Món Empresarial 110 by Medigrup

Novembre 2008 n. 110

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

LA CRISI ENTERBOLEIX EL MERCAT LABORAL pàg. 3 a 12 >>

Malgrat la crisi Borsadiner ha estat un èxit. Ho valorem amb el seu president, Carlos Tusquets. Ens apropem al col·lectiu mèdic de la mà de Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona. L’economista Oriol Amat analitza el sector de la construcció de maquinària i equipament mecànic.

EMPRESA

La crisi fa repuntar el treball en negre i la pluriocupació El treball irregular es concentra en els sectors de Un 10% de les persones que busquen feina cerca serveis de la llar, construcció, hostaleria i agrícola. un segon treball perquè no arriba a ﬁnal de mes. DESTAQUEM

pàg. 13 a 22 >>

VERÒNICA FISAS

Daniel Ortiz opina sobre la recent presentació de l’Informe 2008 de la RSC a Espanya.

DIRECTORA GENERAL DE NATURA BISSÉ

Caixa Sabadell, la caixa més antiga de Catalunya i la segona d’Espanya, compleix 150 anys.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Javier López Pérez, president de Creditservices. Les caixes d’estalvi es podrien reduir a la meitat abans del 2011, si tiren endavant els processos de fusió.

INTERNACIONAL

“La cosmètica espanyola és molt valorada a l’exterior”

pàg. 27 a 34 >>

RAMON ADELL

Joan Tugores planteja si es podrà posar en marxa un nou ordre global, econòmic i polític.

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECTIUS Més d’un milió de treballadors a Espanya ho fa de manera irregular, un 16% a la construcció. / ARTUR ZANÓN

El mapa del món: Les previsions de creixement de l’FMI. Fem un repàs a alguns dels principals esdeveniments econòmics i polítics del món.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Ferran Sicart, director general de Política Financera i Assegurances de la Generalitat.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Josep Soler, director general de l’Institut d’Estudis Financers. Miquel Bonet conversa amb Ana Gutiérrez, directora de RRHH de Laborman (Grupo Randstad).

ESTILS DE VIDA

El tercer trimestre de 2008, la taxa d’atur se situa al 8,9 per cent i els sous romanen estancats ja fa uns anys. És per això que, amb la crisi, alguns treballadors busquen alternatives per arribar a ﬁnal de mes. Un segon treball acostuma a ser una opció més que habitual. El pitjor és quan l’alternativa de treball que s’ha d’assumir és en negre, una feina mal pagada i sense cap

PÀGINES 3 I 4 >>

“Barcelona hauria d’apostar més per la formació de directius”

ESPECIAL: ASSEGURANCES ELS USUARIS NO PRESCINDEIXEN DE LA CONTRACTACIÓ D’AQUEST SERVEI

ÀNGEL CASAS DIRECTOR DE BARCELONA TV

Malgrat la crisi, el sector es manté El sector de les assegurances en el nostre país ha experimentat un creixement constant en els darrers anys. L’actual crisi podria suposar un fre, però els agents del sector en general es mostren optimistes. De moment, tan sols s’ha experimentat un descens en les pòlisses d’automoció, que es compensa amb un increment positiu en la resta de branques, especialment en les de vida.

pàg. 49 a 55 >>

Coneixem les propostes culinàries del Restaurant Alkimia, que ja ha aconseguit una estrella Michelin. Geologia màgica, riquesa cultural i excursions, tots tres ingredients els trobem a Montserrat.

tipus de seguretat ni contracte. Des de les autoritats, però, es treballa per eradicar aquest tipus de pràctiques il·legals, amb inspeccions de treball i controls de l’Agència Tributària i la Seguretat Social. En el cas dels autònoms, la manca de factures i l’omissió d’ingressos són les vies més freqüents per les quals se situen en l’economia submergida.

El sector assegurador no tem la crisi. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“Se m’ha donat un salconduit de llibertat periodística”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

DIRECTORI D’EMPRESES Abengoa ........................16 Auren.............................16 Banesto .........................16 Caixa Catalunya ............16 Caixa Laietana...............16 Caixa Sabadell ..............18 Citigroup........................17

EDITORIAL

Editorial

Daimler..........................17 El Corte Inglés ...............15 Emte ..............................16 Endesa...........................15 Ericsson .........................17 Eurofragance .................16 Fortis..............................17 Fresc Co.........................16 Gallina Blanca ...............17 HP ..................................18 Hypo Real State ............17 Iberdrola ........................15 Iberia .............................25 IBM................................15 ING ..........................17, 26 KTM...............................16 La Caixa...................15, 16 Laboratoris Esteve.........16 Laborman.......................47 Lladró.............................17 Lois ................................17 Marina d’Or ...................17 Natura Bissé..................13 Nissan ...........................17 ONO...............................17 Pepsico ..........................17 PwC ...............................16 Siemens.........................16 Telefónica......................17 Toshiba ..........................16 Unilever .........................17

LA TRANSPARÈNCIA FINANCERA GENERA CONFIANÇA La convulsió financera global segueix amb el seu avanç en una crisi televisada, radiada i projectada a diari en els mitjans escrits amb missatges controvertits i poc clars dels actors socials que, sens dubte, abonen el terreny en el qual s’està instal·lant una gran manca de confiança, en especial entre els bancs, que no es refien els uns dels altres. Fet que es demostra en el diferencial del tipus oficial del BCE (3,75%) amb l’euríbor (4,95%). Queden enrere els temps on des de la distància s’analitzava l’escenari a l’altra banda de l’Atlàntic, i llavors, l’actitud acusatòria d’Europa era com si aquí no hagués de passar res. Però vés per on, al final i irremediablement, hem compartit la mateixa realitat. Com ens ha pogut passar? És possible que els bancs arribessin a creure’s propietaris d’uns diners que remenaven amb excessiva llibertat, oblidant

les bones praxis de l’activitat de molt més llarg recorrebancària. Operativa que en gut, sobretot pel que fa a les determinades conjuntures, hipoteques. Aquest desajust per definició, fa febles les de tresoreria és una feblesa entitats financeres. Pensem tècnica que, en certa mesura, que el millor banc del món podria explicar per què certs en el marc de l’economia més bancs amb un balanç solvent favorable és potencialment poden, contràriament al que una institució tècnicament semblaria, acusar problemes en fallida sempre condiciona- de liquiditat. Però el que ens costa més d’enda per la descompensació “Costa d’entendre tendre són els problemes de de termini que hi ha entre el els problemes de tresoreria que temps de l’exi- tresoreria que han han aparegut en compagència de l’acaparegut en certes certes nyies d’assegutiu contra la asseguradores” rances. Aquests del passiu. Ens constitueixen expliquem. En general, l’actiu dels dipòsits un escàndol ja que les entitenen uns terminis a curt: tats capten recursos de la tant el diner interbancari, les gent abans que es generi cap emissions del BCE i dipòsits dret. Dipositen els seus esdels particulars etc. Terminis talvis durant tota la vida per que poden oscil·lar en dies, conformar al ﬁnal un capital mesos i en l’últim cas, en 2 o 3 que els permeti jubilar-se amb anys. Comparat amb els anys un determinat estatus. En la en què el actius s’adjudiquen, resta de rams d’asseguranveurem que són operacions ces, tant els de risc divers,

els de vida, o els d’automòbil, sempre es mantenen en una doble constant a l’equilibri tècnic dels pagaments periòdics, on s’afegeix el financer, ja que per estar cobert s’ha de pagar abans. Reflexionant en aquest punt, no entenem què els hi pot haver passat a AIG, Fortis, Prudential, MetLife o AEGON. És evident que tots els problemes no estaven únicament en les subprimes ni en la banca. Sembla que n’hi ha molts més i cal saber si serem capaços de capejar el temporal. De moment, a Espanya trobem a faltar la transparència europea en les ajudes a la banca. Per cert, si George Bush pogués utilitzar la moviola i tornar al 15 de setembre veient tot el xàfec que ha caigut a l’economia mundial, s’hauria estalviat la fallida de Lehman Brothers? En economia, atemptar contra la confiança passa factura tant a culpables com a innocents!

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia ELS IMMIGRANTS SÓN EL COL·LECTIU MÉS FORÇAT A TREBALLAR DE MANERA IRREGULAR

Pluriocupació i treball negre, maneres de guanyar-se la vida en temps de crisi La crisi econòmica, a més de provocar un augment a la taxa d’atur i, per tant, del nombre de persones que cerquen una ocupació, està propiciant que els treballadors busquin alternatives per afrontar les seves responsabilitats econòmiques. En ocasions, la solució passa per un segon treball per hores, de manera ﬁxa o esporàdica, però amb contracte. De vegades, però, l’única opció és acceptar una feina en negre, sense contracte, ni assegurança, tot sovint precària i mal remunerada. BEGOÑA GIMÉNEZ

L’economia submergida a Espanya és de les més voluminoses de la Unió Europea (la xifra varia entre el 20 i el 25% del Producte Interior Brut, segons diferents fonts), és a dir, uns 200.000 milions d’euros. L’economia submergida roman aliena al control de l’Estat, tot i que la majoria de la població del món hi participa. Dintre d’aquesta s’hi troba el treball irregular el qual té, a més d’implicacions en l’àmbit econòmic, altres conseqüències de caràcter psicològic, sociològic, polític i ètic que fa que tingui unes especials repercussions. Parlem d’aquell treball que, tot i ser legal i no delictiu, no és declarat a les autoritats amb el frau ﬁscal i a la seguretat social que comporta. Sigui quin sigui el motiu per acceptar aquestes condicions de treball, és innegable que la primera perjudicada és ella mateixa. El Llibre Verd sobre Dret Laboral identiﬁca el treball no declarat com a un dels factors que més contribueix a l’establiment del dumping social, s’associa a precarietat i riscos per a la salut del treballador, amb baixes perspectives de carrera i sense

Aproximadament el 4% dels treballadors a Catalunya ho fa a l’economia submergida

A Espanya, els joves i les dones són dos dels grans col·lectius amb treball irregular cobertura de protecció social.

Perﬁls i sectors L’economia submergida s’estén especialment entre les petites empreses. Segons un estudi realitzat per GESTHA, Cos Especial de Gestió de la Hisenda Pública, presentat el passat mes d’octubre, un dels principals focus de frau es troba a les petites empreses i autònoms. Actualment, segons aquest informe, el 95,8% de les companyies amb base a Espanya que facturen entre

Els sectors més recurrents on es concentra el treball irregular són els serveis personals i de la llar, la construcció i l’hostaleria. / D.C.

1,8 i 6 milions d’euros l’any, un total de 57.700 societats, esquiven la lluita contra el frau ja que, en la majoria dels casos, els seus comptes anuals no tenen l’obligació de ser auditats. En el cas de les microempreses, els fraus més importants es donen per mancança de factures o factures falses i omissió d’ingressos i falta de justiﬁcació de despeses, segons GESTHA. Segons l’informe Treball no declarat a la Unió Europea, extret de l’Eurobaròmetre 2007, el 3% de la població

en edat laboral d’Espanya consta com a ocupada en treball submergit, el que equival a 1,125 milions de persones. Aquesta xifra, però, s’ha de prendre només com un indicador, ja que només hi consten els ciutadans majors de 15 anys sempre que s’hi estiguin de manera regular. Amb la qual cosa, tota persona immigrant sense papers que treballi al país no consta a les estadístiques. Pel que fa a Catalunya, el Panel de Desigualtats de 2002 es-

tableix en un 4,3% dels ocupats, els treballadors que ho fan en l’economia submergida, i en un 4,4% per al 2005. L’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població a Catalunya el xifrava, per al 2006, en un 4,1%. Segons l’Eurobaròmetre 2007, el perﬁl del treballador en negre és força variat, però els experts en citen cinc grans col·lectius: persones inactives com ara estudiants, prejubilats o mestresses, persones en situació d’atur; persones amb segona ocupa-

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

gida. Segons Saliba, “l’any 2002, quan es va limitar la política d’immigració per part del govern del Partit Popular, ens vam trobar amb què un 55% dels immigrants a Espanya treballava de manera irregular.” L’any 2005, amb la regularització de més de 600.000 irregulars, el volum d’economia submergida va disminuir, ja que el procés obligava a donar-se d’alta a la Seguretat Social. Per a Ghassan Saliba la cosa és clara: “amb la crisi actual està augmentant l’economia submergida”.

Lluita contra el treball negre

El sector agrícola es nodreix, en bona part, de mà d’obra en situació irregular. / D. C.

ció –sent aquesta segona la treballada en negre–; autònoms o freelances i, per últim, persones immigrades, majoritàriament en situació irregular que es veuen abocades, per força, a treballar a l’economia submergida. A Espanya, els joves d’entre 15 i 24 anys i les dones són dos dels grans col·lectius submergits. Els sectors més recurrents on es concentra el treball irregular són els serveis personals i de la llar, la construcció i l’hostaleria. Tot i que en xifres absolutes el sector agrícola no és tan important, a Espanya aquesta activitat es nodreix, en bona part, de mà d’obra en situació irregular.

Immigració i treball irregular Segons el politòleg Jordi Sànchez “no hi ha certeses sobre quin és l’impacte de la immigració en l’existència i la importància de l’economia submergida. En qualsevol cas hi ha dues qüestions clares: la primera és que allà on ara detectem l’existència de l’economia submergida aquesta ja existia prèviament a l’arribada de la immigració. La segona és que el nombre de treballadors estrangers ocupats en l’economia submergida guarda relació amb el número d’estrangers en situació d’irregularitat”. L’economia submergida és molt més que la generada per la població irregular, però és un actiu molt important d’aquesta. El nombre d’estrangers en l’economia informal a Catalunya es podria ubicar a l’entorn del 18% del total de la població immigrada. Limitant-se a la població d’origen estranger, els professors Sonia Parella i Albert Recio sostenen –a l’informe d’aquest 2008

“L’immigrant no és culpable de treballar irregularment”, segons Ghassan Saliba “Inspecció de Treball ha investigat quasi mig milió de centres de treball durant el 2008” La població immigrada al mercat laboral– que el 5,4% de la població que es deﬁneix com inactiva pot estar en l’economia submergida. Prenent con a referència les dades de l’Enquesta de Població Activa, aquest grup sumaria una mica més de 10.000 persones. L’anunci del ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, de suprimir la contractació en origen va aixecar les veus dels col·lectius d’immigrants que consideren que “això pot fer augmentar el volum de treball irregular i l’economia submergida”, explica Ghassan Saliba, secretari d’immigració de Comissions Obreres a Catalunya. “D’una manera encoberta, el ministre Corbacho vol aplicar una política d’immigració zero. No vol contractar en origen, té la intenció de retallar el reagrupament familiar o limitar les ocupacions incloses al catàleg de difícil cobertura”, explica. Certament, està demostrat que aquest tipus de polítiques acaben posant-se de costat de l’economia submer-

Aflorar les feines submergides permetria un augment del grau de qualiﬁcació dels treballadors, augmentar la seva protecció social i els ingressos de la Seguretat Social. Per fer front al problema, el Govern espanyol té oberts diferents fronts. Durant el primer trimestre d’aquest any l’Agència Tributària va posar en marxa un pla conjunt amb la Seguretat Social d’intercanvi i creuament d’informació. La Seguretat Social és l’encarregada de veriﬁcar si les empreses abonen les cotitzacions socials, mentre que l’Agència Tributària realitza el seguiment dels impostos, com el de societats o l’IRPF dels empleats. Aquest darrer any, Inspecció de Treball ha obert 10.027 ordres de servei en tres àmbits diferents: comprovació de les obligacions a la Seguretat Social, control de l’activitat dels becaris, per assegurar que no amaguen formes de treball abusives, i el control directe del treball d’estrangers. En total, es van insepeccionar 433.701 centres de treball, dels quals un 33% correspon al sector de la construcció, el 16% al comerç, el 12% a l’hostaleria i un 9,9% a serveis professionals. La lluita per acabar amb l’ocupació irregular dels immigrants passa també pel propi reglament d’Estrangeria que preveu la regularització per arrelament laboral de l’immigrant que acrediti dos anys d’estada a Espanya i un any d’activitat laboral, així

com també per col·laborar amb la Inspecció de Treball. “Amb la introducció de l’article 45.5 s’ha aconseguit no culpabilitzar el treballador irregular de la seva situació, ell és una víctima”, explica el secretari d’immigració de CCOO. Aquesta mateixa disposició s’ha traslladat a la Unió Europea com a proposta de directiva perquè sigui aplicable a tots els països de la Unió.

La pluriocupació Comença a resultar habitual la recerca d’un segon treball per afrontar les despeses del dia a dia. Segons dades de l’empresa de recursos humans Randstad, el nombre de persones que busca un segon treball el 2008 ha augmentat en un 10%, el doble que l’any passat. Catalunya és una de les zones amb més demanda d’una segona ocupació, i està augmentant de forma substancial i progressiva, sobretot entre joves operaris de fàbriques o personal de peonada de ﬁns a 30 anys d’edat i immigrants amb feines

al sector de l’hostaleria. L’increment de la demanda està entre un 15% i un 30%, en funció dels perfils professionals. Segons el Panel de Desigualtats a Catalunya, presentat al mes de juny, un 6,6% dels treballadors, és a dir, 233.000 persones, tenen més d’una feina. 91.000 serien autòctons i 97.000 no comunitaris. La pluriocupació pot ser signe de precarietat (es busca una font d’ingressos suplementaris a causa de la insuficient retribució obtinguda amb el treball principal) i també d’irregularitat (en la mesura que el segon treball no estigui declarat). Si la crisi fa augmentar o no el treball precari, la pluriocupació, la irregularitat, la mobilitat, el teletraball o el treball autònom no ho sabrem fins d’aquí un any, quan podrem mirar la situació amb perspectiva. El que sí sabem és que les hipoteques es continuaran pagant i els carrets de la compra s’ompliran. Com guanyar els diners per pagar tot plegat, cada un farà allò que estigui a les seves mans.

Joves, emprenedors, pluriempleats i submergits Així es descriuen el Joan, la Lídia i la Mireia. Tots tres són barcelonins, treballen de manera legal entre 8 i 10 hores al dia i durant tota la setmana. L’un en una fàbrica de Martorell, l’altra en una agència de publicitat i la tercera és recepcionista en un hotel. En les seves hores lliures, en Joan fa massatges a domicili, cobra 20 euros per sessió i en fa uns 10 a la setmana. La Lídia continua fent de publicista freelance en les seves hores lliures, a vegades fins i tot, per a la pròpia empresa que la té contractada. Però quan fa hores extres, les treballa totes en negre. La Mireia quan no és recepcionista, és esteticista. A casa seva depila, neteja el cutis i pinta les ungles a veïnes, amigues i conegudes. Cap dels tres no emet factures pels serveis que ofereixen, ni paguen impostos ni cotitzen a la Seguretat Social. Són un perfil de treballador irregular potser menys precari, menys explotat però a tots els mou un mateix objectiu: guanyar-se la vida com poden per arribar a final de mes.

Motius per acceptar treball en negre a Espanya Motius Costos socials o impositius Perquè beneﬁcia a ambues parts Perquè no hi ha alternativa o perquè es tracta d’una activitat temporal

Treballadors % 20 32

Per la insistència del client

Font: Eurobaròmetre 2007. Informe Treball no declarat a la Unió Europea

Inspecció de treball gener-març 2008. Número d’actes d’infracció

Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona

10.671 7.770 1.006 979 916

171 114 28 6 23

Seguretat i Salut Laboral 1.250 826 209 67 148

TOTAL ESPANYA

91.077

1.377

7.283

N. de Relacions Visites Laborals

Ocupació i Estrangeria

Seguretat Altres Social àrees

Total Infraccions

286 184 38 23 41

1.021 694 92 46 189

215 161 26 11 17

4.967 3.928 431 170 438

1.783

7.153

1.065

39.252

Font: Ministeri de Treball i Immigració

A fons / ECONOMIA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLOS TUSQUETS, PRESIDENT DE BORSADINER

“Aquesta crisi no és la fi del món, continuarem progressant” Més de 20.000 persones han visitat Borsadiner del 23 al 25 d’octubre a Barcelona on han participat els principals actors del sector financer per debatre sobre tendències del mercat, solucions per combatre la crisi econòmica, nous models financers, etc. El president del Saló, Carles Tusquets, ens explica les lliçons que sobre la crisi financera s’han extret de les reunions a Borsadiner Professional. BEGOÑA GIMÉNEZ

“Ara cal fer un exercici de despalanquejament de l’economia i rebaixar el nivell d’endeutament general”

Més del doble de visitants que a l’anterior edició, tot un èxit en temps de crisi? En moments d’incertesa com els que estem vivint, de crisi profunda, és normal que la gent necessiti informació per prendre decisions, sobretot dels especialistes i poder fer-se un mapa de l’estat de la qüestió el més professional possible. L’increment de participants als col·loquis i debats, ha estat espectacular. No ha quedat mai una cadira buida.

tuada. La por, consubstancial a l’ésser humà s’ha convertit en pànic i això fa actuar d’una manera irracional. La crisi ha deixat preus insòlits, sobretot d’actius ﬁnancers i del sector immobiliari.

Pel que fa a estands i altres participants, com tenim les xifres? El nombre d’expositors d’empreses cotitzades, entitats financeres i de regulació ha crescut entorn del 20% més que l’any anterior. Ha faltat algú en aquesta edició? Han estat les principals empreses espanyoles, les principals entitats financeres del país, experts de tot el món per explicar-nos el funcionament de la crisi i jo crec que hem estat tots el que havíem d’estar. On eren les empreses de rating? Certament no han estat presents a la fira i això que tenen bona part de culpa de tot el que està passant. Hem de fer un cas relatiu a les empreses de qualificació: són com conduir mirant pel retrovisor, et diuen com eren les empreses uns mesos enrere. I com que els temps canvien tan ràpid, ofereixen un indicador bastant poc útil. A més, s’han equivocat. Han errat perquè no han sabut fer-ho millor o perquè hi havia interessos pel mig? Això han de ser els jutges qui ho diguin, si n’hi ha hagut o no frau. Però el que sí que puc dir és que s’ha d’establir una normativa molt clara que impliqui responsabilitats pecuniàries per aquelles empreses de rating que no ho facin bé. És un problema de regulació, llavors? No és que s’hagi de regular més sinó millorar l’existent i sobretot la supervisió, que és allò que fa el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors que miren que les entitats financeres facin les coses com cal, d’acord amb la regulació. El que ha fallat molt als EEUU i que és l’origen de la crisi no és tant, que també, que la regulació no era suficient, sinó que el supervisor no se n’ha adonat de la situació fins molt tard. A Espanya, els supervisors estan contínuament a sobre de les entitats i fan un examen exhaustiu del que estan

Carles Tusquets al seu despatx a Fibanc-Mediolanum, entitat que presideix/ D. CALDERÓN

venent. Si això s’hagués fet a EEUU amb promptitud, no hauria passat tot això. Com s’han estructurat les conferències a Borsadiner? Hi ha hagut dos tipus de jornades: unes adreçades al gran públic i d’altres per als professionals. Les conferències han estat continuades, pràcticament no hi havia descans entre l’una i l’altra. Han estat unes reunions molt profitoses per treure conclusions i cercar sortides a la crisi. Quin seria el seu consell per als petits estalviadors? El més convenient en aquesta situació és no actuar a destemps. Segons quin sigui l’horitzó temporal, a llarg o curt termini, del seu estalvi i de la seva inversió s’haurà de prendre una o una altra decisió. Hi ha persones que prenen decisions totalment contràries al seus interessos per manca d’informació. S’han de deixar aquestes decisions en mans d’assessors financers? És important tenir un assessor que entengui la nostra situació, els nostres problemes i que nosaltres entenguem d’allò que ens està parlant. La confiança és important, però la decisió l’ha de prendre cadascú. No cal que tots siguem experts financers, però si hem de tenir uns mínims de coneixements, entendre els perquès d’una recomanació. Què s’ha après a Borsadiner? Les conclusions de totes les jornades són: que no és la fi del món, el món continuarà progressant; encara que aquest

any i el vinent encara seran complicats per a l’economia real, que ens haurem d’estrènyer el cinturó, que augmentarà l’atur i que entrarem en un període de recessió en comptes de tenir un creixement com hem tingut sempre, segurament decreixerem una miqueta, de l’1 al 1,5%, però tampoc és tant. Una altra conclusió és que hem de ser conscients que s’han comès errors molt importants, inclús per part dels inversors, que ens hem cregut que la llei de la gravetat no existia, que tot allò que puja ho fa eternament i res havia de baixar, ni el sector immobiliari ni la borsa. I no, tot cau, perquè el món està estructurat en cicles de pujades i baixades. O sigui que aquesta és una baixada com qualsevol altra? No, aquesta ha estat especialment accen-

Alguna lliçó més extreta a Borsadiner? Que no ens hem d’endeutar excessivament. Fins fa poc, degut als tipus d’interès tan baixos que teníem, tothom s’atrevia a endeutar-se i clar, els diners s’han de tornar i els interessos poden pujar... hem actuat tots amb massa alegria. Ara hem de fer un exercici de despalanquejament de l’economia, de rebaixar el nivell d’endeutament de tothom: dels bancs, de les empreses i dels particulars, per tal de tornar a la normalitat i fer una recomposició de l‘estructura dels estalvis. Hi ha molta gent molt afectada per la crisi ﬁnancera al nostre país? Tothom, tothom que té uns petits estalvis o ﬁns i tot un immoble que veu com ha baixat el seu valor o qui té una hipoteca que ha pujat de preu. Tothom està afectat. D’una manera directa o indirecta. Inclús en la possibilitat de tenir atur a l’empresa: si baixa la demanda del consum, les empreses facturen menys, fan reconversió i augmenta l’atur i la gent s’estreny encara més el cinturó i... afecta el 100% de la població.

FITXA TÈCNICA Denominació: BORSADINER, Saló del diner, la borsa i altres mercats ﬁnancers Edició: Vuitena Patrocinada per: Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat; La Caixa; Mapfre President: Carles Tusquets Director: Rafael Rubio Visitants: 20.000 persones Actes paral·lels : 21 conferències i presentacions Expositors: 30 stands Principals participants: Abertis, Caixa Catalunya, Gaesco, Intereconomía, Self Trade Bank, Agen Bolsa, CNMV, Grupo Agbar, IW Bank, Telefónica, Tesoro Público, AIF, Cortal Consors, IEF, La Caixa, BBVA, Criteria Caixa Corp., IG Markets, Renta 4, Borsa de Barcelona, EFPA, ING, Repsol, Finanzas.com, Capital Asset, FXCM, Interactive Brokers, Borsadiner Professional: Conferències per als professionals de les ﬁnances

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

ENTREVISTA A MIQUEL BRUGUERA, PRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA JOAN MANEL TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Si fos pels ciutadans ens pagarien millor” Potser perquè és un dels sectors professionals que més pertoca a la ciutadania, el col·lectiu mèdic sempre ha estat d’actualitat. Últimament s’ha parlat de noves reformes i normatives des de diferents òrgans del govern. Propostes a part, la salut professional dels metges és reﬂecteix en el bon funcionament de la sanitat.

Adaptació dels estatuts col·legials a la llei catalana Una de les tasques més urgents que tenen tots els col·legis professionals a Catalunya és adaptar la seva norma bàsica, els estatuts col·legials, a la Llei Catalana de 2006 d’exercici de professions titulades i dels collegis professionals. D’aquesta manera, abans del 9 de març de 2009 han d’haver estat aprovats i adaptats pel propi col·legi i, posteriorment, per la Conselleria de Justícia la norma institucional bàsica del col·legi professional. La mateixa, que serà publicada al Diari Oﬁcial de la Generalitat de Catalunya, haurà d’incloure una sèrie de novetats que bàsicament persegueixen una idea fonamental, i és que, d’acord amb l’ordenament constitucional, els col·legis professionals no només defensen els interessos corporatius dels membres que integren el col·legi sinó, fonamentalment, l’interès dels ciutadans en què aquella professió es presti correctament i defensi, en el seu cas, els drets fonamentals dels destinataris de la mateixa. Les principals novetats que han d’incloure els nous estatuts professionals, que, insistim, han de ser adaptats per tots els collegis, són: a) Els mandats dels membres dels òrgans de govern no poden excedir de 4 anys i l’exercici d’un mateix càrrec es limita a un màxim de 12 anys consecutius; b) El règim d’infraccions i sancions, així com el procediment disciplinari dels col·legiats, es modiﬁca incloent la sanció d’expulsió i les multes; c) Respecte el règim econòmic, s’haurà d’informar a la Conselleria de Justícia del destí dels fons públics. Una tasca complexa que ha de ser aprovada pels col·legiats i que té l’objectiu de modernitzar les estructures col·legials.

“La sanitat exigeix constantment inversions perquè l’utillatge està obsolet”

NÚRIA HUESO

Massificació a les consultes, sensació de poc reconeixement professional...Què pot fer el col·legi per pal·liar la situació? Primer de tot, s’ha de situar el paper i prioritats dels col·legis de metges, que no són instruments per millorar les condicions de treball dels metges, o per ocupar-se dels seus problemes laborals, sinó que bàsicament estan per garantir a la societat que els atenen metges amb un bon nivell de competència tècnica i de sentit ètic. Les qüestions laborals són una competència dels sindicats, i tenim un sindicat de metges. No obstant això, nosaltres també intervenim però més en el sentit de negociar amb l’Administració de manera puntual, quan hi ha problemes o fins i tot per fer denúncies públiques d’iniciatives que ens semblen inadequades perquè perjudiquen els metges. Temen que es torni a proposar l’ampliació dels horaris dels centres d’atenció primària (CAP)? Va ser el col·legi de metges qui va aconseguir que, sense cap conflicte ni cap vaga, s’apliqués una moratòria d’aquesta norma, i de fet, això ha quedat mort i enterrat, no se n’ha parlat més. Jo crec que és inviable, que no té molt sentit si el guany que té ampliar l’horari es perd perquè els metges estaran enfadats i amb més dificultat compliran bé les seves responsabilitats. És encertada la destitució del gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Francesc José María? No he tingut cap conflicte amb ell quan tenia la responsabilitat de ser el director gerent de l’ICS, la qual cosa no vol dir que no hàgim tingut discrepàncies, sempre tractades d’una manera civilitzada i molt raonable, i hem tingut molts punts de coincidència també. Per tant,

“L’Administració l’únic que fa és homologar els títols de metge. Nosaltres mirem si en sap prou”

El doctor Miquel Bruguera al despatx del Col·legi./ N.H.

sincerament, em sap greu que l’hagin destituït perquè ja havíem establert uns hàbits de relació, però estic convençut que amb el seu successor també es produirà una bona relació i una bona comunicació. El col·legi està a favor que les infermeres adquireixin més competències? Aquest és un problema molt calent, i de molt mal arranjament, perquè ni als metges els agrada ni les infermeres volen. Difícil que això pugui prosperar, però hem de ser lúcids i comprendre que amb el canvi que s’està produint en el món és raonable que es discuteixi, que s’obri un debat sobre les competències de metges i infermeres, si s’han de modiﬁcar o no, i en quines circumstàncies i de quina manera. Corren temps de crisi. La població pateix més malalties? Hi ha preocupació però no una repercussió en el dia a dia. El que està demostrat és que la pobresa té relació amb la incidència en malalties. Qualsevol crisi econòmica que incrementi el nivell de pobresa d’una societat s’associarà amb més consum mèdic i amb més taxa de malalties. Això és previsible

però crec que Espanya encara queda lluny. Què en pensa de la proposta de reformar el model de finançament sanitari? Jo crec que als metges no els afectarà pel que fa el seu salari. El que sí és previsible és que en els propers anys no hi hagi diners per fer més coses. La sanitat exigeix constantment inversions perquè l’utillatge està obsolet, es necessita renovar per un de més modern. Si resulta que tens dificultats per accedir a medicaments nous, o tens limitacions per millorar el teu utillatge, tot plegat farà que facis la feina menys bé i et frustris. Realment fa falta anar a buscar metges a l’estranger? El problema que tenim nosaltres és que el sistema sanitari és poc eficient. Està mal organitzat, massa gestionat. El número de metges per habitant a Espanya és dels més alts del món però n’hi ha molts que no fan de metges. Molts metges estarien disposats a continuar les seves jornades laborals ampliant-les, si els paguessin bé, però pel que et paguen no compensa, millor quedar-te a casa.

Estan millor valorats els metges a la resta d’Europa? Crec que els metges són els que estan més ben valorats a qualsevol país. Perquè són coses que la gent necessita molt. Són poc valorats pels gestors del sistema sanitari però si fos pels ciutadans ens pagarien millor. El COMB ha posat en marxa el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). Quin és el seu objectiu? Aquest programa està adreçat a les addiccions i les malalties psiquiàtriques agudes, que poden incidir molt negativament en la pràctica. Nosaltres tenim la responsabilitat, primera, de no fer-lo exercir i al mateix temps oferir-li un tractament. Els reptes del col·legi per aquest any i el vinent? Un programa de protecció social del metge. Ara estem en condicions de poder ajudar molt més, sobretot en el tema de la dependència. S’han produït fenòmens molt injustos amb un sector de metges que va aportar diners com una pensió que era compatible amb la seguretat social i aquesta s’ha anat en orris. El segon gran objectiu és tota la problemàtica lligada als metges que vénen de fora d’Espanya. L’Administració l’únic que fa és homologar els títols de metge. Nosaltres mirem si en sap prou, i si no en sap, l’ajudem a que es recicli.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

L’ICAB mostra les deﬁciències del sistema judicial

Setmana de l’arquitectura a Barcelona

El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha presentat l’Informe sobre la Justícia, inclòs en l’anomenat Pla de Transparència Judicial, que mostra les mancances i carències del funcionament del sistema judicial alhora que suggereix les solucions més adients, com són: intercanvi de documents i registres unificats entre les diverses administracions, creació d’una oficina judicial moderna, i un desenvolupament definitiu del traspàs de competències. L’informe es divideix en dues parts diferenciades, una primera que tracta els resultats de l’activitat de l’ICAB pròpiament, i on destaca, arrel de la situació econòmica actual, el constant augment de sol·licituds de justícia gratuïta, i una segona dedicada a actualitzar les dades sobre la justícia en l’àmbit jurisdiccional.

La ciutat comtal ha estat la capital de l’arquitectura durant una setmana amb la celebració de l’Arquiset’08 durant els primers nou dies d’octubre. L’esdeveniment, de caràcter anual, està organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i Arquinfad, entitat encarregada d’entregar els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. El projecte vol mostrar la interacció entre la societat, l’arquitectura i totes aquelles disciplines relacionades amb l’espai a través d’exposicions, tallers i jornades tècniques per diferents punts de la ciutat. Així doncs, diversos escenaris de Barcelona com la Facultat de Dret, la passarel·la del Maremàgnum o la torre del Club Marítim van experimentar jocs de llum i il·luminacions especials que dibuixaven nous paisatges urbans. A la cita, que vol sensibilitzar els ciutadans sobre la cultura arquitectònica, es van sumar nombroses empreses de caire públic i privat, escoles i col·legis professionals entre d’altres.

Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya

Alumnes de primària de diferents escoles de Barcelona. / CEDIDA

Gran participació en la 7a Diada de les Telecomunicacions El COETTC (Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya) va reunir en la 7a Diada de les Telecomunicacions al voltant de 3.000 persones, entre les quals es trobaven estudiants, col·legiats, professionals del sector i personalitats distingides, com la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. L’acte va girar entorn tres eixos principals: la televisió digital, l’accés de les persones discapacitades o dependents a les telecomunicacions, i la capacitat de la banda ampla. A la cloenda es van lliurar els premis d’excel·lència a aquelles empreses i institucions que fomenten l’ús de les TIC amb l’objectiu de millorar la productivitat, la innovació i la responsabilitat social.

Nova línia ICFcrèdit: condicions preferents per impulsar les inversions de l’empresa L’objectiu d’aquesta línia de finançament és afavorir la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana • Per a treballadors autònoms i petites i mitjanes empreses de qualsevol sector d’activitat* per a projectes que es facin a Catalunya i comportin la compra d’actius productius que s’incorporin a l’activitat principal de l’empresa. Els actius poden ser de segona transmissió. • ICFcrèdit finança amb préstec o lísing i inclou la possibilitat de sol·licitar un aval per part d’Avalis. • Import màxim d’1,5 milions d’euros per beneficiari (en una operació o més), sense superar el 80% del pressupost del projecte. * Excepte agrari, immobiliari i financer (principalment).

El degà del COETTC, Ferran Amago, i Jordi Bosch, secretari de telecomunicacions de la Generalitat. / CEDIDA

CODI, la banca electrònica de Caixa Sabadell, millora la usabilitat i renova la seva imatge

Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya

La banca electrònica de Caixa Sabadell, amb la qual pot fer, des de qualsevol ordinador i a qualsevol hora les operacions més habituals, li dóna més:

Col·legiació obligatòria pels professionals de l’esport

• Nova estructura de navegació i agrupació intuïtiva de les transaccions.

La Generalitat ha aprovat per llei que a partir d’ara els professionals de l’esport estiguin obligats a col·legiar-se per poder exercir. Amb aquesta normativa s’intentarà que augmenti la qualitat del sistema esportiu català i alhora es vetlli per la seguretat i la salut de les persones en una pràctica que cada vegada és més comuna i que pot tenir efectes negatius si no es realitza adequadament. El Col·legi de Llicenciats en Educació Física (COPLEFC) es mostra satisfet amb aquesta resolució ja que d’aquesta manera es beneﬁciarà el col·lectiu de l’esport en general i també qui accedeixi als seus serveis ho farà d’una manera més segura. Des d’aquest moment, exercir sense estar col·legiat suposarà una sanció. Aquesta llei regula l’exercici dels professors d’educació física, animadors o monitors esportius professionals, entrenadors i directors esportius.

• Conﬁguració d’operacions favorites.

Complementi la jubilació dels seus treballadors Caixa Sabadell Previsió Empresa dóna resposta als compromissos per pensions que la seva empresa tingui o pugui tenir amb els treballadors L’objectiu principal és constituir un capital destinat a complementar la pensió de jubilació dels seus treballadors. A més, vostè: • Pot decidir contractar-lo per a tots o per a una part dels treballadors.

• Accés a simuladors. • Subscripció a publicacions corporatives. A més, economitzarà temps en les seves gestions i evitarà desplaçaments, gaudint de la màxima seguretat. Renovi’s vostè també utilitzant la tecnologia més avançada!

• Es beneﬁciarà d’importants avantatges ﬁscals i podrà deduirse les aportacions de la base de l’Impost de societats. • Fidelitzarà els treballadors.

Vol conèixer més novetats i promocions exclusives per a la seva empresa? Subscrigui’s al butlletí + empresa i assabenti’s de les últimes novetats abans que ningú registrant-se a

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

Una mirada enrere... 1 d’octubre

3 d’octubre

La Unió Europea culpa als EUA de la crisi El bloqueig al pla de rescat de l’administració nord-americana irrita la Comissió Europea que reacciona amb contundència culpant Washington de la crisi que ha creuat l’Atlàntic i contagiat la banca europea i reclamant-li que assumeixi la seva responsabilitat. “Les turbulències que estem patint vénen dels EUA i s’han convertit en un problema global, així que tenen una responsabilitat especial en aquesta situació”, va advertir el portaveu de la CE, Johannes Laitenberger. Per la seva banda, Brussel·les presumeix de la resposta dels governs europeus, que “sí que assumeixen les seves responsabilitats” i “demostren que estan a l’altura de protegir l’estabilitat ﬁnancera i els estalvis dels europeus”.

404 aturats més cada dia L’atur ha augmentat en 12.133 persones al mes de setembre i ja encadena onze alces consecutives per situar-se en 354.215 desocupats a Catalunya, la xifra més alta des de l’abril del 1994. Al setembre, cada dia han perdut la feina 404 persones. A l’Estat espanyol, l’atur s’ha situat per sobre dels 2,6 milions, amb un augment de 95.000 persones respecte a l’agost i de més de 600.000, un 30,1%, en l’últim any. Amb tot això, els immigrants desocupats s’han doblat en un any

4 d’octubre Llum verda al pla dels Estats Units

2 d’octubre L’atur espanyol és el que més creix de tota la UE No només és ja el soci de la Unió Europea amb l’atur més elevat, sinó que, a més, la taxa de desocupats és la que més creix. L’atur espanyol, de l’11,3%, supera en gairebé quatre punts la mitjana de la zona euro, del 7,5%. I en només el mes d’agost passat va augmentar tres dècimes més, sobretot per la crisi del totxo.

Aprovat i signat el mateix dia, el pla de rescat financer que ha d’injectar 700.000 milions de dòlars als mercats. Al segon intent i després dels canvis introduïts en el text, el pla de rescat ﬁnancer va ser ﬁnalment aprovat ahir per la Cambra de Representants dels EUA i el president George W. Bush el va signar a corre-cuita tan bon punt li van fer arribar. La majoria dels republicans hi votaven en contra i al migdia Wall Street pujava un 2,5%, reacciona amb una caiguda del Dow Jones de l’1,5%.

5 d’octubre L’Euribor supera el 5,5% i trenca el seu màxim històric La desconfiança en els mercats ﬁnancers i interbancaris està escanyant aquells que han de pagar una hipoteca. L’Euribor, índex de referència per a la quota de pagament de l’habitatge, toca un nou màxim després d’uns mesos de força estabilitat. Les hipoteques a 40 anys es poden encarir més d’un 10% si l’índex es manté en nivells similars

Els líders del G-8 recolzaran les entitats en crisi França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia -les quatre potències europees membres del G-8- acorden que ajudaran els bancs que estiguin en diﬁcultats per la crisi ﬁnancera internacional. Però hi haurà sancions per als responsables de les entitats que estiguin en situacions límit. Aquests compromisos demostren l’esperit

de coordinació per assegurar la liquiditat per preservar la conﬁança i l’estabilitat del sistema ﬁnancer a Europa.

que han sumit els mercats de renda variable en una depressió profunda sense que, de moment, ningú, ni cap autoritat ﬁnancera ni governamental, tingui el medicament adequat. Aquesta forta baixada és el rècord històric de caigudes del selectiu, i és el colofó d’una setmana en què el seu valor s’ha minimitzat ni més ni menys que un 21,6%, un daltabaix que no es recordava des de la setmana de l’11-S. D’aquesta manera, en el que portem d’any, les empreses que componen l’Íbex-35 han reduït el seu valor en més d’un 40%.

14 d’octubre

7 d’octubre El dilluns negre La banca s’ensorra frustrada per l’absència d’una versió europea del pla de rescat ﬁnancer de Bush. Fent bo un cop més el tòpic del dilluns negre, el pànic no va parar de generar males notícies: la borsa francesa, per exemple, anota el trist rècord de la caiguda més forta de la seva història, un 9%, i mentre borses remotes com Buenos Aires, São Paulo o Mèxic lliscaven pel tobogan i suspenien cotitzacions, un dels índexs més observats aquests dies, el Dow Jones nordamericà, va limitar al 3,6% unes caigudes que hores abans arribaven al 7%. L’Íbex-35 perd un 6% envoltat de caigudes encara més grans al Vell Continent.

El cost del rescat: 1,7 bilions Alemanya, França, Espanya i Àustria aproven els seus costosos plans per garantir la liquiditat. 1,734 bilions d’euros és el que costaran els plans de rescat i ajuts al sector ﬁnancer a Europa, 3,5 vegades més del que costa el controvertit pla Bush als Estats Units.

16 d’octubre La UE impulsa un acord per “refundar” el capitalisme

9 d’octubre

més del 55% des dels màxims històrics assolits al juliol i d’un 28% en un sol mes, amb prou feines s’ha reﬂectit a les estacions de servei.

25 d’octubre La borsa segueix caient Les borses continuen sumides en una profunda depressió i registren caigudes del 5,2% en el cas de l’Íbex-35 espanyol, del 5% en les borses alemanya i britànica, del 3,5% en la francesa i del 5,6% en la italiana. En el cas de la borsa espanyola, està vivint un octubre especialment negatiu en el qual ha perdut pràcticament una quarta part del seu valor, un 24% en només 18 dies de sessions del selectiu. El PIB negatiu al Regne Unit reforça la idea d’una recessió important a tot el món.

28 d’octubre El BCE mou fitxa per intentar frenar la recessió Jean-Claude Trichet aprofita la visita a l’Estat espanyol per fer un nou intent d’injectar ànims a la depauperada economia europea. El president del Banc Central Europeu diu que la institució “possiblement” tornarà a abaixar els tipus d’interès a la zona euro, més enllà del 3,75 a què es va reduir a primers de mes. Admet que les previsions de creixement no són precisament positives i que persistiran els problemes “intensos” al sector financer. El cru baixa dels 60 dòlars per primer cop en 21 mesos

Retallada històrica El Banc Central Europeu (BCE) fa un gir a la seva política monetària i decideix abaixar mig punt el tipus d’interès en una acció insòlita en què es van coordinar la seva homòloga nord-americana, la Reserva Federal (Fed), i els bancs centrals d’Anglaterra, Suïssa, Suècia, el Canadà i Austràlia. L’institut emissor europeu deixa el preu del diner en el 3,75%, amb efectes a partir del 15 d’octubre, mentre que la Fed el va abaixar del 2 a l’1,75%.

Els Vint-i-set acorden celebrar una cimera global al novembre per reformar l’FMI perquè controli i regulu de debò el sistema ﬁnancer mundial. El president de torn de la UE, el francès Sarkozy, i la cencellera alemanya, Angela Merkel, proposan l’extinció dels paradisos fiscals. A més, Brussel·les pretén que en les fallides els estalvis es tornin en tres dies. La cimera global es celebrarà a Nova York per “ser la ciutat on tot ha començat”, segons Sarkozy.

11 d’octubre

17 d’octubre

L’Íbex-35 pateix la baixada més forta de la història La caiguda d’un 9,1% per a l’Íbex-35, en línia amb la resta de parquets mundials, se suma a les patacades dels últims dies

El petroli sucumbeix El preu del petroli de referència a Europa, el Brent, baixa ﬁns als 65,45 dòlars el barril, i es situa en mínims dels últims 17 mesos. Aquesta caiguda, de

El petroli continua caient per les previsions que la demanda baixarà a causa de la crisi arribant a cotitzar per sota dels 60 dòlars el barril, cosa que no feia des de 21 mesos, concretament des del gener de l’any passat. A Catalunya, ja hi ha gasolineres a Catalunya amb preus per sota d’un euro el litre. Al mateix temps, l’euro perd terreny davant del dòlar.

Perspectiva / ECONOMIA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

3 de novembre

6 de novembre

13 de novembre

Barcelona, seu mediterrània? La presidència de torn de la Unió Europea acull la reunió dels ministres d’Exteriors dels 27 països integrants i els estats de l’arc mediterrani. En ella s’ha de decidir quina ciutat serà la seu de la secretaria de la Unió per a la Mediterrània. Barcelona hi opta.

Vendre millor al segle XXI

Retrocés de l’economia Publicació de la dada del PIB. Els experts preveuen que l’economia espanyola hagi caigut el segon trimestre. S’espera una dada negativa també per al darrer trimestre, de manera que s’entri en recessió. El segon trimestre, l’economia espanyola només va créixer d’un 0,1%. I el tercer trimestre, la riquesa de Catalunya va caure d’un 0,1%.

4 de novembre Obama o McCain Els darrers sondejos donen com a probable guanyador de les eleccions als Estats Units d’Amèrica el candidat demòcrata Barack Obama. Després d’una campanya eminentment centrada en l’economia, els mercats esperen saber la resposta concreta que la nova administració donarà a la crisi més profunda des del 1929, i també conèixer la profunditat real de la crisi ﬁnancera.

Reunió de l’Ecoﬁn Reunió a Brussel·les dels ministres d’Economia per fer un seguiment de la situació econòmica i els mercats financers. La possible entrada en recessió dels principals estats, els problemes de bancs i caixes i la destrucció de llocs de treball centraran bona part de l’atenció dels 27 responsables nacionals de ﬁnances.

Sessió informativa a l’edifici Copca per revisar els conceptes bàsics de la relació amb els clients. Es tracta que els empresaris es qüestionin el que fan, com ho fan i com ho podrien fer millor. Es parlarà sobre repensar el negoci, gestió avançada de clients, noves estratègies de fidelització, habilitats dels venedors excel·lents o optimització de xarxes comercials. Nova baixada dels tipus d’interès? Els ulls d’inversors, empresaris i hipotecats es dirigeixen a Francfort per saber si segueix la rebaixa del tipus d’interès o si la històrica reducció concertada de mig punt el 8 d’octubre dels principals bancs centrals del món ha acabat. La inﬂació, amb el petroli còmodament per sota dels 100 dòlars per barril, sembla més controlada. En canvi, l’FMI va advertir d’una recessió dels països més desenvolupats al 2009, entre ells Espanya.

11 de noviembre Debat sobre assegurances a Barcelona

14 de novembre Cimera PSC-Unió

26 de novembre

en què es vol donar el protagonisme a l’empresa turística. Innovació, internacionalització i competitivitat són aspectes que s’hi debatran en un context en què per primer cop en molts anys es redueix l’entrada de visitants estrangers.

LES DADES DEL MES

Dia Mundial de la Televisió El Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) organitza una jornada on la televisió del futur serà la protagonista. El desplegament de la TDT i el nou rol que assumeixen les cadenes de televisió de tota la vida seran alguns dels temes que s’hi tractaran.

4 de novembre Estadística de procediment concursal del tercer trimestre

12 de novembre IPC d’octubre

19 de novembre Comptabilitat nacional trimestral

26-28 de novembre III Congrés de Turisme Un miler de professionals del turisme es donen cita al III Congrés de Turisme de Catalunya,

27 de novembre Índexs de comerç al detall d’octubre

NOMENAMENTS Després de l’aposta pel president del consell de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, per la sociovergència, els líders d’UCD i el Partit dels Socialistes de Catalunya, José Montilla, es reuneixen. El PSC ho veu com una manera de desgastar Convergència i l’acusa de radicalisme. Unió, com una manera de desmarcarse dels socis de coalició.

15 de novembre Reunió del G-20 i el G-8 Els set països més desenvolupats més Rússia (G8) i els estats emergents aplegats en el G20 (l’Índia, la Xina, el Brasil...) es reuneixen a Washington. Ho faran per resoldre la crisi ﬁnancera i per intentar que la recessió dels països pobres no s’estengui a tot el planeta.

4 i 5 de novembre

18 de novembre

Segona edició del Salón Capital Humano Durant dos dies tindrà lloc, al Palau de Congressos de Barcelona, aquest saló professional del món dels recursos humans, organitzat per Especial Directivos, la revista Capital Humano i l’associació Aedipe Catalunya. El Saló, de periodicitat anual i amb dues edicions (Madrid i Barcelona), té caràcter monogràﬁc i professional exclusivament.

L’OPEP retalla la producció de petroli En un context de normalització dels preus de les matèries primeres, els principals països exportadors de petroli es reuneixen a Viena de manera extraordinària. Volen traçar

En el marc de la Setmana Mediterrània de Líders econòmics, Barcelona celebra la III Jornada Mediterrània d’Assegurances, amb el títol “Assegurances en la Mediterrània: la consolidació dels mercats”. Hi participen el comissari d’Afers Econòmics, Joaquín Almunia, i el ministre d’Economia, Pedro Solbes.

una estratègia comuna per aturar la caiguda dels preus de l’or negre. Si a l’11 de juliol va arribar als 147,5 dòlars el barril, el passat octubre els preus van oscil·lar entre els 70 i els 80.

SAFT Javier Sánchez, responsable comercial La companyia líder mundial en la fabricació de bateries de tecnologia avançada per a usos industrials, ha nomenat Javier Sánchez nou responsable comercial de la divisió SBG per a energies renovables i sostenibilitat, des d’on supervisarà el departament de vendes de bateries de liti i d’acumuladors per a energies netes de la multinacional a Espanya. Sánchez és enginyer industrial per la Universitat Carlos III de Madrid amb l’especialitat d’electrònica i automàtica industrial. A més, compta amb un màster en prevenció de riscos laborals en les especialitats d’ergonomia i seguretat.

SOGETI Federico G. Del Castillo, director d’Assessoria Jurídica Del Castillo assumeix la responsabilitat de donar suport legal a tota la companyia en un entorn tecnològic d’ampli espectre. S’encarregarà també de la gestió de la Secretaria del Consell d’Administració de la companyia. Del Castillo (Madrid, 1970) és Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. S’incorpora a Sogeti després de desenvolupar la seva carrera professional durant més d’onze anys en diversos bufets de Los Ángeles (Califòrnia, EEUU) i Madrid. Abans d’ocupar el càrrec actual, va ser responsable de l’Assessoria Jurídica de la multinacional LG Electronics España durant els darrers quatre anys.

... un pas endavant

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

LES OPORTUNITATS DEL NOU MODEL UNIVERSITARI

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

El nou espai d’educació europeu: realitat o ﬁcció “Els reptes estan servits i les oportunitats esperant”

Després d’haver analitzat, parlat, discutit, raonat, etc. més de cinc anys seguits sobre el nou marc de l’educació universitària (també anomenada educació superior) i d’haver vist com les tendències anaven d’un cantó a un altre, si algú em preguntés com ho veig avui mateix el que em surt del cos és dir-li que molt malament. Realment el model de la nova educació universitària és un model que venia a canviar les tendències actuals, en cada estat membre, de la seva formació universitària per tal

d’aplicar tres nous criteris: homogeneïtzar les formacions per assegurar la mobilitat dels professionals arreu d’Europa, adoptar formacions més adaptades a les necessitats empresarials amb títols generalistes i especialitats posteriors mitjançant els màsters, i fomentar els sistemes d’investigació i d’innovació de les universitats. Tothom està d’acord en què aquest model és perfecte i que era ben necessari. Els Consells Socials de les Universitats catalanes es van posar sempre a favor de treure titu-

lats al mercat on, posteriorment, s’especialitzarien en funció de les necessitats reals del seu lloc de treball i de la seva carrera professional que desitjava realitzar l’individu. En canvi les universitats i els que conformen el sistema universitari estaven preocupats ja que podien perdre anys absoluts de docència amb la repercussió econòmica que comportava per les arques de les universitats. Per altra banda estaven els col·legis professionals cadascun dins de la seva disciplina i defensant els seus interessos en base a la seva visió de com ha de desenvolupar-se la seva professió i què caldria demanar als nous plans d’estudis per ésser més competitius i adaptats al que les empreses i les administra-

cions demanen. El marc de relació entre els tres nivells: el món de l’administració, el món de la universitat i el món professional va començar a arrancar fa dos anys una taula per tal de coordinar i assegurar una plena implicació de tothom per fer el canvi amb consens. Aquest consens, si volem mantenir la data de posada en marxa del proper curs escolar (20092010) no pot passar d’aquest mes d’octubre. Seria una llàstima que fóssim uns dels darrers països en posar en marxa Bolonya perquè no tenim clar quin és el model de formació universitària que ens estan demandant (i no pas pensar quin es el que jo vull per mi mateix). Els reptes estan servits i les

oportunitats esperant. Crec que tots s’haurien de treure una part important de la seva endogàmia interna i pensar en l’alumne del futur, i l’empleador i l’empleat per saber el que ofereix un i pot trobar l’altre. Aquest canvi conceptual només es pot donar amb una bona dosi de visió de futur sense complexos. Respecte a l’enginyeria està clar que els Graduats tindran assimilada, inicialment, les seves competències a les d’enginyer tècnic de la seva branca de coneixement. Creiem que el més important per aquests nous professionals serà com podran tenir la formació al llarg de la vida i el seu suplement al diploma que serà el que els permetrà aconseguir una mobilitat arreu d’Europa.

Tecnologia / ECONOMIA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL PAPER DELS IDIOMES DINS EL SISTEMA EDUCATIU

DAVID RODRÍGUEZ CERCLE PER AL CONEIXEMENT

D’aprendre idiomes a defensar-se en anglès “Més anys d’estudi d’anglès no s’ha traduït en una millora”

Fa gairebé un quart de segle la Generalitat de Catalunya va impulsar una campanya publicitària anomenada “Aprendre Idiomes”, destinada a intentar girar full d’una assignatura pendent del sistema educatiu de llavors. En aquella època, l’aprenentatge d’un idioma estranger s’iniciava a 6è d’EGB, el que significava que en el millor dels casos, un estudiant que arribava a la universitat, ho feia havent realitzat set cursos d’idiomes. En el cas de l’anglès, això es traduïa a un

nivell inferior al del First Certificate, o, en altres paraules, un domini insuficient de l’idioma per a un ús quotidià o professional. Les successives reformes educatives van permetre garantir que el nombre d’anys d’idioma estranger augmentés fins a estendre’s al llarg de tot l’ensenyament obligatori. Malauradament, aquest major nombre d’anys d’estudi no s’ha traduït en cap millora significativa. Mesos enrere, la pròpia Generalitat va concloure que, el nivell d’anglès d’un estudiant

que acaba el batxillerat se situa entre el nivell A2 i B1 del nivell comú de referència del Consell d’Europa –és a dir, un nivell corresponent a tres cursos d’escola oficial. En altres paraules, malgrat els esforços realitzats i amb una major penetració de l’anglès a la nostra societat, el nivell d’idiomes se situa al mateix nivell que el que tenien els estudiants que als anys 80 havien fet anglès com a llengua estrangera. Si aquest resultat ja és preocupant per ell mateix, més ho són les solucions que ens planteja l’administració competent: requerir que al final dels estudis universitaris el nivell d’anglès sigui equivalent al B2, és a dir, quatre nivells d’Escola Oﬁcial d’Idi-

omes. Aquest nivell s’haurà d’acreditar, bé mitjançant la superació d’una prova, bé cursant un nombre de crèdits d’assignatures impartides en aquesta llengua. Malauradament es tracta d’un pegat que dubto molt solucioni massa problemes. En primer lloc, perquè mesures d’aquest tipus deixen fora al 60% dels joves del nostre país que ﬁnalitzen els seus estudis abans de la universitat, molts dels quals hauran de guanyar-se la vida en sectors com el turisme. En segon lloc, perquè la universitat no pot ser el lloc on s’hagin de solucionar mancances del sistema educatiu de base, sigui en idiomes, en matemàtiques o en coneixements de tecnologies de la informació i la comunicació. I ﬁnalment,

perquè sembla més lògic analitzar què ha passat perquè més hores d’anglès no hagin donat cap fruit, en comptes de llençar-se a fer més cursos alegrement. Per cert, no sé si serà signe que alguna cosa no funciona bé, però hem passat de l’Aprendre Idiomes a l’Aprendre Anglès a seques. Es tracta al meu entendre d’un greu error, tenint en compte la nostra posició estratègica a l’arc mediterrani. Que els nostres graduats dominin l’anglès és imprescindible, però si volem gaudir d’un avantatge competitiu addicional al sol i la platja hauríem de plantejar-nos seriosament que les noves generacions dominessin una segona llengua estrangera, i de manera especial el francès.

ECONOMIA / Sectors

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

EVOLUCIÓ I TENDÈNCIA

El sector de la construcció de maquinària i equipament mecànic Continuant amb la sèrie d’anàlisi de sectors, en aquest article analitzem el sector de la construcció de maquinària i equipament mecànic. D’aquesta manera contribuïm a divulgar l’Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia i Finances de la Generalitat) i la Memòria Econòmica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya). ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Les empreses d’aquest sector han seguit invertint per mantenir els nivells de competitivitat Catalunya té un pes rellevant sobre l’import net de la xifra de negocis del sector a nivell estatal, ja que representa al voltant del 28%. El 2006, es va incrementar el nivell de producció i, per tant, d’activitat (2,5%, en lloc del 2,9% de l’any 2005). Les taxes de rendibilitat corresponents als resultats ordinaris varen augmentar. Així, la rendibilitat dels fons propis va pujar fins el 11,8% (més elevada que el 10,1% de l’any 2005). Aquesta rendibilitat es pot qualificar d’elevada ja que està en línia amb el cost d’oportunitat dels accionistes que en aquests anys està al voltant del sis i el deu per cent, en moltes empreses. L’evolució de la rendibilitat de l’actiu i del palanquejament, és a dir de la utilització del deute, expliquen l’evolució de la rendibilitat dels fons propis. La rendibilitat de l’actiu ha pujat fins el 9,4% (l’any 2005 va ser del 8%). Aquesta millora és el resultat de la millora del marges ja que la rotació dels actius es manté. Pel que fa al marge, la majoria de despeses varen disminuir, però l’increment de les despeses financeres va ser molt important i ha suposat una caiguda del valor afegit generat, del

marge i del resultat net. Un motiu que explica l’evolució de la rendibilitat de l’actiu és l’eficiència en la gestió dels actius. Així, la rotació de l’actiu ha millorat lleugerament. La rotació de l’actiu circulant també ha experimentat una petita millora. Les empreses d’aquest sector han seguit invertint de manera preferent en immobilitzat per tal de mantenir els nivells de competitivitat. En canvi, el marge s’ha reduït sobretot per la caiguda del valor afegit (del 27,6% sobre vendes de l’any 2005 al 26,9% de l’any 2006) ja que els costos de materials han crescut més que les vendes. Aquest és un dels factors que explica la caiguda del resultat net sobre vendes que ha passat del 3,6% l’any 2005 al 2,3% l’any 2006. Un altre factor positiu és l’augment del palanquejament, que ha passat de 3,8 l’any 2005 a 4,4 l’any 2006. Per tant, el deute és més rendible que en anys anteriors. Com s’ha indicat, això explica la millora de la rendibilitat ordinària dels fons propis. La reducció dels recursos generats ha repercutit en el finançament de les inversions, que s’ha fet sobretot amb deutes a llarg termini amb cost, i també amb fons propis. Els fons propis han augmentat lleugerament. Aquesta política de finançament ha comportat una reducció del deute a curt termini amb cost. En síntesi, a l’any 2006 ha seguit augmentant el nivell d’activitat. La rendibilitat ha augmentat. Entre els aspectes positius es pot destacar la millora del palanquejament, tot i l’important augment de les despeses financeres. En els anys 2007 i 2008, encara que no disposem de les dades que permetrien verificar-ho, tot fa pensar que els nivells d’activitat s’han començat a reduir, el que comportarà una major desacceleració dels resultats. Per altra banda, també és previsible que els nivells de morositat augmentin i les despeses financeres també. Tot plegat pot comportar una reducció dels beneficis i

més tensions ﬁnanceres. Aquesta situació podrà ser superada més fàcilment per les empreses que tinguin estructures patrimonials més sòlides i més capacitat per a generar

beneficis. El primer significa estar ben capitalitzat i, per tant, un nivell baix d’endeutament. El segon implica mantenir un bon nivell de competitivitat amb polítiques adequades d’innova-

ció, qualitat i costos baixos. Tot plegat no és fàcil, però sembla que per sobreviure i aproﬁtar les oportunitats que es poden plantejar en moments de crisi no hi ha una altra via.

LA INDÚSTRIA CATALANA DE CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPAMENT MECÀNIC Estructura del balanç i compte de resultats 2002 88

2003 79

2004 74

2005 77

2006 67

3,3 -46,7 -25,0

1,6 -18,8 -2,1

-0,2 44,7 -19,1

2,9 -1,8 -13,1

2,5 -38,2 5,7

=Valor afegit brut (Vendes menys materials i altres despeses d’explotació)

30,1

30,9

29,9

27,6

26,9

-Despeses de personal -Amortitzacions i provisions de tràfic +Ingressos financers -Despeses financeres +/-Altres resultats -Impost sobre beneficis =Resultat total

21,6 3,4 0,4 1,2 -1,0 1,1 2,2

22,1 3,7 0,4 1,2 -0,8 1,4 2,1

21,9 3,3 0,4 0,9 0,2 1,4 3,0

20,0 3,2 0,6 1,0 1,2 1,6 3,6

19,1 3,1 1,3 1,2 -1,0 1,4 2,3

11,6 9,6 3,8 2,2

10,9 8,8 3,9 2,0

10,9 8,6 4,6 2,1

10,1 8,0 3,8 2,1

11,8 9,4 4,4 2,2

3,8

3,2

3,4

3,3

3,4

60,2 14,2

62,5 14,3

60,1 12,4

55,1 11,3

58,9 11,2

Nombre d’empreses de la mostra 1. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual) Valor de la producció =Resultat net total =Autoﬁnançament 2. Estructura del compte resultats (Vendes = 100)

3. Ràtios economicoﬁnanceres Resultat ordinari net / Fons propis Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net Palanquejament Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) Valor de la producció / Actiu circulant net de l’explotació (voltes) Actiu immobilitzat net / Finançament permanent Autoﬁnançament / Fons propis

QV 9DORU QR VLJQL¿FDWLX SHUTXq G¶XQ SHUtRGH D O¶DOWUH FDQYLD HO VLJQH GH OD SDUWLGD FRUUHVSRQHQW R SHUTXq HO SHUFHQWDWJH GH YDULDFLy pV LQIHULRU DO )RQW &HQWUDO GH %DODQoRV GHO %DQF G¶(VSDQ\D

Emprenedoria / EMPRESA

NOVEMBRE 2008 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

ENTREVISTA A VERĂ&#x2019;NICA FISAS, DIRECTORA GENERAL DE NATURA BISSĂ&#x2030;

â&#x20AC;&#x153;Treballar en famĂlia ĂŠs un privilegiâ&#x20AC;? Ă&#x2030;s la germana gran de la segona generaciĂł dels Fisas, fundadors de Natura BissĂŠ, lâ&#x20AC;&#x2122;empresa catalana que ha revolucionat la cosmĂ¨tica de mĂŠs alta gamma. DesprĂŠs de set anys als Estats Units, un mercat on han triomfat, torna a Espanya a liderar aquesta companyia familiar. VerĂ˛nica Fisas explica la sort que tĂŠ de poder treballar rodejada de la seva famĂlia. ARIADNA BOADA

Com es troba en el nou cĂ rrec de directora general? Doncs em trobo molt a gust. Ja fa 25 anys que estic treballant a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, encara que en diferents Ă mbits. Els darrers set anys he estat al cĂ rrec de la companyia als Estats Units i mâ&#x20AC;&#x2122;ha ajudat a ampliar els meus coneixements al mercat internacional. Conec lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, el producte, lâ&#x20AC;&#x2122;entorn i, el mĂŠs important, he tingut un gran mestre que ens ha contagiat lâ&#x20AC;&#x2122;entusiasme i lâ&#x20AC;&#x2122;energia: el meu pare. Quina ĂŠs la relaciĂł amb els altres germans i familiars, que tambĂŠ tenen cĂ rrecs a lâ&#x20AC;&#x2122;empresa? Tenim una relaciĂł molt bona. No hem dâ&#x20AC;&#x2122;oblidar que aquest ĂŠs un projecte familiar que va comenĂ§ar ara farĂ 30 anys. CadascĂş comunica als altres els seus projectes. Es plantegen diferents Ă rees dâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł a Natura BissĂŠ, amb el criteri dâ&#x20AC;&#x2122;uniďŹ car al mĂ xim els diferents mercats, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Treballar en famĂlia ĂŠs un privilegi. No existeix el carĂ cter competitiu entre nosaltres, tots treballem pel mateix projecte. Li ha costat al seu pare cedir la direcciĂł de la companyia? El meu pare ĂŠs una persona amb una gran personalitat, forĂ§a, energia i integritat. Els meus pares, tots dos junts, sĂłn els fundadors del projecte, i la nostra missiĂł ara ĂŠs adaptar-lo als moments i reptes actuals.

El relleu sâ&#x20AC;&#x2122;ha fet dâ&#x20AC;&#x2DC;una forma paulativa, consensuada i molt parlada. El meu pare encara segueix present a Natura BissĂŠ, tot i que involucrat a un altre nivell. DesprĂŠs de molt temps de voler-ho fer, ara pot dur a terme aquell projecte que sempre tenia en ment: ha creat la FundaciĂł Ricardo Fisas. QuĂ¨ aportarĂ la segona generaciĂł a Natura BissĂŠ? Volem continuar el projecte dels meus pares, adaptant-lo a les necessitats actuals del mercat. Seguirem en la nostra lĂnia dâ&#x20AC;&#x2122;investigaciĂł per tal de poder crear productes dâ&#x20AC;&#x2122;alta tecnologia biocosmĂ¨tica, que puguin satisfer el client mĂŠs exigent. Fa vuit anys va comenĂ§ar la nostra expansiĂł internacional. Actualment ens trobem en un moment de creixement internacional molt important, no nomĂŠs a nivell de distribuĂŻdors, sinĂł tambĂŠ a nivell de ďŹ lials. Com arriba una empresa familiar catalana creada fa 30 anys a competir amb les grans ďŹ rmes internacionals de cosmĂ¨tica? Som una empresa altament especialitzada en la fabricaciĂł de productes cosmĂ¨tics. No fem maquillatges, ni perfums, ni moda. Aquesta especialitzaciĂł, juntament amb la qualitat dels nostres productes, la recerca i la investigaciĂł, han estat reconeguts nacional i internacionalment, tambĂŠ la nostra localitzaciĂł en els millors punts de venda de cada paĂs. Vam ser valents... estĂ -

DADES DE LA COMPANYIA

VerĂ˛nica Fisas estĂ al capdavant de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa de cosmĂ¨tics Natura BissĂŠ. / CEDIDA

vem convenĂ§uts que tenĂem un gran producte i el volĂem posicionar en els millors punts de venda, sense cap mena de complexos. El producte va agradar i es va establir. Quina creu vostĂ¨ que ĂŠs la clau de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă¨xit de Natura BissĂŠ? La innovaciĂł, la investigaciĂł, la tecnologia, la formulaciĂł i la qualitat juntament amb la gent que forma tot lâ&#x20AC;&#x2122;equip. El seu producte estrella ĂŠs la crema Diamond, que representa gairebĂŠ el 25% de les vendes. Com sâ&#x20AC;&#x2122;aconsegueix fabricar un producte com aquest i convertir-lo en un dels millors del mĂłn? El nostre esforĂ§ inversor en R+D+i, la qualitat del produc-

te, la seva efectivitat, la formulaciĂł, lâ&#x20AC;&#x2122;elevat percentatge de principis actius i els grans resultats aconseguits van ser la clau de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă¨xit. Els productes de la lĂnia Diamond inclouen ingredients innovadors i altes concentracions de principis actius i representen un nou concepte dâ&#x20AC;&#x2122;antiaging dins dels productes cosmĂ¨tics. Com ĂŠs la relaciĂł amb la competĂ¨ncia a Espanya? Bona. Penso que a Espanya hi ha empreses de cosmĂ¨tica avanĂ§ada francament bones amb productes molt efectius. La cosmĂ¨tica espanyola ocupa el cinquĂ¨ lloc a nivell europeu en el rĂ nquing de facturaciĂł, i ĂŠs molt valorada a lâ&#x20AC;&#x2122;exterior

Nom: Natura BissĂŠ Internacional Any de constituciĂł: 1979 Activitat: fabricaciĂł i comercialitzaciĂł de tractaments cosmĂ¨tics facials i corporals Plantilla: 233 treballadors (100 a Espanya i Regne Unit; 88 als Estats Units; 30 a MĂ¨xic; 15 a Dubai) FacturaciĂł 2007: 30,5 milions dâ&#x20AC;&#x2122;euros Quota dâ&#x20AC;&#x2122;exportaciĂł: 53% Filials: Estats Units, MĂ¨xic, Dubai i Londres DistribuĂŻdors: 20 Seu: Parc TecnolĂ˛gic del VallĂ¨s - 08290 Cerdanyola (Barcelona) www.naturabisse.es dins del sector, tot i que crec que al sector en si mateix encara li fa falta la â&#x20AC;&#x153;denominaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;origenâ&#x20AC;? prĂ˛pia. Sabem que tenen molt clara la seva implicaciĂł amb lâ&#x20AC;&#x2122;entorn. Participen en alguna iniciativa social? Participem en el programa de desenvolupament i independĂ¨ncia de les dones en Ă rees urbanes i rurals dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;frica. Intentem millorar de forma gradual les condicions de vida de les dones en un paĂs on les zones rurals pateixen dâ&#x20AC;&#x2122;extrema sequera i terra poc fĂ¨rtil. Natura BissĂŠ fa una donaciĂł del 0,7% de la seva facturaciĂł a Espanya per finanĂ§ar aquest programa.

: especialistes, professionals, compromesos Treball temporal, selecciĂł i consultoria 69/0030/08 (&

BARCELONA Âˇ C/Balmes 89-91, 8Ă¨, 1a Âˇ 08008 Barcelona ÂˇTel. 902 224 940 Âˇ Fax 935 518 728 Âˇ barcelona@axxon.cat GIRONA Âˇ C/Barcelona 2 Âˇ 17002 Girona Âˇ Tel. 972 224 940 Âˇ Fax 972 222 649 Âˇ girona@axxon.cat

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

VALORS EMPRESARIALS

“Cada cop hi ha més analistes que destaquen el caràcter determinant de la conﬁança en l’àmbit econòmic”

El valor de la confiança El món econòmic viu un període d’intranquil·litat i angoixa. A la incertesa econòmica habitual, s’hi suma ara el pànic dels mercats financers i el terrabastall de la crisi empresarial. En aquest context, “La RSE pot entendre’s com el conjunt de senyals que les companyies envien als seus grups d’interès amb l’objectiu de generar confiança social” (Inf. RSC 2008, p. 42).

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

La recent presentació al Cercle d’Economia de l’Informe 2008 de la RSC a Espanya, titulat: La confianza social en las empresas españolas, elaborat per la Fundación Alternativas, constitueix una bona ocasió per reflexionar sobre el valor de la confiança. La confiança empresarial és un “intangible” pensaran alguns amb un inevitable to de disgust, i per tant, és un concepte abstracte, difícil de mesurar i que no sempre té una traducció immediata en el compte de resultats de l’empresa. I, no obstant això, cada vegada hi ha més analistes que destaquen el caràcter determinant de la confiança en l’àmbit econòmic. D’altra banda, l’actual crisi financera, immobiliària i, per extensió, del conjunt de l’economia, no deixa de ser la conseqüència directa d’una gravíssima manca de confiança en el sistema per part dels inversors, els empresaris i els propis consumidors. El professor Lafuente, en la presentació de l’Informe, destaca dues perspectives teòriques complementàries del valor de la confiança en termes empresarials. En primer lloc, certament, avui en dia tothom admet que “el bon funcionament de l’economia de

mercat exigeix l’existència de relacions de confiança entre els agents econòmics i socials”. Així, des de l’òptica de la nova economia institucional americana, podem resumir la seva tesi afirmant que: “(…) la reputació és una barrera a l’adopció de comportaments oportunistes: “si la meva reputació val alguna cosa, no la puc perdre adoptant comportaments d’engany”. En definitiva, la confiança, això és, la seguretat que l’altra part complirà adequadament els termes del contracte, facilita les transaccions i perfecciona l’economia de mercat. Això queda àmpliament demostrat quan es constata que la pèrdua de confiança vers una empresa té conseqüències negatives per a ella en els mercats de producte, treball i capitals” (p.5). La segona perspectiva és la que ens ofereix la psicologia econòmica de Dan Ariely. Segons aquest autor, les transaccions (relacions) poden guiar-se per 2 tipus diferents de normes: les mercantils o les socials. “Les primeres responen estrictament als principis econòmics del mercat: incentius econòmics individuals, preus com variables d’ajustament… Les normes socials es refereixen a patrons de comportament que guien les relacions en contextos com la família, l’amistat, l’associació d’interessos sense afany de lucre (…). La cultura de RSC és, en aquests termes, el desplaçament d’algunes empreses des de les normes mercantils a les normes socials. Això reporta beneficis immediats: “com que els meus clients confien en mi, són lleials i, per tant, no cauran en la temptació

“El setmanari britànic The Economist qualiﬁcava la RSE com un assumpte de enlightened self-interest”

La conﬁança és un element bàsic pel bon funcionament de l’empresa i el seu entorn. /ARXIU

de canviar de proveïdor”. O “com que els meus empleats estan orgullosos de formar part de l’empresa, no cediran a la temptació d’abandonarme per uns pocs euros més de retribució”. No obstant, tal com exposa el professor Lafuente, cal tenir ben clares les regles del joc: “Les dues classes de normes són incompatibles. Això és, les empreses no poden aspirar a disfrutar dels avantatges d’una i altra classe de normes. Per exemple, no és possible treure proﬁt de la lleialtat dels empleats, i, quan convé, prescindir dels mateixos amb la normativa laboral vigent” (p.6). L’estudi és extens i conté diversos capítols de gran interès. Resulta especialment remarcable l’apartat I.I, que es refereix a la RSE amb el títol de: Una manera ilustrada de cuidar el propio interés. En realitat, tal com expliquen els autors, l’expressió prové del setmanari britànic The Economist (Do it right, 17/1/2008), en el qual es qualificava la RSE com un assumpte de enlightened self-interest. Segons els autors, el desenvolupament de la RSE constaria de 3 estadis clarament diferenciats. El primer seria el de la “ﬁlantropia”, de caràcter passiu, en el qual les companyies es limiten a realitzar aportacions econòmiques a causes benèfiques. El segon seria l’estadi de “la gestió del risc”,

en el qual la RSE s’entén com una estratègia preventiva, per tal de reduir l’impacte dels danys davant de possibles crisis. I ﬁnalment hi hauria el desenvolupament de la RSE com una autèntica estratègia de “captura d’oportunitats”, la qual cosa requereix un notable grau d’assimilació de la RSE a través de la pròpia cultura organitzativa i una elevada coherència en totes les actuacions de l’empresa. Cal destacar també els resultats d’una enquesta sobre el clima d’opinió respecte a la RSE, realitzada a 380 experts en la matèria (dels quals el 48% procedeix del món empresarial i el 52% està vinculat a diversos grups d’interès). Les conclusions d’aquest treball d’investigació, degudament interpretades en l’informe, posen de manifest qüestions rellevants com per exemple La contribució de les empreses al benestar de la societat: un 48% la considera “eminentment positiva”, un 37% “en ocasions positiva”, un 12% “en ocasions negativa”, un 2% “fonamentalment negativa” i un 1% “ns/nc”. Ara bé, aquesta opinió àmpliament favorable a l’empresa es veu fortament condicionada en funció del sector d’activitat en el qual operi l’empresa. Així, mentre que l’aigua, l’alimentació o la tecnologia són les activitats més ben percebudes, els sectors financer,

“Un 55% dels enquestats rebutjaria adquirir béns o serveis de companyies amb comportaments no adequats” del petroli o la construcció generen una gran desconfiança. Un altre aspecte cabdal de l’enquesta fa referència al valor econòmic de la confiança, mesurat a partir de l’actitud que declaren tenir els enquestats envers les companyies amb comportaments socials, ambientals o ètics que no siguin els adequats. Així, un 55% dels enquestats afirma que rebutjaria rotundament adquirir béns o serveis d’aquestes empreses, i un 36% estima que també es plantejaria el rebuig. D’altra banda, un 64% afirma que rebutjaria comprar accions d’una empresa d’aquestes característiques, i un 29% creu que potser també podria arribar a la mateixa conclusió. Un 47% rebutjaria treballar en una empresa així, i un 44% podria arribar prendre la mateixa decisió. Un 70% afirma que parlaria malament d’aquesta empresa davant dels seus familiars i amics, i un 25% potser també ho faria. I, finalment, un 32% afirma que estaria disposat a manifestar-se activament en contra d’una empresa així, i un 36% potser també. Heus aquí un petit tast d’alguns dels apartats més interessants de l’estudi. Els convido a llegir o consultar el document sencer… i a reflexionar-hi.

Anàlisi / EMPRESA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSE EADA

Endesa

Iberdrola

Inaugura el curs amb MSF L’Escola d’Alta Direcció i Administració va inaugurar el nou any acadèmic en un acte celebrat al Palau de la Música i va comptar amb la presència destacada de diferents membres del Patronat de l’Escola i també amb Paula Farias, presidenta de Metges Sense Fronteres a Espanya. Farias va destacar la gestió empresarial que porta a terme l’organització medicohumanitària que presideix. Per aconseguir-ho, va apuntar que una de les claus és la independència ﬁnancera. Només el 7,7% dels ingressos de Metges Sense Fronteres provenen de fons institucionals. L’acte d’inauguració va ﬁnalitzar amb l’entrega de premis als millors projectes i diplomes als participants de l’Any Acadèmic 2007-08.

L’ONU premia una ﬁlial seva al Brasil

Millor Elèctrica mundial segons el Climate Leadership Index La companyia Iberdrola ha estat escollida per segon any consecutiu com la millor empresa elèctrica del món pel seu projecte en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta classiﬁcació la porta a terme el Climate Leadership Index mitjançant l’anàlisi de 10 aspectes clau sobre les iniciatives adoptades per les diferents companyies per mirar d’aturar el canvi climàtic. Iberdrola ha aconseguit 82 punts, el màxim possi-

El Corte Inglés Ajuda a combatre la fam al món El Corte Inglés i l’organització benèﬁca World Food Programme (WFP) han engegat una iniciativa per recollir diners i així ajudar a combatre la fam als països més desfavorits. El projecte és la venda d’una bossa dissenyada per Lauren Bush, neboda del president dels Estats Units, George W. Bush, i que està inspirada en les bosses que es fan servir per repartir menjar en aquests països. Aquestes bosses es poden adquirir en uns centres concrets de El Corte Inglés a un preu de 45 euros. A Catalunya només es pot trobar al Corte Ingles de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La bossa es diu Feed bag i s’ha fabricat amb materials naturals. L’objectiu ﬁnal de tot aquest projecte és conscienciar sobre el problema de la fam infantil i aconseguir també fons pel Programa Escolar d’Alimentació Mundial de les Nacions Unides.

Coelce, la filial d’Endesa al Brasil, és l’empresa privada que l’ONU ha volgut distingir per la seva tasca feta en els Objectius del Desenvolupament del Milleni (ODM). Coelce ha donat impuls a un projecte que ofereix descomptes en la factura elèctrica a canvi de reciclar les escombraries i deixalles. El projecte porta per nom Ecoelce i s’ha posat en pràctica a l’estat de Ceara, població situada al nord-est del Brasil. Més concretament el projecte està dirigit a la població clienta de Coelce amb baix nivell adquisitiu de manera que si recicla obtindrà descomptes en la factura d’energia que consumeix a mode d’incentiu. El procés per aplicar aquest descompte consisteix en què el client es desplaça al punt de recollida de deixalles, prèviament classificades i, després, aquestes es pesen i es valoren segons la cotització que tenen aquell dia. Un cop fet això, s’aplica un descompte proporcional a la factura del client. Des de l’any 2006 s’han beneficiat d’aquest programa més de 73.000 clients.

IBM Ajuda a reduir l’impacte mediambiental IBM ha donat el tret de sortida a un nou servei de consultoria per tal d’ajudar a les empreses en el procés de fabricació i el seu desenvolupament de productes responsables amb el medi ambient. IBM s’encarrega de supervisar cadascun dels passos a l’hora de fabricar un producte, en fa un informe i tracta amb l’empresa en qüestió com millorar els aspectes deﬁcitaris en responsabilitat mediambiental.

ble que es pot atorgar, i ha estat declarada la Best in Class del seu sector a escala mundial.

La Caixa Foment de la contractació de persones amb risc d’exclusió L’obra Social La Caixa, a través del seu programa Incorpora, ha subscrit un conveni juntament amb la Confederació Empresarial Extremeña, per fomentar la contractació de persones en risc d’exclusió social. El programa Incorpora funciona des de l’any 2006 i, amb aquest nou

acord es vol crear una aliança sòlida a Extremadura per desenvolupar aquest tipus d’ajuda social. Fins ara, el programa ha aconseguit que l’empresa ordinària contracti gairebé 12.000 persones amb problemes per incorporar-se a un lloc de treball. Incorpora, posa al servei del teixit empresarial un programa de responsabilitat social corporativa per sensibilitzar els empresaris sobre aquesta qüestió a través d’accions divulgatives i jornades informatives i així aconseguir que més empreses es sumin a aquesta tasca solidària.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

EL MES POSITIU Abengoa Aposta per l’energia solar El grup Abengoa té previst invertir fins a mil milions anuals en energia termosolar. El projecte més immediat són les dues centrals de Écija de 50 MW cadascuna. Les obres s’iniciaran durant el primer trimestre de 2009. La inversió prevista ascendeix a uns 500 milions d’euros. De moment, per al traçat elèctric de la planta pilot compta amb els serveis de Tracelec, empresa líder en aquest tipus d’instal·lacions.

ros en els nou primers mesos del 2008, fet que suposa un augment d’un 12% respecte a l’obtingut entre el gener i el setembre del 2007. Amb aquestes xifres, el banc que presideix Ana Patrícia Botín supera el que preveien els analistes i segueix augmentant malgrat la notable desacceleració del negoci creditici.

Eurofragance Preveu un creixement del 16,5% anual

Laboratoris Esteve Destina 60 milions a R+D aquest any

Creix un 11% en l’últim exercici La companyia, amb una destacada presència a Catalunya, preveu que l’actual situació econòmica generi una major activitat per les ﬁrmes de serveis professionals. La facturació de la companyia continua en la mateixa línia de creixement d’anys anteriors i ha ascendit a 49,2 milions d’euros, un 11% més que l’any anterior.

Invertirà 210 milions a Catalunya

Inverteix 200 milions en fonts renovables Caixa Catalunya ha finançat amb 30 milions d’euros el parc fotovoltaic de Valverdón (Salamanca), que té una potència instal·lada de 5,45 megawatts. En els vuit primers mesos de l’any l’entitat ﬁnancera ha invertit 200 milions en energies renovables, un 35% més que en el mateix període del 2007.

Manté el seu benefici net fins al setembre Caixa Laietana va registrar un benefici net de 23,9 milions d’euros en els nou primers mesos de l’exercici, una xifra que representa un 0,1 per cent més que en el mateix període de l’any anterior i la morositat se situa en el 3,78%. L’entitat tancarà l’any 2008 amb un total de 277 oficines, 28 de les quals estan situades a la Comunitat de Madrid.

Emte Banesto Guanya un 12% més malgrat la crisi ﬁnancera

L’entitat bancària Banesto va registrar un beneﬁci net atribuïble de 653,87 milions d’eu-

Aquesta xifra representa un creixement del 8 % respecte a l’any anterior. PwC destaca la contribució al negoci que han fet els mercats emergents, on l’alça ha estat del 21%. Per primer cop, els negocis de consultoria i d’assessorament ﬁscal i legal suposen més de la meitat dels ingressos de la ﬁrma.

Siemens Caixa Catalunya El grup català Eurofragance, dedicat a la creació i venda d’aromes i fragàncies, preveu facturar 21 milions d’euros aquest any, amb un creixement del 16,5% sobre els 18 milions de l’any passat. La companyia familiar acaba de realitzar una important inversió en R+D en el seu laboratori de Rubí, on ha instal·lat un equip de control i anàlisi de matèries dels més avançats.

Caixa Laietana Auren

d’un prototip, sinó d’un projecte a llarg termini que tindrà nous models.

Reforça en el sector de l’energia solar El grup Emte ﬁnalitza la construcció d’una placa fotovoltaica de 5,5 megawatts a Jerez de la Frontera (Cadis), que permetrà cobrir el consum elèctric anual de 2.400 llars i reduir les emissions de diòxid de carboni en 4.920 tones. La planta, que ocupa 40 hectàrees, ha comportat una inversió de 42 milions. Dedicat al desenvolupament de serveis integrals d’enginyeria, tecnologia i energies renovables, Emte va facturar l’any passat 618,6 milions.

Fresc Co La cadena, premiada pels centres comercials La cadena de franquícies de restauració moderna Fresc Co ha sigut distingida amb el premi a la millor franquícia d’aquest any en un centre comercial, que atorga l’Associació Estatal de Centres Comercials (AECC). El premi vol ser un reconeixement a l’esforç, la creativitat i la innovació de les empreses del sector. Fresc Co és una de les ensenyes de restaurants que integren The Eat Out Group, la filial de restauració del grup Agrolimen, que controla la família Carulla.

KTM Destina 30 milions a un cotxe esportiu L’empresa de motocicletes KTM ha invertit 30 milions d’euros en el desenvolupament del seu primer vehicle esportiu de quatre rodes, homologat per circular pel carrer i que omplirà el forat deixat per Lotus. El nou vehicle, l’X-Bow, no té ni portes ni sostre. La potència del motor arriba als 240 cavalls i pesa només 790 quilos. La ﬁrma assegura que no es tracta

L’empresa invertirà aquest any en recerca i desenvolupament (R+D). El seu president, Antoni Esteve, considera “imprescindible per ser capaços d’innovar” en els productes. Durant la seva participació en la Trobada del Sector Farmacèutic celebrada a l’IESE, Esteve va aﬁrmar que una empresa que no tingui productes propis no pot sobreviure. Al seu parer, el sector farmacèutic necessita constància i no deixar-se portar pels cicles.

La multinacional alemanya Siemens preveu fer unes inversions de 210 milions d’euros a Catalunya en el període 2008-2010.El pla estratègic del grup al Principat potenciarà totes les línies de negoci (indústria, energia, salut i serveis i tecnologies de la informació). L’aposta més clara és per a la planta de la multinacional a Cornellà, que s’ha configurat com un centre d’excel·lència per a tot el grup en el sector ferroviari gràcies a la seva especialització en la fabricació de motors de tracció per a trens d’alta velocitat, metros i tramvies.

La Caixa Guanya un 19% més ﬁns al setembre El grup La Caixa incrementa el seu benefici net del tercer trimestre del 18,9%, fins als 1.773 milions d’euros. Les xifres indiquen els guanys recurrents i comparables amb els tres primers trimestres del 2007, és a dir, els propis de l’activitat ﬁnancera bàsica de La Caixa. Aquesta bona evolució es deu, segons fonts de l’entitat, al “sòlid augment dels ingressos” i a “l’adequada gestió dels preus”, juntament amb la capacitat comercial de la xarxa i el control “estricte” de la despesa.

PwC Creix un 8% en el darrer exercici ﬁscal PricewaterhouseCoopers (PwC) obté el darrer exercici ﬁscal uns ingressos bruts de 20.080 milions d’euros.

Toshiba Creix un 23% en la venda de portàtils Toshiba Information Systems ha vengut un total de 239.747 portàtils al llarg del primer semestre ﬁscal, el que signiﬁca un creixement del 23%. A més, la companyia ha reforçat la seva presència en el negoci B2B. Durant aquest període, a més, Toshiba consolida la seva posició com a major proveïdor de les Administracions Públiques i de projectes en l’àmbit de l’educació.

Panorama / EMPRESA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Citigroup Registra pèrdues històriques i acomiadaments Citigroup reconeix pèrdues per valor de 10.421 milions de dòlars (7.671 milions d’euros) entre els mesos de gener i setembre. També anuncia una reducció de plantilla que comportarà 11.000 acomiadaments més, que se sumaran als 12.000 que ja ha realitzat aquest exercici ﬁns a un total de 23.000. Malgrat tot això, els responsables del grup es mostren esperançats pel que els queda de negoci i per l’ajuda de capital públic.

berg, assegura que els resultats no són conseqüència de la crisi, però reconeix que “és difícil predir” com actuaran els operadors i els consumidors en els mesos vinents.

Fortis Posa en perill 3.000 llocs de treball La presa de control de la ﬁlial de Fortis a Bèlgica per part del grup francès BNP Paribas podria suposar la pèrdua de fins a 3.000 llocs de treball. Fortis té actualment 23.000 empleats a Bèlgica, dels quals 18.540 al sector de la banca minorista, que no corren perill perquè l’entitat francesa no operava fins ara en aquell país en l’esmentat segment de negoci. En canvi, Fortis i BNP sí que tenen altres activitats que se superposen, com la divisió de banca de negocis, que podria haver de sacriﬁcar 1.500 llocs de treball.

Gallina Blanca Tanca la seva planta de producció a Ucraïna

Daimler Rebaixa en 1.000 milions el seu objectiu de benefici El grup automobilístic alemany Daimler admet que no complirà els seus objectius de rendibilitat fixats per a aquest exercici, com a conseqüència de l’impacte de la crisi financera, dels seus efectes sobre l’economia real i de la incertesa dels consumidors. Daimler va rebaixar de 7.000 a 6.000 milions la seva previsió de resultat operatiu per al conjunt del 2008, si bé va precisar que qualsevol previsió té “un alt grau d’incertesa” arran de la crisi.

Ericsson Els beneﬁcis cauen un 54% El grup suec de telecomunicacions Ericsson obté un beneﬁci net de 1.549 milions d’euros durant els nou primers mesos de l’any. Aquests guanys representen una caiguda del 54% respecte al mateix període de l’any passat. El conseller delegat d’Ericsson, Carl-Henric Svan-

El grup espanyol PASA, al qual pertany Gallina Blanca, ha tancat la seva fàbrica a Ucraïna, operativa des del 1995. Ara la totalitat del subministre es realitza a través de distribuïdors de Rússia. En aquests moments l’empresa està buscant comprador per als seus béns al país eslau.

Hypo Real State El govern alemany salva l’entitat

públic de 10.000 milions d’euros. ING és el primer banc a fer servir part dels 20.000 milions d’euros que el govern holandès va posar a disposició de les entitats per superar la crisi, que l’ha portat a registrar pèrdues de 500 milions d’euros en el tercer trimestre, segons les seves pròpies dades.

ING Holanda salva el grup amb una injecció de capital L’holandesa ING, el tretzè grup bancari en el rànquing mundial i el més gran a internet rebrà una injecció de capital

Acomiada el 20% de la plantilla

Acomiadarà 3.300 treballadors als Estats Units

El grup valencià acomiada 275 treballadors

La direcció de Lladró anuncia als representants sindicals la intenció de realitzar un expedient de regulació d’ocupació que podria afectar fins a 275 treballadors de la coneguda firma de figures de porcellana. L’empresa, amb seu a Tavernes Blanques (Horta del Nord), es converteix així en una nova víctima de la crisi econòmica. Aquesta decisió, que suposarà una reducció de la plantilla d’un 19%. Lladró ha justificat la mesura per “la intenció de garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”.

Tanca i acomiada 350 treballadors El grup tèxtil Sáez Merino, fabricant de Lois, presenta la sol·licitud de liquidació al jutjat mercantil de València en no poder complir les condicions establertes en el concurs de creditors acordat l’any passat. La liquidació portarà al tancament de les fàbriques i centres de la firma i a l’acomiadament dels 350 empleats. No obstant, el 80% de la producció es realitza a la planta que la companyia té a Tànger (Marroc).

competitivitat del grup. El grup de telecomunicacions disposa ara d’una plantilla formada per 4.300 treballadors.

Pepsico

Lladró

Lois Després de l’enfonsament d’Hypo real State, el govern cobreix per primer cop tots els fons bancaris dels particulars davant del risc. En aquest, Merkel i el sector bancari pacten un crèdit de 50.000 milions per salvar l’entitat com a solució al col·lapse del HRE.

Marina d’Or

El grup empresarial de referència per la seva progressió meteòrica en activitats de construcció, promoció immobiliària, hostaleria i turisme, Marina d’Or, està acusant greument la crisi econòmica. Anuncia que ha presentat dos expedients de regulació d’ocupació (ERO) que afecten un total de 214 empleats, el 20% de la seva plantilla a l’Estat espanyol, i que se sumen al miler que va acomiadar fa un any. Malgrat això, el complex manté el pla d’internacionalització.

Nissan S’escuda en el futur per acomiadar 1.680 persones La multinacional Nissan confirma que està preparant un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà 1.680 treballadors de les seves plantes de Zona Franca i Montcada, a Barcelona. El grup japonès argumenta que necessita garantir el futur industrial d’aquestes instal·lacions més enllà del 2012, quan deixarà de fabricar a Barcelona els vehicles comercials lleugers. Malgrat aquesta justificació, els sindicats ho atribueixen a la causa del descens de vendes i un nou tipus de demanda.

ONO Retalla 1.300 llocs de treball L’operador de cable ONO decideix retallar la seva plantilla un 30% mitjançant un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que afectarà un màxim de 1.300 treballadors, amb el qual la companyia pretén fer front a la crisi econòmica i millorar la

El fabricant nord-americà de begudes refrescants i aperitius Pepsico acomiadarà 3.300 treballadors, amb el tancament de sis plantes, en el marc d’un pla de millora de la productivitat de la companyia, que va obtenir un benefici net d’uns 1.150 milions d’euros en el tercer trimestre, un 9,6% menys que en el mateix període del 2007. Pepsico espera estalviar uns 890 milions d’euros bruts en els tres propers anys .

Telefónica Impulsa prejubilacions als 48 anys Telefónica presenta al seu comitè d’empresa una proposta de prejubilacions als 48 anys per retallar la plantilla a dues de les seves filials espanyoles, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones. Aquesta mesura, que suposarà la reducció de 700 llocs de treball, afectarà els treballadors que tinguin menys de 15 anys d’antiguitat a l’empresa i en condicions semblants als que es jubilen als 52 anys.

Unilever Tanca la històrica planta de Frigo La multinacional Unilever presenta un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per als 268 treballadors de la fàbrica de gelats Frigo del Poblenou de Barcelona, procés que portarà al tancament de la planta, única a l’Estat espanyol. La política d’Unilever és centralitzar la producció en d’altres fàbriques, com les de França o les d’Alemanya. Unilever té uns 1.200 treballadors més a l’Estat.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

ENTREVISTA A GUAYENTE SANMARTÍN, DIRECTORA MUNDIAL DE MÀRQUETING DEL NEGOCI D’IMPRESSIÓ GRAN FORMAT HP

“En èpoques de crisi no es pot reduir la investigació en màrqueting” Com valora la notorietat de marca HP en el nostre país dins el segment que lidera? HP actualment i des de fa més de 20 anys té el lideratge en aquest mercat. No només a Espanya sinó a tot el món. HP ha estat al capdavant del desenvolupament de moltes tecnologies de sistema d’escriptura i d’experience design per posar la tecnologia al servei de l’usuari. Des del centre de Sant Cugat desenvolupem cada any més de 100 patents.

MÉS QUE PERSONAL

A la vida, què li produeix una gran impressió? La gent honesta, justa i noble. La persona que, professionalment, més l’hagi impressionat? Qualsevol president de Telefònica. Vaig estudiar Enginyeria de Telecomunicacions amb el somni d’arribar a ser presidenta de Telefònica.

Com treballen el màrqueting de fidelització dins del seu segment? Actualment tenim la base de dades instal·lada més gran del mercat. La nostra millor eina de fidelització fins ara ha estat tenir el millor dòssier de productes i tecnologies de mercat.

Quina ha estat la darrera cosa políticament no correcte que ha fet? Plorar en una presentació del pla de negoci davant de tot el consell d’administració.

La frase “el màrqueting és massa important com per deixar-lo a càrrec del departament de màrqueting” de David Packard, quina opinió li mereix? El comentari de Packard és molt bo. Realment allò dolent del màrqueting és que sembla massa proper a tots, qualsevol creu que pot opinar sobre ell. Com en tot existeixen especialistes que estan més preparats. Pensa que la comunicació global és l’adequada, o cal pensar de manera local per a cada mercat? Com tot, depèn del segment al qual et dirigeixes. Fa uns anys vam fer un llançament per al mercat de la fotografia amb una estratègia global a través de 100 fotògrafs famosos i bloggers que van anunciar el producte a les seves webs, revistes, esdeveniments i també entrevistes. I va tenir molt d’èxit. És evident que després vam haver de complementar-ho amb uns esdeveniments en què la gent pogués sentir i tocar la impressora en el seu distribuïdor local. En èpoques de crisi sovint el màrqueting i la comunicació són les primeres víctimes dels retalls. Quina és la seva opinió al respecte?

Una ciutat per viure, una per anar de vacances i una altra que no valgui la pena anar-hi. Viure a Barcelona, no conec cap altra ciutat tan perfecta... i n’he visitat per sort o per desgràcia moltes. Per anar de vacances, Ciutadella, a Menorca, el meu lloc de pau i tranquil·litat. I per no anar: Xangai, brut, sorollós i desordenat. Sanmartín creu en la intuïció com el principal èxit del màrqueting. / CEDIDA

Màrqueting per a mi no és publicitat, sinó que és marcar les estratègies de productes, solucions o serveis, que volem vendre. Així que en èpoques de crisi es poden ajustar els pressupostos en comunicació, però no es pot disminuir la investigació en màrqueting, ja que sinó l’únic que s’aconseguiria és retallar la vida d’un negoci. Quina part de l’èxit del màrqueting creu que es deu als estudis i quina a les aplicacions o intuïcions dels equips humans? Crec en la intuïció –que no és més que un munt de coneixement adquirit– com el principal èxit del màrqueting. S’han de seguir les intuïcions i veure si les dades i les anàlisis ho corroboren.

Com veu el nivell de la publicitat en el nostre país? Crec que hi ha un nivell molt alt. En la darrera campanya de llançament a nivell mundial d’una nova categoria d’impressores de gran format, vam escollir una agència catalana. I competien agències de tot el món. Quin anunci o campanya l’ha sorprès dels darrers que ha vist? El de la Creu Roja: “Per als qui tenen sort i per als qui no”. Un bon exemple de com en una frase es pot dir tant, tan apropiat i tan autèntic. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

La darrera pel·lícula que va veure. Mamma Mia. Boníssima. Vaig sortir cantant. Allò que no perdonaria mai als seus col·laboradors? No ser honest. Si no hagués fet aquesta feina, quina altra li hauria agradat desenvolupar? Si tornés a estudiar crec que triaria una professió amb més beneﬁci directe sobre l’ésser humà. Una frase que li agradi dir sovint. Tresor! (Li ho dic sovint a la meva ﬁlla i al meu marit)

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A RAMON ADELL, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECTIUS (AED)

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“El directiu espanyol juga a la primera divisió mundial” L’Associació Espanyola de Directius (AED) va néixer el 1996 amb la voluntat d’esdevenir un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències. Amb prop de 1.700 socis, representa un col·lectiu que “té una gran responsabilitat social perquè els directius estan liderant el desenvolupament de les empreses”, segons explica el seu president, Ramon Adell. real, perquè sovint esdevé tan sols un discurs teòric. Les estructures rígides ho fan tremendament complicat, perquè el món de l’empresa evoluciona a una velocitat a la qual desgraciadament no ho fa la universitat. Ara es parla molt de l’adaptació dels plans d’estudi a Bolonya, però poca gent planteja si en aquest procés hi han de tenir veu les empreses. S’està fent de forma endogàmica dintre de la pròpia universitat.

ÀGATA SERRA

Se senten prou escoltats per l’administració? Se’ns hauria d’escoltar més. Crec que és positiu que els directius participem en els grans debats socials, perquè tenim una visió del món de l’empresa i de la societat que pot aportar solucions i elements positius. A més, normalment estem acostumats a treballar per objectius, a ﬁxar-nos plans de treball i fites, i això molts cops també és important en aquests debats socials. Com s’ha d’afrontar una època de crisi com l’actual? El directiu ha de multiplicar-se, ha d’estar a prop de la seva gent i alhora no ha de tancar-se a la seva empresa. Ha de veure si la crisi genera noves oportunitats, que segur que les genera, i ser capaç d’aproﬁtar-les. Des d’un punt de vista intern, la gestió del directiu ha de tornar als principis bàsics, és a dir, cal gestionar mirant la liquiditat amb criteri de caixa, optimitzant costos, i fent participar l’equip en aquest pla.

Adell coneix de prop les inquietuds i problemàtiques dels directius. / D.C.

el sistema de formació de directius aquí a Espanya no ajuda, perquè no hem estat capaços de deslocalitzar la formació universitària. En els darrers anys hem posat una universitat a cada barri, quan en realitat l’etapa de formació universitària hauria d’ajudar a globalitzar la figura del El directiu espanyol mira directiu. prou cap enfora? Aquella imatge del direcCom valora la formació tiu espanyol tancat s’ha per directius que s’imparteix superat, avui dia juga a la a casa nostra? primera divisió mundial. La formació de directius N’hi ha molts que tenen és una cosa per la qual càrrecs de responsabilitat Espanya i, concretament, de primer nivell a empre- Barcelona hauria d’aposses multinacionals. El tar més decididament. que passa és que al final Tenim un entorn agradatots som humans i ens ble, un país desenvolupat i agrada fonamentalment unes escoles de negoci que incrementar la nostra són líders a nivell mundial. qualitat de vida, i el cert Per tant, ho tenim tot per és que avui per avui en el apostar per aquest àmbit nostre país es viu molt bé i penso que des del sector i això és un aspecte que públic no s’és suficient valoren tant els directius conscient de la gran sinerque venen de fora com gia i de la gran inversió els d’aquí. D’altra banda, que representa que futurs

directius vinguin a formarse a Catalunya, perquè això genera una empatia amb la ciutat, que després en el futur quan aquella persona té un càrrec de responsabilitat molts cops és un factor que pot derivar en una inversió, una ubicació de seu social... Vostè és professor d’universitat i està constantment en contacte amb els qui seran els futurs directius de les empreses. Com els veu? La formació del nostre jovent és cada cop més sòlida, però hauríem de procurar que no es perdi la cultura de l’esforç i la capacitat de sacrifici. Un país que té gent amb ganes d’emprendre, ho faci directament o estigui treballant en una empresa, té qualitat i capacitat de creixement. En aquest sentit, és clau activar la col·laboració universitat-empresa, però des d’un punt de vista

Quin seria el punt feble del directiu espanyol? El nostre nivell d’idiomes, tot i que s’ha millorat molt. I ens segueix faltant encara vocació per planiﬁcar. Ara bé, això té la contrapartida que els nostres directius tenen una ﬂexibilitat i una capacitat d’adaptació, com la tenen pocs directius de tot Europa. I en moments d’incertesa com els actuals, la qualitat de la improvisació és molt important. Quina percepció té la societat del directiu? Ha millorat, però queda camí per recórrer. Sobretot en els darrers temps, s’ha estès una visió falsa del directiu, perquè certament en el món financer s’han comès alguns excessos, que requereixen d’una regeneració ètica. Però, compte, no fem de casos particulars, una cosa general. Aquest país el tiren endavant directius que s’aixequen cada matí a les set del matí i que no cobren bonus milionaris, i això s’ha de dir alt i clar, perquè aquesta és la gent que realment genera llocs de treball i fa créixer el país. Per tant, no és just que a tots els directius se’ls posi dins el mateix sac, tot i que hi ha casos particulars que caldrà corregir.

CECOT MÉS DE LA MEITAT DE LES PIMES PATEIXEN RETARDS EN LA DEVOLUCIÓ DE L’IVA

Tot i que el Govern s’ha compromès a partir de l’1 de gener de 2009 a fer la devolució mensual de l’IVA, un 56% de les empreses encara no ha cobrat la devolució de l’IVA del 2007 en el mes de setembre, segons un estudi de la Cecot. Si tenim en compte que el 50% de les empreses amb dret a devolució aﬁrma haver de rebre devolucions d’IVA del 2007 per imports superiors a 100.000 euros, la Cecot veu una incoherència entre la proposta del Govern i la realitat, amb la qual cosa dubta que la devolució de l’IVA mensual a partir de gener sigui ràpida i efectiva per les pimes. A més, la patronal catalana afegeix que en moments de desacceleració econòmica com l’actual, la devolució de l’IVA és una eina cabdal per al desenvolupament i ﬁnançament de les pimes. FUNDACIÓ GRESOL MÉS DE 500 PERSONES SE CITEN A TORTOSA AMB MOTIU DE LA VII JORNADA GRESOL

Més de 500 persones es van trobar el 24 d’octubre al Pavelló Firal de Tortosa per participar en la VIIa Jornada Gresol, un fòrum de debat que ja ha esdevingut una cita anual de referència per al teixit empresarial. Entre els assistents, va destacar la presència d’empresaris com José Luis Bonet, president de Freixenet; Rafael Arias Salgado, president de Carrefour España; i Josep Pont, conseller delgat del Grup Borges. També diversos polítics i líders d’opinió es van apropar a aquest esdeveniment, organitzat per la Fundació Gresol, amb l’objectiu de debatre entorn als principals reptes econòmics.

Josep Piqué va ser un dels participants a la Jornada Gresol. / CEDIDA

UCAVE-ACAV DUES ASSOCIACIONS CATALANES D’AGÈNCIES DE VIATGES TREBALLARAN CONJUNTAMENT

La Unió Catalana d’agències de viatges emissores (UCAVE) i l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) han decidit treballar de forma coordinada per defensar els interessos de les agències de viatges a Catalunya. Tot i que la primera actuació se centrarà en la supervisió de la posada en marxa de l’Agència Catalana de Turisme, també s’han plantejat altres objectius, entre els quals destaca vetllar per aconseguir una millor operativitat i connectivitat de l’Aeroport del Prat, analitzar els càlculs que realitzen les companyies aèries per aplicar els suplements per increment de carburant i crear noves vies en la lluita contra l’intrusisme.

EMPRESA / Decàleg

ATENCIÓ AL CLIENT

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

EMPRESA FAMILIAR

RECURSOS HUMANS

COOPERACIÓ

RSC

JAUME PALLEROLS

ALFONSO CEBRIÁN

RICARD MASIP

JORDI MARTÍ

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ,

DIRECTOR IP-CONSULTANTS

DIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

DIRECTOR ASSOCIAT AXIS HUMAN CAPITAL.

VICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ

CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

PROFESSOR ASSOCIAT D’EADA

D’INTANGIBLES DE L’ ACCID

RAMON LLULL

Reducció de serveis

Créixer cooperant

Competència i competitivitat

ECONOMISTA I DIPLOMAT PER L’IESE

Qualitat i low cost

El que compra vol aconseguir el preu més baix possible Sí, rotundament és compatible la qualitat amb models de low cost. Sempre s’ha parlat del terme relació qualitat/preu. Així doncs, la discussió estarà en quin nivell volem ﬁxar aquesta relació entre les parts contractants. Sempre que hi hagi acord doncs perfecte, quedaria demostrat que és possible la compatibilitat entre la qualitat amb un nivell baix de preu. El que passa, és que tot té un límit, encara que no el vulguem acceptar. El que compra vol aconseguir el preu més baix possible i el que ven el preu més alt possible. El que ven pensa que si li fan baixar el preu relaxarà el nivell de servei i les dues parts solen callar i no ﬁxar aquesta nova relació entre preu i qualitat. El problema el tenim quan hi ha una posició de poder per la part compradora, i aleshores es converteix en un o caixa o faixa i depenent de la situació econòmica de l’empresa venedora aquesta acabarà cedint però no donant la qualitat que la Generalitat pensa li ha de donar i tot acabarà amb no qualitat de serveis de neteja.

Les claus de la continuïtat

Els ingredients més importants són el compromís i la voluntat

Hi ha una major aproximació a les necessitats de la companyia

Trobar el partner adequat pot no ser una tasca fàcil

Aconseguir superar els obstacles que imposa la transició generacional i arribar a ser una empresa centenària és un repte per a totes les empreses familiars. La transmissió de l’esperit emprenedor, la innovació i l’adaptació als canvis industrials, la gestió del nom familiar com a marca, la diversificació, la professionalització, etc. són alguns dels factors que influeixen en la probabilitat que una empresa familiar arribi a ser una empresa centenària. Però potser els ingredients més importants són el compromís i la voluntat, per a la continuïtat que cal fomentar en el si familiar. Per assolir aquest objectiu, les famílies s’han d’organitzar, formar tots els familiars i finalment establir un procés que ajudi el grup familiar a convertir-se en un equip d’èxit i amb lideratge, en el qual tots els membres coneguin perfectament la seva funció.

La situació actual per la qual travessa la funció de recursos humans passa per un constant increment de la importància que van prenent els aspectes relatius al capital humà de les companyies que, al mateix temps, prenen decisions cada vegada més orientades a reduir aquells serveis i funcions no relacionats directament amb les estratègies i el negoci. Davant d’aquest entorn, es comencen a descobrir dues possibles alternatives per al futur dels Recursos Humans: la primera, l’externalització de bona part de les seves funcions, i la segona, vincular-se directament al negoci. En aquesta segona opció s’inclouen algunes tendències actuals que podríem denominar tercera generació de la funció de persones, com l’aparició de la consultoria interna a través de la ﬁgura del business-partner , l’organització per carteres internes i, en general, una major aproximació a cada una de les necessitats de la companyia.

Cada cop sentim parlar més de la cooperació empresarial com un dels intangibles importants a gestionar. La cooperació va associada a elements de relació, de gestió i de vegades de poder, en un procés que pot donar lloc a acords, aliances o creació de grups, ja sigui pel creixement, la innovació o la internacionalització. La cooperació la podem focalitzar en complementar-nos en l’oferta, generar junts nou producte o servei, comunicar o comercialitzar conjuntament, compartir locals i serveis, etc. i si comptem amb suport expert ens pot estalviar temps i diners, o no perdre una bona oportunitat. Tanmateix saber en què i com cooperar, i trobar el partner adequat amb qui es tingui conﬁança pot no ser una tasca fàcil. Malgrat tot pot ser un camí de futur sense massa inversió, i més en moments de crisis pot aportar llum i viabilitat, sense caure en una sensació de fracàs per veure disminuir les opcions de supervivència, sense recursos o idees per afrontar-la.

Solament s’és competitiu si es cerca la competència Amb massa freqüència es confonen els termes de competència i de competitivitat. La competència és la lluita per la millora personal, el treball esforçat per excel·lir en el propi terreny professional, per això exigeix formació i capacitat d’autocrítica. La competitivitat és, en canvi, la lluita pel mercat, és la capacitat d’obrirse un espai en ell i de mantenir-s’hi al llarg del temps. La competitivitat és essencial en una economia de mercat, però solament s’és competitiu si es cerca la competència. La més difícil de les lluites no és la lluita contra els altres, sinó la batalla personal per superar els propis límits. Les organitzacions intel·ligents no solament es preocupen per ser competitives en el mercat, sinó per estimular els seus col·laboradors a excel·lir en la seva feina, a lluitar contra els seus propis límits. Aquesta és, al capdavall, la millor manera de ser competitiu, perquè no depèn dels altres, sinó d’un mateix.

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.

1er a Espanya i Amèrica Llatina

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador de generació elèctrica a Mèxic i tercera companyia del món per volum de gas transportat. Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur que veiem. Un futur 3er al món

2on a Mèxic

ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Nova seu social de Gas Natural a Barcelona.

Decàleg / EMPRESA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

FACTURACIÓ

MÀRQUETING

INNOVACIÓ

TECNOLOGIA

E-LEARNING

LLUÍS PARDO

MARCEL GALLI

DAVID TEIXIDÓ,

FRANCESC BOIXADER

JOSEP LOZANO

DIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

DIRECTOR GENERAL DE PASIONA

PROFESSOR TITULAR DE L’ESCOLA UNIVER-

DIRECTOR DE AEFOL.COM

SITÀRIA D’INFORMÀTICA “TOMÀS CERDÀ”

La factura electrònica

Permet notables avantatges com l’agilitat en els tràmits Una factura electrònica és un document amb el mateix contingut que la factura tradicional però representada en format digital, el que permet avantatges com l’agilitat en els tràmits. A més, gaudeix d’unes condicions de seguretat que la versió en paper mai tindrà. En aquests temps de crisis, no podem perdre de vista els seus beneﬁcis. Tindrem importants estalvis de costos i la reducció d’errors en les sol·licituds de compra i en l’emissió de factures. Per això, és clau aspirar a incorporar la facturació electrònica en els negocis per millorar la competitivitat. Els sectors beneﬁciats per la incorporació de la facturació electrònica són molts. No obstant, per poder usar-la a ple rendiment és necessari la implantació d’un programari. El principal obstacle no és el cost que comporta sinó el canvi de mentalitat que es necessita per deixar d’utilitzar el paper. L’arribada de la factura electrònica comporta sobretot un canvi de xip per part de tots els departaments d’una organització.

Tot canvia cada Innovar en cop més ràpid temps de crisi

Per facilitar l’epidèmia cal haver identificat els ‘connectors’ Tot canvia cada cop més ràpid i el comportament del consumidor no n’és una excepció, només cal un click. Malcom Gladwey, sociòleg i escriptor nordamericà, definia aquest click en el seu llibre The tipping point. Aquest punt d’inflexió, normalment desitjat per totes les empreses que confien vendre el seu producte amb el mínim esforç, es produeix en el moment en què la comunicació de la seva oferta acaba per escapar-se del seu control, tot arribant a generar una gran resposta dels consumidors. Així s’expliquen fenòmens que han arribat a assolir caire global, com els relacionats amb Apple i els seus productes, que molts de nosaltres coneixem tot i que ens resulta difícil recordar quan hem vist la seva darrera publicitat. Per facilitar l’epidèmia cal haver identificat abans els diferents ‘connectors’ (líders d’opinió), els quals han de poder donar bones referències i que, com no podia ser d’una altra manera, disposen d’Internet, canal que multiplica la seva capacitat de comunicació.

El pitjor error en temps de crisi és seguir fent el mateix La crisi ha de ser rebatuda en el si de les organitzacions amb estratègies ﬁnanceres i de màrqueting que facin despuntar el seu producte dels altres, ja que el pitjor dels errors que es pot cometre en temps de crisi és seguir fent el mateix. En aquest sentit, una bona forma d’aportar valor al nostre negoci és mitjançant innovació en TI, adaptant els processos a la nova situació. El capital d’informació, com el capital humà, té valor només en el context de l’estratègia, i ha d’ajudar-nos a distingir-nos de la nostra competència. Aquí el valor de les TI es maximitza mitjançant la implementació de programari a mida que ens permeti acomodar-nos en un ‘vehicle’ que es mou amb major rapidesa, versatilitat i consum que dels nostres competidors. És per això que l’elecció d’un proveïdor de TI està implícita en l’adopció d’una bona estratègia. Amb l’elecció d’un partner especialitzat, es garantirà la tornada de la inversió contribuint al desenvolupament de l’organització.

Els dos elements clau

Contra la crisi, formació

En períodes de crisi sobreviu el qui és competitiu i innovador

Es podrien pensar nous canvis com impulsar l’e-learning

No és que la tecnologia, per ella mateixa, hagi d’ajudar les empreses a sortir de la crisi però el que sí que farà serà proporcionar una informació molt valuosa sobre com afrontar-la de la millor manera possible. Aproﬁtar aquestes èpoques delicades per a depurar el sistema de gestió i el model de negoci és quelcom necessari per encarar una situació que es reproduirà de manera cíclica al llarg de la vida de les empreses. L’empresa que disposi d’una millor informació, i al menor cost, és la que estarà millor preparada per afrontar els períodes de crisi i això s’aconsegueix amb eines que facilitin la informació necessària per a optimitzar la gestió del treball, dels recursos, dels clients,...Ara bé, l’ús d’aquestes eines (ERP, CMR, productes de SOA) requereix d’un aprenentatge i d’un canvi en la nostra forma de fer les coses; és un canvi d’estratègia. En períodes de crisi sobreviu aquell qui és més competitiu i innovador i això passa, necessàriament, per invertir en formació.

Estem vivint moments apassionants de canvis=crisis. La crisis econòmica global és un toc d’alerta. Un bon sistema de formació que fomenti el canvi i adaptació del treballador als nous temps ha d’estar impulsat per la iniciativa privada o pública, però sempre amb un control de qualitat i supervisió de l’Estat. Només un 10% dels diners que els governs d’Europa i USA s’han gastat en aquesta crisi, serien suﬁcients per impartir una excel·lent formació on line per a milions de persones. Fa molt bé la Conselleria de Treball en promoure campanyes per impulsar la formació contínua, però segurament també podrien pensar nous canvis en el nostre sistema formatiu: impulsar l’e-learning, exportar formació, invertir en I+D+i en formació+TiC, donar suport a la campanya: “eBCNing, Barcelona capital mundial del e-learning”. Veiem aquesta crisis con una magníﬁca oportunitat de canvi global en la formació, perquè amb més formació menys crisi.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

CAIXA SABADELL

Caixa Sabadell: 150 anys d’una institució ﬁnancera i social Caixa Sabadell, durant el seu segle i mig d’història ha hagut d’adaptar-se a les necessitats i diﬁcultats de cada moment. Sent avui la caixa més antiga de Catalunya i la segona d’Espanya mira al futur amb il·lusió però també amb responsabilitat cap a la societat. L’obra social realitzada per l’entitat ha estat una de les claus en el desenvolupament i progrés del Vallès Occidental.

Acte d’inauguració (1924) de la seu de Caixa Sabadell amb la presència d’Alfons XIII. / CEDIDA MÒNICA VILLANUEVA

Cent cinquanta anys han passat des que Pere Turull i Sallent, el fundador de Caixa Sabadell, va iniciar el projecte de crear una caixa d’estalvi per fomentar l’estalvi, la previsió social, i evitar l’exclusió financera. Conèixer tres segles tan diferents, ha fet viure a l’entitat situacions ben diverses: la revolució industrial especialment important a Sabadell, el convuls segle XX i aquest segle XXI marcat per una època de reptes.

L’arribada de la Guerra Civil Tal i com explica Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, “als anys 20 la ciutat vivia esplendor comercial i cultura que es reflexava en l’augment d’impositors, sent un moment de confiança i progrés”. Però l’arribada de la guerra va interrompre la normalitat del país: “els homes van ser mobilitzats i les tasques administratives van ser assumides per personal femení”. Magrat el conflicte, la instució solament va tancar la seva activitat durant vuit

dies. A la postguerra, tot i les precarietats, l’economia local de Sabadell es dinamitzà però “mancaven estructures, habitatge, atenció sanitària i educació”, narra Soley.

Façana principal de l’ediﬁci modernista, seu central de Caixa Sabadell. / CEDIDA

“Si el model d’obra social ha funcionat durant 150 anys, cal mantenir-lo”

La tasca de l’obra social Al llarg de la història, les caixes han cobert tot sovint “necessitats que no podien ser ateses per l’administració pública”, comenta Jordi Mestre, director general de l’entitat que es mostra convençut que “si aquest model ha funcionat i ha estat positiu per a la societat durant un segle i mig, cal mantenirlo”. En aquest sentit, Caixa Sabadell porta anys destinant més d’un 20% dels beneﬁcis a l’Obra Social: des de la creació d’escoles i clíniques infantils, a construir pisos socials, impulsar polígons industrials, o fomentar l’educació i la cultura amb la creació d’una b i b l i o t e c a p o p u l a r. “ N o tenim l’obligació, però sí el compromís de revertir any rere any un par important dels beneficis a la societat”, conclou Mestre.

“El creixement de l’entitat és prudent, rendible i sostenible” El símbol de la guardiola Entre les entitats financeres, Caixa Sabadell va ser pionera, a ﬁnals de la dècada dels setanta, en transformar els seus símbols en una imatge corporativa. Avui en dia, el logotip està format pel símbol de la guardiola, que queda representada per l’espai buit que deixen dues lletres “s”, inicial de Sabadell, encarades l’una amb l’altra.

Procés expansiu Després de la crisi de la dècada que va del 1975 al 1985, Sabadell va experimentar una important recuperació i transformació que es va traduir amb l’impuls de canvis dins l’entitat. Calia

Biblioteca a l’ediﬁci de l’Obra Social de Caixa Sabadell. Fotograﬁa presa l’any 1928. / CEDIDA

superar una situació crítica viscuda a l’inici del període, al mateix temps que adaptar-se a les innovacions tecnològiques i donar resposta al creixement del negoci. En un primer moment van p r e f e r i r c o n s o l i d a r- s e a Catalunya, i esperar al 2007, per sortir fora de la comunitat autònoma. “La nostra ﬁlosoﬁa ha estat sempre créixer al costat dels nostres clients i dels seus projectes. Per tant era lògic que féssim el pas”, explica Salvador Soley, president de Caixa Sabadell

que defineix el creixement de l’entitat com “prudent, rendible i sostenible”.

L’entitat en xifres A dia d’avui, Caixa Sabadell compta amb un total de 373 oficines, de les quals 13 estan a Madrid, sis a València i una a Andalusia. Tot i néixer amb voluntat d’oferir servei als particulars, des de fa 10 anys l’entitat també s’ha centrat amb portar a terme els negocis de les empreses. Més de 1.800 persones treballen a Caixa Sabadell, de les quals un 54% són dones.

Entrevista / FINANCES

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A JAVIER LÓPEZ PÉREZ, PRESIDENT DE CREDITSERVICES

“Creditservices es centra en productes que no ofereix la banca tradicional” No hi ha res millor que saber aprofitar els moments de crisi per enfortir el negoci. Aquesta sembla ser la filosofia de Javier López Pérez, fundador i president de Creditservices, la xarxa de franquícies d’assessoria financera que va revolucionar el panorama espanyol a finals dels 90 i que es reinventa segons la demanda del mercat: dels immigrants i morosos han passat a donar servei al cap de família que no arriba a fi de mes. I és que, com explica Javier López Pérez, una crisi és un problema per algú i una oportunitat per un altre. BEGOÑA GIMÉNEZ

“La crisi és un bon moment per aprendre i fer acords”

Com neix Creditservices? Ens vam fixar que als EEUU o Anglaterra hi havia una activitat que funcionava molt bé, la d’assessor financer. Si a Espanya teníem corredors d’assegurances, enteníem que la de corredor de bancs també podia ser una activitat interessant per fer negoci. S’entenia el plantejament? L’inici va ser molt complicat. L’activitat no estava regulada, així que no ens podíem establir com a corredors de bancs. Per altra banda, la llei obliga els agents a treballar en exclusiva amb una sola entitat financera. Ens vam establir com a corredors d’assegurances, que era el més legal que es podia fer. En una primera fase, vam signar amb els bancs acords majoritàriament verbals, hi treballàvem d’una manera oficiosa. Quin és el seu principal client? Volíem cobrir tot tipus de clients: des d’empreses a particulars, des de clients vip fins a solucionar embargaments a persones amb problemes econòmics. I ho fan? Aquí la gent està acostumada que quan vol un crèdit, va al seu banc de sempre, encara que nosaltres tinguem un acord amb un interès més baix. Certament, el client que més ve a les nostres oficines és el considerat no prime o no conforming, aquell a qui la seva entitat li ha denegat el servei. I sense voler-lo, ens vam especialitzar en aquests; són autònoms, immigrants, persones amb certes dificultats... Tenim acords amb una sèrie d’entitats on els paràmetres són una mica més flexibles. Com ho aconsegueixen? Tenim acords amb bancs

“A Espanya no s’han signat hipoteques escombraria” “El 80% de la nostra competència ha tancat”

Javier López Pérez va crear Creditservices l’any 1998. / DAVID FERNÁNDEZ

estrangers que tenen un criteri molt més ampli pel que fa a la concessió de préstecs i hipoteques. I a ells els interessa per poder operar a Espanya. Què són hipoteques escombraria? Una hipoteca subprime és risc màxim a preu màxim: sense demanar avals s’atorgava una hipoteca del 120% del valor de la vivenda amb un interès del 12-16% anual. Per norma, la gent paga casa seva; però clar, amb el crash immobiliari que ha hagut, les cases que valien 10, s’han pagat per 12 i ara la casa en val 7; la gent veu que és molt més gran el deute que té amb el banc que el valor de la vivenda. A Espanya, quan signem una hipoteca, responem amb tots els nostres bens, presents i futurs. Als EEUU no: allà et deixen els diners contra la casa i només respons amb la casa. Amb la qual cosa, què perd la gent? Si no pot pagar, torna la casa al banc. Per això tenen el gran problema que ara mateix tenen.

A Espanya s’han signat hipoteques escombraria? No, al nostre país, els mateixos bancs que sí que feien subprimes fora, han entrat a Espanya amb uns criteris de risc diferents, sabent que també el client respon de moltes més coses. Nosaltres aconseguim donar hipoteques considerades no conforming, amb una mica més de risc, però no subprimes. Com els ha agafat la crisi? Hem anat creixent en volum d’oficines i hem anat invertint segons els beneficis que teníem, sense deutes. Hi ha empreses del nostre sector que es troben en suspensió de pagaments perquè s’han endeutat massa. Però han aturat l’expansió internacional... Sí, però perquè vam cometre l’error de signar un acord amb una gran multinacional nordamericana per fer l’expansió conjuntament. Però finalment aquesta empresa va decidir anar pel seu compte. Ara és

quan comencem, sense aquest grup, la nostra expansió internacional. Tenim ja paga i senyal al Marroc, i obrirem a Croàcia, Bulgària, Romania i Polònia on ens hem de reunir amb el grup d’inversors; estarem a Mèxic i a Puerto Rico, i a Brasil estem a punt de tancar l’acord. Amb representants de Perú, Xile i tota la zona de Guatemala en parlem pròximament. En 5 anys hem d’obrir oﬁcines en 10 països. Per què aquests països? Perquè són països emergents. Les grans potències estan en crisi. El més important per a un banc és treballar en un país on la vivenda creix. Des de Creditservices, com es viu la crisi? Tot és molt més complicat que abans. Molts dels nostres clients eren immigrants. Ara, els immigrants que es queden sense feina, l’Estat els vol capitalitzar l’atur i que tornin al seu país d’origen. I els bancs, tot i que no es pot dir obertament, no volen signar amb immigrants, perquè no saben què passarà amb aquestes hipoteques. Amb la qual cosa, les nostres oﬁcines que es dedicaven quasi en exclusiva als immigrants, ho tenen més difícil.

Com l’afrontarà, la crisi? Hem de buscar un nou perfil de client. El nostre negoci ara s’ha de centrar en productes que no ofereixi la banca tradicional, que està restringint el crèdit i rebutja clients als quals abans els hauria concedit un préstec. Aquests són els nostres nous clients: persones víctimes de la crisi actual, gent normal amb les despeses típiques del dia a dia però que no arriba a fi de mes amb el sou que té. Els nostres bancs estrangers fan moltes coses que la banca espanyola no en fa; hem de saber quines són i aprofitar-lo. El franquiciat que fa una recerca activa de nous clients està molt bé, n’hi ha qui fins i tot factura més que l’any passat. També hem detectat que el 80% de la nostra competència ha tancat, així que tenim més mercat. Però tenen menys oficines... Sí, perquè abans alguns franquiciats obrien punts de venda i creaven la seva pròpia xarxa. Molts d’aquests punts de venda s’han hagut de tancar perquè estaven en zones on hi havia molta immigració. Així és que hem passat de 500 oficines a 300 que tenim actualment. Però estem convençuts que el 2010 tornarem a repuntar. Ens fa un pronòstic del futur de l’economia? Tindrem un 2009 molt complicat i els preus de la vivenda encara baixaran una mica. Però no tot és dolent, estem en un bon moment per comprar i llogar. Com diuen el xinesos, una crisi és un problema per algú i una oportunitat per un altre. I del futur del seu negoci? Haurem d’estar més actius, amb la ment més oberta. La crisi és un bon moment per imaginar i renovar-se. És un moment per aprendre i fer acords amb altres empreses.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

VALORS DEL MES

23 Setembre 29 Octubre

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-19,89%

-21,62%

-37,08%

-20,75%

-10,20

3.139,83 2.515,24

1.661,33 1.302,12

12.115,03 7.621,92

6.068 4.808,69

1,47 1,32

ÍBEX 11387,90 11162,70 10937,50 10712,30 10487,10 10261,90 10036,70 9811,50 9586,30 9361,10 9135,90 8910,70 8685,50 8460,29 8235,09 8009,89 23 SET

23 SET

Els plans de rescat, el d’EEUU i l’impulsat per la Unió Europea, començaven a restaurar la conﬁança a les borses mundials quan la nacionalització de les pensions argentines ha fet tremolar novament els parquets.

DOW JONES

CAC

11143,12 10963,66 10784,20 10604,74 10425,27 10245,81 10066,35 9886,89 9707,42 9527,96 9348,50 9169,04 8989,57 8810,11 8630,65 8451,19

4163,37 4090,31 4017,24 3944,17 3871,10 3798,03 3724,96 3651,89 3578,83 3505,76 3432,69 3359,62 3286,55 3213,48 3140,41 3067,35 29 OCT

OCTUBRE NO MILLORA

29 OCT

23 SET

29 OCT

MESURES PER SALVAR LA CRISI

El món recupera Keynes per evitar la segona Gran Depressió “Ara tots som keynesians”, va pronunciar Richard Nixon el 1971. La cèlebre frase donaria pas a la revolta liderada per Margaret Thatcher i Ronald Reagan contra l’ortodòxia econòmica que havia imperat des dels anys trenta, quan John Maynard Keynes va aportar la base teòrica per posar ﬁ a la Gran Depressió. Tres dècades després, la major crisis ﬁnancera des del crac del 29 ha ressuscitat les teories econòmiques del segle XX entre els temors a una profunda recessió.

La propera cimera econòmica del G-20 recorda la conferència de Bretton Woods de 1944 Les potències mundials estan intervenint per evitar que la crisi s’encomani a l’economia real LAIA JARDÍ

La vella paradoxa keynessiana que hi ha moments en què els governs han d’actuar per salvar el capitalisme d’ell mateix ha tornat a posar-se de moda. De la mateixa manera que els anys noranta, ﬁnlandesos i suecs van nacionalitzar els seus bancs per tornar-los a privatitzar uns anys després, governs de tots els colors polítics s’han llançat a intervenir per evitar que la crisis s’encomani a l’economia real. La justiﬁcació és la mateixa –els costos de no intervenir sortirien més cars-, però el rescat ha assolit aquest cop una escala global. Octubre serà recordat per una

explosió de dramàtiques intervencions, en un intent dels governs d’abordar els dos punts febles dels bancs: la solvència i la liquiditat. Les primeres temptatives per estabilitzar el sistema van donar pas a la pitjor setmana borsària que es recorda: Londres, Tòquio i Madrid van caure més d’un 9% en un sol dia, la major davallada de la història de l’Ibex, que va tancar amb 8.997,7 punts. El temor que la resposta hagi arribat massa tard s’ha apoderat dels inversors, tot i que la posterior cadena d’actuacions intervencionistes ha calmat una mica els mercats. El 14 d’octubre, el govern dels Estats Units, un dels països que històricament més ha evitat la paraula nacionalització, va anunciar una injecció als bancs de 250.000 milions de dòlars, acompanyada d’una garantia dels préstecs interbancaris. El pla és una còpia de les mesures aprovades a Europa i dissenyades pel Regne Unit: el 13 d’octubre els líders de la zona euro van fer públic un pla de rescat de més de dos bilions d’euros. L’aixeta s’ha obert per restablir la confiança, sobretot a partir dels avals a la banca: Alemanya ha aprovat una dotació de 500.000 milions d’euros; França

ha promès 360.000 milions; i Espanya, 100.000 milions per avalar els deutes, més una injecció de ﬁns a 50.000 milions per comprar actius de bancs. El Regne Unit, amb el seu primer ministre, Gordon Brown, considerat el nou guru de les ﬁnances mundials, ha compromès 37.000 milions de lliures per semi nacionalitzar tres dels seus bancs principals. Austràlia i Nova Zelanda han abandonat la seva postura purista pel que fa a garantir els dipòsits i el Banc de Japó ha injectat 45.500 milions de dòlars al sistema bancari. Ja sigui comprant accions dels bancs, l’aval dels préstecs o la garantia dels dipòsits, les potències mundials s’han endeutat per salvar el sistema i tot apunta que només és el principi. Xavier Teixidó, de Renta 4, és optimista: “Europa ha anat orquestrada amb mesures ben dirigides i, amb temps, el sistema tornarà a la normalitat. Els mercats han caigut entre un 50 i un 60% i la recessió difícilment podrà evitar-se, però tot apunta a que la crisis no es traslladarà a l’economia real”. El G-20 (G-7, Unió Europea, Rússia, Xina, Índia i nou nacions emergents més) es reuniran el 15 de novembre a Washing-

BANCS AFECTATS PER LA CRISI DES DE SETEMBRE ENTITAT

DATA

ESTAT ACTUAL

Fannie Mae Freddie Mac Lehman Brothers

07/09/2008 07/09/2008 15/09/2008

Merrill Lynch

15/09/2008

AIG HBOS

16/09/2008 17/09/2008

WaMu

25/09/2008

Fortis Bradford & Bingley Wachovia Glitnir

28/09/2008 29/09/2008 29/09/2008 29/09/2008

Hypo Real Estate

06/10/2008

RBS Lloyds TSB

13/10/2008 13/10/2008

Nacionalitzat Nacionalitzat Col·lapse Absorbit per Bank of America Semi nacionalitzat Absorbit pel Lloyds En bancarrota i comprat per JPMorgan Chase Nacionalitzat Nacionalitzat Absorbit per Wells Fargo Nacionalitzat Rescatat pel govern alemany Semi-nacionalitzat Semi-nacionalitzat

Els governs han comprat crèdits dolents als bancs per salvar el sistema.

ton per discutir una reforma de l’ordre financer global. Considerada per molts com l’última bala per evitar una repetició de la Gran Depressió, la cimera recorda la conferència de Bretton Woods de 1944, quan 44 països van establir, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, les institucions i el sistema monetari que ara s’han vist amenaçats. 14 mesos després de l’inici de la crisi subprime, la duració

de l’episodi encara és la gran incògnita. L’últim informe del Fons Monetari Internacional apunta a una possible recuperació a ﬁnals del 2009, sempre que les mesures adoptades pels governs aconsegueixin retornar la confiança als mercats. Del contrari i si a sobre la crisi contagia els mercats emergents, es podria acabar parlant de la primera depressió mundial en dècades.

Anàlisi de valors / FINANCES

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

VUELING ENTRA EN GUANYS

MILLORES A LA XARXA ELÈCTRICA

INVERTIR MENYS PER SEGUIR CREIXENT

La companyia catalana ha guanyat 14,7 milions d’euros ﬁns el setembre, en comparació amb les pèrdues de 32,3 milions del mateix període del 2007. Un augment dels ingressos del 32% i un ampli ajust han fet possible que la ﬁrma, en procés de fusió amb Clickair, aconseguís el seu primer resultat positiu a l’acumulat de tres trimestres.

Red Eléctrica d’España invertirà 225 milions d’euros a Barcelona i 616 milions a tot Catalunya ﬁns el 2012 per millorar la xarxa de subministrament d’alta tensió. Els nous projectes a la capital catalana estan encaminats a evitar una apagada com la que el juliol del 2007 va deixar 300.000 usuaris sense electricitat.

Els beneﬁcis d’Iberdrola ﬁns el setembre han crescut més que s’esperava: un 53,8%, fins els 2.481 milions d’euros. No obstant, la major elèctrica d’Espanya ha deixat clar que podria reduir les seves inversions fins el 2010 en uns 2.000 milions d’euros a l’any per fer front a la crisi creditícia.

IBERIA

1,90 1,81

Iberia ha protagonitzat una històrica escalada del 50% durant la segona meitat del mes. El motiu? L’acord de fusió amb British Airways no només podria avançar-se, sinó que està a punt de tancar-se amb una equació de bescanvi molt favorable per a l’espanyola: una acció de la britànica per cada 1,2 d’Iberia. La crisi econòmica ha beneficiat Iberia, que ha aprofitat la caiguda borsària de British per arribar fins el 10% del capital. El percentatge és considerable tenint en compte que la mida de la britànica duplica la de l’espanyola.

1,73 1,65 1,57 1,49 1,41 1,33 1,25 1 OCTUBRE

22 OCTUBRE

ELS FAST-FOOD, COBRADORS DE DEUTES I OUTLETS ESTAN FENT L’AGOST

Els guanyadors de la crisi El consumidor destina menys pressupost a l’oci i als articles cars i busca alternatives més econòmiques. Aquests produtes troben el ﬁló a la crisi. LAIA JARDÍ

Empreses que es declaren en fallida, nacionalització de bancs i caiguda dels preus dels pisos, acompanyada del comiat als crèdits. L’actual situació econòmica és un malson per a la majoria de les empreses: el preu del petroli continua alt, els aliments són cars i els consumidors es veuen obligats a gastar cada cop més en el que necessiten i menys en el que realment volen. Ara que els bancs han optat per tancar l’aixeta dels préstecs, la despesa també s’ha aturat en una economia basada en el consum on, quan els ciutadans s’estrenyen el cinturó, gairebé tothom en pateix les conseqüències. Acostumats a obrir el diari per llegir quin és l’últim negoci, immobiliària o banc víctima de la crisi, la pregunta és: algú hi està guanyant? En un context d’escasetat de diners, són dos els tipus d’empreses que podrien treure’n proﬁt. Una, les que es dediquen a perseguir morosos. Si tenim en compte que els procediments monitoris –els derivats de l’impagament de factures de ﬁns els 30.000 euros– van augmentar un 36%

durant el primer semestre a la ciutat de Barcelona, o que durant els primers sis mesos de l’any les demandes per impagament presentades als jutjats de primera instància de la ciutat van augmentar en un 126%, s’entén perquè empreses com El cobrador del Frac estan nedant en guanys i incrementant el seu negoci a un ritme del 50%. I dos, les empreses que proporcionen serveis o productes més barats. Les cadenes de menjar ràpid o per emportar són unes de les més agraïdes a la desacceleració econòmica. Les pizzeries, establiments d’entrepans o amanides i hamburgueseries estan prosperant a marxes forçades a costa dels restaurants. Un recent informe de Pricewaterhouse Coopers revela que els fast-foods estan incrementant les seves vendes per sobre del 5%. Burger King assegura que els seus ingressos durant juliol i agost van créixer un 5,7% a Espanya en comparació amb el mateix període de 2007, mentre les arques daurades de McDonalds seguiran amb els seus projectes d’expansió: 70 restaurants més a Espanya d’aquí al 2010. Viena, amb

Augmenta el nombre de clients dels restaurants de menjar ràpid. / ARXIU

31 establiments a Catalunya i Andorra, va tancar el 2007 amb una facturació de 60 milions d’euros, 9,5 milions més que l’any anterior. La gent no ha renunciat encara a consumir, però sí s’ha resignat a comprar més barat. Segons un recent informe de la consultora TNS, el volum de facturació dels outlets ha crescut un 1,14% a Espanya durant el primer semestre de 2008, un increment modest però important en un moment en què tot negoci que aconsegueixi no perdre diners ja es pot considerar afortunat. Amb les marques blanques dels supermercats l’evolució és semblant. El fet que permetin estalviar fins un 37% del cistell de la compra explica els resultats de l’estudi de la consultora IRI, que revela com la demanda d’aquest ti-

pus de producte va créixer un 18,8% durant els cinc primers mesos de l’any. Cadenes de supermercats com Dia, Mercadona o Lidl estan guanyant quota de mercat a establiments més cars com Caprabo o Alcampo, que han caigut del 2,7 al 2,4% i del 4,3 al 4,1%, respectivament. En un context en què quedarse a casa s’ha convertit en la nova tendència dels caps de setmana, no sorprèn que la indústria del vídeojoc a Espanya creixés un 50% el 2007 i obtingués unes vendes de 1.454 milions d’euros, segons les dades d’ aDeSe . La crisi també ha despertat l’optimisme a Hollywood, que recorda amb esperança les files creades a l’entrada de les sales de cine després del crac de 1929. Sense indicis encara d’una re-

Les marques blanques permeten estalviar ﬁns un 37% del cistell de la compra Les demandes per impagament han augmentat un 126% a Barcelona durant els últims 6 mesos cuperació econòmica a l’horitzó i amb les economies europees a punt d’entrar en recessió (les que encara no ho han fet), tot apunta que els guanyadors de la crisi econòmica estaran de celebració durant un bon temps.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

LA INTEGRACIÓ PODRIA REDUIR A LA MEITAT LES 45 CAIXES ACTUALS ABANS DEL 2011

Llum verda a la fusió de caixes De 80 a 45 en només trenta anys. Els processos d’integració de caixes d’estalvi han estat una constant a la història financera d’Espanya. Ara, la crisi econòmica global ha tornat a posar sobre la taula les velles temptatives de fusió d’entitats. L’increment de la morositat i la necessitat de neutralitzar el descens dels beneficis ha portat al propi Banc d’Espanya i al govern central a fer una crida per configurar un nou mapa financer.

Les fusions poden començar abans del que es pensa

LAIA JARDÍ

“Les fusions es produiran per una reestructuració del sector i no com a conseqüència de la crisi”. El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, és conscient que en temps de turbulències, fusió i alarmisme van de la mà. No obstant això, ha escollit el mes més afectat per la crisi per donar el tret de sortida a un procés d’integració que podria reduir a la meitat el nombre d’entitats d’estalvi. Si bé és cert que Espanya compta amb un sistema financer solvent i sòlid, la crisi global ha reobert el debat de les fusions, que podrien començar abans que es pensa i perllongar-se entre sis mesos i tres anys. Ja sigui per les turbulències o per les recents recomanacions de Zapatero, Solbes i el Banc Central, les caixes de gairebé mitja desena de comunitats han començat a donar els primers passos per propiciar fusions o “fusions virtuals”, és a dir, uniﬁcar els comptes però no els òrgans. Aquesta última variant, que ha rebut el vist i plau de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA) és la

El Govern de Castella i Lleó planteja fusionar les seves sis entitats d’estalvi

Les caixes podríen fer “fusions virtuals”, de comptes però no d’òrgans. / ARXIU

que s’ha plantejat el Govern de Castella i Lleó per a les seves sis entitats, que mantindrien la identitat i l’àmbit territorial, però compartirien activitats. La fórmula, que funcionaria com un holding, no convenç el PSOE. El vicepresident de Caja España, el socialista Francisco León, proposa com a alternativa fusionar l’entitat amb Cajastur, Caja Cantabria i les gallegues Caixa Galicia i Caixa Nova, una idea que crearia la primera fusió entre entitats de diferents comunitats però que no ha entusiasmat els

interessats. La proposta no és desgavellada perquè es tracta de caixes amb un volum de negoci similar, però donaria lloc a pugnes entre governs autonòmics per assumir la seva supervisió legal, mantenir la seu i el consell d’administració.

Processos oberts Juntament amb Castella i Lleó, són tres més les comunitats que mantenen oberts processos d’integració de les seves caixes: Extremadura, on s’ha creat una comissió per estudiar el futur de les entitats, Andalusia i el

País Basc. Aquesta última és on el procés està més avançat i ja s’especula amb un nom propi: Gure Kutxa, la Nostra Caixa, en euskera. Seria el resultat de l’ens que sorgís de la unió de la Kutxa i la BBK, una fusió recolzada pel PNB però que desperta recels entre el PSE i el PP. A Andalusia, el president de la Junta, Manuel Chaves, ha trobat l’excusa perfecta per dur a terme el seu programa electoral i recuperar el seu anhelat projecte d’unir en una única caixa les cinc que operen a la regió. Segons els seus pronòstics, els primers passos podrien tenir lloc la propera primavera, un cop es consolidi l’estructura de

Cajasol, entitat sorgida de la integració de El Monte i Caja San Fernando. En el cas català, no es planteja, de moment, donar aquest pas, tot i que La Caixa no s’ha lliurat dels rumors inevitables un cop iniciat el ball de fusions: es diu que podria quedar-se amb Caja Castilla-La Mancha. Xavier Teixidó, de Renta 4, no descarta que s’acabin plantejant fusions catalanes, “però seria en una segona fase”. “De rumors en moments complicats n’hi ha molts, però és cert que podríem veure processos d’integració en els pròxims mesos i anys”. L’atomitzat sector de les caixes, molt exposat a l’activitat immobiliària, tem que un moviment d’integració en aquest moment pugui ser interpretat com un senyal de debilitat de l’entitat absorbida. El Banc d’Espanya recomana esperar mig any abans de posar res sobre la taula. Tard o d’hora, el que no nega gairebé ningú és que les concentracions aniran a més: ja no és impensable que el mapa ﬁnancer pugui quedar reduït a una vintena d’entitats d’estalvi abans del 2011.

NOTÍCIES DEL MES BANC SABADELL GUANYA UN 26% MÉS FINS SETEMBRE

La venda del 50% del seu grup assegurador Zurich ha contribuït als guanys de l’entitat catalana, que ha obtingut un benefici net atribuït fins setembre de 762,18 milions d’euros, un 26,1% més que durant el mateix període de l’any anterior. Els guanys sense tenir en compte els extraordinaris també augmentarien, però menys: un 3,8%. Els dipòsits de clients de Banc Sabadell han crescut un 23,1% de gener a setembre, fins els 38.193 milions. ARGENTINA NACIONALITZA ELS FONS PRIVATS DE PENSIONS

El govern d’Argentina ha anunciat la nacionalització del sistema privat de pensions del país, mitjançant el traspàs dels deu fons de pensió privats, amb actius que sumen uns 30.000 milions de dòlars, al Fons de Garantia de la Seguretat Social. La mesura ha activat les sospites que l’executiu vulgui fer-se càrrec d’aquests fons per injectar diners a les pobres arques públiques. Buenos Aires

justiﬁca el pla per les fortes pèrdues, del 20%, a les carteres com a conseqüència de la volatilitat dels mercats. EL SANTANDER SE’N VA DE COMPRES ALS EUA

El Santander prefereix el remei a la malaltia i realitzarà unes provisions de 1.200 milions de dòlars per frenar la possible morositat de la seva última adquisició, el nord americà Sovereign. L’entitat ha anunciat que comprarà el 75,65% que encara no tenia del tercer banc de Bòston mitjançant una operació de canvi d’accions valorada en 1.900 milions de dòlars. El banc conﬁa que la compra repercutirà positivament en el seu beneﬁci per acció a partir del 2011. LES FALLIDES NACIONALS ARRIBEN A EUROPA

Islàndia s’ha convertit en la primera gran víctima europea de la crisi ﬁnancera en reconèixer que es troba a dos passos de la bancarrota nacional. El país, que s’ha vist obligat a nacionalitzar els bancs més

importants del país –Landsbanki, Glitnir i Kaupthing–, no és l’únic que ha demanat ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI). Hongria ha demanat prestats ﬁns a 5.000 milions d’euros al Fons i Bèlgica podria necessitar ajuda, després dels milionaris rescats dels bancs Dexia i Fortis. HOLANDA SURT AL RESCAT D’ING

El govern holandès ha injectat 10.000 milions d’euros al banc ING per mantenir els seus ratis de solvència. L’entitat, el cinquè banc de dipòsits a Espanya –amb 1,7 milions de clients i uns 15.000 milions en estalvis– es va convertir en el segon gran banc europeu, darrera del suís UBS, en obtenir el recolzament del seu govern després de les mesures de rescat pactades per la UE. L’estat holandès no tindrà dret a vot a la junta d’accionistes però nomenarà dos consellers amb dret a veto. ELS GUANYS DE BANESTO AUGMENTEN UN 12%

El banc presidit per Ana Patricia Botín

va inaugurar la temporada de resultats a Espanya a contracorrent de la conjuntura del mercat. El Banesto va registrar un increment dels seus guanys del 12% durant els nou primers mesos de l’any, ﬁns els 653,9 milions. La morositat va situar-se al 1,17%, amb una cobertura del 144,1%. Els resultats de l’entitat, que va registrar un augment de tots els seus marges per sobre el 10%, són millors que s’esperaven. EL REGNE UNIT, A LES PORTES DE LA RECESSIÓ

L’economia britànica s’ha estancat més ràpid que no s’esperava després de caure un 0,5% durant el tercer trimestre de l’any, el primer creixement en negatiu des de 1992. El temor que el Regne Unit s’encamini cap a una profunda recessió ha augmentat per l’aturada del consum i la inversió. El primer ministre britànic, Gordon Brown, ja va admetre que el país està entrant en recessió, que quedarà conﬁrmada si el PIB del quart trimestre també registra un retrocés.

L’expert / INTERNACIONAL

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional UN NOU ORDRE GLOBAL, ECONÒMIC I POLÍTIC

Crisi + conﬂicte = ordre global?

per un funcionament equilibrat entre economia i democràcia del sistema internacional.

Després d’una gran depressió als anys 1930 i una (segona) Guerra Mundial, va ser possible articular un ordre econòmic i polític internacional amb les institucions de Bretton Woods i Nacions Unides. Podrem després de la gran crisi iniciada el 2007 i els conflictes geoestratègics posar en marxa finalment un veritable ordre global, econòmic i polític al final d’aquesta primera dècada del segle XXI?

Per descomptat que entre el Bretton Woods de 1944 i els acords que es volen discutir, a partir de novembre de 2008, han passat moltes coses. Probablement no bastarien les intervencions d’extrema urgència d’aquestes darreres setmanes, sinó que caldria afegir com a mínim un compromís de polítiques expansives amb components de veritat productius –amb un paper protagonista del teixit empresarial de mitjana i petita empresa– i unes regles de veritat a l’alçada d’una economia global. I pel que fa a les regles a aplicar al vessant financer, cal anar més enllà de propostes de transparència o fiscalitat dels moviments internacionals. Probablement un senyal de credibilitat de l’abast de les propostes de reforma serà el realisme en treure conseqüències de la famosa globalització financera i plantejar mecanismes per a la supranacionalització de la ﬁscalitat dels rendiments dels capitals. Pot semblar una consideració allunyada de la realpolitik, però durant les darreres setmanes hem vist com s’assumien amb normalitat heterodòxies molt més impensables fa un any.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Cal retornar l’efectivitat a un marc institucional que ha quedat obsolet per no reﬂectir les noves realitats globals Un nou Bretton Woods?

Efectivament, els canvis en la configuració del món des de finals del segle XIX –incloent el relleu del Regne Unit pels Estats Units al lideratge mundial així com el pes creixent d’economies que anomenaríem emergents, amb més pes econòmic que polític, com Rússia i Alemanya– no s’havien pogut traduir a les primeres dècades del segle XX en un veritable ordre internacional. El fracàs de la Societat de Nacions creada pel Tractat de Versalles (1919) i les insensates clàusules econòmiques, denunciades al seu moment per Keynes, que va arribar a dimitir com a membre de la delegació britànica negociadora del Tractat, van agreujar els desordres. La humanitat, com sovint els nens i els adults, van necessitar un traumàtic impacte per reaccionar, en termes d’una depressió sense precedents i el conflicte bèl·lic més gran de la de història per finalment articular unes regles mínimes que reflectien els canvis econòmics i els militars.

Aquests dies són moltes les referències a la necessitat d’un nou Bretton Woods (en el moment de redactar aquest text amb aquestes paraules –en anglès– hi havia més d’1,5 milions d’entrades a Google) que retorni l’efectivitat a un marc institucional que ha quedat obsolet, bàsicament per no reflectir les noves realitats globals. El detonant d’una gran crisi ja el tenim: com mostra la ﬁgura, el nombre de països implicats en situacions de tensions financeres ha arribat a un màxim històric. I la seva gravetat ja només resisteix la comparació amb la iniciada amb el crack de 1929. Però semblaria que manca –afortunadament– el conﬂicte paral·lel al de 1939-1945. O no: el mateix dia d’octubre de 2008, en el qual les economies europees assumien els principis del premier britànic Gordon Brown i acceptaven que una part substancial de les intervencions al sistema financer havien de tenir lloc per la banda de la seva recapitalització –i no només d’injeccions de liquiditat o de compra d’actius tòxics– un article publicat al Washington

Post amb la cobertura de l’influent Peterson Institut for International Economics tenia un títol explícit: La propera guerra mundial?: podria ser financera. Un dels seus autors era el professor Simon Johnson, fins uns dies abans cap de recerca i conseller econòmic del Fons Monetari Internacional. Aquests símils conflictuals són habituals en els exconsellers econòmics de l’FMI, ja que l’antecessor de Simon, Raghuram Rajan, es va acomiadar del càrrec parlant de la nova versió del great game o la pugna, primer silenciosa i després militar, entre les economies avançades de finals del segle XIX i les llavors emergents per assolir l’accés i el control dels subministraments de matèries primeres. Avui en dia, el potencial financer de les economies emergents és una eina (o arma?) de primer ordre en la reconfiguració del poder econòmic i polític global, i és prou coneguda la cursa en termes d’influència inversora i política a Àfrica i Amèrica Llatina entre les noves potències asiàtiques i els components del G-7.

Regulacions financeres internacionals Retornant als debats més estrictament econòmics, és oportú recordar que les dimensions financeres internacionals ja van tenir un lloc destacat als debats sobre l’arquitectura de Bretton Woods. El representant dels Estats Units, Harry Dexter

White, defensava una llibertatdesregulació dels moviments internacionals de capitals. D’altra banda, el representat britànic, el famós John Maynard Keynes, que de facto actuava en nom de les economies europees –una barreja de Brown i Sarkozy– era conscient que si es volia preservar un marge de sobirania nacional, no només per motius ideològics, sinó per mantenir un model social que correspongués a les voluntats democràtiques de les ciutadanies, calia limitar i regular els fluxos financers internacionals. Les propostes de regulacions ﬁnanceres internacionals no són, doncs, propostes conjunturals vinculades a versions recents de la taxa Tobin o semblants, ni de retorn a tics intervencionistes, sinó de recuperar les assenyades propostes de Keynes (de fet, va ser el seu rival White qui va ser acusat d’esquerranisme i fins i tot de comunisme... viure per veure!)

PAÏSOS AMB TENSIONS FINANCERES (1980-2008) Crisi dels bancs escandinaus

Col·lapse dels antics bons del Nikkei

Col·lapse LTCM 100

Fallida del mercat d’estocs

Crisi ERM

80 60 40 20

1980

2000

Font: FMI, World Economic Outlook, octubre 2008, cap. 4

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

País

2006

2007

2008

2009

Albània Alemanya Algèria Aràbia Saudita Argentina Austràlia Àustria Bèlgica Brasil Bulgària Canadà Croàcia Dinamarca Egipte Eslovènia Espanya Estats Units Etiòpia Finlàndia França Holanda Hong Kong Hongria Índia Irlanda Islàndia Israel Itàlia Japó Luxemburg Malta Marroc Mèxic Noruega Nova Zelanda Paquistan Polònia Portugal Regne Unit Afganistan República Eslovaca República d’Iran República Txeca Romania Rússia Singapur Sri Lanka Sudàfrica Suècia Suïssa Tuníssia Turquia Xile Xina

5,45 2,98 2,00 3,03 8,47 2,74 3,37 2,93 3,75 6,32 3,11 4,76 3,90 6,84 5,72 3,89 2,78 11,56 4,85 2,17 3,38 7,02 3,94 9,82 5,71 4,43 5,18 1,84 2,42 6,12 3,15 7,80 4,91 2,53 1,94 6,92 6,23 1,37 2,84 8,18 8,54 5,85 6,79 7,86 7,40 8,17 7,67 5,39 4,09 3,38 5,52 6,89 4,34 11,60

6,00 2,51 4,60 3,52 8,65 4,17 3,07 2,85 5,42 6,16 2,71 5,55 1,66 7,09 6,07 3,66 2,03 11,43 4,52 2,17 3,46 6,37 1,31 9,34 6,03 4,86 5,37 1,46 2,08 4,48 3,71 2,70 3,20 3,66 3,22 6,38 6,65 1,91 3,03 11,49 10,37 6,39 6,57 6,04 8,10 7,72 6,79 5,12 2,73 3,33 6,31 4,62 5,10 11,90

6,12 1,85 4,86 5,85 6,50 2,49 2,04 1,41 5,23 6,25 0,72 3,78 1,01 7,23 4,26 1,38 1,57 8,42 2,50 0,84 2,27 4,09 1,90 7,93 -1,79 0,30 4,32 -0,06 0,69 2,28 2,77 6,50 2,05 2,49 0,65 5,80 5,24 0,60 0,99 7,48 7,37 5,51 4,03 8,60 7,00 3,62 6,10 3,83 1,20 1,74 5,50 3,50 4,46 9,74

6,27 0,00 4,53 4,30 3,60 2,24 0,76 0,17 3,50 4,25 1,17 3,73 0,45 6,00 3,65 -0,25 0,06 6,52 1,62 0,15 1,05 3,47 2,30 6,94 -0,58 -3,09 2,78 -0,24 0,47 1,78 2,30 5,50 1,80 1,21 1,48 3,50 3,76 0,10 -0,13 8,32 5,61 5,03 3,35 4,80 5,50 3,45 5,09 3,31 1,40 0,69 5,00 3,00 3,80 9,25

Desacceleració mundia

CREIXEMENT 2006-2009 9

2006

2007

2008

2009

8 7 6 5 4 3 Món global

Estats Units

Zona Euro

El mapa del món / INTERNACIONAL

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

PREVISIONS PER AL 2009

Previsions a la baixa El Fons Monetari Internacional ha hagut de revisar les previsions que havia fet fa mig any i ara augura un escenari molt diferent per l’any que ve. L’economia mundial tindrà un creixement del 3%, gairebé 1 punt menys que enguany i s’aguantarà, bàsicament, gràcies al creixement imparable de la Xina –sí, novament la Xina- que tornarà a tenir un ritme superior al 9%. També les economies llatinoamericanes i els països àrabs, gràcies sobretot al petroli, mantindran un bon ritme. L’any que ve, el creixement dels Estats Units serà nul i els experts no acaben de trobar la fórmula per reactivar l’economia i tornar la conﬁança, sobretot en el sistema bancari.

A Europa, la desacceleració serà notable, i també hi haurà decreixement, si comptem que el creixement serà de 2 dècimes i la inﬂació, en canvi, pot estar al voltant dels 2 punts. Pel que fa als països europeus, els qui han crescut més els últims anys són els que patiran una pitjor batacada. I aquí hi trobem Espanya. Segons l’FMI, al 2009 l’economia espanyola decreixerà un quart de punt, perquè ha estat molt concentrada en el sector constructor, que és el que pateix més l’estrangulament del ﬁnançament a crèdit. De fet, els països que tindran una desacceleració l’any que ve són tots de la Unió Europea. Catalunya també recularà una dècima.

10% o més

0%-3%

6%-10%

menys de 0%

3%-6%

sense dades

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

Internacional

ELECCIONS AL CANADÀ

NOTÍCIES DEL MES

Els conservadors no obtenen la majoria absoluta al Canadà L’abstenció arriba a xifres rècord en uns comicis que s’han celebrat de forma anticipada. NÚRIA CABRERA

El Partit Conservador del primer ministre Stephen Harper ha estat el guanyador de les eleccions legislatives anticipades celebrades al Canadà. Tot i això, els conservadors han de tornar a formar un govern minoritari, ja que no han aconseguit els 155 escons que necessitaven per tenir majoria absoluta. Els comicis, els primers que celebra un Estat membre del G-7 des de l’inici de la greu crisi ﬁnancera mundial, han estat marcats per una elevada abstenció. Els conservadors han aconseguit renovar la conﬁança de l’electorat del Canadà, en la celebració de les eleccions generals anticipades. El conservador Stephen Harper va agrair el suport rebut en uns comicis que ha interpretat com un mandat reforçat. Harper va dir, després de conèixer els resultats, que accepten

Stephen Harper és el primer ministre de Canadà. /ARXIU

humilment el repte de dirigir el país, el qual sortirà reforçat econòmicament de la crisi, segons va pronosticar.

Govern en minoria Tot i reforçar la seva posició, Harper haurà de continuar governant en minoria. La formació conservadora ha obtingut millors resultats que en la darrera legislatura, 143 diputats, però s’han quedat

a dotze escons de la majoria absoluta. Els resultats al Quebec, on s’han imposat els independentistes del Bloc Quebequès, han estat determinants per aquest resultat final. I és que durant les últimes setmanes de campanya Harper va fer una sèrie de controvertides declaracions i anuncis que van acabar d’enfonsar el seu suport popular en aquesta pro-

víncia, on precisament els conservadors esperaven guanyar votants. El primer ministre canadenc va dissoldre el Parlament el mes passat i va avançar les eleccions un any, en un intent de reforçar la seva precària majoria. Així doncs, l’intent d’aproﬁtar la seva bona posició a les enquestes per aconseguir la majoria parlamentària no li ha sortit bé a Harper, que el 2006 va trencar l’hegemonia de 13 anys del Partit Liberal. El seu líder, Stephan Dion, el gran perdedor de la nit electoral, va reconèixer la derrota i es va comprometre a col·laborar amb l’executiu per afrontar la crisi econòmica global. Els comicis s’han desenvolupat amb una abstenció rècord. Poc més del 58% del cens va acudir a les urnes. Cal tenir en compte, però, que es tracta del tercer escrutini en quatre anys.

L’AIE RETALLA LA PREVISIÓ DE DEMANDA MUNDIAL DE PETROLI PER A 2008 I 2009 PER LA CRISI ECONÒMICA

L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha tornat a revisar a la baixa la seva previsió de demanda mundial de petroli per a 2008 i 2009 davant la retallada en les previsions de creixement econòmic anunciades pel Fons Monetari Internacional (FMI), ﬁns a 86,5 milions de barrils diaris el 2008 i 87,2 el proper any. En concret, l’agència pertanyent a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va reduir en 240.000 barrils diaris l’estimació per a 2008 i en 440.000 barrils diaris la de 2009. D’aquesta manera, el creixement de la demanda mundial de petroli el 2008 serà només d’un 0,5% respecte a 2007, el seu menor increment en 15 anys. EL REGNE UNIT VOL LIMITAR LA IMMIGRACIÓ PER FRENAR L’ATUR

El Govern del Regne Unit planeja limitar l’entrada d’immigrants per plantar cara a l’augment de l’atur derivat de la crisi econòmica, segons aﬁrma al diari The Times el secretari d’Estat d’Immigració, Phil Woolas. En una entrevista amb el rotatiu, Woolas, que va assumir el càrrec el 4 d’octubre, assegura que vol veure una reducció signiﬁcativa del nombre d’immigrants que vénen al país. Actualment, el Regne Unit està engegant un sistema de control de la immigració basat en punts, similar a l’australià, en el qual se selecciona en funció d’estrictes criteris els immigrants extracomunitaris que poden venir al país. ES TROBEN A CUBA IMPORTANTS RESERVES PETROLERES SIMILARS A LES DELS ESTATS UNITS

PER PRIMERA VEGADA DES DE LA INDEPENDÈNCIA

Síria i Líban decideixen establir relacions diplomàtiques Tots dos països acorden reprendre la comunicació després de més de 60 anys sense contactes de caire polític. NÚRIA CABRERA

El president de Síria, Bashar al Assad, ha publicat un decret per establir relacions diplomàtiques amb el Líban, per primera vegada des que ambdós països aconseguissin la independència, l’any 1940. El ministre d’Afers exteriors del Líban, Fawzi Sallouj, va declarar sobre aquesta mesura per debatre el mecanisme necessari per a l’establiment de llaços amb el seu homòleg siri,

Walid al Moualem. A més, Síria espera assolir un intercanvi d’ambaixadors abans de ﬁnals d’any. Els països occidentals, i més concretament França, antiga metròpoli, han estat els principals encoratjadors d’aquest tractat, i esperen que doni certa estabilitat a la zona. El decret, que formalitza les decisions preses de forma conjunta amb el Líban el passat 13 d’agost quan el president libanès Michel Suleiman va visi-

tar Damasc, va ser recolzat per França durant mesos. El Govern de Damasc també ha sofert la pressió d’Occident, per a prendre mesures com el reconeixement de la sobirania del Líban i la pròpia obertura de relacions diplomàtiques, ja que els països més desenvolupats esperen que s’assoleixi estabilitat a la zona.

La difícil política libanesa Durant gairebé tres dèca-

des, la política libanesa va estar controlada per Síria, fins que aquesta es va retirar del país el 2005, després de l’assassinat de l’exprimer ministre Ragik al Hariri. Síria es va establir al Líban el 1976, un any després que comencés la Guerra Civil, i després del final del conflicte, l’any 1990, es va quedar al país com a força de dissuasió, en una decisió consensuada amb la Lliga Àrab.

La companyia espanyola Repsol, juntament amb altres empreses, ha fet unes prospeccions a Cuba que confirmen que a l’illa hi ha bosses de petroli. N’hi podria haver per a 20.000 milions de barrils, una xifra només lleugerament per sota de les reserves de cru que es calcula que tenen els Estats Units. Està previst que les prospeccions s’iniciïn el 2009, però almenys fins al 2012 aquest petroli no arribaria al mercat. Si es confirma la importància d’aquest jaciment, Cuba entrarà al club dels països productors de petroli, situant-se per davant d’Algèria o Noruega. Actualment, Cuba produeix 60.000 barrils diaris de petroli i 20.000 més de gas que cobreixen el 50% de les necessitats energètiques del país. CONTINUÏTAT AL GOVERN D’AZERBAIDJAN

El president d’Azerbaidjan, Ilham Alíev, governarà cinc anys més aquest país ric en petroli després de renovar el seu mandat en unes eleccions boicotejades per l’oposició, però validades per observadors internacionals de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Alíev, que va aconseguir mantenir relacions cordials tant amb Washington com amb Moscou, a més de Teheran, va obtenir el 88,64% dels vots, segons dades oﬁcials corresponents al 96,8% dels sufragis escrutats, segons va informar el president de la Comissió Electoral Central, Mazair Panájov.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

POSICIÓ ESTRATÈGICA DINS DEL MERCAT NÒRDIC

Finlàndia, oberta a la inversió estrangera Amb un mercat de cinc milions de consumidors, el país nòrdic és una de les economies més sòlides del seu entorn, ja que concentra un important nombre d’interessos estrangers en diferents sectors industrials, des de l’energètic ﬁns el farmacèutic. NÚRIA CABRERA

Al llarg dels darrers anys, l’economia ﬁnlandesa ha viscut un període de creixement econòmic sostingut que ha permès una reducció significativa de la taxa d’atur del país. Com a economia petita i molt oberta cap a l’exterior, Finlàndia s’ha beneficiat, en gran mesura, d’una conjuntura exterior internacional favorable. Això ha proporcionat a les seves empreses exportadores l’oportunitat d’obrir nous mercats fora de la Unió Europea i de consolidar els existents en els països socis. A llarg termini, el repte econòmic principal és com encarar el desaﬁament que planteja l’envelliment de la població i la seva probable disminució en termes totals. Malgrat que ja comencen a establir-se un conjunt de prioritats de política econòmica en aquest sentit per implantar les bases adequades per tractar el problema, és molt probable que aquesta qüestió se situï en el centre dels debats polítics i econòmics finlandesos del futur.

Oportunitats de negoci La Xarxa d’Oficines Econòmiques i Comercials d’Espanya a l’Exterior (ICEX) ofereix, a grans trets, la informació sobre les possibilitats d’inversió a Finlàndia. De fet, les relacions econòmiques entre Finlàndia

i Espanya es desenvolupen de forma plenament satisfactòria. Els intercanvis comercials entre tots dos països s’han incrementat al llarg dels quatre últims anys dins d’un context favorable per a ambdues economies. Es preveu que els intercanvis s’intensiﬁquin els propers anys. S’ha de tenir en compte que el mercat finlandès està format per cinc milions de persones aproximadament, amb un elevat poder adquisitiu. En termes quantitatius, a la regió d’Hèlsinki es concentren la major part dels consumidors finlandesos i, en conseqüència, el nucli de les activitats comercials i de prestació de serveis. En el marc del grup de països nòrdics, Finlàndia és el segon país amb el major nombre d’habitants després de Suècia (al voltant de nou milions d’habitants) i per davant de Noruega (al voltant de quatre milions d’habitants) i Islàndia. La seva situació de proximitat als països bàltics, membres de la Unió Europea, reforça la seva importància econòmica a la regió. Els sectors econòmics més dinàmics de Finlàndia són la indústria de la fusta, els metalls, l’enginyeria, les telecomunicacions i les indústries de l’electrònica. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn de les importacions per tenir matèries primeres, energia, i alguns components per als productes manufacturats. A causa

La proximitat de Finlàndia als països bàltics reforça la seva importància econòmica a la regió Excepte la fusta, el país depèn de les importacions de matèria primera i energia del clima, el desenvolupament agrícola es limita a l’autosuficiència en productes bàsics. Els sectors tradicionals d’exportació espanyola a Finlàndia com els automòbils i els productes d’alimentació elaborats i no elaborats continuen absorbint importacions significatives procedents de l’exterior. D’altra banda, els sectors industrials tecnològics segueixen demandant equips que ofereixin prestacions estandarditzades equiparables a les ofertes pels productes de qualitat mitja presents en els mercats internacionals del ram i el preu del qual d’adquisició sigui competitiu. Finalment, sectors d’intensitat tecnològica elevada com el farmacèutic o el biotecnològic ofereixen bones oportunitats d’exportació a Finlàndia. Pel que fa als sectors d’interès estratègic per al Govern finlan-

Finlàndia és el segon país nòrdic més poblat, després de Suècia. / ARXIU

dès, l’energètic sembla el més ben situat per absorbir un augment considerable d’inversió pública i privada mitjançant la planiﬁcació que s’està portant a terme de l’expansió de la capacitat de generació i distribució energètica del país. En aquest sentit, la possibilitat de participar en empreses ﬁnlandeses del sector és una bona oportunitat d’inversió i cal que sigui considerada amb deteniment.

El sector exterior, en xifres La participació de l’exportació de béns al PIB ﬁnlandès és molt destacada, i va arribar, el 2006, al 44,5%. Segons els serveis de Duanes de Finlàndia, el mateix any, les exportacions van arribar als 74.404 mi-

lions d’euros. Les principals exportacions per sectors van ser les següents: equipament elèctric i òptic (24,7%), polpa, paper i productes del paper (16,1%), metalls bàsics i productes metàl·lics fabricats (14,4%), maquinària i equipament (11,8%), equipament de transport (7,5%) i productes químics i afins (10,4%). El 2006, la importació va representar el 39,3% del PIB finlandès i va suposar 65.683 milions d’euros. La distribució de les principals importacions finlandeses va ser d’equipament elèctric i òptic (19,9%), productes procedents de la mineria (14,6%), metalls bàsics i productes metàl·lics fabricats (10,7%), equipament de transport (10,5%) i productes químics i afins (10,4%).

DADES GENERALS Població: 5,2 milions Superfície: 338.000 km2 Capital: Hèlsinki Sistema polític: República Inﬂació: 2,5% (2007), 3,7% (estimació 2008) Creixement del PIB: 4,3% (2007), 2,8% (estimació 2008) Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (11,3%), Suècia (10,5%), Rússia (10,1%), Regne Unit (6,5%), Estats Units 6,5%) i Holanda (5,1%).

xxx/hvjbgpsnbdjpofnqsftb/dpn UpUb!mb!jogpsnbdjô qfs!b!mb!tfwb fnqsftbbsb!ubncê b!joufsofu

Fonts: The CIA World Fact, The Economist.

NFEJHSVQ!EJHJUBM-!T/B/ D0!Kpsej!Hjspob-!27 U/!,45!:43!911!119 G/!,45!:43!911!113 nfejhsvqAnfejhsvq/dpn xxx/nfejhsvq/dpn

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Agenda de la internacionalització 3 de novembre L’IVA en el comerç internacional: Intrastat La delegació de la Cambra de Comerç del Garraf, situada a Vilanova i la Geltrú, organitza aquest acte de promoció per a persones que treballen en l’àmbit del comerç internacional en empreses i que necessiten desenvolupar tasques relacionades amb les compres i vendes internacionals i conèixer el funcionament de l’IVA. La formació que s’ofereix va destinada a tenir uns bons coneixements de les obligacions contractuals i ﬁscals del comerç internacional, tant en les compravendes comunitàries com amb tercers països.

un Pont Empresarial (Business Brigde) a la Xina. D’aquesta manera, es visitaran les ciutats de Xangai, Shenzhen i Guanzhou. Aquest nou pont persegueix continuar la labor de projecció internacional de Barcelona, de les seves institucions i, sobretot, del seu teixit empresarial. Aquests ponts estan enfocats a donar el màxim d’eines als participants per assolir un triple objectiu: analitzar les oportunitats, tendències econòmiques i factors competitius de la província de Xangai i Guandong, compartir experiències i ajudar a la internacionalització de les empreses.

Del 5 al 20 de novembre Estratègia i iniciativa emprenedora Sessió d’informació organitzada per IESE Business School Barcelona, sota el marc de IESE Programa Enfocados, i dirigida a empresaris. Aquest curs, que es desenvoluparà en quatre sessions, té per objectiu elaborar un diagnòstic de les capacitats de direcció en innovació de cada empresa com a punt de partida d’un programa de transformació, i identiﬁcar aquells aspectes clau en els quals s’ha d’intervenir per fer l’empresa més innovadora.

Del 8 al 15 de novembre Business Bridge Barcelona – Xina La Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona organitzen conjuntament

12 de novembre

19 de novembre

d’internacionalització de la moda a París impulsada per la Secretaria de Comerç i Turisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa– torna a la capital francesa en el marc de la Setmana dels Creadors. Els dissenyadors catalans que han mostrat en aquesta ocasió les seves col·leccions durant el mes d’octubre a París han estat 10: Cecilia Sörensen, Lucía Blanco, Bambi by Laura, Txell Miras, Gentz Suarez, Gori de Palma, El Delgado Buil, Oscarleon, Zazo&Brull i Martín Lamothe.

Com vendre online a l’exterior

La Caixa obrirà la seva primera sucursal a Lisboa

El Departament Internacional de PIMEC organitza una missió comercial directa als Estats Units de caràcter multisectorial, que tindrà lloc a San Francisco. Aquesta missió està inclosa al Pla d’internacionalització de la PIME catalana. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a les empreses que així ho sol·licitin, sota els criteris comercials especiﬁcats per elles.

Des de la Cambra de Comerç de Girona es realitza aquest seminari. Amb la base d’un pla estratègic, s’analitzarà com ha de ser el web d’una empresa exportadora per vendre online a d’altres països, orientació al mercat, així com quines són les millors accions de promoció, i tot des d’un punt de vista comercial i pràctic, no tecnològic.

XI Jornada EUROECOM

Del 20 al 27 de novembre El Palau de la Música de Barcelona acull aquesta trobada amb la ﬁnalitat d’analitzar l’actualitat sobre Internet i els nous canals interactius i debatre els factors d’èxit en la planiﬁcació d’estratègies de màrqueting digital. L’acte es dirigeix a tots aquells empresaris que veuen Internet com a eina clau en l’estratègia de màrqueting i internacionalització de les seves empreses i organitzacions.

Del 17 al 23 de novembre Missió Comercial Directa als EUA

El comerç exterior en 50 documents La Cambra de Comerç de Barcelona a Badalona porta a terme aquest cicle de formació per oferir al participant una idea clara de tots els ﬂuxos documentals a l’exportació/importació d’una mercaderia, tenint en compte l’ús i les funcions de cadascun dels agents que intervenen en l’operació respecte del document i, a més, les obligacions de l’exportador i l’importador en funció del terme comercial pactat. El cicle està dirigit a gerents de pimes exportadores; directors comercials i d’ex-

portació; personal dels departaments d’exportació, tant comercials com administratius i, en general, qualsevol professional interessat en el domini de la mecànica documental d’importació-exportació.

Del 26 al 27 de novembre Com fer negocis amb Rússia

Per tal d’analitzar les característiques més importants de Rússia des de diferents punts de vista i amb l’objectiu d’establir noves relacions comercials, des de la Cambra Comerç de Reus s’organitza aquesta sessió formativa. Està dirigida a responsables dels departaments de màrqueting i comerç internacional de l’empresa, i a totes aquelles persones que realitzen aquestes funcions en un departament similar. També, a professionals que vulguin ampliar els seus coneixements en aquesta matèria.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ La moda catalana torna a París en el marc de la setmana dels creadors El showroom de moda catalana –la iniciativa

La Caixa, principal accionista del Banc Portuguès d’Inversió (BPI), ha obtingut autorització del Banc de Portugal per obrir una sucursal a Lisboa, segons ha anunciat el banc central portuguès. La Caixa tenia dues oﬁcines de representació, a Lisboa i Porto, però a partir d’ara podrà tenir una sucursal, fet que suposa que els seus clients podran fer dipòsits i retirar diners, entre d’altres operacions. Encara no està deﬁnida una data per a l’obertura, però està previst que es produeixi el 2009. Aquesta decisió s’enquadra dins de l’estratègia d’internacionalització de l’entitat.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR 35

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial sector assegurador

El repte de mantenir el creixement FERRAN SICART, DIRECTOR GENERAL DE POLÍTICA FINANCERA I ASSEGURANCES DE LA GENERALITAT

“Si la renda de les famílies baixa, el consum de productes ﬁnancers disminuirà” El sector assegurador a Catalunya ha experiment un creixement constant durant els darrers anys: l’exercici passat, per exemple, el consum d’assegurances per càpita era de 1.514 euros/any, un 30% més que a l’estat espanyol. Davant la crisi, però, el sector aguanta el tipus. Els professionals ho atribueixen a que ofereix un producte de necessitat de protecció davant de situacions de contingència. ons totalitzen 82.139 milions d’euros, un 1,8% menys que a la mateixa data del 2007. En canvi, els comptes dels partícips són ja 10.417.483, és a dir, n’hi ha un 3,6% més. Aquestes xifres, en el context actual, no poden ser qualiﬁcades de negatives, sinó que es pot considerar que recullen part de la baixada de les cotitzacions dels actius, per tant, només suposen un impasse en el continu creixement del patrimoni dels fons de pensions espanyols.

CARLES CHACÓN

Segons dades d’UNESPA, tot i l’entorn de recessió, les assegurances de vida van créixer a mes de juny un 5’14% respecte al 2007. Creu que es mantindrà l’any que ve aquesta tendència a l’alça? El món inversor està, en aquest moments, molt condicionat per la desconfiança que s’ha estès en el sector financer. De totes maneres, aquesta desconfiança s’ha centrat més en les entitats de crèdit que en les entitats asseguradores. Un fenomen especialment significatiu a Europa, on de moment no s’ha produït cap impacte negatiu en el sector assegurador. Així, i tot i que les companyies asseguradores no són immunes a la crisi, estic convençut que el negoci de les empreses d’aquest segment creixerà enguany més que el conjunt del sector financer. Una mostra d’aquesta tendència és la taxa de creixement del 6,3% experimentada pel sector a finals del tercer trimestre. Els PIAS han augmentat un 197’26% en el mateix període. A què atribueix aquest elevat índex de contractacions? Els PIAS tenen una fiscalitat molt atractiva i que, com tot producte nou, presenta un potencial de creixement molt elevat en els seus estadis inicials. Al contrari d’altres productes, els PIAS són un producte líquid en tot moment, si bé el seu avantatge fiscal es perd quan es rescata abans que transcorrin 10

Sicart espera que una vegada se superi la crisi el sector creixi encara més. / FOTO: CEDIDA

El patrimoni gestionat en PIAS era de 835 milions a finals del primer semestre de 2008 anys des de la seva contractació. En l’actual context, aquesta liquiditat explica l’elevat creixement que està registrant. Quins productes han notat més l’impacte de l’actual crisi? Un dels rams on l’impacte de la crisi és més significatiu és el de l’automòbil, que representa el 40% del negoci de no vida i que registra una davallada del 0,9% en la recaptació de primes a finals del tercer trimestre. Això significa que s’ha passat dels 9.539 milions d’euros registrats en els primers nou mesos de

l’any 2007 als 9.452 milions del mateix període de l’actual exercici. Com ha afectat la caiguda del mercat immobiliari al sector assegurador? La caiguda del sector immobiliari ha afectat alguns productes concrets. Així, per exemple, les assegurances de cobertura de mort, que estan molt vinculades a la concessió de crèdits hipotecaris, han disminuït un 1,3% durant el primer semestre de l’any. Fa un any el subdirector general de plans i fons de pensions del govern central, Francisco de Blas, deia a Món Empresarial que el patrimoni acumulat en els fons de pensions seguiria creixent a un ritme aproximat del 13%. S’ha complert la previsió? Si consultem les darreres xifres disponibles, referents a 30 de juny del present exercici, tenim que els actius gestionats pel fons de pensi-

Creu que la poca capacitat d’estalvi de les famílies catalanes pot afectar a la contractació d’assegurances? Si la renda disponible de les famílies catalanes es veu disminuïda per la inﬂació o per l’increment de l’atur, per exemple, el consum de productes financers en general en notarà la repercussió. Tanmateix, les assegurances mostren una alta resistència a la disminució en el seu consum, ja que estan vinculades a necessitats de protecció davant situacions de contingència. Durant el 2007, el 63% de treballadors autònoms tenien contractada una assegurança privada. Quina importància tenen aquests treballadors dins del sector? Els autònoms, per la singularitat de la seves condicions laborals, són uns grans usuaris de productes asseguradors. El principal producte que acostumen a subscriure és l’assegurança de baixa

laboral per atendre les despeses derivades d’aquesta situació, ja que les prestacions públiques que reben, tot i les recents modiﬁcacions legislatives, solen ser insuﬁcients. També contracten assegurances de salut (que representen l’11% de les vendes d’aquest producte del sector), pòlisses multirisc pel comerç (en les quals bars i restaurants representen la meitat de les subscripcions i el 60% dels sinistres), plans de pensions i assegurances de vehicles. Ara també es comença a prendre consciència de la necessitat de cobrir el risc derivat de la responsabilitat civil. Quines creu que són les principals traves per al futur creixement del sector? En primer lloc s’ha de reconèixer que la situació econòmica i financera no és la més favorable per al desenvolupament del sector assegurador. En segon lloc, cal seguir treballant per conscienciar la població espanyola de la necessitat de complementar les prestacions públiques durant l’etapa de la vida no activa. En aquest sentit, totes les iniciatives legislatives que afavoreixin aquest procés seran benvingudes, como ho demostra l’èxit dels PIAS. Finalment, també s’ha de remarcar que l’excessiva competència que s’observa en alguns rams pot provocar que l’afany de determinades entitats per guanyar quota de mercat comporti, a la llarga, implicacions negatives en el seu resultat tècnic.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Evolució de les primes de vida

Evolució de les primes de No Vida

Període gener-setembre - En milions d’euros

20.000

25.000

15.000

20.000

10.000

2002

2003

2004

2005

2006

Font: ICEA

El Sector

2007

2008

15.000

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Font: ICEA

L’INCREMENT DE LES ASSEGURANCES DE VIDA, QUE MOSTRA UN COMPORTAMENT POSITIU, CONTRASTA AMB EL DESCENS DE LES PÒLISSES D’AUTOMOCIÓ, QUE EVOLUCIONEN A LA BAIXA DEGUT AL RETROCÉS DEL SECTOR.

Les assegurances de vida aguanten el tipus i registren un increment del 10,9% internual El volum de primes del sector assegurador en el ram de Vida va tancar el tercer trimestre de l’any amb un total acumulat de 19.536 milions d’euros, és a dir, un 10,9% més en el còmput interanual. Tot i així, els professionals del sector miren aquesta dada amb escepticisme i conviden a analitzar els matisos. A. VÁZQUEZ

La crisi no ha passat factura encara al sector assegurador. Això és, si més no, el que reflecteixen les dades d’ICEA, el principal subministrador de dades de les asseguradores espanyoles. Un cop tancat el tercer trimestre de 2008, el volum global de primes –Vida i No Vida– experimenta un ascens clar: 6,3%. Aquest increment és especialment favorable en el ram de Vida, on es registra una millora del 10,9%, fregant la barrera dels 20.000 milions d’euros.

Cau l’assegurança d’automoció L’increment és positiu per a totes les branques, amb l’excepció de l’automoció, on es registra per primer cop en molts anys un

L’increment és positiu per a totes les branques excepte automoció, que enguany retrocedeix un 0,9% creixement negatiu, concretament del -0,9%, amb un volum de primes de 9.500 milions d’euros aproximadament. Aquest retrocés s’explica per la davallada que ha experimentat la matriculació de vehicles, i que probablement encara no ha recollit la magnitud real de la caiguda. Des d’una perspectiva històrica, l’evolució del creixement en el ram de Vida no hauria de ser

preocupant, si més no amb les dades a la mà. Tot i que l’any passat el creixement va arribar al 14,5%, en anys anteriors els percentatges havien estat molt més modestos. L’any 2006, per exemple, l’increment amb prou feines va superar l’1%, al 2005 va ser del 5,2%, la meitat que ara.

Interpretacions prudents Malgrat tot, els professionals fan una lectura prudent d’aquestes dades. “Les prim es de vida creixen, però cal veure com es fa”, afirma el president d’AVIVA, David Angulo, que afegeix: “pugen per elements exògens a l’assegurança com a tal i, en realitat, són de canvis de balanços, és a dir, es passa l’estalvi en uns productes a assegu-

rances de vida, la qual cosa no mostra la realitat de l’assegurança de vida”. Per la seva banda, el director general comercial d’Agrupació Mútua, Santiago Castelló, recorda que “tot i que el creixement en l’assegurança de vida individual sigui del 2,8%, és inferior a la interanual, quan normalment sempre ha estat per sobre de l’IPC. Castelló atribueix aquesta ralentització a dos factors: “per una banda, la baixada de crèdits personals i hipotecaris ha provocat una disminució en la demanda de productes de vida individual, i per altra, l’equiparació fiscal entre assegurances de vida i dipòsits financers també ha afavorit l’augment d’inversió en productes ﬁnancers en

detriment dels productes de vida”. Tampoc a Caifor acaben de mostrar-se satisfets. “L’evolució de les assegurances individuals no ens permet estar satisfets, ja que aquesta taxa de creixement, que es refereix a les provisions matemàtiques, demostra que els ingressos per primes, malgrat són un 10% superiors a les de l’any anterior, queden molt compensats per les sortides i pagaments de prestacions que es produeixen”.

Programes de retenció i ﬁdelització En aquest sentit, Liborio Cuezva, conseller delegat d’UBK, opina que “per raó de la crisi, s’incrementarà la contractació d’assegurances de vida invidivuals i hi haurà una lleugera

paralització en les col·lectives”. Xavier Martínez Andreu, director de Caixa Manresa Inversió, assenyala que “en èpoques d’incertesa econòmica com aquesta, els clients adquireixen un sentiment més alt de protecció, per això s’incrementa la demanda d’assegurances de vida per cancel·lació de préstecs”. Martínez afegeix, no obstant, que “un cop exhaurit el procés d’externalització, l’activitat de les assegurances de vida col·lectiva ha vist reduir molt significativament la seva acceptació per part de les empreses”, i conclou que “ara el futur ens dóna una nova oportunitat per oferir programes de retenció i ﬁdelització mitjançant aquest tipus d’assegurances”.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR 37

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENQUESTA

PIAS i PPA: Evolució del nombre d’assegurats

En milions d’euros, a 30 de juny de 2008 - Els percentatges són interanuals

250000

1500

200000

1200 900

150000 100000

197.188 (+ 197,2%)

247.537 (+ 34,5%)

50000 0

600

835,7 (+ 218%)

1.403,6 (+ 89,9%)

PIAS

PPA

300

PIAS

PPA

FONT: UNESPA

El Sector

PIAS i PPA: Volum de l’estalvi gestionat

Nombre total d’assegurats, a 30 de juny de 2008 - Els percentatges són interanuals

FONT: UNESPA

GAIREBÉ 8 DE CADA 10 ENQUESTATS ES DECLARA OPTIMISTA TOT I RECONÈIXER QUE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR NO ÉS LA MILLOR. EN LA BRANCA DE ‘NO-VIDA’, MÉS DEL 70% TREU FERRO A LA DAVALLADA DE LES PÒLISSES DE COTXES.

Els professionals del sector s’inclinen per un prudent optimisme malgrat la crisi La situació ﬁnancera no és la millor i lògicament el sector pot patir-ho, però tot i així els enquestats es mostren moderadament optimistes. Aquesta és una de les conclusiones que s’extreuen de l’enquesta d’aquest mes, realitzada amb la col·laboració del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona. 1. Quina és la seva percepció global del sector en un entorn de recessió com l’actual? 18

a. Bona (18%) b. No és la millor, però sóc optimista (80%) c. Sóc pessimista (2%)

2. Les dades d’UNESPA corresponents al primer semestre de 2008 ens mostren un lleuger increment per a l’assegurança de vida individual (+2,8%). Quina lectura fa d’aquesta dada?

a. Marca una tendència de creixement moderat a mig termini (46%) b. Aquestes dades empitjoraran pròximament (22%) c. És una dada bona que convida a l’optimisme (32%)

3. Quin dels següents canals de venda creu que guanyarà pes durant els propers anys? a) Les correduries (60%) b) Agents comercials (exclusius/vinculats) (0%) c) La pròpia entitat, de forma directa. (18%) d) Altres (22%)

4. Quin dels següents factors li sembla més preocupant per al sector a curt termini? a) La crisi / situació econòmica actual (54%) b) El desconeixement de determinats productes per part dels clients (7%) c) La precarietat laboral, al marge de la crisi (11%) d) Aspectes normatius / legals (28%)

5. Quin dels següents factors li sembla més preocupant per al sector a llarg termini? a) Els efectes de la crisi (30%) b) La precarietat laboral (15%) c) La manca d’una bona formació especíﬁca (37%) d) La complexitat dels productes en un entorn canviant (18%)

6. Com qualiﬁcaria la formació dels professionals al sector? 18

a) Prou bona (18%) b) Millorable, però suﬁcient (57%) c) Dolenta, ha de millorar (25%)

7. Quina importància diria que té el coneixement d’idiomes en la seva professió? a) Irrellevant (14%) b) Pràctic, però no imprescindible (39%) c) Cada cop més important (29%) d) Imprescindible (18%)

8. La contractació dels Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIAs) va créixer un 220% interanual, segons dades d’ICEA. A què atribueix aquest èxit? a) A la novetat del producte (7%) b) Als seus avantatges ﬁscals (25%) c) A l’impuls públic i privat d’aquests productes (14%) d) És una suma dels tres factors alhora (54%)

9. Com afectarà al sector assegurador el descens en les vendes de vehicles? 71

a) No afectarà de cap manera el sector (0%) b) És un factor conjuntural que no ha d’afectar greument el sector a mig termini (71%) b) Representarà un inconvenient seriós per a aquest segment d’assegurances (29%)

10. Com valora la conﬁança dels consumidors sobre les entitats asseguradores en aquest moment? a) És cada cop més gran (14%) b) No ha millorat respecte a anys anteriors, però diria que és bona (64%) b) Ha caigut, ara es conﬁa menys en les entitats asseguradores (22%)

38 ESPECIAL: Sector assegurador / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

DEBILITATS

La manca d’estalvi de les famílies corre el risc de convertirse en un problema estructural de cara al futur

La por a l’atur i la crisi en general ha fet repuntar la taxa d’estalvi. / FOTO: ARXIU

Estalviar per al futur ha estat, sobretot als últims anys, una autèntica missió impossible per a la majoria de famílies catalanes i espanyoles. Si bé és cert que les compres de pisos i cases es van disparar i que, en conseqüència, la riquesa patrimonial es va multiplicar, l’actual situació financera convida a reflexionar sobre la riquesa real de les famílies. Aquest càlcul és especialment cru si tenim en compte que l’atur creix, el preu de l’habitatge baixa i, sobretot, hi ha moltes persones ‘enganxades’ en una hipoteca pont, a l’espera d’aconseguir un comprador en l’últim moment. Així les coses, la impossibilitat d’estalviar de cara al futur -i també a despeses no previstes- s’ha convertit en un factor preocupant. Ja fa tres anys, la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas) aﬁrmava que l’estalvi brut disponible de les llars

espanyoles era del 7,4%, però advertia que aquest estalvi era insuficient per fer front a l’elevat nivell d’endeutament a què s’estaven sotmetent. “Les famílies no només no tenen capacitat de finançament, sinó que necessiten finançament”, explicava ja al 2005 el director de Funcas, Victorio Valle. Tant és així que, en el període 1995-2005, la taxa d’estalvi de les famílies va caure un 45%.

Lleu millora... conseqüència de la crisi L’escassetat de l’estalvi arriba, a més, en un període en què es qüestiona el futur real del sistema públic de pensions. I, tot i que oﬁcialment aquesta possibilitat ni tan sols es planteja, el cert és que la baixa natalitat del país i una esperança de vida més alta diﬁculten les coses. Però no tot és negatiu en el panorama financer de les

llars. Paradoxalment, la crisi ha produït un efecte contrari: en el segon trimestre de 2008, la taxa d’estalvi es va situar en el 14% de la renda disponible, una taxa que no s’assolia des de l’any 2003. Així ho reﬂectia el darrer informe de la Comptabilitat Nacional Trimestral d’Espanya, difós per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) fa tot just unes setmanes. La nota explicativa de l’INE ho argumentava de la següent manera: “la crisi econòmica i la por als seus efectes ha fet que els ciutadans incrementin la seva taxa d’estalvi”. Aquesta taxa del 14% representa 2,7 punts més que en el mateix període de l’any 2007. Així doncs, aquesta debilitat pot acabar convertint-se en una poderosa oportunitat per al sector, sempre que la situació ﬁnancera no ens sorprengui amb nous daltabaixos com els dels darrers mesos.

FORTALESES

El sector assegurador exhibeix la seva solvència davant la incertesa generada al cercles financers de tot el món Fa unes setmanes, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, proclamava orgullós la situació de solvència que pot exhibir el sistema financer espanyol. “Aquí no se’ns ha enfosat ni La Caixa, ni el BBVA, ni el Santander”, afirmava el president. Més enllà de les valoracions polítiques que mereixin aquestes paraules a uns i altres, el cert és que el sistema financer espanyol ha demostrat prou solvència com per no haver de patir a curt termini. I el mateix es pot afirmar del sector assegurador, obligat per llei a complir amb un seguit de garanties més que suficients. El president executiu d’Aviva, David Angulo, és molt rotund al respecte: “Espanya té, amb diferència, el sistema financer més solvent del món occidental, tant en banca com en assegurances”, afirma (veure pàgines 40-41).

La DGA ja imposa prou controls com per assegurar la solvència del sector assegurador En aquests mateixos termes s’expressava recentment el president de la patronal catalana UCEAC, Francisco Arregui. Durant la presentació de la Memòria de l’Assegurança a Catalunya, Arregui va qualificar la situació del sector de “extremadament solvent”, i va recordar que la Direcció General d’Assegurances de l’Estat ja imposa controls prou rigorosos com per dubtar d’aquesta solvència. Tant segur estava Aguirre de la solidesa del sistema assegurador espanyol que va aﬁrmar que és “pràcticament impossible” que aquí es produeixi un

cas semblant al de AIG. Una empresa que, per cert, a Espanya compta amb prop d’un milió de clients.

Èxit dels PIAS i els PPAs

Baixen les assegurances lligades a hipoteques, però pugen els PPA i els PIAS / FOTO: ARXIU

Una de les mostres de solidesa que està oferint el sector és l’èxit de dos productes relativament nous: els anomenats PIAS (Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic) i els PPA (Plans de Previsió Assegurats). Els seus avantatges fiscals i la comoditat i ﬂexibilitat que ofereixen als suscriptors permeten que estiguin tirant del sector, amb increments realment espectaculars (veure ‘Oportunitats’). “El PPA ofereix rendibilitats assegurades en els terminis determinats pel client amb els mateixos avantatges fiscals que els plans de pensions”, recorda José A. Iglesias, subdirector comercial de Caifor.

ESPECIAL: Sector assegurador / EL DAFO

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

El sector assegurador tem una ‘guerra de preus’ com a conseqüència de la situació econòmica actual La crisi fa que les famílies revisin els seus pagaments mensuals i tendeixin a reduir les despeses que perceben com a inncessàries. Si, a més, la comunicació amb les seves entitats asseguradores és escassa, aquesta sensació de ‘pagar per res’ s’incrementa, i el perill de perdre la pòlissa és més gran per a l’entitat. Aquesta és, grosso modo, la visió que dóna Santiago Castelló, director comercial d’Agrupació Mútua, sobre un possible escenari del sector assegurador, un escenari en el qual la primera conseqüència immediata és la necessitat de rebaixar preus per ser més competitius.

Triple recepta contra la guerra de preus Així doncs, si es vol evitar acabar en una guerra de preus -de resultats sempre

imprevisibles-, les entitats asseguradores han d’aplicar-se una triple recepta, que també aporta el mateix Castelló: millorar les cobertures, millorar el servei i fer “un esforç per comunicar-se amb els clients i deixar-se veure i notar”.

És fàcil imaginar que aquesta comunicació no pot quedar només de portes enfora, sinó que ha de ‘viatjar’ també en busca de nous clients. Així és com la inversió publicitària s’acaba convertint en un ‘cercle virtuós’... o la seva absència en un cercle viciós: menys clients, menys inver-

sió, menys clients... En aquest sentit, resulta especialment interessant tenir en compte la reflexió de Xavier Martínez, director de Caixa Manresa Inversió: “ara el futur ens dóna una nova oportunitat per oferir programes de retenció i ﬁdelització mitjançant aquest

tipus d’assegurances”. Es tracta en definitiva, de crear valor afegir per evitar que el sector es converteixi en un aparador de preus o, com diu gràﬁcament el responsable d’una important entitat, “en cas contrari, els clients aniran a buscar les millors ofertes a Internet”.

La clau: treballar la comunicació És sabut que, en temps de crisi, les partides de màrqueting acostumen a reduir-se, segurament amb més freqüència del que els mateixos directius voldrien. Això és així no tant perquè es consideri una partida inútil, com perquè no és tan prioritària com pagar sous, complir amb els bancs i satisfer els deutes amb els proveïdors. Tal com apunta Santiago Castelló, una comunicació fluïda amb els clients és essencial.

El sector ha de treballar les ofertes de comunicació i valor afegit si no vol entrar en una guerra de preus. / FOTO: ARXIU

OPORTUNITATS

L’èxit de productes conservadors com els PPA’s i els PIAS mostra la cara amable de les turbulències ﬁnanceres

Ara, la planiﬁcació prudent és una de les alternatives preferides pels inversors / FOTO: ARXIU

Cauen les borses? És moment per als productes conservadors. No és una regla nova: sempre ha estat així i, ara que els principals indicadors protagonitzen autèntiques acrobàcies, els inversors més prudents es refugien en productes d’interessos discrets... però segurs. Els PPAs i els

PIAS són alguns d’aquests productes: permeten estalviar a llarg termini i tenen interessants avantatges ﬁscals (veure definicions al quadre adjunt).

Productes ﬁnalistes Tant un com l’altre són productes ﬁnalistes, és a dir, es-

tan pensats per estalviar de cara a la jubilació. Però ara especialment, tant els PPA’s com els PIAS es troben en un moment dolç: “el PIAS serà el producte estrella els pròxims anys, perquè qualsevol producte amb avantatges ﬁscals en el rescat és adequat en temps de crisi”, afirma David Angulo, d’Aviva. “A més -afegeix-, permet tota mena d’inversions: garantit, renda variable, etc-, i per tant cada client pot adaptar-se a un producte segons el seu perﬁl de risc”.

Un èxit fora de dubte L’èxit dels dos productes ha estat realment notable, com demostren les xifres publicades per la central de dades d’ICEA. Pel que fa als PPA’s, entre els passats mesos de gener i juny de 2008 hi havia registrats gairebé 200.000 assegurats,

un 34,5% més respecte el mateix període de l’any anterior. L’Estalvi gestionat per aquest producte encara crida més l’atenció: 1.403 milions d’euros, és a dir, gairebé el doble que en el mateix període de 2007. Els PIAS (o PIES en la seva denominació catalana), entre gener i juny van experimentar un creixement del 197% internual, arribant als 247.000 assegurats. Pel que fa al volum d’estalvi gestionat per aquest altre producte -més novedós que els PPA’s-, va superar els 835 milions d’euros, un 218% més que en el primer semestre de 2007. “En els períodes de volatilitat borsària, les persones busquem la seguretat de la rendibilitat quasi-ﬁxa”, recorda Liborio Cuezva, conseller delegat d’UBK, que afegeix: “la tendència actual es mantindrà”.

PIAS I PPA’S PIAS: Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIES en català). Nascut l’any 2007, és un producte idoni per a qui vulgui obtenir un complement a la jubilació en forma de renda vitalícia. La seva ﬁscalitat millora si es mantenen almenys durant 10 anys. PPA: Plans de Previsions Assegurats. Van néixer l’any 2002 i tenen com a objectiu estimular l’estalvi a llarg termini amb la mateixa ﬁscalitat que els plans de pensions. Desgraven les aportacions i hi ha incentius si es rescaten en forma de renda vitalícia. Asseguren un interès, la qual cosa els converteix en un bon refugi per a inversors prudents en temps d’incertesa.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

LES VEUS DEL SECTOR

La incertesa davant la crisi, clau per al sector A diferència del sector assegurador de no-vida i, tot i les restriccions que pateix i patirà l’economia familiar, la cerca de la tranquil·litat en un futur es presenta com una oportunitat dins el mercat de les assegurances de vida. La incertesa i la por davant un període, en principi llarg, de recessió econòmica, obre la butxaca familiar de la previsió i l’estalvi. Món Empresarial ha volgut conèixer quina és la visió general i específica de cinc professionals vers les oportunitats que es poden presentar amb la crisi financera i els possibles canvis que es puguin produir al mercat assegurador espanyol. En general, es mostren prudents, tot i que coincideixen en el caràcter anticíclic que caracteritza el ram de vida, i que es presenta com un dels punts forts del mercat gràcies a la tendència estalviadora de les famílies. Més enllà de les oportunitats, també es posen de relleu els reptes pendents del sector, on es destaca, per exemple, la necessitat de demanar millores fiscals en l’estalvi a llarg termini.

RESPON LIBORIO CUEZVA, CONSELLER DELEGAT UBK

RESPON SANTIAGO CASTELLÓ, DTOR GRAL COMERCIAL D’AGRUPACIÓ MÚTUA

“Les assegurances són un ‘instrument refugi’”

“Les companyies han de fer un esforç per fer-se notar”

1. Quina és la seva percepció global del sector en un entorn de recessió com l’actual? En un entorn de recessió ecoòmica com l’actual, les assegurances són un ‘instrument refugi’, especialment necessari en temps de crisi. El creixement en rams “demanda”, com és el sector de l’automòbil, i en rams especíﬁcs, com ho són els industrials, és probable que sigui nul o negatiu.

1. El sentiment d’intranquil·litat fa que molta gent es plantegi la necessitat de ser més previnguts. Això afectarà als productes de previsió social com són els plans de pensions, PPA’s, productes de dependència… que, malgrat la crisi, es posicionen com eix vertebrador de la seguretat a futur en un entorn actual de fragilitat de les economies familiars.

2. Quines són les oportunitats per al sector? Segons la meva opinió, crec que, ara per ara, les oportunitats per al sector s’han d’orientar a treballar per enfortir la conﬁança del consumidor, aportant productes més acurats vers les necessitats reals i respondre amb més celeritat en el moment d’indemnitzar les prestacions assegurades. 3. Quin canal de venda creu que s’acabarà imposant a llarg termini? Correduries? Agents exclusius/vinculats? La pròpia entitat, de forma directa? O és necessari un sistema mixte de venda d’assegurances? A qualsevol societat plural el nombre d’actors sempre serà ampli i, tots ells, tindran un protagonisme important. Òbviament, cadascú d’aquests destacarà en l’àmbit de la seva especialització.

2. El sector ha de seguir apostant per bons productes d’estalvi que aproﬁtin aquest efecte de recerca futura de les famílies. Bons tipus d’interès, bona ﬁscalitat i seguretat, és el que ara busca el client. En aquest entorn les companyies han de fer un esforç per comunicar-se amb els seus clients per a fer-se veure i notar. En cas contrari, si per al client no existim, les possibilitats de donar de baixa la pòlissa augmenten ja que la sensació de pagar per res s’incrementa. 3. El mercat d’assegurances espanyol és clarament multicanal. Cada canal juga el seu paper en la intermediació professional d’assegurances. Pel contrari, els clients aniran a buscar les millors ofertes a través d’Internet o del telèfon. Una tendència que es veurà a llarg termini serà la concentració de mediadors.

ESPECIAL: SECTOR ASSEGURADOR

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR RESPON JOSÉ A. IGLESIAS, SUBDIRECTOR COMERCIAL I MÀRQUETING DE CAIFOR

RESPON DAVID ANGULO, PRESIDENT EXECUTIU D’AVIVA

“Cal potenciar l’estalvi del tipus llarg-placista”

“L’assegurança és un negoci “La crisi tindrà un impacte menor en el sector” una mica anticíclic”

1. El sector assegurador de novida està fent front a una conjuntura que no li és especialment favorable pel que fa a les assegurances d’automòbils i de la llar, degut al refredament que hi ha hagut en la venda d’ambdós béns. Per l’altra banda però, es pot donar el cas que es percebi un cert comportament anticíclic a les assegurances de vida, acompanyat d’una propensió a l’estalvi més gran.

1. El sector assegurador patirà als pròxims mesos, però serem dels que menys patirà, perquè som un negoci una mica anticíclic, és a dir, quan als altres els hi va molt bé, a nosaltres ens va menys bé; quan als altres els hi va malament, ens va menys malament. Espanya té, amb diferència, el sistema ﬁnancer més solvent del món occidental, tant en banca com en assegurances, pel que penso que no hi haurà cap asseguradora amb problemes de solvència.

1. Sense oblidar que les assegurances formen part del mercat financer i sense saber la durada i profunditat a la que pot arribar aquesta crisi ﬁnancera mundial, sembla que, de moment, tindrà un impacte petit en el sector assegurador espanyol. Sabem, de fet, que les companyies asseguradores mantenen un alt nivell de fortalesa complint amb els requisits de capital i solvència que la pròpia regulació determina.

2. Com a sector, hauríem de seguir demanant millores fiscals en l’estalvi a llarg termini. És una absoluta necessitat econòmica i social. Part del problema de l’economia està en la falta d’estalvi estable de les famílies, fet que contribuiria a disminuir el dèficit de l’Estat. Els productes a llarg termini generen estabilitat, confiança i riquesa. No es vol una millora per a l’assegurança, sinó per a la finalitat de l’estalvi.

2. Les oportunitats són múltiples. Per exemple, en l’àmbit de les assegurances individuals, el sector ha de trobar la resposta a les necessitats de la societat espanyola en la previsió social complementària. El desenvolupament de la dependència i la creació d’instruments ﬁnancers com la renda vitalícia i les hipoteques inverses ens permetran desenvolupar, com ja s’ha fet en altres països, un mercat d’assegurances privades que milloraran la qualitat de vida a partir de la jubilació.

2. Podem apuntar com a un dels principals temes pendents dins del sector assegurador de vida, la necessària potenciació de l’estalvi llarg-placista, indispensable per al nostre país, si volem que la societat pugui mantenir amb els adequats nivells de seguretat l’actual estat del benestar. 3. Actualment hi ha una tendència global per part dels principals grups asseguradors d’ampliar els seus canals de distribució amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre de clients possible mitjançant la multicanalitat. Això ha generat tota una sèrie d’aliances estratègiques en el mercat assegurador espanyol que semblen apuntar al canal bancassegurador com el millor posicionat del venda d’assegurances per a particulars.

3. La distribució és diversa. En bancosseguradores, per exemple, es treballa amb productes molt senzills. No obstant això, la xarxa de corredors i agents ﬁnancers creix molt positivament i podria beneﬁciar-se de la creixent demanda d’assessorament en productes garantits, provocada per la crisi.

RESPON XAVIER MARTÍNEZ , DIRECTOR DE CAIXA MANRESA INVERSIÓ

3. Crec que la multicanalitat estarà present en la distribució d’assegurances. Tot i això, canals com el bancari, el telèfon i Internet es troben en procés d’expansió en detriment d’altres com agents i corredors.

CPNL.CAT A les empreses, a les entitats i als organismes públics que volen... • Incorporar el català com a llengua de treball. • Que el personal aprengui a parlar i escriure en català. • Adequar el nivell de català del personal a les necessitats de cada lloc de treball. • Atendre els seus clients, usuaris i ciutadans en la seva llengua. ...els oferim • Serveis de gestió lingüística: • anàlisi lingüística • plans de formació en llengua catalana • plans d’autonomia lingüística • formació en català per al personal • formació a mida per a col·lectius especíﬁcs • Participació en el programa de “Voluntariat per la llengua”.

“Voluntariat per la llengua” (VxL) és un programa de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística que: • Fomenta l’ús de la llengua catalana en les relacions personals. • Facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català es llencin a parlar-lo. Pots ser voluntari o voluntària si: • Ets major d’edat. • Parles habitualment en català. • Disposes de 10 hores per parlar en català amb una persona que vol practicar-lo. Pots ser aprenent o aprenenta si: • Ets major d’edat . • Parles una mica el català. • Disposes de 10 hores per practicar el català en un context real i distès. També pots participar-hi si: • Ets una entitat que vol promoure i facilitar que les seves persones associades participin en el programa. • Ets un establiment que vol facilitar que persones que participen en el programa puguin practicar el català.

VXL.CAT

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A JOSEP SOLER, DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

“La qualitat de vida millora amb un augment de l’educació financera” L’Institut d’Estudis Financers (IEF) es va crear l’any 1990 gràcies a l’impuls dels principals bancs i caixes d’estalvi espanyoles, i al suport de la Generalitat de Catalunya, que volia donar un impuls al sector financer. Actualment, ha esdevingut un centre de referència a nivell de formació financera però, a més, impulsa activitats no exclusivament formatives.

“A Estats Units quasi tothom té un professional que l’ajuda a gestionar l’estalvi i les despeses ”

ÀGATA SERRA

Amb quina filosofia va néixer l’Institut d’Estudis Financers? Bàsicament, en aquell moment es perseguia que Barcelona tingués un cert nivell internacional des del punt de vista financer. Això s’ha aconseguit. A més, avui dia l’IEF és el màxim referent a nivell espanyol de formació exclusivament financera. L’any passat es van arribar a fer 11.000 hores presencials de formació per a més de 5.000 alumnes. Però, també, hem donat suport a iniciatives financeres no pròpiament formatives, com ara la creació d’associacions d’àmbit financer i hem estat darrere d’un nombre important de jornades tècniques que s’han fet a Barcelona. També, hem estat molt actius en la creació de Borsadiner. Quins són els darrers projectes que estan posant en marxa? Com que la part formativa de l’institut està molt consolidada, recentment hem decidit reimpulsar les activitats no formatives. A nivell europeu, des de la Comissió Europa, es vol promoure l’educació financera dels ciutadans i nosaltres ens hem ofert per elaborar els materials que poden ser d’utilitat per a la formació de diferents col·lectius. Un altre àmbit molt important que estem llançant és l’àmbit de recerca financera, però aplicada, és a dir, ja hi ha departaments i universitats que estan fent una recerca acadèmica de nivell, nosaltres ni per estructura ni per capacitat podem fer recerca de primer nivell, nosaltres volem fer recerca aplicada, per exemple d’aspectes que estiguin més a prop de la divulgació que de la recerca. També, hem creat un portal, finances.cat, on es pot accedir a molts recursos i informació sobre les finances a Catalunya. Volem que la persona que estigui interessada en una activitat financera pugui accedir a una informació de qualitat, que ha passat per un filtre previ.

“El 50 per cent dels professionals del món ﬁnancer de Catalunya han passat per l’IEF” Josep Soler es troba al capdavant de l’IEF. / DAVID FERNÁNDEZ

Com valora la cultura financera dels espanyols? Encara fa vint anys el sistema financer espanyol era molt rudimentari. De cop, vam viure un desenvolupament molt fort: productes nous, competència entre entitats... Per tant, és lògic que estiguem més endarrerits en aquest aspecte que altres països europeus. El tema de les finances tampoc és un tema que a nivell d’escola i universitat s’hagi tractat massa. Les finances tenen mala premsa, encara hi ha gent que ho assimila a especulació, i en canvi es tracta de quelcom d’utilitat. Curiosament, la qualitat de vida millora amb un augment de l’educació financera. A Estats Units quasi tothom té un professional independent que l’ajuda en els impostos, a gestionar els seus estalvis i despeses. Aquí ens conformem a tenir un assessor fiscal, però aquest t’ajuda a fer la declaració, però no a gestionar l’estalvi i les despeses. Fins a quin punt creu que és important el coneixement del món financer per a un directiu o executiu? Sovint trobes professionals de nivell, amb un nivell d’ingressos elevat, però que en canvi tenen moltes mancances en la forma

de gestionar els seus diners. I resulta que potser dedicant deu minuts diaris a la gestió dels seus ingressos, podrien treballar menys. Els directius i qualsevol persona hauria de tenir prou coneixements de ﬁnances personals, però especialment els petits empresaris, perquè el seu patrimoni està vinculat a la seva empresa. No és convenient separar la gestió de la teva empresa de les teves finances personals, ho has de gestionar conjuntament, no pots crear compartiments estancs.

vincle, si és que ha d’existir, entre política i economia? Penso que s’ha de deixar un ampli marge de llibertat als agents econòmics. Però és cert que davant una crisi com l’actual, ens hem de plantejar qui té la culpa que el sector immobiliari s’hagi convertit en una gran activitat econòmica, i resulta que, com que els responsables són múltiples –promotors, banquers, ciutadans, estat...–, ens trobem amb una culpa que és col·lectiva i, en aquest cas, és normal que hi hagi una intervenció política més forta, per poder donar un tomb a la situació. Com valora la situació ac-

tual de les entitats financeres espanyoles? Dóna la impressió que les entitats bancàries espanyoles són més sòlides de promig que la major part de les europees, però em falten dades per valorar-ho. Sembla que hem estat més prudents, però alerta perquè el finançament del mercat immobiliari a Espanya ha estat desbocat durant uns quants anys. S’atreveix a preveure una data de finalització de la crisi econòmica? No, primer de tot perquè no sabem si la crisi ha arribat al seu nivell màxim. La meva impressió personal és que com que Estats Units està prenent mesures molt més àgils, amb una reducció d’impostos i una política monetària molt dirigida a què l’economia s’expansioni, amb mesures d’intervenció en les entitats més afectades, sortiran abans de la crisi. Això podria ser a finals del 2009. Europa aniria al darrere, trigarà més a recuperar-se. Hem de tenir en compte que l’economia nordamericana és més dinàmica i flexible, el que li dóna més capacitat d’enfonsar-se i recuperar-se.

MOLT MÉS ENLLÀ DE LA FORMACIÓ Quina és i quina ha estat la influència de l’IEF dins del món financer català? Formem els professionals de les finances de Catalunya. Fins ara s’han format entre 60.000 i 70.000 alumnes. Per tant, crec que el 50 per cent dels professionals del món financer de Catalunya han passat per algun tipus d’activitat que ha fet l’IEF. Hem estat dinamitzadors d’iniciatives financeres que han estat clau. Si no existís l’IEF, segurament s’hauria hagut d’inventar un centre de referència semblant. A més, ens hem avançat i hem estat impulsors de novetats i innovacions financeres. Quin creu que ha de ser el

Entre les activitats no formatives de l’IEF destaquen els Premis a l’Excel·lència Financera, que enguany s’han convocat per primer cop, amb l’objectiu de reconèixer iniciatives i trajectòries professionals, no necessàriament vinculades a l’àmbit laboral de les finances. Els guardonats en les diverses categories han estat: 1. Destacada trajectòria professional en finances “Professional financer de l’any”: Santiago Fernández Valbuena, director general de Finances de Telefónica SA. 2. Millor Tasca continuada de divulgació financera: Analistes Financers Internacionals. 3. Destacada trajectòria en formació i educació financera: Antonio Argandoña Rámiz, professor de l’IESE. 4. Premi a la transparència en la informació financera corporativa per a empreses no cotitzades: Caja Navarra. 5. Premi a la transparència en la informació financera corporativa per a empreses cotitzades: Abertis.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

L’IMPACTE DE LA FORMACIÓ

Un major nivell de formació es tradueix en més salari per als professionals Els titulats universitaris cobren un 53% més que els qui no disposen d’aquesta titulació, segons es desprèn d’un informe elaborat per la consultora ICSA Recursos Humans, que analitza tant l’impacte de la formació en la retribució com les variacions abans i després de l’actual crisi econòmica.

La retribució dels professionals universitaris ha crescut un 3,1%

REDACCIÓ

La retribució mitjana dels professionals amb formació universitària ha crescut en el darrer any un 3,1% mentre que la dels no universitaris decreix un 0,1%. Concretament la remuneració mitjana dels treballadors espanyols amb formació superior és de 30.693 euros bruts a l’any, enfront als quasi 20.000 que ingressen de mitjana els qui no han anat a la universitat. Així, es desprèn de l’informe sobre L’impacte de la formació en la retribució a Espanya, elaborat per ICSA Recursos Humans amb la collaboració de la Business Engineering School de La Salle i Laboris.net. Si analitzem les mateixes dades per grups d’edats les diferències salarials entre treballadors amb més i menys estudis es van accentuant a mesura que s’incrementa la seva edat. Si bé en edats compreses entre els 24 i els 30 anys, la diferència salarial entre un diplomat uni-

Els directius són els únics que no han vist incrementat el seu salari

La remuneració mitjana dels treballadors amb formació superior és de 30.693 euros bruts a l’any. / ARXIU

versitari i un universitari amb un màster és pràcticament inapreciable, a partir dels 50 anys la diferència s’incrementa gairebé en un 50 per cent. Per tant, a partir de l’esmentat estudi es pot concloure que a major nivell de formació, l’evo-

lució en el temps dels nivells retributius és molt més signiﬁcativa. Segons el director general d’ICSA Recursos Humans, Ernesto Póveda, això significa que les empreses valoren la formació i també l’experiència dels seus treballadors.

Durant la presentació de l’informe el director general d’ICSA Recursos Humans, Ernesto Póveda va destacar que “en un any complicat, la formació segueix sent un valor que està en alça i, ﬁns i tot, podem arribar a afirmar que la crisi reconeix els professionals amb més formació”. Curiosament, els únics professionals que no han vist incrementats els ingressos respecte a l’any passat, són els que ocupen càrrecs directius. Això

s’explica perquè els ingressos d’aquests professionals normalment van encarats a la consecució de resultats i, sembla ser que els directius no estan aconseguint els objectius que eren d’esperar a conseqüència de la crisi. Per la seva banda, el responsable de Treball del Campus La Salle, Javier de Diego, destaca que si “el teixit empresarial té clar que la formació desenvolupa professionalment”, tal com es desprèn de l’estudi, “els empresaris haurien d’interessar-se més a l’hora de fer inversions en formació”. D’altra banda, de Diego creu que la realització d’un màster o postgrau segueix sent l’única via per poder accedir a certs càrrecs de responsabilitat i és per aquest motiu que darrerament s’ha notat un cert increment de la demanda per part de les empreses de professionals amb base tecnològica, però alhora amb una vessant de gestió.

XIII JORNADA D’ECONOMIA CAIXA MANRESA

La situació econòmica actual centra l’atenció Més de 450 persones van participar a la XIII Jornada d’Economia Caixa Manresa, que enguany es va celebrar a Món Sant Benet. Polítics, experts i, sobretot, empresaris van reﬂexionar entorn al tema L’empresa catalana i el món. REDACCIÓ

Reflexionar sobre quines són les millors estratègies per “obrir-nos camí al món, quins són els principals problemes en què ens podem trobar, quins factors són més determinants a l’hora d’expandir-se pel planeta, i com la situació actual pot haver modificat alguns dels pressupòsits que ﬁns ara havien estat útils”. Amb aquestes paraules va deﬁnir l’objectiu de la jornada d’enguany, el president de Caixa Manresa, Valentí Roqueta.

Prestigiosos experts i destacats empresaris van opinar sobre l’actual crisi ﬁnancera i la situació de desacceleració econòmica, que es viu a Estats Units i Europa. Eugeni Bregolat, ambaixador d’Espanya a Andorra i exambaixador a Indonèsia, la Xina, Canadà i Rússia, va analitzar el creixement de la Xina i va alertar que països com Espanya són els que més sofriran la competència d’aquest país asiàtic pel fet que la indústria espanyola no té alta tecnologia, sinó mitjana.

Un altre dels assistents, Josep Piqué, president de Mixta Àfrica, president de Vueling i exministre d’Indústria i Afers Exteriors, va assegurar que “estem en una crisi de conseqüències encara imprevisibles”. Altres ponents van ser reconeguts professionals com Helena Guardans, consellera delegada de Sellbytel Group; Xavier Torra, director general de Simon Holding; Ton Capella, conseller delegat de Telstar; i Ricardo Fisas, vicepresident de Natura Bissé.

El president de Caixa Manresa amb els Prínceps d’Astúries que van presidir la Jornada. / CEDIDA

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Interempreses: aliances entre competidors per unir forces Joel Baum, professor de la Rotman School of Management de la Universitat de Toronto, a Canadà, publica un interessant article amb el concepte d’interempresa com a eix. La idea és ben senzilla: es tracta d’acords a curt termini, fins i tot entre companyies competidores, amb un propòsit concret. Alguns exemples: obrir un mercat, fabricar un component o collaborar en R+D. La interempresa és el resultat d’una aliança estratègica que contradiu la premissa que les empreses són entitats autònomes. Especialment en època d’incertesa, les companyies tenen una via per incrementar la seva competitivitat enfront d’altres empreses, interempreses o grups. Els resultats d’aquestes aliances depenen en gran mesura d’una adequada planificació estratègica i organitzativa i de la interacció entre tots dos aspectes. Es tracta de “combinar els recursos dels membres de la interempresa i de materialitzar la gestió d’aquests recursos mitjançant les aliances”, diu l’autor.

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

Un objectiu que cal aconseguir és la creació de confiança, ja que la competència entre els membres del grup és negativa pels objectius de la interempresa. Cal que cada una de les companyies que signi aquest acord confiïn en el contracte per limitar el possible oportunisme. I també cal conèixer quins són els avantatges que s’obtenen de l’associació i quins factors repercuteixen en el valor que aconsegueixen els membres. Segons l’autor, un cop aconseguit l’acord estratègic, els nivells de confiança i cooperació s’incrementen, i la col·laboració resulta més factible i senzilla. Això sí, un cop els membres augmenten en nombre i diversitat, les negociacions esdevenen més complexes. Aquest concepte representa la transformació de la naturalesa de la competència i el desplaçament del centre de poder econòmic, que està deixant d’estar centrat en les empreses individuals per ubicar-se en les interempreses o en els grans grups.

El centre de poder es desplaça des de l’empresa a l’interempresa i als grups empresarials. / ARXIU

Procrastinació: el molest hàbit de deixar-ho tot per després “Ja ho faré demà” és un pensament que quasi tots hem aplicat en les nostres vides alguna vegada. Però quan es posterguen activitats de forma crònica, deixant sistemàticament per demà el que es pot fer avui, podem estar davant d’un trastorn del comportament. És la típica “síndrome de l’estudiant”, que espera sempre a l’últim moment, el dia i l’hora límits, per lliurar els seus treballs. La negativa a acceptar que tothom hem d’enfrontar tasques desagradables durant la nostra quotidianitat pot estar darrera d’aquesta actitud. Evitar les tasques molestes pot haver esdevingut un estil de vida que fuig de les experiències ingrates i cerca l’hedonisme a tota hora. Pel contrari, en altres persones aquesta actitud d’evitació pot respondre a la por del fracàs. És el cas d’individus molt perfeccionistes i que són molt crítics amb si mateixos. Així, l’evitació de tasques desagradables es converteix en una tortura pel procrastinador: se sent culpable i desgraciat per no enfrontar la seva por de no dur a terme una tasca perfecta i per no realitzar la tasca en si. Curiosament, la por de l’èxit pot estar també en l’origen de la procrastinació. Els motius poden ser diferents, des de la negativa a assumir més responsabilitats, o perquè es pensi que no es mereix l’èxit, per no diferenciar-se dels altres i perdre l’acceptació o per submissió a rols socials establerts. Com solucionar aquest problema? Cada cas requerirà una solució diferent, però si hem de parlar en general, és bàsic adonar-se’n i convertir-se en observador de la pròpia

La cerca del plaer a tota hora impedeix afrontar les tasques desagradables. / CEDIDA

conducta i valorar quins perjudicis està portant aquest comportament. Hi ha algunes tàctiques que poden ajudar a enfrontar tasques desagradables: establir prioritats, crear-se metes realistes, fer que les pròpies tasques tinguin sentit, calcular el temps que es necessita per fer alguna cosa i multiplicar-lo per dos, i modiﬁcar l’ambient de treball o estudi, eliminant elements distractors i sorolls.

HABILITATS DIRECTIVES

Com és el temperament dels grans líders? No hi ha dubte que una de les de Myers-Briggs, que parteix diu que aquest és conseqüència habilitats gerencials bàsiques de quatre dualitats que, com- de com la gent recopila informaés saber tractar amb la gent. Hi binades entre si, explicarien ció de l’ambient (amb els sentits ha líders que deixen empremta la personalitat dels individus. o la intuïció) i de com la procesen els seus col·laboradors amb Aquestes dicotomies són extra- sa (racionalment, a través dels la seva manera d’actuar i que versió i introversió, sensació sentiments, emetent judicis o a aconsegueixen inﬂuir en ells de davant d’intuïció, pensament i través de la percepció). forma profunda. D’aquests se’n sentiment, i judici i percepció. Això anterior dóna lloc a quatre diu que tenen carisma, que sa- La conjugació d’aquestes duali- tipus de temperaments: els guarben tractar la gent. Però, què els tats dóna setze tipus de perso- dians, lleials al sistema; els artistes, gent orientada a processos; fa diferents de la resta? nalitat. Hi ha nombroses teories sobre El doctor David Keirsey es va els idealistes, arquitectes del lideratge i sobre les habilitats basar en els postulats anteriors canvi, i els racionals, que tenen que cal desenvolupar. El doctor per elaborar la seva teoria. De habilitats interpersonals i poden Keirsey parla més aviat de tem- fet, Keirsey no parla de perso- ser considerats seductors per la peraments. Es basa en la teoria nalitats, sinó de temperaments. I seva capacitat per convèncer.

Els grans líders tenen la capacitat d’inﬂuir. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANA GUTIÉRREZ, DIRECTORA DE RRHH DE LABORMAN (GRUPO RANDSTAD)

“Sóc una defensora de la curiositat de cada persona per saber-ne més” Per què treballes en aquest sector? Quan l’any 1994, em vaig haver de plantejar un canvi d’empresa, em va cridar l’atenció l’aparició d’aquest sector a Espanya i m’hi vaig apropar. El concepte em va agradar i una vegada que comences, t’enganxa. Té reptes molt ràpids i canviants.

Les noves generacions X i Y, prefereixen seguretat a reptes? La llegenda urbana diu que només volen seguretat però hi ha de tot. De totes maneres, m’agradaria fer una investigació sobre aquest grup, sobre els seus pares i el resta de l’entorn on s’ha desenvolupat la seva adolescència.

Nascuda a Sevilla però ha viscut a Vitòria fins els 14 anys, a Bilbao i a Zumaia. Actualment compagina Bilbao i Madrid. L’Ana és la segona de 15 germans i va començar a treballar amb 17 anys a l’empresa del seu pare. Fins a quin punt creus que influeix la teva vida el lloc de naixement? Penso que influeix l’entorn on et cries, vius i estudies, la teva família, la feina. Si tot això es dóna en un únic lloc, segurament existirà una tendència d’estil.

Com has pogut compaginar el teu rol de mare de cinc ﬁlls amb la feina de directora de RRHH? Tenint la sort d’haver pogut comptar amb l’ajuda d’unes persones extraordinàries que s’han ocupat dels meus ﬁlls com si fossin seus. Els caps de setmana i les vacances dedicació total a la família. Què ha canviat entre la gestió dels RRHH de fa 20 anys amb l’actual? S’ha professionalitzat i en general existeix interès per part de les altres direccions de les empreses per aprendre aquest “art” de gestionar persones. Tot i que encara queda camí per recórrer. També hi ha un canvi molt important de mentalitat de com és el model i el rol del professional de RRHH, demanant-li una major implicació i coneixement del negoci.

A COR OBERT

El millor de la infància? Les vivències familiars, l’entusiasme del meu pare per ensenyar-nos la curiositat per moltes coses, la protecció de la meva mare sense arribar a atabalar.

Per l’Ana Gutiérrez el fet que Laborman formi part d’una gran multinacional suposa un major repte. / JUAN HINO

Aquest és un tema ardu i complicat, ja que encara hi ha una llosa molt important de professions o llocs femenins. A més, sóc una ferma defensora que també cal millorar la implicació real de les dones amb la seva carrera professional. Això comporta uns esforços socials que van més enllà de les reduccions de jornada.

Com es pot manejar el canvi generacional? Analitzant els canvis i assumint tot el positiu i també el que és irremeiable, amb interès i alegria. Això succeeix des de l’era de les cavernes i és el que mou el món. Sempre el mateix és avorrit.

Creus que es compleix el principi ‘amb millor formació, millor lloc de feina’? No. Tampoc es compleix sempre que ‘a més formació, millor professional’, si entenem per formació l’exclusivament certiﬁcada. Malgrat això, sóc una defensora a ultrança de la formació professional, però sobretot de la curiositat insaciable de cada persona per saber més (i no només de la seva professió).

Creu realment que aquí existeix discriminació salarial cap a la dona?

Què els dius als recent arribats? Si són joves que han arribat a una

gran empresa, amb moltes possibilitats d’aprendre i de treballar amb il·lusió. Això sí, amb molt de ritme per la immediatesa de resposta que necessiten els nostres clients. Si són més sèniors, el mateix. Estar en un grup líder com Randstad, és un avantatge o un inconvenient? És un gran avantatge i com a manager representa una gran responsabilitat. Algun consell pels qui comencen en RRHH? Els diria que aprenguin a escoltar, que entenguin el negoci, que tornin a escoltar, que siguin pacients amb els altres i amb si mateixos. Però que sobretot desenvolupin tot el sentit comú per resoldre els problemes en els quals hagin d’actuar. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Què feien els teus pares? El meu pare era empresari i la meva mare era el mateix a nivell local. Era única gestionant la família, tant a nivell de gestió personal ja que tenia una estona per cada fill com a nivell econòmic i de logística. Alguna quotidianitat que no vulguis perdre? El contacte i relació amb els meus fills i néts. Què vols ser de gran? Gran ja ho sóc però enyoro tenir més temps lliure per les meves aficions. Encara que els meus fills diuen que estan escoltant això fa més de 20 anys i que no faig res per posar-ho en pràctica. Què penses del moment en què vivim? És el final d’una era de diner fàcil, però prestat. Per tant ens toca una etapa en la que haurem de treballar per aconseguir les noves coses quotidianes i pagar els deutes de les alegries passades.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

RECERCA I INNOVACIÓ

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

UNIVERSITAT

KEIRETSU FORUM OBRE OFICINES AL DISTRICTE 22@BARCELONA

EMSU 2008, LA UNIVERSITAT ENVERS EL CANVI GLOBAL I LA SOSTENIBILITAT

Keiretsu Forum, una gran xarxa d’inversors d’EUA, amb l’impuls de ‘la Caixa’, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Parc d’Innovació la Salle-URL entre d’altres, s’ha instal·lat al districte tecnològic de Barcelona. D’aquesta manera, Keiretsu Forum Barcelona, una exclusiva comunitat d’inversors privats entre els que hi ha empresaris, presidents, venture capitalists i alts executius d’importants empreses, conviurà en un mateix espai amb la resta de companyies dedicades al futur i a les noves tecnologies, concretament a l’ediﬁci Imagina. Keiretsu Forum està integrat per més de 750 membres d’arreu del món i la seva activitat principal són els fòrums d’inversió. Només es pot ser membre de la companyia a través de la invitació d’un altre, i s’ha de comptar amb un perﬁl d’inversor actiu i solvent.

La cinquena edició internacional del congrés EMSU 2008 (les sigles en anglès de gestió ambiental per a universitats sostenibles), ha estat organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i el Consell Racional d’Expertesa en Educació per a la Sostenibilitat de Barcelona (RCE), per mostrar el paper de les universitats en relació a la sostenibilitat i la globalització. L’acte, que té lloc cada dos anys per diferents universitats d’arreu del món, explorarà quin és el paper de les institucions docents en la creació de nous coneixements, així com la interrelació de les universitats amb la societat i les seves necessitats.

EL PACTE NACIONAL DE LA INNOVACIÓ MANTÉ LES XIFRES D’INVERSIÓ EN R+D

NOU PROGRAMA DE BEQUES PER JOVES QUE TREBALLEN I ESTUDIEN

BRUSSEL·LES CREA UNA WEB SOBRE PROGRAMES D’EDUCACIÓ INTERNACIONAL

Els joves menors de 24 anys es podran beneficiar del nou programa de beques impulsat pel Ministeri d’Educació que s’implantarà el curs vinent. El repte és intentar que aquells joves amb necessitat d’aportar un salari a la seva família no es vegin obligats a abandonar el sistema educatiu i obtinguin una qualificació necessària pel seu desenvolupament professional. En el marc socioeconòmic actual és important que els joves treballadors puguin compaginar la seva activitat laboral i alhora completar la seva formació, adquirint almenys la titulació bàsica. La secretaria de l’Estat també vol promoure i facilitar l’accés a la formació professional de grau mitjà, ja que, com va assenyalar l’informe de l’OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), és un dels grans buits del sistema educatiu espanyol.

La Comissió Europea ha creat una nova pàgina web que mostra l’oferta educativa d’ensenyança superior i que té per objectiu atraure estudiants per formar-se a Europa i a altres estats membres, com Suècia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia. El portal, www.study-in-europe.org , dóna a conèixer informació educativa i social de trenta-dos països europeus en anglès, espanyol, francès, portuguès, àrab, xinès i rus. Amb aquesta iniciativa es vol facilitar a l’estudiant l’elecció del curs que més l’interessi i tota la informació possible sobre el país al qual es dirigeix, des de les gestions necessàries abans de marxar o processos d’admissió existents, ﬁns les condicions de vida de la regió escollida o què és el que es pot esperar de la universitat de destí.

Catalunya vol ser capdavantera en innovació i investigació. /ARXIU

El Govern català ha aprovat el Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació (PNRI), que vol fer a Catalunya capdavantera en R+D. Les xifres d’inversió es mantenen, encara que, i segons el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, està previst fer una revisió a començaments del 2009 degut a la crisi. El Govern ha manifestat que duplicarà la inversió en R+D en el 2009-2013 i alhora incrementarà la concessió de crèdits per projectes d’investigació empresarial. A més, la Generalitat pretén captar capital estranger per crear un fons de capital risc públic i privat català pel que ja ha establert contactes amb Silicon Valley i Hong Kong. Un dels objectius primordials és impulsar a Catalunya com a referència en l’àmbit tecnològic i de la investigació, que avui dia concentra el 25% de la ciència espanyola. En aquest pacte intervé la Generalitat, els partits del PSC, ERC, ICV, CiU i el PP, a més de les universitats públiques i privades catalanes, les patronals de Foment del Treball i Pimec, i el sindicat d’UGT.

La cinquena edició del congrés s’ha celebrat a l’ediﬁci Vèrtex de l’UPC. / ARXIU

EDUCACIÓ

FORMACIÓ CONTÍNUA

ASSOCIACIÓ

LA CRISI ECONÒMICA FA CRÉIXER LA DEMANDA DE CURSOS DE FP

AUGAC, JORNADES PER LA COMUNICACIÓ I LA INTERNACIONALITZACIÓ

En temps de recessió econòmica moltes persones en situació d’atur opten per formar-se i adquirir coneixements especialitzats en un ofici per poder reincorporar-se al mercat laboral. En un any, la demanda de cursos de formació professional ha crescut ﬁns un 50%, sobretot els cursos de mecànica de vehicles, auxiliar d’infermeria i hostaleria. En canvi, els cursos de construcció d’obres i de gestió immobiliària han sofert un gran descens. Són les dades que es desprenen del informe elaborat pel centre d’estudis a distància CCC.

L’AUGAC (Associació de Professionals de Gabinets de Comunicació de les Universitats Espanyoles, públiques i privades, i Centres d’Investigació) ha celebrat les jornades anuals de formació enfocades a la internacionalització i a les estratègies de comunicació. L’entitat, formada per professionals que desenvolupen la seva activitat en gabinets de comunicació d’universitats i centres d’investigació espanyols, va reunir un centenar de professionals a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona durant tres dies.

21 de noviembre de 2008 Les crisis econòmiques produeixen caigudes abruptes de rendibilitat i les empreses replantegen la seva política de recursos humans.

EGARSAT - LANDWELL - ESADE- AEDIPE CATALUNYA

Presenten la “Guia Pràctica per a la gestió de l’absentisme“

Conscients d’aquesta realitat, Aedipe Catalunya orgaQLW]D XQD VHVVLy PRQRJUjÀFD RQ HOV Pj[LPV UHSUHVHQtants de bufets d’advocats especialitzats ens donaran la seva visió de cap a on s’encaminen les noves Lloc: tendències en matèria de relacions laborals en aquest Gran Teatre del Liceu nou cicle econòmic. Dia : 7 d’octubre de 2008 Lloc: Auditori Winterthur de l’Illa

Hora: de 11 a 13.30h

INSCRIPCIONS: elopez@egarsat.es tel. 93.582.96.03

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A ÀNGEL CASAS, NOU DIRECTOR DE BARCELONA TV

“A Barcelona Televisió li falta una mica de pebre”

“Vull obrir el ventall de productores que treballen per a nosaltres” “BTV té un punt d’uniformitat que no m’agrada” “Se m’ha donat un salconduit de llibertat periodística” BEGOÑA GIMÉNEZ

Fa un mes que és director de BTV, com viu aquest moment? Estem en un moment de molts canvis, és apassionant. Com ha trobat Barcelona TV? És una tele feta per gent molt jove i amb moltes ganes; jo crec que estaven esperant un sacseig per manifestar les seves ganes de treballar, d’aportar idees i fer coses noves. He trobat una actitud molt positiva. Ara necessitem un projecte que ens il·lusioni i això és el que entre tots els meus companys de direcció i jo estem intentant crear. Aposta per la gent jove? Aposto pels nous talents, seria tonto si no ho fes, perquè és gent amb molta imaginació, no tan condicionada per les estructures. Però aquest és un país que menysprea l’ex-

Amb il·lusió i empenta afronta Àngel Casas el nou repte que se li planteja: dirigir Barcelona Televisió, l’emissora municipal de la ciutat que tant s’estima. Sense escatimar algunes crítiques, Àngel Casas es repensa la graella, les franges horàries i la ﬁlosoﬁa de la cadena per captivar televidents entre les engrunes, com ell diu, de la gran audiència televisiva. Com ho farà? Amb la seva gran experiència i un equip amb moltes ganes de treballar.

Àngel Casas, a la sala de continuïtat de BTV/ DAVID FERNÁNDEZ

a nosaltres. Encara hem de fer la reﬂexió sobre la programació, un estudi de la graella i decidir què volem, quins programes ens interessen i deixar que les productores ens aportin noves idees, segons uns paràmetres econòmics i d’estil que els donarem. Això estimularà i farà millorar l’oferta existent.

periència; gent que pot aportar moltes coses, de vegades és apartada injustament. Hem d’anar amb compte amb aquesta actitud. Mira, un dels programes de més èxit que tenim és el de Ferran Monegal, un senyor que, precisament, no acaba de començar. L’experiència no s’ha de menysprear ni tan sols en una televisió d’esperit jove com és aquesta.

Com veu la competència? Respecte la resta de televisions locals som els primers. Però això no té mèrit, perquè també tenim un pressupost que no està gens malament; nosaltres no ens podem plantejar una televisió generalista competitiva amb TV3 o Antena 3, perquè seríem el parent pobre, no podem contraprogramar a TV3 perquè ni tenim els mitjans ni els diners. No volem fer una televisió alternativa, volem ser una alternativa diferent a les altres televisions.

Externalitzarà la producció? Sí, una part; és que jo crec que és un model molt bo si s’aproﬁten tots els avantatges que presenta. S’ha de ser àgil i competitiu, no podem carregar amb tanta gent pròpia. Tenim un contracte amb una empresa que ens proveeix de personal i dotació tècnica. Però a més a més, jo no vull que BTV sigui una ﬁnca privada a l’hora de produir programes. Vull obrir el ventall de productores que treballen per

En què es vol diferenciar? Nosaltres hem de parlar de Barcelona: és allò que ens defineix i és el nostre àmbit de treball. Hem de cobrir molt bé tota la ciutat, amb corresponsals de barri que hi visquin i que ens subministrin informació permanentment. Barcelona genera molta informació i espectacle. Vull un programa de participació activa dels barris amb connexions permanents, aquest ha de ser el nostre posicionament.

Amb un pressupost limitat, què prioritza: els mitjans humans o els tècnics? Aquest és el gran quid de la qüestió... Es tracta d’arribar a l’equilibri. El primer que hem de fer és saber què volem que es vegi per la pantalla. Podem fer una impecable gestió gerencial però el producte televisiu és el més important. Ens hem de preguntar “què pot interessar al telespectador barceloní?” I llavors, veure amb quins mitjans comptem. L’actitud de l’equip és molt bona, la gent nova que jo he incorporat i la que ja hi havia, que està molt bregada a aquesta casa. BTV té molts bons programes. Sí, la singularitat cultural s’ha de mantenir, evidentment. Però trobo que a BTV li falta una mica de pebre, d’alegria. És tot molt correcte, tècnicament impecable, però... com deia en Berdají ‘cal algaravia’. BTV és políticament molt correcta, però té un pel d’uniformitat que a mi no m’agrada, li hem de donar crestes d’humor, d’enginy. Hi haurà programa musical? En una primera etapa, farem un programa de música en viu, segur. Però vull anar més enllà. Crear un àmbit televisiu de música eclèctica. Tem la pressió política? Em va anomenar per unanimitat el Consell d’Administració

format per cinc membres que representen els cinc partits presents al Consistori Municipal. A mi no m’ha anomenat cap polític, ni l’alcalde. Per tant, això em dóna un salconduit de llibertat periodística. És molt important el canvi que s’ha fet a BTV; abans el director l’anomenava i el cessava l’Alcalde. Això ja no ho pot fer. Els polítics han estat prou intel·ligents per deslligar-se de la direcció de la televisió. Llavors, per què el seu predecessor, Ricard Domingo, va dir que sentia no poder traspassar-li totes les atribucions que ell va gaudir? Ni el Consell d’Administració ni companys ni jo tampoc vam entendre aquestes paraules. No sabem exactament a què es referia. No sé si jo tinc més o menys atribucions; només sé que no he de donar explicacions a cap regidor, a cap Alcalde. Abans el director l’anomenava l’Alcalde i per més honestos que fossin, li havia de rendir comptes. Jo he demanat al Consell: paciència, perquè el que no s’ha canviat en anys no es farà en tres mesos; conﬁança, ja que han pres la decisió de despolititzar el càrrec; i dotació econòmica, perquè venen anys difícils i tenim pocs diners. Jo sempre he estat un periodista independent, no sóc un home de partit.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “Les idees no són responsables d’allò que els homes fan amb elles.” Werner Karl Heisenberg, ﬁlòsof i físic alemany.

ha fet un seguiment de l’evolució d’aquesta tècnica i n’ha recollit les seves passes. El valor més important d’aquest seguiment és la vessant documental que mostren les fotograﬁes. A través de les imatges ens podem fer una idea de la realitat que vivien els Estats Units i els seus ciutadans al llarg del segle XX. La Corcoran Gallery la va crear el 1869 el col·leccionista i empresari William Wilson Corcoran. Així, la galeria es va convertir en la pri-

mera institució privada de la capital dedicada a l’art americà. L’objectiu principal ha estat molt clar des del principi: potenciar el talent americà. En l’època de la seva inauguració hi havia un domini molt important de l’art francès i aquest va ser un dels motius pel qual la galeria va lluitar per enfortir la producció artística americana. La galeria compta amb un gran fons que conté les obres més importants dels segles XVIII, XIX i XX fetes per artistes autòctons.

AGENDA CULTURAL > Ródtxenko. La construcció del futur

> World Press Photo 2008

Exposició pictòrica a l’Obra Social de Caixa de Catalunya d’un dels artistes fonamentals de l’avantguarda russa. A la Pedrera, del 14/10/08 al 5/01/09

Recopilació de les obres guanyadores del concurs El grup de Manresa presenta el seu últim disc, homònim de fotoperiodisme. Ho organitza el CCCB Oxígen, coincidint amb el seu 15è aniversari. i la Fundación Photographic Social Vision. El 14 de novembre a l’Espacio Movistar. Del 18/11 al 14/12 al CCCB.

> Concert dels Gossos

Un projecte pioner

> China soñada, China real

> Exposició Zones de Risc

> Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràﬁca moderna

Un fet característic de la Corcoran Gallery és el fet que va coincidir la creació del museu amb el sorgiment de la tècnica fotogràfica. És per aquest motiu que la galeria

Exposició que vol presentar la realitat d’aquest país en 4 dimensions a través de diversos suports com maquetes i obres d’art, entre d’altres. Al CCCB, del 4/11/08 al 22/02/09.

A través de la Col·lecció d’Art Contemporàni de la Fundació “La Caixa” se’ns proposa prendre consciència de la complexa realitat que ens envolta. Al Caixa Forum Barcelona a partir del 25/10.

Exposició fotogràﬁca estructurada en dues parts: Debat sobre la fotograﬁa moderna i, Barcelona i la seva trajectòria visual. Al MACBA, del 23/10/08 al 6/01/09.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY MAIG

Marsden Hartley. Berlin Abstraction, 1914-1915. /CEDIDA

L’actor nord-americà, Paul Newman, ha mort després d’una llarga malaltia a l’edat de 83 anys. Newman va demanar el passat agost a la seva família poder passar els seus últims dies a casa tranquil i envoltat dels seus. Les seves primeres passes com a actor les va donar al teatre i, de mica en mica, va passar de ser una simple afició a una activitat que li ocupava tot el temps. Per aquest motiu va decidir marxar a Nova York i apuntar-se a l’Actor’s Studio. Allà va conèixer a Joanne Woodward, la dona que es convertiria en la seva segona esposa i en la mare dels seus tres fills. A l’Actor’s Studio, Newman va voler formar-se per ser director de cinema enlloc d’actor. Allà de seguida es van fixar en el seu atractiu físic i això el va portar directament a l’escenari un altre cop. Amb Woodward va formar una de les parelles més fermes de Hollywood i junts van rodar una dotzena de pel·lícules. L’èxit li va arribar gràcies a la pel·lícula Marcat per l’odi, de l’any 1956 i va guanyar un Oscar al millor actor per El color dels diners. Va estar nominat també en altres set ocasions i va rebre un Oscar honorífic a la seva trajectòria. Newman es va caracteritzar també per la seva tasca en favor dels drets socials i mediambientals. Newman va fer donacions com a obres de caritat i va fundar un campament d’estiu per a nens malalts de càncer a Connecticut.

ABRIL

Paul Newman (1925-2008), una estrella mítica de Hollywood

L’exposició al detall Modernitat americana es divideix en 7 seccions, les quals, a través de diferents temes i suports volen convidar al visitant a fer una reﬂexió sobre les característiques i la manera de fer més genuïna de l’art nord-americà. Tota l’exposició està organitzada a partir dels aspectes més importants que il·lustren el seu propi desenvolupament, des d’una perspectiva que s’allunya de les d’ordre cronològic més tradicionals. En aquesta exposició hi han participat un gran nombre d’artistes, dels quals en citem a continuació una petita representació: Cecilia Beaux, Thomas Wilmer Dewing, John Singer Sargent o Childe Hassam. Tots ells van rebre la inﬂuència dels moviments artístics que tenien lloc a Europa en aquella època, especialment de França.

Joan Carrera ens ha deixat recentment quan encara exercia en actiu el càrrec de bisbe auxiliar de Barcelona. Carrera va patir un desmai mentre pronunciava una conferència i va ser traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron on va estar ingressat en estat de coma durant dues setmanes. Carrera, nascut a Cornellà, va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona l’any 1991 i, també, bisbe d’Algesires. Els darrers anys exercia també com a vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona. L’any 2005, Carrera va presentar la seva renuncia perquè havia arribat als 75 anys, edat de jubilació dels bisbes. Encara, però, la renúncia no havia estat acceptada. Carrera havia destacat pel seu posicionament aperturista i també per la seva proximitat a les idees de CiU. Un fet destacat de la seva vida es va produir l’any 2000 quan va decidir presentar la dimissió com a coordinador de la cúria i dels organismes diocesans. Aquesta decisió es va produir després que Ricard Maria Carles rellevés del càrrec al jesuïta Enric Puig. Els seus inicis laborals, pels volts dels anys 50, van ser dins el món obrer i la immigració de l’època a Barcelona, l’Hospitalet i Badalona.

MARÇ

C. SAN JOSÉ

La Fundació Joan Miró de Barcelona acull des del 31 d’octubre i ﬁns el 25 de gener del 2009 l’exposició Modernitat americana, comissariada per Sarah Newman i Emily Shapiro. En essència, el que podrà veure el visitant serà una recull de 100 obres representatives de l’art americà produïdes entre ﬁnals del segle XIX i part del segle XX. Totes elles provenen del fons de la Corcoran Gallery of Art de Washington D.C., un dels centres més destacats dedicats a l’art i la cultura, tant contemporània com històrica.

Joan Carrera i Planas (1930-2008), el bisbe més gran en actiu d’Espanya

FEBRER

Des del 31 d’octubre es pot veure a la Fundació Joan Miró de Barcelona l’exposició Modernitat americana, la qual és un repàs a algunes de les peces culminants de l’art nord-americà dipositades a la Corcoran Gallery of Art de Washington D.C..

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Una aproximació a la producció artística yankee

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “I és que en aquest món traïdor, no hi ha veritat ni mentida: tot és segons el mirall amb el qual es miri.”, Ramón de Campoamor, poeta espanyol.

TELEVISIÓ

Entre poc i massa

COMO INTERPRETAR LA INFORMACIÓN ECONÓMICA Autor: X. Brun, P. Larraga i M. Moya Editorial: Proﬁt Pàgines: 128 Aquest llibre vol ser una eina per donar un cop de mà a tots aquells professionals que es dediquen a l’assessorament de temes ﬁnancers a clients. Cal donar respostes que estiguin a l’alçada de les exigències i necessitats actuals dels clients, els quals demanen respostes de gran professionalitat. Como interpretar la información económica ajuda a comprendre la informació de tipus econòmic, els conceptes relacionats amb productes, mercats i també l’anàlisi i selecció d’inversions a través dels coneixements instrumentals bàsics. Mitjançant aquest llibre i els de la resta formen la Colección Manuales de Asesoramiento Financiero els professionals del sector podran obtenir una formació continuada molt útil.

LA EMPRESA EN MOVIMIENTO DAR PARA RECIBIR Autor: D. Peppers i M. Rogers Autor: B. Burg i J. D. Mann Editorial: Deusto Editorial: Urano Pàgines: 280 Pàgines: 128 El llibre La empresa en movimiento A través de la història d’en Joe el ofereix al lector les 12 lleis bàsi- lector descobrirà les 5 lleis que ques del màrqueting per construir garanteixen l’èxit en els negocis i amb èxit una visió de futur sòlida que, a més a més, descobreixen la de l’empresa. Ara ja no és suficient fórmula per millorar a la vida. Joe amb tenir un producte de primera és un jove i ambiciós executiu que qualitat ni tan sols oferir un servei està angoixat pel tancament d’un de primer ordre. Els autors apun- trimestre en el qual no ha aconseten que els temps s’acceleren de guit obtenir els resultats que havia manera que cal una constant reno- previst. Aleshores decideix convació i deixar de pensar a mitjà ter- tactar amb un home de negocis mini. La empresa en movimiento és influent el qual li ha de proporcioun diàleg que convida el lector a fer nar les claus per obtenir els resulun recorregut per cadascuna de les tats programats. La idea central es àrees que conformen una empresa, basa en el següent: una persona és a dir, des del client i el treballa- pot aconseguir assolir allò en què dor fins a la tecnologia i la innova- es centra i obtenir allò que espera ció per tal de recrear les claus que obtenir. Aquest llibre fuig del tòpic asseguren l’èxit de la seva empresa. “guanyar per guanyar” i aposta per Peppers i Rogers són autors de l’entrega cap als altres. Donar diversos best sellers els quals s’han alguna cosa sense esperar res a traduït fins a 17 idiomes. canvi pot ser un estil de vida.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Sala 33, a les 22.40h, al 33 Produccions audiovisuals guardonades de temàtica variada.

60 minuts, a les 22.10h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22h, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

A la present columna volem parlar d’una qüestió bona i d’una altra de dolenta del panorama televisiu. I com es fa sempre, començarem per la menys dolenta per acabar amb una millor sensació de cos tractant una qüestió més positiva. D’una banda volem posar damunt la taula el gran nombre de programes de caire social i el seu enfocament excessivament sensacionalista. A molta gent l’interessa saber què passa al seu voltant perquè és una cosa natural de la humanitat. El problema ve quan s’entra en el terreny de mal gust i la falta de respecte tant per la gent que s’enfoca com per aquells que consumeixen el programa, als quals se’ls pot ferir la sensibilitat. No és necessari burxar en els sentiments i la misèria d’aquells que han patit (o pateixen) una tragèdia o en aquells que no tenen recursos per tenir una vida digna. Gairebé totes les cadenes tenen espais d’aquest tipus i, tot i que ells són els que decideixen els continguts de la seva graella els espectadors som els que decidim en última instància si ho volem veure o no. De vegades cal fer l’esforç de posar-se en el lloc de l’altre per saber quina actitud cal tenir davant les situacions. No podem oblidar referir-nos als informatius, principalment els de Tele5 els quals segueixen la mateixa línia prioritzant de manera desmesurada aquest tipus de continguts per damunt d’altres que també són d’interès general com la política o l’economia. Per l’altra banda volem destacar l’espai Crackòvia, del mateix equip que realitza Polònia. Està molt bé tenir entreteniment que ens permeti riure una mica i aïllar-nos de la rutina i de la crisi de la qual tant se’n parla darrerament. Crackòvia, és un paròdia de l’actualitat esportiva, sobretot del Barça i l’Espanyol. És clar que aquesta píndola serà més efectiva i refrescant per aquells que els interessa el tema però bé, és recomanable per a tothom més que no pas el sensacionalisme que comentàvem. També és una opció per desconnectar l’original Pequín Express, de la cadena Quatro. És curiós i sa veure com diverses parelles de concursants se les enginyen per viatjar des de Moscou ﬁns a Pequín tan sols amb un euro al dia, fent autoestop i demanant allotjament allà on puguin. Si bé és cert que no deixa de ser un reality amb un contracte que el telespectador no coneix entre la cadena i els participants, aquest programa mostra com la necessitat de supervivència aguditza la ment i posa a prova les relacions socials i el treball en equip. S’agraeix l’alternativa. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+ Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

RESTAURANT ALKIMIA

ELS ‘TOP 10’

Ingredients tradicionals tocats per la la imaginació

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

El plat més provocatiu és la ‘Gamba a la mà’, que se serveix per menjar-la sense forquilla BEGONYA MERINO

El passat mes parlàvem del tàndem Franco/Doñate com a autor d’una proposta que ha merescut l’estrella Michelín pel Saüc, un petit restaurant. I aquest mes parlem d’un altre tàndem amb estrella. No és aquesta l’única coincidència entre tots dos locals. En aquest cas, són Jordi Vilà i Sònia Proﬁtós els caps visibles i propietaris d’Alkimia, ell a peu de fogons i ella a sala. També tots dos han sabut treballar amb encert per aconseguir l’estrella Michelín. Al igual que el Saüc, Alkimia és un restaurant petit, de trenta-cinc places, sense aspiració al luxe, però amb molt bon criteri posat a la cuina.

Capacitat d’atracció Procedents de l’Abrevadero, el 2002 Profitós i Vilà van decidir canviar i instal·lar-se a l’Eixample. I en dos anys, els arribà el reconeixement. Però el més gran èxit és haver estat capaços de crear un local i una oferta que agrada: alguna cosa de l’Alkimia crida l’atenció al transeünt aliè a la gastronomia, i alguna cosa fa apuntar la vista cap a l’interior d’aquest restaurant del carrer Indústria. La sorpresa es troba a dins: una carta sempre amb un

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

Encert és la paraula que deﬁneix la proposta d’Alkimia. Jordi Vilà diu fer la cuina que li agrada. El reconeixement del públic, subratllat amb una estrella Michelín, demostren el seu bon criteri. rerefons de cuina catalana, però amb la voluntat de no encotillar-se. Són tants els adjectius que poden encaixar en la cuina de Jordi Vilà... “cuina catalana moderna, actualitzada, contemporània”, diu ell. Però el xef no és home d’etiquetes i prefereix posar un exemple del que ofereix: “unes anxoves espectaculars amb pa de coca de vidre i tomàquet”, possiblement, diu la carta, les millor anxoves del món”.

Gaudi sense prejudicis Al migdia el local el visita el client de negocis, però per la nit l’escenari canvia. I a l’Alkimia es pot trobar tant públic vinculat a la gastronomia, com turistes com comensals que fan alguna celebració. A aquest jove xef li agrada que el client arribi a casa seva sense prejudicis, amb la il·lusió i les ganes del qui va a veure una pel·lícula o una obra de teatre. A la carta, i especialment als menús, es poden trobar “pel·lícules” per riure, altres que conviden a reﬂexionar. N’hi ha algunes que no tenen més pretensió que agradar de forma fàcil, i d’altres, que busquen la provocació. Com provocativa és la Gamba a la mà, que se serveix sobre un jaç de sal i sense forquilla, per gaudir de tot el seu esplendor amb el gust i amb el tacte.

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851 Bombó d’ou ferrat amb patata, codonyat i sobrassada. / CEDIDA

Menús molt calculats Hi ha tres menús per escollir: Tradicions Contemporànies, amb aperitius, cinc plats i dos postres, per 54 euros; un menú de temporada com l’anterior, però amb dos plats, per 32 euros. I el germà gran, el Menú Alkimia, per 68 euros. La selecció dels plats es curosa: Vilà sap que un plat massa arriscat o que no agradi pot espatllar la delicada memòria del paladar, per això composa els

menús de forma calculada i amb bon criteri. Així, dos vessants conviuen a la carta: un de més conservador, del que seria representació l’arròs de nyores, i un de més arriscat i sorprenent, encapçalat pel Roger en el mar, que va acompanyat amb una sopa blava que alguns han qualicat de genial.

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Restaurant Alkimia Carrer Indústria, 79 Tel. 93 207 61 15

Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

Gramona III Lustros Característiques: groc palla amb reﬂexos daurats. Aromes de ﬂors de muntanya i nou. En boca, és suau i amb notes de gran maduresa. Premis: guardonat amb 96 punts a la Guia Vi+Gastronomia 2008/9 dels 300 Millors Vins Espanyols – Millor Cava Espanyol. Maridatge i servei: aquest cava permetrà gaudir de totes les delícies dels grans plats.

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

Varietats: 70% xarel·lo i 30% macabeu. Acidesa total: 4,0 – 4,5 g/l Grau alcohòlic: 11.5 – 12% vol. Sucres reductors: 3 g/l

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER CATALUNYA: MONTSERRAT

Excursions breus per un entorn sagrat La riquesa de Montserrat té diverses cares: l’espiritual, la natural i la cultural. La muntanya és també un centre amb una intensa activitat excursionista que ofereix des de diferents rutes d’escalada ﬁns a excursions accessibles. Aquest mes us proposem una visita a la muntanya sagrada i alguna excursió breu. Part del monestir junt amb el típic relleu montserratí. / ARXIU BEGONYA MERINO

Montserrat és, sens dubte, un símbol que el poble català ha fet seu des de temps que es remunten molt enrere. La muntanya ha estat pels catalans molt més que centre de religiositat. Pensament, cultura i política van trobar suport a l’abadia, que va esdevenir nucli de debat i lloc de refugi per a artistes, intellectuals i polítics; especialment durant les èpoques difícils per a la democràcia i per al poble català. Aquesta realitat s’entrellaça amb la rica tradició de veneració i estima del país vers aquesta muntanya sagrada i la seva Madona Bruna.

Geologia màgica La muntanya ocupa el centre geogràﬁc de Catalunya, a cavall de les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat. Les seves formes singulars són la causa de la fascinació que exerceix aquest gran temple de pedra. Els espectaculars dits petris que s’alcen apuntant al

cel són monòlits de conglomerat, amb còdols de composició diversa de gran resistència a l’erosió. L’originalitat del seu perﬁl és tal, que ha donat lloc a un tipus de relleu anomenat montserratí, ﬁll de la combinació de materials, l’estructura del massís i l’erosió. Llargs períodes de desgast causat pel gel i l’aigua durant milers d’anys han arrodonit els turons i han produït les característiques formes de columna. I per contribuir al misteri de la muntanya, a les roques més toves podem trobar coves i zones d’abric. Les formes capricioses d’alguns cims han excitat la imaginació popular, que els ha batejat amb noms diversos: Trompa de l’Elefant, Cadireta, Gegant Encantat, Sentinela...

es va crear una de les primeres impremtes del país. Avui dia els monjos continuen la seva tasca editorial i les edicions musicals dels enregistraments de l’Escolania. Essent l’estudi un dels pilars de la vida monàstica, no és d’estranyar que la biblioteca del monestir sigui una de les més importants de Catalunya, tant pel nombre de volums com per la importància de les obres custodiades. Al segle XVIII el monestir va ser destruït i es van perdre gran part dels llibres que guardava. En l’actualitat disposa de més de tres-cents mil volums, mil cinc-cents manuscrits, quatre-cents incunables, divuitmil gravats i cinc-cents mapes antics. Un veritable patrimoni artístic.

Vessant excursionista Riquesa cultural El monestir benedictí ha estat eix de la tradició cultural de Montserrat. Al monestir va haver-hi un scriptorium ja als segles XIV i XIV, i també allà

Hi ha una gran varietat d’activitats excursionistes que es poden gaudir al que és parc natural des de 1987. L’arribada a Montserrat a peu és un clàssic que es remunta a l’edat mitjana.

Pels qui vulguin caminar un parell d’hores, dues propostes: el Camí Romeu a Montserrat surt de Monistrol, i transcorre pel Camí de les Canals i de l’Aigua. També la drecera dels Tres Quarts surt de la mateixa localitat, però cal preveure que té un desnivell de més de cinc-cents metres. Els qui tinguin un nivell de senderisme mig i estiguin habituats a caminar, es poden plantejar fer la ruta de les Ermites Perdudes, que té uns vuit quilòmetres i un desnivell de sis-cents cinquanta metres. Surt del monestir i enﬁla el camí dels Francesos, passa després per un laberint entre formacions rocalloses conegudes, on s’amaguen les ermites a les quals fa referència. I ja dins de les propostes més breus, el primer passeig és el que va del Santuari al Pla de les Taràntules, d’uns cinquanta minuts t i amb vistes que valen la pena. La ruta arrenca de la plaça de la Font del Miracle, passa per

la capella de Sant Miquel, i després d’una pendent, arriba al pla de les Taràntules, on es troba l’estació superior del Funicular de Sant Joan. A banda d’un tram de camí pedregós, és un camí còmode i està ben senyalizat. Una altra excursió, aquesta d’uns vint minuts, és la que surt del Santuari ﬁns a la Santa Cova, i que passa per quinze monuments que representen els quinze misteris. El camí acaba a la Santa Cova, on es va trobar, segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu. I per acabar, un camí fàcil i pla, el que va del Santuari a Els Degotalls. Durant el recorregut es poden veure diversos monuments dedicats a artistes catalans com Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Pep Ventura. Els Degotalls és la placeta que hi ha al ﬁnal del camí a on es pot veure l’empremta que l’aigua ha deixat a la roca. El recorregut és ple de vegetació, el que fa el passeig molt agradable.

L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT És obligat sentir l’Escolania durant el culte religiós, al qual li dóna una especial emoció. Aquests joves cantaires desperten una simpatia especial entre els visitants. L’escola de música té fama internacional per la seva qualitat, està formada per més de cinquanta nois de 9 a 14 anys, procedents tant de les comarques catalanes, com de la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Per poder ingressar a l’Escolania, els nens han hagut de preparar-s’hi durant temps i superar diverses proves eliminatòries. Molts dels escolans segueixen estudis de música en deixar Montserrat i alguns d’ells han assolit un alt nivell professional com a cantants, instrumentistes o directors.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2008

ESPORT I EMPRESA ALBERT SALA, JUGADOR DE LA SELECCIÓ D’HOQUEI HERBA QUE VA GUANYAR LA PLATA A PEKÍN

“Ens hem quedat a les portes del gran somni”

NATÀLIA PASTOR

Aquest estiu, la selecció espanyola d’hoquei ha guanyat una plata o ha perdut un or? El 23 d’agost de 2008, dia de la ﬁnal a Beijing, vam perdre un or. És la sensació que té en calent un esportista, quan es pensa més amb el cor que no amb el cap. El temps, però, farà canviar l’amarg regust d’aquella ﬁnal i alhora fer-nos adonar que, tot i no haver aconseguit el nostre somni, es va aconseguir quelcom molt gran i n’hem d’estar orgullosos. Què és el que més t’ha impressionat d’aquesta edició olímpica a nivell personal? Per sort, conec la Xina preolímpica i la de després dels jocs. Van donar una imatge de la Xina que no és, sense contaminació, amb la meitat de cotxes en circulació, etc. El que la gent va veure per televisió, malauradament, no és la Xina real. Malgrat

Ha guanyat una medalla de plata amb la selecció espanyola d’hoquei en els darrers JJOO i, de moment, prefereix descansar abans de ﬁxar-se un altre gran objectiu. Llicenciat en Periodisme, l’Albert Sala es caracteritza per ser una persona intrèpida en busca de noves experiències.

“A Espanya, la majoria de gent creu que sap d’esport. Però només saben de futbol” tot, em van impressionar els voluntaris xinesos que van fer possible una organització tan impressionant. Què ha representat Pekín per a la selecció espanyola? I per a l’aﬁció? Ens hem quedat a les portes del gran somni. Som un equip creat fa uns anys per guanyar. La gent que ens coneix ens té un gran respecte, valora el nostre sacrifici i, sobretot, admira el nostres mètodes de treball. Molta gent ens ha seguit. I sé de molts que

Albert Sala, durant una competició amb el seu equip. / FOTO: CEDIDA

han vibrat, plorat... i sentit! Poder crear sentiments a la gent com a esportista no es pot expressar amb paraules. Què és el que va motivar la marxa de l’Atlètic de Terrassa al SCHC Bilthoven? Fa dues temporades, un cop acabada la carrera de Periodisme, vaig creure que era el moment de viure noves experiències i de créixer a l’estranger. Tenia la proposta de jugar a Holanda, el qual considero un país liberal i modern per créixer esportiva, personal i professionalment. Aquí disfruto, pero tinc clar que el meu futur és a Catalunya. Tot i el potencial de la selecció, què és el que manca a Espanya per consolidar aquest esport? Saber vendre’l. Les escoles d’ hoquei fan una feina admirable, per això surten jugadors d’aquest nivell. La presència mediàtica de l’hoquei és nul·la, per moments és vergonyós. Com a esportista, de vegades et pots arribar a molestar pel tracte que reps. En el fons, a Espanya, la majoria de gent creu que

sap d’esport. Però el que no saben és que només en saben de futbol. Quina és la teva tasca al Johan Cruyff Institute for Sport Studies? Formo part del projecte MINAF (Màster Internacional en Negocis i Administració del Futbol). L’estem revisant i adaptant per poder impartir-lo properament a Barcelona i a Àmsterdam. Amb el meu català, castellà, anglès i la mica d’holandès que sé, sóc el Coordinador de Comunicacions Internacionals de l’Institut. També estàs estudiant un Màster en Direcció Esportiva al mateix Institut. Vols encaminar el teu futur laboral en aquesta direcció? Dos matins a la setmana sóc alumne del MISM (Master Internacional in Sport Management). A més de la feina, vull seguir formant-me i tenir el màxim d’eines per al dia en què l’hoquei deixi de ser una prioritat. No sé si la gestió esportiva serà important al meu futur, pero en el cas que ho sigui, sé que estaré preparat.

L’ombra de la recessió econòmica que es viu a nivell mundial es nota al sector esportiu? De quina manera ho viviu a l’Insititut, per exemple? La cultura en el món de l’esport aquí a Holanda és diferent, almenys a l’hoquei. Els patrocinadors donen molt de suport als clubs. A l’Institut no ho hem notat. Molts clubs ofereixen als seus jugadors algun dels nostres cursos i així formar-los acadèmicament per quan acabin les seves carreres com a esportistes en actiu. Quins creus que són els obstacles que es presenten més sovint als esportistes quan es retiren i volen entrar al mercat laboral? La manca d’experiència laboral. N’hi ha molts que no poden o volen compaginar ambdues coses. Però no tothom té el privilegi de tenir la disciplina que aprens en un equip d’èlit i això és aplicable a qualsevol empresa. I després, entrar al mercat laboral amb uns 30 anys i sense experiència no deixa de ser un obstacle. Penso que l’esportista d’elit cada vegada està més valorat.

Salut / ESTILS DE VIDA

NOVEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

JUAN ANTONIO SMANDÍA, CAP DEL SERVEI DE DERMATOLOGIA DE L’HOSPITAL DOS DE MAIG

“La gent demana consell per qualsevol taca que té a la pell”

El doctor Smandía fa més de 25 anys que treballa en l’àmbit de la dermatologia. / ARXIU

És doctor en medicina i cirurgia, especialista en dermatologia medicoquímica. Juan Antonio Smandía (Barcelona, 1953) fa més de 25 anys que exerceix al servei de dermatologia de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona, que forma part del Consorci Sanitari Integral. És assessor d’Acció Psoriasi des de l’any 1993 i un reconegut professional de la pell. Assegura que ara més que mai tothom és conscient de la pell i que es treballa molt en temes de prevenció. ARIADNA BOADA

Creu que som prou conscients de la nostra pell? Actualment és l’especialitat amb més demanda d’assistència, tant pels metges MIR, com pels usuaris. Ara mateix els dermatòlegs tenim les consultes saturades. D’una banda per què ha augmentat molt la preocupació –el càncer de pell s’ha disparat moltíssim–, hi ha més consciència, i de l’altra, i motivat pel benestar, tothom es precupa per l’aparença física. Una taca a la pell provoca que s’acudeixi a l’especialista.

Quines són les lesions més comunes de la pell? Principalment és la psoriasis, que afecta al 2% de la població. Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica caracteritzada per la presència de lesions eritematoses de mides diverses, arrodonides i circumscrites, recobertes per escates de color blanquinós. És una lesió molt freqüent que provoca moltes molèsties i té un component de rebuig social important. El ventall de les malalties cutànies és molt ampli, poden ser infeccioses, bacterianes i també varien en funció de l’edat.

“Les malalties dermatològiques molts cops donen mala qualitat de vida perquè creen un trastorn que té una relació directe amb l’exterior” Els nens, per exemple, pateixen molt l’eccema atòpic, els adolescents l’acné i els joves la caigudes de cabell. Però una de les més freqüent és el melanoma. Per quins motius es consulta més al dermatòleg que fa uns anys? La por pel càncer de pell està molt estès. Tenim moltes preguntes sobre el sol. La gent envelleix més i per tant, hi ha més lesions cutànies pel procés d’envelliment. I també es demanda consell per qualsevol taca o piga que aparegui a la pell.

Els nens tenen una pell més sensible? Darrerament han augmentat els casos d’eccema atòpic. És una alteració immunològica i formaria part d’aquest grup de lesions com la tendència a la rinitis. Ha augmentat molt als països industrialitzats i sobretot en nens. Poden influir els nostres hàbits en la salut de la pell? La gent es cuida molt més i és conscient que ha de consultar. La pell és més fàcil, perquè es veu. Això angoixa, i per tant, la gent reacciona i consulta molt. Per por al càncer, a l’envelliment cutani o al benestar, és a dir, el seu aspecte físic, tothom acaba anant al dermatòleg. A més l’hàbit de prendre molt el sol ha influït molt. Ara hi ha més consciència, però ha augmentat molt el càncer cutani. Les campanyes que s’han fet han ajudat a què la gent es conscienciï i demani consells. Els hàbits alimentaris, també influeixen? En general, la relació entre la dieta i la pell no és tan evident com la relació que pugui tenir amb el sistema cardiovascular. En cas que hi hagi un problema de falta de nutrients, aleshores sí que es

nota a la pell. Excepte en el cas de la psoriasi que va molt lligada a l’augment del colesterol, triglicèrids i la hipertensió. Hi ha lesions que provoquen trastorns en la persona? Sí. Les lesions i malalties dermatològiques moltes vegades donen mala qualitat de vida perquè creen un trastorn que té una relació molt directe amb l’exterior. En els estudis de qualitat de vida, les malalties cròniques de la pell com la psoriasis o l’eccema atòpic creen un trastorn important. L’acné pot provocar depressió als joves. Pensi que la gent pregunta molt quan li apareixen taques o pigues a la pell, perquè no els agrada i els pot afectar la seva relació amb els altres. Per això hi ha tanta demanda de la medicina estètica. Hi ha lesions que provoquen més trastorn per la persona del que pugui representar per a la seva vida. Ens podria donar alguns consells per tenir una pell sana? No cremar-se amb el sol, protegir la pell de les radiacions solars i fer consultes almenys un cop l’any amb el dermatòleg per si hi ha alguna taca.