciĂł i la fortiďŹ caciĂł del port. De fet, encara queden vestigis dâ&#x20AC;&#x2122;aquell primer projecte urbanĂstic, amb la conservaciĂł de la PlaĂ§a de Carles III, lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia Nova o la Glorieta. Carles III, mĂ xim exponent del Despotisme ilÂˇlustrat, va succeir a Ferran VI en el tro i va viure, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i la Guerra dâ&#x20AC;&#x2122;IndependĂ¨ncia dels Estats Units (1776-1783). Amb la seva mort, lâ&#x20AC;&#x2122;any 1788, va acabar la histĂ˛ria del reformisme ilÂˇlustrat a Espanya, ja que la RevoluciĂł Francesa va provocar una reacciĂł de por que va fer del regnat dels seu ďŹ ll i successor, Carles IV, un perĂode totalment conservador.

Any rere any les platges revaliden la seva bandera blava de qualitat i bones instalÂˇlacions Actualment, per la seva ubicaciĂł al sud del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, Sant Carles de la RĂ pita ĂŠs un punt estratĂ¨gic des dâ&#x20AC;&#x2122;on visitar el Delta i les seves rodalies, perĂ˛ tambĂŠ, un lloc perfecte per gaudir dâ&#x20AC;&#x2122;una gastronomia Ăşnica basada en lâ&#x20AC;&#x2122;arrĂ˛s i el marisc, i del turisme familiar, amb unes platges de sorra ďŹ na i de poca profunditat, alternant, tambĂŠ, amb els paisatges de les muntanyes del MontsiĂ .

Passejant per la ciutat Sant Carles de la RĂ pita ofereix tambĂŠ, un gran nombre dâ&#x20AC;&#x2122;espais per visitar durant lâ&#x20AC;&#x2122;estada a la ciutat, com el passeig marĂtim, sempre ple dâ&#x20AC;&#x2122;activitat, o el Parc del GarbĂ. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, cal destacar lâ&#x20AC;&#x2122;EsglĂŠsia Nova, un dels edificis mĂŠs representatius de la poblaciĂł. La seva construcciĂł sâ&#x20AC;&#x2122;atribueix al metre Juan de Villanueva, una de les figures

Sant Carles de la RĂ pita tĂŠ un dels ports mĂŠs importants de tot Catalunya, manat construir a mitjans del segle XVIII pel rei Carles III. A partir dâ&#x20AC;&#x2122;aquest fet, es va erigir una de les poblacions costeres catalanes mĂŠs conegudes com a destĂ turĂstic que barreja la tranquilÂˇlitat de la platja amb un entorn natural Ăşnic, el Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre. mĂŠs importants de lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura neoclĂ ssica a Espanya, i autor dels Jardins del Retiro i El Museo del Prado. Sortint de la part urbana, trobem dos llocs de visita obligada. SĂłn la Glorieta de Sant Carles de la RĂ pita i el Mirador de la Guardiola. La Glorieta ĂŠs una rotonda que exerceix de mirador. TambĂŠ ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;estil neoclĂ ssic i va ser erigida al segle XVIII. Des dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ , es poden veure i fotografiar una de les vistes sobre el mar i la ciutat mĂŠs encisadores. Lâ&#x20AC;&#x2122;any 1982 va ser declarada Monument HistĂ˛ric ArtĂstic. El Mirador de la Guardiola, es troba al Parc Natural del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, i ĂŠs una antiga torre de vigilĂ ncia de 116 metres dâ&#x20AC;&#x2122;alĂ§ada. Coneguda popularment com â&#x20AC;&#x2DC;La Torretaâ&#x20AC;&#x2122;, en dies de cel assolellat es pot gaudir

dâ&#x20AC;&#x2122;una vista panorĂ mica sobre la Badia dels Alfacs, el Delta i la ciutat.

Platges de sorra daurada Sant Carles de la RĂ pita destaca per la seva varietat de platges, que sâ&#x20AC;&#x2122;adapten a les necessitats dels visitants. En general, totes gaudeixen dâ&#x20AC;&#x2122;aigĂźes tranquilÂˇles, amb sorra ďŹ na i daurada i ben comunicades amb el nucli de la poblaciĂł. Les mĂŠs conegudes sĂłn la platja de Les DelĂcies i la platja del GarbĂ, que any rere any revaliden les seves banderes blaves de qualitat i bones installacions. Ja aĂŻllada del nucli de la ciutat, trobem la platja salvatge del Trabucador, una platja de gran longitud que sobrepassa els sis kilĂ˛metres i que tanca la badia del Alfacs. La Punta de Banya, al sud del Delta de lâ&#x20AC;&#x2122;Ebre, ĂŠs una reserva natural de forma parcial i acull una gran quantitat dâ&#x20AC;&#x2122;ocells aquĂ tics i marins, convertint la zona en un bon punt dâ&#x20AC;&#x2122;observaciĂł sent un lloc idoni per recĂłrrer amb cotxe o bicicleta.

: especialistes, professionals, compromesos Treball temporal, selecciĂł i consultoria 69/0030/08 (&

BARCELONA Âˇ C/Balmes 89-91, 8Ă¨, 1a Âˇ 08008 Barcelona ÂˇTel. 902 224 940 Âˇ Fax 935 518 728 Âˇ barcelona@axxon.cat GIRONA Âˇ C/Barcelona 2 Âˇ 17002 Girona Âˇ Tel. 972 224 940 Âˇ Fax 972 222 649 Âˇ girona@axxon.cat

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2008

ESPORT I EMPRESA MARÍA VASCO, ATLETA. MEDALLISTA EN JOCS OLÍMPICS I MUNDIALS.

“He hagut de caure moltes vegades per aprendre dels errors”

CARLES CHACÓN

Tu sempre has defensat la importància d’una disciplina com la marxa. Per què creus que no se li dóna tanta importància mediàticament? Bona pregunta. Tots els marxadors ens la fem. És potser una prova que pot resultar avorrida, de molts quilòmetres... Però ﬁxa’t: és la disciplina d’atletisme que més medalles ha donat a Espanya. Els mitjans també tenen part de culpa, perquè si no sortim per televisió, ningú no s’interessa. I com veus el futur de les proves de marxa? Em preocupa que passin els anys i cada vegada surtin menys nens que practiquin la marxa. Hi ha molt poca base. Tots els esports són durs, però potser els nens d’avui en dia no aposten tant pel sofriment i l’esforç. Si pots estar davant de l’ordinador, que és més fàcil, per què t’has de posar a córrer?

María Vasco entrena sis hores al dia, sis dies a la setmana. I és que la guanyadora del bronze a Sydney’00 i als Mundials d’Osaka’07 ja té al cap els Jocs de Pequín. La millor marxadora espanyola creu que pot optar a medalla i que encara li queda corda per estona.

“Si faig medalla al campionat de 2010, em plantejaré arribar als jocs de 2012” Hi ha qui diu que és una disciplina antinatural, la marxa... Jo crec que no en té res, d’antinatural. És tan senzill com caminar. Simplement duus els braços a noranta graus. De fet, crec que és més difícl córrer: has d’aixecar els dos

María Vasco ha compartit amb executius i empresaris l’experiència d’aixecar-se després de caure. / FOTO: CEDIDA

peus del terra i l’impacte és més agressiu. Nosaltres només caminem ràpid. Creus que has tingut el reconeixement que et mereixies? No, ni molt menys. Crec que sóc coneguda, però no es valora gens el que he fet. La gent s’oblida de les medalles, dels èxits, i no en fa cas. Està clar que si jo segueixo amb això és per un repte personal, no pel reconeixement que tinc. Com veus el futur dels joves atletes? Creus que es pot viure de la marxa? És molt difícil. Pots viure el dia a dia i només si pertanys a l’elit. Per tenir ajudes ADO (Ajudes a l’Esport Olímpic) has d’estar molt amunt, a l’elit. Si no, és impossible. No pots viure del que has estalviat, vaja. I pel que fa al futur de la marxa, veient la duresa de la disciplina, crec que sortiran pocs nens. Quin és el punt fort de María Vasco? Crec que sóc una persona amb molts nassos... tinc molt clar el que he de fer. I això, en aquestes competicions, és molt important. Tinc molta

constància, i això és necessàri. I, tot i els 22 anys de dedicació, encara tinc il·lusió. Tot i els èxits, crec que encara puc fer més coses. I punts febles? Sí, és clar. De vegades necessito que absolutament tot estigui bé per animar-me. Ho he de veure tot en un estat òptim, si no, qualsevol petit defecte que trobi em fa sentir insegura. A Rússia, fa només dues setmanes, et vas quedar a només 1 minut del teu propi rècord d’Espanya en 20 km. Et transmet conﬁança aquest resultat? Sí, és una marca que valoro molt perquè en cap moment m’hi vaig sentir còmoda, a Rússia. No vam tenir temps de descansar, de recuperarnos del viatge. Era, a més, una carrera incòmoda, que es va fer a base d’estrabades. I vam preparar el mundial a mig gas, a un 80%. Tot i tenir el ganxo al coll, com diem nosaltres, vaig ser capaç de plantar cara. És un bon senyal de cara a Pequín. Penses en la medalla? Quines expectatives tens? Una vegada hagi fet tota la

preparació, podré saber si realment estic capacitada per optar a una medalla. Però cada entrenament que faig, el faig amb la medalla en ment. És per això que treballo cada dia tantes hores. Quins plans de futur tens? De moment vull arribar fins al campionat de 2010. Si faig medalla, em plantejaré arribar als jocs de 2012. Últimament s’ha posat de moda el concepte de ‘coaching esportiu’. Què pot aportar un/a atleta al món de l’empresa? Mira, fa aproximadament dues setmanes vaig fer una xerrada sobre l’esforç per una empresa de màrqueting. Durant prop de 30 minuts parles amb empresaris que no tenen res a veure amb tu, però acostuma a agradar perquè no coneixen la nostra realitat, la dels atletes. Jo crec que podem aportar la nostra experiència, els nostres valors, i transmetre l’essència de la marxa, que per a mi és el patiment i l’esforç. A ells també els pot interessar que he hagut de caure moltes vegades per aprendre dels errors i conèixer els meus límits.

Salut / ESTILS DE VIDA

JUNY 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A DORI RUBIA, DOCTORA EN CIRURGIA ESTÈTICA

“El mite que la gent que s’opera és perquè té un complex és fals”

La cirurgia estètica és només una part de l’especialitat anomenada cirurgia plàstica, estètica i reconstructiva, tot i que és, sens dubte, la part més coneguda. Ens ho explica la doctora Dori Rubia, que treballa a la Unitat de Cirurgia Plàstica i Estètica de la Clínica Mútua de Terrassa. I ens ajuda també a aclarir alguns dels dubtes que suscita la cirurgia estètica, que s’ha popularitzat els últims vint anys.

“Cal explicar als pacients que una operació estètica no canviarà la seva vida”

La doctora Dori Rubia. / DIEGO CALDERÓN

Quina és la diferència entre un especialista en cirurgia plàstica, estètica i reconstructiva i un cirurgià estètic? Els especialistes en cirurgia plàstica, estètica i reconstructiva es formen en hospitals de tercer nivell durant cinc anys i és una especialitat que es fa via MIR, es formen igual que qualsevol especialista, un oftamòleg, per exemple. Els cirurgians estètics es formen fent cursos de cirurgia estètica aquí i allà, no es formen per una oposició, no han fet cap examen ni han fet cap especialitat supervisada, o sigui que no té res a veure una cosa amb l’altra. Però tots dos poden fer una operació de cirurgia estètica... Algú pot pensar que per fer

un augment no hi hauria diferència entre un i altre, però l’important és estar capacitat per solucionar qualsevol complicació que pugui sorgir. Per què es dóna aquesta doble situació? El títol és de llicenciat en medicina i cirurgia, per tant, qualsevol metge està facultat per operar. Quins casos tracten a la seva unitat? De tot, fem cirurgia estètica, reconstrucció de mama, en casos de càncer, per exemple, ﬁns a una fractura oberta a la cama, que pot necessitar una cobertura per evitar una amputació, fins a un lifting [estirament], un augment, o

una reducció de mames... Quines són les operacions estètiques més demandades? En dones predominen l’augment de mames i la liposucció, i en homes, la rinoplastia (el nas), les parpelles i les orelles. Es fa algun tipus de selecció abans d’una operació estètica? En les entrevistes es parla amb el pacient per veure què vol. S’ha d’indagar una mica i si veus per exemple una pacient que està separada, li has de fer veure que l’operació no li canviarà la vida. Pel fet d’operar-se no recuperarà la parella o no en trobarà una altra, sinó que l’operació se l’ha de fer per ella mateixa. Per suposat no

operem a ningú menor d’edat. A les pacients més joves se’ls ha de fer veure que això no és com anar a la perruqueria. Normalment no hi ha complicacions, però també cal preparar-se perquè no deixa de ser un quiròfan. Diria que en els darrers temps hi ha un esclat de les operacions d’estètica? Abans només s’operava la gent d’alt standing. Des de fa uns vint anys l’estètica s’ha popularitzat molt, també arran que l’especialitat s’ha fet via MIR, i hi ha més especialistes. Nosaltres per exemple també estem a les unitats de cremats, això ha requerit que s’hagin format més especialistes per cobrir les guàrdies i les urgències, per estar a tots aquests hospitals de tercer nivell. I en haver-hi més oferta, s’ha popularitzat la cirurgia estètica. També estem en una situació social

de benestar pel que fa a la salut, i la gent mirem d’estar millor. Què aporta a una persona quan es fa alguna millora? Trobar-se millor. El mite que la gent que s’opera és perquè té un complexe és fals. Hi ha molta gent que simplement hi ha una part del seu cos que creu que pot estar millor, són intervencions senzilles, de poc risc, i s’operen. Què recomanaria a algú que vulgui fer-se algun retoc? Que hi hagi empatia amb el cirurgià i amb la resta del personal, perquè has de dipositar la teva conﬁança en ells. Són operacions senzilles però pel pacient són molt importants. Es pot fer l’entrevista amb el cirurgià i si t’agrada el que t’ha explicat i i l’operació que t’ha ofert, es pot demanar al Col·legi de metges si aquesta persona està formada. Jo aconsellaria a tothom que busqui algú que tingui el títol de cirurgià plàstic, igual que si vas a l’oftalmòleg a operarte de catarates, anirás al que tingui el títol. La cirurgia estètica és només una part de la nostra especialitat.