Món Empresarial 112 by Medigrup

LES SECCIONS ECONOMIA

EL PIB ES CONTRAURÀ FINS ARRIBAR AL 0,8 PER CENT pàg. 3 a 12 >>

Entrevista a Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’economista Oriol Amat analitza el sector de fabricació de materials de transport.

EMPRESA

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Gener 2009 n. 112

pàg. 13 a 22 >>

El director general de Canaletas, Jordi Morera, explica com afrontaran l’actual època de crisi.

Desinﬂació de l’economia catalana durant el 2009 Es destruiran 100.000 llocs de treball, sobretot al sector de la construcció i la indústria.

La baixada dels preus i la recuperació de la conﬁança seran clau per sortir de la crisi. DESTAQUEM

Conversem amb Brenda Varela, directora de màrqueting de la recent inaugurada Dows.

SENÉN FLORENSA DIRECTOR DE L’INSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA

Entrevista a Enric Rius, president de l’Organització d’Autònoms de Catalunya (AUTCAT).

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

El sector de les energies renovables, molt castigat a borsa durant el darrer any, veu oportunitats de futur. Els Estats Units i Japó han apostat pels tipus d’interès zero. Què farà el Banc Central Europeu?

INTERNACIONAL

“Barcelona exercirà de capital de la regió euromediterrània”

pàg. 27 a 34 >>

JOAN HORTALÀ

Joan Tugores analitza cap a on va el 2009: cap a una recessió més profunda o cap a la recuperació.

PRESIDENT DE BORSA DE BARCELONA La construcció és un dels sectors que està patint més la crisi econòmica. / ARXIU

El mapa del món: L’Any Internacional de les Llengües. El Senat dels EUA es nega a ajudar el sector automobilístic.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

El sector tecnològic esdevé un oasi de creixement en temps de crisi.

La crisi internacional ha donat per acabat el període d’expansió de Catalunya iniciat el 1994. L’economia catalana està en recessió i el seu PIB se situarà en el 0,8 per cent negatiu el 2009. El reajustament del sector immobiliari i l’estancament de les exportacions han conduït a la reducció del PIB, sobretot en els sectors de la construcció i l’industrial. Com a con-

seqüència, s’està produint també un augment de les persones que es queden sense feina, especialment en els sectors esmentats. La taxa d’atur podria situar-se entre l’11,6 i el 12,2 per cent. A aquesta situació sumem una reducció de les inversions i una aturada del consum privat. Malgrat tot, hi ha qui ja veu la llum a l’altra banda del túnel. PÀGINES 3 I 4 >>

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

L’absentisme laboral disminueix un 13,8% a causa de la crisi econòmica.

ESPECIAL: CRÒNICA

Miquel Bonet conversa amb Angelo Ferranti, director de Recursos Humans de CEVA Logistics.

LA CRISI ECONÒMICA ESDEVÉ GLOBAL I, PER TANT, TAMBÉ ENS AFECTA

ESTILS DE VIDA

“Una depressió com la dels anys trenta és impossible” BERNAT JOAN SECRETARI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT

L’any 2008 tanca amb incertesa

pàg. 49 a 55 >>

El 2008 passarà a la història per ser l’any en què va esclatar la crisi: el degoteig d’empreses que tanquen i la presentació d’expedients de regulació és constant, mentre l’índex d’atur es dispara. A més, les previsions no són massa optimistes, tot i que trobem sectors que al marge de la crisi despunten amb força com el de les TIC, la biotecnologia i la indústria espacial.

L’escriptor Xavier Roig fa una crítica ferotge, però alhora constructiva de la societat catalana. El restaurant Els Pescadors ofereix plats de bon peix a prop del mar i, a més, a Barcelona. La hipertensió arterial no acostuma a presentar cap símptoma, tot i així és una patologia que cal controlar.

El consum de les famílies també ha baixat. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“Els ciutadans haurien de ser plurilingües”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Banc Santander.............16 BayernLB .......................17 British Airways..............17 Caixa Catalunya ............48 Canaletas ......................13 CNCP .............................16

EDITORIAL

Editorial

Coﬁdis..............................9 Colomer i Munmany......32 Colonial .........................17 Córtix Ibérica .................16 Danone ............................9 Delphy ...........................16 Dows .............................18 General Motors .............17 Habitat...........................17 Ibercaja..........................15 Inditex............................16 Kraft Foods ....................17 La Caixa.........................16 Metrovacesa .................16 Nike ...............................15 Nissan .......................9, 17 Nutrexpa........................16 Promodico......................17 Sacyr..............................16 Sony...............................17 Telecom Italia................17 Telefónica......................16 Torraspapel....................17

CRÒNICA DEL PROCÉS DE L’ESTATUT CATALÀ Sr. Zapatero, sap que Catalunya sempre li ha fet confiança, però és aquest un actiu que si el perd no podrà culpar ni a Aznar, ni a Bush ni a la globalització, s’ho haurà guanyat vostè solet a pols. Sr. President, diuen que la sospita mai pot entrar en una habitació i després, sense més, sortir-ne, així com el vent mai pot entrar en un lloc sense trobar una sortida; o la lleialtat, que mai tornarà quan ja ha sortit. Aquesta referència sembla adequada en temps de recel. Una desconfiança que soscava el sistema ﬁnancer, que qüestiona l’activitat econòmica i que genera desconfiances multilaterals des de tots els pols polítics quan es parla de l’Estatut, primer per aconseguir un consens català, i després per sobreviure al Congrés dels Diputats. I ara, ja com a llei orgànica, en stand by en un Tribunal Constitucional condicionat per un

marc on el disseny d’Estat implica la gent en edat escoés previ a l’entrada a la UE i lar, tot plegat, en un marc de on, des de la successió mo- desconfiança interterritorial nàrquica, el paper del Senat, i partidària. Mentrestant, el més aviat que tard la Carta poble català segueix en via Magna, tothom sap que entra- morta i arreu d’Espanya se’l rà en qüestió. Aquest context tatxa d’insolidari quan exiexplica el naixement d’un meix principis tan bàsics com nou Estatut, amb vocació el de “l’ordinalitat”, criteri d’adaptar-se a les necessitats incorporat a l’Estatut i votat al Congrés de de Catalunya que superant un “Un nou Estatut, Diputats, ja és d’aplicamarc legal que, amb vocació ció a Canadà passats trenta anys, grinyola, d’adaptar-se a les i Alemanya. I que després que a hores necessitats de és de les reunions d’ara compta Catalunya” multilaterals amb l’actiu de del Consell de ser una llei orgànica referendada pels ca- Política Fiscal i Financera talans el 18 de juny de 2006. (CPFF), Catalunya no pot Ara, per quadrar els comptes, perdre l’ordre que tenia abans cada comunitat autònoma de procedir a la distribució posa en valor els seus argu- solidària. Molts ens pregunments econòmics, unes per- tem si arribarà per ﬁ el dia en què prevalgui la població, què podrem concretar els imaltres que aposten per pon- postos cedits parcialment, les derar la dispersió geogràﬁca, transferències i tots els altres altres destaquen l’esforç que mecanismes de suficiència?

Trobarem un sistema just per saber el que cal aportar i no parlar-ne més? Tan difícil és assolir que la contribució catalana no pot esdevenir una llosa? Han de discutir limitar l’aportació a les partides bàsiques com l’educació, sanitat i serveis? No sabem si la resposta alternativa serà el federalisme a l’europea, o l’asimètric, o quin serà el sistema si cal potenciar el Senat o si donar més importància a la separació de poders i deixar enrere l’especulació en els nomenaments del TC. Són aquestes entre altres les respostes que precisem per un funcionament sostenible de Catalunya que ja ha superat el caos amb rodalies, i vol mantenir la posició de locomotora d’aquesta Espanya inclosos els barons socialistes d’altres comunitats i també d’aquells membres del PP que des de fa temps parlen català en l’intimitat.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Núria Hueso, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia EL PIB ES CONTRAURÀ UN 0,8 PER CENT

Finalitza l’expansió econòmica de Catalunya Els efectes de la crisi ﬁnancera ja són un fet indiscutible a l’economia real i una llosa en els pressupostos familiars. Els experts apunten un 2009 dur però esperançador, ja que segurament serà el punt àlgid de la crisi, aquell moment en què es tocarà fons per després començar a créixer novament. De moment, estem a gener: tenim 12 mesos per endavant per patir, comprovar i comparar les perspectives econòmiques que ens proposen els diferents estudis, informes i valoracions dels experts. han aconseguit aturar la situació i evitar que arribi a l’economia productiva. A Espanya, com a mesures de suport directe a l’empresa destacarien les noves línies de finançament de l’ICO, nous estímuls a la contractació i l’autocupació i mesures de suport a activitats estratègiques com ara l’automoció.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Desacceleració del consum privat, un mercat laboral menys dinàmic, reducció de les exportacions, caiguda en la demanda de vivendes, debilitament del sector industrial. Tot això és el que ha portat la crisi i es tradueix en un creixement moderat del 0,8 per cent de l’activitat econòmica el 2008. Segons l’informe Situació i Perspectives de l’Economia Catalana elaborat pel Servei d’Estudis de Caixa Catalunya, les perspectives per 2009 no són gens encoratjadores. El catedràtic d’Economia Aplicada Josep Oliver, qui ha dirigit l’estudi, apunta un decreixement del PIB a Catalunya d’un 0,9 per cent. El deteriorament de les perspectives no és privatiu del nostre país, sinó que reﬂecteix un ampli conjunt de xocs interns i exteriors que han acabat trencant el fort període expansiu encetat la segona meitat de 1994. Les autoritats monetàries i polítiques estan fent front a la crisi amb mesures de caràcter excepcional que no obstant, no

Construcció i indústria, sectors més enfonsats Segons el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’economia catalana ha entrat en recessió el quart trimestre del passat 2008. Sectorialment, l’impuls recessiu està concentrat a la indústria i la construcció, mentre que el sector serveis continua creixent. El 2008 ja es registren descensos reals en el VAB (valor afegit brut) de la construcció, un 2 per cent, i de la indústria, un 1,9 per cent. Segons l’informe de Caixa Catalunya aquesta evolució s’intensiﬁcarà el 2009, ja que l’activitat constructora es contraurà un 3,9 per cent, re-

L’augment del consum i de la conﬁança de les llars és clau per reactivar l’economia. / ARXIU.

ﬂex de l’ajustament que s’està produint i que s’allargarà encara uns mesos més, en la demanda de vivendes. L’activitat industrial també es contraurà un 3 per cent, afectada especialment pel perﬁl obert i exportador de l’economia catalana.

Reducció de l’ocupació a Catalunya. 1995-2009 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 -20 -40 -60 -80 -100 -120

184,6 138,6

146,1

136,5

127,6

115,3 89,8

102,6

100,0

91,9

60,2

60,1

32,0 a

1,8

-94,9 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Previsions de Caixa Catalunya Font: Informe Situació i perspectives de l’economia catalana. Caixa Catalunya.

Aquest panorama té una clara resposta al mercat de treball que pràcticament no ha crescut el 2008 i que, segons Caixa Catalunya, el 2009 es destruiran llocs de treball, arribant a un 2,7 per cent menys, és a dir, uns 100.000 llocs de treball menys. Com és d’esperar, els sectors més afectats seran la construcció amb caigudes de ﬁns el 13,7 per cent el 2009 i del 3,5 per cent en el cas de la indústria. La destrucció de llocs de treball suposa un augment de la taxa de l’atur, que segons Caixa Catalunya es situarà en el 12,2 per cent, i segons les previsions de la Generalitat, una mica més optimista, en l’11,6 per cent per 2009. L’únic sector que es manté actiu és el de serveis, tot i que amb una clara tendència a la desacceleració. Després de registrar increments del VAB del 3,5 per cent durant el període 2004-2007 i mantenir-se en el 3 per cent el 2008, l’any que comença veurà una caiguda de

El 2009 es poden destruir a Catalunya uns 100.000 llocs de treball, amb una taxa d’atur del 12,2 per cent

La crisi internacional ha acabat amb el període expansiu iniciat el 1994 l’activitat que situarà el VAB en el 0,9 per cent, segons Caixa Catalunya. Quant a l’ocupació en aquest sector, 2008 s’ha tancat amb un cert augment de l’1,9 per cent, tot i que per l’any vinent, i seguint la tònica general, no es salvarà de perdre llocs de treball, uns 10.000 menys, és a dir, una caiguda de l’ocupació del 0,4 per cent.

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

pronòstic fiable. Tot i això, els experts confien que a finals de 2009 podrem veure el final del túnel. La Cambra de Comerç preveu que malgrat l’afebliment de la demanda i la davallada de la inflació –que se situarà segons FUNCAS en el 2,9 per cent durant el 2009–, no hi ha risc de deflació. En aquest aspecte coincideix amb Josep Oliver, qui a la presentació de l’informe semestral de Caixa Catalunya va assenyalar que “no es pot parlar de deflació sinó més aviat de desinflació”. “La durada i la intensitat de la recessió a Catalunya depèn de l’exterior perquè la nostra economia està molt oberta a l’exterior”, va afirmar Oliver. Aquest 2009 que encara estarà dominat per la crisi, tindrà a Catalunya un final diferent segons evolucioni l’economia a la zona euro i especialment a Alemanya. Un cop passat el pitjor moment la situació millorarà notablement però “el ritme de creixement ja no serà el mateix perquè la construcció ja no tornarà a ser el motor de la nostra economia”, puntualitzà Oliver.

L’indicador de confiança de les llars mostra un saldo negatiu de 32 punts, i el d’endeutament arriba al 73,7 % Josep Oliver: “No hi haurà deflació a Espanya, però sí que podem parlar de desinflació” recuperació el sanejament del sector públic, la bona preparació del sector industrial català, una ocupació i una activitat que superen llargament els màxims històrics i uns fonaments econòmics sòlids a l’àrea euro.

La recuperació del sector industrial català depèn molt de l’exterior. / ARXIU.

i la caiguda del creixement dels preus han de permetre recuperar la renda i la conﬁança de les famílies, reactivant, doncs, el consum i la demanda interna. Oliver també assenyala com a factors que contribuiran a la

Al ﬁnal del túnel Pocs són els que s’aventuren a predir la sortida de la crisi. Són massa factors interrelacionats entre si com per fer un

Evolució PIB català. 1997-2009 6 5

4,9

5,0

4,9 4,0

3,6 3,2

3,6

3,3

3,1

3,0

2,5

2 0,8

1 0 -1

-0,8 2009

2008

2006

2005

2004

2003

2002

2001

L’eix gironí va encapçalar el creixement del 2007

2000

-2 1999

consum privat del 0,4 per cent i es preveu que el 2009, es contragui fins el 1,8 per cent. Les inversions també s’han reduït, passant d’una taxa de creixement del 7,7 el 2007 a un 0,4 el 2008. Caixa Catalunya preveu que les inversions es contraguin un 2 per cent el 2009. La situació, però, no és tan negativa. Encara es poden trobar elements positius a l’economia catalana que l’ajudaran a recuperar-se. El catedràtic Josep Oliver en destaca alguns. El sector immobiliari s’havia d’ajustar tard o d’hora. Part d’aquest ajustament ja s’ha produït, amb la qual cosa els efectes negatius que pugui tenir, ja s’han o s’estant superant. Per una altra banda, la davallada del tipus d’interès (que pot arribar a situar-se al voltant del 2 per cent)

1998

Una mirada més humana de la crisi ens apropa a situacions realment difícils que també tenen un clar efecte en l’economia real. La catalana és una societat formada per famílies molt endeutades, degut en part als elevats preus que ﬁns fa ben poc ha tingut la vivenda. A Espanya, el deute de les llars ha passat del 73,7 per cent el 1985 al 140,4 per cent en 2007. Ara, amb un augment de l’atur i una sensació d’incertesa instal·lada a totes les llars, la desconﬁança de les famílies catalanes s’ha disparat d’una manera desmesurada. L’indicador de confiança dels catalans mostra un saldo negatiu de 32 punts, una dada històrica que no es troba igual en els darrers anys. Aquests factors ha provocat una contracció del

1997

Clarobscurs de la situació

2007

Previsions de Caixa Catalunya

Segons l’Anuari Econòmic Comarcal, també elaborat per Caixa Catalunya l’àmbit territorial més dinàmic el 2007 fou el de les comarques de l’eix gironí situant-se el seu creixement del PIB en el 3,7%, degut sobretot a l’avenç del sector serveis, amb repunts destacats d’hostalaria (8%) i els transports i les comunicacions (7,1%). El sector industrial va créixer un 2,9% amb aportacions significatives de la branca d’alimentació i de la metal·lúrgia, que van avançar el 7,1 i el 6,1 per cent. La comarca de La Segarra lidera en 2007 el creixement del PIB de Catalunya amb un increment del 6,1%. Les comarques de l’eix metropolità van situar-se en la segona posició, amb un creixement del 3,6 % mercès el dinamisme del sector terciari. Per contra, Ribera de l’Ebre va ser la regió que menys va créixer i va entrar en recessió. Li ha passat factura el resultat negatiu de la indústria, que arriba al 60% de l’economia comarcal i que va caure el 3,5%. En comparació amb altres anys, es percep que el canvi de cicle en l’economia ha alterat de manera substancial el rànquing de les comarques catalanes que més creixen. Josep Oliver va destacar la dificultat de fer pronòstics sobre l’evolució de les diferents comarques davant la crisi. Tot i això va apuntar que, segurament, seran Tarragona i l’àrea Metropolitana de Barcelona, les dues zones que tindran més dificultats. Les regions més turístiques com la del Pirineu i la de la costa seran, probablement, les que es vegin menys afectades.

Font: Informe Situació i perspectives de l’economia catalana. Caixa Catalunya.

Evolució dels preus al consum 4,5 4,0

3 ,9

3 ,8 3 ,5

3 ,7

3 ,9 3 ,5

3 ,5

4 ,2 3 ,7

3,5

3 ,0

2 ,8

3,0 2,5

2 ,2

2 ,1

1997

1998

2 ,3

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 -0,5 1996

1999

2000

Dif. Cat-Esp

2001

2002

Catalunya

2003

2004

2005

Espanya

2006

2007

2008 (pr)

2009 (pr)

Zona euro

Font: Pressupostos 2009. Generalitat de Catalunya

A fons / ECONOMIA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A SENÉN FLORENSA, DIRECTOR DE L’INSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA

“Barcelona exercirà de capital de la regió euromediterrània” La Unió pel Mediterrani, UPM, tindrà la seva seu a Barcelona. Aquest és el resultat d’una llarga història, gairebé ens hauríem de remuntar a l’any 1995, quan es va iniciar el Procés de Barcelona. Una peça clau ha estat el suport ofert per l’Institut Europeu de la Mediterrània, institució dirigida per Senén Florensa. Amb una dilatada carrera diplomàtica i especialista en relacions internacionals, Florensa està segur que a Barcelona, la Unió pel Mediterrani creixerà com a projecte. BEGOÑA GIMÉNEZ

“La ﬁnalitat de la Unió pel Mediterrani és el desenvolupament econòmic i social”

Què és l’IEMed? L’Institut Europeu de la Mediterrània és una institució constituïda per un consorci entre el Ministeri d’Afers Exteriors, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, però amb la seva pròpia estructura i programes independents.

“S’han creat projectes per impulsar l’activitat productiva de la zona mediterrània”

Quins objectius tenen? La millora de les relacions polítiques, econòmiques, culturals i humanes dels països de la Mediterrània. La promoció d’allò que ﬁns ara anomenàvem el Procés de Barcelona. Com ho fan? Amb estudis i publicacions realitzades per experts. Fem estadístiques, es generen debats, exposicions... Aconsegueixen resultats o només són un referent? Depén. Intentem difondre coneixements, elaborar pensaments. Som militants d’una causa: la cooperació entre Europa i els països dels Sud i l’Est de la Mediterrània per impulsar les polítiques favorables al desenvolupament d’aquests països i que es faci en associació. Què suposa per a Barcelona ser seu de la secretaria de la Unió pel Mediterrani, UPM? És la consolidació de Barcelona com a símbol de la cooperació entre Europa i els països de la Mediterrània. Tot el Procés de Barcelona, que no era més que una política europea, ha portat el nom de la nostra ciutat implícit. Ara, el procés s’ha institucionalitzat d’una manera més estructurada. Això vol dir que Barcelona passa a exercir una capitalitat euromediterrània i que és un punt de trobada de les relacions euromediterrànies. El secretari serà un català? No pot ser-ho. També hi haurà quatre secretaris adjunts la nacionalitat dels quals ja està decidida, però no el nom de les persones. S’han hagut de fer força equilibris i negociacions. Per què són tan lents aquests processos? La ﬁnalitat de la UPM és el desenvolupament econòmic i social i la modernit-

presidència francesa donava suport a la candidatura de Tunísia, perquè volia que fos un país del Sud. Però en general, tots els països hi estaven d’acord. El poder simbòlic de Barcelona era indiscutible.

Senén Florensa al seu despatx de l’IEMed. / D. CALDERÓN

zació de les institucions; això s’està fent i està funcionant molt millor del que la gent pugui percebre des d’Europa, però no es fa d’un dia per l’altre. Algun exemple? Al Marroc s’està treballant per a la modernització de la legislació, del sistema d’ensenyament, de la gestió hospitalària, etc., amb l’assistència tècnica i l’ajuda financera de la Unió Europea, dins el Procés de Barcelona. Per formar part d’aquesta Unió, es demanen garanties? Els països han fet una declaració molt solemne on es parla de drets humans i democràcia, però això tampoc s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Els països estan incentivats amb els plans d’acció, els programes de treball i l’ajuda ﬁnancera europea. La negociacions per acabar de constituir la UPM van ser molt dures. Per què? Tot plegat va ser una mica complicat. El projecte inicial presentat per la presidència francesa era molt nacionalista francès i excloïa la Unió Europea i tots els països que no són estrictament mediterranis. Nosaltres pensàvem que això era un disbarat. Havíem d’aconseguir aproﬁtar l’impuls polític que França i el president Sarkozy estaven donant als

temes de la mediterrània però per fer, no allò que ells proposaven, sinó per fer realitat el Procés de Barcleona com a gran política europea cap el Mediterrani. La gran virtut ha estat aconseguir implicar a tots els països de la Unió Europea i a la UE mateixa en el desenvolupament dels països de la Mediterrània. A més, nosaltres volíem que la seu de la UPM hi fos aquí. Estan satisfets amb el resultat? Finalment s’ha imposat l’acumulació de treball dut a terme en aquests13 anys que ha durat el Procés de Barcelona. Què ha suposat per a vostè tot aquest procés? Des de l’any 95 l’IEMed ha participat molt directa i intensament. Ja aquell any és l’insitut qui organitza, per encàrrec de la Comissió Europea i de la presidència europea, el gran Fòrum Civil Euromediterrani que es va desenvolupar en paral·lel a la conferència ministerial pròpiament dita. Van participar unes 2000 persones de tota mena d’organitzacions. Des d’aquell moment, l’Institut va quedar molt en el cor de tot allò que és el Mediterrani. Barcelona, de qui ha rebut més suports? En general, la candidatura de Barcelona va ser ben rebuda per gairebé tots. La

Qui estava en contra? Hi ha països que mantenen la perillosa teoria que la seu hauria d’estar a Brusselles perquè és més pràctic i barat que tenir-la a Barcelona. Però a Brussel·les, es convertiria en una oﬁcina més, més o menys lligada a la Unió Europea. Quins països són? Per exemple Alemanya o els països nòrdics i alguns centreeuropeus. Ells pensen que així minimitzen la despesa però també minimitzen el projecte. No els interessa? Amb la seu a Brussel·les probablement hagués quedat més burocràtic, amb un recorregut polític molt més curt i amb menor suport popular. A Barcelona la UPM creixerà. Es percep el suport de la ciutadania? És evident que hi és. El poder polític actua pel seu impuls. La Unió obrirà portes a l’empresariat? L’enfocament que se li ha donat és ﬁns i tot més econòmic que abans. Nosaltres pensem que ha de continuar tenir el transfons polític i de modernització de les institucions polítiques que ha tingut des del 95. Des de la cimera de París i de la ministerial de Marsella s’ha dotat addicionalment d’un programa de projectes estructurants regionals en molts dels seus aspectes vinculats a impulsar les activitats productives.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

ENTREVISTA A JOAN B. CASAS, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“No volem ser una entitat corporativista” Joan B. Casas era el vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), però va haver d’assumir aquest setembre el càrrec de degà quan l’anterior, Artur Saurí, va morir poc abans. Des d’aleshores, presideix una institució que afronta amb optimisme i decisió un nou cicle marcat econòmicament per la crisi.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya Un dels col·legis amb més importància professional i social és el Col·legi d’Economistes de Catalunya, que té la seva seu a Barcelona i compta amb representacions a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona. Tant pel seu número de collegiats, com per la transcendència de les tasques que realitza, és una de les corporacions professionals amb més pes en la vida dels ciutadans, desenvolupant una important funció de formació dels col·legiats i de diàleg amb la societat en el seu conjunt. La incorporació al col·legi és obligatòria per l’exercici de la professió d’economista en qualsevol dels seus vessants. Únicament és potestativa pels que pertanyen als cossos de l’Estat en sentit ampli (també al personal que desenvolupa les seves funcions a la Generalitat de Catalunya), sempre que les seves tasques no exigeixin la col·legiació per accedir-hi. Una de les peculiaritats del Collegi d’Economistes de Catalunya és que el títol per accedir és, segons el que disposa l’article 5 dels seus estatuts, el de llicenciat en ciències polítiques i econòmiques (secció economia); en ciències polítiques, econòmiques i comercials (secció d’econòmiques i comercials); en ciències econòmiques i comercials; en ciències econòmiques i empresarials, en economia; en administració i direcció d’empreses i en ciències actuarials i ﬁnanceres. A més a més, qualsevol altre titulació emesa per les universitats espanyoles o europees que habilitin l’exercici professional com a economista.

NÚRIA HUESO

Vostè és el degà del col·legi després de la mort de l’anterior, Artur Saurí. Què va suposar per vostè i el CEC la seva mort? Primer, un impacte afectiu i emocional important. De fet, en un dels temes emblemàtics del col·legi, que és la Jornada dels Economistes, ell n’havia estat l’ànima. El fet que s’interrompés per la seva mort, a efectes pràctics, va obligar-me a continuar amb el projecte que ell encapçalava. Jo estava com a vicedegà, per tant, el programa és el mateix, i el compromís és continuar i perfeccionar-lo en la mesura que pugui. Com està el procés de renovació dels estatuts del col·legi previst pel març de l’any vinent? Tenim uns bons estatuts que serveixen sobretot quan hi ha problemes o situacions excepcionals, però en el nostre cas estem en un procés de discussió relativament rica que, en definitiva, el que pretén fer és adaptar els estatuts per a un col·legi modern. Nosaltres estem en aquest procés. Hem intentat que sigui una discussió i una gestió molt participativa, tot i que amb tants col·legiats, al final els que n’acaben participant inevitablement són pocs. Com a economista, quines mesures creu que s’han de prendre per pal·liar la crisi a Catalunya? L’economia catalana és la història d’un èxit, el d’aquests últims 25 anys. Va sortir de la primera gran crisi del petroli, i tots els reptes que s’ha anat trobant els ha anat superant relativament bé, des de l’entrada a la Unió Europea fins a la incorporació a la zona euro, hi ha una història d’èxit, d’actius. Ara el passat serveix per donar confiança, però no és cap garantia de res. Els nous factors de competitivitat són molt durs, la competència de la globalització no és únicament una deslocalització per costos laborals més baixos, és també una deslocalització que competirà en tecnologia.

Joan B. Casas és també soci director de Faura-Casas Auditors-Consultors. / David Fernández

Per tant, els reptes són importants, i el que s’ha de fer també ho tenim bastant clar. El que no tenim és capacitat política i ﬁnancera per portar-ho a terme. Donat el temps de recessió, els economistes estan molt sollicitats. Han sortit beneﬁciats de la crisi? Els economistes ja deien que hi havia una bombolla financera i una tecnològica, i que la distància entre l’economia real i virtual, és a dir, la borsa, era massa alta. No diria que en sortim reforçats, perquè a nivell popular és mol difícil que la gent destriï el que és l’opinió tècnica d’una persona, com és l’economista, de l’actuació tant dels poders polítics, com de la histèria col·lectiva. Tenim com a exemple el cas Madoff. Aquest senyor l’ha feta molt grossa. Que l’estafa hagi estat tan senzilla com recullo diners per pagar les rendibilitats que els hi prometo a uns altres, i que hi hagi caigut tanta gent que en principi hi hauria d’entendre, això no és culpa dels economistes. Què ha fallat? Primer, la cobdícia humana, i també probablement ha fallat que els senyors que han de saber amb qui es juguen els calés doncs no ho sabien del tot. El

sempre hi ha una certa defensa lògicament dels interessos dels col·legiats. En segon lloc, oferir serveis als col·legiats que els siguin útils, funcionals i competitius, i que individualment els hi seria més difícil d’aconseguir. La idea del col·legi és que hi hagi una situació on es permeti l’intercanvi entre companys i professionals que tenen una mateixa aplicació de l’economia en un mateix àmbit, el que en diem les comissions. La tercera pota és la de la presència social de l’economista; prestigiar, en certa manera, i dins l’àmbit de la nostra competència, la figura de l’economista. La quarta pota és la formació, molt important, perquè el professional quan surt de les facultats té la necessitat de formarse sempre.

que vull dir és que els economistes no ens podem responsabilitzar que hi hagi gent que no faci bé la seva feina. Ens podem responsabilitzar d’una inversió equivocada, perquè si no ens equivoquéssim tothom seria ric. Això entra dintre de les regles del joc. Del que no ens podem responsabilitzar és d’actituds fraudulentes i delictives. Cadascú està en el seu propi dret d’actuar, pensar i no ser prudent. La gent ha de fer les operacions obtenint informació fidel i transparent, aquest és un tema a vetllar. Però una vegada tens això, les actuacions són lliures.

Està previst inaugurar el 2010 la nova seu del CEC. Quins són els motius d’aquest canvi? El col·legi pel futur té aquestes quatre potes: servei, intercanvi, presència social i formació. El nou local obeeix a això, a poder donar en aquests quatre àmbits una oferta millor. Aquest any han passat pel collegi 4.600 alumnes a l’àmbit de la formació. El nou col·legi, al carrer Gal·la Placídia, tindrà 3.000 metres quadrats, sis plantes i dos soterranis; un local molt emblemàtic per situar al col·legi en primera línea.

Quins són els principals reptes i serveis del CEC? Els reptes del col·legi es poden resumir en quatre grans temes: fer del col·legi una institució que no només defensi els interessos dels col·legiats. En el futur no volem ser una entitat corporativista, no ho hem estat mai per mentalitat, tot i que

Com afecta al col·legi el pla de Bolonya? Hem tingut contactes amb tots els degans de les onze facultats d’econòmiques de Catalunya, i vam establir amb ells els requeriments mínims que entenem que un graduat en qualsevol de les especialitats d’econòmiques ha de tenir. Cap problema.

DADES BÀSIQUES DE CEC Any de fundació: 1957 Nombre de col·legiats: 6.100 Delegacions: Barcelona, la seu central, Tarragona, Girona i Lleida Contacte: Avda. Diagonal 512, Barcelona. Telèfon: 93 416 16 06. Pàgina web: www. coleconomistes.com

Col·legis Professionals / ECONOMIA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona

Enginova, una nova eina per a col·legiats emprenedors El COEIC ha presentat un nou servei, anomenat Enginova, de detecció i dinamització de les iniciatives emprenedores. Amb aquest sistema es pretén fer realitat aquells projectes empresarials que continguin idees innovadores i alhora, alentir l’esperit de creació dels enginyers industrials que comptin amb experiència en el mercat. Enginova assessorarà i analitzarà tot el procés emprenedor, des de la identificació d’una necessitat i una oportunitat d’expansió, fins a l’elaboració del pla de negoci i la recerca de finançament per dur-lo a terme. A més d’impulsar la creació de noves empreses relacionades amb l’energia, el disseny industrial o les TIC, entre d’altres, també té com a objectiu ser suport i ajudar a créixer les empreses ja existents. Enginova és fruit de la col·laboració entre el COEIC i l’AEIC (Associació d’Ensenyants d’Informàtica de Catalunya), i aposta per reconèixer i fomentar les oportunitats de creixement que apareguin en el món de l’enginyeria.

60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans L’ICAB ha commemorat amb una exposició itinerant anomenada La Caravana dels Drets Humans, el 60è aniversari de l’elaboració del manifest, que ha comptat amb el suport de la Generalitat i el Consell General de l’Advocacia Espanyola entre d’altres entitats. A part de la mostra, situada a la Plaça Universitat de la ciutat comtal, també es van organitzar diversos actes paral·lels, com la lectura de cadascun dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, per part de personatges pertanyents al món de l’esport, la justícia, la cultura i la política. Amb aquesta exposició, L’ICAB ha volgut que tots els ciutadans siguin conscients de quins són els drets humans a nivell internacional i estatal, així com donar a conèixer públicament la situació en la que es troben persones i col·lectius que pateixen maltractaments o veuen vulnerats els seus drets, i quina és la tasca dels lletrats de Barcelona en la defensa d’aquests. Segons Giménez-Salinas, degana de l’ICAB, “després de 60 anys encara no s’han assolit els reptes que planteja la Declaració i s’ha de continuar treballant”.

Giménez-Salinas entre Laporta i Hereu a la Plaça Universitat. / CEDIDA

Col·legi Oficial de Metges de Girona El COMG inaugura noves instal·lacions a l’edifici Fòrum El Col·legi de Metges de Girona ha inaugurat oficialment la seva nova seu a l’edifici Fòrum de la ciutat, on està previst que es traslladi pròximament també l’àrea institucional del Col·legi de Veterinaris de Girona i la delegació de la mateixa província del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya entre d’altres. Durant l’acte d’inauguració es va homenatjar els doctors jubilats i es va organitzar, per tot aquell interessat, una visita guiada per l’interior de les dependències, que acullen una gran col·lecció d’estris i objectes científics de temps passats, llegats pel Dr. Soliguer. El president del COMG, el Dr. Eudald Bonet, espera que això no sigui tan sols l’estrena d’unes noves instal·lacions sinó que s’iniciï “un projecte d’aliança estratègica amb altres corporacions sanitàries gironines, que anomenem Fòrum Sanitari”. Bonet també ha destacat que en aquesta nova etapa és prioritari ”vetllar coordinadament per la millora dels interessos de tots els col·legiats de col·legis de l’àmbit sanitari de Girona”.

Quin tipus de revista corporativa necessita?

Assessorament en disseny editorial Elaboració de continguts Creació de revistes corporatives

Revistes internes El Dr. Moisès Broggi, Creu de Sant Jordi, el president del COMG, el Dr. Eudald Bonet, i l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans. / CEDIDA

Col·legi Oficial de Graduats Socials de Barcelona El GSB demana més col·laboració a les administracions Els graduats socials viuen de molt a prop les conseqüències de la recessió econòmica actual, ja que s’ocupen d’assessorar laboral i fiscalment a moltes pimes i coneixen de primera mà els problemes de tresoreria que pateixen tant els empresaris com els autònoms. Les restriccions de crèdit de les entitats financeres està provocant que les empreses hagin de sol·licitar cada cop més ajornaments i fraccionaments. Així mateix, la normativa vigent, creada en temps de bonança econòmica, es basa en l’aval bancari com a principal garantia, el que, donat la crisi, ho fa molt més difícil i origina una consideració negativa davant l’entitat financera. El col·legi demana més implicació a les administracions públiques per evitar que petites i mitjanes empreses tanquin i alhora es perdin llocs de treball.

Revistes per al canal

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Eina de comunicació entre l’empresa i la xarxa comercial o el canal de distribució, amb l’objectiu de motivar, fidelitzar, informar i formar, reforçant la imatge de marca.

Revistes institucionals Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòries d’activitat Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

Posi’s en contacte amb Medigrup Digital i li farem un producte a la seva mida. servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08 www.medigrup.com

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

Una mirada enrere... 1 de desembre Guerra de sous Els treballadors no volen perdre poder adquisitiu però els empresaris demanen moderació salarial. La batalla pels sous està oberta. Les reunions per renovar l’Acord Interconfederal de Negociació Col·lectiva es preveuen difícils a causa de la conjuntura actual de greu crisi econòmica, inèdita en els últims anys, i la precària situació que viuen tant empreses com treballadors. Les patronals catalanes Foment del Treball i Pimec advoquen per la moderació salarial però no es mullen en una xifra ni en si els sous han d’apujar-se tant com els preus.

2 de desembre El govern central apujarà la llum més que l’IPC al gener

baixada va ser superada durant la crisi posterior a les Olimpíades de Barcelona.

3 de desembre 828 aturats més cada dia L’atur continua la seva escalada fruit d’una crisi que està sent devastadora per a l’ocupació. Més de 400.000 persones busquen feina a Catalunya, 24.800 més que a l’octubre i un 55% més que fa un any. Al novembre, 24.837 persones van perdre la feina a Catalunya, una mitjana de 828 cada dia. Amb aquest increment, l’atur assoleix un nou rècord històric amb 402.836 desocupats, gairebé 144.000 més que el novembre del 2007, amb un increment del 55,4% en només un any. Al conjunt de l’Estat, l’atur frega els tres milions de persones, el nivell més alt en els últims dotze anys.

5 de desembre Retallada històrica per part del BCE

ment 533.000. Segons les dades difoses pel departament de Treball, l’índex de desocupació es va enﬁlar dues dècimes, ﬁns al 6,7%, el penúltim mes d’aquest exercici.

Caiguda història en les vendes de cotxes Les vendes de cotxes baten a Catalunya el seu propi rècord i s’han ensorrat al novembre més d’un 48%. La incertesa econòmica fa que les matriculacions de vehicles registrin al juny una caiguda mai vista, del 44%, però l’enduriment de la crisi ha trencat ﬁns i tot aquest topall. A Espanya, les vendes també han registrat una històrica caiguda, del 50%, però en aquest cas la

L’autoritat monetària europea rebaixa el preu del diner 0,75 punts i el deixa al nivell de fa dos anys, al 2,5% un cop comprovat que la inflació no serà precisament el principal problema de l’eurozona. La baixada és, efectivament, rècord. Mai, des de la introducció de l’euro, el 1999, l’autoritat monetària europea havia fet un gest tan brusc en la seva política monetària, ja que el màxim que s’havia mogut la taxa, amunt o avall, era mig punt percentual. La mesura de l’entitat presidida per JeanClaude Trichet va coincidir amb retallades igualment agressives d’altres entitats monetàries.

6 de desembre Fort repunt de l’atur als Estats Units L’economia dels Estats Units ha destruït en tan sols un mes, el novembre, més de mig milió de llocs de treball, concreta-

12 de desembre Llibertat a l’hora d’afrontar la crisi

9 de desembre El BCE conﬁa a rebaixar un Euribor “massa alt”

La diferència entre el preu del diner oﬁcial i l’Euribor, el tipus al qual els bancs es presten diners entre ells i que serveix per calcular la majoria d’hipoteques, també és una preocupació del Banc Central Europeu. El president del BCE, JeanClaude Trichet, reconeix que l’Euribor continua sent “massa elevat”. Segons ell, però, l’autoritat monetària fa “el possible per tornar a la normalitat” i aprimar l’escletxa actual entre el tipus oﬁcial del 2,5% i un Euribor que tot just cau ara per sota del 3,7% per primer cop des del setembre del 2006.

10 de desembre El govern espanyol estudia apujar la factura de la llum el gener de l’any vinent entre un 5% i un 10%. Aquest augment tornarà a situar-se, un any més, per sobre del de l’IPC, que al novembre va tancar al 2,4% i previsiblement acabarà l’any per sota d’aquesta xifra. La pujada suposarà un increment d’entre 1,5 i 3 euros al mes per a un client tipus que pagui una factura bimestral de 60 euros. A partir del 2009, la factura s’emetrà cada mes i no cada dos com ﬁns ara.

atur i baixa competitivitat. Tot això no impedirà, però, la contracció de l’economia de “com a mínim” l’1% del PIB el 2009.

Pèrdues de 3.900 milions a les aerolínies Les aerolínies perdran aquest any 5.000 milions de dòlars (uns 3.893 milions d’euros), i 2.500 milions de dòlars més (1.946 milions d’euros) el 2009, segons les previsions de l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA), que anuncia pèrdues globals per a la indústria aèria en totes les regions del planeta, tret dels Estats Units.

11 de desembre Toc d’alerta de l’FMI El Fons Monetari Internacional (FMI) posa deures a Espanya quan aquesta enfila els últims esglaons cap a la recessió. Tot i que José Luis Rodríguez Zapatero hagi aprovat cinc paquets anticrisi, l’organisme internacional troba a faltar encara reformes estructurals -la més urgent, la del mercat de treball- perquè Espanya escapi de la pinça d’elevat

La cancellera Angela Merkel es mostra conciliadora després d’escalfar la cimera europea acusant alguns socis de malbaratar els seus recursos i hipotecar irresponsablement la pròxima generació i assegura que “Alemanya és conscient de la seva responsabilitat com a principal economia europea”. “Donem suport a la visió de la Comissió que necessitem destinar l’1,5% del PIB al paquet d’estímul per reforçar l’economia”, defensa Merkel, tot i reclamar alhora que “cada Estat pugui fer el que consideri més oportú”. Els Vint-i-set estan d’acord que, com els reclama Brussel·les, cal invertir 200.000 milions d’euros, l’1,5% del PIB comunitari, per promoure l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball, sostenir la demanda i combatre la recessió.

cionals nivells baixos dels tipus en els propers trimestres”. La borsa espanyola perd 333.000 milions al 2008 L’hemorràgia de números vermells que ha tenyit les borses mundials enguany deixa curt també l’adjectiu històric per descriure el daltabaix de l’espanyola. El conjunt de les empreses cotitzades s’ha desplomat un 43% i les pèrdues s’eleven ja a l’astronòmica xifra de 338.000 milions d’euros, el triple del rècord del 2002. Els 338.000 milions que s’han esfumat als mercats entre el mes de gener i el de novembre equivalen al 32% del PIB d’Espanya.

18 de desembre El petroli s’abarateix El preu del petroli baixa un 70% des del juliol i dóna un respir a indicadors com l’IPC, però els països productors no estan satisfets amb el canvi de tendència. És per això que el principal càrtel petrolier del món, l’Opep, decideix reduir les seves quotes en 2,2 milions de barrils diaris. Aquesta retallada és la més important decidida mai per l’organització. Malgrat això, el preu del barril segueix fent més cas a la crisi econòmica i baixava al mercat de Nova York gairebé un 6 %. El petroli Brent, el de referència a Europa, va recular un 2,4% i va tancar la sessió del mercat de Londres a 45,53 dòlars el barril.

17 de desembre

19 de desembre

Tipus al 0% als Estats Units

El Banc del Japó retalla els tipus d’interès al 0,1% El Banc del Japó retalla el tipus d’interès ﬁns al 0,1%, després que la Reserva Federal nord-americana (Fed) situés el preu del diner entre el 0% i el 0,25%. La decisió presa pel Banc del Japó arriba en un ambient de pressió per part del govern per evitar l’enfortiment de la moneda nipona davant el dòlar. L’objectiu és estimular l’economia nipona, que ja ha entrat en recessió, i suposa que, sobre el paper, comprar diners és gairebé gratuït.

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) crema de cop l’últim cartutx que li quedava per intentar esquivar el fantasma de la recessió que amenaça l’economia. La institució monetària rebaixa els seus tipus de referència de l’1% a una banda d’entre el 0,25% i el 0%. Mai els tipus d’interès havien assolit aquest nivell als Estats Units i, segons assegura la Fed en el seu habitual comunicat, “la debilitat econòmica garanteix els excep-

Preus dels pisos usats baixa a tots els barris El preu dels pisos de segona mà baixa aquest trimestre un 5% en el conjunt de Barcelona. El descens afecta -amb matisos- tots els districtes de la ciutat. El valor del metre quadrat cau un 11% respecte a l’any passat.

Perspectiva / ECONOMIA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

1 de gener Eslovàquia entra a l’euro Eslovàquia serà la primera exrepública iugoslava que entri a la moneda única europea. Es va decidir en la reunió de l’Ecofín de juliol de 2008. El tipus de canvi fix és 30,1260 corones per cada euro. Eslovènia s’hi va afegir el 2007 i Malta i Xipre el 2008. En total, la moneda comuna estarà present a 16 dels 27 Estats que integren la UE. Entre les absències, segueixen Regne Unit, Dinamarca i Suècia.

davant la crisi financera i l’amenaça de recessió: política fiscal, major control financer, reforma sanitària, energies alternatives i retirada de l’Iraq.

24 de gener

21 de gener Crisi política a Catalunya? Si no es tanca l’acord sobre el finançament català amb l’Estat, que suposaria un tercer incompliment en aquesta matèria, partits com Convergència i Unió o Esquerra proposaran reaccions polítiques contundents. Malgrat el compromís de Zapatero, el ministre d’Economia vol tenir tancat l’acord amb totes les autonomies aquest mes dins el Consell de Política Fiscal i Financera.

Comença el Bread & Butter

Mesa de negociació de Nissan Es constitueix una mesa de negociació a la Nissan per debatre el pla de futur i el projecte industrial, les necessitats de la plantilla i la no adopció de mesures traumàtiques. La multinacional va fer marxa enrere i els comiats es convertiran en suspensions temporals de contractes a 3.500 persones ﬁns a un màxim de 75 dies per treballador. Les protestes s’aturaran mentrestant.

20 de gener Obama, president El primer president negre dels Estats Units d’Amèrica jura el seu càrrec a Washington. El món tindrà posada la mirada sobre ell per conèixer les primeres decisions econòmiques

Missió a Cuba i Mèxic Les cambres catalanes organitzen una missió comercial a Mèxic i a Cuba que s’allargarà ﬁns el 4 de febrer. Durant aquests deu dies, s’analitzaran les possibilitats d’intercanvi en cooperació internacional, ﬁres, trobades, comerç exterior o cooperació internacional. Mèxic és un dels països en què les inversions de les empreses catalanes és major.

28 de gener

L’edició d’hivern de la fira líder en moda internacional en els sectors d’Street i Urbanwear s’aplega de nou a Fira de Barcelona ﬁns el 23 de gener. S’hi presentaran les tendències de tardor hivern del 2009. L’última edició, corresponent a l’estiu de 2008, va ser visitada per 89.168 professionals, uns números que consoliden el públic del B&B.

7 de gener

bacho, assumeix que s’arribarà a la xifra. L’ultima dada deixa a Catalunya amb un 8,95% d’atur i a Espanya amb un 11,3%.

Cursos contra la crisi Sessions dedicades als empresaris del Garraf, Osona, el Vallès Oriental i l’Anoia per gestionar millor la crisi. Les organitza la Cambra de Barcelona i s’estenen ﬁns el 31 de gener. Entre d’altres, es parlarà sobre “Els grans beneﬁcis de la situació crítica actual”, “L’amenaça de la inflació”, “Benvinguts a l’optimisme” o “Google només té deu anys!”

23 de gener L’atur supera el 12% L’Enquesta de Població Activa certifica una nova destrucció de llocs de treball a Catalunya i Espanya en el darrer trimestre del 2008. L’atur es podria situar al 12%, que era la previsió del Govern per al ﬁnal del 2009. La previsió pot resultar certa vistes les dades de l’INEM dels mesos anteriors i que el ministre de Treball, Celestino Cor-

Reunió a Davos Amb uns 1.500 participants, entre ells, 41 caps d’Estat, la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial a la ciutat suïssa promet ser una de les més importants de la seva història. S’hi posarà el focus en noves mesures contra la crisi i a establir les reformes econòmiques i les accions contra el canvi climàtic que caldran un cop s’hagi superat l’aturada econòmica.

LES DADES DEL MES 13 de gener

15 de gener

Societats mercantils i impagats de novembre

IPC del 2008

7 i 28 de gener Hipoteques d’octubre i desembre

15 de gener Reunió del BCE probablement per abaixar de nou els tipus d’interès, ara al 2,5%

NOMENAMENTS DANONE Santiago Mier, director de màrqueting Mier (Barcelona, 1972) ha estat nomenat nou director de màrqueting, en substitució de Xavier Mitjavila, que ha passat a ocupar el càrrec de director general de Danone a Itàlia. Fins ara i des del 2006 era el director internacional de màrqueting d’Activa Acceleration Unit, sent el responsable de màrqueting a nivell internacional de la primera marca del Grup Danone. Mier ha estat lligat professionalment a l’empresa làctia pràcticament des que va iniciar la seva activitat professional.

SATO IBERIA Marcel Abarca, director comercial La corporació industrial SATO, líder mundial en el sector de la identiﬁcació automàtica, ha nomenat Abarca per tal que desenvolupi les seves noves funcions des de la seu central que el grup japonès té a Espanya, situades a Sabadell. Nascut a Barcelona el 1964, el seu historial professional ha estat vinculat en els darrers 21 anys al sector de l’etiquetatge i de la identiﬁcació automàtica, on és considerat un expert. Principalment, la seva tasca consistirà en la consolidació de l’operació ibèrica i en la preparació del llançament de SATO a Llatinoamèrica, un mercat on les solucions de traçabilitat creixen a un ritme vertiginós.

31 de gener

COFIDIS

Endavant l’opa de Gas Natural Serà abans que acabi el mes quan la Comissió Nacional de la Competència haurà d’aprovar la compra per part de Gas Natural del 45% que ara té la constructora ACS. És almenys la previsió amb què treballa el president de la gasista catalana, Salvador Gabarró. Serà el tercer intent de Gas Natural de formar un gran grup energètic, després dels fracassos d’Iberdrola i Endesa.

Nathalie Woronko, directora de captació Cofidis, entitat financera especialitzada en la concessió de préstecs ràpids al consum i projectes de finançament, ha nomenat Woronko com a directora de Captació, l’àrea de l’empresa responsable d’atraure nous clients, aportantlos tota la informació sobre la companyia i els seus serveis. En aquest nou lloc, aquesta professional de nacionalitat francesa també haurà de coordinar l’àrea d’atenció telefònica als clients potencials que necessitin informació i assessorament per sol·licitar un crèdit. Woronko prové de Cofidis Hongria, on va exercir de directora general durant tres anys.

... un pas endavant

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

EL FUTUR PASSA PER APOSTAR PEL SECTOR TECNOLÒGIC

Algú té receptes per sortir ràpidament de la crisi al 2009? Si en una escola de primària o de secundària fessis aquesta pregunta segur que algun nen aventurat i impetuós aixecaria la mà i ens diria que es podria resoldre d’una forma senzilla: no matar el consum ja que vol que li regalin alguna joguina per la seva consola connectada a la xarxa global amb les que juguen amb els seus amics anglesos, francesos o xinesos.

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Òbviament, aquest nen respondria en paraules dels seus pares que segur que ha escoltat mentre sopava el dia abans o quan prenia la primera llet del matí. La realitat és que el nen, havent donat aquesta resposta miraria una finestra d’Internet i cercaria la paraula... crisi. Segur que amb la seva innocència i impuls tindria un moment de por i de reflexió. Segur que estem en crisi? La meva mare ja no em comprarà més jocs per a la cònsola? El meu pare ja no em portarà al circ? Els avis no m’emplenaran els armaris de llaminadures? La infància és un moment d’aprenentatge continu i la crisi segur que revitalitza les neurones i ens ajuda a què es facin més madurs ràpidament. A més, s’intensificarà l’enginy perquè puguin jugar al mateix joc diversos cops sense demanar més jocs nous. Tot això és l’antirecepta que ell mateix apuntava a classe, però es la primera reacció de tota persona amb seny, ja que la primera preocupació és l’ocupació i més quan s’obren ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació) cada dia. Avui en dia, sembla que una empresa que s’apreciï, si no té un ERO, que és el que es porta, no és una empresa de prou categoria. Serà perquè en el futur no rebràs ajuts públics o diners directes per tal de salvaguardar les pèrdues

de vendes que es produeixin? Les viabilitats econòmiques comencen també per assegurar que es mantenen les seves vendes, ja que tenien les seves fàbriques organitzades per produir un nombre concret d’unitats. No seria més fàcil que els sindicats i les patronals es posessin d’acord per congelar sous sempre que no hi hagi acomiadaments? D’aquesta manera, s’asseguraria que el consum es torna a reactivar i l’economia torna a revitalitzar-se. Però quan aquest discurs arriba als nivells polítics veiem que es transforma en... un grapat d’idees disperses que el ciutadà no entén. Sembla que es fa alguna cosa però aquestes accions no tenen la seva resposta desitjada, ja que no atura els ERO ni canvia la tendència inevitable de... la recessió. Mentrestant els polítics es fan la foto entre patronal i sindicats sense arribar a cap acord clar ni cap decisió que pugui donar un missatge clar al ciutadà que, tremolosament, pateix pel seu lloc de treball i pensa com podrà pagar, encara que sigui amb el seu sou mileurista, el lloguer, el dinar i les lletres del cotxe. La realitat és que el discurs que aquesta crisi és per culpa del sistema ﬁnancer, ja la tenim apresa i que a l’estat espanyol també hi va venir pel tema de la construcció. Tot això ja ho sabem, però des del mes de febrer seguim en les mateixes nocions fonamentals sense haver fet res per tal de poder canviar el sistema ni les tendències ni les accions. Després, els mateixos polítics pacten amb els banquers, i manifesten que el sistema financer espanyol està molt sanejat encara que no obren l‘aixeta del crèdit (tant per consum, com per empreses i

Probablement un nen prendria decisions més encertades i lògiques contra la crisi que les que estan prenent els representants polítics.

“Mentrestant els polítics es fan la foto entre patronal i sindicats sense arribar a cap acord clar ni a cap decisió” “Qualsevol es pregunta: si el sistema ﬁnancer espanyol està molt sanejat, per què no donen crèdits?” hipoteques) i col·lapsen el sistema empresarial que necessita recursos comptables imminents en forma de tresoreria, ja que els pagaments dels seus treballs ja no arriben ni als 180 dies com abans, i comencen a amuntegar-se els impagats i la cadena satura a tothom. La pregunta del nen és molt fàcil: si el sistema financer espanyol està molt sanejat, per què no donen crèdits? No serà que estan fent reserves per comprar bancs que estan en perill

d’inanició? Al 2009 es produirà un procés de concentració al sistema ﬁnancer com ja va passar a l’any 1970 encara que en aquells anys només va afectar als petits i als molt grans? Ara passarà als bancs i caixes mitjanes? A nivell internacional la cosa no canvia massa, atès que també els polítics van donar pals a l’aigua o cops de cec, i no sembla que, malgrat la crisi global, es tinguin solucions globals. Dins de tota aquesta situació sorgeixen dos sectors que estan aguantant el ‘tirón’: el sector de la Logística i el de les Telecomunicacions. Crec que el de les Telecomunicacions serà un dels grans sectors tractors, ja que al tenir un component vertical (el propi sector) però molta inﬂuència horitzontal (influència en la resta de sectors) té una criticitat alta per augmentar la competitivitat i la internacionalització de les empreses. En èpoques normals parlaríem d’augment de productivitat encara que si el consum no es revitalitza, la productivitat l’haurem de deixar apar-

cada per d’altres moments més oportuns. Ara és hora de treure els excedents dels magatzems. Si això és així, xoca a nivell local analitzar els pressupostos dels governs. Molts parlen d’incentivar la innovació, les tecnologies de la informació, les telecomunicacions... Així, veiem les variacions en els pressupostos de la pròpia Generalitat i veiem com cauen els seus pressupostos respecte a l’any passat. És això creure en el canvi? El nen de primària resaviat en matemàtiques diria que NO li quadra aquesta resta. Segur que li diu a la mestra que la suma no és tal, sinó que algú s’ha equivocat en algun zero de menys. Realment els polítics parlen de moltes coses però a l’hora d’aplicar coses concretes, com creure en què realment aquest sector de les Telecomunicacions és el futur, tornen a donar pals de cec. Per què no posem un nen, amb futur, amb innocència i resaviat en matemàtiques que governi durant el temps de crisi per no arribar a la recessió?

Tecnologia / ECONOMIA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

UN SECTOR AMB FUTUR

ENRIC CANELA PRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Compromís amb el sector biotecnològic català “Catalunya no ha sabut fer la necessària transformació”

L’Estat espanyol està immergit en una profunda crisi econòmica de greus efectes a mig termini. Com és ben conegut, la crisi té raons financeres, comunes a la resta dels països desenvolupats, i altres més especíﬁques de l’Estat espanyol com són la crisi de la construcció i la baixa productivitat. A Catalunya el problema podria ser més greu, ja que el nostre és un país en el qual la indústria té un pes específic significatiu, però, malauradament, predomina la indústria manufacturera i de

baix valor afegit. Catalunya no ha sabut fer la necessària transformació cap a l’economia del coneixement cosa que inevitablement impedirà el redreçament econòmic d’una part important de les empreses. Lligat a això, cal fer menció a què fa uns dies es va celebrar a Barcelona el Fòrum de la Bioregió amb més de 500 assistents. Una important representació del sector biotecnològic català que va estar recolzat per una signiﬁcativa representació política. El seu president, Manel Bal-

cells, va dir que en aquests moments de crisi, la biotecnologia pot donar una resposta molt necessària a l’economia del nostre país i també a la millora de la qualitat de vida de les persones. La biotecnologia mundial està liderada per EUA, Canadà i Alemanya i podem veure com el sector biotecnològic ha irromput amb força a regions com Índia, Finlàndia, Israel, Brasil, Escòcia, Ontàrio, on cada vegada més són una peça important de la seva economia. És evident que els sectors biotecnològics són diferents en uns i altres països i que el desenvolupament que es podria efectuar a Catalunya és diferent del que poden tenir països com ara Brasil, però la recerca que es fa a casa nostra i l’estructura empre-

sarial que tenim permeten fer pensar que si s’adopten les estratègies públiques adequades i les empreses s’obren a aquesta oportunitat les possibilitats econòmiques són grans. Catalunya té moltes possibilitats d’èxit en l’àmbit de la biotecnologia vermella o sanitària en el diagnòstic molecular i el pronòstic de malalties, en la creació de nous fàrmacs, en les teràpies regeneratives i en la teràpia gènica. També es poden potenciar altres camps que s’insereixen en la biotecnologia verda o agroalimentària, la biotecnologia blanca o industrial, la biotecnologia blava o marina, o la biotecnologia grisa en la protecció del medi ambient.

No voldria, però, deixar d’esmentar un sector que, depenent de l’origen de les primeres matèries, pot estar classiﬁcat en un o altre àmbit de la biotecnologia. El camp de l’alimentació funcional, el dels nutracèutics i els dels cosmacèutics: salut per l’alimentació i el tractament corporal. Catalunya té un sector farmacèutic relativament eﬁcaç, té indústria alimentària, i de cosmètica. L’administració catalana i l’empresa catalanes haurien de reflexionar per tal que l’aposta fos clara i decidida. Cal tenir en compte que perdre un altre tren ens ho posaria molt difícil per poder estar algun dia entre els països líders de l’economia del coneixement.

SERVEI D’IDIOMES PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Una resposta efectiva i pràctica a les necessitats lingüístiques d’empreses i institucions. • • • •

Asessorament i servei personalitzat Programes fets a mida Professorat altament qualificat Certificació UAB

UAB Idiomes Barcelona UAB - Casa Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.cat www.uab-idiomes.com

ECONOMIA / Sectors

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

EVOLUCIÓ I TENDÈNCIA

La indústria catalana de fabricació de materials de transport Continuant amb la sèrie d’anàlisi de sectors, en aquest article analitzem el sector de fabricació de materials de transport. D’aquesta manera contribuïm a divulgar l’Informe anual de l’empresa catalana (Departament d’Economia i Finances de la Generalitat) i la Memòria Econòmica de Catalunya (Consell de Cambres de Catalunya).

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Aquest és un altre sector on s’estan deixant sentir amb contundència els efectes de la globalització Tal i com succeeix en molts d’altres sectors industrials, Catalunya té un pes signiﬁcatiu en el conjunt del sector a nivell d’Espanya. El percentatge que generen les empreses catalanes sobre la xifra de negocis del sector és del 24%. Aquest és un altre sector on s’estan deixant sentir amb contundència les conseqüències de la globalització. Així, el sector ha continuat la seva evolució negativa, iniciada anys enrere, tot i que el nivell d’activitat ha augmentat (ha passat al 6,6%, enlloc del –1,4% de l’any 2005). Les taxes de rendibilitat varen disminuir de manera molt important. Així, la rendibilitat dels fons propis va baixar l’any 2006 ﬁns el 0,7% (molt menys que el 4,4% de l’any 2005 i el 10,8% de l’any 2004). Les causes principals d’aquesta baixada són la caiguda del resultat net, que ha passat a ser negatiu, i també del palanquejament. El resultat net ha evolucionat molt negativament com a conseqüència que diverses despeses han augmentat el seu pes en relació amb les vendes. Entre les despeses que han augmentat significativament hi ha el consum de mercaderies i de matèries primeres, les altres

despeses d’explotació i les despeses financeres. Les despeses de personal, s’han reduït en relació amb el valor afegit. Per tant, la productivitat laboral ha augmentat. En conjunt, el fort increment de les despeses ha suposat una caiguda del valor afegit generat i explica que les empreses del sector, en conjunt, hagin reduït significativament el seu resultat. L’evolució negativa del resultat net ha fet que la rendibilitat de l’actiu hagi passat del 4,0% del 2005 al 2,4% del 2006. Un altre aspecte que ha repercutit en la menor rendibilitat de l’actiu és la menor rotació de l’actiu circulant. En canvi, les empreses del sector han mantingut la rotació del seu actiu fix. L’efecte palanquejament s’ha reduït molt i de fet és negatiu. Això fa que el deute no sigui rendible per a les empreses. Per tant, el fet de generar resultats baixos fa que l’endeutament sigui perjudicial per a la rendibilitat. Al generar un resultat molt reduït, l’autofinançament és poc significatiu com a alternativa de finançament. La reducció dels recursos generats ha repercutit en el finançament de les inversions, que s’ha fet essencialment amb deutes a llarg termini amb cost. Per a minorar l’impacte negatiu dels baixos resultats, les empreses del sector han disminuït la distribució de dividends. Per tant, durant el 2006 els nivells d’activitat varen augmentar. No oblidem que aleshores l’economia encara estava en una fase expansiva. Tot i així es va empitjorar molt els indicadors de rendibilitat i de generació de recursos. Tenint en compte la recessió que va iniciar-se a partir del 2007 i que està afectant de manera molt intensa a les empreses d’aquest sector l’any 2008, es tracta d’un sector amb importants dificultats per a tirar endavant. La caiguda de la demanda i la gran competència de fabricants d’altres països, sobretot asiàtics, fa molt difícil sobreviure. De cara al futur, el repte és millo-

rar la competitivitat perquè les vendes augmentin i controlar les despeses per tornar a obtenir rendibilitats acceptables. Les ajudes que els governs europeus i dels Estats Units han promés per aquest sector, és possible que siguin simples

és fàcil, ja que requereix inversions molt fortes en innovació i calen estructures flexibles per a poder anar-se adaptant a les necessitats del mercat. És possible que també calgui que hi hagi fusions per tal de poder aconseguir dimensió.

pedaços sinó es resolen els problemes estructurals. L’augment de la competitivitat és possible que exigeixi canvis en el model de negoci per tal de poder produir productes atractius per als consumidors en disseny, prestacions, qualitat i preu i això no

LA INDÚSTRIA CATALANA DE FABRICACIÓ DE MATERIAL DE TRANSPORT Estructura del balanç i compte de resultats Nombre d’empreses de la mostra

2002 31

2003 36

2004 34

2005 33

2006 31

-6,8 -20,9 -1,4

3,5 -15,7 -22,8

7,1 18,1 96,9

-1,4 -82,1 -17,0

6,6 -11,7 -11,4

17,2 11,2 4,9 1,7 0,7 0,4 -0,4 2,9

16,2 10,4 5,0 1,8 0,6 -0,8 -1,3 2,5

18,0 9,8 6,5 1,6 0,6 -0,5 -0,4 2,5

17,3 10,6 6,9 1,9 0,6 -1,4 -0,8 0,5

16,2 10,0 6,1 0,8 0,8 -2,2 -2,5 0,5

8,0 7,0 4,5 2,4 4,5

7,7 6,6 3,8 2,8 4,6

10,8 8,5 3,7 4,8 5,2

4,4 4,0 3,3 0,7 4,5

0,7 2,4 6,9 -4,5 6,8

-29,2

-21,8

-15,1

-22,8

-11,6

26,9

19,6

37,9

29,7

26,7

1. Partides del compte de resultats (percentatge de variació anual) Valor de la producció = Resultat net total = Autofinançament 2. Estructura del compte resultats (producció o venda = 100) = Valor afegit brut al cost de factors -Despeses de personal -Amortitzacions i provisions de tràfic +Ingressos financers -Despeses financeres +/-Altres resultats -Impost sobre beneficis = Resultat total 3. Ràtios economicofinanceres Resultat ordinari net / Fons propis Resultat ordinari abans d’interessos / Total Actiu net Interessos / Recursos aliens remunerats Palanquejament Valor de la producció / Actiu net de l’explotació (voltes) Valor de la producció / Actiu circulant net de l’explotació (voltes) Autofinançament / Fons propis

Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya

Emprenedoria / EMPRESA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JORDI MORERA, DIRECTOR GENERAL DE CANALETAS

“Amb la crisi ens centrarem més a millorar el servei i no tant en el producte” L’any 1964 naixia Canaletas, una empresa que agafava el nom de la coneguda font de les Rambles de Catalunya per fabricar fonts d’aigua, dispensadors d’aigua embotellada i refredadors d’aigua per a oﬁcines, fàbriques, sales d’espera... Ha plogut molt des de llavors i, ara, Jordi Morera, la segona generació del negoci, té el repte d’afrontar una crisi que ha fet que tanquin l’any amb una reducció del 8% en la facturació.

“Qui digui que la crisi no afecta menteix. Nosaltres aproﬁtarem per reorientar l’estratègia”

ARTUR ZANÓN

Aconseguir un contracte a 200 escoles franceses en plena crisi no està malament. No. Ens permetrà que França sigui el nostre principal mercat en exportacions. En tres anys hi portarem unes 500 fonts. Però la crisi també els afecta en una reducció de comandes. Sí, i qui digui el contrari menteix. Nosaltres aprofitarem per reorientar l’estratègia a quatre o cinc anys vista. No presentarem cap Expedient de Regulació d’Ocupació sinó que farem cursos de formació als nostres empleats amb el doctor Oliver Rodés. Estarem així si la cosa no s’allarga massa. El problema és si la crisi s’estén més del que s’havia previst. Problemes amb els bancs? No ens neguen crèdits, però tampoc no en demanem molts més que abans. Les previsions que tenien era acabar el 2008 amb tres milions d’ingressos i un augment de la facturació superior als dos dígits. No serà possible... Enguany ha estat un any erràtic. Va fer calor el juny però no el juliol i van baixar les vendes. Nosaltres facturem més a l’estiu, com els gelats. L’octubre va ser bo perquè es va allargar la calor i el novembre ens va arribar el fred abans d’hora. Aleshores, entre el temps i la crisi, baixarem un 8% la facturació, ﬁns els 3,5 milions. Quines previsions tenen per al proper any? Més que previsions, treballem amb un objectiu d’augmentar un 4% la facturació el 2009. Abans parlava de temps. Quant poden continuar en aquesta situació de crisi? Un any el podem suportar. Dos anys, amb algunes di-

cials, nous productes o en noves maneres de treballar.

El director general de Canaletas destaca la importància d’invertir en R+D+i. / CEDIDA

ficultats. Però tres anys ho veig molt més difícil... I també es referia a una reorientació d’estratègia. Cap a on han d’anar? El 2009 ja volem introduir una nova aposta pel servei, més encara que sobre el producte: fer més contractes de manteniment, instal·lacions, nous productes a més de fonts, com ara filtres... Està canviant el perfil de client, per exemple, amb més demanda de les llars? Els nostres clients ens demanen fonts amb aigua natural o aigua depurada. Als domicilis ara s’ha posat de moda l’osmosi, però no hi hem volgut entrar. L’osmosi malbarata quatre litres d’aigua per cada litre que aprofita i deixa un sabor massa bo. Quins nínxols i quins territoris permetran créixer en el futur? Esperem guanyar quota en els domicilis i en les administracions públiques. Nosaltres estem amb el 10% del mercat que busca qua-

litat; dins d’Espanya tenim seus a Madrid i Andalusia, però en vendes estem equilibrats per comunitats. Quant al creixement exterior, a Europa és més complicat a mesura que t’aproximes a Àsia perquè competeixen amb un preu més baix. Per això volem estendre’ns a la Península Aràbiga. Allà volen qualitat i miren menys el preu. Oferim més qualitat, més durada i, a canvi, més preu. Aquest pot ser un punt feble. Quines són les fortaleses i els problemes de Canaletas? El positiu és la diferenciació, la qualitat, la personalització i la recerca, desenvolupament i innovació. En canvi, tenim en contra el preu i la competència asiàtica. Inverteixen més d’un 5% de la facturació en R+D+i. Es recomana destinar-hi almenys el 2% de la riquesa nacional. Si una fàbrica no inverteix en R+D+i, en dos anys es troba fora del mercat. És així. És una eina importantíssima. Investiguem en materials de fabricació, tècniques comer-

Forma part d’una associació d’empresaris al Prat. Quins són els principals problemes de la petita i mitjana empresa de Catalunya? El ﬁnançament, la caiguda de la demanda i la falta de suport de l’Administració. No pot ser que passem el 40% del temps amb la paperassa de l’Administració: impostos, subvencions, Seguretat Social... Així, la cosa no pot anar bé. Volem sentir-nos una mica estimats. Ara estem ofegats. Vostè és la segona generació d’un negoci obert el 1964. La mortalitat de moltes empreses es produeix en el salt entre la segona i la tercera. La segona no som la generació dolenta. Ens correspon el moment de la mort natural. Als 40 o 50 anys, moltes empreses canvien de nom o reneixen. És clar que cal adaptar-se als canvis socials i de mercat. Espero que en aquest cas sí que hi hagi continuïtat.

MOLT PERSONAL Jordi Morera va néixer a Barcelona el mateix any que es fundava Canaletas, el 1964. “Molts vénen amb un pa sota el braç. Jo, amb una font”, bromeja. És Enginyer Industrial Superior i, des del 2002, amb el trasllat de Canaletas al Prat, tira endavant l’expansió de l’empresa. El Barça ja ha guanyat la Lliga? Està en un camí molt bo. Però no tirem coets abans d’hora. Quin llibre ha rellegit? La Biografía íntima de Napoleón Bonaparte, tres cops. M’agraden les biograﬁes, i la de Leonardo da Vinci l’he llegit dues vegades. Obama és la solució? És la incògnita, que té el camí cap a l’esperança. Com veu Catalunya quan surt a l’exterior? Quant a negocis, molt bé. Fora d’això, no estem centrats, és un galliner on tots criden i ningú actua. Un bon ﬁnançament resoldrà els problemes de Catalunya? Ajudaria. Els diners no donen la felicitat, però... Ja ho sap.

CANALETAS I BARCELONA Hi ha una antiga llegenda que diu que tots els que beuen aigua de la font de Canaletas de La Rambla sempre tornaran a Barcelona. És per això que l’empresa Canaletas està molt orgullosa de tenir un nom tan íntimament lligat a la història d’una ciutat com Barcelona. Durant la dècada dels 90, l’empresa va fer el salt al mercat europeu i va establir vincles comercials amb França, Portugal i Alemanya. Actualment, malgrat la crisi, afronta el futur amb optimisme.

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

XARXES SOCIALS

‘Felicitat’ es conjuga en plural La meva felicitat no depèn només de mi, sinó també de les persones del meu entorn, amb les quals em relaciono. La felicitat és com un virus que es propaga, de persona en persona, en funció de la proximitat. Un amic feliç ens irradia més felicitat si viu a prop que no pas si viu lluny. Curiosament, aquest fenomen social funciona a tot arreu menys a la feina.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

“Si jo sóc feliç, és més probable que les persones del meu voltant també ho siguin” “A què pot ser deguda la ‘immunitat’ a la felicitat en el treball?”

Els professors N. Christakis de l’Escola de Medicina de Harvard i J. Fowler de la Universitat de Califòrnia (San Diego) han demostrat recentment (British Medical Journal, 6/12/2008) que el fet de tenir familiars, amics o veïns que estan contents o són feliços augmenta significativament les probabilitats que una persona també estigui contenta o sigui feliç. Si jo sóc feliç, és més probable que les persones del meu voltant també ho siguin. Les dades formen part del macroestudi Framingham, una de les recerques més importants de la història de la salut pública, i han suposat l’observació i anàlisi de 4.739 persones, d’edats compreses entre els 21 i els 70 anys, durant un període de 20 anys (1983-2003). La investigació planteja als participants 4 aﬁrmacions: “tinc esperança en el futur”, “sóc feliç”, “m’agrada la vida” i “sento que sóc tan bo com altres persones”, i deﬁneix la felicitat com la suma de les quatre respostes plenament satisfactòries. Les conclusions de l’estudi són ben clares: la felicitat no és només una opció o experiència individual, sinó que depèn de la felicitat de les altres persones amb les quals estem directament o indirectament connectats, i es transmet per proximitat. Si la meva parella és feliç, la meva probabilitat de ser feliç s’incrementa, i el mateix succeeix si tinc un familiar o un amic feliç. Per exemple, segons la investigació, si jo tinc un amic feliç que viu a prop meu (menys de mitja milla), la meva probabilitat de felicitat

“És fonamental eradicar la por de dins de les organitzacions i fer créixer la confiança” augmenta en un 42%. Però si el meu amic feliç se’n a viure més lluny (2 milles o més), la meva probabilitat de felicitat disminueix fins al 22%. Un altre resultat fascinant de l’estudi apunta que la felicitat no només es transmet a través d’una relació de primer nivell, sinó que els efectes de la felicitat perduren fins al 3er nivell de relació. És a dir: si jo tinc un amic que té un amic que és feliç… la meva probabilitat de ser feliç també s’incrementa. La conclusió és que les persones que tenen la sort de viure envoltades de persones felices tenen una elevada probabilitat de ser felices en el futur. Això significa que és possible elaborar “mapes de felicitat” a partir de les xarxes socials, i obtenir clústers d’individus feliços o infeliços. I que els canvis en la felicitat individual es poden propagar a través de les xarxes de relacions socials i provocar efectes a gran escala. Sorprenentment, l’estudi també assenyala que el mecanisme de transmissió de la felicitat, funciona a tot arreu (família, amics, veïns…) excepte en l’àmbit laboral. És a dir: la felicitat no es transmet entre els companys de feina. A què pot ser deguda la ‘immunitat’ a la felicitat en el treball? Què succeeix a la feina? Quin és el misteri de les empreses? Per què el món del treball

La pròpia felicitat depèn de la felicitat de les persones amb les quals estem directa o indirectament connectats. /ARXIU

constitueix una excepció en la dinàmica de transmissió de la felicitat humana? D’acord amb la visió de Pilar Gómez-Acebo, vicepresidenta de la Confederación Española de Directivos de Empresa (CEDE), les nostres empreses “estan al S.XXI en tecnologia, però continuen vivint a l’edat de cromanyó respecte al factor humà”. És a dir, si ens fixem en els 5 nivells de la cèlebre piràmide de Maslow, que classifica les necessitats humanes en: bàsiques, de seguretat, socials, de reconeixement i d’autorealització, amb prou feines hem arribat a satisfer els dos primers esglaons. Ens hem quedat amb el “què” i l’”on”, però encara no ens hem plantejat el “com”, el “perquè”, ni el “per a què”. El món laboral pateix un enorme dèficit de sentit, és a dir: de maduresa cultural i humana. Segons Gómez-Acebo, la component racional, lògica i cerebral de les persones pesa tan sols el 10%, i la component de les emocions, sentiments i voluntat l’altre 90%. Fins ara, hem centrat tota la nostra atenció i esforç en millorar només el 10% de la naturalesa humana i ens hem oblidat del 90%. Per això al món de l’empresa es viu un enorme “desencantament humà”, i també per això

resulta tan difícil “trobar professionals il·lusionats, amb els ulls brillants d’entusiasme”. La majoria de directors de RRHH encara no han entès que “les generacions més joves ja no arriben morts de gana a l’empresa, sinó amb el ventre ple”, i que per tant: “ja n’hi ha prou de passar-se el dia donant ordres, la clau del futur és aprendre a dirigir a través de les preguntes: tu com ho veus?, tu com ho faries?, fins on creus que podem arribar?”. Les empreses tenen una imperiosa necessitat de passar del “tenir” (basat en: l’objectivitat, la raó, el càlcul, el coneixement i la quantitat) al “ser” (basat en: la subjectivitat, el cor, les emocions, el pensament i la qualitat). Ricardo Alfaro, president d’AEDIPE-Catatalunya, considera que el triangle de l’èxit empresarial al s.XXI està format per la sostenibilitat/RSE, la rendibilitat i el creixement, i que, per tant, cal canviar radicalment els estils de direcció de persones. Cal passar de “gestionar amb el rellotge a gestionar amb la brúixola”, és a dir: escoltant les opinions de les persones i aprenent a buscar conjuntament la direcció a seguir. Per això aﬁrma que “una bona empresa és la que fa preguntes als seus col·laboradors”.

Finalment, Eugenio de Andrés, subdirector general de Tatum, creu que “els millors professionals són aquells que s’apassionen fent la seva feina”. El talent és el resultat de la capacitat de les persones multiplicada pel seu nivell de compromís. Segons una macroenquesta recent de l’Institut Gallup, els professionals admeten que només donen el millor de si mateixos durant el 20% de la jornada laboral, per això la motivació és el factor més important de tots. És fonamental, per tant, “eradicar la por de dins de les organitzacions i fer créixer la confiança”. L’autèntica motivació no és fruit de factors extrínsecs (lògica del “tenir”), sinó intrínsecs (lògica del “ser”), i significa il·lusió, actitud proactiva, tenacitat i afany de superació. En summa, cal ser capaços de fer aflorar l’‘energia postiva’ de cadascun dels col·laboradors, aquella que s’encomana i transforma les empreses en equips de persones invencibles. Potser si tots plegats assumíssim una mica més aquestes reflexions, el binomi felicitatempresa deixaria de ser una quimera. Mentre les persones només aspirin a ser felices “després de la jornada laboral”, les empreses estaran sota sospita.

Anàlisi / EMPRESA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSE Agrupació Mútua Vetlla per la seguretat dels seus treballadors L’Agrupació Mútua compta amb un Comitè de Seguretat i Salut que es reuneix periòdicament cada dos mesos amb l’objectiu d’establir mesures de prevenció, normes d’actuació, plans d’emergències, revisions mèdiques laborals així com l’establiment de mesures sanitàries contra el tabaquisme.

Asepeyo i Fundació Manpower Junts per la reorientació de treballadors amb discapacitat Les dues entitats han subscrit un conveni de col·laboració a través del qual desenvoluparan un programa de reorientació professional especialment dirigit a tots aquells treballadors d’empreses mutualistes d’Asepeyo que han patit algun tipus d’accident laboral o malaltia professional que els impedeixi desenvolupar amb normalitat la seva feina habitual.

Bancaja Empresa amb bones pràctiques mediambientals Bancaja ha entrat a formar part del Projecte Ecobanking, un grup d’empreses de referència internacional en pràctiques mediambientals. L’objectiu d’aquest grup és contribuir a la millora de la competitivitat del sector ﬁnancer de l’Amèrica llatina mitjançant la divulgació de les bones pràctiques internacionals en relació amb el medi ambient. Entre les accions que Bancaja ha portat a terme en destaca la seva adhesió al Pacte Mundial de les Nacions Unides i la posta en

marxa d’una Política Mediambiental. Ara Bancaja veurà com les seves pràctiques es difonen a través del web d’Ecobanking i es converteixen en una referència per a d’altres empreses.

mostra que l’eslògan del FCB “Més que un club” va més enllà de les paraules per convertir-se en una realitat.

Ibercaja Empreses contra la violència de gènere Foment de la contractació de dones que han estat víctimes de violència Diverses grans empreses de l’estat espanyol, tant del sector públic com privat, s’han volgut sumar a la lluita contra la violència de gènere executant tota una sèrie d’accions, internes i externes, amb l’objectiu d’eradicar aquest problema social i contribuir a fomentar la contractació de dones que han estat víctimes de la violència de gènere. Aquestes accions pertanyen als programes que integren el Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció de la Violència de Gènere, engegat pel Ministeri d’Igualtat. Per exemple i com a mostra, algunes d’aquestes empreses han volgut cedir espais per a la col·locació de cartells, altres han repartit xapes, altres han penjat banners a internet, altres han repartit adhesius i altres han distribuït comunicats interns. Les empreses que estan contribuint al desenvolupament d’aquestes accions són: CEPSA, El Corte Inglés, Grupo Eulen, Inditex, Sacyr Vallehermoso, Grupo Vips, Adif, Aena, Correus i Renfe.

FCB, ACNUR i Nike Campanya solidària “Més” El Futbol Club Barcelona, juntament amb l’agència de les Nacions Unides per als refugiats han llançat la campanya “Més que un club”, dissenyada per Nike, per recaptar fons amb l’objectiu de portar l’esport, l’educació i la formació professional als joves refugiats de tot el món. La campanya es concreta amb la venda d’una línia de roba exclusiva per generar fons i així poder col·laborar amb la campanya d’ACNUR “ninemillion.org”. La roba dissenyada especialment per la campanya “Més que un club” es podrà trobar a més de 12 ciutats d’arreu del món. Amb aquesta acció solidària es

Estalvia aigua, paper i plastic Amb la renovació del seu Sistema de Gestió Mediambiental Ibercaja ha aconseguit reduir a la seva seu central el consum d’aigua en un 50%, el consum de paper, que representava l’equivalent a la tala de 2.000 arbres i el reci-

clatge de 6 quilos de plàstic per treballador cada any. Aquestes accions han requerit la col·laboració i la impli-

cació dels treballadors per ferho possible. Ibercaja ha posat també en pràctica unes activitats per preservar el Medi Ambient i ha elaborat una Guia de Bones Pràctiques. En la mateixa línia però orientada als usuàris del servei de banca electrònica ha llançat la campanya “Cada gota importa” per fomentar la substitució del correu convencional per l’electrònic. D’altra banda, la seva Obra Social ha patrocinat un projecte de plantació de 3.500.000 arbres a Aragó i ha convocat un concurs de Projectes Mediambientals.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

EL MES POSITIU Banc Santander

Delphy

Amplia el capital social

Retira l’ERO

El president del banc Santander, Emilio Botín, ha anunciat que l’ampliació a través de la qual s’eleva el capital social del banc en un 25%, és a dir en 7.190 milions d’euros, ha estat íntegrament subscrita pels accionistes. Botín ha aﬁrmat en un comunicat que “el banc s’ha anticipat al sector reforçant al 7% el capital bàsic no exigible (core capital ).” Aquesta és la tercera gran ampliació en la història del banc, fet que comporta l’emissió de 1.598,81 milions de noves accions ordinàries per reforçar la seva solvència.

La multinacional de components d’automoció, Delphy, ha anunciat la retirada de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que havia d’afectar a 426 treballadors de la planta de Sant Cugat durant 23 dies. El comitè i l’empresa han signat un acord on s’ha determinat que la direcció tindrà un màxim de 29 dies de “no activitat per treballador” entre el 3 de desembre del 2008 i el 30 de juny del 2009. D’aquesta manera l’ERO quedarà sense efecte i l’empresa podrà seguir endavant. Del total de dies, fins a 23 es podran recuperar fins a finals del 2010 i no es descomptaran del sou dels treballadors.

Cortix Ibérica

des han augmentat un 11% en els primers 9 mesos de l’any. A més, Inditex ha vist intactes els seus plans d’expansió i ha obert en aquest període 456 tendes, 45 més que en el mateix període de l’any anterior. L’obertura d’aquestes noves tendes ha suposat una inversió neta de 806 milions d’euros i la creació de 7.171 nous llocs de treball. D’aquesta manera, la plantilla es situa ara en 86.688 treballadors, segons ha informat l’empresa. Actualment el grup té un total de 4.147 establiments distribuïts en 71 països.

Bons resultats econòmics

CNPC Cinquena petroliera del món

Cortix, una de les empreses líders a nivell europeu en la creació professional de pàgines web per a pimes, es va situar en l’exercici del 20072008 en els 28,3 milions d’euros. Precisament en aquest exercici Cortix ha augmentat un 132% la plantilla fins als 540 treballadors. A més, l’empresa va desenvolupar un ambiciós pla d’inversions que ha permès ampliar la seva implantació a set nous països europeus (Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Irlanda i Suïssa). Pel que fa als resultats de Cortix Ibérica, la seva ﬁlial amb seu central a Sant Cugat del Vallès, ha facturat en el període de juny ’07 a juny de ’08 un total de 4,4 milions d’euros i de cara al 2009 hi ha una previsió de facturació d’11 milions d’euros. El passat juliol, l’empresa va obrir una delegació a les Illes Balears i properament obrirà dues agències a la Comunitat de Madrid.

La China National Petroleum Corporation ja és més gran que la British Petroleum (BP) o la Shell. La revista Petroleum Intelligence Weekly és l’encarregada d’elaborar el rànquing de les 50 principals petrolieres del món i ha mostrat l’evolució de l’empresa estatal xinesa en els darrers anys. En les primeres posicions hi ha Saudí Aramco, la iraniana NIOC, la nord-americana Exxon Mobile i la veneçolana PDV. Precisament aquest any 2008 la petroliera xinesa ha anunciat el descobriment de 6 nous jaciments de petroli i gas amb motiu d’un pla d’explotació. De cara al 2009 la CNCP es centrarà en continuar la recerca de més recursos de gas i petroli.

La Caixa Marca ﬁnancera ben valorada Per sisè any consecutiu, La Caixa és la marca financera més ben valorada a Espanya segons un estudi fet per Merco. La Caixa obté la millor valoració, respecte de les altres entitats analitzades, en 3 aspectes: l’ètica, la identiﬁcació i la responsabilitat social corporativa. A més, obté la segona millor puntuació en solvència i la tercera millor puntuació en qualitat, garantia i rellevància.

Lukoil Augmenta els beneﬁcis

Inditex Augmenta les vendes El grup Inditex ha vist com, tot i la crisi, les seves ven-

Lukoil, la petroliera privada més gran de Rússia, ha comunicat que ha augmentat en un 70% els seus beneficis fins els 10.765 milions de dòlars, entre els mesos de gener i juny del 2008, respecte del mateix període de l’any anterior. Fonts de l’empresa han indicat que “l’augment del benefici net de la petroliera es deu a la conjuntura de preus favorables, a l’increment del volum de refinats i també al control eficaç contra

les despeses. L’any 2007, Lukoil va produir 96,645 milions de tones de petroli, és a dir, gairebé 2 milions de barrils diaris.

dels princpials grups d’alimentació d’Espanya amb marques tan conegudes com Cola Cao, Nocilla, Phoskitos o La Piara.

Metrovacesa

Sacyr

La banca la rescata dels deutes

Redueix deutes amb la venda d’Itínere

Finalment 6 bancs (BBVA, Banesto, Sabadell, Popular, Santander i Caja Madrid) faran efectiva la compra del 54,75% de Metrovacesa a la família Sanahuja, que n’és la principal accionista. De manera addicional, cadascun d’aquests bancs comprarà individualment l’1,78% del capital. D’aquesta manera, els 6 bancs passaran a controlar el 65,43% de la immobiliària tot i que cap d’ells podrà tenir una participació superior al 30% i hauran d’exercir de manera autònoma els seus drets de vot. Amb la participació d’aquests 6 bancs s’aconseguirà canalitzar el deute de 7.000 milions d’euros que acumula la família Sanahuja.

Nutrexpa Adquireix Cuétara L’empresa catalana Nutrexpa ha anunciat que ha comprat la marca de galetes Cuétara per 215 milions d’euros. Cuétara és una divisió del Grupo SOS, el qual es dedica, entre d’altres, a la fabricació de galetes amb marques com Tosta Rica. Amb aquesta operació, Nutrexpa entrarà també a la categoria de les galetes i podrà prendre una posició més ferma com a líder del segment de l’esmorzar. El Grupo SOS havia manifestat la seva intenció de centrar-se en les àrees que considera preferents que són l’arròs i l’oli i desfer-se dels actius que no hi tenien relació. Nutrexpa és un

El grup Sacyr Vallehermoso podrà reduir el seu deute fins a un 37%, és a dir, ﬁns a 12.476 milions d’euros, gràcies a la venda d’Itínere a Citigroup per un import proper als 7.900 milions d’euros, segons va comunicar la constructora a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquest acord de venda fa que sigui necessari per part de Citigroup el llançament d’una OPA sobre el 100% del capital d’Itínere a 3,96 euros per acció. A més a més, l’acord implica que Itínere ha d’estar subjecte a una acceptació superior al 50%.

Telefónica Transforma les cabines en caixers automàtics Telefónica està reconvertint les cabines velles en petits caixers electrònics mitjançant la col·laboració de Paysefecard, companyia especialitzada en la comercialització de cupons de prepagament. Amb aquests caixers, els usuaris podran comprar continguts digitals oferts a través d’internet. Ho podran fer adquirint diners electrònics per un valor de 5 o 10 euros que rebrà a través d’un missatge de mòbil juntament amb un codi PIN de Paysefecard. A tot el territori nacional hi haurà un total de 70.000 terminals telefònics que quedaran units als 12.000 que té Paysefecard a Espanya i els 110.000 que té repartits a 12 països europeus.

Panorama / EMPRESA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU BayernLB El banc alemany suprimirà 5.600 llocs de treball El banc públic regional alemany BayernLB ha anunciat que amb el nou pla de reestructuració s’eliminaran en els propers 5 anys ﬁns a 5.600 llocs de treball, xifra que representa el 29,16% del total de la plantilla. Amb aquesta mesura el banc vol reduir costos administratius de 670 milions d’euros i també la cartera de riscos.

pra que se’ls ha donat sobre la participació a FCC (15,45%) i a Societé Fonciere Lyonnaise (33%). La immobiliària ha ﬁxat en 30 euros el preu de cada acció de FCC i en 35 les de SFL. Comptant els ingressos per l’emissió d’obligacions convertibles que pugen ﬁns els 1.429 milions d’euros, Colonial podria finalment recuperar uns 2.600 milions d’euros.

General Motors Davallada de vendes

British Airways i Qantas S’esvaeix el projecte de fusió La companyia British Airways (BA) va mantenir converses amb l’australiana Qantas amb l’objectiu de realitzar la primera integració entre línies aèries de dos continents. Finalment aquesta operació no es portarà a terme perquè Qantas està en desacord amb el fet que Iberia formés part del grup. Fonts del govern australià han expressat públicament que no aprovaran mai una fusió a tres. Qantas, però, manté l’interès per fusionar-se amb BA si l’escenari de negociacions canvia. La companyia britànica volia unir vols entre el Pacíﬁc i Llatinoamèrica a través de la unió amb Iberia i Qantas.

Colonial

El gegant automobilístic General Motors ha vist com els efectes de la crisi també s’han notat, i molt, en les vendes als Estats Units amb una caiguda registrada el passat mes de novembre de ﬁns a un 41%. Per segments, les vendes d’automòbils van caure un 44% situant-se en les 58.786 unitats; d’altra banda, la venda de camionetes va reduir-se un 39% amb 91.091 unitats. De cara al primer trimestre del 2009, GM planeja la producció de tan sols 600.000 vehicles, un 32% menys que en el mateix període de l’any anterior. D’altra banda, els altres principals fabricants automobilístics dels Estats Units, Chrysler i Ford i la multinacional japonesa Toyota han vist també afectats els seus resultats de vendes i s’han vist obligats a reduir els seus plans de producció dirigits a Nord-Amèrica.

Ven participacions pel pal·liar el deute

Habitat Ven la seva seu central

La immobiliària Colonial ha posat a la venda participacions del seu capital per reduir els deutes xifrats en més de 9.000 milions d’euros. Amb aquesta estratègia, Colonial podria recuperar 1.127 milions d’euros si els bancs creditors exerciten les opcions de com-

La promotora Habitat ha sollicitat el concurs voluntari de creditors a causa d’un passiu de 2.300 milions d’euros. Caixa Manresa, presidida per Valentí Roqueta, comprarà l’ediﬁci situat a la Plaça Gal·la Placídia de Barcelona per

convertir-lo en la seva pròpia seu a Barcelona, on no en tenia. Aquesta entitat financera feia temps que buscava un local però no havia estat possible per l’elevat preu que en general es demanava.

Honda Motor Posa a la venda la seva escuderia de la F1 A partir del 2009 Honda Motor no presentarà cap equip per competir a la Fórmula 1. El president de la companyia ha pres aquesta decisió a causa dels elevats costos del seu equip originats per la crisi econòmica. A més, es posarà a la venda l’equip, el qual participava a la competició des de 1964. Honda destinava a la seva escuderia més de 390 milions d’euros a l’any. La companyia es planteja també la continuïtat de l’equip que competeix en motociclisme també a causa dels elevats costos i dels resultats poc satisfactoris que obté.

pretén suspendre 3.000 contractes en 3 mesos. Aquesta no és doncs una solució definitiva sinó un ajornament de 3 mesos a l’hora de retallar un 40% de la plantilla de Nissan a Catalunya. La companyia vol acabar acomiadant 1.680 empleats, segons s’ha informat, per millorar la competitivitat l’empresa. A més a més, l’empresa ha advertit que a partir del 2012, moment en què la fàbrica de Barcelona ﬁnalitzarà la fabricació dels models que està fent actualment, podria tenir el futur encara més negre si segueixen els problemes de competitivitat.

275 treballadors i que congelarà el sou de la resta de treballadors. Primerament, la multinacional havia anunciat que no aplicaria les 2 mesures a l’ERO, però ﬁnalment no ha estat així. L’objectiu d’aquestes dràstiques mesures és aconseguir l’estalvi de 834 milions d’euros.

Telecom Italia Rebaixa previsions i anuncia acomiadaments Telecom Italia ha fet ja la cinquena rebaixa de previsions dels darrers tres anys a causa del deteriorament de la situació econòmica. A més a més, aquesta mala situació de l’economia ha fet que l’empresa s’hagi vist forçada a fer un retall de plantilla de ﬁns a 4.000 llocs de treball a tot el país. Telecom Italia ha anunciat que una mesura estratègica per reduir el deute podria ser la venda d’actius del grup a Europa i Cuba per un valor de 3.000 milions d’euros.

Torraspapel Kraft Foods

Promodico

Tanca la fàbrica de Menorca

Promotora declarada insolvent

La multinacional Kraft Foods ha anunciat que tancarà la fabrica que té a Menorca on es produeixen els formatgets El Caserío. L’empresa contempla la possibilitat de traslladar la planta a Bèlgica i ha comunicat que la situació s’ha originat per “la desacceleració de l’entorn econòmic i també per un excés de la capacitat productiva de les fàbriques a Espanya i a la xarxa europea de producció de formatge fos.” El tancament de la planta de Menorca comportarà l’acomiadament de 163 treballadors i també a afectarà a 25 treballadors de la planta lleonesa d’Hospital de Orbigo i a 27 més de la planta de Montornès del Vallès, a Barcelona.

El jutjat Mercantil número 4 de Madrid ha declarat insolvent Promodico perquè ha generat un deute de 558 milions d’euros, més elevat dels seus actius, valorats en 455,5 milions d’euros. Els administradors concursals han elaborat un informe on s’exposa que els actius de Promodico només poden fer front al 83% dels deutes.

Nissan Futur complicat Nissan ha anunciat, després de reunir-se amb diplomàtics de la Generalitat, que es convertirà l’ERO d’extinció d’acomiadaments en un altre que

Sony Retalla llocs de treball i tanca fabriques El gegant electrònic Sony també està acusant els efectes de la crisi econòmica global i ha anunciat que retallarà fins el març del 2010 un total de 8.000 llocs de treball a tot el món, és a dir, l’equivalent al 5% de la plantilla. A nivell de fàbriques, la reducció suposarà la supressió del 10% de les seves plantes de producció. La planta que té Sony a Viladecavalls (Barcelona) es veurà afectatda per la situació ja que la direcció ha fet saber que acomiadarà a

Reestructuració de l’empresa

L’empresa Torraspapel tancarà les plantes d’Algesires (Cadis) i Amorebieta (Biscaia) com a conseqüència de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Als treballadors afectats majors de 55 anys l’empresa els ha ofert prejubilar-los i també la possibilitat de fer recolocacions. D’altra banda, Torraspapel té previst reestructurar la planta de Sarrià de Ter. Fonts sindicals han expressat la voluntat de seguir negociant perquè consideren que les plantes d’Algesires i d’Amorebieta tenen prou capacitat productiva i, respecte a la de Sarrià de Ter que no és necessari “reduir-la tant”.

EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

ENTREVISTA A BRENDA VARELA, DIRECTORA DE MÀRQUETING DE DOWS

“Dows aposta per les tendes ‘amables’ amb un major assessorament al client” Nice digital stores és la definició de negoci que planteja Dows. Què significa això pel seu posicionament i quin és el benefici diferencial que aporta? L’objectiu de Dows és la creació de tendes ‘amables’ dirigides a totes aquelles persones que desitgen i els fa falta la tecnologia però que necessiten algun tipus de suport per tal d’optimitzar-ne el seu ús. A Dows oferim un assessorament més gran per part dels nostres venedors durant la compra, orientant i formant en l’ús dels dispositius digitals. També ho fem a través d’un cuidat servei de postvenda que pretenem consolidar com el nostre element diferencial clau. En el context actual de crisi, considera que és el moment més adequat pel llançament d’aquest tipus de negoci? Òbviament, l’entorn d’incertesa actual no és el més desitjable per emprendre cap tipus d’iniciativa. La situació actual requereix encara més rigor i consistència per construir un concepte diferencial i sòlid que es distingeixi de l’oferta actual, que sigui capaç de cridar l’atenció del client que busqui una major servei i assessorament, això sí, amb una política de preu mínim garantit. Com es preveu el pla d’expansió? Ho faran a través de botigues pròpies o franquiciades? Dows té un pla d’expansió ambiciós, amb el projecte d’obertura de 25 tendes pròpies en els propers 6 anys. Mantenir el control de les tendes permet preservar la puresa del concepte de servei i amabilitat. El fet que el capital sigui nacional forma part de l’estratègia o és només conjuntural? L’accionariat de Dows és majoritàriament nacional però també tenim una part de capital que és internacional. Hi ha alguna raó fonamental que justifiqui el fet de començar a Barcelona? Els socis fundadors són catalans i és aquí on viuen i treballen. Ens sembla lògic començar al mercat que millor coneixem. A més a més, la proximitat ens permet anar afinant i millorant el model de negoci amb més agilitat. Quin tipus de campanyes han previst dins el pla de comunicació? Hem desenvolupat una campanya basada en els nostres empleats, que són persones amables i properes, i que a més parlen el llenguatge del consumidor no expert en temes tec-

MÉS QUE PERSONAL 36 anys. Llicenciada per ESADE. Té 10 anys d’experiència en l’àmbit del gran consum. Es va prendre un parell d’anys sabàtics per cuidar els seus dos ﬁlls. Va tenir una grata sorpresa en el descobriment del món del retail (venda al detall). Allò ‘no digital’ que encara l’emocioni. Encara que al meu cap no li agradi que ho digui no sóc gens digital... Acabi la frase: “D’aquí a 15 anys jo...” En equilibri entre família i treball. Creu que els polítics són políticament correctes? La seva obligació és que ho siguin ja que els ve inclòs en el sou.

Brenda Varela a l’establoment de Dows a Barcelona. / DIEGO CALDERÓN

nològics. La campanya de print representa els nostres empleats reals, amb els seus propis noms, caracteritzats amb un grafisme i un llenguatge especíﬁc de Dows. La nostra campanya de llançament ha estat a través de la radio i la premsa, buscant la màxima cobertura dins el nostre target i construint sobre els nostres elements diferencials: servei, amabilitat i coolness. La frase “el Màrqueting és massa important com per deixar-lo a càrrec del departament de Màrqueting”, -per cert, de David Packard-, quina opinió li mereix? Construir una marca i un concepte de negoci nou és difícil i requereix de persones que hi estiguin dedicades en exclusiva. Per suposat, les aportacions d’altres àrees de negoci són sempre benvingudes, però el Màrqueting ha de tenir un rol molt actiu com a ‘guardià’ de l’estratègia. En èpoques de crisi, malgrat que també es generen oportunitats, sovint el Màrqueting i la Comunicació són les primeres víctimes dels retalls. Quina és la seva opinió al respecte? És un error. La constància i la consistència en missatges i inversions són clau per construir i mantenir el valor d’una marca. En situacions de crisi,

moltes empreses tendeixen a descuidar els seus pilars estratègics i acaben perdent el posicionament, confonent els seus consumidors i, com a conseqüència d’això, perdent participació de mercat. Quin paper li atorga a la creativitat dins del procés global de Màrqueting? La creativitat és un element crític a la fase d’execució, per aquest motiu és millor contractar-la a creatius experts. El fet que un professional del Màrqueting sigui creatiu pot ser un valor afegit però el més important és que tingui capacitat per l’anàlisi i l’estratègia. Com veu, en general, el nivell de la publicitat del nostre país? Espanya sempre ha tingut bona fama a nivell creatiu. En els darrers temps, la Comunicació sembla tan orientada a l’oferta i a la promoció que sembla que s’estigui perdent alguna cosa d’aquella màgia creativa i, possiblement, de notorietat. Quin anunci o campanya de les darreres que ha vist, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament? Per què? M’ha cridat molt l’atenció la campanya de Danone contra la marca blanca. Les marques inverteixen molt talent i diners

Digui’m una cosa ja feta de la qual se n’hagi penedit força. No sóc conscient d’haver fet res gravíssim. Nova York, uns dies al desert o un creuer per les illes gregues? Nova York per uns dies. Per Nadal enviarà Christmas tradicionals per correu o e-mails? Trucaré per telèfon als meus millors amics. Quantes hores treballa al dia i quants dies a la setmana? Treballo mitja jornada de dilluns a divendres i unes quantes hores més des de casa. A nivell personal, què fa per aconseguir un món més sostenible? Hi poso bona intenció. Ordeni correctament aquestes paraules: amics, treball, família, jo mateixa. Tots són importants.

en el desenvolupament de conceptes i productes innovadors que són ràpidament plagiats. És una decisió valenta comunicar allò que ﬁns ara mai s’havia atrevit: dir que la seva marca és superior i que pot demostrar-ho.

JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ENRIC RIUS, PRESIDENT DE L’ORGANITZACIÓ D’AUTÒNOMS DE CATALUNYA (AUTCAT)

“Els autònoms són els únics que no es deslocalitzen”

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS UEA EL SECTOR EMPRESARIAL DÓNA SUPORT A LA CANDIDATURA DE L’AERÒDROM IGUALADA-ÒDENA

En el si de la Cecot ara fa gairebé tres anys va néixer Autcat amb l’objectiu de defensar els autònoms, un col·lectiu que en aquests moments està rebent amb força els efectes de l’actual crisi econòmica i, en canvi, no està trobant sempre el suport necessari. aquests moments puguem fer un procés d’involució i tornar a pràctiques que havien estat més generalitzades en el passat, no crec que passi.

ÀGATA SERRA

Entre abril i setembre del 2008, 7.500 autònoms abandonaven la seva activitat a Catalunya. Quina és la tendència actual? No és gens favorable. Ara com ara els autònoms es troben amb moltes dificultats per aconseguir finançament i, a més, es veuen obligats a suportar un nivell de morositat que augmenta. La situació per als propers mesos és pessimista mentre no hi hagi mesures clares de ﬁnançament que puguin arribar a les microempreses. Quines mesures proposen des de l’Autcat? Fem una proposta de microcrèdits. Entenem que els bancs estiguin tornant a una ortodòxia ﬁnancera de control del risc, però no creiem que hi hagi una manca de liquidesa per donar resposta a l’autònom i a la microempresa. Per això, proposem que del paquet de diners que el govern posarà a disposició del mercat, una part vagi destinada a un fons de garantia en el qual les organitzacions empresarials hi participarien també. Aquest fons de garantia hauria de servir als bancs per fer d’avalista d’aquests microcrèdits i d’aquesta forma intentar desbloquejar aquesta situació que s’està produint avui de manca de crèdit en els microempresaris. Se senten escoltats per l’administració? Tothom s’omple la boca parlant de microempreses, tothom és conscient de la seva importància, perquè l’estadística és aclaparadora: el 72% de les empreses tenen menys de 10 treballadors. Tothom escolta però ningú fa res. Els diaris segueixen omplint pàgines parlant dels acomia-

L’Autcat es va constituir el 2004 al si de la patronal Cecot. / D.C.

daments de Nissan, però en canvi no parem atenció a un degoteig continuat d’empreses petites que pleguen i que al ﬁnal sumen milers de llocs de treball perduts. Però, com que són individuals, no sortim en manifestacions, el ressò no hi és. Què li sembla la mesura de capitalitzar el 100% de l’atur per fer-se autònom? És una mesura d’incentiu per potenciar que aquella persona que tingui una inquietud emprenedora faci un pas endavant. Però ens equivoquem si pensem que és una qüestió d’abocar-hi diners. Per tal que hi hagi actituds emprenedores cal que fomentem l’esperit emprenedor, que siguem capaços de donar un missatge a la gent jove que està a les universitats i a les escoles de formació professional. Cal transmetre la idea que emprendre la teva aventura professional val la pena i que tindrà suport a tots nivells. En aquest país, tenim un gran problema i és que seguim legislant pensant en el gran en comptes de fer-ho en el petit i és un error.

A l’estranger, els interessos dels autònoms es troben més ben defensats? Òbviament hi ha experiències de països amb experiències molt més àgils. Darrerament amb la incorporació de nous països a la Unió europea te n’adones que tots els qui estan començant del no res, ens passen pel davant a l’hora de facilitar l’activitat dels emprenedors. Nosaltres, en canvi, els posem traves. En un moment de crisi com l’actual hi poden haver empreses que reconverteixin els seus treballadors assalariats en autònoms? Crec que aquest tipus de pràctiques cada cop van a menys, perquè s’han anat perfeccionant els mecanismes de control de l’administració. Aquest país ha evolucionat molt, i avui per avui la cultura majoritària en el món empresarial és que un negoci ha de ser un negoci. Si s’ha de mantenir a base d’estalviar-te diners de la seguretat social perquè no tens els treballadors regularitzats, realment no té futur. Pensar que en

Fa poc més d’un any es va aprovar l’Estatut de l’Autònom. Quina valoració en fan? Estem al punt zero, el reglament per desenvolupar l’estatut encara no ha sortit. Desconeixem com acabarà l’aspecte de les millores socials, tot i que ara sembla que es vol solucionar el tema del carnet d’atur, arran de la situació amb què ens trobem. Sempre anem amb aquesta política d’urgència, d’intentar tapar forats allà on se’ns produeixen. L’Estatut de l’Autònom obeeix a una necessitat de regular la situació de més de 3 milions d’autònoms de l’Estat espanyol. Ha estat un procés llarg, però ara cal desenvolupar-lo sinó correm el risc que quedi en una simple declaració de bones intencions. Un moment com l’actual, és un bon moment per ferse autònom? Sempre és un bon moment per fer-se autònom. Ara el que cal, és que les organitzacions com la nostra insistim davant de l’administració perquè realment prengui consciència que aquesta realitat s’ha de regular i que és absolutament beneficiosa. Els autònoms o microempresaris són els únics que no es deslocalitzen, treballen i generen riquesa en el lloc d’on són. Davant d’una situació de crisi com l’actual, el qui té més opcions de ser empresari serà l’autònom perquè tindrà la cintura suﬁcient com per derivar la seva activitat cap allà on li interessi.

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) va organitzar el 25 de novembre a l’Ateneu Igualadí un acte de suport a la candidatura de l’Aeròdrom Igualada-Òdena com a seu del proper aeroport corporatiu de Barcelona. En aquest acte es va fer evident l’ampli suport rebut envers aquesta proposta amb la qual es pretén la creació d’infraestructures necessàries per facilitar la ubicació de noves empreses a l’Anoia i corregir el greu atur estructural que pateix la comarca. Des de la UEA defensen que “l’estratègica situació geogràﬁca d’aquest aeroport és indiscutible i ningú ha manifestat amb tanta força la voluntat de ser candidat al concurs que s’obrirà en les properes setmanes”.

CECOT UN 58% DELS IMMIGRANTS USUARIS DE LA BORSA DE TREBALL HAN TROBAT FEINA

La patronal terrassenca Cecot ha assolit uns dels objectius que s’havia marcat per al 2008 inserint el 58% dels immigrants usuaris de la borsa de treball. Els nouvinguts que s’han adreçat enguany a la borsa de treball de la Cecot s’han beneficiat del projecte ‘Mediem’. En concret, ha atès a 110 persones d’origen extracomunitari amb l’objectiu ﬁnal d’incrementar les seves possibilitats d’ocupació laboral. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de l’any 2008 amb la col·laboració del Departament de Treball i del Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes Experimentals en Matèria d’Ocupació (PEMO).

AMEC UN ACTE REUNEIX MÉS DE 100 PIMES PER REFLEXIONAR SOBRE LES OPORTUNITATS DE LA CRISI

La major associació d’empreses exportadores i internacionalitzades a nivell estatal, va reunir el 17 de desembre més de 100 pimes en el Fòrum Empresarial Com afrontar la crisi des de les pimes i convertir el risc en oportunitat , un acte celebrat al Círculo Ecuestre, que va comptar amb la presència de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Durant aquest el president de l’Amec, Llucià Casellas, va manifestar que “només podrem sortir de la crisi quan recuperem la conﬁança i recuperar-la és qüestió de tots” i va emfatitzar que “les crisis són èpoques de prova on sobreviuen els més capacitats, els que s’adapten més àgilment a les noves circumstàncies”. Aquest acte es va emmarcar dins el Pla d’Accions d’Amec enfront la crisi.

EMPRESA / Decàleg

RSC

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

PATENTS

ONL

EMPRESA FAMILIAR

FISCALITAT

FRANCESC TORRALBA

MARCOS BOCOS

ORIOL TARRATS

ALFONSO CEBRIÁN

PASCUAL RUIZ

CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

ADVOCAT

DIRECTOR GENERAL DE MENTOR

DIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

SOCI DIRECTOR DE CORESOLUTION

RAMON LLULL

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL

ORGANITZACIONS

Sobrietat obligada

La marca del color

La gestió del pressupost

Avantatges competitius

Plans especials d’amortització

La cultura de l’excés ha causat grans perjudicis socials Per causa de la crisi econòmica i financera que estem patint, s’ha accentuat el retorn al valor de la sobrietat. Tant en l’àmbit de la vida personal com en el de les organitzacions, s’accentua aquest valor per sobre de tots els altres. La sobrietat es vincula a l’austeritat i a la senzillesa. Consisteix en fer la feina amb poc, en desenvolupar la pròpia activitat amb els mínims recursos, fent ús de la imaginació i allargant al màxim la vida dels objectes. La sobrietat, però, no és un valor nou. De fet, la situació que patim és conseqüència, en part, d’un excés d’avarícia i d’una cultura del malbaratament en les formes i en els recursos. Alguns han gastat massa i massa veloçment. Aquesta cultura de l’excés, de la producció i el consum desaforats, ha causat grans perjudicis socials i a l’entorn natural. El retorn obligat de la sobrietat pot ser una bona ocasió per recuperar una virtut que mai no hauríem d’haver oblidat.

El signe ha de gaudir de la distinció necessària En la legislació espanyola s’ha produït un important canvi, arrel de l’entrada en vigor de la nova Llei de marques 17/2001, per admetre el registre d’un color com a signe distintiu d’uns productes o serveis. L’anterior Llei de marques prohibia expressament el registre i protecció del color com a marca, admetent únicament el registre de combinacions de colors o d’un color combinat amb una forma determinada o amb altres signes. Ara bé, la nova Llei de marques, tractant d’harmonitzar-se amb l’ordenament comunitari, ha realitzat les reformes necessàries per a eliminar dita prohibició, i per tant, pot donar-se el cas que a l’Oficina Espanyola de Marques i Patents, es concedeixi el registre d’un color com a marca. L’únic requisit que entenem que ha de tenir el signe a registrar (com a color), és que el signe ha de gaudir de la distinció necessària, i a més reunir aquells requisits que la Llei de marques exigeix a tot signe.

Cal saber quantificar monetàriament els projectes El pressupost és un element clau per a la gestió de qualsevol empresa, i per tant, també en una ONL, ja que del que es tracta és d’anticipar situacions econòmiques en les quals es basaran els projectes que es volen desenvolupar. Cert és que hi ha ingressos i despeses que podem considerar fixes, però cal saber quantificar monetàriament els projectes i atribuir-ne les responsabilitats de la seva realització. Fer-ne un seguiment correcte i periòdic de les partides pressupostades, i avaluar les possibles desviacions per corregir-les, és el darrer pas per fer del pressupost una eina de gestió. Però un pressupost ha de ser el reflex d’una planificació de l’estratègia de l’entitat, entenent com a estratègia una sèrie d’accions destinades a obtenir avantatges competitius. Les ONL també necessiten tenir clar, no tan sols quina és la seva raó de ser, sinó a on volen arribar, quan, com i amb quins recursos humans i econòmics. Tota la gent que hi treballa ho ha de tenir igualment clar.

Les empreses que han fet bé els deures en sortiran reforçades Entre els principals avantatges que sempre destaquem quan parlem d’empresa familiar hi trobem una gran capacitat d’improvisació i adaptació a les circumstàncies, i el gran coneixement del sector en què es mouen. Són dinàmiques, competitives, amb capacitat d’adaptació a nous mercats i liderar en els seus respectius sectors; són innovadores i estan ben gestionades. Tot i això, moltes vegades ens oblidem d’un dels principals avantatges que té una empresa familiar: la Família. El canvi és un fet inevitable i l’única opció que tenim és assumir la necessitat de gestionar-lo. Vivim un temps de transició amb moltes dificultats i desgraciadament moltes empreses familiars no podran superar les diﬁcultats que planteja l’entorn macroeconòmic. Però les empreses que han fet bé els deures, que han aproﬁtat aquest període per organitzar-se i establir les bases per captar les oportunitats que es presentaran els pròxims anys, en sortiran reforçades.

El silenci administratiu en aquest cas és positiu En un entorn tan canviant i competitiu com l’actual, moltes vegades la vida útil dels actius és diferent des d’un punt de vista tècnic i comptable. Els constants canvis tecnològics i els cicles de vida cada cop més curts dels productes al mercat, fan que molt sovint els actius esgotin la seva vida útil abans d’estar totalment amortitzats comptablement. Tot i que les normes comptables contemplen diversos tipus de càlcul de l’amortització, és possible que cap d’ells s’adapti a l’ús real de l’actiu. Per aquestes situacions, l’Agència Tributària posa a disposició de les empreses els anomenats plans especials d’amortització. Aquest plans especials són autoritzacions administratives per amortitzar els actius fent servir vides útils diferents de les taules ﬁscals. Per demanar-ho s’ha de presentar un informe tècnic a l’Administració dintre dels terminis establerts i esperar resposta. El silenci administratiu en aquest cas és positiu.

Decàleg / EMPRESA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ESTIL EMPRESARIAL

TECNOLOGIA

IDIOMES

LEGAL

DR. ENRIC SERRADELL

MARIO V. GARCÍA

JON KEAR

PROFESSOR DE LA UOC I COORDINADOR DE

PROFESSOR ÀREA DE NEGOCIS

SENIOR TEACHER - BUSINESS TRAINING

JAVIER GUTIÉRREZ DE CABIEDES IGNACIO BENEJAM

LA COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

INTERNACIONALS D’EAE

SERVICES BRITISH COUNCIL

RCD ASSESSORS LEGALS I TRIBUTARIS

La cultura corporativa

Noves oportunitats

Una eina d’èxit assegurat

Concurs i anticipació

El públic s’ha “internetitzat” més ràpid que les empreses

Treballar en anglès com si fos la pròpia llengua pot ser la clau

Solament una nova cultura més integral serà la guanyadora La cultura corporativa actual està basada en el curt termini i els rendiments immediats. Solament una nova cultura més integral serà la guanyadora d’aquesta situació. Ara tenim l’oportunitat de fundar de nou l’empresa amb unes bases diferents. Cal renovar la cultura del curt termini amb esforç i treball, solidaritat i lleialtat per part de tots els empleats i ocupadors. Una de les característiques principals de la cultura corporativa serà, en primer lloc, comprendre quins són i seran els atributs de la seva pròpia cultura, i en segon lloc, determinar quins seran els canvis a introduir per l’empresa per tal d’aconseguir els canvis culturals previstos i desitjables. Com canviar aquests objectius, actituds i comportaments serà el repte de les empreses pels propers anys. Cal estar alerta per la propera bombolla especulativa: donaven com a guanyadora a les empreses de biotecnologia. No ha estat així, i s’han sumat els efectes nocius de la crisi a la bombolla immobiliària.

Malgrat els mals auguris per l’actual recessió econòmica, no tot són males notícies per les empreses. Aquesta situació ofereix oportunitats de creixement per aquells negocis que són capaços d’oferir una alternativa econòmica als empresaris que desitgin emprendre, diversificar l’actual línia de productes o serveis o, simplement, mantenir un pressupost a ratlla. Entre ells destaquen els serveis d’outsourcing, els unificadors de deutes i, particularment, la publicitat on line. Aquest últim sector ha experimentat en els últims anys uns creixements d’entre el 50 i el 100 per cent. A més, la varietat en la seva oferta i eficàcia s’han adaptat ràpidament als canvis que Internet i la tecnologia han experimentat en tan sols un parell d’anys, en els que el públic s’ha “internetitzat” més ràpid que les empreses. Així, avui tenim la possibilitat de llançar una campanya de màrqueting que amb un clic provoqui reconeixement de marca i ofereixi descomptes o programes de fidelització.

Una eina que ofereix la Llei és el conveni anticipat

En aquests temps, l’anglès és essencial en el món dels negocis. Però, exactament, quin tipus d’anglès es necessita per parlar, escriure o entendre el que s’està escoltant o llegint? Veritablement, es necessita poder parlar sobre el propi treball i el seu sector, però el que realment és més important és tenir l’habilitat de poder realitzar el propi treball en anglès, o almenys aquella part del propi treball en què es necessita fer-ho. Això pot ser, tant negociar els termes ﬁnals d’un contracte, com la presentació d’un nou producte, o simplement escriure unes línies per correu electrònic. La pròpia habilitat de treballar en anglès com si fos la pròpia llengua pot ser la clau per aconseguir l’èxit professional. El servei de formació en anglès per empreses es basa en una anàlisi efectiva de les necessitats reals de l’anglès en el dia a dia de les empreses i dels seus professionals. Un cop les necessitats reals han estat analitzades, els programes de cursos són dissenyats per ensenyar a aquests professionals.

Alguna de les eventuals bondats del concurs de creditors vénen predeterminades per l’anticipació. Així mateix, importants efectes patrimonials adversos que poden deparar un concurs, poden acabar condicionats per l’anticipació. Encara que la Llei concursal predica com a principi inspirador la continuïtat del deutor, l’estadística redueix aquest principi a tan sols un desig programàtic. On resideix una de les fórmules per tenir la Llei com a eventual aliat? En l’anticipació a la de data del KO tècnic financer, amb estratègies de reestructuració econòmica, societària i laboral, etc; i anticipació en seu concursal. Una eina que ofereix la Llei és el conveni anticipat, que s’ha d’aconseguir únicament en els passos inicials del concurs. S’ha d’identificar quins creditors poden ser inicialment receptius a aquesta fórmula, i quins reticents; traçar i coordinar un calendari de negociació i adhesions previ fins i tot a la sol·licitud de concurs, i quan convé, en qualsevol cas, instal·lar-ho.

MÀRQUETING MARCEL GALLI SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

El bon comunicador

Cerca els moments oportuns per dir les coses Tot repassant unes lliçons del professor Pablo Cardona al seu llibre, Cómo desarrollar las competencias de liderazgo, arribo a la definició dels comportaments característics del bon comunicador, els quals resumeix en sis punts: “Els seus missatges són concrets i amb contingut”, “cerca els moments oportuns per dir les coses”, “tria el mitjà idoni per donar a conèixer la seva informació i s’assegura de què el seu interlocutor l’ha entès”, “adapta el llenguatge i l’estil a la persona o persones que té davant”, “afronta les converses de manera clara, sincera i efectiva” i, “escolta i anima a la gent per tal que aporti les seves opinions i punts de vista”. El professor Cardona fa referència als comportaments característics que han de desenvolupar les persones que vulguin millorar les pròpies competències en comunicació, els quals es corresponen, quasi fil per randa, amb aquells que hauria de mostrar qualsevol empresa a l’hora de comunicar, si vol fer-ho amb èxit.

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.

1a empresa gasista d’Espanya i l’Amèrica Llatina

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador privat de Gas Natural Liquat de la Conca Atlàntica i tercera companyia del món en capacitat de generació d’electricitat amb cicles combinats de gas. 3r operador mundial de cicles combinats de gas

2n operador de GNL de la Conca Atlàntica

Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur que veiem. Un futur ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Nova Seu social de Gas Natural a Barcelona.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA FRANCESA DE BARCELONA

Cambra de Comerç Francesa, 125 anys creant connexions entre França i Catalunya La Cambra de Comerç i Indústria Francesa de Barcelona, fundada l’any 1883, és la primera Cambra Francesa a Europa i també l’organització empresarial estrangera més antiga d’Espanya. L’entitat celebra el 125è aniversari entregant el seu fons històric a l’Arxiu de Catalunya, amb imatges i documents inèdits que mostren les fortes relacions entre França i Catalunya al llarg de la història. Els avatars històrics i polítics no han impedit representar amb èxit els interessos de companyies franceses i espanyoles a l’hora de buscar relacions comercials. MÒNICA VILLANUEVA

Quan la Cambra Francesa es va establir a Barcelona l’any 1883, tot just els carrers de la Ciutat Comptal començaven a il·luminar-se amb llum elèctrica. En aquells anys, 20.000 francesos formaven part del mig milió de persones que vivien a Barcelona. Es tractava d’un moment històric: la producció augmentava pels avanços tecnològics i el transport guanyava en rapidesa. Calia doncs establir sucursals i companyies subsidiàries a l’exterior. Succeïa, però, que tot sovint les empreses no tenien prou coneixement dels països on volien implantar-se, o bé mancava la infraestructura per enfrontar-se als tràmits de l’Administració, que en alguns casos podia arribar a ser hostil. Així és com comencen a néixer les cambres de comerç a l’exterior, i la francesa no va ser una excepció.

Per què a Barcelona? Espanya era per França un important mercat en potència, encara que amb un important retràs en el seu desenvolupament industrial. Dins d’aquesta Espanya, Barcelona i Catalunya eren el nucli industrialitzat del país, i la zona de major pes econòmic. A més de la proximitat geogràfica -amb la connexió ferroviària i el port- s’unien el desenvolupament industrial i la forta presència d’empresaris francesos a Barcelona.

L’arribada de la Guerra Civil L’elevat preu dels aranzels era una de les preocupacions claus per part de la Cambra quan va esclatar la Guerra Civil i durant aquesta, els empresaris francesos van optar per tornar temporalment al seu país. La Cambra, per tant, va mantenir la seva activitat sota mínims. Un cop acabada, les relacions entre els dos països eren tenses ja que la dictadura actuaria de manera venjativa per considerar que França recolzés la causa republicana durant el conﬂicte.

Algunes de les empreses que representa la Cambra són: Bic, Cottet, Lacoste, Danone, Peugeot, Citroën, Hachette Livre, Larrousse, Pierre Fabre, entre moltes altres. / CEDIDA

Fins al punt que la Cambra es va quedar pràcticament sense activitat. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, mentre que Europa es dotava de les estructures polítiques i econòmiques, Espanya es quedava enrere i la Cambra sobrevivia a llargs anys sense llibertat.

Les Institucions, paper clau La Cambra, bloquejada a nivell empresarial i econòmic pel règim de Franco, col·laborà a crear entitats que permetessin respirar una mica de llibertat: és el cas de l’Institut Français, que l’any 1949 donava classe a gairebé 1.200 alumnes o el Cercle Maillol on hi participen artistes com Antoni Tàpies. El Lycée Français és una altra de les grans institucions de la colònia francesa. La seva importància serà clau en el temps del franquisme.

Amb projecció de futur Malgrat totes les diﬁcultats històriques, la Cambra ha sabut mantenir-se activa i ha demostrat amb èxit saber encaixar tots els canvis polítics, socials i econòmics.

Portada de la revista que editava La Cambra de Comerç i Indústria Francesa (1930). / CEDIDA

A dia d’avui, “és una associació formada per més de 500 societats, de les quals el 60% són ﬁlials a Espanya de grups gals”, explica Philippe Saman, director de la Cambra. Actualment, més de 500 socis formen part de la institució, “amb més de 150 implantacions d’empreses, Catalunya està al capdavant de les ﬁlials del país veí”, amplia Saman qui considera la Cambra com “un centre privilegiat d’intercanvi de relacions professionals”. La Cambra representa a empreses de totes les mides i quasi tots els sectors.

Celebració del 50è aniversari de la Cambra amb la presència del President Macià (1933)./ CEDIDA

Ball de gala a la luxosa Maison Dorée de Barcelona (1909). / CEDIDA

Entrevista / FINANCES

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A JOAN HORTALÀ, PRESIDENT DE BORSA DE BARCELONA

“Les mesures espanyoles per frenar la crisi han estat tardanes i desordenades” Amb un to pedagògic i i la calma de qui ja n’ha vist de tots els colors, el president de Borsa de Barcelona desgrana les raons, les conseqüències, les possibilitats i les maneres d’arribar a la ﬁ de l’omnipresent crisi. Tira pel terra els tòpics, lluita contra el dramatisme però mostra la realitat d’una manera crua i realista. Seran els 10 anys al front de la Borsa, la seva experiència política a la dècada dels 80 i l’activitat docent a la Universitat de Barcelona que li donen una visió molt concreta de la realitat econòmica. BEGOÑA GIMÉNEZ

“A ﬁnals de l’any vinent pot iniciarse un procés de recuperació”

S’ha fet el possible per evitar que la crisi financera arribi a l’economia real? Tota crisi financera consolidada té repercussions a l’economia real. Es tracta de minimitzar la crisi financera i en qualsevol cas, evitar-la, la qual cosa no és fàcil. En el cas espanyol, les mesures que fins ara s’han pres han estat una mica tardanes, una mica desordenades i la seva eficàcia, ara per ara, és una incògnita. És necessària la intervenció política? El sistema econòmic és una barreja de mercat i d’Estat. Quan el mercat, per un seguit de motius, no funciona eficientment, ha d’actuar l’Estat. I quan l’Estat actua d’una manera desordenada i excessiva, cal que el mercat recuperi el protagonisme. En aquests moments, cal que l’Estat intervingui perquè té al seu abast una sèrie de prerrogatives avaluades per la doctrina econòmica que li ho permet. S’hauria de canviar la regulació financera? Jo crec que en alguns aspectes és fins i tot excessiva. El que convé no és tant la regulació com el seguiment, la seva supervisió. Constantment apareixen nous productes que han de ser regulats i vigilar que es compleixin les normes.

“Una depressió com la dels anys trenta és impossible” “El Mercat Alternatiu Borsari és per a les pimes”

Joan Hortalà controla des del seu despatx l’evolució dels mercats. / DIEGO CALDERÓN

talisme és un sistema que té molts defectes però en més de dos mil anys d’història cristiana, no se n’ha inventat cap de millor. Per tant, el capitalisme no s’ha de refundar, el que cal és intentar encarrilarlo perquè compleixi les seves funcions bàsiques: generar riquesa i que aquesta riquesa es reparteixi de la manera més àmplia possible.

A Espanya han fallat els organismes de supervisió? No, aquí no tenim problemes ni de regulació ni de supervisió. Això s’ha produït bàsicament als EUA i a alguns països europeus. Es va menysvalorar extraordinàriament el risc.

Fins a quin punt aquesta crisi li recorda la del 29? Són comparables? Pensar que ara es pot produir una depressió com la dels anys 30 és una pura quimera. Primer perquè els economistes hem aprés dels errors; segon perquè els estats tenen una estructura d’intervenció pública molt més poderosa, amb més mitjans i amb doctrina una mica consistent per poder-ho fer.

Cal refundar el capitalisme com clamen algunes veus? Això, amb tot el respecte del món, és una parida. El capi-

Les crisis són inevitables? La vida econòmica es manifesta en cicles; els experts el que intentem és estabilitzar el

cicle, procurant que les caigudes no siguin molt fortes i les pujades degudament controlades per evitar també situacions d’exuberància irracional. Per què creu que els experts no la van saber preveure? En termes tècnics, en la segona meitat del 2007 hi havia molt gent, jo també, que creiem que estàvem en un punt àlgid de la borsa i que a partir d’aquell moment les pujades serien molt escasses i que realment podria haver-hi un reajustament, però ningú, amb honestedat, podia predir que això arribés als nivells baixistes en què estem i que arribés amb la rapidesa i la intensitat com s’ha produït. Quin paper juga la banca en aquesta crisi? La banca és un negoci com qualsevol altre, només que té una funció econòmica important que consisteix en subministrar recursos al sistema mitjançant el crèdit. En no exercir aquesta funció

es converteix en origen de la crisi; no en té la culpa, però la crisi sobre l’economia real es fonamenta en el fet que no hi ha suficient finançament. Com que la banca privada no pot ocupar-se’n perquè té els seus propis problemes, és l’Estat qui ha de posar-s’hi a través d’una banca pública transitòria. La borsa també té aquesta funció de ﬁnançament? També. El finançament empresarial es nodreix de dos grans mecanismes: el mercat de crèdit per al curt termini i el mercat de capitals per al llarg termini. Les petites i mitjanes empreses també tenen accés al mercat de capitals? Per a les petites és més complicat, però les mitjanes hi poden accedir i jo crec que amb el temps hi accediran i veuran que la borsa és un gran mecanisme de finançament empresarial. Justament nosaltres acabem de constituir un mercat especialitzat en aquest tipus d’empreses que és el MAB, Mercat Alternatiu Borsari, que té unes condicions especíﬁques amb més facilitats d’entrada a empreses de menys capital.

Les pimes coneixen el MAB? Les empreses en tenen coneixement, però n’hi ha moltes que tenen por d’entrar a borsa, perquè una vegada estan en el mercat, hi ha el perill que puguin ser objecte d’una opa. És la borsa un mirall d’allò que passa a l’economia real? Al cent per cent, però en termes de descompte. A la borsa es compra en funció de les accions que pugen i baixen. Si les empreses van bé, les accions pugen. Perquè les empreses vagin bé, l’economia ha de funcionar, ha d’anar bé l’ordre internacional, l’estabilitat política. Qualsevol petita cosa que minvi aquesta interrelació, té repercussions a la borsa de forma immediata i en forma d’expectativa. Alguna predicció? Aquest cicle pot durar al voltant de deu o onze anys amb uns tres anys de caiguda: del 2007 ﬁns el 2009. En cinc o sis anys tornarem a estar on estàvem. En termes borsaris: si a la segona meitat del 2007 havíem arribat a un índex IBEX de 16.000 punts, això ens situa en un mínim de referència d’un 50 per cent per sota, que són els 8.000 punts. A partir de ﬁnals de l’any vinent pot iniciar-se un procés de recuperació i cap el 2014 tornarem a veure, tant de bo sigui abans, els 16.000 punts de l’IBEX. És ara un bon moment per invertir? Sí, clar, si es té diners... perquè hi ha valors d’empreses molt sòlides a preus molt barats i que estan donant rendibilitats superiors als dos dígits. Quin és el millor producte? Totes les companyies anticícliques: les de serveis, farmacèutiques, alimentació. S’ha de seleccionar bé i anar a poc a poc.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

VALORS

26 Novembre

DEL MES 22 Desembre

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,04%

-0,33%

+6,216%

+1,722%

+8,59%

2.372,82 2.397,65

1.193,09 1.189,15

8.213,22 8.723,78

4.560,50 4.639,02

1,28 1,39

ÍBEX

CAC

9268,40 3320,30

9203,63

3292,61

9138,87

3264,92

9074,10

3237,23

9009,33

3209,54

8944,57

3181,85

8879,80

3154,16

8815,03

3126,47

8750,27

3098,78

8685,50

3071,08

8620,73

3043,39

8555,97

3015,70

8491,20 26 NOV

2988,01 22 DES

26 NOV

22 DES

EFECTE GENER

Superats els entrebancs de principis de mes, les borses es van estabilitzar a l’alça, en part pels efectes de les mesures governamentals i en part per l’efecte gener, típic en el tancament de l’any.

DOW JONES

8934,18 8868,75 8803,33 8737,90 8672,48 8607,05 8541,63 8476,21 8410,78 8345,36 8279,94 8214,51 8149,08 26 NOV

22 DES

INVERTIR EN OR: EL METALL GROC GUANYA POSICIONS COM A ACTIU DE LLARG TERMINI

El preu de l’or s’ha disparat un 217% durant els últims set anys Invertir, ara més que mai, és sinònim de risc. Les borses s’han enfonsat després de cinc anys de tendència a l’alça i el preu del petroli s’ha duplicat en menys d’un any per després caure gairebé un 70 per cent. En un context de col·lapse dels mercats ﬁnancers i de caiguda del preu de l’habitatge, cada cop són més els inversors interessats en valors refugi com l’or, un clàssic en èpoques d’incertesa. LAIA JARDÍ

Històricament són pocs els inversors que han conﬁat els seus capitals a l’or, possiblement perquè el seu preu s’ha mantingut baix durant molt de temps i perquè el mercat de compra-venda de pisos ha acaparat gran part de l’atenció. Ara, la crisi ﬁnancera ha situat el metall com una inversió atractiva, que ha experimentat una forta revaloració del 217 per cent des dels 270 dòlars a què cotitzava el 2001. A 18 de desembre, l’unça d’or es venia a 856,30 dòlars, considerablement per sota dels 1.033 que va assolir el març, animat per la crisi del banc Bear Stearns. Amb tot, l’or és dels pocs valors que s’ha mantingut durant els últims 12 mesos i les previsions apunten a un creixement que podria superar la barrera dels 2.000 dòlars en els pròxims anys. “Seguim pensant que un moviment similar en percentatge al del mercat alcista de 19761980 pot repetir-se, el que suggereix un preu de 2.000 dòlars”, assegura Tom Fitzpatrick, cap estrateg d’anàlisi tècnica de Citigroup. Si bé aquest increment no es presenciarà d’un dia per l’altre, 2009, afegeix, podria ser el punt de partida. Des de Barclays Capitals, les previsions són més moderades: l’or torna-

rà als 900 dòlars durant els pròxims mesos, un augment que podria ser més acusat si s’endureix la crisi o el dòlar continua perdent força. Els pronòstics favorables a l’or s’expliquen com a conseqüència de les mesures dutes a terme pels governs per fer front al fantasma de la deflació. De funcionar, comportaran un ressorgiment de la inflació que dispararà el valor de l’or, mentre que si fracassen, el metall també sortirà beneficiat com a valor refugi perquè les economies entraran en depressió. Així mateix, s’estima que la producció d’or podria caure un 5 per cent anual durant els pròxims cinc anys, una baixada que contribuirà a l’augment del preu del metall.

Formes d’inversió En èpoques d’alts nivells d’endeutament i de risc de bombolles, l’or és considerat l’actiu sense passiu perfecte per invertir: proporciona una alta liquiditat i permet comprar i vendre sense esperes ni penalitzacions, tot i que no ofereix dividends i implica costos addicionals pel seu manteniment i seguretat. Un dels majors atractius és que la seva compra és exempte de l’IVA i que sempre tindrà valor. “Diversiﬁcant i sent prudents, ara és un

EVOLUCIÓ DEL PREU DE L’OR $ per unça (mercat de Londres) 889,60 824,08 758,57 693,05 627,53 562,01 496,49 430,98 365,46 299,95 234,43 168,91 103,39 37,88 NOVEMBRE 2008

GENER 1971

Font: World Gold Council

La inversió en or es pot fer de diverses maneres: comprant lingots, monedes, fons d’inversions, etc. bon moment per tenir or a la cartera d’inversió, sempre que representi una part proporcional”, diu Xavier Teixidó, de Renta 4. Al seu favor també juga el fet que permet afrontar la inversió des de diverses perspectives, des de la compra directa de lingots d’or ﬁns els fons d’inversió. La forma cada cop més comerci-

alitzada és invertir a través dels fons cotitzats o ETF, que poden trobar-se a borses de valors com la de Londres i és un mètode segur perquè la companyia que ven els ETF ha de reservar la quantitat d’or com un col·lateral. Altres opcions passen per comprar monedes o adquirir l’or directament a partir de webs com goldmoney.com o empreses com Baird & Co, així com comprar accions a mineres. Una altra ruta per inversors menys familiaritzats amb el metall és comprar-lo a través d’un fons comú d’inversió en or com BlackRock Merril Lynch Gold, que inverteix en les accions de les mineres, reduint

el risc per l’àmplia gama de companyies cobertes per les seves carteres. Alguns bancs d’inversió també ofereixen l’opció de comprar certificats de dipòsit, que permeten comprar or físic sense tenir-lo a casa ni a cap entitat ﬁnancera. Tot apunta que 2009 serà un bon any per l’or perquè els inversors buscaran protecció contra la inflació. Ian Henderson, gerent del fons de matèries primes de JPMorgan, assegura que la demanda de monedes ja ha experimentat un fort creixement, tot i que s’ha de pagar una prima alta perquè l’or físic està començant a escassejar.

Anàlisi de valors / FINANCES

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTRADA RUSSA A REPSOL, EN “STAND BY”

La petroliera Lukoil reconeix que encara no hi ha cap acord tancat per entrar al capital de Repsol. Cada cop s’estén més la creença que si Lukoil desembarca al grup presidit per Antoni Brufau ho farà només amb el 20% de Sacyr. Descartaria així el 9,9% addicional que aportarien Criteria-La Caixa, Caixa Catalunya i Mutua Madrileña.

GAS NATURAL S’ASSEGURA MÉS DEL 20% DE FENOSA

SPANAIR, EN MANS CATALANES

La companyia ha arribat a un acord amb Caixanova per fer-se amb la seva participació del 4,72% a Unión Fenosa. Gas Natural pagarà 776 milions d’euros, amb l’objectiu d’assegurar-se el control del 22,77% abans de formalitzar l’opa.

70,40

Un grup inversor català, liderat per Turisme de Barcelona i Catalana d’Iniciatives, ha arribat a un preacord amb Scandinavian Airlines (SAS) per comprar-li el 80% de la seva ﬁlial Spanair. El preu: un euro i el compromís d’invertir per potenciar la companyia i l’aeroport d’El Prat.

CEPSA

70,18 69,96 69,74 69,52 69,29 69,07 68,85 68,63 68,41 68,19 67,97 67,75 18 GENER

18 DESEMBRE

Alguns analistes la consideren el nou objecte de desig. El seu bon any a borsa (només ha perdut un 2% en comparació amb la caiguda del 40% de la borsa de Madrid) la podria portar a formar part de l’Íbex-35. La seva capitalització suposaria un 0,59% de l’índex, per sobre del 0,3% mínim per formar part del selectiu, però el seu escàs capital a borsa (només un 8% està en mans de minoristes) l’ha fet quedar-se fora. A 19 de desembre, el valor de mercat de Cepsa va situar-se a 18.120 milions, tant sols 170 milions per sota de Repsol.

EL SECTOR D’ENERGIES RENOVABLES HA ESTAT MOLT CASTIGAT A BORSA

Iberdrola Renovables: una de calç i una de sorra La ﬁlial verda d’Iberdrola creix en guanys però perd la meitat del seu valor a borsa en el seu primer aniversari. El preu de les seves accions valen un 49 per cent menys que fa un any. Malgrat tot, les perspectives són atractives i la companyia ha encetat un ambiciós pla estratègic que inclou l’augment de la seva capacitat de generar energia així com l’augment dels beneﬁcis nets. LAIA JARDÍ

El 13 de desembre va fer un any de l’estrena a borsa d’Iberdrola Renovables, que va posar al mercat el 20 per cent del seu capital i en menys de dos mesos va aconseguir entrar a l’Ibex-35. A 5,3 euros l’acció, el seu debut va estar marcat per les veus d’analistes que titllaven de massa ambiciós el preu de sortida. El primer aniversari els ha donat la raó: la ﬁlial verda d’Iberdrola ha perdut la meitat del seu valor a borsa i va bufar les espelmes a 2,69 euros l’acció, un 49% menys. Amb tot, les seves perspectives, aquest cop sí, són atractives. “A partir d’ara posem en marxa una maquinària per aconseguir els millors resultats per a tots”, va dir Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, pocs minuts després de l’estrena. Aquell primer dia el preu de les seves accions va perdre un 2,83 per cent, una tendència a la baixa que va conﬁrmar-se a mesura que va avançar l’any. El títol d’Iberdrola Renovables es paga (a 18 de desembre) a 3 euros i la seva capitalització borsària s’ha vist reduïda dels 22.388 milions d’euros inicials

als 12.672 milions. Aquesta davallada cal analitzar-la en el marc de la caiguda general de les borses que ha suposat el 2008. A excepció d’Unión Fenosa, tots els components de l’Ibex-35 han tancat l’any amb números vermells, acumulant unes pèrdues del 40 per cent. En el cas d’Iberdrola Renovables, el pitjor exercici des del crac del 1929 ha coincidit amb el seu primer any de cotitzada. El sector de les energies renovables, per a més inri, ha estat un dels més castigats en borsa de l’any. La baixada del preu del petroli i la dificultat d’accedir als crèdits en un sector que requereix d’una forta inversió pels projectes licitats ha posat en dubte els plans d’expansió de moltes d’aquestes empreses. En el cas de Renovables, es revisaran amb lupa, tot i que segueix en peu el seu ambiciós pla estratègic: crear d’aquí el 2012 una capacitat de 18.000 megawatts amb l’objectiu d’assolir d’aquí a tres anys un beneﬁci net d’uns mil milions d’euros. Els últims resultats del grup avalen la bona marxa de la mesura. El 30 de setembre, Renovables comptava amb

una capacitat instal·lada de 8.487 MW, un 70,5 per cent més que el mateix mes del 2007. D’aquests, 8.146 són de generació eòlica i gairebé la meitat corresponen a mercats exteriors. Al pla econòmic, el grup va guanyar un 374 per cent més, amb un benefici net de 230,8 milions que ha contribuït als recents informes favorables de la companyia. Morgan Stanley la inclou a la seva llista de 50 valors pel 2012 per ser el “líder mundial en energies netes amb la cartera d’actius eòlics més important”. Els analistes consideren que la seva mida i diversificació geogràfica la situen en una bona posició per competir per l’adjudiació de nous projectes. Des d’UBS han rebaixat el preu objectiu de 5,4 a 3,4 euros, però han elevat la recomanació de “neutral” a “comprar”. “És una companyia a tenir en compte per la seva diversificació”, diu Xavier Teixidó, de Renta 4, que l’ha inclòs a la cartera model de valors espanyols del 2009. El seu preu objectiu està als 4 euros, amb una revalorització del 37,46 per cent i una recomanació de “sobreponderar”. Paradoxalment, la mateixa

crisi que ha aombrat l’estrena de la ﬁlial verda d’Iberdrola ara pot jugar a favor d’ella i del sector. L’aposta estratègica a favor d’aquestes energies anunciada pel president electe dels EUA, Barack Obama, per fer front a la recessió situa les renovables com un dels sectors més atractius dels propers anys. A Europa, la nova “directiva 20/20”, que preveu que d’aquí al 2020 el 20 per cent de l’energia consumida a la UE provingui de fonts verdes, conﬁrma l’esperat canvi de rumb del sector.

Les accions d’Iberdrola Renovables van sortir a la venda a 5,3 euros el desembre de 2007 Iberdrola Renovables té un ambiciós projecte d’expansió a desenvolupar ﬁns el 2012

PREU DEL PETROLI BRENT ($ PER BARRIL)

El sector de les renovables requereix molta inversió pels projectes licitats. / ARXIU

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

MESURES PER EVITAR LA DEFLACIÓ

La cursa cap als tipus d’interès zero “Els tipus d’interès sempre han de ser majors que zero”. Així resa la primera llei de la banca: quan una entitat deixa diners s’allibera un interès que paga el prestatari. Els actuals, però, no són temps normals. Amb el fantasma de la deﬂació que s’aproxima, totes les lleis es posen en dubte, ﬁns i tot les del capitalisme. Els Estats Units i Japó han donat el tret de sortida cap als tipus d’interès zero. Quines seran les conseqüències? LAIA JARDÍ

Els bancs centrals estan disposats a utilitzar tota l’artilleria per atacar la crisi financera més greu des de la Gran Depressió. El 16 de desembre, la Reserva Federal dels EUA va prometre un assalt sense precedents a la recessió: retallarà els tipus d’interès ﬁns a un rang del 0-0,25 per cent i durà a terme estratègies poc convencionals per reduir els costos dels préstecs a llarg termini. Amb la inflació i el consum en caiguda lliure, ningú dubtava d’una rebaixa de tipus, però pocs pronosticaven una retallada fins al màxim real possible. A Europa, el Banc Central Europeu (BCE) ha rebaixat el preu del diner del 3,25 al 2,5 per cent, la major baixada dels seus nou anys d’història. El seu president, Jean-Claude Trichet, no descarta més rebaixes. A les illes britàniques, el Banc d’Anglaterra reduïa els tipus fins el 2 per cent, nivells no registrats des de 1951, i el Japó ho feia fins el 0,1 per cent. Xina, Índia, Suècia i Suïssa se sumen a la llarga llista de països que s’acosten als tipus zero en un intent de superar

Abaixar el preu dels diners és una manera de reactivar l’economia. / ARXIU

les turbulències i tots els seus efectes secundaris: augment de l’atur, caiguda del consum i empreses en fallida. No obstant, que els tipus arribin al 0 per cent, com va passar al Japó de 2001 a 2006, no vol dir que els bancs prestin diners gratis. Una cosa és el tipus oﬁcial del diner i l’altra el tipus d’interès comercial que apliquen les entitats financeres en la relació amb els clients. El tipus que ﬁxa el BCE és el tipus mínim d’interès que apliquen als bancs en les subhastes que celebren periòdicament a terminis molt petits, un dia, per exemple.

Implicacions dels tipus zero En teoria, si el tipus oﬁcial és pròxim a zero, els aplicats al consumidor ﬁnal també haurien de baixar. A la pràctica, amb els bancs en condicions precàries les entitats temen no tenir suficient liquiditat i continuaran poc disposades a prestar. En aquest escenari, els clients que ofereixin millors garanties pagaran menys interès, mentre que la resta no obtindrà el préstec. Pel que fa a les hipoteques, els tipus a zero les haurien d’abaratir. També és previsible que la remuneració dels comptes dipòsit caigui en uns mesos,

sobretot si les entitats accepten les ajudes oﬁcials (150.000 milions en préstecs i avals). Els analistes donen per fet que els tipus seguiran baixant ﬁns que no es recuperi el consum i l’economia aconsegueixi reactivar-se. Són pocs però els qui preveuen que la zona euro arribi al diner gratis. De ser així, què passa després del zero? Si els tipus ja estan al mínim i l’economia segueix sense recuperar-se, les opcions són dues: o mantenir els tipus a zero durant un llarg període de temps, com és el cas del Japó, o embarcar-se en allò que en argot s’anomena “expansió quantitativa”, és a dir, inundar l’economia de diners. Es podria dir que els EUA ja han optat per aquesta via en un intent d’animar el crèdit a les famílies i les

pimes. El president de la Fed, Ben Bernanke, ha anunciat plans d’injectar 800.000 milions de dòlars a l’economia a partir de la compra d’actius recolzats per hipoteques. No obstant, aquest extrem pot provocar una hiperinflació, risc que els EUA podria córrer per evitar la deflació. La gran pregunta ara és si els esforços dels bancs centrals seran suficients. Un informe d’Elga Bartsch, economista en cap per Europa de Morgan Stanley, indica que la situació financera actual ha debilitat la capacitat de la política monetària i la fiscal per superar la crisis. Bartsch no és massa optimista. Assegura que la volatilitat i la desconfiança entre els bancs han distorsionat el temps que requereix una baixada de tipus per traslladar-se a l’economia real.

RETALLADES ALS TIPUS D’INTERÈS Banc Central

Últim Moviment

Reserva Federal Banc del Japó Banc Central Europeu Banc d’Anglaterra Banc del Canadà

100 pb 20 pb 75 pb 100 pb 75 pb

Retallades del 2008 350 pb 40 pb 150 pb 350 pb 250 pb

Tipus d’interès actuals 0/0.25% 0,1% 2,5% 2% 1,5%

Pròxima reunió 27 gener 21 gener 15 gener 8 gener 20 gener

NOTÍCIES DEL MES ELS AFECTATS PEL FRAU DE MADOFF

Sis bancs, 39 fons d’inversió i 185 Sicav. Aquest és ﬁns ara el balanç dels afectats a Espanya pel frau del corredor de borsa nordamericà Bernard Madoff. La CNMV xifra en 106,9 milions d’euros l’exposició directa dels fons d’inversió i Sicav, a 31 d’octubre. El Santander, Banesto i Caja Madrid es troben entre les entitats afectades, sobretot a través de la seva activitat de banca privada per a grans fortunes. A LA SEGONA VA LA VENÇUDA

La segona subhasta per dotar de liquiditat a la banca va repartir el 92% dels diners disponibles, tot i que els grans bancs, com el Santander o el BBVA, no van recolzar el govern. Sí que ho van fer La Caixa i el Banc Sabadell, juntament amb 35 entitats més, malgrat que només 31 van ser les adjudicatàries. El Tresor ha comprat actius per valor de 7.224 milions

i reservarà els 661 milions restants a una pròxima subhasta que se celebrarà el 2010. BANK OF AMERICA ELIMINARÀ 35.000 LLOCS DE TREBALL

El primer banc dels EUA per volum de dipòsits ha anunciat la intenció d’acomiadar uns 35.000 treballadors durant els pròxims tres anys, el que suposa més de l’11% de la plantilla. El procés de fusió per absorció del banc d’inversió Merrill Lynch i l’actual crisi es troben entre els motius de l’acomiadament massiu. Unes setmanes abans, Citigroup Inc va anunciar la supressió de 52.000 llocs de treball, el 15% de la plantilla, per a principis de 2009. FUSIÓ AL CAPITAL RISC CATALÀ

Dues de les gestores pioneres del capital risc a Catalunya, Highgrowth i Barcelona Emprèn, han aprovat la seva

fusió. Bcn Highgrowth serà l’entitat resultant de l’operació, una nova gestora amb participacions a 23 empreses i una inversió que arribarà als 50 milions d’euros. La gestora es convertirà en una de les primeres d’Espanya en capital llavor o inversió en fases inicials de projectes empresarials innovadors. GOLDMAN SACHS GUANYA UN 80% MENYS

La crisis ha colpejat l’entitat nordamericana Goldman Sachs, que ha registrat la seva primera pèrdua trimestral i ha vist els seus beneﬁcis anuals reduïts en un 80%, ﬁns els 2.322 milions de dòlars. Pel que fa al quart trimestre, ha registrat pèrdues per valor de 2.121 milions, els primers números vermells des què cotitza en borsa. La forta caiguda de negoci de la seva divisió de “trading” i inversions i el descens de la banca comercial expliquen gran part dels resultats.

AJUDES A L’AUTOMOCIÓ

La Generalitat ha aprovat una línia d’avals de 532 milions d’euros per injectar liquiditat a les empreses, especialment les del sector de l’automoció. La iniciativa entrarà en funcionament la primera setmana de febrer i es primaran els sector i territoris més castigats per la crisi. L’objectiu és ajudar a les empreses amb projectes viables a fer front als problemes de liquiditat. CAIXA CATALUNYA POSA EN VENTA MÉS DE 800 OFICINES

L’entitat dirigida per Adolf Todó ha posat a la venda 824 oﬁcines de les més de 1.200 que té a l’Estat espanyol en un intent d’aconseguir liquiditat per elevar els recursos propis. Caixa Catalunya seguirà ocupant les sucursals en venda sota un règim de lloguer indeﬁnit amb opcions de compra als 10, 15 i 20 anys. Segons els càlculs, l’operació podria reportar-li a l’entitat uns 500 milions d’euros.

Lâ&#x20AC;&#x2122;expert / INTERNACIONAL

GENER 2009 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

Internacional COM FER FRONT A LA CRISI

2009: recuperar lâ&#x20AC;&#x2122;economia... I la raĂł? La majoria dels pronĂ˛stics pel 2009 van en la lĂnia dâ&#x20AC;&#x2122;aprofundir la recessiĂł. La magnitud dels excessos comesos i dels desequilibris generats en la fase dâ&#x20AC;&#x2122;expansiĂł deixa una factura de difĂcil digestiĂł. Sembla que el pĂ¨ndol ha anat massa lluny ara en negatiu. Ă&#x2030;s el moment de recuperar una â&#x20AC;&#x153;economia del raonableâ&#x20AC;? i consolidar les bases de la propera i mĂŠs sĂ˛lida recuperaciĂł.

Cal agafar el timĂł i recuperar lâ&#x20AC;&#x2122;immens potencial del nostre teixit emprenedor i productiu

JOAN TUGORES QUES, CATEDRĂ&#x20AC;TIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Una actitud activa o passiva?

Els tradicionals bons desitjos de principi dâ&#x20AC;&#x2122;any semblen mĂŠs que mai a comenĂ§aments del 2009 un exercici de voluntarisme ingĂ¨nuament optimista. PerĂ˛ cal recordar que fa quatre dies cometĂem, colÂˇlectivament, lâ&#x20AC;&#x2122;error de creure que lâ&#x20AC;&#x2122;expansiĂł seria indeďŹ nida â&#x20AC;&#x201C;o almenys molta gent es comportava com si nâ&#x20AC;&#x2122;estiguĂŠs convenĂ§udaâ&#x20AC;&#x201C; i probablement ara tampoc seria raonable incĂłrrer en el mateix error (en sentit oposat) dâ&#x20AC;&#x2122;extrapolar la perpetuĂŻtat del pessimisme. Diuen que un pessimista ĂŠs un optimista informat, perĂ˛ de les poques lliĂ§ons de la histĂ˛ria que podem estar segurs ĂŠs que els cicles econĂ˛mics es succeeixen i que tant les expansions com les recessions arriben a un ďŹ nal. PerĂ˛ tambĂŠ ĂŠs una veritat cabdal per 2009 que la forma mĂŠs o menys encertada o miop amb la qual gestionem la crisi determinarĂ en bona mesura la magnitud i la durada de la contracciĂł, i tambĂŠ la solidesa amb quĂ¨ comenĂ§arem la represa de la propera fase de recuperaciĂł.

El professor de lâ&#x20AC;&#x2122;escola de negocis suĂŻssa IMD Jean-Pierre Lehmann ha descrit bĂŠ les actituds per afrontar el que ens estĂ tocant fer aquest 2009: â&#x20AC;&#x153;navegar per aigĂźes turbulentesâ&#x20AC;?. Una primera opciĂł seria amagar-nos a la bodega de carga, intentar que no ens passi res i esperar que escampi. Una barreja de passivitat i fatalisme que potser alguns identifiquen amb determinades retĂ˛riques i no-actuacions en espais propers. Una segona alternativa seria ubicar-se a la sala del radar per detectar oportunitats en els escenaris complicats. I la tercera opciĂł ĂŠs agafar el timĂł i, fent de la necessitat virtut i malgrat les dificultats, orientar proactivament la trajectĂ˛ria envers una destinaciĂł triada com a desitjable. I ĂŠs que una altra lliĂ§Ăł de la histĂ˛ria, fonamental pel 2009, ĂŠs que no se surt de les crisis de la mateixa manera que sâ&#x20AC;&#x2122;hi ha entrat. Al contrari, acostuma a haver-hi diferĂ¨ncies mĂŠs que signiďŹ catives, sobretot quan la crisi tĂŠ components de canvi estructurals com els associats a les noves regles de la globalitzaciĂł.

I encara mĂŠs quan, a Espanya mĂŠs que al promig de lâ&#x20AC;&#x2122;economia mundial, la crisi tĂŠ una de les seves arrels en els comportaments poc raonables dels darrers anys. Intentar afrontar la crisi mantenint lâ&#x20AC;&#x2122;statu quo â&#x20AC;&#x201C;ďŹ carse a la bodega a esperar que escampiâ&#x20AC;&#x201C; seria tan impossible com insensat. Ben al contrari, ara ens toca fer, en moment de tribulacions, els canvis â&#x20AC;&#x201C;econĂ˛mics i empresarials perĂ˛ tambĂŠ socials i culturalsâ&#x20AC;&#x201C; que no hem fet en la llarga etapa en quĂ¨ els indicadors de prosperitat havien anestesiat les necessitats de canvis a mig i llarg termini.

Lâ&#x20AC;&#x2122;economia del raonable Molts dâ&#x20AC;&#x2122;aquests canvis no tenen etiquetes. Al contrari, molts dâ&#x20AC;&#x2122;ells els podrĂem agrupar sota la denominaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;economia del raonable. A escala internacional, sembla defugir els debats maniqueus i empobridors sobre els mĂ¨rits o demĂ¨rits dels lliures mercats versus les regulacions. AmbdĂłs mecanismes han fallat i el que necessitem no sĂłn mĂŠs dogmatismes al respecte, sinĂł la prudĂ¨ncia per trobar equilibris raonables entre la creativitat de la iniciativa privada i la salvaguarda dels interessos collectius mitjanĂ§ant supervisions i regulacions en determinats Ă mbits, com els de les ďŹ nances nacionals i globals i les regles comercials i inversores, perĂ˛ tambĂŠ els mediambientals i socials, en quĂ¨ lâ&#x20AC;&#x2122;experiĂ¨ncia demostra que sector privat i pĂşblic

tenen mĂŠs de complementarietat que de contraposiciĂł. Necessitem parĂ metres de raonabilitat que evitin moviments pendulars en els mecanismes de concessiĂł de crĂ¨dit, especialment al teixit productiu de mitjana i petita empresa i a necessitats raonables de les famĂlies.

Canvi en els parĂ metres socioculturals Aquest retorn a lâ&#x20AC;&#x2122;economia del raonable no ĂŠs fĂ cil. Dâ&#x20AC;&#x2122;una banda, per la demostrada tendĂ¨ncia a les ďŹ&#x201A;uctuacions pendulars de moltes pautes de comportament com les esmentades i dâ&#x20AC;&#x2122;altres. PerĂ˛, sobretot, pels parĂ metres socioculturals que cal modificar. Potenciar el que ĂŠs raonable implica no tornar a deixar-se enlluernar pels resultats amb poc esforĂ§ ni per dinĂ miques amb virtuts mĂ giques que desaďŹ en les lleis de la fĂsica i del sentit comĂş (com que els preus de lâ&#x20AC;&#x2122;habitatge no podien

baixar mai o que els nous instruments financers eliminaven del tot els riscos) ni per oportunismes mĂŠs o menys selectes. Retornar a la modĂ¨stia del raonable requereix agafar el timĂł i recuperar la valoraciĂł de la gran feina i lâ&#x20AC;&#x2122;immens potencial del nostre teixit emprenedor i productiu â&#x20AC;&#x201C;molt especialment del conjunt de les pimes i dels sectors professionalsâ&#x20AC;&#x201C; incrementat per les incorporacions de joves iniciatives creatives amb bon coneixement de les noves preferĂ¨ncies i demandes de la societat i dels canvis al mĂłn. Requereix recordar que la capacitat per generar riquesa sâ&#x20AC;&#x2122;associa a una economia de veritat productiva i no a deixar-nos enlluernar amb jocs de mans que nomĂŠs acaben bĂŠ als circs. Requereix un sistema educatiu que sigui de qualitat perĂ˛ que reconegui que nomĂŠs pot ser-ho si ĂŠs capaĂ§ dâ&#x20AC;&#x2122;extraure tot el potencial de talent i creativitat dâ&#x20AC;&#x2122;una massa crĂtica important de la societat.

Lâ&#x20AC;&#x2122;economia del raonable implica no deixar-se enlluernar pels resultats amb poc esforĂ§. / ARXIU

: especialistes, professionals, compromesos Treball temporal, selecciĂł i consultoria 69/0030/08 (&

BARCELONA Âˇ C/Balmes 89-91, 8Ă¨, 1a Âˇ 08008 Barcelona ÂˇTel. 902 224 940 Âˇ Fax 935 518 728 Âˇ barcelona@axxon.cat GIRONA Âˇ C/Barcelona 2 Âˇ 17002 Girona Âˇ Tel. 972 224 940 Âˇ Fax 972 222 649 Âˇ girona@axxon.cat

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

Els idiomes al món

Les llengües més parlades Idiomes

Milions de persones

Xinès

885

Anglès

450

Indi-Urdu

333

Espanyol

266

Portuguès

175

Bengalí

162

Els països on es parlen més llengües

Rus

153

Nova Guinea

832

Àrab

150

Indonèsia

731

Japonès

126

Nigèria

515

Francès

122

Índia

400

Alemany

118

Mèxic

295

Austràlia

268

Coreà

Camerún

286

Italià

Brasil

234

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

El mapa del món / INTERNACIONAL

S’acaba l’Any Internacional de les Llengües Les Nacions Unides han declarat l’any 2008 com l’Any Internacional de les Llengües. S’ha tractat de fomentar el multilingüisme com un valor de la coexistència pacíﬁca i la comprensió mútua. Segons el manifest de declaració, les llengües representen un element fonamental per a la identitat de qualsevol individu i grup humà i són cabdals per poder assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni. Ha estat un any ple d’actuacions per promocionar, donar valor i encoratjar la defensa de les llengües que es parlen arreu del món. En total, són aproximadament 6.000 llengües diferents, de les quals el continent europeu només n’acull un 3%. La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerún (286), Austràlia (268) i Brasil (234). Segons la Unesco, la globalització agreuja el perill a què algunes comunitats perdin les seves llengües i per això cal ser conscient de la necessitat de preservar-les. Destaca l’alerta que al voltant del 50% de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició (cada setmana desapareix una llengua) i que més del 90% del contingut d’Internet es redueix a només 12 llengües. Tant la Unesco com la Comissió europea destaquen, en aquest àmbit, la riquesa lingüística d’Espanya i la preservació de llengües com el català. En aquest sentit, Catalunya ha presentat davant l’ONU el projecte Linguamón, Casa de les Llengües, que esdevindrà el primer centre mundial dedicat exclusivament a promocionar el patrimoni lingüístic de la humanitat.

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

Internacional

PLA DE RESCAT ALS ESTATS UNITS

NOTÍCIES DEL MES

El Senat dels EUA no vol ajudar el sector automobilístic La Casa Blanca estudia destinar a la indústria automobilística una part del fons dedicat al sistema ﬁnancer. NÚRIA CABRERA

El pla de rescat a la indústria automobilística nordamericana està en punt mort, a causa de la falta de consens en el Senat, que havia de votar unes ajudes valorades en 14.000 milions de dòlars un dia després que rebessin el vistiplau a la Cambra de Representants. Aquesta negativa tomba qualsevol possibilitat d’adoptar una decisió referent a ajudar la indústria de l’automòbil en els propers mesos. Des de la Casa Blanca, el portaveu Tony Fratto es va limitar a anticipar que l’Administració avaluarà les possibles opcions que queden, encara que no va aclarir quines s’estan discutint. Fratto va declarar que la iniciativa tombada havia suposat “la millor oportunitat per evitar una fallida i assegurar els fons dels contribuents” i tenia com a finalitat la viabilitat empresarial.

El col·lapse de la indústria de l’automòbil pot afectar l’economia. / ARXIU

Segons el líder de la minoria, Mitch McConnell, les principals discrepàncies es van donar a compte de la petició a les considerades “tres grans de Detroit” (General Motors, Chrysler i Ford) de paritat salarial dels treballadors d’aquestes factories respecte als empleats a l’estranger.

Alternatives de rescat La Casa Blanca estudia reorientar cap a la indústria de l’automòbil part del fons de 700.000

milions de dòlars inicialment destinats al sistema ﬁnancer. La portaveu de la Casa Blanca ha explicat que un col·lapse precipitat de la indústria de l’automòbil tindria un impacte important sobre l’economia. Per la seva banda, el Departament del Tresor dels Estats Units ha avançat que està preparat per rescatar la indústria del motor, intervenint amb préstecs per a General Motors, Ford i Chrysler fins que el Congrés pugui considerar un pla

de rescat a llarg termini l’any que ve. “Davant de l’actual situació de debilitat de l’economia, considerarem altres opcions si fossin necessàries, ﬁns i tot l’ús del fons del Programa d’alleujament d’actius amb problemes, per prevenir el col·lapse de la indústria de l’automòbil”, ha aﬁrmat la portaveu de l’administració nordamericana, Dana Perino, en un comunicat. La Casa Blanca ha avisat que la “fallida precipitada” d’empreses com General Motors, Chrysler i Ford, tindrien un impacte “sever” en l’economia nordamericana. “Seria irresponsable” deixar que caiguessin, ha afegit Perino al comunicat. De la mateixa manera, el president electe, Barack Obama, s’ha mostrat “decebut” pel rebuig del Senat i ha fet una crida al Congrés i la Casa Blanca perquè busquin una sortida al bloqueig.

MESURES CONTRA LA CRISI ECONÒMICA

Brasil retallarà impostos per fer front a la crisi mundial El paquet de mesures pretén dotar amb 2.950 milions d’euros una economia amenaçada per la desacceleració econòmica global. NÚRIA CABRERA

El Govern brasiler ha anunciat una sèrie de retallades d’impostos amb els quals es proposa injectar a l’economia uns 3.900 milions de dòlars (2.950 milions d’euros), a més d’augmentar el consum i plantar cara a la crisi ﬁnancera global. Les mesures han estat anunciades pels ministres d’Hisenda, Guido Mantega, i Desenvolupament, Indústria i Comerç Exterior, Miguel Jorge, després d’una reunió

amb el president Luiz Inácio Lula da Silva amb una trentena d’inﬂuents empresaris. Els representants del sector privat van reiterar al president brasiler la seva molèstia per l’alta càrrega tributària –que a Brasil és propera al 40% del Producte Interior Brut (PIB)–. Així, el Govern ha respost a aquestes queixes amb el paquet de mesures, que s’estaven estudiant des de feia ja algunes setmanes.

Injecció de 2.852 milions de dòlars El ministre d’Hisenda brasiler, Guido Mantega, ha assegurat que aquestes noves ajudes tenen com a objectiu enfortir el sector ﬁnancer, encoratjar la compra de vehicles i alleujar la butxaca dels brasilers a través d’una revisió de l’impost sobre la renda. Així, l’anomenat Impost a les Operacions Financeres, que taxa el crèdit i els negocis de canvi, serà reduït de l’actual 3% a l’1,5%.

Així mateix, també han estat revisades a la baixa les taules de l’impost sobre la renda de les persones físiques, decisió que, juntament amb les dues anteriors, injectarà prop de 2.852 milions de dòlars a l’economia real al llarg del 2009. Una altra mesura prevista pel Govern apunta a permetre-li al Banc Central fer ús de les reserves internacionals per protegir empreses brasileres que tenen crèdits contractats a l’exterior.

TAILÀNDIA ELEGEIX EL TERCER PRIMER MINISTRE EN MENYS D’UN ANY

Tailàndia té un altre nou primer ministre, el tercer en menys d’un any. Es tracta del cap de l’oposició i líder del Partit Demòcrata, Abhisit Vejjajiva, que haurà d’intentar resoldre la profunda crisi política que viu el país des de fa mesos. El nou primer ministre, Abhisit Vejjajiva, nascut a Gran Bretanya fa 44 anys, ha obtingut 235 vots contra els 198 que ha rebut Pracha Promnog, el candidat proposat pels partidaris del primer ministre expulsat, Thaskin Shinawatra. Vejjajiva ha promès restaurar la conﬁança dels inversors en l’economia del país i la dels ciutadans en l’executiu. Durant dies, els principals aeroports de Bangkok, la capital, van estar ocupats pels opositors de l’antic ministre, a qui el Tribunal Suprem va obligar a dimitir per corrupció. L’IPC XINÈS OBTÉ EL SEU MENOR CREIXEMENT EN GAIREBÉ DOS ANYS

L’Índex de Preus al Consum (IPC) xinès va ascendir el novembre un 2,4%, la dada més baixa en gairebé dos anys, xifra que confirma que definitivament el país ha deixat enrere el risc de reescalfament de la seva economia. Per sectors, l’alimentari, que representa un terç de la cistella de la compra xinesa (i havia estat el principal responsable de l’escalada de preus) va créixer el novembre un 5,9%, enfront del 8,5% d’octubre o el 9,7% de setembre. El preu en la resta de sectors es va incrementar un 0,6%, la dada més baixa en gairebé quatre anys. Xina va començar a patir la pressió inflacionista a finals del 2006 i principis del 2007. La tendència a la baixa de l’IPC, a més, seguirà previsiblement durant els propers mesos. LA RASD RECLAMA A LA UE QUE EXCLOGUI EL SÀHARA OCCIDENTAL DE L’ESTATUT AVANÇAT OFERT A RABAT

El president de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), Mohamed Abdelaziz, ha reclamat “de forma clara i contundent” a la comissària de Relacions Exteriors de l’Executiu comunitari, Benita Ferrero-Waldner, que la UE “exclogui el Sàhara Occidental” de l’aplicació de l’Estatut Avançat que va oferir al Marroc l’octubre passat per potenciar les relacions bilaterals entre Brussel·les i El Marroc, tal com van fer els Estats Units l’any 2004. Els 27 i El Marroc han d’acordar ara “com aplicar” l’Estatut Avançat i “desenvolupar-lo en la pràctica”, va precisar la portaveu de la comissària, Christiane Hohmann, que va rebutjar explicar la resposta a la petició. “La comissària va recordar la posició de la UE de suport total a una solució del conﬂicte”, va explicar. BARROSO RECLAMA ALS 27 QUE APROVIN EL PLA ANTICRISI DE BRUSSEL·LES

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, reclama als caps d’Estat i de Govern de la UE que aprovin el pla d’estímul ﬁscal de 200.000 euros contra la crisi que ha llançat el seu executiu i que el coordinin amb el que presentarà el president electe dels Estats Units, el demòcrata Barack Obama, que podria pujar ﬁns a 700.000 milions d’euros. Barroso ha fet una crida als socis que “intenten ser més prudents”, com Alemanya, a “abandonar alguns dogmes i buscar solucions pragmàtiques” sumant-se a aquest pla de reactivació contra una “crisi sense precedents” que “és ambiciós i realista”.

INTERNACIONAL / Oberts a l’estranger

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

Agenda de la internacionalització Del 6 de gener al 25 de febrer

Del 21 de gener a l’11 de febrer

Gestió administrativa en el comerç internacional Sessió d’informació organitzada des de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, amb l’objectiu d’introduir els assistents a la pràctica del comerç exterior, de manera que en acabar el curs disposin de la pràctica i els coneixements necessaris que els permetin desenvolupar els treballs administratius bàsics que requereix tota activitat exportadora i/o importadora. El curs va dirigit tant a persones que desitgin introduir-se en el camp del comerç internacional com a persones amb menys d’un any d’experiència en aquest camp que vulguin aprofundir en els coneixements i tècniques de gestió d’una operació d’importació i exportació.

Estratègia financera internacional Per tal de conèixer les alternatives financeres i operatives que permetin als gestors de l’empresa reduir els costos financers i bancaris, augmentar la capacitat financera de l’empresa, i establir una política de risc de canvi i control de tresoreria, la Cambra de Comerç de Terrassa promou aquesta trobada dirigida a directors generals, gerents, directors financers-econòmics i controllers.

Es comptarà amb dos dies de treball a Accra, dos i mig a Lagos, un o dos a Cotonou, un a Lomé, dos o tres a Abidjan, i un dia opcionalment a Ouagadougou. L’agenda de treball es coordinarà amb les oﬁcines comercials d’Espanya a Lagos i Accra, i amb assessors externs a Cotonou i Abidjan. Serà individualitzada per empresa, d’acord amb els requeriments que ens facin arribar en el full d’inscripció. Quant a l’agenda a Burkina Faso, aquesta dependrà del sector. S’haurà de fer una consulta prèvia.

28 de gener Del 28 de gener a l’11 de febrer Missió comercial a Ghana, Nigèria, Benín, Togo, Costa d’Ivori

21 de gener Com saber què fa la nostra competència sense moure’s de l’oﬁcina

Gestió de contractes de distribució internacional Des de la Cambra de Comerç de Girona s’ha programat una jornada informativa on s’identiﬁcaran i valoraran les principals característiques, avantatges i inconvenients de la distribució internacional. S’identiﬁcaran les limitacions legals a la Unió Europea dels contractes de distribució i s’interpretaran les clàusules d’aquests tipus de contractes.

Del 2 de febrer a l’1 d’abril

La Cambra de Comerç de Sabadell realitza una jornada formativa per conèixer com trobar informació de mercats i sectors exteriors a Internet, localitzar qualsevol competidor a Internet i conèixer la metodologia per monitorar la informació i les possibles eines a utilitzar.

Els departaments de Comerç Exterior de la Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, i de la Cambra Oﬁcial de Comerç i Indústria de Terrassa, dins del Pla d’Acció Internacional de les Cambres Catalanes de l’any 2009, té previst realitzar aquesta missió comercial a Ghana, Nigèria, Benín, Togo, Costa d’Ivori. Opcionalment es podrà organitzar agenda a Burkina Faso. Aquesta acció s’organitza conjuntament amb la resta de cambres catalanes.

Curs de Gestió Administrativa del Comerç Internacional Nova proposta formativa des de la Cambra de Comerç de Girona, on es parlarà de la situació del comerç a nivell mundial, dels professionals que hi intervenen, dels incoterms, els diferents tipus de transport utilitzats, documents, duanes, ﬁscalitat internacional, formes de pagament i cobrament, control de riscos, contractació, promoció i management internacional.

Del 15 al 20 de febrer Missió comercial a Bulgària i Romania

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquesta missió amb l’objectiu de facilitar a les empreses catalanes el contacte amb empreses compradores de Bulgària i Romania. Dins dels actes organitzats per a les empreses exportadores, està previst que aquestes mantinguin entrevistes amb les empreses importadores interessades en comprar i distribuir els seus productes o serveis en aquests països.

25 de febrer Com aconseguir més de 100 contactes comercials mitjançant Internet La Cambra de Comerç de Sabadell durà a terme aquesta activitat amb la ﬁnalitat d’utilitzar amb efectivitat Internet i les noves tecnologies a les empreses exportadores, aconseguir contactes comercials a nivell internacional i detectar les noves oportunitats de negoci.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ La pelletera Colomer crea una empresa amb la xinesa Henan Prosper Colomer i Munmany, líder europeu en pells per a la confecció,

ha donat un pas més en el seu pla d’internacionalització. La companyia catalana s’ha aliat amb el grup xinès Henan Prosper, amb el qual ha acordat crear una empresa mixta, que afrontarà unes inversions de 13,5 milions d’euros. L’acord arribat amb l’empresa xinesa completa la presència industrial de Colomer fora d’Espanya, mantenint unitats productives a Grècia (Hellenic Tanneries) i Gran Bretanya (Nettletons & Porters). La companyia familiar, amb més de 200 anys d’història, ha resistit la reconversió del sector realitzada en els últims anys. De fet, es va convertir en la catalitzadora de la reordenació de la indústria pelletera a Catalunya, amb l’absorció de Tipel a mitjans de la passada dècada dels 90. El grup espanyol fundat el 1792 compta actualment amb presència comercial en cinc països europeus (Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Suècia). També manté estructura a Rússia, Turquia i Ucraïna. L’empresa està representada a Hong Kong, Corea, Xina i Japó, a més de les seves installacions a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Oceania. Indo s’alia amb GKB per distribuir a l’Índia El fabricant de material òptic català Indo ha formalitzat l’acord amb l’índia GKB Ophthalmics amb la ﬁnalitat de distribuir al país asiàtic els seus aparells d’òptica i oftalmologia. Aquest acord suposa per a Indo un pas més en el seu procés d’internacionalització, ja que li permetrà incrementar la presència en el continent asiàtic amb una oferta de productes d’alt valor afegit en un dels mercats de major creixement, segons apunta el director general d’Indo, Antoni Olivella.

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Bones oportunitats d’inversió a Irlanda Tot i que s’ha dit que serà un dels països europeus on més es notaran els efectes de la crisi immobiliària, la recessió econòmica i la desacceleració mundial, Irlanda continua perﬁlant-se com a bon destí de les exportacions espanyoles. NÚRIA CABRERA

Malgrat que quan es parla d’Irlanda s’està fent referència a un país petit, amb gairebé 4,3 milions d’habitants, el ràpid desenvolupament dels darrers anys ha conduït a un gran creixement de la renda per càpita, fet que ha generat una gran necessitat d’adaptar les seves infraestructures i una important demanda de béns de consum. D’aquesta manera, els sectors amb més potencial per a l’exportació de productes espanyols són els de material de construcció, destacant la pedra natural (pissarra, marbre i granit especialment), la maquinària per a la construcció, moble i il·luminació, especialment en el segment mig-alt de moble de disseny i portes i ﬁnestres, on l’oferta local és molt reduïda i a elevats preus, material elèctric, equipament per a collectivitats, confecció en els segments mig i mitjà-alt, certs productes alimentaris, especialment plats precuinats, delicatessen i productes ecològics, determinats vins, components industrials, accessoris d’automoció i ofertes residencials a la costa espanyola.

Les infraestructures, inversió segura La inversió en infraestructures (transport, energia, sistema sanitari, especialment) ofereix també un bon mercat potencial per a les constructores i empreses de serveis relacionades amb aquesta matèria. A part

del compromís del Govern de dedicar el 5% del PNB a inversió pública, que aquest any es materialitza en unes inversions públiques per valor de 8.600 milions d’euros, l’últim impuls per al desenvolupament de les deficients infraestructures irlandeses ha estat l’anunci del pla Transport 21, que suposa una inversió de 34.400 milions en infraestructures de transport de 2006 a 2015. Entre els projectes més destacables d’aquest nou pla es troba la construcció de dues línies de metro a Dublín, l’ampliació i connexió de les línies de tramvia existents i l’impuls a la construcció d’autopistes. Està previst crear la Dublin Transport Authority a principis de 2009, que s’encarregarà de desenvolupar el pla a Dublín, on es concentra el gruix de la inversió.

Alimentació i béns de consum, una bona aposta Malgrat l’alt grau de competència, els productes agroalimentaris espanyols encara disposen d’oportunitats comercials interessants, especialment en alguns sectors de mercat, com són els productes orgànics, gourmet o menjars preparats. Aliments com el pernil serrà i ibèric i altres embotits ja estan presents en nombrosos supermercats i botigues. Els formatges i conserves vegetals (espàrrecs, carxofes...), així com salses i menjars fàcils de preparar, són de gran acceptació i èxit, en un mercat amb

un perﬁl de consumidor jove i amb possibilitats econòmiques però amb poca tradició culinària. A més, productes com l’oli d’oliva o la fruita fresca es relacionen de forma directa i positiva amb Espanya, afavorint així l’acceptació d’aquests productes enfront dels procedents d’altres països. Quant a béns de consum, a causa del desenvolupament econòmic del país durant els darrers anys, el consumidor irlandès ha desenvolupat gustos més soﬁsticats que es tradueixen en un augment del seu interès per marques internacionals i productes de luxe. Els principals sectors d’interès se centren en la confecció tèxtil, calçat i complements. Amb la bonança del sector de la construcció, una major tendència a gaudir del temps d’oci a casa i el gust per les noves tendències internacionals, també s’observen oportunitats en el sector del moble domèstic, fonamentalment en estils d’avantguarda, contemporani i disseny. Pel que fa a productes industrials, cal destacar les oportunitats de negoci per als materials de construcció, no només a causa de la nova construcció, sinó de la renovació o ampliació d’habitatges al país. Les empreses per a la venda i lloguer de maquinària de construcció, obres públiques i mineria disposen d’ofertes interessants per expandir la seva línia de negoci a Irlanda. L’ecologia, molt present en un país que gaudeix de la natura,

El compromís del Govern irlandès és destinar un 5% del PNB a inversió pública. / ARXIU

ha obert nous mercats. Els productes relacionats amb l’estalvi energètic, entre d’altres, han augmentat les seves vendes. Destaca, per sobre de la resta, l’energia solar, l’ús de la qual en la construcció està experimentant un creixement sostingut, recolzada per la nova normativa en la construcció residencial. Finalment, l’especialització en sectors de gran valor afegit

com la química orgànica, la indústria farmacèutica, la informàtica o els serveis financers internacionals plantegen noves oportunitats comercials. D’altra banda, també hi ha possibilitats de negoci en els sectors de nanotecnologia i biotecnologia, on es poden obtenir interessants acords de cooperació amb les multinacionals del sector.

LA FORÇA DE FERROVIAL A IRLANDA L’empresa espanyola Ferrovial és una de les companyies d’infraestructures amb més presència a Irlanda. De fet, durant els darrers dies s’ha dut a terme la inauguració del pont de Bowstring, que completa la primera fase de la M50. El pont ha estat construït per la joint venture de SIAC-Ferrovial; la primera, una de les grans constructores irlandeses, i la segona, una empresa espanyola líder a nivell mundial. No és la primera vegada que ambdues treballen juntes, ja que també han col·laborat amb altres projectes, com el de l’A1/N1 Newry o la N4/N6 Kinnegad-Kilcock Motorway. Aquest pont, que passa per sobre de la N7, compta amb carrils en els dos sentits per al trànsit, carril bici i voreres. Pesa 1.550 tones i fa 60 metres de llarg i 20 d’ample. D’altra banda, Ferrovial ha venut l’aeroport de Belfast. L’entitat, que posseeix l’operador d’aeroports britànic BAA, ha arribat a un acord de venda de l’aeroport de Belfast a un fons d’inversió pertanyent al banc holandès ABM Amro. La venda es va tancar per un import de 164 milions d’euros. Aquesta operació és l’última d’una sèrie de desinversions encaminades a la reducció del deute que es va iniciar el juny de 2006, quan Ferrovial va liderar un consorci, el qual incloïa deute per a BAA, titular de set aeroports del Regne Unit.

DADES GENERALS Població:

4,24 milions

Superfície:

70.253 km2

Capital: Sistema polític: Inﬂació: Creixement del PIB:

Dublín República 4,9% (2007), 3,8% (estimació 2008) 5,3% (2007), -2,4% (estimació 2008)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (18,6%), Regne Unit (17,4%), Bèlgica (15,3%), Alemanya (7,4%) i França (6,4%). L’ecologia, molt present en un país com Irlanda que gaudeix de la natura, és un mercat potent on invertir. / ARXIU

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

CRÒNICA 2008 35

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

PUNT DE PARTIDA

Especial Crònica 2008

L’era de la incertesa 2008: l’any que va esclatar la crisi 2008 serà recordat com l’any de la gran crisi global. Amb una taxa d’atur creixent, una notable baixada del consum i una economia global en situació d’incertesa, tot fa preveure que 2009 no serà gaire millor. AURELI VÁZQUEZ

El 2008 ha posat ﬁ a la bombolla immobiliària, l’impacte de la qual encara és una incògnita. Ha estat, també, l’any del crack borsari –l’Íbex 35 acumula unes pèrdues del 40% en 2008–. Però, per sobre de tot, ha estat l’any en què milers de famílies s’han quedat sense feina. L’aparença irreal de les borses, la virtualitat dels fons d’inversió, s’ha traduït de forma crua en una forta reducció del consum i, en conseqüència, en un increment més que notable de l’atur. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, durant el darrer trimestre es va incrementar en 84.300 el nombre de llars en què tots els membres actius estan aturats. Si fem la comparació interanual, l’increment és de 258.800 llars. Són dades corresponents a l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre, la mateixa que posa de relleu l’increment constant de la taxa d’atur. Les xifres conviden al pessimisme: el nombre d’aturats a Espanya se situa en 2.598.000, és a dir, 217.200 més que el trimestre anterior. I el que és més preocupant: 806.900 persones més que en els darrers 12 mesos. Això deixa com a resultat una taxa d’atur de l’11,33%.

Catalunya: 88.000 aturats més A Catalunya, segons la mateixa EPA, hi ha 343.700 aturats. Tot i que a Catalunya la taxa d’atur és relativament baixa –8,95%–, hi ha 88.000 aturats més que fa un any, i ocupa un pobre 9è lloc. País Basc, Cantàbria i Aragó –amb menys del 7%– són les excepcions. En l’altre extrem, Canàries, Andalusia, Ceuta i Melilla

Durant 2008 s’ha incrementat en 258.800 el nombre de llars en què tots els membres actius estan aturats –tots per sobre del 17%– són les comunitats amb més atur registrat. L’atur es deixa notar de manera evident en el sector de la construcció –paralitzat davant la brusca frenada de les vendes– i també en el de l’automoció, que viu una aturada sense precedents, amb milers de treballadors afectats per expedients de regulació i centenars d’empreses auxiliars –proveïdors de les grans marques– amb el seu futur pendent d’un ﬁl.

El PIB, en retrocés L’atur no és, ni molt menys, l’únic indicador que transmet percepció de crisi a l’economia real. El PIB espanyol pateix una forta desacceleració i conﬁrma el que molts es temien: una evolució a la

Restaurants buits: una imatge cada cop menys inusual. / FOTO: ARXIU

baixa. Segons les últimes dades de la Comptabilitat Nacional Trimestral, corresponents al tercer trimestre de 2008, l’economia espanyola va registrar un creixement interanual del 0,9%, 9 dècimes inferior al del període precedent. El creixement intertrimestral, per la seva banda, se situa en el -0,2%. Així, doncs, l’economia espanyola continua mostrant un “perfil desaccelerat, que es prolonga per sisè trimestre consecutiu”. Aquesta caiguda té moltes lectures. D’una banda, és cert que l’evolució del PIB

L’ATUR, PER COMUNITATS

europeu és molt similar a l’espanyola, el que permet concloure que es tracta d’una caiguda generalitzada. D’altra banda, però, cal

dir que la caiguda del PIB espanyol és més forta, ja que venia de créixer un 4% anual, gairebé un punt més que la UE dels 27.

Evolució del PIB (%): preus de mercat 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0

3,9

3,6

3,3

2,6

1,8

0,9

I 2007

II 2007

III 2007

IV 2007

I 2008

II 2008

III 2008

Font: INE

(Taxa d’atur, expressada en percentatge)

Aragó País Basc Cantàbria Navarra Astúries La Rioja Madrid Galícia Catalunya Total Espanya FONT: INE

6,23 6,27 6,34 7,09 7,53 8,32 8,39 8,47 8,95 11,33

Aturats a Espanya, per sexes Dades en milers de persones Entre parèntesi, percentatge de creixement interanual

1.245 (+25,6%)

Font: INE

1.353 (+69%)

Homes

1.353 (+69%)

Dones

1.245 (+25,6%)

Total

2.598

CRÒNICA 2008

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

RADIOGRAFIA

Els expedients de regulació afecten un 65% més de treballadors que l’any passat L’augment de treballadors afectats pels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) a Catalunya contrasta amb el creixement registrat a nivell estatal, que és d’un 21% respecte a 2007. Catalunya és la primera comunitat espanyola en nombre d’ERO i treballadors afectats, a causa de la gran quantitat d’empreses afectades per la crisi. L’Administració, sindicats, empreses i treballadors busquen solucions per a tancar aquesta cascada de regulacions que ja afecta gairebé 70.000 treballadors a tota Espanya.

CARLES CHACÓN

Durant els darrers mesos, els carrers de Barcelona han vist com es multiplicaven les protestes i manifestacions dels treballadors de diverses empreses. I és que Catalunya, a data d’onze de desembre, és la comunitat autònoma espanyola més castigada pels ERO, amb 518 expedients registrats i més de 10.000 treballadors afectats. Tot i que Catalunya sempre ha estat una comunitat amb un alt nombre d’ERO, cal remuntar-se a 2004 i anys anteriors per trobar un xifra com la d’enguany. En concret, durant el 2008 Catalunya ha experimentat un augment de treballadors afectats d’un 65%.

Contrast amb Espanya Aquesta xifra contrasta amb l’augment d’expedients a nivell estatal, que se situa en un 21% respecte a l’any passat. Aquest creixement també és important, ja que a la resta de comunitats espanyoles, en anteriors anys, no han patit tants expedients reguladors com al 2008. El creixement en ERO i treballadors afectats a

Catalunya és significatiu, però si s’analitzen els números absoluts amb perspectiva, observem que el 2008 no és el pitjor any de Catalunya quant a expedients de regulació. No cal anar gaire lluny per trobar dades pitjors a les d’enguany pel que fa a regulacions: segons les dades del Butlletí d’Estadístiques Laborals del Ministeri de Treball, els 518 ERO de 2008 i els 10.765 treballadors afectats de 2008 només superen les dades de 2007 i 2006. I si continuem amb la comparació, veurem que durant el 2005 es van autoritzar 512 expedients que van afectar 14.169 treballadors. Durant el 2003, es van presentar 608 ERO, amb un total de 13.945 afectats. Les pitjors dades dels darrers anys les trobem l’any 2001, amb 661 ERO i gairebé 20.000 treballadors afectats, coincidint amb l’onada de deslocalitzacions que l’economia catalana va patir aquell mateix any.

Futur incert Així doncs, quina és la situació actual? La tendència és, pel que

Gairebé la meitat dels treballadors afectats a Catalunya pels ERO pertanyen al sector de l’automoció sembla, imparable. El mateix president de la Generalitat, José Montilla, ha expressat que és probable que els expedients continuïn durant el 2009. D’aquesta manera, pot ser que durant l’any vinent el nombre d’expedients creixi encara més, però si treballem amb les dades que tenim fins ara, es pot concluore que, si bé el futur és preocupant, el present no ho és tant. I és que Catalunya sempre ha tingut un gran nombre d’ERO, de la mateixa manera que, durant els darrers anys, ha estat la comunitat amb més treballadors afectats per aquests expedients. Quina és la causa d’aquesta diferència entre el cas català i l’espanyol? La més clara és la presència a territori català d’un gran nombre d’empreses que es de-

La caiguda de les vendes ha provocat una allau d’ERO en el sector de l’automoció. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

diquen a un sector clau per a l’economia catalana i que, durants els darrers mesos, ha experimentat una de les més grans crisis que es recorden. Parlem de la indústria automobilística.

Un sector clau en l’economia catalana Les vendes de cotxes han caigut un 49’6% durant el mes de novembre, en el que és el segon pitjor mes de vendes de la història en aquest sector. Segons les associacions de fabricants (Anfac) i venedors (Ganvam), durant els 11 primers mesos de 2008 s’han venut un 26%

menys d’unitats que l’any passat. Aquestes xifres palesen una tendència de crisi d’un dels sectors industrials que més s’està acollint als expedients de regulació per intentar reestructurar la seva producció, el sector automobilístic. Les mateixes associacions de fabricants i venedors calculen que gairebé la meitat dels treballadors afectats a Catalunya pels ERO pertanyen al sector de l’automoció. Pel que fa a la indústria de motocicletes, tampoc passa pel seu millor moment. Durant el mes de novembre, les vendes han caigut un 45’5%, seguint

l’estela dels cotxes. Aquest gran nombre d’empreses automobilístiques en crisi (cal afegir les petites companyies que subministren serveis i components a les grans), situades a Catalunya, fa que l’economia i ocupació catalana surtin més afectades que a altres indrets.

El cas espanyol La crisi econòmica, poc a poc, ha afectat tots els àmbits de l’economia, i l’ocupació no podia ser una excepció. Els bancs han tancat l’aixeta dels crèdits, i la liquiditat de les empreses perilla per moments. A més a més, el

CRÒNICA 2008

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA

Principals ERO a Catalunya (en nombre de treballadors afectats) ERO d’extinció Ono

200

Sony

275

Pirelli

280

Frigo (Unilever)

268

Habitat

134

Don Piso

350

100

150

200

250

300

350

ERO temporals Nissan

3500

Seat

6969

1.696 (novembre) 5.300 (desembre)

Kostal

635

Ficosa

868

Magneti Marelli

800

Delphi Diesel Systems

800

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

consum s’ha estancat i, per tant, es ven menys. Aquesta caiguda de les vendes ha provocat un reajustament en la producció de les empreses per tal de no acumular estocs: és el que els anglosaxons anomenen producció just in time. És a dir, una producció que s’ajusti estrictament, dia a dia, a les demandes del mercat. Aquesta tendència va començar a guanyar força durant l’estiu. Els expedients de regulació d’ocupació neixen, en gran mesura, com a conseqüència d’aquest ajustament de producció. I és, en molts casos, una mesura inevitable, com ho

indica el fet que el ministre de Treball, Celestino Corbacho, defensi els ERO “correctament aplicats” per tal de donar més ﬂexibilitat a les empreses. En referència al cas espanyol, el ministeri de Corbacho ha registrat un notable augment dels expedients de regulació d’ocupació presentats durant el 2008: a data d’onze de desembre se n’havien autoritzat un total de 3.857, segons les dades del Butlletí d’Estadístiques Laborals del Ministeri de Treball del ministeri. Aquesta xifra representa un increment del 21% respecte al 2007, any en què es van regis-

trar 3.170 expedients. Pel que fa al nombre de treballadors, es preveu que més de 67.000 es vegin afectats pels expedients de regulació a ﬁnals d’any.

El paper de l’Administració Tal i com asseguren José Montilla i el ministre de Treball, Celestino Corbacho, en les negociacions l’Administració aposta per ERO que puguin afectar a més treballadors però que siguin temporals, és a dir, que permetin la reintegració dels treballadors en els seus llocs de treball una vegada la producció es reactivi.

FONT: elaboració pròpia

ELS ERO MÉS SONATS En aquest quadre presentem alguns dels expedients que, pel seu impacte, han estat especialment rellevants:

Evolució dels ERO els darrers anys a Espanya i a Catalunya (a 11 de desembre)

- Nissan: 3.500 treballadors afectats temporalment. Els afectats cumpliran l’ERO, en vigor des de l’11 de desembre, de manera rotativa durant un màxim de 75 dies. La suspensió temporal no afectarà els majors de 53 anys, segons CCOO.

5000 4000 3000 Espanya

518

3.857

390

3.170

455

3.481

512

3.977

565

4.405

608

4.329

724

4.474

1000

661

4.581

2000

Catalunya

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

- Seat: Compta amb dos ERO temporals. El primer, amb data de novembre, afectava 1.696 treballadors, per la caiguda en les vendes, des de novembre passat ﬁns juliol del 2009. El segon, encara en negociació, podria afectar 5.300. - Ficosa: Les empreses de components per a l’automoció també experimenten la crisi de la indústria automobilística. Ficosa és un bon exemple, amb quatre ERO temporals que afecten 868 treballadors, repartits en els centres de Rubí i Mollet del Vallès.

FONT: Butlletí d’Estadístiques Laborals del Ministeri de Treball

Evolució dels treballadors afectats pels ERO a Espanya i a Catalunya (a 11 de desembre)

- Kostal: L’empresa, dedicada a la fabricació de components electrònics per a marques com Peugeot, Citroën, BMW i Renault, ha aplicat un ERO temporal a la plantilla de Sentmenat, de 635 treballadors. - Magneti Marelli: La ﬁlial de FIAT va presentar, al novembre, un ERO temporal que afecta 800 treballadors. L’expedient afectarà a la totalitat de la plantilla en les plantes de Barberà del Vallès, Santpedor i Llinars.

150000 120000

- Telefónica Móviles: 500 treballadors afectats durant els propers dos anys.

90000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

FONT: Butlletí d’Estadístiques Laborals del Ministeri de Treball

2007

10.765

67.567

6.325

47.637

8.899

51.952

14.169

72.563

10.631

60.276

13.945

83.481

15.101

71.643

19.091

30000

122.344

60000

2008

Espanya Catalunya

- ONO: L’empresa de telecomunicacions farà fora 200 treballadors a Catalunya com a conseqüència de l’ERO presentat a principis de novembre. - Sony: Dels 8.000 llocs de treball que la companyia suprimirà, 275 són a Catalunya, concretament a la planta situada a Viladecavalls. A més a més, es congelaran els salaris dels treballadors del Barcelona Technology Center (Bcn Tec).

38 CRÒNICA 2008

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

Crònica d’una crisi (no) anunciada Quan, l’any 2007, la crisi de les hipoteques ‘subprime’ es va desfermar als Estats Units, va saltar una alarma global: hi havia por que aquesta crisi acabés esquitxant el conjunt de l’economia mundial. A Espanya, el Govern va mirar de tranquil·litzar la població amb un doble argument: d’una banda, la banca espanyola tenia prou solvència, i de l’altra, els crèdits hipotecaris aquí no eren equiparables a les ‘subprime’. Potser això era cert, però, aleshores, per què estem patint la crisi? A. VÁZQUEZ

No cal anar molts mesos enrere per recollir de l’hemeroteca un testimoni inquietant: el del vicepresident Pedro Solbes enviant un missatge de calma. Ni les entitats bancàries espanyoles són com les americanes, ni les hipoteques s’han concedit aquí amb tant poques garanties com les ‘subprime’. A més, la morositat d’aquest mercat hipotecari als EUA arribava al 15%, percentatge estratosfèric comparat amb la taxa espanyola, inferior a l’1%. D’altra banda, i per molt que s’hagués parlat d’una bombolla especulativa al mercat immobiliari, pocs apostaven per un retrocés dels preus. Així doncs, què ha canviat? Per què ara ens trobem immersos en una de les pitjors crisis que recorda l’economia espanyola? Tot i que, considerant els antecedents, no pot qualificar-se de sorprenent, la realitat ha sorprès per la seva contundència i la seva ferocitat. Aquesta és, doncs, la crònica d’una crisi esperable... però no anunciada.

Agost de 2007: l’economia té febre

Tardor de 2007: la crisi ja és un fet

Al mes d’agost, els fets es precipiten. Una inacabable successió de bancs comencen a anunciar greus danys en la seva solvència, i alguns anuncien directament fallida. Aquest és el cas de l’American Home Mortgage, el desè banc hipotecari dels EUA, o el National City Home

Ja no són fets aïllats, ni advertències de futur: la crisi és oﬁcialment un fet. El 5 de setembre, les borses de tot el món tornen a enfonsar-se. El BCE anuncia noves injeccions de liquidesa, igual que la FED. L’organisme americà rebaixa els tipus un 0,5%, i poc temps més tard retallarà

ditzen. El 21 de gener les borses pateixen una caiguda històrica. Dos mesos més tard, l’FMI xifra en 945.000 milions de dòlars les pèrdues acumulades per la crisi. Al juliol, la FED es veu obligada a dur a terme la més important nacionalització de la història, en acudir al rescat de Dannie Mae –associació federal americana d’hipote-

El 15-S, Lehman Brothers, quart banc d’inversió dels Estats Units, es declara en fallida Malgrat les injeccions de líquid, al carrer és ‘vox populi’ que els crèdits estan aturats

Febrer de 2007: primers símptomes El mes de febrer de 2007, el Wall Street Journal publicava un article sota el títol ‘La patata calenta de les hipoteques subprime’, al·ludint als riscos que entranyava aquest producte. Efectivament, aquest tipus de crèdit es concedia a clients sense feina o amb feines precàries, amb la finalitat de finançar habitatges que, al cap i a la ﬁ, tampoc tenien un valor de mercat segur. Tres mesos més tard, els analistes comencen a criticar els fons d’inversió que invertien en aquest tipus d’hipoteques, i els principals bancs inversors –com Lehman Brothers– comencen a fugir de les hipoteques. Paral·lelament, el Fons Monetari Internacional xifra en 4,2 bilions d’euros els bonos lligats a hipoteques d’alt risc, de les quals més de 600.000 milions d’euros pertanyien a inversors no estadounidencs.

rebria el suport del Congrés. Els diferents governs de tot el món rescaten entitats financeres que amenacen amb fer fallida. Es multipliquen les injeccions de líquid. A Espanya, el Govern de Zapatero anuncia la creació d’un fons de 50.000 milions d’euros per comprar actius financers, i altres 100.000 milions per a avalar bancs i

El secretari general del Tresor dels EUA, Henry Paulson (en la foto, amb Trichet), va proposar un polèmic pla contra la crisi / FOTO: ECB

Equity. A Alemanya, el banc IKB és rescatat per la intervenció pública. Alhora, el BNP Paribas suspèn tres fons per manca de liquiditat. Les borses de de tot el món cauen. El Banc Central Europeu adverteix que comença una crisi financera relacionada amb les ‘subprime’ i amb la punxada del capital risc. La FED, per la seva banda, retalla 0,5 punts el tipus d’interès interbancari. El Fons Monetari Internacional certifica la gravetat de la situació, constatant que la crisi ﬁnancera danyarà el creixement mundial.

un altre 0,25%. El banc suís UBS anuncia pèrdues de 482 milions, i Merril Lynch les xifra en 4.500 milions de dòlars. Són només dues de les moltes entitats que declaren pèrdues milionàries. La seqüència de tancaments continua. A Gran Bretanya, el govern nacionalitza el Northern Rock. Mentrestant, el BCE segueix inflexible amb la seva política de no abaixar els tipus.

2008: l’any dels plans de rescat Un cop constatada la crisi, les caigudes i fallides s’agu-

ques– i Freddie Mac –corporació de préstecs hipotecaris–. L’operació costa prop de 200.000 milions de dòlars. També cal nacionalitzar el banc IndyMac i Bear Stearns. Però encara està per arribar la gran traca final: el 15 de setembre, Lehman Brothers, quart banc d’inversió dels Estats Units, es declara en fallida. El Govern dels EUA presenta un ambiciós pla de rescat, liderat pel secretari del Tresor Henry Paulson, que serà vetat pel Senat. Les borses tornen a caure. Posteriorment, el pla Paulson

caixes. L’objectiu és que els bancs no tanquin l’aixeta del crèdit, incrementar la conﬁança dels consumidors i estimular l’economia. Tot i així, a la pràctica, al carrer és ‘vox populi’ que els crèdits estan aturats. Es paralitza encara més la compravenda de pisos, creixen els expedients de regulació i, en deﬁnitiva, es materialitza la crisi. L’atur creix sense fre.

Tipus al 0% Als Estats Units, el 15 de desembre la FED pren una decisió històrica: abaixa els tipus d’interès –que estaven en un 1%– ﬁns a una forquilla d’entre el 0% i el 0,25%. Amb aquesta mesura, s’interpreta que Ben Bernanke esgota l’últim cartutx. Aquesta decisió es produeix dos dies després que cinc banc centrals –Europa, EUA, Canadà, Gran Bretanya i Suïssa– hagin acordat una acción conjunta sense precedents per injectar liquiditat. En principi, es xifra en 27.000 milions d’euros.

CRÒNICA 2008 39

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

El sector tecnològic, oasi de creixement en temps de crisi Les TIC, la biotecnologia i la indústria espacial són els segments d’activitat que més bé s’han adaptat a les restriccions econòmiques, posant de manifest la seva versatilitat i la capacitat d’innovar en temps de crisi. NATÀLIA PASTOR

El sector tecnològic es presenta com l’àmbit de referència del creixement a contracorrent en temps de crisi i és un dels menys castigats per la crisi. En concret, el sector TIC català ha crescut un 3,9% durant l’any 2008, segons dades de l’IDESCAT. El passat mes de maig, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (STSI) va presentar el primer estudi sobre el sector TIC a Catalunya amb la col·laboració de l’Associació de Tècnics Informàtics (ATI). L’informe, elaborat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), va constatar l’empenta d’aquesta activitat a Catalunya amb unes previsions de creixement interanual molt per sobre de les de la UE-25.

Creixement del 7% al 2010 En concret, es preveu un creixement sostingut de la producció TIC a Catalunya, des del 5,2% de l’any 2007, ﬁns al 7,6% al 2010. Els sectors de les telecomunicacions i el de maquinària seran els que creixeran de manera més intensa. L’estudi del FOBSIC posa de relleu que només el sector serveis TI suposa el 53% del total de la producció TIC a Catalunya. De fet, està creixent amb les quotes més altes de tots els sectors del mercat TIC català, especialment impulsat pel subsector de suport TI. Amb un creixe-

ment més moderat en aquest 2008, trobem la manufactura de PCs i altres equipaments informàtics, que passaran de créixer un 6,6% en 2007 a un 3,7% en 2010. Tanmateix, tal i com assenyala el FOBSIC, el mercat es troba immers en un procés de convergència global, de negocis, serveis, tecnologia, mobilitat i terminals, fet que afavoreix l’impuls dels subsectors de consultoria TIC, serveis de telecomunicacions i components electrònics.

El sector amb més demanda de professionals Un altre dels aspectes que avala el creixement del sector tecnològic al marge de la crisi és la demanda de professionals de les diferents branques del sector. En total, es preveu que el sector necessitarà contractar uns 15.000 professionals més durant l’any 2009. Són les conclusions del primer estudi sobre oportunitats i perspectives dels professionals del sector TIC a Catalunya, elaborat pel FOBSIC, el Cercle Tecnològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Sociològics DEP. Actualment, es calcula que unes 109.000 persones treballen al sector de les TIC, xifra que representa un 3,2% del total de la població ocupada. Tot i així, les necessitats del sector contrasten amb la dificultat en la contractació de professionals d’alt nivell: el 76% de les empreses proveïdores a Catalunya té dificultats per contractar personal qualificat.

PRODUCCIÓ PER SUBSECTORS TIC A CATALUNYA

TRES PERSPECTIVES DEL SECTOR Quines són les claus que expliquen el creixement a contracorrent del sector tecnològic en un entorn de crisi? Joan Morales, HP Director de Màrqueting, Imatge i Impressió per a pimes

“La tecnologia millora el rendiment de les empreses” La tecnologia avui dia és capaç déstalviar importants despeses per a les empreses i, per aquesta raó, malgrat els temps de crisi, les empreses veuen en la tecnologia una important font d’ajuda, una inversió que millora el seu rendiment i de la qual poden obtenir importants beneficis, en molts casos, en menys de 1 o 2 anys. En aquest sentit, les solucions d’impressió d’HP, per exemple, continuen amb un ritme de vendes importants gràcies a la seva capacitat d’estalviar un 30% de les despeses dímpressió dúna empresa. Juan González, INDRA Director de Desenvolupament Estratègic

“La innovació guanya pes en les decisions d’inversió” Les incerteses actuals obliguen a una perspectiva de prudència a l’hora d’avançar com es desenvoluparà el sector, però això no impedeix albirar que existeixen oportunitats selectives de creixement, ﬁns i tot en un entorn de restriccions pressupostàries. En primer lloc, les organitzacions estan sensibilitzades sobre el paper que juga la tecnologia per a garantir la qualitat dels seus processos i la seva eﬁciència. En segon lloc, en un entorn de fort control de costos, la innovació, com a generadora d’avantatges competitius, guanya pes en les decisions d’inversió, fet que afavoreix a proveïdors capaços d’aportar valor afegit als seus clients. Finalment, l’acceptació cada vegada més generalitzada de l’externalizació per a accedir a eines tecnològiques avançades, reduint el cost i transformant-lo en variable, segueix afavorint també el creixement de la demanda de serveis de Tecnologies de la Informació. David Teixidó, PASIONA Director general

“La tecnologia és el motor de la innovació”

(EN MILIONS D’EUROS)

PCs, perifèrics i altres equipaments informàtics Components electrònics Aplicacions i programes informàtics Equipament telecomunicacions Serveis de telecomunicacions FONT: FOBSIC

2007

2008

196 1323

207 1425

2207 657 4880

2201 698 5252

La tecnologia és avui dia un dels motors de la innovació empresarial i un dels factors clau més importants per diferenciar-se de la competència. Les organitzacions han començat a assumir la necessitat d’innovar en temps de crisi com a mesura d’evolució i diferenciació en un món on el producte entre empreses del mateix sector acostuma ser tan semblant com dues gotes d’aigua. Per tant, la necessitat accentuada en temps de crisi de ser més competitiu requereix una constant inversió en tecnologia. És per això que, ara més que mai, les empreses descriuen el seu road map de projectes amb una bona base de desenvolupaments informàtics que els ajudin a millorar el funcionament intern de l’organització, optimitzar la producció i millorar la logística de distribució, optimitzant costos en personal i infraestructures. En aquest context, el sector tecnològic associat a l’aportació de valor al negoci pot arribar a créixer en un entorn de crisi.

40 MACRO-SECTORS

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

CONSTRUCCIÓ

La construcció tanca el seu any més negre des de 1996, amb una desaccelaració del 71% en construcció d’habitatges L’any 2008 ha consolidat la davallada del sector de la construcció, patint les conseqüències d’una obligada tornada a la normalitat de l’activitat immobiliària. La frenada de l’habitatge de nova construcció feia preveure en començar el segon trimestre la pitjor recessió des de l’any 1996, segons indicava la Cambra Oﬁcial de Contractistes d’Obres de Catalunya. En total, segons dades de l’IDESCAT, el nombre d’habitatges en construcció (visats d’obra) ha caigut un 71%, mentre que, al mateix temps, el nombre d’hipoteques s’ha reduït al voltant d’un 40%. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al mes de setembre es van formalitzar 8.541 hipoteques, una caiguda del 42% respecte les 14.889 unitats del mateix període del 2007. La situació del sector ha esdevingut cabdal per a

l’estat de gairebé tots els sectors econòmics, impactant en gran mesura al nivell d’ocupació de la població.

Pilar de la crisi El nombre d’aturats en el sector ha augmentat un 124% respecte l’any passat fins a 54.560 treballadors, segons la Federació d’Indústries de Construcció de CCOO a Catalunya. És més, les darreres xifres facilitades per CCOO indiquen que el nombre d’aturats de Catalunya es podria elevar ﬁns a 100.000 l’any vinent. D’altra banda, la població ocupada en la construcció en el tercer trimestre del 2008 s’ha reduït un 13,9% interanual, mentre que al conjunt d’Espanya, la població ocupada en la construcció ha disminuït un 13%.

Al principi del túnel El degoteig de xifres cada cop més negatives ha sigut

El nombre d’aturats en el sector ha augmentat un 124% respecte l’any passat ﬁns a 54.5600 treballadors contant mes rere mes. En general, però, segons l’IDESCAT, comparant els primers vuit mesos de l’any amb el mateix període del 2007, els habitatges en construcció reflecteixen descensos tant a Catalunya com a Espanya (-67,8% i -56,2%, respectivament). La frenada de l’activitat immobiliària, però, ha revertit negativament al conjunt del sector, que s’enfronta a dos anys de creixement zero. L’Institut de Tec-

La construcció d’habitatge nou ha caigut un 71%. / FOTO: ARXIU

nologia de la Construcció de Catalunya situava 2008 com l’any del principi del túnel, amb una desacceleració del 18%: la previsió només per al sector de l’habitatge recull una caiguda d’un 16% al 2009,

i per al 2010, d’un 2%. D’altra banda, des de principis d’any, els preus dels habitatges han caigut ﬁns a un 10% al conjunt de l’Estat segons les dades de l’Instituto de Estudios Económicos (IEE).

SERVEIS

El sector serveis pateix els efectes de la desconfiança del consumidor en l’economia i retalla la seva despesa La restricció de la despesa familiar, cada cop més ofegada per fer front a les hipoteques, ha fet disminuir les vendes del petit, mitjà i gran comerç. L’índex de vendes en grans superfícies, recollit per l’IDESCAT, posa de relleu una disminució del 5,5% interanual a l’agost del 2008 a Catalunya. A excepció dels productes alimentaris, que han augmentat un 0,2%, la facturació de la resta de productes ha disminuït un 9,6% respecte l’any passat. A la desconfiança del consumidor se suma la restricció creditícia de les entitats financeres, agreujant la situació de molts subsectors, que han trobat grans obstacles a l’hora d’aconseguir ajudes i recursos financers.

Menys vendes i menys treballadors L’ocupació del sector ha patit

La contractació de personal de reforç amb motiu de la campanya de Nadal en el comerç minorista pot caure un 50% també els efectes de la crisi. A principis de desembre, el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile, assegurava que la contractació de personal de reforç amb motiu de la campanya de Nadal en el comerç minorista pot caure un 50% respecte al 2007, degut al descens de vendes que ha experimentat el sector al llarg de l’any. Fraile va assenyalar que el número de contractats se

ACTIVITAT I PRODUCCIÓ DEL SECTOR SERVEIS (3R TRIMESTRE DEL 2008) PER SECTORS D’ACTIVITAT tecnologies de la informació transport serveis a les empreses comerç turisme

+3,9% +1,4% -4,1% -3,6% -3,5%

L’índex d’activitat del sector serveis (IASS) reﬂecteix l’evolució del sector serveis a través del volum de negoci de cinc subsectors: comerç, turisme, transport, tecnologies de la informació i serveis a les empreses. Al tercer trimestre del 2008, l’IASS ha registrat un descens del 2,9% respecte l’any anterior.

Font: IDESCAT

situarà entre les 2.000 i les 3.000 persones, davant les 4.000-6.000 de l’any passat, exceptuant els segments de joguines, perfumeria i regals. Amb tot, els comerços minoristes preveuen una caiguda de les vendes d’un 5% durant el Nadal, gairebé la meitat que les grans superfícies. D’altra banda, la caiguda del creixement del turisme és un altre dels indicadors clau

que constaten la retenció del consum familiar durant 2008.

El turisme cau En concret, les pernoctacions en els establiments hotelers han disminuït un 5,6% interanual a Catalunya, fins a l’octubre del 2008, segons l’Enquesta d’ocupació hotelera. Les pernoctacions del turisme estranger han caigut un 3,7%, mentre que les del

turisme domèstic ho han fet en un 9,7%. Sens dubte, el cicle econòmic actual ha impactat en les preferències dels viatgers, sent els EUA el destí preferent gràcies a la fortalesa de l’euro davant el dolar. L’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) posava de relleu durant l’estiu la caiguda d’un 5% de les reserves a les agències respecte al 2007.

MACRO-SECTORS 41

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

SECTOR AGRARI

La reducció dels ajuts al sector agrícola, fruit de la restricció pactada per la UE, revifa el descontent dels agricultors El preu del gasoil agrícola, -que a l’estiu va arribar a un màxim històric tot i haver-se moderat als darrers mesos-, i l’augment del preu dels cereals ha alimentat el malestar d’agricultors i ramaders, que han vist com al mes de novembre la reforma de la política agrària comuna promoguda pels vint-i-set (PAC) retallava els ajuts un 10% per a l’any 2012. Tot i que, segons els estats de la UE, els diners estalviats dels ajuts es destinaran al desenvolupament rural, el canvi climàtic o la gestió de l’aigua, les organitzacions agràries catalanes i espanyoles (Unió de Pagesos, FCAC, Asaja, UPA i COAG) han mostrat el seu rebuig a les mesures pactades per reduir les subvencions al sector.

El gasoil castiga el camp Els elevats costos de producció, tradicionalment en

L’augment del preu del gasoil i els cereals ha agreujat el malestar d’agricultors i ramaders desequilibri amb els marges comercials i els preus ﬁnals, s’han vist agreujats per un entorn econòmic restringit, amb un important descens de la demanda del consumidor final. D’altra banda, la irrupció cada cop més forta de productes provinents dels nous països de l’Unió Europea ha enfortit encara més aquesta cadena d’especulació alimentària, amb marges diferencials entre productors i consumidors que poden arribar, fins i tot, al 500%. Aquesta situació de descon-

Els productors són els agents menys satisfets. / FOTO: ARXIU

tent general va portar al mes de juny a 600 tractors i 1.500 pagesos a tallar les carreteres catalanes per reclamar al govern espanyol mesures de fre als elevats costos de producció en el sector i a l’augment del preu del gasoil.

Les reivindicacions de sempre Més enllà de les pèrdues

generades per la sequera primer i les pluges després, les reivindicacions són les mateixes: establir un preu pel gasoil professional, un nivell comú de garanties entre els productes de fora i els d’origen i un marge d’equilibri entre els preus de pagesos i els preus finals dels consumidors. El seu descontent, però, es fa palès al Barò-

metre del Clima del Sector Agroalimentari. Segons les conclusions de la Fundació Món Rural, els productors són els agents menys satisfets del 2008 quant a la situació de la indústria agrícola i les vendes assolides durant l’any. Tal i com destaca el seu informe de conclusions, el pessimisme domina les perspectives per als pròxims mesos: només el 28,4% creu que les vendes milloraran. Novament, els marges de l’empresa i les actuacions de l’Administració pública són dos dels indicadors amb pitjor puntuació.

CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AL 2008 Fruita fresca Fruita seca Cereals

+ 10,3% + 20,7% -29%

INDÚSTRIA

El sector industrial s’estanca i no agafa el relleu de la construcció per encapçalar el creixement econòmic Assumida la crisi de la construcció, la producció industrial es presentava a principis d’any com a millor substitut per tirar del creixement econòmic del país durant l’any 2008. Però ja al mes de juny, l’INE posava de relleu un descens del 9,5% en relació amb el mateix període de l’any anterior, tot representant la caiguda mensual més pronunciada en 15 anys.

Menys inversions Després dels nivells registrats l’any 2006, el 2008 ha consolidat la desacceleració del sector industrial a nivell d’inversions. El moderat creixement registrat al 2007 s’ha alentit encara més durant l’any, fruit de la incertesa originada amb les dificultats creditícies dels EUA i l’elevat preu del petroli. Segons l’enquesta de primavera del 2008 de l’Observa-

L’automoció tanca l’any amb rècord històric en la caiguda de vendes de cotxes, amb una davallada del 48% al mes de novembre tori de Prospectiva Industrial, la inversió industrial a Catalunya tancarà l’any amb un augment de l’1,6%, tres punts a la baixa respecte l’any 2007.

Menys exportacions Segons indicava el director de l’Insitut d’Estudis Econòmics, Juan Iranzo, l’augment del cost de les empreses, l’elevat endeutament i un tipus de canvi perjudicial per a les exportacions han debilitat la capacitat del sector. A

mitjans d’any, l’INE ja constatava com la taxa de producció de béns de consum queia un 9%, els béns intermitjos un 12% i els béns d’equip al voltant d’un 10%. Juntament amb Astúries i Castella i Lleó, amb una davallada del 17%, Catalunya forma part del grup de comunitats autònomes on la producció industrial ha caigut més, amb una retallada del 14%.

crisi posterior a les Olimpíades de Barcelona: al gener del 1993 les matriculacions van retrocedir un 53%.

Més comiats Com a conseqüència, els acomiadaments han centrat l’actualitat del sector, afectant milers de famílies de

Catalunya i el conjunt de l’Estat. Només en un mes, més de 12.400 treballadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya han vist com les seves empreses presentaven expedient de regulació per acomiadar-los o per enviar-los a l’atur de manera temporal.

Evolució de la inversió de les empreses industrials catalanes

L’automoció, paradigma de la crisi

Amb tot, les diferents branques d’activitat registren situacions ben diferents. En el punt de mira, l’automoció, que tanca l’any amb rècord històric en caiguda de vendes de cotxes, amb una davallada del 48% a Catalunya al mes de novembre. A Espanya, les vendes també han registrat una històrica caiguda, del 50%, superada tan sols per la

6,7% 5,3%

5 4

3,5%

3 2 1

2,9% 1,7%

2003

1,6%

2004

*Previsió Font: Secretaria d’Indústria i Empresa

2005

2006

2007

2008*

Ets jove? Ets emprenedor? Participa aquest any als Dinars d’ Emprenedors mensuals de l’ AIJEC- Joves Empresaris. Una bona oportunitat per poder compartir la visió empresarial de polítics, grans empresaris, acadèmics i personatges de reconegut prestigi, així com per a fer networking, conèixer i compartir mantell i experiències amb una cinquantena de joves emprenedors. Dinars del primer semestre: 21 de gener: Inauguració del Cicle Molt Hble Sr. Jordi Pujol (ExPresident de la Generalitat de Catalunya) 4 de febrer: Sra. Núria Vilanova (Presidenta Inforpress) 4 de març: Sr. Miquel Valls (President de la Cambra de Comerç) 1 d’ abril: Sr. José Manuel Lara Bosch (President del Grup Planeta) 6 de maig Sr. Mario Rotllant (Conseller delegat de Cobega-Coca Cola) 3 de juny: Hble. Sra. Mar Serna (Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya) Els dinars es duran a terme a l’Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, a les dates esmentades de 14 a 16 hores. Més informació a: www.aijec.es, aijec@aijec.es o al 93 430 55 00

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A BERNAT JOAN, SECRETARI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Les empreses que treballen amb diverses llengües tenen un valor afegit” Al capdavant de la secretaria de Política Lingüística, Bernat Joan, doctor en Filologia Catalana, sociolingüista i escriptor, es planteja com a objectiu bàsic el foment de l’ús social de la llengua catalana, així com la integració sociolingüística de la nova població immigrant.

MERITXELL SORT

Quins són els reptes de la Secretaria de Política Lingüística? Un repte de grans dimensions és aconseguir la incorporació sociolingüística de la població nouvinguda. A Catalunya han arribat més d’un milió de persones entre l’any 2000 i ara. Per tant, cal facilitar aquest procés, és a dir, posar a l’abast de la gent totes les eines tecnològiques necessàries perquè puguin aprendre el nostre idioma. Quines estratègies duen a terme en aquest sentit? El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) té l’objectiu de facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació del català en tots els àmbits. Actualment, el CPNL té 130.000 alumnes, dels quals un 70% estan als cursos bàsics inicials, és a dir, són persones que comencen a aprendre l’idioma. I d’aquestes, n’hi ha un percentatge elevat que procedeixen de fora de la Unió Europea. Els cursos són gratuïts i es fan una mica a la carta. Per exemple, tenim el programa Profit, que és d’ensenyament del català a treballadors de la restauració i l’hoteleria. Un altre programa, que està en marxa des del 2003, és el Voluntariat per la llengua, que enguany engloba 8.000 parelles lingüístiques. Fem una llista de voluntaris, que són persones que dominen el català, i una llista d’aprenents, formada per persones que en saben una mica, o que l’entenen però no el parlen... I els posem en contacte perquè tinguin conversa en català. Quina valoració general fa del Pla de política lingüística? Un dels objectius bàsics del Pla és treballar per promoure l’ús social de la llengua catalana. Això és més complicat en uns àmbits que en uns altres. No tot és homogeni dins la societat. En alguns sectors el català està molt arrelat i, en canvi, en d’altres, com l’Administració de Justícia, els Cossos i For-

“És més fàcil aconseguir la independència que Espanya tingui un model lingüístic igualitari”

avanci decididament en aquesta direcció que no pas en cadascun dels estats. Des del punt de vista empresarial, què suposa per a les organitzacions treballar amb una pluralitat de llengües? Precisament, des de la Secretaria de Política Lingüística, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), estem fent un estudi sobre el valor afegit que té per a les empreses catalanes utilitzar diverses llengües. Algunes empreses angleses han dut a terme estudis similars i han constatat que el pluralisme a les organitzacions és beneﬁciós de cara a les relacions amb altres països.

“Els ciutadans haurien de ser plurilingües, tenir competència en diverses llengües, com a mínim tres” ces de Seguretat de l’Estat, el món laboral... es troba en una situació més precària. La nostra tasca és aconseguir que en aquests àmbits més difícils pugui créixer el seu ús. I què es pot fer? En el cas concret de l’Administració de Justícia, des de la Secretaria, juntament amb el Departament de Justícia, estem treballant per promoure el català dins l’advocacia i a les facultats de Dret. Tenim un pla pluriennal per traduir els principals textos jurídics en català. Amb aquests elements, després és molt més fàcil poder expandir el català com a llengua de funcionament normal dins els jutjats. I si s’avança en l’àmbit de la justícia, paral·lelament s’avançarà en els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. Vostè aﬁrma que la independència dels Països Catalans és la via per aconseguir la plena normalització de la llengua catalana. Sí, és pura estadística. Les llengües que s’han normalitzat, normalment ho han fet, o bé en una situació de comptar amb un Estat propi, o bé en una situació de comptar amb l’oﬁcialitat exclusiva. El neerlandès a Flandes, que no té Estat propi, és una llengua plenament acceptada perquè és l’única que

Bernat Joan a la Secretaria de Política Lingüística. / DIEGO CALDERÓN

és oficial dins l’àrea. En canvi, el finès a Finlàndia és una llengua que s’ha normalitzat plenament malgrat la doble oficialitat de finès i suec, però en un context d’independència de Finlàndia. Els processos de normalització lingüística s’han originat en situacions d’independència política o de models lingüístics igualitaris. I jo, francament, veig més fàcil aconseguir la independència dels Països Catalans que aconseguir que Espanya tingui un model lingüístic igualitari. Vol dir? I tant! Imaginem el canvi de mentalitat que hi hauria d’haver a Espanya per assumir, per exemple, que l’Estat ha de posar quatre llengües exactament al mateix nivell, o per assumir que l’exèrcit ha de funcionar amb quatre llengües, o per assumir que no es pot ser a l’OTAN si l’euskera no és a l’OTAN... L’Estat espanyol promou de forma suficient els drets lingüístics de bascos, catalans i gallecs? És obvi que no. Promoure’ls de forma suficient voldria dir posar en peu d’igualtat les diferents llengües que hi ha a l’Estat. I això és una cosa que ni tan sols s’ha plantejat. Pensem en

una mesura que seria molt senzilla: que en els instituts d’Ensenyament Secundari de les àrees castellanoparlants es donés l’oportunitat d’escollir una altra de les tres llengües que hi ha a l’Estat. Això, a Suïssa és obligatori. La primera llengua és la del cantó, la territorial. La segona és una altra de les tres llengües de Suïssa a escollir. I la tercera és l’anglès. En un model com el suís, els bascos anirien a Andalusia o a Castella i es trobarien un 20-25% de la població que a l’institut ha après l’euskera. Això fa que els suïssos estiguin molt còmodes en el tipus d’Estat que tenen. El 2008 és l’Any Internacional de les Llengües. Quin paper ha de tenir la Unió Europea perquè totes les llengües sobrevisquin? La Unió Europea ha de fer un salt fonamental: passar d’entendre la pluralitat com “totes les llengües que reconeixen els Estats” a entendre la pluralitat com “totes les llengües que existeixen”. És un pas de mentalitat bàsic i relativament fàcil. De fet, defensar la pluralitat és més senzill des la Unió Europea que no pas des de l’Estat espanyol. I segurament veurem abans una Europa que

Què en pensa del reportatge publicat a The Economist on es fa referència a l’obsessió nacionalista per la llengua catalana? Un periodista que només beu d’una única font per fer un reportatge, en aquest cas els mitjans de comunicació estatals, és poc professional. D’altra banda, si es parla d’obsessió, senzillament s’està demostrant que hi ha alguna anomalia. Pressuposar que tothom t’ha d’entendre en castellà, per exemple a Càceres, és el més natural del món. En canvi, que una persona sempre parli en català a Barcelona és un acte de radicalitat. I que ho faci a Alacant, d’hiperradicalitat. El projecte de Llei d’educació de Catalunya permet blindar el model lingüístic català i aposta pel trilingüisme. Com ho valora? La política lingüística d’aquest país té dues missions. La primera és aconseguir que el català sigui la llengua d’intercomunicació pública habitual i que estigui normalitzada al propi territori. I la segona és que els ciutadans siguin plurilingües, que tinguin competència en diverses llengües, com a mínim tres. Intentarem que totes les administracions i la societat civil s’involucrin en un pla a llarg termini per aconseguir-ho.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

ESTUDI SOBRE LA GESTIÓ DE L’ABSENTISME

L’absentisme laboral disminueix un 13,8% a causa de la crisi econòmica En els darrers mesos s’ha experimentat una davallada notable de l’absentisme laboral, tot i que afrontar-lo segueix sent un repte per part de les empreses espanyoles. Precisament per ajudar-les en això, l’empresa Egarsat acaba d’elaborar una guia pràctica que reuneix polítiques i solucions reals per millorar amb èxit la gestió de l’absentisme.

La guia proposa 40 mesures per frenar l’augment de la taxa d’absències

REDACCIÓ

L’actual situació econòmica i la por dels empleats a perdre el seu lloc de treball ha fet disminuir, a Catalunya, un 13,8% l’absentisme laboral, segons dades del Departament de Treball. Mentre que en el primer trimestre de l’any cada català es va absentar 47,1 hores de la feina, del mes d’abril al juny aquestes absències es van reduir ﬁns a les 40,6 hores. Malgrat aquesta tendència positiva, l’absentisme laboral és encara avui una assignatura pendent. Segons un estudi de Pimec, aquest va costar a les empreses espanyoles 12.800 milions el 2007. És per aquest motiu que un grup d’experts liderat per Egarsat en collaboració amb Landwell-PwC, Esade i Aedipe Catalunya han aportat el seu coneixement, experiència, investigació i know how per elaborar una guia que presenta algunes de les polítiques i solucions que poden portar-se a terme a l’em-

El 38% de les companyies no duen a terme una gestió de l’absentisme

L’any 2007 l’absentisme va costar 12.800 milions a les empreses espanyoles. / ARXIU

presa per millorar la gestió de l’absentisme. La Guia per a la gestió de l’absentisme laboral proposa 40 mesures per frenar l’augment de la taxa d’absències a les empreses i pretén ajudar les empreses perquè busquin

optimitzar els seus recursos humans. Actualment, el 38% de les companyies espanyoles no tenen una política de la gestió de l’absentisme, i un 30% en té només amb caràcter sancionador. Les solucions proposades, a

partir de l’experiència d’una cinquantena d’experts, van des de les polítiques de selecció i contractació de personal (manual d’acollida, protocols d’actuació concrets), passant pel desenvolupament de polítiques retributives i de beneﬁcis socials (retribució variable segons absentisme, assegurances mèdiques privades, conciliació laboral...), l’organització del treball (reavaluació del lloc de treball, formació i comunicació...), la gestió de l’absentis-

me (optimització de processos mèdics, equips de primers auxilis, campanyes de conscienciació...) ﬁns al règim disciplinari de l’empresa. En l’acte de presentació de la guia, en què va estar present la consellera de Treball, Mar Serna, es va instar les administracions a controlar la concessió de baixes laborals, amb metges que lliurin els justificants d’absentisme en relació amb l’ocupació. Els autors també van defensar un canvi de model de gestió del personal, sobretot en un moment com l’actual, en què es troba el mercat laboral una nova generació de treballadors amb nous valors i necessitats. Segons aquests, aquest canvi s’ha de vehicular mitjançant els convenis col·lectius. La guia recull també 19 casos d’empreses que il·lustren bones pràctiques mitjançant la descripció d’un problema, la solució adoptada i els resultats obtinguts.

ELS DESPLAÇAMENTS LABORALS

Un treballador espanyol inverteix 8 euros al dia en anar i tornar de la feina 57 minuts diaris i 8 euros és el que inverteixen de mitjana els espanyols en els seus desplaçaments laborals, segons un estudi realitzat per ‘la Caixa’. En aquest, els treballadors que viuen a Barcelona apareixen entre els més perjudicats, junt amb els usuaris del transport públic que arriben a trigar 40 minuts més en anar i tornar de la feina que els que usen el transport privat. REDACCIÓ

El desplaçament al lloc de treball i la tornada a casa suposa una despesa, en temps i en diners, considerable per a molts empleats. Una part d’aquest cost és difícil de calcular, però el Servei d’Estudis de ‘la Caixa’ acaba de publicar l’estudi Quant costa anar a la feina? El cost en temps i en diners que, precisament, quantiﬁca en diners el temps utilitzat en anar i tornar de la feina per cadascun dels treballadors espanyols. Concretament, ﬁxa el resultat

en 57 minuts diaris el temps usat en anar i tornar de la feina que, en termes monetaris, representa prop de 8 euros al dia, tenint en compte els preus del 2007. Les diferències entre regions són molts importants i els treballadors que viuen a la Comunitat de Madrid, seguits dels que habiten a les ciutats de Barcelona i Madrid, són els que suporten un cost més elevat per als seus desplaçaments: 12,2, 11,9 i 11,1 euros, respectivament. Un major temps inver-

tit en els desplaçaments i un major salari rebut per hora treballada en aquestes zones expliquen aquestes despeses. En canvi, a La Rioja, Extremadura i Galícia és on costa menys anar a la feina, al voltant d’uns 6 euros diaris. L’estudi mostra, per altra banda, que els viatges en què s’utilitza el transport públic habitualment tenen una major durada que els viatges en transport privat. Així, un treballador que fa ús del transport públic triga, de mitjana, 40 minuts més que

el que es desplaça en transport privat. La despesa addicional d’aquest major temps ascendeix a 4,7 euros diaris. Precisament amb això radica una de les claus per les quals els treballadors espanyols es decanten pel transport privat.

El 3,5% del PIB La despesa total del trajecte al treball és la suma del cost del temps i altres despeses com combustibles, bitllets, manteniment... L’estudi ha calculat

que el component temps és de 8 euros diaris, equivalents a 1.800 euros anuals. A partir de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, l’informe constata que un treballador va gastar en transport 3.600 euros el 2007, el que signiﬁca que el component temps suposa prop d’un terç de la despesa total –cost del temps més les altres despeses– del desplaçament al treball i que el cost del temps dels viatges al treball equival al 3,5% del producte interior brut.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

‘Cloud computing’, externalitzar aplicacions per estalviar diners Capgemini publica un informe sobre els avantatges del cloud computing per a les empreses. No hi ha un acord clar en definir quins serveis es posen sota aquest paraigües. Es pot parlar d’aquest concepte per anomenar les aplicacions que deleguen part de la seva execució en un servidor de la xarxa. Alguns no es conformen amb aquesta definició i insisteixen que no s’ha perfilat una descripció clara d’aquest concepte i que tot el que és web 2.0 no necessàriament és cloud computing. L’informe esmentat parla d’“infraestructures escalables, accessibles sota demanda i previ pagament a través d’Internet”. Quins són, segons l’informe, els avantatges del cloud computing? Capacitat de procés i d’emmagatzematge en temps quasi real, quan es requereixin, sense haver d’esperar-los d’un centre de procés sota demanda. El cloud computing pot ajudar a reduir costos pel fet que utilitzant recursos que estan a l’abast, a

Internet, no cal que s’instal·li programari en cada un dels ordinadors, de forma que es pot estalviar en llicències, despeses d’instal·lació i manteniment, etc. i accedir en qualsevol moment i lloc al seu document. Un exemple d’aquest tipus d’aplicacions és Google Docs. Aquesta aplicació gratuïta en línia oferta per Google permet les d’un processador de textos i la d’un full de càlcul, però a més permet també la col·laboració en línia entre diferents usuaris a qui prèviament s’autoritza a accedir, visualitzar i modiﬁcar el document a voluntat. Com que es guarda un historial de les versions creades i modiﬁcades dels documents, en qualsevol moment podem reprendre un document per descartar canvis indesitjats. També es poden pujar arxius ja creats. La similaritat de l’escriptori de l’aplicació amb les aplicacions més populars de Microsoft suposa la familiaritat quasi immediata de l’usuari amb la interface.

Inspirar conﬁança serà una habilitat clau en el futur pròxim. / ARXIU

Com es poden afrontar amb eﬁcàcia les pèrdues materials La mort d’un ésser estimat, una relació de parella que es trenca, una malaltia greu... tots aquests contratemps, juntament amb la pèrdua d’un treball o de béns materials, representen crisis que sacsegen la vida dels individus i posen a prova la nostra resistència. La paraula clau és la capacitat de recuperació o resiliència, que és com l’anomenen els psicòlegs. Al contrari del que pugui semblar, tothom té aquesta capacitat de recuperació. N’hi ha prou amb fer un repàs de persones que han passat per experiències terribles i han acabat recuperant-se. És evident, però, que no tothom té aquesta capacitat en el mateix grau. Hi ha indicadors que prediuen la força de cada persona per refer-se després d’experiències dures. Un d’ells és la capacitat que tinguem de suportar emocions intenses, com el dolor, sense que provoquin un “trencament” psicològic. La capacitat de calmar-se a un mateix és també una habilitat molt útil en aquestes situacions. Veure què ens diem a nosaltres mateixos quan ens sentim malament ens dirà si som cruels amb nosaltres mateixos, o si som capaços consolar-nos. També hi ha algunes capacitats que s’engloben sota la capacitat de autoprotecció, com ser capaç de predir conseqüències basant-se en el judici propi i la intuïció. Entre els consells que es poden donar per superar els moments difícils hi ha el buscar el recolzament de família i amics i intentar no veure les crisis com alguna cosa insuperable. Acceptar que el canvi forma part de

La resiliència és la capacitat de recuperar-se d’un cop. / ARXIU

la vida és un altre recurs que pot resultar útil, així com esforçar-se per no perdre l’esperança i l’optimisme, malgrat que en els primers moments serà difícil i caldrà un temps per acceptar la pèrdua. Tractar de ser realista, utilitzar el sentit de l’humor, cercar recursos externs i cuidar-se a un mateix són altres consells que poden ajudar. TEXTOS: BEGONYA MERINO

HABILITATS DIRECTIVES

El desafiament titànic de recuperar la confiança Per si no n’hi havia prou amb el desgavell financer i la tan anomenada crisi de confiança, ja tenim la guinda que li faltava a aquest pastís explosiu: l’escàndol Madoff amenaça amb acabar de soscavar la confiança en els sistemes bancaris. Actors polítics i econòmics hauran de trobar el mecanisme per recuperar la confiança perduda de tots els qui empenyen la maquinària econòmica global. És previsible que en els pròxims anys, la capacitat d’atreure la confiança sigui una exigència reforçada entre les tasques de lideratge a alt nivell. I diem tasca,

perquè és una qüestió prioritària informació sobre les seves forces i complexa. Quan la desconfian- i debilitats, per por que sigui utiça s’instal·la entre dues parts, no- litzada contra ella. Però al mateix més queda una opció: que la part temps, cada part s’adona que té que se sent traïda quedi vulnera- la necessitat d’entrar en contacte ble i tot i així, sigui respectada. amb l’altra per solucionar el conPerò tornaran els inversors a sen- flicte. tir els cants de sirena i a exposar Així doncs, donada la situació, els seus diners? serà necessària una gran transEn tot aquest procés de regene- parència en el procés de reconsració, la comunicació jugarà un trucció econòmica, però també paper fonamental. Perquè només líders capaços d’explicar amb en la comunicació d’intencions convicció el pròxim escenari ecoi promeses es genera confiança. nòmic resultat de l’actual situació, Quan dues parts estan en con- i líders capaços de comunicar les flicte es lliuren a una hostilitat noves promeses i generar, de nou, autista i es resisteixen a donar la tan mancada confiança.

N’hi ha prou amb una connexió a Internet per disposar d’aplicacions. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANGELO FERRANTI, DIRECTOR DE RRHH DE CEVA LOGISTICS

“És precís establir un marc clar de polítiques i procediments ” Valors, missió, i visió, són més importants ara? Moltíssim, són la nostra identitat. CEVA vol convertir-se en l’empresa més admirada en el sector de la logística a Espanya, i tots els nostres valors i objectius donen suport a aquesta idea.

Feu cap cosa en la vostra organització per descobrir talent? Per descomptat. Realitzem avaluacions d’acompliment anual, amb seguiment semestral i incloent-hi plans especíﬁcs d’acció per al desenvolupament. CEVA Logistics té més de 1.000 persones a Espanya i Portugal, i 45.000 a la resta del món. / DIEGO CALDERÓN

Fins ara, et sents orgullós d’algun resultat en especial? Potser destacaria el baix índex de rotació voluntària que tenim, que és inferior a l’1 %. És decisiva la gestió de recursos humans en una empresa com la vostra? Sens dubte. De fet, participem en el comitè de direcció i possibilitem que es facin realitat molts dels objectius estratègics marcats. L’eﬁciència depèn del mètode o de les persones? D’ambdues coses, però primer, especialment en empreses grans, amb molts centres nacionals i internacionals, és precís establir un marc clar de polítiques i procediments. Sens dubte,

Encara que no ho sembli, Angelo Ferranti va néixer a Barcelona. El nom li ve pel seu pare, que era de Roma. Casat i amb tres fills, Ferranti està llicenciat en Psicologia a la UAB, té un MBA i diversos màsters en l’àrea d’empresa. Viu a la ciutat però de tant en tant, li agrada “escapar-se”. Quan vas començar? Durant la carrera vaig col·laborar amb l’àrea d’assistència social d’Erasmo Janer (el Raval). Ho vaig compaginar amb la realització d’informes psicotècnics d’orientació professional per a estudiants. Posteriorment, en una empresa d’enginyeria industrial realitzant la selecció de personal tècnic. Vaig treballar a la meva anterior empresa com a director d’operacions d’una multinacional en l’àmbit de recursos humans.

Com inﬂueix en el teu sector la globalització i la tecnologia? En logística no només movem paquets, també gestionem informació. Cada vegada més la informació adquireix un paper de major rellevància en la cadena de subministrament: explotar-la de manera adequada ens permet optimitzar els processos i minimitzar les incidències.

I per retenir-lo? Existeix un pla de compensació que inclou aspectes econòmics i formatius.

A COR OBERT

han de ser portats a la pràctica per les persones amb les competències adequades. El major repte al qual t’has enfrontat? El canvi cultural realitzat en un temps inferior a un any. Hem convertit CEVA en un lloc atraient per treballar i el mercat és ja coneixedor del nostre projecte a Espanya. Està realment valorada la feina de recursos humans? No en general, encara que no és el cas de CEVA i de les empreses en les quals he estat. Cada cop més, no obstant, les organitzacions tendeixen a donar un rol fonamental a la necessitat de plans de reclutament, formació, compensació i desenvolupament.

ció. La realitat és que la primera tendència és retallar el pressupost de formació. Sempre s’ha de quedar la formació imprescindible per garantir les bases del creixement futur. Un director de recursos humans, és un gestor o un estrateg? Si no és estrateg, no és director. L’antic cap de personal, que actua davant les demandes de la direcció general sense participar en les decisions, ha quedat obsolet. Algun consell per als joves que s’incorporen als recursos humans? Que ho facin per vocació perquè el camí no és fàcil i, sobretot, paciència davant les dificultats perquè al final les gratificacions superen amb escreix les adversitats.

En crisi, ens hem de formar més? S’ha de ser més selectiu amb la forma-

CÓMO SE FORJA UN LÍDER El caso Barack Obama PONENTES Juan Carlos Cubeiro y Ricardo Alfaro 21 de enero de 2009 de a 9 a 11 Información e Inscripciones: apd@bar.apd.es aedipecat@aedipecatalunya.com

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Tens algun hobby? M’he dedicat al futbol durant molts anys: aleví del Barcelona, infantil i juvenil en el Sabadell, i vaig arribar a jugar a Segona Divisió B. També viatjar (inclús per motius de feina). La teva procedència italiana té res a veure amb la forma de treballar? Potser, encara que vaig néixer a Barcelona i la meva mare és andalusa. És la nostra societat masclista? Cada vegada menys, però des del moment que són necessaris plans d’igualtat regulats per la legislació, ens indica que lamentablement ens queda molt de camí per recórrer... Què vols ser de gran? Algú satisfet pel realitzat, autosuﬁcient i envoltat de néts, a ser possible. Què no perdonaries mai? No m’agrada la mentida, ja que genera desconﬁança.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

UNIVERSITAT

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

RECURSOS HUMANS

LA UNIVERSITAT ESPANYOLA NO ES TROBA ENCARA AL NIVELL DE L’EUROPEA

TREBALL VOL POTENCIAR LA INSERCIÓ LABORAL A L’EMPRESA DE GAIREBÉ UN MILER

LA CONSULTORA MC ASOCIADOS LLIURA ELS PREMIS MC DE RECURSOS HUMANS

La universitat suspèn en aplicació real del coneixement. Les universitats espanyoles s’han convertit en un dels principals centres de recerca i desenvolupament, però, encara que han millorat en inversió, nombre de patents i transferència de coneixements, el balanç no es encara el desitjat. Les conclusions del quart estudi La contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament, presentat i elaborat per Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), apunten que la situació d’Espanya està per sota de la mitjana de l’OCDE quant a esforç en R+D, taxa de transferència, competitivitat, mobilitat geogràfica d’estudiants i inserció laboral dels titulats universitaris.

El Departament de Treball destinarà un total de 3 milions d’euros entre el 2008 i el 2009 per potenciar el treball amb suport a persones discapacitades. Concretament, un total de 73 tècnics distribuïts per tot Catalunya orienten, assessoren i acompanyen aquestes persones. Aquesta iniciativa s’emmarca en l’Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya que ha impulsat Treball conjuntament amb els agents socials i econòmics en el Consell de Relacions Laborals. El seu objectiu és garantir l’accés, la presència i la permanència de les persones amb discapacitat en el mercat laboral en condicions dignes i de qualitat, en funció de les seves necessitats. A Catalunya, la població amb discapacitat en edat laboral ascendeix a la xifra de 207.062 persones.

L’empresa de consultoria de recursos humans, Grupo MC Asociados, ha atorgat per novè any consecutiu els premis MC de Recursos Humans, uns guardons que premien els professionals més destacats del sector. Entre els premiats cal destacar Manuel García Garrido, director general de Boehringer-Ingelheim, Cayetana de la Guerra, directora de Recursos Humans de Siemens Healthcare, Francesc Ventura, responsable de Desenvolupament i Selecció de RRHH de La Caixa, Laura Linares de l’empresa Wrigley Co. com a jove promesa de RRHH, i Jorge Guarner de l’empresa SAR, com a millor directiu implicat en RRHH. Enguany els premis es van atorgar durant un acte que va aplegar més de 500 directius de destacades empreses del país.

CONSULTORIA CAIXA CATALUNYA FORMA 3.000 EMPLEATS A TRAVÉS DE L’E-LEARNING

Caixa Catalunya està desenvolupant una estratègia de formació dels seus equips basada en nombrosos avantatges que ofereix l’educació a distància, a través d’Internet. La consultora d’e-learning GEC, del grup d’empreses de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha estat la responsable de desenvolupar la plataforma CC Aula i de preparar els equips d’experts de la consultora (Learning Offices) per coordinar i assegurar l’èxit en la implantació dels programes formatius. Aquesta plataforma d’aprenentatge on-line integra els més de 350 cursos de formació adaptats a les necessitats de l’entitat ﬁnancera en un sol espai virtual.

LES ETT GESTIONEN UN 30% MÉS D’OCUPACIÓ QUE ELS SERVEIS PÚBLICS

Les empreses de treball temporal (ETT) van tramitar el 56,5% de les demandes d’ocupació i van gestionar un 30% més de col·locacions de treballadors que el Servei Públic d’Ocupació l’any 2007. Aquestes xifres es desprenen d’un informe elaborat per l’Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (AGETT) i el Centre de Predicció Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid (CEPREDE). Concretament, els 1.236.300 treballadors que van ser contractats amb intermediació el 2007, 689.000 (el 56,5%) ho van aconseguir a través d’ETT, i 538.300 (43,5%) mitjançant els serveis públics.

FORMACIÓ LA FORMACIÓ DE POSTGRAU S’ADAPTA AL NOU CONTEXT ECONÒMIC

EADA I MRW SIGNEN UN ACORD DE COL·LABORACIÓ

Les escoles de negocis es troben ja presentant els primers màsters que impartiran l’any que ve. Es constata que tindran especial importància la gestió comercial, la direcció de vendes o el màrqueting. D’altra banda, abunden els programes de gestió en línia i en camps amb bones perspectives, com la biotecnologia. En canvi, els programes en direcció d’empreses immobiliàries i de la construcció han desaparegut pràcticament del catàleg formatiu de les escoles de negocis espanyoles i han donat pas a màsters i postgraus que aborden sectors econòmics o àrees de l’empresa que no es veuran en principi tan afectats per l’empitjorament de la situació econòmica.

L’escola de negocis EADA i l’empresa MRW han signat un acord que es tradueix en un intercanvi de prestacions entre ambdues entitats. EADA es converteix en proveïdor privilegiat de formació mentre que MRW els oferirà serveis de transport. Segons Francisco Martín Frías, president d’MRW, “l’aula MRW és una mostra de la bona entesa que sempre ha existit entre MRW i EADA, i que al llarg dels darrers anys s’ha materialitzat en diferents acords. MRW sempre ha estat conscient que un gran nombre d’estudiants d’EADA es convertiran el dia de demà en dirigents d’empreses, per la qual cosa és necessari que existeixin més apropaments com aquest”.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A XAVIER ROIG, AUTOR DE “LA DICTADURA DE LA INCOMPETÈNCIA”

“Necessitem un cop de timó perquè el país s’està degradant” “Bona part del catalanisme està d’acord amb el meu llibre” “El més perillós és que domini la idea del no fem res perquè res no canviarà” BEGOÑA GIMÉNEZ

Per què creu que està tenint tant d’èxit? No ho sé, crec que és perquè comença a haver-hi una certa sensació generalitzada que les coses són molt complicades i que per solucionar-les cal que els que gestionen la cosa pública siguin els millors. Quines solucions proposa per acabar amb la incompetència? Renovar les classes polítiques, despolititzar les administracions, que no es canviï tot el cos tècnic cada vegada que s’incorpora un nou conseller o ministre, que els funcionaris estiguin ben remunerats però que siguin bons professionals. Quina part de culpa té el sistema educatiu, de la nostra incompetència? La Fundació Jaume Boﬁll mateix, ha fet uns informes molts durs on es veu que tenim un sistema educatiu molt ﬂuix i és clar, fa que els nostres polítics també ho siguin. La productivitat també és baixa perquè l’edu-

Xavier Roig (Barcelona, 1957) és enginyer, consultor al sector privat i collaborador a l’Avui. Amb l’editorial Columna es va estrenar com a assagista amb “Ni som ni serem” (2002) i “Entre l’Espanya i la paret” (2003). Ja està en màquines la tercera edició del seu darrer llibre “La dictadura de la incompetència” i estan treballant en la versió en castellà. El mes d’octubre, “La dictadura de la incompetència” va ser número u a les llistes del més venuts a Catalunya en no ﬁcció. cació és pobra i com en bona part depèn del sistema públic, és un peix que es mossega la cua. Els estudiants contra el Pla Bolonya, són uns incompetents o lluiten contra la incompetència? El Pla Bolonya no és dolent, però s’ha aplicat malament per part de les autoritats espanyoles. La Unió Europea deixa a cada país el principi d’aplicar les directives i aquí no s’ha fet bé. Que els estudiants protestin, està molt bé. Aquesta revolta és una bona notícia, feia temps que no hi havia un moviment així. Que es belluguin les coses per canviar-les sempre és bo. Quines conseqüències té una dictadura de la incompetència? Ja es comencen a veure efectes. El més escandalós és el funcionament dels trens de rodalies; el

Xavier Roig mostra el seu esperit crític a “La dictadura de la incompetència”. / DAVID FERNÁNDEZ

sistema mèdic està començant a patir les conseqüències de la mala gestió; el sistema educatiu tampoc va fi... I tot anirà a més. Necessitem un cop de timó, perquè sinó el país es va degradant i anem perdent competitivitat. En general això passa a tot el sud d’Europa. Al final, passarà el mateix que a Argentina. Era un país que estava molt bé i era molt ric, però s’ha anat degradant i una classe política dolenta ha portat el país al desastre. Què fa la gent? És un perill perquè la gent va acceptant el mal funcionament de les coses. Ens passarà com a l’Argentina, on domina el fatalisme, la idea que “no fem res perquè res no canviarà”. La resignació del poble és un objectiu dels governs? En part sí. El poder sempre té certa tendència a voler controlar-ho tot. Així només podem esperar un país mediocre. Què li sembla que alguns espanyolistes aprofitin el seu llibre per atacar Catalunya? Em preocupa. Sé que bona part del catalanisme està d’acord amb el llibre, però molts dels que m’han elogiat són espanyolistes o anticatalanistes. En part és lògic, perquè aquesta gent se n’ha adonat que el govern que tenim a la Generalitat és mediocre, llavors se n’aprofiten per criticar. Però de mediocre, també ho és el de Madrid o l’italià,

i el grec. Cadascú s’agafa la crítica per on més l’interessa. Jo trobo a faltar alguna crítica feta des del catalanisme. Com s’ha pres el sector públic i el govern el seu llibre? Per les reaccions que he rebut, n’hi ha que bé i d’altres, no dic que malament, senzillament no han dit res. Això sí, he rebut molts missatges de funcionaris i mestres dient-me que hi estan d’acord. Perquè hi ha gent molt professional, però són una minoria, i correm el risc que es desanimin. Vostè ha dit que defuig de la cultura de la queixa, què fa llavors en el seu llibre? Més que una queixa és una crítica. La queixa, si no aporta solucions, no val de res. Jo he intentat en el meu llibre presentar algunes solucions: eleccions per districtes, llistes obertes...no és la panacea, però són solucions. Si no fem res, aconseguirem que el país sigui dirigit a les tertúlies radiofòniques pels polítics i periodistes que hi participen. I això no pot ser. Hi ha molta concupiscència entre progressisme i banquers? Sí, jo crec que molta. A Catalunya, i a bona part del sud europeu, les classes dominants i un cert progressisme de pandereta han arribat a un acord tàcit per mantenir les seves posicions. El pit-

jor que pot passar és que un govern estigui poc preparat, perquè llavors les classes inﬂuents se n’aproﬁtin per treure el màxim suc. I si cal, es vesteixen d’un cert progressisme. Catalunya és un paradigma de tot això. Diu que la classe dominant no creu en la lliure competència? Sí, l’empresariat viu arrimat al poder i això ha estat una tradició al catalanisme i és una constant a tot el sud d’Europa. Els grans negocis es fan ben a prop del poder. La intervenció estatal, ara de cara a la crisi, què li sembla? És necessària, però no per temes ideològics, sinó perquè són els únics que tenen els recursos en aquests moments. El cacau que s’ha muntat ara també té el seu orígen en el mal funcionament dels servei públic. Però no diu que és excessiu l’intervencionisme públic? Sí, és un perill. Amb tants atacs, algú podria pensar que sent rancúnia per algú... No, no. És un llibre escrit amb molt de temps, molt ponderat. N’escriurà un altre? De moment no, requereix molt de temps...

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

CULTURA CITA CRÍTICA: “La tirania totalitària no s’ediﬁca sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates.” Albert Camus, escriptor francès.

Estil propi i referents Picasso i Miró són uns clars referents de Rodoreda però l’impuls més important el va rebre de Jean Dubuffet, que s’inspirava en l’art infantil. L’obra de Rodoreda forma part del clima estètic i moral de París de després de la guerra, on els pintors Klee i Kandinsky van esde-

venir els referents de la recuperació artísitca europea.

Unió de literatura i plàstica L’obra plàstica de Rodoreda és singular i personal. Els seus personatges plàstics són com els literaris: “Miren les coses de front, amb valentia i coratge, innocents i espantats, però disposats a no tancar els ulls a res, no agonitzen sinó que resisteixen”, aﬁrma Mercè Ibarz. Les obres exposades a “L’altra Rodoreda” són

totes en paper. La majoria d’elles són cares i cossos de persona. Podem observar algun animal però no hi trobarem ni exteriors ni natura. Algunes de les seves composicions, concretament alguns del seus collages, són la prova de la seva voluntat constructiva paral·lela a l’aspiració expressiva. Totes les seves obres es situen en un context de postguerra després de l’ocupació nazi, quan les arts plàstiques vivien un moment de transformació molt important.

AGENDA CULTURAL > Obra “Mort de dama”

>Exposició “Rabascall”

> Concert de Paco Ibáñez i Feliu Ventura

Adaptació al teatre d’un clàssic contemporani de les lletres catalanes. La novel·la satírica va ser escrita per Llorenç Vilallonga l’any 1931. A la Sala Petita del TNC, Del 21/01 a l’1/03.

Anàlisi de la producció artística menys coneguda a Catalunya de Joan Rabascall del període que va dels anys ‘60 als ‘80. Del 23 de gener al 19/04/2009 al MACBA.

Dins el “X Festival del Mil·leni”, Paco Ibáñez i Feliu Ventura cantaran conjuntament als populars poetes andalusos. El 22 de gener al Palau de la Música Catalana.

> Exposició “Preses de Franco”

> Concert de Diango

> Exposició “A la xinesa”

L’exposició fa visibles les històries de moltes dones que van lluitar per reivindicar les seves idees. Al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, ﬁns el 7/02/09.

El popular cantant presenta el seu nou disc dedicat a la copla, música de la qual se sent un gran admirador. El 16 de gener al Palau de la Música Catalana.

L’exposició apropa al visitant la realitat present i passada de la Xina així com els caràcters i els conceptes clau d’aquesta civilització. Al CCCB ﬁns el 22 de febrer del 2009.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

Aquarel·la sobre paper feta per Rodoreda, propietat de la família Borràs-Gras. /CEDIDA

El Patriarca de l’Església Ortodoxa Russa va morir el passat mes de desembre a l’edat de 79 anys. Alexis II ocupava el càrrec de Patriarca des del mes de juny de 1990, època en què encara existia la URSS. Va ser ell qui va retornar la fe després d’aquest període soviètic i, a més a més, va mantenir molt bones relacions amb tots els presidents russos democràticament escollits, des de Boris Yeltsin fins a Medvédev. En els darrers temps, Alexis II havia tingut seriosos problemes de salut i fins i tot havia corregut el rumor que el Patriarca havia mort l’any 2007. A Alexis II se’l recordarà com un gran defensor del paper de l’Església Ortodoxa Russa a la societat russa. Van ser destacables també les complicades relacions que va mantenir amb el Papa Joan Pau II, al qual va acusar de proselitisme a la zona d’influència ortodoxa de Rússia i de l’Europa de l’Est. Amb l’arribada de Benet XVI com a Pontífex de l’Església Catòlica les relacions entre Roma i Moscou van començar a millorar gràcies a la convergència de criteris morals. D’Alexis II es va arribar a dir que havia estat durant molts anys un agent dels serveis secrets del KGB. L’any 1964 va ser nomenat Bisbe de Tallin (Estònia), la seva ciutat natal i, l’any 1990 el van nomenar Patriarca després de la mort de Pímen I, el qual va ser el seu antecessor.

MAIG

Alexis II (1929-2008), Patriarca de l’Església Ortodoxa Russa

ABRIL

El cantautor Joan Baptista Humet ens ha deixat recentment a l’edat de 58 anys després de no poder superar el càncer d’estomac que li van diagnosticar fa tan sols un any i mig. Humet, nascut a Navarrès, València, va criar-se a Terrassa i va començar a cantar amb 18 anys en un teatre de la mateixa localitat. A l’edat de 23 anys va publicar el seu primer àlbum que portava per títol “Fulls” i va dedicar-se a la música de manera activa durant 18 anys. Els seus amics van decidir preparar-li un concert d’homenatge quan es va fer pública la seva malaltia. Aquest concert es va dur a terme el passat 16 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya però el mateix Humet sabia que no arribaria a presenciar-lo. L’any 2004 va publicar el seu darrer treball discogràfic titulat “Solo bajé a comprar tabaco” després de 18 anys fora dels escenaris. El cantautor va voler que el fotografiessin al costat d’un papir egipci que tenia al saló de casa seva. Segons Humet, la imatge del papir “és la barca de la mort i simbolitza el trànsit cap a l’altra vida.” La seva discografia la va remasteritzar i digitalitzar l’any 2000 el segell Rama Lama i ara ha editat en un cd els seus últims 4 treballs. Entre els seus èxits, cal recordar “Gemma”, “Cantiga” o “Clara.”

MARÇ

CRISTINA S.

Dins els actes de celebració de l’any Rodoreda, l’Obra Social de Caixa Catalunya presenta l’exposició “L’altra Rodoreda. Pintures i Collages” que es pot veure a L’Entresòl de La Pedrera fins el dia 1 de febrer del 2009. L’exposició està formada per una trentena d’aquarel·les, aiguades i collages, bona part de les quals són obres inèdites. Mercè Ibarz n’és la comissària. Mercè Rodoreda va produir la seva obra plàstica, probablement, entre els anys 1949 i 1957 que és quan es va haver d’exiliar a París i a Ginebra. Fins ara, les seves obres només s’han pogut veure a Calldetenes el 1991. És aleshores quan la majoria d’elles es van vendre i això va comportar que el seu llegat plàstic quedés molt dispers. Les obres de l’exposició “L’altra Rodoreda” provenen de col·leccions particulars com la de la família Borràs-Gras i la de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans). La pròpia Rodoreda va voler organitzar dues exposicions que mai no es van arribar a fer: una havia de ser a París la tardor del 1953 i l’altra a Barcelona la primavera del 1957. És precisament l’any 1957 quan l’autora va guanyar el premi Víctor Català i això va fer que es decidís a abandonar definitivament la pintura per dedicar-se per complet a la literatura.

Joan Baptsita Humet (1950-2008), cantautor

FEBRER

La producció de Mercè Rodoreda no es va limitar només a la seva obra literària sinó que també va estendre’s a l’art plàstic. L’Obra Social de Caixa Catalunya presenta una exposició que permet descobrir l’altra faceta creadora i més desconeguda de l’autora.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

L’altra vessant creadora de Mercè Rodoreda

GENER 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “A l’home pervers se’l coneix en un sol dia; per conèixer l’home just fa falta més temps..” Sòfocles, poeta tràgic grec.

TELEVISIÓ

Panorama televisiu una mica agitat

EMPRESAS FAMILIARES DE HERMANOS Autor: Manuel Pavón Editorial: Garrigues Pàgines: 50 Aquest llibre és el resultat d’una investigació que ha portat a terme l’advocat Manuel Pavón, de Garrigues, amb l’objectiu de conèixer el funcionament de les empreses familiars i oferir les claus per a la seva supervivència. La investigació s’ha portat a terme a través de 200 enquestes realitzades a germans i germanes d’empreses familiars de tota Espanya. Les empreses familiars formen part del nucli del teixit empresarial espanyol i, per tant, són una font important de generació de llocs de treball. Pavón extreu tota una sèrie de conclusions al voltant de la situació que viu l’empresa familiar a Espanya i ofereix uns consells pràctics per fer front a les situacions més complexes que puguin esdevenir.

EUFORIA Y PÁNICO Autor: Oriol Amat Editorial: Profit Editorial Pàgines: 156 Euforia y Pánico analitza quines són les causes de l’actual situació de crisi que ens envolta per ajudar-nos a entendre les claus de la crisi immobiliària, la financera i l’econòmica. El lector trobarà també una àmplia perspectiva sobre allò que es pot preveure que passarà, a curt i a llarg termini, i apunta estratègies racionals per aprofitar les oportunitats que ofereix la situació actual per empreses i particulars. Aquestes qüestions es tracten des del punt de vista de la inversió personal i de l’activitat empresarial. Segons l’autor, la crisi del 2008 “és una situació on es barregen dades econòmiques complicades amb la psicologia habitual de les persones.” L’objectiu és apuntar algunes reflexions sobre el moment actual i diagnosticar què està passant realment.

PUEDE SER UN BUEN DÍA Autor: Claudio Gregoire Pino Editorial: Empresa Activa – Ed. Urano Pàgines: 160 Aquest llibre és una mostra de superació personal i vol ser l’eina motivacional d’altres persones que accepten el repte de combatre les seves pròpies pors. Pino va quedar cec a l’edat de 17 anys i això va marcar un punt d’inﬂexió a la seva vida. Després d’adaptar-se a la nova realitat, Gregoire va estudiar Psicologia i a continuació va fer un MBA. Actualment té la seva pròpia consultoria de RRHH i és professor de la Universitat de Valparaíso, a Xile. El llibre proposa fermament l’emprenedoria com un estil de vida per millorar la satisfacció personal i el desenvolupament professional. Es tracta d’un llibre ple d’optimisme que vol encoratjar els joves perquè siguin emprenedors i creïn la seva pròpia empresa, assumint riscos inevitables.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Sala 33, a les 22.40h, al 33 Produccions audiovisuals guardonades de temàtica variada.

60 minuts, a les 22.10h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22h, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Tot just fa unes setmanes, Toni Cruz i Josep Maria Mainat van fer públic un comunicat en què anunciaven la seva renúncia als càrrecs que ocupaven a Gestmusic i Endemol com a president i conseller, respectivament. Els fins ara directius i fundadors de la productora catalana van remarcar que aquesta decisió no havia estat originada pel canvi d’horari d’un programa a la cadena Telecinco sinó pel deteriorament de les relacions amb aquesta cadena i, sobretot, pel projecte del nou programa del Xavier Sardà. El popular presentador estava immers en la preparació del programa que permetria el seu retorn a Telecinco de cara a la propera primavera. Sardà ja estava treballant amb tot un equip de professionals, conjuntament amb Gestmusic Endemol i Telecinco quan precisament aquesta cadena li va fer saber que no volia que Gestmusic en fos la productora. Arrel d’aquesta circumstància, Mainat i Cruz van dimitir. Com a conseqüència de tot això Sardà ha enviat un comunicat als mitjans de comunicació dient que la situació i l’ambient que s’ha generat li fa impossible seguir endavant amb el seu nou projecte televisiu ja que se sentia al centre del conflicte. El nou programa havia de ser setmanal i hi estava prevista la participació de Mercedes Milà, gran amiga de Sardà, Boris Izaguirre i Carlos Latre, aquests dos últims formaven part de l’equip de l’exitós i incombustible late show Crónicas Marcianas emès a Tele 5 i produït per Gestmusic. Per la seva part, el conseller delegat d’Endemol a Espanya, Jordi Bosch, ha assegurat que la productora té un “gran interès” perquè Mainat i Cruz segueixin oferint els seus serveis. Gestmusic Endemol és la productora de programes tan coneguts com Operación Triunfo, Gran Hermano, Fama ¡a Bailar! o ¡Mira quin baila!, entre molts altres. Estarem atents a la continuació d’aquesta polèmica per saber si tornarema veure a Sardà a la televisió i també si Telecinco torna a treballar amb Gestmusic, empresa que li ha proporcionat tants continguts i tantes audiències tant pel que fa a programes reality com en concursos de talents de temàtica variada. Sens dubte, aquesta situació portarà canvis i conseqüències al panorama televisiu però no sabem pas qui en sortirà beneficiat i qui perjudicat. Mainat i Cruz han ideat fins ara una gran quantitat de productes televisius de gran èxit. Mirant enrere i recordant la mítica Trinca, quines voltes dóna la vida! TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+ Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

RESTAURANT ELS PESCADORS

ELS ‘TOP 10’

Un oasi a la Barcelona postmoderna

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

BEGOÑA GIMÉNEZ

La plaça Prim és un bonic indret, una bombolla silenciosa situada entre els alts i moderns edificis de la nova Diagonal i les runes d’un menyscabat barri del Taulat, al Poblenou. Un espai que parla d’un altre temps, com el menjar que es serveix al restaurant Els Pescadors. Josep Maulini i Toia Duran, empesos per la necessitat de guanyar-se la vida i guiats per la gosadia de la joventut i la ignorància, com ell mateix reconeix, van arribar per casualitat, fa quasi 40 anys, a aquest local. La seva història es remunta a finals del s. XIX quan acollia pescadors i obrers al seu taulell de taverna costanera. Als pocs anys de treballar-hi, en Maulini i la Toia, animats pel bon funcionament del bar, van començar a fer una cuina més elaborada de mercat i clares arrels catalanes. Així van aprendre l’oﬁci ﬁns fer-se un nom a la ciutat.

L’obsessió per la frescor

Per menjar un bon peix, millor a prop del mar. Un lloc on la frescor dels productes sigui gairebé una obsessió i el gaudiment dels clients l’objectiu principal del servei de la casa. Això és el que trobem al restaurant Els Pescadors, tot un regal per als nostàlgics del bon menjar. aquesta exigència, la carta d’Els Pescadors és força àmplia destacant els peixos tant preparats com a entrants com per fer de segon plat. Brilla especialment el bacallà, que es pot trobar cuinat de deu maneres diferents.

L’àpat com a cerimònia A Els Pescadors es cuiden tots i cada un dels detalls que envolten l’estada al local, perquè saben que el client la valora d’una manera global. El comensal hi va a passar una bona estona, a gaudir del moment i la cerimònia. “Intentem que la gent en surti aplaudint”, explica Josep Maria Maulini. Per aquest restaurador, l’objectiu principal és cuidar el client i guiarlo –sense imposar– en la tria

La cuina d’Els Pescadors es caracteritza per les seves receptes bàsiques i tradicionals, amb olor a mar, espècies mediterrànies i composicions a partir dels referents de tota JOSEP MAULINI la vida. L’elegància d’aquest SUGGEREIX: establiment l’obté de la senzillesa i l’honestedat de la feina Entrant: Marinat de tonyina amb cous cous i alga nori. ben feta. Tots els proveïdors tenen 12,95 euros nom i cognoms, són de plena conﬁança. La qualitat sempre Segon plat: Peix al forn (Al ha estat un repte. Des de la gener: orada) . 23,12 euros sardina fins el llobarro, les verdures o els embotits, tot Postres: Llàgrimes de ha d’estar ben fresc. Tant és xocolata amb “parfait” de així que la carta canvia i s’im- vainilla . 6,78 euros primeix cada dia. Malgrat

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES Els Pescadors conserva el taulell de la taverna que va ser al s.XIX. / CEDIDA

dels plats, els maridatges i les seves diferents combinacions. Cal que tots els gustos i les textures estiguin ben lligats perquè l’experiència sigui única. També es cuida l’entorn. El menjador antic, símbol de la casa, és l’entrada principal d’Els Pescadors. L’aspecte de l’antiga taverna ha estat preservat: taules de marbre, bigues de fusta i taulell estret i alt. Els dos menjadors d’ambient actual són, segons l’amo, “l’expressió plàstica de la mentalitat d’Els Pescadors: la tradició que porta a la modernitat”. Si el bon temps acompanya, demaneu taula a la seva terrassa on es combinen els plaers de la cuina amb la placidesa

i la sensació de llibertat que ofereix la plaça Prim amb les seves boniques bellaombres. És un lloc íntim i reservat, d’aquells que un sap que pot declarar el seu amor o anunciar el proper ﬁll o celebrar, amb sort, tota una vida junts. També és el restaurant perfecte per explicar la idea que et farà triomfar i convèncer l’acompanyant que el negoci tancat el farà dormir tranquil. “Els nostres clients primer venen un dia a fer negocis i a la vegada següent tornen amb la família”, explica Maulini amb orgull. Plaça Prim, 1 (Poblenou, Barcelona) Tel. 93 225 20 18 www.elspescadors.com

EL TAST

CLOS FLORESTA Característiques: Viu color granat intens, amb reﬂexes robí i un incipient ribet teula. En nas presenta un suggerent conjunt de caràcter balsàmic, fruita madura i notes especiades sobre un elegant fons de tabac. En boca s’expressa amb potent fruita, formant un conjunt de tanins nobles i envellutats. Amb personalitat. Varietats: Elaborat amb varietats negres tradicionals de la zona, principalment Cabernet Sauvignon i Merlot. Elaboració: Viniﬁcació de les distintes varietats per separat. Criança mínima de 18 mesos en barrica de roure francès Allier. Preu: 13.50 euros

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER LA POLINÈSIA FRANCESA: TAHITÍ

Exotisme i diferenciació a la Polinèsia Francesa

Vista d’una de les illes que conformen la Polinèsia Francesa. / ARXIU NÚRIA HUESO

Sol, oceà, esculls coral·lins i població indígena. La Polinèsia Francesa és un conjunt d’illes i illots, d’origen volcànic i coral·lí, situades enmig del Pacíﬁc. La més gran i poblada és Tahití, a l’arxipèlag de la Societat. Però n’hi ha d’altres amb noms tan suggerents com Moorea, Bora Bora, Maupiti o Raiatea. Donar la benvinguda a l’any nou a Tahití o a qualsevol altre de les illes que formen la Polinèsia Francesa és una elecció diferent per treure profit del clima tropical, on l’escalfor del sol es manté durant tot l’any. L’ambient és suau i temperat, i encara que existeix la probabilitat d’algunes pluges durant els mesos de desembre i gener, la mitjana durant aquest temps és de 26 o 27 graus. La capital de Tahití és Papeete, i bàsicament, com la resta d’illetes, es nodreix econòmicament del turisme. A la Polinèsia Francesa, declarat territori

francès d’Ultramar, es parla el francès i l’anglès. Papeete és l’illa més poblada i per aquest motiu concentra tots els serveis mínims i bàsics com són l’aeroport, l’oficina de turisme, bancs, serveis de lloguer de cotxes, etc. Encara que les carreteres i el port de la ciutat són més complets que els de la resta d’illa, sortejada de camins de terra a vegades quasi infranquejables, les infraestructures no estan molt avançades. Però aquí resideix un dels seus al·licients, ja que Tahití, malgrat les successives colonitzacions i intents de civilització, no ha perdut la seva autenticitat.

Paisatges exuberants Per fer algunes rutes interiors és necessari endinsar-se en l’espessor de la vegetació o travessar sendes quasi impracticables. El més cèlebre del paratge tahitià són les vistes a les frondoses i verdes muntanyes, que contrasten amb el característic

L’època hivernal convida a recollir-se o a marxar durant aquestes dates a països de climes amb baixes temperatures per gaudir de la neu i el fred. Però no sempre ha de ser així. Una proposta diferent, i sobretot més càlida, és passar les festes nadalenques a Tahití, l’illa més coneguda i poblada de la Polinèsia Francesa. blau de l’oceà. Tot junt conformen un espectacle de colors i sons que conviden a descobrir els seus racons més amagats i recòndits. És gairebé impossible no evadir-se amb la pau i tranquil·litat que es respira a les platges de la zona, pràcticament verges.

Mestissatge i colors Un altre dels atractius de l’illa és la població autòctona, resultat de la barreja cultural entre les tribus indígenes i la influència occidental que han rebut en els últims temps. La majoria són maoris, però també hi ha un gran mestissatge, així com xinesos i francesos. El seu caràcter és relaxat i amistós, i un dels aspectes més típics de l’illa són les improvisades tendes de records, moltes d’elles, igual que algunes cases, construïdes amb canyes de bambú. Allà és

fàcil adquirir rom, copra (carn de coco assecada), sucre i objectes de nacre. També són molt populars els mocadors o fulards de colors que es poden col·locar de mil maneres diferents. La gastronomia de l’illa és molt variada, però el que més capta l’atenció és el gran nombre de fruites exòtiques. Pel que fa a l’aigua, encara que gairebé a tota l’illa és potable, es recomana beure sempre aigua embotellada.

El paradís existeix Si es tracta de viatjar, què millor que canviar de país, de cultura i sobretot, de clima. Tahití, amb les seves palmeres cocoteres, platges de sorra ﬁna i blanca, i una cultura mil·lenària és capaç

de transportar-nos en el temps i fer-nos oblidar durant uns dies del fred, les pluges i la neu. Les possibilitats d’esbarjo en aquest territori paradisíac són infinites. Les excursions en petites o grans embarcacions, moltes d’elles amb fons transparent, per accedir a diferents illes o illots de la resta de la Polinèsia és el més habitual. Els amants del submarinisme tenen una gran oportunitat per poder admirar la fabulosa ﬂora i fauna marina de la regió. També és molt enriquidor passejar per Papeete, la ciutat haitiana, i conèixer la seva gent i costums, així com visitar temples i restes arqueològiques de la zona. Descansar vora les aigües turqueses del Pacíﬁc és, per descomptat, un dels millors delits d’aquest viatge.

TRESORS NATURALS, EL CORALL I LA PERLA La mar blava de la Polinèsia esguarda un paradís sota les seves càlides aigües. Peixos de colors, estrelles de mar, i altres animals marins es barregen amb les meravelloses barreres de corall que inclús es poden albirar des de l’aire. Pels amants del submarinisme, bussejar en les aigües transparents de qualsevol de les illes de la Polinèsia Francesa és un veritable plaer, doncs la diversitat d’espècies aquàtiques és de les més grans del món. De fet, el principal problema d’aquest és la sostracció sense control del corall o distints exemplars en extinció per elaborar joies o altres productes. La perla d’origen tahitià, natural o de cultiu, és un tresor marí fruit de l’oceà Pacíﬁc. Les granges de cultiu de perles es poden visitar i encara que se’n produeixen de diferents formes i tonalitats, les més apreciades són les de color negre.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL GENER 2009

ESPORT I EMPRESA VÍCTOR GONZALO, EX CICLISTA PROFESSIONAL I MARATONIÀ. FUNDADOR DE ‘VÍCTOR GO’

“Cal desfer-se de patrons mentals que no ens deixen avançar”

AURELI VÁZQUEZ

Després de dedicar-te al ciclisme com a professional, què et va dur al món de l’atletisme de fons? Com a ciclista professional tenia moltes qualitats i vaig arribar a guanyar curses, però finalment no vaig assolir les metes que m’havia proposat. L’atletisme va ser com intentar aprendre aquesta lliçó de nou i veure quins errors havia comès. Em donava la conﬁança que físicament podia ser molt regular. Posar-me a córrer és una cosa que havia fet des de molt petit i m’agradava. Amb 40 anys, vas ser capaç de completar una marató en 2h 21 min, col·locant-te entre els 10 millors maratonians espanyols de la temporada. Quin és el teu secret? Si he de dir la veritat, aquesta marató va ser perfecta. Ara, amb gairebé 42 anys, em plantejo tornar a batre la meva marca. El secret? Saber que l’edat és un límit que un

Després d’aconseguir triomfs a l’elit del ciclisme, Víctor Gonzalo (1967) va canviar la bicicleta per les sabatilles de fondista. Amb 40 anys, va aconseguir colar-se en el ‘Top 10’ dels maratonians espanyols, i encara no ha dit l’última paraula. Ara, a més, el seu repte també és empresarial.

“Hi ha d’haver directius maratonians i també velocistes: tots són necessaris” mateix es posa. Amb aquesta edat, Espinosa va fer 2h08’ en marató, Zoetemelk va guanyar un campionat del món de ciclisme i un llarg etcètera de campions. Ara has iniciat un nou projecte empresarial que uneix esport i empresa. En què consisteix?

Víctor Gonzalo, acompanyant l’ex futbolista Luis Enrique a la marató de Florència. / FOTO: CEDIDA

He tingut moltes experiències personals i esportives que crec que poden ajudar molta gent. La disciplina, els èxits esportius, les derrotes, accidents dramàtics, etc., et van forjant en la vida i tot depèn de com superes aquests obstacles per a aprendre la lliçó i caminar amb nova empenta. Tractar amb líders nats com Induráin, Delgado, Luis Enrique, Jofresa, etc., et fa sentir que tots tenen coses en comú i que no és quelcom privatiu, sinó que està a l’abast de tots nosaltres. D’altra banda, hem oblidat que cos i ment estan íntimament units, i un sense l’altre no van a enlloc. De tot això he creat un mètode físic (Víctor GO!) que, unit a empreses de coach (Life Coach) i, pròximament, Ángel Gutiérrez, intentarem donar una llum perquè la persona es desfaci de vells patrons mentals innecessaris que no ens deixen avançar. Has ajudat diversos famosos a acabar maratons. Quina motivació troben ells a assolir aquest repte? Ells tenen la motivació de seguir practicant esport, no perdre la disciplina diària i seguir buscant reptes en la

seva vida. Això és fonamental per a seguir viu.

sions rapidíssimes però sense la més mínima tensió.

I les empreses, quins avantatges obtenen al recórrer a activitats esportives per als seus empleats? Un empleat o directiu és exactament igual que un ciclista d’elit o una persona del carrer. Han d’anar il·lusionats a la feina i amb una actitud mental positiva Això és difícil o molt fàcil d’aconseguir, segons l’actitud, que no aptitud. Si, gràcies a l’esport i l’actitud mental (van units), fem engranar totes aquests ‘baules’, haurem assolit una millor cohesió en el grup i, per tant, els resultats vindran sols.

Entre les teves prioritats, destaques la importància de l’honestedat, la família i la felicitat. Podem dir que aquest triangle és la base del teu projecte? Sense cap dubte. Honestedat amb un mateix, el més important. Si som capaços d’això, la resta ve sol. Si estem bé amb nosaltres mateixos, la resta de la nostra vida laboral i familiar estarà equilibrada. Si aprens a estimar-te, podràs estimar. És matemàtic.

Els gestors d’empreses, han de ser fondistes o velocistes? Bona pregunta. Hi ha d’haver de tot. Hi ha d’haver directius maratonians, la tranquil·litat dels quals permet fer un pla viable de futur, però també hi ha d’haver esprintadors capaços de prendre solucions en temps molt curts. Tots ells són importants, però el que compta és que el maratonià no s’obsessioni amb la meta, sinó que gaudeixi el camí, segon a segon, i que l’esprintador prengui aquestes deci-

Com se li ‘ven’ felicitat a una empresa o institució? Tots sense excepció busquem la felicitat. El que passa és que potser la busquem en coses que després ens adonem que no ens omplen. Com ‘vendre’ felicitat? La felicitat per a ells poden ser els diners: doncs fer-los veure que, si gaudeixen del camí sense pensar en el resultat, aquest arribarà sol. Creo que tots sabem això, però s’aplica poc. Hi ha una diferència gran entre voler i necessitar. Si necessites, no ho trobaràs. Si ho somies, ho penses, ho crees i ho poses en acció, el resultat està garantit.

Salut / ESTILS DE VIDA

GENER 2009 MÓN EMPRESARIAL

LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL, UN FACTOR DE RISC CARDIOVASCULAR

La prevenció és la millor eina per combatre la hipertensió Prevenir és curar

Els hàbits poc saludables poden incidir en el desenvolupament de la hipertensió, encara que en molts casos és hereditària. / ARXIU

Al principi i en la majoria dels casos, no presenta cap símptoma. I aquest és el principal problema. Detectar-la és tan fàcil com fer-se una lectura tensional, però moltes vegades el malalt no és conscient de patir-la i en conseqüència no rep el tractament adequat. Aquest mal silenciós s’enduu cada any la vida de 40.000 persones a Espanya. Per això mateix, i mai més ben dit, prevenir és curar.

NÚRIA HUESO

La hipertensió és una patologia que cada vegada fa menys diferències entre persones grans i joves. En contra del que molts creuen, la hipertensió, que signiﬁca un augment de la pressió de la sang a les artèries, es detecta cada vegada més en individus amb edats compreses entre els 30 i els 50 anys. Es calcula que a Espanya hi ha avui dia 10 milions de persones amb la pressió sanguínia igual o per sobre de 140-90. La primera i més alta xifra correspon a la pressió sistòlica o màxima, és a dir, quan el cor es contrau i es buida; en canvi, la segona

i més baixa és la diastòlica o mínima, quan el cor es relaxa i es torna a omplir.

Factors de risc La hipertensió és un factor de risc per les malalties cardiovasculars i coronàries i malgrat que encara no s’han esbrinat les causes directes que provoquin la malaltia sí que s’han trobat factors que poden incidir en el seu desenvolupament, com els genètics, l’estrès, una alimentació poc adequada, l’edat o l’obesitat. Així mateix, una persona amb diabetis té més risc de tenir la tensió alta,

“L’important és prendre mesures preventives i detectar la malaltia el més aviat possible, abans dels primers símptomes” encara que els hàbits poc saludables relacionats amb el consum d’alcohol, begudes estimulants (cafè, te), i tabac, afecten negativament. La patologia presenta pocs o cap símptoma al principi, però en algunes ocasions es poden patir mals de cap acompanyats de vertígens, nàusees, cansament o sensació de formigueig en mans i peus. La hipertensió es detecta en les lectures de les xifres. No diagnosticar la malaltia a temps pot provocar el deteriorament i dany d’òrgans vitals, i en els pitjors dels casos, vessaments cerebrals o trombosi entre altres efectes.

La millor manera de prevenir la hipertensió, encara que en molts casos és de tipus hereditari o de causa desconeguda, és procurant una ingesta d’aliments pobre en sodi, és a dir, baixa en sal, a més de reduir el consum de greixos saturats, mantenir un pes adequat, fer exercici moderat i evitar l’alcohol i el tabac. Així mateix, cal controlar els estats d’estrès o nervis. Però en altres casos, quan la malaltia ja s’ha desenvolupat, i sempre segons subscripció mèdica, s’ha de prendre una medicació específica, potser per la resta de la vida. Per saber si la medicació és efectiva i dóna resultats es comprova mitjançant les lectures tensionals, intentant que sigui a la mateixa hora que la vegada anterior per verificar més eficaçment el resultat i evitar falsos negatius o també, falsos positius. També s’ha de tenir en compte que la tensió d’una persona pot variar en funció dels esforços, estrès o postures que hagi adoptat.

Control mèdic Així doncs, l’important és prendre mesures preventives i detectar la malaltia el més aviat possible, abans que comencin els primers símptomes, ja que

a la llarga s’acaba sobrecarregant de treball el cor i augmenten els sediments de greix a les artèries, entre altres conseqüències. Una vegada ja s’ha diagnosticat, és imprescindible per mantenir un bon estat de salut seguir les recomanacions mèdiques pel seu control i mai abandonar el tractament sense consultar-ho prèviament. S’aconsella consultar el metge quan s’arriba a tenir la pressió arterial de 130-85. Arribats a aquest punt es tenen les condicions per desenvolupar la patologia i ja es deurien començar a prendre mesures respecte a la dieta i l’exercici.

Pla sanitari Tanmateix, Sanitat i la Societat Espanyola d’Hipertensió Arterial (SEH-LELHA), estan elaborant un pla conjunt de control dels pacients afectats per aquest trastorn. L’objectiu és conscienciar a la població perquè prengui mesures preventives, és a dir, abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia, i una vegada ja ha estat diagnosticada, seguint sempre les recomanacions mèdiques per al seu control. S’estima que a Espanya el 90% de la població s’ha pres la tensió arterial almenys un cop a l’últim any.