Món Empresarial 114 by Medigrup

Març 2009 n. 114

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

EL GOVERN DE LA GENERALITAT APOSTA PER LIDERAR EL CANVI DE MODEL ENERGÈTIC pàg. 3 a 12 >>

Un estudi del Col·legi d’Economistes de Catalunya analitza la dimensió de l’empresa catalana. L’economista Oriol Amat compara l’actual crisi econòmica amb la del 1929.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Tot i que el sector de l’automòbil no passa el millor moment, Quadis Rent-a-car manté posicions.

La tecnologia neta impulsa el sector mediambiental català La facturació del sector mediambiental ha crescut un 365% per les inversions realitzades.

Els parcs d’innovació compleixen un paper primordial per consolidar els emprenedors. DESTAQUEM

Daniel Ortiz analitza les diverses actituds polítiques i socials davant de la crisi econòmica.

XAVIER TRIAS PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A BARCELONA

Conversem amb Xavier Grau, director de màrqueting de MRW.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

La caiguda de la rendibilitat dels dividends a Europa. Les entitats pensen solucions per donar resposta a la possible morositat en el pagament d’hipoteques.

INTERNACIONAL

“La riquesa de Barcelona està en la indústria i els serveis”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores es planteja si les economies mundials seran capaces de donar una resposta conjunta a la crisi. El mapa del món: La formació en negocis.

pàg. 35 a 42 >>

L’adaptació a l’entorn normatiu europeu arriba tard per a les professions col·legiades.

FORMACIÓ DIRECTIVA

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESTABLIMENTS SANITARIS (ACES) L’eﬁciència energètica millora la productivitat del teixit empresarial. / ARXIU

Uruguai dedica esforços per estimular la inversió estrangera.

ESPECIAL

JOSEP CARARACH

El Govern de la Generalitat prepara una nova política mediambiental basada en un canvi de model energètic. S’ha d’estalviar, ser més eﬁcient i més autosuﬁcient energèticament parlant. Les eines per aconseguir-ho són tot un seguit de tecnologies el desenvolupament de les quals es forja a les universitats, els centres de recerca o els parcs d’innovació. El sector clean

PÀGINES 3 I 4 >>

pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Josep Lozano, director d’Aefol&Expoelearning. Els professionals qualiﬁcats aturats no accepten qualsevol treball, segons un estudi d’Adecco.

ISABEL ESTAPÉ

CONTRARELLOTGE PER APLICAR LA NORMATIVA EUROPEA

Els col·legis s’adapten a Europa Els col·legis professionals encaren una època complicada. A ﬁnals d’aquest any han d’adaptar-se a una normativa europea. La majoria de col·legis catalans dubta arribar-hi a temps, en un moment que, a més, cal afrontar altres reptes propis de cada sector professional. En aquest especial, ens apropem a les problemàtiques que afecten alguns col·legis professionals.

pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona. Els problemes de fertilitat són cada cop més freqüents.

“Volem contribuir a la modernització de la sanitat”

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

Miquel Bonet conversa amb José Moreno, director de Recursos Humans de l’Hotel Fira-Palace.

ESTILS DE VIDA

tech, el de les tecnologies netes, està format per aquelles empreses innovadores en el camp de les energies renovables, tractament d’aigües i residus, reciclatge, prediccions meteorològiques, d’eficiència i estalvi energètic, compostatge i relacionades amb medi ambient És un sector emergent pel qual molts inversors i companyies del sector energètic ja s’hi han interessat.

Els col·legis compleixen una normativa. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

CONSELLERA DELEGADA DE CRITERIA CAIXA CORP.

“Eradicar la pobresa és objectivament possible”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Bintes Canarias .............15 BP ..................................17 Chrysler .........................17 Criteria Caixa Corp. .......23 DKV Assegurances........15 FCC ................................16

EDITORIAL

Editorial

Font Vella ......................15 Ford................................17 Gas Natural ...................16 General Motors .............17 Grup Antena 3 ...............17 Grup Santander .............17 Honda ............................15 Iberdrola ........................15 Inditex............................16 Intel ...............................16 La Caixa.........................16 Lenovo ...........................17 Mitsubishi .....................17 Monty ............................18 MRW .............................19 Panasonic ......................17 Peugeot .........................17 Quadis Rent-a-car .........13 Repsol............................16 Sanyo.............................17 Sol Melià.......................15 Spanair ..........................16 Swiss Re........................16 Tele2..............................16 Telefónica................16, 25 Torras.............................22 Toyota............................15

MENYS COST FINANCER ÉS IGUAL A MÉS EFICIÈNCIA Darrerament només es parla de qüestions que fan referència al finançament. Començant per l’endeutament global acumulat que el nostre país té amb l’estranger, on ocupem el segon lloc en termes absoluts després d’Estats Units, i que en proporció al nostre PIB, deu vegades menor que aquest país, tenim una magnitud desproporcionada que supera amb escreix el PIB espanyol. És cert que l’endeutament dels comptes públics té un percentatge més que acceptable com a conseqüència dels darrers anys de superàvit, que ha permès situar el deute públic espanyol en el 39,4% del PIB –dada que de ben segur voldrien els italians, donat que la tripliquen–, però no perdem de vista la nova tendència del tancament de l’any 2008 amb un dèficit del 3,8% del PIB, camí que es va iniciar a la segona meitat d’aquest any

i que les veus més catastro- Tot plegat és incomprensible fistes auguren que es podria que en un país on el que no sobra és la liquiditat, l’admidoblar enguany. En clau interna si analitzem nistració sigui la primera en les entitats financeres que incomplir les normatives euhan obtingut el finançament ropees. Segons el Banc d’Esde 20.000 milions d’euros panya amb un deute de 30.549 amb les subhastes en els fons milions al juny del 2008, cird’adquisició d’actius finan- cumstància que catalitza la cers veurem un desequilibri, fallida de moltes empreses espanyoles. I ja que les caiés que hi ha xes acaparen “L’Administració administrael 70%. Per alés la primera cions com la tra banda, una d’Andalusia altra magnitud en incomplir i la del País que no hem les normatives Valencià que de perdre de europees” amb partides vista és l’encom la de deutament a curt i mig termini de les grans sanitat mantenen, 525 i 582 empreses catalanes, les de dies de demora, respectival’Ibex-35. Algunes d’aquestes, ment. Davant de la dificultat com la catalana Gas Natural de les empreses espanyoles tenen venciments, segons per obtenir crèdit bancari, Bloomberg, de 12.231 milions es podien plantejar fer cas a d’euros el 2009, una xifra que veus autoritzades com la de multiplica per quatre al com- Pimec a Catalunya, demapromís de Banc de Sabadell, nant només que es compleixi o deu vegades a la d’Abertis. la Llei 3/2004, ja que segons

un estudi d’aquesta patronal, el cobrament mig de factures és de 94 dies el 2008, quan en paral·lel a Europa és de 55,5 dies, el que suposa un cost ﬁnancer operacional del 7%. Si reflexionem sobre aquestes dades és evident que si normalitzéssim els procediments reduint els terminis de cobrament en les empreses, seríem més eficients quant a gestió administrativa i, per tant, tindríem un cost financer menor en totes les operacions. Lògicament la intermediació de les entitats financeres seria menor i, per tant, la repercussió de la manca de liquiditat no afectaria tant el teixit empresarial català, circumstància que per descomptat reduiria la dimensió del mercat de l’àmbit operacional de les entitats financeres, els seus marges i beneficis. A què esperem per fer-ho i dependre menys d’elles?

Fe d’errates: A la pàgina 13 del número anterior (Empresari del mes), Jorge Lluch apareixia com a conseller delegat d’Applus+. I és director general de Desenvolupament de Negoci.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia LES TECNOLOGIES NETES SÓN UN VECTOR CLAU EN EL SECTOR MEDIAMBIENTAL

Catalunya aposta per la innovació per liderar el canvi de model energètic Les universitats, els centres de recerca i les entitats de promoció econòmica i de suport a l’emprenedor saben la importància econòmica i estratègica que el sector del medi ambient ha assolit a Catalunya. Per això, entitats públiques i privades, com el recentment creat Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya o el Parc d’Innovació La Salle, centren tots els seus esforços i bona part dels pressupostos en aquest sector considerat emergent i de futur.

L’aplicació de tecnologies netes aporta beneﬁcis als processos productius

BEGOÑA GIMÉNEZ

El model energètic actual ha de canviar. Així ho expressen governs autonòmics, estatals i europeus. El canvi és imprescindible a nivell mundial, però quant de discurs i bones intencions i quant de realitat i concreció hi ha en aquesta aﬁrmació? El Govern de la Generalitat va encarregar a un grup d’experts un informe amb consells i guies per preparar la seva estratègia política en aquest àmbit per als propers mesos i anys. El grup d’experts ja ha presentat els seus resultats: proposa una diversificació de les formes d’energia emprades, que s’impulsi el conjunt d’energies renovables i s’aposti per l’estalvi i l’eﬁcàcia energètica. Aquestes mesures, a banda de l’evident benefici medimbiental, poden contribuir de manera molt positiva a pal·liar els efectes d’una situació econòmica adversa, perquè pot suposar un important mecanisme d’estímul econòmic i de creació de llocs de treball. Les noves formes de producció poden convertir-se en un vector de creixement econòmic i un sector industrial rellevant, que vindria a reforçar la competitivitat del sector a Catalunya, no exclusivament en matèria energètica sinó pel que fa a la nova industrialització. Un canvi de model energètic requereix l’aplicació de legis-

La facturació del sector del medi ambient va créixer un 365% entre 1996 i 2005, gràcies a les inversions fetes

Els experts demanen al Govern que situi la política energètica en el màxim nivell estratègic. / ARXIU

lacions, inversions en recerca i investigació, creació de mecanismes d’impuls a l’emprenedoria així com la creació de mesures que afavoreixin la producció. En aquest sentit, la participació ha de ser compartida i coordinada tant pel sector públic com per la iniciativa privada. Al País Basc, per exemple, les indústries que renoven els seus equips i inverteixen en tecnologia neta, obtenen un descompte del 30 per cent a l’Impost de Societats. Respecte el paper que els governs han de

tenir en l’impuls de les energies netes, el doctor Ramon Folch, membre del Grup d’Experts de la Generalitat, opina que “els governs del segle XXI no han de dir què s’ha de fer, sinó què no s’ha de fer. Per exemple, cap obra nova hauria de tenir demandes energètiques basals per sobre dels 70 kWh/m2 i any en comptes dels 100-150 kWh/m2 i any que tenen ara els ediﬁcis residencials o d’oﬁcines. Són els tècnics i els promotors els que han de posar la seva destresa i creativitat per aconseguir-ho. El

canvi de model ha d’estar basat en la convicció i en la compulsió (obligatorietat de respectar els llindars que s’estableixin).

Sector emergent L’actual situació de crisi podria considerar-se un moment ple d’oportunitats per aquest sector. Per poder impulsar-lo, però, cal que s’ajustin i es coordinin diferents actors: cal una implicació del govern per introduir les clean tech dins les seves línies estratègiques quant a suport,

subvencions, etc.; les empreses han d’apostar per la inversió i aplicació de les mateixes; el capital ha de veure en aquest sector una forma d’obtenir beneﬁcis; i les universitats han de desenvolupar línies de recerca, estudis i ajudes als investigadors. També cal, per part de les institucions, un exercici de difusió dels beneﬁcis que suposa l’aplicació de tecnologies netes en els seus processos productius. El sector del medi ambient va experimentar un creixement de la facturació del 365% entre 1996 i 2005, gràcies a les grans inversions realitzades per a la millora de la gestió de residus, el tractament d’aigües i l’augment de les energies renovables. Gràcies a aquest dinamisme, el sector està consolidant el seu pes a

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

El Parc d’Innovació La Salle fa d’incubadora d’empreses basades en tecnologies netes

projectes passen per un comitè de selecció amb experts de mercat, finances, màrqueting, etc. que avaluen el seu potencial. A Catalunya el nivell de talent és força alt i malgrat això, el principal problema amb què es troben els enginyers és que els costa crear l’empresa, donar el pas cap a l’emprenedoria. Per això són tan importants les tasques desenvolupades pels Parcs Tecnològics i per altres institucions, com Barcelona Activa o la pròpia Cambra de Comerç de Barcelona, que també va organitzar una ronda de contactes entre empreses de tecnologies metes i inversors, l’any 2007. “Hi ha una manca de cultura emprenedora per una part, i una manca d’inversió privada, per una altra”, explica Guiness, consultor en aquest sector. Empreses com Hidroﬂot, creadora d’una cental mareomotriu que aprofita i converteix l’energia del mar; AirWater, que ofereix solucions de tractament d’aigua i residus mitjançant la bioﬁltració; o Wattpic, que desenvolupa projectes d’energia solar foltovoltaica, són alguns exemples d’empreses de tecnologies netes que estan assolint l’èxit amb l’ajuda del Parc d’Innovació La Salle o Barcelona Activa.

“El sector de les clean tech és molt madur a Espanya”, segons Oliver Guiness, consultor

En l’àmbit de l’ediﬁcació es pot minimitzar el consum energètic reduint les despeses en climatizació i il·luminació. / ARXIU.

l’economia catalana i esdevenint una activitat puntera pel que fa al seu creixement. Malgrat això, només el 9% de les empreses d’aquest sector es troba internacionalitzada. És per això que el CIDEM ha creat un Pla per fomentar i acompanyar les empreses amb una dotació de 450.000 euros, prioritzant els vectors de l’aigua i els residus pel seu grau de maduresa. El Pla de l’Energia de la Generalitat de Catalunya preveu unes inversions, amb importants aportacions de recursos públics, en el període 2006-2015, estimades en 1.464,5 milions d’euros per assolir els objectius previstos, sobretot en els àmbits de l’eficiència energètica i les energies renovables, així com en l’àmbit de l’electriﬁcació rural, la gasiﬁcació de noves zones i el trasllat de línies elèctriques. No s’inclou en aquesta valoració econòmica altres àmbits que també tracta el Pla on les inversions econòmiques es duran a terme íntegrament amb recursos privats, i on l’administració hi actua creant les condicions necessàries per fer que els agents privats duguin a terme les inversions previstes, però sense aportar-hi recursos. Tampoc s’inclouen les inversions relacionades amb el programa de foment a la recerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic. Un dels subsectors que més està destacant a Catalunya és el de les tecnologies netes, empreses innovadores amb base tecnològica centrades en la creació d’instruments que permeten reduir la contaminació i generació de rebuig, a més d’augmen-

tar l’eficiència dels recursos naturals com l’aigua i l’energia. Aquestes tecnologies considerades netes contribueixen a generar beneﬁcis econòmics, optimitzant costos i millorant la competitivitat dels productes. Aquest sector és considerat per molts experts com un dels mercats emergents més rendibles del futur on Catalunya i Espanya poden arribar a tenir una posició de lideratge. Oliver Guiness, CEO consultor de Clearpoint Ventures –fons d’inversió nordamericà–, afirma que el sector es troba més madur a Espanya que en d’altres països, inclòs EUA, “el problema, però amb què es troben les empreses és trobar inversors ja que a Espanya el capital risc no està tan desenvolupat”, explica Guiness durant la trobada “Ready for Growth”, que va tenir lloc a Barcelona Activa el passat mes de febrer per posar en contacte inversors i emprenedors del sector de les tecnologies netes.

Innovació i recerca Fins fa pocs anys existia a Catalunya un clar endarreriment en recerca i innovació tecnològica en el sector energètic motivat, entre d’altres factors, per a una baixa demanda industrial de R+D, degut en part a la tradicional manca de cultura tecnològica d’innovació; manca de suport institucional i de finançament a la recerca; baixa productivitat de les estructures de R+D energètic a causa d’una certa desconnexió dels equips investigadors amb la realitat tecnològica i del mercat. Malgrat aquests fac-

tors més negatius, Catalunya atresora una sèrie de fortaleses com ara l’existència de coneixement del sector energètic en centres i grups de recerca universitari i determinades empreses d’enginyeria del sector privat que duen a terme un bon nombre de línies i de projectes; existència d’empreses del sector energètic que realitzen activitats de R+D en camps com la climatització, les tecnologies de refredament natural, la instrumentació i control de l’electricitat, etc. També existeix una clara voluntat política de les administracions, universitats i institucions per desenvolupar aquest sector, però és evident que sense un teixit empresarial productiu d’equips o una demanda d’innovació, l’activitat de R+D no arrelarà. Dins del Pla d’Energia de Catalunya, s’han establert les línies estratègiques que marcaran el futur de la R+D a Catalunya. Es fa especial incís en l’àmbit

de les tecnologies i equips innovadors d’estalvi i eficiència energètica en els diferents sectors econòmics. Un dels aspectes a promoure inclòs al Pla és la creació de xarxes entre els diferents centres de recerca estatals i europeus i la coordinació de les infraestructures, especialment dels Parcs Tecnològics.

Emprenedors en tecnologies netes El Parc d’Innovació La Salle és un dels centres que més s’ha abocat al sector medi ambient i més concretament al de les tecnologies netes . Un requisit per entrar-hi és, precisament, ser empresa innovadora i de base tecnològica. El Parc és una estructura d’intermediació dins del sistema d’innovació que té com a missió contribuir des de l’entorn universitari a la competitivitat del teixit empresarial. El Parc fa l’acompanyament als emprenedors en la creació de la seva empresa, la recerca d’inversors, la divulgació de la seva activitat així com el procés d’internacionalització. Cada any, arriba més d’un centenar de propostes de noves empreses, tot i que no totes les iniciatives estan del tot preparades per aconseguir l’èxit. Els

Despesa en R+D % PIB Catalunya

1,38

Madrid

1,81

País Basc

1,42

Estat espanyol

1,1

Japó

3,7

EUA

2,64

Suècia

4,27

França

2,2

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Pla de l’Energia 2006-20015 Inversions estimades (2006-2015)

Recursos públics necessaris

Projectes d’energies renovables

5.139,9 M€

105,5 M€

Projectes d’eﬁciència energètica

4.320,0 M€

1.079,0 M€

Soterrament i trasllat de línies elèctriques

300,0 M€

200,0 M€

Electriﬁcació rural i gasiﬁcació de nous municipis

195,7 M€

80,0 M€

TOTAL

9.955,6 M€

1.464,5 M€ Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Facturació estimada del sector del medi ambient a Catalunya Facturació estimada del sector del medi ambient a Catalunya Milions d’euros

1996

1999

2001

2003

2005

Creixement 96/05

856

2222

3325

3697

3982

365%

Font: Estudi del sector econòmic del medi ambient a Catalunya 2006. Fundació Fòrum Ambiental

A fons / ECONOMIA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A XAVIER TRIAS, PRESIDENT DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A BARCELONA

“Cal una taula de treball econòmic i social per trobar solucions a la crisi” Si és veritat que a la tercera va la vençuda, el 2011 serà el seu any. Xavier Trias es presentarà per última vegada a alcalde de Barcelona en unes eleccions a les quals arribarà després de quatre anys d’intens treball, ja que confessa que un ha d’estar en precampanya des del moment que es perden les eleccions anteriors. De moment la cosa va bé i les enquestes municipals li donen una bona valoració però encara queda molt per fer. gent i el mateix candidat. Segona, treballem molt. I jo crec que hem agafat un cert prestigi de persones que diuen la veritat que tenen voluntat de pactar, que no fem la crítica per la crítica, quan s’ha d’arribar a acords, els fem... però sempre amb una voluntat clara de fer coses que beneﬁcien a la ciutat de Barcelona. I tercera ens beneﬁciem d’una cosa: els que manen, ho fan des de fa 30 anys i a més es creuen que la ciutat és seva i no entenen que ser alcalde i dirigir una ciutat és estar al cantó de tothom i no del teu partit. La gent exigeix un canvi i aquesta sensació va agafant cada vegada més força. Estem en unes bones condicions però de moment, no tenim res guanyat.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Aquest darrer mes, Barcelona va acollir amb èxit la fira de telefonia GSM al temps que perdia una altra gran cita, el Bread & Butter. Quina lectura fa d’aquesta pèrdua? Sabíem que un dia es podia perdre. No és una sorpresa, ho és que l’Ajuntament es sorprengui. Això s’hauria d’haver previst abans. El més trist de la marxa del B&B és que hem destruït tot allò que teníem en l’àmbit de la moda, com la passarel·la Gaudí per la qual vam fer un gran esforç, i ara no tenim alternatives. Creu que és bo basar part de l’economia de la ciutat en les fires? Barcelona ha de tenir fires i congressos, però la riquesa de Barcelona és la indústria, les noves tecnologies, els serveis, el comerç, fer recerca i innovació, etc. Nosaltres tenim tot un conjunt de coses que ens posicionen, teòricament, molt bé, malgrat la crisi. Ara, hem de ser capaços d’entendre que per sortir de la crisi hem d’invertir justament en aquestes coses que el dia de demà ens permetran fer un salt important endavant. De la crisi no se surt creant treball precari, això no és més que posar pedaços. S’haurien de revisar el Pla d’Actuació Municipal 2008-2011 i els pressupostos? És evident, perquè estan redactats abans que esclatés la crisi i per tant cal canviar les prioritats. Primerament, ens hem de centrar en l’atenció social a la gent. Una altra prioritat és donar resposta a temes d’habitatge. Una altra és que nosaltres no podrem continuar urbanitzant la ciutat a través de les plusvàlues i per tant els diners els haurem de gastar de manera diferent. Entre les seves propostes, parla de revisar els impostos, taxes, etc. en quin sentit? A la baixa perquè si la inflació ha caigut i està a la baixa, el que no té sentit és que els serveis bàsics augmentin amb una inflació que no és la que és, amb unes previsions que no són les que són, sobretot aquells que no estan lligats a inversions importants. Barcelona té una taxa d’atur inferior a la resta de ciutats. Com valora la política municipal d’ocupació i què faria el seu grup? Barcelona, en la majoria d’indicadors està millor en xifres globals, que Catalunya. Ara bé, l’augment d’aturats en l’últim mes és superior en progres-

Quina estratègia seguirà per arribar a guanyar? Treballar, com sempre; demostrar que som gent seriosa, que fem les coses ben fetes. Jo no sóc cap secret, la gent ja coneix el Xavier Trias. Nosaltres oferim el canvi amb una persona experimentada i això té força. He estat capaç de canviar la sanitat d’un país, i igualment això ho farem a la ciutat de Barcelona, i amb la col·laboració de gent sigui del color que sigui. Això sorprèn els socialistes: nosaltres ens deixem d’històries i som capaços de transformar la ciutat entre tots.

sió. Per tant, estem en una situació preocupant, perquè que els efectes es notin amb un decalatge respecte Catalunya, no vol dir que això no sigui tremendament preocupant. Des del meu grup, insistim que es faci una taula de treball en què estiguin representats els partits polítics, sindicats, patronal per discutir quines coses s’han de fer a Barcelona per sortir endavant. Hem de ser capaços de fer una taula de concertació econòmica i social per veure com afrontem des de Barcelona aquesta situació que és molt difícil i que és molt preocupant. Creu que l’Ajuntament té una bena als ulls? A l’Ajuntament li agrada explicar que estem millors que els altres i això és una autodefensa tonta. És veritat que tenim més musculatura per aguantar una situació així. Però estan a la lluna, sembla mentida que tinguin aquesta actitud! Tenim un greu problema que el viurem d’una manera dolorosa i tapar-se els ulls

i no voler veure com estan les coses és una gran equivocació. Què pot fer Barcelona com a seu de la secretaria de la regió Euromediterrània? Això és molt important des del punt de vista polític i pot arribar a tenir molta importància econòmica. És una aposta molt positiva, el que no sabem és quin abast tindrà això. Hem de procurar ser optimistes però no ens enganyem, també comporta que tothom prengui actituds i responsabilitats al respecte. Vol dir no deixar de treballar pel port, l’aeroport i complir el que hem aprovat a la carta municipal de participació de l’Ajuntament en la direcció de les infraestructures. L’última enquesta municipal el situa amb un 5,4 per sobre de l’Alcalde Hereu amb un 5’1. Què creu que està passant? Primer, nosaltres hem fet una cosa molt important i és que hem apostat per una persona i un equip. Mantenim la mateixa

No és molt d’hora per estar en precampanya? Jo sempre dic el mateix: quan perds unes eleccions, al dia següent t’has de posar a pencar per guanyar les pròximes. Això no té secrets. Si penses que la campanya són els últims tres mesos, estàs perdut. Com que les del 2011 seran les seves últimes eleccions municipals, li fan especial il·lusió? Em fa il·lusió i estic segur que arribaré a ser alcalde. A la vida tot té un temps. Em vaig comprometre a estar 12 anys a l’Ajuntament i això ho compliré. Aquesta és una ocasió única per guanyar. I llavors m’hi estaré 8 anys d’alcalde i després em retiraré. Així que si tot li va bé, serà l’alcalde postcrisi... Malauradament, aquesta crisi no durarà només dos anys. És una crisi llarga i complexa però Barcelona pot sortir reforçada d’aquesta situació i pot demostrar que és diferent a la resta.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

INFORME DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

L’escassa dimensió de l’empresa catalana en diﬁculta la competitivitat Moltes empreses, però amb uns nivells de facturació escassos. Així es podria deﬁnir a grans trets l’estructura empresarial catalana, si la comparem amb la d’altres països de la Unió Europea de característiques similars a Catalunya. Tenint en compte això, un estudi del Col·legi d’Economistes alerta que la crisi econòmica no se superarà si les empreses no tenen una grandària mínima.

Catalunya té més empreses que Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes, però facturen menys ÀGATA SERRA

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha elaborat l’estudi La dimensió de l’empresa catalana on posa de manifest que Catalunya pateix una excessiva atomització industrial que limita la seva competitivitat. Durant la presentació de l’informe, el degà del col·legi, Joan B. Casas, deﬁnia aquesta problemàtica aﬁrmant que “la dimensió és un element condicionant del desenvolupament econòmic”, i que per aquest motiu el Col·legi es planteja obrir un debat profund en el món empresarial sobre la necessitat de reformar amb urgència el teixit industrial català i avançar cap a unitats empresarials més grans, que permetrien ser més competitius i superar amb èxit l’actual crisi econòmica. El citat estudi, en què hi han participat professionals procedents de diversos sectors empresarials, reconeix l’esperit emprenedor català que s’evidencia en el gran nombre d’empreses que hi ha,

però alerta que “el nostre tarannà individualista i més aviat conservador, repercuteix en la manca de projectes empresarials més ambiciosos i arriscats. Això suposa creixements orgànics i moderats” si ho comparem amb altres països de la Unió Europea amb una dimensió i un nombre d’habitants similars, com són Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia. Concretament, Catalunya és líder en nombre d’empreses –33.599 societats amb una facturació superior a 1 milió d’euros–, però només un 2% d’elles factura més de 50 milions, mentre que a Dinamarca aquest percentatge es dispara ﬁns a un 28%, tot i que el nombre d’empreses és considerablement menor –5.588–. De fet, per regla general els països nòrdics presenten una atomització industrial molt menor a la de Catalunya, fet que explica que Catalunya tingui més empreses que Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes. D’altra banda, el Col·legi detalla altres aspectes que condicionen les empreses d’escassa dimensió i les fan poc competitives en moments com els actuals. Entre ells destaquen el predomini de les polítiques a curt termini enfront a plans estratègics a mig i llarg termini; la poca inversió en R+D+i, el que hipoteca

la capacitat de creixement i rendibilitat futura; la manca d’una ﬁscalitat favorable que incentivi la inversió i el desenvolupament de la iniciativa empresarial; i l’existència de molta empresa familiar on la separació de propietat i gestió no és l’adequada.

Un canvi de mentalitat Tenint en compte aquest escenari, les empreses catalanes el primer que han de canviar és la mentalitat, segons l’estudi. En aquest sentit, el degà del Col·legi assegura que “els esquemes culturals es canvien per necessitat” i es mostra convençut que les empreses que vulguin sobreviure a la crisi es veuran obligades a fer aquest canvi i, per tant, donar un gir a la gestió empresarial, i aquest passa per fer una aposta més ferma per les aliances empresarials. Ara bé, segons l’estudi aquesta proposta de caire cultural ha d’anar acompanyada, d’altres de caràcter normatiu, ﬁscal i ﬁnancer, però que en qualsevol cas ja no depenen exclusivament de les empreses, sinó de les institucions. És per això, que properament el Collegi donarà a conèixer aquest estudi a les administracions i a altres agents socials.

els tràmits i en introduir nous procediments especíﬁcs per a processos de fusió, escissió i cessió alhora que cal prendre mesures que, en definitiva, permetin la concentració empresarial. Les propostes de caire ﬁscal se centrarien a establir un marc de confiança que incentivi la inversió i el desenvolupament de la iniciativa empresarial i una administració tributària fiable i previsible. L’estudi detalla també alguns aspectes a aplicar, com a norma general, com ara el silenci administratiu positiu.

NIVELLS DE FACTURACIÓ A LES EMPRESES 100%

80%

60%

40%

20%

DIA

L TA CA

1-10 MILIONS

Entre d’altres, les demandes a nivell normatiu es concreten en una simplificació en

Finalment, el bloc de propostes de caire financer recull la necessitat de desenvolupament, tant des d’un punt de vista privat com públic, de les societats autòctones dedicades al capital risc, com a instrument de finançament que pot contribuir en gran manera als processos de creixement i concentració empresarial, així com la potenciació de polítiques de finançament a empreses joves i innovadores, o l’obtenció de garantia de fons de finançament bancari estable, entre d’altres mesures.

Total núm. empreses:

33.599

ÀN

L FIN

ICA

BÈ

10-25 MILIONS 9.172

16.978

ÈC

25-50 MILIONS 16.764

R NO

M NA

MÉS DE 50 MILIONS 13.192

5.588

Font: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.

1a empresa gasista d’Espanya i l’Amèrica Llatina

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador privat de Gas Natural Liquat de la Conca Atlàntica i tercera companyia del món en capacitat de generació d’electricitat amb cicles combinats de gas. 3r operador mundial de cicles combinats de gas

2n operador de GNL de la Conca Atlàntica

Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur que veiem. Un futur ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Nova Seu social de Gas Natural a Barcelona.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legis d’Advocats de Catalunya

Els economistes creuen que la conﬁança és clau per recuperar l’economia

El CICAC no justiﬁca la primera vaga judicial realitzada en la història de la justícia espanyola

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha emès l’Índex d’Expectatives Borsàries dels Economistes per aquest primer trimestre d’any, segons el qual s’espera que l’IBEX tanqui a 31 de març entre els 8.200 i els 10.100 punts. A la reunió d’experts per a la previsió de l’Índex d’Expectatives Borsàries que celebra cada trimestre el Col·legi d’Economistes de Catalunya s’ha posat de manifest que el futur dels mercats borsaris dependrà pràcticament en la seva totalitat de la confiança que el govern sigui capaç de traslladar a la societat. Així mateix, la publicació de resultats de les empreses serà un aspecte a tenir molt en compte, i permetrà dilucidar si els beneficis són suficients per mantenir el pay-out o repartiment de dividends sobre beneficis, donat que en aquests moments el dividend cobra una importància preponderant per comparar la rendibilitat borsària amb la d’altres mercats, com podria ser la renda fixa privada.

Davant la jornada de protesta de jutges i magistrats, celebrada el passat 18 de febrer, el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) va emetre un comunicat en el que “considera que la situació als jutjats no és la idònia ni la desitjable pel al bon funcionament de l’Administració de Justícia, tenint en compte la precarietat i la falta de recursos amb la qual s’està treballant”. Des del CICAC, s’entenen i es comparteixen les reivindicacions de jutges i magistrats, però no creuen que la vaga sigui la mesura més adient tenint en compte que “són els propis usuaris de la justícia que veuen afectats els drets i interessos”. En el comunicat, el CICAC també demana un gran acord entre totes les forces politiques per dotar la justícia dels recursos adients i desitja que “aquesta primera vaga judicial realitzada mai a l’Estat sigui també l’última”.

Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya Celebració del 25è aniversari de l’entitat, la primera que es va crear a l’Estat espanyol El Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, que va ser també el primer Consell Autonòmic de Procuradors de l’Estat, va celebrar el passat 16 de febrer el seu 25è aniversari. Els actes es van iniciar amb un acte institucional al Palau de Justícia de Barcelona que va comptar amb els parlaments d’Ana Moleres, degana presidenta del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya; Juan Carlos Estévez, president del Consejo General de Procuradores de España; Montserrat Tura, consellera de Justícia; i Maria Eugènia Alegret, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’altra banda, també va tenir lloc una conferència que va anar a càrrec de Joan Trayter, catedràtic en Dret Administratiu, sota el títol “El Consell i la procura del futur a Catalunya”.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya El COAC signa un conveni de col·laboració amb l’Incasòl

Nou impuls de les línies del Pla de Foment Empresarial 2009 Caixa Sabadell s’afegeix a l’impuls de l’economia i al finançament de pimes i autònoms amb les diferents modalitats del nou pla de foment empresarial creat per l’Institut de Crèdit Oficial. Línia ICO - Pimes: per al finançament de projectes d’inversió en actius nous fixes productius, amb un màxim d’1,5 milions d’euros i fins el 100%.

Línia ICO - Creixement empresarial: destinada al desenvolupament de nous projectes d’inversió de ﬁns a 6 milions d’euros.

Línia ICO - Emprenedors: destinats al finançament d’actius per a l’inici de noves empreses i negocis, fins a 200.000 € per beneficiari i any.

Línia ICO - Internacionalització: per impulsar la presència a l’exterior ﬁnançant les inversions amb un màxim de 6 milions d’euros per client i any.

Per a més informació, visiti la seva oﬁcina i rebrà assessorament personalitzat.

Financi el seu circulant amb les millors condicions

Inverteixi en noves tecnologies amb la Línia ICO - Plan Avanza

Caixa Sabadell posa a disposició de pimes i autònoms la Línia ICO - Liquiditat, una iniciativa de l’Institut de Crèdit Oﬁcial que té l’objectiu de donar suport i ﬁnançar en condicions preferents les necessitats de capital circulant del seu negoci.

Caixa Sabadell li ofereix el ﬁnançament que necessita per equipar el seu negoci amb les darreres innovacions en tecnologia de la informació i la comunicació, en condicions preferents.

Podrà aconseguir un préstec de ﬁns a 500.000 € per empresa i any, amb les millors condicions.

El COAC i l’Incasòl han firmat un conveni que té per objecte l’establiment d’un marc de col·laboració entre ambdues entitats per tal d’iniciar accions de millora dels projectes que intervenen en el procés de l’edificació i els seus mitjans d’intervenció respectius i la prestació de serveis d’interès comú. Durant el primer any de vigència del conveni, el COAC collaborarà amb l’Incasòl en el visat de projectes, en iniciatives de millora de la qualitat i recerca de projectes d’habitatge, en la cessió d’espais per a activitats de difusió d’obres arquitectòniques de l’Incasòl i en el suport tècnic de l’Oficina de Consultora Tècnica.

Aconsegueixi el millor ﬁnançament i augmenti la seva liquiditat amb Caixa Sabadell.

Connexió de banda ampla, software, hardware... Gaudeixi de condicions excepcionals per a la renovació tecnològica de la seva empresa. Apunti’s a les noves tecnologies i avanci cap al futur amb Caixa Sabadell. Informi-se’n a la seva oﬁcina o entri a www.caixasabadell.es

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa. Per subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

Una mirada enrere... 2 de febrer Zapatero no aconsegueix que la banca accepti concedir més crèdits La reunió entre el president espanyol i la cúpula de bancs i caixes ha acabat sense acord perquè les entitats ﬁnanceres concedeixin més crèdits als particulars i a les empreses. Segons fonts del govern espanyol, els presidents dels principals bancs i caixes de l’Estat sí que han acceptat informar millor de les línies de crèdit oﬁcials, que es reforçaran, i esforçar-se més per intentar atendre la demanda de crèdits de famílies i pimes. Els banquers, però, han defensat davant de José Luis Zapatero que ells no poden donar més préstecs si l’economia i la demanda no creixen.

3 de febrer L’atur puja un 7,7% més al gener i s’apropa al mig milió de desocupats

al Regne Unit, on sectors productius demanen que es contracti abans mà d’obra nacional que estrangera. En concret, en aquest país la vaga ha afectat una vintena de plantes energètiques i més de 3.000 operaris s’han sumat a la protesta sota el lema ‘Treballs britànics per a treballadors britànics’. Els vaguistes exigeixen a l’executiu de Gordon Brown l’adopció de mesures proteccionistes que evitin la contractació de mà d’obra estrangera.

4 de febrer Montilla demana a la banca que concedeixi més crèdits Durant els actes del 150è aniversari de Caixa Sabadell, el president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat al sector financer facilitats perquè famílies i empreses puguin accedir al crèdit. En el transcurs del seu discurs, Montilla ha destacat la solidesa del sector ﬁnancer català i que ara és el moment de posar-lo al servei del redreçament de l’economia catalana.

el juny del 2003 el va retallar ﬁns al 2%. Els experts coincideixen que al mes de març es podrien reprendre les rebaixes per tal de combatre la crisi econòmica a la zona euro.

L’atur ha augmentat en 32.000 persones durant el primer mes de l’any a Catalunya, un 7,7% més que la xifra del mes anterior. En total, el nombre de persones que busquen feina a casa nostra ja s’apropa al mig milió i ja és de 456.000. Al conjunt de l’Estat, gairebé 200.000 persones han perdut la feina, segons les dades que ha fet públiques el Ministeri de Treball. D’aquesta manera, el nombre de persones aturades ja supera els 3.300.000, un nou rècord històric que situa l’atur un 6,35% per sobre de la dada amb què es va tancar el 2008. En un any, la xifra de parats ha augmentat prop d’un 50%. Onada de vagues al Regne Unit contra la contractació de mà d’obra estrangera La crisi està generant una onada de xenofòbia en diversos països europeus, i en especial

El BCE manté els tipus en el 2% El Banc Central Europeu decideix mantenir els tipus d’interès a la zona euro en el 2%, tal com ja va anticipar el president de la institució, JeanClaude Trichet. Aquest és el nivell més baix del preu del diner en la història del BCE, que

Obama defensa el seu pla econòmic per evitar la catàstrofe

sisè descens consecutiu. Des que la inﬂació es va situar en el 5,3% al juliol del 2008, els preus no han parat de baixar. El govern espanyol descarta el risc de deﬂació, però el problema és que en rebaixar el preu de venda dels productes, les empreses no cobreixen costos i acomiaden treballadors.

6 de febrer 17 de febrer La Comissió Nacional de l’Energia investigarà les elèctriques LA CNE ha acordat obrir un expedient informatiu a les companyies elèctriques Iberdrola, Endesa i Unión Fenosa per aclarir si han comès abusos en el cobrament de factures des que es va començar a aplicar el sistema de facturació mensual. La investigació s’ha obert després de les denúncies de diverses organitzacions de consumidors, que es queixen que es podrien haver cobrat a preus del 2009 uns consums que eren del 2008. L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, l’OCUC, ha admès, però, que és difícil de provar-ho.

5 de febrer Es triplica el nombre de famílies i empreses que es declaren insolvents El nombre d’empreses i famílies que s’han declarat insolvents s’ha triplicat a Catalunya. L’any passat es van presentar 680 concursos de creditors, un 200% més que l’any anterior segons les dades de l’Institut d’Estadística. De fet, Catalunya és la comunitat on es presenten més insolvències, una de cada quatre del total de l’Estat. Al conjunt d’Espanya els concursos de creditors també s’han multiplicat per tres, se’n van presentar l’any passat més de 2.900. El concret es van declarar insolvents 2.500 empreses i prop de 400 famílies, un 197% més que fa un any.

10 de febrer

9 de febrer Esade alerta que Barcelona perd atractiu com a ciutat de ﬁres i congressos L’augment de preus descontrolat dels hotels que es produeix a Barcelona coincidint amb la celebració de fires i salons resta atractiu a la ciutat. Aquesta és, almenys, l’opinió del catedràtic d’Esade Josep-Francesc Valls, expert en màrqueting i turisme. El sector turístic està d’acord que Barcelona ha de reaccionar davant els preus exagerats. El futur director general de l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona, Luís Marco, ha proposat una major coordinació entre sector i l’administració perquè Barcelona mantingui la seva posició i el seu atractiu.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha tornat a defensar el seu pla econòmic com la millor fórmula per superar la greu crisi que viu el país. Ha reconegut que no és perfecte, però ha assegurat que cal actuar per evitar una catàstrofe. El paquet de mesures que proposa Obama, que finalment es votarà al Senat, permetrà crear fins a quatre milions de llocs de treball, servirà per aplicar rebaixes fiscals i fer inversions en projectes educatius i sobre energia. Zapatero compareix davant el Congrés dels Diputats per parlar de la crisi El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha comparegut davant el Congrés dels Diputats per explicar les mesures i l’estratègia de l’executiu davant la crisi econòmica actual i l’increment de la taxa d’atur. Zapatero ha reconegut que Espanya ha entrat en recessió i que les constants fluctuacions de l’economia fan difícil preveure “quan podrem veure la llum al final del túnel”.

13 de febrer L’IPC cau un 1,2%, el descens més gran en el mes de gener de tota la història Aquest gener l’IPC ha caigut a Espanya un 1,2%. És el descens més gran en el mes de gener de tota la història de l’índex de preus de consum. La taxa interanual ha quedat en un 0,8%, la més baixa des de juny del 1969. És el

Díaz Ferran considera que els ERO no han de ser autoritzats El president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, considera que els expedients de regulació d’ocupació han de ser ràpids i no cal que els autoritzi l’administració. El responsable de la patronal ha afegit que els empresaris no volen acomiadar un treballador però que quan ho fan és per salvar la resta de la plantilla. Díaz Ferran ha fet durant un acte organitzat pel Fòrum Nova Economia a Madrid.

Díaz Ferran, president de la CEOE.

22 de febrer Els líders del G-20 acorden controlar els mercats financers El líders europeus del G-20 han llimat diferències i han donat una imatge d’unitat amb l’aprovació d’un catàleg de set punts per abordar en la propera cimera anticrisi de l’abril. Els principals acords radiquen a sancionar els paradisos fiscals i regular els mercats financers per evitar que es pugui repetir una crisi com l’actual. Els mandataris europeus també advoquen perquè els bancs reforcin les seves provisions en bons moments econòmics per poder resistir millor les recessions, seguint el model espanyol.

Perspectiva / ECONOMIA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

1 de març

18 de març

Eleccions a Galícia i el País Basc Coincideixen en data els comicis a Galícia (on governa una coalició entre el Partit Socialista i el Bloque Nacionalista Galego, amb el PP de Núñez Feijoo a l’oposició) i al País Basc, on Juan José Ibarretxe aspira a repetir com a lehendakari. Les enquestes assenyalen que hi podria haver un empat entre el PNB i els socialistes a Euskadi, mentre que a Galícia es podria repetir l’escenari actual, amb un govern bipartit.

Saló de l’Ensenyament

5 de març Interès per sota del 2% Amb els tipus d’interès al Regne Unit en l’1% i als Estats Units entre el 0 i el 0,25%, el Banc Central Europeu, anunciarà una rebaixa a la zona euro que els analistes consideren que se situarà entorn al mig punt, de manera que es passarà del 2% actual a l’1,5%. El BCE esperava noves dades per prendre una nova decisió al març, i les xifres conegudes situen a les principals economies europees en plena contracció econòmica.

24 de març

El punt de referència per a l’educació de Catalunya torna amb la previsió de 70.000 visitants i 162 expositors d’estudis universitaris, FP, escoles d’idiomes, Batxillerat o serveis educatius. En paral·lel, se celebra Futura, dedicat als llicenciats i professionals interessats en màsters i postgraus, el Fòrum del Treball per als qui busquen feina i Expoelearning (educació a distància).

Els països exportadors de petroli aplegats a l’OPEP decidiran a Viena un descens en la producció de l’or negre per aturar el descens en el preu i vists els dubtes sobre la recuperació econòmica, que deterioraran encara més la demanda de petroli. L’increment de consum als països en desenvolupament no és suﬁcient per contrarestar el descens al Primer Món. Els experts parlen d’un preu mitjà per a enguany de 45 dòlars per barril.

Nin als Matins d’Esade El director general de “la Caixa”, Joan Maria Nin, participa en els Matins Esade. Després de presentar un descens en el beneﬁci del 2% el passat 2008 i de pronosticar un increment en la morositat en els préstecs hipotecaris, caldrà veure quina és l’evolució de la principal caixa espanyola en el primer trimestre. També es parlarà sobre la possible fusió de caixes a escala estatal i de la situació de la concessió de crèdit.

19 de març Junta general del Sabadell El recinte ﬁral de Sabadell serà l’escenari de la Junta General del Banc Sabadell, la primera després de conèixer-se la millora de l’1,7% en el beneﬁci recorrent de l’entitat i que s’hagi aprovat una reducció en la retribució dels seus directius.

15 de març Retallada de la producció de petroli

franquícies, així com la biotecnologia, la farmacèutica i l’automoció. La visita es realitza en plena recessió de la primera potència econòmica i ﬁnancera mundial.

20 de març Acaba la cimera de caps d’estat La UE i la presidència de Txèquia organitzen a Brusselles una trobada de presidents de Govern i caps d’Estat per debatre les mesures que cada país ha adoptat contra la recessió econòmica, coordinar actuacions, proposar sortides a la crisi financera i combatre el ressorgiment proteccionista. Hi haurà una cimera informal l’1 de març i una altra el 19 el 20 de març.

23 de març Missió a Nova York i Chicago La Cambra de Sabadell organitza una missió comercial ﬁns el 27 de març, adreçada especialment a empreses dels sectors de l’alimentació (gourmet, vins i caves), moda, audiovisual, decoració, disseny, distribució o

LES DADES DEL MES 4 de març

13 de març

Enquesta d’ocupació hotelera del gener

Enquesta Trimestral de Cost Laboral

9 de març

16 de març

Santander comença a pagar la primera part dels fons d’inversió immobiliària suspès.

Efectes impagats del gener

30 de març Indicador avançat de l’IPC del març

NOMENAMENTS PIONEER ELECTRONICS IBERICA Nomiya Kazuhiro, director general El fins ara subdirector general de Pioneer Electronics Iberica, Nomiya Kazuhiro, ha estat nomenat primer executiu de la companyia en substitució d’Andrés Martínez. Kazuhiro, llicenciat en Administració d’Empreses per la Universitat de Soka (Tòquio), es converteix així en el màxim responsable de la companyia per a Espanya, Portugal i el Marroc, després d’haver desenvolupat el càrrec de subdirector general del 2006 al 2008. L’àmplia trajectòria de Kazuhiro a Pioneer es remunta a l’any 1984. Des d’aleshores ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals destaca el de director general de Pioneer Corporation a Panamà, del 2001 al 2006.

GRUP PIERRE&VACANCES Joan Maria Nin, director general de la Caixa

31 de març Compareixença al congrés Els màxims responsables del Banc d’Espanya, l’Institut de Crèdit Oficial, l’Associació Espanyola de Banca i la Confederació de Caixes d’Estalvi compareixen al Congrés abans que acabi el mes. També hi diran la seva els dirigents de la CEOE, la Cepime, organitzacions d’autònoms i els sindicats CC OO i UGT. No ho faran els presidents dels principals bancs i caixes. Caiguda del preu de l’habitatge L’Institut Nacional d’Estadística confirma la contracció dels preus de l’habitatge a Catalunya i Espanya, amb la dada oficial que publica del quart trimestre de 2008. L’última dada indicava un descens del 3% anual (-8,3% a Catalunya), especialment de la segona mà.

Juan Ruiz Bascaran, cap de vendes El líder europeu en apartaments de vacances i resorts des de fa més de 40 anys ha incorporat a Ruiz Bascaran. En el seu nou càrrec, té la missió d’impulsar les activitats turístiques de la companyia a Espanya mitjançant la comercialització de l’àmplia oferta de destinacions europees sota les marques Pierre&Vacances, Maeva, MGM, Center Parcs, Adagio i Orion, i desenvolupant l’estratègia comercial de les destinacions espanyoles. Ruiz Bascaran compta amb més de deu anys d’experiència dins el sector hoteler, havent treballat en empreses com Marriott International, Renaissance Barcelona Airport i el Princesa Sofía Gran Hotel de Expo Hoteles.

ZURICH ESPAÑA Angelo Trotta, director de màrqueting Llicenciat en Business Administration, a la Universitat de St. Gallen, Suïssa, amb especialització en màrqueting i vendes, Trotta té una dilatada experiència professional de més de 15 anys en màrqueting i vendes en el sector serveis ﬁnancers, consum i luxe, ocupant llocs d’alta responsabilitat a destacades multinacionals, com Michelin, Tag Heuer i ha treballat a diversos països. Des del seu nou càrrec a Zurich, Trotta reforçarà estratègicament i operativament el negoci de la companyia a Espanya, amb un suport especial a la distribució, per assolir els plans de creixement de la companyia, d’acord amb l’objectiu de Zurich a Espanya de posicionar-se com a líder del sector.

... un pas endavant

EMPRESA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

ENTREVISTA A JOSEP CARARACH, PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ CATALANA D’ESTABLIMENTS SANITARIS (ACES)

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Tot model sanitari s’ha d’anar renovant”

UNIÓ PATRONAL METAL·LÚRGICA EMPRESARIS DEL METALL PROPOSEN MESURES PER SALVAR EL SECTOR EN UN ACTE REIVINDICATIU

Més de deu anys al capdavant de la patronal que representa la sanitat privada a Catalunya, converteixen Josep Cararach, president de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES), en un bon coneixedor de les problemàtiques i reptes del sector. per això hem proposat i demanat una taula permanent bilateral amb el Departament de Salut per tractar, avaluar i negociar sobre temes que afecten profundament el sector, tals com la competència del sector públic, la sistemàtica d’actuació del 061, o els protocols dels accidents de trànsit, treball, esportius o escolars...., independentment de les comissions de les que ja formem part amb la resta de representants de la sanitat. També demanem la neutralitat de l’administració enfront de les patronals.

ÀGATA SERRA

Com valora el sistema sanitari de casa nostra? Hi ha un model de fa més de 20 anys, en què conviuen un sistema públic i un sistema privat, i que en línies generals té força qualitat. Ara bé, des del nostre sector pensem que tot model sanitari s‘ha d’anar renovant. No pot ser que el mateix que funcionava fa vint anys, avui continuï vigent; i el lògic és que hi hagi una actualització, modernització i modificació de l’actual model, tenint en compte els canvis en el context social. Exactament a quin model respon el sistema sanitari català? El model sanitari català respon a un sistema mixt, públic i privat. El sector públic està constituït pels centres propis del Servei Català de Salut i els concertats de titularitat pública o parapública, mentre que el sector privat l’integren els centres que formen part de la iniciativa civil sota diferents fórmules jurídiques però dintre d’un context empresarial. La xarxa pública sempre s’ha caracteritzat per dependre del pressupost oficial, molts cops de subvencions i es basa en una gestió empresarial relativa. En canvi en el nostre sector si no surten els números no hi ha empresa. Aquesta és una gran diferència. Nosaltres, com qualsevol altra patronal, hem de vetllar pels interessos de les nostres empreses. Ara bé, hi ha uns elements bàsics que hem de garantir com són la qualitat, una assistència adequada i una formació permanent. La problemàtica actual del sistema sanitari se so-

Cararach es troba al capdavant de la patronal de la sanitat privada. / D.C.

luciona amb més pressupost? Nosaltres preveiem dificultats de cara al futur, que venen determinades per una sèrie de causes: l’allargament de la vida de les persones, la immigració i l’exigència sobre mitjans tècnics que tenim tots cada dia. I ara, a més, en un greu context de crisi . Tot això requereix una ﬁnanciació adequada, però la solució passa per trobar un sistema que aprofiti tots els recursos sanitaris, públics i privats, per poder donar una qualitat d’atenció i de prou nivell als ciutadans. A més, cal tenir present que el nostre país té unes necessitats concretes a nivell sanitari, que aniran creixent, perquè comparant amb el PIB d’altres països europeus encara ens queda molt camí a recórrer. La solució pot passar pel tan debatut mecanisme del copagament? Tingui en compte que la doble afiliació de més d’un 22% de catalans, que paguen la Seguretat Social i una companyia d’assegurança lliure o

una mútua no deixa de tenir l’efecte d’una fórmula de copagament encara que sigui voluntària. Aquestes persones fan arribar al PIB de sanitat un muntant de diners molt important, molts d’ells no utilitzen la sanitat pública i això ajuda a descomprimir el sistema públic. Pensem en què passaria si deixessin de donar servei els centres sanitaris privats. Hi hauria un col·lapse perquè aquest més de milió de persones que tenen assegurança lliure anirien a la pública. Imagini’s que hi hagués un 25% més de pressió assistencial sobre l’actual sistema... La realitat és que el model sanitari català no podria sobreviure si no hi hagués un sistema privat funcionant. D’altra banda, el copagament te més efecte dissuasori que recaptatori, però la solució passa per una actualització i reforma del model sanitari català. Com a patronal se senten prou escoltats per l’administració? La relació no és tan bona i fluïda com voldríem, i

Aquest mes de març deixa la presidència al capdavant de l’ACES. Què s’ha aconseguit en tot aquest temps i quins seran ara els objectius més immediats? Ens hem posicionat dins de la societat, no només gràcies a la patronal, sinó també perquè tenim molts centres de nivell internacional i axó també ens dóna la força que tenim. D’altra banda, hem aconseguit ser atesos i reconeguts per l’administració, i negociem el conveni que no només afecta als nostres centres, sinó a tota la sanitat privada. També tenim una acció formativa: en aquests últims anys hem fet més de 1.200 cursos presencials i més de 1.000 on line, amb més de 10.000 participants a cada línia. Finalment, s’han promocionat serveis pels socis en diferents àrees. I entre els objectius més immediats figura contribuir a la modernització de la sanitat i ser el màxim d’exigents amb la seva qualitat i seguir informant i formant als nostres socis, defensant la lliure empresa, el lliure mercat i la màxima excel·lència en la provisió de serveis.

Un miler d’empresaris del sector del metall van participar el passat 10 de febrer en un acte reivindicatiu a Barcelona en què van presentar a l’Administració un decàleg de mesures per superar la crisi que travessa el sector i van advertir al Govern que és el moment de fer “grans sacrificis” per salvar el teixit empresarial. Entre les mesures a aplicar a curt termini van destacar garantir l’accés al finançament per evitar l’ofegament de moltes empreses del sector, així com propostes de rebaixes d’impostos, reformes legislatives com la llei de morositat i una flexibilitat més important en el mercat laboral. AMEC ACORD AMB ‘LA CAIXA’ PER IMPULSAR EL COMERÇ NACIONAL I INTERNACIONAL DE LES EMPRESES

Joan Tristany de l’Amec i Manuel Romera de ‘la Caixa’. / CEDIDA

Amec, la major associació d’empreses exportadores i internacionalitzades a nivell estatal, i ‘la Caixa’ han tancat un acord de col·laboració financera que permetrà que les empreses associades es beneficiïn de condicions preferents de productes i serveis en matèria de comerç nacional i, especialment, de cara a les operacions de comerç internacional. Amb la firma d’aquest acord, Amec busca reforçar el seu compromís d’impuls de la competitivitat, que en aquests moments passa per un millor accés al finançament. Es pretén proporcionar als associats totes les eines que puguin contribuir al desenvolupament de les seves activitats a nivell d’internacionalització, exportació i innovació.

GREMI DE CONSTRUCTORS D’OBRES ELS CONSTRUCTORS DEMANEN A LES ADMINISTRACIONS UN MAJOR COMPROMÍS PER IMPULSAR L’OBRA PÚBLICA

El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques demana a les administracions un major compromís per a l’impuls de l’obra pública. L’Administració central va reduir un 20,3% la licitació d’obra pública l’any 2008 al conjunt de l’Estat, i a Catalunya va invertir un 38,4% menys. Per la seva part, l’Administració autonòmica i local va augmentar la licitació d’obra pública un 71,8% i un 17,2%, respectivament, durant els deu primers mesos de 2008, tot i que des del Gremi s’indica que aquest increment ve donat sobretot pel desenvolupament d’obres que per les seves característiques s’acaben entregant a grans empreses i deixen escasses possibilitats a les pimes del sector.

ECONOMIA / Anàlisi

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

PERSPECTIVES DE LA CRISI ECONÒMICA ACTUAL

La recessió actual no pot ser com la de 1929 Molts analistes consideren que la crisi durarà molts anys i que serà com la de 1929. Per exemple es pot citar el conegut ﬁnancer George Soros que vaticina que la crisi de 2008-2009 serà pitjor que la de 1929. Davant el pessimisme imperant, pot ser útil comprovar que la recessió actual no pot ser tan negativa.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

En els anys anteriors a 1929, els importants increments del consum als Estats Units van provocar un espectacular augment de la capacitat productiva que va generar un desequilibri entre aquesta i les necessitats de consum. La conseqüència va ser un augment de les existències sense vendre, el que al seu torn va provocar una caiguda de preus en els anys següents que va acabar transformant-se en una deﬂació. Entre 1929 i 1931 els preus van caure un 33% i els salaris un 39%. La banca va tenir un paper important en el crack i en la recessió posterior. Abans del crack, la majoria de bancs prestaven diners als inversors perquè seguissin especulant amb valors. Normalment, l’única garantia d’aquests préstecs eren els propis valors. La supervisió estatal de la banca era gairebé inexistent i el sistema bancari era minifundista ja que operaven milers de bancs de dimensió molt reduïda. Per tant, els bancs van alimentar el creixement de les cotitzacions, però al mateix temps depenien d’elles ja que si el procés alcista es frenava els préstecs concedits tindrien problemes de devolució. Al produir-se el crack molts bancs van fer fallida (més de cinc mil bancs van tancar les seves portes als Estats Units), ja que el Govern no va acudir al seu rescat, i milions d’estalviadors van perdre els seus dipòsits ja que llavors no existia la garantia estatal

En la crisi del 29, es va produir un retard en l’actuació coordinada de les principals economies Molts bancs van fer fallida, el govern no va acudir al seu rescat, i milions d’estalviadors van perdre diners El PIB als Estats Units es va contreure un 30% entre 1929 i 1933, provocant la Gran Depressió dels mateixos. Això va fer disminuir considerablement el consum i els préstecs a empreses i particulars; i també va provocar un increment de la morositat. L’anterior va provocar el tancament de milers d’empreses i milions de treballadors es varen quedar sense ocupació. Als Estats Units l’atur va arribar al 25% de la població activa. El PIB es va contreure un 30% entre 1929 i 1933, provocant el que s’ha vingut a denominar la Gran Depressió. A Europa va succeir el mateix. Les propostes de John Maynard Keynes que potenciaven el paper de l’Estat (augment de l’obra pública, rescat d’empreses...) van començar a ser acceptades com a recepta per a superar la crisi, encara que la seva implementació es va retardar durant més d’una dècada ja que no es va engegar fins al final de la Segona Guerra Mundial. A nivell polític, la depressió va encoratjar als

Entre 1929 i 1933 els preus van caure un 33%. / ARXIU

defensors del proteccionisme econòmic per a defensar-se de les importacions i també va ser el brou de cultiu del desenvolupament del feixisme i els sistemes totalitaris en països com Alemanya, Itàlia, Espanya, Portugal... Un altre dels problemes que es va produir durant aquest període va ser el retard en l’actuació coordinada de les principals economies del món. Una de les primeres conferències internacionals va ser la que es va celebrar a Londres el 1933, però en ella no es van assolir acords rellevants ja que cada país es va preocupar solament de la solució dels seus propis problemes. Entre els plans portats a terme per a sortir de la crisi destaca el New Deal d’Estats Units, que va ser molt inﬂuït per les propostes de Keynes. Franklin D. Roosevelt, el president demòcrata que va succeir a Herbert Hoover el 1933, va engegar mesures tals com l’increment de l’obra pública encara a costa de generar dèﬁcit públic, devaluar la moneda per a incrementar les expor-

tacions, mesures de garantia dels dipòsits bancaris, limitar els préstecs per a invertir en borsa, límit de 40 hores setmanals per a la jornada laboral, prohibició del treball infantil... Totes aquestes mesures, encara que no van solucionar la situació, sí que van contribuir a què no s’agreugés. De fet, la recuperació definitiva de l’economia va arribar amb la Segona Guerra Mundial. Com es mostra en la ﬁgura, la situació existent el 2008 i principis de 2009 té diferències

molt importants amb la que hi havia el 1929 ja que llavors: - Predominava el liberalisme a ultrança que explica que els governs i els bancs centrals no actuessin per a rescatar als bancs i els deixessin trencar. Aquest mateix liberalisme i el desconeixement del que estava ocorrent explica que els Governs triguessin més de quatre anys en coordinarse per a combatre la ‘Gran Depressió’. - En no existir assegurança dels dipòsits milions de persones van perdre tots els seus estalvis. - L’Estat del benestar era gairebé inexistent. Això explica que milions de persones quedessin totalment desprotegides i sense ingressos, el que va provocar fam i pobresa extrema. En la crisi de 2008-2009 s’ha pogut comprovar que a nivell mundial s’estan prenent mesures per a plantar cara a la crisi. A més, hi ha evidències clares que els governs donaran suport als bancs perquè no es produeixi cap fallida i, d’altra banda, els dipòsits tenen nivells molt amplis de garanties. Per a complementar-lo, en l’actualitat l’Estat del benestar està dissenyat per a minimitzar els efectes de l’augment de l’atur. Per tant, tot i deixar clar que la crisi actual és important, no té res a veure amb la de 1929.

DIFERÈNCIES ENTRE LA SITUACIÓ DE 1929 I LA DE 2008-2009 1929

2008-2009

Bancs Centrals

No van actuar

Fallida bancs

Sí

Assegurança de dipòsits bancaris

Sí No (excepte Lehman Brothers) Sí

Assegurança d’atur

Sí

Cobertura mèdica generalitzada a través de la Seguretat Social

Sí

Pensió de jubilació

Salari mínim

Sí

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

LA NOVA LLEI DE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

Les professions, Bolonya i la transparència FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

“És un bon signe que pensin que nosaltres els podem ajudar a superar la crisi” tències professionals per tal de complir amb el que la mateixa Unió Europea demana sobre l’obertura de serveis.

Durant el proppassat any 2008 el Ministeri d’Economia i Hisenda ha posat en marxa diferents actuacions encaminades, segons diuen, a modernitzar els col·lectius professionals i millorar la seva transparència. Per això, està utilitzant la transposició de la directiva de serveis que la Unió Europea va posar en marxa alhora que es va anunciar una nova llei de compe-

Sota aquest paraigües d’aquestes dues iniciatives s’amaga una realitat palpable: el que se sol dir habitualment de no posar portes al camp. Això signiﬁca que qualsevol professional podria fer de tot en tots els àmbits. Estem parlant que els professionals que tenen professions regulades per atribucions professionals representen el 6,1 de l’ocupació total i un 7% del PIB espanyol amb la qual cosa, si fem l’ampliació de les famílies, són moltes les

que depenen de les seves pròpies regulacions. La realitat és que en aquest moment de crisi pensar que algú es ﬁxa per primera vegada des del Ministeri d’Economia en les professions és un bon senyal, ja que vol dir que no tenen altra preocupació que la nostra. També és un bon signe de progrés que pensin que nosaltres els podem ajudar a superar la crisi amb mesures clares i concises. La meva preocupació la mostro en el sentit que, com no ens coneixen ni saben ben bé el que fem els professionals, al ﬁnal faran taula rasa i diran que tothom fa de tot. No m’imagino a qualsevol altre company de les disciplines de l’enginyeria fent projectes de ràdio (mobilitat, televisió, etc), atès que no l’han estudiat tot i que han pogut sentir-la mentre estudiaven

sense que es pugui explicitar dins del seu expedient acadèmic. Tampoc m’imagino programant una mina, fent una reforestació o planiﬁcant una granja de porcs a algunes disciplines de les enginyeries, encara que pot semblar que sigui fàcil, com sembla que és fer una antena, i per això existeix intrusisme encara que la realitat és que no entenen el que és una PIRE, àrees efectives, el vector A, etc.

cions universitàries ho faci amb plena responsabilitat, per tal d’aportar al país una capacitat de millorar el que fem. Tenim una manca de vocacions en enginyeries (en gairebé totes) ja que són carreres que necessiten vocació, esforç, voluntat i enginy. Si quan ﬁnalitzes la teva carrera no saps el que et podrà comportar la mateixa, a sobre crearem més incertesa a aquest problema.

A mi m’agradaria demanar que els professionals de les enginyeries arribin a un acord com ja tenen els professionals de la sanitat o els del dret. No crec que un ginecòleg operi d’un tumor al cap a un client. El que farà es recomanar-li el millor professional amic o conegut que pensi que el podrà ajudar a solucionar el seu problema. És important que el Ministeri quan es fixa amb les titula-

Els nous plans de formació universitària dins del Pla Bolonya resolen les necessitats de les empreses, ja que el sector empresarial vol gaudir d’enginyers joves, amb idiomes i generalistes al grau. Sembla que tal i com estan sortint les fitxes de cadascuna de les branques professionals, tampoc s’aconseguirà l’objectiu marcat. La crisi, de vegades, ens fa perdre l’horitzó. Però tant?

A LA RECERCA DE NOVES OPORTUNITATS DE NEGOCI

Dos-punt-zeritzar-se o morir? JOAN MAYANS MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Amb l’excusa de la propera aparició del llibre Free de l’editor de Wired, Chris Anderson, val la pena repassar els arguments centrals de la seva anterior obra, el pelotazo conceptual i ‘2.0’ que va ser el The Long Tail Economy. La idea central del llibre és sobradament coneguda: la compra-venda de productes de qualsevol tipus s’ha vist sacsejada profundament per l’aparició, la proliferació i la progressiva comprensió (per aquest ordre) d’Internet i el macro-context

“Els consumidors tenen veu i poder per canviar la percepció d’un producte” “La crisi de les puntcom va servir per tranquil·litzar a empresaris de la vella escola” socio-tecnològico-cultural de la nova societat digital, per dir-li d’alguna forma. Un context on l’oferta i la informació sobre l’oferta són il·limitades i on els consumidors tenen veu i poder per canviar la percepció pública d’un producte, obren un univers de noves oportunitats de negoci que s’escampen cada cop més generosament al llarg d’aquesta famosa i oportuna cua llarga. Aquest sacseig

suposa repensar pràcticament totes les àrees de treball tradicionals del negoci, i no només la comercial. Segons s’anuncia, el nou llibre no s’allunyarà gaire d’aquesta línia argumental, encara que amb un altre nou, i igualment impactant, concepte-bandera, que també està cridat a trencar alguns dels llocs comuns de les pràctiques empresarials i econòmiques que van triomfar al segle passat. Fins fa alguns mesos, molts pensàvem què allò que s’havia anomenat “nova economia” creixeria de forma esglaonada, progressiva. Que evolucionaria línealment, compatibilitzant-se amb l’economia “seriosa”, la “de debò”. La crisi de les puntcom va servir per tranquil·litzar a molts empresaris de la vella escola, donant-los momentàniament la raó sobre una perspectiva de negoci més propera al segle XIX que al XXI. Passada

aquella crisi, l’horitzó resultant dibuixava una convivència tranquil·la, evolutiva, on les empreses i els models de negoci “Nasdaq” conviurien, complementarien i eventualment s’acabarien fusionant amb els de “Wall Street”. Però no. Sembla que no hi haurà convivència. Sembla que no hi haurà fusió. Sembla que la crisi que estem travessant no és cíclica sinó sistèmica. Tots els pilars que sostenien l’activitat econòmica i ﬁnancera globals trontollen. El vell model s’enfonsa. En aquesta situació de màxima pressió, de màxima urgència, on les velles solucions no semblen tenir efecte i les invocacions a Keynes també s’estan esgotant, potser cal començar a convèncer-se que la millor sortida és el salt endavant. Arriscar-se. Innovar. Apostar, deﬁnitivament, decididament, sense complexos, per

l’economia del coneixement. Per la innovació integral. Per models oberts, estructures de producció en xarxa i projectes col·laboratius. El prestigiós opinador i blogger Dion Hinchcliffe (http://blogs. zdnet.com/Hinchcliffe/ ) ho té molt clar i es permet, ﬁns i tot, extreure’n una lectura optimista, de l’actual paranoia depressiva de la qual tant costa aixecar els ulls. Aﬁrma que precisament rera les eines i, sobretot, el paradigma ‘2.0’ portat al món de l’empresa, poden amagar-se fantàstiques oportunitats per sortir reforçats d’aquest període. Tingui raó o no, dues coses són segures: d’una banda, que no només no perdrem res per provar-ho, sinó que aviat no quedaran moltes més mesures per provar; d’altra banda, és innegable que, a aquestes alçades, un discurs optimista és més que anticíclic. És balsàmic.

Empresari del mes / EMPRESA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

JOSÉ ASCHL, GERENT DE QUADIS RENT-A-CAR

“Estudiem obrir nous centres o fer adquisicions per aproximar-nos al client” Optimisme dins el marasme econòmic actual. És el que desprèn José Aschl, gerent de Quadis Rent-a-car, més que content perquè el primer any de crisi s’ha saldat amb un descens de la facturació del 2%. Aschl, amb 15 anys d’experiència en agències de màrqueting a Audi i Ford, espera tancar en breu una compra o una aliança per guanyar en dimensions. ARTUR ZANÓN

Quina ha estat la conseqüència més important de la crisi per a Quadis Rent-a-car? S’ha canviat radicalment el perfil del client: les empreses suposen ja el 82% dels vehicles que es lloguen davant el 54% d’abans, mentre que els particulars han baixat del 46% del 2007 al 18% de l’any passat. El particular està més susceptible i retreu el consum. Tenim una ocupació mitjana del 60-65%, un percentatge que ens permet un grau de rendibilitat, però l’hem de millorar per augmentar el rendiment. El pastís s’ha reduït? Un 5%. És un magnífic resultat. El 2007 vam facturar 1,5 milions i l’any passat, 1,455 milions. Ens reconforta, perquè el mercat dels cotxes nous ha baixat un 40%, i de turistes, clients importants dins el nostre sector, també n’hi ha menys. Estem reactivant-nos comercialment, ens posem al costat dels clients per donar-los més ofertes. Què diferencia el sector del lloguer del de la compravenda? Nosaltres oferim eficiència (pagar pel que es consumeix) i la flexibilitat (utilitzo el cotxe quan el necessito). El rènting implica contractes molt rígids. D’altra banda, hi ha el lloguer: un dia o tres mesos, amb total flexibilitat i sense penalització. Els particulars compromesos

“Estem en perpètua revisió de preus. Fins i tot hem arribat a llogar per hores. Ens adaptem a les necessitats” Baixaran tarifes? Estem en perpètua revisió de preus. Fins i tot hem arribat a llogar per hores. Ens adaptem a qualsevol necessitat. Expliqui els punts forts de Quadis. Tenim una flota ampla, de 180 José Aschl es mostra satisfet amb la facturació de l’empresa durant el 2008. / A. ZANÓN vehicles. No oferim categories, sinó models concrets. I tenim ecològicament que no tenen Han canviat els gustos amb un tracte exquisit amb el client. un cotxe, quan se’n volen anar la crisi? amb la família, en lloguen un S’han dramatitzat els usos. Si I ara els negatius. que tingui dimensions sufi- necessiten un cotxe petit, ara Potser la ubicació, ara estem cients per portar la dona, els encara més. I els particulars, una mica allunyats, però ho sofills, la sogra i el gos. si volien un bon cotxe, s’ho lucionarem fent servir els concessionaris de Quadis com a pensen més. En què es diferencien com a centres logístics. L’horari tamQuina és la importància bé podria ser més ample, però negoci empreses i particulars? L’empresa cobreix sobretot d’Internet en el negoci? és el més eficient. una necessitat de mobilitat La primera entrada dels partiEn un mercat en què prima d’empleats i directius. Busquen culars és Internet. S’hi veu la una gamma baixa, d’utilitaris. flota. Les grans garanteixen la concentració, no tenen por Una altra cosa són els direc- una categoria, però no un mo- que els comprin? tius de multinacionals, per als del. És un aparador. No tenim No. El nostre àmbit és Barceloquals es busquen cotxes amb compra directa, però sí con- na i el cinturó. Estem valorant una categoria més elevada. tacte amb els clients. D’altra el creixement en aquest àmbit, A escala particular, prima el banda, com més inverteixes a ja sigui amb obertures o amb “gaudi personal”: es prefereix Internet, em refereixo al Goo- adquisicions per aproximar-nos un bon cotxe per si neva, per gle, més visites tens perquè mi- als clients. En tot cas, el que vallores posicionament. lorem és comprar. si hi ha convidats.

MOLT PERSONAL Fins on ha arribat conduint amb cotxe? Fins al Marroc. M’agrada conduir a llocs especials: la plaça de l’Étoile a París, amb una moto a Nova York travessant el pont de Brooklyn. És tota una pujada d’adrenalina. Què li sembla la restricció de velocitat a 80 km/h? No hi sóc favorable. Crec en la llibertat personal. Sí que em semblen bé les multes que s’han posat perquè han ajudat a conscienciar els conductors. Em sembla excessiu. Què valora més d’un treballador? La disposició i l’interès. Les notícies, per ràdio, en premsa, per la televisió o per Internet? Prefereixo la immediatesa de la ràdio i la televisió, i la premsa per profunditat i la litúrgia que implica. Quin és el seu esport favorit? Practico surf de vela. I ho intento fer a qualsevol dels llocs on vaig. Per què li agradaria tenir més temps? Per fer surf de vela!

EMPRESA / Anàlisi

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL

Actituds antagòniques davant la crisi “Encara no veiem la llum al final del túnel”, ha afirmat el president Zapatero al Congrés dels Diputats a mitjans de febrer. Quin sentit té aquesta frase? Què pretén exactament, més enllà de constatar la gravetat de la situació? I, sobretot, en què contribueix a superar la crisi econòmica actual? Les actituds dels dirigents polítics, econòmics i socials davant la recessió revelen una “manera de fer” i “una manera d’estar” en la vida pública altament significatives.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Les dades negatives ens aclaparen dia sí, dia també. Les economies catalana i espanyola ja es troben tècnicament en recessió. Brusel·les preveu que el PIB espanyol continuarà caient durant el 2010. La taxa d’atur espanyola, un 14,4%, a desembre del 2008, segons Eurostat, fa 20 mesos que no para de créixer, i ja duplica la mitjana europea. Oficialment a Espanya hi han 3,3 milions d’aturats, però els sindicats adverteixen que les estadístiques oculten 400.000 aturats, i ja es parla de la possibilitat d’arribar als 4 o fins i tot als 5 milions. Cada dia es destrueixen 1.000 llocs de treball autònoms. D’altra banda, les administracions públiques deuen uns 32.000 milions d’euros a les empreses, i alguns ajuntaments han allargat els terminis de pagament fins als 210 o els 365 dies. El Consell Superior de Cambres estima que el 65% de les empreses no obtenen el finançament bancari que necessiten. En síntesi: la situació econòmica és greu, però tot apunta que encara pot empitjorar molt més. Com fer-hi front? Quina actitud caldria esperar per part dels governs davant l’enfonsament de l’economia i el conseqüent daltabaix social? Fixem-nos en les reaccions dels presidents Zapatero i Obama, dues maneres pràcticament antagòniques d’afrontar la crisi. Primer, Zapatero s’ha passat molts mesos, negant reiteradament l’existència de crisi econòmica (no només abans, sinó també després de les darreres eleccions espanyoles, el

març de 2008). Un cop admesa la crisi, perquè ja no hi havia més remei, l’estratègia consistí en minimitzar les seves conseqüències, tot afirmant, per exemple, que “el sistema financer espanyol és un dels més sòlids del món”, i per tant, no hi havia res a témer. I tercer, després d’unes mesures econòmiques que molts qualifiquen d’insuficients i disperses, el missatge que es transmet és que “encara no veiem la llum al final del túnel”, però que no cal inquietar-se gaire, perquè d’aquí poc temps el mal tràngol ja haurà passat. Per contra, el discurs de presa de possessió del president Obama, és ben diferent. En primer lloc no dubta en admetre la gravetat de la situació: “Tot el món comprèn perfectament que estem immersos en una crisi (…) La nostra economia està molt debilitada com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d’alguns, però també a causa del nostre fracàs col·lectiu a l’hora d’adoptar decisions difícils i de preparar el país per a una nova era”. En segon lloc, reconeix que la crisi no és només econòmica, sinó encara més greu, de valors: “Factor menys mesurable, però no menys profund, és el fet d’haver-se minat la confiança al llarg i ample del nostre propi país. Es tracta d’un persistent temor en el sentit que la decadència d’Amèrica és inevitable (…) Avui us dic que els reptes que afrontem són autèntics, seriosos i nombrosos. No es podran afrontar fàcilment ni en un termini breu. Però has de saber això, Amèrica: s’afrontaran”. I tercer, apel·la amb convicció a la unitat, a l’esforç conjunt i a l’esperança: “Els nostres treballadors no són menys productius que a l’inici d’aquesta crisi. Les nostres ments no són menys creatives, els nostres béns i serveis no són menys que la setmana passada, el mes passat o l’any passat. La nostra capacitat segueix incòlume. No obstant, l’hora de seguir camins fressats, de protegir interessos de mires estretes i de posposar

Obama ha posat en marxa el pla de reactivació econòmica més important des de la Gran Depressió. /ARXIU

“La crisi és un mirall que ens mostra la grandesa dels líders” “A l’arrel de la crisi hi ha un problema de valors, de conducta moral” “Hi ha societats que prefereixen ser enganyades en lloc d’escoltar la veritat” decisions desagradables indubtablement s’ha acabat. A partir d’aquest mateix moment hem de posar-nos dempeus, sobreposar-nos i reprendre la tasca de refer Amèrica”. Però no són només paraules, és clar. Immediatament després d’arribar a la Casa Blanca el president Obama ha posat en marxa el pla de reactivació econòmica més important des de la Gran Depressió, l’equivalent a 9 plans Marshall. Una iniciativa que no només pretén aconseguir la recuperació de la producció, sinó que té per objectiu transformar les bases estructurals de l’economia

nord-americana, amb mesures que van molt més enllà del tacticisme habitual en la política catalana i espanyola. Així, per exemple, el fet de condicionar les grans ajudes públiques del sector automobilístic a la seva reorientació vers la sostenibilitat ambiental, no és cap anècdota. I, de la mateixa manera, la dràstica decisió de limitar a mig milió de dòlars les retribucions multimilionàries dels màxims executius de les entitats ﬁnanceres que rebin diner públic, tampoc és un fet irrellevant. El missatge de regeneració moral és perfectament comprensible per tothom. La crisi és un mirall que ens mostra la grandesa dels líders polítics, empresarials i socials. La seva capacitat, el seu coratge, la seva autoritat moral i el seu sentit del bé comú. Davant d’unes circumstàncies inèdites i excepcionalment adverses, els governs no es poden amagar, no tenen escapatòria possible, així com tampoc la resta d’actors socials. En aquest sentit, admetre clarament la gravetat de la situació econòmica (sense ocultar-la, ni cercar excuses); reconèixer que a l’arrel de la crisi hi ha un problema de valors, de conducta moral; prendre decisions amb fermesa i audàcia, i ser prou valent per explicar-

les a la ciutadania; actuar amb coherència i executar les decisions adoptades. Haurien de ser alguns dels requisits bàsics, exigibles a qualsevol líder polític. El passat 11 de febrer, Santiago Álvarez de Mon, professor de l’IESE, acabava un article amb aquestes paraules: “Les societats intel·ligents treballen al servei de la veritat i les tontes es perden a l’embruix de la mentida. On està Espanya? No respongui, és una pregunta retòrica. Acabo amb Sant Agustí: ‘la veritat us farà lliures’, recordatori implacable per a una societat d’esclaus inconscients de les seves cadenes”. Efectivament, hi ha polítics que prefereixen amagar el cap sota l’ala o llençar pilotes fora, i hi ha societats que prefereixen ser enganyades en lloc d’escoltar la veritat. Són actituds reveladores del nivell de maduresa i responsabilitat collectiva, i tant es poden aplicar a la crisi econòmica, com a l’educació, la innovació i el talent, la globalització, etc. En parlarem durant els propers mesos. Mentrestant, la pregunta del milió és aquesta: quines són les actituds predominants avui en dia a Catalunya? S’assemblen més a les espanyoles o a les nord-americanes? Ens hi juguem molt!

Anàlisi / EMPRESA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSE Aigües Fon Vella i Lanjarón Col·laboren en la reforestació

Les empreses Aigües Font Vella i Lanjarón S.A. col·laboraran amb la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia per desenvolupar el projecte “Monte del siglo XXI” per tal de restaurar la zona forestal que es va cremar l’any 2005 a l’espai Natural de Sierra Nevada, bàsicament als termes municipals de Lanjarón, Dúrcal i Nigüelas. El projecte té una durada de tres anys i s’hi plantaran 100.000 exemplars d’espècies diverses com el roure, l’alzina, aurons o espins, entre d’altres.

Binter Canarias Contribueix a les campanyes de vacunació

considerin millors per tal que l’asseguradora els financiï. Els clients podran votar a través de la pàgina web www.dkvseguros.com, del centre d’atenció telefònica (902.499.499) o bé a través de les diverses sucursals de l’entitat. Aquests projectes formen part de l’estratègia de Responsabilitat Social Corporativa de DKV Assegurances. El projecte que sigui més votat rebrà el finançament de l’asseguradora mentre que un jurat escollirà entre 10 i 15 iniciatives més per donar-les-hi també suport. El finançament serà del 80% com a màxim i no superarà els 12.000 euros.

Sol Melià Aposta per la sostenibilitat La cadena hotelera Sol Melià aposta per al sostenibilitat en els seus establiments. I és per això que ha posat en marxa diverses accions com, per exemple, el llançament d’un portal intern de desenvolupament sostenible a través del qual ja s’han format més de 340 treballadors en aquesta matèria. També s’han format 25.000 treballadors en la lluita contra l’explotació infantil. D’altra banda, s’ha signat un acord amb Marcilla per tal d’oferir als seus establiments

el cafè Good Origin, el qual garanteix que ha estat produït de manera respectuosa amb el medi ambient i respectant les condicions de vida dels treballadors.

Toyota Vetlla pels boscos La branca de vehicles híbrids de Toyota, els Toyota Prius, ha signat un acord de 4 anys per recuperar i protegir els boscos de la localitat de Montejo de la Sierra, a Madrid. L’objectiu és plantar 15.000 arbres i arbusts per contribuir al manteniment de la biodiversitat, fent que la fauna i la ﬂora puguin trobar un hàbitat i un refugi adients. Els boscos d’aquesta localitat mostren els efectes de la pressió ramadera i de l’aproﬁtament de la fusta de les darreres dècades.

Honda Cotxes respectuosos amb el medi ambient La marca japonesa Honda inclou en la seva estratègia la intenció de convertir-se en la marca líder en mobilitat sostenible. Per aconseguir-ho ha apostat per treure al mercat una sèrie de productes classificats com a híbrids com, per exemple, el cotxe Honda Cívic i l’Insight. A més, a finals de març, es posaran a la venda els models CRZ i Jazz en les versions de motor de benzina i elèctric. Amb aquests vehicles respectuosos amb el medi ambient Honda espera arribar a Espanya a un volum de vendes de fins a 2.500 unitats.

Quin tipus de revista corporativa necessita?

Assessorament en disseny editorial Elaboració de continguts Creació de revistes corporatives

Iberdrola Immobiliària La companyia aèria Binter Canarias ha comunicat que donarà part dels seus ingressos per ﬁnançar programes d’immunització a més de 70 països. Aquesta empresa és patrocinadora de l’Aliança Empresarial per a la Vacunació Infantil i l’objectiu d’aquest projecte és ﬁnançar vacunes, xeringues i caixes de seguretat, contribuint d’aquesta manera a l’accés a les vacunes als nens menors de cinc anys que es troben en països de renda baixa.

DKV Assegurances Finança projectes de RSC Els clients de l’asseguradora DKV tindran la possibilitat de triar alguns dels projectes socials i mediambientals que

Contribueix a l’estalvi energètic Iberdrola participa en el projecte Reeb, que forma part de Pla Estratègic d’Investigació Europea sobre Tecnologies de la Comunicació i la Informació, i té l’objectiu de facilitar l’eficiència energètica als edificis i construccions. Iberdola col·laborarà en aquest projecte assessorant, mitjançant les eines necessàries, per contribuir a la millora de l’eficiència energètica dels edificis a través de les TIC. El projecte europeu Reeb s’inclou també en el VII Programa Marc de la Unió Europea per impulsar polítiques i estratègies que aposten per rendibilitzar l’energia fent-ne un bon ús.

Revistes externes

Revistes internes

Publicacions destinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistes institucionals

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòries d’activitat Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida. servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08 www.medigrup.com

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

EL MES POSITIU FCC Una ﬁlial seva compra una constructora de túnels Alpine, la filial de FCC a Àustria, ha adquirit una companyia especialitzada en la construcció de túnels. El cost de l’operació, però, no s’ha donat a conèixer públicament. En un comunicat fet per l’empresa austríaca “la companyia especialitzada encaixa perfectament amb l’estratègia d’inversió d’Alpine i reforçarà l’expertise del nostre grup en el camp de la construcció subterrània.”

estratègic és transformar NIS en una de les principals companyies petrolieres del sud-est d’Europa.” La nova direcció de NIS inclourà 6 representants de Gazprom i 5 de NIS.

La Caixa

Projecte per introduir-se a l’Índia

Augment del beneﬁci un 10% La companyia Gas Natural ha guanyat 1.057 milions d’euros l’any 2008, xifra que representa un 10,2% més que l’any anterior. Aquest augment es deu bàsicament a l’aportació al negoci de generació elèctrica, al creixement de l’activitat de distribució a l’Amèrica llatina i a la diversiﬁcació en general dels negocis del grup. L’activitat de distribució del gas va representar el 54,2% del resultat brut i el 34,% va correspondre només a Espanya, on el negoci va créixer un 2,7%.

Inditex i el grup Tata han signat un acord per crear una joint venture (societat conjunta) per tal d’establir el grup Zara a l’Índia i desenvolupars’hi comercialment. El grup presidit per Amancio Ortega serà propietari del 51% del capital social del grup mentre que el 49% restant serà de Trent, ﬁlial del grup Tata. Les primeres tendes s’obriran a Nova Delhi i Bombai, entre d’altres ciutats, a partir del 2010. Aquest acord té caràcter estratègic per les oportunitats que representa l’entrada al mercat indi.

Intel Inverteix 7.000 milions de dòlars

En la presentació dels resultats del 2008, el president de La Caixa, Isidre Fainé, va anunciar un augment del 2% del beneﬁci amb uns guanys de 2.052 milions d’euros. Fainé va defensar el model català de caixes davant de la “tempesta política.” De cara a l’obra social, La Caixa mantindrà la inversió de 500 milions d’euros, dels quals, 310 estaran destinats a programes socials.

americà Warren Buffet, de la qual ja en posseïa el 3% del capital social. Aquesta injecció econòmica ajudarà a ressorgir Swiss Re, la qual va perdre 671 milions d’euros l’any 2008. Fonts de Swiss Re han explicat que aquesta injecció de capital està pendent d’aprovació per part dels accionistes de la reasseguradora.

Spanair

L’operador suec de telecomunicacions, Tele2, va registrar uns guanys més positius del previst en el quart trimestre del 2008 i va donar un dividend extra que no s’esperava. El beneﬁci va créixer un 46% fins als 208 milions d’euros. Harri Koponen, el president de la companyia ha afirmat en un comunicat que “entre les prioritats pel 2009 hi ha l’expansió a Rússia, el desenvolupament de serveis mòbils i el segment corporatiu a les regions nòrdiques i de l’oest d’Europa.”

Fusió d’empreses musicals La unió de Live Nation i de Ticketmaster donarà lloc al gegant musical Live Nation Entertainment, empresa que estarà valorada en 2.500 milions de dòlars en intercanvi d’accions. Un cop feta la fusió, cada companyia tindrà el 50% de la nova entitat i Barry Diller, actual president de Ticketmaster, encapçalarà la nova companyia. Es preveu que el nou gegant d’esdeveniments musicals mundials estalviarà ﬁns a 40 milions de dòlars en despeses d’operacions.

Activa un pla d’estalvi per fer front a la crisi

Adquireix una petroliera sèrbia

Intel, el principal fabricant de microxips del món, ha anunciat que invertirà 7.000 milions de dòlars a les seves plantes

Empresaris catalans compren el 80% de l’aerolínia

Live Nation i Ticketmaster

Repsol Gazprom

Gazprom, el gegant rus ha adquirit el 51% de l’empresa petroliera pública sèrbia, NIS, per un valor de 400 milions d’euros. En un comunicat s’ha manifestat que “els directius de Gazprom Neft han informat el primer ministre serbi, Cvetkovic, que el seu objectiu

també es revisaran totes les compres i contractacions que hagi de fer Repsol YPF. Antoni Brufau, president de la companyia, ha anunciat que s’ha reduït “en 1.500 milions el pressupost de despeses gestionables i inversions inicialment previstes per l’any 2009”. Des de la petroliera s’ha decidit crear una oficina de seguiment de despeses i inversions per reforçar el sistema de gestió de despeses de la companyia.

Augmenta el beneﬁci un 2%

Inditex

Gas Natural

del Estats Units per millorar i augmentar la seva producció tecnològica i mirar de salvar llocs de treball. Principalment, Intel invertirà en centres de producció dels Estats d’Oregon, Arizona i Nou Mèxic. Aquesta mesura d’Intel no s’havia produït mai abans ja que és la despesa més gran que ha fet la companyia al llarg de la seva història.

La petroliera Repsol YPF ha decidit prendre mesures per pal·liar els efectes de la crisi i ha començat per congelar el sou dels 300 directius que estan al capdavant de l’empresa. D’aquesta manera s’ha aconseguit reduir ja un 10% del que anomenen “despeses gestionables” pel 2009 i

Iniciatives Empresarials Aeronàutiques han comprat el 80,1% de Spanair mentre que el grup SAS mantindrà l’altre 19,1% restant i es farà càrrec dels deutes anteriors de la companyia. L’accionariat d’Iniciatives Empresarials Aeronàutiques està format per Catalana d’Iniciatives, el Consorci de Turisme de Barcelona, Volcat 2009, Fira de Barcelona, empresaris del sector turístic i hoteler català i d’altres empresaris de la resta de l’Estat. A més, Spanair procedirà a una ampliació de capital per un import de 100 milions d’euros i establirà un pla de negoci previst pel període 2009-2011 amb l’objectiu de recuperar la rendibilitat de la companyia.

Swiss Re Rebrà una inversió de més de 2.000 milions d’euros La reasseguradora Swiss Re rebrà una inversió de 2.012 milions d’euros de part del multimilionari inversor nord-

Tele2 Millors resultats dels previstos

Telefónica Més cobertura i millor servei Telefónica ha anunciat que incrementarà fins un 25% la seva cobertura de telefonia mòbil de tercera generació a les zones urbanes més denses gràcies a una nova tecnologia de Nokia, la qual permet també un important estalvi energètic del 70% respecte de les infraestructures actuals. L’acord amb Nokia permetrà desenvolupar nous serveis i millores amb més cobertura i tenint més cura del medi ambient.

Panorama / EMPRESA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU BP Comença a notar les pèrdues La petroliera British Petroleum va obtenir un benefici net de 16.477 milions d’euros al tancament de l’exercici del 2008. Tot i que aquests resultats són un 1,5% millors que l’any anterior, BP va notar en l’últim trimestre les primeres pèrdues trimestrals el set anys. BP va retallar 3.000 llocs de treball el 2008 i pronostica que en el 2009 la xifra podria arribar als 5.000.

ton, al sud d’Anglaterra, serà la més afectada pel retalls de personal que estudia dur a terme. En el proper mes de maig es retallaran entre 400 i 500 llocs de treball. La companyia ha comunicat que “les actuals circumstàncies sense precedents” els obliguen a prioritzar el futur de l’empresa. Ford vol reduir despeses i considera que amb aquesta mesura podrà sobreviure a la crisi econòmica.

8.876 milions d’euros l’any 2008, xifra que representa un 2% menys respecte dels resultats de l’any anterior. Aquests resultats es deuen a causa de les elevades previsions que va fer l’entitat xifrades en 10.160 milions d’euros.

Incentius per baixes anticipades

Registra pèrdues

El grup Chrysler i General Motors han optat, com a mesura per combatre la crisi econòmica, per oferir baixes incentivades als seus treballadors per poder contractar-ne d’altres que cobrarien la meitat. L’oferta que es plantejava Chrysler al llarg del mes de febrer consistia a oferir 50.000 dòlars en efectiu i un val per valor de 25.000 dòlars per la compra d’un vehicle de la pròpia marca Chrysler. En el cas de General Motors, l’oferta era de 20.000 dòlars en efectiu i de 25.000 en forma de val per l’adquisició d’un vehicle. Els analistes preveuen que les vendes que tindrà el grup aquest 2009 es situaran per sota dels 11 milions d’unitats noves, que serien un 21% menys que l’any anterior.

Grup Santander Guanys un 2% inferiors

L’empresa xinesa d’ordinadors Lenovo, va registrar unes pèrdues de 75 milions d’euros en el darrer trimestre del seu exercici fiscal. Aquests resultats representen els primers comptes negatius en els darrers 3 anys enfront del benefici de 134 milions d’euros registrats l’any anterior. Lenovo és propietari de la filial de PC d’IBM i és el quart fabricant del món d’ordinadors.

Los Ángeles Times Suprimeix 300 llocs de treball El diari Los Ángeles Times ha portat a terme la seva tercera reducció de llocs de treball i aquest cop han estat 300. El quart diari dels Estats Units reflexa d’aquesta manera la caiguda dels ingressos publicitaris. Altres diaris com The Sun (Baltimore) o el Chicago Tribune (Chicago) també han adoptat mesures similars per pal·liar la crisi.

Magnet Bank Ford

El banc d’Utah (EUA) fa fallida

Suprimeix llocs de treball al Regne Unit Ford ha anunciat que la fàbrica que té a Southamp-

El Grup Santander va obtenir un beneﬁci net atribuït de

Mitsubishi Motors Es retira del Rally Dakar

Grup Antena 3 El grup Antena 3 va obtenir el 2008 un benefici net de 91,02 milions d’euros, és a dir, un 54,5% menys que els 200,03 milions obtinguts en l’exercici anterior. Segons l’informe facilitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els ingressos del Grup Antena 3 es van situar en els 833,4 milions d’euros. El grup atribueix la caiguda dels resultats al descens de vendes per publicitat, la seva principal font d’ingressos. Aquests resultats s’han vist condicionats per la sortida d’Unipublic del perímetre de consolidació i representen 16,4 milions d’euros. Desglossat per negocis, Antena 3 Televisión representa el 84% del pes dels beneficis que obté el grup i va tancar l’any amb un benefici de 91,9 milions d’euros. A més, les vendes per publicitat de la televisió van caure un 17,4% fins als 690 milions d’euros.

pensió rotatòria temporal de treball i un pla de baixes incentivades. L’empresa ha justiﬁcat les mesures pel descens de la venda de cotxes i per les males previsions de cara als resultats del 2009.

Lenovo

Beneﬁcis inferiors

Chrysler i General Motors

Lake City, a l’estat d’Utah. En el seu cas i, a diferència d’altres bancs, ha passat que no s’ha trobat cap comprador pel banc amb un balanç de 293 milions de dòlars. L’any 2007 van fer fallida 3 bancs comercial mentre que al 2008 van ser 25.

La fallida de bancs als Estats Units continua. Ara li ha tocat al petit Magnet Bank de Salt

L’empresa Mitsubishi Motors ha anunciat la seva retirada de totes les competicions del Rally Cross Country , entre les que destaca el popular Rally Dakar, amb motiu de la crisi econòmica global. En un comunicat, la companyia ha fet saber que registrarà pèrdues en l’exercici del 2008 i que aquest any 2009 es centrarà més en la gestió dels seus recursos. Mitsubishi ha participat fins a data d’avui en aquesta competició en 26 ocasions, havent-la guanyat 12 vegades.

Panasonic Suprimirà 15.000 llocs de treball El gegant japonès ha previst unes pèrdues de fins a 4.000 euros en els resultats fiscals del 2008, cosa que no havia vist des de feia 8 anys. Com a mesura per fer front a la crisi, Panasonic tancarà 27 plantes i acomiadarà fins a 15.000 llocs de treball a tot el món abans de finalitzar el 2010. D’aquestes 27 plantes, 13 són al Japó.

Sanyo Descens dels beneﬁcis El fabricant en electrònica Sanyo ha anunciat una caiguda dels beneficis de fins al 37% en el període d’abril a desembre del 2008 i preveu no obtenir guanys en el moment de la ﬁnalització de l’any fiscal. L’empresa, amb seu al Japó, va obtenir en els tres últims mesos del 2008 unes pèrdues de fins a 160 milions de dòlars, agreujada per la situació de les vendes i l’encariment del ien. Les vendes fora del Japó tampoc van ser bones ja que van registrar una caiguda del 24,6%. Tot i no entrar en la zona de números vermells Sanyo va avançar fa unes setmanes que es planteja suprimir 1.200 llocs de treball per fer front a la caiguda de les vendes.

Sector auxiliar de l’automoció Peugeot

36.000 parats més

Anuncia un ERO temporal La companyia Peugeot ha fet públic que està negociant amb els sindicats l’aplicació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectaria a la totalitat de la plantilla, que és de 2.800 treballadors. Fonts de l’empresa han fet saber en un comunicat que no es contemplen acomiadaments col·lectius sinó tancaments temporals collectius de la planta, la sus-

La crisi del sector de l’automòbil avança a passes de gegant i els Expedients de Regulació temporals (ERO) afecten cada cop a més empreses. Pel que fa als fabricants, la patronal Anfac, calcula que més de 40.000 treballadors estan afectats ja per aquesta causa. Pel que fa a la indústria de components, els afectats són gairebé 35.700 treballadors de fins a 190 empreses.

EMPRESA/ Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

25 ANYS DE BICICLETES MONTY

Monty, èxit sobre dues rodes Ja fa un quart de segle que Monty dissenya bicicletes de trial. I ho fa amb molt bona salut gràcies, en part, a una nova generació de bicicletes ecològiques i que no cansen, les anomenades E-Bikes. Tot i que a Monty es noten els efectes de la crisi, l’empresa mira endavant i no perd mai l’ànim. La millora tecnològica i l’aposta per productes innovadors es converteixen en les millors armes per combatre-la.

“No parem d’innovar, i aquesta és la clau de l’èxit. Monty sempre s’ha associat a qualitat”

MERITXELL SORT

“Estirant el fil, com fem els catalans”. Així és com Pere Pi, el fundador de Bicicletes Monty, explica com va crear el seu negoci. Poc s’imaginava el 1983, l’any que juntament amb la seva dona van decidir dur a terme la idea de fabricar les bicicletes de trial, que l’empresa creixeria tant i que 25 anys després l’esport que van inventar (BikeTrial) es practicaria a més de 60 països. La primera idea d’una bici de trial va sorgir quan Pere Pi era pilot de motos de trial amb Montesa i es dedicava al seu disseny. Va fer-li una moto per al seu fill, l’Ot, de sis anys. Però l’Ot preferia una bicicleta. Així que en Pere va començar a buscar-li una bici de trial, però no en trobava enlloc. La solució va ser fàcil: la va fabricar ell mateix partint de la filosofia de la motocicleta.

La segona generació Monty és el fruit de molt esforç i sacrifici. “Durant tots aquests anys he estat plenament dedicat a l’empresa. Hem treballat seriosament i hem fet les coses bé”, aﬁrma Pere Pi. Per això, l’esforç ha valgut la pena. Monty va començar amb un local de 50 m 2 i ara compta amb dues naus de 3.500 m2 a Sant Feliu de Llobregat que donen treball a 46 persones. Fa set anys, el ﬁll del Pere Pi, l’Ot, va agafar el relleu del negoci. Esportista professional del BikeTrial i campió mundial, el director general

ABR

D’esquerra a dreta, Ot i Pere Pi davant de la nau a Sant Feliu de Llobregat. / CEDIDA

de Monty també fa un balanç molt positiu dels 25 anys de l’empresa. “Hem aconseguit transmetre als ciutadans la filosofia que Monty va crear des dels seus inicis. Quan la gent veu una bicicleta Monty, l’associa a qualitat”, explica l’Ot. La tecnologia també té un paper molt important en el desenvolupament del negoci. “Sempre hem marcat la diferència. No parem d’innovar, i aquesta és la clau de l’èxit. Al llarg de la nostra història ens han reconegut com a líders en tecnologia de la bicicleta arreu del món”, afegeix.

de 30 països. A part d’Espanya, els mercats principals són França, Itàlia, Japó, Gran Bretanya i Alemanya. I

La bicicleta elèctrica ha experimentat un creixement molt elevat durant els últims anys. “La gent vol anar amb bici però no es vol cansar. Per això, l’E-Bike és ideal per a un perﬁl de públic en concret: de 35 anys cap a endavant”, explica l’Ot Pi. Aquest vehicle ecològic, que no cansa i no és sorollós, compleix els requisits que marca la normativa europea: velocitat màxima de 25 km/hora, motor amb una potència màxima de 250 watts, i perquè funcioni cal pedalar. L’E-Bike té dues particularitats: el preu i la mida. Pel que fa al preu, ve determinat pel tipus de bateria que s’utilitza. Per exemple, una bateria de liti és més cara que una bateria de plom. Quant a la mida, cal distingir entre les bicicletes plegables, molt recomanables per circular per ciutat, ja que les pots guardar fàcilment, ja sigui a la feina o a casa; i les bicicletes tipus

Actualment, Monty exporta les seves bicicletes a més

ABR

Monty ha obtingut molts títols del món gràcies a Ot Pi. En aquests moments, els pilots que representen la marca són César Cañas, Ot Pi, Dani Comas, Josef Dressler, Ján Sidlik, Václav i Kazkuki Terai. Tots són campions del món, i això fa que la marca augmenti el seu nivell de prestigi. “Sempre tenim els líders”, destaca Pere Pi. A més, Monty compta amb una Escola Oﬁcial pròpia on s’ensenyen les característiques tan especials d’aquest esport a les futures promeses del BikeTrial. De fet, es tracta de quatre escoles: una a la pròpia empresa (Sant Feliu de Llobregat), una altra a Premià de Dalt, a Sabadell i a La Garrotxa. “A través de les escoles els joves s’inicien al BikeTrial i coneixen la marca Monty. Així, aquest esport augmenta de categoria i nosaltres en som la referència”, aﬁrma Ot Pi.

L’E-BIKE, LA BICICLETA ELÈCTRICA

Una crisi que s’ha de passar

ABR

tot i que el període actual de recessió econòmica els està passant factura, afronten el futur amb optimisme. “Volem innovar, treure models de millor qualitat i créixer en el sector de les bicicletes plegables i elèctriques, que són les que avui dia tenen més projecció”, explica l’Ot Pi. Per tal de combatre la crisi, s’estan prenent mesures i s’inverteix en productes innovadors. “Estem treballant al màxim per tirar endavant, però aquesta crisi és com un tub que no sabem ni quina llargària ni quin diàmetre té. No sabem quan s’acabarà i, simplement, l’hem de passar”, aﬁrma per la seva banda Pere Pi.

Marca de prestigi

ABR

passeig, més còmodes i ideals per a aquelles persones que disposen d’un espai més gran a casa. A Europa, i també a Espanya, l’ús de l’E-Bike està creixent molt ràpidament. “És probable que en un futur no gaire llunyà la facturació d’E-Bikes i bicicletes sigui de 50%-50%”, aﬁrma en Pere Pi.

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

• Recerca i selecció de professionals i directius. • Avaluació psicològica i competencial. • Consultoria en RRHH. ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona Tel.: 93 412 33 99

ABR

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A XAVIER GRAU, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE MRW

“La ﬁdelització dels clients és de vital importància” Quin es el posicionament i el beneﬁci diferencial de MRW actualment? Tradicionalment els avantatges diferencials de la marca han estat la seva excel·lència operativa i la seva innovació en el camp del compromís social. El nostre repte de futur més immediat és diferenciar-nos en l’orientació al client, per completar aquest binomi.

MÉS QUE PERSONAL L’enviament més important que ha rebut? El ‘Ratoncito Pérez’ ha estat enviant coses a casa darrerament per la meva ﬁlla. El primer salari que va guanyar, qui li va pagar i de quin import va ser? Va ser un mes de juliol, fa 25 anys a Marítima del Mediterráneo. Vaig guanyar 30.000 pessetes... una fortuna! Com col·labora per aconseguir un món més sostenible? Sóc consultor solidari per a ONG’S a través d’un programa de voluntariat en una escola de negocis.

La forta expansió aconseguida via franquícies, es el camí estratègic per on continuarà la marca? Aquest ha estat el camí ﬁns ara però el futur passa per la internacionalització de la marca, replicant el nostre model d’èxit.

Amb quants amics de la infantessa encara es relaciona? Jugo al futbol-sala cada dijous amb algun d’ells. A d’altres els veig, com a mínim, un cop l’any.

L’actual grau de coneixement de marca de MRW sembla prou important. Com s’ha aconseguit i que pensen fer per a continuar guanyant notorietat? S’ha aconseguit a través de l’eﬁcàcia i la ﬁabilitat en els serveis que donem. En el futur existeix un ambiciós Pla Estratègic (Plan Alba) que compta amb diferents objectius, entre els que s’hi contempla la millora en la comunicació de la marca

Deﬁneixi felicitat. Sempre he pensat que és l’absència total de problemes, combinat amb la plena existència d’il·lusions. Quantes hores al dia dedica a la família? Totes les que puc, no menys de 4 a la meva família i amics. Xavier Grau es troba al capdavant de la direcció de màrqueting de MRW. / CEDIDA

A partir de l’actual situació de crisi, com espera que evolucioni el món de la logística al nostre país? La concentració de marques i la desaparició dels més dèbils marcarà el futur immediat del sector. Creiem que MRW en sortirà reforçada d’aquesta situació, com la única marca potent amb capital 100% nacional. Dins de la seva estratègia global de màrqueting, quina importància atorguen a les accions de ﬁdelització? Quin grau de satisfacció aconsegueixen? La ﬁdelització del clients és quelcom de vital importància en aquests moments. El nostre repte és mantenir l’índex de retenció que ens situa actualment al capdavant del sector.

Les etapes de crisi, generen grans oportunitats. Hi està d’acord? La seva empresa ha detectat i pensa aprofitar aquestes oportunitats?. Històricament els nostres creixements més alts han coincidit amb èpoques de crisis. En aquesta ocasió, MRW ha creat un Pla específic (Plan Impulsa), destinat a impulsar las iniciatives definides al nostre Pla Estratègic, malgrat les dificultats econòmiques del moment. Amb quin criteri i mitjans distribueixen el seu pressupost publicitari? S’utilitzen diferents paràmetres per definir-lo, i tots ells estan basats en el sentit comú.

Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país? Penso que la publicitat i el futbol estan a un altíssim nivell a Espanya, per això hi ha tants entrenadors i tants publicitaris. Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? Per què? M’agrada el que fa Telefònica amb la “Reserva Autònoms Movistar”. Crec que mai hauríem de perdre l’humor... ni tan sols a l’hora de vendre. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Què li enviaria al president del país? Li enviaria il·lusió i compromís cada dia abans de les 10h. El millor de la televisió són els anuncis? No és el millor, però molts d’ells estan més treballats i estudiats que alguns programes de televisió. Quan era petit, què volia ser de gran? Futbolista... i del Barça, és clar! Una frase que li agradi dir. La misèria, tan sols porta misèria i al ﬁnal et converteix en miserable!

EMPRESA / Decàleg

ECONOMIA

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

LEGAL

RSC

EMPRESA FAMILIAR

EMPRENEDORIA

SALVADOR GUASCH

MIQUEL RIERA I PAU GALCERAN

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ

ALFONSO CEBRIÁN DÍAZ

CRISTIAN ROVIRA

ECONOMISTA. PRESIDENT COMISSIÓ INTAN-

KPMG ABOGADOS - GIRONA

CATEDRA ETHOS

DIRECTOR GENERAL DE FUNDACIÓN NEXIA

PRESIDENT D’AIJEC

GIBLES DE L’ACCID. DIRECTOR DE L’ASCEF

Intel·ligència global

Una actitud recursiva ens durà a aprofitar tots els recursos En aquest moment de canvi es necessita intensificar l’atenció circular per a prendre consciència de tot el que està al nostre entorn per prioritzar allò que és crític per a la supervivència i creixement de l’empresa. No n’hi ha prou d’intensificar la formació, de reduir costos, d’abaixar preus. La solució sempre és un mix on s’hi ha d’incloure també la responsabilitat global. Ni ‘soft’ (condescendents) ni‘hard’,(exigents) sinó ‘soft+hard’, el ‘smart power’ de Suzanne Nossel. En la regularitat i la constància, el poder de la intel·ligència circular, la dels 360º, ens permetrà treure la força de les coses i persones que estan al nostre voltant. Una actitud recursiva ens portarà a aprofitar i potenciar tots els recursos. És el poder intel·ligent de Hillary pensat per la diplomàcia internacional però aplicat a l’empresa. Ni el ‘hard power’ de Bush ni el ‘soft power’ de Nye. Regularitat i constància en la intel·ligència global.

UNIVERSITAT RAMON LLULL

Despeses dels Flexibilitat en Invertir per Emprendre administradors el producte sortir de la crisi amb sentits

La retribució dels administradors no serà ﬁscalment deduïble El Tribunal Suprem (TS) va dictar dues sentències el 13 de novembre de 2008 que consideren que la retribució dels administradors no serà fiscalment deduïble excepte en el cas que aquesta estigui establerta amb “certesa” en els estatuts. Tot i que les sentències es refereixen a situacions anteriors a la vigència de l’actual Llei de l’Impost sobre Societats, entén el TS que la despesa en qüestió no serà deduïble quan els estatuts deleguin la determinació de la retribució a la Junta o bé quan els estatuts no hagin establert almenys els criteris de retribució “sense marge de discrecionalitat”. Igualment, el TS considera que en els casos en què el càrrec d’administrador es compatibilitzi amb un contracte laboral d’alta direcció, en certes circumstàncies, la despesa generada en aquesta segona relació tampoc no seria deduïble, en la mesura en què es podria entendre que les dues relacions queden incloses en la d’administrador. Algunes entitats es plantegen canviar els seus estatuts.

La ﬂexibilitat és necessària en el disseny del producte En un context de crisi econòmica i financera com el que estem patint, hi ha una virtut molt necessària de conrear en el marc de les organitzacions: la flexibilitat. És la capacitat d’adaptar-se als contorns, de canviar les rutines i els processos establerts per assolir més agilitat i més bons resultats. La flexibilitat és necessària en el disseny del producte. Cal adaptar els productes a les noves demandes i oferir al mercat un producte que pugui ser adquirit. Cal, a més a més, que els recursos humans tinguin la suficient flexibilitat per assumir tasques i funcions que ﬁns ara no els corresponia, però que han d’assumir per la bona marxa del projecte. També cal flexibilitat i confiança en els modes de treballar i de desenvolupar les funcions individuals. Quan fa una ventada, la canya sobreviu, perquè és flexible, però el pi és arrancat, tot i que aparentment és més robust.

La tecnologia serà la clau que permetrà fer un salt històric La necessitat de renovació i de canvi és tan important com una bona gestió i la professionalització de l’empresa familiar. Per això coincideixo amb l’opinió de Juan Antonio Zufiria, que, després de prendre possessió del càrrec de nou president d’IBM España va aﬁrmar: “Les empreses han d’invertir per sortir de la crisi”, tot afegint que la tecnologia serà la clau que permetrà fer un salt històric a la societat per sortir de la crisi. Algunes empreses familiars, com ara Natura Bisé, Almirall, Peugeot, Michelin o BMW, fa dècades que són un exemple clar de la importància de la renovació tecnològica. No obstant, llevat de comptades excepcions, els empresaris familiars reben normalment un suspens en recerca i innovació tecnològica a les seves empreses. Els exemples d’empreses familiars d’èxit són la prova que cal revisar constantment l’empresa i això requereix tenir una mentalitat que entengui la innovació com una inversió i no com una despesa.

Ens trenquem el cap pensant què podem fer per assegurar l’èxit Molts cops ens trenquem el cap pensant què podem fer per assegurar-nos l’èxit en un nou projecte empresarial, no ens adonem que la resposta és fàcil, només hem de tenir: 1. Olfacte: per seguir el canvis i les noves direccions del mercat. 2. Oïda: per estar atents als inputs que venen de l’exterior, alerta davant qualsevol novetat que un mateix també pugui desenvolupar. 3. Tacte: per rodejar-nos de qui ho hem de fer amb l’objectiu de vincular el nostre negoci on sigui necessari i, el més important, saber tractar amb els treballadors. 4. Gust: o millor, bon gust, per prendre decisions encertades a l’hora de començar a treballar i en temes tan vitals com el màrqueting o la imatge corporativa. 5. Sentit Comú: per analitzar, concretar la informació que ens presten els sentits anteriors i processar-la de manera adequada. 6. Sentit de l’humor: ens farà capaços de superar les circumstàncies adverses que, no ens enganyem, segur que arribaran.

Decàleg / EMPRESA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

PSICOLOGIA

INNOVACIÓ

RECURSOS HUMANS

INSERCIÓ LABORAL

MÀRQUETING

JORDI TOUS

JAUME PALLEROLS

ESTEBAN SERRA

ÒSCAR MARTÍNEZ RIVERA

MARCEL GALLI

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

DIRECTOR JP-MBA CONSULTANTS

PROFESSOR D’EAE BUSINESS SCHOOL

PROFESSOR DE LES ESC. UNIV. DE TREBALL

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ECONOMISTA I DIPLOMAT IESE

Psicologia de l’aturat

Escoltar els clients

No s’entén que una persona en edat de fer-ho, no treballi La nostra societat ens educa des de ben petits a formar-nos i preparar-nos per a treballar. Així, no s’entén que una persona en edat de fer-ho, no treballi, és més, de ben segur serà etiquetada socialment, assenyalada amb el dit i, ﬁns i tot, pot ser que sigui exclosa per persones del seu entorn social. Tenim ben après que no tenir feina s’associa a no ser productiu, a no ser útil per a la societat. Per desgràcia, la problemàtica psicosocial associada a l’atur la viuen tant l’afectat com el seu entorn. A més, la bonança econòmica per la que hem passat, ha contribuït a la pèrdua de signiﬁcat i valor social del treball. Les persones en actiu, no li donaven cap mena de valor, més enllà del de la recompensa econòmica. Aconseguir de manera fàcil feina ha fet que no s’hagi valorat ni invertit en reciclatge i formació. Massa tard! Mentrestant haurem de tornar als plans d’inserció d’aturats i al treball psicosocial amb les persones afectades, esperant que torni la bonança i n’ hàgim après.

Podem innovar redefinint els processos de supervisió Tenir idees és senzill, tenirne de bones però ja és més complicat, però el que veritablement constitueix un repte estratègic per a les empreses és generar contínuament bones idees i convertir-les en nous o millors productes o serveis amb èxit comercial en el mercat. Això és el que denominem innovació. Així doncs, podem incorporar un nou producte o servei o bé millorar-lo redefinint els processos o utilitzant millors matèries o millor maquinària. També podem innovar redefinint els processos de supervisió i de comercialització. Fins i tot podem ser innovadors negociant amb els clients... no vagin a escoltar què diuen sinó a escoltar què volen. El repte que tenen avui dia les empreses davant la crisi econòmica en la qual estem immersos dificulta la presa de decisions sobre innovació, però en l’era de la globalització, sobreviuran aquelles empreses que innovin i que tinguin capacitat per continuar fent-ho.

SOCIAL I EDUCACIÓ SOCIAL PERE TARRÉS (URL)

Dirigir en plena crisi

Aprendre a treballar amb els recursos propis és clau Diuen que “els negocis s’acaben”, “les empreses cauen”, i jo em pregunto: algú sobreviurà? Els treballadors són persones que consumeixen i necessiten creure en les seves empreses. Si l’únic que sabem és acomiadar i crear l’imperi del terror, estem abocats al que deia Napoleó: “Tot exèrcit que abandona els seus ferits en el camp de batalla està condemnat a perdre la guerra”. Canviïn ferits abandonats per gent acomiadada. Una nova realitat de mercat implica una estratègia diferent, el que ahir era bo, avui és nefast. “Quan bufen els vents del canvi, uns construeixen dics i altres molins”. Cal aprendre a treballar amb els recursos propis, oblidar els apalancaments i buscar la riquesa on hauria d’estar: dins de la nostra pròpia organització. En les noves empreses res es farà per obligació, tot es realitzarà per convicció i passió. Il·lusionin i el món els seguirà.

Responsabilitat Els treballadors social ens recomanen?

Hem d’activar les contractacions a col·lectius vulnerables

Cal potenciar els nivells d’il·lusió de l’equip pel projecte

La baixa autoestima, la desídia en allò quotidià, la por i l’apatia d’un volum elevat d’aturats no són precisament bons aliats per sortir d’una crisi que afecta més que mai a les persones vulnerables i a moltes que eren lluny de ser-ho. Està clar que sense la creació de llocs de treball, els dispositius d’acompanyament a la inserció laboral es veuen incapaços d’absorbir l’encàrrec social que tenen i, menys encara, amb projectes amb finançaments discontinus. És el moment que les administracions garanteixin que les entitats que gestionen aquests programes puguin tenir la certesa que tindran recursos per treballar-hi de manera contínua i no intermitentment. D’altra banda, cal una autèntica responsabilitat social de les empreses, que no sigui un mer aparador, per evitar una economia injusta i desequilibrada, activant, entre d’altres mesures, les contractacions a col·lectius vulnerables com ara persones amb discapacitat, aturades de llarga durada o majors de 45 anys.

Jan Carlzon, expresident d’una coneguda empresa, explicava la següent historia: Dos picapedrers treballaven uns blocs de pedra. Un visitant els va preguntar què feien. El primer va rondinar: “Estic trencant aquesta maleïda pedra en blocs més petits”. El segon va respondre: “Estic treballant amb l’equip que construeix la catedral” . Aquesta història sempre m’ha fet pensar en el cas d’un amic, gerent d’un despatx de brokers d’assegurances que em comentava que, si cadascun dels seus treballadors aportés al negoci el volum de pòlisses pròpies del seu entorn familiar, assoliria creixements importants. Tenia un problema, necessitava millorar algunes coses, com la comunicació interna, que calia orientar a facilitar l’enteniment de quin era el valor que, des de la seva empresa aportaven als clients, així com el seu grau de satisfacció. O l’equivalent: potenciar els nivells d’il·lusió de l’equip pel projecte... la recomanació als familiars, possiblement, en seria la conseqüència.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

MÉS D’UN SEGLE DE XOCOLATES TORRAS

Tota la vida endolcint Nascuda a la ciutat de Banyoles fa més d’un segle, aquesta empresa familiar pot presumir avui dia de seguir sent ﬁdel als seus orígens, alhora que ha aconseguit obrir-se al mercat exterior. Els seus productes arriben a gairebé una quarantena de països estrangers i, des de fa uns anys, el seu producte estrella és sens dubte la xocolata sense sucre, amb la qual ha invertit una gran dosi d’innovació. RAQUEL CORREA

Si avui només el 13% de les direccions generals de les empreses espanyoles estan ocupades per dones, el percentatge de dones al capdavant d’una companyia deuria ser molt menor l’any 1890, quan Montserrat Torras va decidir fundar Xocolates Torras. Durant molts anys, la marca, que va néixer a Banyoles, va comercialitzar els seus productes només en el territori català. Però l’any 1999 l’empresa va obrir-se als mercats exteriors, que avui representen més del 40% de la facturació de Xocolates Torras.

Oberts al món De fet, actualment, Xocolates Torras està present gairebé en 40 països d’arreu del món, ja sigui amb la marca Torras o fabricant xocolata per altres marques a països que van des d’Austràlia, el Japó i l’Índia, ﬁns el Canadà, Sudàfrica, i Xile. Una gamma molt àmplia de països que requereix, també, d’un ventall de productes molt ampli: “Els gustos varien a cada país i, tot i que és difícil generalitzar, cada zona geogràﬁca es decanta per un tipus de producte. Podríem dir, per exemple, que els europeus són més de xocolates amargues, de sabor i aroma intensos, mentre que les xocolates molt dolces són més acceptades a zones com ara Amèrica Central i del Sud. Al Japó, per contra, valoren moltíssim els productes amb valor afegit, com la fondue de xocolata per microones”, explica Xavier Recoder, director general de Xocolates Torras. Precisament per donar resposta a la varietat de la demanda, Xocolates Torras disposa de 18 pastes de xocolata diferents. D’entre tots els productes, un dels més venuts al nostre país és la xocolata a la tassa. Però segurament la línia estrella de Torras és la de les xocolates sense sucre.

Mantenir el mateix sabor La fabricació de xocolates sense sucre, que va començar precisament l’any 1999, coincidint amb l’obertura als mercats exteriors, va suposar un fort creixement per l’empresa, tal com

explica Recoder: “Aquests productes, tolerats pels diabètics i amb un creixent interès per part de la resta de consumidors, han fet que la facturació de l’empresa tingui un creixement molt important en aquest últim període. En cinc anys, hem passat dels 3 milions d’euros de facturació als 7 milions del darrer exercici”. Un producte, doncs, que ha permès que l’empresa es reinventés a si mateixa. Fer-ho, però, no va ser fàcil: “El secret d’una bona xocolata sense sucre és que el seu sabor no difereixi del de la xocolata amb sucre. Però quan vam començar a fer proves no arribàvem a aconseguir fórmules acceptables pel que fa al sabor i, si el gust no era bo, teníem clar que el producte no tindria èxit. Per això vam contactar amb una empresa belga que tenia molt èxit amb les xocolates sense sucre. Vam signar un acord de transferència tecnològica pel qual ells ens permetrien utilitzar les seves fórmules a canvi que nosaltres produíssim per ells en exclusiva durant un període determinat. Passat aquest període –en què la “reconeguda xocolata belga” es produïa en una empresa del Pla de l’Estany– vam començar a comercialitzar la xocolata sense sucre amb la nostra pròpia marca”, explica el director general de l’empresa catalana. A partir de llavors, Xocolates Torras treu, cada any, nous productes que amplien el ventall de les xocolates sense sucre. I ho fa també ara, en temps de crisi, perquè les noves línies de comercialització l’ajudin a afrontar la complicada conjuntura econòmica general. De fet, el mes de setembre passat, van presentar rajoles de xocolata amb sabors novedosos com la menta o els nabius vermells i, d’aquí a poques setmanes, comercialitzaran, en àmbit estatal, tres nous sabors de xocolata sense sucre: xocolata blanca amb maduixes, xocolata amb llet i cereals, i xocolata negra amb blat de moro salat, que ja s’han començat a comercialitzar a altres països com Austràlia.

L’ediﬁci de l’antiga fàbrica de Xocolates Torras / CEDIDA

Portada d’un antic àlbum de cromos de Xocolates Torras / CEDIDA

Un dels nous productes de la línia sense sucre de Xocolates Torras / CEDIDA

UNA HISTÒRIA AMB IMATGES 4.000 metres quadrats són els que ocupa la fàbrica que Xocolates Torras té a Cornellà de Terri. Una fàbrica que cada any és visitada per més de 20.000 persones –entre escoles, famílies, grups de jubilats i turistes– que tenen, així, l’oportunitat de conèixer el procés de fabricació de la xocolata des de dins. Aquest mes de gener, Xocolates Torras ha inaugurat a la fàbrica el Museu Fotogràﬁc, una exposició que repassa els més de 100 anys de vida de l’empresa a través d’imatges històriques i documents antics, com vells embolcalls de tabletes de xocolata i cromos.

I és que un dels elements protagonistes de l’exposició són precisament les col·leccions de cromos que, durant molts anys, es van regalar amb les rajoles de xocolata i que, juntament amb els gronxadors repartits per tota Catalunya, van fer de Xocolates Torras una de les empreses d’alimentació més conegudes del país: “Encara vius en el record de molta gent, els gronxadors de color groc de Xocolates Torras van omplir Catalunya a la dècada dels 70 i els 80. Es repartien gratuïtament a tot ajuntament, escola o casa de colònies que els demanés”, explica Recoder.

Entrevista / FINANCES

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A ISABEL ESTAPÉ CONSELLERA DE CRITERIA CAIXA CORP. NOTÀRIA

“La discriminació positiva als consells d’administració humilia les dones” Poques dones arriben als alts càrrecs del sector ﬁnancer. “Això és perquè encara no hem fet el recanvi, però a mesura que la incorporació de la dona es vagi normalitzant, també destacarem en l’àmbit ﬁnancer”. Ho diu l’única dona i membre més jove de la Reial Acadèmia de les Ciències Econòmiques, a qui per cert, li semblen ridícules les quotes femenines: “sempre em quedaria el dubte de per què m’han escollit”. A Criteria no està per ser dona sinó per ser una de les millors economistes de la seva generació. I amb orgullosa sensibilitat. BEGOÑA GIMÉNEZ

Com afronta Criteria el temporal? Com totes les grans companyies espanyoles que operen a l’IBEX: amb prudència i incertesa. El que Criteria sigui un holding de moltes companyies és una salvaguarda molt bona perquè com que depenem de moltes empreses –totes en sectors estratègics–, doncs si una va regular, l’altra ens compensa. Totes les empreses que formen part de la cartera són companyies molt sòlides, fins al punt que en aquests moments estem donant una rendibilitat del 8 por cent. Tampoc s’espera una reducció dels beneficis perquè les que constitueixen la cartera –principalment, Repsol, Telefónica, Gas Natural, etc.– no disminuiran els seus beneﬁcis a no ser que arribés un cataclisme. Cap a on van les inversions de Criteria actualment? Sempre hi ha hagut molt d’interès en el sector financer estranger i sobretot en tenir uns bancs col·laboradors que ens permetin una bona xarxa d’oficines exterior. No hi ha cap dubte que no és el moment més idoni per plantejar-se moltes inversions, però a la callada, l’any passat es varen invertir pràcticament 5.000 milions d’euros. El valor de l’acció s’ha reduït un 50%. Creus que es recuperà? És un cas curiós i sobretot inexplicable. L’IBEX ha perdut quasi un 40 per cent i Criteria 6 punts més, però és clar, si pensem que els bancs han perdut encara més i les constructores encara molt més, la situació no resulta tan dramàtica. Ara, com a especialista en borsa, no puc entendre el valor de Criteria en aquests moments: però si està donant una rendibilitat del 8 por cent! El valor hauria de ser molt més alt.

“Les empreses de la cartera de Criteria són totes molt sòlides” “El valor de l’acció de Criteria hauria de ser molt més alt” “Eradicar la pobresa és objectivament possible ”

Isabel Estapé a Barcelona després d’un consell d’administració de Criteria. / D. CALDERON

Com descriuria aquest primer any de Criteria a la borsa? Objectivament, la valoració és regular tirant a malament. Ara, si observem les deu o vint sortides a borsa que van haver-hi l’any passat, només hi ha una que ha perdut menys que Criteria. En el nostre cas, cal afegir que s’ha produït un fenomen i és que en un primer moment, molts col·locadors van ser estrangers,d’aquests que es dediquen a la recompra; fins que aquesta llast no es solti, hi trobem un impediment. Ja quasi s’està arribant al punt final i això s’està notant. Criteria porta aguantant sense baixar en el 2,80 moltes sessions, i això ho interpreto perquè ara ja no hi ha molt de préstec amb valors de Criteria al mercat. Com se sent a Criteria? M’encanta estar a Criteria. M’havien tirat els trastos en altres ocasions per formar part de consells d’altres empreses i no ho vaig acceptar mai. Si em vaig decidir ara, és perquè

Criteria em sembla el màxim, l’opció que més et pot aportar des del punt de vista ﬁnancer, empresarial, econòmic, però sobretot per tot allò que hi aprens. Haver estat escollida, em fa sentir molt d’orgull. Gairebé no hi ha dones al sector ﬁnancer, què li sembla? El fet d’estar en minoria, la veritat, no em sorprèn. En el seu moment, jo ja vaig ser una de les tres primeres agents de canvi i borsa amb 26 anys a Espanya, i he estat la primera i única dona a ingressar a la Reial Acadèmia de les Ciències Econòmiques. He de reconèixer que he tingut problemes per ser molt jove quan he arribat a determinades institucions, però no pel fet de ser dona. Sóc una feminista a ultrança, però crec que la discriminació de la dona no es troba als alts estrats de la societat, sinó més aviat a un nivell mig i de directius. Creu que no calen les quotes per a dones? Jo m’he pronunciat pública-

ment en contra de les quotes als consells de administració, em sembla una humiliació; potser en altres nivells o àmbits sí que cal, però als consells d’administració, realment em sembla que l’únic que aconsegueixen és fer-nos de menys. I com és que no hi ha més dones? Fins a la data no hi havia dones perquè no eren les primeres a les seves promocions però a partir del moment que hi hagi més dones a les societats i a tot arreu, ja veurem com les dones s’hi van incorporant per un procés natural. Ja n’hi ha una bona quantitat que presideixen empreses. És que amb això de les quotes, sempre et queda la coseta aquella de si no t’hauran nomenat, no per ser tu sinó per ser dona. Al seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia manté que acabar amb la pobresa és el repte de tot economista. Ho és? Tenia claríssim quin seria el tema que tractaria a la conferència d’ingrés. Alfred Marhall al seu despatx tenia un quadre amb un captaire i quan li preguntaven per què el tenia, ell sempre deia “el tinc per no oblidar-me mai de quin ha de ser l’objectiu de tot eco-

nomista”. Em sembla increïble que un segle més tard la pobresa no s’hagi reduït sinó que vagi in cresendo. Les dades objectives tècniques demostren que es pot eradicar la misèria al món, que no és una fal·làcia. El planeta pot arribar a 15.000 milions d’habitants amb un nivell de subsistència raonable en el termini de 20 anys. Realment es pot aconseguir, no és una utopia, és una qüestió empírica, demostrada amb números. Impactant aquest discurs... Vaig estar un any preparant-lo. Me’l vaig currar, eh? perquè sabia que m’analitzarien amb lupa... Li van passar el discurs a un economista, que va quedar encantat i em va proposar per als premis de les Nacions Unides “Women Together”.Va ser un honor. Una de les coses que sostinc al discurs és que el paper de la dona és fonamental, tant al tercer món com al primer. En quin sentit? Ara per ara està demostrat que al tercer món, qualsevol crèdit que concedeixis a una dona, el 95% el retornen. Això és per la maternitat, perquè les mares fan el que sigui pel benestar dels seus fills. En el cas del primer món, és molt important que les dones estiguem a dalt, perquè li conferim una sensibilitat als objectius empresarials que no donen els homes. Com valora l’actuació del govern per afrontar la crisi? Vaig defensar molt Solbes a l’anterior legislatura però, en aquests moments, no és que ho faci malament, és que la política va a la deriva. El president del Govern no té ni idea d’economia, però sobretot el que m’estranya és que té vàries persones al seu voltant, però no deu haver agafat els millors. No es pot fer pitjor de com s’està fent...

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

VALORS DEL MES

26 gener 24 febrer

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-11,19%

-1,10%

-5,38%

-9,95%

-2,29%

2.226,77 1.977,50

1.184,56 1.171,45

7.682,14 7.268,56

4.326,87 3.895,75

1,31 1,28

ÍBEX

8701,50

CAC 3134,87 3102,04 3069,20 3036,37 3003,54 2970,71 2937,90 2905,04 2872,21 2839,38 2806,55 2773,71 2740,88 2708,05

8607,80 8514,10 8420,40 8326,70 8233,00 8139,30 8045,60 7951,90 7858,20 7764,50 7670,80 7577,10 7483,40 26 GENER

24 FEBRER

BAIXADES CONTÍNUES

Seguint la tònica de gener, les borses mundials han sofert una baixada contínua ﬁns arribar a valors mínims. La incorporació d’Obama a la Casablanca no ha servit per canviar la tendència baixista.

DOW JONES 8375,45 8296,64 8217,83 8139,02 8060,22 7981,41 7902,60 7823,80 7745,00 7666,17 7587,36 7508,57 7429,75

26 GENER

24 FEBRER

7350,94 26 GENER

24 FEBRER

LA CRISIS POSA FRE ALS DIVIDENDS

La rendibilitat dels dividends caurà a Europa un 30%, segons els analistes La rendibilitat per dividend de la renda variable gaudeix d’una superioritat històrica en relació amb els bons de l’Estat, però té els dies comptats. Els experts adverteixen que la necessitat d’efectiu en un entorn de contracció del crèdit ha començat a traduir-se en una congelació o reducció dels dividends, que s’agreujarà a mesura que la recessió colpegi els resultats de les cotitzades. LAIA JARDÍ

Aquest any és el 60 aniversari de la famosa llei d’Edward Murphy: “Si alguna cosa pot anar malament, anirà malament, i podria anar a pitjor”. El pessimisme del nordamericà s’ha contagiat a molts inversors borsaris, conscients que si al 2008 els índexs representatius de les accions espanyoles van caure un 39,4%, en el que portem de 2009 s’han baixat un 8% addicional i no els falten motius per empitjorar. L’any ha arrancat amb una nova tendència en fase inicial a les borses: la reducció o supressió d’un dels pocs atractius que li queden a la renda variable. El dividend és encara una de les millors opcions d’estalvi, ja que ofereix millors rendibilitats (del 6,70% de mitja a les borses espanyoles) que els bons a 30 anys de l’estat, les emissions dins el deute públic amb millor remuneració. No obstant, els beneficis de les empreses han començat a cedir i, segons els resultats del quart trimestre, les empreses han tancat el 2008 amb uns descensos pròxims al 10%. Si n’hi ha, els guanys a repartir són menors. A Espanya ja hi ha grups que han optat per reduir el “pay out”

(percentatge del beneﬁci que es destina a dividend) per reforçar les posicions de solvència. BBVA és l’últim exemple. El banc dirigit per Francisco González ha rebaixat el “pay out” ﬁns el 30% i ha anunciat que substituirà per accions l’últim pagament amb càrrec a 2008. Amb aquesta maniobra que apunta a convertir-se en tendència, el banc s’estalviarà més de mil milions d’euros. Als Estats Units, però també a Europa, són nombroses les companyies que estan reforçant els seus ratis de capital, ja sigui cancel·lant les recompres d’accions, augmentant les provisions o suprimint els dividends. Un dels primers a Espanya va ser Banesto, que va sacrificar part dels beneficis obtinguts el 2008 a reserves voluntàries per aprovisionar un possible augment de la morositat. Des de Banc Sabadell, s’ha optat per mantenir la mateixa política de dividends per 2009 i 2010, deixant la porta oberta a pagar amb accions. El sector bancari no serà l’únic que porti sorpreses. A mitjans de febrer, Dow Chemical va anunciar una rebaixa del 64% del seu dividend, la primera en els seus 112 anys d’histò-

A Espanya hi ha grups que han optat per reduir el “pay out” per reforçar la solvència El descens de dividends pot conduir a noves caigudes a les cotitzacions dels valors ria. No serà l’única: els analistes esperen que General Electric també retalli la retribució als accionistes, com ja han fet Harley-Davidson, el gegant farmacèutic Pﬁzer o The New York Times. Vivim temps històrics. Des d’ING estimen que per primer cop a la història de la postguerra podríem presenciar una caiguda dels dividends a Europa de ﬁns el 30% i FactSet pronostica un descens del pagament de dividends dels bancs de l’Ibex de més d’un 2% durant el 2009. Els analistes insisteixen que s’esperen més retallades a partir del segon trimestre, quan les juntes

El sector bancari no és l’únic que està rebaixant els seus dividends. / ARXIU

generals d’accionistes hagin decidit sobre la remuneració de 2009. Pel que fa al seu impacte, els experts de Bankinter defensen que el mercat no ha valorat les dimensions de la rebaixa de la retribució a l’accionista i que això conduirà a noves caigudes a les cotitzacions dels valors. Altres, com M&G Valores, destaquen que BBVA i Telefó-

nica són exemples que no es castigarà amb excés l’empresa que els anunciï. El primer acaba de retallar el seu dividend de 2009 i el seu comportament a borsa no ha diferit tant del de Santander, que per ara l’ha ratiﬁcat. Telefónica, d’altra banda, ha millorat considerablement el seu dividend i la decisió no s’ha traduït en un gran impacte sobre l’acció.

Anàlisi de valors / FINANCES

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

LA TELEFONIA MÒBIL ENTRA AL TÚNEL

MOROSITAT A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

A UN MES DE LA FUSIÓ

La indústria de la telefonia mòbil ha topat amb la crisi. El nombre mundial d’abonats ha caigut del 22,5% el 2007 al 18,5% el 2008 i les previsions el rebaixen ﬁns el 12,7% per al proper any. Els més afectats seran els fabricants de mòbils, que han experimentat caigudes a les vendes des de mitjans del 2008.

Les administracions públiques deuen a les empreses uns 33.000 milions d’euros i el retard del pagament supera els sis mesos de mitja, molt per sobre del límit legal de 60 dies. Les pimes són les grans perjudicades perquè l’accés al crèdit és cada cop més difícil.

Gas Natural ha superat el penúltim tràmit administratiu i podria fer-se ja amb Unión Fenosa. Amb el vistiplau del govern i l’autorització de la Comissió Nacional de Competència, la gasista encara la recta ﬁnal per concloure la primera operació de concentració al sector energètic espanyol.

6,76 6,70 6,64 6,59 6,53 6,48 6,42 6,36 6,31 6,25 6,20 6,14 6,08 6,02 5,97 5,91 5,85 5,80 5,74 5,68 5,63 5,57 5,51 5,46 5,40

IBERDROLA

2 GENER

18 FEBRER

L’elèctrica presidida per Ignacio Sánchez Galán ha aconseguit tancar el 2008 amb els millor resultats de la seva història, tot i la crisi. Els beneﬁcis d’Iberdrola han superat els 2.860 milions d’euros, un 21,3% més que l’any anterior, el que permetrà al grup augmentar el dividend en un 20%. L’activitat internacional i concretament la integració d’Scottish Power i Energy East, juntament amb els ingressos de les renovables expliquen uns bons resultats que no han aconseguit, però, que la companyia es recuperés a borsa. En el que portem d’any, el grup s’ha deixat al parquet més d’un 17%.

L’OPERADORA ANUNCIA EL MAJOR DIVIDEND PAGAT MAI A ESPANYA

Telefónica sorprèn amb una dosi de conﬁança al mercat Quan tots els sectors es queixen, les telecomunicacions –i concretament Telefónica- treuen pit. L’operadora de César Alierta ha plantat cara a la crisi amb l’anunci del major dividend pagat mai a Espanya, que suposarà un desembors de 5.410 milions d’euros. L’objectiu? Fidelitzar l’inversor i llençar al mercat un missatge de conﬁança. LAIA JARDÍ

Només la meitat de les firmes ha aconseguit un millor resultat que l’Ibex durant el 2008. Telefónica es troba entre elles, tot i haver-se acomiadat del pitjor exercici borsari de la història del selectiu amb una caiguda del 24%. En un moment complicat pel mercat de renda variable, la major teleoperadora espanyola ha decidit desafiar la recessió i compensar els seus 1,5 milions d’accionistes amb un increment del dividend del 15%. Més enllà dels 1,15 euros per acció a què ha elevat el dividend i dels 5.410 milions que el grup es gastarà en el major desembors pagat fins ara per una empresa espanyola, l’anunci de Telefónica dissipa els dubtes sobre la capacitat de generació de caixa del grup, una caixa que, segons ha demostrat, té com a prioritat l’accionista. La companyia presidida per César Alierta gaudeix d’una base sòlida. Al tancament de l’edició, el grup estava pendent de presentar resultats. El consens del mercat estima que podria tancar 2008 amb un benefici net de 7.509 milions d’euros, un 15% menys que els 8.906 milions de 2007, quan va obtenir

2.000 milions de plusvàlues de la venda de les seves participacions a Airwave i Endemol. De gener a setembre, el grup va guanyar 5.596 milions d’euros, un 23,5% més que l’any anterior si excloem les plusvàlues. La seva diversiﬁcació geogràfica, sumada a un nivell d’endeutament relativament baix la situen entre les recomanacions de molts analistes com a valor a tenir en cartera. Els seus punts forts són tres: primer, que globalment el sector de les telecomunicacions s’ha mostrat poc sensible al context econòmic. Segon, el retrocés de l’activitat de Telefónica a Espanya durant el tercer trimestre va ser limitat i els resultats del grup són millors que els de la majoria dels seus rivals. I tercer, el seu deute es redueix i les principals agències de qualiﬁcació creditícia S&P i Fitch han millorat el rating de la companyia, des de BBB+ a A-. A tot això se suma l’atractiu del dividend previst, que collocarà Telefónica com la segona companyia de telecomunicacions d’Europa que millor retribueix els accionistes amb aquest instrument, només per darrera de France Telecom. El grup francès ofereix una rendibilitat per dividend estimada

Telefónica desaﬁa la recessió i compensa els seus accionistes amb un increment del dividend del 10,4%, en front al 8,2% de l’espanyola a preus actuals (a 19 de febrer). L’anunci ha estat aplaudit pels analistes. El grup M&B Markets destaca que el dividend és 0,05 cèntims superior als seus pronòstics. Per a Fortis, la mesura confirma l’estratègia del grup de situar l’accionista com la primera prioritat d’ús dels beneﬁcis, el que hauria de servir per compensar un possible deteriorament futur a l’entorn on opera la companyia: Espanya, Europa i Amèrica Llatina. La moneda també té la seva creu i els experts continuen retallant el preu objectiu de la companyia. En només un any, la valoració dels títols de Telefónica ha caigut sis euros: dels 25 estimats a febrer de 2008 als 19,20 euros actuals, el que suposa una retallada del 23,2%. L’última recomanació d’ING aconsellava “vendre”, al destacar els “riscs associats a l’exposició als mercats emer-

Molts analistes recomanen Telefónica com a valor per tenir en cartera. / ARXIU

gents”. Dubtes com la possible arribada d’una desacceleració de l’activitat econòmica a Brasil, sumades a les turbulències del mercat, han sacsejat les accions de Telefónica, que han caigut (a 19 de febrer) un

12,3% des de principis d’any, ﬁns els 13,89 euros. Tot i la incertesa actual, Alierta és optimista i conﬁa que el sector de les comunicacions sigui “l’eix principal” de la recuperació econòmica.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

SOLUCIONS PER ALS ENDEUTATS

Pluja de fórmules per evitar la morositat Congelar la hipoteca o transformar-la en lloguer són alguns dels nous instruments de les caixes per assegurar la liquiditat LAIA JARDÍ

L’increment de l’atur, l’encariment dels crèdits i l’enfonsament del sector promotor i immobiliari han abocat a milers de famílies a trencar un dels principis més sòlids de la literatura econòmica: pagar la hipoteca del pis, una despesa que suposa gairebé la meitat del sou dels espanyols. Amb l’objectiu de no convertir-se en gestors immobiliaris, les caixes d’estalvi han començat a idear fórmules per salvar hipoteques. Amb una morositat hipotecària pròxima al 2%, les caixes han començat a oferir nous productes, impensables fa un parell d’anys. Un d’ells és la substitució de la hipoteca per un lloguer, idea que va impulsar Caixa Catalunya a l’octubre per als clients amb

dificultats econòmiques. Es tracta de renunciar a la propietat de l’habitatge i entregar-lo al banc a canvi del deute que no es pot afrontar, amb l’avantatge de continuar vivint al pis en contracte de lloguer i dret de compra passats cinc anys. Segons l’entitat, el lloguer representa entre un 40 i un 50% menys que la quota hipotecària. Fins al gener, ja s’han aprovat 350 operacions. L’entitat ofereix altres opcions com la nova fórmula de quota reduïda. Durant un màxim de cinc anys, Caixa Catalunya dóna l’opció de pagar una mensualitat més limitada i uns interessos a un tipus fix reduït, d’entre un 4,75 i un 6,75%. S’ofereix al client una quota adaptada a la seva capacitat ﬁnancera i el diferencial es capitalitzarà després anual-

ment. Una opció semblant és la “hipoteca solució” de Caixa Manresa, basada en emmotllar la quota mensual a allò que el client pot pagar durant tres anys. Passat aquest temps, es periodiﬁcarà el deute acumulat durant un màxim de 40 anys. Una altra solució és la congelació d’hipoteques, una nova fórmula de Caixa Manlleu que permet al titular no pagar ni interessos ni l’amortització de capital durant un període de 12 mesos, que pot estendre’s a tres anys. Passat aquest temps, se’ls allargarà el termini d’amortització pactat amb la caixa i al final pagaran els interessos acumulats. Segons Robert Balmes, director d’inversió creditícia de l’entitat, aquesta fórmula s’aplica normalment quan un

dels dos membres de la parella ha perdut la feina o quan es presenta un cas de baixa llarga per malaltia. El sistema financer porta mesos experimentant un creixent número d’impagaments de crèdits a particulars i promotors. La morositat va multiplicar-se per quatre durant el 2008 i bancs i caixes van

deixar de rebre 44.983 milions d’euros. Per evitar l’impagament, moltes entitats – com reconeix Caixa Sabadell – renuncien al marge del crèdit. A l’igual que la resta, l’entitat ha registrat un increment de la renegociació d’hipoteques. tot i les continues baixades de l’Euríbor, que a dotze mesos ha caigut ﬁns al 2,085%.

BALANÇ DE LA MOROSITAT A ESPANYA (% DE MOROSOS SOBRE EL TOTAL DE CRÈDITS) 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 Gener 2008

Desembre 2008 Font: Banc d’Espanya

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm

Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb

Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt uédojdt!j!ufdopmóhjdt

21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu efmt!optusft!tfswfjt

Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

L’expert / INTERNACIONAL

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Internacional RESPOSTES A LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL

Londres: de 1933 a 2009 A mitjans de 1933 va fracassar la Conferència Econòmica Mundial de Londres per tractar de donar respostes coordinades i eﬁcaces a la crisi. En poques setmanes Londres acull la nova reunió del G-20 amb similars objectius. Es repetirà la història o haurem après les lliçons?

El risc de Londres-2009 és que un fracàs ens porti a una fragmentació semblant, amb Xina

fent ara el paper dels Estats Units, aquest país fent ara de potència decadent com el Regne Unit el 1933, i la Unió Europea salvaguardant les essències com França fa 76 anys... Una altra de les propostes de Keynes era articular mecanismes per incrementar la liquiditat internacional amb un disseny en què set països, entre ells –a més dels Estats Units, Gran Bretanya, França, Alemanya i Japó– Espanya tindrien la màxima presència... precedent que potser interessa a algú amb insistència a tornar a ser present al fòrum de Londres del G-20. Poc després del fracàs de la conferència es suggeria la creació d’una moneda mundial, el dinard, vinculada a mercaderies, i no a l’or, ni per descomptat al dòlar.

EVOLUCIÓ DEL CRÈDIT AL SECTOR PRIVAT I AL SECTOR PÚBLIC ALS ESTATS UNITS I A LA ZONA EURO 2500

250

2000

200

1500

150

1000

100

500

0 -50

Q4 01 Q2 02 Q4 02 Q2 03 Q4 03 Q2 04 Q4 04 Q2 05 Q4 05 Q2 06 Q4 0 Q2 6 07 Q4 07 Q2 08 Q4 08 *

-500

El mes de març de 1933 John Maynard Keynes va publicar al Times un conjunt d’articles titulats Els mitjans per a la prosperitat que acabaven amb unes propostes per la Conferència Econòmica Mundial convocada pel juny. Les seves recomanacions tenien com a punt de partida que “el primer que es neces-

Alguns economistes i historiadors com Charles Kindleberger interpreten aquesta opció pel keynesianisme unilateral com l’evidència que Estats Units encara no estava disposat a acceptar del tot les implicacions d’un lideratge mundial que, òbviament, el Regne Unit ja no estava en condicions d’exercir. Alguns diuen que el 2009, més que manca de lideratge, hi ha un cert overbooking de candidats, inclosos alguns governants europeus. Però una cosa és afany de protagonisme i una altra lideratge efectiu. I els Estats Units i Xina tenen, cadascun per motius diferents, temptacions de posar les seves (importants) urgències domèstiques per davant de les responsabilitats al capdavant d’una economia global políticament desarticulada.

Reobrir el crèdit

La Conferència de Londres de 1933 va acabar en rotund fracàs. Des d’algunes reunions preparatòries es va veure com molts dels problemes del passat (incloses les insensateses comeses quan es va tancar en fals l’ordre mundial després de la Primera Guerra Mundial) i sobretot les temptacions de molts països de fer la guerra pel seu compte, feien presagiar el resultat. Els intents de gestionar amb una mínima concertació els tipus de canvi entre el dòlar, la lliura esterlina i el franc francès van ser finalment desautoritzats pel propi president Roosevelt de forma especialment pública i desagradable. El president Obama, com en el seu dia Roosevelt, portarà no

Lideratge

De nou Londres és el punt de trobada en moment de greu recessió internacional, de desorientació i conflictes sobre mesures concretes i efectives, molt més enllà de la retòrica de la trobada del G-20 el passat novembre. Aleshores, també com ara, la presa de possessió poc temps abans d’un nou president dels Estats Units amb unes propostes més activistes o keynesianes generava expectatives d’un impuls concertat coordinat per treure el món de les diﬁcultats d’una històrica crisi. També ara, com llavors, abunden els debats sobre l’agenda de les negociacions i les propostes sovint contradictòries.

Més enllà de bones intencions cal recordar que l’alternativa al fiasco de Londres-1933 va ser la fragmentació del món, monetària, psicològica i política. Estats Units va decidir anar a la seva, el Regne Unit i el seu imperi van formalitzar l’àrea de la lliure esterlina, mentre que França i altres països europeus més ancorats en l’ortodòxia van conformar el bloc de l’or nominalment respectuós amb les antigues regles. Altres països es van trobar sense aixopluc... La Segona Guerra Mundial va esclatar abans econòmicament que militarment. Serem capaços el 2009 de reconfigurar el sistema econòmic internacional sense un conﬂicte bèl·lic seriós?

DE BARCELONA

encara tres mesos al capdavant del seu país quan arribi la cimera de Londres. Tindrà doncs també limitada informació sobre l’efectivitat de les seves primeres mesures. Però hauríem d’esperar que no cometés, en el vessant internacional, les mateixes errades en què va incórrer el seu admirat predecessor, superant les temptacions proteccionistes que ja han donat lloc als primers incidents com els derivats de les clàusules buy american del paquet de rescat presentat per la nova Administració.

CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

sita és que el crèdit bancari sigui abundant i barat”. A la vista de les dades oferides fa poc pel Fons Monetari Internacional sobre la contracció espectacular del crèdit al sector privat des de ﬁnals de 2007 –recollides al quadre– potser els consells de Keynes mereixen atenció avui. Keynes tenia altres missatges amb profitosa lectura de cara al futur immediat referides a la tendència d’aquestes conferències a “aprovar pietoses resolucions deplorant els símptomes, mentre deixen la malaltia sense tocar”. I afegia com a responsabilitats pels amfitrions “el govern britànic haurà d’assumir el paper de convertir aquesta propera Conferència en una realitat mitjançant propostes concretes que vagin a l’arrel de la malaltia”.

JOAN TUGORES QUES,

EUA: crèdit al sector privat

EUA: crèdit al sector públic

Zona Euro: crèdit al sector privat

Zona Euro: crèdit al sector públic

Font: FMI, Global Financial Stability Report, actualització, gener 2009.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

La formació en negocis al món Rànquing dels millors MBA de 2009 1

University of Pennsylvania: Wharton

EEUU

London Business School

Gran Bretanya

Harvard Business School

EEUU

Columbia Business School

EEUU

Insead

França/Singapur

Stanford University GSB

EEUU

IE Business School

Espanya

Ceibs

Xina

MIT: Sloan

EEUU

New York University

EEUU

University of Chicago

EEUU

IESE Business School

Espanya

Dartmouth College

EEUU

IMD

Suïssa

Indian School of Business

Índia

Hong Kong UST Business School

Xina

University of Cambridge

Gran Bretanya

Esade Business School

Espanya

Yale School of Management

EEUU

University of Oxford

Gran Bretanya

Northwestern University

EEUU

Duke University

EEUU

University of Michigan: Ross

EEUU

Emory University

EEUU

Nanyang Business School

Singapur

Rotterdam School of Management

Holanda

Lancaster University Management School

Regne Unit

University of Virginia

EEUU

HEC Paris

França

Ucla: Anderson

EEUU

University of California al Berkeley

EEUU

Manchester Business School

Regne Unit

Australian School of Business

Austràlia

EEUU Singapur

Cornell University National University of Singapore School of Business Cranﬁeld School of Management

Warwich Business School

Regne Unit

SDA Bocconi

Itàlia

Imperial College Business School

Regne Unit

Georgetown University

EEUU

University of Strathclyde Business School

Regne Unit

University of Arizona: Eller

EEUU

City University: Cass

Regne Unit

University of Maryland: Smith

EEUU

University of North Carolina: Kenan-Flager

EEUU

University of Rochester: Simon

EEUU

University of Toronto: Rotman

Canadà

University of Western Ontario: Ivey

Canadà

York University: Schulich

Canadà

50 University of Texas at Austinc: McCombs 51 Carnegie Mellon: Tepper

New York University

Dartmouth College

New york

Harvard Business School

Hanover

Massachusetts

University of Chicago Chicago

MIT: Sloan Boston

HEC Pa University of Pennsylvania: Wharton Philadelphia

Stanford University GSB Stanford

Columbia Business School Columbia

IE Business School

Regne Unit

EEUU EEUU

Els MBA més prestigiosos La formació en escoles de negoci és clau sempre, però encara més en moments de crisi com el que s’està patint. Per això, l’expectació aquest any sobre quines són les millors escoles del món ha estat encara més elevada. De moment, segons l’últim rànquing que elabora anualment la publicació Financial Times, les universitats nordamericanes continuen encapçalant el rànquing de les que ofereixen els millors programes en formació de negocis del món. Entre les nordamericanes i les britàniques hi ha un 70% de les escoles situ-

ades entre les 50 millors del món. Tot i això, es tracta d’una classiﬁcació cada cop més oberta en la qual van tenint més presència programes de països asiàtics, com la Hong Kong Business School o el programa de la Nanyang Business School. Pel que fa a la Unió Europea, França i Gran Bretanya lideren les primeres posicions, amb el programa HEC de l’escola de París i l’MBA de la London Business School liderant el rànquing

El mapa del món / INTERNACIONAL

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

London Business School

Rotterdam School of Management IMD

SDA Bocconi

ris

IESE Business School

l Ceibs

Indian School of Business

Nanyang Business School

Insead França/Singapur

europeu i en segona posició mundial. D’escoles de negoci espanyoles n’hi ha dues entre les 50 primeres d’aquest rànquing del Financial Times. D’una banda, l’IE Business School, que ocupa el sisè lloc de la classificació internacional; de l’altra, l’IESE Business School, que està en dotzena posició i també Esade Business School, que ocupa la divuitena posició. Tres escoles que any rere any reben estudiants d’arreu del món i que van enfortint el seu prestigi internacional.

Australian School of Business

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

Internacional

CANVIS EN EL GOVERN D’ANGELA MERKEL

NOTÍCIES DEL MES

Alemanya desconﬁa del seu nou ministre d’Economia El nou titular d’Economia, Karl-Theodor zu Guttenberg, té 37 anys, i ﬁns ara, era secretari general de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). NÚRIA CABRERA

El president de la Unió Cristianosocial, la formació conservadora de Baviera, ha nomenat aquest dilluns el seu secretari general, KarlTheodor zu Guttenberg, de 37 anys, com a nou ministre d’Economia alemany. La decisió s’ha pres després de la dimissió per sorpresa del titular Michael Glos, de 64 anys, que va adduir l’edat i el cansament polític. La designació del líder socialcristià bavarès Karl-Theodor zu Guttenberg ha despertat inquietud entre els aliats de la democristiana Angela Merkel. La seva joventut i un perfil professional més vinculat a la política exterior que a l’economia també han suscitat

desconﬁança en les pròpies ﬁles conservadores, enmig d’una greu crisi econòmica i davant les eleccions alemanyes de setembre. En declaracions al diari Leipziger Volkszeitung, el diputat democristià Michael Fuchs opina sobre Guttenberg que és “un jove el·loqüent”, però el repte de dirigir un ministeri com el d’Economia li queda “massa gran”. D’altra banda, el president del Partit Lliure Democràtic (FDP), Guido Westerwelle, assegura que no creu que el nou ministre, que en realitat només assumeix el càrrec per uns mesos, canviï les coses a millor. Opinió força important, ja que la cancellera

Angela Merkel aposta, de cara a les properes eleccions, per una coalició amb els liberals de Westerwelle, una aliança governamental que, en aquests darrers anys ha anat aconseguint el poder als estats alemanys.

La dimissió de Glos L’ara exministre d’Economia alemany, Michael Glos, va enviar una carta al president del seu partit, la Unió Social Cristiana (CSU, partit “germà” de la Unió Cristianodemòcrata, CDU, a Baviera), Horst Seehofer, oferint-li la seva dimissió. El ministre tenia intenció de deixar el càrrec quan hagués fet 65 anys, segons el contingut de la carta. “Com que com-

pleixo 65 anys, els meus plans de vida no encaixen amb la pertinença a un gabinet després del 28 de setembre”, va assenyalar Glos a la missiva. Glos ha estat, des de 2005, el primer ministre d’Economia del CSU en la història d’Alemanya. Abans de la seva entrada al ministeri, durant molts anys va ser el portaveu de la Unió Cristianodemòcrata al parlament alemany (Bundestag). La seva dimissió arriba sis mesos abans de les eleccions presidencials alemanyes i després d’haver expressat el seu malestar per la gestió que ha fet el govern de la crisi econòmica, una gestió que han centralitzat la mateixa cancellera i el ministre de Finances.

REFERÈNDUM A VENEÇUELA

Chávez podrà presentar-se a les eleccions sempre que vulgui Més de la meitat dels votants van donar el “sí” a l’esmena constitucional. L’oposició accepta la derrota

NÚRIA CABRERA

Un 54,3% dels veneçolans van donar suport a la reforma de la Constitució que permetrà que els presidents no tinguin limitació de mandats. “Ha estat una gran victòria del poble, una gran victòria de la revolució”, va proclamar el president Hugo Chávez quan es va dirigir als seus seguidors des del balcó del palau de Miraflores. “Hem obert de bat a bat les portes del futur”, va afegir. L’oposició, per la seva part, ha admès la derrota. D’aquesta manera, Hugo Chávez ja s’ha proclamat com a aspirant a la presidència de Veneçuela a les

Chávez ja ha anunciat que es presentarà a les eleccions del 2012. / ARXIU

eleccions que es duran a terme el 2012. “Preparem-nos, doncs; comença el tercer cicle històric de la revolució, del 2009 al 2019. Estic a punt”, va confirmar. El president veneçolà

va afegir que aquesta és una victòria de tots els pobles de l’Amèrica Llatina i va tenir, també, un record per al líder cubà, Fidel Castro, que, segons va dir, va ser el primer a felicitar-lo.

Pel que fa a l’oposició, des del primer moment van fer referència a la seva condició democràtica, i van reconèixer la victòria del president. Els representants de l’oposició van criticar la situació d’avantatge amb què comptava el “sí”, gràcies a l’aparell de comunicació i propaganda governamental. El “no” a l’esmena va arribar al 45,63% dels vots. Entre el “sí” i el “no”, només es van registrar gairebé un milió de vots de diferència. A les urnes, estaven cridats a votar més de 17 milions de veneçolans.

EL BANC D’ANGLATERRA ADVERTEIX QUE L’ECONOMIA BRITÀNICA ES CONTRAURÀ UN 4% DURANT EL SEGON TRIMESTRE

D’acord amb les previsions de l’entitat ﬁnancera, l’economia anglesa es contraurà un 4% en el segon trimestre respecte al mateix període de 2008, i el PIB caurà gairebé un 3% el 2009. Tres mesos abans, el Banc d’Anglaterra havia anticipat un retrocés de l’1,9% per aquest exercici. Les dades indiquen, a més, una taxa d’inﬂació del 0,25%, dos milions d’aturats (el 6,3% de la població activa) i 1,2 milions que subsisteixen de la prestació de desocupació. El Banc d’Anglaterra relaxarà la política monetària amb el quantitative easing, un nou mecanisme que implica la creació de diners per adquirir actius, principalment, bons del Govern o pagarés de l’Estat. EL G7 DEFINEIX L’ESTABILITAT DELS MERCATS COM LA SEVA “PRIORITAT ABSOLUTA”

Les set economies més potents del món (G7) han definit “l’estabilització de l’economia global i dels mercats financers” com la seva “prioritat absoluta” per sortir de la severa crisi mundial. Així, s’han compromès a emprendre “totes les iniciatives que calguin” per tal de “restituir la plena confiança” en el sistema financer. Això és el que han detallat en el document final de la cimera que els set països han celebrat durant el mes de febrer a Roma sota l’organització del Govern italià. Han assistit a la trobada els ministres de Finances i els governadors dels Bancs Centrals d’Itàlia, el Canadà, Alemanya, el Japó, França, el Regne Unit i els Estats Units. Els set països més rics del món han destacat la necessitat de donar suport als països menys desenvolupats, facilitant el seu accés al crèdit i al finançament comercial. OBAMA TRUCA AL REI PER EXPRESSAR-LI LA VOLUNTAT DE COL·LABORAR AMB ESPANYA

El president nordamericà, Barack Obama, ha expressat al rei Joan Carles, via telefònica, el seu desig d’aprofundir en l’estreta relació que hi ha entre els Estats Units i Espanya. El president nordamericà va trucar al monarca i en una conversa de set minuts va explicar al rei que el seu interès és col·laborar amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per fer front als reptes comuns. En la trucada, Obama va destacar el llaç històric entre els dos pobles i va mostrar el seu interès a col·laborar amb el president del govern espanyol per afrontar els desaﬁaments comuns. BERLUSCONI AJUDARÀ OBAMA A L’AFGANISTAN

Segons han recollit diversos mitjans italians, el primer ministre, Silvio Berlusconi, manté que Itàlia donarà ajut al pla del president dels Estats Units, Barack Obama, de reforçar les tropes a l’Afganistan, entre d’altres raons, perquè, “durant els propers mesos” estan previstes les eleccions al país. Segons Berlusconi, en període electoral tots han d’estar units per fer que els comicis siguin “segurs i democràtics”. Tant el president francès, Nicolas Sarkozy, como l’espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’han mostrat reticents a augmentar les tropes al país a causa de la inseguretat dels militars davant de la força que han assolit els talibans al llarg dels darrers dos anys.

INTERNACIONAL / Oberts a l’estranger

MÓN EMPRESARIAL

MARÇ 2009

Agenda de la internacionalització Del 9 al 23 de març

Del 10 al 31 de març

Comerç internacional per a comercials La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquesta sessió formativa adreçada als agents comercials. La temàtica estarà relacionada amb l’avaluació estratègica del negoci, la planiﬁcació, la investigació de mercats i la deﬁnició de les variables de màrqueting mix. També es tractaran coneixements operatius del departament comercial, incoterms, transport, formes de cobrament i pagament, i control de riscos. D’altra banda, es posaran en pràctica tècniques de negociació internacional.

Contractació internacional La Cambra de Comerç de Sabadell vol, amb aquest taller, aprofundir en el coneixement de tota la gamma de contractes comercials habitualment utilitzats en el món dels negocis internacionals, així com les vies més indicades per resoldre els conﬂictes que se’n deriven, com l’arbitratge comercial o la jurisdicció ordinària.

Del 9 al 10 de març V Trobada de Cooperació Empresarial HispanoPolonesa La Cambra de Comerç de Barcelona, en el marc del Pla País Polònia que coordina el Consejo Superior de Cámaras, organitza, juntament amb altres Cambres espanyoles, la V Trobada de Cooperació Empresarial a Polònia. Aquesta trobada té com a objectiu la recerca de contactes segons els perﬁls sollicitats per l’empresa. Amb la col·laboració de la delegació de la Cambra de Navarra a Polònia i amb el suport de l’Oﬁcina Comercial d’Espanya a Varsòvia, es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a cada empresa participant.

16 de març TDME, una eina per l’empresa davant el nou escenari econòmic El Parc Tecnològic del Vallès organitza aquest curs amb l’objectiu d’oferir una informació detallada sobre els principals aspectes de diagnosi empresarial en el moment actual i està especialment adreçada a gerents i directors d’empresa. Es tractaran, entre d’altres, els punts següents: reestructuració de l’organigrama laboral adaptat a les noves situacions de mercat, replantejament dels recursos financers per afrontar noves inversions, anàlisi del nou entorn comercial, optimització de recursos i reducció de costos. Finalment, també hi haurà temps per aprendre sobre polítiques de concentració i/o diversificació del risc (planificació financera davant els problemes de crèdit actuals).

Del 16 al 23 de març Logística internacional Destinat a caps d’export-import de pimes i gerents de microempreses amb activitat exportadora-importadora, així com persones del departament d’exportació-importació, i més concretament, persones que gesti-

onen la logística de les operacions de comerç internacional, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitza aquest curset sobre logística internacional. La finalitat d’aquesta activitat és identificar les formes de protecció (marques i embalatges) de les mercaderies al transport internacional, conèixer els règims jurídics, els sistemes i els agents dels diferents mitjans de transport internacional, identificar i interpretar adequadament els documents dels diferents mitjans de transport internacional, calcular correctament els costos i conèixer els documents i l’operativa de l’assegurança de transport internacional. El curs anirà a càrrec d’Eladi Ferrer, llicenciat en Ciències Econòmiques, tècnic especialista en comerç internacional per la Generalitat de Catalunya i Director de comerç internacional de Conservas Ferrer.

18 de març Agents comercials a l’exterior. Perﬁl i pautes de treball. Com escollir-los La Cambra de Comerç de Girona realitza aquesta jornada, on es parlarà d’on es poden trobar els agents comercials internacionals que són uns grans subministradors d’informació i intermediaris de les vendes a l’exterior. També s’exposaran les diferències legals que els afecten segons el país on es contractin.

20 de març Prevenció d’impagats en la compravenda internacional Des de la Cambra de Comerç de Sabadell es fa aquest seminari, que analitza comparativament els sistemes per minimitzar el risc d’impagament de les vendes a l’exterior: la correcta elecció del mitjà de pagament, els avals tradicionals, les noves garanties, la reserva de domini i l’assegurança de crèdit a l’exportació. Està destinat a personal administratiu, comercial i ﬁnancer d’empreses amb activitat internacional.

casc amb coixí de seguretat a França, Bèlgica i Luxemburg, segons ha informat en un comunicat. L’objectiu de l’empresa és introduir-se “a curt termini” en altres mercats com ara Gran Bretanya, Itàlia, Portugal, Rússia i Suïssa, per completar el procés d’internacionalització que va començar la tardor passada a Alemanya. AP Systems ha treballat durant quatre anys en el disseny del casc, que consta de dos mòduls: el mateix casc i una centraleta, que es colloca a la motocicleta. L’aparell triga 0,06 segons a detectar l’accident i 0,15 segons a activar-se i inﬂar-se.

Del 30 de març al 3 d’abril Missió empresarial a Sudàfrica En el marc del Pla Internacional per l’any 2009, la patronal Foment del Treball Nacional està organitzant una missió empresarial a Sudàfrica. La missió visitarà les ciutats de Johannesburg i Ciutat del Cap. En col·laboració amb el Centre de Promoció de Negocis del COPCA a Johannesburg, es prepararà una agenda individualitzada de contactes per cada empresa participant. Cada empresa participant tindrà dret a una subvenció del COPCA en concepte de borsa de viatge.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ AP Systems exportarà el primer casc amb coixí de seguretat a França, Bèlgica i Luxemburg L’empresa espanyola d’accessoris per a motos AP Systems ha signat un conveni amb la ﬁrma francesa Europartner per comercialitzar el primer

TQ Tecnol intensiﬁca la seva ofensiva internacional El fabricant de materials de construcció TQ Tecnol, amb seu a Reus, planeja una expansió internacional per dur els seus productes a Europa de l’Est, el Magrib i Llatinoamèrica. La companyia, fundada el 1997, va crear l’any passat l’empresa TQ Internacional, amb un capital de 100.000 euros per emprendre aquest desenvolupament. TQ Tecnol vol obrir-se a nous mercats on el pagament no es retardi tant com a Espanya i amb un potencial de creixement, davant la recessió que viu actualment el mercat de la construcció. La internacionalització forma part d’una estratègia per pal·liar la caiguda de marges i les eventuals tensions de tresoreria que pot generar qualsevol negoci que depèn de la construcció.

MARÇ 2009

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

UN PAÍS PREVINGUT DAVANT LA CRISI

Uruguai dedica més fons a estimular la inversió estrangera al país Les properes eleccions presidencials a Uruguai es realitzaran a la tardor. Mentrestant, el govern continua la seva política d’estímul a la inversió d’empreses foranes per tal de mantenir els bons resultats econòmics en moments de crisi a nivell mundial.

NÚRIA CABRERA

Uruguai és el centre geogràﬁc d’un mercat de més de 215 milions d’habitants, amb els ingressos més alts per càpita del continent i un PIB, d’aproximadament, 600 bilions de dòlars, convertint-se en una de les millors portes d’entrada al mercat llatinoamericà. A més, la llarga estabilitat política i econòmica del país, i el caràcter obert de la seva societat, fa que Uruguai es converteixi en una plataforma molt interessant des d’on projectar negocis en direcció a Amèrica Llatina i a la resta de mercats. Si parlem d’inversió estrangera, es poden identiﬁcar els sectors que més demanden aquest tipus d’inversió. Es tracta d’agroindústries, sector forestal i indústries vinculades a la fusta. També, el turisme, sector hoteler i immobiliari en general, logística i transport, i software i tecnologies de la informació. Finalment, destaquen el sector d’energies renovables, la petroquímica i altres serveis con la mà d’obra i les telecomunicacions.

Sectors amb demanda potencial d’importacions Aquells sectors lligats a la ramaderia i hortofruticultura, com maquinària agrícola, equips de reg, abonaments, equipament per a la classiﬁcació de fruites i hortalisses, han estat els més dinàmics de l’economia del país durant els últims anys. Per tant, podran sorgir bones oportunitats per a l’oferta de maquinària i equipament auxiliar a totes les fases productives. També estan sorgint noves demandes en el sector de la fusta i la cel·lulosa. Els sectors de la construcció i transport estan entre els més dinàmics juntament amb la restauració, l’hoteleria i els serveis, i també, la infraestructura terrestre, aèria i portuària, telecomunicacions i informàtica.

La inversió estrangera es concentra sobretot al sector turístic i hoteler Uruguai és el país d’Amèrica Llatina que ha dut a terme més mesures per prevenir la crisi

La infraestructura portuària és un dels sectors més dinàmics d’Uruguai. / ARXIU

Al mateix temps, cal fer esment al sector ferroviari, ja que es preveu el rellançament del sector i la formalització de la primera associació pública-privada en aquest àmbit. Després de la recent adopció de la norma europea de televisió digital terrestre, és previsible l’aparició de múltiples oportunitats per als sectors d’equipament i tecnologia TDT: decodiﬁcadors, sintonitzadors, equips de producció, transmissió i difusió, programari interactiu, serveis de consultoria, desenvolupament de continguts per a indústria audiovisual, entre d’altres.

Estímul a la inversió privada Aquest 2009, any d’eleccions presidencials a Uruguai, pujarà la inversió pública. De

forma paral·lela, el govern uruguaià està potenciant la seva política d’estímul a la inversió privada i a l’atracció de noves empreses. L’objectiu és injectar capital estranger en empreses públiques i sectors monopolitzats o semimonopolitzats, mitjançant projectes d’associació amb empreses que no impliquin privatitzacions. Entre els sectors prioritaris destaquen el ferrocarril, energies renovables i combustibles, televisió digital, agroindústries, turisme, i logística i transport. Així mateix, la infraestructura vial a través de concessions, així com les inversions en l’àmbit energètic, també són importants. Pel que fa al sector privat, l’àmbit que té més potencial i capacitat d’arrossegament és la indús-

DADES GENERALS D’URUGUAI Població:

3,4 milions

Superfície:

176.215 km2

Capital: Sistema polític: Inﬂació: Creixement del PIB:

Montevideo República presidencialista 9,16% (2008), 8% (estimació 2009) 8,1 % (2008), 3% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Brasil (15,5%), Estats Units (9,4%), Argentina (8,4%), Mèxic (6,6%), Xina (6,1%), Alemanya (4,8%) Fonts: The CIA World Fact, Ministeri d’Economia i Finances d’Uruguai

tria de la fusta, tant química com mecànica. Les grans empreses multinacionals ja estan instal·lades (Botnia i Ence ja van iniciar la construcció de la seva planta) o ho estan analitzant (Portucel, Stora Enso). Cal recordar que el Ministeri d’Economia i Finances d’Uruguai compta amb un departament especíﬁc per a la inversió estrangera, la Unidad de Apoyo al Desarrollo y la Inversión en el Sector Privado.

La crisi a Uruguai De tota Amèrica Llatina, Uruguai ha estat el país que ha dut a terme més mesures econòmiques preventives davant la crisi ﬁnancera mundial, tal com assegura el recent informe de la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina

i el Carib (CEPA). El document, que porta com a títol La reacció dels governs d’Amèrica Llatina i el Carib enfront a la crisi mundial, assenyala que Uruguai, juntament amb Argentina, Brasil, Xile, Mèxic i Perú, ha estat un dels països més previnguts. A part, Uruguai es va diferenciar d’aquests governs, segons la CEPAL, ja que no va disminuir ni va flexibilitzar els encaixos bancaris. Els quatre països també van actuar en matèria de política fiscal, disminuint impostos i augmentant subsidis, així com incrementant o anticipant la seva despesa en infraestructura. En l’àrea canviària i de comerç exterior, només dues mesures van ser compartides pels quatre països: la provisió de liquiditat en moneda estrangera i el finançament a exportadors. Uruguai i Argentina van determinar, a més, un augment d’aranzels o restriccions a les importacions. D’altra banda, Uruguai va ser l’únic país que va impulsar totes les mesures que comprèn la categoria de polítiques sectorials, tant en el sector agropecuari, pimes, habitatge, turisme i indústria. No obstant això, a l’informe de la CEPAL queda en evidència que Uruguai no va prendre mesures en l’àrea laboral i social, que comprèn l’estímul a l’ocupació i programes socials.

MAPFRE, PRIMERA ASSEGURADORA PRIVADA A URUGUAI Segons les dades de la Secretaria d’Estat de Comerç d’Uruguai, la posició global l’any 2005 va ser de 1.639 milions d’euros (última dada disponible). Si s’exclouen les inversions d’empreses de capital estranger realitzades a través de les seves ﬁlials a Espanya (com Jalua Spain SL, 100% participada per AMBER, que registra 1.138 milions d’euros d’inversió en el sector d’alimentació o begudes), les principals empreses d’inversió són ENCE, Telefónica i empreses del sector ﬁnancer com BBVA, BSCH i MAPFRE. Les principals inversions l’any 2007 es van desenvolupar en el sector immobiliari, telecomunicacions (inversions en xarxes), forestals (ENCE) i call centers (Atent, Avanza i Eurocen, del Grup Adecco). S’hauria d’incloure, també, l’entrada d’INDRA a través de la compra de Soluziona i el posicionament de MAPFRE com a primera asseguradora privada del país, després de la compra de l’empresa Real Seguros d’ABN AMRO.

ESPECIAL: COL·LEGIS POFESSIONALS 35

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ESCENARI GLOBAL

Especial Col·legis professionals

Nous reptes per al món col·legial L’adaptació a l’entorn normatiu europeu arriba tard per a les professions col·legiades El 28 de desembre d’aquest any ﬁnalitza el termini per transposar la Directiva 2006/123 de Serveis, una norma europea que obligarà a canviar part de la normativa col·legial espanyola. Malgrat el calendari proposat des del Ministeri d’Economia, els agents del sector consideren que no s’arribarà a temps. signiﬁcativa: representen un 8,8% del PIB i donen feina a un 6,1% dels treballadors.

AURELI VÁZQUEZ

El mes de desembre de 2006 va entrar en vigor la Directiva Europea de Serveis 2006/123, una norma comunitària que pretén crear un entorn regulatori més favorable i transparent per al desenvolupament de les activitats de servei, i que inevitablement xoca amb determinats aspectes de la normativa dels collegis professionals. El Ministeri d’Economia –a través de la Secretaria General de Política Econòmica i Economia Internacional–, ja disposa d’un calendari per detectar i corregir aquestes anomalies. El problema és que la Directiva dóna marge només fins al 28 de desembre de 2009, un termini que molts consideren massa ajustat. Amb el calendari d’Economia a la mà, no sembla que hi hagi motius per a la preocupació: a finals de febrer havia de finalitzar la fase d’avaluació i a finals de juliol la de modificació, que hauria de servir per modificar les disposicions de normativa col·legial que contravinguin la Directiva. Ara bé, a dia d’avui, només consta que hi hagi 15 reglamentacions detectades per 7 col·legis. Cal tenir en compte que un total de 43 col·legis i consells generals ja han designat un interlocutor amb el Ministeri. El retard acumulat en la transposició de la Directiva es va fer palès a la Jornada sobre Col·legis Professionals celebrada a Madrid a finals de gener. Algunes veus del sector critiquen que l’Administració no ‘fes els deures’ des del principi, ja que fins el juliol de 2007 –vuit

La transposició de la Directiva europea de Serveis, important repte per a 2009. / FOTO:ARXIU

mesos després de l’entrada en vigor de la Directiva– no es va aprovar el Programa de Treball per part de la Comissió Delegada per a Afers Econòmics. De fet, es va trigar un any més a acordar l’impuls d’aquest programa, de manera que l’avantprojecte de llei corresponent no es va poder presentar al Consell de Ministres ﬁns a l’octubre de 2008. Tant és així que, durant l’esmentada jornada professional del passat mes de gener, el secretari general de Política Econòmica i Economia Internacional, Ángel Torres, va afirmar que calia “redoblar els esforços”.

Un procés “particularment complex” Sobre el paper, tot són avantatges pel que fa a la transposició de la Directiva europea. Segons un document defensat pel propi Ángel Torres, s’aconsegueix un triple bene-

fici: 1) es redueixen obstacles “que restringeixen injustificadament l’accés a activitats de serveis i al seu exercici”, 2) s’aconsegueix una “simplificació de tràmits i procediments” alhora que s’impulsa un sistema de “finestreta única per a la tramitació electrònica”, i 3) es reforcen “els drets i la protecció dels consumidors”. Tot plegat representa, com afirma el propi document, “una gran oportunitat”, però alhora suposa un procés “particularment complex a Espanya”. Aquesta compleixat radica, entre altres motius, en què un 84% dels ocupats en professions collegiades s’ubiquen en el sector serveis, de forma que la seva regulació i funcionament es veuen afectats per la Directiva de Serveis. De fet, la importància dels col·legis professionals a l’economia espanyola és particularment

tacions dels col·legis puguin convertir-se en un obstacle.

Menys restriccions

Finestreta única: realitat o ﬁcció?

Certament, l’anàlisi de les normatives col·legials requereix una anàlisi rigorosa, si tenim en compte algunes de les exigències que incorpora la norma europea. Per exemple, es prohibirà que la normativa col·legial contingui requisits de naturalesa econòmica, que s’exigeixi haver estat col·legiat un temps abans de començar a exercir, demanar un aval financer o assegurança amb operadores espanyoles, i tampoc s’admetrà l’exigència que el prestador de serveis tingui establiment principal a Espanya. Igualment, no es podrà demandar com a requisit que el prestador de serveis adopti determinades infraestructures o presti el servei com a treballador autònom, entre moltes altres qüestions. Tampoc s’admetran prohibicions de les comunicacions comercials. En deﬁnitiva, es pretén aconseguir un entorn normatiu de lliure prestació de serveis, sense que les limi-

Un dels aspectes més característics de la Directiva Europea de Serveis 2006/123 és que obligarà els col·legis professionals a disposar d’una ﬁnestreta única, per via electrònica i a distància, per a l’accés i exercici de les activitats de serveis. Això vol dir que, abans del 28 de desembre de 2009, els col·legis estaran obligats a informatitzar tots els seus procediments. D’altra banda, els col·legis s’hauran d’incorporar al sistema de suport tècnic IMI (Internal Market Information system), a través del qual les autoritats de qualsevol país membre els podran exigir informació sobre col·legiats inscrits al registre o sobre sancions als col·legiats. També en aquest cas el temps és escàs: segons un document oficial del Ministeri d’Economia datat el 22 de gener, el sistema IMI “posarà en marxa el projecte pilot en els pròxims mesos”. Mentrestant, la data límit és cada cop més a prop.

ÉS NECESSARI REVISAR LA NORMATIVA COL·LEGIAL PER ASSEGURAR... - Col·legiació o inscripció vàlida en tot el territori nacional. - El procediment de col·legiació o inscripció ha de ser transparent, objectiu i donat a conèixer amb antelació. - La durada de l’autorització ha de ser indeﬁnida. - S’han de reduir els terminis de resposta. - El silenci administratiu suposarà una resposta positiva. Font: Implicaciones de la Directiva de Servicios para las profesiones colegiadas. Secretaria General de Política Econòmica i Economia Internacional (Ministeri d’Economia i Hisenda).

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSINALS

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

COL·LEGI D’ECONOMISTES

Els economistes encaren el futur amb optimisme projectant una nova seu El Col·legi d’Economistes de Catalunya canviarà la seva seu a l’Avinguda Diagonal, de 500 m2, per unes noves instal·lacions col·legials amb més capacitat (uns 2.700 m2). La futura seu, encarregada a Roldán i Berengué Arquitectes, està projectada per al 2010. És la forma que el Col·legi té d’encarar el futur amb optimisme amb l’objectiu d’oferir un millor servei i una imatge més moderna. REDACCIÓ

Més capacitat, millors serveis i una imatge més moderna. Aquests són, en síntesi, els objectius perseguits pel Collegi d’Economistes de Catalunya amb la construcció de la que serà la seva nova seu, ubicada a la Via Augusta de Barcelona. La nova construcció està projectada inicialment per a 2010, i estarà ubicada exactament al número 32 de la plaça de Gal·la Placídia, en la conﬂuència amb Via Augusta. “La nova seu del col·legi és el projecte més important amb què treballem, a més d’altres línies que tenim en marxa”, explica Joan B. Casas, degà del Col·legi. “Aquest projecte s’inscriu en un procés per oferir millors serveis i fer del Col·legi una referència útil no només als col·legiats, sinó al conjunt de la societat”. Casas afegeix que “volem que collegiar-se representi una compensació en l’àmbit professional, qualsevol que aquest sigui: exercici lliure, per compte aliè, en l’Administració… i per això hem de tenir unes instal·lacions que facilitin la prestació de serveis i formació; en deﬁnitiva, tot allò que sigui útil per al desenvolupament professional i permeti una Corporació moderna”.

Un ediﬁci tecnològicament avançat La projecció arquitectònica va ser adjudicada a ﬁnals de l’any 2007 al despatx profes-

sional d’arquitectes Roldán i Berengué, que ha previst un edifici completament diferent. Es tractaria d’unes instal·lacions de sis plantes amb una superfície total de 2.800 m2 construïts. La nova seu disposarà d’una gran sala d’actes polivalent amb capacitat per a prop de 170 persones, que a més podrà compartimentar-se segons les necessitats que el Col·legi pugui tenir en cada moment. El pressupost del projecte, segons consta al web del despatx d’arquitectes Roldán i Berengué, és de 3.350.389 euros.

Referent tecnològic L’edifici està dissenyat com un referent tecnològic que pot aparèixer molt transparent o molt opac a la plaça Gal·la Placídia, segons el que es desitgi, ja que incorpora un sistema de cortinatge controlat tecnològicament que permet enfosquir o aclarir en funció de les necessitats. En unes declaracions realitzades a Barcelona TV després de conèixer-se l’adjudicació, l’arquitecta Mercè Berenguer va explicar que “per a nosaltres és molt important l’aportació pública; per això el que hem proposat al Col·legi d’Economistes és reforçar aquesta relació de les parts de l’equipament amb la plaça. Els vestíbuls els col·loquem com a balcons donant a la plaça, espais oberts a l’ús de la ciutat”.

Recreació de la futura seu del Col·legi d’Economistes. / FOTO: ROLDAN I BERENGUÉ ARQUITECTES.

JOAN B. CASAS, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

“HEM DE PRIORITZAR LA BORSA DE TREBALL” Quines són, actualment, les qüestions que més preocupen el seu Collegi Professional? Tot col·legi professional té dues finalitats ben definides: un vessant públic, oferir garanties a la societat de la capacitat i comportament ètic dels professionals; i un de privat, el d’oferir serveis que millorin la qualificació i competitivitat dels professionals. A més, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha volgut tenir des de sempre un tercer vessant social, de compromís amb la societat de la qual en forma part. Treballem per una bona oferta de formació, una millora dels serveis, facilitar la relació entre els professionals que treballen en un mateixa especialització i tenir una presència social que, en el camp que ens és propi, prestigiï la figura de l’economista. L’actual panorama econòmic, modifica de forma substancial el funcionament del col·legi? Més que modificar-lo, ens obliga a intensificar les línies ja explicades. En l’actual context, per exemple, hem de prioritzar serveis com la Borsa de Treball, o buscar les millors assegurances. En el camp de la formació hem de fer una oferta pensada per als actuals moments de crisi. Com per exemple, la formació en concursal i en la gestió en temps de recessió. Com a economistes, aportar punts de vista que enriqueixin el debat sobre les mesures a aplicar, definint-ne els avantatges i inconvenients des d’una perspectiva econòmica.

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS 37

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIONS DE CATALUNYA I COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

El COETTC denuncia que el Pla de Bolonya no compleix els requisits Segons el COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions), l’actual implantació del Pla de Bolonya, que ha d’equiparar els plans d’estudis universitaris espanyols amb els europeus, no compleix els requisits de posada en marxa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per al degà del col·legi, Ferran Amago, “s’haurien de fer uns graus generalistes amb plenes atribucions professionals. Els màsters servirien per a especialitzar-se”. Amago aﬁrma que en el cas de les enginyeries, aquestes condicions no es compleixen, i constitueixen un pas en-

rere, una ocasió perduda per intentar millorar els estudis d’enginyeria: “S’haurien de crear uns graus generalistes amb plenes atribucions professionals que incloguessin la paraula ‘telecomunicacions’. D’aquesta manera s’afavoriria la creació de màsters més especialitzats, per tal de marcar les diferències dins el camp professional de les telecomunicacions”. Segons Amago, a Europa ja fan servir aquest model: un grau amb una bona base i una posterior especialització. A més a més, davant de la situació actual de crisi i per a un bon desenvolupa-

ment de les estructures de telecomunicacions, Amago explica: “El país necessitarà, cada cop més, bons especialistes de les telecomunicacions per tal de desenvolupar activitats de nivell. Caldran, per tant, uns bons màsters que aportin valor afegit als graus i que siguin diferenciadors”.

Solucions davant la crisi Davant els temps de crisi, el COETTC aposta per afrontar nous reptes i oportunitats. Per això, la institució ha potenciat, encara més, la borsa de treball, la formació i l’assessorament envers els col-

Ferran Amago, degà del COETTC / FOTO: CEDIDA

legiats, actualment els serveis més demandats. A més a més, el col·legi ha organitzat un cicle de conferències a mode de píndoles

anticrisi. Aquestes activitats, dirigides als col·legiats, intenten aportar solucions a l’actual situació des de diferents vessants.

Els enginyers industrials alerten sobre la manca de titulats en el mercat actual Manquen enginyers, tot i la situació actual de crisi i recessió econòmica. Així ho expressa el Col·legi d’Enginyers Industrials, que situa com un dels punts més importants de l’entitat la divulgació i promoció de la professió d’enginyer, per fomentar i activar l’accés de més estudiants als estudis universitaris d’Enginyeria. “Cal incrementar el nombre d’estudiants que accedeixin a aquests estudis i per fer-ho es necessita fer divulgació de la professió d’enginyer, acostar la professió als joves per motivar-los a estudiar aquesta disciplina”, explica Joan Vallvé i Rivera,

degà del col·legi. Però no són els únics temes que preocupen l’entitat. En un context com l’actual, la indústria veu com la seva producció està estancant-se. Sectors molt potents tradicionalment a Catalunya, com l’automobilístic, han reduït de manera molt brusca la seva producció i les seves vendes. Això, alhora, ha posat en alerta els enginyers, que veuen com un dels principals sectors industrials s’està enfonsant. Des del col·legi es mostren expectants, a l’espera de saber “com quedarà el panorama industrial català després d’aquesta tempesta”,

“Hem d’acostar la professió als joves per motivar-los a estudiar aquesta disciplina” en paraules de Vallvé. “És evident que la situació econòmica actual afecta directament o indirecta l’activitat professional del col·lectiu, que ocupa llocs rellevants a indústries punteres”, explica Vallvé. Per afrontar aquesta devallada industrial, el col·legi té previst impulsar noves accions per tal de fomentar la

Joan Vallvé Rivera, degà del col.legi / FOTO: CEDIDA

formació dels enginyers i la divulgació de la seva tasca, així com per enfortir les relacions laborals de la institució. Dins de l’apartat de

formació, el col·legi promou l’actualització constant de coneixements dels seus professionals a través de formació pròpia.

38 ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA I COL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEGURANCES DE BARCELONA

El Col·legi de Mediadors d’Assegurances presentarà el Fòrum Auditòrium per a la promoció social El Col·legi de Mediadors d’Assegurances presentarà pròximament el seu Fòrum Auditòrium per a la promoció social. El col·legi canalitzarà, mitjançant aquesta fundació, tots els seus esforços per a la promoció social i de la imatge del mediador d’assegurances. Segons el gerent del col·legi, Ramón Mestre, aquesta nova eina servirà per a organitzar conferències, debats i altres activitats que serveixin per a donar a conèixer la labor d’aquests professionals. La web incorporarà, entre altres funcionalitats, una plataforma on-line de formació i informes estadístics complerts. “Esperem que en poc temps es converteixi en una referència en el sector”, explica Mestre.

Divulgació La creació del Fòrum Auditòrium respon a tot un pla d’accions del col·legi per a la divulgació de la seva activitat.

Pel que fa als col·legiats, Mestre explica que el col·legi “està concentrant els esforços en acords per millorar i facilitar la gestió en aquest moments difícils”. Però aquests temps difícils, de moment, no han afectat el col·legi. Segons Mestre, “és evident que algunes persones o entitats podran causar baixa, més si tenim en compte la voluntarietat de la col·legiació del nostre sector, però de moment el nombre de col·legiats es manté estable per l’alt valor afegit que representa estar col·legiat i per l’orgull de pertànyer a una institució de més de 75 anys de història”.

Fidelitat Com ho fa el col·legi per no notar la crisi? Una de les claus és que el 90% dels seus ingressos provenen de les qüotes dels col·legiats, que alhora, “són molt fidels”, segons Mestre. Per tant, el

“Mitjançant la Fundació es canalitzaran la promoció social i la imatge del mediador d’assegurances” col·legi només s’ha de preocupar de l’altre 10% d’ingressos, que és variable, i que a l’entitat reconeixen que són “extraordinaris”.

Vocació de servei El col·legi, a banda dels serveis estrictament lligats a l’actualitat col·legial, disposa d’altres avantatges. “El col·legi té una clara vocació de servei. Per això cada dia busquem i analitzem alternatives a les ja existents per tal d’avançar-nos a possibles reptes o dificultats que els nostres col·legiats puguin patir”, explica Mestre. L’entitat ofereix la possibilitat

Ramón Mestre, gerent del col.legi / FOTO: CEDIDA

d’obtenir certificats digitals, de contractar el departament d’atenció al client, de realitzar acords amb vàries companyies especialitzades del sector… a més d’una àmplia oferta formativa de qualitat per als col·legiats.

Assessoria El col·legi ofereix diferents assesories. La jurídica, per exemple, té la missió d’oferir una interpretació de la normativa i legislació vigent que

afecta els mediadors d’assegurances. La tècnica té l’objectiu d’esclarir els dubtes de l’àmbit tècnic dels productes asseguradors. L’assesoria de formació, d’altra banda, és l’òrgan de més recent creació, i vol facilitar la correcta implantació de la resolució 14737 del 28 de juliol de 2006. L’Assessoria Fiscal, Laboral i Comptable i Mercantil, per últim, ajuda els mediadors a resoldre temes d’aquests tres temes.

El Col·legi Oﬁcial de Metges de Barcelona creu que el sistema públic ofereix pocs incentius professionals “El sistema sanitari públic, en matèria de recursos humans, és molt poc ﬂexible, poc just en el sistema retributiu i ofereix pocs incentius”. Són paraules de Miquel Bruguera, president del COMB (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona). Pel que fa al sector privat, Bruguera creu que és important vetllar per “la millora de les condicions professionals i econòmiques dels metges que hi treballen”.

al sector sanitari. D’aquesta manera, no hi ha hagut una afectació substancial en el funcionament del col·legi, que no ha modiﬁcat les seves activitats i iniciatives. Aquesta tranquil·litat davant la crisi obeeix a la “inelasticitat del sector sanitari”, en paraules de Bruguera, a causa de la intervenció i el paper que hi juga el sector públic i les companyies asseguradores en la provisió dels serveis.

Canvis socials En general, el col·legi posa en especial èmfasi l’important canvi que actualment la professió mèdica està experimentant en la nostra societat. És època de transformacions i de crisi, i aquests canvis demogràfics també afecten la professió. Segons Bruguera, per exemple, “el 50% dels col·legiats durant el darrer any han estat formats fora de l’Estat espanyol”.

Tranquil·litat davant la crisi La crisi encara no ha arribat

Crisi al 2010? No obstant això, i donat que més d’un terç dels ingressos per a l’activitat del Col·legi provenen de societats que presten serveis col·legials, –i entre les seves activitats hi ha serveis d’intermediació ﬁnancera i asseguradora–, un perllongament de l’actual situació podria en un futur arribar a repercutir negativament. Aquesta repercussió seria a llarg termini, ja que el col·legi no espera “en cap cas, que això es produeixi en el 2009”.

“El 50% dels col·legiats durant el darrer any han estat formats fora de l’Estat espanyol” El col·legi promou canvis en el sistema sanitari, per tal d’assumir una major autonomia professional, una millora de les condicions professionals i una més gran participació de la ﬁgura del metge en la gestió dels recursos sanitaris i en la presa de decisions econòmiques. Cal tenir present, a més a més, que l’actual Sistema Sanitari, depenent del sector públic, ocupa un percentatge molt important (73 %) del sector. En paraules de Bruguera, a més, “s’està fent un esforç per fomentar mesures que permetin la adequada incorporació de nous professionals vinguts de l’estranger”.

Miquel Bruguera, president del COMB / FOTO: CEDIDA

INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA Des de fa més de 20 anys el COMB s’ha preocupat de garantir la seva independència –també econòmica– mitjançant la reducció sistemàtica de la dependència d’ajuts i subvencions, el manteniment d’unes quotes col·legials reduïdes i la generació d’ingressos derivats d’un grup d’empreses de serveis que competeixen obertament en el mercat. Els ingressos del col·legi provenen en un 69 % de les quotes col·legials, però cal fer menció que les quotes estan bonificades en un 50 % per als metges MIR, i que a més un 20 % d’aquests ingressos són finalistes per al programa de protecció social en benefici dels col·legiats. Per tant, únicament el 49 % del ingressos de les quotes es destinen a cobrir l’estructura. Les activitats econòmiques, incloses les de les empreses de serveis, aporten més del 33 % dels ingressos per a l’activitat ordinària del col·legi.

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA I COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA

El COAC encapçala el projecte del visat d’idoneïtat tècnica per la certificació de qualitat dels projectes El visat, el servei públic de verificació que garanteix al ciutadà que l’arquitecte que ha contractat es troba legalment habilitat i en ple exercici de les seves competències professionals, es troba en procés de transformació. Així ho ha destacat Jordi Ludevid i Anglada, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC): “El futur del visat, tal i com el coneixem fins ara, és incert. Per aquest motiu, venim treballant des de fa temps en el desenvolupament d’una fórmula alternativa en la qual tenim dipositada molta confiança”. Es tracta de la certificació de qualitat dels projectes, de la qual Ludevid afegeix: “És un àmbit en el qual som pioners amb el visat d’idoneïtat tècnica o VisatCOACPlus, que ja s’ha començat a introduir, de forma voluntària, a Sabadell i Barcelona gràcies a sengles acords signats amb els dos ajuntaments”.

Triple crisi D’altra banda, el degà del Collegi d’Arquitectes ha posat de manifest que el seu col·lectiu s’enfronta a un escenari de triple crisi. A la crisi econòmica global, que incideix amb força sobre tothom, i per tant, també sobre els col·legiats i sobre l’entitat, se li afegeixen dues més pròpies del gremi: “Una crisi professional derivada del necessari procés de laboralització que estan endegant els despatxos d’arquitectes i la seva conversió en societats professionals; i una tercera de caire institucional, que ha de desembocar en un nou model de col·legi, sorgit del ﬁnal del procés de transposició a Espanya de la directiva europea de Serveis Professionals i del futur del visat”.

L’entitat s’estreny el cinturó Ludevid, que recorda que no s’ha d’oblidar que els visats són gestionats pel Col·legi d’Arquitectes per delegació de

L’entitat va posar en marxa un pla de xoc per contenir la despesa i assolir “una dimensió col·legial amb voluntat de resistència” El COAC treballa en el desenvolupament d’una fórmula alternativa a l’actual visat: el VisatCOACPlus l’Administració, afegeix que l’any passat el COAC va posar en marxa un pla de xoc amb quinze mesures inicials per fer front a l’actual panorama econòmic. Segons explica, aquestes mesures estan desti-

Jordi Ludevid i Anglada és el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya / FOTO: CEDIDA

nades “a contenir la despesa i assolir una dimensió col·legial que permeti encarar el futur amb voluntat de resistència, però sense renunciar mai a estar a prop dels arquitectes en aquest període especialment difícil”.

Canvis a les fonts d’ingressos Un dels aspectes que il·lustra el procés de transformació i adaptació que està vivint aquesta institució, que compta

amb més d’un segle d’història, guarda relació amb la tipologia dels ingressos previstos. Així, tal i com detalla el degà del COAC, en anys anteriors, els drets d’intervenció (visat) representaven el 70% dels ingressos , mentre que per a l’any 2009 suposaran només el 44%. “Les altres fonts d’ingressos corresponen a les quotes d’aﬁliació, les vendes de diferents serveis col·legials i les operacions financeres”, concreta Ludevid.

El Col·legi de Farmacèutics es bolca en la implantació de la recepta electrònica a la província de Barcelona La implantació de la recepta electrònica durant aquest mateix any és una de la prioritats del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB). Tal i com ha explicat a Món Empresarial el seu vicepresident, Francesc Pla, “es tracta d’un projecte que requereix d’un gran esforç econòmic i professional per part dels farmacèutics de tot Catalunya”. Paral·lelament, aquesta institució es troba immersa en un projecte d’accessibilitat gràcies a l’ús de les TIC, i que li permetrà estar accessible les 24 hores. “En aquest sentit, aquest mes de març presentarem el nou accés a l’entorn web del Collegi, en el qual portem molt temps treballant i que vol ser una eina efectiva i útil per a tots”, explica Pla.

La salut no entén de crisi Tot i l’escenari de crisi en el que desenvolupen la seva activitat tots els col·legis, Pla ha destacat que el COFB ha

de continuar el seu curs, així com els farmacèutics han de continuar amb l’exercici de la seva professió. “La cura de la salut no s’ha de veure ressentida per la situació econòmica, que, sens dubte, afecta a tots”, subratlla. Amb tot, els ingressos de l’entitat sí han patit modiﬁcacions als darrers temps, fent possible que el pes de les aportacions del col·legiats sigui cada vegada més reduït. “Cada cop més, els ingressos provenen dels serveis que s’ofereixen als col·legiats, intentant que la quota collegial tingui cada cop menys pes, i en aquesta direcció volem continuar treballant”, destaca.

El professional, al centre El COFB, que recentment ha tancat un conveni de col·laboració amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària per potenciar la gestió interprofessional dels casos d’atenció primària (CAP), bolca els

“La recepta electrònica requereix d’un gran esforç econòmic i professional per part de tots els farmacèutics” L’entitat està treballant per reduir progressivament el pes de la quota col·legial com a font d’ingressos seus esforços en projectes relacionats amb el creixement i l’evolució del professional farmacèutic, així com en una redeﬁnició de la professió més àmplia. “S’ha de potenciar i optimitzar la capacitació del farmacèutic per donar resposta a les necessitats de la societat

Francesc Pla és el vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona / FOTO: CEDIDA

a partir dels seus coneixements”. En aquest àmbit, el COFB està treballant també en l’ampliació de la cartera de serveis que s’ofereixen des de les farmàcies, amb l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació”, conclou.

També a la blogosfera El mes passat, de fet, el COFB va estrenar un nou espai en format de bloc, blog.farmaceuticonline. com, on l’usuari pot accedir a tota la informació relacio-

nada amb la seva malaltia i que el COFB ha compilat de les diferents associacions de pacients afectats. Aquesta iniciativa, que reforça l’accessibilitat del col·legi mitjançant les eines TIC, pretén ampliar els coneixements que poden interessar l’usuari. L’Alzheimer, les allèrgies, la celiaquia, els trastorns per dèficit d’atenció, la fibromiàlgia, l’esclerosi múltiple, la diabetis o la psoriasi, ja disposen d’apartats especíﬁcs amb tota la informació d’interès.

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

COL·LEGI DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA

El Col·legi de Publicitaris recorda la importància d’invertir en publicitat en moments de recessió El sector de la publicitat i les relacions públiques s’enfronta a una doble crisi. Així ho ha destacat al diari Món Empresarial el degà del Collegi de Publicitaris i Relacions Públiques, Marc Puig. Una de les qüestions que més preocupen a aquest collegi professional són totes aquelles “derivades del futur de la professió que a curt termini es veuen afectades per la doble crisi: l’econòmica general i la més pròpia del sector, que és un canvi en els usos d’informació derivats de les noves tecnologies”. Segons Puig, paral·lelament existeix un altre front de preocupació lligat amb els canvis que està experimentant el món universitari i que “obligaran a un replantejament de les carreres que han d’habilitar per a l’exercici regulat de la publicitat i les relacions públiques”.

“La confiança en el futur a llarg termini és essencial per vèncer les dificultats a curt” Menys inversió El col·legi, que va ser creat al 1998, ha observat que, si bé la crisi no ha afectat al seu funcionament de forma immediata, “si la crisi econòmica acabés afectant la subsistència d’una part important dels professionals, evidentment en patiríem les conseqüències”. Segons apunta el degà, davant d’un escenari on la inversió en publicitat s’ha reduït dràsticament, “la confiança en el futur a mig i llarg termini és essencial per a vèncer les dificultats a curt”. En aquest sentit, un dels

reptes que el sector demana i que el col·legi estableix com a prioritat és donar màxima difusió mediàtica a missatges que potenciïn la importància de la inversió en publicitat i relacions públiques.

Nous serveis Aquest objectiu s’uneix a la també creixent necessitat de millorar les relacions amb les universitats, així com el fet de facilitar camins de col·legiació per a les noves fornades de joves professionals. Portes endins d’aquest col·legi, Puig ha destacat els esforços que s’estan portant a terme en qüestions relacionades amb les millores de comunicació amb els collegiats, així com nous serveis i prestacions: “En aquest moment estem negociant poder oferir pòlisses sanitàries en condicions molt avantatjoses”.

Marc Puig, degà del Col·legi de Publicitaris i RRPP de Catalunya / FOTO: CEDIDA

FUNCIONS PRÒPIES DEL COL·LEGI: - Vetllar per l’ètica professional i pel respecte dels ciutadans, exigint el compliment de les obligacions deontològiques, legals i estatutàries. - Organitzar activitats i serveis, de tipus professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs, d’interès per als col·legiats. - Exercir la representació i defensa de la professió davant les administracions públiques. - Vetllar per la millora de la formació professional Font: Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques

ESPECIAL: COL·LEGIS PROFESSIONALS

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

La necessitat de vendre de les empreses, principal revulsiu dels agents comercials en temps de crisi Aquest mes de març, el Collegi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona tancarà un acord amb Fira de Barcelona per tal d’instaurar-se a les fires professionals de Barcelona amb l’objectiu d’integrar l’espai de negocis Agents & Brokers a les fires professionals. Després de l’èxit d’aquest espai assolit a la fira Bread & Butter, el COACB reafirma així la seva aposta per impulsar els negocis i contactes entre professionals de tots els sectors en un context de gran necessitat de vendre per part de les empreses. Així ho recordava el president del col·legi, Enric Enrech: “És un bon pas tant per a l’àmbit firal, que s’ha de potenciar, com per als professionals, que veuran incrementats els seus contactes i trobaran in situ col·laboradors o partners per al seu negoci”. Mitjançant aquest acord, entre d’altres

actuacions, el col·legi respon així a la necessitat creixent de crear espais on puguin trobar col·laboradors, posicionament i creixement i on, sobretot, els col·legiats puguin trobar nous negocis. L’acord assolit entre el COACB i Fira de Barcelona es completarà a finals d’octubre amb una edició especial d’Agents & Brokers, en aquesta ocasió com a espai ﬁral amb més de 500 m2 i un gran ventall de serveis per al visitant.

Vendre, diﬁcultat vs necessitat Sens dubte, l’ombra de la crisi s’ha deixat notar dins i fora del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB), institució fundada l’any 1924, que agrupa més de 8.000 agents comercials a Barcelona i 12.000 a Catalunya. Com a antídot per pal·liar els seus efectes en la professió

“Les empreses es veuen protegides per la facturació que genera el seu equip de vendes” de vendre, el COACB també ha apostat per la formació dels seus agents comercials com a element diferenciador i de qualitat. “La qualificació del comercial és imprescindible en un moment en el qual vendre es torna cada vegada més difícil”, afirma Enrech. “D’acord amb els temps que estem vivint i l’actual recessió econòmica, és evident que el col·lectiu comercial també s’ha vist afectat” subratlla. En aquest context, és, doncs, quan més s’accentuen les funcions amb les que va nèixer el col·legi: protegir i repre-

Enric Enrech, president del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona / FOTO: CEDIDA

sentar la professió i els interessos dels col·legiats. “Malgrat aquest panorama, està clar que el perfil comercial segueix sent el més demandat per les empreses, ja que es veuen protegides per la facturació que genera el seu equip de vendes”, assegura Enrech. Per donar resposta a aquesta necessitat, el col·legi compta amb l’Escola Superior de Vendes (ESVEN), que esdevé

l’àrea formativa del COACB. Aquesta escola ofereix un programa integral de formació de diferents nivells, format per diferents jornades, cursos i àrees d’interès. L’objectiu és facilitar l’adaptació de l’agent comercial als canvis culturals de les empreses per millorar-ne la competitivitat i facilitar la integració de les persones a la professió d’agent i mediador comercial.

Ets jove? Ets emprenedor? Participa aquest any als Dinars d’ Emprenedors mensuals de l’ AIJEC- Joves Empresaris. Una bona oportunitat per poder compartir la visió empresarial de polítics, grans empresaris, acadèmics i personatges de reconegut prestigi, així com per a fer networking, conèixer i compartir mantell i experiències amb una cinquantena de joves emprenedors. Dinars del primer semestre: 21 de gener: Inauguració del Cicle Molt Hble Sr. Jordi Pujol (ExPresident de la Generalitat de Catalunya) 4 de març: Sr. Miquel Valls (President de la Cambra de Comerç) 1 d’ abril: Sr. José Manuel Lara Bosch (President del Grup Planeta) 6 de maig Sr. Mario Rotllant (Conseller delegat de Cobega-Coca Cola) 3 de juny: Hble. Sra. Mar Serna (Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya)

Els dinars es duran a terme a l’Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, a les dates esmentades de 14 a 16 hores. Més informació a: www.aijec.es, aijec@aijec.es o al 93 430 55 00

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A JOSEP LOZANO, DIRECTOR D’AEFOL&EXPOELEARNING

“La crisi està sent una gran oportunitat de creixement per al nostre sector” Josep Lozano (Barcelona, 1957) va ser membre de l’equip directiu fundacional de la UOC i el 2001 va fundar AEFOL que és avui el primer club de serveis a empreses d’e-learning, líder a tot el món per serveis, activitats organitzades i posicionament a Internet amb el seu portal www.aefol.com i el Congrès i Saló professional anual a Barcelona, l’Expoelearning.

“La formació on line depèn de la motivació intrínseca de la persona”

REDACCIÓ

Quina és la situació de l’elearning en el nostre país? Estem endarrerits respecte a països com Estats Units, Anglaterra o fins i tot França, no hem fet encara la transformació necessària per aplicar més la tecnologia a la formació, però estem en una bona línia de treball amb magnífics exemples com la UOC i segur que en els propers anys la situació millorarà gràcies a l’impuls de les empreses i dels directors de formació que cada cop coneixen millor els grans avantatges que aporta la tecnologia actual a la formació no presencial, però si no actuem ràpid podem perdre el tren del canvi d’aquesta nova revolució del coneixement que és l’e-learning. Quin és el volum de negoci del sector a Espanya? Hi ha més de 300 empreses proveïdores de serveis d’e-learning que van facturar més de 850 milions d’euros al 2008 impartint formació a més de 2,4 milions de persones. El sector creix per sobre del 30% anual. Les grans empreses coneixen cada cop més els avantatges de l’e-learning, però encara falta que les pimes entrin amb força en aquesta modalitat i s’aprofitin de les ajudes en formació. Actualment a Espanya el 20% de la formació que s’imparteix a grans empreses es fa en modalitat e-learning i en uns tres anys arribarà al 50%.

Josep Lozanova crear Aefol el 2001. / DAVID FERNÁNDEZ

Quina incidència té la crisi econòmica actual dins el sector? La crisi està sent una gran oportunitat de creixement per al nostre sector. En aquests moments la situació actual de la nostra economia en recessió està provocant grans oportunitats a empreses que s’apropen a l’e-learning pel seu cost més ﬂexible o reduït, per les enormes avantatges en personalització, adaptació i de retorn de la inversió, i per la flexibilitat en la forma d’aprendre. A quin perﬁl respon l’alumne que acudeix a l’e-learning? Habitualment són professionals amb una edat mitjana de

33 anys, que volen millorar la seva formació i progressar a la seva empresa i a la seva carrera, però cada cop més el perﬁl s’està estenent tant en joves estudiants universitaris que complementen la seva formació presencial amb cursos on line, com professionals adults que no tenen temps d’anar a classes presencials. No hi ha barreres ni fronteres per a la formació on line que depèn moltes vegades de la motivació intrínseca de la persona. Les generacions més joves seran les impulsores del canvi en la modalitat formativa que transformarà l’actual paradigma del món de la formació i també de l’educació escolar.

Quins sectors empresarials són més receptius? El primer continua essent la banca, després les telecomunicacions, el sanitari, el de l’alimentació, la logística... De fet, l’e-learning està present en tots el sectors empresarials. Hi ha cursos on line en qualsevol àrea del coneixement i per qualsevol activitat empresarial: des de medicina a electricistes, perruqueries o veterinaris, advocats, tothom és pot formar i trobar cursos magníﬁcs. L’e-learning es canalitza habitualment a través de les noves tecnologies. En aquest sentit quines són les darreres novetats? Les aplicacions mòbils (pda, iphone...), els videojocs, els simuladors empresarials les xarxes socials, etc. Estem sempre evolucionant amb una tecnologia que es pot aplicar amb innovació a un objectiu: la formació de la persona i el seu desenvolupament professional. L’e-learning és un instrument per al desenvolupament de tots els països del món. Quines expectatives tenen posades en la vuitena edició

d’Expoelearning, que se celebra els dies 19 i 20 de març? Malgrat que la crisi ens està afectant com a altres ﬁres, esperem assolir un bon resultat. Ja tenim confirmats més de 120 ponents de 12 països –enguany França és el país convidat–, 10 activitats diferents que es poden consultar a la web, esperem més de 3.000 visitants a la zona d’exposició amb 30 estands de 7 països. Presentarem las darreres novetats en e-learning i els millors casos pràctics. Quins aspecte, en concret, destacaria de l’edició d’enguany? Vull destacar el I Fòrum d’Inversors&Emprenedors en e-learning, el Fórum de pràctiques i demostracions de novetats obert a tot el públic, el programa Virtualcampus dirigit per la UOC, i la presència d’un centenar de professors universitaris d’Itàlia, França i de tota América Llatina, entre d’altres. Quin són els reptes més immediats d’Aefol? Des del nostre inici al 2001 cada any innovem amb nous serveis. Estrenem nova oﬁcina l’1 d’abril a Rubí, llancem un canal d’e-learning per televisió via Internet, millorarem els 35 serveis que oferim a les empreses, i volem organitzar el 2010, si tenim ajuda de l’administració, el millor Congrès d’e-learning del món a Barcelona.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

TENDÈNCIES LABORALS

El professionals qualificats aturats no accepten qualsevol treball La crítica situació en què es troben els aturats en aquests moments podria provocar un canvi brusc en la seva disposició a l’hora de buscar feina. Però, podria donar-se el cas que els professionals qualificats estiguin començant a acceptar llocs de treball per sota de la seva formació i experiència? Segons un estudi la consultora Adecco, aquesta situació de moment no s’està donant. Els aturats amb experiència i qualificació no estan acceptant de moment feines que estiguin per sota de la seva categoria professional i, tot i que es trobin sense feina, de moment estan esperant a trobar una feina d’acord a les seves expectatives professionals. Però la situació d’aquests professionals canvia respecte als treballadors menys qualificats o sense qualificació. Amb més de 200.000 nous aturats al mes, la competència és cada dia més gran i menys són les ofertes de feina. Desgraciadament són les persones amb baixa qualificació les que menys tenen a aportar en aquesta competició, de forma que en molts casos comença a observar-se un

Barcelona

Budapest

canvi en els seus objectius professionals, la qual cosa els empenta a obrir la seva recerca de feina a qualsevol oportunitat que sorgeixi en el mercat, tot i que no estigui lligada al seu anterior lloc de treball o sector, i no tingui res a veure amb la seva experiència. La consultora Adecco constata aquest fet entre els candidats menys formats que arriben dia a dia a les seves oficines buscant una feina, els quals s’han duplicat en els darrers mesos. Aquest fenomen és només un reflex de les dades que de mica en mica es van coneixent: els aturats de llarga durada han crescut un 56% en el darrer any ﬁns a 685.000 persones, sent ja 290.000 les que porten sense fei-

Colonia

Ginebra

na més de dos anys; mentre que al voltant d’un milió d’aturats a Espanya ja no cobren l’atur i 800.000 llars espanyoles tenen tots els seus membres a l’atur.

Frustració en el candidat De moment, des d’Adecco no s’ha apreciat una major demanda per part dels candidats de rebaixar la seva categoria professional. Si és cert, en canvi, que si abans optaven a la franja més alta de la retribució salarial corresponent al seu lloc, en aquests moments estan disposats a acceptar la forquilla més baixa d’aquesta. L’explicació vindria donada per un doble vessant. En primer lloc, tot i que és cert que en aquests moments les empreses tenen més

Moscú

Stuttgart

Viena

Les empreses cerquen el millor candidat, però no el més sobrequaliﬁcat. / ARXIU

candidats entre els quals optar per cobrir una determinada professió, aspiren a buscar el millor candidat per aquest lloc, però no el més sobrequaliﬁcat.

L’explicació és senzilla: els directors de recursos humans són conscients que tenir un treballador sobrequaliﬁcat en un determinat lloc, donarà lloc a una

Zurich

Personal España

10 Mesas-debate, Más de 20 conferencias, y Conferenciantes 6 casos “Best Practice” RR.HH.,… Principales expertos en

2nd Exhibition for Human Resource Management 2ª Exposición Profesional de Recursos Humanos

2 0 0 9

REDACCIÓ

2ª Exposición Profesional de los Recursos Humanos La mayor oferta en Formación, Trabajo y Recursos Humanos en España CONFERENCIANTE PRINCIPAL- CONFERENCIAS

Albert Jovell, Presidente del Foro Español de los Pacientes.

José Manuel Casado, miembro del Top Ten Management español.

Enrique Alcat, profesor del Master de Comunicación Política y Corporativa de la Universidad de Navarra. presentado por Conferenciantes BCC

presentado por Conferenciantes BCC

onal-espana.es/registro

Entrada con descuento en www.pers Coincidiendo con

18 al 22 de marzo 2009

Medio de comunicación oﬁcial

19-20 de marzo 2009

Fira de Barcelona 19-20 de Marzo de 2009 www.personal-espana.es

Medios de comunicación oﬁcial on-line y medios asociados

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

situació d’incertesa en la qual quan aquest professional trobi un treball més d’acord a les seves competències abandonarà el lloc. En segon lloc, els propis treballadors són conscients que acceptar una feina per sota de la seva qualificació podria sumir-los en una situació de frustració que, a curt o mig termini, podria afectar el seu treball i la seva vida professional. Una situació diferent es dóna quan el lloc al qual es vol optar implica un desenvolupament professional posterior a mig o llarg termini; és en aquestes circumstàncies quan el candidat sí accepta a donar un pas cap endarrere, per aconseguir una nova feina, tot i que estigui lleugerament per sota de la seva categoria, conscient que en un temps relativament curt podrà tornar a ocupar el càrrec que exercia anteriorment. Aquesta situació ja s’evidencia en alguns perfils en els quals com a conseqüència de la crisi és més comú que el treballadors renunciïn transitòriament a la seva categoria professional, pe-

rò amb vistes a un futur desenvolupament professional que els permeti retornar a la seva posició natural en un període raonable de temps. Aquest és el cas de directors ﬁnancers o caps de comptabilitat que desenvolupen la funció de controller; directors comercials o responsables comercials que fan de comercials senior; o secretaries de direcció que treballen com a administratives o recepcionistes. On també és evident l’acceptació de treballs de menor qualiﬁcació és en el cas dels recent titulats, que acaben els seus estudis just en un moment com l’actual en què la ralentització del mercat laboral és més que patent i, no obstant, necessiten incorporar-s’hi per fer front a les seves necessitats econòmiques.

Sense formació és difícil competir Les persones menys qualificades són les més estan patint amb aquesta recessió. Han estat els primers en viure els acomiadaments i per a molts d’ells la crisi va començar fa temps,

Els treballadors són conscients que acceptar una feina per sota del seu nivell els podria frustrar Els recent titulats són els qui accepten amb més facilitat treballs de menor qualiﬁcació

Les persones menys qualiﬁcades són les que pateixen més la recessió econòmica. / ARXIU

L’OPCIÓ DE L’ANOMENAT ‘INTERIM MANAGEMENT’ tenint en compte que els parats de llarga durada han augmentat un 56% el 2008. Això significa que 685.000 persones es troben a l’atur des de fa més d’un any, per la qual cosa molts d’ells estan a punt de deixar de cobrar l’atur, sent un milió els qui ja no cobren cap tipus de prestació. Davant d’aquesta situació no existeix cap dilema professional per a ells a l’hora d’acceptar qualsevol tipus de feina, tot i que no tingui relació amb la seva anterior experiència laboral.

Una de les possibles solucions al problema de l’atur dels perfils d’alta qualificació passaria per l’Interim Management, una pràctica bastant habitual a la resta de països europeus però que, de moment, no acaba d’arrelar en el nostre país. Es tracta de la contractació temporal d’alts directius amb experiència en una àrea concreta per a necessitats específiques de les companyies, o per baixa d’algun dels seus directius, o per portar un projecte concret durant un temps molt determinat. D’aquesta forma, molts dels professionals veurien en això una sortida transitòria a la seva carrera perquè, un cop finalitzat el projecte i quan el mercat comencés a donar símptomes de recuperació, podrien tornar a un lloc de major responsabilitat.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

CONEIXEMENTS

HABILITATS DIRECTIVES

Els líders que calen per transitar per la crisi econòmica A força de fer-los servir, els mots van perdent la seva brillantor i el que és pitjor, el seu significat. Conceptes com talent i motivació en són un bon exemple, aplicats, en aquest cas, a l’argot de la gestió empresarial. Tot i així, encara hi ha qui, com Jeffrey Pfeffer, basa el seu discurs en aquests dos conceptes. I és que aquest autor, professor de la universitat d’Stanford i d’IESE, ha publicat dotze obres sobre talent i motivació, entre les quals destaquen La ecuación humana i El poder de las organizaciones. Així, des de la claredat d’idees que dóna haver-se dedicat a investigar de forma incansable sobre aspectes com el lideratge, l’estructura organitzativa i el clima laboral, Pfeffer no té cap problema a dir que l’allau de comiats que viu el món empresarial només serveix per deixar sense talent i capital humà a les empreses i que l’alternativa per salvar-les només pot ser la solidaritat.

És doncs un bon moment per recuperar una obra de l’autor com ¿En qué estarían pensando?, publicada per Deusto. Com era d’esperar, Pfeffer no defugeix la mirada crítica sobre el lideratge. L’autor fa un recull de reflexions i exemples sobre el comportament dels directius. L’objectiu: aconseguir la retenció del capital humà. La manera: fer una mirada crítica valenta i oberta sobre la manera de fer del lideratge. L’autor aposta per un lideratge pragmàtic, afable i racional, però sobretot, vol oferir la manera d’aconseguir millorar l’efectivitat i la productivitat per aconseguir una organització més experimentada i eficient. I sovint, la resposta es troba en el sentit comú: influir mitjançant la interacció humana real, conèixer a què es dedica l’organització que dirigeix, i seleccionar la gent pel que pot fer, i no pel seu currículum, són només els títols d’alguns dels capítols d’aquesta obra.

L’impacte d’adaptar-se a les exigències comptables àmbits de l’empresa que queden afectats per la nova regulació”, afirma Fornieles. Segons l’enquesta, les tasques que han requerit un major grau d’esforç han estat la identificació de les diferències (55%), la formació (53%) i l’adaptació dels sistemes comptables (44%). Pel que fa als principals processos que s’han hagut d’adaptar, destaquen el pla de comptes (94%), els procediments de tancament (75%) i el reporting (53%). Pel que fa a com s’està realitzant el procés d’adaptació, el 56% de les empreses analitzades indica que l’ha realitzat amb mitjans externs i interns, i només el 21% l’ha realitzat internament i el 20%, exclusivament amb assessorament extern. I una dada reveladora: a finals de 2008, hi ha un 46% de directius que no es considera informat sobre les implicacions fiscals del NPGC.

La consultora KPMG publica un informe sobre l’impacte de la reforma comptable a les empreses espanyoles. L’estudi s’ha basat en una enquesta realitzada a tot el territori nacional a 494 empresaris i directius. L’objectiu ha estat conèixer l’impacte i les adaptacions que les empreses han hagut d’afrontar durant el primer any d’implantació del Nou Pla General de Comptabilitat (NPGC). Segons Antonio Fornieles, responsable d’auditoria de KPMG Espanya, “aquest primer any d’aplicació del NPGC ha suposat un desafiament per a les empreses, que estan fent un important esforç per ajustar els seus registres comptables a la nova regulació”. Els resultats de l’enquesta també posen de manifest que “s’ha deixat per a una segona etapa la gestió dels impactes que el canvi de regulació comptable té sobre altres

TEXTOS: BEGONYA MERINO

a rl

li p m

a l a

pe ió bé a c a am m r ra t o inf ó, a

t m o T or

i c a

m o .c

s r e

t s a

m a ui

g . w w

n r e

t n I

a v e

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSÉ MORENO, DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS DE L’HOTEL FIRA-PALACE

“La singularitat de l’hostaleria diﬁculta la conciliació familiar” On treballava abans? Vaig estar treballant durant 16 anys en el mateix lloc de treball que ara, a la cadena Expo Hoteles.

Qui treballa més als hotels, el director o vostè? Ambdues direccions es troben. El director potser generalitzi més, tot i que la gestió de les persones forma part de les seves responsabilitats. La meva és més propera al treballador i faig una mica de mediador entre la direcció i la gent.

I les seves afeccions? La lectura, la música i el cinema. Hi ha qui diu que ens trobem en un moment especial. Què en pensa? Ens trobem en un punt d’inﬂexió. Potser a partir d’ara es controlaran més les ﬁnances i existirà més racionalitat.

Sap fer un llit? Ja se’n va encarregar en el seu moment la meva dona d’obligar-me a aprendreho.

S’organitza un hotel com una família? Seria l’ideal, però socialment no és possible, compten l’eficiència i els resultats. A més, les relacions entre empresa i treballador exigeixen uns paràmetres legals que obliguen a ser molt estrictes en el compliment de les obligacions i els drets d’uns i altres. Es troben en crisi les fires? No necessàriament. Tot i que la situació actual, la psicosi entorn la crisi, afecta tots els sectors comercials i sembla que existeix certa contenció de la despesa que sembla prescindible. Això inclou tot tipus d’esdeveniments firals. Per què Barcelona ha perdut el protagonisme firal?

Nascut a Còrdova, Dos Torres, fa més de 45 anys va arribar a Catalunya, i es manifesta català, sense haver renunciat als seus orígens. És casat, amb dos fills i té un nét, que desitja que no sigui l’últim. Quina és la seva formació acadèmica? Tinc realitzat el batxillerat superior i diversos cursos i seminaris de la meva especialitat. He prioritzat la formació pràctica amb treball, experiència i interès.

Realment és tan bo treballar en turisme? No és bo ni dolent. És allò que de forma accidental un dia ho inicies i al ﬁnal es converteix en el teu dia a dia.

Com es porta la gestió de la diversitat? Aquí tenim paquistanís, àrabs, subsaharians, llatinc, etc, és qüestió que tinguin clara la seva funció i intentar que es portin bé entre ells.

A COR OBERT

Què falta i què sobra al món? Falta interès per al diàleg. Sobren els grans desequilibris socials. Moreno té una àmplia experiència en l’àmbit de l’hostaleria. / DAVID FERNÁNDEZ

No crec que hagi perdut protagonisme, existeixen altres escenaris que estan potenciant al màxim les seves ofertes i, per tant, no deixa de ser un tema de competència comercial. Els idiomes són competència clau en hostaleria? Són bàsics, sobretot l’anglès. No oblidem que la globalitat actual permet prioritzar per sobre de tot l’entesa a través del llenguatge. Com porteu la conciliació familiar? S’intenta dins del que és possible solucionar aquesta situació, tot i que la singularitat de l’hostaleria no permet grans opcions. Per què creu que hi ha tantes dones en recursos humans? Crec que no hi ha tanta diferència. Aquesta parcel·la agrada per igual a

homes i a dones. L’important és l’eficiència i el resultat. Amb el diàleg se superen possibles actituds sexistes.

Algun somni no realitzat? Sempre m’ha agradat viatjar. Espero poder visitar llocs històrics plens d’art.

La RSC està de moda? Té bastant de màrqueting, ja que les empreses tenen totes unes responsabilitats, tant socials com ambientals, que són totalment ineludibles

El millor i el pitjor que li ha passat a la vida. El millor sempre ha estat la meva família i la meva feina, em sento privilegiat de poder seguir gaudint de les dues. I el pitjor ha estat tan insigniﬁcant que no val la pena ser recordat.

Què és més important en un hotel: les instal·lacions o les persones? Les persones d’un hotel fan que les instal·lacions siguin importants.

Què no perdonaria mai? La indiferència.

Un consell per als qui comencen en recursos humans. Per sobre de tot, cal fomentar el diàleg. A partir d’aquí, tot és més fàcil. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Ha tingut molts mestres? Sempre recordaré la persona que em va encaminar cap a la meva professió, Josep Maria Lamarca. El seu pitjor defecte? Sóc excessivament conﬁat.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

FORMACIÓ LA CRISI ELEVA UN 25% LA DEMANDA DE MBA I REDUEIX L’ABSENTISME LABORAL

RECURSOS HUMANS LA JORNADA CONTÍNUA I FLEXIBLE AUGMENTA LA PRODUCCIÓ I REDUEIX L’ABSENTISME

L’actual situació econòmica està incrementant un 25% la demanda de formació especialitzada en direcció, com els MBA, al mateix temps que està augmentant la productivitat per empleat i reduint l’índex d’absentisme laboral, segons un estudi publicat per l’escola de negocis internacional ESCPEAP. Segons les dades facilitades per ESCP-EAP, la conjuntura econòmica imperant ha modiﬁcat els hàbits dels treballadors espanyols augmentant la preocupació per adquirir més formació, la voluntat per complir les tasques encarregades i el propòsit de no fallar a la feina sense una clara justiﬁcació.

UNIVERSITAT ANNA RIPOLL, RECTORA DE LA UAB, NOVA PRESIDENTA DE LA XARXA VIVES

El Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats ha escollit presidenta la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, en haverse complert el semestre de presidència de la rectora de la UIB, Montserrat Casas Ametller. La nova presidenta és catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors i va ser escollida rectora de la UAB el passat 15 de desembre de 2008. Ana Ripoll ha anunciat que la presidència de la UAB serà “ﬁdel als principis fundacionals de la Xarxa i als objectius que defineix el seu pla estratègic, donant continuïtat a les accions iniciades per la presidenta Casas”. Entre altres iniciatives, Ripoll ha destacat que la Xarxa estudiarà la incorporació de la Universitat de Sàsser (L’Alguer).

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

Europea. Al Regne Unit la situació també és crítica. Dels tres milions d’aturats amb els quals va tancar 2008, 1,25 milions tenen menys de 25 anys, segons informa The Guardian. LA GENERALITAT MANTÉ EL COMPROMÍS D’INTEGRACIÓ LABORAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT

Una jornada laboral compacta i amb horari ﬂexible té uns beneﬁcis clars per a les empreses que apostin per aquesta fórmula i la productivitat dels empleats augmenta entre un 15 i un 20% i es redueix el seu absentisme fins a un 30%. Així ho va assenyalar la directora general d’Igualtat d’Oportunitats a la Feina de la Generalitat, Sara Berbel, que va participar a les Jornades europees Cap a on va el nostre temps. Al seu judici, un banc d’hores dins de l’horari laboral o el teletreball ajuda a millorar el clima laboral.

L’evolució del procés d’integració de persones amb discapacitat a la Generalitat és d’increment mantingut: de l’1,44% a 31 de desembre del 2007 ﬁns a l’1,51% a 31 de desembre del 2008. Ara bé, cal contextualitzar aquestes dades, tenint en compte que determinats col·lectius, per raó de les funcions i tasques assignades, estan exempts del compliment del requisit del 2%, com per exemple els cossos de mossos d’esquadra, bombers i agents rurals. Si desagreguem aquestes dades, la resta de departaments obtenen una mitjana de percentatge d’assoliment de l’1,98%. Cal destacar també que a data de desembre de 2008 el compliment del 2% al personal d’administració i serveis va ser àmpliament superat, ja que era del 2,39% que arribava al 2,77% en el cas del personal amb vinculació laboral. En el col·lectiu sanitari el percentatge arriba al 2,01%.

LA TAXA DE DESOCUPACIÓ JUVENIL A ESPANYA ÉS LA MÉS ALTA DE LA UNIÓ EUROPEA

Els joves són uns dels principals perjudicats de la contractació del mercat laboral. En només dos anys, la taxa d’atur dels joves espanyols d’entre 20 i 24 anys ha passat del 15% al 25%, una xifra que no es recordava des de l’any 2000, segons dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística. Avui ja són més de 400.000 els menors de 25 anys en situació de desocupació. L’escenari és anàleg en altres països de la Unió

ALTRES LA CRISI AFAVOREIX LES XARXES PROFESSIONALS A INTERNET

La crisi no afecta per igual totes les empreses. Així, està beneﬁciant les xarxes socials professionals. La nordamericana Linkedin amb 34 milions de membres a tot el món, ha experimentat un augment espectacular, a l’igual que Xing, la xarxa professional europea. El negoci està en el fet que els internautes hi poden penjar el seu currículum i accedir a ofertes de feina que encara no s’han publicat a altres llocs.

ses i Emagister.com, el primer portal de formació del mercat de parla hispana i el tercer en trànsit d’Espanya segons OJD, amb més de 26.000 centres de formació i 370.000 cursos, han arribat a un acord per integrar els seus serveis intercanviant l’oferta de formació d’Emagister amb la borsa de treball d’InfoJobs. La unió entre ambdues empreses servirà per donar resposta a les necessitats formatives i laborals tant dels usuaris com de les empreses.

ACORD ENTRE INFOJOBS.NET I EMAGISTER

NOU CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE AEDIPE CATALUNYA I MEDIGRUP

InfoJobs.net, la borsa de treball on line líder a Espanya, amb 100.000 llocs vacants de 10.000 empre-

L’empresa Medigrup i Aedipe Catalunya han signat un nou conveni de col·laboració i patrocini, continuació

del que ha estat vigent ﬁns al 31 de desembre del 2008. Fruit d’aquest conveni, Món empresarial –publicació que reben els socis gratuïtament– seguirà com a empresa patrocinadora.

El director general de Medigrup, Joan Pons, i el president d’Aedipe Catalunya, Ricard Alfaro.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A MARTA SEGÚ, DIRECTORA GENERAL DE LA FUNDACIÓ FC BARCELONA

“L’esport és una eina educativa poderosíssima”

“Arribar de la mà del Barça t’obre moltes portes” “La Junta vol una Fundació amb contingut, no vol només una imatge”

BEGOÑA GIMÉNEZ

La Fundació del Barça té un abans i un després a l’arribada de Laporta. Què va passar l’any 2004? La Fundació, creada l’any 94, en principi actuava com a entitat d’intercanvi d’actius comercials, fins el 2003. Va ser amb l’arribada de la nova Junta Directiva, liderats per Joan Laporta, que es produeix el canvi. Li van voler donar una nova orientació, convertir la Fundació en una vertadera eina per desenvolupar la responsabilitat social corporativa i ser l’ànima del Barça. El 2006 es fa un pas més: el Club es va adherir als Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides. El posicionament de la Junta directiva va ser: el Barça és més que un Club, a tot el món. També es va fer la cessió del 0,7% dels recursos ordinaris del Club a la Fundació per posar en marxa de tots els projectes i programes. I ja amb els recursos i l’orientació clara de voler ser una entitat sense ànim de lucre i d’acció social, vam començar a treballar en els programes propis per dotar la Fundació de contingut El paper de Joan Laporta és clau en el canvi de la Fundació? Sí, realment sí. Ell és qui més creu en tot això. Tota la Junta

Omplir de contingut i ànima la fundació del Barça. Aquest va ser el repte que la Junta Directiva va plantejar a Marta Segú, directora general de la Fundació FC Barcelona, l’any 2004. Després de 5 anys d’intens treball, mostra orgullosa els resultats: un ventall de programes i iniciatives d’educació, cooperació internacional i solidaritat que són l’enveja de qualsevol directiu de responsabilitat social corporativa. I encara vol anar més enllà: l’esport té una força inigualable per transmetre valors i la vol explorar al màxim. Directiva està molt involucrada i el seu suport és del cent per cent. La Junta no volia la Fundació com a imatge sinó que volien que tot tingués contingut i raó de ser. Quines línies de treball seguiu? La col·laboració amb Unicef és la que té més ressò, per allò del logo a la samarreta i perquè és una entitat internacional molt rellevant, però potser són més importants els programes propis. Treballem en dues línies: Solidaritat i cooperació i Esport i ciutadania. A la primera, s’integren la Xarxa Internacional de Centres Solidaris, coneguts com a XICS. Gràcies a aquesta xarxa de centres repartida per diversos continents, s’ofereix educació, assistència, suport psicosocial i accés a l’esport i lleure als infants més

Marta Segú, metgessa de formació, ha trobat a la Fundació una gran satisfacció professional. / M. A. CHAZO

vulnerables. Amb les Jornades d’Esport Solidari, el que fem és formar educadors perquè desenvolupin activitats esportives i de lleure amb els infants de les seves comunitats per facilitar la seva integració social. Com us reben a les comunitats on desenvolupeu l’acció? D’entrada molt bé, arribar de la mà del Barça t’obre moltes portes. També hi ha una contrapartida negativa i és que a vegades es pensen que hi vas per obrir una escola de futbol i que hi busques cracks. I molta gent vol fer negoci amb això i en principi t’acullen molt bé però quan veuen que no podran treure beneﬁci, que és un programa d’acció social de cooperació internacional i que l’objectiu és ajudar nens desfavorits, molts es retiren. És difícil controlar què es fa amb els diners i com s’inverteixen? Fem avaluacions molts exhaustives. Primer, per poder valorar l’impacte de la nostra actuació en la vida dels infants. Segon, treballem sempre amb una entitat local que pugui garantir-nos la transparència en la gestió dels recursos i del programa. A vegades ens passem mesos per trobar una contrapart que s’ajusti, hem d’estar molt segurs de amb qui treballem. Quin paper juga l’esport en totes aquestes línies d’actuació?

L’esport no és un objectiu final, és una eina educativa d’inclusió social i de transmissió de valors cívics. Tots els programes s’impregnen d’aquesta filosofia. Intentem que l’esport sigui l’instrument que ens permeti arribar a tots els nens, perquè és molt poderós. Al programa Esport i ciutadania aquesta filosofia és molt evident.... Sí, aquest programa vol contribuir a fomentar una societat cívica responsable prenent l’esport com a eix vertebrador per potenciar iniciatives educatives, culturals, científiques i ciutadanes. A banda del 0,7% cedit pel Club, d’on surten els diners? Ens ajuden l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, l’Agència Catalana d’Ajut al Desenvolupament i entitats privades i fundacions d’empreses que han volgut col·laborar-hi. I cada vegada són més. Amb les Nacions Unides ens ha fet molt més visibles. De quin pressupost parlem? La Fundació té un pressupost de 5 milions d’euros. Som una fundació petita, comparada amb d’altres, amb pressupostos de 40 milions. Com és la col·laboració amb l’ONU? Seguint l’estratègia de Més que un Club al Món, i per impulsar

la globalitat de les nostres accions, col·laborem amb Nacions Unides. Amb UNICEF tenim un conveni de cinc anys i comporta una contribució anual d’1,5 milions. No només donem els diners, fem també una tasca de seguiment. Amb la UNESCO es vol sensibilitzar sobre l’ús de l’educació i l’esport en el desenvolupament i benestar dels nens. Ara treballem per eradicar el racisme en l’àmbit esportiu. Amb l’ACNUR, durant tres anys, s’executaran programes en camps de refugiats a Ruanda, Nepal i Equador. S’hi impliquen els jugadors? En general, tots els empleats, inclosos els jugadors, s’hi interessen i se senten orgullosos de la Fundació. Amb els calendaris de partits, entrenaments i concentracions, és difícil, però quan els demanem alguna cosa, s’hi impliquen. Tampoc els volem molestar massa. El Pep Guardiola és el primer en sensibilitzar-se. Amb alguns jugadors tenim col·laboracions concretes com amb Rafa Màrquez a Mèxic, o amb l’Eto’o al Camerun. Amb els diners que guanyen, no haurien de ser també socialment responsables? No pots obligar ningú. És una cosa que ha de sortir de cada persona. Hi ha jugadors amb més sensibilitat i d’entrada ja s’hi interessen. D’altres, potser si els hi planteges, si els infor-

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

CULTURA CITA CRÍTICA: “La raó es compon de veritats que cal dir i d’altres que cal callar.” Compte de Rivarol, escriptor francès.

Una aproximació a la fotograﬁa africana

L’exposició d’enguany està dedicada a la urbanitat i no pas a la ciutat, tal com diu el propi títol, “A la ciutat i més enllà”. Es vol mostrar la ciutat no només com una simple estructura funcional sinó com una sèrie de grans xarxes de relacions entre individus i grups socials. Segons Pep Subirós, comissari de l’exposició, “el que en el fons distingeix radicalment la vida urbana de la vida rural (...) és que al món urbà ningú pot viure pel seu compte; perquè ningú, absolutament ningú, no produeix allò que ella o ell mateix necessita per viure. És més, els urbanites depenen no només dels seus conciutadans immediats per satisfer les seves necessitats més mínimes, sinó també d’una xarxa d’intercanvis amb l’exterior, amb un hinterland més

o menys ampli.” Per tant, d’aquesta dependència extrema i d’aquest estat constant de negociació s’acaben originant inevitablement conflictes. La mostra fotogràfica transmet al visitant que les ciutats viuen en constant canvi i que es tracta d’escenaris que barregen allò natural amb allò artificial. És precisament ara quan les ciutats africanes estan començant a viure les transformacions a gran escala que comporta la influència i el poder de la globalització. El visitant podrà copsar també que l’essència i la configuració de la ciutat s’està implantant arreu del món amb la mateixa estructura i els mateixos problemes.

A les ciutats africanes, però, encara s’hi respira molta vida i molta activitat. “Hi batega una vida imparable, on tot s’aprofita, amb iniciatives individuals i formes de sol·lidaritat col·lectiva que omplen l’absència de serveix públics, amb expressions artístiques integrades en les formes de vida i de feina de cada dia, potser perquè la vida és un art que s’hi ha d’inventar cada dia”, aﬁrma Subirós. A l’exposició “A la ciutat i més enllà”, el visitant podrà veure un homenatge a grans fotògrafs africans desapareguts recentment com Serge Jongué (1951-2006) i una mostra monogràﬁca d’autor, dedicada en aquest cas a Samuel Fosso.

AGENDA CULTURAL > Exposició “Her memory”

> Exposició temporal “Josep Mompou”

> Teatre “L’inspector”

Exposició sobre l’obra més recent de l’artista nordamericana Kiki Smith. A través d’instal·lacions i materials diversos trobarem una peça única d’art en si mateixa. A la Fundació Joan Miró, del 19/02 al 24/05.

Selecció de prop d’un centenar de peces, entre olis i dibuixos, que ofereixen una panoràmica de l’obra de l’artista català. A la Sala d’Exposicions de La Pedrera de Caixa Catalunya, del 10/2 al 14/06.

Divertida comèdia satírica provinent de Rússia on es retrata irònicament l’estupidesa, la cobdícia i la banalitat dels oﬁcials i els alts càrrecs russos. A la Sala Gran del TNC ﬁns el 12/04.

> Teatre “Antílops”

> Concert “10 veus, deu anys de l’Auditori”

Peça teatral de Henning Mankell que mostra una visió punyent sobre la visió dels europeus a Àfrica. A la Sala Petita del TNC, del 7 al 29 de març.

Concert especial amb les 10 millors veus femenines de Catalunya. El 20 de març a l’Auditori.

NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL

Júlia García-Valdecasas, ministra d’Administracions Públiques en el govern de José Maria Aznar, ha mort a l’edat de 65 anys a Barcelona a causa d’una llarga malaltia neurodegenerativa agreujada per una pneumònia. El seu estat de salut la va fer retirar de la vida política l’any 2006 deixant el seu escó de diputada per la província de Barcelona. Valdecasas va ser nomenada delegada del govern l’any 1996, tan sols un any després d’ingressar a les ﬁles del Partit Popular. Es dóna el cas que va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec. Estava casada amb Javier Añoveros, Catedràtic de Dret Mercantil i cosí del dirigent del Partit Popular, Josep Trías de Bes. Valdecasas es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona i des de l’any 1992 va ser delegada del Ministeri d’Economia i Hisenda de l’administració Aznar. Va ser ministra ﬁns el 2004, moment en què va produir el relleu a la Moncloa amb l’entrada de Zapatero. El mateix any, va ser escollida diputada del Partit Popular per Barcelona i també vicepresidenta de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Va donar classes a l’Escola d’Hisenda Pública de l’Institut d’Estudis Fiscals i també a l’Institut Nacional d’Administració Pública.

JUNY

Monogràﬁc - Samuel Fosso “Le Chef”. /CEDIDA

> Concert de “The Rasmus” La banda ﬁnlandesa de rock alternatiu està promocionant per Europa el seu últim treball “Black Roses”. El 25 de març a la sala Razzmatazz.

GENER

La urbanitat de les ciutats

Júlia García-Valdecasas (19442009), exministra d’Administracions públiques

MAIG

CRISTINA S.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitza, a partir del proper dia 7 de febrer, la setena edició de les Trobades africanes de fotografia sota el títol “A la ciutat i més enllà”. L’objectiu d’aquesta exposició, comissariada per Pep Subirós, és doble. D’una banda es vol aconseguir fer una aproximació a la fotografia africana contemporània i de l’altra donar a conèixer les Rencontres Africanes de les Photographie, el qual es tracta d’un esdeveniment biennal que ja ha aconseguit consolidar-se com una de les grans cites artístiques del continent. El visitant que s’apropi a gaudir d’aquesta exposició podrà veure les propostes més interessants del 2007: 200 fotografies, una selecció de vídeos de creació i tota una sèrie de documentació bibliogràfica i fílmica.

ABRIL

El CCCB organitza la setena edició de les Trobades africanes de fotograﬁa sota el títol “A la ciutat i més enllà” i que es podrà visitar entre el 24 de febrer i l’1 de juny. L’exposició està comissariada per Pep Subirós.

MARÇ

Mercè Conesa, periodista compromesa amb els temes socials i de llarga trajectòria, ens ha deixat a l’edat de 55 anys a causa del càncer que patia de feia uns anys. Conesa va treballar per diversos mitjans al llarg de la seva trajectòria professional però on va passar la major part dels anys va ser a El Periódico, concretament, des del 1982. Va cobrir la secció de tribunals i també va defensar els drets dels més desfavorits. Els seus companys la recorden “per la seva integritat i la fermesa de les seves conviccions” i també valoren la seva tasca professional “fet amb entusiasme, dedicació i proximitat a les persones.” Durant molts anys va cobrir gran quantitat de judicis al Palau de Justícia, mostrant el costat més fosc de la vida. Va transmetre amb les seves paraules els judicis del 23-F i el cas Banca Catalana. Es va implicar en associacions de suport als més desvalguts de la societat i va tractar en profunditat els temes mediambientals, dels quals en va ser pionera a Barcelona. Conﬁava plenament en les noves generacions de periodistes pensant que la tasca que farien seria molt millor a la de la seva generació. Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos premis, entre els quals destaca el Premi Solidaritat, que concedeix l’Institut Català de Drets Humans, o el Premi de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

FEBRER

Mercè Conesa (1954-2009), defensora del periodisme compromès

DESEMBRE

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

MARÇ 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: Alguns llibres es proven, altres es devoren però pocs es masteguen i es digereixen. Sir Francis Bacon, ﬁlòsof i estadista britànic.

TELEVISIÓ

La teleescombraria no té límits

EL PEZ QUE NO QUISO EVOLUCIONAR Autor: Paco Muro Editorial: Empresa Activa Pàgines: 128 Aquest llibre és la reedició ampliada i revisada del gran èxit de vendes “El pez que no quiso evolucionar”. Conté com a contingut extra el capítol “Disminuir los gastos a base de aumentar los costes”. L’èxit d’aquest llibre, traduït a 8 idiomes diferents, ha fet que se n’hagin venut ﬁns ara prop de 250.000 exemplars. L’essència d’aquest llibre són els relats sobre la vida i l’empresa que volen ajudar a fer front al canvi, a millorar la gestió i a treure el millor de nosaltres mateixos. Cada capítol aporta consells i solucions a problemes o situacions que poden ser fàcilment identificades per qualsevol persona. Els temes que es tracten són les reestructuracions empresarials, el canvi de personal, la crisi o les prejubilacions.

COBRO DE IMPAGADOS Autor: Pere J. Brachﬁeld Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 296 La desacceleració de l’activitat econòmica està afectant tot el teixit empresarial. L’encariment del preu del diner, l’excessiu endeutament a curt termini i les restriccions del crèdit estan provocant un important augment dels impagaments. Moltes empreses estan utilitzant cada vegada amb més freqüència el perllongament de terminis de pagament per substituir els crèdits bancaris. Tot plegat està donant lloc a un augment de la taxa de morositat i, segons dades estadístiques d’organismes oficials i asseguradores de crèdit, han augmentat els impagaments més d’un 30%. Amb aquest llibre, Branchﬁeld vol donar un cop de mà a les empreses que estiguin passant per una situació difícil i també a aquelles que encara estiguin a temps de prevenir-la.

TRANSFORMACIÓN RÁPIDA EN 90 DÍAS Autor: Behnam N. Tabrizi Editorial: Proﬁt Editorial Pàgines: 334 A l’actual societat de la informació, les organitzacions estan sotmeses a transformacions que s’han de fer en el menor espai de temps possible. La globalització i internet han fet que el mercat canviï completament i s’hagi accelerat el canvi. Segons Tabrizi, “ja no és tan important la gestió del canvi sinó viure en constant canvi”. A través d’aquest llibre el lector trobarà una metodologia pràctica amb exemples que il·lustren el model que el propi autor ha desenvolupat posar-lo en pràctica. Tabrizi diu que “les companyies necessiten una transformació organitzativa ràpida i per fer-ho necessiten el compromís dels seus directius i un mapa per afrontar un model transformacional que les guiï cap el canvi”.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Sala 33, a les 22.40h, al 33 Produccions audiovisuals guardonades de temàtica variada.

60 minuts, a les 22.10h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22h, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Si ingènuament creiem que ja ho havíem sentit i vist tot sobre els continguts escombraria que ofereix la televisió estàvem ben equivocats. Fins i tot hem arribat a la conclusió que la televisió no ho pot controlar tot i la vida mateixa l’acaba superant, tal com diu la popular dita. Amb aquesta reflexió ens estem referint al cas que ha anat de boca en boca les darreres setmanes sobre el fosc passat d’un participant del concurs d’Antena 3, “La vuelta al mundo en directo.” Sembla gairebé impossible de creure que a tot l’equip de càsting de la productora Phileas, inclosos els psicòlegs, se’ls hagués passat per alt que un del seus participants havia matat els seus pares quan encara era un adolescent. Tot i que no tenia cap antecedent policial perquè era menor d’edat no hagués estat de més consultar els nom (d’ell i de tots els participants que algun cop s’han presentat a càstings de programes televisius) si més no per evitar el safareig. Segons diuen la cadena i la productora sembla que no en sabien res però veient com funciona el circ de la televisió no és estrany pensar que tot estava preparat o si més no que eren conscients de qui havia d’entrar a concursar al programa. D’altra banda, cal destacar el tractament tan qüestionable que fa Tele5 al programa “La Noria” dels temes de successos. Volem fer menció, concretament, del tractament que van donar en un dels programes més recents al voltant del cas de la desaparició de la jove sevillana, Marta del Castillo. A banda d’informar de l’última hora al voltant de les novetats del cas sobre la confessió dels implicats, el programa es va entretenir a enfocar-ho des d’un punt de vista sensacionalista, ple de detalls innecessaris. Massa estona, massa detalls i un debat massa escabrós. A la taula comptaven amb un psiquiatra, altres periodistes i testimonis d’altres successos tràgics amb punts en comú amb el cas Marta, com per exemple els pares de la nena desapareguda, Mari Luz Cortés. Va ser tant l’excés que va arribar a ser molest fins i tot per aquells telespectadors que consumeixen habitualment aquest tipus de continguts. Una vegada més veiem que aquells que manen a les televisions privades aposten per aconseguir audiència al preu que sigui sense ja ni tan sols respectar els telespectadors ni els propis convidats. No sabem fins quan es donarà corda a aquest tipus de continguts. O potser sí: quan els telespectadors canviïn de canal o apaguin el televisor indignats. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 20.30h a CNN+ Mónica Sanz analitza l’actualitat econòmica.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

RESTAURANT ROIG ROBÍ

ELS ‘TOP 10’

L’agradable sabor de la cuina catalana

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

BEGOÑA GIMÉNEZ

Uns clients s’esperen a l’entrada del restaurant per ser recollits pel cap de sala que els acompanyarà a la taula que tenen reservada. De camí, es troben la Mercè Navarro, mestressa i chef del Roig Robí i el seu director, Joan Crosas. Es saluden, són clients habituals. “Aquí estem de nou, hem vingut a menjar bé”, contesta un d’ells. Li podem donar moltes voltes i guarnir l’explicació tant com es vulgui, però, al ﬁnal, un cop tastat el menjar i gaudit de l’ambient hospitalari d’aquest restaurant, aquesta és la clara i concisa conclusió a la qual s’hi arriba: un va al Roig Robí a menjar bé. “Nosaltres no estem de moda, jo crec que la gent ja compta que hi som, el nostre restaurant està lligat al bon menjar, ens ho recorden els molts clients que tenim de tota la vida”, explica Navarro. Deuen ser uns quants, en 27 anys que porta obert aquest restaurant del carrer Sèneca del barceloní barri de Gràcia. Un cop traspassat el rebedor i la moderna i vistosa bodega, arribem a una sala acollidora, que, així que arriba el bon temps, s’obre a una preciosa terrassa interior envoltada d’heura i palmeres. Qui hi vulgui taula, més val que reservi amb temps. La decoració, a base de fusta i ﬁbres naturals, com el vímet, i vestida amb els colors de la verema, marrons, verds i com no podia ser d’altre manera, el vermell granatòs, roig rubí, confereixen a l’espai un ambient acollidor que convida a seure, menjar, beure i parlar amb tranquil·litat i una certa complicitat. El servei, amable i eficient, compleix totes les

“Per cuinar bé s’ha de fer com si ho fessis per persones estimades”. Amb aquesta filosofia, Mercè Navarro va obrir el seu restaurant fa 27 anys oferint una cuina que ella mateixa qualifica de “mestressa de casa”. És el menjar català de sempre potser una mica revisat, alleugerit i modernitzat amb molta cura i professionalitat. expectatives: si el necessites, hi és; sinó, ni te n’adones que està. La carta fa una repassada als principals plats de la cuina catalana, encertadament evolucionada, més lleugera, amb coccions més senzilles i presentacions modernitzades, però fermament lligada a les nostres tradicions culinàries. Sopa de ceba gratinada, l’arròs amb espardenyes i carxofes –un dels plats estrella, el més mimat per la seva cuinera–, la cassola de cigrons amb careta i peus de porc, el bacallà amb ceba confitada i mongetes de Sant Pau i el porcell

MENÚ D’HIVERN Canaló de pintada gratinat Xipirons saltats amb ceba conﬁtada i nyoquis de patates Farcell de cua de bou amb puré de patates Crema de iogurt amb sorbet de mandarina Preu: 50,00

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES La sala principal està decorada amb materials naturals i acollidors. / CEDIDA

ibèric confitat amb codony són algunes de les receptes més famoses d’aquest indret. Per als comensals que els agradi tastar el millor de la casa, poden escollir el menú degustació, una tria feta “amb molt de carinyo” per la Mercè Navarro. “En realitat a la carta no hi ha cap plat per omplir, tots hi són per algun motiu”. En aquest restaurant, on el treball de recerca no està renyit amb la tradició de la seva oferta, s’esforcen per oferir els clients coses noves i interessants. Per exemple, va ser un dels primers restaurants en oferir un menú especíﬁc de tòfona, època en què van comptar amb la collaboració d’escriptors de pri-

mera línia com Joan Barril, Manuel Vázquez Montalbán o Màrius Carol per difondre aquest ingredient entre els seus clients i el públic en general. També és un dels pocs restaurants que ofereix peixos sencers cuinats al forn amb patates per a una taula de cinc o sis comensals. “Venen famílies expressament per menjar-se el seu peix”. I ara, han tret també un menú de temporada, més econòmic i en línia amb les circumstàncies econòmiques del país. “I si cal, en farem un encara més assequible, l’important es continuar treballant i que els nostres clients ens puguin continuar gaudint”, explica Navarro, bregada ja en més d’una crisi.

EL TAST

CAVA EMENDIS RESERVA BRUT NATURE Característiques: Presenta bona capa acolorida amb matisos daurats i verdosos. Ampli rosari amb formació de fina escuma. En nas, apareixen unes primeres aromes confitades, notes torrades combinades amb sotabosc. En boca, exhibeix una fina bombolla de bon recorregut. El pas per boca denota puntes cítriques. Final cremós amb interessants notes amargues. Maridatge: Per acompanyar carn blanca, cuina al forn i filets, idoni per acompanyar amb peix a la sal. Composició: 45% Xarel·lo; 20% Macabeu; 20% Parellada; 15% Chardonnay.

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER LA PENÍNSULA BALCÀNICA: BULGÀRIA

Bulgària, la porta d’Orient

El Monestir de Rila és Patrimoni de la Humanitat. / ARXIU BEGOÑA GIMÉNEZ

Viatjar a l’est d’Europa és gairebé com viatjar a un altre continent. Tot i els esforços de la majoria de països per modernitzar-se i obrir-se a la cultura europea capitalista i occidental, aquest és un procés que es fa a poc a poc i en què intervenen diferents factors com ara l’èxit del turisme, la bonança econòmica i l’estabilitat política de què puguin gaudir. Bulgària, país amb més de 13 segles d’història, ha estat un dels últims a incorporar-se a la Unió Europea, l’any 2007. Tanmateix, continua mantenint la seva moneda, el Lev, ﬁns que compti amb l’estructura i la infraestructura adequada per adoptar l’euro. Bulgària, país que no acostuma a estar inclòs als circuits oferts per les grans touroperadores, és perfecte per visitar de manera tranquil·la i molt còmoda, tant per la seva extensió, no té més de 110 Km2, com per la seves comu-

nicacions, la xarxa de carreteres i la ferroviària uneixen les principals poblacions. El turista pot organitzar-se el seu propi circuit, triant entre diferents tipus de recorreguts: una visita de caràcter cultural, en l’àmbit urbà; o bé una ruta rural, per conèixer el camp i les regions muntanyoses així com els seus parcs naturals; un viatge per descansar i desconnectar, en què la platja i les seves àrees vacacionals són el millor recurs; pels sibarites i gastrònoms, amants de bon viure, res millor que una ruta basada en el benestar: balnearis i spas, juntament amb restauració i vins. Cadascú haurà de triar la seva opció.

Art a la ciutat La capital de Bulgària, Sofia, és el seu centre cultural i acadèmic. La ciutat ofereix una vida social molt intensa, amb un gran nombre de bars, restaurants, teatres, galeries d’art,

Coneguda com una cruïlla de cultures, rica en art i impressionants paratges, Bulgària és una destinació encara per descobrir per a la majoria de turistes espanyols. Aquest petit país, situat a la península Balcànica, es troba a només sis hores d’avió des de Barcelona. La diversitat de la seva oferta permet al viatger muntar-se un circuit diferent segons els seus gustos i preferències. centres de negoci i comerç. És una ciutat amb encant, on rivalitzen la grisor dels edificis de l’època soviètica amb la gràcia dels edificis de finals del segle XIX. El centre, relativament petit, és fàcil de visitar amb transport públic: tramvies, autobusos i taxis. En ple centre es troben la catedral Alexánder Nevski, construïda el 1912, el teatre nacional Ivan Vazoff, l’església ruso-ortodoxa de 1913, la mesquita Bania Balli, i l’Assemblea Nacional, de 1884, entre d’altres monuments. Els amants de les compres també podran gaudir de la capital búlgara, ja que moltes grans multinacionals han obert botiga a la ciutat. El carrer principal de compres és l’Avinguda de Vítosha que recorre tot el

centre. És per als vianants i té moltes cafeteries i restaurants, perfumeries i botigues de roba i calçat. Per aquesta zona també trobarem l’edifici dels antics banys públics, una de les joies de l’arquitectura de Soﬁa. La població és també famosa per les seves nombroses fonts minerals. Una d’elles es troba al mateix cor de la ciutat però hi podem trobar d’altres com ara Gorna Banya, al sud o Bankia a l’oest, famosa per la seva bona qualitat i propietats curatives. A les rodalies de la ciutat, es poden visitar diversos monestirs i esglésies, com l’església Boyana, que conserva frescos d’estil renaixentista oriental dels segles XII i XIV, els monestirs Dragalevski y Kremikovski.

La regió costanera El turisme de sol i platja és molt assequible a Bulgària i molt menys abarrotat que al Mediterrani. Amb més de 380 quilòmetres de costa al Mar Negre, són moltes les poblacions que es poden visitar per gaudir d’aquest tipus de vacances. Al sud de Burgas es troba el bonic port pesquer de Sozopol Neseban, que potser s’ha massificat en excés aquests darrers anys. A Sunny Beach es concentren els complexos hotelers, les discoteques i l’oci per als més joves. La tranquillitat és a Ozbor on trobarem inmenses platges recobertes de fina sorra daurada; i si el que volem són paisatges salvatges, cal visitar la costa dels penya-segats i el cap Kaliakra.

GASTRONOMIA BÚLGARA La cuina búlgara és representativa de la gastronomia dels Balcans, amb traces de la cuina turca, grega i àrab. És famosa per les seves amanides que acompanyen quasi qualsevol plat. En destaquen: llopska salata –de tomàquet, cogombre, ceba i pebrot de morró i amanida amb formatge blanc ratllat–, la snellanca - iogurt ﬁltrat amb trossos de cogombre, nous i all picats– i la kiopolu – rostit d’albergínies, pebrots, all i salsa. Les sopes són el segon plat en importància a la cuina búlgara, que poden ser fredes o calentes, com la bob chorba, una sopa de mongetes amb moltes espècies. Com a plats forts, destaquen el kavarma - estofat de carn i verdures servides a les olles tradicionals individuals que semblen testos– i el chushka biurek, pebrots farcits d’ous i formatges arrebossats. Gairebé tots els plats són acompanyats d’alguna beguda alcohòlica. Destaca la raquia, una aiguardent considerada beguda nacional, elaborada a base de raïm, albercocs o prunes.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2009

ESPORT I EMPRESA ALBA PÉREZ, CAMPIONA D’EUROPA I SOTSCAMPIONA DEL MÓN DE PATINATGE ARTÍSTIC

“A mitja prova no pots dubtar: has de saltar” quedar molt a prop de la primera posició… Sí, la veritat és que vaig cometre algun error… Si hagués fet una mica més, hagués canviat la classiﬁcació. Però igualment no em puc queixar: el més important és que vaig quedar subcampiona el primer any que participava, per això estic molt contenta.

CARLES CHACÓN

Diuen que ets la segona patinadora d’artístic més completa del món. Com et sents davant d’aquest qualificatiu? Em sento molt satisfeta, perquè significa una recompensa a tots aquests anys de treball dur que el meu entrenador i jo hem dedicat al patinatge. És molt de sacrifici, i qualsevol paraula d’ànim significa molt per a mi. Fa poc et van donar el Premi d’Honor del diari digital Esportcatala.com. Què significa aquest guardó per a tu? És un premi molt important, perquè és una bona recompensa a tot l’esforç diari que faig. No em refereixo només a nivell competitiu, quan puges al podi, sinó també a nivell comunicatiu. Amb aquest tipus de premis, comences a sortir més a la premsa i altres mitjans, i això és important perquè et dones a conèixer una mica més. Ets subcampiona del món en patinatge artístic. Et vas

Explica’ns en què es diferencia la teva vida quotidiana de la de la resta de joves que no són esportistes. Bé, he de fer cada dia una rutina, això suposa sacriﬁcar hores de son, per exemple. No només per fer esport, també per estudiar. Em passo tota la tarda entrenant. De vegades has de sacrificar coses que una noia de la meva edat hauria de fer, com sortir els caps de setmana, perquè has d’entrenar o competir. Quines creus que són les teves principals virtuts? La meva mentalitat freda. És el que més m’ha ajudat. Al primer campionat del món en què vaig competir, vaig anar com a juvenil i competia amb noies més grans que jo, però vaig quedar campiona del món per la meva mentalitat freda. Com afrontes aquests reptes? Què penses abans de sortir a la pista? No ho sé… Mai he anat a psicòlegs ni preparadors que m’ajudessin a mentalitzar-me. Sempre he tingut el cap fred i sóc molt compe-

Alba Pérez no pensa penjar els patins mai. Als 7 anys va començar a anar sobre rodes i des d’aleshores el patinatge artístic és la seva passió, que posa en pràctica en competicions i entrenant patinadores novells. L’Alba és conscient que patinar a Espanya no és, desafortunadament, una opció viable per guanyar-se la vida, per això cada dia, abans d’entrenar, estudia Publicitat.

“La potència internacional és Itàlia, però al darrere hi venim nosaltres” titiva. Quan surts a la pista el que compta és la concentració. A mitja prova no pots dubtar: has de saltar i posar en pràctica tot el que has après. Són quatre minuts en què t’ho jugues tot. I defectes? A nivell competitiu he de millorar la coreografia, els moviments del cos mentre patino. Sóc molt tímida i això em costa una mica,

L’Alba Pérez, mostrant els seus patins / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

Quines carácterístiques ha de tenir una bona patinadora? Crec que el més important és tenir una bona mentalitat, tranquil·la, freda, per poder donar el màxim d’un mateix i lluitar fins al final. Ha de tenir, evidentment, una bona condició física i hores d’entrenament.

Sembla que pocs esportistes es dediquen a l’esport perquè no hi ha cultura de l’esforç. És molt sacriﬁcat dedicar-te al patinatge? Jo ho he fet des de petita, per això estic acostumada, és la meva rutina, així que quan no ho faig ho trobo a faltar. D’altra banda, crec que m’he d’establir uns objectius a la vida i m’he d’esforçar i sacriﬁcar per a aconseguir-los.

En quin estat es troba el patinatge artístic a Espanya? Creus que hi ha un bon nivell? Estem assolint un bon nivell, ara destaquem molt més que fa uns anys. Però s’ha de treballar molt la base, perquè s’ha aturat una mica. La potència internacional és Itàlia, però al darrere hi venim nosaltres.

Creus que et podràs guanyar la vida amb el patinatge? Aquí no, és impossible: si fos a Itàlia sí que podria dedicarm’hi. És una altra cosa, tenen molta cultura de patinatge i els professionals guanyen diners. En un futur em seguiré dedicant al patinatge, ensenyant, per exemple, però és impossible guanyar-te la vida.

però poc a poc i treballant ho estic millorant.

Salut / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2009 MÓN EMPRESARIAL

ELS PROBLEMES DE FERTILITAT

Els ﬁlls més desitjats

La inseminació artiﬁcial i la fecundació in vitro són els tractaments més demandats. / ARXIU

Cada cop més parelles tenen problemes per tenir ﬁlls. Segons càlculs dels experts, una de cada sis parelles s’enfronta a problemes de fertilitat. La raó principal és el que els especialistes anomenen esterilitat d’origen desconegut, que en la majoria dels casos té a veure amb l’edat avançada de la mare. BEGONYA MERINO

A un dinar de negocis, dos editors veterans comentaven com de diferents són les necessitats dels lectors nacionals i dels d’Amèrica Llatina. Al nostre entorn, el que cal és un llibre que expliqui com ser mare als quaranta, en canvi a Amèrica Llatina el llibre que es ven és el que explica com ser mare abans dels vint anys. És només una anècdota que il·lustra com de profund ha estat el canvi social que ha experimentat el nostre país els últims anys. Canvis d’incorporació de la dona al món laboral, en les relacions de parella, i canvis econòmics, que fan que les parelles arribin a una situació d’estabilitat econòmica i emocional i per tant, de disponibilitat de

tenir ﬁlls, quan ja s’acosten als quaranta. “I la fertilitat no és la mateixa quan es tenen vint anys que quan es tenen quaranta”, afirma el doctor Miguel Àngel Checa Vizcaíno, cap de la Unitat d’Endocrinologia Ginecològica i Reproducció Humana de l’Hospital del Mar i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’explicació és ben senzilla. “Les dones tenen un número d’òvuls limitat, que és finit. Quan més s’acosten a l’edat de la menopausa, menys òvuls queden disponibles i per tant, les possibilitats de quedar embarassada són molt menors”, explica l’especialista.

Raons de l’esterilitat El principal problema que

Espanya és el tercer país europeu amb més tractaments de fertilitat

troba el doctor Checa a la seva unitat és l’esterilitat d’origen desconegut. “Al voltant d’un 30% dels casos i va pujant cada vegada més”, assegura. “Més que desconegut, l’origen és per l’edat materna avançada, i en reproducció això és a partir dels trenta cinc anys”, aﬁrma aquest especialista. Puntualitza que aquesta situació és un problema social que no té a veure amb la qualitat del semen ni dels òvuls. “En el món actual estem retardant molt la nostra fertilitat”, assegura. I és que aconseguir estabilitat emocional, un bon contracte de feina, un habitatge de propietat... són requeriments que costen un bon esforç. Fins que les famílies poden aconseguir les condicions que els semblen

ideals per tenir descendència, s’han posat ja en trenta i molts anys. Hi ha estadístiques que parlen d’un 20% de dones que no poden concebre sense ajuda. L’esterilitat no és una malaltia greu, però el fet de no poder concebre un ﬁll desperta l’angoixa de molts pares. Les tècniques de reproducció assistida acostumen a ser processos llargs i difícils i sense garantia d’èxit. D’altra banda, sovint els tractaments poden causar molèsties a la dona. No obstant, són moltes les parelles que se sotmeten a aquests tractaments. I Espanya és el tercer país europeu amb més tractaments de fertilitat, amb un 2 per cent de naixements fets per aquestes tècniques.

L’edat, determinant Un èxit en fertilització in vitro a partir dels quaranta anys estaria al voltant del 20% com a molt. Una dona de 25 anys si se li fa una fertilització in vitro, té un 55% de possibilitats de quedar embarassada, pràcticament el doble. I això no varia entre centres públics i privats. ”Els termes economicistes que es poden presentar des d’algun centre no son vàlids. El que té credibilitat són les estadístiques mundials”, diu el doctor Checa.

La demanda “Hi ha moltissimes consultes de dones al voltant dels quaranta anys que volen tenir el

seu primer fill”, afirma el doctor Checa. La inseminació artificial i la fecundació in vitro són els tractaments més demandats i al seu torn, presenten un temps d’espera llarg al sistema sanitari públic. El que acaba fent que la majoria dels tractaments es facin a clíniques privades. Hi ha una forta demanda que la xarxa d’atenció pública no pot satisfer en un temps raonablement breu. Quan les edats de procreació són avançades, esperar diversos mesos és esperar massa temps. Segons càlculs del Departament de Salut, l’accés a un tractament de fecundació in vitro pot portar més de dos anys, i el mateix es calcula per a les inseminacions artificials. A Catalunya operen diversos centres de reproducció assistida i es pot dir que el mercat és molt madur. Ara, moltes d’aquestes clíniques tenen entre els seus clients gent procedent de països com França, Itàlia, Anglaterra i Portugal. La raó és que la legislació espanyola és de les més permissives d’Europa en la matèria. Segons dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, l’any 2006 es van practicar al nostre país un total de 30.000 cicles d’inseminació artificial, i més de 50.000 fecundacions in vitro. El 2% dels naixements a l’Estat es deuen a aquests tècniques, mentre que al 2005 el percentatge va ser d’un 1,6 per cent.

Periòdic mensual d’anàlisi econòmica i empresarial en català, únic amb OJD Plural, independent i amb la informació imprescindible

www.monempresarial.com Jordi Girona, 16 • 08034 Barcelona • Tel. 932 800 008 • Fax: 932 800 002 • mail: monempresarial@medigrup.com