Món Empresarial 119

Setembre 2009 n. 119

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

PER AQUEST CURS LA FORMACIÓ DIRECTIVA HA EXPERIMENTAT UNA MAJOR DEMANDA QUE EN ANYS ANTERIORS pàg. 3 a 8 >>

Entrevista a Andrés González, vicedegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC).

L’economista Oriol Amat detalla els possibles brots verds que auguren una propera recuperació econòmica, alhora que alerta d’alguns reptes pendents.

EMPRESA

¼

pàg. 9 a 15 >>

El lideratge empresarial, una eina imprescindible per fomentar la innovació i millorar la competitivitat de l’economia, per Daniel Ortiz.

L’ensenyament privat no pateix els efectes de la crisi Només les escoles bressol i d’educació infantil veuen lleugerament afectades les matriculacions.

Malgrat la davallada demogràfica, les universitats privades omplen gairebé al cent per cent les places.

DESTAQUEM JAVIER CARRILLO

El Decàleg: deu experts opinen de temes econòmics i empresarials.

INTERNACIONAL

VICEPRESIDENT DE MECALUX

pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: Les ciutats més cares.

Les empreses espanyoles poden trobar infinitat d’oportunitats de negoci a Jordània, un país molt interessat a atraure inversions estrangeres.

“Aprofitem la crisi per invertir en R+D”

Joan Tugores reflexiona entorn de les conseqüències geopolítiques que pot suposar l’actual crisi econòmica. Així, valors com la democràcia o l’estat del benestar poden patir canvis.

JOSEP JOAN MORESO RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF)

FINANCES

pàg. 21 a 23 >>

Entrevista a Francisco José López, director general d’Apreblanc Asesores, companyia capdavantera a Espanya en oferir serveis de prevenció de capitals.

Les empreses de l’Íbex es concentren a afrontar el deute que tenen, que supera els 248.000 milions d’euros.

Les entitats bancàries es preparen per afrontar un probable augment de la morositat per al darrer trimestre de l’any, que afectarà sobretot les pimes.

FORMACIÓ DIRECTIVA

Molts directius es formen per estar més ben preparats després de la crisi. / ARXIU

A les portes d’un nou inici de curs educatiu, semblar ser que l’educació privada manté i, fins i tot, en alguns casos augmenta el nombre de matriculacions malgrat la crisi. Només les escoles bressol i d’educació infantil se’n ressenten lleugerament.

Alguns centres de formació de postgrau han incrementat fins a un 25% el nombre de matriculacions. L’explicació és que molt professionals aprofiten aquesta certa paràlisi de l’entorn eco-

“El sistema català d’universitats té bona salut”

PÀGINA 3 >>

pàg. 25 a 28>>

Miquel Bonet conversa amb Francisco Herrero, director de RRHH de Freixenet, empresa capdavantera dins el sector vitivinícola.

SANTIAGO DEXEUS

EL SECTOR VA FACTURAR, EL 2008, 12.000 MILIONS D’EUROS A CATALUNYA

GINECÒLEG

L’assegurança, a bon ritme

Breus sobre recursos humans i nomenaments.

ESTILS DE VIDA

nòmic, per invertir el seu temps en formació.

Per la seva banda, les universitats privades de Catalunya preveuen omplir gairebé al cent per cent les seves places, tot i que admeten que han registrat un lleuger descens en les sol·licituds d’ingrés. Finalment, les escoles privades, que acullen alumnes entre 6 i 17 anys, tampoc han experimentat baixes significatives.

El sector de l’assegurança esquiva la crisi. L’any 2008 va facturar 12.000 milions d’euros a Catalunya i 60.000 a tot l’estat. Es tracta del màxim assolit fins ara. Aquestes dades es desprenen de la memòria presentada per la Unió Catalana d’Entitats Catalanes (UCEAC).

A Catalunya les primes que més han crescut són les de vida, les de salut es mantenen i les de motor es contreuen lleugerament.

pàg. 29 a 31 >>

Descobrim la combinació de tradició i modernitat en tres ciutats d’Astúries: Oviedo, Gijón i Avilés.

Un tros de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

Les primes de salut es mantenen. / ARXIU

PÀGINA 6 >>

“Posar límits a la ciència és pràcticament impossible”

2

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Abengoa ........................12 AIG.................................13 Air France ......................13 Banesto .........................13 BBVA .............................23

EDITORIAL

Editorial

Carrefour .......................12 E.ON ..............................13

CAL FER UN GRAN PACTE POLÍTIC

Ferrovial.........................13 Ford................................13 Freixenet........................27 Gas Natura ....................23 General Motors .............13 Google ...........................12 Iberdrola ..................11, 12 ING ................................13 Mecalux...........................9 Metrovacesa .................13 Repsol YPF.....................12 Sacyr..............................12 Seat .........................11, 13 Sfera..............................12 Spanair ............................8 Starbucks.......................11 Telefónica................11, 12 Unión Fenosa.................12 Vodafone .......................13 Vueling ..........................12

Comencem el curs amb una dada força negativa: l’increment de l’atur en gairebé 85.000 persones. Liderant amb escreix el percentatge d’atur mundial, aquest nou increment plou sobre mullat. Una magnitud que representa més despesa en subsidis i menys ingressos, perquè es redueix el número d’afiliats cotitzants.

En concret, a Catalunya, la tendència és especialment negativa, ja que s’ha incrementat en 23.218 el número d’aturats.

Dada que, en termes absoluts, lidera el rànquing de comunitats autònomes d’Espanya. És ara quan hi ha veus que apunten entre les causes de l’increment d’aturats el fet que s’han exhaurit els efectes del “Plan E”. En concret, les persones que es van collocar al maig i que són les que abans de vacances van passar a l’atur, i és que ja se sabia que era una mesura conjuntural

i, per tant, amb un resultat acumulat amb aquestes mesuartificial. A més, era limitada res populistes? perquè afectava només unes 100.000 persones. Amb tot, Si emmarquem tot el que la xifra d’aturats ja ha supe- està passant en la lògica de rat els 3.600.000 de persones, la dinàmica dels cicles ecouna dada que de per si ja és nòmics, hem de valorar que, preocupant i, encara més, malgrat que tots desitgem el si valorem el cost últim afe- millor quant a la recuperagit dissenyat des del govern. ció econòmica, sovint s’obre Ens referim una distància al subsidi dels entre aquest 420 euros, ac“La xifra d’aturats desig i el que ció economien teoria toca ja ha superat cosocial, que ser. Ens expliels 3.600.000 de suposarà en quem, quan el càrrec dels una economia persones” comptes de entra en un cil’estat 1.300 cle econòmic milions d’euros, que es finan- positiu, es tendeix a pensar çaran amb futurs impostos. que es prolongarà el màxim d’anys i, justament al contrari A on arribarem? Quina serà la del que passa quan és negatiu, fita que assolirà l’atur a Espa- en què es tendeix a escurçar nya? Aconseguirem al nostre la durada de les futures males país recuperar-nos en paral- ratxes. lel a Europa? O, al contrari, serem els de la cua, amb una Però, malgrat tot, ens resseneconomia lastrada pel deute tim en les nostres il·lusions

quan constatem que els únics brots que estem veient fins ara són els de l’atur. I si afegim a aquest element que les noves polítiques que s’estan fent al nostre país semblen més pensades en clau electoral, implantant lleis que fan content a tothom, en comptes de prendre el timó reduint les despeses de l’administració, limitant la burocràcia o millorar la reglamentació laboral, entre un seguit d’altres polítiques actives necessàries per generar treball. De moment, es van servint rondes d’accions pal·liatives sense més, estratègia que amb el seguit de notícies negatives del dia a dia, ens porten a pensar en un futur preocupant davant del qual ens preguntem si ha arribat l’hora en què els polítics es mentalitzin que cal fer un gran pacte polític, deixant de banda els seus interessos, però... a hores d’ara... no sembla que sigui la línia escollida.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

SETEMBRE 2009 MĂ“N EMPRESARIAL

3

Economia COM AFECTA LA CRISI A L’EDUCACIÓ PRIVADA CATALANA?

L’ensenyament privat en temps de crisi Tant pel que fa a l’à mbit universitari com al de les escoles, la recessiĂł ha fet poc per abonyegar la demanda per l’educaciĂł privada. Si mĂŠs no sembla que es mantĂŠ la mĂ xima ‘l’educaciĂł ĂŠs el primer’. Ara bĂŠ, les escoles bressol i d’infantil pateixen de forma mĂŠs acusada la crisi.

MĂ’NICA VILLANUEVA

“La darrera mesura que es pren ĂŠs abandonar l’educaciĂłâ€?, aixĂ­ de clar ho anuncia JosĂŠ LuĂ­s MĂĄlaga, director de comunicaciĂł de l’InstituciĂł Sek que reuneix vuit escoles repartides per Espanya, entre elles una a La Garriga on s’hi agrupen 1.200 alumnes de diferents indrets de Catalunya, oferint aixĂ­ una radiograďŹ a interessant si tenim en compte que la presència de l’escola privada a Catalunya ĂŠs notablement superior a la mitjana dels paĂŻsos de l’Ocde i de la resta de l’Estat.

Infantil pateix la crisi El fet que les matrĂ­cules encara estiguin obertes fa difĂ­cil valorar l’impacte exacte de la crisi a l’ensenyament privat a Catalunya però el que sĂ­ ja es pot endevinar ĂŠs “un retrocĂŠs de sol¡licituds de noves admissions a educaciĂł infantilâ€?, explica MĂĄlaga que ho atribueix al fet que “les famĂ­lies mĂŠs joves, amb ďŹ lls entre tres i cinc anys, potser tenen menys estabilitat o bĂŠ arrosseguen una hipotecaâ€?. Una altra causa que explicaria aquest descens ĂŠs l’augment de l’atur: “Amb mĂŠs de quatre milions d’aturats, quan un dels pares es queda sense feina, una de les primeres decisions que pren la famĂ­lia per estalviar ĂŠs treure el ďŹ ll de l’educaciĂł infantilâ€?, explica JesĂşs Núùez, president de l’AssociaciĂł de Centres Autonòmics d’Ensenyança Privada, Acade. Una altra conseqßència de la crisi que

afecta de manera immediata a les escoles infantils Ês la caiguda de la natalitat. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, Espanya patirà un descens paulatí de la taxa de fecunditat a partir del 2010, situant la taxa en un 0,7%, molt allunyat del 2,1% necessari pel relleu generacional.

Estabilitat entre els 6 i 17 anys Ja sigui perquè les famĂ­lies que porten els seus ďŹ lls a un centre privat tenen una economia mĂŠs esplaiada o bĂŠ perquè l’educaciĂł dels ďŹ lls ĂŠs primordial, la ďŹ delitzaciĂł dels alumnes ja matriculats â€œĂŠs molt altaâ€?. Segons MĂĄlaga, “el cas del Sek-Catalunya, amb alumnes provinents de mĂŠs de 100 localitats catalanes, no ĂŠs cap excepciĂłâ€?. Malgrat aquest positivisme, la congelaciĂł de preus ha estat una mesura adoptada pel centre. La mensualitat que han de pagar els pares per ďŹ ll oscil¡la entre els 500 i 700 euros, depenent del curs. â€œĂ‰s possible que en alguns centres hi hagi quotes impagades, però no mĂŠs que en altres anysâ€?, explica JosĂŠ LuĂ­s MĂĄlaga. D’altra banda, invertir en l’aprenentatge d’idiomes estĂ sent una prioritat. La InstituciĂł Sek ofereix la possibilitat de cursar un any acadèmic al centre que tenen a DublĂ­n o als Alps. El preu del curs oscil¡la els 22.000 euros i “aquest any a principis de maig ja estava completâ€? i respecte al curs passat hem crescut un 8%â€?.

AproďŹ tar la crisi per estudiar s’estĂ perďŹ lant com una de les tendències positives. / CEDIDA

A la Universitat Al juliol coneixĂ­em la notĂ­cia que les preinscripcions per accedir a la universitat pĂşblica havien augmentat un 10% respecte l’any passat. Malgrat el descens demogrĂ fic en aquesta franja d’edat, un augment considerable d’alumnes opta per seguir els seus estudis a la universitat. “Podria ser un dels pocs efectes

positius de l’omnipresent crisi�, segons el comissionat d’Universitat i Recerca, Joan Majó. Però com afecta això a la universitat privada? D’una banda, la Universitat Ramon Llull (URL) oferta 3.225 places pel curs vinent i ha rebut 4.549 sol¡licituds d’ingrÊs, mentre que l’any passat se’n van registrar 5.190. Malgrat el descens, la institució

considera com positiva la xifra tenint en compte “la conjuntura econòmicaâ€?.

Pel que fa la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) estan pendents que el perĂ­ode d’inscripcions ďŹ nalitzi, tot i que han rebut unes 2.000 sol¡licituds (de 1.100 places ofertades). La directora de comunicaciĂł, NĂşria Marsal, comenta que no han crescut però “s’han mantingut en relaciĂł als darrers dos anysâ€?.

Tot i que on sĂ­ s’ha apreciat una davallada ĂŠs en Arquitectura i Humanitats. En canvi, graus com Infermeria, Odontologia, Medicina o EducaciĂł “van a l’alça claramentâ€?.

On sĂ­ que la crisi s’ha fet notar ha estat en el reforçament de beques i descomptes, amb un pressupost d’un miliĂł d’euros per part de la FundaciĂł de la UIC , pels estudiants de rendes mĂŠs baixes sol¡licitants. De la mateixa manera que el departament ďŹ nancer de la universitat ha arribat a nous acords amb els bancs pel pagament finançat dels estudis.

EL CAS DE L’IESE: “A LA CRISI, MÉS FORMACIĂ“â€? “Pel curs 2009-10 hem incrementat un 25% el nombre de matriculacionsâ€?, comenta el director d’admissions de MBA a IESE, Javier MuĂąoz. De fet, aquesta ĂŠs una tendència constant per l’escola de negoci que des del curs passat “ha incrementat ďŹ ns a un 50% les matriculacionsâ€?. Com s’explica aquest increment en temps de crisi? “Molts directius decideixen concentrar el seu esforç durant aquests dos anys, conscients que l’entorn econòmic estĂ molt paralitzat. Com que veuen que durant un temps no percebran cap augment salarial i tampoc se’ls promocionarĂ , consideren que ĂŠs un bon moment per fer un MBA i situar-se desprĂŠs de la crisi mĂŠs reforçats a nivell de talent i, per tant, amb millors perspectives professionalsâ€?, explica MuĂąoz.

Pel que fa el perďŹ l d’estudiant de MBA, â€œĂŠs similar al d’altres anys i entre els candidats no s’observa gent que hagi perdut la feinaâ€?. El fet que aquest any s’hagin concentrat moltes matriculacions, â€œĂŠs previsible que l’any proper es registri una lleugera davallada de sol¡licitudsâ€?, adverteix Javier MuĂąoz.

% ( '

$

% '

(

%

( (

%

%

&

!

### ! " "

4

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

ENTREVISTA A ANDRÉS GONZÁLEZ, VICEDEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA (COPC) JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Cal una socialització de la figura del psicòleg” El Projecte de Llei Òmnibus

La ment encara és un camp poc explorat. Per això, la psicologia és una professió que té unes perspectives de futur excel·lents. Així ens ho comunica Andrés González, vicedegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), una institució que ha crescut a un ritme exponencial des que es va crear i que actualment ja compta amb 11.000 col·legiats.

“És necessària una regulació legal que justifiqui la psicologia com a professió sanitària”

REDACCIÓ

S’està tramitant aquests dies l’anomenat Projecte de Llei Òmnibus o de modificació de diverses lleis sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. Aquest projecte suposa un canvi radical en la mentalitat dels col·legis professionals a l’hora de regular les diverses professions. Malgrat que alguns dels seus aspectes haurien de ser matisats, és necessari advertir als col·legis que algunes de les regles i pràctiques fins ara seguides han de quedar arraconades al bagul dels records. És el cas d’aquelles normes dictades per les estructures col·legials (en la seva majoria no publicades i elaborades sense cap tràmit procedimental) que restringeixen, sense cobertura legal i amb una finalitat corporativista, l’exercici de les diverses professions. Podem posar a tall d’exemple registres societaris al marge de les lleis aprovades pel Parlament, sancions corporatives sense cobertura legal i incompatibilitats entre professions sense un ancoratge legal.

Tot aquest arsenal de decisions de les organitzacions professionals, si no tenen cobertura amb una Llei aprovada pels parlaments, són il·legals. Dit això, és necessari recordar que aquelles normes col·legials dirigides a protegir la societat en el seu conjunt i a garantir una millor prestació de les diferents professions, han de quedar blindades per aquestes modificacions legislatives. Per exemple, cal mencionar el cas de les collegiacions obligatòries de certes professions, que no queda degudament garantit per l’article 3 del Projecte de Llei, que es remet a una Llei Estatal i oblida que la reserva de llei en aquest àmbit no té caràcter retroactiu. Per tant, moltes professions tenen recollida aquesta obligatorietat en normes reglamentàries anteriors a la Constitució, que han de quedar en vigor.

Amb quina finalitat neix el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya?

El seu objectiu és garantir la professionalitat dels collegiats, vetllant per l’ètica i la deontologia, així com potenciar la presència social i sanitària de la psicologia.

Quina és la situació actual del sector?

Molt bona. La psicologia és una professió jove i, a nivell universitari, és una de les carreres amb més demanda. Té unes perspectives excel·lents, sobretot als països occidentals, on les necessitats bàsiques estan cobertes i la salut mental forma part del desenvolupament integral de les persones. La ment és el nostre camp, i encara queda molt per explorar.

La societat està prou conscienciada de la importància del psicòleg?

Hi ha països més avançats des de la perspectiva sanitària, com els països nòrdics, on la psicologia està integrada dins la xarxa sanitària, en concret com una part més de la salut, amb un component no només físic, sinó també mental. En canvi, a Catalunya i Espanya no tots els serveis psicològics són de caràcter públic. Encara no hem arribat a aquest procés de sensibilització i socialització de la psicologia. A diferència d’altres països, aquí anar al psicòleg no és com anar al traumatòleg o al cardiòleg.

Els llicenciats en Psicologia tenen un ampli ventall de sortides laborals. Per exemple, molts s’incorporen als departaments de RRHH de les empreses.

Sí, és una carrera que permet treballar en diverses àrees.

Des de psicologia de l’educació fins a psicologia jurídica, passant per la psicologia de l’esport, del treball, de les organitzacions, la psicologia clí-

alumnes són els orientadors, però no tots són psicòlegs. Per tant, s’hauria de treballar molt més en aquest àmbit i elaborar un marc legal més restrictiu.

Andrés González, a la seu del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN

nica, de la salut... Molts companys estan treballant en ETTs o grans empreses de Recursos Humans. D’altra banda, cada vegada hi ha més psicòlegs mediadors, que no només operen en situacions de conflictes legals, sinó també en conflictes emocionals, com separacions o divorcis.

Quina valoració fa de l’Escola d’Estiu 2009 del COPC? Estem molt contents de la resposta que hem tingut aquest any. L’objectiu de l’Escola és formar des d’una perspectiva d’especialització en un moment concret, és a dir, ens adrecem a tots aquells professionals que no poden formarse dins del procés laboral i, en un període de temps curt (normalment una setmana o 10 dies), reben uns coneixements específics.

Quina és la problemàtica principal de la professió?

Ens trobem amb tres tipus de problemes. En primer lloc, l’intrusisme, que ens ve tant de persones que treballen amb la típica bola de vidre com de

persones que fan tasques que no els corresponen perquè no tenen ni la titulació ni l’experiència necessàries. Caldria una regulació rigorosa i nosaltres estem treballant per aconseguir-la. En segon lloc, és necessari un procés de sensibilització social i de coneixement del professional de la psicologia.

Molta gent encara pensa que només es pot anar al psicòleg si pateixes una depressió molt forta o una patologia greu. I, finalment, cal una regulació legal que justifiqui la psicologia com a professió sanitària.

La figura del psicòleg educatiu està prou potenciada?

No. Es contempla molt poc la intervenció del psicòleg en el sistema educatiu. Normalment, els que s’encarreguen d’atendre les necessitats dels

Quina relació manté el Col·legi amb l’Administració Pública?

A part de les reivindicacions que he esmentat, la relació més important que tenim és de col·laboració. Treballem conjuntament amb el Departament d’Educació, de Treball, de Justícia... Col·laborem pràcticament amb totes les universitats, amb l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Escola de Policia de Catalunya... Totes les institucions públiques tenim un objectiu comú, que és satisfer les demandes socials que hi ha als diferents camps, i un d’ells és el psicològic.

Quins són els reptes de futur del Col·legi?

Mantenir i augmentar els serveis que oferim als col·legiats, tant des d’un vessant legal com professional. Defensar la psicologia, a nivell social i institucional. I coordinar totes les activitats que realitzem tant en l’àmbit estatal com en l’europeu. En definitiva, som una professió amb un nivell d’expansió altíssim i hem de donar resposta a les necessitats de la societat i dels nostres col·legiats.

DADES COL·LEGIALS Any de creació del COPC: 1985.

Objectius del COPC: regular la professió i garantir que es dóna un servei psicològic suficientment acurat a les necessitats de la societat actual.

Nombre de col·legiats: 11.000.

Delegacions: seu central a Barcelona. I 3 demarcacions: a Girona, Tarragona i Lleida.

Col¡legis Professionals / ECONOMIA

SETEMBRE 2009 MĂ“N EMPRESARIAL

BREUS COL¡LEGIALS

Col¡legi d’Economistes de Catalunya

Col¡legi de Periodistes de Catalunya

Els economistes, preocupats per la viabilitat a llarg termini del sistema de pensions Segons l’Enquesta de SituaciĂł Econòmica duta a terme pel Collegi d’Economistes, un 87,1% dels col¡legiats creuen que s’han d’emprendre reformes estructurals per tal de garantir la viabilitat a llarg termini del sistema de pensions. A mĂŠs, estan especialment preocupats per la manca de reformes estructurals i pels costos laborals. Davant d’aquesta situaciĂł, els economistes han realitzat diverses propostes per reformar el mercat laboral, entre les quals cal destacar, l’agilitzaciĂł dels processos empresarials d’ajustament laboral (apuntada per un 49,1% dels col¡legiats), la exibilitzaciĂł de la negociaciĂł col¡lectiva (45,9%) i la recuperaciĂł del contracte d’aprenentatge (40,5%). La potenciaciĂł de la formaciĂł (si fos necessari vinculant-la, ďŹ ns i tot, al cobrament de les prestacions de l’atur), la reducciĂł de les cotitzacions a la Seguretat Social, i l’abaratiment i exibilitat de l’acomiadament sĂłn les altres propostes que han posat de manifest els economistes.

Els periodistes donen suport a les ajudes pĂşbliques al sector, sempre que serveixin per crear llocs de feina Davant l’anunci de possibles ajudes pĂşbliques als diaris, el Col¡legi de Periodistes de Catalunya, l’AsociaciĂłn de la Prensa de Madrid, el Colexio Profesional de Xornalistas de GalĂ­cia i la UniĂł de Periodistes Valencians donen suport a un Pla d’Ajut Governamental al sector, amb la premissa que sigui transparent, fruit d’un debat i amb compromisos per a totes les parts. Segons el Col¡legi de Periodistes de Catalunya, la greu crisi econòmica, publicitĂ ria i de vendes que afecta els diaris ha provocat un procĂŠs intens d’acomiadaments i reajustament de costos que fa encara mĂŠs precari el treball dels periodistes. De la mateixa manera, es debilita la supervivència d’uns mitjans d’informaciĂł rigorosos, independents i professionals, condiciĂł indispensable per tal d’assegurar la pluralitat de la societat a la qual serveixen. Per tant, el Col¡legi demana que les ajudes serveixin per crear llocs de treball i no per als reajustaments pressupostaris, per ďŹ nançar Expedients de RegulaciĂł d’OcupaciĂł o qualsevol altra forma d’acomiadament.

!!

Col¡legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’EdiďŹ caciĂł de Barcelona Els Premis Catalunya ConstrucciĂł reconeixen la tasca dels professionals i empresaris del sector El Col¡legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’EdiďŹ caciĂł de Barcelona (CAATEEB) ha celebrat La Nit de la ConstrucciĂł 2009, on s’han entregat els guardons als guanyadors de la sisena ediciĂł dels Premis Catalunya ConstrucciĂł. L’objectiu d’aquests premis ĂŠs reconèixer les persones que amb el seu treball han contribuĂŻt a millorar la qualitat, la gestiĂł, la sostenibilitat, la innovaciĂł o la seguretat en la construcciĂł d’ediďŹ cis. La sisena ediciĂł dels premis ha constat de cinc categories: Premi a la DirecciĂł o GestiĂł de l’ExecuciĂł de l’Obra; Premi a la CoordinaciĂł de Seguretat i Salut; Premi a la InnovaciĂł en la ConstrucciĂł; Premi a la RehabilitaciĂł, i Premi Especial a la Trajectòria Professional. Durant la jornada, Maria Rosa RemolĂ , presidenta del Col¡legi, ha remarcat la necessitat de fer valer la polivalència professional per tal de superar el moment especial que estem vivint. “Per això, cal reconèixer les oportunitats que se’ns presenten, formar-nos i especialitzar-nos en nous camps de coneixement, i ser mĂŠs emprenedorsâ€?, ha aďŹ rmat.

Col¡legi OďŹ cial d’Infermeria de Barcelona Els professionals de l’infermeria capacitats en l’aplicaciĂł de terĂ pies naturals i complementĂ ries rebran un diploma d’acreditaciĂł El Col¡legi OďŹ cial d’Infermeria de Barcelona ha obert el procĂŠs per acreditar aquells professionals de l’infermeria que garanteixin la seva capacitaciĂł en l’aplicaciĂł de determinades terĂ pies naturals i complementĂ ries, a travĂŠs d’un Diploma d’AcreditaciĂł i CapacitaciĂł (DAC) en Instruments Complementaris de Cures Infermeres. Aquest sistema d’acreditaciĂł, que ĂŠs un reconeixement dels col¡legues, es planteja com un pas intermedi per a la validaciĂł de la prĂ ctica, la formaciĂł, la recerca i la gestiĂł en terĂ pies naturals i complementĂ ries ďŹ ns que des del Departament de Salut de la Generalitat es reguli la formaciĂł i el seu exercici. El Col¡legi ha plantejat com a Ă mbits d’acreditaciĂł per a l’obtenciĂł del DAC les terĂ pies de sofrologia, massatge terapèutic, reexologia podal, terĂ pia oral i tècnica metamòrďŹ ca.

Congreso

% #

!

'

$ $ ! ""

"" !) !

!

'

# # $ ( &&& # $ (

5

6

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

UCEAC PRESENTA LA MEMÒRIA SOCIAL DE L’ASSEGURANÇA A CATALUNYA 2008

L’assegurança aguanta la crisi i factura 12.000 milions Caldrà veure els efectes del 2009, però el primer any de fre econòmic ha permès consolidar al sector de l’assegurança una xifra de negoci de 12.000 milions d’euros només a Catalunya i els 60.000 a tot l’Estat. Les indemnitzacions van arribar a 8.200 milions. Les primes de vida continuen sent-ne l’esperó. Les associades al motor es van contreure lleugerament, mentre que les de salut mantenen el seu vigor. cada una certa xifra d’habitants ha crescut en la darrera dècada gairebé un 15%, de manera que hi ha 136 negocis per cada 100.000 persones. “És òbviament inferior a d’altres activitats de consum més massiu, però es poden comparar amb els 162 restaurants o les 326 botigues d’alimentació i és més alta que les 74 farmàcies” per cada 100.000 veïns, senyala Uceac en el seu informe anual.

ARTUR ZANÓN

El sector de les assegurances resisteix amb força la crisi econòmica i a Catalunya, una mica millor que a la resta de l’Estat, a diferència del que venia passant des del 2005. El sector va facturar l’any passat uns 12.000 milions d’euros a Catalunya, el que significa un 20,3% del total espanyol, que s’aproxima als 60.000 milions d’euros; es tracta del màxim assolit mai, després d’un bon 2007 i uns notables 2000 i 2002.

Segons la Memòria social de l’assegurança a Catalunya 2008 , editada per la Unió Catalana d’Entitats Asseguradores (Uceac), l’evolució de l’any passat trenca “uns quants anys d’atonia”. El bon comportament d’aquesta activitat a Catalunya està lligat a l’evolució de les primes de vida, la principal font, que va créixer d’un 2,3% aquell any a Catalunya, davant l’1,9% de tota Espanya. L’assegurança va indemnitzar per valor de 8.200 milions d’euros. Uns 6.500 milions corresponen a primes per assegurança de vida. Tot i significar un increment notable respecte el 2007, el màxim es va assolir el 2000, amb unes indemnitzacions a l’entorn dels 8.500 milions d’euros només a Catalunya.

El president d’Uceac, Francisco Arregui, justifica aquesta bona evolució per la “tradició que té el sector a Catalunya” encara que pensa que els efectes de la crisi potser es notaran més enguany. “El canvi de tendència caldrà valorar-lo més endavant, a mesura que les xifres ja més clarament ‘instal·lades’ a la crisi es vagin coneixent”, diu.

Dins la sinistralitat de l’assegurança, la vida continua copant més de la meitat de l’espai (57%). Hi segueixen automòbils (16,9%), salut (10,2%) i multiriscos (7,3%).

A molta més distància se

Radiografia dels accidents

Les primes d’automòbil han sofert una lleugera caiguda a tot l’Estat. / CEDIDA

Les primes de vida són la principal font de creixement a Catalunya El sector assegurador a Catalunya compta amb 17.700 empleats situen ja responsabilitat civil (1,9%), defuncions (1,1%), transport (0,9%), accidents (0,7%) i incendis (0,3%). La resta no sumen més d’un 3,6%. Les dades són estatals perquè aquesta informació estadística no es presenta desagregada per comunitats autònomes.

Quant a les primes per les branques no vida (automòbil i salut fonamentalment), s’observa una lleugera caiguda en el primer cas i un creixement moderat en el segon. En tots dos casos, l’evolució la darrera dècada és espectacular, ja que les xifres s’han dupli-

cat.

El 2007 es va estar a punt d’assolir els 2.000 milions en primes al sector de l’automòbil; la xifra enguany és lleugerament inferior, una evolució compartida amb la resta de l’Estat, on les primes se situen per damunt dels 12.000 milions. “La forta competència entre entitats, la millora de la sinistralitat i l’estancament o reducció tant del parc assegurat com del període d’ús del vehicle” ho expliquen, segons Uceac.

Pel que fa a l’assegurança de salut, l’evolució a Catalunya és força erràtica: a Espanya l’evolució es molt regular (sobre el 10% anual) la darrera dècada, mentre que a Catalunya s’ha oscil·lat entre el -20% i el +40%. El 2008 va ser positiu en tots dos escenaris, de manera que es van facturar prop de 1.500 milions a Catalunya i se’n va assolir els 6.000 per primer cop a Espanya.

Mostra de la vitalitat de les assegurances a Catalunya a què es refereix Arregui és la major densitat. Davant els 1.627 euros per habitant a Catalunya (5,87% del Pro-

ducte Interior Brut), al conjunt espanyol la mitjana es redueix fins els 1.278 (5,39% del PIB). Només a La Rioja i a Madrid tenen un percentatge superior al català.

La majoria, sense empleats L’estructura empresarial típica de Catalunya es trasllada al món de les assegurances. O fins i tot, amb un accent encara més català, en forma de mitjana i, sobretot, petita empresa. Els “locals” (denominació del Directori Central d’Empreses) són bàsicament empreses o autònoms sense cap assalariat (així passa amb el 70% de les 10.048 registrades el 2008). Si se sumen els que en tenen un o dos, de treballadors a càrrec, se supera el 90% (9.232). Entre tres i cinc assalariats només n’hi ha 515 i així successivament fins arribar a les tres que en tenen entre 100 i 199 i una única que supera els 200 empleats. La Uceac xifra en 17.700 persones els treballadors del sector.

També arriben a tot arreu.

La “capil·laritat”, és a dir, la proporció d’establiments per

Les dades de la memòria d’Uceac permeten classificar les principals seqüeles d’accidents de trànsit a Catalunya.

Destaca la columna vertebral (55,1%), seguida a molta distància del perjudici estètic (12,9%), l’espatlla (5,3%), el genoll (4,6%) i l’avantbraç i el canell (3,6%). Les diferències per demarcacions territorials són poc significatives.

Tampoc ho són en l’edat mitjana dels lesionats, de 36 anys i 5 mesos. Els accidentats més joves són els conductors de motos (29 anys i 11 mesos), davant els 47 anys i 10 mesos dels vianants. Enmig queden els turismes (34 anys i 11 mesos) i la resta de vehicles (35 anys i 4 mesos).

En l’estudi també es presenta una anàlisi sobre els efectes de la crisi en la butxaca de cadascú. Quatre de cada cinc pensa que la recessió durarà, com a mínim, fins el 2010, sencer. Un 70% coneix alguna persona que està desocupada en el seu entorn més proper.

La conseqüència: retallada en el consum. Dues terceres parts veu poc probable comprar cap producte durador i entre les despeses quotidianes sobre les quals colpejarà més la crisi hi ha els restaurants (26%), els bars (25%), els espectacles (24%) i la roba (23%). A l’altra banda se situen l’aigua i la llum (10%), l’alimentació (11%), internet-mòbil (11%) i la televisió de pagament (14%).

ECONOMIA / Anàlisi

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

7

RECUPERACIÓ DE LA CRISI

Han aparegut els brots verds?

Enmig de la tempesta econòmica que estem patint, en les darreres setmanes estem assistint a un debat sobre l’existència o no de brots verds que permetin preveure una recuperació.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Una bona part dels mitjans de comunicació i dels analistes es mostren molt pessimistes i això pot contribuir a crear més crisi, ja que no podem oblidar que la crisi actual és sobretot de confiança. Tot i que moltes persones i empreses estan vivint de manera dramàtica les conseqüències de la crisi cal recordar que a moltes persones la crisi no les afecta i que fins i tot la baixada de preus i de tipus d’interès les pot beneficiar si tenen uns ingressos estables.

En alguns casos, l’excés de pessimisme pot ser interessat. Per exemple, aquelles persones que volen un canvi de Govern poden caure en la temptació que quan pitjor vagi tot, abans hi haurà un canvi de partit al Govern. Si fem una mica de memòria, a totes les eleccions celebrades en els darrers mesos (Estats Units, Galícia, País Basc, Andorra…) hi ha hagut canvi de partit governant. Això es veu clarament en alguns mitjans de comunicació espanyols que minimitzen les dades favorables i amplifiquen les dades negatives. Poso un exemple, fa uns dies el Banc d’Espanya va presentar un informe amb canvis importants

de tendència que indiquen que la crisi pot començar a acabar i el mateix dia el servei d’estudis del banc UBS a Madrid presentava un altre informe molt pessimista. Doncs bé, alguns diaris varen posar en titulars molt destacats només l’informe de UBS i, en canvi, donaven un tractament molt més secundari a l’informe del Banc d’Espanya que sens cap mena de dubte és molt més rigorós i complert. Això fa pensar que sovint en aquests temes hi ha manipulacions interessades. És veritat que bona part de la informació econòmica segueix sent molt negativa: consum feble, PIB baixant, restriccions creditícies a les empreses, empreses tancant, l’atur pels núvols, augment del dèficit públic, etc. Pilars fonamentals de l’economia del nostre país, com el sector de l’automòbil o la construcció estan veient com la seva activitat s’està reduint de manera important. Serà difícil que les coses millorin sense que ressuscitin sectors com la banca, la construcció i l’automòbil, entre d’altres.

No obstant això, algunes dades apunten que la tempesta econòmica pot començar a minvar aviat. La banca s’està començant a estabilitzar gràcies al suport de les autoritats monetàries i els governs. Un altre tema que cal abordar és qui ha de suportar el cost que suposen aquests ajuts i a quins sectors han de beneficiar. Cal aconseguir que les entitats no donin l’esquena a les empreses i clients que necessiten finançament, si estan sanejades i tenen projectes de futur.

El sector de la construcció i l’immobiliari difícilment torna-

El sector de l’automòbil ja està començant a augmentar les vendes. / ARXIU

Algunes dades apunten que la tempesta econòmica pot començar a minvar aviat ran als excessos de fa un parell d’anys. Segur que és desitjable que no es torni a aquells nivells per no repetir tanta corrupció urbanística i tants desastres ecològics. De tota manera, els 100.000 habitatges construïts aquest any són pocs per a un país que necessita uns 300.000 nous habitatges anuals i per a tornar a crear part de l’ocupació que ha destruït. Diverses dades fan pensar que en un o dos anys es pot absorbir l’estoc d’habitatges actual: tipus d’interès baixos, augment de l’estalvi de les famílies pel menor consum, les entitats de crèdit inventen

noves estratègies per a la venda de l’estoc d’habitatges que han finançat. Els bancs i les immobiliàries que baixen els preus al voltant d’un 30% ja estan començant a vendre molts habitatges, i com mostra el que ha succeït en el Saló Low-Cost. Fa pocs dies, per exemple, Caixa Catalunya ha informat que en poques setmanes ha venut més de 500 habitatges amb una rebaixa entre el 10% i el 30%.

La demanda d’habitatges segueix, però no es materialitzarà en compres fins que els preus baixin de debò, és a dir, al voltant d’un 30%. Alguns sectors fonamentals de l’economia, com és l’automòbil, ja estan començant a augmentar les vendes, sobretot per les ajudes del Govern i les Comunitats Autònomes, pels baixos tipus d’interès i perquè la caiguda ha estat tan gran que és

més fàcil millorar. Són exemples de dades que alimenten l’esperança que potser a primers del 2010 es podria tocar fons i iniciar una recuperació.

L’FMI i el Banc d’Espanya ja hi comencen a creure.

També pot ajudar el fet que posa de manifest el darrer Informe mensual de La Caixa en relació a què economies fonamentals com la nordamericana o la britànica estan a punt de sortir de la crisi. Segons aquest Informe, l’economia dels Estats Units podria tornar a créixer a partir del proper mes d’octubre i el Regne Unit pot créixer de nou al voltant de finals de 2009. Es tracta de països que han fet reformes estructurals importants en el sector financer, en el sector de l’automòbil i amb baixades del preu del habitatge per sobre del 30%.

Aquest panorama té algunes ombres. Per exemple, no sembla que ens hàgim posat les piles de la innovació que ha de permetre generar ocupació de debò, tenint en compte que molts dels desocupats de la construcció ja no tornaran a aquest sector. L’Administració i el sector públic també podrien aprofitar per canviar el xip i millorar l’eficiència i eradicar i combatre la corrupció.

Un altre tema pendent és la transformació dels valors que ens han dut a la crisi actual, si no els millorem tornarem a caure en els mateixos errors i no sembla que en això s’albirin canvis significatius. Ara es bon moment, per fer canvis importants a nivell estructural i en els valors. Si no ho fem ara, quan ho farem?

8

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

Perspectiva 9 de setembre Retallada de la producció de petroli

veu que la demanda de l’or negre caigui entre 100.000 i 200.000 barrils diaris en 2010.

10 de setembre

L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) podria retallar-ne la producció durant la reunió que ha de mantenir-se a Viena, segons informes de diversos analistes, que recullen les recomanacions de l’Agència Internacional de l’Energia i la mateixa OPEP, que ha reclamat una “major disciplina” en les quotes existents. Es pre-

Restructuració de La Seda Acaba el termini atorgat pels bancs creditors a la química catalana, suspesa de cotització pels problemes per aprovar els seus comptes. En aquest temps habia de desenvolupar i posar en marxa un pla de restructuració de tots els actius, de negoci i deute del grup. La situació financera de la companyia travessa seriosos problemes i s’han previst tancament de plantes i expedients de regulació d’ocupació.

15 de setembre La seu d’Spanair es trasllada a Barcelona Les oficines centrals de l’ae-

rolínia Spanair, cridada a ser la gran impulsora de l’aeroport del Prat, es traslladen des de Palma a Barcelona. El canvi està previst que es faci enmig d’una forta polèmica per l’oposició dels treballadors, ja que la majoria perdrà la feina i rebutgen les indemnitzacions.

22 de setembre La fira SIMO torna malgrat la crisi La Fira Internacional de serveis i Solucions TIC per a empreses, SIMO Network, torna del 22 al 24 de setembre a Ifema. Després que la darrera edició es va haver de cancel·lar, enguany torna al recinte firal madrileny amb 165 empreses per la crisi. Els partners que hi donen suport són: Everis, HP, Microsoft, Oracle, SAP, SAGE, Telefónica i Vodafone.

Multa al Segarra Garrigues La Unió Europea va amenaçar d’imposar una multa per al canal Segarra-Garrigues per permetre regar en zones agràries declarades d’especial interès natural per a les aus estepàries. Es preveu que la penalització sigui de centenars de milers d’euros per cada dia que les autoritats han permés inundar d’aigua els camps. La infraestructura es va inaugurar al finals de juny.

El canal és una de les grans apostes de futur de les Terres de Lleida.

Washington i Londres i es debatran mesures per assegurar una recuperació sòlida i sostenible de la crisi. Espanya tornarà a tenir una cadira a la reunió, de manera que gairebé té assegurada la seva presència en properes cites.

LES DADES DEL MES 9 de setembre Presentació del nou iPod d’Apple.

14 de setembre Efectes impagats del juliol.

24 de setembre

17 de setembre

Cimera del G-20 La ciutat nordamericana de Pittsburgh serà la propera seu de la cimera dels vint països més poderosos del món. S’hi analitzaran els progressos realitzats des de les trobades de

Saló de l’Automòbil de Frankfurt.

23 de setembre Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’agost.

SERVEI D’IDIOMES PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Una resposta efectiva i pràctica a les necessitats lingüístiques d’empreses i institucions.

• • • •

Asessorament i servei personalitzat Programes fets a mida Professorat altament qualificat Certificació UAB

UAB Idiomes Barcelona UAB - Casa Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.cat www.uab-idiomes.com

Empresari del mes / EMPRESA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

9

ENTREVISTA A JAVIER CARRILLO, VICEPRESIDENT DE MECALUX

“Patim la crisi amb menys comandes, però l’aprofitem per invertir en R+D” Mecalux, amb seu a Cornellà, presumeix de ser una companyia capdavantera en el mercat dels sistemes d’emmagatzemament. Dissenya, fabrica, comercialitza i presenta tota mena de serveis relacionats amb prestatgeries metàl·liques. Ven a uns 70 països i és la tercera empresa mundial del seu sector. El vicepresident de la companyia, Javier Carrillo, està convençut que aquesta crisi és una oportunitat per créixer.

“En cinc anys volem consolidar el gran potencial als Estats Units”

ARTUR ZANÓN

El primer trimestre del 2009 el van tancar amb 7,7 milions de benefici, un 30% menys.

Durarà temps la crisi. A la Unió Europea un temps, i a Espanya serà més profunda. Tots els mercats on estem estan afectats. Hem reduït un 33% el volum de negoci. Ara bé, amb la feblesa dels nostres competidors, hi ha un mercat lliure per créixer en participació a Europa i els Estats Units.

En concret, com els està afectant la crisi econòmica?

Ens ha sobrevingut amb un sistema financer molt sòlid.

Tenim 388 milions d’euros de fons propis i no tenim deute.

Això ens permetrà créixer en diferents mercats. A la Unió Europea es produeix un retrocés en la demanda, encara que es manté la part d’automatització de magatzems. A Espanya, on tenim el 25% de la xifra de negoci, creiem que no caurem més. Als Estats Units i Mèxic estem iguals. I a Amèrica del Sud la crisi ha arribat sis mesos més tard, però la recuperació serà anterior.

Han plantejat un ERO que afecta 987 treballadors...

Ha caigut la demanda, per tant, hem de reduir la plantilla en un 33%. És el que hem fet.

el mercat ho valori. No només espero retornar als 40 euros, sinó molt més.

El vicepresident de Mecalux, Javier Carrillo, valora la inversió en R+D. / A. ZANÓN

Com sortiran de la crisi?

Una via és quan hi hagi la recuperació macro. Ho farem molt ràpidament. Hi ha una demanda acumulada que s’ha de traduir en peticions. Ara els clients no tenen finançament. Però en necessiten! I una altra via és amb salt tecnològic molt important. Fins el 2014 ens volem convertir en una empresa informàtica.

Com estan paint la compra d’Interlake?

Era el líder als Estats Units, el principal player històricament, amb cinc fàbriques. Amb la marca Interlake-Mecalux som

líders en equipament d’emmagatzematge i tenim un gran potencial. L’empresa, només el 2005, va facturar 500 milions de dòlars allà.

L’últim any la cotització de Mecalux ha oscil·lat entre els 7 i els 12 euros. Estan especialment castigats a la Borsa.

El valor està per sota dels fons propis. L’acció ha estat infravalorada, però seguim la tònica del mercat. El 2007 vam arribar als 40 euros i teníem 200 milions en fons propis, la meitat que ara. Som el doble de grans i produïm el doble de tecnologia que aleshores. Esperem que

Quin és l’esforç inversor en R+D de Mecalux?

Sobre els beneficis, entre un 10% i un 15%. Hem creat no fa molt una filial amb 100 enginyers informàtics. A més, des que vam adquirir Thyssen no hem parat de desenvolupar tecnologia de robòtica.

Quines són les prioritats de creixement ara mateix?

En cinc anys volem consolidar el gran potencial als Estats Units; hi podem facturar mil milions de dòlars. A més, tenim quatre centres d’R+D a Polònia, Barcelona, Gijón i els Estats Units, que hem de desenvolupar molt més. Tenim una assignatura pendent: la Xina. I volem començar a Xangai a mig termini. No ser allà és com no ser a Madrid o París.

Així, vostès veuen la crisi com una oportunitat...

La patim per una reducció del

MOLT PERSONAL Javier Carrillo va néixer a Madrid el 1965 i és economista de formació.

AVE o avió per anar a Madrid?

Avió. És molt més flexible en horaris.

Un paisatge.

La Costa Brava. De Llafranc a Calella, de Palamós a Pals. És una joia de la natura.

Un plat.

Arròs. Paella. M’és igual si és de pollastre o marisc.

Idiomes que parla.

Anglès i francès.

Què fa falta canviar a l’economia catalana o espanyola?

Cal canviar moltíssim en flexibilitat laboral; estem a anys llum de ser competitius. I també cal una gestió molt més eficient de l’Administració.

volum de negoci, però és una oportunitat per invertir i per avançar en R+D. Cal aprofitar també el temps de recessió.

10

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

ELS REPTES DE LA GOVERNANÇA

Apunts sobre el lideratge Tothom parla del ‘lideratge’. S’afirma que el país necessita un bon lideratge polític per superar la crisi, que el lideratge empresarial és imprescindible per fomentar la innovació i millorar la competitivitat de l’economia… o que necessitem nous líders per recuperar la confiança en les nostres pròpies possibilitats. Ara bé: què és el ‘lideratge’? Què en sabem sobre ell? El programa “Pensar el lideratge” ha esdevingut una referència imprescindible en aquesta matèria.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“Se’ns planteja una qüestió decisiva, què volem: gestors o líders?”

“El lideratge exigeix la capacitat de ‘tenir el cap als núvols i els peus a terra’”

La 3ª edició d’aquest programa de la “Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE” (març-juny 2009) ha suposat un interessant procés d’aprenentatge i reflexió per a un reduït i afortunat grup de professionals. Vegem, tot seguit, alguns elements singularment interessants. Per començar, cal subratllar, d’acord amb el professor Sauquet, que el lideratge és un fenomen complex i canviant, que durant els darrers 100 anys ha estat definit de maneres ben diferents: des de Moore, el 1920 (“capacitat per “imprimir” la voluntat del líder a les persones liderades i induir obediència, respecte, lleialtat i cooperació”), fins a Hemphill, a l’actualitat (“comportament d’una persona quan dirigeix les activitats d’un grup per assolir un objectiu compartit”). I per tant, és necessari preguntar-se què significa el lideratge per a nosaltres, ara i aquí, en el nostre context.

Un segon aspecte, plantejat pel professor Losada i recurrent al llarg de les 10 sessions del programa, és la distinció entre els rols del líder i el directiu. La tasca fonamental del directiu és gestionar amb eficiència equips de persones i recursos, i el seu requisit bàsic és la confiança dels seus superiors. Mentre que la missió del líder és liderar, és a dir, dibuixar un horitzó de futur i conduir l’organització vers ell, i requereix el reconeixement per part dels altres. Arribats aquí se’ns planteja una qüestió decisiva, què volem: gestors o líders? Què esperem del president de la Generalitat (o de la

“El lideratge equival a un triangle virtuós format pel líder, l’equip i el projecte” nostra empresa) que gestioni personalment la sanitat, l’educació i les infraestructures o que defineixi un projecte engrescador, ens il·lusioni i lideri el país vers un futur millor?

Quines qualitats ha de tenir un líder? Segons Josu Jon Imaz, president de Petronor, un bon líder ha de destacar per la seva capacitat de compromís amb l’organització (l’equip, el projecte) i ha d’estar disposat a assumir riscos. Ha de ser també una persona capaç de somiar, és a dir: de definir una visió, un horitzó comú i un projecte nítid. El lideratge exigeix quelcom que no està a l’abast de tothom: la capacitat de “tenir el cap als núvols i els peus a terra”.

El líder, a més, ha de ser capaç d’assumir la responsabilitat en els moments decisius i, si cal, també ha de ser capaç d’anar a contracorrent, defensant amb coratge allò que sovint la majoria no accepta. El lideratge és sinònim de valors, entre els quals destaca la credibilitat: el líder ha de ser coherent entre allò que diu i allò que fa. Finalment, un bon lideratge també requereix respectar i enfortir les institucions; estimar les persones; saber fer equip i escollir els millors col·laboradors; acceptar els moments de soledat previs

El lideratge s’ha de concebre com un procés col·lectiu i no pas com una tasca que s’ha de centrar en una sola persona. /ARXIU

a les grans decisions; conrear una experiència àmplia, atenent a les dimensions social, política i empresarial, sense defugir la projecció pública, ni l’esfera internacional.

Elena Pisonero assenyala la relació entre el lideratge i l’evolució de les organitzacions. Sovint es dóna la paradoxa que sense bons líders les organitzacions no canvien, però sense canvis organitzatius l’aparició de bons líders resulta impossible. Heus aquí l’enèsima versió del dilema de l’ou i la gallina. No obstant, sense pretendre una solució definitiva, convé plantejar-se fins a quin punt les organitzacions resulten un fre o un estímul per al desenvolupament de nous lideratges.

Des de l’àmbit del Tercer Sector, tenint presents les singularitats del lideratge en aquest context i els seus stakeholders (socis,

voluntaris, donants, AAPP, …), Ignasi Carreras formula un repte de gran envergadura: “has de poder demostrar que el que estàs fent val la pena”. Un objectiu que, sens dubte, també és aplicable als lideratges empresarial i polític.

El professor Longo, des de la perspectiva del sector públic, reivindica la importància del lideratge polític i planteja un altre gran dilema: es tracta de guanyar vots per poder liderar o bé de liderar per poder guanyar vots? No hi ha lloc per a les respostes simples, i això ens empeny a reflexionar sobre altres punts cabdals i no exclusius de la política, com per exemple: d’on prové la legitimitat del líder?, o bé, com sorgeix el lideratge ‘transformador’ de la realitat, és a dir, aquell que no es limita a gestionar l’statu quo, sinó que pretén crear un nou ordre social?

Els professors Castiñeira i Lozano desenvolupen una aproximació summament interessant, segons la qual el lideratge equival a un triangle virtuós format pel líder, l’equip i el projecte. De tal manera que, en algunes ocasions, la noblesa de la causa permet engrandir un lideratge no excessivament reeixit. Així doncs, tot i la importància evident del líder, el lideratge no ha de ser concebut com un fenomen unipersonal, sinó més aviat com un procés col·lectiu.

Sense lideratges no hi ha futur, i per tant, és de vital importància que millorem la qualitat dels nostres lideratges al govern, a les empreses i a la societat civil.

Ara bé, això només serà possible, en bona mesura, si nosaltres ho fem possible: votant, treballant, participant … En summa, superant la indiferència i actuant.

DEL “LIDERATGE HEROIC” AL “LIDERATGE DISCRET” El professor Joseph L. Badaracco, al seu llibre “Liderando sin hacer ruido con excelentes resultados” (Deusto, 2006), estudia un conjunt d’exemples de lideratge que no tenen res a veure amb la típica imatge del líder carismàtic que arrossega un conjunt de seguidors incondicionals. L’anàlisi d’aquests casos pràctics li permet definir un nou estil de lideratge, el ‘lideratge serè’, construït sobre la base de tres virtuts fonamentals: l’autodomini, la modèstia i la tenacitat. “Els líders que no fan soroll no s’enganyen a si mateixos sobre allò que saben o veritablement entenen. S’asseguren que les seves motivacions siguin prou sòlides per a que els ajudin a superar les dificultats (…) Empenyen amb suavitat, testen i avancen a poc a poc. Troben mitjans, quan és necessari, per flexibilitzar les normes. Consideren el compromís com una forma elevada de lideratge i creativitat (…) Aquest plantejament del lideratge és fàcil de malinterpretar.

No entusiasma ni emociona, no és una font d’arguments per a drames televisius (…) No obstant, dia rere dia, a través de petits esforços innumerables i sovint invisibles, els líders que no fan soroll fan del món un lloc millor per viure” (p.161).

RSC / EMPRESA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

11

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Adecco Inserció laboral de discapacitats La Fundació Adecco i la Universitat Pontificia Comillas han signat un acord de collaboració per posar en marxa un programa d’inserció laboral per antics alumnes amb discapacitat. D’aquesta manera, Adecco treballarà conjuntament amb la unitat de Treball Social de la universitat per tal que els estudiants amb alguna discapacitat completin els seus coneixements i puguin tenir més oportunitats a l’hora de buscar feina. Pel rector de la universitat, José Ramón Busto, “s’obre per a la universitat un interessant camp d’actuació pedagògica i conscienciació social.”

Iberdrola Sistema per a cotxes elèctrics Iberdrola és un dels membres que participa en el consorci que promou de cara als propers anys la creació d’una infraestructura per a la implantació de cotxes elèctrics a la ciutat escocesa de Glasgow. Iberdrola participa en el projecte a través de la seva filial ScottishPower i la seva tasca serà el disseny i la construcció dels punts de càrrega dels cotxes elèctrics.

Aquest projecte vol convertir la ciutat de Glasgow en un referent internacional pel que fa a l’ús dels vehicles elèctrics i del transport sostenible.

una planta de reciclatge a París amb una capacitat de 40.000 tones d’ampolles l’any.

D’aquesta quantitat, 30.000 tones de matèria primera reciclada es podran aprofitar per reutilitzar de manera granulada. L’Agència Francesa de Seguretat Alimentaria (Afssa) ha fet unes recomanacions a l’hora de fabricar noves ampolles que han d’estar en contacte amb productes d’alimentació. Les ampolles reciclades només podran tenir entre un 25% i un 50% de matèria primera reciclada.

Seat Transport pels treballadors Seat ha decidit habilitar un tren per transportar els seus treballadors de Barcelona a Martorell amb l’objectiu d’estalviar emissions contaminants. El projecte per ara no està en funcionament i es planteja en un futur pròxim. Aquest sistema ferroviari permetria el transport dels seus treballadors, el transport també alguns dels seus models de cotxe fins el port de Barcelona i la possibilitat de transportar components entre les seves plantes de la Zona Franca de Barcelona i Martorell.

Starbucks Ajuda els agricultors africans

Papertec i Sita Reciclatge d’ampolles

L’empresa France Plastiques Recyclage (FPR), sorgida de l’empresa Sita Francia, i juntament amb el Grup Papertec, han obert conjuntament

Starbucks ha contribuït en la millora de la qualitat de vida dels agricultors de cafè de l’Àfrica Oriental mitjançant la inversió de 4,5 milions d’euros. S’han fet subvencions en matèria d’educació, serveis de salut i la creació de centres de capacitació segons va comunicar Howrd Schultz, president de Starbucks. Ben aviat s’in-

augurarà el Centre de Suport a Agricultors de Starbucks a Kigali (Rwanda), el qual collaborarà amb les comunitats de cafè de l’Àfrica Oriental amb l’objectiu de millorar la qualitat del cafè i les pràciques de cultiu i també per augmentar el número d’agricultors que es dediquen al cultiu del cafè èticament responsable.

Telefónica Proniño a l’Argentina La Fundació Telefónica ha signat un acord amb la Direcció

General de Cultura de la Província de Buenos Aires, a l’Argentina, per afavorir l’accés a les noves tecnologies als nens que són beneficiaris del programa Proniño. Es tracta del Projecte Aules Fundació Telefónica, el qual proveeix les escoles d’un laboratori d’informàtica amb connexió a Internet i fa un seguiment durant 3 anys del procés d’acompanyament i capacitació virtual i presencial als nens a cada institució. El programa Proniño duu accions a diversos països de l’Amèrica Llatina per eradicar el treball infantil i contribuir

en el seu desenvolupament educatiu. D’aquesta manera Telefònica contribueix a oferir una formació adaptada als temps actuals mitjançant les noves tecnologies.

12

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

EL MES POSITIU Abengoa

Google

Increment del benefici

Llança sistema operatiu

En el primer semestre del 2009, Abengoa va guanyar un total de 83 milions d’euros.

Aquest resultat suposa un augment del 16,3% respecte del mateix període de l’any 2008, gràcies als bons resultats obtinguts en el negoci de les tecnologies de la informació, enginyeria i construccó industrial i l’àrea solar. Els ingressos del grup van augmentar fins els 1.814 milions d’euros mentre que l’Ebitda va créixer el 13,1% fins els 314 milions d’euros. El deute de l’empresa s’ha reduït i ha passat de 1.087 milions d’euros a 487.

Google planta cara a Microsoft amb el llançament del seu propi sistema operatiu a finals d’aquest 2009. Es dirà Google Chrome OS i els ciutadans podrien començar a adquirir-lo a partir de la segona meitat del 2010. El sistema es basa en un codi obert i es centra en el codi dels netbooks . Fonts de Google en destaquen la velocitat, la senzillesa i la seguretat.

Repsol YPF La filial argentina explorarà Uruguay

Aconsegueix plusvàlues

Previsions d’estalvi

Iberdrola ha arribat a un acord amb RREEF Infraestructure per vendre les participacions que té a la Planta de Regasificació de Sagunt (Saggas) i a Bahía de Bizcaia Gas (BBG) per un preu de 200 milions d’euros. Per a Iberdrola, aquesta operació suposarà unes plusvàlues de gairebé 27 milions. Aquestes vendes s’emmarquen dins els Pla de desinversions d’actius no estratègics d’Iberdrola inclòs en el seu Pla Estratègic 2008-2010. En aquest 2009, Iberdrola ja ha ingressat 1.260 milions d’euros, xifra que representa el 50,4% de l’objectiu global previst.

Panamà. Acciona, FCS i FCC eren el segon grup que competia i el tercer estava format per Betchel, Mitsubishi i Tasei.

sors. Cada acció s’ha pagat a 15 euros.

Sfera

Amb la compra d’Adimpo, Unipapel crearà el major grup de distribució de material d’oficina, el qual es preveu que facturarà de manera conjunta fins a 800 milions d’euros. El cost de l’operació s’eleva a 45 milions d’euros, dels quals 30 provindran de 5 entitats financeres: BBVA, Banco Pastor, Banc de Sabadell, Banc de Santander i La Caixa. Adimpo, amb seu a Albacete, era el líder a Espanya en el sector de la distribució de consumibles d’informàtica, representant un 46,6% de la quota total de mercat a Espanya.

Rebaixa preus

Iberdrola

Carrefour Carrefour, el gegant francès de la distribució, ha près tota una sèrie de mesures per tal d’aconseguir estalviar 4.500 milions d’euros de cara al 2012. Aquestes mesures es centren en la reorganització de l’estructura del grup i dels seus serveis de compra a través de la reducció de les seves existències a França, Espanya, Itàlia i Bèlgica.

D’aquesta manera es preveu un estalvi de 3.100 milions d’euros i, mitjançant la reducció de les seves existències a 7 dies, es podran economitzar 1.400 milions d’euros més. Segons fonts de Carrefour, el que es vol és “millorar la relació imatge-preu a França i després a Espanya” de manera que es puguin diferenciar més bé “els preus permanents” de les “promocions i fidelitzacions.”

rendiment a través del desenvolupament intern.

La filial de Repsol a Uruguay, Petrobras, juntament amb la petroliera portuguesa GALP iniciaran les tasques d’exploració costes enfora a la plataforma marítima d’aquest país després d’haver-ne guanyat la licitació. L’exploració es desenvoluparà en 2 àrees i, segons expressa YPF en un comunicat, “ambdues adjudicacions representen el retorn de d’YPF com a companyia operadora a l’àmbit internacional i s’emmarquen en l’associació estratègica per a l’exploració estratègica a l’Atlàntic Sud entre l’empresa de bandera argentina i Petrobras.”

Sacyr Obres a Canadà

Sfera Joven, la marca de moda jove creada per El Corte Inglés l’any 2001, s’ha incorporat als grans magatzems, a banda de tenir els seus propis establiments.

D’aquesta manera El Corte Inglés vol donar un valor afegit a la seva oferta comercial i, alhora, incentivar la venda de roba als grans magatzems a través d’una marca que té molt bona acollida i que ofereix preus atractius. Des del sector tèxtil entenen aquesta incorporació com un abaratiment de l’oferta en moda als grans establiments.

Tecnologia VDSL2 A partir d’aquest mateix mes de setembre Telefónica començarà a oferir servei de banda ampla mitjançant la tecnologia VDSL2 per a la telefonia fixa (“Dúos” i “Tríos”). Fonts de l’empresa expliquen que “s’està treballant en velocitats superiors a l’VDSL i també en la incorporació de l’Alta Definició a l’Imagenio sobre VDSL”. La tecnologia VDSL pot oferir una velocitat d’entre 25 i 30 megues, inclús a usuaris que estiguin a una distància de fins a 600 metres de la central.

Reducció de l’endeutament

La constructora espanyola Sacyr s’ha fet amb l’adjudicació de les obres del Canal de Panamà, valorades en 2.245 milions d’euros. L’Autoritat del Canal va anunciar que el projecte de Sacyr era el que havia obtingut la millor puntuació, tant pel que fa a la proposta econòmica com tècnica, referent a l’ampliació de l’ampliació del Canal de

Vueling Primers resultats

Bones previsions de venta L’empresa japonesa Konica Minolta Holdings ha anunciat que la seva previsió de venda d’impresores digitals comercials es duplicarà en 3 anys fins a obtenir 2.000 milions de dòlars. Konica Minolta va facturar 586 milions d’euros en l’exercici que va finalitzar el mes de març. Aquest tipus de producte està en creixement i l’empresa té previst ampliar la seva línia de models de major

Compra Adimpo

Telefónica

Unión Fenosa Konica Minolta

Unipapel

Unión Fenosa, propietat de Gas Natural, ha decidit vendre un 10% dels títols que té d’Indra a Corporación Alba.

D’aquesta manera, Unión Fenosa passarà de tenir un 18% a un 5%. Aquest procés de desinversió s’ha dut a terme amb l’objectiu de reduir el seu endeutament financer.

Corporación Alba ha pagat 246 milions d’euros pel 10% d’Indra. El 3% restant s’ha col·locat entre diversos inver-

Al juliol l’aerolínia Vueling va registar uns resultats molt bons pel que fa al trànsit de passatgers aconseguint fins a 1,12 milions de passatgers al cap del mes. Precisament al juliol, Vueling i Clickair tot just s’acabaven de fusionar. Al llarg del mes de juliol, Vueling va fer 8.201 vols, xifra que ha augmentat un 80,5% respecte del juliol del 2008. De cara al 2010, Josep Piqué, president de Vueling, va anunciar recentment que espera una facturació de 800 milions d’euros. La companyia de baix cost, amb seu a Barcelona i controlada per Iberia, compta amb 35 avions Airbus A320, els quals operen 92 rutes en 45 aeroports principals de 17 països d’Europa i del nord d’Àfrica.

Panorama / EMPRESA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

13

EL MES NEGATIU AIG Es desploma a la borsa L’asseguradora AIG ha hagut de ser rescatada amb fons públics pel govern dels Estats Units i, a més a més, ha reconegut públicament que podria experimentar noves pèrdues. Aquest fet ha comportat que AIG vegi com la seva cotització a borsa es desplomi. AIG va haver de ser nacionalitzada amb una injecció propera als 180.000 milions de dòlars provinents dels fons públics dels Estats Units per tal de mantenir-se operativa des de la bancarrota de Lehman Brothers, l’octubre passat.

Air France Possibles parades tècniques

d’euros, xifra que suposa un 8,9% menys que en el mateix període de l’any anterior.

Tot i ser resultats inferiors, aquests superen les previsions que havien fet els analistes. Aquest descens, segons el banc, es deu al fet que es va preferir destinar 77 milions d’euros dels seus guanys a provisions voluntàries “davant l’evolució del cicle econòmic.”

E.ON i GDF Suez Sanció de la UE La Comissió Europea ha multat amb 1.106 milions d’euros a E.ON i GDF Suez amb motiu d’una infracció antimonopoli al sector energètic.

El motiu és haver acordat repartir-se el mercat francès i alemany del gas, fet que vulnera la normativa comunitària la qual prohibeix les pràctiques comercials restrictives.

Ferrovial Segueix negociant amb Transport of London

És possible que ara, a la tornada de les vacances, la companyia Air France hagi de recórrer per primera vegada a la seva història a parades tècniques si no es produeix aviat una recuperació econòmica. El descens de passatgers, sobretot d’aquells que viatgen per negocis, han afectat considerablement la companyia. Segons el director general d’Air France, Pierre-Henry Gourgeon, una parada tècnica seria “una mesura complicada d’aplicar perquè l’aerolínia no pot deixar de volar una setmana al mes com pot fer una empresa d’un altre sector.”

Banesto Redueix beneficis Banesto va guanyar entre gener i juny 409,52 milions

Ferrovial i Transport of London segueixen negociant per arribar a un acord en la renovació del contracte de manteniment de les línies Picadilly, Northern i Jubilee.

La companyia que presideix Rafael del Pino ha rebaixat la seva oferta de 7.200 milions de lliures a 5.500. Tot i així, Transport of London només està disposat a pagar 4.100 milions de lliures per tal que Ferrovial es faci càrrec del manteniment de les 3 línies entre els anys 2010 i 2017. Fins a finals d’aquest any hi ha marge per acostar posicions i arribar a un acord satisfactori per ambdues parts.

Ford ERO damunt la taula Ford iniciarà aquest mes de setembre la negociació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta a la planta que té a Almussafes (València). L’empresa ha previst la reducció de 600 llocs de treball i des de la direcció s’ha assegurat que la reestructuració es farà “a través d’accions voluntàries” amb l’objectiu “d’assegurar la viabilitat del futur de l’empresa.”

de treball en un termini de 3 anys. Les marques RVS, ING Verzekering Retail i Nationale Nederlanden quedaran unificades sota el nom de Nationale Nederlanden. Aquesta unió s’espera que sigui rentable a partir del 2010 i a partir del 2013 espera aconseguir un estalvi anual de 100 milions d’euros.

General Motors Redueix plantilla General Motors comença la seva nova etapa amb retalls.

Els membres de la nova direcció quedaran reduïts un 35% mentre que la plantilla de treballadors baixarà un 20%, passant de 91.000 a 64.000 persones. El president de GM, Fritz Henderson, ha dit que vol que l’empresa torni a cotitzar a borsa “tan aviat com sigui possible, començant pel proper any” i poder tornar els préstecs governamentals, si pot ser, abans del 2015.

Grupo San José Agreuja el seu futur La constructora San José s’ha vist obligada a cancellar la venda del 20,25% de la seva participada Parquesol, cosa que suposa un contratemps que agreuja la seva situació empresarial.

El comunicat que va enviar l’empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, no s’aclareixen els motius pels quals s’ha cancel·lat aquesta venda, però s’expressa que la decisió ha estat de mutu acord entre el Grup San José i Diego Eduardo León.

Vodafone Metrovacesa

Publicitat retirada

Sanció d’un tribunal Un tribunal de París ha dictat una sentència que obliga a Metrovacesa a comprar un edifici de la ciutat per 90 milions d’euros. Aquesta sentència té lloc després del contenciós que l’empresa té amb la firma G2AM per la venda d’un immoble situat a l’Avenue Grande Armée de la capital francesa. Metrovacesa va comprar l’edifici però un cop signat el contracte va voler rescindir-lo per unes determinades circumstàncies. És per això que el venedor de l’immoble va demandar a Metrovacesa.

Seat ERO temporal

ING Elimina 800 llocs de treball ING, el grup holandès de serveis financers ha fet públic que unificarà les seves 3 marques d’assegurances a Holanda. Aquest fet comportarà l’eliminació de 800 llocs

de la Zona Franca i Martorell entre setembre i desembre del 2009. L’acord estableix que els treballadors afectats percebran el 100% del seu sou amb la condició que realitzin cursos de formació en el període de suspensió. Quedaran exclosos de l’ERO els treballadors majors de 53 anys, per tal que no vegin afectada la seva jubilació, i també aquells que no hagin generat prestació per desocupació. Aquest és ja el tercer expedient temporal que presenta Seat en els darrers 8 mesos i, segons la pròpia empresa, segurament n’hi hagi més per tal de flexibilitzar la producció fins el moment que es comenci a produir el nou Audi Q3.

Treballadors i direcció de Seat han arribat a un acord per aplicar un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal que afectarà a 7.789 treballadors de les plantes

El Jutjat Mercantil número 9 de Madrid ha decidit que Vodafone ha de retirar la seva campanya publicitària “Te regalamos el fijo de tu casa para siempre” perquè considera que es tracta de publicitat il·lícita i competència deslleial. A més a més, Vodafone haurà de dipositar 50.000 euros com a garantia. Telefònica ha estat qui ha denunciat l’acció de Vodafone perquè la campanya “assegura als clients la possibilitat de disposar de telefonia fixa gratis per sempre, de manera que es transmet una informació al consumidor que pot induir a l’error sobre el servei finalment prestat, el qual no es veu aclarit per la informació suplementària que ofereix l’operadora.

14

EMPRESA / Decàleg

MÀRQUETING

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

VALORS

ACTIUS

FORMACIÓ

CREATIVITAT

MARCEL GALLI

FRANCESC TORRALBA

VÍCTOR CAVALLER

RICARD MASIP

AMADEU BERGÉS

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

PROFESSOR DE LA UOC

DIRECTOR ASSOCIAT DE LA DIVISIÓ

DIRECTOR CREATIU

RAMON LLULL

VICEPRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

HUMANA CAPITAL D’AXIS CORPORATE

KEIRETSU+COMUNICACIÓ

Gestionar l’aprenentatge

Una campanya de promoció

Prenent exemple

La història de Nintendo no ha estat exempta de crisis El 1889, ara fa 120 anys, Fusajiro Yamauchi va fundar Nintendo Koppai, empresa aleshores dedicada a la fabricació de jocs de cartes tradicionals japonesos, els “hanafuda”. Més tard, el 1975, Nintendo va iniciar la seva aposta pels videojocs, amb una clara visió de negoci que l’ha portat a liderar el sector. Tot i això, la història de la centenària Nintendo no ha estat exempta de crisis, els canvis en els hàbits de consum dels japonesos van fer caure les vendes de les tradicionals cartes. El 1964, l’aleshores president, Hiroshi Yamauchi, nét del fundador, va invertir els beneficis dels exercicis anteriors cercant de desenvolupar noves línies de negoci.

El camí de l’èxit final ha estat farcit de viatges d’investigació, aliances (p.e. amb Disney), desenvolupament de nous productes, per diferents segments del mercat, recerca de noves línies de distribució, acurada comunicació..., pràctiques que cal incloure entre les funcions del departament de màrqueting de qualsevol empresa de futur.

Competència i Actius tecnològics puntualitat

La puntualitat contribueix a fer excel·lent un professional Aparentment la puntualitat és un valor minúscul, gairebé mai es descriu entre els valors empresarials i, no obstant això, és una d’aquelles virtuts que contribueixen a fer excel·lent un professional i a generar confiança. El temps és un bé escàs en la nostra societat. Proliferen els bancs d’estalvi de temps i els gestors del temps personal. La celeritat en els processos es premia i si aquesta celeritat va acompanyada de qualitat dels serveis o dels productes, el resultat és excellent. Les noves tecnologies de la comunicació i de la informació han fet més àgils determinats processos, però amb tot, la puntualitat en el tracte amb el client és un valor gens irrellevant. És un indici de respecte envers l’altre, una mostra de seriositat i d’interès i és el primer esglaó en la generació de confiança.

Evidentment que la puntualitat no és, encara, la competència, perquè la competència es posa de manifest en l’eficàcia dels resultats i la solidesa del producte, però és una excel·lent presentació i un bon auguri.

La taxació dels AT és un procediment complex per a les empreses

Sabem que un equip format i motivat obté millors resultats

Amb la mort d’un noi, viu gent en programes de televisió

La valoració i taxació dels AT és un procediment complex i important per a les empreses en les quals la seva activitat econòmica o professional interfereix, d’una manera o una altra, amb la gestió de la propietat industrial. Es donen casos de cessió i de llicència de know-how, de patents i de models d’utilitat en el marc de la transferència, o en casos relatius a accions judicials sobre infracció i nul·litat en matèria de patents, ruptura de contractes o reclamacions d’assegurances. En tots aquests casos, el problema està en posar un preu de mercat o realitzar una taxació mitjançant un peritatge per a l’establiment d’un valor econòmic. Recentment, una de les tècniques de valoració d’actius intangibles tecnològics que s’està explorant és la que es coneix amb el nom d’Anàlisi de la Vida Útil Restant. Aquesta tècnica basada en l’anàlisi quantitativa de la producció científica i de patents consisteix a determinar en quina fase del cicle de vida de la tecnologia ens trobem.

La gestió d’un equip professional de treball passa per una pràctica contínua en formació i desenvolupament. Sabem que un equip format i motivat obté millors resultats. Per això, les companyies han iniciat en les darreres dècades importants polítiques de formació, no només amb accions de caràcter tècnic sinó també amb accions per al desenvolupament de competències. No obstant, tot i que aquestes accions es realitzen, trobem a faltar un doble enfocament que pensem que podria oferir una major eficiència a aquestes intervencions.

En primer lloc, les accions haurien d’incorporar sempre una darrera fase que permeti unir esquemes i aprenentatges amb realitats concretes de l’entorn de treball del participant. En segon lloc és convenient preparar de forma més intensa a directius i comandaments com a gestors de l’aprenentatge en el lloc de treball dels seus equips. L’aprenentatge que allí es produeix es connecta ràpidament a millores i innovacions tangibles.

De vegades són els metges, els psicòlegs o els bombers els qui intenten per tots els mitjans que no ens suïcidem. Fins i tot el Ministeri de Sanitat i el de Medi Ambient protegeixen la vida dels ciutadans prohibint la publicitat del tabac i obligant els fabricants a advertir que “Fumar pot matar”. Ah!, i si parlem de l’eutanàsia o d’una mort digna toparem amb la llei. Aleshores, com s’explica que deixin córrer fins a la mort a milers de nois que pretenen suïcidar-se un i altre cop pels carrers de Pamplona? Com s’explica que TV espanyola (estatal), en cadascun dels telediaris ho emeti i comenti amb tot luxe de detalls? Després, el mort tindrà el seu minut de glòria: “era un noi amb experiència, però amb molta mala sort”. Agafar la grip A, sí que és mala sort! Pretén televisió espanyola, cada San Fermín, difondre una campanya de promoció turística revestida de cultura, perquè Hemingway li va donar crèdit? Amb la mort d’un noi, viu gent en programes de televisió. Molt trist.

Decàleg / EMPRESA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

LEGAL

MERCAT LABORAL

PIMES

EMPRENEDORS

TECNOLOGIA

MIQUEL RIERA I PAU GALCERAN

AGUSTÍ MOLÍAS

LLUÍS BASART

CRISTIAN ROVIRA,

JORDI MARÍN PUIGPELAT

KPMG ABOGADOS – GIRONA

SOCI-DIRECTOR

SOCI RESPONSABLE ÀREA FISCAL D’AUREN

PRESIDENT D’AIJEC

MEMBRE DEL CERCLE

DE CONTACT CENTER INSTITUTE

Retribució en espècie

La normativa que afecta als vehicles podria patir variacions La normativa de l’IRPF preveu que en el cas que un empresari cedeixi un vehicle en ús a un empleat aquesta cessió es considera com a més retribució de l’empleat, calculada en un 20% del valor d’adquisició del vehicle quan és propietat de l’empresa, o sobre el valor del vehicle si fos nou quan no és propietat de l’empresa (p. ex. leasing o renting). Una vegada efectuat aquest còmput caldrà distingir la part d’ús personal, que serà la part gravada en renda. Tradicionalment, Hisenda ha considerat com a ús personal totes les hores en què el vehicle no fos susceptible d’utilització professional (nit inclosa), és a dir, que estigués a disposició per a ús privat de l’empleat. L’Audiència Nacional ha posat en dubte aquest criteri de disponibilitat recentment, rectificant la liquidació d’inspecció amb base al criteri d’utilització efectiva del vehicle i, a més, ha establert uns percentatges d’ús privat efectiu que considera raonables en el cas jutjat.

Noves professions

Ens hem de replantejar el catàleg de professions Amb l’actual situació econòmica, i en un moment en què els sectors que fins ara tiraven del carro estan en crisi, hem de replantejar-nos el catàleg de professions. Les energies renovables, la sanitat, l’atenció a persones majors i l’atenció al client, són ocupacions que en els pròxims anys requeriran de professionals formats i qualificats. Aquestes aconseguiran convertir-se en els motors de la nostra economia. En una xerrada a alumnes de la formació pública a on se’ls plantejava la possibilitat de desenvolupar-se professionalment en el sector dels contact center; a més de les clàssiques preguntes sobre salari i altres, em van sorprendre interrogant-me sobre i cito literalment: “... i d’aquí deu anys, si treballo en atenció al client podré treballar des de casa per a compaginar-ho amb els fills?”, les necessitats i objectius dels nostres xavals també canvien i busquen un futur millor i més competitiu.

15

PER AL CONEIXEMENT

Les operacions vinculades

Cal documentar adequadament les operacions vinculades La normativa sobre operacions vinculades està pensada per transaccions entre companyies situades a diferents països; no obstant això, resulta plenament aplicable també a operacions efectuades entre companyies residents al nostre país i els seus socis. Cal prestar atenció a l’obligació de documentació i a la valoració a “preu de mercat”, ja que una inadequada documentació d’aquestes operacions pot suposar importants sancions econòmiques, encara que valori a preu de mercat les transaccions efectuades, mentre que una valoració qüestionada per l’Administració Tributària però raonablement fonamentada i documentada no podrà mai ser objecte de sanció. Així doncs, el missatge és clar, cal documentar adequadament les operacions vinculades d’acord amb el que la llei estableix, per tal d’evitar sancions previsibles, essent tanmateix important buscar una valoració raonable i senzilla per les operacions vinculades efectuades per les pimes.

Garantia de futur

La societat del coneixement

Hem de canviar la mentalitat de les persones de la nostra societat

Cal adaptar les nostres capacitats per ser plenament competitius

Sectors motor de l’economia, com el tèxtil, l’automoció o el turisme, perden força o bé són substituïts per noves àrees de mercat. Però, en canvi, hi ha sectors i professions noves inimaginables en només uns anys: domòtics, bloggers, personal shoppers, head hunters, etc. Si ens deixen als joves, crearem sectors d’èxit, ens adaptarem ràpidament al mercat, veurem noves oportunitats de negoci i innovarem sobre la innovació.

Però per tal que això sigui possible han de canviar les coses, en la mentalitat de les persones que formen la nostra societat, que es forja a cada casa, a les escoles, en la mentalitat de l’administració que ha d’abandonar la falsa superioritat moral i la seva voluntat redistribuïdora que es converteix en depredadora de recursos, per únicament afavorir les condicions per crear mercats quant més amplis millor i amb normes senzilles, globals i de fàcil aplicació.

L’entrada de ple a la societat del coneixement implica per als professionals, per a les empreses, per a les organitzacions, per a les administracions, per a les persones en general, un nou escenari, nous paradigmes, noves variables i una nova manera d’organitzar-se i de gestionar. Des de la perspectiva dels professionals, com a autònoms, com a gestors d’entitats, d’empreses, d’administracions o com a docents, necessitem adaptar les nostres capacitats per tal de ser plenament competitius en aquest marc. Si caracteritzem aquesta societat de canvi accelerat i basada en intangibles i en el coneixement, on els mercats són ecosistemes que es caracteritzen, alguns, com l’era del client, amb nous models d’organització i de negoci o de ple desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions (les anomenades TIC), això ens porta a la necessitat d’articular noves competències i capacitats dels nostres professionals.

16

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

Les ciutats més cares del món Oslo (No 2009 14

Londres (Regne Unit) 2009 16 2008 3 Dublín (Irlanda) 2009 25 2008 16

Zurich (Suïssa) 2009 6 2008 9 Ginebra (Suïssa) 2009 4 2008 8

Los Angeles (Estats Units) 2009 23 2008 55 Nova York (Estats Units) 2009 8 2008 22

Paris (Fran 2009 13 2

Madrid (Espanya) 2009 37 2008 28

Barcelona (Espanya) 2009 38 2008 31

Caracas (Veneçuela) 2009 15 2008 86

Barcelona, entre les 50 ciutats més cares del món La capital catalana i l’espanyola apareixen, respectivament, en el número 38 i 37 del rànquing de les 50 ciutats més cares del món per viure-hi, prenent com a referència les persones que treballen fora dels seus països d’origen. Tot i això, Madrid ha passat, en un any, del lloc 28 al 37, mentre que Barcelona ho ha fet del 31 al 38. Tòquio desbanca Moscou –ara tercera– com a ciutat més cara, mentre que Osaka (Japó) escala nou posicions per situar-se la segona del rànquing. Pel que fa a les més barates, Johannesburg (Sud-àfrica), en la primera posició, ha substituït Asunción (Paraguai). Aquestes són les dades que deriven de l’estudi Cost de la Vida, que elabora periòdicament la consultora Mercer, en el qual han participat 143 ciutats i on s’ha tingut present el preu dels allotjaments, transports, menjar, roba o productes de consum i entreteniment.

COMPARATIVA DE PREUS ENTRE DIVERSES CIUTATS (EN EUROS) Barcelona

Madrid

Roma

Londres

Berlín

Moscou

Nova York

Buenos Aires Beijing

Tòquio

Lloguer mensual d’un apartament (2 habitacions, sense mobles)

1.500

1.400

1.600

2.704

1.200

3.901

2.704

1.248

2.853

4.2

Bitllet de transport públic

1,35

1

1

3,38

2,10

-

1,56

-

-

2,5

1 cafè

1,88

2,50

2,70

2,48

4,00

5,46

3,43

1,56

5,14

5,0

1 menú ràpid

5,50

5,50

5,70

4,38

5,49

3,08

4,67

4,35

3,68

5,5

1 litre de gasolina sense plom

0,93

0,90

1,13

1,01

1,16

0,45

0,52

0,72

0,61

0,9

El mapa del món / INTERNACIONAL

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Helsinki (Finlàndia) 2009 19 2008 21

1

ruega) 2008 4

Copenhague (Dinamarca) 2009 7 2008 7

ça) 2008 12

227

54

07

50

94

Moscou (Rússia) 2009 3 2008 1

Viena (Austria) 2009 21 2008 52 Beijing (Xina) 2009 9 2008 20 Milà (Itàlia) 2009 11 2008 10

Tòquio (Japó) 2009 1 2008 2

Roma (Itàlia) 2009 18 2008 16

Osaka (Japó) 2009 2 2008 11

Xangai (Xina) 2009 12 2008 24 Guangzhou (Xina) 2009 24 2008 70

Tel Aviv (Israel) 2009 17 2008 14

Hong Kong (Hong Kong) 2009 5 2008 6

Shenzhen (Xina) 2009 22 2008 61

Dubai (Unió d’Emirats Àrabs ) 2009 20 2008 52

Singapur (Singapur) 2009 10 2008 13

17

18

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

UNA ECONOMIA FLEXIBLE I OBERTA

Jordània, un valor segur d’inversió en període de crisi econòmica Una de les economies més obertes a la inversió estrangera és Jordània, on les empreses poden trobar infinitat d’oportunitats de negoci en la major part dels sectors, encara que és un destí on la presència catalana i espanyola és, ara per ara, escassa.

NÚRIA CABRERA

L’economia jordana es caracteritza pel seu elevat ritme de creixement. / ARXIU

Amb un interès cada vegada més fort per millorar la seva presència internacional, Jordània és uns dels països que fa més esforços per atraure inversió estrangera. Això es demostra, entre altres fets, amb l’aprovació de la Llei de Promoció de la Inversió (Investment Promotion Law), que ha significat un augment de la inversió de més de 23 milions de dòlars durant el primer trimestre d’aquest any respecte al mateix període de 2008. Segons el Banc Central de Jordània (Central Bank of Jordan-CBJ), un total de 128 projectes s’han beneficiat d’aquesta llei, en com-

paració als 102 de 2008. També cal recordar que Jordània ha millorat la seva posició en l’Índex de Transparència Internacional, ja que ocupa la posició 47 d’un total de 180 països.

Així, ha millorat els seus resultats respecte a l’any 2007, quan obtenia el lloc 53.

On fer negoci L’economia jordana es caracteritza pel seu elevat ritme de creixement que, combinat amb la manca de recursos naturals i un sector industrial força feble (la tecnologia industrial ha estat el sector que més ha exportat a Jordània en els darrers

mesos), fan que sigui una economia molt flexible, amb una taxa d’obertura comercial superior al 100%.

Aquesta facilitat a l’hora de rebre inversions se suma a la seva situació estratègica en el seu context geogràfic, que ha fet que es consolidés com una porta d’entrada al mercat àrab i es presentin nombroses oportunitats comercials i d’inversió.

Des del punt de vista comercial, s’han d’esmentar aquells sectors on ja existeix una activitat exportadora: productes químics (matèries primeres per a la indústria farmaquímica i agroquímica, medicaments, plàstics, olis essencials), mate-

ARA, AL DiR, MIMEM MÉS QUE MAI LES EMPRESES NOVES QUOTES D’EMPRESA E5 / E10 / E20 Si ets empresari, pots contribuir amb un mínim de 10 * en el cost de l’abonament Si ets empleat, gaudiràs d’un abonament que et permet anar a qualsevol hora i dia als 13 clubs DiR existents a partir de 40 /mes FER EXERCICI FÍSIC MILLORA L’EFICÀCIA I EL CLIMA LABORAL, I REDUEIX L’ABSENTISME A LES EMPRESES

ARA, A MÉS, GAUDIRÀS DE

**

0 D’INSCRIPCIÓ!

*En funció de la modalitat escollida. **Promoció vàlida fins al 31/10/09 i no acumulable a altres promocions.

Consulta les condicions al teu comercial DiR.

PER UNA EMPRESA EN FORMA

DiR Empreses · 902 10 1979 · info@dir.cat 13 clubs DiR i 1 Pilates DiR Studio al teu abast · dir.cat

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

rial de construcció i productes ceràmics i rajoles, béns de consum (confecció i calçat) i béns d’equip (aparells elèctrics, aparells de precisió). D’altra banda, cal tenir en compte el sector de la construcció, que des de fa uns anys es troba en un procés evolutiu que arrossega un munt de sectors subsidiaris, com els de materials de construcció i equipament de col·lectivitats.

Finalment, també s’ha de fer referència a la inversió pública a Jordània. Es troben oportunitats de negoci en diversos projectes, com línies de trens de rodalies, l’expansió de l’aeroport internacional d’Amman, la rehabilitació de la refineria nacional, entre d’altres.

Presència espanyola Si parlem d’empreses espanyoles que ja tenen presència a Jordània, cal enumerarne un petit conjunt, però “la qualitat dels negocis i el creixent interès de moltes empreses fa pensar que el flux inversor espanyol podria augmentar en els propers anys”,

dictamina l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Amman. Entre aquestes empreses, trobem Aldeasa (concessió exclusiva per 12 anys de la gestió de les botigues lliures d’impostos dels tres aeroports jordans, Amman, Marqa i Aqaba). També, els Laboratorios catalans Ordesa (que han adquirit un percentatge d’una de les empreses jordanes líders, Nutridar, dedicada a la fabricació d’alimentació infantil), i Aceites Borges-Ponts SA (constitució d’una joint venture per adquirir i exportar oli d’oliva i, en un futur, construir una planta de processament i envasat a Jordània). Finalment, Thyssenkrupp-España (construcció i instal·lació d’ascensors i maquinària d’elevació).

A més, hi ha diverses empreses del sector de la moda com Inditex, Mango, Induyco i Cortefiel que tenen franquícies a Amman, sota les seves marques: Zara, Stradivarius, Caramelo, Pull & Bear, Mango, Massimo Dutti, Tintoretto i Springfield.

Grans projectes A banda de les oportunitats de negoci abans esmentades, se n’obren de noves amb la signatura, el passat mes de juny, d’un acord per a un estudi de viabilitat per a la construcció d’un parc tecnològic a Jordània, amb l’empresa espanyola Aertec.

Durant els darrers mesos, i amb motiu del World Economic Forum celebrat al Mar Mort, es van anunciar nous projectes que faran possible el desenvolupament del país, entre d’altres, fàbriques, infraestructures, construcció d’equipaments i sector energètic, on l’empresa Shell explorarà i extraurà reserves de pissarra del país. En aquest sector es va anunciar, també, en el mes d’agost, un nou acord sobre la producció i exportació de gas, amb l’empresa britànica Bp. Finalment, s’ha anunciat la construcció d’un reactor nuclear amb finalitat pacífica a Jordània pel període 2017-2018, que farà que prosperin noves oportunitats per a les empreses internacionals que es dediquin a l’enriquiment d’urani.

LA INVERSIÓ ESTRANGERA A JORDÀNIA CREIX DURANT EL PRIMER QUADRIMESTRE DE 2009 Segons els darrers estudis facilitats pel govern jordà, la quantia de les inversions durant el primer trimestre de 2009 ha ascendit a una xifra propera als 250 milions de dinars jordans, equivalents a 353 milions de dòlars. En el mateix període de 2008, aquesta xifra va ser de 227 milions. El director general de la Jordan Investment Board (JIB), Maen Nsour, va declarar a la premsa que el 85% d’aquestes inversions corresponen al sector industrial, el 6,5% al transport, el 4% al turisme i hostaleria i un 2% a la sanitat. Segons Nsour, aquestes inversions inclouen el projecte de construcció d’un nou escorxador a la província de Mafraq (50 milions de dinars jordans) i el projecte d’una estació elèctrica a Zarqa (7 milions de dinars jordans). Algunes de les inversions a Amman són la xarxa de transports (7 milions), la construcció d’un hospital (6 milions de dinars jordans) i una planta d’envasat (6 milions de dinars jordans). A més, existeixen altres projectes, relacionats amb la construcció de ciutats d’oci, indústria química, indústria del plàstic i indústria fustera.

DADES GENERALS Població:

6,3 milions

Superfície:

92.300 km2

Capital:

Amman

Sistema polític:

Monarquia constitucional

Inflació:

14,9% (2008), 3,7% (estimació 2009)

Creixement del PIB:

5,6% (2008), 2,6% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (22,4%), Iraq (12,9%), Índia (8,3%), Emirats Àrabs Units (7,8%), Aràbia Saudita (7,5%) i Síria (4,9%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

T’ajudem a impulsar la teva carrera

professional Màster en Disseny Multimèdia (títol propi UAB) Postgraus SAP (homologats per SAP, preparen per superar l’examen de certificació oficial) SAP – Certification Development Consultant ABAP Workbench SAP – Desenvolupament SAP Netweaver (Màster) SAP – Certification Netweaver Consultant Exchange Infraestructure SAP – Certification Netweaver Consultant Web Aplication Server

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

19

Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) Postgrau en Direcció de Projectes (en col·laboració amb Microsoft Productivity & Innovation Center) Cursos intensius de Producció Audiovisual, Disseny Centrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB i Disseny d’Animacions Interactives Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

20

INTERNACIONAL / L’expert

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

Internacional DISTRIBUCIÓ DEL PODER ECONÒMIC I POLÍTIC A ESCALA GLOBAL

Democràcia i crisi Després de dos anys de crisi ja sembla clar que les seves conseqüències geopolítiques poden ser tan importants o més que les estrictament econòmiques. Com poden afectar aquests canvis a valors com la democràcia o l’estat del benestar són qüestions cabdals a debatre.

Però també és ja un bon moment per avaluar alguns dels canvis de fons que estan tenint lloc a la geopolítica internacional, una manera de referir-se a la distribució del poder econòmic i polític a escala global. Sembla clar que algunes tendències iniciades durant la globalització precrisi s’estan veient afectades per la forma en què les recents dificultats han afectat i han estat gestionades per diferents països. No es tracta només dels coneguts debats sobre si la recuperació de la crisi accentua el decoupling de les economies emergents respecte a les avançades, tal com semblen indicar les dades estiuenques publicades per l’OCDE i l’FMI, sinó també de veure com apareixen divergències entre els països emergents així com entre les economies més desenvolupades. “Separar la pols de la palla” pel que fa al

Però la figura 1 també reflecteix als anys recents el que significa l’emergència d’economies autocràtiques i apunta, a la part dreta de la figura, a projeccions a unes dècades vista que podrien arribar a

Revolució democràtica a Xina

80%

Caiguda de la Unió Soviètica. Democràcia a l’Europa de l’Est

Alemanya nazi i depressió mundial

60%

Victòria dels aliats.

Democràcia establerta al Japó i a l’Oest d’Alemanya

40%

20%

Democràcies

2030

2020

2010

2000

1990

1980

1970

1960

1950

1940

0% 1930

Acabem de complir dos anys des de l’inici de les primeres tensions explícites greus als mercats financers, l’agost de 2007. I fa un any, el setembre de 2008, la fallida de Lehman Brothers –la intrahistòria de la qual encara està per escriure i ens portarà algunes sorpreses– suposava un salt qualitatiu en la gravetat dels esdeveniments. Ja veurem que ens depara el tercer any de crisi que ara iniciem, especialment si apunten símptomes de certa recuperació, encara que tot fa preveure que estaran distribuïts de forma força desigual, entre països i grups socials.

Hi ha aspectes dels canvis geopolítics que mereixen especial atenció i poden tenir lectures inquietants. La distribució del poder econòmic global no és neutral respecte als valors i als models socials i polítics. Els darrers segles ens hem acostumat a la correlació estreta entre progrés econòmic i democràcia política així com als compromisos en matèria de protecció social que a Europa anomenem estat del benestar . Les economies tradicionalment avançades eren les democràcies consolidades i encara que es discutien els matisos –sovint importants– entre el model anglosaxó i el europeu continental, així com després amb el capitalisme a la japonesa, hi havia un clar nucli dur de correspondència entre riquesa i democràcia.

La figura 1, procedent d’un interessant estudi del Center for Geoconomic Studies del Council on Foreign Relations (CFR), mostra com ha evolucionat des de principis del segle XX la participació al PIB mundial de les economies amb règims polítics democràtics en comparació al paper econòmic dels països autocràtics. Podem destacar com els totalitarismes dels anys 1930 es correlacionen amb la crisi i la guerra, i també com els canvis polítics a partir de 1989 semblaven donar pas a una hegemonia econòmica i política de les democràcies que va fer parlar a Fukuyama de La fi de la història.

100%

1920

Correspondència entre riquesa i democràcia?

PARTICIPACIÓ AL PIB MUNDIAL DELS PAÏSOS DEMOCRÀTICS I DELS AUTOCRÀTICS: 1900-2008 I PROJECCIONS

1910

CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

grau de solidesa dels fonaments de les diferents economies podria ser una de les conseqüències de la crisi i la gestió de la seva sortida.

1900

JOAN TUGORES QUES,

Autocràcies

Font: Brad Setser i Paul Swartz, post 31 de juliol de 2009, disponible a: http://blogs.cfr.org/setser/

La distribució del poder econòmic global no és neutral respecte als models socials i polítics S’amplia el dèficit dels països democràtics i el superàvit dels autocràtics La sortida de la crisi no serà igual a tots els països anular pràcticament la posició majoritària en termes del PIB mundial dels sistemes democràtics. El paper de Xina, Rússia i bona part dels països exportadors de petroli i altres matèries primeres són centrals al respecte. Els posicionaments respecte a la democràcia política, la prioritat dels drets humans i sociolaborals més bàsics, el valor de les normes legals i el respecte als contractes, són substancialment diferents entre demo-

cràcies i autocràcies, i un pes creixent d’aquestes darreres pot acabar contagiant els valors considerats prioritaris i exportables a escala internacional.

Desequilibris exteriors Els més optimistes argumentarien que el progrés econòmic és una poderosa força cap a la democràcia social i política també a les economies emergents a mesura que emergeixen. Societats amb dinamisme i pretensions de benestar requereixen, es diria, reformes aperturistes vers la democràcia política.

Fins i tot es podria argumentar que la crisi actual ha fet que economies com la xinesa accentuessin els mecanismes de protecció social enfront de tensions al respecte. Però d’altres fan referència a què la pauta històrica que hem seguit els països occidentals no és necessàriament l’única.

Fins i tot els més pessimistes recorden que la combinació de desglobalització + crisi ja va portar algunes importants economies europees (i no europees) a totalitarismes autocràtics als anys

1930, i que les pors de les classes mitjanes i treballadores empobrides per la crisi són un caldo de cultiu per a temptacions proteccionistes i demagògiques.

Entre les múltiples causes dels canvis geopolítics que ens han portat a la situació que comentem, el mateix estudi del CFR mostra el paper dels desequilibris exteriors i evidencia l’ampliació els darrers anys dels dèficits dels països democràtics amb la contrapartida dels superàvits dels països autocràtics.

Entre les múltiples interpretacions i causes d’aquesta pronunciada asimetria cal insistir en les insuficiències cròniques d’estalvi a bona part de les economies avançades democràtiques, en gran mesura resultat de comportaments en què determinats valors que van ser substancials al progrés de les nostres societats haurien entrat en regressió. Potser les analogies amb la caiguda d’altres imperis al llarg de la història mereixin una ràpida lectura i extracció de conseqüències... abans que sigui (del tot) massa tard.

Entrevista / FINANCES

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

21

Finances

ENTREVISTA A FRANCISCO JOSÉ LÓPEZ, DIRECTOR GENERAL DE APREBLANC

“En realitat no hi ha cap intenció de fer desaparèixer els paradisos fiscals” Apreblanc Asesores va ser capdavantera a Espanya en oferir serveis de prevenció de blanqueig de capitals. Des de l’any 2003, les legislacions europea i espanyola s’han endurit per lluitar contra el diner negre que serveix per finançar el terrorisme o prové del tràfic de drogues, armes i persones i altres xacres de la nostra societat. Les empreses han de vigilar els diners que mouen, el seu origen i la seva destinació, per tal de complir la normativa.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Quins serveis ofereix Apreblanc?

El nostre principal servei és l’auditoria dels procediments de prevenció del blanqueig de capitals, que obligatòriament han de realitzar les entitats financeres un cop l’any. També oferim serveis de consultoria per a la definició i implantació dels procediments legals i impartim cursos de formació per als empleats.

Qui són els seus clients?

Els nostres clients són les entitats financeres obligades a complir amb la normativa de prevenció del blanqueig de capitals: entitats de crèdit, societats de assegurances i de valors o entitats de gestió de transferències. Actualment comptem amb clientes com Grupo Banco Pastor, una majoria d’entitats del grup Caja Rural, Banco Sygma, Correos y Telégrafos i Helvetia Seguros, per exemple.

Les empreses no saben què vol dir això de fer o acceptar diners il·lícits?

Hi ha empreses que estan obligades a complir la llei de prevenció, com és el cas de les entitats financeres, que a més estan totalment supervisades; però també n’hi ha d’altres, com ara les immobiliàries, joieries, advocats o notaris, que no

tat no hi ha cap intenció de fer desaparèixer els paradisos fiscals, que és l’element necessari per blanquejar els capitals.

“Les empreses no saben com complir la llei de prevenció de blanqueig”

Creu que Andorra i Gibraltar faran els seus deures pel que fa a la transparència, intercanvi d’informació, etc.?

Serà difícil, ja que les seves economies depenen en bona part dels ingressos que obtenen gràcies a les característiques que comenta. Dependrà de la pressió real que la Unió Europea en faci.

acaben de tenir clar el compliment de la normativa. Aquestes o bé desconeixen o no saben com afrontar les mesures a què obliga la llei.

Podem posar al mateix sac el blanqueig de capitals i l’evasió fiscal?

Fins l’any 2003 el blanqueig s’aplicava al capital procedent d’activitats il·lícites, com el terrorisme o la delinqüència organitzada; però ja a partir d’aquell any es va aprovar que el blanqueig de capitals era per a tot aquell que procedís d’un delicte penat al codi amb al menys tres anys de presó.

Amb aquesta definició, els diners procedents de l’evasió d’impostos per delicte, és diner negre que pot generar blanqueig. Amb la reforma de la norma que s’està preparant, amb un delicte d’evasió penat amb un any ja serà suficient per ser considerat blanqueig de capitals.

A què obliga la llei?

Tot i que les obligacions són moltes, diguem-ne que, principalment la llei obliga a conèi-

Francisco José López dirigeix Apreblanc i el seu equip d’assessors i consultors. / CEDIDA

xer els clients i les seves fonts d’ingressos, analitzar les operacions per detectar possibles sospites de blanqueig i informar les autoritats, al Sepblac, sobre la possible existència d’aquestes operacions de blanqueig. És suficient la normativa actual contra el blanqueig?

En aquests moments estem pendents d’aprovació d’una nova llei que adapti la legislació actual espanyola a la directiva europea de l’any 2005. Aquesta hauria de ser suficient, sempre

que es faci complir de manera eficaç per part de les entitats.

Creu que existeix una vertadera cooperació internacional per combatre el blanqueigs?

Jo crec que no. Existeixen organismes internacionals que fan normes i estableixen mesures que lluiten contra el blanqueig; però a nivell global dels països occidentals, molts d’ells no els convé fer desaparèixer els paradisos fiscals perquè se n’aprofiten i en basen part de la seva economia i no fan pressió perquè desapareguin. En reali-

És fàcil blanquejar diner, evadir les obligacions fiscals?

Li respondré amb el títol del famós llibre “És fàcil deixar de fumar si saps com”. Fàcil no és, però existeixen portes obertes, que si se saben utilitzar resulta més senzill.

També hi ha crisi a l’economia submergida?

Per una part, la crisi està fent canviar l’operativa, perquè un sector típic per blanquejar, com era la construcció, ara no és un bon moment per realitzar-hi operacions. I per altra banda, la crisi està fent aflorar diner negre procedent de l’evasió d’imposts perquè com no hi ha diners blancs en líquid, n’hi ha qui tira ara de diner negre i el blanqueja, però es fa de manera gradual, segons es va necessitant, no són grans operacions.

Formación Continua La clave del éxito Soluciones integrales para la formación: • Detección de necesidades • Creación del plan anual • Gestión de proyectos de formación • Evaluación y seguimiento...

C/ de la Jota, 73 | 08016 Barcelona Tel.: 933 400 365 | Fax: 933 523 397 www.cesi.info | consulting@cesi.info

CESI CONSULTING

Extenso catálogo en cursos de formación IN-COMPANY (presencial, e-learning y blended learning)

s Curso dos na o i c n subve mación en for a para u contin esas p m e r

Entidad organizadora de FEFE

22

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

VALORS DEL MES

30 juny 09 31 agost 09

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

12,60%

9,50%

5,70%

10,11%

1,41%

2.436,73 2.743,97

1.483,83 1625,64

9.958,44 10.530,06

4.888,43 5.382,64

1,41 1,43

10065,31

8995,12

10805,73

8409,61

10487,25

7824,10

10168,76

7238,60

9850,28

6653,09

9531,80

6067,58

9213,31

5482,08

8894,83

4896,57

8576,35

4311,06

8257,86

3725,56

7939,38

3140,05

7620,89

2554,55 AGOST 2009

DOW JONES 10365,49

9580,62

SETEMBRE 2008

Les borses de tot el món han tancat el mes d’agost en positiu. En el cas de l’Íbex 35, aquest ja suma sis mesos consecutius de pujades, un resultat que no experimentava des de fa dos anys i mig.

CAC

ÍBEX 11124,21

LES BORSES A L’ALÇA

9765,13 9464,94 9164,76 8864,57 8564,39 8264,21 7964,02 7663,84 7363,65 7063,47 6763,29

SETEMBRE 2008

AGOST 2009

SETEMBRE 2008

AGOST 2009

L’ENDEUTAMENT DE LES EMPRESES DE L’IBEX SUPERA AL PIB ESPANYOL

Esforços per reduir el deute de les empreses de l’Íbex 35 L’endeutament net de les empreses de l’Ibex supera els 248.000 milions, una xifra desorbitada si a més es té en compte que l’endeutament empresarial en el seu conjunt supera al PIB espanyol. Les empreses es concentren en afrontar i reduir el deute com sigui, ja sigui a través de prorrogar crèdits, emetent bons, o bé venent actius no estratègics.

M. VILLANUEVA

El setembre posa fi a l’estiu i aquest any moltes empreses comencen el curs amb una assignatura pendent: reduir el deute. Una tasca gens fàcil però tot apunta que la reducció de l’endeutament serà protagonista durant aquesta tardor. Només les empreses de l’Íbex 35, sense tenir en compte la banca, sumen un deute de 248.615,6 milions a 30 de juny de 2009. Si en aquesta xifra, li afegim la resta d’empreses cotitzades més petites i les pimes, el finançament que suporten ascendeix a 1,308 bilions d’euros, segons les dades que ha facilitat el Banc d’Espanya a principis de l’estiu. Aquesta xifra supera el PIB espanyol, situat en 1,1 bilions d’euros.

A més, les empreses espanyoles són les que més pes de deute tenen en les seves comptes si ho comparem a nivell europeu. De fet, en dos anys només han estat capaces d’aprimar un 1,5% els seus compromisos financers. El finançament barat que ha ofert la banca durant

aquests últims anys és una de les raons que explica aquest fort endeutament. Moltes companyies es van plantejar aquests anys com una oportunitat per créixer dins i fora de les nostres fronteres, sense patir pels recursos. Avui, en canvi, aquest relaxament i la carga financera que suporten està llastrant els resultats de més d’una. Prova d’això, les empreses que cotitzen a l’Íbex han reduït més d’un 35% el seu benefici net durant el primer semestre de l’any.

Davant d’aquesta situació de fort endeutament i crisi econòmica que colpeja amb especial crueltat al mercat espanyol, les possibles solucions es troben en tres camins diferents. La primera opció és renegociar els actuals préstecs.

La segona alternativa passa per emetre bons de la pròpia entitat. I per últim, es tracta de desfer-se d’actius no estratègics o filials i concentrar-se en el propi negoci. Renegociar amb els bancs és l’opció que ha escollit ACS i Ferro-

vial per fer front el deute. En aquest cas, el primer ha firmat amb 37 entitats allargar dos anys un préstec de 1.500 milions, ampliable a 1.650 milions, i que venci al 2012, i no al 2010 tal i com estava previst.Per la seva banda, Ferrovial ha subscrit amb 35 entitats financeres un préstec de 3.300 milions, amb venciment a tres anys.

Amb aquesta maniobra el grup constructor i de serveis ha unificat diferents préstec i línies de finançament. La tendència és que la majoria d’empreses renegociïn els préstecs vigents, malgrat que sovint els bancs endureixin les condicions.

En canvi, companyies com Iberdrola, Gas Natural o Telefònica, de caràcter més solvent, han optat per emetre bons de la pròpia entitat.

Aquestes emissions ofereixen una rendibilitat d’entre el 3% i el 4% i al ser rendibilitats acceptables en l’actual entorn de tipus d’interès, els inversos institucionals i donen el vistiplau.

Ferrovial es veu obligada a vendre aeroports en el Regne Unit per temes regulatoris. / ARXIU

La tercera opció: vendre actius. Algunes firmes, com Ferrovial o Gas Natural, aprofiten l’avinentesa que han de desferse d’actius per temes regulatoris per fer caixa. Per exemple, Ferrovial es veu obligada a vendre aeroports en el Regne Unit i Gas Natural, després d’haver comprat Unión Fenosa es veu obligada a desinvertir per problemes de competència.

Sigui quina sigui la via que s’opti per rebaixar l’endeutament, la tendència és que les empreses s’esmerin per reestructurar

el deute i reduir els costos. En canvi, hi ha experts que no descarten que alguna societat s’endeuti encara més buscant empreses fora d’Espanya.

Altres fonts del mercat atribueixen l’augment del deute a les adquisicions realitzades en el sector energètic, sobretot pel que fa la compra d’Unión Fenosa per part de Gas Natural. La gasista va obtenir un préstec sindicat de 18.260 milions d’euros per l’adquisició i el seu deute va passar a ser de 22.063 milions d’euros.

EN XIFRES: L’endeutament de l’Íbex 35 només s’ha reduït en 2.700 milions en dos anys: - Iberdrola és la companyia més endeutada de l’Íbex 35 amb 29.320 milions. Tot i que de cara a finals d’anys té previst reduir-lo en 6.000 milions.

- Ferrovial, amb un deute de 23.301 milions, es fusionarà amb la seva filial Cintra i vendrà els aeroports exigits a les autoritats britàniques.

- Abertis ha passat de 12.500 a 15.004 milions d’euros.

- Les constructores han reduït el seu endeutament en un 35%, fins a 61.429. Per exemple, Sacyr va rebaixar el seu deute un 41% amb la venda d’Itínere.

Anàlisi de valors / FINANCES

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

23

BBVA COMPRA EL SEGON BANC TEXÀ

GAS NATURAL EN EL MERCAT BELGA

EL PIB DELS PAÏSOS RICS S’ESTABILITZA

Amb el rescat de Guraranty Financial, grup bancari amb seu a Austin (Texas) per part del BBVA, el banc espanyol pretén diluir riscos i créixer en un mercat estratègic.

Suposa la sisena compra als Estats Units des del 2004.

L’adquisició s’ha fet amb un part dels seus actius, xifrats en 14.000 milions de dòlars, uns 10.000 milions d’euros.

Gas Natural ha obtingut el permís per participar en el mercat de gas de Bèlgica i ha entrat a formar part de la xarxa de connexions gasistes d’aquest país, Zeebrugge.

L’empresa podrà fer operacions de compravenda de gas en el mercat majorista belga i pot ser el pont per entrar en altres mercats europeus.

Després d’un any amb números vermells, els països exportadors lideren una incipient recuperació. Amb Xina al capdavant i Japó i Corea del Sud al darrera, la llista de països que han sortit de la recessió creix. A Europa, sorprenent milloria d’Alemanya, França, Grècia i Portugal.

METROVACESA

3 AGOST 2009

26 AGOST 2009

Metrovacesa, a l’igual que altres firmes immobiliàries, han estat un dels valors més populars d’aquestes vacances. L’acció de Metrovacesa, ara controlada per la banca després de la insolvència de la família Sanahuja, va passar de menys de 16 euros, l’11 d’agost, als 34 que va arribar una setmana més tard, el 18 d’agost. Colonial, també en mans d’entitats financeres, va elevar la seva cotització 12 cèntims per títol als 24 del mateix període. En un context on hi ha més d’un milió d’habitatges per vendre, les promotores es disparen als parquets en ple agost “sense cap motiu aparent”, tal i com indiquen els experts.

PROVISIÓ PER PART DELS BANCS

Les entitats bancàries es curen amb salut de cara al 2010 Davant la notícia que la morositat hipotecària podria superar el 5% durant el 2010, un punt i mig percentual més que el 2009, els bancs i caixes més importants opten per cobrir-se les espatlles davant del que es preveu un difícil 2010. Les previsions bancàries se situen amb fons rècords de 11.600 milions d’euros.

Ja en el 2008 el conjunt de bancs va duplicar les seves provisions

Les entitats no comptaven en l’excel·lent comportament dels marges del primer semestre REDACCIÓ

Els set bancs i cinc caixes més grans d’Espanya tenen un objectiu clar per aquest últim trimestre: augmentar les provisions. Tot i no ser una pràctica exclusiva dels líders del sector, tot indica que les provisions d’aquest any per sanejar les carteres de crèdit arribaran a una xifra rècord, si tenim en compte que ja s’ha superat els 25.100 milions d’euros del 2008.

Més esforços Aquest és el preu d’haver mantingut durant molts anys una elevada expansió del

La gran banca s’ha aprofitat del diner barat facilitat pel BCE. / ARXIU

crèdit. D’altra banda, tot s’ha accelerat amb la crisi econòmica mundial, l’entrada en recessió i l’atur instaurada i en augment durant molts mesos. De fet, les provisions extres ja van ser protagonistes en el tancament de l’any passat. En el 2008, el conjunt de bancs que formen part de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) va duplicar les seves provisions fins els 15.726 milions, mentre que les caixes, segons la CECA, les van augmentar un 72%, situant-les en els 9.415 milions.

Malgrat els esforços, sembla que aquestes mesures no van

ser suficients i que cal reforçar-les.

guir un un 37,7% més, Bankinter (30,2%), BBVA (23,5%) o el Banc Sabadell (14,5%).

1.000 milions menys del que junts han destinat a provisions en el mateix període.

D’altra banda, amb uns tipus d’interès que se situaven a principis d’any en el 2% però que des del maig es troben a l’1%, la banca s’ha aprofitat del diner barat facilitat pel Banc Central Europeu per després prestarlo, ja sigui per fer nous crèdits o per refinanciacions, molt més car a empreses o particulars.

La Caixa ha guanyat 975 milions d’euros en el primer semestre de l’any, un 8% menys que l’any anterior. Per la seva banda, el Grup Santander ha obtingut un benefici net atribuït de 4.519 milions d’euros entre gener i juny, el que implica un retrocés del 4,5% en comparació amb els guanys del mateix període del 2008.

En canvi, el segon gran banc espanyol, el BBVA, ha obtingut un benefici net de 2.799 milions d’euros en el primer semestre, un 10% menys que el mateix període de l’any passat. En un període de crisi i amb un dels pitjors exercicis, la gran banca sembla estar fora de perill.

Tampoc s’entendria aquesta capacitat per cobrir pèrdues sense les operacions financeres, la contenció de despeses i els resultats d’explotació, que contra tot pronòstic, han permès a les entitats realitzar les provisions necessàries pel futur.

Acció i reacció Amb un panorama de morositat, que al mes de maig superava el 5% en les caixes i estava prop d’un 4% en el cas dels bancs, la pregunta és d’on treu la banca tanta capacitat per cobrir les pèrdues? D’una banda perquè el primer semestre, les entitats van poder realitzar tantes provisions gràcies a l’excellent comportament dels marges, un element amb el qual no hi comptaven. Com per exemple Caja Madrid que va aconse-

Benefici, malgrat tot És veritat que algunes entitats han patit una davallada important de beneficis, com és el cas de Caixa Catalunya que ha perdut un 81%, Caixa Madrid amb un 47% menys o el Banc Popular amb un 35% menys. Ara bé, els 12 més grossos (set banc i cinc caixes) han guanyat conjuntament 10.663 milions en el primer semestre. Tot just

LA TERCERA ONADA DE MOROSITAT Amb el final de l’estiu, s’espera una tercera onada de morositat que afectarà principalment a les pimes i que podria provocar una accelerada de la taxa de morositat del sector, que al mes de maig era del 4,64% pel conjunt del sistema.

$

#

"

!

Audiovisual

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

25

Formació directiva ENTREVISTA A JOSEP JOAN MORESO, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

“En aquest any de crisi, la demanda per estudiar a la Pompeu ha crescut un 22%” Durant el passat curs universitari, Joan Josep Moreso va ser reelegit rector de la Universitat Pompeu Fabra. Amb els objectius complerts de la seva primera etapa, ara s’obren nous reptes referents a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i un nou marc estratègic, l’anomenada “Estratègia UPF 25 anys”, que culminarà el 2015, data del 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra.

NÚRIA CABRERA

Quin balanç fa del seu primer mandat com a rector de la Universitat Pompeu Fabra?

Faig un balanç francament positiu, perquè els objectius que ens havíem marcat en aquest període de quatre anys han estat àmpliament assumits.

En primer lloc, nosaltres havíem considerat com a objectiu l’adaptació dels estudis de grau i postgrau de la universitat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. De fet, en aquest curs 2009-2010, tots els graus comencen ja adaptats al procés de Bolonya. El segon objectiu que teníem era que la UPF aparegués més clarament com a una universitat orientada a la formació de postgrau i a la recerca, i això també ho hem aconseguit, amb uns 3.000 estudiants de màsters i postgraus. En la recerca també hem tingut èxit, han augmentat els ingressos i la productivitat científica. El tercer objectiu era la internacionalització de la universitat, i durant el mandat hem guanyat molt, tant en la mobilitat dels nostres estudiants cap a fora, com en la capacitat d’atraure alumnes de grau, de postgrau, i professors i investigadors amb talent a la nostra universitat. Per tant, els objectius s’han assolit raonablement.

Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra. / CEDIDA

Són aquests resultats els que l’han portat a la reelecció?

Crec que sí, sobretot pel que respecta al professorat. Ha hagut més problemes amb els estudiants i el personal d’administració i serveis degut que l’any no ha estat fàcil, marcat pel Procés de Bolonya i la seva implementació.

Ha estat un problema de comunicació?

Personalment, crec que a la Pompeu Fabra, no. Des que vaig ser elegir rector, fa quatre anys, ja vaig dir que l’objectiu prioritari de la UPF era adaptarse a l’Espai Europeu. El problema ha sorgit d’una conjunció

de diferents elements, com la dificultat per part d’alguns estudiants de comprendre què representa aquest repte d’adaptar els seus estudis a Europa.

Quins reptes té per aquest nou mandat?

Tenim un marc d’actuació, l’anomenem “Estratègia UPF 25 anys”, que representa la culminació d’uns determinats objectius en el marc d’un pla estratègic que mira a l’horitzó de 2015, que és quan la Pompeu Fabra compleix 25 anys. Però en concret, pensem que podem aportar algunes coses en diferents àmbits, com la introducció

de graus interdisciplinaris.

Un d’aquests graus amb què ens agradaria comptar és un que es fa a la Universitat d’Oxford i que és la base de les ciències socials, “Filosofia, política i economia”, i té molt d’èxit. En l’àmbit del postgrau, el nostre desig és ampliar, ja sigui sols o amb col·laboració d’altres, la capacitat de generar plataformes de màsters internacionals “de veritat”. S’ha aconseguit en biologia i en economia, i ho voldríem estendre i tenir la capacitat de convertir Barcelona en una plaça atractiva d’estudis de postgrau que no siguin només escoles de negoci. També, consolidar l’estructura de la universitat i el model de recerca en campus i parcs científics. Finalment, també volem millorar el nostre sistema de governança intern i d’eficiència en els nostres processos.

Com comencen aquest curs les universitats catalanes?

Començaran amb molta adaptació a l’Espai Europeu, comparades amb la resta d’Espanya.

Són universitats flexibles, disposades i on la gent pot obtenir una bona formació. El sistema català d’universitats té bona salut, però el problema és: volem donar un salt qualitatiu per tal

que el sistema universitari serveixi per impulsar el país cap a la societat del coneixement? Si volem això, cal una aposta més decidida per la universitat per part dels poders públics. Calen més recursos i que aquests estiguin distribuïts de millor manera, que depenguin dels resultats que s’aconsegueixin, perquè és la única manera de treure’n rendiment.

Amb quines novetats compta la UPF per aquest curs 2009-2010?

Les més notables són referides a les titulacions, ja que totes estan adaptades a l’EEES. A banda d’això, hi ha una nova titulació del món de l’empresa en anglès, que ha tingut molta demanda. També novetats en ciències socials, com criminologia i periodisme, com a grau sencer. En l’àmbit de lingüística, trobem, com a nou títol, un grau en llengües aplicades, i s’amplia l’oferta en informàtica i telecomunicacions. Cal recordar que, en un any de crisi com aquest, la demanda per estudiar a la UPF ha crescut un 22% i les titulacions han augmentat la seva nota de tall. D’aquest inici del curs, esperem bones notícies de diferents propostes, on destaca la convocatòria espanyola de campus d’excellència, per consolidar el nostre model d’universitat i recerca.

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt!uédojdt!j!ufdopmóhjdt Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb 21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu!efmt!optusft!tfswfjt Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

26

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Els wikis triomfen a les organitzacions empresarials Tot i que les organitzacions jeràrquiques encara no han desaparegut de les empreses, cada vegada són més les companyies que, si volen ser globals i competitives, no poden passar per alt l’aparició de nous models de producció basats en la comunitat, la col·laboració i l’autoorganització. Així, segons el portal de Recursos Humans www. rrhhmagazine.com, amb l’avanç de la tecnologia i la creació d’eines i espais web que permeten treballar en equip al mateix temps des de llocs remots, els professionals passen d’intercanviar correu a treballar conjuntament d’una forma més ràpida i funcional.

Aquests espais col·laboratius, que s’anomenen wiki (del hawaià wiki wiki, que significa ràpid), poden ser editats per diversos usuaris. I els usuaris, a la vegada, poden crear, editar, esborrar o modificar el contingut d’una pàgina web de forma interactiva. És a dir, la tecnologia wiki permet que les

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

pàgines web allotjades en un servidor públic (les pàgines wiki) siguin escrites de forma col·laborativa.

Segons www.rrhhmagazine.com, tot i que les empreses inicialment només han utilitzat aquesta eina per resoldre conflictes específics o per explorar usos alternatius del correu electrònic, a dia d’avui molts professionals ja empren les pàgines wiki per actualitzar calendaris de treball, preparar projectes, editar documents i altres tasques internes. D’aquesta manera, el seu ús s’està estenent tant que, fins i tot, algunes companyies han desenvolupat wikis oficials perquè els treballadors creïn les seves pròpies pàgines individuals.

Molts professionals ja utilitzen els wikis com a eina habitual de treball

Els Plans d’Igualtat, eines clau per promoure la competitivitat i la conciliació a les empreses Cada vegada són més les empreses que estan a favor d’implantar polítiques d’igualtat i gestió de la diversitat per evitar la discriminació en qualsevol àmbit. Per tal d’aconseguir una millora de les sinèrgies entre empresa i plantilla, és important l’establiment de Plans d’Igualtat. En aquest sentit, són especialment significatives les subvencions que ofereix el Ministeri d’Igualtat a les empreses per ajudar-les a desenvolupar plans que els permetin adaptar-se a les exigències de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. “Amb aquestes mesures es millora el clima laboral, que incideix positivament en la reducció de l’absentisme i l’augment de la productivitat”, afirma María Teresa Deira, directora de Canal Concilia, una consultora que ajuda les empreses a desenvolupar el seu capital humà a través de la integració entre treball i família.

Actualment, el Ministeri d’Igualtat té oberta una línia de subvencions de fins a 10.000 euros perquè les empreses, i també les associacions, ONGs, fundacions o entitats sense ànim de lucre, puguin accedir a aquestes ajudes i implantin un Pla d’Igualtat. L’únic requisit és tenir una plantilla d’entre 30 i 250 persones.

En aquest context, les grans empreses són conscients dels avantatges d’adoptar polítiques d’RSC, i exigeixen als seus proveïdors que respectin les normatives legals relacionades amb la igualtat. Al mateix temps, les Administracions estan incorporant als seus processos de contractació pública criteris de valoració que tenen en compte que les empreses hagin implantat Plans d’Igualtat o manifestin un compromís amb les mesures de conciliació a les seves plantilles.

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

27

ENTREVISTA A FRANCISCO HERRERO, DIRECTOR DE RRHH DE GRUP FREIXENET

“La bona imatge de Freixenet atrau els millors professionals” A Grup Freixent, quantes persones sou a tot el món?

Som 2.100 col·laboradors repartits pels cinc continents, però és a Catalunya on es concentra el gruix de la nostra activitat elaboradora, a més de les oficines centrals. A la resta del món, tenim bodegues i plantes elaboradores als Estats Units, Mèxic, Argentina, França i Austràlia; i comptem amb oficines de representació comercial a més de 130 països. És possible compatibilitzar la generació dels més grans amb els joves?

Per suposat i existeixen grans oportunitats en una bona gestió d’aquest mix. De cap manera volem perdre el coneixement i l’experiència acumulada durant anys dels nostres empleats més sèniors, sense que s’hagi realitzat un traspàs adient d’aquest coneixement. A Freixenet, afavorim el relleu generacional mitjançant els processos de jubilació parcial, a què es pot acollir qualsevol empleat major de 60 anys.

Com gestioneu la diversitat?

Tot i que encara no comptem amb unes polítiques definides sobre diversitat, a Freixenet anem integrant i incorporant la diversitat pròpia dels països en què operem. Entenem que la diversitat enriqueix i facilita la nostra connexió amb els diferents clients i mercats. En aquest sentit, la majoria de les nostres filials al món estan dirigides per oriünds i no per expatriats.

La vostra organització és complexa: elaboració, distribució i àmbit internacional. Com s’organitza això en RRHH? Des de RRHH, fem la tasca de facilitació i integració, dirigida fonamentalment al manteniment d’una cultura comú i a l’administració de les polítiques i procediments de RRHH. Els nostres interlocutors habituals són els directors generals de les filials, a partir d’ells gestionem

A COR OBERT Nascut a Terol, ha viscut i treballat a diferents indrets de la geografia espanyola, però intueix que alguns dels seus trets són típicament aragonesos. És llicenciat en Dret, en Filosofia i en Ciències de l’Educació i compta amb un màster en recursos humans. Però sap que a banda d’estudiar el que cal, sobretot, és escoltar.

Què li falta i què li sobra a aquest món?

Sobra prepotència i falta humilitat. Només des de la humilitat som capaços d’aprendre i generar vertaders processos de solidaritat i cooperació.

Té algun somni no realitzat?

Molts! Però amb el temps he après que gaudir dels “petits somnis” del dia a dia és tant o més important que “el gran somni”.

Francisco Herrero a la seu de Freixenet. / DAVID FERNÁNDEZ

els llocs clau (key positions) i el primer nivell, el Comitè de Direcció. Comptem amb un procès troncal de RRHH, el FLEAD (Freixenet- Leadership Evaluation and Development que ens permet gestionar d’una forma estandarditzada l’avaluació del rendiment i del potencial, i també els processos de desenvolupament a tot el món.

Per què la gent té tan poca inclinació a canviar de país?

Tradicionalment ha estat així al nostre país. Tanmateix, això està canviant ràpidament aquests darrers anys. Amb freqüència trobem entre els més joves candidatures espontànies tant internes com externes, de professionals que veuen una gran oportunitat a la possibilitat de desenvolupar una carrera internacional. En aquest sentit Freixenet, amb la seva llarga trajectòria internacional, pot resultat una opció professional molt atractiva per als joves.

El vostre sector té fama de tradicional.

Podeu innovar en RRHH? Sí, és clar. Regularment revisem la nos-

tra gestió perquè els programes tinguin valor afegit per als nostrs clients interns.

Hem introduït l’e-learning a la formació internacional, hem flexibilitzat l’estructura dels paquets retributius o hem impulsat el desenvolupament del lideratge.

Hi ha vocació vitivinícola?

Sí, si ens fixem en les candidatures espontànies, veiem que no falta vocació. Al contrari, Freixenet té molt bona imatge i això ens permet atraure els millors professionals.

Com porteu la conciliació laboral?

Les mesures de conciliació ja estaven presents a la nostra gestió però ara encara més, ja que a l’últim conveni hem acordat incorporar un capítol específic. S’han ampliat els capítols de permisos i llicències, a més d’introduir pràctiques de flexibilització de la jornada, el que facilitarà la conciliació de les responsabilitats laborals i personals dels nostres col·laboradors.

MIQUEL BONET

Tens algun hobby?

Dedico bona part del meu temps de lleure a l’esport, la música i la lectura. Acostumo a participar a les carreres urbanes, però encara no m’atreveixo amb una marató.

Quina és la millor i la pitjor cosa que t’ha passat a la vida?

La millor cosa, sens dubte, la meva família. La pitjor cosa va ser veure’m a prop de l’abisme.

Una malaltia, feliçment avui dia superada, em va fer obrir els ulls i estimar allò que realment és important, que és viure! La resta... tot és secundari.

Què penses del moment que estem vivint?

Són temps de crisi i això suposa molts canvis. És important aprendre dels errors del passat recent: la improvisació , el curt termini, la insolidaritat, la pèrdua de valors com l’esforç i el compromís…Desitjo que aquesta crisi ens faci col·lectivament més forts i més humans!

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

El referente en formación www.guiamasters.com

28

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS LES EMPRESES DE TELECOMUNICACIONS, LES QUE MÉS APOSTEN PEL TELETREBALL

Les empreses de telecomunicacions són les que més inverteixen en comunicacions unificades per oferir a les seves plantilles major flexibilitat laboral, segons un estudi realitzat per la companyia Dialcom. De fet, un 70% de les empreses de ‘telecos’ es preocupen per fomentar el teletreball i per ferho utilitzen majoritàriament l’eina Spontania. El sector industrial i el financer són els segons amb més implantació en l’ús de videocol·laboració amb un 20% de casos. A l’altre extrem, el sector sociosanitari, per la mateixa essència del seu treball, és el que menys utilitza les comunicacions unificades per flexibilitzar els horaris laborals amb tan sols un 10% dels casos.

edició del Màster en Direcció i Gestió de la Informació impartit per Asimelec a la Universitat Politècnica de Madrid, l’associació va aprofitar per alertar sobre l’escassetat de professionals en l’entorn de la seguretat, una problemàtica que arriba tant al sector privat com a l’Administració Pública. Citant un estudi recent d’Inteco, “només el 16% de les empreses espanyoles mitjanes i petites contemplen en el seu organigrama a un responsable de seguretat de les seves empreses tecnològiques”, va afirmar Marín Pérez, president d’Asimelec, afegint que “és especialment alarmant si considerem que el nostre teixit empresarial està conformat en més d’un 95% per empreses d’aquest tipus”.

UNA QUARTA PART DELS TREBALLADORS NO DESCONNECTA DURANT LES VACANCES

Un de cada quatre treballadors espanyols no aconsegueixen desconnectar del treball durant les seves vacances, segons una enquesta realitzada per Randstad a un miler de persones. Això significa que si bé un 75% dels treballadors aconsegueix trencar amb més o menys temps amb la seva rutina diària, encara hi ha un 25% d’empleats que segueixen pensant en el treball durant la totalitat dels seus dies de vacances. Dels que sí aconsegueixen desconnectar, un de cada cinc treballadors necessita com a mínim dues setmanes (19%). D’altra banda, prop del 40% dels consultats reconeix que manté algun tipus de contacte amb la seva empresa durant els dies que es troba fora del lloc de treball, principalment a través del telèfon.

Només el 16% de les pimes espanyoles contemplen en el seu organigrama a un responsable de seguretat de les seves infraestructures tecnològiques. En el transcurs de la presentació oficial de la quarta

EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT Miquel Carrió, director d’Operacions External Financial Management, companyia espanyola dedicada a l’outsourcing de direcció financera, ha nomenat Miquel Carrió com a director d’Operacions. Sota la seva responsabilitat es troba la direcció tècnica dels treballs efectuats per la companyia així com la definició dels procediments aplicats en la realització d’aquests, incloent la direcció de recursos humans. Carrió compta amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit de l’auditoria i la direcció financera. Va estudiar Ciències Empresarials a la Universitat de Barcelona.

GRUP PIERRE&VACANCES ESPANYA

EL RECTOR DE LA UPC, UNA DE LES 100 VEUS DESTACADES PER LA UNESCO

Antoni Giró, president de la Global University for Innovation (GUNI) i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és una de les veus destacades a la publicació de la UNESCO 100 voices. A decade of Inspiration and Achievement in Higher Education, que recull les opinions d’un centenar de personalitats internacionals, dels àmbits de la universitat i de la política, entorn a la funció de l’ensenyament superior a l’hora d’abordar els desafiaments mundials.

PIMEC I EADA SIGNEN UN CONVENI PER APROPAR LA FORMACIÓ A LES PIMES

LES EMPRESES NO DISPOSEN DE PROFESSIONALS DE SEGURETAT TIC

NOMENAMENTS

El secretari general de PIMEC, Antoni Cañete, i el president de la Fundació Universitària EADA, David Parcerisas, han signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de contribuir al continu desenvolupament professional dels directius de la petita i mitjana empresa, i així enfortir les seves capacitats de lideratge i gestió. Fruit d’aquest acord, PIMEC participarà en l’execució dels Programes de Direcció General (PDG) i Programes de Direcció i Administració (PDA) organitzats per EADA. D’altra banda, amb la voluntat d’acostar a les pimes els programes formatius de direcció, PIMEC becarà la participació dels seus associats als programes PDG i PDA assumint un 20% dels costos.

David Uriarte, director general de Turisme El Grup Pierre&Vacances, líder europeu en apartaments de vacances i resorts des de fa més de 40 anys, ha incorporat a David Uriarte. En el seu nou càrrec, té la missió d’impulsar el fort creixement previst del Grup Pierre&Vacances a Espanya adaptant el potent model de negoci ja implantat a la resta d’Europa a les diferents destinacions espanyoles. El nou director compta amb més cinc anys d’experiència en el sector turístic. En l’àmbit acadèmic, David Uriarte és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat del País Basc, i posseeix un MBA per l’IESE i la Universitat de Georgetown.

PRICEWATERHOUSECOOPERS Jordi Sevilla, senior advisor L’exministre d’Administracions Públiques i diputat en les dues últimes legislatures s’incorporarà a PricewaterhouseCoopers España com a assessor d’alt nivell –senior advisor– per a les diferents línies de negoci i activitats sectorials de la companyia.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

SETEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

29

Estils de Vida ENTREVISTA A SANTIAGO DEXEUS, GINECÒLEG

“Els metges que fan millor màrqueting, no són sempre els millors”

ÀGATA SERRA

Tres generacions seguides de Dexeus s’han dedicat a la ginecologia. Com ha canviat la medicina durant aquests anys?

De forma abismal. El meu pare lluitava per la supervivència de les dones. Quan va decidir crear la primera clínica d’assistència privada de parts és perquè les dones parien a domicili i això, malgrat el que avui es pugui dir, té un risc impressionant. També va ser un pioner de l’anestèsia en el moment del part. Més endavant, tant el meu germà com jo vam treballar amb ell i vam crear el primer Institut Universitari Dexeus. Era el primer cop que, a Catalunya, es portava la universitat a un centre privat. Ara la tercera generació, el meu fill, està aportant molt des d’un punt de vista organitzatiu i, a més, ha agafat el timó de l’apartat de cirurgia laparoscòpica, de la qual jo en vaig ser un pioner a Espanya.

I en tots aquests anys com ha variat la relació metge-pacient?

Indiscutiblement ha canviat moltíssim. Abans el ginecòleg tenia una actitud totalment masclista, no era sensible a la situació social de la dona. Jo vaig ser el primer en preocupar-me enormement d’aquest fet. Quan en països estrangers, com Anglaterra, ja estaven molt avançats en planificació familiar, li vaig proposar al meu pare d’ocupar-me de tot el tema de l’anticoncepció. Recordo que, aleshores, em va advertir que seria un tema que em portaria problemes i que m’etiquetarien d’avortista.

La intensa i dilatada trajectòria professional del doctor Santiago Dexeus no l’ha frenat a l’hora d’emprendre un nou projecte a la Clínica Tres Torres de Barcelona. I és que, tal com a ell li agrada recalcar, l’edat de les persones la marca la seva capacitat per generar treball i, en aquest sentit, Dexeus es troba en plena forma.

La societat hauria d’escoltar més els metges?

Jo més aviat diria que els metges haurien d’escoltar més la societat i el pacient. El ginecòleg, que no se senti vinculat i molt partícip i solidari de la situació que tenen les dones, exercirà la ginecologia molt parcialment. Estic veient dones que vénen a visitar-se un cop a l’any a la meva consulta i les tinc de tots els colors, però hi ha un denominador comú en totes elles i és que la dona continua tenint una situació social complexa.

Aquest és el motiu pel qual es retarda l’edat de tenir fills?

Per qualsevol dona que tingui una carrera i vulgui tenir un horitzó professional encisador, la maternitat suposarà sempre un obstacle, de més o menys importància. El 70-80% de les tasques diàries estan en mans de les dones, que compaginen treball familiar i laboral. A més, si aquesta dona culturalment està influïda per ser mestressa de casa i decideix no ser-ho, té molts cops, malauradament, un complex de culpabilitat.

El doctor Dexeus, a casa seva, acompanyat de la seva gossa Chunga, durant un moment de l’entrevista. / M.A. CHAZO

Just s’acaben de complir els 25 anys de la primera fecundació in vitro. Què va suposar?

A mi no m’agrada pensar que el nostre país en aquell moment aconseguís una fita increïble ja que, en realitat, els primers en aconseguir un bebè proveta van ser els anglesos l’any 1978. Si nosaltres haguéssim tingut les possibilitats que van tenir els anglesos, probablement hauríem estat els primers. El que no podem fer mai és creure que som el país més important en ciència, quan en realitat som uns simples imitadors.

Qui ha de posar els límits a la recerca mèdica?

Si els avenços mèdics es deixen en mans del poder legislatiu, generalment quan arriben les lleis, aquestes ja estan obsoletes. Posar límits a la ciència és pràcticament impossible.

I què els diria als qui n’hi volen posar?

Que cadascú ha de tenir la possibilitat de no acceptar determinat mètode mèdic per motius morals i ètics. Però, li posaré un exemple: si es descobreix el medicament que pot curar un tipus de càncer i això s’ha fet perquè el president Obama acaba de lliurar milions de dòlars per a la investigació amb cèl·lules mare, si vostè té un càncer, preguntarà si aquell medicament s’ha fet a base de la investigació amb cèl·lules mare? Segur que no. No crec

que hi hagi cap religió que exigeixi als seus practicants actituds heroiques, és absurd.

Els centres privats de Barcelona han esdevingut un punt de referència en reproducció assistida, fins i tot, es parla de turisme reproductiu. Què en pensa?

La reproducció assistida, en principi, no està coberta per les mútues i això suposa per al col·lectiu mèdic la possibilitat de poder cobrar uns honoraris decents. És cert que hi ha un turisme, perquè tenim unes lleis que són molt més lliberals que les d’altres països, i s’ha creat una indústria, darrere de la qual hi ha un màrqueting. Ara bé, quan el metge ha d’utilitzar el màrqueting, la medicina està molt lluny del que desitjo per a ella, que és consciència i seriositat. D’altra banda, els qui fan millor màrqueting, no sempre són els millors.

Caldria, per tant, posar un límit a aquest negoci?

A la nostra clínica fem reproducció assistida, però ens hem posat un límit de pacients per garantir la qualitat. Cal que ens plantegem fins a quin punt la medicina és una empresa.

Aquells centres privats, sense un gerent amb perfil mèdic i sense sentit de servei al pacient, no tenen futur. Un hospital mai pot dependre d’un capital que vulgui uns interessos, perquè aquests poden estar en contra de la qualitat assistencial.

Vostè ha estat un introductor de la sanitat privada a Catalunya.

Quin paper creu que ha de tenir aquesta dins el conjunt del sistema sanitari?

La sanitat privada i la pública són dues situacions diferents però amb un mateix objectiu: donar salut als qui no la tenen i, per tant, són convergents en la seva finalitat, no han de ser competitives. Si en aquest moment de crisi la classe mitjana espanyola que té una companyia d’assegurances no pot pagar-la, va a parar a la seguretat social, aquesta quedarà col·lapsada. És a dir, la medicina privada compleix una tasca social que ha d’estar regulada i controlada científicament, i han d’existir una sèrie de mecanismes que permetin, entre d’altres, controlar que un metge no està antiquat.

Quin projecte professional té actualment entre mans?

Després d’haver hagut de sortir de l’hospital que porta el nom de la meva família i, en aquest sentit, he de manifestar que espero que els meus exsocis tinguin la suficient personalitat per posar el seu propi nom, tinc en marxa un projecte encisador: crear una nova Dexeus, que ja gairebé ha nascut. Evitaré els errors que he comès des del punt de vista empresarial en el passat i, d’altra banda, he de dir que treballar amb el meu fill i amb la gent que tinc ara és un autèntic plaer.

30

ESTILS DE VIDA / Viatges

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2009

OVIEDO, GIJÓN I AVILÉS

La cara urbana d’Astúries Aquest mes de setembre tindrà lloc el lliurament dels dos últims premis Príncep d’Astúries que queden per concedir enguany: el d’esports i el de la concòrdia.

Aquests guardons han situat el Principat d’Astúries en el centre de totes les mirades i les seves principals ciutats en una destinació turística a tenir en compte.

BEGOÑA GIMÉNEZ

El Principat d’Astúries és reconegut pel seu turisme rural, per les seves platges salvatges, pel seu paisatge i la natura que l’envolta. No obstant, Astúries compta amb tres ciutats d’un gran encant, que es mereixen ser considerades com a destinació turística urbana, ideal per a passar el cap de setmana i gaudir de la seva oferta gastronòmica, cultural i d’entreteniment. Les seves ciutats mostren una bonica combinació de tradició i dinamisme, costumisme i modernitat.

Gijón, capital turística A la vora del Cantàbric, Gijón és la ciutat més gran del Prin-

Vista de Laboral, Ciutat de la Cultura a Gijón. / RUBÉN FERNÁNDEZ

cipat, moderna però amb més de 2.500 anys d’història, la qual cosa li atorga el seu particular caràcter. Els seus orígens romans es poden observar encara a les Termes Romanes i a la Villa Romana de Veranes.

A Cimadevilla, el barri antic de pescadors, es concentren la majoria de monuments històrics de la ciutat. Als que hi neixen se’ls anomena playos i han estat testimonis de la història de la ciutat, ja que tot allò important que passava a Gijón, transcorria a Cimadevilla.

La ciutat té diverses platges urbanes, sent la platja de Sant Lorenzo la més concorreguda i i tradicional de Gijón, a banda de ser la més gran. Amb forma de conquilla, el seu passeig de quasi tres quilòmetres, paga la pena recórrer-lo a qualsevol hora del dia. Un dels altres atractius de la ciutat és el seu port esportiu, situat al mateix centre històric de la ciutat. És una zona ideal on trobar diferents opcions d’oci i una excellent plataforma per a la realització d’activitats esportives al llarg de tot l’any. Allà mateix hi trobarem l’aquàrium de Gijón

i el centre Talasoponiente, de talasoterapia, per gaudir dels efectes del medi marí per relaxar cos i ment.

El turisme gastronòmic s’ha posat molt de moda a aquesta ciutat asturiana que ofereix al visitant la possibilitat de gaudir de bons àpats a preus assequibles. El propi ajuntament de la vila ha posat a la venda unes targetes per poder tastar els diferents plats i dolços típics a diversos establiments i restaurants de la ciutat. I com d’altres grans capitals espanyoles, Gijón també compta amb importants cites culturals, com ara el Festival Internacional de Cine, al novembre i la Setmana Negra, al juliol, totes dues amb un gran ressò internacional.

Oviedo, capital cultural Amb poc més de 200.000 habitants, la capital del Principat és una petita ciutat situada al centre de les comarques.

Compta amb un variat i important patrimoni artístic i històric.

Els monuments preromànics de San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco i San Julian de los Prados han estat declarats Patrimoni Històric de la

Humanitat per la Unesco. La ciutat, zona d’entrecreuament del Camí de Santiago i la Ruta de la Plata, manté importants vestigis de la seva història.

Oviedo és sobretot una ciutat cultural que ofereix una àmplia oferta d’espectacles i mostra d’això és el teatre Campoamor, que acull grans esdeveniments culturals de la ciutat com ara l’òpera, festivals de música, cicles de cinema o el lliurament dels ja esmentats premis Príncep d’Astúries. És una ciutat neta, molt ben cuidada i il·luminada, feta a mida del vianant, amb molts carrers tancats al trànsit. Una visita al casc antic permet gaudir dels seus vells edificis la majoria d’ells rehabilitats darrerament.

Passejar pels seus carrers és viatjar a l’origen de la ciutat, al segle VIII. Hi podrem visitar la seva catedral gòtica de San Salvador i el carrer Gascona, un eix importantíssim de la ciutat on es pot gaudir de botigues, restaurants i bodegues. Aquest carrer se’l coneix també com el Boulevard de la Sidra, ja que resulta un dels millors llocs de la ciutat on aprofitar per tastar la beguda nacional asturiana.

La ciutat compta també amb

diversos palaus, que li donen un caràcter molt senyorial, com ara el Palau dels Marquesos de Camposagrado. Visita obligada és la del Museu de Belles Arts d’Astúries, sens dubte un dels millors de tota Espanya, amb una col·lecció que inclou obres de El Greco, Zurbaran, Murillo, Goya, Sorolla, Dalí o Picasso.

Avilés, petita joia Abans d’abandonar Astúries, aquest recorregut urbà no pot deixar de passar per Avilés, una petita ciutat atlàntica, millenària amb un casc antic que convida a passejar i a gaudir dels seus carrers. Edificis amb porxos, carrerons de llambordins, finestres de fusta, façanes de colors, tot al centre té un altre aire que fa sentir el visitant transportat molts segles endarrere. És com visitar un museu a l’aire lliure. La ciutat, però, no vol només viure del passat. Ja es poden visitar les obres de construcció del Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer, un projecte de desenvolupament artístic que canviarà la fesomia d’Avilés a partir de la seva inauguració l’any vinent.

SETEMBRE 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

31

CULTURA CITA CÈLEBRE: “Tots desitgem arribar a vells; i tots neguem que hi hem arribat.” Francisco de Quevedo, escriptor espanyol.

Una aproximació a l’art islàmic L’Obra Social La Caixa oferirà a partir del proper mes d’octubre un tast dels grans tresors de l’art islàmic en una exposició titulada “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan.” La mostra, que ja s’ha pogut veure a Madrid, estarà a Barcelona fins el proper mes de gener.

“EMPRENDIENDO HACIA EL 2020” Autor: Pedro Nueno Editorial: Deusto Pàgines: 250 Aquest llibre és la versió actualitzada i revisada de l’èxit del clàssic “Emprendiendo hacia el 2010”.

El llibre de Pedro Nueno ofereix, sempre des d’un punt de vista humà i realista, un anàlisi en profunditat del procés que comporta la creació d’una empresa i tot el seu cicle vital amb els reptes i incògnites que cal afrontar a cada etapa. L’autor posa a l’abast de directius, emprenedors, gerents, petits i grans empresaris, les claus per dur a terme una tasca sòlida i ferma en un context i un entorn inestable i amb molts interrogants al llarg del camí. Nueno compta amb una amplia experiència professional com a assessor de la més alta direcció d’empreses i institucions internacionals i ha rebut nombrosos reconeixements a la seva trajectòria professional.

“EL PODER DE LA LOCURA” Autor: J. Elkington, P. Hartigan Editorial: Deusto Pàgines: 256 En aquest llibre ens presenta una nova generació d’emprenedors social s i medi ambi ent al s i s’investiguen les seves idees pel que fa a la creació de valor, els seus models empresarials i els seus estils de lideratge. Aquests emprenedors són els que aporten solucions a problemes que semblen impossibles de resoldre i saben identificar mercats futurs on la resta només veurien obstacles i riscos. Actualment, les empreses d’arreu del món busquen emprenedors amb aquest perfil per poder detectar amb prou antelació riscos i oportunitats. Les empreses que treballen amb emprenedors experts han experimentat que aquest factor influeix en la retenció del personal i en el seu desenvolupament professional.

AGENDA CULTURAL “The Gospel X-perience”

Espectacle “Rock the ballet”

Dins el cicle “Gospel Viu! – Gospel sense fronteres”, els espectadors gaurdiran d’un concert on es representarà una àmplia selecció de temes en gospel amb un estil contemporani i modern.

El 19/09 a l’Auditori.

Ballarins de gran qualitat omplen l’escenari aquest setembre de coreografies espectaculars amb èxits musicals de tots els temps coneguts per totsd’artistes com, per exemple, U2, Coldplay o Prince.

Al teatre Victòria del 8/09 al 27/09.

Teatre “Non Solum”

Concert de Deep Purple

Sergi López i Jorge Picó representen de nou aquesta temporada l’èxit del monòleg que tant bona acollida va tenir entre els espectadors.

Del 17/09 al 18/10 a la Sala Tallers del TNC.

El grup llegendari torna als escenaris per compartir tots els seus èxits musicals amb els seus seguidors. Després de 35 anys de trajectòria, el grup farà sonar les seves cançons més populars pel gran públic.

Al Palau Sant Jordi el 14/09.

“L’exposició vol trencar amb els tòpics que persisteixen avui en dia sobre la polaritat entre Orient i Occident” C. SAN JOSÉ

El proper 9 d’octubre, el CaixaForum de Barcelona acollirà l’exposició “Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan”, la qual estarà comissariada per Benoît Junod, director de Museus i Exposicions del The Aga Khan Trust for Culture, institució col·laboradora en l’organització d’aquesta mostra. L’exposició, que ja s’ha pogut veure per primera vegada al CaixaForum Madrid, permetrà conèixer als seus visitants les peces més representatives de l’art islàmic però també de l’art universal amb la llengua àrab i la religió musulmana com a punts en comú.

S’hi podran observar peces de gran valor de totes les dinasties històriques del món musulmà, les quals descriuen amb molt de detall la seva magnificència i la varietat de possibilitats de representació que té l’art islàmic amb missatges que no necessariament són religiosos, els quals estan combinats amb elements culturals provinents de cultures diferents com la cultura romana, la persa, la turca o la xinesa, entre d’altres.

En total seran 190 peces que engloben 14 segles d’història i que estan fetes amb materials diferents ja sigui or, fusta, pedra, coure, marbre, coure, ceràmica o vidre.

L’objectiu de les exposicions de l’Obra Social La Caixa que es dediquen a les cultures de l’antiguitat volen mostrar com les persones s’han hagut d’enfrontar a les grans qüestions universals sempre en llocs i moments diferents. Concretament, amb aquesta exposició, el que es vol és trencar amb els tòpics que persisteixen avui en dia sobre la polaritat entre Orient i Occident i veure, a més a més, que la història espanyola compta amb una herència històrica i cultural musulmana molt important.

La col·lecció del Museu Aga Khan és possible veure-la gràcies a la tasca feta pel mateix

Jove aristòcrata conversant. / Foto: Cedida per CaixaForum.

príncep Aga Khan en les darreres dues dècades, les quals les va dedicar a reunir totes aquestes peces de gran valor i significat.

Per facilitar al visitant la comprensió de l’art islàmic, l’exposició s’ha dividit en 3 blocs: “La fe corànica”, “De Córdoba a Damasc” i “De Bagdad a Delhi”. La primera d’elles, “La fe corànica”, és la part central de l’exposició i mostra com el Corà va servir d’inspiració tant a artistes com artesans i arquitectes representant els seus versicles en superfícies ben diverses. “De Córdoba a Damasc” mostra com aquest eix es va convertir en el vèrtex de la civilització humana i a través de la qual es van establir nombroses rutes comercials per on es van difondre totes les novetats culturals i científiques d’aquella època provinents d’Orient. Finalment, a “De Bagdad a Delhi”, ofereix com es va crear una sola unitat territorial que es va comprendre des del riu Tajo fins l’Indo i s’explora des de l’antiga Mesopotamia, Irán, Àsia Central i l’Índia i els moguls.

Aquesta exposició, és sens dubte, una oportunitat única i excepcional per aproximar-se a l’art islàmic ja que és la primera vegada que s’organitza una mostra amb les peces del Museu Aga Khan a Occident.

Cadena de suministro Aprovisionamiento Distribución Logística integral E-logistics. E-commerce

Diseño e implantación de procesos.

Plantas de pooducción Modelo de gestión Métodos y Tiempos

Gestión avanzada Lean Manufacturing World Class Manufacturing Lean Logistics Ingeniería de plantas: Gestión del matenimiento Gestión de la calidad

Mejora de procesos y plantas Kaizen.

Reingeniería Seis Sigma

Proyectos Industriales Planificación Riesgo Resolución de problemas

KK/D ʹ ŽůĞŐŝŽ KĮĐŝĂů ĚĞ /ŶŐĞŶŝĞƌŽƐ /ŶĚƵƐƚƌŝĂůĞƐ ĚĞ DĂĚƌŝĚ ĨŽƌŵĂĐŝŽŶΛĐŽŝŝŵ͘ĞƐ ʹ ƚĞů ϵϭ ϱϯϭ ϱϱ ϴϯ ʹ ůŝĐŝĂ ĂƐƟůůŽ