Món Empresarial 111 by Medigrup

Desembre 2008 n. 111

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

CATALUNYA LIDERA LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA pàg. 3 a 12 >>

Els enginyers tècnics de telecomunicació, descontents amb les formes d’aplicar el nou model universitari. L’economista Oriol Amat analitza el sector elèctric, electrònic i òptic. EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz repassa la relació existent entre política i responsabilitat social empresarial.

Catalunya és capdavantera en alimentació ecològica La indústria agroalimentària ecològica genera un El sector està format per més de mil operadors volum de facturació de 65.484.301 euros. concentrats a les províncies de Lleida i Barcelona. DESTAQUEM

Conversem amb Josep Maria Arias, actual president de l’AUGAC

ANTONI FOGUÉ Entrevista a Enric Porta, secretari general de l’Associació Vinícola Catalana. FINANCES

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

pàg. 23 a 26 >>

La baixada del preu del petroli i la desacceleració econòmica podrien afectar les petrolieres. Diverses entitats ﬁnanceres europees ja ofereixen productes per al col·lectiu musulmà. INTERNACIONAL

“Les vegueries no faran desaparèixer les diputacions”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza el paper que pot jugar el proteccionisme dins el sistema comercial mundial. El mapa del món: Els països amb més poder del món.

ESPECIAL

Tant el Ministeri com el Departament d’Agricultura impulsen el consum i la producció ecològica. / CEDIDA

pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Ramon Ollé, president executiu de la Business Engineering School La Salle (BES). Les noves generacions de professionals conﬁguren un nou mercat laboral. Miquel Bonet conversa amb Andreu Lacambra, director de Recursos Humans de MC Mutual. ESTILS DE VIDA

DEGANA DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Salvador Álvarez, director general de Relacions Laborals de la Generalitat.

FORMACIÓ DIRECTIVA

SÍLVIA GIMÉNEZ-SALINAS

pàg. 49 a 55 >>

Després de 30 anys, el Tricicle encara manté el seu sentit de l’humor i la seva professionalitat.

La creixent importància de la producció ecològica en el món desenvolupat ha fet de Catalunya una potència capdavantera en l’elaboració i comercialització d’aquesta mena d’aliments orgànics, cada vegada més demandats. El passat any 2007 es va incrementar en un 7,5 per cent el nombre d’operadors que treballen en el sector, concentrats especialment a les

províncies de Barcelona i Lleida. En total, més d’un miler d’operadors. Per altra banda, les institucions i organismes oﬁcials s’han abocat a donar suport al sector agroalimentari ecològic perquè permet el manteniment i la incorporació al món rural de productors joves i la seva qualiﬁcació i especialització permet la revalorització de les explotacions. PÀGINES 3 I 4 >>

“La formació és la supervivència”

ESPECIAL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ELS ACCIDENTS GREUS BAIXEN PERÒ LES VÍCTIMES MORTALS AUGMENTEN

La sinistralitat, pendent de millora En els darrers anys han disminuït els accidents laborals, tant a Catalunya com a l’Estat. Aquesta tendència positiva, però, es trenca. Si comparem les xifres en sinistralitat registrades enguany amb les de l’any passat, aquestes no milloren. De fet, es registren més accidents mortals. Els professionals de la prevenció denuncien encara un baix grau de compliment de la norma.

L’oferta del restaurant de l’Hotel Arts es diversifica per atendre tot tipus de públic. Proposta d’escapada a la natura, al costat de Barcelona: el Parc Natural del Garraf. Moltes empreses no compleixen la norma. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

RAFAEL JENÉ DIRECTOR GENERAL DE CAIXA TARRAGONA

“Fusionar caixes no soluciona res”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

DIRECTORI D’EMPRESES ACS................................32 Almirall..........................16 Bankpime.......................16 BASF..............................17 BBVA .............................15 British Airways..............17

EDITORIAL

Editorial

Caixa Tarragona ............23 Clickair...........................16 Commerzbank................17 Delphi ............................17 Dia .................................15 Farggi.............................16 FCC ................................16 Ficosa ............................17 Fincas Corral..................13 Gas Natural ...................15 Hutchinson ....................17 Iberdrola Renovables ......9 ING ................................17 Magneti Marelli ............17 MC Mutual ....................47 Nacex ............................16 Nissan .......................9, 17 Rolls-Royce....................17 Seat ...............................17 Telefónica......................15 Torraspapel....................17 Toshiba ............................9 Toyota............................15 Veritas .............................3

LA CRISI DEL SECTOR DE L’AUTOMÒBIL Si parem atenció als sectors productius, a banda de les entitats ﬁnanceres, trobarem que l’immobiliari i el de la construcció són, a nivell global, els que més preocupen. Via subprimes o bé per la sobrevaloració de les vivendes, és evident que ens vam trobar la primera bombolla, la immobiliària, i darrerament n’ha sorgit una altra, la de l’automòbil. Preocupades estan les tres grans marques americanes, General Motors, Ford, i Chrysler al demanar vint i cinc mil milions de dòlars al Senat dels EUA; en el pla polític, en la mateixa línia, declaracions conjuntes d’Angela Merkel i Sarkozy, i de retruc Zapatero, manifestant els futurs ajuts i apostes pel sector. Com s’ha creat la segona bombolla vinculada a l’automoció, al nostre país, amb fabricació massiva i nivell d’estocs acumulats? Com a vuitena potència mun-

dial d’automoció hem d’anar es produeixen a mercats en amb molt de compte amb creixement i que, en paral·lel, aquest sector, ja que represen- són competència en aquest ta el 10% del PIB espanyol, el segment, com els d’Europa 10% també de l’ocupació i el de l’Est, l’Índia o Brasil. Per 20% del total d’exportacions, tant, ens trobem en un esceamb gairebé tres milions de nari de sequera, agreujat pel vehicles fabricats en un sol fet que els centres de decisió any tot i que no comptem amb de les marques estan fora cap marca pròpia. La magni- del nostre país i quan s’hagi d’optar a tantud del probleuna fàbrima és evident “Com a vuitena car ca, en igualtat ja que només el sector de potència mundial de condicions, l ’ a u t o m ò b i l d’automoció, hem segur que tinmés poscomparteix d’anar amb molt drem sibilitats que pòdium a Esde compte” ens toqui a nopanya amb el saltres abans sector del turisme i la construcció, i el 70% que als francesos, anglesos o dels nostres clients són països alemanys. Malgrat tot, és eviamb recessió com França, dent que el nostre sector té uns actius a destacar. ManteRegne Unit o Alemanya. Una segona derivada del pro- nim els diferencials de costos blema el tenim amb els tipus combinats amb uns altíssims de vehicles que fabriquem. nivells d’especialització, tant Estem especialitzats en cot- de la indústria logística com xes mitjans i assequibles que l’auxiliar, que proveeixen a justament són els que també les 16 fàbriques automobilís-

tiques d’Espanya. Si mirem enrere i valorem la feina feta pels polítics podem puntuarla amb bona nota ja que s’han fet polítiques de subvencions i de desenvolupament d’infraestructures adequades i, en els moments difícils, també d’implicació social. Mentre parlem molt d’innovació, de recerca... quin tipus d’alternativa es genera per aquest sector productiu, que no siguin serveis i que no estiguin vinculats al sòl o al totxo? Ho tenim difícil, i per això demanem al govern que mesuri molt totes les polítiques i que l’encerti. Desitgem i demanem apostar de ple pel sector de l’automòbil, ja que sinó serà impossible mantenir el vuitè lloc del nostre país en el rànquing de països productors, com el vuitè lloc a l’economia mundial, que tant fa treure pit quan parla el nostre president, José Luis Rodríguez Zapatero.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Economia EL NOMBRE D’OPERADORS S’HA INCREMENTAT UN 7,5 PER CENT

Catalunya lidera la indústria agroalimentària ecològica L’agricultura ecològica existeix al nostre país des de fa més de 25 anys i és oﬁcial des de 1991, any en què apareix la normativa europea que regula aquest sistema de producció. Des de llavors, la superfície de conreu, les explotacions ramaderes i la indústria alimentària de caire ecològic no han deixat d’augmentar. Es presenta como una bona alternativa per recuperar les zones rurals i un sector emergent amb jaciments d’ocupació. Els consumidors es tornen cada cop més exigents i són més els que opten pels aliments ecològics, tot i ser una mica menys assequibles.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Des de principis de novembre, la Generalitat de Catalunya ha endegat una campanya de publicitat per promocionar el consum i la producció d’alimentació ecològica. És una de les més de 100 mesures que contempla el nou Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològiques impulsat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i desenvolupat per un grup interdepartamental i interdisciplinar (inclou salut, economia, recerca, educació, etc.). Els seus objectius principals són fomentar el consum, el sector i la producció d’aliments ecològics. No en va, Catalunya és la principal potència de l’Estat. Les mesures de suport han experimentat un considerable augment entre els anys 2001 i 2008. La despesa pública total efectuada durant els anys 2001 i 2005 en agricultura ecològica va ser de 151.409.330 milions d’euros, dels quals 107.402.450 milions d’euros corresponen al ﬁnançament de la Unió Europea i 44.006.880 milions d’euros provenen del ﬁnançament interior, en el qual participen el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i les Comunitats Autònomes.

La despesa en producte ecològic és de nou a divuit euros l’any per càpita. És l’1 per cent del consum alimentari

La qualitat i procedència dels productes ecològics catalans estan certiﬁcades Sector emergent La indústria agroalimentària convencional a Catalunya suposa un 16 per cent del total del complex industrial, amb un volum de vendes total de 17.140 milions d’euros i dóna treball a 78.100 persones. En la seva vessant ecològica, el volum de facturació ascendeix a 65.484.301,87 euros. És una xifra que, tot i ser irrisòria comparada amb el volum de vendes de l’alimentació convencional, no resulta gens menyspreable, donat que no hi ha gaire competència. Segons Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) “és un sector en creixement i s’espera que con-

Cooperatives, botigues especíﬁques i ﬁns i tot grans superfícies, comercialitzen productes ecològics. / CEDIDA: ECOVERITAS.

tinuï creixent en els propers anys”. El consum espanyol de productes ecològics no arriba a l’1 per cent del total, la qual cosa representa una despesa d’uns nou a divuit euros l’any per càpita. Valls, però, es mostra optimista respecte el seu desenvolupament: “La majoria dels països europeus tenen un consum d’aliments ecològics molt més elevat però el consum català està creixent any rere any. El consum intern estimularà, de ben segur, l’entrada

de nous agricultors, ramaders i empreses elaboradores dins del sector de la producció agrària ecològica.”. La superfície inscrita com a ecològica va créixer un 8 per cent i el nombre d’operadors es va incrementar en un 7,5 per cent durant el 2007. Quant a les activitats industrials, la manipulació i/o envasat de la producció hortofructícola és la que realitzen més operadors, seguida de l’elaboració i/o embotellat de vins, caves i escumosos. Amb-

dues activitats es desenvolupen principalment a les demarcacions de Barcelona i Tarragona. La segueixen de prop la comercialització i/o distribució, i els escorxadors i elaboradors de productes carnis. Barcelona i Lleida són les dues zones amb més operadors que es dediquen a aquesta activitat industrial. Cada vegada són més les empreses que veuen una oportunitat d’èxit en la producció ecològica. Felix Martínez, president d’APECPAE, Associació

ECONOMIA / Tema del mes

de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecològics de Catalunya, veu en l’ecologisme una opció fins i tot per a les empreses convencionals: “Moltes noves empreses són de producció mixta que veuen en la producció ecològica un complement a la seva activitat i que les fa més competitives enfront les grans empreses”, ja que no hem d’oblidar que el sector es troba molt atomitzat i en mans de petits empresaris. Fins i tot la ministra de Medi Rural, Elena Espinosa anima les empreses a passar-se a l’orgànic perquè “el sector convida a participar la gent més jove i és una de les activitats que més exporta. Una bona opció per aconseguir el relleu generacional del sector primari”. Des de l’APECPAE Martínez avisa, però, que “per complir amb eficàcia les demandes que suposa la indústria ecològica i per fer-se realment competitiva, cal que prengui una mida suficient per poder competir als mercats i afrontar els actuals reptes que es plantegen a l’escenari nacional.”

La matèria primera Espanya es troba entre els tres primers productors ecològics de la Unió Europea. Segons dades del MAPA, els productors d’agricultura ecològica a Espanya representen un 2,5 per cent del total de la superfície agrícola útil; en ramaderia, però, la xifra baixa al 0,38 per cent. L’extensió agrícola total a Catalunya és de 3.703.377 hectàrees i l’ecològica només de 60.095 hectàrees. La destinació de bona part de l’agricultura i la ramaderia ecològica és la producció d’aliments elaborats seguint un procediment considerat també ecològic. Parlem d’embotits, formatges, melmelades, vins i caves, olis, conserves, galetes, carns fresques, mel, fruits secs envasats i en realitat, pràcticament qualsevol producte l’equivalent del qual podem trobar a

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

l’alimentació convencional. Els elaboradors ecològics han d’assegurar que la procedència de les matèries primeres són, evidentment, de producció ecològica, però a més s’han de cenyir a, bàsicament, dues normes: minimitzar la pol·lució i tenir molt en compte els aspectes mediambientals i d’estalvi energètic. El cost de l’agricultura industrial o agroquímica és, si s’internalitzen els costos de producció i descontaminació posterior que comporta, molt més cara per als contribuents i els governs, que no pas l’ecològica. Des d’aquesta visió global de l’economia, l’agricultura biològica és una forma de producció que, no només contempla els aspectes relacionats amb la salut i el medi ambient, sinó que a més regenera i enriqueix el patrimoni de l’agricultor i per tant de la natura.

Mesures de control El control i la certificació de la producció agrària ecològica a Catalunya es porta a terme majoritàriament a través del CCPAE, que depèn de la Generalitat. Com a distintiu perquè el consumidor pugui diferenciar al mercat els productes de l’agricultura ecològica, totes les unitats envasades porten un logotip específic de l’organisme de control. Això signiﬁca que la ﬁnca o indústria d’on procedeix el producte, està sotmesa a les inspeccions corresponents. Constitueix, també, l’única garantia oficial que el producte respon a la qualitat suposada pel consumidor. Per convertir un terreny en ecològic, l’agricultor s’ha d’assegurar que no es troba contaminat. Per això normalment es deixen passar entre dos i tres anys des de la collita

0, la del primer any. La ﬁnca de Joan Castellà i Mercè Pasqual fa més d’una dècada que funciona de manera ecològica. Per a ells, treballar seguint aquests procediments “no és més car que fent-ho de manera convencional. Al contrari, perquè la natura et respon segons en tens cura”. Però no tots pensen així: “Molts agricultors i ramaders han llançat la tovallola perquè els problemes s’acumulaven i

Espanya es troba entre els tres primers productors ecològics de la Unió Europea Veus del sector critiquen les taxes que han de pagar els productors al CCPAE

no trobaven manera de rendibilitzar la producció” confessa Rosa Pruna, presidenta d’Asaja, Associació de Joves Agricultors, a qui li agradaria que el sector rebés més ajudes i no s’infravalori la tasca que desenvolupen i el pes que la pagesia té a l’economia. En això coincideix amb l’APECPAE. El seu president critica “la sobretaxació que sofreixen les empreses per part del CCPAE que a Catalunya exerceix el monopoli públic de la certiﬁcació”.

Comercialització Cada dimecres, el Miquel acudeix a la cooperativa El Cabàs on realitza la seva comanda setmanal de fruites i verdures. Ho fa de manera conjunta amb altres socis que compren directament a un pagès del Maresme. També aproﬁta per adquirir les farinetes, l’oli, l’arròs, un pot de mel, uns iogurts i un litre de suc de poma, tot ecològic. No tot és tan alternatiu com sembla. Els productes ecològics conquereixen també les grans

superfícies, fins i tot algunes han creat la seva pròpia marca blanca de producte ecològic, com és el cas de Carrefour. Des de fa alguns anys, també existeixen supermercats amb productes exclusivament d’origen ecològic, com ara Ecoveritas. Aquest és un dels millors indicadors per constatar l’augment del consum. Segons el director de màrqueting d’Ecoveritas, Ignasi Pons “més de 40.000 famílies s’abasteixen a les nostres botigues” la qual cosa es tradueix, a la llarga, en una reducció de preus. “Al principi els preus eren molt alts perquè la producció interna s’exportava a altres països europeus i des d’allà els havíem de tornar a importar, el que encaria el producte. En augmentar el consum intern, nosaltres hem pogut fer volum i comprem directament als productors i tot resulta molt més econòmic”, explica Pons. D’aquesta manera, el consum ecològic s’estén i la indústria agroalimentària de caràcter ecològic a Catalunya pren embranzida any rere any.

Operadors ecològics a Catalunya. Any 2007

Núm. Operadors

350

Productors

300

Elaboradors Importadors

250

Comercialitzadors

200 150 100 50 0 BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA Font: CCPAE

Superfície (ha) en Agricultura Ecològica. Any 2007

Facturació producció ecològica a Catalunya 2007 2006 2004

65.484.301,87€ 57.488.595,18€ 42.461.319,22€

Font: Elaboració pròpia. Dades CCPAE.

Transgènics, perill número u Catalunya és la segona regió europea amb major superfície cultivada amb blat transgènic després d’Aragó, la qual cosa genera multitud de casos de contaminació genètica de cultius i suposa un gran obstacle per al desenvolupament i existència del sector d’agricultura ecològica. A partir de 2009 entra en vigor la normativa europea que obre les portes a la presència accidental del 0’9 per cent d’OGMs (Organismes Modiﬁcats Genèticament). La quasi impossible coexistència ha provocat que pràcticament s’hagi deixat de produir blat de moro ecològic a Catalunya, tot i la important demanda d’aquest producte per tal d’abastir el sector ramader ecològic català.

Font: MAPA

A fons / ECONOMIA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, ANTONI FOGUÉ

“Cal canviar el sistema de ﬁnançament local, l’actual està totalment obsolet”” Els bons resultats del funcionament en xarxa dels 311 municipis de la província de Barcelona li han valgut a la Diputació el reconeixement per part d’altres entitats homòlogues. La institució s’ha convertit en un govern intermedi, que no intermediari, la qual cosa dóna força als seus protagonistes, els ajuntaments. Potser per això, la tasca de la Diputació no és gaire coneguda entre la població. El seu president, el socialista colomenc Antoni Fogué ens l’apropa i explica els seus punts forts. BEGOÑA GIMÉNEZ

“A la dictadura, els governs locals eren sucursals de l’Estat, no tenien l’autonomia actual”

Com ha evolucionat la política local els darrers anys? Si comptem que l’any vinent farà 30 anys de democràcia local, l’evolució ha estat tal, que és que no hi ha per on comparar: la transformació que han fet els pobles, el treball que s’ha fet en infraestructures, equipaments socials, serveis... La millora és evident. A la dictadura els governs locals eren sucursals de l’estat i no tenien l’autonomia de què ara disposen. Com es viu la dualitat global/local? Per a la teoria, es va encunyar la frase “Pensa globalment i actua localment”. Ara bé, aplicar-ho és molt difícil. Tenim l’exemple de les cimeres internacionals: s’arriben a acords però ﬁns que es traslladen a l’àmbit local i s’executen, passa massa temps. Els municipis són potser els que millor entenen la necessitat de treballar conjuntament, d’establir mecanismes de suport i col·laboració intermunicipal. Però clar, per si sols, els municipis mitjans i petits no tenen la capacitat per fer-ho. És en aquest àmbit on una institució com la Diputació pren rellevància, ja que facilita aquest tipus de relacions intermunicipals i estableix el concepte de xarxa, entenent que el territori no és només la suma de 311 municipis, sinó 311 municipis que treballen conjuntament. Concreti’m la tasca de la Diputació? Tot allò que és competència i/o atribució municipal, també ho és de la Diputació. El nostre marc competencial és la cooperació, suport i assistència als ajuntaments i a totes les seves polítiques. Existeixen molts desequilibris entre municipis? Hi ha moltes diferències entre els municipis grans i els petits, entre els metropolitans i els de l’interior, els rurals i els costaners. Si els comparem quant a territori, urbanisme o situació ambiental, són diferents: més o menys densitat, contaminació, etc. Ara, si mirem els serveis, tots són de la mateixa qualitat. El territori no és homogeni i té diferències, però nosaltres hem de treballar per equilibrar-ho quant a infraestructures, equipaments i serveis, millorant la cohesió social.

“Les vegueries no faran desaparèixer les diputacions, es produirà només un redimensionament ” “La Diputació ajuda els ajuntament perquè no perdin capacitat inversora” Antoni Fogué, a la seu de la Diputació de Barcelona. / D. CALDERÓN

Quina relació s’estableix entre la Diputació i la Generalitat, quant als serveis? Alguns serveis estan coordinats i d’altres són competència exclusiva d’una o altra institució. Vam tenir molts conﬂictes de competències amb el Govern anterior de Convergència i Unió i tots van acabar als jutjats. La Generalitat pretenia la desaparició de les diputacions, igual que va fer desaparèixer la Corporació Metropolitana. Considerava que les diputacions eren administracions que no servien i la manera d’eliminar-les era buidant-les de contingut però quedant-se els seus diners. Si s’estableixen ﬁnalment les vegueries, desapareixerà la Diputació? Ara s’estableix l’equivalència de Diputació amb Consell de Vegueria; no s’entén la seva desaparició, només un redimensionament. El propi Estatut d’Autonomia recull l’existència i manteniment dels governs locals de segon nivell o intermedis. Què és la restitució dels serveis impropis? La Diputació desenvolupava tot un seguit de competències que en realitat no li pertocaven però que històricament, havia assumit. Són temes que haurien d’estar en mans de la Generalitat. La restitució s’està fent

de manera progressiva. La Diputació, per exemple, tenia assignats els serveis de psiquiatria. Quan ha quedat clar que han de dependre de la sanitat pública, estan passant a la Generalitat. I això que és tant de sentit comú, ha costat molts anys que s’entengués. Com afectarà la crisi als municipis? Hi ha dificultats per dissenyar els pressupostos municipals. Els ajuntaments han vist reduïts una bona part dels seus ingressos propis, per la crisi immobiliària i de les activitats, amb la qual cosa es generen menys impostos propis. Les transferències de l’Estat no augmenten gairebé res i en alguns casos fins i tot baixen. A això hem d’afegir que la crisi econòmica arriba a les famílies per a les quals és necessari utilitzar els recursos públics, els serveis socials que estan en mans dels ajuntaments. Tenim menys ingressos i més necessitats. Combinar aquestes dues coses és molt complicat. És un problema de finançament? Els sistemes de finançament dels ajuntaments són molt injustos i la crisi agreuja la situació perquè és un sistema obsolet. L’única solució, a banda de demanar més diners a l’Estat i a la Generalitat, és fer exercicis de rigor pressupostari i canviar les prioritats: gastar més en atenció social.

Per què és obsolet el sistema? Tenim un problema de dèﬁcit estructural que serà molt difícil de superar sinó es modernitza el sistema de finançament i s’obre un debat com el que ara s’està efectuant amb les comunitats autònomes. Els ajuntaments han de fer front a les competències reals que gestionen amb els mateixos recursos de fa anys. Ja s’està treballant en aquesta línia, esperem que millorarà. Quina contribució farà la Diputació? També tenim menys ingressos pel 2009, però disposem d’un estalvi que ens permetrà abordar aquest any i el vinent. Amb molt de rigor pressupostari podrem garantir la inversió local amb una transferència de 200 milions d’euros per als propers 4 anys i una inversió induïda de 600 milions. Per facilitar encara més el treball dels municipis, augmentarem els nostres Programes de Crèdit Local (negociem els interessos conjunts amb Caixa Catalunya i sufraguem part dels mateixos) o oferim, mitjançant el Programa de la Caixa de Crèdit, préstecs sense interessos per als ajuntaments més petits. Els ajuntaments no perdran capacitat inversora des del punt de vista dels ajuts que reben de la Diputació.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ENTREVISTA A SÍLVIA GIMÉNEZ-SALINAS, DEGANA DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“La formació és la supervivència de la professió” Sílvia Giménez-Salinas és la primera dona que ocupa el càrrec de degana de l’ICAB, i ja porta gairebé quatre anys de mandat. L’exercici de l’advocacia està directament relacionat amb el funcionament del sistema judicial i “la ciutadania demana que aquest servei estigui a l’alçada del segle XXI”.

Advocacia i Estat de dret Al voltant de 30.000 col·legiats s’agrupen a Catalunya als 14 collegis d’advocats de Catalunya. La tasca que desenvolupen aquests professionals és una de les pedres angulars del nostre Estat de dret. Gràcies a ells els ciutadans tenen garantit els drets de defensa i, els poders públics saben que hi ha uns professionals que, al voltant dels seus col·legis, viuen només perquè es respecti el principi de legalitat, la submissió dels poders públics a la Llei i al Dret, i que el control judicial de les actuacions sigui real i efectiu. En aquest marc, els col·legis d’advocats han deixat de ser institucions que defensen primordialment els interessos corporatius o gremials de la professió per passar a desenvolupar un paper estellar en la configuració dels nostres drets i les nostres llibertats procurant que cap ciutadà quedi indefens. Així, i a tall d´ exemple, la Llei d’assistència jurídica gratuïta de 1996 preveu la gestió per part dels col·legis d’advocats de dues figures cabdals de la nostra democràcia: el torn d’ofici i l’assistència jurídica gratuïta. La primera, prestada a Barcelona per uns 3.000 professionals i amb un número d’assistència als detinguts que ultrapassa els 50.000, està constituïda per garantir que els ciutadans que no disposin d’advocat es puguin adreçar a aquest servei. En canvi, el dret a l’assistència jurídica gratuïta es proporciona a aquelles persones que no arriben a un nivell de renda suficient per poder pagar un advocat. Els professionals i els seus col·legis a fi i efecte de garantir els drets de defensa de tots els ciutadans els presten els seus serveis davant de totes les instàncies públiques. En definitiva, els advocats i els col·legis d’advocats al capdavant presten un servei impagable per fer realitat la tutela real i efectiva dels drets dels ciutadans.

municació tecnològica. Davant d’aquest col·lapse i allau de sollicituds, és impossible l’agilitat necessària perquè l’empresa pugui continuar amb la seva activitat.

NÚRIA HUESO

Esteu de celebració, doncs l’ICAB compleix 175 anys... Les primeres ordenacions són de fa més de 700 anys, i el real decret, fet per Ferran VII, data del 1833. És cert que aquest any es celebra el 175 aniversari de la institució col·legial creada com a col·legi professional. Quan es crea són 160 advocats de Barcelona que s’ajunten a casa del degà i comencen a parlar de la necessitat de crear el col·legi. Les primeres ﬁtes que tenen ells precisament són la formació dels seus estatuts, de les seves ordenances, i la regulació de la professió. Els col·legis d’advocats tenen un interès social per sobre de moltes de les professions, perquè la nostra és la opció que té el ciutadà de fer efectiva la tutela judicial davant dels tribunals. La funció social del col·legi és preveure que aquests advocats que presten el servei tinguin una formació acurada i un codi deontològic corresponent. L’ICAB té una xifra elevada de col·legiats. Quins són els principals reptes? És el segon col·legi d’Espanya i certament, d’aquests, 15.000 són advocats exercitants. Actualment ens estem preocupant per la reforma dels estatuts, que és una obligació legal que tenim abans de març de 2009, i de la formació d’una manera importantíssima perquè considerem que és la supervivència de la professió. Ens estem preocupant de denunciar tot allò que no funciona i no permet exercir el dret de defensa. D’altra banda, necessitem garantir d’una manera eﬁcaç que quan la gent manca de recursos econòmics, els advocats tindrem al nostre abast tots els mitjans de defensa possibles perquè la nostra batalla judicial sigui adequada. Nosaltres som advocats que defensem a la part que no té recursos, però a més necessitem altres elements per exercir aquest dret de defensa correctament.

L’ICAB ha publicat recentment un informe crític sobre Justícia. Com reacciona aquesta? El departament de Justícia és molt conscient que ha fet una inversió molt important en edificis judicials els darrers vuit anys. Ara, de fet, s’està acabant la Ciutat de la Justícia, però també és conscient que hi ha un desequilibri de repartiment de competències. La degana Sílvia Giménez-Salinas al seu despatx amb un tapís de fons. / Diego Calderón

Les lleis i les normatives canvien. S’exigeix als advocats que es reciclin? No hi ha exigència. L’exigència la comporta la pròpia professió. Aquí han passat, durant el 2007, més de 15.000 companys i companyes per reciclar-se amb cursos, conferències... perquè és la necessitat diària. Canvien les lleis, per tant canvien les regles de joc, i és normal que el col·legi tingui l’obligació de posar a l’abast de tothom aquesta formació. No hi ha una exigència legal estatutària de formació obligatòria. Quina és la situació actual dels passants? El que era la passantia de fa cinquanta anys ja no existeix avui dia, ja que quan algú acaba una llicenciatura doncs entra en una feina, en un despatx. Però això ﬁnalitzarà el 2011, quan es posi en marxa la llei d’accés a la professió. Serà obligatori per tot aquell llicenciat o graduat en dret, ja que s’aplicarà el pla de Bolonya, passar un postgrau per accedir a la professió. Un postgrau pel qual estem en coordinació amb les universitats per tal de fer-ho. Finalment passaran un examen. El col·legi està satisfet amb l’anunci del Consell General del

Poder Judicial d’incorporar un jutge a cada jutjat mercantil de Catalunya? Des que van néixer els jutjats mercantils ho van fer ja collapsats, però en aquests moments, davant la crisi econòmica i abans que tot això sigui realment insostenible, vam advertir que era absolutament necessari. El Consell General del Poder Judicial es va fer ressò d’aquesta necessitat i ha decidit incorporar un jutge de recolzament a cada jutjat mercantil de Catalunya.

La situació actual del sistema judicial no és gaire falaguera... S’està responent a les necessitats del ciutadà? S’està responent, però no és la resposta que necessitem. El ciutadà, fa cinquanta anys, probablement no anava als tribunals per resoldre un conflicte de veïns, un accident de trànsit...També el legislador, cada vegada legisla més demanant la intervenció dels tribunals, i ens fa “judicialitzar” molts comportaments que abans no existien. Els tribunals, com a servei públic, no s’han adequat a donar aquesta resposta.

Encara que això és una mesura temporal. Es necessita més aviat una reforma legislativa ? Sí, és una situació d’emergència. El que necessita la justícia és una situació d’organització global. Més que una reforma legislativa és una coordinació entre competències. La ciutadania demana que aquest servei estigui a l’alçada del segle XXI. Totes les parts estan amb una manca de coordinació i de co-

La justícia té capacitat suﬁcient per atendre la violència de gènere? La Llei integral el que va pretendre era un objectiu molt clar: totes aquelles dones que tenen un problema real a casa seva, s’han de sentir protegides. La justícia és puntual, ha de funcionar en el moment de la denúncia. Han d’entrar-hi parallelament altres instruments de l’Administració.

DADES BÀSIQUES DE L’ICAB Any de fundació: 1833 Nombre de col·legiats: 19.000 Delegacions: Onze, repartides per l’àmbit provincial del col·legi. La seu central es troba a Barcelona Contacte: Carrer Mallorca 283, Barcelona. Telèfon: 93 496 18 80. Pàgina web: www.icab.cat

Col·legis Professionals / ECONOMIA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legi Oﬁcial d’Agents Comercials de Barcelona

El CEC celebra la Jornada dels Economistes 2008 i anuncia les previsions de l’IBEX 35

El COACB reelegeix president i valora les ajudes als autònoms

El CEC (Col·legi d’Economistes de Catalunya) va organitzar la tretzena jornada per reflexionar sobre la situació econòmica actual i els efectes d’aquesta sobre el futur de les empreses catalanes i espanyoles. Apropar a la societat les diferents vessants dels economistes i dissenyar propostes i actuacions per donar sortida a la crisi eren altres reptes de l’acte, que va comptar amb la presència de destacats personalitats polítiques, com el conseller d’Economia, Antoni Castells, o l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. La jornada, celebrada a Barcelona, va distribuir-se en diverses sessions de treball dedicades a aprofundir en el model d’innovació que necessita Catalunya, la cultura emprenedora, l’empresa familiar i la pública, així com altres temàtiques relacionades amb la comptabilitat, l’auditoria i la facturació. En una edició marcada per la situació de recessió econòmica existent no es va voler caure en el pessimisme sinó que el propòsit va ser trobar els veritables reptes de futur de Catalunya. El degà del CEC, Joan B. Casas, va aprofitar per afirmar que “fins ara, la competitivitat empresarial era convenient; en la situació actual és imprescindible”. Així mateix, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha anunciat que per l’últim trimestre d’aquest any s’espera que l’IBEX 35 es situï al voltant dels 11.000 punts, encara que existeix una versió més pessimista que el col·locaria en 10.300 punts. Aquestes són les dades que s’han facilitat des de l’Índex d’Expectatives Borsàries dels Economistes (IEBE). Degut a la crisi internacional, els experts vaticinen una borsa amb canvis constants i un retall de l’euríbor degut a l’acció del BCE en un termini de temps no gaire llarg, la qual cosa farà augmentar la confiança dels inversors. L’IEBE també ha calculat, des del punt de vista més optimista, un tancament de l’IBEX 35 en les últimes setmanes de l’any situat en els 12.000 punts.

Enrich Enrech ha estat de nou escollit pel càrrec de president del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona. Enrech ha remarcat que en aquesta nova legislatura continuarà la línia adoptada en l’anterior mandat i juntament amb el seu equip, que seguirà essent el mateix, vetllarà per regular i adequar el sector comercial. Tanmateix, el COACB considera positiva la nova proposta del Govern central de facilitar ajudes als autònoms mitjançant l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), però ho considera encara i així “totalment insuficient per fer front als problemes bàsics dels autònoms”, segons les paraules del president. Una de les mesures és que els autònoms rebin circulant o ajornar el 50% de l’hipoteca dels autònoms durant un període de dos anys. El president del COACB assenyala que un dels problemes afegits pel qual travessa el col·lectiu d’autònoms i comercials és l’augment dels impagats, que han crescut a mesura que avançava la recessió econòmica. Pel COACB, entitat conformada per més de 8.000 agents comercials a Barcelona, i 12.000 a Catalunya, és molt important la protecció i defensa dels autònoms, ja que sumen el 80% del total dels seus col·legiats. Enrech estima que l’execució de l’Estatut del Treballador Autònom, que tenia el repte de fer saber quines eren les necessitats i carències del col·lectiu, s’ha complert de manera insignificant.

Préstec TIC a tipus d’interès ﬁx del 0% per a PIMES i autònoms. Caixa Sabadell, a través de la Línia ICO - Pla Avança, posa a la seva disposició el millor ﬁnançament en condicions preferents, mitjançant préstec o lísing, per incorporar al seu negoci les noves Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC), així com la Factura Electrònica i Internet de banda ampla.

El experts preveuen canvis constants a la borsa a causa de la crisi internacional. / ARXIU

Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària 300 nous col·legiats al COAPI malgrat la crisi L’entrada en vigor properament de la nova normativa catalana per regular el sector i la situació econòmica actual han propiciat la incorporació de 300 nous membres al COAPI (Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària). Encara que l’àrea immobiliària no està passant pels millors moments, l’activitat mediadora s’està orientant a una major professionalització. Pel president del col·legi, Joan Ollé, el sector es troba “en un moment complicat però a la vegada una oportunitat per ordenar el sector i dirigir-lo cap a una nova etapa amb predomini de professionals amb formació”. Així mateix, la nova normativa exigirà als professionals del sector que obtinguin nous requisits en l’àmbit de la formació, la publicitat o l’oferta d’habitatges per extremar la seguretat en les transaccions. Per primera vegada el COAPI, que compta amb gairebé 1.300 col·legiats, ha realitzat una cerimòni

Una solució adreçada tant a professionals autònoms com a empreses, amb la possibilitat de finançar fins al 100% de la inversió (exclòs l’IVA) amb un màxim de 200.000 € per beneficiari final i any natural, i tot això sense comissions. A Caixa Sabadell l’ajudem a invertir en aquelles tecnologies de la informació que contribueixin a incrementar el seu benefici i els seus avantatges competitius.

Targetes de crèdit Caixa Sabadell: un beneﬁci per al seu negoci.

Caixa Sabadell Salut Pime, l’opció més segura

Les targetes de crèdit de Caixa Sabadell faciliten la gestió de les despeses de la seva empresa d’una manera més còmoda i segura, tant per a vostè com per als seus empleats.

Beneﬁciï’s de l’assegurança Caixa Sabadell Salut Pime i la col·laboració de CIGNA, una de les companyies mèdiques més grans del món. Aquesta li ofereix cobertura mèdica les 24 hores del dia, sense autoritzacions ni copagaments, incloent-hi cobertura dental i psicològica.

Per això, li oferim un ampli ventall de mitjans de pagament amb avantatges i bene-ﬁcis exclusius. Perquè esculli el que millor s’adapti als seus usos i necessitats, i gaudeixi de les millors condicions, a més d’altres avantatges.

Protegeixi a empleats i familiars, augmenti la productivitat reduint els dies de baixa i l’absentisme laboral i aconsegueixi un motiu més per a treballar a la seva empresa.

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa. Per subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

Una mirada enrere... 4 de novembre Les vendes de cotxes ja acumulen una caiguda del 27% La crisi econòmica s’accentua i, per tant, les vendes de cotxes continuen caient en picat. El mes passat, les matriculacions van retrocedir un 39 % a Catalunya, de manera que en l’acumulat de l’any el retrocés ja és de quasi del 27 %. A Espanya, la caiguda del mes d’octubre ha estat similar, del 40 %. El descens del mes passat és el tercer més important de tots els temps. Les associacions empresarials recorden que la falta de crèdit i l’augment de l’atur són els principals culpables del mal moment que viu el mercat automobilístic. Mentrestant, continuen les mobilitzacions a Nissan contra l’acomiadament de 1.680 treballadors. Precisament, la japonesa és una de les tres úniques marques que han augmentat les vendes durant els primers deu mesos de l’any.

5 de novembre Atur rècord 377.999 persones estan a l’atur a Catalunya, xifra inèdita fins ara en les dades oficials del ministeri de Treball. Al mes d’octubre, 23.784 catalans més van haver d’acudir a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una mitjana de 767 persones cada dia, xifra que suposa un augment mensual rècord. Els serveis són un cop més el sector que més aturats ha sumat al mes d’octubre. En canvi, a l’octubre ha estat especialment significatiu l’increment d’aturats en la indústria (3.900 persones), sector que tradicionalment ha estat el motor de l’economia i que s’està veient desbordat per l’allau d’expedients de regulació d’ocupació que arriben al departament de Treball. A més, el nombre d’immigrants sense feina s’ha doblat en un any.

Els concursos de creditors es disparen un 263% El nombre d’empreses i persones que s’han declarat insolvents a l’Estat el tercer trimestre del 2008 s’ha disparat un 263,8% en relació a l’any passat, i es situa, segons dades publicades per l’INE, en 764. L’elevat nombre de concursos de creditors s’explica per l’augment de les fallides en empreses de l’anomenat sector del totxo -construcció i immobiliàries-, que van sumar un 46,3 % del total de les insolvències empresarials.

La venda de furgonetes cau Les vendes de vehicles comercials lleugers cauen a l’octubre un 52 %. Aquest any el descens és ﬁns ara del 35%. Les patronals del sector ho atribueixen sobretot a la baixa activitat de les pimes i les dificultats per accedir al crèdit. També la crisi del totxo afecta el mercat de furgonetes i camions lleugers.

7 de novembre El BCE rebaixa els tipus mig punt El Banc Central Europeu (BCE) assumeix que la inﬂació ja no és un problema i fins i tot debat una rebaixa dels tipus d’interès del 0,75%, un cop de tisora que no s’ha atrevit a realitzar mai en un sol dia durant els seus deu anys d’història. Però el president del BCE, Jean-Claude Trichet, deceu abraçant finalment una rebaixa prudent del preu del diner de només mig punt, del 3,75% al 3,25%.

12 de novembre Brown insta a un acord sobre comerç mundial

15 de novembre Reunió del G-20 a Washington Els líders dels països desenvolupats i de les economies emergents es reuneixen a Washington per posar les bases per a la reforma del sistema ﬁnancer internacional. El G-20 tracta de trobar mesures per fer front a la crisi econòmica actual, la més greu de les últimes dècades, i si és necessari canviar les regles del mercat per prevenir futures crisis. Però la cimera acaba sense mesures concretes i amb la resistència dels EUA a refundar el sistema capitalista. Els caps d’Estat es tornaran a trobar abans del 30 d’abril ja sense Bush.

el sector de l’automoció no rebrà el mateix tracte que la banca. És a dir, que no hi haurà pla de rescat per al motor amb ajudes directes, sinó que s’hauran de buscar altres fórmules per socórrer la indústria. Tot Europa està ara a l’espera de veure cap a on es decanta Brussel·les. Segons The Wall Street Journal, els fabricants europeus esperen rebre més de 40.000 milions. S’haurà de veure si es concedeixen a través de crèdits tous, ajudes a la innovació, exempcions ﬁscals o altres alternatives encara per idear. Acomiadaments massius en el sector de l’automòbil Més de 12.400 treballadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya han vist com les seves empreses presentaven expedient de regulació per acomiadar-los (els principals EROs sumen 3.128 afectats) o per enviar-los a l’atur de manera temporal (9.332). Treball ja ha autoritzat l’ERO temporal més voluminós, el que enviarà a casa, entre cinc dies i set mesos, uns 4.500 treballadors de Seat. També han optat per aquesta via Ficosa, Delphi i Mahle. El cas més notori és el de Nissan, que pretén acomiadar 1.680 treballadors, el 40% del personal de Barcelona i Montcada. I, al seu darrere, han anat movent fitxa els seus proveïdors: Esteban Ikeda (108 acomiadaments), Tyco (209) o Freudenberg (141).

16 de novembre

El primer ministre britànic, Gordon Brown, fa una crida contra les actituds proteccionistes com a mesura per mirar de sortir de la crisi econòmica i ﬁnancera global que travessa el món. Anuncia que al G-20 iniciarà converses per reformar les regles del joc del sistema capitalista. Una altra de les propostes de Brown serà la de mirar de convèncer els participants d’impulsar, a escala global, “incentius fiscals”, és a dir, una rebaixa d’impostos, per tal d’estimular el creixement econòmic.

Escepticisme a les borses Els mercats mundials responen amb caigudes generalitzades, especialment profundes en el cas de l´Íbex-35, després de la cimera de Washington. Però tampoc ajuda el fet que s’inauguri la setmana amb l’anunci que el tità bancari Citigroup retallarà un 20% la plantilla, més de 50.000 empleats, mentre l’onada d’acomiadaments s’estén clarament més enllà del sector ﬁnancer.

19 de novembre La UE tanca la porta als ajuts per a l’automoció La Unió Europea adverteix que

25 de novembre Anglaterra crea fortes mesures contra la crisi Reducció de l’IVA immediata, augment de taxes a les rendes més altes, increment del deute de l’Estat i de la despesa pública, anunci d’augment de la cotització a la Seguretat Social a partir del 2011: tot plegat, la quadratura del cercle i un augment exponencial del deute des d’ara ﬁns al 2015. “Mesures extraordinàries per a temps extraordinaris”, en paraules del primer ministre britànic, Gordon Brown. Sense

concretar-les, però deixant entreveure un canvi de direcció econòmica del gabinet que presideix el premier. Les mesures anunciades a Londres són rebutjades tant per la cap del govern alemany, Angela Merkel, com pel president de França, Nicolas Sarkozy, fet que mostra la divisió que hi ha a Europa a l’hora de fer front a la crisi.

26 de novembre El preu del cru cau per sota dels 49 dòlars L’escassa demanda de petroli per culpa de la crisi ha portat el preu del barril a nivells de fa tres anys. El cru Brent, el de referència a Europa, cau ﬁns als 48,54 dòlars. No estava per sota dels 50 dòlars des del mes de maig del 2005. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ja ha alertat que la demanda creixerà aquest any al ritme més lent dels últims 23 anys. Mentrestant, el pessimisme torna a regnar a les borses i tot Europa tancava a la baixa. Brussel·les proposa gastar el 1,5 del PIB El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, convoca l’Executiu comunitari per aprovar el pla de reactivació de l’economia per un volum total de 200.000 milions d’euros, un 1,5% del pressupost de los Vint-i-set i més diner del previst, ja que s’especulava amb aquest fons se situaria en uns 130.000 milions. El pla s’anuncia un dia després de que Washington anunciés un segon pla de recolzament a l’economia per valor de 80.000 milions de dòlars amb l’objectiu de recuperar el crèdit.

Perspectiva / ECONOMIA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

1 de desembre Missió inversa del Marroc Fins el 5 de desembre, les empreses catalanes tenen l’oportunitat de trobar firmes del sector del metall del Marroc per endegar contactes comercials, entrevistes i negocis. Està organitzada per la Cambra de Comerç. Les companyies del Marroc buscaran empreses catalanes per acords de subcontractació, joint-ventures , fabricació o representació.

2 de desembre Reunió d’Ecoﬁn Els ministres d’Economia i Finances dels països europeus es reuneixen a Brusselles quan l’economia comunitària ha entrat per primer cop en recessió des que existeix l’euro. Es posaran sobre la taula mesures perquè els bancs ofereixin més liquiditat a les empreses, propostes contra l’atur i per guanyar competitivitat. Serà la darrera sota la presidència francesa.

fer més robust el balanç. El seu anunci es va rebre amb sorpresa i amb un descens del 40% al mercat de valors. Els accionistes tenien dret a una acció nova per cada quatre d’antigues.

5 de desembre Nova baixada dels tipus d’interès Els experts esperen un nou descens dels tipus d’interès. La darrera reunió al novembre, el Banc Central Europeu els va retallar mig punt, fins el 3,25%. Es va barallar la possibilitat que l’acció fos més arriscada i es va reconèixer que la inﬂació ja no és una amenaça per a Europa i sí, en canvi, la recessió.

Compra d’actius d’Iberdrola Renovables La Comissió Europea decideix abans d’aquesta data si autoritza la filial d’Iberdrola a adquirir projectes eòlics de Gamesa Energía al Regne Unit, Mèxic i República Dominicana per 65 milions d’euros. Iberdrola Renovables va notificar oficialment una operació que inclou també la compra dels negocis de promoció i desenvolupament de parcs eòlics a diversos països de l’Europa continental.

Montilla al Japó per Nissan El president de la Generalitat, José Montilla, s’entrevista amb la direcció de Seat al Japó per defensar els 1.680 llocs de treball que la multinacional asiàtica vol suprimir de les seves plantes a Catalunya. Abans d’acabar l’any, la companyia pretén prescindir de 1.288 ocupats, segons l’ERO presentat al departament de Treball. Preveu fer fora 392 empleats més l’any vinent.

Pols a l’estat de la butxaca El primer cap de setmana en què obren els comerços a Catalunya serà la gran prova de foc per saber l’estat del consum en una de les dates en què més es gasta. Les previsions apunten a una petita contracció en la despesa en alimentació, electrodomèstics i roba.

8 de desembre Acaba el Saló Ocasió

4 de desembre Acaba l’ampliació del Santander Les accions per valor de 7.200 milions d’euros comencen a cotitzar a la Borsa al preu de les velles. Acaba així l’ampliació del 25% del capital del principal banc espanyol per

11 de desembre

Comerciants de compravenda de vehicles, empreses ﬁnanceres i de serveis s’apleguen al recinte firal de Montjuïc per

LES DADES DEL MES 23 de desembre Enquesta trimestral de costos laborals. Es publicaran les dades del tercer trimestre del 2008

s’han creat i dissolt durant l’octubre

12 de desembre Inﬂació del novembre

15 de desembre

26 de desembre

Societats mercantils que

Índex del comerç al detall

7.885 milions per als bancs

NOMENAMENTS FIDEM

6-10 de desembre

6 de desembre 4 de desembre

exposar les darreres novetats en el mercat de segona mà del vehicle. Més de 25.000 visitants podran veure uns 1.200 vehicles seminous en garantia. El certamen, que coincideix del 4 al 8 de desembre amb Autoretro, arriba enmig del descens generalitzat en les adquisicions de vehicles nous.

Segona gran subhasta pública de compra d’actius per garantir liquiditat a les entitats ﬁnanceres. Després que la primera es quedés mig deserta, les entitats ﬁnanceres disposaran dels 5.000 corresponents més els 2.885 sense adjudicar (més de la meitat) del 21 de novembre.

20 de desembre Revisions a la baixa L’Estat rebaixarà de nou les previsions de creixement econòmic per al 2009. L’FMI i la Comissió Europea, com també les caixes i bancs, ja van reduir els seus càlculs. L’Estat, al projecte de Pressupostos, preveia un creixement de l’1% per a l’any vinent. Les xifres que barallen la resta d’entitats se situen en una contracció del 0,5% a l’1,5%. La previsió de dèﬁcit es modiﬁcarà i superarà el 3% del PIB.

31 de desembre Nou acord de finançament El president de la Generalitat, José Montilla, va posar el 31 de desembre com a data definitiva per tancar un acord de finançament de l’Estat a Catalunya. L’Estatut ho preveia per al 9 d’agost, una data que es va incomplir. L’oposició i els partits del Govern, com ERC i ICV, desconfien.

María Ángeles Tejada, presidenta La consellera delegada del Grup Select, que compta amb una trajectòria professional de 30 anys en el sector dels RRHH, ha estat recentment escollida presidenta de la Fundación Internacional de la Mujer Emprendedora (FIDEM), organització que té com a objectius principals l’assessorament de noves emprenedores, fomentar la igualtat d’oportunitats en el món empresarial, la difusió d’organitzacions empresarials gestionades per dones i la xarxa internacional Networking entre empresàries del món.

TOSHIBA Pau Ortiz, director de la delegació de Catalunya en l’àrea informàtica Aquest barceloní, de 36 anys, tindrà com a principal objectiu desenvolupar i potenciar el mercat de Catalunya i Balears. L’objectiu de la companyia amb aquest nomenament és el d’augmentar la seva quota de mercat especialment en el segment d’empreses privades a grans comptes. Ortiz, diplomat en Ciències Empresarials, ha treballat en els darrers anys a l’empresa WMEGA, líder en el mercat informàtic de les Balears, com a director comercial. Anteriorment havia exercit de coordinador en l’àrea de màrqueting a AOL Spain.

PRICEWATERHOUSECOOPERS Silvia Ondategui, directora de la Unitat de Sanitat i Farmàcia de Catalunya i Balears Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, Ondategui és especialista en Salut Pública en l’àrea de Gestió Sanitària. Fins al moment, ha realitzat treballs de consultoria per a diverses corporacions sanitàries a Estats Units i Europa. A més, ha ocupat els càrrecs, als Estats Units, de directora d’Operacions del Brigham and Womens Hospital, centre associat a la Harvard Medical School, i aquí a Espanya directora gerent de USPInstitut Universitari Dexeus i directora general adjunta del Centre Mèdic Teknon.

... un pas endavant

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ELS PROS I ELS CONTRES DEL NOU MODEL UNIVERSITARI

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Bolonya és el camí, però amb debat i reﬂexió “El graduat en enginyeria no convergeix amb Europa”

“Bolonya no serà una opció. Aquí no es debat entre Bolonya sí o Bolonya no. Bolonya és el camí”. Aquestes són, ni més ni menys, les paraules de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, pronunciades a Astúries fa uns dies amb motiu de la presentació de la iniciativa que ha posat en marxa el ministeri “Estrategia Universidad 2015”. Doncs bé, respecte a aquestes declaracions, faltaria més, estem en una democràcia i sóc demòcrata, però no admeto que digui que en el tema de Bolonya no hi haurà una opció i

que no hi ha debat. Estic segur que per a ella i per al ministeri que representa, Bolonya és el camí, però per a molts de nosaltres, Bolonya no és el camí. I dic això pel següent... S’està veient com el ministeri ha donat l’esquena al sistema professional, causant un greu problema de concepció futura de les titulacions. El graduat en enginyeria no convergeix amb Europa, ni en continguts, ni en atribucions. L’esbós enviat pel ministeri, encara que no afecta els actuals titulats en enginyeria o enginyeria tècnica, sí que afectarà els futurs

graduats. De la mateixa manera que aﬁrmo que arribem a acords significatius com que en el grau residirien les atribucions dels actuals enginyers tècnics, i en el màster, les dels enginyers, les actuals fitxes presentades pel ministeri trenquen amb aquest consens signat, ja que el futur graduat serà inferior a l’actual enginyer tècnic, encara que tingui un any més d’estudis. Si des d’alguns col·lectius professionals han exposat la manca de vocacions en enginyeria amb prop de 30.000 en cinc anys per cobrir les necessitats del mercat, què passarà si l’estudiant que dóna el pas d’anar a la universitat detecta que les futures titulacions ja no són de 4 anys, sinó que se’n necessiten 6 per obtenir les corresponents atribucions? No crec que

s’hagi de ser molt intel·ligent per vaticinar que possiblement s’incrementin les desercions i es perdin més vocacions de les que ja s’estaven perdent. Si us plau, reﬂexió! Serem l’únic país d’Europa que plantegi els enginyers amb 6 anys d’estudis. No obstant això, el més preocupant és que tal i com està orientat en l’actualitat el projecte, els punts forts de Bolonya, com són el foment de l’ocupació laboral o la mobilitat europea, s’escapen i deixen de ser punts clau com ho eren en els seus inicis. Des que va començar a gestar-se el Projecte de Bolonya, sempre he apostat per la seva línia coherent i pels seus objectius, però com a persona ﬁdel a les seves conviccions, quan veig que les coses no segueixen el seu

camí i que aquella línia coherent es perd segueixo apostant pel que crec, però perseguint aquesta vegada mostres de coherència. Arribarem tard a les noves enginyeries, i ara, a més, malament i sense qualitat. El COETTC ha vingut informant sobre el seu posicionament al ministeri perquè tota la resolució sobre el Projecte de Bolonya sigui útil, de manera que Espanya pugui competir amb Europa. Però com ja se sap, en ocasions les paraules fan eco, so que es percep dèbil, confusament, i aquest rebota (coses de l’acústica, matèria en la qual també som experts els enginyers tècnics de telecomunicació). Reitero que comparteixo les aﬁrmacions de la ministra en el sentit que Bolonya és el camí, però amb debat i reﬂexió.

SOLUCIONS PER AFRONTAR L’ELEVAT ÍNDEX D’ATUR

ANTONI GARRELL I GUIU PRESIDENT CONSELL ASSESSOR CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Prioritat: l’ocupació “El nostre model ignorava que tot deute té un venciment”

Escric aquestes línies al finalitzar una setmana on hem vist com una riada d’il·lusió i compromís ha portat Barack Obama a assolir els vots necessaris per esdevenir el proper president dels Estats Units, cal reconèixer l’enorme repte que té per endavant a l’haver d’afrontar una seriosa crisi ﬁnancera amb afectació en l’economia real que ha portat EEUU a una taxa d’atur del 6,5%. Veure la taxa d’atur americana posa en evidència la magnitud del creixement de l’atur a Espanya; l’octubre ens deixà amb 192.658 persones més sense feina, sobrepassant els 2,8 milions, 769.449 persones més que fa un any. Un 13,6% de la població activa és una

xifra preocupant que dóna credibilitat a les previsions comunitàries que indiquen que la taxa arribarà al 15,5% al 2010, la més alta de la UE, doblant la mitjana comunitària. Una previsió que pot quedar curta si no es prenen millors accions per evitar que continuï la destrucció de llocs de treball, no sols per la restricció de la demanda, sinó també per la manca de recursos ﬁnancers a les empreses. Espanya, en un any, ha passat d’ésser l’Estat Europeu que més ocupació generava a liderar el percentatge de desocupats, un fet arrelat per un igual en els problemes derivats de la crisi financera internacional i en el model econòmic en què es basava el creixement espanyol que generava un dèﬁcit exterior superior al 10% del PIB, el doble

del dèficit americà. Recórrer sistemàticament a l’estalvi de fora, per finançar el creixement, comporta majors dificultats quan els recursos de l’exterior es tallen, i es constata la feblesa del nostre model que ignorava que tot deute té un venciment. L’endeutament exterior afegeix dificultats a què els recursos financers arribin a les empreses; és a dir, en les actuals circumstàncies, la injecció de recursos monetaris al sistema financer, com a garant de la fluïdesa de les transaccions, no garanteix que aquests arribin a les empreses i permetin el seu desenvolupament, o el que és el mateix: mantenir l’ocupació. I ara el que és prioritari és el manteniment dels llocs de treball, uns llocs de treball que els creen i els mantenen les empreses. Conseqüentment cal buscar altres vies per garantir que aquestes disposin dels recursos requerits. Cal assolir aquest objectiu amb rapidesa ja que els fets es succeeixen acceleradament i cal anticipar-se. Un objectiu amb voluntat política.

Sabem que el futur del nostre model econòmic ha de basarse en el talent, la innovació, la productivitat, en la celeritat en incorporar als productes els avenços científics i tècnics. Però ara les prioritats han canviat, i difícilment podem construir el futur sinó preservem el present, conseqüentment són necessàries mesures per mantenir l’ocupació, minimitzar el creixement de l’atur, el que requereix permetre que les empreses disposin de recursos i acceptar les precaucions, que ha d’extremar el sistema financer. Conseqüentment, aportar recursos de forma ràpida a l’empresa en l’excepcional situació actual requeriria permetre l’ajornament del pagament dels impostos i reduir-los per les pimes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devolució mensual de l’IVA; incrementar les deduccions per inversió en actius fixes i mediambientals; i potenciar i ampliar les línies de finançament de l’ICO i la seva finalitat.

Un conjunt de mesures competència del govern de l’Estat, però que en el cas de Catalunya poden complementar-se amb actuacions de l’ICF, ajustant la normativa per poder finançar el circulant, utilitzar amb determinació la societat d’avals, facilitar la presència d’empreses en el mercat mundial, utilitzar els pressupostos com a element dinamitzador, i disminuir els terminis de pagament dels serveis rebuts. Mesures per garantir recursos i operativitat de l’empresa que també poden rebre la col·laboració de les administracions locals, amb polítiques pressupostàries adequades, frenant els increments dels impostos de la seva competència, i liderant projectes col·lectius de formació i innovació. Tot un conjunt de mesures, que sense tenir por del dèﬁcit, ens han de permetre lluitar per superar la crisi tot mantenint l’ocupació, sabedors que en moments d’emergència són necessàries solucions excepcionals.

ECONOMIA / Sectors

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

EVOLUCIÓ I TENDÈNCIA

La indústria catalana de material i equipament elèctric, electrònic i òptic Continuant amb la sèrie d’anàlisis de sectors, en aquest article analitzem el sector de material i equipament elèctric, electrònic i òptic. D’aquesta manera contribuïm a divulgar l’Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia i Finances de la Generalitat) i la Memòria Econòmica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya). ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Les empreses catalanes generen el 35% de l’import net de la xifra de negocis del sector a Espanya A l’igual que succeeix en molts altres subsectors industrials, el pes de Catalunya en el total estatal és molt important ja que les empreses catalanes generen al voltant del 35% de l’import net de la xifra de negocis del sector sobre el total d’Espanya. Tal i com es pot comprovar a la ﬁgura, després de diversos anys de deteriorament dels resultats, les empreses del sector de materials i equipaments elèctrics, electrònics i òptics van registrar una gran millora en la majoria dels seus indicadors de síntesi l’any 2006, tal i com ja va succeir l’any 2005. L’any 2006 es va incrementar el nivell de producció (24,2%, en lloc del 7,7% de l’any 2005). Les taxes de rendibilitat varen augmentar de manera important. Així, la rendibilitat dels fons propis va pujar ﬁns el 24,4% (més que el 21,4% de l’any 2005). La rendibilitat de l’actiu es va mantenir i el palanquejament va millorar substancialment, i per això va augmentar la rendibilitat dels fons propis. La rendibilitat de l’actiu va ser del 15% (l’any 2005 va ser de 15,2%). Això es el resultat de l’evolució favorable de despeses com les de personal. En canvi les despeses financeres

varen evolucionar negativament, ja que varen augmentar. Les despeses de personal, varen disminuir lleugerament en relació amb el valor afegit, i per tant, la productivitat laboral va millorar. En conjunt, la contenció de les despeses va suposar una millora del resultat net. La rotació de l’actiu va tenir resultats desiguals, ja que mentre que la rotació de l’actiu immobilitzat va millorar lleugerament, la rotació de l’actiu circulant va augmentar més. L’elevat palanquejament de l’11,4 (que en el 2005 va ser de 11,6) també ha estat significatiu i, per tant, el deute és rendible a l’igual que en anys anteriors. Amb l’augment del resultat, l’autofinançament ha fet augmentar els fons i això ha repercutit en el finançament de les inversions. En síntesi, el 2006 suposa un manteniment de la millora de diferents indicadors d’aquest sector que conviden a fer una lectura optimista de les seves perspectives. Cal destacar l’augment del nivell d’activitat i també la rendibilitat. Altres aspectes positius són l’elevat palanquejament i l’augment de l’eficiència de les despeses de personal. En línia amb el que està passant al conjunt de l’economia, en els anys 2007 i 2008, encara que no disposem de les dades que permetrien verificar-ho, tot fa pensar que els nivells d’activitat s’han començat a reduir, el que comportarà una major desacceleració dels resultats. Per altra banda, també es previsible que els nivells de morositat augmentin i les despeses financeres també. Tot plegat pot comportar una reducció dels beneficis i més tensions financeres. Aquesta situació podrà ser superada més fàcilment per les empreses que tinguin estructures patrimonials més sòlides i més capacitat per a generar beneficis. El primer significa estar ben capitalitzat i, per tant, tenir un nivell baix d’endeutament. Aquest sector ha tingut bons nivells d’autofinançament

en els anys anteriors, i hauria d’estar en una bona posició per superar el període de recessió en què estem actualment. Per altra banda, els bons nivells de beneficis assolits fins l’any 2006 haurien d’afavorir que les empreses del sector apostin

aquest sector es donen unes condicions òptimes per a aprofitar la recessió i adequar les estructures a les necessitats dels propers anys i simultàniament introduir millores en el model de negoci i apostar pels models d’excel·lència.

fortament per la innovació i així mantenir un bon nivell de competitivitat amb polítiques adequades de qualitat i costos baixos. En deﬁnitiva, així com en d’altres sectors de l’economia el punt de partida en l’inici de la crisi era més feble, en

LA INDÚSTRIA CATALANA DE MATERIAL I EQUIPAMENT ELÉCTRIC I ELECTRÒNIC Estructura del balanç i compte de resultats Nombre d’empreses de la mostra

2002 53

2003 55

2004 58

2005 54

2006 49

6,0 -32,2 -4,9

0,9 2,2 -8,0

2,2 -73,6 -38,3

7,7 -141,5 65,7

24,2 6,3 32,9

19,3 11,8 2,4 0,5 0,9 -1,1 1,5 2,1

18,8 11,8 2,2 0,5 0,8 -1,0 1,3 2,2

18,6 12,1 2,6 0,4 0,6 -0,2 1,1 0,5

16,1 10,8 1,7 0,7 0,5 -0,4 1,0 2,4

14,5 8,3 2,2 0,7 0,7 -1,0 1,0 1,9

23,4 14,8 10,3 4,5

22,7 14,6 10,2 4,5

21,0 14,1 10,0 4,7

21,4 15,2 11,6 4,8

24,4 15,0 11,4 5,8

8,5

8,8

9,5

8,7

10,0

70,8 21,5

70,5 20,4

71,9 13,7

60,9 24,1

70,4 25,4

1. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual) Valor de la producció =Resultat net total =Autofinançament 2. Estructura del compte resultats (producció o venda = 100) =Valor afegit brut al cost de factors -Despeses de personal -Amortitzacions i provisions de tràfic +Ingressos financers -Despeses financeres +/-Altres resultats -Impost sobre beneficis =Resultat total 3. Ràtios economicofinanceres Resultat ordinari net / Fons propis Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net Palanquejament Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) Valor de la producció / Actiu circulant net de l’explotació (voltes) Actiu immobilitzat net / Finançament permanent Autofinançament / Fons propis

Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya

Emprenedoria / EMPRESA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN BATALLA, DIRECTOR GENERAL DE FINCAS CORRAL

“No tinc cap dubte que en tres anys serem els líders a Espanya” Fincas Corral té 490 treballadors en 130 oﬁcines. L’empresa i el seu director general, Joan Batalla, enceten ara una nova etapa d’expansió en un context de crisi. Optimisme a prova de recessió. ARTUR ZANÓN

L’objectiu d’obrir 400 oficines noves, sobretot a Amèrica, en un període com l’actual és, com a mínim, una aposta arriscada. El projecte hi és. Tot va molt bé. Hi ha molt d’optimisme. Tal com anem, es complirà l’obertura de les oficines. En som conscients, del context, però també que tota la competència està malament. Nosaltres estem aplicant un canvi en el model de negoci. Quins canvis? La tecnologia CRM, de seguiment comercial, som els primers que l’hem adaptada. S’adapten tots els paràmetres a la situació actual: els lloguers, els preus, la gestió comercial, d’oficines... L’expansió internacional ens permet una estabilitat que els competidors no tenen, i per això potser han desaparegut. A Budapest venem un pis al dia, i a Mèxic estem associats amb dues grans fortunes, i això permet planificar grans expansions. Bàsicament ens centrem a Mèxic i Panamà. També pensen en altres països del subcontinent. Emergents com el Brasil i Xile? Hi ha una anàlisi de mercat. Tenim en compte el potencial de creixement i la concentració de població. Brasil no: la inversió està molt dispersa. Preferim localitzar-nos en nuclis densos. Ara tenim fons propis considerables per fer-ho.

A l’edat que altres demanen la renda d’emancipació de 210 euros mensuals, Joan Batalla (Sabadell, 1980) és director general de Fincas Corral des del setembre. Malgrat la seva joventut, ha passat pels departaments comercials d’Epson, Amena i El Corte Inglés. Està llicenciat en Economia i Direcció d’Empreses per la UB.

A Catalunya i Espanya, quina és la situació de Fincas Corral? Anar obrint nous centres. Tothom sap que a més del negoci immobiliari estem adquirint companyies molt importants dins el sector. Això permet ampliar la infraestructura i la plantilla. No desapareixerem. On es veuen dins de pocs anys, amb aquest pla? No tinc cap dubte que en tres anys serem els líders a Espanya. La competència està desapareixent. Els nostres plans estan resultant immillorables. Doblarem facturació i més encara. No tenen por de la depreciació dels actius que pateixen moltes empreses del sector? No. La nostra rendibilitat és immediata. Som conscients que la venda està parada i hem d’anar pel lloguer. No perdem temps, no lluitem amb coses impossibles com vendre mil pisos. El rendiment és major o menor, en el negoci del lloguer? En la compravenda és molt més elevat, però el mercat està com està i les empreses tenen zero beneﬁcis, em sento molt orgullós d’haver fet el canvi tan ràpid. Així, la crisi els afavoreix? Sí. Cada dia hi ha menys competència, professionalitat i adaptació. La resta segueixen trencant-se les banyes per guanyar diners de la mateixa manera que ho feien abans.

MOLT PERSONAL

Bush és el dolent de la pel·lícula? Té la seva manera de fer. És el president. Ni el bo, ni el dolent. És un català perplex? En absolut. M’adapto a qualsevol situació.

Joan Batalla és optimista davant la crisi que afronta el sector immobiliari. / ARTUR ZANÓN

Però aquest és més bé un país en què es viu de la compravenda, no tant del lloguer. Això canviarà. Estem descompensats respecte d’altres països d’Europa. Ara no es podrà proporcionar crèdit a molta gent i el lloguer serà l’única opció. Quan se surti de l’aturada immobiliària, no tornarà a tenir més pes la compravenda, de nou? Crec que aviat llogar un habitatge no es veurà com si tiréssim diners, serà un servei més, com llogar un cotxe. La renda d’emancipació de 210 euros mensuals per als joves és suﬁcient per impulsar el lloguer per part de l’Estat?

Ho veig molt favorable, perquè en traiem un benefici directe. Ara bé, les garanties per als propietaris o l’agilitat en els desnonaments haurien de millorar. Què queda de la Fincas Corral fundada fa 20 anys? No té res a veure. No podem tenir com a referència els beneﬁcis d’anys anteriors. La situació irreal d’un mercat irreal que hem viscut ha tocat fons. Està tot inventat en el sector? No. Necessitem professionals que sàpiguen analitzar i es reciclin. Molts esperen que el client entri per la porta per vendre’ls. No hem de menysprear cap possibilitat de negoci.

Pis de lloguer o en propietat? En propietat. Els amics li demanen consells per invertir? Sí. Els intento donar el mateix consell que si fossin directius. Per què li falta temps en el dia a dia? No hi ha temps per a res. S’està treballant tant que el temps personal l’he de deixar de banda totalment. Viatge planiﬁcat per agència o personalment? Personalment. Esports? Faig esquí. M’agrada córrer i anar al gimnàs. Tinc entrenador personal.

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

RELLEU PRESIDENCIAL ALS EUA

Barack Obama i la RSE El resultat de les recents eleccions als EUA ha commocionat el món. La notícia no és només qui les ha guanyat, sinó, sobretot, com les ha guanyat. Barack Obama ha trencat motllos, ha seduït els electors i ha retornat l’esperança a milions de persones, dins i fora dels EUA. Es tracta, sens dubte, d’una magníﬁca novetat, tant per la política… com per la RSE.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Què tenen a veure la política i la RSE? Tenen alguna cosa en comú aquests dos àmbits? I tant que sí, i molt! Naturalment, ens referim a la política de debò, entesa com un autèntic compromís amb el bé comú, és a dir: amb el present i el futur de tots els ciutadans. Estem parlant de política en majúscules, la que posa en joc els millors valors i actituds d’aquells que la practiquen i que, en conseqüència, és capaç de connectar amb els anhels més profunds dels homes i dones del seu temps. Barack Obama ha guanyat les eleccions al país més poderós del món, i per això la seva victòria ha tingut un ressò extraordinari. Però el més rellevant és el seu discurs, el seu estil, la seva nova manera de fer política. Les seves paraules sonen fresques, directes i sinceres, per això han arribat al cor de la gent. D’altra banda, des del començament de la seva llarga cursa presidencial de 21 mesos, Obama ha intentat preservar sempre la seva independència, procurant no esdevenir presoner dels lobbies , ni dels interessos de l’stablishment, ni de les inèrcies del poder. La major part d’aquests actors exerceixen legítimament la seva funció, però sovint els seus suports (recursos per ﬁnançar la campanya) són només “paranys amb tanca d’or”… Obama és conscient que la seva força resideix en la gent, en el suport de la gent. Sempre ha dit que el seu projecte polític es basa en desvetllar la conﬁança de la ciutadania per poder posar en

marxa la seva pròpia il·lusió, el seu esforç i la seva capacitat de canvi. D’aquí l’extraordinari magnetisme del Yes we can. Val la pena preguntar-se: quins són els valors i actituds que es desprenen de la campanya de Barack Obama? Sense cap pretensió d’exhaustivitat, vegem-ne alguns d’especialment rellevants, extrets del seu discurs al Grant Park de Chicago, el 4 de novembre a la nit, just després de confirmar-se la seva victòria. Primer, un projecte inclusiu, en el qual hi caben tots i no hi sobra ningú. Obama parla dels “joves i grans, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, indígenes, homosexuals, heterosexuals, discapacitats o no discapacitats”. Obama és conscient de l’extraordinària diversitat social dels EUA, però el seu projecte no exclou ningú. Hi ha un lloc digne per tothom. Més encara, també té clar que: “En aquest país, avancem o fracassem com una sola nació, com un sol poble”. Per això reclama que “resistim la temptació de recaure en el partidisme, la mesquinesa i la immaduresa que han estat intoxicant-nos durant tant de temps”. Segon, el valor de la comunitat i el sentit de pertinença. “Mai no hem estat simplement un conglomerat d’individus, ni un conjunt d’estats vermells i estats blaus (…) Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, en què cadascú dóna un cop de mà i treballa més, i es preocupa no només d’ell mateix, sinó l’un de l’altre”. La societat no és tan sols una suma d’individus. Cada persona, cada ciutadà, contribueix a forjar la identitat col·lectiva del país i és corresponsable del seu destí. No n’hi ha prou amb la recerca del propi interès. Cal tenir un horitzó més ampli. Cal col·laborar amb el proïsme. Tercer, el valor de l’esforç i la perseverança. “Mai no vaig semblar l’aspirant a aquest càrrec amb més possibilitats. No vàrem començar amb gaires diners, ni gaires avals. La nostra campanya no va ser ideada

L’actitud de Barack Obama inspira conﬁança perquè transmet autenticitat i transparència. /ARXIU

“Obama ha mirat de preservar sempre la seva independència, tractant d’evitar ser presoner dels lobbies” “Quins són els valors i actituds que es desprenen de la campanya de Barack Obama?” als passadissos de Washington. Es va iniciar als jardins del darrera de Des Moines, en les sales d’estar de Concord i sota els porxos de Charleston. Va ser construïda pels treballadors i treballadores que van recórrer als pocs estalvis que tenien per donar a la causa cinc dòlars o deu dòlars o vint dòlars”. I quart, el valor de la conﬁança en les pròpies capacitats per fer possible un món millor, el desig de canvi i l’esperança en el futur. “És la resposta que va conduir a aquells als quals durant tant de temps se’ls va aconsellar que fossin escèp-

tics, porucs i que dubtessin sobre allò que podem aconseguir, a posar les mans a l’arc de la Història i torçar-lo una vegada més vers l’esperança d’un dia millor (…) L’autèntica força de la nostra nació no prové del poder de les nostres armes, ni de la magnitud de la nostra riquesa, sinó del poder durador dels nostres ideals: la democràcia, la llibertat, l’oportunitat i l’esperança ferma. En això radica la verdadera genialitat de la nostra nació: Estats Units pot canviar. La nostra unió es pot perfeccionar. El que ja hem aconseguit ens dóna esperança respecte a què podem i hem d’aconseguir demà.” Heus aquí un petit compendi d’algunes de les virtuts cíviques que el discurs d’Obama intenta reforçar. Un discurs que resulta creïble perquè no tracta els ciutadans i ciutadanes nord-americans com si fossin menors d’edat (amb promeses excessives i omissions interessades), sinó que parteix de la seva maduresa i apel·la a la seva responsabilitat. L’actitud d’Obama inspira conﬁança perquè transmet autenticitat i transparència. És en aquest context que cal situar l’exemplar reacció del senador McCain durant la nit

electoral, amb unes paraules que avalen la grandesa de la política. Així, després de reconèixer la seva derrota i felicitar Obama, afegeix: “Són temps difícils per al nostre país i li he promès que faré tot allò que estigui a les meves mans per ajudar-lo. Insto a tots els ciutadans que m’han donat suport no només a felicitar-lo, sinó a oferir al nostre proper president la nostra millor voluntat i el nostre més seriós esforç per a, trobant els necessaris compromisos, aparcar les nostres diferències, restaurar la nostra prosperitat, defensar la nostra seguretat en un món perillós i deixar als nostres ﬁlls i néts un país més fort i millor del que vam heretar”. Són paraules inoblidables, tan les d’Obama, com les de McCain, i ben segur que ja formen part dels grans episodis de la història política. Si substituïm els termes de “nació” per “empresa”, “ciutadans” per “col·laboradors interns” i “esperança en un món millor” per “una empresa en la qual valgui la pena venir a treballar cada dia”, comprovarem com la política i la RSE no estan tan allunyades com podria semblar a primer cop d’ull. En realitat, la gran política i l’autèntica RSE tenen molt en comú.

Anàlisi / EMPRESA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSE BBVA

Gas Natural

Instal·la una unitat d’I+D a Barcelona A principis de l’any 2009, el BBVA instal·larà un departament d’I+D al parc empresarial de Sant Cugat del Vallès, EsadeCreapolis, el qual acollirà inicialment un mínim de 50 empreses de diferents sectors. El director d’innovació corporativa del BBVA, Enique González, ha manifestat que el departament d’I+D que s’hi instal·larà donarà la possibilitat de treballar en profunditat el desenvolupament de les TIC, l’exploració de noves formes de màrqueting, nous negocis digitals i ﬁns i tot desenvolupar noves formes de comunicació i col·laboració entre treballadors.

Promou l’energia solar tèrmica La Companyia Gas Natural, en el marc de la VII Fira de la Vivenda de Valladolid, ha volgut promoure l’ús del binomi sol-gas com una òptima solució energètica eﬁcient i sostenible per a implantar als ediﬁcis que es construeixin a partir d’ara. Gas Natural ha volgut assessorar els professionals del sector immobiliari donant a conèixer els avantatges de l’ús d’aquesta energia per exemple per cuinar, generar aigua calenta i també per incentivar l’ús de gasodomèstics en lloc dels tradicionals electrodomèstics.

Dia

La cadena de supermercats inaugura la primera tenda sostenible La cadena Dia, que pertany al grup Carrefour, ha inaugurat recentment a Madrid la seva primera tenda ecosostenible amb l’objectiu de reduir fins a un 25% el consum energètic. Aquesta companyia vol minimitzar l’impacte de la seva activitat al medi ambient i contribuir a la millora de l’ús dels recursos energètics. Una de les accions que s’estan començant a portar a terme és la substitució del tipus d’il·luminació estàndard per un sistema de fluorescència d’alta eficiència, la reducció del consum en calefacció i aire condicionat i la introducció d’un sistema de regulació electrònica que adapta la temperatura de condensació del sistema frigorífic a la temperatura exterior.

Telefónica Rep el premi llatinoamericà a la Responsabilitat Empresarial 2008 Telefónica ha rebut recentment de mans de Jean-Yves Calvez, president del Fòrum Ecumènic Social d’Argentina, el premi a la Responsabilitat Empresarial 2008. Es reconeix d’aquesta manera la tasca feta per la multinacional espanyola en temes com la contribució al progrés social, tecnològic i econòmic dels països de l’Amèrica Llatina a través d’inversions d’infraestructures de telecomunicacions, la creació de llocs de treball o el desenvolupament de serveis. Més concretament, Telefónica ha invertit en aquests països més de 2.000 milions d’euros en innovació tecnològica i més de 3.300 milions d’euros en infraestructures de telecomunicacions contribuint així a la creació de més de 400.000 llocs de treball. La multinacional també treballa en l’àmbit de la prevenció i salut laboral implantant mecanismes per evitar els accidents i malalties laborals.

Toyota Compromesos amb el medi ambient La companyia automobilística Toyota va convocar més de 5.000 clients el passat 23 de novembre a 65 punts de l’estat espanyol per participar en el Dia de la Reforestació. En aquesta jornada solidària amb el medi ambient es van plantar

150.000 llavors certiﬁcades d’alzines sureres i roures. Es tracta d’una campanya de Toyota que compta amb la col·laboració de la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente i el Fons per a la Protecció d’Animals Salvatges. Una altra iniciativa respectuosa amb el medi ambient que també porta a terme Toyota, ja des de fa uns anys, és la campanya Green Month. Consisteix en recordar als seus treballadors, mitjançant missatges periòdics, que han de ser respectuosos i raonables amb l’ús dels recursos naturals. Per exemple, se’ls recorda que cal

apagar els llums, les pantalles i els monitors quan no s’utilitzin i que només s’imprimeixin els documents necessaris.

Universia Presenta un portal per al desenvolupament teconològic La xarxa Universia acaba de presentar el portal Innoversia, un espai on les empreses poden interactuar amb científics i investigadors per parlar de necessitats i solucions. En aquest espai, les empreses exposen el problema en qüestió i a partir de les propostes que reben poden arribar a algún tipus d’acord amb els científics per portar a terme el projecte, beneficiant-se recíprocament.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

EL MES POSITIU Ajuntament de Barcelona Millor iniciativa d’ús de la signatura electrònica L’Ajuntament de Barcelona guanya el premi a la millor iniciativa d’ús de la signatura electrònica en les relacions entre les administracions públiques i les empreses, en el marc dels IV Premis CATCert en ocasió de la V Jornades de Signatura Electrònica amb l’objectiu d’impulsar una administració pública electrònica les 24 hores al dia. Els guardons convocats per l’Agència Catalana de Certiﬁcació -CATCert- reconeixen l’esforç de les organitzacions en la promoció i l’ús de l’esignatura.

Almirall Acord amb Pﬁzer per vendre un fàrmac antiinfart La companyia farmacèutica Almirall acorda amb Pﬁzer la comercialització a Espanya d’un fàrmac, Astucor, que redueix el risc d’infart de miocardi i malaltia coronària en un 53% en pacients hipertensos amb elevat risc cardiovascular. És la primera vegada que es llança al mercat espanyol un fàrmac per reduir el risc cardiovascular en pacients hipertensos i sortirà al mercat durant el primer trimestre de l’any vinent.

Bankpime Ajudarà a ﬁnançar les pimes del metall

Bankpime i el Centre Metallúrgic firmen un conveni de col·laboració per donar suport a les pimes del sector metal·lúrgic per al desenvolupament de la seva activitat. Concretament, 1.850 empreses associades es beneficia-

ran de condicions preferencials en productes financers i d’un servei d’assessorament integral.

Brudy Technology Premiada prt la Hi Europe Awards L’empresa catalana de biotecnologia Brudy Technology guanya el tercer premi dels prestigiosos Hi Europe Awards 2008, pel seu producte Algatrium Plus, un complement alimentari compost per DHA que retarda l’envelliment cel·lular. L’empresa, de capital familiar, ha investigat juntament amb equips de diverses universitats les particularitats de la molècula DHA als humans i ha creat Algatrium Plus, amb una inversió aproximada de 10 milions d’euros de ﬁnançament propi.

Clickair Planta mil arbres al Prat

L’aerolínia celebra els seus 10 milions de viatges amb la plantació de 1.000 arbres, corresponent a la primera fase de desenvolupament de l’espai natural i protegit del Delta del Llobregat (Barcelona) amb els arbres aconseguits gràcies a les aportacions de milers de passatgers de Clickair amb el seu programa de compensació voluntària de CO2. El conveni anomenat Bosque clickair és un acord entre l’aerolínia, l’Ajuntament de El Prat i la Fundació + árboles.

Criteria Eleva el beneﬁci recurrent un 10% Criteria, la societat que agrupa les empreses partici-

pades de La Caixa, obté un benefici entre gener i setembre de 972 milions d’euros, un 20% menys que en els primers nou mesos del 2007 perquè llavors va registrar unes desinversions de 409 milions. Si es té en compte només l’activitat ordinària, Criteria augmenta el seu benefici recurrent un 10%, fins als 887 milions.

Esther Koplowitz pretén així “contribuir a reduir desigualtats i desequilibris q u e p u g u i n d o n a r- s e e n qualsevol de les empreses de l’àrea de construcció del grup”. Alhora, s’aplicaran mesures de conciliació laboral i familiar.

Farggi

La consultora de gestió del coneixement i desenvolupament de solucions e-learning GEC, que pertany al grup d’empreses de la UOC i que està participada per La Caixa, obre una oﬁcina permanent a París per oferir un servei més proper als seus clients francesos. GEC preveu facturar a França més d’un milió d’euros el 2009, un 50% més que el 2008. Amb aquesta obertura, GEC consolida el seu pla d’expansió a Europa, on vol ser líder del seu sector.

Tanca l’acord per quedar-se la planta de Frigo La cadena catalana de gelateries Farggi, pertanyent a l’empresa familiar Farga, tanca la compra de l’emblemàtica fàbrica de Frigo al Poblenou de Barcelona, propietat de la multinacional Unilever quan aquesta havia anunciat el tancament de la planta, que deixava al carrer 268 empleats. Farggi s’ha compromès ara a mantenir 85 llocs de treball. La resta de la plantilla s’haurà d’acollir a un pla de prejubilacions i de baixes incentivades que anirà acompanyat d’ajudes per a la recol·locació. L’operació es finançarà amb recursos propis i el suport de l’Institut Català de Finances (ICF) i La Caixa. A més d’elaborar referències pròpies, Farggi fabricarà diversos gelats per a Unilever.

FCC Promou el paper de la dona en els càrrecs directius FCC Construcción ﬁrma amb els sindicats UGT i CCOO un pla d’igualtat amb vigència fins al 2012, amb l’objectiu, entre d’altres, de “promoure i millorar les possibilitats d’accés de la dona a llocs de responsabilitat”. La companyia controlada per

GEC Obre oﬁcina a París

Nacex Participa en un projecte de reforestació amb WWF/Adena

de Catalunya (UPC) i l’empresa catalana Telstar posaran en marxa la primera càtedra dedicada a la innovació en tecnologia del buit, gràcies a un conveni que signaran la UPC i la companyia de disseny i fabricació d’equips d’alta tecnologia. Aquesta és la primera càtedra d’empresa que s’ubica al campus de la UPC a Terrassa i està destinada a la formació de professionals especialitzats en la tecnologia que estudia el buit.

Seyart Consolida el seu cristall treballant amb làser L’ e m p r e s a d e C e r v e r a (Segarra) troba un nínxol de mercat propi amb una tecnologia poc utilitzada: la làser, per esculpir a l’interior del cristall òptic i desenvolupar així un seguit de col·leccions que li donen una posició particular al mercat. El 95% dels dissenys que desenvolupa Seyart són propis però, de forma puntual la ﬁrma realitza alguna col·laboració amb dissenyadors del ram.

W3IS2 Projecte guardonat amb el premi Fem Empresa

El projecte global de Nacex i WWF/Adena, en col·laboració amb la Junta de Comunitats de Castilla-La Manxa, preveu la plantació d’uns 1.500 arbres i arbustos autòctons. La companyia de transport urgent de paqueteria i documentació de Grupo Logista treballarà en el Parc Natural i participarà en la restauració d’un savinar situat en el terme municipal de Riba de Saelices (Guadalajara).

Telstar Posa en marxa una càtedra en tecnologia del buit La Universitat Politècnica

El premi Fem Empresa a les millors idees de negoci, convocat per la Fundació Caixa Tarragona, ha recaigut en el projecte W3IS2. És un sistema d’informació multiidioma per als telèfons mòbils, orientat especialment a la promoció de productes i serveis turístics. Els seus creadors -els emprenedors Pere Millán Marco, Carles Cuenca Domínguez i David Rodríguez Moreno- pròximament constituiran una empresa.

Panorama / EMPRESA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU BASF Tanca 80 plantes i acomiada 20.000 treballadors La companyia química alemanya BASF anuncia un pla per tancar 80 fàbriques a tot el món i reduir la producció a 100 plantes. Aquests plans comportaran la reducció de 20.000 llocs de treball de manera indeﬁnida o temporal. Els ajustos afectaran principalment les ﬁlials vinculades al subministrament de productes per als sectors de l’automòbil, la construcció i el tèxtil, unes activitats molt afectades per la caiguda de la demanda. La forta reducció de llocs de treball no afectarà a la planta química de Tarragona.

British Airways Entra en números vermells

per valor de 15.000 milions fins al 2012. L’entitat va entrar en pèrdues el tercer trimestre, concretament de 285 milions enfront dels 339 milions que va guanyar en els mateixos tres mesos de 2007.

El segon banc alemany rep 8.200 milions de l’Estat El Commerzbank, s’acull al pla de rescat del govern d’Angela Merkel, gràcies al qual rebrà una injecció de capital de 8.200 milions i un aval per cobrir obligacions

Presenta un primer ERO per a 1.288 empleats

Presenta ERO temporal El fabricant de bombes d’injecció per a l’automoció Delphi presenta un expedient de regulació d’ocupació temporal que afecta 800 treballadors de la seva planta de Sant Cugat. L’ERO serà de 23 dies ﬁns al segon semestre de 2009. També en el sector de components de l’automoció, Visteon aplica l’ERO temporal sobre 264 empleats de la fàbrica d’Igualada. La paralització de la producció s’allargarà un màxim de 120 dies ﬁns al juny.

Acomiadarà de forma temporal 868 treballadors

Commerzbank

Nissan

Té pèrdues per primer cop a la seva història

Delphi

Ficosa

British Airways registra els primers sis mesos del seu any ﬁscal -d’abril a setembreunes pèrdues netes de 51 milions d’euros enfront els 612 milions de benefici del mateix període de l’any anterior. La companyia assegura que són uns bons resultats tenint en compte la crisi, l’encariment dels carburants i les fallides que protagonitzen altres aerolínies. Pel que fa als plans de fusió amb Iberia, comenta que el procés podria accelerar-se durant els propers mesos.

ING

La multinacional Ficosa és la primera empresa catalana del sector de l’automoció en presentar quatre expedients de regulació d’ocupació (ERO) temporals que afecten, en total, 868 treballadors de les plantes de Rubí i de Mollet del Vallès. Entre els principals clients de l’empresa es troben Nissan i Seat. Els plans de la multinacional són integrar les dues plantes actuals en una de sola. Els sindicats denuncien interessos urbanístics.

Hutchinson Vol acomiadar temporalment 393 empleats La multinacional de components per a l’automoció Hutchinson, amb fàbrica a Palamós, presenta un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal que afectarà 393 dels seus 473 treballadors. Hutchinson és l’enèsima víctima de la greu crisi que viu el sector de l’automoció, encarnat per Seat i, sobretot, Nissan. De fet, l’empresa de Palamós és proveïdora dels dos fabricants.

El grup holandès bancari i d’assegurances ING anuncia les primeres pèrdues de la seva història comptable. Al tercer trimestre del 2008, la ﬁrma de l’Haia registra números vermells per una quantitat de 478 milions d’euros. ING ha estat una de les últimes entitats afectades per la crisi del mercat immobiliari nord-americà i s’ha vist obligada a l’últim trimestre a rebaixar en 1.500 milions d’euros el valor de diferents productes i a demanar una injecció governamental de 10.000 milions.

Nissan no s’ha fet enrere i ja ha donat el primer pas per acomiadar 1.680 treballadors. Ahir va presentar un primer expedient de regulació d’ocupació (ERO) per fer fora 1.288 empleats abans de ﬁnals d’any. A mitjans del 2009 en farà un altre per rescindir 392 contractes. En total, retallarà 1.680 llocs de treball, els que considera necessaris per tenir una planta més petita i, per tant -considera la direcció-, més competitiva i amb més garanties per optar als nous models. De res ha servit l’oposició frontal dels sindicats i les negociacions polítiques de les darreres setmanes. Si no hi ha acord, Treball és qui haurà de decidir si aprova els plans de Nissan de redimensionar la seva fàbrica i acomiadar en dos tandes- el 40% de la plantilla.

Magneti Marelli ERO temporal per a més de 800 persones El fabricant de components per a l’automòbil Magneti Marelli, proveïdor de Nissan i Seat entre altres firmes de l’automoció, ha plantejat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal per a més de 800 treballadors de les plantes de Barberà del Vallès, Santpedor i Llinars. Aquesta ﬁlial del grup Fiat ja ha arribat a un acord amb el comitè d’empresa de la planta de Santpedor (Bages), que dóna feina a uns 200 treballadors i es dedica a fabricar tubs d’escapament, per suspendre la producció uns cinquanta dies. Així mateix, està en negociacions amb els representants dels treballadors de Barberà (Vallès Occidental) i Llinars (Vallès Oriental) per intentar acordar una aturada del procés productiu que satisfaci totes dues parts.

Rolls-Royce Retallarà 2.000 llocs de treball l’any vinent

al llarg de l’any vinent. La retallada afectarà un 4% dels empleats del grup, que dóna feina a 39.000 persones, un 60% de les quals a Gran Bretanya. Segons el grup, l’acció obeeix al programa de Rolls-Royce per adequar la companyia a la seva capacitat en un moment d’incertesa econòmica.

Seat Treball autoritza l’acomiadament temporal de 2.000 empleats A la Generalitat no li ha quedat més remei que acceptar l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal presentat per Seat i que afecta -més o menys dies- uns 2.000 treballadors dels 11.000 que té la factoria de Martorell. En l’acceptació de l’ERO, Treball ha posat algunes condicions a la direcció per aplicar-lo. Així no podran ser acomiadats temporalment aquells treballadors que tinguin un saldo d’hores positiu respecte a l’empresa; s’intentarà que es puguin cobrir amb empleats voluntaris; s’establirà un sistema rotatiu de treballadors per evitar que un empleat estigui més de dos mesos a l’atur; no es podran suspendre contractes a majors de 53 anys i a aquells que portin menys d’un any a l’empresa, ja que no els correspondria atur. A més la direcció de Seat s’ha compromès a complementar la prestació d’atur que rebran els treballadors afectats ﬁns a assolir un 80% del sou que cobren estant en actiu.

Torraspapel Presenta un ERO que afecta 100 treballadors

El fabricant britànic de motors per a l’aviació RollsRoyce anuncia que retallarà de la seva plantilla entre 1.500 i 2.000 llocs de treball

El grup estatal Torraspapel anuncia que presentarà un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que es preveu que afecti un centenar de treballadors a Catalunya. Actualment, Torraspapel té dues factories a Sarrià de Ter (Gironès) i Sant Joan les Fonts (Garrotxa), a més d’unes oﬁcines a Barcelona. En conjunt, hi ha uns 700 treballadors repartits entre els tres centres de treball.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ENTREVISTA A JOSEP MARIA ARIAS, PRESIDENT DE L’ASOCIACIÓN DE PROFESIONALES DE GABINETES DE COMUNICACIÓN DE UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN (AUGAC) I CAP DEL GABINET DE COMUNICACIÓ I RELACIONS EXTERNES DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

“La internacionalització és una oportunitat d’or” REDACCIÓ

Quina percepció creu que té la societat de la universitat com a institució? Incompleta. La societat ha canviat i amb ella també la universitat. Una bona part de la ciutadania desconeix encara l’ampli ventall d’activitats que desenvolupa la universitat i encara està massa estesa la imatge d’una institució únicament expenedora de títols. Hi ha un llarg camí a recórrer per fer més visible aquesta institució.

En èpoques de crisi, els departaments de comunicació sovint pateixen retallades de pressupost. Què opina al respecte? El moment de recessió i incertesa econòmica que estem vivint també afecta a la universitat i per tant als seus serveis o departaments de comunicació. Espero que les mesures que es puguin prendre vagin més en la direcció de millorar la gestió i eﬁcàcia dels recursos que no pas en la de reduir-los. Tots ens hem d’estrènyer el cinturó però sense arribar a tallar la circulació. Existeixen diferents estratègies de comunicació per part de cadascuna de les universitats espanyoles? Cada vegada hi ha menys diferències en les grans línies estratègiques però sí que existeixen diverses velocitats. Per sort la relació entre els equips de comunicació de totes les universitats és prou ﬂuïda i en alguna cosa hi està contribuint el treball que des de fa 20

52 anys. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d’esdevenir cap del Gabinet de Comunicació i Relacions Externes de la Universitat Rovira i Virgili, havia desenvolupat altres tasques professionals com a director d’Ona Catalana a Tarragona, Cap d’Informatius de la Cadena SER a Tarragona, director del Nou Diari, director del Reus Diari, cap de premsa de l’Ajuntament de Reus i cap de Comarques del Diari de Tarragona. A la universitat, treballa o estudia? Faig les dues coses. Treballo i estudio allò sobre el que treballo i a més busco temps per perfeccionar idiomes.

Creu que la universitat espanyola se sap vendre? S’hi està treballant però les estratègies i les accions són disperses i de poca intensitat. Aquest no és un repte d’una universitat sinó de tot el sistema si el que volem realment és ser competitius internacionalment. Universitats, administracions i societat encara no han consolidat una xarxa de col·laboració i complicitat prou sòlida. Pensa que les universitats destinen un pressupost suﬁcient en comunicació? La comunicació ja es reconeix com un instrument de la gestió estratègica de la universitat. Passar de les paraules a l’acció exigeix convicció, professionalitat i recursos humans i econòmics. Amb algunes excepcions, la majoria d’institucions encara no s’han dotat de l’estructura comunicativa suﬁcient per afrontar amb garanties els nous reptes.

MÉS QUE PERSONAL

Si ara tornés a ser universitari, quina carrera estudiaria? La mateixa tot i que intentaria fer l’esforç per fer-ne una segona, probablement sociologia. Des del seu punt de vista, què és més important, la comunicació o el màrqueting? No hi veig diferències quantitatives. Són dues activitats interrelacionades que es retroalimenten. A més de president de la AUGAC, Arias es troba al capdavant de la comunicació de la Rovira i Virgili. / CEDIDA

anys desenvolupa la Asociación de Profesionales de Gabinetes de Comunicación de Universidades y Centros de Investigación (AUGAC).

no ens podem oblidar dels mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió). També es demostra molt eﬁcaç la comunicació directa.

És suﬁcient una comunicació global o creu que cal pensar també localment? És imprescindible fer-ho en les dues dimensions. El nou terme “glocal” resumeix aquesta dinàmica de treballar la comunicació tocant de peus a terra però amb la vista posada al mon. Les universitats del segle XXI s’haurien de caracteritzar per l’enfortiment dels vincles globals amb els territoris que les acullen i la projecció internacional de les seves singularitats.

Quins aspectes o situacions de la universitat són més difícils o complexos de comunicar? La recerca i el govern són probablement, i per raons ben diferents, les activitats universitàries més difícils de comunicar. Comunicar recerca al gran públic ens exigeix sensibilitzar els investigadors i trobar el llenguatge adequat i els mitjans intermediaris. Comunicar el govern d’una institució complexa com la universitat requereix un bon coneixement de les seves dinàmiques internes per assolir la necessària transparència i claredat.

Què ha suposat el fenomen de la internacionalització? És una oportunitat d’or per repensar la nostra feina. Cal aprendre per donar les respostes adequades a les noves necessitats que genera la progressiva internacionalització de la universitat espanyola. Penso que tenim la sort de viure una etapa històrica plena d’interrogants però amb un potencial espectacular. Quins creu que són els millors canals per comunicar ? Tots però seleccionant-los encertadament segons els públics i els moments. Internet és la gran eina però

En el si de les universitats també es generen mitjans de comunicació propis. Com valora aquesta situació? Són aliats o creen interferències? Són perfectament compatibles i complementaris per dues raons. El públic intern de la universitats exigeix cada vegada més informació i això només es pot resoldre amb mitjans propis. La capacitat de càrrega i els criteris legítims de selecció de notícies dels mitjans externs converteixen en invisibles moltes activitats universitàries.

La comunicació és poder, o això ja ha passat a la història … Si estem d’acord en què vivim en plena societat del coneixement i de la informació també convindrem que la comunicació hi juga un paper clau. No m’atreveixo a qualiﬁcar-ho de poder Què valora més d’una feina? Que hi hagi un projecte obert a la implicació de tothom. Què no perdona mai a un dels seus col·laboradors? No es tracta de no perdonar sinó més aviat de no entendre. No entenc el desinterès i la renúncia. La seva principal virtut. La passió. I un defecte. Alguns cops de geni. Una ciutat per viure. Reus. Per la seva mida i proximitat del mar i la muntanya. Un somni pendent de realitzar. Un viatge llarg per conèixer amb profunditat qualsevol pais. Una frase que li agradi dir sovint. Cada dia em llevo content i amb ganes de treballar. I que duri.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ENRIC PORTA, SECRETARI GENERAL DE L’ASSOCIACIÓ VINÍCOLA CATALANA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“El vi està de moda”

FECIC

El consum de vi no està en crisi entre un públic que avui prefereix les denominacions d’origen (DO) i aposta, cada vegada més, per la producció catalana. Tenim prou cultura vinícola? Hem passat del porró i la bóta al decantador i als vins d’alta expressió en molt poc temps. Fa cinc anys era difícil trobar una botiga on tinguessin estris del món del vi i ara hi ha departaments sencers als grans magatzems que s’hi dediquen. El vi està de moda, però això no signiﬁca que tinguem una gran cultura vinícola. Els francesos ens porten molts anys per davant en vins de qualitat. A Catalunya encara estem començant i ens queda molt per conèixer.

RAQUEL CORREA

La crisi fa que consumim menys vi? Als països mediterranis consumidors de vi per excel·lència –Espanya, França i Itàlia, que són també els grans productors– fa anys que baixa el consum de vi però la crisi econòmica d’aquest any no ha afectat tant com a altres sectors. El consum de vi, doncs, va a la baixa des de fa temps? Canvien els hàbits de consum. En els últims 30 anys, s’han incorporat nous productes, com els refrescos i les cerveses, i ha augmentat molt el consum de l’aigua en detriment del vi de taula. Bevem menys vi de taula però més vi de denominació d’origen. Quina és la situació del vi català al món? Sempre ho comparem amb el futbol: el problema que tenim és que ho guanyem tot a nivell mundial però no a casa nostra. Catalunya és la primera comunitat autònoma d’Espanya en exportació de vi de qualitat: els vins catalans estan presents a més de 120 països. L’exportació funciona. La tasca que tenim és precisament a casa nostra. Com s’explica? Els catalans som de mentalitat oberta i ens agrada

Enric Porta és el secretari general d’aquesta associació vinícola. / D.C.

molt provar el que ve de fora. I això comporta que no coneguem el que fem aquí al costat. El Penedès és el gran desconegut pels barcelonins! Però també és cert que ara es comença a fer promocions des de l’administració, les patronals, els mitjans de comunicació, les bodegues... i cada vegada ens en sortim millor. Cal fer molta promoció. Hi ha altres regions d’Espanya que van començar molt abans que nosaltres, i aquí és encara la gran assignatura pendent. Regions com la Rioja ens porten molt avantatge... Van ser els primers a dedicar-se a la promoció. El públic català de 25 a 40

anys coneix i consumeix més els vins d’aquí però la gent a partir de 50 anys ha estat bombardejada amb les promocions de Rioja i canviar-li els costums costa molt. Tant que el 40% dels vins de denominació d’origen que es consumeixen a Barcelona i l’àrea metropolitana són Rioja. La gent va a l’opció segura i tria un Rioja. Però no només el públic en general sinó també el restaurador, que pensa que oferir un Rioja és menys arriscat que oferir un vi català. A la Rioja sabem que hi ha ull de llebre, però a Catalunya hi tenim des de cabernets fins a merlots o siràs. Tenim moltes varietats i és difícil entendre-les.

Quins reptes de futur us plantegeu? Modernització de les empreses –sobretot en temes de màrqueting i promoció, però també en innovació– i més collaboració amb l’administració pública. El que no pot ser és que els turistes arribin aquí i no sàpiguen que Catalunya és un gran país de vins. Turisme de qualitat... A Estats Units i França, l’enoturisme funciona fantàsticament però aquí estem començant. A l’Empordà, el Penedès i el Bages ho estan fent molt bé, i a les comarques de Tarragona hi ha moltes masies que es dediquen a l’enoturisme i també hi ha moltes bodegues preparades per rebre visitants.

LA FEDERACIÓ CATALANA D’INDÚSTRIES DE LA CARN COMMEMORA EL 30È ANIVERSARI

La Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC) va celebrar, el 3 de novembre, l’acte commemoratiu pel 30è aniversari de la seva fundació a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència dels 200 empresaris catalans més importants del sector carni, com també la presència de diverses autoritats catalanes. Amb aquest acte la FECIC va celebrar com ara fa 30 anys uns quants empresaris del sector, liderats per Jaume Casademont, van decidir constituir l’entitat, amb la ﬁnalitat que les empreses càrnies catalanes disposessin d’una única veu. PIMEC ES CONFECCIONA UN DECÀLEG PERQUÈ LES PIMES PUGUIN FER FRONT A LA CRISI

PIMEC ha confeccionat un document, sota el títol Decàleg per fer front a la crisi, que ha fet arribar a tots els seus socis, amb la intenció que sigui una ajuda per afrontar la delicada situació econòmica i intentar donar eines perquè les pimes puguin continuar endavant. Els deu punts d’aquest decàleg són: austeritat operativa, prudència inversora, activació de la gestió de compres, control del risc de clients, identificar fonts de finançament, no esgotar la capacitat d’endeutament, aprofitar la reducció de feina per formar els treballadors, optimització fiscal, aprofitament de les línies de suport a la pime i activació de l’entrada en mercats exteriors. CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA ES POSA EN MARXA EL CENTRE D’ASSISTÈNCIA EMPRESARIAL DE LA CAMBRA

La Cambra de Comerç de Barcelona ha obert el Centre d’Assistència Empresarial, per informar les petites i mitjanes empreses sobre els canals de finançament públic empresarial als quals poden accedir. El centre, ubicat a la planta baixa de les oficines de l’avinguda Diagonal, vol ajudar les pimes a fer front a les dificultats d’accedir al finançament amb l’objectiu que cap projecte solvent es quedi sense suport econòmic. Així es vol recolzar les empreses en els processos de millora de la seva competitivitat, amb el màxim assessorament i informació possible.

EMPRESA / Decàleg

EMPRESA FAMILIAR

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ESTIL EMPRESARIAL

NOVES TECNOLOGIES

MÀRQUETING

RSC

ALFONSO CEBRIÁN

JOSEP LLUÍS PÉREZ

JOAN MORA

AGUSTÍ MOLÍAS

CRISTIAN PALAZZI

DIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

DIRECTIU DE LA COMISSIÓ INTANGIBLES

DIRECTOR GENERAL DE KRITER SOFTWARE

SOCI DIRECTOR CONTACT CENTER

SECRETARI EXECUTIU CÀTEDRA ETHOS DE

INSTITUTE

LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

“No al spam telefònic”

El beneﬁci empresarial

ACCID

El tresorer emocional

Les baralles formen part inseparable de la nostra vida Els empipaments, disputes, frecs i baralles formen part inseparable de la nostra vida emocional, i els motius moltes vegades solen estar relacionats amb els afectes o els diners, i moltes vegades amb ambdós. Per aquest motiu les famílies empresàries, sobretot les branques més esteses, necessiten una figura capaç de canalitzar aquestes emocions i mantenir oberts els canals de comunicació entre els familiars. Aquesta ﬁgura existeix i s’anomena “cap emocional”. Aquestes són persones capaces de motivar als familiars i orientar-los cap al compliment dels objectius comuns. A més, les figures del “cap emocional” són els guardians de les claus del tresor emocional i relacional de la família. Tanmateix són una de les garanties per a la salut emocional de la família i la transmissió dels valors entre les diferents generacions i branques familiars.

Les xarxes a la crisi

Tenen una capacitat de resistència a les crisis superior Si volem parlar de com afrontar la crisi podem parlar de les xarxes d’empreses, conjunt de petites empreses, poques o moltes, cooperant en diferents punts de la cadena de valor a partir d’un acord o aliança estratègica convinguda entre elles i, sempre en contacte molt estret amb els clients, als que s’adapten d’una manera tan acurada com ﬂexible per tal d’aproﬁtar al màxim una demanda feble, fragmentada i inestable, però que existeix. Estudis que s’han fet sobre aquest model ens diuen que les empreses d’una xarxa tenen una capacitat de resistència a les crisis superior a la d’altres empreses, alhora que la seva gran flexibilitat els pot permetre adaptar-se més fàcilment a un entorn molt canviant. Així mateix, l’aliança entre elles els permet afrontar juntes, de la millor manera, les mancances de crèdit que una situació com l’actual comporta.

Aplaçament o la ﬁ de SIMO?

SIMO no ha sabut escoltar el sector que l’impulsava de veritat

Patim i repudiem pràctiques de trucar a altes hores de la nit

SIMO ha passat per molts canvis al llarg dels seus anys d’història, sobretot pel que fa al tipus d’oferta fins arribar a les TIC. Una fira s’aguanta perquè visitants i expositors senten que obtenen una contrapartida clara: negoci o, com a mal menor, contactes. En els últims anys, SIMO no ha sabut escoltar el sector que l’impulsava de veritat. Ha perdut el pols del món empresarial cegat per la contractació massiva de metres quadrats de grans companyies de telefonia i d’administracions públiques que, en la majoria, omplien el certamen artificiosament. Perquè SIMO sobrevisqués, hauria d’haver diferenciat clarament la fira professional i la de consum. No haver fet aquesta segmentació és una de les raons de la caiguda. No és lògic barrejar professions i consum sense cap comunicació i gestió diferenciada. Tant de bo, notícies com aquesta ens despertin a tots plegats.

El Ministeri de Sanitat i Consum per fi s’ha posat en marxa per tal de legislar el màrqueting telefònic, al que el ministre ha titulat spam telefònic. Els professionals d’aquest sector, entre els que tinc l’orgull de pertànyer, som els primers que patim i repudiem pràctiques de trucar a altes hores de la nit, reiterar trucades a persones que ja han manifestat la seva voluntat de què no els tornin a trucar, etc. Puc assegurar que per uns pocs, però escandalosos com una ferida al cap, que realitzen males pràctiques, el sector té aquesta mala imatge social, així que donem la benvinguda a aquesta iniciativa. Ara és el moment adequat per incentivar noves eines per defensar els interessos tant dels clients com dels professionals, com són la creació d’un registre públic “No em truquin”, l’obligació d’identiﬁcar el número que truca... i d’altres aportacions que ajudin a regular aquest jove sector.

Cadascú mou les fitxes el més ràpid que sap i que pot Un pot entendre que la única responsabilitat d’una empresa és l’obtenció de beneficis. Així ho expressà Milton Friedman al 1970 i no pocs es van prendre al peu de la lletra les seves paraules. Molt ha plogut des d’ençà, però no sembla que ningú s’ha mogut gaire de la seva posició original. Per una banda hem vist com creixia d’una manera extraordinària els qui defensen el lliure mercat, del qual Friedman en fou un dels ideòlegs, i per altra, de tant en tant, sentim algunes veus de la societat civil que es mostren a favor d’un canvi de direcció en les polítiques econòmiques mundials. Aquesta és la taula del joc i cadascú mou les fitxes el més ràpid que sap i que pot. De vegades però, es donen fracassos estrepitosos de manera que tots, liberals i comunitaris, tenen temps per refermar-se ideològicament. Més enllà de les dretes i les esquerres ens trobem en un bon moment per reflexionar. Desitjo que ho sabrem aprofitar.

Decàleg / EMPRESA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

RECURSOS HUMANS

MÀRQUETING

ECONOMIA

JOVES EMPRESARIS

LOGÍSTICA

LUCÍA LANGA

MARCEL GALLI

ANTONIO DÍAZ MORALES

CHRISTIAN ROVIRA

PACO MARTÍN FRÍAS

PROFESSORA DE DESENVOLUPAMENT

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

PROFESSOR D’EXECUTIVE MBA D’EAE I

PRESIDENT D’AIJEC

PRESIDENT DE MRW

Sobreviure als primers anys

Canvis a la logística

DIRECTIU A EADA

Saber buscar oportunitats

Ser permeables al nostre entorn ens fa més savis, però és suﬁcient? “Coneix-te a tu mateix” apareix inscrit al temple de Delfos de l’antiga Grècia. Entrats de ple al segle XXI l’enfocament està posat enfora: atresorar coneixements, compartir informació. És cert, ser permeables al nostre entorn ens fa més savis, però és suﬁcient? Les nostres possibilitats creixen si treballem des de dintre cap enfora, si sabem què buscar i per a què buscar. Ara que les oportunitats exteriors sembla que s’esfumen com per art de màgia és el moment d’orientar la nostra energia al voltant del nostre desenvolupament. Preparemnos mitjançant una reflexió conscient per a clarificar qui som i qui volem ésser. Només a través d’aquest esforç decidit, omplint el sac per dintre, podrem preparar-nos per a nous temps i nous reptes que segur han de venir. Com un nord conegut ens ha de guiar la màxima “Tant creixes, tant vals” i, a partir d’un desenvolupament introspectiu, fer que les nostres metes futures s’apropin una mica més.

D’OBS

Distribució i Mercès a l’especialització indústria

Invertir energia, passió i creativitat més que diners Amb motiu de l’actual conjuntura econòmica compartia impressions amb un client, qui molt relaxat, em comentava que mercès a la seva especialització, no estava patint la crisi. Vaig recordar aleshores conceptes propis del màrqueting de guerrilla, conceptualitzat per Houghton Mifflin el 1984 i que definia com es podien assolir els objectius de màrqueting per mètodes poc convencionals, invertint energia, passió i creativitat més que diners. Amb idees clares, estratègies alternatives i orientació cap a l’especialització en petits mercats de nínxol, als que les grans empreses tenen dificultats per arribar-hi. El màrqueting de guerrilla necessita temps, energia i creativitat més que diners, i en ell es persegueixen accions amb rendibilitat mesurable en un molt breu període de temps, tot estant a l’aguait del mercat i dels competidors per tal de descobrir noves oportunitats de negoci. Les empreses, per petites que siguin, han de fer tot allò que fa la competència, però millor.

Una nova relació comercial basada en la col·laboració

Una planiﬁcació massa optimista obliga a tancar molts negocis

En els mercats B2C, la logística es mostra com un element clau

Des de principis de la dècada de 1970 s’està observant un canvi dràstic en la distribució de productes de gran consum i s’han creat nous models d’establiments que modifiquen el canal de distribució. El procés de concentració que s’ha produït a EUA, Europa i a alguns països de l’Amèrica Llatina ha permès que la gran superfície, que inicialment es desenvolupa amb força a tots els països, està sent frenada per altres models com les tendes de descompte i els supermercats. La indústria ha hagut d’implementar un nou model de gestió. Aquest model de gestió per categories permet una nova relació comercial basada en la col·laboració amb el proveïdor per obtenir èxit. Aquesta novetat ha obligat a la indústria a canviar estructuralment els seus departaments i àrees comercials. També ha sofert un canvi important la inversió en màrqueting, cada vegada més enfocat al punt de venda, i on les marques estan buscant noves fórmules de captació de clients.

Cap emprenedor és Harry Potter, no som mags amb una recepta màgica que ens diu quins passos hem de seguir per tirar endavant el nostre projecte. Tot i això tenim una petita clau que ens pot garantir l’èxit en la nostra aventura emprenedora i aquesta és tan senzilla com fer un bon pla de negoci. Quan es comença un projecte es fa carregat d’il·lusió, pensant que funcionarà, el que acaba desembocant en un pla de negoci massa optimista, que no preveu que una empresa ha d’estar preparada per aguantar tres anys de penúries, de situació negativa, i saber d’on traurà el capital per tirar endavant. Una planiﬁcació massa optimista obliga a tancar molts negocis a l’any i mig de vida. Per tant, deixem l’optimisme (que encara és fa més patent entre la gent jove) per encarar els mals moments, i siguem pessimistes en les nostres prediccions, que no serà sinó una manera diferent de ser optimista.

El sector de la logística travessa grans canvis i transformacions. La globalització, la proliferació de noves formes de fer negocis i la transformació sociocultural impulsada per les noves generacions, fa que sigui necessari innovar contínuament per donar resposta a aquestes noves necessitats. En els mercats B2C (business to consumer), la logística es mostra com un element clau. Els clients finals volen que s’apropi l’oferta a la porta del seu domicili i la gestió logística té el repte d’aconseguir-ho. Per competir en aquest mercat és imprescindible proporcionar un servei integrat, que trobi sinèrgies entre processos de transport, operacions logístiques i contacte amb el client ﬁnal. L’ús de tecnologia d’última generació tal com la radiofreqüència i web services, i un equip de professionals ensinistrats en la gestió d’operacions logístiques d’alta complexitat garanteixen un servei d’altes prestacions.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

AFEPASA

Afepasa: més de cent anys d’experiència amb el sofre i l’agricultura Azufrera y Fertilizantes Pallarés S.A. (Afepasa), amb una trajectòria de 115 anys, proveeix les vinyes i altres cultius de diverses varietats de sobre, l’únic producte classiﬁcat per la Unió Europea en Agricultura Ecològica com a preventiu i eradicant de les plagues. És l’única empresa d’aquest tipus que existeix a Catalunya i la més moderna i de major capacitat que hi ha a Europa. La companyia mira al futur apostant fort per la internacionalització, especialment en els mercats africans i de la costa oriental del Mediterrani. MÒNICA VILLANUEVA

L’empresari català Juan Pallarés Bosch, nascut a Valls, es va establir a Tarragona amb un taller artesà de construcció de tonells, barralons i botes per al mercat interior i per a l’exportació dels vins de Tarragona, producte molt apreciat a tot Europa. Com a conseqüència de la ﬁl·loxera, que pràcticament va paralitzar el port de Tarragona, Joan Pallarés va haver de cessar la seva activitat. Aleshores va iniciar un negoci de sals, arrossos i fertilitzants, amb especial atenció al sofre, fonamentalment per a la prevenció de les malalties de la vinya. Tot i que el molí de sofre de pedra (amb tracció animal) només arribava a la producció anual de 30 tones, fet que el va portar a posar-se en contacte amb Sicília, centre en aquells moments d’aquesta activitat.

L’arribada de la Guerra Civil Durant el període de la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i tot el sofre intervingut, atès que es considerava material d’interès militar. Un cop finalitzada la guerra, les instal·lacions estaven totalment destrossades i els magatzems greument danyats. Donada la greu situació que travessava Espanya, la reconstrucció va ser lenta i difícil. No obstant, “gràcies a l’esforç i l’enginy de la família, es va aconseguir que fos novament operativa l’any 1941”, comenta Ignacio Montagud, actual director de l’empresa que a dia d’avui encara es manté en mans familiars.

El nou terreny, d’uns 40.000 metres quadrats, es troba en el Polígon Industrial de Constantí. / CEDIDA

d’un nou equip per molturar sofre, amb les tècniques més avançades d’aleshores. Aquest pas endavant va permetre, no només quintuplicar la producció, “sinó aconseguir nous productes i millorar la qualitat sense pràcticament incrementar la plantilla i conseqüentment, obrir nous mercats abastant tota la península, els arxipèlags i el sud-est francès”, explica Ignacio Montagud.

El carrer Torres Jordi havia estat zona d’indústries i magatzems, avui és zona residencial. / CEDIDA

Durant la Guerra Civil tot el sofre va ser intervingut i la fàbrica col·lectivitzada “Ajudem l’agricultor a fer de la seva feina un mitjà sostenible”

Sofre per a vinyes i cultius La missió de la companyia és aportar els productes necessaris a l’agricultor “per a fer de la seva feina un mitjà sostenible a llarg termini”, comenta Montagud que està convençut que gràcies a aquesta premissa “s’ha consolidat una activitat i un mercat”.

Obertura a mercats exteriors

Innovació sostenible

Tan aviat com la situació i circumstàncies que afectaven Espanya respecte a Europa, la tercera generació (els germans Pallarés Barbat) van contactar amb les principals indústries del sector a Itàlia, França i Alemanya i van decidir la construcció de quatre noves cambres de sublimació i la instal·lació

Afepasa treballa en la innovació de producte, tant amb formulacions noves com antigues, “mitjançant un equip d’experimentació en una ﬁnca de 300 hectàrees de vinya de propietat familiar, així com a través del departament de l’empresa”, relata Ignacio Montagud. En aquest sentit, l’empresa va rebre per part de l’Ajun-

tament de Tarragona (1996) la distinció per la seva contribució a una Tarragona “més blava i més neta”.

Visió de futur Al convertir-se el carrer Torres Jordi en un zona residencial de la ciutat, l’empresa va adquirir un nou espai al Polígon Industrial de Constantí, sent avui la fàbrica de sofre més moderna i de més capacitat de producció d’Espanya i d’Europa. L’objectiu de l’empresa a curt termini és consolidar “més intensament la presència a tots els països mediterranis”, explica Montagud que afronta la crisi “amb molta cautela” i reconeix no tenir “cap recepta per fer-li front”.

Actualment les instal·lacions disposen de registres de qualitat ambiental ISO i EMAS. / CEDIDA

AFEPASA EN XIFRES Nombre de treballadors Capacitat de producció de la fàbrica Metres quadrats del terreny Facturació del 2007 Previsió facturació del 2008 Percentatge de vendes a l’estranger

20 50.000 tones 40.000 m ² 5 milions d’euros 11 milions d’euros més del 60%

Entrevista / FINANCES

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A RAFAEL JENÉ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA TARRAGONA

“Tenim el deure d’ajudar els nostres clients a superar la crisi” Sembla que la crisi no ha agafat a contrapeu Caixa Tarragona, al menys així ho dóna a entendre el seu director general, Rafael Jané. Assegura que durant els anys de bonança es van dedicar a fer guardiola, la qual cosa els ha permès mantenir beneficis i fer més dotacions de les necessàries per si la morositat es dispara. Malgrat tot, les empreses de qualificació no els posen gaire bona nota. Rafael Jané posa en entredit el valor de la certificació, com ho fa la Comissió Europea i mig sector financer que les culpa de la maleïda crisi. BEGOÑA GIMÉNEZ

“La qualiﬁcació de les empreses de rating s’ha de relativitzar”

Quina lectura fa de les conclusions a què han arribat els governants del G-20? La crisi no es solucionarà d’avui per demà. Aquestes reunions contribueixen sobretot a restituir la confiança en el propi sistema, que és un altre aspecte que tenim en crisi. És necessària la intervenció dels governs en el sistema financer? De sobte sembla que descobrim la necessitat de disposar de regulació! El problema és que ja hi havia una regulació però es va anar relaxant. És cert que a alguns se’ls va anar la mà, però no crec que ara sigui qüestió de regularitzar-ho tot i fer una política purament intervencionista. És significatiu que això aquí no passés, el Banc d’Espanya va controlar molt més la situació. Es presentaran totes les entitats financeres al Fons d’Adquisició d’Actius Financers? No sé que farà la resta, però és bo que ens hi presentem: s’hauria de considerar natural. Fins i tot les entitats que no necessiten anar-hi, haurien de fer-ho. Els clients penalitzaran aquelles entitats que vagin al Fons, per por que siguin problemàtiques? Això va passar a Anglaterra fa uns mesos quan es va fer públic el nom d’una entitat que havia fet una cosa que és absolutament normal, que és el recurs de descompte. Va ser penalitzada i això és greu. Però més greu encara és que una entitat que necessiti fer-ho i li convingui, no ho faci per por. S’ha de publicar el llistat de les entitats que es presentin? La transparència és bona; com a mínim, dóna l’oportunitat d’informar amb qualitat sense rumors. Les empreses de qualifica-

“Hem fet més dotacions de les necessàries per previsió” “Fusionar caixes no soluciona absolutament res”

Rafael Jené, a l’entrada d’una de les oﬁcines de Caixa Tarragona. / DIEGO CALDERÓN

ció han fet bé la seva feina? Ara és fàcil trobar culpables. Evidentment, cal fer retocs regulatoris per evitar interessos contraposats. Però quan algú compra un actiu qualificat per aquesta empresa, hauria de relativitzar, saber interpretar i mirar més factors. Les empreses de rating posen nota, però no avalen, no són per si mateixes una garantia. Li preocupa que Caixa Tarragona hagi estat situada en ‘perspectiva negativa’ per alguna agència de rating? Efectivament, no tenim totes les “A” que ens agradaria tenir però també això s’ha de relativitzar. Els nostres clients han de conèixer els nostres serveis, el nostre treball i valorar-nos per més coses que no només la notícia de la qualificació, que a més està feta en un context general que afecta moltes entitats. Crec que no hem de dramatitzar. Han mantingut els beneficis els tres primers trimestres. Com

tancaran l’any? El nostre sistema productiu funciona i, tot i fent les dotacions necessàries i més de les necessàries, hem aconseguit mantenir els resultats. Des d’aquest punt de vista, crec que ens podríem mantenir al 31 de desembre. Però jo m’inclino per quedar per sota de l’any anterior, encara que per la màquina productiva podríem tenir més inputs. Optem per fer guardiola, més dotacions per si són necessàries. Si d’aquí tres anys no ens ha calgut utilitzarles, molt millor; el problema és que passés a l’inrevés. S’atreveix a apuntar alguna solució per superar la crisi? Jo crec que la crisi és, en general, un desengany. Pensem que la prosperitat durarà deu anys més, que tots els clients pagaran, que el consum continuarà pujant, etc. Però, de cop i volta, res és com havíem pensat i arriba la decepció. Llavors hem de passar la fase de caiguda i desconsol. Superat això, a poc a poc, tires endavant ﬁns

que un dia comences a pujar... i es torna a la prosperitat. Hem tingut ara una gran caiguda: decreixement del PIB, augment de la taxa de morositat, baixada del consum... però jo crec que comencen a donar-se les condicions perquè es doni la pujadeta. Tindrà cost social, evidentment, hi haurà treballadors, institucions, empreses que se’n ressentiran, i per això cal prendre mesures de solidaritat social i ajudes per certs sectors que, si no funcionen, perjudiquen greument la resta, com és el sector ﬁnancer. Sóc optimista, trobo indicis que la situació comença a millorar. El Govern ha demanat a les caixes que reobrin l‘aixeta del crèdit, podran fer-ho? En aquest moment, no existeixen grans solucions. Ara és moment de treballar molt i treballar fi. Concretament, nosaltres hem de mirar-nos els expedients de crèdit pel dret i del revés; no plantejarnos que la resposta és sí o no: hem de buscar solucions, condicions acceptables per donar els crèdits, pensar com podem ajudar. Clar, la productivitat serà més baixa, això té uns costos, però és que és l’única forma de tirar endavant, això és bo per a l’economia, per a l’empresa, per al client i també

per a Caixa Tarragona. Com s’està comportant el client de Caixa Tarragona? El nostre producte és molt social, hipoteques de primera vivenda. Lògicament, amb aquest client tenim una garantia molt bona i és que vol pagar perquè no vol perdre la casa, s’hi esforça. Però per altra banda, bona part d’aquest tipus de client és molt vulnerable a la crisi: risc d’atur i risc per les pujades de tipus d’interès. A alguns els pujava més ràpid la quota de la hipoteca que el sou! Ara, des del punt de vista de la solvència de l’entitat, els nostres clients no són un problema perquè ho tenim tot molt ben garantit i està tot aprovisionat. Han hagut de canviar els acords per salvar els clients? El primer que hem fet és entendre que la situació no és la mateixa, hem pres consciència del desengany. Un cop això, hem pensat en les alternatives que tenim i hem començat a renegociar amb els clients. És clar, això és més feina per a nosaltres, però és que és un deure que tenim amb el client: seure amb ell i pràcticament personalitzar cada situació, tot per evitar el cost de la situació dramàtica que suposa no poder pagar la hipoteca. Què en pensa de la fusió de caixes? Podria Caixa Tarragona unir-se a una altra? A mi ja se m’ha esgotat el discurs, perquè fa tants anys que se’n parla... Penso, la veritat, que les fusions no solucionen absolutament res. El volum de negoci o els beneﬁcis que tindran dues caixes que es fusionen serà, com a màxim, el mateix que el de totes dues per separat. Particularment a Caixa Tarragona, una fusió no la milloraria en res, ni li donaria més fortalesa.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

VALORS

29 Octubre

DEL MES 24 Novembre

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-5,36%

-11,34%

+1,36%

-5,29%

-0%

2.515,24 2.380,30

1.302,12 1.154,34

8.211,90 8.323,93

4.808,69 4.554,33

1,29 1,29

ÍBEX 9744,40

CAC 3618,11 3561,43 3504,75 3448,08 3391,39 3334,70 3278,02 3221,34 3164,66 3107,98 3051,30 2994,62 2937,94 2881,26

9608,52 9472,35 9336,17 9199,99 9063,81 8927,64 8791,46 8655,28 8519,10 8382,93 8246,75 8110,57 7974,40 29 OCT

26 NOV

29 OCT

26 NOV

NOVEMBRE NO ES MODERA

Ni la cimera econòmica ni les primeres mesures aplicades aconsegueixen moderar les borses mundials. Els darrers dies del mes, però, els índex donen signes de recuperació.

DOW JONES

9325,01 9222,88 9120,74 9018,61 8916,47 8814,34 8712,21 8610,07 8507,94 8405,81 8303,68 8201,54 8099,41 7997,28 29 OCT

26 NOV

ESPANYA RENUNCIA A CONTENIR LA DESPESA I PREVEU UN DÈFICIT PÚBLIC DEL 4%

2009: L’inici de la batalla per les reformes financeres Si el 2008 serà recordat com l’any en què la crisi va saltar al pla internacional, el 2009 ho serà per la disputa sobre com regular el sistema financer. El pànic d’aquest any ha portat els governs a donar un gir a les finances diàries que fa només un any hagués estat criticat d’intervencionista. La cimera del G-20 a Washington ha donat llum verda a una bateria d’accions fiscals per evitar l’amenaça de la depressió. Espanya escull l’increment de la despesa pública.

Al G-20 tots van admetre que la recessió arribarà i acorden desenvolupar mesures globals La creació de la nova arquitectura global queda posposada per quan s’hagi incorporat Obama LAIA JARDÍ

Els últims dotze mesos han deixat clar que si les finances funcionen malament tothom pateix les conseqüències. Retallades de tipus d’interès, injeccions milionàries de diners públics als bancs o garantia de dipòsits. Quan la supervivència de les entitats financeres ha estat en risc, els banquers no han tingut altra opció que acceptar les peticions dels polítics. Passada la tempesta, els analistes estan d’acord en què la banca seguirà acceptant canvis, però la qüestió serà fins a quin punt. Tot apunta que el conflicte d’interessos entre governs i financers esclatarà el 2009, quan

els primers intensiﬁcaran les mesures per sortir de la pitjor crisi econòmica en 80 anys i els segons es resistiran a renunciar als màxims guanys possibles. El passat 15 de novembre, la cimera del G-20 va deixar clar que els governs volen avançar cap a una major regulació, apuntalar el creixement global i evitar el proteccionisme. Tot i la divergència entre països, de la reunió se n’extreu que la desregulació que ha caracteritzat les últimes tres dècades ha arribat a la ﬁ. Ningú esperava que els líders de les principals economies mundials solucionessin en una tarda una crisi que ha portat a la nacionalització de bancs d’arreu del món, centenars de milers d’acomiadaments i que amenaça amb tombar la General Motors. Des de Washington, el missatge va ser el d’unanimitat sobre l’arribada d’una recessió que fa un any la majoria de governs negaven. Per limitar-ne les conseqüències, el G-20 aposta per una acció coordinada, recordant que l’última crisi econòmica va portar els Estats Units cap a l’aïllacionisme, el feixisme es va instal·lar a gran part d’Europa i el món va entrar en guerra. “La crisi global necessitarà una resposta global”, va sentenciar el president del Banc

Mundial, Robert Zoellick. La principal acció acordada passa per reactivar l’economia mundial a partir d’estímuls fiscals: retallar els impostos, augmentar la despesa pública i baixar els tipus d’interès. L’absència del president electe nordamericà, Barack Obama, va obligar a posposar fins l’any vinent la creació d’una nova arquitectura global, que possiblement comporti una regulació coordinada transfronterera dels bancs, el control dels fons sobirans (hedge funds) i un major pes del Fons Monetari Internacional (FMI). La vista està posada ara en la propera cimera, prevista el pròxim abril a Londres i, aquest cop sí, amb Obama com a president dels Estats Units. Mentrestant, els ministres de finances tenen fins el 31 de març per presentar les seves propostes per ressuscitar l’economia.

Llum verda a l’endeutament A Espanya, que ja ha entrat en recessió, el govern ha anunciat que el dèﬁcit públic podria situar-se per sobre del quatre per cent del Producte Interior Brut (PIB) per afrontar les necessitats de ﬁnançament del sector públic el 2009. La voluntat inicial de contenir la despesa pública ha donat pas a la imposició d’una línia d’incre-

No trigarà gaire que xocaran els interessos de governants i ﬁnancers. / ARXIU

ment de l’endeutament públic, que representa el 38% del PIB (considerablement per sota del 60% ﬁxat a Maastrich). El pla de suport a la banca de 50.000 milions d’euros, la devolució dels 400 euros de l’IRPF, les ajudes a les famílies hipotecades i el nou pla de ﬁnançament per les pimes valorat en 29.000 milions han deixat les arques públiques eixutes. Amb tot, consumidors i empreses no gasten el necessari per mantenir el creixement econòmic i, segons La Moncloa, cal una política expansionista que

passi per la despesa pública: inversió en activitats productives, infraestructures, investigació i desenvolupament. Per ara, però, la baixada d’impostos queda descartada. “Estem presenciant una revaloració essencial de cada actiu existent a tot el món”, va dir Kevin Warsh, un dels governadors de la Reserva Federal dels EUA, per descriure la crisi. De tenir raó Warsh, l’economia espanyola, amb la seva dependència del sector immobiliari, no sortirà massa ben parada de l’auditoria.

Anàlisi de valors / FINANCES

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

GUANYS A LES EMPRESES DE L’IBEX-35

MÉS BENEFICIS GRÀCIES A ENDESA

IBERIA PATEIX L’IMPACTE DEL COMBUSTIBLE

Les companyies que integren l’Ibex-35 han guanyat 43.821 milions d’euros fins el setembre, el que suposa un augment del 10,5 per cent respecte als primers nou mesos del 2007. L’increment és el més baix dels últims anys i confirma l’inici de la davallada dels beneficis, que van créixer el 17 i el 16 per cent els dos primers trimestres.

Els guanys nets del grup Acciona han augmentat entre gener i setembre un 2,8 per cent, ﬁns els 412 milions d’euros. La bona evolució del negoci energètic i l’aportació de la seva participació a Endesa (de 4.134 milions) han contribuït a l’increment dels ingressos, que s’han situat en 9.353 milions.

L’alt preu del petroli durant l’any ha provocat una caiguda del beneﬁci d’Iberia del 77,1 % durant els nou primers mesos de 2008. Els guanys de la companyia aèria s’han reduïts ﬁns els 51,12 milions d’euros, en gran part per les elevades despeses en carburant: 1.210,4 milions (374,2 milions fa 12 mesos).

8,49 8,36 8,22 8,10 7,96 7,82 7,70 7,56 7,43 7,30 7,16 7,03 6,90 6,76 6,63 6,50

SACYR VALLEHERMOSO

3 NOV

21 NOV

La possible entrada de la russa Lukoil a l’accionariat de Repsol s’ha convertit en un cop d’aire fresc per Sacyr. El grup constructor ha trobat comprador pel seu paquet del 20,1 per cent de Repsol. En temps de crisi, els inversors han aplaudit el que ha aconseguit l’espanyola: que Lukoil compri per 26,71 euros l’acció, el mateix que va pagar fa dos anys. La Caixa, segon accionista de Repsol, també ha anunciat el seu interès de vendre el 12,5 per cent que té de Repsol si Sacyr tanca un acord amb el grup rus.

EL MÓN NECESSITA 64 MILIONS DE BARRILS EXTRA DIARIS D’AQUÍ AL 2030

Incert futur per a les petrolieres: mal auguri de crisi energètica La baixada del preu de petroli i la desacceleració econòmica posa un interrogant al futur de les petrolieres. Les grans corporacions estan aturant els seus projectes d’expansió i de recerca de nous jaciments a l’espera de l’evolució de la situació ﬁnancera. Tanmateix, cal veure si quan aquesta es reactivi les petrolieres es podran posar al dia quant a la producció. LAIA JARDÍ

Els primers nou mesos de l’any van ser més que positius per Repsol YPF. La petroliera no només va augmentar els seus beneficis en un 15 per cent, fins els 2.816 milions d’euros, sinó que va perdre només un 13 per cent del seu valor a borsa mentre l’Ibex35 es baixava més d’un 22 per cent. Ara, la caiguda del preu del combustible podria posar fi a la lluna de mel de les petrolieres i el grup presidit per Antonio Brufau mostra els primers símptomes: el creixement dels guanys durant el tercer trimestre es va veure limitat a un 2,5 per cent. Més d’un any després de l’inici de la crisi financera, la desacceleració econòmica ha acabat afectant la demanda mundial de cru i, en conseqüència, el seu preu ha perdut el triple dígit que tant va alimentar els beneficis de grups com Repsol. Com a mínim a curt termini, els analistes coincideixen en què la caiguda del barril de petroli per sota dels 50 dòlars es traduirà en una contracció dels guanys de les petrolieres. Amb un cru que ha perdut gairebé dos terços del seu valor des dels 147,27 dòlars de juliol, els

analistes i la mateixa Agència Internacional de l’Energia (AIE) pronostiquen estrenyiments de cinturons i demores en els projectes de descobriment i explotació de petroli. El passat novembre, Shell va anunciar que arxivarà indeﬁnidament la decisió sobre expandir o no les seves operacions a Canadà per l’increment dels costos, mentre que Total ha posposat la construcció d’una refineria a Aràbia Saudita, amb un pressupost de 10.000 milions de dòlars. Al seu últim informe, la consultora Wood Mackenzie revela que quatre de cada cinc projectes de noves refineries podrien ser cancel·lats pel col·lapse de la demanda, especialment els que depenen d’un recolzament estatal. Segons el document, només s’acabaran 30 dels 160 projectes anunciats des de 2005 per ser completats en els pròxims set anys.

Crisi energètica La caiguda de les inversions a nivell mundial està començant a despertar inquietuds sobre com respondrà el subministrament quan l’economia global es refaci de la

desacceleració actual. “L’economia podria finalment recuperar-se en pocs anys i elevar a l’alça la demanda de petroli. Si el subministrament no es posa al nivell, les conseqüències seran serioses”, ha advertit el cap de l’AIE, Nobuo Tanaka. En aquest escenari, si la producció no pot satisfer les necessitats del futur, els preus podrien disparar-se fins superar les cotitzacions de l’estiu del 2008. L’amenaça d’una crisis energètica global és latent, però no va figurar a l’agenda de la reunió del G-20 a Washington. Els esforços per evitar una depressió són tals que el futur energètic es postula com una urgència menor. A jutjar pels primers indicadors, el respir serà breu. L’AIE prediu que els preus del petroli tornaran a escalar i superaran els 200 dòlars el barril d’aquí al 2030. L’augment dels costos d’extracció de petroli de pous cada cop menys accessibles, sumat al creixement (tot i que a un ritme menor) de l’economia global es troben a la base de les prediccions de l’AIE, que ha alertat per primer cop d’una potencial crisi d’abastiment de petroli per l’escas-

sa inversió de petrolieres i estats rics en cru. A mode il·lustratiu, per fer front a una demanda energètica que creixerà un 45 per cent en els pròxims 22 anys es necessitaran incorporar 64 milions de barrils diaris extra, l’equivalent a sis cops la capacitat actual d’Aràbia Saudita. En aquest context, l’AIE ha advertit que l’única via per evitar una manca d’abastiment que en el seu dia podria bloquejar la recuperació econòmica és invertir 26,3 bilions de dòlars en el subministrament d’energia

durant el pròxims 22 anys. Vistes les dimensions de les problemàtiques financeres actuals, que difícilment permetran a empreses i governs una inversió de tals proporcions, tot apunta a que la crisi energètica es troba a la volta de la cantonada.

La menor inversió de les petrolieres per la reducció dels guanys provocaria una crisi energètica

PREU DEL PETROLI BRENT ($ PER BARRIL) 133,89 126,26 118,63 111,00 103,38 95,75 88,12 80,49 72,87 65,24 57,61 49,98 42,36 34,73 27,10 19,48

7 3 6 5 8 7 8 2 6 2 5 3 4 4 8 R 0 IOL 0 ER 0 IOL 0 ER 0 IOL 0 ER 0 IOL 0 ER 0 IOL 0 ER 0 IOL 0 ER 0 IOL 0 OV 0 N UL N UL N UL N UL N UL N UL L N GE GE GE GE GE GE J J J J JU J J

Font: Fons Monetari Internacional (FMI)

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ENTITATS CATALANES I ESPANYOLES HAN FRENAT L’INTERÈS PER LES FINANCES ISLÀMIQUES

Els banquers europeus estudien l’Alcorà Els dies en què el pes de les ﬁnances islàmiques era reduït han quedat enrere. Tres dècades després del naixement del seu primer banc comercial, el Dubai Islamic Bank, la banca islàmica s’ha convertit en un mercat en expansió que mou 800.000 milions de dòlars. Entitats bancàries, tant del món islàmic com de la resta, s’han llançat a la caça de clients, magnats àrabs inclosos. Catalunya i Espanya, per ara, s’ho miren des de fora. LAIA JARDÍ

Fundar un banc en el marc de la pitjor crisi ﬁnancera dels últims 80 anys no sembla tenir massa sentit en termes de negoci. No obstant, això és el que acaben de fer els inversors de dos dels cinc bancs islàmics del Regne Unit per respondre a la creixent demanda a Europa de productes financers que compleixin amb els preceptes de la sharia, la llei islàmica. No cobrar o pagar interès, per exemple. L’European Finance House i el Gatehouse Capital, creats al gener i a l’abril, desaﬁen la crisi amb una línia de negoci que no està exposada als actius tòxics que han acumulat pèrdues de 650.000 milions de dòlars a la banca convencional. Amb les places europees devastades per la crisi, els bancs miren ara cap a un nou segment de mercat que suposa una cinquena part de la població mundial i controla una 25 per cent de les reserves de petroli. Es diu que un banc no menysprea cap client, en especial quan té molts diners. A Europa, on viuen 15 milions de musulmans, els banquers han començat a crear fórmules

A Europa, moltes entitats ﬁnanceres disposen d’una divisió de banca halal. / ARXIU

imaginatives que permetin concedir préstecs sense cobrar interès. A excepció del Santander, els principals bancs del continent, com els britànics HSBC o Lloyds ; l’alemany Deutsche Bank o el suís UBS ja disposen de les seves divisions de banca halal, o permesa, que ha de garantir que les inversions no són en valors prohibits com el tabac, l’alcohol, el joc o els derivats porcins. La sharia prohibeix la riba , traduïda en termes generals com a interès. Els banquers han hagut de fer ús de l’enginy

per articular fórmules que converteixin l’interès en un benefici accionarial. Entre els productes destaquen els comptes bancaris sense interès (muharaba), els bons islàmics basats en actius tangibles ( sukuk ) o les “ musharaka decreixents”, hipoteques en què el banc compra fins a un 90% d’una propietat i la ven al client a través de quotes de lloguer que ja inclouen un guany ﬁx.

Catalunya i Espanya, a contracorrent Actualment existeixen al món

300 institucions bancàries que compleixen amb els preceptes de la sharia i el seu negoci està creixent un 12,5 per cent per sobre de la banca comercial. D’aquestes, una quarantena es troben a Europa. A Catalunya, la comunitat amb un major número de musulmans (380.000), no existeix encara cap producte financer halal . Tampoc a Espanya. BanCorreos, sorgida el 2006 d’un acord entre Deutsche Bank i Correos, va anunciar fa mig any el llançament d’una línia de productes bancaris islàmics. L’entitat volia convertir-se en la primera en oferir un servei específic per als 1.130.000 musulmans que resideixen a Espanya, però el projecte ha quedat paralitzat, segons ha conﬁrmat BanCorreos. Alguns dels bancs i caixes consultats per explicar la inexistència d’aquesta gamma de productes assenyalen el poc pes econòmic que té el sector a Espanya. “Al negoci bancari li agraden els diners. Si olorés benefici en aquest col·lectiu, s’afanyaria a oferir-li els productes que necessités”, asseguren des d’una caixa catalana. Isabel Romero,

directora de l’Instituto Halal, recorda que una única entitat catalana compta amb més de 500.000 llibretes de musulmans, “el que no deixa dubte que és un negoci interessant”. El problema, segons Romero, és que la normativa bancària espanyola es “molt estricta” i dificulta compatibilitzar la regulació i els balanços de les entitats amb el model de banca islàmica. Les perspectives per als musulmans afincats a Espanya no són massa esperançadores: els plans de crear un banc islàmic espanyol, com l’Islamic Bank of Britain, han quedat descartats. “El Banc d’Espanya no autoritza la creació de noves entitats i, de fer-ho, els requisits econòmics són massa elevats”, explica Romero. Afegeix que des de l’Instituto Halal porten tres anys intentant que alguna entitat s’interessi en llançar aquests productes, “preferiblement les caixes, perquè són les més pròximes a la filosofia de la banca islàmica”. Romero cita a La Caixa com una que inicialment van mostrar interès. Per ara, però, ningú s’ha decidit.

NOTÍCIES DEL MES FREDDIE MAC REGISTRA PÈRDUES RÈCORD

El gegant hipotecari nord americà Freddie Mac ha perdut 25.300 milions de dòlars entre juliol i setembre, el que suposa quaranta cops més que durant el tercer trimestre de 2007. Els resultats del grup, que es troba sota control públic des de setembre, l’han portat a demanar 13.800 milions en fons d’emergència a l’administració Bush. La companyia va protagonitzar juntament a Fannie Mae una de les majors intervencions públiques de la història dels Estats Units. LA ZONA EURO ENTRA PER PRIMER COP EN RECESSIÓ

El Producte Interior Brut (PIB) dels països que comparteixen la divisa europea ha baixat un 0,2 per cent durant el tercer trimestre, la mateixa caiguda que va experimentar d’abril a juny. La dada suposa la primera recessió de la zona euro des de la seva creació el 1999. Alemanya i Itàlia ja es troben en recessió i Espanya ha registrat els primers números vermells en 15 anys, amb

un retrocés de l’economia del 0,2 per cent entre juliol i setembre. 29.000 MILIONS D’AJUDA A LES PIMES

El govern espanyol ha aprovat un nou paquet de mesures per donar liquiditat a les empreses. Les pimes comptaran el 2009 amb 29.000 milions d’euros en crèdits ICO, 19.000 dels quals es destinaran a ﬁnançar el capital circulant per facilitar el pagament de nòmines i proveïdors. El ministre d’Economia, Pedro Solbes, ha deixat clar que la nova línia de crèdit es dirigirà a empreses solvents afectades per la crisis. EUA FRENA LA COMPRA D’ACTIUS TÒXICS

L’administració sortint dels Estats Units ha descartat l’ús dels 700.000 milions de dòlars del pla de rescat ﬁnancer destinats a comprar als bancs les hipoteques impagades i la resta d’actius tòxics. El Tresor ha optat en canvi pel pla britànic de seminacionalització de les institucions ﬁnanceres i per ajudar amb

fons públics a les entitats que concedeixen préstecs als universitaris, als compradors de cotxes i a les companyies de targetes de crèdit. AMPLIACIÓ DE CAPITAL DE 7.200 MILIONS

El Banc Santander ha elevat el seu capital social en gairebé 7.200 milions d’euros, el que suposa un 25 per cent més d’accions. El primer banc de la zona euro emetrà 1.598,81 milions de noves accions ordinàries a un preu de 4,5 euros, el que suposa la segona ampliació de l’any. L’entitat presidida per Emilio Botín busca reforçar els seus recursos propis del 6,3 al 7 per cent després de les darreres adquisicions. La mesura ha arribat per sorpresa dues setmanes després que el conseller delegat sentenciés que el banc no necessita una ampliació. EL SABADELL VOL VENDRE LA MEITAT DE LES OFICINES

El banc presidit per Josep Oliu estudia la possibilitat de vendre 600 oﬁcines, gairebé la

meitat de les 1.250 que té al territori espanyol. La intenció del quart grup bancari espanyol seria vendre els immobles durant el 2009 per obtenir ﬁns a 600 milions d’euros i mantenir les sucursals en règim de lloguer durant uns 25 o 30 anys. L’operació s’explicaria per la intenció de l’entitat d’alliberar recursos propis, com ja van fer el Santander i el BBVA el 2007, però per ara no inclouria els ediﬁcis corporatius. 7 DE CADA 10 IMMOBILIÀRIES DESAPAREIXERAN EL 2008

La crisi del sector de l’habitatge es cobrarà el tancament de set de cada deu agències immobiliàries d’aquí a ﬁnals d’any. L’Associació Professional d’Experts Immobiliaris ha pronosticat la supervivència de només el 30 per cent de les agències per la caiguda de vendes d’habitatges tant d’obra nova com de segona mà. També han contribuït la pujada dels tipus d’interès i de l’IPC, la reducció de les hipoteques atorgades i la marxa d’immigrants, que compraven els pisos més difícils de col·locar.

L’expert / INTERNACIONAL

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Internacional LES TEMPTACIONS PROTECCIONISTES

Perill: proteccionisme? El document ﬁnal de la cimera de Washington de 15 de novembre inclou unes referències a la necessitat d’evitar temptacions proteccionistes i mantenir obert el sistema comercial mundial. Però aquestes declaracions genèriques no dissipen les sospites i ﬁns i tot peticions de mecanismes d’intervenció amb efectes proteccionistes. JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Alguns estudis bibliomètrics han detectat una clara tendència a l’alça els darrers temps de les referències al proteccionisme als mitjans de comunicació. En l’àmbit comercial les preocupacions sobre alguns sectors, ﬁns i tot de forma destacada l’automobilístic, han fet sorgir declaracions i peticions de protecció. En l’àmbit financer, i donant aparentment la raó als que parlen d’un nou proteccionisme inversor més fort ﬁns i tot que el clàssic comercial, l’omnipresent Sarkozy va parlar de constituir un fons per mantenir la identitat francesa i/o europea de determinades empreses o sectors, especialment a cobert del poder adquisitiu de Fons Sobirans i corporacions amb base a economies amb excedents comercials i petrolers. Enfront d’aquesta dinàmica, es recorda com les mesures proteccionistes, encapçalades per l’aranzel nordamericà de 1930 –el conegut com aranzel Smoot-Hawley– va ser no només el més proteccionista de la història dels Estats Units,

Els canvis en les pautes de competitivitat i la crisi accentuen les pressions en demandes proteccionistes sinó una de les causes que van aprofundir la depressió dels anys trenta, en abocar l’economia mundial a una pugna de mesures unilaterals en material comercial, complementades per una guerra de devaluacions competitives, que van col·lapsar encara més el comerç i les ﬁnances internacionals durant la dècada esmentada. Hem après aquesta lliçó cabdal de la història –es pregunten molts– o tornarem a ser els humans l’única espècie que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra?

El temor que provoquen les economies emergents Els canvis en les pautes de competitivitat i la crisi accentuen les pressions en demandes, més o menys clares, més o menys encobertes, de proteccionisme. El pes creixent de les economies emergents, malgrat començar a estar afectades també per la crisi, i la també creixent qualiﬁcació de les tasques, activitats i productes –mercaderies i serveis– que posen als mercats mundials de manera competitiva, fan que els temors deslocalitzadors arribin no només a grups socials o territoris de baixa qualiﬁcació,

sinó també a d’altres amb més qualificació. El paper present, i sobretot futur, d’Índia en R+D, té un abast potencial almenys tan ampli com les pressions competitives tradicionals provinents d’una Xina que també inverteix cada vegada més en activitats de tecnologia avançada, com mostra la figura. Això implica que els sectors laborals i professionals que es veuen amenaçats són cada vegada més amplis i amb capacitat de mobilització i influència. I, des de la perspectiva inversora, la constatació ja esmentada que les borses de recursos financers menys contaminades per actius tòxics es troben en mans dels Fons Sobirans i altres eines en bona mesura en mans de les economies emergents accentua els recels... Malgrat els quals a l’hora de buscar fons de recursos solvents per gran part de les emissions de deute per finançar rescats i altres urgències occidentals, així com eventuals ampliacions dels marges de maniobra de l’FMI i altres mecanismes supranacionals, tothom mira en aquesta direcció. També varien les fórmules amb què es plantegen mecanismes proteccionistes. Es torna a sentir parlar de política comercial estratègica amb raó: a l’equip econòmic de transició del president electe Obama figuren algunes persones que van defensar aquestes posicions neoproteccionistes a la primera etapa de la presi-

dència de Clinton. I la tradició francesa al respecte sempre ha estat sospitosa, amb ambivalència a Alemanya, reforçades per controvèrsies recents dins del govern de coalició. La convergència entre, d’una banda, unes classes mitjanes que porten anys perdent posicions en la distribució de la renda i que ara veuen amb temor com la crisi ha fet perillar els seus estalvis i els seus llocs de treball i, de l’altra, uns processos polítics en què el fracàs de les fórmules anticrisi que es van assajant obliga a buscar noves vies incloses les proteccionistes, ja va tenir conseqüències dramàtiques a Europa entre les dues guerres mundials i no hauria de ser una història a repetir, sinó ben al contrari.

La necessitat de millorar la productivitat És cert que el document ﬁnal de Washington del 15 de novembre

inclou el compromís explícit de no introduir “en els propers 12 mesos... barreres a la inversió i al comerç de mercaderies i serveis” ni altres mesures contràries a les regles de l’Organització Mundial del Comerç, així com el mandat per intentar arribar a un acord positiu amb resultat “ambiciós i equilibrat” de les negociacions de la Ronda Doha, paralitzada per enèsima vegada l’estiu passat. Però algunes veus, com Dani Rodrik, veuen en aquestes declaracions més un reconeixement de les temptacions que garanties efectives que no es caurà en elles. I si tenim seriosos problemes i acceptem que cal defugir el proteccionisme, quins marges hi ha? La millor protecció és millorar la productivitat. La més efectiva política de competitivitat i macroeconòmica continua sent el creixement de la productivitat. A Espanya encara queda molt terreny per recórrer en aquesta direcció. I la qualitat i innovació són la causa i la conseqüència, alhora, d’una millora de la productivitat. A Catalunya tenim un conjunt d’empreses amb potencial al respecte, el pes i consideració de les quals hauríem de ser capaços d’estimular amb (més) decisió.

INVERSIÓ DE XINA EN ACTIVITATS TECNOLÒGIQUES Indústries de sofisticació tecnològica mitja-baixa Indústries de sofisticació tecnològica alta Indústries de sofisticació tecnològica mitja-alta Indústries de sofisticació tecnològica baixa

2,0 1,8 1,6 1,4 1,2 1,0 0,8 0,6 0,4 0,2 0,0 1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

Font: Banc Central Europeu, Globalisation and the competitiveness of the euro area, setembre 2008

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

Els països amb més poder del món El nou G20 País

Població

PIB per Capitalització càpita borsa (en dòlars) %PIB

Líder Angela Merkel Nicolas Sarkosy Silvio Berlusconi Gordon Brown Dimitri Medvevev George Bush Stephen Harper

Alemanya

34.212

63% PIB

França

33.508

108% PIB

Itàlia

30.365

51% PIB

Regne Unit

35.634

141% PIB

Rússia

142

14.704

116% PIB

Estats Units

301

45.725

144% PIB

Canadà

38.613

164% PIB

Japó

127

33.596

101% PIB

Taro Aso

Xina

1.321

5.325

189% PIB

Hu Jintao

Austràlia

36.225

158% PIB

Kevin Rudd

Brasil

189

9.703

104% PIB

Mèxic

105

14.119

44% PIB

Indonèsia

224

3.728

48% PIB

Corea del Sud

24.803

115% PIB

Turquia

12.858

43% PIB

Argentina

13.317

33% PIB

Sud-Àfrica

9.767

300% PIB

Espanya

30.118

126% PIB

1.169

2.563

155% PIB

Àrabia Saudita

22.851

135% PIB

Holanda

38.994

127% PIB

Índia

Ignacio Lula da Silva Felipe Calderón Susilo Bambang Lee Myungbak Tayyp Erdogan Cristina F.Kirchner Kgalema Motlanthe José Luis R. Zapatero Manmohan Singh Abdalá Bin Addulaziz Peter Balkenende

CANADÀ 1.436 milers de milions de dòlars

ESTATS UNITS 13.807 milers de milions de dòlars MÈXIC 1.022 milers de milions de dòlars

BRASIL 1.313 milers de milions de dòlars

ARGENTINA 260 milers de milions de dòlars

El mapa del món / INTERNACIONAL

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

REGNE UNIT 2.904 milers de milions de dòlars HOLANDA 777 milers de milions de dòlars

FRANÇA 2.593 milers de milions de dòlars ALEMANYA 3.320 milers de milions de dòlars

RÚSSIA 1.289 milers de milions de dòlars ESPANYA 1.439 milers de milions de dòlars JAPÓ 4.381 milers de milions de dòlars

TURQUIA 659 milers de milions de dòlars

XINA 3.280 milers de milions de dòlars

ÀRABIA SAUDITA 381 milers de milions de dòlars

ÍNDIA 1.100 milers de milions de dòlars

ITÀLIA 2.104 milers de milions de dòlars

COREA DEL SUD 969 milers de milions de dòlars

INDONESIA 432 milers de milions de dòlars

SUD-ÀFRICA 283 milers de milions de dòlars

Espanya entra al club dels més decisius Li va costar a Zapatero ser-hi, però al ﬁnal se’n va sortir. Espanya ha participat per primera vegada en una cimera dels principals líders del món, el ﬁns ara anomenat G-20. A Washington, va ser el convidat número 21, ocupant una de les cadires dedicades a la Unió Europea. L’objectiu era evidenciar el pes del país quant a població i PIB i “sortir del racó de la història”, com va assegurar la vicepresidenta Fernández de la Vega. També, clar, es tractava d’aportar l’experiència d’una economia que ha patit i patirà especialment la crisi, a causa del lligam amb

el sector de la construcció, però que pot exhibir un sector ﬁnancer amb una millor salut que segons quins altres països, gràcies a un sistema garantista aplicat –i criticat fermament abans de la història- pel Banc d’Espanya. El cas és que la cimera ja s’ha celebrat, que Espanya hi ha pogut dir la seva, però que l’economia continua anant a la baixa. Les úniques solucions aportades a Washington van passar per decidir que cadascú pugués aplicar rebaixes d’impostos per augmentar la competitivitat si així es considerava convenient i

per elaborar llistes amb entitats que puguessin fer fallida i afectar tot el sistema. Al marge d’això, es van crear grups de treball en un seguit d’àrees que han de contribuir a millorar la regulació ﬁnancera –sense posar en dubte l’actual sistema- i revisar les pràctiques d’institucions com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Els deures d’aquestes àrees de treball s’han de presentar el pròxim 30 d’abril –ja amb Obama com a president dels Estats Units- i s’han de poder posar en marxa al mes de maig. Possiblement, massa tard.

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

Internacional

CRISI FINANCERA

NOTÍCIES DEL MES

El Japó, segona economia mundial, entra en recessió El país asiàtic comença a patir les primeres conseqüències de la crisi econòmica mundial. zona euro actualment en recessió.

NÚRIA CABRERA

El país nipó segueix l’exemple negatiu de la zona euro, que durant les darreres setmanes també va anunciar un creixement negatiu. Feia set anys que l’economia japonesa no entrava en recessió. Segons dades oficials fetes públiques, el Producte Interior Brut japonès ha caigut durant dos trimestres consecutius, condició a partir de la qual ja es pot parlar de recessió. Durant el tercer trimestre de l’any, l’economia japonesa va recular un 0,1% respecte al segon trimestre, quan la caiguda del PIB va ser del 0,9%. La xifra contrasta amb les estimacions del mercat, que havia predit un increment del 0,1% davant del trimestre anterior, segons l’agència d’informació Kyodo. En termes nominals, és a dir, amb dades no ajustades als canvis en els preus, l’economia japonesa es va contreure un 0,5% entre juliol i setembre res-

Recessió de la zona euro L’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, va anunciar la setmana passada que l’economia de la Unió Europea, després de dos trimestres consecutius de creixement negatiu, ha entrat en recessió per primera vegada d’ençà de la seva creació, l’any 1999. Segons aquests càlculs, El PIB japonès ha caigut durant dos trimestres consecutius. /ARXIU entre juliol i setembre, pecte al trimestre ante- exportacions van aug- el Producte Interior rior. La crisi financera mentar un 0,7%, i les Brut de la zona euro va internacional i la forta- importacions, un 1,9%. decréixer un 0,2%, dada lesa del ien –la moneda “La tendència a la baixa que s’ha de sumar a un japonesa– davant del continuarà”, ha asse- altre creixement negadòlar, s’apunten com nyalat el ministre d’Eco- tiu, també del 0,2%, les principals causes de nomia japonès, Kaoru durant el segon trimesl’alentiment de l’econo- Yosano, augurant el que tre de l’any. mia nipona. Concreta- alguns analistes con- Per la seva banda, ment, la fortalesa del sideren ja inevitable, i l’OCDE preveu creixeien perjudica molt les és el fet que el seu PIB ments negatius durant exportacions de pro- seguirà contraient-se el tercer i quart trimesductes japonesos, ja dos quarts més. tre del 2008 per a les que ara surten més cars L’entrada en recessió economies dels Estats que abans. del Japó confirma que Units, el Japó i la zona Amb tot, la inversió la crisi ﬁnancera global euro, i situa l’augment immobiliària va créi- ha sabotejat el creixe- del PIB per al conjunt xer un 4%, i la inversió ment d’una altra econo- dels països de l’OCDE pública, un 0,4%. Les mia important, amb la el 2008 a l’1,4%.

DIFÍCIL SITUACIÓ DELS BANCS EUROPEUS

El Banc Portuguès de Negocis es nacionalitzarà Segons el Govern, el banc afronta una imminent suspensió de pagaments. NÚRIA CABRERA

El ministre de Finances portuguès, Fernando Teixeira dos Santos, ha conﬁrmat la nacionalització del Banc Portuguès de Negocis (BPN), que afronta una imminent suspensió de pagaments perquè acumula pèrdues de gairebé 700 milions d’euros. Aquesta és la primera nacionalització a Portugal des de l’any 1975. Teixeira ha dit que la nacionalització es justiﬁcava per la

situació “excepcional”, “delicada” i “anòmala” per la qual passa el banc. Propietat de la Societat Lusa de Negocis, el BPN es troba “en una situació molt propera a la suspensió de pagaments”, ha assegurat el ministre portuguès, que ha recordat que la institució “no ha complert amb els principis mínims de solvència” imposats pel Banc de Portugal i que no hi ha perspectives

que pugui obtenir noves fonts de liquiditat. “En absència d’una solució que permeti defensar els interessos dels dipositants, el Govern s’ha vist obligat a proposar a l’Assemblea de la República la nacionalització del BPN”, ha explicat el ministre.

El futur del BPN L’Estat ha designat dos delegats de la Caixa Geral de Depósitos (CGD) –el banc més

gran del país, de propietat pública– perquè s’encarreguin de la supervisió de les activitats de gestió. Els analistes asseguren que els principals bancs portuguesos s’estan comportant bé davant la crisi creditícia internacional, a causa de les seves conservadores pràctiques de préstecs i la inexistència d’un boom immobiliari a Portugal durant els darrers anys.

BIDEN PARLA PER TELÈFON AMB ZAPATERO EN UNA RONDA DE CONTACTES AMB LÍDERS MUNDIALS

Les diferències que han presidit les relacions entre Espanya i els Estats Units durant l’era Bush comencen a quedar superades. El vicepresident electe, Joseph Biden, visitarà Espanya poc després de la presa de possessió, prevista pel 20 de gener. Així ho va anunciar al president Zapatero en una conversa telefònica que van tenir per iniciativa del número 2 del nou president electe dels Estats Units. Durant la visita analitzaran la crisi ﬁnancera, les relacions bilaterals i la cooperació amb l’Amèrica Llatina. EL BANC DE FRANÇA PREVEU QUE EL PIB CAIGUI UN 0,5% DURANT EL QUART TRIMESTRE

De conﬁrmar-se la dada, el creixement econòmic francès al llarg d’aquest any se situaria al 0,9%, similar a la xifra avançada per l’Institut Nacional d’Estadística (INSEE) i per la Comissió Europea i inferior a la prevista pel Govern. El Fons Monetari Internacional (FMI), per la seva banda, va calcular el creixement econòmic francès en el conjunt de l’any al 0,8%. L’indicador del clima dels negocis, també publicat pel Banc de França, estableix una caiguda de la conﬁança dels empresaris en l’economia durant el mes passat. Els empresaris enquestats pel banc van manifestar que l’activitat industrial es va deteriorar a l’octubre, mentre que l’índex d’utilització de les capacitats de producció va prosseguir el seu descens i segueix a un nivell inferior a la mitjana a llarg termini. L’FMI APROVA UN CRÈDIT DE 16.500 MILIONS DE DÒLARS PER A UCRAÏNA

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha aprovat un crèdit de 16.500 milions de dòlars (uns 12.810 milions d’euros) a Ucraïna per estabilitzar l’economia, afectada per la crisi financera mundial i després que el president ucraïnès, Víktor Iusxenko, demanés a l’FMI l’aprovació final del programa. El Sotsdirector Gerent de l’FMI, Murilo Portugal, va afirmar que l’economia d’Ucraïna, especialment el seu sistema bancari, estava severament amenaçada per l’increment del preu de l’acer, el principal exportador del país. En aquest sentit, Portugal va explicar que el programa pretén restaurar l’estabilitat financera i econòmica a través d’un règim de tipus de canvi més flexible amb intervencions fixades, una recapitalització bancària i una política monetària més limitada. EL PRIMER MINISTRE DANÈS, EN CONTRA DELS PAÏSOS PRODUCTORS DE PETROLI

El primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen, va arremetre contra els països productors de petroli del golf Pèrsic per, segons va dir, utilitzar el cru com a arma política i va emplaçar els consumidors occidentals a reduir el consum de petroli i gas per pal·liar aquest poder. La dependència dels països occidentals del petroli suposa un vast flux de diners que arriba a règims autoritaris, va afirmar Rasmussen, durant el congrés del Venstre (Esquerra-Partit Liberal de Dinamarca), al qual pertany. “Hem estat testimonis de com reuneixen els diners en grans fons que utilitzen per comprar les nostres empreses, afeblides pels alts preus de l’energia”, va afirmar.

IINTERNACIONAL / Oberts a lâ&#x20AC;&#x2122;estranger

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

Agenda de la internacionalitzaciĂł Del 8 al 12 de desembre Primera Trobada HispanoXinesa dâ&#x20AC;&#x2122;AutomociĂł Lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu principal dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta trobada empresarial ĂŠs conĂ¨ixer de primera mĂ les oportunitats que el sector dâ&#x20AC;&#x2122;automociĂł xinĂ¨s presenta per a les empreses espanyoles del sector i ajudar a establir acords de cooperaciĂł entre empreses espanyoles i xineses. Aquests acords poden ser: recerca de clients potencials, proveĂŻdors, subcontractistes, transferĂ¨ncia de know-how, recerca de socis per a la realitzaciĂł de joint-ventures, etc. Aquesta acciĂł, organitzada des de la Cambra de ComerĂ§ i IndĂşstria de Sabadell, es realitzarĂ mitjanĂ§ant la visita a empreses ja instalÂˇlades a la zona i una agenda de treball individualitzada. Els participants disposaran dâ&#x20AC;&#x2122;una visiĂł global dâ&#x20AC;&#x2122;aquest gran mercat.

estan adreĂ§ades a gerents de pimes, emprenedors, empresaris del sector serveis, caps de mĂ rqueting i comercial dâ&#x20AC;&#x2122;empreses dâ&#x20AC;&#x2122;exportaciĂł i serveis; fabricants i comercialitzadors de productes amb serveis associats, directius dâ&#x20AC;&#x2122;associacions sectorials i patronals dâ&#x20AC;&#x2122;empreses de serveis, i estudiants de carreres relacionades amb el comerĂ§ internacional. El curs anirĂ a cĂ rrec de Josep LluĂs Cabo, Director de BarnamarketingGrup Integral.

Del 10 al 22 de desembre Transport i logĂstica en el comerĂ§ internacional

Com utilitzar correctament els incoterms

Del 10 a lâ&#x20AC;&#x2122;11 de desembre Exportar serveis Dues jornades per fer un apropament prĂ ctic a la internacionalitzaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;empresa de serveis, organitzades des de la Cambra de ComerĂ§ de Reus. Aquestes sessions

La Cambra de ComerĂ§ de Manresa programa aquest curs de caire formatiu, per tal de conĂ¨ixer el funcionament operatiu i les principals diďŹ cultats que es poden trobar en el transport i la logĂstica en el comerĂ§ internacional. TambĂŠ, calcular correctament els costos dels diferents mitjans de transport internacional, conĂ¨ixer els documents i lâ&#x20AC;&#x2122;operativa de lâ&#x20AC;&#x2122;asseguranĂ§a del transport internacional i actualitzar i millorar els coneixements en comerĂ§ internacional.

Barcelona Activa organitza un seminari teĂ˛ric i prĂ ctic per fer un repĂ s dâ&#x20AC;&#x2122;allĂ˛ quĂ¨ ĂŠs i no ĂŠs el networking professional, les xarxes socials, una mica dâ&#x20AC;&#x2122;histĂ˛ria per entendre el seu origen, els elements imprescindibles per poder realitzar-lo, els principals esdeveniments que se celebren actualment a Espanya i tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;analitzaran les principals plataformes virtuals (espanyoles i internacionals). I, sobretot, es faran contactes reals.

NOTĂ?CIES DE LA INTERNACIONALITZACIĂ&#x201C;

18 de desembre

9 de desembre

SessiĂł de formaciĂł a cĂ rrec de la Cambra de ComerĂ§ de PalamĂłs, amb lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de tenir els coneixements necessaris per poder negociar correctament una operaciĂł de compravenda internacional, aixĂ com actualitzar i millorar els coneixements en comerĂ§ internacional.

La Cambra de Barcelona a Mollet del VallĂ¨s acull aquest taller on lâ&#x20AC;&#x2122;alumne arribarĂ a tenir uns bons coneixements de les obligacions contractuals i ďŹ scals del comerĂ§ internacional, tant en les compravendes comunitĂ ries com amb tercers paĂŻsos. Les sessions estan adreĂ§ades a persones que treballen en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit del comerĂ§ internacional en empreses i que necessiten desenvolupar tasques relacionades amb les compres i vendes internacionals i conĂ¨ixer el funcionament de lâ&#x20AC;&#x2122;IVA.

Crea i gestiona la teva identitat digital professional El canvi dâ&#x20AC;&#x2122;actitud i de mentalitat que comporta lâ&#x20AC;&#x2122;entorn 2.0 (blogs, wikis, xarxes socials) fa que la prĂ˛pia imatge virtual hagi esdevingut una eina professional realment imprescindible tant per lâ&#x20AC;&#x2122;individu com per les persones/clients amb les quals sâ&#x20AC;&#x2122;interactua diĂ riament. Ser present a la Xarxa ĂŠs cada vegada mĂŠs rellevant. Barcelona Activa convida el sector empresarial a conĂ¨ixer quina ĂŠs la prĂ˛pia identitat digital actual i de quines eines es disposa per treballar-la.

Del 15 al 17 de desembre

19 de desembre

Lâ&#x20AC;&#x2122;IVA en el comerĂ§ internacional: INTRASTAT

Networking: crea i amplia la teva xarxa de contactes amb Internet

Comsa sâ&#x20AC;&#x2122;adjudica la seva primera concessiĂł internacional Lâ&#x20AC;&#x2122;empresa constructora Comsa sâ&#x20AC;&#x2122;ha adjudicat el contracte de construcciĂł i posterior explotaciĂł durant 33 anys dâ&#x20AC;&#x2122;una autopista a Xile, la primera que aconsegueix fora dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya, que suposarĂ una inversiĂł de 29 milions dâ&#x20AC;&#x2122;euros, segons ha informat la companyia. La via, de 31 quilĂ˛metres de longitud, connectarĂ la ciutat de Melipilla amb la Ruta 66. El contracte inclou obres de millora i rehabilitaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;actual Ruta G-60. Comsa ha emmarcat en la seva estratĂ¨gia dâ&#x20AC;&#x2122;internacionalitzaciĂł i diversiďŹ caciĂł la consecuciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest projecte, que eleva a 780 milions dâ&#x20AC;&#x2122;euros la inversiĂł feta en concessions. Entre la seva actual cartera destaca lâ&#x20AC;&#x2122;autopista Madrid-Toledo i un conjunt dâ&#x20AC;&#x2122;autovies que explota a Catalunya sota la modalitat de peatge a lâ&#x20AC;&#x2122;ombra, sistema pel qual lâ&#x20AC;&#x2122;AdministraciĂł paga un cĂ non en funciĂł del nombre dâ&#x20AC;&#x2122;usuaris i qualitat de la via, que queda aixĂ lliure de peatge directe per als viatgers. Alhora,

Comsa ĂŠs al Metro Lleuger Oest de Madrid, al Tramvia de Barcelona, al Metro de MĂ laga i explota diversos aparcaments de diferents ciutats.

ACS impulsa la seva presĂ¨ncia internacional La constructora ACS ha donat un nou impuls a la seva polĂtica dâ&#x20AC;&#x2122;internacionalitzaciĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;adjudicar-se un nou contracte de gestiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;autopistes als Estats Units. ACS construirĂ i gestionarĂ durant 35 anys una altra carretera de peatge a Florida, que se suma als seus projectes a Texas, Nova York i CanadĂ . A mĂŠs de la durada i lâ&#x20AC;&#x2122;import del contracte â&#x20AC;&#x201C;1.000 milions dâ&#x20AC;&#x2122;eurosâ&#x20AC;&#x201C;, lâ&#x20AC;&#x2122;aspecte mĂŠs rellevant del projecte ĂŠs que el seu ďŹ nanĂ§ament ja estĂ assegurat mitjanĂ§ant un esquema en el qual el 10% seran aportacions de capital i el 90% restant, deute. Lâ&#x20AC;&#x2122;obra serĂ ďŹ nanĂ§ada en un 50% per lâ&#x20AC;&#x2122;Estat de Florida ďŹ ns el 2044 i lâ&#x20AC;&#x2122;altra meitat, per diverses entitats ďŹ nanceres, entre les quals hi ha el Santander i el BBVA. La restricciĂł del crĂ¨dit actual estĂ diďŹ cultant lâ&#x20AC;&#x2122;engegada de molts projectes dâ&#x20AC;&#x2122;infraestructures, un escull que ACS ha aconseguit salvar per endavant. Lâ&#x20AC;&#x2122;aportaciĂł del negoci internacional a la xifra de negoci dâ&#x20AC;&#x2122;ACS es va disparar un 20% ďŹ ns a setembre, convertint-se en un matalĂ s per compensar la caiguda del sector constructor a Espanya.

: especialistes, professionals, compromesos Treball temporal, selecciĂł i consultoria 69/0030/08 (&

BARCELONA Âˇ C/Balmes 89-91, 8Ă¨, 1a Âˇ 08008 Barcelona ÂˇTel. 902 224 940 Âˇ Fax 935 518 728 Âˇ barcelona@axxon.cat GIRONA Âˇ C/Barcelona 2 Âˇ 17002 Girona Âˇ Tel. 972 224 940 Âˇ Fax 972 222 649 Âˇ girona@axxon.cat

ESPECIAL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS 35

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Prevenció de riscos laborals

Cap a una nova presa de consciència ENTREVISTA A SALVADOR ÁLVAREZ, DIRECTOR GENERAL DE RELACIONS LABORALS DE LA GENERALITAT

“És imprescindible que les empreses integrin la prevenció com un valor” Tot i els bons resultats dels darrers anys, Espanya encara se situa per damunt de la mitjana europea en sinistralitat laboral. Salvador Álvarez ens parla de les mesures que es poden prendre per combatre aquesta sinistralitat, entre les quals hi ﬁgura el futur Pla de Prevenció de Riscos Laborals 2009-2012. Álvarez insisteix que, en temps de crisi, també es pot vetllar per la prevenció de riscos laborals: “sovint les mesures no són cares i tenen una alta rendibilitat social i econòmica”. mesures que donen continuïtat a les de l’actual Pla, però també s’incorporaran moltes d’innovadores.

CARLES CHACÓN

És sabut que el grau de compliment de la llei de prevenció de 1995 és més aviat baix. Què podem fer per millorar-ho? Crec que el grau de compliment no és baix, tot i que sí que és insuﬁcient. Cal millorar les actuacions de vigilància i control de compliment de la llei. La promoció de la prevenció i l’assessorament a les empreses han de servir per millorar la seguretat i salut en el treball. El vigent Pla de Govern de Prevenció de Riscos Laborals ja recull mesures que van en aquesta línia. A més a més és imprescindible fer un esforç perquè les empreses integrin la prevenció com un valor i també és necessari millorar la qualitat de l’assessorament tècnic que reben les empreses per part dels serveis de prevenció i dels professionals. Això tindrà l’efecte de millorar la formació dels treballadors i el resultat serà un descens de la sinistralitat laboral. Els dos darrers anys hi ha hagut una baixada en l’activitat del sector de la construcció. Creu que amb una futura reactivació d’aquest sector tindrem una pujada de la sinistralitat? Es possible que una futura reactivació de la construcció comporti un augment del nombre d’accidents en xifres absolutes, perquè es tracta d’un sector que té un risc elevat. Ara bé, si valorem les dades de sinistralitat en funció dels índexs d’incidència –nombre d’accidents per cada

Álvarez es mostra optimista gràcies als bons resultats dels darrers anys. / FOTO: CEDIDA

“La formació també evita els elevats costos que els accidents i les malalties professionals ocasionen” 100.000 treballadors-, com fem al Departament de Treball, aquest efecte queda corregit i podrem veure si les mesures de prevenció segueixen millorant tant a la construcció com a la resta de sectors. Tot i la tendència favorable, l’índex de sinistralitat a casa nostra segueix per sobre de la mitjana europea. A què ho atribueix? Segurament la diferència rau en que a d’altres països europeus, especialment els més desenvolupats, hi ha una percepció social del risc relacionat amb la feina que aquí encara no tenim, potser per-

què ens vam incorporar tard a l’esforç per incrementar la cultura preventiva. Creiem que, a l’igual que ha passat amb d’altres aspectes del món laboral, econòmic, social i cultural, en els propers anys es produirà aquesta convergència amb Europa en cultura i pràctiques preventives. Calen noves mesures, més recursos, o simplement fer complir les normes vigents? Probablement cal una mica de tot. És molt important avaluar el que estem fent per corregir defectes i també cal imaginació, això sí, ben documentada, per introduir millores en les actuacions en matèria preventiva. Els canvis en l’àmbit laboral són molt ràpids i sovint cal innovació i imaginació per fer front a nous riscos i circumstàncies canviants. Ara estem elaborant el Pla de Govern de Prevenció de Riscos Laborals 2009-2012. En aquest Pla es recolliran

Quina importància tenen els inspectors de treball a l’hora de reduir els accidents laborals? El sistema d’Inspecció de Treball, com a sistema per garantir el compliment de la normativa, és un instrument essencial per reduir la sinistralitat laboral. A més, també ajuda a equilibrar les possibles situacions de competència deslleial que es poden donar entre les empreses que compleixen amb la normativa i les que no, fent que tothom apliqui les mateixes regles del joc. A més, cal assenyalar que la funció de vigilància i control que fa l’Administració es compagina també amb la funció d’assessorament que fan tant la Inspecció de Treball com els tècnics dels Centres de Seguretat i Salut Laboral. Fa gairebé un any es va constituir la Comissió de Convenis Col·lectius, per tal d’uniﬁcar normes com la de seguretat en tots els sectors. Quina valoració en fa? Està clar que, tot respectant l’autonomia col·lectiva, s’ha de millorar el tractament que es fa a la negociació col·lectiva de la prevenció dels riscos laborals. Des del Consell treballarem, com hem fet en temes d’igualtat, en elaborar recomanacions adreçades a la negociació col·lectiva per establir mesures per millorar la seguretat i salut laboral.

Quins són els reptes que hem de superar quant a accidents laborals? És essencial interioritzar que els riscos existeixen i prendre consciència de la necessitat de fer-hi front. A això pot ajudar el convenciment per part de les empreses que la prevenció és important no només per evitar desgràcies humanes o per complir amb la normativa, sinó també per evitar els elevats costos que els accidents i les malalties professionals ocasionen i que poden afectar de forma significativa la seva competitivitat. Com s’incentiven els cursos de formació relacionats amb els riscos laborals? La formació dels treballadors en la prevenció dels riscos especíﬁcs del seu lloc de treball és una obligació per a les empreses. Des d’una visió més àmplia, tant des de la Generalitat com des d’altres instàncies s’ofereixen moltes línies de suport i incentiu a la formació relacionada amb la prevenció de riscos laborals. A més, molts dels cursos de formació continuada i ocupacional tenen mòduls horaris de prevenció de riscos laborals i, en general, també s’està incorporant això a la formació de directius i comandaments de les empreses. Estem convençuts que aquestes accions de formació són molt útils per assolir el canvi de mentalitat que cal per acabar d’integrar completament la cultura preventiva a l’empresa.

ESPECIAL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Evolució dels accidents mortals per sectors

Accidents greus, segons demarcació

(comparació amb el període anterior) 1000 3 (0%)

Agricultura

26 (-29,6%)

Construcció

600 400

56 (+21,9%)

Serveis

El Sector

800

23 (+23,5%)

Indústria

200 0

877

108

Barcelona

Girona

123

118

Lleida

Tarragona

Dades de setembre de 2008. Percentatge respecte el mateix període de l’any anterior.

Dades del període octubre 2007- setembre de 2008.

Font: SINISTRALITAT LABORAL A CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL.

TOT I L’EVOLUCIÓ POSITIVA QUE MOSTREN LES XIFRES SOBRE ACCIDENTS GREUS, LA DADA DE MORTALITAT EN ACCIDENT DE TREBALL SEGUEIX POSANT DE RELLEU UN PROBLEMA ESTRUCTURAL DE DIFÍCIL SOLUCIÓ.

Les dades de sinistralitat a Catalunya durant el 2008 no marquen diferències En el moment de tancar aquesta edició, les dades sobre sinistralitat laboral a Catalunya deixen un balanç més que discret: 89 morts i 988 ferits greus. A l’espera del que passi durant el mes de desembre, les dades no mostren una evolució signiﬁcativa respecte l’últim any. AURELI VÁZQUEZ

Com en un lent i dolorós degoteig, cada accident laboral passa a formar part de l’engranatge de l’estadística. Un any més, aquestes xifres serviran per comparar-les amb les dels anys anteriors amb un únic objectiu: constatar que hi ha una tendència a la baixa. És un consol humanament insostenible, però políticament necessari. El problema es planteja quan ni tan sols els números ofereixen refugi. I aquest és el cas de 2008, si tot segueix com ﬁns ara. A Catalunya, l’any 2007 van perdre la vida en accident laboral 105 persones, i altres 1.292 van ser víctimes d’accidents greus. Són xifres esfereïdores que, no obstant, resulten reconfortants quan es comparen amb les de

Els accidents baixen un 3,8% però el nombre de morts puja exactament el mateix percentatge 2004: aquell any van morir 149 persones i 1.620 van patir accidents greus. Aquesta mateixa evolució seria la desitjable per a les pròximes dades, les del conjunt de l’any 2008. Però, a punt de tancar-se l’any, les previsions no permeten ser optimistes. D’una banda, les 89 víctimes mortals registrades a dia 25 de novembre auguren una xifra molt similar al centenar de morts. La visió positiva –sempre des del punt

de vista estadístic, és clar– és que Catalunya està, per ﬁ, en condicions de tancar un exercici amb menys de 100 morts. D’altra banda, també a finals de novembre, s’havien registrat un total de 988 víctimes d’accidents laborals greus. Aquesta altra xifra admet també una doble lectura: és molt millor que els 1292 de fa un any, però malauradament les estadístiques demostren que durant el mes de desembre aquesta xifra passarà, previsiblement de llarg, del miler d’accidents greus.

El mite de la sinistralitat en la construcció Malgrat la imatge de perillositat que habitualment projecta el sector de la construcció, el cert és que no és el més conflictiu. Els serveis

i la Indústria acumulen, de fet, molts més accidents que la construcció, tot i que és veritat que la gravetat és proporcionalment més alta en el sector de la construcció. A Catalunya, els accidents mortals al sector de la construcció registrats durant l’últim any representen un 24% del total. El sector Serveis, en canvi, s’emporta un 52%. Sense deixar els sectors, una proporció semblant es produeix quan parlem d’accidents greus : dels aproximadament 1.200 accidents greus viscuts durant els últims dotze mesos, més de 500 van produir-se en l’àmbit del sector Serveis, i uns 380 en el de la construcció. La Indústria, en aquest cas, va protagonitzar poc menys de 300.

Balanç comparatiu

motivada potser per la crisi del sector. En canvi, Indústria i Serveis es disparen, amb increments de mortalitat del 23 i 22%, respectivament. Aquestes darreres dades conviden a preguntar-se si, en condicions econòmiques normals, no estaríem parlant en realitat d’un notable increment de la mortalitat dels accidents. Però això ja entra en el terreny de les especulacions...

A Catalunya la sinistralitat en general ha baixat un 3,86%, i especialment remarcable resulta la dada d’accidents greus, que registra un descens del 6,95%. En canvi, el nombre de morts en accident laboral creix un 3,85%. Per sectors, la construcció experimenta una millora del 30% pel que fa a la mortalitat en accident de treball,

Evolució dels accidents mortals a Catalunya 150

143

149

120

105

102

2004

89*

2005

2006

2007

*Dades provisionals, a 25/11/2008. Font: Sinistralitat Laboral a Catalunya. Departament de Treball.

2008

ESPECIAL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS 37

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Evolució mensual dels accidents de treball

Accidents laborals a Catalunya, segons gravetat

20000

0,1%

0,8%

15000

16193

15264

11464

12728

16611

15813

11017

Agost

Set.

Oct.

Nov.

Des.

6861

13555 Maig

Juny

15563

Abril

Juliol

14921

11083

Març

Gen.

5000

Feb.

10000

FONT: Informe de Sinistralitat Laboral a Catalunya. Departament de Treball.

El Sector

99,1%

Lleus

99,1

Greus

0,8

Mortals

0,1

FONT: Informe de Sinistralitat Laboral a Catalunya. Departament de Treball.

EL BALANÇ DELS 13 ANYS EN VIGOR DE LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORAL ADMET MOLTES PERSPECTIVES, PERÒ HI HA UNA PUNT DE COINDICÈNCIA UNÀNIME: LA LLEI NO ES COMPLEIX COM ESTÀ PREVIST.

Els professionals de la prevenció lamenten el pobre compliment de la llei Tretze anys després de l’entrada en vigor de la ‘Llei de Riscos Laborals’, els professionals fan un balanç agredolç: d’una banda, reconeixen una tendència positiva, però alhora lamenten el baix grau de compliment de la norma. Cal més mà dura? El debat segueix obert. REDACCIÓ

Quan, l’any 1995, es va aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, semblava clar que arribava una nova era per a la seguretat a la feina, caracterizada per un descens contundent del nombre d’accidents laborals. Tretze anys més tard, els diferents agents del sector –treballadors, sindicats, administracions i empresaris– admeten amb resignació que l’objectiu no s’ha complert.

Massa burocràcia? Certament, el nombre de víctimes d’accidents laborals ha baixat de forma significativa. Però els professionals consultats per Món empresarial no poden deixar de veure el got mig buit. D’una banda, s’argumenta que l’aplicació de la llei s’ha convertit, a la pràctica,

en un procediment bàsicament protocolari, farcit de gestions burocràtiques, que acaba oblidant l’autèntic motiu de la norma –veure secció El DAFO en aquest mateix monogràﬁc–. Des de la patronal Pimec, per exemple, s’exposa que “en la conjuntura actual, ens trobem que moltes pimes estan conscienciades en integrar la prevenció de forma òptima i senzilla, però que l’exigència documental i el volum de normativa dificulta la gestió pràctica”. Una opinió molt semblant té Jordi Domènech, tècnic superior en prevenció de riscos laborals d’EADA, que apunta: “el simple compliment burocràtic té com a inconvenient que no s’aprodundeix en l’esperit de les normes preventives, en la integració de l’activitat

preventiva”. Domènech considera que “ens trobem en una ‘necessitat legal de complir’ encara que en moltes ocasions aquesta no va associada a una millora de la situació o amb una disminució signiﬁcativa de la sinistralitat laboral”.

Qüestió de sensibilitat social Per a Josep Lluís Bosch, director del Màster en Direcció i Gestió de Persones d’OBS (EAE), el compliment de la llei mostra encara mancances, tot i que aprecia un pas endavant pel que fa a la sensibilització. “Aquest no només és un primer pas, sinó que també té un efecte indirecte sobre el descens en la sinistralitat”. Bosch admet que “una norma imposada sempre és impopular i anima la tendència a transgredir-la”, però recorda que “si no

“A moltes empreses la llei continua incomplintse i aquí no passa res”, aﬁrma Neus Moreno (CCOO) existeix una sensibilitat social prèvia seria necessari un cos enorme de funcionaris que vigilessin el compliment de la norma”.

Visió sindical Des de la vessant sindical, Dionís Oña, secretari de Salut Laboral d’UGT Catalunya, reconeix que “l’any 1995, quan es va aprovar la llei, tots teníem moltes esperances i expectatives”. Passat aquests anys, en canvi, “les esperances i expectatives

han anat mivant. No perquè la llei no sigui bona, sinó perquè la seva aplicació no es duu a terme com s’hauria de fer”. La qüestió és: com s’hauria de fer? En aquest sentit, Oña aposta per una integració de la prevenció “en tots els nivells de l’empresa, des de la fase de projecte i creació, passant pels processos productius o la compra de maquinària, fins a l’últim dels seus departaments i personal de l’empresa: directius, comandaments intermitjos i, per descomptat, els treballadors i treballadores”. Oña incideix també en l’aspecte de la burocràcia comentat anteriorment: “s’allunya de la veritable cultura preventiva que tots volem i necessitem a les empreses catalanes”. Per a Neus Moreno, responsable de Salut La-

boral de CCOO de Catalunya, la llei ha tingut també aspectes positius, tot i que, com la resta de professionals del sector, considera que “a moltes empreses continua sense complir-se, i aquí no passa res”. En canvi, aprecia altres aspectes més optimistes: “per a algunes empreses, la llei ha representat l’inici d’una pràctica de prevenció per millorar, progressivament, les condicions de treball i salut”, diu Moreno. Alhora, la llei “ha permès identificar millor els problemes i, conseqüentment, ha estat possible denunciar i pressionar tot allò que no funcionava, la qual cosa ha provocat un augment de la consciència social al respecte, i que la salut a la feina sigui un tema social, polític, laboral i de salut important”.

38 ESPECIAL: Prevenció de riscos laborals / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

DEBILITATS

Els agents del sector temen que els incompliments sobre prevenció acabin convertint la llei en paper mullat La sinistralitat laboral millora, però de forma no gaire significativa. Així ho demostren les dades oficials –veure pàgina 36–, que reflecteixen un discret avanç pel que fa als accidents greus... i una situació d’estancament pel que fa als accidents mortals. Si a això afegim que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, aprovada l’any 1995, continua sense una grau de compliment acceptable, està clar que la salut laboral catalana –com l’espanyola– ja té localitzat un des seus talons d’aquil·les.

Incompliment de la llei L’incompliment de la norma és un dels factors esmentats per tots els experts que ha consultat Món empresarial a l’hora de redactar aquest article. De fet, aquest mateix incompliment s’està produint amb una nova norma: la que obliga les

Una de cada tres empreses incompleix també la normativa sobre subcontractació empreses subcontractistes a inscriure’s en el registre oficial creat pel Departamento de Empleo. Segons dades oficials, una de cada tres empreses incompleix aquesta obligació, que va entrar en vigor el passat mes d’agost. De fet, segons el que estableix aquesta normativa, qualsevol empresa o autònom necessita una autorització específica, per a la qual és requisit indispensable figurar prèviament en un llistat. El Govern atribueix aquesta elevada sinistralitat al fet que moltes d’aquestes subcontrac-

de seguretat i salut, sinó més aviat a la reducció de l’activitat produïda en tots els sectors i en concret en el sector de la construcció”.

Campanya de conscienciació

Moltes empreses encara no compleixin amb els mínims legals de seguretat. / FOTO: CE

tes són precisament microempreses o bé treballadors autònoms, que en molts casos desconeixen fins i tot l’existència d’aquesta novetat legal. En aquest sentit, resulta significatiu el descens dels accidents mortals que aquest any s’ha produït al sector de la construcció, amb un notable descens del 29%. Un descens que contrasta amb l’increment de la sinistrali-

tat al sector serveis –un 22% més de morts– i a la indústria –un 23% més–. Per això, des del sindicat UGT, Dionís Oña apunta la següent reflexió: “Fent una anàlisi profunda de les dades de sinistralitat, podem deduir que el descens de les xifres que s’està produint en l’actualitat i que es preveu que es produirà en el futur, no es deu ni es deurà a una millora de les condicions

D’altra banda, la manca d’una autèntica evolució pel que fa a la sinistralitat laboral torna a plantejar el debat sobre la necessitat de més control per part de l’Administració. De moment, i a falta de personal i mitjans necessaris per a dur a terme un control exhaustiu, el Govern central ha impulsat una campanya de sensibilització adreçada tant a empresaris com a treballadors i professionals autònoms. La campanya, que compta amb un pressupost de 3,2 milions d’euros, va començar el passat 12 de novembre i tindrà una durada aproximada d’un mes.

FORTALESES

La progressiva conscienciació sobre els accidents laborals aconsegueix imposar una tendència positiva Tot i que les dades sobre sinistralitat laboral a Catalunya no són tan bones com cabria esperar, seria poc realista negar que hi ha hagut alguns progressos en determinats aspectes. Un d’ells és la millora substancial pel que fa al nombre d’accidents greus, que –malgrat no marcar grans diferències respecte l’últim any– sí ha evolucionat clarament si es compara amb les dades de fa quatre anys –veure gràﬁc–.

Treballadors i empresaris, més conscients Per a alguns dels agents consultats per Món empresarial, el motiu d’aquesta millora s’ha de buscar en una més gran conscienciació per part de l’empresariat, així com dels treballadors. “L’empresariat català ha evolucionat culturalment amb una visió de seguretat

i salut pels treballadors que tenen al seu càrrec, ja que consideren que les persones són el principal recurs de què disposen per prevenir la sinistralitat”, aﬁrma Montse Gascón, cap de Prevenció de Riscos Laborals de la patronal Pimec –veure pàgines 40-41–. Tot i així Jordi Domènech, de l’escola de negocis EADA, recorda que “és cert que la prevenció ‘sona’ a les organitzacions, però en moltes d’aquestes organitzacions només significa emplenar un nombre elevat de documentació i, en canvi, no està integrada en l’estructura ni les activitats de l’empresa”. Domènech conclou destacant que “algunes empreses que aparentment estan conscienciades, molt probablement no ho semblarien tant si no fos pel control al qual poden estar sotmeses”.

Moderat optimisme, malgrat tot De les entrevistes recollides en aquest mateix especial, destaca també el moderat optimisme d’algunes de les dades recollides pel Departament de Treball. Així ho veu Neus Moreno (CCOO Catalunya), que apunta: “l’índex d’accidents de treball, des de

Els accidents laborals greus baixen gràcies a una més gran conscienciació

reix, per exemple, al total d’accidents laborals registrats a Catalunya, que l’any 2006 superaven els 162.000 i que, a falta de tancar-se les dades definitives de 2008, apunten cap a una xifra propera als 156.000. Per tant, estaríem parlant d’una reducció de 6.000 accidents anuals.

Com sempre, però, les dades es poden mirar com un got mig ple o mig buit. En aquest sentit, cal precisar que l’any 2005 aquesta mateixa dada va ser de 152.674, segons el Departament de Treball. És a dir, que fins i tot després d’aquesta darrera millora, encara no hauríem arribat al nivell de fa tres anys.

Evolució dels accidents laborals greus a Catalunya 2000 1620

1500

1292

1423

fa dos anys, s’està reduint. Aquesta és una bona notícia, i es correspon a una dada que també coneixem: l’activitat preventiva a les empreses, encara que no a totes, està augmentant”. La representant sindical de Comissions Obreres es refe-

1250

1000 500

988*

2004

2005

2006

*Dades provisionals, a 25/11/2008. Font: Sinistralitat Laboral a Catalunya. Departament de Treball.

2007

2008

ESPECIAL: Prevenció de riscos laborals / EL DAFO

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

La gestió de la burocràcia amenaça amb allunyar les pimes del compliment de la normativa de prevenció “És més fàcil canviar les lleis que les mentalitats”. Aquesta frase, atribuïda a Francisco Fernández Ordóñez, resumeix prou bé la situació que viuen actualment els professionals de la prevenció de riscos laborals. Generalment, la queixa dels empresaris acostuma a ser sempre la mateixa: excés de burocràcia.

com a Espanya. Però, com diu Dionís Oña (UGT Catalunya), “els accidents laborals no diferencien els treballadors i treballadores de les petites o grans empreses”. Així és com es produeixen

LA BUROCRÀCIA DE LA PREVENCIÓ L’empresari està obligat a elaborar i “conservar a disposició de l’autoritat laboral” la següent documentació: - Pla de prevenció de riscos laborals. - Avaluació dels riscos per a la seguretat i la salut en el treball, inclòs el resultat dels controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors. - Planiﬁcació de l’activitat preventiva, incloses les mesures de protecció i de prevenció a adoptar i, si escau, material de protecció que hagi d’utilitzar-se. - Práctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors i conclusions obtingudes dels mateixos. - Relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagin causat al treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball. - L’empresari estarà obligat a notiﬁcar per escrit a l’autoritat laboral els danys per a la salut dels treballadors al seu servei que s’haguessin produït amb motiu del desenvolupament de la seva feina, conforme al procediment que es determini reglamentàriament.

L’exigent article 23 de la Llei 31/1995 Aquesta exigència es deixa veure sobretot a l’article 23 de la llei 31/1995, en el qual s’estableixen bona part de les exigències documentals dirigides a les empreses –veure quadre adjunt–. Aquesta exigència es complica de manera especial per a les petites i mitjanes empreses, que al cap i a la ﬁ conformen el gruix de les empreses tant a Catalunya

accidents “per desconeixement del tema, per un assessorament erroni o per entendre la prevenció com una obligació legal més i no com una veritable eina de millora laboral”.

La normativa de prevenció exigeix analitzar per escrit una avaluació de riscos. / FOTO: CE

OPORTUNITATS

L’aturada provocada per la crisi obre una via per a la normalització dels plans de prevenció laboral Algunes veus del sector opinen que, amb la retallada pressupostària de la crisi, es retallaran també les despeses destinades a prevenció de riscos laborals. Davant d’aquesta visió pessimista, es presenta alhora una visió alternativa: la dels qui pensen que, aproﬁtant l’aturada generalitzada de l’activitat frenètica, és una bona oportunitat per replantejar el negoci. I en aquest procés de reﬂexió hi té cabuda, com un factor més, la seguretat dels treballadors.

El factor estadístic Aquesta visió es complementa amb un altre factor important: l’estadístic. Com ja s’ha reﬂectit en altres llocs d’aquest mateix monogràﬁc, la crisi que travessa el sector de la construcció ha tingut, com a conseqüència, una millora notable de la sinistra-

Finalitzada l’era frenètica de la construcció, s’obren noves vies per a la normalització litat laboral. Tot i que no hi ha una demostració empírica que relacioni ambdues variables, sembla raonable arribar a aquesta conclusió a partir dels fets: hi ha menys feina al sector i, per tant, menys treballadors. Això explicaria que hi hagi menys accidents: ﬁns a un 30% menys que l’any passat, xifra ‘sospitosa’ si tenim en compte que la sinistralitat als Serveis s’incrementa un 22% i a la Indústria, un 23%. El resultat és que les estadístiques tenen l’oportunitat, per primer cop en molts anys, de situar-se en menys de 100

L’aturada del ‘boom’ de determinats sectors obre la via a la reﬂexió pel que fa a la seguretat. / FOTO: CE

morts en accidents laborals, barrera prou significativa com perquè les administracions la vulguin mantenir, un cop assolida. Ja sigui a través de noves campanyes, de normes més precises o d’un control més inﬂexible. Potser és temps també de reconsiderar el problema de com gestionar l’excés de burocràcia, especialment en determina-

des empreses que no disposen dels recursos necessaris.

Cap a un nou escenari Tot plegat configura un nou escenari, propici per a la reflexió. D’una banda, per a les administracions, com ja s’ha dit. D’una altra, per als empresaris, que en molts casos començaran nous projectes des de zero, i per força

hauran de tenir en compte la normativa legal. I, finalment, per als treballadors, que ara podran aproﬁtar per obtenir un grau de formació més acurat, aportant un nou i valuós baló d’oxigen a un sector que el necessitava. Finalitzada, en definitiva, l’era frenètica de la construcció, s’obren noves vies per a la normalització.

ESPECIAL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

LES VEUS DEL SECTOR RESPON JOSEP LLUÍS BOSCH, DTOR. MÀSTER EN DIRECCIÓ I GESTIÓ DE PERSONES

RESPON MONTSE GASCÓN, CAP DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS DE PIMEC

RESPON DIONÍS OÑA, SECRETARI DE SALUT LABORAL UGT CATALUNYA

“És una inversió amb un retorn a mig termini”

“La visió de seguretat dels empresaris ha evolucionat”

“La crisi afecta també a la prevenció”

1. Quin és el seu ‘diagnòstic’ sobre la situació actual de la prevenció de riscos laborals a Catalunya? S’ha assolit un nivell alt de sensibilització davant aquest problema. Cal desenvolupar plans concrets a moltes empreses, sobretot perquè es veu com un cost. Si s’aconsegueix una productivitat més gran a nivell general, no es veurà com un cost, ja que en aquell moment s’apreciarà que és una inversió amb un retorn a mig termini.

1. Actualment, l’empresariat català ha evolucionat culturalment cap a una visió de seguretat i salut pels treballadors que tenen al seu càrrec, ja que consideren que les persones són el principal recurs de què disposen per a prevenir la sinistralitat. Tot i així, es fan ressò de les mancances que tenen per executar tots el canvis i el gruix de la normativa existent, amb la diﬁcultat de ser micro, petites i mitjanes empreses.

1. Estem detectant que la crisi econòmica està afectant a tots els nivells de les empreses i també a la prevenció, a les inversions presents i futures en prevenció i al mateix clima laboral entre els treballadors/es que afecta també a les condicions de treball i a la seguretat i salut als llocs de treball.

2. La prevenció de riscos laborals requereix més mà dura per part de l’Administració? Crec que sí. La realitat mostra que la mà és dura, però que no és possible vigilar el seu compliment estricte a tot arreu. És per això que, de vegades, pot semblar (i, de fet, s’exigeix) que l’Administració sigui més dura.

2. Gràcies al Pla de Govern 2004 - 2007, es van iniciar unes activitats de control, de gestió i d’ajuda a les empreses per millorar la prevenció a l’empresa. Durant el nou període 2007 - 2012, també es tindran en compte objectius assolits i nous objectius en prevenció, dirigits especialment a les pimes.

3. Quina sensibilitat aprecia a les empreses més petites pel que fa a la sinistralitat laboral? Són les més perjudicades tenint en compte que, per a esdevenir competitives al seu entorn, no poden fer inversions importants en la formació del seu capital humà. És un problema crònic que s’estén a l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

3. L’estructura jeràrquica d’aquestes empreses més petites generalment és familiar i l’empresari i el treballador comparteixen punts de vista que es resolen amb el diàleg. El desconeixement de les implicacions normatives i l’interès de l’empresari en resoldre qüestions preventives, generen un concepte clar del complex paper que juga en la sinistralitat.

2. Amb l’anàlisi de les dades estadístiques de sinistralitat, les sancions i el control que porta a terme l’Administració no en tenim suﬁcient per erradicar els accidents laborals. Només a través de la reforma legislativa i l’estricte compliment de la normativa vigent, conjuntament amb una impregnació de cultura preventiva, podrem avançar. 3. Els accidents laborals no diferencien els treballadors/es de les petites o grans empreses. Les pimes són empreses on no existeix representació dels treballadors i on la prevenció de riscos laborals, quan es realitza, en moltes ocasions consisteix en la signatura d’un contracte. La falta d’exigència de les obligacions preventives de les pimes i micropimes per part de les grans empreses que les subcontracten, genera també una cadena de subcontractació on es registren un gran nombre d’accidents mortals.

ESPECIAL: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

LES VEUS DEL SECTOR RESPON NEUS MORENO, RESP. DEP. SALUT LABORAL CCOO CATALUNYA

RESPON JORDI DOMÈNECH, TÈCNIC SUPERIOR PREVENCIÓ RRLL -EADA-

RESPON MANUELA BRINQUES, DIRECTORA TÈCNICA DE FULL AUDIT

“Preocupa més omplir el paper que actuar”

“Sovint signiﬁca un nombre elevat de documentació”

“Es fa una prevenció més formal que eﬁcient”

1. Les dades que coneixem ens indiquen que l’índex d’accidents de treball, des de fa dos anys, s’està reduint. Però el volum de prevenció no ha tingut l’impacte esperable en la disminució dels accidents. Això es deu a dos problemes centrals: encara hi ha un nombre importants d’empreses que no fan res i que la prevenció no és de qualitat (hi ha una preocupació més important per omplir el paper que per actuar sobre l’origen del riscos).

1. Tenim un gran espectre de reglamentació de riscos laborals, però no existeix un alt grau de compliment per part de les empreses. La prevenció “sona” a les organitzacions, però en moltes d’elles només signiﬁca un nombre elevat de documentació i, en canvi, no està integrada en la estructura ni en les activitats de l’empresa. La gestió preventiva és Responsabilitat Social de totes les empreses. Algunes tenen clar que la qualitat és un objectiu que els proporciona un valor afegit, però en canvi eviten parlar de prevenció.

1. El meu ‘diagnòstic’ sobre la situació actual de la prevenció de riscos laborals és que, òbviament, hi ha hagut una evolució des de l’entrada en vigor de la Llei, però encara estem molt lluny d’assolir un nivell satisfactori. Fins ara s’està fent una prevenció de mínims sense dotar de recursos suﬁcients per mantenir un sistema de gestió que garanteixi una millora continuada en el descens de sinistralitat.

2. Actualment hi ha un debat important al voltant d’on posem el centre: si en la promoció, o en la vigilància i control. Ambdues són imprescindibles, i és més, crec que si les dues es desenvolupen conjuntament els seus efectes es multipliquen. De totes maneres, tenim un problema central: els recursos de l’administració són molt escassos per respondre a les necessitats que aquests i altres temes laborals requereixen. 3. La situació és diversa, i no crec que el tema central sigui gran o petita empresa. La sensibilització empresarial és baixa en aquest tema, però les empreses grans, per la pressió social i sindical, no es poden permetre tenir mals indicadors de salut.

2. En certa forma, sí. Tant l’Administració com els agents socials estan molt interessats en que la prevenció funcioni. El paper de l’Administració ha de ser més dur, però alhora hauria de ser més facilitador. La llei és igual per a tots, i en empreses petites a vegades el compliment burocràtic els pot ofegar i els despista de l’objectiu mateix de la Llei. 3. Algunes empreses que aparentment estan conscienciades no ho semblarien tant si no fos pel control al que poden estar sotmeses. Igualment, la legislació és exageradament profusa, confusa i dispersa per al petit i mitjà empresari.

2. El que requereix és d’uns criteris més homogenis i una interpretació de la normativa més pràctica. Crec que no es donen missatges clars i això provoca confusió en els empresaris a l’hora d’establir prioritats, i com a conseqüència es fa una prevenció més formal que eﬁcient. 3. Les empreses més petites encara no són conscients de la importància de disposar d’un sistema de gestió preventiu per reduir sinistralitat. La seva actuació en aquest sentit ve condicionada més per les exigències d’altres empreses més grans per a les quals treballen que per propi convenciment. Encara queda una tasca de sensibilització important per tal que assumeixin un paper més proactiu.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva

ENTREVISTA A RAMON OLLÉ, PRESIDENT EXECUTIU DE LA BUSINESS ENGINEERING SCHOOL LA SALLE (BES)

“Volem posicionar-nos formant directius amb un gran component tecnològic” El sector de les escoles de negocis està assistint al naixement d’un nou concepte d’escola lligat a la tecnologia i la innovació. Aquest és el projecte de la nova Business Engineering School La Salle (BES) amb Ramon Ollé al capdavant. La institució està iniciant una etapa de creixement global a través de la qual vol posicionar-se marcant la diferència ﬁns a aconseguir l’excel·lència.

CRISTINA SAN JOSÉ

Com va sorgir el projecte de la Business Engineering School? La Salle té una trajectòria de 28 anys en formació d’executius i de més de 40 en formació d’enginyers. Tenia clar, venint del món empresarial que calia donar passes per formar professionals unint les dues especialitats. D’aquí surt la idea de BES, que intenta sintetitzar amb el nom de Business Engineering School el fet que preparem gent per dirigir empreses amb un gran component tecnològic. I això només es pot fer des de la branca d’aquelles escoles de negocis que tinguin les dues vessants. Aleshores el que intentem fer és posicionarnos, sense mirar els exemples de les escoles de negocis que tenim a Barcelona sinó intentat diferenciar-nos, fent d’aquesta diferència l’excel·lència. Aleshores hi ha un llarg camí per demostrar, per fer veure i per convèncer que el punt on les dues coses s’uneixen crea un valor que és el d’un directiu preparat per entrar al món dels negocis amb una amplia base de coneixements tècnics. Quins són els objectius d’aquesta institució? Els objectius de La Salle en aquests moments es sintetitzen en 3 elements clau. El primer és la voluntat de ser més grans localment. Això vol dir que estem treballant per tenir una base més amplia d’alumnes. Esperem un gran creixement en aquesta nova àrea perquè el model d’enginyeria i business o de tecnologia i business funciona. El segon aspecte és la nostra internacionalització. Pertanyem a un circuit de 73 universitats lasalianes i hem d’aprofitar els avantatges de tenir el peu posat a tot arreu com a institució i com a marca. I el tercer peu és fer-nos globals. I la globalitat ens vindrà de la capacitat de fer aquests cursos a través d’universitats obertes perquè hi puguin par-

per moure’s en una comunitat petita sinó que hem d’estimular a que qualsevol d’aquestes idees siguin d’entorn global.

“La BES La Salle té 3 objectius molt clars: créixer a nivell local i internacional i fer-se global”

Com veu el sector de les escoles de negocis avui en dia? No deixa de ser un repte per una escola que pretén situarse en un nou paradigma, mirar-se en el mirall de les grans escoles de negocis que tenim a Barcelona. Ara ens trobem en un clúster d’excel·lència i això ens obliga a tots a ser encara millors. Tant de bo Barcelona tingués deu escoles més de negocis amb models diferents. La clau és tenir diferents models i la BES pretén situar-se en aquest canvi de direcció.

“Volem diferenciar-nos de les altres escoles de negocis, fent d’aquesta diferència l’excel·lència” ticipar totes aquelles persones que treballen amb nosaltres a sud-amèrica, Estats Units o en d’altres parts del món. Què li va fer canviar el món empresarial pel de la formació després d’ocupar la presidència europea d’Epson a Holanda? Jo sempre havia dit des de la meva vida de l’empresa que la meva passió era l’ensenyament i ho vaig demostrar estant molts anys compartint-ho amb la meva feina. Sempre deia que abans d’acabar la meva vida professional volia dedicar-me a la universitat. I, donada la meva relació amb La Salle, m’havien invitat a que això fos possible atorgant-me la seva confiança. Unint els valors de La Salle amb les experiències professionals i internacionals que jo podia aportar creia que tot plegat podria donar una altra dimensió a això que ja tenia La Salle. Vostè afirma que és molt important l’ètica i la comprensió de la multiculturalitat per part de les empreses actuals. Crec profundament que qualsevol idea local es pot transformar immediatament en universal. Això significa que cal tenir una amplia comprensió

Ramon Ollé a les instal·lacions de Business Engineering School La Salle. / DIEGO CALDERÓN

del món, de les diferents cultures, races i formes d’entendre, dels diferents credos i de les diferències polítiques que hi ha. Això és vital que si diem que els executius i enginyers d’avui en dia s’han de preparar per aquest món global, la primera cosa que cal fer és entendre què vol dir multiculturalitat. I segon, cal fer una reﬂexió molt profunda que el mèrit no és només poder fer diners sinó que la capacitat d’afegir valor a una empresa s’ha de fer amb tota una sèrie de conceptes ètics tan simples com que la llei de la regla d’or s’apliqui i és que allò que desitgem per nosaltres també ho desitgem pels altres i a l’inrevés. La Salle ha organitzat la 5ena Escola de Bussines Angels. Quines novetats s’han plantejat enguany? L’escola de Business Angels està justament aquests dies acollint les empreses als ediﬁcis del nou espai que estem obrint. Hem estat treballant no només en el concepte de Business Angels sinó amb molts altres conceptes que ajudin a que l’emprenedoria funcioni. Quan una empresa neix necessita dues coses: un petit capital de molt risc i un àngel que guardi i que custodiï l’empresa. L’escola intenta cons-

cienciar i captar totes aquelles inquietuds de persones que tenen coneixements i diners que realment puguin suportar aquestes idees dels joves. Calen escoles de business angels on es faci compatible el business amb l’angel. No es pot fer d’angel intentant tenir només business ràpids quan allò que estem fent és fomentar l’emprenedoria des del principi amb nois joves i llavors amb aquests s’ha de fer més d’angels que de business. Els joves emprenedors tenen el suport del Parc d’innovació La Salle per crear la seva pròpia empresa. Calen més ajudes? Hem de distingir dues coses amb l’emprenedoria. La primera cosa que es necessita és una conscienciació general que l’emprenedoria és una forma de generar valor molt important. Això cal dir-li a la gent jove ja des de l’escola i aquest és un esforç total de tota la societat. Si aquest caldo de cultiu hi és i trobem la gent que vol prendre risc i que vol afegir valor calen recursos. El que no es pot fer, com moltes vegades passa, és avortar grans idees per una manca de recursos. El segon aspecte és que allò que no podem fer és crear només idees petites

Com valora la feina feta a La Salle des que s’hi va incorporar? El gran valor de La Salle és la seva gent. He après molt des que sóc aquí i intento posar el meu gra de sorra perquè totes aquestes sinergies vagin cap a un model nou que faci que en el futur continuem essent un centre d’excel·lència i, com a escola de negocis, siguem absolutament diferencials dels altres centres. Vostè és el president de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson. Què destacaria del seu pas per aquesta multinacional? Aquesta és una institució que vaig fundar acompanyat d’un equip de gent que hi va creure, amb un patronat que ha estat ﬁdel i ideal des del principi i un director general que ha sabut estar a l’alçada. La contribució més important va ser posar la reflexió de com ens hem de comportar i com hem d’entendre un món tecnològic en el qual estem partint d’una millor qualitat de vida. En el fons aquesta és la reﬂexió ètica. La meva contribució de 30 anys a una multinacional, m’ha ajudat a aproximar-me a les coses amb rigor i amb fredor i poder compartir la il·lusió de fer grans projectes a gran escala.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

PREFERÈNCIES LABORALS

Les necessitats i preferències dels joves conﬁguren un nou mercat laboral L’activitat laboral a Espanya ha evolucionat molt en les últimes dècades i mostra un panorama divers i amb molts canvis que són objecte d’estudi. La incorporació professional de la dona, l’arribada de treballadors immigrants, el descens de la natalitat, o els nous valors dels joves, són factors que pinzellen amb multitud de colors el gran mural laboral actual.

Està previst que pel 2025, la població amb més de 66 anys suposi el 20% de la població

NÚRIA HUESO

Els temps canvien, igual que els costums, les empreses i els treballadors. El descens de la població jove, amb edats compreses entre els 18 els 30 anys, ha minvat considerablement. Segons les estadístiques de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), està previst que pel 2025, la població amb més de 66 anys suposi el 20% del total de la població. És un factor rellevant que, juntament amb altres fenòmens com la immigració, l’adhesió de la dona a l’àmbit professional o la major formació i especialització acadèmica dels estudiants, conforma un sistema laboral que s’ha d’adaptar a les noves necessitats de les empreses i també dels treballadors.

Més formats i exigents El mercat laboral ha evolucionat i les necessitats tant dels empresaris com dels treballadors, s’han modificat. Els joves han variat la seva escala de valors i entre la generació actual i les anteriors hi ha diferències destacables que representen el canvi de mentalitat produït. Així doncs, els joves d’avui dia han tingut més fàcil accés a la formació acadèmica que els seus progenitors i han dedicat molt més temps a preparar-se. Són molts els que després d’acabar la carrera universitària no han buscat feina sinó que han optat per viatjar i conèixer un altre idioma o han completat la seva formació amb màsters i postgraus. Hi ha doncs persones que, amb l’edat de 27 o 28 anys, s’enfronten a la seva primera entrevista de feina. Aquesta tendència però, comença a canviar, ja que els nombre d’alumnes matriculats a la universitat ha començat a disminuir des de l’any 1999 i els experts estimen que la pèrdua d’estudiants, juntament amb el descens de la natalitat, serà major en els propers anys.

El nombre d’alumnes matriculats a la universitat ha començat a disminuir

Els joves cada cop més es senten en posició d’escollir la feina que més els hi agrada. / ARXIU

La formació i les expectatives de vida ha suscitat que els joves cada cop més es sentin en posició d’escollir la feina que més els hi agrada i també d’exigir i negociar amb les empreses temes com el salari o l’horari. A més, la immigració ha estat un element clau en aquest procés ja que els professionals que venen de fora són normalment els que es fan càrrec de les feines de més baixa qualiﬁcació i amb menys remuneració. Per contra, els joves espanyols, més preocupats per la gestió del temps, perquè les hores de l’oﬁcina es puguin compaginar amb el temps d’oci i per desenvolupar una carrera professional, tenen certes preferències alhora d’escollir a quina empresa preferirien treballar.

Empreses preferides Segons una enquesta realitzada per l’empresa de recursos humans Peoplematters a persones d’entre 18 i 30 anys, l’empresa més valorada i on més persones desitjarien formar part de la seva plantilla, és Telefónica. En el segon lloc del rànquing ﬁgura el sector de l’administració pública en general, i el tercer lloc l’ocupa El Corte Inglés, tot seguit del Grupo Santander. Trobem doncs que la majoria d’empreses

que constitueixen el llistat són companyies del territori espanyol, com Mercadona, Ferrovial o ‘la Caixa’. Per sectors, els preferits són els de l’Administració Pública i els serveis. En tercer lloc, però, els joves catalans prefereixen el sector de les telecomunicacions i la banca; en canvi, a nivell nacional, el turisme és el sector que apareix en tercera posició. Quan se’ls pregunta per la seva elecció, la majoria destaca la solidesa ﬁnancera de l’empresa escollida, els plans atractius de retribució i/o la possibilitat de fer carrera. Així ho pensen tant els joves catalans com els de la res-

ta de l’Estat. I aquesta percepció sorgeix perquè són marques conegudes, per la publicitat, o bé per la ﬂexibilitat horària i perquè es tracten de multinacionals.

Trobar o canviar de feina Buscar una nova feina o deixar l’actual per trobar-ne una de millor és un acte cada vegada més habitual. Menys probable pels joves d’avui dia és treballar a la mateixa companyia durant tota la seva vida laboral, com era costum ﬁns ara pels seus progenitors. L’estudi realitzat per Peoplematters mostra com, entre les causes d’abandonament més comunes, es troba en primer lloc la retribució salarial, seguit

RÀNQUING D’EMPRESES MÉS DESITJADES PELS JOVES ESPANYOLS PER TREBALLAR-HI: 1. Telefónica 2. Administració Pública* 3. El Corte Inglés 4. Grupo Santander 5. BBVA 6. Microsoft 7. ‘la Caixa’ 8. Inditex 9. Endesa 10. Grupo ACS 11. Hospitals, centres de salut* 12. Mercadona 13. Iberdrola

14. Coca-Cola 15. Repsol YPF 16. Carrefour 17. Ensenyament* 18. IBM 19. Iberia 20. Vodafone 21. Ferrovial 22. Mercedes Benz 23. Movistar 24. Sony 25a. Caja Madrid 25b. Google *Sector de l’activitat

de l’ambient laboral, ofertes de feina millors, l’horari o la relació entre el cap i l’empleat. Per contra, el que més valoren els joves catalans alhora de buscar feina és un salari fix que permeti combinar la vida personal amb la professional així com una assegurança mèdica. Tanmateix, els joves opinen que la millor manera de desenvolupar la seva carrera professional, tant pels que viuen a Catalunya com a la resta d’Espanya, és fent millor la seva feina, un 81%, encara que la part restant, el 41%, creu que per avançar professionalment no hi ha més solució que canviar de feina. L’informe també assenyala com a principal via per trobar una ocupació les noves tecnologies, és a dir, les pàgines web de les companyies (67%), o els portals de feina (38%). Tot i així, encara roman en una destacada posició el boca en boca, és a dir, els contactes d’amics, companys de classe o coneguts (49%). Altres camins més tradicionals són els articles en diaris i revistes (31%), l’INEM (28%) o els anuncis de feina en els mitjans de comunicació (20%). Els joves són sabedors de les seves possibilitats i preferències, i les empreses hauran d’adaptar-se a aquestes.

PER SECTORS: Administració Pública (29%) Serveis (20%) Turisme (16%) Telecomunicacions (15%) Banca/Assegurances (Serveis Financers) (15%) Mitjans de comunicació (13%) Alta tecnologia (11%) Construcció/ Immobiliari (11%) Automoció (9%) Farmacèutic (6%) Font: Estudi elaborat per Peoplematters i patrocinat per Flexiplan

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Recursos digitals per reforçar les marques en època d’estalvi

Els executius s’apunten a les tècniques de meditació

Ja no és cap secret que cal seguir amb atenció les possibilitats de les eines que Internet pot proporcionar a l’empresa. I tot i que encara ressonin els cants de sirena de la bombolla tecnològica, sí és cert que la xarxa proporciona eines digitals que presenten avantatges sobre altres de tradicionals. És el cas del màrqueting viral, que ofereix un considerable avantatge de costos sobre el màrqueting tradicional. El màrqueting viral és el nom que reben una sèrie de tècniques de màrqueting que intenten aproﬁtar la tirada de les xarxes socials per millorar el coneixement de marca. I com es fa això? Mitjançant processos que recorden als que segueixen els virus en replicarse. En poques paraules, es tracta de provocar el boca orella a les xarxes socials mitjançant Internet o la telefonia mòbil. Una forma ràpida d’arribar ràpidament a un gran nombre de persones. La potència d’aquesta eina es recolza en les possibilitats d’Internet. La web és un mitjà idoni que afavoreix el concepte de viralitat. Hi ha estratègies especíﬁques per ajudar a promocionar

Alguns centres esportius de Manhattan miren d’adaptar-se al mercat en temps de crisi. I és que ni els nervis del més temperat superen fàcilment l’estrès de les davallades borsàries dels últims mesos. Així que per ajudar els seus clients a fer front a les estressants fluctuacions de Wall Street, els gimnasos estan oferint aquests dies condicions especials als qui es decideixin a apuntar-se a classes de ioga i de meditació. Fins i tot, hi ha entrenadors personals que ofereixen dues classes pel preu d’una. Encara falten molts estudis per fer, però hi ha qui afirma que la meditació pot procurar beneficis importants per a la salut i que mitjançant escàners cerebrals s’ha pogut comprovar que la meditació redueix l’estrès. N’hi ha d’altres que van més enllà, com el físic John Hagelin, que fins i tot afirma que els mercats són molt sensibles a l’estat d’ànim i a l’estrès nacional. El físic ha estat l’inspirador deconvocatòries dedicades expressament als executius per tal de contribuir a la “pacificació dels mercats”. Una informació recent publicada per Bloomberg incidia en la creixent quantitat d’executius nord-americans practicants d’aquesta tècnica mil·lenària. Entre ells hi ha Robert Stiller, fundador de Green Mountain Coffee Roasters. La companyia disposa d’una sala de meditació a la qual es desplaça habitualment un instructor. Per a alguns, no és només una qüestió de mantenir la calma, sinó que la meditació evita que es prenguin decisions equivocades. Per a d’altres, és una forma de reduir despeses per a les empreses, que veuen créixer les pèrdues associades a l’absentisme laboral i a l’estrès.

de forma eﬁcaç una marca o un producte. Dins d’aquestes tècniques de marketing cal destacar el linkbaiting, que consisteix en crear un contingut per tal que sigui utilitzat com a referència per altres portals, blocs i llocs web de referència. La intenció és aconseguir el màxim coneixement de la nostra empresa o marca i crear la major quantitat possible d’enllaços en altres llocs que apuntin a la nostra web. Alguns exemples podrien ser un article que ajudi a altres persones o una utilitat que pugui ser d’interès pels usuaris. Un cas de linkbaiting que de ben segur es recordarà és la campanya de la MTV basada en el videoclip “Amo a Laura”, que la cadena de televisió va posar en circulació fa uns dos anys. El vídeo estava recolzat per un collectiu anomenat “Asociación Nuevo Renacer por una Juventud Sin Mácula”, que convidava a través del seu web a buscar un president pel club de fans dels protagonistes del videoclip i a enviar un poema a la mateixa Laura. El ressò de la campanya entre els joves va ser notable.

Les xarxes socials són l’objectiu dels especialistes en marketing viral. / ARXIU

La meditació està de moda a Wall Street. / ARXIU

I en què consisteix? Abreujant molt, es tracta d’una tècnica que varia segons l’escola o tradició. A grans trets consisteix en la pràctica d’un estat d’atenció i concentració sobre el moment present. La meditació no ha de tenir necessàriament una intenció religiosa, sinó que pot buscar la millora de la salut física i mental. Les promeses: millora del cocient intel·lectual, disminució de la tensió arterial i millora del funcionament del sistema immunològic. TEXTOS: BEGONYA MERINO

HABILITATS DIRECTIVES

Poc coaching i molta paperassa La consultora Proudfoot publica Els autors de l’estudi van dema- administratives perquè es veuen un informe que analitza la produc- nar als directius un llistat dels inundats de papers en la seva tivitat dels directius. L’estudi, titu- inconvenients que limitaven la feina diària. Curiosament, es van lat “Global Productivity Report”, seva productivitat. La llista va es- queixar que la majoria dels infors’ha dut a terme entre 1.300 di- tar encapçalada per la manca de mes de gestió que reben no els rectius de nivell mig de tot el món. treballadors qualificats, i a conti- serveixen per res, i per terme mig Els resultats són sorprenents: nuació es va destacar l’absència reben uns deu per setmana. aquests professionals ocupen el de comunicació interna. A més Aquest informe és un toc d’aten34% del seu temps laboral en tas- va mencionar-se la burocràcia de ció per a les companyies. En ell ques administratives. Un 18,5% les regles i regulacions, la baixa es menciona la necessitat que les del temps el dediquen a tasques moral dels treballadors, l’exces- empreses parin atenció a les barimproductives. En el cas dels seus siva rotació del personal i final- reres que limiten la productivitat. treballadors, el temps augmenta: ment, la qualitat dels seus propis L’informe també suggereix que fins a 1,7 dies de la jornada setma- supervisors. els directius dediquin més temps nal es dediquen a activitats que no Segons l’estudi, els directius dedi- a assistir als seus treballadors i a reporten cap benefici. quen tant de temps a les tasques les tasques de coaching.

Els directius es veuen inundats de papers a diari. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANDREU LACAMBRA, DIRECTOR DE RRHH DE MC MUTUAL

“Un procés de fusió ha de tenir un líder que ho aglutini tot” Per què treballes en aquest sector? Per casualitat. El meu objectiu era dedicar-me a la psicologia clínica infantil però una possibilitat d’incorporar-me a Bankpime com administratiu em va obrir al poc temps les portes del món dels RRHH. Em va semblar interessant i aquí segueixo després de més de 20 anys.

L’Andreu va néixer a Barcelona el mateix any de la gran nevada (1962). Pare d’un ﬁll i enamorat de paisatges com l’Empordà o la Cerdanya, va estudiar Psicologia a la UAB i es va especialitzar a l’Iese. Quan vas començar? La meva carrera professional en el món dels RRHH s’inicia l’any 1984 a Bankpime, després Aiscondel, Supermercats Tiburón, Condis i ﬁnalment, des de fa 8 anys MC Mutual (abans Mutual Cyclops).

Acabeu de viure una fusió important. Com es viu des dels RRHH? D’una forma apassionant perquè l’impacte de les persones és molt important: fusionar dues entitats de mida i història de Mutual Cyclops i Midat Mutua, amb més de 1.500 persones la primera i quasi 1.000 la segona ha estat una tasca complexa però de la que ens sentim dos anys i mig més tard molt satisfets. Existeix una estratègia ideal de fusió? No, tots els processos són diferents. Tot i que tot procés de fusió ha de tenir un cap visible que aglutini i coordini tots els processos que simultàniament es posen en marxa: operatius, legals, culturals... Si, a més, aquest líder està centrat en dirigir el procés i alliberat de la majoria de responsabilitats habituals, molt millor.

A COR OBERT

Tens algun hobby? Procuro dedicar tot el temps que puc al meu fill, mantenir-me en forma, viatjar el més lluny possible com a mínim un cop a l’any i algunes altres petites aﬁcions: l’òpera, el Barça, el teatre o navegar.

Andreu Lacambra, director de RRHH de MC Mutual, empresa que integra més de 2.000 persones. / D. CALDERÓN

ció. Porta temps conèixer les persones i trobar-los la seva millor ubicació i en aquest tràmit hi ha bons professionals que decideixen canviar. Al ﬁnal, no obstant, es queden aquelles persones que són necessàries en el nou context.

I què hi ha de la confusió de les fusions? Un altre dels factors claus és la gestió de la comunicació durant tot el procés: des de l’inici ﬁns un any després, que és quan operativament vam donar per conclosa la fusió, vam mantenir un únic canal i tot en el moment oportú. Quan hem avaluat el procés, aquest ha estat un dels aspectes millor valorats per part de tots els treballadors i treballadores, de totes dues organitzacions.

Fa uns anys vau ser Best Place Work. Què doneu d’especial als treballadors? Crec que sobretot els escoltem. Tenim la sort de treballar en una entitat que promou la participació i això ha estat entès per les persones que la integren i quan ens dirigim a elles, tenim un índex de resposta altíssim. Tampoc es tracta de donar, sinó d’intentar trobar un equilibri entre el que aporten i el que reben a canvi, i això no és gens fàcil.

Diuen que s’acaben quedant els bons. És així? Segur que pel camí es perd talent i el nostre procés no ha estat una excep-

Hi ha molt màrqueting darrere de la responsabilitat social? Més aviat diria que la RSE no està prou arrelada a les empreses espanyoles.

No obstant, amb la situació de crisi actual, quedaran únicament aquelles que hi creuen fermament. Les que ho consideren una manera més de fer màrqueting, aniran enrere perquè reduiran o eliminaran els recursos que hi estan dedicant. La RSE serà un dels valors diferencials claus de les empreses en molt poc temps. Està realment valorada la feina de RRHH? Sí, parlo per la meva experiència. Ara bé, s’ha de guanyar. Com? No hi ha formules màgiques, però una pista pot ser assegurant-se de proporcionar a l’organització el que necessita, amb l’objectiu d’aportar valor i contribuir a la consecució dels resultats. Al ﬁnal, es valora allò que aporta valor. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

S’aprèn viatjant? Crec que els que aprenen viatjant són els que disposen de temps per conèixer sobretot les persones. Malauradament els meus viatges són de turista, per tant puc dir que he conegut més que après. Què penses del moment que estem vivint? Crisis al marge, que té caràcter conjuntural (encara que mentre duri es pateix), crec que és un temps on tot està succeint molt de pressa. La tecnologia està transformant vertiginosament la nostra societat sense prou temps per respirar ni acomodar-se. És la nostra societat masclista? Sense dubte ho segueix sent. El consol és que, si mirem enrere, la nostra societat ha avançat i el desconsol (o oportunitat, segons com es miri) és saber que encara queda molt per fer. Què vols ser de gran? Millor persona de la que sóc.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

FORMACIÓ ELS IDIOMES, PRINCIPAL OBSTACLE PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ

EL CAMPUS LA SALLE CREA L’INSTITUTE DE LEARNING SCIENCES

UNA JORNADA ANALITZA CASOS D’ÈXIT DE LA RELACIÓ UNIVERSITAT, EMPRESA I INNOVACIÓ

Un estudi elaborat entre els clients d’Adminex, empresa que porta 10 anys col·laborant estratègicament des d’una perspectiva integral en processos d’internacionalització d’empreses espanyoles, ha determinat que els principals obstacles que han de superar les empreses espanyoles en el seu procés d’internacionalització són l’idioma, en un 70%, i les diferències culturals del país de destí, en un 50%. A aquests obstacles s’afegeix també un sentiment de desconﬁança dels empresaris pel seu desconeixement de la legislació que regeix en cadascun dels països.

El Campus La Salle, de Barcelona, posarà en marxa l’Institut de Learning Sciences. Per això, ha incorporat com a president del nou centre el Dr. Roger Schank, un gurú sobre nous models educatius. “Volem que tothom pugui tenir accés a una formació de qualitat i no elitista”, aﬁrma Ramon Ollé, president executiu de l’escola de negocis del Campus. “Som conscients que la universitat del futur ha d’estar present a Internet, però des de la Salle no ens confirmarem només en ser-hi sinó que estem creant un model de formació alternatiu”, afegeix.

La Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD) i l’Obra Social de Caixa Catalunya van organitzar a Barcelona una jornada conjunta sota el títol “Empresaris, Universitats i Innovació. Dues experiències de referència: la Corporació Tecnològica d’Andalusia i Innobasque”. Es va destacar la necessitat que empreses i universitats enforteixin les seves relacions, per poder actuar com a motors de desenvolupament en la societat de la innovació i el coneixement. La jornada va ser clausurada per Ana Patricia Botín, presidenta de la Fundació CYD.

RECURSOS HUMANS

Principals obstacles en el procés d’internacionalització Idiomes Diferències culturals Desconﬁança

Grau d’importància 70% 50% 30% Font: Adminex

TREBALL

7 DE CADA 10 ESPANYOLS CANVIARIEN DE RESIDÈNCIA PER FEINA

EL SALÓ DEL TREBALL, AL SERVEI DELS ATURATS I OCUPATS

7 de cada 10 espanyols canviarien de residència per treball, segons un estudi de Manpower. El 73,8% dels enquestats va assenyalar que consideraria mudar-se per motius laborals en el futur, mentre que només el 26,2% no ho faria. Un augment de salari (77,8%), millors oportunitats laborals (74,8%) i opcions de millorar la carrera professional (72,7%) són els motius més escollits a l’hora de valorar un possible trasllat. L’estudi revela que Espanya és, juntament amb Estats Units i el Regne Unit un dels destins preferits per treballar.

Un any més, entre els dies 13 i 15 de novembre, va tenir lloc el Saló del Treball, al recinte ﬁral de La Farga de l’Hospitalet, que promou el Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya. El seu objectiu és oferir a les persones aturades i ocupades el major nombre d’oportunitats per a la seva integració laboral o millora professional. La consellera de Treball, Mar Serna, que va assistir a la inauguració, va dir que “El Govern no deixarà de banda les persones que perden la feia i estarà al seu costat”.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA AL TRICICLE, AMB VEU I ENGINY DE PACO MIR

“Arribar al teatre amb un espectacle d’humor és molt complicat” “La fórmula de la comèdia és tragèdia més temps” “A la televisió no es fa humor treballat i estudiat” “La taquilla també s’està ressentint de la crisi” BEGOÑA GIMÉNEZ

Què fan amb bates blanques? És que ens hem autoproclamat doctors de l’humor, és una excusa per seguir un fil conductor. Què li deuen a David Garrick? En realitat no res. El seu nom en tot cas. L’obra està inspirada en un poema que explica la falsa història d’un pallasso trist que era en Garrick, i que feia riure tothom. Aquest és el ﬁl argumental. Com s’afronta una tragèdia? Tothom ha de patir, això està clar. Però després tot passa pel filtre del temps i llavors és quan un pot començar a riure. Es diu que comèdia és igual a tragèdia més temps. Què hauria de ser l’humor en les persones? Sense dubte, una part indispensable de la nostra vida.

Paco Mir respon a les preguntes deixant tot d’esquerdes per als dubtes, sense saber exactament si allò que diu és en broma o va de debò. Com si volgués que llegim entre línies, perquè cada lector pugui fer la seva pròpia interpretació de les seves paraules. Tot i que hi són els tres, (Carles Sans i Joan Gràcia es mostren muts i mímics, Tricicle en essència), en Mir posa la veu a aquesta entrevista minuts abans que comenci la funció al teatre Poliorama. Tenen una fórmula per no perdre el sentit de l’humor? No prendre’s massa seriosament i tenir sempre ganes de descobrir coses noves. Què fa riure el Tricicle? Les entrevistes, ejem. Incorporeu a Garrick alguna nova tècnica? Sí, fem servir vinyetes, allò que en castellà en diem “bocadillos”, de còmics. També una escenografia 2D que anem dibuixant sobre la marxa, alguns efectes especials i una coreografia de moviments totalment sincronitzats on no podem improvisar ni sortir-nos del guió. Aviat faran 30 anys, preparen algun tipus de celebració

El Tricicle, poc abans de començar la funció al Poliorama. / DIEGO CALDERÓN

especial? Sí, ens n’anirem a menjar xocolata amb xurros. Amb 30 anys, millor unes copes, no? No, no. Preferim la xocolata i els xurros... Com funciona el negoci? Quin negoci? A més d’actors, sou productors, directors, porteu la gestió del Victoria i del Poliorama, feu publicitat... això us converteix en empresaris, oi? Ah, no!, com a molt som botiguers... Nosaltres som actors no sabem res de negocis, tot això és secundari a la nostra carrera. Tricicle té una segona companyia, Clownic. El públic no queda decebut en no veure’ls? És que nosaltres no enganyem ningú. L’obra és del Tricicle, però s’anuncia com de Clownic i ho fan molt bé. Com veuen l’humor en el sector artístic actualment? La veritat és que no estic massa al dia. Amb la televisió hi ha molts “conta-acudits”, que no fan un humor treballat i estudiat. A Catalunya el sector no està gens bé, els que se’n van a la tele acaben fent tontades. És de destacar el treball de Pocaconya. Però arribar al teatre amb un espectacle d’humor és realment

molt complicat. Sou els directors del musical Spamalot, com està funcionant? És l’espectacle que millor està resultant en aquest moment. Com és que vau agafar aquest projecte? Ens van contractar, van pensar que ho faríem bé. Eric Idle, component de Monty Python, els creadors de la idea original d’Spamalot, va venir a Barcelona per veure la vostra versió. Què us va dir? Va quedar molt content amb l’adaptació, s’ho va passar molt bé.

Com és el procés creatiu i productiu del Tricicle? El més difícil és trobar una bona idea, després només cal estirar del fil i convertir aquestes idees en esquetxos. Un cop això, anem assajant, ordenant l’obra i la producció es va fent de manera paral·lela. Els afecta la crisi econòmica? La veritat és que sí. La taquilla està baixant, ﬁns i tot en els musicals que és el que millor està funcionant del teatre. La gent no pot fer molta despesa i notem la baixada ﬁns i tot en la venda d’entrades per a escolars.

TRICICLE EN CARTELLERA: GARRICK

L’obra està protagonitzada per tres cientíﬁcs amb bata blanca. És un espectacle sobre la mecànica de l’humor amb l’objectiu únic d’aconseguir que el públic experimenti en la seva propia carn els beneﬁcis del riure. Al Teatre Poliorama. De dimecres a diumenge.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

CULTURA CITA CRÍTICA: “El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu.” Aristòtil, ﬁlòsof grec.

Un marc excepcional La casa Garriga Nogués, que just ara ocupa la Fundació Godia, va ser construïda entre 1899 i 1905 per Enric Sagnier. La seva decoració i distribució mostren el model de vida de la burgesia catalana del Noucents. Per aconseguir-ho, un equip de vuit restauradors ha recuperat la policromia original i la decoració de les sales nobles. De la reforma de l’ediﬁci s’ha encarregat l’arquitecte Jordi Garcés, que ha respectat l’obra inicial de Sagnier, i té una llarga experiència en museus. Gràcies a la seva feina, el visitant pot gaudir

d’espais oberts amb diferents perspectives i punts de visió per admirar les peces d’art exposades.

Obres mestres de l’art La Col·lecció. Fundació Francisco Godia és una mostra antològica, un compendi de peces ja adquirides i d’altres noves que ﬁns ara no s’havien exhibit, i que recorren l’art romànic ﬁns el d’avantguarda. Hi ha una part dedicada a les col·leccions

temporals, amb obres dels segles XIX i XX, creades per artistes com Pablo Picasso o Antoni Clavé; i una altra amb peces d’art adquirides recentment, provinents d’artistes moderns com Miquel Barceló, René Magritte o Antoni Tàpies. Altres autors com Ramon Casas o Sorolla ens apropen des de les seves pintures a escenes i paisatges quotidians de l’època modernista. Moments potser similars als que van succeir dins la casa Garriga Nogués.

AGENDA CULTURAL > Figura i natura morta en Picasso

>Concert de Sergio Dalma

> Santes Creus. De monestir a monument

El reconegut expert en l’obra de Picasso, el comissari Christopher Green, planteja noves lectures sobre una acurada selecció de l’obra de l’artista. Museu Picasso, del 21/11/08 al 1/03/09.

L’artista oferirà un concert acústic i cantarà les melodies més memorables de la seva carrera en un ambient més íntim. Al Palau de la Música Catalana el 4 de desembre.

Exposició fotogràﬁca que mostra l’evolució del monestir des del 1821 ﬁns el 1921, any que va ser declarat monument nacional. Al MHC, del 9/11/08 al 30/03/09.

> Festival Bac! 08

> Exèrcit Rus de Sant Petersburg

> Concert de Revólver

El festival recull les últimes reﬂexions sobre l’entorn de la moda, publicitat, art i noves tendències, a través de tallers, conferències i desﬁlades. Al CCCB, del 2/12 al 28/12.

Actuació del cor, el ballet i l’orquestra de l’Exèrcit Rus de Sant Petersburg. La formació representa el folklore vocal i coreogràﬁc de Rússia. Dies 13, 14, 20, i 21/12 a l’Auditori de Barcelona.

El grup, amb Carlos Goñi com a vocalista, celebra el seu 20è aniversari amb els directes del seu nou disc, 21 gramos. El 4 de desembre a Razzmatazz.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY MAIG

Vista de l’escala i la vidriera central de la casa Garriga Nogués. /CEDIDA

Josep Maria Socías va ser el primer alcalde de Barcelona després de la mort de Franco i l’últim no escollit democràticament. Va morir a Barcelona el 3 de novembre després d’una llarga malaltia a l’edat de 71 anys. Socías, de professió advocat, es va caracteritzar perquè va ocupar el lloc d’alcalde de Barcelona durant la transició i amb ell va començar la desestructuració del sistema franquista a la ciutat. El seu mandat va ser breu, des de 1976 ﬁns el 1979, data de les primeres eleccions democràtiques i moment en el que va ser substituït per Narcís Serra. Va ser ell qui va iniciar una reforma urbanística de la metròpoli i de la mà d’un dels seus principals col·laboradors, l’arquitecte Joan Antoni Solans, va aixecar diverses places, parcs i centres cívics. El polític va començar la seva trajectòria al Frente de Juventudes de la Falange i va prosseguir la seva carrera professional a la Central Nacional Sindicalista de Barcelona, on es va oposar a les grans vagues i protestes sindicals. Encara i així, les idees polítiques d’Humbert van acabar apropant-se a les del PSC i va ser condecorat a l’abril d’aquest mateix any pel president Montilla amb la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la seva labor d’alcalde durant la transició. Que li fos lliurat aquest guardó no va estar exempt de crítiques.

ABRIL

Josep Maria Socías (1937-2008), exalcalde de Barcelona

Un gentleman driver Francisco Godia (Barcelona, 19211990) era un agut empresari apassionat dels cotxes i de l’art. La fundació conserva els seus trofeus automobilístics i exhibeix dos ﬂamants cotxes amb els quals va córrer: un Maserati 250 F i un Ford GT40, de l’any 54 i 62 respectivament. Godia era el que se’n diu un gentleman driver de l’automobilisme. L’empresari va reunir una gran col·lecció d’art, i la seva ﬁlla, Liliana Godia, va voler honorar la seva memòria creant la Fundació Francisco Godia el 1999, en un modest pis del centre de Barcelona.

A la cantant Miriam Makeba, també coneguda com a Mama Àfrica, se li va apagar la veu el passat 10 de novembre després d’oferir un concert a la ciutat de Castel Volturno, Itàlia, en recolzament a l’escriptor Roberto Saviano, amenaçat per la Camorra, i en contra del racisme. L’artista va mostrar malestar abans de l’actuació però tot i així va seguir amb l’espectacle. Al ﬁnalitzar l’acte va ser traslladada a l’hospital, on va patir un atac de cor que li va provocar la mort als 76 anys. Makeba va néixer a Johannesburgo, Sud-àfrica, i es va fer coneguda arreu del món com a vocalista del grup The Manhattan Brothers. Era una ferma activista dels drets humans, i en la seva lluita contra l’apartheid va provocar que el govern li retirés la ciutadania, fet que la va dur a l’exili durant 31 anys als EUA. Allà va triomfar amb la cançó Pata Pata, que es va col·locar en el més alt de les llistes d’èxit. A més, el 1965 va aconseguir convertir-se en la primera africana negra que era premiada amb un Grammy. No va poder tornar al seu país ﬁns el 1990, any que Nelson Mandela va sortir de la presó i qui temps després li oferiria participar en el seu govern.

MARÇ

NÚRIA HUESO

La Fundació Francisco Godia estrena seu a l’antiga casa Garriga Nogués, un ediﬁci modernista situat al mateix Eixample de Barcelona, i convertit en un gran espai d’exposició de més de 2.700 m2. El que més capta l’atenció de l’interior de l’ediﬁci, emplaçat al carrer Diputació 250, és l’espectacular escala de marbre coberta amb un sostre de vidres de colors.

Míriam Makeba (1932-2008), cantant sud-africana i activista

FEBRER

La Fundació Francisco Godia obre les portes de la seva nova seu amb una exposició antològica des del 22 de novembre ﬁns el 31 de gener. La col·lecció mostra obres mestres de l’art medieval, barroc, modernisme i art dels segles XIX i XX.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Joies de l’art en un escenari modernista

DESEMBRE 2008

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Molt dèbil és la raó si no arriba a comprendre que hi ha moltes coses que la sobrepassen.”, Blaise Pascal, cientíﬁc, ﬁlòsof i escriptor francès.

TELEVISIÓ

Solidaritat a través de la televisió

GUÍA DE ESTRATEGIAS DE INVERSIÓN Autor: Peter Stanyer Editorial: Gestión 2000 /The Economist Pàgines: 368 En aquesta guia el lector trobarà els consells i recomanacions que es consideren bàsics per construir una estratègia útil per qualsevol tipus d’inversor. Aquestes indicacions es centren en sàvies reflexions sobre els objectius i les errades de les pràctiques ﬁnanceres que es porten a terme avui en dia. Segons Stanyer, cal educar els inversors a través de l’ampliació dels seus coneixements d’una manera entenedora i lleugera sense haver de recórrer a operacions matemàtiques complexes. Peter Stanyer té una llarga trajectòria de 15 anys assessorant persones i entitats. A més a més, ha treballat com a economista al Banc d’Anglaterra i també pel Fons Monetari Internacional a Washington D.C..

LA ERA DE LA VELOCIDAD Autor: Vince Poscente Editorial: Empresa Activa/Ed. Urano Pàgines: 240 La velocitat ens envolta i és una constant que defineix el nostre dia a dia. A La era de la velocidad,Vince Poscente analitza aquest concepte desprenent-se de totes les connotacions negatives que s’associen a aquest terme i proposa treure-li el màxim benefici possible tant a nivell personal com empresarial. La velocitat fa avançar les empreses i evita que es dediqui temps a qüestions que no tenen transcendència. D’aquesta manera, l’autor considera que la velocitat esdevé una eina imprescindible per aconseguir una vida en plenitud i els objectius proposats. El lector trobarà un anàlisi dels 4 patrons de comportament que es corresponen amb els 4 perfils que existeixen a l’era de la velocitat: els zeppelins, els globus, els coets i els avions.

CURSO DE CHINO PARA LOS NEGOCIOS Autor: Huang Weizhi Editorial: Herder Pàgines: 322 Aquest llibre és un curs que està dirigit principalment a homes i dones de negocis que ja tenen alguns coneixements previs de la llengua xinesa i que, a més a més, mantenen relacions comercials amb aquest país o bé s’estan plantejant dur-les a terme properament. També serà una eina molt útil aquest curs per a totes aquelles persones castellanoparlants que estan cursant carreres d’economia i negocis precisament en aquest país. A dia d’avui es pot considerar gairebé imprescindible conèixer i ampliar les nocions sobre la llengua xinesa, la seva cultura i els seus costums. Sens dubte, un bon coneixement del gegant asiàtic permetrà unes millors i eficaces gestions empresarials.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Sala 33, a les 22.40h, al 33 Produccions audiovisuals guardonades de temàtica variada.

60 minuts, a les 22.10h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22h, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Un any més estem a punt d’endinsar-nos en el mes de desembre i això vol dir que a continuació vindran les festes nadalenques amb tot allò que aquestes dates comporten. Esperem que quedin en un segon pla el grapat de notícies que parlen (i que ja ens desborden) de com ens afectarà la crisi econòmica a nivell de compres, tant de regals com de menjar, i es parli més, per exemple, de la participació ciutadana en programes solidaris com La Marató de TV3 o la recent Gala FAO de TVE. Diverses cadenes de televisió emeten les seves respectives gales benèfiques però, sens dubte, una vegada més cal posar de manifest l’èxit de recaptació que s’aconsegueix cada any amb La Marató de TV3, molt per damunt de les gales que es fan a nivell estatal. La Marató quadruplica els ingressos aconseguits a través de les donacions desinteressades, fet que demostra la gran solidaritat dels catalans, ja que no es realitza cap mena de subhasta i el programa és nivell autonòmic. L’any passat, amb motiu de les malalties cardiovasculars es van recollir, a través de donacions, gairebé 7,9 milions d’euros i l’any 2004 va superar el rècord de les 16 edicions fetes fins aleshores amb més de 8,7 milions d’euros destinats a la recerca i investigació contra el càncer. La Gala FAO Mira Quién Baila 2008, per la seva part, ha recollit una mica més de 2,2 milions d’euros en l’edició d’enguany aconseguint la seva xifra rècord de recapte entre les 4 edicions fetes fins ara. La propera edició de La Marató de TV3 tindrà lloc el proper 14 de desembre i estarà dedicada a les malalties mentals greus. Com a novetat, el programa d’enguany durarà 14 hores, dues més que tradicionalment, per tal d’aconseguir recursos econòmics per a la investigació de malalties mentals greus sense curació definitiva. Una de les novetats que trobaran els espectadors en aquesta Marató és l’edició d’un llibre homònim en el qual hi han participat diversos autors de manera desinteressada escrivint 8 relats de ficció que busquen la reflexió al voltant de les malalties mentals greus, tractant històries que contenen rebuig, marginació o superació personal. D’altra banda, els espectadors també podran col·laborar amb aquesta causa solidària mitjançant l’adquisició del disc de La Marató. Tot plegat, una oportunitat per veure un tipus de programa de televisió sa i, a més a més, solidari que ens permet agafar una mica d’aire de la programació contaminada habitual de les graelles. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+ Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ARTS CÀTERING I AROLA CÀTERING

ELS ‘TOP 10’

Càtering elevat a la màxima esplendor

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

“Els coberts reservats per aquest Nadal a l’hotel tripliquen els de l’any passat” BEGONYA MERINO

Li hauria agradat celebrar la victòria d’Obama amb un menú típic del seu New Jersey natal, tot i ser de viatge de negocis a Barcelona amb el seu equip? És un adepte a la cuina cientíﬁca i vol que al seu casament se serveixi un àpat cuinat amb nitrogen? Potser està pensant en jugar amb el factor sorpresa i en impactar els seus clients amb un coffeebreak temàtic. O a la presentació del seu nou producte li aniria com anell al dit un càtering de pastisseria de fantasia o ﬁns i tot un tema artístic. O, senzillament, potser vol que li serveixin allà on desitgi un càtering de primera categoria fet a la seva mida.

No només els clients de l’Hotel Arts gaudeixen del seu servei de càtering. Des de fa nou anys l’hotel té una presència gastronòmica que abasta actes emblemàtics de la ciutat ﬁns a casaments internacionals. La seva és una oferta extensíssima i de primera categoria. convencions de l’hotel. El que fa nou anys va començar arran de la petició expressa d’un client, és a dia d’avui un negoci que serveix 30.000 coberts anuals. Explica Hugo Perceval que “el primer any la intenció era proporcionar els serveis de càtering als grups i convencions dins de l’hotel, però amb el temps vam guanyar prestigi a Barcelona i ara els nostres clients són meitat clientela nacional i internacional de l’hotel i meitat clients de Barcelona a qui servim a domicili”.

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES Foie gras amb bolets i salsa cremosa de Granny Smith. / CEDIDA

nant molt bé en casaments. Les perspectives pel pròxim any són bones. “L’amor continua triomfant”, diu Hugo Perceval entre divertit i satisfet. El mercat dels casaments és per l’hotel un mercat en expansió. L’Arts és receptor de casaments internacionals, però també han començat a rebre sol·licituds per a bodes fora de l’hotel, i de cara a l’any pròxim preveuen un increment d’aquest servei. Pel que fa a les reserves per a aquest Nadal, “tripliquen les de l’any passat”.

La gastronomia La gamma de menús és extensíssima i la filosofia d’aquest servei és la ﬂexibilitat, adaptar-se a les neces-

sitats particulars de cada client i fer un menú per a cada esdeveniment. Però per fer-se una idea de l’aspecte de les safates, un cocktail pot oferir el bombó de llom Ibèric, cirera en Oport i formatge de cabra. Al menú de gala es pot prendre, per exemple, la crema calenta de llamàntol amb contrast de cebollí i timó de llimona i un magret d’ànec amb pa d’espècies amb fruits vermells i salsa de foie coronat amb una simfonia de postres. Hotel Arts Barcelona Marina, 19-21 08005 Barcelona Tel: 934 838 053 www.hotelartsbarcelona. com

Arola Càtering Arts Càtering Aquest amplíssim ventall és un bon exemple del que poden oferir les dues línies de càtering d’un hotel excepcional: Arts Càtering i Arola Càtering. La primera és una oferta de gastronomia internacional proveïda per un equip de cuina procedent de totes les cuines i hotels del món. “Aquest mix només ens podia aportar noves idees i metodologies de diferents parts del món”, aﬁrma Hugo Perceval. Aquest britànic resident al país és el cap pensant responsable dels serveis de càtering i de

La segona línia de càtering que ofereix l’Arts, Arola Càtering, es va iniciar arran de l’èxit del restaurant Arola a Barcelona i reprodueix el particular concepte del xef, en aquest cas servit a casa del client. Els principals demandants del servei: botigues, boutiques , museus, “peticions molt particulars”, afegeix Perceval. Sovint són els mateixos clients qui demanden novetats. I a l’Arts van detectar aquest canvi en les peticions locals i li van voler donar resposta. Destaquen que aquesta línia està funcio-

EL TAST

TORRE DE CAPMANY GRAN RESERVA – GARNATXA

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN La Garnatxa Gran Reserva és un vi dolç natural criat acuradament pel sistema tradicional empordanès a partir de velles soleres familiars. Es caracteritza per una sorprenent complexitat aromàtica on s’hi troben matisos de conﬁteria, fruits secs, prunes i panses amb notes de torrefacció i caramel. En boca és llarg, generós i persistent, amb dolçor equilibrada i un tacte sedós molt agradable. Preu: 15€

Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER CATALUNYA: PARC NATURAL DEL GARRAF

Turisme familiar i de natura al Parc Natural del Garraf

La platja del Garraf es troba a tocar del Parc Natural. / ARXIU BEGONYA MERINO

La nostra proposta d’aquest mes és una visita el Parc Natural del Garraf, una experiència especial pel seu paisatge original i diferent del de la resta del Principat. La zona ofereix també la possibilitat de conèixer el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, una visita evocadora de l’època del paleolític. La visita es pot completar amb una escapada al Palau Novella o a l’Observatori del Garraf. I per allotjar-se, resulta perfecta una de les granges escola de la zona.

Per obtenir informació del parc cal dirigir-se al km. 3,5 de la carretera de Rat Penat a Plana Novella. Allà hi ha La Pleta, una antiga masia condicionada com a centre d’informació del parc. S’hi pot obtenir informació general dels serveis i dels equipaments i també acull l’exposició permanent sobre el programa de seguiment i conservació de l’àliga perdiguera, amb imatges en temps real de la vida d’aquesta au obtingudes amb videocàmeres.

Turisme familiar i de natura El Parc Natural El paisatge d’aquesta terra és únic, en part vermellós, en part blanc calcari. És un relleu rocallós, amb un cobriment vegetal escàs. Aquesta àrea està castigada per unes condicions climàtiques dures. I dura és la seva vegetació, que s’ha adaptat a les condicions d’aigua escassa i forta insolació.

Des dels 90 la zona del Garraf ha vist l’aparició de masies rehabilitades com a escoles de natura, de la qual és un exemple la de Can Grau, prop d’Olivella. El centre d’activitats ambientals Cal Ganxo és un altra masia renovada. Està situada a la zona més elevada del turó de Cal Ganxo i realitza activitats d’educació ambiental, estades amb activitats per a grups, esports

Té més de dotze mil hectàrees d’extensió i es troba entre la depressió del Penedès, la vall inferior del Llobregat i la mar Mediterrània. És el Parc Natural del Garraf, un enclavament d’interès natural, però també històric i geològic. A la zona hi ha també llocs d’interès cultural i cientíﬁc per visitar. d’aventura, itineraris i cursos monogràﬁcs. La Granja Escola Can Pere de Sant Pere de Ribes organitza tallers agropecuaris, naturalistes i esportius. També prepara itineraris i jocs, activitats d’educació ambiental i estades amb activitats per a grups escolars i familiars.

través de les projeccions audiovisuals i multimèdia i es pot descobrir com era la vida dels nostres avantpassats fa 6.000 anys. Després es pot visitar l’interior de les Mines Prehistòriques de Gavà, per aprendre com van crear els antics pobladors aquest enorme complex miner per a l’extracció de minerals preciosos, que encara avui resulta sorprenent. La visita està pensada per a tot tipus de públic, des de famílies i escolars, ﬁns a aﬁcionats i experts en la matèria. El jaciment mostra una complexa xarxa minera: actualment es coneixen unes cent boques de mina. El recorregut més llarg explorat és de 45 metres i la sala més gran té uns 6,5 metres d’alçària. Es creu que hi ha encara espais més grans per descobrir, i es calcula que

la dimensió total del jaciment és d’unes 200 hectàrees. El Parc Arqueològic té també un jardí neolític i tallers per experimentar amb elements de la cultura neolítica.

Observatori astronòmic L’Observatori Astronòmic del Parc del Garraf està a tocar de l’Escola de Natura de Can Grau, a Olivella. Les condicions del cel són les ideals per a l’observació astronòmica, ja que és un espai sense contaminació lumínica. L’observatori té la voluntat d’apropar al públic el coneixement de l’univers a través dels seus programes de divulgació. Organitzen activitats i cursos relacionats amb l’astronomia, i mostren diferents aparells per fer observacions.

Les mines de Gavà El Parc Arqueològic Mines de Gavà és un dels jaciments neolítics més grans i més ben conservats d’Europa Occidental. En aquest parc es pot reviure la prehistòria a partir de les restes trobades a les mines prehistòriques i conèixer els trets d’una societat avançada, amb unes fortes creences religioses i que va iniciar l’intercanvi de béns i coneixements amb altres llocs d’Europa. Els visitants poden acompanyar una missió arqueològica en la investigació d’un jaciment a

EL PALAU NOVELLA, UN EDIFICI SINGULAR El Palau Novella està situat al Parc del Garraf, a 280 metres d’alçària. Va ser construït a finals del XIX per l’arquitecte Manel Comas i Thos. Després va adquirir la finca un indià, Pere Domènech i Grau. Es van fomentar activitats culturals i socials que van donar a conèixer el palau per tota la comarca. Després va passar a mans d’altres famílies fins a mitjans del segle XX. Des del 1996, el Palau Novella és la seu del primer monestir budista de Catalunya. La comunitat budista s’ha fet càrrec de la restauració de nombrosos espais i sales nobles del palau, algunes en col·laboració amb l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona. L’últim projecte ha estat la restauració del safareig, que tracta de recuperar un dels elements més singulars de l’època d’esplendor del Palau.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2008

ESPORT I EMPRESA FERRAN BRUGADA, JUGADOR DE TENNIS TAULA

“El tennis taula és un esport poc promocionat”

NATÀLIA PASTOR

Com vas començar a jugar a tennis taula? Quan era petit jugava al càmping amb el meu pare i ja m’agradava. D’altra banda, anava a l’esplai d’estiu del Club Falcons i vaig veure que hi havia escola de tennis taula. Em vaig apuntar perquè també volia jugar per les tardes, però sense arribar a federar-me, només per diversió. Des de quan estàs al CAR? Des de fa 5 anys. Al principi era només extern (dormia a casa dels meus pares) perquè era massa petit, però ja porto quatre anys intern. En aquest esport combina més que en altres la preparació física amb la intel.ligència. Quin entrenament especíﬁc segueixes aquí al CAR de Sant Cugat? Has d’entrenar la intensitat i la concentració, perquè la bola va molt ràpid i enmig

Dies abans de marxar a jugar per primera vegada amb la selecció estatal absoluta l’Obert Pro Tour de Polònia, parlem amb Ferran Brugada. Aquest jove sabadellenc s’ha guanyat per primer cop un lloc en aquesta categoria, tot i que només està al principi del que ja es veu com una prometedora carrera esportiva.

“Tothom coneix el tennis taula però, alhora, molts el consideren com un joc” d’un partit, quan et vénen les pilotes, és molt difícil concentrar-se: no tens temps. Has de tenir-ho mecanitzat, perquè durant el punt jugues en funció de com has entrenat. Amb tanta velocitat, és obligat estudiar als contraris? Si jugues amb un contrari que coneixes, el partit és més tàctic. Quan jugues amb algú que no coneixes, cal observar els seus defectes durant el transcurs del joc.

Ferran Brugada al CAR de Sant Cugat, on resideix des de fa quatre anys. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

A punt de marxar a Polònia amb la selecció estatal absoluta, com valores aquesta convocatòria? A mi m’ha fet molta il·lusió anar amb la selecció perquè és un open internacional absolut. Jo havia jugat a juvenils, però no a absoluts. Per a mi és una oportunitat i crec que ho han fet per preparar el mundial juvenil de després. Quins són els teus objectius més enllà d’aquesta competició? El meu objectiu és jugar amb la selecció espanyola absoluta. Ara estic a la juvenil, però entrar a la sènior és bastant més complicat. També a curt termini, vull fer un bon resultat al campionat d’Europa juvenil. Com valores el pes que té aquest esport a Espanya i Catalunya, respecte altres disciplines esportives? El tennis taula és un esport poc promocionat i minoritari. Tothom coneix el tennis taula però, alhora, molts no el consideren ni tan sols com un esport. És com un joc, i això

no mou masses. No és com el fútbol. Als que estan dintre d’aquest món els agrada i es mouen, però la resta no ho segueix. Quin recolzament troben els esportistes que es volen dedicar al tennis taula? El fet que no mogui masses fa que no hi hagi tantes ajudes com en altres esports. Tot i que no estic molt a sobre d’aquest tema, crec que si hi ha més aﬁció, hi ha més empenta. És molt difícil guanyar-se la vida jugant al tennis taula. Algun dia es trencarà el domini asiàtic? És complicat perquè tenen una disciplina d’entrenament molt marcada. Són entrenaments molt disciplinats i des que són ben petits tenen clar que amb la mínima desconcentració els treuen de l’entrenament. Van molt en línia recta i és molt més rígid. Els xinesos són molt ràpids i toquen la bola molt ràpid. Això et dóna menys temps per reaccionar. Són bastant més explosius en el joc que nosaltres.

Quins avantatges tenen els jugadors orientals? Més creativitat. Són jugadors més espontanis. Hi havia un suec que, durant la seva carrera esportiva, la majoria de partits contra xinesos els guanyava pel seu joc creatiu, perquè trencava els seus esquemes. Ell els treia d’aquests esquemes i els portava cap a la improvisació. Tens només 17 anys, què vols estudiar? Ara estic fent segon de Batxillerat i vull fer Medicina. Si em dedico després o no a alguna tasca relacionada amb l’esport, ja ho veurem. Potser com a entrenador. Però, tinc clar que el primer pas que vull fer és entrar a la carrera de Medicina. Curiós que l’esport amb més federats del món, no trobi gaire aﬁció aquí a Espanya... Perquè una gran part d’aquests federats són xinesos, clar. Aquí és minoritari, i es veu com un joc. És el tercer esport més practicat del món després del futbol i el bàsquet, però aquí a Espanya ocupa el lloc ‘vint-i-tants’...

Salut / ESTILS DE VIDA

DESEMBRE 2008 MÓN EMPRESARIAL

DIETÈTICA I NUTRICIÓ

“El pitjor defecte de les dietes és la monotonia” Jordi Sarola és dietista i nutricionista. A la seva consulta del Centre de Nutrició i Dietètica Fontanella tracta pacients de tot tipus: des de joves que s’independitzen i volen menjar sa, ﬁns a esportistes que requereixen una dieta molt concreta. I també, per descomptat, persones que volen perdre alguns quilos de més. Jordi Sarola durant l’entrevista a la seva consulta. / POL CUCALA

BEGONYA MERINO

Què fa un dietista-nutricionista? Ens encarreguem d’orientar qüestions alimentàries i nutricionals, tant en persones que puguin tenir algun problema de salut com en persones sanes. Quin tipus de pacients arriba a la consulta d’un nutricionista? Des de gent jove que veu que menja plats precuinats i pizzes i que vol que li fem una dieta, ﬁns a persones amb sobrepès que volen perdre uns quilos. També tenim persones que fan esport i volen una dieta especíﬁca, o gent amb alguna patologia, hipertensió, diabetis, cardiopaties, etc. que han de seguir una alimentació determinada.

Treballen de forma independent o amb algun altre especialista? Normalment treballem en equip amb altres especialistes, que poden ser des d’un entrenador de ﬁtness, ﬁns a un endocrinòleg o un psicòleg o un psiquiatra, en el cas dels trastorns alimentaris. Sabem menjar bé d’una forma intuïtiva? Es pot menjar bé d’una forma intuïtiva, el que passa és que tenim la intuïció molt tergiversada. La indústria alimentària és molt potent i clar, ens envaeix amb anuncis. Però sí que es pot. Una manera és anar-te’n al mercat i comprar els productes de temporada, i segons van canviant, vas canviant de

producte. De fet hi ha molta gent que ho fa així. Una altra cosa ben diferent és anar al supermercat i comprar pizzes, empanades, truites, menjar precuinat... Són productes que en determinades quantitats poden donar problemes de salut. Ara hi ha força aliments que porten substàncies afegides i que diuen que poden ajudar a curar certes malalties. Què n’opina? Són els aliments funcionals. Això s’està controlant des de fa temps. No es pot fer que un aliment et digui que baixarà el colesterol, i que no sigui veritat o que no estigui clar ﬁns a on arriba l’efecte. Per exemple, els productes probiòtics i prebiòtics, alguns que porten bacteris vius i d’altres que no, afavorei-

“Hi ha aliments funcionals que poden ser interessants, però cal ser realista amb els seus efectes” xen determinats moviments intestinals, són productes interessants per a determinades persones, però s’ha de regular el que els fabricants diuen d’ells, s’ha d’ajustar a la realitat i no crear falses expectatives. No li sembla que s’hauria de controlar una mica la venda de llaminadures i bolleria industrial? Sí, de fet la Generalitat ja ho està fent d’alguna forma, quan retira les màquines de vending d’aquests productes, o de begudes edulcorades, i al seu lloc es posen màquines de pomes o de peres. Si haguéssim de donar quatre consells per seguir una bona alimentació, quins serien? El millor consell és mirar la piràmide alimentària. En els àpats principals, sobretot cereals. I fruites i verdures en quantitat. La proteïna és important però no tant com pensem. Menjar peix, crustacis i mol·lusc. Tenim els fruits

secs, també. I això hauria de formar part d’aquesta estructura diària. Quin és el principal defecte que observa en les dietes que seguim? Sens dubte, la monotonia. Quan li dius a algú que ha de menjar amanida, acaba agafant-se un enciam i poc més. Amb la varietat que hi ha... escarola, endívies, espinacs crus... el mateix passa amb les verdures. Tothom menja mongeta tendra. Tenim les carxofes, les pastanagues... A més podem gaudir de productes de tot el món, com la col xinesa, o bolets de tot el món en comptes de xampinyons... Amb els cereals el mateix... tenim la quinoa, el mill... una gran varietat, però en fem servir pocs. És cert que som el que mengem? Totalment. Com som un animal d’un sol estómac, la nostra composició corporal està centrada en el que mengem. Et posaré un exemple molt gràﬁc. Al porc abans se li donava de tot, el que sobrava a la casa, i tenia una carn bastant dolenta. En canvi ara, com que se li donen pinsos i està tot molt controlat, la carn de porc ha passat a ser boníssima, se li diu “l’olivera amb potes”. Gràcies al que menja.