Món Empresarial 109 by Medigrup

Octubre 2008 n. 109

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

EL SECTOR DEMANA QUE LA NOVA NORMATIVA S’APLIQUI PROGRESSIVAMENT pàg. 3 a 12 >>

Conversem amb Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya. La possible evolució a mig termini de l’Íbex 35, a debat. L’economista Oriol Amat analitza el sector de la metal·lúrgia a Catalunya.

EMPRESA

Una nova llei posa fre a la indústria de l’energia solar El mercat fotovoltaic espanyol és el segon més gran a nivell mundial. El 2007 va créixer un 410%.

El Govern ha al·legat que l’objectiu de la nova normativa és frenar la bombolla fotovoltaica.

pàg. 13 a 22 >>

DESTAQUEM

Daniel Ortiz destaca la importància de les polítiques en RSE, també en temps de crisi.

ERNEST BENACH PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Entrevista a Francesc Carnerero, president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges. El Grup Borges, més d’un segle exportant oli arreu del món.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Els daltabaixos a les borses mundials semblen no tenir aturador. La desacceleració econòmica comença a afectar les entitats bancàries.

“Els conceptes clàssics de l’independentisme han canviat”

INTERNACIONAL

DAVID PARCERISAS

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores reﬂexiona entorn a la crisi del sistema ﬁnancer.

PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ EADA Unes 27.000 persones treballen directa o indirectament en aquest sector. / ARXIU

El mapa del món: L’evolució de les borses de tot el món. Perú, un país que posa moltes facilitats a les inversions estrangeres.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Eva Ortoll, professora de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i experta en gestió del coneixement.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Noves tendències laborals arriben a les empreses. Miquel Bonet conversa amb Carles Giralt, director de recursos humans de Fresenius-Kabi Espanya.

ESTILS DE VIDA

La indústria de l’energia solar ha experimentat un creixement espectacular en els darrers anys. A partir d’ara, però, això podria canviar arran de l’entrada en vigor d’una nova normativa que suposarà reduir les primes a la producció i limitar la potència instal·lada. El Ministeri d’Indústria ha al·legat que la nova llei persegueix frenar la bombolla fotovoltaica que estava sorgint a Espanya, un argument

que no és compartit per empreses del sector. Per aquest motiu, des de diverses associacions ja s’han proposat diverses solucions i alternatives a la nova legislació. En cas contrari, això podria suposar la paral·lització de projectes ja engegats i també la destrucció de llocs de treball, que podria arribar fins a un 40% dels empleats que treballen en aquest sector. PÀGINES 3 I 4 >>

“Cal preparar directius amb coneixements tècnics i valors”

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT NINA

UN CONCEPTE A INTEGRAR A LA CULTURA EMPRESARIAL

CANTANT I ACTRIU

La gestió de l’intangible més actiu Identiﬁcar la gestió del coneixement amb la tecnologia és un dels errors recurrents que cometen moltes empreses. Diversos experts coincideixen a aﬁrmar que perquè la gestió del coneixement sigui exitosa, és imprescindible que aquesta s’implanti a la cultura empresarial com una manera de fer, i això és encara una assignatura pendent a les empreses del nostre país.

pàg. 49 a 55 >>

Tot i ser un negoci familiar, el restaurant Saüc ha aconseguit una estrella Michelin. Una escapada a l’Alt Empordà comporta una parada obligatòria a l’obra de Dalí. La gestió del coneixement, assignatura pendent. /ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“L’exercici és el primer requisit per tenir una bona salut”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

DIRECTORI D’EMPRESES Adecco...........................15 Banc Sabadell ...............16 BBVA .............................16 Blue Air..........................16 Caixa Manresa ..............16 Caixa Sabadell ..............16

EDITORIAL

Editorial

Colonial .........................17 Commerzbank................17

ÉS NECESSARI ACTUAR EN UNA SITUACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL CONVULSA

Crèdit Andorrà...............33 Criteria Caixa Corp ........16 Dunkin Coffee................16 Ford................................17 Freudenberg ..................17 Futura ............................17 General Motors .............17 Grup Borges.............16, 22 Grup Llet Pascual ..........15 Grup Tyco.......................17 Husa hotels ...................13 Inditex............................16 Indo................................16 Interassa........................16 La Caixa.........................16 Lehman Brothers .............8 PriceWaterhouse...........16 Reinbek..........................16 Repsol............................17 Sacyr Valle Hermoso.....17 Seat ...............................17 Seur ...............................15 XL Leisure......................17 Ysios Capital Partners...17

És evident que hem entrat de ple en un nou cicle econòmic, un canvi que té el seu indicador als EUA, en la seva crisi hipotecària, la tant anomenada crisi de les ‘subprime’; incendi que la Reserva Federal, el Tresor, i la SEC volen apagar amb 700.000 milions de dòlars, mesura que inundarà de dòlars tot el món, pel fet que és una moneda refugi de les economies emergents com la de la Xina o els països petroliers, i inclús també per països desenvolupats com el Japó. Vés per on, aquesta mesura socialitzant de pèrdues, tot i que pugui grinyolar a la vista dels liberals del món, sembla que és necessària per evitar una recessió, un increment de l’atur, i un estancament deﬁnitiu als EUA. Estem vivint un canvi de model econòmic? Són aquests indicadors de l’aparició d’un neocapitalisme, d’un canvi de lideratge mundial? De

moment, hem de valorar que ria més prudència pel nostre dues terceres parts de les re- president a l’hora de treure la serves mundials utilitzen el bola de vidre, abans d’augurar dòlar i només una quarta part un creixement del 3% per molt fan servir l’euro. Aquestes me- aviat, o quan diu que ha supesures faran que els països que rat a Itàlia en renda per càpita han invertit capitals als EUA i en tres anys farem el mateix no hagin de pagar finalment amb França. En comptes part de la factura; fet que, de treure pit i donar lliçons, com a mínim, demostra que més ens valdria preocuparnos del nostre tenen una inteixit financer, quietud davant “Més prudència aquest del que de la crisi. És per Zapatero a tant presumeix per això, que ens sorprèn l’hora d’augurar un Zapatero, quan, paral·lel, el que el nostre creixement del 3% en president de la president Zaper molt aviat” CECA reconeix patero, aproque les caixes, fitant la seva visita a les Nacions Unides, fent referència al tema hipoes dediqui a donar classes da- tecari, no tenen prou diners vant de les empreses ameri- per ressuscitar el mercat de canes que conformen el grup la vivenda. La situació és principal d’inversors al nostre preocupant quan Espanya país, quan en només un any portava una inèrcia en la qual hem capgirat el marge positiu estava triplicant les vivendes de l’1,31% sobre el PIB, per que construïa el Regne Unit, un 1,12% de dèficit. Només i doblant les que feia França. aquest indicador aconsella- Incomprensible! Millor que el

nostre govern miri amb detall el pes del totxo en els balanços de les entitats financeres, així com els 52.000 milions d’euros que han d’amortitzar en aquest exercici. El final d’aquest trajecte és llarg, i el futur accés al finançament de les entitats de crèdit serà més difícil, i de retruc, també pel teixit empresarial espanyol, en un marc on el BCE ja ha avançat que endurirà les garanties per prestar diners a les entitats de la zona euro, deduint un 12% del valor de garantia, en comptes d’un 2% com és ara. No sé si aquestes són circumstàncies suficientment preocupants perquè, de moment, als nostres ministres sembla que no els afecta la manca d’eficàcia dels seus plans, com el dels 400 euros, el pla VIVE, al qual a tota Espanya només s’han acollit 18 vehicles, o el baix nivell d’acceptació del pla de retorn voluntari d’immigrants.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia EL FUTUR DE LES ENERGIES RENOVABLES

La indústria adverteix de la frenada del mercat fotovoltaic per al 2009 El sector espanyol de l’energia solar, ara per ara segon mercat fotovoltaic del món, es prepara per a la frenada del sector que suposarà l’entrada en vigor del reial Decret del govern central. La indústria de l’energia solar a Espanya ha experimentat durant els darrers anys un augment espectacular de la installació de panells fotovoltaics i de producció d’energia solar. De fet, ara per ara l’espanyol és el segon mercat fotovoltaic mundial, gràcies a aquest desplegament. Una mostra de l’increïble increment de l’energia solar són les xifres de 2007, any en què es van muntar 18.000 instal·lacions, el que suposa un creixement del sector del 410%. Actualment la xarxa fotovoltaica és capaç d’abastir la demanda d’electricitat de 210.000 cases particulars. Les raons d’aquest creixement van ser els avantatges que les empreses han tingut gràcies al Pla d’Energies Renovables (PER), engegat l’any 2004.

Brusca reducció Aquestes condicions, però, tenen els dies comptats. El nou reial Decret que prepara el govern central i que substituïrà a partir d’octubre el reial Decret 661/2007, reduirà les primes a la producció i limitarà la potència instal·lada. D’aquesta manera, la nova regulació només subvencionarà, a partir d’aquest mes, els primers 300 megavats (MW) sol·licitats al Ministeri d’Indústria, dels quals es preveu que 200 siguin a sostre i 100 a terra. A més, els ajuts directes passaran dels 45 cèntims per kilovat a 33 cèntims en els sostres i façanes d’ha-

El Ministeri ha al·legat que el nou reial decret té com a objectiu frenar la bombolla fotovoltaica que estava sorgint a Espanya Unes 27.000 persones treballen indirecta i directament d’aquest sector bitatges. El retall d’ajudes es calcula en un 35%. Davant de les protestes empresarials, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha afegit un coixí de 200 MW per al 2009 i 100 MW per al 2010. El Ministeri ha al·legat que el nou reial decret té com a objectiu frenar la bombolla fotovoltaica que estava sorgint a Espanya, un argument que les associacions no comparteixen.

Conseqüències laborals Una de les conseqüències directes de l’entrada en vigor de la nova regulació és la destrucció de llocs de treballs. Segons l’Associació de la Indústria Fotovoltaica (ASIF), a Espanya unes 27.000 persones treballen directa i indirectament d’aquest sector. Segons les primeres aproximacions,

La indústria adverteix de la possible fugida d’empreses a països amb més facilitats. / FOTO: ARXIU.

la destrucció de llocs de treball podria arribar al 40%. I és que les limitacions de producció afecten sobretot a les empreses. Unes empreses que, segons la legislació, només podran vendre l’excés d’energia a altres països europeus. D’aquesta manera es preveu que el sector es paralitzi durant tot el 2009. Precisament la situació europea és ben diferent a l’espanyola. Mentre que Alemanya és el paradís de l’energia solar, amb un sistema d’ajudes accessibles i burocràcia mí-

Compliment del pla d’energies renovables 2005 - 2010 (eòlica en MW)

25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

15.110 2007

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA I TURISME

20.155 2010

ECONOMIA / Tema del mes

nima, altres com Portugal, Grècia o Itàlia cada vegada han creat ajudes per a impulsar aquesta nova indústria. ASIF ja ha indicat que moltes de les empreses espanyoles podrien deslocalitzar-se a aquests països, on la producció d’energia solar té menys traves. Com a possible sortida a aquesta situació, es demana que l’aplicació de la nova llei sigui lenta i progressiva, com es va fer a Alemanya.

Propostes del sector ASIF i l’ Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA) han proposat diverses solucions i alternatives a la nova legislació que prepara el govern. La més signiﬁcativa és la d’iniciar un reajustament del sector, tal i com també proposa el govern, però a un ritme molt més lent. D’aquesta manera, les dues associacions proposen reduir la potència fotovoltaica instal·lada ﬁns als 600 MW, en front als més de 1.000 que s’han instal·lat entre gener i setembre d’aquest mes. Aquest volum mínim de 600 MW es repartiria en 480 MW per a noves instal·lacions i 120 MW per a instal·lacions ja en construcció. Aquest nivell mínim suposaria igualment un fort reajustament, però mantindria el nivell bàsic d’inversió per a mantenir el valor de les infraestructures en execució.

L’exemple extremeny Extremadura és una de les comunitats amb més presència de panells fotovoltaics, concentrant el 25% de tot l’estat, el que suposa un total de 375 MW. No obstant, la comunitat s’ha mostrat preocupada per l’entrada en vigor de la nova normativa que podria aturar alguns dels projectes que s’estan duent a terme. Per la seva banda, Andalusia tampoc es queda enrere, ja que té una potència instal·lada que equival al consum elèctric de 400.000 ciutadans. El total de megavats d’aquesta comunitat és de 337,2. Aquesta xifra és un bon exemple de l’increment generalitzat d’aquesta nova energia, ja que en la comunitat andalusa les instal·lacions fotovoltaiques s’han multiplicat per vuit en el que portem d’any.

El futur del sector La proposta d’ASIF i APPA, que planteja un reajustament del mercat més suau, tindria com a conseqüència una alta

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

Producció elèctrica 2007

Energia solar fotovoltaica instal·lada (potència elèctrica en MV) 19,8%

1000

eòlica

8,7%

800

hidràulica residus urbans

9,8% 0,5%

600

renovables

19,8% 60,3%

8,7% 9,8% 0,5% 0,2%

0,6%

biogas biomasa altres

0,2% 0,6% 60,3%

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA I TURISME

400 200 0

512

1000

300

2007

2008

2009

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA I TURISME

Al 2007 el sector va créixer un 410% a Espanya Espanya és la segona potencia mundial fotovoltaïca El sector demana que l’aplicació de la nova llei sigui lenta i progressiva, com es va fer a Alemanya rentabilitat de l’energia fotovoltaica a Espanya pels voltants de 2015. Gràcies als preus de l’energia i a l’abaratiment dels sistemes solars, a més, cada vegada es necessitarien menys subvencions.

Els horts solars L’àmbit domèstic, per altra banda, sumarà aquestes noves restriccions a una situació ja precària. Les condicions per a poder instal·lar panells fotovoltaics és molt més complicada que, per exemple, a Alemanya, primera potència en el mercat fotovoltaic. Una de les bases en la qual se sustenta el desenvolupament de la xarxa particular de panells fotovoltaics és que la legislació espanyola obliga les companyies elèctriques a comprar tota l’energia neta produïda. No obstant, per arribar a vendre la seva pròpia energia solar el particular ha de superar algunes traves burocràtiques importants. Un particular hauria de donar-se d’alta com a empresari, pagar l’impost d’activitats econòmiques i declarar l’IVA, hauria d’incloure aquesta activitat a la declara-

Les companyies elèctriques estan obligades a comprar l’excedent d’energies renovables. / FOTO: ARXIU

ció de l’IRPF, instal·lar el punt de connexió amb la xarxa on vendrà l’electricitat, donar-se d’alta en un registre especial de productor en l’Administració autonòmica, aconseguir els permisos municipals i obtenir la qualificació urbanística pertinent. És, en definitiva, un panorama un tant desmotivador per al desenvolupament de les energies netes tant en l’àmbit particular com en l’empresarial. Per la seva banda, diverses entitats ecologistes ja han mostrat el seu rebuig pel reial Decret, expressant que suposa un pas enrere en la instauració de nous models energètics.

EL PREU DE L’ENERGIA SOLAR DOMÈSTICA Quins són els requisits per tenir un hort solar i poder vendre l’energia a les companyies elèctriques? El procés és llarg i complicat, i si a més a més volem auto-subministrar energia a casa nostra, la cosa es complica. És cert que aquest tipus d’energia podria cobrir el 30% de les necessitats energètiques d’una casa, que equival a posar vuit rentadores al dia. Fins ara, amb l’antiga normativa, el preu del kilovat era de 0’44 euros, el que pot suposar uns 500 euros anuals. En total, el tràmit pot allargar-se un any i mig. A més a més, cal sumar la inversió econòmica que cal fer per tal de fer les instal·lacions i habilitacions pertinents i, no oblidar-ho, respectar les normes paisatgístiques i de convivència comunitària en els ediﬁcis. Tot plegat requereix un esforç sobrehumà que impedeix la inserció de les noves energies en la vida qüotidiana.

A fons / ECONOMIA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ERNEST BENACH, PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Una mala solució al finançament, pot fer créixer l’independentisme” Amb el tret de sortida que suposa la celebració de la Diada, s’inicia el nou curs polític en plena carrera negociadora pel finançament autonòmic. Els partits polítics són els encarregats de tirar endavant la negociació; després, al Parlament, es crearan les lleis que posaran en pràctica el finançament. Ernest Benach, president del Parlament des de 2003 haurà de moderar i dirigir un dels cursos polítics més intensos dels darrers anys. BEGOÑA GIMÉNEZ

“Els conceptes clàssics de l’independentisme han canviat”

Quina és la seva valoració de la celebració de la Diada d’enguany? La Diada a Catalunya té un component reivindicatiu perquè forma part de la nostra història; és clar. Com aquest any el tema del finançament estava molt sobre la taula aquest component reivindicatiu ha agafat una dimensió major. I és que aquesta qüestió amoïna moltíssim perquè afecta tota la nostra estructura de funcionament. Per això, és essencial que el sistema disposi de recursos suficients amb més capacitat de despesa perquè és això el que permet que es pugui fer polítiques del dia a dia a l’escola, l’hospital, les carreteres, etc. Recentment ha dit que per aconseguir un nou sistema de finançament “cal unitat, diàleg i fidelitat als interessos del país” Quins interessos són aquests? El principal interès és fer un país competitiu i que avanci. En el món global, Catalunya és un país amb moltes possibilitats, però hem de tenir recursos per tirar endavant. És a dir, les nostres condicions, de manera innata, són bones, però és com si, per exemple, anéssim a una cursa i tinguéssim unes condicions boníssimes, però ens faltessin les sabatilles esportives. Això és el que ens falta; els recursos. En aquest sentit, es troben tots els partits units per treballar-hi? Diguem que hi ha una unió considerable, deixem-ho així. És indispensable la unió dels partits catalanistes igual que va passar el 30 de setembre quan es va aprovar l’Estatut de Catalunya. Si no és així, serà un fracàs. Per tant, és absolutament fonamental no fer tonteries perquè com a país haurem perdut una batalla. Es posarà com a excusa la crisi econòmica durant la negociació del finançament? La crisi s’utilitzarà, però no és excusa. La crisi econòmica és una realitat i afecta a tothom per igual. Però nosaltres estem parlant d’un sistema i aquest sistema ha de tenir uns recursos i s’han de concretar quins són i fer que arribin a tothom. No hem de condicionar el nostre sistema a la crisi econòmica. Es fia de Zapatero? No. És que és una qüestió de tarannà. Aquest “talante” seu ja hem vist que ha quedat en no res. La qüestió no és si me’n fio sinó que es compleixi amb el que es va comprometre. L’Estatut ha estat ratificat i ha estat sotmès a una

“No hem de condicionar el nostre sistema a la crisi econòmica” “Per mantenir la convivència social necessitem tenir un cert poder adquisitiu” Ernest Benach al Parlament de Catalunya, que presideix des de 2003. / DAVID FERNÁNDEZ

consulta popular, així que ara només cal aplicar-lo.

nal? Aquest és un tema greu; això pot tenir conseqüències molt importants.

On s’hauria de situar el límit de les rebaixes en la negociació? Això ho hauran de dir els partits polítics, però en tot cas ha de ser l’Estatut de Catalunya qui marqui els límits. Entenc que ara s’ha de mantenir una certa actitud de prudència. No es pot donar una xifra que després pugui ser utilitzada en el procés de negociació. Ara hem de respectar el treball dels partits en aquest sentit i deixar que siguin ells els que facin una proposta concreta. En quins aspectes del ﬁnançament l’Estatut donava un pas endavant i ara sembla que es vulgui donar enrere? És que no es pot anar enrere. L’Estatut és una millora en relació al sistema que s’havia establert l’any 1979 i per tant, és impensable que fem marxa enrere. És una hipòtesi que, políticament, no ens podem plantejar. Va ser una opció escollida pel poble català i per tant, no hi ha marxa enrere.

El dèficit fiscal o el finançament autonòmic s’acaba traduint en el problema etern de rics i pobres, una mena de lluita de classes a nivell territorial? Hi ha una teoria de l’economista canadenc Poschmann que diu que els fluxos econòmics interregionals, acaben provocant que els pobres de les regions riques financen als rics de les regions pobres. I això correm el risc que ens passi aquí. Tampoc hem de vincular un sistema de finançament amb un problema de rics i pobres; el que està clar és que a Catalunya tenim un milió d’immigrants que reclamen integrar-se en l’Estat del Benestar: educació, sanitat, etc. i hem d’aconseguir doncs, que la societat catalana tingui tot això que necessita, perquè està canviant i el finançament ha de canviar segons aquestes necessitats. Per mantenir la convivència social que històricament ens ha caracteritzat, necessitem tenir un cert poder adquisitiu, sinó, ens hi juguem el país.

El Tribunal Constitucional té encara sobre la taula la sentència sobre l’Estatut. Què creu que passarà? No ho sé, no en tinc ni idea perquè tot plegat, totes les notícies al respecte són molt contradictòries. A més, encara s’ha de constituir el nou Tribunal, hi ha una confusió total al voltant d’aquesta qüestió. El problema és que quan un Tribunal toca una llei que ha estat aprovada per tres cambres parlamentàries i ratiﬁcada en referèndum, què ha de dir el Tribu-

Com de relacionats es troben finançament autonòmic i independentisme? Suposo que en funció de si hi ha una mala solució en el tema del finançament, augmentarà l’independentisme a Catalunya. Els estats independents no tenen aquests problemes perquè s’autofinancen ells mateixos. És possible que un episodi més de desafecció i d’atacs a Catalunya provoqui més independentisme, més arguments en les files de l’independentisme.

Com de “sensat” considera que és el seu independentisme? Molt. Jo crec que en aquests moments el país està plantejant-se una idea molt concreta de què és independentisme. Hi ha gent que arriba a aquesta idea de país amb nous elements que no ens havíem plantejat mai ﬁns ara. Ara hi ha molta immigració amb necessitats econòmiques, necessitats socials que també formen part del país. Tot això fa que els conceptes clàssics de l’independentisme hagin canviat. Per tant, jo crec que aquí tenim una oportunitat com a país de cara el futur. Hem de ser molt hàbils, molt generosos, molt sensats i explicar molt bé les coses. Ara bé, ser sensats no vol dir fer passos enrere. Vol dir fer l’independentisme atractiu i convincent a la gent que ho veu com una cosa radical. Què ens espera aquest nou curs? Tenim tres temes fonamentals: un, el finançament; dos, el desplegament de l’Estatut, pendents de la sentència del Constitucional; i tres, el desplegament de determinades lleis que estan ja en comissió parlamentària, com és per exemple la d’educació; però hi ha 22 més que ja s’estan treballant i en tramitació. Quines lleis li agradaria que s’aprovessin durant el seu mandat? M’agradaria que s’aprovés la Llei d’Educació amb un consens amplíssim polític i social, una eina molt important de cara el futur del país. I després també lleis com ara la llei de divisió territorial del país, que fa referència a les vegueries, i la llei electoral. Dos lleis d‘estructuració de país que considero són importants.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

ENTREVISTA A FERRAN AMAGO, DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA

“Un país sense enginyers no té futur”

CONSELL D’IL·LUSTRES COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA

El COETTC és un col·legi relativament jove però amb molts projectes per endavant, entre ells vetllar pel servei al professional i alhora apropar i garantir al ciutadà l’accés a les TIC. La setena Diada de les Telecomunicacions serà l’enclavament propici per mostrar aquesta doble faceta.

“Tenim una independència d’acció i una autonomia de gestió ”

NÚRIA HUESO

Aquest mes s’organitza la setena Diada de les Telecomunicacions. Quin és l’objectiu principal d’aquesta la celebració? L’objectiu de la diada és, des de fa set anys, ser un punt de trobada social, polític i professional. No és només un acte lúdic, ho plantegem amb taules rodones per reflexionar sobre un tema en concret. Aquest any ho farem sobre la televisió digital, no només la TDT, també la televisió IP, que ens arriba per Internet, o la que ho fa per via satèl·lit. Sobretot ens centrarem en els continguts, per saber si en tenim suficients per tants canals. Un altre punt és l’accessibilitat de la banda ampla, perquè creiem que s’està produint un nou paradigma de xarxes amb necessitat de molta més capacitat. I un tercer tema és la discapacitat i les telecomunicacions, que han d’ajudar a salvaguardar i superar totes les barreres socials amb les que es troba el discapacitat. S’estima que l’any vinent es necessitaran més d’un miler de professionals del sector de les TIC. Quin paper hi juga el col·legi? Aquesta realitat és bàsicament perquè la demanda, sobretot en consultories i d’altres empreses, està superant molt el que són actualment les vocacions universitàries de totes les enginyeries, que han baixat moltíssim. Un país sense enginyers no té futur, l’enginyer és qui transforma una mica la societat i ho fa aplicant el seu enginy. El pla de Bolonya ajudarà sempre i quan es recondueixi el tema; és la gran oportunitat per igualar carreres universitàries a nivell de tota Europa, fer recorreguts

punt d’enllaç entre els operadors i la societat. Després està la comunicació interna, pel nostre col·legiat: sessions de formació, reciclatge, i acords amb universitats perquè la borsa de treball sigui més potent.

Ferran Amago ha estat reelegit degà del COETTC. / DAVID FERNÁNDEZ

internacionals i sobretot aplicar transportabilitat d’enginyers entre països. La problemàtica actual, per falta de vocacions i perquè el pla de Bolonya no està bé, és convertirnos, en comptes d’un país exportador d’enginyers, en un d’importadors. Un dels propòsits del “Plan Avanza”, impulsat per l’Executiu, és estendre l’ús de les TIC a la població. Com valora el col·legi els resultats obtinguts ﬁns ara? Nosaltres participàrem en la seva conceptualització i concepció. El “Plan Avanza” el que realment està fent és atacar el problema d’arrel. El punt clau de tot això és que en el 2010, l’Administració electrònica ha de tenir tots els procediments adients per donar informació al ciutadà. Això serà una revolució i un motor per totes les empreses i els ciutadans. Justícia o Sanitat són les que ja s’estan digitalitzant. Respecte l’ús de les TIC en la vida diària, Espanya encara està molt lluny de la mitjana europea. Per quin motiu?

Cert. Ha costat la banda ampla, i han costat els conceptes de connectivitat o navegació, però ens trobem amb el paradigma de què en telefonia mòbil i televisió, som dels països que més penetració tenim. El “Plan Avanza” volia, per tal d’agafar el ritme d’altres països europeus, canviar conceptes de fons, canvis en els procediments de l’Administració i les empreses, així com la relació entre ambdues. Si canvia l’empresa, ho fa també l’Administració, i en conseqüència el ciutadà. Quins són les accions i reptes més immediats que preveu dur a terme el COETTC durant aquest any? Tenim en marxa el Projecte de TDT per persones discapacitades, dependents o de la tercera edat. És un programa de voluntariat d’estudiants de FP i d’enginyers per instal·lar la TDT a aquelles persones que per les seves circumstàncies no saben que l’apagada analògica es durà a terme el 3 d’abril del 2010. A més, el COETCC vol ser un referent de les TIC, un

BREUS COL·LEGIALS

Ha estat reelegit com a degà del col·legi per segona vegada. Els vots de conﬁança exigeixen molta responsabilitat... Estic molt content de què els companys em facin costat, els hi agraeixo moltíssim. No és gràcies a mi, és gràcies a un equip que tenim molt bo. Tenim una descentralització molt potent amb representants territorials a totes les demarcacions catalanes. El COETTC és una demarcació del COITT (Colegio Oﬁcial de Ingenieros Técnicos de Telecomunicación). Suposa facilitats o desavantatges pel col·legiat? Nosaltres parlem de què tenim una independència d’acció i una autonomia de gestió, és així com actuem. Per a un company nostre que estigui aquí a Catalunya, tant és que siguem una demarcació o no. Les TICS suposen més interactivitat entre les persones o resten comunicació entre elles? Crec que el problema són els hàbits i com nosaltres estem formant a les persones, els joves i els petits, respecte l’accessibilitat a la informació.

DISCONFORMITAT AMB EL SISTEMA DE NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL CGPJ

L’advocacia catalana, a través del Ple del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), ha mostrat el seu desacord alhora de nomenar els nous juristes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El CICAC considera que els nomenaments s’han fet des de una perspectiva ideològica i temen que la designació s’hagi produït sota pressions polítiques sense tenir en compte la vàlua professional dels candidats. Segons el CICAC, que agrupa els 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya, aquest fet podria esdevenir en una pèrdua de conﬁança de la societat cap a la justícia. L’elecció es produeix després de més de dos anys de negociació entre els partits polítics de l’Estat majoritaris: PSOE i PP, que han decidit 9 membres cadascun, i CiU i PNV, que han escollit els dos restants.

COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha commemorat la vuitena Diada Mundial de la Fisioteràpia, i ha aprofitat l’acte per donar a conèixer les propietats i els beneficis d’aquesta pràctica terapèutica. Aquest any el tema central ha estat la Tercera Edat i les patologies pròpies d’aquesta franja de població, que cada cop és més elevada donat l’envelliment de la població. El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya considera necessària la creació d’un pla preventiu per reduir el nombre de caigudes i la recuperació d’aquestes. Les persones grans afectades d’Alzheimer o amb manca de motricitat poden tenir millor qualitat de vida gràcies a la fisioteràpia, i inclús reduir el risc de patir caigudes.

COMISSIÓ NACIONAL DE LA COMPETÈNCIA LA CNC S’OPOSA A LA COL·LEGIACIÓ OBLIGATÒRIA EN DETERMINADES PROFESSIONS

La Comissió Nacional de la Competència (CNC) no està d’acord amb què determinats col·lectius professionals s’hagin de col·legiar obligatòriament i considera que és una limitació de les seves competències. Segons l’informe publicat per la institució, s’ha de “permetre que professionals amb titulacions diverses puguin competir en un mateix mercat”, sempre que comptin amb els coneixement necessaris. També reclama definir més específicament les funcions i finalitats dels col·legis, així com una major implicació de l’Administració en la regulació de les professions. En l’actualitat un 6% dels ocupats totals són col·legiats professionals i representen gairebé el 9% del total del PIB espanyol.

Tecnologia / ECONOMIA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

UN ESCENARI DE FUTUR AMB NOUS REPTES

Envers la competitivitat i la sostenibilitat ANTONI GARRELL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Aquests dies en què els indicadors econòmics segueixen omplint-nos d’incertesa per l’abast i la durada de la crisi, em ve a la memòria l’inici d’aquest segle quan en els països capdavanters s’avançava cap a l’economia del coneixement mentre que en altres es mirava cap a un altre

Cal efectuar apostes serioses en els camps on hi ha potencialitat costat com si el seu model de desenvolupament fos inesgotable. Han passat vuit anys des de la declaració de Lisboa on Europa afrontà el canvi de model, ho feia plena d’asimetries amb els Estats del nord amb el procés encarrilat, mentre que els del sud seguien ancorats en els beneﬁcis derivats de les ajudes europees, oblidant que aquestes tenien data de caducitat arrel de l’increment de la renda i la més que previsible ampliació de la Unió. Des d’aleshores, les paraules coneixement, compe-

titivitat i globalització ja formen part del vocabulari habitual, en un context de canvi que afecta a tot el planeta; no obstant, són els països més avançats, i en especial els de la Unió Europea, on s’evidència amb més força aquesta transformació. Els ciutadans perceben els canvis com una amenaça a la qualitat de vida, enlloc d’una oportunitat, en un món que tendeix cap un mercat únic autoregulat per la llei de l’oferta i la demanda, tot incrementant la liberalització que permet que les empreses es globalitzin. En aquest l’escenari on es presenten els nous reptes, que obliguen a ser altament competitiu, és requerida la col·laboració entre els centres de recerca i les empreses, ajustar el mercat laboral als nous requeriments dels

mercats, disposar de bons nivells de productivitat, ajustar les bases de generació de valor a les noves oportunitats, i donar un decidit suport als emprenedors. Enlloc d’excedir-se en l’anàlisi i el diagnosi, cal afrontar amb determinació les ﬁtes a assolir, els terminis requerits i els aspectes indefugibles que permeten la competitivitat del teixit productiu i dels ciutadans. En aquest context, tot país no pot oblidar que el seu futur passa per treballar simbiòticament en els eixos relatius a la formació que permet el desenvolupament personal i augmentar la productivitat i la competitivitat; en solucionar la terna energia– aigua–mobilitat. La mobilitat per accedir als llocs amb més oportunitats o menys agressius, energia per incrementar les po-

tencialitats, i aigua com element cabdal per la vida i l’obtenció de nutrients. Aquests eixos han de permetre identiﬁcar i desenvolupar els sectors claus de futur actuant amb determinació en el curt termini i amb ambició en el llarg, el que requereix del compromís de tots els agents socials i especialment de les empreses i les administracions, possibilitant convertir les idees en projectes, i aquests en iniciatives i realitats. Cal dibuixar el futur, tot establint les estratègies i el full de ruta per assolir-lo, efectuant apostes serioses en aquells camps on hi ha potencialitat per afrontar les oportunitats, i entre ells no es pot oblidar la robòtica; les telecomunicacions; l’energia; l’alimentació; la biotecnologia, la bioenginyeria i la salut; l’aeronàutica; i el disseny.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

Una mirada enrere... 3 de setembre L’atur creix en 20.000 persones, xifra mai vista L’atur a l’agost pateix un creixement sense precedents i registra 20.118 desocupats més. Amb aquest, ja són deu els mesos que porta pujant de forma consecutiva, fins als 342.082 aturats, la xifra més alta en més de 14 anys, des del maig del 1994, quan es van superar els 350.000. Al conjunt de l’Estat espanyol, la xifra ha tornat a superar els 2,5 milions d’aturats tretze anys després en créixer en més de 100.000 persones a l’agost. A Catalunya, el nombre de persones sense feina creix gairebé un 28% en un any (un 24,7% a l’Estat). Amb tot això, hi ha un 83% més d’immigrants sense feina.

els números vermells d’aquest any fregaran els 3.600 milions d’euros a causa d’una “combinació tòxica d’alts preus del petroli i caiguda de la demanda”. El tràﬁc aeri mundial va caure al juliol (el millor mes de l’any) un 1,7%.

6 de setembre 48 hores del pla Corbacho Menys de 48 hores ha durat la proposta de tancar les portes a les contractacions en origen del ministre de Treball, Celestino Corbacho. Després de la reunió del consell de ministres a Madrid, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega diu que es mantindrà “exactament la mateixa política d’immigració”.

Espanya limitarà l’entrada d’immigrants El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, dóna a conèixer que Espanya podria tancar la porta d’entrada a la immigració si continua desbocada l’alça de l’atur. “L’any 2009 si no canvien les circumstàncies, no sembla raonable que un mercat com l’espanyol, amb 2,5 milions d’aturats, continuem recorrent a la contractació en origen”. Aquestes declaracions es feien en el marc d’un reunió convocada pel govern espanyol davant la situació econòmica i ocupacional precària.

Íbex-35 perd un 6% en dos dies L’Íbex 35 perd un 6% per les males perspectives del BCE i marca el mínim anual. Tot això dos dies després que el president del BCE, Jean-Claude Triche, anunciés que es mantenien els tipus d’interès a la zona euro, alhora que preveia un increment de la inﬂació i una reducció del creixement econòmic. Al mateix temps, anunciava un enduriment de les garanties per prestar diners als bancs comercials. Els bancs són de nou els més castigas en una jornada en què gairebé tots els valors tanquen amb pèrdues. En canvi, Endesa i Acciona són els únics que registren guanys.

El sector aeri perdrà 2.800 milions l’any que ve

8 de setembre

La patronal de les aerolínies admet per primer cop que la crisi que travessa el sector serà llarga i, per tant, estendrà els tentacles fins al 2009, any en què les companyies perdran més de 2.830 milions d’euros. La IATA calcula que, ﬁnalment,

Intervenció de 200.000 milions als Estats Units Per garantir l’estabilitat dels mercats financers, el govern dels Estats Units inverteix 200.000 milions de dòlars (uns 140.000 milions d’euros) a evitar la fallida econòmica dels dos gegants hipotecaris del país, Freddie Mac i Fannie Mae. És la intervenció bancària més gran de la història dels EUA. El govern nord-amercià tem que la fallida de qualsevol de les dues companyies causi una espiral de turbulències en els mercats ﬁnancers dels EUA i d’arreu del món.El rescat compta amb el vistiplau de la Reserva Federal, que creu que estabilitzarà els mercats ﬁnancers.

4 de setembre

9 de setembre Rebot de la borsa Les borses de tot el món experimenten un espectacular rebot gràcies al revulsiu vingut des dels Estats Units. La conﬁança que va generar el rescat dels dos gegants hipotecaris, Freddie Mac i Fannie Mae, per part del govern nord-americà rescata també unes borses molt malmeses per les últimes males notícies sobre l’economia mundial. El sector ﬁnancer és el que reacciona millor, tot i que Freddie Mac i Fannie Mae perden bona part del seu valor.

10 de setembre Acomiadaments en el sector de l’automòbil

La imparable caiguda de les vendes de cotxes (amb l’històric descens a Espanya del 41% a l’agost) obliga a les empreses de l’automòbil a lluitar contra la crisi. Seat a Martorell, Ford a Almussafes i General Motors (GM) a Saragossa anuncien noves mesures per adaptar-se a la caiguda del consum. Seat envia a casa 459 treballadors durant almenys dos mesos i Ford prepara un ERO temporal i General Motors rescindeix 600 contractes.

11 de setembre Els concessionaris tenen 200.000 cotxes en estoc La patronal que agrupa els concessionaris de l’Estat, Faconauto, adverteix que els seus associats acumulen ja més de 200.000 cotxes en estoc. Fa temps que l’associació denuncia que els fabricants, per intentar fer quadrar els números, els obliguen a tenir molts més cotxes a la botiga dels que necessiten, cosa que comporta un fort augment de les despeses dels concessionaris. La crisi podria costar aquest any prop de 15.000 llocs de treball.

El cru baixa El preu del petroli baixa malgrat la decisió de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) de retallar la producció en més de mig milió de barrils diaris per evitar, precisament, que el preu del cru caigui. Així, malgrat que al migdia el Brent superava els 100 dòlars per barril per situar-se en 101, al vespre el preu va caure ﬁns a 98,97 dòlars. Mentre l’OPEP es baralla amb la cotització internacional del cru, el preu dels carburants continua baixant.

per frenar la crisi financera. L’entitat que dirigeix Ben Bernanke va mantenir sense canvis els tipus d’interès en el 2%, quan el mercat es delia per una retallada d’un quart de punt. En qualsevol cas, la Fed s’afanya a injectar 70.000 milions de dòlars (uns 50.000 milions d’euros) en el sistema financer nord-americà en nou intent de preservar la liquiditat dels mercats. A més, els principals bancs centrals tornen a injectar liquiditat, aquest cop amb una quantitat superior a la crisi de l’11-S.

19 de setembre 15 de setembre La fallida de Lehman Brothers Ens llevàvem amb la notícia que Lehman Brother, el quart banc dels Estats Units, es declarava en fallida després de fracassar les converses per trobar un comprador. El banc, que dóna feina a 25.000 persones a tot el món, ha registrat pèrdues de gairebé 5.000 milions d’euros a causa de les inversions en hipoteques d’alt risc. Les converses amb Barclays i Bank of America, que s’havien interessat per comprar Lehman Brothers, no van fructiﬁcar després que el departament del Tresor dels EUA es negués a recolzar ﬁnancerament l’operació. L’altra gran notícia del dia és que Bank of America compra ‘in extremis’ Merrill Lynch i salva l’entitat de la bancarrota.

El BCE i la Fed injecten 60.000 milions de dòlars El Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal (Fed) dels EUA van injectar ahir 40.000 i 20.000 milions de dòlars, respectivament, per dotar de liquiditat els mercats financers. El Santander està estudiant els comptes de Washington Mutual (WaMu), com a part d’un procés de subhasta, per valorar la possibilitat de comprar l’entitat en crisi. Renaixement gràcies al rescat La decisió del govern nordamericà i de la Reserva Federal (Fed) de crear un fons per assumir les hipoteques subprime i netejar així el sistema financer ha estat percebuda pels mercats com una solució sòlida a la gravíssima crisi financera. Gràcies al rescat del sector financer per part dels Estats Units i del Banc Central Europeu, els bancs es refan de les últimes caigudes amb pujades de fins al 32%. L’Íbex s’anota l’alça més important de la seva història, tancant en els 11.557 punts després d’alçar-se un 8’7%.

23 de setembre Pessimisme general a les borses La bancarrota de Lehman Brothers i l’operació sobre Merrill Lynch fan augurar al Fons Monetari Internacional que la crisi encara es cobrarà més víctimes. Les borses mundials reaccionen amb caigudes massives

16 de setembre La Fed no es mulla La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) frustra les expectatives dels inversors en no aportar un alleujament de la seva política monetària en la batalla

Els grans bancs d’inversió s’acaben Wall Street posa punt final a l’era dels grans bancs d’inversió. Els dos últims que quedaven, Morgan Stanley i Goldman Sachs, canviaran el seu estatus per reconvertir-se en bancs comercials. Això els permetrà acceptar dipòsits d’inversors, estar protegits per la Reserva Federal (Fed) i tenir accés als seus fons d’emergència, com fan ara els bancs comercials per augmentar la seva liquiditat. Com a contrapartida, estaran subjectes a la mateixa estricta regulació que els bancs comercials.

Perspectiva / ECONOMIA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

7 d’octubre

23 i 24 d’octubre

Mas proposa solucions a la crisi

Subcontratació industrial La Cambra de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Català d’Exportació i ACC 10, organitza les VIII Trobades Europees de la Subcontractació industrial.

manté la convocatòria de consulta popular perquè “ETA i el Govern espanyol iniciïn un procés de diàleg amb l’objectiu d’aconseguir la fi definitiva de la violència”.

30 d’octubre 23 al 25 d’octubre Borsadiner, al Palau de Congressos

El president de Convergència i Unió, Artur Mas, proposarà “Respostes davant la crisi econòmica”. Ho farà davant els empresaris catalans en els Dinars de la Cambra.

Estat de les Telecomunicacions El Centre d’Economia Industrial presenta l’informe L’economia de les telecomunicacions en banda ampla , amb les dades més recents del sector a Catalunya i perspectives de negoci.

31 d’octubre Reunió de la FED

8 d’octubre Efectes d’impagats Un dels termòmetres per saber l’abast de la crisi econòmica és l’estadística d’efectius de comerç impagats. La darrera dada, la del juliol, era un augment dels impagats del 47,7% respecte el mateix mes del 2007. Catalunya es va situar en la part baixa pel que fa a la mitjana dels impagats: 2.115 euros. El 4,9% dels venciments es van deixar d’abonar, davant el 5,2% de la mitjana.

12 d’octubre L’IPC baixa La inﬂació interanual registrada tornarà a baixar pel descens del preu del petroli, tot i que Indústria pensa que la baixada no ha arribat en la mateixa proporció als sortidors. A l’agost va baixar fins el 4,9%. Funcas preveu descens d’algunes dècimes (entorn al 4,5%).

El Saló dels Diners, la borsa i els mercats ﬁnancers obre un any més amb la representació d’entitats financeres, gestores de fons d’inversió, empreses amb cotització en borsa... Experts i economistes es posaran a prova per explicar la situació actual al món i a Catalunya.

24 d’octubre Puja l’atur A més de la dada que ofereixi l’INEM relativa al setembre i després de la creació de 100.000 aturats a l’agost a l’Estat, la publicació de l’EPA marcarà la profunditat de la crisi. En un any, Catalunya ha sumat 41.000 treballadors i l’atur ha crescut en 65.300 persones. L’atur se situa en el 7,7%

NOMENAMENTS GALLINA BLANCA-STAR César Bardají, conseller delegat Acumula una dilatada experiència en companyies del sector de gran consum, com PepsiCo i Procter&Gamble. Amb anterioritat també havia estat president i conseller delegat del Grup Winterthur a Espanya (2001-2006), companyia on prèviament havia estat Director General d’Operacions (2000). Nascut a Barcelona el 1957, és Llicenciat en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona i MBA per l’IESE.

LA MOLA HOTEL Lluís Soldevila, director comercial Diplomat en Turisme i Màster en Direcció d’Empreses Turístiques, Soldevila serà l’encarregat de liderar i dinamitzar l’equip comercial de La Mola Hotel and Conference Centre. Nascut el 1971, ha complementat la seva formació amb un postgrau en Direcció Comercial de Màrqueting i Vendes. Abans treballava com a Cap de Vendes a la cadena Sol Melià.

ÁGORA SOLUTIONS

La Reserva Federal dels EUA es reuneix i podria rebaixar els tipus d’interès, ara situats en el 2%, si s’aprofundeix la crisi financera que es va aprofundir el setembre. Una baixada signiﬁcaria reconèixer que la situació és encara més greu del que sembla. En la reunió del BCE del 7 d’octubre no s’espera que hi hagi canvis en els tipus d’interès, al 4,25%.

Juan Manuel Gómez Mayoral, director general adjunt de Ágora Proyectos Després d’estar gairebé un any al capdavant de la línia de negoci d’Internet, Gómez Mayoral passa a assumir la responsabilitat de nou director general adjunt, col·laborant així en el tancament de l’exercici i en la preparació dels pressupostos per al 2009. Al llarg del proper any, serà el responsable de l’execució estratègica i de la consecució dels objectius plantejats. A més, mantindrà les responsabilitats en la direcció de la línia de negoci a Internet.

IL CAFFÈ DI ROMA LES DADES DEL MES

25 d’octubre

16 d’octubre

Consulta al País Basc

Indicador d’Activitats del Sector Serveis

17 al 21 d’octubre Hostelco Aproximadament 2.300 expositors directes i indirectes s’esperen al saló líder d’Espanya (i segon d’Europa) que presenta la més àmplia oferta i les darreres novetats en maquinària, equipaments, productes i serveis per als sectors de l’hosteleria, la restauració i col·lectivitats. Hi ha representats de ﬁns a 40 països.

29 d’octubre Hipoteques de l’agost

30 d’octubre

Laia Gimeno, directora de màrqueting Gimeno, de 29 anys, és llicenciada en Administració d’Empreses, disposa d’un màster en Direcció de Màrqueting i Comercial per ESADE de Barcelona, i compta amb una àmplia experiència en el sector dels serveis, àmbit en què ha desenvolupat tota la seva carrera professional, havent ocupat el lloc de brand manager a Fripan, Europastry SA, ﬁns a la seva incorporació el passat gener a Il Caffè di Roma. En el seu actual lloc, Gimeno és responsable de deﬁnir i gestionar el pla de màrqueting i establir l’estratègia de comunicació de l’empresa.

Índex de comerç al detall del setembre

Tot i ser tombada al Tribunal Constitucional, el lehendakari, Juan José Ibarretxe,

... un pas endavant

A debat / ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

Quin comportament hem d’esperar, “No tindrem un canvi en la tendència fins que es recuperi la confiança en el mercat” “L’evolució macroeconòmica ha incrementat la prima de risc exigida als actius financers del país”

RESPON:

CLAUDIA DROESSLER , DEPARTAMENT D’ESTUDIS GAESCO BOLSA S.V., S.A.

És temps de cautela en els mercats financers. Després que l’Ibex 35 tancara el pitjor primer semestre de la seva història amb una caiguda del 20’66% retornant als nivells de juny de 2006, ens trobem amb la disjuntiva de si el selectiu espanyol seguirà patint retalls durant la segona meitat de

l’any o si serà capaç de recuperar part dels descensos patits. En els mercats de renda variable segueix predominant la preocupació per la desacceleració econòmica desencadenant de les revisions a la baixa dels beneficis empresarials. A més a més, persisteix la pressió inflacionista, dificultant al BCE l’aplicació de polítiques monetàries més expansives que puguin reactivar la malmesa economia actual. Entre els sectors més castigats trobem el financer, els resultats i les balances del qual s’han vist notablement afectats per la crisi de crèdis. A això hem d’afegir diversos anys d’excessos plasmats en un descontrolat i desmesurat increment dels preus dels immobles.

Situació macroeconòmica en la prima de risc exigida als desfavorable actius ﬁnancers del país. En Entre els indicis de malestar de l’economia domèstica podem trobar els continus i dràstics retalls de les perspectives de creixement del país per part d’alguns organismes com el Fons Monetari Internacional. Segon el govern, les xifres d’increment del PIB es situen en l’1’6% per al 2008 i en l’1% per tot el 2009. De la mateixa manera, la taxa d’atur no és gens favorable, i el mercat de l’habitatge s’ha ralentitzat, amb preus a la baixa i una pujada preocupant dels índexs de morositat a la banca. Una evolució macroeconòmica, en conclusió, de difícil maniobra i que ha provocat un increment important

concret, el diferencial (en referència als bons espanyols a 10 anys) ha augmentat 43 punts bàsics durant el mes de març respecte el seu homòleg alemany, i gairebé 30 al mes de juliol: l’spread més alt desde 2001. En conclusió, la tendència baixista en el mercat persisteix i, tot i que anirem notant petits rebots, la resistència clau de l’Ibex 35 es situarà al voltant dels 12.000 punts, un nivell que constituirà un primer obstacle per al seu trencament i posterior escapament a l’alça. Per tant, no es produirà un canvi en la tendència ﬁns que no es recuperi la conﬁança en el mercat.

A debat / ECONOMIA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

a mig termini, de l’Ibex 35? “És probable que a nivell bursàtil ja hàgim vist el pitjor, però empresarialment hi haurà revisions a la baixa” “La crisi no és exclusiva del nostre mercat, però a Espanya se li ha de sumar la caiguda del sector immobiliari”

RESPON:

NATALIA AGUIRRE , DIRECTORA D’ ANÀLISI I ESTRATÈGIA DE RENTA 4

L’Ibex 35 acumula en aquest any una caiguda superior al 20%, i els retrocessos són fins i tot més grans (propers al -30%) si prenem com a referència els màxims marcats pel selectiu espanyol al setembre de 2007. Aquest dur càstig no és exclusiu del nostre mercat: va escla-

tar fa un any amb les hipoteques subprime dels Estats Units i s’ha combinat amb la crisi energètica (el preu del cru puja prop d’un 20% al 2008 i gairebé un 60% en els darrers dotze mesos, tot i la seva moderació des de màxims històrics). No obstant, en el cas d’Espanya hi ha un factor addicional (igual que als Estats Units o Regne Unit): la crisi del sector immobiliari, que manté la pressió sobre aquest sector i altres relacionats, com el constructor o el financer.

Les conseqüències de la crisi Tot això ha provocat fortes caigudes en les cotitzacions,

sense gairebé discriminació, tot i que evidentment els que més ho han patit són els més exposats al cicle econòmic domèstic i aquells més apalancats (o més endeutats), donades les creixents restriccions en les condicions de crèdit, intensificades a partir dels problemes addicionals del mercat ﬁnancer nordamericà (Lehman Brothers, AIG). No obstant, és evident que el cicle bursàtil anticipa el cicle econòmic: és probable que a nivell bursàtil ja hàgim vist el pitjor. Això no vol dir que en el propers mesos no podrem veure un deteriorament en els indicadors macroeconòmics i revisions a la baixa en les estimacions de beneﬁcis

empresarials, que de promig solen ser de 20%/-25% en crisis econòmiques. En el moment actual la revisió de beneﬁcis ha estat d’un 5%. Però, com dèiem, gran part d’aquestes revisions haurien d’estar ja en preus després de caigudes properes al 30% des de màxims, que han situat les valoracions en nivells molt atractius en termes històrics i en termes relatius a altres alternatives d’inversió (com la renta fixa o immobles). És a dir, encara que es revisessin a la baixa els beneﬁcis empresarials en promig similar a altres crisis anteriors, les borses seguirien presentant uns multiplicadors atractius.

ECONOMIA / Sectors

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

LA INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA

El sector de la metal·lúrgia i de fabricació de productes metàl·lics Continuant amb la sèrie d’anàlisi de sectors, en aquest article analitzem el sector de la metal·lúrgia i de fabricació de productes metàl·lics. D’aquesta manera, contribuïm a divulgar l’Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia i Finances de la Generalitat) i la Memòria Econòmica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya) ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Les empreses d’aquest sector han seguit invertint per mantenir els nivells de competitivitat El pes de Catalunya en el sector a nivell estatal es similar al pes de la població, ja que representa un 16% de la producció estatal del sector de metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics. Ja abans de l’inici de la recessió en la que ens trobem actualment, les empreses metallúrgiques catalanes ja varen iniciar una desacceleració en els resultats (-41%), tot i que ﬁns l’any 2006 el volum de la producció va continuar creixent. El 2006, les empreses del sector metal·lúrgic i de fabricació de productes metàl·lics van accelerar l’increment del nivell de producció (19,1%, enlloc del 5,2% de l’any 2005). Les taxes de rendibilitat varen disminuir. Així, la rendibilitat dels fons propis va baixar ﬁns el 8,8% (molt menys que el 11,3% de l’any 2005). Les causes principals de la baixada de la rendibilitat dels fons propis són la caiguda de la rendibilitat de l’actiu i del palanquejament. La rendibilitat de l’actiu ha disminuït (del 7,8% l’any 2005 al 7% l’any 2006) com a conseqüència de l’increment de les amortitzacions, les provisions

i les despeses financeres que ha estat superior a l’increment de l’activitat. Les despeses de personal, també han augmentat menys en relació amb el valor afegit. Per tant, la productivitat laboral ha augmentat. Al disminuir els beneficis ha baixat la despesa en concepte d’impost sobre beneficis. Un altre aspecte que ha repercutit en la menor rendibilitat de l’actiu és la menor rotació de l’actiu immobilitzat. En canvi, les empreses del sector han millorat la gestió del seu actiu circulant. Les empreses d’aquest sector han seguit invertint per tal de mantenir els nivells de competitivitat. La reducció del palanquejament (de 3,3 l’any 2005 a 2,0 l’any 2006) implica que el deute és menys rendible que en anys anteriors, encara que els baixos tipus d’interès fan que l’endeutament segueixi essent rendible per a les empreses del sector. De tota manera, aquesta situació pot haver variat en l’actualitat ja que els tipus d’interès del 2008 són més elevats que els de l’any 2006 i, per altra banda, el rendiment dels actius, previsiblement estarà baixant enguany, com a conseqüència de la recessió que estem patint. La reducció dels recursos generats ha repercutit en el finançament de les inversions, que s’ha fet essencialment amb deutes a llarg termini. En canvi, els fons propis han disminuït tot i que no han augmentat massa els dividends. Aquesta política de finançament ha comportat un increment de les despeses financeres. En síntesi, fins l’any 2006 els nivells d’activitat varen seguir augmentant però menys que l’any anterior i, en canvi, van empitjorar els resultats en relació amb la generació de recursos i de rendibilitat. Un aspecte positiu és la millora de la gestió dels actius circulants.

En els anys 2007 i 2008, encara que no disposem de les dades que permetrien verificar-ho, tot fa pensar que els nivells d’activitat s’han començat a reduir, el

que comportará una major desacceleració dels resultats. Aquesta situació podrà ser superada fàcilment per les empreses que estiguin ben capitalitzades i, per tant,

tinguin un nivell baix d’endeutament i aconsegueixin mantenir un bon nivell de competitivitat amb polítiques adequades d’innovació, qualitat i costos baixos.

ESTRUCTURA DEL BALANÇ I COMPTE DE RESULTATS. CATALUNYA (METAL·LÚRGIA I FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL·LICS)

Nombre d’empreses de la mostra

Exercici Exercici Exercici Exercici Exercici 2002 2003 2004 2005 2006 84 81 82 85 78

1. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual) Valor de la producció =Resultat net total =Autoﬁnançament

0,7 -8,6 -4,2

9,5 -59,9 -5,0

28,5 668,4 90,4

5,2 -10,3 -23,0

19,1 -41,0 -2,5

=Valor afegit brut (Vendes menys materials i altres despeses d’explotació)

29,1

27,7

26,1

22,6

21,6

-Despeses de personal -Amortitzacions i provisions de tràfic +Ingressos financers -Despeses financeres +/-Altres resultats -Impost sobre beneficis =Resultat total

18,3 4,9 0,4 1,7 -1,1 0,5 3,0

18,5 4,9 1,0 1,6 -2,4 0,2 1,0

12,3 4,9 0,5 1,6 -2,3 1,8 3,7

12,6 5,4 0,9 1,7 0,4 1,0 3,2

13,1 4,8 0,9 1,7 0,3 1,0 2,2

9,7 7,9 2,9 1,7

8,2 6,8 2,1 1,7

22,3 13,7 9,1 1,8

11,3 7,8 3,3 1,9

8,8 7,0 2,0 2,3

4,9

5,0

5,2

5,0

5,7

85,0 16,0

86,3 14,2

93,3 30,8

90,0 22,7

86,4 18,9

2. Estructura del compte resultats (Vendes = 100)

3. Ràtios economicoﬁnanceres Resultat ordinari net / Fons propis Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net Palanquejament Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) Valor de la producció / Actiu circulant v net de l’explotació (voltes) Actiu immobilitzat net / Finançament permanent Autoﬁnançament / Fons propis

Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya, Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia I Finances de la Generalitat) i Memòria Econòmica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya)

Emprenedoria / EMPRESA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSÉ GASPART, DIRECTOR GENERAL D’HUSA HOTELS I VICEPRESIDENT DEL GRUP

“S’ha de créixer a l’estil català, a poc a poc, amb coherència i sense fer molt de soroll” Han canviat molt les coses des que l’any 1930 va néixer la cadena Husa Hotels. I més que canviaran. Així ho pronostica el seu director general, José Gaspart, que aﬁrma que en el futur hi haurà dos tipus d’hotels: els de luxe i els low cost, senzills, estàndards i fàcils de repetir. En deﬁnitiva, no hi haurà terme mig: “els Ferran Adrià i els McDonald’s”. ARTUR ZANÓN

Com afronten la crisi que patim? Amb prudència i treball. De moment no hem notat una caiguda tan radical com els cotxes o els pisos. Sí que advertim, però, que costa més arribar, tot i que treballem perquè no ens agafi. Quins hotels noten que van millor? Barcelona i Madrid estan estables. València ha caigut després de la Copa Amèrica. Saragossa i Logronyo han millorat. I la zona de Galícia està una mica pitjor, com els cinc estrelles. El grup té hoteleria, restauració i càtering. La diversificació és bona contra la crisi, no? La part de col·lectivitat és més estable (hospitals, presó...) perquè sempre demanen els mateixos àpats. Els preus de les habitacions també baixen? Han baixat en termes absoluts. Barcelona, com a ciutat turística, com la defineix: com a ciutat de negocis o de turisme de masses, alguns diuen que amb preus massa barats? Tenim un equilibri. Estem amb 8 milions de turistes i 8 milions de congressos i incentius. Cadascú ve en unes èpoques diferents. El millor és l’equilibri. Què li falta a Barcelona per a ser més atractiva?

MOLT PERSONAL

Amb l’entrada de l’AVE (falta cap a França, però està en construcció), caldrà veure com funciona l’aeroport. Que les companyies que hi operin (Spanair, Vueling) tinguin problemes no ens agrada, perquè l’aeroport és molt important per l’entrada de turistes. El pla de creixement d’Husa, per on passa? A Catalunya volem obrir a Girona, Tarragona i Lleida: anar creixent en ciutats on no tenim hotels. On sí que hi som, volem anar oferint serveis complementaris. Allà on hi hagi bones destinacions turístiques. I a l’estranger, estem al Marroc, Egipte, Lieja i a Alemanya. Catalunya aporta un 35% del negoci; la resta d’Espanya, un 55%, i el 10% restant ve d’Andorra i una mica d’Egipte. El negoci de costa no és el nostre. A quin ritme volen créixer? No podem pujar a ritmes del 30%, potser només podem al 5%. El ritme el marca l’empresa i el mercat. De cinc a nou (establiments) cada any. A més, estem obrint vint hotelandgo (hotels de nova generació) i ho farem en cinc anys. I escalar posicions dins el rànquing? No creixerem per créixer. Si agafem el primer, d’acord, si no, no passa res. No volem sortir a Borsa, ni tenir grups inversors. Sempre hi ha ofertes, però com

Un altre any sense lliga a Can Barça? El juny t’ho diré. Crec que els candidats al títol seran els de sempre. Entre Laporta i Rossell... Ni em va ni m’interessa. Practica esport? Faig triatlons.

Seu del grup HUSA, al carrer Sabino Arana, a Barcelona. / ARTUR ZANÓN

que no hi ha cap intenció... Si no ens volem vendre, no ens poden menjar. S’ha de créixer amb coherència, amb tranquil·litat, a poc a poc, a l’estil català, sense fer molt de soroll. De mica en mica s’omple la pica. Dues de les darreres línies són Coral International i Hotelandgo. Com els funciona? Coral és una aliança estratègica amb una cadena que ens interessa per conèixer un mercat diferent. Hotelandgo és un producte de la casa, amb la voluntat de crear hotels de soft cost els propers anys. La diferència no és tant el preu sinó el con-

Catalunya és massa solidària? La solidaritat és perimetral: Sarrià és solidària amb el Raval? Els impostos de Barcelona són els mateixos que els de Cardona? Sempre n’hi haurà uns que pagaran. On es poden tallar les balances ﬁscals? A Barcelona? A Catalunya? A Europa? La meva utopia és que el món fos més compensat.

cepte. Pagar pel que s’usa. Quina és la importància d’internet al negoci? Els intermediaris d’internet (Rumbo, Lastminute, Atrápalo...) suposen fàcilment entre el 30% i el 40% sobre la facturació. La nostra web (www.husa.es) no arriba al 10%. De quina part de l’empresa se sent més orgullós? Del sentiment de pertinença i de la vinculació que tenen els empleats. També som molt àgils en la presa de decisions. I com que som molt antics, estem molt ben posicionats a Barcelona.

Algun llibre que tingui pendent de llegir? Llegeixo dos llibres a la setmana [rebusca en una pila d’una desena de llibres]. Estic acabant Entre limones. Per l’àrea metropolitana de Barcelona es va bé a 80 km/h? No. Totalment. Sóc anti. La velocitat l’ha de saber cadascú. L’últim que ha escoltat a l’ipod? Sóc dels pocs que s’ho compren tot a l’Fnac. L’últim, un disc d’una artista brasilera que es diu Ivet Sandalón.

Mariona Pascual Duran MBA EAE Directora Gerente ECOPARC DEL MEDITERRANI

Segueix l’estela de l’ÈXIT 50 anys d’experiència, milers d’il·lusions realitzades

Informació personalitzada:

PROGRAMES MBA

MÀSTERS ESPECIALITZATS

• Executive MBA • International MBA Full Time

• Direcció de Màrqueting • Direcció i Gestió Financera • Direcció de Recursos Humans • Direcció de Comunicació • Direcció Comercial i Vendes • Direcció Comptable i Control de Gestió • Auditoria i Control de Gestió • Assessoria Fiscal i Direcció Tributaria

100% Castellà - 100% Anglès - Bilingue (Anglès-Castellà)

• MBA & Leisure, Sports & Family Business • MBA & Finances, RH i Màrqueting

Diplomatura Universitària en Ciències Empresarials

902 47 46 47

admisiones@eae.es C/ Aragó 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

INCERTESA EMPRESARIAL

RSE en temps de crisi En època de vaques grasses, quan el vent bufa a favor, és fàcil i pot quedar bé invertir alguns recursos en RSE. Estaríem fomentant les bones pràctiques i, de passada, milloraríem la nostra reputació empresarial. Però quan el cel s’ennuvola i la meteorologia es torna adversa, la RSE es posa a prova. Llavors es fan evidents les diferències entre la realitat i l’aparença, entre el compromís estratègic i les tàctiques de vol gallinaci.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

“Ningú pot saber el risc real que corre la RSE de les empreses catalanes”

realment difícil és ser solidari quan les coses van malament, però és precisament en tals circumstàncies quan cal ser més solidari que mai. La crisi econòmica no fa inevitable que la solidaritat sigui un valor a la baixa, però sí que posa en qüestió la qualitat de la nostra solidaritat”. Si som solidaris, és ara el moment de demostrar-ho. Perquè és ara, i durant els propers mesos, quan hi haurà més persones que veuran agreujada la seva situació i tindran més necessitat de rebre la nostra ajuda.

“La RSE té a veure, fonamentalment, amb els valors que posem en joc a través de la nostra empresa” S’ha acabat la comèdia. Ara ja ningú no nega la crisi econòmica. Ni la premsa amiga, ni el ministre d’Economia, ni el president Zapatero. I tant se val si prefereixen anomenar-la desacceleració, ajustament o crisi a seques. Les dades són contundents i preocupants: 3.300 persones se sumen diàriament a la llista d’aturats i el nombre d’aﬁliats a la Seguretat Social disminueix dràsticament; les famílies comencen a patir la crisi, i han de suportar els increments dels preus de l’alimentació, l’energia, la benzina, les hipoteques… I el PIB europeu es contrau per primera vegada des de l’adopció de l’euro, amb una evolució negativa per part de les principals economies: Alemanya (-0,5%), França (-0,3%), Itàlia (-0,3%). En aquest context, una pregunta se’ns apareix amb inquietant insistència: què passarà amb la RSE? És a dir: què passarà amb totes aquelles iniciatives i projectes a favor de la sostenibilitat empresarial (la majoria d’elles sorgides durant els darrers anys, i que encara es troben en una fase molt incipient)? Es mantindran? Arribaran a consolidar-se? Arribaran a bon port, algun dia?... O bé, al contrari, les direccions empresarials, en el seu afany per reduir despeses, identiﬁcaran la RSE com una fàcil víctima propiciatòria i la faran desaparèixer? Tot i algunes veus que, preventivament, ja han alertat sobre el greu error que

“La crisi pot ser un bon moment per redefinir les autèntiques prioritats de la RSE ” això significaria, el cert és que ningú no pot saber, a hores d’ara, el risc real que corre la RSE de les empreses catalanes degut a la crisi. Només el temps, d’aquí 1 o 2 anys, ens mostrarà si aquests temors estaven fonamentats. Així doncs, en aquests moments d’incertesa, hi ha algunes reflexions que poden resultar especialment pertinents. Primer, estem davant d’una magnífica oportunitat per demostar allò que sovint es diu, però que molts encara no es creuen: la RSE no és una qüestió de diners. No es tracta d’invertir una gran quantitat de recursos, ni econòmics, ni humans, per impulsar la RSE. Ni cal, ni convé fer-ho així. No és pas aquesta la millor manera de desenvolupar amb èxit la RSE. Els trets no van per aquí. La RSE és una qüestió de voluntat, d’explicitar un compromís ferm i un missatge ben clar per part de la direcció i de promoure activament una manera de ser i de fer. Apostar per la RSE significa apostar, en positiu, per un determinat model empresarial, i descartar, explícitament, si cal, altres maneres d’entendre el negoci. Optar per la RSE vol dir tenir en compte les conseqüències

Tenim una oportunitat per demostrar que la RSE no és una qüestió de diners. /ARXIU

no només econòmiques, sinó també socials i ambientals, de la nostra activitat empresarial. Identificar els principals col·lectius (o grups d’interès) afectats pel funcionament de l’empresa, crear canals de comunicació i obrir un procés de diàleg permanent amb ells. La RSE té a veure, fonamentalment, amb els valors que posem en joc a través de la nostra empresa. Segon, en línia amb el punt anterior, cal dir que la crisi pot ser un bon moment per redefinir les autèntiques prioritats de la RSE, fins al punt que una eventual retallada del pressupost destinat a l’acció social podria arribar a tenir conseqüències positives. M’explico. Si del que es tracta, d’una vegada per totes, és de desfer el malentès (promogut sovint de forma malintencionada) que identifica la RSE amb “donar diners a les entitats que ajuden als pobres”, l’escassetat de recursos no deixa de ser una bona ocasió per posar els

punts sobre les is. Per millorar la conciliació entre la vida personal i laboral, promoure plans d’igualtat, afavorir la integració de persones amb discapacitat, per reduir i reciclar més i millor, introduir noves mesures d’estalvi energètic i un llarg etcètera… el més important no són els diners, sinó la voluntat de fer-ho o no fer-ho. Ja no hi ha excuses que valguin. I en tercer lloc, convé parlar, naturalment, de la solidaritat. La crisi és també una gran oportunitat per avaluar la qualitat de la nostra solidaritat. Francesc Torralba, en un brillant article de ﬁnals d’agost ( La Vanguardia, 28/8/2008 ) ens convidava a reflexionarhi amb aquestes paraules: “Les situacions de crisi són ocasions especialment òptimes per calibrar la maduresa d’una societat. És fàcil ser solidari quan sobra menjar a la taula, quan sobra roba i no se sap què fer-ne o quan hom té moneda petita a la butxaca i se la vol treure de sobre. Allò

L’article esmentat anteriorment formava part d’un reportatge titulat: la solidaritat entra en recessió, en el qual s’aportaven algunes dades interessants. En concret, en termes de solidaritat individual, a Espanya un 13% de la ciutadania col·labora regularment amb una ONG (uns 4 milions), xifra que contrasta poderosament amb el 56% de la Gran Bretanya i el 50% d’Alemanya. Resulta impossible aconseguir un país de qualitat, amb una societat justa i cohesionada, sense el concurs d’una ciutadania compromesa i participativa. En Torralba, novament, ens convida a reflexionar-hi: “Si per solidaritat s’entén la sòlida vinculació amb el dolor de l’altre, amb el seu patiment, la crisi és una ocasió especialment idònia per a que s’incrementi. El que realment va de baixa en temps de crisi és la solidaritat espasmòdica que solament respon a estímuls audiovisuals. Però més enllà d’ella, existeix una solidaritat que enfonsa les seves arrels en el dolor aliè i que, en temps de crisi, s’incrementa. Quan el cinturó estreny, les hipoteques es disparen i els productes de primera necessitat pugen de preu, és lògic que el ciutadà miri pels seus, però si en ell existeix una espurna de consciència social, no deixarà de contribuir per millorar la qualitat de vida d’altres que estiguin en circumstàncies molt pitjors que ell”.

Anàlisi / EMPRESA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSE Adecco

Aposta pels més desafavorits La Fundació Adecco va augmentar al llarg del 2007 la seva plantilla un 16% apostant per incorporar persones que pertanyen als col·lectius més desfavorits. Entre aquestes incorporacions hi ha persones amb discapacitats, homes i dones majors de 45 anys i persones víctimes de la violència de gènere. Els contractes referents a dones, afectades per situacions diverses suposen un 27% i representen el collectiu que més ha augmentat.

ginació de les seves obligacions a casa amb les de la feina. L’altre reconeixement el Grup el va rebre de mans del Príncep Felip, el qual atorga el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. El motiu que va determinar el premi va ser la voluntat de millora dels productes a través dels seus processos tenint especial cura en el tema de l’eficiència energètica. Entre les diverses actuacions que duu a terme el Grup, destaca la substitució de combustibles clàssics per la del gas natural. A part d’aquests reconeixements, també cal destacar que l’empresa té previst duplicar el nombre de treballadors amb discapacitat abans de finals d’any fins a arribar a 30 persones, tal com s’havien fixat l’any 2007.

tai-txi al matí abans de començar la jornada laboral. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aconseguir el benestar dels treballadors aconseguint un bon estat de salut i unes condicions òptimes a l’hora de treballar. Aquesta proposta es va posar en pràctica el passat mes de juny.

de Cambra Siero, s’han volgut fer arribar als nens d’Hondures instruments musicals reciclats provinents d’Espanya per tal de fomentar la seva cultura musical. L’Orquestra ha viatjat a aquest país per tal de donar classes magistrals i fer concerts didàctics per als nens i nenes.

Seur

Sisena llista europea Best workplaces 2008

Educació musical a Hondures Dins el marc del Proyecto Vínculos 2008, dut a terme per la Fundació Seur i l’Orquestra

Les millors empreses per treballar Segons la llista Best workplaces 2008, les millors empre-

ses per treballar a Europa són Microsoft, Google, Cisco i 3M, en aquest mateix ordre. Se’n desprès també que les dones representen un 37% del total de llocs directius que hi ha a Espanya, set punts per sobre de la mitjana europea. Aquesta llista s’elabora anualment mitjançant unes enquestes anònimes als treballadors de les empreses analitzades on se’ls pregunta per aspectes com la credibilitat, el respecte o la justícia. A més, aquestes empreses es sotmeten a una auditoria sobre la política de Recursos Humans que apliquen.

Conciliamos.es Web socialment responsable Recentment s’ha presentat un nou buscador de feina per internet amb la peculiaritat que es basa en ofertes d’empreses que tenen bones pràctiques de conciliació familiar i laboral. El web es diu conciliamos.es i ja s’hi han adherit empreses com Iberdrola, Philips o Turner Broadcasting System, entre d’altres. D’aquesta manera, les empreses que pengen ofertes de feina poden especiﬁcar quines mesures es porten a terme, com per exemple, horaris ﬂexibles o disponibilitat de guarderies. I, a l’inrevés, els usuaris poden buscar ofertes amb aquests criteris, ajustant-se a les necessitats de cadascú.

Grup Llet Pascual Responsable amb els treballadors i l’energia El Grup Llet Pascual ha rebut dues distincions destacables en el terreny de la Responsabilitat Social Empresarial. D’una banda compta amb el reconeixement com a Empresa Socialment Responsable per la seva tasca a l’hora de conciliar la vida familiar i laboral i, de l’altra, amb el premi Príncep Felip 2008 a l’Excel·lència Empresarial, en la categoria d’Eﬁciència Energètica. El Grup Llet Pascual s’ha sumat així a les 93 empreses reconegudes per la seva tasca conciliadora mirant de facilitar als seus treballadors la compa-

Indicador FTSE4Good Ibex Entren 5 noves empreses responsables L’índex de referència mundial d’empreses socialment responsables ha anunciat la incorporació de 5 nous valors espanyols. Aquests són: Antena 3, Abengoa, Iberia, Banesto i SOS Cuétara. Del total d’empreses analitzades a Espanya, 32 ja formen part de l’Índex FTSE4Good, xifra que representa el 40%. Entre els aspectes que es valoren hi ha la gestió de riscos laborals, les pràctiques en contra del canvi climàtic, la sostenibilitat ambiental i la defensa dels drets humans.

Ajuda els qui ajuden Novartis Ajuda a reduir l’estrés dels seus treballadors L’empresa farmacèutica Novartis ha apostat per dur a terme una proposta per reduir l’estrés i afavorir la concentració dels seus treballadors. Es tracta de la possibilitat de fer classes de

Fa més de deu anys que vàrem posar en marxa el Pla Ajuda. Amb ell, totes les entitats sense ànim de lucre gaudeixen de descomptes de ﬁns al 72,49% en els seus enviaments nacionals i un 20% en els internacionals.

Les coses més senzilles estan plenes d’esperança. 902 300 400 www.mrw.es

Generant conﬁança

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

EL MES POSITIU Banc Sabadell És el banc que rep menys reclamacions El Banc Sabadell és l’entitat bancària espanyola amb un nombre més baix de reclamacions presentades davant del Banc d’Espanya (BE), segons l’últim informe trimestral del seu servei de reclamacions. Segons aquestes dades, durant el primer trimestre de l’any la institució supervisora va traslladar al Banc Sabadell deu reclamacions de clients, davant de les 14 del trimestre passat. Banc Sabadell explica en un comunicat que és el sisè any consecutiu que se situa al capdavant d’aquesta classificació de qualitat del servei.

l’operadora. La companyia espera una ocupació del 70% en els vols i de moment farà aquest recorregut els dimarts i els dissabtes.

Rep 10.000 euros per implantar un pla d’igualtat Borges ha rebut una subvenció de 10.000 euros del departament d’Igualtat d’Oportunitats a la Feina de la Generalitat de Catalunya per implementar un pla d’igualtat entre homes i dones en l’àmbit empresarial. És el segon any que Borges rep aquesta

Guanya el premi Llotja de la Cambra de Comerç

Blue Air Torna a operar des de Reus amb dos vols a Bucarest La companyia aèria romanesa de vols de baix cost Blue Air tornarà a operar des de Reus a partir del 26 d’octubre amb dos vols setmanals a Bucarest. D’aquesta manera, la companyia es torna a instal·lar a l’aeròdrom reusenc després de tres anys, ja que Blue Air ja tenia una línia entre Reus i Romania entre el 2004 i el 2005, el primer any d’existència de

Obre la seva primera oﬁcina a Andalusia

Borges

BBVA

La Cambra de Comerç de Barcelona atorga el premi Llotja al BBVA en reconeixement a la informació mercantil que publica cada any l’entitat ﬁnancera. Els premis de la Llotja s’entreguen cada any des del 1965 en reconeixement a les millors memòries presentades als accionistes, i inicialment només s’atorgaven a les societats anònimes que cotitzessin en borsa. El 1988 es va ampliar la convocatòria a les societats limitades i el 2001 els premis van passar a ser anomenats de la manera actual, premis Llotja.

Caixa Sabadell

subvenció, en aquest cas a través de la seva empresa Aceites Borges Pont. El govern les concedeix des del 2005 i estan destinades a empreses de més de 30 treballadors.

Caixa Manresa Manté la qualificació del seu deute L’agència independent nordamericana Moody’s confirma el rating de Caixa Manresa a llarg termini en A2 i la qualificació màxima a curt termini en P-1. Aquesta nota creditícia situa l’entitat financera catalana en una posició capdavantera respecte a altres caixes de dimensions semblants, i iguala la qualificació d’altres entitats més grans. Caixa Manresa ha mantingut, durant el primer semestre d’aquest 2008, un índex molt baix de morositat, per sota de la mitjana de les caixes, i no li ha calgut recórrer a ingressos extraordinaris, raó per la qual ha obtingut uns resultats consolidats basats en el negoci bancari recurrent.

Llobregat. D’aquesta manera ja són 15 els establiments que la franquícia té a Catalunya. Aquestes noves obertures formen part d’un pla estratègic del grup per expandir-se per l’Estat espanyol, on ja té operatives 30 cafeteries, nombre que pretén elevar ﬁns a 200 en els propers anys. La matriu del grup, el nord-americà Dunkin Brands, gestiona 13.800 establiments a tot el món.

Inditex Caixa Sabadell decideix reorientar la seva expansió geogràﬁca cap a aquelles poblacions i comunitats “que disposen de dinamisme i suposen una clara oportunitat de negoci”, segons anuncia l’entitat. Per aquest motiu, obrirà la seva primera oficina a Andalusia, on ﬁns ara no hi tenia activitat. Amb aquesta, seran 19 les sucursals que Caixa Sabadell instal·la fora de Catalunya, on ja té presència a Madrid i al País Valencià.

Obre una nova botiga d’integració social Berskha, botiga que forma part del grup Inditex, ha obert una nova botiga al centre de Palafolls (Barcelona) que serà atesa per persones amb discapacitat. Es tracta del segon establiment que el grup Inditex obre en aquesta localitat. Aquesta acció s’emmarca dins del projecte For & From, que va iniciat el 2002 Massimo Dutti. La botiga vendrà productes de temporades anteriors a un preu més assequible.

Criteria Caix Corp Entra en el Dow Jones Sustainability Index Criteria Caixa Corp, el grup inversor participat majoritàriament per La Caixa, ha entrat per primera vegada en el Dow Jones Sustainability Index (DJSI). Aquesta selecció és fruit de la política d’inversions que ha aplicat últimament la companyia. El DJSI és l’índex referent mundial de la inversió responsable i avalua items com la sostenibilitat.

Dunkin Coffee Obre 3 nous establiments a Catalunya Dunkin Coffee obre tres nous establiments, dos a Barcelona i l’altre a l’Hospitalet de

Indo Crea una ‘joint venture’ a l’Índia Indo ha ﬁrmat un acord de collaboració amb l’empresa índia GKB per a la creació d’una joint venture que permetria distribuir al país asiàtic els seus equips d’òptica i oftalmologia. Segons la companyia, aquest acord li suposa un pas més en el seu procés d’internacionalització, ja que permetrà incrementar la presència en el continent asiàtic amb una gran oferta de productes en un dels mercats amb més fort creixement.

Interasa Entra a l’hospital amb el teixit antibacterià La tèxtil de Sabadell ofereix teixits amb qualitats antibacterianes per al sector hospitalari i teixits de protecció individual contra la calor, el foc o els agents químics. La ﬁrma del tèxtil per a la llar i decoració ha hagut de donar una nova perspectiva al negoci quan la baixada de vendes en

el mercat tradicional va ser un fet evident. Tot i que el sector tradicional representa encara el gruix del negoci, d’uns tres anys ençà Interasa ha maldat per enfortir al mercat la seva nova marca Intermedical, sota la qual es venen els teixits dotats de la fibra Bioactive.

La Caixa Els títols hipotecaris milloren el seu ‘rating’ L’agència de qualificació Fitch millora el rating de cinc titulitzacions hipotecàries de La Caixa; i a set més, que tenien una perspectiva positiva, els hi ha confirmat, gràcies als baixos nivells de morositat de què gaudeix l’entitat catalana en comparació amb la resta del sector. D’altra banda, la Caixa ha entrat a NYSE Euronext, una de les principals plataformes borsàries del món, per respondre millor a les necessitats dels clients.

PriceWaterhouse Incorpora 535 nous professionals La consultora PriceWaterhouseCoopers ha incorporat 535 nous professionals per al curs 2008-09. Els nous treballadors, acabats de llicenciar, faran els cursos d’acollida específics per a cada sector als centres de Barcelona, Madrid i Bilbao en les properes setmanes. La divisió d’auditoria és la línia de negoci amb més incorporacions, amb 330 professionals. L’any passat, la firma va invertir 33,7 milions d’euros en la formació de més de 3.600 professionals.

Panorama / EMPRESA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Reinbek

Colonial

Rep el premi Golden Tablet

Perd 2.381 milions d’euros en el primer semestre

L’equip de màrqueting i vendes de Reinbek, la filial alemanya d’Almirall, ha rebut el premi Golden Tablet 2008 a la millor companyia farmacèutica de l’any en l’àrea de dermatologia. El premi s’atorga a través d’una enquesta que es fa a metges prescriptors de medicaments. Segons l’empresa catalana, aquest guardó implica que els professionals de la salut del país conﬁen en la professionalitat dels treballadors d’Almirall i en la qualitat dels seus serveis.

L’ I n m o b i l i a r i a C o l o n i a l registra unes pèrdues de 2.381 milions d’euros en el primer semestre de l’any com a conseqüència de la dotació de 2.581,8 milions per cobrir la pèrdua de valor d’alguns dels seus actius. L’any anterior l’empresa havia obtingut uns beneficis de 316,4 milions d’euros. Malgrat les pèrdues registrades, la companyia va obtenir un resultat operatiu positiu, amb uns beneﬁcis de 128,7 milions d’euros, un 0,9 més que un any abans.

reflotament econòmic. El comitè d’empresa i la direcció de Futura International Airways acorden un nou pla de viabilitat i la presentació de la suspensió de pagaments. Ara el futur de la companyia que presideix Romà Pané passa per retallar a la meitat la plantilla, de 1.211 empleats a uns 600, i la reducció de la seva flota de temporada alta, que passarà de 22 avions a unes 13 aeronaus. La ﬂota de Futura està configurada per avions de lloguer. L’aerolínia de Palma de Mallorca no descarta despendre’s d’alguns actius.

Ford Presenta expedient de regulació temporal

Commerzbank Compra Dresdner i fa 9.000 acomiadats

Repsol El grup petrolier més transparent del món Repsol obté la màxima puntuació del DJSI en transparència, desenvolupament de capital humà i impacte social en les comunitats. A més, el grup ha sigut beneficiari per primer cop de la millor puntuació en salut i seguretat en la feina. És el tercer cop que la companyia petroliera entra en els índexs internacionals Dow Jones. Les puntuacions que ha obtingut l’empresa multinacional han sigut les millors del seu sector.

El Commerzbank anuncia un acord per adquirir a Allianz el també alemany Dresdner Bank, el seu principal competidor, per 9.800 milions d’euros. L’operació de compra, que es realitzarà en dues fases, suposarà una retallada de plantilla de 9.000 persones, 2.500 fora d’Alemanya. El resultat serà una entitat ﬁnancera que podrà competir amb el principal grup alemany, el Deustche Bank.

Futura L’aerolínia llança un nou pla de viabilitat

Ysios Capital Partners Neix fons dedicat a la biotecnologia Ysios Capital Partners crea el fons de capital risc especialitzat en biotecnologia més gran d’Espanya. L’empresa ha realitzat en la iniciativa una inversió de 67 milions d’euros que podrien augmentar fins als 80 milions d’euros en ﬁnalitzar l’any. Entre els inversors que han apostat per la iniciativa es troben Fonditel, el fons de pensions dels treballadors de Telefónica, i entitats ﬁnanceres com el Santander, Banesto, La Caixa i Kutxa.

L’empresa de vols xàrter Futura presenta un concurs voluntari de creditors atesa la seva crítica situació econòmica i després Aviació Civil li retirés la llicència de vol per considerar que el pla de viabilitat que havia presentat el 28 d’agost passat no n’assegurava el

La planta de Ford a Almus-safes, la major fàbrica valenciana, amb una plantilla de 7.500 persones decideix deixar al carrer a 1.300 treballadors durant quasi tres mesos. La Associació Valenciana de la Indústria de l’Automoció (Avia), la patronal de les empreses auxiliars diu que per cada aturat de Ford, els seus proveïdors generaran “dos o tres” més. A més, la multinacional suprimirà casi amb tota seguretat el torn nocturn.

Freudenberg Tanca la planta barcelonina amb 141 empleats La multinacional alemanya de components per a l’automoció Freudenberg anuncia al comitè d’empresa el tancament de la seva planta de la Zona Franca de Barcelona, que té una plantilla de 141 treballadors, 121 dels quals són ﬁxos, segons va informar ahir CCOO. Els sindicats s’oposen al tancament, que consideren “inacceptable”, i demanen alternatives. L’empresa al•lega pèrdues de 12 milions d’euros com el motiu del tancament a Barcelona.

per fer front a la caiguda de la demanda. La mesura afectarà principalment al personal de manufactura de la planta, que dóna feina a unes 7.500 persones. Els sindicats es neguen en rodó a la supressió de 600 contractes a la planta de Saragossa però la companyia assegura que la mesura és necessària per compensar la caiguda de vendes del 10%.

Sacyr Valle Hermoso Redueix els beneﬁcis en un 3,5% ﬁns al juny

Grup Tyco Acomiadarà 213 empleats a Catalunya La multinacional de components per a l’automòbil Tyco acomiadarà un total de 213 treballadors dels seus centres de Catalunya, més del 28% de la plantilla, a causa d’una reestructuració que té l’objectiu de “millorar l’eficiència operativa” de la companyia, segons van comunicar fonts de Tyco. La retallada més important tindrà lloc a Berga, on la multinacional tancarà la seva planta i deixarà 121 persones sense feina per deslocalitzar la producció a Hongria i a la República Txeca. Això afectarà la planta de Montcada i Reixac, on s’acomiadaran 69 dels 389 treballadors, i les oficines de Barcelona, on perdran la feina 23 de 132 empleats. A més, la planta de Valls, dedicada al cablejat i que compta amb 112 treballadors, està en venda.

Seat Té un sobreestoc d’uns 20.000 vehicles

Sacyr Valle Hermoso va obtenir uns beneficis de 415,5 milions d’euros durant el primer semestre de l’any, un 3,5% menys que en el mateix període del 2007. Aquest resultat exclou l’efecte de la constructora francesa Efﬁage, de la qual Sacyr controlava un 33,3% del capital i que va vendre al mes d’abril. La xifra de negoci del grup va créixer un 13,5% entre els mesos de gener i juny d’aquest any, ﬁns a 2.923,2 milions. El benefici d’explotació va caure un 6,5%.

XL Leisure El tercer operador turístic del Regne Unit, fa fallida

General Motors Suprimirà 600 contractes La direcció de General Motors Espanya vol suprimir durant un any, i a partir del proper mes de novembre, un total de 600 contractes a la planta de Figueruelas (Zaragoza)

300 cotxes al dia, encara que la mesura no afectarà a la plantilla ja que l’adaptació de personal es farà mitjançant la bossa d’hores. Aquest ajust serà indefinit davant el descens en la venda d’automòbils, que ha caigut més del 22%.

La ﬁlial de Volkswagen enviarà a casa entre 300 i 500 treballadors. La direcció de Seat i els sindicats han acordat suspendre el torn nocturn de producció, el que suposarà deixar de produir

El tercer operador turístic del Regne Unit, XL Leisure, fa fallida arrossegant l’aerolínia ﬁlial, XL Airlines, amb una ﬂota de 21 avions. La companyia va suspendre tots els seus vols, cosa que afecta 85.000 persones. Es calcula que unes 200.000, amb paquets turístics ja comprats, poden veure en els propers dies com les seves vacances esdevenen un malson. Una significativa part dels clients del grup podrien veure’s obligat a pagar o bé unes noves vacances o bé el vol de tornada, en no tenir cap assegurança.

EMPRESA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

ENTREVISTA A FRANCESC CARNERERO, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’AGÈNCIES DE VIATGES

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“La crisi no ens ha castigat perquè volem fer vacances” turisme. Però ens hauríem de preguntar si cal morir d’èxit, i posar-hi de la nostra part en temes d’infraestructures i d’esforç de neteja i seguretat per aconseguir el turisme que volem.

RAQUEL CORREA

A tot arreu es parla de crisi. Ha afectat la crisi al sector del turisme? Des que la tardor de l’any passat es va iniciar un canvi de cicle econòmic, totes les xifres macroeconòmiques han empitjorat. I el turisme no en viu al marge. També és cert, però, que la gent no renuncia fàcilment a les vacances i no seria just dir que l’economia desaccelerada té el mateix impacte en el turisme com en altres sectors, com la construcció o l’automobilisme. En una enquesta que vam fer cap al mes juliol, les xifres d’aquest estiu, que caldria conﬁrmar ara, se situaven un 5% per sota respecte al mateix període de l’any anterior... no està tan malament. A més de la crisi hi ha altres elements que poden incidir negativament en el sector, com l’accident d’Spanair. Ha trasbalsat els viatgers? Un accident d’aviació tan a prop i amb tantes víctimes té molt impacte en la sensibilitat de la població però no ha tingut un impacte econòmic en el sector. No hi ha ningú que digui el contrari: l’aviació és el mitjà més segur i la gent ho sap.

CECOT LA COMPAREIXENÇA DE ZAPATERO AL CONGRÉS ÉS VALORADA COM A INSUFICIENT

La CECOT valora com a insuficients les mesures presentades contra la crisi, pel president del Govern, José Luis Zapatero. La patronal considera que “el gran paquet” de mesures estructurals que es necessita com a país segueix pendent alhora que no s’ha proposat cap mesura estratègica. D’altra banda, en relació a la contenció del dèﬁcit públic la Cecot entén que és insuﬁcient i que l’administració hauria de fer un esforç que en aquests moments no està fent. AIJEC

Francesc Carnerero durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

entre 9 i 10 milions de viatges l’any, o sigui, que tots els catalans fan un viatge a l’any, cosa que entra dins d’una societat madura com la nostra. A grans trets, el 40% dels viatges es fa en proximitat, és a dir, a Catalunya. Un altre 40% dels viatges els fem per Espanya –a l’estiu, sobretot Balears, Andalusia i Canàries- i l’altre 20% són sortides internacionals, majoritàriament a Europa i a la Mediterrània. En menor percentatge, perquè la despesa és major, viatgem a Estats Units, Sud Amèrica a l’hivern, perquè anem amb el clima girat, i a Àsia, on Xina i Índia són els mercats emergents.

On viatgem els cataQuè busquem els catalans? lans quan viatgem? L’Obervatori de Turisme Un paquet de viatge base de Catalunya diu que fem ofereix transport i allot-

jament. Però els viatgers busquen una experiència personal de qualsevol tipus: de senderisme, gastronòmica, de compres... El repte de les agències de viatges, ja que Internet ja posa el món a l’abast de tothom, és anar per davant de les inquietuds del viatger oferint productes que vagin més enllà del transport i l’allotjament. Els catalans viatgem però també rebem viatgers. Quina Barcelona els oferim? Barcelona és dels qui vénen o dels que hi som? Barcelona vol turisme de baix cost i comiats de solter britànics o vol poc turisme i de contribució alta? Hi ha moltes Barcelones. I segurament la ciutat té prou atractiu per ser destí de molts tipus de

Pel que fa a les infraestructures de la ciutat, la gran polèmica ve amb l’aeroport... La nova terminal, que entrarà en funcionament l’any que ve, suposarà passar de 30.000 a 50.000 viatgers. De què ens serveix més capacitat aeroportuària, però, si no tenim vols cap els mercats amb capacitat de creixement? A l’aeroport de Barcelona ens arriba poc flux d’Amèrica i Àsia. El govern espanyol hauria d’afavorir la diversificació portuària, fent que aquests vols no haguessin de passar per la capital, prenent el model alemany, que potencia tant Frankfurt com Munich, i no el francès, que se centra només en París. Barcelona tindrà èxit si hi ha les estructures adequades, que hi seran, i una voluntat política favorable. Què us espera al sector de les agències de viatges? Mirem amb prudència el final d’any, que sempre és temporada baixa i ara se li afegeix la tendència macroeconòmica general. I ens preocupa més el 2009 per la incertesa que l’envolta.

CRIDA ALS JOVES ATURATS PERQUÈ ES CONVERTEIXIN EN EMPRESARIS

L’Associació Independent de Joves Empresaris (AIJEC) creu que una situació com l’actual de desacceleració econòmica és ideal per als joves empresaris. Per aconseguir la creació de noves empreses, a més de les mesures que pot adoptar el Govern com ara la simplificació de tràmits o la reducció de la carga impositiva, és necessari un canvi de mentalitat en els joves. Una de les mesures que l’associació creu que es podrien adoptar per fomentar la creació d’empreses i reduir a la vegada la taxa d’atur, és la capitalització de l’atur. PIMEC UN INFORME ALERTA DE L’INCREMENT DE LA TAXA D’IMPAGATS

La taxa d’impagats s’ha incrementat un 66,7% al llarg dels set primers mesos de l’any respecte al mateix període de l’any passat, per situar-se en 2.298 milions d’euros, segons un informe de Pimec. El juliol els impagats es varen disparar un 87,8% respecte el juliol del 2007, per assolir la xifra dels 400 milions d’euros. En el mateix període, a Espanya, els impagats han augmentat un 121%, ﬁns els 2.072 milions d’euros. De l’informe de PIMEC se’n pot despendre que l’evolució dels impagats és preocupant.

xxx/hvjbgpsnbdjpofnqsftb/dpn UpUb!mb!jogpsnbdjô qfs!b!mb!tfwb fnqsftbbsb!ubncê b!joufsofu

NFEJHSVQ!EJHJUBM-!T/B/ D0!Kpsej!Hjspob-!27 U/!,45!:43!911!119 G/!,45!:43!911!113 nfejhsvqAnfejhsvq/dpn xxx/nfejhsvq/dpn

Donde lo humano es CAPITAL On l’humà és CAPITAL Salón Profesional y Foro de Dirección de Recursos Humanos Saló Professional i Fòrum de Direcció de Recursos Humans

4 y 5 de noviembre de 2008

BARCELONA 4 i 5 de novembre del 2008 Palau de Congressos de Catalunya Avda. Diagonal, 661-671 Barcelona

Organizan / Organitzen:

Solicite información Demaneu informació a: 91 556 64 11 tel 91 555 41 18 fax salon@edirectivos.com www.saloncapitalhumano.com

Colaboradores / Col.laboradors:

SaloŮn 250x340.indd 1

Medio de Comunicación / Mitjà de comunicació:

31/7/08 19:27:13

EMPRESA / Decàleg

EMPRESA FAMILIAR

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

LEGAL

ESTIL EMPRESARIAL

JOVES EMPRESARIS

PUBLICITAT

ALFONSO CEBRIÁN

DAVID A. SANMARTÍN

SALVADOR GUASCH.

CRISTIAN ROVIRA

AMADEU BERGÉS

DIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

DETECTIU PRIVAT I ADVOCAT

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ

PRESIDENT D’AIJEC

DIRECTOR CREATIU

GRUPO HAS

INTANGIBLES ACCID

Emprendre per continuar

Cal que les famílies promoguin l’emprenedoria Ésser emprenedor és una qüestió de caràcter i comportament que ajuda a entendre millor la paraula oportunitat. Tenint en compte que darrere de l’inici de cada empresa familiar hi ha un emprenedor incansable, no ens ha de sorprendre que l’empresa familiar es consideri el brou de cultiu ideal per a l’esperit emprenedor. Els membres de la següent generació, només per haver viscut amb l’empresa familiar tota la seva vida, comencen a acumular els coneixements implícits. Per això, de totes les organitzacions empresarials, l’empresa familiar és la que més probabilitats té de seguir essent emprenedora. No obstant, cal que les famílies promoguin l’esperit i el comportament emprenedor per tal que l’empresa pugui seguir creant activitats innovadores que augmentar la vida de l’activitat empresarial actual. El millor camí per aconseguir-ho és organitzar les famílies amb disciplina, responsabilitat, esperit d’equip i del sentit de continuïtat.

Espiritualitat Frau en baixes laborals empresarial

Les baixes laborals tenen una incidència en la productivitat El frau en l’obtenció de baixes laborals per malaltia (IT) és un problema preocupant per l’empresa, amb una important incidència en la productivitat. La casuística del frau permet distingir dos supòsits: baixes per no treballar i baixes per desenvolupar activitats remunerades. En el que duem de 2008, les baixes laborals per realitzar activitats remunerades són una constant. El frau en IT segueix les mateixes pautes que el frau en general i la necessitat econòmica és la primera causa. Ofertes de treballs puntuals que abans eren rebutjades són avui ateses i negocis familiars no poden permetre’s tancar per malaltia del cònjuge que els regenta. Tot això duu el treballador a “alliberar-se” de l’obligació d’acudir a l’empresa on presta serveis, per poder desenvolupar el treball ofert o atendre el negoci familiar. El frau té un comportament expansiu: si l’empresa no actua el problema augmentarà. I la forma d’actuar passa per detectar i acreditar el frau mitjançant serveis d’investigació privada.

Ja es parla de la dimensió espiritual de l’empresa Ja es comença a parlar entre nosaltres de l’espiritualitat i del management. Fa poc al peu de la muntanya de Montserrat, un grup de professionals i empresaris es van reunir per parlar de la dimensió espiritual de l’empresa, de la seva ànima i dels seus dividends (J.Tamames). L’ànima corporativa és la suma dels valors espirituals dels seus components, dels seus valors i de la seva consciència (S.Garcia), en deﬁnitiva és la dimensió intangible de la vida empresarial que cal valorar i ponderar. L’arrelament de les decisions de l’empresa en les dimensions més profundes de la vida ens va portant a tenir en compte allò que prèviament ens hem adonat que cal fer per després rendir-ne compte amb veritat i transparència. (accountability). La meditació feta a l’empresa pot ajudarnos a intensiﬁcar i aprofundir els valors intangibles de l’empresa i poder anar descobrint i valorant la pobresa dels que no tenen més que diners.

KEIRETSU+COMUNICACIÓN

L’emprenedoria Del rosa al groc i la crisi

Els emprenedors es transformen en grans gestors de crisi

La qüestió és omplir els espais amb la màxima audiència

Hi ha un moment per a cada cosa i cada cosa té el seu moment i, per molt estrany que sembli, una crisi pot ser un bon moment per l’emprenedoria. Per què? Perquè els emprenedors són persones acostumades a treballar en empreses que neixen i creixen enmig d’una gran crisi. Quan es crea una empresa, aquesta està immersa en la pitjor situació de totes: no té cap client, no sap com pagarà als seus empleats… i tot i això aconsegueix sortir endavant. Els emprenedors, per tant, aprenen els mecanismes necessaris per sortir-se’n d’una situació negativa, es transformen en grans gestors de crisi. És per això que en moments com aquests hem de conﬁar en ells i adonarnos que com més emprenedors més fàcil ens resultarà sortir de la recessió actual, doncs crearan empreses adaptades a la circumstància negativa, empreses que generaran feina que al mateix temps generarà la riquesa indispensable per sortir de la crisi.

La televisió és el mitjà que difon i crea les notícies més escabroses i sensacionalistes, i no només en els programes escombraria, ﬁns i tot els telenotícies competeixen pels successos! La qüestió és omplir els espais amb la màxima audiència (aquesta massa ingent i inerta) i farcir-los de talls publicitaris. Algú va dir que el millor de la televisió són els anuncis i està clar que tenia raó, però després que un exinspector s’aprofiti de Madeline i publiqui un llibre, una novia defensada per un professor –que ara es troba en coma–, previ cobrament, es passegi pels platons defensant un delinqüent, o que uns adolescents, amb nocturnitat i traïdoria, declarin en públic o sense vergonya les seves aberracions sexuals sense cap tipus de protecció o, per exemple, que Javier Bardem el vagin a cruciﬁcar, la publicitat segueix sent el millor tot i que, segons la meva opinió, ara és menys efectiva. On quedarà el record d’una marca en el minut vint i entre informacions que van del rosa al groc?

Decàleg / EMPRESA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

MÀRQUETING

RSC

COACHING

RRHH

FISCALITAT

MARCEL GALLI

CRISTIAN PALAZZI

MIREIA POCH

LLUÍS FONT

PASCUAL RUIZ

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

CÀTEDRA ETHOS

VALORS I PERSONES

DIRECTOR DE SERVEIS DE RECURSOS

SOCI-DIRECTOR CORESOLUTIONS

UNIVERSITAT RAMON LLULL

Les marques i les emocions

Hi ha marques que arriben a ser representatives de valors Si en aturem una estona i explorem el nostre entorn descobrirem que vivim envoltats de marques. Les trobarem arreu, al peu de la pantalla de l’ordinador, al caputxó del bolígraf, al telèfon mòbil... sovint passen desapercebudes però els seus propietaris han treballat durant temps per mirar de dóna’ls-hi el major valor possible. Hi ha marques que arriben a ser representatives de valors i transmeten emocions a aquells que les adquireixen, valor pel qual els consumidors acostumem a estar disposats a pagar-ne un sobre preu. Per “construir” una marca cal desenvolupar una estratègia coherent, la qual, segons va deixar escrit el Sr. Philip Kotler ja fa dies, caldrà que tingui en consideració conceptes fonamentals que van més enllà de la comunicació i que són el preu, la distribució i la pròpia oferta de productes o serveis, sense oblidar els professionals, els procediments i l’entorn que acompanyaran el nostre client en el moment que aquest gaudeixi de la seva proposta.

Coherència i autoritat

Ser coherent vol dir fer el que un pensa i pensar el que un fa La coherència és un valor clau a la vida de les organitzacions. Ser coherent vol dir fer el que un pensa i pensar el que un fa, però no només això. Ser coherent significa també veure més enllà, tenir en compte els altres. Una visió coherent és aquella que té presents les potencialitats inherents a l’organització i a la gent que hi treballa. Ser coherents per tant ens obliga a deixar-nos interpel·lar, a mantenir la porta oberta a les transformacions, a ser flexible, a no tenir por als canvis inesperats. Doncs ser capaços de mantenir-nos oberts al canvi i conscients del present ens dóna autoritat. Autoritat signiﬁca precisament ser reconeguts en la coherència que roman sota el nostre lideratge. Res més esbiaixat que confondre autoritat amb autoritarisme. Abans que això, ser coherent representa la primera i última exigència que ha de posseir un líder si vol ser respectat a la seva organització.

HUMANS DE LA PATRONAL CECOT

Ser el canvi que La raó de ser, les persones vols veure

Calen professionals que no defugin els problemes “Sigues el canvi que vols veure en el món” deia Gandhi. Avui el nou entorn competitiu és un ambient de canvis freqüents, quasi sempre difícils de predir. El professional amb el qual han de comptar les empreses és algú que no defugi els problemes, i que davant un conflicte pugui presentar nous enfocaments. Algú flexible, capaç d’adaptar-se i produir una resposta més ràpida que la mitjana, fins i tot en les situacions més inesperades, amb els mateixos recursos. Ha de ser algú que gaudeixi del treball en equip i que pugui crear ambients on es produeixi aprenentatge continu, i que alhora pugui comunicar les experiències i coneixements adquirits a l’organització i estimuli el desenvolupament de tots els seus altres membres. Aquest professional haurà de formar-se, necessita cada cop més solucions personalitzades. Un repte important i encoratjador.

Oportunitats ﬁscals

Les persones són un factor clau de competitivitat de les empreses

Les empreses poden disposar d’una rebaixa en la factura ﬁscal

La crisi no afecta totes les empreses d’igual manera, n’hi ha que segueixen tenint beneﬁcis i creixent, d’altres es mantenen i també, malauradament, les que no poden subsistir i tanquen. Totes elles viuen realitats diferents però tenen un element comú: les persones. RH és una àrea que tot i ser cada cop més estratègica, segueix tenint la seva raó de ser en les persones. I en una situació com l’actual la seva obligació és saber gestionar-les en cada un dels escenaris esmentats. En alguns haurà d’apostar per la gestió del talent, la conciliació de la vida familiar i laboral, les polítiques retributives, evitar el brain waste, etc. I en altres haurà de ser capaç de crear processos de reestructuració eficaços i socialment responsables, (plans socials, programes de recol·locació, etc.). Sigui com sigui, hem de ser conscients que un factor clau per la competitivitat de les empreses són les persones, i cal fer una gestió eﬁcaç i adaptada a cada moment.

El nou Pla General Comptable reforça un concepte ja existent en l’anterior, però d’una escassa aplicació: el deteriorament dels actius. Aquest concepte permetrà, cada vegada més, aproximar-nos a les normes comptables del món anglosaxó. El reconeixement de pèrdua de valor dels actius, pot estar originat per diferents factors com: l’obsolescència tecnològica, les normatives que en regulen el seu ús, la pèrdua de valor i, sobretot, la pèrdua de la seva capacitat per generar fluxos de caixa. Aquesta pèrdua de valor dels actius es reflexa en els estats financers via compte de resultats, essent per tant fiscalment deduïble. En un entorn com l’actual, amb l’activitat econòmica amb tendència a la recessió i els nivells de consum clarament en retrocés, les empreses poden optar per adaptar els seus valors en llibres, als fluxos de caixa generats i així, beneficiar-se d’una important rebaixa en la seva factura fiscal.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

GRUP BORGES

El Grup Borges, ambaixadors de l’oli d’oliva arreu del món Borges, a través de tota la seva gamma d’olis i fruits secs, recull des de fa més de 100 anys l’essència de la Dieta Mediterrània i la porta a les llars en forma de productes de qualitat, posant a l’abast de tots els consumidors una alimentació sana i equilibrada. L’intens procés d’expansió internacional i la seva presència en diferents països, converteix l’empresa familiar en una de les més fortes del nostre país.

Borges té 780 treballadors, 1.500 hectàrres de plantacions i 10 plantes de producció. / CEDIDA

El Grup català té presència a les principals xarxes de distribució del món i especialment al mercat dels Estats Units. / CEDIDA

A l’exercici 2007/08 el Grup Borges ha obtingut unes vendes de 640 milions d’euros. / CEDIDA MÒNICA VILLANUEVA

Borges, tal i com indica el seu eslògan (‘Sabor Mediterraneo, Sabor Borges’) té el privilegi d’exportar arreu del món els principals productes de la coneguda Dieta Mediterrània, sent així la marca d’oli amb més distribució del món. Les 36 empreses que integren el grup, de capital cent per cent espanyol, abasten 105 països en els cinc continents. Aquesta obertura internacional es tradueix en un 76% d’exportacions respecte al total de la facturació del Grup. Tot i ser avui un fort grup empresarial, la seva història es remunta a orígens familiars.

marxa una màquina industrial per treure la pell de les ametlles, i més tard una extractora d’olis ﬁns que l’any 1964, en mans de la segona generació familiar, es construeix a Tàrrega una fàbrica d’envasos d’olis al mateix temps que es fa el llançament de la marca Borges, nom triat en reconeixement a les oliveres de Borges Blanques i la regió de les Garrigues, on segons l’historiador Joaquim Camps, “la gran font de treball i de riquesa radicava en l’oleïcultura, conreu de llarga data i d’exemplar dedicació d’una població digna i feinera com poques n’hi ha”. De fet, és tradició que l’amor a l’olivera s’hereti de pares a ﬁlls.

El pes de la regió L’any 1896, el matrimoni Antonio Pont Pont i Dolores Creus Casanoves va començar a comprar i vendre olives, ametlles i altres productes típics de les comarques de Lleida i Tarragona. Tot i mantenirse molt vinculats a la terra i al cultiu, de seguida van posar en

Bàsic en el Mediterrani La dietètica moderna ha reconegut l’oli verge d’oliva centre de l’anomenada dieta mediterrània, tant per les seves virtuts culinàries com per les preventives. I és que, a més a més, l’oli verge d’oliva ens protegeix de

El 76% de les vendes que fa Borges són a l’estranger El Grup té previst l’obertura de ﬁlials a Brasil, Índia i Xina malalties tan freqüents com el colesterol, l’arteriosclerosi, la diabetis, la hipertensió, així com de diferents tipus de càncer. La seva riquesa en diversos components, entre els que destaquen l’àcid oleic i l’àcid gras monoinsaturat, el converteix en l’únic producte natural sobre la terra que està constituït, majoritàriament, per aquest àcid gras. A la dècada dels 50 va ser el doctor Ancel Keys, d’origen nord-americà, qui va difondre la dieta mediterrània definint-a “com una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7 i 8% de les calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc més del 35%”. Molts atribueixen a què morís

passada la centena al fet de seguir rigorosament aquesta dieta.

Créixer innovant El Grup Borges s’ha caracteritzat pel llançament de productes nous. Ha estat, per exemple, la primera marca en obrir mercats amb l’oli extra, creant la categoria de monovarietats, consistents en olis a base d’un sol tipus d’oliva. En aquesta mateixa línia, ha posat al mercat un oli d’oliva extra amb col·laboració del cuiner Ferran Adrià. A través del departament de R+D es fan constants investigacions que es tradueixen en productes concrets, segurs i de màxima

qualitat. L’any 2005, Borges va ser guardonada amb el Premi Príncep Felip a l’Excel·lència Empresarial en la modalitat de Gestió de Marca Renombrada. Antoni Pons, president del grup, valorava en aquell moment que Borges és “una marca espanyola molt arrelada en la seva terra”. Segurament el principal mèrit de l’empresa familiar ha estat la difusió internacional amb productes de qualitat que s’identifiquen amb la dieta mediterrània. L’empresa catalana i familiar té prevista l’obertura a filials pròpies a Brasil, Índia i Xina, després d’haver conquistat amb èxit els mercats d’Estats Units, Rússia, Austràlia i El Magrib.

SABIES QUE... - El cultiu d’ametlles ja era practicat pels grecs i els romans. - Els festucs són originaris de Síria, des d’on es van estendre cap a Mesopotàmia, Pèrsia i el Mediterrani. - L’anacard prové d’una espècia d’arbres que poden arribar a fer 20 metres d’alçada. - Segons nombrosos estudis realitzats per experts en nutrició i salut, els habitants dels països mediterranis gaudeixen d’un dels nivells més alts de qualitat de vida al món. - 100 grams de panses al dia aporten el mateix contingut proteic que 100 grams d’espinacs.

Entrevista / FINANCES

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A DR. IGNACIO ORCE, PRESIDENT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL

“Una bona gestió és ajustar el preu de la pòlissa al servei que oferim” Assistència Sanitària Col·legial és conceptualment singular: partint de l’igualatori mèdic –tots els metges són socis de l’entitat–, passant pel cooperativisme sanitari –els usuaris tenen dret a decidir què fer amb els diners de les seves primes–, acabant per la solidaritat generacional – tothom paga el mateix. Tot fa diferent aquesta empresa que lluita a cop de valors per ser líder al sector. I de moment, ho és amb 200.000 assegurats a Catalunya i un ventall de 5.000 metges. BEGOÑA GIMÉNEZ

“Tenim la voluntat d’assessorar, no de fer negoci; ensenyem a pescar, no venem peix ”

En què consisteix el cooperativisme sanitari? És una idea original del fundador d’Assistència Sanitària Col·legial (ASC), el metge Josep Espriu, ara fa 50 anys. La va posar en marxa com un igualatori, una entitat dels metges (ara 5.200) on tots tenim la mateixa participació econòmica i els mateixos drets. Funcionem en assemblea i als nostres estatuts està expressament prohibida la retribució al capital. La idea és poder treballar per compte propi. Per altra banda, també va promoure la constitució d’una cooperativa per aplegar tots els assegurats i fer-los propietaris de les instal·lacions del sistema.

“La solidaritat generacional garanteix que la gent gran rebi un servei de qualitat al mateix preu que els joves”

L’aposta per la investigació és una part més del seu compromís amb la societat? Una de les empreses del grup és Biopat, que és un intenten per tenir un laboratori d’investigació de primera línia que està a l’abast dels nostres metges i dels nostres assegurats. El laboratori tampoc s’ha fet per guanyar diners, sinó per incidir en la millora del pacient. No deixa de ser un indicatiu de la vocació de servei i qualitat del nostre grup; en cap altre grup privat s’inverteixen diners en alguna cosa que no doni beneﬁcis.

Quin paper hi juguen les asseguradores? En aquest context, el paper que fan les entitats privades és de descompressor de la sanitat pública: aproximadament, 1.300.000 persones tenen pòlissa privada i targeta de sanitat pública que no fan servir mai, tot i que hi tenen el dret. Nosaltres pensem, que estem fent un paper d’ajuda, encara que sigui contribuint a què no acabi de col·lapsar el sistema. Durant uns anys, qui tenia una assegurança mèdica, rebia una desgravació fiscal. El Partit Popular s’ho va carregar. Sanitat pública i privada no haurien de conviure d’esquenes, es podrien compartir recursos i inversions. En altres països europeus, el sistema privat és complementari.

Quina opinió té de la sanitat pública espanyola? És força bona. L’inconvenient més greu: les llistes d’espera. Als darrers anys ha crescut la població però no les inversions. Podria créixer un o dos punts del PIB per posar-se a la mitja dels països europeus que més inverteixen. També té un problema de manca de professionals que ha de solucionar.

Com porta la crisi econòmica el sector i ASC? Nosaltres també patim les conseqüències. El sector de les assegurances sanitàries és especialment sensible, perquè quan hi ha una crisi, la gent s’ho repensa. No deixes de pagar el cotxe o l’escola, en canvi, es pot prescindir de l’assistència privada. A més, si l’usuari està en un moment que no l’utilitza

Ignacio Orce a la seu central d’Assistència Sanitària Col·legial. / DAVID FERNÁNDEZ

No són dos conceptes contraris, metges i usuaris? Hi ha qui pot pensar que tenen interessos antitètics: un usuari vol el millor servei possible, el més barato possible; i que el professional vol treballar poc cobrant quant més millor. La gràcia d’aquest projecte és que ens hem de posar d’acord, decidir entre tots quina quota s’haurà d’establir per cobrir les despeses d’allò que necessita el col·lectiu; sense buscar beneﬁcis. I on està el negoci? Evidentment s’han de guanyar diners per cobrir despeses, tenir uns marges de solvència, etc., però una bona gestió és ajustar al màxim el preu que s’estableix de pòlissa. Amb això ens diferenciem de la resta d’empreses: la idea no és guanyar quant més millor. Tot el contrari: si guanyem molt és que l’assegurat està pagant més de lo que cal per prestar-li el servei. Això ens fa especials. En què es basa el sistema d’autogestió de ASC? Nosaltres no tenim cap subvenció ni ajuda. Tots els diners

surten de la prima que paga l’usuari. Es tenen unes reserves que es belluguen de la millor manera possible, però no fem res més que no sigui prestar assistència; és més, el 80% dels assegurats fa ús del sistema al menys un cop l’any, no és només una assegurança. Com s’ha fet l’expansió estatal? Mitjançant una societat, Assistència Sanitària Interprovincial –Asisa–, que s’ha establert a totes les províncies espanyoles on no hi ha un igualatori. El model s’ha estès amb Asisa, però són entitats diferents amb punts comuns. Què fa la Fundació Josep Espriu? És de promoció del cooperativisme sanitari. Això és una idea totalment nova, que de fet ha cridat molt l’atenció en altres països del món. La Fundació participa, de fet la presidim, a l’Aliança Cooperativa Internacional. Qualsevol iniciativa sanitària de l’àmbit del cooperativisme que es presenti al món, passa per nosaltres. Tenim la voluntat d’ajudar,

d’assessorar, no de fer negoci, no venem res, ensenyem a pescar no venem peix.

molt, es dóna de baixa. La crisi toca molt el sector, tant des del punt de vista de fer noves pòlisses com de les baixes. I les expectatives no són massa bones ni per aquest any ni per l’altre. Quins són els trets diferencials d’ASC? El criteri de solidaritat a la prima, no fent fora a la gent gran i oferint-li una assistència digna. Som els que tenim més metges i amb un nivell qualitatiu més alt; un servei d’urgències domiciliàries molt potent; mirem que el Hospital de Barcelona sigui un referent; invertim en investigació en biologia molecular; cuidem els nostres metges grans; fomentem la participació dels usuaris...exportem el model del cooperativisme mitjançant la Fundació Josep Espriu... I això els fa competitius? El nostre objectiu és arribar al màxim nombre possible d’usuaris. Però estem en un mercat, tenim una competència i, segurament, ells venen pòlisses més barates. La solidaritat generacional ens puja una mica el preu., però garanteix que qui estigui amb nosaltres no ha de patir per quedar-se sense servei al fer-se gran. Algun problema més en el mercat? Actualment existeix una pràctica terrorífica que és regalar les pòlisses. Des de fa tres anys, aprofitant una llei del Partit Popular, les empreses que contractin pòlisses d’assistència sanitària a favor dels seus treballadors, tenen una exempció ﬁscal. El problema és que s’estan rebentant els preus i com hi ha competència, nosaltres ens veiem obligats a rebaixar preus i treure un producte similar adreçat als col·lectius. Intentem fer-lo amb una certa ètica, però és que no ens podem quedar fora del mercat...

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

VALORS

26 Agost

DEL MES 22 Setembre

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-0,48%

-9,4

-4,50%

-0,16%

+2,69

1.886,32 1.709,12

12.778,71 12.090,59

6.340,52 6.107,75

1,45 1,48

3.297,42 3.181,77

CAC

ÍBEX

11903,90

VERTIGINÓS SETEMBRE

El mes de setembre s’ha caracteritzat per frenètiques pujades i baixades que han fet tremolar els parquets de tot el món. La fallida de Lehman i el rescat d’AIG poden marcar el punt d’inflexió.

DOW JONES

4539,06

11516,91

11741,22

4466,41

11403,51

11578,54

4393,76

11290,10

11415,87

4321,11

11176,69

11253,19

4248,46

11063,28

11090,52

4175,81

10949,88

10927,84

4103,16

10836,47

10765,17

4030,51

10723,06

10602,50

3957,86

26 AGOST

22 SET

10609,66 26 AGOST

22 SET

26 AGOST

22 SET

LA CRISI PODRIA ESTAR COMENÇANT A DONAR MARXA ENRERE GRÀCIES EL PLA DE RESCAT NORD-AMERICÀ

L’efecte dominó canvia el paisatge ﬁnancer Poc més d’un any després de l’inici de la crisi creditícia, les borses segueixen sense un dia de respir. En només una setmana de setembre, els parquets van passar de tocar fons amb el col·lapse d’un gegant de Wall Street a l’eufòria dels majors creixements en dècades. L’Ibex no n’és una excepció i es pregunta: el pitjor ja ha passat? LAIA JARDÍ

Quan els inversors van tornar a casa el divendres 12 de setembre l’IBEX es mantenia als 11.412 punts. Set dies després, tancava a 11.557,9, un modest ascens de 145,9 punts que no deixava entreveure els daltabaixos d’una de les setmanes més agitades de la història de les borses de tot el món. Cap banc espanyol s’ha escapat de l’impacte de la cadena de fallides, ventes i plans de rescat que han dominat el retorn de les vacances. En el termini de cinc dies, el col·lapse de Lehman Brothers i la venta de Merrill Lynch a Bank of America, seguits de la nacionalització de l’asseguradora AIG, la compra del HBOS per part de Lloyds i el major pla de rescat de la història dels EUA han marejat les borses cap a mínims i màxims històrics. El pànic i les pèrdues van apropiar-se dels mercats el 14 de setembre, quan el Lehman Brothers, el quart banc d’inversió nord americà, va presentar la major fallida de la història amb un passiu de 430.000 milions d’euros. La seva bancarrota, sis cops superior a la de Worldcom el 2002, va tenyir de vermell els valors bancaris, obligant als

bancs centrals a bombejar massivament liquiditat per garantir el funcionament de les entitats. L’Ibex-35 va registrar el dilluns 15 la major caiguda percentual, del 4,5%, des de principis del passat febrer. El Santander va deixar-se un 6,88%, mentre que BBVA va caure un 6,8%, arrossegant l’índex fins els 10.899 punts, el seu valor mínim en més de dos anys. Dos dies després, el drama va continuar quan la decisió de la Reserva Federal dels EUA d’acudir al rescat d’AIG -la major asseguradora del món- no va aconseguir salvar els mercats. La caiguda de l’Ibex va tornar a superar-se i el va deixar per sota dels 10.700 punts, amb tots els bancs en vermell.

Punt i a part Amb un gir sense precedents, les borses van recuperar l’eufòria el divendres 19, que podria passar a la història com el dia que la crisis va començar a donar marxa enrere. L’administració de Bush va anunciar que es farà càrrec dels actius intoxicats per les hipoteques escombraria, una operació que podria elevar-se als mil milions de dòlars i que suposa la major in-

tervenció estatal de la història. L’Ibex-35 va registrar guanys del 8,71%, la pujada més gran registrada mai. La calma ha arribat però no la confiança. Des del Banc d’Espanya, el missatge és més aviat tranquil·litzador: l’impacte directe de la fallida de Lehman pels bancs espanyols serà mínim perquè la seva exposició és pràcticament inexistent. “Creiem que hem d’estar tranquils, perquè a Espanya el sistema està molt sanejat”, afirma Xavier Teixidó, de Renta 4. Com la majoria d’analistes, admet que la bancarrota tindrà conseqüències sobre l’economia perquè endurirà les ja difícils condicions per aconseguir crèdits. El creixement del finançament concedit per bancs, caixes i cooperatives a Espanya es va reduir per sota del 7% a finals de juny, considerablement inferior al 17% al que creixia el desembre i el 26% de fa un any. El temor i la falta de confiança són els grans problemes del mercat. Segons Teixidó, els bancs centrals estan reconduint la crisis amb mecanismes que tenen la capacitat de transformar la por en serenitat. “Se sap què ha passat,

L’efecte dominó s’ha produït pel temor i la desconﬁança / ARXIU

com eradicar-ho però no se sap quan acabarà”. D’aquesta setmana d’infart se’n poden treure tres conclusions. La primera, que el paisatge ﬁnancer ha canviat: cada cop hi haurà menys bancs i els que sobrevisquin hauran d’operar de forma diferent.

La segona, que l’era de desregulació té els dies comptats. I finalment, que Lehman i el pla de rescat nordamericà podrien marcar el principi de la fi de la crisis financera. De ser així, però, els seus efectes encara es deixaran sentir durant mesos, si no anys.

EVOLUCIÓ DELS BANCS DE L’IBEX ENTITAT BBVA Banco Bradesco Banco de Andalucia Banco de Castilla Banco de Chile Banco de Credito Balear Banco de Galicia Banco de Sabadell Banco de Valencia Banesto Banco Guipuzcoano Banco Pastor Banco Popular Banco Santander Bankinter

Cotització 12/9/2008 11,62 11,93 46,00 11,15 30,54 12,94 14,10 5,42 6,80 9,10 7,00 6,21 7,20 11,34 7,25

Cotització 17/9/2008 10,41 9,79 45,00 11,50 28,63 12,30 14,10 5,28 7,22 9,01 6,80 6,80 7,30 9,99 6,96

Cotització 19/9/2008 11,54 11,41 46,26 11,60 29,62 14,00 14,60 6,28 8,45 9,93 6,80 6,74 8,70 11,24 8,22

Els bancs es recuperen després de la davallada del 17 de setembre.

Anàlisi de valors / FINANCES

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

GATWICK EN VENDA

UN NOU SUPERVISOR DELS MERCATS

IBERDROLA FA EL SALT ALS EUA

A través de BAA, la seva ﬁlial anglesa, Ferrovial ha posat a la venda l’aeroport londinenc de Gatwick, valorat en uns 2.500 milions d’euros. El grup respon així al dictamen provisional de la Comissió de la Competència britànica, que li exigeix desfer-se de tres dels set aeroports que té al Regne Unit.

El nou organisme de supervisió ﬁnancera es posarà en marxa d’aquí a dos anys, quan desapareixerà la CNMV. Serà substituïda per la Comissió Nacional de Serveis Financers (CNSF), que compartirà la vigilància dels mercats de capital i les entitats financeres amb el Banc d’Espanya.

L’elèctrica espanyola ha culminat la compra de la nord-americana Energy East per 6.091 milions d’euros. Amb aquesta operació, Iberdrola es converteix en el major inversor espanyol als Estats Units. El grup preveu tancar el 2008 amb un benefici net superior als 3.000 milions d’euros.

UNIÓN FENOSA

17,35 16,75

Unión Fenosa és una de les companyies que més s’ha revalorat durant els últims dos mesos. El preu de les seves accions, en capa caiguda durant els sis primers mesos de l’any, ha crescut un 43% des de juliol, quan va anunciar-se l’oferta de compra llançada per Gas Natural sobre l’elèctrica. L’adquisició de Fenosa, valorada en més de 16.000 milions d’euros, crearà el tercer grup energètic a Espanya. Unión Fenosa va anotar el seu màxim històric el 31 de juliol, a l’arribar als 17,74 euros.

16,16 15,57 14,97 14,38 13,79 13,19 12,60 12,01 31 GENER

19 SET

LES SOCIETATS COTITZADES D’INVERSIÓ DEL MERCAT IMMOBILIARI (SCIMI) JA EXISTEIXEN EN ALTRES PAÏSOS

SCIMI: el nou instrument per reanimar el sector immobiliari Als Estats Units existeixen des de fa gairebé mig segle i ja són una vintena els països on se’ls hi ha donat llum verda, des del Japó i Alemanya ﬁns a Itàlia o Austràlia. LAIA JARDÍ

En plena crisis financera, el govern espanyol va anunciar aquest setembre que està acabant d’ultimar els detalls per posar en marxa les noves Societats Cotitzades d’Inversió del Mercat Immobiliari (SCIMI), un instrument per fomentar el lloguer i ressuscitar l’alacaigut sector de l’habitatge. Les noves societats estaran inspirades en els Real Estate Investment Trust (els REIT), companyies cotitzades que funcionen des de fa dècades i que es dediquen a la compra d’immobles per llogar-los. Es tracta de societats amb avantatges fiscals que cotitzen a borsa i que suposen una elevada liquiditat per a l’inversor. El seu principal atractiu és que estan obligats a repartir com a mínim un 90% dels seus beneficis en dividends, oferint així unes rendibilitats molt altes, de fins el 10 i el 12%. Un altre dels seus punts forts és que se’ls hi està permès diversificar i per això no es fa estrany veure societats d’aquesta naturalesa que inverteixen en habitatges, centres comercials, oficines, residències per la tercera edat o fins i tot presons. Aquesta diversificació permet als ges-

tors adaptar-se a cada moment a l’immoble que més rendibilitat els hi ofereixi, convertint-se en instruments d’inversió força estables. La idea és que la seva cotització a borsa (el més probable és que cotitzin al Mercat Alternatiu Borsari) convidi tant a petits com a grans inversors a tenir accés al producte, que a més a més garanteix una alta transparència al veure’s sotmès als organismes reguladors del mercat. De cara a les companyies interessades en posar-ne un en funcionament, els seus reclams són els avantatges fiscals que gaudeixen. Per contrarestar l’alt percentatge de guanys que han de repartir entre els accionistes, aquestes societats estan exemptes de pagar l’Impost de Societats, una característica fiscal que ha dificultat la implantació dels REITs a molts països que no volen renunciar a perdre ingressos tributaris. L’instrument és molt similar als fons immobiliaris, que actualment gestionen prop de 8.400 milions d’euros de patrimoni i compten amb més de 163.000 partícips. La nova figura vindria a competir directament amb aquests fons, sovint criticats per la seva es-

Són societats amb avantatges fiscals que cotitzen a borsa i suposen una alta liquiditat a l’inversor L’objectiu del Govern és fomentar el minso mercat de lloguer i obtenir liquiditat cassa flexibilitat però amb resultats positius tot i la crisis. Els fons immobiliaris espanyols han obtingut un 4,55% de rendibilitat durant els últims dotze mesos i un 2,37% el 2008. Amb aquesta nova aposta, l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero persegueix un doble objectiu: fomentar el gairebé inexistent mercat de lloguer -el més insuficient d’Europa- i obtenir liquiditat. Les crítiques, però, no s’han fet esperar. Financers i promotors denuncien que arriba massa tard, quan els principals representants del sector immobiliari ja han perdut

Les SCIMI tracten de resucitar el sector de l’habitatge. / ARXIU

23.000 milions d’euros en valor a la borsa i Martinsa-Fadesa es troba en procés de concurs de creditors. Jesús Muelas, analista de GVC, creu que no aporten res de nou perquè la legislació ja preveu dues ﬁgures –els fons immobiliaris i les societats d’inversió immobiliàries- amb avantatges fiscals similars. “Crear més instruments no és la solució al problema perquè no hi ha capital que acudeixi al

mercat immobiliari. I pel poc que hi ha, ja existeixen les figures que tots coneixem”. Des del sector asseguren que encara queden moltes qüestions sense resposta, com saber si podran incloure actius que ja controlen o si hauran de ser nous. Tenen clar que ara per ara els SCIMI ho tindran complicat per solucionar les dificultats del sector, però confien que, a la llarga, en sortiran beneficiats.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

S’ESPERA UN 2009 AMB INCREMENT DE MOROSITAT I DISMINUCIÓ DE CRÈDITS

Les vaques flaques arriben a les caixes La bona salut que han gaudit les caixes espanyoles mentre la crisis financera colpejava sectors com l’immobiliari, a banda i banda de l’Atlàntic comença a presentar els primers símptomes de flaquedat. Encara es troben lluny dels números vermells, però la desacceleració econòmica ja ha reduït els guanys del primer semestre i amenaça amb un 2009 de majors caigudes LAIA JARDÍ

Alienes fins ara a les turbulències financeres, les caixes d’estalvi han començat a sentir l’efecte de la crisi. L’increment de la morositat i les dotacions voluntàries són els principals factors que han contribuït al primer descens dels guanys de les entitats en sis anys. Entre gener i juny, les 45 caixes espanyoles van reduir el seu beneﬁci operatiu en un 3,8 %, fins els 5.118,8 milions d’euros. Així ho va rebel·lar el mes passat la Comferedació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA). El seu president, Juan Ramón Quintás, va insistir en què haurien guanyat més de no ser per les dotacions voluntàries realitzades per evitar sorpreses, que van sumar 850 milions d’euros. En un context en què les pèrdues netes per deteriorament d’actius s’han elevat un 66,3% i s’acosten als 3.400 milions, protegir-se de l’augment de morositat està a l’ordre del dia, tant com els imprevistos. N’és un exemple la suspensió de pagaments de la immobiliària Martinsa-

Fadesa, que va augmentar la morositat del conjunt de caixes en mig punt el juliol, fins el 2,49%. Va ser precisament aquest episodi, juntament amb el temor què es produeixin més fallides de grups immobiliaris, el que va portar a la CECA a elevar la seva previsió de morositat fins el 3,3% de cara a finals d’any i fregant el 6% a les acaballes del 2009. Segons Quintás, els crèdits impagats seran un dels principals problemes de les caixes durant els pròxims mesos. Recorda amb optimisme que durant la crisis de 1992 va haver-hi “algun banc” (referintse al Banesto) que va arribar a nivells d’impagats del 15% i va sobreviure, així que, assegura, una taxa del 6% “no posaria en perill” a cap entitat.

Un 2009 descoratjador El futur a curt termini no es presenta massa esperançador: la CECA estima que el 2009 serà pitjor que el 2008, tot i que les caixes confien en mantenir-se al marge dels números vermells. L’any vinent es recordarà per l’increment de la morositat,

Els crèdits impagats donaran problemes a les caixes La fusió d’entitats pot ser una solució en temps difícils, segons la CECA Les caixes busquen cobrir imprevistos amb les dotacions volutàries. / ARXIU

l’augment de l’atur i la disminució dels crèdits, un panorama allunyat del viscut el 2007, quan van gaudir del millor any de la història. “Vam guanyar un 40% més. Ens estem comparant amb un any rècord, així que no sortim tan mal parats”, assegura Quintás. En aquest sentit, destaca l’increment en un 8,6% del marge d’intermediació, que seria el reflex de l’activitat d’una caixa. Tot i l’augment, la pujada contrasta amb el 20% al que creixia l’any passat. Els esforços per veure el got

mig ple de Quintás xoquen amb el pessimisme de l’últim informe de Chevreux, la filial del banc francès Crédit Agricole. Segons el document, les caixes d’estalvi espanyoles seran les grans perdedores de l’actual cicle baixista de l’economia. El seu analista Francisco Riquel assegura que algunes caixes petites i mitjanes no podran afrontar una morositat per sobre del 6% i es podran veure abocades a una situació de fallida. Entre elles cita a Caixa Catalunya, Bancaja, Caixa Sabadell,

Caixa Tarragona i Caja Sur. Aquesta última, juntament amb Caja Castilla-La Mancha i Caja Granada, figura entre les que més caigudes de beneficis han registrat entre gener i juny, per sobre del 50%. Davant d’una crisi que va per llarg, el pròxim lema de les caixes d’estalvi podria ser guanyar mida per ser més eficients. Des de la CECA no es descarta que la fusió d’entitats es converteixi en una solució en temps difícils, tot i que, asseguren, per ara no n’hi ha cap en perspectiva.

NOTÍCIES DEL MES 150 ANYS DE VIDA

Caixa Sabadell, la caixa més antiga de Catalunya i la segona a tot Espanya compleix 150 anys. Fundada el 6 de gener de 1859, l’entitat conﬁa en poder arribar als 175 anys d’història com un grup independent. El seu aniversari inclourà la inauguració d’una biblioteca, l’exposició El Valor del Diner i l’edició d’un llibre. Per poder afrontar la crisi ﬁnancera, la caixa ha decidit aturar la seva expansió per Catalunya i l’estat Espanyol. RESCAT D’UN GEGANT HIPOTECARI

El banc britànic Lloyds ha arribat a un acord de compra amb el Halifax Bank of Scotland (HBOS), la major entitat hipotecària del Regne Unit. El rescat de HBOS, en diﬁcultats per reﬁnançar el seu deute, li costarà al Lloyds 12.000 milions de lliures (uns 15.250 milions d’euros). L’operació crearà un gegant de la banca minorista amb un terç del mercat d’hipoteques i estalvis del país.

COLONIAL VEN ELS SEUS ACTIUS NO ESTRATÈGICS

El grup presidit per Juan José Bruñera es desfarà de tots els seus actius no estratègics per poder refinançar el seu deute. La companyia estima que obtindrà entre 1.700 i 2.000 milions de la venda d’aquests actius: el 33% de SFL, el 100% de la seva filial Riofisa i el 15% del grup constructor FCC. L’import és menys de la meitat del què la companyia va desemborsar en el seu moment per les adquisicions. Colonial també emetrà bons convertibles que computaran com a fons propis, per valor de fins a 1.400 milions d’euros. LES NACIONALITZACIONS DELS EUA

Per evitar el col·lapse ﬁnancer, els Estats Units ha concedit un préstec de 85.000 milions de dòlars a l’asseguradora AIG, una operació que dóna dret a l’estat al 79,9% dels seus títols i al control efectiu sobre la major asseguradora del món. Aquesta mesura sense precedents arriba una

setmana després de la intervenció de les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, a partir d’un pla de rescat estimat en 200.000 milions de dòlars. Tanmateix, Congrés i Senat nordamericà dubten de l’eﬁcàcia del pla de rescat ﬁnancer disenyat per Bush per estabilitzar el sistema. BANC SABADELL S’ALIA AMB ZURICH

Banc Sabadell ha formalitzat la venda a Zurich Financial Service Group del 50% de les seves ﬁlials d’assegurances per 750 milions. L’operació suposarà una plusvàlua de 512 milions per al Banc Sabadell, així com uns 150 milions addicionals que l’entitat podrà rebre durant els pròxims deu anys en funció de l’evolució del negoci. L’acord de compravenda afecta al 50% de BanSabadell Vida, BanSabadell Pensions i BanSabadell Assegurances Generals. RÈCORDS HISTÒRICS DE MOROSITAT

La morositat de bancs, caixes d’estalvi

i cooperatives ﬁnanceres s’ha situat al juliol al 2,15%, la més alta dels últims deu anys. La xifra d’impagaments dels crèdits ha triplicat la del juliol de 2007 i suposa un increment de 0,54 punts respecte el mes de juny. El volum total de préstecs concedits al juliol va ser d’1,78 bilions d’euros, dels quals 38.375 milions eren de caràcter dubtós. Segons dades del Banc d’Espanya, el rànquing de morositat el lideren les caixes d’estalvi. CAIXA TERRASSA SEGUEIX EL CAMÍ DEL SABADELL

L’entitat dirigida per Enric Mata s’ha sumat a la tendència d’algunes entitats ﬁnanceres catalanes i s’ha desfet del 50% del seu negoci d’assegurances per 220 milions d’euros. El grup ha venut la meitat de Caixa Terrassa Vida a l’holandès Aegon per 190 milions i ha rebut 30 milions de la italiana Reale pel 50% de Caixa Terrassa Previsió. Caixa Terrassa podria rebre uns altres 105 milions en funció de l’acompliment dels objectius.

L’expert / INTERNACIONAL

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional LA CRISI CONTINUA

De John Law a Lehman Brothers L’any 1720, quan a França es va produir la fallida de la Banque Royale creada per John Law es van buscar explicacions que anaven des de les estretes connexions amb la bombolla especulativa dels títols de la “Companyia perpètua d’Índies” ﬁns als abusos, també poc transparents del poder polític. Els intents de “rescat” en forma d’emissió de diners van agreujar la situació.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Al llarg de la història financera bona part de les crisis han tingut el seu origen en excessos i abusos que han acabat afectant a la “mercaderia” central amb què opera el sistema financer: la confiança. A l’experiència francesa de principis del segle XVIII, es van combinar elements de cobdícia amb l’enèsima utilització per part del poder polític amb comportaments que acaben fent perdre valor a la moneda i als estalvis de gran part de la població. De fet s’atribueix a alguns coetanis de John Law l’afirmació de què un sistema financer basat en “papers” (des de paper moneda fins a la gegantina varietat que des d’aleshores s’ha desenvolupat) seria incompatible amb una “monarquia absoluta”. Principalment, pels riscos de temptacions de manipulacions i interessats abusos. Els episodis inflacionistes generats al llarg de la història per les autoritats amb poders massa grans al respecte van portar a una creixent pressió per regular, limitar i controlar els

Alguns països emergents han aproﬁtat les diﬁcultats actuals per accedir al control d’empreses mecanismes monetaris, incloses les figures dels Bancs Centrals independents i les normatives bancàries generades com a conseqüència de la Gran Depressió dels anys 1930.

Un sistema financer a l’ombra Els fets recents, accentuats aquest setembre, mostren la vigència del principi de incompatibilitat entre un sistema financer basat en la confiança i els poders absoluts. Ara veiem com això afecta també sense límits el poder que determinades entitats i persones havien assolit en el sistema financer. Sota coartades tan variades com la globalització financera, la desregulació i/o la innovació, es va anat posant en marxa un teixit financer que alguns denominen ja el “shadow financial system”, que feia de la manca de transparència i regulacions la seva bandera sota la promesa de més gran rendiments per assolir complicitats. No es tracta doncs d’una qüestió de debat maniqueu entre liberalització i regulació, sinó senzillament d’establir mecanismes de supervisió del bon ús de la confiança, que pot ser traïda,

Xina és una de les economies emergents. / ARXIU

com evidencia la història antiga i recent, per qualsevol amb excessiu poder al respecte. En aquest sentit, el substancial increment de pes econòmic i polític d’alguns països emergents sovint amb orientacions polítiques no democràtiques o autoritàries, pot tenir una lectura preocupant ja que planteja inquietuds sobre les relacions entre mercats i política a escala global. La crisi iniciada en 2007 ha accentuat els indicadors i les inquietuds. Els mitjans de comunicació s’han fet ampli ressò de com els Sovereign Wealth Funds controlat per aquests països (especialment els asiàtics i els exportadors de petroli i altres revaloritzades matèries primeres) han aproﬁtat les diﬁcultats actuals per accedir al control d’empreses, sectors i actius destacats de les economies avançades.

Canvi de repartiment Aquest canvi de repartiment del poder a escala global planteja inquietuds molt importants, la més cabdal de les quals probablement s’associa al caràcter poc o gens democràtic –i en tot cas autoritari– de molts dels règims polítics que controlen de manera fèrria aquests països, el seus recursos i potencial. Les darreres dècades ens havíem acostumat a una correlació estreta entre les economies més avançades i les democràcies més avançades. Per contra, la Xina triomfant post-Olímpica, la Rússia arrogant a Geòrgia i les teocràcies del Golf Pèrsic que enlluernen amb projectes i adquisicions. A més, exhibeixen la “executivitat” dels seus sistemes polítiques com un estil de fer les coses que no té complexes en

front dels mecanismes democràtics dels països occidentals. I, no ens enganyem, malgrat el que dicta la correcció política, es poden sentir, sobre tot en privat, a aquests països avançats (inclosa casa nostra), algunes veus de reconeixement. Les discussions al respecte sovint acaben amb la constatació de que el poder assolit per aquestes economies emergides els hi dona immunitat i/o impunitat als mecanismes de sanció, dissuasió o pressió de les democràcies occidentals. Una pregunta: entre les entitats gestionades de manera incompetent però too big to fail, com les hipotecàries d’Estats Units o algunes asseguradores, i, per l’altre costat, els règims corruptes ara ja “massa poderosos per ser sancionats”, quin món està emergint d’aquesta crisis?

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

Trasbals a les borses mundials

Canadà

Dilluns, Divendres, 15 S 19 s Nasdaq -4,42 3,4 Dow Jones -3,6 3,35 S&P TSX Composite -4,71 ---

-14,27 -14,15 -15,11

EUROPA Espanya Alemanya Holanda Grècia França Dinamarca Suècia Finlàndia Portugal Itàlia Regne Unit Bèlgica Rússia Suïssa Àustria

Íbex 35 DAX AEX Amsterdam Atenas ASE CAC 40 Copenhague OMX Estocolm SX Helsinki HEX Lisboa BVL30 MIBTEL Footsie 100 Brussel·les B20 Moscou RTS Swiss P Índex Viena ATX

-4,5 -2,74 -3,64 ---3,78 ---2,97 -2,59 -3,11 -3,49 -3,92 -3,49 -5,34 -3,83 -3,65

8,71 5,56 ----9,27 --8,98 8,89 -1,9 4,99 8,84 7,09 22,3 6,07 10,89

-23,87 -23,28 -27,26 -38,68 -22,96 31,63 -21,24 -31,63 -30,29 -28,83 -17,74 -28,1 -42,83 -17 -28,64

ASIA Xina Austràlia Índia Singapur Hong Kong Corea del Sud Japó

Shangai ASX 200 Sensex Strait Times Hang Seng Kospi Nikkei

0,03 -1,66 -3,35 -3,27 --2,4 0,93

9,46 2,4 5,46 5,78 9,61 4,55 3,76

-30,42 -20,5 -30,78 -26,16 -22,13 -23,26 -22,13

SUD-AMÈRICA Perú Argentina Brasil Mèxic Xile Colòmbia

Lima IG Merval Bovespa Mexico IPC Santiago IGP Bogotà IG

-3,36 -5,19 -7,59 -3,79 -1,01 -1,98

4,5 10,24 9,57 4,57 2,3 1,2

-32,41 -22,74 -16,95 -12,99 1,25 -12,68

-2,05

4,3

-10,14

Pais Estats Units

Borsa

AFRICA/PRÒXIM ORIENT Johanesburg *(des de l’1 de gener al 21 de setembre)

Any*

El mapa del món / INTERNACIONAL

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Límits al capitalisme La setmana del 15 al 20 de setembre de 2008 passarà a la història de l’economia mundial. La fallida del banc d’inversió nordamericà Lehman Brothers va suposar una sacsejada borsària amb molt pocs precedents, i amb baixades d’entre el 3 i el 8% en un dia en la majoria de borses internacionals. El fet quedaria explicat així sense més si no fos perquè, davant l’indici que no tenia aturador, i que l’asseguradora AIG volia anunciar la fallida, la Reserva Federal i el Tresor dels Estats Units van fer una intervenció aquesta sí sense precedents en el sistema capitalista i van aprovar unes mesures excepcionals per sortir de la situació. I van tenir impacte. En un sol dia, divendres 19, el rebot borsari a tot arreu va eixugar amb escreix les pèrdues de dilluns i vam quedar millor que d’on veníem.

Sigui com sigui, la crisi econòmica és palesa a les borses, que acumulen pèrdues que són d’una mitjana d’entre el 20 i el 30%. És el cas de l’Íbex 35, que ha baixat un 23% en el que portem d’any. La major batacada és la de la borsa russa, que supera una baixada del 40% provocada també per les fallides de dos grans bancs del país afectats per problemes de liquiditat. Als Estats Units, tot i que és on té el punt de partida la inquietud per la liquidesa del sistema, és on les baixades borsàries són més “suaus”, amb retallades del 14% fins al setembre. Veurem com es va absorvint aquests tres mesos que falten la injecció de liquidesa als mercats borsaris.

Ibex 35 Evolució any Abengoa -33,79 Abertis -29,2 Acciona -42,01 Acerinox -25,43 ACS -24,65 Banco Popular -25,64 Banco Sabadell -1525 Banco Santander -24 Banesto -25,39 Bankinter -34,5 BBVA -31,15 BME -55,28 Cintra -14,42 Criteria -28,43 Enagas -21,71 Endesa -20,63 FCC -31,13 Ferrovial -21,95 Gamesa -13,95 Gas Natural -31,63 Grífols 30,69 Iberdrola Renovables -35,93 Iberdrola -30,1 Iberia -33,67 Inditex -25,04 Indra -7,86 Mapfre 4,98 OHL -39,12 REE -14,5 Repsol YPF -18,54 Sacyr Vallehermoso -48,72 Técnicas Reunidas -21,61 Telecinco -51,11 Telefonica -19,22 Union Fenosa 11,78

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

Internacional

INDICADORS ECONÒMICS NEGATIUS

NOTÍCIES DEL MES

L’economia japonesa comença a apropar-se a la recessió El ministeri japonès d’Economia ha informat que el PIB s’ha reduït un 3% entre abril i juny. NÚRIA CABRERA

L’economia japonesa ha registrat en el segon trimestre de l’any la seva major contracció en gairebé set anys que l’acosta perillosament a la recessió, agreujada pel descens de la despesa de les empreses i la caiguda de les exportacions. El Producte Interior Brut (PIB) del Japó es va contreure un 3% entre abril i juny en termes interanuals, el seu pitjor resultat des del tercer trimestre de 2001 i sis desenes més de la xifra prevista fa un mes. Entre abril i juny, la segona economia del món va caure un 0,7% respecte al PIB entre gener i març, va assenyalar el Govern japonès al mes de setembre, quan feia pública la seva revisió de l’informe preliminar que havia divulgat el passat 13 d’agost. Tots els indicadors van ser negatius en el segon semestre, conseqüència, segons el ministre d’Economia, Kaoru Yosano, de la ralentització econò-

La fase d’expansió sembla haver acabat, segons el govern japonès. /ARXIU

mica global i la pujada dels preus de les matèries primeres. La despesa de capital es va contreure un 0,5%, la inversió en habitatge va caure el 3,5%, les exportacions van baixar un 2,5% i el consum, que suposa el 55% del PIB japonès, va retrocedir el 0,5%. Només la caiguda en la demanda interna “va mossegar” un 0,7% del PIB de la segona economia del món, la contracció de la demanda externa es va

dur un 0,06% i el descens de les exportacions va sostreure un 0,1%. Durant l’any fiscal 2007, que va finalitzar el passat 31 de març, Japó havia registrat un creixement positiu de l’1,5%, en el seu sisè exercici consecutiu d’expansió econòmica.

Els resultats negatius continuaran Segons admet el govern japonès, la fase d’expansió

sembla haver acabat. Una opinió que coincideix amb el criteri dels analistes, que preveuen un resultat negatiu en el tercer trimestre, i per tant, la tornada tècnica a la recessió de l’economia japonesa. Els analistes assenyalen que l’economia japonesa està immersa en un cercle viciós per la forta caiguda d’unes exportacions que ﬁns a ara havien sostingut el seu creixement. Davant una menor demanda dels seus productes per la crisi, les empreses japoneses no inverteixen, retallen la seva producció i afronten un escenari de beneficis més curts. Alhora, el consum intern no s’enlaira davant la falta d’increments salarials i la pujada dels preus. Per l’actual any fiscal, que conclourà al març de 2009, el Govern havia previst un creixement del PIB de l’1,3%, però el governador del Banc de Japó, Masaaki Shirakawa, calcula que el comportament de l’economia japonesa seguirà sent feble.

REUNIÓ DE MINISTRES DE LA ZONA EURO

Es manté el Pacte d’Estabilitat com a estratègia comuna Els ministres europeus coincideixen que cal una estratègia comuna davant de la crisi. Segons Almunia, hi ha una “voluntat clara en tots els governs per a redreçar la situació”. NÚRIA CABRERA

Els ministres de Finances de la zona euro tenen un enfocament comú davant l’actual crisi, tal com van manifestar durant la seva reunió del passat mes de setembre i van deixar clar que aposten per mantenir l’estratègia de política econòmica dels darrers anys. “La ralentització és més pronunciada del que tots esperàvem”, va reconèixer el president de l’Eurogrup i primer ministre luxemburguès,

Jean-Claude Juncker, qui va incidir que la situació requereix una “reacció comuna” i no respostes desordenades.

Conseqüències de la desacceleració Tant el mandatari luxemburguès com el comissari d’Afers Econòmics Monetaris, Joaquín Almunia, van incidir que la eurozona ha d’aplicar amb rigor el Pacte d’Estabilitat, continuar amb

les reformes estructurals i lluitar contra la inflació, amb especial atenció als col·lectius més desfavorits. Durant la sessió de treball, els ministres europeus van coincidir que l’actual situació de la zona euro és resultat de la forta desacceleració mundial, la persistència de les turbulències ﬁnanceres i l’elevat preu de les matèries primeres. Tots aquests factors afecten a les economies de l’eu-

rozona “de manera simètrica”, va indicar Juncker, encara que amb algunes diferències, com l’aturada de la construcció en certs països, l’ajustament dels quals està sent “més fort”. Per la seva banda, segons el comissari Almunia, “no hi ha divergències entre els països” davant la crisi i va recalcar que hi ha una “voluntat clara” en tots els governs d’utilitzar els instruments al seu abast per a “redreçar la situació”.

CARLOS SLIM, NOU ACCIONISTA DE NYT

El multimilionari mexicà Carlos Slim ha adquirit un 6,4% del paquet accionarial de l’empresa propietària de The New York Times, en el què signiﬁca la seva major incursió en els mitjans de comunicació, encara que Slim ha assegurat que només es tracta d’una inversió de caràcter ﬁnancer. L’import de l’operació no s’ha fet públic. D’aquesta manera, el magnat mexicà es converteix en el tercer major inversor individual de The New Yok Times Company. A més del rotatiu, l’empresa és propietària de The Boston Globe (Massachusetts) i d’altres diaris més petits. El passat mes de maig, Slim es va fer amb una participació en l’editor del rotatiu britànic The Independent. La fortuna personal de Carlos Slim va ser estimada el passat mes de març per la revista Forbes en 60.000 milions de dòlars, uns 42.700 milions d’euros. RÚSSIA NO TEM L’EXPULSIÓ DEL G8

El Ministeri rus d’Afers Exteriors ha manifestat que el G8 sortiria perjudicat en cas de l’exclusió de Rússia en relació amb la guerra a Geòrgia. “Què perd el G8 si marxa el seu vuitè membre? Molt. Això significaria revisar tot el treball del grup en el pla polític i estratègic”, va assenyalar Alexandr Pankin, director del departament d’organitzacions internacionals del Ministeri rus d’Afers Exteriors. “Si estudiem el nostre paper en els darrers anys, potser tenim una posició modesta en qualitat de donants, però com a posseïdors de grans quantitats de mitjans financers en bancs occidentals, som un jugador important”, va concloure. Per la seva banda, el president rus, Dmitri Medvédev, ha afirmat que Rússia no tem una possible exclusió del G8 degut a les seves accions a Geòrgia. Medvédev va vincular els rumors sobre l’exclusió russa del G8 amb la campanya de les eleccions presidencials nord-americanes. LA CE VEU AMB PESSIMISME LES PERSPECTIVES ECONÒMIQUES PER 2009

El comissari europeu Joaquín Almunia, es mostra pessimista sobre les perspectives de creixement de la zona euro i d’Europa per 2009, durant una conferència a Frankfurt, on també va explicar que els mercats no han donat senyals de millora i que 2008 serà un període difícil per les autoritats ﬁnanceres. Almunia considera que la situació econòmica està caracteritzada per “la incertesa”. Durant l’acte, va recordar que l’OCDE va rebaixar la seva projecció de creixement econòmic mitjà de la zona euro en 2008. Finalment, el comissari va subratllar que les mesures adoptades han de ser coordinades a un nivell europeu de la zona euro. ARGENTINA I BRASIL ELIMINEN EL DÒLAR COM A MONEDA D‘INTERCANVI

Els presidents d’Argentina i Brasil, Cristina Fernández i Lula Da Silva, han signat diversos acords d’integració, el més important dels quals és l’eliminació del dòlar com a moneda d’intercanvi en el comerç entre tots dos països. Després de la signatura dels convenis, Lula va explicar que l’eliminació del dòlar com a moneda de referència en l’intercanvi comercial és “el pas inicial per una futura integració monetària regional”, a l’estil de la Unió Europea. A més, també es van signar convenis de cooperació per tal de ﬁnançar inversions per a les petites i mitjanes empreses, a través dels Bancs brasilers i argentins.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

EL FUTUR DEL MERCAT D’AMÈRICA DEL SUD

Bones perspectives d’inversió a Perú El país llatinoamericà compta amb moltes facilitats per atraure i afavorir les inversions estrangeres amb l’objectiu de col·laborar en el desenvolupament social, econòmic i internacional, crear llocs de treball i complir les seves expectatives macroeconòmiques.

NÚRIA CABRERA

Amb un creixement sostingut des de l’any 2002, unes exportacions que s’han triplicat en els darrers cinc anys i una economia totalment integrada en el context llatinoamericà, Perú destaca com a país molt atractiu en el qual les empreses podrien trobar un nou mercat per a la seva internacionalització. A més, les empreses estrangeres a Perú gaudeixen d’un tracte no discriminatori i d’accés, sense restriccions, a la major part de sectors econòmics. Això es complementa amb la lliure transferència de capitals i la lliure competència. L’any 1992, Perú va iniciar un programa liberalitzador i privatitzador de l’economia, on els sectors industrials que gaudien ﬁns llavors d’una forta protecció aranzelària, es van veure obligats a adaptar-se a les condicions de la competència internacional.

Situació dels sectors Sobre la indústria, aquesta basa gran part de la seva activitat en la transformació de productes primaris, pel que destaquen els sectors alimentació i begudes, químic, tèxtil, de manufactures metàl·liques i de transformació bàsica de metalls. El sector serveis creix des de 1994, amb motiu de les importants inversions realitzades en empreses de telecomunicacions, bancàries i d’assegurances, energia elèctrica i distribució comercial. Quant al turisme, la seva capacitat de creixement es veu limitada per una insuﬁcient infraestructura de transport.

Espanya, Estats Units i el Regne Unit són les principals fonts d’inversió a Perú Finalment, Perú està promocionant la inversió estrangera dirigida a l’exportació de serveis, com call centers o software, on les empreses espanyoles podrien invertir a Perú per prestar serveis a Espanya aproﬁtant la llengua i els costos baixos. Espanya és un dels països amb els quals Perú manté unes relacions econòmiques més intenses. / ARXIU

El sector de les telecomunicacions, en conjunt, continua la tendència expansiva dels darrers anys a causa del creixent desenvolupament d’àrees de servei més recents i el creixent ús de la telefonia mòbil. Pel que fa al sector energètic, les elèctriques evolucionen positivament, amb un marc regulatori raonable. En els hidrocarburs, les empreses dedicades al refinament (Repsol YPF i la pública Petroperú) experimenten algunes dificultats relatives a la inestabilitat dels preus dels barrils. En el sector financer, segueix disminuint la morositat i la política monetària permet l’existència d’una abundant liquiditat. En la construcció, la situació és bona per a les empreses dedicades a la construcció residencial. No obstant això, les obres públiques no acaben de reactivar-se, però estan pendents d’adjudicació diverses obres i concessions d’infraestructures importants. D’altra banda, les empreses estrangeres i les seves filials troben dificultats per

competir amb les empreses locals en les licitacions públiques de dimensió petita o mitjana.

Oportunitats d’inversió Encara que Espanya ja és un dels països amb els quals Perú manté més intenses relacions econòmiques, encara queden múltiples oportunitats d’inversió i d’exportació interessants per a les empreses espanyoles. Així, segons l’Oﬁcina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Perú, les empreses espanyoles tenen una posició destacable en els mercats peruans de comunicacions, paviments ceràmics i llibres. A més, la presència espanyola s’ha incrementat en sectors com el de l’alimentació, envàs i embalatge, electrònica i informàtica, equips per a construcció, maquinària tèxtil i altra maquinària. Altres sectors potencialment interessants amb un important volum d’importacions són els de medicines, productes químics i farmacèutics,

equips per a la indústria alimentària, sistemes de reg, equipament de col·lectivitats i equips per a la mineria. També poden resultar interessants algunes concessions d’infraestructura de transport, gasoductes regionals i distribució i sanejament d’aigües. En projectes sense intervenció directa de l’Estat peruà, els sectors més interessants semblen ser els d’agricultura per a l’exportació, pesca i aqüicultura, turisme, tèxtil i confecció, enginyeria i consultoria i tecnologies de la informació.

Presència espanyola Segons ProInversión, amb dades de juny de 2007, Espanya (4.622,3 milions de dòlars), els Estats Units (2.676,6 milions de dòlars) i el Regne Unit (2 552,9 milions de dòlars) són les principals fonts d’inversió a Perú. Segons dades de l’Oﬁcina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Perú, les principals empreses espanyoles presents a Perú són Grupo Telefónica, Grupo Endesa, Repsol YPF, BBVA, BIF-Grupo Fierro, AFP Unión Vida-SCH, Mapfre i Redesur-REE.

DADES GENERALS Població: 28 milions Superfície: 1.285.215,6 km2 Capital: Lima Sistema polític: República presidencialista Inﬂació: 1,7% (2007), 5,1% (estimació 2008) Creixement del PIB: 8,9% (2007), 7,9% (estimació 2008) Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (18,8%), Xina (11,8%), Suïssa (8,2%), Japó (7,2%), Canadà (7%), Xile (5,7%) Fonts: The CIA World Fact, The Economist, CEPAL, Banco Central de Reserva del Perú, ProInversión, INEI

Ara no ens començarem a tirar ﬂoretes. Preferim continuar respectant-les. Hem aparegut de forma consecutiva al llarg de 7 anys als índexs d’inversió socialment responsable. Hem renovat per tercer any la presència en l’índex DJSI World i hem tornat a ser inclosos en l’índex de sostenibilitat FTSE4Good. No cal dir que, per a nosaltres, és una gran satisfacció. Però això no farà que ens relaxem. Continuarem treballant per tal que milions de persones arreu del món puguin continuar gaudint del benestar més natural i d’una energia eﬁcient i respectuosa amb el medi ambient.

www.gasnatural.com

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització Del 7 al 23 d’octubre

14 d’octubre

Curs de màrqueting internacional

Operacions triangulars en la compravenda internacional

Activitat de formació on es tractaran els conceptes bàsics, la investigació de mercats, les estratègies de màrqueting internacional, el comerç just, el pla de màrqueting, el departament d’exportació i les tècniques de negociació. Curs organitzat per la Cambra de Comerç de Girona.

Amb un vessant totalment pràctic, la Cambra de Comerç de Tortosa presenta aquest seminari en operacions triangulars en la compravenda internacional per analitzar operacions triangulars d’exportació, importació, intracomunitàries i singulars, mitjançant exercicis pràctics extrets de la realitat.

16 d’octubre

rior, la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona al Maresme vol oferir un seminari per conèixer, gestionar i negociar totes les formes de pagament i cobrament que s’utilitzen en l’àmbit internacional i actualitzar i millorar el coneixement en comerç internacional. Aquestes jornades estan adreçades als caps d’exportació i importació de pimes i gerents de microempreses amb activitat exportadora i importadora, i personal administratiu i comercial d’empreses exportadores i importadores que tracti amb agents comercials a l’exterior.

Controlar la informació estratègica

8 i 23 d’octubre Iniciació al negoci internacional La Cambra de Comerç de Barcelona realitza una sessió informativa a Mollet del Vallès (dia 8) i a L’Hospitalet de Llobregat (dia 23), dirigida a emprenedors amb vocació internacional i a empreses amb cap experiència exportadora. L’objectiu de la reunió és facilitar informació i eines que els puguin ser d’utilitat a l’hora de la presa de decisions. Amb aquesta ﬁnalitat s’analitzarà i es facilitarà informació sobre com iniciar-se en el negoci internacional import / export, els punts fonamentals a tenir en compte, informació bàsica per exportar, programes i ajuts per a la iniciació al negoci internacional i, ﬁnalment, la viabilitat del projecte de negoci internacional i possibles recomanacions.

Des de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa s’organitza un seminari sota el títol Com controlar la informació estratègica d’exportació sense moure’s de l’oficina, amb l’objectiu de mostrar la metodologia i procediment per configurar un sistema d’intel·ligència internacional per a la seva empresa. Per assolir l’objectiu, s’utilitzaran les darreres tècniques i tecnologies a Internet, que permeten un flux d’informació estratègica automatitzat. Aquest sistema donarà resposta a preguntes sobre què fa la competència en l’àmbit internacional, on es parla d’empreses i marques a Internet, les característiques del sector i altres punts d’interès estratègic per a l’empresa internacionalitzada.

Del 17 al 31 d’octubre Operacions de comerç exterior Amb el curs Formes de pagament i cobertura de riscos de les operacions de comerç exte-

22 d’octubre

els mateixos termes, ja que la naturalesa i objecte dels intercanvis són diferents.

Del 23 d’octubre a l’11 de desembre Analitzant el comerç internacional

Aspectes estratègics i operatius del comerç internacional. Una visió general per a professionals i directius, és el títol d’aquest curs que realitza la Cambra de Comerç de Sabadell. Aquest curs va destinat a aquells professionals que, tot i no tenir responsabilitats directes en el comerç internacional, requereixen obtenir una visió general i pràctica de tots els aspectes implicats en la internacionalització de l’empresa. També s’adreça a les persones que volen disposar d’una visió global per tal de comprendre millor els processos operatius que genera l’activitat internacional, o bé per plantejar la millor estratègia organitzativa i operativa amb vista a la internacionalització de l’empresa.

Exportació de serveis La Cambra de Comerç i Indústria de Manresa fa aquesta sessió d’informació per tractar el desenvolupament econòmic, que es veu acompanyat d’una terciarització de les activitats econòmiques, observable en l’alteració de l’estructura de despesa dels consumidors, que reﬂecteix un progressiu augment del consum de serveis davant dels béns. El sector terciari té una importància cada vegada superior sobre la feina, a la formació del Producte Interior Brut i sobre la balança de pagaments dels països. Les empreses productores de béns i les que presten serveis no poden actuar en

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Crèdit Andorrà operarà al Panamà

L’entitat financera Crèdit Andorrà continua el seu procés d’internacionalització a Panamà. Durant el passat mes de setembre es va donar a conèixer que la Superintendència de Bancs de Panamà, l’autoritat supervisora del país llatinoamericà, ha autoritzat una Llicència Internacional Bancària a aquesta entitat per tal de poder oferir serveis financers en aquest país. Aquesta llicència serà operativa en un termini màxim de quatre mesos, temps en què es dotarà el Banc Crèdit Andorrà (Panamá) SA dels recursos necessaris per posarlo en funcionament. Crèdit Andorrà remarca que s’ha valorat “la fortalesa i la independència” de Panamà com a centre bancari internacional, ja que es tracta d’un país en plena expansió econòmica, amb un creixement del PIB superior al 6% en els darrers anys. I dins de Llatinoamèrica, s’ha escollit Panamà “per ser un important i atractiu mercat natural”. Fluidra preveu obrir mercat al 2009 El grup empresarial Fluidra vol expandir-se al nord d’Àfrica i a l’Àsia de cara l’any que ve. Actualment, el grup compta amb 156 delegacions a 31 països i disposa de centres de producció a deu països. Aquesta dinàmica d’internacionalització que afirmen es troba en el “‘codi genètic” de l’empresa continuarà l’any que ve amb l’obertura de nous mercats allà on detecten que es poden implementar amb èxit. Tot i que encara no han volgut avançar quins països són, han afirmat que seran al nord d’Àfrica i a l’Àsia. El grup empresarial Fluidra es dedica a desenvolupar aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua i treballa, sobretot, amb piscines.

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 35

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Gestió del coneixement

La gestió de l’intangible més actiu ENTREVISTA A EVA ORTOLL, PROFESSORA DE CIÈNCIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ DE LA UOC I EXPERTA EN GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

“L’error més freqüent és associar la gestió del coneixement amb tecnologia” Eva Ortoll, especialista en gestió del coneixement, parla en aquesta entrevista de la importància de la gestió de la informació i del avantatge competitiu que suposa implantar una bona gestió del coneixement empresarial. aposta per aquesta manera de fer a Barcelona des de fa temps.

CARLES CHACÓN

Podria explicar-me, d’una manera planera, què és la gestió del coneixement? Podríem dir que la gestió del coneixement consisteix en saber gestionar l’entorn quotidià dels treballadors amb l’objectiu de crear els fluxos necessaris per a identificar, capturar, emmagatzemar, compartir i utilitzar els actius d‘informació d’una organització. La paraula ‘compartir’ és bàsica dins de la gestió del coneixement… El fet de compartir és essencial. De fet, un dels elements a partir dels quals es genera nou coneixement, i s’aprofita l’existent, és el propi coneixement i la informació que prové de les altres persones o que es genera per la interacció entre aquestes. Cal fomentar l’intercanvi d’idees, d’experiències i d’opinions entre les persones d’una organització. El fet de compartir permet fer extensiu el coneixement d’una persona a un col·lectiu. Com va sorgir l’interès de les empreses en la gestió del coneixement? A partir de la importància que van anar adquirint els actius intangibles a les empreses respecte els actius materials. El valor de la gestió del coneixement és captar el saber fer de les persones i de la manera de funcionar de la pròpia organització. És important retenir dins de l’empresa el que una persona sap fer.

Quins són els principals errors o impediments de les empreses en l’administració de la gestió del coneixement? Els dos errors principals són oblidar la gestió de dades i d’informació abans d’implantar la gestió del coneixement i l’associació de la gestió del coneixement a implantacions merament tecnològiques. Un element que s’oblida sovint és realitzar una auditoria de la informació i del coneixement, és a dir, saber què està passant a l’organització, quins fluxes d’informació existeixen, quines necessitats d’informació tenen els directius i els treballadors, quins recursos s’utilitzen, etc. És important conèixer on vol anar cada organització, quins són els seus objectius i com la gestió del coneixement hi pot donar suport. Ortoll destaca la necessitat empresarial d’aproﬁtar les relacions i contactes dels treballadors. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

“És important que la gestió del coneixement s’implanti a les empreses com una manera de fer”

No es pot ser molt taxatiu, però sovint són els directius, donat que és difícil mesurar els beneficis directes de la gestió del coneixement. És important que la gestió del coneixement s’implanti en la cultura empresarial com una manera de fer, igual que els sistemes comptables.

Quin creu que és el collectiu menys favorable a implantar plans d’administració del coneixement: els treballadors, els caps intermedis o els caps superiors?

Quin diagnòstic faria actualment de les empreses catalanes quant a gestió del coneixement? Hi ha una bona conscienciació, en general. L’error més

freqüent és que s’associa la gestió del coneixement a aplicacions tecnològiques. Un altre és que sovint es vol passar de la gestió de dades a la gestió de coneixement sense passar prèviament per implementar un sistema de gestió documental. Diversos especialistes aﬁrmen que Barcelona pot tenir un futur marcat pel valor afegit del capital humà, del saber fer, dels recursos i processos. Vostè què n’opina? Hi coincideixo, sí. Hi ha una

Quin missatge donaria als empresaris per posar de manifest la importància de la gestió del coneixement? Jo remarcaria, una vegada més, la importància de la gestió integrada de la informació. I recordar que no només s’ha de tenir present la informació i el coneixement intern de les empreses. Cada vegada és més important gestionar l’agenda de contactes externs, tenir organitzat el sistema de recerca d’informació externa que pot tenir interès estratègic, el que s’anomena intel·ligència competitiva.

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 37

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Internautes que consulten blocs a Espanya

Nombre de blocs existents a la ‘blogosfera’

(% sobre el total d’usuaris actius d’Internet)

(En milions)

Llegeixen esporàdicament

78%

Llegeixen de forma setmanal

40%

(63,5) (144) (80,5)

Es sindiquen a un bloc 0%

144

Blocs actius

80,5

Blocs inactius

63,5

33% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

FONT: UNIVERSAL MCCANN

El Sector

Total

FONT: NETCRAFT

TOT I LES ADVERTÈNCIES DELS EXPERTS, L’EMPRESARIAT CATALÀ I ESPANYOL DESCONFIA ENCARA DELS AVANTATGES DELS BLOCS A INTERNET.

L’empresa dóna l’esquena al ‘blog’ com a eina estratègica de coneixement La ‘blogosfera’ es consolida com el nou espai de referència per a compartir el coneixement a empreses i institucions, però el món de l’empresa encara no ha tret proﬁt d’aquesta oportunitat. Els escassos estudis realitzats ﬁns ara així ho constaten. AURELI VÁZQUEZ

“Els blocs aporten un valor diferencial respecte als formats previs de publicació web; eliminen la barrera tècnica que abans exigia un intermediari entre el creador dels continguts i el seu destinatari final. Gràcies a ells, més empreses poden establir una comunicació molt més directa i dinàmica amb els seus clients, socis, proveïdors i empleats”. Aquest comentari, formulat per un consultor anònim, ha estat recollit d’un bloc, un dels milions que integren l’anomenada blogosfera. Com que no sabem del cert qui és, podem desconfiar; però la veritat és que ell seguirà difonent comentaris a la xarxa a través d’aquest o d’altres blocs. Desconfiança i difusió: aquests són els dos eixos que sintetitzen la relació entre els empresaris i la blogosfera.

Més de 100 milions Es calcula que a tot el món poden haver-hi més de 100 milions de blocs: el buscador especialitzat Technorati en troba prop de 90 milions, però altres fonts parlen d’uns 150 –a Espanya es parla d’uns 4 milions de ‘bloquers’–. En qualsevol cas, la xifra és poc rellevant perquè una part important d’aquests blocs no estan en actiu. La blogosfera creix de manera incontrolada i sense censura. ¿Per què hauria un empresari d’introduir-se en un món que, després de tot, està dominat pel caos? Alberto Ortiz de Zárate, autor del Manual de uso del blog en la empresa (2008), respon en part a aquesta preguna: “La importància dels blocs –exposa– no resideix en cadascun d’ells, ni tan sols en la llista dels 100 més llegits, sinó en

l’entramat de converses que emergeix dels enllaços i comentaris entre ells”. Aquesta ‘conversa’ s’ha d’entendre en un sentit ampli: un enllaç a un altre bloc o web, un ‘post’ publicat per un empleat o un anònim, una foto enviada per un col·laborador, un debat al voltant d’algun tema d’actualitat per al nostre sector...

Un nou model El mateix Ortiz de Zárate qualifica de “paradoxal” que Espanya sigui un dels països europeus amb més activitat al voltant dels blocs, però en canvi vagi especialment endarrerida pel que fa a l’adopció de blocs per part de les empreses. En aquest sentit, pren com a referència que al rànquing de blocs ‘top.blog. es’ només apareguin dos blocs d’empreses entre els 100 primers.

“Quan una empresa introdueix la lectura i l’escriptura de blocs entre les seves rutines, el model de comunicació s’enriqueix i es torna bidireccional”, afegeix Ortiz. “Això provoca un estret acostament amb els clients i una capacitat de resposta immediata davant de problemes que hi puguin aparèixer”.

Al manual esmentat s’exposen alguns objectius que, segons l’opinió d’Enrique Dans, estan complint actualment els blocs d’empresa: eina de col·laboració, canal de venda indirecta i de generació de màrqueting viral, processos de reflexió corporativa, posicionament de l’organització, optimització

del posicionament en cercadors d’Internet... Aquest darrer punt seria, per si sol, un motiu prou contundent per mantenir un bloc, especialment en el cas de les empreses petites o semidesconegudes, que gràcies a la seva presència múltiple a la xarxa serien més fàcils de trobar a Google, Yahoo, etc.

10 UTILITATS DELS BLOCS PER A L’EMPRESA 1. Cohesionar el grup (empleats, col·laboradors, proveïdors...) 2. Espai d’aportació d’idees dels treballadors 3. Espai per a la crítica constructiva 4. Millora de la interacció amb proveïdors i clients 5. Posicionament en els principals cercadors d’Internet 6. Reforç de la imatge de transparència 7. Projecció i reforçament de la imatge de marca 8. Millora de la comunicació interna d’una forma no oﬁcial i ﬂexible 9. Ampliació del canal de venda 10. Captació de talent

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

COMUNITATS DE PROFESSIONALS DEL DEPARTAMENT ADHERIDES AL PROGRAMA ‘COMPARTIM’ 13,33%

86,67%

comunitats de professionals que segueixen produint nou coneixement comunitats que no segueixen funcionant

FONT: DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

El Sector

PARTICIPACIÓ EN LÍNIA DELS PROFESSIONALS Grup professional

Nombre de consultes en línia

Mediadors familiars

22055

86,67%

Arxivers judicials

7058

13,33%

Educadors socials de centres penitenciaris

6259

Bibliotecaris judicials

3313

FONT: DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

EL PROGRAMA ‘COMPARTIM‘ ÉS EL NOU ESQUEMA D’ESTRATÈGIA ORGANITZATIVA DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA BASAT EN LES IDEES COL·LECTIVES I LES XARXES HORITZONTALS DE COMUNICACIÓ.

Justícia trenca el model jeràrquic de cultura organitzativa amb el programa ‘Compartim’ La gestió del coneixement guanya terreny al si de les institucions com a clau per a pal·liar els dèﬁcits arrossegats i millorar l’eﬁciència dels seus processos, amb el valor afegit d’una organització basada en el coneixement compartit. NATÀLIA PASTOR

Si el capital intel·lectual d’una organització és el seu actiu més important, la gestió del coneixement és l’eina més eficaç per treure el millor rendiment de tots els recursos que té a l’abast. És el canvi de model: de la informació al coneixement. Però, es pot gestionar el coneixement de l’Administració? Ja fa tres anys que el Departament de Justícia va iniciar ‘Compartim’, el seu programa de gestió de coneixement, amb l’objectiu de promoure l’intercanvi d’experiències i pràctiques adreçat als diferents grups de professionals relacionats. És per això que l’adaptació d’un model de gestió del coneixement públic col·lectiu és un pas pioner dins el teixit de l’Administració. Segons comparteixen Jordi Graells, reponsable

de difusió del programa, i Jesús Martínez, responsable de nous programes formatius, tradicionalment les empreses s’han gestionat d’una manera jeràrquica. Ara, però, la globalització s’està empapant del fenomen ‘wiki’, i la irrupció de la web 2.0 està fent guanyar força terreny al coneixement compartit que, més enllà del col·lectivisme, es sustenta en l’intercanvi de coneixement bidireccional. “Amb les eines 2.0 s’ha democratitzat la manera de relacionar-nos, de manera que es creen xarxes horitzontals que permeten fer aflorar el coneixement i detectar les persones que poden liderar canvis”, senyalen. Graells i el seu equip han detectat que la jerarquització és un dels reptes pendents de la gestió del coneixement. “El gran repte de les administracions i empreses és par-

“El model organitzatiu del programa es recolza en la ﬁgura dels E-moderadors” ticipar proactivament en la gestió del canvi que ha de comportar una manera de treballar en que l’empleat s’ha de sentir més implicat en la feina i més satisfet”, sostenen els responsables del programa ‘Compartim’.

Stop a les fuites de coneixement El programa va nèixer amb l’objectiu d’adaptar un marc propici per crear coneixement a partir d’una xarxa de comunitats de pràctica. L’any 2007, més de 800 professionals ja hi havien participat, provinents de les diferents vessants (psicologia, mediació,

L’E-moderador

A més coneixement, menys saturació d’informació. / FOTO: ARXIU

educació social, etc.) que treballen per a la reinserció de les persones privades de llibertat. Pal·liar dèﬁcits de coneixement, preveure i evitar fuites de coneixement per jubilació o rotació, reduir la duplicació d’inversions per resoldre una mateixa necessitat, millorar la presa de decisions, reduir la saturació d’informació i rendibilitzar la inversió en capital humà són els objectius bàsics que es deriven de la seva pràctica.

Tres anys després, de les 15 comunitats de pràctica del programa, 13 continuen treballant conjuntament i produint nou coneixement. Segons descriu Graells, tot i que els indicadors de resultats de les 13 comunitats són força desiguals i responen a diferents factors com ara les característiques dels grups professionals implicats, “el treball dut a terme durant el 2007 s’ha materialitzat en 14 productes que milloren i estandaritzen la feina dels professionals”.

El model organitzatiu del programa es recolza en la figura dels E-moderadors, persones que representen el seu col·lectiu i comunitats de pràctica i que s’encarreguen de dinamitzar el context de treball col·laboratiu necessari per produir i intercanviar coneixement. ‘Compartim’ compta, a més, amb l’entorn en línia de la plataforma e-Catalunya, tot i que, al mateix temps, es complementa amb l’ús i difusió d’eines 2.0 d’Internet. Així, des del programa s’han publicat vídeos al Youtube i Sclipo, fotos al Flickr, presentacions al Slideshare, etc. “Com que sol ser fruit de la praxi quotidiana, es troba dipositat al cap de l’empleat, sense suport documental (ni en paper, ni digital)”, conclouen.

38 ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

DEBILITATS

La gestió del coneixement és una qüestió d’actitud: les noves tecnologies són només una eina El boom tecnològic que va suposar la implantació dels sistemes informàtics a les tasques qüotidianes ha portat a la informatització de gairebé tots els sectors. Com a conseqüència, la majoria d’empreses van impulsar aquestes noves tecnologies per tal de modernitzar els seus processos. Però aquesta aposta per la informàtica ha estat, de vegades, relegada a inversions en nous equips o nou software, sense atendre els nous processos i actituds que aquests nous recursos exigeixen. Així, la gestió del coneixement sovint es focalitza en purs aspectes tecnològics. Però la filosofia i l’essència d’aquesta gestió no implica necessàriament aspectes tecnològics. És cert que la informatització dels sistemes fa més fàcil la catalogació, la documentació de processos, la recerca i gestió d’informa-

“La majoria d’especialistes consultats per Món Empresarial coincideixen en què la gestió del coneixement és una actitud empresarial” ció. Però aquests processos es refereixen a maneres de fer. La majoria d’especialistes consultats per Món Empresarial coincideixen en què la gestió del coneixement és una actitud empresarial, rere la qual vindria la utilització de les eines tecnològiques.

Un pla amb data de caducitat? Una altra de les debilitats és la interdisciplinarietat. En un món altament segmentat

Moltes empreses dediquen molts recursos a les noves tecnologies i a la gestió del coneixement. / FOTO: ARXIU

i especialitzat, costa emprendre accions transversals com plans de gestions del coneixement, que afecten tots els departaments. La transversalitat, que hauria de ser un factor positiu, es converteix en debilitat quan la seva poca especi-

ﬁcitat fa que les empreses no la sàpiguen posar en marxa. I això té una conseqüència en l’aplicació de plans de gestió de coneixement. Moltes de les empreses que es decideixen a implantar maneres per aproﬁtar les relacions i la informa-

ció personal dels treballadors encaren el projecte com un pla amb data de caducitat. Però el cert és que haurien de ser plans amb una data de posada en marxa i sense data de ﬁ, ja que afecta al funcionament i processos de l’empresa.

FORTALESES

Barcelona es consolida com a referent estatal en la gestió del coneixement d’empreses i institucions tecnologies no són l’objectiu, sinó un mitjà per a aconseguir altres fites. Però també és cert que la implantació de les tecnologies pot ser, en alguns casos, un impuls cap a l’adquisició de certes actituds. Si més no, la implantació de noves tecnologies o de sistemes informàtics ara per ara no suposa un gran problema, ja que la majoria de recursos són bastant assequibles. Barcelona s’ha convertit en referent internacional en l’administració de capital humà./ FOTO: ARXIU

Cada vegada més creix la sensibilitat cap al tractament i gestió dels intangibles de les empreses. Dins d’aquesta sensibilització, la gestió del coneixement és una de les àrees que interessen als empresaris. Tal i com aﬁrma l’especialista en gestió del coneixement i professora de la UOC Eva Ortoll, cada vegada les empreses catala-

nes estan més conscienciades sobre la importància d’aplicar processos de gestió de la informació i del coneixement a la pròpia empresa. Hi ha, a més, un important factor internacional que ajuda a que la conscienciació sigui generalitzada: la creixent literatura estrangera sobre el tema. A més a més, les pràctiques en gestió del coneixe-

ment són comuns a empreses internacionals. És cert que, de moment, les que ho han implantat amb més èxit són empreses molt grans, però només és qüestió de temps que la pràctica es traslladi a empreses d’altres dimensions i sectors.

Tecnologies assequibles Tothom coincideix en què les

Barcelona i ‘el saber fer’ Barcelona s’ha posicionat des de fa anys com una de les capitals amb més recursos quant a capital humà i ‘saber fer’. Es tracta d’un gran intangible cada vegada més important per a les empreses. En aquest sentit, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ho té clar, Barcelona és un bon lloc per a les empreses que desitgen aprendre a gestionar el coneixement. Ortoll

també coincideix en aquest punt i assegura que Barcelona té una gran tradició en ocupar-se d’aquests temes. Una de les possibles explicacions és la manca de grans terrenys o de grans infraestructures. Està clar que Barcelona no pot competir amb altres zones de l’Estat quant a mà d’obra o terrenys per afincar grans empreses. A més a més, té el handicap de la capitalitat de Madrid, que atrau més empreses. D’aquesta manera és com la ciutat comtal ha hagut de buscar altres valors que oferir. La gestió del coneixement és un d’ells. Per últim, però no menys important, cada vegada hi ha més blogs, cursos o consultores dedicades a la gestió del coneixement. És, sense cap mena de dubte, un símptoma favorable i que indica que hi ha un interès creixent per la gestió del coneixement.

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT / EL DAFO 39

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

El valor en la implantació de nous processos com la gestió del coneixement pot signiﬁcar una possible sortida de la crisi A hores d’ara, fins i tot els directius més despistats en són conscients: els temps de crisi són, a la vegada, temps d’oportunitat. És en aquests moments quan una empresa pot marcar la diferència i superar, d’aquesta manera, la crisi. Però, a efectes pràctics, l’ambient empresarial de vegades no és tan favorable als riscos. I això pot afectar, precisament, a la implantació de la gestió del coneixement. La visió d’alguns empresaris pot ser de temor davant la crisi actual, i davant d’això el més recurrent és retallar despeses i intentar esperar a que passi el tràngol. Però més enllà de ser un problema, la gestió del coneixement pot ser una solució. Si es fa bé, una implantació progressiva d’aquesta gestió no ha de ser cara, i pel contrari pot fer retallar despeses de l’empresa. A més a més, podem detectar noves necessitats,

“La gestió del coneixement deixarà de ser ben aviat un valor afegit per convertir-se en una necessitat”

EL MODEL OBERT DE GOOGLE

noves maneres de treballar o ﬁns i tot noves oportunitats de mercat. Per això, la posada en marxa de la gestió del coneixement durant els actuals temps de crisi pot ser poc cara i donar grans satisfaccions.

Nivell competitiu El nivell competitiu de la nostra empresa pot augmentar quan s’implanten aquests processos per a gestionar el coneixement. De fet, la gran amenaça en aquest sentit és deixar de fer-ho, ja que la competència ho pot estar implantant. I, si bé la gestió

L’administració del coneixement afecta a tots els treballadors. / FOTO: ARXIU

del coneixement pot ser un valor afegit per a l’empresa en el primer moment d’implantació, ben aviat deixarà de ser-ho per convertir-se en una necessitat.

És doncs el moment de decidir si l’empresa en qüestió pensa en el futur i comença a implantar noves solucions com a un valor afegit o si ho farà quan no hi hagi més remei.

Google es va saltar les normes d’administració dels llibres, i hauria d’haver estat un fracàs, però no ho va ser. Per començar, l’estructura directiva és mínima. Basen la seva empresa en enginyers, que són els que fan els nous descobriments. Aquests, en un primer moment, cobraven mot poc, però Google va saber captar els millors. La raó? Una estructura molt oberta i lliure: els treballadors poden parar de treballar quan vulguin i anar a la sala de jocs, poden sortir a passejar… O, un aspecte que afecta directament la gestió del coneixement: poden dedicar el 20% del seu temps laboral a desenvolupar projectes personals. Google sap perfectament que el coneixement d’aquests treballadors revertirà en favor de l’empresa.

OPORTUNITATS

Barcelona ha d’aprofitar l’alta taxa d’estrangers universitaris per a posar en pràctica noves experiències i coneixements En qualsevol implantació d’un nou procés o tecnologia, hi ha un moment ideal per a dur a terme el canvi. Segons alguns dels especialistes consultats per Món Empresarial, ara seria un bon moment per plantejar-se la importància de la gestió del coneixement. És tota una oportunitat, sobretot perquè encara pot significar la prevalència d’unes empreses sobre les altres. A més a més, cada vegada es potencia més el treball en equip i la creació de xarxes. Un bon exemple és el sorgiment de noves xarxes socials i la seva aplicació en el món empresarial. D’aquesta manera s’aconsegueixen establir vincles i xarxes entre els treballadors, assolint una de les fites de la gestió del coneixement: compartir.

Nou capital humà L’arribada d’estudiants estrangers també és tota una

“Cada vegada es potencia més el treball en equip i la creació de xarxes” oportunitat. Es tracta d’un nou capital humà amb altres coneixements i experiències. D’aquesta manera, les empreses i institucions catalanes poden aproﬁtar per atraure talent i aplicar les experiències que ja es duen a l’estranger. Aquest punt és d’especial importància gràcies al gran nombre d’estudiants erasmus que volen estudiar a Barcelona. Segons el Segon Observatori Universitari de Catalunya, realitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, Barcelona concentra el nombre més important d’estudiants procedents de la UE. A més a més, gran part d’aquests estudiants es dediquen a un doctorat.

Els estudiants porten noves experiències de l’estranger. / FOTO: ARXIU

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

LES VEUS DEL SECTOR MARIA DEL MAR DURAN, PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA APLICADA DE LA UAB

ENRIC CANELA, PRESIDENT DEL CERCLE DEL CONEIXEMENT DE CATALUNYA

CARLES FLAMERICH, PRESIDENT DEL CERCLE TECNOLÒGIC DE CATALUNYA

“Cal una cultura orientada al treball en equip”

“Els problemes no són tecnològics, són mentals”

“La recepta és comunicació, la medicina són les TIC”

1- Quines són les assignatures pendents en gestió del coneixement? Per dir-ho de forma molt simpliﬁcada, cal una cultura organitzativa orientada al treball en equip, en la qual es reconegui i valori el treball col·lectiu d’igual forma que es reconegui i valori el treball individual de cada persona empleada.

1. Més que assignatures pendents, el que manca és aplicar les coses. Sintetitzant, l’assignatura pendent d’aquestes organitzacions és que els seus directius, del màxim nivell, prenguin consciència de què el gestionar el coneixement és clau per a la innovació i la competitivitat i, que a més, decideixin implantar-la.

1. Estem massa preocupats per les tecnologies i els estàndards oberts o tancats, quan, en realitat, no són més que eines, que amb el pas del temps, seran substituïdes per altres, de millors o més noves. A més, en el cas de les TIC, el relleu d’eines de maquinària i programari és vertiginós.

2- Implantar una bona gestió del coneixement és una qüestió d’actitud? O pesa més l’aspecte tecnològic? Jo diria que tots dos aspectes són imprescindibles. Ara bé, crec que mentre que l’aspecte tecnològic ha estat més atès, l’aspecte actitudinal no ho ha estat tant. La direcció de l’empresa és qui ha de tenir més clars els valors que sustenten els models de gestió del coneixement.

2. Clarament és una qüestió d’actitud. La tecnologia, fa falta, sí, però és molt barata. El problema són actituds i procediments. Documentar processos, per exemple, és relativament barat, depèn de la dimensió, clar, però relativament barat. Els problemes no són de cap manera tecnològics, són mentals. Malauradament, massa gent que ensenya aquestes coses realment no té pràctica.

2. Com deia abans, les TIC són eines molt importants, però només eines que ens serveixen per facilitar la bona gestió del coneixement. El més important per gestionar la informació dins d’una organització humana és l’enfocament a la innovació de tots els actors implicats en la mateixa, l’assumpció d’aquest repte per part de l’equip directiu i el reconeixement de la seva necessitat per part de tots els treballadors. La recepta és comunicació, la medicina són les TIC.

3- En temps de crisi/recessió econòmica com l’actual, és un bon moment per a dur a terme un pla de millora de la gestió del coneixement? Si considerem que gestionar bé el coneixement que una empresa ja posseeix pot implicar reduir despeses en adquirir-ne de nou fora dels grups que conformen l’organització, és evident que la resposta és aﬁrmativa.

3. Sempre és un bon moment. Millor avui que demà. El que passa és que cada eina té una utilitat determinada. Al meu parer les èpoques de ‘vaques grasses’ sempre són un millor moment. Els de crisi, però, obliguen a fer canvis. Potser cal una inversió petita, però el que és segur és que a mig termini permet obtenir més beneﬁci per la innovació en processos i sovint en producte.

3. El més important és garantir la continuïtat del negoci, que és la supervivència de l’empresa i, en conseqüència, de tots els seus treballadors. Si per al funcionament normal de la companyia, cal dur a terme aquest pla, és pitjor aturar-lo, un cop començat, que fer la despesa en acabar-lo. El criteri principal ha d’ésser: seny en les decisions i prudència en les despeses.

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR JORDI GRAELLS, RESPONSABLE DE DIFUSIÓ I JESÚS MARTÍNEZ, RESPONSABLE DE NOUS PROGRAMES FORMATIUS - DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

CARME BOTIFOLL, DIRECTORA DEL CENTRE DE INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (CIDEM)

“Primer són les persones i desprès la tecnologia”

“En moltes empreses encara “El coneixement no es veu s’ha de desenvolupar més” com un actiu del negoci”

1.Cal, d’entrada, distingir l’evolució d’aquesta disciplina en les empreses i l’administració pública. En les primeres, se n’ha sentit a parlar molt i existeix una certa sensibilitat. En el cas del sector públic, les iniciatives són molt incipients. Malgrat aquesta distància inicial, en el teixit empresarial català, creiem que se’n parla més que no pas es fa. És a dir, no s’acaba de visualitzar la gestió del coneixement com una nova eina per millorar el compte de resultats de l’empresa.

1. Estem parlant d’una disciplina relativament jove que en moltes empreses i institucions encara s’ha de desenvolupar molt més. Per tant, jo no parlaria d’assignatures pendents, sinó que crec que és important destacar que les empreses catalanes estan cada cop més sensibilitzades amb la necessitat d’atraure i mantenir el talent i el coneixement intern de les organitzacions i, per tant, en la manera de com gestionar aquest coneixement.

2. De totes les iniciatives reeixides hem tret una lliçó: primer són les persones i després la tecnologia. Si no es treballa prèviament sobre l’actitud de les persones, la tecnologia no ho farà sola, ja que tan sols és un element facilitador. 3. Aparentment, la crisi econòmica hauria de ser un fre per a aquestes iniciatives. Tanmateix, pot ser l’oportunitat adequada per posar en marxa estratègies collaboratives de creació de nou coneixement que millori l’organització. Fixem-nos que el coneixement –també el col·lectiu– és gratuït; el que té cost és l’ús d’estratègies per capturar-lo, gestionar-lo i difondre’l.

2. Ambdós aspectes tenen un pes important –i complementari. Posar el coneixement al centre de l’activitat productiva suposa un canvi d’hàbits molt important i, per tant, portar-ho a la pràctica pot ser complicat. La tecnologia, doncs, ha de permetre’ns que aquest canvi d’hàbits sigui el mínim possible per donar-nos el màxim resultat, en clau de coneixement recollit, compartit i (re)generat. 3. Absolutament. De fet, podríem dir que aquelles empreses que han posat més atenció i recursos en engegar processos de gestió del coneixement tenen i tindran més eines, més possibles solucions, per a fer front als efectes de la crisi.

JOSEP LLUÍS SÁ NCHEZ , RESPONSABLE DE PROJECTES DE L’ÀREA DE PEOPLE DYNAMICS D’INFONOMIA

1. El principal repte és incorporar d’una manera efectiva la gestió del coneixement com un recurs més del negoci. En molts de casos, els projectes de gestió del coneixement es queden com a simples exercicis acadèmics o com a iniciatives amb data de caducitat. Encara no es veu el coneixement com un actiu clau del negoci. 2. L’èxit de qualsevol iniciativa de gestió de coneixement és un tema bàsicament actitudinal: creure en la seva utilitat a nivell personal i organitzatiu. Un dels problemes més importants és justament pensar en el remei abans de saber realment quina és la necessitat o el problema. En general, la millor solució no és de base tecnològica sinó de gestió de persones. 3. Una bona estratègia en clau d’innovació per sortir de la crisi és plantejar-se en lloc de “què és el que fem ara” un “què és el que sabem fer bé”, és a dir, utilitzar de manera eﬁcaç tot el potencial existent a l’organització. Això exigeix tant gestió del coneixement com de les habilitats i, de nou, de les actituds.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A DAVID PARCERISAS, PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ EADA

“Hem de preparar directius amb coneixements tècnics i valors” El prestigi a nivell mundial de les escoles de negocis de Barcelona situa la ciutat com a un dels referents del sector. David Parcerisas, president del Patronat de la Fundació EADA, fa un repàs de la trajectòria d’aquesta institució i analitza el paper de les escoles de negocis en el panorama econòmic i social actual. C. SAN JOSÉ

Les escoles de negoci de Barcelona tenen un gran prestigi internacional. Quina és la clau que explica l’èxit d’EADA (Escola d’Alta Direcció i Administració)? Crec que les escoles de negoci que hi ha a Barcelona tenen un excel·lent posicionament a nivell mundial però aquest èxit no es basa en cap secret. Aquest reconeixement parteix de dues premisses: una és que les escoles de negocis són institucions independents que han pogut fer allò que han cregut necessari d’acord amb uns determinats paràmetres. L’altra premissa és el fet que es tracta d’institucions on hi ha moltes persones que s’han dedicat de fa més de 50 anys a treballar. L’atractiu de la ciutat de Barcelona és un reclam afegit? La ciutat s’ha posicionat al món en un moment on ha coincidit en el temps amb una estratègia d’internacionalització de les escoles. Aquests factors han estat multiplicadors però, de fet, les escoles ja existien i venien fent una bona feina des de feia molts més anys. L’escola compta amb les acreditacions EQUIS i AMBA. Què suposa això per EADA? El sector de l’educació en temes de direcció d’empresa s’ha convertit en un sector molt competitiu a nivell mundial. Totes les institucions intenten posicionar-se com a escoles dins

rejat amb una gran dominació de les persones que provenen d’aquests països, als quals els correspondrà ocupar els llocs d’inﬂuència i poder de les grans empreses, com ja comença a passar ara.

“Totes les institucions volen posicionarse com a escoles dins una lliga determinada de prestigi ” d’un grup o d’una lliga determinada. Les acreditacions de qualitat són, generalment, fetes per organismes que són associacions de les pròpies escoles i allò que fan és donar un segell de qualitat quan una institució compleix uns determinats requisits de qualitat. Després hi ha els rànquings, els quals són són decisions fetes per determinats mitjans que, normalment, tenen a veure amb la premsa econòmica internacional.

transmetre a les persones que passen pels nostres programes.

Com es preparen els futurs directius en el marc de crisi econòmica que vivim? La peculiaritat del moment no ens ha de fer canviar res d’allò que nosaltres hem fet durant tota la vida. Hem de preparar directius que siguin persones que no només tinguin coneixements tècnics que existeixen sinó sobretot persones que tinguin uns determinats comportaments, unes determinades competències i unes determinades actituds respecte el món de l’empresa. Això té a veure amb els valors de les institucions i amb els valors que intentem

En èpoques de crisi solen sorgir noves oportunitats. Quines serien les pròpies del moment actual? En aquestes situacions de crisi sempre hi ha dues lectures. La pessimista i l’optimista prudent. D’altra banda, veig una oportunitat molt interessant que ve de la mà del sector de la construcció i del sector immobiliari. Aquesta crisi posa en primera fila determinats mercats que no estan en aquesta situació i que s’han d’explorar perquè són interessants. Per exemple, és el cas de països llatinoamericans els quals tenen economies que

encara s’estan desenvolupant. Crec que en època de crisi es posa sobre la taula que aquelles institucions que s’han internacionalitzat han repartit els riscos i per tant, han diversiﬁcat els mercats de manera que els aporta un cert equilibri i estabilitat.

Fent una mirada enrere, quins moments destacaria de la història de l’escola? Un moment, malauradament, va ser l’any 74 quan un dels fundadors va morir i això va ser un trasbals important. Una ﬁta va ser quan, al voltant de l’any 80, EADA va decidir apostar per incorporar professors a ple temps. L’any 85, es va fer una gran aposta per l’ocupació de l’ediﬁci actual i la seva remodelació. L’any 89 es va adquirir el centre de formació de Collbató, el qual ens permet fer activitats que aporten valor diferencial a l’escola.Ens veiem com una institució que aporta coneixements i també una manera de veure les coses amb uns determinats valors i unes idees de com s’han de fer les coses.

Com valora la potència de països com la Xina en el panorama empresarial? No podem menysprear països com la Xina o l’Índia on hi ha més de la meitat de la població del món. Quan aquests països comencen a tenir unes economies desenvolupades vol dir que el seu poder de consum és impressionant. En els propers anys veurem un món molt bar-

Quins reptes de futur es plantegen des d’EADA? La mirada endavant i al futur té dos reptes molt clars que van íntimament lligats i que són la continuïtat i la independència. Allò que nosaltres fem i transmetem cal que es pugui fer amb molts graus de llibertat fent allò que nosaltres honestament creiem que s’ha de fer. Aquest equilibri sempre hi és present.

David Parcerisas en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

TENDÈNCIES LABORALS

Les empreses que opten per cuidar als seus treballadors surten guanyant Algunes empreses han entès, ﬁnalment, que posar facilitats per conciliar la feina amb la vida personal només comporta avantatges. Està demostrat que les que van per aquest camí augmenten en implicació i qualitat. I ﬁns i tot s’arriba a reduir l’absentisme a més de la meitat. Els departaments de recursos humans han arribat a oferir solucions realment creatives i satisfactòries per a totes dues parts.

S’aconsegueix millorar l’ambient laboral i l’autoestima del treballador

MÒNICA VILLANUEVA

Practicar ioga a la seu de l’empresa, poder alletar el teu fill a l’oficina o bé marxar de vacances a EuroDisney amb la família però sent l’empresa la que paga, són alguns exemples de pràctiques empresarials que estan revolucionant la forma d’entendre els recursos humans. Tot i ser als Estats Units el bressol d’aquestes idees, poc a poc arriben a les filials nord-americanes i amb compte gotes s’expandeixen entre els despatxos.

Alletar a l’oficina Adaptar les empreses per posar-hi guardaries pels fills dels treballadors va ser, en el seu moment, una idea molt revolucionària però hi ha qui ha volgut fer un pas endavant en aquest sentit. Es tracta de portar-se el bebè a l’oficina i fins i tot a les reunions. Es pretén que la mare gaudeixi més temps del seu fill i, d’altra banda, que s’incorpori abans a la feina. Als Estats Units, ja són més de 80 les multinacionals que permeten instal·lar el bressol al costat de l’ordinador: asseguradores, bufets d’avocats, bancs o agències de publicitat. Les empreses més innovadores fins i tot ofereixen despatxos pels pares o sales per alletar. Per descomptat, el debat està servit. Hi ha qui diu que el balboteig del bebè pot resultat molest i que l’oficina és un lloc poc adequat per tenir un bebè. D’altres, en canvi, defensen la idea ja que aquesta reforça els llaços de lleialtat dels treballadors amb l’empresa.

Els Jubilats van buscats Fins ara els directors de recursos humans estaven obsessionats per la joventut de la seves plantilles. Ara, en canvi, els treballadors d’una certa edat comencen a ser objecte d’atenció. Es valora la seva experiència, el seu coneixement i també l’actitud calmada i racional davant de les diﬁcultats. De la mateixa manera que augmenten el nombre de prejubilats que es dediquen a

Conciliar i cuidar als treballadors és important per evitar xifres com que el 87% dels empleats creu que la seva feina no té més sentit que el salari que percep. / ARXIU

començar una nova vida laboral, ja sigui perquè es converteixen en freelances, en autònoms o en consultors sèniors, també les organitzacions es preocupen per cuidar aspectes com l’ergonomia o la gestió de l’edat, amb l’objectiu de mantenir el seu treball productiu i sa. Oferir treballar quatre matins a la setmana, dos mesos de vacances a l’any, treballar des de casa són algunes de les avantatges que es poden tenir si s’està en una empresa sensible i si es té una certa edat. Al Japó, ha sorgit una nova empresa protagonitzada exclusivament per sèniors i a Amsterdam, una empresa de treball temporal que es dedica només al reclutament de persones grans.

de Harvard o Massachusetts, es poden obtenir beneficis a llarg plaç com reduir el risc de malalties cardíaques o d’infarts però també millorar en poques setmanes el ritme de l’activitat cerebral, sent més creatius i productius. En algunes seus de Novartis, l’empresa farmacèutica multinacional d’arrel catalanes, els empleats poden gaudir de massatges i de classes de taitxi i ioga. En deﬁnitiva, es tracta de donar eines als treballadors per a conciliar la feina amb la vida personal però al mateix temps s’aconsegueix millorar l’ambient laboral, l’autoestima de la persona i, en un sentit més pràctic, a la llarga reduir els costos per concepte de salut.

Més enllà de la ﬂexibilitat Ioga a l’empresa Practicar ioga o fer meditació ja no és només pels yoguis o pels hippys que beuen te d’herbes. Sinó que professionals a la vora del col·lapse estan agafant aquestes pràctiques com un exercici diari que, segons ells, “redueix la hipertensió, millora la concentració i estimula el potencial creatiu”. Conscients d’això, cada dia són més les empreses que promouen la pràctica de la meditació o el ioga entre els seus treballadors. Tal i com indiquen prestigiosos estudis de les Universitats

Polítiques com les de no convocar mai reunions els divendres a la tarda i tampoc programar mai abans de dos quarts de deu del matí o més tard de dos quarts de sis de la tarda demostren que l’empresa, no només s’omple la boca parlant de conciliació, sinó que realment s’esforça perquè el seu personal tingui una vida familiar rica i no esclava dels horaris de la feina. A l’empresa Nestlé, per exemple, les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar tenen una llarga tradició. De fet, la flexibilitat horària ja

s’aplicava a mitjans del segle passat en algunes zones rurals de l’Estat, on els treballadors encara havien de combinar la feina de la fàbrica amb la del camp. Ara, per la lògica evolució dels temps, aquesta mesura ha passat a millor vida, però se n’apliquen d’altres que faciliten una millor distribució del temps. Els treballadors tenen temps de sobra per portar els nens al col·legi. Igualment, poden triar l’hora en què van a dinar i els temps que s’hi estan. D’altra banda, en algunes empreses, el permís de maternitat és més generós que l’establert per llei i s’allarga fins a les divuit setmanes, i les mares poden gaudir del període de lactància amb una bossa d’hores. Una treballadora d’Arbora & Ausonia va demanar canviar uns dies de vacances per una jornada reduïda de quatre hores arran de la seva maternitat i l’empresa no hi va trobar cap inconvenient. “Conciliar vol dir respectar explica Javier Ibars, director de recursos humans- i nosaltres no diem mai “no” sinó” “i per què no?”

Un dia sense e-mail Fa unes setmanes sortia a la llum que l’ús del correu electrònic detectat a les empreses és motiu de fort estrès pels treballadors. No només per la feina que generen sinó també

per l’ús massiu que se’n fa, ja sigui entre companys de feina o entre proveïdors i clients. Amb l’objectiu de conscienciar el personal, algunes empreses aconsellen als seus treballadors no utilitzar el e-mail amb companys de feina i restringirlo als clients o els proveïdors, almenys el darrer dia laboral. Són els anomenats ‘e-mails free days’ o divendres sense correus electrònics, una iniciativa que fa un any es va començar a instaurar als Estats Units. A més de reduir els nivells d’estrès causats per l’e-mail, s’aconseguix promoure el cara a cara, és a dir contextos comunicatius informals, tot prenen-se un cafè amb els companys, que moltes vegades generen intercanvis d’informació o noves idees que es perdrien si tot es fes a través de l’ordinador.

Empreses que mimen Què es pot dir d’una empresa que té temporades molt fortes de feina on els seus treballadors es veuen obligats a fer un fotimer d’hores extres, amb pocs caps de setmana i dies comptats poden sopar amb la família? Per descomptat, que ben poc de positiu. Ara bé, si aquesta mateixa empresa compensa aquests pics de feina pagant un viatge a EuroDisney per a tota la família? De ben segur que ja no la mirem amb els mateixos ulls. Tal i com explica Salvador Garcia, professor de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona i expert en assessorar empreses que busquen millorar la seva sensibilitat i ambient laboral, “detalls com aquests indiquen, en definitiva, canvis de valors molt profunds a l’empresa”. Però, ben mirat, aquests són només uns petits exemples: les possibilitats són tan àmplies com la imaginació.

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLES GIRALT, DIRECTOR DE RRHH DE FRESENIUS-KABI ESPANYA

“Des de recursos humans hem de ser capaços de vendre el que fem” Què fa un biòleg en RRHH? Mai se m’hagués passat pel cap al principi de la meva carrera professionals, però el dia a dia m’ha portat fins aquí i estic molt satisfet per això. Crec que puc aportar certa metodologia i pragmatisme a partir del meu component cientíﬁc.

Realment, hi ha tanta Responsabilitat Social Corporativa com es diu? En alguns llocs més y en altres menys, però comença a existir una consciència al respecte. Ens queda encara molt per avançar. És més important el mètode que les persones? Deﬁnitivament, no. Les persones són el més important i el mètode ajudar a que la simfonia estigui aﬁnada. Quin és el major repte amb el qual t’has enfrontat? Molts han estat els reptes durant la meva carrera professional però probablement el que més esforç m’ha costat ha estat reubicar-me després de la compra de Pharmacia per part de Pfizer i queda fora del projecte. Està realment valorat el treball de RRHH? Sincerament, no. Crec que la funció

Nascut a Barcelona però resideix a Vilanova i la Geltrú. En Carles és pare de dos nenes de 14 i 10 anys. Tot i ser biòleg de formació i tenir experiència en la docència a Instituts, la vida l’ha portat als RRHH. Com ha estat la teva carrera professional? Vaig començar en el camp de la indústria farmacèutica l’any 1989 com a venedor als Laboratoris Lilly, després vaig passar a Meranini a l’àrea de formació i ﬁnalment estic a Freseniu-Kabi.

Als laboratoris, es viu tan bé com es diu? La veritat, no sé a què es refereixen quan es diu que es viu bé. En qualsevol cas, la meva experiència és que s’ha de treballar molt, com en qualsevol altre lloc. Et sents orgullós d’algun assoliment? Sí que hi ha coses de les quals em sento orgullós, però sempre tenen a veure amb l’equip, la incorporació d’un programa permanent de Formació Contínua, crec que és un assoliment bàsic perquè la gent creixi.

A COR OBERT

És bo canviar de feina? Qualsevol canvi de treball ha de tenir una lògica des del punt de vista del creixement professional. En qualsevol cas, viure diferents experiència aporta una visió més àmplia del món laboral.

En Carles Giralt és director de Recursos Humans d’una plantilla de 250 treballadors. / DAVID FERNÁNDEZ

de RRHH no està prou reconeguda i encara hi ha molts estereotips en el concepte que hi ha d’ella. Els que treballem en aquesta àrea som els responsables de canviar aquesta percepció. Hem de ser capaços de vendre el que fem, preocupar-nos pel màrqueting intern. D’aquesta manera tots sabran i apreciaran el que fem. Existeix un pla ‘secret’ per descobrir talent intern? No crec que existeixin plan secrets. L’únic pla és conèixer a les persones i preocupar-se pel seu creixement. Us heu plantejat la gestió de la diversitat? No hem tingut la necessita de plantejarla com alguna cosa especial, tot i tenir persones de nacionalitats i cultures molt diverses. Creus en la conciliació de la vida familiar? Si. És absolutament imprescindible tenir un equilibri entre la faceta laboral i personal.

Per què a la gent li agrada tan poc formar-se? No crec que sigui així. A vegades la percepció de la formació, per experiències viscudes, és la de pèrdua de temps. Però si la gent viu experiències positives al respecte, deixa de ser refractari a la formació. Melodia, ritme i harmonia. Són les claus o hi ha alguna cosa més? Els tres elements són importants ja que sense ells no hi ha música. No obstant, ells sols tampoc són música. Els tres estan escrits a la partitura però perquè es converteixin en música, és imprescindible l’intèrpret. Un vegada més, el factor humà és la clau. Algun consell pels que comencen en RRHH? Seguin amb el mateix símil, a més d’ocupar.se de tenir bones partitures, el més important hauria de ser d’ocupar-se dels intèrprets. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Quin és el teu hobby? La música. M’agrada la música tradicional i toco el fogot, entre d’altres instruments. Què penses del moment en què vivim? En un moment complex com l’actual és necessari tenir una bona capacitat d’adaptació a una realitat canviant, sovint més agressiva del que ens agradaria, però s’ha de saber equilibrar. Què té en comú dirigir una empresa de dirigir una orquestra? En tots dos casos tens davant, casi amb tota seguretat, professionals més preparats que tu en la seva especialitat. La funció del director és aconseguir sumar les capacitats individuals per aconseguir l’èxit conjunt. Vivim en una societat masclista? Encara que hem progressat de forma evident, encara hi ha molt camí per recórrer. Probablement la pròxima generació estarà més a prop de l’equilibri.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A NINA, PROTAGONISTA DEL MUSICAL MAMMA MIA!, RECENTMENT ESTRENADA EMPRESÀRIA AMB UN CENTRE D’ENTRENAMENT BASAT EN EL MÈTODE PILATES

“Per ser feliç cal una bona salut i l’exercici és el primer requisit per tenir-la” “Mamma Mia! és més que les cançons d’Abba, la gent es queda sorpresa amb l’argument ” “El futur és dels terapeutes perquè tenim, patim moltes patologies” BEGOÑA GIMÉNEZ

El públic del teatre musical és el que més ha crescut enguany i concretament Mamma Mia! ha estat l’espectacle més vist la passada temporada amb més de 300.000 espectadors. Amb aquest punt de partida, com s’enceta la nova temporada? Això és una notícia molt bona sobretot per aquells que creien que els musicals treuen espectadors al teatre de text i a les sales alternatives. Amb aquestes dades es demostra que el públic atrau públic al teatre sigui del format que sigui o del gènere que sigui. Jo estic tan feliç! El públic coreja les cançons? És veritat que les cançons d’Abba són el primer reclam, però la gent queda molt sorpresa quan descobreix l’argument, la història entre una mare i una ﬁlla. Segons el meu parer, això és el

Actriu i cantant, Nina protagonitza un dels musicals amb més èxit de la temporada i que ja han vist, a Barcelona, més de 300.000 espectadors. A banda d’actuar, Nina acaba d’iniciar un nou projecte pel qual sent tanta o més passió que per la interpretació. És Contrologia, un centre d’entrenament personal basat en el mètode pilates i en què està totalment abocada, com a gestora i professora posant cor i ànima. que enganxa al públic. També és evidentíssim que està molt ben fet com les cançons van resolent les escenes dramàtiques.

Mamma Mia! és en actiu des de 1999 i que funciona allà on va d’arreu del món. Com pot ser? Això és un fet insòlit, cap musical havia estat mai produint-se de forma simultània en 12 ciutats d’arreu del món amb cultures tan distintes. Hi ha diferències entre el públic català i el madrileny? Sí, segur. Des de l’escenari es percep absolutament tot i veiem que cada públic és diferent. A Londres, per exemple, l’espectador és molt més extravertit. La gent canta, es puja a les cadires, balla... Aquí és més moderat. La diferència que veig entre Madrid i Barcelona és que aquí el públic es sorprèn més, com si es meravellés més de veure un espectacle d’aquestes

Nina, mostrant un dels vestits de Mamma Mia! / DAVID FERNÁNDEZ

característiques; potser és que està menys acostumat a veure un espectacle d’aquestes dimensions. I continuant amb les comparacions. Has vist la pel·lícula? Sí i m’ha agradat molt. T’has plantejat mai fer el teu propi musical, produir-lo? En dues ocasions ho he fet. El 1993, amb Casem-nos una mica; i el 2003 amb 20 Anys i una nit. Però no tinc pensat tornar a produir, és molt complex. Què és el que més t’atrau de la televisió? A mi la televisió m’agrada, hi tornaria, sobretot com a actriu amb algun dramàtic. Ara, com a espectadora no t’ho puc dir perquè gairebé fa 10 anys que no tinc televisió, m’avorreix. Sóc internauta addicta i si hi ha alguna cosa de la televisió que m’interessa, ho busco a internet. Quins objectius professionals tens per als propers anys? Vull continuar treballant al teatre, al musical especialment. També m’agradaria fer un dramàtic i el meu projecte més vital ara per ara, és el meu centre d’entrenament integral, Contrologia. Com inicies aquest projecte? Fa cinc anys vaig començar a entrenar amb el mètode pilates. Al cap de mig any, en comprovar

els beneficis al meu cos i la meva veu, vaig començar a treure’m la certificació.Així vaig començar a idear aquest projecte. He iniciat aquest camí com a empresària, faceta totalment nova en la meva vida i que combino amb la meva vida professional i la meva formació. Què és exactament Contrologia? A banda de l’entrenament integral, fem uns cursos adreçats als col·lectius pels quals treballem: arts escèniques (actors i cantants), comunicació (polítics, oradors, locutors, presentadors, empresaris) i docència (mestres, formadors esportius, etc). Aquests cursos estan dissenyats per atorgar als participants els coneixements bàsics i necessaris per fer un ús saludable de la veu així com també assolir una millor competència comunicativa. I de moment està funcionant molt bé. Perquè es diu Contrologia? El creador del mètode, el sr. Joseph Pilates, no li deia ‘mètode pilates’ sinó contrologia, que és una paraula que, segons ell, vol dir “l’art de controlar el cos a través del moviment intel·ligent”, que es fa adquirint els coneixements anatòmics i fisiològics del cos. Què aporta el mètode pilates a la vida diària? Felicitat. Hi ha una frase de J.

Pilates que diu: “Un bon exercici és el primer requisit per ser feliç”. Jo crec que ens passem la vida buscant la felicitat i com mantenir-la quan en realitat el més important és tenir una bona salut. Sense ella no pots ser feliç perquè no tens esma, ni l’estat d’ànim per desenvolupar la teva tasca. Com estàs d’involucrada en aquest negoci? Estàs sola en aquest projecte? Estic en tot, absolutament en tot. Des del disseny de la pàgina web al disseny de l’espai del gimnàs. Efectivament hi he estat i hi sóc des de la primera ﬁns a la darrera decisió. No he tingut darrera cap empresa o esponsor que em recolzi tot i que en un primer moment m’ho vaig plantejar però vaig preferir assumir-ho sola malgrat haverme creuat amb la crisi del país i els consegüents dubtes que indefectiblement se’t presenten. Donarà diners? Jo penso que en donarà justament perquè no està fet amb cap intenció lucrativa. També sé que funcionarà perquè malauradament, el futur és dels terapeutes, la gent estem molt malament, tenim moltes patologies. Segur que tot va bé... Sóc optimista de mena, i sé que el negoci funcionarà perquè crec que he sabut detectar una mancança i omplir aquest buit amb Contrologia.

FORMACIĂ&#x201C; DIRECTIVA / NotĂcies de FormaciĂł i Recursos Humans

RECURSOS HUMANS

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

INVESTIGACIĂ&#x201C;

CREIX LA DEMANDA Dâ&#x20AC;&#x2122;UNA SEGONA FEINA

SUBVENCIONS DE LA UE PER A R+D+I

La crisi econĂ˛mica actual estĂ provocant que molts treballadors en actiu cerquin una segona ocupaciĂł per millorar lâ&#x20AC;&#x2122;economia familiar. Aquesta tendĂ¨ncia, que sâ&#x20AC;&#x2122;espera major pels propers mesos, es desprĂ¨n de lâ&#x20AC;&#x2122;informe realitzat per lâ&#x20AC;&#x2122;empresa de treball temporal Ranstad. Segons la companyia, el nombre de treballadors que busquen feina ha augmentat ďŹ ns aquest agost un 30% respecte el mateix perĂode de lâ&#x20AC;&#x2122;any passat, i sâ&#x20AC;&#x2122;ha duplicat en el cas dâ&#x20AC;&#x2122;aquells que busquen una segona ocupaciĂł per compaginar amb la seva activitat laboral principal. Les feines mĂŠs solÂˇlicitades sĂłn aquelles que ocupen el cap de setmana i, encara que siguin de baixa qualiďŹ caciĂł (teleoperadors, promotors...), comptin amb horaris ďŹ&#x201A;exibles i fĂ cils de compatibilitzar. Lâ&#x20AC;&#x2122;estudi tambĂŠ reďŹ&#x201A;ecteix que cada cop sĂłn mĂŠs els que aproďŹ ten les vacances per guanyar diners extres.

Empreses, universitats i altres centres docents dedicats a la investigaciĂł es podran beneďŹ ciar de les subvencions que facilita la ComissiĂł Europea per sufragar projectes dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł, desenvolupament i innovaciĂł (R+D+I). BrusselÂˇles publica una guia prĂ ctica, de moment nomĂŠs sâ&#x20AC;&#x2122;ha editat la versiĂł en anglĂ¨s, on apareixen totes les ajudes i fons disponibles perquĂ¨ aquelles institucions dedicades a la R+D+I sâ&#x20AC;&#x2122;assabentin de la seva existĂ¨ncia i puguin aproďŹ tarseâ&#x20AC;&#x2122;n. Fins ara, la UniĂł Europea ďŹ nanĂ§ava projectes dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł i innovaciĂł a travĂŠs de tres programes de subvencions: el SetĂ¨ Marco dâ&#x20AC;&#x2122;InvestigaciĂł, el Programa Marco de Competitivitat i InnovaciĂł, i els Fons Estructurals i de CohesiĂł.

EL TRIOMF LABORAL NO Ă&#x2030;S COMPATIBLE AMB LA QUALITAT DE VIDA

AixĂ˛ ĂŠs el que creuen tres de cada quatre treballadors. Segons la majoria dels enquestats ĂŠs gairebĂŠ impossible compaginar una carrera laboral notĂ˛ria amb una vida personal de qualitat. Lâ&#x20AC;&#x2122;estudi anual â&#x20AC;&#x153;SatisfacciĂłn Laboral y Calidad de Vida 2008â&#x20AC;?, elaborat per la multinacional CĂĄtenon, revela que pel treballador conciliar lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit personal amb el professional ĂŠs una tasca ben difĂcil. Alhora recull propostes per solucionar-ho, com per exemple, distribuir les hores laborals lliurement o treballar mĂŠs des de casa, encara que aixĂ˛ suposi una rebaixa salarial. Lâ&#x20AC;&#x2122;informe tambĂŠ apunta que un dels principals motius per canviar de feina ĂŠs la retribuciĂł econĂ˛mica i el que mĂŠs valoren els homes de la seva feina ĂŠs la responsabilitat i autonomia; les dones, en canvi, aprecien mĂŠs la ďŹ&#x201A;exibilitat horĂ ria i el bon ambient.

Es podran beneďŹ ciar de les subvencions de la UE empreses i universitats . /ARXIU

UNIVERSITAT

INNOVACIĂ&#x201C; 90.000Â˝ PEL GUANYADOR DEL PREMI EURECAN 2008

AUGMENTA EL COST PER UNIVERSITARI A ESPANYA

Aquesta ĂŠs la xifra que sâ&#x20AC;&#x2122;endurĂ el guanyador de la segona ediciĂł del Premi Eurecan European Venture Contest 2008, convocat per Caja Navarra (CAN) i que compta amb la colÂˇlaboraciĂł de Barcelona Activa i European Unlimited. El guardĂł premiarĂ aquell millor projecte emprenedor europeu. Sâ&#x20AC;&#x2122;espera arribar als 700 participants i superar en nombre lâ&#x20AC;&#x2122;any passat, que va ser de 576 persones procedents de 19 paĂŻsos de la CE. La distinciĂł serĂ per aquell projecte empresarial mĂŠs innovador que a mĂŠs de la recompensa monetĂ ria obtindrĂ rellevĂ ncia i importants contactes pel seu futur desenvolupament. El perĂode dâ&#x20AC;&#x2122;inscripciĂł ja estĂ obert i ďŹ nalitzarĂ el proper 20 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre. Es poden adscriure totes les persones fĂsiques i jurĂdiques que presentin un projecte comercial i empresarial capdavanter.

La despesa per universitari a Espanya ha augmentat un 23% durant el 2000 i el 2005, enfront lâ&#x20AC;&#x2122;11% dels estats de lâ&#x20AC;&#x2122;OCDE, OrganitzaciĂł per a la CooperaciĂł i el Desenvolupament EconĂ˛mic. El principal motiu ĂŠs la disminuciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;estudiants dâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł superior. Tot i aixĂ, la inversiĂł per estudiant universitari al nostre paĂs encara ĂŠs un terĂ§ menor que la mitjana de lâ&#x20AC;&#x2122;OCDE. En el mateix perĂode de temps esmentat nomĂŠs el cost per estudiant va ser superior a GrĂ¨cia (+59%), Ă&#x20AC;ustria (+37%) i el Regne Unit (+26%). SĂłn els resultats de lâ&#x20AC;&#x2122;informe PISA 2000, que tambĂŠ indiquen que lâ&#x20AC;&#x2122;avantatge salarial entre una persona que ha cursat estudis universitaris i una altra que nomĂŠs compta amb formaciĂł secundĂ ria ĂŠs nomĂŠs del 32%, quan a lâ&#x20AC;&#x2122;OCDE la diferĂ¨ncia entre ambdues ĂŠs del 52%.

TECNOLOGIA

Les exigĂ¨ncies de la feina no sĂłn compatibles amb una qualitat de vida. /ARXIU

FORMACIĂ&#x201C;

LA SALLE I 22@BARCELONA SIGNEN UN PROJECTE DE FUTUR TECNOLĂ&#x2019;GIC

LES PIMES NO APROFITEN LES AJUDES PĂ&#x161;BLIQUES DE FORMACIĂ&#x201C; DE PERSONAL

La captaciĂł de talent internacional i lâ&#x20AC;&#x2122;atracciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;inversors estrangers sĂłn els principals objectius del Programa Landing, en el qual colÂˇlaborarĂ La Salle. Amb aquest acord, signat a principis de setembre amb la societat municipal 22@Barcelona, es donarĂ projecciĂł al Parc dâ&#x20AC;&#x2122;InnovaciĂł de La Salle, i alhora es promourĂ la participaciĂł de la instituciĂł docent a lâ&#x20AC;&#x2122;ediďŹ ci Media TIC i al Centre TecnolĂ˛gic de les TIC. El districte tecnolĂ˛gic de Barcelona espera congregar les mĂ ximes empreses de telecomunicacions i tecnologies de la informaciĂł i comunicaciĂł.

Menys del 8% de les pimes espanyoles aprofita les boniďŹ cacions de la Seguretat Social per oferir cursos de formaciĂł als seus treballadors, i gairebĂŠ el 90% desconeixen que disposen de fons pĂşblics per fer-ho. Aquestes dades, obtingudes de lâ&#x20AC;&#x2122;informe realitzat pel Grupo Femxa, posen de manifest que la competitivitat estĂ directament relacionada amb la formaciĂł obtinguda. Mostra dâ&#x20AC;&#x2122;aixĂ˛ ĂŠs que els sis paĂŻsos amb mĂŠs alt nivell formatiu ďŹ guren entre els deu mĂŠs competitius del mĂłn. En aquest rĂ nquing Espanya ocupa el lloc 29.

14 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2008 POLĂ?TICA SALARIAL EN TEMPS DE CRISI riscos i oportunitats

Les crisis econĂ˛miques produeixen caigudes abruptes de rendibilitat i les empreses replantegen la seva polĂtica de recursos humans.

Jornada CEINSA - AEDIPE Catalunya

Conscients dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta realitat, Aedipe Catalunya orgaQLW]D XQD VHVVLy PRQRJUjĂ&#x20AC;FD RQ HOV Pj[LPV UHSUHVHQLloc: Major Sant Jordi - UB. INSCRIPCIONS: tants de ColÂˇlegi bufets dâ&#x20AC;&#x2122;advocats especialitzats ens donaran Ptge.visiĂł Ricard Barcelona les noves secretaria@aedipecatalunya.com la seva de Zamora, cap a on4-8. sâ&#x20AC;&#x2122;encaminen (mapa) en matĂ¨ria de relacions laborals tel.en 93.423.84.13 tendĂ¨ncies aquest nou cicle econĂ˛mic. seminarios@ceinsa.com tel. Hora: de 9:30 a 12:00h 93.217.76.54 (Tito CedeĂąo) Dia : 7 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2008 Preu: gratuĂŻt Lloc: Auditori Winterthur de lâ&#x20AC;&#x2122;Illa

22 de octubre de 2008 â&#x20AC;&#x153;EL VALOR AĂ&#x2018;ADIDO DE LA COMUNICACIĂ&#x201C;N EN SITUACIONES DE CAMBIOâ&#x20AC;? Jornada CEINSA - AEDIPE Catalunya Lugar: Hotel Majestic. Paseo de Gracia, 68. 08007 Barcelona Precio: Asociados de Aedipe: gratuito. 1R DVRFLDGRV Â˝ ,9$

INSCRIPCIONES: secretaria@aedipecatalunya.com tel. 93 423 84 13

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “La democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant enfront de les opinions dels altres.”, Winston Churchil, polític britànic.

TELEVISIÓ

4HOMAS 3OWELL

LA ECONOMÍA:

Jl JXek`[X[ \c ;8C8@ C8D8 CXli\ej mXe [\e Dlpq\eY\i^

verdades y mentiras

CX j\e[X [\c c [\i <dgi\jX# Yl[`jdf p ]\c`Z`[X[ \e le dle[f èk\ii\cXZ`feX[f ÈEf \jkfp èk\i\jX[f \e Zfem\ikì X eX[`\ Xc Yl[`jdf% D` fYa\k`mf \j gi\j\ekXi ZfeZ\gkfj Yl[`jkXj hl\ j\Xe XZ\gkXYc\j p k`c\j gXiX g\ijfeXj [\ kf[Xj cXj ]\j# p kXdY` e gXiX Xhl\ccfj jè eè^ e Zi\[f%É Jl JXek`[X[ \c ;XcX` CXdX

GESTIÓN DEL CONOCIMENTO. EL ARTE DE INVENTARSE PROFESIONES Autor: Sergio Bulat Editorial: Urano Pàgines: 153 Aquest llibre es planteja com sobreviure laboralment en un futur tan incert com el que viurem. Ara ja no és suﬁcient tenir diverses titulacions per garantir-se una bon futur labora i que, a més a més, sigui estable. El missatge principal és que les persones s’especialitzin encara més o que, ﬁns i tot, inventin nous oficis per guanyar-se la vida el millor possible. Es tracta d’aprofitar les oportunitats que brinden els canvis, tal com moltes persones ja estan començant a fer. Aquest és un consell que pot ser molt útil tant per joves que s’acaben d’incorporar al mercat laboral, com per aquelles persones que estan en actiu, o bé, per persones jubilades que tinguin la necessitat de seguir treballant.

LA SENDA DEL LÍDER Autor: Dalai Lama i Laurens van den Muyzenberg Editorial: Alienta Pàgines: 204 Tot i que la riquesa ha augmentat, milions de persones arrreu del món viuen en condicions d’extrema pobresa i el món està en risc de patir una catàstrofe ambiental. Aquestes qüestions requereixen plantejar un nou tipus de lideratge per fer front, amb responsabilitat, als canvis. És imprescindible que el lideratge convini el sistema econòmic amb els valors morals. Aquest és l’autèntic camí del líder. El llibre ha estat possible gràcies al recull de les converses ocorregudes al llarg d’una dècada entre Lauren van den Muyzenberg, representant el mercat global, i el Dalai Lama, representant el budisme. El resultat és una obra única que vol aportar una mica de llum al món dels negocis.

LA ECONOMIA: VERDADES Y MENTIRAS Autor: Thomas Sowell Editorial: Deusto Pàgines: 264 El nou llibre de Thomas Sowell vol seguir desmitificant les llegendes que es creen al voltant de temes com l’urbanisme, les diferències de gènere, l’eﬁciència de les universitats, la retribució de l’ingrés, la discriminació racial o el Tercer Món. L’autor convida als lectors a dubtar de la informació que rep de deferents actors socials (polítics, mitjans de comuncació,acadèmics) i reinterpretar els fets i les dades. La Economia: Verdades y mentiras arriba després de l’èxit i best seller els Estats Units Basic Economics. Sowell és un economista graduat de les unversitats de Harvard, Columbia i l’Escola de Chicago. Avui en dia és columnista de la revista Forbes.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Sala 33, a les 22.40h, al 33 Produccions audiovisuals guardonades de temàtica variada.

60 minuts, a les 22.10h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22h, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

25 anys amb La teva: inici i fi de cicle TV3 va voler celebrar els seus 25 anys d’emissions amb un programa de cinc hores de durada on van ser presents cares molt conegudes pels telespectadors de la cadena. Va ser divertit poder veure com els presentadors del TN participaven en un breu remake del programa, Amor a primera vista, conduit una vegada més per la Montse Guallar. Les parelles de presentadors havien de demostrar que és coneixien més enllà de la tasca diària laboral. Després d’aquest inici, es van anar succeint tota una sèrie de sorpreses, entre d’altres, actuacions musicals com les d’Amaral, Sergio Dalma, Estopa, No way out o un tast del nou espectacle del Cirque du Soleil, Quidam. El missatge que es volia transmetre era recordar la tasca feta (i per fer) com a servei públic. Però no només la festa dels 25 anys de TV3 va tenir lloc al plató. A diverses poblacions catalanes es van organitzar actes lúdics diversos per sumar-se a la celebració del moment. A més, va ser molt potent el fet que els museus catalans obrissin les seves portes en horari nocturn, aproximadament, en horari paral·lel al programa Nit 25. L’afluència de públic va ser molt positiva i d’aquesta manera va quedar demostrat el lligam entre la televisió pública catalana i la cultura com un tot. Moltes persones van animar-s’hi, entre d’altres motius perquè l’endemà, Diada Nacional de Catalunya, era festiu i no seria necessari llevar-se d’hora. Per la Nit 25 van passar una representació de les cares més populars pels telespectadors i no hi podia faltar la persona que va dir les primeres paraules en l’estrena de TV3. Estem parlant de Joan Pera. En aquest cas, ell va ser l’últim en aparèixer i la seva tasca va ser cloure el programa desitjant bona nit a tothom i citant-los d’aquí a 25 anys més, per les “noces d’or”. Aquesta nova fita la durà a terme la nova directora de la cadena, Mònica Terribas, la qual haurà de fer front als nous reptes que se li plantegen en aquest nou projecte. D’aquí a 25 anys, les persones que tinguin la missió de celebrar els 50 anys de TV3 trobaran guardats en un bagul una sèrie d’objectes que van dipositar cares representatives d’alguns programes de la casa per tal que aquells que celebrin el 50è aniversari recordin com es feien els programes al 2008. Ens unim des d’aquí a la celebració i encoratgem a seguir treballant en la tasca de fer de TV3 una autèntica televisió plural i de servei al ciutadà. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+ Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL

OCTUBRE 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Per tal de ser lliures cal ser esclaus de la llei”, Ciceró, escriptor, orador i polític romà.

Maya Picasso, còmplice La ﬁlla de Pablo Picasso, Maya, ha volgut col·laborar en la realització d’aquesta exposició, certificant l’autenticitat de les obres i, també, escrivint al catàleg de l’exposició. Segons Maya “aquesta exposició presenta el personatge Picasso, els personatges Picassos de tota una vida, en la qual se’l veu volant d’una

Un artista, molts estils Un fet que caracteritza l’obra de Picasso és precisament la utilització de molts estils però sense arribar a ser fidel a un de sol. Li agradava

expressar l’art a la seva manera tal com s’inspirava, cosa que va fer que el pròpi Picasso confessés a un amic que era un pintor “sense estil”. De fet, tal com diu Daniel Miracle-Giralt a la introducció del catàleg de l’exposició “arribem a la conclusió que el que deﬁneix la seva obra és precisament que, més enllà dels estils, va saber demostrar-nos que no hi ha una sola manera de mirar el món, sinó múltiples, i que totes intenten apropar-se a la realitat i això és el que va fer al llarg de la seva vida sense esgotarse.” La seva obra estava sotmesa a una metamorfosi permanent que responia a la necessitat d’expressar noves inquietuds o solucions.

AGENDA CULTURAL > Aloma

> Amaral en concert

> Fotointerpreta 2008

Aquesta nova temporada es clourà l’any dedicat a Mercè Rodoreda i ho farà amb una adaptació d’Aloma feta per la companyia Dagoll Dagom. A la Sala Gran del TNC, del 23/10/08 al 4/01/09.

Eva Amaral i Juan Aguirre presenten a Barcelona el seu cinquè treball Gato negro, Dragón Rojo, consagrats ja com un dels grups musicals de més èxit dels darrers anys. El 3/10 al Palau Sant Jordi.

El centre de Fotograﬁa Documental de Barcelona presenta la seva quarta edició a càrrec de Gemma Miralda. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra ﬁns el 14/10.

> Quidam

> La vida es sueño

> Exposició El pa dels àngels

El Cirque du Soleil porta a Barcelona Quidam, un espectacle on es representa a aquells que formen part de la multitud en una minoria silenciosa. Fins el 20/10 a la Carpa del Grand Chapiteau.

Arriba la popular obra de Calderón de la Barca, considerada una de les joies del Barroc espanyol amb Segismundo com a protagonista. Al Teatre Romea, del 9/10 al 19/10.

Col·leccions de la galeria dels Ufﬁzi. S’hi podrà veure una sel·lecció d’obres pictòriques que van des de Botticelli a Luca Giordano. Al Caixaforum, del 22/10/08 al 8/02/09.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

banda a l’altraper les Arts Clàssica o moderna. Fins i tot se’l podria considerar un reporter gràfic precoç: Art del moment agafat per sorpresa al carrer, al burdell, en l’escena d’un espectacle, en el seu esperit, en les seves cartes. En resum, un artista reflectit en tants artistes que el sentim múltiple, empès per la seva vida però sempre igual a ell mateix: PICASSO.”

MAIG

Dedicatòria amb dibuix del Quixot (1958). Ceres sobre paper. /CEDIDA

Don Lafontaine serà recordat com el mític locutor nord-americà que narrava els avanços de les estrenes de cinema de Hollywood. La seva veu forta i contundent quedarà en la memòria de tots aquells amants del cinema. Desgraciadament, Lafontaine va patir una fallada respiratòria que no va poder superar. Al llarg de la seva trajectòria professional de més de 40 anys, Don Lafontaine va arribar a realitzar la locució de més de 5.000 tràilers. De ben segur que el gran públic no el reconeixeria per una fotografia seva però sí per la seva veu tan característica. El mític locutor va iniciar la seva tasca als anys 60 després d’abandonar la seva etapa a l’Exèrcit. A la ciutat de Nova York va formar-se professionalment com a enginyer de so i, arrèl d’això, va tenir els primer contactes amb la indústria cinematogràfica. La llegenda explica que Don Lafontaine va arribar a fer setmanalment 60 doblatges. Per la fama que va adquirir, Paramount Pictures, fins i tot, li enviava a casa una limusina per recollir-lo i portar-lo als estudis de doblatge. Juntament amb Floyd Peterson, Lafontaine va crear algunes de les frases més populars dels tràilers cinematogràfics de pel·lícules com El Padrino: Parte II; Batman; o Terminator.

ABRIL

Don Lafontaine (1940-2008), la veu en off americana per excel·lència

Pintor amb molts registres L’exposició mostra una bona part dels registres temàtics que Picasso va arribar a cultivar. Estem parlant d’esbossos de personatges del 1900 de Barcelona i París, pallassos, guerrers, nus, minotaures, curses de braus, composicions cubistes, ﬂors, guitarres, autorretrats i múltiples dedicatòries pels amics. Totes aquestes idees de Picasso s’han plasmat en obres on ha utilitzat pintures tan diverses com l’oli, pastels, gouaches, ceres, dibuixos a llapis, carbó, tinta o retolador, ... “Pinto com els altres escriuen les seves autobiografies. Els meus quadres, acabats o no, són les pàgines del meu diari i com a tals són vàlids. El futur escollirà les pàgines que prefereixi. No sóc jo qui ha de fer-ho.” En deﬁnitiva, la utilització de tal varietat de tècniques corroboren la consideració que Picasso és l’artista modern per excel·lència.

Joan Segarra va ser un dels jugadors més carismàtics de la història del Futbol Club Barcelona als anys 50. Nascut a Barcelona l’any 1927 i conegut com El Gran Capità, Segarra ens ha deixat a l’edat de 81 anys després d’una llarga malaltia. Segarra va arribar a disputar 528 partits amb el Barça, entre oﬁcials i amistosos. Tan sols el superen en partits jugats Migueli, Rexach, Amor i Rifé. A més, va tenir el privilegi de ser el capità de les Cinc Copes. L’exjugador va estar en el futbol professional durant 16 temporades, entre el 1949 i el 1965, i posteriorment a la seva retirada va fer-se càrrec com a entrenador de les categories inferiors i va ser ajudant d’Helenio Herrera. Segarra va ser un futbolista versàtil que va ocupar tant la posició central del camp com la defensa. Arreu se’l coneixia per ser tot un cavaller i per la seva noblesa i correcció dins el terreny de joc. Sempre animava als seus companys i gaudia d’una excel·lent forma física. Entre els seus companys d’equip va coincidir amb Ramallets, Kubala, César, Moreno i Manchón. A banda de la seva trajectòria al club blaugrana, Segarra va ser membre de la selecció espanyola entre els anys 1951 i 1962 període en el qual va disputar 25 partits.

MARÇ

C. SAN JOSÉ

La Galeria d’Art Manel Mayoral ha fet possible l’exposició 35 Picassos, que es podrà veure a partir del 16 de setembre i fins el 20 de desembre, gràcies a la col·laboració de Maya Picasso, ﬁlla del pintor malagueny. Les obres exposades formen part del període que va des de l’any 1898 al 1971, gairebé 2 anys abans de la seva mort. L’any 1898 Picasso va emmalaltir i va decidir instal·lar-se a Horta d’Ebre a casa del seu amic Manuel Pallarès per tal de recuperarse en un entorn agradable.

Joan Segarra (1927-2008), exjugador carismàtic del Barça

FEBRER

La Galeria d’Art Manel Mayoral acull des del 16 de setembre i ﬁns al 20 de desembre l’exposició 35 Picassos, una sel·lecció de les obres més representatives del pintor a partir de l’any 1898, quan va caure malalt. Maya Picasso, la seva ﬁlla, ha col·laborat activament per fer possible aquesta retrospectiva pictòrica.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

35 Picassos, un repàs a la trajectòria del pintor

Viatges / ESTILS DE VIDA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER CATALUNYA: L’ALT EMPORDÀ

Una passejada pel ‘palau del vent’ La part nord de l’Empordà és una comarca de marcada personalitat. La xarxa de carreteres locals i comarcals fa possible un desplaçament amable entre localitats a la cerca de pinzellades naturals, històriques i artístiques, una ruta adient pel mes d’octubre, abans que comenci a bufar amb força la tramuntana. El Teatre Museu-Dalí a Figueres permet conèixer la trajectòria artística de Dalí. / ARXIU BEGONYA MERINO

Aquest mes proposem una visita per la zona nord de l’antiga Emporion (mercat, en grec), l’Alt Empordà. Si té sort i bufa una tramuntana continguda, podrà contemplar els cels blaus i les atmosferes transparents d’aquesta terra sense haver de buscar refugi sobtat d’un vent que sembla encoratjat per la fúria. En tot cas, el risc paga la pena.

Aiguamolls de l’Empordà A la badia de Roses es troba la segona zona humida de Catalunya, una successió d’estanys, closes i prats inundables que rep el nom de Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La seva superfície és de quasi cinc mil hectàrees que s’estenen per l’àmbit de nou localitats. És un hàbitat privilegiat sobretot pels ocells aquàtics i un indret ideal pels qui volen passar un dia en contacte amb la natura i gaudir observant els ocells.

Per visitar el parc es recomana adreçar-se al centre d’informació del Cortalet, situat vora la carretera de Sant Pere de Pescador, a Castelló d’Empúries. Des d’aquest punt es pot optar per diferents itineraris senyalitzats i on es troben diversos observatoris d’aus. També es pot anar a l’estany de Vilaüt, al qual s’arriba a peu per un camí que surt de la carretera que va de Castelló d’Empúries ﬁns a Palau-Saverdera. Encara que els millors mesos per visitar el parc són els d’abril i maig per la presència de nombroses aus migratòries, l’entorn mostra un encant diferent a cada estació. Cal recordar portar uns prismàtics si es vol observar la gran varietat d’ocells del parc.

Dalí a Figueres L’Ajuntament de Figueres, ciutat gastronòmica per excellència, proposa al seu web una ruta de descoberta de la ciutat. Visitant l’oficina de Turisme

ubicada a la plaça del Sol es pot trobar tota la informació necessària. Aquest passeig té com a punts de parada la casa on va néixer el pintor Salvador Dalí i continua pel Teatre Museu-Dalí, el segon museu més visitat a tot l’estat espanyol. El Museu es va construir sobre les restes de l’antic Teatre de Figueres i és una excel·lent forma de fer un recorregut per la trajectòria artística del genial pintor empordanès, des de les pintures primerenques, passant per les obres surrealistes i acabant amb les dels seus últims anys.

Ruïnes d’Empúries No cal estar especialment interessat en la història per gaudir d’aquestes excavacions, l’encant d’aquest indret ubicat a Sant Martí d’Empúries funciona per si mateix. Al conjunt arqueològic es poden veure restes de diferents èpoques. Poc més d’una hora és temps suﬁcient per fer una visita ràpida, i pot

El Teatre MuseuDalí de Figueres és el segon museu més visitat a Espanya aproﬁtar per visitar l’Esculapi d’Empúries, l’escultura del déu grec de la medicina que torna a estar exposada al públic des del març i que es considera la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental. Pel que fa a qüestions pràctiques, la Porta de Marina, l’accés directe des del passeig per als vianants, roman tancat en temporada baixa. Això sí, aquesta època és ideal per gaudir d’una visita sense aglomeracions. Si el que vol és accedir amb cotxe, haurà de buscar la indicació “Ruïnes d’Empúries” amb

atenció, perquè la senyalització d’aquest lloc no és bona i hi ha intents de visita que sovint acaben a Empuriabrava o Castelló d’Empúries...

Llançà i Port de la Selva Un bon lloc per seure davant una taula ben servida és Llançà, on hi ha nombrosos restaurants. Aquest municipi també permet gaudir dels últims dies de bon temps a les grans platges familiars de sorra, a les petites badies accessibles a peu i a les zones verdes del poble. Molt a prop, a Port de la Selva i al bell mig del parc natural de Cap de Creus, hi ha el Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta mostra del romànic català va ser alçada pels benedictins al segle IX. La part central del conjunt monumental és el claustre, i la part millor conservada, l’església i té una esplèndida i àmplia nau central.

EL VENT QUE VAN LLOAR ELS ARTISTES Ningú no ha fet una descripció més encertada de la influència de la tramuntana que Josep Pla: “la tramuntana és una alliberació, un ambient propici a la impetuositat i la vehemència”. Salvador Dalí també va contribuir a mitificar aquest vent veloç que agafa embranzida i s’accelera a partir del nord dels Pirineus. Els de la comarca, la terra que el poeta Joan Maragall va anomenar “palau del vent”, consideren aquest vent un benefici: esbandeix els mosquits, deixa el cel net de núvols i regala dies assolellats d’atmosferes transparents. Bufa sobretot entre novembre i març, i agafa velocitats de més de cent quilòmetres per hora. Fins i tot pot obligar a buscar refugi de forma sobtada.

masters y postgrados

Impulsa tu carrera

PROJECT MANAGEMENT AVANZADO GESTIÓN DE PROYECTOS EFICIENTES EN CALIDAD TIEMPO Y COSTE. GESTIÓN INFORMATIZADA Edición invierno - inicio febrero 2009 horario: viernes, de 16:30h. a 21:30h. sábados, de 9 a 14:00h. Edición primavera - iinicio mayo 2009 horario: martes y jueves, de 17:45h. a 21:45h Duración: 100 horas

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: C/ Jordi Girona, 1-3 Edifici C5 planta 0 (Campus Nord) 08034 Barcelona , Telfs.: 93 401 60 81 / 93 401 68 13, Fax:93 401 56 29 , e-mail:antonia.romero@upc.edu, web: www.doe.upc.edu

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

RESTAURANT SAÜC

ELS ‘TOP 10’

Essència d’alta restauració en pot petit

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

Saüc és un restaurant familiar, sense pretensions d’una gran posada en escena BEGONYA MERINO

En aquests temps favorables a l’artifici, quan algú utilitza el qualificatiu d’honestedat per parlar del seu treball, cal parar atenció i obrir les orelles. Els paladins d’aquest principi aplicat a l’alta restauració són el tàndem propietari de Saüc, el xef Xavier Franco i, a la sala, Anna Doñate. Saüc és un restaurant petit que ostenta la preuada estrella Michelin des de fa dos anys. I el seu mèrit és gran, doncs aquest reduït restaurant ha esdevingut mediàtic només a partir de les seves virtuts, i sense uns cognoms d’autor que garantissin la seva projecció. És, d’altra banda, un dels 14 restaurants que a Barcelona ostenten aquesta distinció. Així doncs, l’èxit de Saüc no és d’estranyar: si a la barreja d’honestedat i alta restauració sense artificis s’afegeixen les ganes de fer les coses ben fetes, potser hem donat amb la fórmula rodona. Diuen que en Xavi Franco és un dels cuiners amb més projecció de la ciutat. La seva experiència és dilatada i d’ella, el xef destaca el mestratge de Santi Santamaria.

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

El Restaurant Saüc està en boca de molts. Una estrella Michelin els avala, però també els seus clients fidels, poc amics de l’artifici al plat i fidels a la cuina catalana reinterpretada pel xef Xavi Franco.

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

Cuina catalana molt personal Saüc és un estil de restaurant de caire familiar, sense pretensions d’una gran posada en escena, però amb la disposició d’oferir bon servei i una cuina molt acurada, una cuina catalana posada al dia i molt personal. Explica el xef que al seu menjador seuen clients de la burgesia catalana, possiblement pel tarannà de la seva cuina, poc amiga d’avantguardes i complexitats. “És un client que busca un producte clar al plat”, diu. I aquests clients comparteixen menjador amb d’altres que cerquen l’experiència gastronòmica, entre ells gent jove i un tipus de turisme especialitzat. A la memòria gustativa dels habituals de la casa hi ha enregistrats alguns plats emblemàtics que demanen, encara que no siguin a la carta. Altres plats són clàssics que es mantenen, com la cansalada cruixent, calamars i carxofes, amb suc del rostit. D’aquest últim destaca el xef que és el seu plat més autobiogràﬁc. Li demanem que triï un altre plat de la carta i sens dubte es decideix pel bacallà amb salsiﬁs, bourgignone de cargols i vi negre.

El Saüc fa cuina catalana posada al dia i molt personal. / CEDIDA

parell d’aperitius, tres plats, formatges i dos postres, per 52 euros, i un altre, el Saüc, idèntic a l’anterior però amb cinc plats, per 72 euros. Pels qui vulguin dinar en poc temps, el menú degustació migdia ofereix aperitiu, tres plats, postres, pa i aigua per uns més que raonables 34 euros. Els propietaris de Saüc poden presumir d’haver estat els primers en portar la cuina catalana a Pequín. Mare Nostrum va ser el

Restaurant Saüc Passatge Lluís Pellicer, 12 Tel.: 93 321 01 89

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

MESTRES Visol Característiques: groc palla amb reﬂexos daurats. Aromes amb un fons dolç de mares (pastisseria) amb notes subtils de frescor (llima/menta). En boca és estructurat, saborós i molt viu. Varietats de raïm: macabeu (35%), xarel·lo (40%) i parellada (25%). Procedència: 70% vinya pròpia de més de 40 anys. Plantació en vas. 30% vinya controlada de més de 15 anys emparrada.

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

Grau alcohòlic: 12% vol. Acidesa total: 5,9 g/l pH: 3,02

A la casa ofereixen dos menús degustació: un de més curt, el Tast, amb un

nom amb el qual aquests emprenedors van batejar la seva aventura asiàtica. Una aventura que només va poder durar nou mesos, principalment a causa de les traves de tot tipus per part del govern xinès. “No és un altre món, és una altra galàxia”, diu el cuiner. Ara, ja es troben immersos en un altre projecte: portar la seva cuina a Sao Paolo.

Preu: 16,25€

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2008

ESPORT I EMPRESA SERGIO CASAL, EXJUGADOR DE TENNIS I UN DELS DIRECTORS DE L’ESCOLA DE TENNIS ACADÈMIA SÁNCHEZ-CASAL

“De vegades, el respecte és més important que jugar bé”

CARLES CHACÓN

Troba a faltar jugar a competicions? No tant. Hi ha gent que sí que ho troba a faltar i ho passa malament… però jo ho tenia molt clar, quan ho vaig deixar, no va ser molt significatiu. Vaig comprovar que s’acabava l’etapa de jugador, i fins i tot tenia ganes de començar una nova fase de la meva vida. Era com un nou repte. Va destacar sobretot en el joc de dobles. Quina diferència creu que hi ha entre jugar sol o acompanyat? Mira, és diferent. El tennis és individual, i sempre estàs sol. Per això és necessari tenir un entrenador, un grup, algú que et doni suport. La diferència no és tant tècnica, però si tàctica. Has de saber treballar en equip i sumar esforços, no pot anar cadascú per la seva banda. En dobles ensenyo a respec-

Bressol de grans tennistes com Andy Murray o Giles Muller, noves promeses del tennis mundial, l’Acadèmia Sánchez-Casal és un centre de formació de tennistes. El complex, creat per Sánchez Vicario i Sergio Casal ara fa 10 anys, rep a jugadors de tot el món.

“En el tennis tenir tres o quatre jugadors situats entre els 50 primers del món ja és molt” tar el company, perdonar els seus errors, a adaptar-se. Hi ha poques parelles de dobles que durin tant de temps, per això estic orgullós de l’Emilio i per això vam seguir junts a l’acadèmia. Perquè ens portem bé i ens respectem. I, de vegades, això és més important que jugar bé. Quins són els seus millors records com a jugador?

Casal ha quedat a la memòria col·lectiva per guanyar a Boris Becker en la Copa Davis de fa 20 anys. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

Hi ha dos moments molt importants: un va ser la Copa Davis. Vam jugar a Barcelona contra Alemanya. A mi em va tocar contra Boris Becker, que en aquell moment era el número u o dos del món, i jo crec que estava al 50 o 60. Vaig guanyar jo. Ja fa més de 20 anys d’aquell partit, però la gent encara me’l recorda ara. L’altre moment va ser quan vaig guanyar McEnroe en un torneig de París. Tot i que la gent no ho recorda tant, per mi és més important, perquè McEnroe era un dels meus ídols. En aquest any del boom Nadal, quina sensació té amb els nous talents? A Espanya sempre s’ha jugat molt a tennis, sobretot a Barcelona, que n’és una de les ciutats bressol. Però és molt important que Nadal estigui on està, perquè farà que molta més gent vulgui jugar des de petit. Això ens donarà un munt de bons jugadors. L’altra cara de la moneda és que és impossible imitar Nadal. Segur que tindrem molts jugadors bons, però no seran tan bons com Nadal i semblarà que el nivell ha baixat.

I el tennis femení? Passa el mateix, durant l’època d’Arantxa i Conchita teníem molts premis. I sembla que sigui fàcil, però no ho és. Tenir quatre o cinc jugadores situades entre les 50 primeres ja és molt. Cal pensar que ser professional en tennis és molt difícil, no és com el futbol, que tens 30 jugadors d’elit per cada equip de cada primera divisió de cada país. Aquí només són uns quants els que estan a dalt de tot. Per aquells jugadors que no estan en el top ten, és molt difícil guanyar-se la vida amb el tennis? El que és més difícil són els inicis, perquè has de viatjar per jugar. Has d’invertir en avions i hotels per poder jugar la prèvia d’un torneig. Si no guanyes la fase prèvia no guanyes res de res. Aquest ritme, durant mesos, és molt dur, perquè a més és al principi quan no tens diners. I a això has de sumar-li un entrenador… Els inicis realment són molt durs, per això molta gent que juga molt bé no pot jugar més i es queda en tasques d’entrenador o professor, o jugant tornejos nacionals.

Com entrenen l’aspecte psicològic a l’acadèmia? Tenim un preparador amb experiència esportiva. Igual que fem treball de pista, fan treball de sala, amb tècniques de concentració, per exemple. Es fixen en com els grans superen situacions complicades. Quan un jugador no té un problema greu nosaltres el podem ajudar, perquè a l’Acadèmia molta gent ha jugat a tennis i sap com funciona. Amb una ullada ja sabem què pensa i quin problema pot tenir. Com es planteja i coordina l’administració d’una empresa esportiva? Nosaltres funcionem bé perquè cadascú s’ocupa del que millor sap fer. Per exemple, jo estic més a la pista, i d’altres s’ocupen més de l’administració, a l’oficina. Però coordinar tota l’acadèmia és molt difícil, cal un cap de transport, d’oficina, d’oficina esportiva, professors, allotjament… També intentem que les oficines i les pistes de tennis estiguin properes i ben comunicades, perquè són dues parts d’una mateixa cosa.

Salut / ESTILS DE VIDA

OCTUBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER 2008

El mal d’Alzheimer, el llarg comiat

Les organitzacions familiars reclamen disposar més informació dels símptomes i millors serveis de suport i salut pública. / ARXIU

El 21 de setembre és el dia triat per l’Organització Mundial de la Salut per commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer, enguany amb el lema “Alzheimer, un repte compartit”. Cada any es diagnostiquen 4,6 milions de casos al món. A Catalunya són 112.000 les persones diagnosticades d’aquesta malaltia neurodegenerativa que afecta als que la pateixen i als seus familiars. BEGONYA MERINO

Fa més de cent anys que el psiquiatra alemany Alois Alzheimer va presentar als seus collegues el cas d’Auguste, una pacient de 51 anys afectada de pèrdua de memòria, desorientació, al·lucionacions i llenguatge incoherent. Poc podia pensar el bon doctor que cent anys després, i a principis del segle XXI, la malaltia que porta el seu nom seria un dels reptes en salut mental més importants que encaren el conjunt de les societats opulentes.

Què causa l’Alzheimer? Les principals afectades per la malaltia d’Alzheimer són les neurones, les cèl·lules nervioses del còrtex cerebral. La

conseqüència de la degeneració d’aquestes cèl·lules és un deteriorament de la capacitat de la persona per controlar les emocions, reconèixer pautes de conducta i coordinar els moviments i la memòria. És, en altres paraules, el que s’anomena demència. A l’últim estadi de la patologia, la persona afectada acaba perdent completament la memòria i les facultats mentals superiors. Aquesta circumstància converteix l’Alzheimer en una experiència devastadora per als allegats i familiars del malalt, que veuen com la persona amb la que potser han conviscut tota la seva vida és incapaç de reconèixer-los, o ﬁns i tot no es reconeix a si mateix davant el mirall.

“Actualment a Catalunya hi ha 112.000 casos d’Alzheimer diagnosticats”

Els costos de la malaltia L’avenç d’aquesta patologia està lligat a l’envelliment de la població. Segons càlculs de l’Oficina d’Avaluació Tecnològica del Congrés Nord-Americà, es calcula que són 13,5 milions les persones afectades a tot el món, i s’estima que al 2050 seran 36,7 milions. Els costos econòmics, en forma de despeses socials i mèdiques per pacient són immensos: als Estats Units s’ha calculat que són de quasi 33.000 euros per pacient durant el curs de la malaltia.

Les demandes socials Les principals demandes de les organitzacions de familiars de malalts d’Alzheimer són disposar de més informació dels símptomes i els tractaments de la malaltia, així com dels serveis de suport de les associacions i els sistemes socials i de salut pública. El manifest del Día Mundial de l’Alzheimer 2008 denuncia la manca de sensibilitat i coneixement sobre aquesta demència són les causes dels recursos insuﬁcients per afrontar el que

alguns ja han anomenen una crisi sanitària d’importants dimensions. La Carta Global de l’Associació Internacional per la Malaltia de l’Alzheimer (ADI) proposa un pla d’acció que reclama assegurar el benestar del pacient pel que fa a l’alimentació, habitatge i atenció mèdica. També es reclama una legislació que protegeixi els drets dels malalts i que doni prioritat a la investigació sobre aquesta malaltia. Actualment a Catalunya hi ha 112.000 casos d’Alzheimer

diagnosticats, entre els quals hi ha el de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i l’exministre socialista Jordi Solé Tura.

La síndrome del cuidador El perfil més freqüent és el d’una ﬁlla d’entre 40-50 anys i amb responsabilitats familiars pròpies. En aquest cas és freqüent un problema de soledat i ﬁns i tot depressió del cuidador, que no només veu limitades les seves relacions socials, sinó que pot arribar a patir la “síndrome del cuidador”, que es caracteritza per estrès laboral i afectiu. Segons va avançant la malaltia, augmenta el grau de dependència del malalt. Sobretot durant la fase terminal de la malaltia el pacient és totalment dependent del seu cuidador.

CLAUS I MITES SOBRE L’ALZHEIMER - El principal factor que predisposa a patir la malaltia és l’edat, als 85 anys quasi la meitat de la població la presenta. - La hipertensió arterial suposa un risc de deteriorament de la memòria per les persones grans. - La meitat de la població general es queixa de pèrdues de memòria, però no totes aquestes persones desenvoluparan la malaltia. - Tot i així, un dels primers símptomes de la malaltia és la pèrdua freqüent de memòria, de la qual el pacient n’és plenament conscient i que pot intentar amagar. - L’Alzheimer progressa de forma més o menys ràpida, però a dia d’avui no hi ha cap tractament que el pugui curar. - Hi ha nombroses línies d’investigació obertes en el tractament de la malaltia.