Món Empresarial 108 by Medigrup

Setembre 2008 n. 108

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

ES REGISTRA UNA DAVALLADA HISTÒRICA EN LA CONSTITUCIÓ D’EMPRESES pàg. 3 a 12 >>

Conversem amb la presidenta del Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials, M. Pilar Puig. L’economista Oriol Amat analitza la indústria química a Catalunya.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz repassa els agents que interven en el desenvolupament sostenible.

La creació d’empreses recula alhora que se’n destrueixen Les pimes, especialment les vinculades a la construcció, són les més afectades.

El nou context econòmic té un impacte directe en la pèrdua de llocs de treball. DESTAQUEM

Educa-System ofereix classes a domicili, un negoci regulat des de fa temps a l’estranger.

JOSEP MARIA ÁLVAREZ SECRETARI GENERAL D’UGT-CATALUNYA

Entrevista a la directora de màrqueting del Banc de Sang i Teixits, Elisenda Serra.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Parlem amb el responsable de la Xarxa d’Oﬁcines de Deutsche Bank a Catalunya, Joan Carles Oliver. Es dispara el lloguer de títols en èpoques baixistes com les actuals.

INTERNACIONAL

“El Tripartit ha generat expectatives i ara cal complir-les”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores reﬂexiona entorn a la crisi econòmica. El mapa del món: Producció de bioetanol al món. Suècia, un mercat nòrdic atractiu per a la inversió.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a David Dinwoodie, director general de Business Schools de la Divisió de Formació de Planeta de Agostini. Les escoles de negoci segueixen escalant llocs als rànquings mundials.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Cada treballador desaproﬁta quatre dies de vacances.

ENRIC CASI DIRECTOR GENERAL DE MANGO La creació d’empreses a Catalunya cau a un nivell sense precedents. / ARXIU

El passat mes de juny es van constituir un total de 1.323 empreses a Catalunya, la xifra més baixa de tot el que portem d’any i la pitjor dada registrada en un mes de juny des del 1995, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Si a aquesta dada hi afegim que en els primers sis mesos del 2008 s’han dissolt tantes empreses com en tot l’any 2006, les conclusions no conviden a l’optimisme. La situació catalana es

PÀGINES 3 I 4 >>

“Quan no és moment de luxes, ens convertim en una bona opció”

ESPECIAL: ESCOLES DE NEGOCI RICARD ALFARO

L’ESCASSA ACTIVITAT EN RECERCA, L’ASSIGNATURA PENDENT

PRESIDENT D’AEDIPE CATALUNYA

Un sector en trajectòria ascendent

Miquel Bonet conversa amb Anna Queralt, directora de recursos humans de Black & Decker.

ESTILS DE VIDA

reprodueix a la resta de l’Estat, on la creació d’empreses ha reculat un 33% durant el mateix període. En aquest context de crisi el sector de les petites i mitjanes empreses, amb un pes important dins de l’economia espanyola, és el més afectat. Aquesta situació té alhora un efecte directe sobre el mercat de treball, amb uns índexs d’atur que no paren d’augmentar.

Les escoles de negoci espanyoles es consoliden com un referent, quatre d’elles es mantenen en els primers llocs dels rànquings mundials. Tot i així, tenen reptes a afrontar, com la deﬁnició d’un model exitós en relació a la formació on-line, i la potenciació de la recerca. Analitzem la situació del sector amb els responsables d’algunes de les principals escoles de negocis del nostre país.

pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Félix Losada, autor del llibre Protocolo Inteligente. Recorregut per Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf. Les escoles de negocis en bona marxa. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“La generació que s’incorpora ara té uns altres valors”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

DIRECTORI D’EMPRESES Accor .............................15 Apple .............................11 Assistència Sanitària ....16 Bauhaus.........................16 Black & Decker..............47 Borges ...........................16 Caixa Catalunya ............16

EDITORIAL

Editorial

Caixa Laietana...............16 Caixa Manresa ..............16

DELS JOVES “MILEURISTES” DE VINT ANYS ALS CINQUANTONS DE “MIG SEGLE”

Caixa Penedès...............26 CAM ..............................25 Camper ..........................16 Deutsche Bank ..............23 Ferrovial.........................25 Freixenet........................16 Gas Natural ...................15 Goodyear .......................17 Husa ................................9 Iberdrola ....................9, 25 Indo................................25 Keldenich.........................9 La Fageda ......................17 Mango .............................7 Mútua Unversal.............17 Nestlé..............................9 NH Hoteles....................17 Nike ...............................15 Nokia .............................17 Planeta de Agostini.......35 RBS................................17 Ryanair ..........................17 Siemens.........................17 Spanair ......................8, 17 Telefónica................15, 17 Vodafone .......................15

A finals dels setanta, es va estendre la idea de la rotació professional per les diferents empreses. Era aquesta la pedra filosofal que ens faria més competitius? Quin és el moment per assentar-nos en una empresa i que ocupi la nostra vida? Certament, és gairebé impossible establir unes normes generals a la varietat de funcions, condicions i diferents nivells de preparació que en paral·lel requereixen els diversos llocs i responsabilitats de treball. Però, si més no, sí que podem destacar que en la vida de les persones, en els països desenvolupats i que gaudeixen de l’estat de benestar, tenim diferents condicionants segons l’estació per la qual discorre la nostra vida. Hi ha una primera etapa prèvia a la feina per formar-nos, ja sigui la FP o la universitat, per adquirir els coneixements necessaris, que en un món on

tot canvia d’avui per demà, denominaré la del “mig sedesprés segur que requeriran gle” –que en aquesta editorial de més actualitzacions. Una hem batejat així perquè sona segona etapa, la dels “mileu- més a vell–. Al final del camí ristes”, que suposa la trobada hi ha tres trajectes a prendre. amb la feina, on malgrat els El primer d’ells, i molt nomesforços individuals de la per- brós, l’identificarem en el dia sona en formar-se, i l’esforç a dia de moltes empreses que de la societat civil en finançar seguint la moda dels nostres la formació, no sempre els temps van “reservant” el personal definitivanostres joves via ERES aconseguei“No sempre els ment, o prejubilacixen el treball nostres joves ons o, sense pel qual s’han preparat. A la aconsegueixen que es noti, un tercera etapa el treball pel qual buscant-los lloc adient –en li diem la fase s’han preparat” un racó de l’or“granota”, on ganització–. El sembla que està clar saltar d’empresa en segon, els qui tenen la desempresa, fórmula idònia com gràcia de trobar-se en seca via òptima en la percepció tors immersos en una gran de moltes persones –a partir catarsi global on el canvi és del moment que se’ls esgota una constant. Aquests ja cal que preguin a Déu per no el projecte–. Al final del trajecte aquell tren trobar-se amb què l’empresa que havia pres el “mileurista” on treballen “peti”. Ja saben grinyola, i ho fa en la quarta que els directors de recuretapa, la que si em permeten, sos humans, que els hagin

de contractar novament, els eliminaran a priori amb un simple ﬁltre a l’anunci –preferència persona entre 35-40 anys–. Però, vés per on, hi ha la tercera via, la dels que van definir el trajecte del “mileurista” i detecten el poder. Aquest grup al qual tots ens agradaria pertànyer, o per la influència dels altres o per independència pròpia. Aquí hi trobem empresaris, directius, professors, funcionaris i professionals liberals, com metges, advocats, arquitectes, i els top ten del poder com presidents d’entitats ﬁnanceres i institucions, líders polítics, etc. Tots sabem que no cal que patim per aquests. A més, són els que sembla que necessiten menys reciclatge, ells sempre són operatius, ningú els qüestiona. Ells juguen al mercat però també són els que posen les normes.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia L’IMPACTE DE LA CRISI SOBRE LES PIMES

La creació d’empreses a Catalunya cau a un nivell sense precendents Aquest mes d’agost l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet pública la dada de creació d’empreses referent al passat mes de juny, un mes tradicionalment fort pel que fa a la constitució de societats. El resultat ha estat decebedor: el nombre d’empreses creades durant aquest mes va ser de 1.323, la pitjor dada des de 1995. AURELI VÁZQUEZ

Si crear una empresa era considerat ﬁns ara com una iniciativa agosarada, fer-ho en aquest moment ja constitueix una autèntica excepció. L’estadística així ho constata: el passat mes de juny –últimes dades disponibles– es van constituir un total de 1.323 empreses a Catalunya, la xifra més baixa de tot el 2008 però, sobretot, la pitjor dada registrada en un mes de juny des de l’any 1995, any d’inici de les dades de l’INE. Món empresarial ha recollit i analitzat els registres estadístics i, certament, les conclusions conviden al pessimisme. La dada del mes de juny sorprèn per la seva contundència, ja que en aquest mes sempre s’havien constituït prop de 2.000 noves companyies com a mínim –de fet, l’any 2005 van ser més de 2.700–. A més, la força d’aquesta dada es complementa amb una altra de molt il·lustrativa: només en els primers sis mesos de 2008 s’han dissolt més de 1.400 empreses, és a dir, tantes com en tot l’any 2006. A això cal afegir que el passat mes de gener es va batre un rècord gens positiu: 491 empreses dissoltes, una xifra que no es veia des de la crisi de les ‘dot.com’ de fa nou anys. Les comparacions amb els registres dels anys anteriors segueixen aportant noves i

Només en els primers sis mesos de 2008 s’han dissolt tantes empreses com en tot l’any 2006 El 98,7% de les empreses que es creen a Espanya són Societats Limitades decebedores lectures. Per exemple, la xifra d’empreses creades el passat mes de juny és pràcticament la meitat que fa només un any, i la tendència registrada als darrers mesos convida a pensar que acabarem l’any amb un balanç històricament baix.

Més empreses dissoltes que mai Lamentablement, el mateix es pot dir de la destrucció d’empreses. Si ens ﬁxem en la dada d’empreses dissoltes, a més de la dada ja comentada –491 dissolucions al gener de 2008–, comprovarem que també estem batent rècords en aquesta direcció. Val a dir que a principis de 2008 s’han tramitat un nombre indeterminat de dissolucions que no havien pogut ser ateses degut a la vaga de funcionaris de Justícia.

La davallada del sector de la construcció ha contribuït a fer caure l’estadística en picat./ Foto: CE.

Tot i així, independentment d’aquesta vaga, si durant els darrers mesos de l’any continuen –com tot fa pensar– amb la mateixa tendència, en només dos anys (20072008) s’hauran destruït més de 5.400 empreses, gairebé el doble que en el bienni 20052006. Així doncs, les dades projectades per a 2008 –en cas de continuar amb aquesta evolució– preocupen especialment perquè constaten una tendència a la dissolució d’empreses, amb la corresponent pèrdua de llocs de treballs. Entre els anys 2001 i 2006, s’havia arribat a un ritme estable de

Creació d’empreses a Catalunya durant el mes de juny (evolució interanual mes de juny) 3000

2500

2000

1500

1000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

FONT: IDESCAT I INE

ECONOMIA / Tema del mes

dissolució d’empreses situat al voltant de les 1.500, amb l’única excepció de l’any 2004, en què va repuntar fins a 2.200. Si ens fixem únicament en el nombre d’empreses creades durant el primer semestre de l’any, apreciem que, després de tres anys consecutius acumulant més de 15.000 noves empreses, aquest 2008 la tendència cau en picat fins a les 11.329.

Espanya, tan malament com Catalunya L’anàlisi de les dades estatals evidencia que la davallada de la creació d’empreses a Catalunya no és una excepció, ni molt menys. Com en el cas de Catalunya, les dades del conjunt d’Espanya revelen un descens històric, amb una baixada del 33% respecte a les dades de juny de 2007. Les dades de l’INE posen sobre la taula que durant el mes de juny es van crear 8.059 societats mercantils al conjunt de l’Estat, lluny de les 13.668 de l’any 2007 o de les gairebé 15.000 de 2006. El cert és que aquesta comparació a la baixa no es registra només al mes de juny, ja que aquest retrocés es produeix a tots els mesos. Es tracta, doncs, d’un descens clar i contundent del ritme de creació d’empreses. El mateix es pot dir del capital subscrit per les empreses noves, que registra un descens del 39,1%, sempre segons dades de l’INE.

Només un 1% són S.A. L’economia espanyola acumula una llarga tradició de petites i mitjanes empreses, i això explica que el gruix –pràcticament el total– de les empreses creades siguin Societats Limitades. Segons l’INE, un 98,7% ho són, de manera que només l’1,3% restant està format per altres tipus de societats. Aquesta proporció varia, com és lògic, quan es parla del capital invertit. Les societats limitades, tot i ser majoritàries, representen només un 75% del capital subscrit, conseqüència del baix import que es requereix per a la seva constitució (poc més de 3.000 euros). En canvi, les Societats Anònimes aporten el 25% restant, tot i que en nombre representen només un 1% del total. Val a dir també que, per zones geogràﬁques, Madrid és la comunitat que concentra un import més alt de capital,

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

Creació d’empreses a Catalunya durant el primer semestre de l’any

Dissolució d’empreses a Catalunya

20000

15000

10000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

10000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

FONT: IDESCAT I INE

La xifra d’empreses creades el passat mes de juny és pràcticament la meitat que el mateix mes de l’any passat Com en el cas de Catalunya, les dades del conjunt d’Espanya revelen un descens històric Només un 2,5% de les pimes espanyoles facturen més de 2 milions d’euros La creació de menys empreses, combinada amb un creixement dels tancaments, fa perillar milers de llocs de treball. / Foto: CE.

amb un 20,5% del total, seguit per la Comunitat valenciana (15,78%) i Catalunya (13,53%). Sorprèn, en canvi, que la comunitat de La Rioja –setena comunitat espanyola en PIB per càpita– tingui una representació ínfima en el total del capital subscrit en la creació d’empreses: només un 0,08%.

La construcció, element clau Deixant de banda el nombre d’empreses creades, el Directori Central d’Empreses (DIRCE) recorda al seu ‘Retrat de la Pime 2008’ –referent a les dades de 2007– que el sector de la construcció ha protagonitzat als darrers anys els creixements més importants, com de fet ja és sabut. La forta caiguda d’aquest sector als darrers anys ex-

plicaria, doncs, aquest retrocés. Val a dir també que la petita i mitjana empresa espanyola –i la catalana, en això sembla que no hi ha diferències substancials– presenta una certa feblesa estructural, ja que està constituïda en bona part per microempreses. Segons dades fetes públiques per l’Observatori Europeu de la Pime, l’ocupació a les empreses espanyoles se segueix generant gràcies a les microempreses, que agrupen un 50,5% del total d’empleats, davant del 39,7% que s registra com a mitjana a la Unió Europea. Potser una bona mostra d’això és que facturar més de 2 milions d’euros per any constitueix avui dia una estranya excepció. Només un 2,5% de les pimes espanyoles superen aquest llistó.

La pime espanyola, segons volum de facturació (0,09%) (0,39%) (2%)

(97,5%)

Menys de 2 milions d’euros

97,5%

Entre 2 i 10 milions d’euros

Entre 10 i 50 milions d’euros 0,39% Més de 50 milions d’euros

0,09%

FONT: DIRCE

Creació d’empreses a Espanya durant el primer semestre de l’any (evolució interanual) 100000 80000 60000 40000 20000 0

82053 (+7,0%)

85042 (+3,6%)

62525 (-26,5%)

2006

2007

2008

FONT: IDESCAT I INE

A fons / ECONOMIA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSEP MARIA ÁLVAREZ, SECRETARI GENERAL D’UGT-CATALUNYA

“El Tripartit ha generat expectatives i ha arribat l’hora de complir-les” El secretari general d’UGT-Catalunya, Josep Maria Álvarez, augura uns mesos de setembre i octubre dramàtics pel que fa al tancament d’empreses i acomiadaments a través d’Expedients de Regulació a Catalunya. Amb quasi vint anys al capdavant del partit, és partidari d’obrir el debat energètic, canviar el model de la Formació Professional i crear polítiques industrials integrals. Per a ell, la nova jornada laboral és un pas enrere. ARTUR ZANÓN

“Durant molts anys només s’ha pensat en la lliure competència en comptes d’impulsar la pròpia indústria”

Davant de quina situació es troben els treballadors actualment? La gent utilitza la paraula crisi per deﬁnir el que hi ha. Estem en recessió en la construcció, davant d’una escalada de preus ens els productes de major consum (alimentaris), i això genera la percepció que avui no es pot comprar el mateix que ahir. A tot això s’afegeix la crisi de les hipoteques. Però estem en una fase més de la globalització, feta d’esquenes a la gent. I a Catalunya tenim els problemes de sempre: el preu de l’energia. Algun dia caldrà fer un debat sobre l’energia nuclear, tot just quan estem fent la MAT per comprar energia nuclear a França. Això no és incompatible amb més energies renovables. Ningú m’ha convençut per què no hem de produir nuclear.

“Amb la situació actual ja no queden motius per negociar a mitges amb Madrid. Cal anar a l’última” la lliure competència, però no a impulsar la pròpia indústria. Exemple: els laboratoris americans es van posar les botes amb el senyor Aznar, en contra dels productors autòctons. Els genèrics es poden produir aquí o al Marroc. Hem de tenir receptes pròpies. Igual amb els trens: es compren fora. És una mentida absoluta que aquí es produeixi un tren propi d’alta velocitat. No en tenim la tecnologia!

Com ho pateixen el treballadors? De manera dramàtica. Els preus que més pugen són els que la gent fa servir més: derivats del petroli, energia, aliments, el preu dels diners... La gent amb hipoteques, si perd l’ocupació... Això és un drama. Quant més creixerà l’atur a Catalunya? Les previsions fins ara són discutibles i discutides. No hi ha una previsió massa fiable. El Govern amaga i de vegades exagera. La desocupació es dispararà. Si no ho ha fet ja és perquè de les empreses han sortit els il·legals i perquè molts acomiadats s’han fet autònoms. A curt termini la situació serà complexa. Cal polítiques d’obra pública o d’habitatge protegit, més polítiques industrials. I això s’està fent? L’oposició a Madrid diu que no. L’oposició no em mereix cap credibilitat. Les mesures que ha pres el Govern són clarament insuficients. Alguna, com la dels 400 euros, no l’hauria d’haver pres. No té una repercussió positiva com tindrien d’altres. La patronal es queixa de la indexació dels salaris. Amb una inflació importada, creuen que les nòmines no s’haurien de revisar segons l’IPC, ara alt? És una clàusula imprescindible. Jo entenc que algú que no visqui del seu sou, això li sembli aleatori. Si no tens la revisió, amb un sou de mil euros, l’any que ve viuràs una mica pitjor. Les empreses adapten el compte de resultats (si cal, mes a mes) per no tenir pèrdues. Ajustar salaris no frena competitivitat,

Josep Maria Álvarez porta 18 anys al capdavant d’UGT-Catalunya. / DAVID FERNÁNDEZ

sinó que dóna més o menys beneﬁcis. I els beneﬁcis s’han de repartir. Com en sortirem, de la crisi? Uf. Hi ha factors internacionals importants: el canvi de presidència als EUA, perquè en Bush és responsable en bona part del que està passant. Una victòria d’Obama ajudaria una mica. Cal plantejar-se la regulació dels mercats, sinó, no ens en sortirem. Al nostre país cal un canvi radical de l’FP, el debat energètic, polítiques industrials integrals o infraestructures... UGT aposta perquè els treballadors estiguin a les sis a casa. La gent ha de tenir temps a l’oci, a la família... Donem un toc d’atenció a la intenció d’obrir 24 hores o estar treballant moltes hores. L’estada a l’empresa no és garantia de productivitat. Sembla que a Brussel·les, amb la directiva de la setmana laboral de 65 hores, no estan per la labor... L’onada neoliberal a Europa és un desastre. Quan s’aproven directives que fa 150 anys es van superar, penses que no anem enlloc. Desitjo una resposta molt contundent.

Com ens afectarà? Haurem de competir amb els països que aproven això, obre la porta a la negociació individual... Pot tenir aplicació en professions com bombers, guàrdies de sanitaris o altres serveis. És una filosofia que va contra la història. També fan una campanya perquè cap conveni se situï per sota dels mil euros. Entre el 30% i el 40% no arriben ni als mil euros. No que cobren mil euros, és que ni hi arriben: gent que cobra 600 o 800 euros mensuals. Diem que no se signi cap conveni que no arribi als mil euros, o sense l’horitzó. És una campanya d’avergonyiment d’empreses que paguen menys de mil euros. L’èxit ha estat aclaparador. Per exemple, una treballadora d’hostaleria a Lleida pot veure incrementat el salari en 160 euros en dos anys La indústria no acaba de prendre el relleu a la construcció, tot i el discurs oficial. Seria bo, però tenim un problema amb la política industrial i amb R+D. Cal buscar mecanismes de coordinació entre indústria i universitat. L’Estat ha de pensar el que compra on es produirà, quin valor afegit tindrà, quina tecnologia deixarà al país. Només s’ha pensat en la factura, en

Catalunya pateix un espoli fiscal? És una paraula molt bonica que no diu res. La situació d’avui és insostenible. El diferencial entre el que paguem i el que rebem no és compatible amb el desenvolupament de Catalunya. Ens empobrirem una mica més cada dia. Tota la societat catalana n’ha de prendre consciència perquè afecta els serveis públics: l’escola, les autopistes, els serveis sanitaris... Hi ha d’agafar consciència Espanya. Quan s’acabin de dir disbarats ens trobarem que Catalunya és una comunitat que té el 16-17% dels habitants d’Espanya, que produeix prop 20% del PIB, que paga impostos pel 23% i que no està disposada a mantenir aquest estatus. Sinó, no podrà continuar el seu ritme d’aportació a les arques. Ara no hi ha motius per negociar a mitges. Cal anar a l’última. S’ha d’introduir topalls màxims de diferencial de dèficit fiscal. A Catalunya hi ha un govern catalanista, progressista i d’esquerres? Tenim un govern que ha obert tots els debats (alguns no s’havien obert mai, com el de l’Estatut), que ha generat moltíssimes expectatives i que ha arribat l’hora d’anar complint-les. Montilla és un president valent. Les reivindicacions a Zapatero són clares i concretes. Demanem que es passin de les paraules, de les reformes estructurals, al dia a dia dels ciutadans.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

ENTREVISTA A Mª PILAR PUIG, PRESIDENTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE DIPLOMATS EN TREBALL SOCIAL I ASSISTENTS SOCIALS DE CATALUNYA

“A la nostra professió no cal col·legiar-se per exercir” Amb un futur a mig termini força interessant, el Col·legi Oﬁcial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya reclama l’obligada col·legiació dels professionals per tal de donar més garanties.

“Els professionals del treball social estan mal pagats, sobretot en el tercer sector”

NÚRIA CABRERA

Enguany es commemoren els 25 anys del Col·legi. L’organització col·legial neix arrel de la primera Llei de Col·legis professionals, entre els anys 1982 i 1984. Això és un reconeixement com a professió, i amb els encàrrecs que representa una organització corporativa professional, que són, bàsicament, la defensa de la professió, vetllar per la formació i el bon exercici professional, com qualsevol altra organització d’aquest nivell. La formació del Col·legi representa la visibilització de la professió? Abans de la constitució del Col·legi, existien associacions d’assistents socials, una per província a Catalunya, i a la resta de l’Estat. En el moment que s’organitza el Col·legi, es fa el bon encert de fer un col·legi únic a Catalunya. Encara estem treballant la percepció cohesionada de col·legi únic, d’aquest sentiment únic de col·legi professional. Encara que el Col·legi va néixer fa 25 anys, la professió ve de molt lluny... La professió té una antiguitat de més de cent anys. Som una professió nascuda de les necessitats socials, sobretot, de la industrialització. Provenim d’allò que se’n deia “visitadores sanitàries”, persones que visitaven les famílies obreres i feien una tasca social dins del món sanitari. La nostra professió té la virtut del seu bagatge interprofessional, bevent de moltes fonts, com la psicologia, la sanitat, el dret, la sociologia, l’antropologia i l’economia, perquè el nostre element de treball és la societat amb les seves necessitats. De “visitadores mèdiques” passem a ser

BREUS COL·LEGIALS COL·LEGI DE PUBLICITARIS I RELACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA SE CELEBRA LA 40ª NIT DE LA COMUNICACIÓ AMB UN HOMENATGE A QUATRE PROFESSIONALS RECONEGUTS DEL SECTOR

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va celebrar la 40a edició de La Nit de la Comunicació i el 10è aniversari del Col·legi amb un acte acadèmic que va reunir quatre destacats professionals del sector: Xavier Oliver, Jordi Vilajoana, Mario Beut i Antonio Noguero. Així mateix, es va lliurar un premi especial a Enric Nebot. Després de la presentació i benvinguda a l’acte per part del degà del Col·legi, Marc Puig, els ponents van donar a conèixer els seus plantejaments sobre la nova comunicació del futur i els nous canvis que es produiran al sector.

“El treballador social és molt polivalent”

Mª Pilar Puig es troba al capdavant del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN

assistents socials, sense tenir uns estudis reconeguts a nivell universitari. Això arriba l’any 1984, quan es conforma com a estudi universitari, sota el nom de Treball Social. Així, la diferència entre treballador social i assistent social la dóna el títol universitari. Les funcions són pràcticament les mateixes. Ara, amb el procés de Bolonya i el nou títol de grau, ens trobarem una munió d’assistents socials que no podran convalidar a Treball Social, i d’altres, que el tindran que equiparar. Encara no hi ha res decidit sobre els criteris de com es farà, és una incògnita.

sionals, prenem decisions i fem intervencions sobre la vida de les persones, de molta potència. Espero que amb el temps aconseguim que la nostra sigui una professió d’obligada col·legiació, perquè el fet d’estar col·legiat dóna una sèrie de garanties a la societat i també al professional. En quina situació es troba la professió? Mai s’ha fet un estudi. Nosaltres, properament, tindrem un estudi que hem encarregat. Ara, la professió es troba en un moment d’expectatives a Catalunya, amb dues lleis, la de dependència i la de serveis socials. Però no estem contents, perquè en molts àmbits ens trobem malpagats, sobretot en el tercer sector. I encara que la llei obliga a tenir professionals de treball social, sovint ens trobem amb què es contracta la gent sense tenir clares les seves tasques, o sense l’espai físic necessari.

Amb quins reptes es va enfrontar el Col·legi en els seus inicis? Ha tingut diferents reptes. Un d’ells és la cohesió de tota la col·legiatura, en aquest sentiment de pertinença, que és un treball de procés. També, el fet que a la nostra professió no cal col·legiar-se per exercir, cosa que hem Què reclama el Col·legi retret sempre a l’Administració. Per una raó, davant tot això? nosaltres, com a profes- Principalment, vet-

llar pels professionals i supervisió, per donar un suport, ja que els professionals hem de ser sensibles, però no podem fer nostres els problemes. D’altra banda, en una feina amb tanta pressió social com la nostra, cal facilitar l’opció de canvis en el lloc de treball, amb altres tipus de responsabilitat. També, l’equiparació de sous de les persones que estan a l’Administració amb altres professions del mateix grau, i reclamar als sindicats que ho tinguin tot present a l’hora de negociar convenis. L’actualització és una necessitat? El treballador social és molt polivalent. Això requereix una inquietud per part del professional, d’anar-se formant de manera continuada. S’ha de tenir capacitat d’empatia i tenir clar que no pot jutjar les situacions, sinó un element de càlcul. Quins són els objectius de futur del Col·legi i la professió? El repte continu és estar a l’alçada de la complexitat social del moment, i per això es necessita una formació. Nosaltres estem avaluant el tipus de formació que podem oferir i que sigui diferent a allò que ofereixen la universitat i les empreses.

Se celebra la 40a edició de La Nit de la Comunicació. / CEDIDA

COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA ES PRESENTEN ELS RESULTATS DE L’ENQUESTA DE PRIMAVERA

Els economistes catalans creuen que d’entre les actuacions adoptades o que té previst adoptar el govern per fer front a l’actual situació econòmica, les que tindran major impacte positiu són l’ampliació de la línia d’avals per a la titulació de crèdits a petites i mitjanes empreses (57,8%), i la revisió trimestral d’execució d’obra pública per tal de garantir el seu compliment (45,4%). No obstant això, tant els 400 euros en concepte de disminució de les retencions per a assalariats, pensionistes i autònoms, com la supressió de l’impost de patrimoni, han obtingut la consideració mínima quant a impacte favorable, amb un 12,5% i un 27%, respectivament. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA (COAC) L’INFORME ‘HABITATGE COAC’ MOSTRA UN DESCENS DEL 71,6% RESPECTE AL MATEIX PERÍODE DE 2007

L’informe mostra un descens en el procés de producció d’habitatge, amb 14.330 habitatges projectats a tot Catalunya durant els sis primers mesos de l’any. Això suposa una baixada d’un 71,6% respecte al mateix període de 2007, quan es van registrar 50.500 habitatges. A partir del segon trimestre de 2007, superat l’efecte de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), la projecció d’habitatge ve presentant un descens sostingut i continuat, fet que condueix a una situació de producció similar a la registrada a principis dels anys noranta. Totes les demarcacions del Col·legi registren descensos en la projecció d’habitatges: Barcelona (-71%), Girona (-72,9%), Lleida (-73,2%), Tarragona (-63,1%) i Ebre (-81%).

L’empresari del mes / ECONOMIA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ENRIC CASI, DIRECTOR GENERAL DE MANGO

“Quan no és moment de luxes Mango ens convertim en una bona opció” Entre la primera botiga al passeig de Gràcia de Barcelona el 1984 i la primera a Alger han passat 24 anys per a Mango. En aquest temps l’empresa ha obert un miler d’establiments a 90 països. Ara vol triplicar les seves dimensions en deu anys però el control continuarà a la família. A Palau-Solità, més concretament. Allà, 1.850 treballadors imaginen i mouen una multinacional amb 7.800 empleats arreu. De la crisi econòmica en senten a parlar, però només d’oïdes. moltes possibilitats de millorar. Una cosa són les expectatives. Una altra, veure què passa, que t’acceptin. Fins als tres anys, ni coneixes ni et coneixen. Llavors la marca funciona a ple rendiment.

ARTUR ZANÓN

Cent milions d’euros d’inversió en un any on creix menys el consum de les famílies i quan l’economia està immersa en una crisi. No els afecta la desacceleració? No ho hem notat massa. 2008 és millor que el 2007. La facturació ha crescut un 17,9% ﬁns el maig i en perímetre comparable, d’un 8%. Fins i tot al conjunt de l’Estat l’increment se situa entre el 5% i el 6%. Tampoc no els afecta l’encariment de les matèries primeres o de la distribució? Almenys estem intentant que no ens afecti. Nosaltres tenim un model diferent. Anem a l’última moda, som assequibles, oferim disseny, estilisme, glamour... Qui busca en marques de més nivell ens compra a nosaltres com a segona opció en situacions com les actuals. Quan no és moment de molts luxes som una bona opció. Tampoc han encarit preus. Intentem absorbir marges mantenint el preu. Però si el producte ﬁnal puja, potser s’haurà de vendre més car. A Inditex sí que l’afecta i es desploma a la Borsa perquè no pot vendre més. Crec que aquest cas es deu a una desacceleració en els seus resultats i ven el mateix en superfície comparable.

I es coneixen els gustos, ben diferents a Xangai, Londres o Nova York, no? No tant. S’aproximen més del que pensem: tenim accés a la mateixa informació, veiem les mateixes pel·lícules... La moda és igual arreu, encara que cada país té peculiaritats. Com faran l’expansió? Meitat franquícies, meitat negoci propi. Res de sortida a borsa o obrir capital. No. Volem estar tranquils. Enric Casi és director general de Mango. / CEDIDA

Amb 1.114 botigues a 90 països i amb una facturació de 1.333 milions d’euros l’any passat, el pes de l’estranger en la facturació arriba al 74%. El creixement ha de ser a fora de l’Estat? Preveiem increments anuals del 5% en la facturació. Som modestos i així després estem més contents. Volem arribar a les 3.000 botigues amb una obertura neta de 200 establiments cada any. Ens costarà uns deu anys. Alguns seran a Espanya, però el mercat ja està bastant ple. Obrint-ne de noves a cer-

tes ciutats ens canibalitzaríem nosaltres mateixos. A Europa queda molt de mercat a França. En tenim unes 75. Podem arribar a les 300. Igual a Alemanya, Itàlia o el Regne Unit. I Àsia i Amèrica? Depèn de si trobem locals adequats. A la Xina són 300 milions de persones amb nivell de vida europeu. Hem de veure com funciona la venda per metre quadrat. Als Estats Units comencem a conèixer el país. A Nova York tenim

Com qualifica la competència dins el seu segment de mercat a Catalunya o a l’Estat? Als serveis se’ls acusa de part de la inflació perquè estan poc liberalitzats. Tothom és aquí, el mercat és internacional. Els preus són deflacionaris. No crec que sigui per nosaltres que pugen els preus. Més per l’alimentació. La competència és un antídot contra la inflació. On es fabrica la roba de Mango? A la Xina el 40%, al Marroc un 20% i a Turquia i l’Est d’Europa l’altre 40%.

I què es reserven per a la planta de Palau-Solità i Plegamans? Tenim el quarter general: disseny, mostres, patronatges, logística, administració, publicitat. Aquí pilotem tot el moviment. Quins són els marges amb què treballen? Depèn de cada país i de cada peça. Citi un punt fort i un altre feble de Mango. El millor és l’oferta de disseny propi, personalitzat, estem a l’última tendència a la moda; d’altres compren i venen. Som més una boutique que una cadena. I també tenim una bona logística per la capacitat de vendre a qualsevol lloc del món. El negatiu podria venir si ens fem molt grans i perdem la màgia, la motivació i la identiﬁcació amb la marca. És un risc que els treballadors es tornin en un número. Humilitat, harmonia i afecte són els valors de Mango. En què es nota? S’aprecien al quarter general. Humilitat com a contraposició a la prepotència, a voler saber-ho tot. Harmonia va contra el conﬂicte, ens adaptem. I l’afecte és el contrari de la indiferència. Aplicar-ho ens ajuda a tenir un equip més cohesionat per assolir més èxits.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

Una mirada enrere... 1 d’agost L’IPC escala ﬁns al 5,3%, el nivell més alt des del 1997

privat en un 30%. L’Estat, però, es reserva la majoria en cada societat i filial del nou model aeroportuari i posa en qüestió la promesa que la Generalitat hi tindrà un paper “determinant”.

5 d’agost

Es fa públic l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) a Espanya que ha escalat dues dècimes i s’ha enfilat al mes de juliol fins al 5,3 %. Es tracta del nivell més alt des del 1997, quan l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va començar a elaborar aquesta estadística. L’encariment dels aliments i, sobretot, del petroli expliquen aquest nou avenç, el quart consecutiu. Fa només un any, l’índex de preus harmonitzat era del 2,3 %, cosa que significa que s’ha més que doblat en dotze mesos.

Nou màxim històric de l’Euribor L’alça de l’Euribor encareix les hipoteques en 91 euros al mes o, el que equival a 1.092 euros anuals. I és que l’Euribor ha marcat un nou màxim històric al juliol i ha tancat el mes en el 5,393%. Al conjunt de l’Estat, on l’import de les hipoteques mitjanes és una mica més baix, la factura mensual de les hipoteques que s’hagin d’actualitzar amb el nou nivell pujarà 74 euros al mes (888 euros a l’any). Amb aquesta pujada, l’Euribor registra la seva quarta pujada consecutiva i ha superat per 0,032 punts el màxim que havia registrat al juny.

L’atur segueix augmentant L’atur ha pujat al juliol per novè mes consecutiu i ja afecta 321.964 persones, un 25,9% més que fa un any. Aquesta és la xifra més elevada des del març del 1995, segons les dades registrades a les oﬁcines d’ocupació de Catalunya fetes públiques pel ministeri de Treball. Cal destacar especialment l’atur registrat en els serveis, que va créixer en 6.004 persones al juliol, xifra que representa gairebé la meitat dels desocupats registrats en aquesta activitat al conjunt de l’Estat.

8 d’agost El BCE manté el preu del diner al 4,25% El Banc Central Europeu (BCE) decideix mantenir els tipus d’interès al 4,25%. El president de l’entitat, Jean-Claude Trichet, explica que l’actual preu del diner ajudarà a estabilitzar els preus a mitjà termini. Trichet diu que les circumstàncies actuals li donen la raó quan al juliol va decidir apujar els tipus, malgrat les crítiques. Pel que fa a l’evolució de l’economia, el màxim responsable del BCE aﬁrma que “el segon i el tercer trimestre seran dèbils”, alhora que va recordar que els fonaments de l’Eurozona són sòlids.

Un any del ‘subprime’

2 d’agost Surten a la llum les intencions del govern amb AENA El govern central comença a mostrar les seves cartes en la semiprivatització d’AENA, el gestor aeroportuari més gran del món i model singular a Europa. Després de separar la navegació aèria (torres i centres de control del trànsit), el pla és crear una nova societat per gestionar els aeroports (de moment només Barajas i el Prat) oberta al capital

importants des dels atacs de l’11-S, en un intent de calmar els temors davant la crisi del sector immobiliari als EUA. És l’inici de la crisi ﬁnancera global, que encara dura, i que ja va començar a donar els primers senyals l’hivern del 2007, concretament el mes de febrer, quan el banc europeu HSBC va ser el primer a anunciar pèrdues relacionades amb la seva divisió d’hipoteques d’alt risc als EUA.

9 d’agost Spanair reduirà la seva capacitat un 24% La direcció de Spanair presenta al ministeri de Treball l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta al voltant de 1.100 treballadors de l’aerolínia i un màxim de 131 de la seva filial comercial. D’aquest ERO es desprèn també que la meitat dels llocs de treball, uns 600, se suprimiran de la base de la companyia a Palma, que quedarà anul·lada. A més, la companyia té previst la retirada de 15 avions entre el 15 de setembre i l’1 de novembre, cosa que equival a una reducció del 24% de l’operativa de Spanair.

13 d’agost Rècord d’impagats L’import total dels efectes de comerç impagats de les famílies i empreses catalanes s’ha incrementat un 80,4% en un any. Les últimes dades de l’INE situen el volum d’impagaments el juny passat en més de 341 milions d’euros. Amb els nivells actuals, Catalunya és la comunitat autònoma amb més morositat comercial (lletres de canvi, lliurances de girs o pagarés, entre d’altres) del conjunt de l’Estat. L’import mitjà dels impagats està, segons l’INE, en els 1.950 euros.

que formen la UE s’ha anotat entre l’abril i el juny un descens d’un 0,1%, també la dada més negativa des que Europa comparteix bandera. L’evolució més positiva és per a Eslovàquia, Lituània i la República Txeca, que creixen entre un 1,9 i un 0,9 %.

18 d’agost La contractació a través de les ETT cau un 13% La contractació a través de les empreses de treball temporal (ETT) ha caigut un 7,8% al mes de juliol respecte el mateix mes de l’any passat i ja acumula una caiguda del 13% en els set primers mesos de l’any. Així, les ETT, vehicle habitual de moltes empreses per trobar treballadors per a llocs concrets per a períodes de temps normalment curts, també pateixen la crisi econòmica i, en concret, de l’ocupació.

El 9 d’agost del 2007 la Reserva Federal dels EUA i el Banc Central Europeu feien una injecció de liquiditat de més de 250.000 milions de dòlars en els mercats monetaris, la intervenció més

23 d’agost La Reserva Federa nord-americana es mostra optimista

19 d’agost La morositat en el nivell més alt des de fa 9 anys La morositat continua l’escalada imparable iniciada l’any passat i ja ha arribat a nivells històrics. Segons el Banc d’Espanya, a ﬁnals de juny, un 1,61% dels crèdits concedits per bancs, caixes i cooperatives no s’havien retornat. Aquesta xifra és la més alta des del mes d’agost del 1999, quan el percentatge de crèdits impagats va arribar a l’1,65%. Les caixes són les entitats més perjudicades per l’augment dels crèdits de retorn dubtós.

El president de la Reserva Federal nord-americana (Fed), Ben Bernanke, confia en tenir la inflació sota control sense haver de tocar els tipus. Bernanke va recordar que el preu de les primeres matèries comença a baixar i que el bitllet verd s’enforteix, notícies que va qualiﬁcar d’”encoratjadores”. Si a això hi sumem el lent ritme de creixement de la primera economia mundial, va assegurar, tot plegat farà que la inﬂació es moderi durant aquest any i també el que ve.

26 d’agost 22 d’agost El petroli s’encareix 4 dòlars en un sol dia

15 d’agost El PIB de l’eurozona cau per primer cop a la història L’economia de l’eurozona ha caigut per primer cop des de la creació de la unió econòmica i monetària, l’any 1999. Concretament, el producte interior brut (PIB) dels Quinze ha retrocedit al segon trimestre de l’any un 0,2%. El PIB dels vint-i-set Estats

escut antimíssils, ja que Rússia -el segon exportador de petroli mundial- s’hi oposa. L’augment de les tensions geopolítiques torna a pressionar a l’alça els preus, després d’un període de calma. D’altra banda, l’encariment dels productes energètics és, precisament, el responsable de l’augment del dèﬁcit comercial espanyol.

El petroli torna a escalar com a conseqüència de les tensions entre Rússia i els Estats Units. El barril de Brent, el de referència a Europa, puja més de 4 dòlars, ﬁns a fregar els 120 dòlars. Els operadors atribueixen la nova pujada al pacte entre els EUA i Polònia per a la instal·lació d’un

La venda de cotxes cau un 40% durant el mes d’agost El mercat de turismes tancarà el mes com el pitjor agost de la història, amb una caiguda previsible de les matriculacions que pot superar el 40%, segons fonts del sector que recorden que una caiguda com aquesta no es donava des del gener de 1993. La venda d’automòbils és un bon indicador de l’estat del Producte Interior Brut. S’arriba al nivell més baix de l’euro L’euro s’arriba a cotitzar a 1,4591 dòlars, el nivell més baix dels últims sis mesos. La locumotora europea, Alemanya, conﬁrma el retrocés del 0,5% del PIB mentre augmenta el pessimisme entre empresaris i consumidors. En paral·lel, el barril de petroli Brent cau en el mercat de Londres més de dos dòlars ﬁns els 111,99.

Perspectiva / ECONOMIA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

1 de setembre

19 de setembre

Termòmetre a la crisi La tornada de les vacances serà un examen en tota regla per saber l’estat actual de l’economia, un cop passada l’aturada de l’estiu: comiats a indústria i els serveis, preus del petroli i dels aliments, evolució de la Borsa... El ministre d’Economia, Pedro Solbes, va advertir que el pitjor arribaria a ﬁnals del 2008.

Enquesta de Costos Laborals Després de l’increment del 5,1% en els costos laborals, s’espera la dada del segon trimestre per saber si la pujada del preu dels aliments i del petroli es trasllada en el que costa produir. És un dels problemes sobre els quals alerten els empresaris, per la pèrdua de competitivitat que pot comportar.

de la crisi. Es preveuen 150 expositors directes, més 360 d’indirectes. L’any passat, el Saló Caravaning va rebre 58.000 visitants.

4 de setembre 20 al 24 de setembre Convenció republicana als EUA

Després de la convenció dels demòcrates del 25 al 28 d’agost a Denver, en què es va proclamar Barack Obama candidat oﬁcial del partit per a les eleccions del novembre, els republicans es donen cita els quatre primers dies de setembre a Minneapolis per catapultar John McCain. Serà llavors quan comenci realment la cursa per a la presidència de la principal economia mundial.

Conferència de supervisors bancaris La tretzena conferència internacional de supervisors se celebra a Madrid per promoure la cooperació internacional entre les diferents autoritats nacionals de control bancari. Té lloc en el context de crisi financera i després d’haver-se qüestionat la ﬁabilitat d’alguns organismes encarregats de vetllar pel bon funcionament dels bancs i les caixes d’estalvi.

Tipus d’interès estables Després de l’increment a la reunió del juliol, el Banc Central Europeu manté els tipus d’interès al 4,25%. Els mercats ja van descomptar abans de l’estiu que no es tocaran i ara s’espera que l’Euríbor vagi reduint el diferencial, que supera el punt, amb el tipus d’interès oﬁcial.

NOMENAMENTS THALES Alberto Parrondo, president de Thales Espanya Llicenciat en Ciències Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid, PDG per l’Escola de Negocis IESE i Màster en Gestió d’Administració Pública per la University of South California, Parrondo ha estat nomenat president després de més de 21 anys d’experiència en àrees de Defensa, Seguretat, Transport i Banca. Va començar la seva carrera professional el 1987 al Banc Santander, incorporant-se un any després al Programa OTAN NAAWS al Naval Weapons Center de Califòrnia, com a responsable de Simulació.

28 de setembre Missió a Romania i Bulgària La Cambra de Comerç de Barcelona participa ﬁns el 3 d’octubre en una missió als dos darrers països que han accedit a la Unió Europea: Romania i Bulgària. Hi viatjaran representants d’una vintena de sectors catalans: tèxtil, hostaleria, alimentació o equipaments.

NESTLÉ Castañer, nou president de Nestlé Francisco Castañer ha estat nomenat president del Consell d’Administració de Nestlé Espanya. Castañer porta una llarga trajectòria a l’empresa, amb oficina central a Esplugues de Llobregat, i abans ja va ocupar altres càrrecs de responsabilitat, com el de director general de tot el país. A més d’exercir com a professor mercantil a la Universitat de Barcelona (UB), també és president de Galderma Pharma SA i conseller de L’Oreal SA.

25 de setembre

KELDENICH

Consell de competitivitat La capital comunitària reuneix els responsables de cada país per impulsar la competitivitat, un dels punts febles d’economies com la catalana o l’espanyola.

Jordi Flotats, director de Keldenich Flotats i Agulló, pertanyent al sector de l’automoció, ha estat designat director general de Keldenich, el concessionari autoritzat de BMW a Barcelona. L’empresa, que gestiona les marques BMW Group, BMW, MINI i Motocicletes, és el concessionari oﬁcial més antic fora d’Alemanya i dóna servei als clients des de fa més de 70 anys. Un dels objectius actuals del nou director és consolidar la seva posició al mercat. Flotats va assumir anteriorment la gerència i després la subdirecció de Pyrenees Motors.

25 de setembre 4 de setembre

Iberdrola i EDF, a judici Comença el judici per la demanda interposada per Iberdrola contra Électricité de France, grup al qual acusa de competència deslleial per no aclarir les seves intencions respecte a l’elèctrica basca i obstaculitzar-ne l’activitat i el negoci. Hi compareixerà el president del grup francès, Pierre Gadonneix, que nega les acusacions.

27 de setembre Saló Caravaning Fins el 5 d’octubre, Fira de Barcelona acull el 27è Saló Internacional del Caravaning, amb autocaravanes, caravanes, campers, cases prefabricades o accessoris. L’edició incorpora més al·licients que mai per combatre els possibles efectes negatius

LES DADES DEL MES 11 de setembre Dada de l’IPC de l’agost

15 de setembre Efectes impagats del juliol

15 de setembre Societats mercantils del juliol

26 de setembre Hipoteques del juliol

HUSA HOTELS L’Hotel Rey Juan Carlos I reforma l’equip directiu L’hotel, de la cadena HUSA, ha designat Sandra Farreró directora de màrqueting després de dur a terme una reorganització del Departament Comercial. L’elecció forma part d’una reestructuració comercial més àmplia amb la qual l’hotel barceloní vol destacar com a referent de congressos i convencions, i alhora reforçar la seva posició al sector del turisme de vacances. Farreró, amb una llarga experiència al sector de l’hostaleria, s’incorpora al càrrec després d’un període de baixa per maternitat. Al mateix temps, és professora ocasional de màrqueting a EADA, escola de màsters.

... un pas endavant

ECONOMIA / Tecnologia

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

COMPETITIVITAT TURĂ?STICA RAMON ARCARONS I SIMON PROFESSOR TITULAR DRET TURĂ?STIC I POLĂ?TICA TURĂ?STICA EUHT CETT - UB

La competitivitat ĂŠs, avui per avui, un dels eixos instrumentals fonamentals sobre els que giren les estratĂ¨gies i les polĂtiques pĂşbliques i privades en matĂ¨ria de desenvolupament turĂstic. Ă&#x2030;s aixĂ, en tots els Ă mbits, en tots els territoris i els principals agents turĂstics en sĂłn conscients de la seva importĂ ncia. Per aixĂ˛ incorporen en tots els seus programes i actuacions aquest eix dins. Des de les institucions de la UniĂł Europea (en totes aquelles accions que aborden el turisme a partir del seu carĂ cter transversal), el Govern dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya, el Govern de Catalunya, fins a la gestiĂł de les nostres empreses i activitats turĂstiques.

Turisme i competitivitat a Catalunya Per tal dâ&#x20AC;&#x2122;adaptar-se a lâ&#x20AC;&#x2122;entorn i augmentar la competitivitat a Europa sâ&#x20AC;&#x2122;identifiquen cinc grans factors a tenir en compte: polĂtics, econĂ˛mics, mediambientals, socials, tecnolĂ˛gics i dâ&#x20AC;&#x2122;innovaciĂł. Evidentment, aquests factors sĂłn diferents en funciĂł dels grans subsectors del turisme: transport, allotjament, atraccions turĂstiques, organitzadores de viatges e intermediaris, etc. La dificultat per a definir la competitivitat turĂstica i la seva importĂ ncia per a la gestiĂł pĂşblica/privada ha provocat lâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;algunes organitzacions turĂstiques que han intentat quantificar el nivell competitiu del sector turĂstic, en una extensa sĂ¨rie dâ&#x20AC;&#x2122;economies nacionals (130). Aquest ĂŠs el cas del TTCI (Travel & Tourism Competitiveness Index), que ha desenvolupat una Ă mplia bate-

6 1$2,/ .$0,/ 1$2,/ ;4'0,/7

ria dâ&#x20AC;&#x2122;indicadors, alguns dâ&#x20AC;&#x2122;ells ja utilitzats en The Global Competitiveness Index, del WEF. El TTCI estĂ composat per un total de 70 variables, englobades en 14 pilars i organitzades en tres subĂndexs, que sĂłn els que en la prĂ ctica acoten i aborden el concepte i caracterĂstiques bĂ siques del que denominem competitivitat turĂstica. Aquests subĂndexs sĂłn: marc regulador, infraestructures i entorn sectorial i, recursos humans, culturals i naturals. La definiciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquests tres subĂndexs sĂłn, de per si, suficientment clarificadors. Dins dâ&#x20AC;&#x2122;aquests tres, caldria destacar la importĂ ncia del marc regulador i del â&#x20AC;&#x153;bon governâ&#x20AC;? del turisme (governanĂ§a turĂstica) per tal de poder continuar â&#x20AC;&#x2DC;creixentâ&#x20AC;&#x2122; en competitivitat turĂstica. Ă&#x2030;s a dir, la competitivitat turĂstica es podria mesurar pel grau

de rendibilitat de les inversions turĂstiques, per la quantitat i qualitat de lâ&#x20AC;&#x2122;ocupaciĂł turĂstica, pel grau de productivitat del mateix i per la generaciĂł de nivells de riquesa sostinguts en el temps . I tot aixĂ˛, amb els menors costos socials i ambientals. Des de fa un cert temps, lâ&#x20AC;&#x2122;existĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;un marc regulador clar i transparent, funcional i eďŹ caĂ§ es conďŹ gura com un dels elements clau per a valorar la major o menor competitivitat turĂstica i, en deďŹ nitiva, la seva â&#x20AC;&#x2DC;complexitat normativaâ&#x20AC;&#x2122;. Si afegim la complexitat que genera la comprensiĂł de la mateixa importĂ ncia del turisme per a lâ&#x20AC;&#x2122;economia del nostre paĂs, la plasmaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes normes, el seu desenvolupament i les mĂşltiples i diverses administracions afectades, trobarem una part dâ&#x20AC;&#x2122;aquest â&#x20AC;&#x153;icebergâ&#x20AC;? que ens ocupa i preocupa.

â&#x20AC;&#x153;Lâ&#x20AC;&#x2122;existĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;un marc regulador clar ĂŠs un element clau per valorar la competitivitatâ&#x20AC;? Resulta evident que, no nomĂŠs sĂłn les â&#x20AC;&#x2DC;lleis de turismeâ&#x20AC;&#x2122; les que â&#x20AC;&#x2DC;regulenâ&#x20AC;&#x2122; el turisme i les seves activitats, sinĂł que sĂłn moltes les disposicions de diferents rangs, procedĂ¨ncies, â&#x20AC;&#x2DC;nivellsâ&#x20AC;&#x2122;, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres, que afecten o poden afectar el funcionament del turisme i les seves activitats. I a la llarga, el mateix futur dâ&#x20AC;&#x2122;un turisme cada cop mĂŠs global. Les problemĂ tiques generades per les â&#x20AC;&#x2DC;vellesâ&#x20AC;&#x2122; i â&#x20AC;&#x2DC;novesâ&#x20AC;&#x2122; normatives turĂstiques sĂłn mĂşltiples. Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, les contradiccions sĂłn sovint difĂcils dâ&#x20AC;&#x2122;entendre, i les preguntes, en ocasions, plantegen respostes molt i molt discutibles.

%/* "& ! "&

9 :/0$. ($"10'2, $+ '.$""'=+ #$ $"1./,/ 1*

+,/

'.'&'#,

9 $/0'=+ #$ $./,+

'.'&'#, . ! "& ! % (%&"& ( !"& + & &"% & "% & %&"! & "! ' '( /! + &(# % "% $( #% & ! & %%" %& ! &' (! /!

$+ ",+,"$. 8 #$ /- < $+ )1$ %,. *,+$5

9 #*'+'/0.

8 $/"1$) #$ +$&,"',/ $+ 1.,-

'.'&'#, %" & "! & $( & ! ! %& ! % , /! !/ ! & & (%"& &" & + % /! "!'% '"& "% & !' % & "& ! # % + " '( , % &(& "!" !'"& ! % "! & "% &

8 $/"1$) #$ +$&,"',/ $+ /- < 8 $+ $) *1+#, $+ $/ ..,)), '.$"0'2,

"'=+ #$ $./,+ )

9 $)

"',+$/ !,. )$/ /0. 0;&'" /

'.'&'#, %" & "! & $( & ! "!" % " #%" (! , % ! % " !"% ' )" "%

'+ +"' ) '*$/ +$.,

9 ,*-$+/

"'=+ +0$&. )

'.'&'#, %" & "! & $( $( % ! "!" % "& " "& -& '( & " # !& /! + ! "& + "& !'"& & ! & '. ! % '% (' )

& & -& ! "% /! " & &"% !'" # %&"! &' "& '( &#"& /! ".$#'0 "',+$/ #$ " )'# #

$- .0 *$+0, 4$"10'2$ #1" 0',+ % "& "%% %" '"%% %" ( % / % "!

*' ! " ( 333 $ # $#1

Tecnologia / ECONOMIA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

NOVES TECNOLOGIES KIM RUIZ VICESECRETARI GENERAL DEL COETTC

L’onze de juliol de 2008, va ser el gran dia. O si més no, el dia que molts esperaven. Per fi es podia adquirir el nou iPhone amb tecnologia 3G en el nostre país. Les previsions deien que al cap de poques hores de posar-se a la venda s’esgotarien totes les unitats disponibles i així va ser, a migdia del mateix dia 11 ja era gairebé impossible trobar un iPhone 3G a qualsevol dels 1.500 punts de venda que hi havia re-

“Els operadors esperen que els usuaris utilitzin massivament els serveis de dades”

Nou iPhone 3G: màrqueting, tecnologia o fanatisme? partits per tot l’estat. Apple és una companyia que es caracteritza perquè els seus productes són innovadors ﬁns el punt que solen revolucionar el mercat, però el nou iPhone no presenta cap novetat des del punt de vista tecnològic i sí que té algunes mancances importants si el comparem amb productes similars dels seus competidors. Aleshores, en què es basa Apple per preveure que s’arribin a vendre entre 25 i 30 milions d’unitats pocs mesos després del seu llançament? Algú diria que la culpa és del màrqueting que al cap i la ﬁ és qui s’encarrega de crear necessitats en uns consumidors que en realitat no les tenen, no? Si és així, com s’explica que abans del llançament ni Apple ni Telefonica no fessin cap acció de màrqueting a cap mitjà de comunicació ni dels tradicionals ni dels nous? I si no s’havien

fet accions de màrqueting, com s’explica que pocs minuts abans de les deu del matí del mateix dia 11 hi haguessin prop de 700 persones fent cua per comprar el nou iPhone 3G a la tenda de Telefonica a Gran Via, alguns dels quals hi eren des de les cinc de la tarda del dia anterior, o que a Hong Kong el camió que duia els equips a la tenda hagués d’anar rodejat de fortes mesures de seguretat. Avui en dia l’extensa oferta de models i tipus de telèfons mòbils en el mercat cobreix àmpliament les necessitats dels consumidors. Els fabricants d’aquests tipus d’equips ja fa temps que busquen captar l’interès del consumidor mitjançant la satisfacció d’altres valors com l’estètica o la rellevància social. L’iPhone 3G ofereix quelcom “més” que altres mòbils, adjectius com el més fashion, el més sexy o el

més glamurós es troben entre els més utilitzats en els milers de blogs i fòrums que hi ha a Internet on es comentaven els aspectes del mòbil d’Apple abans del seu llançament, i que d’una manera o altra van contribuir a generar una part molt important de l’expectació al voltant de l’iPhone 3G. Els experts diuen que entre els principals motius pels quals un consumidor escull un producte hi ha, que encaixi en el seu estil de vida o que li representi un nou concepte interessant o una experiència desitjable. També coincideixen a identiﬁcar la marca Apple com una de les més fortes en el mercat pel que fa a l’establiment d’aquests vincles, més emocionals que tecnològics. Si el nou iPhone serà capaç o no de complir les expectatives és quelcom que encara està per veure, però del que no hi ha dubte és que la

seva arribada ha revolucionat el mercat de la telefonia mòbil ﬁns el punt que els operadors han acceptat que ni tan sols pugui posar el seu logotip en el mòbil. En part si han acceptat aquest canvi de model ha estat per dos motius, d’una banda, esperen que les possibilitats que aporta la tecnologia 3G al iPhone faci que els usuaris utilitzin massivament els serveis de dades, i d’altra banda la associació amb Apple els permet superar la mancança d’una marca forta que per si sola no els permet diferenciarse dels seus competidors. En deﬁnitiva, l’èxit del nou iPhone 3G serà una combinació de les possibilitats tecnològiques que ofereix l’equip, de les accions que Apple segueixi fent per mantenir i reforçar la seva imatge de marca i de l’empenta que segueixin donant els més fanàtics clients de la companyia americana.

ECONOMIA / Sectors

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

LA INDÚSTRIA QUÍMICA

La indústria química a Catalunya: evolució i tendència Amb aquest article encetem una sèrie que pretén informar de la marxa dels principals sectors de l’economia. Són articles que contribueixen a difondre l’Informe Anual de l’empresa catalana que publica el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i la Memòria Econòmica de Catalunya que publica el Consell de Cambres de Catalunya. ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

La indústria química presenta una tendència a la pèrdua de pes si ho comparem amb alguns països asiàtics La indústria química té una gran importància dins l’economia espanyola, ja que aporta aproximadament el 10% del PIB industrial i prop del 5% del PIB total de l’economia. Catalunya representa un 47% de la producció del sector químic estatal. Tanmateix, el mercat intern presenta una tendència a la pèrdua de pes relatiu des d’un punt de vista internacional, ja que es tracta d’un mercat madur que té taxes de creixement del consum baixes, si les comparem amb les dels països emergents com, per exemple, els països asiàtics, excepte Japó, que presenten unes perspectives de creixement de la demanda interna força elevades. Aquests països són una de les zones amb més gran expansió de la indústria química a nivell mundial, conseqüència de la importància dels seus mercats i de les perspectives existents de creixement de la demanda interna. Val a dir que, com la resta de la Unió Europea, la indústria química catalana pateix la forta competència procedent d’alguns dels països del sud-est asiàtic, principalment de la Xina, Indonèsia, Tailàndia, l’Índia i Taiwan. Encara que la qualitat dels productes d’aquests països és, en

general, inferior a la dels productors d’Europa i dels Estats Units, són molt competitius a nivell de preus, motiu pel qual la seva penetració en determinats camps és certament significativa. Malgrat això, el comportament de la indústria química és positiu. Les empreses del sector químic durant l’any 2006 varen seguir augmentant el seu nivell de producció (6,5%) tot i que menys que l’any anterior (7,7%). Malauradament, aquest increment d’activitat no es va traduir en una millora de la rendibilitat ja que les taxes de rendibilitat varen disminuir. Així, la rendibilitat dels fons propis va baixar fins el 11,6%, que de tota manera, es pot qualificar d’elevada. Les causes principals de la baixada de la rendibilitat dels fons propis són la caiguda de la rendibilitat de l’actiu i del palanquejament. La rendibilitat de l’actiu va disminuir com a conseqüència de l’increment de les altres despeses d’explotació i les despeses financeres. En canvi, l’impost sobre els beneficis va disminuir en percentatge. El mateix va succeir amb les despeses de personal que varen augmentar menys que l’activitat. Això és conseqüència de que la productivitat de les despeses de personal es va incrementar, si les comparem amb el valor afegit. També va repercutir en la menor rendibilitat de l’actiu la menor rotació de l’actiu circulant. La reducció del palanquejament implica que el deute és menys rendible que en anys anteriors, encara que els baixos tipus d’interès fan que l’endeutament segueixi essent rendible per a les empreses del sector. Els recursos generats es varen reduir i això explica que l’autofinançament també hagi disminuït. La reducció dels recursos generats va repercutir en el finançament de les inversions ja que es va fer essencialment amb deutes, tant a llarg termini com a curt amb cost. Cal destacar que els fons propis varen disminuir. Aquesta política de finançament ha com-

portat un increment de les despeses ﬁnanceres. En síntesi, al llarg dels darrers anys es constata una tendència decreixent de les taxes de rendibilitat de les empreses del sector químic.

En els darrers anys s’ha acumulat una reducció entre 3 i 4 punts percentuals. Tot i així, la rendibilitat obtinguda segueix tenint valors que es poden qualificar d’acceptables. Si bé les vendes

mostren un dinamisme important, l’escassa contenció de les altres despeses d’explotació frena l’avenç dels resultats, i és sobretot el marge el que reﬂexa aquesta lleugera davallada.

LA INDÚSTRIA QUÍMICA CATALANA ESTRUCTURA DEL BALANÇ I COMPTE DE RESULTATS 2002 125

2003 119

2004 117

2005 110

2006 100

5,8 -5,3 -12,5

2,6 -3,6 2,2

7,7 8,2 -0,5

6,5 -15,7 -18,6

26,1

27,4

26,4

25,0

23,7

14,2 4,4 1,7 1,1 0,7 2,2 6,6

14,4 4,1 1,0 1,3 0,1 2,5 6,2

14,2 4,1 1,2 1,2 0,0 2,3 5,9

14,5 4,2 1,8 1,1 0,1 1,8 5,3

14,5 3,8 1,2 1,3 0,5 1,4 4,4

16,4

18,0

16,7

14,8

11,6

13,6

14,9

13,6

11,7

9,1

8,8

8,3

7,4

4,5

2,2

2,3

2,2

6,9

6,4

5,8

5,1

80,2 17,5

80,4 16,6

78,4 15,6

77,4 14,0

84,7 11,5

Nombre d’empreses de la mostra 1. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual) Valor de la producció 2,2 Resultat net total 53,3 Autofinançament 3,9 2. Estructura del compte resultats (Vendes = 100) = Valor afegit brut (Vendes menys materials i altres despeses d’explotació) -Despeses de personal -Amortitzacions i provisions de tràfic +Ingressos financers -Despeses financeres +/-Altres resultats -Impost sobre beneficis =Resultat total 3. Ràtios economicofinanceres Resultat ordinari net / Fons propis Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net Palanquejament Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) Valor de la producció / Actiu circulant net de l’explotació (voltes) Actiu immobilitzat net / Finançament permanent Autofinançament / Fons propis

(ns) Valor no signiﬁcatiu perquè d’un període a l’altre canvia el signe de la partida corresponent o perquè el percentatge de variació és inferior al -100% Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya

Emprenedoria / EMPRESA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EDUCA-SYSTEM I LES CLASSES PARTICULARS A DOMICILI

“El negoci de les classes a domicili és una presa fàcil de l’economia submergida” 2,7 milions d’estudiants espanyols recorren a les classes particulars a domicili. Només un 7%, però, conﬁen els seus resultats acadèmics a professionals del sector. En aquest marc, Educa-system, la primera empresa de l’Estat que va professionalitzar el servei escolar a domicili, ha crescut a un ritme exponencial i les seves expectatives de futur són molt optimistes.

“A d’altres països europeus, com França, el servei de les classes a domicili està regularitzat”

MERITXELL SORT

Educa-system va néixer com a conseqüència d’una circumstància personal, segons explica el fundador i director general de la companyia, Sebastián Trivière-Casanovas. “La meva esposa volia rebre classes particulars de francès i vam buscar una empresa que ens donés el servei a domicili. De seguida ens vam adonar que costava moltíssim trobar una companyia d’aquestes característiques i que l’oferta era escassa”, afirma. Així, l’any 2003 va decidir posar en marxa Educa-system, la primera empresa d’Espanya que va professionalitzar el servei escolar a domicili. Amb seu a Barcelona, la companyia està present a les principals ciutats d’Espanya i compta amb 13 delegacions. De cara a finals d’any, preveu obrir-ne tres més. També han iniciat a Mèxic el seu procés d’internacionalització, amb seu a Monterrey i amb delegacions a DF i Guadalajara. “Ens hem internacionalitzat amb pocs recursos i a un cost baix. D’aquí un any i mig tenim la intenció d’expandirnos cap a un altre país de parla hispana”, afirma en Sebastián.

Una demanda que creix Segons dades de l’Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), gairebé la tercera part dels alumnes adolescents espanyols, estudiants d’ESO, obté qualiﬁcacions negatives. Per això, les classes particulars es conﬁrmen com l’alternativa més eficaç per contrarestar el creixement del fracàs escolar. Actualment, el 31% dels estudiants espanyols (2,7 milions) ja reben algun tipus de suport fora de l’horari de les classes. Amb la detecció d’aquesta necessitat, Edu-

El mercat de les classes particulars a domicili genera 1.800 milions d’euros en negre a l’any

L’equip d’Educa-system. / CEDIDA

ca-system ha triplicat el seu creixement. Amb cinc anys d’activitat, s’ha convertit en un referent del sector amb més de 5.000 professors titulats i més de 8.000 hores de classes particulars impartides al mes. El funcionament de l’empresa és molt senzill: l’alumne compra un talonari amb xecs, cadascun dels quals dóna dret a una classe particular. Quan ﬁnalitza la classe, entrega un xec al professor, que podrà canviar-lo pels diners corresponents. Entre les matèries que s’imparteixen, hi ha des de matemàtiques, ciències, anglès, història o llengua, ﬁns a classes de guitarra, xinès i comptabilitat. L’any 2006, Educa-system també va posar en marxa Educa-training, una part del grup especialitzada en la formació a empreses, treballadors i directius. “Actualment, Educa-training ja representa el 12% del volum de l’empresa i la nostra previsió és doblar la facturació”, destaca en Sebastián, que té com a objectiu oferir una qualitat molt elevada a les empreses.

La professionalització d’un mercat irregular Malgrat els 2,7 milions d’estudiants espanyols que recorren al reforç extraescolar, només 130.000 es dirigeixen a professors especíﬁcament preparats, mentre que 1.780.000 opten per professors no especialitzats. “El 93% dels estudiants acudeixen a amics o coneguts i, d’aquesta manera, el negoci de les classes particulars s’ha convertit en una

presa fàcil de l’economia submergida”, explica el fundador d’Educa-system. De fet, la professionalització del sector és un dels reptes de la companyia, que és conscient que el mercat de les classes particulars genera 1.800 milions d’euros en negre a l’any. “A d’altres països europeus, com França, aquest servei està completament regularitzat, de tal manera que és més barat contractar un pro-

fessor particular de forma legal que en negre”, aﬁrma en Sebastián. A més, “si es regularitza el sector, tothom quedarà satisfet: les famílies, els professors, perquè estaran contractats, i l’Estat, perquè estem davant d’un negoci que pot convertir-se en una font molt important de creació de treball”, afegeix. Durant el 2007, la companyia va facturar 1,5 milins d’euros, un 50% més respecte a l’any anterior, i va adquirir la certiﬁcació ISO:9001 en els seus processos de selecció de professorat.

EDUCA-SYSTEM En un món cada vegada més competitiu, l’educació i la formació han esdevingut dos pilars fonamentals en els quals les persones cada vegada necessiten invertir-hi més temps. És per això que, en algunes ocasions, el col·legi o la universitat no són escenaris suﬁcients i l’alumne ha de buscar alternatives que l’ajudin en el seu procés formatiu. Fins ara, aquestes ajudes no estaven professionalitzades i requeien, especialment, en estudiants que es volien treure un petit sou. Afortunadament, ara han sorgit empreses com Educa-system, que ofereixen el reforç professionalitzat a tots aquells que ho necessiten. Perquè un país funcioni bé, necessita bons funcionaris, bons metges i, especialment, bons professors, ja que són aquests els que tenen a les seves mans la capacitat de formar els professionals que el dia de demà hauran de prendre les decisions importants. Així, podríem dir que Educa-system realitza una labor social que ajuda al desenvolupament del país, afegint un grau de qualitat a un servei que, actualment, té molta demanda.

Cristian Rovira President d’Aijec

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

INTERÈS GENERAL I RSE

Territoris socialment responsables “Quan passi un temps prudencial i poguem disposar de la necessària perspectiva, la societat espanyola en general i la valenciana en particular comprovaran amb més claredat les conseqüències presents i futures d’una dècada de desmesura i desgovern territorial”, J. Romero.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

“Estirant el ﬁl de la sostenibilitat i la RSE s’ha forjat el concepte de TSR” “El desenvolupament sostenible no depèn només de les empreses, sinó de tots els agents actius d’una comunitat”

Amb aquestes paraules, ponderades i lúcides, el professor Joan Romero, catedràtic de Geograﬁa Humana i director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, inicia la seva reflexió a l’article Territoris amb discurs, territoris amb cultura (revista Mètode, núm.55. Universitat de València). L’anàlisi és ben clara, els nostres comportaments presents tindran: “(…) conseqüències a diversos nivells, des de les relacionades amb l’excessiva dependència de l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció residencial, fins a la desaparició irreversible de referents de la nostra història i cultura col·lectives”. I el diagnòstic resulta igualment diàfan: “S’ha registrat un consum abusiu i desordenat d’energia, sòl i aigua. S’ha produït un molt notable increment del cost de serveis i de gestió de residus. S’ha exacerbat la mobilitat… Però, sobretot, s’ha produït la més intensa degradació i canalització de referents identitaris i paisatgístics de la nostra història recent”. Estirant el fil de la sostenibilitat i la RSE, i extrapolant aquests conceptes a una determinada àrea geogràfica, s’ha forjat el concepte de territoris socialment responsables (TSR) o, simplement, territoris responsables, si evitem el parany reduccionista del terme “social” en beneﬁci d’una concepció més àmplia de la responsabilitat, i que

“Només hi haurà futur si som capaços de dialogar, d’entendre’ns i de cooperar” “Els pobles més cultes d’Europa ho han aconseguit. I el nostre no té perquè ser una excepció” forçosament ha d’incloure les 3 dimensions: econòmica, social i mediambiental. En què consisteix un TSR? El signiﬁcat resulta intuïtivament fàcil de comprendre a partir d’una idea elemental: el desenvolupament sostenible no depèn només de les empreses, sinó de tots els agents actius d’una comunitat. És a dir: les empreses no actuen soles, enmig del no-res, sinó envoltades d’un conjunt d’agents igualment decisius i amb els quals aquestes comparteixen les responsabilitats de transformar i modelar l’entorn: els governs i les administracions públiques, els sindicats, les organitzacions del Tercer Sector, els centres d’ensenyament (escoles i universitats), els mitjans de comunicació… sense oblidar, naturalment, la pròpia ciutadania! Així, el concepte de TSR sorgeix a partir del moment en què es pren consciència que la sostenibilitat és una responsabi-

La cooperació entre els diferents sectors socials és una qüestió de gran importància. /ARXIU

litat àmpliament compartida. I d’aquí prové la importància de la cooperació entre els diferents actors socials, independentment de si pertanyen a l’àmbit públic, empresarial o no lucratiu. Però, òbviament, aquesta cultura cooperativa mai no fructificarà si prèviament no s’han desenvolupat uns valors comuns, una visió compartida i una consciència d’interdependència. Ras i curt, els missatges serien: 1) només hi haurà futur si som capaços de dialogar, d’entendre’ns i de cooperar, i 2) el futur serà per a tots o no serà per a ningú. Perquè és evident que si l’aire de la regió on jo visc està contaminat, sigui quina sigui la meva identitat, jo també respiraré en aquella atmosfera i en patiré les conseqüències. I si l’exclusió social i la pobresa de la meva regió, generen tensions, violència o inseguretat ciutadana, és evident que jo no en podré pas restar al marge. A Catalunya, qui més divulgació i pedagogia ha fet sobre el concepte emergent dels TSR ha estat en Josep Maria Canyelles, expert i consultor en RSE. Segons la seva deﬁnició, un TSR seria aquell que “tendeix a la sostenibilitat afrontant proactivament els seus reptes econòmics, socials i ambientals, per mitjà de les estratègies col·laboratives i el

compromís multilateral, amb solucions eﬁcients que creïn valor per a totes les parts, gestionant els propis actius tangibles i intangibles i alineant-los vers una visió sostenible del territori”. Fa poc més d’un any (maig 2007) amb motiu del primer seminari sobre Territoris Socialment Responsables, celebrat a Sitges i impulsat també per en Josep Maria Canyelles, es va fer públic un manifest a favor dels TSR (http://manifesttsr.blogspot.com/) que emfatitzava idees com: generar sinèrgies, millorar la governança, posar en valor els actius immaterials o situar en el centre de l’activitat empresarial els conceptes de Drets Humans i sostenibilitat global. El manifest, pioner des de molts punts de vista, apel·lava a quatre grans compromisos. Primer, gestionar activament la pròpia responsabilitat organitzativa, a través de les bones pràctiques i d’un model organitzatiu coherent. Segon, fomentar i desenvolupar els processos de diàleg amb tots els grups d’interès, millorant els processos cooperatius i guanyant legitimitat. Tercer, assumir els reptes i preocupacions de la societat com a part del propi projecte organitzatiu i apostar per una estratègia que generi valor per a totes les parts

interessades, així com per al conjunt del territori. I quart, desenvolupar progressivament una major complicitat i compromís amb la comunitat i el territori. El professor Joan Romero conclou la seva reflexió amb uns mots esperançadors: “Els pobles més cultes d’Europa han aconseguit que de manera àmplia es participés d’una cultura territorial molt diferent de la que ha prevalgut a Espanya. Sempre d’acord amb una seqüència molt semblant: en primer lloc, la comunitat científica alerta sobre pràctiques i situacions indesitjables o insostenibles, posteriorment els mitjans de comunicació se’n fan ressò, finalment amplis sectors de la ciutadania ho incorporen com a problema o com a repte col·lectiu, i finalment aquesta percepció majoritària acaba amerant les polítiques públiques. Nosaltres som ara a l’inici del procés. Molts paisatges culturals ja seran irrecuperables, però molts d’altres es podran mantenir intactes. I les males pràctiques deixaran de ser aplaudides (i de rebre suport en eleccions) per ser sancionades per la majoria de la població”. Confiem que així sigui… i que el vell eslògan de l’Spain is different hagi passat definitivament a la història.

Anàlisi / EMPRESA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSE Accor Services, distingida amb el Premi Nacional Alares L’empresa Accor Services, companyia líder en serveis a empreses ha rebut el Premi Nacional Alares, que concedeix la fundació que duu el mateix nom, amb motiu de la seva tasca en el camp de la conciliació familiar i laboral dels seus treballadors. Accor Services ha impulsat iniciatives i serveis orientades a augmentar el benestar dels seus empleats al seu lloc de treball. Precisament, aquest és el tercer premi que rep l’empresa aquest 2008 en l’àmbit dels Recursos Humans, dels quals els altres 2 eren el premi Empresa Familiarment Responsable (EFR) per la Fundación + Família, i el premi Best Workplace 2008. Aquestes distincions situen Accor Services en una posició de referència l’àmbit dels RRHH. La clau de l’èxit es deu al fet que la companyia ha dut a terme iniciatives orientades a l’augment de la motivació i ﬁdelització internes però també ha procurat per les taxes de productivitat dels seus treballadors. Un exemple d’aquestes són el Ticket Restaurant (per promoure l’alimentació saludable dels treballadors que mengen fora de casa), el Ticket Guarderia (ajuda destinada a treballadors amb ﬁlls d’edats compreses entre els 0 i el 3 anys) o el Ticket informàtica.

Telefónica, ha escolaritzat més de 50.000 nens a l’Amèrica Llatina La Fundación Telefónica, a través del seu programa d’acció social Proniño, va contribuir a l’eradicació del treball infantil a l’Amèrica Llatina mitjançant l’escolarització de qualitat dels menors. El balanç de la feina feta en aquest programa al llarg del 2007 és molt positiu ja que és va poder ajudar a 52.991 nens, nenes i adolescents de països com l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, l’Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Perú, Veneçuela i l’Uruguay. L’objectiu del 2007 era arribar a l’escolarització de 50.000 nens, repte superat satisfactòriament. Pel 2008, La ﬁta és arribar a escolaritzar-ne 100.000. El programa d’acció social Proniño és una realitat gràcies a l’ajuda de

diverses ONG’s, escoles i institucions públiques i privades en col·laboració amb les comunitats on viuen els infants.

Vodafone, amb la integració de la discapacitat en les noves tecnologies

La multinacional Vodafone ha col·laborat a la Primera Jornada sobre Aplicacions Accessibles en Telefonia Mòbil que ha portat per títol La Telefonía Mòbil ens apropa al futur. La idea central d’aquesta jornada ha estat la reﬂexió al voltant de l’accés de les persones amb alguna discapacitat a les noves tecnologies de la informació. S’hi han presentat novetats interessants com són les vídeotrucades amb tecnologia d’àudio o vídeo; aplicacions especíﬁques per a una millor audició del telèfon mòbil; programes que converteixen text en veu; i telèfons amb tecles ràpides per marcar números predeterminats. A banda d’aquestes propostes també s’ha parlat sobre les aplicacions que caldria dur a terme en el futur. La trobada ha estat organitzada pel Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT), l’IMSERSO i el Ministeri d’Educació, Política Social i Esport, en col·laboració amb Vodafone.

sector privat, organismes de les Nacions Unides i cercles cientíﬁcs, entre d’altres.

Gas Natural, amb el Fòrum Pro Clima Madrid Gas Natural juntament amb altres empreses de diferents sectors i l’Ajuntament de Madrid s’han unit al Fòrum Pro Clima per promoure ac-cions que permetin millorar la qualitat de l’aire de la capital i així lluitar contra el canvi climàtic. En aquest projecte hi participen més de 30 empreses

espanyoles les quals volen promoure l’ús del gas natural vehicular, un combustible alternatiu i menys nociu per al medi ambient. L’Ajuntament de Madrid, per la seva part, té en projecte l’edició d’un llibre sobre bones pràctiques ambientals de les empreses per tal de reduir-ne l’impacte a causa de les seves activitats. D’altra banda, Gas Natural ha signat acords de col·laboració amb les empreses General Motors i Carrefour per tal de dur a terme accions favorables i respectuoses amb el medi ambient.

Nike+ Human Race, cursa solidària El 31 d’agost tindrà lloc la primera gran cursa solidària que organitza Nike. L’esdeveniment solidari i esportiu es celebrarà simultàniament a 25 ciutats de tot el món i s’oferiran 25 actuacions musicals. Les inscripcions permetran accedir a la cursa i al concert i es podrà obtenir una samarreta de la Nike+ Human Race. Amb la recaptació, la venda de samarretes i la donació d’un milió de dòlars per part de Nike s’espera arribar als 3 milions de dòlars.

Barcelona acollirà el Congrés Nacional de la Natura Entre el 5 i el 14 d’octubre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Mundial de la Natura i que organitza la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El Congrés es basarà en 3 grans eixos que seran: Un nou clima pel canvi; entorns sans, gent sana; i la salvaguarda de la diversitat de la vida. Aquest Congrés està considerat un dels esdeveniments més grans i importants a nivell mundial que tracta el delicat tema del desenvolupament sostenible. Està previst que hi participin més de 8.000 personalitats destacades, tant de governs, del

Ajuda els qui ajuden Fa més de deu anys que vàrem posar en marxa el Pla Ajuda. Amb ell, totes les entitats sense ànim de lucre gaudeixen de descomptes de ﬁns al 72,49% en els seus enviaments nacionals i un 20% en els internacionals.

Les coses més senzilles estan plenes d’esperança. 902 300 400 www.mrw.es

Generant conﬁança

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

EL MES POSITIU Assistència Sanitària Crea un Centre de Reproducció Assistida

El centre començarà a funcionar en un període d’aproximadament sis mesos. Tindrà la seu a l’Hospital de Barcelona i estarà especialitzat en les noves tècniques de fecundació i el tractament de la fertilitat humana. El nou institut serà una realitat gràcies a la col·laboració entre Assistència Sanitària, un centre nordamericà d’elit i un grup de ginecòlegs barcelonins de primer nivell. El nou centre suposa una inversió que supera els 1,5 milions d’euros.

Bauhaus

els secrets del cacau a mercats com Aràbia Saudita o Dubai. Actualment té botigues a Barcelona, Berlín, Madrid, Torrelodones, Màlaga, València i Lisboa. Cacao Sampaka es presenta com una cadena que inclou des de la plantació a Veneçuela o Mèxic, estretament supervisada des de l’empresa catalana, la importació i el refinatge fins a la degustació en els establiments de la firma, botiga i granja alhora.

Caixa Manresa

Ficosa

FresCo

Treu al mercat un dipòsit referenciat a l’IPC

El grup forma una aliança amb un grup nipó

Obre un local a l’Índia i entra així al mercat asiàtic

Caixa Manresa treu al mercat el Dipòsit IPC 10, que garanteix el 100% del capital invertit i un rendiment vinculat a la inﬂació espanyola i al comportament de dos valors de l’Ibex 35. Passats 12 mesos de la contractació del Dipòsit IPC 10, la meitat de la inversió rendirà la inflació espanyola més un 2% addicional. Una vegada calculat i abonat el rendiment aquesta meitat del dipòsit quedarà amortitzada.

El fabricant català de components d’automoció Ficosa i la firma japonesa de sistemes elèctrics Omron s’han aliat per desenvolupar, produir i comercialitzar tecnologies d’assistència a la conducció de vehicles de motor a escala mundial. L’empresa conjunta es beneﬁciarà de l’experiència de Ficosa en la integració de sistemes i components en el vehicle i els coneixements d’Omron en electrònica, sensors i tecnologies de visió per càmera. La seu de l’empresa se situarà a Alemanya i tindrà una ﬁlial a Espanya.

FresCo va obrir el 31 de juliol el seu primer restaurant a Nova Delhi, la capital de l’Índia. L’establiment té una superfície de 300 metres quadrats i està ubicat al centre comercial Ambience Mall. Així, FresCo ha iniciat la seva aventura a l’Índia de la mà del seu soci local amb la constitució d’una societat mixta.

Camper Inaugura la primera botiga a l’Argentina

Caixa Catalunya Posa en marxa el programa Rétale

L’empresa mallorquina de sabates Camper, amb presència a més de 70 països, obrirà la seva primera botiga a l’Argentina. L’arribada de Camper a Buenos Aires ve acompanyada de la firma local Grimoldi, que va adquirir la llicència per comercialitzar els productes de Camper al país llatinoamericà. Grimoldi ha invertit 700.000 dòlars en el llançament del fabricant de calçat. Camper té més de 150 botigues a Sud-amèrica.

Borges

L’ o b r a s o c i a l d e C a i x a Catalunya, a través de la seva fundació Sol i Món, ha iniciat un nou cicle de sessions informatives del programa Rétale, que es dedica a assessorar immigrants d’Equador i Colòmbia perquè puguin crear un negoci al seu país d’origen. Durant les vacances tindran lloc 10 sessions informatives a través de les quals les persones interessades en el programa rebran informació dels requisits i condicions que es requereixen per formar-ne part.

Té previst obrir ﬁlials a Àsia

Caixa Laietana

Dow Chemical

Rep la màxima qualiﬁcació de l’agència Fitch

Farà R+D en tractament d’aigua

Caixa Laietana ha dut a terme una titulització de préstecs hipotecaris, a través del fons AyT Colaterales Global Hipotecario Caixa Laietana I, que ha rebut la qualificació AAA, de l’agencia de ràting Fitch. L’emissió està recolzada per préstecs hipotecaris per a particulars amb garantia de vivenda. L’import global de l’emissió és de 170 milions d’euros, a través de quatre trams de bons, i ha rebut la màxima nota.

La multinacional Dow Chemical invertirà 9,5 milions d’euros en la construcció d’un centre d’investigació a Tarragona especialitzat en el desenvolupament de noves tecnologies per a la desalinització i el reciclatge d’aigua. El centre, dissenyat per Accciona Agua, que obrirà les portes l’any que ve, suposa una nova aposta de qualitat per a les instal·lacions de Tarragona i donarà feina a 25 investigadors.

Inverteix 45 milions en una botiga a Tarragona Bauhaus, botiga especialitzada en productes per a la casa, el taller i el jardí, ha invertit 45 milions d’euros en un nou establiment de 12.000 m2 a Tarragona. La companyia alemanya té previst buscar nous emplaçaments al nord de Barcelona i possiblement a Lleida.

Borges té previst obrir pròximament ﬁlials a la Xina, a l’Índia i al Brasil. La venda dels seus productes als mercats internacionals suposa per a Borges un beneﬁci del 76% del total facturat.

Cacao Sampaka Noves fronteres per a la xocolata Vuit anys després d’haver obert la primera botiga, Cacao Sampaka, la cadena comercial catalana es planteja difondre

Fluidra La multinacional catalana exporta a 50 països La multinacional catalana de piscines i tractament d’aigua Fluidra exporta els seus productes a cinquanta països diferents des del seu centre logístic de Maçanet de la Selva, anomenat Trace Logistics, un dels més moderns d’Europa i únic a l’Estat espanyol pel sistema d’automatització, compta amb una superfície d’uns 55.000 metres quadrats i una capacitat per expedir 150.000 palets anuals i 60 camions diaris i preparar uns 10.000 embalums cada dia.

Freixenet Inverteix 16 milions en una nova línia productiva Tot i que la crisi està afectant el consum de cava, Freixenet ha decidit adoptar una “actitud defensiva” i aquest any ha fet una important inversió per actualitzar les instal·lacions de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Concretament, el grup català ha destinat 16 milions d’euros en una nova línia per a la congelació, degollament, dosiﬁcació, tapada i etiquetatge d’ampolles de cava. Aquesta serà la inversió més important de l’empresa durant aquest exercici, marcat per l’impacte de la caiguda del consum a Espanya a causa de la crisi econòmica.

Konik-Tech Consolida el seu negoci a l’Àfrica Konik-Tech, empresa especialitzada en el desenvolupament d’aparells analitzadors, consolida la seva activitat a l’Àfrica, continent que ja suposa el 5% del seu volum de negoci. L’empresa, que té la seu principal a Sant Cugat del Vallès, compta amb una trentena d’equips instal·lats a diversos països d’aquest continent. Arran de la crisi permanent que pateixen alguns d’aquests països i la consegüent fuga de talents que comporta, l’empresa no ho ha tingut fàcil per impulsar la seva presència en aquest continent.

La Fageda El model de la cooperativa arriba a Harvard La Fageda ha estat objecte d’estudi a la prestigiosa escola de negocis de la universitat nordamericana de Harvard. El cas de la cooperativa garrotxina es va analitzar en el marc d’un colloqui que tractava “els reptes i les oportunitats de les empreses d’inclusió”, que va tenir lloc en els primers dies d’agost. Val a dir que tant Esade com l’Iese fa temps que expliquen als alumnes de l’Estat espanyol el cas de la cooperativa catalana com a exemple a seguir.

Mútua Universal Incrementa la seva participació en el mercat L’entitat augmenta la seva quota al mercat fins el 9,33% (davant d’un 9,20 en el 2006), al mateix temps que incrementa en un 2,95% el nombre d’empreses associades i en un

Panorama / EMPRESA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU 4,1% el de persones protegides. Ha prestat servei a 146.648 empreses, augmenten els seus ingressos per quotes reportades en un 12,74%, que suposen 1.090 milions d’euros .

Molenbergnatie El cafè del port de Barcelona cotitzarà a Nova York El port de Barcelona ha rebut l’homologació com a port lliurable de cafè per la borsa de Nova York, un dels primers mercats de futur del món pel que fa a les transaccions d’aquest producte d’alimentació. Aquest certificat ha estat atorgat a Molenbergnatie, un dels principals operadors de cafè del port de Barcelona, que es converteix en el primer grup de l’Estat que rep de la borsa de Nova York la llicència d’emmagatzematge i del control de pes del cafè. Molenbergnatie disposa d’una superfície logística per a 30.000 tones al port de Barcelona, on emmagatzema cafè i cacau.

Goodyear Acomiadarà 600 treballadors als EUA El fabricant nord-americà de pneumàtics Goodyear tancarà 92 de les seves botigues com a part de l’estratègia d’augment de la rendibilitat que segueix actualment la companyia. Aquest fet suposarà l’acomiadament de 600 treballadors, tant fixos com temporals. Segons el grup, aquesta decisió ha estat conseqüència d’una rigorosa revisió de les operacions de les botigues i de la dinàmica del mercat del país.

HSBC La crisi dels EUA fa caure un 28% el beneﬁci

Saytes Factura 10 milions amb el seu televisor submergible La firma catalana Saytes, de Lliçà de Vall, ha assolit un inesperat èxit amb la venda del seu model de televisor submergible, i espera tancar aquest any amb unes vendes que li proporcionin 10 milions d’euros. L’empresa comercialitza un televisor de pantalla plana submergible, pensat per al gran consum i amb l’objectiu d’arribar a un públic massiu. El televisor es pot adquirir en diverses grans superfícies com El Corte Inglés, Mediamarkt o Carrefour, entre d’altres. L’empresa també ha començat a comercialitzar MP3 submergibles.

El Hong Kong and Shanghai Banking Corporation (HSBC), el banc més gran d’Europa per capitalització a la borsa, amb seu a Londres, va obtenir uns beneficis de 6.760 milions d’euros el primer semestre de l’any. Aquesta xifra representa una caiguda del 28% dels guanys en relació amb el mateix període del 2007.

NH Hoteles La crisi rebaixa un 20% els beneﬁcis El grup NH Hoteles va obtenir uns beneficis de 32,4 milions d’euros en els primers sis mesos de l’any. Això representa

que la companyia hotelera va guanyar un 20% menys que en el mateix període de l’any passat. La cadena creu que aquesta baixada es deu a la crisi econòmica i a una provisió reversible de 12,3 milions d’euros. El grup anuncia que aprovarà un pla de mesures contra la crisi.

Nokia Acomiadarà 200 treballadors de l’àrea d’internet

El fabricant finlandès de telefonia mòbil Nokia pretén acomiadar 200 treballadors de la seva filial de serveis per internet. La meitat dels llocs de treball que l’empresa podria suprimir es troben a Finlàndia. Els acomiadaments s’emmarquen dins d’un pla de reestructuració de la companyia de part de les seves àrees d’investigació i desenvolupament. Segons el grup, es pretén recol·locar els treballadors dins la mateixa empresa.

Ryanair Anuncia que anul·larà els bitllets d’altres webs Ryanair manté la seva particular guerra contra les agències online i continuarà cancel·lant les reserves per als seus vols que no s’hagin comprat des de la seva pàgina web oficial. Tot i que els números no estan clars, el president de Ryanair, Michael O’Leary, diu en una compareixença pública a Madrid que des de dilluns passat la companyia ha anul·lat setanta reserves, de les quals divuit procedien de pàgines ubicades a l’Estat. Una xifra que no lliga amb una altra que havien donat els responsables de Ryanair, quan fa uns dies van dir que les cancel·lacions eren de més de 400 al dia. L’Associació Espanyola de Comerç Electrònic i Marqueting (ACEM) va recordar ahir que les agències de viatges online denunciades per Ryanair són “perfectament lícites i transparents i compleixen la normativa”. Va subratllar, a més, que els passatgers perjudicats tenen dret a compensacions.

Siemens Acomiadarà 16.750 treballadors a tot el món

RBS El banc registra pèrdues per primera vegada en 40 anys El Royal Bank of Scotland (RBS) va perdre 493 milions d’euros el primer semestre de l’any. Aquest és el primer cop que l’entitat ﬁnancera registra pèrdues econòmiques des de fa 40 anys. Segons l’RBS, que és el segon banc més gran del Regne Unit, aquests resultats s’expliquen per l’impacte de les condicions del mercat de diferents línies de negoci de la companyia i per l’amortització addicional de 7.505 milions d’euros que la companyia va aportar per la seva exposició al mercat creditici. Els ingressos totals del grup van disminuir un 31,2%.

les plantes dels diferents països, ja que tot just s’estan iniciant les converses amb els representants dels treballadors. Siemens té una planta a Cornellà del Llobregat.

Simon Acomiada a 80 persones a Barcelona El fabricant de material elèctric Simon anuncia l’Expedient de Regulació d’Ocupació que afectarà a 80 treballadors. Es fa degut a la caiguda d’encàrrecs en un context de crisis immobiliària i econòmica. Des del gener que l’empresa actua amb un pla de baixes incentivades i prejuvilacions on s’han inscrit un centenar de treballadors, una xifra insuficient, segons la companyia, per fer front al descens dels encàrrecs.

Spanair Eliminarà bases i se centrarà en Barcelona i Madrid La direcció de Spanair conﬁrma al comitè d’empresa de l’aerolínia que eliminarà cinc de les set bases que té la companyia a Espanya “per concentrar tots els recursos de producció” a Madrid i Barcelona, fet que suposarà la supressió de la base que té a Palma. Fonts de l’aerolínia van assegurar que la concentració de les bases és “imprescindible” per “guanyar en eficiència, rebaixar costos i assegurar la viabilitat de la companyia”. El grup negocia amb els sindicats la supressió de 1.100 llocs de treball.

Telefónica Cobrarà la identiﬁcació de trucades a tothom El grup alemany de tecnologia i enginyeria Siemens acomiadarà 16.750 treballadors a tot el món. La retallada de llocs de treball té l’objectiu de reduir els costos en les àrees de vendes i administració en l’actual entorn de desacceleració econòmica. Concretament, Siemens farà fora 5.250 persones a Alemanya i 5.150 persones a la resta d’Europa. La resta d’acomiadaments, més de 6.000, es produiran fora del continent europeu. Encara no s’ha precisat com afectaran les retallades a

A partir del proper mes d’octubre, Telefónica cobrarà a tots els seus clients 0,58 euros al mes, IVA inclòs, pel servei d’identificació de trucades. Això suposa estendre el pagament del servei als clients que tenien contractats paquets de serveis (com el Duo o el Trío), ja que des del 10 de juliol es cobra als que no tenien aquests serveis. L’associació de consumidors Facua ho considera il·legal i denunciarà la companyia.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

ENTREVISTA A ELISENDA SERRA, DIRECTORA DE MÀRQUETING DEL BANC DE SANG I TEIXITS

“Hem d’aconseguir 4 donacions a l’any amb els homes, i 3 en les dones” En general, el Banc de Sang i Teixits és conegut per la seva tasca relacionada amb les donacions. Però es fan altres projectes, oi? Si. El Banc de Sang i Teixits és una empresa pública que a més de la seva missió d’abastir tots els hospitals públics i privats de Catalunya, de components sanguinis i hemoderivats suficients i segurs, també actua com a centre d’obtenció i processament de teixits, i desenvolupem altres línies d’actuació en el camp de la immunobiologia, el diagnòstic molecular, la teràpia cel·lular i la medicina regenerativa, on som molt forts perquè comptem amb el Banc de Sang de Cordó més gran de tot l’Estat. On hem de situar el BST comparat amb entitats similars del nostre entorn? La nostra singularitat ens ve donada perquè estem presents a tot el procés de la sang: som una organització “de vena a vena”, del braç del donant, al braç del pacient. No hi ha cap organització en l’àmbit de la medicina transfusional com la nostra. Som responsables de la donació, del processament i també de la transfusió de la sang. Des del punt de vista del màrqueting, quins objectius s’ha plantejat? En primer lloc transformar una organització orientada al producte en una organització orientada al mercat, en tots els àmbits d’actuació, tant la sang, com els teixits i els laboratoris, la docència, etc. En segon lloc, i només en l’àmbit de la donació de sang, posicionar la donació de sang com un acte de participació ciutadana i convertir-la en un hàbit per consciència social i no per emotivitat. En resum guanyar visibilitat en un grau superior a la hem tingut fins ara. L’actual campanya “Amb una vegada no n’hi ha prou” cerca més la fidelització que la sensibilització? La campanya treballa sobre dos grans eixos estratègics: buscar nous donants a partir de molta informació, i la proposta d’un repte: fidelitzar els que ja

MÉS QUE PERSONAL

L’Elisenda, de 44 anys, és ﬁlòloga i té un postgrau en Màrqueting i Relacions Institucionals. Abans de directora de màrqueting del Banc de Sang ha estat Socia-directora de Nam, empresa de consultoria de comunicació i imatge, Directora de Comunicació del Grupo Planeta, Cap del Gabinet de Comunicació de l’ICS, entre altres facetes. A més, és mostra lleial als seus principis i amb mà dreta per les relacions humanes.

L’Elisenda Serra reconeix que no concep el màrqueting sense creativitat. / ENRIC MONTÉ

tenim aconseguint que donin més vegades. Això vol dir conèixer molt bé el perﬁl dels nostres donants i poder-los oferir una experiència de donació adequada a les seves expectatives. Cal pensar que la mitjana de donacions a l’any és de 1,5 vegades i hem d’aconseguir quatre donacions a l’any amb els homes i tres en les dones. És veritat que la sensibilització sobre les donacions és superior aquí que arreu? Estem creixent any rere any en donacions de sang. Hem passat de tenir un índex de 37 donacions per mil habitants i any al 2005 a un 39,2 al 2007. Penso que el fet d’haver uniﬁcat tots els bancs de sang en una sola organització que permet una comunicació i un missatge únic és bàsic, però sobretot l’esforç en el desplegament de les nostres unitats mòbils i l’obertura de nous centres de donació, que ens permeten apropar-nos al donants. Ens hem de fer presents de forma constant i això s’aconsegueix amb la proximitat tant física com comunicativa. Què en pensa que la primera inversió que es retalli, en temps de crisi, sigui la de comunicació, i/o la de màrqueting?

Depèn del sector de negoci on es treballi. Per afrontar una crisi una empresa pot adoptar diferents tipus de mesures, però sense clients no hi ha empresa i per tant s’ha de treballar en mesures de satisfacció de les necessitats dels clients abordant una contenció dels costos que no aporten valor Quin paper li atorga a la creativitat dins del procés global del màrqueting? No concebo el màrqueting sense creativitat. Les empreses han de saber extreure la creativitat latent dels seus professionals. Tots tenim un espai intern creatiu però a vegades no el sabem aﬂorar. Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país? Molt bé creativament, però hi haurà d’haver per força una adaptació més profunda de la publicitat als mitjans i suports . Una frase que li agradi dir sovint. Dues: Hem de ser coherents! i “Amb una vegada no n’hi ha prou”. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Una causa per la que es pugi donar ﬁns”la darrera gota de sang” Qualsevol causa en la que estigui compromesa. Va al gimnàs o només paga la quota? Procuro anar-hi un parell de dies a la setmana. És un espai per a mi on puc deixar anar la neurona. I un dia de ioga per no oblidar l’espai interior. Es desmaia a la vista de la sang? De la que hi ha al banc no. Potser la d’un familiar proper sí que em pot fer perdre l’enteresa. Vinga, digui’m el darrer caprici que s’ha concedit Anar amb la meva neboda de set anys al Liceu a veure la companyia de Maurice Béjart. En igualtat de condicions, incorporaria al seu equip un home o una dona? No faig diferències, però no sé com ho faig per acabar formant equips majoritàriament formats per dones. Sí que penso que part de l’èxit dels negocis resideix en la gent i les relacions que s’estableixen i que les dones guanyen en el terreny relacional.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ALBERT CALZADA, PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Volem fomentar la innovació a les empreses” visita a cellers, tastos de vins i caves, i altres activitats d’oci que s’organitzen al voltant del paisatge i els productes del Penedès. És un camp amb molt de potencial, que hem de treballar i ha de fer del Penedès una destinació turística de referència.

REDACCIÓ

Quins sectors econòmics són els més importants a la zona? La producció de raïm i elaboració de vins i caves tradicionalment ha estat el sector més important de les comarques del Penedès. Tanmateix, des de sempre i especialment des de fa unes dècades, altres sectors han anat creixent molt com la indústria química, del paper o la de l’automòbil, al costat de molts altres sectors industrials i de serveis que garanteixen la diversiﬁcació econòmica del Penedès. A quin perﬁl responen les empreses de l’Alt i el Baix Penedès? Com passa a Catalunya, la majoria de les empreses són petites i mitjanes, més del 85% de les pimes tenen entre 1 i 50 treballadors i només un 4% tenen més de 250 treballadors. També hi ha un nombre molt important d’empreses familiars, fins i tot algunes avui són dirigides per la sisena generació, tot i que la gran majoria es troben entre la segona i la tercera generació, això demostra un teixit empresarial arrelat i consolidat. Han notat les empreses de la zona la crisi econòmica? La frenada de la construcció ha arrossegat molts sectors i l’atur augmenta,

Albert Calzada està convençut de la necessitat de formació. / CEDIDA

com arreu de l’Estat. El Baix Penedès es pot ressentir més que l’Alt Penedès d’aquesta situació ja que la construcció ha estat pal de paller per l’economia baixpenedesenca. Ara bé, la diversiﬁcació econòmica i el dinamisme històric d’aquestes comarques ajudaran a una recuperació més ràpida. Com s’ha d’afrontar? Des de la UEP, creiem que la logística industrial pot ser part de la solució, ja que crearia nous llocs de treball, de tots els nivells professionals, i permetria absorbir part de la mà d’obra que queda aturada. Quines són les principals diﬁcultats amb què es troben els empresaris del Penedès? Avui en dia l’economia

és global i les dificultats també ho són. Ara bé, pensant en local, podem dir que els principals entrebancs són la cerca i retenció del talent i mà d’obra qualificada, l’excessiva regulació i burocràcia que s’exigeix a les empreses i els impediments provocats per la manca o pel retard en diverses infraestructures viàries, ferroviàries i de telecomunicacions. Quin paper té el turisme al Penedès? Aquí parlem d’enoturisme. Recentment s’ha posat en marxa un Pla Estratègic d’Enoturisme que té per objectiu englobar dins una proposta atractiva totes aquelles activitats relacionades amb el turisme enològic: gastronomia, rutes culturals,

Quins altres reptes té l’associació? A banda de defensar els interessos de les empreses davant les administracions a l’hora de negociar millores per al territori, per a la UEP un dels reptes més importants que ens plantegem és fomentar la innovació a les empreses i de manera molt especial també impulsar la formació, formació a tots els nivells, des dels directius als empleats, sigui presencial o a distància. I els reptes de la comarca? El principal repte és formar el capital humà, hem d’estar millor preparats per poder redreçar l’economia. La formació porta a la innovació, com més formats més capaços serem de pensar com fer millor el nostre producte i com ser més competitius en el mercat global. Per això també és prioritari aprendre a moure’ns en els mercats internacionals, dominar idiomes i decidir-nos a viatjar per poder trobar nous camins al nostre negoci.

CRISI ECONÒMICA PIMEC RECOMANA A LES PIMES DIVERSIFICAR ELS CRÈDITS

La crisi econòmica està provocant restriccions creditícies de les entitats financeres cap a les pimes. Així ho alerta Pimec, que alhora recomana a les petites i mitjanes empreses diversificar les peticions de finançament a bancs i caixes. No totes actuen de la mateixa manera, sobretot aquelles que tenen la situació sanejada, però és habitual que algunes pimes, davant la situació actual, tinguin més dificultats en aconseguir un crèdit, o vegin com han augmentat les comissions i els tipus d’interès sobre l’euríbor. COL·LABORACIÓ AMB EL SECTOR DEL RETAIL COMERTIA I LA CAMBRA DE COMERÇ SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ

Miquel Valls i Javier Cottet, presidents de La Cambra de Comerç i Comertia respectivament, han signat un conveni de col·laboració que pretén ajudar en el desenvolupament de les empreses catalanes pertanyents al sector del Retail. Aquesta acció conjunta promourà la comunicació de les accions de caire comercial de la Cambra als socis de Comertia i alhora els recolzarà en el seu creixement i expansió empresarial. També s’iniciarà un programa de formació de Desenvolupament i Creixement del Negoci.

Miquel Valls i Javier Cottet ﬁrmen un conveni de col·laboració. / CEDIDA

COMPRES, CONTRACTACIONS I TENDÈNCIES L’AERCE CREA UN ‘THINK TANK’ DE COMPRES

L’Asociación Española de Profesionales de Compras, Contratación y Aprovisionamientos posa en funcionament el nou Ateneo de Compras, un think tank que pretén oferir estudis de mercat, de tendències i, recomanacions sobre assumptes de compres i contractacions. Aquest fòrum, on les principals companyies del país podran intercanviar opinions i idees, té la ﬁnalitat de ser un referent del món empresarial i alhora exercir d’interlocutor entre les institucions de l’Estat i la societat entre altres.

EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

RELACIONS LABORALS

EMPRESA FAMILIAR

GRAN APAGADA

COOPERACIÓ D’EMPRESES

DAVID A. SANMARTÍN

QUIM ARPÍ

ALFONSO CEBRIÁN

JOAN M. TRAYTER

JOSEP LLUIS PEREZ

DETECTIU PRIVAT I ADVOCAT

DIRECTOR GENERAL AXXON.

DIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’ACCID

GRUPO HAS S.A.

TREBALL DE QUALITAT, QUALITAT DE VIDA

Morositat comercial

Compromís o Emprendre COMPROMÍS? per continuar

Causa de la crisi econòmica o és un mal endèmic? En el que portem de 2008 l’augment de la morositat bancària ha encès els llums d’alarma. És evident que la situació econòmica té molt a veure. Tanmateix, els estudis realitzats mostren que la morositat comercial, al marge de la situació econòmica, és un mal endèmic de l’economia espanyola. Les causes de la morositat són vergonyoses. A nivell de tota la UE, la principal raó de l’incompliment de terminis és la pròpia decisió del deutor: un 35% dels morosos no paga a temps perquè ha decidit pagar tard. Les dificultats financeres, molt per sota, són la causa en un 23% dels casos, seguides d’errors administratius (17%) i litigis (7%). Aquests percentatges es veuran afectats per la conjuntura actual. Però, tant com per a distorsionar la conclusió òbvia? Conforme el mateix estudi, el percentatge de pagament tardà intencional a Espanya ha vingut sent del 62%. Des de l’experiència, hem de recomanar que les empreses que segueixen una política de persecució estricta del frau són menys vulnerables al mateix.

Un contracte laboral no és l’epicentre d’una relació laboral

Cap multa a les Seguretat (en la Cooperació) elèctriques

Les famílies han de promoure l’esperit emprenedor

Quin ha de ser l’autèntic COMPROMÍS d’una empresa cap els seus treballadors? És acceptat que un contracte laboral, indefinit o temporal, no és l’epicentre d’una relació laboral certament compromesa. Però, com s’aconsegueix aquest compromís? Es tracta d’analitzar els nostres collaboradors per tal de saber les seves fortaleses i els seus punts de reforç, la seva orientació cap aquelles responsabilitats i llocs de treball on el seu potencial pot destacar. El seguiment, acompanyament en les seves tasques, garantint sempre canals de comunicació que facilitin la integració i sentit de pertinença a l’empresa. La formació continuada. La visió de futur, tractant d’identificar nous escenaris en la relació laboral més enllà de la que va donar origen a la relació laboral inicial. El veritable COMPROMÍS de millora de l’empleabilitat dels nostres collaboradors, en moments en què l’economia ens demana innovació i flexibilitat, cal ser vist com una clau estratègica a les organitzacions.

Ésser emprenedor és una qüestió de caràcter i comportament que ajuda a entendre millor la paraula oportunitat. Tenint en compte que darrere de l’inici de cada empresa familiar hi ha un emprenedor incansable, no ens ha de sorprendre que l’empresa familiar es consideri el brou de cultiu ideal per a l’esperit emprenedor. Els membres de la següent generació, només per haver viscut amb l’empresa família, comencen a acumular els coneixements implícits. Per això, l’empresa familiar és la que més probabilitats té de seguir essent emprenedora. No obstant, cal que les famílies promoguin l’esperit i el comportament emprenedor per tal que l’empresa pugui seguir creant activitats innovadores per augmentar la vida de l’activitat empresarial actual. El millor camí per aconseguir-ho és organitzar les famílies amb disciplina, responsabilitat, esperit d’equip i del sentit de continuïtat. La dimensió espiritual de l’empresa és evident. A USA augmenten les empreses que dediquen algun temps a la meditació.

L’Administració ha estat incapaç d’imposar cap sanció

El cost d’expulsió és molt superior als beneﬁcis que s’obtenen

Mitjançant un comunicat del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya s’ha fet creure als ciutadans que l’Administració autonòmica ha imposat una sanció de 21 milions d’euros a “Red Electrica Española i a Fecsa Endesa”. Però la realitat n’és una altra. Un any després de la gran apagada que va sofrir Barcelona al juliol del 2007, els nostres gestors han estat incapaços d’imposar cap sanció ni trobar cap responsable. El que s’ha fet ara és una nota de premsa d’un tràmit del procediment sancionador que rep la denominació de “plec de càrrecs” en el que únicament es concreten els fets per tal que els presumptes infractors puguin fer al·legacions, exercir els seus drets de defensa, etc. Per tant, res de res, haurem d’esperar un altre any per veure si passem a la següent fase del procediment. Mentrestant, la companyia Fecsa-Endesa ja ha anunciat que recorrerà contra la multa.

Quan es planteja formar una xarxa, moltes empreses desconfien davant de la possibilitat que alguna empresa participant s’aprofiti de la disponibilitat de les altres. La pregunta és si val la pena participar en un procés cooperatiu. La resposta és clara. L’activitat empresarial és una activitat de risc però convé afegir que implicar-se en una xarxa ofereix: primer, millor possibilitat per créixer; i segon, l’ocasió d’incloure en els pactes que s’acordin, garanties i cauteles que impedeixin, si es donen, aquests tipus de comportaments. Amb molta freqüència, el cost d’oportunitat d’una expulsió de la xarxa, és molt superior als beneficis que aquests comportaments permeten obtenir. Tot i aquestes reflexions, la implicació d’organismes dependents de la Generalitat, la Cambra de Comerç, Barcelona Activa, etc, en la supervisió d’aquests projectes, contribuiria a la creació d’un clima de seguretat i confiança que facilitaria la seva posada en pràctica.

RELACIONS LABORALS EN ÈPOCA DE CRISI Les crisis econòmiques produeixen caigudes abruptes de rendibilitat i les empreses replantegen la seva política de recursos humans. Conscients d’aquesta realitat, Aedipe Catalunya orgaQLW]D XQD VHVVLy PRQRJUjÀFD RQ HOV Pj[LPV UHSUHVHQtants de bufets d’advocats especialitzats ens donaran la seva visió de cap a on s’encaminen les noves tendències en matèria de relacions laborals en aquest nou cicle econòmic. Dia : 7 d’octubre de 2008 Lloc: Auditori Winterthur de l’Illa

AGENDA 9.30 Presentació de la jornada per part de Ricard Alfaro, President d’Aedipe Catalunya 9.40 Inici de la jornada: Salvador Alvarez, Director General de Relacions Laborals del Departament de Treball 10–11 Iñigo Sagardoy (Sagardoy Abogados) i Jordi Puigbó (Cuatrecasas) 11 Cafè

7 d’octubre de 2008 11.30 Mario Ibáñez(Uría & Menendez) i Rafael Ortiz (Garrigues Advocats) 12’30 Debat 13/13.30 À GH OD MRUQDGD Preus Socis Aedipe:gratuït No socis: 150 euros INSCRIPCIONS: secretaria@aedipecatalunya.com Tlfon 93.423.84.13

Decàleg / EMPRESA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

MÀRQUETING

ESTIL EMPRESARIAL

COMUNICACIÓ

BRANDING

RECURSOS HUMANS

AGUSTÍ MOLÍAS

MARCEL GALLI

FRANCESC TORRALBA

AMADEU BERGÉS

DR. JORDI TOUS

SOCI-DIRECTOR

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS

DIRECTOR CREATIU

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

UNIVERSITAT RAMON LLULL

KEIRETSU+COMUNICACIÓN

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Símbols universals

El ‘trepisme’

CONTACT CENTER INSTITUTE

La gana ‘azuza’ l’ingeni

Tot gestionant Imatge les expectatives corporativa

Si cerquem liquidès, centrem l’esforç en els clients

Cal conèixer si el client ha contractat abans un servei similar

És important vetllar perquè la imatge s’adeqüi a la realitat

No s’ha de perjudicar la credibilitat d’una marca

“La gana azuza l’ingeni” deia la meva àvia, i deu n’hi do com ho fa! Ara es ﬁca la tisora a tort i a dret cercant la reducció de costos, i es fàcil que els capítols més afectats siguin el màrqueting i la gestió del client, ¿per què?, doncs perquè cap potencial client es queixarà per no haver rebut una promoció que desconeix, ni cap nínxol de mercat amenaçarà amb fer vaga per no haver-li fet saber la nostra proposta comercial, “pa per avui i gana per demà”, estem d’acord? Doncs ara és el moment de crear tàctiques i innovar polítiques que aconsegueixin ﬁdelitzar als nostres clients alhora que els rendibilitzem venent-los més. Es pot aconseguir? Aquí és on intervé la gana, hi ha crisi! Una idea, si el que cerquem és liquidès i rendibilitat a curt termini, centrem l’esforç en els clients, traient partit a cada interacció i utilitzem nous canals com els sms, els emails, els 902 que tenen costos reduïts, són immediats i suposen un posicionament d’innovació.

Ja fa temps que vaig entendre que un client satisfet és aquell a qui li ofereixes 10 i acabes donant-li 10 i mig. Amb menys estarà clarament insatisfet, però si ho superem amb un escreix desmesurat, la nostra oferta perdrà bona part del valor percebut quan ens va contractar. Si el que pretenem és fidelitzar el nostre client, per satisfer-lo, haurem de saber gestionar les seves expectatives, per la qual cosa no només caldrà saber mesurar les nostres comunicacions comercials de manera de no prometre més del que som capaços d’oferir-li, sinó també conèixer si el client ha contractat amb anterioritat un producte o servei similar (bé a nosaltres, bé als nostres competidors) per entendre quina és la seva referència, sense oblidar com el preu que ens pagarà al final influirà també en la seva valoració. En aquesta línia, Tom Peters, a Re-Imagine ens ofereix un dels millors consells: “Lliurar solucions, superar les expectatives del client a partir del compromís per l’èxit del propi client”.

En la societat de la imatge, la reflexió sobre la imatge corporativa de l’empresa no és un debat irrellevant. Compta i molt la imatge exterior que projecta de si mateixa una organització, ja que és el primer contacte amb el potencial client, però la imatge no pot esdevenir el centre d’interès, ni la font principal de despesa. Cal vetllar, a més, perquè la imatge s’adeqüi al màxim a la realitat, ja que en el cas de projectar una imatge excessiva o irreal, es creen unes falses expectatives en el client que, al cap i a la fi, li generen frustració i, fins i tot, indignació. L’ètica de la imatge corporativa exigeix transparència, adequació entre la realitat i el que es projecta exteriorment, però, a la vegada, sobrietat. Cal tenir sempre present que la millor forma de projectarse i donar-se a conèixer positivament no és fent grans campanyes publicitàries, sinó, senzillament, fent bé la feina, treballant dia a dia perquè el producte resultant sigui excellent en tots els sentits.

Les marques són símbols que comuniquen a l’instant el seu significat. En el moment que a través de la retina els identifiquem, ens aporten un munt de dades que creuen per les neurones aportant-nos tranquil·litat, nerviosisme, o indiferència. La simbologia religiosa, política, mediàtica, humanitària, de serveis, béns de consum o per exemple esportiva, ha necessitat molt de temps, esforç i diners per aconseguir tenir una personalitat única, clara i indiscutible. Jugar, menysprear o fer trampes amb els símbols acostuma a portar (com ja hem vist) males conseqüències perquè molts d’ells són la icona de la consciència humana. Quinze ostatges de les FARC, entre ells Íngrid Betancourt, han estat alliberats fent una mica de trampes. El Govern colombià va demanar disculpes a Creu Roja per haver utilitzat l’emblema de l’organització. Diuen que en la guerra val tot però, fins i tot a l’infern, no s’ha de perjudicar la credibilitat d’una marca.

Incentivar els èxits individuals potencia la competitivitat Cada vegada més les empreses busquen que els seus treballadors participin a partir d’implantar sistemes de grups autònoms i equips de treball. Això vol dir que caldria abandonar conductes individualistes en pro de conductes de col·laboració i participació. Però, en aquest camí poden sorgir problemes, alguns, derivats dels patrons de cultura organitzativa pels que es regeixen algunes empreses on, s’avaluen i s’incentiven els èxits individuals, es potencia la competitivitat ferotge entre els seus membres, s’obliden els elements col·laboratius i es permet el ‘comportament arribista’. La psicologia cientíﬁca parla de ‘comportament arribista’ mentre que les denominacions més populars parlen de “comportament trepa” o “trepes”. L’objectiu de l’arribista és obtenir un rendiment individual màxim i enfilar-se ràpidament dins l’estructura organitzativa; és a dir, prioritzar els interessos propis abans que els de l’organització.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

ARETEX (CÓNDOR)

Cóndor, la mítica marca de mitjons arriba als 110 anys Cóndor arriba als 110 anys d’història amb molt bona salut. La seva capacitat d’adaptació i les ganes d’innovar en nous materials i productes, fan d’aquesta marca del Maresme un referent en el sector de mitjons i leotards. Especialitzats amb moda infantil i per a bebès, presenten per a cada temporada atractius dissenys i colors que ﬁdelitzen una clientela exigent amb la qualitat.

MÒNICA VILLANUEVA

L’any 1898, la família Riera d’Arenys de Mar var fundar l’empresa i la marca Cóndor especialitzada en l’elaboració i comercialització de mitjons. No va ser ﬁns l’any 1975 que la corporació empresarial Valls d’Igualada, també propietària de Punto Blanco, va comprar la companyia d’Arenys i a dia d’avui n’és encara la propietària mantenint l’esperit familiar del negoci. El holding tèxtil té sis

empreses: Punto Blanco, Aretex (de Arenys Tèxtil), Grafopack, Novograf, Gaez i Deﬁber.

Capacitat d’adaptació L’empresa ha hagut de conviure amb èpoques de crisis i de bonança però la seva capacitat d’adaptació l’ha situat en un referent en la calceteria de bebès i nens no només a nivell nacional, sinó també europeu. Roser Ramos, la directora general d’Aretex, explica aquest

èxit perquè “l’empresa sempre ha comptat amb els millors especialistes en maquinària de teixits i acabats i també ha sabut atendre les necessitats del mercat en cada moment”. En aquest sentit, la ﬁrma s’ha vist obligada tot sovint a invertir en màquines “de nou concepte i de màxima qualitat”. Fins al punt d’arribar a crear conjuntament amb empreses italianes maquinària en R+D especial pel producte de l’empresa.

La clientela “El client d’Aretex, tot i que s’ha modificat amb els anys degut al canvi social i a la distribució de productes de moda, segueix sent un client fidel a la qualitat”, afirma la Roser Ramos. Amb 240 treballadors a la pròpia fàbrica d’Arenys i altres 150 repartits en tallers de la comarca del Maresme, la firma catalana compta amb clients de quarta generació, és a dir “comerços que han passat de pares a fills i es mantenen fidels al producte”. Amb més de 3.400 clients, el més important és El Corte Inglés.

Noves fronteres

Els tallers de Cóndor han estat sempre situats a Arenys de Mar. / CEDIDA

L’empresa ha celebrat aquest any el seu 110è aniversari de vida i de cara al futur no llunyà

Els dissenys atractius i els colors han format sempre part de la marca. / CEDIDA

es proposa “estar present en tots els països europeus i ser referent en el món infantil a tot Europa”. Treballant en aquesta direcció, aquest any Aretex ha nombra nous distribuïdors a Austràlia i poc a poc senten les bases per entrar als Estats Units.

consumidor de seguida s’adona que té a les seves mans un material diferent: és fresc, suau i molt apropiat per a l’estiu”, comenta la directora de la ﬁrma. Pel que fa el preu d’aquests mitjons, tenen un preu similar, i a vegades ﬁns i tot inferior al reste de l’oferta.

Innovar amb ﬁl de bambú

Gran varietat de productes

Les ganes d’innovar de la firma catalana la van portar ara fa dos anys a confeccionar amb fil de bambú, tota una revolució. Aquest teixit cent per cent natural aporta als mitjons una consistència fina al tacte, “a la vegada que un aspecte elegant donat que el teixit es veu realçat amb una lleugera lluentor que aporta la mateixa fibra de bambú”, explica Roser Ramos que des de fa poc més d’un any ocupa el càrrec de directora general. A més, aquest innovador material posseeix materials antibacterianes. “El

Tot i ser Cóndor la marca més reconeguda en el mercat, Aretex SA té altres marques pròpies, també produïdes als més de 8.000 metres quadrats de la fàbrica i oﬁcines d’Arenys de Mar on es confeccionen més de 8 milions d’unitats de mitjons i leotards. Recentment, l’empresa s’ha iniciat en la comercialització de nous productes de gènere de punt com ara: capells, guants, bufandes, banyadors i també llenceria infantil. La marca, a més, compta amb cinc botigues pròpies repartides per territori nacional.

Entrevista / FINANCES

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN CARLES OLIVER, RESPONSABLE DE LA XARXA D’OFICINES DE DEUTSCHE BANK A CATALUNYA

Finances

“A finals de l’any que ve la crisi haurà tocat fons i ja estarem remuntant” Amb més de 30 anys a l’entitat bancària, Joan Carles Oliver es mostra convençut que a finals del 2009 la crisi financera ja haurà tocat fons. Creu que el país ha d’apostar per altres sectors, especialment el de serveis, per donar un nou impuls a l’economia. Deutsche Bank gestiona a Catalunya actius per valor de 5.000 milions d’euros, on té 63 oficines i 17 agents financers.

“Les opcions que ofereix el sector bancari espanyol no tenen competència enlloc més del món”

ARIADNA BOADA

Podem parlar d’una crisi financera profunda? Per descomptat que aquesta és una crisi prou forta i profunda. És evident que la crisi té un impacte en el finançament des de diversos punts de vista. Quan les garanties de recobrament dels crèdits són més baixes, la política de concessió és més dura. Els serveis de riscos miren més les operacions perquè la morositat creix molt. La confiança interbancària no és la mateixa que fa uns mesos i això fa que els bancs també siguin més prudents amb els clients. I s’ha traduït en una restricció òbvia de crèdit en comparació amb el que hi havia fa un any. Fa uns mesos, l’accés al crèdit era extraordinàriament flexible. A tot arreu, i aquí, gairebé sense garanties, podies accedir a comprar un habitatge o un cotxe, perquè el mercat era molt positiu. Ara això ha canviat. Una crisi que ha afectat molts sectors... Sí, perquè a més de la crisi financera, també hi ha una crisi de sector, l’immobiliari, i de model de desenvolupament econòmic. Això passa habitualment quan fas molt bé una cosa, s’acaba la demanda i s’ha de derivar a uns altres sectors, on sí que hi ha oportunitats. Ara

quan arribes a la crisi, hi ha més impagats i frens a l’accés.

Joan Carles Oliver fa més de 30 anys que està a Deutsche Bank. / DAVID FERNÁNDEZ

estem en un moment que cal buscar inversions i desenvolupament en altres sectors econòmics on tenim possibilitats, com el de serveis i tecnològics. També hem de revisar els sectors històrics com el turisme i la construcció, i sens dubte, millorar la productivitat espanyola, perquè això ens lastra el desenvolupament en sectors alternatius. Com es pot reactivar l’economia? A Espanya falten emprenedors i falta gent amb capacitat i formació. I això s’ha d’afrontar ja. Des del govern

cal que es promocioni la nova entrada d’empreses. Fins ara vivíem per sobre de les nostres possibilitats? Jo tinc la percepció que els espanyols no viuen per sobre de les seves possibilitats. De fet, les possibilitats les marca el mercat. L’accés al crèdit s’havia desenvolupat molt en els darrers anys, es vivia dins un entorn de ﬁnançament agressiu. L’índex de l’endeutament d’un espanyol era alt per la hipoteca, però comparativament a l’endeutament en préstecs personals o targes de crèdit d’altres països, no és tan gran. Però

S’atreveix a donar una data que posi punt i final a la crisi? La crisi financera mundial creiem que començarà a remuntar a partir del segon semestre de 2009. En aquesta data haurem arribat al punt d’inflexió. Això dependrà molt de les cases d’hipoteques dels EUA i la posició de crèdit de grans bancs. A finals de l’any que ve la crisi haurà tocat fons i ja estarem remuntant. Com definiria el mercat bancari espanyol? Espanya és probablement el mercat més competitiu del món. Les opcions que ofereix el sector bancari al nostre país no tenen competència enlloc més del món. La capacitat de treballar online, la gran xarxa de caixers automàtics no existeix a altres països. A més, la infraestructura de dades dels bancs espanyols és la millor del món. Ara es treballa amb unes variables d’eficiència

a Espanya que és difícil de trobar en un altre país. Quins són els motius del gran desenvolupament bancari espanyol? Històricament hi ha hagut un gran desenvolupament tecnològic de la banca. A més, la legislació espanyola ha ajudat molt a què això passés. Val a dir que el Banco de España ha estat dels primers sempre en adaptar-se als nous temps. Deutsche Bank és molt fort en banca privada. En temps de crisi, també es nota? En els darrers anys hem crescut molt, tant pel que ha crescut el país com per la nostra proposta de valor. El nostre increment ha estat al voltant del 15% any rere any, és a dir, per sobre de la mitjana de la banca. Però també cal remarcar que hem invertit molt en productes i en plataformes. Com es planteja el futur de l’entitat al nostre país? Volem continuar sent molt competitius en banca privada i empreses i posar productes que fins ara no existeixen a Espanya. Una de les grans apostes és tenir una plataforma d’assessorament que pugui detectar les necessitats dels clients i els pugui fer un plantejament individual. Aquí seguirem fent inversions, i també en empreses per trobar noves solucions ﬁnanceres.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

VALORS DEL MES

28 Juliol 26 Agost

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-0,48%

+4,62%

-4,50%

-0,16%

-7,05%

3.313,41 3.297,42

1.802,99 1.886,32

13.353,78 12.778,71

6.351,15 6.340,52

1,56 1,45

Agost és un mes d’inactivitat als parquets. Però a un any de l’esclat subprime les accions intercanviades a la primera meitat del mes cauen més d’un 40% respecte al 2007.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

12047,70

NOTABLE RECULADA

4538,49

11659,90

11958,65

4506,26

11593,80

11869,60

4474,02

11527,69

11780,55

4441,79

11461,59

11691,50

4409,56

11395,49

11602,45

4377,33

11329,39

11513,40

4345,09

11263,28

11424,35

4312,86

11197,18

11335,30 28 JULIOL

4280,63 26 AGOST

28 JULIOL

26 AGOST

11131,08 28 JULIOL

26 AGOST

ELS INVERSORS GUANYEN DINERS LLOGANT ACCIONS ALS SEUS PROPIETARIS

Lloguer de títols en època baixista Grans inversors treuen rendiment del préstec d’accions llogant-les als seus propietaris a canvi de retribuir-los amb una comissió. Són els propietaris de més de 3.200 milions d’accions els que les tenen llogades.

BEGONYA MERINO

Hi ha inversors que guanyen diners amb valors que han patit caigudes, això sí, amb una opció al marge de l’operativa convencional. I hi ha agències i societats que ofereixen aquest servei, com RBC Deixa. Des de l’esclat de la crisi, aquest tipus d’operació es produeix afavorida per les perspectives baixistes: els grans inversors acudeixen al préstec de valors, llogant les accions als seus propietaris a canvi de pagar-los una comissió. Qui cedeix les seves accions ho fa a canvi d’un cert interès. El prestatari, que preveu que aquests títols cauran, els ven i els recompra posteriorment a un preu més baix. Inditex, Gamesa, Grifols i Criteria són els valors que mostren més augment en el nombre d’accions a crèdit en els dos primers trimestres de l’any. En canvi, Santander i Repsol són els que tenen els valors amb menys accions prestades. A data d’avui, 18 dels 35 valors de l’Ibex tenen més accions llogades que a començament d’any. L’increment d’aquesta operativa pot haver contribuït, segons alguns analistes, a l’augment de la volatilitat de la borsa espanyola en els últims mesos. El préstec de títols ha arribat a un 25,33% aquest any, amb una xifra de 3.256 milions. O sigui, que hi ha inversors que es poden beneﬁciar de la caigu-

A data d’avui 18 dels 35 valors de l’Ibex tenen més accions llogades que a principis d’any Inditex, Gamesa, Grifols i Criteria, entre les empreses que tenen més accions prestades da de les cotitzacions. Aquesta és una de les causes que explica el mal comportament d’alguns valors. D’altra banda, aquesta no és una operativa exempta de riscos, com es va poder comprovar amb el cas de Martinsa Fadesa. Va haver-hi inversors que pensaven que podien guanyar diners amb la immobiliària, però que després no van poder complir amb la seva obligació de retornar els títols. En canviar la cotització de la immobiliària de forma inesperada, no van poder recomprar els títols més barats. Per calibrar el grau de diﬁcultat que es pot tenir en recomprar els títols, els experts recomanen orientar-se pel número d’accions que cotitza la companyia lliurement en borsa (free ﬂoat). Les oscil·lacions que pateixen molts valors ha complicat aquesta operativa. I és que re-

El lloguer de títols es dispara en èpoques com l’actual de perspectives baixistes a la borsa. / ARXIU

sulta complicat predir quin valor pujarà o baixarà. Per això convé saber quines companyies són les que tenen més accions llogades a tercers. Quan es produeixi un rebot d’aquests títols, molts inversors es poden veure obligats a comprar accions per evitar les pèrdues i retornar les que van llogar en el termini acordat. Pels valors, la venda de les accions força la cotització a la baixa. En una segona fase, l’entrada de diner per recomprar els títols i retornar-los als propietaris comporta la recuperació del preu del valor. Quan un inversor decideix que llogarà els seus títols, renuncia als drets polítics durant el temps que s’estengui el préstec. I això ha fet que la CNMV reconsideri quin és l’im-

pacte d’aquesta operativa en el bon govern de les companyies que cotitzen a borsa. Pot succeir que un inversor acumuli més drets de vot dels que li corres-

pondrien en convocar-se una junta general d’accionistes. Ara és fàcil separar la rendibilitat econòmica d’una acció del seu dret polític.

COMPANYIES AMB EL PERCENTATGE MÉS ELEVAT DE CAPITAL PRESTAT Companyies Banco Popular Iberdrola Indra Sistemas BBVA Red Eléctrica Telecinco Santander Repsol YPF Gamesa Telefónica

Accions prestades 476.539.397 1.327.494.571 36.250.235 822.379.994 28.995.372 52.276.785 1.263.794.160 238.949.453 44.637.541 856.554.266

Percentatge de capital 39,21 26,58 22,09 21,94 21,44 21,20 20,21 19,57 18,35 17,94

El préstec de títols ha arribat a un 25,33% aquest any, amb una xifra de 3.256 milions.

Anàlisi de valors / FINANCES

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LAS CAIXES SURTEN A BORSA

OPA D’IBERDROLA SOBRE ROKAS

VILA CASAS COMPRA EL 5% D’INDO

La Caja de Ahorros del Mediterráneo és la primera caixa en sortir a borsa, per primera vegada a la història. I ho fa amb 50 milions de quotes participatives, emissions similars a les accions però sense drets polítics. Ara és d’esperar que altres caixes segueixin el mateix camí.

Iberdrola Renovables ha anunciat una OPA sobre la grega Rokas. Iberdrola ja té el 52,7% de les accions ordinàries i el 47,32% de les preferents. L’operació pot representar una inversió de 175 milions d’euros a l’eòlica, que espera tancar l’operació a mitjans de setembre.

Antonio Vila Casas ha comprat 1,113 milions d’accions valorades en 1,96 milions d’euros, el que representa una participació del 5% d’Indo. El grup òptic català va tancar el juliol una ampliació de capital per un import de 16,69 milions d’euros.

65,10 62,94 60,79 58,64 56,49 54,34 52,18 50,03 47,88 45,73 43,58 41,42 39,27 37,12 34,97 32,82 30,67

FERROVIAL Les accions de Ferrovial han aconseguit tancar l’agost en positiu després que la Comissió de Competència (CC) britànica hagi anunciat que el grup ha de vendre tres dels set aeroports que té al Regne Unit. La ﬁnalitat d’aquesta decisió és trencar la situació de gairebé monopoli que el grup constructor ostenta al país. La CC ha aﬁrmat que hi ha “problemes de competència” a cadascun dels set aeroports de la companyia (Heathrow, Gatwick, Stansted i Southampton, a Anglaterra; i Glasgow, Edimburg i Aberdeen, a Escòcia), fet que té conseqüències negatives tant per als passatgers com per a les aerolínies.

JULIOL 2008

AGOST 2008

LA RENDIBILITAT PER DIVIDEND EN EL PUNT DE MIRA DELS INVERSORS

Els inversors es refugien en valors amb potencial L’escenari de sacsejades que ha patit la borsa durant l’actual exercici indueix els inversors a buscar refugi en les cotitzacions que no revisen a la baixa. Els analistes recomanen consultar la rendibilitat futura per dividend i estabilitat en els beneﬁcis.

BEGONYA MERINO

Els mesos passats han estat durs per les borses. És en aquests casos, quan la incertesa fa acte de presència, que la rendibilitat per dividend adquireix el major protagonisme. Santander, BBVA, Telefónica o Repsol són algunes de les opcions més interessants, ja que a una bona rendibilitat per dividend afegeixen unes bones previsions. La rendibilitat per dividend pot servir, així, com a referència important quan, en aquest escenari incert i davant els dubtes sobre l’evolució que poden seguir les cotitzacions, s’ha de triar una cartera de renda variable. Si no hi ha canvis en l’horitzó, les previsions indiquen que seran majoria les cotitzades espanyoles que mantindran, o ﬁns i tot elevaran, la seva retribució a l’accionista per l’any vinent. I és que les cotitzades són conscients que l’accionista reclama en aquesta època una atenció especial. I estan donant resposta a aquesta necessitat. Els inversors estan a la cerca de refugis en aquest temps d’inclemències, i responen

conﬁant en els valors que retribueixen a l’accionista. Segons dades proporcionades per Bolsas y Mercados Españoles, les cotitzades van repartir entre els seus accionistes durant el primer semestre d’aquest any més de 13.700 milions d’euros, una quantitat que supera en un 23,5% la quantitat retribuïda el primer semestre de l’any anterior. També hi ha el risc que la crisi econòmica forci a què hi hagi companyies que decideixin canviar la seva política de retribucions. En tot cas, cal parar atenció al potencial alcista de les cotitzacions, doncs si les expectatives ens diuen que el valor cotitza per sobre del que val l’empresa, de res serveixen les cotitzacions. Si cerquem valors que ofereixin una rendibilitat mínima del 5% per l’any vinent i que a més tinguin un potencial alcista elevat, les possibilitats es redueixen. Segons la valoració mitjana del mercat, Criteria, BME, Vértice 360 i Clínica Baviera tenen un recorregut alcista superior al 50%, i inferior, Mi-

La majoria de companyies mantidran o elevaran les cotitzacions l’any vinent Els valors més rendibles per dividend són Criteria, Telefónica, BBVA i Repsol quel i Costas, Repsol i BBVA, amb potencials d’entre el 30% i el 40%. Fersa, Grifols, Pescanova, Vértice 360 i Faes mostren els increments més destacables, degut a què partien de pagaments molt minsos. Pel que fa a les que més riscos presenten, hi ha la immobiliària Realia, la constructora ACS, Antena 3 i Telecinco. I segons preveuen els analistes, les que més riscos tenen de reduir la seva retribució hi ha NH i Sol Meliá. Pel que fa als valors més rendibles per dividend, són Criteria, Telefònica, BBVA Repsol i Santander, i són els que auguren les

La crisi pot dur les companyies a canviar la seva política de retribucions. / ARXIU

perspectives més positives, ja que s’espera que augmentin la seva retribució. I recordar que els valors amb rendibilitat per dividend més reduïda no han de ser menys

interessants que els que la tenen elevada. Cal veure si la cotització ha baixat o si és previsible que millori la seva retribució en els propers anys.

EMPRESES AMB UNA MAJOR RENDIBILITAT PER DIVIDEND Empresa Telecinco BME BBVA Banco Popular ACS Banesto Santander Endesa FCC Telefónica

2008 15,08 8,37 6,62 6,35 6,32 6,13 6,12 5,78 5,75 5,70

2007 7,42 4,23 4,36 4,24 4,31 4,14 4,39 4,30 4,14 3,38 FONT: Bolsas y Mercados Españoles.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

DADES DE MOROSITAT DE PRÉSTECS A PARTICULARS I EMPRESES

La morositat s’afegeix als indicadors negatius A un any de l’esclat de la bombolla immobiliària, la morositat a bancs i caixes creix de forma sostinguda. Segons dades del Banc d’Espanya, durant el primer semestre de l’any s’ha arribat a un 1,69%, una xifra que duplica el percentatge del primer semestre de 2007.

BEGONYA MERINO

Hi ha experts que pensen que el problema principal de l’actual crisi no és la liquiditat, sinó la manca de confiança en el sistema financer. I és que aquest sistema ha pres riscos amb operacions incertes, com les titulitzacions hipotecàries. Fa un any les entitats espanyoles havien tancat operacions per un valor de 1.000 milions d’euros. Tot i així, el ministre d’Economia, Pedro Solbes, assegurava recentment que el sistema financer espanyol està protegit de les dificultats gràcies a la seva solvència i a la disponibilitat de reserves. El sistema financer és el gran afectat, però és també l’agent que pot transmetre els seus mals a tota l’economia com si d’un virus es tractés. I aquest virus té la forma de restricció en la concessió de crèdits a empreses i particulars després d’un any sense mercat interbancari. Així ho mostra el volum de préstecs concedits a Europa durant els últims dotze mesos, que ha caigut gairebé un 50%. A aquesta grip se suma ara

Les caixes són les que registren les taxes de morositat més elevades S’han produït 600 concursos de creditors durant el segon trimestre d’aquest any l’ombra de la morositat que planeja sobre l’economia. L’informe del Banc d’Espanya indica que del global de préstecs signats per les entitats bancàries espanyoles, un 1,69% són morosos. I són les caixes les entitats que encapçalen aquesta llista, amb un 1,9%, enfront dels bancs, amb un 1,28%. En deﬁnitiva, xifres que superen el nivell més alt des de 1999. Dins d’aquestes xifres, Caixa Catalunya, una de les principals caixes catalanes, té el dubtós honor de ser l’entitat amb les taxes més

Els bancs i les caixes han restringit el crèdit a empreses i particulars. / ARXIU

elevades del sector, amb un 2,50% davant del 1,68% amb les quals va tancar el primer trimestre de l’actual exercici. És també una altra entitat catalana, Caixa Laietana, la que presenta una de les taxes més elevades, amb un 3,20%. Hi ha qui preveu que la mora assolirà fins un 4% el proper exercici. És el cas del president de la Confederación Española de Cajas de Ahorro, Juan Ramón Quintás. Un percentatge que no deu agradar a la banca

del nostre país, que sempre havia pressumit del seu baix nivell de morositat, inferior a la mitjana europea, que està entorn del 3%. Aquesta situació reflecteix les diﬁcultats que afronten no només els particulars, sinó les empreses que van recórrer al crèdit i que ara han de fer front als pagaments. Les dades indiquen que a l’Estat espanyol s’han disparat els concursos de creditors, que han superat els 600 durant el segon trimestre de

l’exercici. Això representa un creixement del 172%. El cas de la suspensió de pagaments de Martinsa Fadesa, incapaç de fer front a un deute de 5.200 milions d’euros, és emblemàtic. Caldrà veure com es presenta el pròxim trimestre i si la crisi ﬁnancera es converteix en industrial. Veurem així si es compleixen els pronòstics que a començaments d’any feia l’economista Xavier Sala Martín: un 2008 de profunda crisi econòmica global.

NOTÍCIES DEL MES BIDSA ADQUIREIX EL 4,90% D’ANTENA 3 TELEVISIÓN

La ﬁlial de capital desenvolupament de Banc Sabadell, BIDSA, ha adquirit a Grupo Rayet un 4,90% d’Antena 3 Televisión per un import de 84,8 milions d’euros. L’entrada a l’accionariat d’Antena 3 respon a l’interès del grup Banc Sabadell per ser present al capital d’una empresa del mercat espanyol de la comunicació i amb una alta rendibilitat per dividend. CAIXA SABADELL OBTÉ UN BENEFICI DESTACAT

Caixa Sabadell ha obtingut el primer semestre del 2008 un resultat consolidat de 98 milions d’euros, xifra que representa un 189,6% més que el primer semestre de l’any passat. L’anterior exercici va estar marcat pels resultats obtinguts amb la venda del 50% de les companyies asseguradores a Zurich. Una part del resultat es destinarà a reforçar el balanç. Així, s’ha avançat el calendari de dotacions en previsió d’un possible escenari econòmic advers.

LA MEMÒRIA RSC DE CAIXA DE TERRASSA, ACREDITADA AMB LA MÀXIMA QUALIFICACIÓ

La memòria anual que Caixa Terrassa publica cada any ha merescut enguany la màxima qualiﬁcació per part del Global Reporting Iniciative (GRI). Des de 2004, l’entitat edita aquesta memòria seguint els criteris del Global Reporting Iniciative (GRI). A banda de recollir les principals dades econòmiques, dels òrgans de govern i de l’Obra Social, la memòria inclou un capítol sobre les actuacions de l’entitat en qüestió de responsabilitat social corporativa (RSC) i sostenibilitat. Caixa Terrassa és la primera caixa d’estalvis catalana que obté l’acreditació de nivell A, la màxima que atorga el GRI.

durant el mateix període de l’any anterior. La inversió creditícia s’ha incrementat un 6,78% en relació a la mateixa data de l’any passat. D’altra banda, la ràtio de morositat total s’ha situat a 30 de juny de 2008 en un 2,24%. CAIXA DE MANLLEU, TERRASSA I CATALUNYA EMETRAN BONS PER 810 MILIONS D’EUROS

GRUP CAIXA PENEDÈS OBTÉ UNS BENEFICIS NETS DE 55,5 MILIONS D’EUROS

Caixa Manlleu ha signat amb Caixa Catalunya i Caixa Terrassa una operació de titulització de part de la seva cartera de préstecs i altres crèdits concedits a pimes catalanes per un import de 810 milions d’euros. La titulització es ﬁnançarà amb una emissió de bons que es negociarà en el mercat secundari de la borsa de Barcelona i que comptarà amb l’aval de la Generalitat ﬁns el 39% de l’import de l’emissió. Aquest aval permetrà una millora en el ràting i un preu més favorable, en un moment difícil per emetre cèdules hipotecàries en els mercats internacionals.

El Grup Caixa Penedès ha obtingut un resultat net consolidat de 55,5 milions d’euros durant el primer semestre de 2008, un 2,63% més que

LA CAIXA PUBLICA L’ANUARI ECONÒMIC D’ESPANYA 2008

El Servei d’Estudis de la Caixa publica l’edició d’enguany del seu Anuario Económico de España 2008. L’anuari recull una sèrie de dades estadístiques i indicadors socioeconòmics sobre els municipis espanyols de més de 1.000 habitants. A més, es fan una sèrie d’estimacions sobre indicadors com la capacitat de consum per municipi o la determinació de les àrees d’inﬂuència comercial. L’edició completa d’enguany es presenta per tercer any consecutiu només en versió electrònica. IRREGULARITATS EN EL COBRAMENT DE COMISSIONS BANCÀRIES

L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances ha fet pública una enquesta que assegura que set de cada deu usuaris de serveis ﬁnancers s’han vist obligats a pagar comissions no recollides al contracte signat amb la seva entitat. A més, quasi el 40% dels enquestats diu que la seva entitat li ha cobrat comissions que superen la quantitat que s’anuncia al contracte o al taulell d’anuncis.

L’expert / INTERNACIONAL

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional LA CRISI CONTINUA

El segon any de la crisi Portem ara ja un any des que a l’estiu de 2007 van esclatar els senyals inequívocs de canvi de cicle. S’han dissipat les perspectives d’una crisi curta i suau i sembla que la magnitud i durada dels ajustos serà almenys proporcional a la dels excessos acumulats durant els anys anteriors. Quines perspectives tenim ara que iniciem el segon any de la crisi? Què podem fer per intentar una més sòlida recuperació?

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Quan comença el segon any de la crisi, no tan sols s’han dissipat les perspectives d’una sortida ràpida, sinó que hi ha importants temors que s’agreugin les dificultats. Fins i tot el Fons Monetari Internacional, que acostuma a ser moderadament optimista, explicita a la seva actualització de previsions, publicada el juliol, com el ﬁnal de 2008 i principi de 2009 poden ser els moments més problemàtics. Inusualment, l’FMI presenta les seves projeccions no només en taxes anuals, sinó que explicita les comparacions entre els darrers trimestres dels anys –com recull el quadre 1– per visibilitzar més clarament la profunditat de la crisi a la qual es preveu arribar a finals de 2008 i principis de 2009.

El segon any, pitjor que el primer Les dades que van emergint, i les que ho faran els propers mesos, tendeixen a confirmar que la

A Catalunya tenim un bon nombre de ‘hidden champions’: empreses discretes però eﬁcaces crua realitat ens està portant a unes dificultats, a una ressaca proporcional a la magnitud dels excessos comesos... Encara que, com acostuma a passar, no sempre amb la mateixa distribució entre persones i grups. La comparació de les xifres del quadre 1 entre economies avançades i països emergents i en desenvolupament continuen sent importants. La crisi aprofundeix la redistribució de poder econòmic a escala mundial, i no és un consol pels països tradicionalment industrialitzats que comencin a aparèixer indicadors de certa preocupació a mig termini també per algunes economies emergents. Les projeccions de l’FMI impliquen també una moderació perceptible, aquest segon any de crisi, a aquestes economies, i també s’alerta de com la inflació s’està convertint en un problema crònic especialment en aquests països. Tot això, a banda dels debats sobre els efectes dels preus dels aliments sobre importants sectors socials d’algunes economies en desenvolupament i emergents.

Un nou Bretton Woods? Com fer front a aquestes diﬁcultats? Durant aquest estiu s’ha comentat molt l’enèsim fracàs de les negociacions comercials de la Ronda Doha. Alguns han recordat com la crisi dels anys 30 es va agreujar per les respostes proteccionistes de les principals potències, començant pels Estats Units. Altres hem insistit en què probablement el “col·lapse” de les negociacions de l’OMC/WTO testimonia una forma d’entendre el món global que ha quedat desbordada per noves realitats. D’altres parlen de la manca de lideratge a escala internacional, i fins i tot a alguns blogs es debat si McCain o Obama serien més capaços d’encapçalar –començant per reconèixer les implicacions d’un ordre mundial més multipolar que mai des de fa un segle– unes reformes institucionals globals d’abast semblant a les de Bretton Woods. Probablement necessitem una certa “refundació” d’importants aspectes de les regles o la governance del nostre món, superant un marc que ha estat útil per una economia que s’anava internacionalitzant, però que ja no pot acomodar una economia realment global.

‘Hidden champions’ I, a casa nostra, amb les ja clares dades que som un dels països més negativament afectats per la crisi –en bona

mesura perquè també la magnitud dels excessos ha estat força superior al promig–, què podem fer per minimitzar els costos econòmics i socials? Quins actius podem mobilitzar per accelerar el retorn a una trajectòria més sòlida? Hi ha propostes de tota mena, sovint més interessades que realistes. Es parla de la necessitat de millorar la productivitat i el valor afegit de les nostres activitats, quelcom sempre més fàcil d’enunciar que de fer. Crec que un ingredient cabdal seria reconèixer i potenciar el paper de la base empresarial productiva que tenim a Catalunya, i que en circumstàncies (tipus de canvi real, incentius comparatius de rendibilitat en contra, etc) molt adverses els darrers temps ha estat capaç d’anar assumint els reptes de la competència global, superant sovint les exigències d’uns mercats globals que obliguen a paràmetres de qualitat i creativitat importants. Tenim a casa nostra un interes-

sant nombre d’aquests hidden champions: empreses sovint discretes però tremendament eficaces a les quals podem aplicar aquesta denominació encunyada per descriure l’èxit del model exportador alemany, basat en mitjanes empreses capdavanteres en el seu nínxol de mercat, i amb més capacitat de generació de veritable innovació i progrés que d’altres formats com els dels anomenats campions nacionals. Per concloure, dues ideesresum. Primera, hauríem de fer quasi obligatòries per ﬁnancers i polítics la lectura de la història de les grans crisis financeres, inclosa l’actual: s’assemblen molt més del que seria desitjable, per tenir una millor opinió sobre la capacitat humana per aprendre de l’experiència. I segona, després de la festa aplaudida per molts, ara toca retornar a la realitat i revaloritzar la feina honesta i modesta, seriosa i ben feta.

TAXA DE VARIACIÓ DEL PIB REAL COMPARANT EL 4T TRIMESTRE D’UN ANY AMB EL DE L’ANY ANTERIOR Economia mundial Economies avançades Estats Units Eurozona Emergents i en desenvolupament Xina Índia

Estimació 2007 4,8 2,6 2,5 2,1

Projecció 2008 3,0 1,0 0,3 1,3

Projecció 2009 4,3 2,3 1,9 1,7

8,5

6,3

7,5

11,3 8,9

8,8 7,6

11,1 7,7

Font: FMI, World Economic Outlook Update, juliol 2008

INTERNACIONAL / El mapa del món

L’era dels biocombustibles Producció de bioetanol al món

Producció total de biocarburants

5,4 43

Bioetanol 43 milions de tones Biodièsel 5,4 milions de tones

Què és? Biocombustible Són els combustibles produïts a partir de massa biodegradable i que es pot reaproﬁtar. Són considerats com una energia renovable. Els biocarburants que s’utilitzen són el biodièsel i el bioetanol, i procedeixen de matèries primeres vegetals. En concret, el biodièsel s’usa a partir d’oli verge (de soja, gira-sol o colza) o d’olis usats. El bioetanol s’obté a partir de llavors riques en sucre i a partir de la tècnica de la fermentació.

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

El mapa del món / INTERNACIONAL

Estats Units Canadà Centreamèrica Brasil Argentina Europa Ucraïna Rússia Xina Japó Indonèsia Austràlia Tailàndia Índia Aràbia Saudita Sud-Àfrica Espanya (dades en milions de litres)

Biocombustibles, alternativa al petroli? La Unió Europea s’ha ﬁxat una triple estratègia d’acció en relació als biocombustibles: s s s

Promoure’ls tant a la UE com en països en desenvolupament. Preparar el seu ús a gran escala, millorant la competitivitat i incrementant la investigació. Donar suport als països on la producció de biocombustibles podria estimular el creixement econòmic sostenible.

L’objectiu ﬁnal és reduir la dependència europea de les importacions combustibles fòssils, bàsicament del petroli, però també rebaixar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i proporcionar noves sortides als agricultors. Ara bé, vista l’estratègia, les tensions dels últims mesos sobre els aliments que són a la base de la producció han suposat encariments desmesurats de preus i han qüestionat el futur d’aquesta energia. Els països productors, bàsicament sudamericans, amb Brasil al capdavant, creuen que és una estratègia dels països petroliers per deslegitimar aquesta font energètica de futur i mantenen que l’única alternativa real al petroli són els biocombustibles, que aporten avantatges clars en matèria de consum i ambiental. La producció europea de bioetanol representa aproximadament un 10% del total mundial i Suècia és el principal productor. Espanya està entre els cinc primers països d’Europa que produeix bioetanol, amb un 34% del total i amb un consum també superior a la mitjana europea.

18.378 579 248 17.000 170 2.984 269 647 3.850 114 170 148 352 1.900 197 386 415

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

Internacional

L’ANTIGA REPÚBLICA SOVIÈTICA S’OBRE A L’ECONOMIA MUNDIAL

NOTÍCIES DEL MES

Polònia engega un pla de privatitzacions multisectorial Els ingressos que reporti la venda de participacions es dedicaran a reduir el deute públic, invertir en educació i el 40% anirà destinat al sistema de pensions. NÚRIA CABRERA

Amb l’objectiu de reduir el pes de l’Estat a l’economia, Polònia presenta un important pla de privatitzacions. La previsió que fa el Govern polonès és la de posar al mercat participacions en 740 empreses públiques a canvi de 8.900 milions d’euros. Segons informa el diari El País , els inversors estrangers podran invertir en empreses de diversos sectors, des de petites companyies relacionades amb el sector del turisme, ﬁns a l’aerolínia Lot o l’empresa pública de ferrocarrils. Les operacions més destacades seran la venda de participacions en grups energètics, com Polska Grupa Energetyczna i Enea, amb un valor de 1.500 milions d’euros, i el banc PKO, el segon del país, on el Govern polonès reduirà la seva presència en un 20%. Sobre els ingressos que generin aquestes privatitzacions, un 40% anirà des-

Waldemar Pawlak, ministre d’Economia, encapçala les reformes. /ARXIU

tinat al sistema de pensions. La resta, es dividirà entre l’educació, reduir el deute públic i compensacions per les nacionalitzacions durant l’etapa comunista. Amb aquest pla de privatitzacions, es dóna un nou aire a l’economia polonesa. Degut al seu bon creixement anual, Polònia és, ara mateix, una de les economies més actives, on cal destacar, el

paper que han jugat les inversions europees que s’han realitzat al país des de que forma parta de la UE (maig de 2004).

Reunió a Madrid El vicepresident i ministre d’Economia polonès, Waldemar Pawlak, va mantenir a mitjans de juliol, una trobada amb empresaris espanyols als quals va presentar aquest

pla de privatitzacions previst per al període 20082011 . Waldemar Pawlak va informar dels canvis que s’han produït en el país i va destacar l’increment de les relacions comercials entre Espanya i Polònia, ja que “les exportacions s’han triplicat entre el 2004 i el 2007, i les importacions s’han duplicat durant el mateix període”. Pel que fa referència a les privatitzacions, el viceprimer ministre va posar l’accent en el sector energètic. Pawlak va explicar que Polònia obté el 60% de l’energia del carbó, un 20% del petroli, un 12% del gas i el 8% restant són energies renovables. “El país vol incrementar en els propers anys el percentatge d’energies renovables i per a això requereix de la inversió estrangera i possibles socis potencials com Espanya per a assolir el benestar i el desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial de Polònia”, va concloure.

ELS INTERESSOS DE LA ZONA EURO

Trichet no canviarà la política monetària del BCE El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, reconeix que el creixement econòmic en la zona euro serà més feble en els dos darrers trimestres de l’any. NÚRIA CABRERA

En una entrevista conjunta concedida als diaris europeus Frankfurter Allgemeine Zeitung , Irish Estafis , Jornal de Negócios i Le Figaro el passat mes de juliol, el president del BCE, Jean-Claude Trichet va defensar l’última pujada de tipus (del 4% al 4,25%) del 3 de juliol i va assegurar que amb aquesta política es

tornarà a l’estabilitat de preus en un període de 18 mesos El diagnòstic de Trichet, no obstant això, no és tan optimista per a la situació actual i preveu que hi haurà una més baixa activitat en els dos darrers trimestres de l’any. Els efectes d’aquesta desacceleració ja s’estan començant a notar en alguns països com Espanya. Refe-

rent a això, Trichet va apuntar que el BCE no canviarà la seva política monetària per ajudar a països amb problemes econòmics, com Espanya, Irlanda o Portugal. El president del BCE va insistir en què el seu principal objectiu és defensar els interessos de “tota” la zona euro i assegurar una estabilitat de preus a mig termini. Preguntat sobre si el

pitjor moment de la crisi creditícia està superada, Trichet va assenyalar: “La meva anàlisi és que estem experimentant des del mes d’agost de l’any passat una contínua correcció del mercat molt significativa amb episodis de turbulència, d’un alt nivell de volatilitat i d’un comportament frenètic del mercat. Una altre cop, és un procés que continua”.

FMI ADMET LA DIFICULTAT D’ESTABLIR LA DURADA DE LA CRISI

El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, va admetre a la cimera del G8 que va tenir lloc al Japó a principis del passat mes de juliol, que és difícil saber quant durarà encara la crisi financera global pel risc de noves pèrdues creditícies i la incertesa respecte al mercat immobiliari dels Estats Units. “El que és segur és que les conseqüències de la crisi financera per a l’economia real encara estan davant nostre”, va assenyalar Strauss-Kahn. D’altra banda, el director gerent del FMI va afirmar que la inflació representa la major amenaça econòmica actual i es troba fora de control en alguns països emergents. “El tema de la inflació suposa probablement la major amenaça d’avui dia”, va assenyalar Strauss-Kahn, qui va apuntar la necessitat que es produeixi un cert enduriment monetari. LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA, EL SEGON SECTOR MÉS EXPORTADOR DE CUBA

La indústria farmacèutica cubana va ingressar 350 milions de dòlars en 2007 i es va situar en el segon lloc de les exportacions per darrera del sector del níquel i avantatjant a productes tradicionals com el tabac, el ron o el sucre. El catàleg cubà inclou vacunes contra la meningitis B i l’hepatitis B. D’acord amb dades oﬁcials, l’any 2006, la biotecnologia cubana havia exportat 38 tipus de medicaments a 40 països, amb ingressos de més de 50 milions de dòlars. Actualment, l’illa manté empreses mixtes amb Sud-àfrica, Índia i Xina, així com acords de transferència de tecnologia amb Brasil i Iran i desenvolupaments conjunts amb diversos països, entre ells, Veneçuela, Vietnam i Xina. ARGENTINA DEROGA EL SISTEMA D’IMPOSTOS, CAUSADOR DE LA CRISIS

El Govern argentí va derogar, el passat mes de juliol, el decret sobre el sistema de retencions mòbils, que augmentava la quota a pagar per les exportacions de gra, segons s’incrementessin les cotitzacions en els mercats internacionals. Els productors agropecuaris portaven molt de temps reclamant al Govern que derogués la resolució que va provocar un conflicte que es va perllongar durant més de quatre mesos i que va incloure el tall de carreteres i la suspensió de negocis. Sobre aquesta decisió, el president de la Federació Agrària Argentina, Eduardo Buzzi, l’ha qualificada de “positiva”. “És un primer pas que ha de ser complementat amb un tractament diferenciat dels productors mitjans i petits”, va afirmar. LA CANYA DE SUCRE ES POSTULA COM LA MILLOR ALTERNATIVA AL PETROLI

No tots els biocombustibles tenen la mateixa responsabilitat en la crisi alimentària global. Un recent estudi del Banc Mundial, publicat per The Guardian, assegura que l’impacte d’aquests carburants suposa el 75% de l’augment de preu del blat i del blat de moro. També exclou al substitut vegetal de la gasolina produït a partir de canya de sucre. De fet, aquest producte és l’única matèria agrícola que no ha augmentat de preu des de l’any 2006, mentre que l’augment mig de la resta d’aliments ha estat del 83%. A més, el cicle de vida del bioetanol de canya de sucre emet prop d’un 85% menys de CO2 que les gasolines procedents del petroli.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

EL MERCAT NÒRDIC

Suècia, una aposta segura d’inversió a l’estranger Amb una economia oberta i orientada a la inversió exterior, Suècia s’erigeix com a marca de qualitat arran de l’èxit de la seva estructura empresarial multinacional que afavoreix el comerç mundial, aconseguint una forta presència en el context internacional.

Les tecnologies de la informació i l’electrònica són alguns dels sectors de major interès per a la inversió NÚRIA CABRERA

Amb més de nou milions de consumidors amb un nivell adquisitiu alt, Suècia es un mercat molt interessant que serveix de plataforma per tal d’accedir a la resta de països nòrdics, ampliant aquest mercat fins els 24 milions de possibles consumidors, també amb un alt poder adquisitiu. Segons diferents documents confeccionats per l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Suècia (ICEX), les relacions comercials amb Suècia són de caràcter durador, molt professionals i estables. Les facilitats del Govern suec per tal d’estimular la inversió estrangera van començar a finals dels anys 80 i principis dels 90, amb una sèrie de mesures que van afavorir la liberalització del mercat, amb

l’eliminació del control de canvis, una profunda reforma ﬁscal i la suavització de les restriccions sobre la participació estrangera en el sector ﬁnancer i les fusions, participacions i adquisicions d’empreses públiques sueques. Des de la posada en marxa d’aquestes mesures, el país escandinau aplica el principi de no discriminació de forma unilateral, de tal manera que les inversions estrangeres reben el mateix tracte i la mateixa consideració, i per tant, també han de complir els mateixos requisits que les empreses locals.

Sectors estratègics d’inversió Pel que fa a Espanya, la integració de Suècia a la Unió Europea l’any 1995 va ser el punt d’inflexió per augmentar l’intercanvi comercial entre tots dos països. D’aquesta manera, Espanya exporta a Suècia productes elèctrics i de telecomunicacions, maquinària i productes relacionats amb l’alimentació, el tèxtil, el calçat

Suècia és un mercat que serveix de plataforma per accedir als països nòrdics. / ARXIU

i l’automòbil, amb empreses signiﬁcatives, com Miguel Torres (vins), SEAT (automòbils), Grup Inditex (moda), propietari de les marques Zara i Massimo Dutti, entre d’altres, Acerinox (acers inoxidables), Mango (moda) i CBG Consulting (traduccions), tal com estableix la Cambra de Comerç Hispano-sueca. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística Suec (SCB), Espanya es va situar l’any 2006 en el quinzè lloc de la llista de països exportadors a Suècia. Al document Suècia: perspectives i oportunitats, l’ICEX posa de manifest que els sectors de major interès per a la inversió són les tecnologies de la informació, les telecomunicacions, l’electrònica, el material elèctric i aparells mecànics en general, a més de productes farmacèutics i biotecnologia. Ja amb dades concretes, i segons aquest mateix informe, el 46% de les importacions del país nòrdic són productes mecànics i fonamentalment productes electrònics i ordinadors (el 17%), maquinària (11,9%) i vehicles de transport (10%). De forma complementària, les empreses espanyoles poden trobar un important sector d’inversió en els productes químics, que són importats en un 11,9% i on Espanya compta

amb una important capacitat de producció i avantatges comparatius. Així mateix, la roba i el calçat també ocupen un lloc important en les importacions, amb un 5,9%, juntament amb els aliments, que arriben a unes xifres d’importació del 8%. En aquest últim sector, a més, les empreses espanyoles mantenen una bona acceptació en el mercat suec.

L’Agència ISA i els incentius ﬁscals L’Agència d’Inversió a Suècia (ISA) és una agència estatal que té com a ﬁnalitat ajudar i informar de manera gratuïta els inversors estrangers sobre les oportunitats de negoci i els avantatges d’establir les seves empreses a Suècia. De forma concreta, l’ISA ofereix informació general sobre oportunitats de negoci, sectors estratègics i

conjuntura econòmica, però també, informació específica i consells pràctics sobre com establir-se a Suècia. L’ISA, a més, participa en la intermediació per tal de facilitar els primers contactes amb els organismes suecs de serveis i empreses i l’anàlisi d’oportunitats de negoci al país escandinau. L’ISA també dóna a conèixer els incentius fiscals dels quals les empreses estrangeres es poden beneficiar. Així, existeixen tres tipus d’incentius financers: les subvencions i préstecs de caràcter estatal (Préstecs Nutek per projectes tècnics, Fons per al Desenvolupament Industrial de Suècia, Subvencions Industrials Nòrdiques,), els relacionats amb el desenvolupament regional (subvencions rurals, a la inversió, al transport) i, finalment, les subvencions relacionades amb la contractació, la formació i l’educació.

DADES GENERALS Població: 9,1 milions Superfície: 449.964 km² Capital: Estocolm Sistema polític: Monarquia parlamentària Inﬂació: 2,0%(2007) 2,6% (estimació per a 2008) Creixement del PIB: 2,6% (2007) 2,9% (estimació per a 2008) Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (9,8%), Estats Units (9,3%), Noruega (9,1%), Regne Unit (7,1%) i Dinamarca (6,9%) Fonts: CIA The World Factbook; The Economist, FMI, OCDE, Eurostat

masters y postgrados

Impulsa tu carrera

PROJECT MANAGEMENT AVANZADO GESTIÓN DE PROYECTOS EFICIENTES EN CALIDAD TIEMPO Y COSTE. GESTIÓN INFORMATIZADA Edición invierno - inicio Febrero 2007 horario: viernes, de 16:30h. a 21:30h. sábados, de 9 a 14:00h. Edición primavera - inicio Mayo 2008 horario: martes y jueves, de 17:45h. a 21:45h Duración: 90 horas.

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: C/ Jordi Girona, 1-3 Edifici C5 planta 0 (Campus Nord) 08034 Barcelona , Telfs.: 93 401 60 81 / 93 401 68 13, Fax:93 401 56 29 , e-mail:antonia.romero@upc.edu, web:http://www.doe.upc.edu

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització 4 de setembre Iniciació al negoci internacional La Cambra de Comerç de Barcelona realitza una sessió d’iniciació al negoci internacional, dirigida a emprenedors amb vocació internacional i a empreses amb cap experiència exportadora. L’objectiu és facilitar informació i eines que puguin ser d’utilitat a l’hora de prendre decisions: com iniciarse en el negoci internacional import/export, punts fonamentals a tenir en compte, informació bàsica per exportar, programes i ajuts per a la iniciació al negoci internacional i viabilitat del projecte de negoci internacional.

Del 4 de setembre al 19 de desembre Curs superior de direcció d’exportació La Cambra de Comerç de Lleida organitza aquest curs amb l’objectiu de donar al participant les eines suﬁcients per tal que pugui desenvolupar una tasca professional de direcció de vendes internacionals, podent tancar comandes, contactar amb clients, portar la política de proveïdors al departament extern, dirigir equips de venda, triar intermediaris internacionals, negociar multiculturalment, tancar contractes i treballar online.

missió comercial és una acció de prospecció en mercats internacionals, on pot participar qualsevol empresa interessada en la seva internacionalització. La Cambra de Terrassa s’encarrega de l’organització de les agendes de treball i les entrevistes amb empresaris locals.

Del 22 de setembre al 3 de novembre

i les possibles cobertures al risc de canvi i les noves vies privades de ﬁnançament: factoring d’exportació, forfaiting, conﬁrming i descompte comercial de rebuts electrònics.

amb 27 oﬁcines a Espanya i Portugal. La seva àmplia presència li permet continuar sent el despatx capdavanter de la Península Ibèrica amb una facturació de 258,6 milions d’euros l’any 2007.

24 de setembre

Sener, present a Algèria i San Francisco

Obrint Mèxic La Cambra de Tarragona prepara una nova acció de promoció. En aquest cas, és una jornada de treball per a empresaris locals interessats en la importació, exportació i/o inversió a Mèxic.

Gestió administrativa en comerç exterior I

Del 17 al 19 de setembre

La Cambra de Barcelona a Granollers realitza aquest curs de 35 hores per oferir formació sobre la realitat de tot el procés seqüencial d’importació i exportació de mercaderies i donar especial importància a la logística del producte. Les jornades estan dirigides a gerents de pimes; comandaments intermedis; personal administratiu dels departaments de ﬁnances, comercial i comerç exterior; comercials i comercials d’exportació, i estudiants de cicles formatius o formació superior interessats en el comerç exterior.

Fòrum d’Inversors ‘Biospain 2008’ a Granada

Del 23 al 25 de setembre

Del 15 al 18 de setembre Reunions de treball amb el director d’ACC1Ó CIDEM|COPCA de París El director del Centre de Promoció de Negocis d’ACC1Ó CIDEM|COPCA a París visita Barcelona amb l’objectiu d’ajudar el sector emprenedor en l’estudi de projectes empresarials a França.

Solucions de ﬁnançament d’exportacions

Del 14 al 19 de setembre Missió Comercial a Suïssa i Alemanya Acte de caràcter multisectorial, organitzat per la Cambra de Comerç de Terrassa. Aquesta

Fòrum d’Inversors que recollirà la presentació de projectes del sector biotecnològic a la recerca de capital, prèviament seleccionats. L’objectiu d’aquest Fòrum és reunir un grup selecte d’empreses amb projectes biotecnològics innovadors que cerquin ﬁnançament internacional o socis, i donar-los l’oportunitat de presentar els seus plans de negoci a un plantell d’inversors biotecnològics interessats en el sector, a entitats de capital risc i a possibles socis corporatius.

En el marc de la trobada internacional en biotecnologia, Biospain 2008, se celebrarà un

Nova sessió de formació a càrrec de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, sobre solucions de finançament d’exportacions. Durant les sessions, s’identificaran i valoraran les vies privades tradicionals de finançament d’exportacions

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Garrigues obre oficina a Romania Des del passat 1 de juliol, Garrigues disposa d’una nova oficina pròpia a Bucarest (Romania) mitjançant la integració de “Mars&Asociatii SCA”, una prestigiosa empresa romanesa que durant els darrers cinc anys s’ha especialitzat en assessorar el sector empresarial espanyol amb interessos a Romania. Aquest despatx té, a més, una àmplia experiència en l’àrea d’energia i infraestructures, així com en el sector financer i immobiliari. L’operació s’engloba dins del pla estratègic de Garrigues d’expandir i consolidar la seva presència a Europa Central i de l’Est, que va iniciar al gener del 2007 amb l’obertura de la seva seu de Varsòvia (Polònia). La xarxa internacional de Garrigues es completa amb oficines a Nova York, Brussel·les i Londres. Respecte a la seva xarxa ibèrica, Garrigues compta actualment

L’empresa espanyola d’enginyeria, consultoria i integració de sistemes Sener ha inaugurat recentment una nova oficina als Estats Units, al districte financer de San Francisco, des d’on es coordinaran projectes a tot el mercat nordamericà, especialment en el camp de l’energia termosolar, per a l’execució de contractes d’enginyeria i construcció de centrals d’energia solar per concentració. Sener també ha obert una nova oficina a Algèria, a la zona residencial del Biar, a la ciutat d’Alger. Present al mercat algerià amb importants projectes d’enginyeria civil, l’empresa espanyola espera consolidar la seva trajectòria en aquest país mitjançant la implementació de fórmules productives i de collaboració local a curt i mig termini, i amb la diversificació dels seus treballs en subsectors com ferrocarrils, ports i aeroports. A més, buscarà oportunitats en el subsector de les edificacions singulars i també en enginyeria hidràulica.

ESPECIAL: Escoles de negoci 35

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial escoles de negoci

Repte de futur: la consolidació DAVID DINWOODIE, DIRECTOR GENERAL DE BUSINESS SCHOOLS DE LA DIVISIÓ DE FORMACIÓ DE PLANETA DE AGOSTINI

“La formació on-line és una tendència mundial clara que es confirmarà” David L. Dinwoodie és el responsable de la divisió de Formació del Grup Planeta, dins de la qual es troba l’Escola d’Administració d’Empreses (EAE). Experimentat en centres com ESADE i EADA, entre molts d’altres, Dinwoodie aposta per la diversificació de mètodes de formació i, sobretot, per la flexibilitat acadèmica en un ambient integrador i de caràcter eminentment pragmàtic. àmplia, que acompanyi a la persona des d’abans d’entrar al mercat laboral i també en el moment que té una feina.

CARLES CHACÓN

La seva arribada a EAE coincideix amb el 50è aniversari de l’escola. Com pensen celebrar l’efemèride? Durant tot l’any acadèmic tindrem conferències relacionades amb tota la formació que oferim, com la responsabilitat corporativa. Tindrem, a més a més, personalitats que faran seminaris sobre temes d’actualitat. Més enllà del 50è aniversari, quins altres objectius s’ha marcat com a director general d’EAE? Dins de la divisió de Formació de Planeta, el que pretenem és oferir una formació íntegra. Una formació corporativa, de professionals, que sigui extensiva a tots els nivells de la formació. Una de les parts clau per a poder fer-ho és la generació de coneixement, des del mateix grup. També estem desenvolupant la formació adaptada per a empreses mitjançant un model mixt de formació presencial i online. Volem ser molt ﬂexibles a l’hora de donar material adaptat segons les necessitats de l’empresa. Quines són les àrees formatives amb més demanda? Observem un creixement en gairebé totes les àrees de management. Els MBA i els màsters cada vegada es demanen més. I també hi ha una gran demanda d’especialització pel que fa a aspectes concrets de gestió i alta direcció. Per exemple, a ﬁnances, es busca una espe-

Dinwoodie aposta per la interactivitat a la formació on-line. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

“Cal millorar no només en la formació d’idiomes, també en la formació per fer negocis en idiomes” cialitat de ﬁnances internacionals o corporatives; dins de màrqueting, ara està de moda el brand management. És curiós com a les àrees funcionals fa anys faltaven coneixements bàsics, i ara ja no, per això ara es busca una especialització més profunda. Creu que els cursos on-line seran la tendència majoritària en un futur o sempre seran un complement a la formació presencial? Depèn de la persona que s’està formant i de la matèria en què s’està formant. El que sí veurem és un creixement en l’oferta de formació pura on-line, és una tendència

mundial clara que es confirmarà. La clau és com s’organitzen, sobre una plataforma on-line, les activitats que els alumnes han de realitzar. El que nosaltres volem, no obstant, és fer un model mixt, una barreja de temes on-line amb sessions intensives presencials on els alumnes es veuen les cares i treballen les competències de gestió. En una recent entrevista, vostè apostava per una formació més amplia i menys elitista. A què es refereix? Jo no tinc res en contra de la formació d’alts directius, entre altres coses perquè a EAE també la impartim. Constitueixen el 10% dels nostres alumnes. Però nosaltres hem detectat que tots els nivells requereixen el mateix grau de qualitat i d’excel·lència. A mesura que un professional creix, necessita la formació més adient per cada moment. Per a mi no es tracta de fer una oferta més o menys elitista: ens agrada fer una oferta

És un tòpic que a Espanya ens falla l’anglès? A Espanya hi ha un repte molt important: millorar en competència lingüística internacional. Podem focalitzar-ho en l’anglès, si volem, però cal adaptar-se a l’evolució del mercat internacional. D’aquí uns anys podria ser el xinès, per exemple. Cal millorar no només en la formació d’idiomes, també en la formació de fer negocis en idiomes, el business in english. La crisi o recessió econòmica actual afectarà també a les escoles de negoci? Com a tots els sectors, estem a l’expectativa, per veure l’evolució de la situació. El que és interessant és que els nostres cursos no es veuen com una despesa, sinó com una inversió. Encara en època de crisi la gent es continua formant. EAE oferta algun curs o programa per a gestió de crisi? I tant! Justament cada estiu fem el Business in Economics Summer Trainning (BEST), un curs d’estiu que enguany tractava el tema de la gestió de crisis. Dins del programa s’estudiava el sector immobiliari, la gestió de la morositat, i també hem tingut conferenciants. I entre les diferents escoles hi ha molta competència o predomina el fair play? Crec que a cap sector he vist

una relació tan estreta entre diverses institucions. Tots reconeixem que si ho fem bé, ens beneficia a tots. La projecció internacional d’unes quantes escoles beneficia al país i a la resta d’escoles. Els grans referents mundials d’escoles de negoci, com la London Business School, Insead, etc, són un mirall on mirar-se? O simplement és un altre model? Podem aprendre de qualsevol escola que es basi en l’excel·lència. Ara bé, cal adaptar aquest aprenentatge a la teva manera de fer, al teu mètode. I les grans escoles també aprenen de nosaltres, per exemple, quant a la flexibilitat que una petita escola pot tenir, amb grups més reduïts, fent activitats que ells ni poden somiar. El dinamisme que un MBA de 40 o 50 persones té no es pot dur a terme en un de 800, per exemple. I quins són els valors bàsics d’EAE? Nosaltres formem part d’un grup empresarial amb una visió corporativa, molt pragmàtica. Fem una formació basada en la interactuació, com en una empresa. Dins d’això, tenim un compromís ferm amb la societat, per això per a nosaltres són fonamentals temes de responsabilitat corporativa, de sostenibilitat, de com cuidar el teu ambient i fer negocis d’una forma positiva. Som també molt integradors, ens interessa atraure gent de tots els països, cultures i ideologies, per intercanviar experiències.

ESPECIAL: Escoles de negoci

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

SALARI BRUT ANUAL DELS ALUMNES A LES ESCOLES DEL ‘TOP 10’ (EN DÒLARS) Wharton London Business School Columbia Business School Stanford University Harvard Business School Insead MIT: Sloan IE Business School University of Chicago University of Cambridge 0

50.000

100.000

150.000

‘TOP 10’ D’ESCOLES DE NEGOCI EN RECERCA 165.859 144.918 165.123 167.225 146.878 155.160 124.600 148.978 127.064 200.000

FONT: FINANCIAL TIMES

El Sector

1. Harvard Business School

6. University of Michigan

2. Wharton

7. University of Chicago

3. London Business School

8. New York University

4. Stanford

9. N.U. Kellog

5. Duke University

10. U.C. Berkeley

FONT: FINANCIAL TIMES

L’INSTITUTO DE EMPRESA ENTRA AL ‘TOP 10’ MUNDIAL SEGONS FINANCIAL TIMES I ES CONSOLIDA COM UNA DE LES ESCOLES QUE REPORTEN MAJORS INCREMENTS DE SOU ALS SEUS ALUMNES.

Les escoles de negoci espanyoles segueixen escalant llocs als rànquings mundials El mapa mundial de les millors escoles de negocis segueix tenint un clar accent nordamericà: 57 de les 100 primeres són als Estats Units, segons el prestigiós rànquing de programes MBA elaborat per Financial Times. Només hi ﬁguren quatre escoles de negoci espanyoles en aquesta selecció. Això sí: totes quatre en trajectòria ascendent. AURELI VÁZQUEZ

IESE, ESADE i EADA celebren aquest 2008 la mateixa efemèride: 50 anys de vida. I totes tres poden celebrar l’aniversari amb un mateix regal: haver guanyat llocs a la darrera actualització del rànquing mundial que anualment elabora Financial Times. Les tres escoles tenen el privilegi de formar part d’aquesta llista selecta, a la qual també hi apareix –i de forma ben destacada– l’Instituto de Empresa (IE Business School).

L’Instituto de Empresa, al ‘Top 10’ En el cas de l’IE Business School, aquest darrer any ha aconseguit una important fita després de ‘colar-se’ entre els 10 centres més prestigiosos del

món, per davant de les universitats de Chicago i Cambridge. L’IE, amb seu a Madrid i Segòvia, figurava en el 12è lloc l’any 2006 i va avançar un lloc més al 2007. Ara, el prestigiós rànquing de FT la col·loca com la 8a escola de negocis del món, la tercera d’Europa i la primera d’Espanya. L’Instituto de Empresa ofereix algunes dades interessants pel que fa a salaris. De fet, és una de les escoles del món que registra un major increment mitjà dels sous –144%–, amb un salari mitjà de 124.600 euros anuals bruts per als seus alumnes. No en va, l’Instituto de Empresa recorda a la seva web que altres rànquings ja situen el situen entre els millors del món, i cita els de Forbes –que els situa

com a quarta escola de negocis del món– o The Economist, que el situa al novè lloc del món–. En aquest mateix espai, l’escola

de negocis assenyala com una part del seu èxit la gran diversitat de procedències dels seus estudiants, procedents de 57 països diferents.

LES MILLORS ESCOLES, SEGONS FINANCIAL TIMES

IESE: 98% d’alumnes ‘col·locats’ L’IESE és una altra de les escoles que continuen progressant als rànquings. A la llista

LA VISIÓ DE THE WALL STREET JOURNAL

(entre parèntesi, lloc que ocupava al rànquing de 2007)

1. Wharton (1)

1. ESADE

2. London Business School (5)

2. IMD

3. Columbia Business School (2)

3. IPADE

4. Stanford (3 ex aequo)

4. London Business School

5. Harvard (3 ex aequo)

5. Thunderbird

6. Insead (7)

6. Columbia

7. MIT / Sloan (14)

7. Tecnológico de Monterrey

8. Instituto de Empresa (11)

8. MIT / Sloan

9. University of Chicago (6)

9. Universitty of Western Ontario

10. Cambridge / Judge (15)

10. Incae

11. IESE (16)

12. Instituto de Empresa

21. ESADE (24)

15. IESE

95. EADA (100) FONT: FINANCIAL TIMES

FONT: THE WALL STREET JOURNAL

de FT, passa del lloc 16è a l’11è. En aquest cas, destaca el seu elevat percentatge d’èxit en la contractació d’alumnes –el 98% surten amb feina–, als quals reporta també un notable increment de sou. Pel que fa a ESADE, els seus responsables poden estar ben satisfets dels seus resultats. El rànquing de Global MBA de FT el situa al lloc 21è. Però no és la seva millor ubicació, ja que el Wall Street Journal la va reconèixer al setembre de 2007 ni més ni menys que com la millor escola de negocis del món. Finalment, EADA confirma que està en el bon camí i no només consolida la seva presència al ‘Top 1 0 0 ’ – v a a c c e d i r- h i l’any passat–, sinó que guanya posicions i ja és al lloc 95.

ESPECIAL: Escoles de negoci 37

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Percentatge d’estudiants que acaben el màster on-line en menys de 5 anys University of Phoenix Edinburgh Business School Open University Business School Henley Management College U21 Global Manchester Business School University of Maryland Tecnológico de Monterrey University of Liverpool 0

(ordre segons rànquing Distance Larning de Financial Times) / Font: FT

El Sector

Percentatge d’estudiants internacionals en màsters on-line

65 70 69 70 91 72 93 80 86 100

3,4 84 46 73 83 83 2,4 10 84

University of Phoenix Edinburgh Business School Open University Business School Henley Management College U21 Global Manchester Business School University of Maryland Tecnológico de Monterrey University of Liverpool 0

(ordre segons rànquing Distance Larning de Financial Times) / Font: FT

EL RÀNQUING ‘DISTANCE LERANING’ DE FINANCIAL TIMES ESTÀ ELABORAT EN BASE AL NOMBRE D’ALUMNES MATRICULATS. AIXÒ FA PENSAR QUE ENCARA NO HI HA UNS CRITERIS DE QUALITAT BEN DEFINITS PER A AQUESTA CATEGORIA.

Financial Times obvia al seu rànquing on-line els centres espanyols REDACCIÓ

Després d’acabar els seus estudis universitaris, Jordi Pérez va començar a treballar a l’Àrea de Recursos Humans d’un important centre hospitalari. La feina li agradava i va començar a pensar en la possibilitat de complementar la seva formació amb un màster, tot i que amb les limitacions del seu horari professional. Mentre iniciava la cerca d’un curs a la mida de les seves possibilitats, va rebre la trucada de l’escola de negocis EAE i va escoltar la seva oferta. Setmanes més tard, en Jordi es matriculava en un màster on-line. El cas de Jordi Pérez és un exemple real de com es mou la demanda de màsters a distància, un mercat al qual alguns auguren un gran potencial. Un cop superat el ‘boom’ d’Internet –que va catapultar i ensorrar empreses amb la mateixa velocitat–, el model gua-

nya en maduresa. Ja no es tracta de comercialitzar com sigui formació on-line, sinó de proporcionar a l’alumne un suport tutorial que l’ajudi a culminar el màster amb èxit. “Un màster on-line t’obliga a ser més organitzat i a tenir més força de voluntat”, admet Jordi Pérez, “però a canvi puc estirar els terminis per acabar-lo si em convé, i a més puc trucar o enviar mails al meu tutor si el necessito”, afegeix. Efectivament, el paper del tutor guanya un pes preponderat en el nou model d’ensenyament on-line que es va configurant. L’aposta de les escoles de negoci és un model mixte –blended learning–, que combina els avantatges de la formació a distància amb els de la formació presencial.

‘Top 40’ de FT La millor prova de la consolidació del nou model és l’interès mostrat per les grans publi-

cacions. El prestigiós Financial Times es va fer ressò d’aquesta demanda i fa uns anys va afegir al seu llistat de rànquings el de programes a distància. El llistat de Financial Times és només un rànquing més, però admet diverses lectures. La primera és que, dels 40 centres seleccionats, la gran majoria (32) són nordamericans o anglesos, com passa amb els rànquings de grans escoles de negoci. La segona és que en aquesta selecció no trobem cap centre català i només n’hi ha un de l’Estat (Instituto de Empresa, en el lloc 37è). Tenint en compte que els centres d’ensenyament catalans i espanyols són una autèntica referència mundial, l’aparició o no en aquest rànquing es podria considerar anecdòtica, però en tot cas resulta significatiu d’una tendència que ja hi és present.

sobretot, quin percentatge d’alumnes aconsegueix ﬁnalitzar-los en un termini de temps raonable. Per exemple, resulta poc esperançador que l’Open University del Regne Unit ofereixi fins a 10 anys per acabar un programa MBA. En canvi, semblen més raonables les dades del Tecnológico de Monterrey (Mèxic), que aconsegueixen una mitjana d’entre dos i tres anys de durada. En tot cas, el 80% dels seus alumnes acaben el màster en menys de cinc anys. En realitat, la millor nota en aquest aspecte se

El rànquing de FT corresponent a l’any 2008 està elaborat en base al nombre d’alumnes matriculats en màsters on-line, la qual cosa convida a pensar que encara no hi ha uns criteris de qualitat ben deﬁnits. En aquest llistat, la Universitat de Phoenix obté un domini aclaparador, amb 40.000 alumnes.

La mitjana: 3 anys de durada En la informació recollida per FT per elaborar aquest rànquing crida l’atenció el temps de durada d’aquests estudis i,

l’emporta el Instituto de Empresa, que aconsegueix que un 100% dels alumnes acabin el màster en menys de cinc anys, entre altres coses perquè el termini màxim és d’un any i mig. Això fa pensar que el nivell d’exigència per part del centre és més elevat. També resulta rellevant la dada sobre el grau d’internacionalització dels programes oferts. La Universitat de Phoenix, tot i liderar el rànquing, només registra un 3,4% d’alumnes estrangers, lluny del 78% que aconsegueix l’Instituto de Empresa.

Escoles de negocis on-line amb més alumnes 40.000 8.349 6.037 4.400 3.300 2.036 2.253 1.990 1.800 1.714

5000

10000

15000

Font: Distance Learning MBA programmes 2008. Financial Times.

20000

25000

30000

35000

40000

38 ESPECIAL: Escoles de negoci

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

DEBILITATS

La recerca en l’activitat de la docència, assignatura pendent per a les escoles de negoci de l’Estat Les escoles de negoci amb seu a Catalunya i al conjunt de l’Estat tenen en comú una mateixa assignatura pendent: la recerca. Tot i que als darrers anys han fet un esforç important per situar-se en llocs capdavanters en el panorama mundial, les dades relacionades amb l’activitat investigadora evidencien un estat encara incipient en aquest aspecte. Les xifres que aporta Financial Times són prou clares. El mateix rànquing que distingeix quatre escoles de negoci espanyoles en el ‘Top 100’ mundial posa sobre la taula una altra dada sens dubte menys optimista: entre les 50 escoles de negoci del ‘Top 100’ que més destaquen per la seva recerca no n’hi ha cap d’espanyola. Dit d’una altra manera: les principals escoles de negoci espanyoles destaquen tant per la seva qualitat global com per la seva escassa activitat de

Rànquing d’escoles de negoci per recerca

1. Harvard (EUA) 2. Wharton (EUA) 3. London Business School (GBR) 4. Stanford (EUA) 5. Duke University (EUA) 6. University of Michigan (EUA) 7. Chicago GSB (EUA) 8. New York University: Stern (EUA) 9. Kellogg (EUA) 10. Berkeley (EUA) FONT: FINANCIAL TIMES

recerca. En realitat, el cert és que l’activitat investigadora deixa més aviat en mal lloc les nostres escoles, que amb l’excepció de l’IESE (lloc 54è) se situen als llocs de cua de la llista. L’IE Business School és un cas

molt clar. Situat en l’11è lloc del rànquing de FT, ocupa en canvi el 88è pel que fa a recerca. De fet, el cas de l’Instituto de Empresa és el que més crida l’atenció per la desproporció el entre lloc al rànquing global i la posició per recerca. El mateix

Les escoles de negoci espanyoles destaquen tant per la seva qualitat com per la seva escassa activitat de recerca es pot dir d’ESADE, que el rànquing de FT situa en el lloc 21è, però que es desplaça ﬁns al 92è quan es parla de recerca. L’únic cas comparable és el de HEC París, 18è a la llista global i 81è en recerca. Pel que fa a EADA, al rànquing global figura al lloc 95, molt semblant al que ocupa en el capítol de recerca (98è, tancant la llista). L’excepció, com dèiem, és l’IESE, tot i que no d’una maner rotunda: en el rànquing global

de FT és al lloc 11è, mentre que en l’apartat de recerca ﬁgura al 54è. En l’altre extrem –les escoles amb un nivell més alt de recerca–, no hi ha grans sorpreses, ja que trobem els noms més coneguts: Harvard, Wharton, London Business School, etc. Les excepcions són la Duke University, que ocupa el 5è lloc en recerca malgrat estar al 28è del rànquing global, o Michigan, 6è en recerca i 27è en el rànquing global.

QUÈ VOL DIR ‘FER RECERCA’ SEGONS FINANCIAL TIMES? Juntament amb el seu rànquing global, Financial Times elabora categories paral·leles, com és el cas de la recerca. Aquesta classiﬁcació té en compte la publicació d’articles acadèmics en un llistat d’unes 40 publicacions de prestigi.

FORTALESES

Les grans escoles de negoci espanyoles es consoliden com a referents als rànquings de les principals publicacions Financial Times, The Wall Street Journal, Business Week... les principals publicacions del món econòmic estan d’acord a l’hora de situar les escoles de negoci de l’Estat com algunes de les millors del món. Depenent de cada capçalera, els llocs que ocupen unes i altres varia, però sempre es compleix una variable: les tres principals escoles de negoci espanyoles –IE, IESE i ESADE– ﬁguren sempre entre les vint-i-cinc més destacades. Encara més important que això és el fet que s’observa una progressió lenta però segura, que demostra si més no un cert grau de consolidació. Aquest últim any, a més, totes tres –i també EADA– han guanyat posicions en els diferents rànquings. Aquest escenari ha millorat de manera notable als darrers

anys, arran del reconeixement d’ESADE com la millor escola de negocis del món, segons The Wall Street Journal. Aquest rànquing es basa en l’opinió de 4.500 empreses de tot el món, i destaca els titulats d’MBA a ESADE per “la seva integritat i capacitat de treball en equip”. ESADE defensa el valor d’aquest rànquing –molt més favorable que el de Financial Times– ja que “pot considerar-se un reflex fidel de l’opinió del mercat, ja que és l’únic que es publica basant-se estrictament en les respostes de les empreses que recluten a titulats d’MBA”. Aquest rànquing s’elabora a partir de tres paràmetres: satisfacció global de les empreses –que es mesura en base a 21 criteris–, capacitat de l’escola per atreure reclutadors internacionals i voluntat de cada empresa de

continuar contractant graduats de la mateixa escola de negocis. Curiosament, cap dels tres rànquings esmentats es posa d’acord sobre quina és la millor escola de negocis espanyola. Per a Financial Times és l’Instituto d’Empresa; per a The Wall Street Journal, ESADE –que també seria la millor del món–, i per a Business Week, en canvi, la millor de l’Estat seria IESE, a qui atribueix l’12a posició. Aquest darrer rànquing atribueix a l’IESE tres fortaleses especialment destacades: Negocis Globals, Lideratge i Estratègia. A ESADE, tot i estar dos llocs per sota d’IESE, li atribueix les mateixes fortaleses i n’afegeix una altra: Innovació. Finalment, a l’Instituto de Empresa li atribueix la fortalesa de l’Estratègia.

LES ESCOLES DE NEGOCI ESPANYOLES, ALS RÀNQUINGS INTERNACIONALS

Centre

FT (2008)

TWJ (set.09)

BW* (nov.07)

IESE

ESADE

EADA

---

Abreviacions: FT (Financial Times). TWJ (The Wall Street Journal). BW (Busines Week). * Programes oberts LES FORTALESES DE CADA ESCOLA, SEGONS BUSINESS WEEK. RÀNQUING DE 2007

Escola

Negocis globals

Innovació

Lideratge Estratègia

IESE

A+

ESADE

A+

ESPECIAL: Escoles de negoci / EL DAFO 39

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

Els dubtes sobre el valor real dels màsters on-line qüestionen l’existència d’un model deﬁnit d’èxit Fa poc més de deu anys, estudiar un màster on-line era senzillament inviable, i el referent més proper a aquesta experiència era matricular-se a una universitat a distància. És il·lustratiu que la Universitat Oberta de Catalunya tingués matriculats l’any 2000 menys de la meitat d’alumnes que ara. De seguida va arribar la gran eclosió d’Internet i, a poc a poc, les escoles de negocis –com les universitats en general– es van assegurar un lloc de primera ﬁla en la nova oferta emergent de docència on-line. De fet, no fa gaire –octubre de 2007– que EAE (Grup Planeta) va signar amb la UB un acord per crear la denominada Online Business School, autodefinida com “un projecte orientat a la formació de directius i professionals, davant les noves necessitats i reptes

Els màsters online continuen en vigor, però ara s’aposta pel ‘blended learning’, que combina formació on-line i presencial d’una societat en permanent procés de canvi”. En pocs anys, l’oferta de màsters a través d’Internet es va multiplicar. La pròpia Online Business School ofereix màsters en les àrees de Direcció, Finances, Comunicació, Màrqueting, Vendes i Recursos Humans. Les dimensions dels màsters online han experimentat una evolució tal que l’any 2006 Financial Times va publicar per primer cop un rànquing

Màrius Rubiralta i José Manuel Lara signen l’any passat l’acord per crear l’Online Business School / FOTO: CEDIDA

dedicat exclusivament als MBA’s on-line (veure pàgina 37). Destaca, per exemple, que la Universitat de Phoenix (EUA) tingui prop de 40.000 inscrits en aquest tipus d’estudis. El problema de tot plegat és que, un cop comprovada l’efectivitat del mitjà electrònic, l’essència dels màs-

ters de tota la vida es recupera. Els màsters on-line continuen en vigor, però ara s’aposta per un ‘mix’ que combina formació presencial i formació a distància: l’anomenat ‘blended learning’. La pregunta és: Què passa amb tots aquells que han cursat un MBA on-line? Seran considerats graduats ‘de segona

categoria’? En opinió de Joan Torrens, director de l’Escola de Negocis CEU de Barcelona (veure pàgines 40-41), “l’oferta de formació on-line continuarà creixent, però el contacte amb les persones i la seva interacció és una peça fonamental de l’enriquiment i de la qualitat de la formació”. La tendència actual és, doncs, el ‘blended learning’. Cal esperar que s’acabi imposant com a aposta deﬁnitiva o, si més no, model sòlid durant una etapa raonable? Mentre aquesta pregunta segueixi planant sense resposta i el model formatiu no es defineixi, les escoles de negocis corren el risc de veure com la formació es converteix en una mercaderia sense valor. En aquest sentit, la indefinició del model es presenta com una amenaça a tenir en compte.

OPORTUNITATS

El ‘Pla Bolonya’, oportunitat per clariﬁcar i posar ordre en el panorama confús dels màsters i postgraus

El Pla Bolonya facilitarà la internacionalització dels estudis / Foto: IESE

Durant anys, el denominat ‘Procés de Bolonya’ ha comportat mals de cap i debats interminables als diferents fòrums educatius. El que per a molts ha estat una amenaça –encara ho és per als seus nombrosos detractors– també admet una lectura en positiu. Un dels avantatges de Bolonya és que clariﬁca què

és un màster exactament, la qual cosa hauria de contribuir a posar ordre en la caòtica oferta actual de pressumptes màsters, postgraus i cursos d’especialització. Això permetrà, doncs, disposar d’unes garanties mínimes exigibles a qualsevol màster. Així, els nous màsters han de comptar amb l’aprovació

del Govern central, en aquest cas per mitjà del Consejo de Univerdidades. A més, necessiten l’autorització de la Generalitat, que és qui donarà el vist-i-plau als programes tenint en compte les possibilitats del centre per a dur a terme realment el màster sol·licitat. Aquest plus de seguretat re-

presenta una garantia per als estudiants i, en conseqüència, una oportunitat per a les escoles de negoci, que ja gaudeixen de l’estructura i el ‘know how’ necessari per desenvolupar amb normalitat aquest tipus de formació. En canvi, aquestes noves garanties representaran un obstacle per a aquelles entitats que, sense estar prou preparades, pretenen instaurar postgraus de dubtosa qualitat. Les diferents universitats i escoles de negoci ja estan aplicant els termes de Bolonya als seus màsters. De fet, l’any passat ESADE va celebrar la graduació de la primera promoció de ‘màsters Bolonya’ en management, formada per 63 llicenciats en Administració i Direcció d’Empreses, amb una edat mitjana de 23 anys. Aquest màster, per cert, va ser impartit íntegrament en anglès.

LA CLAU El nou escenari dels màsters està definit per l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que unifica l’educació universitària a Europa en tres categories diferents: Grau, Postgrau/Màster i Doctorat. A la pràctica, tenir un títol de màster equival necessàriament a tenir uns estudis universitaris de 6 o 7 anys, ja que per a accedir a ell abans cal tenir el títol de Grau. D’altra banda, els màsters de la nova ‘Era Bolonya’ apliquen una metodologia que potencia el treball fora de l’aula, la recerca, l’assistència a conferències i seminaris, etc. Aquests nous màsters es mesuren en crèdits ECTS (European Credit Transfer System), una unitat de caràcter internacional que té l’objectiu de fomentar els programes de postgrau entre universitats de diferents països.

ESPECIAL: Escoles de negoci

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

LES VEUS DEL SECTOR DAVID PARCERISAS, DIRECTOR GENERAL D’EADA

MARCEL PLANELLAS, PROFESSOR I SECRETARI GENERAL D’ESADE

MIQUEL SOLÉ, DIRECTOR DE FUNDACIÓ CULTURAL CAIXA TERRASSA

“Cal millorar la relació amb les administracions”

“Els temps de crisi poden generar oportunitats”

“Les nostres escoles no han tocat sostre”

1. El sector de les escoles de negoci a Espanya és un dels més internacionalitzats del país. En els últims anys, les escoles espanyoles han experimentat un procés de globalització de l’experiència d’aprenentatge en general: “important” alumnes i claustre internacionals, potenciant els continguts de la majoria de programes.

1. Sens dubte, podem aﬁrmar que no hem tocat sostre. Les escoles de negocis, especialment les catalanes, són reconegudes i valorades per la seva metodologia de treball i el seu rigor acadèmic. D’altra banda, no hem de menystenir el paper atractiu que té la ciutat de Barcelona com a capital d’una societat oberta, innovadora, creativa i on el talent és un valor permanent.

2. Destaquem els següents aspectes: ampliar la visió internacional, els idiomes i la gestió de la crisi. Els temps de crisi poden generar oportunitats per reﬂexionar sobre l’estratègia de l’empresa i preparar-la per al futur. Aquestes oportunitats es multipliquen quan l’empresa actua en un context internacional, amb oportunitats globals.

2. De la meva etapa a la patronal CECOT recordo un empresari que sempre aﬁrmava: «Ja li ensenyarem a treballar, el que cal és que vulgui aprendre i sigui capaç d’entendre les exigències del seu lloc de treball». Amb altres paraules, no li preocupaven els coneixements, el que li treia el son era saber si tindria les competències professionals adients per obtenir resultats superiors al lloc de treball i així poder donar valor a la seva empresa.

1. Diverses escoles de negoci catalanes i espanyoles són reconegudes arreu del món. Estem tocant sostre? No hi ha sostre. Hem de treballar per millorar la qualitat del que fem i el nostre posicionament com a institució dins del context mundial. 2. Quina és la prioritat/s que els transmeten els empresaris per incorporar-la als programes de formació d’executius? La necessitat de millorar les actituds de les persones en relació a la seva feina. La formació ja no es tracta exclusivament de continguts i coneixements. Té més a veure amb les competències personals i també amb les actituds. El fet que estiguem parlant constantment de l’esperit emprenedor de les persones vol dir que aquest gust per crear empresa amb el risc i compromís que això comporta s’ha perdut. 3. Si hagués d’esmentar un punt de millora de les nostres escoles de negoci, quin diria? Una millor relació amb les administracions públiques i poder dedicar més recursos a la investigació. Les dues coses van lligades i són una assignatura pendent.

3. És molt rellevant que dins de les escoles de negoci mundial, Espanya tingui situades a tres d’elles entre les més destacades. Si mirem d’altres països europeus és difícil trobar un altre país que tingui tres escoles entre les millors del món. Aquesta és una dada que freqüentment no té la valoració positiva que mereix com a factor important per al desenvolupament del món empresarial i econòmic espanyol.

3. Fonamentalment, optar per una especialització superior. És a dir, verticalitat i, sens dubte, treballar més intensament les competències. Les empreses necessiten professionals amb talent innovador que puguin provocar canvis en les seves organitzacions i que siguin capaços d’assolir resultats superiors.

ESPECIAL: Escoles de negoci

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR JORDI UTGÈS, DIRECTOR DE RELACIONS INSTITUCIONALS DE L’IESE

JOAN TORRENS, DIRECTOR DE L’ESCOLA DE NEGOCIS CEU (BCN)

PAU VERRIÉ, DIRECTOR GENERAL DE L’IDEC

“Cal servir millor a la societat amb millors líders”

“La pime sustenta realment la nostra economia real”

“El repte és continuar essent la referència”

1. No serà fàcil, però la veritat és que les escoles de negoci espanyoles estan molt ben posicionades i reconegudes a nivell internacional. Crec que ens ajuda i ens seguirà ajudant el fet de comptar amb prestigioses universitats públiques i, sobretot, privades. La connexió entre el món acadèmic i el del coneixement propi de la Universitat amb la realitat de les empreses té un punt de trobada i enteniment en les escoles de negoci, sobretot aquelles que pertanyen a una Universitat.

1. Barcelona és una ciutat de referència en l’àmbit de la formació empresarial i per a directius. El repte és continuar essent-ho. Seguir creixent en el procés d’internacionalització, consolidar trets de diferenciació i ampliar el pes de la nostra oferta han de ser objectius per a totes les escoles i institucions del sector.

1. Creiem que la formació de directius s’ha convertit en una necessitat degut als canvis tecnològics, de models de negoci i a la globalització en general. Els directius i empresaris necessiten adaptar-se i busquen ajuda en escoles com la nostra. 2. Els directius busquen una formació que potenciï el seu perﬁl integrador més que no pas especialista. En concret, notem una gran inquietud en tots aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament d’habilitats personals de lideratge: gestió d’equips, comunicació, motivació, relacions interpersonals.... També hi ha, cada cop més, un interès creixent per conèixer les realitats empresarials d’altres regions del món in situ. I sempre, de fons, se’ns demana que en qualsevol camp els hi aportem una visió realista i integradora de la persona com a vèrtex de l’empresa. 3. Servir millor a la societat a través de millors líders. A l’IESE tenim un motor de millora constant, un compromís amb l’excel·lència i una vocació de servei per aconseguir aquesta millora.

2. No hem d’oblidar que la pime és qui realment sustenta la nostra economia. La nostra formació de directius està molt focalitzada al món de la petita i mitjana empresa i, sobretot, en aquelles de component i cultura familiar. 3. No som molt partidaris de la formació on-line com eina fonamental de la formació, sinó únicament com eina de suport a la formació presencial. Crec que Bolonya, en part, ja s’encarregarà d’això, aportant rigor acadèmic i garanties a la proliferació de màsters, postgraus i títols similars que avui dia abunden en el mercat i confonen a l’interessat en formació.

2. És una pregunta tòpica que té també una resposta tòpica: la formació en habilitats directives (comunicació personal, negociació, treball en equip, lideratge...) és cada cop més l’aspecte clau que reclamen les empreses. La formació especialitzada és important, però també cada cop més les empreses es plantegen els seus propis plans de formació i, en alguns casos, la creació d’universitats corporatives. Tanmateix, però, hi ha un altre aspecte d’importància creixent vinculat als processos d’internacionalització: la formació de directius per a treballar a l’exterior. 3. Resumint el que hem dit ﬁns ara, les línies de millora han de ser: internacionalització, diferenciació i innovació.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A RICARD ALFARO, PRESIDENT D’AEDIPE CATALUNYA

“La generació que s’està incorporant al mercat laboral té uns altres valors” La gestió de la diversitat és un dels principals reptes que tenen els departaments de recursos humans, des del punt de vista del president d’Aedipe Catalunya, Ricard Alfaro. La integració d’immigrants dins el mercat laboral, la incorporació de la dona en càrrecs directius i l’entrada d’una nova generació de treballadors amb altres valors dibuixen un panorama molt diferent al de fa uns anys. ÀGATA SERRA

“Si tens una plantilla formada i compromesa, al ﬁnal això repercuteix en el client”

Com han canviat els recursos humans en els darrers anys? Molt. És un àmbit funcional en transformació permanent. Abans els responsables de recursos humans venien a ser els advocats laboralistes de l’empresa. De mica en mica han guanyat pes en altres aspectes com ara la captació i retenció del talent, i la gestió de la diversitat dins de les empreses. Avui els departaments de recursos humans som un departament de gestió de valor. Com podria afectar l’actual crisi als departaments de recursos humans? L’època que ve és complicada i correm el risc que els departament de recursos humans pateixin una regressió. Hi ha aspectes que esdevenen claus en aquesta època, com ara la gestió de la comunicació interna, cal fer entendre a la plantilla que les coses van malament i per tant tots ens hem d’estrènyer el cinturó. Quins reptes ha suposat l’acolliment de la població immigrant? Bàsicament aprendre a gestionar la diversitat, un tema del qual ﬁns fa pocs anys no es parlava, perquè les plantilles eren molt homogènies. Quan tens empleats d’una cinquantena de nacionalitats, cal ser flexible, perquè al ﬁnal la gestió del compromís és clau. És important

la diversitat generacional. En aquests moments la generació que s’està incorporant al món laboral té uns altres valors, li costa molt vincular-se a un projecte que no sigui compatible amb el seu projecte personal de vida. Les empreses han de començar a adaptar-s’hi. Ricard Alfaro ha estat nomenat recentment president. / DAVID FERNÁNDEZ

liderar projectes des de recursos humans que permetin que aquesta gent s’integri dins de les companyies amb les seves característiques. No es tracta de demanar-los que ells facin tot el procés d’adaptació, sinó que l’empresa els ha de facilitar les coses. Des del seu punt de vista, quin impacte ha tingut la Llei d’Igualtat entre Homes i Dones? Ha suposat una palanca perquè empreses que fins ara no tenien consciència en aquest aspecte la guanyin. Crec que els plans d’igualtat presos seriosament i com una oportunitat, no com una

amenaça, suposaran el fet que tinguem més probabilitats perquè persones del sexe femení ocupin llocs de direcció dins de les empreses. El 50% de la població és del sexe femení i, per tant, si integrem aquestes persones, també en les posicions més directives, al ﬁnal guanyarem en talent. Quines són les mancances dels professionals catalans? El coneixement d’idiomes és un mal endèmic que encara patim tots els professionals, tot i que de mica en mica ens n’estem sortint. A nivell de recursos humans, un dels nostres principals reptes és la gestió de

Creu que els joves que s’incorporen al món laboral estan menys preparats? No hi estic d’acord. Les persones que diuen o diem això ens mirem al mirall d’ells amb la nostra experiència, i evidentment si ets un professional que portes vint anys exercint la professió estaràs millor preparat que una persona que s’incorpora de la universitat. Penso que els joves que s’incorporen ara ho fan amb un major nivell de coneixements que abans. Ara bé, no busquen feines per a tota la vida, que és el que buscàvem nosaltres. Els joves d’ara tenen altres valors, però els hem d’entendre, no és negatiu, tot el contrari. El problema d’aquesta gent és que els seus

managers encara estan amb la cultura antiga. És imprescindible que reconeguem allò positiu que està aportant aquesta gent. Malgrat la crisi, les empreses apostaran per la formació? Sí, no hi ha més remei. Per bé o per malament, guanyaran pes les empreses que es dediquen a serveis, i això requereix un tipus de treballador que ha d’estar contínuament formant-se. Si tens una plantilla formada i compromesa, al final això repercuteix en el client. Probablement ve una època de crisi en què hi haurà restriccions salarials, però del que estic segur és que es mantindrà el mateix nivell d’inversió en formació, perquè és un tema de subsistència empresarial. En matèria de prevenció de riscos laborals, com creu que ens trobem? S’ha fet una feina molt bona, però cal donar un salt qualitatiu. Cal passar de l’excel·lència en les activitats preventives a l’excel·lència en la gestió preventiva, és a dir, integrar els processos que tenen a veure amb qualitat, medi ambient i prevenció. I això ha de tractar-se a nivell directiu i s’ha de visualitzar com un tema de primer nivell, que és el que és. D’aquesta manera l’aspecte qualitatiu de la prevenció guanyarà pes i, al ﬁnal, les empreses guanyaran cultura preventiva.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

LES VACANCES SÓN UN DRET

Vacances a mig fer Cada treballador deixa sense aproﬁtar quatre dies de les vacances a què té dret. Quan es gaudeixen, però, gairebé ningú es recorda de la feina i no revisa els correus ni la bústia de l’empresa. Pocs són els que renunciarien a jornades de festa a canvi d’una compensació. Aquí tenim dret a 36 dies lliures al cap de l’any, entre els festius i les vacances. Els ﬁnlandesos i els veïns francesos són els que més vacances acumulen a Europa. ELS DIRECTIUS LES VOLEN REPARTIDES

ARTUR ZANÓN

Si vostè forma part d’una gran minoria, segur que encara té dies pendents de vacances per lliurar. I el problema (o el benefici, segons com es miri) és que no les gaudirà abans que acabi l’any... i les perdrà. I això que no es poden cobrar malgrat ser un dret de tothom. Segons un estudi elaborat per Expedia.es, una agència especialitzada en viatges en línia, els espanyols no utilitzen de mitjana quatre dies dels que els corresponen. La seva vuitena Vacation Deprivation Survey indica que el 2007 la mitjana va passar de 30 a 31 dies, una xifra que duplica la dels nordamericans. No obstant això, pocs són els que opinen que l’important de veritat és treballar i que la feina és el primer. Així, un 24% arribarà al desembre amb dies pendents de lliurar. El percentatge als Països Baixos (49%) duplica el nostre. Al mateix temps, una part destacada dels treballadors (18%) renunciaria a algun dia de vacances si percebés a canvi una compensació econòmica. Aquesta opció, però, no està permesa. La Unió Europea (la mateixa institució que vol permetre una setmana laboral de 60 hores als països que en formen part) va dictaminar que aquesta possibilitat no és legal: que no és lícit per als empleats bescanviar diners per dies. Uns no gasten totes les vacances, però d’altres desitjarien tenirne més. Ni que fos pagant-les o que els les descomptessin del sou. Els espanyols, segons la mateixa enquesta, són els que més estarien disposats a esgarrapar algun dia: un 53% s’hi mostra favorable. Molt diferent és l’opinió dels austríacs (només un 33% hi estaria disposat) o els holandesos (un 32%), per no parlar dels alemanys (26%). Hi ha gustos per tot. Marxar de vacances implica desconnectar. No només no engegar l’ordinador. També que la ment s’ocupi d’altres afers. Apagar el mòbil de la feina, no rebre correus electrònics del treball. És costum ferho així, encara que un 14%

Dins les empreses, els conﬂictes solen aparèixer en el repartiment de les vacances. Totes d’un cop? Entre els directius, la majoria (87%) opten per dividir-les al llarg de tot l’any, mentre que una minoria (13%) triaria gaudir-les de manera seguida, segons el Baròmetre d’Opinió d’EAE-Noticias.com. Aquest fraccionament en les vacances té una lògica: tenir algun dia lliure extra pel Nadal i Setmana Santa. El 52% dels enquestats es decanta pel 50% a l’estiu i, la resta, per a aquestes dues celebracions. Un 39% prefereix anar-s’ho repartint durant tot l’any. I si els caps marxen de vacances, la seva absència podria perjudicar el normal desenvolupament de l’empresa. Quina seria la millor fórmula per evitar-ho? Un 78% opina que fraccionant-les en tot l’any, i un altre 17% creu que millor fer-ho tot d’un cop.

A ÚLTIMA HORA

Un 53% dels espanyols estarien disposats a tenir més dies de vacances a canvi de menys sou. / ARXIU

reconeix que controlen l’e-mail o la bústia del treball durant les vacances. Només ens superen els holandesos, amb un 12%. Ben diferent és la situació als Estats Units, on un de cada quatre mira els missatges i un de cada cinc admet que ha arribat a postposar o cancel·lar viatges per culpa del treball.

Les diferències entre els treballadors europeus Els empleats que millors condicions tenen, segons dades de la mateixa enquesta, són els francesos (tot i això, encara renuncien a tres dies). Els enquestats van respondre que compten amb 37 dies anuals. Creuant el Canal de la Mànega canvia molt la cosa (26 dies al Regne Unit), però més si es compara amb els Estats Units, amb 13 jornades lliurades efectivament. El país nordamericà destaca en cada estudi com el de pitjors hàbits de vacances. Amb aquesta situació, no és estrany que no arribin a oblidar-se de la feina i un terç ﬁns i tot diu patir estrès perquè no pot deixar de pensar-hi. Legalment, a l’Estat Espanyol,

Els espanyols no utilitzen quatre dies de vacances dels que els corresponen Els treballadors europeus que tenen més dies de vacances són els francesos segons marca l’Estatut dels Treballadors, els empleats assalariats tenen dret a dos dies de vacances pagades per cada mes treballat; en total, 22 dies. De tota manera, parlar de vacances remunerades, de la mateixa forma que de pagues extraordinàries al juny i al desembre, no signiﬁca res quan el que es negocia és un salari brut anual. La suma al final de l’any és la mateixa. A tot això cal afegir uns altres 14 dies festius. Vuit corresponen al calendari estatal (Nadal, Cap d’Any, Dia de la Constitució, Immaculada, Ascensió, Dia del Treball, Tots Sants i Dotze d’Octubre), quatre més els

Si vostè encara no pertany a la minoria que posa per davant la feina sobre la seva vida personal i li queden dies, millor seguir aquests consells: —Marxar de vacances costa diners; reservar amb antelació ajuda a planiﬁcar millor i a contractar paquets turístics més econòmics. No està de més perdre temps navegant per Internet tot consultant agències o aerolínies. Si se’ns passa el temps, el millor és esperar a ultimíssima hora. Això implica gairebé anar a una agència de viatges amb la maleta feta per sortir ja o al dia següent. Enguany les reserves s’han fet amb 51 dies d’antelació, s’ha reduït el nombre d’estrelles dels hotels buscats (predomini de dos i tres) i els paquets normals corresponen a unes vacances de 3,5 dies per 350 euros. —Temporada baixa? És la fórmula més econòmica, sens dubte. Menys gent, més barat, més prestacions i menys calor són els avantatges. L’inconvenient és quadrar el calendari amb algú que coincideixi en dates. —I persigni’s: vols anul·lats (el 72% ha patit aquesta situació), pèrdues d’equipatge (64% són els que ho declaren) o cancel·lacions de viatges al darrer instant (30%) són alguns dels inconvenients. De la mateixa manera que ocorre alguns dies a la feina, marxar de vacances pot convertir-se també en tota una aventura.

decideix cada Comunitat Autònoma (a Catalunya, Onze de Setembre, Pentecosta, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua) i dos més de locals (Mercè i Sant Joan). En conjunt, 36 dies, que són dos més que la mitjana europea, segons la Guia Mundial de Beneﬁcis i Ocupació elaborada per la firma Mercer Human Resource Consulting. Els països amb majors drets són Finlàndia, França i Lituània. L’estat nòrdic acumula 30 dies de vacances, els mateixos que França i vuit més que Espanya,

i 14 festius anuals, igual xifra que aquí. França té més dies de vacances (30), però menys festius: només 10 en tot l’any. Per damunt o igual que Espanya se situen Àustria (38) o Suècia (36), però també Grècia (37) o Malta (38). A l’altre extrem, i amb diferències significatives, se situen estats tan diferents com el Regne Unit, Romania i els Països Baixos (tots amb 28 dies anuals), amb poques vacances per llei (20-21 dies) i pocs festius (7-8).

% ! # % ( )# , " " ! " " #

' & "!

"&!

' $ % #! " % Avda. Diagonal, 661-671 Barcelona

!" * $ !" * %

" !

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Els usuaris autosuﬁcients o la cultura de la ‘shadow IT’ Els departaments d’IT de les empreses s’enfronten a un problema creixent: el que en anglès s’ha anomenat shadow IT. El terme fa referència a una situació cada cop més freqüent a les empreses: usuaris que creen les seves pròpies solucions informàtiques sense el consentiment dels departaments de sistemes, bé perquè aquests no disposen de prou recursos per donar resposta a les necessitats de l’usuari o perquè, sovint, estan mancats de pressupost. Si vostè instal·la aplicacions al seu ordinador corporatiu pel seu compte, manipula les que ja té instal·lades, o ﬁns i tot compra equips i software, està totament inmers en la cultura shadow IT. Ara fa un any que ComputerWorld publicava els resultats d’una enquesta sobre el tema realitzada per Blue Prism, un especialista en integració. El 67% dels enquestats confessava conèixer l’existència d’aquestes pràctiques, el 24% les negava, i el 10% ignorava si

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

El ‘cradle to cradle’, una crida a la transformació de la indústria

el problema existia. En tot cas, aquest usuari proactiu posa els pèls de punta als directors de sistemes. Alguns creuen que aquestes pràctiques són arriscades (costos, riscos de seguretat, etc), però el cert és que el treball diari es beneﬁcia de la proactivitat dels qui no veuen solucionades les seves necessitats. La raó és que els departaments de sistemes, també segons l’enquesta, dediquen la major part del seu temps i esforços a tirar endavant els projectes estratègics de la companyia (58%). D’altra banda, el 41% dels enquestats creia que les tasques diàries de millora eren més importants que els projectes estratègics, i només el 24% va dir que operacions, infraestructures i seguretat són els serveis en els quals s’haurien de concentrar. Així que són molts els departaments de sistemes que entenen les raons d’aquesta situació i tracten de cercar solucions pragmàtiques: controls estratègics i més col·laboració entre IT i negoci.

HABILITATS DIRECTIVES

Els directius sans estalvien diners a l’empresa Un de cada dos catalans adults pre- en termes de salut, sinó que pot estalsenta sobrepès o obesitat, en gran part viar diners a l’empresa. I és que a Escausada pel sedentarisme. El 61% de tats Units, ja hi ha empreses que han la població declara consumir begudes retallat el nombre de dies que els seus alcohòliques, els hàbits d’alimentació empleats es poden prendre, per tal de deixen de banda la dieta mediterrània reduir el cost de l’absentisme laboral, i són substituïts per altres menys sa- com és el cas de Merrill Lynch, que ludables. I què passa quan a tot això l’any passat els va reduir de quaranta se suma una activitat laboral amb res- a tres dies anuals. ponsabilitats, jornades maratonianes Vista la situació, la tornada de vacanamb viatges i nombroses reunions? ces és un bon moment per plantejar-se Doncs que la salut se’n ressenteix. Un fer alguns canvis en els hàbits de vida: estudi de fa uns anys a Bank One va mantenir una alimentació saludable, demostrar que els beneﬁcis d’una refer activitat física i tractar de reservar visió mèdica a consciència realitzada un temps pel descans són formes de anualment no només és beneﬁciosa fomentar la salut.

Es reclama la reconciliació entre indústria i medi ambient

La cadira Think d’Steelcase va rebre la certiﬁcació cradle to cradle. / CEDIDA

Què passaria si en comptes d’haver de reciclar la multitud de plàstics que serveixen d’envoltori per a molts aliments s’evités l’ús d’aquest material en la confecció dels embalatges? I si en dissenyar un ediﬁci es projectés l’ús d’il·luminació i ventillació naturals per tal de reduir la despesa energètica? Són només dos exemples que expliquen a la perfecció el concepte cradle to cradle (“del bressol al bressol”) proposat pel químic alemany Michael Braungart i per l’arquitecte nordamericà William McDonough al seu llibre Rediseñando la forma en que hacemos las cosas. Els autors reclamen la reconciliació entre indústria i medi ambient a través d’una idea ben senzilla: la utilització de materials que puguin

reciclar-se de forma cíclica en processos biològics. I introdueixen conceptes com el d’upcycling (el reciclatge que es realitza de tal forma que manté o aporta valor a través del temps), i l’oposat, dowcycling (el reciclatge a través del qual es perd la qualitat del producte reciclat). Així, es tractaria d’imitar els processos que es donen a la natura. I els autors proposen el terme d’ecoefectivitat per qualificar aquests productes de la indústria humana que són saludables, segurs, profitables i regeneratius. Per això han creat la certificació cradle to cradle, que mesurant els criteris d’ecointel·ligència proposats pels autors, qualifica les empreses que el segueixen i facilita que els consumidors puguin adquirir si així ho desitgen aquests productes. Aquesta proposta, que alguns han qualificat de propera revolució industrial, canvia així l’enfocament tradicional proposat de les tres R de l’ecologisme (reduir, reutilitzar, reciclar). Un exemple de producte reconegut amb la certificació cradle to cradle és la cadira Think, d’Steel-case, elaborada en un 41% amb materials reciclables, i dissenyada per fabricar-se amb els mínims residus, consum d’energia i impacte ambiental. A més, per reduir els transports, la cadira es fabrica a prop dels clients. Entre els clients de l’empresa que els autors van crear (McDonough Braungart Design Chemistry) pel desenvolupament de productes i sistemes cradle to cradle hi ha firmes com Ford, Basf, Volvo i Nike.

NOU PROGRAMA CORPORATE DiR Tenim tota la motivació, productivitat i energia que vols per als teus empleats. Truca’ns i veuràs que, com més en forma estiguin ells, més en forma estarà la teva empresa.

DiR Empreses 93 450 48 18 (ext. 293) · mkextern@dir.cat · www.dir.cat

Gemma Mengual Medallista olímpica Pequín 08

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANNA QUERALT, DIRECTORA DE RRHH DE BLACK & DECKER

“És clau encaixar en la funció que fas, amb els companys i l’empresa” Què t’agrada més dels RRHH? El fet de prestar un autèntic recolzament al negoci i a la vocació de servei al client intern. Contribuir als resultats de la companyia mitjançant el desenvolupament de les persones vinculant les seves necessitats amb les del negoci per a funcionar tots de forma alineada cap el creixement i l’èxit.

Ets sents orgullosa d’algun assoliment? D’haver aconseguit reorientar la meva carrera cap els RRHH (en un inici era el meu plan B, l’A era la investigació). Haver estat capç d’integrar-me en cada companyia per a la que treballo i que encara tinguin un bon record de mi. M’agradaria pensar que he pogut aporta alguna petita cosa en cada lloc. Jo m’he emportat molt de cada empresa. El repte més gran amb el qual t’has enfrontat? Professionalment, destacaria dos: una fusió d’empreses en la meva anterior companyia i una reestructuració de plantilla. Feu alguna cosa per retenir i ﬁdelitzar el talent? Tenim identificades les persones amb potencial i les desenvolupem sense prometre el que després no podem

Nascuda a Tarragona però criada a Huesca, és mare d’una nena de tres anys i ha estudiat Psicologia. A més, té un Doctorat en Comportament Animal i un postgrau en Gestió de RHH i Relacions Laborals. Com ha estat la teva carrera professional? Vaig començar a la Universitat investigant i donant classes, després vaig reorientar la meva carrera cap els RRHH, començant per Reorientació Laboral treballant per a la Generalitat. Després vaig passar-me a Consultoria per a posteriorment incorporar-me en el departament de RRHH d’una empresa i ﬁnalment com a directora de RRHH.

Com veus els joves que entren en el món laboral? Hi ha de tot. Gent que arriba amb moltes ganes i energia per a treballar i tenen una bona base formativa. Potser trobo a faltar una mica de respecte, sembla que estigui de moda presumir de superﬁcialitat i sovint de ‘passotisme’. Cal saber que les coses ben fetes requereixen temps i esforç. Quin valor li dones a la formació? És fonamental, però no és la vareta màgica que tot ho soluciona. És una inversió que s’ha gestionar adequadament: a qui formar, en què, com i quan.

A COR OBERT

L’Anna Queralt surt periòdicament amb els venedors per conèixer bé el negoci. / DAVID FERNÁNDEZ

complir. Prediquem amb l’exemple, ja que molts llocs directius de la companyia, tant a Espanya com a Portugal i al resta de la firma, estan ocupats per persones que han estat promocionades internament. Un exemple proper és el nou director general d’Espanya i Portugal, que va començar fa 10 anys com a venedor. Està de moda el lideratge femení o és que sou millors? No som millors ni pitjors, tenim una escala de valors diferents. Nosaltres valorem més els detalls, la comunicació i el color del cristall amb el qual mirem a l’exterior no és el mateix. A vegades no interpretem les coses de la mateixa manera perquè les observem subjectivament. La clau per a ser millor no és ser home o dona, sinó encaixar en la funció que estàs fent, amb els companys i amb l’empresa. És millor l’autogestió o la jerarquia? Més que en l’autogestió, crec en l’automotivació o en unes bones direc-

tius per part del cap. Totes dues coses són necessàries en la seva justa dosi. La clau està en la relació humana. Què feu per gestionar la diversitat? Les oportunitats són exactament les mateixes per a tothom sense distinció. Som una companyia molt multinacional en el sentit que movem molt als nostres col·laboradors entre països, per la qual cosa tenim a totes les oﬁcines una bona barreja de cultures. A més, en el Comitè de Direcció aquest any hem augmentat el nombre de dones amb una més. Per què agrada tan poc formar-se? No comparteixo aquesta aﬁrmació. Si la formació s’imparteix adequadament i és apropiada, es valora moltíssim. T’espanta la innovació? Al contrari, m’encanta. Als RRHH s’ha d’innovar mitjançant l’evolució, les revolucions són massa dràstiques. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Què opines del moment històric que estem vivint? Tot és cíclic i ara estem en les ‘hores baixes’. El que s’ha de fer és no deixar que la corba baixi molt i intentar remuntar el més aviat possible. Expressa’m un desig pel moment en el que vivim? Viure cada dia més intensament i valorar el que tenim, que la vida és un gran regal. Tampoc s’ha d’oblidar que l’avarícia trenca el sac. Quina música t’agrada? Clàssica (ballet i òpera), house, rock. M’encanta en Joaquín Sabina, el Robbie Williams, Supertramp, música dels 80 i 90. En general quasi tot. Què fas un cap de setmana? Gaudir de la meva ﬁlla. A l’hivern ens agrada a tots esquiar i a l’estiu la muntanya. Intento buscar una mica de temps per a les meves aﬁcions, tot i que és difícil. T’agraden els contes? Sí, especialment els orientals, són molt instructius.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

RECURSOS HUMANS ELS PARES CATALANS, ELS QUE MÉS COMPARTEIXEN LA BAIXA PER MATERNITAT

LES EMPRESES QUE CONCILIÏN HORARIS TINDRAN PREMI

EL 27% DELS ESPANYOLS NO ÉS SINCER EN EL SEU CURRÍCULUM

Catalunya és la comunitat amb més baixa per maternitat compartida. Aquesta dada, de l’1,6%, encara que ajustada, contrasta amb la corresponent a la resta del país. I és que, durant els tres primers mesos d’aquest any, es van produir 87.677 baixes per maternitat, però només van ser compartides entre mare i pare 1.280, és a dir, l’1,46%. Són dades de l’estadística de prestacions per maternitat de la Seguretat Social, que també mostra com més de la meitat de les dones creu que tenir un ﬁll pot ser un impediment per desenvolupar la seva carrera professional. Prova d’això és que entre homes i dones, són majoritàriament elles, un 95%, les que opten per aparcar el seu lloc de feina o demanar una excedència per dedicar-se a la criança dels ﬁlls.

El premi, que començarà a atorgar-se aquest mes de setembre, reconeixerà a aquelles empreses que posin mitjans per conciliar la vida professional i personal dels seus treballadors, sense renunciar a la productivitat i/o el rendiment. La consultora Concilia Vida Familiar y Laboral ha creat aquesta original distinció amb el propòsit de servir com a reclam de talents, i tanmateix per retenir-los. Amb aquest guardó el que s’intenta és promoure com un actiu de l’empresa el seu compromís per aportar més qualitat de vida a aquelles persones que l’integren. Maria Teresa D. Lorenzo, directora de Canal Concilia, ha aﬁrmat que en temps de recessió econòmica és “encara més necessari aportar un valor afegit a les empreses a través d’elements diferenciadors”.

Tergiversar algunes dades, exagerar d’altres i ometre detalls negatius d’experiències laborals anteriors, són algunes de les tècniques que utilitzen un de cada quatre espanyols a l’hora d’elaborar el seu currículum. El mateix succeeix en les entrevistes personals, on en ocasions, per intentar aconseguir la feina desitjada, s’engruixa el nivell de responsabilitat del lloc de feina anterior. Això és el que assegura l’empresa de recursos humans i treball temporal Kelly Services després de fer una enquesta a 115.000 treballadors de 33 països diferents. Una altra conclusió important és que una de les vies més usades per accedir a un lloc de feina és la Xarxa, ja que gairebé un 80% dels enquestats conﬁrma que en alguna ocasió ha introduït les seves dades en una bases dades d’Internet.

FORMACIÓ

Només 1.280 de 87.677 baixes per maternitat han estat compartides. /ARXIU

OCUPACIÓ LABORAL

L’ABANDONAMENT ESCOLAR A ESPANYA SEGUEIX AUGMENTANT

LA MAJORIA DE DOCTORS ESPANYOLS TREBALLA

Els estudiants espanyols que abandonen les aules, amb edats compreses entre els 18 i 24 anys, es situen per sobre de la mitjana comunitària. Així es recull en el informe que elabora anualment la Comissió Europea sobre l’educació en els països que conformen la UE. D’aquesta manera, els percentatge d’espanyols del nostre país que deixen d’estudiar amb precocitat és del 31%, enfront del 14,8% de la mitjana europea. Una altra dada que es desprèn de l’estudi és l’increment de graduats en Matemàtiques, Ciències i Tecnologia. I és que, malgrat que Espanya és un dels països on hi ha un alt grau d’abandonament escolar, no és així en el nombre de joves que decideix fer una carrera, un 27%, proporció superior que el de la resta de països d’Europa.

L’enquesta publicada per l’INE demostra que el 96,4% dels doctors del nostre país treballa, és a dir, el sector gairebé frega la plena ocupació. D’aquest conjunt, un 70% es dedica a la recerca i desenvolupament, però la dada més rellevant és que el 44% del total de la despesa a Espanya en R+D+I correspon al sector privat, quan només hi treballa el 15,7% dels doctors. També és signiﬁcativa la durada de temps que triguen els doctors en trobar feina. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, existeixen diferències entre ambdós sexes, i mentre que per les dones el període aproximat és de sis mesos, pels homes és de quatre. Entre els doctors majors de 35 anys que van aconseguir el títol acadèmic hi ha més homes que dones (un 54,2%, enfront un 45,8%), però en canvi, la tendència canvia en els més joves i les afavoreix lleugerament a elles.

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

En el diccionari d’economia i gestió de l’Enciclopèdia Catalana en la lletra W, de fet, només hi ha recollits 4 ítems: Walras, Wicksell, Wiesser i World wide web. És a dir, tres grans economistes i una paraula que entra en el diccionari per la porta del darrera. És gairebé el mateix que ens passarà quan haguem de comentar les lletres X i Z. És com si els diccionaris, amb la complicitat de l’alfabet, un cop dedicat un gran esforç a les 22 primeres lletres, ja cansats, haguessin decidit deixar-ho córrer. D’altra banda, aquestes tres lletres, la W, la X i la Z, presents en l’alfabet català, sembla com si estiguessin situades en la frontera de la parla. Aquest fenomen no és exclusiu de la nostra llengua. En el MIT Dictionary of Modern Economics, la lletra W incorpora poques paraules encara que algunes tant importants com “wage” (salaris), “wealth” (riquesa), welfare (benestar) i work (treball). El mateix succeix en els diccionaris francesos. Per exemple, en el diccionari Lexique d’Économie de la coneguda editorial Dalloz especialitzada en manuals de ciències socials, es ventila les tres lletres amb dues planes. Recull “warrant”, “welfare estate”, “zaibatzu” i “zollverein” que són paraules anglosaxones, japoneses i alemanyes, respectivament i només “zone franche” i “zone de libre-échanges” són dues paraules a considerar com a pròpies. En aquestes circumstàncies, només ens queden dues opcions: emmanllevar paraules d’altres llengües o bé comentar la vida i miracles dels esmentats tres insignes economistes i parlar de la importància de la web. Som-hi. En Walras va posar els fonaments de la microeconomia moderna, va desenvolupar la utilitat marginal i la teoria de l’equilibri general. Ho va fer paral·lelament a en Jevons però sense conèixer-se. Segons en Schumpeter en

Walras ha estat el més gran de tots els economistes i certament sense les seves contribucions la Microeconomia encara potser estaríem discutint confusament sobre el valor de les coses. En Wicksell i en Wiesser varen també afegir el seu granet de sorra a l’ediﬁci. El primer refà el model neoclàssic utilitzant les noves eines, en aquell moment, de la marginalitat, i també va fer aportacions a la teoria monetària que no estaria malament rellegir en temps de crisi, especialment la tendència al creixement dels tipus d’interès en temps d’inﬂació. El segon, en Wiesser, és un representant de l’escola austríaca que, al millorar la teoria de la utilitat marginal, va facilitar la introducció del concepte de “cost oportunitat”. El cost oportunitat és el cost de l’oportunitat rebutjada. Se suposa que jo trio una cosa no perquè les altres no m’agradin sinó perquè triar les altres representa per a mi un cost superior. El concepte és probablement un dels més importants de la ciència econòmica ja que explica molt sovint comportaments que no són obvis en una primera aproximació. Per exemple, els restaurants ofereixen opcions molt diverses i pensades per agradar. Sembla que hauríem de tenir tendència en anar provant tota l’oferta de la carta. Però jo, per exemple, normalment trio els calamars a la romana. Per què? No perquè no m’agradin les altres opcions sinó perquè jo no puc menjar dos coses alhora i posats a menjar-ne només una, el que més m’agrada són els calamars a la romana. No està malament, oi? Finalment ens queda explicar la paraula World wide web. Doncs bé, per comentar la seva importància repetiria la coneguda frase: “Va fer més per l’astronomia el descobridor del telescopi que molts dels astrònoms”.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A FÉLIX LOSADA, AUTOR DEL LLIBRE PROTOCOLO INTELIGENTE

“El que més fem a la vida és relacionar-nos”

“Les bones maneres ho són perquè són bones per relacionar-nos amb la resta” “Nosaltres formem part d’una cultura d’hereus, no d’emprenedors” REDACCIÓ

En el seu llibre reﬂexiona sobre la relació propera entre dues persones, però el terme protocol no es relaciona amb marcar distàncies? El protocol defineix maneres de fer. Perquè el que més fem a la vida és relacionar-nos, i com gairebé tot, hi ha formes de fer-les més o menys positives, segons el que vulguem aconseguir. Afegir intel·ligent al substantiu protocol és el que ens permet introduir un procés intel·ligent en la nostra forma de relacionar-nos amb els altres. Fins quin punt les bones maneres poden considerar-se un actiu per l’empresa? Vivim en una economia de serveis, basada en aconseguir que els nostres clients vulguin ser els nostres clients, i que els nostres proveïdors vulguin ser els nostres proveïdors. Tot això implica

L’últim llibre de Félix Losada, Protocolo Inteligente, gira entorn de les relacions humanes amb els altres, dins i fora de les empreses, i en la vida quotidiana. Avalua la importància de les bones maneres i manifesta les utilitats sempre positives de mantenir una bona educació en la societat d’avui dia. Relacionarnos amb la gent de l’entorn de forma adequada i intel·ligent ens assegura una existència més plena i feliç. relacions entre una multitud d’actors. La bona educació el que fa és manejar aquestes relacions per aconseguir que els altres i un mateix tinguem satisfacció. Per aquest motiu, és fonamental que una empresa, en una economia de serveis, gestioni les relacions amb tots els stakeholders, i això ho fem, no amb una màquina o utilitzant programes informàtics, sinó persones relacionant-se amb altres persones. Les noves tecnologies són una oportunitat per millorar les nostres relacions, però també poden espatllar-les. Com trobar la justa mesura? Les noves tecnologies no són per se ni bones ni dolentes, és el que fem amb elles. Si una persona és educada i utilitza un mòbil, Internet o entra en un xat, farà un ús adequat. El problema és l’efecte multiplicador, que tenen les tecnologies, de conductes que no són el millor exemple per les relacions que els interessaria crear a un professional o a una empresa. En el cas concret d’ Espanya, vostè comenta que la pèrdua de

Félix Losada durant un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

maneres té lloc amb la Transició? Com pot corregir-se aquesta situació? Les bones maneres ho són perquè són bones per relacionar-nos amb la resta. En la nostra economia i empresa necessitem comunicar-nos adequadament perquè els altres vulguin seguir treballant amb nosaltres. En l’entorn competitiu de l’economia global és fonamental tenir aquestes bones relacions i conèixer les normes de comportament. Amb la Transició coincideix un canvi de paradigma, i en el món actual de la xarxa hem de saber relacionar-nos amb la gent del nostre voltant i amb la que està a l’altre racó del món. Com es percep, en altres països del món que poden ser mercats potencials, la nostra manera de ser? En aquest món global hem de comprendre les altres cultures i fer comprendre la nostra per assolir espais d’enteniment. Al final, després de totes les negociacions realitzades, els tractes i acords els desenvolupen les persones. Nosaltres formem part d’una cultura d’hereus, no d’emprenedors. També tenim característiques singulars que ens diferencien de la resta del món. Hem de ser nordamericans amb els nordamericans, indis amb els indis, i japonesos amb els japonesos.

Però quan es busca el tracte proper, no existeix risc de caure en la vulgaritat? En totes les professions el que diferencia l’artesà és la manera en la que desenvolupa el seu art. En el camp de les relacions passa el mateix, depèn d’un mateix preparar-se adequadament per portar-nos bé amb els altres, sense excessos ni defectes. Fins quin punt és bo deixar-se portar per la primera impressió? L’important és no deixar-se portar. L’important és informació, dades, regles per poder aplicar; i uns processos clars que ens condueixin al que busquem. Deixar-se portar és espontaneïtat, que no és sinònim de naturalitat; i les relacions personals en el món de l’empresa no poden regir-se per l’espontaneïtat. Moltes vegades, l’èxit empresarial pot veure’s en perill per una relació portada de manera inadequada? Ens oblidem que els que ens relacionem som persones, no processos; no es relaciona un banc amb un client; es relaciona un professional del banc amb un client, i depèn de com es condueixi aquella relació s’establirà algun llaç empresarial. A Espanya hi ha maneres diferents de fer negoci segons les zones?

Espanya té la sort de poder gaudir de cultures diferents dins el seu territori; i si és veritat que les persones podem tenir valors i ambicions distintes en funció del nostre origen, les empreses també. A l’hora de negociar fora, té consciència l’empresari espanyol que ha d’adaptar-se a la cultura estrangera? Potser la nostra presència a l’exterior és recent, però la majoria de companyies espanyoles amb operacions extraordinàries a l’estranger són conscients que l’èxit depèn de la capacitat per emmotllar-se i comprendre la cultura dels altres. No ho hem d’estar fent malament quan hi ha empreses espanyoles en els cinc continents. Cita constantment els autors clàssics. Aquestes referències són un bon manual per desenvolupar les nostres relacions dia a dia? Mirar amb atenció les ments brillants que durant més de vint segles s’han preocupat per descobrir com és l’ésser humà sembla quelcom bàsic. La ﬁlosoﬁa és la millor guia per viure. Com va sorgir la idea d’escriure un llibre amb aquesta temàtica? Jo sempre m’he dedicat a la gestió de relacions, i a fer que les coses passin en diferents àmbits de la vida professional.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “La malaltia de l’ignorant és ignorar la seva ignorància” Amos Bronson Alcott, ﬁlòsof i professor nord-americà.

La seva infància, viscuda en una comunitat britànica de Xangai, a l’època de l’esclat de la segona guerra mundial, va marcar la seva particular visió de la vida. El trasbals que suposa patir els estralls d’un conﬂicte bèl·lic, inclús la seva família va ser reclosa en un camp de concentració, el va commocionar. Prova d’això són les obres semi autobiogràfiques La bondat de les dones i L’imperi del sol. Aquesta última, amb un gran ressò a nivell mundial, va ser adaptada al cinema de la mà d’Steven Spielberg. Una influència també molt important de la seva vida personal és el contacte directe amb el psicoanàlisi i la pintura surrealista. Ambdós conceptes van ajudar-lo a construir paisatges onírics i visuals devastadors, però alhora encisadors pel lector.

Ballard profunditza en el seu món interior, i explora els seus pensaments íntims, obsessions i creences. La catàstrofe i la destrucció es reiteren en els escenaris que conformen la seva obra, i arriben al seu punt àlgid en El món submergit o La sequera. Els personatges de Ballard, en comptes d’intentar restablir l’ordre inicial, acaben emmotllant-se a la nova situació. L’aﬂicció per la mort prematura de la seva esposa, Mary Ballard, provoca un canvi en l’escriptura de l’autor. Els tecnicismes i els elements abstractes penetren en la seva literatura. Llibres com La platja terminal o Crash, aquesta última també adap-

tada amb èxit al cinema, mostren el canvi radical i la tendència a la fragmentació dels relats.

L’univers ballardià L’exposició del CCCB és una oportunitat per conèixer la rica i extensa obra de Ballard, des dels inicis ﬁns l’última etapa de l’escriptor. Aquesta darrera, amb obres com Running wild o Kingdom come, escodrinya les comunitats tancades en si mateixes, alienes al món exterior. “Crec en la mort de les emocions i en el triomf de la imaginació”. L’obra de Ballard marca un abans i un després en la literatura contemporània.

AGENDA CULTURAL > Concert de Coldplay

> Exposició Maternitats

> Ballet de Sao Paulo

Presenten el seu últim disc, Viva la vida or death and all his friends, el quart de la seva carrera discogràﬁca. Entrades esgotades. El 6 de setembre al Palau Sant Jordi.

Imatges de la maternitat a diferents llocs del món i en circumstàncies molt diferents, fetes pel fotògraf Bru Rovira. Al Museu Picasso, ﬁns el 12 d’octubre.

Arriba a Barcelona l’espectacle d’aquest ballet brasiler, fundat el 1968, el qual compta amb un gran prestigi a nivell internacional. Al Gran Teatre del Liceu, del 3 al 6 de setembre.

> Exposició 35 Picassos

> Sombreros

> La tortuga de Darwin

Mostra de 35 obres de Picasso representatives de la seva obra. Maya Picasso, ﬁlla del pintor ha participat en l’elaboració del catàleg de l’exposició. Galeria d’Art Manel Mayoral, del 16/09 al 20/12.

Espectacle de dansa contemporània dirigit per Philippe Decouﬂé, un dels grans renovadors d’aquest gènere. A la Sala Gran del TNC, del 25 al 28 de setembre.

Producció teatral que obre la temporada del Romea. L’actriu Carmen Machi com a protagonista representarà una tortuga bicentenària. Al Teatre Romea a partir del 3 de setembre.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

James Graham Ballard. /CEDIDA

Fujio Akatsuka va ser un dels pioners del manga còmic japonès, fet que el va convertir en tota una llegenda ja en vida. Akatsuka va morir després d’una llarga malaltia que es va afegir a d’altres complicacions greus de salut. El mestre manga va crear un estil nou que consitia en la creació de tires còmiques breus amb missatges que contenien molta crítica social i també uns tocs de surrealisme. El fet de ser el creador d’aquest estil va fer que se’l considerés com el “gran pare del manga de l’humor absurd”. Aquest gènere va reportar grans benenficis econòmics fins a convertir-se en una indústria de guanys multimilionaris. La seva carrera artística no va començar, però, fins que no es va traslladar a viure a Tokiwa-so, uns apartaments on van formar-se durant 30 anys grans artistes del món del còmic. El primer èxit d’Akatsuka va ser l’any 1962 amb la publicació de Osomatsukun (Cosas de locos). Ja en la seva maduresa com a artista va arribar Bakabon (Bakabon el geni). Algunes de les seves obres es van convertir en sèries de televisió i, al 2000, Akatsuka va publicar una historieta escrita i dibuixada en el sistema Braille. En honor a la seva trajectòria i a la seva figura, l’Associació Japonesa de Dibuixants de Còmics va fer-li entrega el 1997 del Gegant Premi Literari. A més a més, l’editorial Shueisha otorga cada dos anys un premi amb el seu nom a aquells joves artistes del còmic manga.

MAIG

Fujio Akatsuka (1935-2008), un mestre del manga d’humor

ABRIL

Una visió particular

Mahmud Darwish, nascut a Galilea, se’l recordarà com un dels grans poetes àrabs de la Història i també com un símbol i referent intel·lectual pel món musulmà. Darwish ens va deixar a l’edat de 67 anys després d’unes complicacions sorgides en una intervenció quirúrgica al cor. Va haver de viure a l’exili després de la invasió del Líban per part d’Israel. La seva obra va ser una lluita constant entre la realitat i els seus desitjos, motiu pel qual se l’ha inclòs sempre dins la categoria del realisme metafísic. Els seus poemes, que parlaven de sang, de la pàtria i la terra ocupada, reflectien les esperances frustrades del poble palestí. La seva afiliació al Partit Comunista i la temàtica de la seva producció literària el van dur a passar llargues temporades a la presó i també sota arrest domiciliari. El sobrenom de “poeta de la resistència” se’l va guanyar després de ser l’autor de la Declaració de la Independència Palestina. La seva figura va ser distingida amb la medalla del Cavaller de les Arts i les Lletres de França el 1997, el premi Lotus el 1969 o el premi de la fundació Lannan a la llibertat cultural el 2001, entre d’altres.

MARÇ

NÚRIA H.

Obsessió, angoixa, mort i desesperació. JG Ballard revela una visió de futur sense possibilitats i mostra un desengany permanent que no deixa indiferent. “Crec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present”. L’escriptor de contes i novel·les de ficció, considerat un autor contemporani de culte, mostra un interès recurrent en la futilesa del passat, però també en la del futur. L’exposició que presenta el CCCB està fragmentada en les diferents etapes artístiques i vitals de l’escriptor. El públic s’hi troba amb diferents escenaris que compten amb eines audiovisuals, escenogràfiques i bibliogràfiques, que apropen i ajuden a comprendre els referents artístics i literaris de l’autor. Tanmateix, la Festa Internacional Kosmopolis’08, que tindrà lloc del 22 al 26 d’octubre, li dedicarà un espai on es mostrarà la seva influència en el món literari hispà i en l’anglosaxó, així com en les noves generacions d’escriptors.

Mahmud Darwish (1941-2008), el poeta de la resistència palestina

FEBRER

El Centre de Cultura Contemporània (CCCB) ofereix, des del 22 de juliol ﬁns el 2 de novembre, una mostra de l’obra d’un dels escriptors anglesos més enigmàtics, James Graham Ballard. L’exposició coincidirà amb la Festa Internacional de la Literatura Kosmopolis’08, que li dedicarà també un monogràﬁc.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Autòpsia del nou mil·lenni, una dissecció de Ballard

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “L’esperança és el somni de l’home despert.” Aristòtil, ﬁlòsof grec.

TELEVISIÓ

Crisi, medalles i horror

COMPTABILITAT I DIRECCIÓ. RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA. Autor: Varis autors (ACCID) Editorial: ACCID Pàgines: 233 El monogràﬁc analitza la importància que ha adquirit la Responsabilitat Social Corporativa per a les empreses espanyoles en els darrers anys i el paper que tindrá en el futur. El llibre s’estructura en 3 grans parts, que són: Comptabilitat i Direcció; Articles Doctrinals; i Casos Pràctics. L’objectiu d’aquest monogràﬁc, que ha estat elaborat amb la participació d’alguns dels millors experts i professionals en aquesta temàtica, és oferir una visió amplia de la RSC, tant des del punt de vista pràctic com teòric. S’hi tracten qüestions destacables com la rendibilitat de la RSC, la manera com implementar-la a l’empresa o el nivell òptim de transparència empresarial.

A VIVIR DEL CUENTO. DESCUBRE TUS COMPETENCIAS Y PODRÁS VIVIR DE ELLAS Autor: Miquel Bonet i Anglarill Editorial: Ed. Univ. Ramón Areces Pàgines: 136 Miquel Bonet presenta en aquest llibre 4 històries al voltant de la conﬁança en un mateix, els valors, el fracàs i l’esperança, els quals són els 4 punts cardinals que al món professional es converteixen en talent, talant, actitud i aptitud, que en deﬁnitiva conformen les competències generals per viure i treballar en plenitud. Els contes porten per títol Lo más grande es ser pequeño; Quid pro quo; La decisión de Giselle; i La lágrima. Les quatre històries representen situacions humanes tan reals que semblen verídiques, d’acord amb els temps actuals. L’anterior llibre publicat per Bonet ¡Búscate la vida! ha tingut molt èxit i recentment acaba de sortir al mercat la seva tercera edició.

BUSCAR Autor: John Battelle Editorial: Tendencias – Ed. Urano Pàgines: 413 Aquest llibre ens respon totes les preguntes que la societat s’ha plantejat ﬁns ara al voltant del fenomen Google. John Battelle ens explica el perquè de l’èxit d’aquest buscador i les conseqüències que comporta la creació d’un món on cada click es pot conservar per sempre. Google ha permès l’accés al coneixement de moltes persones i també al progrés cultural i informatiu de molts pobles. Per aquest i d’altres motius, Google ha rebut recentment el Premi Príncep d’Asturies en la categoria de Comunicació i Humanitats. Els buscadors d’internet s’han convertit, sens dubte, en l’aparell cultural més important de la història ja que permet organitzar la informació mundial.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Sala 33, a les 22.40h, al 33 Produccions audiovisuals guardonades de temàtica variada.

60 minuts, a les 22.10h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Converses, a

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

les 15h, a Catalunya Ràdio Converses amb personalitats destacatdes.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22h, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Afrontem un nou inici de temporada a les graelles televisives pendents de les novetats (esperem que alguna sigui de qualitat) i que ompliran la “caixa tonta” la propera tardor. El panorama, per ara no sembla massa engrescador ja que, per exemple, comença a treure el cap l’obsolet i enganyós reality Gran Hermano. No perdem l’esperança encara. Tot pot canviar. Fem però una mirada enrere i fem balanç de l’agost, televisivament parlant. Si fem memòria, se’ns han omplert les pantalles permanentment de la crisi econòmica, també de l’apoteosi dels Jocs Olímpics de Pequín i ﬁnalment del tràgic accident aèri de Barajas. Sobre el primer tema, aquí no hi aprofundirem ja que aquesta no és una columna d’economia sinó de televisió. Sí que cal destacar però el clima de tensió i psicosi que es transmet cada mes més per les constants informacions del declivi del sistema econòmic mundial. D’altra banda, si parlem dels Jocs Olímpics de Pequín, hem pogut veure unes cerimònies i preparatius que volien deixar el món bocabadat. I així ho va aconseguir la Xina, sobretot després de saber-se que les imatges que vèiem per la televisió estaven retocades digitalment per fer-ho tot més impressionant. Tampoc se’ns podia escapar el retard amb què rebiem les imatges, així com tampoc la trampa com la de la nena que va cantar en la cerimònia inaugural. La veu no petanyia a la nena que enfocaven sinó a una que era més grassoneta i que, segons sembla, no era la imatge que volien donar. En conclusió, van ser uns Jocs que van impresionar però que van defraudar pels enganys d’un país amb poca llibertat i transparència. L’espectacularitat de les cerimònies inaugurals i de clausura que vàrem veure i el grapat de medalles que va obtenir la Xina són una mostra de perquè estem davant de la gran potència mundial dels propers anys. No podem passar per alt la tragèdia de l’aeroport de Barajas i el tractament que n’han fet les diverses televisions. Caldria més sentit de la responsabilitat i critèri periodístic a l’hora de tractar temes amb imatges. No són periodisme aquelles imatges que no aporten res. No era necessari donar a totes hores i a totes les televisions les imatges posteriors a l’accident ni tampoc mostrar i preguntar als familiars de les víctimes molestant-los en moments tant dolorosos. Ja sabiem que havien perdut familiars propers, per tant, l’assetjament era gratuït. Aquest tipus d’imatges fereixen la sensibilitat de molts telespectadors i no informen de res. Sembla però que el sensacionalisme preval per damunt l’ètica periodística. No hi estem d’acord. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+ Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

RESTAURANT ARTKUISINE

ELS ‘TOP 10’

Personalitat i elegància distesa

BEGONYA MERINO

Fanny Fiolleau i Rémy Lefebvre són els artífexs d’aquesta proposta que vol anar més enllà de la gastronomia. Artkuisine és una aposta personal que va néixer ara fa un any, segons expliquen, del plaer de rebre els amics i de compartir-ne taula. Al capdavant de la cuina hi ha Rémy Lefebvre, un xef que no s’ha format a escoles, sinó a cuines importants, com la de Reno. I al costat dels propietaris, Gerard Vives, el mag del pebre, un home que viatja per tot el món a la recerca de les millors espècies. Un cop seleccionades, les llavors en forma de boletes es preserven en tubs d’assaig. La complicitat amb Vives explica la presència a la carta del ras el hanout , la clàssica barreja àrab d’espècies i herbes que pot incorporar fins a 30 varietats diferents.

El local Artkuisine està davant del mercat Galvany, a una zona a mig camí entre el barri i l’àrea de negocis. El visitant és rebut per una entrada dissenyada com un bar de champagne a on picar ostres i foie gras. A l’interior, el cor del restaurant queda repartit entre la cuina i un discret menjador amb capacitat per a no més de 40 comensals. I en aquest espai carismàtic resta gran part del seu encant. El menjador és també un espai idoni per les reunions matinals d’empresa que els propietaris van començar a oferir la primavera passada:

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

Artkuisine és un restaurant jove i amb personalitat que ara compleix un any de vida. És un local que té cura dels detalls tant a la cuina com al menjador i la prova que es pot oferir cuina de qualitat a un preu raonable.

Els propietaris de l’Artkuisine deﬁneixen la seva cuina com una proposta mediterrània d’autor coffee breaks amb cafès, aigües minerals i pans rústics.

Cura i dedicació El local és el que els crítics han anomenat neobistrot. La seva principal ambició és la cerca del sabor i la personalitat. I aquestes qualitats les persegueix no només en la seva carta, sinó en la rebuda als seus clients-amics, en la creació del seu ambient elegant i distès i en els detalls que l’acompanyen. Per tant, no sorprèn que l’esperit de la seva cuina descansi en la cura i la dedicació. Si haguessin de deﬁnir la seva proposta, els propietaris trien la denominació de cuina mediterrània d’autor. Darrere la porta de la cuina Marco Agagliate i el xef Rémy Lefebvre lliuren la seva personal cerca del sabor, volen emocionar, i per això la vitalitat inunda la cuina i envaeix la carta, que traspua passió i desig de sorprendre. I tot això, a un preu raonable. La carta és breu i suggerent. Els primers plats s’agrupen sota el títol “despertar els sentits”. Costarà decidir-se

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851 El local és el que els crítics han anomenat neobistrot. / CEDIDA

entre les sardines al espeto, el tàrtar d’anguila o el risotto de gambetes i gallina. Els segons plats es reparteixen entre dos tipus de propostes: carn i peix es converteixen en “Mar modest” i “Terra salvatge”. Dins del primer apartat, Artkuisine ens ofereix un bacallà fresc a la planxa amb crumble de taronja, sofregit i suc d’escalivada a la llimona, o un rap, també a la planxa, amb bacon al pebre, fonoll i albercoc. Entre les carns destaquen el garrí

de Segòvia, rostit i desossat, barbetes setinades i pinya al carbó, o el be rostit a la seva pell, amb couscous de verdures i espècies de la Mediterrània. I per acabar, la carta de vins, amb una oferta ben comentada que oscil·la entre els 19 i els 75 euros. Una proposta amb personalitat, en un entorn elegant i distès i a bon preu.

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Madrazo, 137, Barcelona Tel: 932 023 146 artkuisine@hotmail.com

Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

MESTRES Brut Nature Característiques: color groc palla amb reflexos verdosos. Carbònic fi i amb bona evolució en copa. Aromes cremoses (fruita seca) combinades amb delicades notes florals, de fruita blanca i cítrics. En boca és saborós i fresc. Criança: horitzontal en rima. Cava de tercer any. Varietats de raïm: macabeu (35%), xarel·lo (35%) i parellada (30%). Procedència: 40% vinya pròpia de més de 20 anys. 60% vinya controlada de més de 15 anys emparrada. Grau alcohòlic: 12% vol. Acidesa total: 5,9 g/l (tartàrica) Preu: 12,25€

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER CATALUNYA: VILANOVA I LA GELTRÚ

L’efervescència cultural de la capital del Garraf De tradició agrícola i pesquera, Vilanova i la Geltrú ha mantingut l’essència de la cultura popular catalana. Combinant la història i la modernitat, la ciutat ofereix un gran ventall de possibilitats d’oci per a totes les preferències, des de les més culturals ﬁns a les dirigides als amants dels esports aquàtics. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un dels museus més antics de Catalunya. / CEDIDA NÚRIA CABRERA

Situada a mig camí entre Barcelona i Tarragona, Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb una llarga història. De fet, testimoni de la història és el Jaciment Arqueològic d’Adarró, unes ruïnes de la vila iberoromana. La ciutat, polaritzadora d’un entorn territorial més ampli, sempre ha tingut un gran dinamisme econòmic, basat primer en l’agricultura i el comerç marítim de vi (segles XVIII i XIX), després, en la industrialització del sector tèxtil (segle XIX) i, per últim, en una diversiﬁcació industrial fonamentada en les grans fàbriques del metall, tèxtil i químic (primera meitat del segle XX). A Vilanova i la Geltrú es pot gaudir d’aquesta convivència entre la tradició popular i l’actualitat, la millor manera de fer-ho és passejant per seu casc urbà, el barri marítim, la rambla i La Geltrú, sense oblidar reservar una estona per relaxar-se a qualsevol punt dels quatre kilòmetres de platges que posseeix.

Enclaus culturals Un dels eixos principals de Vilanova i la Geltrú com a referent cultural és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on es troba el llegat d’un vilanoví adoptiu, Víctor Balaguer, exponent màxim de la Renaixença Catalana, restaurador dels Jocs Florals, escriptor i polític del segle XIX. Víctor Balaguer va ser ministre d’Ultramar i diputat de les Corts espanyoles pel districte de Vilanova i la Geltrú. La ciutat, a més, acull un dels museus més destacats de tota Espanya en matèria de ferrocarril. Entre d’altres, es pot observar el tren reial que va utilitzar el rei Alfons XIII. L’època romàntica va tenir una gran incidència a Vilanova i la Geltrú, i testimoni d’això és el Museu Romàntic Can Papiol, on s’evoca la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX, a través de l’ambient de les diferents estances, el mobiliari i els objectes decoratius de l’època. En el mateix context, trobem

el Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX, un passeig per la història del romanticisme del segle XIX amb vídeos, escenograﬁes, objectes i el llegat d’una família benestant de l’època. Tot això envoltat d’un entorn natural amb jardí romàntic, bosc i zona de pícnic, ubicat a la Masia d’en Cabanyes. També hi ha un espai per a la tecnologia, i aquest rep el nom de Neàpolis. Aquest projecte, dissenyat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, centralitza les polítiques actives de la societat de la informació dirigides a la ciutadania i, alhora, crea un nou potencial econòmic. Són 8.000 metres quadrats dedicats a la promoció tecnològica, la investigació, el desenvolupament i la innovació dels continguts digitals per a ús ciutadà.

La importància del mar A una vila marinera no podia faltar un espai d’aquestes característiques, el Museu de Mar, situat al Far de Vilanova i la Geltrú, on s’exhibeix una col-

Des de l’any 2001, Vilanova i la Geltrú s’ha convertit en una estació nàutica i un espai turístic lecció d’objectes i fotograﬁes lligats al món del mar: una mostra de la vida marinera al municipi. Un altre lloc dedicat als mariners és la Torre Blava, una fortiﬁcació construïda durant la tercera guerra carlina, a l’últim terç del segle XIX, que va ser reconstruïda i actualment és un espai artístic dedicat a la Mediterrània, projecte de l’artista Josep Guinovart. A la Torre Blava es poden distingir una sèrie de motius, reals i imaginaris, que, per l’autor conformen la memòria èpica de la mar. Pirates, nau-

fragis i drames esdevinguts a la vora dels extensos arenals de la comarca i els penya-segats del Garraf, han estat conservats per la memòria popular i elaborats de nou pel geni de l’artista. A més, des de l’any 2001, Vilanova i la Geltrú és una estació nàutica, un espai turístic i recreatiu que permet practicar el turisme nàutic, entès com a vacances actives en contacte amb l’aigua i amb la possibilitat de realitzar tota mena d’activitats nàutiques durant el temps de lleure. Es pot gaudir de la vela lleugera, vela de creuer, motonàutica, windsurf, submarinisme, caiac, piragüisme, rem, xàrter de creuer, esquí nàutic, excursions marítimes,… Complementant-ho amb diferents modalitats d’allotjament, el gaudir de la natura i l’oferta turística i recreativa de l’entorn.

EL PRADO, A VILANOVA I LA GELTRÚ La Sala Prado exhibeix les obres més rellevants del dipòsit històric del Museo del Prado a la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. La majoria de les peces s’havien conservat durant molts anys en les reserves del museu, i en aquest nou espai surten de nou a la llum pública. Són obres barroques, del segle XVII, principalment del segle d’or espanyol amb algun exemple europeu de l’escola flamenca. Destaquen els noms de pintors universals com El Greco, Goya, Murillo, Ribera, Rubens, Brueghel o Van Dyck. Amb la presència d’aquestes obres, el Museu Víctor Balaguer es consolida com un dels museus d’art més importants de Catalunya, ja que aplega un dels dipòsits més importants del Museo del Prado a tot Espanya. L’origen d’aquest dipòsit es remunta a la creació del Museu Balaguer l’any 1884. Gràcies a la influència que tenia el polític i escriptor Víctor Balaguer en la cort espanyola, va poder obtenir un magnífic conjunt del Prado per a obrir el seu projecte cultural.

ESTILS DE VIDA / Esports

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL SETEMBRE 2008

ESPORT I EMPRESA CARLA SUĂ REZ, TENNISTA

â&#x20AC;&#x153;Ha arribat el moment dâ&#x20AC;&#x2122;oblidar-nos una mica de la Conchita i lâ&#x20AC;&#x2122;Arantxaâ&#x20AC;?

CARLES CHACĂ&#x201C;N

El passat Roland Garros va ser tot un triomf, et vas posicionar en el mapa mundial del tennis. Com et sents en haver estat la tennista revelaciĂł, el centre de totes les mirades? Doncs la veritat ĂŠs que em sento molt contenta, no nomĂŠs per haver estat la revelaciĂł del torneig. TambĂŠ em trobo molt satisfeta amb els triomfs que vaig aconseguir durant aquelles dues setmanes, que mâ&#x20AC;&#x2122;apropen una mica mĂŠs a la part de dalt del rĂ nquing. Has passat dâ&#x20AC;&#x2122;estar al lloc 300 del rĂ nquing a principis dâ&#x20AC;&#x2122;any a ser la nĂşmero 51. Tâ&#x20AC;&#x2122;has marcat lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de pujar una mica mĂŠs? A principis dâ&#x20AC;&#x2122;any ja vaig dir que mâ&#x20AC;&#x2122;agradaria acabar entre les 80 primeres. AixĂ que, ara per ara, encara no em marco nous objectius. Si puc acabar millor, una mica mĂŠs a dalt,

La canĂ ria Carla SuĂĄrez ha estat la tennista revelaciĂł del passat torneig de Roland Garros, i ara per ara ocupa el nĂşmero 55 del rĂ nquing mundial. MĂłn Empresarial va parlar amb ella uns dies abans dels Jocs de PequĂn, on aquest cop tenir mala sort: va caure eliminada a mans de la xinesa Shuai Peng.

â&#x20AC;&#x153;A principis dâ&#x20AC;&#x2122;any ja vaig dir que mâ&#x20AC;&#x2122;agradaria acabar entre les 80 primeres. AixĂ que, ara per ara, encara no em marco nous objectiusâ&#x20AC;?

SuĂĄrez reivindica la nova fornada de tennistes espanyoles. / FOTO: CEDIDA.

doncs estarĂŠ satisfeta. I si no, doncs continuarĂŠ treballant. Ets la primera quartďŹ nalista espanyola des del 2003. Creus que el tennis femenĂ espanyol passa per un moment ďŹ&#x201A;uix? Jo crec que ens hem de donar temps. La gent sâ&#x20AC;&#x2122;ha acostumat a la Conchita i lâ&#x20AC;&#x2122;Arantxa, i ara crec que ha arribat el moment dâ&#x20AC;&#x2122;oblidar-nos una mica dâ&#x20AC;&#x2122;elles. De moment, aquest any les coses ens estan anant molt bĂŠ, a les espanyoles. Anabel Medina ha guanyat un tĂtol WTA, Llagostera un altre, MarĂa JosĂŠ MartĂnez ĂŠs al lloc 79 del rĂ nquing mundial, Vivi Ruano segueix triomfant en dobles i al setembre juguem la ďŹ nal de la Fed Cup contra RĂşssia... Jo crec que aquesta crisi ja sâ&#x20AC;&#x2122;estĂ superant. SorprĂ¨n que siguis la sisena jugadora de la histĂ˛ria que ha conseguit arribar a quarts partint de la fase prĂ¨via. Realment passar la prĂ¨via i guanyar quatre partits a la fase ďŹ nal ĂŠs complicat... PerĂ˛ jo crec que les jugadores dâ&#x20AC;&#x2122;avui dia estan capacitades per fer coses com aquesta.

Has batut a grans jugadores com Parmentier, Mauresmo o Pennetta. Com afronta Carla SuĂĄrez aquests partits? Quan entro a qualsevol pista de tennis intento entrar el mĂŠs tranquilÂˇla possible i molt concentrada en poder desenvolupar les meves qualitats sigui qui sigui el meu rival... Crec que aquesta ĂŠs una de les meves claus, dels meus secrets. Ha de ser molt dur psicolĂ˛gicament, amb 20 anys, enfrontar-se a les grans del tennis. Com et mentalitzes? Cada dia entreno per millorar totes les coses que em falten, els que estan al meu voltant tambĂŠ mâ&#x20AC;&#x2122;ensenyen aquestes coses i mâ&#x20AC;&#x2122;eduquen per poder aconseguir les coses que em proposo... TambĂŠ em ďŹ xo en les altres jugadores joves, hi ha moltes per sota de la meva edat o de la mateixa que han fet grans coses: si elles poden, jo crec que treballant com ho he fet ďŹ ns ara tambĂŠ puc aconseguir-ho. Diuen que un dels teus secrets ĂŠs el teu revĂŠs, a una sola mĂ .

Mâ&#x20AC;&#x2122;ho van ensenyar des de petita i des dâ&#x20AC;&#x2122;aleshores no ho he canviat... La veritat ĂŠs que a la gent li agrada veure-ho i jo ho agraeixo. La teva gran participaciĂł al Roland Garros ha fet que fossis invitada especial a Wimbledon i tâ&#x20AC;&#x2122;ha donat via directa cap als JJOO de PequĂn. Quina ĂŠs la teva previsiĂł per al torneig? Esta clar que els Jocs sĂłn una cita important, i totes les jugadores afrontaran el torneig amb moltes ganes i ilÂˇlusiĂł. Jo, de moment, no mâ&#x20AC;&#x2122;he posat cap objectiu. Simplement farĂŠ les coses com sĂŠ fer-les i gaudirĂŠ. Podries estar al podi? Pujar al podi sempre ĂŠs complicat, com ja tâ&#x20AC;&#x2122;he comentat, perĂ˛ intentarĂŠ fer-ho el millor que sĂŠ. La vida econĂ˛mica de lâ&#x20AC;&#x2122;esportista de vegades ĂŠs dura. En el teu cas, com gestiones els estalvis? Ă&#x2030;s molt difĂcil viure del tennis si no estĂ s a dalt de tot. De moment els diners els estalvio, perĂ˛ no inverteixo en res.

MARCA LA DIFERENCIA s 0Â?67(56 81,9(56,7$5,26 s 0Â?67(56 '( 81,9(56,'$' s 326*5$'26 s &85626 '( (63(&,$/,=$&,ÂŻ1 SUHVHQFLDOHV \ QR SUHVHQFLDOHV

s &85626 qLQ FRPSDQ\r ,1)ÂŻ50$7( 6HFUHWDULD ([HFXWLYH 3URJUDPV f9LD $XJXVWD z %DUFHORQD f7HO )D[ f ZZZ LTV HGX SURJUDPVH[HF#LTV HGX

Salut / ESTILS DE VIDA

SETEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL RETORN DE VACANCES

“Després de vacances és millor evitar els propòsits d’esmena”

La depressió postvacacional és un clàssic d’aquesta època de l’any. L’èxit de les vacances i de la reincorporació al lloc de feina es cuina durant tot l’any. Cal planiﬁcar el període de descans, tenir presents les pròpies preferències i, com no, treballar el propi equilibri personal durant els dotze mesos. Ens ho explica Ramon Cayuela, director d’Staff Consultants i professor de psicologia a la Universitat Rovira Virgili.

“El retorn a la feina depèn del que has fet durant les vacances”

Ramon Cayuela durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

ha notícies, el que donen són els accidents, els problemes als aeroports, les pujades de preu que trobaràs quan tornis... Recomano desconnexió total

BEGONYA MERINO

La reincorporació a la feina després de les vacances pot arribar a ser un malson per a alguns treballadors. Com es pot alleujar la duresa del retorn? La tornada està en funció de què és el que has fet durant les vacances i com ho has planiﬁcat. Quins consells ens donaria, doncs, per fer una bona planiﬁcació i gaudir d’unes vacances satisfactòries? La primera cosa és veure quina és la situació de l’individu, i la segona és quina forma tens de planificar les vacances. T’has de preguntar per la teva situació personal: si ets una persona que està absolutament estressada, que treballes 12 hores cada dia, que t’acabes de divorciar, i el teu pla de vacances és amb els veïns, amb la sogra o te’n vas amb 10 persones,

el més segur és que aquestes vacances siguin un desastre. Cal saber quin tipus de vacances vols fer i planificar-les segons els teus desitjos. Ens pot dir quins tipus de vacances hi ha? Jo diria que tres: les de panxing, si es vol dir així, a platja o a muntanya; les de tipus urbà o visita cultural, i les d’aventura (4x4, senderisme, etc). Hi ha alguna forma segura d’espatllar les vacances? Si el mes d’agost te’n vas a una platja plena de gent amb tota la família, excepte que siguis una persona amb molta marxa que li agradi això, el més probable és que acabis més estressat de com estaves abans de marxar. De vegades no pensem les vacances en funció del que necessitem, sinó del que “toca”

fer, o fins i tot de vegades del que ens demana la família, que també pot ser. Hi ha alguna actitud que hem tingut durant l’estiu que pot angoixar-nos quan retornem a la vida quotidiana? Sí! Fer propòsit d’esmena. Tothom ho fa, quan torni deixaré de fumar, aprendré anglès d’una vegada... Això les empreses ho saben, a la tornada de vacances hi ha oferta de cursos de formació, anglès... O els gimnasos, que justament fan ofertes en aquest temps... Jo diria que hauria d’estar prohibit fer-se aquests propòsits durant les vacances. Alguna cosa a evitar? Doncs miri, ﬁns i tot jo recomanaria no llegir diaris, sobretot si fas les vacances a l’agost, perquè com que a l’estiu no hi

Però de vegades desconnectar no és gens fàcil... Depèn de com vagi l’empresa, de la seva situació, pot haver una sensació de por, que si marxo, a la tornada m’hauran tocat la feina, me l’hauran fet, o m’hauran tret alguna responsabilitat... Això també depèn de la situació de l’empresa, si és tranquil·la o de molta competència. Totes aquestes circumstàncies incideixen en què les vacances siguin completes i positives o no. El cert és que la majoria portem un nivell d’activitat prou intens. Com adaptar-nos al canvi que suposa el descans a l’estiu? És que hi ha gent que necessita un temps per desconnectar, fins i tot els primers quatre dies. La pròpia sortida de vacances també genera estrès, encara que és positiu, perquè

canvies d’ambient i estàs eufòric. Però si tens la mala sort que et trobes un overbooking a l’aeroport, això et pot generar un estrès negatiu. Aleshores, entre una cosa i una altra, hi ha persones que “perden” els primers dies de vacances. Diria que la forma de fer vacances està canviant? Últimament a Europa les vacances s’estan “estirant”. La gent no s’agafa un mes de descans, això és una bestiesa, sobretot sabent que a la tornada t’esperen onze mesos de feina. La idea és repartir-les en setmanes, estirar-les i combinar els diferents tipus, ara una setmana de descans, i ara una setmana de visites culturals o de senderisme, suposant que a la persona li agradin les tres coses. Fins a quin punt no hi ha una pressió per fer grans viatges? Ara sembla que tothom ha de viatjar, encara que sigui per poder-ho explicar. Sí, mai un torna de vacances de Salou, el que queda bé és dir que has estat a les Muntanyes Rocalloses. I això es nota més en alguns sectors, per exemple, a les agències de publicitat, quasi és obligatori que tothom faci unes vacances soﬁsticades.