Món Empresarial 116 by Medigrup

Maig 2009 n. 116

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

EL 78 PER CENT DE LES EMPRESES DE L’ESTAT TÉ PROBLEMES DE MOROSITAT pàg. 3 a 12 >>

Radiograﬁa de l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya. L’Amec constata una desacceleració en el creixement de les exportacions. Perspectiva: les principals cites econòmiques i empresarials per al proper mes.

EMPRESA

300.000 empreses es troben en risc pels impagaments Els impagaments entre empreses superen els 100.000 milions d’euros.

Només un 5 per cent aplica la llei 3/2004 per combatre la morositat.

pàg. 13 a 22 >>

DESTAQUEM

Daniel Ortiz convida l’Estat espanyol a assumir responsabilitats davant la crisi.

JOAN MAJÓ PRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Sal Costa, més d’un segle innovant en un producte tan bàsic com la sal.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

La necessitat de destapar els paradisos ﬁscals. Técnicas Reunidas lidera el canvi de rumb del sector d’infraestructures.

INTERNACIONAL

“Cal canviar el nostre model de creixement”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores valora els resultats de la darrera reunió dels G-20.

JORDI INGLÉS

El mapa del món: La producció mundial de petroli. Xile es perﬁla com un dels principals països llatinoamericans amb oportunitats de fer negocis.

ESPECIAL

pàg. 33 a 42 >>

La Generalitat intenta donar aire a les empreses catalanes amb un altre pla d’ajudes. Madrid i Catalunya concentren un 55% del potencial empresarial de l’Estat.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Repàs a l’Informe CYD sobre la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament, de la mà del catedràtic Martí Parellada.

DIRECTOR GENERAL DE L’AQUÀRIUM DE BARCELONA Unes 2.700.000 empreses pateixen problemes de retardament en els pagaments. / ARXIU

La morositat és la gran xacra de les empreses espanyoles. A tot l’Estat, unes 2.700.000 empreses pateixen problemes pel retardament en els pagaments, amb els problemes ﬁnancers derivats que això suposa. Carregar les culpes a la crisi no seria del tot just, ja que les causes conjunturals només són imputables en part. Les causes estructurals són potser més difícils

PÀGINES 3 I 4 >>

NOMÉS DOTZE EMPRESES DEL ‘TOP 100’ ESTATAL TENEN SEU A CATALUNYA

Objectiu: afrontar la crisi Les empreses més grans de Catalunya també se’n ressenten de la crisi i tenen diﬁcultats per accedir a les ajudes econòmiques. Per afrontar millor aquest moment difícil, des d’ACC1Ó se’n vol promoure la seva internacionalització. Un altre dels reptes és atraure multinacionals cap a Catalunya, on, a més, cada cop hi ha menys empreses estatals que hi tinguin la seva seu.

pàg. 49 a 55 >>

L’escriptor Jordi Sierra s’inspira en Rafa Nadal en el seu darrer llibre. Conversem amb els dos. Escapada a la Bretanya francesa, una terra envoltada de mar.

“Ens agradaria ampliar la zona exhibitiva”

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

Miquel Bonet entrevista a Carles Arias, director de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona.

ESTILS DE VIDA

d’eradicar i és on l’informe recentment presentat pel Centre d’Estudis de Morosologia vol insistir especialment. Pere Brachﬁeld, director d’aquest estudi proposa 12 mesures perquè la llei 3/2004 de lluita contra la morositat sigui un vertader instrument que les empreses puguin fer servir per acabar amb els abusos d’alguns clients en el pagament de les factures.

L’atracció de multinacionals és un repte. / ARXIU

PÀGINES 33-42 >>

CARLES FABREGÀ DIRECTOR DE FRANQUÍCIES DE FOTOPRIX

“El consumidor ha canviat molt”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Abengoa ........................16 Acciona..........................15 Alcoa .............................17 Aquàrium.......................13 Audi ...............................16

EDITORIAL

Editorial

Coca-Cola ......................15 Damm ............................16

OPTIMISME MASSA EXAGERAT

DHO ...............................17 Ford................................16 Fotoprix..........................19 Goldman Sachs .............16 Grup Barceló..................17 Grup Llet Pascual ..........15 Iberdrola Renovables ....16 IBM................................17 Microsoft.......................15 Nissan ...........................15 Opel ...............................16 Petronor.........................17 Philips............................17 Renault ..........................15 Repsol Gas ....................15 Royal Bank of Scotland .17 Schindler .......................17 Seat ...............................48 Spanair ..........................48 UBS................................17 Zara ...............................16

El dia abans de Sant Jordi, el president Zapatero pretenia vincular el canvi de govern a les conclusions del G20 sense, per cert, tenir massa èxit entre els diferents grups polítics. El debat parlamentari ha deixat palesa la solitud del president que, a hores d’ara, té al davant tots els grups parlamentaris conformats com a oposició. A hores d’ara quan, a pocs dies de la sortida de Solbes, ja hi ha veus que clamen per ell com a únic garant de l’economia, arriba l’hora de donar sortida al finançament de les autonomies, qüestió que passa per deﬁnir quin serà el muntant global que s’ha de posar al damunt de la taula per garantir els serveis bàsics que presten a la població. Arriba doncs l’hora de complir amb l’Estatut i no sabem si s’està esperant a què es manifesti el Tribunal Constitucional per

retallar més, però està clar i que, a hores d’ara, encara que les eleccions europees mantenim a 18 milions de del proper 7 de juny aporten cotitzants o el fet de què, la pressió del full de ruta de gairebé, estem molt a prop la Moncloa, que serà un se- dels 60.000 milions d’euros gon examen per a Zapatero quant a reserves. Però, si a després de les eleccions ga- hores d’ara no ens hem de preocupar mirant a curt i llegues i basques. Poca gent creu en les opini- mig termini, el fet que ell ons optimistes de Zapatero, marqui el 2025 com a plaç per a no tenir que han estat roblemes contraria“L’FMI amb el 3% pens fa pensar des tant per gairebé dobla la q u e c o m p l’opinió de Fernández caiguda prevista ta amb una de vidre Ordóñez del pel govern del PIB bola per fer preBanc d’Espaespanyol” diccions en nya com per un món canl’FMI, que gairebé doblen la caiguda pre- viant quan ningú pot convista pel govern del PIB es- cretar el futur i, en cas de panyol. No serveix de gaire ser cert, l’horitzó del 2025, que Corbacho, ministre de també ens hem de preocuTreball, faci costat a Za- par, perquè, vés per on, són patero tatxant d’alarmis- dades que coincideixen amb tes aquests missatges, tot i el moment de jubilació de que, certament, l’any passat molts dels qui actualment s’ha produït un superàvit treballem. de 14.000 milions d’euros Per cert, respecte a l’episodi

interminable de Wolkswagen i el Q3, des d’aquesta redacció celebrem que s’aposti per la planta catalana perquè suposa actiu per als empleats de SEAT. Tot i que ens sobta que el president José Luis Zapatero vulgui capitalitzar la culminació de la jugada donat que, pel que sembla, tot i que la xifra és secreta, l’import de les ajudes està al voltant dels 300 milions d’euros i, si considerem que s’han de fer 80.000 vehicles l’any, això donaria uns resultats de 3.750` per vehicle que, amb una vida del model de 6 anys, és igual a 625` per vehicle. Per tant, els diners públics estan finançant, en més de 600`, cada Q3 que es fabriqui en un futur. Quantitat que aconsellaria més prudència i humilitat a l’hora treure pit i atribuir-se mèrits de negociació amb la multinacional alemanya.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Begoña Giménez, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begonya Merino, Raquel Correa. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia ELS IMPAGAMENTS ENTRE EMPRESES SUPEREN ELS 100.000 MILIONS D’EUROS

El 78% de les empreses té problemes de morositat El Centre d’Estudis de Morositat de l’escola de negocis EAE ha realitzat un informe que posa de manifest com de precari i abusiu és el sistema de pagament espanyol i com pot arribar a escanyar les petites i mitjanes empreses, sotmeses a clàusules pràcticament il·legals i que posen en franc compromís la seva estabilitat ﬁnancera, a vegades ﬁns i tot, la seva supervivència. REDACCIÓ

A Espanya hi ha 300.000 pimes en risc de desaparèixer pel retardament al cobrament. La morositat en el cobrament de les factures és la causa d’una de cada tres fallides a Espanya i és que els impagaments entre empreses superen els 100.000 milions d’euros. En total, a Espanya 2.700.000 empreses estan afectades per aquest problema, és a dir, el 78 per cent de les empreses. Tanmateix, tot i ser una situació tan punyent, només un 5 per cent de les empreses aplica la llei 3/2004 de lluita contra morositat. A Catalunya la situació no és diferent. “No s’ha fet cap estudi concret a Catalunya, però en general, no hem trobat cap desviació diferenciadora d’aquest fenomen respecte la resta de l’Estat”, explica Pere Brachfield,

director d’un informe recentment publicat sobre la llei de mesures contra la morositat i director també del Centre d’Estudis de Morosologia. Afirma també que “les conseqüències d’aquesta xacra afecten especialment les pimes, més vulnerables a les variacions de ﬂux de caixa en no disposar dels fons de maniobra de les grans empreses”. A l’informe es destaca també que s’està produint “un efecte dominó d’impagaments que genera una degradació general dels pagaments i la creació d’una nefasta reacció en cadena”. Els sectors de l’alimentació, amb 100 dies de pagament i la construcció, amb 230 dies, són els que menys compleixen amb la llei de lluita contra la morositat. En el context europeu, i segons l’informe, Espanya és un dels primers països al rànquing de demora

El Centre d’Estudis de Morosologia de l’EAE proposa 12 mesures per millorar la llei antimorositat. / ARXIU

“Aquesta xacra afecta més greument les pimes”, aﬁrma Brachﬁeld La crisi ha aguditzat la morositat però també hi ha causes estructurals en els cobraments. És evident que l’actual crisi ha aguditzat el problema dels impagaments, però no és la

causa única de la morositat. Hi trobem també causes estructurals i fins i tot culturals. “Moltes empreses demoren intencionadament els pagaments a proveïdors per obtenir beneficis atípics gràcies al float comercial obtingut mitjançant els fluxos d’efectiu retinguts”, explica Brachfield, un dels principals experts en morosologia del nostre país.

12 PROPOSTES ANTIMOROSITAT

El Centre d’Estudis de Morosologia proposa dotze propostes per millorar la legislació antimorositat, millorar la protecció dels creditors i era-

dicar almenys la morositat de tipus estructural. Altres països europeus, com ara França, han adoptat ja algunes mesures harmonitzadores dels terminis de pagament de les seves administracions públiques i de les empreses privades. Seguint l’exemple francès, segons el Centre d’Estudis de Morosologia, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, hauria d’iniciar una reforma legal amb l’aprovació d’un reglament que determini l’existència d’un termini de pagament màxim i es fixi un límit de termini abusiu. Per tal d’evitar la picaresca de dilatar la

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt!uédojdt!j!ufdopmóhjdt Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb 21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu!efmt!optusft!tfswfjt Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

Les reclamacions per morositat haurien de ser ràpides i àgils per al creditor i a un Tribunal de Comerç especíﬁc El pagament de l’IVA s’ajornaria a quan fos efectiu el cobrament de la factura Les patronals podrien defensar els seus associats davant els abusos dels clients

L’ACTUAL LLEI ANTIMOROSITAT Punts a destacar:

• Estableix amb caràcter general el termini de pagament de 30 dies en defecte de pacte entre comprador i venedor. • Aquest termini serà també l’indicat per a exigir els interessos de demora en cas que el client no pagui als 30 dies. • Es determina el rèdit automàtic d’elevats interessos moratoris passat el venciment del pagament. • S’assenyala el tipus d’interès de demora legal molt superior a l’existent abans del 31 de desembre de 2004 de 9 punts percentuals per sobre del tipus d’interès bàsic de refinançament del BCE. • S’atorga al creditor el dret a reclamar una indemnització raonable al deutor pels costos de recobrament en què ha incorregut per aconseguir cobrar la factura impagada. • Es dóna la possibilitat de pactar clàusules de reserva de domini perquè el venedor conservi la propietat fins el pagament total de la factura. • Es determinen terminis de pagament obligatoris per a certs productes en comerç minorista. • Es respecta la llibertat de contractar però la llibertat contractual no deu emparar pràctiques abusives imposant condicions que s’allunyin d’allò que la llei indica com a referència raonable, per la qual cosa, aquestes seran declarades nul•les pels tribunals, en particular les que imposen terminis de pagament excessivament dilatats o fixin interessos de demora ridículs. • La llei fixa límits a l’autonomia de la voluntat de les parts i en particular en el règim de terminis de pagament a proveïdors en el comerç minorista donat que la llei estableix uns terminis de pagament obligatoris entre les parts en funció de la natura del producte. •Les administracions públiques i organismes oficials estan obligats a pagar a 60 dies i sinó ho fan hauran de pagar els mateixos interessos de demora i despeses que si fossin empreses privades.

data de facturació, és precís establir per llei que els proveïdors puguin facturar els subministraments industrials o comercials dins dels cinc primers dies de data de lliurament que consti a l’albarà o document que acrediti la recepció dels béns. El CEM proposa també la creació d’un Observatori oﬁcial de la morositat que depengui del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per tal d’analitzar els terminis de pagaments als diferents sectors econòmics. També s’hauria de crear un organisme independent que tuteli l’aplicació de la llei. Una proposta que tindria clars efectes en la solució de les conseqüències de la morositat, és l’indemnització pels costos de recobrament, segons el CEM. Un altre aspecte a tenir en compte és que les conseqüències de la morositat només poden ser dissuasòries si van acompanyades de procediments de reclamació ràpides i eficaces per al creditor. Per això, la pròpia Comissió Europea, en repetides ocasions des de 1995, ha insistit que per combatre la morositat, era imprescindible que els estats disposessin de procediments ràpids i eficaços. La llei espanyola, però, no contempla aquest aspecte. El CEM proposa concretament, l’aplicació de procediments simpliﬁcats per als deutes de menys de 20.000 euros. Proposen també la creació d’uns Tribunals de Comerç com els que existeixen a França per fer-se càrrec d’aquests assumptes. Un altre aspecte a desen-

volupar per superar el problema de la morostitat i les seves conseqüències, seria segons el CEM, permetre que les empreses, i en particular els petits negocis, que ajornin el pagament de l’IVA ﬁns que es faci efectiu el cobrament de les factures en què es meriti l’impost. El fet que en l’actualitat s’hagi de pagar l’IVA un cop emesa la factura (amb independència del seu cobrament o no) provoca situacions molt injustes i insuportables econòmicament per a moltes petites empreses. Ara mateix, quan el creditor ja veu que no cobrarà la factura, ha d’interposar una demanda judicial contra el deutor i esperar un any per sol·licitar la reducció de la base imposable i recuperar, finalment, l’import de l’IVA. El CEM proposa així mateix permetre la deducció de qualsevol factura que el creditor declari incobrable, sense exigir per això una demanda judicial o un procediment concursal com ara exigeix la Llei de l’Impost de Societats. La reforma de la Llei contra la morositat hauria de facilitar la intervenció de les organitzacions patronals en defensa dels seus associats davant clients que cometen abusos. Es podria establir la possibilitat d’exercir una reclamació col·lectiva contra els pagadors dolents i que ho són de manera habitual. Les administracions públiques, com a gran creditora que és, hauria de ser la primera a donar exemple complint escrupolosament el pagament a 60 dies que estableix la Llei de contractes del sector públic. El CEM proposa que l’estat espanyol creï els mecanismes necessaris per assegurar que els contractistes cobrin puntualment a través de línies de finançament facilitades per l’ICO o mitjançant un fons especial per al pagament als proveïdors de totes les administracions públiques.

Existeix un dret recollit a la llei que és la clàusula de reserva de domini que malgrat existir, pràcticament no s’aplica. La llei contempla la possibilitat que el venedor mantingui la propietat d’allò que ven ﬁns que no sigui cobrat del tot. Però no existeix un reglament que permeti la seva aplicació ni els tribunals disposen dels instruments per fer efectiva la reposició dels béns no abonats. Per tot això el CEM insta a introduir una normativa que resolgui de manera eficaç la reserva de domini com a mesura per evitar la morositat. Els xecs sense fons i altres documents canviaris són el malson de molts creditors. Per evitar l’ús reincident i de manera intencionada d’aquests documents, el Centre d’Estudis de Morosologia proposa modiﬁcar la llei canviaria i del xec de 1985 creant un registre nacional d’emissors de xecs sense fons sota el control del Banc d’Espanya i la tipificació de delicte d’aquesta acció. També es demana la regulació de les empreses de recobrament de deutes, ja que Espanya és l’únic país d’Europa on encara no existeix una reglamentació específica per als serveis de recobrament extrajudicial del deute. L’assetjament, la coacció i la utilització de col·laboradors disfressats són unes pràctiques només tolerades a l’estat espanyol i que la legislació hauria de fer desaparèixer. Per últim, el CEM creu que el Govern hauria de complementar les mesures legislatives amb la creació d’un registre de morosos recalcitrants a nivell estatal i de lliure accés al públic. Del que es tracta doncs, és d’aconseguir que la llei es compleixi i faciliti la prevenció de la morositat, donar major seguretat a les transaccions i facilitar el trànsit comercial entre empreses.

Els xecs sense fons i altres documents canviaris són el malson de molts creditors. / ARXIU

A fons / ECONOMIA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN MAJÓ, PRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

“El problema no és la crisi ﬁnancera, sinó el nostre model de creixement” Fa vuit anys un grup de professionals provinents de diversos sectors van crear el Cercle per al Coneixement amb la voluntat de generar un espai on es poguessin debatre idees de cara al futur del país. Actualment, al capdavant de la plataforma, s’hi troba l’exministre d’Indústria, Joan Majó, amb ganes de posar el seu gra de sorra per sortir enfortits de la crisi.

ÀGATA SERRA

“Quan l’economia alemanya torni a créixer, nosaltres encara no ens en sortirem”

Hi ha en el nostre país prou tradició d’iniciatives, com la del Cercle, que provenen de la societat civil? Els papers de la societat civil estan molt lligats a la maduració de la societat i, per tant, no hi ha cap dubte que, en aquest sentit, la societat més madura és la britànica. La societat civil catalana ha estat molt sovint forta i crec que és bo que ho segueixi sent. Seria una llàstima que la política se’n volgués apropiar. La independència i l’objectivitat és bona de cara als diagnòstics de futur i és important que la societat civil les sàpiga conservar, perquè de vegades ella mateixa té la temptació de posar-se al servei d’algun tipus de poder, ja sigui polític o econòmic. I no correm el perill que si la societat civil agafa molt protagonisme, els polítics es puguin mantenir en un segon terme. No, perquè els qui han de fer les coses des d’un punt de vista de lideratge són els polítics. La política és fonamental, però no pot absorbir tot el gruix de la societat civil. En darrer terme, no hi ha democràcia sinó hi ha política, perquè només els mecanismes democràtics permeten els lideratges. La societat civil no té lideratges perquè no té manera d’elegir democràticament els seus líders. Per tant, al ﬁnal sempre hi ha d’haver la política, tot i que les contribucions de la societat civil poden ser molt importants. Com veu la problemàtica de la crisi econòmica? Hem tingut una etapa malaguanyada que ha durat gairebé un any en què ens ha semblat que l’origen de tots els problemes era el desgavellament del sistema ﬁnancer mundial. I, en realitat, el que ha passat és que la crisi financera ha fet explotar algunes coses a casa nostra i les ha posat en evidència. El nostre problema

noves que cal fer en aquest àmbit i hem d’aconseguir que no siguin menysvalorades i no professionals.

Majó en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ.

no és la crisi financera, sinó el model de creixement. Per dirho de forma més senzilla, quan d’aquí a uns mesos, que seran pocs, la crisi financera mundial estigui més o menys estabilitzada i l’economia alemanya torni a créixer, nosaltres encara no ens en sortirem, perquè els nostres problemes no són derivats de la crisi financera sinó anteriors. Quins són aquests problemes? Responen a un model de creixement equivocat, que es pot simbolitzar amb la bombolla immobiliària, amb l’endeutament excessiu, etc. És a dir, hi ha una sèrie de característiques que són pròpies nostres, que una vegada la crisi financera mundial estigui arreglada, hem de solucionar. Fins que no ho arreglem la nostra economia no tindrà un creixement sa. Ha estat creixent durant gairebé deu anys a direcció contrària del que hauria d’haver crescut, hem anat inflant el sector immobiliari i ara es veu que això no té continuïtat. Ara hem de veure com hem de substituir aquesta

activitat econòmica, que necessàriament ha de disminuir, i com donarem feina als centenars de milers de persones que es troben a l’atur. I, aleshores, cap a quin model de creixement hem d’anar? Per mi hi ha quatre grans sectors clau en el futur, que alhora han de generar llocs de treball. Primer, el sector de l’automòbil amb gran tradició al nostre país. Cal una segona reconversió del sector, no basada en la fabricació de més vehicles, sinó en la necessitat d’inventar-ne de nous. Un segon sector és el de les energies renovables. És urgent una renovació energètica que significa una major eficiència en l’ús de combustibles fòssils, una expansió de les energies que no necessiten passar per la combustió, com les eòliques o les fotovoltaiques; i una potenciació de l’estalvi energètic. El tercer sector és el de les tecnologies de la informació i la comunicació que cal potenciar més. I, finalment, n’hi ha un de quart, totalment nou, que és el de l’atenció a les persones. Hi ha moltes feines

Creu que el món empresarial està prou conscienciat? Hi ha prou consciència. En els últims temps hi ha hagut un fenomen, que puc comprendre, però que em sap molt de greu, i és que com que durant els darrers anys la millor manera de fer diners era invertir en l’immobiliari, molta gent el que ha fet és tancar empreses i invertir en immobiliari. Penso que ara forçats per la situació hem de tornar a posar els nostres esforços en aquelles àrees que no són tan fàcils. A nivell empresarial hi haurà un retorn cap a inversions més reals. El sistema educatiu espanyol està formant els professionals que necessitem per donar aquest gir a l’economia? Crec que no, i ho dic basantme precisament en un estudi, de caràcter anual, que vam posar en marxa quan estava a la Comissió Europa. En ell es constata que Espanya està perdent posicions i Catalunya també. Som un dels països amb més fracàs escolar. Què vol dir això? Que la millora de la qualitat del capital intellectual no és la que hauria de ser. D’altra banda, Espanya dins d’Europa és un dels llocs on hi ha una inﬂexió cap a la baixa del número de persones que estudien i es llicencien en ciències i tècniques. Un altre factor preocupant és que cada cop estem més a la cua de l’índex de persones de persones majors de 40 anys que estan renovant els seus coneixe-

ments. I, finalment, Espanya està fent marxa enrere amb el que és la capacitat professional no universitària. Aleshores ens pot esmentar algun punt fort que tinguem. Jo estava al Ministeri amb un 24% d’atur i amb un 17% d’inflació. Això sí que era un crisi. Des d’un punt de vista econòmic la crisi actual és menys greu que d’altres, el que passa és que la meitat de la població no n’ha viscut cap. La crisi de finals del setanta i principis dels vuitanta no té comparació amb la d’ara, estàvem molt pitjor, només hi havia una petita part de la població amb assegurança d’atur. Era més complicat, però ens en vam sortir perquè hi havia una voluntat col·lectiva del país Sempre insisteixo que la sortida de la crisi és la suma de les sortides individuals de la crisi de cadascú: empresaris, polítics, treballadors, etc. La primera condició per sortir-nos-en és ser realistes, i la crisi és perfectament superable sempre que sapiguem realment el que ens està passant, i entre l’opinió pública hi ha la sensació que aquesta crisi s’acabarà quan els bancs tornin a tenir diners i donin crèdits, i de cap manera, cal fer altres coses i canviar conductes. Quins reptes es planteja com a president del Cercle? Les finalitats inicials del Cercle que eren generar idees i proposar línies de futur, són absolutament vàlides i les assumeixo plenament. Des d’un punt de vista de possibles inflexions, el que diria són dues coses: una que no hem de pensar només en idees i projectes en el món de les tecnologies de la informació sinó que els reptes són més amplis. I per altra banda, a Catalunya durant aquests darrers anys han sorgit moltes iniciatives paralleles a la nostra i m’agradaria que part de la feina la fessin conjuntament amb nosaltres.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

ENTREVISTA A JOSÉ COSTA, DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Entre els químics no hi ha sentiment de col·legiar-se” La formació i els col·legis professionals Una de les tasques més importants que tenen els col·legis professionals com a corporacions de Dret públic és la deguda formació dels seus professionals. L’article 8 de la Llei Catalana de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals de 2006, estableix que els col·legis professionals i les universitats, d’acord amb aquest, poden col·laborar en la formació contínua dels professionals col·legiats i, amb aquesta ﬁnalitat, poden subscriure els acords pertinents. Així mateix els col·legis professionals han d’organitzar de manera permanent activitats formatives d’actualització professional dels collegiats i expedir certiﬁcacions acreditatives de la participació dels assistents en aquestes activitats, conjuntament si s’escau, amb les universitats que hi hagin participat. L’anomenat procés de Bolonya obliga, per la seva banda, a què moltes professions només puguin ser exercides amb la superació dels anomenats màsters professionalitzadors que han de ser organitzats conjuntament per les universitats i els col·legis professionals. Un exemple d’això és la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals. En conseqüència els diferents col·legis professionals han de potenciar la tasca de formació i arribar a acords amb universitats públiques o privades per la millor prestació dels serveis professionals. Aquesta és una de les conseqüències del futur marc en el que es desenvolupa l’espai europeu d’educació superior i que intenta que els professionals puguin aplicar els seus coneixements en el mercat laboral on s’insereix la seva activitat.

Com a degà del Col·legi de Químics i com a catedràtic de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, José Costa es troba a cavall del món professional i del món acadèmic. Això el fa un bon coneixedor del sector professional que representa i dels seus reptes més immediats. d’alguna cosa prefereixo que sigui de ser massa acadèmic, després ja hi posarem remei. Es pot orientar cap a la professió, però aquesta sempre ve després de la universitat.

ÀGATA SERRA

Com afecta la crisi econòmica al sector químic? No tinc les dades exactes, però de tota la vida, i amb la informació que jo tinc com a col·legi professional i també com a professor d’enginyeria química a la universitat, diria que el sector químic és molt estable. Per això, afortunadament, les crisis no l’afecten tant com a altres sectors. Probablement, el que més es nota és l’increment del preu de les matèries primeres i el petroli. En qualsevol cas, la tendència de creixement del PIB que correspondria al sector de la indústria química és sempre una corba més pronunciada que la que té l’economia en general. Dins del sector químic, de quins subsectors podríem parlar? Hi ha el sector del petroli i els seus derivats, representat per grans multinacionals i amb unes xifres impressionants. Després se situa el sector de la química bàsica, amb unes xifres menys espectaculars i en el qual el número u és l’àcid sulfúric. En aquest món s’han quedat poques empreses, perquè hi ha hagut concentracions empresarials. Finalment, hi ha un sector molt ampli que és el de la química fina, que són productes de molt poc tonelatge, però de molt valor afegit. Hi ha col·legis professionals preocupats per l’aplicació del Pla Bolonya. Com ho perceben des del de Químics? Del que no hi ha cap dubte és que formem part de la Unió Europea i, en aquest sentit, jo voldria que la nostra universitat fos idèntica a l’europea i, per tant, hem de ser competitius. Sóc partidari d’una Bolonya ben interpretada. Això suposa que cada país ﬁxi un grau de química de tres o a quatre anys que permeti ja treballar i després, qui tingui capacitat,

Costa al seu despatx de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. / D. F.

que faci un màster especialitzat. Està clar que si tens un títol de validesa europea, podràs treballar a tot Europa, i hauràs de formar part d’una associació professional que defensarà els teus interessos. En aquest sentit, aquesta barbaritat de col·legis que tenim actualment en què cada titulació té un col·legi és un horror. Hi ha col·legis preocupats pel fet que Bolonya pugui afectar les atribucions dels seus professionals. L’objectiu d’un col·legi ha de ser que totes les competències dels seus professionals estiguin reconegudes com a atribucions i, si alguna vegada, no es reconeixen, s’ha de demanar a l’administració. En aquest sentit, el nostre sector està força bé. Ara, s’estan revisant els plans d’estudi i no sé com quedarà i, per tant, pot ser que els químics perdin alguna atribució. Per exemple, els químics ﬁns ara han tingut l’atribució de signar projectes de plantes químiques perquè a la carrera estudien enginyeria química, que és la que dóna la competència. En els nous plans d’estudi l’enginyeria química podria quedar per una segona fase, és a dir, via màs-

ter. Per tant, el nou graduat de química podria perdre la competència i és una pena d’una atribució que ja té. En qualsevol cas, un col·legi professional ha de procurar que totes les competències es reconeguin com a atribucions. Se senten escoltats per l’administració? Abans la professió anava per una banda i la societat per una altra. No hi havia diàleg entre la societat i la universitat. Al món anglosaxó potser sí, però no en el món llatí. Jo crec que hem fet un gir de 180 graus, de no parlar hem passat a un diàleg impressionant. En aquesta línia, això en els nous plans d’estudi ja s’hauria de notar i, per tant, haurien de sortir adequats a allò que opina el món professional, perquè els dos per separat no tenen res a fer. Hi ha hagut, per tant, un apropament entre universitat i empresa? Sí, el que passa és que falta una consolidació i una sedimentació de tot això. Els propers plans d’estudis seran encara força acadèmics, però no crec que això faci mal. En qualsevol cas, si es peca

Quina capacitat té el Col·legi de Químics per mobilitzar els seus professionals? Entre els químics no hi ha un sentiment de col·legiar-se, treballen sovint per a tercers, en una empresa que no els ho exigeix, o a l’ensenyament. I això no hauria de ser així, perquè el Col·legi acredita que tens el títol i que no estàs sancionat, que no és precisament poc. Això s’està intentant canviar. A les universitats, que és on hi ha la clientela, intentem anar cap a la situació que tenen els metges i els advocats des de tota la vida i és que dins de les seves facultats tenen un local del col·legi. Nosaltres no disposem d’aquesta capacitat i, per això, de moment, hem arribat a un acord amb la Facultat per instal·lar, per primera vegada, unes pantalles electròniques, on els estudiants podran veure informació col·legial, i a veure si així atraiem a futurs col·legiats. Si això funciona, signiﬁcarà que a la universitat ja es parla d’un món professional i laboral. Quina és l’aposta que fa el Col·legi per la formació? Evidentment, la formació contínua és un eix importantíssim. El nostre Col·legi és pioner a l’Estat en muntar l’Escola de Graduats, que té una llarga tradició. L’aula que tenim al Col·legi no para, més ja no podem fer i, a més, en temes que són d’actualitat. En aquesta línia, per primera vegada, imparteixo a la Facultat una assignatura, de lliure elecció, que forma part de l’oferta de l’Escola de Graduats. Es tracta de Ciència i Enginyeria Forenses i es cursa a traves d’un campus virtual i, en aquesta línia, pensem apostar fort.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi de Graduats Socials de Barcelona

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

Col·laboració amb MC Mutual en una jornada laboral i de seguretat social La mútua d’accidents de treball i malalties professionals MC Mutual va col·laborar amb el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, en una jornada en què es van analitzar les mesures per al manteniment i foment del treball, i la protecció de les persones aturades, implícites al Reial Decret Llei 2/2009 publicat el passat 6 de març al BOE. Durant l’esdeveniment es van avaluar les repercussions d’aquesta normativa en el desenvolupament del treball diari dels despatxos motivat per la introducció de canvis substancials en matèries d’actualitat com els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), les Prestacions per atur o les Boniﬁcacions en la contractació, entre d’altres.

Els auditors desaproven la supressió de les obligacions d’informació financera a les microempreses El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha manifestat la seva oposició a la directiva europea de supressió de les obligacions d’informació financera a les microempreses. Actualment el Consell Europeu debat una proposició de normativa impulsada per la Comissió Europea amb l’objectiu d’eximir a les microempreses de les obligacions que la Directiva 78/660/ CEE estableix sobre compliment comptable i de publicitat dels seus comptes anuals en els Registres Mercantils. El Col·legi aprova qualsevol simplificació en el règim comptable de les microempreses, des de l’1 de gener de 2008. Però amb la independència que atorga el fet que tal mesura no afecta el volum d’activitat dels auditors, el president del Col·legi, Albert Folia, considera que “la desaparició de l’obligació de presentar els seus comptes, per part de les microempreses en els Registres Mercantils, suposaria un retrocés important respecte a una pràctica que s’ha mostrat útil per a tot tipus d’empreses”.

El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Albert Folia. / CEDIDA

El president del Col·legi, Vicenç Cardellach, presidint la jornada. / CEDIDA

Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya Els 28.000 advocats catalans convocats al III Congrés de l’Advocacia Catalana El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), presidit per la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sílvia Giménez-Salinas, va presentar el passat 1 d’abril al Col·legi d’Advocats de Girona el III Congrés de l’Advocacia Catalana que tindrà lloc els propers 1, 2 i 3 al Castell de Sant Ferran de Figueres. Salvador Capdevila, degà del Col·legi d’Advocats de Girona, va destacar que “l’objectiu del Congrés, com a màxima expressió de l’advocacia catalana i de les Illes, és posar en comú tots aquells temes que preocupen en cada moment a la professió, així com mantenir un intercanvi d’opinions i experiències entre els advocats participants”. A Catalunya hi ha actualment al voltant de 28.000 advocats i advocades. Al Congrés també participaran advocats de Perpinyà, Andorra i Balears.

Caixa Sabadell signa nous convenis per afavorir l’accés al crèdit de PIMES i autònoms Caixa Sabadell impulsa els convenis de col·laboració amb PIMEC Vallès Occidental i Avalmadrid, SGR per afavorir el ﬁnançament dels autònoms i les petites i mitjanes empreses. Oferir un servei de qualitat i cobrir les necessitats ﬁnanceres de les empreses és l’objectiu del conveni signat per Caixa Sabadell amb PIMEC, que assessorarà i gestionarà la documentació de cada PIME per facilitar-li l’accés al crèdit.

veni amb la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat de Madrid (Avalmadrid, SGR) per destinar 10 milions d’euros a les operacions de ﬁnançament de les PIMES i autònoms d’aquesta comunitat, avalades per AvalMadrid, SGR.

A més d’aquest acord, i com a continuació dels ja signats amb Avalis, SGR (Catalunya) i SGR València, també s’ha signat un con-

Per a més informació, visiti el nostre web www.caixasabadell.es.

La millor protecció per al seu negoci Col·legi d’Economistes de Catalunya El 86,8% dels economistes creu que el problema més urgent que tenen les empreses és l’accés al crèdit L’Enquesta de Situació Econòmica que elabora el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb una periodicitat de tres vegades a l’any contextualitza en l’explosió de la bombolla immobiliària, l’excessiu endeutament familiar i empresarial, l’augment dels tipus d’interès, unes pràctiques financeres poc ètiques i la manca d’un marc regulatori apropiat pel sistema financer, entre d’altres, la situació actual de les economies occidentals i, el que és més important, la greu crisi de confiança. En base al resultat de l’Enquesta d’Hivern, la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha elaborat les bases d’una política d’actuació real i a curt termini, que té com a objectiu incentivar la demanda interna i injectar liquiditat financera a l’economia. En aquest context, un 80,6% dels economistes opina que l’economia catalana empitjorarà en el primer quadrimestre de 2009; el 47,8% preveu que la crisi duri fins el 2010 i un 44,2% anticipa que s’allargarà més enllà d’aquest exercici.

L’Assegurança Negocis Zurich li ofereix tot el que necessita per protegir el seu comerç, oﬁcina o despatx davant de qualsevol risc patrimonial, ﬁnancer, personal, de responsabilitat civil, o com a conseqüència del que pugui succeir. Amb assistència les 24 hores, tots els dies de l’any, preus ajustats a les seves necessitats i activitat, i una plataforma d’atenció telefònica exclusiva.

Contracti-la de la manera més ràpida a les nostres oﬁcines.

Inaugurem noves oficines d’empresa a Granollers i Barcelona Amb l’objectiu de disposar d’espais destinats de manera exclusiva a les empreses dins l’actual xarxa comercial de Caixa Sabadell, s’han inaugurat dues noves oficines d’empresa a Granollers i Barcelona. L’objectiu, donar servei de manera preferent a companyies amb un volum de negoci de més de 6 milions d’euros, tot potenciant la relació personal i la gestió a casa del client. Vingui a conèixer les nostres oficines. Confiï el seu negoci a Caixa Sabadell.

L’esperem a: Roger de Flor, 68 08401 Granollers. Tel: 93 860 18 75 bustia.oﬁ0301@caixasabadell.es Aragó, 74 - 76 08015 Barcelona. Tel: 93 423 11 06 bustia.oﬁ0626@caixasabadell.es

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa. Per subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Local

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

BREUS MUNICIPIS

La segona ciutat de Catalunya

MÉS AJUDES PERQUÈ ELS MUNICIPIS PUGUIN LLUITAR CONTRA LA CRISI

L’Hospilalet de Llobregat és la segona ciutat amb més habitants de Catalunya. Tot i que històricament, l’agricultura va ser un dels seus principals pilars econòmics, actualment disposa d’un ampli teixit industrial i, especialment, en els darrers anys el sector serveis ha experimentat un fort impuls.

REDACCIÓ

L’any 2007, L’Hospitalet de Llobregat tenia 251.848 habitants, la qual cosa representa una densitat de 20.310 habitants/km 2. El creixement de la població experimentat els darrers anys es deu exclusivament a la immigració. L’any 1991, només l’1,2% dels residents era d’origen estranger. Al 2007, aquest percentatge havia augmentat fins al 21,4%, molt per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya (14,8%) El PIB de l’Hospitalet de Llobregat va créixer a una taxa mitjana interanual del 3% durant el període 2001-2007, el mateix percentatge que al conjunt de Catalunya i quatre dècimes més que a la comarca del Barcelonès. D’altra banda, l’evolució positiva de l’activitat econòmica de l’Hospitalet de Llobregat en els darrers anys ha implicat el creixement del nombre de persones ocupades al municipi. El nombre d’aﬁliats a la Seguretat Social va augmentar a una taxa anual de l’1,9% durant el període 2000-2007. L’any 2007, el sector dels serveis generava el 77,6% de l’ocupació de l’Hospitalet de Llobregat. La indústria, tot i la important contracció experimentada pel sector durant els darrers anys, encara ocupava l’11,9% de la població, i el sector de la construcció, el 10,3%. Per subsectors, destaca l’especialització de l’Hospitalet de Llobregat en la branca industrial de l’equipament elèc-

CREIXEMENT DEL PIB

Font: Caixa Catalunya i elaboració pròpia

El 2001 un 1,2% dels residents era estranger, i el 2007 ho era el 21,4% El sector dels serveis genera el 77,6% de l’ocupació de l’Hospitalet tric, electrònic i òptic. Aquest sector ocupa al municipi una proporció de treballadors que és més d’un 38% superior a la que el sector ocupa de mitjana al Principat. L’Hospitalet també mostra una especialització clara en les branques de sanitat, comerç i altres activitats empresarials. En canvi, les administracions públiques, l’hoteleria o l’educació són branques terciàries en les quals l’Hospitalet de Llobregat presenta una especialització menor que el conjunt de l’economia catalana, per tant, tenen un gran potencial de creixement

i és previsible que en el futur creïn molts llocs de treball al municipi.

Reptes per seguir avançant Aquestes dades econòmiques es desprenen de l’Estudi socioeconòmic de l’Hospitalet de Llobregat elaborat recentment per la Cambra de Comerç de Barcelona, que també recull diverses estratègies d’actuació per fer la ciutat encara més competitiva. Entre els reptes que es plantegen, primer es troba el de fomentar els processos d’innovació en el teixit productiu del municipi per millorar el nivell tecnològic i competitiu de les empreses, i impulsar i difondre l’ús de les tecnologies de la informació i el coneixement, tant en l’àmbit empresarial com en el personal. Un segon repte és millorar i augmentar la transferència de coneixements i tecnologia entre el món acadèmic i l’empresarial de l’Hospitalet de Llobregat, aprofitant les institucions que hi ha a l’àrea –com ara el

Campus Universitari de Bellvitge de la Universitat de Barcelona–. En aquest sentit, una fita important és la posada en marxa del BiopoL’H. El tercer repte consisteix a augmentar els cursos de formació professional a la comarca per tal d’ajustar l’oferta de formació ocupacional a les demandes del teixit productiu del municipi, ja que el nivell d’instrucció de la població de l’Hospitalet és sensiblement inferior al del conjunt de l’economia catalana. I, ﬁnalment, cal evitar que la crisi econòmica aturi els projectes d’infraestructures en marxa o planificades al municipi mitjançant un major suport del suport públic. Entre els projectes principals, destaca la segona fase de remodelació de la Gran Via entre la plaça Europa i el Prat de Llobregat, i tot un nou sistema de connexions ferroviàries que integrarà plenament l’Hospitalet de Llobregat en la xarxa de transports de la Regió Metropolitana de Barcelona, com ara la construcció de la línia 9 del metro.

La Diputació de Barcelona ha presentat un nou paquet de mesures per ajudar els municipis a lluitar contra la crisi. Davant del fort creixement de la demanda popular als serveis socials municipals, la institució preveu destinar gairebé 30 milions d’euros a la creació d’ocupació i per pal·liar els efectes sobre les famílies. Durant la presentació d’aquest nou pla, el president de la corporació pública, Antoni Fogué, va voler detallar el context de pressió sobre els serveis socials municipals que s’està donant arran de la crisi, amb l’aparició a més a més d’un nou perﬁl de sol·licitant que mai havia estat a l’atur abans. Per això, va explicar, “els pressupostos aprovats el novembre de l’any passat ja es centraven en prioritzar aquells àmbits orientats a la creació d’ocupació i a pal·liar els efectes de la recessió sobre les famílies”.

INAUGURACIÓ DE LA PLAÇA DE LESSEPS DE BARCELONA DESPRÉS DE TRES ANYS D’OBRES

L’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, va inaugurar el 5 d’abril la nova plaça de Lesseps, que es trobava en obres des del 2003. L’acte d’inauguració va estar marcat pel seu caràcter festiu amb activitats adreçades a tots els veïns. Tan sols, uns pocs assistents van mostrar el seu descontent per la manca de zones verdes en un espai que el consideren excessivament gris. Per la seva banda, l’alcalde va insistir que la plaça segueix en transformació i que, ﬁns i tot, s’estan consensuant millores amb els veïns.

S’INICIEN LES OBRES PER AIXECAR LA NOVA AUDIÈNCIA DE LLEIDA

L’Ajuntament de Lleida ha començat a enderrocar 61 vivendes conegudes com del Seminari Vell, uns blocs que van ser construïts durant els anys 50 per a treballadors municipals. En el seu lloc, s’hi ubicaran, una plaça, 104 pisos i la Nova Audiència Provincial que construirà la Conselleria de Justícia de la Generalitat. L’ediﬁcació del futur Palau judicial, que tindrà un cost aproximat de 9 milions d’euros, permetrà ampliar els actuals del Canyeret de Lleida. La demolició dels blocs del Seminari Vell modiﬁcarà l’sky-line de Lleida ja que es trobaven en un dels punts més alts de la ciutat.

III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció ESADE. Barcelona, 11 i 12 de juny

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administració pública, amb els següents objectius:

-Presentar nous desenvolupaments en matèria comptable i de direcció -Fomentar l'intercanvi d'idees i experiències entre el món empresarial i professional -Donar a conèixer i impulsar la investigació i els grups de recerca

Més informació i inscripcions: tel. 93 542 1479 congres@accid.org www.accid.org Suports institucionals

Organitzen Empreses i entitats patrocinadores

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

INFORME DE CONJUNTURA 2008 DE L’AMEC

Desacceleració en el creixement de les exportacions L’any passat les empreses exportadores integrades a l’Amec van augmentar les seves exportacions un 6%, amb un resultat inferior al previst (11,4%). Pel que fa a l’any 2009 les previsions exportadores reﬂecteixen un creixement negatiu, per primer cop en 20 anys.

Un 36% de les empreses ha reduït el nombre de treballadors

REDACCIÓ

Les companyies integrades a l’Amec han augmentat durant el 2008 les seves vendes a l’exterior un 6%, assolint un volum superior als 2.600 milions d’euros. El creixement de les exportacions ha estat d’un 3% menys respecte el 2007 i un 5,4% inferior a les previsions establertes per part de les empreses, que les havien situat en un 11,4%. Aquestes dades es desprenen de l’Informe de Conjuntura 2008, elaborat per l’associació Amec, que agrupa a 450 petites i mitjanes empreses exportadores. Durant la seva presentació, el president de l’Amec, Llucià Casellas, va subratllar que l’exercici del 2008 va estar marcat per l’esclat de la crisi econòmica a partir del segon semestre. Les previsions dels empresaris exportadors per al 2009 “no són millors”, segons Casellas, que va assenyalar que per primera vegada des de la creació de l’Amec fa 20 anys, el creixement esperat en les exportacions és negatiu en un 1%. Així, un 39% dels socis d’Amec creu que el seu volum de vendes a l’exterior creixerà, mentre que el 22% pensa que caurà. En aquest context de crisi, les empreses d’Amec destaquen com a factors negatius: la caiguda de la demanda nacional i exterior, la mala situació financera dels clients, el fre de les inversions dels clients, els retards en els cobraments i les dificultats per accedir a crèdits. D’altra banda, un 28% de les empreses no han generat beneficis, xifra que no ha estat superior gràcies a què les exportacions han compensat parcialment la caiguda del mercat nacional. Per sectors, el president de l’Amec va assenyalar que les companyies d’equipaments urbans i medi ambient han augmentat la seva facturació, mentre que els fabricants de maquinària per a la indústria del plàstic i el tèxtil són les que han registrat els pitjors resultats. La crisi econòmica també ha

La Unió Europea ha rebut el 62% del volum de les nostres exportacions. / ARXIU

tingut efecte sobre les plantilles. Així, el 36% de les empreses integrades a l’Amec, han aﬁrmat haver reduït el nombre de treballadors, el que es tradueix en un 5% d’empleats menys en aquest sector. Com a dada positiva, alguns dels associats de l’Amec, creuen que la crisi pot comportar aspectes favorables, com poden ser l’augment de la creativitat de l’empresa, valorada per un 31%, o la reducció de la competència, anomenada per un 22%. No obstant, un 7% considera que no existeix cap aspecte positiu que es pugui destacar de l’actual conjuntura econòmica. L’Informe de Conjuntura d’Amec determina que, prop del 50% de les empreses associades, ha pogut incrementar

l’exportació i que només un 14% ha reduït aquest volum. Pel que fa als principals destins escollits per les empreses, es manté la diversificació de les exportacions. El 2008, la Unió Europea, només ha rebut el 62% del volum de les exportacions, pel que prop d’un 40% s’han realitzat fora d’aquesta àrea.

Estats Units. Els plans d’obertures per aquest any també es veuran afectats per la crisi, que pot “ralentitzar” alguns projectes, segons Casellas. Així les 17 noves filials previstes per al 2009 seran una realitat entre aquest any i el 2011, segons càlculs de l’associació, que va destacar com a positiu que es mantinguessin les inversions tant en actius com en R+D durant l’any passat, tot i el context de crisi. D’altra banda, segons l’Informe, l’any 2008 el 64% de les empreses d’Amec ha realitzat subcontractació, i d’aquestes el 83% ho ha fet a Espanya. El principal origen de la subcontractació internacional ha estat

la Unió Europea (42%), seguida d’Àsia (28%). Respecte a les inversions, cal esmentar que el 91% de les empreses d’Amec va realitzar inversions en actius ﬁxes durant el 2008. Principalment, aquestes inversions es van portar a terme per imports inferiors als 60.000 euros (47%), encara que un destacable 13% ho va fer per valors superiors als 600.000 euros. Finalment, el president d’Amec va criticar durant la presentació de l’Informe que només el 28% de les empreses hagi rebut ajudes públiques per a les inversions realitzades en investigació, desenvolupament i innovació, per la qual cosa va demanar a les administracions que assumeixin “majors riscos” en la col·laboració empresarial. “Aquest suport està dissenyat per a la gran empresa i moltes empreses no poden assolir els requisits”, va insistir Casellas, president de l’Amec.

VOLUM DE VENDES 2008/2007 (% DE EMPRESES) Menor 13% Igual 51%

La internacionalització creix Les xifres d’internacionalització d’empreses associades a Amec van créixer l’any passat amb vuit companyies que van obrir filial a l’estranger per primer cop. En total, es van registrar 21 noves filials de 18 empreses diferents, principalment a Xina, Índia, Mèxic i

Major 36%

DESTÍ DE LES EXPORTACIONS 2008 SUPORT A LA INTERNACIONALITZACIÓ Amec compta amb 40 anys d’experiència en el foment de l’exportació i la internacionalització de les empreses espanyoles. El seu objectiu és donar suport als processos d’implantació en mercats exteriors i els plantejaments d’innovació en les empreses, així com l’organització de missions comercials, fires promocionals o seminaris. Les empreses d’Amec s’agrupen en els següents sectors: aefemac (maquinària càrnia), afespan (maquinària forns de pa i pastisseria), alimentec (maquinària d’alimentació), amecma (equips i serveis per al medi ambient), amelec (material elèctric i electrònic), amtex (maquinària tèxtil), ascon (equipament per al bany i la construcció), envasgraf (maquinària envàs, embalatge i el seu grafisme), imapc (maquinària plàstic i cautxú) i amec urbis (equipament urbà i tràfic).

Països ampliació UE 1% Àfrica 2%

Oceània 1%

Resta d’Europa 4% USA i Canadà 4% Països del Magreb 5% Orient Mitjà 6% Àsia 6%

Llatinoamèrica 9%

Unió Europea 62%

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / ECONOMIA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

CEOE

COC

Díaz Ferrán és reelegit com a president L’empresari Gerardo Díaz Ferrán ha estat reeelegit president de la CEOE amb el 86,7% dels vots a favor. Ferrán es presentava per primer cop, ja que va assumir el càrrec fa dos anys després de la dimissió del ja traspassat José María Cuevas per motius de salut. Ferrán ha advocat per una CEOE “més oberta i plural”. De fet, la pluralitat i l’obertura de la principal patronal espanyola són demandes recurrents dels empresaris catalans i de Foment del Treball, que va donar suport a l’actual president després d’un període de males relacions. El president de la patronal catalana Foment del Treball, Joan Rosell, es manté com a vicepresident.

Es confirma la davallada brusca del sector de la construcció La producció interna bruta del sector de la construcció a Catalunya caurà, l’any 2008, un 12% en termes reals, arrossegada bàsicament per la profunda i brusca caiguda de l’Edificació de nova construcció en un 23%. Dins d’aquesta, l’Habitatge va disminuir el seu nivell d’activitat un 27% mentre que l’Edificació no residencial ho va fer en un 16,5%. L’únic segment de l’activitat constructora amb variació positiva ha estat el de les obres d’enginyeria civil, que van experimentar un increment del 6%. Aquestes dades les ha fet públiques en un informe la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya. En aquest també es constata que els indicadors econòmics del sector mostren un perfil progressivament decreixent del nivell d’activitat. Així, durant el 2008, el consum de ciment va disminuir un 21,7%, la producció de formigó preparat va caure un 26,7% i la mitjana de treballadors del sector afiliats a la Seguretat Social va ser un 12,3% inferior a la de 2007.

PIMEC Acord amb la UIC per treballar en matèria de formació La patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) fomentaran les activitats acadèmiques conjuntes (cursos, seminaris o conferències), impulsaran estudis en àrees d’investigació d’interès comú i potenciaran les pràctiques curriculars de l’alumnat al món de l’empresa. Amb aquest objectiu, Josep González, president de PIMEC, i Josep Argemí, rector de la UIC, han ﬁrmat un conveni marc de col·laboració a través del qual es proposen treballar conjuntament en matèria de formació. Amb aquest conveni es materialitza la voluntat d’ambdues parts d’intensiﬁcar les relacions entre el món universitari i la realitat empresarial.

Quin tipus de revista corporativa necessita?

Assessorament en disseny editorial Elaboració de continguts Creació de revistes corporatives

Cambra de Comerç de Barcelona La Cambra valora positivament les intencions del nou ministre de Foment La Cambra de Comerç de Barcelona valora positivament el reconeixement per part del ministre de Foment de la necessitat de traspassar en el menor termini possible el servei ferroviari del nucli de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, la Cambra recorda que aquest traspàs ha d’incloure tant el canvi de titularitat en la gestió com la corresponent dotació pressupostària que permeti a la Generalitat afrontar les despeses d’explotació i les inversions de futur necessàries a la xarxa de rodalies. De fet, aquest traspàs es produirà al mateix temps que es comença a desenvolupar el Pla d’Infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona, aprovat pel Consell de Ministres el passat mes de febrer i que preveu una inversió de 4.000 milions d’euros per ampliar i modernitzar la xarxa en el període 2008-2015. Aquesta inversió és clarament inferior als 6.000 milions d’euros que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van plantejar l’any 2006. La Cambra també reclama que les administracions acordin immediatament el ﬁnançament per a la construcció de l’estació de la Sagrera

Revistes externes

Revistes internes

Publicacions destinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistes institucionals

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòries d’activitat Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida. servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08 www.medigrup.com

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

Perspectiva 1 de maig Festa del Treball ‘Davant de la crisi: feina, inversió pública i protecció social’ és el lema que han triat les centrals sindicals, CC OO i UGT, per al Primer de Maig d’enguany. Els sindicats demanaran més regulació per evitar futurs “abusos”, que les entitats ﬁnanceres segueixin atorgant crèdits i que els efectes de la crisi no els paguin els treballadors. A Catalunya es posarà èmfasi, a més, en les situacions de Seat i Nissan, i en el ﬁnançament.

4 de maig Exàmens d’stress dels bancs dels EUA

L’empresa que aplega la cartera industrial de la Caixa convoca Junta General d’Accionistes per examinar i aprovar els informes de gestió. També es tractarà l’aplicació del beneﬁci del 2008 i la fusió per absorció de Crisegen Inversiones i Caixa Capital Desarrollo. Durant els primers dies del mes, Telecinco donarà el seu dividend, el més important de l’Íbex 35, amb 0,87 euros bruts per acció.

coincideix amb el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 a Montmeló.

Mesures “no convencionals” del BCE El Banc Central Europeu anunciarà mesures “no convencionals”, com ara la compra d’actius o la injecció massiva de liquiditat. El president, Jean Claude Trichet, no va descartar, en la seva darrera compareixença oﬁcial, “anar més enllà” en el descens dels tipus d’interès (ara situats en l’1,25%) davant la “severa caiguda” de l’activitat econòmica a l’Eurozona.

Empresa responsable i sostenible El sisè fòrum de l’empresa responsable i sostenible a Barcelona vol aprofundir en els fonaments i la responsabilitat corporativa, reﬂexionar sobre la relació entre creativitat, innovació i cultura organitzativa i presentar casos empresarials en què innovació i responsabilitat s’han retroalimentat i han fet avançar l’empresa. Està organitzat per IESE.

oportunitats, contribuir a la internacionalització de les empreses catalanes, compartir experiències i fomentar la inversió en tots dos sentits, una delegació d’empresaris catalans participa, fins el 27 de maig, en una missió comercial a l’Aràbia Saudita, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. A més del seu potencial petrolier, són estats amb una gran quantitat de reserves que comencen a canalitzar-les cap a inversions occidentals.

Concentra, a més de 5.550 persones amb iniciativa, alts directius, entitats de suport, institucions, inversors, experts i assessors. L’any passat es van facilitar més de mil relacions de negoci. Es lliuren els Premis Barcelona Ciutat Emprenedora.

31 de maig Finançament acordat El vicepresident tercer de Política Territorial, Manuel Chaves, es va comprometre a aprovar abans d’acabar el maig un sistema de finançament a totes les comunitats autònomes. Catalunya veu insuficient la xifra de 1.200 milions d’euros i reclama més diners per dotar-se de mes instruments per fer front a la crisi i complir l’Estatut.

20 i 21 de maig 14 de maig Els EUA publiquen els resultats de les proves d’stress a les 19 entitats ﬁnanceres més importants, amb les recomanacions als bancs perquè puguin afrontar les seves necessitats de capital. El 24 ja es van revelar la capacitat de cada entitat per resistir un increment del deteriorament de l’economia. Els analistes ho reben amb polèmica: aquest barem marcarà les entitats que són més vulnerables.

7 de maig Junta General de Critèria

9 de maig Saló de l’Automòbil Enmig d’una crisi estructural, s’arriba a la 90a edició del Saló Internacional de l’Automòbil a la Fira de Barcelona, fins el 17 de maig i amb la participació de 54 marques. Entre les novetats, Seat presenta l’Ibiza FR i el nou León Cupra. El certamen

Tercer trimestre de contracció Es publica la dada de decreixement del PIB, que caurà per tercer trimestre consecutiu. Venim d’una pujada encara de l’1,2% el 2008, que va acabar amb una contracció del 0,7% entre octubre i desembre en taxa interanual. S’espera que el retrocés de l’economia espanyola sigui encara superior entre gener i març.

16 de maig Missió comercial a l’Orient Mitjà Amb l’objectiu d’analitzar

Dia de l’Emprenedor La major trobada anual d’emprenedors i de serveis de suport a la iniciativa emprenedora i al creixement empresarial té lloc a Barcelona.

LES DADES DEL MES 6 de maig

11 de maig

Publicació de l’estadística de procediments concursals del primer trimestre de l’any

Efectes impagats del març i societats mercantils

7 de maig

Hipoteques del març

Es fan públiques les xifres de Transport de viatgers de març

28 de maig

26 de maig

IPC, indicador avançat

Empresari del mes / EMPRESA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JORDI INGLÉS, DIRECTOR GENERAL DE L’AQUÀRIUM BARCELONA

“Ens agradaria ampliar la zona exhibitiva” L’Aquàrium, integrat dins de la companyia d’oci Aspro, va obrir les seves portes l’any 1995 i ja s’ha convertit en un punt de referència a la ciutat de Barcelona, cada temporada rep gairebé un milió i mig de visitants. Enguany, malgrat la crisi econòmica, conﬁa a poder mantenir la xifra de facturació: uns 19 milions d’euros a l’any. trobo a faltar òrgans perquè la gent que vivim del turisme i estem constantment a la trinxera fem més intercanvi de coneixements.

ÀGATA SERRA

Se n’està ressentint el sector de l’oci de la crisi econòmica? Naturalment. Notem canvis en el consum. El que normalment era una època fluixa, com desembre i gener, ho és encara més. I el que era una època punta com Nadal i Setmana Santa s’ha concentrat i és molt més densa. A grans números vénen menys visitants. Com a positiu, és que molt poca gent renuncia a fer vacances, en tot cas n’escurcen la durada i opten per destinacions més econòmiques. A quin perﬁl respon el visitant de l’Aquàrium? Per una banda tenim el local que prové de Barcelona i àrea metropolitana, que representa una tercera part dels visitants. Un altre és l’estranger, que només ve durant l’època de vacances i és un visitant poc repetidor. Evidentment, també tenim públic que prové de la resta de l’Estat. I, ﬁnalment, hi ha el sector escolar, que va al seu ritme, de dilluns a divendres al matí. Ens estem movent entorn als 100.000 escolars a l’any i la veritat és que en aquest àmbit la crisi ens afecta molt poc. Com percep la població de Barcelona l’Aquàrium? Molta gent pensa que som públics, però som privats. Hem volgut ser un centre d’oci que treballa amb animals amb l’objectiu de mantenir-los en perfecte estat. L’Aquàrium és ja una de les quatre o cinc coses

Jordi Inglés a les instal·lacions de l’Aquàrium. / D. CALDERÓN

que cal veure a Barcelona, forma part del teixit de la ciutat, i la sensació que ens dóna és que està molt ben acceptat, no és criticat. Tampoc tenim una política agressiva de preus, el nostre públic ve perquè li han parlat bé de l’Aquàrium. Quin ha estat el nivell de facturació del 2008 i quines són les previsions? Ens movem al voltant dels 19 milions d’euros i la previsió per aquest any és no caure d’aquesta xifra, i això passa perquè no caigui el consum intern i per una contenció de la despesa. Precisament, perquè no ens caigui el consum hem ideat accions de venda creuada. Així, al client que vol comprar a la botiga intentes oferir-li un tiquet combinat amb restaurant.

Des del seu punt de vista, com creu que s’està promovent el turisme de Barcelona? Barcelona és una ciutat cosmopolita, però hauríem d’intentar de no incidir sempre sobre el mateix model. És cert que el sol i la platja als britànics els agrada, però hauríem d’estar descobrint altres coses, com ara els mercats emergents dels països de l’Est, i els nous arribats a la comunitat europea, com Turquia. També Xina, que sabem que quan mira cap a Europa només pensa en París, però per què no Barcelona? Crec que s’està fent molt bona feina però cal obrir el ventall, hem de disparar a més llocs. Aquí tenim el Port de Barcelona on venen molts creueristes nordamericans, per què no ens plantegem competir amb el Carib? També

L’Aquàrium s’emmiralla en algun altre projecte? A nivell de projecte ens vam emmirallar amb el de Baltimore als Estats Units, perquè allà hi havia un aquàrium junt amb un imax i un centre comercial. I a nivell de funcionament ho vam fer amb el de Monterrey, també als Estats Units. Ara bé, un cop vam arrencar, tot ens ho hem fet nosaltres. El 1995, quan vam obrir, érem dels pocs aquàriums que hi havia a Espanya i, per tant, hem hagut de descobrir moltes coses per nosaltres sols. Hem estat contínuament reinventant el nostre model de gestió. A més, el fet de ser una empresa completament privada ens ha fet espavilar molt més. Quina ha estat la clau de l’èxit de l’Aquàrium? Sens dubte, l’equip humà. L’Aquàrium és tan complex que només pot funcionar si cadascuna de les peces ho fa molt bé. Una cosa molt bona que té l’equip és la capacitat de rectiﬁcar. Hi ha una complicitat entre tots nosaltres, que permet detectar les errades i els punts de millora fàcilment. Ajuda el fet d’estar d’estar a Barcelona? Pensem que el visitant de l’Aquàrium passa aproximadament una hora i mitja a l’inte-

rior del recinte, però quantes coses té Barcelona com a visitant que amb el mateix temps puguis veure i que no sigui anar a veure peixos? Tenim una competència brutal. Ara bé, això que pot semblar un handicap, ho hem convertit en una oportunitat. Hem de treballar el canal, si no som un destí potent, hem de conèixer a on arriba la gent, on està, què fa i treballar amb aquests, perquè quan el visitant tingui al cap ocupar una hora d’oci, immediatament vingui a l’Aquàrium. Quin és el producte o servei estrella de l’Aquàrium? Tothom ens associa amb tauró, però nosaltres lluitem per no ser un tauronari. Per això, constantment intentem promocionar altres espècies com les sèpies, el peix lluna... Tenim més de 3.000 espècies. El tauró ens serveix com a ganxo, però després quan el visitant entra descobreix moltes més coses. També tenim el sea dragon, un tipus de cavallet de mar, dels quals n’hi ha molts pocs en captivitat. Quin és el principal repte de futur? Ens agradaria créixer, ampliar la zona exhibitiva. Tenim un projecte per cobrir la terrassa. Qualsevol centre, sigui del que sigui, necessita anar-se renovant i aquest que es troba immers en una ciutat com la de Barcelona, necessita novetat i, per tant, la reinversió és imprescindible.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

RECERCA DE SOLUCIONS

Assumir responsabilitats davant la crisi L’Estat Espanyol encapçala els rànquings europeus d’atur i destrucció d’ocupació. Segons les dades d’Eurostat publicades a principis d’abril, la taxa de desocupació espanyola, amb un 15,5%, és pràcticament el doble de les mitjanes tant de la UE-27 (7,9%), com de l’eurozona (8,5%). Entre febrer de 2008 i 2009 l’atur ha crescut més de 6 punts i tot apunta que la tendència es mantindrà durant els propers mesos.

Assumir responsabilitats Per superar les situacions difícils i complexes com l’actual es requereixen respostes múltiples, basades en el compromís i la col·laboració dels diversos agents polítics, econòmics i socials. En primer lloc, els governs (govern Central, Generalitat...) tenen l’obligació de buscar solucions i tractar de liderar la recuperació amb eﬁcàcia. Un govern responsable davant la crisi és aquell que s’atreveix a parlar clar (encara

que el missatge sigui dolorós i no agradi), que té la lucidesa de plantejar les mesures adequades i que és capaç de defensar-les amb fermesa i convicció. Ara bé, les responsabilitats no són exclusivament dels governs. Les empreses han d’assumir també responsabilitats explícites davant la crisi (just el contrari, per exemple, del que recentment ha fet una empresa de Lliçà de Munt, en apuntar-se de ple a la picaresca i presentar un ERE de 34 treballadors i, al mateix temps, subcontractar 34 treballadores recluses amb condicions especials), així com també els agents socials. Finalment, la recuperació és també una qüestió de responsabilitat de cadascun dels ciutadans, individualment considerats.

Per què Holanda té un 2,7% d’atur (o Àustria un 4,5%, o Dinamarca un 4,8%, o Alemanya un 7,4%) i Espanya un 15,5%? És inevitable? Es tracta d’una fatalitat històrica? I si, per una vegada, deixéssim de buscar excuses i comencéssim a pensar de debò en les reformes estructurals que necessita la nostra economia? Ja fa molts anys que se’n parla... sense que ningú s’atreveixi a posar fil a l’agulla. Ara s’han tornat a sentir veus que demanen un nou pacte social a casa nostra. És a dir, un nou paradigma basat en la famosa flexiseguretat aplicada amb èxit en alguns països de la UE, capaç d’oferir, simultàniament, més ﬂexibilitat i més protecció laboral, de manera que les empreses puguin ajustar més fàcilment les seves plantilles davant la crisi (amb més rapidesa i menys cost) i, al mateix temps, els treballadors trobin més i millors oportunitats professionals i continuïn gaudint d’una bona (o encara millor) protecció social. Impossible? Massa “neoliberal”?... Potser torna a ser hora de recordar que la millor garantia per a una bona política social és un mercat de treball eﬁcient. Que pretendre incrementar les polítiques socials amb una taxa d’atur del 15,5% és un sarcasme. I que sense esforç, responsabilitat, coratge i esperit emprenedor (antítesi de l’immobilisme, el proteccionisme i la demagògia irresponsable) la societat del benestar és una pura fal·làcia.

Letònia Espanya

Irlanda

Lituània

Eslovàquia Estònia

França

Hongria

Portugal Eurozona 16

Suècia

**Grècia Europa dels 27

Polònia

Bèlgica Alemanya

**Itàlia

Finlàndia

Malta

*Regne Unit

Bulgària

TAXES D’ATUR DEL MES DE FEBRER DEL2009, AJUSTAT PER TRIMESTRES

**Romania Luxemburg

prevista i advertida amb una gran antelació. Tothom sabia que la bombolla immobiliària era una gran ficció que un dia o altre esclataria. Tothom sabia que les entitats financeres havien relaxat perillosament els seus nivells d’exigència en la concessió de crèdit. Tothom sabia que una economia d’escàs valor afegit (amb una baixa productivitat i un baixos nivells salarials) i, a més a més, amb fortíssims desequilibris interns, no era sostenible. Tothom sabia que quan el govern espanyol, de manera irresponsable i per raons purament electorals, va decidir ignorar totes les evidències i negar la crisi (en lloc de reaccionar amb rapidesa i anticipar les mesures correctores), estava perdent un temps preciós... i per tant, agreujaria encara més la situació. Tothom sabia, finalment, que quan alguns polítics espanyols, no fa pas massa temps, feien el fatxenda i presumien d’haver superat el nivell de renda per càpita d’Itàlia, i afirmaven que aviat succeiria el mateix amb França i, fins i tot, s’atrevien

a renyar i donar lliçons a Alemanya... estaven fent el ridícul. Totes aquestes raons no només justifiquen, sinó que fan necessària l’exigència de responsabilitats per part de la ciutadania.

República Txeca

No és hora de buscar culpables, sinó de trobar solucions. No obstant, és impossible deixar de recordar que l’actual daltabaix econòmic espanyol no ha succeït per atzar. Ben al contrari, la crisi actual havia estat anunciada,

“La millor garantia per a una bona política social és un mercat de treball eﬁcient”

Eslovènia Dinamarca

Crònica d’una crisi anunciada

El ritme de construcció mantingut ﬁns al 2008 no era sostenible. /ARXIU

Xipre

Certament, les darreres dades que ens arriben del mercat de treball són molt greus. En tan sols 2 mesos, s’han perdut 788.000 llocs de treball (un 3,9% del total), mentre que les previsions per al proper mes de juny assenyalen la desaparició de més d’1.400.000 llocs de treball anuals. Això signiﬁca que entre juny de 2008 i juny de 2009 l’atur s’haurà incrementat en un 59%. Addicionalment, Espanya té el trist honor de liderar també les estadístiques europees d’atur juvenil (joves de menys de 25 anys) amb, un 31,8%, i femení, amb un 16,3%. D’altra banda, és evident que les devastadores conseqüències de la crisi sobre el món laboral no seran només econòmiques, sinó també, i principalment, socials. Actualment ja hi ha 1.000.000 de llars en les quals no treballa cap membre de la família, i 300.000 aturats que ja han esgotat el període de cobrament de la seva prestació de desocupació i es troben sense ingressos. Lògicament, aquesta situació provocarà un fort creixement del malestar i la precarietat socials, així com també un major risc d’inseguretat ciutadana i fractura social.

“Per què Holanda té un 2,7% d’atur i Espanya un 15,5%? És inevitable? Es tracta d’una fatalitat històrica?”

Àustria

PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Vers un nou pacte social?

“La crisi actual havia estat anunciada, prevista i advertida amb una gran antelació”

Holanda

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS

*Desembre 2008 **4t trimestre 2008 FONT: EUROSTAT, ABRIL 2009.

RSC / EMPRESA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Acciona Premi a la Sostenibilitat Corporativa Acciona ha rebut el Premi a la Sostenibilitat Corporativa que concedeix la European Business Award Organisation (EBA) pels seus esforços i compromisos en matèria de sostenibilitat. Aquest premi reconeix aquelles organitzacions europees que més bé mostren el seu compromís amb la sostenibilitat corporativa mitjançant les activitats que gestionen el risc des del punt de vista del medi ambient, el govern corporatiu i el desenvolupament social.

gratuïta amb l’objectiu de fer-se un lloc a nivell internacional en el camp de la supercomputació. Des del Parc Cientíﬁc s’ha agraït aquesta col·laboració i “s’espera obtenir ben aviat beneﬁcis per ambdues parts”.

ONCE Cupons que promocionen les vies verdes

Coca-Cola Guia per promoure hàbits saludables Coca-Cola ha editat la Guia “Activa la teva vida”, la qual conté un centenar de consells per promoure hàbits saludables entre la població. El projecte va sorgir arrel de la celebració del Dia mundial de la Salut, el passat dia 7 d’abril i es van repartir els 8.000 exemplars a les ciutats de Madrid i Barcelona a diferents estacions de ferrocarril. La guia s’ha elaborat amb la col·laboració de professors de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de la Universitat Politècnica de Madrid.

L’ONCE ha iniciat a mitjans d’abril i ﬁns el 30 de juliol la venda d’una sèrie de 60 cupons amb la intenció de promocionar el programa de Vies Verdes de la Fundació de Ferrocarrils Espanyols. En aquest termini s’emetran un total de 300 milions de cupons. La iniciativa de l’ONCE té per objectiu la divulgació dels més de 1.700 quilòmetres d’infraestructures ferroviàries en desús que s’han reconvertit en itineraris per excursionistes. El Programa Vies Verdes acaba de complir 15 anys i els recorreguts que proposa garanteixen l’accessibilitat a totes les persones que hi passin sense trobar cap tipus d’obstacle físic.

Grup Llet Pascual

Microsoft Cedeix llicències a una fundació científica La Fundació del Parc Científic de Múrcia ha estat seleccionada com a Network Partner del Programa Microsoft BizSpark, creat per accelerar l’èxit d’empreses noves de menys de 3 anys i així obtenir els beneficis de l’experiència i recursos d’empreses amb més camí fet. Microsoft els cedirà 200.000 llicències de manera totalment

Projecte d’I+D+F en matèria cítrica El Grup Llet Pascual i l’Institut d’Investigació i Formació Agrària i Pesquera (Ifapa) han desenvolupat un projecte d’Investigació, Desenvolupament i Formació en matèria cítrica que porta per títol “Creixement Sostenible”. L’objectiu d’aquest projecte és la transferència als empresaris agraris de productes cítrics per a la indústria de tots aquells coneixements i tecnologies que es consideren necessaris per aconseguir un creixement sostenible. La idea és obtenir produccions de qualitat amb garantía i se-

guretat i establir canals de comunicació amb l’agricultor.

Renault-Nissan Pròximament vendran vehicles elèctrics Renault i Nissan han arribat a un acord amb el Minsiteri d’Indústria i Tecnologia de la Informació de la Xina per posar en marxa un programa pilot de mobilitat sense cap emissió de CO2 a partir de 2011 amb la introducció al mercat de vehicles totalment elèctrics. El pro-

grama es portarà a terme a 13 ciutats xineses i, d’aquesta manera, s’investigarà sobre les energies alternatives en el transport públic. Aquesta iniciativa portada a terme per l’aliança de Renault i Nissan s’emmarca dins l’estratègia d’arribar a convertir-se en el líder mundial en mobilitat amb zero emissions.

Repsol Gas Nou sortidor respectuós amb el medi ambient A la ciutat de Saragossa

s’acaba d’inaugurar el primer sortidor públic de Gas Liquat de Petroli (GLP) per automoció. La seva principal característica és que és respectuós amb el medi ambient i l’ha instal·lat l’empresa Repsol Gas. Concretament es troba a l’estació de servei El Portazgo, a l’autovia de Logroño, i es distribueix sota la marca d’AutoGas. El GLP redueix la contaminació urbana perquè aconsegueix disminuir les emissions de NOx ﬁns un 95%, un 99% de partícules i un 15% en escapament d’emissions de CO2.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

EL MES POSITIU Abengoa Compra el 100% d’Abencs La companyia d’energies renovables Abengoa ha anunciat recentment l’adquisició del 100% d’Abencs (Abener Engineering and Construction Services), de la qual ja n’era propietària del 51%. Abencs, amb seu a Missouri (Estats Units) treballa en l’execució de projectes d’enginyeria i construcció de plantes de biocombustible i energies renovables. La compra es va fer a través d’Abener Energía, empresa que pertany a Abeinsa, que és la capçalera d’enginyeria i construcció industrial d’Abengoa. Fins el moment, no s’ha facilitat l’import de l’operació.

ALD Automotive Augment d’un 11% de la facturació a Espanya

ADL Automitve, la companyia de renting i gestió de ﬂotes pertanyent al grup Société Generale, va registrar el 2008 un volum de negoci de 443 milions d’euros a Espanya. Aquests resultats representen un augment de l’11% si es comparen amb els del 2007. Pedro Malla, director general d’ADL Automotive afirma que de cara al 2009 “l’empresa apostarà pels vehicles ecològics en resposta a la demanda dels seus clients i de la societat en general”. A nivell internacional, la companyia va consolidar-se el 2008 com la tercera empresa del sector del renting amb una ﬂota de 785.000 vehicles presents a 39 països de tot el món.

Audi Rècord de vendes a Àsia El passat mes de març, Audi va aconseguir un rècord mundial de vendes a la Xina i

Hong Kong amb un total de 11.848 matriculacions, xifra que representa un 7% més respecte del mateix període de l’any anterior. Des de la companyia s’atribueixen aquests resultats positius a les vendes d’una versió llarga del seu model A4 dissenyat exclusivament pel mercat xinès, que es troba disponible des del gener del 2009. Audi, ﬁlial del grup Volkswagen té previst començar a fabricar el totterreny Q5 a la Xina a finals d’aquest mateix any.

Damm inverteix en la seva malteria de Lleida

el seu balanç i evitar recórrer als crèdits governamentals. Per aquest motiu les accions s’han disparat un 11% a Wall Street. Aquestes mesures faran també que l’empresa s’estalviï uns 500 milions de dòlars del cost anual amb motiu del pagament d’interessos que s’havia de fer. Segons Alan Mulally, president i conseller delegat de Ford “l’èxit d’aquesta reestructuració del deute, unit als acords que s’han establert amb els sindicats, ajudaran a enfortir el balanç. Ford dóna un pas endavant cap a la creació d’una empresa viable.”

veis generals, ha adquirit la nord-americana Asmo, dedicada al handling aeroportuari amb base a Miami. Asmo té una plantilla de 3.000 treballadors, una facturació de 50 milions de dòlars i és present a 13 aeroports de 8 estats diferents dels Estats Units. Per Mariano Aguiló, director general d’internacional d’Eulen, “aquesta és una decisió estratègica que permetrà convertir el mercat nord-americà en una plataforma per oferir serveis tant en aquest mercat com en d’altres de propers.”

Iberdrola Renovables Augment de la producció

Goldman Sachs El Grup Damm ha decidit invertir 8,3 milions d’euros en la remodelació i millora de la seva fàbrica de malta de BellLloc d’Urgell, a Lleida. Aquest projecte de millora té diverses vessants: es faran millores en l’àmbit tecnològic-industrial, en l’àmbit mediambiental i també en el que respecta a la seguretat en el treball. Actualment, la fàbrica de malta té instal·lada una nova caixa de germinació i assecat de malta que permetrà augmentar la producció un 20%. La malta és un ingredient bàsic que aporta a cada cervesa un tipus de sabor, un tipus de color i un aroma característic.

Ford Redueix el seu deute El fabricant automobilístic Ford ha anunciat que reduirà el seu deute en 9.900 milions de dòlars amb motiu de la injecció de 2.400 milions de dòlars en efectiu, amb la combinació d’accions comuns, en la recerca per enfortir

Guanya 1.800 milions

El banc nord-americà Goldman Sachs ha fet públic que ha obtingut uns beneﬁcis nets de 1.810 milions de dòlars en el primer trimestre del 2009 amb un preu de 3,39 dòlars per acció. En el mateix període de l’any anterior Goldman Sachs va guanyar 1.500 milions de dòlars amb un preu per acció de 3,23 dòlars. Tot i el beneﬁci, els ingressos aconseguits en el primer trimestre del 2009, que se situen en els 11.880 milions de dòlars, representen un descens del 36% respecte el mateix període de l’any anterior. Aquests resultats han superat fins i tot les previsions dels analistes, els qual no apostaven per una recuperació tan ràpida de l’entitat bancària. En els primers mesos del 2009 les accions de Goldman Sachs han pujat un 54%.

Grup Eulen Compra l’americana Asmo El Grup Eulen, la primera empresa espanyola de ser-

La filial d’energies netes d’Iberdrola va augmentar la seva producció un 20% entre els mesos de gener i març d’aquest any 2009. Va produir 5.398 kilowats hora (KWh) pel negoci internacional, principalment als Estats Units i el Regne Unit, amb augments superiors al 40%. D’altra banda, Iberdrola Renovables va aconseguir una potència instal·lada de 9.624 megawatts (MW) en el moment del tancament del primer trimestre. De tota aquesta capacitat, 9.282 MW pertanyen a parcs eòlics, de manera que la companyia consolida el seu lideratge mundial en el sector de l’energia eòlica.

Johnson & Johnson Millora de previsions L’empresa Johnson & Johnson, tot i obtenir uns resultats a la baixa, ha superat lleugerament els 1,22 dòlars per títol que havien pronosticat els analistes. William C. Weldon, president i conseller

delegat de la companyia ha destacat que “tot i les diﬁcultats econòmiques i les pressions a curt termini J&J continua registrant uns sòlids resultats financers.” La política que se seguirà en els propers mesos serà la realització d’inversions estratègiques per tal d’introduir nous productes als mercats i registrar així un creixement a llarg termini.

Opel Defensa la seva liquiditat Opel, fabricant alemany d’automòbils i ﬁlial del grup General Motors, ha hagut de sortir al pas dels rumors que apunten a una possible suspensió de pagaments de la seva matriu. Fonts de la companyia han assegurat que Opel té liquiditat per fer front als propers mesos. L’èxit comercial del nou model Insignia, el qual ha estat escollit com a Cotxe de l’Any 2009), està ajudant als comptes de la companyia. El programa d’incentius que està portant a terme el govern alemany, que ofereix una ajuda directa de 2.500 euros als compradors, ha contribuït a l’augment de la demanda fins un 40% el mes de març a Alemanya.

Zara S’adapta a la crisi Inditex ha optat per adaptarse a la crisi i posar en pràctica una estratègia de preus atractius a tota la seva cadena de tendes Zara. La novetat són els Special Price en moda i també en complements. Es tracta d’una estratègia comercial per tal d’aconseguir augmentar les vendes. Els Special Price estan col·locats en punts visibles dels establiments Zara i ofereixen als clients una sèrie de preus inferiors en determinats articles que ja venen marcats directament de la central. No es tracta d’una rebaixa de preu sinó de l’aposta d’unes tarifes atractives que cridin l’atenció dels consumidors. Segons Pablo Isla, conseller delegat d’Inditex: “tenim preus molt competitius que es situen de mitjana entre els 15 i els 20 euros”.

Panorama / EMPRESA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Alcoa Xifres negatives

els seus beneficis de cara al 2009. Es preveuen uns guanys de 30 milions d’euros enfront dels 45 milions obtinguts l’any 2008. La rendibilitat de les vendes de la cadena mallorquina l’any passat va ser de 1.200 milions d’euros, tot i així, el seu copresident, Simón Pedro Barceló comenta que “la rendibilitat sobre les vendes és baixíssima.”

tat net de 133,4 milions d’euros. Aquests resultats s’han vist afectats per la gran caiguda dels preus del cru en els darrers anys. Els resultats han afectat la gasolina, el gasoil i el querosè d’aviació, que són els tres productes principals de Petronor. De cara als dos propers anys, la companyia ha arribat a un acord amb Acciona Bunge per comprar-li 200.000 tones cada any de combustible.

cats estan fent negociacions per mirar de reduir la xifra ﬁnal pensant en una possible recuperació del mercat ﬁnancer. Des de l’entitat s’ha assegurat que la major part del pla de retall es produirà a través de baixes voluntàries i que només hi haurà acomiadaments “com a últim recurs”.

nal de la Competència (CNC) per un total de 35,8 milions d’euros “per l’abús de la seva posició de domini” amb motiu de que es van negar a permetre l’accés a informació a una comercialitzadora d’electricitat, Céntrica, en contra del que la llei obliga. De les elèctriques sancionades, Iberdrola ha anunciat que recorrerà la sanció, que en el seu cas és de 15 milions d’euros.

Hutchinson El gegant americà de l’alumini va començar la nova temporada de resultats empresarials amb uns resultats poc optimistes tot i les previsions. El primer trimestre de 2009 Alcoa va registrar pèrdues de fins a 373 milions d’euros. L’empresa està treballant per reduir costos laborals, dividend i producció. Cal recordar que Alcoa va reduir plantilla en 13.500 treballadors i va retallar la producció un 20%.

DHO Presenta un ERO El grup constructor DHO ha presentat un ERO a tres de les seves ﬁles i afectant així a 418 treballadors d’un total de 840 que té l’empresa. És a dir, que es tracta del 49% de la plantilla que és propietat de la Caja Castilla-La Mancha. La companyia espera sanejar d’aquesta manera la seva situació ﬁnancera i adaptar-se a les necessitats del mercat. DHO vol arribar a un acord amb els sindicats per poder mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball.

Grup Barceló Previsions a la baixa

Es manifesten els treballadors de Palamós

Schindler

Més de 400 treballadors de Hutchinson es van manifestar recentment per l’anunci de 209 acomiadaments que ha fet saber la multinacional. En una reunió del comitè d’empresa, on va assistir el 93% de la plantilla, els delegats sindicals van rebutjar els acomiadaments i es va qualiﬁcar la mesura com a “absolutament desproporcionada davant la situació actual”. Des del Departament de Treball de la Generalitat s’ha assegurat que no s’acceptarà l’ERO si la documentació que es presenta per part de l’empresa no conté causes que ho justiﬁquin i es veu que es tracta d’una deslocalització.

Schindler, l’empresa especialitzada en la fabricació, instal·lació i manteniment d’ascensors, escales mecàniques i andanes mòbils, ha anunciat un ERO per tal de reduir temporalment els dies laborals de 142 treballadors de Saragossa. La crisi del sector de la construcció està afectant la companyia amb motiu del transport vertical, al qual hi està estretament lligada. Schindler va apostar fa 3 anys per la fàbrica de Saragossa amb per la seva alta productivitat i ha decidit presentar l’ERO per conservar els llocs de treball existents. Schindler s’ha compromès a negociar un acord amb els representants legals de treballadors i sindicats per minimitzar els efectes d’aquesta mesura.

IBM i Sun Microsystems Trenquen negociacions Sun Microsystems ha decidit posar ﬁ a les negociacions que mantenia amb IBM per considerar escassa l’oferta de 5.100 milions d’euros. Wall Street ho va rebre amb una gran sorpresa ja que es considera que aquest acord era vital bàsicament per a la supervivència d’aquesta companyia de software però també perquè IBM pogués competir de manera més efectiva amb empreses com Hewlett-Packard.

Petronor Redueix els beneﬁcis

La companyia hotelera mallorquina Grup Barceló ha previst una reducció en

La companyia Petronor ha anunciat la reducció dels beneficis en més d’un 55% l’any 2008 respecte de l’any anterior en obtenir un resul-

Presenta un ERO

Sector aeronàutic Augment de les tarifes aèries

Philips Pèrdues al primer trimestre El grup holandès Philips ha anunciat una pèrdua neta de 59 milions d’euros el primer trimestre del 2009, així com un descens en les vendes, fins els 5.100 milions d’euros. En el mateix període de l’any anterior Philips havia obtingut un benefici net de 294 milions d’euros. Aquests primers resultats es sumen a la pèrdua de 1.470 milions d’euros que Philips va registrar entre els mesos d’octubre i desembre de l’any 2008. La companyia es mostra encoratjada de poder sortir d’aquesta situació tenint en compte la seva capacitat d’adaptació a les circumstàncies des de sempre.

Royal Bank of Scotland Anuncia més de 9.000 acomiadaments El Royal Bank of Scotland ha anunciat que durà a terme un pla de retall de costos en els propers 2 anys on preveu que s’acomiadin 9.000 treballadors. Aquesta reducció de plantilla suposarà un estalvi de 2.800 milions d’euros. La direcció del banc i els sindi-

L’actual situació de crisi està afectant el sector aeronàutic en general. Moltes rutes s’han reduït i, com a conseqüència, també ho han fet moltes ﬂotes d’avions. Tot això ha provocat l’increment de preus d’entre un 15% i un 25% i, tot i la caiguda del preu del combustible, moltes aerolínies han seguit cobrant-lo als seus passatgers. Per la seva part, les companyies de baix cost han vist caure el nombre de viatgers transportats en un 16,3% al mes de febrer, fet que va situar la seva quota de mercat en el 46,6%. D’altra banda, les aerolínies més importants a nivell mundial van oferir entre un 2,9% i un 29% menys de places per tal d’adaptar-se a la caiguda de la demanda. A nivell d’Espanya, el passat mes de febrer van arribar 3,18 milions de passatgers, xifra que representa un 16,5% menys respecte del mateix mes de l’any anterior. A nivell mundial, el transit de passatgers va caure un 10%.

Sector de les elèctriques Multa a Endesa, Iberdrola, Fenosa i Viesgo Endesa, Iberdrola, Fenosa i Viesgo han estat sancionades per la Comissió Nacio-

UBS Retalla plantilla El banc suís UBS ha anunciat que retallarà plantilla i seran fins a 8.700 llocs de treball a tot el món d’aquí a un any. D’aquesta manera UBS passarà de tenir 76.200 treballadors a 67.500. A més, entre els mesos de gener i febrer de 2009 el banc ha conﬁrmat que ha perdut prop de 1.300 milions d’euros. Aquesta reestructuració de personal hauria de permetre un estalvi d’entre 2.315 i 2.600 milions d’euros ﬁns el 2010. Oswald Grübel, el director general d’UBS, ha comentat que “el banc renunciarà a oferir certes prestacions salarials annexes a nivell directiu”.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

FENT HISTÒRIA AMB LA SAL

Sal de tradició i innovació Corrien els anys 60 quan es va constituir la societat anònima Sal Costa. Un fet que va representar tan sols un pas més en el llarg camí que l’empresa havia començat a mitjans del segle XIX.

RAQUEL CORREA

Fou Onofre Caba qui, l’any 1846, va iniciar les activitats de comercialització de sal fundant l’empresa a Barcelona. Aviat s’associaria amb Cuyàs i Costa per a formar una societat que, ja a la dècada de 1880, oferia productes que gaudien d’una alta reputació. Tant és així, que l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona no va dubtar a editar un dictamen sobre la qualitat i els beneﬁcis del producte comercialitzat pel despatx de Joaquim Costa. Un producte, la sal, que va estar present en esdeveniments representatius de l’època, com l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, la de Chicago de 1893 i la de París de 1899. Amb el canvi de segle, va arribar un dels moments clau per la companyia: “Des dels seus inicis, la política de l’empresa ha estat millorar per satisfer les necessitats del consumidor, i és difícil determinar un fet especialment significatiu. Però, sens dubte, un dels grans moments de l’empresa va ser quan, a principis del segle XX, Sal Costa va patentar el reﬁnat de la sal”, explica Ignasi Casanova, actual director executiu. “Abans, la sal es venia a granel, tal i com arribava de les salines. Sal Costa va innovar amb un mètode que renta i asseca la sal. Un mètode que, d’una banda, en rentar la sal, cosa que abans ningú no feia, aconsegueix treure’n les impureses que es formen sobre els cristalls, obtenint un producte de major qualitat; i, de l’altra, assecant-la, aconsegueix que el grau d’humitat sigui molt menor i la sal no s’aterrossi”, afegeix Casanova. Aquest procés de fabricació de la sal va ser aviat patentat per Joaquim Costa que, d’aquesta manera, va convertir la seva empresa en la primera a Espanya en ostentar una patent d’invenció sobre un procés de fabricació de sal seca.

Un moment clau va ser a principis del segle XX, quan es patenta el reﬁnat de sal Un sector com el de la sal també es veu alterat en un context de crisi com l’actual

La nova planta de producció de l’empresa, situada al port de Barcelona. / CEDIDA

No tot flors i violes Però no tot han estat flors i violes, sinó que Sal Costa també ha patit moments difícils, com en temps de guerra, en què l’empresa catalana va haver de parar la seva activitat, que no es va reprendre fins un cop acabat el conflicte. “Sempre s’ha dit que les crisis no afecten un sector com el de la sal, però les revolucions que han fet trontollar el mercat, com la primera crisi del petroli, sí que ens han marcat”, recorda Casanova, que reconeix que aquest sector també es veu alterat en un context de crisi com l’actual: “Si bé els consumidors no deixen de comprar sal, sí que canvien els hàbits de compra i, per exemple, canvien a marques blanques”, explica. És, però, l’experiència de superació de les crisis anteriors el que permet a Sal Costa projectar el futur de l’empresa: “Els temps que vénen no són fàcils però intentem oferir nous productes amb valor afegit”, diu Casanova. Productes com la sal amb herbes, un dels llançaments més recents i especialitzats de la marca, o la sal iodada, en què Sal Costa va ser pionera, han estat punts d’inflexió per tirar endavant l’empresa: “Sal Costa sempre ha estat pionera a l’hora de llançar productes que beneficien el consumidor aportant a la seva dieta diària nivells addicionals de iode necessaris pel consum humà, ja que creiem que és molt

Forma que presentaven els primers paquets de Sal Costa. / CEDIDA

El producte que ofereix la marca, en la seva forma actual. / CEDIDA

important invertir en salut. La declaració de l’Organització Mundial de la Salut va definir, l’any 1963, que la millor manera de suplir les deficiències de iode era a través de la sal”, explica el director executiu de l’empresa, “Per això, tenim un acord amb UNICEF pel qual centrem els nostres esforços en desenvolupar un producte de qualitat que possibiliti la prevenció dels trastorns provocats per la carència de iode i, així, permeti el desenvolupament normal del nen. De fet, tot i que els nivells de deficiència de iode no són com els de fa 50

anys, encara hi ha zones en què les mancances de iode entre la població són importants. Així, per exemple, a les valls dels Pirineus on hi ha hagut programes d’intensificació de sal iodada, els nivells de deﬁciència de iode són molt majors que en poblacions costeres”, explica. A través de la innovació, doncs, però també a través d’una fidelitat constant de presència del producte al mercat, Sal Costa s’ha convertit, avui, en un referent dins del mercat de la sal a casa nostra. I, amb una producció

de 30.000 tones de sal l’any i 90.000 paquets diaris, l’empresa segueix obrint-se mercat: “El nostre mercat més fort és Catalunya, que és el mercat històric, ja que el cost del transport incideix molt en el cost ﬁnal d’un producte com la sal, i això ha fet que les barreres del mercat hagin estat les pròpies del territori”, explica Ignasi Casanova. “Malgrat això, ja fa uns deu anys que vam començar una política d’expansió a altres territoris i, avui dia, tenim presència a tot el mercat espanyol a través de les grans cadenes de distribució”.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLES FABREGÀ, DIRECTOR DE FRANQUÍCIES DE FOTOPRIX

“El consumidor ha canviat molt amb la fotograﬁa digital” ARTUR ZANÓN

Mucho precio y poco money és el lema de la campanya publicitària de Fotoprix. És possible aquesta combinació en fotografia? La primera botiga, pel senyor González a Barcelona, es va muntar veient que els marges que s’aplicaven eren molt alts. D’aquí neix aquest concepte, que va funcionar tan bé que en només tres anys va obrir tres botigues. Els beneficis es van orientar per obrir més botigues. Ara intentem reduir costos i millorar la tecnologia a les botigues, per exemple amb mostradors digitals, per descarregar de manera senzilla les fotos del client. Presumeix de ser la principal empresa a tot l’Estat. Què els diferencia de la competència? A la botiga, tenim un centre de producció per fer tot el que oferim al client. I ho fem només per a les nostres botigues, com ara el fotolibro. La foto digital ens permet personalitzar la imatge en un calendari de taula, la tapa d’una llibreta, la catifa de ratolí per a l’ordinador, una samarreta, una tassa... Ara estem virant cap a la impremta digital (targetes de visita, invitacions...). Aquesta diversificació és bona? No s’allunyen del nucli del negoci? El consumidor ha canviat molt amb la fotografia digital. Molts comparteixen fotos amb els amics en xarxes socials. El 2003, l’any d’explosió del digital, va significar un abans i un després. Qui no es va adaptar el va fer fora el mercat mateix. Quina part de la facturació cal invertir per mantenir-se en la part alta? En el nostre cas, al voltant del 10%: maquinària, innovació i desenvolupament. És un percentatge en anys de transició (als establiments, els laboratoris, també aplicacions informàtiques perquè la intervenció humana sigui la menor i garantir la rendibilitat), però creiem que baixarà els propers anys. Parlàvem abans de marges. De cada euro que ens costa una foto, quan val en realitat? Amb la fotografia digital s’han retallat els marges. El client revela moltes imatges (el que ho fa). En podem fer 400 amb una targeta, no 24 o 36 com abans. Nosaltres oferim un escalat: a més fotos, més econòmic. Això ens ha produït una retallada del 20% en els marges. Però la mitjana, en quin percentatge se situa? Una botiga té dues branques principals:

MÉS QUE PERSONAL

Conserva la càmera analògica? Conservo l’analògica, però la tinc totalment aparcada. A la digital li trobo molts més avantatges en postproducció de la imatge. Ara tinc una Nikon D90, rèﬂex, que es pot usar també com a càmera de vídeo d’alta resolució. Millor el color o el blanc i negre? M’agrada el blanc i negre; és com si tingués menys caducitat, és més nostàlgic... Disparo en color, però les que tenen un encant especial les treballo. Les càmeres digitals permeten esborrar fotos. Els moments, encara no... En la meva experiència laboral, no me’n penedeixo de res. En 12 anys, he ocupat molts llocs de treball. Ara tinc moltes ganes en un projecte molt engrescador. Una cançó que no deixaria d’escoltar mai. Suspicious minds. Aﬁcions esportives i culturals. M’agrada molt la música, anar a concerts no necessàriament multitudinaris. També el teatre.

Carles Fabregà en un dels establiments de l’empresa. / ARXIU

producte (40% de facturació) i laboratori (60%). L’entrada de grans multinacionals, com ara Media Markt, ha reduït els marges en producte, que ara estan al voltant d’un 15%, que no és massa. En laboratori, el cor de les nostres botigues, està al voltant del 45%50%. Els darrers anys ha entrat en joc la venda en línia. A països com Alemanya, amb més línies d’ADSL a les llars, arriba al 8%, però aquí ens quedem en el 4%; no és una part molt important. Ara, el 55% del que es revela a Espanya ho fa Fotoprix. Ens visiten 15.000 usuaris al dia a www.fotoprix. es i un miler busquen informació. La força de la marca és molt important a internet. Si posem “revelat on-line” al Google, sortim els primers. Gamma, qualitat i promoció són les bases del negoci per vostès. Quina és la prioritat? El primer any d’obertura, el senyor González no es va cansar de repartir publicitat. 28 anys després, encara fem molta més publicitat, a través de diferents mitjans (gratuïts sobretot) i encartaments de fulletons a les campanyes principals: Setmana Santa, estiu i Nadal. El màrqueting és tot? És només un mirall? Investiga les necessitats del client. Després ho traduïm tot satisfent-les.

Quantes botigues té Fotoprix i quantes són franquícies? De les 253, 90 són franquícies i la resta, pròpies. Quina és la via de creixement? El 2008 vam desenvolupar una línia d’expansió, que durarà ﬁns el 2010, per captar i expandir-nos: el Fotoprix establiment associat. Molts laboratoris (Supercolor, Teidecolor...) van tancar. Botigues independents ens van trucar tot interessant-se pels nostres serveis de laboratoris. Mai els hi havíem ofert. Arran del canvi en el sector, ens vam plantejar donar suport a l’establiment independent, de manera que ells continuen i nosaltres ampliem el nostre negoci. Certes inversions són impensables per a un establiment independent. A diferència de la franquícia, poden conservar el nom. Només els demanem col·locar un rètol de Fotoprix establiment associat en l’aparador. Nosaltres els allotgem en la nostra web. Quan un client faci revelat on-line, podrà triar aquesta botiga i a canvi haurà de pagar una comissió la botiga. De les 253 botigues, quina part són a Catalunya i quina evolució pensen que hi haurà? Fotoprix va néixer a Barcelona. L’expansió va començar amb molta força a Catalunya, on tenim el 50% de les botigues a territori espanyol. Ens

Què li falta a Barcelona? Barcelona és una de les ciutats més maques. A diferència de Londres, Roma, Nova York, té pocs pulmons verds. Però és una ciutat molt completa: mar, barris com el Gòtic... Quants objectes amb bateria usa sovint? La Blackberry, l’ipod, l’ordinador portàtil, la càmera digital... Acabes transportant un munt de productes tecnològics i els seus carregadors, per desgràcia, tots diferents.

agradaria a ﬁnals d’enguany tenir cent botigues associades, sobretot on no tenim presència (Extremadura) i reforçar Madrid, on tenim desplegades 25 botigues. En què destaca Fotoprix i en què ha de millorar? Els punts forts són la marca i l’ampli ventall de productes als clients. El que hem de fer els propers anys és seguir invertint en desenvolupament per oferir encara molt més productes en el camp de la impremta digital. Amb quin volum de negoci va tancar el 2008? Aquest no serà un bon any... Hem facturat 83,4 milions, davant els 90,6 del 2007, uns números acceptables. Enguany temem un descens de la facturació del 10%.

EMPRESA / Decàleg

RSC

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

EMPRENEDORS

TALENT

COMUNICACIÓ

MÀRQUETING

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ

CRISTIAN ROVIRA

TONI PINIÉS

AGUSTÍ MOLÍAS

MARCEL GALLI

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

PRESIDENT D’AIJEC

DIRECTOR VALORS I PERSONES

SOCI-DIRECTOR DEL CONTACT

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

CENTER INSTITUTE

Esperit emprenedor

Persones i empresaris

Observar més que preguntar

Cal saber recollir bé el talent creatiu que hi ha al país

Creant millors persones tindrem més eines per afrontar la crisi

Cada pas que donem estem apostant més per les persones

Potenciar l’esperit emprenedor és essencial per a l’economia d’un país. Especialment en temps de crisi. Cal saber recollir bé el talent creatiu que hi ha en ell i donar-li les màximes facilitats perquè pugui obrir-se camí en el mercat i generar riquesa i llocs de treball. Molt sovint, les traves burocràtiques i administratives, així com les diﬁcultats econòmiques, fan difícil la creació i la generació d’empreses innovadores. L’esperit emprenedor ens salva de la repetició mecànica i tot i admetent que comporta una dimensió de risc, obre noves perspectives que, si reïxen, són, posteriorment, copiades en altres entorns. De la nostra societat civil brota, espontàniament, un esperit emprenedor, però necessitem administracions públiques disposades a fer-lo créixer i a desenvolupar en el màxim grau. No es pot viure indeﬁnidament de subvencions, però cal apostar per allò que és excel·lent. Si realment ho és, s’obrirà camí amb autonomia.

Les crisis tenen moltes cares i la que estem patint ara no n’és una excepció. Una d’aquestes cares és la crisi de valors que hi ha de rerefons. Pensem-hi. Hem arribat a aquest punt per una cobdícia exagerada, perquè ens hem pensat que tot s’ho valia i ara estem pagant les conseqüències. Aquesta manca de valors però no es solucionarà mai si abans no tenim uns bons professionals i empresaris, que abans han de ser bones persones. Per aquest motiu és molt important reivindicar el paper de tota la societat: la família i les escoles, que són els que ens ensenyen a ser bones persones i ens inculquen valors; i les universitats que ens ensenyaran a ser bons professionals, perquè la suma d’aquests dos factors doni uns empresaris justos i ètics, que valorin la cultura de l’esforç. Així, creant millors persones tindrem més eines per afrontar les crisis que es produeixin d’aquí a 20 anys i, per què no, evitar-les.

Quan més aspre està el mercat laboral, major és la demanda de les persones i les empreses per un lideratge humanista; el salari és necessari però no suficient, les garanties d’ocupació no poden donar-se en aquests moments (i cada cop menys). Dia a dia confiem més en les persones i menys en les empreses, per això cada pas que donem estem apostant més pels individus. El talent (la capacitat multiplicada pel compromís) directiu, és el soft que cada vegada resulta més hard. Aquest talent que transforma persones, inspira l’equip, genera resultats en la complexitat és molt important avui però demà serà fonamental. Per sobre dels sistemes les persones marquen la diferència un cop més. El coaching com intervenció persona a persona desenvolupa el lideratge personal de tots aquells compromesos amb fer una aportació significativa en el seu entorn professional.

Una gran notícia

Cal adreçar-se al mercat amb un discurs constructiu Estem tant saturats de males notícies, crisis, atur, insolvències, etc, que quan algú es comunica amb nosaltres mitjançant un missatge o senzillament amb un to positiu, ens sorprèn i ens fa ﬁxar en el què diu, i sinó dedica 3 segons a pensar en el motiu que t’ha fet llegir aquesta columna. La resposta és, segurament, el títol. Necessitem rebre bones notícies, és a dir, una mica de Màrqueting Positiu. Vols exemples? L’anunci de televisió on un avi relata a un nadó que de tot se’n surt o un restaurant nou que neix sota el nom de “KRISIS” i fa cuina per això... per oblidar-nos de la CRISIS. Aquelles empreses que tinguin clar que ara és el moment d’adreçar-se al mercat amb un discurs constructiu, ressaltant allò de bo que poden aportar, aconseguiran, un major impacte comunicatiu i un millor posicionament. Tenim l’oportunitat de liderar el nou Màrqueting Positiu, aproﬁtem-la.

Què ens agrada fer?

Una bona estratègia ens ajudarà a passar millor la situació Què és el que et faria més illusió?... Amb una pregunta em donava resposta la meva dona, ara fa ja uns anys, a la pregunta sobre si era convenient deixar la feina que aleshores tenia i començar una nova aventura com a emprenedor. Potser algú s’estarà preguntant que té això a veure?, doncs m’explico. Per poder definir una bona estratègia de màrqueting cal haver establert abans uns quants conceptes, entre els quals quin és el nostre “Avantatge Competitiu” i això ho farem després d’haver donat resposta a tres preguntes: Què ens agrada fer?, Què es el que fem millor?, Què es el que ens valoren els nostres clients? Resulta evident que si totes les respostes ens porten a un punt comú ens trobarem més a prop de poder definir una bona estratègia de màrqueting que ens ajudarà a fer passar millor aquests moments de crisi que ens toca patir. No cal dir que tant la definició de la nostra oferta, com la seva comunicació prendran tot el sentit possible i ens semblaran fins i tot senzills.

Decàleg / EMPRESA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ECONOMIA

TECNOLOGIA

COMPTABILITAT

RECURSOS HUMANS

ACTITUD

LLUÍS PARDO

PERE VILAGUT ABAD

MIQUEL RIERA I PAU GALCERAN,

ALEJANDRO MARTÍN

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO,

DIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

ENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR DE

KPMG ABOGADOS - GIRONA

SOCI-DIRECTOR DE TDSSYSTEM

CONSELLER DELEGAT D’AUGERE

El nou pla comptable

Incrementar l’eﬁciència

Salvi’s qui pugui

L’E. U. D’INFORMÀTICA “TOMÀS CERDÀ”

Beneïda crisi!

És moment de replantejar els models econòmics No creguin que m’he tornat boig, ni que m’alegri, però és que les crisis sempre porten tant de positiu! I, de fet, és que ho necessitàvem! Governs, banques i algunes empreses han permès tal excés de crèdit, que s’han desenvolupat bombolles immobiliàries i especulació financera fins a límits inimaginables. El resultat, la crisi. Era qüestió de temps. I ara què? Doncs a aprendre i valorar el que havíem oblidat. Confiar en la paraula, replantejar els models econòmics, ser més prudents i humils alhora que valents per a afrontar els reptes. Sortir de la zona de confort per a buscar noves oportunitats, i retornar la cultura de l’esforç i el treball ben fet. I per què no, recordar que tot és passatger, fins i tot la crisi econòmica, i en la nostra passió i determinació es dibuixa el futur de cadascun de nosaltres, i per tant de la societat, la política i l’economia del demà.

El repte de l’administració

Les tecnologies de la informació jugaran un paper fonamental Al juny de 2007 la llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics (LAECSP) va ﬁxar les bases sobre les quals s’havia d’iniciar un gran procés de transformació en les administracions públiques (AAPP). La LAECSP va dotar d’entitat jurídica la utilització de mitjans electrònics en els procediments administratius de les AAPP. La motivació original era el de modernitzar les AAPP i adaptar-les a les necessitats de la societat que els demanda una major eficiència. Les tecnologies de la informació jugaran un paper fonamental en aquest procés de transformació: la signatura electrònica reconeguda ja té la mateixa validesa que la signatura “de puny i lletra”, la interoperativitat entre AAPP permetrà agilitzar i simplificar els tràmits, la creació de portals de tràmits i de seus electròniques aportaran als ciutadans els canals necessaris i la garantia legal per interactuar amb les seves administracions sense l’ús del paper.

Encara queden alguns interrrogants a respondre Una de les novetats més importants en el nou pla comptable és el tractament de la provisió de cartera (amb la nova nomenclatura anomenada “deteriorament de valors”). Comptablement, la nova normativa és més restrictiva pel que fa a imputar una pèrdua comptable a la matriu, en cas de pèrdues de la filial. Això implica certa complexitat des de la perspectiva fiscal, però hi ha dues circumstàncies principals: (i) quin ha de ser el tractament de les provisions de cartera dotades amb l’anterior PGC i que ara s’eliminen comptablement i, (ii) si pot haver-hi algun cas en què es pugui donar un deteriorament fiscal no registrat comptablement. Malgrat la modificació de la Llei de l’Impost de Societats a ﬁnals de 2008 i una recent consulta a la Direcció General de Tributs encara queden alguns interrogants per resoldre a pocs mesos de presentar la liquidació de l’impost.

Els nostres professionals s’escapoleixen de la feina? La nostra productivitat no és de les més altes del nostre entorn. Vol dir això que els nostres professionals s’escapoleixen de la feina? No crec que aquesta sigui la causa. Si busquem exemples de professionals del nostre país que han treballat a l’estranger, eren aleshores menys productius? No. Aleshores, on cal buscar les causes de la nostra baixa productivitat? Probablement, i en això hi ha un gran consens, hem de buscar-les en la forma que tenim de treballar, les nostres maneres de relacionar-nos i en la infrautilització de les tecnologies. És a dir, hauríem de situar diverses d’aquestes causes en la nostra forma de veure i interpretar les nostres realitats professionals. O sigui, la nostra cultura professional ens hauria d’ajudar a identiﬁcar els valors que guiaran les nostres eleccions i deﬁnir les regles de conducta en la presa de decisions pràctiques i creatives per abordar les diverses alternatives que ens presenta el mercat.

Junts podrem crear una realitat diferent a l’existent Enmig de les aigües turbulentes d’aquest oceà, qui pensi que agafant-se a la taula en solitari aconseguirà salvar-se, està equivocat. La crisi no és només econòmica, sinó també de valors. Arribar amb vida a la platja dependrà de si som capaços de construir una balsa amb espai per a tots, sense luxes però flexible. Dit d’una altra forma, dependrà de com creem relacions basades en la voluntat de compartir un espai comú a llarg termini, que permeti optimitzar les relacions i els seus resultats, i no maximitzar-les, perquè tot el món senti que forma part d’un projecte compartit, amb esperança, il·lusió i sentit. Quan s’ha estat a les madures, també toca estar a les dures. La consigna del salvi’s qui pugui ens empobreix, ens fa més petits, ens resta. Salvem-nos tots. Perquè junts, no només podrem arribar a la platja, sinó que a més podrem crear una realitat diferent, millor que l’existent.

ECONOMIA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

LA SEGURETAT EN LA CONDUCCIÓ

Sancionar o evitar la distracció? ANTONI GARRELL I GUIU PRESIDENT CONSELL ASSESSOR CERCLE PER AL CONEIXEMENT

“El Servei Català de Trànsit ha estrenat un nou helicòpter de control”

Si el problema és la distracció, caldria actuar seriosament en aquest camp, conseqüentment posar la tecnologia més potent no sols a vigilar, controlar i sancionar, sovint hom diria a recaptar, sinó en disposar de vehicles més segurs -el que no vol dir dotar-los de conducció automàtica-, de tal manera que es minimitzes l’error humà, tot evitant les col·lisions i els accidents de trànsit.

“Disminuir la sinistralitat és objectiu de la Unió Europea des de 2001” El passat mes d’abril, coincidint amb la Setmana Santa, el Servei Català de Trànsit va estrenar un nou helicòpter de control del trànsit provist d’una sofisticada càmera, la Wescam MX-15, dotada de visió nocturna i que permet llegir la matrícula dels vehicles des d’una distància d’un quilòmetre, tot determinant la seva posició exacta i la velocitat a la qual circulen, retransment a la vegada la seva imatge al control central. Un helicòpter que sens dubte està cridat a ser un instrument amb alta capacitat per detectar les infraccions i sancionar-les. Al llegir la notícia, vaig recordar les inversions tecnològiques en el control del tràﬁc, i a la guàrdia urbana de Vic amb el seu sistema de control i vigilància mitjançant tecnologia WiMAX amb vídeovigilància IP en temps real. Sistemes de vigilància i control, fonamentats en els avenços tecnològics, que a priori estan destinats a augmentar la seguretat, encara que es converteixen ràpidament en elements que faciliten la tasca sancionadora especialment en àrees on la velocitat

“Cal dotar els vehicles de complements que els facin més segurs” es limita a la baixa amb la finalitat de reduir els accidents i la contaminació. Disminuir la sinistralitat en les carreteres és objectiu de la Unió Europea des de 2001, llavors es fixà com objectiu pel 2010 reduir a la meitat els accidents a les carreteres que aportaven uns 54.000 morts. L’objectiu establert esta lluny de complir-se si considerem que al 2007 el nombre de morts foren 43.000, un 75% de les quals es van deure, segons la pròpia Comissió Europea, a l’excés de velocitat (30%), a l’alcohol (25%), a no portar cordat el cinturó de seguretat (17%), i a no respectar els semàfors vermells (4%). L’anàlisi de les dades d’accidentalitat enquadrades en les sistemàtiques reduccions de la velocitat, en l’augment dels controls i polítiques sancionadores, o en la proposta de directriu europea d’intercanvi electrònic d’informació

Cal aplicar als vehicles nous mecanismes de seguretat. / ARXIU

per facilitar que les sancions s’apliquin independentment del país on es resideix i en el que es comet la infracció, evidencia que aquests tipus d’actuacions no són suﬁcients o, tal vegada, aquesta no sigui la millor via per afrontar la problemàtica, en especial si ens atenem a què la pròpia Comissió al 2006, tot explicant que el 93% dels accidents es produeixen per errors humans, demana una aposta decidida per dotar d’intel·ligència al vehicles, és a dir, que el cotxe autoassumeixi el control i eviti l’error del conductor tot activant, si es requerit, mecanismes de protecció dels ocupants per minimitzar els seus danys.

Sistemes com el Predictive Safety System, el Pre Safe, o el Pre-crash Safety, entre altres, són realitats que permeten des de la frenada automàtica i canvi de direcció, a l’observació de les constants fisiològiques del conductor, o a què en situacions crítiques s’ajustin la posició dels seients, es tensin els cinturons, i es controli la deformació de la carrosseria; tampoc es pot oblidar els sistemes de visió nocturna, o l’avís automàtic en cas d’emergència, el E-Call, que permet que el propi cotxe en el moment de col·lisió emetí un avís a emergències al “112”, enviant les dades de l’accident i la localització.

La tecnologia permet escollir les dues vies, de forma alternativa o simultània, malauradament sembla que la via escollida en el dilema control o seguretat, sigui únicament tecnologia per vigilar i sancionar, tot deixant en segon terme l’ús generalitzat de la tecnologia per podernos moure amb rapidesa i seguretat, de tal manera que per reduir el risc la solució emprada és fer-nos moure con si no estiguéssim al segle XXI i més pendents de la senyalització i controls que de la via. Potenciar els controls per detectar i posar fre a les persones que es salten les normes de circulació i es converteixen en bombes ambulants és una obligació sens dubte indefugible, però també hauria de ser-ho, dotar els vehicles de tots aquells complements tecnològics per garantir una mobilitat ràpida i segura amb la tecnologia més puntera, ja que per costosa que sigui la inversió en seguretat molt més gran són els costos socials, i econòmics, que es produeixen per no usar la tecnologia que tenim disponible.

Directius / FINANCES

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A DANIEL MARSOL, DIRECTOR DE LA CAIXA RURAL DE GUISSONA

“Tenim el millor rati d’eficiència del sistema financer espanyol” La Caixa Rural de Guissona és una petita entitat financera la mida i pretensions de la qual la fan més propera, eficient i segurament més humana que moltes altres. Encaren la crisi amb resolució i amb “els peus a terra” però amb la seguretat de la seva solvència i la baixa morositat que registren. El seu director, Daniel Marsol, ens explica la seva estratègia. BEGOÑA GIMÉNEZ

“Som una entitat oberta a tothom; la nostra missió és universal”

L’any 1963 es va fundar la Caixa Rural de Guissona. Amb quins objectius neix? Caixa de Guissona (CG) va néixer per donar suport i serveis financers a les famílies del nostre entorn, principalment vinculades amb el món de la pagesia i una incipient activitat ramadera. S’han assolit aquests objectius, en aquests 45 anys? Es continuen mantenint o n’hi ha de nous? Amb humilitat, però també amb orgull, pensem que sí, que la nostra entitat ha contribuït durant aquests anys al desenvolupament i benestar de moltes famílies. Respecte als objectius d’avui, són els mateixos malgrat que en el món global en què avui vivim la nostra missió és clarament universal i sense cap tipus d’exclusió o limitació. La Caixa de Guissona s’adreçava especialment a pagesos i ramaders. En quin moment es va obrir al públic en general i per què? Ja fa molts anys que CG lluita per donar a conèixer que la nostra és una entitat oberta a tothom, en què el que importa és només si podem assolir amb els nostres clients avantatges mutus que ens facin sentir satisfets a tots. Al web diuen que són una de les entitats més eficients de tot el sistema espanyol. A què es refereixen? Les nostres despeses són les més reduïdes del sector en relació al volum de recursos que gestionem. Avui que tothom parla de productivitat, i quan el concepte d’eficiència està en boca de totes les entitats, CG pot presumir del millor rati d’eficiència del sistema financer espanyol. Benefici net: 2,84 milions d’euros (creixement del 7,69%

“Volem ser una gran caixa no una caixa gran” “Ningú ens ha plantejat una fusió i nosaltres no hi pensem ” dels atributs de CG i la majoria d’ells utilitzen els avantatges que ofereix la nostra entitat. Antoni Ballabriga durant les jornades “Coresponsables” a Barcelona. / CEDIDA

respecte 2007). Com preveuen que serà aquest 2009? Malgrat l’entorn recessiu en què haurem de desenvolupar la nostra activitat aquest 2009, la nostra aspiració és la mateixa de cada any, millorar lleugerament els registres record de l’any anterior. Amb tot, a CG pensem que 2010 serà encara un any més complicat que no pas aquest 2009. Quants clients tenen? De quin perfil són? Sempre és complicat donar aquesta dada, ja que no tothom entén el mateix per la paraula client. Nosaltres associem el concepte de client a una vinculació i operatives mínimes, que situï CG entre les primeres opcions de la persona a l’hora de cobrir les seves necessitats financeres. Segons els nostres criteris, CG té avui uns 30.000 clients. El seu perfil és del tot divers, des de ramaders fins a funcionaris, passant per tot tipus de professionals i petites empreses, ja hem dit abans que a CG hi cap tothom que tingui

ganes. No han rebut cap ni una reclamació dels clients. Què feu millor que la resta? Posar-nos a la pell dels nostres clients, i oferir productes clars i entenedors, mai no fem servir paraules estranyes ni productes que qualsevol persona no pugui ser capaç de comprendre amb una explicació d’un parell de minuts. No és gens difícil, ho assegurem. No cobren comissions, és per moda o ha estat així des del principi? Res de modes, mai no hem aplicat comissions per serveis, és una forma d’aconseguir el que hem explicat abans. Quina és la relació amb el Grup Alimentari de Guissona? El GAG és el nostre millor client i una mica més. Tots els col·lectius que tenen relació amb les empreses del Grup, com són els grangers, proveïdors, clients, treballadors i col·laboradors, són informats

Estan especialitzats en algun tipus de producte en concret? No, mirem de cobrir la gamma bàsica de serveis financers que demanen les famílies i les pimes del nostre entorn. Quin és el grau de morositat que tenen? Els afecta menys que altres entitats? Sempre hem mirat de tocar de peus a terra, tot i que això hagi suposat renúncies. El nostre rati de morositat no arriba a l’u per cent, quan el sector està ja per sobre del quatre. Pensem que patirem increments en els propers mesos tot i que estem convençuts que per les nostres polítiques de màxima prudència, sempre estarem molt per sota dels nivells de la majoria d’entitats. Han hagut de recórrer al Fons d’Adquisició d’Actius Financers? No, de cap manera. No sabríem ni com fer-ho. Un dels grans problemes que tenen ara les caixes són les hipoteques que es van concedir. Van fer moltes vostès? També

tenen borsa de pisos? És clar que en vam fer, i avui en continuem fent. Sempre que l’operació sigui coherent no tenim cap problema. I no, fins ara no tenim borsa de pisos per vendre. Quan es parla de fusions al sistema ﬁnancer espanyol, sempre es pensa en l’absorció de les entitats més petites. Com ho veurien vostès? Ho estan estudiant o els ha arribat alguna oferta o l’han fet vostès per integrar-se en alguna altra caixa? Ningú no ens ha plantejat res, ni nosaltres hi hem pensat. Estem extraordinàriament còmodes, i mantenim una enorme il·lusió per seguir treballant cada dia. Com els agradaria posicionar-se en el futur? Anirem allà on els nostres clients ens demanin que hi anem, sempre és clar que puguem mantenir-nos fidels els principis i criteris que han orientat la nostra feina tots aquest anys. Com estan desenvolupant la seva estratègia d’internet? Està donant bons resultats? Internet és el complement ideal per a la nostra aposta. La majoria dels nostres clients no disposen de cap oficina on anar, per això els percentatges d’operativa a través de la banca electrònica no paren de créixer. Si em permet la broma, si Internet no existís potser l’hauríem inventat a CG. Pensen fer una expansió d’oﬁcines per Catalunya o almenys a Barcelona? No en el curt termini. És còmode ser tan petit? Comodíssim. Més petit, també vol dir més àgil, més proper, en alguns casos potser la mida no és el més important. Volem ser una gran caixa no pas una caixa gran.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

VALORS DEL MES

20 abril 08 20 abril 09

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-40,33%

-29,23%

-36,39%

-33,22%

-18,86%

3.769,89 2.249,44

1.913,12 1.353,92

13.696,60 8.711,33

6.786,55 4.531,67

1,59 1,29

ABRIL 2009

Avaluar el passat és un pas necessari per preparar el futur. Aquesta retrospectiva de tot l’any fa esgarrifança, la manera galopant com han baixat tots els valors. Potser properament canviarem de signe.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

ABRIL 2008

RETROSPECTIVA

ABRIL 2008

ABRIL 2009

ABRIL 2008

ABRIL 2009

L’EVASIÓ FISCAL COSTA AL MÓN 1- 1,6 BILIONS DE DÒLARS A L’ANY

Cap a la fi del secret bancari? La crisi financera ha despertat en les primeres potències mundials la necessitat de destapar els paradisos fiscals i ha obligat a aixecar el secret bancari com a mesura de prevenció.

LAIA JARDÍ

Durant els anys precedents a la liberalització dels moviments de capital dels vuitanta, les grans economies mundials van apartar la vista dels paradisos fiscals. Eren una via per permetre a multinacionals i rics pagar impostos a preu d’amic i, gràcies a la seva utilitat pels negocis, cap govern es va voler veure en la disjuntiva d’haver de tancar les seves llacunes jurídiques. Més d’un any i mig després de l’inici de la crisis financera, l’ambient ha canviat. Amb els ingressos tributaris de capa caiguda, els mateixos governs que durant els darrers anys han desviat la mirada, volen ara la seva part del pastís. Els pressupostos sota pressió i les arques buides després dels multimilionaris plans d’estímuls fiscals han portat a les primeres economies mundials a situar l’evasió fiscal a l’agenda política. La cimera de líders del G-20, el passat 2 d’abril a Londres, va ser la primera mostra. Els dirigents de les principals potències del món van declarar “la fi del secret bancari”. Al comunicat final, la paraula temuda des de Jersei fins a Andorra apareix sense titubejos: sancions. “Adoptarem mesures contra els territoris no cooperatius, incloent els paradisos fiscals. Estem

disposats a aplicar sancions per protegir els sistemes financers”, resa el document. El mateix vespre, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar tres llistes: la negra dels països que no han mostrat intenció de modificar el seu comportament (Costa Rica, Malàisia, Filipines i Uruguai); una blanca dels 40 que han implementat “de forma substancial” els acords per compartir informació tributària; i una gris de 38 països que s’han compromès a fer-ho. L’escassetat d’integrants a la llista negra s’explica perquè incondicionals del secret bancari com Luxemburg, Mònaco o Andorra van adoptar alguns estàndards de l’OCDE a última hora abans de la cita a Londres. La llista negra només va durar cinc dies, temps que van trigar els seus quatre ocupants a comprometre’s a implementar els estàndards internacionals de transparència. Lluny de calmar els ànims, la redempció parcial d’aquests països ha disparat el descontent d’alguns Estats europeus poc d’acord amb la decisió de l’OCDE de posar-los al mateix sac que notoris refugis fiscals com Andorra, Gibraltar, Liechtenstein o les Bahames. És el cas d’Àustria, Bèlgica,

Luxemburg i Suïssa. “El tractament d’alguns països és incomprensible”, deia el primer ministre de Luxemburg, JeanClaude Junckers. La ministra d’Exteriors suïssa, Micheline Calmy-Rey, desacreditava la llista dient que els criteris adoptats són “polítics”. En la seva defensa, el secretari general de l’OCDE, el mexicà Ángel Gurría, va dir que l’organisme elabora llistes des de fa anys i que sempre s’han aplicat els mateixos criteris, bàsicament el nombre i qualitat dels acords de cooperació fiscal subscrits per cada país. Gurría va tenir més dificultats per justificar per què EUA, el Regne Unit i Xina estan a la llista blanca quan al seu interior tenen territoris que actuen com a paradisos fiscals, com els estats nordamericans de Delaware o Nevada, l’illa britànica de Jersei, o les xineses Macau i Hong Kong. En aquest sentit, la revista The Economist assenyala que els exemples més il·lustres de secretisme bancari i frau fiscal no es troben a les remotes valls alpines ni a les solejades illes tropicals sinó “al pati de darrera de les principals economies del món”. El passat 2 d’abril va representar l’inici d’un llarg procés per acabar amb el secretisme bancari. Els problemes? Que un país pot fer una petició

d’intercanvi d’informació tributària però és relativament fàcil pels paradisos ﬁscals rebutjar-la. Si bé hi ha un efecte dissuassiu en saber que és possible, el que s’ha aconseguit està lluny d’un intercanvi

L’última cimera del G-20 ha tractat l’evasió d’impostos com a mesura per combatre la crisi

automàtic d’informació. Queda també per concretar quines sancions s’aplicaran als qui no compleixin els requisits de l’OCDE o fins a quin punt els països en vies de desenvolupament es beneficiaran d’aquest procés. Amb tot, l’acord del G-20 sobre els paradisos fiscals pertany a l’estricte terreny de la moral ciutadana. Ni els paradisos fiscals van provocar la crisi ni els qui allà tenien dipositat el seu patrimoni hauran pogut eludir les pèrdues. Aquesta croada que s’ha marcat el G-20 no servirà per sortir de la recessió, excepte en la mesura que això permeti augmentar els ingressos per impostos. I potser ni tan sols això. Segons el Banc Mundial, la corrupció i l’evasió fiscal costen al món 1-1,6 bilions de

EL LLISTAT DE L’OCDE: Llista blanca (jurisdiccions que han implementat els estàndards ﬁscals acordats): Alemanya, Argentina, Austràlia, Barbados, Canadà, Corea, Dinamarca, EUA, Emirats Àrabs, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Guernsey, Hongria, Illa de Man, Illes nord americanes de Virgin, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Jersei, Malta, Mauritius, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Seychelles, Sud-àfrica, Suècia, Turquia, Xina, Xipre Llista gris (jurisdiccions i centres ﬁnancers que s’han compromès a complir amb els estàndards però que no els han implementat): Andorra, Anguilla, Antigua i Barbuda, Aruba, Àustria, Bahames, Bahrain, Bèlgica, Belize, Bermuda, Brunei, Dominica, Gibraltar, Grenada, Guatemala, Illes britàniques de Virgin, Illes Caiman, Illes de Cook, Illes Marshall, Illes de Turku i Caicos, Libèria, Liechtenstein, Luxemburg, Mònaco, Montserrat, Nauru, Neth, Niue, Panamà, Samoa, San Marino, Sant Kitts i Nevis, Santa Lucia, Sant Vincent & Grenadines, Singapur, Suïssa, Vanuatu, Xile. Últimes incorporacions (abans a la llista negra): Costa Rica, Filipines, Malàisia i Uruguai. Llista negra (països sense intenció de colaborar): Buida, actualment.

Anàlisi de valors / FINANCES

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

LA CONSTRUCCIÓ ALS EUA UNEIX FORCES

ARCELORMITTAL REDUEIX A ESPANYA

REANIMAR EL HANDLING D’IBERIA

Dos pesos pesats de la construcció als EUA han arribat a un acord de fusió. Pulte Homes comprarà Centex en una operació valorada en 3.100 milions de dòlars. L’aliança dels dos grups crearà el primer grup constructor dels EUA de complexes residencials. La facturació combinada d’ambdós va sumar 11.600 milions de dòlars el 2008.

Després de reduir la seva producció en un 55% a tot Europa, el primer productor mundial d’acer ha anunciat el tancament temporal de plantes arreu d’Europa. 5 correspondran a Espanya, el que afectarà a 12.500 treballadors. Presentarà un ERO temporal per un any a totes les fàbriques.

Un dels objectius del nou pla director 2009-11 d’Iberia és treure de pèrdues la seva ﬁlial de serveis aeroportuaris, el handling. Iberia pretén augmentar els ingressos en 14 milions d’euros i estalviar-se 40 milions. Per fer-ho, acomiadarà a 1.200 treballadors en els pròxims 2 anys.

TELECINCO

2 MARÇ

15 ABRIL

Les empreses de televisió s’estan convertint en els únics rivals dels bancs en el rally d’ascensos de les últimes setmanes. Telecinco ha protagonitzat l’escalada més important de l’Ibex-35 de l’últim mes, amb guanys d’un 73% des de mitjans de març. La porta oberta a la TDT de pagament, les expectatives de fusions al sector i l’anunci de José Luis Rodríguez Zapatero sobre l’aplicació d’una dràstica reducció de la publicitat a TVE han accelerat la remuntada borsària del grup presidit per Alejandro Echevarría. Telecinco ha aconseguit esborrar les pèrdues des de gener, amb un saldo positiu d’un 3% (a 15 d’abril).

ELS TÍTOLS DE LA FIRMA D’ENGINYERIA S’HAN REVALORAT UN 41,6% EL 2009

Técnicas Reunidas lidera el canvi de rumb del sector d’infraestructures Un any de càstig, seguit d’un 2009 de treva. La de Técnicas Reunidas és una història semblant a la d’altres grups d’infraestructures espanyols, una nissaga que va començar a mitjans de l’any passat amb la caiguda en picat dels preus del petroli, va seguir ﬁns tancar el 2008 amb pèrdues del sector superiors al 50% i és ara quan torna a recuperar el pols del mercat – i la conﬁança dels analistes –. LAIA JARDÍ

El grup d’enginyeria presidit per José Lladó capitaneja el canvi de trajectòria d’un sector que torna a figurar entre els preferits dels analistes després de l’excessiu càstig borsari de l’any passat, provocat pels endeutaments d’algunes firmes i, en el cas de Técnicas, perquè el mercat va simplificar el seu model de negoci i el va associar única i exclusivament a l’evolució del preu del cru. Després de perdre un 57% el 2008, Técnicas Reunidas s’ha convertit en el que portem d’any en un dels valors estrella de l’Íbex-35. Només per darrera de Bankinter, la companyia lidera els guanys del selectiu i acumula una revalorització del 41,6% (a 15 d’abril). Així i tot, els analistes creuen que el valor encara promet alegries, sempre i quan el barril de cru l’acompanyi. Dedicada a la construcció d’instal·lacions industrials principalment per a clients del sector energètic (petroli i gas), Técnicas Reunidas es mou en un àmbit especialment tocat per la crisi. No l’ajuda que la caiguda del preu de les matèries primeres hagi limitat la capacitat d’inversió dels seus clients. No obstant, els experts

Técnicas Reunidas s’ha convertit durant el 2009 en un dels valors estrella de l’IBEX-35 de Deutsche Bank destaquen la fortalesa del negoci de Técnicas. “Juntament amb la resta de la indústria, la companyia afronta una nova etapa. Esperem menys inversions, especialment en l’activitat de reﬁnament i en els camps petroquímics”, remarca el banc alemany. Afegeix que la forta posició del grup “possiblement li permeti capejar el temporal, com demostren els últims contractes que s’ha adjudicat”. De Técnicas Reunidas se’n destaca el ser una companyia que no depèn d’un excessiu apalancament per a continuar creixent, amb balanços capaços de resistir un major abatiment del mercat i un llibre de comandes sòlid i en augment. El grup compta amb el major nombre de comandes de la indústria, una cartera que, segons els seus càlculs, li garantirà com a mínim dos anys de negoci, el que suposa el major rati entre els seus compara-

Els resultats d’aquest sector estan molt lligats a l’evolució del preu del cru. / ARXIU

bles i un gran valor a l’entorn d’incertesa actual. Técnicas s’ha convertit aquest any en una de les principals apostes del mercat i lidera les companyies del selectiu amb major quantitat de recomanacions de compra. Segons Link Securitites, una de les ﬁrmes que aconsella comprar, a tot això s’ha de sumar la seva atractiva rendibilitat per dividend i el potencial de revaloració de les seves accions que, a un preu objectiu del consens de 32,09 euros, és del 22% durant els pròxims 12 mesos. Deutsche Bank, que també

recomana comprar, identifica com a principals riscs del valor aquells relacionats amb l’aparició de dificultats en l’execució de projectes, una caiguda del preu del petroli, els riscs derivats dels tipus de canvi i un descens de la demanda mundial d’energia. El 2008, el grup va tancar amb un beneﬁci net de 137,1 milions d’euros, un 31% més de l’obtingut l’exercici anterior. Impulsada per un comportament positiu a totes les divisions del grup, la xifra de negocis va créixer un 23,6%, ﬁns els 2.478,5 milions d’euros.

Les adjudicacions el 2008 van ser de 2.207 milions i la cartera de comandes a finals de desembre es va mantenir en 4.711 amb projectes que s’allarguen fins el 2012. Técnicas té caixa suficient com per mantenir el seu dividend en un futur. Durant la junta d’accionistes del 4 de maig, el consell d’administració proposarà abonar un dividend complementari de 0,65 euros que, sumat als 0,64 euros bruts per acció que va pagar el 21 de gener, elevaran el pes de la retribució als accionistes al 50% dels seus beneficis de 2008.

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

REFLEXIONS SOBRE ELS ACTORS PRINCIPALS DE LA CRISI

No som tots una mica culpables? Els diferents actors que han intervingut en l’esclat de la crisi financera són els que han contribuït a fer un país menys competitiu i han desaprofitat l’anterior conjuntura alcista. Reflexionar sobre el paper que ha tingut cadascun d’aquests actors pot ajudar a trobar solucions per sortir de la crisi. RAFAEL SAMBOLA PUIG PROFESSOR DE FINANCES D’EADA

Després de 15 anys de creixement ininterromput a Espanya, la nostra economia, juntament amb la d’altres països, ha entrat en un període de recessió sense precedents. Des del meu punt de vista i després d’haver viscuts els anys d’expansió més llargs de la història recent, han coincidit un seguit de circumstàncies que han agreujat i que empitjoraran encara més la nostra delicada situació en el futur. Tot i que entenc que ara no és el moment de buscar culpables sinó de trobar solucions, m’ ha semblat oportú reflexionar sobre els actors principals que, de manera directa o indirecta, han influït a l’hora de trencar aquesta tendència alcista. Sense dubte hem viscut més d’una dècada de clar desenvolupament econòmic, però també hem desaprofitat una conjuntura favorable per arribar a ser un país més competitiu i preparat per aquest període de crisi que aguaita. I, què han fet els diferents actors? Les entitats financeres. Són coautores de la bombolla immobiliària, de la crisi financera i de l’empresarial. En primer lloc, les seves inversions en productes financers sintètics de qualitat creditícia dubtosa han posat en escac el sistema financer. En segon lloc, la seva política expansiva en la concessió de crèdit hipotecari ha estat marcada per l’objectiu de no perdre quota de mercat i augmentar els seus marges de valor absolut. Aquesta política s’ha vist agreujada en alguns casos, per la mancança de criteris rigorosos per a l’anàlisi del risc, i en d’altres, per la manca d’objectivitat en la valoració dels actius que garanteixen l’operació. La seva pèrdua de valor juntament amb l’inici de la recessió econòmica i l’increment de la morositat, han portat a les altes instàncies de les entitats de crèdit a ordenar el tancament de la concessió de préstecs. Aquesta mesura

Els accionistes han desinvertit en les societats així que han deixat d’obtenir guanys. / ARXIU

no ha fet més que desincentivar de manera dràstica la compra finançada de béns duradors per part dels consumidors i asfixiar a les empreses davant la impossibilitat d’obtenir deute bancari per finançar el seu deteriorat circulant. Les empreses. Algunes d’elles han desaprofitat una oportunitat única per créixer de manera sostenible i invertir en la seva diferenciació i en el desenvolupament de nous productes o serveis. Algunes han preferit ser generoses en el repartiment de dividends i unes altres han optat per invertir en operacions o sectors clarament especulatius, com el sector immobiliari, pensant en el curt termini i els resultats atípics, encara que fos a base d’un apalancament fins a les celles. Els accionistes. Orientats molts d’ells a la rendibilitat per dividend i a l’augment continu del valor de les seves accions, han desinvertit en aquelles societats les plusvàlues de les quals no estaven a l’alçada de les circumstàncies sense reflexionar sobre la lògica o l’origen d’aquests guanys. Els alts executius. D’algunes grans companyies engominats, amb corbata vistosa, qualificats pels que els envolten i selec-

cionen com a líders a tenir en compte i proveïts d’una collecció de targetes de crèdit (corporatives, és clar), s’han mogut pel món dels negocis sense reparar en les despeses. No només han estat experts a negociar el seu contracte blindat i el seu salari milionari, sinó que a més s’han autoadjudicat boniﬁcacions milionàries quan han complert els objectius i han estat incapaços de penalitzar els seus ingressos quan ha succeït el contrari. Són els mateixos que han lluït la seva saviesa parlant de responsabilitat social corporativa i que ara, en diagnosticar la situació de la seva empresa, recomanen com a única solució acomiadar a gran part dels empleats. Els polítics. Han estat incapaços, en el període de creixement econòmic, d’apostar per la petita i mitjana empresa i la seva competitivitat. Aquest vertader generador d’ocupació i motor de l’economia ha freturat de comprensió, ajudes i/o incentius per a la seva millora contínua, principalment en aquells sectors i activitats el futur dels quals podria quedar compromès per ser més sensible a la crisi econòmica. Sens dubte, una altra oportunitat perduda i que ha tingut com a contrapartida posar tots els ous a la mateixa cistella i apos-

tar pel sector de la construcció i el sector immobiliari. Això va permetre l’Estat incrementar de manera substancial el flux de diners recaptats via impostos (tant directes com indirectes) i presumir de tenir un creixement del PIB per damunt de la mitjana europea. Ara ens trobem amb la paradoxa i la preocupant tesi d’alguns polítics entesos en la matèria que afirmen que a finals de 2009 podem arribar als cinc milions d’aturats. No és d’estranyar que les agències de rating Moody’s o Standard & Poor’s (aquestes donen per un altre article) avaluïn com a vulnerable la qualificació creditícia del deute públic espanyol com a conseqüència de les perspectives poc falagueres de la seva economia. La raó que argumenten és molt senzilla: “Els països que han perdut un motor substancial del creixement econòmic (sector de la construcció a Espanya) dependran de la competitivitat externa a l’hora de remuntar”. Precisament és la discutible competitivitat de les nostres empreses la que provocarà que es necessiti més temps per a sortir de la crisi. Novament els polítics perquè han aconseguit situar Espanya a la cua d’Europa en la qualitat de l’ensenyament i no han afrontat, una vegada per sempre, una reforma educativa a fons. El sistema educatiu espanyol manté una de les mesures més altes de fracàs escolar: un 30 per cent dels alumnes d’ensenyament obligatori abandonen els seus estudis abans d’acabar-los, amb la qual cosa, el seu futur laboral queda en dubte. La qualitat de la formació, l’aprenentatge d’idiomes i el foment de la innovació a través dels centres d’excel·lència acadèmica són els principals determinants de la productivitat i la competitivitat d’avui i del nostre futur. Les administracions. Per ser incapaces de gestionar el dia a dia sense incrementar de forma sagnant el nombre de funcionaris incorporats en

Les entitats financeres no van establir criteris rigorosos per a l’anàlisi del risc Els polítics han estat incapaços d’apostar per les pimes i la seva competitivitat L’administració ha incrementat de forma sagnant el nombre de funcionaris agències, departaments i fins i tot “ambaixades” de nova creació. Aquest increment ha llastat de forma important l’economia de l’Estat, qui ha obtingut a canvi dubtosos valors esperats de recuperació. Es tracta, sens dubte, d’una altra oportunitat perduda per millorar els processos administratius i eliminar una part important de la desesperant burocràcia administrativa. La societat. Faltada de valors i de regeneració moral, s’ha habituat a la política del pelotazo i a la cultura del mínim esforç. Disposada a consumir durant aquests darrers anys sense cap limitació, ha utilitzat totes les alternatives financeres al seu abast i ha viscut un cicle d’abundància pensant que el flux de diner augmentaria any rere any, sense tenir cura de l’estalvi i l’equilibri financer de qualsevol economia sanejada. Sens dubte vivim un període caracteritzat per l’oblit d’uns valors essencials, com són l’honestedat, la responsabilitat, el compromís i la humilitat. L’autor. Qui aquest article signa és també culpable, per no haver tingut l’habilitat o el coratge d’escriure’l quan s’havia de fer i denunciar una cosa que era tan evident i perjudicial per a la nostra economia. Però existeix també un bon nombre de persones i famílies innocents a qui no podem culpar de res i que es segueixen preguntant el perquè de la crisi, ja que per a ells el nivell de penúria continua sent exactament el mateix que fa 15 anys.

L’expert / INTERNACIONAL

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Internacional ELS RESULTATS DE LA CIMERA DEL G-20

Un G-20 pel segle XXI? Els resultats de la reunió del G-20 de principis d’abril deixen, més enllà dels aspectes més publicitats mediàticament, unes bones intencions que no haurien de ser retòriques, uns apunts de seriosos problemes i unes absències reveladores. JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Dels resultats de la cimera del G-20 del passat 2 d’abril hem tingut tota mena de comentaris. El reforçament del Fons Monetari Internacional, els compromisos de supervisió i regulació per evitar una altra onada d’excessos ﬁnancers, i una preocupació per reactivar el comerç mundial sense (gaire) més proteccionisme són els resultats més comentats i debatuts mediàticament. Però altres aspectes mereixen atenció amb una perspectiva a mig termini per tal d’avaluar si els resultats estan a l’alçada del que cal exigir a una governance de l’economia global del segle XXI.

Comentaris políticament correctes o compromisos seriosos? Caldrà esbrinar si algunes declaracions són mera retòrica o una seriosa constatació que els problemes globals tenen dimensions que van més enllà dels problemes estrictament ﬁnancers o econòmics, i que han d’incloure dimensions socials i un tractament assenyat dels problemes

ecològics que reconegui, com ja ha apuntat el Banc Mundial, que el medi ambient és el nou cabdal bé públic comú (global commons) de la nostra era. Així, els mitjans de comunicació han insistit en l’expressió “una crisi global requereix una solució global” però, al meu parer, de fet és més important la declaració “la prosperitat és indivisible”, que es tradueix en què “el creixement, per ser sostingut, ha de ser compartit”. Això, a la vista dels increments de les desigualtats generades en la fase d’expansió i la preocupació que puguin ser amplificades en la recessió, té especial significació... que no hauria de quedar en retòrica. També és significativa la reiteració en diverses ocasions dels interessos de les generacions futures, i les seves exigències en termes de sostenibilitat. Serà un brindis al sol que s’esvairà enfront de les urgències històriques de sortir de la crisi, o simple retòrica que serà oblidada quan arribin els primers indicadors positius, o quedarà pel futur la necessitat de construir una recuperació inclusiva, verda (sic) i sostenible.

Nucli dur Al nucli dur dels temes econòmics és important veure com s’interpretarà el trinomi que qualiﬁca la voluntat d’una economia mundial oberta basada en: 1) els principis de mercat; 2) una regulació efectiva; i, 3)

institucions globals fortes. És important el reconeixement que els mercats no operen en el buit institucional, sinó que les regulacions efectives (reconeixent que ﬁns ara n’hi ha hagut moltes d’inefectives) i un marc institucional realment global potent i de qualitat és l’entorn requerit per operar en els mercats. A més d’això, cal destacar tres aspectes importants. D’una banda, la referència a la necessitat d’afrontar els riscos amb perspectiva macroprudencial. Un dels factors més perversos en la dinàmica que ens ha portat a la greu crisi ﬁnancera és com la utilització d’instruments (eines d’innovació financera, tècniques de gestió de riscos, models matemàtics d’avaluació de riscos, etc.) que en teoria estaven dissenyats per reduir els riscos de cada entitat han provocat una gegantina fragilitat a nivell agregat: cada entitat declarava estar a cobert a nivell micro mentre que a nivell macro, com s’ha vist, la feblesa era cada vegada més gran. En llenguatge més planer, és cert en principi que es gestionen bé els riscos si “no es posen tots els ous al mateix cistell”, però si el que s’està fent és posar diferents cistells de forma cada vegada més perillosament acumulada sobre una mateixa taula, estem posant en risc la taula comuna (macro)... que quan caigui arrossegarà tots els cistells. D’altra banda, la preocupació per mantenir obert el sistema

comercial i facilitar el seu finançament. Realment, la situació és preocupant: l’Organització Mundial de Comerç ha estimat en un 9% en termes reals la caiguda del volum de comerç internacional el 2009, i –com es pot veure a la figura 1, extreta d’una interessant comparativa elaborada per Barry Eichengreen i Kevin O’Rourke, dos dels millors especialistes en història i anàlisi econòmica comparativa– una dinàmica d’aquest tarannà del comerç mundial ens apropa molt més del desitjable a un dels pitjors vessants de la Gran Depressió. Continuar per aquesta via és un luxe que no ens podem permetre i, per això, han de ser benvinguts tots els esforços per recuperar el paper de generació de riquesa del comerç internacional. I, en tercer lloc, cal prendre nota que els elogis al paper dels estímuls fiscals té una cautela important: la necessitat de comptar amb estratègies de sortida creïbles per tal d’evitar que els increments de despesa i reduccions d’impostos es converteixin en dèficits i deutes públics de difícil gestió... i digestió.

Absències (per ara) La principal absència es refereix al paper dels tipus de canvi. Cal recordar que la cimera de Londres de 1933 va fracassar per la impossibilitat d’arribar a acords sobre els tipus de canvi d’equilibri, i potser ara no s’ha volgut entrar en un terreny tan relliscós, més enllà de la referència de darrera hora a evitar devaluacions competitives, que cadascú interpreta a la seva manera. Però no es pot oblidar que les setmanes anteriors a la cimera es van produir diversos esdeveniments que tenien en comú suggeriments per reduir el paper del dòlar USA com a moneda de referència internacional. Xina va signar convenis comercials amb Argentina i altres països que prescindien del tradicional pagament en dòlars, mentre Brasil, Rússia i la pròpia Xina deixaven anar que caldria potenciar el paper dels Drets Especials de Gir de l’FMI com a unitat de compte alternativa. Les economies emergents no han volgut introduir aquest debat, de moment, al G-20, però caldrà seguir l’escalada d’una qüestió que ben segur es gestionarà amb saviesa... oriental.

Comparació de l’evolució del comerç internacional a la Gran Depressió i a l’actual crisi (períodes en mesos) 110 100 90 80 70 60

Juny 1929= 100

40 45

Abril 2008= 100

Font: Eichengreen i O’Rourke, A tale of two depressions, www.voxeu.org (6 d’abril de 2009).

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

La producció de petroli al món (en milions de barrils al dia) Font: Agència Internacional de l’Energia (AIE) 2012

2007 Noruega

2012

2007

(prev.)

3,9

3,3

Canadà

(prev.)

2,5

2007

2012

(prev.)

Regne Unit 1,6

2007 Estats Units 7,3

2012

(prev.)

7,4

2007 Egipte

2012

2007

(prev.)

3,1

3,5

Mèxic

2012

2007 2012

2007 Colòmbia

(prev.)

0,6

0,5

s/d

2007

2012

2007 Equador

Veneçuela

(prev.)

2,1

(prev.)

Nigèria

0,5

2012

2007 Brasil

(prev.)

3,3

2,2

Demanda 2007

2008

Amèrica del

25,8

26,1

27,1

Europa

15,4

15,6

15,9

Ex Unió Soviè-

2012

4,1

4,5

Xina

7,6

8,1

Resta d’Àsia

9,1

9,4

10,4

Llatinoamèria

5,5

5,6

6,2

Orient Mitjà

6,6

6,9

8,2

Àfrica

3,1

3,6

OCDE

49,6

50,3

52,1

Món

86,1

88,3

95,8

2007 Argentina

0,8

2012

(prev.)

0,8

2,3

2012

(prev.)

s/d

0,6

El mapa del món / INTERNACIONAL

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Comença el compte enrere

2012

2007 Russia

(prev.)

10,5

2012

2007 Iraq

La crisi econòmica està fent disminuir la demanda de petroli a nivell mundial, fins al punt que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha revisat a la baixa els seus pronòstics respecte a la demanda mundial per a l’any 2009. Concretament, preveu que baixarà un 1,5% respecte a l’any passat. Aquest descens en la demanda de petroli, però, no posa fi al debat sobre l’esgotament d’existències de la que és encara avui la principal font energètica. Els experts més pessimistes calculen que això pugui passar d’aquí aproximadament 12 anys amb una producció d’entre 90 i 100 milions de barrils al dia, mentre que els més optimistes allarguen aquest termini fins al 2030. Tot i que l’Agència Internacional de l’Energia no s’ha pronunciat clarament, es posiciona amb els més optimistes i treballa amb la idea que el 2030 encara es podrà donar resposta a una demanda de 120 milions de barrils al dia. Independentment d’això, però, ja ningú posa en dubte la necessitat de promoure un nou model energètic, també evidentment per motius ambientals. (prev.)

s/d

2,1

2007 Xina

3,8

2012

(prev.)

3,9

2012 (prev.)

0,7

2007 2007 Sudan

Índia

2012

0,8

2012

(prev.)

0,8

(prev.)

s/d 2012

2007 2007 Oman

0,7

2012

(prev.)

Malàisia

(prev.)

0,8

0,7

0,8

2007 Austràlia

0,6

2012 (prev.)

0,6

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

Internacional

NOVETATS A LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS UNITS I CUBA

NOTÍCIES DEL MES

Obama aixeca les restriccions d’enviament de remeses a Cuba Fidel Castro demana que aquestes decisions siguin el principi de la ﬁ del bloqueig, imposat per John F. Kennedy i vigent des de fa 47 anys. nes, ni tan sols el govern cubà”, ha assegurat el portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs.

NÚRIA CABRERA

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha ordenat que s’aixequin les restriccions als viatges de familiars i a l’enviament de remeses a Cuba. Una vegada entri en vigor aquest canvi, tothom que ho vulgui podrà enviar paquets d’ajuda humanitària i diners als ciutadans de l’illa. Segons fonts de l’administració nordamericana, l’aixecament de les restriccions pretén “donar suport al desig del poble cubà de determinar el seu destí”. L’aixecament de les restriccions signiﬁcarà per a les famílies poder viatjar a Cuba sense cap límit temporal o de freqüència. També es podran fer

Posar ﬁ al bloqueig L’expresident cubà, Fidel Castro, ha celebrat l’aixecament de les restriccions, però també ha recordat que encara existeix el bloqueig: “Del Mauricio Funes té 49 anys i és periodista. / ARXIU bloqueig, que és la més enviaments de materials amb el pla de George W. cruel de les mesures, no a l’illa, com ara eines Bush, que va endurir les s’ha dit ni una paraula. per a la pesca o llavors. restriccions amb l’objec- Així se li diu piadosaD’altra banda, surt bene- tiu d’accelerar els canvis ment al que constitueix ficiat el sector de les a l’illa, una iniciativa que una mesura genocida. comunicacions, amb la ha fracassat. El mal no es determina possibilitat de pagar des El govern dels Estats només pels seus efectes de l’exterior els telèfons Units ha demanat a Cuba econòmics. Constantmòbils dels residents que no interfereixi en ment costa vides humaa Cuba. Amb aquesta els enviaments. “Ningú nes i ocasiona patiments nova política en relació ha d’intervenir en les dolorosos als nostres a Cuba, Obama trenca relacions familiars cuba- ciutadans”.

CANVIS A LA REPÚBLICA TXECA

Jan Fischer és nomenat primer ministre de la República Txeca El nou primer ministre txec haurà de treballar per celebrar eleccions anticipades i esgotar la presidència europea que ocupen durant aquest semestre. NÚRIA CABRERA

El president de la República Txeca, Václav Klaus, ha nomenat Jan Fischer com a nou primer ministre en substitució de Mirek Topolánek, que es va veure obligat a abandonar el càrrec després que prosperés una moció de censura de l’oposició. El nou primer ministre, Jan Fischer, és un estadista de 58 anys sense perfil polític. La seva tasca principal serà esgotar la presidència de la Unió Europea, que els txecs tenen durant aquest semestre, i formar un govern que condueixi el país a la celebració d’eleccions anticipades el proper octubre.

Una vegada assumit el càrrec, el nou primer ministre ha assegurat que arriba al govern com “una persona apolítica i especialista, però com algú amb l’experiència suficient a l’Administració Pública”. Pel que fa al nou equip de govern, Fischer ha dit que “no serà un executiu de nous plans, sinó de feina dura” amb la intenció de “treballar al servei del país per portar-lo a les eleccions anticipades amb tranquil·litat i amb tots els compromisos complerts”. El primer ministre escollirà com a nous ministres a candidats independents proposats pels partits polítics. Està previst que el

president del país, Václav Klaus, els nomeni durant el mes de maig. Fins que es produeixi la nova investidura, l’ara primer ministre dimissionari, Mirek Topolánek, haurà de mantenir les responsabilitats derivades de la presidència de la Unió Europea que, durant tot aquest semestre, recau en la República Txeca.

Eleccions anticipades En les seves primeres declaracions una vegada nomenat primer ministre, Fischer ha fet referència a la presidència europea, però també a l’especial situació que ha d’afrontar per la crisi econòmica: “Aquest govern haurà

d’afrontar la presidència de la UE i demostrar la seva capacitat per mitigar l’impacte de la crisi econòmica”. Fischer, director del Centre Nacional d’Estadística, també ha recordat que el nou Govern haurà de preparar el pressupost per al 2010, una tasca clau ja que, segons les previsions, el dèficit tributari amenaça amb superar el 4% del PIB tant aquest any com durant el 2010. Durant el seu nomenament, Fischer també va remarcar que no té ambicions polítiques i que desitja tornar al seu càrrec al Centre Nacional d’Estadística després de les eleccions anticipades.

JAPÓ ENGEGA UN PLA D’ESTÍMUL DE 154.000 MILIONS DE DÒLARS

El Govern japonès ha presentat un pla d’estímul ﬁscal de 154.000 milions de dòlars per a l’exercici del 2009, centrat en la creació d’ocupació i ajuda a empreses. La xifra, que equival al 3% del PIB, vol ser un revulsiu per rescatar l’economia d’un país que ha de sortir de la pitjor recessió dels darrers 50 anys, a través d’inversions i ajudes en eﬁciència energètica, educació i salut. Aquest pla d’estímul és el tercer que es porta a terme en els darrers mesos. El primer ministre, Taro Rosteixo, va explicar que amb les mesures proposades pel seu gabinet pretenen crear dos milions d’ocupacions en tres anys i dur la demanda a nivells entorn als 60 bilions d’iens (597.840 milions de dòlars). XINA OBSERVA ELS PRIMERS SIGNES DE RECUPERACIÓ EN LA SEVA ECONOMIA

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha afirmat que l’economia del país ha mostrat signes positius durant el primer trimestre de l’any, com a conseqüència del pla d’estímul econòmic adoptat el mes de novembre. “Xina no pot salvar el món i tampoc pot sobreviure sense el món. Hem de fer tot el possible per minimitzar l’impacte d’aquesta crisi”, ha dit el primer ministre xinès. El dirigent considera signes positius que la demanda domèstica hagi augmentat de forma sostenible i la inversió en actius fixos hagi crescut a bon ritme. Al mateix temps, les importacions i exportacions han registrat un cert augment mensual. D’altra banda, s’ha elevat l’índex de gerents de compres i el de confiança empresarial de la indústria manufacturera. L’FMI ACONSELLA ALS PAÏSOS DEL CENTRE I L’EST D’EUROPA QUE ADOPTIN L’EURO

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha assegurat en un informe que els estats del centre i l’est de la Unió Europea (UE) haurien de considerar la possibilitat de substituir les seves monedes nacionals per l’euro, tot i que no s’uneixin formalment a l’Eurozona. Segons l’FMI, l’entrada a l’euro “ofereix als països de la UE els majors beneﬁcis en termes de resoldre el deute acumulat amb monedes estrangeres, acabar amb la incertesa i restaurar la conﬁança”. Si no entren a formar part de la zona euro, els països que vulguin tancar el seu deute extern hauran de portar a terme una “reducció massiva del creixement domèstic”. Segons un dels diaris econòmics més prestigiosos, Financial Times, l’informe podria reiniciar el debat sobre les estratègies a adoptar per ajudar a l’Europa central i de l’est. FRANÇA CONTINUA OPOSANT-SE A L’ENTRADA DE TURQUIA A LA UE MALGRAT LA PETICIÓ D’OBAMA

El president francès, Nicolás Sarkozy, reitera la seva oposició a l’entrada de Turquia a la UE i assegura que la “immensa majoria” dels estats membres comparteixen la posició francesa. A més, destaca que, a qui correspon decidir sobre la candidatura turca és als estats membres. Sarkozy va fer aquestes declaracions a la cimera de Praga, després del suggeriment del president dels Estats Units, Barack Obama, perquè la Unió Europea accepti l’adhesió de Turquia. “Jo treballo braç a braç amb Barack Obama, però tractant-se de la UE, correspon als estats membres decidir”, ha dit Sarkozy. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha aﬁrmat que acull amb “satisfacció” les declaracions d’Obama sobre Turquia.

MAIG 2009

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

OPORTUNITATS DE NEGOCI A L’AMÈRICA LLATINA

Xile vol dinamitzar les inversions estrangeres en temps de crisi Sectors com l’energètic, la construcció i les telecomunicacions són els àmbits on es troben les millors oportunitats de negoci en inversions i exportacions. A més, Xile ofereix una bona posició com a porta d’entrada a la resta de mercats llatinoamericans.

Són molt nombroses les empreses espanyoles presents a Xile Xile és una de les economies més sòlides de l’Amèrica Llatina i s’ha convertit en tot un referent

Actualment, Xile continua les negociacions per formar part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). / ARXIU NÚRIA CABRERA

Xile compta amb una de les economies més sòlides de l’Amèrica Llatina, convertintse en un referent al seu continent, i en una porta de prestigi per entrar al mercat sudamericà. Per aquest motiu, des dels organismes i les institucions de Xile, es té l’objectiu de continuar la tendència de creixement de les inversions estrangeres en el país, sobretot en un moment en el qual la crisi colpeja de forma general. De fet, segons la previsió de diversos experts consultats pel Banc Central de Xile, l’economia del país es contraurà un 0,5% el 2009, xifra molt llunyana de la variació positiva del 0,2% que es preveia el passat mes de març. Es tracta de la setena reducció de forma consecutiva de la previsió de creixement per aquest any, segons una enquesta publicada pel Banc Central de Xile. Si es compleix aquesta previsió, 2009 seria el primer any de contracció de l’economia xilena des de 1999, quan per efectes de la crisi asiàtica, el PIB va caure un 2,6%. Per l’any 2010, els experts mantenen la previsió d’un creixement del PIB del 3%, i d’un 4% pel 2011. Xile segueix una política d’obertura econòmica internacional, també coneguda sota el nom de regionalisme obert, a través d’un procés continu de libera-

lització comercial, mitjançant la signatura d’acords comercials bilaterals amb la major part dels països amb què manté relacions econòmiques. Es tracta del país amb més acords signats a nivell mundial. Actualment, Xile continua les negociacions per formar part de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), una posició que depèn del compliment d’una sèrie de requisits en els àmbits econòmic i social, que fan referència a les polítiques d’ocupació. Una de les primeres empreses que ha escollit Xile per desenvolupar els seus projectes en temps de crisi és la multinacional IBM, que ha inaugurat el seu primer Service Desk durant el mes d’abril. D’altra banda, Aguas Andinas, filial d’Aigües de Barcelona (Agbar), ha revisat els seus projectes i ha augmentat el seu pla d’inversió

a Xile per aquest any, de prop d’uns 170 milions de dòlars. Durant l’any 2008, van iniciar els seus negocis a Xile empreses multinacionals com les espanyoles Saba Aparcamientos i GlobalVia Infraestructuras S.A., i GV Cayman Trust i Merrill Lynch.

Oportunitats als sectors tradicionals Les empreses espanyoles compten amb molt de prestigi en diferents sectors de l’economia, que fan referència a la tradició d’inversió de les empreses de capital espanyol a Xile. Així mateix, els sectors bàsics d’inversió són els sectors habituals de destinació de la inversió espanyola a Xile, com l’energètic (electricitat, gas i aigua), les telecomunicacions, els serveis ﬁnancers i la construcció. A més, hi ha d’altres sectors que estan començant a mostrar-

DADES GENERALS Població:

16,9 milions 755.838,7 km2

Superfície: Capital:

Santiago de Xile

Sistema polític:

República presidencialista

Inﬂació:

8,7% (2008), 3% (estimació 2009)

Creixement del PIB:

3,2% (2008), -0,5% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Xina (14,8%), Estats Units (12,5%), Japó (10,5%), Països Baixos (5,8%), Corea del Sud (5,7%), Itàlia (5,1%), Brasil (5%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Ministerio de Economía de Chile, Instituto Nacional de Estadísticas de Chile, Banco Central de Chile.

se com a noves oportunitats de negoci, adquirint força interès. En aquest sentit, es troben les energies renovables no convencionals, especialment l’energia eòlica, les minicentrals hidràuliques, l’eﬁciència energètica i el biodièsel. També, els serveis de salut i benestar, els serveis logístics i de distribució, els serveis personals, els serveis culturals i la indústria agroalimentària. Pel que fa a l’exportació de productes a Xile, destaquen, pel seu potencial, els béns de capital (material de transport, maquinària i equips agrícoles i industrials, equips per a la construcció, equips elèctrics i de mesurament, electromedicina) i els béns intermedis (productes químics, components per a vehicles, equipament mèdic i hospitalari, materials de construcció, material elèctric, suro, pedra calcària), especialment aquells que no es

produeixen a Xile ni són exportats per empreses xilenes internacionalitzades.

Espanya, soci prioritari Les empreses espanyoles són unes de les més nombroses al país. Potencien Xile com un lloc clau per a la seva estratègia de negocis, i formen part dels sectors estratègics de l’economia xilena. Al sector d’electricitat, aigua i gas, una de les principals empreses és Endesa Xile (la més important, amb el 40% del mercat). També hi estan presents Xile Iberdrola, Repsol YPF, Elecnor, Abengoa o Inima. En transports i telecomunicacions, es poden trobar empreses com Telefónica, present en el mercat de telefonia ﬁxa (70%), mòbil, mitjançant la marca Movistar (47%) i banda ampla (43%). Pel que fa a la construcció, són moltes les empreses espanyoles que estan presents a Xile a través de diverses concessions en infraestructures. OHL, ACS, Acciona i SacyrVallehermoso estan desenvolupant diferents projectes d’autopistes al país. Finalment, en el sector de serveis financers, cal destacar BSCH (22% del negoci estrictament bancari) a través de diferents empreses participades i de la marca Banco Santander Santiago, i el BBVA (8% del negoci bancari).

FÒRUM D’INVERSIONS A XILE A principis del mes d’abril es va celebrar el Fòrum d’Inversions, un espai de trobada entre inversors estrangers, empresaris i emprenedors xilens que volen comercialitzar internacionalment els seus productes i serveis. Va comptar amb la participació de 18 països, interessats en invertir a Xile i fer servir aquest país com a plataforma de negocis per desenvolupar la seva activitat a l’Amèrica Llatina. “Som una plataforma per Llatinoamèrica, amb tractats amb la totalitat dels països de la regió, i també, una porta als països de la zona d’Àsia i el Pacíﬁc, una de les regions més dinàmiques del món, a més de tenir tractats de lliure comerç amb la Xina, el Japó, Corea, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur”, va aﬁrmar el ministre d’Economia xilè, Hugo Lavados, durant la seva intervenció en aquesta trobada. El ministre va convidar a invertir a Xile: “Encara que les condicions internacionals no són favorables, Xile ha presentat rendiments superiors a la mitjana, som una economia sòlida”.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA 33

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ESCENARI GLOBAL

Especial Grans empreses de Catalunya

Atreure multinacionals, el gran repte La Generalitat intenta donar aire a les empreses catalanes amb un altre pla d’ajudes Són ja moltes les ajudes i inversions que les adminitracions han destinat a la lluita contra la crisi, però el cert és que les empreses es queixen que el líquid no arriba. ACC1Ó destinarà 460 milions per a la internacionalització i innovació de les empreses catalanes, en el que constitueix un intent més de l’Administració per contrarestrar l’actual cicle econòmic advers. CARLES CHACÓN

ACC1Ó, la institució nascuda de la unió de CIDEM i COPCA, preveu mobilitzar 460 milions d’euros en projectes per a la internacionalització de les empreses catalanes. Del total del pressupost, 173 milons pretanyen a la institució i la resta s’articulen mitjançant préstecs i acords amb l’Institut Català de Finances. La iniciativa ha nascut, en bona part, per frenar les conseqüències del canvi de cicle econòmic actual, que fa que moltes empreses hagin de retallar despeses en àmbits tan fonamentals com la internacionalització i la innovació. De fet, ACC1Ó, adscrita al Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, ha augmentat un 20% la partida per a aquest tipus d’acció.

Fons perdut Després de diversos plans de recuperació i d’ajut, les empreses catalanes segueixen demanant, cada dia, facilitats per accedir al crèdit. Durant els darrers mesos

“Els recursos destinats a innovació i internacionalització han crescut un 20%” moltes d’aquestes empreses han desaparegut, víctimes d’una sequera de diners insostenible. Les accions d’ACC1Ó van en la línia de la recuperació de les empreses, però amb un valor afegit: fer-ho des de la innovació i la internacionalització. Prop de 73 milions d’euros es destinaran a projectes i ajuts a fons perdut, per tal d’afavorir un element clau en l’expansió de les empreses catalanes: els processos d’internacionalització en les diferents fases; iniciació, expansió i consolidació. La directora general d’ACC1Ó, Carme Botifoll, destaca la necessitat de reforçar els instruments que facilitin l’accés al crèdit de les empreses catalanes amb l’objectiu d’impulsar la realització de projectes d’innova-

ACC1Ó destinarà 73 milions d’euros a fons perdut per a afavorir l’expansió de les empreses catalanes. / FOTO: CEDIDA

ció i internacionalització. En aquest sentit, Botifoll explica que “en un moment com l’actual, aquestes línies de préstecs amb condicions preferents per a les empreses catalanes representen una injecció de liquiditat que permetrà seguir apostant per la innovació i la internacionalització per tal d’augmentar la competitivitat”. Els ajuts oferts per la institució pretenen ajudar les empreses per

tal de superar amb èxit la crisi actual amb un model de funcionament millorat, basat en la innovació.

Internacionalització Un dels reptes més difícils de dur a terme en aquest moment és la seva internacionalització, exportant productes o obrint plantes de producció a l’estranger. En aquest sentit, ACC1Ó reforçarà els programes d’inicia-

ció a l’exportació destinats a petites i mitjanes empreses amb fase d’inici a la internacionalització, amb un assessorament adaptat a cada empresa per definir estratègies concretes. Per a aquest fi, l’entitat disposa de 35 oficines arreu del món, que presten els seus serveis i noves oportunitats a les empreses, sobretot en mercats emergents i amb potencial de creixement.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Principals empreses a Catalunya, segons treballadors 10000

Comparativa: Rànquing Estatal vs Rànquing català Aplicant com a criteri el nombre de treballadors

8000

Catalunya Empresa Espanya

6000

1r. 2n. 3r. 4t. 5è

6è 7è 8è 9è 10è

4000 2000 Lidl

Celsa

Nestlé

Caprabo

FCC Cons.

Criteria CaixaCorp

Nissan Motor I.

Seat

Volks. Audi

Endesa

8711 7858 6250 6150 3421 3410 2426 2309 1952 1900 1350 Gas Natural

FCC Constr Gas Nat. Sony Criteria C. Caprabo

41è 45è 57è 59è 61è

FONT: IBERINFORM

Font: IBERINFORM

El Sector

Endesa 10è Seat 15è Volks. 16è Gas N. Com. 33è Nissan 40è

DAVANT EL PES ESPECÍFIC DE COMPANYIES COM TELEFÓNICA O EL CORTE INGLÉS, AMB SEU A MADRID, CATALUNYA AMB PROU FEINES ACONSEGUEIX ATREURE L’ATENCIÓ DE LES GRANS CORPORACIONS.

Només dotze empreses del ‘Top 100’ estatal tenen seu a Catalunya Catalunya segueix tenint un paper secundari quan es tracta de grans empreses. En el rànquing de les 100 empreses espanyoles que més facturen, només hi apareixen 12 amb seu a Catalunya, i d’aquestes, moltes són en realitat multinacionals propietat de grans grups d’altres països. AURELI VÁZQUEZ

Barcelona és una ciutat reconeguda mundialment pel seu reclam turístic, pel talent dels seus artistes i pel seu clima, però encara està molt lluny de ser-ho per la potència dels seus negocis. Malgrat els avenços fets en aquesta direcció, la realitat constata que Madrid segueix sent l’objectiu per a les grans corporacions, amb un domini aclaparador. La prova és que, si analitzem el rànquing de les 100 empreses més grans de l’Estat, només n’hi ha 12 que tinguin seu a Catalunya. De fet, moltes d’aquestes empreses no són catalanes, sinó filials d’altres empreses multinacionals o estatals. Tot i així, si treiem la facturació d’Endesa, les 11 restants no sumen ni la facturació de Telefónica.

Automoció: un sector tocat Dintre d’aquest grup d’empreses hi figuren dues del sector de l’automoció: Seat-Volkswagen i Nissan, ambdues immerses en un procés d’ajustament a les exigències de la crisi. Pel que fa a Seat, en el moment de tancar aquesta edició, encara no estava clara la decisió ﬁnal de fabricar a SeatMartorell el nou model Q3 d’Audi, tot i que les previsions eren opti-

mistes. En el grup ﬁgura també Sony España, que al llarg dels últims mesos ha protagonitzat un fort conflicte amb els sindicats, degut a l’aplicació d’un exigent pla de viabilitat.

Celsa, en creixement Dins del ‘Top 100’ estatal s’hi han ‘colat’ també Gas Natural, FCC i Celsa. En aquest darrer cas, al contrari que en el de l’automoció, s’ha produït una notícia gairebé insòlita: la companyia –integrada per les ﬁrmes Compañía Española de Laminación, Nervacero i Global Steel Wire– ha suscrit un crédit per valor de 450 milions d’euros, operació que ha requerit la participació de vint-i-set bancs. De fet, durant l’any 2008, Celsa ha aconseguit millorar la seva facturació de 2007 en un 16%, arribant als 5.600 milions d’euros.

Spanair: ara sí, empresa catalana Una altra empresa que ha estat notícia és Spanair, que passa de ser empresa balear –tot i que de capital estranger– a catalana, després de ser adquirida per un grup d’empresaris i institucions locals. Fins ara, l’empresa era propietat de la societat Scandinavian Airlines, però després d’aquesta operació –que ha su-

Treient Endesa, les empreses catalanes del ‘Top 100’ no sumen ni la facturació de Telefónica posat una ampliació de capital de 100 milions d’euros– l’empresa nòrdica només conservarà un 19,9%. El 80,1% restant queda en mans del grup Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (IEASA), una societat encapçalada per Turisme de Barcelona, la societat de capital risc Catalana d’Iniciatives i Fira de Barcelona, entre d’altres. El grup vol aproﬁtar el potencial de la nova terminal de l’aeroport per impulsar el creixement de Barcelona com a plataforma turística i de negocis. La llista es completa amb tres empreses del sector de l’alimentació: Lidl Supermercados, Nestlé España i Caprabo, aquesta última adquirida recentment pel grup Eroski. El cas de Lidl –de capital alemany– destaca perquè és una de les poques empreses que poden pressumir d’haver incrementat la seva facturació durant l’any 2008 un 11,9%, fins arribar als 4.500 milions.

Les instal·lacions de Seat a Martorell donen feina a prop de 5.000 persones. / FOTO: DAVID. FERNÀNDEZ

PRESÈNCIA CATALANA AL ‘TOP 100’ ESTATAL (empreses amb seu a Catalunya, independentment del la procedència del seu capital)

RC Empresa

Sector

Ciutat

Facturació

Endesa

Energia

Barcelona

22.836

Gas Natural

Gas

Barcelona

13.544

Grup Celsa

Metal·lúrgic Castellbisbal

5.600

Seat

Automoció

4.816

Lidl

Alimentació Montcada i Reixac 4.532

Nissan

Automoció

Criteria Caixa Corp Financer

Barcelona

3.774

FCC Construcción Construcció Barcelona

3.564

Caprabo

Martorell Barcelona

4.060

Alimentació L’Hospitalet

2.188

10 Sony España

Electrònica

2.605

11 Nestlé

Alimentació Esplugues

2.053

12 Spanair

Aeronàutic

1.000

Barcelona Barcelona

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA, A PARTIR DE DIFERENTS RÀNQUINGS.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA 35

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Evolució de les empreses de més de 200 empleats a Catalunya 2500 2000 1500 1000 2239

2340

2006

2007

2494

500 0

8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0

2008

FONT: IDESCAT

El Sector

Evolució de les empreses de més de 200 empleats a Espanya

5658

6073

6465

2006

2007

2008

FONT: IDESCAT

MÉS DE LA MEITAT DE LES GRANS EMPRESES DE L’ESTAT ESTAN LOCALITZADES A MADRID O A CATALUNYA. LA MAJORIA D’ELLES, PERÒ, SEGUEIX PREFERINT LA CAPITAL, TAL COM REFLECTEIXEN LES ESTADÍSTIQUES.

Madrid i Catalunya concentren un 55% del potencial empresarial de l’Estat Madrid i Catalunya reuneixen les principals empreses del conjunt d’Espanya. Totes dues representen, en conjunt, un 55% del potencial econòmic de l’Estat. Això sí: les forces no estan equilibrades; mentre Madrid atreu un 32% de les grans corporacions, Catalunya ‘només’ n’aconsegueix un 23%. A. VÁZQUEZ

“A Barcelona, la dimensió és local, mentre que a Madrid tot adquireix una projecció global. Barcelona és una ciutat que aspira a Estat, i Madrid, en canvi, és l’Estat que intenta ser ciutat”. Aquesta aﬁrmació no és d’un economista ni tampoc d’un polític, sinó del director del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Manuel Borja-Villel. El cert és que pot servir per resumir el que les estadístiquen ens diuen respecte a la distribució de les grans empreses: el gruix es concentra a Madrid. Barcelona pot lluitar en aquesta batalla, però a dia d’avui té les de perdre. L’anàlisi de les dades permet extreure tot tipus de conclusions amb matisos ben diferents, però la constant és sempre la mateixa: Barcelona i Madrid són les ciutats de les grans empreses per excel·lència, però el domini inqüestionable és de Madrid. Així, si examinem les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), veurem que a Espanya hi ha 6.465 empreses amb més de 200 treballadors, de les quals 2.494 –un 38,5%– són a Catalunya. Aquest

A Espanya hi ha unes 6.500 empreses amb més de 200 empleats, de les quals 2.500 -un 38%- estan localitzades a Catalunya

blació estatal, concentra un 23% de les grans empreses, Madrid, que representa un 13,6% de la població, en concentra el 32%. En resum: amb menys ‘pes especíﬁc’, el resultat és clarament més favorable. En l’extrem contrari se situa Andalusia: amb un 17,8% de població, només aconsegueix atreure l’atenció d’un 8,2% de les grans empreses.

percentatge és realment molt alt si tenim en compte que, en el còmput del PIB, Catalunya aporta prop d’un 18%, mentre que a efectes poblacionals representa aproximadament un 16%.

Contrast amb el ‘Top 10’ espanyol

Catalunya concentra un 23% Ara bé, altres dades no resulten tan favorables. Per exemple, si utilitzem com a referència el rànquing de les 5.000 empreses més grans d’Espanya, trobem que el percentatge de participació catalana es redueix al 23,7%. La comunitat de Madrid, en canvi, concentra un 32%. Es pot veure el got mig ple o mig buit: d’una banda, la diferència és clara. Madrid supera de gairebé 10 punts Catalunya. D’altra banda, però, es pot treure una conclusió positiva gi-

Antoni Brufau, president de Repsol, una de les empreses del ‘Top 5’ espanyol. / FOTO: CEDIDA

MERCADONA, LA GRAN EXCEPCIÓ Dins del ‘Top 100’ de les grans corporacions espanyoles, Mercadona és una de les excepcions. Resulta difícil trobar empreses fora de Madrid o Barcelona, i molt menys entre les 10 primeres. L’empresa -que ha protagonitzat una ascensió meteòrica als últims anys- té seu a Tavernes Blanques (València) i suma més de 13.000 treballadors. L’any 2008 va facturar 15.379 milions d’euros, un 10% més que al 2007. El benefici net, en canvi, es va reduir un 5%, però tot i així va superar els 300 milions d’euros. La companyia va tancar 2008 amb 1.210 centres, 73 més que l’any anterior. De fet, la companyia té plans optimistes per a 2009, ja que preveu crear 500 nous llocs de treball.

rant el cap enrere: el tercer ‘perseguidor’ seria la comunitat d’Andalusia, amb només un 8,2%. Aquesta altra visió situa Catalunya com una de les dues grans ciutats de negocis. Això sí: sempre la segona. L’anàlisi de les dades admet encara un nou matís, en aquest cas favorable a la comunitat de Madrid. Mentre Barcelona, que representa un 16% de la po-

El contrast de les grans empreses que tenen seu a Catalunya i les que tenen seu a Madrid –generalment a la mateixa capital– es reflecteix clarament quan s’analitzen les dades de treballadors i facturació del ‘Top 10’ espanyol. Telefónica, que lidera el rànquing, va ingressar gairebé 58.000 milions d’euros l’any passat, amb un benefici net de 7.590 milions d’euros. Cepsa, per la seva banda, factura més de 25.000 milions, l’equivalent a cinc vegades els ingressos de la catalana Celsa. Repsol, una altra de les grans companyies espanyoles, va obtenir un benefici net de 2.711 milions d’euros l’any passat.

36 ESPECIAL: Grans empreses de Catalunya / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

DEBILITATS

L’escassa inversió en innovació pot fer perdre posicions davant la competència dels països emergents Les grans empreses catalanes han mostrat les primeres grans evidències de l’actual crisi econòmica i això s’ha vist reflectit als comptes de l’exercici 2008. Si bé és cert que les grans empreses disposen d’un marge més gran de liquiditat que la petita empresa, situacions conjunturals com l’actual posen de rellevància alhora un escàs marge de ﬂexibilitat i agilitat davant possibles imprevistos. Moments de recessió precipitats com l’actual es veuen accentuats per un excés de la màquina burocràtica inherent a la seva dimensió. Un altre factor que ha debilitat molt les grans empreses és l’enduriment de les condicions per tal d’accedir al ﬁnançament, especialment necessari quan es vol sobreviure pensant en el creixement futur. Tot i que ha sigut el segment de les pimes on més s’han accen-

Les vendes de productes de nivell tecnològic alt van disminuir un 7,6% interanual

AMPLIACIONS DE CAPITAL DE SOCIETATS MERCANTILS (Febrer 2009)

Valor

Absoluta

% mes

% acumulat

Capital (en milions d’euros)

873,1

-305,1

-25,9

-13,7

Nombre de societats mercantils

1105

-253

-18,6

-13,6

FONT: IDESCAT

tuat aquestes restriccions, les grans empreses també han patit el fre creditici.

Descens pronunciat de l’ampliació de capital D’altra banda, cal destacar que l’ajustament dels pressupostos ha impactat negativament en la inversió d’aquestes en innovació i recerca. El teixit català empresarial català està dominat per la petita empresa, amb una baixa capacitat per a invertir en innovació. Les darreres dades de l’IDESCAT constaten que, segons el contin-

gut tecnològic (R+D), en el darrer trimestre de l’any les vendes a l’estranger de productes del nivell tecnològic baix presenten una taxa de variació positiva. En canvi, els nivells tecnològics alt, mitjà-alt i mitjà-baix registren decrements. En concret, les vendes de productes de nivell tecnològic alt van disminuir un 7,6% interanual. El risc de perdre valor afegit podria debilitar aquestes empreses, exposant-se encara més a un risc de deslocalització. Per

últim, cal destacar que l’ampliació de capital de societats mercantils a Catalunya durant el febrer del 2009 ha disminuït un 25,9%, així com el nombre de societats que l’han ampliat, que s’ha reduït un 18,6%, si es compara amb els valors d’un any enrere.

Connexions pendents Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en els dos primers mesos de l’any, i en relació al mateix període del 2008, l’ampliació

de capital de societats mercantils decreix tant a Catalunya (-13,7%), com al conjunt de l’Estat (-21,5%). No podem oblidar tampoc les assignatures pendents en l’àmbit de les infraestructures: el quart cinturó, l’escassa disponibilitat de vols transoceànics o l’adaptació dels trens catalans amb la xarxa ferroviària europea són alguns dels reptes més importants que afecten directament al transport de mercaderies.

FORTALESES

La nova indústria ja genera el 66% del valor afegit i representa el 55,8% del total d’ocupació a Catalunya L’esgotament del model productiu català i espanyol, accelerat per la crisi ﬁnancera, ha donat pas al torn d’un nou sector central de l’economia catalana: la nova indústria. Així ho posava de manifest el secretari d’Indústria, Antoni Soy, durant la presentació d’un estudi encarregat per l’Observatori de Prospectiva Industrial. Les estructures econòmiques de les últimes tres dècades han canviat, donant protagonisme a un sector format per empreses del sector terciari que ofereixen serveis de producció, de comercialització, de subministraments energètics, de transports, de comunicacions i financers, i entre els quals també s’ha de considerar el que tradicionalment s’ha entès per indústria. Segons l’estudi encarregat per l’Observatori de Prospectiva Industrial, la nova indústria genera el

L’expansió internacional pot actuar com a punt d’equilibri davant el risc de deslocalització empresarial 66% del valor afegit del país i representa el 55,8% del total d’ocupació a Catalunya.

Economia catalana oberta Recentment, el president de la Generalitat posava de relleu en un discurs les fortaleses de l’economia catalana. “La nostra és una economia molt oberta (71% respecte el 56% d’Espanya) i amb capacitat per competir a l’exterior “el 30% de les exportacions espanyoles són catalanes; un 40% si parlem de les exportacions amb més valor afegit”, explicava Montilla el passat

Les infraestructures portuàries són un dels punts forts de Barcelona i Tarragona / FOTO: CEDIDA

mes de març al discurs ‘Catalunya, política i economia avui’ al Cercle Financer. El president va posar èmfasi en el lideratge de Catalunya en dos àmbits: d’una banda, Catalunya és el primer clúster agroalimentari d’Europa en volum de facturació. I en segon lloc, està esdevenint el clúster logístic més important de la Mediterrània, grà-

cies als Ports de Barcelona i Tarragona. L’expansió internacional pot actuar com a punt d’equilibri davant el risc de deslocalització empresarial. Així, el president feia esment de l’entrada de la companyia tèxtil Javier Simorra al mercat xinès o les negociacions de la farmacèutica Grífols per entrar al Japó. A més, la multinacional

Alstom ha decidit instal·lar a Barcelona la seu mundial del seu negoci d’energies renovables, després de l’adquisició d’Ecotecnia. Cal destacar també que el departament d’Economia acaba d’anunciar ajuts de 150 milions d’euros per adquisicions de noves empreses i fusions, dirigides a empreses que facturin més de 30 milions l’any.

ESPECIAL: Grans empreses de Catalunya / EL DAFO 37

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

La pressió dels sindicats s’afegeix com a nou cavall de batalla per a les grans empreses catalanes Entre les deu primeres grans empreses radicades a Catalunya figuren Seat, Nissan España i Sony. Són empreses que, més enllà dels seus resultats, han destacat pels seus sonadíssims EROs. Acomiadaments temporals, congelacions salarials i prejubilacions més que anticipades han afegit un nou punt de conflicte empresarial que accentua la seva debilitat: la pressió sindical. Davant d’aquest context, els sindicats han passat a jugar un paper actiu durant els processos de negociació amb la direcció. Enmig de la crisi, l’excessiva pressió sindical pot desencadenar situacions límit com les que s’estan produint a França, on no han deixat de multiplicar-se accions com el segrest d’empresaris per part dels treballadors afectats per processos d’acomia-

daments massius. Fins i tot, el cap del principal sindicat francès, la Confederació General del Treball (CGT), Bernard Thibault, defensava com a legítimes aquest tipus d’accions.

Madrid, la capital alegre Madrid i Catalunya concentren més del 55% de les empreses a Espanya i només el 30% de la població, constatant la seva forta inﬂuència com a pols d’atracció a les grans empreses. Segons les darreres dades de l’anàlisi corresponent al rànquing de les 5000 empreses més grans elaborat per Iberinform, Madrid té més empreses entre les 1.000 primeres, moltes d’elles multinacionals que tenen la seu social en la capital o voltants, i amb predomini de sectors relacionats amb serveis. Al contrari, Catalunya té

moltes més empreses que Madrid entre les empreses de 1.000-5.000, predominant sectors més relacionats amb la indústria i aﬁns. Poc després de constituir-se l’Associació Madrilenya d’Empresaris i Directius Catalans (AMECAT), la seva presidenta, Carolina Pitarch, explicava que “no hi ha

diﬁcultats afegides” a crear negoci a Madrid o Catalunya, però sí assegurava que es perceb que “un gran flux d’empreses catalanes estan traslladant la seva seu comercial o estan migrant a Madrid”. Davant la crisi econòmica, doncs, existeix una “diferència” entre Madrid i Barcelona. “Hi ha una alegria

més gran a nivell ﬁnancer a Madrid”, tant en l’estudi de projectes empresarials com en les ajudes a emprenedors. A la consegüent fugida de talents, s’afegeix l’escassetat de projectes empresarials amb elevat valor afegit i que suposen un risc de perdre el tren tecnològic en comparació amb altres territoris.

La pressió sindical ha sigut especialment intensa al sector de l’automoció / FOTO: ARXIU

OPORTUNITATS

Innovació i internacionalització, claus per enfortir la gran empresa i evitar la deslocalització davant la crisi Catalunya ha potenciat la vinculació dels equips de recerca universitaris i dels parcs cientíﬁcs amb el món empresarial. Les sinèrgies que es poden crear, juntament amb un creixent augment dels pressupostos públics per inversió, poden compensar l’escassa inversió que les empreses poden dedicar a R+D i reforçar així la seva competitivitat en un entorn de crisi. A més de la innovació, la internacionalització es perfila com un punt de recolzament cabdal per aquestes empreses. En resposta a aquesta necessitat, des de la Generalitat, els instruments ﬁnancers d’ACC1Ó preveuen mobilitzar 460 milions d’euros per tal d’enfortir l’empresa catalana davant l’actual context econòmic.

una posició privilegiada com a punt de destinació d’inversió estrangera. Sens dubte, la seva situació geogràﬁca és una de les principals motivacions de les grans empreses a l’hora de decidir instal·lar-se aquí. Motor important de l’economia espanyola, Catalunya és una regió amb una gran tradició d’inversió estrangera i l’àrea de Barcelona concentra un base empresarial estrangera molt arrelada i rellevant que ara més que mai cal cuidar. Madrid és la capital, però Catalunya actua com a enllaç entre el mercat peninsular i la resta del continent, i aquest és un punt de gran interès per a les grans multinacionals.

Per treballar i per viure Imant d’inversió La Xina és al punt de mira de les grans farmacèutiques. / FOTO: ARXIU

D’altra banda, Catalunya i Barcelona es mantenen en

Segons l’European Cities Monitor (Cushman & Wakeﬁeld), Barcelona era al 2008 la

primera ciutat d’Europa que més progressava, la primera ciutat d’Europa en qualitat de vida per als treballadors i la cinquena preferida per ubicar-s’hi, fet que no només atrau a les grans empreses sinó també als treballadors altament qualiﬁcats. Cal que les grans empreses estiguin atentes per atreure inversions d’empreses d’altres països.

Portes enfora En sentit contrari, cal estar atents també a les possibilitats de creixement portes enfora. Així ho ha constatat l’Observatori de Mercats Exteriors d’ACC1Ó a l’estudi ‘Tendències de futur i oportunitats d’internacionalització en sectors estratègics de la Xina i la Índia”. Per a les empreses farmacèutiques catalanes, per exemple, la Xina representa un gran mercat biotecnològic.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

ÀGORA

Claus per a les empreses catalanes

RESPON CAMIL ROS, SECRETARI DE COORDINACIÓ SECTORIAL DE LA UGT CATALUNYA

Les empreses més preparades són les que aposten per la competitivitat, no pels costos baixos

Quines són les principals variables per a la bona salut del teixit empresarial català? Món Empresarial ha recollit l’opinió de cinc experts, per tal d’identiﬁcar les necesssitats actuals de les empreses. La majoria indiquen les inversions en investigació i desenvolupament, la competitivitat i un major pes de l’empresariat català en els centres de decisió polítics.

tres de recerca capdavanters. I també calen més grans empreses catalanes i que apostin per la cooperació empresarial. Un dels problemes de les empreses catalanes és que l’atomització les fa menys competitives, per tant sumant empreses de petites dimensions es poden crear grans empreses.

Les preguntes: 1. Quins són, ara per ara, els principals reptes de les grans empreses catalanes? 2. Estan les empreses grans més preparades per afrontar la crisi que les pimes? 3. Catalunya necessita la presència de més empreses grans vingudes de l’exterior? 4. Quins incentius (i de quin tipus) cal aplicar per aconseguir la presència de grans empreses a Catalunya?

1. El principal repte és aconseguir que les empreses catalanes siguin capdavanteres en el sectors estratègics de la indústria i el serveis, que tinguin capacitat d’internacionalitzar-se per obrir nous mercats, i no per deslocalitzar-se. Cal un model de gran empresa, que la seva competitivitat sigui per l’excel·lència de la seva producció, per la qualitat de l’ocupació i per tenir cen-

2. Les empreses grans poden estar més preparades perquè tenen millor accés al ﬁnançament o perquè moltes d’elles són tractores dels seus sectors. Però les empreses més ben preparades són aquelles que han fet els deures en crear un model productiu basat en la competitivitat, no en els costos baixos, sinó en la qualitat de productes i en la qualitat de l’ocupació. També estaran més ben preparades per afrontar la crisi sempre i quan no s’hagin sobredimensionat i, sobretot, que aquelles de sectors industrials que no s’hagin descapitalitzat amb operacions d’especulació immobiliària i ﬁnancera, en comptes d’invertir en la pròpia activitat.

3. Cal prioritzar primer la creació de grans empreses catalanes, ja sigui per creixement o per la cooperació, i la creació de grups d’empreses d’un mateix sector. En processos de crisi com l’actual es demostra que les reestructuracions en el darrer lloc on es produeixen és en el país d’origen; l’exemple del sector de l’automoció és clar. Tampoc ens podem tancar a la presència d’empreses de l’exterior, però cal prioritzar aquells que aporten un valor afegit, és a dir que són creadores d’ocupació de qualitat i que al mateix temps situen la innovació també a Catalunya. 4. Els ajuts públics, ja siguin de subvenció o de ﬁnançament públic, s’han de prioritzar cap a empreses excellents: aquelles que inverteixen en formació dels treballadors, que creen estabilitat en l’ocupació, que inverteixen en R+D+i,... és a dir, aquelles que apliquin la responsabilitat social a l’empresa, així com les que estiguin en sectors estratègics per a l’economia catalana.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA RESPON DAVID TANGANELLI, PROFESSOR D’ECONOMIA APLICADA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

“Les grans empreses catalanes haurien d’incidir en els nuclis de decisió central per aconseguir millores reals en infraestructures i legislació laboral” “Comptar amb bones infraestructures és essencial per incentivar la vinguda de noves empreses i capital estranger, i en aquest punt som deﬁcitaris”

1. Cal consolidar la seva presència a l’exterior, en mercats internacionals on ja estiguin presents i obrir-ne de nous, sense disminuir la despesa en Recerca, Desenvolupament i Innovació. I donada la conjuntura del moment actual, el no caure en un pessimisme fàcil i saber enfrontar aquests temps complicats buscant, perquè n’hi ha, les oportunitats que les convulsions generen. Finalment,

crec que les grans empreses catalanes haurien de saber incidir en els nuclis de decisió central per aconseguir millores reals en camps com inversions en infreastructures a Catalunya i reforma de la legislació laboral, aspectes que acaben incidint en la productivitat i competitivitat de l’empresa. 2. No necessàriament. Jo diria que en funció del sector que es tracti. Certament, les grans empreses poden tenir un millor accés al ﬁnançament, tant públic com privat en la majoria dels casos. però aquelles PIMES inno-

vadores i que en els darrers anys de fort creixement econòmic han sabut obrir una presència a l’exterior estan en bones condicions per saber afrontar la crisi actual. El sector financer espanyol ha de saber detectar les PIMES amb possibilitats reals i recolzar-les, fugint del pessimisme i d’una excessiva prudència creditícia. Al cap i a la fi, el fer-ho genera beneficis per les dues parts. 3. La presència de multinacionals en qualsevol territori va acompanyada d’importants efectes positius. El principal és la generació de nous llocs de treball directes i sobretot indirectes. La difusió de coneixement, el anar creant economies d’aglomeració en la mesura que en el territori es van acumulant empreses, el estar en possibilitats de rebre futures noves inversions, el potenciar-se la innovació, etc. Els efectes dinamitzadors són prou importants com per tenir polítiques autonòmiques clares en aquest punt, més enllà d’anar apagant focs puntuals. Per aquest tipus d’inversió directa

molts territoris, tant nacionals com estrangers, competeixen i les multinacionals ho saben i intenten treure’n partit. En aquest sentit l’administració autonòmica hauria de tenir una estratègia clara i un coneixement real de com funciona el món de les multinacionals. 4. Hem comentat que són molts els territoris que competeixen per les inversions directes de grans multinacionals, i aquestes ho saben. Això, en moltes ocasions, acaba sent un procés de negociació. Aspectes com facilitar l’accés a terrenys, més enllà de picabaralles municipals, un règim fiscal temporal especial sobre els beneﬁcis, col·laborar amb elles en aspectes de R+D+i serien uns mínims. Comptar amb bones infraestructures és un aspecte essencial per incentivar la vinguda de noves empreses i capital estranger, i en aquest punt som deﬁcitaris. Un dels problemes que tenim és que molts d’aquests tipus d’incentius per a aquestes empreses depenen de l’administració central.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

ÀGORA

Les preguntes: 1. Quins són, ara per ara, els principals reptes de les grans empreses catalanes?

CARLOS F. CABAÑERO PISA, DIRECTOR DEL POSTGRAU DELS ESTUDIS D’ECONOMIA I EMPRESA DE LA UOC

“PIMES i grans empreses han de generar xarxes i cooperar per afrontar l’actual context econòmic”

2. Estan les empreses grans més preparades per afrontar la crisi que les pimes?

manera simultània ambdós objectius és clau, i el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en tot aquest procés és molt important.

3. Catalunya necessita la presència de més empreses grans vingudes de l’exterior? 4. Quins incentius (i de quin tipus) cal aplicar per aconseguir la presència de grans empreses a Catalunya?

1. Les empreses catalanes han d’assolir unes estructures en termes de costos i flexibilitat que permetin millorar el seu posicionament competitiu i, d’aquesta manera, no només superar aquesta fase de recessió sinó estar en una bona posició de sortida per a la fase de recuperació. En aquesta línia la implantació d’estructures empresarials descentralitzades en xarxa que permetin assolir de

2. Considero que ambdós models d’empresa estan preparats sempre i quan afrontin els reptes de la crisi de manera conjunta i complementària. L’optimització dels costos i la ﬂexibilitat necessaris per consolidar posicions competitives són només possibles si els dos models d’empresa treballen conjuntament generant xarxes, portant a terme processos d’innovació de manera cooperativa i amb la collaboració d’altres agents de l’entorn com els centres de recerca. 3. Les grans empreses són, sens dubte, un important motor econòmic, generador d’externalitats. No obstant, per les característiques del nostre teixit empresarial basat en la PIME com a generadora d’activitat, s’ha de donar prioritat als processos d’innovació i millora de competitivitat i productivitat d’aquest tipus d’empresa per

tal de que puguin estar preparades i aprofitar les oportunitats que es poden generar per la implantació de grans empreses a Catalunya. El treball cooperatiu, descentralitzat, basat en l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i amb un clar dinamisme innovador ha de ser la realitat que es trobin les grans empreses. 4. Per una banda, la formació del factor humà, fomentant i potenciant les relacions entre empreses i centres d’ensenyament. Això constitueix un incentiu rellevant per a aquelles empreses que cerquen qualitat al seu principal actiu, que són les persones. En segon lloc, un entorn que faciliti els processos d’innovació i el treball cooperatiu entre empreses, institucions i centres de recerca. Per últim, cal disposar de les infraestructures tant de transport físic com d’informació de qualitat ﬁables, que donin seguretat a les inversions realitzades i permetin l’establiment de les relacions en xarxa esmentades.

ESPECIAL: GRANS EMPRESES DE CATALUNYA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA RESPON SIMÓN ROSADO, SECRETARI D’ACCIÓ SINDICAL, POLÍTICA SECTORIAL I SALUT LABORAL DE CCOO

RESPON RAMON TREMOSA, PROFESSOR D’ECONOMIA (UB) I CANDIDAT EUROPEU PER CIU

“Es necessiten inversions en noves tecnologies i desenvolupar serveis”

“La inversió estrangera beneﬁcia qualsevol país”

2. Generalment, les grans empreses estan més preparades per afrontar la crisi que les petites i mitjanes, sobretot perquè aquestes tenen una gran dependència de les grans.

1. Depèn de les empreses. Les que estan relacionades amb el turisme tenen el repte de reformular un futur turístic de major qualitat. Les empreses d’activitat industrial tenen com a principal repte superar els problemes de liquiditat. També és important la seva internacionalització i la reorientació dels seus processos no pensant en la crisi, sinó en la sortida d’ella en millors condicions.

3. Catalunya necessita que les empreses catalanes siguin més grans; es necessiten fusions i cooperació entre diverses empreses donant més dimensió a l’activitat empresarial. Òbviament també és important que vinguin noves inversions externes, però aquestes no han de basar la seva productivitat en mà d’obra precària i barata, sinó en noves tecnologies i desenvolupar serveis i producte de major valor afegit. 4. Cal posar a punt les infrastructures de Catalunya ja que aquest és un factor determinant, i cal, també, mantenir el teixit productiu de la petita i mitjana empresa com a complement essencial a les gra,ns empreses i l’atracció de noves inversions, i sobretot cal dedicar més recursos a R+D+i.

tenen un ventall més ample de recursos per fer front a la crisi, ja que la crisi financera no els afecta de la mateixa manera que a les pimes i acostumen a tenir els seus negocis més diversificats. 3. A tot país la inversió estrangera el beneficia. Cal sobretot, però, atreure aquella inversió que suposa un valor afegit per al país, que requereix de mà d’obra qualificada i que afavoreix la creació de nous negocis al seu voltant.

1. El principal repte de les empreses catalanes en aquest moment és fer front a la crisi econòmica, que obliga a revisar els plans de creixement previstos; fer front a la previsible caiguda de les vendes i els marges; intentar evitar la destrucció de llocs de treball i resituar o revisar els plans d’inversions previstos. 2. Les empreses grans, normalment,

4. Un primer element és la simplificació dels processos burocràtics i administratius amb què es troben les empreses. El desenvolupament d’un pla d’infraestructures que garantís una major connectivitat de Barcelona amb la resta del món i una millor circulació ferroviària de les mercaderies cap a Europa seria, en aquest sentit, un altre element clau. Finalment, hem de tenir la capacitat d’oferir més estímuls ﬁscals i una major ﬂexibilitat laboral.

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A FRANCISCO JAVIER LLOVERA, CATEDRÀTIC DEL DEPARTAMENT D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I CODIRECTOR DEL CENTRE ESPECÍFIC DE RECERCA PER A LA MILLORA I INNOVACIÓ DE LES EMPRESES (CERPIE-UPC)

“Tots els sectors econòmics són responsables de la crisi” REDACCIÓ

La crisi al sector de la construcció és ja un fet. Creu que s’ha tocat fons o encara falta? La situació del sector immobiliari, amb un reculament de la demanda i un estancament de l’oferta, obliga a unes certes regularitzacions que ha d’imposar el sentit comú. Entenc que el sector no està sol enfront a una crisi sinó que està reclamant models diferents, una solució al problema passa per un gran concert entre totes les institucions amb la complicitat de la ciutadania per arribar a un compromís social sostenible. Per la nostra part hem d’assumir la responsabilitat que els professionals de l’ediﬁcació tinguin els coneixements tècnics suficients per respondre a les necessitats tecnològiques que demana el sector immobiliari. En el nostre país es culpa en gran part al sector immobiliari de la crisi econòmica. Què té a dir? L’economia espanyola va tocar un primer fons el primer trimestre del 2009 i no ha canviat el model existent basat en el totxo, enlloc de posar en marxa un pla d’estabilització econòmica basat en inversions públiques, reformes laborals i política fiscal. Assentades les bases anteriors s’ha d’assenyalar que en el sector turisme el mateix primer trimestre de l’any, segons les dades del Ministeri d’Indústria i Turisme, Espanya va rebre un 17% menys de turistes estrangers i observant només el mes de març s’aprecia una caiguda del 20,8% respecte al 2008. El sector de l’automòbil amb molts EROs en marxa haurà d’escometre el repte de fer menys cotxes, millors i més econòmics. El sector banca i assegurances no deixa de ser notícia sobre les seves diﬁcultats, etc. La meva resposta és que tots els sectors són responsables i tots han de reaccionar, encara que desconeguin quan acabarà l’actual cicle negatiu. Per afrontar aquesta crisi, quin paper hauria de jugar l’adminis-

“Hem d’esperar que els professionals es preparin per respondre a les exigències del mercat”

Llovera és un bon coneixedor del sector de la construcció. / ARXIU

tració? Creu que el Govern està fent tot el que està en les seves mans per minimitzar els efectes d’aquesta crisi i, en concret, al sector immobiliari? Què opina de les mesures que està aplicant? La crisi és general i afecta tots els sectors. L’administració adopta mesures que alleugereixen els problemes i adopta també mesures que destensionen situacions complexes, però no pot anar més enllà amb l’actual política. La posada en marxa d’inversions públiques adequades, una política fiscal que estimuli les petites i mitjanes empreses així com els autònoms, i una reforma laboral d’acord amb la situació actual, crec que rellançarien l’economia del país. Des del seu punt de vista creu que és previsible encara una major caiguda dels preus dels pisos? La debilitat de la demanda continua sent un factor determinant que limita l’activitat de les empreses. Per altra banda la conﬁança està sota mínims i en aquesta situació el sector immobiliari en general i el de la construcció en concret es troba en hores baixes. La necessitat de vendre i l’oportunitat de comprar poden donar lloc a operacions que signiﬁquin una

major caiguda dels preus. Vostè coordina diversos màsters i postgraus vinculats a la construcció. Sembla ser que la crisi econòmica està afectant negativament la demanda d’aquests tipus de cursos. Correm el perill que hi hagi una manca de professionalització dels professionals vinculats al sector de la construcció? L’atomització en el mercat és gairebé general en tots els sectors. Tradicionalment, els períodes de crisis anteriors es van caracteritzar per un impuls a la formació; els professionals aprofitaven els temps formant-se. En l’actual crisi, sense precedents en intensitat i interrogants no sabem què passarà, però hem d’esperar que els directius i professionals es preparin per donar resposta a les exigències que planteja un mercat canviant en el qual no només s’adquireixin coneixements propis del sector sinó que també s’aprengui a gestionar la flexibilitat i el canvi davant l’aplicació de noves tecnologies i nous mercats. Concretament, quins màsters dirigeix? Des del Centre Especíﬁc de Recerca per a la Millora i Innovació de les Empreses (CERpIE)

de la Universitat Politècnica de Catalunya desenvolupem permanentment activitats de màster a Barcelona, Bilbao i Palma de Mallorca bàsicament en els sectors de perícia, gestió de l’edificació, seguretat i prevenció. El Màster en Project Manager en Edificació, amb 10 edicions realitzades, dóna formació a la figura del Project manager com a director integral de projectes, les funcions del qual consisteixen en el lideratge de la direcció, la planificació, la coordinació i la gestió dels recursos necessaris per mantenir els objectius en el projecte de costos, terminis i qualitat, i tot això bàsicament desenvolupat al terreny o a l’obra. El Màster en Direcció i Administració d’Empreses de la Construcció, amb 25 edicions realitzades, forma els futurs professionals d’aquest àmbit perquè s’acostumin des de l’inici de la seva preparació a la necessitat de recórrer a l’anàlisi global del problema i a la necessària cooperació interpersonal per satisfer de forma eficient els reptes que se li presenten en el dia a dia de l’exercici de la professió. Així, es pretén transmetre les experiències viscudes pels professionals que imparteixen les classes i contrastar-les amb les experiències dels assistents per d’aquesta forma poder determinar el model d’aplicació més eficient en cada cas. Per aconseguir una formació integral de l’alumne s’imparteixen els coneixements amb una visió crítica que ajudi a exercitar les habilitats indispensables per créixer i adaptar-se a les empreses del segle XXI. L’experiència aportada per professionals, empresaris i professors

universitaris de rellevància permet al Màster abordar les temàtiques més rellevants en la direcció i organització de les empreses del sector. L’objectiu principal d’aquest Màster, dirigit a professionals del sector de la construcció, és formar directius amb una concepció estratègica de la gestió de les empreses pròpies d’aquest sector, permetent-los comptabilitzar la realització del curs amb el desenvolupament de la seva feina. I tot això bàsicament desenvolupat a l’empresa o oﬁcines. A nivell de formació en el sector de la construcció, quins aspectes estan pendents de millorar en el nostre país? El sector de la construcció té notables carències en la seva implantació perquè no hem estat capaços d’adaptar la formació a les necessitats de les persones, les empreses i el mercat. El sector immobiliari no només està enfront una crisi immobiliària sinó també reclamant models diferents. El repte que tenim és adaptar-nos bé, amb sentit comú, al Marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior: una nova forma d’estudiar i d’ensenyar, programes que recullin l’essència de les pautes europees, immersió en la realitat professional i en la investigació, intercanvis entre universitats, etc. Les escoles i facultats hauran de sotmetre’s a verificacions que donin lloc a processos de millora i innovació constant si es pretén la permanència i la competitivitat en el mercat. Centre Especíﬁc de Recerca per a la millora i Innovació de les Empreses (CERpIE-UPC) Avda. Doctor Marañón, 44-50, 3a planta 08028 Barcelona Tel. 93 401 62 79 javier.llovera@upc.edu http://cerpie.upc.edu/ Seus també a Bilbao i Palma de Mallorca

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

INFORME CYD 2008

La contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament econòmic i social La Fundació CYD ha presentat recentment a Madrid i Barcelona, per cinquè any consecutiu, el seu informe sobre la contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament. La Fundació CYD, que va néixer l’any 2003, està presidida per Ana Patricia Botín i compta, entre el seu patronat, amb la participació de destacats membres de la societat i l’empresa espanyola.

MARTÍ PARELLADA UNIVERSITAT DE BARCELONA

A la universitat espanyola hi conviuen en aquests darrers mesos dues perspectives socialment diferents. Per una banda, segons el Baròmetre CYD d’opinió dels experts universitaris, empresarials i de l’administració pública, s’ha produït una millora en totes les tendències identiﬁcades, especialment, les que tenen a veure amb la importància que té per la universitat la seva relació amb l’empresa; la dotació d’infraestructures per a la recerca i la transferència de tecnologia i la contribució de la universitat com a formadora de capital humà. Per l’altra banda, l’adaptació de la universitat espanyola a l’Espai Europeu d’Educació Superior s’està produint lentament, amb retard i s’ha topat amb resistències. Per un cantó, cal destacar que Espanya està fent un esforç substancial per incrementar la despesa en educació superior i la despesa per alumne, que creixen per sobre dels registres de l’OCDE i la UE, tot i que encara està lluny del nivell de l’OCDE (on la despesa en educació superior respecte al PIB és de l’1,5% enfront l’1,1% espanyol). A més, també és molt inferior relativament a Espanya la despesa pública destinada a ajudes als estudiants: 0,08% del PIB enfront la mitjana del 0,25% de l’OCDE. Per altra banda, la universitat espanyola ha continuat donant mostres de dinamisme en la seva funció de recerca i transferència. Així, les darreres da-

des mostren que es van produir increments percentuals de dos dígits en la despesa interna en R+D, en ﬁnançament empresarial de la R+D universitària, en el nombre d’empreses que cooperen en innovació amb la universitat o en els fons contractats per la xarxa OTRI. Mentre que el nombre de publicacions científiques ja suposen el 3,1% del total mundial, cosa que situa a Espanya en desena posició d’un total de 145 països i en la tretzena del rànquing mundial de cites per article. Ara bé, quan es tenen en consideració indicadors que aproximen la transferència de tecnologia al sistema productiu impulsada per les pròpies universitats (technology push) i no tant com a resposta a demandes d’aquest sistema (demand pull), els resultats són menys positius. Així, es van produir reduccions en el nombre d’empreses creades per les universitats (spin offs) o en el nombre de contractes de llicències i els ingressos provinents de les mateixes. En tercer lloc, cal posar una major atenció al comportament de la funció docent universitària. Efectivament, per una banda s’observa que la transició des de l’educació secundària obligatòria a la universitària presenta dificultats. El nivell d’abandonament prematur en acabar l’ESO és el doble a Espanya que a la UE i el percentatge de graduats en educació secundària postobligatòria, en general, i en formació professional de grau mitjà, en particular, és clarament molt inferior al nivell del conjunt dels països europeus. Per altra banda, atenent a l’educació universitària, s’observa tant un molt elevat percentatge d’abandonament (taxa entre el 30-50%), com un temps efectiu de graduació molt alt: de 6,3 anys en titulacions de cicle llarg i de 4,5 anys en titulacions de cicle curt. A més, en comparació amb els països més avançats (G-7), la taxa de graduació en estudis universitaris és inferior relativament. Aques-

Es constata una disminució constant del nombre de graduats universitaris. / ARXIU

L’abandonament prematur en acabar l’ESO és el doble a Espanya que a la UE Només el 60% dels doctors realitzaven tasques del seu nivell ta situació es desenvolupa enmig d’altres tendències de fons: disminució constant del nombre de matriculats i graduats en educació universitària a Espanya, a diferència dels països més avançats; reduït percentatge d’estudiants a Espanya entre els que tenen de 20 a 29 anys (21,8%) en comparació amb l’OCDE i tendència a la disminució, tot just a l’inrevés del conjunt de països avançats; capacitat molt limitada per a atreure alumnes estrangers a cursar estudis de grau a Espanya (1,8% d’estudiants estrangers enfront el 8,5% del conjunt de l’OCDE); reduït nombre de graduats en ciències a Espanya per 100.000 ocupats en relació als principals països desenvolupats i al conjunt de l’OCDE amb una tendència a disminuir,

quan als països del G7 augmenta; i el personal docent i investigador continua incrementant-se, en contrast amb el descens de matriculats a primer i segon cicle des de fa ja una dècada. En un altre sentit, les característiques del procés de formació de titulats a Espanya i, també de l’estructura productiva de l’economia espanyola, condiciona la inserció laboral dels graduats superiors, donant-se una sèrie de particularitats: la taxa d’atur dels titulats universitaris espanyols era el 2006 la més elevada comparada amb els països del G7; la diferència retributiva entre un graduat superior i un altre en educació secundària era més reduïda a Espanya que la dels països del G7; els titulats superiors espanyols desenvolupaven en menor mesura treballs d’alta qualificació en relació al que passa a l’OCDE; i només el 60% dels doctors realitzaven tasques específiques del seu nivell. En definitiva, mentre que la funció de recerca i transferència de tecnologia, particularment la que es produeix com a resposta a la demanda empresarial, es pot considerar que té un comportament brillant, la funció docent presenta insuficiències i és probablement aquest comportament tan dispar el que pot estar

darrera de l’aparent paradoxa que assenyalàvem al principi: una valoració notablement positiva de les principals tendències del sistema universitari espanyol coexistint amb una situació de conflicte com la que hem vist en aquests darrers mesos. Fer front a aquesta situació requereix, des de la perspectiva de la Fundación CYD, augmentar el grau d’autonomia de les universitats i dotar-la d’instruments perquè puguin exercir-la. Per exemple, augmentar la seva capacitat per seleccionar al professorat i establir les seves condicionals laborals i retributives; més capacitat per a determinar els seus preus públics i seleccionar als seus alumnes; o augmentar els recursos vinculant aquest finançament a la consecució d’objectius. I això ha d’anar acompanyat d’una major avaluació. Avançar en aquesta direcció requereixafrontar la reforma de la governança de les universitats públiques. La tendència de les reformes que s’han dut a terme a Europa, en aquest sentit, apunten cap a la configuració de consells de govern relativament reduïts i amb un presència important de membres externs a la universitat. Entre les seves funcions estaria la de designar al rector, el qual veuria enfortida la seva posició, amb més autoritat i poder, però també amb més responsabilitat i l’obligació de rendir comptes. El rector escolliria al seu equip de govern i, al mateix torn, designaria als degans de facultat i aquests als directors de departament. Mentre que els òrgans col·legiats representatius de la universitat (claustres) veurien modificades les seves funcions, accentuant el seu paper com a òrgan de consulta i opinió. Aquestes reformes, són un exemple de les que es poden adoptar en el nostre sistema universitari, amb el convenciment que, duent-les a terme, facilitaran que pugui fer front en millors condicions als reptes que té plantejats l’economia i la societat espanyola.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Corregir les errades del sistema per encarar la crisi

El candidat ideal per a les organitzacions empresarials

L’economia europea començarà a recuperar-se l’any 2010. Mentrestant, però, al llarg d’aquest 2009 es contraurà un 2%, i només el consum privat i la despesa pública podran reactivar-la. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l’informe CESifo sobre l’economia europea que cada any realitza el Grup Assessor Econòmic Europeu (EEAG), format per nou experts, entre els quals cal destacar Xavier Vives, professor de l’IESE.

La capacitat de treballar en equip és el criteri més valorat pels directors de Recursos Humans a Espanya a l’hora d’escollir un candidat. En un moment de recessió econòmica en el qual moltes persones busquen noves oportunitats en l’àmbit laboral, això és el que indica un estudi del Grup Michael Page, que posa de manifest els criteris de selecció més importants per a les empreses. D’aquesta manera, el 99% dels directors de RRHH aﬁrmen que la capacitat de treballar en equip es demostra, no només en dinàmiques de grup, sinó també transmetent empatia, flexibilitat o un bon nivell d’interlocució durant l’entrevista individual. La personalitat és un altre aspecte molt valorat pels directors de RRHH. Per superar un procés de selecció amb èxit, cal ser positiu, agradable, proactiu i somrient. Així mateix, un candidat amb capacitat de lideratge, autonomia i amb ganes de créixer sempre sobresurt. D’altra banda, tot i que és bo tenir un currículum reforçat amb cursos de postgrau o màsters, segons l’estudi de Michael Page es valora més comptar amb una experiència laboral sòlida. Tenir una carrera uniforme, estable i amb canvis lògics garanteix un creixement sostenible i un millor desenvolupament professional. A més, és evident que el coneixement d’idiomes aporta un gran valor afegit al currículum del candidat. De fet, saber anglès és vital en un procés de selecció, tal com aﬁrmen el

L’estudi posa de manifest que aquest 2009 el PIB a Europa caurà un 1,2% i la taxa d’atur continuarà creixent a un ritme mitjà del 8,1%. Als Estats Units, la situació serà similar, ja que

es calcula que el PIB caurà un 1%, mentre que les exportacions netes esdevindran l’única font d’ingressos que contribuirà positivament al creixement econòmic del país. A part d’analitzar les perspectives macroeconòmiques de l’Europa dels 27, l’informe ofereix algunes recomanacions per tal de corregir els errors del sistema, com per exemple, assolir acords internacionals de supervisió bancària, crear un estàndard de valoració d’actius, aconseguir transparència en els productes derivats, crear un sistema comú europeu de regulació i supervisió ﬁnancera, i reconèixer l’especiﬁcitat del sector bancari respecte a la lliure competència.

Aquest 2009, el PIB a Europa caurà un 1,2%, i als Estats Units, un 1%. / ARXIU

La capacitat de treballar en equip és el criteri més valorat per les empreses. / ARXIU

66% de les empreses espanyoles. I no ens hem d’oblidar de l’aparença, que continua sent un aspecte fonamental per al 60% de les organitzacions. Quan s’utilitza aquesta paraula, no solament s’està fent referència a una bona presència física, sinó també a la manera de parlar o d’expressarse. En una entrevista de treball són crucials aspectes com la puntualitat i mantenir un discurs estructurat. Segons l’estudi de Michael Page, la persona que reuneixi tots els requisits mencionats serà un candidat ideal per a les empreses i, malgrat els temps actuals de crisi, no li serà difícil trobar feina o millorar la seva situació laboral.

HABILITATS DIRECTIVES

Evitar que els millors treballadors marxin de l’empresa Avui dia, la rotació a les empre- empleados, ¿algo difícil de lo- estan fent malament. I és que les ses és un fet, i evitar que els tre- grar? dóna consells als directors estadístiques són clares: el 30% balladors més qualificats emigrin i empresaris per evitar la fuga de les persones deixen la feina cap a d’altres organitzacions no de talent i per no cometre cons- perquè estan insatisfetes amb és fàcil. Són moltes les raons que tantment els mateixos errors. En els seus caps. Així, és evident expliquen per què la gent canvia definitiva, proposa un canvi para- que una actitud incorrecta dels una feina per una altra, però bà- digmàtic en la manera d’observar directius pot fer trontollar bons sicament, es resumeixen en els el món i d’observar-nos a nosal- programes de remuneració o cinc punts següents: salaris o be- tres mateixos dins d’ell. d’incentius que hagi dut a terme neficis inadequats; falta de reco- Vázquez afirma que cal tenir en l’empresa per retenir els seus neixement; insatisfacció amb la compte tres aspectes. En primer treballadors. I, finalment, Vázdirecció; avorriment; i oportuni- lloc, valorar, és a dir, reconèixer, quez comenta que cal permetre tats limitades de progrés. de manera directa, sincera i amb que el treballador pugui desenDavant d’aquest patró de com- arguments, la feina ben feta. En volupar les seves competències portament, que es reprodueix a segon lloc, el Coach destaca que i habilitats dins l’organització, la majoria d’empreses, Mariano és necessari que els caps de les per tal d’evitar que l’avorriment Vázquez, Coach Ontològic Pro- organitzacions demanin opini- o l’estrès el portin a buscar una fessional, a l’estudi Retener a los ons sobre què estan fent bé i què altra feina.

Avui dia, la rotació a les empreses és un fet. / ARXIU

DirecciĂł de Recursos Humans / FORMACIĂ&#x201C; DIRECTIVA

MAIG 2009 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLES ARIAS, DIRECTOR DE RRHH DE Lâ&#x20AC;&#x2122;AJUNTAMENT DE BARCELONA

â&#x20AC;&#x153;Oferim contractes en prĂ ctiques als millors expedients acadĂ¨micsâ&#x20AC;? Quanta gent treballa a lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament? Aproximadament unes 13.000 persones. Un 60% dâ&#x20AC;&#x2122;homes i un 40% de dones.

I algun defecte? SĂłc massa exigent. TĂŠ algu hobby? Tot el que es relacioni amb la muntanya.

Com es viuen els recursos humans en una entitat tan complexa? Som una organitzaciĂł complexa que ens dediquem a mĂşltiples activitats, i la pressiĂł del ciutadĂ ens obliga a ser eďŹ caĂ§os. Si a aixĂ˛ sumem lâ&#x20AC;&#x2122;existĂ¨ncia dâ&#x20AC;&#x2122;un projecte i un fort lideratge, la gent funciona millor i mĂŠs motivada.

QuĂ¨ feia abans dâ&#x20AC;&#x2122;entrar a lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament? Estar en dos altres ajuntaments, a Badalona i MatarĂł, i a la Generalitat de Catalunya. Teniu menys crisi que la gent del carrer? Tots la percebem per igual. Treballar amb molts funcionaris, impedeix la motivaciĂł? Ă&#x2030;s complicat perĂ˛ ĂŠs possible quan hi ha un projecte i un lideratge que enganxi. El 92 Barcelona va tenir lâ&#x20AC;&#x2122;oportunitat de gestionar un projecte extraordinari i motivador, ara estem treballant amb el projecte Barcelona 2.0, que pretĂŠn donar un salt en qualitat i eďŹ ciĂ¨ncia i ĂŠs molt motivador. Realitzeu algun tipus dâ&#x20AC;&#x2122;avaluaciĂł per competĂ¨ncies? Ho estem fent a la GuĂ rdia Urbana i en alguna Ă rea especĂďŹ ca com el Consorci

Nascut a Barcelona. Casat amb dos fills de 8 i 10 anys. Ă&#x2030;s politĂ˛leg i sociĂ˛leg, va estudiar a la Universitat de Barcelona i ĂŠs Diplomat en GestiĂł i AdministraciĂł PĂşblica per la Universitat Pompeu Fabra. La seva principal virtut? Mâ&#x20AC;&#x2122;agrada crear projectes.

Pot ser eďŹ cient lâ&#x20AC;&#x2122;administraciĂł municipal tot i la crisi? SĂ, ells tracen lâ&#x20AC;&#x2122;estratĂ¨gia polĂtica i els projectes prioritaris, lâ&#x20AC;&#x2122;estructura executiva intenta gestionar-la amb eďŹ ciĂ¨ncia.

Al ďŹ nal que pesa mĂŠs, els recursos professionals o les persones? Et mous amb models i les persones els acabem adaptant.

A COR OBERT

Per quĂ¨ tâ&#x20AC;&#x2122;agrada Barcelona? Ă&#x2030;s el meu hĂ bitat dâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge constant.

Arias tĂŠ una Ă mplia experiĂ¨ncia dins del sector pĂşblic. / DAVID FERNĂ NDEZ

de Biblioteques. Actualment estem treballant en un nou model, desenvolupant un model de gestiĂł basat en competĂ¨ncies troncal, que abasti el conjunt de lâ&#x20AC;&#x2122;organitzaciĂł.

dâ&#x20AC;&#x2122;alta qualificaciĂł. Actualment estem oferint contractes en prĂ ctiques als millors expedients acadĂ¨mics amb lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu que facin un tast de la funciĂł pĂşblica i aixĂ atraureâ&#x20AC;&#x2122;ls cap al sector pĂşblic.

InďŹ&#x201A;ueixen els polĂtics en la gestiĂł de recursos humans? En absolut, ells fan la seva feina i nosaltres la nostra, entre tots intentem servir el ciutadĂ .

Dins de les funcions de RRHH, quina creu que mai sâ&#x20AC;&#x2122;hauria de subcontractar? Sens dubte, lâ&#x20AC;&#x2122;aportaciĂł estratĂ¨gica i la visiĂł global que ha de tenir la gent de RRHH.

Es pot fer alguna cosa des de RRHH perquĂ¨ sâ&#x20AC;&#x2122;entengui el treball municipal com un servei als altres? Volem que ens vegin com un soci estratĂ¨gic, que ofereix solucions i orientaciĂł per al desenvolupament de les persones i de la prĂ˛pia organitzaciĂł.

Quin serĂ el rol futur dels RRHH? Cal trencar amb la visiĂł especialitzada, la gent de RRHH ha de contribuir a organitzar millor el treball de les persones, perquĂ¨ els resultats siguin mĂŠs eďŹ cients, ha de preparar-se en altres matĂ¨ries com producciĂł, ďŹ nances o comercial.

QuĂ¨ incentiva mĂŠs als vostres equips humans: el salari, la ďŹ&#x201A;exibilitat o la seguretat? El salari ĂŠs un poderĂłs incentiu, perĂ˛ tambĂŠ ho ĂŠs la flexibilitat i lâ&#x20AC;&#x2122;estabilitat. Respecte al salari som mĂŠs competitius en les categories professionals baixes i menys en alguns Ă mbits professionals

Algun consell pels qui comencen en RRHH? Que siguin capaĂ§os dâ&#x20AC;&#x2122;obrir focus, que aportin coneixement i sobretot una actitud aliniada amb els interessos del negoci.

QuĂ¨ pensa del moment que vivim? DifĂcil, perĂ˛ estem millor preparats que en dâ&#x20AC;&#x2122;altres Ă¨poques. Als 80 els estabilitzadors econĂ˛mics no van funcionar segons els cĂ nons establerts, actualment amb una baixa inďŹ&#x201A;aciĂł, control de preus i responsabilitat, se sortirĂ de la crisi. La gran diferĂ¨ncia respecte a altres crisis ĂŠs el seu carĂ cter global, en canvi ara els sistemes de protecciĂł i suport sĂłn molt mĂŠs robustos. El seu somni encara no realitzat? Sempre mâ&#x20AC;&#x2122;havia agradat ser gerent de lâ&#x20AC;&#x2122;ajuntament de la meva ciutat, com ho sĂłc ara. El millor i el pitjor que li ha passat a la vida. El millor, la parella i els meus fills; i res excessivament dolent. QuĂ¨ no perdonaria mai en aquesta vida? Tot es pot perdonar. El temps et demostra que tot ĂŠs relatiu.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

% ' & $

### ! " "

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS EL PRESIDENT DIU QUE LA INVERSIÓ EN RECERCA ÉS “LA VITAMINA” QUE PERMETRÀ SORTIR DE LA CRISI

En una visita al laboratori de llum de sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, el president de la Generalitat, José Montilla, va dir que “en moments com els que estem vivint, de crisi econòmica, l’esforç en recerca, en desenvolupament i innovació és fonamental per al nostre teixit productiu”. I va afegir: “Podríem dir que la inversió en recerca és la vitamina que necessita la nostra economia, les nostres empreses; en definitiva, una garantia per sortir de la crisi en les millors condicions possibles per poder afrontar el futur”. El president també es va referir al sincrotró Alba com “la instal·lació cientíﬁca més important que mai s’ha fet a Catalunya i Espanya, i que alhora serà la més important de tota l’Europa del sud-oest”.

Durant el 2008, un total de 24 empreses han rebut el suport per crear la ﬁgura d’agent per a la igualtat i 73 empreses per elaborar un pla d’igualtat. Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa l’any 2005 s’han contractat 55 agents d’igualtat i s’han elaborat 160 plans d’igualtat, de la crisi.

AJUDES PER FOMENTAR LES MESURES D’IGUALTAT A LES EMPRESES

Un de cada tres recent llicenciats va trobar la seva actual ocupació a través d’Internet, convertintse aquesta via en la forma predominant d’accés al treball d’aquest col·lectiu, desbancant als contactes de familiars o amics (20,2%) i a l’enviament de currículums a empreses seleccionades (19,9%), segons un estudi sobre inserció laboral realitzat sobre una mostra de 1.500 titulats per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Les titulacions d’aquesta institució, que compten amb un percentatge superior al 90% de llicenciats treballant, coincideixen amb les que proporcionen llocs de treball relacionats amb la pròpia especialitat: Investigació i Tècniques de Mercat (100%), Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (100%), Psicopedagogia (91,7%), Mestre en Llengua Estrangera (92,9%), Medicina (93,6%), Infermeria (92,2%) i Economia (91,5%).

TRES DE CADA QUATRE TREBALLADORS NO HAN AGAFAT LA BAIXA ELS DOS ÚLTIMS ANYS EL 95% DE LES EMPRESES CONSIDEREN FONAMENTALS LES PRÀCTIQUES A LA UNIVERSITAT

El 95% de les empreses opinen que el paper de les pràctiques en la formació universitària és fonamental. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi UE-Converge, portat a terme per la Cambra de Comerç de Madrid i la Fundació Universitatempresa. El projecte, que porta per títol “Formació Universitària versus Necessitats Empresarials” recull l’opinió de 220 empreses i institucions sobre els perfils i competències més demandats pel mercat, així com les necessitats formatives perquè els universitaris aconsegueixin la primera ocupació i per a un adequat acompliment de l’activitat professional.

AJUDES PER FOMENTAR LES MESURES D’IGUALTAT A LES EMPRESES

Evolució agents i plans per a la igualtat 2005 Agents per a la igualtat Plans per a la igualtat

2006

2007

2008

Total

160

Font: Departament de Treball

El Departament de Treball destinarà enguany 1.470.000 euros a donar suport a les empreses que contractin un agent per a la igualtat o que elaborin un pla d’igualtat. Així, el Govern vol ajudar a aquelles empreses que adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i que millorin els índexs de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització. El Govern continua així ampliant de manera signiﬁcativa la inversió i els ajuts que es destinen al foment de la igualtat en l’àmbit laboral.

miler dels nou graus. D’altra bada, Pétriz considera que ﬁna ara només s’ha estat parlant “del que no és Bolonya”, i no del que realment suposa el nou pla d’estudis. Per això demana als opositors que no utilitzin “el nom de Bolonya en va”. El director també discrepa que es digui que el finançament d’aquests estudis sigui de cost zero, ja que les comunitats autònomes i el govern central estan aportant diners per poder dur a terme el pla.

La gran majoria de treballadors a Catalunya, en concret el 76%, no van agafar cap baixa per malaltia al llarg del 2007 i el 2008. El nombre de dies de baixa també s’ha reduït, segons les dades d’un informe presentat conjuntament per les conseller de Treball i Salut, Mar Serna i Marina Geli, respectivament. Així, mentre que el 2007 el nombre de dies va ser de 12, el 2008 ha estat d’11. També s’ha escurçat la durada de la baixa, que ha passat de 36 dies de mitjana fa dos anys a 34 l’any passat. Pel que fa a la franja d’edat, sorprèn que el col·lectiu amb més baixes per malaltia sigui els joves d’entre 16 i 24 anys. Segons les mateixes dades, les baixes donades pels metges de família van disminuir un 7%, cosa que ha signiﬁcat que en dos anys la Seguretat Social s’hagi estalviat 234 milions d’euros.

BOLONYA PERMETRÀ OFERIR 2.300 TITULACIONS EL CURS 2010-2011

Les universitats espanyoles oferiran al voltant de 2.300 titulacions un cop s’hagi desplegat totalment l’anomenat Pla Bolonya el curs 2010-2011, segons el director general d’Universitats, Felipe Pétriz. El proper mes de setembre ja s’hauran aplicat un

UN 53% DELS TREBALLADORS NO CONSIDERA CLAU LA FORMACIÓ PER ASSOLIR L’ASCENS

Un 53% dels treballadors no creu que la formació sigui un “factor determinant” per ascendir en la carrera professional, segons una enquesta de Randstad, realitzada a 1.724 persones. El sondeig mostra que un 23% dels treballadors situa en primer lloc el “treball dur” com a factor essencial per triomfar en el món laboral, enfront d’un 15% que apunta a les relacions socials i un altre 15% que es decanta per la sort. Enfront d’aquests resultats, Randstad opina que en un entorn com l’actual les empreses es decanten pels candidats amb millor qualiﬁcació.

NOMENAMENTS SEAT Marçal Farreras, director a Espanya Farreras substitueix en el càrrec a Pedro Catena, que assumirà altres funcions dins el Grup Volkswagen. Des del 1990 es va encarregar de les marques Audi i Wolkswagen com a Dealer Operations Manger. El 1993 va assumir la funció de director de Serveis de Màrqueting a Wolkswagen i Audi España, SA (Vaesa) essent també nombrat membre del seu Comitè Executiu. El 1997 va ser nomenat director de la marca Skoda a Vaesa. El 2006 va iniciar la seva internacionalització com a director de Marketing Global de la marca Skoda, a la República Txeca, lloc que ha ocupat ﬁns ara. Farreras és llicenciat en Enginyeria Industrial i compta amb un màster en Business Administration per l’IESE.

SPANAIR Ferran Soriano, president L’exvicepresident del Futbol Club Barcelona i soci de la companyia Nauta Capital ha estat elegit president del consell d’administració d’Spanair, després que el 31 de gener un grup d’inversors catalans i espanyols comprés el 80,1% al grup Scandinavian Airlines (SAS). Soriano, nascut a Barcelona, és BBA i MBA per ESADE i ha treballat en més de deu països d’Europa i Amèrica. Es va formar com consultor en The Mac Group i com executiu de màrqueting a Reckitt Benckiser, per fundar després amb altres socis Clúster Consulting. Del 2003 al 2008 ha estat vicepresident del Futbol Club Barcelona i, actualment, és soci de l’empresa de capital risc Nauta Capital, especialitzada en tecnologia i telecomunicacions, i de la companyia de serveis d’innovació The Node Company.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A JORDI SIERRA I RAFA NADAL, AUTOR I PADRÍ DEL LLIBRE “JUEGO, SET Y PARTIDO”

“La il·lusió és el que fa que cada dia em llevi amb ganes de millorar”

REDACCIÓ

Com va néixer aquest projecte editorial? Jordi Sierra.- La persona que me’l va proposar és Marta Vilagut, directora de l’editorial Destino. El dia 1 de juliol, data en què va néixer la meva neta, vaig arribar a casa i el primer mail que em trobo és el de Marta Vilagut preguntant-me “T’agrada el tennis?” I res més. Li vaig respondre que sí, que l’havia jugat i que ﬁns i tot fa 19 anys vaig escriure un llibre basat en Arantxa Sánchez Vicario i pel qual vaig guanyar un premi literari. El segon missatge de Marta va ser “la Fundació Rafa Nadal vol un llibre d’amor al tennis” i la paraula amor va ser el que més em va seduir. Perquè “Juego, set y partido” és sobretot un llibre d’amor al tennis. Com va ser el procés creatiu, tenint en compte el repte que suposa l’encàrrec? J.S.:Aquella primera setmana de juliol Rafa Nadal estava jugant a Wimblendon. De seguida ja vaig començar a intuir quin tipus d’història volia explicar. El guió el vaig anar escrivint mentre Rafa s’anava polint contrincants a Wimblendon i el vaig acabar aquella famosa tarda del 6 de juliol en què Rafa ens va tenir cinc o sis hores enganxats al televisor; jo estava a casa veient el partit, escrivint, plorant a estones, cridant, va ser una cosa èpica... El llibre recull aquesta cosa èpica i defensa el lluitar per allò que un vol. Quan vaig acabar el llibre ja era ple estiu i el setembre em van dir que els havia agradat ei res,

Rafa Nadal no és un personatge de novel·la, tot i que les seves gestes ens ho poden fer pensar. La seva trajectòria, i especialment la gran decisió que va haver de prendre amb només 12 anys (havia de triar entre dedicar-se professionalment al futbol o al tennis) han inspirat l’última novel·la del més important escriptor català de literatura juvenil, Jordi Sierra. L’autor ha escrit un llibre “d’amor al tennis” els beneficis del qual aniran destinats a la Fundació Rafa Nadal. fins ara que l’estem presentant. És la biografia de Rafa Nadal? J.S.: No, no és la història de Rafa Nadal ni està basada en res en concret. Sí és cert que el meu protagonista amb 12 anys, tria entre el futbol i el tennis, tal com va haver de fer Rafa, però també jo mateix amb 12 anys vaig haver de triar entre ser escriptor o no ser ningú. Crec que és una edat preciosa i d’aquí sorgeix una mica la idea de fer aquest llibre. De què parla aquest “Juego, set y partido”? Rafa Nadal: És un llibre que transmet els valors de l’esport: superació, sacrifici i esforç. Això per als nens és molt important. Què us aporta el llibre? R.N.: A mi personalment, que hagin comptat amb la Fundació

Jordi Sierra (autor) i Rafa Nadal (padrí del projecte) a la presentació del llibre a Barcelona. / M. A. CHAZO

“El llibre ‘Juego, set y partido’ és un llibre d’amor al tennis” explica l’autor Rafa Nadal em fa molta il·lusió i estic molt agraït. La recaptació del llibre hi anirà destinada. Tant la meva mare com la Claudia viatgen per tot el món valorant diferents programes sempre als joves. És un projecte que poc a poc es va fent gran i encara que de moment tinc molt poc temps, en el futur, que espero no sigui molt proper, em podré dedicar molt més hores. És un projecte en què podré col·laborar i sempre que pugui ho faré encara que sigui només amb la meva imatge. J.S.: Des que segueixo Nadal, amb els seus partits tant intensos i extensos, traballo molt menys (riuen tots dos). Rafa, quin és el secret del teu èxit immens, tot ple de triomfs? R.N.: No, no hi ha cap secret. Al cap i a la fi, l’important és la il·lusió per la competició i la il·lusió per millorar sempre. Un no ha d’estar del tot satisfet amb allò que fa; jo estic content però sempre estic amb la mirada cap endavant intentant millorar. Només tinc 22 anys, sóc molt jove, així que el dia que perdi la il·lusió per millorar me n’aniré a casa meva i em dedi-

caré a una altra cosa. La il·lusió és el que fa que et llevis cada dia amb ganes de competir i millorar. T’estan comparant amb el Barça per ser invencible. T’agrada que ho facin, tot i ser madridista? R.N.: És un elogi que em comparin amb el Barça, perquè està fent una temporada excepcional i estan posant sobre el terreny un valors que són d’admirar i que són molt positius per als nens, com l’ambició que tenen i sobretot la manera de jugar i de pressionar. Et pressiona molt ser el gran ídol dels nens? R.N.: Realment no, perquè no m’ho plantejo. Clar que sempre he mirat de ser natural i procurant de fer el correcte. Des del meu punt de vista actuo segons el que crec que s’ha de fer. Ara, és veritat que de petit si hagués anat al camp de futbol i hagués esperat perquè em signessin uns autògrafs m’hagués encantat que ho fessin o fer-me una foto. Per això, sempre que m’és possible, intento fer el mateix que a mi m’hagués agradat Quina és la clau de superació en un esportista d’elit? R.N.: Tot és basa en la il·lusió, com ja he dit abans. Si un no té il·lusió per millorar, no pots superar-te. Quin és el rival que més por et fa?

R.N.: No es tracta de qui em fa més por. He començat l’any millor impossible, dins l’esperat i a partir d’aquí, no em preocupa la resta, no estic tot el dia pendent a veure qui guanya o juga millor. Jo em preocupo per mi mateix, i entreno i faig les coses per aconseguir el millor resultat per a mi i si després algú ho fa millor que jo, doncs enhorabona... Segueixes somniant, com quan tenies 12 anys ? R.N.: És clar que sí. El somni és sempre voler més. Només tinc 22 anys, si amb aquesta edat no tinc somnis o la motivació necessària com per voler més, és que vaig a la direcció totalment errònia. On et guanyes el respecte dels companys, a la pista o fora d’ella? R.N.: No són la mateixa cosa... El respecte a la pista s’aconsegueix guanyant els partits. Però el circuit no és només allò que es veu a la pista, és també la relació que hi ha entre tots els jugadors que hem d’estar mil hores cada setmana al vestuari. Jo sóc un afortunat perquè he tingut sempre una molt bona relació amb pràcticament tothom i això fa que la nostra feina sigui molt menys dura. El bon comportament és vital a la pista i fora d’ella. Al cap de la ﬁ, el tennis no és més que un joc, hi ha coses a la vida molt més importants.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

CULTURA CITA CRÍTICA: : “El primer pas de la ignorància és presumir de saber” Baltasar Gracián, escriptor espanyol.

AGENDA CULTURAL Teatre “El rei lear”

Monòlegs “Comedy Zoo”

Teatre “La Silbararera”

El Rei Lear vol dividir el seu regne entre les seves 3 ﬁlles en funció de l’estima que els té. La decisió comportarà una gran polèmica. A la Biblioteca de Catalunya, del 18/04 al 15/05.

Cicle de monòlegs que compta amb la participació de grans humoristes prou coneguts pel gran públic que faran passar una estona molt divertida. Al Club Capitol, ﬁns el 31/05.

Aquest és un espectacle ben peculiar que els propis actors consideren insòlit i diferent perquè s’hi tracten temes, diuen, sense interès. Al Teatre Gaudí, del 16/04 al 7/06.

La moneda com a clau

Concert de Sergio Dalma

Exposició d’Abigail Lazkoz “Shufﬂe”

Concert de Beyoncé

La moneda és el principal element per conèixer la cultura ibera la qual, entre els segles VI i I aC, va constituir una de les cultures més importants de la nostra historia. A través de les

Després d’una llarga trajectòria Sergio Dalma presenta enguany el seu darrer treball “A buena hora” davant del públic català. Al teatre Joventut del L’Hospitalet el 15/05.

Selecció d’esbossos, dibuixos i obres que mostren l’evolució artística d’Abigail Lazkoz al llarg de 9 anys de feina. Fins el 17 de maig a la Fundació Joan Miró.

Beyoncé, una de les actuals reines de la música actuarà a Barcelona per presentar als seus seguidors el seu darrer àlbum “I am... Sasha Fierce”. Al Palau Sant Jordi, el 20/05.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL

Maria del Socorro Tellado López, coneguda popularment com a Corín Tellado, ha mort recentment en no poder superar els problemes renals que afectaven la seva salut. Tot i el seu estat tant delicat, l’escriptora va seguir en actiu elaborant relats breus per a una revista dels Estats Units. Corín Tellado va arribar a publicar més de 4.000 novel·les de gènere romàntic en tota la seva trajectòria que han esdevingut un èxit en vendes, superant els 400 milions d’exemplars. L’any 1945, amb menys de 20 anys, Tellado va iniciar una prolíﬁca trajectòria amb la novel·la “Atrevida apuesta”. El seu èxit va arribar aviat i el va aconseguir a tots dos costats de l’Atlàntic. Ja als anys 60 va rebre el nomenament de ser la primera autora viva més llegida en llengua castellana per part de la UNESCO. Tellado va néixer a Astúries però va viure la seva adolescència a Càdiz, juntament amb la seva família. Anys més tard, a la dècada dels 50, va tornar i va establirse a Gijón amb el seu marit, del qual anys més tard es separaria. Fruit dels anys feliços de matrimoni van néixer dos ﬁlls. L’estil de l’escriptora s’ha considerat molt modern tenint en compte els relats que explicava i la manera que tenia de narrar-los.

JUNY

conquesta de la península ibèrica i establir les províncies d’Hispania Citerior i Ulterior, es van obrir molts tallers per encunyar monedes de plata i de bronze amb inscripcions que aportaven informació de la societat i també signes ibers amb personatges, animals i objectes. Durant part dels segles II i I aC els celtibers també van fabricar moneda a banda de la dels ibers. Sobre aquest tema encara no s’ha pogut determinar si el fet de tenir 2 tipus de monedes va ser una qüestió d’iniciativa indígena o bé si Roma va voler tenir una moneda local per poder cobrar i poder disposar de moneda pròpia a la Península. A banda d’aquesta qüestió el que sí que és cert és que l’ús de la moneda va acabar convertint-se en un fet quotidià totalment normal per a la població.

MAIG

La mostra “Els ibers: cultura i moneda” donarà la possibilitat al visitant de fer un recorregut cronològic en el temps per poder conèixer i entendre com van prendre contacte els ibers amb la moneda que van portar els pobles forans, principalment per la colonització grega i pels contactes comercials. Primerament, els ibers van utilitzar aquestes monedes com a objectes exòtics que consideraven de luxe i les guardaven pel valor que les hi atorgaven i el pes pròpiament de la plata. D’altra banda, l’exposició mostrarà com els ibers i els celtibers van adoptar i fer ús de la moneda, concretament durant la Segona Guerra Púnica. A més a més, oferirà una mostra de la variada pluralitat d’emissions en plata i en bronze que van encunyar aquests pobles al llarg del seu camí per conquerir Roma.

monedes es vol desxifrar alguns dels enigmes que actualment encara existeixen al voltant dels ibers. Les seves imatges evidencien la importància de la ﬁgura del cavall, de l’armament de la seva societat i també de tot el que representaven les creences, les divinitats i els animals mitològics per a ells. A més, les seves inscripcions són una important font d’informació per poder fer una aproximació a les desaparegudes llengües ibèriques. Aquestes monedes, però, no es mostraran soles en aquesta exposició sinó que estaran acompanyades de tota una sèrie d’objectes, majoritàriament fabricats pel propis ibers, amb l’objectiu de donar a conèixer el context tant històric com arqueològic de la cultura ibera. Un cop ﬁnalitzades les lluites, quan Roma va decidir portar a terme la

Corín Tellado (1926-2009), escriptora prolíﬁca

ABRIL

Els ibers, de prop

Jaume Ventura Serra, conegut com a Rudy Ventura, ens ha deixat recentment a l’edat de 82 anys. El músic barceloní, que arrossegava un delicat estat de salut, va ser intervingut al mes de març per extirpar-li un tumor que li afectava part del pulmó. Ventura va tenir una important trajectòria com a music però sobretot se’l recordarà per ser el trompetista per excel·lència del FC Barcelona, club del qual n’era soci des de 1981. Precisament per aquest club va arribar a compondre ﬁns a 5 himnes: “El Cant del Barça”, “Himne del FC Barcelona”, “Blaugrana”, “Endavant Barça” i “Som del Barça”, dedicat a les penyes. Va ser present en molts dels grans esdeveniments esportius on va participar el Barça i hi va fer sonar la seva trompeta. A més, als anys 50 i 60 va ser un dels músics i vocalistes més populars i reconeguts dels envelats quan les orquestres eren el plat fort de les festes majors i en aquells anys va crear la seva pròpia orquestra. La seva proximitat amb la gent el va convertir en una persona molt estimada pel públic. Les seves millors composicions van ser enregistrades en EP per Columbia (1960-1962). L’any 2001, l’Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya li van retre homenatge juntament amb d’altres grans artistes de l’època.

MARÇ

CRISTINA SAN JOSÉ

La cultura ibera és una de les més enigmàtiques del nostre passat i ben aviat gràcies al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) en podrem fer una aproximació visitant l’exposició “Els ibers: cultura i moneda”. La inauguració serà el 21 de maig i es podrà veure ﬁns el maig del 2010. Aquesta mostra estarà comissariada per Marta Campo, Cap del Gabinet de Numismàtica de Catalunya.

Rudy Ventura (1926-2009), trompetista del Barça

FEBRER

A ﬁnals d’aquest mes de maig el MNAC inaugura l’exposició “Els ibers: cultura i moneda”. Aquesta mostra endinsarà el visitant a conèixer els encants d’una cultura com la ibera, a través dels seus objectes quotidians i la seva moneda.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Una aproximació a l’enigmàtica cultura ibera

MAIG 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “L’èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense desesperar-se” Winston Churchill, polític britànic.

TELEVISIÓ

Aire fresc amb nous programes

MIS ECONOMISTAS Y SU TRASTIENDA Autor: Fabià Estapé Editorial: Planeta Pàgines: 495 Fabià Estapé ens presenta un manual molt complet sobre el món de l’economia apropant-nos la vessant més personal d’aquelles persones que van contribuir al desenvolupament de la Teoria Econòmica. L’autor ha elaborat aquest llibre amb l’objectiu que sigui apte per a tots els públics i aporti coneixements interessants i útils. Està dividit en cinc blocs, entre els quals en destaca el que tracta sobre anècdotes personals dels economistes més coneguts; també el que repassa els moments compartits en trobades amb diversos Premis Nobel; i aquell que parla exclusivament de les dones economistes, generalment oblidades. No podia faltar una selecció dels textos més importants dels autors als quals es fa referència al llibre.

REGÁLATE LIDERAZGO Autor: Juan Carlos Maestro Editorial: Proﬁt Pàgines: 168 Aquest és principalment un llibre pràctic que té per objectiu aportar al lector les claus necessàries perquè qualsevol persona pugui aprendre i posar en pràctica les tècniques de lideratge. L’autor es refereix al lideratge en qualsevol àmbit, ja sigui a la feina, a casa, a la comunitat de veïns o on es consideri oportú. Juan Carlos Maestro planteja múltiples exemples i proposa tota una sèrie d’esquemes per aconseguir motivar i encoratjar els lectors a poder millorar, en la mesura que calgui, la seva posició de lideratge. “Regálate liderazgo” vol fer entendre que el lideratge està a l’abast de tots i es dirigeix especialment a aquelles persones que tenen un esperit de superació continu.

SEIS RECETAS PARA SUPERAR LA CRISIS Autor: Enrique Alcat Editorial: Alienta Pàgines: 122 Plantejat en forma de llibre de receptes, aquest llibre tracta sobre com fer front a la crisi que està afectant tota la societat, tant a nivell personal, professional com emocional. A través d’aquestes pàgines, els lectors trobaran consells per saber estar preparats i prevenir aquelles situacions adverses que de tant en tant es plantegen a la vida. La visió d’Enrique Alcat és totalment optimista i proactiva, a diferència d’altres llibres on principalment es fan enfocaments centrats en la recerca de culpabilitats. Les sis receptes que recomana l’autor són: confiança, responsabilitat, iniciativa, seguretat, intel·ligència i serenitat. Alcat aposta per transformar les debilitats en fortaleses en els temps actuals de crisi.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22h, al 33 Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

60 minuts, a les 22.30h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Valor afegit, a les 22.30h, al 33 Programa d’anàlisi dirigit i presentat per Albert Closas.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i també de tots els temes d’interès social.

Estem d’enhorabona i el motiu és que arriben nous programes a les graelles. Però, sobretot, ens alegrem perquè alguns d’ells són una mica diferents d’aquells que s’han estat emetent fins ara, encara que sigui lleugerament, en el seu resultat final. Per exemple, ens estem referint al nou programa “Casal Rock” que emet TV3 de fa ben pocs dies. L’objectiu és formar un cor amb 25 persones d’entre 70 i 89 anys. Segons Eli Pons, directora del programa, “no es tracta ni d’un concurs ni d’un reality”, per evitar comparacions amb un Operación Triunfo amb persones grans. L’objectiu és fomentar la superació personal formant una coral que canti cançons del gènere rock i així fer realitat al final un concert a una coneguda sala de Barcelona. Tots els participants estan dirigits pel music i productor Marc Parrot. És satisfactori que de tant en tant s’ofereixin programes on es doni veu a la gent gran i que l’objectiu final no sigui lucratiu sinó de repte personal i, és clar, de diversió. Si més no, per poder desconnectar de la realitat. Un altre programa nou i que de ben segur tindrà una bona acollida és “Espai Terra”, també a TV3 i que dirigeix Tomàs Molina. L’emissió, que és diària, fa ús de les noves tecnologies i de la col·laboració dels telespectadors per poder mostrar i explicar la relació que hi ha entre les persones i l’entorn. De fotografies i de col·laboració segur que no en falta perquè l’espai de la previsió del temps és un dels que té més audiència i sempre els meteoròlegs han d’agrair l’allau d’imatges que reben diàriament. D’altra banda, és molt destacable el retorn d’en Josep Maria Bachs, ara però a Barcelona Televisió, al capdavant del magazine matinal “Connexió Barcelona”. El veterà Bachs, que va conduir programes com “Tres i l’astròleg” o “Filiprim” enceta una nova etapa amb un espai d’emissió diària de més de dues hores de durada per apropar-se a l’actualitat dels barris de la ciutat, sense oblidar-se d’altres seccions d’interès pel públic com salut, tendències o internet, entre d’altres. No podem acabar aquesta columna sense fer menció a l’estrena del programa d’en Xavier Sardà, “La Tribu” a Tele5. Després de la polèmica dels mesos anteriors sobre les desavinences entre la cadena i la productora Gestmusic semblava que tot anava pel bon camí, i més, comptant amb professionals de la mida de Sardà, Mercedes Milà, Boris Izaguirre o Carlos Latre. L’estrena prometia molt i es tractava de veure com improvisaven donant forma a un esperat bon programa d’entreteniment. La realitat és que la impressió va ser de descontrol i de buidor. Ho seguirem de prop a veure si hi ha remuntada. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a CNN+ a les 18.30h M. Sanz i E. Ontiveros analitzen l’economia.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repàs dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre l’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.45h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Eduard Sanjuán.

Tota l’actualitat, de manera ininterrompuda, al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

RESTAURANT LA BALSA

ELS ‘TOP 10’

Delícies culinàries al Tibidabo

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI

BEGOÑA GIMÉNEZ

La Balsa està situat en un bell i original ediﬁci de fusta amb amplis ﬁnestrals, situat a la faldilla del Tibidabo, envoltat de magnífiques terrasses, flors i variada vegetació. El mèrit és dels arquitectes Oscar Tusquets i Luis Clotet, pel qual van guanyar el premi FAD d’arquitectura el 1979. Està construït sobre una antiga bassa de regadiu, conservant la seva estructura. El restaurant va ser promogut per les famílies Güell i López de Lamadrid i des de la seva inauguració ha estat un dels més emblemàtics de la ciutat, punt de trobada de personalitats del món de la cultura, la política, l’esport, etc. D’aquest impressionant restaurant cal destacar les seves dues magnífiques terrasses que envolten el restaurant. Una, coberta per una parra, té un jardí amb arbres fruiters; l’altra, coberta per un envelat té una gran varietat de plantes. És sens dubte la primavera la millor temporada per gaudir d’aquest entorn. A l’interior, disposa també d’un saló privat amb capacitat per a 10-14 persones. En conjunt, La Balsa es distingeix pel seu estil elegant i clàssic, un lloc ideal per a reunions de negocis i celebracions privades.

La cuina La cuina de La Balsa és de base tradicional i mediterrània, d’estil més aviat internacional. El xef de la casa, Calixto Sánchez – deixeble avantatjat del seu anteces-

Ara que arriba el bon temps, fer un bon àpat envoltat de verd i silenci, a la faldilla de la muntanya barcelonina per excel·lència, és un regal que un no ha de negar-se. La crisi no pot ennuvolar-lo tot, i donar-se un caprici o tancar un bon negoci no és tant difícil amb uns preus força competitius. sor Lluís Miralpeix –, ha anat introduint certes innovacions al receptari, mantenint sempre com a gran protagonista de la seva cuina la pròpia matèria primera. Els plats més moderns s’erigeixen com uns magníﬁcs complements dels plats tradicionals, molt més contundents. El comensal no ha de perdre l’oportunitat de tastar els espinacs a la catalana amb formatge de brie i melmelada de tomàquet, el lluç arrebossat amb salsa de calamarsets i el filet de vedella a la graella. Plats tan senzills com exquisits. Les postres són un altre punt fort de l’oferta gastronòmica de La Balsa. Inoblidable és el carret de pastissos casolans a què difícilment un pot negar-se. N’hi ha uns quants per triar però destacarem, sens cap mena de dubte el seu “tocinillo de cielo”. No cal dir que és del tot imprescindible reservar per gaudir d’una taula, especialment si es vol estar a una de les dues terrasses. L’horari és força ampli i romanen oberts de dilluns nit a diumenge migdia. La bona notícia és que La Balsa no tanca

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24 L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

CAN FABES Els ingredients són els protagonistes de la cuina de La Balsa. / CEDIDA

“Destaquen les seves dues magníﬁques terrasses ajardinades que envolten el restaurant” per fer vacances i a l’agost, també està obert a la nit, de 21 a 24 hores amb un esplèndid servei de buffet. Mentre el servei habitual es pren un merescut descans, una cuinera amb molta experiència i gran col·laboradora de la casa fa els honors oferint més de 40 plats que els clients poden servir-se ells mateixos i degustar del

sopar al son de la música ambiental i bressats per la lleugera brisa estiuenca. La carta és força àmplia i variada però durant la temporada d’hivern i primavera 2009, els dies laborables La Balsa ofereix un menú de migdia a 26 euros i un altre de nit a 36 euros. Tenint en compte la qualitat del menjar i el seu magníﬁc entorn, cal reconèixer que presenten uns preus molt competitius. Ningú es pot negar a gaudir de certes delícies.

Infanta Isabel, 4 Barcelona 08022 Tel. 932 115 048 info@labalsarestaurant.com

EL TAST

MOUSTILLANT ROSADA Vi d’agulla de lleugera efervescència i aroma a fruita fresca. Amb un carbònic natural, expressa una delicada i integrada bombolla. Varietat: Syrah (67%) i Merlot (34%). Elaboració: Després d’un suau premsat, previ procés de desrapat i espremut dels raïms, es realitza una delicada maceració de les pells per treure el màxim partit aromàtic i un color grosella intens. Maridatge: Saborós com aperitiu, bon company de les amanides, mariscos i peixos suaus, arrossos i pastes, idonis també per completar postres amb fruites o xocolates. Servei: Entre 6º i 8º C. Es recomana el consum l’any mateix de l’embotellat.

La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

LA BRETANYA FRANCESA

Una terra envoltada de mar

Vista de l’emblemàtic Mont Saint Michel. / ARXIU A. SERRA

Sens dubte Bretanya és un lloc ideal per aparcar el cotxe i fer excursions a peu. Una de les opcions, en aquest sentit, és seguir l’antic Camí dels Duaners, que recorre 1.300 quilòmetres de costa i comença al port de Saint-Nazare i acaba al Mont Saint Michel, un dels punts més turístics de la regió. Es tracta d’un camí ple d’història traçat entre terra i mar que bordeja penya-segats i travessa dunes, passant per cales insòlites. Va ser creat al segle XVII per vigilar els desembarcaments dels contrabandistes. El camí és de fàcil accés per als visitants i es troba en tot moment senyalizat. D’altra banda, també val la pena perdre’s passejant pels parcs naturals d’Armorique i de Brière, de 172.000 i 40.000 hectàrees, respectivament. De fet, aquestes zones són perfectes per al turisme ecològic.

Ara bé, Bretanya també se la pot conèixer a través de la xarxa fluvial. En aquest cas la millor opció és llogar una barca. Per pilotar les embarcacions no cal cap tipus de permís i, a més, la navegació es fa a escassa velocitat. Al llarg del recorregut es poden realitzar parades en punts que ofereixen tot tipus de serveis als visitants. Actualment existeixen set empreses de lloguer de vaixells amb seu a Dinan, Hédé, Messac, Redon, Rohan, Pontivy, la Roche-Bernard i Sucé-sur-Erdre.

El golf de Morbihan Una de les zones menys explotades turísticament és el golf de Morbihan, on hi ha unes 300 illes de les quals només 30 estan habitades. La més gran és l’Ile aux Moines amb 7 quilòmetres de llarg tot i que el visitant mai es troba a més de 450 metres del mar. Amb tranquil·litat es poden desco-

La història que amaga cadascuna de les poblacions de la península de Bretanya la fan d’allò més atractiva per qualsevol visitant, alhora que la seva costa, amb més de 2.700 quilòmetres de perímetre, convida a fer tot tipus d’excursions, ja sigui a peu o dalt d’una barca.

brir platges, boscos i poblets amb carrers sinuosos, on encara s’hi amaguen antigues cases de pescadors. D’altra banda, la vegetació i la fauna tampoc deixen de sorprendre el visitant. I és que s’han arribat a comptabilitzar ﬁns a 150.000 espècies d’ocells. La segona illa més gran del golf de Morbihan és Arz, amb un aire més rústic. Gairebé no hi circulen cotxes i els desplaçaments es fan normalment amb bicicleta tot i que degut a l’extensió de l’illa també és possible recórrer-la a peu. El golf de Morbihan se’l coneix també per l’ostricultura, és a dir, el cultiu de les ostres. Se’n cultiven ﬁns a 10.000 tones a l’any.

Història per tots els racons Els megalits i els menhirs, amb un antiguitat de més de

El golf de Morbihan se’l coneix sobretot per l’ostricultura. S’hi arriben a cultivar ﬁns a 10.000 tones d’ostres a l’any. 4.000 anys, es troben repartits per diversos punts de la península. Són tan sols una petita mostra de la història que amaga Bretanya, ja que es tracta també d’una regió amb una gran tradició urbana que es remunta al segle XI. Encara avui, el visitant pot recórrer localitats construïdes al voltant de catedrals, monestirs i residències feudals. Rennes, amb ediﬁcacions medievals de fusta; Dinan, rodejada d’unes muralles, que presumeixen

ser de les més antigues de França; i Nantes, on conviu a la perfecció el passat amb el modern, són tres ciutats de visita obligada. Tampoc es pot passar per alt la població costera de SaintMalo apartada de la península, que a l’edat mitjana va adquirir llibertats i privilegis. El passeig per la cornisa al voltant de la ciutat permet contemplar les vistes més boniques de la ciutat i de la badia de Saint-Malo. Aquí és requisit indispensable gaudir d’una mariscada en un dels molts restaurants del nucli antic. De fet, la gastronomia és un altre dels atractius de Bretanya. El millor marisc coexisteix amb les famoses galettes –creps dolces i salades– i especialitats de pastisseria, com el far bretó, un exquisit ﬂam fet a base d’ous i de llet.

GALÍCIA, PROTAGONISTA AL FESTIVAL INTERCÈLTIC DE LORIENT Del 31 de juliol al 9 d’agost la localitat de Lorient acollirà un cop més el Festival Intercèltic amb uns 4.500 músics, cantants, ballarins i escriptors, procedents de regions amb una forta inﬂuència celta. Precisament, aquest any Galícia n’és la convidada, per la qual cosa tindrà l’honor de disposar d’un gran pavelló al centre de la ciutat. A Bretanya, el passat celta es nota sobretot en la seva llengua, molt similar a la que es parla a Irlanda, però també en la cultura en general.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2009

ESPORT I EMPRESA

La F-1 es reformula

AURELI VÁZQUEZ

A la pàgina web de Fernando Alonso es poden adquirir ampolles de vi en edició limitada amb l’etiqueta personalitzada del famós pilot. És un dels negocis més insignificants creats al voltant del circ mediàtic de la F-1, i per descomptat no té res a veure amb els patrocinis multimilionaris ni amb els ingressos per venda d’entrades dels grans circuits, però resulta illustratiu de l’enorme potencial d’aquest esport. Ara, però, les vaques flaques han començat a fer acte de presència a l’espectacle de la F-1. Ho han fet d’una manera discreta, sense grans escarafalls, però de fet ja hi ha una primera víctima: l’equip Honda, que aquest any ha desaparegut per la pressió dels accionistes, que no veien amb bons ulls un gran dispendi en moments d’incertesa. La marxa de l’escuderia Honda representarà per a la marca la pèrdua de rèdits en forma d’imatge i prestigi, però li permetrà estalviar-se la gens menyspreble xifra de 390 milions d’euros, que és, segons diverses informaci-

Mantenir un equip de Fórmula 1 requereix un pressupost d’entre 200 i 300 milions d’euros que serveixen, entre altres coses, per pagar una plantilla de ﬁns a 1.000 empleats. Amb l’arribada de la crisi, la nova reglamentació de la FIA preveu mesures per limitar la despesa i assegurar així l’estabilitat del negoci. La F-1 segueix sent negoci, però una mica menys...

Montmeló va batre el rècord d’assistència l’any 2007, amb 142.000 espectadors que volien veure Fernando Alonso ons, el pressupost que destinava a aquesta competició. Les escuderies que sí han aguantat el tipus ho han fet, però, amb una dràstica retallada pressupostària. Recentment, el diari El País quantiﬁcava aquestes disminucions de la següent manera: Toyota baixaria de 390 a 250 milions d’euros; Ferrari, de 365 a 230; BMW, de 290 a 240; Renault, de 280 a 170; Red Bull, de 200 a 160, i Williams, de 175 a 150 milions d’euros. En canvi,

Fins a 25 mecànics treballen alhora sobre un monoplaça durant cada competició. / FOTO: CEDIDA

Force India i Toro Rosso haurien incrementat la seva dotació pressupostària, situant-la al voltant dels 130 milions.

Pressupost màxim A més de les restriccions autoimposades per les escuderies, la nova reglamentació estableix que cada motor tingui una vida de, almenys, tres grans premis –i no dos, com fins ara–. A més, els constructors tenen l’obligació de vendre a meitat de preu els motors als equips independents. De cara al 2010, es preveu incorporar un límit màxim per al pressupost dels equips, que podria estar situat en 30 milions de lliures esterlines –uns 32 milions d’euros–. D’aquesta manera, els equips podran gaudir d’una més gran ﬂexibilitat pel que fa a les normes tècniques, però amb el límit d’aquesta quantitat. Com deia el president de la FIA, Max Mosley, “es tracta d’evitar que els equips gastin 1.200 euros en una rosca que s’utilitzarà una sola vegada”. “A més –va afegir– cal recordar que 30 milions de lliures són molts diners en la vida real”.

Montmeló, a l’expectativa Aquesta reducció no només afecta les grans ﬁrmes patrocinadores, sinó també el conjunt del negoci. Fa algunes setmanes, l’agència Bloomberg informava que la contractació de llotges VIP al Circuit de Montemló podia caure ﬁns un 80% –el preu d’aquesta exclusiva entrada pot assolir els 3.000 euros–. Malgrat tot, Montmeló pot considerar-se un circuit privilegiat en aquest moment, degut a la fortíssima tirada mediàtica de Fernando Alonso, que va

aconseguir atreure 142.000 persones l’any 2007, quan pocs anys enrere difícilment superava la xifra de 70.000. De cara a la pròxima edició, que tindrà lloc el 10 de maig, les previsions més optimistes apunten a una xifra de 130.000 espectadors, tot i que sembla més realista esperar una davallada signiﬁcativa, atès el context de crisi. Els preus per al Gran Premi d’Espanya oscil·len entre els 115 euros de l’entrada més barata –a la zona de Pelouse– i els 533 euros de la Tribuna en Principal Coberta.

ALONSO, EL ‘REI MIDES’ DE LA FÓRMULA 1 La Fórmula 1 espanyola –i no només l’espanyola– té un deute pendent amb Fernando Alonso. El pilot asturià ha demostrat tenir un potencial insòlit per arrossegar les masses, i amb els seus dos campionats del Món va aconseguir posar de moda un esport relativament minoritari ﬁns no fa gaire. Algunes fonts valoren en 720 milions d’euros l’impacte que genera el pilot entre patrocinis, publicitat, audiències i venda d’entrades. Tant és així que el director del Circuit de Catalunya, Ramón Praderas, va declarar l’any passat que “Alonso és el 45% del nostre negoci”.

Salut / ESTILS DE VIDA

MAIG 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARME COLL, GINECÒLOGA I PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ SALUT I SOCIETAT SENSE FRONTERES

“Les dones i els nens són els més afectats als països en vies de desenvolupament”

Carme Coll és la presidenta de la Fundació Salut i Societat Sense Fronteres. / ARXIU

REDACCIÓ

Quina és la finalitat del torneig de golf que la Fundació Salut i Societat Sense Fronteres ha organitzat aquest abril a Santa Cristina d’Aro? Aquest és el tercer any que fem el torneig de golf de Santa Cristina d’Aro. Vam començar el 2007 per iniciativa de la doctora Isabel Roca Bielsa que, sensible amb els problemes al Txad, va proposar al Club de Golf fer un torneig amb la finalitat d’obtenir ajuda per la nostra fundació. Enguany, el torneig ja s’ha inclòs dins del programa oficial de competicions del Club de Golf gràcies a la col·laboració del seu president i de la directiva del Club. Després d’11 anys de la creació de la Fundació, quin balanç en fa? El balanç és positiu. La Fundació fou creada amb el nom de Fundació pro Salut Reproductiva (FPSR) l’any 1998 per un grup de persones voluntàries (metges, realitzadors i productors de TV, arquitectes i advocats) sensibilitzats amb la feblesa de la salut als països en vies desenvolupament i concretament amb els temes relacionats amb la salut reproductiva i la diferència de gènere. L’any 2005 es va canviar el nom pel de Salut i Societat Sense Fronteres (FSSF), ja que els patrons enteníem que s’ajustava millor als nostres objectius de treball. Durant aquests anys hem anat treballant per donar suport a l’Hospital de Goundi (Txad),

buscant formes de finançament que han arribat progressivament. Actualment, disposem de programes ben instaurats en el terreny i amb continuïtat en el temps. Quin és l’objectiu bàsic de la Fundació? Els nostres objectius principals són: treballar per la millora de la salut reproductiva en especial, i per la salut en general, als països en vies de desenvolupament; donar suport a la formació per contribuir a l’eradicació de l’analfabetisme; impulsar i recaptar fons per finançar projectes de millora de les condicions de vida als països en vies de desenvolupament; col·laborar amb altres ONG’s per determinats projectes de salut; impulsar la formació en salut tant des del punt de vista assistencial com del camp de la prevenció de malalties, i donar suport a organitzacions i entitats locals per projectes de millora de la salut. Quin treball desenvolupen des de la Fundació? El primer projecte de la FSSF va ser la realització del Primer Congrés de Salut Reproductiva i el Fòrum de Salut i Societat. Al Congrés es va aprofundir sobre el concepte de salut, i el Fòrum de Salut i Societat va aconseguir la participació de professionals d’alt nivell en temes tan diversos com arquitectura, agricultura, farmàcia i nutrició, periodisme i imatge, i cooperació internacional.

Ja fa més de 10 anys que va néixer la Fundació Salut i Societat Sense Fronteres, i els resultats obtinguts des d’aleshores són positius. Tot i que encara queda molt camí per recórrer als països en vies de desenvolupament, com el Txad, la Fundació disposa de programes ben instaurats en el terreny i amb continuïtat en el temps. Les activitats de cooperació directa s’han dut a terme en dos països: Costa Rica, on es col·labora amb una ONG que treballa en conreus de terres adquirides per la FSSF, i el Txad, on s’han concentrat pràcticament tots els esforços. Quina és la situació en matèria de salut al Txad? El Txad és un dels quatre països més pobres del planeta. La regió forma part de l’anomenat cinturó de la gana. L’esperança de vida dels seus habitants és de 43 anys pels homes i de 45 anys per les dones. Les principals causes de mort són, a part de la malnutrició, les derivades de malalties infeccioses com el paludisme, la meningitis, el tètanus... La mortalitat materno-infantil arriba al 50%. La cobertura sanitària és molt baixa, amb un total de 47.640 persones per metge, tenint en compte que el 80% dels recursos sanitaris es concentren a la capital, N’Djamena, que representa només el 24% de la població total. Les dones i els nens són els que viuen més precàriament als països

“Al Txad, un dels països més pobres del planeta, s’han concentrat els esforços de la Fundació” en vies de desenvolupament? Sí, sobretot en els àmbits de l’educació i la salut, que són els pilars de qualsevol societat. Sense educació no hi ha equitat de gènere i sense salut és difícil treballar en la promoció d’una societat. Al Txad es calcula que el 80% de la població és analfabeta. D’altra banda, la mortalitat materna és un dels principals problemes que afecten les dones del país. A més, també pateixen una forta discriminació, ja que el seu accés al món laboral és simbòlic. La dona treballa al camp, ha de proveir aigua a la família i tenir cura dels fills. Durant la infància pateixen la mutilació genital femenina, que no sols atempta contra la seva vida, ja que moltes nenes moren com a conseqüència d’infeccions per les males condicions higièniques en què es practica, sinó que també afegeix diversos problemes durant el part. Quina és la incidència del VIH-SIDA en aquests països? A nivell mundial, l’Àfrica Subsahariana és la més afectada per la sida. Segons el darrer informe 2008 de la OMS i UNAIDS, 33 milions de persones tenen la infecció per VIH a la regió. D’aquestes, 15,5 milions són dones i 2,0 milions són nens menors de 15 anys. Què fa la Fundació per combatre aquesta malaltia? Durant l’any 2007 vam iniciar un projecte, finançat per la Diputació d’Àlava, per comba-

tre la sida a l’àrea de Goundi, amb els objectius següents: conèixer la prevalença de la infecció per VIH en la població de referència de l’hospital de Goundi (250.000 persones); identiﬁcació i tractament dels casos positius; formació del personal autòcton en el diagnòstic i tractament de la sida; i organització de programes de prevenció per la població sana. Amb quins projectes estan treballant actualment? Actualment continuem donant suport al programa sida i hem iniciat un projecte de prevenció de la transmissió materno-infantil del VIH/SIDA. La Fundació dóna suport també a la formació del personal local i subvenciona una escola de nens i nenes a Goundi. Aquest 2009 volem ajudar a ﬁnançar una escola-internat per nenes d’educació secundària. Quines activitats duen a terme per aconseguir fons per desenvolupar els seus projectes? Els fons provenen de socis col·laboradors, que fan aportacions mensuals. També duem a terme activitats de promoció, com el Campionat de Golf Costa Brava o sopars solidaris. D’altra banda, les aportacions oficials a projectes finançats (Diputació d’Àlava, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú) també són importants, així com altres aportacions d’empreses solidàries: laboratori General Lab de Barcelona, que dóna suport al Laboratori de Goundi; laboratori ICHDallari, que realitza estudis histològics a pacients diagnosticats a l’hospital; Medical Inverness S.A., que aporta subvenció per la compra dels tests Determine de VIH, etc.

&$3 $ 81$ 129$ &216&,Ë1&,$

/ҋHQHUJLD KD HVWDW OD UHVSRQVDEOH GHO QRVWUH QLYHOO GH SURJUpV FRP D HVSqFLH L OҋHQHUJLD KD GH GXU QRV DO SDV VHJ HQW (QGHVD FRP XQD GH OHV FRPSDQ\LHV HQHUJqWLTXHV OtGHUV HQ HO PyQ Wp XQD JUDQ UHVSRQVDELOLWDW HQ DTXHVW UHSWH UHLQYHQWDU OD QRVWUD PDQHUD GҋHVWDU L YLXUH DO SODQHWD 3HU DL[z GHV Gҋ(QGHVD DVVXPLP DTXHVW FRPSURPtV DPE HOV À OOV GHOV QRVWUHV À OOV 1R VHUj IjFLO SHUz KL KD DOJXQD FRVD PpV DSDVVLRQDQW TXH WRUQDU D LPDJLQDU KR WRW"