Món Empresarial 107 by Medigrup

Juliol 2008 n. 107

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

PER AQUEST ANY 2008, EL SECTOR PREVEU REGISTRAR UNES TAXES DE CREIXEMENT D’ENTRE EL 15% I EL 20% pàg. 3 a 12 >>

El president del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Josep Lluís Navarro, ens apropa al sector. La comunicació de la campanya dels 400 euros als assessors ﬁcals, a debat.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz analitza els horaris i el calendari laboral del nostre país.

Els centres de negocis esquiven la crisi econòmica Catalunya compta amb una setantena de centres Espanya és el tercer país europeu amb més de negocis, el 20% dels existents a l’Estat espanyol. business center, després del Regne Unit i França. DESTAQUEM

Conversem amb Marc Capella, cap de màrqueting del Parc d’Atraccions Tibidabo.

CARME CAPDEVILA CONSELLERA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

La Unió Empresarial de l’Anoia a la secció d’associacions empresarials.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Feliu Formosa, director general de Caixa Manresa. La constructora ACS va a bon ritme tot i la crisi del sector. Les asseguradores orienten els seus productes cap al mercat immigrant.

INTERNACIONAL

“Els serveis públics han d’estar dimensionats a la nova demograﬁa”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza què hi ha entorn de la inﬂació que ens afecta. El mapa del món: Les nacionalitats de la immigració. El govern de Malàisia fa esforços per atraure inversors estrangers.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Ramon Tremosa, professor de Teoria econòmica de la Universitat de Barcelona. També analitzem el futur econòmic de Catalunya amb Guillem López, catedràtic d’Economia de la UPF.

JOSEP MIQUEL PIQUÉ CONSELLER DELEGAT DE 22@BARCELONA Actualment a Espanya existeixen 350 centres de negocis. / ARXIU

El sector dels centres de negocis factura a Catalunya uns 19 milions d’euros anuals, una xifra que podria augmentar en el futur. Paradoxalment, en un moment de crisi com l’actual, les previsions per al sector no poden ser millors. I és que molts professionals i noves empreses que no disposen de capital o, simplement, no volen arriscar-se en un moment com l’actual, prefereixen instal·lar-se en

un centre de negocis, abans de fer-ho en una oﬁcina de lloguer. L’alternativa és més que atractiva tenint en compte que aquests centres ofereixen sempre uns serveis mínims, compartits amb la resta dels clients. Ara un dels reptes del sector és donar-se a conèixer dins el món de l’empresa i consolidar-se a Espanya, el tercer país europeu en nombre de business center. PÀGINES 3 I 4 >>

“Barcelona pot ser una plataforma mundial del coneixement”

ESPECIAL: REPTES ECONÒMICS DE CATALUNYA FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Els millors llocs de feina, segons l’estudi realitzat per l’Institut Great Place to Work.

Catalunya afronta reptes que poden condicionar el seu futur econòmic. Entre ells cal destacar l’increment de l’atur, la creixent inﬂació i la pèrdua de competitivitat de les empreses exportadores. En contrapartida, però, es comencen a entreveure solucions quant a les infraestructures, mentre que els ports de Catalunya poden esdevenir clau per al desenvolupament econòmic català.

pàg. 49 a 55 >>

El restaurant Silvestre, una nova cuina de mercat. Descobrim els racons modernistes de Sabadell.

ESCRIPTORA

Catalunya, en bon posicionament

Miquel Bonet conversa amb Vicens Urrutia, director de recursos humans a Caixa Laietana.

ESTILS DE VIDA

NAJAT EL HACHMI

L’ECONOMIA CATALANA AFRONTA UNA NOVA ETAPA D’OPORTUNITATS

Les infraestructures és un problema pendent. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“Que ara sigui més coneguda, no vol dir que ja ho tingui tot fet”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

DIRECTORI D’EMPRESES AC ..................................25 Air Berlin .......................17 Aliança ..........................17 AXA ...............................26 Banc Sabadell ...............26 Barclays .........................26 BBVA .............................26

EDITORIAL

Editorial

Boehringer Ingelheim ....16 Caixa Catalunya ............16 Caixa Girona ..................26 Caixa Laietana...............26 Caixa Manresa ..............16 Caixa Manresa ..............23 Cetemmsa .....................16 Continental ....................17 Danone ..........................16 Expomobi .........................7 Fbex ...............................17 Gas Natural ...................16 Gec ................................16 General Motors .............17 Habitat...........................17 Henkel ...........................17 HP ....................................9 Iman...............................16 La Fageda ......................16 Laboratoris Ordesa ........16 Lehman Brothers ...........17 Mango ...........................16 Mayoral .........................16 Mútua Intercomarcal.....16 Mútua Madrileña ............9 Pepsi ..............................16 Puig Beauty & Fashion ..16 Roca...............................16 Sanitas ......................9, 17 Seop ..............................17 Sumol Pharma ...............17

PAGAR MÉS PER MENYS En quatre anys la renda per pagar l’hipoteca s’ha incrementat un 50%, passant d’un 31% a un 46% dels ingressos, tot en un escenari on el 95% d’hipoteques són de tipus variable, assistint a un increment general de quotes per l’encariment de l’euríbor, combinat amb què les vivendes cada cop valen menys. Recordem ara quan les persones propietàries d’un immoble eren felices perquè cada any els deien que eren més riques. Eren altres temps, on la societat girava l’esquena als col·lectius de joves mileuristes, darrerament resignats a susbcriure hipoteques variables de 50 anys de durada. La societat ha estat còmplice del “model del totxo”, sempre criticat pels partits de l’oposició, però que, a l’hora de governar, tant si eren del PP com si eren del PSOE, han entrat de ple en aquesta deriva. Hem utilitzat l’immigració

com a mà d’obra necessària comissions de les entitats fiper crèixer més que la resta nanceres, successió de caude països del nostre entorn, ses que expliquen la caiguda conformant un paradigma actual de vendes superior al econòmic, on els governs de 30% en el nostre país, i del torn treien pit, atraient capi- 50% a Barcelona. Ja poden tals de l’exterior amb l’aval fer descomptes les immobid’una moneda sòlida com liàries, com regalar garatges, l’euro, que ha sustentat un cotxes, vacances, cuines, canal de finançament que electrodomèstics, etc. Serà difícil de pair l’esbuscava el betoc generat per nefici “ràpid i “S’ha acabat el un nivell sostinsegur” que probenefici “ràpid gut de producmetia el sector ció de 600.000 immobiliari. i segur” que a l’any. Ningú feia res prometia el sector vivendes Hauran de venir per evitar-ho, immobiliari” èpoques d’apliquan en els úlcació de raciotims anys els preus de la vivenda la feien nalitat als preus, tal com va quasi inaccesible, afectant passar a Suïssa i al Japò, on el tant al mercat de la demanda 2000 es va tornar als paràmecom el d’oferta. Ha estat una tres de preus dels anys 70. situació que ha donat base es- Per l’evolució del mercat és peculativa a què s’incrementi evident que som un país més el preu del sòl en benefici sensible al pagament del rede les corporacions locals, but mensual de l’hipoteca els marges en benefici de les que a un preu raonable que immobiliàries, així com les es relacioni amb el valor real

d’una vivenda. Per tant, si tal com apunten els experts, l’euríbor segueix pujant, i mirant l’entorn del BCE, que tampoc sembla que estigui per la labor d’abaixar els tipus de referència, és fàcil entreveure que estem davant d’un escenari canviant i complicat de predir, primer per la incertesa de les immobiliàries, i segon per la inestabilitat ﬁnancera dels clients dels bancs, sobretot quan tothom, malgrat les valoracions de Solbes, manté expectatives d’un mercat a la baixa. No sembla doncs, que la correcció necessària quedi en què es dobli l’índex de morositat, ja que és previsible que es puguin deteriorar altres elements que envolten el mercat de la vivenda, claus ﬁns que l’oferta i la demanda trobin l’equilibri perdut en els últims anys. Mentrestant les immobiliàries, els bancs i el govern de moment no podran respirar tranquils.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort, Iván Giménez . Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia ELS CENTRES DE NEGOCIS APAREIXEN COM UNA INTERESSANT ALTERNATIVA ENFRONT AL TRADICIONAL LLOGUER D’OFICINES

La crisi econòmica afavoreix el sector dels centres de negocis Només a Catalunya, durant el 2007, es van obrir quatre nous centres de negocis, i en aquests moments les previsions per al sector no poden ser més optimistes. L’Associació Espanyola de Centres de Negocis (ACN) calcula, a nivell de tot l’Estat, unes taxes de creixement d’entre el 15% i el 20% per al 2008. Paradoxalment, en una situació econòmica com l’actual, el sector dels business center està vivint un dels seus millors moments. ÀGATA SERRA

Catalunya compta amb 70 centres de negocis repartits dins el seu territori, el que suposa el 20% del total dels existents a Espanya. Es conﬁgura així com la segona comunitat autònoma amb major nombre de centres de negocis, després de la Comunitat de Madrid. De fet, no respon a cap casualitat que l’activitat del sector es concentri bàsicament en aquests dos punts de la geograﬁa espanyola, tenint en compte que, d’una banda, són dues de les zones més avançades a nivell industrial i empresarial de l’Estat, i d’altra banda, és on els lloguers de sòl empresarial es disparen més. El sector dels business center factura actualment a Catalunya al voltant de 19 milions d’euros l’any i aquesta bona tendència es mantindrà, segons el president d’ACN, José Luis Moreno, ja que “el sector es troba fora de la crisi general”. Per aquest any 2008, preveu registrar un creixement superior al 15% anual, alhora que es troben en marxa nous projectes, un d’ells a la mateixa ciutat de Barcelona i un altre al costat mateix de l’aeroport del Prat, concretament a Mas Blau

El sector factura actualment a Catalunya al voltant de 19 milions d’euros anuals Establir-se en un centre de negocis és una alternativa a l’oﬁcina de lloguer II. L’optimisme sobre la bona marxa del sector és compartit per Juan José Martínez, director de l’SC Trade Center, un centre de negocis ubicat a la localitat de Sant Cugat del Vallès, que va iniciar la seva activitat l’any 2003. Martínez opina que, en moments de ralentització econòmica com l’actual, establir-se en un centre de negocis és l’opció ideal per aquells professionals que malgrat la situació d’incertesa volen engegar els seus projectes empresarials, ja que els permet “disposar d’un espai amb zero inversió i zero compromís;

Els centres de negocis ofereixen despatxos i sales totalment equipades, així com tots els serveis necessaris. / ARXIU

si la cosa va bé, es contracta un despatx més gran, i si la cosa va malament, se’n contracta un de més petit”, A més, l’opció és també vàlida, afegeix Martínez, per aquelles empreses que tenen problemes de viabilitat però, en canvi, disposen d’actius importants ja que, segons ell, se’n poden desfer i desplaçar-se ﬁns a un centre de negocis. Concretament, els centres de ne-

gocis es deﬁneixen com a espais empresarials privats per a professionals independents, emprenedors, delegacions o empreses petites, que el seu principal objectiu és aproﬁtar l’espai i la posada en comú d’alguns serveis. El valor afegit d’aquests centres és la immediatesa i l’absència d’inversió. Es consideren espais compartits per diverses empreses i equipats amb tots els com-

ponents físics, tecnològics i humans que necessiten per portar a terme la seva activitat diària. Els centres de negocis són organitzacions especialitzades a oferir a empreses i professionals, despatxos i sales totalment equipades, pel període de temps que el client necessiti, així com tots els serveis que aquests empreses i professionals necessiten. L’SC Trade Center, a grans trets,

ECONOMIA / Tema del mes

respon al model d’un centre de negocis. Normalment els despatxos estan ocupats per dues o tres persones, tot i que també se’n troben d’ocupats per una persona o, fins i tot, n’hi ha algun amb 10. Alguns estan contractats per hores i altres per dies determinats i trams horaris concrets, i molts d’ells s’usen per fer reunions que no es poden fer a casa del client o, simplement, com a domiciliació virtual, és a dir, com un lloc on poder rebre el correu, la paqueteria i les trucades telefòniques. La ubicació d’un espai de negocis és clau i, en aquest sentit, no és estrany que Barcelona en concentri el major nombre. No obstant, el director de l’SC Trade Center creu que altres poblacions catalanes, com Sant Cugat del Vallès, poden resultar també atractives per treballar i cal afegir que els preus són sensiblement inferiors a igual qualitat. Ara bé, reconeix que “si són empreses que tenen una activitat purament urbana és lògic que necessitin estar, per exemple, en ple Passeig de Gràcia de Barcelona”. Sigui com sigui, altres ciutats catalanes s’han rendit també als centres de negocis com són El Prat de Llobregat, Rubí o Manresa, i altres centres de negocis estan en projecte, tot i que existeixen fortes reticències culturals i “el sector és encara un gran desconegut” afirma el director de l’SC Trade Center, ja que “hi ha qui pensa, erròniament, que un centre de negocis és qualsevol edifici d’oficines i, en realitat, es tracta d’una infraestructura que ha de prestar un mínim de serveis”. Això, però esta a punt de canviar i el sector cada cop s’està projectant més dins el món econòmic i, en aquest sentit, resultarà de gran ajuda el reconeixement legal dels centres de negocis com a activitat econòmica des de l’1 de gener d’aquest mateix any.

Una alternativa interessant En els darrers anys els centres de negocis s’estan convertint en una interessant alternativa per a les empreses i professionals enfront al tradicional lloguer d’oﬁcines. “Els empresaris aposten pels centres de negocis com a seu de la seva companyia, ja que ofereixen un òptim servei, i els permet reduir les despeses que suposa el manteniment d’una oficina convencional”, explica el president d’ACN. Així mateix, la situació econòmica del país, amb uns elevats preus del lloguer i compra d’oﬁcines, està afavorint que moltes empreses optin per instal·lar-se en aquest tipus d’espais que, d’altra banda,

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

Els centres de negocis són una aposta de constructores per fer front a la desacceleració Estan ocupats majoritàriament per companyies nacionals (48%) i delegacions estrangeres (20%) ofereixen les infraestructures i els equipaments per portar a terme una activitat professional. D’altra banda, els centres de negocis són també una forta aposta de moltes constructores per fer front a la desacceleració en el sector immobiliari. Segons el president d’ACN, “els centres de negocis s’estan convertint en una sortida molt rendible per a les immobiliàries, que degut a la caiguda de la demanda de construcció residencial es decanten per invertir en sòl empresarial i diversiﬁcar els seus immobles per a la creació de centres de negocis”. Actualment a Espanya existeixen 350 centres de negocis, que compten amb 140.000 metres quadrats d’instal·lacions tecnològicament avançades, més de 5.000 despatxos equipats i 700

Qualsevol centre de negocis ha d’oferir uns serveis mínims, com per exemple el de recepció de trucades telefòniques. / ARXIU

sales de reunió. A més, el sector dels business center a Espanya genera més de 1.000 treballs directes i prop de 20.000 clients emprenedors, professionals, empresaris individuals, pimes, multinacionals i entitats opten pels centres de negoci, com a alternativa a l’oficina convencional pels múltiples avantatges que ofereixen. Els usuaris dels centres de negocis a Espanya són majoritàriament companyies nacionals d’entre cinc i deu empleats (48%), delegacions de companyies estrangeres (20%) i pro-

Regne Unit es conﬁgura com el país més dinàmic en el sector ja que es calcula que existeixen més de 900 centres en aquest país. El sector del business center en aquest país va experimentar el 2007 un creixement proper al 5%. Espanya és el tercer país europeu amb un major nombre de centres de negocis, després del Regne Unit i França, amb un volum de facturació proper als 65 milions d’euros, el que suposa un increment del 35% respecte al 2006, segons dades de l’Associació Espanyola de Centres de Negocis (ACN).

fessionals liberals (17%). El president d’ACN explica que “el ventall és tan ampli perquè un centre de negocis és la solució per a qualsevol empresa o professional que necessiti un espai físic de treball amb els seus serveis corresponents”.

Els business center a Europa En l’àmbit europeu, el sector dels business center té un volum de facturació estimat en 487,5 milions d’euros i agrupa uns 2.200 centres de negocis, que compten amb 35.000 despatxos equipats i 4.900 sales.

ELS ORÍGENS: UNA RESPOSTA A LA NECESSITAT DELS DIRECTIUS

ESTUDI ECONÒMIC DELS CENTRES DE NEGOCIS

El sector dels centres de negocis, també anomenats business center, sorgeix a començaments de la dècada dels anys setanta arran de les necessitats de ﬂexibilitat de lloguer i espais que demanaven els empresaris per desenvolupar les seves activitats empresarials. També, coincideix amb aquest moment quan sorgeix la necessitat, per part dels directius internacionals, de comptar amb espais on treballar durant els seus viatges de negocis. Ja s’havien desenvolupat grans cadenes hoteleres, agències de viatges, grans grups de restauració, etc., però no s’havien creat espais físics de treball. Per als directius, l’on i el com treballar no tenia solució ﬁns que es van crear els centres de negocis.

Tipus de despesa

Despatx tradicional amb secretaria

Despatx de centre de negocis

Dipòsit (a retornar)

1.200

1.600

AVANTATGES QUE OFEREIXEN ELS CENTRES DE NEGOCIS

DESPESES D’INVERSIÓ INICIAL

Primer mes

600

800

Obres d’adaptació del local

3.000

Despeses de contractació

400

Contracte de línies telefòniques i centraleta

900

Telefax tradicional

500

Fotocopiadora

3.000

Mobiliari

1.500

Selecció de secretaria

1.000

Ordinador i impressora

1.500

Total (euros)

13.600

2.400

Tipus de despesa

Despatx tradicional amb secretaria

Despatx de centre de negocis

Mensualitat

600

800

Secretària bilingüe

1.000

segons consum

Servei de neteja

150

Servei de manteniment

100

Electricitat

120

DESPESES FIXES MENSUALS

• Immediatesa: l’empresari pot arribar i començar a treballar al moment gràcies a la dotació d’equipaments i personal dels centres de negocis. • Despreocupació sobre qüestions d’intendència diària. • Estalvi econòmic i d’inversió tant en instal·lacions com en equipament. No hi ha, per tant, risc ﬁnancer. • Personal competent i experimentat. • Dedicació exclusiva i permanent a la seva activitat. • Abaratiment de despeses. • Aproﬁtament d’espais. • Sistemes de comunicació avançats.

Assegurances

Total (euros)

2.020

800

Font: ACN

A fons / ECONOMIA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARME CAPDEVILA, CONSELLERA D’ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA

“Els serveis públics han d’estar dimensionats a la nova demograﬁa” La present legislatura s’està caracteritzant per un augment de la legislació en matèria social. La Llei de Serveis Socials de Catalunya, el desplegament de la Llei de Dependència, el Pacte Nacional d’Immigració o les mesures per combatre la violència de gènere són algunes de les tasques on està treballant actualment la consellera Carme Capdevila.

“Esperem que la Cartera de Serveis Socials estigui aprovada abans de vacances”

IVAN GIMÉNEZ

Després d’un any d’implantació de la Llei de Dependència i respecte als retards que es van produir al principi, la situació ja s’ha normalitzat? És una llei que hem col·locat les vies abans que passés el tren, i molts cops hem hagut d’aixecar-les perquè les decisions que s’havien pres no donaven una resposta suficient a les persones que havíem de protegir. En aquests moments el que abans trigàvem un mes en resoldre ara ho fem en una setmana. Les nostres previsions és que al llarg de l’estiu ens posarem al dia pel que fa als terminis. Precisament, Catalunya ha estat pionera en la regulació de la ﬁgura de l’assistent personal, no? La ﬁgura de l’assistent personal apareix a la Llei de l’Autonomia Personal i la Llei de Serveis Socials de Catalunya. Aquí hem regulat les condicions per a que es poguessin tancar vies de l’assistent personal. L’hem fet tenint en compte dues modalitats. La primera, mirant el que diu la mateixa llei: l’assistent personal que acompanya a la persona en activitats formatives i de treball. La segona, contempla el suport personal, a més de l’anterior. En aquesta segona modalitat, equiparem la prestació econòmica de l’assistent a la plaça residencial, que a Catalunya s’havia incrementat amb uns 500 euros respecte el que proposa l’Estat Espanyol. Habitualment associem les Noves Tecnologies al nostre temps d’oci o a la feina diària, però quines aplicacions tenen per a les persones en situació de dependència? Aquest és un mercat amb unes potencialitats enormes. Per sort, cada cop tenim més persones grans, i elles poden utilitzar tota una sèrie d’instruments que els facilitin la vida quotidiana. Des d’un comandament a distància de televisió que sigui accessible per a una persona gran amb poca mobilitat als dits, aparells incorporats al mòbil que funcionen com un GPS que poden detectar quan una persona amb una demència s’allunyà d’una zona que considerem de seguretat i poder intervenir directament. O totes que venen vinculades amb el sector de la discapacitat. Un altre tema lligat amb les Lleis de Dependència i la de Serveis Social és el desenvolupament de la Cartera de Serveis Social, també estarà enllestit per a aquest estiu? Jo espero que sí. La Cartera ja ha

“Conjugar la necessitat i les expectatives amb els desplegament d’un llei és una tasca important”

tancat tot el seu procés, i ara està a la Comissió Jurídica Assessora, que és l’últim recorregut preceptiu per poder-lo passar a Govern. Tothom necessita el seu temps per poder fer la seva feina, nosaltres la vam presentar al Consell General de Serveis Socials el 10 de març i vam donar un termini de quinze dies per presentar esmenes a tots els membres. Però el 7 de maig encara ens arribaven esmenes per part d’entitats i federacions importants en l’àmbit dels serveis socials, i nosaltres hem donat prioritat a recollirles totes. Això evidentment ha enlentit el procés de participació. Però esperem que la Cartera estigui aprovada abans que el Govern marxi de vacances.

I com està el desenvolupament del fons de garantia que dóna suport a aquesta llei? Es complirà per a 2009, tot i que és complex. Les lleis són molt fàcils si existeixen elements comparatius, si hi ha altre lloc on ja estigui desplegada et serveix com a punt de referència; però això no es dóna en aquest cas. Per tant, tenim un any per desplegar aquesta llei, espero que no hi hagi cap entrebanc.

La Nova Llei dels Drets de les Dones per a l’Erradicació de la Violència Masclista també es ﬁxa en situacions de assetjament o violència econòmica i psicològica sobre les dones, servirà per concienciar a la societat sobre aquestes situacions? Entenem que la violència masclista no només es produeix en l’àmbit de la família, sinó que també hi ha en l’àmbit laboral i econòmic. Avui dia hi ha moltes dones, sobretot amb processos de sepa-

Pel que fa al Pacte Nacional per a la Immigració, s’admet que la competició pels recursos públics pot provocar brots de xenofòbia, aquest serà un dels pilars de treball en aquest àmbit? El Pacte té moltes mesures que són de continuïtat i de reforç del que ja s’està fent. S’estructura en tres eixos: promoure una arribada ordenada de la immigració treballant amb els països

ració legal, on pateixen una violència com l’impagament de pensions alimentàries pels ﬁlls i ﬁlles. Li diem masclista perquè és un esteriotipus molt arrelat a la nostra societat que és aquest domini de l’home en contra de la dona.

d’origen, després l’accés al món laboral i finalment, com construir aquesta cultura pública comuna. Hem de coexistirhi tot. Catalunya ha incorporat un milió de persones en els darrers 7 o 8 anys; això ha fet que es tensionin tots els serveis públics. S’ha notat més en sanitat o educació, en serveis socials no s’ha notat tant perquè normalment és una població jove. Aquest creixement s’ha hagut d’assumir i necessitem dotar-nos de recursos per redimensionar els nostres serveis, sinó sí que pot haver competència. En el Pacte hem de tenir en compte que hem de tenir una Catalunya per a set milions, no per a sis. Els serveis públics han d’estar dimensionats a la nova demografia I per quan estarà enllestit el Pacte? Si els terminis es van complint podrem presentar la proposta definitiva abans de finals d’any. L’aplicació d’aquestes mesures requereix una complicada tasca de coordinació que a vegades dóna lloc a una sèrie de dificultats, des de el Govern s’explica prou bé als ciutadans els problemes per desplegar aquestes lleis? Estic totalment d’acord. Moltes vegades les lleis creen moltes expectatives per què recullen demandes de molts col·lectius; en el dia que s’aproven hi ha uns terminis per a aplicar-se i es necessita tot un procés per implantar un nou sistema, o finançar el nou projecte. Conjugar la necessitat i les expectatives amb el desplegament d’una llei és una tasca important. I no sempre tenim la capacitat d’explicar-ho molt bé, i és un àmbit on s’ha de fer molta pedagogia. Tanmateix, en el moment que aprovem una llei ja no hi ha volta enrera, i pots trigar més o menys en desenvolupar-la i això és l’important.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

ENTREVISTA A JOSEP LLUÍS NAVARRO, PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

BREUS COL·LEGIALS

“Ens trobem amb un excés de professionals de l’odontologia” L’entrada en escena dels intermediaris està fent desaparèixer la ﬁgura clàssica del professional liberal. Actualment, l’odontologia s’enfronta a una tendència economicista en detriment de la qualitat, i el Col·legi ho denuncia.

“Ens veiem obligats a denunciar les pràctiques economicistes de les grans companyies”

NÚRIA CABRERA

D’on rau la diferenciació entre odontòleg i estomatòleg? L’any 1991 va sortir la primera promoció d’odontòlegs, com a carrera de cinc anys. Fins aquell moment, s’havia de ser metge amb l’especialitat d’estomatologia. Són dues titulacions diferents, però la llei marca que les seves activitats professionals són idèntiques. Això es va produir com a equiparació de les titulacions a Europa, una vegada Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea. Quin és el perﬁl dels col·legiats? Actualment, el nostre Col·legi està format per dos tipus de professionals. Trobem el professional liberal pur, el més clàssic, i el nou professional, les característiques del qual han variat bastant, donat que el món odontològic ha canviat d’una manera notòria. L’aparició d’intermediaris i el boom professional que hi ha, amb un excés de professionals, a diferència de la medicina, han fet que el dentista, de ser un professional liberal, en el sentit més pur i estricte de la paraula, hagi passat a ser un comissionista o un assalariat. Això representa, des d’un punt de vista mèdic, la professió, que està destinada a curar la salut dental, amb l’aparició dels intermediaris, es converteix el pacient en un element econòmic. La diferència és tan gran que ens preocupa, perquè s’anteposa l’economia a la salut del pacient, i això no ens agrada. Com afecta la intervenció d’aquests intermediaris a la professió? El pacient dóna per suposat que el dentista està ben preparat. No dubta

“El dentista liberal busca ﬁdelitzar el pacient”

Josep Lluís Navarro es troba al capdavant del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN

del professional. La relació mèdica és una relació de confiança. Quan arriba l’intermediari, el dentista es converteix en un número més que va rotant, i la gent confia perquè l’ha vist a la televisió i no per la seva eficiència. Un dentista liberal vol fidelitzar el pacient. En canvi, els gestors només volen fer negoci. Tenim moltes denúncies i problemes provinents d’aquests tipus de clíniques.

pea, d’Amèrica Llatina, i els nostres d’aquí. Per aquest motiu la pujada anual és tan alta. Quines funcions té el Col·legi? En tenim diverses. Però d’entrada, mantenir les competències professionals davant d’altres grups, com poden ser els protesistes o els higienistes, que són professions que volen adquirir part de la nostra activitat. També donem servei als col·legiats, donat que és un col·lectiu que a Catalunya pot representar unes 4.000 persones, ja tenim una entitat bastant notòria. La tercera funció seria la formació contínua. L’odontologia està canviant setmana a setmana amb moltes especialitats. El Col·legi, ara amb instal·lacions noves, garanteix aquesta formació contínua a tots els professionals. També, tractem la defensa del pacient davant del possible abús d’un professional.

Hi ha massa dentistes? Sí, sobren dentistes. A Catalunya pugen un 7% anual. Hem sobrepassat allò que la Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, un dentista cada 3.000 habitants, aquí estem a un per 2.000 habitants, i a Barcelona, és un per cada 1.000, amb la qual cosa, la proporció no és la ideal. Podem llegir als diaris que falten metges, però aquí vam passar de no tenir pràcticament facultats, a tenir-ne un excés, i ﬁns i tot, ara s’està parHa mencionat les noves lant d’obrir un nou centre universitari a Catalunya. instal·lacions, a què respon Tenim professionals que aquest canvi? venen de la Unió Euro- El Col·legi estava a la

Via Laietana, i es va muntar quan érem a tot Catalunya, uns 400 professionals. Ara, som 4.000 i és evident que necessitàvem unes noves instal·lacions. Ara tenim espais dedicats a la formació contínua, amb aules i quiròfans de demostració, tot connectat per vídeo, i boxes clínics per fer pràctiques. A més, disposem d’una gran sala de conferències, i a dalt de tot, una biblioteca, i el museu més important de tot l’Estat de cadires i elements grans d’odontologia. Com els afecta l’adaptació de la titulació segons el Pla Bolonya? La nostra titulació quedarà igual, encara que amb Bolonya canvia el concepte, i es parla més de la capacitació que dels conceptes teòrics. Serà igualment una titulació de cinc anys, amb l’èmfasi posat en el fet de què els estudiants surtin més ben preparats. A quins reptes de futur s’enfronta el Col·legi? Intentarem que els professionals assalariats estiguin millor retribuïts, que les seves condicions laborals siguin millors. També, mantenir les competències professionals davant d’altres professions. I finalment, denunciar les pràctiques economicistes de les grans companyies.

CONSELL D’IL·LUSTRES COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA (CICAC) EL CENS D’ADVOCATS A CATALUNYA AUGMENTA EN UN 116,84% EN ELS DARRERS 25 ANYS

En els darrers 25 anys, des de la constitució del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), el cens total d’advocats als 14 col·legis de Catalunya ha augmentat en total un 116,84 % sent el col·legi de Barcelona el que ha crescut més (166,57%) amb 11.895 advocats més –ara en té 19.036–, seguit del col·legi de Girona (158,51%) amb 894 col·legiats més –actualment 1.458 col·legiats–, el de Lleida (132,74%), amb 494 advocats més, i Reus, que ha crescut un 112,37%. El CICAC, a més, ha celebrat el seu XXV Aniversari a Tortosa, població on va ser constituït el 10 de juny de 1983 amb la voluntat de contribuir a crear un espai jurídic català, normalitzar l’ús del català en l’àmbit judicial i col·laborar en el desenvolupament d’una administració de justícia de qualitat.

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA (COACB) VUIT DE CADA DEU AGENTS COMERCIALS NOTEN ELS EFECTES DE LA DESACCELERACIÓ

L’estudi ha comptat amb enquestes a 6.000 agents comercials. / ARXIU

Segons un estudi realitzat pel Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB), la crisi econòmica afecta a vuit de cada deu agents comercials a Catalunya, que asseguren que existeix una “paralització” de vendes especialment preocupant. Els enquestats remarquen que noten un “fantasma de crisi” pel qual, clients que no s’han vist afectats per la situació actual de desacceleració, opten per no generar despeses al percebre el context econòmic poc favorable. El COACB destaca altres diﬁcultats que experimenten els professionals del sector, com són els problemes de mobilitat i aparcaments, infraestructures inadequades i un augment de la morositat en els últims mesos.

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA (COAC) EL COAC I L’AJUNTAMENT DE SABADELL ARRIBEN A UN ACORD PER LA TRAMITACIÓ DE LLICÈNCIES MUNICIPALS

El Visat d’Idoneïtat-Sabadell és la primera aplicació d’un nou servei de visat ofert pel Col·legi d’Arquitectes a disposició de tots els municipis de Catalunya a ﬁ de millorar els procediments que culminen en la tramitació per a la concessió de llicències municipals, que actualment a la pràctica pot perllongar-se diversos mesos. El nou servei suposarà més agilitat, reducció de costos i temps en els tràmits de concessió.

L’empresari del mes / ECONOMIA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JORDI TARRAGONA, CONSELLER DELEGAT D’EXPOMOBI

“El nostre creixement fora de Catalunya anirà a l’arc mediterrani i no a Madrid” Jordi Tarragona es mostra més que prudent amb els temps actuals. Potser és l’experiència de mig segle llarg. No es mulla sobre el futur, però té idees que pretén aplicar un cop passem aquesta carretera “amb corbes, gel i boira” que és l’economia actual. “Abans anàvem per una autopista”. Conﬁa a circular-hi aviat de nou. ARTUR ZANÓN

“A Espanya hi ha 11.000 botigues de mobles, tres vegades més que a Alemanya”

2005, 2006 i 2007, uns bons anys, semblen ara prehistòria. El mercat va començar a canviar el juny del 2007. Expomobi va passar per cicles iguals el 1975, el 1984 i el 1993. Se superarà. Hi ha perills, però sortiran oportunitats. Com ho noten? La decisió de compra és més meditada. En comptes de solucions globals es busquen solucions parcials. Que es deixin de vendre cases genera menys moblament nou. Però quan no es compren pisos nous, un es reforma el que té i canvia els mobles. Quins riscos i oportunitats veu Expomobi? El principal risc és una falta de liquiditat bancària; no és el nostre cas perquè no estem endeutats. El mercat immobiliari ha canviat i llogar serà més barat. Hem portat uns anys aturats perquè el mercat estava intocable. Era complicat trobar botigues a preus raonables per al negoci. Com han variat l’estratègia amb la crisi? Estem en un pla de reducció de costos innecessaris. Hem baixat d’un 10% de preus dels productes de campanya i en mobles i complements d’un 30%; tens stock i l’has de convertir en capital circulant. També mantenim la comunicació. Quines previsions d’obertures de botigues hi ha? Del 2000 al 2003 vam obrir-ne tres. L’any passat, quatre. Enguany, quatre més. I per al 2009, ja veurem. Ara cal guardar la caixa i esperar oportunitats. El pay-back d’una botiga el tenim a set anys. Les decisions són a llarg termini. Tot capital propi. Els sis milions d’euros d’aquests anys són la reinversió dels beneﬁcis dels darrers anys. Obren la possibilitat de treballar amb franquícies? Ens ho hem plantejat, però no

“Quan la gent no compra pisos nous, reforma els que té i compra mobles” beneﬁci net se situa en un 4%5%. Tots els negocis acaben tenint rendibilitats semblants.

Jordi Tarragona és el conseller delegat d’Expomobi. / ARTUR ZANÓN

ens decidim. Sempre hi ha coses per millorar. Llavors no donaran el salt mai. És una meta. El mercat on volem créixer el volem controlar. L’estratègia és servei, tracte, preu... No és complicat, sinó un tema de decisió. És probable, sí, totalment. Primer, però, cal que s’aclareixi tot. Què s’ha de fer? Esperar. Fins a quants establiment poden ampliar-se a Catalunya? És el nostre mercat. Tenim un coneixement de marca del 92%. Hi caben 5-6 botigues més. Ara en tenim 46 a Catalunya i sis a fora (tres a Madrid, Castelló, Valladolid i Zamora). El següent creixement està a l’arc mediterrani. Madrid és molt potent, però el nostre ADN no són les grans ubicacions. Quina evolució han tingut en la facturació per metre quadrat? A botigues comparables, el primer semestre de 2007 va ser molt bo. El segon, no tant. Vam acabar l’any amb un descens del 3%. Enguany, el mercat nos-

tre baixa un 20% però nosaltres pugem quota. Facturem una mica menys, però més que la competència. Aleshores, cal mantenir-se mentre duri la crisi. Amb tancaments? S’ha de preveure qualsevol eventualitat. Mantindrem les botigues mentre siguin rendibles a mig i llarg termini. Temporalment poden no ser-ho. Quina és la relació amb la competència? A Espanya hi ha 11.000 botigues de mobles, tres cops més que a Alemanya o el Japó. És un mercat molt atomitzat, amb una competència molt local. Els primers operadors no arriben al 15% del mercat. L’atomització fa impossible abaixar els preus? Part de l’alta inﬂació a Catalunya s’atribueix al sector serveis i la poca liberalització. Si la gent marxa a 200 quilòmetres per mirar mobles! Una botiga pot tenir preus diferents segons garanties o qualitats. El

Quin és el perﬁl de client? El factor de decisió és femení. Urbanes, treballen, pràctiques: no busquen un producte per a tota la vida, prefereixen ambients càlids als minimalistes. Quin és el producte estrella? Depèn. Som líders en habitacions individuals i juvenils. També en packs d’oferta. Les cases estan plenes de columnes i els mobles són ben diferents. Contra els que només donen preu, competim donant solucions adaptades i preu, i contra els que donen molt bones solucions cares, competim a preu. Com els afecta l’encariment de les matèries primeres? La fusta en un any s’ha apujat més d’un 20% i suposa un 25% del cost del moble. Ara s’ha encarit perquè es fa electricitat amb biomassa. Hi ha més demanda que genera una tensió sobre el producte. Abans o després s’ha de repercutir en els costos i els estalvis, si no ho compenses amb productivitat. Com? Logística, maquinària, eﬁciència industrial, reduint el temps d’espera a magatzem... Preu, proximitat i solucions a mida són els punts forts. I els febles?

MOLT PERSONAL Nascut a Barcelona el 1958, Jordi Tarragona és llicenciat en Dret i té tres fills. Transmet humor i proximitat a la companyia que presideix. Què no pot faltar en un bon menjador? Una bona taula. Adequada a les necessitats d’aquella família o casa. Aficions. A part d’estar a les botigues, caminar i llegir. Un viatge que tingui pendent. Acabo de venir de Tokio i no en tinc de previstos per als propers mesos. Algun llibre que hagi llegit més d’un cop. A banda dels Evangelis, l’autobiografia de Sam Walton. Fa quant que no escriu una carta personal amb bolígraf? Ufff. Gairebé des de la mili! Catalunya té un finançament suficient? Depèn de les opinions. No tinc molta informació per opinar. La consistència en l’execució: planifiquem bé, però no sempre ho fem bé [cop a la taula]. Som humans. Els processos d’atenció no estan estandarditzats. De vegades no som capaços d’entendre què vol exactament el client. Com preparen el salt generacional en aquesta empresa familiar? Cal tenir un equip de direcció professional per garantir-ne la continuïtat. També has d’implicar la propietat: donar informació perquè després la següent generació decideixi si s’incorpora al negoci. Però dels 393 treballadors d’Expomobi i de la família sóc l’únic que està. I jo sóc el que menys treballa [riu]!

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

Una mirada enrere... 3 de juny La feina dels transportistes cau un 40% per la crisi Ja fa temps que els transportistes han de fer esforços per quadrar números per culpa de l’encariment dels carburants però la situació s’ha agreujat amb la frenada econòmica, ja que en alguns casos els ha suposat un descens de feina de ﬁns el 40%. És la dada que proporciona la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM). La frenada de la construcció arrossega sobretot les empreses de mudances i les de transport d’electrodomèstics, mobles i les que donen servei a la indústria del totxo. Alerta màxima pel descens de venda de cotxes Els professionals del motor parlen d’un estat d’”alerta màxima” pel que fa la caiguda de vendes de cotxe, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, més d’un 24%. És el pitjor resultat dels darrers deu anys. Les matriculacions cauen al maig un 25%. Amb aquest panorama, el ministeri d’Indústria anuncia que “estudiarà” si cal instaurar un pla similar al Prever

4 de juny Atur sense precedents La construcció ha punxat i es multipliquen els aturats en aquest sector, però no és la única activitat econòmica que va de baixa. A Catalunya, el mes passat tots els sectors van acomiadar treballadors. És per això que l’atur va pujar en 5.860 persones, de manera que el nombre de desocupats ha superat ja la barrera psicològica dels 300.000. Al conjunt de l’Estat, les oficines de l’Inem van rebre 15.058 noves sol·licituds, segons el ministeri de Treball. L’atur no havia augmentat mai en un mes de maig. De la seva banda, els sindicats demanen al govern central consensuar mesures urgents com ara plans de recol·locació per als treballadors més afectats.

5 de juny Pujada de la tarifa elèctrica El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, precisa que la pujada mitjana de les tarifes elèc-

triques a partir de l’1 de juliol estarà al voltant del 5% o 6%. Aquest increment, sumat al fet que el govern central ja va apujar el gener passat un 3,3%, situa l’augment acumulat de la tarifa elèctrica entre el 8,3% i el 9,3%, és a dir, el doble que l’IPC, que es va situar en el 4,7% el maig passat. El ministeri ﬁxa la tarifa social per a potències de ﬁns a 3kE i com a novetat, el nou sistema penalitzarà el consum excessiu.

quen que les turbulències i les expectatives de pujades de tipus mantindran l’indicador elevat. Comença la rebel·lió a la carretera Part del sector del transport talla diverses vies de Catalunya i s’avisa que les mobilitzacions s’estendran a la resta de l’Estat. Unió de Pagesos també s’apunten a les protestes.

9 i 10 de juny 6 de juny

Vaga de transportistes

El BCE es prepara per apujar els tipus d’interès

12 juny La vaga triplica els preus La vaga del transport ha reduït al mínim l’activitat dels mercats majoristes. S’han acabat molts productes i els pocs que entren s’arriben a pagar a preu d’or. Els responsables de botigues, parades municipals i altres detallistes paguen per un quilo d’albergínies o carabassons tres i quatre vegades més del que és habitual. Normalment arriben hortalisses i fruita del sud d’Espanya però amb la vaga només entren petites produccions de pagesos de la rodalia dels mercats majoristes. D’altra banda, Balearia es veu obligada a cancel·lar 12 trajectes perquè no té garantit el subministrament.

13 de juny

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, celebra el 10è aniversari de la institució i anuncia que l’organisme estudiarà la possibilitat d’apujar un quart de punt els tipus d’interès en la seva propera reunió, d’aquí a tres setmanes. Trichet assegura que l’alça de tipus “no és segura però sí possible”, a causa de les previsions inflacionistes, que auguren una alça dels preus a l’eurozona més alta del que s’esperava. Per això, el president del regulador diu que “observa molt de prop tots els canvis i que es troba en un estat d’alerta augmentada”. L’anunci provoca un fort repunt de l’euro mentre que les borses reaccionen a la baixa.

7 de juny Rècord: l’Euribor arriba al 5,418% L’indicador, el més utilitzat per al càlcul d’aquest tipus de préstecs a Espanya, se situa en el rècord històric del 5,418%, després de pujar tres dècimes de cop. Això suposa que la quota mensual d’una hipoteca mitjana s’apuja a Catalunya al voltant d’uns 120 euros en els últims dotze mesos. D’altra banda, els experts indi-

Les propostes del govern espanyol no fan canviar d’opinió als transportistes i aquests mantenen les protestes tallant els principals eixos de les carreteres de l’Estat. Les conseqüències són greus: llargues retencions a la carretera, el pas de camions per la frontera de la Jonquera bloquejat i una important psicosi de debastament ja que l’activitat dels mercats és mínima. Els piquets són especialment dissuasoris a Mercabarna i Mercamadrid. D’altra banda, Seat atura la producció per la falta de peces.

La normalitat va tornant a les carreteres i mercats La normalitat va tornant a les carreteres, mercats i polígons després de tres dies de vaga. El govern considera que no cal escortar camions i retornarà el cèntim sanitari. Tot i que encara hi ha grups com Fenadismer i Confedetrans que no cedeixen. La situació es normalitza a les carreteres i les prestatgeries dels comerços s’omplen de gènere.

14 de juny Els taxistes fan vaga

11 de juny La UE amplia la setmana laboral a 65 hores La setmana laboral dels europeus podrà superar les 48 hores i allargar-se ﬁns a 60 o, en el cas de les guàrdies mèdiques, 65. Així ho acorden els ministres de Treball de la Unió Europea, superant les reticències del govern espanyol i de Bèlgica, Xipre, Grècia i Hongria, per posar ﬁ a aquest dret social conquerit fa 91 anys per l’Organització Internacional del Treball (OIT). Els empresaris podran pactar amb els empleats treballar per sobre de l’històric límit legal de les 48 hores.

gran àrea de Barcelona, arriben al 65,28% de la seva capacitat, quasi 10 punts més que fa un any. Tot i això, el Govern manté les restriccions a l’ús de l’aigua potable.

18 de juny S’encén la polèmica per pagar per rebre trucades

Diverses associacions d’usuaris i consumidors expressen el seu rebuig a la possibilitat que la Comissió Europea proposi un model de tarifes que cobri per la recepció de trucades al mòbil, a més de per l’emissió, i argumenten que les operadores serien les grans beneﬁciades.

20 de juny G ran ‘ t ract o rad a’ p er l’augment del gasoil Uns 600 tractors i 1.500 pagesos i ramaders surten al carrer per a tot Catalunya per protestar per l’alça del preu del gasoil i dels costos de producció, que han posat el sector en “serioses diﬁcultats”, segons Unió de Pagesos (UP), que va convocar la tractorada. L’organització sindical reclama al govern central que estableixi un gasoil professional, “amb la mateixa rebaixa dels impostos indirectes especials als hidrocarburs promesa per la Unió Europea i amb un IVA reduït del 7% que s’apliqui a tots els usos professionals”.

24 de juny

La ciutat de Barcelona i l’aeroport del Prat es queden durant un matí sense taxis. La vaga, convocada per la pujada del preu del carburant provoca llargues estones d’espera de l’aeroport del Prat.

16 de juny Els pantans al 65% de la seva capacitat Els cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen a 5,5 milions d’habitants de la

Zapatero reconeix per primer cop la crisi José Luis Rodriguez Zapatero exposa el diagnòstic de l’economia més cru que ha havia ﬁns ara. Tot i que segueix preferint proscriure la paraula ‘crisi’, però per primer cop i sense embuts diu que l’economia espanyola pateix “quasi una frenada”. On abans presumia de lleuger superàvit, ara es conforma amb estabilitat pressupostària. Com a mesura de més impacte popular, Zapatero decideix congelar sous imitant la cancellera alemanya Angela Merkel.

Perspectiva / ECONOMIA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

1 de juliol

visitants respecte a l’edició anterior.

Llum més cara

3 de juliol Pugen els tipus d’interès El president del Banc Central va donar per fet que al juliol pujarien els tipus d’interès, probablement fins el 4,25% (ara són al 4%, malgrat que l’Euríbor se situa en el 5%). El BCE considera que la inflació (objectiu: 2%) no està sota control. S’apuja el rebut de la llum entre un 5% i un 6%, encara que se suprimirà la mensualitat que paguen 4,5 milions de llars a l’Estat si la potència instal·lada és menor de 3,3 Kw. Aquest increment se suma al 3% (total: 10,9%) que va tenir lloc a principis d’any i és menor a l’encariment de dos dígits que proposava la Comissió Nacional de l’Energia.

1 de juliol Presidència francesa a la Unió Europea

6 de juliol Missió comercial a l’Iran La Cambra de Barcelona organitza una missió comercial a Teheran, i si les circumstàncies ho permeten, també al Paquistan. El país creix al 5% i té 64 milions d’habitants. Cada empresa tindrà un horari personalitzat de contactes. Alemanya, Itàlia i el Japó són els països amb més presència a l’Iran.

7 al 9 de juliol

L’EPA constata la desacceleració La incògnita rau en saber en quant s’incrementarà l’atur a Catalunya i a l’Estat durant el segon trimestre d’enguany, per conèixer l’abast de la desacceleració econòmica. Al primer trimestre, Catalunya va guanyar 39.000 aturats i Espanya, 246.600

Llançament del nou iPhone 3G Apple llança el nou iPhone 3G amb GPS a l’Estat espanyol. L’aparell es vendrà a meitat de preu que l’anterior, del qual s’han venut sis milions d’unitats. Samsung té previst de presentar el seu mòbil d’última generació.

11 de juliol

24 de juliol

IPC del juny

Enquesta de població activa (2n trimestre)

22 de juliol Enquesta d’ocupació hotelera del juny

28 de juliol Hipoteques del maig

NOMENAMENTS Iñaki Peralta, director general de Sanitas Hospitales El ﬁns ara director territorial de Sanitas a Catalunya, Aragó. La Rioja i Sòria, ha estat nomenat director general de Sanitas Hospitales. Peralta, nascut a Pamplona (Navarra) el 1973, es va incorporar a Sanitas el 1997 com a director de la residencia Sanitas Residencial El Mirador, a Pamplona. Des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs dins de la companyia. A partir de l’1 de setembre, es farà càrrec dels 2 hospitals i els 13 centres multiespecialitat que Sanitas Hospitales té a tot Espanya. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Navarra el 1996, compta a més amb un Màster de Gestió de Salut per Esade (Barcelona) i un MBA per l’IEDE (Sant Sebastià).

31 de juliol

Pacte social anticrisi Patronal, sindicats i Govern han d’aprovar un document conjunt per fer front a la desacceleració o crisi que viu l’Estat. L’Estat aﬁrma que no prendrà cap decisió important sense consensuar-la amb els agents socials i el ministre Pedro Solbes preveu explicar les prioritats dels pressupostos de l’Estat per al proper 2009.

Santiago Morera, responsable mundial de sistemes d’impressió de gran format Ha estat nomenat director financer de l’empresa tecnològica SOGETI. López, amb una dilatada experiència a importants empreses del sector, inicia ara una nova etapa en la seva carrera professional en assumir les responsabilitats del seu nou càrrec. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, ha cursat un MBA Executive per l’Institut d’Empresa. La seva experiència en el càrrec ve avalada per una etapa de 10 anys com a director ﬁnancer per Espanya i Portugal a IBM Global Services ROS SA..

9 d’agost

MUTUA MADRILEÑA

Reduir a la meitat l’emissió de gasos contaminants per al 2050, el desenvolupament i l’Àfrica seran tres dels aspectes que centraran l’agenda dels G8, que es reuneix a Hokkaido, al Japó. La situació mundial dels aliments i també el preu del petroli, seran altres temes a tractar.

11 de juliol

LES DADES DEL MES

SANITAS

Nou ﬁnançament

Del 2 al 4 de juliol Nova edició del Bread & Butter a Barcelona Per segon estiu consecutiu Fira de Barcelona acollirà una nova edició d’aquest saló de la moda de periodicitat semestral, que s’ha convertit en poc temps en un referent mundial. La darrera edició, celebrada al gener, va superar en un 9% el nombre de

Balances ﬁscals Després de l’ajornament per “complexitats tècniques”, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre que es publicarien les balances fiscals, en què es posaran números oﬁcials a l’aportació de Catalunya a la solidaritat amb la resta de l’Estat.

24 de juliol

Cimera del G8

París assumeix la presidència de torn de la Unió Europea amb un objectiu d’última hora: salvar les dificultats arran del no irlandès al Tractat de Lisboa. L’agenda francesa prioritzarà el canvi climàtic, la seguretat energètica i alimentària, la política agrària comuna i el control dels fluxos migratoris, amb un pacte europeu sobre migració i asil.

15 de juliol

Acaba el termini que marca l’Estatut de Catalunya per pactar el nou ﬁnançament. El ministre d’Economia, Pedro Solbes, prioritza un acord entre totes les comunitats per ﬁrmar un nou document a la tardor, encara que això impliqui no complir amb la llei orgànica.

Emilio Colomina, director general de Mutua Immobiliaria Colomina ha estat nomenat director general de la filial encarregada de l’administració, explotació i lloguer dels immobles de Mutua Madrileña. És enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Madrid i executive MBA per l’IESE. Fins a la seva incorporació a Mutua Inmobilaria desenvolupava el càrrec de director general de BNP Paribas Real Estate Property Management, encarregant-se de gestionar un patrimoni de tercers d’un milió de metres quadrats a Espanya. Ha estat vinculat a diverses companyies del grup Fomento de Construcciones y Contratas.

AEDIPE CATALUNYA Ricard Alfaro, president Alfaro és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i màster en Recursos Humans per la Universitat Politècnica de Catalunya. És director de Recursos Humans d’Asepeyo des de l’any 2000. Anteriorment, havia estat director de Recursos Humans i Operacions de Grup Balañá. Assumeix el càrrec de director d’Aedipe Catalunya, en substitució de Susana Gutiérrez.

... un pas endavant

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

Ha estat prou bona la comunicació dels ‘400 “No hi ha hagut cap tipus de comunicació especíﬁca adreçada als professionals de l’assessorament” “Resultaria recomanable la creació d’un apartat a la web de l’AEAT AT, destinat exclusivament a professionals de l’assessorament”

RESPON:

LLUÍS BASART, AUREN, ADVOCATS A I ASSESSORS TRIBUTA T RIS

L’Agència Tributària ha dut a terme una campanya divulgativa prou adient quant a contingut, dirigida fonamentalment als subjectes obligats a retenir. Una vegada més ens trobem amb el fet, massa habitual, que l’Agència Tributària uti-

litza els contribuents, en aquest cas els subjectes obligats a retenir, per implementar unes mesures ﬁscals, amb el conseqüent cost de temps i mitjans, com pot ser l’adaptació de programes informàtics per aplicar adientment la deducció dels 400 euros a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. També cal destacar que l’esmentada deducció pot no resultar aplicable als collectius més necessitats econòmicament com els pensionistes o les persones amb salaris baixos, per exemple, ja que l’aplicació del benefici fiscal comporta haver de suportar unes retencions superiors al beneﬁci a aplicar. Un pensionista que percebi

una pensió molt reduïda i que, per tant, no suporti retenció o aquesta sigui inferior a 400 euros, podrà gaudir únicament d’aquest benefici com a màxim en l’import objecte de retenció, és a dir, podria ser igual a “zero”, quedant fora de la aplicació del benefici fiscal un dels col·lectius més febles econòmicament.

Comunicació inapropiada De l’altra banda, a la pàgina web de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) es pot trobar la informació necessària per entendre i aplicar la deducció dels 400 euros. No obstant, pel que fa als assessors, no hi ha hagut cap tipus de comunicació especíﬁca dirigida a aquest col·lectiu.

Afortunadament, associacions de professionals com l’Associaa ció Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) ha dut a terme una tasca informativa i formativa àgil i completa envers els seus associats, la qual cosa ha minimitzat la manca d’inforr mació directa als assessors per part d’Hisenda. Tal vegada, resultaria recomaa nable la creació d’un apartat especial dintre de la pàgina web de l’AEAT, destinat exclusivament a professionals de l’assessorament fiscal, i amb l’objectiu de subministrar inforr mació “on line” dels canvis normatius, així com de la seva aplicació pràctica. Això a la vegada suposaria la possibilitat de tenir un espai de comunicaa ció entre AEAT i assessors.

A debat / ECONOMIA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

euros’ amb els assessors ﬁscals i laborals? “S’hauria d’haver desenvolupat la normativa d’una manera molt més clara i precisa” “Han sorgit dubtes a l’hora d’aplicar la llei: existeixen molts casos, molts supòsits”

RESPON:

ANA TERRADILLOS, CAP DEL DEPARTAMENT FISCAL I COMPTABLE DE BUFET BUSQUETS TERRADELLAS, S.L.

El passat mes d’abril es van aprovar, mitjançant Reial Decret Llei, les mesures d’impuls a l’economia, introduint, entre d’altres, una nova deducció de la quota líquida en l’IRPF. La quantitat màxima és de 400 euros anuals per als contribuents

que percebin rendiments de treball o realitzin una activitat econòmica. Les persones que rebin rendiments del treball veuran reduïda en la seva nòmina del més juny les retencions practicades. Si la retenció és inferior als 200 euros, no s’aplicarà cap tipus de retenció. En les nòmines de juliol a desembre s’aplicaran les disminucions de les retencions ﬁns arribar als 400 euros anuals. Aquells treballadors que no suportin una retenció en les seves retribucions no podran anticipar la deducció, que serà regulada mitjançant la declaració de la renda, tenint present que la quota íntegra no pot ser negativa. Per tant,

hi haurà contribuents que no podran deduir el total dels 400 euros. Aquestes són, a grans trets, les característiques de la nova mesura. Queden molts altres detalls i supòsits, com per exemple, com ha de fer un autònom per acollir-se a aquesta deducció.

Dubtes d’aplicació En la present campanya dels 400 euros, podríem dir que han sorgit molts dubtes a l’hora d’aplicar la deducció, ja que existeixen molts supòsits, molts casos. S’hauria d’haver desenvolupat la normativa d’una manera molt més clara i precisa, per tal de fer-ho més entenedor. La campanya és difusa, i no

explica d’una manera clara qui té dret a la deducció i qui no, i molt menys a la deducció anticipada. En conclusió, la normativa accepta moltes interpretacions i la informació publicada és molt ambigua i encara deixa més incertesa en la seva aplicació. D’altra banda, i a causa de la campanya informativa insuficient, l’Agència Tributaria té diverses consultes a la seva pàgina web. Ha incorporat un programa d’ajut per calcular les retencions juntament amb una guia d’aplicacions i així facilitar la posada en marxa d’aquesta normativa i suplir les carències produïdes durant aquests mesos.

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

L’ENGINYERIA, UNA NECESSITAT FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

“Cal que cessi la vaga dels ajuntaments i es desplegui la tercera generació” El mes passat vam poder veure com tot un país es podia arribar a paralitzar perquè un col·lectiu professional, com són els transportistes, feia vaga. No entraré a comentar si tenien raó en la convocatòria o no, encara que s’hauria d’analitzar en profunditat com és possible que un únic col·lectiu provoqui un impacte tan gran en un país.

La vaga de transports, la mobilitat i altres vagues La reflexió hauria d’arribar al punt de veure quins altres col·lectius també provocarien un col·lapse tan gran en les mercaderies, les provisions i l’usuari. És important assumir la debilitat del sistema davant d’una afectació externa, com és la pujada del petroli i la poca capacitat de reacció que tenen els governs locals per poder aplicar polítiques concretes. Aquest tema és molt comparable al col·lapse que es pot produir i, que de fet, ja s’està produint, en l’àmbit de la telefonia mòbil però a la inversa. És a dir, la penetració de la mobilitat en els usuaris, com tothom ja sap, supera el 100% de la població. Tots tenim més d’un aparell de telefonia mòbil, encara que només tenim una boca per parlar-hi. En aquest aspecte, els operadors i els

usuaris estan d’acord (que no satisfets) amb els sistema de cobrament dels operadors: qui truca, paga. Hi ha d’altres models, tipus americà o xinès, que es reparteixen els costos: la persona que rep i la que truca. També s’ha de dir que en aquests països la penetració de la telefonia mòbil no arriba ni a la meitat que a Europa, alhora que aquest fet provocarà que s’apagui el mòbil quan no s’estigui en disposició de voler rebre la trucada o pagar-la. Cal raonar, aleshores, què aporta que ara la Comissària Europea d’Innovació, la Sra. Viviane Reding, faci aquesta proposta? No seria millor que es declarés en vaga de “pensament” durant un temps, per tal de raonar millor les propostes que més convenen a Europa sense carregar-se el mateix model que

hauria de defensar? Per això, si fes vaga durant uns mesos, crec que no passaria res. De la mateixa manera, i ara que arriba l’estiu ho notarem encara més, i així ho reﬂectiran els informes que el COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya) sempre publica quan arriba aquesta data estival, els municipis costaners multiplicaran la seva població. Tots ells estan orgullosos de tenir una oferta turística important i cerquen la de més qualitat, ja que és la que comporta més inversions (en definitiva, més recaptació pels seus comerços i llocs de turisme). En canvi, els nostres alcaldes no saben que el turisme de qualitat vol poder parlar per telèfon mòbil (encara que sigui per roaming) i connexió de tercera generació?

Quines accions han fet durant la resta de l’any per poder, ara, gaudir de les instal·lacions? És necessari que cessi la vaga dels ajuntaments i s’aixequin les moratòries per desplegar la tercera generació. Tenim un país que no es pot permetre que els ajuntaments estiguin de vaga tot un any sencer i ningú digui res o, encara pitjor, que tothom assumeixi que aquesta vaga és legal. Què passaria realment si les quatre operadores amb infraestructura de telefonia mòbil fessin vaga? Cal que quedi clar que no és una proposta, només es una reﬂexió. Estem en un país on la vaga és un dret, però hem de vetllar per tal que alguns deixin de fer-la i d’altres la facin ininterrompudament per no complicar-nos més la vida.

EDUCACIÓ I TECNOLOGIA SANTIAGO MONTERO ENGINYER INDUSTRIAL VOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

“Hom pot dir que la SA i el seu model no serveix per la societat del coneixement ” És molt difícil adonar-se del que passa en els moments de canvi. Necessitem perspectiva per valorar-ho. A ﬁnals del segle XX s’han produït tants canvis que encara no sabem si es tracta d´un de molt gros o una combinació de molts al mateix temps. Però almenys s’han produït simultàniament dos canvis, contradictoris entre si, que encara no han desenvolupat el seu potencial i que donaran molt joc en el futur. Em refereixo a la implantació del

L’empresa, el mercat i el coneixement coneixement i a l’acceptació quasi total dels mecanismes de mercat. El coneixement és un intangible que ha guanyat pes des de la revolució industrial fins avui. De fet els economistes clàssics no van esmentar mai el “saber fer” entre els factors de la producció. Fins i tot Von Hayek, com no el sabia quantiﬁcar, va dir que per mecanismes interns de mercat s’incorporava de manera equilibrada en els valors del terme mitjà del capital i del treball. Pero és evident que el promig del ‘saber fer’ que incorporaven els treballadors de l’època de la revolució industrial era petit i equilibrat mentre que avui és gran i molt variat entre diferents treballadors. Com diu en Serra Ramoneda, un treballador industrial es formava en pocs dies ja que des del primer moment podia aconseguir el màxim rendiment. En canvi el treballador del coneixement, que necessita una gran formació prèvia, no

aconsegueix el ritme de treball ﬁns un llarg període d’adaptació a l’empresa del coneixement. És clar que el treballador industrial estava indefens i necessitava sindicar-se i, en canvi, el del coneixement passa a ser valorat per l’empresari com un soci necessari de qui no es vol deslligar. Naturalment que avui en dia tenim una barreja de llocs de treball industrials i de coneixement segons les activitats. Però és evident que les feines amb alt grau de coneixement comencen a ser majoritàries. Això té gran importància en molts aspectes, com la crisis sindical, però també en l’obsolescència dels mecanismes de mercat. Respecte als mecanismes de mercat també hi ha un gran canvi. Després de la Segona Guerra Mundial tots els països avançats van adoptar “l’economia social de mercat” i les idees socialdemòcrates competien amb les conservadores o lliberals. Però

quasi bé tothom acceptava que la igualtat de drets i oportunitats justiﬁcava ensenyament i sanitat pública. També es reconeixia que el mercat reassignava molt bé els recursos però que hi havia ‘monopolis naturals’ que era millor que fossin públics. La novetat ha estat la revolució neoconservadora dels anys 80. Un doble atac polític i acadèmic liderat per Reagan, Thatcher i Friedman va imposar el mercat total. Tot es pot posar al mercat; ﬁns i tot la distribució elèctrica o de l’aigua, cosa que els enginyers encara no acabem de comprendre. Però reticències a part, el tsunami neoliberal s’ha imposat en bona mesura a tot el món. Fins i tot els socialdemòcrates, confosos per un hàbil Blair s’han entregat. Diguem com a conclusió que en temps d’eclosió del coneixement, s’imposa l’economia de mercat. I aquí hi ha la gran contradicció: el mercat està basat en l’acció de les empreses que competeixen.

Les empreses s’administren a través de la ﬁgura de la societat anònima i aquesta ha de negociar i compatibilitzar el coneixement. L’empresa difon, protegeix i negocia el coneixement. Però el coneixement no és una cosa que es pugui abastar, limitar, retenir, mesurar, valorar ni vendre. Han començat a aparèixer els problemes. Els preus de transmissió de les empreses depenen de la retenció dels equips humans, cosa molt difícil de garantir. Les patents són moltes vegades impossibles de protegir. Els comptables no troben manera de comptabilitzar els intangibles. I tot això va amb velocitat creixent. Hom pot dir que la SA i el seu model comptable no serveix per la societat del coneixement. Hem de trobar un nou instrument que ﬁns ara ningú sap intuir. La paradoxa és que els ‘neocons’ i els sindicalistes, amb una fe més pròpia d’integristes que d’agents socials, segueixen defensant els seus principis. Fins quan serà?

Emprenedoria / EMPRESA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

EVENTOPLUS I EL MERCAT DELS ESDEVENIMENTS CORPORATIUS

“Treballem per un nínxol de mercat on la gent necessita molta ajuda” Eventoplus va néixer fa vuit anys com el primer portal d’Internet dedicat a l’organització d’esdeveniments (convencions, incentius, congressos...) a Espanya. Durant aquests anys, ha anat desenvolupant i ampliant les seves activitats ﬁns a posicionar-se, actualment, com el referent del sector dels esdeveniments i reunions corporatives de la Península Ibèrica, Mèxic i Argentina.

El mercat dels esdeveniments corporatius ha crescut molt i mou més de 5.000 milions d’euros anuals

M. SORT

Tot va començar l’any 2000, quan els tres fundadors, Eric Mottard, José García i Lynn Wong, treballaven junts en una consultoria. La idea va ser de Lynn, que ja tenia més de vuit anys d’experiència en esdeveniments: crear un portal d’Internet que permetés a tots aquells que organitzen actes fer-ho d’una forma més fàcil i oferint-los gratuïtament tots els recursos que necessiten, com consells d’organització, idees originals, un directori complet de proveïdors, tota la informació del sector, ajuda personal per a la recerca de proveïdors, etc. “Ens apropàvem als 30 anys i vam decidir que era el moment de crear la nostra empresa. Érem un equip que teníem complementarietat i internacionalitat. Per això, vam dimitir de l’empresa on estàvem i vam posar en marxa Eventoplus”, explica José García, un dels tres socis fundadors de la companyia. Calia buscar finançament, però l’empresa s’havia creat pocs dies després de la fallida de les .com, que va suposar el principi de la fi del finançament a Internet. Ho van intentar per diverses vies: directa, per intermediari, per programes públics de suport a emprenedors... I d’aquesta experiència en van treure moltes anècdotes, però ni una pesseta... Per això van decidir oblidar el finançament i tirar endavant l’empresa ells tres, amb costos absolutament mínims, com una “guerrilla”: “Vam invertir els nostres propis estalvis i vam centrar tots els esforços a construir el web, omplir-lo de continguts i parlar amb els proveïdors del sector perquè es publiquessin”, afirma García. D’aquesta manera, www.eventoplus.com es va llançar a principis del 2001.

“L’any 2007 vam passar de ser un portal espanyol a ser un portal ibèric, gràcies a l’expansió cap a Portugal”

D’esquerra a dreta, José García, Lynn Wong i Eric Mottard, els tres fundadors d’Eventoplus. / CEDIDA CARIBBEAN

Un sector que creix Avui dia, el mercat dels esdeveniments corporatius mou més de 5.000 milions d’euros anuals, i el sector ha crescut a un ritme exponencial. “Treballem per un nínxol de mercat on la gent necessita molta ajuda. Així, a mesura que el sector s’expandia, nosaltres també ho fèiem”, assegura José García. A ﬁnals del 2004, Eventoplus va obrir una franquícia a Mèxic, i el 2006, a Argentina. “Finalment, el 2007 vam fer el salt al mercat portuguès i vam passar de ser un portal espanyol a ser un portal ibèric”, destaca García, tot i que també reconeix que endinsar-se a Europa és complicat perquè hi ha una barrera idiomàtica forta.

Els altres serveis El Grupo Eventoplus no només té el portal eventoplus. com, sinó que també se centra en altres serveis, com la revista e ventos Magazine , que comparteix continguts amb altres revistes de

França i Itàlia. La formació és un dels altres puntals del grup, que ha vist com molts professionals que han d’organitzar actes no tenen cap formació especíﬁca i no disposen de temps suﬁcient per fer un curs llarg. “Ja portem 12 edicions de cursos intensius adreçats a tots aquells que treballen al sector dels esdeveniments, i també hem

impartit cursos per als millors màsters del sector, com a la Complutense, a la UAB, a Deusto, EAE, ESERP...”, explica García. Dins l’àrea de formació d’Eventoplus s’ha creat una espècie “d’unitat d’intel·ligència”: “Som l’única entitat privada que publica informació sobre el mercat dels esdeveniments a Espanya. Parlem de tendències, evolu-

ció i perspectives”, afegeix. La companyia també organitza els Premis Eventoplus que, des del 2006, reconeixen les millors iniciatives del sector. L’edició d’enguany, que se celebra el 8 de juliol al Palau Sant Jordi, compta amb 146 candidatures i es preveu l’assistència de 800 convidats. Paral·lelament als premis tindrà lloc la ﬁra e-days, the event show , una jornada de dos dies on els millors proveïdors del sector poden mostrar a les organitzacions d’esdeveniments els seus productes, serveis i idees.

EVENTOPLUS Barcelona és una ciutat puntera en la captació de convencions, congressos i fires a nivell mundial, per tant, no ens ha de sorprendre que sigui des d’aquí des d’on s’impulsin iniciatives com Eventoplus, un portal que s’ha erigit com a buscador on aquells que el visitin poden trobar tot allò que necessiten per participar en un d’aquests esdeveniments. La motivació d’Eventoplus entronca directament amb la presència que té la ciutat de Barcelona com a fira capdavantera en el camp de les fires professionals. Una posició que ha estat guanyada, no només gràcies al clima, la qualitat de vida i el menjar d’aquesta terra, sinó principalment per la capacitat organitzativa i de feina de les persones que munten i promouen aquests esdeveniments. El fet que hi hagi empreses especialitzades com Eventoplus ens fa veure la capacitat de projecció que pot tenir, i té, aquest sector, sobretot quan hi ha gent que és capaç de veure les oportunitats que ofereix.

Cristian Rovira President d’Aijec

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

HORARIS RESPONSABLES

Aprendre a governar el temps Vivim a ritme frenètic, sota la pressió de mil i una activitats, i presoners d’uns horaris que sovint ens provoquen fortes tensions, inquietuds, estrès i malestar. S’imposa una reﬂexió serena i lúcida sobre els usos del temps. És a dir: sobre com i de quina manera vivim la nostra vida. Un home savi ja ho va advertir fa molts anys: “Un minut que passa és irrecuperable. Sabent això, com podem malgastar tantes hores?”, Gandhi. DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

funditat la nostra societat i la nostra manera de viure. Vegem-ne alguns.

Horaris laborals Segons un estudi de l’empresa Randstad, a Espanya un treballador passa, de mitjana, 42,2 hores setmanals al seu lloc de treball. De mitjana, treballem unes 1.800h. anuals, una de les xifres més elevades de la UE, però el nostre rendiment és un dels més baixos. Si féssim una enquesta per investigar quin és el bé més escàs i preuat entre els professionals més diversos (des dels alts directius, fins als operaris de planta, passant pels administratius o els tècnics de qualsevol mena...), amb tota seguretat el temps apareixeria en una de les primeres posicions. Em refereixo al temps expressat en totes les seves modalitats: el temps de treball necessari per assolir els objectius establerts; el temps personal, familiar i d’oci; el temps que ve delimitat pels horaris laborals, la gran frontera (més o menys flexible) que configura la nostra activitat diària; el temps que marca els ritmes de treball; el temps per estudiar i formar-se; el temps per badar i no fer res... És a dir, el temps considerat a partir de les seves dues principals variables: la quantitat i la capacitat de control que tenim sobre ell, ja que, en el fons, tots els grans debats sobre l’organització i els usos del temps es poden sintetitzar en aquestes dues dimensions. El temps és molt més que una simple seqüència lineal d’activitats, més o menys ordenades i reiteratives, i esdevé l’element decisiu que configura, modula i revela les nostres autèntiques prioritats vitals. Per això a ningú no poden sorprendre els nombrosos i diversos intents de modiﬁcar l’organització i els usos del temps com a pas previ per transformar en pro-

Nombrosos indicadors coincideixen a assenyalar, des de diferents perspectives, el mateix problema. Així, mentre que durant els darrers 50 anys les empreses holandeses han reduït la seva jornada laboral, de mitjana, en un 34%, les espanyoles només ho han fet en un 12%. I, en conjunt, s’estima que el temps de treball perdut o desaproﬁtat a Espanya equival al 8,1% del PIB. En plena coherència amb aquestes dades, la mentalitat predominant en l’àmbit laboral al nostre país és rígida i obsoleta. Per norma general, encara es continua primant, per damunt de tot, la presència física al lloc de treball. I, de manera encara més absurda, es tendeix a identificar “hores de presència a la feina” amb “rendiment laboral”, la qual cosa, òbviament, a banda de ser un error majúscul, comporta gravíssimes disfuncions socials. En el marc d’un recent seminari organitzat per l’IESE, la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, va afirmar que de les 1.415.000 empreses espanyoles legalment constituïdes, tan sols un 7% es poden considerar “familiarment responsables”.

Horaris escolars La redacció d’aquest article coincideix amb la ﬁnalització del curs escolar 2007-2008, i també amb la reaparició d’un vell debat: són massa llar-

Encara es continua identiﬁcant les hores presencials a la feina amb rendiment laboral, error que comporta greus disfuncions socials. /ARXIU

“Treballem unes 1.800 hores anuals, xifra molt elevada a la UE, tot i que el nostre rendiment és dels més baixos ” “El temps de treball perdut o desaproﬁtat a Espanya equival al 8,1% del PIB” gues les vacances d’estiu dels alumnes? Caldria replantejar el calendari escolar? El període de descans estiuenc d’enguany és de 12 setmanes, del 19 de juny al 15 de setembre, i, com en altres anys, no han faltat les veus que lamenten les diﬁcultats de les famílies per ocupar-se dels infants durant aquests 3 mesos. La FAPAC (Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya) s’ha manifestat públicament demanant un calendari escolar més racional, que eviti la dràstica

dicotomia entre períodes lectius i períodes de vacances i faciliti la conciliació familiar i laboral. En la mateixa línia, nombrosos experts en educació qüestionen la distribució dels 175 dies lectius que estableix la llei a Espanya (novament un dels països amb més hores lectives, un 3% per sobre de la mitjana de la UE), que transita bruscament dels trimestres feixucs i inacabables... a les vacances interminables.

ARHOE Són les sigles per designar l’Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles (www.horariosenespana.com), entitat que va iniciar la seva actuació l’any 2001, i que sota la direcció de l’entusiasta i infatigable Ignasi Buqueras i Bach ha desenvolupat, i continua desenvolupant, una extraordinària labor en favor d’uns horaris més saludables per al conjunt de la ciutadania. “En España nos levantamos a una hora parecida a la de los

demás países europeos, pero nos acostamos, por término medio, una hora más tarde que ellos; nuestras jornadas laborales son más largas, pero menos productivas; solemos dedicar a nuestros almuerzos el doble de tiempo que ellos, y para algunos es lo mismo estar en el lugar de trabajo que trabajar”. Aquest és el diagnòstic que obre la introducció del llibre divulgatiu de la tasca d’ARHOE durant el període 2001-2006. Tot seguit formula amb claredat la seva preocupació central: “En estas condiciones, conciliar la vida personal y familiar con la laboral es cada día más dificil. Por descontado, la mujer es la gran perjudicada por estos horarios”. I a continuació planteja la seva particular utopia de futur: “Sin duda, hay personas que defienden los horarios actuales, que los consideran una de nuestras más genuinas señas de identidad, en línea con el eslogan “España es diferente”. En efecto, son muchos los que nunca se

Anàlisi / EMPRESA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

HORARIS RESPONSABLES

“D’1.450.000 empreses espanyoles tan sols un 7% són familiarment responsables” “Al novembre, ARHOE celebrarà el III congrés sobre la racionalització dels horaris” “Fins a quin punt són saludables els nostres horaris? És possible viure d’una altra manera?” han planteado la posibilidad de cambiarlos porque creen que ya estan bien las cosas como están. Es una cuestión de inercia. Pero si deseamos que los españoles vivan menos estresados, que sepan valorar el tiempo, que lo disfruten con libertad, que sean capaces de compatibilizar sus diferentes responsabilidades y, en definitiva, que tengan una mejor calidad de vida, deberemos vivir según horarios más racionales, similares a los de la Europa a la que pertenecemos”. Els dies 18 i 19 de novembre ARHOE celebrarà a Tarragona el III Congreso Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, en el qual esperen congregar unes 500 persones dels àmbits més diversos: empresarial, educatiu, acadèmic, polític, etc... per continuar avançant per fer realitat el seu gran objectiu: una organització més racional del temps i una vida més equilibrada i saludable per tothom.

Fòrum Català de Persones Expertes per a un Repartiment Igualitari del Temps de Treball És una iniciativa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que ha reunit un nombrós grup d’experts i ha elaborat un estudi sobre aquesta matèria. Les conclusions d’aquest treball, orientades a reordenar els usos socials del temps des de la perspectiva de la igualtat d’oportunitats en-

tre dones i homes, recomana l’adopció de les següents mesures: 1) Incentivar les empreses perquè promoguin formes flexibles d’organització del treball (ﬂexibilitat en les hores d’entrada i sortida, treball puntual des de la llar, compactació de la jornada laboral...) 2) Oferir accions formatives específiques sobre la igualtat d’oportunitats en el món laboral adreçades al personal directiu de les empreses, els responsables de RRHH i els representants sindicals

dubte, per racionalitzar l’ús del temps i afavorir la igualtat d’oportunitats, encara que tenyides d’una connotació ideològica excessiva, al meu entendre. L’anècdota divertida és que van ser exposades públicament, el passat 12 de juny, amb més d’una hora de retard sobre l’horari previst! Un exemple ben simptomàtic de com sovint el temps se’ns esmuny dels dits com si fos un peix...

boral màxima fins a les 60 hores setmanals (o 65h, en casos excepcionals), enmig d’una forta allau de crítiques. El ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, ha aﬁrmat que aquesta mesura suposa “el retorn d’Europa al S.XIX”. Es tracta, lògicament, d’una ampliació que ha de ser voluntàriament acceptada pel treballador, amb caràcter temporal, i a canvi, en teoria, d’una major seguretat del seu lloc de treball.

Flexiseguretat

En qualsevol cas, aquesta mesura, dissenyada per tal que les empreses europees puguin afrontar amb més garanties d’èxit la creixent

I, simultàniament a totes aquestes iniciatives, la Unió Europea acaba d’aprobar l’ampliació de la jornada la-

competència internacional, torna a posar sobre la taula la gran pregunta: ﬁns a quin punt són racionals els nostres horaris? L’actual organització del temps ens permet viure bé?

Aprendre a governar el temps Aquesta és, sens dubte, la gran assignatura pendent. El repte, individual i col·lectiu, que només assolirem través de la maduresa en l’exercici de l’art de viure. Necessitem adquirir aquesta saviesa, necessitem, com diu la cançó, fer del temps el nostre millor aliat.

3) Oferir permisos laborals de curta durada recollits dins del conveni collectiu i flexibles per a la cura d’infants i persones dependents 4) Incentivar les empreses perquè fomentin que els homes s’acullin a mesures de conciliació 5) Avançar en una progressiva adaptació a l’horari europeu 6) Fer recerca i crear els mecanismes sistemàtics d’investigació per a un seguiment acurat de les variables de gènere i classe 7) Promoure campanyes institucionals transversals de sensibilització i conscienciació 8) Promoure la implantació de bancs de temps o borses d’hores (haver i deure) per tal que els treballadors puguin gestionar el còmput total d’hores contractades 9) Fomentar que les empreses ofereixin serveis o permisos per a la realització de tasques d’atenció i cura (naixement, persones dependents...), amb una quota irrenunciable reservada als homes 10) Promoure la inclusió d’acords en la negociació col·lectiva de les empreses i/o sectors sobre la distribució dels horaris i la jornada laboral Mesures interessants, sens

Ajuda els qui ajuden Fa més de deu anys que vàrem posar en marxa el Pla Ajuda. Amb ell, totes les entitats sense ànim de lucre gaudeixen de descomptes de ﬁns al 72,49% en els seus enviaments nacionals i un 20% en els internacionals.

Les coses més senzilles estan plenes d’esperança.

902 300 400 www.mrw.es

Generant conﬁança

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

EL MES POSITIU Boehringer

Caixa Manresa

Nova línia a Sant Cugat

Compte per a grans empreses

La multinacional farmacèutica Boehringer Ingelheim invertirà 6,3 milions en una nova línia de producció d’injectables que s’instal·larà a la seva fàbrica de Sant Cugat. La nova línia estarà a ple rendiment el 2011 i permetrà una producció de 245 milions d’ampolletes anuals. A la planta es fabriquen especialitats farmacèutiques per a més de 100 països d’arreu del món i és la primera productora d’injectables del grup.

Caixa Manresa ha creat un compte d’estalvi per a empreses i grans clients perquè s’hi dipositin els excedents de tresoreria, a un tipus d’interès competitiu i amb disponibilitat immediata. El compte no necessita cap import mínim de contractació ni fixa cap termini o límit per mantenir la inversió, per la qual cosa compta amb una disponibilitat total i immediata. Està remunerat per trams, basat en el saldo mitjà mensual i en funció de l’Euribor.

Cetemmsa Centre tecnològic de l’any El centre tecnològic Cetemmsa de Mataró va rebre ahir el premi Protextile 2008, que atorga aquesta revista professional de l’editorial de publicacions tècniques Fopren. El jurat va destacar tant la trajectòria com la seva tasca en recerca i innovació de teixits intel·ligents.

Caixa Catalunya Volcada amb els parcs eòlics

Danone Incrementa la seva facturació Danone va facturar l’any passat 1.264,30 milions d’euros a Espanya, amb una alça d’un 8% respecte al negoci de l’exercici anterior. El 2007 es va tancar amb uns beneficis més amortitzacions de 280,29 milions, un 13,6% més anual. La firma té 1.705 treballadors distribuïts en cinc fàbriques, on s’elaboren 527.000 tones de iogurts, postres làctics i formatges frescos.

Caixa Catalunya porta invertits des de l’any 1995 més de 700 milions d’euros en parcs eòlics distribuïts per la majoria de comunitats autònomes de l’Estat espanyol i també a França, Portugal i Alemanya. D’aquests 700 milions, el 40% corresponen a projectes en què Caixa Catalunya ha liderat el procés de ﬁnançament aportant bona part del capital i buscant altres socis, mentre que en el 60% restant l’entitat s’ha limitat a ser un creditor més. La participació en el total de projectes de Caixa Catalunya ha contribuït a la construcció de parcs eòlics a tot l’Estat amb una potència instal·lada de 5.100 megawatts.

que atorga la Cambra de Comerç d’Espanya al país veí. L’organisme destaca l’esforç inversor de la companyia catalana i la seva “constant capacitat d’adaptació i de creixement”.

GEC Formació a Volkswagen

des. Segons assegura el seu director general, Enric Casi, la facturació del grup ha crescut un 14% en els primers mesos de l’any i, fet i fet, planeja triplicar la seva xarxa comercial durant la pròxima dècada.

Mútua Intercomarcal Augmenta els guanys un 85%

La Fageda La consultora catalana de gestió del coneixement GEC oferirà cursos de formació a més de 50.000 empleats de Volkswagen a Europa, gràcies a la implantació de l’anomenada plataforma Virtagora que ha impulsat la companyia al Regne Unit. Aquesta plataforma permet als treballadors inscriure’s a diferents cursos de formació a través d’internet, cosa que redueix notablement les despeses de gestió.

Iman Incrementa la seva facturació El grup de capital català que integra diverses firmes especialitzades en la subcontractació de serveis professionals per a empreses, ha registrat el 2007 una facturació de més de 124,7 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 31.6% respecte a l’exercici anterior. El grup preveu créixer entorn al 15% el 2008, ﬁns arribar als 143 milions d’euros.

Laboratoris Ordesa Prima la innovació

Gas Natural Millor empresa a França

El grup Gas Natural ha rebut el premi de millor empresa espanyola de l’any a França,

maquinària i el ﬁtxatge de cinc investigadors que se sumaran als dos que ja hi estan treballant. La companyia dedica un 5% de la facturació anual a recerca, molt especialment a l’àrea de les llets per a lactants, segment en què controla més d’un 25% del mercat espanyol.

Laboratoris Ordesa, empresa catalana de productes per a l’alimentació infantil amb la marca Blevit, ha posat en marxa un nou centre de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) al Parc Científic de Barcelona, projecte que ha requerit una inversió d’un milió d’euros en

Augmenta els guanys un 22%

La cooperativa La Fageda va facturar l’any passat 8,9 milions d’euros, un 22% més que el 2006. La Fageda, que té activitats de jardineria, ramaderia, un viver i la planta de làctics, explica que aquesta darrera activitat, l’elaboració de iogurts i postres làcties, representa el 88% de la facturació global. L’important augment de la facturació es deu al progressiu augment de la presència dels productes de La Fageda en les superfícies comercials de Catalunya.

Majoral Una botiga nova a l’any La joieria Majoral, que desenvolupa un activitat de clar perﬁl artesà, ha elaborat un pla per créixer en què es pretén doblar la facturació a l’engròs d’aquí al 2012, obrint una botiga a l’any. Quant a les possibles noves obertures, a Majoral li semblaria lògic que Madrid se sumés a l’actual xarxa d’establiments de Formentera (2), Barcelona (2), Manresa (1) i negocis en franquicia a Girona i València. Quant a l’estranger, surt el nom de Venècia, una plaça estratègica per la seva importància turística i per ser una de les capitals de l’art contemporani.

Mango

Mútua Intercomarcal va obtenir un benefici de 23,5 milions d’euros l’any passat, un 85,6% més que l’any anterior, mentre que els seus ingressos van créixer un 14,2%, ﬁns als 158,85 milions d’euros. Mútua Intercomarcal, amb 53.294 empreses associades, va donar cobertura a 241.826 treballadors en règim general i 41.234 per compte propi, un 4,3% i un 2,5% més que el 2006, respectivament. L’entitat compte actualment amb 38 sucursals i 12 delegacions repartides per tot Espanya, i una plantilla de 308 treballadors.

Puig Beauty & Fashion Vol superar els mil milions El grup Puig Beauty & Fashion preveu superar el llindar dels 1.000 milions d’euros d’ingressos nets el 2008, després de tancar el 2007 unes vendes netes de 954 milions, amb un alça del 12% respecte a l’any anterior. Les fragàncies han representat un 80% dels ingressos nets el 2007, gràcies en gran mesura a l’èxit dels nous llançaments.

Pepsi, Procter&Gamble, PwC Polítiques de diversitat PricewaterhouseCoopers (PwC), juntament amb Ford, Pepsi, Procter&Gamble i IBM, han estat triades com les empreses amb més bones polítiques de diversitat de tot el món, segons la classificació que elabora la revista especialitzada en diversitat laboral DiversityInc. La revista ha creat un nou rànquing de les companyies més compromeses amb la creació d’una cultura que fomenti la diversitat laboral, de gènere i de raça.

10 anys per triplicar la xarxa

Roca La cadena de moda Mango no ha apreciat, “de moment”, l’impacte de la desacceleració econòmica en la seva xifra de ven-

Vendes històriques Roca Corporació Empresarial, dedicada al disseny, producció

Panorama / EMPRESA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU i comercialització de productes per la cambra de bany, ha obtingut durant l’exercici 2007 unes vendes de 1.788 milions d’euros, que representen un increment del 9,4% respecte l’exercici anterior. Aquest creixement es deu, en gran mesura, a l’aposta de la companyia cap als mercats internacionals. Els països on s’ha produït un creixement més significatiu han estat: Marroc, Malàisia, Argentina i els anomenats països BRIX (Brasil, Rússia, Índia i Xina).

ACC Spain

Sanitas

Air Berlin

Ingressa més a Catalunya

Conﬂicte lingüístic

Els ingressos de Sanitas a Catalunya han crescut un 13,5% al 2007, fins arribar als 132,9 milions d’euros, una xifra que conﬁrma a aquesta comunitat com un lloc prioritari dins del pla d’expansió de la companyia. En aquests moments, Sanitas passar del tercer al segon lloc en el rànquing general de les companyies d’assistència sanitària a Catalunya.

Arrel del conﬂicte lingüístic de si l’aerolínia alemanya ha d’incloure el català en la seva pàgina web o no, Joachim Hunold, director d’Air Berlin, ataca el català i situa els nacionalismes com un retorn a l’Edat Mitjana. Se n’han fet ressò el Financial Times, Der Spiegel, Die Welt i Le Figaro, entre d’altres.

Acomiada 230 empleats L’empresa de compressors industrials ACC Spain (antiga Unitat Hermètica) anuncia als sindicats que tancarà la seva fàbrica de Cervera (Segarra), que dóna feina a unes 180 persones, entre ﬁxos i temporals. La mesura per pal·liar les pèrdues de la companyia anirà acompanyada de l’aplicació d’un ajust de 50 treballadors a la planta de Sant Quirze del Vallès.

seva plantilla, reduirà un 16% el nombre de vols i retirarà 67 avions Boeing 737-300 i 737-500 per “salvar la companyia” de la crisi motivada per un preu del petroli “extremadament alt”. En una carta remesa als 45.000 empleats de la companyia, el president de Continental, Larry Kellner, ha apuntat que la situació de la companyia és “preocupant”, però es mostra optimista per superar-la.

Fbex En venda

Aliança

La promotora immobiliària catalana Fbex negocia amb fons d’inversió estrangers la venda de la majoria del capital per obtenir liquiditat. La ﬁrma, afectada per la crisi immobiliària, porta mesos renegociant el deute amb bancs i caixes, per tal de garantir el negoci ﬁns al 2011, data en què suposa que la conjuntura del sector haurà millorat. El director general, Óscar García, ha avançat que les negociacions es fan amb fons alemanys.

El seu beneﬁci cau un 86%

Sumol Pharma

General Motors

El laboratori Sumol Pharma ha donat 7.000 euros a l’Associació DAU de Barcelona, que entrena i capacita laboralment persones amb trastorns mentals severs. A més, segons ha comunicat l’empresa farmacèutica de Castelldefels, destinarà 7.000 euros més a una altra entitat durant aquest any. Aquestes donacions van suposar el 5% de la vendes netes de medicaments genèrics per al tractament d’aquest tipus de malalties l’any 2007.

El beneﬁci de L’Aliança va caure l’any passat un 86%, ﬁns als 1,66 milions d’euros, a causa del procés de reestructuració intern que està impulsant la mútua. L’entitat espera culminar aquest any els canvis i encetar llavors una nova etapa, caracteritzada per la captació de nous assegurats. No es descarta que el creixement vingui, en part, de la compra d’altres companyies. La reestructuració de la mútua ha servit, segons el grup, per millorar la gestió hospitalària i incorporar nous socis.

Un Sol Món

Continental

Millor Obra Social

Elimina 3.000 llocs de treball

La Xarxa d’Habitatge d’Inclusió de la fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya ha rebut una menció d’honor del jurat de la cinquena edició dels premis a la Millor Obra Social de les caixes d’estalvis. La xarxa dóna suport a entitats sense ànim de lucre que gestionin habitatges tutelats per a col·lectius en situació de risc d’exclusió residencial. Compta amb 103 entitats participants, que gestionen un total de 512 habitatges.

L’aerolínia nord-americana Continental Airlines prescindirà de 3.000 treballadors de la

Donació de 7.000 euros

Tanca plantes a nord Amèrica

Habitat

Lehman Brothers

Acomiada 134 empleats

Perd 1.790 milions

El grup immobiliari Habitat tanca l’acomiadament de 134 treballadors dintre de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que l’empresa va presentar sobre 160 empleats. L’acord al qual han arribat les parts preveu una indemnització de 40 dies per any treballat ﬁns a un màxim de 24 mensualitats. Abans de la presentació de l’ERO, la plantilla del grup s’elevava a 390 persones. La promotora va perdre 313,2 milions d’euros l’any passat i haurà d’afrontar ﬁns al 2010 un pagament anual de 120 milions d’euros en concepte d’interessos després de pactar amb 39 bancs el refinançament del seu deute, per valor de 1.586 milions. El deute haurà d’estar liquidat totalment el 2014.

Henkel Tancarà a Malgrat de Mar La direcció de Henkel Ibèrica tancarà el 2010 la fàbrica de Malgrat de Mar, que dóna feina a 135 persones. Traslladarà la seva producció de detergents líquids a Montornès del Vallès. La companyia ha ofert a la plantilla de Malgrat de Mar la possibilitat de traslladar-se a Montornès. El comitè d’empresa està “sorprès i indignat” amb el canvi, ja que no és motivat per cap mena de problema econòmic de la companyia.

El grup bancari nord-americà Lehman Brothers confirma unes pèrdues de 2.774 milions de dòlars (1.790 milions d’euros) en el segon trimestre de l’exercici, davant els guanys de 797 milions que va registrar en el mateix període de l’any passat. El quart banc d’inversió més gran dels Estats Units ha destacat que la divisió més perjudicada ha estat la de mercats de capital, que va tenir registres negatius per valor de 1.547 milions d’euros.

Seop Presenta un ERO

Joieria J. Roca Tanca al Passeig de Gràcia El gegant automobilístic General Motors anuncia un dràstic pla de reestructuració. La ﬁrma tancarà quatre fàbriques, dues als Estats Units, una al Canadà i la quarta a Mèxic. En aquestes plantes s’hi fan models que tenen poca demanda. Segons el president de la companyia, Richard Wagoner, d’aquestes fàbriques en surten camions i vehicles totterrenys, automòbils que tenen poca sortida per culpa de l’encariment dels carburants. D’altra banda, General Motors també està estudiant què fer amb la marca de totterrenys Hummer.

La joieria J. Roca tancarà l’emblemàtic local que té al passeig de Gràcia, cantonada amb Gran Via, de Barcelona a finals d’aquest mes. La firma familiar continuarà, no obstant, amb la botiga de l’avinguda Diagonal, cantonada amb el carrer Casanovas, i la que explota a l’Hotel Arts. L’empresa de joieria ha decidit tancar davant la impossibilitat de fer front al nou lloguer que li demanava la propietat. La joieria J. Roca va ser fundada el 1898 i l’obertura del local de passeig de Gràcia data del 1934.

La constructora Seop, del grup Silver Eagle, ha presentat davant el jutjat mercantil número 1 de Madrid un expedient de regulació d’ocupació que afecta 306 persones, el 68,6% de la plantilla, composta per un total de 446 treballadors. El 17 de març passat, dia en què el grup va presentar el concurs voluntari de creditors, la plantilla de la constructora estava formada per 994 empleats, una xifra que ha reduït gràcies a la ﬁnalització de diverses obres que tenia entre mans. En aquests moments es troba en procés concursal.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

ENTREVISTA A MARC CAPELLA, CAP DE MÀRQUETING, COMERCIAL I ATENCIÓ AL CLIENT DEL PARC D’ATRACCIONS TIBIDABO

“Competim amb la programació esportiva i els centres comercials” Actualment, quin és el posicionament de Tibidabo? Des del 2004, el Parc va encetar un nova campanya: “Tibidabo, més a prop teu” amb l’objectiu de moure’ns cap a un nou posicionament que es centrés en una oferta d’oci de qualitat i heterogènia per tots els membres de la unitat familiar, sense limitació d’edats ni de tipologies, al costat de casa, Barcelona. Un posicionament estratègic de diferenciació que potència dos valors que té el parc: un, el de la ubicació privilegiada, i l’altra el de la gestió de l’escolta activa, incorporant en la gestió del parc al client per mitjà de les seves aportacions en forma de suggeriments. Actualment el parc dóna resposta a més de 2.000 suggeriments a l’any, dels quals el 2007 es van incorporar com a millores un 72%. La marca Tibidabo és sens dubte d’una notorietat inqüestionable. Però realment es coneix la realitat de la mateixa pel que fa a ofertes, serveis, possibilitats, etc? Cada cop es coneix més la nostra oferta. Tot i que és veritat que el sector serveis ha de fer un esforç major en comunicació pel fet de no poder agafar una part del servei i apropar-lo al consumidor, com sí passa amb els productes que els pots veure abans i provar-los, com ara una televisió o un cotxe. Per altra banda, però, l’alta penetració d’internet a les llars l’han convertit en un mitjà de comunicació ineludible a l’hora d’obtenir informació. Per això, de cara l’any vinent hem apostat per renovar la plana web del Tibidabo per comunicar millor la nostra oferta. Quines són les estratègies previstes per a curt i mig termini de Tibidabo? L’estratègia principal del parc és la gestió en qualitat, aplicant l’escolta activa, i incrementant també la dimensió social i emocional del parc. La competència real són els grans parcs d’atraccions-franquícies, situats fora de Barcelona? No, tot el contrari. De fet, la resta de parcs d’atraccions ens permeten ampliar el mercat ja que poden ser, i són, complementaris. Normalment, les persones només dediquem unes hores d’oci a parcs d’atraccions i la varietat fa més gran aquesta bossa. Nosaltres competim amb la programació esportiva del cap de setmana, amb els centres comercials, amb les activitats extraescolars i a l’estiu, amb la platja. Pensa que la seva empresa dedica un pressupost suﬁcient en comunicació? Sí, i tant! Òbviament, se’n podria destinar més. D’aquesta forma però

MÉS QUE PERSONAL.

En Marc, 33 anys, és diplomat en Ciències Empresarials tot i que va complementar la seva formació amb un màster de màrqueting a Esade. Abans de treballar al Tibidabo, portava un negoci de restauració. Escoltar música és una de les seves aﬁcions preferides, destacant per sobre de tots els Smiths, com també ho és la lectura. A part de la Talaia, que li produeix vertigen a la vida? La incomprensió.

Marc Capella fotograﬁat al Parc d’atraccions Tibidabo amb la ciutat de Barcelona de fons. / CEDIDA

les accions que es duen a terme són fruit d’un anàlisi exhaustiu per aconseguir els millors resultats. Ara bé, la comunicació més potent és la que es genera al mateix parc, fent el màxim perquè les persones que ens visiten se’n vagin contentes. Un producte tan volgut i tan arrelat a la ciutat, sembla que hauria de produir un fort sentiment d’orgull i pertinença en els barcelonins. És així? És clar que sí! El millor que tenim és el simbolisme del Parc, les històries que han viscut les persones al Tibidabo. Històries que un dia van viure com nens petits, posteriorment com adolescents i en l’edat adulta, com a pares i avis. Poques marques existeixen al mercat amb la força suficient per produir els records que produïm al Tibidabo, fem sentir vivències de felicitat en primera persona. Què representa dins la seva estratègia global el màrqueting de fidelització? A l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha al voltant de 5 milions de persones. Si suposéssim que poguessin venir totes, amb una campanya de comunicació atractiva podríem fer-les venir a totes un cop en vuit anys. No puc ni pensar que faríem al novè any si no treballéssim en la fidelització... Què aporta la vinculació a l’Ajuntament de Barcelona? En primer lloc va aportar la seguretat necessària per fer escampar els fantasmes del tancament del parc. En segon lloc va incorporar la gestió de Grup BSM al servei del parc, que

juntament amb la confiança generada, va permetre definir la línia estratègica que el parc havia de seguir per tornar a ser el Tibidabo emblemàtic de sempre. El màrqueting no és un departament, sinó una filosofia d’empresa. Hi està d’acord? Sí, totalment d’acord i satisfactòriament és així al Tibidabo. Des de la direcció fins a la persona que opera en una atracció. Un departament de màrqueting té la força que té, una campanya de publicitat té els impactes que té, treballar amb un equip de gent que fa que els nostres clients tornin a venir és el màrqueting personalitzat. Com veu el nivell de la publicitat en general, al nostre país? Crec que el nivell és alt i encara més tenint en compte que cada cop és més difícil ser original. Normalment, si veig algun anunci que no entenc, penso que no dec ser el target... Quin anunci, en qualsevol mitjà o sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? La veritat és que no recordo cap ara mateix, en recordo un però de fa molts anys que va aconseguir que el meu germà mitjà i jo acabéssim per terra plorant. Era un anunci de Rianxeira que protagonitzaven els Martes i Trece. La veritat és que la producció de l’anunci era més que senzilla. Ara bé és una prova de com n’és de rendible emocionar. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Digui’m tres coses de les que estigui totalment segur? La raó és ambigua. L’ambigüitat té moltes interpretacions. Les interpretacions difícilment són objectives. Per tant un pren decisions en la manera que raona. Quantes vegades ha pujat a l’avió... del Tibidabo? Més de 10. A la darrera setmana, ha comptat ﬁns a deu moltes vegades abans de respondre? No, ara utilitzo altres tècniques. Quan era petit, què volia ser de gran? Jugador de bàsquet o cantant. Quin pal li agrada més: ors, copes, espases o bastons? El d’ors el trobo vulgar, el de bastons agressiu, el de copes sobri. M’agrada el d’espases perquè sembla un cavaller. Vinga, digui’m la seva virtut més valuosa.. Si de veritat vull una cosa sóc constant ﬁns aconseguir-la. El millor de la programació, són els anuncis? Sortosament, no sempre. És capaç de ballar una sardana? Sí, de passada però seria capaç de fer riure a qui em veiés. A nivell personal, que fa per aconseguir un món més sostenible? M’he tornat una mica maniàtic amb el malbaratament de l’aigua. Una frase que li agradi dir sovint. Voler és poder.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A RAMON FELIP, PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Hem perdut oportunitats per manca de sòl industrial” La comarca de l’Anoia no només ha patit la deslocalització de les fàbriques del tèxtil sinó que tampoc ha sabut diversiﬁcar prou bé la seva economia. Ara, però, afronta nous reptes que permeten mirar amb optimisme el futur. Ens en parla el president de la Unió Empresarial de l’Anoia. ÀGATA SERRA

Quins sectors econòmics són els més importants a la comarca? Els sectors tradicionals són els que encara tenen més pes, com el tèxtil i el de l’adoberia. I també el de les arts gràfiques, el metal·lúrgic i, evidentment, la construcció, especialment a través de la ceràmica. Quina importància té el turisme per a l’Anoia? En aquest aspecte, estem una mica a les beceroles. Tot just comencem amb el turisme rural, però veiem un futur amb possibilitats, ja que tenim espais a potenciar com són els castells, els museus... Ens queda molt per avançar en turisme comercial, i és un sector que potenciarem. Han notat un fre en el creixement econòmic en els darrers mesos? En general, s’ha notat. Hi incideix el cost del petroli i l’elevada inflació. Són dades preocupants, perquè cada dia perdem competitivitat. Si a això afegim que costa que les entitats financeres deixin préstecs per tirar endavant, la situació és complicada.

Ramon Felip al seu despatx. / CEDIDA

de Catalunya, ens situem al voltant del 12% i tenim uns dels PIBs més baixos de Catalunya. Malgrat la nostra situació geogràﬁca, al centre de Catalunya i al peu de l’autovia A-2, no hem sabut aprofitar prou bé oportunitats, com el turisme o les botigues de fàbrica. En aquest sentit, sempre hem defensat un centre comercial que aglutinés aquest tipus de comerç, actualment molt dispers. Seria un aparador importantíssim al qual hi podrien venir prop d’un milió de persones a l’any, que podrien aportar riquesa al territori.

Quines altres diﬁcultats L’aeròdrom Igualadaes troben els empresaris? Òdena el qualiﬁquen com Patim l’atur més important una de les infraestructures

estrella de la comarca. Per quin motiu? Ens agradaria que aquest aeròdrom pogués acollir l’aviació corporativa empresarial, que està creixent entre un 15% i un 20% cada any. L’aeroport del Prat no creix tant i cal buscar un altre espai, que la Generalitat ha dit que hauria de trobar-se a un màxim de 80 quilòmetres de Barcelona. L’aeròdrom Igualada-Òdena no només compleix aquesta condició sinó que, a més, té la bona comunicació. Això podria representar una revolució a casa nostra, ja que a la vegada es podria crear un entorn per al sector aeronàutic i també per a la logística de valor afegit.

La UEA reclama més sòl industrial. Per què? Hem perdut oportunitats importants per manca de sòl industrial. Empreses que s’han volgut deslocalitzar del cinturó de Barcelona o del Vallès, que estan saturats i amb uns preus molts alts, no han pogut instal·larse aquí. A aquesta problemàtica, també s’hi afegeix la manca de potència elèctrica. Ja hem reivindicat al conseller Nadal les necessitats que tenim i en certa forma ja se’ns ha respost que en breu disposarem d’espai disponible i, a més, això anirà acompanyat d’un subministrament elèctric garantit. Amb motiu del 25è aniversari han presentat un llibre, Anoia 2032, que tracta de com ha de ser la comarca d’aquí a 25 anys. Presenta com ha d’ésser el nostre futur i planteja moltes oportunitats, com l’aeròdrom, la construcció d’un World Trade Center a Igualada, que impulsaria el sector terciari; i el Parc Motor de Castellolí, que seria el segon de Catalunya, després de Montmeló que es queda petit. Nosaltres podríem oferir al sector de l’automòbil un espai adient per poder fer proves.

CECOT LA VAGA DE TRANSPORTISTES PROVOCA PÈRDUES DE 100 MILIONS D’EUROS DIARIS

Durant els dies de vaga dels transportistes, la patronal Cecot va fer una estimació econòmica de les despeses diàries que les empreses catalanes estaven assumint. En els quatre primers dies de vaga, per als sectors que representa la Cecot el cost va superar els 400 milions d’euros. La patronal va criticar que “pels interessos d’un col·lectiu concret i minoritari, en un moment de desacceleració econòmica com en el que estem, rebi les conseqüències el conjunt de l’economia del país”. UEP LES EMPRESES S’INTERESSEN CADA COP MÉS PER LA CONTRACTACIÓ EN ORIGEN

La Unió Empresarial del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès han presentat el Pla de Ciutadania i Immigració sota l’eslògan ‘Contracta, és fàcil’, una guia per conèixer les diferents opcions a l’hora de contractar persones estrangeres. Aquesta iniciativa pretén ajudar els empresaris contractants, que sovint es queixen de manca d’informació, ja que clariﬁca alguns punts complexos de la legislació referent a contractació i residència de persones estrangeres.

La UEP assessora sobre la contractació en origen. / CEDIDA

CCOC LA CONTRACTACIÓ D’OBRA PÚBLICA A CATALUNYA CAU UN 26’9%

En els cinc primers mesos del 2008 la licitació d’obra pública va assolir la xifra de 2.967,6 milions d’euros, el que suposa un descens respecte als 3.862,6 milions d’euros del mateix període de l’any anterior, segons dades de la Cambra Oﬁcial de Contractistes d’Obres de Catalunya. Concretament, suposa una disminució del 21’1% en termes nominals i del 26’9% en termes reals, és a dir, descomptant la variació de les despeses.

EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

BRANDING

PERE J. BRACHFIELD

VÍCTOR CONTIJOCH

PROFESSOR D’EAE D’EAE I AUTOR DE MEMORIAS

MANAGING DIRECTOR DE COLUMNA

DE UN CAZADOR DE MOROSOS

BRAND STRATEGY & COLORS

La morositat s’incrementa

Invertir en la marca

La morositat afecta especialment les pimes

Les marques busquen diferenciació i notorietat

La morositat està creixent de forma imparable. Com a mostra tenim que el mes de febrer la quantia dels efectes de comerç impagats va augmentar un 77,3% respecte al febrer de 2007; tot i que el gener de 2008 l’import dels documents impagats només va tenir un increment del 48,7% en relació amb el mateix mes del 2007. Actualment es calcula que el 90% de les empreses pateix problemes de retards en els cobraments o té problemes financers derivats de la morositat dels seus clients. No obstant les conseqüències d’aquest mal no són iguals per a totes les empreses, ja que afecta especialment a les pimes, perquè són més vulnerables a les variacions de cash flow w ja que els manquen els fons de maniobra que tenen les grans empreses. I no s’ha d’oblidar que les pimes constitueixen quasi el 99 per cent del teixit empresarial. És important comprovar la solvència del client abans d’engegar una operació comercial.

Parlar de brandingg és parlar de marques, o de noms associats a valors i atributs viscuts com experiències emocionals i posicionats com diferents, rellevants i creïbles. La gestió de les marques es converteix en una eina estratègica empresarial, que lidera les propostes de valor dels serveis o productes que s’ofereixen, buscant diferenciació i notorietat. Des del punt de vista de corporacions empresarials, les grans companyies haurien de transmetre les seves estratègies de negoci a través de sòlides arquitectures de marques, deﬁnides i gestionades a llarg termini. Quin és el potencial empresarial? Quines àrees de negoci ocupen el core bussiness? Quins són i seran els negocis clau en els següents exercicis? Quines adquisicions empresarials hi haurà? Invertir en marca és preparar noves plataformes estratègiques de brandingg a les organitzacions que tenen ambició de créixer.

DIRECCIÓ ALVADOR GUASCH PRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES (A (ACC CCID ID))

MÀRQUETING MARCEL GALLI SOCIDIRECTOR D’ACTICOM

RECURSOS HUMANS JUAN CARLOS RIBA DIRE IREC CTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS EN RRHH

Management & Assolir la posició Apostar per espiritualitat les persones desitjada

Els joves prenen consciència de les seves accions i omissions Més enllà de los coses finançament tangibles està naixent una nova consciència per la integritat, la responsabilitat, la transcendència i l’eticitat. El moviment de la qualitat s’ha trobat amb el moviment dels intangibles i ha insistit en la qualitat total. Però la direcció per valors s´està convertint en direcció per consciencia. Els valors escrits en llistes publicades no han fet l’ impacte suﬁcient per manca d’interiorització. Una nova consciència dels joves managers ha implicat no solament els coneixements tècnics sinó el coneixement interior per a donar-se compte de la globalitat i de les implicacions de les seves accions i omissions. Donar-se compte és passar de la ciència a la consciència i d’aquí passar a l’acció. Donar-se compte, tenir en compte, donar comptes. La dimensió espiritual de l’empresa és evident. Les utopies necessiten més management i el management necessita més utopia. A USA augmenten les empreses que dediquen algun temps a la meditació.

El responsable ha de saber detectar i comunicar Anunci curiós el d’una cervesa que ens presenta un expert que arriba a ser famós per la seva capacitat de fer una tasca millor que la resta de la gent: comptar calories. Resulta evident que només és un anunci i que els seu protagonista és un personatge de ficció, tot i això no deixa de ser un bon punt per començar a reflexionar sobre màrqueting. Tota empresa ha de tenir un do que li faciliti la venda, o el que és el mateix, la capacitat de fer alguna cosa millor que els seus competidors. És tasca del seu responsaa ble de màrqueting la de saber-ho detectar i comunicar de manera efectiva, si ho fa bé podrà arribar a assolir el posicionament desitjat, que no és més que arribar a ser reconegut pels seus clients precisament per aquest do. Hi ha exemples per cada sector i mercat: en automòbils una marr ca ens comunica que té el do de fer els cotxes més segurs mentre que una altra els fa més ecològics, fins i tot hi ha una amb el do de fabricar automòbils capaços de generar emocions.... Per cert, t’agrada el màrqueting?

Treballadors i empresa han de posar de la seva part per triomfar Tothom diu que les persones són el principal actiu de les empreses. Tot això és cert i força potent i interessant, però ... Qui aposta realment per les persones? El bon funcionament de les coses és un sumatori d’actituds, capacitats i motivacions. És un cicle viciós en què els treballadors han de posar de la seva part i les empreses també, si una de les dues no ho fa, la màgia i l’òptim rendiment no s’aconsegueix. Les empreses han de buscar gent adequada al seu model de negoci i cultura que tenen, però no obsessionar-se a buscar gent que vingui a fer el que ja estan fent, han de donar oportunitats, desenvolupar-los i ferlos més ‘empleables’, donar instruments de gestió perquè siguin el màxim d’eficaços i feliços, i així a més retindran el talent. Per l’altre costat, la gent ha de donar més de si i estar compromès amb el projecte empresarial i tenir una clara orientació a l’excel·lent rendiment.

Decàleg / EMPRESA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ESTIL EMPRESARIAL

COACHING

FISCALITAT

INTERNACIONALITZACIÓ

COMPTABILITAT

CRISTIAN P PALA L ZZI

ANTONI PINIÉS

LLUÍS BASART

DIEGO V VARGAS

LLUÍS PARD P O

CÀTEDR ÀTEDRA A ETHOS DE LA LA URL

DIRECTOR VALORS I PERSONES

AUREN

ADVOCAT A

DIRECTOR DE SAGE SP CA CAT ATALUNY LUNYA YA

ADVOCATS A I ASSESSORS TRIBUTA T RIS

MANIEGA&SOLER

La campanya dels 400 euros

Crisis, nous mercats

Eﬁciència i empatia

Empatia i eficiència són dues cares de la mateixa moneda Tota organització tendeix a cercar l’eficiència. Però moltes empreses fonamenten la seva activitat en l’eficiència i cauen així en una certa deshumanització. L’eficiència no pot ser mai un fi en si mateix, sinó que ha de constituir el medi òptim per arribar allà on desitgem. Hem de saber discernir quan un projecte és viable d’una maa nera eficient i quan la situació requereix de quelcom més que una correcta utilització dels recursos. La generositat amb algú que ha comès un error, per exemple, no té res a veure amb l’eficiència, sinó que apunta a una altra dimensió, la capacitat d’empatia. La gent treballa perquè li agrada o perr què ho necessita i, en el millor dels casos, ho fa d’una manera eficient. Està clar que no podem caure en la defensa d’una organització ineficient, però tampoc podem deshumanitzar l’empresa. Eficiència i empatia són dues cares de la mateixa moneda i negar-ne una no és més que corrompre la nostra activitat empresarial.

Flexibilitat i coaching

L’entorn en què operem s’ha tornat més complex Quants cops hem tingut la sensació que alguna cosa se’ns escapa en la nostra feina? Seguim fent el mateix però ja no obtenim els mateixos resultats, revisem els nostres processos de treball i, són correctes, revisem les nostres competències tècniques i les veiem sòlides. Què passa? Probablement l’entorn en què operem s’ha tornat més complex. Sense adonarnos estan apareixent noves variables, per a les quals de moment tenim més intuïcions que solucions. La diferència en la qualitat de la nostra resposta com a professionals ve determinada per la nostra capacitat d’actuar amb flexibilitat davant els reptes emergents. El coaching ofereix suport, estratègies i pautes per identiﬁcar canvis en l’entorn, desenvolupar projectes i en definitiva potenciar la flexibilitat i t’ajuda a buscar el camí més eficaç per aconseguir els objectius ﬁxats utilitzant, però, recursos propis i habilitats.

Cap comunicació dirigida al col·lectiu d’assessors

La redacció del contracte ha d’incloure el màxim de detalls

L’Agència Tributària ha dut a terme una campanya divulgativa prou adient, quant a contingut, i dirigida fonamentalment als subjectes obligats a retenir. A la plana web de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) es pot trobar la informació necessària per entendre i aplicar la deducció dels 400 euros; no obstant, pel que fa als assessors no hi ha hagut cap tipus de comunicació especíﬁca dirigida a aquest col·lectiu. Afortunadament, associacions de professionals com l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF) ha dut a terme una tasca informativa i formativa àgil i completa envers els seus associats, la qual cosa ha minimitzat la manca d’informació directa als assessors per part d’hisenda. Tal vegada, resultaria recomanable la creació d’un apartat especial dintre de la plana web de l’AEAT, destinat exclusivament a professionals de l’assessorament ﬁscal.

En una crisis sempre hi haurà nous mercats on comprar o vendre en millors condicions. No obstant, en una compravenda internacional de mercaderies s’haurà de tenir en compte la redacció dels contractes. En els contractes de compravenda internacional, l’encapçalament (lloc, data i dades dels contractants) és rellevant. El lloc de celebració pot determinar la nacionalitat de la llei que el regirà; la data determinarà la llei aplicable en aquest moment; i l’especiﬁcitat en les dades dels contractants facilitarà, si cal exigir responsabilitats, la seva identiﬁcació. Les clàusules descriptives de les mercaderies i les referides al seu pagament hauran de ser detallades. El lliurament i les seves condicions, es farà segons els Incoterms, la tria dels quals guardarà relació amb les mercaderies, el seu transport i els riscos a assumir. Es recomanen les clàusules d’arbitratge o, alternativament, intentar d’imposar una jurisdicció que ens resulti tan segura com econòmica.

El Pla General Comptable

Només el 25% dels empresaris creu que està ben informat La incorporació de les empreses a les tecnologies de la informació i de la comunicació serà especialment necessària al llarg de 2008. Des del passat 1 de gener les empreses estan obligades a adaptar-se a les noves Normes Internacionals d’Informació Financera (NIFF). El procés d’adaptació a la nova comptabilitat internacional no té tornada enrere. Les empreses de totes les mides, des de les grans corporacions fins a les pimes, haurien d’adaptarse a la nova normativa. En les pimes existeix un desconeixement generalitzat sobre el procés i el 71% dels empresaris no coneix les implicacions ﬁscals i només un 25% creu que està prou informat. Per això, unes de les claus per afrontar el procés d’adaptació al nou pla comptable amb naturalitat i garanties són els plans de forr mació. És necessari realitzar una inversió per actualitzar el programari i una extensa labor informativa i formativa. Qui no hagi començat, que comenci avui.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

EL ZOO DE BARCELONA

El Zoo de Barcelona: fascinant pels infants però conﬂictiu pels polítics Ja fa molts anys que el Zoo de Barcelona genera somriures i fascinació a milers d’infants i adults que el visiten. Gairebé per tothom, el Zoo suposa el primer contacte amb animals no domèstics i l’inici d’una curiositat cap a ells. Al setembre, el Zoo de la Ciutat celebrarà el seu 116è aniversari en un moment de canvi i discussió política. Esperem que entre tots sàpiguen mantenir l’essència d’aquesta institució centenària.

El Floquet de Neu ha estat l’únic goril·la albí del món del que es té notícia MÒNICA VILLANUEVA

Els primers animals del Zoo de Barcelona provenien de la col·lecció privada de Lluís Martí i Codolar. Aquest home, banquer de professió, tenia a Horta una granja agrícola anomenada “La Granja Vella” amb jardins, parcs i molts animals que finalment va cedir a l’Ajuntament de Barcelona, presidit per l’alcalde Manuel Porcar el qual aprovà l’adquisició i instal·lació dels animals al Parc de la Ciutadella. El Zoo es va inaugurar el dia de la Mercè de l’any 1892 i es va triar aquest emplaçament degut a que els ediﬁcis del parc estaven disponibles després d’haver-se celebrat, l’any 1888, l’Exposició Universal de Barcelona.

El carrilet ja era un medi de transport per gaudir del Zoo de Barcelona. / CEDIDA

Línies de treball del Zoo La concepció d’un Parc Zoològic ha anat evolucionat amb el temps, en un procés en què la digniﬁcació de les condicions de vida dels animals ha esdevingut el primer dels objectius. Com a zoològic modern segueix l’Estragègia Mundial dels Zoològics per a la Conservació i, per tant, desenvolupa un seguit d’activitats com: col·laborar en diferents programes internacionals i europeus de reproducció i manteniment d’espècies en perill d’extinció, entre els quals destaquen els EEP (Programes europeus de cria en captivitat) i els ESB (Programes europeus de registre de poblacions captives). Els EEP més representatives en què participa el Zoo de Barcelona són el de monstre de Gila, el voltor negre, el formiguer gegant, l’hipopòtam pigmeu, la girafa de Rothschild o la gasela dama mohor. Mentre que els ESB treballen amb els mangabeis, els quals el Zoo té la màxima responsabilitat, els siamang, el gran cudú i el damalisc de front blanc, entre d’altres.

Tant els elefants com els hipopòtams han estat sempre animals que han interessat al públic. / CEDIDA

A més d’aquesta feina de manteniment i reproducció d’espècies, el zoo té dos altres objectius clars que són la investigació i l’educació. De fet, el Zoo rep diàriament escoles d’arreu de Catalunya i disposa d’educadors especialitzats en transmetre coneixement d’animals als més petits.

El Floquet de Neu No es pot parlar del Zoo de Barcelona sense mencionar al Floquet de Neu, un dels animals més emblemàtics de la història dels zoològics. A data d’avui, ha estat l’únic goril·la albí del món del que es tingui notícia, encara que no l’únic primat. Va ser trobat a la Selva de Nko (Guinea Equatorial) pels caçadors fang,

els mateixos que després el van vendre al professor Jordi Sabater Pi, aleshores conservador en una de les dependències del Zoo de Barcelona. Va pagar unes 15.000 pessetes. El Floquet de Neu va arribar a Barcelona amb tres anys d’edat (aproximat) de la mà del professor l’any 1966. Va protagonitzar la portada de la revista National Geographic (març 1967), el que li va donar la fama mundial i es va convertir en un símbol del zoològic i de la mateixa Barcelona. Va tenir 21 fills, dels que han sobreviscut cinc (un mascle i tres femelles) i set néts. Va arribar a pesar 187 quilos i mesurar 163 cm. Va morir el 24 de novembre de 2003 degut a un càncer de pell. S’estima que tenia 39 anys,

que, traduït a l’escala humana, podrien ser més 80 anys.

Situació polèmica i de canvis Darrerament s’ha sentit a parlar molt del futur del Zoo que,ara per ara, no es coneix ja que està en fase de“deﬁnició de projecte”, tal i com explica Laura Agüera, directora executiva del Zoo des de fa quatre mesos. Una de les possibilitats que s’especula és la de reduir les 13 hectàrees

actuals a menys de cinc. Aquesta pèrdua es podria compensar amb la creació d’un zoo marí a l’àrea del Fòrum. “Pots tenir un zoo reduït amb els mateixos criteris i és això el que volem fer”, afirma Agüera que també aposta per un zoo familiar i que segueixi mantenint els criteris de sempre. D’ara endavant, caldrà veure, però, què es prioritza: un zoo capdavanter o bé els interessos econòmics.

EL ZOO DE BARCELONA EN XIFRES Inversió prevista pel 2008 Nombre de visites diàries Treballadors al Zoo Nombre d’espècies Nombre d’exemplars

3,5 milions d’euros 2.000 persones 150 persones 325 2.700

Entrevista / FINANCES

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

FELIU FORMOSA, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA MANRESA

“Els resultats de tothom estaran lligats a la marxa de l’economia” Feliu Formosa va prendre possessió del càrrec de director general de Caixa Manresa a finals del passat 1 de març. Tot i estrenar-se en el càrrec, coneix sobradament bé l’entitat, a on treballa des de fa tretze anys, i porta més de vint en el món financer. elimini la decisió de comprar un pis. Com per exemple hipoteques a tipus fix amb terminis més llargs.

IVAN GIMÉNEZ

Com valora la baixada en els beneficis que van tenir al primer trimestre, i quina projecció fan per a la resta de l’any? Aquesta baixada l’hem tingut per l’aportació d’empreses participades, bàsicament del sector immobiliari. El negoci bancari tradicional ha pujat, i pràcticament ha compensat la davallada en altres activitats, fins a situar-la al voltant del 5%. Ho valoro bé, perquè el negoci bancari ha pujat amb força, i ha compensat unes baixades que s’han produït a totes les empreses del sector, no només les nostres. Ara entrarem en una època en que els resultats de tothom estaran lligats a la marxa de l’economia. La situació actual com ha afectat al seu Pla Estratègic 2007-2009? No l’ha afectat gaire. Havíem decidit minorar molt el ritme d’obertura d’oficines des de feia un parell d’anys. Sabíem que un període de tant alt creixement no era habitual i pensàvem que no podia durar eternament, i des de 2006 hem reduït d’una manera dràstica el ritme de creació de noves oficines. Per altra banda, hem rendibilitzar molt ràpidament les oficines que hem obert als darrers anys. Volem tenir poques oficines, però amb moltes persones i que el client trobi el que està buscant o sigui ben assessorat del que necessiti.

Feliu Formosa, director general de Caixa Manresa/ DAVID FERNÁNDEZ

“Mirem de treure productes que facilitin la presa de decisions a l’hora de comprar un habitatge” Vostè ha expressat en diverses vegades la importància de donar suport al sector immobiliari Sempre hi ha projectes bons en el sector de la construcció i en qualsevol altre. Si sabem identificar-los els finançarem. Per què li hem de dir que no

ara a un projecte immobiliari bo perquè el sector estigui passant un mal moment? Quan anava bé, tampoc dèiem que sí a qualsevol projecte. Poden ajudar d’alguna manera que la gent perdi la por a demanar una hipoteca en aquests moments? Nosaltres no hem de promocionar les hipoteques, aquestes van darrera de la compra dels pisos. El que cal és que s’incentivi la compra de pisos. El que sí que fem és mirar de treure productes que facilitin la presa de decisions a l’hora de comprar de l’un habitatge. Volem que el fet que es tingui molt deute, no

I quin és el grau de preocupació que han detectat entre els seus clients, tant pel que fa a empreses com particulars? Pel que fa a les empreses, sigui una immobiliària o sigui una botiga d’electrodomèstics, tothom està veient com disminueixen les vendes. En general hi ha una sensació entre el consumidor d’estalviar per si de cas. El que passa és que comprar una casa normalment es fa un cop o dos a la vida, i és més fàcil esperar-se i no canviar de pis quan la situació econòmica no és bona. Per això la davaa llada de vendes es nota més en el món immobiliari, però també entra en la lògica. Com valora aquests mesos en el càrrec? Ja em coneixia molt bé la casa, i no he tingut gaires sorpreses.

PERSONAL PERSONAL Feliu Formosa és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va entrar a Caixa Manresa a l’agost de 1995 com a Secretari General Tècnic. Abans de ser anomenat director general, era director general adjunt, càrrec on portava treballant vuit anys. Sempre ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de les entitats ﬁnanceres. També es dedica a l’activitat docent, donant classes al MBA de ESADE. Com desconnecta de la feina? Llegint, fent una mica d’esport. Quin llibre està llegint ara? Una novel·la de l’escriptor israelià Amos Oz. I quin esport li agrada practicar? Jugo a tennis i corre. Una destinació que recomani per viatjar? Berlín. Quina és la qualitat que més valora en un equip de treball? La sinceritat, que et diguin les coses clares, especialmente quan t’equivoques.

Què li demana al futur? Poder seguir passant-ho bé treballant.

Una lliçó que recordi? El primer cop que vaig haver de fer front a un morós. T’adones que a vegades la gent no pot i a vegades no vol. Als primers l’has d’ajudar i als segon l’has de tractar en conseqüència.

Respecte a l’obra social, Mont Sant Benet està tenint un gran èxit, quins altres projectes destacaria? Sempre pensem molt les coses que volem fer i no anar provant; l’obra social no és pas una excepció. En aquest sentit

tenim tres línies d’actuació. La primera és Sant Benet. L’altra és ajudar a les persones que comencen. I la darrera és ajudar a qui en necessita. Aquestes vessants és on aboquem els diners de l’obra social.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

VALORS DEL MES

3 Juny 24 Juny

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-8,90%

-4,66%

-3,93%

-6,87%

0,6%

3.737,34 3.404,52

1.996,79 1.903,74

14.416,75 13.849,63

7.019,13 6.536,06

1,55 1,56

CAC

ÍBEX 4983,70 4944,48 4905,25 4866,02 4826,80 4787,57 4748,34 4709,12 4669,89 4630,66 4591,44 4552,21 4512,98 4473,76

13337,38 13243,07 13148,75 13054,44 12960,12 12865,80 12771,49 12677,17 12582,86 12488,54 12394,23 12299,91 12205,60 3 JUNY

24 JUNY

3 JUNY

24 JUNY

ARROSSEGATS PER EUA

Les Borses europees continuen caient arrossegades pels problemes del sector financer nordamericà, l’Íbex s’acosta als nivells mínims de gener, quan el selectiu va caure més en aquest 2008.

DOW JONES

12604,45 12543,14 12481,83 12420,52 12359,21 12297,90 12236,59 12175,28 12113,97 12052,67 11991,36 11930,05 11868,74 11807,43 03 JUNY

24 JUNY

LES PIMES TENEN EL SEU PROPI MERCAT DE VALORS

L’oportunitat del Mercat Alternatiu Borsari

PERFIL D’EMPRESES QUE PODEN ENTRAR AL MAB PER TAMANY: Tipus A 6% Tipus C 35%

El Mercat Alternatiu Borsari per a Empreses en Expansió vol ser una opció de creixement per a les “pimes”, pedra angular de l’economia de l’Estat Espanyol i que requereixen un tractament diferent a la resta d’empreses cotitzades.

A Europa, el mercat de referència és l’AIM londinenc, amb més de 1.500 empreses bilitat, liquiditat i valoració”. És a dir, les avantatges pròpies de qualsevol altra companyia que estigui cotitzant a la Borsa. Però en el cas de les “pimes” cal tenir molt present una sèrie d’especificitats. D’entrada els requisits que ha imposat la Comissió Nacional del Mercat de Les pimes que cotitzin tindran una serie d’avantatges per als seus negocis. / ARXIU Valors (CNMV) són molt més flexibles que per a entrar a la IVAN GIMÉNEZ missió Nacional del Mercat de Borsa. Concretament, les que es No hi ha cap dubte que l’eco- Valors (CNMV) va autoritzar la vulguin integrar en aquest mernomia espanyola es caracterit- normativa del segment d’Em- cat necessiten tenir un capital za per la forta presència de les preses en Expansió (nom que totalment desemborsat, lliure petites i mitjanes empreses. Se- dóna l’organisme regulador de transmissibilitat d’accions, gons dades del mateix Mercat borsari a les “pimes”) al MAB. comptes auditades, i la incorAlternatiu Borsari (MAB), les D’aquesta manera, es comple- poració es fa a través d’una colpimes suposen el 65% del PIB ta el procés iniciat fa dos anys locació (mitjançant una OPV espanyol, el 79% de la força la- quan aquest mercat es va obrir o una OPS), l’import mínim de boral, i el 99% del total de les inicialment a les societats d’in- free float haurà de ser de dos empreses a l’Estat. versió de capital variable. (si- milions d’euros. La incorporació al MAB ofereix cav) i des de juny de 2007 a les A més, una de les peculiaritats, una bona oportunitat per a les entitats de capital risc. és que cadascuna de les empre“pimes” d’obtenir alternatives En un acte de l’Associació Es- ses que es vulguin incorporar al en els seus recursos ﬁnancers, panyola de Financers i Tesorers MAB tindran designat un agent i no dependre exclusivament de d’Empresa (ASSET) celebrat regulador –persones jurídiques l’obtenció de crèdits, enorme- a Barcelona a finals de maig, com bancs, caixes d’estalvis, ment difícil en aquests temps Antoni Giralt, president del MAB, auditores, o advocats que acreva afirmar que “aquest mercat ditin experiència i capacitat per d’incertesa econòmica. El passat mes de març, la Co- proporciona finançament, visi- a exercir aquesta tasca-

El potencial que es dóna per a aquests segment de pimes al MAB és de més de 5.300 empreses, segons un informe de la Universitat de Alcalá, encarregat per Bolsas y Mercados Espanyoles (BME). I si es mira com ha anat amb les sicav i els fons de capital risc. La veritat és que hi ha dades que conviden a l’optimisme: les societats d’inversió de capital variable ja són més de 3.200 en escassament dos anys. Tot i així, els responsables del MAB s’han mostrat sempre molt prudents i no han volgut posar una xifra de creixement per a aquests primers mesos. A més, hi ha crítics amb el nou segment del mercat alternatiu, consideren que arriba tard. Però per Xavier Teixidó, analista de Renta 4, “millor que arribi tard que mai, l’esforç que s’ha fet per incloure a les pimes és molt possitiu de cara a la transparència i ajuda a l’entrada d’inversors”. Els crítics també creuen que ara no és el moment idoni perquè les “pimes” no registren el seu millor moment que va ser entre 2004 i 2007. Pel que fa a la resta d’Europa, la referència en aquest tipus de mercats és Gran Bretanya, on l’Alternative Investment Market (AIM) va arrencar ja fa tretze anys i compta amb més de 1.500 empreses.

Tipus B 59% Llegenda: Tipus A: empreses entre 10-49 treballadors. Volum de negoci superior a 10 milions d’euros Tipus B: entre 60 i 249 treballadors. Volum de negoci 11-50 milions d’euros. Tipus C: Més de 250 treballadors. Volum de negoci superior a 50 milions d’euros

PER SECTORS: Comerç 17%

Serveis 36%

Construcció 7%

Energia i Manufactures Manufactures aigües 2% avançades tradicionals 13% 25% FONT: Bolsas y Mercados Españoles

Mentre que a França, Alternext, es va posar en marxa al 2005 i cotitzen 83 societats. En aquests dos mercats hi ha empreses espanyoles, per exemple la tecnològica Antevenio ho fa a la plaça parisina, i Bodegas Arco es planteja seriosament entrar a l’AIM.

Anàlisi de valors / FINANCES

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

GUANYS DE L’IBEX AL 2007

REVALORITZACIÓ DE MAPFRE

MORGAN STANLEY I LES AEROLÍNIES

Les companyies cotitzades a l’Íbex-35 varen guanyar 149 milions d’euros de les operacions derivades amb les seves accions. La xifra representa un descens del 38,8% respecte als increments que es registraren a l’exercici anterior. El rànquing de guanys, l’encapçalen ACS (61 milions), BBVA (26) i Telefónica (22,7).

L’asseguradora Mapfe se situa com la tercera companyia que més guanys té a l’Íbex-35 en aquest 2008. Els seus accionistes han vist com els valors han registrat una pujada del 14%. Aquesta dada és important tenint en compte com bancs i asseguradores han estat de les entitats més afectades per la crisi subprime.

Morga Stanley ha emès estimacions negatives sobre les aerolínies espanyoles Vueling i Ibèria. Les recomanacions per totes dues companyies són d’infraponderar, el que va provocar caigudes en Borsa al voltant del 3%. British Airways o Air Berlin van rebre apreciacions similars.

21,039956 20,106114 19,172271 18,238428 17,304585 16,370742 15,436899 14,503057 13,569214 12,635371 11,701528 10,767685 9,833842 8,900000

TELECINCO La cadena privada líder a Espanya aguanta la crisi en el negoci publicitari. La seva posició destacada al capdavant dels rànquings d’audiències els ha permès tenir uns ingressos similars entre gener i maig als que van registrar al mateix període de l’any passat. Les perspectives pel mes de juny milloren gràcies a l’Eurocopa. Tot i així, UBS va recomanar una reducció del preu de les accions de 11 a 7,9 euros. JUNY 2007

17 JUNY 2008

LA CONSTRUCTORA REGISTRA UNES DADES EXCEL·LENTS TOT I LA CRISI DEL SECTOR

ACS, impassible davant la crisi Si actualment es diu que no és un bon moment per a les constructores, ACS deu ser l’excepció que conﬁrma la regla. El conglomerat de Florentino Pérez es troba entre les empreses que millor rendiment estan tenint a l’Ibex-35. IVAN GIMÉNEZ

ACS mostra una bona salut de ferro, en un moments on les constructores sembla que siguin un dels sector que més durament han de patir la crisi econòmica. El grup que presideix Florentino Pérez diversiﬁca les seves actuacions en múltiples àmbits (energia, construcció d’infraestructures, expansió exterior,...) amb un èxit notable. A l’espera dels imminents resultats del segon trimestre de 2008, ACS manté unes bases sòlides. Va ser la constructora que va obtenir uns millors rendiments durant els primers tres mesos d’aquest exercici, amb un benefici net atribuït de 599 milions d’euros. Aquesta quantitat suposa un increment de 62,2% respecte al mateix període de l’any anterior. Tot i així, cal tenir present que empreses participades pel grup, com la concessionària Abertis, Iberdrola o la constructora alemanya Hochtief, no varen tenir una evolució tant bona, i varen reduir en 24 milions d’euros els beneficis nets d’ACS. La bonança no sembla aturar-se aquí, i a la junta general d’accionistes del grup celebrada el passat 26 de maig,

el president del grup, Florentino Pérez, anuncià una previsió de tancament de 2008 amb un increment del beneﬁci del 15%, fins arribar als 1.161, 5 milions d’euros. Totes aquestes xifres contrasten amb la resta de constructores que han patit importants retrocessos. Si es mira el seu comportament a la Borsa, ACS també registra uns resultats força prometedors. Es tracta de l’empresa que més va guanyar amb les seves pròpies accions. Durant 2007, va aconseguir acaparar 61 milions d’euros, un 141% més que a l’any anterior, una xifra que suposa el 40,8% del total de 149,2 milions d’euros que van guanyar les empreses cotitzades a l’Íbex-35. En aquest sentit, la constructora de Florentino Pérez va portar a terme set adquisicions de títols propis, per al menys, l’1% dels drets de vot. També durant 2007, va obtenir rendibilitat de la seva autocartera tot i tancar l’any amb un retrocés a Borsa del 4,82%. Per Xavier Teixidó, analista de Renta 4, “les perspectives del grup són favorables per la seva presència en les participades i l’aposta estratègica pel sector energètic”. A més,

El grup ACS consolida posicions en mercats emergents claus com Xina, Rússia o els membres comunitaris de l’Europa de l’Est. / ARXIU

destaca la baixa exposició al sector residencial i el baix apalancament. Pel que fa a l’energia. El Grup és clau en qualsevol reordenació que es vulgui fer del panorama energètic espanyol. A l’esmentada junta general d’accionistes, Florentino Pérez va defensar la creació d’un “campió nacional” en aquest àmbit (una afirmació que va ser contradita pel mateix president Zapatero dues setmanes després), a través de la fusió de Iberdrola i Gas Natural. Cal tenir present, que ACS és un actor clau en un moviment així, ja que disposa directament d’un 7,2% dels títols de Iberdrola (la participació arriba fins el 12,4% si es tenen en compte els equity swaps).

D’haver-se conﬁrmat un moviment així, el grup es va mostrar disposat a intercanviar aquest paquet accionarial per actius a Unión Fenosa, de la que posseeix el 45,3% dels títols. Les manifestacions de Florentino Pérez han despertat recels a Iberdrola que ha recorregut a la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) per evitar que limiti els drets polítics d’ACS al 3%. Però l’organisme regulador no ha accedit, pel que el grup de l’ex president del Real Madrid pot exercir a la junta d’Iberdrola un vot del 10%. La decisió de la CNE va ser ratiﬁcada pel Ministeri d’Indústria. Pel que fa a l’expansió a l’exterior, ACS avança amb força als mercats emergents. A Rús-

És la constructora que va liderar el creixement de beneﬁcis al primer trimestre de 2008. ACS és clau en qualsevol reordenació del panorama energètic espanyol sia, té una posició molt consolidada i a Xina té en prespecties importants, gràcies a la col·laboració amb Citic Construction.

L’expert / INTERNACIONAL

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional MÉS ENLLÀ DE LES CAUSES DE LA INFLACIÓ

Inflació: problema nou o vell? En les darreres setmanes s’han acumulat d’una banda les males notícies en relació a l’evolució dels preus, amb taxes d’inflació que semblen de fa més d’una dècada, d’abans de l’euro, i amb debats enconats per les causes i també per la pretensió del president del BCE d’apujar els tipus d’interès, en plena crisi, per contenir tensions inflacionistes.

Durant les darreres dècades semblava haver emergit un consens respecte a les prioritats de les polítiques monetàries en el sentit d’orientar-les cap a una disciplina antiinflacionista seriosa. Països desenvolupats (Regne Unit, Suècia, Nova Zelanda, Austràlia, etc) i emergents (Mèxic, Xile, etc) van anar adoptant estratègies d’inflation targeting –fixació d’objectius de baixa inflació– al mateix temps que la incorporació al Tractat de Maastricht que té “prioritat essencial en l’estabilitat de preus” marcava clarament les pautes per a la gestió de la moneda única europea. El resultat va ser una reducció a escala internacional important de les taxes d’inflació, imposant-se per consens una “cultura de l’estabilitat de preus”. Però recentment això sembla que estigui, també, en crisi. Les elevacions dels preus de l’energia (bàsicament però no exclusivament del petroli), d’altres matèries primeres i més recentment d’alguns aliments bàsics, començant pels cereals, han portat a un repunt històric de les dades d’inflació, en el cas d’Espanya a nivells de 1995. La seva coincidència amb un canvi de cicle –cap a la crisi– a les economies desenvolupades ha fet ressorgir l’espectre de la temuda estanflació, associada en el passat sobretot a shocks d’oferta energètics.

entre la trajectòria a l’alça dels preus de les commodities i els tipus d’interès reals a la baixa. Més enllà del grau exacte de poder explicatiu d’aquest anàlisi, la lliçó a extreure serien les profundes interrelacions entre les diferents vessants de les complexes dinàmiques globals actuals.

Els països emergents

Conseqüències de la inﬂació

Però hi ha una paradoxa en aquesta formulació: a l’hora de buscar explicacions a fons apareixen més factors de demanda que d’oferta. En concret, el creixement dels països emergents, amb els asiàtics al capdavant, ocupa el primer lloc. Això estaria portant a una demanda més gran de tot tipus de mercaderies, incloses, energia i aliments, que impulsaria els preus a l’alça. Es podria dir que durant els primers anys del segle XXI la globalització ens hauria aportat els beneficis de baixos preus i costos de les economies emergents –ajudant a contenir la inflació– però ara ens arriben els ‘efectes col·laterals’ negatius d’aquest procés en termes de més inflació. I ho fan en el moment més inoportú de canvi del cicle. Sembla una explicació raonable. Però té una lectura afegida central: si l’origen dels problemes de preus és el creixement de les economies emergents, podríem treure uns profits que contrarestessin els shocks inflacionistes si fóssim capaços d’enllaçar amb la demanda més elevada de tot tipus de mercaderies procedents de les noves potències econòmiques. Produïm la tipologia de béns i serveis de qualitat que demanden les noves classes mitjanes en alça a les economies emergents? Estan les nostres empreses presents a les xarxes globals de producció orientades a aquests nous mercats, una vegada superat amb raonable èxit el test d’‘estar a Europa’?

Què fer? Abans de linxar Trichet i els seus anuncis-sondeig d’elevació de tipus, cal recordar els problemes de primer nivell que ha acabat generant històricament la inﬂació, sempre en perjudici dels sectors més dèbils. I també cal recordar també la necessitat de redreçar un ‘model de creixement’ que ha tingut un tipus d’interès artificialment baix –de fet, els tipus d’interès reals eren negatius en els freqüents moments en què la inflació superava el nivell dels tipus nominals– amb efectes desastrosos sobre l’estalvi, i amb incentius a imprudències de tota mena, com ara hem constatat amb cruesa. Això és especialment cert per països com Espanya en què, malgrat l’euro, hem tingut una inflació més elevada que el terme mitjà de la zona euro amb la pèrdua de competitivitat que això implica.

Els actius no ﬁnancers Hi ha una altra explicació de les elevacions dels preus dels aliments i l’energia, més polèmica

L’elevat preu de l’energia ha portat a un repunt històric pel que fa la inﬂació. /ARXIU

(quasi tant com el paper dels biocombustibles) que també vincula els problemes actuals a la dinàmica global dels darrers anys. Jeffrey Frankel, professor de Harvard, insisteix en què un altre dels ‘efectes col·laterals’ d’una llarga època de baixos tipus d’interès ha estat una creixent demanda d’actius amb expectatives de més rendiments que els clàssics actius ﬁnancers. Primer van ser les inversions

immobiliàries (directament o en actius poc transparents que prometien molt... i que al final no sempre han pogut pagar) i també algunes commodities (energètiques, minerals, agrícoles) i ara, després dels coneguts problemes immobiliaris, els productes bàsics passarien encara a més primer terme. La ﬁgura 1 mostra unes dades dels darrers anys presentades per Frankel evidenciant la notable correlació

FIGURA 1 CORRELACIÓ ENTRE EVOLUCIÓ DELS PREUS DE LES COMMODITIES (ESCALA INVERTIDA) I ELS TIPUS D’INTERÈS REAL. 3 EVOLUCIÓ DEL PREUS DE LES COMMODITIES (ESCALA INVERTIDA)

DE BARCELONA

La globalització ens ha portat baixos preus i costos però ara ens arriben els ‘efectes col·laterals’

2 TIPUS D’INTERÈS REAL

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

-1 2007m1 Tipus d’interés real

2007m4

2007m7 Preus: dreta

2007m10

2008m1

2008m4 Índex dels preus de les commodities

Font: Jeffrey Frankel, Monetary policy and Commodities Prices, www.voxeu.org, 29 de maig de 2008.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

CREIX LA DEMANDA DE PRODUCTES ASSEGURADORS ENTRE ELS IMMIGRANTS

El potencial del mercat dels immigrants per a les asseguradores Els immigrants s’estan conﬁgurant com uns clients molt interessants per a les companyies asseguradores. Diverses entitats del sector s’han ﬁxat en aquest segment del mercat –que a Espanya contracta un de cada cinc assegurances noves-, i ja adapten part dels seus productes a les necessitats dels nouvinguts.

L’arribada d’immigrants ofereix un nou segment de mercat a les asseguradores. / ARXIU IVAN GIMÉNEZ

Els immigrants són un mercat amb un enorme potencial per a les asseguradores. Segons els estudis i dades que publiquen les mateixes companyies del sector, el seu pes en aquest ram va en augment constant. Per exemple, des de Axa es va assegurar que una de cada cinc assegurances noves que es fan a tot l’Estat Espanyol és a càrrec d’un client forà. O també, SegurCaixa va presentar un informe a ﬁnals de maig on assegurava que el 48% dels immigrants que hi ha Espanya tenen contractada algun tipus d’assegurança.

En el cas concret de Catalunya, i segons dades del mateix estudi de SegurCaixa, la proporció és del 42% dels immigrants, mentre que Andalusia registra el nivell més alt de contractació amb un 65%. Els productes més sol·licitats són les assegurances d’automòbils –pel seu caràcter obligatori quan es compra un vehicle-, seguits de les de vida i llar. Per contra, les pòlisses menys contractades pels nouvinguts, són les de sanitat privada, amb només un 5%, segons l’informe de Segur Caixa, això “obeeix al fet que l’immigrant valora molt positivament el sistema de la

Seguretat Social, en alguns casos inexistent en el seu país d’origen”. Sobre la importància d’aquest sector del mercat, Josep Antoni Iglesias, director comercial de SegurCaixa, ho explica clarament: “és el segment de clients que més està creixent; de cara al futur, creiem que poden tenir molta importància quan es completi el reagrupament familiar”. Pel que fa a la despesa anual, es situa en 708 euros –dades aportades per la filial d’assegurances de “laCaixa”-. Si es descompten les assegurances de vehicles, la xifra es redueix fins els 492 euros. El director comercial de SegurCaixa també deixa clar que “les primes que paguen els immigrants acostumen a ser més baixes perquè el capital assegurat també normalment té menys valors”. La mateixa SegurCaixa aﬁrma tenir 200.000 clients en tot l’Estat Espanyol que provenen de fora dels països UE-15. Per la seva banda, NorteHispana (ﬁlial de Catalana Occidente) ja té una cartera de 15.000 pòlisses contractades per estrangers.

Així mateix, segons registra l’informe de SegurCaixa, “els percentatges de contractació són heterogenis i augmenten a partir de les variables d’edat, temps de residència a Espanya, tenir fill o no, i ingressos familiars”. L’arribada d’aquest segment de població, que a Espanya representa al voltant del 10% de la població, ha fet que les asseguradores adaptin els seus serveis a algunes peculiaritats de la demanda dels nouvinguts. Per exemple, SegurCaixa ha incorporat personal dels països

d’origen d’aquests immigrants perquè “molts cops demanen ser atesos en la seva llengua original com pot ser l’àrab o l’urdu”, explica Iglesias. També volen trobar un producte que els cobreixi al seu país d’origen durant els períodes que cada any hi tornen. A més hi ha paral·lelismes entre els clients espanyols i els immigrants. Tal i com explica Mario Berenguer, “en la mesura que augmenten els seus ingressos, la demanda de productes és més similar a la de la població espanyola”.

LES ASSEGURANCES ESTRELLES ENTRE ELS IMMIGRANTS Les assegurances de repatriació són un dels productes estrelles entre els immigrants. Tot i que el percentatge dels que tenen una actualment és relativament baix, un 5%, sí que és un producte àmpliament conegut entre aquesta comunitat. Especialment entre els hispanoamericans i els magrebins. Els primers la contracten perquè en cas de mort el trasllat del cos al seu país d’origen seria molt costos per la distància, mentre que els nordafricans la prefereixen per motius religiosos. El seu grau d’implantació es dóna sobretot entre la gent que està en una fase d’assentament i no tenen una intenció de quedar-se deﬁnitivament a Espanya.

NOTÍCIES DEL MES HIPOTEQUES “TRANQUIL•LES” DE CAIXA MANRESA

AXA VENDRÀ LA SEU DE WINTERTHUR A BARCELONA

Caixa Manresa ha tret noves hipoteques amb quotes mensuals reduïdes, amb la ﬁnalitat d’ajudar les famílies perquè puguin complir els seus compromisos de pagament amb més comoditat. El producte es coneix com Hipoteca tranquil•la, bàsicament es rebaixen les quotes de préstec als nivells de tres anys enrere. En molts casos la reducció pot arribar a ser d’un 35%.

Axa vol reordenar els seus actius estratègics a Espanya després de comprar Winterthur. Una part d’aquesta estratègia tindrà el seu reﬂex en la venda de la seu corporativa de l’empresa suïssa a Barcelona per 100 milions d’euros. Es tracta de 18.400 metres quadrats d’oﬁcines al centre comercial L’illa Diagonal. Així mateix, es projecta la construcció d’una nova seu corporativa a Sant Cugat. Una operació similar ja es va produir l’any passat amb la seu a Madrid.

NOVES OFICINES DE CAIXA GIRONA

Caixa Girona va obrir el passat 22 de maig la seva primera oﬁcina a Lleida, que se suma a les inaugurades recentment a Tarragona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Amb la inauguració d’aquest establiment, l’entitat gironina ja disposa de tres sucursals a les comarques de Ponent, i ja té presència a 24 comarques catalanes.

BANC SABADELL FITXA A SALVADOR GRANÉ

Banc Sabadell recupera a Salvador Graner per reforçar la divisió immobiliària de l’entitat. Grané s’incorpora en qualitat de subdirector general de gestió immobiliària, i de fet, es tracta d’un retorn ja que el directiu ja havia treballat al banc vallesà quan a començaments

dels 90 va posar en marxa Landscape per a la compra d’immobles d’oﬁcines. L’empresa posteriorment va ser venuda a Aﬁrma, antiga Astroc. EL PESSIMISME DEL BCE

El BCE augurà moments adversos pel que fa a la rendibilitat dels bancs a la eurozona durant aquest any 2008. Aquestes previsions negatives es basen en que les pèrdues creditícies es podrien incrementar al sector, segons un informe de la mateixa institució. El BCE creu que els indicadors de mercat estan valorant riscos substancials a curt termini per a les entitats ﬁnanceres, encara que el Banc també assenyala que algunes d’elles mostren un tendència a la recuperació des de el ﬁnal del primer trimestre de 2008. BBVA ENFORTIT PER LA SEVA ALIANÇA A XINA

L’aliança de BBVA amb els bancs xinesos

Citic i CNCB suposarà una inversió de 1.800 milions d’euros de l’entitat biscaïna. L’operació suposarà doblar la participació que té el banc de Francisco González a les dues entitats asiàtiques. JP Morgan Securities va pronosticar una pujada de les accions, i BBVA va informar a la CNMV que espera un augment de l’1,21% dels seus títols al 2009, i un 1,73% al 2010. BARCLAYS ESTUDIA AMPLIAR EL SEU CAPITAL

Barclays, la tercera entitat bancària al Regne Unit, estudia una ampliació de capital de 3.790 milions d’euros, segons han publicat diversos mitjans de les Illes Britàniques. Des de el mateix banc, no s’han conﬁrmat res, però el passat 15 de maig el director ﬁnancer del grup Barclays, Chris Lucas, va indicar que no es podia descartar un moviment en aquest sentit. Els rumors van ser rebuts amb una forta pujada de les accions, al voltant del 6%.

INTERNACIONAL / El mapa del món

Pais Colòmbia Equador Perú Bolívia Argentina Paraguai Brasil Veneçuela República Dominicana Regne Unit Alemanya França Portugal Marroc Itàlia Polònia Ucraïna Romania Bulgària Xina Paquistan Xile Senegal Uruguai

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

Espanya 280.705 420.110 120.272 239.942 145.315 66.710 115.390 57.679

Catalunya 46.006 80.350 32.598 60.534 35.023 12.030 25.603 9.295

76.954

19.295

351.919 180.650 112.349 126.651 644.688 157.435 78.305 77.713 728.967 153.664 124.022 45.676 48.407 43.371 60.840

20.639 22.911 33.459 15.453 207.194 43.678 12.956 15.027 87.899 11.738 38.367 28.503 16.371 15.982 15.938

El mapa del món / INTERNACIONAL

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Zona Unió Europea Resta d’Europa África Amèrica del Nord Amèrica Central Amèrica del Sud Asia

Comunitat Balears València Madrid Múrcia Catalunya La Rioja Canàries Aragó Navarra C. la-Manxa Melilla Andalusia Castella-Lleó Cantàbria País Basc Ceuta Astúries Galícia Extremadura TOTAL

Un creixement molt divers Espanya creix en població des de fa anys gràcies bàsicament a l’arribada de persones estrangeres. Mentre la UE debat i aprova mesures controvertides per frenar l’entrada d’immigrants, aquí el govern també planteja iniciatives com la de limitar les agrupacions familiars. Totes iniciatives per regularitzar l’accés de població de fora als països europeus, després de l’augment notable dels últims anys. A Espanya, ja un 11% de la població és procedent d’algun país de fora de la Unió Europea i al llarg de l’any passat, 8 de cada 10 nous empadronats va ser procedent d’algun país forani. Són més de 5 milions de persones que venen

Quantitat 2.095.952 208.533 898.489 49.038 170.576 1.541.658 253.447

Quantitat 222.331 838.224 991.259 224.098 1.097.966 43.524 282.004 153.990 64.518 203.847 6.422 615.787 153.435 33.098 116.650 3.082 40.171 95.122 35.049 5.220.577

% 20,8 16,7 15,9 15,7 14,9 13,7 13,6 11,6 10,4 10 9 7,5 6 5,7 5,4 4 3,7 3,4 3,2 11,3

sobretot de països com Romania o el Marroc i també de països llatinoamericans com Equador, Colòmbia, Bolívia o Argentina. Catalunya és tant en termes absoluts com relatius l’autonomia on els últims anys hi han vingut més persones de fora. En aquests moments, ja més d’un milió de catalans han nascut fora d’Espanya. De fet, un de cada set catalans procedeix d’alguna altra nacionalitat. Aquí, els d’origen marroquí són els que hi han tingut més tendència a residir, seguit dels romanesos i equatorians. També, però hi ha la meitat de tots els paquistanesos que hi ha a Espanya i una quarta part dels xilens, senegalesos i uruguaians. Per províncies, a Girona és on hi ha un percentatge més elevat d’estrangers (20,2%), i a Barcelona és on n’hi ha menys en termes relatius (13,7%).

INTERNACIONAL / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

Internacional

EL PREU DEL CRU

NOTÍCIES DEL MES

El congrés d’EUA investiga l’alça del petroli Els legisladors del país volen saber si l’augment dels preus està inﬂuït per l’especulació als mercats. LEANDRO RODRIGUEZ

L’alça dels preus del barril de petroli als mercats internacionals ha fet sonar les alarmes en el Congrés dels Estats Units. Els legisladors del país volen investigar si els augments de les cotitzacions del cru han estat motivats per l’especulació financera. Pels congressistes, l’oferta actual de barrils de petroli al món, encara que cada vegada més limitada, és suﬁcient per tal que els preus es mantinguin estables. La Commodity Futures Trading Commission (CFTC), regulador del mercat de futurs nord-americà, ha decidit trencar amb el secretisme de les negociacions del cru al mercat del país degut “a les condicions sense precedents

al mercat financer en l’actualitat”. La Comissió investiga la compra, el transport, l’emmagatzematge i el comerç del cru des de desembre de 2007, amb base en contractes de derivats ﬁnancers. Les mesures de supervisió del sector inclouen a més un major intercanvi d’informacions ﬁnanceres amb l’Autoritat de Serveis Financers d’Anglaterra.

Nova dinàmica del mercat El president de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i ministre de Petroli d’Algèria, Chakib Khelil, va dir el mes passat que els preus elevats estan relacionats amb l’especulació, i no amb l’escassetat en l’oferta del

cru. “No hi ha problemes d’oferta, el problema està més relacionat amb l’especulació financera. El consens és que la crisi econòmica als Estats Units no ha finalitzat i que continuarem tenint un impacte en el preu del petroli per mitjà de l’especulació”, va dir Chakib Khelil. El proper setembre, va assenyalar el president de l’organització, l’OPEP avaluarà l’actual estat del mercat mundial de petroli, quan els països membres podrien decidir si s’adopten o no mesures per combatre l’alça dels preus del cru. Si bé les especulacions del mercat podrien ser la principal causa de l’alça, l’augment real de la demanda també contribuiria per a la nova dinà-

mica del mercat mundial de petroli. La Xina, en aquest sentit, s’ha convertit en una referència a causa del seu notable desenvolupament econòmic. El país asiàtic consumeix actualment un 9% de la producció mundial, per darrere només dels Estats Units (un 24,1%), segons dades de BP. La Xina se situa per davant d’altres països considerats grans consumidors de cru, com el Japó, Rússia i Alemanya. La llista de productors no presenta canvis significatius en els últims anys. Aràbia Saudita, l’Iran i l’Iraq es mantenen com els països de major capacitat productora, aportant més d’un 40% de la producció mundial del cru.

CANDIDAT DEMÒCRATA A LA CASA BLANCA

La cursa històrica de Barack Obama El primer candidat negre a la presidència dels EUA per un gran partit va obtenir una victòria crucial a la cursa cap a la Casa Blanca, superant a les primàries la senadora Clinton. LEANDRO RODRIGUEZ

La victòria de Barack Obama a les primàries del Partit Demòcrata, declarada unilateralment el mes passat abans que la també senadora Hillary Clinton anunciés oﬁcialment la suspensió de la seva campanya, suposa un fet sense comparació en la política nord-americana. Per primera vegada, un candidat negre disputa la presidència dels Estats Units per un gran partit. La conquesta inèdita només va poder ser celebrada després de superar la incertesa sobre el destí de Hillary Clinton. La senadora va trigar a reconèixer la derrota, segons van manifestar membres del

banda estava la candidatura d’un senador jove, negre i poc conegut en la política, de l’altre tenien una dona, exprimera dama i senadora per Nova York. Per això, la primàries van reservar moments de gran pressió per a ambdós precandidats, que en diverses ocaBarak Obama en un acte polític. /ARXIU sions van intercanviar seu propi partit. Per això, dama no només a decla- acusacions i crítiques. els simpatitzants d’amb- rar finalitzada la seva El dubte sobre la candidós precandidats no van campanya, sinó també a datura de Clinton per a saber com reaccionar recolzar incondicional- la vicepresidència queda pendent d’una resolució. en un primer moment, ment Obama. Segons Howard Wolfson, dividits entre l’anunci director de comunicacide la victòria per part de La gran incògnita Barack Obama i la resis- Les primàries van estar ons d’Hillary Clinton, la tència de la seva oposi- marcades per l’expec- vicepresidència “no és tora d’acceptar la der- tativa dels electors del un càrrec que ella estigui rota. L’avantatge d’aquest Partit Demòcrata per un buscant i no és un càrrec sobre Clinton, tanmateix, canvi en la presidència pel qual estigui fent camva obligar a l’exprimera nord-americana. Si d’una panya”.

LA XINA I TAIWAN REPRENEN ELS VOLS

La Xina i Taiwan han restablert els vols regulars directes, després de gairebé una dècada d’interrupció de les comunicacions aèries entre l’illa i el gegant asiàtic. La mesura permetrà l’entrada de prop de 3.000 turistes xinesos al dia a Taiwan. La Xina i Taiwan també hauran d’establir representacions a Pequín i Taipei per administrar l’emissió de visats. L’acord històric ha estat possible en gran part a causa de la victòria de Ma Yingjeou, del partit nacionalista taiwanès (Kuomintang, KMT), en les eleccions presidencials del març passat. El seu predecessor, l’independentista Chen Shui-bian, va mantenir relacions tenses amb Pequín, diﬁcultant un enteniment sobre el restabliment dels vols diaris. Durant la seva campanya, Ma Ying-jeou va anunciar com a prioritat del seu govern la posada en marxa de mesures que afavoreixin l’activitat econòmica i possibilitin l’acostament amb Pequín. EL G8 BUSCA MÉS COOPERACIÓ AMB ELS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT

Els ministres de Ciència i Tecnologia del G8 i de la Unió Europea van acordar el passat mes que intentaran establir una major col·laboració amb les nacions en desenvolupament per a temes globals, com les malalties infeccioses i els efectes del canvi climàtic. La trobada, presidida pel ministre de Ciència i Tecnologia japonès, Fumio Kishida, va reunir els representants del Japó, Estats Units, Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Rússia i Unió Europea a Nago (Okinawa). També eren presents com a convidats els representants del Brasil, Mèxic, Xina, l’Índia, Sud-àfrica Corea del Sud. Els països intentaran fomentar noves tecnologies de generació d’energia neta, a més de renovades formes de combatre les malalties infeccioses. SARKOZY VOL LA CONTINUÏTAT DEL TRACTAT DE LISBOA

El president francès, Nicolas Sarkozy, va demanar el passat mes que el procés de ratiﬁcació del Tractat de Lisboa segueixi endavant perquè el “no” d’Irlanda no es transformi en una “crisi”. Per al líder francès, és necessari “canviar la nostra forma de fer Europa”. A Irlanda, els resultats oﬁcials van assenyalar un 53,4% de vots per al “no” i un 46,6% per al “sí”. El rebuig del Tractat de Lisboa, que substitueix la Constitució Europea, va ser avaluat per experts com un dur cop a les pretensions de Brussel·les d’implementar les reformes incloses al tractat, com la creació d’una presidència del Consell de Ministres de la Unió Europea. Part d’aquesta avaluació es deu al fet que Irlanda va ser l’únic país membre de l’UE dels 27 que va sotmetre el tractat a referèndum popular. FMI PREVEU BAIX CREIXEMENT ECONÒMIC

El Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar el mes passat la previsió d’un llarg període de baix creixement de l’economia mundial. Segons el director gerent de l’organització, Dominique Strauss-Kahn, les dades del Producte Interior Brut (PIB) del primer trimestre als Estats Units, Europa i el Japó es van situar per sobre de les expectatives, però les previsions per als propers trimestres indiquen canvis mínims en l’evolució del PIB d’aquestes tres potències econòmiques. La pressió sobre els preus del cru i dels aliments podria diﬁcultar el creixement econòmic més perceptible, la qual cosa obligarà els països del G8 a centrar les seves accions en el control de la inﬂació.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

UNA POSICIÓ ESTRATÈGICA

Malàisia ofereix el seu dinamisme El país asiàtic se situa entre els més prometedors i dinàmics del continent. A més, és considerat un dels més segurs jurídicament. Tot plegat afavoreix l’expansió del negoci i el Govern fa esforços per atreure inversors estrangers. LEANDRO RODRIGUEZ

Malàisia experimenta un cicle econòmic propi i particular, aparentment immune a la desacceleració de l’economia mundial. Ho assenyalen les recents dades de l’evolució del Producte Interior Brut (PIB) del país, que durant el primer trimestre de 2008 ha registrat el creixement d’un 7,1% respecte al mateix període de l’any passat. Segons Zeti Akhtar Aziz, governadora del Banc Central de Malàisia, l’exuberant expansió econòmica va ser impulsada pel consum intern i podria mantenir-se en els mateixos nivells durant el segon semestre d’aquest any, malgrat les previsions internacionals de pèrdua de ritme de l’economia global. El vigor demostrat per l’economia malaia té explicació en l’elevat grau d’obertura a l’exterior, i per això Malàisia està considerat un dels mercats més prometedors del Sud-Est Asiàtic. Els productes exportats pel país, com a resultat dels vincles amb l’economia global, estan compostos majoritàriament de components i peces importades de l’exterior -per això, l’economia malaia se situa a més entre les més dinàmiques d’Àsia. A tot això se sumen les riqueses naturals essencials per a l’evolució positiva de l’economia, com les reserves de petroli i de gas natural.

L’estímul a la inversió estrangera es nota en els Plans de Govern de Malàisia

Amb 25 milions d’habitants, Malàisia ofereix dinamisme econòmic i seguretat jurídica per a les empreses. / ARXIU

Inversió en infraestructures Les previsions per al futur també són positives. Segons estimacions de l’Economist Intelligence Unit, l’economia malaia se n’haurà d’expandir entre 2008 i 2009 amb una mitjana del 5,8%, evolució considerada excepcional a causa de l’alerta recent del Fons Monetari Internacional (FMI) de creixement moderat de l’economia global. Fins i tot la inﬂació, que a Europa i els Estats Units ha motivat l’augment dels tipus d’interès per part dels respectius bancs

centrals, podria retrocedir a Malàisia d’un 2,8% (2008) a un 2,3% (2009). El país també té al seu favor els diferents acords econòmics bilaterals, que han pactat les relacions comercials amb altres països. El govern deurà, no solament firmar nous acords en els pròxims anys, sinó també establir un major control dels comptes públics amb l’objectiu d’invertir en el desenvolupament de zones clau per al desenvolupament econòmic. En aquest punt, els inversors estrangers -i entre ells les empreses catalanespoden treure profit del dinamisme de Malàisia.

Estímul a la inversió estrangera

El sector de la construcció té un creixement superior al 10% en els últims nou anys. / ARXIU

La indústria de manufactura s’ha consolidat en els últims anys com un dels principals motors de l’economia nacional -l’aportació al PIB és de prop d’un 30%-, amb especial força per als sectors: elèctric, electrònic i de materials de transport. El sector de la construcció (els projectes hotelers i de centres de vacances predominen) també presenta un expressiu desenvolupament amb taxes de creixement superiors al 10% en els últims nou anys, segons dades de l’Oﬁcina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya

a Kuala Lumpur. L’estímul a la inversió estrangera es nota en els plans del govern com el d’implementar nous retalls en el tipus impositiu de societats, ﬁns al 25% en els pròxims anys. A més, d’altres mesures de suport a les empreses estrangeres.

Protecció aranzelària La disposició geogràfica de les futures inversions en el país podria ser influïda pels

plans de desenvolupament regional per a l’est, nord i sud del país, que inclouen importants inversions en infraestructura. Si bé el dinamisme i la seguretat jurídica -considerada superior a Indonèsia i Tailàndia- afavoreixen l’expansió del negoci cap al país, algunes barreres d’accés han de ser considerades. Els sectors automobilístic, de vidre i ceràmica, químic i tèxtil presenten elevada protecció aranzelària, i per això és necessari fer un estudi previ de les condicions sectorials. A més, la normativa restringeix el dret d’obertura d’una empresa individual o societat només a ciutadans del país o estrangers amb residència fixa. En general, tanmateix, la regulació de les inversions és en gran part similar a l’aplicada en altres països industrialitzats, afavorint l’establiment del negoci.

DADES GENERALS Població: 25 milions Superfície: 329.750 km2 Capital: Kuala Lumpur Sistema polític: Monarquia constitucional Inﬂació: 2,0% (2007), 2,8% (estimació per a 2008) Creixement del PIB: 6,3% (2007), 5,8% (estimació per a 2008) Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (18,8%), Singapur (15,4%), Japó (8,9%) i Xina (7,2%) Fonts: CIA The World Factbook; The Economist

L’APOSTA PER LA BIOTECNOLOGIA L’interès de Malàisia per a la inversió al sector de la biotecnologia va quedar evident durant la Convenció Internacional BIO 2008, celebrada el passat mes al Centre de Convencions de San Diego, Califòrnia. Durant l’esdeveniment, considerat un dels més importants del món en aquest sector, la representació malaia va ﬁrmar acords amb empreses dels Estats Units, França, Itàlia, Corea del Sud i l’Índia. L’objectiu és fomentar i potenciar la biotecnologia al país, com a resposta al desenvolupament d’altres països al sector. Malàisia ha invertit en els últims anys en la biotecnologia de l’agricultura i en investigacions de malalties infeccioses fent contractes amb empreses per a diferents objectius.

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització 17 i 18 de setembre Spain Gourmet Fair (Japó)

bre. Aquesta acció, tot i estar oberta a tots els sectors, està orientada principalment a sectors com l’agroalimentari, el de la construcció i béns d’equip, l’enginyeria i consultoria, i el de l’energia i medi ambient.

sanitat privada de Rússia ha estat el primer país amb qui s’ha arribat a un acord.

NH Hoteles invertirà a Europa

11 de novembre

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona organitza aquest esdeveniment conjuntament amb l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tokio, i amb la col·laboració de dotze Cambres de Comerç espanyoles. L’objectiu és promoure l’exportació de productes gourmet, tant pel que fa alimentació i begudes, al Japó. Hi haurà actes paral·lels a la fira, com una roda de premsa i seminaris sobre gastronomia espanyola. L’esdeveniment tindrà lloc el 17 i 18 de setembre a Tokio, concretament a l’Hotel New Otani.

Del 20 al 31 d’octubre Missió Comercial a Austràlia i Nova Zelanda

La Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, en col·laboració amb les Cambres de Saragossa, Cantàbria, Navarra, Segòvia i Toledo, dins del Pla d’Obertura de Mercats gestionat conjuntament amb l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i el Consejo Superior de Cámaras, organitza la Primera Trobada de Promoció EspanyaOceania. Els actes tindran lloc a Auckland, Sydney i Melbourne del 23 al 31 d’octu-

Operacions triangulars en el comerç exterior La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa promou un curs de formació amb l’objectiu d’analitzar el món de les operacions triangulars en el comerç exterior, les quals obren noves possibilitats per a importadors i exportadors i agilitzen les operacions de compra-venda en un mercat cada vegada més global. Per què cada dia més empreses treballen amb aquest tipus d’operacions? Quins són els requisits formals i documentals? Quins beneﬁcis obtindré a través d’una operació triangular? La durada del curs serà de cinc hores i el preu de 95 euros.

IX BA

NH Hoteles ha decidit centrar la seva expansió internacional a Europa, en detriment del creixement al mercat espanyol a causa de la ralentització d’aquest durant els últims anys. El pla estratègic del grup presentat a començaments de 2007 indicava la creació de 18.000 habitacions més. D’aquestes, prop de 8.600 habitacions ja han estat incorporades a l’oferta de l’empresa. Mentrestant, però, l’Europa de l’Est s’ha consolidat com una de les zones de major interès, aportant un 42% dels nous projectes administrats per la cadena.

D’altra banda, Llatinoamèrica també ha despertat un gran interès, amb una aportació d’un 26,3% dels nous projectes. Si bé els executius del grup no descarten l’expansió cap a Europa, també consideren la possibilitat de desferse d’hotels que no generen els beneﬁcis desitjats per la cadena com per exemple: NH Alcalá, NH Ciudad de Santander i NH Luz de Huelva. La cadena hotelera ocupa el tercer lloc del rànquing europeu amb 342 hotels repartits entre 21 països d’Europa, Amèrica i Àfrica. Actualment hi ha 52 projectes en construcció.

Hipoteca Rebaixes d’estiu, per sota l’Euríbor actual

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Un consorci promociona les clíniques privades de Barcelona Un grup d’onze empreses ha format un consorci empresarial destinat a promocionar la sanitat privada de Barcelona, concretament a Barcelona Centre Mèdic que agrupa centre hospitalaris com la Teknon, Quirón, Platón i Barraquer. Actualment, participen en el consorci les companyies farmacèutiques Ferrer, Esteve, Pﬁzer i Uriach, Husa i Hilton (del sector hoteler), T-Systems (tecnologia) i els grups Planeta, Zeta i Godó. La Caixa també participa en aquest projecte, que té com a líder Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les empreses han aportat 500.000 euros en aquesta primera etapa de la iniciativa, amb l’objectiu d’atreure negocis de diferents països. Un dels avantatges dels centres mèdics privats de Barcelona, segons la promoció del consorci, és la qualitat dels serveis oferts i l’atenció que reben els pacients. La

Si té promocions ﬁnançades per Caixa Sabadell, faci’s amb la Hipoteca Rebaixes d’estiu, amb la que podrà oferir als seus compradors un tipus d’interès per sota de l’Euríbor actual durant els primers 3 o 5 anys. Caixa Sabadell, conjuntament amb els promotors, ajuda a fer més fàcil la compra-venda immobiliaria, oferint unes condicions molt favorables per a tots.

A més, els compradors podran saber exactament quant els pujarà la quota durant els 3 o 5 primers anys.

Per una banda, els compradors de les promocions podran assumir més còmodament les despeses derivades de la compra d’un habitatge i, per l’altra, el promotor podrà escollir, amb total llibertat, a qui l’ofereix la hipoteca a 3 o 5 anys.

Vol reduir la incertesa sobre l’evolució futura de l’euríbor?

Nova col·laboració d’ESADE amb l’Obra Social Caixa Sabadell

Amb la Cobertura d’Interès Dinàmica* obtindrà una cobertura variable davant baixades de l’euríbor i una cobertura total davant de pujades.

L’Obra Social Caixa Sabadell i l’Institut d’Innovació Social d’ESADE presenten el primer volum de la col·lecció “Guies sectorials d’RSE per a pimes”, centrada en la responsabilitat social empresarial.

També gaudirà de tota la seguretat per al seu negoci, ja que podrà contractar un tipus màxim per a les seves despeses ﬁnanceres i tindrà la màxima ﬂexibilitat davant baixades de tipus, ja que aquest producte s’adapta a aquesta possible situació.

Enguany, aquesta, dedicada al sector de l’automoció, es presentarà a Barcelona l’1 de juliol, a les 12 h, a la sala d’Actes de Caixa Sabadell (Pl. de Catalunya, 9, 6ª planta).

Així doncs, com que no podem preveure si els tipus pujaran o baixaran, li oferim l’eina amb la qual vostè podrà gestionar millor els riscos ﬁnancers de l’empresa, planiﬁcant, amb més efectivitat i una menor viabilitat, el compte de resultats, ja que els tipus d’interès tenen un impacte directe sobre aquests. * La referència utilitzada per al càlcul del tipus d’interès a pagar cada trimestre tindrà en compte el tipus pagat del trimestre anterior. Tindrà mantingudes les condicions econòmiques al llarg del contracte.

A l’acte intervendran el Sr. Salvador Soley, President de Caixa Sabadell, el Sr. Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, el Sr. David Murillo, coordinador de la col·lecció, i el Sr. Carles Guilera, director general de Guilera S.A., una de les empreses analitzades per a la confecció de la Guia. Per a més informació de l’acte, visiteu www.obrasocialcaixasabadell.org o truqueu al 902 33 55 66.

Vol conèixer més novetats i promocions exclusives per a la seva empresa? Subscrigui’s al butlletí + empresa i assabenti’s de les últimes novetats abans que ningú registrant-se a

www.caixasabadell.es/empresa

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana 35

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Catalunya i els reptes de futur

Mirant cap a la Mediterrània RAMON TREMOSA, PROFESSOR DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB I AUTOR DEL LLIBRE CATALUNYA, PAÍS EMERGENT (EDITORIAL 3 I 4)

“En vint anys hem passat del no-res a ser el ‘número 1’ de la Mediterrània” La Mediterrània serà el nou espai de referència del comerç mundial en el segle XXI, i Catalunya hi ocupa un lloc privilegiat. Ara només cal que ens preguntem què volem ser de grans i ens llancem a aproﬁtar l’oportunitat. Sota aquest punt de partida –per una vegada, optimista–, el professor Ramon Tremosa projecta reptes de futur al seu llibre Catalunya, país emergent (Edicions 3 i 4). AURELI VÁZQUEZ

Quines són les oportunitats i potencialitats de Catalunya al segle XXI? L’any 1995 Catalunya estava fora del mapa del comerç marítim entre continents i avui dia és el líder a la Mediterrània en tràﬁc de contenidors. Al segle XXI, la Mediterrània serà el mar més important en volum de comerç. Gràcies a què? A que Àsia serà la fàbrica industrial del món en el segle XXI, i a que els europeus amb euros serem el principal mercat comprador. Per què trien aquests ports Ikea, Volkswagen, Sony o Decathlon? Perquè els ports catalans i valencians tenen al seu darrere una regió industrial capaç d’afegir valor als productes semielaborats que es fabriquen a Àsia amb destinació a Europa. Quins són aquests sectors d’alt valor afegit a Catalunya? Automòbil, químic i farmacèutic, agroalimentari, maquinària i material elèctric. El model és Flandes, que primer importa semi-elaborat, descarrega, incorpora valor, acaba el producte i l’exporta. I Flandes està creixent molt! Anem per bon camí per aproﬁtar aquesta oportunitat? Sí, perquè afortunadament no depèn de nosaltres. Valencians i catalans són els únics ports que poden afegir valor a la Mediterrània occidental, Algesires i Marsella no ho poden fer. Per a Marsella, el pas de contenidors és un pas de camions i prou. Per a Barcelona, en canvi, és transpor-

El professor Tremosa, a la biblioteca annexa al seu despatx de la UB. / FOTO: D. FERNÀNDEZ

En només 10 anys, ara els ports de referència són Barcelona i València tar un càrrega de televisors a Viladecavalls, per exemple. I qui diu Sony a Viladecavalls diu Volkswagen a Martorell, Ficosa a Sabadell i molts més exemples. L’any 1995 estàvem fora del mapa i al 2007 Barcelona i València són líders en tràﬁc de contenidors. Els grans operadors de comerç global s’han adonat i demanen això i molt més: el tren de mercaderies. Afortunadament, qui està finançant l’ampliació del port de Barcelona és la xinesa Hutchinson, el primer operador mundial movent contenidors. Per

això, quan s’acabi l’ampliació, si el tren de mercaderies no està fet, seran ells qui reclamaran. I també Volkswagen pressionarà perquè li interessa, i això és bo. Ara, doncs, en què podem millorar? El Govern espanyol inverteix com si Espanya fos una illa: inverteix poc a Catalunya i serveix per portar-nos més ràpidament a Madrid (AVE, T-Sud). El mercat global, en canvi, ens diu que pensem en clau de mapamundi. Els nostres ports, afortunadament, estan entrant en els mapes globals. I pel mateix motiu no podem posar barreres als camions els caps de setmana: més aviat s’hauria de reservar la Ronda del Litoral de nit per als camions! O sigui que el port és el nostre principal actiu? El port és el nostre or, el nos-

tre petroli. I això ho hem de tenir clar: de la mateixa manera que no plantaríem enciams sobre un jaciment de petroli, no podem descuidar el port per fer altres coses. De la Ronda del Litoral cap a baix, tot per al port! Potser en vint-i-tres anys de CiU a la Generalitat, el millor que van fer va ser l’autonomia parcial de ports del pacte del Majestic de 1996. En tot cas, ha estat el principi de l’emergència portuària de Catalunya: del no res... a ser el número 1 de la Mediterrània. En només 10 anys, ara els ports de referència són Barcelona i València. Marsella és ara el nostre principal competidor? No, perquè ara és un port diferent, que no és capaç d’aportar valor afegit a productes industrials. Hi ha pastís per a tothom, els ports no donen a l’abast: en els últims 20 anys, el tràﬁc Àsia-Europa s’ha duplicat cada cinc anys. Ja és un clàssic criticar l’estat de les infraestructures a Catalunya. Quin és el seu diagnòstic? Catalunya té un lloc molt clar en el nou món globalitzat. Si ve un consultor flamenc i li dius que ets català, et dirà: quina sort, estàs en el millor moment. Hem d’aixecar els ulls del mapa per adonarnos-en! Per què Ikea tria Valls? No és casual. I el mateix ho veiem amb els creuers: Barcelona serà, l’any 2008, el quart port del món i pot ser el primer en quatre anys. I això és turisme de poder adquisitiu.

I l’aeroport, està a l’alçada? Al seu llibre vostè parla de ‘obstacle i oportunitat’... El que no està a l’alçada és AENA! En lloc de reservar la millor terminal de l’aeroport per als vols intercontinentals, dels EUA per exemple, el que fa és relegar les companyies nord-americanes a la terminal vella. La gràcia és que gràcies al port i al turisme de creuers hi ha vols directes als EUA, cada cop més. I això és clau per a la Fira, per a les escoles de negoci, per a les multinacionals... Per més que el Ministeri no vulgui vols directes des de Barcelona, el mercat és el mercat. Un altre capítol del seu llibre parla de l’euro com a divisa global del segle XXI. A què es refereix? Als Estats Units hi ha un dèﬁcit comercial brutal que costa molt de corregir. Ara tu compraries deute públic nordamericà a 10 anys en dòlars? Els àrabs volen cobrar el petroli en euros. Els Rolling Stones i Naomi Campbell volen contractes en euros! L’escenari més probable a cinc anys vista és un euro més fort encara. Per tant, el més probable és que l’euro sigui la moneda global de referència al segle XXI. Però això afectarà les exportacions catalanes... Bé, per això al port de Tànger ja hi ha instal·lades 50 empreses catalanes. Aquí només hi fan el disseny i el valor afegit i allà fabriquen. I cap problema!

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Nombre de ﬁnques hipotecades a Catalunya

Matriculació de turismes a Catalunya

(VARIACIÓ INTERANUAL AMB DADES DEL MES DE MARÇ)

(VARIACIÓ INTERANUAL AMB DADES DEL MES DE MAIG)

30000

25000

20000

15000

15000 10000

10000

26.433

14.772 (-44,1%)

5000 0 Any

2007

15.528 (-23,8%)

5000 0 Any

2008

FONT: IDESCAT

El Sector

20.391

2007

2008

FONT: IDESCAT

LES DADES QUE TRADICIONALMENT TRANSCENDEIXEN A LA PREMSA, COM LA INFLACIÓ O LA CREACIÓ DE RIQUESA, CONSTITUEIXEN EINES MOLT VALUOSES PER MIRAR EL TERMÒMETRE DE L’ECONOMIA CATALANA.

Decàleg dels reptes estratègics per al futur de l’economia catalana L’atur, el PIB, l’IPC, la matriculació de vehicles... són algunes de les dades macroeconòmiques que ajuden a formular un diagnòstic de la situació real de l’economia catalana. Aquesta és, doncs, una selecció de 10 dels reptes que afronta la nostra economia. AURELI VÁZQUEZ

1. Atur: frenar la muntanya russa Tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, l’atur registra daltabaixos més o menys importants com a conseqüència de l’estacionalitat del sector serveis. Ara, però, el pronòstic apunta a moviments preocupants més enllà d’aquesta estacionalitat. El ministre de Treball, Celestino Corbacho ha vaticinat una taxa d’atur de l’11% per al 2009, dos punts per sobre de l’actual. Catalunya no surt gaire ben parada d’aquesta estadística: al mes de maig l’atur va créixer un 24,7% respecte el mes anterior, tot i que la dada anual acumulada mostra un alça del 16%. Al conjunt d’Espanya, en canvi, la pujada de l’atur és del 13,3%.

2. PIB: alerta amb l’agricultura! El creixement de la riquesa del país passa per hores baixes, no només a Catalunya sinó al conjunt d’Espanya. El ministre Pere Solbes va rebaixar a l’abril la previsió de creixement del 3,1% al 2,4% (per a 2008), en línia amb les previsions del Banc d’Espanya. Dos mesos més tard, Solbes es va corregir per pronosticar un PIB

La creació de societats ha retrocedit un 21,4% respecte l’any 2007 inferior al 2%, i algunes altres fonts parlen fins i tot d’escenaris més pessimistes. A Catalunya, el primer trimestre es va tancar amb un increment del 2,6%, però la Indústria ja està en l’1% i l’Agricultura en un -2,7%. Val la pena vigilar, perquè aquest sector ja va registrar l’any passat un índex de -3,5%.

3. IPC: la batalla de la inﬂació continua... En un escenari de baix creixement, la pujada de la inflació és una mala notícia. L’objectiu del 2% ja és una quimera, i el fort increment dels combustibles no ajuda precisament. Ja són conegudes les vagues al sector del transport, i el pitjor és que això podria ser només el principi, com adverteixen els més pessimistes. De moment, la variació interanual de l’IPC a Catalunya és del 4,5% -dada de maig-, i a Espanya del 4,6%.

4. Els costos laborals segueixen pujant Amb una economia en risc d’escalfament com la nostra, la pujada del cost

I les estadístiques els donen la raó. A Catalunya, la baixada de les vendes amb preus constants (és a dir, un cop eliminat l’efecte dels preus) és del – 3,7%, un punt més que a la resta d’Espanya.

9. La matriculació de turismes passa el seu ‘infern’

La matriculació de turismes ha caigut un 24% a Catalunya. / FOTO: ARXIU

laboral no és el millor símptoma. Especialment perquè la pujada és deguda principalment al cost salarial, que creix per sobre de la inflació tant a Catalunya (5,0%) com a Espanya (5,3%), i això que la dada d’inﬂació és prou alta. Reduir el creixement dels costos salarials és una missió difícil precisament perquè la inflació és el gran argument dels sindicats.

5. Exportacions: el dòlar, factor clau? La forta depreciació del dòlar respecte l’euro no sembla haver posat en perill les exportacions catalanes, que en l’últim any han crescut un 2,2%, ni tampoc les espanyoles, que ho han fet en un 5,1%.

De fet, el gruix de les exportacions catalanes –prop d’un 72%– van dirigides a països de la UE. Si alguna cosa ha de preocupar és que les exportacions a França, que són les més importants per volum amb diferència, s’han reduït un -1,7% .

6. Creació d’empreses... o no Parlar de creació d’empreses és poc precís, perquè cada cop el ritme és més lent. Això sí: encara són moltes més les empreses noves que les que es dissolen. A Catalunya, amb dades del mes d’abril, es van crear 2.212 societats, el que representa una caiguda del 21,4% respecte el mateix mes de 2007. Més evident és encara

el retrocés pel que fa al valor del capital, que aquest mateix mes va ser de 63,9 milions d’euros, un 53% menys que fa un any...

7. Licitació d’obres: caiguda en picat Amb dades del mes de maig, el valor de la licitació sumava 579 milions d’euros, un 56% menys que al mateix mes de l’any passat. El repte per a les administracions serà crear un clima de confiança prou bo com perquè el sector es recuperi. Serà, això sí, una autèntica cursa de fons...

8. Controlar la baixada de les vendes al detall El comerç al detall proclama des de fa mesos que es ven menys.

El passat mes de maig es van matricular a Catalunya 15.500 turismes, un 23,8% menys que el mateix mes de l’any passat. amb aquesta dada, el sector certifica oficialment la seva particular ‘baixada als inferns’. A Espanya, la caiguda ha estat gairebé idèntica –un 24,0%–, amb un total de 118.000 matriculacions. Tot plegat convida a pensar en temps no gaire bons per a una indústria que és clau a Catalunya.

10. Hipoteques: poques i cares Ni el preu dels pisos és encara tan atractiu, ni els tipus d’interès conviden a fer una inversió immobiliària. Les dades de l’Idescat en donen fe: a Catalunya, el nombre de finques hipotecades ha caigut un 44% interanual –dades del m es de març–. A Espanya, la caiguda és del 37,8% . Poc o res podran fer les administracions...

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana 37

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A GUILLEM LÓPEZ, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

“Si ens considerem perifèria de Madrid, per què no ser-ho de Londres o París?” A més a més de donar classes a la UPF, en Guillem López és membre de la International Health Economics Association, col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya i conseller independent del Banc d’Espanya. És, possiblement, una de les veus acadèmiques més ben qualiﬁcades per respondre qüestions sobre el futur econòmic de Catalunya. sigui capaç de desenvolupar el disseny dels productes i la publicitat d’una empresa, o que trobi per exemple un nínxol de mercat en la cobertura sanitària de la gent gran, és esperançador. La gent jove té una gran capacitat d’aproﬁtar tots els recursos que té a l’abast.

CARLES CHACÓN

Creu que s’han posat les bases per millorar un dels grans poblemes econòmics pendents de Catalunya com és el ﬁnançament autonòmic? No. Pel que fa al finançament, estem pitjor que a l’any 78. Aleshores es tenia clar que hi havia comunitats històriques de via ràpida i altres creades ex novo. Però ara no, ara com a Estat estem dividits en una taula de comunitats on només som una més. D’altra banda, és cert que, per exemple, la Generalitat té més pressupost, però és lògic que augmenti amb els anys. La recessió econòmica actual està provocada, en gran part, per la caiguda del sector constructor i immobiliari. Creu que és necessari establir uns nous fonaments, una nova base, a l’economia catalana? El creixement de la construcció no era projectable al futur. No podíem esperar que la construcció creixés sempre així. I ara ho trobem a faltar. A nivell fiscal també, perquè la Generalitat va generar un bon número d’ingressos extraordinaris de construcció per sufragar despeses ordinàries (mossos, mestres i metges). I això mai es pot fer, perquè sabíem que el creixement no era sostenible. Per a reflotar l’economia jo conﬁo en l’adaptació del sector tradicional, que té moltes exportacions. També podem destacar la indústria turística. El destí Catalunya ja té molts destins diferenciats, amb turisme d’oci i cultural que s’allunya del de sol i platja i el turisme de borratxera. I la industria agrícola i ramadera ha retardat la reconversió gràcies a la immigració, que ha permès pagar uns costos unitaris més baixos, inacceptables per a la població autòctona. Quin futur creu que li espera al mercat immobiliari? Desacceleració en els preus

Guillem López es mostra optimista davant els temps difícils / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

“Nosaltres som la generació sandvitx, gent que volia ser empleat de la Caixa” no significa reduccions reals en els preus de l’habitatge, de fet hi ha molts llocs de Catalunya amb un creixement per damunt de la inflació. El que és cert és que no pot créixer tant com abans, però d’aquí a pensar que hi haurà una reducció del preu mig de l’habitatge hi ha un tros. Lògicament, si es passa d’un creixement del 20% a un 5%, s’ha ralentit, però segueix creixent. Si la compra d’actius reals de les empreses és assenyada, seguirà sent una bona inversió. Sempre tindrem alguns casos de caiguda del preu de vivenda, però en general aguantarà. Quins sectors són més prometedors pel que fa a oportunitats de creixement? Els serveis de persona a persona tenen camp per córrer. El contingut està basat en la lleialtat i la confiança. És quan requereixes, per exemple, un expert que et dóna

un consell, o un professional sanitari que et cuida en un moment delicat. També assessorament tecnològic per empreses, és a dir, una relació de qualitat entre persones. La preparació en capital humà de Catalunya té molta projecció. Quant al sector més tradicional, hi ha bons exemples de reconversió, com el sector tèxtil de Terrassa, que s’ha convertit en un productor mundial de tapissos de taules de billar i material tèxtil ignífug. Com es pot millorar en R+D+I amb un teixit empresarial de pimes, sense capacitat d’invertir en recerca? Podem diferenciar la recerca més dura d’una altra més suau. La recerca d’innovació en procediment és tova, i per tant, la poden fer les pimes. Es tracta de revisar els procediments per aplicar sistemes que s’han provat i que són més eficients. Això no requereix cap gran inversió. D’altra banda, el Pacte Nacional per la Recerca també vol impulsar la cooperació entre pimes per fer inversions més grans. Hi ha algunes resistències, perquè el petit empresari català no està

acostumat a compartir, però per això cal la col·laboració de l’Administració Pública, per a afavorir-ho. És Catalunya prou competitiva? Sí, som un país competitiu. N’hi ha prou amb mirar les exportacions. No és una economia replegada en el propi territori. A l’emprenedor català mai li ha fet mandra agafar la maleta. Actualment hi ha accions públiques que ajuden a l’empresari a collocar els productes a la Xina o al Marroc. Quan algú està abocat a l’exterior, la resta es fa més fàcil, i Catalunya és la comunitat espanyola més oberta a l’estranger. Molts analistes són pessimistes respecte la creació de noves empreses de joves a Catalunya. Vostè què en pensa? Hi ha senyals contraposats. Nosaltres som la generació sandvitx: persones que volen ser empleats de la Caixa. Però la gent més jove busca innovació i noves maneres de fer, diferenciant-se dels seus pares. Els treballs de recerca d’avui en dia no es limiten a analitzar: són projectes d’empresa molt detallats! Que un nano de 17 anys

Creu que en un futur Catalunya pot rebre inversions de grans empreses? Sí, perquè Catalunya té dues coses molt importants en les quals hem de basar l’atracció de capital. Una és la qualitat de vida, i l’altra l’externalitat, que es deriva d’una economia on el nivell de capital humà és homogeni. Per exemple, si una gran companyia consultora ubicada a Catalunya demana una solució per al seu sistema informàtic, hem de tenir professionals que donin una resposta ràpida i ﬁable. D’altra banda, jo sempre recordo que, si ens considerem perifèria de Madrid, per què no ser perifèria de Londres, París o altres ciutats europees? Ja no se’n parla, de les deslocalitzacions, però fa cinc anys semblava que tota la indústria marxaria. Estem ‘curats’ contra les deslocalitzacions? No, no estem curats. Si el centre de decisió de la companyia es queda al país, no té res de dolent que es deslocalitzin certes fases. Però sempre hauríem de retenir alguna part, que no es deslocalitzi del tot. És cert que es perden alguns llocs de treball, però la veritat és que s’acabarien perdent igualment. Per contra, la producció en aquells països té uns excedents més alts que, si es recuperen, fan créixer la renda del país d’origen. També vull dir que cal comptabilitzar bé la producció a l’estranger. No hem de mirar les exportacions només, sinó quin tant per cent del PIB de Romania i altres països depenen d’empreses catalanes.

38 ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

DEBILITATS

La resposta de les administracions al caos de les infraestructures revifa el desànim dels empresaris catalans Tot i que els focs no s’han apagat, ara fa gairebé un any l’encadenament de dèficits infraestructurals es revifava encara més al si de la societat catalana. El tall de llum del mes de juliol sumava un nou obstacle a la cursa de les infraestructures. Catalunya i, en concret, el seu teixit empresarial, ha protagonitzat una croada en defensa del seu desenvolupament per terra, mar i aire.

Un taló d’Aquil·les partit per tres

Les infrastructures són el taló d’Aquil·les del desenvolupament català/ FOTO: ARXIU

Però els continuats retards de Rodalies RENFE, l’angoixant espera de l’arribada de l’AVE i els entrebancs a la descentralització de la gestió de l’Aeroport del Prat, deixen al descobert l’escàs marge d’actuació d’administració i empresaris. Tot això, en un escenari on cada vegada més es deixa notar l’omnipresent recessió.

Juntament amb les infraestructures, l’educació i els serveis són, segons destacava fa uns dies la patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEC, els tres sectors en què l’Administració ha de posar èmfasi i prioritat a “bastir fonaments empresarials sòlids”. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté comentava en un article publicat al diari AVUI cap a on cal dirigir l’aposta econòmica. “Què cal fer? Mirar el mercat internacional. L’espanyol és molt petit en el conjunt europeu, i no cal dir en el globalitzat. Cal invertir per crear riquesa, carreteres, autopistes, trens, aigua, energia, xarxes de comunicació, ports i aeroports amb connexions internacionals”, escrivia. Ara bé, davant la falta de resposta de les administracions, l’empresariat català corre el risc d’asseure’s en el conformisme. Ha passat més d’un

any des de la trobada d’empresaris a l’IESE i els esforços que superin la crítica amb respostes concretes encara són dèbils. Així ho explicava Pere Puig, professor del departament d’economia d’ESADE: “Hi ha una situació que em preocupa i és aquesta sensació fatalista o pessimista que Catalunya té les de perdre. Tenim les mateixes possibilitats que els demés i ﬁns i tot un punt de partida millor. Hem de recuperar la capacitat per reformar i canviar les coses que no van bé”. El cert és que Catalunya està acostumada a guanyar en desavantatge, amb una capacitat, avalada històricament, per sortir reforçada de situacions de crisi. No obstant això, empresaris i societat corren el risc de refugiar-se en un pessimisme que pot entorpir l’empenta natural de Catalunya, molt més que qualsevol crisi.

FORTALESES

Catalunya i Barcelona es situen a primera línia d’un valuós mercat amb un gran poder adquisitiu: els creuers La mar Mediterrània és l’actiu amb més potencial de Barcelona, Catalunya i els seus ports. Amb l’ampliació del canal de Suez, la mar Mediterrània esdevindrà la mar més important del món en volum de comerç marítim, tenint en compte que gairebé el 90% del comerç internacional es realitza per vaixell. La posició estratègica de Barcelona fan d’aquesta palpable realitat la clau d’un nou lideratge. Per davant de la temuda deslocalització industrial, que afecta a tots els països occidentals europeus, Catalunya té l’oportunitat de treure un profit únic dels productors asiàtics, ja més que emergents en tots els sectors.

Porta d’entrada a un nou mercat A aquesta idea cal sumar una Barcelona que, consolidada com a destí turístic, atreu

La posició estratègica de Barcelona li ha donat al port la clau d’un nou lideratge

i com apunten certs sectors, Catalunya acusa d’un dèﬁcit d’inversions, aquest desavantatge històric no ha acabat de fer trontollar l’empenta de l’economia catalana i el seu teixit empresarial.

Voluntat de canvi cada any més turistes. I molts d’ells arriben per mar. El port de Barcelona va rebre en el primer quadrimestre de l’any 227.518 passatgers de creuers, enfront dels 177.799 del mateix període de 2007. Són dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona, que constaten l’augment de passatgers del 28%. El negoci dels creuers és un mercat de gran importància per a l’economia catalana i que, a més de potenciar Barcelona com a destí turístic, obre la ciutat comtal a un mercat amb un poder adquisitiu elevat. Per últim, si bé és cert que, tal

El nombre de creueristes ha crescut un 28% / FOTO: ARXIU

En aquest sentit, Joaquim Maluquer comenta al pròleg del llibre Cien empresarios catalanes que Catalunya és la primera regió en la dimensió relativa del sector privat empresarial, tenint en compte les 350 regions que integren actualment la Unió Europea dels 25. Un lideratge que, si més no, constata el buit de l’empresa pública en el seu creixement. No obstant això, tal i com recomana el professor Pere Puig, “hem de recuperar la capacitat per reformar i canviar totes aquelles coses que no van bé”.

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana / EL DAFO

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

L’enfocament radialista del Govern central amenaça l’atracció de les grans empreses cap a Catalunya Tal i com cita Ramon Tremosa a les primeres pàgines del llibre Catalunya, país emergent, l’Estat espanyol està construint infraestructures a Catalunya “només per anar més de pressa a Madrid” (veure entrevista pàg. 35). Per a ell, l’obsessió centralista igualitària és una de les grans amenaces contra la lògica econòmica i el desenvolupament del conjunt de territoris. Així, “es redueix la nació espanyola a una simple ciutat regió mesetària, tan immensa, però tan inhòspita, com Los Ángeles; i tan lluny de la xarxa de ciutats mitjanes i amb qualitat de vida que articulen els països més avançats d’Europa”. De la mateixa manera que Barcelona forma part de l’onzena megaregió econòmica que vehicula València amb Marsella i Lió, Catalunya es veu clarament desfavorida degut als

models de gestió que governen les infraestructures. Tremosa fa una crida a la inversió en infraestructures, però també al canvi en el model de gestió. Per a il·lustrar l’emergència del descentralisme, l’economista cita l’èmfasi que posa el govern central en el port d’Algesires i matisa: “Si considerem, però, el valor afegit del port d’Algesires, constatem que és superat clarament pels ports de Barcelona, València i Bilbao, ports que són una peça bàsica en les seves economies regionals”. I conclou: “Sense una logística pensada a escala global es pot perdre la indústria local”.

L’aeroport del Prat no s’enlaira El baix ﬂux de vols intercontinentals segueix amenaçant l’atracció de les grans empreses cap a Catalunya. Tot i que

s’aixequen veus crítiques per donar suport al desenvolupament de l’aeroport del Prat i reclamar un canvi del model de gestió aeroportuari de l’Estat espanyol, la situació és igualment insuﬁcient. Recentment, la Cambra de Comerç de Barcelona i FemCat han resucitat aquest esperit crític, però el cert és que l’aeroport barceloní té pràcticament els mateixos vols intercontinentals.

Transport congestionat El Quart Cinturó és un altre element prioritari que cal activar per tal de descongestionar l’entrada i sortida de l’àrea metropolitana. Sense aquestes infraestructures, el centre logístic d’Espanya i Portugal s’ha anat desviant irremissiblement cap a Madrid, que ja disposa de millors infraestructures que Barcelona.

MEGAREGIONS PER VOLUM D’ACTIVITAT ECONÒMICA

Megaregió

PIB/Bilions dòlars

Greater-Tokio

2500

Boston-Washington

2200

Chicago-Pittsburg

1600

Ams-Rot-Ruhr-Flandes-Lille

1500

Osaka-Nagoya

1400

London-Leed-Chester

1200

Milà-Torí-Roma

1000

Charlotte-Atlanta

730

South California

710

Frankfurt-Stuttgart-Manheim

630

València-Barcelona-Marsella-Lió 610 Toronto-Buffalo-Chester

530

Seül

500

Nord Califòrnia

470

Florida

430

FONT: Ramon Tremosa, Catalunya, país emergent (2008). Ed. 3 i 4.

OPORTUNITATS

Els ports de Catalunya i Llevant tenen la clau per al lideratge marítim com a porta d’entrada del comerç asiàtic Si una de les fortaleses cabdals per a Catalunya és la seva privilegiada ubicació geogràﬁca, la clau per a l’economia catalana és ser el port de d’entrada del comerç asiàtic. El cert és que al 2007, Barcelona ja liderava el trànsit marítim de contenidors a la Mediterrània, molt per davant de Marsella i Gènova.

Ports de ‘primera’ Un altre punt que facililita la bonança econòmica de Catalunya rau en el desenvolupament industrial que hi ha al darrere del ports de Barcelona, així com també Tarragona i València. De fet, segons dades facilitades pel president del Port de Tarragona, Joan Antón Burgasé, referides a l’any 2007, Tarragona ha augmentat el 14,3% del tràﬁc total de càrrega, el doble de Barcelona, esdevenint port de referència del

La proximitat entre port i aeroport afavoreix un escenari sinèrgic de primera categoria tràﬁc d’hidrocarburs gràcies a la indústria petroquímica. Entre les dues instal·lacions catalanes, generen el 2,2% del PIB de Catalunya y el 19% del tràﬁc total d’Espanya. El teixit industrial que s’ha generat al seu voltant, assegura una posició d’avantatge respecte altres ports importants, com ara Marsella. Fins ara, però, la capacitat industrial dels ports del nord d’Europa ha sabut compensar els tres dies que els vaixells triguen en donar la volta i descarregar, en

perjudici dels ports mediterranis, més accessibles però menys preparats.

Ubicacions de privilegi

L’Ebre, recurs natural entre la protecció i l’explotació / FOTO: ARXIU

D’altra banda, la proximitat entre els equipaments més importants de la ciutat, port i aeroport, afavoreix, amb la deguda col·laboració, un escenari sinèrgic de primera categoria. “Barcelona és una de les poques ciutats del món on l’aeroport i el port estan tan a prop, fet que garanteix importants sinèrgies”, aﬁrmava l’enginyer aeroportuari i consultor d’AENA Juan Antonio de Andrés. Per últim, cal destacar el paper del riu Ebre. Sens dubte, és un dels actius amb més potencial de Catalunya. A diferència dels grans rius europeus, aquest recurs encara no s’ha explotat suficientment, com demanen, per exemple, des de la Cambra de Comerç de Tortosa.

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

LES VEUS DEL SECTOR ANTONI SUBIRÀ, EXCONSELLER D’INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME I PROFESSOR DE L’IESE

RAMON ADELL, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECTIUS (AED)

PERE PUIG, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA D’ESADE

“Els autèntics competidors són els veïns de l’Europa occidental”

“Només donarem valor al futur del país si donem valor a l’educació”

“Catalunya ha d’exigir inversions públiques i afavorir les privades”

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? El principal repte per a Catalunya és mantenir i millorar la competitivitat que correspon a un país avançat de l’Europa occidental com és el nostre. Com a conseqüència d’aquest repte se’n deriven dos més: que són la preparació científica i tecnològica dels nostres joves, els futurs empresaris i treballadors de les empreses catalanes, i la inversió adequada en infraestructures tant genèriques –port, aeroport, carreteres, ferrocarrils, energia, aigua etc...- com científiques, universitat, centres de recerca, laboratoris de certificació.

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Les infraestructures, la formació i la recuperació de la il·lusió col·lectiva són els nostres grans reptes. Unes infraestructures que recuperin el dèﬁcit històric, però no solament com a conseqüència de la reivindicació, sinó activant mecanismes imaginatius de col·laboració entre el sector privat i el sector públic que anys enrere ens van donar un impuls capdavanter. Una formació oberta al món, que concentri esforços i surti d’un desgovern ja massa perllongat que genera ineﬁciència i va minant la gran palanca del nostre futur. Només donarem valor al futur del país si donem valor a l’educació, i no sembla que els darrers temps ho estiguem fent amb encert.

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Catalunya ha d’exigir inversions públiques i afavorir les privades. En segon lloc, ha de tornar a deslliurar de tota mena d’entrebancs la iniciativa de les seves empreses i els seus empresaris. Particularment, les administracions públiques, i entre elles les locals i l’autonòmica, no estan gaire per la feina. Un cop assumides les lleis bàsiques i pagats els impostos, l’empresari ha de tenir facilitats i no entrebancs. Per últim, posaria èmfasi en el capità humà, en la formació i la recerca. Ens hem endarrerit força. Catalunya no té recursos naturals, té persones. I el nostre sistema educatiu, en determinats nivells i àrees, pràcticament és lamentable.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’Est d’Europa? Els propers anys caldrà volar molt més alt del que ho estem fent, pensar que el mercat és el món, no tenir por a obrir mercats i a fer servir la competitivitat en la mà d’obra dels països de l’àrea del Pacíﬁc. L’economia catalana està preparada per al repte, però anem tard. No pot ser que a casa nostra encara sigui notícia que un grup de directius visita la Xina o l’Índia. Fa molt temps que, als països del nostre entorn, això forma part de la normalitat.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’Est d’Europa? Els asiàtics, que estan enormement motivats i arriben a nivells de desenvolupament cada vegada més alts, aproﬁten les possibilitats que els hi dóna el sistema de mercat: fan molt, molt bé i a costos molt baixos. Això és molt dur. L’economia catalana no està preparada. Tornem a la primera pregunta: ni tenim ni les xarxes adequades, ni l’actitud de l’Administració és l’adient. Catalunya és una economia moderna i ha de competir en un mercat dur on els asiàtics van a fer feina. Les eines correctes comencen, de fet, per una qüestió de base: la formació i l’educació.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’Est d’Europa? Els nostres competidors no són fonamentalment –encara que això sigui el tòpic- els països asiàtics emergents ni els de l’est d’Europa, sinó els nostres veïns de l’Europa occidental. No hem d’aspirar a ser competitius per tenir una mà d’obra barata, sinó per tenir una economia molt avançada que competeixi en creativitat i en contingut tecnològic del seus productes i serveis. En aquest sentit, penso que Catalunya en les darreres dècades ha progressat molt, però no ens hem de desviar de l’objectiu i tampoc ens hem de deixar envair pel desànim provocat per una situació conjuntural. En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? Catalunya hauria de millorar principalment en formació. De fet les escoles d’administració d’empreses catalanes ja ho fan prou bé, tenim un nivell altíssim, però el que necessitaríem és que la formació de caire cientíﬁc i tècnic també tingués un nivell excel·lent i no només a les universitats sinó també a l’educació secundària. El nostre problema no és tenir una font més o menys permanent de mà d’obra barata, sinó que hem d’aconseguir tenir una font creixent de mà d’obra molt qualiﬁcada.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? La professionalitat i la qualitat dels directius catalans no mereixen la pèrdua d’imatge que estem tenint els darrers anys i la manca d’una acció de Govern que identifiqui i impulsi prioritats i que faciliti les infraestructures necessàries de tot tipus per consolidar o posar en marxa projectes que siguin un revulsiu pel país. Si a això li afegim un escenari amb canvi de cicle econòmic i la pèrdua de competitivitat derivada d’una diferència d’inflació amb la resta de països de la Unió Europea i d’una legislació laboral encara molt inflexible, la feina per als directius serà realment tot un repte.

En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? Jo vull posar molt l’accent al tema de la formació. Les macances dels sistema educatiu s’han de suplir ara per ara amb un curs d’anglès, un d’informàtica, un màster, i aquestes persones seran les capdavanteres. Aquí trobo, a més, una situació que em preocupa i és aquesta sensació fatalista o pessimista que Catalunya té les de perdre. Hem de recuperar la capacitat per reformar i canviar les coses que no van bé.

ESPECIAL: Economia / Els reptes de futur de l’economia catalana

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR SARA SAMPEDRO, PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESÀRIES, PROFESSIONALS I DIRECTIVES

XAVIER CLARAMUNT, ARQUITECTE, FUNDADOR I DIRECTOR D’EQUIP XAVIER CLARAMUNT

LLUÍS FERRER, RECTOR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

“Cal posicionar Catalunya “El món de l’arquitectura com un país a l’avantguarda a Catalunya necessita del món civilitzat” professionalitzar-se”

“No podem actuar com una societat massa madura o envellida”

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Si tenim en compte la conjuntura actual, en la qual l’euro és una moneda forta, fet que diﬁculta les exportacions, respecte el dòlar, molt feble, hauríem de valorar les seves exportacions o l’adquisició de companyies americanes per part dels europeus, però hi ha una important manca de crèdit disponible. La major part dels bancs europeus tenen les mateixes diﬁcultats que els seus homòlegs americans. S’imposen trets diferencials, que posicionin Catalunya com un país a l’avantguarda del món civilitzat. Els més importants són promoure la Responsabilitat Social de les empreses i institucions, apostar per la innovació i la qualitat de les empreses i, per últim, fomentar i retenir el nostre talent.

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Els tres més importants inclouen, òbviament, les infraestructures. Tenim per davant el repte de comunicar Catalunya amb el món i això no està resolt. En segon lloc, parlem de la societat del coneixement amb dos objectius: millor formació superior i cientíﬁca de tota la societat i creació d’una economia basada en el coneixement, en la investigació i l’R+D, que encara és molt feble. En tercer lloc, encara som una societat relativament tancada. Però si volem estar al món, hem d’estar totalment oberts al món.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’Est d’Europa? A Catalunya, un país d’arrelada tradició empresarial, tenim com a la resta d’Europa una moneda forta, la qual ens dóna una posició més feble que la dels països de l’est quant a les exportacions. En canvi, el nostre empresariat té avantatges competitius importants: qualitat, innovació, processos, R+D i sobretot talent. És el derivat de la nostra cultura empresarial, del bagatge dels directius formats a les nostres empreses i en escoles de negoci de prestigi com ESADE o IESE, que ens capaciten per a afrontar la gestió del canvi, la de la innovació i la de futur. En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? Com a assessora empresarial, Catalunya ha de millorar en l’establiment i funcionament de les xarxes de cooperació de PIMES, les quals han d’estar estructurades i molt ben organitzades per a permetre la seva actuació conjunta i així poder competir amb d’altres països. Ens hem d’aproﬁtar dels avantatges que ens donen les economies d’escala. En l’actualitat, ja no resulta estratègicament convenient l’actuació individual de les PIMES en un mercat globalitzat.

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur per a Catalunya, quins serien? Comencem pensant d’on venim. Hi ha dues tradicions més o menys modernes a Catalunya, una és una certa experiència industrial, l’altra és el turisme. Per aquí han d’anar les apostes estratègiques de futur, reinventant aquestes línies. Encara que no sigui un moviment frenètic, hi ha una indústria emergent, amb un gran recorregut per endavant: la indústria aeroespacial. No estem parlant de la indústria aeronàutica, sinó la que es relaciona amb l’accés a l’espai. I associat a aquesta hi ha tot un camp que el turisme podria explorar i explotar. Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’Est d’Europa? No, de cap manera. No es pot competir amb la relació qualitat-preu que poden oferir els països emergents asiàtics o els països de l’est d’Europa. I, per tant, com que no es pot competir, el natural i evident és no intentar competir. Cal fer en una línia totalment diferent. S’ha de treballar en àmbits en els quals ells estiguin menys preparats o no puguin tractar amb la mateixa excel·lència de qualitat - preu. I aquí tornem a trobar la indústria aeroespacial i el turisme, que són dos àmbits aliens a la indústria d’aquests països emergents. En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? En aquests moments el món de l’arquitectura a Catalunya necessita professionalitzar-se, ho hem dit moltes vegades. Som tossuts. Aquest és un procés que ja ha començat, i ja tenim exemples d’èxit, però també hem començat a observar els problemes que s’albiren i que poden atacar allò que més diferencia l’arquitectura catalana. En aquest sentit s’ha d’evitar que la necessària professionalització dels estudis d’arquitectura, que fa referència a la gestió empresarial, acabi matant aspectes fonamentals de la seva pràctica arquitectònica: no s’ha de perdre el glamour i les estratègies d’anàlisi acurat i compromès de les necessitats dels projectes.

Diria que l’economia catalana està preparada per a fer front a competidors com els països emergents asiàtics i els països de l’Est d’Europa? Un ‘Sí’ radical no, pero hi ha elements que ens permeten ser optimistes. Hem de resoldre bé els reptes dels quals parlàvem abans. Catalunya té fortaleses, com una tradició empresarial i industrial potent. A més, l’ubicació geogràﬁca també està bé. Però hem de fer els deures: obrir-nos completament al món, augmentant la competitivitat. Potser també caldria afegir que per a superar aquesta competència no cal fer més hores ni fer menys vacances. Aquesta no és la diferència. El més preocupant és l’envelliment mental de la nostra societat. Això sí que ens pot fer perdre. A Àsia tenen molta més iniciativa i una agressivitat emprenedora més gran. No podem actuar com una societat massa madura o envellida. En el seu camp professional en particular, en què ha de millorar Catalunya? En la investigació, recerca i desenvolupament, Catalunya no està del tot malament. Tampoc estem a primera divisió mundial. No tenim un premi Nobel, per exemple. Això requereix molt més esforç, més inversió, generacions i generacions d’investigació. Els anglesos i alemanys ja recullen un segle d’investigació i nosaltres portem 15 anys fent alguna cosa. Un punt important de millora és la transferència de la ciència a l’empresa, que encara ha de millorar moltíssim: més patents, més contractes, projectes conjunts, joint-ventures, etc.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A JOSEP MIQUEL PIQUÉ, CONSELLER DELEGAT DE 22@BARCELONA

“Barcelona pot esdevenir una plataforma mundial del coneixement” Quan el projecte 22@Barcelona estigui enllestit ocuparà 200 hectàrees de l’antic barri del Poblenou de Barcelona. Els resultats d’aquesta transformació urbana, econòmica i social són ja visibles: més d’un miler d’empreses s’hi han instal·lat i s’han creat 32.000 llocs de treball. Sens dubte, aquest espai està cridat a convertir-se en el departament de la innovació de la ciutat de Barcelona. empreses dels anys vuitanta i noranta. Un dels projectes clau que tenim és el landing, que és d’incubació internacional d’empreses, i que llença el missatge que la nostra ciutat té un aeroport de la innovació i, per tant, hem d’oferir mecanismes efectius per a professionals que vulguin arribar a Barcelona, però no per treballar-hi, sinó per projectar-se al món.

ÀGATA SERRA

En quina fase es troba el projecte 22@Barcelona? És un projecte plantejat a 20 anys vista, va començar l’any 2000 i culminarà el 2020. Té tres capes diferenciades: una transformació urbanística i infraestructural, una transformació econòmica i una transformació social. Actualment, la urbanística és la més avançada, s’ha transformat un 60% del territori, l’equivalent a 115 illes del barri de l’Eixample de Barcelona. A nivell d’infraestructures s’han incorporat mecanismes de recollida selectiva i la ﬁbra òptica, entre d’altres. La transformació econòmica en alguns àmbits està molt avançada, mentre que en d’altres es troba en projecte. I, en darrer terme, es trobaria la transformació social. I en què es concreta la transformació econòmica? Tota la clau econòmica es basa en el desenvolupament de clústers urbans, que és en aquests moments un dels models de referència quant al desenvolupament de transformacions economicourbanes. Al districte tenim cinc clústers: el media, el de tecnologies de la informació, el de tecnologies mèdiques, el de l’energia i el de disseny, que es troben en diverses fases de desenvolupament. Quin clúster és el que es troba més avançat? El dels media, que se situa entorn al 80%. Acull empreses com Mediapro i Lavinia. D’altra banda, hem construït l’edifici Mediacomplex, que es trobarà a disposició de les empreses a partir del proper setembre, tot i que ja està ple. Al districte s’han ubicat també grans agents del sector, com Ràdio Nacional d’Espanya i el Consell Audiovisual de Catalunya. Quina és la situació del clúster en tecnologies de la informació? Es troba menys desenvolupat

Josep Piqué segueix en primera línia cadascuna de les transformacions del projecte 22@Barcelona. / DAVID FERNÁNDEZ

que el media, concretament entorn al 60%. De moment, tenim instal·lat el Centre Tecnològic de la Informació, i empreses com Telefònica i Indra. És un cluster que se situa en tres àmbits d’actuació extremadament estratègics: mobilitat, seguretat i sanitat. Hi ha una actuació intel·ligent, coordinada, estratègica i sinèrgica dels diferents agents del sistema d’innovació, tant de desplaçament d’universitat, com ara la Pompeu Fabra, com d’activitats empresarials i administracions públiques, que s’ubiquen en aquest àmbit. I quines són les característiques dels clústers restants? El tercer és el de l’energia, que es troba desenvolupat en un 40%, tot i que el disseny està clarament identiﬁcat i els partners estan incorporats. Queda pendent desenvolupar tot l’apartat constructiu. En qualsevol cas, és un clúster de referència internacional perquè, a més, hi ha un acord amb l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) per desenvolupar conjuntament línies d’energia. El quart clúster és el vinculat a sanitat, que s’ha desenvolupat de forma desigual, tot i que volem incidir

en l’apartat de les tecnologies mèdiques i estem treballant fort amb Biocat. Finalment, cal destacar un nou clúster que s’està tot just treballant ara, que és el de disseny, que s’està desenvolupant amb el Barcelona Centre Disseny. Entenem que és un clúster estratègic, perquè serà la primera vegada que articulem en forma de clúster el conjunt del sistema, tant l’apartat empresarial com l’universitari. En quins principis es basa el 22@Barcelona? Tenim la fórmula per ubicar i controlar totes les peces del sistema. Aquest factor és prou important perquè l’economia del coneixement es basa en el paper inequívoc del sistema de ciència i tecnologia per crear riquesa, però també cal identiﬁcar aquestes cadenes de valor que facin que el teixit empresarial pugui absorvir la tecnologia per ser més competitiu. És una acció més que interessant, perquè ens diu com la ciutat ha de desenvolupar la seva activitat econòmica i, a més, ens la dóna en clau de futur i amb una lògica, que posa en valor tota la nostra capacitat tecnològica i el nostre sistema universitari. Es donen les condicions no només

“Ja s’ha transformat l’equivalent a 115 illes del barri de l’Eixample de Barcelona” “Professionals d’altres països s’instal·len a Barcelona per servir a mercats mundials” per ser un espai econòmic, sinó perquè Barcelona passi a ser una plataforma mundial del coneixement. I en què es concreta exactament això? Comencem a constatar que tenim empreses petites que neixen globals, és a dir, neixen de gent internacional i neixen a Barcelona perquè professionals d’altres països decideixen ubicar-se a Barcelona per servir en mercats mundials amb recursos locals. Això és important perquè és un nou referent, que no té res a veure amb les

El projecte contempla també una transformació social. L’economia del coneixement es basa en el talent i, per tant, hem d’incidir de forma activa en les polítiques de talent, cal atraure, retenir, desenvolupar i crear el talent. És per això que volem actuar com una infraestructura del coneixement a l’escola perquè és on resideix la nova generació de talent que haurà de treballar. Si no fem un procés de correlació entre vocacions, certiﬁcació tecnològica i emprenedoria d’aquests joves, després difícilment aprofitaran el clúster. Aquesta és sens dubte una de les nostres grans apostes; els nois els exposarem activament a què hi hagi una connexió entre la seva vocació i l’activitat econòmica. Quina valoració fa de la implicació universitària en el projecte? Determinant. En el moment de culminació del projecte hi haurà 30.000 alumnes universitaris i, per tant, serà un districte clarament universitari i, a més, els estudiants ho seran majoritàriament de tercer cicle, és a dir, de màsters i postgraus, estudis molt propers al teixit empresarial. Creu que la societat coneix suﬁcientment el projecte? Crec que sí. Ara la gent ha de saber que un dels reptes del 22@ és que es converteixi en el departament d’innovació de la ciutat, és on la ciutat aprèn i trasllada l’aprenentatge a altres parts de la ciutat.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

RÀNQUING BEST WORKPLACES

Augmenten les empreses espanyoles en el rànquing Best Workplaces Les empreses com ‘la Caixa’, 20 minutos, Arbora & Ausonia, Infojobs.net, Muebles Expomobi es troben dins dels 18 negocis nacionals que han aconseguit un lloc entre els 50 millors llocs de feina dins la classiﬁcació de Best Workplaces del 2008. Els valors més apreciats són: el companyarisme, l’orgull i la conﬁança dels caps amb els treballadors. treballadors assegura que pot agafar-se temps de la seva feina per ocupar-se d’assumptes personals quan ho necessita i que aquest índex s’ha incrementat un 16% respecte a l’any 2003.

Montse Ventorsa, directora general de l’Institut Great Place To Work, presentant l’informe./ CEDIDA REDACCIÓ

Per obtenir aquest rànquing d’empreses, l’Institut Great Place to Work ha analitzat, avaluat i certificat a 250 empreses, que compten amb un total de 220.000 treballadors i ha analitzat més de 100.000 enquestes. L’objectiu: triar les 50 millors empreses per treballar segons els seus treballadors. D’aquestes 50 empreses, 18 són espanyoles, deu punts més que el rànquing del 2007. Tot i que en altres edicions el rànquing estava format per 30 empreses.

Trust Index

Les 18 empreses espanyoles del rànquing

L’enquesta Índex de Conﬁança (Trust Index) mesura ﬁns a quin punt els treballadors senten que la seva empresa té les cinc característiques bàsiques, és a dir: confiança, credibilitat, respecte, tracte just, orgull i companyarisme. En aquest sentit, un 73% dels treballadors que treballen a les millors empreses han dit que confien en els seus caps ja que aquests són persones accessibles i es mostren disposades a parlar i escoltar els suggeriments dels seus treballadors. Per tant, es pot dir que per norma general les Best Worplaces tenen bons líders.

Els 18 negocis espanyols que han aconseguit un lloc entre les 50 millors són: “la Caixa”, 20 minutos, Arbora & Ausonia (General Office), AUSA-Automóviles Utilitarios, B a n k i n t e r, E K M G R O U P Human Capital, Emagister. com, Everis, Grupo Intercom, Idealista.com, Infojobs.net, IVI (Instituto Valenciano de Infertilidad), Línea Directa Aseguradora, Muebles Expomobi, NoviaSalcedo Fundación, Proclinic i R y Softonic.com.

Un 71% dels participants de l’estudi se senten tractats amb respecte. Un entorn segur i saludable és una de les bases perquè una empresa funcioni bé. A més, els treballadors compten amb les eines i els recursos necessaris per a dur a terme les seves tasques. En la mesura del possible, es procura crear un entorn en el que les persones puguin equilibrar la seva vida personal i professional. És important destacar que el 80% dels

Un 69% dels enquestats senten que reben un tracte just. Es conﬁrma que tant la retribució, com el reconeixement, les possibilitats de promoció o l’existència d’igualtat d’oportunitats són aspectes claus a l’hora de fer la feina ben feta. D’altra banda, un 74% es mostra orgullós del que fa, tant en el dia a dia com en la consecució d’objectius, el que es tradueix per un compromís amb la feina i un sentiment de pertinença a l’organització. En general les Best Workplaces donen importància al fet de crear un sentiment d’equip.

Avantatges de ser Best Worplaces Per què ser Millor és important quan les coses no van bé? Quina diferència hi ha entre un Best Workplace d’una empresa que no ho és? La bona consideració dels treballadors cap a l’empresa on treballen té, sens dubte, unes avantatges clares per aquesta. Veiem-ne alguns exemples. La majoria dels negocis van incrementar la seva facturació

en una mitjana del 18% respecte a l’exercici anterior, fet que es tradueix en crear més llocs de feina. Les Millors han augmentat un 29% el seu nombre de treballadors en un moment en què la taxa d’aturats a Espanya era del 8,2%. També són més innovadores ja que la majoria d’elles ha introduït nous productes, serveis o millores. Pel que fa l’absentisme laboral, és molt menor a les Best Workplaces que a les que no ho són. Al 2007, la mitjana va ser del 1,47%, en contrast amb els percentatges de la resta de l’Estat que se situen entre el 7% i el 25%. Per últim, un 4% del treballadors de les Millors té un

contracte temporal (a Espanya la taxa de temporalitat se situa al voltant del 30%).

Dones i noves generacions La igualtat entre homes i dones és un altre dels objectius d’aquestes empreses: 55% d’homes i 45% de dones pel que treballadors sense persones al seu càrrec. D’altra banda, cada vegada hi ha més dones en posicions de lideratge (37%). L’estudi també ha volgut parar especial esment a les noves generacions. El 92% dels menors de 25 anys que treballa en alguna de les institucions guanyadores se sent segur en el seu lloc de feina.

ALGUNES PRÀCTIQUES COMUNES DE RRHH ENTRE LES MILLORS: - Equitat salarial entre homes i dones - Horari flexible - Possibilitat de triar com rebre el seu (Pla de Compensació, Retribució a la Carta, etc.) - Incentius i oferiment de tractaments alternatius (massatge, yoga, pilates, viatges, etc.) - Es donen bonus per naixement i adopció d’un fill. A més d’allargar la baixa paternal i maternal - Facilitació de gestions personals - Recolzament perquè els treballadors realitzin treballs voluntaris - Subvenció del cost de la formació extra - Acumular fins a 15 dies extres de vacances ja que entenen que descansar augmenta el rendiment

LES 10 MILLORS EMPRESES PER TREBALLAR-HI Nom

Sector

Treballadors

“la Caixa”

Financer i assegurances

més de 1000

20 minutos

Serveis professionals

500 a 1000

Químic

500 a 1000

Accor Services

Serveis

50 a 100

American Express

Financer i assegurances

més de 1000

Amgen

Farmacèutic

100 a 250

Arbora & Ausonia

Productes d’higiene

100 a 250

Ausa- Automóviles Utilitarios

Indústria i Producció

250 a 500

Bain & Company Ibérica

Serveis professionals

50 a 100

Bankinter

Financer i assegurances

més de 1000

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

El correu no desitjat causa pèrdues a les empreses Més de vuitanta quatre de cada cent correus electrònics que circulen al nostre país són correu electrònic massiu no desitjat, l’empipador spam. L’Observatorio de la Seguretat de la Informació de l’Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación publica un informe amb els resultats del Estudio sobre la situación, naturaleza e impacto económico y social del spam. El temps que cada treballador dedica a suprimir el correu electrònic de la safata d’entrada està entre dos i quatre minuts diaris. I les pèrdues per productivitat associades a cada treballador pel correu s’han calculat en 179 euros pel 2007. Les dades sobre el correu massiu no desitjat són variades i és complicat fer càlculs i recopilar informació homogènia. Però l’informe destaca que el problema va més enllà d’un tema tècnic i arriba a afectar els comptes de resultats de les empreses. Estudis recents rea-

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

litzats a Estats Units estimen unes pèrdues anuals de 70.000 milions de dòlars en concepte de pèrdua de productivitat. A això s’han d’afegir les inversions en infraestructures de suport, a més de les inversions en l’actualització dels sistemes informàtics per afrontar el correu no desitjat. Últimament s’observa un increment del spam a Europa. A totes les organitzacions existeix una conscienciació d’aquest problema. Els agents estudiats a l’informe disposen de mesures de seguretat de protecció, no només tècniques, sinó també organitzatives i de caràcter normatiu. En general els més utilitzats són els filtres, però donada la dimensió que està adquirint el problema, es vital combatre’l abans del tràfic entre servidors i del magatzematge del spam a les bústies dels usuaris. Pel que fa a l’emissió d’aquests correus, Espanya ha duplicat la producció en menys d’un any.

Les empreses repeteixen amb els treballadors discapacitats La Fundación ONCE i la Fundación Manpower han presentat un informe que indica que la majoria de les empreses que han contractat algun treballador amb discapacitat repetirien l’experiència: vuit de cada deu incorporaran algun d’aquests treballadors a la seva plantilla durant aquest any. La percepció de la inserció laboral dels treballadors amb discapacitats és positiva. A més la seva tasca es valora de la mateixa manera que el d’un treballador sense discapacitat. Tot i així, les empreses troben obstacles per contractar aquestes persones. Les principals diﬁcultats són l’absència de candidats que compleixin els requisits que es demanen per la feina, la manca d’informació sobre a quines entitats poden adreçar-se les empreses i falta d’informació també sobre els treballs que poden desenvolupar. Per a la majoria d’empreses consultades a l’estudi, les persones amb dis-

El temps dedicat a eliminar el correu no desitjat redueix la productivitat. / ARXIU

capacitat no encaixen en posicions d’alta responsabilitat, cara al públic o si la feina requereix activitat física. Malgrat això, l’estudi indica que les empreses contractarien persones amb discapacitat per motivacions d’integració, motivació econòmica i motivació legal. Pel que fa a les empreses que no es plantegen la contractació de discapacitats, assumeixen un paper passiu. Moltes pensen que han de ser les administracions públiques, les associacions i les fundacions els encarregats d’oferir la possibilitat de contractació, a més de convertir el procés en més senzill i suprimir complicacions. L’estudi, que du el títol d’Estudi de situació actual de l’entorn empresarial respecte a la inserció laboral de les persones amb discapacitats, s’emmarca en el programa “Lucha contra la discriminación” que desenvolupa la Fundación ONCE amb la co-ﬁnanciació del Fons Social Europeu.

Les empreses ja contracten treballadors discapacitats. / ARXIU TEXTOS: BEGOÑA MERINO

HABILITATS DIRECTIVES

Raons per adoptar els models open business L’open business és el següent pas però a més, ha de capturar una creació i la captació de valor. Poden ajudar a crear valor a través en innovació. Ja no n’hi ha prou part d’aquest valor. amb utilitzar tecnologies exter- La primera funció demanda la de la influència de moltes més nes per desenvolupar productes. definició d’una sèrie d’activitats idees gràcies a la seva incorporaEl que compta ara en innovació que acompanyen a un nou pro- ció en diversos conceptes externs. és obrir el propi model de negoci. ducte o servei, essent el valor També permeten un major valor O al menys, això és el que diu el creat a traves de les diferents acti- d’incorporació utilitzant un avandirector del Center for Open Inno- vitats. La segona funció requereix tatge, recurs o posició clau de la vation a la Haas School of Busi- l’establiment d’un únic recurs en companyia no només a les pròness, Henry Chesbrough en l’arti- aquestes activitats que proporcio- pies operacions de l’organització cle Why Companies Should Have nen a la companyia un avantatge sinó també als negocis d’ altres Open Business Models. competitiu. companyies. Entre les empreses Un model de negoci té dues fun- Els open business permeten a que han utilitzat aquest estil hi ha cions fonamentals: crea valor, l’organització ser més eﬁcaç en la Procter & Gamble.

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A VICENS URRUTIA, DIRECTOR DE RRHH A CAIXA LAIETANA

“Quan algú comença a treballar, se li deixa clar el seu pla de carrera” .

Per què vas entrar a l’àmbit dels RRHH? No és una qüestió vocacional però és un camp de gestió molt interessant i quan Caixa d’Estalvis Laietana em va donar l’oportunitat no vaig dubtar ni un moment.

Vas en moto, oi? M’agrada molt equipar-me i viatjar amb la meva BMW però no la faig servir com a mitjà de transport, només com una diversió. La corbata i el vestit combinen malament amb la moto.

Què penses del moment en què vivim? No crec que sigui ni millor ni pitjor que altres, simplement diferent. L’actual ambient de crisis em recorda l’ambient dels 70, però és només una sensació. Ja veurem com evoluciona la situació. En Vicens Urrutia porta 21 anys a Caixa Laietana sent responsable de RRHH. / DIEGO CALDERÓN

Estan caduques les caixes més territorials? Ni molt menys, crec que tot el contrari. Ser més petit, et permet estar més a prop del client i per tant servir-lo millor. Les entitats ﬁnanceres petites ocupem un espai que difícilment poden ocupar les grans, i oferim als clients i al sistema ﬁnancer un valor que que les macroentitats no poden aportar. Vas aprendre alguna cosa dels teus mestres? S’aprèn de tothom. És curiós, però, sent de lletres, a qui recordo amb més afecte són dos professors de matemàtiques. Un de l’època escolar i l’altre de l’Iese,

Nascut a Barcelona, és pare de dues nenes i ha estudiat Dret a la UB. S’ha acabat de formar a l’Iese. En el seu temps lliure, practica l’esquí i el ciclisme. Tot i que també és pilot d’avió, patró d’iot i bussejador de primera classe. Es viu millor al Maresme? Francament sí. Als 19 anys ja vivia al Masnou i ara a Premià de Dalt. Tenir la feina a prop és impagable.

On treballaves abans? Vaig passar de l’exercici de l’advocacia a recursos humans. Pràcticament és la feina de la meva vida, porto 21 anys a Caixa Laietana, on a més, porto l’àrea jurídica i contenciosa, i el departament de serveis administratius.

Què és el pitjor de la nostra societat? Potser aquesta cultura de ‘pelotazo’ que ha arrelat, i que fa creure a una part de la societat, que el més llest és que el que menys s’esforça i aconsegueix més a canvi, encara que sigui de forma il·legal. Per sort constato que hi ha un gran nombre de joves que no van per aquest camí i constitueixen una esperança i una oportunitat de progrés.

A COR OBERT

on vaig aprendre a tenir confiança en mi mateix i a enfrontar-me a allò que no conec, un aprenentatge d’un valor incalculable en un món com l’actual, on cada dia ens hem d’enfrontar a situacions rabiosament noves. Quants sou a Caixa Laietana? Al 84, quan vaig començar, érem 300 i unes 80 oficines. Avui som 1.100 persones a 280 oficines. Et sents orgullós d’algun assoliment? Potser la imatge de formalitat, de serietat del departament de RRHH. Es manté l’ordre, la metodologia i es dóna seguretat i confiança, més enllà del control. Ajudem a lubricar els engranatges de gestió. El major repte al qual t’hagis enfrontat? M’hi enfronto en aquests moments: saber transmetre a l’organització l’orientació necessària per a què no perdi el nord en una situació de desordre com la que es viu actualment en el sector financer. Saber transmetre una

visió realista, no pessimista, de la realitat i infondre conﬁança en les nostres fortaleses i valors. La nostra societat té un tendència a passar en igual grau de l’eufòria desmesurada al pessimisme, i aquesta situació també es trasllada a les organitzacions. Què feu per retenir el talent? La clau està en mantenir la coherència amb els valors de l’entitat. S’ha de ser transparent i que tothom sàpiga el que s’espera d’ells. A partir del moment que algú entra a treballar amb nosaltres, se li deixa clar el seu pla de carrera. Un consell pels joves que es vulguin incorporar a RRHH? Abans de començar a treballar a RRHH, és millor adquirir perspectiva en altres funcions per poder tenir millor empatia. Una frase que t’agradi: Pitjor que tenir un problema, és tenir-lo i no saber-ho. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Algun hobby? Realitzo moltes activitats: esquí, ciclisme, sóc pilot d’avió, patró de iot, bussejador, m’agrada la fotografia, les motos... Sóc un curiós nat, he provat el golf però no m’ha enganxat. Es veuen les coses diferents des del fons del mar? És una sensació especial. En realitat canvies de planeta, et mous sense gravetat, amb diferents pressions, ambients, fauna, so... Vivim en una societat masclista o racista? Cada vegada menys. Queden pinzellades, massa encara, però tendim clarament a la normalitat. Què t’agradaria ser de gran? M’agradaria crear alguna cosa. Potser un negoci, una fundació, una ONG. Em reconec cert esperit emprenedor i m’agradaria enterrar la nostàlgia de no intentar-lo. Què no perdonaries mai? El mal gratuït, per maldat, l’engany i la informalitat. M’agrada la gent que va de cara, compromesa.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

UNIVERSITATS

BIOTECNOLOGIA

INVESTIGACIÓ

CATALUNYA PARTICIPARÀ EN UN DELS MÉS GRANS ESDEVENIMENTS MUNDIALS DE BIOTECNOLOGIA

S’ORGANITZA LA PRIMERA TROBADA INTERNACIONAL D’UNIVERSITATS AFRICANES I CATALANES

LES ILLES MEDES I LA COSTA DEL MONTGRÍ, AMBDUES ZONES PROTEGIDES ON ES POTENCIARÀ LA INVESTIGAC A IÓ ECOLÒGICA C

La convenció de la Biotechnology Industry Organization, un esdeveniment de gran ressò a nivell mundial, comptarà per segon any amb una destacada presència catalana gràcies a Biocat. Aquesta organització, formada per empreses i institucions dedicades a la investigació de la biotecnologia i biomedicina, disposa del suport de la Generalitat i té com a objectiu impulsar aquest sector i convertir-lo en motor econòmic del país. El congrés, referència en el sector, tindrà lloc a San Diego, Califòrnia, del 17 fins al 20 de juny. La finalitat és demostrar el potencial de Catalunya en el camp de la investigació i alhora atraure altres empreses que optin per invertir i establir-se en el país. Biocat ha organitzat un acte previ que acollirà els 80 integrants de la delegació catalana i altres científics i investigadors que desenvolupen la seva carrera professional a Califòrnia.

Els passats dies 16 i 17 de juny es va celebrar la I Trobada Internacional d´Universitats Africanes i Catalanes a la Universitat Ramon Llull. L’acte, que es va iniciar amb el curs Economia i Globalització a l’Àfrica negra, ha comptat amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’associació, sense ànim de lucre, Institut Catalunya Àfrica ha estat la promotora de la trobada, que pretén donar a conèixer la situació econòmica i social de l´Àfrica a Catalunya. A l’esdeveniment, que va incloure taules rodones de treball intern, van participar professors i representants catalans així com altres acadèmics procedents d’universitats africanes. Un dels objectius conjunts és posar en marxa pròximament un màster en estudis socials africans al mateix continent.

Amb el nou acord entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí es promourà la recerca i el coneixement del medi natural d’aquests paratges. Un dels objectius d’aquest conveni, representat pel director d’Ecologia de la UB, Francesc Sabater, i l’alcalde de Torroella, Joan Margall, és fomentar la difusió i investigació ecològica amb estades de pràctiques i programes de formació pels estudiants. Les illes Medes i la costa del Montgrí són zones declarades de gran valor cientíﬁc. Des dels espais de Can QuintanaMuseu de la Mediterrània, eix social i econòmic del municipi gironí, s’acolliran programes de formació de la Facultat de Biologia. Alhora s’impulsarà la relació amb altres universitats, entitats i organitzacions cientíﬁques i culturals per col·laborar conjuntament.

RECURSOS HUMANS

ELS MENORS DE 30 ANYS TREBALLEN UNA MITJANA DE 8´5 HORES EXTRAORDINÀRIES DE FRANC

Segons el Consell de Joventut d’Espanya, un percentatge significatiu de gent jove treballa de franc, és a dir, no cobra per a les hores extres que fa. Aquesta tàctica il·legal suposa que un 7,4% d’aquest sector perllonga la seva jornada laboral una mitjana de 17,5 hores a la setmana, però només en cobra nou ja que les 8,5 restants no són compensades. L’estudi indica que és una pràctica que es dóna a totes les comunitats de l’Estat, però en especial a Castella-la Manxa, on els empresaris deixen de pagar el corresponent a 20 hores setmanals. A Catalunya l’incompliment es produeix principalment en el sector dels serveis. Els immigrants són els més perjudicats, encara que en qüestió de gèneres no hi ha una diferència apreciable.

LA UNIÓ EUROPEA AMPLIARÀ LA JORNADA L LABORAL A 65 HORES SETMANALS

Està previst que el Parlament Europeu aprovi pròximament un acord que permetrà ampliar la jornada laboral a 65 hores setmanals. El text de la proposta expressa que la durada d’aquesta haurà de ser pactada entre treballador i empresari, i s’aplicarà només en els contractes d’una durada superior a les 10 setmanes per evitar abusos. Aquesta mesura, objecte d’una gran controvèrsia, inclou també els períodes de guàrdia, i tret que hi hagi establert un conveni o acord entre patronal i sindicats, no podrà superar les 60 hores setmanals. El text destaca que l’horari sempre haurà d’estar subjecte a la voluntat del treballador i no per obligatorietat de l’empresari. La nova directiva ja ha rebut les primeres crítiques per part de sindicats, partits polítics i autònoms. I també per part del Govern Espanyol, principal país opositor de la mesura L’Estat Espanyol és el principal país opositor de la mesura de les 65 hores. /ARXIU

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

La lletra v, tot i la seva modèstia, recordem que en català s’anomena b baixaa, conté una colla de paraules de gran rellevància i algunes de suggeridores. Els diccionaris d’economia i gestió encapçalen la llista de paraules que comencen per la lletra v per l’expressió: vaca lleteraa. Algun lector pot pensar que és una paraula més pròpia d’un diccionari d’agronomia que dels d’economia, doncs bé, no del tot. En la nomenclatura del Boston Consulting Group, un producte d’una empresa ha aconseguit una quota de mercat elevada però ha a. Es tracta d’anar munyint tocat sostre, se l’anomena vaca lletera mentrestant però al mateix temps centrar l’atenció en un altre producte que tingui potencial de creixement. Tot seguit, en el diccionari, hi trobem la paraula vaga a. Què hem de dir de les vagues que vostès no sàpiguen? Qui més qui menys, tothom les ha patit i/o hi ha participat. Algun dia, quan tinguem més temps, podríem parlar de la relació entre les vagues i el monopoli. És un tema força interessant. Ja ho veuran. De la paraula vaga a els diccionari passen a la paraula valorr. Ara sí que ens aturarem una estona. Per començar podríem entrar en una interessantíssima discussió, que, de fet, va marcar el primer segle de la teoria econòmica: la diferencia entre el valor d’us i el valor de canvi. Com sempre, en aquesta discussió, varen guanyar els més pràctics, és a dir els que varen demostrar que el que de debò compta és el preu i que la resta són cabòries. Tot seguit, els diccionaris s’entretenen amb una colla d’expressions ﬁlles de la

paraula valor. Expressions d’una importància indiscutible: valor actual, valor afegit, valor comptable, valor corrent, valor de mercat, valor de reposició, valor de venda, valor esperat, valor intrínsec, valor inicial, valor mobiliari, valor monetari, valor nominal, valor real, valor residuall, etc. No és d’estranyar aquesta efervescència quan estem parlant del valor, és a dir, de la necessitat d’esbrinar la consideració que les persones donen a les coses. Si seguim llegint, ens trobarem amb un seguit de paraules que e. En aquest apartat del diccionari venen precedides per variable és previsible: variable endògena, exògena, instrumental, predeterminadaa, i un llarg etcètera. El mateix succeeix en les paraules precedides per vectorr i velocitatt. Mes endavant ens trobarem amb la paraula venda a, que com venedorr i viablee, és una paraula modesta però decisiva. Finalment visió, viverr i volatilitatt i poca cosa més. A l’apartat de publicacions i persones aquest cop hem seleccionat un llibre: Visions de Catalunya a de Lluís Creus i Vidal, interessant i exhaustiu estudi de l’estructura econòmica de Catalunya prèvia a la Guerra Civil i dels sectors emergents del moment. I també un economista creador del Institucionalisme: Thorstein Veblen n, nordamericà reconegut per interpretar els hàbits de consum dels rics i el conflicte entre producció i finances. Subratlla el paper de la ciència i la tecnologia com a força destructora de l’equilibri econòmic i la seva importància com a motor del progrés. Tot un precursor.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA NAJAT EL HACHMI, PREMI RAMON LLULL 2008

“Que ara sigui més coneguda, no vol dir que ja ho tingui tot fet”

IVAN GIMÉNEZ

Els mitjans han dit molt que la teva novel·la tracta sobre la immigració però al llegir-la destaca especialment la qüestió del xoc generacional? Si hagués volgut parlar d’immigració m’hagués fet sociòloga o antropòloga. En cap moment tenia intenció de parlar sobre aquest tema. Simplement que els personatges estan contextualitzats en una realitat que jo conec de prop, però no hi vol dir res. No ha de ser rellevant. Jo crec que passa molt amb moltes novel·les, els mitjans i el públic es fixen més en un detall que pot ser per l’autor no és tant rellevant. Precisament, una part de l’èxit que has tingut pot ser que la gent ha buscat conèixer millor un fenomen com el de la immigració que cada cop ens toca més a prop? No t’ho sabria dir si ha estat específicament aquest tema. També suposo que ha ajudat molt tota la promoció que s’ha fet i que sigui la guanyadora del Premi Ramon Llull. Segurament una part dels lectors haurà buscat conèixer millor la qüestió de la immigració. Tractes el tema del masclisme, encarnat en la figura del patriarca, aquí ho associem molt amb la societat musulmana, però també és un tema molt present a la nostra, no? El personatge del patriarca és un home molt concret amb unes circumstàncies molt específiques,

Najat El Hachmi ha estat una de les revelacions literàries d’aquest any. La seva novel·la L’últim patriarca, va ser la guanyadora a la darrera edició del Premi Ramon Llull. També va obtenir el recolzament dels lectors sent una de les autores amb més èxit al passat Sant Jordi. El Hachmi està començant a viure el seu somni de ser escriptora i ja pensa en el seu proper treball. amb una història que el determina. El masclisme pot tenir moltes formes. A la societat occidental és molt diferent, sí que encara hi ha maneres d’actuar que ens remeten a aquest ordre patriarcal de fa anys. Evidentment ningú pot dir certes coses obertament, perquè està assumit que la dóna ha de viure en igualtat de condicions. Segons quins discursos aquí ja no imperen, però a vegades en comportaments individuals trobes reminiscències d’aquest vell ordre social. Com se sent al estar entre els escriptors amb més èxit de vendes al darrer Sant Jordi? Et sents molt bé i molt contenta, però també intentes posarho tot al seu lloc. Pensa que la novel·la la vaig escriure fa molt temps, i ja estava pensat en altres coses quan em va venir tot aquest èxit. Estic molt satisfeta que les coses hagin anat així, però ho has de relativitzar. Que ara sigui més coneguda no vol dir que ho tingui tot fet. És la meva primera novel·la, la meva primera provatura i estic començant en aquest món.

Najat El Hachmi als carrels del barri del Raval a Barcelona. / DIEGO CALDERÓN.

Com sorgeix la idea de presentar-te al Premi Ramon Llull? Compaginar feina, amb escriure, la família i estudiar és difícil. A vegades et planteges una solució pràctica, hi ha escriptors que tiren endavant gràcies a guanyar premis. No pensava que guanyaria, em vaig presentar per una qüestió pràctica. Diverses vegades t’has declarat admiradora de Mercè Rodoreda, ella deia que escrivint era quan més lliure se sentia, a tu et succeeix el mateix? Sí. Per mi, quan em poso davant de l’ordinador o del paper és un dels pocs espais, per no dir l’únic on jo puc ser com vull; sense haver de donar cap explicació a ningú, ni m’haig d’estar justiﬁcant contínuament. I fa encara més il·lusió haver guanyat el Premi Ramon Llull a l’any del centenari del naixement de Mercè Rodoreda? No estava planificat [riu]. Ha sigut una coincidència, a mi m’agraden les obres de Mercè Rodoreda des de els 14 o 15 anys. Sempre l’he esmentat entre els meus referents literaris. I que és el més t’ha sorprès del ser escriptora? Tot ha sigut com t’havies imaginat? El que no m’esperava és que arribes tant aviat, sempre pensava que trigaria més anys en aconseguir-ho.

Vas estudiar ﬁlologia àrab però les teves arrels no són àrabs sinó amazigs (berbers), ... Necessitava una aproximació més formativa al meu propi origen; l’únic que vaig trobar que em podia donar alguna dada era filologia àrab. Però has de buscar més i formar-te pel teu compte, perquè la carrera no t’explica molt sobre la cultura dels amazig. I què és el que més t’ha cridat l’atenció del que has descobert de les teves arrels amazigs? Descobrir que pertanys a un col·lectiu que ha conservat una llengua durant milers d’anys. Tot i les dificultats de ser una llengua que no està normativitzada ni normalitzada en molts àmbits, però aquesta tradició cultural té un origen anterior al Islam o fins i tot al propi Imperi Romà. És un orgull parlar una llengua que et pugui aportar aquest ric rerefons. La multiculturalitat a vegades pot resultar superﬁcial? Considero que hi ha molta gent que quan parla de multiculturalitat ho fa des de un punt de vista molt superficial. Des d’una vessant folkloritzant i intentant enclaustrant a les persones amb una etiqueta que no respon a la realitat individual de cadascú.

“Quan em poso davant de l’ordinador o del paper és un dels pocs espais on puc se com jo vull” “Segurament una part dels lectors haurà buscat conèixer millor la qüestió de la immigració” El teu primer llibre va ser un relat autobiogràﬁc, aquest segon una novel·la, i el tercer com serà? Serà novel·la, és més divertit que fer autobiograﬁes. També has dit en diverses ocasions que el teu somni de petita era ser escriptora, es pot dir que ja l’has complert? No, encara estic començant com a escriptora. La part del somni que s’ha complert és que li puc dedicar un temps important a fer allò que m’agrada i no fer altres feines. Com a tot, comences i has de treballar molt dur per poder obrir-te camí com a escriptora i continuar, no has de donar res per fet.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Allò que distingeix l’home dels altres animals són les preocupacions ﬁnanceres.” Jules Renard, escriptor i dramaturg francès.

Dido & Aeneas Dido & Aeneas va ser estrenada el 1689 a Londres per un ballarí i coreògraf. En aquella època les òperes es carcteritzaven tant per les seves àries com per la dansa. Sasha Waltz ha agafat aquesta idea i l’ha adaptat als temps contemporànis mantenint l’essècia de la idea original i combinant cantants i balla-

rins damunt de l’escenari. A més, amb la incorporació de conceptes propis de la dansa moderna ha convertit l’espectacle en una successió d’imatges extraordinàries. Entre el repartiment d’actors i ballarins l’espectacle compta amb professionals experimentats. Cada personatge té la seva representació en forma de ballarí i un altre que realitza la part de cant. Dido, la ballarina, està interpretada per Yael Schnell, natural d’Israel la qual és membre permanent de la companyia Sasha Waltz &

Guests. D’altra banda, Aeneas està interpretat per Virgis Puodziunas, ballarí d’origen Lituà el qual també és membre de la companyia de Sasha. Tots dos, així com tot l’equip artístic, compten amb una àmplia formació i experiència professional. Waltz està considerada una de les coreògrafes més innovadores del panorama europeu. El resultat de la producció es podrà veure a la Sala Gran del TNC aquest mes de juliol. Es tracta d’un espectacle en anglès sobretitulat en català.

AGENDA CULTURAL > Nancy Spero. Dissidanses

> Dones d’aigua

> Cants d’amor, furor i llàgrimes

Nancy Spero exposa un treball retrospectiu de la seva obra a reunint un conjunt de treballs signiﬁcatius de la seva trajectòria. Del 4 de juliol al 24 de setembre de 2008 al Macba.

Carme Bosch mostra en aquesta exposició a partir de fotograﬁes, l’art ﬂorar i la tecnologia audiovisual la història de les dones d’aigua. De l’11 de juny al 31 d’agost a Artesania de Catalunya.

Espectacle que esceniﬁca el poema Jerusalem alliberada, un dels més inﬂuents de la història de l’art i on s’exalten les passions humanes. Palau de la Música Catalana, el 16 i 17 de juliol.

> Duchamp, Man Ray, Picabia

> Benefactors

> Tom Waits

Exposició organitzada per la Tate Modern de Londres on es mostren prop de 300 obres d’autors durant la seva experiència dadaista. Del 26 de juny al 21 de setembre de 2008 al MNAC.

Comèdia teatral que debat entre la restauració i l’enderrocament i reconstrucció, tant de coses com de la propia vida de les persones. Del 9 de juliol al 3 d’agost a la Sala Muntaner.

Primer concert del músic folk nord-americà, Tom Waits, a Espanya inclòs dins la gira europea Glitter and doom tour. Al Parc del Fòrum, el 14 i 15 de juliol.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

L’espectacle de dansa Dido & Aeneas s’engloba dins el Grec’08. /CEDIDA

El dissenyador Yves Saint-Laurent va morir després d’una llarga malaltia el passat dia 1 de juny a l’edat de 71 anys a la ciutat de París. Saint-Lauren, nascut a Orà (Algèria), va decidir retirar-se del món del disseny de l’alta costura l’any 2002. La història el recordarà com el primer modista que va mostrar les seves creacions en un museu, concretament, al Metropolitan de Nova York. Amb els seus dissenys va canviar totalment el concepte de moda femenina. Saint-Lauren hi va aportar un aire més contemporani, amb una clara inspiració masculina però també creant novedosos vestits trapezi o bruses transparents. Amb 18 anys va iniciar la seva carrera treballant per la marca Christian Dior. Després de la mort d’aquest, Saint Lauren va ocupar el seu lloc al capdavant de la firma esdevenint el modista més jove de l’alta costura francesa. Als anys 60 va crear la seva propia empresa i va innovar en la creació de peces de roba femenines. Amb el creixement de la firma va diversificar el negoci en 4 vessants: alta costura, prêt-à-porter, complements i cosmètics. Saint-Lauren va rebre al llarg de la seva trajectòria diversos premis per la seva feina al món de la moda. Per exemple, el 1958 va rebre l’Oscar Neiman Marcus de la Costura; el 1966 va ser distingit amb el Harper’s Bazaar; i, el 1985 va ser condecorat amb la Legió d’Honor francesa per François Mitterrand.

MAIG

El poeta romà Virgili va ser qui va cantar la història de Dido i Eneas a l’Eneïda. A la mitologia, Eneas era un príncep troià que havia de fer un llarg viatge fins a Roma per tal de fundar la nova Troia. De manera inesperada quan Eneas realitzava el llarg trajecte i passava per Cartago es va veure sorprès per la passió amorosa. Dido, la reina de Cartago va aparèixer davant el príncep troià i es van enamorar. Els amants estaven condemnats a separar-se i és a partir d’aquí on s’inicia la història d’amor i alhora tragèdia que ha donat la mitologia. Dido va ser abandonada i es va veure abocada a iniciar el viatje sola cap al regne dels morts.

Yves Saint-Lauren (1936-2008), un referent de l’alta costura

ABRIL

Una història mitològica

Teodor Garriga i Osca va ser un dels grans exponents de la ràdio feta en català. El passat 10 de juny ens va deixar a l’edat de 99 anys a Teià (Maresme), vila on se’l va nomenar ﬁll adoptiu. Garriga va participar a Ràdio Associació de Catalunya i hi va dur a terme tasques de locutor entre 1932 i 1939. Passada la Guerra Civil Espanyola, Garriga va exiliar-se a França. Va anar a parar al camp de concentració d’Argelers i després va viure a Perpinyà. A França va fer diferents feines alienes al món de la comunicació. Al seu retorn a Espanya als anys 60 també va treballar allunyat de la ràdio. Tot i així, al seu retorn va lluitar per la recuperació de la històrica emissora Ràdio Associació de Catalunya. L’any 1983 va ser nomenat president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya. A més era soci d’honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Des de la Generalitat de Catalunya es va reconèixer el valor de la seva tasca professional el 1984 amb l’entrega de la Creu de Sant Jordi i, l’Ajuntament de Barcelona, per la seva part, li va fer entrega de la Medalla d’Honor de l’Ajuntament l’any 2001.

MARÇ

REDACCIÓ

El Festival Grec 2008 acull, dins el cartell cultural d’enguany una àmplia varietat d’espectacles de gran qualitat de teatre, música i dansa. D’entre tot el ventall de possibilitats volem destacar l’espectacle de dansa Dido & Aeneas, que tindrà lloc els propers 11, 12 i 13 de juliol a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Dido & Aeneas va ser una de les primeres grans òperes de la història, la qual va ser creada per Henry Purcell. En el present espectacle, la prestigiosa coreògrafa i directora alemanya, Sasha Waltz, s’ha encarregat de transformar l’obra original en un espectacle de dansa espectacular mantenint l’essència i l’esperit de l’obra creada per Purcell.

Teodor Garriga (1909-2008), degà de la radiodifusió a Catalunya

FEBRER

El Festival Grec 2008 inclou dins el seu programa cultural l’espectacle de dansa Dido & Aeneas, de la coreògrafa Sasha Waltz. Es tracta de l’adaptació d’una peça clàssica a un sentit plenament contemporani que té com a resultat una successió d’imatges espectaculars. La Sala Gran del TNC acollirà el muntatge només 3 dies: l’11, 12 i 13 de juliol.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Dido & Aeneas, dansa al Festival Grec’08

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Només és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos.” Voltaire, ﬁlòsof i escriptor francès.

TELEVISIÓ

Somnis per a tothom

LA APLICACIÓN DE LA RESPONSABILIDAD SOCIAL A LA A GESTIÓN DE PERSONAS Autor: Varis Editorial: Media Responsable / Aedipe Catalunya Pàgines: 292 Aquest llibre no és un manual de RSE. Tampoc és una guia per ajudar a ser una empresa socialment responsable. Es tracta d’un llibre que comprèn l’experiència de moltes persones que reflexionen al voltant de la gestió dels RRHH relacionats amb la RSE. El llibre està dividit en 50 capítols dividits en 3 parts diferenciades: La RSE i les pràctiques de gestió de persones; Les peculiaritats de l’aplicació de la RSE segons àmbits d’actuació i sectors; Entrevistes. L’objectiu del llibre és esdevenir un fòrum on identificar referents, on poder compartir experiències i una via per fomentar i conèixer els beneficis d’incorporar la RSE a les empreses.

CATALUNYA Y ,P PAÍS EMERGENT Autor: Ramon Tremosa i Balcells Editorial: Edicions 3 i 4 Pàgines: 185 Ramon Tremosa acaba de presentar el llibre, Catalunya, un país emergent, on reflexiona sobre la potencialitat que tenen els ports i aeroports del Mediterrani. Aquest llibre va sorgir d’una conversa mantinguda entre Tremosa i un consultor logístic de Flandes al voltant de les oportunitats econòmiques que el segle XXI ofereix a Catalunya. Els ports del nord d’Europa, segons Tremosa, estan saturats d’activitat i això fa que s’obri una oportunitat important a casa nostra. Ara el centre de gravetat s’ha desplaçat de l’Atlàntic ﬁns al Mediterrani i les relacions comercials entre Europa i Àsia estan en un gran moment de creixement. Aquesta és una mirada optimista i destaca tots els punts positius que tenim per créixer més que mai.

NEGOCIAR CON ARTE Autor: Alfred Font Barrot Editorial: Alenta Editorial Pàgines: 118 Tots negociem constantment en el nostre dia a dia. Aquesta acció no la realitzem sols sinó que hi intervenen altres persones, com a mínim una. Sembla, però, que hi ha persones que tenen més facilitat per sortir airoses de les negociacions i aconn seguir els seus propòsits. Per tal de desenvolupar certes habilitats i reduir el nombre d’equivocacions, Alfred Font ens proposa en aquest llibre una sèrie de consells pràctics plens de sentit comú per aprendre a navegar entre el conflicte i la necessitat de cooperar fins a arribar a un punt d’equilibri, amb calma i seguretat. La idea principal que se’ns indica és “pensar molt, parlar poc i no tenir pressa.” Les 3 habilitats d’un bon estratega són el reconeixement, l’autorització i l’anticipació.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS R

DIMECRES

1Àgora, a les 22

1Valor Afegit, a

1Quèquicom, a

hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

2Economia i Em-

2Espai Estapé, a

presa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Televisió de Catalunya ha estrenat recentment Somiers, un espai dedicat als somnis, al seu significat i als motius que ens fan representar aquestes històries, sovint impossibles. La seva presentadora, l’Anna Llacher, proporciona amb la seva veu i la seva imatge el to oníric que vol tenir aquest programa. L’essència de Somierss és del tot democràtica i aconsegueix unir tots els teleespectadors davant la pantalla. Perquè el què és indubtable és que tothom somia i que ningú s’escapa de la potència de la imaginació dels nostres caps. Les pors, les fantasies, les alegries, les inquietuds, els desitjos ... tot està representat als nostres somnis. A través dels 40 minuts setmanals que dura Somierss, els quals estan pensats en forma d’entreteniment i no pas de divulgació, es tracten diversos aspectes dels somins. Una de les propostes més interessants del programa, o si més no, que fa encuriosir els teleespectadors, és el relat d’un somni d’un personatge popular convidat. Generalment, gran part dels somnis són compartits per moltes persones i, precisament això, és el que ens fa ser a tots més iguals, deixant de banda, edat, feina, vida personal i altres aspectes. La participació d’un psicòleg expert en aquesta matèria que analitza un somni proposat per la presentadora ajuda a tots els teleespectadors a entendre’n el significat a partir de les conclusions genèriques que s‘expliquen. També és interessant la part final on es proporcionen consells pràctics i tècniques, tant per poder dormir bé i poder descansar, com per aconseguir recordar què hem somiat, tasca gens fàcil a primera vista. Amb aquesta proposta, diferent i innovadora, sembla que la televisió pública catalana emprèn un camí amb aires de canvi, amb formats nous i sorprenents. Caldrà veure com respòn l’audiència a aquestes noves propostes. La nova directora de TV3, Mònica Terribas, ja ha apuntat les línies de treball que emprendrà la cadena per tornar a ser líder. Entre les mesures que sembla que es seguiran serà la restricció de l’aparició de polítics i es potenciaran més els esports com la fórmula 1. Aquesta competició arrossega més teleespectadors a Tele5 tot i compartir el senyal de la imatge. Seria molt positiu que les diferents cadenes de televisió prenessin la temporada estival per refer i replantejar les graelles. L’excés de publicitat, els programes de tele-realitat i els programes de crònica social, tant de successos com rosa no aporten res útil a la societat. Prenent l’exemple de Somierss i el canvi de TV3, la resta de cadenes haurien de potenciar altres tipus de continguts més culturals, d’entreteniment, esportius o informatius. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

1Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

2A vivir que son

1Notícies al 3/24

dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

RESTAURANT SILVESTRE

ELS ‘TOP 10’

Silvestre: del mercat al plat

IVÁN SÁNCHEZ

Nova cuina de mercat. Així defineix Guillermo Casañé, xef del restaurant Silvestre de Barcelona, l’orientació gastronòmica del seu establiment. “És una cuina actualitzada amb alguns tocs orientals. No hi ha molt guisat ni tampoc és una cuina d’avantguarda, amb escumes. És una gastronomia on es veu el que es menja i on busquem una bona relació quaa litat-preu. Aquest sempre ha estat el punt fort de la casa”, assenyala Casañé. Aquest cuiner va obrir el Silvestre fa vuit anys després d’una dilatada trajectòria: des de l’Arzak a l’hotel Boix. Després va estar de segon de cuina al restaurant La Provença i també ha treballat als fogons del Tragaluz. Una de les peculiaritats de la carta són els suggeriments, que Guillermo actualitza quinzenalment segons les seves incursions al mercat, que visita almenys tres cops per setmana. “De sobte, veus arigany i aleshores introdueixes un plat amb aquest bolet”, assenyala Casañé. A banda d’aquests suggeriments, la carta es canvia tres cops l’any: “Jugues una mica amb les temperatures de l’any –explica–. La de l’estiu la comences abans, a principis de juny, i l’allargues fins a finals de setembre. N’hi ha una altra de tardor i començaments d’hivern, i una altra més d’hivern”.

Intocables Això sí, hi ha uns plats de la carta que són “intocables”. És el cas del milfulles de cara-

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

Guillermo Casañé va gairebé cada dia al mercat a la recerca d’aquells productes que estan d’estrena a les parades. Aquesta visita estimula la imaginació del xef del restaurant Silvestre, que pensa com portar-los als seus plats respectant al màxim la seva essència.

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES El milfulles de carabassó amb formatge de cabra és un ﬁxe a la carta. / ARXIU

bassó amb formatge de cabra i tomàquet conﬁtat, que està des dels inicis, i l’amanida de brie amb tomàquets secs, pinyons i alfàbrega. “Aquests no els puc treure”, assenyala Guillermo. Després, n’hi ha d’altres que, segons el xef del Silvestre, estan tenint molt d’èxit. És el cas del saltejat de calamars amb carxofes i alls tendres que a l’estiu es fa amb espàrrecs, un steak tartar volta i volta amb foie i salsa d’oporto, i un ou ferrat amb gules a la bilbaïna i patates fregides. A més a més, al migdia ofereixen un menú d’executiu per 20 euros. Pel que fa a la carta de vins, el criteri principal és una relació qualitat-preu ajustada. “No m’agrada que per culpa del vi es dispari el preu del sopar i acabi sent un sopar car. Busco referències de qualitat a un preu raonable. Tenim vins de tota Espanya, de petites denominacions i fins i tot alguns que no perr tanyen a cap denominació”, comenta Guillem. Aquest cuiner porta el negoci amb la seva dona, la Marta Cabot, responsable de la sala al migdia. A la nit, Casañé, que treballa amb cinc persones més a la cuina, es converteix en el maître. “Em va molt bé estar al menjador perquè em permet veure, per a mi mateix, les reaccions que provoquen els plats als clients”. Una de les claus del

“No m’agrada que per culpa del vi es dispari el preu del sopar” servei a sala és “l’agilitat: que el comensal tingui la sensació que tot arriba bé”. Un tret especíﬁc del Silvestre és la seva disposició de l’espai, a través del qual s’aconsegueix un ambient íntim i acollidor. Així, hi ha tres reservats: un per a 6/8 persones, un altre per a 8/10 i una sala per trenta comensals, que queda amagada per a la resta de

taules. Els acabats en fusta li donen caliu al restaurant, mentre que la gama de grisos aporten la distinció. Per què es diu Silvestre? “Costa molt posar nom a un restaurant. Li vam donar moltes voltes. Un dels noms que va sortir va ser aquest, ja que treballem amb bolets, herbes i peixos silvestres”, explica en Guillem. En deﬁnitiva, una cuina molt natural amb un tracte molt natural. Restaurant Silvestre Santaló, 101 08021 Barcelona Tel/Fax: 932414031 info@restaurante-silvestre.com www.restaurante-silvestres.com

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

Venus “La Universal” “La Universal” és una petita ﬁnca de quatre hectàrees situada al terme municipal de Falset (D.O. Montsant), de sòls granítics, és a dir, àcids i pobres en matèria orgànica. A causa de la joventut de les vinyes, s’ha comprat la carinyena a cinc viticultors de la zona, amb una antiguitat d’entre 50 i 80 anys. La syrahh és pròpia i té una antiguitat de nou anys. El raïm entra per parcel·les i es viniﬁca per separat. La syrahh es fermenta entre 26ºC i 29ºC, i les carinyenes entre 24ºC i 28ºC. Venus és el resultat de la recerca de la bellesa. Un intent d’interpretar la feminitat a través d’una ampolla de vi: el misteri i la seducció, el discurs i la voluptuositat.

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer,r 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2008 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

RUTES PER CATALUNYA

Un passeig per Sabadell a lâ&#x20AC;&#x2122;Ă¨poca modernista Les ciutats mantenen la seva histĂ˛ria viva a travĂŠs dels seus ediďŹ cis. Sabadell nâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠs un bon exemple, ja que mantĂŠ intactes moltes construccions que van formar part de lâ&#x20AC;&#x2122;esplendor modernista de la ciutat. A continuaciĂł, un recull dâ&#x20AC;&#x2122;aquests racons que encara es mantenen en una ciutat en canvi constant. La seu de Caixa Sabadell estĂ instalÂˇlada en un ediďŹ ci emblemĂ tic del Modernisme. / CEDIDA NĂ&#x161;RIA CABRERA

Parlar de Modernisme ĂŠs parlar de la burgesia, ja que va ser lâ&#x20AC;&#x2122;agent propagador dâ&#x20AC;&#x2122;aquest estil.Van trobar en aquesta nova forma dâ&#x20AC;&#x2122;entendre lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura, la manera de satisfer les seves Ă nsies de modernitzaciĂł, dâ&#x20AC;&#x2122;expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discreta la seva riquesa i distinciĂł.

El Modernisme a Sabadell Aquest corrent arquitectĂ˛nic va arribar a Sabadell en un moment de gran expansiĂł econĂ˛mica. Ja des de mitjans del segle XIX, el desenvolupament industrial de la ciutat vallesana havia evolucionat ďŹ ns a convertir-se en centre neurĂ lgic en matĂ¨ria econĂ˛mica dâ&#x20AC;&#x2122;abast estatal, on destacava el seu paper de ciutat dedicada a la fabricaciĂł de teixit de llana. Aquest moviment artĂstic va ser la forma escollida per la classe burgesa per manifestarse i demostrar el seu paper a la societat.

Sabadell era anomenada â&#x20AC;&#x153;la Manchesterâ&#x20AC;? de Catalunya, per la importĂ ncia del seu desenvolupament industrial, que va canviar la seva estructura social i urbana. Mentre la ciutat creixia, per una banda, de forma desordenada, alhora, es construĂŻen importants ediďŹ cis, tant de titularitat pĂşblica com privada, i que continuen sent la mostra dâ&#x20AC;&#x2122;un modernisme viu. Per exemple, els ediďŹ cis modernistes de la Caixa dâ&#x20AC;&#x2122;Estalvis de Sabadell, lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;Arts i OďŹ cis, les cases familiars del carrer de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Industrial, la FarmĂ cia Arguelaguet, el Despatx Lluch, lâ&#x20AC;&#x2122;escola de la Sagrada FamĂlia, la indĂşstria SallarĂ¨s Deu (actualment seu de la Companyia dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Sabadell ) i lâ&#x20AC;&#x2122;Hotel SuĂs, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres.

EdiďŹ ci a ediďŹ ci Una de les mostres ineludibles del Modernisme a Sabadell, sĂłn els edificis de Caixa Sabadell, que engloben la seu central de Caixa Sabadell i lâ&#x20AC;&#x2122;ediďŹ ci de lâ&#x20AC;&#x2122;Obra

Social, antiga Escola Industrial dâ&#x20AC;&#x2122;Arts i Oficis de Sabadell de Jeroni Martorell. Els ediďŹ cis es troben enllaĂ§ats per un jardĂ, obra de lâ&#x20AC;&#x2122;arquitecte Gabriel Bracons als anys seixanta. Els visitants podran trobar esgraďŹ ats, claraboies, fanals, escales de pedra i de cargol, pintures de Ricard Marlet i Antoni Estruch, mosaics, capitells, columnes i vitralls; elements que fan dâ&#x20AC;&#x2122;aquests ediďŹ cis una de les mostres mĂŠs representatives del modernisme catalĂ .

Obres emblemĂ tiques Lâ&#x20AC;&#x2122;Hotel SuĂs, construĂŻt lâ&#x20AC;&#x2122;any 1902, estĂ situat a una de les cantonades que donen pas a lâ&#x20AC;&#x2122;estaciĂł de rodalies de Sabadell Centre, i destaca per la presĂ¨ncia del nacionalisme catalĂ en elements com el xamfrĂ , la barana, i la teulada, i la decoraciĂł amb mosaic i elements vegetals, esgrafiats amb motius ďŹ&#x201A;orals. Al mateix carrer es troba el Despatx Lluch, que data de 1908, i on

Mentre la ciutat creixia de forma desordenada, es construĂŻen importants ediďŹ cis els passejants poden gaudir dâ&#x20AC;&#x2122;elements com columnes i arcs medievals, una decoraciĂł amb mosaics i elements vegetals, dissenyats amb la voluntat que lâ&#x20AC;&#x2122;art arribi arreu. Ja al carrer de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola Industrial, trobem les cases particulars, tambĂŠ ideades per Batllevell entre 1902 i 1906, que es diferencien de la resta de les seves obres arquitectĂ˛niques per lâ&#x20AC;&#x2122;abundant presĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;elements de ferro forjat.

Un altre dels ediďŹ cis modernistes de Sabadell ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;actual seu de la Companyia dâ&#x20AC;&#x2122;AigĂźes de Sabadell (CASSA), erigida lâ&#x20AC;&#x2122;any 1914 per lâ&#x20AC;&#x2122;arquitecte Eduard M. Balcells i BuĂŻgas. Aquest ediďŹ ci, lâ&#x20AC;&#x2122;antiga fĂ brica SallarĂ¨s Deu, destaca per la seva coberta en forma de dents de serra. A banda dâ&#x20AC;&#x2122;aquests edificis, es poden trobar mostres dâ&#x20AC;&#x2122;estil modernista al Cementiri de Sant Nicolau amb un nombrĂłs conjunt de tombes, sobretot PanteĂł Carol i SallarĂ¨s Deu de Franz Metzner i Eduard Maria Balcells. TambĂŠ, al Collegi Enric Casassas (1897) de Juli Batllevell, el Safareig de la Font Nova (1892) i la Casa Duran, totes dues de Pascual Tintorer.

LA RECUPERACIĂ&#x201C; DEL PATRIMONI Lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament de Sabadell estĂ fent una aposta molt important per recuperar el patrimoni histĂ˛ric de la ciutat. Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu ĂŠs recobrar els ediďŹ cis respectant tots els valors patrimonials dels immobles perĂ˛ alhora adaptant-los per a usos actuals i posant-los de nou al servei dels ciutadans i ciutadanes. AixĂ, per exemple, el Despatx Lluch ĂŠs actualment la seu de lâ&#x20AC;&#x2122;OďŹ cina Central de Sabadell AtenciĂł Ciutadana i el Safareig de la Creu Alta, una biblioteca pĂşblica. Altres ediďŹ cis recuperats de diferents Ă¨poques sĂłn la Casa Duran, el Vapor Badia com a Biblioteca, el Vapor Buxeda Vell com a equipament museĂstic, el Mercat de Sant Joan com a centre de serveis per a la gent gran, lâ&#x20AC;&#x2122;antiga ABB com a espai de Fires i Convencions, el Vapor Codina, el Teatre Principal, el Mercat Central i un llarg etcĂ¨tera. La recuperaciĂł del patrimoni desenvolupada en els darrers anys ha signiďŹ cat una inversiĂł superior als 60 milions dâ&#x20AC;&#x2122;euros i continua endavant amb actuacions al MolĂ de Sant Oleguer, que es recupera com a alberg juvenil, i el Vapor Buxeda Nou, que serĂ una escola bressol pĂşblica, entre moltes altres actuacions.

: especialistes, professionals, compromesos Treball temporal, selecciĂł i consultoria 69/0030/08 (&

BARCELONA Âˇ C/Balmes 89-91, 8Ă¨, 1a Âˇ 08008 Barcelona ÂˇTel. 902 224 940 Âˇ Fax 935 518 728 Âˇ barcelona@axxon.cat GIRONA Âˇ C/Barcelona 2 Âˇ 17002 Girona Âˇ Tel. 972 224 940 Âˇ Fax 972 222 649 Âˇ girona@axxon.cat

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2008

ESPORT I EMPRESA XAVIER LLOBET, TRIATLETA

“De vegades els patrocinadors, més que patrocinar, apadrinen”

CARLES CHACÓN

Vas començar pel waterpolo. Què et va fer decidir pel triatló? A Manresa, qui no juga a bàsquet juga a waterpolo. Tenim molts olímpics de waterpolo. I a mi no m’agrada jugar a bàsquet, jo volia nedar. Sóc un amﬁbi. Quan vaig fer la prova, havíem de triar natació o waterpolo, i a mi em a semblar que waterpolo era més com un joc. Fins i tot vaig entrenar amb la selecció espanyola. Jo era hiperactiu, i vaig acabar fent waterpolo els dissabtes, i corrent carreres populars diumenges. I una gent em va dir: si agafessis una bicicleta, podries fer triatló. Es pot viure del triatló, avui dia? Tot depèn dels patrocinadors, que ja et dic, més que patrocinar apadrinen. Jo no sóc milionari, i si segueixo amb això és perquè em dóna trempera i

Va formar part d’una de les millors generacions de triatetes espanyols, amb Iván Raña com a màxim representant. A l’estranger els deien els Big Five, durant el temps en què Espanya va ser la tercera potència mundial en triatló. En Xavier Llobet es considera una persona ‘seriosa i sacriﬁcada’, i la seva màxima és que ‘el patiment dura un moment, però la gloria és per sempre’.

“Em llevo sobre les 6h, faig estiraments, peses i piscina, i esmorzo mirant el Cuní i llegint el diari”

La bici permet a Llobet allunyar-se de la ciutat i gaudir de la natura que envolta Manresa. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

m’apassiona. Més o menys he viscut d’això i n’estic orgullós. Mira, he arribat a fer autèntics malabarismes per arribar a final de mes, calculant el que em donen a les curses, els patrocinadors, col·laboro amb la federació, col·laboro amb la gent jove... El més difícil és quan tens una mala temporada, ja que no et surten els números. Molta altra gent necessita les subvencions. De fet, molta gent sobreviu únicament gràcies a les subvencions. Quina de les tres proves és el punt feble de’n Llobet? Tinc fama de mal corredor. M’agrada nedar i la bici, però el tercer segment és on fallo molt. No m’agrada i és el més traumàtic i perillós, es pateix molt. Quina és la teva rutina diària? Per influència alemanya (hi vaig viure), em llevo sobre les 6 del matí. Faig 40 minuts de treball d’estirament i una mica de peses, treball compensatori. A quarts de vuit faig piscina. A mig matí esmorzo mirant el Cuní i llegint el diari. A les tardes o corro o faig bici.

A mesura que un esportista creix, què canvia? Ara és quan m’ho passo més bé fent esport. Abans tenia molta pressió, quan sortia a fer el campionat del món, per exemple. Ara és diferent, i jo sóc conscient que he baixat de nivell. Però m’he de relaxar, perquè perds la motivació per les grans competicions. I jo passava 7 o 8 mesos fora de casa. Quins creus que són els teus tres èxits més importants? Em va deixar trasbalsat el dia que el director tècnic em va trucar per dir-me que estava inclòs a la llista per anar als Jocs Olímpics d’Atenes. Va ser molt emotiu. Un altre dels moments més importants va ser quan l’Iván Reña va quedar subcampió del món el 2004 a Madeira. Jo vaig fer el treball de gregari per a ell, i ho vam fer molt bé. Recordo que més tard, a l’habitació, no ens ho podíem creure. Com veus el teu futur professional? A la triatló hi ha diverses modalitats i, si les forces m’aguanten, tinc la ment més o menys centrada i

encara tinc el suport d’algun patrocinador que em pugui “apadrinar”, pensaré en seguir. Quan acabi amb el triatló, no m’importaria treballar d’una altra cosa. El meu límit és fins el 2010, però depèn. Si els resultats i les ganes acompanyen, pot canviar. De totes maneres, el més important és que quan em retiri seguiré vinculat al triatló i, sobretot, seguiré fent esport. És un estil de vida que m’agrada. Abans comentaves la dificultat per poder arribar a final de mes. Com portes la gestió dels teus estalvis? Ets un bon administrador? Sí, sí, jo faig mil càlculs per treure el millor rendiment. Per exemple, quan vaig començar a guanyar premis internacionals vaig obrir-me un compte en dòlars. No em compensava canviar-ho a euros. Així que els he estalviat i espero que la cotització del dòlar millori. Has invertit alguna vegada? Quan guanyava més vaig aprofitar per invertir, sí. En plans d’inversió de llarg termini, per exemple.

Kvfwft!21!ef!Kvmjp!ef!3119 Mbt!Bcfssbdjpoft!ef!mb!Npeb!fo!Dpotvmupsîb!Pshboj{bdjpobm QPOFOUF;Qspgftps!JUBNBS!SPHPWTLZ GFDIB;!Kvfwft!21!ef!kvmjp!ef!3119 IPSBSJ1;!29;41i!sfdfqdjôo!ef!btjtufouft!2:;11i!b!31;11i!dpogfsfodjb )bm!ufsnjobs-!dbgê!z!sfgsftdpt* MVHBS;!Dpm¸mfhj!Nbkps!Tbou!Kpsej!VC/!Qkf/!Sjdbse![bnpsb-!5.9/!Cbsdfmpob QSFDJP;!hsbuvjup JOTDSJQDJPOFT;!!ufm/!:4!534!95!24

Salut / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2008 MÓN EMPRESARIAL

PATOLOGIES DEL CÒLON, EL RECTE I L’ANUS

“Tractem abans el càncer de còlon perquè hi ha més informació”

La coloproctologia tracta les malalties del còlon, el recte i l’anus. El doctor Garcia Fillat és cirurgià especialista en coloproctologia. Ens explica que el pudor que sentim els pacients respecte a aquesta zona del cos fa que, quan acudim a la consulta, el tractament hagi de ser quirúrgic. Recomana treure’ns de sobre la vergonya i tractar aquestes malalties el més aviat possible per tal d’evitar el quiròfan.

així és quan s’ha d’intervenir en estats avançats. Si la morena és gran, s’ha de treure.

El doctor Garcia Fillat durant l’entrevista. / DAVID FERNANDEZ BEGOÑA MERINO

Quines malalties veu amb més freqüència a la seva consulta? Doncs les més freqüents són les hemorroides i les ﬁssures anals. També la patologia del budell gros, el còlon, que és el càncer, fonamentalment. Són malalties freqüents? Jo diria que de les hemorroides, la població les pateix més del què es diu. Sobretot en dones apareixen per primera vegada durant l’embaràs, jo diria que amb un percentatge del 45-50%. En alguns casos desapareixen, però en d’altres continuen. Un altre tema és quan ens arriben a la consulta, que acostumen a ser “una mica passades”, precisament per la vergonya que té el pacient d’anar a ensenyar el seu anus. Pràcticament quan ens arriben tenen la indicació quirúrgica.

Ens explica què són les hemorroides? Són uns vasos sanguinis que es troben al recte, a la part ﬁnal, a tocar de l’anus. La seva funció és d’identificació del producte fecal que va baixant i també de continència. Imagini una mena de coixí. Aquest vasos mantenen a l’individu amb consciència de què és el que li arriba. Amb el temps, a base de les defecacions, les morenes es van despenjant. I això provoca que moltes vegades es despengin del tot i provoquin el problema. No és greu, però és molt molest, molt. I sempre s’han d’operar? Si s’agafés abans, i es pogués fer un règim adequat, un modus vivendi de caminar molt, d’exerr cici, potser podríem arribar a reduir el problema. El sedentaa risme ho agreuja molt. La vida “vertical” que tenim els humans,

a diferència dels animals, fa que la força de la gravetat ens ajudi a que tot “ens caigui”. Si a això hi afegim moltes vegades problemes digestius, d’estrenyiment, i de falta d’exercici, fa que les morenes es facin tant grans que finalment la solució sigui que s’ha de fer una intervenció quirúrgica. Com és el tractament quirúrgic? Hi ha diferents tècniques. Segons el tipus de morena, es fa una intervenció menys o més agressiva. Sobretot si les agafem en els primers estadis, les tècniques són més indolores. Fins i tot es poden arribar a fer sense anestèsia. Si no hi hagués aquesta vergonya, tractariem abans les hemorroides i els pacients no parlarien tant malament com parlen de les intervencions, que es queixen que són doloroses. I

I a partir de la intervenció, el pacient ha de tenir una cura especial, per exemple amb la dieta? Home, cura amb la dieta l’hauríem de tenir tothom. Però un pacient en aquests circumstàncies potser una mica més. Però qui s’ha operat de morenes pot fer una vida pràcticament normal. Quina dieta es la més recomanable? La que inclou molta ﬁbra, molta verdura i molta fruita, ingredients que manquen a les dietes d’estil fast-food i aquelles que responen a les exigències de les feines, que molts dies mengem un entrepà. Sembla ser que hi ha una relació directa entre aquest tipus d’alimentació i el càncer de còlon. O sigui que, pel que diu, paga la pena anar a la consulta el més aviat possible. Sí, si es taca amb una mica de sang quan vas al lavabo, s’hauria de venir a la consulta. Si és una persona jove, perquè segurament té morenes, i si té a partir de cinquanta anys, el més segur també és que tingui morenes, però cal descartar que no tingui un càncer de còlon.

Com es de greu del càncer de còlon? Home, la mortalitat és important perquè n’hi ha molt. Segurament no és més agressiu que altres tipus. Els pacients estan més informats i arriben a la consulta en estadis més primerencs de la malaltia. Tenim aquest avantatge. L’inconve-nient és l’alimentació que anem adoptant, la qual és més anglosaxona, i això no ens ajuda molt. Quins simptomes ens han d’alertar? Els símptomes del càncer de còlon no són fàcils de detectar. Habituament, tots els càncers no es manifesten. En teoria a partir dels cinquanta anys tothom hauria d’anar a l’ambulatori a fer-se una prova que es diu detecció de sang oculta en femta. És un anàlisi fàcil, i si hi ha sang, es mira amb més cura si el pacient té alguna cosa més. Fins i tot s’hauria de fer una colonoscopia, però es molt car. Si ja ens costa anar a la consulta, hi deu haver encara més resistència a fer-se una colonoscopia ... No és una prova invasiva, es fa amb sedació i el pacient simplement surt una mica adormit, però és clar, el problema de la vergonya és imporr tant.