Món Empresarial 115 by Medigrup

Abril 2009 n. 115

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

EL PAGAMENT CORRESPON AL PRIMER TERMINI, EL 70% DEL PRESSUPOST pàg. 3 a 12 >>

Els reptes de la formació professional, des del punt de vista de la directora d’Educació de l’OCDE. Celebració de la II Trobada de Col·legis Professionals dins el marc de Futura. La crisi no afecta el comerç electrònic. En parlem amb Martí Manent, director de l’AECEM.

EMPRESA

Els ajuntaments catalans ja tenen 121 milions del FEIL Lleida és la província catalana que més diners Les empreses més afavorides són les pimes de ha rebut ﬁns a la data per als seus 435 projectes. rehabilitació i reformes. DESTAQUEM

pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz reﬂexiona entorn a les oportunitats de la nova Llei d’Educació de Catalunya.

EUDALD PUIG DIRECTOR DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DE GRUP SERHS

El bufet d’advocats Escura porta més de cent anys atenent els seus clients. El secret: saber-se adaptar.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

L’evolució a borsa de l’empresa farmacèutica Almirall. Alguns bancs centrals injecten diner directament a l’economia per desembossar el crèdit.

INTERNACIONAL

“El sentit comú és el que ha de primar”

pàg. 27 a 34 >>

JOAQUIM OLIVÉ

Joan Tugores es planteja què pot aportar Europa per solucionar la crisi econòmica. El mapa del món: Els paradisos ﬁscals.

Totes les obres incloses al FEIL han d’anar assenyalades amb el cartell corresponent. / DAVID FERNÁNDEZ

Lituània, una potència econòmica de l’est d’Europa amb grans possibilitats.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Conversem amb Ricard Alfaro, president d’Aedipe (Associació Espanyola de Direcció i Desenvolupament de Persones) a Catalunya.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Professionals dels recursos humans i d’altres àmbits debaten sobre el futur del mercat laboral. Miquel Bonet, expert en recursos humans, conversa amb Núria Costa, gerent de Plataforma d’Out-Servico.

ESTILS DE VIDA

DIRECTOR DE LA UPC SCHOOL OF PROFESSIONAL & EXECUTIVE DEVELOPMENT

El Ministeri d’Administracions Públiques va començar el 23 de gener a pagar el 70 per cent del pressupost dels projectes presentats pels municipis a càrrec del Fons Estatal d’Inversió Local. Catalunya, amb un total de 945 ajuntaments, ha presentat 3.927 projectes. Les obres han de generar la creació de 40.441 llocs de treball nous, segons els objectius mar-

cats del FEIL: el foment de l’ocupació i la reactivació econòmica. Tanmateix, es dubta que aquestes expectatives es compleixin, tal com expressen el representants del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques i de la Cambra Oﬁcial de Contractistes d’Obres de Catalunya. La rehabilitació i millora d’espais públics és el tipus d’obra més requerida. PÀGINES 3 I 4 >>

“Volem créixer més en qualitat que en quantitat”

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS LA CRISI PROTAGONITZA UNA NOVA ETAPA EN ELS DEPARTAMENTS DE RRHH

ESCRIPTOR I PERIODISTA

Els EROs es multipliquen En poc més d’un any la situació econòmica ha donat un gir, i els departaments de recursos humans es troben gestionant acomiadaments massius. Com a positiu, l’absentisme laboral ha minvat i les empreses aposten fort per millorar la competitivitat. D’altra banda, la RSC lligada a la part humana de les empreses, està experimentant un retrocés.

pàg. 49 a 55 >>

Al cor de la plana de Vic es troba el restaurant Can Jubany. La degeneració macular pot provocar la pèrdua de visió en edats avançades. L’absentisme laboral ha minvat. / ARXIU

JOSEP MARIA ESPINÀS

PÀGINES 35-42 >>

“Viatjar a peu crea addicció”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Acciona..........................17 Alcon .............................16 Altadis ...........................17 Amper............................16 Audi ...............................16 Bayer .............................17 BBVA .............................23 Caixa Galicia .................15 Caja Castilla-La Mancha..16 Coca-Cola ......................15 Criteria...........................17 Fagor..............................15 Ford................................16 Gas Natural ...................16 General Motors .............17 Grup SEHRS...................19 Iberdrola ........................15 L’Oréal ...........................16 La Caixa.........................16 Mercedes-Benz .............15 NH Hoteles....................15 Orange...........................16 Ryanair ..........................16 Spanair ..........................16 Telefónica......................16 Unicaja ..........................16 Visoren ..........................13 Vivendi...........................17 Volkswagen...................17

EDITORIAL

Editorial UNS POCS QUE FAN MOLT DE SOROLL La lluita contra l’Espai Europeu d’Educació Superior està de moda entre els joves universitaris. Des de fa uns dies els anti-Bolonya obren portades de diaris amb tancaments a facultats i manifestacions espontànies amb resultats que no sempre serien els desitjables. És cert que acaparen els mitjans de comunicació, però no perdem de vista que en cap cas hi ha hagut una mobilització massiva. Les xifres ens ho demostren: arreu de Catalunya, es calcula que en les darreres manifestacions només uns 7.000 estudiants –6.000 a Barcelona– han mostrat el seu descontent amb el pla Bolonya i, molt sovint, de forma intermitent. Si partim que qualsevol signe de protesta ben argumentat és positiu per a l’avanç d’una societat, po-

dem mostrar més o menys per tant, no poden escoltar la nostra simpatia per i formar-se una opinió, i a aquesta revolta estudiantil, partir d’aquí actuar amb secundada tan sols per una conseqüència. És clar que minoria de docents. Ara això potser ens ho hem bé, aquesta protesta dei- guanyat a pols! xa de tenir sentit quan són tan sols uns pocs els qui es En qualsevol cas dóna la queixen i, encara menys, els sensació que la protesta qui saben exactament de està sent liderada per uns pocs estuquè es queidiants que xen. L’únic “Hi ha una arrosseguen punt a favor tendència la resta. I el d’aquests jomés imporves és que excessiva a tant i greu potser no regular sense és que la se’ls ha inforinformar” gran majomat conveniria d’univerentment de tot el que suposa el Pla Bo- sitaris vol seguir amb la lonya, més enllà de l’equi- normalitat, és a dir, assistir paració dels seus estudis a classe. És poc coherent amb la resta de la Unió Eu- que els qui diuen defensar ropea. Hem de reconèixer la universitat, no permetin que en aquest país nostre hi que aquesta segueixi el seu ha una tendència excessi- curs habitual. Potser els esva a regular i normativitzar tudiants revoltats s’haurien sense informar conveni- de replantejar l’estratègia i entment els ciutadans que, unes altres formes de lluita,

com a mínim més respectuoses amb la resta de la societat, començant pels seus propis companys, passant pels docents, i acabant pels ciutadans anònims que sense voler s’han trobat involucrats enmig de les seves protestes. I mirant més enllà, ens podem plantejar què ens espera si aquests universitaris han de ser els professionals del futur, que han d’ocupar càrrecs de responsabilitat a la societat. No ens deixem, però, vèncer pel pessimisme, perquè cal insistir que, com gairebé sempre passa, són uns pocs els que fan molt de soroll i, per tant, no són representatius de tots els joves que es troben a la universitat. Ara, només queda per veure, si es compleix aquella dita del molt soroll per a no res. El temps ens ho dirà...

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia JA ESTAN EN MARXA O APUNT D’INICIAR-SE EL 16% DELS PROJECTES

Els ajuntaments de Catalunya ja han cobrat 121 milions d’euros del Fons Estatal d’Inversió Local El Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) ha lliurat a Catalunya des del passat 23 de gener un total de 121.121.907,87 euros, és a dir, un 9,49 per cent del que li correspon. 652 projectes s’han vist beneﬁciats ja pel pagament del 70 per cent de l’import de la subvenció, el que vol dir que o bé ja s’han iniciat les obres o estan a punt de començar, tot just abans del 13 d’abril. Ampliació de voreres i renovació del paviment a la Travessea de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat. / DAVID FERNÁNDEZ BEGOÑA GIMÉNEZ

Catalunya rebrà en total mil milions d’euros per als seus ajuntaments, en base als més de 7 milions d’habitants que hi pertanyen (sortim a 174 euros per persona). Tot gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, el FEIL, una de les mesures estrella de l’anomenat Plan E, “Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo”, un conjunt d’iniciatives, agruprades en cinc eixos d’actuació, sent un d’ells el foment de l’ocupació. En data 28 de novembre de 2008, el Consell de Ministres del Govern Central va provar un Reial Decret amb una dotació extraordinària d’11.000 milions d’euros, per frenar la destrucció del treball i reactivar l’activitat econòmica.

Gran part d’aquesta inversió, un total de 8.000 milions d’euros, es van destinar a la creació d’un Fons extraordinari d’Inversió Pública en l’àmbit local per tal que els ajuntaments generin obra pública. A partir del 10 de desembre i fins el 23 de gener, els 8.112 municipi espanyols van presentar els seus projectes d’obres. Catalunya, amb un total de 945 municipis va presentar 3.927 projectes, dels quals gairebé tots han estat aprovats. Barcelona és la província d’Espanya que més projectes executarà (2.330 projectes, 7,7% del total) i més ocupació estima crear (28.629 llocs de treball, un 10,3% del total estatal). El consistori de Barcelona desenvoluparà el projecte amb el

El FEIL hauria de suposar a Catalunya la creació de 40.441 llocs de treball pressupost més elevat de tota Espanya, de 5.800.000 euros, per al manteniment integral de la via pública de 14 carrers de la ciutat.

Primers pagaments Els primers pagaments es van començar a efectuar el mateix 23 de gener. I des de llavors, el MAP fa un parell de lliuraments setmanals. De moment s’han repartit en tot l’Estat uns 607 milions d’euros, a 3.308 ajunta-

ments per a ﬁnançar 7.639 projectes a càrrec del FIEL. L’import transferit correspon al 70 per cent del pressupost d’ adjudicació dels projectes, que ocuparan a 62.896 persones. El 30 per cent del pagament restant es farà un cop presentat el certificat d’acabament de l’obra i de la inversió realitzada. Percentualment, Lleida és la província de totes les de Catalunya que més diners ha rebut en aquests dos últims mesos. En total, un 25% dels seus projectes ja han cobrat el primer termini de pagament. Els municipis de Lleida ja han rebut un total de 17.039.779,12 euros, el que suposa un 33,22 % del total que ha de rebre en aquesta primera tanda de pagaments. Tarragona ja té diners per a 62

dels seus 506 projectes amb un import total de 5.609.228,43 euros. Girona, per la seva part, ja pot començar 103 dels 639 projectes presentats, havent rebut del MAP, de moment, 7.755.660,96 euros. La província de Barcelona ha cobrat un 13,73 % del que ha de rebre pel 70 per cent dels 943.792.208 euros.

Foment de l’ocupació El president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, FEMP, Pedro Castro, s’ha mostrat des de l’inici a favor del FEIL ja que el considera “una oportunitat única per als ajuntaments i una important injecció per a les petites i mitjanes empreses dels municipis”. Tan-

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

Les pimes són les que sortiran més beneﬁciades a les adjudicacions, especialment les empreses de rehabilitació

NOMBRE DE PROJECTES APROVATS PER PROVÍNCIA < 500 500 - 1000 1000- 1500 > 1500

Els municipis no poden establir la procedència de les empreses com a criteri a valorar

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAP

mateix, la contractació d’empreses del propi municipi no ha estat mai, ni ha de ser, un requisit ni un valor afegit en les licitacions de les obres. De fet, des de la Diputació de Barcelona es desaconsella incloure com a criteri d’adjudicació la procedència de l’empresa, ja que això es podria considerar discriminatori. Extraoficialment, però, algunes fonts consultades d’ajuntaments i altres entitats contradiuen aquesta consideració i asseguren que es prioritza, si és possible, la selecció d’una empresa de la població o de la comarca. Un dels requisits indispensables que sí havia de constar, per Reial Decret, als contractes de les licitacions de les obres, és la creació de nova ocupació. En total, el FEIL ha de suposar la creació de uns 300.000 lloc de feina. Amb el diners del Pla Zapatero, es preveu per a Catalunya l’ocupació de 40.441 persones, segons els projectes que van presentar els municipis ( i que després no té perquè correspondre’s amb l’ocupació que ﬁnalment s’acabi creant o utilitzant). De fet, el dubte que realment la mesura sigui l’addient per la creació d’ocupació revola per la ment de moltes persones i institucions. El mes de febrer, Catalunya va registrar un augment de 23.730 persones aturades. A hores d’ara, el nombre de treballadors a l’atur és de 479.487, dels quals 72.223 procedeixen del sector de la construcció. Haurem d’esperar a la publicació de les da-

des de març, abril i maig, quan es produirà el gruix de les contractacions, per conèixer els efectes del FEIL sobre les dades de l’atur. Mercedes Polo, gerent del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques dubta que realment el FEIL aconsegueixi crear un volum d’ocupació considerable. A més, considera que el sistema d’adjudicació, en què es premia les empreses que més treballadors nous contracten, ha donat lloc a una certa picaresca. “Algunes empreses, que ja de per si es troben en una situació força precària econòmicament parlant, estan fent grans esforços per mantenir la seva gent. Aquestes, com que no creen nova ocupació, no rasquen res. Què fan algunes empreses? Acomiaden treballadors amb la promesa de tornar-los a contractar quan se’ls hagi adjudicat alguna de les obres dels ajuntaments”, explica Polo. El president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, Rafael Romero comparteix també aquests dubtes: “Els 1.072 milions d’euros assignats a Catalunya, en principi representen una demanda

addicional del 4% de l’activitat prevista pel 2009. No entenem tantes presses per un 4% més de feina.” La majoria de les obres que es portaran a terme al llarg dels propers mesos són de rehabilitació i millora de l’espai públic o destinades a la millora i adequació de l’equipament i les infraestructures de serveis bàsics. Per la tipologia d’obra, les empreses que més en sortiran beneﬁciades són les pimes. Els treballadors autònoms, són els que més problemes es troben a l’hora d’ofertar a les licitacions i també són els que menys contractes aconsegueixen. Mercedes Polo, del Gremi de Constructors explica les queixes dels més petits: “Les empreses mitjanes se’ls mengen i els treuen el treball que abans els oferien. Com que la situació està tan malament, tothom s’ha d’espavilar”.

era que l’obra fos de nova planificació (no inclosa als pressupostos de 2009) i d’execució immediata (totes les obres han d’estar començades abans del 13 d’abril i finalitzades durant el primer trimestre de 2010). El període per presentar les iniciatives municipals va començar el 10 de desembre i va durar només 45 dies, fins el 23 de gener, amb tots els festius de Nadal pel mig. “Molts d’aquests projectes, per tant, no són prou definits ni adequadament prioritzats”, explica Romero. “A més a més, les empres només han tingut 13 dies per preparar les seves ofertes i s’ha oblidat un principi bàsic: a la construcció el temps esmerçat abans de començar l’obra no és temps perdut, és temps guanyat. És molt dolent haver de corregir els errors amb l’obra ja començada”, es lamenta el representant dels grans constructors. En aquest cas, les poblacions que més han trigat a presentar

els projectes o per tant en posar en marxa tot el mecanisme d’execució (aprovació del projecte, publicació del mateix, licitació, adjudicació de l’obra, presentació de certificat i cobrament del 70 per cent de la subvenció) són les que han comptat amb més temps per organitzar-se i preparar amb més calma tota la documentació. Des de la Diputació de Barcelona ens ho confirma Antoni Pérez, cap de Servei de Govern Local i ara també director de l’Oficina d’Assitència al FEIL: “Fins i tot les empreses que han licitat per projectes municipals presentats a última hora han sortit beneficiades, perquè els ajuntaments els han pogut presentar oficiosament els projectes i aquestes s’han pogut preparar millor les ofertes.” Aquesta no ha estat més que la primera fase del FEIL. Ara s’ha de fer tota la tasca de seguiment de les obres i de les comptes, dels pagaments a 30 dies als proveïdors, de l’execució correcta dels projectes i finalment, del cobrament del 30 per cent final de la subvenció, un cop els municipis hagin presentat el certificat de la inversió. Serà llavors quan es podrà fer una valoració dels resultats: Ha suposat una millora pels municipis? Ha reactivat la seva economia? Ha generat un volum considerable d’ocupació? S’han consolidat aquests llocs de treball o no ha estat més que un treball temporal i superficial? N’haurem de parlar més endavant.

Distribució dels projectes per tipus d’obra Rehabilitació i millora d’espais públics: 32,40% Equipaments e infraestructures de serveis bàsics: 26,78% Equipaments i edificis culturals, esportius i educatius: 17,82% Edificis i equipaments socials, sanitaris i funeraris: 7,95% Promoció de la mobilitat i la seguretat vial: 4,40% Supressió de barreres arquitectòniques: 2,53% Estalvi i eficiència energètica: 2,52% Conservació del patrimoni històric i municipal: 2,35% Protecció del medi ambient: 1,71% Promoció industrial: 0,70% Promoció del turisme: 0,47% Prevenció d’incendis: 0,36%

Calendari atapeït Els municipis no van tenir gaire temps per preparar els projectes. Un dels requisits per ser aprovats pel Ministeri d’Administracions Públiques

Fonts: MAP i FEMP

EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL ESPAÑA

CATALUNYA

Barcelona

Lleida

Girona

Tarragona

Total municipis

8.112

945

311

230

221

183

Total projectes

31.000

3.927

2.337

436

648

506

Total pressupost

7.900 M €

1.276 M €

943.792.208

73.275.793 €

124.986.462 €

134.120.821 €

40.441

28.629

2.523

4.854

4.435

Ocupació que generarà 300.000 persones

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAP

A fons / ECONOMIA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A BARBARA ISCHINGER, DIRECTORA D’EDUCACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

“Els empresaris s’han d’implicar en l’expansió de la formació professional” La directora d’Educació de l’OCDE (Organitazació per a la Coorperació i el Desenvolupament Econòmic), Barbara Ischinger, ha participat a les I Jornades Internacionals “Innovació, FP i Empresa”, organitzades per la Fundació BCN Formació Professional de l’Ajuntament de Barcelona i l’OCDE i amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona. Ischinger ha explicat com els països han d’oferir una resposta adequada per als requeriments que planteja el nou mercat de treball, especialment pel que fa als reptes de la formació professional.

“És imperatiu que el sector privat participi en la revisió del sistema educatiu ”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Segons l’estudi de la Cambra de Comerç, a Catalunya faltaran una mitja de 53.000 professionals titulats en cicles formatius. Això passa també a la resta d’Europa? La situació dels països és molt diferent perquè n’hi ha que des de fa molt de temps han valorat molt i han invertit molt en la formació professional i n’hi ha d’altres que només molt recentment han descobert el potencial que hi ha a la formació professional. En alguns d’aquests països, el que passa és que l’opció majoritària és l‘ensenyament superior i els empresaris estan acostumats a donar feina a llicenciats. Però malgrat això, existeix el sentiment que les competències i les habilitats d’aquests titulats no són les adequades per aquests llocs de treball que estarien molt més ben coberts per la formació professional. En molts països estan ara revisant els sistemes de formació professional i el que és imperatiu és fer-lo amb la participació de les empreses i del sector privat, perquè sense aquesta participació no es pot tenir la certesa que els titulats tinguin les competències i les habilitats que després els faran ocupables per aquestes empreses. Amb què es perd més diners, contractant un treballador subqualiﬁcat o a un sobrequaliﬁcat per a una mateixa feina? Nosaltres no tenim encara els càlculs que permetin comparar els costos dels uns i dels altres; el problema és que a l’ensenyament superior poden haver molts estudiants que esmercen molts anys estudiant a la universitat sense tenir una idea clara de quin futur volen tenir, mentre que en canvi, la formació professional podria haver donat un camí endreçat, segur i amb una orientació adequada que després els garantiria una millor sortida. En què consisteix l’estudi Learning for Jobs? Aquest projecte ha estat molt important per a l’OCDE i també per als països perquè ha generat un seguit d’eines que després són un tresor que podran compartir precisament per tractar d’avaluar la situació de la formació professional d’una maner compartida, i això és una cosa que nosaltres no havíem fet mai abans.

“A Austria i Alemanya la formació professional està molt ben valorada per la societat” sempre s’ha caracteritzat per la seva mobilitat, així que no és una cosa estricament d’ara.

Barbara Ischinger a Barcelona durant les jornades “Innovació, FP i Empresa”. / M.A. CHAZO

Quin país té millor resolt l’equilibri entre el que ofereix el sistema educatiu i el que necessita el mercat de treball? Cada país té un context i unes necessitats diferents que fan difícil la comparació. Tot i així, en el context de l’OCDE, nosaltres donem suport al nou sistema suïs que està ara en fase de desenvolupament però que sembla apuntar a un futur molt interessant. El sistema suís, igual que els sistemes escandinaus, es caracteritza per donar una base de competències genèriques i evitar l’especialització precoç sota el convenciment que les persones joves d’avui no poden tenir un camí tancat, sinó que en el futur poden acudir a diferents especialitats en funció de l’evolució del mercat, i per tant és molt important la inversió en educació i en l’estudi d’aquestes competències genèriques o transversals. Tant a Àustria com a Alemanya la formació professional sempre ha estat molt ben vista i valorada per la societat i s’ha tingut molt de respecte pels titulats en formació professional i en aquest context és encara més important que hi hagin processos de revisió per actualitzar el sistema. L’elevada taxa d’atur d’Espanya pot estar relacionada amb aquest desfasament entre les necessitats empresarials

i la formació del treballadors? Aquest vincle resulta molt simplificador, en realitat el fet que estem vivint una crisi econòmica i financera explica molt més la situació del sistema professional. Llavors, el que hem de fer és demanar-nos, en aquest context, com podem equipar més adequadament els nostres joves i podem posar com a exemple el cas de Finlàndia, que va patir temps enrere una crisi i va posar molt d’èmfasi precisament en el desenvolupament regional i en la formació. Com es pot apropar l’àmbit empresarial a l’àmbit formatiu? El sector empresarial s’ha d’implicar en la formació professional, ha de buscar vies de cooperació amb els centres en concret i ha de facilitar ponts entre l’empresa, a tots nivells, i la formació. D’una o una altra manera, aquesta és la perspectiva de futur que els empresaris han d’assumir com una responsabilitat seva. Creu que s’haurien d’incentivar les pràctiques professionals internacionals i la mobilitat per afavorir l’intercanvi d’experiències? És una qüestió que la Unió Europea està promocionant i és una bona cosa; el sistema de la formació professional

Creu que les empreses s’hauria de preocupar més la formació dels seus empleats al llarg de la vida? No només les empreses, també i sobretot els governs; hauria de quedar clar que el paradigma de la formació professional és la clau que pot garantir una ocupació segura, no necessàriament la mateixa però sí una ocupació segura al llarg del temps. Per tant, ha d’estar també en el propi interès dels individus, dels treballadors invertir en la seva formació permanent i en la seva qualiﬁcació professional precisament per garantir aquesta ocupació. Si és tan important el sistema educatiu per al desenvolupament d’un país, en un moment de crisi, què fan els governs, inverteixen en formació o tendeixen a retallar-ne? Bé, és un punt molt important. D’una manera o d’una altra, els plans que hem vist dels diferents governs que formen part de l’OCDE per fer front a la crisi, pràcticament tots ens adrecen sempre a la qüestió de la formació; en l’informe recentment publicat per l’organització, el Going for growth, es veu ben clarament que dels 30 països, 18 contemplen reformes estructurals i específiques sobre el seu sistema educatiu. I això demostra que no és només un discurs, sinó que hi ha uns plans concrets per al sistema educatiu en el context de les mesures que s’estan prenen per combatre la crisi econòmica.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

SEGONA TROBADA DE COL·LEGIS PROFESSIONALS

Cap a on van els col·legis? Dins el marc de les Jornades de Món empresarial, que tenen lloc cada any a Futura, es va celebrar el passat 20 de març la II Trobada de Col·legis Professionals de Catalunya. L’esdeveniment va aplegar prop d’un centenar d’assistents que van debatre entorn al tema dels Nous reptes al món col·legial.

REDACCIÓ

En els darrers temps el món col·legial ha afrontat un allau normatiu Els col·legis participants es van oferir a col·laborar amb l’administració

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, que va presidir la trobada, va inaugurar la ronda d’intervencions a partir d’una hipòtesi “una mica agosarada”, segons paraules seves. Concretament, va plantejar que “hi ha alguns elements del nostre dret propi que han acabat configurant una societat catalana amb uns valors, que probablement no tenen altres societats”. La consellera es va remuntar a la història medieval, recordant el moment en què els oﬁcis es van començar a constituir en gremis amb un grau d’influència molt important sobre el poder polític i eclesiàstic.

Vallvé: “Els col·legis no desapareixeran”

Tura es va referir a la ﬁgura jurídica de l’hereu, que comportava que aquest conservés l’explotació agrària, mentre els altres germans havien de marxar a la ciutat, on normalment acabaven fent d’aprenents d’un oﬁci, esdevenint després titulars d’aquell ofici. Segons la consellera, amb el temps aquests professionals s’organitzarien, “fent-se encara més forts i sumant interessos”, donant lloc gairebé deu segles després als actuals col·legis professionals, que ofereixen “no només servei als seus col·legiats sinó a la societat sencera, atès que són corporacions de dret públic i, per tant, han de demostrar i garantir aquest servei a la ciutadania en el seu conjunt”.

El degà del Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), Joan Vallvé, va obrir la seva ponència fent una mica d’història, a l’igual que la consellera Tura. Primer, va recordar la creació de la Llei de Col·legis Professional de 1949, i després va remarcar que algunes associacions professionals són encara més antigues. “La nostra associació data del 1863, venim de molt lluny”, va puntualitzar el degà. Tot seguit va assenyalar, un cop més, que els col·legis professionals són corporacions de dret públic i que, per tant, fan unes funcions delegades per part de l’administració. Una de les principals és el reconeixement que un professional té les atribucions, que prèviament un decret li ha concedit.

Actualment, a Catalunya hi ha 127 col·legis professionals i 18 consells de col·legis. Tots aquests organismes “encaren nous reptes“ i un dels més importants, va afirmar la consellera, és l’aplicació de la Llei 7/2006, que persegueix evitar una major segregació de l’activitat col·legial, perquè “creiem que per afrontar el futur amb garanties cal que els col·legis siguin corporacions fortes”. Tura va cloure la seva intervenció felicitant els col·legis, perquè “gràcies a vostès, Catalunya té una solidesa en la seva organització i els seus plantejaments que no hi ha en d’altres indrets

sorgint un allau normatiu i, de vegades, costa saber ben bé que estem fent” i cal anar en compte perquè hi ha molt en joc, ja que el sector que representa suposa un 7% del PIB. Finalment, com a entitat de dret públic, el degà de ‘telecos’ va oferir el seu suport a les administracions per evolucionar cap endavant i no posar-se pals a les rodes.

Prop d’un centenar d’assistents van seguir les intervencions dels diversos ponents.

de l’estat espanyol”. I tot seguit els va esperonar a fer plantejaments de futur.

Allau normatiu El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, Joan Trayter, com a moderador de la trobada, va apuntar que un dels temes principals que afecta actualment als col·legis és l’allau normatiu. Va destacar, entre d’altres, la Llei 7/2006, que obliga a adaptar els estatuts de tots els col·legis el proper 31 de març. Per la seva banda, els consells de col·legis han de fer les normes reguladores de la professió i han d’adequar les normes internes de funcionament a la normativa. Una altra normativa a afrontar és la Llei de societats professionals 2/2007 que estableix unes obligacions per als col·legis. Entre d’altres, aquests hauran de crear un registre de societats professionals. Finalment, el procés de Bolonya, obliga també a adaptar els òrgans col·legials a les titulacions resultants, moltes d’elles producte de fusions i d’altres de nova creació. Pel que fa als reptes, Trayter va coincidir amb la consellera

que els col·legis professionals han fet històricament una tasca molt important de defensa dels interessos de les professions, però actualment “el seu paper passa per potenciar la defensa dels interessos de la societat i, sobretot, que els ciutadans coneguin la funció i el servei que presten aquestes entitats”.

Amago: “Més dubtes que oportunitats” “El 2009 és un any important perquè estan passant moltes coses”. Amb aquestes paraules va iniciar la seva intervenció Ferran Amago, degà del Col·legi Oﬁcial d’Enginyers Tècnics en Telecomunicacions (COETTC). Des del seu punt de vista va alertar de molts aspectes que encara planegen entorn al procés de Bolonya i que poden acabar afectant la professió d’enginyer de telecomunicacions. “No sabem si estem avançant cap a les professions o estem retrocedint cap a una situació més oberta, però amb més dubtes”, va remarcar Amago alhora que va mostrar la seva preocupació per la possible desaparició de la paraula de telecomunicacions en el títol de grau, que s’aprovi ﬁnalment. “Estan par-

lant d’eliminar paraules que són clau i que despistaran, ﬁns i tot, al possible futur estudiant”, va apuntar el degà. Amago va explicar que el seu sector dóna ocupació a moltes persones que treballen en l’exercici lliure, però va puntualitzar que el seu col·legi, no representa només aquests, sinó també a molts que treballen per compte aliè, amb la qual cosa “la nostra corporació ja està adaptada a crear serveis, perquè molts dels nostres collegiats no utilitzen el visat, però sí altres serveis”. D’altra banda, el degà del COETTC va reconèixer que “està

En quant als aspectes que regulen l’àmbit col·legial, Vallvé es va mostrar contrari al fet que

PERFIL DELS ASSISTENTS A LA SEGONA TROBADA DE COL·LEGIS PROFESSIONALS Altres 26%

Degans 17%

Vicepresidents i vicedegans 5%

Gerents 24% Secretaris 5% Presidents 23%

Col·legis Professionals / ECONOMIA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

El catedràtic Joan Tugores, el degà Joan Vallvé i la consellera Montserrat Tura.

siguin considerades com a restriccions l’exigència d’una titulaa ció determinada i la col·legiació obligatòria. “Necessitem que tota persona que es col·legiï, tingui una titulació”, va insistir el degà. D’altra banda, es va mostrar convençut de la no desapaa rició dels col·legis, perquè fan una funció, que en cas contrari l’hauria d’assumir l’Estat. El degà dels enginyers també va opinar sobre el tema Bolonya, valorant-lo positivament perquè “entenem que és la possibilitat d’obrir la lliure circu-

lació de professionals a tot el territori de la Unió Europea. En tot cas si algun defecte té, és que arriba una mica tard i la circulació de professionals ja la tenim de professionals que venen de més enllà de la Unió Europea i en aquest punt no hi ha res establert”. Ara bé, com a aspecte negatiu va criticar que el títol de grau a la major part de països europeus tingui una durada de tres anys i, en canvi, en el nostre país la durada sigui de quatre anys i això, “evidentt ment pot crear diferències entre professionals”.

Finalment, pel que fa a les fusions de col·legis, Vallvé es va mostrar d’acord amb la llei caa talana que és contrària a la creació de nous col·legis, sempre que n’hi hagi un altre que els pugui acollir. Fins i tot, va posar com a exemple a seguir un cas particular, protagonitzat des del COEIC. Així, davant la possibilitat que es creés un col·legi d’enginyers químics, un altre de geòlegs i un d’organització industrial, el propi Col·legi d’Enginyers de Catalunya es va oferir per integrar-los en el seu si. “No es pot pretendre que cada nova titulació tingui un nou collegi”, va aﬁrmar Vallvé.

gons Tugores, tenint en compte que la societat ha canviat espectacularment en els darrers anys, els col·legis també ho han de fer. El catedràtic va afegir que la competitivitat d’un país a nivell internacional passa per l’especialització i, en el cas concret d’Europa, s’ha de garantir la qualitat de la seva producció. En aquest sentit, “els col·legis han de ser els responsables d’oferir garanties a la societat” i la seva principal responsabilitat és assegurar que les tasques professionals es realitzin amb la màxima qualitat, fugint d’oportunismes, perquè això

és important per als col·legiats, però també per a la competitivitat de la nostra economia. Finalment, i adreçant-se als qui es plantegen quin és el paper dels col·legis professional en un context de liberalització, Tugores va donar dos motius per mantenir-ne l’existència: primer, prenent com a exemple la situació dels mercats ﬁnancers, va defensar que, de vegades, regular massa poc pot tenir efectes negatius; i segon, va dir que garantir el bon exercici de les professions, no ho pot fer únicament l’administració i per, això, calen els col·legis que es troben en un punt intermig.

Tugores: “Els col·legis han de canviar”

UNA APOSTA FERMA PEL MÓN COL·LEGIAL

Tan aviat com va començar la seva intervenció, Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona, va fer notar que “molts dels canvis que tenim en aquests moments són temes que no només deriven de les causes conjunturals d’Europa, sinó que deriven de canvis molts més globals, que estan esclatant arreu del món”. Se-

La II Trobada de Col·legis Professionals ha coincidit enguany amb el desè aniversari de Món empresariall. Tot i que l’aposta d’aquesta publicació per conformar una plataforma col·legial, a partir de les seves planes, ja ve de lluny, a partir d’aquest any s’ha decidit encara potenciar-la més. Així, ho va explicar l’editor de la publicació, Joan Pons, durant la presentació de la trobada col·legial, a l’hora que va animar a tots els col·legis a participar en aquest nou projecte. També es va referir a algunes de les accions que s’han engegat aquest any per donar suport als col·legis, com la doble plana de la secció de Col·legis i l’elaboració d’un monogràﬁc un cop a l’any.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

Una mirada enrere... 3 de març

6 de març

El nombre d’aturats arriba gairebé als 3,5 milions a tot l’Estat L’atur registrat al mes de febrer s’ha incrementat en 154.058 persones respecte al mes de gener, un 4,63%. A Catalunya, la xifra s’acosta a les 480.000 persones. El nombre de persones a l’atur i que busquen feina a les oﬁcines de treball de tot l’Estat se situa ara en pràcticament els 3,5 milions, segons el Ministeri de Treball. Aquesta és la xifra més alta des que es va començar a elaborar l’actual sèrie històrica amb dades comparables. En un any, l’atur ha pujat en més d’un milió de persones, concretament 1.166.528 persones, el 50,38%.

Les administracions públiques deuen dos milions d’euros a les empreses Segons dades del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, les administracions públiques tenen deutes amb les empreses que ascendeixen a més de dos milions d’euros a Catalunya. Al conjunt de l’estat, la xifra supera els dotze mil milions. Els tècnics consideren que s’ha de compensar les empreses que estan en aquesta situació, de manera que puguin ajornar les obligacions amb Hisenda sense penalitzacions.

bilització, també han volgut expressar el seu malestar per les mesures que han posat en marxa els governs espanyol i català, unes mesures que consideren ‘insuﬁcients’ per afrontar la situació. A la manifestació s’han adherit representants de la majoria de partits polítics i més de 125 entitats i associacions sindicals, socials i culturals.

11 de març 5 de març El BCE abaixa els tipus a l’1,5%, el nivell més baix des de l’arribada de l’euro El Banc Central Europeu ha anunciat, com s’esperava, una altra retallada dels tipus d’interès oficial de la zona euro. L’organisme que presideix Jean-Claude Trichet ha rebaixat mig punt el preu del diner, ﬁns a situar-lo a l’1,5%, el nivell més baix des que es va introduir l’euro, el 1999. Coincidint amb això, l’euríbor també ha baixat per sota del 2% per primera vegada des de l’abril del 2004.

La retallada de tipus, però, no evita un altre sotrac a les borses El cicle negatiu a les borses continua i la retallada de tipus que ha anunciat el BCE no ha impedit que els parquets hagin tornat a registrar descensos destacats. L’Ibex35 ha perdut un 4,51%, la segona reculada més forta de l’any, i s’ha quedat als 7.025 punts, un nou mínim des de l’octubre del 2003. La resta de places europees també han baixat, entre un 3 i un 5%.

La CEOE proposa un augment salarial de l’1% per als nous convenis

La patronal espanyola recomana no negociar pujades salarials per sobre l’1%. Aquesta decisió la transmetrà en una circular que enviarà a totes les organitzacions empresarials que han de negociar els nous convenis col·lectius. Una decisió que arriba després del desacord en el pacte per l’increment salarial, que els sindicats ﬁxen al 2%.

15 de març Milers de persones es manifesten sota el lema ‘Plantem cara a la crisi” Milers de persones, 50.000 segons els organitzadors i 12.000 segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat pels carrers del centre de Barcelona convocades pels sindicats Comissions Obreres i UGT per ‘plantar cara’ a la crisi. Amb aquesta mo-

L’OPEP no aplicarà noves retallades de la producció del cru ﬁns d’aquí a dos mesos L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) no aplicarà noves retallades de la producció del cru. Els ministres dels 12 països que formen l’OPEP han decidit a Viena, que tot i que el preu del petroli ha caigut fins als 44 dòlars actuals, no en disminuiran la producció. En canvi, han acordat aplicar al 100% les retallades que es van pactar al setembre i que de moment només s’apliquen en un 80%. L’altre compromís és tornar-se a reunir al maig, si els preus continuen en els nivells actuals.

18 de març Trichet assenyala el 2010 com l’any de l’inici d’una “recuperació moderada”

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, ha indicat que el 2010 pot ser l’any de “l’inici d’una recuperació moderada” de la crisi econòmica. Trichet ha insistit que la recuperació es veurà “progressivament durant el 2010” i que ha coincidit amb el seu col·lega Ben Bernanke, el president de la Reserva Federal dels Estats Units, que el 2009 serà molt i molt difícil, i que “som en un període molt incert”.

Les caixes reclamen mesures més dures contra la crisi El president de les caixes d’estalvi, Juan Ramón Quintás, ha dit davant de la comissió d’economia del Congrés que censura el paquet actual contra la crisi perquè considera que “no està a l’alçada” de les necessitats que té avui en dia l’economia. Quintás va reclamar a José Luis Rodríguez Zapatero més mesures i més contundència contra aquesta crisi “que pot durar anys” i que pot comportar “conseqüències dramàtiques”.

20 de març Catalunya rebrà ajudes per al sector de l’automòbil El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha acordat que Catalunya rebrà 224 milions d’euros per fer ressorgir el sector de l’automòbil. Catalunya és la comunitat que té més sol·licituds aprovades dins el Pla de Competitivitat del Sector de l’Automòbil i, en conseqüència, és la que rep més ajudes i la que registra més inversions. Els 224 milions que rebrà suposen el 28,12% del conjunt de les ajudes a nivell estatal. L’objectiu és fomentar les inversions per orientar la producció cap a vehicles més segurs i sostenibles.

21 de març El Banc Mundial considera que enguany l’economia global retrocedirà entre un 1% i un 2% El president del Banc Mundial (BM), Bob Zoellick, ha anunciat que l’economia a nivell global retrocedirà aquest any

2009 entre un 1% i un 2%. A més, va advertir que els estímuls públics que s’estan aportant poden comportar un nou daltabaix si no s’aconsegueix que els sistemes de crèdit es recuperin. Segons Zoellick, “el més important ara són els actius tòxics i la recapitalització dels bancs”. Pel que fa a les previsions del Banc Mundial, Zoellick ha explicat que les previsions “mostren una ralentització de l’economia no vista des de la Segona Guerra Mundial o la Gran Depressió”.

La UE anul·la la cimera sobre treball

Els caps d’Estat i de Govern membres de la Unió Europea han decidit suspendre la cimera especial sobre treball que estava prevista que es celebrés a Praga el proper mes de maig i rebaixar-la a un nivell més tècnic. Aquesta decisió s’ha pres per no aixecar gaires expectatives davant un problema social de tan grans que afecta a tantes persones i al qual no hi veuen clarament quines són les solucions a aplicar.

22 de març Es disparen els impagaments hipotecaris Segons l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE) la morositat hipotecària es va situar el desembre del 2008 en el 2,36%. Just un any abans la taxa se situava en el 0,72%. Segons l’AHE una de les causes de l’augment de la morositat és l’augment dels tipus d’interès registrats l’any passat. Tant bancs i caixes com clients procuren sempre de renegociar la hipoteca abans de procedir a l’embargament.

Perspectiva / ECONOMIA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

2 d’abril Baixada dels tipus d’interès Esgotant la seva política monetària, el Banc Central Europeu tornarà a abaixar els seus tipus d’interès, ara situats a l’1,5%. Ho va insinuar el seu director i així ho preveuen els analistes. Després de l’avís que potser s’estava tocant fons, l’interessant serà veure quant baixen i l’explicació de cara al futur: si es descarten nous descensos és que la situació econòmica comença a redreçar-se. El pitjor escenari seria reconèixer que no queda marge per fer front a la recessió. Nova cimera del G-20

El president dels EUA, Barack Obama, viatja a Londres per participar en la Cimera dels G-20 per a la reforma del sistema financer mundial, on també hi prendrà part Espanya. Després de la primera reunió als Estats Units, ara cal veure si la bateria de mesures extraordinàries comencen a tenir efecte en una economia mundial per a la qual l’FMI preveu una recessió del 0,6% per a enguany.

3 d’abril 60 aniversari de l’OTAN Estrasburg i Baden-Baden (Alemanya) seran les ciutats que, conjuntament, acolliran la cimera doble amb què l’OTAN celebra els seus seixanta anys d’existència. S’hi parlarà dels plans a l’Afganistan, l’Iraq o Guantànamo, de l’ampliació de l’Aliança cap a l’òrbita exsoviètica, de les relacions amb Rússia o de la retirada de les tropes espanyoles de Kosovo.

20 d’abril Construmat intenta mantenir-se Un dels sectors més castigats per la crisi s’exhibeix durant cinc dies al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. El

certamen, un dels més importants d’Europa i adreçat a professionals, dóna cabuda a subsectors com maquinària, prefabricats, aïllaments, aparells de precisió, elements per a estructures, pintura, energies renovables o climatització, entre d’altres. Vol ser un revulsiu.

Amb l’amenaça que l’economia mundial es pot contreure per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, es reuneixen a Washington els dirigent del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial per impulsar el creixement, les ﬁnances i reduir la pobresa al món.

LES DADES DEL MES 1 d’abril

3 d’abril

ERO temporal per a 3.783 empleats de Nissan a Barcelona

Índexs de producció industrial del febrer

14 d’Abril 1 al 4 d’abril Celebració del 40è Congrés d’UGT per reelegir Cándido Méndez

27 d’abril

Congrés d’internet Fins el 24 se celebra el XVIII Congrés Internacional World Wide 2009 a Madrid, coincidint amb el vintè aniversari de les webs. Empresaris, investigadors, innovadors, informàtics i polítics s’hi donen cita. Enguany es debatrà sobre l’accés a internet a través de les tres pantalles: ordinador, telèfon i televisió i sobre com això pot canviar la manera de viure, treballar o relacionar-se en el futur més immediat.

Pont tecnològic amb Silicon Valley Organitzat per l’entitat Barcelona Activa, hi ha programada una jornada de treball a la seu central de Microsoft a Redmond (Seattle), un seminari a la seu de la incubadora de Silicon Valley i un programa específic de contactes empresarials per a cada empresa participant. Aquest pont tecnològic vol analitzar oportunitats i tendències econòmiques de les dues àrees que conformen d’avantguarda tecnològica mundial.

30 d’abril Missió a Argentina, Xile i Brasil

24 d’abril Destrucció de mig milió de feines Amb les dades que ha anat avançant cada mes l’INEM, l’INE publicarà la pitjor xifra laboral dels darrers anys, amb la generació, aproximadament, de 500.000 aturats durant només el primer trimestre. Els darrers tres mesos del 2008, Catalunya va destruir 96.200 feines (489.600 a Espanya) i va generar 112.100 aturats més (609.100 a l’Estat).

25 d’abril Reunió conjunta de l’FMI i el BM

Entre el 20 i el 30, la Cambra de Comerç de Sabadell organitza una missió comercial a Xile, l’Argentina i el Brasil, dins el Pla d’Acció Internacional 2009. Són els tres mercats més madurs de Sudamèrica i els que presenten una major estabilitat jurídica per fer inversions. La crisi econòmica els afecta, però en menor mesura que a Europa. La missió va adreçada a empreses que tinguin pensat internacionalitzar-se.

Societats mercantils (febrer)

28 d’abril Hipoteques del febrer

NOMENAMENTS MARSH Álvaro Milans del Bosch, conseller delegat El ﬁns ara director general de la companyia i director de l’àrea de Riscos Financers i Professionals, ha estat nomenat CEO. Amb més de 23 anys d’experiència dins el sector assegurador, Milans del Bosch es va incorporar a la companyia el 1987, provinent de Marsh Londres, on havia començat la seva carrera professional dins la companyia. Està especialitzat en la gestió dels riscos ﬁnancers, polítics i de crèdit. És Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, compta amb el diploma Lloyd’s of London i el títol d’Agent i Corredor d’Assegurances del Ministeri d’Economia i Hisenda.

DOLCE HOTELS&RESORTS Thibault Ruffat, vicepresident de Vendes per Europa Ruffat desenvoluparà l’estratègia de vendes per a les cinc propietats europees de la cadena hotelera. També dirigirà l’oﬁcina europea global i gestionarà els comptes clau de Dolce. També proporcionarà suport integral de vendes a les noves obertures, incloent el nou Dolce Munich que obrirà les seves portes el març del 2010. Prèviament a la seva incorporació a Dolce Hotels and Resorts, Truffat havia estat director comercial i de vendes a Warwick International Hotels. Té una experiència de 15 anys a la indústria hotelera ocupants als càrrecs en diferents hotels, entre els quals destaquen l’Hotel Westminster i l’Hotel California a París.

AXESOR Guillermo Cabot, director de Serveis d’Informació de Risc Des de la delegació comercial de Madrid, Cabot liderarà la gestió d’aquesta unitat de negoci, tenint entre els seus objectius el desenvolupament i seguiment dels clients preferents i la millora dels serveis i solucions que se’ls ofereixen. Cabot, amb 34 anys, és economista i compatibilitza la seva tasca professional amb l’activitat docent a les escoles de negocis EOI i CEU. Anteriorment, ha ocupat llocs de responsabilitat en l’àmbit comercial i de màrqueting, en d’altres empreses de serveis, com Sodexho o Mapfre Quavitae.

... un pas endavant

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

MARTÍ MANENT, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE COMERÇ ELECTRÒNIC I MÀRQUETING RELACIONAL

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“El futur dels negocis està a Internet” Tot i que la crisi econòmica sembla que encara no té ganes de marxar, les perspectives del negoci del comerç electrònic per aquest 2009 són molt optimistes. Així ens ho assegura Martí Manent, president de l’Associació Espanyola de Comerç Electrònic i Màrqueting Relacional (AECEM). MERITXELL SORT

La crisi està afectant els negocis per Internet? Sí, en positiu i en negatiu. En positiu, en primer lloc cal dir que les vendes per Internet augmenten perquè és un mitjà on hi ha molta més oferta per poder comparar i triar. I, en segon lloc, s’està produint un efecte substitutiu, és a dir, la gent potser no pot gastar-se diners per anar de viatge, però sí per comprar-se un llibre, unes entrades... i ho fa a través de la xarxa. D’altra banda, l’efecte negatiu el trobem en aquells sectors que també pateixen la crisi en el món ofﬂine: cotxes, pisos i viatges de gran consum. No obstant això, s’estan originant efectes estranys, com l’augment de vendes d’automòbils de segona mà per Internet. Quins són els sectors que registren més vendes? Fa tres o quatre anys, et diria que l’àmbit de l’oci. Actualment, la roba i els complements estan creixent a un ritme espectacular. Però és normal. Si mirem les botigues del carrer, veiem que la gent a vegades es gasta més diners en roba que en altres coses. Per tant, es reprodueix el mateix patró a Internet. Les empreses espanyoles estan prou adaptades als canvis en el mercat relacionats amb el comerç electrònic? Hi ha empreses que ho han sabut entendre molt bé: són les organitzacions 100% Internet, que utilitzen el mitjà de forma intensiva. En canvi, hi ha negocis que venen el 95% dels seus productes a través de la botiga tradicional i només el 5%

l’ADSL. O tenim carreteres per moure’ns per Internet o no en tenim. L’autopista del futur és la connectivitat, i no només des de la perspectiva del comerciant, sinó també de la societat. Els nens a l’escola ja no utilitzen el diccionari, sinó la Wikipèdia. I si a casa no tenen ADSL o el que tenen és massa lent, no poden accedir al coneixement. Encara s’ha de fer un esforç perquè les administracions entenguin que, a vegades, és millor no invertir en una biblioteca, on la informació queda estancada Martí Manent durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ i no actualitzada, i invertir en ADSL. per Internet. En aquests amb 1.500 pimes de tot casos, ni dediquen inver- l’Estat, i l’objectiu és arriQuina relació tenen sió, ni temps ni esforços bar a 3.000. Les pimes amb l’Administració? al sector online, tot i que han d’entendre que amb Depèn. Tenim greus procada vegada més s’estan Internet tenen una gran blemes amb l’Agència adonant que Internet és un oportunitat. Si els seus cli- Espanyola de Protecció ents són la gent del barri, de Dades, que és la més canal de vendes potent. del poble o del poble del exigent d’Europa. La norLes pimes desconfien costat, amb la xarxa se’ls mativa dificulta l’evolució obre una finestra a tot el del comerç electrònic. del comerç electrònic? N’hi ha de tot tipus. Algu- món. I si aquesta pime és Per exemple, l’Agència nes pimes són especta- la millor en un producte o diu que a la teva pàgina culars, estan perdudes en un servei determinat, web no pots tenir l’opció per petits pobles de trobarà el seu client. “recomienda esta web Catalunya, ho venen tot a un amigo” perquè és Però encara hi ha el mite spam. Ens sentim incomper Internet i ni sabem presos i desprotegits per que existeixen. D’altres, de l’estafa per Internet... en canvi, els ha costat més És un mite fals. Tots l’Agència, que és poc entendre la importància nosaltres coneixem algú receptiva a la realitat. En de la xarxa, perquè per a que al carrer li han robat canvi, amb el Ministeri o elles, una petita inversió la bossa. I la pregunta és: la Generalitat no tenim pot suposar molts diners i coneixeu algú que l’hagin cap problema, al contrari, no han sabut trobar ningú robat per Internet? Jo no. ja que han entès que cal que els expliqués quina Una altra pregunta: estàs invertir en la societat de utilitzant la banca elec- la informació. era la solució adequada. trònica? I un percentatge Des de l’AECEM esteu molt elevat de la població Quin és el futur del desenvolupant un programa et dirà que sí. Per tant, comerç electrònic? de divulgació per tota Espa- Internet és un mitjà segur, És espectacular. Hi ha nya. Això pot ajudar-les? si no la gent no hi confia- molt camp per recórrer. Aquest és el nostre objec- ria els seus diners. Tenim oportunitats en el tiu, explicar-los el comerç mercat hispà i no hem de Quina és la situació passar per alt el mercat electrònic des d’una perspectiva pràctica i del sector a nivell europeu anglosaxó, la Xina i l’Índonar-los petits trucs per i internacional? dia. Les perspectives són atraure clients a través A Espanya estem endar- il·lusionadores perquè el de la xarxa. En aquesta rerits en comparació a futur dels negocis està a primera ronda hem parlat d’altres països. La clau és Internet.

PIMEC I COL·LECTIUS EMPRESARIALS LA PATRONAL I ELS EMPRESARIS ES CONCENTREN A MADRID PER REIVINDICAR SOBRE LA MALA GESTIÓ DE LA CRISI

PIMEC i més de 300 empresaris, representants de 160 associacions, gremis i col·legis professionals de Catalunya, s’han concentrat a Madrid davant del Congrés dels Diputats per demostrar el seu desencís i malestar per la gestió que l’Administració central està fent de la crisi. Segons ells, la majoria de pimes i autònoms es troben en una posició molt complicada, i consideren que no s’estan duent a terme les reformes o correccions necessàries per millorar la situació. Per això, han lliurat a l’Administració i a tots els partits polítics un document de propostes conjunturals i estructurals per alleujar la crisi. Les propostes tracten tres grans bloc: el ﬁnançament, la morositat i la reforma laboral.

Al centre, Josep González, president de PIMEC. / CEDIDA

FAJEEC NEIX LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE JOVES EMPRESARIS I EMPRENEDORS DE CATALUNYA

Ha nascut una nova entitat, la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya (FAJEEC), amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria, crear sinergies entre els joves empresaris catalans i dotar-los de representativitat davant les diferents instàncies econòmiques i polítiques. Amb una representació total d’unes 5.000 empreses, que donen feina a més de 20.000 treballadors, la nova federació neix per “provocar una reacció en cadena que ens porti a creure novament en el futur fomentant i motivant els joves empresaris i emprenedors a continuar lluitant pels seus negocis”, aﬁrma el president de la nova plataforma, Daniel Casadesús.

CECOT LA PATRONAL OFEREIX EINES PER A LA GESTIÓ DE PLANTILLES MULTICULTURALS

La patronal terrassenca Cecot està tramitant l’homologació d’un curs en Mediació i Gestió del Conflicte. El seu objectiu és capacitar per a la gestió de la diversitat als responsables de les organitzacions. L’increment de la internacionalització de l’activitat de l’empresa fa que s’intensifiquin els seus contactes amb d’altres cultures. Aquesta situació, juntament amb els canvis demogràfics del país i l’arribada de persones d’origen divers, condueix a la necessitat d’adquirir competències per a la gestió d’equips de treball transnacionals, heterogenis i ètnicament i culturalment diversos. Gràcies al curs, la Cecot esdevindrà la primera institució no universitària que oferirà aquesta formació de manera reglada.

ECONOMIA / Anàlisi

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

REFLEXIONS ENTORN A LA RECESSIÓ ECONÒMICA

La recessió actual no pot ser com la del Japó Japó està vivint una profunda recessió des de l’any 1990. La dècada dels 90 s’ha anomenat ﬁns i tot la dècada perduda al Japó. Conèixer el que està succeint al país nipó té interès perquè molts analistes consideren que la crisi global actual, i especialment a l’estat espanyol, durarà molts anys com al Japó. Davant el pessimisme imperant, pot ser útil comprovar que la recessió actual no pot ser tan negativa.

En cinc anys, la borsa japonesa va pujar més d’un 450% i el valor dels immobles es va multiplicar per cinc

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

A partir de 1985 l’economia japonesa va viure una exuberància immobiliària i borsària sense límits. En cinc anys, la borsa va pujar més d’un 450% i el valor dels immobles es va multiplicar per cinc (veure figura). En aquests anys el valor immobiliari global de la zona de Tòquio superava a la del conjunt dels Estats Units. L’índex Nikkei de la Borsa de Tòquio va arribar als 37.000 punts. Aquestes revaloracions van tenir múltiples causes i entre elles es pot destacar l’increment dels crèdits concedits pels bancs, en part a clients amb una baixa capacitat de devolució. Aquests préstecs es concedien amb uns tipus d’interès molt baixos ja que la inflació estava bastant controlada. Un altre factor causant de la bombolla va ser el superàvit comercial de Japó, que exportava molt més del que importava, el que explica que la població tingués importants excedents de liquiditat que sobrepassaven les necessitats de consum i que es van destinar a invertir en immobles i accions. Els increments de preus dels immobles i de les accions van alimentar la bombolla davant les expectatives de grans guanys en poc temps. El PER (ràtio que compara la cotització d’una empresa amb el benefici per acció generat) mitjà de les accions cotitzades en la Borsa de Tòquio va arribar al valor de 80 l’any 1990, la qual cosa és un indici clar d’especulació sense límits i de preus desorbitats. Per poder avaluar la importància d’aquesta dada podem recordar

Un altre factor causant de la bombolla va ser el superàvit comercial, Japó exportava molt més del que importava Els increments de preus dels immobles i les accions van alimentar la bombolla japonesa. / ARXIU

que l’any 1929, abans del crack, el PER mig de la Borsa de Nova York era de 45, que també era excessiu, però molt menor que l’existent a Japó al 1990. Una altra variable a tenir en compte és la forta apreciació del ien davant les pressions d’Estats Units per aconseguir que Japó reduís el seu superàvit comercial. Es pensava que al revaluar el ien, Japó augmentaria les seves importacions i reduiria les exportacions. Entre 1985 i 1998 el tipus de canvi va passar de 238 iens per dòlar a 128 iens per dòlar. Això va provocar una caiguda dels beneﬁcis empresarials al dificultar les exportacions japoneses i abaratir les importacions. L’any 1990 els elevats preus dels immobles i accions ja eren insostenibles i es va produir la punxada de la bombolla. A l’enfonsar-se les cotitzacions de les accions i el preu dels immobles, els bancs van començar a tenir grans increments de la morositat, el que va provocar que alguns d’ells fessin fallida i que el conjunt del sistema ﬁnancer comencés a reduir els crèdits a empreses i particulars. Les empreses van començar a patir les conseqüències dels increments de la morositat dels seus clients i el nombre de tancaments d’empreses va comen-

çar a créixer. La baixada dels tipus d’interès a nivells pròxims a zero no va animar l’economia ja que el mercat seguia pensant que els preus de les accions i dels immobles encara havien de baixar més. Això s’explica també perquè els baixos nivells de beneficis de les empreses japoneses fan que el PER sigui molt alt, el que és un indici que les accions estan cares. Un any després de la punxada de la bombolla, l’índex Nikkei ja havia caigut un 30%, als dos anys el descens ja era del 60%. Durant els primers anys després de l’inici del crack el Govern japonès, controlat pel partit Liberal, va prendre molt poques mesures la qual cosa no va ajudar a solucionar la situació. Les primeres actuacions contundents del govern japonès no es van produir ﬁns a l’arribada al poder del Primer Ministre Junichiro Koizumi l’any 2001. Quan la Borsa es començava a recuperar va empalmar amb la bombolla tecnològica i el Nikkei va seguir baixant ﬁns al 81%, però el PER seguia sent elevat (al 2001 el PER mig de les empreses japoneses era de 61) el que indicava que les accions seguien cares. Aquest crack és dels més llargs ja que quan l’economia japonesa es començava a recu-

perar ha coincidit amb l’inici del crack de les subprime. A la ﬁ de 2007, el PER ja havia baixat considerablement però seguia sent molt alt (28,3). Durant aquests anys l’índex Nikkei va baixar ﬁns 8.000, però malgrat això, els baixos beneficis de les empreses fan que el PER segueixi sent alt i, per tant, les accions segueixen sense ser barates. Tot i això,

ni en els pitjors moments de la crisi, l’atur ha superat el 6% de la població activa. La profunditat del crack de Japó i la seva llarga durada són difícilment traslladables a altres situacions i entorns geogràﬁcs, ja que els nivells de preus arribats al 1990 a Japó en els immobles i les accions no tenen precedents en els últims cent anys.

DIFERÈNCIES ENTRE LA SITUACIÓ DE JAPÓ EL 1990 I LA CRISI GLOBAL I A L’ESTAT ESPANYOL DE 2008-2009

Temps transcorregut entre l’inici del crack i l’actuació contundent dels governs

Japó 1990

Crisi global i a l’Estat espanyol 2008- 2009

11 anys

Menys d’un any 18

PER mig de la borsa en el moment de punxar la bombolla

PER mig de la borsa un any després de la punxada de la bombolla

Rendibilitat mitja per dividend en el moment de la punxada de la bombolla

2,5%

Rendibilitat mitja per dividend un any després de la punxada de la bombolla

0,6%

Revalorització aproximada de la borsa en els cinc anteriors a la punxada de la bombolla

450%

90%

Revalorització aproximada dels immobles en els cinc anys anteriors a la punxada

500%

95%

(31-12-2007)

7,5 (31-12-2008)

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

SITUACIÓ DEL MERCAT LABORAL

El perquè de tot plegat FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Estem vivint uns moments que caldria reﬂexionar molt pausaa dament, ja que les conclusions a les quals arribarem seran molt importants per al futur. Si fa anys ens haguessin dit que la bombolla immobiliària esclataria pels aires l’any 2008 i la globalització afectaria les economies en forma de cascada, ningú no hagués apostat ni un cèntim d’euro. Tothom sabia, tothom creia, etc. però no érem conscients de les repercussions que tindrien per als treballadors, per als empresaris i per als polítics.

“El sector de les TIC hauria d’erigir-se com a tractor de la resta de sectors” Els treballadors estan preocupats pels seus llocs de treball. Ara més que mai tots tenim clar que el lloc de treball ja no és per a tota la vida i que està supeditat a molts factors indirectes. Cada vegada més les empreses acomiaden o fan Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) temporal o no. Molts treballadors pensen que aquests ERO es fan en aquests moments per netejar algunes empreses aprofitant aquests moments incerts i de preocupació. La realitat és que aconseguir un nivell d’atur històric, l’únic que denota és com de malament que estem fent les coses entre tots. Mentrestant els polítics proposen solucions. Alguns, els que governen, ho fan aplicant el pressupost disponible amb

ajudes màgiques o receptes que combinen la teoria més liberal i la pràctica del vell bruixot que mai no ha aplicat ni experimentat en un món real. El beuratge que servia per fer més fort al poble, aquí no s’ha experimentat prèvia-ment per la qual cosa els que la prenen es queden una miqueta decebuts de la poca capacitat que et dóna. D’altres polítics més ‘resaviats’ diuen que ha d’ésser el bruixot jove del poble del costat el que faci la màgia, ja que és qui té el do de transforr mar, encara que acaba de ferse bruixot. Els tercers ja ni fan ni pensen que han d’ésser d’altres i aprofiten els moments de glòria per afanyar-se perr sonalment. Els de l’oposició, en canvi, sense pressupost i sense gaires ajudes comunicaa tives, fan el pregó. A vegades només serveix per veure que realment també estan preocupats i que tenen alguna cosa a dir en aquest camp. Però, per què davant d’una situació com la que estem patint no s’ajunten tots les receptes màgiques, els pregons i els beuratges i

fem plegats un gran acord amb un únic camí i horitzó?

les TIC dins dels seus deparr taments. Per què?

Tothom reaﬁrma que el sector TIC i els de les noves tecnologies haurà de liderar el canvi de cicle i de tendència. Tothom mira aquest sector com el que ha de revolucionar novament la sortida d’una crisi. En canvi, els empresaris no aposten per elles ja que treuen pressupostos en l’aplicació de la modernització de les seves empreses mitjançant la implantació de sistemes i organitzacions noves. Els treballadors, per la seva banda, no els tenen en compte ja que són al ﬁnal, els afectats. Per últim, els polítics que no apliquen cap mesura decidida perquè sigui aquest sector qui prengui protagonisme real. No pot ésser que es parli de sectors tractors quan les retallades pressupostàries de les administracions públiques afecten més que mai les àrees TIC, la qual cosa posarà en risc els compromisos de modernitzar l’administració mitjançant la implantació de

Aquesta visió negativa de depressió s’hauria de converr tir en passió. El sector de les Telecomunicacions basat en el coneixement, en el talent i en la millora de la productivitat i de la competitivitat hauria d’erigir-se com a tractor de la resta de sectors i hauria de fer de trencador del pessimisme generalitzat que ens està rondant. Un sector que creu en sí mateix i que aixeca realment passions pels que el configurem però que cal continuar treballant en la seva construcció des de la regulació fins a la part més legislativa. Calen uns bons ciments sobre el quals construir el canvi de model econòmic i social passant moltes persones que conformen sectors terciaris a un model més del coneixement i de telecomunicacions. La passió que desperta pot retornar a donar optimisme a les persones que estan en plena depressió i que cal que donem la confiança oportuna i necessària per tornar a la activitat creativa i de creixement.

AVENÇOS DE LA ROBÒTICA

Enginyers, Matemàtics i Robots ANAÍS GARRELL CERCLE PER AL CONEIXEMENT I MEMBRE DE L’INSTITUT DE ROBÒTICA INDUSTRIAL (IRI)

El passat dia 7 de març la sonda Kepler va iniciar la seva missió per buscar evidències de vida extraterrestre. Per fer possible el seu viatge ha estat necessària l’aplicació simultània d’inﬁﬁ nitat de conceptes físics i matemàtics, -molts d’ells basats en les aportacions de l’astrònom i matemàtic Johannes Kepler i les seves lleis sobre el moviment dels planetes al voltant del sol-, i la incorporació dels

“Un element clau és la incorporació d’intel·ligència artiﬁcial als robots”

éssers humans i obrint nous camps d’aplicació, entre ells un d’especial interès és la protecció i acompanyament de les persones en zones urbanes.

avenços tècnics i científics d’última generació. El viatge el conduirà a posicionar-se en una òrbita el·líptica al voltant del sol, on observarà unes 100.000 estrelles situades a una distància d’entre 600 i 3.000 anys llum de les constel·lacions de Cygnus i Lyra de la Via Làctia, i també buscarà ‘exoplanetes’ amb capacitat de mantenir l’aigua en estat líquid, element imprescindible per a la vida.

Actualment, la Universitat de Catalunya juntament amb altres universitats europees estan desenvolupant un projecte, on un conjunt de robots autònoms s’ocupen de diverses tasques de manera cooperativa. Un exemple de tasca emprada per un robot és la funció de guia turístic pels carrers de Barcelona i una aplicació és el desallotjament en zones d’emergència, convertint la feina dels bombers en una tasca molt més segura i efectiva.

Sens dubte els robots, portant la ciència i la tecnologia al límit de les seves possibilitats, estan prenent posicions en totes les àrees i assolint un alt nivell d’imitació i aprenentatge, perr feccionant les activitats dels

En tot aquest procés un element clau és la incorporació d’intel·ligència per dotar-los de la capacitat d’afrontar situacions noves no predeterminades, és a dir, capacitat de decisió. Una intel·ligència deno-

minada intel·ligència artificial que ja és usada en la presa de decisions econòmiques, en la conquista de l’espai, en les conn frontacions armades, en l’oci, o en la medicina, però que a pesar del llarg recorregut, que es va iniciar en 1956, en la Conferència de Darmouth van emprar per primera vegada aquest mot, estem lluny de complir la prova de Turing concretada en: “existirà Intel·ligència Artiﬁcial quan no siguem capaços de distingir entre un ésser humà i un programa de computadora en una conversa a cegues”. Per això és imprescindible redoblar els esforços, sabent que la complexitat és més gran quan s’interactua robot home en contraposat a robot matèria. El repte cabdal en la robòtica per interactuar resideix bàsicament en dotar-los d’intelligència, conseqüentment entenem la robòtica com una disciplina transversal i multidis-

ciplinari, on el treball simbiòtic entre matemàtics, tecnòlegs i antropòlegs es converteix en fonamental. Matemàtics amb capacitats d’aplicar els conceptes abstractes i els models predictius a les relacions humanes, tecnòlegs capaços d’implementar la solució dels desafiaments matemàtics i antropòlegs que siguin capaços de fer d’ interlocutor amb ells, per aproximar la realitat social al món tècniccientífic. I en aquest escenari de progrés, hauríem de mirar amb atenció, i ocupar-nos de que les vocacions científiques i tècniques s’incrementin al nostre país, ja que la falta manifesta de matemàtics i enginyers és només la punta de l’ iceberg de les oportunitats que es rebutgen i que condicionen el futur a nivell global, i, en especial, en sectors claus per assolir altes cotes d’activitat progrés i benestar, com és el cas de la robòtica.

Empresari del mes / EMPRESA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

RAMON RUIZ, DIRECTOR I CONSELLER APODERAT DE VISOREN

“Enguany arribarem a una cartera de 2.200 pisos a tota Espanya i ja tenim beneﬁcis” En plena caiguda immobiliària lliure i quan encara no s’ha resolt la mancança d’habitatge públic, empreses com Visoren comencen a treure el cap. Construeixen en terrenys cedits pels ajuntaments (que en mantenen la propietat) i després lloguen segons les condicions que imposa l’Administració. Vivendes Socials en Renda (Visoren) sosté que llogar és rendible en un model a 30-65 anys vista.

“Nosaltres som un bon negoci per als bancs. Tenim un risc relativament baix”

ARTUR ZANÓN

El pla de creixement de Visoren preveu doblar la facturació ﬁns el 2012. En plena crisi, no varien les previsions a la baixa? No. El nostre cicle és diferent al de les immobiliàries: quan elles guanyaven molt, nosaltres menys, i ara nosaltres guanyem molt més que algunes. Es ratifiquen els plans de creixement perquè els nostres actius no es devaluen. El seu valor i els nostres marges els marca la llei. Ara bé, també tenim riscos, com ara els impagats. Però no per avui. Els 300 euros del lloguer és l’últim que es deixa de pagar. 2008 va tancar amb un volum de vendes superior al 2007. L’any passat vam recollir els fruits dels anys 2005 a 2007. Ja teníem 800 habitatges amb famílies vivint-hi. En canvi, el 2006 i el 2007 n’hi havia poques encara. El nostre negoci té diverses fases. La primera consisteix en el totxo, en la construcció. I ara és quan comencem a explotar el negoci. Enguany, entre els pisos en lloguer i els que estan en construcció arribarem a una cartera de 2.200, però el 2012 en seran 3.500. El 2009 volem adjudicar 400 habitatges, lliurar quatre promocions i començar les obres de 450 pisos. Ja han assolit el nivell de rendibilitat? Aquí s’assumeix que tens pèr-

“Ens perjudica la desconﬁança al mercat, es deixa de donar crèdit”

Ramon Ruiz aﬁrma que ara estan començant a explotar el negoci. / A. ZANÓN

dues durant set o nou anys. Això varia segons la comunitat i les subvencions. Estem combinant les subvencions amb els ingressos sostinguts per començar a donar beneficis. El benefici operatiu va ser de 342.000 euros, un 8% dels 4.122.000 euros facturats. L’aturada del mercat de compravenda beneficia el lloguer i el seu mercat? Cap habitatge del mercat lliure no ens pot fer competència. Ningú pot oferir un pis amb pàrquing i traster per 312 euros al mes a Esplugues. El que sí ens perjudica és la desconfiança al mercat: es deixa de donar crèdit.

Així, veuen el futur amb més optimisme que les immobiliàries. Nosaltres som un bon negoci per als bancs. Som estables amb un risc relativament baix. Ara tenim un problema de cost de diners. Els tipus d’interès acordats al Pla de l’Habitatge són tan baixos que als bancs no els surt rendible prestar-nos diners. Perden calers. Quant a la situació general, no tinc ni idea de quan sortirem de la crisi. I qui digui el contrari, menteix. El seu model de negoci pot semblar una rara avis dins el mercat. Acostumats com estàvem que els diners es feien només comprant i venent, i amb els con-

sumidors pensant que llogar és tirar els diners... En un principi sí que érem una rara avis. Però ara ja no. Que no se’ns assimili a una immobiliària! Sí a un concessionari d’aeroport o d’autopistes. El lloguer és un bon negoci, i s’està demostrant. Es critica que, en realitat, es fan pocs pisos de protecció oﬁcial de lloguer. Quines mancances veu en l’Administració? No és ben bé realitat. A Catalunya se’n fan pocs, però a la resta d’Espanya se’n fan més. El lloguer té un problema: no pot suportar el preu del sòl. Quin problema hi havia abans a Catalunya? Que no hi havia sòl. Perquè no s’havia creat! Les noves lleis han creat un paraigües legal que ens ajuda. D’altra banda, també es noten els problemes de ﬁnan-

çament: no està tancat per a la Renfe, per a les infraestructures... però tampoc per a nosaltres. Falten subvencions que no arriben perquè el ﬁnançament no està tancat. Amb moltes promocions a Catalunya i alguna a fora, cap a on creixeran? Volem potenciar Catalunya, Astúries o València, i ara anirem a Castella-la Manxa, Galícia, País Basc i Castella-Lleó. Ara ja tenim una mica més de pisos a fora del territori català que a dins. I a fora d’Espanya? El nostre model de negoci es basa en unes lleis concretes molt definides. Tot està marcat: el valor del crèdit, el tipus d’interès, la durada del préstec, els recursos propis i la taxació. Cada país té unes normes diferents. Ara per ara, ni ens ho plantegem. En un model tan ﬁxat per l’Administració, quin marge tenen per diferenciar-se de la competència i guanyar més? No! Depèn de com puguis fer millor la ràtio metres quadrats útils – metres quadrats construïts, de com de bo siguis construint i dissenyant, la gestió de l’energia que generem, la rapidesa a l’hora de llogar pisos buits... Això és el que et pot donar més marge per diferenciar-te de la competència.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

RESPONSABILITAT EN L’EDUCACIÓ

Educació: el darrer tren? La crisi econòmica està en boca de tots, però hi ha una altra crisi, molt més greu encara, que sembla passar inadvertida: la de l’educació. Els resultats del sistema educatiu català es troben molt lluny del que caldria esperar. La nova Llei d’Educació de Catalunya, que el Parlament aprovarà aquesta primavera, és una gran oportunitat per corregir el rumb. Seria imperdonable que es desaproﬁtés.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Malgrat la complexitat inherent a qualsevol debat rigorós sobre l’educació, hi ha dades concretes que resulten extraordinàriament preocupants i no deixen lloc a cap dubte a l’hora de referir-nos a la crisi de l’educació al nostre país. D’una banda, Catalunya compta amb la segona taxa de graduació més baixa de l’Estat espanyol a l’ESO, amb un 69,6%, enfront d’un 75,3% del conjunt espanyol (segons les dades del 2006). Addicionalment, cal assenyalar també l’elevadíssima taxa de fracàs escolar o abandonament prematur en els estudis secundaris postobligatoris (batxillerat i formació professional de cicles superiors), que a Catalunya arriba al 34,1% dels alumnes, enfront del 30,8% d’Espanya i el 15,2% de la UE25 (amb dades del 2005). D’altra banda, els resultats del darrer informe PISA (complementats per l’informe de la Fundació Boﬁll de novembre 2007) atorguen a Catalunya una puntuació global de 491 punts (amb greus carències en aspectes fonamentals com la comprensió lectora o el nivell de matemàtiques), en relació als 488 d’Espanya i els 500 de la mitjana dels països membres de l’OCDE. Aquests i altres indicadors posen de relleu una crisi estructural del sistema educatiu de grans dimensions a casa nostra. Què cal fer? Per on cal començar? El passat 4 de desembre ESADE va organitzar un gran acte per l’educació que va reunir a més de 30 institucions de la societat civil catalanes. Municipis, patronals, sindi-

“Educar no es fa només en el reducte de l’escola o en el marc de la família, sinó en el conjunt de la societat” “Els països capdavanters trien els millors professors i aproﬁten al màxim les seves capacitats” “Ens podem permetre el desacord? Ens podem permetre una mala llei? ” cats, col·legis professionals, mitjans de comunicació, entitats de lleure i l’esport, i infraestructures culturals. Les entitats presents van subscriure un manifest en el qual s’aﬁrmava que: “No pretenem reivindicar res, sinó fer un pas endavant plantejant-nos què ens podem exigir a nosaltres mateixos per contribuir a millorar la situació de l’educació a casa nostra”. I, efectivament, el manifest anava acompanyat d’un altre document en el qual cadascun dels diversos àmbits institucionals assumia un conjunt de compromisos específics en relació a l’educació. La idea central de l’acte quedava perfectament recollida en el punt 5è del manifest: “Educar no es fa només en el reducte de l’escola o en el marc de la família, sinó en el conjunt de la societat. Educar no és només la tasca d’uns “professionals”, és una tasca de tots i totes; si cal tota la tribu per a educar un infant, hem d’assumir el nostre paper”. I sens dubte, aquesta voluntat unitària, de corresponsabilitat davant l’educació, fou la principal aportació d’aquella iniciativa.

Els sistemes educatius dels països capdavanters detecten ràpidament els alumnes amb diﬁcultats. /ARXIU

En aquell mateix acte es va presentar també un exhaustiu document sobre l’educació, en forma d’annex, elaborat per un conjunt de professors i especialistes en educació, entre els quals hi havia Xavier Antich, Gregorio Luri i Joan Majó. Entre moltes altres coses, el document afirmava, en primer lloc, que no hi ha un únic model educatiu universal. Així, els quatre països amb resultats educatius capdavanters a nivell mundial (Finlàndia, Corea del Sud, Flandes i Singapur), disposen, cadascun d’ells, de sistemes educatius radicalment diferents. I, en segon lloc, que malgrat les nombroses diferències, els sistemes educatius dels països capdavanters tenen en comú alguns elements molt importants com són: triar els millors professors, aprofitar al màxim les seves capacitats i detectar molt aviat els alumnes amb dificultats. El reconeixement d’aquests tres factors permet afirmar que la clau del rendiment escolar no es troba només ni en la inversió, ni en l’increment de les hores de classe, ni en la reducció de la ràtio alumnes/professor, ni en les reunions, ni en la burocràcia, ni en el sou dels professors. Malauradament, el debat sobre l’educació a

Catalunya encara es troba fortament condicionat pel partidisme polític, el corporativisme dels sectors més directament afectats i els apriorismes ideològics. Aquestes actituds desenfoquen el problema i concentren l’atenció en “aspectes que són realment perifèrics respecte a la situació real de crisi que viu actualment el món educatiu”. Això succeeix, per exemple, quan es pretén enfrontar l’escola de titularitat pública i la concertada (negant-se a acceptar la diversitat de la pròpia societat i atemptant greument contra la llibertat educativa de les famílies), o bé quan es reobren vells debats sobre la religió a les aules, com si aquests fossin els principals problemes del nostre sistema educatiu! També resulten especialment perjudicials les actituds gremials i resistencia-listes, basades en la defensa dels drets adquirits, i que no accepten que la feina dels mestres (com la de qualsevol altre professional) hagi de ser mesurada i avaluada amb transparència. Finalment, els tics “dirigistes” i neointervencionistes de l’Administració, que pretén regular l’accés a l’escola mitjançant les tristament famoses zones escolars, tampoc contribueixen ni a la igualtat d’opor-

tunitats, ni a la millora de la qualitat del sistema educatiu, ni, per descomptat, a la llibertat d’elecció dels ciutadans. El passat 19 de març va tenir lloc la tercera vaga consecutiva del sector de l’ensenyament per protestar contra el projecte de llei d’Educació promogut pel conseller Maragall. Les divergències són notables i l’acord no serà fàcil d’assolir. No obstant, cal ferse la següent pregunta: ens podem permetre el desacord? Ens podem permetre una mala llei? A quin futur pot aspirar un país que fracassa en l’educació de les noves generacions? Sense educació no hi ha ciutadans lliures i responsables, ni democràcia, ni competitivitat, ni cohesió social, ni convivència... Ras i curt, sense una bona educació, el futur trontolla. Finalment, és obvi que aquest cop no comptarem amb l’excusa de l’enemic exterior. Aquesta llei no depèn de Madrid, tan sols depèn de nosaltres. Gràcies a l’Estatut de l’any 2006, el Parlament de Catalunya disposa, per primera vegada a la seva història, de la capacitat per elaborar una Llei d’Educació de Catalunya. La desaproﬁtarem? Serem capaços de deixar escapar aquest tren? Podria ser el darrer.

RSC / EMPRESA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Caixa Galicia Línia per ﬁnançar tala i transport de fusta

2007 entre Coca-Cola i WWF amb l’objectiu de millorar les reserves naturals d’aigua a tot el món.

Fagor Electrodomèstics

Caixa Galicia i la cooperativa forestal i la Cooperativa Forestal Ganadeira Rexional han signat recentment un conveni financer que està dirigit als més de 950 socis productors de fusta d’aquesta cooperativa, amb una línia de finançament de 20 milions ampliable en funció de la demanda. Es tracta de finançar la tala i el transport de la fusta dels arbres caiguts pel temporal d’aquest passat hivern. D’aquesta manera es vol emmagatzemar la fusta, gestionar-ne la venda i prevenir el risc d’incendis a l’estiu.

Coca-Cola i WWF Espanya Col·laboren en la recuperació d’espais naturals

Coca-Cola Espanya i WWF, juntament amb el Programa Mediterrani de WWF a Portugal, han anunciat un projecte de recuperació de la conca hidrogràﬁca del riu Guadiana a Espanya i Portugal. En aquesta zona s’hi ha extret intensivament aigua subterrània per a usos agrícoles; també cal regular-ne del cabal i solucionar la contaminació de les aigües, entre d’altres accions que cal fer en aquesta zona. Caldrà plantar uns 25.000 arbres i potenciarne la biodiversitat. El projecte de recuperació de la conca del riu Guadiana s’emmarca dins l’acord internacional fet l’any

Premi a la responsabilitat social El grup Fagor Electrodomèstics acaba de rebre el Premi Responsabilitat Social en els Processos d’Internacionalització de mans del Fòrum de Responsabilitat Social de Guipúscoa. Aquest premi és un reconeixement al seu “esforç i preocupació per l’expansió i la implantació de la RSC a totes les seves ﬁlials.” El grup Fagor Electrodomèstics és el major grup cooperatiu del món i, a nivell europeu és el cinquè fabricant d’electrodomèstics amb una quota de mercat a Europa que és gairebé del 6%. L’any 2007 el grup va obtenir una facturació de 1.750 milions d’euros.

Iberdrola Inverteix en programes socials L’any 2008 Iberdrola va destinar un total de 61 milions d’euros a programes socials i de contribució a la comunitat. Segons s’aﬁrma en un comunicat de l’empresa “els recursos es van invertir en projectes d’art i cultura, programes humanitaris, educació i patrocinis ambientals.” Tan sols a Espanya, l’empresa ha realitzat més de 70 actuacions com, per exemple, la reconstrucció i il·luminació de monuments i el suport a entitats culturals.

Mercedez-Benz Vehicles més respectuosos La marca de vehicles MercedesBenz ha tret al mercat una nova edició del seu model Clase E el qual està equipat amb nous motors diesel que resulten més eﬁcients i uns propulsors de gasolina que tenen un consum un 20% inferior per la seva injecció directa. Fonts de l’empresa han assenyalat que “aquest vehicle compleix amb la normativa europea d’emissions Euro 5 mentre que la mecànica EI E 350 Blue TEC compleix amb la regulació Euro 6, que està prevista pel 2014.”

NH Hoteles Cursos de RSC pels empleats El grup NH Hoteles ha planiﬁcat dos cursos de formació obligatoris dirigits als seus treballadors sobre Responsabilitat Social Corporativa i medi ambient dissenyats per la NH University. Aquesta formació vol posar al dia els compromisos de l’empresa per millorar les tasques professionals dels treballadors. A més, serà imprescindible la seva realització per totes aquelles persones que vulguin

accedir als Programes de Desenvolupament Intern de NH Hoteles per poder promocionar-se a llocs directius i caps de departament.

Toys ’R ’Us Col·labora en projectes solidaris La cadena Toys ’R ’Us ha comunicat que col·laborarà amb l’ONG Save the children per aconseguir proporcionar joguines a tots els nens amb discapacitat d’Haití. La cadena posarà a disposició dels cli-

ents les targetes “Regala somriures” d’1 i 3 euros a través de les quals l’ONG ﬁnança els seus projectes. Per exemple, si s’adquireix la targeta d’1 euro Save the children podrà proporcinar-li una joguina didàctica a un nen discapacitat d’Haití, donar tractament contra la malària a un nen d’Etiopía, o administrar 3 vacunes contra el xarampió a Sierra Leona. I si es compra la targeta de 3 euros, es podrà proporcionar aliments durant un mes a un nen de Níger o oferir-li un llit a un nen intern a una escola rural del Tibet.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

EL MES POSITIU Alcon Inaugura nou magatzem

Caja Castilla-La Macha i Unicaja Acord de fusió

Alcon, l’empresa líder mèdicofarmaceutica en oftalmologia ha comunicat que trasllada el seu magatzem del Masnou, la seva seu espanyola, a Santa Perpètua de Mogoda. D’aquesta manera, l’empresa augmentarà la seva producció i, en un futur, aquest magatzem també proveirà a Portugal. La inauguració del nou magatzem permetrà fer 150.000 comandes a l’any. El grup farmacèutic ha invertit 6 milions d’euros en el nou magatzem i en l’ampliació de la fàbrica del Masnou, on s’aconseguirà augmentar un 25% la producció i es mantindrà com a centre d’I+D.

Les entitats financeres Caja Castilla-La Mancha i Unicaja han fet saber a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que han establert “unes bases d’acord” amb l’objectiu d’integrar-se. En aquest context, han comunicat que l’entitat resultant seria “la principal institució ﬁnancera d’Andalusia i una de les 5 primeres caixes d’estalvi d’Espanya”. L’entitat tindria un aproximat de 60.000 milions d’euros basantse en el negoci minorista.

Anuncia mesures per pal·liar la crisi

Augment de beneﬁcis El grup Amper va registrar un benefici net atribuït de 14,7 milions d’euros el 2008, xifra que suposa un increment del 13% respecte dels 13 milions obtinguts l’any anterior. Els beneficis de l’empresa es van situar en els 359,1 milions d’euros, és a dir, un 15,7% més respecte del 2007, que va facturar 310,2 milions d’euros.

Audi Rècord de beneﬁcis el 2008 Audi, que pertany al grup Volkswagen, va tancar l’exercici del 2008 amb un benefici net de 2.207 milions d’euros, és a dir, un 30,4% més respecte del benefici de l’any fiscal 2007, quan el resultat va ser de 1.692 milions d’euros. Precisament l’any 2008 va ser el 13è exercici consecutiu en què Audi va aconseguir un rècord de producció, vendes, facturació i beneﬁcis, segons va anunciar recentment Rupert Stadler, president d’Audi AG.

incrementar els seus recursos tecnològics i per investigar i desenvolupar de manera conjunta noves aplicacions tecnològiques. Dins el pla de R+D+i, IBM assessorarà a La Caixa al llarg del procés i proporcionarà recursos d’infraestructures tecnològiques, com és el programari, la maquinaria i els serveis per tal de garantir el suport al creixement de l’entitat.

GDF-Suez

Ford Amper

n’ha tret els seus membres. L’actual vicepresident i conseller delegat de Gas Natural, Honorato López Isla, es mantindrà en el seu càrrec ﬁns a mitjans d’abril, moment en què s’acabarà de fer efectiva la fusió d’empreses. En la nova etapa, Gas Natural vol que López Isla mantingui algun tipus de càrrec dins la nova estructura.

L’empresa automobilística ha anunciat que el seu consell d’Administració ha aprovat un pla per eliminar un deute de 10.400 milions de dòlars que consisteix en oferir a canvi als seus tenidors diners i accions de la companyia. Ford va anunciar que aquesta oferta només és pels tenidors de les seves Notes Convertibles del 4,25% que vencen l’any 2036 i que es van emetre el 2006. D’altra banda, Ford Credit va anunciar una nova oferta valorada en 1.300 milions de dòlars per adquirir el deute de Ford. A data de 31 de desembre de 2008 Ford acumulava un deute de 25.800 milions de dòlars.

Augmenta beneﬁcis

La Caixa Inverteix en tecnologia

Pren el control d’Unión Fenosa L’empresa Gas Natural entra al consell de direcció de l’elèctrica Unión Fenosa incloent 4 consellers dins la directiva, fet que els representa el 30% del dret de vot. Per la seva part, ACS, el grup venedor

El fabricant francès de cosmètics ha comunicat que les seves vendes el 2008 a la Xina van augmentar un 27,7% per un valor de 6.950 milions de iuans, uns 806 milions d’euros. Amb aquests ingressos, el mercat xinès s’ha convertit en el setè més important del món per a L’Oréal així com el més gran per de tota la zona d’Àsia i el Pacíﬁc. Pel que fa a la quota de mercat de la ﬁrma francesa el 2008 a la Xina, aquesta es va situar en el 10,5%, superant el 9,7% de l’any 2007.

Orange Creixement lleuger

Gas Natural La Caixa invertirà 321 milions d’euros per l’impuls d’un pla d’innovació i desenvolupament amb l’objectiu de convertir-se en una de les entitats de primera línia a nivell mundial pel que fa a la incorporació de la tecnologia al negoci ﬁnancer. La Caixa ha signat un acord amb IBM per

Spanair Possibles vols intercontinentals

L’Oréal Augment de vendes a la Xina

El grup energètic Gas de France (GDF)-Suez va obtenir l’any 2008 un beneﬁci de 6.500 milions d’euros, un 13% més que en l’exercici de l’any anterior. D’altra banda, el volum de negoci va ser de 83.100 milions d’euros, xifra que representa un 17% més. Pel que fa a les previsions de cara al 2009 es planteja la possibilitat d’un augment del Resultat Brut d’Explotació (Ebitda). De cara al 2011 i amb unes expectatives de millora del panorama econòmic es preveu un Ebitda d’entre 17.000 i 18.000 milions d’euros. Gérard Mestrallet, president del grup, considera que “l’any 2008, GDF-Suez ha superat tots els seus objectius i que els seus resultats demostren la solidesa del seu model econòmic”.

que opera només des dels aeroports de Reus i Girona, ha arribat a ser la companyia amb el volum més alt de passatgers transportats. Ryanair té ara l’objectiu de consolidar el lideratge i està mantenint negociacions amb AENA per aconseguir volar també des de l’aeroport del Prat.

Orange, la filial espanyola de France Télécom, ha tingut un creixement lleuger dels seus beneficis pel que fa a la seva activitat mòbil. El creixement va ser d’un 0,4% fins els 3.382 milions d’euros. D’altra banda, el seu negoci fix va créixer un 4,3% fins els 736 milions d’euros.

Ryanair Vol consolidar el lideratge a Catalunya La companyia aèria Ryanair,

En un mitjà termini, l’aerolínia Spanair es planteja oferir vols intercontinentals directament des de Barcelona, independentment de la companyia amb la qual es pugui associar. La intenció d’una possible associació es fa amb l’objectiu de tenir més passatgers que volin a Sudamèrica i a l’Àsia i no pas d’obtenir avions de llarg radi. Fonts de la Generalitat comenten que el Prat té un potencial per a vols directes per a 800.000 passatgers a l’any a Llatinoamèrica i més de 150.000 al Japó.

Telefónica Sensible amb la crisi El president de Telefónica Espanya, Guillermo Ansaldo ha anunciat que reduirà un 50% la factura fixa i mòbil dels seus clients que estiguin a l’atur fins a un màxim de 20`. Aquesta mesura es mantindrà durant tot l'any però només s’aplicarà a aquells clients amb un contracte de permanència a la companyia de 6 mesos. A banda d'aquesta mesura, ofereix un servei d'assessorament de manera que els usuaris puguin escollir els productes que més s'adaptin a les seves necessitats tots els dies durant 24 hores al telèfon 900.380.390.

Panorama / EMPRESA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Acciona Redueix flota de Transmediterránea Després de la desinversió d’Endesa, Acciona, el grup constructor i de serveis, ha decidit portar a terme una gran reestructuració de Transmediterránia. La mesura preveu reduir un terç dels vaixells de la flota naval. Dels 27 vaixells, 8 es volen vendre després de fer balanç dels resultats econòmics referents al 2008. El motiu d’aquesta mesura és la caiguda un 86,2% del benefici brut operatiu el passat any fins els 6 milions d’euros. L’elevat preu del combustible ha contribuït a l’agreujament de la situació.

Altadis Redueix plantilla Altadis, la filial d’Imperial Tobacco ha pactat amb els sindicats un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà a gairebé 800 treballadors a Espanya. La mesura s’emmarca dins dels projectes de reestructuració anunciats per la britànica Imperial Tobacco després de la integració de les dues companyies.

Bayer Redueix els sous un 10%

d’aquesta mesura és la caiguda del benefici un 63,5% l’any 2008. A tot el món, Bayer té 108.600 llocs de treball, dels quals quedaran blindats amb aquest pacte els 37.400 llocs d’Alemanya. Les fàbriques de Tarragona i de la Zona Franca de Barcelona per ara no s’han vist afectades.

servir totes les eines que tinguin a l’abast per evitar aquesta mesura anunciada per l’empresa.

Criteria Cauen els beneficis un 38% El holding d’empreses participades de La Caixa va assolir els 1.058,6 milions d’euros el 2008, resultats que equivalen al 38,66% menys respecte de l’any anterior. Segons les dades que conté la Comissió Nacional del Mercat de Valors el benefici recurrent net individual va sumar l’any passat 803 milions d’euros, és a dir un 30% més. Tot i així, els resultats s’han vist afectats per l’endeutament i per l’augment de les despeses financeres fins els 249,8 milions d’euros, 2,5 vegades més que el 2007. Aquestes dades van generar un resultat negatiu de 415,7 milions d’euros enfront d’un resultat positiu de 458,2 milions d’euros. D’altra banda, el volum de negoci de participades de La Caixa va arribar a un import net de 3.774 milions gràcies a les adquisicions fetes a l’últim exercici, xifra que representa un 69% més que l’any anterior.

ETT Tanquen 300 oﬁcines

General Motors 3.500 acomiadaments a Opel

Retalla plantilla

El grup Bayer ha decidit fer front a la crisi sense retallar, per ara, plantilla. Ha optat per reduir els sous un 10% en un pacte de solidaritat per tal de mantenir fora de perill la plantilla a Alemanya. Un dels motius

Johnson Controls ERO temporal

La crisi també afecta a les empreses de treball temporal i una mostra és que han hagut de tancar 300 oficines a tota Espanya amb motiu del descens de facturació i de collocacions. Segons Francisco Aranda, president de l’Associació de Grans ETT (Aget) “les empreses s’han vist obligades a portar a terme una ‘optimització’ dels seus recursos” i que a més “no es disposen de dades tancades sobre l’evolució de la xarxa d’oﬁcines”. Com a exemple, Adecco ha hagut de tancar 70 oficines, és a dir el 10% de la seva xarxa, i Randstad va registrar uns ingressos de 1.144 milions d’euros, amb un descens del 5% en el conjunt de l’any.

Diari ABC La direcció diari ha comunicat que ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà 238 treballadors d’una plantilla de 456 persones, és a dir la meitat del total. Aquesta mesura respon a “causes de caràcter econòmic, productiu i organitzatiu”, segons han conﬁrmat fonts del mateix diari i del Grup Vocento, que n’és el propietari. D’altra banda, el comitè d’empresa ha fet saber que els treballadors “no estan disposats a entrar en la negociació de cap acomiadament” i, a més, faran

es necessiten préstecs o participacions directes per un valor de 3.300 milions d’euros fins el 2014. GM té un gran interès en la independència d’Opel i està disposada a ser ﬂexible en el reordenació de la propietat de l’empresa.” Tot i la crisi, cal destacar que Opel s’ha convertit en la segona marca amb major facturació de vehicles al mercat alemany amb 22.000 vehicles venuts el mes de febrer, xifra que suposa un increment del 4,2% respecte del mateix mes de l’any anterior.

El grup Johnsons Control, dedicat a la fabricació d’aparells d’aire condicionat, ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) sobre 173 treballadors dels 297 que té l’empresa a la planta de Sabadell. Segons l’ERO, els treballadors assistiran a la planta un dia a la setmana durant tot un any, ﬁns al març del 2010. La mesura pretén garantir la viabilitat de l’empresa.

Vivendi Els beneﬁcis cauen un 0,8% Vivendi, el grup francès de comunicació, va obtenir el 2008 un benefici de 2.603 milions d’euros l’any 2008. Es tracta d’una lleugera caiguda del 0,8% la qual Vivendi va atribuir als efectes de l’ampliació de l’empresa. Pel que fa al resultat operatiu ajustat va caure un 2,9% ﬁns els 4.260 milions d’euros.

Martinsa Fadesa Pèrdues de ﬁns a 2.471 milions d’euros La crisi del sector immobiliari ha fet que totes les empreses del sector se n’hagin ressentit. Només Martinsa Fadesa acumula 2.471 milions d’euros en pèrdues immobiliàries, xifra que fa ascendir a 8.500 milions les pèrdues de tot el sector de la construcció.

Sector de la premsa nordamericana Afectada per la crisi econòmica

Carl-Peter Forster, cap de General Motors a Europa, ha anunciat que el pla de sanejament d’Opel contempla ajudes estatals, l’eliminació de 3.500 llocs de treball i retalls salarials. Segons Forster “pel rescat de totes les factories

per 225 milions de dòlars. D’altra banda, el grup McClarthy Company, propietari del diari The Miami Herald ha comunicat la intenció d’eliminar 1.600 llocs de treball, és a dir, un 15% del total de la seva plantilla. La mesura es deu al descens de beneﬁcis i a la voluntat de recuperar 5,3 milions de dòlars per la venda d’uns diaris a unes empreses declarades en bancarrota.

D’una banda, The New York Times Company, propietària del diari The New York Times, ha anunciat que ha posat a la venda 21 dels 52 pisos de la seu del rotatiu ubicat a Manhattan. A causa de la pèrdua de beneﬁcis dels darrers mesos l’empresa s’ha vist obligada a prendre mesures. L’empresa inversionista W.P. Carey adquirirà part d’aquests pisos

Volkswagen Rescindirà els contractes temporals El consorci automobilístic alemany ha comunicat que rescindirà els 16.500 treballadors a tot el món que actualment tenen un contracte de tipus temporal. El president del grup, Martin Winterkorm ha fet saber que els acomiadaments seran una mesura “desagradable i inevitable” i que venen originats per la situació de crisi de vendes que afecta el sector. Segons aﬁrma Winterkorm el treball reduït de la jornada laboral de 35 hores ha aconseguit “no produir estocs de vehicles”. Les vendes de Volkswagen van disminuir el 15% el mes de gener però, a més a més, en el conjunt de l’any es preveu una caiguda del 10%.

EMPRESA/ Emprenedoria

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

SISTEMA INFORMÀTIC PER AL SECTOR DE LA DEPENDÈNCIA

Aegerus, el software més social La percepció que es té de les empreses informàtiques és que són fredes i avorrides. Aegerus, una empresa sabadellenca que va néixer el setembre del 2006, ha demostrat que també poden desprendre caliu i humanitat. En poc temps ha implantat el seu sistema informàtic a més de 160 centres assistencials de tot l’Estat. I en un futur els agradaria créixer cap a Europa, tot i que, de moment, al mercat català encara tenen feina per estona. MERITXELL SORT

Aegerus ha crescut gràcies a la forma més antiga de publicitat: el boca orella

Fa tres anys, Joan Matarín i Jaume Ten, que en feia més de 25 que treballaven amb informàtica clínica, van constatar dues realitats: el sector hospitalari estava esgotat i, en canvi, el sector de la dependència era molt emergent, amb un forat clar en el mercat de la informàtica de gestió. En Joan i en Jaume van decidir entrar-hi i fundar la seva pròpia empresa, Aegerus, que es dedica a implantar i desenvolupar programes informàtics per a centres d’atenció a la dependència, residències assistides, centres sociosanitaris i serveis d’atenció domiciliària.

“A Catalunya hi ha 1.500 centres de dependència. I volem arribar a cobrir-ne la meitat”

Costos reduïts i tecnologia assequible L’èxit d’aquest software radica en què és un model sense costos tecnològics i complementaris. “No hi ha grans inversions per a tecnologies en aquest sector, perquè l’atenció al resident és el factor humà, clau de l’activitat. Per això, hem ideat un sistema senzill en l’operativa i fàcil de posar en marxa”, expliquen els fundadors. Aquesta empresa sabadellenca amb una plantilla d’11 treballadors ha experimentat un creixement signiﬁcatiu des que es va posar en marxa. De 30 clients el 2007 ha passat a tenir actualment 160 centres de dependència de tot l’Estat que utilitzen el sistema d’Aegerus. “La nostra previsió és arribar als 250-300 clients a ﬁnals d’any”, comenten en Joan i en Jaume.

D’esquerra a dreta, Joan Matarín i Jaume Ten, els fundadors d’Aegerus. / CEDIDA

Aegerus no va començar a treballar amb imatge corporativa ﬁns l’estiu de l’any passat. De fet, la clau de la seva expansió ha estat la forma més antiga de publicitat: el boca orella. “Fins ara no hi ha hagut màrqueting en el sentit pràctic. I volem fer-ne, però sense canviar la línia de contacte personal amb cada client de principi a ﬁnal”, destaquen.

“Fama merescuda” Aegerus s’adapta a les necessitats pròpies de cada centre i aconsegueix una relació amistosa amb el client, que ho comunica a tots els seus coneguts. “Tenim una fama merescuda. Ara, fent publicitat, aquest reconeixement es

veurà reforçat, però no ampliat”, afegeixen convençuts els dos empresaris.

Al servei de la gent gran Aegerus ha signat un acord de col·laboració amb la Fundació Privada Uszheimer amb l’objectiu de millorar els tractaments de les persones grans amb deteriorament cognitiu. S’editarà un nou material, el M.I.D. (Manual de Intervención de Demencias), que donarà suport a la promoció de la salut de la tercera edat i a la prevenció precoç de la demència, una de les principals malalties que els afecta. Amb el M.I.D., qualsevol persona pot realitzar, de forma senzilla, exercicis d’orientació, memòria, atenció, llenguatge i

funcions executives. “El sistema resideix en un servidor web i és utilitzable des de pantalles tàctils, amb les quals la persona afectada realitza els exercicis de recuperació i entrenament de la memòria”, expliquen.

El mercat català, la prioritat Aegerus no ha rebut mai cap ajuda econòmica de l’Administració Pública. “Però no ha calgut perquè ens hem autoﬁnançat sempre”, destaquen. No obstant això, els dos em-

presaris critiquen que l’Administració miri amb més bons ulls un programa costós procedent d’una multinacional que un model fet a Catalunya. “És més difícil que ens compri l’Administració que una organització privada i, en aquest sentit, s’hauria de donar més suport a l’empresa tecnològica local”, remarquen. En un futur, l’organització vol convertir-se en referent d’aquest sector de la dependència. El 90% dels clients d’Aegerus són centres catalans, mentre que el 10% restant són clients de les Illes Balears, Navarra, Andalusia i Cantàbria. “A casa nostra tenim feina per donar i per vendre. Dels 1.500 centres de dependència que hi ha a Catalunya, el 10% estan coberts per nosaltres. I ens agradaria arribar al 50% a mig termini”, aﬁrmen des d’Aegerus. A nivell internacional, Europa és el mercat que els motiva més per créixer, tot i que no tenen cap intenció de crear empreses exteriors, sinó aconseguir socis al país en qüestió.

LA FUNDACIÓ PRIVADA AEGERUS Com que Aegerus treballa per un sector humanista, vol retornar part del beneﬁci empresarial cap a la gent gran, veritables clients ﬁnals de l’organització, mitjançant la contribució a preservar el que és més important: el seu coneixement. Per això ha creat la Fundació Privada Aegerus. “A través dels tests de valoració que es fan als residents de centres geriàtrics, es va detectar que hi havia persones amb vocacions literàries. Així, hem decidit crear un premi literari i altres propostes artístiques per tal d’ajudar a recuperar, mantenir i difondre el coneixement de la gent gran”, comenten en Joan i en Jaume. El premi consisteix en la publicació dels treballs guanyadors, “tot i que l’autèntic premi per a l’avi serà que tindrà una motivació extra per continuar exercitant aquella vocació”, afegeixen.

Davant d’aquest resultat, el més pràctic és tenir el podi a casa.

1a empresa gasista d’Espanya i l’Amèrica Llatina

Líders del sector del gas a Espanya i a l’Amèrica Llatina, segon operador privat de Gas Natural Liquat de la Conca Atlàntica i tercera companyia del món en capacitat de generació d’electricitat amb cicles combinats de gas. 3r operador mundial de cicles combinats de gas

2n operador de GNL de la Conca Atlàntica

Després de 165 anys acomplint els reptes que ens hem assenyalat, podem dir que ens continua agradant el futur que veiem. Un futur ple de compromís empresarial i de milions de clients arreu del món, als quals continuar portant el benestar, sempre amb el màxim respecte i sensibilitat pel medi ambient. www.gasnatural.com

Nova Seu social de Gas Natural a Barcelona.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A EUDALD PUIG, DIRECTOR CORPORATIU DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ DE GRUP SERHS

“Som una gran família que s’ajuda i avança junta” Quin és el posicionament i el benefici diferencial de SERHS actualment? Se’ns qualifica com el primer grup turístic de Catalunya, per tant, com a corporació formada per 80 empreses, més de 1.500 accionistes i 3.000 treballadors, ens posicionem entre els líders del sector també a nivell de l’Estat espanyol. Els fets diferencials més destacats són la diversificació d’activitats amb empreses que es complementen entre si per oferir un servei integral als nostres clients; el nostre origen com a cooperativa ara fa 33 anys; i la vessant humana tant a nivell intern com extern, considerant les persones com el nostre principal actiu. La fundació del grup a l’any 1975, a partir d’una cooperativa, crec que és un fet únic al nostre país. Es així? Veritablement sí que podríem dir que és un fet únic no només pel moment, sinó per la trajectòria posterior i fins on s’ha arribat ara. Segurament, no hi ha cap altre cooperativa que ara sigui un grup turístic amb aquesta magnitud en tota la costa mediterrània. L’origen va venir lligat amb un moment de crisi que va viure l’emergent sector turístic que havia florit els anys 60. La diversificació de sectors i empreses actual, en quin grau complica les estratègies de màrqueting que es dissenyen? Com a grup podríem dir que treballem en dues visions. Una com a corporació, des d’un punt de vista global, tenint present la identitat i els nostres trets característics. I per una altra part, estem estructurats en diferents àrees operatives de negoci, especialitzades en àmbits d’activitat com són: distribució productes peribles i no peribles; turisme i viatges; hotels; gestió i producció alimentària; projectes i equipaments; així com serveis i noves tecnologies. Cada àrea presenta una estratègica específica. En un futur a curt termini com creu que afectarà la crisi al grup SERHS? Tota situació té punts negatius i altres de positius. L’alentiment del consum i la morositat fan prendre unes determinacions concretes per amortir els seus efectes com estem efectuant i encara amb més èmfasi aquests darrers mesos. La baixada del tipus d’interès, preu del combustible (SERHS té un parc mòbil de més de 700 vehicles) i el nivell d’inflació ajuden a mantenir alguns costos. La nostra corporació sempre ha treballat amb rigor i control, adaptant-se a les necessitats de mercat.

MÉS QUE PERSONAL

38 anys. Llicenciat en Dret. MBA per la Universitat de Girona. Des de sempre ha treballat en el sector turístic, primer a la Vall de Núria (FGC) i després a Marineland (Aspro). La darrera cosa divertida que ha fet en grup? Jugar amb el meu ﬁll de 3 anys i mig a lleons. Va guanyar ell. El primer salari que va guanyar, qui li va pagar i de quin import va ser? Recordo quan potser tenia 14 anys quan un veí em va donar 500 pessetes per traduir de l’anglès al català un manual d’instruccions d’una càmera fotogràﬁca. Com col·labora per aconseguir un món més sostenible? Sóc de Ripoll, descendent de força generacions de pagesos. Porto integrada ‘l’eco-ruralitat’. Ordeni correctament aquestes paraules: Jo, família, amics, empresa, treball, diners, salut. El més important és la salut de la teva família.

Eudald Puig, en una imatge al costat de les instal·lacions del grup SERHS / CEDIDA

Hi ha la sensació que les estratègies de màrqueting conegudes no serveixen del tot per aquests moments d’incertesa i crisi desconeguda. Què n’opina? Crec que el sentit comú, que acostuma a ser a vegades com es diu “el menys comú dels sentits”, és el que ha de primar. Les grans teories dels grans gurús, ara no les saben defensar ni ells mateixos. Els nostres avis o pares tenen molt a dir: el seny. Les etapes de crisi generen grans oportunitats. Hi està d’acord? La seva empresa ha detectat i pensa aproﬁtar cap d’aquestes oportunitats? L’equip humà de Grup SERHS està format per persones molt identiﬁcades i amb gran orgull de treballar a SERHS. Som una gran família que ens ajudem i avancem junts. Això no és fàcil de trobar i podríem dir que és un dels pilars fonamentals que dóna una gran força al grup. El nostre gran àmbit d’actuació ens fa estar atents amb molts fronts oberts. De ben segur que tindrem bones oportunitats per créixer i guanyar magnitud com a gran empresa. Ja n’hi ha d’opcions, però tot s’ha de ponderar, és clar. En un grup multisectorial com el seu, quin paper hi té la imatge de marca, i com la treballen? La nostra marca SERHS creiem que té un gran valor i alt nivell de notorietat

en aquests moments. Alhora és la dipositària de tota aquesta trajectòria, know how i posicionament que hem tractat. Totes les nostres àrees de negoci incorporen aquest valor de marca en tots els suports que disposem, des d’instal·lacions, vehicles i uniformitat dels treballadors, ﬁns a catàlegs i fulletons promocionals. També procurem tenir una actitud proactiva amb els mitjans de comunicació per reforçar la nostra projecció. Els mitjans en general, amb la seva saturació i problemàtica particular, creu que valen realment el que es cobra pels seus anuncis? En el mercat tot val allò que un està disposat a pagar i pel que ven també podem afegir cobrar. Segurament hi ha hagut una certa eufòria en alguns sectors. Els preus dels productes o serveis hi ha la teoria que han d’incorporar l’esforç o les hores de treball que s’hi ha destinat a produir-lo. En publicitat alguns preus eren molt elevats, tot i que cal tenir present el rati d’impactes. Ara s’estan reduint. Potser la idea difusa de que la publicitat no té mesurador també canviarà. De fet ho està fent a internet amb els pay per click, per exemple.

JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

De quin pal es vostè: Ors, bastons, espases o copes? No hi entenc de cartes. De petit jugava al truc. Quant gasta de telèfon mòbil cada mes? No ho sé, però suposo que no gaire. No m’han dit res al respecte des de l’empresa. El president del nostre país li ha concedit un desig, què li demanaria? Precisament que tingués la capacitat de poder concedir desitjos als catalans. La muntanya més bonica que coneix? Visc a Ribes de Freser i veig el Taga sovint. No és un cim gaire alt, al voltant dels 2.000 metres, però no té altres muntanyes al costat com pot ser el Puigmal. Des del cim es pot veure el Pedraforca, Montserrat i ﬁns i tot el mar. Amb una hora i mitja el pots fer. La darrera manifestació a la que ha anat? Quan era estudiant a la facultat de Dret sí que de tant en tant fèiem alguna cosa. Una frase que li agradi dir. Quan em demanem com vaig de feina quasi sempre dic que “estic distret”. Tinc força coses a fer. Com escriu Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible.”

EMPRESA / Decàleg

PATENTS

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

ACORDS

MÀRQUETING

RSC

EMPRESA FAMILIAR

JOAN CARLES HUECAS

JORDI MARTÍ

MARCEL GALLI

CRISTIAN PALAZZI P

VICENÇ BOSCH

DIRECTOR

VICEPRESIDENT COMISSIÓ D’INTA T NGIBLES

SOCIDIRECTOR D’ACTICOM

CÀTEDRA ETHOS UNIVERSITA TAT RAMON

DIRECTOR DE L’ASCE L’ASCEFF

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL

ACCID. DIRECTOR D’ALTRIUM.

La marca comunitària

Cooperar en crisi

Permet protegir amb un sol registre a tota la Unió Europea La sol·licitud de marca comunitària permet a l’interessat protegir mitjançant un sol registre, a tot el territori de la Unió Europea. Aquesta sol·licitud tindrà una protecció de caràcter unitari, atorgant al seu titular un dret exclusiu que li permetrà prohibir a tercers l’ús de la seva marca en el tràﬁc econòmic de qualsevol signe idèntic o similar a la marca comunitària per a productes i / o serveis idèntics o relacionats amb aquells per als quals la marca estigui protegida. Aquest caràcter unitari de la marca comunitària perr met simplificar els tràmits i la seva gestió mitjançant una sola sol·licitud, un sol idioma, un sol expedient i una única oﬁcina de tramitació. Tota aquesta simplificació de tràmits redueix els costos, sent per tant la solució més econòmica per a la seva protecció a Europa. A més, una sol·licitud de marca comunitàà ria pot, entre altres possibilitats, ser objecte de cessió, de drets reals, de mesures d’execució forçosa, de procediments d’insolvència i de llicència.

Compartir despeses de local o serveis pot ser útil En situació de crisi, compartir despeses de local, sistemes informàtics o serveis (administració, secretaria, màrqueting,..) pot ser una forma de cooperar que aporti bons resultats. També fer projectes conjunts d’innovació en producte, tecnologies de producció, comercialització o gestió. O oferir productes i serveis complementaris a les administracions públiques, o compartir amb una sola gestió comercial per entrar a nous mercats. En tot cas els aspectes de relació, afinitat i confiança sempre són determinants, amb unes regles de joc clares i compartides.... però com generar confiança en temps de crisi? Cal superar la por, la sobreprotecció, el creure’s millor o pitjor, el pensar només en el propi benefici... per tant cal trobar persones com cal. Generar aquestes dinàmiques de coneixement, confiança i sinèrgies és possible actualment, on els assessors i proveïdors poden ser nexes de connexió importants, i és clar que tal fas tal reps... cal aprendre a ajudar i a ser ajudat.

LLULL

Observar més que preguntar

Convé anar al punt de venda i observar els clients En aquests temps que ara ens toca viure, he recordat l’entrevista que el periodista Lluís Amii guet va fer el juny del 2006 a qui va ser president del Grup BBDO, el publicista nordamericà Allen Rosenshine, que deia: “no prengui nota del que diuen, observi i estudiï el que fan!”. Concretaa ment comentava que quan va fer el llançament de detergents ecològics, “a la pregunta de si els clients pagarien una mica més per comprar un sabó que no fes mal al medi ambient, tots els clients potencials responien: Sí, per descomptat”. Tot i això, aquests el deixaven de comprar en observar que netejar els requeria major esforç. Rosenshine és de l’opinió que “tots mentim en les enquestes! Tots diem allò que creiem que ens fa quedar com més intel·ligents, més preocupats pel medi ambient...” i és precisament per això que convé anar al punt de venda i observar els potencials clients... Potser així entendrem perquè algun supermercat fa no gaire va retirar quasi 800 referències dels seus línials.

Comprar abans L’experiència empresarial d’ajudar

Els consumidors segueixen amagant els seus estalvis Les mesures adoptades pel govern central per encarar aquesta crisi no semblen que estiguin servint de gaire. Les empreses no aixequen el cap i els consumidors segueixen amagant els seus estalvis. El capitalisme no està acabat ni molt menys, s’està prenent una becaineta, això sí, mentre els dirigents del tot el món malgasten diners ajudant a aquells que són els únics responsables del que ha succeït: els bancs. Es parla ja de nacionalitzar-los per sanejar-los i després poder tornar-los a privatitzar. Diuen que així aconseguiríem que l’estat, engranatge moral molt més poderós que l’interès empresarial, inoculés normes i restriccions molt més realistes a un mercat que ha transcendit per molt el vincle guany-productivitat. Potser tenen raó, però abans que els consumidors perdin la por i renovin els seus electrodomèstics no arribarem enlloc. La pregunta no és com ajudar als bancs a sortir d’aquesta, sinó com fer que el consumidor s’arrenqui i torni a comprar.

En situacions de crisi no es reparteixen beneficis Des de la perspectiva de la gestió empresarial hi ha uns fets que són rellevants. El primer és que la llarga durada de l’expansió dels mercats ha fet que els executius que gestionaven les nostres empreses no coneguessin les dificultats de treballar en mercats en recessió. El segon és que aquest creixement perr manent ha fet que els errors de gestió quedessin amagats pels beneficis. Això, en l’actualitat, ja no passa. L’avantatge de les empreses familiars en aquest context és que els CEO d’aquestes porten molts anys en la gestió, i han conegut la crisi dels anys 90 i tenen experiència. També tenen un altre avantatge, i és que no han de treballar a curt termini com les empreses de caa pital, ja que la visió de la majoria d’aquestes empreses és a 9-10 anys. A més, la família sovint en situacions de crisi no reparteix beneficis. Per últim, a l’empresa familiar les inversions també son a llarg termini, i tenen així mateix, relacions més properes amb el personal, els proveïdors i els clients.

Decàleg / EMPRESA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ECONOMIA

FORMACIÓ

CREATIVITAT

SOCIETAT

PENEDÈS

LLUÍS P PARDO

MARIO V. GONZÁLEZ

AMADEO BERGÉS

FERNANDO MARTÍN

ALBERTT CALZADA

DIRECTOR DE SA SAG GE SP CATALUNYA

PROFESSOR D’EAE BUSINESS SCHOOL

DIRECTOR CREATIU

DIRECTOR GENERAL EL DERECHO

PRESID PRESI DENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DEL PENEDÈS (UEP)

KEIRETSU+COMUNICACIÓN

L’important és adaptar-se

Viure una crisi és una experiència de la qual s’ha d’aprendre sis són cíclics. Però no sabem pronosticar el termini de les crisis. En un article vaig llegir com l’FMI vaticinava 2 anys més, altres analistes parlen de canvi de tendència cap a ﬁnals 2010, Barack Obama parla d’un període de recuperació d’una dècada, i les opinions d’amics i col·legues professionals són molt dispars. Però i si en comptes de preocupar-nos pel temps que durarà això i cavil·lar en un sense fi de conseqüències negatives, comencem a pensar que, mentre duri aquesta situaa ció, hi ha moltes oportunitats de canviar i de millorar. Viure una crisi és una experiència de la qual aprendre, treure partit, aguditzar l’enginy, fer coses noves que no haguéssim fet abans, escometre nous reptes, plantejar noves metes i estar més actiu que mai. L’actitud de les empreses i de les persones serà la peça clau per fer que aquest cicle sigui curt o llarg. I recordi, no sobreviuen els més forts, sinó els que millor saben adaptar-se.

La formació, aposta segura

Podem innovar redefinint els processos de supervisió En un entorn econòmic recessiu com l’actual i amb un mercat laboral tan competitiu, mantenir el lloc de treball o trobar una nova feina es converteixen amb l’objectiu primordial. En aquest context, una de les estratègies podria estar a buscar la formació adequada. Segons l’evidència empírica disponible per als mercats laborals anglosaxons, llatinoamericans i, especialment, pel cas espanyol, els estudis de postgrau, com els màster, aporten beneficis quann tificables i importants en el nivell de possibilitats laborals de les persones, tot i les condicions econòmiques. Només a Catalunya durant el darrer any, en què el nombre d’aturats a nivell nacional va augmentar massivament en 1.200.000 perr sones, la taxa d’atur per a la població activa amb estudis de postgrau s’ha imposat a aquest escenari advers disminuint del 2,1% a l’1,6%, mentre que per aquells que no posseeixen aquests estudis va augmentar significativament.

Guerra entre marques

El consumidor necessita conèixer les marques Els distribuïdors venen les seves marques blanques tot i que el producte, normalment, el fabrica una marca coneguda. Ara bé, en temps de recessió, s’obre una guerra entre fabricants i distribuïdors. Hi ha fabricants que han decidit anul·lar o reduir el pressupost destinat a la publicitat per afegir-lo al seu compte de resultats. Error, horror! Obliden que tiren per la borda les estratègies, el posicionament i la inversió que han realitzat al llarg dels anys. El consumidor necessita conèixer les marques, poder escollir, saber qui està darrere i conﬁar en elles per consumir-les amb total garantia. Doncs bé, mentre les marques blanques van créixer l’any passat un 18,2%, les marques tradicionals només ho van fer un 4,3%. Atenció a la dada. No ho oblidi, la publicitat és una bona inverr sió. Si vostè creu en la seva marca, no deixi d’invertir. Aconsegueixi que la ment del consumidor no es quedi en blanc davant el línial!

El compromís social

La RSC va més enllà de l’acatament de les normes El rol de l’empresa en el camp de la responsabilitat social corporativa (RSC) ha evolucionat molt. Agrupa un conjunt d’accions orientades cap a la satisfacció dels interessos de l’espai social en el qual està immers. Els sistemes de gestió empresarial persegueixen un nou equilibri entre les dimensions econòmica, social i ambiental. Aquesta contribució activa i voluntària de les organitzacions parteix que la empresa és un dels principals protagonistes de la societat i els seus grups d’interès comencen a demanar la incorporació de consideracions socials i mediambientals en la gestió diària de les organitzacions. La incorporació de polítiques de responsabilitat social en la gestió empresarial és un factor de competitivitat clau per a les empreses, perquè se’n dedueixen decisions estratègiques i importants inversions. La RSC va més enllà de l’acatament de les lleis i les normes, donant per suposat el seu respecte i l’estricte compliment.

Cal un pas endavant

Cal que la indústria i els serveis guanyin mercat Com totes les crisis, l’actual farà una purga d’excessos. La solució per tornar al bon camí passa per fer més eﬁcients les empreses i reduir el pes dels sectors sobredimensionats. En aquesta situació cal fer que la indústria, el comerç i els serr veis avançats guanyin mercats nacionals i internacionals, només així generarem els llocs de treball que necessiten les nostres comarques. Per ferho, però, cal una gran evolució en les infraestructures del Penedès. L’activitat empresaa rial ha d’avançar en paral·lel als avenços del segle XXI, però encara hi ha grans àrees, tant cellers com polígons com zones urbanes, que no reben serveis bàsics i telecomunicaa cions en condicions. A més, els transports de mercaderies per carretera i via fèrria són lents i cars. Avui, tota empresa necessita dur a terme la seva activitat quotidiana amb un nivell competitiu i, per això, cal que tots fem un canvi de mentalitat i posem especial èmfasi en solucionar aquestes mancances.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

BUFET D’ADVOCATS ESCURA

Justícia ininterrompuda Ni un sol dia. Ni de la guerra ni de la postguerra: “Escura mai ha tancat. Sempre ha estat operatiu”, explica Ferran Escura, soci director del bufet d’advocats de Barcelona que, amb més de 100 anys d’història, pot presumir que no ha tancat ni un sol dia. Ara, en moments com l’actual, asseguren estar preparats per no notar la crisi econòmica. RAQUEL CORREA

El bufet Escura no va néixer com a tal sinó que, l’any 1905, Narcís Coll i Amat va decidir fundar un despatx sota el nom de Centro Mercantil Internacional i va trobar el recolzament d’un grup d’empresaris de la ciutat comtal. “El despatx es funda per la necessitat que tenen les empreses de dotar-se de serveis de tipus jurídic i econòmic. Avui dia, una empresa de serveis és molt habitual però l’acta de fundació del Centro Mercantil Internacional és una declaració molt moderna tenint en compte que és de principis del segle XX”, afirma Ferran Escura. Aviat l’empresa va assolir unes dimensions significatives, tant pel que fa al nombre de professionals que l’integraven com pel novedós tipus de servei que oferia. Després d’un primer període d’expansió, en què el despatx va obrir oficines a Madrid i València, va arribar l’impacte de la guerra civil. Un impacte que va causar una reducció significativa en el volum de feina de la firma que, però, va seguir mantenint la seva presència en l’exercici professional. Acabada la guerra, va començar a treballar al despatx un noi jove, l’advocat Antonio Escura Viñuelo que, en tan sols quatre o cinc anys, va esdevenir la figura més rellevant del bufet. “Abans, els despatxos tenien diversos advocats i cadascun firmava amb el seu nom”, explica el seu successor, Ferran Escura, “però, a partir dels anys 60 i 70, a Espanya s’adopta aquest concepte, més modern, més americà, de posar al despatx el nom de la persona que hi és més destacada”. Va ser llavors, cap els anys 80, quan l’antic Centro Mercantil Internacional va esdevenir l’actual Bufet Escura. “No va ser fins aquella època que el despatx va tornar a tenir les mateixes dimensions que tenia abans de la Guerra,

Portada d’un número de l’any 1922 de la Revista Coll, que es publicava pels clients. / CEDIDA

Als anys 80 Escura assumeix el repte d’esdevenir un bufet multidiciplinari “Donem un servei de primer nivell sense els costos que tenen les multinacionals” quan érem més de 20. La guerra va ser un dels moments més difícils pel bufet perquè les necessitats de la gent no eren precisament de cobertura de serveis jurídics i, en aquell mal moment econòmic, es requerien només serveis jurídics molt primaris, com la reivindicació de terres”, explica Ferran Escura. Van haver de passar molts anys, doncs, perquè el bufet tornés al lloc que havia tingut una vegada. “És als anys 80 quan Bufet Escu-

ra assumeix un repte important: convertir-se en despatx multidisciplinari. Fins aquell moment, el despatx, encara que comptava amb moltes figures, continuava funcionant com un despatx en què cada advocat era titular dels seus propis assumptes. I tot i que, en certa mesura, funcionava de manera col·lectiva no es tractava d’una vertadera empresa de serveis”, recorda el soci director de la ﬁrma. Va ser llavors quan l’empresa va adquirir el to col·lectiu que la caracteritza avui, es va modernitzar i es va constituir en forma de societat.

Tradició i modernitat Des d’aleshores, Escura és un bufet multidisciplinari format per advocats i economistes que desenvolupa les seves actuacions en l’àmbit legal però també en l’econòmic, el ﬁscal, el de recursos humans, el de la gestió immobiliària, el mercantil, el contenciós, el laboral, el civil, i el de les noves tecnologies, entre d’al-

Postal de felicitació de l’any nou del Centro Mercantil Internacional (1921) / CEDIDA

tres. “El sector jurídic està molt afectat per la crisi però al nostre despatx no ens ha afectat –de fet, el nostre ritme de creixement continua sent el que havíem previst– i jo crec que es deu a dos fets diferencials. D’una banda, el fet que som un despatx multidisciplinari: les empreses volen despatxos d’un determinada categoria que donin tots els serveis, no volen anar a buscar una cosa aquí i l’altra allà. Nosaltres ens vam preparar i avui podem oferir aquest servei. I en segon lloc, el tema de la qualitat. Hem fet una aposta clara per la qualitat i podem donar serveis de primeríssim nivell sense els costos que tenen les grans multinacionals. Hi ha grans multinacionals que, en una política d’estalvi generada per l’actual crisi econòmica, redueixen costos i busquen despatxos alternatius a millor preu però de la mateixa qualitat que els líders mundials. Al Bufet Escura reben el mateix servei però en millors

condicions”, explica el soci director del despatx, que considera que aquest són els dos factors diferencials que els han caracteritzat des de fa temps i ara són, a més, els que els han permès sortir-se’n bé de la crisi que afecta tots els sectors econòmics: “No té sentit preparar-se quan la crisi ja està en marxa”, sentencia aquest advocat.

Esperit de servei El bufet, doncs, ha hagut d’evolucionar i adaptar-se als canvis que portaven amb elles les noves generacions: “La manera de treballar ha canviat radicalment en aquests anys. Tot i així, és curiós perquè, quan consultem l’acta fundacional, ens adonem que, tot i els canvis que hem passat amb el temps, l’esperit de donar un servei personalitzat és el mateix que ja es veia en l’acta fundacional. L’entorn canvia, els ritmes de treball canvien, però l’esperit perdura en el temps”, aﬁrma Ferran Escura.

Entrevista / FINANCES

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ANTONI BALLABRIGA, DIRECTOR DE RESPONSABILITAT I REPUTACIÓ CORPORATIVES DEL BBVA

Finances

“Quan passi la crisi, el BBVA serà un dels bancs guanyadors” La crisi financera no és només un problema de valors borsaris. La poca transparència, la cobdícia i la irresponsabilitat en la gestió del risc són valors que també estan en escac. El BBVA fa front a la situació amb l’ajut d’eines de responsabilitat social corporativa que el permeten un lideratge únic en el sector financer fins assegurar que d’aquesta, en sortiran enfortits. BEGOÑA GIMÉNEZ

“Apostem per la rendibilitat ajustada als principis ”

Com està la situació? La situació general ha estat de creixent crisi i col·lapse. No són temps fàcils, però el banc, en l’entorn que es troba, està cada vegada marcant més diferències i crec, sens dubte, que serà un dels bancs guanyadors amb la crisi. Des del departament de responsabilitat corporativa, com s’ha intentat contrarrestar la crisi? El que ens ha conduit a un collapse total ha estat la creació d’un sistema financer paral·lel sense regular i sense cap problema per aconseguir liquiditat. Tot això ha provocat una crisi de valors, una crisi d’avarícia, de cobdícia que, en el fons, si s’hagués treballat amb un model de negoci on la responsabilitat social hagués estat més integrada en l’adn de les companyies, de les entitats financeres i de les empreses en general, segurament tot això hauria estat d’una altra manera. Les entitats que realment han fet l’aposta per integrar l’RSC en la seva estratègia de negoci, són les que aniran marcant la diferència poc a poc. Com haurien de ser les entitats financeres responsables? Pensem en entitats financeres basades en la transparència, en un criteri de prudència per a la gestió del risc, més integritat... tot això són principis que reforcen els nostres actius més importants com són la credibilitat i la confiança. El BBVA ja fa molt de temps que integra la responsabilitat social en la seva estratègia de negoci. Per exemple, el model tradicional de negoci financer es basa en la rendibilitat ajustada al risc i nosaltres anem més enllà, pensem en la rendibilitat ajustada als principis, és a dir, que no tot val. Això suposa que no s’han de vendre productes que el client

“La credibilitat i la conﬁança, els nostres actius més importants” “No s’ha explicat bé l’ajuda a les entitats ﬁnanceres”

Antoni Ballabriga durant les jornades “Coresponsables” a Barcelona. / CEDIDA

no entén, que s’han d’intentar vendre solucions que reforcin la idea de la relació a llarg termini amb el client, màxima transparència, etc. Per això, és cert que el sector ﬁnancer, en la seva globalitat, ha estat el causant o el detonant de la crisi però també hi ha companyies del sector que hem fet una aposta per models diferencials. Creu que el sector assumeix la seva responsabilitat pel que fa a la crisi? No, però és que en realitat han fallat moltes coses. Ha fallat el regulador, el supervisor, els que havien de fer el seguiment del comportament de les diferents entitats, ha fallat el mercat i els dirigents de moltes entitats ﬁnanceres amb un enfocament molt a curt termini, sobretot pel que fa a les remuneracions. La crisi immobiliària ha estat un component molt importanten què s’ha fet una gestió imprudent del ris. Aquí a Espanya a banda de la línia d’avals (que ha estat una línia d’ajudes per

a la recuperació de la solvència i una ajuda per dinamitzar el mercat interbancari però no ha estat una ajuda reals a les entitats) no s’ha hagut de fer res més. Jo crec que això és gràcies a una bona regulació del banc d’Espanya i també pel comportament de les entitats financeres que, en general, han intentat sempre oferir un producte del qual els clients poguessin respondre i per això ara no ens trobem amb grans sorpreses. Com explica als ciutadans les ajudes al sector financer, sobretot quan el crèdit no arriba? El tema dels ajuts a les entitats financeres s’ha explicat molt malament. El que s’ha fet a Espanya fins ara –és probable que properament alguna entitat financera hagi de ser intervinguda–, és acordar mesures per restablir la liquiditat però no és res que pugui afectar al contribuent. Les entitats haurem de pagar igualment aquests préstecs. Al final el que està fent el regulador és donar sortida a un

deute de garantia que tenim les entitats i que ens costa col·locar-la al mercat interbancari per aconseguir continuant donant crèdits. De totes maneres, aclareixo que BBVA no ha fet ús d’aquestes ajudes. Si no es donen més crèdits no és perquè fem una restricció de crèdit sinó perquè hi ha una forta baixada de la demanda. Per altra banda, la situació ens obliga a ser molt prudents en la gestió del risc. Per una per una part és bo que cada vegada hi hagi un accés més ampli al crèdit, però les concessions no es poden fer de manera indiscriminada. El president ens diu que ens ho pensem moltes vegades perquè com a entitat estem en una situació privilegiada de solvència i liquiditat respecte a altres. És també responsabilitat corporativa treure productes que ajudin a superar la crisi? Ja fa temps que el banc integra la responsabilitat social en el negoci. Així treballem colze a colze amb altres departaments per impulsar productes que tinguin un component social o mediambiental que donin resposta a les noves necessitats. Quins productes d’aquest tipus tenen?

A Espanya, per exemple, tenim el que es coneix com a “Plan Familia” que són préstecs amb una sèrie d’avantatges específics que tenen en compte les circumstàncies concretes de la vida de les persones. Tenim un que és el préstec de naixement, que són 3.000 euros sense interès. D’aquest ja en portem cinc edicions i és un concepte que ens ha funcionat molt bé. Aquest any passat hem creat “l’Ajuda Vivenda”, que és una bonificació en el tipus d’interès per als joves que demanen un préstec hipotecari amb menys recursos que altres. Aquest any passat es van fer pràcticament 1.400 préstecs hipotecaris ﬁnançats per sota de l’Euríbor. Aquesta és una de les línies que es treballa. L’altra és la inclusió financera en els països on estem. L’aposta del banc és tractar d’aconseguir l’accés ﬁnancer a totes les capes de la societat. També s’està impulsant el microcrèdit, sobretot a l’Amèrica Llatina a través d’una fundació dotada d’un pressupost de 200 milions d’euros el 2007 i que el 2008 ja té 350.000 clients en crèdits d’un promig de 900 dòlars. Creu que el sistema de valors europeu és diferent a l’americà i per això no ens trobem amb productes com les subprimes? Aquí la regulació ha estat molt més prudent. A part de fer les provisions anticícliques, s’ha desincentivat alimentar un sistema financer paral·lel creat sense capital via apalancament. Per altra banda, el sistema hipotecari nordamericà és molt diferent, la venda es fa a través dels agents que estan primats per cada hipoteca que fan. Per altra banda, als EUA la persona no respon del préstec que ha subscrit, respon la vivenda. Això fa que molta gent deixi de pagar. Quant els valors, crec que a Europa no ha hagut una visió tant a curt termini.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

VALORS DEL MES

25 febrer 25 març

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+9,35%

+7,14%

+13,65%

+9,80%

+6,76%

1.965,26 2.149,18

1.160,83 1.243,81

7.461,22 8.479,99

3.846,21 4.883,29

1,27 1,35

ÍBEX

8072,00

CAC 2893,45 2864,25 2835,50 2806,76 2778,01 2749,26 2720,51 2691,77 2663,02 2634,28 2605,53 2576,78 2548,03 2519,29

7975,49 7878,98 7782,48 7685,97 7589,46 7492,95 7396,45 7299,94 7203,43 7106,92 7010,41 6913,90 6817,40 25 FEBRER

25 MARÇ

25 FEBRER

25 MARÇ

TOT EN VERT

Els bancs han impulsat les pujades generalitzades a tots els parquets i se n’ha ressentit tot el sector ﬁnancer. Caldrà veure si el positivisme s’estendrà els propers mesos.

DOW JONES 7792,33 7703,40 7614,44 7525,50 7436,54 7347,60 7258,64 7169,70 7080,74 6991,80 6902,85 6813,70 6724,95 6635,70 6547,04 25 FEBRER

25 MARÇ

EFECTES DELS SEUS PROPIS EXCESSOS

Els “reis del capitalisme” perden el tron “El capital risc i les ‘hedge funds’ poden afectar l’estabilitat del sistema ﬁnancer. Si alguna cosa va malament, si la música para, tindrem seriosos problemes”. Premonitòries van ser les paraules pronunciades el 2007 a París per Francisco González, president del BBVA. Tres anys després, l’edat d’or d’ambdues ha arribat a la ﬁ.

LAIA JARDÍ

La conferència “Super Return”, celebrada aquest febrer a Berlín, deu el seu nom als moments feliços del capital risc. Fa només tres anys, els “reis del capitalisme”, com els va batejar The Economist, van saber treure profit de la combinació de tipus d’interès històricament baixos i d’una gran liquiditat al mercat: movien més de mig bilió d’euros, cap empresa estava fora del seu abast i oferien rendibilitats imbatibles, del 20% anual. El gegant de l’automoció Chrysler o l’espanyola Altadis són dos exemples d’empreses engolides pel capital risc, protagonista d’operacions multimilionàries però també de les suspicàcies de governs i organitzacions internacionals. Al “Super Return” d’aquest any, l’actitud d’edicions anteriors de vantar-se pels desorbitats beneficis de les firmes va donar pas a la preocupació pel futur del sector. Molts d’aquests grups, dedicats a comprar empreses madures, fer-les créixer i vendre-les al cap dels anys, han començat

a patir la crisi per tres vies: el deteriorament del valor dels seus actius, el fort endeutament de moltes de les empreses participades pel sector i la pressió d’alguns inversors –principalment bancs, asseguradores i fons de pensionsper recuperar el seu diners. Heino Meerkatt, de Boston Consulting Group, reconeix que gairebé la meitat de les companyies en mans de firmes de capital risc presentaran morositat en el seus pagaments durant els pròxims tres anys, el que podria derivar en una onada d’insolvència. A Europa, Candover ha vist aquest març com el valor de la seva cartera quedava reduït a la meitat. El valor de les inversions de la seva rival Permira ha caigut un 36%, Terra Firma, un 45% i Blackstone, propietari de la cadena d’hotels Hilton, un 30%. Segons els experts, la indústria està patint els efectes dels seus propis excessos i errors. Els anys de creixement econòmic els van convèncer que tot el que tocaven ho convertien en or; acceleraven els seus anàlisis dels objectius a comprar i con-

fiaven massa en la informació elaborada pels consellers dels bancs d’inversió. Simon Walker, cap de la British Private Equity i Venture Capital Assotiation, reconeix que la indústria va convertir-se en “vaga” durant el boom creditici. També va endeutar-se en excés i s’ha acabat exposant a la cara B de l’efecte palanca, que magniﬁca els rendiments durant èpoques de bonança però multiplica les pèrdues durant les caigudes. Segons el grup de recerca Dealogic, el capital risc va invertir 1,63 bilions de dòlars durant 2005-07, més de la meitat de la inversió total des de 1995. De gener a març, hi ha hagut 147 noves compres per un valor de 18.200 milions de dòlars, dos terços menys que els 470 acords valorats en 43.600 milions del mateix període de l’any passat. En aquest context, el primer objectiu dels grups de capital risc és assegurar-se la supervivència. “Les firmes invertiran el 70% del seu temps en apuntalar les seves inversions, el 20% en apuntalar la

Gairebé la meitat d’empreses en mans de ﬁrmes de capital risc presentaran morositat aviat

seva base inversora, el 5% intentant recaptar nou diner i un 5% intentant dur a terme nous acords”, observa David Rubenstein, cofundador de Carlyle. No tot són males notícies per al sector. En l’actual marc d’escassetat de crèdits, un dels clars avantatges del capital risc és la liquiditat de la qual disposen (uns 80.000 milions d’euros per invertir a Europa), en part perquè els inversors van posar diners que encara no s’han invertit. El valor conjunt de les inversions del capital risc va caure més de dos terços entre 2007 i 2008. El crèdit no ha desaparegut, però el sector sap que captar diner serà cada cop més difícil i que les pressions dels inversors perquè rebaixin les comissions seran cada cop majors. “O la indústria s’adapta o caurà en la irrellevància”, va sentenciar a Berlín Henry Kravis, fundador de KKR. El capital risc, amb 20.000 empreses en cartera a Europa,

Segons els experts, la indústria està patint els efectes dels seus propis excessos i errors ha tocat de peus a terra amb la crisi, que ha enviat una senyal al sector de què necessita canviar. El repte d’ara és diversificar per poder beneficiar-se de les oportunitats que la recessió pot produir. Els analistes asseguren que desapareixeran ﬁrmes, però que sobreviuran les que encertin amb petites inversions en els sectors -com l’energia i la sanitat- que més remuntaran quan comenci a difuminar-se la crisi.

EVOLUCIÓ DEL CAPITAL RISC ALS EUA 200

700

180

640

160

580

140

520

120

460

100

400

340

280

220

160

100 2004

2005

2006

Capital invertit (milions de $)

2007

2008

N’um d’operacions

Font; PitchBook Platform

Anàlisi de valors / FINANCES

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

IBERDROLA NO VOL ACS AL CONSELL

UNIÓ ALS CELS ESPANYOLS

L’elèctrica ha donat llargues a l’entrada de la constructora ACS al seu consell de direcció. Per evitar la confrontació, Galán ha dit que en el seu moment estudiarà l’entrada quan hi hagi una vacant. ACS sol·licita un lloc al consell d’administració d’Iberdrola d’acord amb la seva participació accionarial, que s’eleva al 12,7%.

Spanair i Air Europa han arribat a un acord comercial per compartir alguns dels seus vols nacionals, una iniciativa que busca reduir costos incrementant l’ocupació dels seus avions. L’acord és vigent des del 29 de març i afecta 13 rutes. En 1 any, 25 companyies s’han vist reduïdes a gairebé la meitat.

GAS NATURAL MULTIPLICA PER 2 EL CAPITAL SOCIAL

Gas Natural ha aprovat una ampliació de capital de 3.502 milions d’euros a través de l’emissió de 447,8 milions de noves accions. L’operació suposa multiplicar per dos el seu capital social, amb l’objectiu de finançar la compra d’Unión Fenosa.

GAMESA

15,01 14,54 14,08 13,61 13,15 12,68 12,22 11,75 11,29 10,82 10,36 9,89 9,43 8,96 8,50 8,04

2 GENER

20 MARÇ

Les accions de Gamesa, la segona companyia del món en fabricació d’aerogeneradors, acumulen una caiguda del 28,3% des de principis d’any. La revisió a la baixa de la previsió de les seves vendes (entre 3.300 i 3.600 megavats) ha passat factura al grup, que va guanyar 320 milions el 2008, un 45,5% més que l’any anterior. A mig-llarg termini, Gamesa podria veure’s beneﬁciada per l’aposta del president dels Estats Units, Barack Obama, per les energies renovables, un tema que també s’ha convertit en prioritari a l’agenda de José Luis Rodríguez Zapatero.

ALMIRALL, RECUPERANT LA CONFIANÇA DELS INVERSORS

L’acció dels laboratoris acumula guanys del 13,59% des de gener El 2009 ha començat amb millor peu per a Almirall de com va acabar l’any anterior. Si el segon semestre de 2008 va sorprendre el grup amb una decepció pels resultats del seu producte estrella i una pèrdua de gairebé la meitat del seu valor borsari, el que portem d’any ha situat els laboratoris catalans entre els guanyadors del mercat continu. LAIA JARDÍ

L’exercici anterior va ser un cop baix per al primer laboratori espanyol, una història de rumors, pujada i davallada que va saldar-se amb pèrdues d’un 63% a borsa. El passat setembre, Almirall va caure un 44% en una única sessió, el major descens a Espanya des del crac d’Astroc, el 18 d’abril del 2007. El rumor d’una OPA per part d’un fons d’inversió holandès va disparar Laboratoris Almirall un 5,5%. El dia següent, 3 de setembre, l’anunci d’uns resultats inferiors als esperats del fàrmac Aclidinium va fer caure l’acció dels 15 als 8,7 euros, una davallada amb què la companyia va perdre més de 600 milions d’euros de capitalització borsària. Mig any després de l’entrebanc amb el bromur d’aclidini, orientat al tractament de malalties pulmonars, Almirall comença a recuperar-se amb una pujada acumulada des de gener del 13,59%, ﬁns els 6,35 euros (a 20 de març). També ha rebut bones notícies. A mitjans de març van publicar-se els resultats positius en Fase III de Sativex, un fàrmac derivat del cànnabis, del seu soci britànic GW Pharmaceuticals. La bona evolució del medica-

ment, dissenyat pel tractament de l’esclerosi múltiple, va suposar una injecció positiva per Almirall, que compta amb els drets comercials a tot Europa, a excepció del Regne Unit. D’aprovar-se, suposarà visibilitat i uns ingressos importants de la comercialització fora d’Europa. L’aposta estratègica d’Almirall, enfocada a productes innovadors i protegits per patent, va veure’s reforçada aquest gener. El grup presidit per Jorge Gallardo va anunciar la venta d’una cartera de 13 dels seus fàrmacs més veterans -i ja fora de la protecció de la patental grup Kern Pharma per 19,1 milions d’euros. Amb aquesta operació ha obtingut una caixa addicional que li permetrà ﬁnançar la investigació en nous medicaments, especialment l’Aclidinium, en àrees terapèutiques relacionades amb el tractament de l’asma, l’artritis reumatoide o l’esclerosi múltiple. La notícia en si no té un gran impacte borsari pel poc pes dels productes, però sí que transmet un missatge positiu sobre l’estratègia del grup d’apostar per un model de negoci d’investigació, d’alt risc però que pot ser extremadament rentable.

Destaquen uns ingressos contants i els acords de col·laboració a altres països Segons Ibersecurities, Almirall compta amb una cartera sòlida i diversificada internacionalment, una opinió compartida per la major part dels analistes. No obstant, els últims mesos han demostrat que el mercat segueix de prop els avanços del grup en la seva gran aposta farmacològica, el que pot marcar la diferència en el seu ritme de creixement de cara al futur. Del grup destaquen uns ingressos constants (va guanyar 136,1 milions d’euros el 2008, un 3,8% més l’any anterior) i el fet que compti amb acords de collaboració a altres països per la comercialització de determinats productes, punts forts que compensen la gran despesa en I+D, de 139,3 milions durant l’any passat, un 14,1% més que el 2007. “El mercat valora el seu perﬁl defensiu”, destaca Xavier Teixidó, de Renta 4. Segons l’analista, de la caiguda en vertical

El laboratori manté els seus plans futurs de creixement fora d’Espanya. / ARXIU

des de 15 euros fins a 4, el valor “està aguantant i fa intents de rebotar”. “Podria remuntar fins a la meitat de què ha baixat, als 8 o 9 euros, si el mercat fa temptatives de millorar”. Almirall se situa entre les divuit empreses de l’Índex General de la Borsa de Madrid que presumeixen de recomanacions de compra, segons el consens del mercat. En el cas dels laboratoris catalans, es destaca la seva positiva evolució durant el 2009, però també que les accions estan barates per PER -nombre de cops que el benefici per tí-

tol està contingut al preu de l’acció- i que el rendiment que ofereix la seva retribució se situa prop del 5%. Pel que fa al futur, Almirall manté el seus plans de creixement i busca oportunitats de compra fora d’Espanya, concretament a França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. De cara el 2009, els laboratoris confien que la seva xifra de vendes, l’EBITDA i el resultat net normalitzat creixin “en un dígit percentual”. A més a més, manté la promesa d’un dividend d’entre el 35 i el 40% del beneﬁci.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

LA FED I EL BANC D’ANGLATERRA INJECTEN SUMES MILIONÀRIES A L’ECONOMIA PER DESEMBOSSAR EL CRÈDIT

Llicència per fabricar diner L’han qualiﬁcada com a l’última arma en la guerra contra la recessió: imprimir diner o el seu terme tècnic “quantitative easing” (expansió quantitativa), la gran esperança dels Bancs Centrals per evitar la deﬂació. El Banc d’Anglaterra i la Reserva Federal han estat els pioners en aquesta crisi, però altres els seguiran, donat que les contínues baixades dels tipus d’interès no aconsegueixen estimular el consum. LAIA JARDÍ

L’actual crisi econòmica és diferent de les experimentades durant els últims cinquanta anys. Normalment, les recessions tenen lloc quan l’economia s’escalfa. Després d’anys de creixement accelerat, s’accentuen les pressions inflacionistes i el banc central puja els tipus d’interès. Això provoca una desacceleració econòmica que es resolt amb la rebaixa del preu del diner. Aquesta crisi, en canvi, té l’origen a les grans pèrdues del sistema ﬁnancer i la ruptura de la conﬁança en el mercat creditici. Això fa que les baixades de tipus dels bancs centrals no es vegin traslladades a l’economia real i, per tant, la política monetària sigui poc efectiva. Davant d’aquesta disjuntiva i després d’històriques retallades dels tipus, les autoritats monetàries es plantegen atacar el problema d’arrel, és a dir, injectar diner directament a l’economia real. El 5 de març, el Comitè de Política Monetària del Banc d’Anglaterra va avançar cap a la frontera de la política monetària ortodoxa a l’anunciar que injectarà 75.000 milions de lliures (uns 79.900 milions d’euros) per comprar deute públic,

una pràctica coneguda com a expansió quantitativa que el Banc mai ha hagut de contemplar –fins ara- durant els seus 315 anys d’història. L’instrument també es coneix com “imprimir diner”, tot i que en realitat no es fabriquen bitllets sinó que es compren actius -normalment bons governamentals- dels bancs i d’altres institucions financeres. Per pagar-los, el Banc Central no demana préstecs sinó que crea nou diner electrònic. Enlloc de reduir el cost del diner –retallant els tipus oﬁcials d’interèsel que es fa és incrementar la massa monetària. El 18 de març, la Reserva Federal va aplicar a gran escala l’estratègia britànica, a l’anunciar la injecció de 300.000 milions de dòlars (uns 221.000 milions d’euros) en la compra de bons del Tresor. Suïssa també està aplicant l’expansió quantitativa i s’espera que Canadà i Suècia siguin els pròxims. Fins i tot el Banc Central Europeu es planteja de cara al maig/juny inundar d’euros el sistema en un intent de desembussar el crèdit. L’expansió quantitativa té dos efectes: injecta liquiditat als venedors d’aquests actius -

disposició de l’economia britànica és l’objectiu adequat. Les empreses i els clients necessiten millor accés a crèdit assequible, però també s’ha d’anar amb cura. Mal gestionada, la pràctica pot afegir pressió inflacionista”, alerta Stephen Robertson, director general del British Retail Consortium. Des del Banc d’Anglaterra s’assegura que es podrà eliminar la liquiditat que sobra en el moment adequat per no entrar en un espiral inﬂacionista.

Experiències anteriors

“Quantitative easing” és l’expressió tècnica de la pràctica coneguda com imprimir diner. / ARXIU

amb la idea que la utilitzin per gastar-la en altres actius o augmentar els crèdits a particulars i empreses- i indirectament redueix els tipus d’interès dels préstecs. Amb la compra de bons es rebaixa la seva rendibilitat i això fa menys atractiva la inversió en deute públic o dipòsits bancaris, al temps que s’incentiva la inversió en borsa. La gran majoria d’analistes creu que augmentar la massa monetària mereix una oportunitat, però pocs tenen la genuïna con-

vicció que funcionarà. A banda de la diﬁcultat de saber quant diner nou és suficient, una de les incògnites és si la liquiditat injectada al sistema arribarà a les butxaques d’empreses i particulars. L’escassesa de liquiditat actual podria portar als bancs a guardar les reserves enlloc d’augmentar els crèdits, el que limitaria l’eﬁcàcia de la nova pràctica. “El tema clau no és el cost del crèdit sinó la seva disponibilitat. Posar més diners a

Després del crac de 1929 i la subseqüent crisi bancària, la Fed va decidir-se a finançar una gran expansió fiscal amb la impressió de diner. Un esforç que, segons els analistes, va ser crucial per treure l’economia de la Gran Depressió. Dècades després, el 2001, el Japó va fer el mateix per superar el que es coneix com la “dècada perduda” dels noranta –deu anys de caiguda dels preus de l’habitatge i de crisis bancàries-. Els experts consideren que en aquest cas es va arribar massa tard, derivant en una dècada sense reactivar el consum tot i oferir el diner pràcticament gratis.

NOTÍCIES DEL MES AUGMENTEN LES QUEIXES CONTRA BANCS I CAIXES

La crisi s’ha traduït també en un augment en un 53,5% de les queixes al Banc d’Espanya, que van créixer ﬁns els 2.238 escrits durant el quart trimestre del 2008. Segons l’últim informe del Banc d’Espanya, els bancs són l’objectiu de la meitat de les reclamacions dels clients (un 52,8%), mentre que el 34% dels escrits estaven dirigits contra les caixes. Els principals blancs de l’ira: Citibank, Cetelem i Open Bank, del grup Santander. LA UE DUPLICA LES AJUDES A L’EST

Els líders de la UE han acordat duplicar, ﬁns els 50.000 milions d’euros, els fons dedicats a ajudar les economies de l’est d’Europa, especialment colpejades per la recessió. El Consell Europeu també ha anunciat la injecció de 75.000 milions d’euros al FMI, en un intent de reforçar la posició europea de cara a la reunió del G-20 a Londres, el 2 d’abril.

L’objectiu de la UE és que l’FMI assoleixi un mínim de 500.000 milions de dòlars per oferir més línies de crèdit als països en diﬁcultats. ELS PROMOTORS, ELS MÉS MOROSOS

Un de cada dos euros morosos de la banca és de promotors immobiliaris. El 52% dels préstecs empresarials de dubtós cobrament –amb impagaments de més de tres mesos– prové de l’activitat immobiliària (19.390 milions d’un total de 37.265 milions). Segons les dades del quart trimestre del 2008 publicades pel Banc d’Espanya, si també es comptabilitzen els crèdits dubtosos de les famílies amb la banca, el col·lectiu de promotors acapara el 33% dels impagaments. 110 MILIONS PER 120 OFICINES

Caixa Catalunya ha recaptat 110 milions d’euros amb la venda de 120 sucursals de la seva xarxa d’oﬁcines a grups familiars, operació que permetrà a la caixa obtenir recur-

sos extraordinaris per augmentar les seves provisions. L’entitat dirigida per Adolf Todó seguirà operant a les sucursals venudes en règim de lloguer, una pràctica que s’està estenent per tot el sector. L’objectiu de la caixa és col·locar al mercat 824 sucursals i aconseguir un mínim de 514 milions d’euros. ESPANYA S’ACOMIADA DELS “HEDGE FUNDS”

Les principals gestores espanyoles han anunciat la liquidació dels seus “Hedge Funds”, o fons d’alt risc especulatiu, després de patir pèrdues interanuals d’un 20% i peticions massives de reembossaments a ﬁnals d’any. Gestión Alternativa, Bankinter, UBS, Optimal i BBVA són alguns que han tancat els seus fons, el que ha deixat a milers d’inversors amb les seves participacions congelades. Els “hedge funds” gestionen només 1.300 milions d’euros en fons registrats a Espanya, un 45% menys que a l’estiu.

ELS IMPAGAMENTS ES DISPAREN UN 148 PER CENT

El deute impagat a entitats ﬁnanceres i grans empreses per part de famílies i empreses s’ha elevat als 32.068 milions d’euros el febrer, el que suposa un 148% més que al mateix mes del 2008. Les dades de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit revelen que el número d’espanyols comptabilitzats com a morosos supera els 2 milions, un 59,8% més, mentre que en el cas de les empreses la xifra s’eleva un 55,7%, ﬁns les 227.000. 2009, PROVA DE FOC PER A LES EMPRESES

Els grans grups espanyols han tancat el 2008 amb elevats beneﬁcis, tot i la crisi econòmica. Telefónica, Endesa, Repsol, Abertis, Gamesa o el BBVA i el Santander han salvat els seus resultats de l’any passat gràcies a la bona evolució del primer semestre.

L’expert / INTERNACIONAL

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Internacional EL PAPER D’EUROPA DAVANT LA RECESSIÓ ECONÒMICA

Europa i la sortida de la crisi La crisi va sorgir als Estats Units però la seva propagació ha exacerbat les febleses de les economies europees i sovint sembla que la seva fragmentació. A l’hora d’arribar a solucions internacionals, les tensions entre Estats Units i Xina a vegades dóna la sensació que deixen Europa en un lloc residual. Què pot aportar Europa a la sortida de la crisi? JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

El projecte d’integració europea va néixer bàsicament amb una dimensió interna: crear un mercat únic i després una moneda comuna. Però la superposició en el temps entre la construcció de la UE i la globalització ha fet que en bona mesura els debats sobre Europa s’anessin referint al seu posicionament a l’economia i la política globals. Naturalment les dimensions internes i externes estan relacionades: les febleses d’Europa com agent internacional deriven sovint de la seva fragmentació política, però també és cert que Europa ha estat pionera en mecanismes i processos de supranacionalització que poden ser referències valuoses –en positiu i en negatiu, sobre què cal fer i què cal evitar– ara quan la crisi actual evidencia la necessitat de respostes transnacionals a problemes globals.

Europa i les noves regles globals Encara que sovint s’analitzin els impactes econòmics i polítics de la crisi en termes de la confron-

tació entre Estats Units i Xina pel lideratge mundial i s’apunti a un paper cada vegada més relativament perifèric de la UE, les dades mostren que el paper d’Europa té molts ingredients potents. La UE encara encapçala el rànquing d’exportador mundial de mercaderies (per davant d’una Xina que va superar el 2007 els Estats Units). El lideratge europeu és especialment consistent en productes de qualitat. Això implica que Europa ha de tenir més interès que ningú en mantenir obert el sistema comercial mundial. Des de la perspectiva financera, els desequilibris profunds que reflecteixen el dèficit d’estalvi dels Estats Units i el superàvit d’algunes de les principals economies emergents troba el seu contrapunt en una posició més propera a un cert equilibri al conjunt de la UE, encara que amb notables desequilibris interns. Europa es troba, doncs, en situació d’aportar propostes i solucions més ponderades... que de pas suavitzin el paper de l’euro com a principal moneda que sofreix les vicissituds dels ajustos del dòlar, a la vista dels controls importants sobre els tipus de canvi de les monedes de les potències comercials asiàtiques i les petroleres.

resultat de conflictes bèl·lics, i que evitar això seria una novetat enormement positiva. I s’hauria de recordar d’immediat que la UE va néixer amb aquesta filosofia i objectiu: generar un entramat d’interdependències econòmiques que fes inimaginable la repetició d’una tercera guerra mundial. Extrapolar aquesta fita a escala global hauria de ser una aportació cabdal de l’experiència europea de les darreres dècades. Europa també ha estat el lloc del món on les polítiques de benestar han anat més lluny (fins i tot massa, afegiran els crítics). L’èxit d’aquestes polítiques va ser la simbiosi entre les intervencions públiques en economia i els compromisos d’estabilitat econòmica i protecció social. Ara que hi ha una nova onada de polítiques públiques, una important lliçó d’Europa és que no es tracta només de polítiques de despesa pública sinó que el cabdal són continguts que responguin a les noves realitats del segle XXI, des dels aspectes energètics i mediambientals fins als demogràfics (migracions i envelliment) passant pels nous requeriments de capital humà de qualitat.

El model europeu Quan es diu que el binomi globalització + crisi ens portarà a una nova distribució del poder econòmic, empresarial, financer i polític a escala mundial, cal recordar que històricament aquests canvis han estat el

Els temps de prosperitat global ara desapareguts van dur a una sacralització del model de capitalisme anglosaxó així com certs elogis –en públic i, sobretot, en privat– al capitalisme asiàtic (amb escasses preocupacions

Xina vol millorar la protecció social i estimular la demanda interna. / ARXIU

socials i encara menys democràcia política), amb la contrapartida de creixents menyspreus al model europeu. Ara constatem com Dani Rodrik –des de Harvard– ens diu que la profunditat de la crisi és el resultat explosiu de la trobada entre els capitalismes nordamericà i la seva variant asiàtica, és a dir, d’una banda la confusió injustiﬁcada entre mercats lliures i mercats desregulats i, de l’altra, l’oblit del paper de les institucions socials i polítiques com a legitimació i moderació de les forces dels mercats. Ara, els Estats Units i Xina semblen haver descobert el paper essencial de les polítiques de cobertura social i redistribució, fent-se força més europees. Desapareguts en la foguera de les vanitats alguns dogmatismes, cal revaloritzar, sense complexos, el model europeu. Què vol dir això? D’una banda, que competitivitat i cohesió social no són intrínsecament

oposats sinó que tenen molts més ingredients i complementarietat que contraposició. D’altra banda, que la dinàmica de hard work (o feina ben feta en la versió catalana) i la qualitat de vida estan destinats a trobar-se i no a ser models alternatius entre els quals cal triar dràsticament. I també que el pluralisme i la tolerància són valors no només ètics o morals sinó també una font de riquesa i benestar. Ara que l’Administració Obama parla d’universalitzar l’assistència sanitària i que Xina assaja com millorar la protecció social i estimular la demanda interna –començant pel consum dels seus ciutadans– cal recordar que els principis ètics asiàtics tradicionals de saviesa i compassió potser estan més propers al model europeu que al mix explosiu (Rodrik dixit ) amb què els països de tradició budista i confucionista havien intentat absorbir el capitalisme.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

Els paradisos ﬁscals Anguila Illes Verges San Cristóbal i Nieves

Antigua Barbuda Montserrat Illa de Man Dominica

Jersey

Santa Lucía

Luxemburg

San Vicente i las Granadinas

Andorra Mònaco

Granada

Gibraltar Barbados

Illes Turques Illes Caiman Belice Illes Panamà Illes Cook

Mesures antip iparadís Una quarta part de la riquesa m ndial l’acumulen els anomenats paradisos fis als, segons el Fons Monetari Internacional. erò, en què consisteix exactament un parad s fiscal i què és el que el fa tan atractiu? É un territori on no es paguen impostos o els impostos són molts baixos. Això ixò fa que tant particulars com empreses, hi pugui pug diposita els seus diners sense cap tipus us de d st i, a més, de forma secreta. T t i que l’origen dels paradisos fiscal fisc remunta a la segona meitat del segle e XX, X da cop hi ha

més organisme om l’OCDE, que han posat en marxa en els darrers temps mesures antiparadís. Això ha fet qu ue alguns estats ho hagin deixat ser, i d’altress hagin passat a ser considera om a cooperant perants, ja que col·laboren, entr ’altres, b l’intercanvi rc d’informació ﬁscal El propi president del govern panyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’h mostrat en diverses ocasions partidari d dicar els paradisos ﬁscals, perquè els co dera una eina de frau. I és que aquests pe diquen altres estats, ja que

acullen diners di de ciutadans, que els de declarar e en els seus respectius països. Ell cas d’A d’Andorra n La decisió decisió d’Andorra de fa unes poq nes dee can canviar anv ell sse e més transparent spare pare r n de paradisos ris podrie que el d’e

El mapa del món / INTERNACIONAL

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Suïssa Lietchtenstein San Marino Malta Xipre

Hong Kong Singapur

Bahrein Seichelles Illes Maurici

Illes Marshal Nauru Samoa Vanuatu Niue

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

Internacional

VICTÒRIA DEL FRONT FARABUNDO MARTÍ D’ALLIBERAMENT NACIONAL (FMLN)

NOTÍCIES DEL MES

Funes guanya les eleccions presidencials a El Salvador El candidat continuista de l’Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), Rodrigo Ávila, ha reconegut la derrota a les eleccions d’El Salvador i ha promès fer “una oposició constructiva”. NÚRIA CABRERA

El candidat del Front Farabundo Martí d’Alliberament Nacional (FMLN), Mauricio Funes, s’ha proclamat vencedor de les eleccions presidencials celebrades a El Salvador, convertint-se en el primer president d’esquerres en la història d’aquest país centreamericà. L’FMLN, antic grup guerriller d’esquerres, va ser legalitzat com a partit polític l’any 1992, després de la guerra civil que va assolar el país, i que van protagonitzar contra l’exèrcit salvadorenc (1980-1992). El conﬂicte va deixar més de 75.000 morts durant 12 anys de combat. Ara, com a partit polític, ha desbancat per primera vegada en vint anys el partit dretà de l’Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), sobre el qual pesa l’ombra dels esquadrons de la mort salvadorencs durant la guerra.

Mauricio Funes té 49 anys i és periodista. / ARXIU

Funes, de 49 anys i periodista, era el primer candidat de l’FMLN sense passat guerriller. En una crida a la convivència social, Funes va manifestar el seu desig que el resultat de les eleccions presidencials sigui “un nou acord de pau, de reconciliació”. “Per aquesta raó, convido les diferents forces polítiques perquè construïm aquesta unitat”, va afegir, en una de les seves primeres com-

pareixences davant la premsa després de ser proclamat president.

La dreta reconeix la derrota Després del recompte electoral, Mauricio Funes ha obtingut el 51% dels vots, mentre que l’ARENA ha rebut el suport del 49% dels ciutadans. Pel que fa a la participació, més d’un 60% dels electors convocats a les urnes van acudir a votar. Per pri-

mera vegada en la història salvadorenca, els dos candidats a la presidència del país han superat el milió de vots. Més de 4.000 observadors han verificat el procés electoral al qual van ser convocats més de 4,2 milions de ciutadans salvadorencs. El candidat de l’ARENA, Rodrigo Ávila, ha reconegut la derrota a les eleccions presidencials i ha promès fer a partir d’ara “una oposició constructiva”. L’ARENA va arribar al poder l’any 1989, amb la figura de l’empresari Alfredo Cristiani al capdavant, després de desplaçar el Partit Demòcrata Cristià del poder. El 1992, Cristiani va signar els Acords de Pau amb l’ex guerrilla de l’FMLN. L’ARENA va guanyar successivament les eleccions presidencials el 1994, 1999 i 2004. Ara, exerciran el seu paper d’oposició per primera vegada des de 1984.

CONTRIBUCIÓ EUROPEA A L’AFGANISTAN

La Unió Europea vol millorar la seva presència a l’Afganistan Entre d’altres mesures, es recolzarà la reforma policial al país i es treballarà per afavorir el desenvolupament de les capacitats pròpies d’un Estat de Dret. NÚRIA CABRERA

Els ministres d’afers estrangers de la Unió Europea han reaﬁrmat a la seva darrera trobada el seu “compromís a llarg termini” amb l’estabilització, reconstrucció i desenvolupament de l’Afganistan i, de manera “urgent”, s’han compromès a estudiar com “augmentar i millorar” la seva contribució i assistència. “Tots els estats membres haurien de parti-

cipar, d’una manera o una altra, per ajudar l’Afganistan. No tot el món ha de posar tropes sobre el terreny, però s’ha de cooperar, hi ha moltes maneres”, va recalcar l’Alt Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Javier Solana.

Afavorir el respecte als Drets Humans Els vint-i-set s’han com-

promès a “assistir a la reforma de la policia afganesa” a través de la seva missió policial que consideren essencial per establir un cos policial afganès “competent i legítim”, un fet que serà “crucial” per a l’estabilitat a llarg termini de l’Afganistan. La UE està immersa en un procés de generació de forces per augmentar el seu contingent policial. L’objectiu és

arribar als 400 abans de l’estiu. A més, els vinti-set consideren necessari que es respecti la protecció dels Drets Humans i que s’impulsi la lluita contra la corrupció i la impunitat “per garantir un bon Govern”. La Unió Europea també espera que Kabul “mantingui les llibertats fonamentals garantides per la Constitució afganesa i el Dret Internacional”.

L’OTAN ARRIBA A UN ACORD PER REPRENDRE ELS CONTACTES FORMALS AMB RÚSSIA

Els 26 aliats de l’OTAN han arribat a un acord per reprendre els contactes formals amb Rússia, que van ser interromputs com a resposta a l’ús desproporcionat de la força per part de Moscou en el conﬂicte del passat estiu a Geòrgia, que va tenir com a conseqüència el reconeixement de les regions separatistes georgianes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia. De fet, els Estats Units tenen un gran interès en descongelar les relacions amb Rússia, perquè volen que participi en l’escut antimíssils que Washington vol desplegar a l’est d’Europa. D’altra banda, Moscou ha celebrat la restitució del diàleg, i ha assenyalat que suspendre’l va ser un error. NETANYAHU FORMA GOVERN AMB L’ULTRADRETÀ LIEBERMAN

El líder del Likud, Benjamin Netanyahu, ha arribat a un acord amb la ultradreta de Lieberman per formar un govern de coalició a Israel. D’aquesta manera, compleix amb l’encàrrec que li va fer el president del país, Shimon Peres. Segons fonts del Likud, el pacte entre les dues formacions arriba després de setmanes de negociació i preveu deixar a mans de Lieberman les carteres d’Afers Exteriors, Defensa, Infraestructures, Turisme i Integració de Nous Immigrants. El govern de coalició haurà de comptar amb altres suports per obtenir la majoria, entre els quals es troba el partit de centre, Kadima. Les dues formacions no es posen d’acord en temes clau com la creació d’un Estat palestí, però mantenen les converses. ELS GRUPS PALESTINS ACORDEN CELEBRAR ELECCIONS EL 2010

Els diferents grups palestins que negocien un pacte de reconciliació han arribat a un acord per celebrar eleccions legislatives i presidencials el 25 de gener de 2010. No obstant això, en aquests moments continua oberta la negociació del pacte per a la creació d’un govern provisional d’unitat nacional que serà el responsable d’organitzar aquests comicis, segons va indicar el secretari general del Front per a l’Alliberament de Palestina, Wasil Abú Yusef, en declaracions a l’agència de notícies egípcia MENA. El Moviment de Resistència Islàmica (Hamás) i el Moviment Al Fatá, els dos principals grups palestins, no es posen d’acord en l’actitud cap a Israel. Mentre Hamás defensa la lluita armada, Al Fatá, el grup del president palestí, Mahmud Abbas, opta per negociar amb Israel complint amb les condicions de la comunitat internacional. LA UE FA UN ESFORÇ “MOLT SUPERIOR” ALS EUA EN LA LLUITA CONTRA LA CRISI, SEGONS BARROSO

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha replicat al president nordamericà Barack Obama que la Unió Europea ja està fent un esforç “molt superior” al d’Estats Units per tal de combatre la crisi econòmica, amb mesures d’estímul i de protecció social, encara que no va excloure que sigui necessari prendre noves iniciatives si la recessió s’agreuja. Barroso va reaccionar així a la petició que Obama ha dirigit a Europa i a d’altres països perquè adoptin nous plans d’estímul per reactivar l’economia. Els ministres d’Economia de la UE ja van rebutjar aquesta petició, considerant que només serviria per “afegir dèﬁcit al dèﬁcit i deute al deute” i van apostar per concentrarse en l’aplicació de les mesures ja encetades.

INTERNACIONAL / Oberts a l’estranger

MÓN EMPRESARIAL

ABRIL 2009

Agenda de la internacionalització 7 d’abril Comerç internacional per a empreses de serveis Des de la Cambra de Comerç de Lleida s’ha programat aquesta jornada per desenvolupar una visió estratègica del negoci de serveis a nivell internacional i eines de decisió, control i gestió en l’àmbit internacional, a més d’actualitzar i millorar els coneixements en comerç internacional. El curs està adreçat a gerents i/o directius d’exportació de petites i mitjanes empreses, amb experiència professional de comerç internacional que vulguin actualitzar i millorar els seus coneixements en matèria internacional. Tots els continguts i aprenentatges del programa han estat creats i dissenyats per a adaptar-se a les necessitats de les petites empreses.

20 d’abril Elaboració de la cartera de projectes d’R+D+I Es pot considerar que el projecte és la unitat per gestionar el procés d’innovació. Per aquesta raó, és de gran importància la correcta identificació de les idees de l’empresa que s’han aprovat per ser executades. L’objectiu de la jornada organitzada des del Parc Tecnològic del Vallès i EuropaInnova és dotar als assistents de coneixements sobre identificació de les oportunitats d’innovació de l’empresa, com recopilar i gestionar les idees i com definir les idees per poder valorar les que formaran part dels projectes d’innovació a executar. L’acte va adreçat a gestors de la innovació, interessats en conèixer els mecanismes per facilitar el finançament dels projectes d’R+D+I

ABR

de la seva entitat. També, als tècnics ﬁnancers i administratius responsables de la gestió ﬁnancera dels projectes.

Del 20 al 29 d’abril Missió comercial a Austràlia i Nova Zelanda

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, dins del marc del Pla d’Acció Internacional 2009 del Consell de Cambres de Catalunya, organitza una Missió Comercial a Austràlia i Nova Zelanda. L’objectiu d’aquesta acció és facilitar a les empreses catalanes el contacte empresarial i comercial amb empreses compradores d’Austràlia i Nova Zelanda. Dins dels actes organitzats per a les empreses exportadores, està previst que aquestes mantinguin entrevistes amb les empreses importadores interessades en comprar i distribuir els seus productes o serveis en aquests països.

21 d’abril Fòrum Politècnic de la Universitat de Girona Fòrum d’empreses per tal de facilitar el contacte entre estudiants de darrers cursos de carreres tècniques de la Universitat de Girona i empreses interessades.

ABR

23 d’abril Responsabilitat social corporativa. Aplicació a l’empresa L’objectiu del curs és aportar als participants els conceptes bàsics dels diferents models de gestió de la responsabilitat social corporativa a nivell empresarial i les guies per elaborar memòries de sostenibilitat per deﬁnir de forma voluntària les polítiques socials i ambientals de forma complementària a la legislació aplicable, per contribuir a la millora de la societat i preservar el medi ambient. Dirigit a persones amb la tasca de gestionar la responsabilitat social corporativa a la seva empresa, tècnics de gestió de la qualitat, el medi ambient o altres àrees de l’empresa. Anirà a càrrec d’Evaristo Gutiérrez, director d’INGECAL, S.L., empresa consultora de sistemes de gestió de qualitat i medi ambient, i enginyer tècnic industrial, Màster Direcció d’Operacions ESADE, auditor certiﬁcat de sistemes de qualitat i medi ambient: Organització Europea de la Qualitat–EOQ.

milions de persones, tant per ús personal com professional. Les empreses, però, encara desconeixen el seu potencial i desconfien de ser-hi davant la incertesa de quin profit en poden treure. L’experiència de moltes que hi són demostra que les organitzacions han de considerar, seriosament, el seu ús amb finalitats empresarials. El taller del Parc Tecnològic del Vallès pretén explicar per què i com.

Del 30 d’abril al 3 de maig I Creuer de Networking per a Dones Professionals Durant quatre intensos dies, més de 100 dones professionals (emprenedores, executives, empresàries i directives) a nivell nacional combinaran l’experiència de viatjar per Marsella i Eivissa amb la possibilitat de treballar i ampliar les seves xarxes de contactes professionals amb quatre dinamitzades sessions de network i moltes altres activitats a bord del creuer. Organitza ProyectosTIC.

28 d’abril Xarxes Socials: ús i aplicacions per a les empreses El fenomen Web 2.0 ja és un fet a tots els nivells. Eines com els blocs, wikis i tecnologies de sindicació de continguts via RSS; aplicacions per intercanviar fotos, vídeos i presentacions; eines de microblogging i, sobretot, les xarxes socials, són presents en el nostre dia a dia, a Internet i fora d’ell. Aplicacions com Facebook, LinkedIn, Xing, Tuenti... són utilitzades per

ABR

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Naulover desembarca als Estats Units El fabricant català de gènere

ABR

de punt per a dona Naulover continua la seva tasca d’expansió, i ho fa amb les primeres comandes per proveir el mercat nordamericà, la seva gran aposta de futur per elevar les exportacions de l’actual 20% ﬁns al 50% durant els propers cinc anys. A més dels Estats Units, la marca Naulover és present a Mèxic, Xile, Bèlgica, Portugal, Itàlia i Anglaterra. Per afavorir la internacionalització i satisfer la demanda, durant aquest any 2009 es posarà en marxa la venda en línia a través del web de Naulover.

Isdin reafirma la seva presència a Europa amb una filial a Itàlia Laboratoris Isdin segueix amb la política d’expansió. El seu nou moviment ha estat l’obertura d’una filial a Itàlia, consolidant, així, la seva presència a la Unió Europea, on ja compta amb les delegacions de Portugal i Grècia, amb la finalitat de ser una de les marques de referència en dermatologia. Aquesta tasca d’internacionalització va començar fa una dècada. Es troba, d’aquesta manera, a Argentina, Xile, Mèxic, Perú i Brasil. Isdin és el primer laboratori farmacèutic en el mercat dermatològic espanyol, amb una quota de mercat del 9%.

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

• Recerca i selecció de professionals i directius. • Avaluació psicològica i competencial. • Consultoria en RRHH. ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona Tel.: 93 412 33 99

ABR

ABRIL 2009

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

POTÈNCIA ECONÒMICA A L’EST D’EUROPA

Lituània, una bona oportunitat de negoci sense explotar Encara que compta amb bones perspectives d’inversió per a la producció espanyola, la presència de les nostres empreses és gairebé testimonial. Amb el teló de fons de la crisi ﬁnancera, aquest país bàltic s’ofereix com una possibilitat ferma i solvent de negoci.

Lituània s’orientarà cap a la restricció de la política ﬁscal

NÚRIA CABRERA

Lituània és un país desconegut, econòmicament parlant, encara que compta amb una gran iniciativa empresarial. Quan es fa referència a Lituània, s’ha de constatar que és un Estat dinàmic, obert, flexible, i amb una població formada que vol aprofitar les oportunitats empresarials que van sorgint. A tot això, s’ha de sumar la seva posició estratègica a nivell geogràfic, que li permet beneficiar-se de l’estabilitat jurídica, econòmica i política que li proporciona la seva pertinença a la Unió Europea. A més, la seva proximitat amb els països nòrdics, que són els més competitius del món, s’ha traduït en un interessant procés d’inversions i transferència de dinàmiques a l’hora de fer negocis, que han estat molt positius pel desenvolupament de l’estructura econòmica de Lituània.

Oportunitats de negoci per a les empreses espanyoles Segons els darrers informes de l’Oﬁcina Econòmica i Comercial d’Espanya a Vilnius, la inversió espanyola a Lituània és gairebé inexistent. Segons l’Institut d’Estadístiques Lituà, la inversió acumulada a 1 de gener de 2007 arribava als 3,9 milions d’euros. No obstant això, s’obren oportunitats molt suggerents de negoci. Els sectors d’actuació són molt diversos, però destaquen sobretot aquells on Espanya té avantatges comparatius com l’alimentació, materials de construcció i certs béns de consum. Encara que la producció agroalimentària lituana és relativament important, existeixen possibilitats per a les exportacions de tot tipus de fruites, principalment, cítrics i melons, i d’hortalisses, com tomàquets, pebrots i altres verdures. També, poden tenir cabuda l’oli d’oliva o d’altres procedències, el vinagre i algunes espècies i condiments, encara que en petita quantitat. Un subsector amb

Els sectors de l’alimentació i de materials de construcció són els que donen més oportunitats

La Comissió Europea ha recomanat a Lituània que s’orienti cap a l’estabilitat macroeconòmica. / ARXIU

futur és el vi de qualitat mitja i de bon preu. En l’apartat de productes químics, els farmacèutics ofereixen, en principi, més oportunitats, així com els plàstics i el material aïllant. Entre els béns de consum, el calçat, els tèxtils o el moble són els productes més demandats. En el camp industrial, les eines petites tenen més sortida, juntament amb el material de transport, els vehicles i les peces de recanvi. Altres productes d’interès poden ser la maquinària per a indústries tèxtils i de la fusta. El sector energètic és un dels que desperta major interès, no només per les possibilitats que ofereix la futura central nuclear. A curt i mig termini, Lituània haurà d’augmentar la seva capacitat de generació i d’aprovisionament d’energia. En aquest sentit, existeixen

oportunitats tant en matèria de construcció de centrals de cicle combinat, plantes de cogeneració, una possible terminal de gas liquat o possibilitats d’implantació d’energies renovables, com la biomassa. D’altra banda, existeixen sectors que també estan, des de fa poc, despertant l’interès inversor de les empreses espanyoles. Destaquen el sector immobiliari, especialment en el segment residencial. Cal recordar que segons les darreres dades recollides per una de les majors companyies immobiliàries de la regió, Re&Solution, durant el 2008 a Lituània s’ha registrat el major volum de transaccions immobiliàries dels estats bàltics, mentre Estònia i Letònia passen per una gran inestabilitat econòmica i acumulen un important deute. L’actual situació del mercat immobiliari en

DADES GENERALS Població:

3,6 milions

Superfície:

65.303 km2

Capital: Sistema polític: Inﬂació: Creixement del PIB:

Vilnius República presidencialista 10,9% (2008), 4,2% (estimació 2009) 3,2% (2008), -8% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Rússia (15%), Letònia (12,9%), Alemanya (10,5%), Polònia (6,3%), Estònia (5,8%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX

els països bàltics ve determinada per l’impacte de la situació econòmica global, la crisi financera i l’augment de l’oferta d’oportunitats d’inversió.

Bona acollida del pla anticrisi Segons informa The Baltic Times, la Comissió Europea ha avaluat positivament el pla anticrisi elaborat per Lituània, i ha recomanat al país que s’orienti cap a l’estabilitat macroeconòmica i la restricció de la política ﬁscal. El pla, a més, recull mesures per a gestionar els desajustaments macroeconòmics i reduir el dèﬁcit públic. Per al primer ministre lituà, Andrius

Kubilius, “l’avaluació de la Comissió Europea i les institucions internacionals confirma la correcta elecció dels problemes que han de ser abordats. Únicament amb un pla d’acció ben definit i amb un programa específic es podran superar les dificultats originades per la desacceleració econòmica”. El govern ha anunciat els seus plans d’injectar al voltant de 666,7 milions d’euros als sectors immobiliari i de la construcció, amb una part considerable dels diners destinada a la renovació de col·legis i guarderies. Segons els plans inicials, la Unió Europea i el BEI finançaran projectes, amb el recolzament dels bancs comercials lituans. En oposició al pla anticrisi original, part dels diners s’utilitzarà per a la renovació d’edificis, per fer-los més eficients energèticament i per simplificar la regulació sobre construccions i terres.

L’EURO, FINS EL 2011 Reinoldijus Sarkinas, president del consell de directors del Banc de Lituània, ha declarat en les darreres setmanes que l’adopció de l’euro a Lituània serà una realitat el 2011-2012. Segons la seva estimació, l’actual situació econòmica i financera ha de ser tinguda en compte: la inflació augmentarà durant alguns mesos, però començarà a baixar posteriorment. “El 2010 s’arribarà al llindar d’inflació fixat per la Unió Europea i, si les circumstàncies econòmiques són favorables, podria arribar-s’hi fins i tot abans”. La taxa d’inflació no pot superar en més de l’1,5% la taxa mitjana d’inflació dels tres països de la UE amb preus més estables. A més, el dèficit del govern central no pot representar més del 3% del PIB i el deute públic ha de ser inferior al 60% del PIB o, si més no, presentar una reducció ràpida i constant. L’adopció de l’euro segueix sent un dels objectius prioritaris de Lituània.

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS 35

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Recursos Humans

Els RRHH, en el punt de mira RICARD ALFARO, PRESIDENT D’AEDIPE (ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE DIRECCIÓ I DESENVOLUPAMENT DE PERSONES) A CATALUNYA

“Ara els treballadors són més comprensius amb les diﬁcultats de l’empresa” Un nou model de gestió del capital humà pot néixer a partir de l’actual crisi. Per al president de l’associació AEDIPE-Catalunya, Ricard Alfaro, els departaments de Recursos Humans han deixat de ser ‘els de les nòmines’ per convertir-se en alguna cosa més: un intermediari entre els diferents protagonistes de les empreses. CARLES CHACÓN

Sembla que l’àrea de Recursos Humans viu especialment la crisi. Quina és la situació global que vostè percep? Les direccions de RRHH estem modificant el nostre funcionament. Fins ara estàvem treballant en desenvolupament i formació, i ara tornen els temes més durs del departament. Algunes empreses aborden temes de curt termini, degut a la crisi, evidentment, però no obliden que hi ha una estratègia a llarg termini que cal abordar per tal d’estar en una bona situació quan sortim de la crisi. Des dels departaments som conscients de les necessitats: ara s’ha de gestionar la situació de crisi, però propugnem no deixar d’invertir en el capital humà com a font del desenvolupament del teixit empresarial a Catalunya. S’han preocupat prou les empreses de millorar el seu capital humà durant l’època de bonança econòmica? A Catalunya tenim excel·lents gestors de persones. Hem de desatacar el caràcter, la qualitat i la visió emprenedora de la gent que treballa a Catalunya. Ens hem adonat a temps que el més important són les persones. Però ara hem de fer una altra reﬂexió: si hem invertit quan les coses han anat bé, ara que les coses no van bé hem d’invertir més, no menys. Però aquesta inversió, de vegades, per a algunes empreses, és inassumible…

Alfaro es mostra optimista i remarca les oportunitats que la crisi ofereix als empresaris. / FOTO: DAVID FERNÁNDEZ

“Abans de tocar els sous, cal eliminar altres despeses supèrﬂues” Hi ha de tot, clar. A diferència d’altres crisis, hem assolit una conscienciació de la situació que fa que les empreses retallin en manteniment, desplaçaments, o menjars… coses supèrﬂues. Però la formació s’està respectant bastant, perquè les direccions s’han adonat que si volen tenir una empresa capdavantera i excel·lent s’ha d’invertir en la gent. Quins són, ara per ara, els reptes més difícils als quals han de fer front els departaments de Recursos Humans? Ajudar l’empresa a desprendre’s del ‘greix organitzatiu’. En un moment de

benestar econòmic, algunes empreses han fet poc exercici i han acumulat greix, i ara cal fer una liposucció. Però més que reduir volum, s’ha de reduir greix. I és que algunes empreses poden reduir muscul també, i això no convé. Podrien els departaments de RRHH assumir el paper de mediadors entre directius i empresaris? Sempre s’ha dit que el departament de RRHH és el soci estratègic de la direcció per implantar les polítiques de l’empresa. En un futur, els departaments de RRHH seran els socis de tots els grups d’interès de l’empresa, també dels treballadors. Ens haurem d’apropar a tots els actors que tenen alguna cosa a dir a l’empresa, també als sindicats. El departament de RRHH ha de ser l’oli de l’engranatge de l’empresa, el

mediador entre els actors de l’organització. Pel que fa les accions de Responsabilitat Social, diria que perillen com a conseqüència d’aquest mateix entorn econòmic? La nova economia tindrà molt present la part social de les empreses, la part ètica. Als EUA s’ha vist la necessitat d’aplicar l’ètica en els negocis. Tindrem empreses més responsables, més ètiques, i una de les conseqüències serà que no es pot vendre fum. Hem de buscar la coherència entre com ets portes enfora i portes endins. S’ha de ser coherent, tenir valors ètics per a tot, els treballadors s’ho han de creure: s’ha de predicar amb l’exemple. En un moment en què es parla de contenció salarial,

quina actitud percep en els treballadors al respecte? Depèn del sector, evidentment. A nivell general veiem que hi ha una major comprensió per part dels treballadors de les dificultats de l’empresa. Els departaments de RRHH hem fet coses bones, en aquest sentit: hem sabut explicar-li al treballador com funcionen les empreses. Un dels canvis més importants en els nostres departaments durant els últims anys és que ens hem apropat al negoci. Ara entenem per què l’empresa funciona o per què no funciona, i quan entens les coses pots explicar-les i els treballadors les entenen millor. Què li van semblar les declaracions del president Montilla, en el sentit de qüestionar l’increment salarial dels funcionaris? Primer cal que la gent entengui que les empreses viuen ara per ara una situació d’excepció, una situació molt difícil. Evidentment, si hi ha una empresa que no té problemes, no estic d’acord amb que s’aturi l’increment salarial. Però el 99% de les empreses ho estan passant molt malament. Per tant, tothom ha d’apretar-se el cinturó. Tothom. Cal aplicar la contenció a tots els nivells: des dels directius als treballadors. I cal tenir present que, abans de tocar el sou, és imprescindible eliminar altres despeses que són supèrﬂues. És un tema de responsabilitat empresarial.

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Patrimoni invertit en fons ISR (milers d’euros)

Partícips dels fons ISR comercialitzats a Espanya

1.200.000

60.000

1.000.000

50.000

800.000

40.000

600.000

30.000 20.000

400.000 200.000 0

10.000

54.301

845.907

2002

2003

1.008.357 1.031.594 1.125.100 2004

2005

2006

Font: OBSERVATORI 2008 DE LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

El Sector

937.668

2007

2.667

30.542

49.580

46.253

45.464

38.964

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Font: OBSERVATORI 2008 DE LA INVERSIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

VINCULADA DES DELS INICIS A L’ÀREA DELS RECURSOS HUMANS, LA RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL HA GUANYAT IDENTITAT DURANT ELS DARRERS ANYS. ARA AFRONTA EL DIFÍCIL REPTE DE LA SUPERVIVÈNCIA.

RSC: la ‘part humana’ de l’empresa s’enfronta a les tensions que genera la crisi Som les persones menys ‘humanes’ amb la crisi? Si utilitzem com a termòmetre la inversió en Responsabilitat Social Corporativa (RSC o RSE), sembla que la resposta és ‘sí’. Segons dades de l’Observatori de la Inversió Socialment Responsable 2008, els anomenats fons d’inversió socialment responsables van començar a declinar l’any passat. La crisi passa factura... també a la part humana. AURELI VÁZQUEZ

“El capital social d’una empresa és un valor afegit que es construeix amb el temps i comporta, entre altres coses, reputació i lleialtat a la marca, clau essencial per a l’èxit d’un negoci”. Aquesta frase, extreta d’un article de Luis Javier Castro Lachner –coordinador de la Red Centroamericana de Promoción de la RSE– sintetitza l’essència de la denominada Responsabilitat Social, un àrea que al llarg de la darrera dècada s’ha desenvolupat de forma exponencial. Durant aquest temps, la RSC ha crescut generant un nou món, parallel al creixement dels negocis: hi ha editorials especialitzades, agències de notícies, consultors, fons d’inversió, empreses de màrqueting que s’hi dediquen

en exclusiva, i moltes empreses disposen ja del seu propi departament de RSC. En molts casos, ha avançat de la mà del departament de Recursos Humans, ja sigui per aﬁnitat temàtica o perquè els propis treballadors de l’empresa participaven en les accions de Responsabilitat Social impulsades per la companyia. El problema és que, amb la crisi, aquesta àrea pateix retallades, ja sigui de les ajudes destinades a ONG’s -una petita part de la RSC- o d’altres conceptes.

Cap a on va la RSC? Ara la pregunta que es planteja el món de la RSC és: com es veurà afectat per la crisi? O fins i tot, continuarà existint amb els mateixos paràmetres actuals? El passat mes de gener,

En molts casos, la RSC ha cresut de la mà dels departaments de Recursos Humans des d’aquestes mateixes planes, el professor d’ESADE i expert en RSE Daniel Ortiz responia en part a aquesta pregunta, fent-se ressò d’unes paraules de la vice-presidenta de la Confederació Espanyola de Directius, Pilar GómezAcebo: “les nostres empreses estan al segle XXI en tecnologia, però continuen vivint a l’edat del cromanyó respecte al factor humà”. Ortiz tancava l’article amb la següent reﬂexió: “mentre les persones només aspirin a ser felices ‘des-

prés de la jornada laboral’, les empreses estaran sota sospita”. En aquest sentit, és cert que encara s’impulsen moltes accions d’RSE, com les campanyes conjuntes del FCB i Nike amb les Nacions Unides, les accions de grans companyies estatals contra la violència de gènere o les constants adhesions al Pacte Mundial per part de companyies no necessàriament grans. D’altra banda, altres grans empreses com Telefónica o La Caixa segueixen apostant per la RSE a través d’ambiciosos programes d’abast internacional.

“Risc pressupostari” Malgrat tot, és innegable que la crisi afecta d’alguna manera aquest àmbit. Aquest problema va captar part

del protagonisme a les VI Jornades Corresponsables, organitzades per Mediaresponsable. Durant aquest acte, el director de RSE del BBVA, Antoni Ballabriga, va admetre que la crisi comporta “un risc pressupostari”, i per això va aﬁrmar que és important “que les companyies tinguin ben aliniada la RSC al seu negoci per tal de poder argumentar-la davant els accionistes i el Consell d’administració”. Aquestes mateixes jornades van servir, també,

per presentar l’Anuario Empresa Responsable y Sostenible 2009, amb les opinions de més de 250 professionals. Val la pena destacar que un 50% dels enquestats va considerar que la crisi ja està afectant a la RSC, motiu pel qual és necessari implicar més els directius en aquesta àrea. Al cap i a la ﬁ, com deia el director de l’empresa Valores & Marketing, Ismael Vallès, “sense pensar en la persona i sense actuar sobre els seus comportaments, la RSC no avançarà”.

RSC: MOLT MÉS QUE ‘ACCIONS SOCIALS’ Sota el paraigües genèric de Responsabilitat Social Corporativa s’inclouen molt més que les ajudes a ONG’s i altres accions socials similars. La RSC comprèn des d’iniciatives per a la protecció del medi ambient ﬁns a mesures per a la igualtat de gènere a la feina, passant per la integració dels discapacitats o la millora de les condicions laborals dels empleats.

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS 37

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Indemnitzacions per acomiadament

Indemnitzacions d’acomiadament, per tipus

(En milions d’euros)

350 300 Per sentència

250

228 (+84,9%)

200 150 100

194,6

342,4 (+75,9%)

2007

2008

Per conciliació

144,4 (+60,4%)

50 0

FONT: MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

El Sector

100

150

200

250

FONT: MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ

AMB UNA SITUACIÓ ECONÒMICA FORA DE CONTROL, LES PATRONALS MIREN DE CONVÈNCER EL GOVERN PERQUÈ REGULI A FAVOR D’UNS ACOMIADAMENTS MENYS COSTOSOS QUE INCENTIVIN LA CONTRACTACIÓ.

Els EROs massius tornen a reobrir el debat sobre el cost dels acomiadaments Els acomiadaments massius es multipliquen i ja es compten per milers. I el que és pitjor: 2009 ha començat amb un fort increment dels temuts ERO. Així les coses, els empresaris recuperen una vella reivindicació: ja que la crisi no aﬂuixa –sostenen– cal crear un ‘contracte de crisi’ que rebaixi les indemnitzacions per acomiadament. El debat torna a obrir-se. A. VÁZQUEZ

Les dades sobre Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i acomiadaments massius són demolidores. Segons dades publicades pel Ministeri de Treball, l’any 2008 es van autoritzar 6.227 expedients al conjunt de l’Estat, que van afectar un total de 147.475 treballadors. Aquests acomiadaments han fet créixer l’atur –que va camí de batre rècords–, però també han provocat un impacte inquietant al món empresarial. Les dades oficials són contundents: l’any 2008, les indemnitzacions per acomiadaments van representar per a l’empresariat una despesa de 342,4 milions d’euros, un 76% més que al 2007.

Si nomé s t enim en compte l’últim trimestre, el resultat és encara més preocupant: 167,8 milions d’euros, un 250% més que el trimestre anterior. El ball de xifres pot marejar més encara si ens ﬁxem en l’impacte dels Expedients de Regulació d’Ocupació registrats a Espanya durant un sol mes: el gener de 2009. En aquests primers trenta dies de l’any, la xifra d’EROs assoleix els 1.400 expedients aprovats, és a dir, gairebé un 25% del total de 2008... però en un sol mes. Encara esgarrifa més analitzar només la xifra dels treballadors afectats durant el gener: 61.019 empleats. Dit d’una altra manera: en el primer mes de gener de 2009 ja s’ha as-

En el primer mes de gener de 2009 ja s’ha assolit un 40% de la xifra total de treballadors acomiadats de tot el 2008. solit un 40% de la xifra d’acomiadaments de tot el 2008.

Cap a un ‘contracte de crisi’? La contundència de les dades anteriors ha portat els empresaris a desenterrar, un cop més, la reclamació d’un ‘contracte de crisi’. Es tractaria d’un nou esquema laboral que permetés obrir la via per a abaratir els acomiadaments, passant des dels actuals

45 dies per any treballat –per al cas d’un treballador amb contracte indeﬁnit– als 20. De moment, la resposta per part del Govern central no ha deixat lloc per als dubtes: el president José Luis Rodríguez Zapatero va negar ja fa uns mesos ni tan sols la possibilitat d’estudiar aquesta opció, argumentant que en un moment com aquest és precisament quan cal estar al costat del treballador i assegurar la seva protecció social. Ara resta per comprovar si, amb un creixement exponencial dels acomiadaments, l’Executiu acabarà resistint amb aquesta mateixa postura o si, pel contrari, acabarà cedint per incentivar la iniciativa empresarial.

LES DONES DIRECTIVES COBREN MENYS AMB LA CRISI Una de les conseqüències de la crisi econòmica és que les dones han empitjorat la seva situació als staffs directius de les empreses espanyoles. Segons un estudi elaborat conjuntament per la firma ICSA i l’IESE, la presència de dones en llocs directius ha passat del 19% de 2007 al 13% de 2008. Malgrat aquest retrocés evident, el percentatge és superior al de França –on hi ha un 12% de dones ocupant càrrecs directius– o al d’Itàlia –8%–. Ara bé, d’aquests tres països, Espanya és, amb diferència, el que més discrimina a les dones, ja que cobren de mitjana un 15% menys que els seus col·legues masculins. Aquesta diferència, a més, representa un pas enrere en els avenços salarials assolits durant els darrers anys. De fet, al 2007 la diferència de sou entre homes i dones era del 10%, cinc punts menys que ara. A més, en aquest cas, Espanya surt perdent de llarg en la comparativa amb França i Itàlia. En aquests dos països, tot i existir igualment discriminació salarial, la diferència és menor: un 3% a Itàlia i un 8% a França.

38 ESPECIAL: RECURSOS HUMANS / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

DEBILITATS

La manca de ﬁnançament generalitzada limita el marge d’acció dels departaments de Recursos Humans Una de les principals debilitats de l’estat actual dels departaments de RRHH és la forta retallada en la concessió de crèdits per part de les entitats financeres. Amb altres paraules, la manca de ﬁnançament. Com a conseqüència de la manca de finançament a les empreses, els departaments poden veure com minva el seu poder i marge de maniobra dins d’aquestes companyies. Com a resultat d’aquesta situació, els departaments tindrien menys capacitat per contractar personal. A més a més, es veurien paralitzades aquelles mesures destinades a augmentar el sou dels treballadors.

Sense incentius? I una altra conseqüència important és la possible eliminació o congelació dels incentius. Aquesta última

La manca de ﬁnançament a les empreses pot fer minvar el poder dels Recursos Humans dins d’aquestes companyies mesura constituex tota una debilitat, ja que en algunes àrees (com la comercial, per exemple), els incentius són una part important dels beneﬁcis dels treballadors. Molts d’aquests professionals tenen un sou base que després es complementa amb incentius segons les vendes. És, per tant, una eïna fonamental per tal d’incrementar la productivitat i els guanys de les empreses. En temps de crisi, retallar els incentius no és la millor manera de fomentar el creixement i la productivitat.

SENSE CRÈDIT AL 2009 El director general de “la Caixa”, Joan Maria Nin, va declarar a finals de març que el crèdit durant el 2009 no només no creixerà, sinó que baixarà per primera vegada en anys, a causa del retrocés del PIB (-2’9%) i a l’augment de l’atur (+17’2%). Aquesta reducció progressiva del finançament durant el 2009 pot afectar, entre d’altres, al departament de Recursos Humans. En aquest sentit, el subdirector general de l’entitat, Jordi Gual, va declarar que la restricció en la concessió de crèdits serà totalment necessària. Segons Gual, aquesta restricció no serà indiscriminada, si bé accepta que la dificultat per accedir al finançament pot ser perillosa per al sistema productiu espanyol i per al teixit empresarial de petites i mitjanes empreses. La concessió de crèdits a empresaris baixarà encara més durant 2009 / FOTO: ARXIU

FORTALESES

La redeﬁnició i l’enfortiment dels departaments de RRHH revertirà en la cohesió i negociació en les empreses Queden enrere els temps en què el departament de Recursos Humans complia funcions merament administratives. Durant molt de temps, aquestes funcions van ser executades per persones sense una formació adient i especialitzada, trivialitzant les seves funcions i relegant-es l’àmbit comptable. D’aquesta manera, Recursos Humans feia referència a aquell departament de l’empresa on es pagaven les nòmines i on es contractava i s’acomiadaven els treballadors. No obstant, aquesta situació ha canviat durant els darrers anys, com a conseqüència d’una més profunda conscienciació sobre les condicions laborals dels treballadors. És així com, adoptant una nova filosofia quant als Recursos Humans, els departaments han anat assolint noves responsabilitats i més poder dins de l’es-

tructura organitzativa de les empreses.

Cohesió laboral És a dir, els departaments de Recursos Humans han experimentat, sortosament, una redefinició de les seves atribucions, que ara són més clares i extenses. La inclusió de noves tasques i tècniques ha donat com a fruit el naixement de nous departaments, esencials per al bon funcionament de l’empresa. Bàsicament, la redefinició dels Recursos Humans s’ha donat en l’administració adient del personal treballador d’una empresa, per tal de millorar el seu rendiment. A més, aquests nous departament fomenten la incentivació i motivació dels treballadors, i, en general, gestionen les relacions entre treballadors i empresaris. Estem parlant d’una forta-

Els departaments de RRHH han experimentat una redeﬁnició de les seves atribucions, que ara són més clares i extenses lesa perquè els professionals dels RRHH estan cridats a tenir un important paper en la mediació laboral, i més en l’actual conjuntura de crisi, on cal negociar i pactar constantment noves condicions entre directius i treballadors. Això reverteix en favor de l’empresa: més poder per als Recursos Humans signica una millor cohesió laboral dins de l’organització, i, per tant, una productivitat més alta.

Els departaments de RRHH són claus en la cohesió i negociació laboral / FOTO: ARXIU

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS / EL DAFO 39

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

El clima de tensió laboral provocat per la crisi dificulta el paper mediador dels departaments de RRHH Els departaments de Recursos Humans, acostumats a superar permanents conflictes sindicals i aturades de producció, s’enfronten ara a un problema desconegut, motivat per una situació econòmica greu; probablement, la més greu que es recorda des del Crack del 29 –evidentment, amb matisos i característiques pròpies-. Com a conseqüència d’això, l’ambient laboral en algunes empreses és tens i incert. Amb una conjuntura econòmica complexa, caracteritzada per la manca de liquiditat i uns indicadors macroeconòmics preocupants, el ràpid deteriorament de l’economia ha provocat que moltes companyies hagin abordat solucions de curt termini: des d’acomiadaments fins a reduccions de jornada, passant per altres soluciones menys habituals. Però una altra cosa és planificar el futur.

I aquesta és precisament una de les grans amenaces amb què en aquests moments es troben els professionals dels Recursos Humans. Ni tan sols les grans autoritats i organismes econòmics coincideixen en com es recuperarà l’economia, circumstància que accentua encara més el clima d’incertesa. Aquesta situació provoca el malestar dels treballadors, i pot afectar de manera decisiva a la productivitat de les empreses, que d’aquesta manera veuen com baixa la rendibilitat.

L’exemple de SEAT En aquest sentit, és significatiu l’exemple del paper que els sindicats han adoptat en les negociacions amb SEAT. Si bé es tracta d’una secció especialment reivindicativa en les seves accions, els comitès de negociació de treballadors han acceptat la

Com a conseqüència d’ una conjuntura econòmica complexa, l’ambient laboral en algunes empreses és tens i incert congelació de sous per tal que el nou model de l’empresa automobilística, el Q3, es fabriqui a Catalunya. Es tracta d’una concessió poc freqüent en l’entorn sindical, que reﬂecteix la inseguretat els treballadors respecte el seu futur més immediat. Així les coses, els departaments de Recursos Humans tenen al davant un problema complex, que va més enllà de l’operativa habitual i s’introdueix en la parcel·la personal de cada empleat.

Els sindicats han fet concessions històriques en el cas SEAT / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

OPORTUNITATS

La crisi pot ajudar a reduir l’absentisme laboral a les empreses i millorar-ne la competitivitat Davant de moments d’incertesa com l’actual, també sorgeixen algunes oportunitats en l’àmbit de les relacions entre els treballadors i l’empresa per a la qual treballen. Per exemple, la crisi pot ajudar a pal·liar l’absentisme laboral dels treballadors. De fet, un estudi al respecte dut a terme per la empresa de Recursos Humans Adecco indica que una de cada tres empreses ha vist com l’absentisme laboral s’ha reduït a causa de la crisi. En concret, un 34% de les 720 empreses enquestades ha notat aquest efecte en les seves plantilles. D’aquest percentatge, el 60% indica que la reducció de l’absentisme podria arribar al 15%.

Millor competitivitat L’absentisme laboral a Espanya se situa, segons les dades de l’enquesta, en un 5’8%, una xifra per sobre de

la mitjana europea (4%), i té un cost per treballador d’aproximadament 2.500 euros anuals, unes pèrdues que equivalen a l’1% del PIB espanyol. Per això, tradicionalment, el sector empresarial ha atribuït a l’absentisme un dels principals problemes per a millorar la competitivitat empresarial. Menys absentisme, per tant, signiﬁca també una oportunitat per avançar cap a una millor productivitat i competència.

Taxa de rotació Una altra de les conseqüències beneficioses de la crisi dins de l’àmbit dels Recursos Humans és una menor taxa de rotació en les plantilles de les empreses. El gran nombre de contractes temporals fa que la taxa de rotació espanyola hagi estat molt alta. Aquesta alta temporalitat dels treballadors és

L’absentisme té un cost de 2.500 euros anuals per treballador, unes pèrdues que equivalen al 1% el PIB espanyol perillosa, ja que redueix la inversió de l’empresa en formació del treballador. A més, les limitacions en renovacions indeﬁnides en contractes temporals fan que les empreses contractin treballadors diferents.

Model de futur Hi ha altres oportunitats en l’àrea dels RRHH. En un moment de canvi profund de models, és necessari que els departaments de RRHH de les empreses abordin canvis de funcionament. Si durant el creixement econòmic dels

La reducció de l’absentisme laboral revertirà en una millor competitivitat / FOTO: ARXIU

darrers anys les decisions han estat fàcils i, sovint, han apostat per impactes a curt termini, ara cal plantejar un altre tipus de model, un model de futur que ha basar-se en el llarg termini. Per això la inversió en formació, en millorar la qualitat del capital humà de l’empresa o en col·laboració entre equips, és essencial. De

fet, les empreses catalanes han apostat per un model de qualitat, de capital humà que tendeixi a l’excel·lència, i per això és imprescindible la inversió en RRHH. Els beneﬁcis i la competitivitat, per part de les empreses catalanes, vindrà més de la mà de l’aptitud dels seus treballadors i directius que no pas per la maquinària.

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

ÀGORA RESPON QUIM ARPI, DIRECTOR GENERAL D’AXXON

RESPON JOAQUIM CATALÀ, GERENT DE CATALÀ RECURSOS HUMANS

“Il·lusió, esperit d’equip i proactivitat són essencials”

“La transparència és la base “No existeix un ﬁnal de la motivació” del túnel clar”

1. Com està afectant la crisi al món dels RRHH? Són moments d’oportunitat. Estem rebent candidatures de grans professionals, amb coneixements, habilitats i competències extraordinàries. A més, la gran majoria d’ells es mostren absolutament oberts a nous escenaris i projectes.

1. Si interpretem el món dels Recursos Humans des de la nostra perspectiva, o sigui la selecció, és evident que en aquests moments estem notant una certa baixada de la demanda. Malgrat tot, estem convençuts que la tendència negativa actual variarà en els propers mesos.

2. La seva empresa/organització en particular, com ho està vivint? Axxon sempre ha apostat per l’especialització i sempre hem procurat estar oberts als nous reptes. En aquests moments, aquest esperit de reinvenció se’ns ha pronunciat i, més que mai, som especialment sensibles al nostre entorn, als nostres clients, les seves necessitats i oportunitats.

2. La nostra empresa, conscient des de fa més o menys un any del canvi de tendència econòmica, s’ha anat preparant amb nous serveis al mercat, incentivant al màxim el nostre compromís amb els clients i accentuant també el servei de qualitat que sempre hem ofert.

3. Com es treballen els aspectes positius –formació, il·lusió, esperit d’equip, proactivitat– en un moment complicat per a l’economia? En el cas d’Axxon, empresa proveïdora de serveis de RRHH, la formació, il·lusió, esperit d’equip i proactivitat són essencials. Per aquest motiu les abordem no des de la perspectiva d’uns externs sinó des de la pròpia integració a l’empresa que servim.

3. La transparència empresarial és la base de la motivació. Si els col·laboradors estan correctament informats sobre la marxa de l’empresa i es senten partícips com a equip, dels èxits i dels fracassos, generalment la reacció acostuma a ser positiva. Un exemple podria ser, dins la indústria de l’automòbil, l’actitud dels sindicats que ara es mereixerien una nota ben alta. Per altra banda, la formació és un factor tant sumament important per a l’empresa, que al marge de la situació econòmica, les empreses haurien d’invertir en ella al màxim.

RESPON JAUME MUÑOZ, DIRECTOR MÀSTER EN DIRECCIÓ DE RRHH D’EAE

1. De forma diversa en funció del sector i del grau d’afectació de l’empresa per la crisi. Empreses positives que intenten mantenir polítiques de desenvolupament i de potenciació dels seus empleats, tot i trobar-se en processos de reducció de plantilla. Empreses que han abandonat qualsevol plantejament de gestió dels Recursos Humans, donant prioritat a les pautes laborals. 2. El sector de l’automòbil està immers en un important pla d’ajustaments. El personal està més pendent de si es veu afectat per la regulació i pel futur de l’empresa, que per si es fa o no una correcta gestió de Recursos Humans. L’empresa ha reduït les seves polítiques de Recursos Humans a aquelles basades en subvencions. 3. No existeix un ﬁnal del túnel clar. Això fa que algunes empreses prenguin mesures per fases, el que genera una incertesa i un alt nivell de desconﬁança en el personal. És difícil realitzar accions per a potenciar la implicació del personal en aquesta situació. És important mantenir i incrementar la comunicació. Però no oblidem que no sempre podem transmetre la realitat de la situació.

ESPECIAL: RECURSOS HUMANS

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA RESPON ALEJANDRO MARTÍN, SOCI-DIRECTOR DE TDSYSTEM

RESPON ADELINA MANZANO, DIRECTORA DE FACTOR HUMANO

RESPON MARCIAL NAVARRO, DIRECTOR DE RRHH DE GRUP DAMM

“Les solucions del passat no seran les del futur”

“La prioritat de l’empresa és la retenció de talent”

“La gent té molt més a perdre que fa 10 anys”

1. Els acomiadaments no són del grat de ningú; però, si les circumstàncies ho requereixen, hem de veriﬁcar, d’una banda, la necessitat de l’acomiadament (per exemple, la reducció de l’activitat de l’empresa), i per una altra, a qui s’acomiada (per exemple, les persones estrictament prescindibles). Si això es fa bé, l’organització s’adapta a la situació actual i guanya en eﬁciència.

1. Ja que el capital humà és el principal actiu de les empreses i s’està veient directament afectat per la crisi, és de màxima prioritat fer un seguiment proper i atendre des de RRHH davant qualsevol acció que pugui tenir conseqüències vers l’equip que integra una organització empresarial.

1. En el món laboral i en el de RRHH i, tot i que la gent no en vulgui parlar, hi ha por. I hi ha por perquè la gent té molt més a perdre que fa 10 anys. En aquests moments complicats, les relacions laborals, essent la part més dura de l’àrea de RRHH, primen sobre l’àrea de desenvolupament de les persones.

2. Dir que no ens afecta seria faltar a la veritat. Però el que sí és cert és que hem passat uns anys de plena activitat en els quals hem executat molt, però amb poc temps per a pensar. Aquest moment actual de ‘suspens’ ens permet disposar de més temps i ho estem dedicant a aquells aspectes que fan referència a una anàlisi del nou entorn, a marcar-nos metes a llarg termini, i a elaborar plans d’acció que tinguin en compte el mig termini. 3. Un període com aquest implica un abans i un després. Si assumim això, hem de pensar que les velles solucions del passat no seran probablement les solucions del futur. Les solucions del futur exigeixen treballar en equip i col·laborar en xarxa. La tecnologia ens ho permet.

2. En el nostre cas, tenim molt clar que la prioritat de l’empresa és l’equip i la retenció de talent en aquesta delicada conjuntura econòmica. Cal tenir en compte que, com tots els cicles, aquest anirà remetent i llavors serà de vital importancia seguir comptant amb un personal motivat i eﬁcaç, motor clar de l’èxit de qualsevol projecte empresarial. 3. La incentivació econòmica no ha de constituir la principal font de motivació de la plantilla en cap moment i, de fet, en l’actualitat, és un aspecte complicat de reforçar dins les empreses. Per aquest motiu, invertir en aspectes clau com la formació, la implicació en els objectius comuns i la collaboració en equip, entre d’altres, serà un catalitzador molt positiu tant per a les entitats com per als treballadors. La comunicació clara, sincera i precisa facilita la implicació dels treballadors.

2. El Grup Damm segueix tenint una posició sòlida tant des del punt de vista de negoci com des de l’àrea dels Recursos Humans. Damm, com qualsevol altra empresa, és el reﬂex d’una societat tensionada per les circumstàncies de l’actual crisi. Damm no és un bon exemple per parlar d’acomiadaments, però sí que tenim un indicador relacionat amb la capacitat de generar nous llocs de feina i, en aquests darrers 6 mesos, aquest indicador està sent clarament negatiu. 3. El Grup Damm té pressupostat una inversió en formació que supera el milió d’euros per any. Hem detectat que la inversió en formació i en model organitzatiu dobla el rendiment de la inversió en maquinària; moltes vegades invertim en actius quan allò que necessitem és invertir en persones.

Quin tipus de revista corporativa necessita? A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida. Tel.: 93 280 00 08 servcorp@medigrup.com

Assessorament en disseny editorial Creació de revistes corporatives Elaboració de continguts

Revistes externes Publicacions destinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistes internes Plataforma en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa, normalment en forma de House-Organ, Newsletter...

Revistes per al canal Eina de comunicació entre l’empresa i la xarxa comercial o el canal de distribució, amb l’objectiu de motivar, fidelitzar, informar i formar, reforçant la imatge de marca.

Revistes institucionals Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Jordi Girona, 16 • 08034 Barcelona • Tel. 93.280.00.08 Av. General Perón, 22 4ºD • 28020 Madrid • Tel. 91.535.14.67 www.medigrup.com • servcorp@medigrup.com

Memòries d’activitat Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit. Un element de gran valor informatiu que aporta valor afegit a la gestió.

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A JOAQUIM OLIVÉ, DIRECTOR DE LA UPC SCHOOL OF PROFESSIONAL & EXECUTIVE DEVELOPMENT

“Volem potenciar la formació a mida per a les empreses” A través de la Fundació Politècnica de la UPC s’ha creat la UPC School, un centre que ofereix formació contínua i assessorament als professionals del sector tecnològic, especialment a enginyers i arquitectes. De fet, el centre és una actualització i una adaptació a les exigències de l’actualitat d’un servei que ja fa 15 anys que s’ofereix. En parlem tot seguit amb Joaquim Olivé, director del centre. CRISTINA SAN JOSÉ

Com i quan va sorgir el projecte de la UPC School of Professional & Executive Development? Aquest és un projecte nou de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’antecedent del qual és la formació contínua a través de programes de màsters, postgraus i cursos d’especialització. Se’n fan des de l’any 1994 quan la UPC va crear la Fundació Politècnica de Catalunya i ara hem cregut que l’havíem de reformular per donar més resposta a les necessitats actuals. Plantegem que la pròpia universitat ajudi a aquestes persones que ja ha format inicialment en l’àmbit arquitectura/enginyeria de manera intensa i que tenen la capacitat de ser professionals doncs que continuïn amb nosaltres. L’enfocament que li donem és ajuntar la tecnologia amb el business i el management. És a dir, desenvolupament professional i executiu de les persones. El lema és Inspiring innovation. Empowering talent. Quin fet diferencial aportarà aquesta escola de negocis? Hem elaborat un pla de comunicació per aquesta nova marca i ens hem traslladat de seu corporativa. Fins ara estàvem al Campus nord fent una bona part de la formació continuada de la universitat però fa 4 o 5 anys ja varem pensar que havíem d’estar al districte 22@. Des del setembre del 2008 estem ocupant un nou ediﬁci al carrer Badajoz, a prop de TSystems, d’Indra, etc. Hem afegit un nou lema a l’escola per ajudar a trencar l’associació de tecnologia i rigidesa i donarli un caràcter més humà. Per això hem triat també un ediﬁci amb tot de coses referents a la naturalesa amb fotografies molt grans a cada planta. Definim la UPC School com un espai de trobada i d’intercanvi de professionals que ja estan a l’empresa. Enviem aquest mis-

“Volem créixer més en qualitat que en quantitat” “Apostem per potenciar la formació in company o a mida per l’empresa” Joaquim Olivé. / Foto cedida per la UPC School.

satge amb l’objectiu que serveixi per inspirar la innovació i per potenciar el talent de les persones. Capacitat d’innovar, talent i networking són els valors insígnia de l’escola. Quins reptes s’han establert a curt i llarg termini? Aquests són els valors que volem explicar i els que volem que tingui aquest projecte. Enlloc diu que som una escola de postgrau, com moltes escoles. Li hem donat el caire d’ajudar a desenvolupar-se per inspirar innovació i que l’experiència dels altres ajudi a innovar i a potenciar el talent de les persones. La part important és el networking, és a dir, la formació en aquest nivell quan la persona ja està en la seva trajectòria professional. Les persones intercanvien, fan xarxa i aprenen, no només amb el temps que allà els hem dit que poden estar sinó que en el futur entre ells també. El repte que tenim és que siguem capaços de fer entendre el projecte i el seu enfocament prenent la UPC School com el referent dels enginyers i arquitectes que treballen en el nostre entorn per actualitzar els seus coneixements compartir-los, créixer professionalment. L’objectiu és que les persones que estan en el món tecnològic ens vegin

com el seu referent per continuar formant-se i ajudar-les en el seu desenvolupament. La demanda per part dels alumnes és elevada però encara pensem que falta un pas més, si ens comparem amb països de referència. En estudis de formació continuada tenim 6.000 alumnes però volem créixer més en qualitat que en quantitat. L’escola desenvolupa programes formatius a mida a través de les solucions corporatives. Com se’n beneﬁcien les empreses? Aquesta és una de les coses que venim fent de fa uns anys i ara, amb el nou projecte, volem potenciar la formació in company o a mida per l’empresa. Coneixem majoritàriament la decisió de formar-se en un màster o uns estudis nous universitaris. Ara, cada vegada és més freqüent que les pròpies empreses estableixin els seus programes formatius. Les pròpies empreses a través del seu departament de recursos humans ja fan la seva formació o bé contracten a qui sigui. Moltes vegades nosaltres ajudem a les empreses a fer els seus programes. Per exemple, Agbar té un programa de formació pels seus directius de primer nivell que porten 3 ó 4 anys com a tècnics a nivell d’enginyeria. Agbar ha desenvolupat amb

nosaltres un programa de màster corporatiu per anar fent créixer els seus professionals. D’això se’n diu ‘universitats corporatives’. Tenim un equip de solucions corporatives que visita a les empreses, se’ls explica el nostre catàleg i a partir d’aquí s’adapta un programa o bé s’afegeixen coses o se n’eliminen d’altres en funció de les seves necessitats. Per tant, beneﬁci immens per l’empresa perquè és necessari actualitzar. Aquesta és una via a través de la qual la pròpia empresa és qui ajuda als seus treballadors a formar-se. Moltes empreses ja hi estan interessades però hi ha molt camp per créixer. Les empreses grans són les que hi són més i les mitjanes els costa més. Com és la demanda per part d’empreses i professionals en resposta a l’oferta formativa? Nosaltres tenim una oferta de programes on es pot matricular qui vulgui en les dates establertes, és a dir, que són programes estructurats, planiﬁcats i previstos. També el que fem és adaptar i fer a mida els programes per a les empreses. Però dins dels primers, es pot donar, per iniciativa del propi professional que veu que necessita una formació i la fa o, pot ser que aquest pacti amb

l’empresa perquè li financi aquell programa. A nivell individual s’ofereix el Career Service. Quins avantatges o beneﬁcis obtindran les persones que en facin ús? El Career Service el fan la majoria d’universitats a nivell d’Europa i ja l’estan implantant les universitat espanyoles. És un servei dirigit a les persones que fan algun programa a la institució i està pensat per ajudar-los en la seva trajectòria i en el seu futur professional. No només ajudem a nivell de formació sinó en tot allò que necessitin a cada moment. És a dir, a partir de la seva expertesa, la seva trajectòria anterior i la formació actual que estan rebent ens comprometem a assessorar-los indicant-los si cal continuar fent o deixant de fer, reorientant la seva carrera, potenciant-la o especialitzant-la. Com veu el sector de les escoles de negocis? S’han basat en algun referent? Les escoles de negocis com a tals són escoles orientades a formar directius, siguin del sector que siguin. Nosaltres no volem ser una escola més de negocis sinó que volem donar resposta al desenvolupament dels professionals en l’àmbit tecnològic però en la competència de directiu i tècnic. La tecnologia va avançant i es necessita, tot i tenir una base de fa anys, una actualització ja que aquesta és canviant. I complementar-ho amb l’àmbit més de negoci. És possible l’excel·lència? Si és així, quin és el camí? Aconseguir l’excel·lència és possible treballant. Per què es pot considerar excel·lent o no una formació? Doncs en base no només a com es fa sinó amb quins experts utilitzes, els qual et posicionen per formar en les millor condicions. Cal tenir els millors experts siguin d’on siguin.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

COL·LOQUI SOBRE RECURSOS HUMANS

Radiograﬁa del mercat de treball Diversos representants de la societat civil i responsables de recursos humans es van reunir el passat 20 de març dins el marc de Futura per debatre sobre la tendència del mercat de treball en un context de crisi com l’actual. El col·loqui va estar moderat per Miquel Bonet, expert de RRHH de Món empresarial. Bona part de les intervencions van estar condicionades pel context de crisi actual. Tot seguit recollim part de les intervencions dels assistents:

REDACCIÓ

El secretari general de Treball, Antoni Fernández Pérez, va donar el tret de sortida al col·loqui, admetent que el mercat de treball “no està en el seu millor moment, només a Catalunya hi ha aproximadament 200.000 persones més sense feina que fa un any”. A tot això, el secretari general va advertir que la situació pot empitjorar: “No descartem que la xifra de desocupats inscrits a les oficines de treball arribi als 700.000 a finals d’any”. Per la seva banda, Josep Francí, director general d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, va avançar que la Llei d’Educació de Catalunya persegueix elevar el nivell de qualificació professional de les persones i, en aquesta línia, fa una aposta decisiva per la formació pro-

Josep Francí, Antoni Fernández Pérez i Aurora Masip. / DAVID FERNÁNDEZ

fessional, facilitant-ne l’accés i la seva ﬂexibilització. Just després d’aquesta intervenció es va obrir pròpiament el col·loqui que es va allargar durant una hora. El seu tancament va anar a càrrec d’Aurora Masip, directora general de

Comunicació del Govern, que va destacar algunes de les paraules més pronunciades entre els participants, com ara oportunitat, innovació, compromís, valor, formació, collaboració i comunicació, entre d’altres.

Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions “Els qui, com jo, treballem en el món de la consultoria estem veient com la inversió de les empreses privades i de les administracions està caient. Cal activar mecanismes més ràpids per canviar la situació”. Antoni Cañete, secretari general de PIMEC “Només estem formant un 10 per cent de la població activa i la formació és clau per poder oferir productes d’alt valor afegit i poder exportar. (...) Han canviat les regles

del joc, ens trobem davant una realitat diferent a la d’anteriors crisis. (...) Cal una reforma laboral perquè sinó no tindrem futur com a país”. Narcís Bosch, director-gerent del Consell de Cambres de Catalunya “Hem de treballar per millorar l’educació i, en especial, la formació professional. Hi ha encara un biaix excessiu cap a la universitat, que s’ha de superar. (...) El sistema de qualiﬁcacions ha de ser més àgil i tots els processos d’ensenyament han de poder ser avaluats i avaluables”. Alfonso Cebrián, secretari general de ForQ “S’ha notat un gir positiu entorn a la formació professional, però calen encara més alumnes i, sobretot, facilitar-los passarel·les cap a la universitat (...) També cal promoure xarxes de professionals catalans a l’exterior que mirin cap aquí”.

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Juan Antonio Esteban, director general d’Infojobs “Després de molt de temps, aquest mes hem vist que les ofertes de treball s’incrementaven. L’apartat que té a veure amb les TIC és el que millor està aguantant la crisi. (...) Internet encara es manté com a mitjà potent a l’hora de buscar feina”.

Oriol Tarrats, coordinador general del Programa E+E del Consell de Cambres de Catalunya “L’apropament de la formació professional a les empreses ha estat molt ben valorat per aquestes, que malgrat la crisi han mantingut la demanda d’alumnes en pràctiques. Notem que les empreses segueixen disposades a ensenyar els alumnes”.

David Parcerisas, president d’EADA i ForQ “Ens trobem davant un forat obert, que s’ha obert de sobte. No ens trobem davant un problema econòmic, sinó també social. Les empreses necessiten gent amb compromís, dedicació i professionalitat. (...) La mediocritat de les administracions és preocupant”.

Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona “Hi ha sectors que probablement han esgotat el seu cicle i cal saber reconèixer-ho. Ens hem de preocupar per les empreses que tenen bones expectatives. La reassignació de recursos cal fer-la adequadament”

Ramon Roch, director general d’ECA “Per primer cop no ens trobem davant una crisi local, sinó que és global, no hi ha cap país del món que no l’estigui patint en més o menys proporció. (...) Cadascú des del lloc que ocupa ha d’intentar resoldre els problemes”.

Susana Gutiérrez, presidenta d’Aedipe Espanya “Des de recursos humans hem de buscar alternatives a la sortida de gent de les empreses. Ara bé, penso que ens trobem davant una crisi de valors i cal demanar, en aquest sentit, un esforç als treballadors”.

Ricard Alfaro, president Aedipe Catalunya “Tenim un problema d’aprenentatge, en els nivells de productivitat i en l’absentisme. Hi ha una manca de ﬂexibilitat laboral. (...) Per sortir de la crisi cal tenir posada la vista a llarg termini, estem gestionant des del forat”.

Ignasi Garreta, director de RRHH de Sage “Fa molts anys que parlem de manca de ﬂexibilitat i productivitat. No hem fet els deures i ara ens ho trobem. Hauríem de mirar cap a altres països per veure com ho fan. (...) La nostra classe política peca del curt termini”.

Eulàlia Martínez, directora de la Fundació Cecot Formació “Hem estat distrets amb lleis d’igualtat, plans d’assetjament, entre altres, i ara el que cal és prioritzar. El nostre país necessita una reforma laboral. (...) També cal capitalitzar la formació dels treballadors”.

Joaquin Bernardo, director de RRHH de HP “La nostra empresa ha passat per diﬁcultats i el que ens ha ajudat és tenir gent preparada, però sobretot adaptable. La gent ha de començar a acostumar-se a canviar de lloc de feia sense canviar de companyia”.

Josep Ginesta, director Àrea de Persones UOC “S’estan posant les pedres per canviar el model de formació. Hi ha diverses experiències i nosaltres en som un exemple. (...) La gent que ara accedeix al mercat laboral, té unes altres prioritats que no necessàriament han de ser dolentes. (...) Cal construir models de producció més eﬁcients”.

Xavier Ros, director d’Estratègia de RRHH de Seat “Nosaltres hem fet els deures, també els treballadors acceptant la congelació de salari. (...) Hem de tenir en compte que només si millora la productivitat, estarem en condicions de poder augmentar els salaris”

Margarita Ferrer, directora de RRHH de Grup Sehrs “Hem notat canvis en l’actitud de la gent, els treballadors tenen por a perdre la feina i l’absentisme ha baixat. Hi ha actituds més positives i proactives envers la feina. Hem aplicat mesures de ﬂexibilització, és clar que potser aquest mecanisme en el sector turisme és més fàcil de portar a terme”.

Francisco Herrero, director de RRHH de Freixenet “Per a nosaltres els efectes de la crisi són diferents a nivell nacional i internacional. (...) Cal prendre consciència social del que està passant i hem de detectar quins són els nostres punts forts. Estem en un procés de transició”.

Carme Suárez, directora de RRHH de Bankpime “Confiem en què la confiança amb el sector financer millori. L’empleat de banca ha passat de ser una professió envejada, a tot el contrari. En aquests moments, costa trobar gent preparada i també amb ganes per treballar. (...) És important la continuació de la formació després de la universitat”.

T’ajudem a impulsar la teva carrera

professional Màster en Disseny Multimèdia (títol propi UAB) Postgraus SAP (homologats per SAP, preparen per superar l’examen de certificació oficial) SAP – Certification Development Consultant ABAP Workbench SAP – Desenvolupament SAP Netweaver (Màster) SAP – Certification Netweaver Consultant Exchange Infraestructure SAP – Certification Netweaver Consultant Web Aplication Server

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) Postgrau en Direcció de Projectes (en col·laboració amb Microsoft Productivity & Innovation Center) Cursos intensius de Producció Audiovisual, Disseny Centrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB i Disseny d’Animacions Interactives Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Quan la reducció de costos esdevé un impossible En temps de crisi, la reducció de costos esdevé una de les principals prioritats de les empreses. Nou de cada deu reconeixen que en els últims mesos han incrementat el seu esforç per tal de reduir costos, segons una enquesta realitzada per Ernst & Young entre 250 executius de companyies cotitzades. Malgrat la intenció de reduir despeses, tres anys després d’haver anunciat els seus plans d’estalvi, l’experiència demostra que el 70% de les companyies no han aconseguit els seus objectius. Fa uns mesos, quan les empreses tancaven el seu any fiscal, 7 de cada 10 aﬁrmaven que havien millorat els seus ingressos totals, però en 4 de cada 10 companyies la rendibilitat havia empitjorat. Davant aquesta situació, un 87% de les empreses enquestades considera la reducció de costos com un aspecte fonamental i per aquesta raó comencen un pla de retalls per millorar la seva rendibilitat i competitivitat. Les àrees afectades per la reducció

de costos són, per ordre decreixent: tota l’organització, manufactura, operacions i logística, tecnologies de la informació, compres, les vendes i la distribució, els recursos humans, tresoreria, màrqueting, tax i R+D. Amb l’aplicació de programes de reducció de costos, les empreses aconsegueixen estalvis en poc temps, però la majoria d’aquestes accions perden la seva efectivitat paulatinament, bé perquè no hi ha sistemes de seguiment, per falta de compromís i col·laboració dels diferents grups de treball o per la falta de continuïtat dels seus membres. Un 63% de les empreses analitzades que va implantar un programa de reducció de costos va aconseguir resultats el primer any, però segons va passar el temps, el percentatge d’estalvi es va reduir. Tres anys després de posar en marxa el programa d’estalvi, un 70% de companyies havia fracassat en els seus objectius inicials.

Per reduir costos, cal la col·laboració de tots els grups de treball. / ARXIU

Aproﬁtar la crisi per canviar de vida BEGONYA MERINO

Sovint se sent a dir que el temps de crisi és també temps d’oportunitats. Completar una formació pendent, traslladar-se un temps a l’estranger per aprendre idiomes, canviar la localitat de residència i, fins i tot, canviar de professió són opcions possibles i que a més poden aportar enriquiment personal i atreure noves oportunitats professionals. No cal esperar que el sector o l’empresa en la qual treballem entri en estat d’emergència. Si la nostra tasca és susceptible de ser deslocalitzada, si el nostre nivell d’insatisfacció laboral és elevat, o si l’empresa permet acollir-se a plans de baixes voluntàries, és un bon moment per reflexionar sobre quina direcció vital volem reprendre. Evidentment, aquesta possibilitat depèn dels compromisos familiars i econòmics de cada persona, que no es poden deixar de banda. Després d’esbrinar cap a on volem dirigir els nostres passos, cal ser realista i preguntar-se amb honestedat si volem arribar fins al final per assolir l’objectiu que creiem que volem aconseguir. Els dubtes que puguin sorgir es poden resoldre parlant amb algú que hagi complert un projecte similar. Esbrinar quines han estat les principals dificultats que ha trobat, com les va vèncer i com li ha anat després és una forma de mitigar el flagell de la incertesa, que és un potent generador de dubtes i pors. També

El temps de crisi és també un temps propici als canvis. / ARXIU

és positiu acceptar les resistències de familiars i amics, que sovint es mostren resistents a un canvi que pot costar d’entendre. Els entorns pròxims acostumen a ser protectors i, per tant, conservadors. Un cop presa la decisió, traçar-se un pla d’acció, i sempre guardar-se una carta a la butxaca per si el projecte no va tan bé com havíem pensat.

HABILITATS DIRECTIVES

Superar la crisi per crear l’empresa del 2020 Mentre la majoria d’empreses llui- opinions dels quatre empresaris depèn de nosaltres mateixos”. A ten per mantenir-se surant en la que van acudir a la taula rodona la taula rodona van participar que es preveu una llarga travessa Creant l’empresa del 2020, Salva- també els professors d’IESE cap a la recuperació econòmica, dor Alemany, conseller delegat Antoni Argandoña, Xavier Vives d’altres troben la seva oportuni- d’Abertis, Francisco Belill, pre- i Pedro Videla. Aquest últim va tat en aquests temps difícils. És el sident de Siemens Europa Sud, insistir en què superar la crisi cas d’algunes companyies de fast- Francisco Rubiralta, president no és només recuperar xifres food i de menjars preparats. de Celsa, i Simón Pedro Barceló, positives en l’evolució del PIB, Però més enllà dels guanys origi- copresident de Barceló Corpora- sinó “tornar al creixement, fent nats per una situació que tothom ció Empresarial. les reformes que calguin”. I va aﬁrma de conjuntural, acadèmics i En una cosa van coincidir els reclamar la reforma del sistema empresaris van debatre recentment quatre directius: els moments de financer, juntament amb mesua l’IESE com han de ser les compa- crisi són també moments d’opor- res ﬁscals, i també la reforma del nyies que superin la crisi i arribin tunitats. Belill va recordar la fra- mercat laboral. en bones condicions a l’any 2020. se del fundador de Siemens: “Si Els acadèmics van reclamar uns Companyies amb projecte i base no puc preveure el futur, el puc nous Pactes de la Moncloa. I Arindustrial, les que apostin per la inventar”, subratllant així la im- gandoña va puntualitzar que cal iminnovació i la retenció del talent, portància que en el moment ac- plicar no només a partits, sindicats les que aportin rapidesa i flexi- tual té la innovació. I Alemany i patronals, sinó a tota la societat bilitat, les transparents... són va recordar que “sortir de la crisi civil perquè s’arribi a aquest acord.

Hi ha diferents opinions sobre com ha de ser l’empresa del futur. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A NÚRIA COSTA, GERENT DE PLATAFORMA D’OUT-SERVICO

“La comunicació no té barreres ni límits, compta el resultat” Quina és exactament la seva funció professional? Porto la selecció, contractació i desenvolupament professional de les 790 persones que treballen aquí, a més d’altres funcions de gestió i estratègiques.

Què feien els teus pares? Regentaven un negoci propi d’hostaleria i menjars preparats. Alguna cosa quotidiana que no es vol perdre per res del món? Sopar tots junts a casa. Què vol ser de gran? No vull ser gran.

Es coneix la gent, simplement a través del telèfon? No sempre, però és important escoltar per reconduir els temes quan es tornen complexos.

Què té la seva empresa que no tenen d’altres? El factor humà, ﬂexibilitat a l’hora de treballar. Per què creu que hi ha més dones que homes treballant en aquest sector? Tot i que sempre ha estat així, en l’actualitat degut a la nova generació d’empreses de serveis, cada cop hi ha més incorporacions d’homes. És possible promocionar en aquest tipus de treball? D’operador passes a coordinador, després a supervisor, i a responsable del servei. Per la seva experiència, on és fàcil detectar el talent en aquesta funció laboral? Hi ha talent ocult en persones que, a més de la seva vida familiar, necessi-

Nascuda a Barcelona fa 45 anys, té dos ﬁlls, Jofre i Roger, de 18 i 10 anys respectivament. Va començar a treballar als 16 anys. El millor de la seva infància? Les vacances.

Què ha canviat entre la gestió de recursos humans de fa 20 anys a l’actual? En l’actualitat la gestió és més àgil i estratègica, per tant també més productiva.

És fàcil combatre la monotonia d’un call center? Al contrari del que sembla, un call center no és gens monòton. Cada dia és diferent, degut a què els tipus de serveis que treballem són diferents, i també cadascun dels clients.

A COR OBERT

Núria Costa gestiona una plantilla de 790 persones. / DIEGO CALDERÓN

ten aportar altres valors treballant en aquest àmbit.

municació no té barreres ni límits, compta el resultat.

Les noves generacions X i Y, prefereixen més la seguretat als reptes? Hi ha de tot, però la veritat és que per a molts al principi és un treball pont i després descobreixen que els agrada el que fan.

Tenen molts casos d’estrès? No, perquè ens organitzem bé, hi ha bon clima laboral, som una gran família en la qual cadascú sap el seu rol.

Sembla que el seu sector segueix creixent tot i que tendeix a deslocalitzar-se. Hi ha algun motiu? És veritat que tendeix a sortir fora d’Espanya però és un tema de costos, però nosaltres aportem valors afegits, ja que fem ‘venda telefònica’ i sabem crear empatia amb el servei encarregat pel client. Tenen molta rotació de personal? No, menys d’un 10% a l’any. Com viviu la gestió de la diversitat? Bé, pensi que pel tipus de serveis que gestionem necessitem teleoperadors bilingües, i s’adapten perfectament, la co-

Què recomana als qui comencen en el sector? Que segueixin les pautes dels seus supervisors, que tenen una professió d’autèntic futur, que es practica a totes les edats, tenim quasi la meitat de la gent amb més de 45 anys i té molt d’èxit. És possible retenir clients amb una bona gestió de call center? Es tracta que a través de la nostra gestió, el client aconseguexi els seus objectius empresarials i segueixi treballant amb nosaltres. Som una estructura de suport comercial important i planiﬁquem campanyes anuals amb els clients. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

La feina roba temps a la família? En alguns moments de treball màxim sí, però intento compaginar-ho. No és la quantitat de temps dedicat el que compta, sinó la qualitat. Què fa en els moments que no treballa? Intento relaxar-me, tot i que per a una dona és difícil no treballar al llarg del dia. El país que més l’ha impressionada. Egipte, per la seva cultura i diversitat. Tot i que també m’agraden les platges de la Costa Brava. Què pensa del moment que vivim? És un moment de crisi al qual hem d’adaptar-nos i treballar. Va tenir algun mestre quan va començar? En tots els inicis sempre hi ha un mestre al qual cal agrair els seus consells i ensenyaments. Jo sí que el vaig tenir i li estic molt agraïda.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

RECURSOS HUMANS

TECNOLOGIA

EL GOVERN MULTIPLICARÀ PER 3,5 ELS RECURSOS DESTINATS AQUEST 2009

LA UNIÓ EUROPEA VOL DUPLICAR LA INVERSIÓ EN TIC

El Govern multiplicarà per 3,5 els recursos destinats aquest 2009 a la formació ocupacional de les persones en atur, que beneﬁciaran prop de 176.000 persones. Avui el Govern ha impulsat un conjunt de 9.000 accions noves relacionades amb la formació per millorar l’ocupabilitat de les persones en atur. “Al Govern ens preocupa i ens ocupa la crisi, per tant ens preocupen les persones sense feina i per això tripliquem els recursos i ampliem així el nombre de persones que podran accedir a la formació, amb noves eines com la formació a distància”, segons paraules de la consellera de Treball, Mar Serna. Aquestes accions, que compten amb un pressupost superior als 205 milions d’euros, se sumen a totes les que el Govern ha aprovat en les darreres setmanes per pal·liar els efectes de la crisi.

La Comissió Europea ha proposat als països membres i a les empreses del sector de les tecnologies de la informació i comunicació d’uniﬁcar els seus recursos i intensiﬁcar la seva col·laboració. L’objectiu és situarse “en primera línia mundial”, tenint en compte que Europa representa el 34% del mercat mundial d’aquestes tecnologies, amb un valor que augmenta un 4% a l’any. No obstant això, el valor afegit produït per aquesta indústria només representa el 23% del total, degut a la divisió del mercat i fragmentació dels esforços en investigació. Per aquest motiu la UE creu que existeix un cert retard en la investigació de les TIC i en la producció d’articles i serveis basats en aquestes tecnologies, en comparació d’altres països competidors a nivell mundial.

ELS ENGINYERS DE SOFTWARE, ENTRE ELS PROFESSIONALS MÉS DEMANDATS

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

FORMACIÓ EXPERTS EN FORMACIÓ DETECTEN LA NECESSITAT DE FORMAR EMPRENEDORS SOCIALS

La EFMD Entrepeneurship Conference, organitzada per EAE a Barcelona, ha arribat a la conclusió que cal formar més emprenedors socials. Concretament, David Dinwoodie, director general d’EAE, ha assenyalat “la necessitat d’impulsar la formació d’emprenedors socials, que els seus objectius de creixement vagin més enllà del lucre”, especialment, en el context de “crisi i incertesa actual”. Per Dinwoodie, aquest Congrés ha tingut múltiples lectures tot i que hi ha dos conceptes que han acaparat les sessions de treball. Per una banda, “la necessitat d’adaptar la literatura de gestió empresarial a la nova realitat empresarial amb la creació i desenvolupament de millors materials formatius relacionats amb la identiﬁcació de negocis viables”. I per altra banda “la necessitat d’aprofundir en enfocaments pragmàtics en l’educació directiva on el paper del joc, simuladors, casos i altres formats ajuden a la formació d’emprenedors més qualiﬁcats”.

Encara que la professió d’enginyer de software és una de les més demandades en l’actualitat, les universitats troben dificultats per atraure els futurs experts en aquesta branca. Segons l’Associació d’Empreses de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions d’Espanya (Aetic), al nostre país es necessiten 25.000 professionals informàtics. Un exemple: la Universitat Politècnica de Madrid va rebre l’any passat prop de 1.000 sol·licituds d’ocupadors enfront dels 300 alumnes que es van titular el 2006. La realitat és que més de la meitat dels estudiants de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) comencen a treballar abans de ﬁnalitzar la carrera. UN 40% DELS DESOCUPATS DEDICA MÉS DE TRES HORES DIÀRIES A BUSCAR FEINA

Un de cada cinc aturats inverteix menys d’una hora al dia a buscar treball, mentre que el 40% dedica d’una a tres hores i un altre 40% utilitza més de tres hores diàries, segons una enquesta realitzada per Randstad a 1.317 treballadors temporals a Espanya. Els estrangers dediquen més hores al dia que els espanyols a buscar treball, ja que un 52% d’ells asseguren dedicar més de tres hores diàries a aquesta activitat, enfront d’un 37% en el cas dels espanyols. L’enquesta revela que quant més gran és l’edat dels desocupats, més gran és el temps que aﬁrmen a buscar treball. Així, si entre els 16 i 24 anys només un 32% inverteix més de tres hores al dia en aquesta tasca, entre els 45 i 65 anys aquest percentatge es dispara al 51%.

RECERCA EL GOVERN APROVA LA PROPOSTA DEL PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

El Govern ha aprovat la seva proposta del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PRNI) amb l’objectiu de fixar, a 15 anys vista, un full de ruta compartit amb els partits polítics, les universitats, les associacions empresarials i els sindicats, així com també amb altres agents que s’hi vulguin adherir. La proposta s’està negociant ara amb tots aquests agents per poder impulsar una agenda comuna de país per al desenvolupament d’un nou model socioeconòmic basat en la recerca, la innovació i l’educació, que permeti passar d’una economia industrial i de serveis tradicional cap a una altra basada en el coneixement.

MÉS DE 460 MILIONS D’EUROS PER ESTIMULAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES

Amb l’objectiu d’enfortir les empreses catalanes i augmentar la seva competitivitat davant l’actual canvi de cicle, ACC1Ó, adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, mobilitzarà més de 460 milions d’euros mitjançant diversos instruments ﬁnancers, gairebé un 20% més que l’any anterior. D’aquests 173 són recursos propis i la resta s’articulen mitjançant préstecs i acords amb l’Institut Català de Finances i altres entitats bancàries. A més es destinaran 73 milions d’euros a ajuts a fons perdut per afavorir els processos d’innovació en gestió, innovació tecnològica i innovació estratègica i processos d’internacionalització en les diferents fases: iniciació, expansió i consolidació.

BARCELONA ES CONVERTEIX EN CAPITAL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Barcelona es va convertir els dies 12 i 13 de març en capital de la formació professional amb l’acollida de les I Jornades Internacionals sobre Innovació, Formació Professional i Empresa. A les jornades, les primeres d’aquest tipus que es fan a l’Estat espanyol, hi van participar 300 persones, entre representants polítics de diversos països, directors de fundacions i entitats, rectors d’universitats, presidents d’associacions empresarials, responsables de sindicats i presidents de gremis i empreses. Els organitzadors de l’acte van ser la Fundació BCN Formació Professional i la regidoria d’Educació de l’Ajuntament.

ELS DESPATXOS D’ADVOCATS ESPANYOLS TRIEN LES MILLORS UNIVERSITATS EN FORMACIÓ JURÍDICA

Harvard, Yale, New York, Georgetown, Londres, Washington, Boston. Són els llocs en els quals es forma l’elit internacional del sector jurídic i, a més, les universitats que han estat triades com a millors pels principals despatxos d’advocats espanyols. Són escoles de postgrau especialitzades en lleis i universitats que imparteixen màsters en els quals només hi pot participar un selecte grup d’alumnes després de superar un exigent i competitiu procés d’admissió i que exigeixen un important esforç econòmic, que arriba als 50.000 dòlars (uns 38.000 euros) de matrícula, sense comptar amb el cost d’oportunitat de traslladarse a aquests llocs durant un o dos anys i d’abandonar durant aquest temps l’activitat professional.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A JOSEP MARIA ESPINÀS, ESCRIPTOR I PERIODISTA

“Viatjant a peu aprens a valorar la diversitat humana” “Vaig a llocs que no interessen ningú”” “Viatjar a peu crea addicció. No sé si en tinc més que de fumar a pipa”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Els protagonistes del seus llibres són els propis habitants dels pobles. S’incomoden quan els pregunta? No, perquè jo no faig preguntes. Al contrari, en el viatge a peu procuro arribar-hi discretament. Un ha de seure al costat de la persona, saludar i fer algun comentari sense envair el seu espai. Llavors, si vol, respondrà i poc a poc anirem establint una conversa. Sobretot el que no pregunto són coses personals. Imaginem que mai a la vida es presenta com a escriptor, oi? No! Ni pensar-hi! Per això vaig deixar d’anar a comarques catalanes, perquè la gent ja em reconeixia i això em trencava els plans. Necessito ser anònim. Així que començo a caminar, m’oblido de tot, del que faig, del que escric, de Barcelona. Es tracta només d’absorbir l’ambient, veure la gent com és.... Vaig a veure què trobo, no tinc objectius previs, no planiﬁco. Però abans de sortir, alguna cosa sí que haurà pensat, ni que sigui per triar el lloc, no? Primer, vaig a llocs que ningú m’ha recomanat, on no hi va

“Jo només sóc un escriptor que camina”. Senzilla descripció la que fa Espinàs de si mateix i potser no calen gaires més presentacions. Un home que ha fet de tot, que ha guanyat els premis més representatius de la cultura catalana i que va participar si no fundar, el moviment més carismàtic pròpiament nostre, el de la nova cançó. Llavors, potser el “només” és massa poc per deﬁnirlo. Ha fet 82 anys i acaba de publicar “A peu per Múrcia”. És la vintena de les seves passejades literàries. ningú. Els trio amb unes condicions: que no siguin territoris turístics, que no hagin estat industrialitzats i que, d’alguna manera, conservin el caràcter que han tingut durant segles. Té fe en l’atzar? Quan fas un viatge en cotxe ja saps on vols arribar i què veure. Jo faig al contrari. Vaig a llocs que no interessen ningú disposat a rebre tots els estímuls que siguin possibles. No em cal veure cap església perquè això ja es veu als llibres d’art i jo no vull fer una guia. Jo només sóc un escriptor que camina, no sóc un excursionista. L’atzar és importantíssim. En el moment que començo a caminar tot m’està bé: tant si fa sol com si plou. Jo visc cada minut i trec partit de cada cosa que veig. S’imaginava al principi l’èxit dels seus viatges i llibres?

Josep Maria Espinàs, amb 82 anys, al seu àtic de l’Eixample barceloní. / M. A. CHAZO

No, era impensable. Estic sorprès. El primer a peu el vaig fer perquè era escriptor, que sinó... en canvi, després he anat fent molts més i és que aquests viatges creen addicció. No sé si en tinc més que de fumar a pipa. Hauré de deixar de fer-ho, perquè és clar, amb 82 anys... però no sé com m’ho faré per estar sense fer els viatges a peu. És l’experiència d’independència, de ﬁcar-te en un món que no coneix ningú, i de viure cada dia sense saber que et passarà, i en acabar, fer repàs. Tot això enganxa. Com reacciona la gent de la regió que descriu? Quan ho expliques, a vegades no entenen perquè hi has anat i es queden molt parats pel que has vist, perquè potser a ells no se’ls hagués acudit ﬁxar-s’hi. Per a mi tot és molt nou i estimulant. De totes maneres, la gent dels pobles que visito, normalment no saben que escric i no saben que publicaré el viatge, només saben que els ha visitat un foraster i prou. Què li estimula a vostè? Un dels grans estímuls del viatge a peu és comprovar la diversitat humana. He anat aprenent a valorar-la. Si em pregunten com són els murcians, he de dir que com els catalans, perquè no n’hi ha dos d’iguals.

Com han evolucionat els pobles en aquests 20 anys que porta observant-los? Com que precisament vaig a llocs que ni estan industrialitzats ni reben turisme, en principi han conservat molt el seu caràcter. En algun poble he tingut la sensació que jo era la primera persona desconeguda que hi entrava des de feia molts anys. Això fa molt d’efecte, et sents veritablement un foraster. Són pobles on hi ha una placeta on s’hi troben unes quantes persones grans, i et diuen com a gran notícia que aquell any ha nascut un nen i està tot el poble entusiasmat i fins i tot te’l volen ensenyar. Són mons que no tenen res a veure amb el meu habitual i això és el que més em sedueix. És molt cansat el viatge? El secret és anar sense pressa i molta paciència. Després de tot un matí caminant, passes la tarda en un poble com un veí més. Al dia següent, fas el mateix. Mai he pretès batre rècords. Hi troba dificultats? L’allotjament, potser és l’única. La gent desconfia o li ofereix casa seva? Abans sí, però ara no passa. Fins i tot hi ha algú que no s’ha cregut que feia tot el viatge a peu i s’ha pensat que tenia el cotxe amagat a les afores del poble. Un dia un senyor em va seguir per comprovar-ho.

Es posen en contacte amb vostè els seus seguidors? Sí, hi ha lectors que també s’han fet addictes. Fins i tot segueixen el mateix recorregut i quan arriben als pobles, preguntes pels personatges. Hi ha una forma de viatjar “a la manera espinàs”? Si tens en compte que no hi ha precedents d’escriptors que facin caminades i escriguin allò que veuen... potser sí. A mi m’agrada molt Delibes i ell camina per anar a caçar, però ell ho fa amb un objectiu, jo només ho faig per explorar el territori i no cal que sigui ni bonic ni atraient. Faria aquests viatges sense haver d’escriure’ls? Jo crec que no, encara que m’han satisfet molt. Són molt formatius, et fan més humil i més respectuós cap als altres. Aquests viatges són molt educatius. Però la gent no acostuma... És que no interessa. Jo tinc la sort que he descobert com t’enriqueixes, com aprens a no ser dogmàtic, que cadascú té les seves raons per ser com és, per viure com viu, que no hi ha dues històries iguals...En un viatge a peu te n’adones que tothom té alguna cosa que tu no saps, i que no tens dret a dictar sentència. Només cal saber mirar i parar l’orella.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

CULTURA CITA CRÍTICA: : “La violència és la por als ideals dels altres.” Mahatma Gandhi, Polític i pensador indi.

“Mass-Tourism”, activitat de masses L’anàlisi del turisme, els seus models i la seva repercussió és una activitat relativament nova. Des de sempre hi ha hagut turisme tot i que en formes diferents. Des de fa molts segles enrere els exploradors ja feien una forma de turisme tot i que amb un format, unes necessitats i unes circumstàncies diferents. Amb el pas del temps l’activitat

AGENDA CULTURAL > “Il·luminacions. Catalunya visionària”

> Concert de Laura Pausini

> Concert Centenari Isaac Albéniz

Exposició mostra l’obra de les ﬁgures del món de les arts, les lletres, la ciència i els pensaments que han fet avançar la societat de manera innovadora. Fins al 17 de maig al CCCB.

La cantant intaliana presenta el seu últim treball discogràﬁc “Primavera anticipada” gravat entre Itàlia, Londres i Los Ángeles. Al Palau de la Música Catalana, el dia 30 d’abril.

Concert amb motiu del centenari de la mort d’Isaac Albéniz on s’interpretaran 3 de les seves obres més famoses incloses dins la Suite Iberia. El 17 de maig a l’Auditori.

> Teatre “5 noies i un vestit”

>“Sorolla. Visió d’Espanya”

> Teatre “La infanticida i germana pau”

Cinc noies es troben en un casament i totes elles porten el mateix vestit. A més, descobreixen que tenen un vincle afectiu comú. A partir del 6 d’abril a l’Almeria Teatre de Barcelona.

Exposició que mostra 14 panells pintats per Sorolla provinents de la biblioteca de la Hispanic Society of America. Fins el 3 de maig al MNAC.

Les actrius Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons interpreten 2 textos de Víctor Català, on sens dubte emocionaran el públic assistent a l’obra. Fins el 17 d’abril al teatre Romea.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL

Jean Baudrillard, filòsof i sociòleg francès ha mort després de no aconseguir superar una llarga malaltia. Les teories que va formular el van convertir en un dels màxims referents del pensament postmodern. Baudrillard, nascut a Reims (França) sempre va ser molt crític amb la societat de consum. Són destacables els professors que van avaluar la seva tesi doctoral: ni més no menys que el semiòleg Roland Barthes i el sociòleg Pierre Bordieu. Posteriorment, Baudrillard va ser professor a la Universitat de Nanterre en l’àmbit de la sociologia. L’any 1968 va publicar “Le système des objets” precisament sobre la societat de consum. Entre les seves teories en destaca “la desaparició de la realitat” reflexionant al voltant del discurs de la virtualitat; també afirmava que “les masses no són víctimes de l’ordre social, sinó els seus còmplices”. Més endavant, a l’any 1986 va extreure tota una sèrie de conclusions després de fer un viatge pels Estats Units plasmades en el llibre “Amèrica”, publicat per Anagrama. Segons Baudrillard, “els Estats Units exemplifiquen el model de societat assimilat al d’una empresa. Són la utopia realitzada. (...) són la versió original de la modernitat.” La seva producció literària compta amb més de 50 títols.

JUNY

turística ha esdevingut molt popular i tothom, en la mesura que pot, ho practica fent realitat alguns dels seus desitjos, esdevenint en els darrers temps una activitat de masses o “Mass Tourism”. Se n’han fet estudis des de totes les disciplines (sociologia, antropologia, ciències econòmiques, etc.) per analitzar-ne l’impacte. “L’estructura del desig”, la primera part de l’exposició fa un repàs a l’obtenció de la felicitat i el desig d’evasió. Els mass-media ens generen desitjos ficticis i ens fan dibuixar, de manera inconscient, el mapa de les nostres preferències. La segona part, “Reproduccions i interpretacions”, ens parla de “l’artiﬁcialitat” en la societat de consum i de les ‘estretes’ relacions entre dissenyadors i la societat de consum.

MAIG

agradable. Aquesta exposició del Disseny Hub Barcelona vol aproximar el visitant a la realitat d’aquesta gran indústria, als dissenys que la projecten des de la comunicació, la publicitat o el cinema i també a la relació entre desig i disseny, indústria i consum.

Jean Baudrillard (1929-2009), un dels grans pensadors de la postmodernitat

ABRIL

Sala 5 “Sol i platja” de Reiner Riedler. Comissari de la sala: Carlos Ipser. /CEDIDA

Pepe Rubianes, actor i director teatral, ens ha deixat recentment a l’edat de 61 anys després de lluitar contra un càncer de pulmó que li va ser diagnosticat a principis del 2008. Nascut a Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) i establert a Catalunya des dels cinc anys va obtenir els seus primer èxits de la mà de la companyia Dagoll Dagom (per exemple amb “Antaviana”) i també dels Joglars (“Operació Ubú”). Va ser a l’any 1981 que Rubianes va iniciar el seu camí en solitari pels escenaris. De la mà del seu representant Toni Coll va posar en cartell espectacles com “PayPay”, “En resumidas cuentas”, “Rubianes: 15 años” o “Rubianes solamente”, entre d’altres. El recordarem també per “L’entrevista del mil·lenni” que va durar 9 hores i que va compartir amb en Toni Soler. Com a director, i amb un caire totalment seriós, va dirigir “Lorca eran todos”, obra que va estar envoltada de polèmica arrel d’unes declaracions que Rubianes va fer al programa de TV3, “El Club” i que van fer que l’alcalde Ruiz-Gallardón vetés l’espectacle al Teatro Español de Madrid. Aquest esdeveniment encara està pendent de judici. La seva veu enregistrada avui és present al musical “Monthy Python’s Spamalot” en el paper de ‘Déu’ una mica peculiar.

MARÇ

CRISTINA SAN JOSÉ

El turisme s’ha convertit des de fa ja uns quants anys en la principal font d’ingressos de molts països a escala mundial. En aquesta mostra que porta per títol “Programa Turisme. Espais de ficció” que ha organitzat el Disseny Hub Barcelona fins el proper 24 de maig, el visitant podrà fer un recorregut del llarg i del través per tot el que representa aquest important sector econòmic. Aquest recorregut ha estat possible gràcies a la col·laboració del Collegi d’Arquitectes de Catalunya, amb l’exposició “Antecedents en la construcció d’espais de ficció”; l’Associació de Dissenyadors gràfics i l’Associació de Dissenyadors Industrials del FAD amb l’exposició “Low Cost”; el màster de la UPC “Intelligent Coast” amb l’estudi de recerca “MultiRambles”, i amb produccions pròpies del Disseny Hub Barcelona: les exposicions “Turisme. Espais de ficció” i “Efecte souvenir”. Aquesta mostra s’estructura en 2 parts: “La construcció del desig” i “Reproduccions i reinterpretacions. Mapa del present i del futur de l’experiència turística del lloc” El turisme és capaç de fer realitat els somnis de molta gent perquè permet viure experiències que molts cops són desitjos que volen esdevenir realitat. Tothom ha volgut (o voldrà) en algun moment de la seva vida conèixer indrets diferents als que l’envolten cada dia, de vegades bastant semblants al propi entorn i d’altres que són completament diferents, exòtics o salvatges. Per tant, potser no tothom però sí gran part de la gent està disposada a pagar un preu per poder gaudir d’un viatge somiat que es converteix en una experiència molt

Pepe Rubianes (1947-2009), mestre de l’humor i el sarcasme

FEBRER

El Disseny Hub Barcelona mostra ﬁns el proper 24 de maig l’exposició “Programa Turisme. Espais de ﬁcció”, una visió des de diferents angles del que representa aquest sector tant important per a totes les economies.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

El turisme analitzat com a fenomen de masses

ABRIL 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Tan sols és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos.” Voltaire, ﬁlòsof i escriptor francès.

TELEVISIÓ

Uns arriben i uns altres se’n van

“50 HISTORIAS DE ÉXITO. DE LOS SUEÑOS PERSONALES A LOS LOGROS EMPRESARIALES” Autor: Varis Editorial: Ediciones Granica Pàgines: 240 El llibre “50 historias de éxito” mostra al lector 50 experiències transformadores, molt diverses, molt humanes i molt inspiradores. Aquest llibre testimonia el procés de desenvolupament directiu pel qual han passat 50 persones que avui en dia ocupen posicions rellevants dins el nostre entorn empresarial, polític, social i esportiu. La qualitat que més es destaca d’aquestes 50 persones és la seva humanitat però també és posa l’accent en la seva forma de concebre el món i les relacions humanes i en la seva forma especial de concebre el món. Amb aquest llibre EADA culmina el seu 50 aniversari fent un homenatge a tots els estudiants que s’han format a les seves aules.

“HABLAR COMO OBAMA. EL PODER “GUÍA DE MERCADOS FINANCIEROS” DE COMUNICAR CON FIRMEZA Y Autor: Marc Levinson CON VISIÓN” Editorial: Gestión 2000 Autor: Shel Leanne Pàgines: 360 Editorial: Profit Editorial A través del llibre “Guía de mercaa Pàgines: 200 dos financieros”, Marc Levinson vol A través d’aquest llibre, el lector donar un cop de mà als seus lectors trobarà les tècniques d’oratòria que perquè entenguin quin és el funciova utilitzar Obama i que han acon- nament dels mercats financers i seguit que el candidat afroamericà també com treballar-hi de forma esdevingués el nou president dels intel·ligent a través de l’explicació Estats Units. Aquestes estratègies de tots els factors que hi influeisón vitals, no només en el terreny xen. Marc Levinson va ser editor polític sinó també pels executius d’economia i finances del diari d’empreses, directius i líders de tots “The Economist”, a més a més de els camps. “Hablar con Obama” desenvolupar tasques d’escriptor proporciona les eines necessàries especialitzat en temes econòmics. per aconseguir canvis positius en D’altra banda, també ha publicat tots els nivells de cada organitzaa múltiples articles a diferents mitció. El llibre de Shel Leanne aporta jans de comunicació escrits entre les claus necessàries per combinar els quals destaquen el “Newsweek” l’oratòria, el llenguatge corporal i o el “Harvard Business Review”. l’art de la persuasió per presentar- “Guía de mercados financieros” vol se davant la gent, aconseguir gene- convertir-se en una referència oblirar la seva confiança i fomentar la gada per a tots aquells interessats seva acció. en el camp de l’economia.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS R

DIMECRES

1Àgora, a les 22h,

160 minuts, a les

1Valor afegit, a

al 33 Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

22.30h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

les 22.30h, al 33 Programa d’anàlisi dirigit i presentat per Albert Closas.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i de tots els temes d’actualitat d’interès.

El panorama televisiu d’aquesta temporada renova continguts en algunes cadenes mentre que en d’altres es plantegen noves entregues de formats que ja coneix el gran públic. A TV3 per exemple, es presenten canvis: d’una banda entren continguts nous mentre que d’altres prou populars desapareixen. L’eterna sèrie “El cor de la ciutat” aviat plegarà després d’exprimir fins a l’extrem trames creades tots aquests anys. El mateix passa amb “El Club”, magazine dirigit per l’Albert Om. El periodista ha decidit finalitzar aquesta llarga etapa de les sobretaules de TV3 per pensar en nous projectes i donar pas a aires nous en aquella franja horària. La mateixa cadena dóna la benvinguda a d’altres espais com és el cas del programa “Ànima”, el nou magazine d’actualitat cultural del canal 33. En el terreny de la ficció, TV3 tot just acaba d’estrenar la sèrie de ficció “Infidels”, que és la versió catalana de “Mujeres desesperadas” o “Sexo en Nueva York”. Ens endinsarem en la vida personal i professional de cinc amigues amb perfils diversos. Hi estarem atents. En canvi, qui segueix en la mateixa línia és Tele5. D’entrada ja tenim a les nostres pantalles una nova edició del concurs “Supervivientes: Perdidos en Honduras.” El reclam, el de sempre: exfamosos, pseudofamosos i algun esportista en hores baixes. El sacrifici de sotmetre’s als mosquits i fer un règim intensiu es veu compensat pels beneficis econòmics que els reportarà aquesta revifada de popularitat. Un altre format que està en peu de guerra és el per ara incombustible “OT”, el qual ja ha iniciat els castings per a la nova edició que tornarà a tenir al capdavant a en Jesús Vázquez, el qual també presenta “Supervivientes”. D’altra banda, sembla que el projecte del nou programa d’en Xavier Sardà, que va quedar suspès després del conflicte entre la direcció de la cadena i els directius de Gestmusic, torna a engegar motors. Recentment s’ha presentat de manera oficial el programa que serà un magazine d’actualitat que comptarà amb col·laboradors prou coneguts pel gran públic com, per exemple, Boris Izaguirre o Mercedes Milá. Finalment, volíem destacar el bon èxit d’audiència de la nova graella que té Barcelona TV després de la seva renovació. Programes veterans com “Telemonegal”, “La porteria” i “La tarda” han aconseguit molt bons resultats. L’Infovespre i les telecomèdies britàniques també han tingut una bona acollida. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

1Economía CNN+,

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

a les 20.50h Mónica Sanz s’encarrega d’analitzar l’actualitat econòmica.

2A vivir que son

1Notícies al 3/24

dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repas dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

21.45h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

RESTAURANT CAN JUBANY

ELS ‘TOP 10’

La màgia dels aliments d’hivern

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

BEGOÑA GIMÉNEZ

Al bell mig de la plana de Vic, molt a prop de Calldetenes s’aixeca una bonica i elegant masia restaurada que acull el restaurant de Nando Jubany, xef català força mediàtic (el recordarem a El Club de l’Albert Om i l’hem escoltat a Catalunya Ràdio amb l’Antoni Bassas). El restaurant, inaugurat el 1995, és hereu de l’experiència de tres generacions, que són les que composen la nissaga de Nando Junbay, xef amable i proper d’aquest encantador restaurant. Compta amb una estrella Michellin n i amb tot un seguit de fans que l’adoren i en parlen molt bé a diferents fòrums, blocs i xats gastronòmics. L’ambient selecte, elegant i ple de detalls fa de l’estança al restaurant de tota una experiència gastronòmica, en part gràcies al paper determinant de l’Anna Orte, cap de sala i parella del cuiner. La masia, de dos plantes, disposa de tres salons privats per a 50 comensals i també ofereix servei a domicili, especialment atractiu en dates nadalenques. El servei es caracteritza per oferir un tracte molt familiar amb unes presentacions molt cuidades i unes preparacions exquisides.

Receptari tradicional La cuina de Jubany té una base tradicional, amb la que juga el seu xef, permetentse alguna originalitat. Amant dels productes de la terra i la caça com la llebre, la becada, els bolets o la tòfona, Jubany els treballa amb una gran sensibilitat, revisant una per una les receptes del repertori

L’hivern és considerat per molts una estació trista i fosca. Però per d’altres és el moment àlgid en què apareixen ingredients inassequibles en qualsevol altres moment de l’any. Nando Jubany, xef i propietari de la masia que porta el seu nom, els aproﬁta al màxim per preparar alguns dels seus millors plats. clàssic. L’hivern es posa del seu costat per oferir al cuiner la millor matèria primera de la temporada. La frescor i la suprema qualitat dels ingredients és un dels punts a favor més importants que atresora Can Jubany. La cuina de Jubany brilla especialment amb el receptari més tradicional de la cuina catalana on emociona el comensal, com ell mateix diu: “M’agrada que la gent recordi sabors que ja coneix i que l’emocionin per portar-li a la ment receptes que estan a la memòria”. Alguns plats s’han convertit

NANDO JUBANY SUGGEREIX Milfulls de pa torrat amb tòfona, poma caramelitzada i foie Caneló de pollastre rostit amb tòfona Varat a la brasa amb V moixama, fruita i bolets Pularda rostida amb verduretes acompanyada d’un saltejat de bròquil i foie

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES Nando Jubany és un xef cordial a qui li agrada conèixer els comensals. / CEDIDA

en una constant a la carta de Can Jubany, on s’on presents des del mateix dia de la seva inauguració, com per exemple la sopeta d’escarxofes. D’altres s’han anat incorporant a mesura que el mestratge del cuiner s’ha anat ampliant i consolidant. Podríem destacar de la carta la terrina de llebre o l’arròs sec amb brou d’escamarlans i espardenyes (un clàssic que si el traguessin de la carta molts clients es rebel·larien). Les postres també són de base tradicional com ara el típic pijama, renovat i adaptat, fet molt més lleuger. Cal destacar, però, el Gin tònic de Can Jubany, fet a base de crema de llimona, pa de pessic amb ametlla, gelatina

de tònica, espuma de gin ﬁzz i gelat de ginebra. La bodega té ﬁns a 600 referències i es pot visitar amb tranquil·litat. Les marques han estat seleccionades amb molt de criteri i la varietat permet fins i tot fer tastos verticals d’un mateix vi amb diferents anyades. En general, la relació qualitat/preu és més que equilibrada, fins i tot en els vins, el preu dels quals no supera el 20 per cent del preu adquirit a bodega, la qual cosa és d’agrair en els temps que corren. Ctra. de Sant Hilari, s/n 08506 Calldetenes (Barcelona) Tel 93 889 10 23 www.canjubany.com

EL TAST

JONCÀRIA MOSCAT Varietat: 100 % Moscatell d’Alexandria V Elaboració: Verema manual. Sagnat de most flor, fermentant a baixa temperatura en bótes de roure francès Allier de 300 litres. Acabada la fermentació alcohòlica, s’inicia el procés de criança sobre les mares fines fins el març. Embotellat a l’abril. T Color groc palla amb reflexos daurats. Tast: Aroma potent i elegant, fruites exòtiques i cítrics. Matisos de fusta amb acusat caràcter varietal. Excel·lent harmonia de fruita, i aromes de criança. En boca és equilibrat i saborós, gras i amb cos. Intens aroma retronasal i darrer gust persistent, i agradable. Temperatura de servei: 10-11º C. T

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer,r 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

VIATJAR PER CENTREAMÈRICA: COSTA RICA

Gaudir al ritme de les onades

Vista d’una platja tropical a Costa Rica. / ARXIU BEGOÑA GIMÉNEZ

És difícil trobar al Carib espais pràcticament verges i solitaris on tanmateix el turista pugui gaudir d’uns mínims serveis i poder alhora, viatjar amb seguretat. Per assaborir el Carib i trobar la seva essència proposem Costa Rica, on més del 25 per cent del seu espai és protegit, una terra tropical plena de contrastos. Per menys de 800 euros podem comprar un bitllet d’avió amb Iberia i viatjar ﬁns a San José, capital de Costa Rica, a unes 15 hores de vol des de Barcelona. La ciutat ofereix, a simple vista, una imatge força estadounidenca on els centres comercials i les cadenes de menjar ràpid conviuen amb els vestigis del seu passat colonial, representat per la bella arquitectura d’origen espanyol. Les cases són grans blocs de pedra amb àmplies entrades arquejades, sostres alts i amb bigues, grans ﬁnestrals amb “soles truncos”, vitralls, i massisses portes de

fusta que donen a carrers empedrats. Des de fora, es veuran els balcons generosos des d’on s’observen les hamaques penjant, influència aquesta dels nadius illencs. Als carrers i als mercats ens endinsarem en un bullici d’olors, colors i sorolls barrejats i entrarem en contacte amb els seus habitants, els ticos, gent amable i de caràcter acollidor i afable. Tot això ho trobarem en clar contrast amb ediﬁcis d’arquitectura actual de ciment que ens recorden que Costa Rica és també un país globalitzat, capitalista i democràtic. En sortir de la ciutat, capital de la província de San José, haurem de triar com volem el nostre viatge: aventura o descans; platges i rius o muntanyes i volcans. De tot hi ha a Costa Rica.

Diversitat de paratges Costa Rica s’estén majestuosament des de l’Oceà Pacíﬁc ﬁns el Mar Carib i si fem un recorregut per les seves set províncies

Molts viatgers aﬁrmen que al Carib el temps transcorre al ritme de les onades i és així mateix com un ha de plantejar-se la visita a Costa Rica, d’una manera tranquil·la i pausada, gaudint de cada moment. L’illa centreamericana és una destinació atractiva que es constitueix com una opció encertada per la seva diversitat i desenvolupament turístic. trobarem una gran varietat de paisatges i climes. Heredia és la província més petita del país on podem visitar algun dels grans cafetars de la zona, ja que el cafè d’ací és dels més famosos del món. La província de Guanacaste és generosa i càlida, coneguda especialment per les seves espectaculars platges banyades pel Pacífic, un paradís per als amants dels esports aquàtics, la pesca i el sol. Playa Panamà, al nord, n’és un exemple, però val a dir que tota la seva costa és un privilegi. A la serralada d’aquesta província hi ha un magníﬁc volcà actiu el “Rincón de la Vieja” i boscos tropicals secs amb un inventari biològic extraordinari. Puntarenas, també a la costa

del Pacíﬁc és la província més gran de Costa Rica i s’estén ﬁns la frontera de Panamà. El Port de Caldera i la ciutat de Puntaneras reben diàriament centenars de turistes dels creuers. La reserva biològica de Carara és una alternativa esplèndida a les precioses platges. Moltes de les seves àrees són zones restringides al turisme massiu i el viatger només accedeix amb permís i guia professional. Cartago, coneguda també com l’Antiga Metròpoli, és la regió més important pel que fa a l’art colonial on també podem trobar volcans, parcs naturals i reserves biològiques. La província d’Alajuela és coneguda com la “Terra dels Mangos” i limita amb Nicaragua. Posseeix una riquesa natural

incomparable i la seva geografia abasta des del bosc plujós ﬁns les exuberants planícies del nord. Cal destacar especialment els volcans Arenal i Poal. Per finalitzar arribem a la caribenya província de Limón, una combinació de jungla, platges paradisíaques i imponents muntanyes. L’exemple més exuberant de la regió és el Parc Natural del Tortuguero, una vasta extensió de terra protegida d’exòtica vegetació i vida salvatge. Es va crear especialment per protegir la tortuga verd, ja que és l’àrea de fresa més important del Carib occidental. En acabar el recorregut, ja només ens quedaria tombarnos al sol, prendre una beguda fresqueta i gaudir del ritme que marquen les onades.

TURISME SEGUR I AMB GARANTIES Actualment, Costa Rica rep una mitja de 270.000 visitants europeus. Llatinoamèrica ha escalat posicions en competitivitat turística aquests darrers anys, segons el Fòrum Econòmic Mundial de Competitivitat Turística que estudia i compara 133 països. Costa Rica es troba al lloc 42 del rànquing (Espanya s’hi troba al sisè). Per a la seva avaluació s’han tingut en compte sobretot els seus recursos naturals, les àrees protegides, la faunes i les infraestructures, així com la seguretat del país. Costa Rica posseeix una àmplia xarxa de carreteres i una variada oferta per al lloguer de vehicles que podràs conduir per tres mesos amb la llicència del país d’origen. El principal aeroport és l’internacional de Juan Santamaría, a vint minuts de la capital costa-riquenya. Per als visitants que desitgin ingressar per mar, poden fer-ho pels ports de Limón o Moín al Carib, Puerto Caldera i Puntarenas al Pacífic Mig i Golfito i Quepos al Pacífic Sud.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2009

ESPORT I EMPRESA GEMMA MENGUAL, NEDADORA

“M’agrada encomanar el sentit de lluita a les més joves” 92 a les piscines Picornell i vaig estar tan a prop de les nedadores que vaig pensar que volia ser com elles, fer el que feien elles. Quina era la teva tasca de voluntària? Jo era l’encarregada de recollir els paperets de les puntuacions. FERRAN GRAU

T’agrada que et diguin ‘la Sirena’? Suposo que aquesta imatge té una estreta relació amb la sincro. Com que les persones que practiquem natació sincronitzada, a més, ho fem amb música i ballem sota l’aigua, entenc que això de sirenes ve d’aquí. La veritat, si et sóc sincera, no m’agrada massa. T’esperaves aquesta revolada de popularitat fa uns anys? De fet, ho somiava. Ho desitjava! Sempre he volgut que em passés una cosa així. Estar valorada per la teva feina és una sensació molt gratificant. Era un somni de sempre, que s’ha forjat a base de treball i de sacrifici. I després del treball i del sacrifici? La recompensa! Ja de ben petita ho volia. Recordo els Jocs de Barcelona com un dels primers moments en què em va passar pel cap. Per què? Era voluntària dels Jocs del

És important entendre’t bé amb les teves companyes? És essencial per fer bé la tasca a la qual ens dediquem. Què et ve al cap quan et dic el nom de la teva darrera companya, Andrea Fuentes? És la meva parella en molts sentits i no sols a dins de la piscina. Hi ha dies que em sorprèn la compenetració que tenim. A vegades, fins i tot, sembla telepatia. Però tampoc em vull oblidar de les companyes que he anat tenint al llarg de la meva carrera. Ha estat molt important l’entesa que he tingut amb totes. La connexió amb elles, de la primera a l’última, és la clau. Per cert, què se sent fent de ‘bombolla Freixenet’? Va ser una experiència molt agradable! Fer aquest espot és una cosa que jo creia reservada a les estrelles de Hollywood o als cantants famosos. Però ens van oferir protagonitzar-lo a nosaltres enguany perquè els encaixava molt amb la temporada que havíem fet.

Va néixer a Barcelona l’abril del 1977 i, des de ben petita, l’aigua ha estat el seu medi natural. Aquest ha estat un dels seus grans anys: ha pujat al podi dels Jocs de Beijing i ha estat guardonada com a millor esportista de l’any. A més, ha estat la protagonista de l’espot de Freixenet, on l’hem pogut veure com una de les cèlebres ‘bombolles’ juntament amb les seves companyes d’equip.

“Somiava amb el que he viscut: estar valorada per la teva feina és una sensació molt gratiﬁcant” Com ho recordes? Ens va agradar molt fer-lo però va ser força dur per les repeticions. Van haver-hi dos rodatges diferents. Un primer el vam fer al CAR de Sant Cugat, gairebé tot un dia. L’altra part és va fer a Londres. Ens vam desplaçar a Anglaterra durant quatre dies.

FOTO: WWW.ELBLOGDEGEMMAMENGUAL.COM

Com se sent la Gemma lluny de l’aigua? Em fa molta falta l’aigua. Visc a Barcelona per aquest motiu. Així, estic a prop de l’aigua. Però el mar no és una piscina... L’aigua, a part de ser la meva eina, és una cosa que necessito tenir sempre amb mi. De fet, penso que l’aigua forma part de mi. Què penses quan hi ets a dins? Em refereixo a quan fas les coreograﬁes... Una nedadora de sincronitzada mecanitza molt els seus pensaments quan s’entrena. Ens hem de concentrar molt. Després, però, m’agrada sentir l’aigua quan nedo per plaer. No tot és entrenar, tampoc. Com veus el futur de la sincronitzada a Catalunya?

En això precisament treballem a fons, de valent. Que les més joves segueixin el camí que els hem obert les més veteranes. El que m’agrada és encomanar a les que venen darrere nostre el mateix sentit de lluita i la mateixa energia que nosaltres hem posat en aquest esport els últims anys. És un panorama complicat perquè són poques les llicències que es reparteixen. Nosaltres hem hagut de fer molts esforços per posar-nos on som. I n’estic molt satisfeta de tot plegat. T’agradaria seguir vinculada sempre a la sincro quan et retiris? És clar! Voldria formar part d’aquest esport des d’una altra vessant, però espero que quedi encara temps per endavant. No tinc pas intenció de retirar-me de moment.

Salut / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2009 MÓN EMPRESARIAL

LA DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L’EDAT (DMAE)

Quan la ceguesa està associada a l’edat

La detecció precoç pot retardar l’avanç de la DMAE. / ARXIU

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una forma de ceguesa bastant desconeguda. Pot provocar la pèrdua de visió central en edats avançades i és també la causa més freqüent de ceguesa en els més grans de 55 anys. Una campanya intenta donar-la a conèixer entre públic i metges. BEGONYA MERINO

“La degeneració macular associada a l’edat és una malaltia que és una gran desconeguda”, diu el doctor Lluís Arias Barquet, de l’Institut de la Màcula i la Retina, del Centre Mèdic Teknon. Afecta la màcula, la part central de la retina, la més important de la visió. I pot provocar la ceguesa sobtada en persones d’edat avançada. “Per això resulta tan dramàtica”, aﬁrma el doctor Arias. Sorprèn que encara es conegui tan poc una patologia que, segons preveu l’OMS, està previst que es tripliqui en els pròxims 15 o 20 anys. Augmentarà com augmenten totes les malalties lligades a l’envelliment. És el preu que hem de pagar per viure més anys.

Aquest trastorn és degeneratiu i, per tant, lligat a l’edat. A més anys, més possibilitats de patirla. “No se sap la causa exacta, però sí es coneixen els tres factors de risc principals”, aﬁrma el doctor Arias. El primer d’ells és l’edat, a més anys, més risc, tot i que pot començar a partir dels 50. El segon factor és el genètic, que s’està estudiant, però pel que sembla té una forta inﬂuència. I el tercer factor de risc és el tabac. Els fumadors tenen un risc més alt de desenvolupar degeneració macular. Segons el doctor Arias, “sobre els dos primers no es pot incidir, només sobre el tabac”. Per això es diu al pacient que ha de deixar de fumar. L’especialista posa de manifest que “també és útil

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 250.000300.000 persones afectades

ingerir fruita i verdura, perquè les vitamines són antioxidants que lluiten contra l’oxidació macular, que és un factor important implicat en la degeneració d’aquesta malaltia”.

Les dues formes de DMAE Hi ha dues grans formes de DMAE: la seca i la humida. A la primera, es va produint una atròfia de les cèl·lules de la retina. És una forma lenta que va provocant pèrdua visual progressiva al llarg de bastant temps. Aquesta forma de la DMAE encara no es pot frenar, tot i que està previst que surtin fàrmacs molt aviat. La forma humida es diu així perquè hi ha fenòmens inﬂamatoris, presència de sang i líquid.

És una forma de la DMAE més agressiva i evoluciona més ràpidament. En poques setmanes el pacient pot quedar pràcticament cec. Avui dia ja hi ha tractaments per frenar la forma humida. Actualment es pot evitar que es perdi la visió central, i en alguns casos es pot fer que la persona recuperi una mica de visió. Però l’objectiu bàsic és frenar-la. Tot i que la DMAE no provoca ceguesa total, en fases molt avançades es perd totalment la visió central, a efectes pràctics és com si s’estigués cec (és el que s’anomena ceguesa legal). Al mig del camp de la visió, aquestes persones veuen una taca molt grossa, i tot i que conserven una mica de visió perifèrica, a efectes pràctics estan cecs, ja que no poden llegir, escriure, mirar la televisió, anar pel carrer... Segons el doctor Arias, és molt difícil de predir l’evolució d’aquesta malaltia quan es presenta. Canvia molt d’un pacient a un altre. Pel que fa al nombre de persones afectades, no es disposa de dades epidemiològiques molt fidedignes. En global, a tot l’Estat espanyol hi pot haver un milió de persones amb degeneració macular (això inclouria les formes més inicials, que encara no presenten ceguesa). El doctor Arias estima que a nivell de Catalunya podríem parlar d’uns 250.000300.000 casos, si es contemplen

tant les formes més avançades com les més inicials.

Conviure amb la DMAE L’adaptació a la situació de ceguesa en una persona gran és complicada. Si la DMAE comença en un ull i l’altre està bé, poden passar anys ﬁns que l’ull sa s’afecti, i el pacient pot fer una vida quasi normal. Però quan li comença a fallar la visió en el segon ull, ja comencen a presentar-se problemes importants. Si la taca central de l’ull no és molt densa, i permet conservar un cert grau de visió, la situació és menys dramàtica. Segons el doctor Arias, “generalment aquestes persones tenen problemes afegits, perquè passen a dependre de l’entorn social i familiar per fer qualsevol cosa. A més, tenen un grau de depressió important. Gairebé la meitat dels afectats pateixen depressió que s’ha de tractar amb fàrmacs”. Una persona gran que es queda cega no pot fer res: llegir, anar a buscar el nét a l’escola... això es converteix en un drama personal. A més, hi ha danys afegits: els pacients cauen més, hi ha més fractures i accidents. Per això, per les importants implicacions que comporta aquesta patologia, és important donar-la a conèixer entre la població. Un diagnòstic precoç pot ajudar a alentir l’avanç de la DMAE