Món Empresarial 91 by Medigrup

Febrer 2007 n. 91

Anàlisi mensual d’economia i empresa INFORME DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

A debat: Estem preparats tecnològicament? Entrevistem la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Oriol Amat analitza el cas d’èxit de DIR.

El desconegut negoci dels call centers a Catalunya El 35% dels call centers situats a Catalunya són Els costos laborals i la bona oferta de proveïdors d’empreses estrangeres. atrauen els call centers internacionals. DESTAQUEM

Empresa centenària: Nestlé. Conversem amb Pablo Romero, director de màrqueting de Toshiba España.

JOSEP HUGUET CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevistem Domingo Sugranyes, vicepresident de Mapfre. Hi haurà fusions a la vista a les caixes d’estalvi? Un Íbex a la catalana.

INTERNACIONAL

“Cal aproﬁtar el fet de ser una macroconselleria”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores exposa la cara i la creu de la moneda única europea.

JUAN ROSELL

Iran incandescent. L’agenda de la internacionalització.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Conversem amb el director general de Caixa Terrassa. L’elevat endeutament de la població amenaça l’economia.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 4 8 >>

Els professionals de més edat esdevindran clau per al desenvolupament econòmic. El director de recursos humans del Futbol Club Barcelona conversa amb Miquel Bonet. El diccionari de Paco Solé Parellada.

ESTILS DE VIDA

PRESIDENT DE FOMENT DEL TREBALL

Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre de call centers internacionals. / CEDIDA

Malgrat el seu espectacular creixement a nivell internacional, el sector dels call centers és un dels menys estudiats al nostre país. Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili al que ha tingut accés Món Empresarial , Catalunya és la comunitat autònoma que té major concentració de call centers de procedència estrangera. La competitivitat dels costos laborals, l’oferta de proveïdors del sec-

tor, el suport de les institucions públiques i l’acompliment de les expectatives de les empreses que ja s’hi han ubicat són els principals punts forts de Catalunya com a pol d’atracció de call centers internacionals. Actualment, un 75% del personal dels call centers a Catalunya són dones, la majoria d’elles amb estudis universitaris. PÀGINES 3 I 4 >>

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

“No es governa millor perquè es facin més lleis” ENRIC CROUS DIRECTOR GENERAL DEL GRUP DAMM

ENQUESTA AL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

El risc de l’elevat endeutament Només un 2% dels economistes catalans considera “raonable” l’elevat endeutament de la població, segons una enquesta realitzada per Món Empresarial al Col·legi d’Economistes de Catalunya. I és que el sector financer té nombrosos reptes, especialment en un escenari de pujada de tipus i desacceleració en el sector immobiliari.

pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural. El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife. El Metropolitan aterra a Barcelona. L’endeutament pot derivar en morositat. / SHUTTERSTOCK

PÀGINES 35-42 >>

“En 130 anys, sempre hem tingut beneficis”

2- OPINIÓ / Sumari

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

SUMARI

EDITORIAL

ECONOMIA

ESPECIAL:

Entrevista al conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.

ENTITATS FINANCERES

pàgina 5

OKUPES AL PODER

L’endeutament de les famílies és massa elevat, segons els economistes catalans. pàgines 35-42

EMPRESA Conversem amb Enric Crous, director general de Damm. pàgina 13

FINANCES

FORMACIÓ DIRECTIVA Entrevistem el director general adjunt d’Eada. pàgina 43

El vicepresident de Mapfre ens parla sobre el futur de l’entitat. pàgina 23

ESTILS DE VIDA Entrevista a Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural. pàgina 49

INTERNACIONAL L’agenda de la internacionalització. pàgina 32-33

El Carnaval de Santa Cruz de Tenerife. pàgina 50

Es pot estar d’acord o no amb les posi- ties al voltant de la propietat privada, tal cions i modus operandi del moviment com es reconeix a l’art. 33 de la Constituokupa, però el fet és que tots els catalans, ció i al Codi Civil, dels quals tant se n’ha “els qui pertanyem al sistema” assolim parlat després de la particular interpretaestoicament el gran esforç d’accedir a una ció de les “solucions habitacionals” de la ministra María Antonia Trujillo. vivenda, hipotecant-nos tota la vida. Si analitzem la causa d’aquest encariment Ubiquem-nos a la Plaça Sant Jaume. veurem que ve donat per la gravació del Veurem com varien les declaracions que fan polítics del mateix partit sòl, que porta inclòs “l’IRI en funció de quin cantó de (Impost Revolucionari InstiEls càrrecs la Plaça okupin. Els ciutatucional)”. públics no han dans Acceptem amb resignació, –que amb els nostres de fer discursos en pro del bé comú, la pervots permeten l’ocupació versió del sistema establert, d’aquests càrrecs públics– clientelistes per garantir el ﬁnançament segurament prefereixen que municipal, tot i que aquest es deixin de banda discursos sobrecost comprometi la nostra eco- clientelistes més propis dels partits que nomia per 30 o 40 anys. Sembla doncs, estan a l’oposició que dels qui governen. després de ser víctimes de la posició Que no estranyi a ningú que l’oposició dominant que atorguen les competències destaqui la incoherència d’un missatge municipals, respecte l’ordenació del terri- antisistema, fet als col·lectius políticatori, que és just poder exigir a canvi que ment afins però, això sí, des del cotxe els poders assegurin una sèrie de garan- oﬁcial.

DIRECTORI D’EMPRESES MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Dtora. Editorial: Patricia Coll. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Operacions: Mònica Rodríguez. Rble. RRHH/Qualitat: Anna Martí. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Director d’Art: Hèctor Benedito. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Divisió Àrea Corporativa: Francesc Pedrol. Rble. Sistemes: José Antonio Pons. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23.

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial:

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Aurora Masip. Directora editorial: Patricia Coll. Director: Francesc Pedrol. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort, Mònica Villanueva. Coordinadora d’Internacional i Finances: Aurora Masip. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Laura Gamundí, Jaume Riera, Glòria Vallès. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: D.Fernández, M.A. Chazo, P.Cucala. ABLESTOCK, Shutterstock.

ISSN 1579-086X

Aceroid ..........................16

Caixa Terrassa...............35

La Sirena .......................17

Adif................................17

Clickair...........................16

Mútua Universal............26

Agent&Brokers................6

Correus ..........................16

Nestlé............................14

Air Comet ......................16

Delphi ............................17

Port Aventura ................17

Airbus ............................17

Dogi ...............................17

Punto Cash ....................17

Akasvayu .......................16

Fribansa.........................17

Renfe .............................17

Bóboli ............................16

Futbol Club Barcelona ...47

Santander......................26

Caixa Catalunya ............26

Green Alliance...............16

Seat ...............................16

Caixa de Girona.............26

Grup Borges...................16

Simon Holding...............16

Caixa de Tarragona .......26

Grup Damm ...................15

Sisolar ...........................17

Caixa Laietana...............26

Grup Torca .....................16

Sony...............................17

Caixa Manlleu ...............26

Habitat...........................16

Toshiba ..........................19

Caixa Manresa .........40,41

ICG.................................16

Volkswagen...................17

Caixa Penedès...............26

Indo................................16

Caixa Sabadell ..............26

La Caixa.........................26

CONTROL OJD

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA - 3

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Economia INFORME DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI (URV) SOBRE EL NEGOCI DELS CALL CENTERS

Barcelona és pol d’atracció de call centers internacionals L’adopció del call center con a mitjà d’interacció amb el client en tots els àmbits de l’economia és un fenomen a l’alça. Barcelona presenta una major concentració de call centers internacionals que la mitjana estatal, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili. PATRICIA COLL

El sector dels call centers és un dels menys estudiats al nostre país, malgrat que, en els darrers anys, hagi crescut espectacularment a nivell mundial. Engloba les empreses o unitats empresarials –departaments o àrees d’una empresa– que porten a terme activitats per via telefònica, per mitjans telemàtics o per qualsevol altre mitjà electrònic, dirigides a la promoció, difusió i venta de tot tipus de productes i serveis, la realització o emissió d’entrevistes i la recepció i classificació de trucades o missatges de clients. En deﬁnitiva, són un mitjà per interactuar amb el client. El creixement del sector dels call centers a nivell internacional ha coincidit amb el fenomen de l’offshoring, estratègia empresarial basada en la ubicació de certes activitats de l’empresa a l’estranger. En aquest sentit, l’Índia, Canadà, Irlanda

El 35% dels call centers de Catalunya són foranis i Austràlia són els que encapçalen el rànquing de països més atractius per la ubicació de call centers internacionals. Segons l’estudi “Els call centres a nivell internacional: factors diferencials de Catalunya en l’àmbit dels centres d’atenció telefònica”, elaborat pel Grup d’Investigació Factor Humà Organitzacions i Mercats (FHOM) de la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec del CIDEM, Catalunya malgrat

El 75% del personal dels call centers a Catalunya són dones. /SHUTTERSTOCK

ser la segona comunitat en importància a nivell estatal en funció dels call centers que hi operen –el 39% dels call centers que operen a Espanya estan ubicats a la Comunitat de Madrid, seguida de Catalunya amb el 29% de l’oferta– és la que té una major concentració de call centers internacionals. En aquest sentit, el 35% dels call centers ubicats a Catalunya són de procedència estrangera, concretament un 27% són d’origen nordamericà i un 8% d’origen europeu. A l’estudi es comparen aquests resultats amb els presentats per la resta de call centers de l’estat espanyol on el percentatge de call centers internacionals es redueix ﬁns el 14%.

El gran desconegut Després de realitzar entrevistes amb els directors de call centers i amb els principals interlocutors del sector, l’informe conclou que l’adopció del call center com a mitjà d’interacció amb el client és un fet en tots els àmbits de

l’economia. Hi ha call centers que per les seves característiques són més visibles, ja que pertanyen a empreses internacionals, a grans empreses nacionals, o a un sector on típicament es presta un servei via telefònica, com el sector bancari, o són empreses de telemàrqueting on el servei de call center es troba en el seu core bu-

siness, però també n’hi ha molts altres més petits que hi són però són

El fenomen dels call centers està poc estudiat difícils de localitzar i de censar, segons afirmen els autors de l’estudi.

L’informe, no obstant, dóna dades sobre la tipologia del call centers catalans. En aquest sentit, pel que fa a l’estructura de la propietat, la majoria dels call centers ubicats a Catalunya són interns, també anomenats inhouse, on l’activitat és gestionada per la pròpia empresa i el call center és un departament o unitat organitzativa de l’empresa. Aquest grup representa a Catalunya un percentatge del 68%. Els call centers externs, també anomenats outsourced centers , que acostumen a ser unitats regionals d’empreses grans proveïdores de serveis de call centers, representen a Catalunya un grup minoritari amb un percentatge del 32%, a diferència de l’estat espanyol on s’observa una clara tendència a externalitzar el servei. Així, les grans empreses de telemàrqueting i proveïdores acostumen a ubicar-se a Madrid, a

més d’altres plataformes en altres capitals de província espanyoles, ja que allà és on hi ha la majoria dels seus clients, es-

Predominen els call centers interns pecialment les grans empreses subministradores i distribuïdores. Per tant, l’estudi aﬁrma que Catalunya té un posicionament superior a la resta de l’estat espanyol en relació a empreses multinacionals d’origen estranger, que ubiquen els seus call centers inhouse en el seu territori. Quant a la mida, els call centers catalans són majoritàriament de petita o mitjana dimensió– un 70,38%– a diferència de la resta de l’estat espanyol on el 66,5% tenen més de 250 posicions o

El DAFO de Catalunya com a focus d’atracció de call centers internacionals Debilitats -Hi ha dificultats per identificar la força de treball internacional. -Les infraestructures de transport de rodalies són insuficients.

Amenaces -Hi pot haver un procés gradual de deslocalització dels call centers cap a ubicacions més barates en altres indrets de l’estat espanyol. -Hi ha una forta competència en la pugna per instal·lar call centers internacionals.

-Hi ha mancances en cursos de formació. -El preu de les oﬁcines. -Existeix un desconeixement general del sector dels call centers. Fortaleses -Barcelona és pol d’atracció d’estrangers.

-L’elevada inﬂació. Oportunitats -Hi ha call centers i centres de serveis compartits multilingües.

-Els costos laborals són competitius. -Els serveis són d’alt valor afegit. -Hi ha una bona oferta de proveïdors del sector. -Existeix suport per part de les institucions públiques.

-Es poden utilitzar infraestructures de call centers ja existents.

-S’han complert les expectatives de les empreses ja ubicades.

-Poden instal·lar-se call centers petits procedents de països amb el sector més madur.

4- ECONOMIA / Tema del mes

punts d’atenció al client. Per sectors, a Catalunya predominen els call centers dedicats a un únic sector d’activitat (veure gràﬁc de distribució per sector d’activitat). Si es realitza l’anàlisi comparatiu dels sectors entre Catalunya i la resta d’Espanya, es veu com existeix una especialització superior en el sector dels call centers de bancs i serveis financers a Catalunya, mentre que l’especialitzadció de call centers en el sector de

FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

serveis governamentals és més pronunciat a nivell estatal, sobretot a Madrid. El sector de les telecomu-

La majoria són dones amb títol universitari nicacions és un dels que presenta una proporció de les més elevades en ambdós casos.

El perﬁl del personal El perﬁl dels operadors que treballen en call centers catalans tenen entre 26 i 35 anys (52,65%), són dones (75%) i tenen titulació universitària (51,15%). La majoria dels treballadors del sector són, per tant, dones. A Catalunya el percentatge de dones que treballen en el sector representa aproximadament el 75% de la plantilla. Quant a les posicions directives el 42%

dels directius són dones. Les xifres a nivell estatal mostren lleugeres diferències en aquest sentit. Així, encara que la xifra de dones que treballen en el sector és superior a la de Catalunya, arribant al 80%, el percentatge de dones en càrrecs directius és del 40%. En relació al nivell d’estudis, a Catalunya més del 50% dels agents tenen estudis universitaris –la mitjana estatal no arriba al 47%–. Aquest fet es dóna, segons els autors de l’estudi, perquè gran part dels call centers de Catalunya són centres interns on es dóna un servei especialitzat, amb valor afegit. Respecte als salaris, en els nivells inferiors (agents i supervisors), els salaris a Catalunya són superiors a la mitjana estatal, d ’ u n s 15.000 euros anuals i uns 30.000 aproximadament, mentre que el dels gerents és inferior en el cas català (38.000 euros a Catalunya i 49.000 a Espanya).

Procedència dels call centers catalans Ftqbozb FVB

38&

Bmfnbozb Tvðttb

76&

5& 5&

FONT: Enquesta GCCP-Spain (FHOM-URV 2005)

Distribució dels call centers a Catalunya per sector d’activitat 4& 6&

2:&

27& 9&

33&

27& 22&

Ufmfdpnvojdbdjpot Benjojtusbdjô!Qûcmjdb j!Tfswfjt!Qûcmjdt Cbodb!j!Gjobodft Fousfufojnfou-!MmfvsfWjbuhft!j!Bmmpukbnfou NbovgbduvsbEjtusjcvdjô!j!Dpnfsè Bmusft!Tfswfjt Tfdups!Tbojubsj Bttfhvsbodft

FONT: Enquesta GCCP-Spain (FHOM-URV 2005)

Els call centers, un fet quotidià NEUS MARTÍ MATILDE VILLARROYA MEMBRES DEL GRUP DE RECERCA EN FACTOR HUMÀ, ORGANITZACIONS I MERCATS DEPARTAMENT DE GESTIÓ D’EMPRESES UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Quants cops heu hagut de solucionar un problema, realitzar una comanda o sol·licitar informació marcant un número de telèfon? Quants cops el telèfon ha sonat a hores intempestives, envaint la vostra intimitat, ﬁns i tot el vostre àpat, per oferirvos productes que mai abans hauríeu desitjat? Llavors una veu sona, normalment femenina, s’obre un diàleg metòdic, un xic monòton, l’operació es

realitza o, poder no, la noia s’acomiada mentre sents per segon o tercer cop pronunciar el teu nom, penges. Acabes d’interaccionar amb un call center i no serà l’últim cop. Els call centers són ja un fenomen quotidià en el nostre dia a dia. La interacció personal en la tramitació de serveis ha estat substituïda per plataformes multicanal que combinen el telèfon amb

altres mitjans de comunicació multimèdia per arribar al client sense necessitat de desplaçament o contacte físic. Els avenços tecnològics i les notables millores en les xarxes de comunicació i transmissió de dades han permès que aquest nou model importat dels Estats Units a la dècada del 90 s’hagi estès ràpidament per tot el món. L’èxit en la seva adopció per part de les empreses el trobem en l’estalvi de costos que la seva implementació suposa. En primer lloc, la interacció virtual amb els clients permet als operadors estar geogràﬁcament allunyats d’allí on es presta el servei i per tant, la possibilitat de concentrar en poques plataformes l’atenció a un gran nombre de clients, gaudint en conseqüència d’economies d’escala. En segon lloc, els nous avenços tecnològics, en

concret en el camp del software i hardware, han permès una continuada automatització i racionalització dels processos de treball necessaris per a la prestació de serveis. Finalment també hi ha contribuït la gradual disminució en els preus en l’ús de les xarxes de comunicació, fruït d’una oferta major i cada cop més eﬁcient. Les singulars característiques dels call centers el fan a més, ser un sector susceptible de ser “desplaçat”. És a dir, les empreses poden moure les seves plataformes fora del

El model dels EUA s’ha estès ràpidament seu país d’origen i seguir oferint el mateix servei als seus client. Aquest fe-

nomen conegut com offshoring aporta un estalvi addicional ja que permet a les empreses localitzantse a països amb costos laborals més baixos. L’Índia ha estat la gran receptora de plataformes deslocalitzades. Essent l’anglès idioma oficial ha estat el país elegit per moltes empreses de parla anglosaxona. En aquest sentit, Sudamèrica s’apunta com la gran receptora de serveis de parla castellana. La Universitat de Cornell dels Estats Units va ser la pionera en l’anàlisi dels call centers. Les primeres investigacions es van realitzar dintre del seu país però, adonant-se del seu caràcter global, aviat va buscar altres universitats d’altres països per realitzar un estudi conjunt. La universitat elegida per representar a Espanya fou la URV. Les línies d’investigació obertes han estat diver-

ses, centrades la majoria d’elles al voltant de la gestió de les persones i les seves condicions de treball. L’elecció de les persones com a centre d’anàlisi té

L’Índia ha estat la gran receptora de plataformes la seva lògica ja que es tracta de centres on hi ha una gran concentració de factor humà. En el transcurs de les investigacions s’aniran especificant les característiques del sector de call centers. El que sembla indubtable però, és l’imparable creixement del nombre de call centers. Cada cop són més les companyies que ofereixen un canal de comunicació virtual amb el client.

A fons / ECONOMIA - 5

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

ENTREVISTA A JOSEP HUGUET, CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

“Tot i la diversitat d’àrees d’aquest ‘transatlàntic’ hi ha evidents interconnexions” o el cas de Pirelli, que aposta per un model de pneumàtics de gamma alta. També es molt important que els sectors sumin esforços i actuïn junts, per això farem una política decidida a favor dels “clústers”.

PATRICIA COLL

Quins són els reptes principals del seu departament? De reptes en tenim uns quants, sobretot tenint en compte el tamany de la conselleria. El primer repte és, com qualsevol altre departament, optimitzar les diferents àrees que pengen d’Innovació, Universitats i Empresa adaptant-les tant com sigui possible a les demandes i a les necessitats actuals tant socials, com empresarials i de formació superior. Som conscients que tenim molta feina a fer i que algunes de les accions que emprendrem potser no seran de resultat immediat, però el més important és treballar en la bona direcció. Fixar unes bases sòlides de cara a un model de futur on universitat i empresa estiguin més en sintonia que mai. Que la innovació i la internacionalització, que per primer cop estaran sota una mateixa direcció, ens facin ser més competitius. I és que vostè encapçala una macroconselleria amb responsabilitats en l’àmbit de l’empresa, la universitat, la innovació, el turisme, la internacionalització i el comerç. Hi pot haver qui pensi allò de qui molt abraça poc estreny… Al contrari. Tot i la diversitat de les àrees que aplega aquest “transatlàntic” que és el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, totes tenen evidents interconnexions. S’han d’aproﬁtar les oportunitats que obre el fet de ser una “macroconselleria”,

“S’ha d’aproﬁtar el fet de ser una macroconselleria” com vostè diu, per crear sinèrgies entre tots els temes sobre els quals tenim competències. Hem de portar la transversalitat a la seva màxima expressió. La societat ha d’entendre que hem d’apostar de valent per la universitat, que és on tenim la matèria gris i on es fa bona part de la recerca, perquè estem formant els treballadors del demà. I els hem de formar promovent la cul-

tura del risc. Necessitem mà d’obra qualiﬁcada i professionals amb empenta capaços de tirar endavant el país, sinó ens arrisquem a promoure una fàbrica d’aturats. La solució passa per la creació d’organismes independents com el Comissionat per a Universitats i Recerca, a més dels ja existents com per exemple el CIDEM? No es perd la interacció que es pretenia unint-los en un mateix departament? En absolut, al contrari. És que l’estatus del comissionat i del CIDEM no tenen res a veure, tot i que els dos estiguin sota el mateix paraigües. S’ha volgut dotar el comissionat d’Universitats d’un major marge de maniobra —sempre coordinat des del Departament— donada l’especificitat i entitat pròpia i diferenciada del àrea. En canvi, organismes com el CIDEM, el COPCA o Turisme són organismes adscrits depenents de la conselleria. En qualsevol cas, la coordinació està totalment garantida. En l’àmbit de l’empresa una de les primeres propostes que ha fet com a conseller ha estat traslladar a dilluns els festius entre setmana. Ho veu factible ara per ara? No és tracta d’una proposta tan estranya. De fet, és una solució que ja han adoptat diversos països d’Europa. El govern espanyol també hauria de tenir en compte aquesta opció,

aquest exercici responsable que suposaria acumular festes cíviques i religioses els principis de setmana. Seria lògic i millor per tothom. Crec que aquest canvi seria factible a Catalunya, perquè la societat catalana està preparada. Madrid també s’hauria de replantejar el model de festius.

“El nou comissionat d’Universitats té molt marge de maniobra” La baixa productivitat és precisament un dels greus problemes de la nostra economia. Què es farà a partir d’ara per avançar en matèria d’innovació? La voluntat del Departament és, com deia, que universitats i empresa vagin molt més de la mà. Donarem suport a les empreses catalanes que actuïn com a “tractor” de R+D. La innovació és l’única manera que tenim de competir en un mercat cada cop més globalitzat, ja que és la via per adoptar valor afegit. I per això, l’aposta per la investigació i innovació ha de ser una aposta forta, que només podem fer amb la complicitat del món universitari i empresarial. I nosaltres, l’administració, fent de catalitzador. Un bon exemple de cap a on volem anar en aquest àmbit és el recentment inaugurat laboratori de recerca de Seat

Manté les responsabilitats de comerç i turisme, en quin moment es troben aquests sectors? Una de les prioritats en l’àmbit turístic és la posada en marxa de l’Agència Catalana del Turisme, un organisme que pretén substituir l’actual consorci de promoció turística i que vol comptar amb la implicació del sector privat i l’execució del Pla Estratègic de Turisme, que es va presentar l’any passat, i que paulatinament, està trobant la seva concreció en els diferents plans directors. Estem observant una important desestacionalització del turisme, les últimes dades són molt clares, i hem de continuar treballant en aquesta línia i també en treure partit de la diversiﬁcació de la nostra oferta. Pel que fa al comerç, un cop aprovat el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Sectorials (PTSEC) a la passada legislatura, queda veure i controlar com es completa el mapa comercial a Catalunya, sense perdre de vista el model impulsat pel Departament, que aposta pel suport del comerç en trama urbana, és a dir, per la preservació del petit i mitjà comerç, com a element de cohesió del territori. Una altra que conserva és la de internacionalització. L’economia catalana fa via? El pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, emmarcat en l’Acord per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, treballa precisament en aquesta àrea. Des del pla, s’han posat en marxa els plans per a la internacionalització de sectors tan bàsics per a l’economia catalana, com el tèxtil i confecció, sanitari o el sector de la distribució. La internacionalització és una de les apostes més fortes fetes des del govern de la Generalitat i concretament, des de la Conselleria d’Innovació, Uni-

versitats i Empresa. Mostra clara d’aquest compromís del govern per donar suport als emprenedors catalans que surten a l’exterior, són les àrees d’aterratge empresarial projectades ja al Marroc i la Xina. Som conscients de les dificultats que suposen per a les empreses emprendre el repte de la internacionalització, i per això, la conselleria, a través de

“Hi ha un senyal clar de rigor en les nostres accions de govern” COPCA, preveu també línies d’ajut per a accions de promoció, formació i informació en aquest camp. Entre les noves destaca Universitats. Quin missatge dóna a la comunitat universitària? Cal insistir que aquest canvi s’ha de veure com una oportunitat pel món universitari. És evident que la universitat catalana i l’espanyola, en general, tenen molt bons professionals però l’estructura és un mica distant encara del model europeu, més permeable a la societat. En el món de la globalització ens estem jugant molt i s’ha d’invertir en capital humà, i aquest capital ha tenir possibilitat de trobar llocs de treball amb valor afegit. La mateixa universitat ha de vincular-se amb el món empresarial, perquè aquests universitaris trobin feina. En aquest àmbit farem una política de consens i sempre buscant l’equilibri territorial. I, per acabar, com deﬁniria la nova etapa de Govern que ha començat a Catalunya? Amb un senyal clar de rigor en les nostres accions de govern i en el nostre comportament públic i amb l’esperança que el model de direcció seriosa i rigorosa serà en beneﬁci dels ciutadans i del govern; crec que s’ha implantat un model de gestió des del rigor on els temps es controlen bé des de la presidència, i tots ens trobarem a gust si tot es fa d’aquesta manera.

6 - EMPRESA / La Plana dels Col·legis

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A SÍLVIA GIMENEZ-SALINAS, DEGANA DEL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

“Les lleis sempre s’haurien de fer consultant els professionals”

BREUS COL·LEGIALS COL·LEGI D’AGENTS COMERCIALS

La regulació de la relació laboral entre els advocats i els despatxos, i el debat sobre la millora del torn d’oﬁci són alguns aspectes que han afectat en els darrers mesos el món de l’advocacia. D’altra banda, el futur desenvolupament de l’Estatut també pot suposar canvis notables dins de l’àmbit jurídic. ÀGATA SERRA

A ﬁnals de l’any passat es va aprovar el reial decret que regula la relació laboral dels advocats que presten serveis en despatxos. Part de l’advocacia ha mostrat el seu descontent. Per què? L’advocacia té moltes posicions al respecte. Hi ha advocats a favor d’una regulació complerta i més àmplia tenint en compte l’Estatut dels Treballadors. I, en canvi, n’hi ha d’altres que creuen que això trenca el que suposa la independència i la llibertat de l’advocat en les seves relacions dins del despatx. Des del meu punt de vista, crec que el sector havia de ser regulat, però preservant sempre el més important que és la capacitat d’autoorganització dels despatxos. La millora del torn d’oﬁci és un altre dels aspectes que preocupa l’advocacia. Per quins motius? El torn d’ofici és el dret a l’assistència jurídica gratuïta que té tot ciutadà. Aquest servei sempre l’han prestat els advocats en termes d’independència i ha estat gestionat pels col·legis professionals, i nosaltres el que manifestem és que aquest model s’ha de mantenir perquè és un dret constitucional. En aquests moments tenim una llei de l’assistència gratuïta de l’any 96 que cal modificar i modernitzar, però tenint en compte que sempre ha de ser un advocat independent qui exerceixi el dret de defensa. Les administracions escolten prou el Col·legi? Ni les administracions, ni el legislador tenen en compte els professionals. Les lleis estan fetes pel legislador, però els qui les han d’aplicar són

Gimenez-Salinas en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

els professionals. Penso que hauria de ser obligatori que les lleis es fessin tenint en compte i consultant els professionals. L’advocacia catalana es troba al nivell de les advocacies europees? Per descomptat, el que passa és que les formes i les estructures són diferents. Pel Col·legi van passar l’any passat prop de 15.000 companys per fer cursos de formació. Tots els advocats estem conscienciats de la necessitat de la formació i no és una qüestió imposada, sinó que és el mercat que ens hi obliga per poder donar un servei de qualitat. En què consisteix, concretament, l’oferta formativa del Col·legi? El Col·legi té organitzada la seva estructura a través de comissions i seccions especialitzades que fan una formació gratuïta i continuada. A més, tenim els postgraus o màsters en especialitats. I després tenim l’Escola de Pràctica Jurídica, adreçada a llicenciats interessats a incorporar-se a la professió i que, evidentment, ara acomodarem a la llei d’accés a la professió, recentment aprovada. Per què és necessària aquesta llei d’accés a la professió?

La universitat forma llicenciats en dret, però no dóna la vessant pràctica necessària que necessiten els advocats per a l’exercici de la professió. En aquest sentit, la llei d’accés a la professió no s’ha d’entendre en sentit negatiu, sinó tot el contrari ja que és una eina que garanteix una millor qualitat i, d’altra banda, ens obliga als col·legis a

“La universitat forma llicenciats, però no dóna la pràctica” signar convenis amb la universitat, per tal que els llicenciats quan acabin la llicenciatura continuïn amb la formació. Tenint en compte que la col·legiació és obligatòria, quina és la involucració dels professionals advocats amb el Col·legi? Hi ha de tot. D’una banda, trobem els col·legiats que se’n mantenen al marge i pensen que la col·legiació és un servei que han de pagar per exercir i, d’altra banda, els qui gaudeixen dels serveis del Col·legi i pensen que és una institució que els protegeix. El col·legiat no té sempre la mateixa percepció.

Quines implicacions té el nou Estatut dins l’àmbit jurídic? Hi ha diverses qüestions que afecten el món de la justícia. Primer, la creació del Consell de la Justícia que està per veure quines competències i quina composició tindrà. En aquest sentit, penso que hauríem d’evitar imitar el model del Consell General del Poder Judicial, hem de ser capaços d’entendre que el Consell de la Justícia ha d’incorporar professionals de tots els àmbits. D’altra banda, tenim les competències atribuïdes a la Generalitat respecte a moltes de les funcions que abans tenia el Ministeri de Justícia. En aquests moments, en qualsevol jutjat, el jutge depèn del Consell General del Poder Judicial, el secretari del Ministeri de Justícia i els funcionaris de la Generalitat. Això vol dir que els superiors jeràrquics que donen les instruccions macro no comparteixen el mateix programa ni les mateixes prioritats amb els de sota. El nou Estatut ens permet redistribuir això. Coincidint amb la Diada de Sant Raimon de Penyafort, el Col·legi ha organitzat com cada any una sèrie d’activitats. Què destacaria d’enguany? Hem programat unes activitats per jurisdiccions –laboral, civil, penal i família– de comú acord amb l’Escola Judicial per tal que tant els advocats com els jutges rebin informació conjunta. Un dels nostres objectius és potenciar les relacions interdisciplinàries dins de la professió. És important ja que tots som part de la justícia i, per tant, hem de poder gaudir d’una formació conjunta i discutir sobre els problemes que ens ocupen.

AGENTS&BROKERS ES PREPARA PER OFERIR OFERTES DE FEINES I PROJECTES

La propera edició d’Agents&Brokers obrirà les portes del 15 al 17 de març. Empresaris i professionals de l’àmbit comercial es reuniran per assolir nous reptes i oportunitats de negoci. A partir d’aquesta ﬁra, el Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona pretén donar resposta a algunes de les grans problemàtiques de les empreses i agents comercials: On trobar un bon col·laborador? Com entrar a nous mercats? Serveis per a empreses i professionals realment efectius? Podria trobar noves oportunitats i ampliar el meu negoci? COL·LEGI D’ARQUITECTES L’INFORME DE L’HABITATGE 2006 CERTIFICA L’AUGMENT DE L’HABITATGE COL·LECTIU

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha presentat l’Informe de l’Habitatge. Balanç 2006 , corresponent al nombre d’habitatges projectats a Catalunya el passat any. L’informe mostra la tendència creixent en el número d’habitatges projectats, amb 126.326 habitatges visats durant 2006, el que suposa un augment del 19,8% en relació al 2005. Pel que fa a la tipologia de l’habitatge, l’informe conﬁrma la consolidació de l’habitatge col·lectiu, que augmenta un 25,1% (102.480 habitatges) respecte l’any anterior i suposa un 81% del total d’habitatges projectats. COL·LEGI D’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIÓ

LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA ES DEBATRÀ A LA NIT DE LES TELECOMUNICACIONS

La celebració de la XIIa edició de la Nit de les Telecomunicacions organitzada pel Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC-ACET) se celebrarà el 8 de març al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona. L’acte ha de servir, principalment, per reflexionar sobre la gran revolució tecnològica que ens envaeix a partir del debat ‘Convergència digital vs. divergència digital’. Algunes qüestions que es plantejaran seran: el paper de l’usuari com a consumidor tecnològic, les fronteres entre informació i participació, les solucions tecnològiques en els hàbits socials i la qualitat de vida en un entorn cada cop més tecnològic.

SECCIÓN FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

8- ECONOMIA / Panorama

Una mirada enrere... 1 de gener Tarifes amunt 2007 comença amb tarifes a l’alça en gairebé tots els serveis. En la llum, la pujada és d’una mitjana del 2,8% per les famílies i d’un 5,5% per les empreses, amb la novetat que les tarifes es revisaran trimestralment. En el transport públic, les pujades en les principals ciutats superen la inﬂació prevista per l’any. A Barcelona, metro i bus s’apugen entre un 3,5 i un 4% segons el tipus de bitllet. Els peatges s’encareixen una mitjana del 3,7% els d’autopistes de titularitat estatal i un 3,2% els que són de la Generalitat. Cinc anys de l’euro

baixada del 30% en l’aﬂuència de clients a les pistes. El sector recorda que en aquesta època es fa més del 25% de la facturació de tota la temporada i dubta que pugui recuperar-ho amb l’allargament de la temporada. Enguany preveien tenir 2,5 milions de visitants a les pistes, una xifra que ara creuen que serà inassolible. mera vegada que baixen els últims tres anys. Fabricants i concessionaris auguren que les vendes tornaran a caure al 2007 i creuen que el mercat ha arribat a un sostre. De 2006 destaquen dos elements: la pujada en la venda de totterrenys, amb 135.563 vehicles matriculats, un 12,6% més que al 2005, i la inclinació cap a cotxes diessel (70% per un 30% de motor de gasolina).

8 de gener

Se celebra el cinquè aniversari de la moneda única. Enmig de les queixes dels ciutadans perquè ha suposat un encariment del cost de la vida, la Comissió Europea assegura que l’euro ha permès estabilitat en la inﬂació i en els tipus d’interès a la zona euro que, tal com deia el comissari Joaquín Almúnia “mai no havien estat tan baixos durant tant de temps”. Coincidint amb l’aniversari, Eslovènia adopta l’euro i són ja 13 socis que operen amb la moneda única.

3 de gener Baixa l’atur A Catalunya, el descens és del 0,7%, i representa que avui hi ha 1.856 persones menys sense feina que fa un any. En total, al Principat consten 260.749 aturats, un 6,9% de la població activa. Al conjunt de l’Estat, 2006 ha estat un molt bon any per l’ocupació. L’atur ha baixat un 3,8%, el descens més fort dels últims 5 anys. Mal any pels cotxes 2006 tanca amb una venda d’1.490.000 vehicles, un 2% menys que al 2005 i la pri-

6 de gener Reis de la despesa Els Reis reparteixen 8 regals de mitjana a cada nen català, amb una equivalència de 227 euros. Enguany, s’han venut gairebé per igual joguines tradicionals (nines, cotxes, puzzles), com electròniques (consoles, ordinadors infantils, etcètera). Entre Nadal i Reis, cada català s’ha gastat 940 euros en regals, menjar, viatges i oci.

Comencen les rebaixes Els comerços preveuen augmentar entre un 6 i un 8% les vendes en relació a la campanya anterior i calculen que ens gastarem una mitjana de 250 euros per persona en les rebaixes. Enguany hi ha més roba d’abric en stock perquè, com que no ha fet fred, la roba d’hivern més gruixuda no ha tingut la sortida d’altres anys.

Inﬂació sota control A Catalunya, els preus han pujat un 2,8% durant tot 2006, una dècima més que al conjunt de l’Estat. Ha estat molt menys que al 2005, quan van pujar un 4,3%. Ho ha afavorit l’abaratiment del preu del petroli en la segona meitat de l’any, que ha relaxat els costos del transport.

Les esquerdes del TGV L’Ajuntament del Prat denuncia que les obres del TGV estan provocant esquerdes en habitatges, carrers i voreres del casc antic del municipi, pròxim a la via. L’ens que gestiona els treballs del TGV, l’Adif, no té clar que les esquerdes siguin per les obres i decideix elaborar més informes al respecte i instal·lar al Prat una oﬁcina d’informació pels afectats. Les esquerdes encenen el llum d’alarma a Barcelona, ja que el TGV ha de passar pel cor de la ciutat.

10 de gener Alerta amb el canvi climàtic La Comissió Europea presenta un informe en què detalla les conseqüències del canvi climàtic en l’economia. Alerta especialment les zones del Mediterrani, on preveu que les altes temperatures puguin castigar el turisme i l’agricultura. L’informe manté que, si es conﬁrma la pujada global de temperatura, els estius a Espanya seran insuportables de calor i milers de turistes optaran per buscar altres costes, ﬁns i tot de països nòrdics.

7 de gener Mala campanya a les pistes d’esquí Els empresaris calculen que la falta de neu ha provocat un descens de 4 milions en els ingressos que esperaven per la campanya de Nadal i una

12 de gener

17 de gener Capital de la moda Barcelona es converteix en centre de les passarel·les de moda, en primer lloc gràcies al Passarel·la Barcelona, amb les presentacions de creatius catalans com Sita Murt, Toni Miró o Hanibal Laguna. I després amb el Bread&Butter, ﬁra de moda urbana en què assisteixen més de 60.000 professionals d’arreu del món.

18 de gener Creixement sòlid

15 de gener

4 de gener I els pisos se segueixen encarint... A Catalunya, els pisos nous van pujar un 13% al llarg de 2006, 3 punts més que la mitjana espanyola. Barcelona segueix sent la ciutat més cara de tot l’Estat, amb 4.192 euros per metre quadrat, un 13,3% més que fa un any. A Lleida, els pisos nous encara s’han apujat més (per l’estirada del TGV): un 15,9%. Tot i això, el metre quadrat construït està molt per sota de Barcelona (1.802 euros).

petroli se situa en menys de 55 dòlars al mercat internacional, el nivell més baix dels últims dos anys.

11 de gener Petroli en mínims El bon temps redueix el consum de petroli per calefacció arreu del món i això provoca un descens important de preus. El

L’economia catalana va créixer un 3,6% al 2006, el quart any que se supera el 3%. El conseller Antoni Castells preveu un cert alentiment enguany, quan l’economia catalana creixerà el 3,2%. Ara bé, és una xifra que el conseller ha qualiﬁcat de “sana i sostenible”, sobretot perquè s’aprecia una millora en la producció industrial, que creix al ritme més alt dels últims vuit anys i també en les exportacions. Creixements que poden compensar el cert alentiment que hi haurà en la construcció.

22 de gener 16 de gener OPES desbloquejades L’Audiència de Madrid aixeca la suspensió cautelar de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa, en trobar falta de fonamentació en la sentència del jutjat de Madrid que ordenava la paralització. La decisió permet que tant l’OPA de Gas Natural com la d’E.On puguin avançar, pendents del que digui la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Gas Natural lamenta els perjudicis de la injusta imputació d’Endesa i es planteja demanar indemnitzacions per danys i perjudicis.

Penalitzar els pisos buits El govern català es planteja seguir l’exemple del basc i aplicar un recàrrec de 9 euros diaris als propietaris que mantinguin pisos buits durant més d’un any sense cap de les justiﬁcacions previstes a la llei catalana d’habitatge. L’objectiu és afavorir el lloguer, però les associacions de propietaris hi estan en contra i reclamen que primer es donin garanties en relació als lloguers, tant de cobrament de les quotes mensuals com de compensacions en cas que hi hagi desperfectes en el pis posat a lloguer.

Panorama / ECONOMIA - 9

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

1 de febrer

2 de febrer

12 de febrer

17 de febrer

Peatges gratuïts selectius Els usuaris habituals de les autopistes de Mollet, Alella, les Fonts i el túnel del Cadí no hauran de pagar peatge a partir d’aquest dia. És un acord entre govern català i govern central per començar a rescatar peatges de vies de titularitat catalana o compartida. En aquest cas, la mesura es ﬁnança amb 12 milions d’euros contemplats als pressupostos generals de l’Estat. Ara bé, per tal de poder accedir als descomptes, l’usuari s’haurà d’abonar al servei Via T, que té un cost d’entre 20 i 40 euros en l’alta i unes quotes de manteniment de 10 euros l’any.

Expohogar

3GSM Reunió de més de 1.300 expositors de tots els sectors de la telefonia mòbil i la tecnologia durant tres dies. Fira de Barcelona preveu que hi participin 60.000 visitants procedents de gairebé 200 països, un 20% més que en l’edició anterior. En-guany, la Fira assumeix totes les funcions operatives i logístiques d’aquest esdeveniment referent del sector a nivell internacional. Es calcula que el 3GSM deixarà un negoci de més de 100 milions d’euros a la ciutat.

Fòrum Gastronòmic Girona Cinquena edició d’aquest certamen que pretén convertir-se en el Congrés de cuina més important d’Europa, amb la participació de 50 ponents de fama internacional. Seran cinc dies en què hi haurà tallers de cuina, debats, exposicions i també sessions magistrals en què grans ﬁgures de la gastronomia –Ferran Adrià entre ells- cuinaran en directe.

Oﬁcina contra el Canvi Climàtic

A Fira de Barcelona, certamen en què s’exposen les col·leccions de primavera i estiu en decoració, articles per la llar i també regals. Durant tres dies, 400 expositors mostraran les últimes tendències i novetats del sector de la moda per la casa, des del mobiliari a la il·luminació passant pel tèxtil o l’artesania. Es preveu que hi assisteixin més de 20.000 visitants professionals.

10 de febrer

Es posa en marxa oficialment un centre del govern català des d’on s’impulsaran polítiques per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Catalunya n’emet un 15% més dels permesos pel protocol de Kyoto. L’oficina contra el Canvi Climàtic tindrà un pressupost d’1 milió d’euros en un principi per fer estudis i projectes i ajudar a la difusió, conscienciació i formació sobre aquesta qüestió. Mercopac en marxa La Llotja de Bellpuig i Mercolleida creen un mercat des d’on se centralitzarà la compra venda de drets agraris. La Comissió Europea ha definit uns drets per hectàrea que percep el pagès en funció dels rendiments dels últims anys. Uns drets que poden ser traspassats a altres persones físiques o jurídiques, com serien les cooperatives. A partir del febrer, tota aquesta cessió de drets es concentrarà a Mercopac, per donar més transparència a pagesos i administració sobre les transaccions realitzades.

L’Estatut, a prova Data límit perquè es creï la comissió mixta d’afers econòmics i fiscals entre Estat i Generalitat que defineix l’Estatut. És la comissió que ha de fer “la concreció, l’aplicació i l’actualització” del sistema de finançament i té 2 anys per poder desenvolupar els conceptes que defineix l’Estatut en aquesta matèria. Serà el punt de partida per saber si realment el govern central opta per ajornar la revisió del nou finançament a Catalunya fins després de les eleccions generals de 2008, tal com havia suggerit el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña.

11 de febrer FòrumVic Primera edició d’aquesta ﬁra gastronòmica on durant tres dies cuiners, tècnics i especialistes aportaran i compartiran els seus coneixements sobre els productes bàsics de la cuina catalana, preferentment sobre els derivats del porc, els bolets, les tòfones i el vi, que tindran trobades especíﬁques. El Fòrum inclourà unes jornades tècniques i servirà també per promocionar turísticament Osona.

13 de febrer Judici al consell d’Endesa Un jutjat del mercantil de Barcelona abordarà la denúncia de Gas Natural en què acusa els directius d’Endesa de vulnerar el dret de passivitat en les opes que ﬁxa el decret sobre aquest tipus d’operacions, marcant que durant tot el procés “no poden fer-se ni concertar-se operacions que no siguin pròpies de l’activitat ordinària de la societat o que pretenguin pertorbar el desenvolupament de l’oferta”. Gas Natural al·lega que Endesa n’ha fet unes quantes d’aquestes operacions, com ara el pagament de dividends extraordinaris, la subhasta d’immobles, els contactes amb E.On i la presentació de recursos als tribunals contra l’OPA de Gas Natural. Aquesta és una de les denúncies que ha fet l’empresa catalana contra la reacció de l’equip directiu d’Endesa després de l’OPA.

ESTADÍSTIQUES DEL MES 5 de febrer Atur INEM

13 de febrer PIB quart trimestre 2006 Balanç anual

20 de febrer IPC

19 de febrer

21 de febrer

Graphsipag Sis dies de Fira de la indústria gràﬁca, la més important d’Espanya i una de les cinc principals del món. S’hi reuniran més de 2.000 empreses del sector que exposaran els equips, la tecnologia, els productes i els serveis que intervenen en les diferents fases de la cadena gràﬁca. A Graphsipag hi venen compradors de molts països: Itàlia, França, Europa de l’Est i també del Magrib i Llatinoamèrica.

Comptabilitat Nacional quart trimestre 2006 Balanç anual

NOMENAMENTS Cercle Cecot de Joves Empresaris Alfonso Lluzar, President

Col·legi d’Agents Comercials de Girona Josep Burgas, President

20 de febrer Judici pel soroll del Prat Al jutjat d’instrucció del Prat compareixen el director d’Aena i dos alts càrrecs dels Ministeris de Foment i de Medi Ambient. Estan imputats per un presumpte delicte contra el medi ambient, a causa de l’excés de soroll que fan els avions en passar per damunt de Gavà i Castelldefels.

27 de febrer Ecocity 2007 Aquest Saló de l’Equipament per a les Ciutats i el Medi Ambient és el resultat de sumar a l’oferta d’Ecomed, el Saló Internacional de l’Energia i el Medi Ambient, el de serveis municipals i equipaments per a les ciutats i la indústria. S’hi trobaran les últimes novetats en mobiliari urbà, infraestructures, transport, energia i tractament dels residus.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya Toni Amat, President

Cushman&Wakeﬁeld Paul Bacon, Conseller delegat per a la regió europea

Enter Systems Carlos González Responsable de Vendes

Estació d’Esquí Vallnord Martí Rafel, Director

Fepime Salvador Guillermo Secretari General

Lafarge Oswaldo Pereda Director a Montcada

... un pas endavant

FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

10- ECONOMIA / A debat

Catalunya està prou preparada en “Cal estar preocupats per la competitivitat i la productivitat de l’empresa catalana” RESPON:

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA (COETTC)

La resposta és molt complexa. Si ens fixem en les despeses individuals d’equipaments tecnològics podríem afirmar que estem tecnològicament evolucionats i adaptats. No podem

dir el mateix de les empreses, ja que la disponibilitat a adquirir o dissenyar tecnologia pròpia no s’està produint i menys amb la realitat del nostre teixit empresarial format per pimes. Centraré la reflexió sobre si estem o no actualitzats en els tres nivells: personals, professionals i de l’administració. A nivell individual l’adquisició de tecnologia centra bona part de la despesa a la llar. Només cal veure les tendències d’utilització de nova tecnologia. Els nens estan evolucionats tecnològicament, creixen amb unes connotacions que els fan estar en mig del propi desenvolupament tecnològic. Només cal veure un nen com

juga a una videoconsola, quina capacitat de visió espacial acumula, com entra a Internet, com interactua, etc. En termes educatius ens estem allunyant de la realitat. Si abans els alumnes de secundària tenien una assignatura sobre tecnologia, ara, a causa de les darreres reformes del sistema educatiu, el nen pensarà que tot sorgeix per generació espontània i que la societat evoluciona sense la seva pròpia necessitat d’implicació. Parlant d’Enginyeria i d’innovació, estem en els darrers espais europeus d’estudiants a les universitats en aquestes disciplines. És degut al mateix sistema que estem vivint, ja

que el país va encaminat a fer diagnòstics però no a dissenyar i desenvolupar accions clares d’incentivació dels factors d’innovació que necessitem per competir. Hem fet l’anàlisi des del sistema català? Volem fer un canvi? Està clar, però s’ha de fer radicalment. Hem d’estar preocupats per la competitivitat i la productivitat de l’empresa catalana. L’empresariat ha de posar-se un gran objectiu al 2007 sobre la innovació, més concretament, la tecnològica, mirant de crear la cultura i el clima que no sempre es dóna. La innovació és un procés simple si tenim creat el cos del coneixement sobre el qual hem de cimentar la com-

plexitat de la nova realitat. L’administració també està modernitzant els seus paràmetres i els seus processos. Cal potenciar la seva capacitat de canviar cicles i adaptar-se tecnològicament. L’Administració Oberta ha de ser la plena transformació de l’administració per guanyar flexibilitat, accessibilitat i proximitat davant el ciutadà. Cal aconseguir transposar l’adaptabilitat individual a la resta de nivells, introduint les tecnologies dins dels processos d’una forma innovadora que ens ajudi a liderar basant les més properes a la nostra realitat empresarial, sempre que el camp cientíﬁc es torni a cuidar d’una forma més acurada.

A debat / ECONOMIA - 11

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

matèria de tecnologia? “Hem de fer entendre a les empreses la importància que les TIC tenen per fer-les més productives” RESPON:

JORDI BOSCH SECRETARI DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA

Abans de respondre la pregunta que es formula i que dóna títol a aquest article voldria fer una prèvia. A la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la In-

formació som conscients que per tenir un país tecnològicament preparat hem de fer de punta d’iceberg i dinamitzar un procés que ha d’anar en dues direccions: la cohesió digital en totes les seves vessants i la potenciació del sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) com un dels motors de la nostra economia. Aquesta voluntat del Govern vol dir que no estem prou preparats? Doncs sí i no. És evident que ens resta molta feina per fer a l’hora d’establir les infraestructures bàsiques que tant ciutadans, administracions i

empreses requereixen actualment. Però dit això també vull deixar molt clar que les empreses catalanes són receptives. Del que no estic tan segur és que hàgim estat capaços de fer-los entendre la importància que les TIC poden tenir per fer-les més productives i per tant més competitives. Les TIC no són una moda, no són un “pin” de modernitat, són una eina, i com a tal, serviran si les fem servir correctament. Com qualsevol procés nou cal crear cultura tecnològica i fer molta pedagogia. Aquests processos són lents i sovint no prou visibles

però si girem el cap enrere veurem com l’ús de les TIC s’incrementa en el teixit empresarial català i ho seguirà fent. Per a mi és un procés similar al de la consciència ecològica o de la seguretat viària. També hem de revisar el que les TIC ofereixen a les empreses i veure si realment solucionen els seus problemes. No voldria pas que totes les empreses de Catalunya tinguessin un ordinador, i que tret de substituir la màquina d’escriure, no els aportés cap més valor afegit. I sens dubte, l’Administració Pública i en concret el Go-

vern de Catalunya, s’erigeix com a motor tractor vers la societat de la informació. Aquest lideratge cal exercirlo a través de la capacitat de compra (demanda soﬁsticada, capacitat prescriptora...), a través de polítiques actives com la formació o la promoció, i industrials, conformant un entorn adequat per a la creació de noves empreses i l’enfortiment de les existents. El lideratge s’ha d’exercir des de l’exemple, també, en l’aplicació de les TIC a l’administració per tal de poder donar el millor servei possible a la ciutadania i empreses.

12- ECONOMIA / Tecnologia

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA MAR HERNANDO VICEDEGANA 2a I TRESORERA DEL COETTC

Actualment existeix la sensació de major sensibilitat en els poders públics pel que fa a la contaminació acústica. Es deu a la gran pressió que estan exercint els grups i associacions d’afectats i als costos socials produïts pels trastorns i efectes en la salut que produeix aquesta contaminació. Ha augmentat el nombre de queixes per soroll, fet que es reﬂecteix en la premsa, en la jurisprudència existent i en l’augment de plataformes i associacions veïnals creades al voltant d’aquest problema. El terme contaminació acústica fa referència al soroll, entès com so excessiu i molest, provocat per les activitats humanes com tràfic, construcció

LINA ZULUETA FERNÁNDEZ FILÒLOGA I ASSOCIADA AL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

Darrerament, conversant amb professors universitaris ha sortit de forma reiterada el tema, que ens preocupa a tots, de l’escassa preparació dels estudiants que arriben a la universitat; lamentablement estem d’acord que hi ha una disminució quant als coneixements assolits en l’etapa preuniversitària i que les actituds no es regeixen per la capacitat d’esforç, la curiositat per aprendre, o la voluntat d’assolir el màxim que les pròpies capacitats permetin. El desconeixement quant a l’història, la ﬁlosoﬁa o la pròpia llengua condueixen a la incapacitat de comprendre plenament el que es llegeix i porten la persona a interessar-se només per allò que creu que li agrada. No és conscient que cada vegada que rebutja l’esforç d’afrontar-

Confort i seguretat en els ediﬁcis i indústria, entre d’altres, que quan excedeixen els límits previstos corren el risc de produir efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones. El progrés tècnic, la proliferació dels mitjans de transport, l’aglomeració, els hàbits culturals i el creixement urbà desproveït d’una planiﬁcació adequada són alguns dels factors que han contribuït a la degradació acústica del medi. Els ciutadans dels països industrialitzats vivim immersos en un món ple de soroll, que sembla ja inseparable de la nostra vida quotidiana. L’Organització Mundial de la Salut ha establert el límit de normalitat sonora en

Vivim immersos en un món ple de soroll 65 decibels. Es calcula que a Espanya la població exposada a nivells superiors als 65 decibels és de 9 milions de persones. Entre els països avançats, només Japó es col·loca per davant. Aquest fet posa en

relleu que no existeix necessàriament una correlació entre el desenvolupament econòmic i el nivell de soroll, sinó que aquest també ve determinat per l’estil de vida i altres factors com el grau de conscienciació ciutadana sobre els seus efectes i sobre la possibilitat d’evitar-los. La contaminació acústica també té efectes socioculturals i econòmics, com aïllament social, pèrdua de privacitat, desaparició de cultures sonores i depreciació econòmica de l’habitatge. Els nous habitatges semblen millors, però estan insuﬁcientment aïllats acústicament. S’han reduït els costos en l’ediﬁcació amb les noves tècniques constructives, però que en alguns casos condicionen la qualitat acústica de l’habitatge. Les llars han de garantir la realització d’activitats sense problemes als seus habitants, així com als seus veïns. La Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica de la Generalitat de Catalunya i la Ley 37/2003, del Ruido, són

nous marcs per a la protecció ciutadana contra la contaminació acústica. També hi ha ajuntaments que han aprovat ordenances que regulen el tema i estableixen taules detallades d’infraccions i sancions.

El Codi Tècnic d’Edificació entrarà en vigor al març L’aprovació de El Código Técnico de la Edificación, C.T.E., encara que la part referent al soroll no entrarà en vigor fins març, pretén garantir el confort i seguretat en els edificis, i en particular la protecció contra el soroll interior i exterior, així com la seva qualitat acústica. La posada en obra d’una solució tècnica és fonamental per a poder garantir l’eficàcia del resultat. Per això és tan important la direcció d’obra i la realització d’un projecte d’enginyeria acústica amb les solucions tècniques d’instal·lació més adequades. És important que existeixi un sistema de verifica-

ció acústica de les ediﬁcacions. Els mesuraments in-situ, una vegada acabada l’obra, realitzades per tècnics competents en acústica, asseguren que els habitatges compleixen amb els nivells que garanteixen la seguretat dels qui els habiten. Una causa que ha pogut conduir a l’insuﬁcient aïllament ha estat la manca de tècnics especialitzats. La competència tècnica en acústica està regulada des del Decret 2479/71 i en la Llei 12/1986 sobre competències, on es reconeix la competència professional en funció de les assignatures curriculars i l’especialitat cursada pels titulats de les carreres universitàries. Analitzant la publicació de la MEC i el Consell d’Universitats es veu que els enginyers tècnics de telecomunicació són els qui cursen més assignatures amb continguts d’acústica i de sistemes acústics. Tornar a fer habitables les ciutats implica una gestió del medi sonor, actuant més des del punt de vista preventiu que pal·liatiu.

Cal afrontar el repte de l’educació se a una complexitat, el que en realitat està fent és reduir la seva capacitat cognoscitiva, de forma que es dirà: “no llegeixo perquè no m’agrada” quan en realitat és que no sap comprendre. Si no tenim una bona preparació, la nostra escriptura mancarà de fluïdesa i contingut. Tot això, unit a la manca de capacitat d’abstracció i lògica deductiva i el domini de llengües estrangeres són els trets que deﬁneixen a una gran part dels estudiants que ja han superat l’etapa d’ensenyança general obligatòria. Les causes són diverses, però sabem que tres són coincidents: l’entorn familiar regit per un excés de tolerància, la manca d’eines pedagògiques fonamentades en els avenços cientíﬁcs i tecnològics, i la manca de reconeixement i cessió d’autoritat al professorat. Luc Ferry, ex ministre d’educació francès, escriu: “s’ha de dir als alumnes que l’educació és l’únic camí per arribar a l’edat adulta i que s’hauran d’esforçar per poderla gaudir”. Tres fets que, junt a una certa cultura de “laissezfaire” que impregna la societat i

el “delegacionisme” present en la tasca educativa dels pares en altres persones conﬁguren els ingredients que expliquen els pèssims resultats. Cal enquadrar-ho en els canvis de paradigmes que viu el món en la seva totalitat: la societat del coneixement és un fet inqüestionable i no pot oblidarse que un dels grans reptes de la societat contemporània és

L’educació és un dels grans reptes de la societat “l’educació dels seus ciutadans i en especial la dels més joves. Educació entesa en el sentit més ampli del seu signiﬁcat: adquirir la capacitat intel·lectual que possibilita aprendre a aprendre al llarg de tota la vida, això és, saber utilitzar les informacions disponibles i interrelacionar-les per tal de generar els coneixements que permeten afrontar amb èxit els desaﬁaments de la globalització, la interdependència, la multiculturalitat i la sostenibilitat”, tal com ja indicava el Cercle al 2001 en un dels

seus documents fundacionals. Una educació que no sols ha d’adreçar-se al més joves, sinó també als adults per tal d’evitar la seva exclusió, tant del sistema productiu com del progrés social i intel·lectual. Un altre factor és l’escola: Espanya és un dels 4 països amb més fracàs escolar del món desenvolupat, 1 de cada 3 joves no ﬁnalitza l’ensenyament obligatori, tenim la tassa més gran d’abandonament dels estudis de la UE, i la quinta dels països de l’OCDE, el maltractament entre companys és un fet reconegut, i la problemàtica dels mestres que no es senten respectats. Sabem que ens queda un llarg camí per igualar els recursos destinats a ensenyament als dels països amb els qui ens hauríem d’emmirallar, com són els escandinaus; però coneguts els problemes, sols cal posar-hi solució i de ben segur que la capacitat i l’enginy per afrontarlos no ens falta, només hem de reconèixer el problema, assumir-lo i aplicar-hi solució, prioritzant les politiques o actuacions, mai amagant-lo o mirant cap un altre costat.

Si bé he volgut cridar l’atenció sobre un problema que, per ser crònic, no hem d’acceptar, voldria també recordar algunes propostes per resoldre’l que el Cercle ja ha demanat de forma reiterada, i que encara segueixen pendents: ajustar els models educatius en base a potenciar, “aprendre a aprendre”, incrementar l’eﬁcàcia en el tractament de les informacions i personalitzar l’ensenyament, dotar als pedagogs de nous materials i eines construïdes amb tecnologia computacional; assolir nivells d’escolarització més elevats en l’ensenyament post-obligatori; revisar i redeﬁnir els currículums per ajustarlos als requeriments del mercat

Cal aprendre a aprendre de treball endegant polítiques encaminades a possibilitar l’estudi i el treball remunerat, entre d’altres. Són propostes del Cercle que compartim molts, i en les que insistim, ja que de l’educació dels infants i joves en depèn el progrés.

Casos d’èxit / EMPRESA - 13

MÓN EMPRESARIAL /FEBRER 2007

GIMNASSOS

DIR: la vida en forma ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

també en castellà, és excel·lent per connectar amb el segment objectiu de mercat, que és la gent interessada en estar en forma de classe mitja i alta. És molt fàcil veure les motxiles DIR per tot arreu ja que n’ha repartit més de 81.000 entre els seus socis.

Inversió per estar en primera línia

La cadena de clubs de ﬁtness DIR va ser fundada l’any 1979 per Ramon Canela, l’actual director general, que recentment ha rebut el guardó de millor empresari europeu del sector. Compta amb dotze clubs a Barcelona i un a Sant Cugat. Actualment, té més de 800 empleats i més de 81.000 clients, essent el líder a Catalunya en aquest sector d’activitat. La facturació de l’any 2006 ha superat els 34 milions d’euros i és una empresa rendible. Anem a veure alguns dels trets que caracteritzen aquesta empresa:

Una de les claus és la inversió continuada. Així, ha anat creant més gimnassos DIR i cadascun d’ells compta amb els equipaments més moderns. Així, per exemple, les seves màquines de córrer i les bicicletes estàtiques són d’última generació i tenen televisió incorporada. Recentment ha adquirit més d’un centenar d’estacions cardiovasculars i musculars. També ha invertit en piscines, pistes de pàdel i aparcaments en alguns dels gimnassos. DIR té unes instal·lacions molt ben cuidades, sense els problemes de manteniment i de ventilació que tenen alguns gimnassos més petits.

Una cadena de gimnassos Innovació constant en prodiferent ductes i serveis DIR ha aconseguit diferenciarse clarament dels seus competidors amb un model de negoci especial. Per una banda, té més gimnassos que ningú a Barcelona, són gimnassos més grans, més ben equipats i amb més

DIR ha aconseguit diferenciarse dels seus competidors serveis complementaris que els de la majoria dels seus competidors. Aquest producte el ven molt bé amb una publicitat més efectiva que la seva competència. És possible que els serveis del DIR no siguin tan exclusius com els de competidors, com l’Arsenal, per citar-ne un, però DIR aconsegueix que els seus socis percebin que són “especials”. Els seus anuncis han comptat amb persones conegudes i apreciades pel seu mercat objectiu, com Elsa Anka o Gemma Mengual, per exemple. La seva estratègia de comunicació, sobretot en català però

L’esforç principal d’innovació de DIR es concentra en noves activitats físiques per a la cura de la salut i del físic a partir de noves eines i productes. Però en els darrers anys ha anat innovant amb productes i serveis complementaris amb la seva activitat principal. Per exemple, la nutrició, àmbit on DIR ofereix assessorament per als socis. Compta amb una línia de productes d’higiene pròpia. També ofereix serveis relacionats amb les amistats i els singles. Una altra línia d’activitat és la de la roba esportiva DIR Fashion. El 90% d’aquests productes els fan subcontractistes xinesos i el 10% a Espanya, sota la supervisió de Jordi Canela, adjunt a direcció i ﬁll del fundador. Amb tota aquesta gamma de productes i serveis es vol donar un servei integral al seu soci en tot el relacionat amb la forma física i la seva vida diaria.

Política ﬁnancera Aquesta política inversora ha fet necessari fer ampliacions de capital. Amb la darrera ha arribat als 2000 socis, ja que ha estat una ampliació ober-

Instal·lacions de DIR Diagonal, a Barcelona. /CEDIDA

ta als seus socis. Pero també ha hagut d’incrementar el seu endeutament, que com es veu a la taula 1 és elevat, tot i ser més baix que el de la mitja del sector.

Flexibilitat de quotes Avui dia, les persones som molt diverses quant a les nostres necessitats i quant a les disponibilitat d’horaris. Per

L’esforç principal d’innovació de DIR es concentra en noves activitats això, DIR ofereix una política de quotes que és molt ﬂexible i té en compte el nombre de vegades que el soci utilitza les instal·lacions, els serveis que utilitza i els horaris. Molts dels seus competidors tenen una política de preus més rígida.

Línies d’activitat Tot l’exposat permet a DIR oferir productes en diverses línies d’activitat: Fitness: cada setmana ofereix més de 3000 sessions d’entrenament aerobic, funcional, muscular, etc. Com molts dels seus socis són persones bastant ocupades, l’àmplia oferta de sessions permet adaptarse fàcilment als horaris disponibles dels seus socis. Wellness: activitats per cuidarse per dins i per fora amb ses-

sions de ioga, pilates, tai txi, reeducació postural, etc. Ritmes: amb sessions i cursos de balls de saló, dansa del ventre, dansa afrobrasilera, salsa,... Nutrició: receptes i assessorament per millorar l’alimentació. Amistats: a través de la web i de les cartelleres dels gimnassos, els socis poden posar els seus anuncis per comprar i vendre el que sigui. També organitza excursions i d’altres activitats d’esbarjo per als socis. Singles: a la seva web tenen un apartat per a singles amb més de 1500 singles registrats que poden xatejar, i fan trobades especials per a ells. Moda: línia DIR Fashion de samarretes, ulleres per a piscina, motxiles, xaquetes i pantalons per fer esport, entre d’altres, que es venen a les botigues DIR.

Política de ﬁdelització Una altra de les claus d’èxit de DIR és tot el que fa per a fidelitzar als socis. L’amplia oferta de productes i serveis, més que cap altre competidor, ajuda molt a ﬁdelitzar. Pero a més, compta amb la targeta DIR, que té molts d’avantatges, i el Magazine DIR.

Els factors d’èxit esmentats expliquen la popularitat de DIR, que té com a socis el 5% de la població de Barcelona, i l’11% de la població de 18 a 30 anys. Tot i que Barcelona és una de les ciutats més esportistes del món, ja que més del 35% dels barcelonins practiquen l’esport, no és un mercat fàcil ja que hi ha molta competència, tant d’altres empreses privades nacionals i estrangeres, com municipals. Tot i així, DIR ha aconseguit ser la cadena líder gràcies a la innovació constant, la inversió, la comunicació, l’estratègia de fidelització i la flexibilitat de serveis i quotes. De cara al futur, DIR té reptes molt importants. Entre aquests, podem destacar el d’augmentar els ingressos per serveis complementaris al fitness (llibres, complements nutricionals, entrenadors personals,...) i també consolidar-se en el segment dels usuaris de més de 50 anys, que compten amb temps per al fitness i ganes de seguir gaudint d’una bona salut. Un altre objectiu és consolidar totes les inversions dels darrers anys per tal de rendibilitzar-les però sense massificar els gimnassos. 1997

1999

2001

2003

2005

Deute / Passiu

0,75

0,77

0,78

0,79

0,94

Vendes / Actiu

0,5

0,54

0,61

0,6

0,19

-0,03

0,09

0,10

-0,33

ROE (Beneﬁci net / Capitals Propis 0,05

Taula 1. Algunes ratios de DIR (Font: Estudi efectuat per P.López, A.Mata, J.Luna i V.Mizrahi, 2006).

14- EMPRESA / Empresa centenària

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

L’EXPANSIÓ D’UN GRUP ALIMENTARI HISTÒRIC

Nestlé: més d’un segle al servei del consumidor Cent dos anys després de l’arribada de Nestlé a Espanya, el grup s’ha convertit en líder dins del mercat nacional i enfoca el futur amb un gran sentit de la responsabilitat. Fidel al compromís amb la tradició, centra els seus esforços en el desenvolupament de productes que ofereixin al consumidor una alimentació variada, equilibrada i, al mateix temps, agradable. MERITXELL SORT

Poques empreses al món poden enorgullir-se d’una trajectòria tan dilatada com la que ostenta Nestlé. Tot va començar l’any 1866 en un petit laboratori de Vevey (Suïssa), quan Henri Nestlé, preocupat perquè un de cada tres nens moria abans de complir el primer any de vida, va desenvolupar la Farina Làctia Nestlé, un aliment a base de farina de blat, llet i sucre destinat als bebès que no podien ser alimentats de forma adequada. Des d’aleshores, aquell modest laboratori s’ha conver-

L’any 1920 Nestlé España instal·la la seu central a Esplugues de Llobregat tit en el primer grup alimentari mundial, amb 487 fàbriques, 250.000 treballadors i una xifra de negocis de 58.796 milions d’euros, però l’esperit de servei del seu fundador encara continua viu i vigent. L’arribada de Nestlé al nostre país data de l’any 1905, quan s’inaugura, a La Penilla de Cayón (Cantàbria), la primera fàbrica del grup a Espanya, dedicada inicialment a l’elaboració de Farina Làctia Nestlé i, poc

després, a la de Llet Condensada La Lechera. Els dos productes, únics del seu gènere en aquella època, van jugar un paper molt important en l’alimentació infantil. Finalment, tota l’activitat desenvolupada es converteix en entitat jurídica quan es crea la Sociedad Nestlé, Anónima Española de Productos Alimenticios, l’any 1920 a Esplugues de Llobregat. Una denominació que es canviaria l’any 1995 per la de Nestlé España S.A.

Solidesa i imatge de marca Des d’aquella primera fàbrica a La Penilla, la xarxa industrial del grup no ha parat de créixer. Actualment, disposa d’un total de 17 centres de producció repartits per tot el país, dels quals sis es troben a Catalunya, i una plantilla mitjana de 6.750 persones. “La clau del nostre èxit és que sempre hem donat resposta, i ﬁns i tot ens hem anticipat, a les necessitats del consumidor”, explica Enrique Mestre, director de Comunicació i Relacions Externes de Nestlé España. Una àmplia i variada gamma de productes acrediten aquesta aﬁrmació: aliments infantils, làctics, xocolates, cafès i begudes a base de cereals, culinaris, cereals per a l’esmorzar, gelats, ultracongelats, refrigerats, aigües minerals i especialitats de nutrició clínica. Amb

Al mateix temps, la solidesa i la imatge de les marques (Nescafé, Maggi, Bonka, Sveltesse, Solís, Buitoni, Miko, etc), així com la percepció dels consumidors que estan davant d’aliments de qualitat, esdevenen factors clau de diferenciació.

Renovació del producte Com que l’evolució de l’alimentació està vinculada al desenvolupament científic, Nestlé ha fet de la innovació un dels pilars de la seva activitat empresarial. L’any 2005 va invertir 940 milions d’euros en R+D, i la tasca que realitzen els 17 centres d’investigació que té repartits per tot el món comprèn des de la contínua optimització nutricional dels productes ﬁns al desenvolupament de nous processos de fabricació. De cara al futur, el repte és continuar apostant per la renovació de la gamma de productes. “El programa intern Nestlé Innova ens està proporcionant molts bons resultats. També ens hem d’esforçar per situar els nostres productes al màxim nivell de qualitat, tant des d’un punt de vista organolèptic com nutricional. I, evidentment, potenciar la imatge de les nostres marques, el gran patrimoni de l’empresa”, explica Mestre. Una empresa que va néixer amb esperit de servei i que continua preocupada per mantenir una estreta relació amb el consumidor.

Imatge del cartell La Lechera, publicitat històrica. / CEDIDA

una facturació de 1.998 milions d’euros l’any 2005, Nestlé és líder del mercat nacional en la majoria d’aquests productes. Pel que fa al posicionament del grup en relació amb la compe-

tència, Mestre identiﬁca una estratègia clara: “oferim productes sans, pràctics i saborosos, que cobreixen les necessitats alimentàries de les persones en totes les etapes de la seva vida”.

Logotip corporatiu del grup. / CEDIDA

CURIOSITATS DE NESTLÉ Sabia que...? Algunes de les marques més emblemàtiques de Nestlé corresponen als cognoms dels seus creadors: Nestlé (Henri Nestlé), Maggi (Jules Maggi) o Buitoni (Giulia Buitoni). Gairebé 75.000 persones a Espanya viuen, directa o indirectament, de l’activitat que genera Nestlé. Cada segon es consumeixen més de 4.000 tasses de Nescafé al món. Nestlé ven en un any gairebé 100 milions de tabletes de xocolata. Si les col·loquéssim al terra, una darrere l’altra, podríem caminar sobre elles des d’Espanya ﬁns a Austràlia. L’any passat, Nestlé España va vendre 320 milions de sobres de cafè. Si els poséssim un rere l’altre, farien gairebé 30.000 quilòmetres de llarg. Primera fàbrica de Nestlé a Espanya, a La Penilla de Cayón (Cantàbria), l’any 1905. / CEDIDA

Empresari del mes / EMPRESA - 15

MÓN EMPRESARIAL /FEBRER 2007

ENTREVISTA A ENRIC CROUS, DIRECTOR GENERAL DEL GRUP DAMM

“Som de les poques empreses que en 130 anys d’història sempre ha donat beneﬁcis” Respecte al negoci, a més del cerveser tenen inversions en productes com l’aigua mineral... Sí, també refrescos, sucs, tenim també logística, tecnologia... I és que l’altra tercera pota, a més de la qualitat i el medi ambient, és la innovació. Som conscients que cada vegada les persones són més exigents amb els nostres productes i treiem coses noves com, per exemple, hem fet amb la cervesa per celíacs.

PATRICIA COLL

Fa pocs mesos, celebraven els 130 anys de l’empresa. Com resumiria la trajectòria de Damm? El grup sempre ha estat present en el món econòmic i industrial de Catalunya i d’Espanya i es manté com una empresa líder en el seu mercat, respectuosa amb el medi ambient i que intenta crear valor afegit per als seus accionistes. És una empresa plurifamiliar, on les famílies continuen estan presents al Consell d’Administració. Podem dir

“Mantenint la nostra tradició cervesera ens hem adaptat al que el mercat ens demana” amb orgull que som de les poques empreses que sempre ha donat beneficis. Les marques Damm han estat sempre creixent i apreciades en el mercat. Això ens fa celebrar els 130 anys amb il·lusió i alegria. És difícil combinar tradició i modernitat? Aquest és el gran repte que hem assolit. Hi va haver una època, fa temps, en què aquí es venia el que es fabricava. Avui estem fabricant el que el mercat demana. Per tant, hem estat una empresa que des d’una tradició industrial de moltíssims anys ha evolucionat cap a vendre aquells productes que el mercat demana. I d’aquí ve la gran gamma de productes i ser-

Enric Crous, en un moment de l’entrevista./ DIEGO CALDERÓN

veis. Mantenint la nostra tradició cervesera ens hem adaptat al que el mercat demana i som una empresa moderna. El respecte al medi ambient és un principi bàsic... Hem estat la primera cervesera en tenir la ISO 14000 en totes les nostres plantes i de les poques en què el director de qualitat és un membre del comitè de direcció. Som conscients que hem construït una marca durant molts anys i que el nostre producte és un genèric. La qualitat és una obsessió que tenim i el medi ambient és l’altra. Són temes que estan presents en el nostre dia a dia. Estan fent fortes inversions per ampliar la capacitat productiva i les seves instal·lacions. Preveuen creixements importants? Estem en un sector que va bé i nosaltres preveiem un creixe-

ment de les nostres vendes que ens obliga a ampliar la nostra capacitat de producció. Per això fem aquesta aposta de passar d’una fàbrica que d’estar fabricant dos milions i mig d’hectòmetres passarà a cinc. Serà una fàbrica que incorporarà les últimes tecnologies presents en el mercat. Aquesta és una aposta important perquè una de les polítiques que sempre ha mantingut el nostre Consell d’Administració és la de reinvertir una part dels recursos que es generen en el propi territori on s’han generat. A més, una empresa abocada al mercat, però industrial que no és capaç de reinvertir una part dels recursos que genera en la millora dels seus sistemes és una empresa condemnada a morir. A part d’això és una aposta pel nostre territori, on hem nascut, on creem llocs de treball...

La diversiﬁcació pot ser una bona manera de gestionar millor l’estacionalitat intrínseca de la cervesa? No es pensi. Realment els productes que treballem són líquids i, per tant, tenen tots una connotació estacional. El que passa és que tenen una profunda sinèrgia amb la nostra activitat distributiva. D’aquí ve també el tema de la logística... Exacte. De fet, una de les inversions previstes a la Zona d’Activitats Logístiques del Port és un magatzem logístic que podrà operar intermodalment entre el vaixell, el tren i el camió. Quan s’acabi, serà una gran operació logística. Finalment, com valora l’evolució de Damm durant 2006? Tenim la satisfacció d’estar en un projecte empresarial i·lusionant i que va bé. Els accionistes, que són els que ho han de dir, estan contents amb la marxa de la societat. La prova és la seva ﬁdelitat. Hem tingut una trajectòria molt bona i estem il·lusionats.

MOLT PERSONAL Quina és la principal virtut que ha de tenir un càrrec directiu? Liderar un projecte. A un cap se l’ha de respectar, mai tenir-li por. I l’error que no pot cometre mai? Entossudir-se. És important reconèixer les equivocacions i rectiﬁcar-les. Un altre error és creure’s més llest que ningú. És president d’Ecovidrio. Percep una major conscienciació en reciclatge? Sí, però no hi ha la mateixa a tota Espanya i moltes vegades hi ha un problema de conscienciació de les autoritats municipals que posen traves a la col·locació d’iglús. Una de les seves afeccions és córrer. Què li aporta? Sóc molt nerviós i és una forma de relaxar-me. M’ajuda a veure que no tot és un sprint s’ha de pensar a llarg termini. La música amaina feres... M’encanta la música. Sóc capaç de gaudir brutalment amb la novena de Beethoven i, alhora, ser un fan de Bruce Springsteen, agradar-me el jazz... Quins llibres ha llegit darrerament? L’últim és El cerebro de Kennedy de Henning Mankel, que està força bé.

SECCIÓN FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

16- EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU Aceroid Inversió a Cervera L’empresa especialitzada en solucions per la construcció ha invertit 8 milions en ampliar les fàbriques que té a Cervera i a Toledo. L’objectiu és augmentar la producció en un 12% i contractar 25 persones noves. A Catalunya, Aceroid podrà produir 5.400 tones més del que produeix en l’actualitat.

Moscou, que serà, segons els responsables, un primer pas per obrir més establiments a la capital en poc temps. Bóboli aposta per l’estratègia d’exportació, especialment cap als països de l’Europa de l’Est, on detecta classes mitjanes emergents. La firma creada fa 25 anys a Mataró ha ingressat 18 milions l’últim exercici i ja distribueix la seva roba per a nens també a Japó, Singapur, Dubai i Kuwait.

rà una planta de producció de biodièssel a l’Anoia, a la localitat de Pujalt. Hi invertirà 8,15 milions i preveu tenir una facturació anual de més de 18 milions d’euros. Green Alliance està especialitzada en projectes d’energies renovables i mediambientals.

Grup Borges Compra un grup francès

Air Comet Relleu d’Air Madrid La ﬁlial del grup Marsans ha signat un acord amb el Ministeri de Foment per agafar el relleu d’Air Madrid a diferents països llatinoamericans. L’empresa, que té l’experiència d’Aerolineas Argentinas, transportarà també els passatgers que tinguin bitllet amb Air Madrid i s’han trobat que no poden viatjar.

Correus Inversió a Catalunya La companyia postal destinarà enguany 45 milions a millorar i modernitzar les oficines que té a Catalunya, per tal de dotar-les de més tecnologia i agilitar el repartiment de cartes. L’empresa ha rebut moltes queixes, fins i tot del Síndic de Greuges, per deficiències en el servei, especialment en ciutats com Sant Cugat. El nou director de Correus a Catalunya ho atribueix al ràpid creixement que han tingut ciutats com aquesta i diu que l’objectiu és que més de la meitat de les cartes arribin a destí l’endemà de dipositar-les a les oficines.

Akasvayu Més construcció a la vista La promotora de Girona preveu construir 4.500 nous habitatges en cinc anys, més de la meitat a Catalunya. També aposta per la internacionalització, ja que té previst construir un complex lúdic a Costa Rica (La Roca Beach Resort and Country Club). Akasvayu, patrocinadora de l’equip gironí de bàsquet, preveu alguna operació de fusió o adquisició per tal de poder créixer, ja que cada vegada li resulta més difícil trobar sòl disponible per ediﬁcar a Catalunya.

Pla d’expansió en marxa L’ a e r o l í n i a i m p u l s a d a per Iberia i per un grup d’inversors catalans ha transportat 450.000 passatgers durant el seu primer trimestre d’activitat, d’octubre a desembre. Segons el seu director general, Álex Cruz, l’objectiu és multiplicar per 10 aquesta xifra de passatgers i arribar als 4,5 milions d’usuaris. Enguany, la filial d’Iberia obrirà 12 rutes noves, entre les quals hi ha la de Barcelona a Munic, a Porto i a Màlaga. Farà 70 vols diaris des del Prat.

Bóboli Roba a Moscou L’empresa catalana de roba per a nens obrirà al març la primera botiga a Rússia, a

Green Alliance Inversió en biodièssel L’empresa catalana construi-

Incorpora nous accionistes El grup català dedicat a la promoció immobiliària ha incorporat al seu accionariat a Isaak Andic, propietari de Mango, Emili Cuatrecasas, José Antonio Castro (Hesperia), Leopoldo Rodés (MediaPlanning) i Dolores Ortega, neboda del president d’Inditex. Es repartiran entre ells un 25% del capital d’Habitat. La catalana va facturar 150 milions al 2005, però enguany passarà a tenir uns ingressos de 900 milions gràcies a la integració amb Ferrovial Inmobiliària.

ICG La catalana d’alimentació ha comprat la francesa Tramier, líder en venda d’olives de taula i amb una facturació anual de 50 milions. L’objectiu d’aquesta adquisició és ser un referent en la venda d’olives arreu del món, amb operacions a Rússia, Estats Units i a partir d’ara a França. Borges té activitat en més de 105 països, on ven oli, fruits secs, vinagre i altres productes típics de la dieta mediterrània.

Grup Torca Clickair

Habitat

La nau més gran de Bar-

celona Ha construït la nau logística més gran del cinturó de Barcelona, ubicada a Rubí i que té una superfície de 62.000 metres quadrats. La nova plataforma serà el centre d’operacions del grup DSV Frans-Maas pel sud d’Europa, i des d’allà farà la distribució de firmes com Yamaha. La nau ha suposat una inversió de 60 milions d’euros.

Dobla la facturació L’empresa tecnològica de Lleida ha tancat l’any amb una facturació de 8,1 milions i uns guanys d’1,5 milions d’euros. ICG ha triplicat els ingressos els últims tres anys, quan ha recollit l’èxit de les inversions i innovacions que ha impulsat des que va néixer, l’any 85. L’empresa s’ha especialitzat en solucions informàtiques per a la indústria, l’hostaleria i el comerç. És, per exemple, la creadora de les pantalles visuals i tàctils per als establiments d’aquests sectors, i ara ja en tenen repartits per tot el món, amb delegacions i distribuïdors en 25 països i amb clients com Viena, Burguer King, Pachá, Levi’s o Lacoste, entre altres.

drats, el doble que l’anterior. En l’acte d’inaguració, els Reis d’Espanya van lloar la tasca d’IESE en l’àmbit de l’educació.

Indo Nova imatge corporativa La multinacional catalana que fabrica ulleres ha canviat la imatge corporativa als 80 països on té presència. La idea és -igual com ha fet amb les ulleres- modernitzar la imatge i fer-la més clara, rellevant i uniﬁcada, en paraules dels responsables de màrqueting de la companyia. El nou lema de l’empresa que dirigeix Antoni Olivella és “Els teus ulls, el nostre món”.

Seat Repunt de les vendes L’empresa catalana ha venut 430.000 vehicles al llarg de 2006, un 1,9% més que l’any anterior. Trenca, a més, la tendència a la baixa en les vendes, ja que al 2005 havien reculat un 4,5%. La major part de les vendes de Seat són als països de l’Europa Occidental, amb un 83% de les vendes.

IESE

Simon Holding

Campus nou L’escola de negocis ha inaugurat l’ampliació de les instal·lacions que té a Barcelona. El nou cam pus té 30.000 metres qua-

Creixement de futur L’empresa fabricant de material elèctric està construint dos centres productius, un a Rússia i l’altre a l’Índia. L’activitat exterior de la catalana és la que li aporta més creixement i ha permès que al 2006, Simon tingués una facturació de 310 milions, un 19% més que l’any anterior. L’empresa va estrenar aleshores ﬁlials comercials a Turquia i Ucraïna i avui té 20 fàbriques arreu del món.

Panorama / EMPRESA - 17

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

EL MES NEGATIU Sisolar

Adif

Plaques solars xineses La catalana ha invertit 500 milions d’euros en la compra de plaques solars a Solarfun, una empresa xinesa líder del sector i que ﬁns i tot cotitza al Nasdaq. És la inversió més important que ha fet una empresa espanyola a la Xina en energies renovables. Sisolar distribuirà aquestes plaques per tot Espanya, i vendrà els mòduls sobretot a empreses promotores de parcs solars. Sisolar es va constituir al desembre i té seu a Barcelona i a la Xina.

Esquerdes al Prat L’ens gestor de les infrastructures ferroviàries ha tornat a ser notícia per problemes en la construcció de la línia del TGV. Si en el tram Madrid-Lleida van ser els sots profunds en el trajecte, ara es tracta d’esquerdes a un seguit de cases i carrers del Prat de Llobregat, per on passa la línia Tarragona-Barcelona. Adif ha hagut d’instal·lar a corre-cuita una oﬁcina d’atenció al ciutadà i ha encarregat nous informes per esbrinar per què es produeixen aquestes esquerdes i com afectaran al trajecte que encara s’ha de construir. Hi

Sony Bones noves a Viladecavalls La venda de pantalles planes de televisió va a bon ritme i la multinacional japonesa ha decidit fer ﬁxos 450 empleats de la plantilla. Això sí, serà a canvi de més ﬂexibilitat. Bona part dels treballadors estaran a disposició per fabricar si cal el cap de setmana i per quedar-se després a casa si no hi ha necessitats productives.

Port Aventura Temporada rècord El parc temàtic de Vila-SecaSalou ha tancat la millor temporada, amb un rècord de visitants (3.900.000 persones) i de beneficis (12,4 milions). A Port Aventura, propietat de La Caixa, li ha funcionat l’estratègia de canvi d’orientació cap al turisme més familiar. La nova temporada es reobrirà el 23 de març.

ha moltes veus d’alerta, ja que el TGV ha de passar pel bell mig de Barcelona i es tem que pugui afectar –a banda de domicilis particulars- ediﬁcis tan emblemàtics com la Sagrada Família. Des del govern català, tot i que no són partidaris de tornar a revisar el trajecte, asseguren que es faran tots els informes que siguin necessaris per evitar que es produeixin desastres com el del Carmel.

els pagaments a fer en euros. Això, diuen els directius, penalitza els resultats. El nou equip director de l’Airbus, però, remarca que al 2006 han tingut més comandes que mai, cosa que demostra, insisteixen, que els seus productes són atractius per al mercat. La situació d’Airbus preocupa desenes de petites empreses catalanes que hi proveeixen algun producte.

dels que esperava l’empresa. Els usuaris ho atribueixen al fet que l’estació està a uns quants quilòmetres de la ciutat i que la xarxa de transport públic per arribar-hi no està del tot desenvolupada.

Dogi Acomiadaments La tèxtil catalana acomiadarà 80 persones de la fàbrica del Masnou per retallar costos. L’empresa, que dóna feina a 600 persones, vol estalviar 3 milions aquest any i millorar el procés productiu. Els sindicats temen que hi hagi més acomiadaments després que Dogi hagi hagut de fer un important esforç financer per poder comprar la tèxtil nordamericana EFA Holdings.

Mas Molas Concurs de creditors La tèxtil del Bages ha presentat l’antiga suspensió de pagaments i ha optat per tancar la fàbrica que tenia a Navas, on hi treballaven 70 persones. Mas Molas no pot fer front al pagament dels seus deutes, ja que els ingressos van a la baixa a causa de la competència dels països asiàtics. Amb aquest tancament, l’empresa posa fi a 60 anys d’activitat a Catalunya.

Fribansa Condemnada per soroll Un jutjat de Girona ha donat la raó als empleats de l’empresa càrnia de Sant Joan de les Abadesses i obliga Fribansa a pagar un plus a part de la plantilla pel soroll a què s’han de sotmetre mentre treballen, ja que han d’aguantar una fressa que supera el límit permès per la llei.

Airbus Pèrdues i retards El fabricant europeu d’avions ha assumit que l’any el tancarà amb pèrdues per primera vegada a la seva història i que ha perdut el lideratge en benefici del nord-americà Boeing. Airbus, filial del consorci EADS, ha patit una crisi institucional arran dels retards en l’entrega del popular A-380, l’avió comercial més gran del món, que ja acumula dos anys d’endarreriment i que ha comportat que l’empresa hagi de pagar indemnitzacions importants als clients. A més, també ha patit per la devaluació del dòlar, ja que l’empresa ven en aquesta moneda però, en estar establerta a Europa, té tots

tir d’ara, La Sirena serà només una empresa comercialitzadora de productes congelats i la manipulació, envasat i etiquetatge dels aliments s’externalitzarà totalment. De fet, ja hi ha un 90% dels productes que arriben a les botigues de La Sirena directament dels proveïdors que té el grup arreu del món. El grup 3i diu que prefereix utilitzar els recursos que tenia a Viladecavalls a obrir més botigues i preveu duplicar les que té i arribar a 400 d’aquí a tres anys.

La Sirena

Punto Cash Desapareix com a marca La cadena de centres majoristes ara propietat de Miquel Alimentació desapareixerà i quedarà integrada en la xarxa Gros Mercat (GM). Punto Cash era propietat de Carrefour fins que fa dos anys va decidir posar-la a la venda, una opció que va convèncer a Miquel Alimentació, la principal empresa de Girona.

Volkswagen Escàndol internacional L’ex director de recursos humans de la ﬁrma automobilística, Peter Hartz, s’ha declarat culpable de 44 desfalcs a l’empresa i ha admès que va afavorir amb pagaments injustificats al comitè d’empresa, per garantir una certa pau social. Ha explicat que va fer, no només pagaments en efectiu a alguns líders sindicals, sinó que també va finançar festes, sortides i viatges amb prostitutes i amants a costa de la companyia. Amb la seva declaració, Hartz ha evitat la presó, ja que, a partir d’un pacte entre ﬁscalia i defensa, tindrà una condemna de menys de dos anys i una multa de 360 dies del salari (1,8 milions d’euros). Els analistes alemanys no es creuen la versió del president del grup, Ferdinand Piëch, que sempre ha mantingut que no sospitava res de tot aquest escàndol.

Delphi Renfe

Tanca a Viladecavalls El grup inversor britànic 3i, propietat de la Sirena, ha decidit tancar la fàbrica de manipulat de productes congelats que tenia el grup a Viladecavalls des de feia 14 anys i on hi treballaven 42 persones. A par-

Pujada de tarifes Ha encarit especialment les de llarga distància i TGV. Ha estat un encariment d’entre el 3 i el 4,15% i els usuaris s’han queixat del greuge comparatiu que suposen les tarifes del TGV Tarragona-Madrid en relació a les del Madrid-Sevilla, on hi ha ﬁns i tot abonaments pels usuaris més habituals. En un mes d’activitat del TGV a Tarragona, hi han passat 20.151 passatgers, menys

Tancaments a la vista El grup nord-americà que fabrica components per cotxes preveu tancar dos de les cinc fàbriques que té a Espanya, en el marc de la reestructuració que va engegar fa dos anys, quan va fer suspensió de pagaments. Delphi té fàbriques a Saragossa, a Càdis, a Pamplona, a Sant Cugat i a Sant Vicenç dels Horts. UGT dubta que el tancament afecti les fàbriques catalanes, ja que recentment s’han fet millores per augmentar la producció.

18 - EMPRESA / Agrupacions Empresarials

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JUAN ROSELL, PRESIDENT DE FOMENT DEL TREBALL

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Un govern no governa millor perquè faci més lleis”

CAMBRES CATALANES

L’empresari Juan Rosell torna a presidir la patronal catalana per tercera vegada consecutiva i última, ja que la darrera reforma dels estatuts estableix un límit de dos mandats. Segons el president de Foment, “trobar-me en el meu darrer mandat és un avantatge, perquè probablement no has de ser tan moderat i pots dir coses més punyents del que normalment pots fer si tens previst continuar”. universitats se n’adonen que no poden anar per si soles i veuen que la connexió amb l’empresa s’ha de fomentar.

ÀGATA SERRA

Amb el nou govern s’ha assolit el clima polític estable que tant s’havia sol·licitat des de Foment? Això ho reclamem sempre. Un país sempre vol estabilitat política, independentment de qui mani, perquè és clau per a qualsevol economia. De fet, des del món empresarial no esperem massa coses dels governs, ni positives ni negatives, el que volem és que gestionin de la millor manera possible. Crec que s’ha de deixar passar encara temps per valorar la tasca del nou govern però, de moment, no han ﬁcat la pota ni una sola vegada. Segons les xifres oﬁcials sembla ser que el balanç de l’economia catalana és bo. Des de Foment es comparteix aquesta idea? No és que compartim o no, les dades són les que són, el creixement del PIB és el que hi ha, la baixada de l’atur és la que hi ha, la recaptació d’impostos és la que hi ha... Per tant, no podem dir que l’economia no funcioni ni que vagi malament, perquè les dades són objectives i concretes i això ens agradaria que seguís així per molts anys, i que la nostra competència que és Eu-ropa segueixi on està. No ens hem de mirar en països que ocupen el 30è lloc al món, sinó amb els que estan en els primers llocs. Els empresaris encaren amb optimisme el 2007? Els empresaris són optimistes, aquesta és una de les seves característiques, nosaltres volem anar sempre endavant. Si un empresari fos pessimista, no ho seria. Per això moltes vegades els empresaris prenem més riscos, perquè el

Juan Rosell en un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

risc vol dir exageració d’optimisme. Però hi ha aspectes que els preocupen com ara la reducció de l’impost de successions? Insistim en què, respecte a la resta d’empresaris espanyols, hem de tenir els mateixos avantatges. No és que estiguem en contra que hi hagi diver-

“Hem de tenir els mateixos avantatges que les altres comunitats” sos impostos a tot l’Estat, però no podrem tenir el mateix nivell de competitivitat si aquí no es fan les baixades d’impostos que les altres comunitats estan fent. Pel que fa a l’impost de successions, a Catalunya hem de fer exactament el mateix que la resta de comunitats, perquè sinó al ﬁnal els empresaris decidirem on més ens interessa estar. En repetides ocasions ha criticat l’excessiva burocratització.Quèvoldirexactament amb això? A nosaltres ens agraden les lleis, però no l’excés de legislació. Un govern no governa millor perquè

faci més lleis. No pot ser que l’impost de societats es canviï cada dos per tres o que en l’impost de la renda hi hagi hagut més de 500 canvis en els darrers deu anys. Hi hauria d’haver un pacte entre polítics per tal que una llei quan es faci no es pugui canviar en com a mínim una o dues legislatures. Aquí, i també a Europa, es fan moltes lleis per nas polític i no es miren quines són les seves conseqüències econòmiques i això caldria veure-ho. Quins són els seus reptes per aquest mandat que tot just inicia? Són bàsicament tres. Conscienciar les empreses de la necessitat de formar-se, tractar de mentalitzar-les de la importància de l’R+D i, finalment, tractar de veure com els podem donar un cop de mà en el tema de la internacionalització. Les universitats formen bons empresaris? Els empresaris neixen i es fan, però només si l’ambient del país es procliu. Per això és molt important que la connexió de les universitat amb l’empresa sigui cada cop més evident. En aquest sentit, crec que cada cop més les

Quines repercussions ha tingut la immigració dins el món empresarial? Les onades d’immigració han estat impressionants. La clau del tema és que moltes feines que fins ara estaven fetes per gent d’aquí no s’han pogut fer perquè no hem trobat gent que les volgués fer i, per tant, la immigració les ha acabat fent. El que passa és que això s’ha de fer de forma organitzada i no perquè sí. Cal saber quina quantitat d’immigrants venen i de quina manera ho fan. Confia en què el desplegament de l’Estatut solucioni definitivament el problema de la manca d’infraestructures a Catalunya? El tema de les infraestructures és totalment clau perquè funcioni un país. Jo crec que amb la recaptació fiscal que hi ha hagut en els darrers anys es poden fer moltes coses i, per tant, s’ha de veure en què s’inverteix, quines són les prioritats, i perquè es fa el que es fa i, sobretot, ser competitius. El que no pot ser és fer una carretera de dos carrils i que, al cap de quinze anys, es vegi que no té prou capacitat. S’han de començar a fer les coses amb perspectiva de com a mínim trenta anys. Es planteja en un futur presentar-se a les eleccions per presidir la CEOE? Això, en aquests moments, està absolutament descartat. A més, amb les circumstàncies polítiques que hi ha és del tot impossible.

LES CAMBRES CATALANES ES REUNEIXEN AMB EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, s’ha reunit per primer cop amb els presidents de les tretze cambres catalanes, que li han demanat el seu suport en el compliment de la funció consultiva d’aquestes corporacions respecte projectes normatius, tal i com preveu la Llei de Cambres. També li han manifestat l’interès en participar i col·laborar en els viatges institucionals de la Generalitat que tinguin un contingut econòmic i empresarial. Així mateix, han informat al vicepresident sobre el Pla d’Acció Internacional de les Cambres 2007. Per la seva part, Carod-Rovira ha explicat l’enfocament que el nou Govern dóna a les relacions exteriors i ha manifestat la voluntat del Govern de solucionar l’excessiva càrrega burocràtica que pateixen les empreses. ASCEF-COMERTIA L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR I COMERTIA SIGNEN UN ACORD

L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF) i Comertia han signat un conveni amb l’objectiu de “fomentar la cultura empresarial en general, i en particular la continuïtat de l’empresa familiar de part dels descendents”. Així, la signatura d’aquest conveni permetrà a ambdós organismes intercanviar informació en matèria d’empresa familiar, alhora que consolidar projectes comuns per tal d’ajudar-se a créixer i innovar a les empreses catalanes.

CECOT LA PATRONAL MOSTRA PREOCUPACIÓ PER L’AUGMENT DE L’ELECTRICITAT

La patronal Cecot mira amb preocupació la decisió del Govern per aquest any 2007 d’augmentar les tarifes d’electricitat. L’increment dels costos energètics, tant de l’electricitat com del gas, afecten directament la competitivitat de les empreses catalanes i molt en especial a les pimes. El sector industrial, principalment, està patint augments de ﬁns a un 30% sobre les factures de l’electricitat. “Amb aquests augments tan elevats en les factures d’electricitat, les pimes tenen un altre component de pèrdua de competitivitat més. Difícilment podrem mantenir el sector industrial i manufacturer a Catalunya”, aﬁrma Antoni Abad, president de la Cecot.

Màrqueting / EMPRESA - 19

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

PABLO ROMERO. DIRECTOR DE MÀRQUETING DE TOSHIBA ESPANYA

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

“Som més originals que a la resta d’Europa” Toshiba és una marca multinacional que ofereix productes que van des dels més coneguts (informàtica, telefonia, televisió, etc.) ﬁns d’altres relacionats amb la medicina i les solucions empresarials d’àmbit industrial. Però, què forma la columna vertebral de l’empresa? La columna vertebral de Toshiba Corporation és la seva política de R+D+I, el que la converteix en líder en tecnologia en una àmplia gamma de productes i serveis en els camps de l’electrònica i la indústria. Quins beneﬁcis diferencials podem reconèixer, des del punt de vista corporatiu i social de la marca? El lideratge en innovació i qualitat en els sectors en els que estem presents. Desenvolupem productes i tecnologies destinades a fer la vida més còmoda a les persones. A més, tant a Espanya com a nivell internacional, som una empresa molt compromesa amb l’acció social i amb el respecte pel medi ambient. Quins són els punts fonamentals de l’estratègia de màrqueting a mig i llarg termini? En el cas de Toshiba, la diferenciació a través de la innovació i la qualitat. La notorietat de la marca Toshiba en el nostre país, es situa dins dels paràmetres previstos? Actualment, Toschiba és la marca top of mind en el mercat dels ordinadors portàtils, i a més, com testifica un estudi realitzat per la consultora independent Ipsos Eco Consulting, la nostra marca és percebuda como la número u en qualitat i en innovació en aquest mercat. Aquestes dades ens animen a seguir invertint en R+D per aconseguir desenvolupar productes diferencials respecte a la competència. Actualment, quins són els factors més importants per a generar satisfacció al client? Preu, servei, qualitat, altres. A mig termini sempre són la qualitat i el servei els que prevalen.

En Pablo Romero, de 41 anys, és el director de Màrqueting i Comunicació de Toshiba Espanya (Divisions d’Informàtica i Electrònica de Consum). Experimentat en el món de la consultoria estratègica i el màrqueting on va passar-hi 10 anys. En aquests moments té tres ordinadors a casa seva. Sabem que li agrada la música i que fins i tot toca en un grup. Com és això? Quin tipus de música fan? Fem Pop-rock. Ens diem “Max Mañana”,, i serem el grup revelació Mañana un d’aquests anys. L’afició em ve des de la infància. A la família de la meva mare hi ha molta vocació artística. Què hauríem d’aprendre del poble japonès? El sentit del compromís i la fidelitat. Quantes hores treballa al dia? Deu.

Pablo Romero, director de Màrqueting de Toshiba Espanya al seu despatx. / CEDIDA

El futur passa més pel màrqueting d’experiències? Sense cap mena de dubte, el màrqueting d’experiència guanyarà importància en els propers anys. En el camp de la tecnologia, des de Toshiba estem convençuts que la millor forma de convèncer a un potencial client de les bondats d’un producte és donarli l’oportunitat de provar-lo, de viure l’experiència personalment. Des del punt de vista del màrqueting i la comunicació, creu que és vàlid pensar en un mercat únic? Clarament no. A què hauran de destinar més recursos les empreses? A fabricar i vendre bons productes o a produir i ﬁdelitzar clients? Hi haurà buit per a les dues estratègies, encara que penso que sense un bon producte és molt difícil desenvolupar una estratègia sostenible a mig i llarg termini. Generar clients pot ser fàcil; només cal invertir en la seva captació. Per ﬁdelitzar-los es requereix una “experiència” positiva amb el producte o servei contractat.

Amb sinceritat, el màrqueting només satisfà necessitats, o és capaç de crearne de noves? El màrqueting identiﬁca i satisfà necessitats, però també és capaç de despertar i estimular desitjos convertint-los a vegades en necessitats. L’èxit d’una campanya de publicitat és mèrit sempre de l’equip anunciant/agència. Està d’acord amb aquest plantejament? Quin percentatge aporta cada part de l’equip? Varia moltíssim del producte/servei anunciat i dels seus valors diferencials. Personalment crec que en el cas de Toshiba, els nostres ingeniers al Japó tenen el mateix mèrit que la nostra agència. Com veu el nivell de publicitat en general al nostre país? Crec que hi ha un nivell alt, per sobre de la mitjana europea. Els espanyols som una mica desorganitzats i ens costa planiﬁcar però som més creatius, originals i pràctics que la resta d’Europa. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓN

Si algun dia es perd (de forma voluntària), amb qui i on el trobaríem? Amb la meva dona, en una caseta de pedra en el camp d’Extremadura. Deﬁneixi felicitat. M’apunto a la deﬁnició que va donar Sèneca fa alguns anys. “Desgraciat és aquell que es té per allò”. La felicitat ve de l’equilibri i la pau interior. Només nosaltres mateixos som amos de la nostra felicitat. Si no tingués el seu treball actual, quina altra cosa li agradaria fer? A més de seguir treballant en el món del màrqueting, em dedicaria a la música i a la pintura. També m’agradaria molt dedicar una part del meu temps a l’ensenyança. Què volia ser de gran quan era petit? Jugador de futbol. Una mania confessable. Em menjo les ungles.

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

20- EMPRESA / Decàleg

EL DECÀLEG DEL MES

COMPTABILITAT

JURÍDIC

CONSULTORIA

TERCER SECTOR

RECURSOS HUMANS

ANSELM CONSTANS

JORDI VERDAGUER

FRANCESC ESTEBAN AMAT

JOSEP ORIOL PUJOL I HUMET

JORDI TOUS PALLARÈS.

PROFESSOR ASSOCIAT DE LA UPF I MEMBRE

ADVOCAT SOCI DE DENVER ADVOCATS

SOCI-DIRECTOR DE FORMACCIÓ.NET

DIRECTOR GENERAL FUNDACIÓ

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

PROFESSOR DE LA URL

PERE TARRÉS

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

DE LA JUNTA DE L’ACCID

Sobre backdating

Una nova Què volem del responsabilitat consultor?

Davids i Goliats

Cremar-se al treball

Es parla molt de l’escàndol del backdating –fixació a posteriori de la data de concessió de les opcions sobre accions– que ha afectat centenars d’empreses nordamericanes. Normalment el preu d’exercici de les opcions que formen part del sistema

La proposta de reforma de la Llei del Mercat de Valors, “Projecte de Llei de Reforma de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, per a la modiﬁcació del règim de les ofertes públiques d’adquisició i de la transparència dels emissors”, té com objecte el d’incorporar parcialment al nostre ordenament dues directives comunitàries, la 2004/25/CE (Directiva de OPAS) i la 2004/109/CE (Directiva de Transparència). La reforma endureix el règim de responsabilitat de l’emissor i els seus administradors, que seran responsables de tots els danys i perjudicis que haguessin ocasionat als titulars dels valors com a conseqüència de que la informació no proporcioni una imatge ﬁdel de l’emissor. Aquesta reforma que podria estar ja vigent en la campanya

Catalunya compta amb una llarga tradició d’entitats socials solidàries que donen resposta a les necessitats de la societat oferint serveis fonamentals com ara l’atenció als infants o les persones dependents. Serveis, abans responsabilitat de la família, que han passat a formar part dels drets que l’Estat garanteix de forma universal. L’administració ha exercit aquesta tasca mitjançant la concessió a aquestes entitats socials que presten serveis des de la proximitat i el compromís social. Es tracta

Sovint diem o escoltem a d’altres que diuen que aquella persona “està cremada” pel seu treball. Cal no confondre termes, matisar i entendre bé el que estem dient. Així, si parlem de la síndrome del burnout o “cremament”, està perfectament descrita i estudiada pels psicòlegs per referir-se a un tipus específic de problemes d’estrès laboral que poden patir els professionals que tenen feines relacionades amb l’ajuda als altres o el treball

de remuneracions coincideix amb el valor de cotització del dia de concessió. Si

Deixaven la data de concessió en blanc per canviar-la aquest valor és baix, l’opció té més recorregut al alça, i pot suposar guanys addicionals per als seus beneficiaris. Les empreses acusades de backdating, en signar l’acord amb els seus empleats/directius, haurien deixat la data de concessió en blanc, i l’haurien fixat posteriorment a la data de cotització més baixa, i això es considera il·legal. Hi ha hagut fins a mitjans de novembre una trentena de dimissions de directius responsables o beneficiaris de l’esquema, i la SEC està formulant càrrecs contra diverses companyies. Cal diferenciar molt bé la qüestió del backdating d’una altra qüestió també relacionada amb les stock options, però no il·legal: triar el moment més oportú per fer la concessió a partir de la informació en mans del consell d’administració: concedir-les just abans d’anunciar bones notícies al mercat o just després d’anunciar-ne de dolentes.

Incideix sobre administradors d’entitats cotitzades de comptes 2006, incideix directament sobre els administradors de les societats cotitzades, els quals haurien d’extremar les seves cauteles sobre els estats financers i meditar-ho bé abans de deixar que els auditors puguin posar objeccions als comptes que aprovin. Els accionistes, en canvi, veuran augmentades les seves facultats i garanties i podran defensar millor els seus interessos i exigir responsabilitats davant possibles irregularitats dels administradors. L’acció per exigir la responsabilitat prescriurà als tres anys.

En el món empresarial, ple de canvis i inseguretats, els directius busquen sovint algú que els ajudi a solucionar els seus problemes, algú a qui “consultar” dubtes, angoixes, i decisions. Del consultor s’espera que tregui les castanyes del foc amb una solució màgica, ràpida i indolora.

S’espera que el consultor tregui les castanyes del foc Un consultor, en canvi, és com un entrenador: no juga el partit, sinó que et prepara per a que el juguis tu. No dóna receptes màgiques des de l’extern, sinó que ajuda a pensar. Genera dubtes i no seguretats. Permet una visió més complexa de la realitat, i al mateix temps, és capaç de simpliﬁcar un problema i explicar-lo de manera gràﬁca, esquemàtica, irònica, còmica, o paradoxal si cal... Un consultor és algú que s’entusiasma amb tu, que et diu les coses directes, a la panxa. Un consultor és aquell qui et fa créixer i no genera dependència. I parlant de consultors, d’aquell que s’entusiasma

d’associacions i fundacions amb pressupostos limitats, que mobilitzen força persones i que no els mou l’afany de lucre sinó la voluntat de treballar pel benestar de la població. La situació d’aquests petits Davids perilla davant l’arribada a Catalunya de grans empreses amb capacitat financera suficient com per oferir preus per sota

Cal evitar que grans empreses es mengin el teixit social i diu les coses de manera directa, no podem oblidar en Joan Payeras. Ens ha deixat un dels millors consultors del nostre país. L’homenatge que li podem fer els que hem après amb ell, és comprovar com el seu mestratge, ﬁns i tot anys després, segueix fent-nos créixer i desenvolupant-nos professional i personalment.

de les despeses durant un primer període per quedarse amb el potencial mercat fins ara atès per les entitats socials. Per evitar que grans empreses es mengin el teixit social català, l’administració ha d’incloure criteris com la clàusula social en els concurs públics. No podem oblidar que l’administració ha de mirar abans que res

Moltes professions poden generar burnout amb persones (per exemple, metges, infermeres, mestres, policies, assistents socials, funcionaris de presons, etc.), encara que cada cop més s’està demostrant que moltes activitats i professions poden generar també burnout. La síndrome de burnout o “d’estar cremat”, sorgeix com a conseqüència de l’exposició

excessiva del treballador a estressors que no es capaç de controlar de manera adequada. Es caracteritza per l’esgotament emocional, la valoració negativa de la capacitat personal de fer la feina, i per la despersonalització que pot presentar el subjecte que fa una professió que fonamentalment “tracta amb la gent”. Es tracta d’una reacció a la tensió emocional crònica creada pel contacte continu amb altres éssers humans, en particular quan aquests tenen problemes o motius de sofriment. Per això es diu que aquesta síndrome és “el preu d’ajudar als altres”. Si una persona s’implica excessivament es veu desbordada.

Decàleg / EMPRESA - 21

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

EL DECÀLEG DEL MES

PATENTS

LABORAL

INNOVACIÓ

ANNA VIDAL

BEATRIZ CARRO

LUIS PARDO CÉSPEDES

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO

RAFAEL A.ESCARPIZO CORREA

DPTO. PATENTES

DIRECTORA I FUNDADORA DE BARCELONA

DIRECTOR DE SAGE SP CATALUNYA

DIRECTOR GENERAL D’AUGERE & ASOCIA-

DIRECTOR TÈCNIC

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

RELOCATION SERVICES

DOS I D’AUGERE FOUNDATION

AON CONTROL DE RIESGOS

Assignatura pendent

Un mercat en expansió

Creix la tecnologia?

No els desmotivin

Gestió de reclamacions

Segons les dades de la Comissió Europea, en el darrer estudi sobre les sol·licituds de patents, Espanya es troba a la cua d’Europa en innovació. I és que Espanya presenta una tendència negativa malgrat ser un país que té recursos per potenciar tant la creativitat de les invencions com la difusió de les mateixes.

El lliure comerç, la globalització, l’obertura de les fronteres entre els països de la Comunitat Europea, les noves tecnologies i l’increment de línies aèries de baix cost han transformat el mercat laboral. Els professionals de diferents sectors es traslladen cap a d’altres indrets per progressar en la seva carrera. Les empreses envien als seus directius i representants a gestionar

Anem pel tercer any consecutiu de creixement de les tecnologies! Desprès de l’esclat de la bombolla de la mal anomenada “nova economia” en l’any 2000, semblava que els dies per a la tecnologia estaven comptats, almenys en termes econòmics. Res

Rebaixin les expectatives retributives de l’oferta, demostrant d’entrada un cop de força en la negociació

Es promou la integració de directius estrangers les delegacions ubicades en altres països. En aquest context, sorgeixen les agències

En aquest estudi hem de tenir en compte la no con-

Espanya està a la cua d’Europa en innovació i sol·licitud de patents templació de la figura del model d’utilitat, figura registral que no existeix en tots els països de la unió, i que a Espanya representa un més que important percentatge de les invencions sol·licitades. La no protecció de les invencions comporta la lliure comercialització o explotació, no veient-se recompensat l’esforç tecnològic i econòmic empleat en la materialització de la invenció. És per això que a Espanya h a u r i e n d e d u p l i c a r- s e els mitjans que donin a conèixer una política de protecció que compensi els esforços realitzats pels inventors, així com per aquelles empreses que inverteixen una part dels seus recursos en recerca i desenvolupament (R+D).

de relocation que promouen la integració dels estrangers de nivell adquisitiu alt i de les seves famílies en els territoris on han estat destinats i faciliten la seva adaptació en un nou entorn cultural i laboral. El sector dels serveis de relocation obre noves vies de col·laboració comercial amb l’estranger. De fet, es ﬁrmen acords amb altres agències del sector, tant nacionals com internacionals, i s’incrementa la projecció de negoci més enllà dels límits territorials convencionals. Amb tot, la demanda del servei continua en augment. El desenvolupament d’aquest àmbit ha fet que les firmes reforcin els seus equips professionals amb consultors multiculturals que coneixen la política i la cultura del país, així com els procediments legals, i realitzen un seguiment personalitzat durant tot el procés.

mes llunyà. A nivell mundial el sector TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) té previst generar aquest 2007 2,1 bilions d’euros, un 5% més que l’any anterior. A Espanya i Catalunya, recents estudis apunten a un creixement real l’any 2006 de un 10% que llença la xifra de més de 43.000 milions d’euros. Les perspectives de creixement per aquest 2007 estan entre un 8% i un 9%, netament positiu i sobrepassant la mitjana mundial. A més de la continuïtat esperada d’innovació privada i pública, tant en el software, hardware , com en serveis, la societat també avança i aposta per les tecnologies. S’espera que durant aquest any s’arribi a la xifra de 6 milions de llars connectades

La societat avança i aposta per les tecnologies a Internet, de les quals quasi 5 milions estaran cablejades amb ADSL, és a dir, amb les autopistes de connexió que permetin una navegació més veloç. Tot això són bones notícies per al sector TIC, les empreses i la societat en general. És ara que hem d’aprofitar aquest impuls digital per a traduir-lo en productivitat i creixement econòmic, aquí està el nostre repte.

MANAGEMENT

Cal motivar el personal des del primer dia de feina ja que és bo deixar clar qui mana. No els acompanyin en el seu primer dia de feina ni els presentin els companys, la filosofia de l’empresa i altres detalls que els puguin fer sentir com a casa. No els guiïn ni tutoritzin en la seva nova posició, és bo que demostrin el que valen per si mateixos. No explicitin què s’espera d’ells, així tindran més marge de maniobra per canviar el rumb quan els interessi i exigir-los després el que sigui. No els donin feedback ni els avaluïn, ja que és bo que

sempre pensin que poden ferho millor. No es preocupin pels seus interessos personals, expectatives o prioritats, ja que no és bo intimar; podrien arribar a mostrar les seves emocions. No inverteixin en el seu desenvolupament personal i professional, ja que quan els formin marxaran. No es preocupin per conèixer qui són, ja que podrien descobrir que són millors que vostè. No els clarifiquin en què estan contribuint amb la seva feina, ja que podrien tenir una visió més àmplia i trobar sentit al que fan i es bo que es centrin en el que els pertoca sense preocupar-se de res més; en definitiva, se’ls paga perquè facin allò que se’ls encomana i no perquè pensin. Segueixin al peu de la lletra aquestes instruccions i tan sols aconseguiran desmotivar-los des del primer dia.

ASSEGURANCES

Què fa una empresa quan ha de gestionar les reclamacions dels seus propis clients per danys causats i derivats de la seva activitat? La solució tradicional de transferència total d’aquesta activitat a companyies asseguradores no és tan senzilla. Les asseguradores, coneixedores dels problemes d’administració que generen les reclamacions,

La millor opció és la gestió aliena a l’empresa han decidit no assumir tals riscos establint franquícies elevades o bé imposant primes. Això crea un problema a les empreses i a l’Administració, doncs han d’assumir la gestió, tramitació i indemnització de les reclamacions amb la necessitat d’incrementar recursos, crear sistemes d’informació, control de gestió de pagaments, coordinar la intervenció de departaments, contactar amb professionals externs que assessorin, etc...I amb el possible impacte en la seva imatge. Però, per què no externalitzar aquest servei? El trasllat fora de l’empresa permet: alliberar recursos propis, evitar la necessitat de crear i desenvolupar eines de tramitació per al seguiment i control de les reclamacions, ﬁns i tot, el tediós procés del pagament de les indemnitzacions. En ser una gestió aliena a l’empresa, assegura l’objectivitat en la resolució de les reclamacions. La millor opció és traslladar la gestió a empreses que poden arribar a majors graus d’eficàcia, rentabilitzar la gestió, controlar la despesa, mantenir canals d’informació ﬁables, millorant la imatge de l’entitat.

22- ECONOMIA / Anàlisi

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CANVI CLIMÀTIC

Demà serà massa tard Actualment Catalunya triplica l’emissió de gasos que permet el Protocol de Kyoto. Segons aquest acord internacional signat l’any 1997, durant el període 1990-2012 l’increment màxim d’emissions hauria de ser del 15%, mentre que les estimacions efectuades el 2006 se situen al voltant del 43%. El govern de la Generalitat ha creat l’Oﬁcina de Canvi Climàtic i l’ha dotat amb un milió d’euros.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Fins ara, els nombrosos símptomes del canvi climàtic gairebé tan sols s’havien traduït en notícies del tipus: “el novembre passat l’Observatori Fabra va registrar una temperatura mitjana de 14,6 ºC, 3,6 ºC per sobre de la mitjana i la més alta des del 1913”, “el consum de gas baixa un 21% a causa de la calor de l’hivern”, “la manca de neu redueix un 30% l’afluència a les pistes” o bé “el clima d’Anglaterra es torna mediterrani i permet plantar vinyes, oliveres i ametllers”. Cal dir que la controvèrsia dins de la pròpia comunitat científica, fortament dividida entre els partidaris i els detractors d’aquesta teoria, tampoc havia ajudat gaire a prendre consciència del fenomen. No obstant, darrerament hi ha hagut diversos esdeveniments que podrien

Glaciar de Noruega /SHUTTERSTOCK

significar un punt d’inflexió. Un dels més clars, sens dubte, és l’estudi d’impacte econòmic que acompanya l’informe de la Comissió Europea sobre la nova política energètica de la UE. En síntesi, l’estudi conclou que la crescuda del nivell del mar, deguda a l’escalfament global del planeta, podria tenir unes conseqüències de gran abast. Un primer escenari, caracteritzat per una crescuda petita, podria tenir un cost anual de 2.300 milions d’euros el 2020 i 2.200 milions d’euros el 2080, si hi hagués un procés d’adaptació general, o bé un cost anual de 4.400 milions d’euros el 2020 i 9.300 milions d’euros el 2080, si no es pro-

La conclusió és ben clara: el cost de no fer res pot ser elevadísim duís aquesta adaptació. Un segon escenari, caracteritzat per una forta crescuda del nivell del mar, podria suposar un cost anual de 5.400 milions d’euros anuals el 2020 i 11.100 milions d’euros el 2080, amb adaptació prèvia, o bé, ﬁns i tot, de 5.900 milions d’euros anuals el 2020 i 42.500 milions

Platja de Sitges al mes de gener /DIEGO CALDERÓN

d’euros sense adaptació. La conclusió és ben clara: el cost de no fer res pot ser elevadíssim. D’altra banda, en el transcurs d’una conferència recent celebrada a Tribuna Barcelona, el professor Ramon Folch ha aﬁrmat amb contundència que no ens trobem davant d’un problema ambiental, sinó, essencialment, davant d’un problema econòmic, és a dir: per al nostre sistema productiu. A més a més, segons aquest expert: “Catalunya se’n veurà particularment afectada a causa de la seva singularitat geogràﬁca, amb molta costa i just al nord d’un desert immens, i la seva economia, sustentada en gran part en dos sectors tan dependents del clima com són el turisme i la construcció”. Certament, l’increment de les temperatures pot fer caure en picat les vendes de roba d’abric i pot tenir greus conseqüències per a la indústria tèxtil. Però, per la mateixa raó, encara hauríem de témer molt més l’impacte de les tòrrides temperatures estiuenques sobre l’activitat turística. Si el clima mediterrani es trasllada a l’Europa del nord, quanta gent deixarà de visitar el nostre litoral? Els efectes del canvi climàtic sobre la construcció o l’agricultura resulten igualment preocupants. I, en

darrer terme, si les reserves hídriques continuen disminuint, ﬁns i tot la disponibilitat d’aigua per a usos domèstics es pot veure seriosament amenaçada. No es tracta de sembrar alarmes injustiﬁcades, ni tampoc de recrear-se en el catastrofisme estèril. Personalment, a més, també discrepo de les propostes ecologistes més radicals. Em semblen involucionistes i forassenyades. Sincerament, no crec que la solució passi per substituir les bombetes per espelmes. Però estic convençut que cal començar a actuar, de debò, des d’ara mateix. La passivitat, en aquest àmbit, com en gairebé tots, només pot conduir-nos a l’abisme. Què cal

No ens trobem davant d’un problema ambiental, sinó, essencialment econòmic fer? Per on caldria començar? La resposta del doctor Ramon Folch també en aquest punt va ser genial: “Jo no tinc la solució. Els experts diuen que entre cada 1.000 persones, hi ha un líder, amb la iniciativa i l’empenta suﬁcient com per proposar idees innovadores i factibles. De manera que

l’objectiu ha de ser, en cada àmbit, identificar aquests líders. Endavant, els convido a què hi pensin, hi reﬂexionin i ho provin. Potser entre els presents hi ha algú capaç de plantejar una iniciativa agosarada i eﬁcaç en el seu sector”. Segurament aquesta deu ser la clau: ser-ne tots conscients, estendre i desenvolupar la sensibilitat ambiental a tots els nivells, obrir els ulls i deixar de mirar-nos el melic. Millorar l’eficiència energètica dels processos industrials?, invertir a fons en les energies renovables?, tornar a apostar per l’energia nuclear?, desenvolupar el concepte de ciutat verda, tal com reclama insistentment el World Urban Forum ?... o, simplement, a nivell domèstic, substituir les bombetes convencionals per unes altres de baix consum, amb una eficiència energètica cinc vegades superior? Aquestes, i moltíssimes altres, poden ser mesures encertades i factibles, al nostre abast. Catalunya és responsable de l’1 per 1000 de les emissions mundials de diòxid de carboni. El fet que els EUA (responsables del 35% de les emissions mundials) encara no hagin subscrit el Protocol de Kyoto, no ens autoritza a romandre de braços creuats. En paraules de Ramon Folch: “No podem abdicar del nostre 1 per 1000 de responsabilitat mundial”.

Entrevista / FINANCES - 23

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Finances DOMINGO SUGRANYES, VICEPRESIDENT DE MAPFRE

“Mapfre no és opable” La principal asseguradora d’Espanya ha començat l’any abandonant deﬁnitivament l’estructura mutual i integrant totes les línies de negoci en la SA Mapfre. Objectiu: seguir amb el creixement i convertir-se en una de les cinc principals asseguradores europees. Quin destacaria que és el punt més fort de Mapfre? La xarxa de distribució i el que se sol anomenar cultura d’empresa. Mapfre té una forta cultura d’empresa, hi ha una forta motivació de la gent, hi ha un gran entusiasme.

PATRICIA ACEVES

Mapfre ha començat l’any convertida en Societat Anònima... Com ho han rebut els socis? Realment Mapfre no s’ha transformat en una Societat Anònima, seria un descripció massa simple d’una cosa més complicada. En realitat, Corporació Mapfre ja era una S.A que cotitzava en borsa i integrava les nostres principals societats. Però hi havia una part del nostre negoci que no estava en la S.A: Mapfre Mutualitat, especialitzada en assegurances d’automòbils, Mapfre Agropecuaria, i altres societats més petites. Aquests negocis són els que ara s’aporten a l’antiga Corporació Mapfre, que canvia de nom i passa a dir-se Mapfre Societat Anònima. De totes maneres, la part que no era dintre de la S.A era quantiosa… Sí, el que s’aporta gairebé duplica els volums de negocis i beneficis que hi havia en l’antiga Corporació Mapfre. En termes de nombre d’accions, el que s’aporta equival gairebé al 90% del que havia; és un canvi molt important. La Societat que cotitza en borsa tenia 4.300– 4.400 milions de capitalització borsària i ara en tindrà prop de 9.000 als preus actuals.

Serem un dels cinc grans asseguradors europeus, ho creiem així Ha estat ben acollit el canvi pels socis? Són més de 5.200.000 persones que aquests dies estan rebent una carta informant-los que tenen dret a triar entre rebre 73,40 euros, 23 accions o el valor actual de 23 accions, que és més de 73 euros. Aquest procés durà un cert temps... s’ha dit que a Correus mai s’havia vist un enviament tan gran!. L’acollida ha estat bona. Tots els assegurats de

Com preveuen que evolucioni el sector a Espanya? El sector s’ha professionalitzat molt, s’ha concentrat una mica, no tant com molta gent esperava, però sí una mica. Encara tenim molt per fer; la major assignatura pendent que té l’assegurança espanyola és l’assegurança de vida. La necessitat d’estalvi a llarg termini és coneguda, existeix.

cotxes eren mutualistes, i penso que un accionista pot sentir-se més vinculat a la societat que un mutualista i, per tant, esperant que molts dels antics mutualistes es transformin en accionistes, estaran més vinculats que abans. El mercat ho ha acollit bé i les accions s’estan revaloritzant. Per què recomanaria comprar accions de Mapfre? Mapfre és una inversió segura a llarg termini perquè els negocis de Mapfre creixen, estan molt sanejats, els resultats són bons, tenim un gran potencial de creixement en els territoris que ja estem treballant, tenim operacions internacionals molt actives i tenim la possibilitat de ﬁnançar eventuals noves operacions en altres països com Estats Units, Itàlia, Xina... hi ha potencial de creixement. Aquest creixement serà més senzill ara com Societat Anònima que abans sent Mutualitat? Som un grup que creix fortament, sempre ho hem fet. I sí, és cert que amb la nova estructura es faciliten reformes de gestió internes que seran positives per a continuar i augmentar el creixement. Amb totes les entitats, Mapfre Automòbils i les altres estant sota el mateix accionista, es poden unificar unitats que abans estaven massa separades, posar en comú sistemes

d’administració, sistemes informàtics... La nova estructura dóna un impuls que a més es combina amb una renovació generacional en Mapfre. Mapfre vol convertir-se en una de les primeres asseguradores d’Europa. Creixeran comprant altres empreses competidores? Sí, encara que ara soni una mica grandiloqüent dir que serem un dels cinc grans asseguradors europeus, ho creiem així. I sens dubte, serà fent adquisicions. Una vegada en tinguem fetes algunes a Estats Units, potser en algun altre país europeu o Mediterrani, a l’Extrem Orient, ho veiem possible. No cal pensar que anem a comprar fàcilment una gran empresa a França o a Alemanya perquè són mercats madurs, on la competència és més dura i on és potser menys evident que aportem valor... però tot es veurà. Les adquisicions bàsicament depenen de les oportunitats. I Mapfre ha rebut alguna oferta de compra? No, Mapfre no és opable. No hi ha possibilitat que arribi a terme una oferta per la majoria de Mapfre, no és pensable. El que sí hem rebut han estat ofertes de gent que vol comprar una participació petita.

Sí, però la major part de l’estalvi està en el sector immobiliari. Comprar un pis s’ha convertit en una forma d’estalvi. És una opció intel·ligent? Ha estat una etapa del desenvolupament espanyol, on el gran actiu d’estalvi ha estat la casa. Potser això canviarà per necessitat, perquè el preu de l’habitatge ha pujat molt i la nova inversió es fa més difícil. La gent jove començarà a pensar a estalviar amb productes més al seu abast, com poden ser les assegurances de vida. Una altra cosa que afavoreix l’estalvi mitjançant l’assegurança de vida és l’èmfasi que posa ara la nova legislació fiscal en les rendes vitalícies, que és una forma d’estalvi molt típica en altres països però gairebé inexistent a Espanya. Creu que la reordenació que ha fet Mapfre pot ser un exemple per a altres entitats, com les caixes? Nosaltres no pretenem ser exemple de ningú. Cadascú haurà de fer la seva pròpia anàlisi. Per a Mapfre ha estat una fórmula molt bona la de tenir durant més de 25 anys una filial cotitzada, que ens ha permès créixer molt, finançar el nostre creixement i ara era el moment de fer aquesta transformació que obre altres possibilitats més grans des del punt de vista financer i fa més comprensible el bon govern del grup.

MOLT PERSONAL Domingo Sugranyes, vicepresident quart de Mapfre S.A., va néixer el 29 d’abril de 1945 a Friburg (Suïssa). A punt de jubilar-se, mira enrere per a recordar la seva trajectòria professional dels últims anys. Un lema de vida... Sent pragmàtic, la veritat és que no tinc cap lema. Si calgués sintetitzar la meva actuació es podria dir que he intentat corregir malentesos. Hi ha una gran quantitat de coses que es deixen de fer o enfrontaments que neixen perquè simplement falta traduir els termes del que diu un i el que entén l’altre. Com va arribar al sector assegurador? Estava en una organització internacional a Brussel·les i allà vaig conèixer a Ignacio Hernando de Larramendi, que és qui va crear la Mapfre moderna, i com que jo era espanyol de passaport, em va convidar en l’any 81 a treballar en Mapfre. Vostè es jubila just aquest any. Amb el sentimient del deure complert? Em jubilo en un any menys divuit dies, exactament. En el professional no puc dir que no em senti satisfet, en particular d’aquesta última etapa en què s’ha fet aquest gran canvi en el qual jo només he estat un dels molts que hi ha participat. De totes maneres, me’n vaig molt insatisfet en el sentit que tinc moltes ganes de fer altres coses. I jo crec que sí, em queda molt deure per complir. Quins són els seus hobbies? La lectura, la música, el ioga, l’esquí.... als meus néts no els hi puc dir hobbies perquè són molt més. Què fa per a desconnectar? Mai m’ha costat desconnectar. Una cosa que em serveix molt per a desconnectar és, sortint de l’oficina a hores una mica avançades, posar en el cotxe un cd d’òpera.

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors

VALORS DEL MES DOW JONES

12670,6

23 desembre 23 gener

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,27%

+2,77%

+1,97%

+2,11%

-1,22%

4134,86 4.187,55

1.753,55 1.892,18

17.169,19 17.507,4

6.608,86 6.748,37

1,312 1,296

ÍBEX

14588,6

L’ANY COMENÇA BÉ

Tot i que hi ha hagut més alt-ibaixos, gener ha estat un bon mes en general per les borses d’arreu del món, que han continuat pujant. L’euro ha relaxat una mica el canvi amb el dòlar.

12615

14483

5650

12559,4

14377,4

5610,6

12503,8

14271,8

5571,2

12448,2

14166,2

5531,8

12392,6

14060,6

5492,4

12337

13955

5453

12281,4

13849,4

5413,6

DESEMBRE

GENER

DESEMBRE

GENER

CAC

5689,4

DESEMBRE

GENER

LA BORSA DE BARCELONA PLANTEJA CREAR UN NOU INDICADOR

Un Íbex a la catalana El servei d’estudis de borsa de Barcelona avala la constitució d’un nou indicador en què es recolliria l’evolució d’una quinzena d’empreses catalanes que cotitzen. Seria una forma de mesura la “salut ﬁnancera” de les que tenen la seu social al nostre país. A. MASIP

Es dirà BCN Indexcat i hi formaran part 15 empreses catalanes de referència, entre les quals hi són, com no podia ser d’una altra manera, Abertis, Banc Sabadell, Gas Natural i FCC, però també altres de menys capitalització i significació borsària, com Damm o Ercros. 2006 va ser un any especialment remarcable per les empreses catalanes, ja que n’hi va haver fins a tres que es van atrevir a saltar als parquets, i totes tres estarien recollides en aquest indicador: Renta Corporación, Grífols i Vueling. La finalitat d’aquest nou indicador, segons el president de la borsa de Barcelona, Joan Hortalà, seria “mesurar el comportament borsari de les empreses més rellevants del mercat de valors espanyol amb seu social a Catalunya, i en la mesura que són representatives de l’activitat econòmica catalana, ser un referent de la interrelació entre el cicle real i el cicle financer en l’àmbit català”. Encara no hi ha una data definitiva pel llançament d ’ a q u e s t n o u i n d i c a d o r, que des de borsa de Barcelona creuen que ajudarà a construir carteres molt sanejades. És per això que l’objectiu és posar-lo en marxa al més aviat possible i per això l’any ha començat amb

la presentació d’un estudi que avala el bon rendiment que tindria una persona que invertís tenint com a referència un índex d’aquestes característiques. Així, al llarg de 2006, l’Indexcat s’hauria revaloritzat un 41,5%, gairebé 10 punts més que l’Íbex i 12 més que el BCN Global 100. I en els últims cinc anys,

L’índex seria un referent del cicle ﬁnancer en l’àmbit català el rendiment acumulat del nou índex català hauria estat del 143%, gairebé el triple que l’Íbex (+55,3%) i que el BCN Global 100 (40,6%). Tot i això, Joan Hortalà insisteix que no es tracta de crear índexs que competeixin entre

ells “la idea és que es complementin i que els inversors tinguin la màxima informació, possibilitats d’inversió i les millors opcions de diversiﬁcació”. Com tampoc es tracta de fer un indicador amb només empreses catalanes per fomentar el que s’ha batejat com a “patriotisme borsari”, ja que, segons el president de borsa de Barcelona “es tracta d’una qüestió estrictament tècnica, semblant a la que històricament han posat en pràctica altres borses mundials i que tenen una estructura similar a l’espanyola”. Tot i això, és evident que aquest seria un instrument també perquè Borsa de Barcelona captés més volum de negociació dins el global del mercat continu. Actualment, s’hi mou el 30% de tot el mercat espanyol.

EMPRESES DE REFERÈNCIA L’indexcat estarà format per quinze grups que hi tenen un pes diferent en funció de criteris com el volum de negoci o la liquiditat. Un canvi en la cotització dels que hi tenen més ponderació afectaria molt més a l’evolució de l’índex que no pas els que hi tenen menys pes. Empresa

Ponderació

Evolució any

Abertis Banc Sabadell Gas Natural FCC Agbar Catalana Occident Grífols Damm La Seda Renta Corporación Ercros Vueling Ciments Molins Mecalux Service Point

15% 15% 15% 15% 11,17% 6,63% 5,78% 3,82% 3,38% 2,87% 1,78% 1,64% 1,26% 1,01% 0,66%

-2,16 6,46 -1,03 2,01 -1,37 5,79 12,18 7,5 6,61 -3,05 9,46 16,21 41,4 20,97 8,64

RENDIMENT SUPERIOR

BANC SABADELL

L’estudi compara com hauria evolucionat l’Indexcat en cas d’haver existit en relació a dos indicadors de referència, l’Íbex 35 i el BCN Global 100. L´índex d’empreses catalanes hi sortiria sempre guanyant.

La revalorització del Sabadell tindrà un impacte considerable en el balanç global de l’Indexcat, en el moment que s’activi aquest nou indicador.

38 INDEXCAT ÍBEX BCN global 100

37 36

37 36 35 34

33 32

31 2004

2005

2006

FEBRER

GENER

Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

FONS MÉS RENDIBLES

DIVIDENDS DEL MES

MECALUX, DE COMPRES

Els fons d’inversió amb capital a la borsa s’han revaloritzat un 32% al 2006 i els plans de pensions un 18% de mitjana. Ara bé, la gran majoria no cotitza en renda variable. Només un 25% dels que inverteixen en fons hi opta, per 10% dels que tenen plans de pensions.

Hi ha quatre empreses que preveuen repartir beneﬁcis entre els seus accionistes aquest febrer. El dia 1, l’SCH, amb 0,107 euros i el Banc Espanyol de Crèdit, que en reparteix 0,45 per acció. El 14 és Vidrala, amb 0,34 euros i el 15 Financiera Ponferrada, amb 0,30.

La catalana productora de material logístic s’ha revaloritzat molt a la borsa en anunciar que ha adquirit una opció de compra pel 100% de la nordamericana UFC Interlake Holding. L’any que ve, Mecalux podrà concretar la compra de l’empresa, que té set fàbriques als Estats Units i a Mèxic.

50.06 50,6

RIOFISA

48 45.4

Sis mesos d’èxit La immobiliària especialitzada en promoció de centres comercials i d’oci s’ha revaloritzat un 140% a la borsa des que va començar a cotitzar, el juliol passat. Tot i això, al gener va patir una considerable sotregada després que Inmocaral presentés una OPA amistosa per quedar-se-la. Rioﬁsa va arribar a baixar gairebé el 5% l’endemà de l’anunci. L’oferta valora l’empresa en 2.000 milions i preveu pagar 44,31 euros per acció.

42.8 40.2 37,6 35 32,4 DESEMBRE

GENER

GAMESA ÉS LÍDER DEL SECTOR AMBIENTAL

Valors renovables Les empreses d’energia van desviant cada vegada més l’atenció i el negoci cap al sector de les anomenades renovables. Mentrestant, les que ja hi estan focalitzades, com és el cas de Gamesa, continuen marcant màxims i són una opció de futur. A.MASIP

Els molins de vent i les plaques solars estan de moda. Bé, en realitat han superat la fase moda per convertir-se en una necessitat i un requeriment cada cop més unànime. Les empreses que ﬁns fa poc s’havien especialitzat en energies convencionals, partint del petroli com a combustible primari, veuen com les mirades ja no estan concentrades en elles sinó en altres que es consideren més innovadores i amb més potencial de futur. És el cas de Gamesa, que s’ha convertit en líder del sector a Espanya i en un referent a nivell internacional. L’empresa basca farà enguany 30 anys, en un moment dolç. Està especialitzada en generació, promoció i explotació de parcs eòlics i també fabrica aerogeneradors i tot l’equipament necessari per desenvolupar aquesta font d’energia. Acapara una quota de mercat del 60% i la seva expansió internacional és imparable, amb inversions considerables ﬁns i tot als Estats Units i a la Xina, mercats difícils per les empreses energètiques espanyoles. A la borsa, les accions de Gamesa estan en màxims però, tot i això, els analistes creuen que el valor no recull encara totes les opcions de futur que hi haurà i, per tant, auguren que poden revaloritzar-se encara més. Segons destaca Jordi Falgue-

res, cap del servei d’estudis de Gaesco “és un valor que encara pot créixer moltíssim, perquè ha apostat per un sector, l’eòlic, on té molt camí a recórrer i, a més, ha diversiﬁcat mercats i ha entrat en països com Estats Units i la Xina on els desenvolupaments es preveuen molt forts”. Gamesa es va revaloritzar l’any passat gairebé el doble de l’Íbex, aconseguint una pujada del

Gamesa es va revaloritzar l’any passat el doble del que ho va fer l’Íbex 35 67%. I, en aquest cas, no va ser a partir de rumors d’opes i de possibles aliances i fusions, ja que, segons explica Falgueras, l’empresa té un nucli dur d’accionistes de referència (BBVA, Iberdrola i Chase Nominee), que farien inviable una operació d’aquestes característiques. Gamesa ha liderat les revaloritzacions de les empreses de renovables, però totes les que s’hi dediquen han tingut millores considerables. Acciona, per exemple, ha recollit els fruits de la seva decisió de canviar el xip constructor per convertir-se en un conglomerat industrial amb una especial incidència en les energies renovables. Per això, al marge d’estar en

disposició de comprar el 25% d’Endesa, l’empresa madrilenya s’ha revaloritzat gairebé el 50% al llarg de l’any 2006, força més que l’Íbex 35. A la borsa de Barcelona, una altra empresa que simbolitza aquesta aposta per les noves energies és Fersa, impulsada originàriament per Fibanc i en la qual hi té una participació destacada Catalana d’Occident i també la Caixa d’Estalvis de les Balears. Avui cotitza a 5 euros per títol, més del triple del preu de sortida. La tendència a l’alça de les empreses renovables s’ha vist de fet a tot Europa i d’altres especialitzades en energies solars com Q-Cells i Solarworld han tingut guanys superiors al 30% en els dos últims mesos. Aquestes empreses s’han convertit també en indispensables dins les cistelles dels fons d’inversió més importants i s’estan ja començant a crear fons dedicats només a accions que n’estiguin vinculades. Merryl Linch, sense anar més lluny, acaba d’anunciar el llançament d’un índex específic d’energies renovables que el que fa és seleccionar les empreses que tenen més potencial entre les tres grans indústries del sector: el biodièssel, l’energia solar i l’eòlica. L’entitat ha escollit 22 empreses i n’hi ha quatre d’espanyoles: Gamesa, Acciona, Iberdrola i Abengoa. Aquest índex llançat ara hauria tingut una revalorització del 216% si

s’hagués instaurat al 2002. En borsa, rendiments passats no garanteixen rendiments futurs, però tots els analistes convenen que la de les renovables és una aposta segura. Perquè, entre altres coses, les adminis-

tracions públiques hi dedicaran un gran volum de recursos a mesura que el canvi climàtic passi a ser una prioritat clau per als governs a tot arreu del món, com ja està començant a passar.

EVOLUCIÓ GAMESA 24,6 22 19,4 16,8 14,2 11,6 9 6,4 GENER 2005

GENER 2007

L’ALTRE “TRIDENT” ENERGÈTIC Si Endesa, Iberdrola i Union Fenosa representen el sector energètic convencional, hi ha unes altres empreses que s’han destacat i han apostat fort per les renovables. Empreses com aquestes: Gamesa •Fundada l’any 1976 •Especialitzada en energia eòlica: generació, instal·lació i venda d’aerogeneradors •Presència a Espanya, Europa, Xina i Estats Units •S’ha revaloritzat un 72,94% en un any Acciona •Fundada l’any 1997 •Aposta per l’ energia eòlica •Presència a Espanya, Marroc, Europa, EUA, Canadà i Austràlia •S’ha revaloritzat un 63,16% en un any Fersa •Fundada l’any 2001 •Especialitzada en parcs eòlics i biomassa •Presència a Espanya •S’ha revaloritzat un 52% en un any

26- FINANCES/ Banca

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

EL BANC D’ESPANYA RECLAMA ALIANCES INTERREGIONALS

Fusions a la vista a les caixes d’estalvi? El gobernador del Banc d’Espanya creu que s’haurien d’impulsar les fusions interregionals, abans que les entitats d’estalvi pensin a fer el salt internacional o a marxar fora del territori propi a obrir noves oﬁcines.

El Banc d’Espanya vol que es promoguin les aliances entre caixes/CEDIDA A. MASIP

A Espanya encara no hi ha hagut cap unió de dues caixes procedents de regions diferents, tret de la compra de Caja Ceuta per part de Caja Madrid. És l’excepció que conﬁrma una regla que, en canvi, els bancs han practicat com si fos un esport nacional. I, si no, ﬁxem-nos en les sigles dels dos principals

bancs del país, SCH i BBVA, que provenen de la unió de tres o més entitats diferents. De fet, no fa pas massa Josep Oliu, des de Banc Sabadell, augurava que hi hauria encara més fusions al sector bancari. No passa igual amb les caixes del país. Un cop assolit un determinat creixement territorial, el que fan és deci-

dir-se a obrir oﬁcines « fora de casa », fent el salt o bé a la província del costat o bé a una altra autonomia o, el més habitual, a la capital de l’Estat. Un model de creixement que pot canviar si les entitats fan cas de les paraules del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i de l’estudi Las cajas

de ahorros. Modelo de negocio, estructura de propiedad y gobierno corporativo. En ambdós casos, es planteja als responsables de les caixes que, abans de fer el salt internacional, estudiïn alternatives que poden ser igual de viables i rendibles, com serien les fusions interregionals. Això sí, segons Ordóñez, hi hauria d’haver dues condicions. La primera, que les aliances no suposessin un solapament geogràﬁc i/o sectorial. I la segona, que l’autorització d’aquestes aliances la centralitzés el Banc d’Espanya, i no els governs de les autonomies com passa ara, ja que creu que això acaba comportant un conflicte d’interessos polítics. De fet, aquesta és una altra de les propostes que fa l’informe de la Fundación de Estudios Financieros: la despolitització de les caixes. Remarca que cal rebaixar el pes excessiu dels representants polítics als òrgans de govern de les entitats i per això torna a insistir que les caixes han d’emetre quotes participatives (títols semblants a les accions però sense cotització

ni drets polítics), per tal que la gestió pugui distanciar-se més dels governants. Ara bé, aquesta opció ha estat molt criticada pels sindicats, que la consideren el pas previ a la privatització de les caixes. I més transparència En la presentació de l’estudi, Miguel Angel Fernández Ordóñez va aproﬁtar per reclamar també més transparència en la gestió de les caixes, ja que considera que els actuals mecanismes de valoració de

El Banc d’Espanya reclama més transparència a les caixes les agències de ratings, per exemple, són insuficients. El governador està pensant en un sistema que s’assembli més al dels bancs, que han de sotmetre els comptes a l’avaluació constant dels mercats financers. Les caixes, en canvi, poden derivar en obra social gairebé un terç dels seus beneficis.

NOTÍCIES DEL MES EL SANTANDER ELIMINA MÉS COMISSIONS

LA BANCA REOBRE EL DEBAT PER OBRIR A LES TARDES

L’entitat segueix amb la campanya “Volem ser el teu banc”, que va engegar l’any passat i que eliminava les comissions als clients que hi domiciliéssin la nòmina, la pensió o hi contractessin una hipoteca. A partir d’ara, tampoc aplicarà comissions a universitaris, accionistes, autònoms i immigrants. Són 648.000 clients que deixaran de pagar comissions. També s’eliminen els costos que han d’assumir els immigrants quan envien diners als seus països, les conegudes com a remeses. Amb això, el Santander preveu captar més clients perquè ara molts immigrants prefereixen enviar els diners a través de petites empreses anomenades remesadores, que garanteixen que portaran els diners a la mateixa casa dels familiars. El Santander preveu que deixarà d’ingressar 120 milions enguany per aquesta campanya de comissions zero. Ho compensarà captant més clients (preveu tenir-ne 550.000 més) i ﬁdelitzant-ne altres (525.000).

“És un absolut malbaratament que les oficines obrin al públic només fins a les 2 de la tarda”. Les paraules del president del Banc Popular, Ángel Ron, han tornat a obrir el conflicte amb els sindicats, especialment amb Comissions Obreres, que rebutja aquesta opció i remarca que “per als serveis que s’ofereixen, amb l’horari de matí ja n’hi ha prou, i més amb l’augment de l’ús de la bana online o telefònica”. No només això sinó que aquest sindicat creu que fins i tot s’hauria de tancar els dissabtes al matí. El Banc Popular no ha pres cap decisió però negociarà com a mínim obrir a les tardes en determinades zones comercials o turístiques. De fet, ara ja hi ha entitats bancàries que tenen oficines amb horaris especials també de tarda en alguns aeroports i en grans superfícies comercials.

CAIXA CATALUNYA, PENDENT DE L’OPA A RIOFISA

CAIXA TARRAGONA CREA UNA FILIAL D’ASSEGURANCES

L’entitat guanyaria 270 milions si acudís a l’OPA que ha presentat Inmocaral i vengués el 20% del capital que té a la immobiliària. De moment, ha estat una inversió molt rendible perquè l’entitat, que forma part del capital des de 2003, ja va guanyar 30 milions quan va vendre un 12% en el moment que l’empresa va sortir a borsa.

Es tracta de Caixa Tarragona Vida, centrada en assegurances de vida i participada al 100% per l’entitat ﬁnancera. Comença amb un capital social de prop de 10 milions i preveu complementar l’oferta de productes bancaris que fa l’entitat. El president és el director general de Caixa Tarragona, Rafael Jené.

LA CAIXA VEN SUEZ

CATALANA OCCIDENT CULMINA L’ABSORCIÓ DEL GRUP LEPANTO

Segueix amb la venda de participacions industrials que no considera estratègiques i s’ha desprès de la participació que tenia en aquesta empresa de serveis i energia de capital franco-belga. Era només un 1,35%, però li ha suposat uns ingressos de 675,6 milions i unes plusvàlues de 280,9 milions. La Caixa ja acumula unes desinversions que li han reportat uns ingressos de 5.600 milions, abandonant Colonial, Panrico i Credit Andorrà, entre altres.

La catalana ha assumit ja tot el patrimoni de l’asseguradora que va comprar fa cinc anys i ha passat a procedir a la dissolució del negoci d’aquesta empresa. Catalana Occident ha aprofitat les oficines que tenia la firma a tot Espanya i ara vol pair l’ampliació de negoci que això suposa sense desaprofitar si apareix alguna altra oportunitat d’adquisició, segons han admès des de l’empresa.

Tribuna / INTERNACIONAL - 27

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Internacional CARA I CREU DE LA MONEDA ÚNICA EUROPEA

EURO: 3+5 Fa un any que l’euro va introduir-se físicament com a moneda única en 12 Estats diferents –ara ja 13-. A l’hora de fer balanços, com en tot hi ha interpretacions positives i negatives. El més destacable és que la unió monetària s’ha fet sense una veritable unió política. JOAN TUGORES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Després de 3 anys d’euro “virtual” (1999-2001) i cinc anys complerts més d’euro “físic” (2002-2006) tenim ja una certa perspectiva per avaluar una de les operacions d’enginyeria monetària més grans de la història. Hi ha opinions que van des de que s’ha tractat d’un important èxit, que hauria sorprès a molts –amb alguns “dark side” que només marginalment l’enterboleixen , com afirmen acadèmics de prestigi com Charles Wyplosz o Philip Lanea visions més negatives com les del conegut analista del Financial Times, Martin Wolf –que continua parlant de la “recepta cap el desastre”- , passant per insinuacions més o menys insidioses que apunten als incentius que tindrien països com Itàlia, Portugal o Espanya per sortir de l’euro, sense oblidar els debats, que es tornaran a reobrir amb la campanya electoral a França, de la necessitat de “governar” l’euro d’una

Les enquestes donen a l’euro un suport majoritari però molt fràgil altra manera. Les enquestes dels “Eurobaròmetres” donen un suport majoritari però molt fràgil a l’euro en l’opinió pública europea... però que continua sent minoritari a països com Alemanya i Holanda amb més tradició d’estabilitat monetària. Cal recordar que la singularitat de la moneda comuna de –ara13 del 27 països de la UE rau en què hem fet la integració mone-

L’euro ha suposat un encariment dels productes més bàsics/ CEDIDA

tària sense haver portat a terme una veritable integració política, contradient les experiències històriques més notables. Per això quan es diu que les dificultats europees en avançar en els aspectes polítics (Constitució Europea, autèntic Parlament Europeu, etc.) subministren un caldo de cultiu que “amenaça” l’euro, cal insistir en què no és (només) que políticament l’euro “visqui perillosament” sinó que ja va “néixer” d’aquesta singular manera. En termes generals les anàlisis coincideixen en què la prioritat per l’estabilitat de preus ha aconseguit portar a l’eurozona en el seu conjunt a reduïdes taxes d’inflació “mitjana” que semblaven patrimoni només dels països més estables. Des de la perspectiva d’Espanya i altres països del sud d’Europa cal reconèixer que, malgrat els diferencials d’inflació, la “cultura de l’estabilitat” ha assolit fites en termes de reducció de la inflació, els tipus d’interès i el dèficit públic difícilment imaginables fa quinze anys. De fet les principals crítiques se centren en l’heterogeneïtat de comportaments que hi ha sota aquest “bon comportament de mitjana” de la inflació. (La figura 2 mostra els diferencials d’inflació entre el membres de l’eurozona). No és una anècdota que les enquestes de l’Eurobaròmetre trobin en les pujades de preus que hauria propiciat l’euro un element

d’unanimitat entre els europeus que encaixa malament amb la proclamada prioritat de l’estabilitat de preus i que ha posat en dubte la fiabilitat dels mecanismes “oﬁcials” per mesurar l’IPC (un indicador que ja no es pot anomenar amb dignitat “índex del cost de la vida”, ja que renuncia a

L’euro ha permès reduir la inflació, el dèficit públic i els tipus d’interès incloure l’evolució del preus de l’habitatge, amb el “tecnicisme” de què es tracta d’un bé d’inversió). Un mecanisme més de fons rau en el manteniment a l’eurozona de diferencials d’inflació que deterioren la nostra competitivitat sense tenir ja l’eina d’una moneda nacional que devaluar o depreciar estan portant a acumular un dèficit comercial molt gran –que pot haver arribat el 2006 al 9% del PIB espanyol- que tard o d’hora podria (hauria de?) traduir-se en reduccions de l’activitat i l’ocupació. És cert que els que enyoren les devaluacions haurien de recordar les crisis canviàries que periòdicament empobrien la nostra economia i que la “xarxa de protecció” que suposa l’euro està impedint. En termes més generals, cal indicar com uns mateixos tipus

d’interès nominals a la zona euro es tradueixen en els països amb més inflació –com Espanya- en tipus d’interès reals més baixos (i molt baixos en termes històrics) que han donat lloc a increments del crèdit i dels preus dels actius immobiliaris per sobre dels “nivells naturals”, mentre que els mateixos tipus nominals es tradueixen en els països amb més baixa inflació –com Alemanya o França– en tipus d’interès reals més elevats que, segons algunes opinions, poden haver contribuït al persistent estancament d’aquestes economies en els primers anys del segle XXI. Aquest mecanisme “pervers” estaria portant a unes economies a un “sobre-escalfament” amb dèficit exterior i pèrdua de competitivitat mentre que a d’altres dificultaria sortir de la recessió... debilitant pel camí el Pacte d’Estabilitat o servint de caldo de cultiu a crítiques al propi procés de construcció europea. En relació també a la inflació cal insistir en què no es tracta només de diferencials entre països que afectin la “competitivitat nacional”: avui ja està assumit que, malgrat compartir moneda, el “tipus de canvi real” entre els països pot variar com a conseqüència de diferent comportament dels preus, i segons les dades del Banc d’Espanya, entre 1999 i 2006 la competitivitat via preus de l’economia espanyola hauria empitjorat un considerable 9,5 %. També són importants les diferències de preus entre sectors d’una mateixa economia. Aquests darrers anys s’ha revi-

talitzat el diferencial entre els sectors exposats a la competència exterior (pràcticament tot el sector industrial) i els més protegits, per la seva naturalesa o per polítiques o normatives públiques (com sector de serveis i d’altres considerats “estratègics”... que vol dir que tenien interessos prou poderosos al darrera per gaudir d’aquesta protecció formal o informal). (La ﬁgura 1 mostra la dualitat entre l’evolució dels preus dels béns i dels serveis a l’economia espanyola els darrers anys). Les dificultats exportadores quasi-heroïques del sector industrial s’han contraposat clarament a la facilitat per guanyar diners amb facilitat a sectors regulats/protegits, generant incentius que no sempre són el més adient per forjar una societat dinàmica i creativa, amb cultura competitiva i vocació global. A mig termini, el futur de l’euro es veurà condicionat, a banda de la solució d’aquests problemes dels primers anys de vida, per altres nous problemes. D’una banda, la seva convivència amb l’ampliació de la UE: si ha estat difícil gestionar la complexitat amb els membres inicials, la progressiva incorporació de nous membres no facilitarà la feina. I en segon lloc, caldrà veure com evoluciona la dimensió internacional de l’euro sobretot en front de les dificultats associades als desequilibris exteriors dels Estats Units i el paper geopolític de les aspiracions de Xina/Àsia –amb capacitat per canviar la composició de les seves reserves- per l’hegemonia mundial. IPC BÉNS SERVEIS

5 4 % 3 2 1

2003

2004

2005

2006

Figura 1: Evolució recent de la “dualitat” de la inﬂació entre els béns i els serveis a l’economia espanyola/ FONT: Font: Banc d’Espanya, Butlletí Econòmic, desembre 2006, p. 17 UEM

4 3

2 1 0 GR

Figura 2: Diferencials d’inﬂació entre els països de la zona euro (dades de novembre de 2006). FONT: Banc d’Espanya, Butlletí Econòmic, desembre 2006, p. 22

28- INTERNACIONAL / El mapa del món

FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

El món de les energies renovables @jc~e[`X :XeX[~

<jkXkj Le`kj D o`Z <c JXcmX[fi

:lYX

J\e\^Xc

?X`k

E`^ i`X

E`ZXiX^lX :fc dY`X

>XeX

:fjkX I`ZX 9iXj`c

G\i 60

9fc m`X

Ni una quarta part del consum

GXiX^lXp O`c\

H2O

30 20 10 0

Àfrica

Asia

Llatinoamèrica Europeus

OCDE

:fe^f :Xd\ile

8i^\ek`eX

Jl[ Á]i`Z

Mitjana mundial

que no són de l'OCDE

El petroli guanya la partida

< Gfikl

Petroli ........................................ 34,4 % Carbó ......................................... 24,4 % Gas ............................................ 21,4 % Energies renovables ............... 13,3 % Nuclear ....................................... 6,5 %

Le d e \eZXiX g\i [\jZfYi`i 6% 3%

Qui usa les renovables

11% 59%

Ciutadans, administracions púb. i comerços..... 59% Empreses de generació elèctrica ........................ 21%

21%

Indústria ................................................................... 11% Altres empreses de transformació i energia ....... 6% Altres sectors ............................................................ 3%

Les energies renovables només representen un 13% del consum energètic mundial. I això m molts anys d’advertències sobre els combustibles fòssils: l’alerta que s’acaben, l’alteració q provoquen en preu i subministrament les anomenades “tensions geopolítiques” en els païso tenen aquests recursos (digui’s Iraq, Veneçuela o Rússia) i fins i tot l’última advertència que canviem ja de model, l’impacte provocat per l’ús desmesurat d’aquests combustibles (bàsic petroli i els seus derivats), acabarà provocant un canvi climàtic d’un efecte debastador per l’economia mundial (vegi’s l’últim informe de la Unió Europea al respecte).

C4H

Tot i això, poc més del 10% de l’energia consumida al món prové actualment d’aquestes ene considerades més netes, ja sigui procedents del vent, del sol o de la combustió de biomass es despren de l’últim informe elaborat per l’Agència Internacional de l’Energia.

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Percentatge d'ús d'energies renovables en relació a totes les energies primàries

I jj`X

AXg

O`eX

@iXh

<d`iXkj ÁiXYj 8i~Y`X JXl[`kX

9Xe^cX[\j_

?fe^ Bfe^

àe[`X

=`c`g`e\j

<k` g`X

H2O

J`e^Xgli

B e`X DfjjXdY`Z

8ljki~c`X

=`ec~e[`X Jl Z`X Efil\^X EfmX Q\cXe[X

I\^e\ Le`k

8c\dXepX 9 c^`ZX =iXe X Jl jjX <jgXepX l^Xc

;`eXdXiZX Áljki`X 9fje`X @k~c`X

>\fi^`X Klihl`X

Kle jj`X DXiifZ 8c^ i`X <^`gk\

malgrat que os que e, si no cament el r

El món que convindríem més avançat s’ha preocupat poc fins ara de desenvolupar aquestes fonts alternatives d’energia. I així tenim com, en països com els Estats Units, només un 4% del total d’energia consumida prové de fonts alternatives. A Espanya, encara no s’arriba al 7% i al Japó la meitat. Curiosament, són els països més pobres els que usen més aquesta energia alternativa, i així tenim com a l’Àfrica més de la meitat del consum hi prové. L’explicació és lògica: no tenen recursos per pagar el petroli i han de buscar fonts energètiques allà on sigui. I així passa que converteixen en energia la fusta, les closques de nous o fins i tot les tifes de vaca.

H2O4 ergies sa, segons

GXiX^lX` DfjjXdY`Z <k` g`X B e`X :Xd\i e E`^ i`X ?X`k @jc~e[`X >XeX :fe^f E`ZXiX^lX J\e\^Xc <c JXcmX[fi =`c`gè\j Efil\^X >\fi^`X :fjkX I`ZX 9iXj`c àe[`X 9Xe^cX[\j_ G\i :fc dY`X EfmX Q\cXe[X Jl Z`X O`c\ :lYX 9fc m`X =èc~e[`X Áljki`X OèX Gfikl^Xc :XeX[~ Jl jjX 9fje`X Kle jj`X Klihl`X ;èXdXiZX Jl[ Á]i`ZX 8i^\ekèX D o`Z <jgXepX =iXe X 8ljki~c`X @k~c`X DXiifZ <^`gk\ <jkXkj Le`kj AXg 8c\dXepX I jj`X 9 c^`ZX I\ê\ Le`k 8c^ i`X ?fe^ Bfe^ @iXh 8i~Y`X JXl[`kX <dìXkj ÁiXYj Jè^Xgli

L’informe de l’AIE destaca però un bri d’esperança: el consum d’energies alternatives està creixent a un ritme del 2% anual. I, en aquest creixement, el més remarcable és el de l’energia solar i eòlica, que va guanyant adeptes entre els països més desenvolupats, que hi veuen també una oportunitat de situar-se en un futur mapa energètic i convertir-se fins i tot en potencials subministradors d’energia.

(-- 0.#) 0)#) /*#+ /*#* /'#( .+#/ .)#, .'#, -, ,/#) ,*#0 ,*#+ +-#( +, ++#- ++#* *0#, *0#+ *.#+ *)#+ )/#+ ).#0 ),#+ ))#/ ))#* )(#) )'#0 (0#/ (.#* (-#, (,#- (,#* (+#- ()#0 ()#. ()#( ((#) ('#) 0#- -#/ - ,#. ,#- ,#+ +#/ +#) *#, *#) )#. (#* (#* '#* '#* '#) ' ' '

30- INTERNACIONAL / Conjuntura

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

LA REFORMA CONSTITUCIONAL, PRIORITAT DE LA PRESIDÈNCIA ALEMANYA

Els reptes d’Angela Merkel a la Unió Europea El programa que ha presentat la cancellera ha estat pactat amb les pròximes presidències semestrals, la de Portugal i la d’Eslovènia, per tal que s’allargui 18 mesos, temps necessari per poder-lo dur a terme. Glòria Vallès

La cancellera alemanya Àngela Mekel, presidenta de torn de la Unió Europea, ha assegurat a l’inici del seu mandat que treurà del “carreró sense sortida” la reforma constitucional europea abans del mes de juny. Crear una nova Constitució per a la UE dels 27 s’ha establert doncs com el principal repte de la presidència alemanya, que va iniciar-se el passat 1 de gener i que suposava la dotzena vegada que el país assumia aquest càrrec. No aconseguir una constitució el 2009 seria un “fracàs històric”, segons deia la mateixa Merkel en la presentació del seu programa per a la pre-

No tenir una Constitució al 2009 seria un fracàs sidència alemanya. La nova presidenta de torn apuntava la necessitat de crear un text que no sigui “massa farragós”, que sigui comprensible i que incorpori més trets de l’anomenada Europa social. Una Constitució, deia als partidaris de seguir ampliant la UE, és l’única possibilitat d’acceptar nous membres, un procés que de moment ha quedat aturat. Per començar, el que farà la cancellera és, coincidint amb el 50è aniversari del Tractat de Roma, presentar la Declaració de Berlín, un text en què s’inclouran les seves aportacions juntament amb les de la Comissió i el Parlament Europeu per

ELS PERSONATGES DEL MES Hillary Clinton, a la cursa presidencial “Em presento, i em presento per guanyar”. Amb aquestes paraules, l’ex primera dama ha anunciat la candidatura per les primàries del Partit Demòcrata, primer pas per poder optar a la presidència dels Estats Units l’any que ve. Hillary vol ser la primera presidenta del país, i per això ja ha dit que crearà un comitè per recaptar fons i contractar personal per a una potencial campanya. L’esposa de l’ex president Clinton diu que el seu objectiu fonamental és “tornar a posar els EUA en el bon camí i fer canvis importants que facin oblidar sis anys de fracassos de l’administració Bush”

Sarkozy, únic candidat de la dreta francesa El Ministre de l’Interior francès serà candidat del partit conservador a les pròximes eleccions. El seu gran repte serà imposar-se a la popular Ségolene Royal i, en cas d’aconseguir-ho, assumir la gestió del país després dels 12 anys de mandat de Jaques Chirac. Immigració i creixement econòmic seran dos dels grans temes a tractar per al futur president o presidenta de la nació. Angela Merkel i Durao Barroso en l’exposició dels reptes del nou mandat alemany/CE

Putin torna a tancar l’aixeta de l’energia tal de millorar el text constitucional. Serà una mena de fulla de ruta per tal que els països més reticents, com França, puguin donarhi suport. Aprovar la Constitució és una prioritat, però no és una exclusiva en les propostes de Merkel. Un altre dels objectius és reorganitzar les institucions europees en el seu repartiment de competències, per tal de donar més participació al Parlament Europeu. També pretén fer èmfasi en política exterior i seguretat, amb l’objectiu de crear un Ministre d’Afers Exteriors de la UE, per tal d’abordar de forma unitària ass u m p t e s t a n i m p o rtants com la definició territorial dels Balcans o la crisi a l’Orient Pròxim, entre d’altres. Immigració, suministrament energètic i una intensificació en la relació amb Estats Units (bàsicament comercial i de suport en el compliment del Protocol de Kioto) i amb Amèrica Llatina se sumen a la cartera de temes pendents a la qual Merkel haurà de posar ordre.

… i l’aposta per les energies renovables La cancellera té sobre la taula de les prioritats l’anomenada “revolució energètica posindustrial”, un document presentat per la Comissió Europea i que té un doble objectiu: reduir la dependència energètica de la UE en relació a altres

La UE ha d’activar la “revolució energètica” països com és el cas de Rússia i el Pròxim Orient i emetre menys gasos contaminants per tal de prevenir el canvi climàtic. Per això, l’aposta més decidida és en l’impuls

de les energies renovables, amb l’objectiu d’aconseguir que d’aquí a 10 anys un 20% del consum provingui de les anomenades fonts alternatives, com són l’energia eòlica i la solar, entre d’altres. L’estudi de la CE calcula que s’hauran d’invertir 900.000 milions d’euros l’any en els pròxims 25 anys només per millorar la xarxa elèctrica. El pla, presentat per Jose Manuel Durao Barroso també fa una defensa clara de l’energia nuclear, per bé que hi hagi moltes discrepàncies i països com Espanya hagin deixat molt clar que no pensen donar més permisos per instal·lar noves nuclears ni allargar la vida de les existents.

ELS CINC REPTES DE LA PRESIDÈNCIA ALEMANYA 1. Aprovar la Constitució Europea 2. Reorganitzar les institucions i donar més pes al Parlament 3. Crear la ﬁgura del Ministre d’Afers Exteriors de la UE 4. Abordar polítiques comunes d’immigració 5. Activar el pla d’energies alternatives

El president rus ha alterat els ànims de la cancellara Angela Merkel i del president de la Comissió Europea en aturar durant dos dies el subministrament de petroli des de Rússia a Alemanya, Polònia i Eslovàquia entre altres. La causa ha estat un problema amb Bielorrússia, que pretenia encarir l’aranzel que cobra a Rússia pel pas del petroli a través del seu país.

Daniel Ortega presidirà Nicaragua El Front Sandinista encapçalat per Daniel Ortega torna al poder a Nicaragua davant de la inconformitat dels Estats Units i els sectors més conservadors del país, que temen les conseqüències d’aquest gir a l’esquerra del país centreamericà. Ortega ha rebut des de l’inici del seu mandat tot el suport del president veneçolà Hugo Chàvez i no s’ha deixat impressionar per la fuga de capitals que va haver-hi al país pocs dies abans de la seva investidura.

Josep Borrell deixa el Parlament Europeu El socialista s’acomiada després de dos anys i mig de mandat, deixant el càrrec a un eurodiputat del PPE, l’alemany Hans-Gert Pöttering. Borrell insisteix que cal superar l’actual paràlisi legislativa de la Comissió Europea i que, entre els reptes de futur que haurà d’abordar el nou president hi ha l’impuls de la política exterior.

Rafael Correa, a l’Equador Ha assumit la presidència del país, motivat per les ganes de generar canvis a l’Equador i envoltat dels nervis dels seus opositors per la proximitat que té amb Hugo Chàvez i Evo Morales. El President de l’Iran, Mahmud Ahmadineyad, també va ser present en la seva investidura durant la gira que va fer per Amèrica Llatina.

Conjuntura / INTERNACIONAL - 31

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

ELS ESTATS UNITS ESTAN EN UN CARRERÓ SENSE SORTIDA

… I els reptes de Bush a l’Iraq El vuitè pla per a l’Iraq que ha presentat l’administració nord-americana des de la invasió de fa tres anys no ha aixecat massa esperances a la zona. El fracàs dels anteriors plans i la violència constant al país deixen poc marge a l’optimisme.

Bush, anunciant un nou pla per portar la pau a l’Iraq/SHUTTERSTOCK

Després que el President dels Estats Units, George Bush, admetés com a propis els errors comesos a l’Iraq, creix la incògnita sobre què passarà al país i com cal afrontar la crisi. A mitjans de gener Bush deia als ciutadans que “la situació a l’Iraq és inacceptable,

per a Amèrica i per a mi” (la seva popularitat està en mínims), i presentava una nova estratègia, que preveia entre altres mesures l’enviament de 21.500 soldats més, que se sumaran als 135.000 que ja són al país. Una estratègia que neix envoltada

d’incredulitat degut als errors que el país ja ha comès en la gestió del conflicte i de l’aparent baixa eficàcia de les mesures que planteja. Bush s’enfronta a més a més a la desaprovació popular de les seves actuacions a l’Iraq, a les quals responia que actualment ell tampoc està d’acord amb la situació, tot i que fa un any pensava que el

Estats Units enviarà més soldats a l’Iraq conflicte estava encarrilat. Des del punt de vista econòmic, 2007

serà l’any més car del conflicte, de manera que el President haurà de justificar aquest increment de pressupost a un electorat que ja està força en contra de la intervenció del seu país al Pròxim Orient. De cara a la problemàtica vigent, assegurar la transició democràtica del país i aconseguir que l’Iraq s’autogoverni de manera justa per a tots els seus ciutadans és el gran repte de 2007. Per arribar-hi caldrà acabar amb els brots de violència a la ciutat de Bagdad, que minen la confiança de la comunitat en un f u t u r e s p e r a n ç a d o r. L’última provocació

del govern iraquià actual, l’execució de Saddam Hussein i dos dels seus ajudants penjats, despertava encara més diferències entre les comunitats xiïta i sunita, que no troben l’equilibri en la convivència dins de territori iraquí. Unes diferències que en determinats moments semblen irreconciliables i que

caldrà gestionar molt bé per instaurar un règim de pau duradora. Finalment, per als Estats Units, refredar la controvèrsia oberta amb l’Iran pel seu programa nuclear i per les suposades ajudes del país àrab als insurgents iraquians serà també un punt important per a la pacificació de la regió.

LES CINC MESURES DEL NOU PLA BUSH 1. Enviar 21.500 soldats més per combatre la insurgència 2. Destinar 6.800 milions de dòlars més per reconstruir el país 3. Controlar les milícies xiïtes del país 4. Comprometre Bagdad a repartir els beneﬁcis del petroli 5. Aconseguir que al novembre els iraquians controlin la seguretat

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MISSIONS EMPRESARIALS CATALANES A LA CERCA DE NEGOCI A L’IRAN

Iran incandescent Les tensions al Pròxim Orient i la confrontació directa amb els Estats Units han convertit l’Iran en una olla a pressió. Tot i la situació delicada que viu el país en l’entorn internacional, la seva riquesa energètica i la posició estratègica que ocupa fan que els empresaris hi tinguin interès. Glòria Vallès

L’euro és des de fa algunes setmanes la moneda oficial que l’Iran utilitza per a les transaccions relacionades amb el petroli. Aquest canvi de divisa manifesta clarament la confrontació que el país viu amb els Estats Units i que ha portat al seu president Mahmud Ahma-

també al futur a les seves relacions comercials: “si la crisi nuclear no es resol satisfactòriament, les perspectives de negoci a l’Iran no seran bones”, opina Miguel Angel Pérez, professor del Doctorat d’Economia i Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid.

riquesa energètica del país n’és el principal atractiu. Entre les possibilitats comercials, “també hi ha la de servir com a plataforma d’exportació cap a altres països de la regió”, diu Vicente. Així doncs, Iran és una economia oberta i els iranians estan molt predisposats a negociar amb empreses estrangeres. “El que cal saber és que el ritme de presa de decisions és lent, i que els negocis es poden consolidar a mig termini”, explica Vicente. Malgrat les oportunitats, la inversió estrangera directa al país encara representa un percentatge baix respecte el PIB.

Iran i la Unió Europea

dinejad a viatjar, a mitjans de gener passat, a Sudamèrica per estrènyer relacions amb els anomenats països “socialistes” o “antiimperialistes”: la Veneçuela d’Hugo Chàvez, Nicaragua amb el sandinista recent elegit Daniel Ortega, l’Equador amb el també recent Rafael Correa i la Bolívia sota direcció d’Evo Morales. La crisi de l’Iraq i la negació d’Iran a posar ﬁ al seu programa nuclear –que té ﬁnalitat civil segons el govern iraniàsón els dos fronts oberts que han anat encenent les brases d’un foc que podria encendre’s en qualsevol moment. Una incandescència que afectaria

La incertesa i les tensions internacionals no han impedit que la Cambra de Comerç de Sabadell organitzés una setena missió comercial a aquest país. “Des de la Cambra es detecten oportunitats de negoci en les necessitats de la indústria iraniana i també en el consum”, explica Vicenç Vicente, responsable de la missió, qui assegura que és un bon moment per interessar-se en Iran i que “els sectors amb més possibilitats són els de components per l’automoció i la maquinària d’embalatge”. El mercat iranià té 68 milions d’habitants i un ampli potencial de creixement, encara que la

Actualment el comerç que Iran manté amb la Unió Europea té un gran potencial gràcies a la seva riquesa petrolera, en gas natural i minerals: “Iran per a la Unió Europea és un soci estratègic a l’àrea del Golf Pèrsic, ja que són les empreses petroleres (europees) les que en conjunt acaparen la gran majoria de les concessions”, explica Miguel Ángel Pérez, també assessor de la Casa Àsia. D’altra banda “Alemanya, Itàlia i França són els principals abastidors de tecnologia d’Iran, que busca desesperadament diversificar la seva indústria”, afegeix. Aquest potencial es va manifestar sobre paper l’any 2001, quan la CE va aprovar el Trade and Cooperation Agreement, un acord per estrènyer relacions. A banda del petroli, l’ansiada diversificació s’ha assolit en part en el sector serveis, que ha crescut en els últims anys, però la burocràcia és un gran fre per al seu desenvolupament. Segons el Banc Mundial, calen 47 dies per obrir una empresa a l’Iran.

Teheran és el centre de negocis del país/SHUTTERSTOCK

APUNTS D’UN EMPRESARI CATALÀ A L’IRAN Fernando Tordera Nalda, Manager Internacional amb àmplia experiencia a l’Àsia, asegura que “l’iranià mitjà és una persona d’esperit més aviat comerciant i, per tant, malgrat la repressió política/ideològica exercida, busca oportunitats de negoci”. Aquestes característiques li van permetre dur a terme negocis a l’Iran durant gairebé 10 anys: “en el nostre cas, vàrem contactar amb moltes persones d’aquest perfil i va ser fàcil començar, un cop estudiades les diverses opcions”. En començar, la col·laboració dels empresaris iranians va ser bona: “A Teheran no, però a Isfahan vaig veure més persones interessades a parlar anglès amb els estrangers, molt hospitalàries, i obertes al món”. Aquest empresari, que havia treballat a l’Oficina del COPCA a Singapur i a l’Oficina Comercial de l’Ambaixada Espanyola a Teheran, destaca de l’Iran la “mà d’obra barata i amb força cultura però generalment poc preparada; costos d’instal·lació molt ajustats, malgrat les poques infrastructures existents, i aïllament forçat respecte del món exterior”.

DADES BÀSIQUES Nom: Superfície: Capital: President: Població: Creixement de la població: Idioma: Creixement PIB: PIB per càpita: Inﬂació anual: Principals productes d’exportació: Principals productes d’importació:

República Islàmica de l’Iran 1.648.195 km2 Teheran Mahmud Ahmadinejad 68,688,433 (Juliol 2006 ) 1’1% persa, escrit en caràcters àrabs 5,72% 2.770 $ 18% combustible i oli mineral màquines i aparells mecànics

Fonts: Oﬁcina Comercial Espanyola a l’Iran, CIA The World Fact Book, Banc Mundial

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

L’agenda de la internacionalització Del 12 al 16 de febrer Reunions de treball amb el director del COPCA a Dubai

contactes per cada empresa participant, d’acord amb els requeriments que s’indiquin a la ﬁtxa d’inscripció. Cada empresa participant tindrà dret a una subvenció del COPCA en concepte de borsa de viatge.

20 i 21 de febrer

Dubai s’ha convertit en una bona destinació empresarial per a les firmes catalanes, per això el COPCA ha organitzat diverses reunions amb el Director del seu centre a la capital, Elie Anbar, per als 12, 13, 14 ,15 i 16 de febrer. L’objectiu és que els empresaris puguin estudiar amb ell els seus projectes als Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita i donar suport a les possibilitats de creixement internacional de les empreses en aquests dos països. Per consultar l’agenda de les reunions, es pot accedir a la web del COPCA o bé contactar directament amb aquesta entitat.

Missió empresarial a l’Índia Catalunya participarà en una missió empresarial sobre medi ambient a l’Índia juntament amb altres quatre regions europees, que s’ha batejat amb el nom de “Els quatre motors d’Europa + 2”, que serien Baden Württenberg, Lombardia, Rhône-Alpes i Catalunya, més el País de Gales i Flandes. La missió se situa en el marc de la Convenció de la Federació de les Cambres de Comerç i Indústria de l’Índia (FICCI) sobre medi ambient. L’objectiu és acostar a un conjunt d’empreses europees punteres del sector ambiental a un dels països del món amb més potencial. L’organització va a càrrec del COPCA.

Del 19 al 23 de febrer Missió empresarial a Ucraïna Organitzada per Foment del Treball en el marc del Pla Internacional per l’any 2007. La missió empresarial és multisectorial i visitarà Kiev, la capital i s’ha programat amb la col·laboració de l’Oﬁcina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Kíev. Al país s’hi prepararà una agenda individualitzada de

21 i 22 de febrer Missió Inversa d’Importadors de Sudan, Mali i Burkina Faso La Casa Llotja de Mar acollirà

durant dos dies l’acció de promoció organitzada per la Cambra de Barcelona. Es tracta de la visita d’un grup d’importadors sudanesos, malians i burkinesos del sector de la construcció. Amb aquesta acció es persegueix posar en contacte a aquests importadors amb empreses espanyoles del sector, per tal d’establir relacions empresarials, fer transaccions comercials amb aquestes empreses i promoure les exportacions. El criteri de selecció de les empreses participants serà la idoneïtat del producte i la data d’arribada de la inscripció. El preu total és 232 euros.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Garrigues obre oficina pròpia a Varsòvia La firma dóna el primer pas per establir-se a l’Europa Central i de l’Est. El projecte suposa la integració a Garrigues del despatx ‘Fúster & Sartorius’ (F&S), que opera a la zona des de fa cinc anys, i la incorporació com a socis de Garrigues dels seus fundadors, Jaime Fúster i Jacobo Sartorius. Ambdós seran els responsables de l’expansió de Garrigues a la zona. La nova oficina tindrà un equip inicial de quinze advocats que

Del 12 al 22 març Missió comercial a Angola i Namíbia Luanda i Windhoek seran les ciutats que acolliran la missió multisectorial de la Cambra de Barcelona a Angola i Namíbia. Amb aquesta acció es persegueixen quatre objectius: analitzar les oportunitats econòmiques i els factors competitius de l’àrea de Windhoek i Luanda, establir relacions empresarials i fer transaccions comercials amb empreses namíbies i angoleses i promoure Barcelona per atreure negocis i inversions internacionals. En col·laboració amb l’Oﬁcina Comercials d’Espanya a Luanda, es prepararà una agenda individualit-zada de contactes empresa-rials per a les empreses participants, que tindran una subvenció de la Cambra de 1336 euros, i una quantitat menor en el cas de viatjar tan sols a un país (les empreses que viatgin només a Angola sortiran el 17 de març).

cobriran pràcticament totes les àrees del Dret. L’obertura d’aquesta oficina és conseqüència de la visió de Garrigues sobre la globalització econòmica. “A Garrigues venim detectant un flux constant d’inversions espanyoles i portugueses cap a Europa de l’Est”, explica José Palacios, soci de Garrigues i un dels responsables de l’expansió internacional: “L’objectiu final, donat l’interès detectat per tot el que passa en els nous Estats-membre de la UE, és convertir-nos en un despatx de referència en els mercats locals d’aquesta zona” afegeix Palacios. La xarxa internacional de Garrigues té, a més de

les 27 oficines a la Península Ibèrica, altres cinc oficines a Brusel·les, Casablanca, Nova York, Shanghai i ara Varsòvia. NHR tria La Seda de Barcelona per a dues plantes de Rússia La companyia petroquímica russa CSJC Nizhnekamsk Refinery (NHR) ha escollit, via concurs, a La Seda de Barcelona per a subministrar una llicència de fabricació de PTA i una altra de PET. NHR està posant en marxa un nou complex petroquímic a la República de Tatarstan (Rússia) que inclourà una Unitat de PTA amb una capacitat de producció de 210 ktons/any i una Unitat de PET amb un volum previst de 250 ktons/ any. Aquestes dues plantes es construiran sota la llicència tecnològica DuPont/ Invista, de la qual La Seda de Barcelona en va adquirir recentment els drets d’utilització amb l’estratègica compra d’Advansa. Els accionistes de Dogi aproven l’ampliació de capital per la compra de l’americana EFA Han aprovat delegar en el Consell d’Administració la facultat per a emetre una ampliació de capital, de fins a un màxim del 50% del capital social, en cinc anys a partir de la data de ratificació de la mateixa. Segons Josep Domènech, president de DOGI, en la Junta d’Extraordinària d’Accionistes: “Els recursos captats en aquesta ampliació de capital es destinaran a l’adquisició de la companyia tèxtil nord-americana Elastic Fabrics of America. Es tracta d’una empresa amb un volum de facturació de 48 milions d’euros.

ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres / L’expert - 35

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Especial Entitats ﬁnanceres

I després del ‘boom’ immobiliari...? ENRIC MATA, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA TERRASSA:

“Si es manté un bon nivell de creixement, no preveiem que es dispari la morositat” FOTO FIXA DEL SECTOR DE LES CAIXES Taxa de morositat del crèdit: Taxa de morositat total: Eﬁciència: Creixement dels recursos propis: Creixement dels actius totals: Creixement dels beneﬁcis abans d’impostos: Increment de la dotació a l’Obra Sociall:

0,68% 0,56% 58,1 +9,8% +21,0% +21,1% 14,9%

Font: CECA Dades de maig de 2005.

“Creiem que el nivell d’endeutament, encara que és elevat, no el podem qualiﬁcar de preocupant”

Enric Mata, director general de Caixa Terrassa REDACCIÓ.

Aquest darrer any hem assistit a l’inici d’una ‘guerra de comissions’ (en aquest cas, a la baixa). Creu que seguiran les entitats financeres interessades en aquesta pugna per aconseguir i fidelitzar clients? El cobrament de comissions ha estat una tendència creixent com a conseqüència de l’ajustament de marges en el sector financer en els darrers anys, i s’ha generalitzat la pràctica de repercutir de forma individualitzada el cost de cada servei utilitzat. No obstant això, en el mercat hi ha tractaments diferenciats en l’aplicació de comissions. Des de fa anys, Caixa Te r r a s s a p o r t a a t e r m e una política d’exempcions que s’aplica en benefici de diversos segments, com

ara els joves i les persones grans, i dels clients en general segons el nivell de vinculació i de fidelització amb l’entitat. Com qualificaria, en termes globals, el nivell d’endeutament de la població a Espanya? Creiem que el nivell d’endeutament, encara que és elevat, no el podem qualificar de preocupant, si tenim en compte que estem travessant un període de creixement econòmic i baix nivell d’atur. I aquest escenari econòmic es preveu que es mantingui a mig termini. Quan es produeixen situacions puntuals de dificultat, molt sovint són a causa d’un finançament inadequat de projectes familiars. Per això, hi ha fórmules de refinançament que permeten normalitzar aquestes situacions.

“Constatem un comportament favorable de diferents indicadors, com ara el termini de pagament dels rebuts de préstec” Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus? El nivell de tipus d’interès continua situat en cotes baixes, tot i les darreres pujades, que en general no han de produir un impacte significatiu, tenint en compte el llarg termini de les hipoteques, on es concentra la part principal de l’endeutament familiar. Si es manté un bon nivell de creixement econòmic, no preveiem que es dispari la morositat. El 2006, a Caixa Terrassa, la moro-

sitat ha continuat a nivells molt baixos. Hem tancat en 0,31%, una de les taxes més baixes de les caixes catalanes i del conjunt del sistema financer espanyol. També constatem un comportament favorable de diferents indicadors, com ara el termini de pagament dels rebuts de préstec, amb un baix nivell d’incidències que es manté constant en aquests darrers tres anys. Més enllà dels productes hipotecaris, creu que el sector bancari ofereix productes ﬁnancers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants? En els darrers anys, els baixos tipus d’interès i la forta dinàmica de creixement de l’activitat immobiliària han fet que una part molt important de l’activitat de les entitats ﬁnanceres s’hagi centrat en el finançament de l’habitatge i, per tant, en

la producció hipotecària. El sector financer és dels més desenvolupats en totes les economies i presenta un nivell d’oferta molt diversificat. La taxa d’innovació del sector és important. Què fa la seva entitat per les pimes? A Caixa Terrassa, posem molt èmfasi en el finançament i en el servei a la petita i mitjana empresa, que representa al voltant d’una tercera part de la nostra activitat financera. Fa cinc anys que vam crear una xarxa d’oficines especialitzades en el segment pime, i ara hem creat una Direcció específica per a impulsar encara més aquesta línia d’actuació. Quínes altres línies d’activitat impulsen? Altres línies d’activitat que han evolucionat de forma creixent han estat les relacionades amb la comercialització d’assegurances, l’oferta àmplia de fons d’inversió, els dipòsits estructurats i les fórmules de finançament del consum familiar, que presentaran major desenvolupament en el moment en què la taxa de creixement del sector immobiliari es moderi.

Nota: Més opinions dels directius de caixes d’estalvi catalanes a les pàgines 40 i 41

ELS FONS CREIXEN EL DOBLE QUE LA INFLACIÓ Els fons d’inversió van assolir, durant l’any 2006, una rendibilitat mitjana del 4,97%, un percentatge que gairebé duplica la pujada de l’IPC. El patrimoni gestionat pels fons immobiliaris va créixer un 30,2%. Per tipus de fons, els més rendibles van ser els de renda variable nacional, que van pujar un 32%, seguits de la renda variable internacional emergent, amb un creixement del 22%. La renda ﬁxa mixta va millorar un 4,92%. La previsió per a 2007 és que els fons tinguin un resultat semblant.

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

36- ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres / Informe

Distribució del beneﬁci net de les caixes

Creixement del ﬁnançament a empreses i famílies Óx Óä

).#(

.)#0

FYiX jfZ`Xc %%%%%%%%%%%%% (%*., d`c`fej ½

£x

I\j\im\j %%%%%%%%%%%%%%%% *%.'' d`c`fej ½

£ä x

KfkXc 1 ,%'.- d`c`fej ½

ä ÞÊ

£È]ÓÊ¯Ê

Ó£Ê¯Ê

Óää{Ê

ÓääxÊ

FONT : BANC D’ESPANYA

El Sector

Ó{Ê¯

ÓääÈI *DADA OCTUBRE 2006

LES ENTITATS FINANCERES SEGUEIXEN CREIXENT EN SOLVÈNCIA, EFICIÈNCIA I RENDIBILITAT. AQUEST ANY, PERÒ, L’ESTRETAMENT DELS MARGES I ALTRES REPTES COM BASILEA II CONFIGUREN UN NOU ESCENARI.

UN ANY MÉS, BANCS I CAIXES VAN TANCAR UN EXERCICI MARCAT PEL CREIXEMENT

La competència entre entitats ﬁnanceres obre una cursa per a acostar-se als clients La forta competència en el sector de les entitats financeres provoca una caiguda dels marges i activa una batalla per l’acostament als clients actuals i potencials. Tot i que l’entorn econòmic és bo i l’increment de la morositat no inquieta especialment al sector, ara comença una nova cursa que va més enllà de la hipoteca. AURELI VÀZQUEZ

Les entitats de crèdit segueixen creixent, un any més, en solvència, eficiència i rendibilitat. L’any 2005 –l’últim del que existeixen dades confirmades–, el nombre d’oficines bancàries va créixer un 3,2%, superant de llarg les 40.000; el nombre d’empleats ho va fer un 2,7%, i el de targetes de crèdit i dèbit, un 6,5% més. Aquest darrer any, encara sense dades oficials, el balanç va ser ﬁns i tot millor. El president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, ho sintetitzava amb rotunditat fa unes setmanes: “finalitzat ja l’exercici 2006 –assegurava Quintás-, es pot aﬁrmar que en gairebé tots els aspectes hi ha una situa-

ció millor que la de 2005, que ja va ser un excel·lent exercici”. Malgrat això, el mateix president de la CECA convidava a no caure en l’autocomplaença. I, certament, aquest any les entitats financeres s’hauran d’enfrontar amb un bon grapat de reptes.

Més competència En un mercat caracteritzat pel dinamisme i la progressiva introducció de noves estratègies –com la supressió de les comissions impulsada per l’SCH–, qualsevol nova oportunitat de mercat es converteix en un llaminer objectiu per a la banca. La població immigrant, un target integrat per més de 4 milions de persones, és un bon exemple. Un cop més, l’SCH ha estat dels primers a moure ﬁtxa, en

aquest cas amb la rebaixa dràstica de les comissions per l’enviament de diners a l’estranger. Aquest escenari afavoreix, en principi, el client final, que assisteix, perplex, a una sorprenent batalla per oferir-li avantatges. Ara bé, la contrapartida d’aquesta ‘guerra’ és la caiguda dels marges, tant l’ordinari com el d’intermediació. El propi Banc d’Espanya, en una nota informativa emesa el passat mes de juliol, advertia que aquest estretament dels marges existeix, tot i que de moment el rati d’eﬁcicència continua millorant.

Basilea II : una aposta per la transparència Un altre dels obstacles que haurà de superar el sector financer serà

l’entrada en vigor del conjunt de normes conegudes com Basilea II. En síntesi, es tracta d’un paquet de mesures amb l’objectiu de millorar la gestió dels riscos en les entitats de crèdit. Però aquest objectiu global ve acompanyat d’altres complementaris: assolir un equilibri entre el nivell de recursos propis de les entitats de crèdit i el risc assumit, millorar la supervisió de la banca transfronterera i, en deﬁnitiva, aconseguir més transparència.

què, si el gran objectiu de Basilea II és aconseguir una bona gestió del risc, el de la directiva MIFID és garantir el dret a la transparència dels inversors. Entre els requeriments que introdueix, podem esmentar els següents: qualsevol empresa d’inversions estarà obligada a portar un registre de tots els serveis que realitzi; facilitarà als clients una informació imparcial, clara i no enganyosa, i a més s’assegurarà que el client comprèn quin instrument contracta i quins riscos assumeix.

MIFID: estímul o escull? Una altra gran novetat normativa arriba de la mà de la directiva europea MIFID (Markets in Financial Instruments Directive). Les entitats financeres hauran de parar molta atenció per-

Un any mogut per a les caixes? Pel que fa a les previsions per a 2007, unes declaracions recents del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández

Ordóñez, conviden a pensar en un escenari de canvis a curt termini. Durant la presentació d’un estudi sobre les caixes, la màxima autoritat del Banc d’Espanya va apostar perquè aquestes destinin un major percentatge del benefici a l’obra social i, alhora, evitin el deteriorament de les reserves. Però, a més, Fernández Ordóñez va defensar l’opció de noves fusions entre caixes d’estalvis de diferents autonomies. Aquestes fusions han sigut pràcticament inexistents fins ara degut a la reticència dels governs autonòmics. Les paraules del governador del Banc d’Espanya fan pensar, doncs, en una menor injerència de les comunitats i, potser, en un any mogut per a les caixes.

L’ enquesta / ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres- 37

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

EVOLUCIÓ DELS PRÉSTECS I CRÈDITS A EMPRESES

EVOLUCIÓ DELS PRÉSTECS A LLARS PER A HABITATGE

3 + 3,52%

+ 3,81%

+ 4,03%

+ 4,33%

Trimestre

IV 2005

I 2006

II 2006

FONT: FUNCAS. GABINET DE CONJUNTURA I ESTADÍSTICA

III 2006

Trimestre

+ 3,37%

+ 3,76%

+ 4,07%

+ 4,41%

IV 2005

I 2006

II 2006

III 2006

FONT: FUNCAS. GABINET DE CONJUNTURA I ESTADÍSTICA

L’ENQUESTA D’AQUEST MES REVELA UNA ACTITUD PESSIMISTA RESPECTE L’ECONOMIA DOMÈSTICA. UN 62% DELS ECONOMISTES ENQUESTATS CONSIDERA QUE BANCS I CAIXES NO ACONSEGUIRAN MANTENIR CONTROLADA LA MOROSITAT DAVANT LA PERSPECTIVA D’UNA PUJADA DE TIPUS.

Només un 2% dels economistes considera “raonable” l’endeutament de la població Aquest mes, l’enquesta de Món empresarial ha anat dirigida al Col·legi d’Ecomistes de Catalunya. Una de les conclusions més impactants és que només 2 de cada 100 economistes considera “raonable” el nivell d’endeutament de les famílies espanyoles. D’altra banda, el 80% creu que aquest any tornarem a veure importants operacions de fusions/adquisicions. 1. Aquest darrer any hem assistit a l’inici d’una ‘guerra de comissions’ (en aquest cas, a la baixa). Creu que seguiran les entitats ﬁnanceres interessades en aquesta pugna per aconseguir i ﬁdelitzar clients?

xÓ

a) Sí (52%) b) No (48%)

2. Quin paper jugaran les entitats financeres en la marxa del sector immobiliari? a) Seguiran sent un agent bàsic, com fins ara. (29%) b) Impulsaran encara més el sector, amb productes hipotecaris més flexibles que permetran accedir a l’habitatge a preus més alts, però amb quotes més còmodes. (17%) c) Refredaran o moderaran la compra d’habitatges, amb un criteri exigent per a la concessió de préstecs hipotecaris. (54%)

£Ç

3. Creu que hi ha prou suport per part de les entitats ﬁnanceres als projectes empresarials de joves emprenedors? È

a) Sí, hi ha diversitat de productes/solucions suﬁcients per als joves emprenedors (6%) b) Hi ha suports, però les entitats podrien arriscar més (42%) c) No, les entitats ﬁnanceres no recolzen prou els projectes d’emprenedors. (52%)

4. Diria que la cultura ﬁnancera de la població ha crescut als darrers deu anys?

{Ó

xÓ

£{

a) Sí (79%) b) No (21%)

xÈ

£Î

£{

5. Com qualiﬁcaria, en termes globals, el nivell d’endeutament de la població a Espanya? a) Raonable (2%) b) Alt, però dins de la normalitat (32%) c) Massa elevat (66%)

ÎÓ

6. Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus?

În

a) Sí (38%) b) No (62%)

7. Més enllà dels productes hipotecaris, creu que el sector bancari ofereix productes ﬁnancers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants?

ÈÈ

ÈÓ

Î Ê

È£

a) Sí (39%) b) No (61%)

8. Creu que aquest any assistirem a noves operacions corporatives importants (fusions, adquisicions)? a) Sí (80%) b) No (20%)

9. Aquest any 2007 s’ha de transposar la Directiva europea coneguda com a MIFID, que entre altres coses permetrà a les empreses d’inversió oferir serveis al conjunt de la UE sense demanar l’autorització de cada Estat. Creu que estarà Espanya preparada per a adaptar-se als canvis que aquesta directiva representa?

ÊÊ

ÓäÊ

nä

ÈÓÊ

În

a)Sí (62%) b)No (38%)

10. Aquest any és també el de l’entrada oﬁcial en vigor de ‘Basilea II’, amb l’objectiu de millorar la gestió dels riscos en les entitats de crèdit. Compensaran els canvis organitzatius i les inversions que això comporta per a les entitats ﬁnanceres? a)Sí (63%) b)No (37%)

ÈÎÊ

ÎÇ

38- ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres / El DAFO

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DEBILITATS

L’elevat endeutament de les famílies col·loca les economies domèstiques penjant d’un ﬁl ha estat molt fort, i la normalitat absoluta serà difícil d’assolir. Els números corroboren aquesta tesi. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicades el passat mes d’octubre, el percentatge d’estalvi so-

AURELI VÁZQUEZ

El sector de les entitats financeres ha viscut uns anys d’innegable protagonisme immobiliari. Ara, amb una lleugera desacceleració del preu de l’habitatge, la situació comença a normalitzarse, però l’impacte produït

Centre de tractament de bitllets del Banc d’Espanya

bre la renda bruta disponible és només del 9,4%, 2 punts menys que un any abans. Les dades de l’INE evidencien així que les famílies espanyoles estiren més el braç que la màniga. Aquesta va ser també la conclusió del director del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya, José Luis Malo de Molina, qui advertia recentment de l’elevat endeutament de les famílies –el tercer més alt d’Europa–. Malo de Molina considera que la ràtio espanyola d’endeutament, un 115% sobre la renda bruta disponible, està “bastant per sobre” de la mitjana de la zona euro, i ho atribueix a “l’esforç financer que els ciutadans han de fer per a aquirir una vivenda”. Per cert, aquest directiu del Banc d’Espanya considera que el preu de l’habitatge ha assolit cotes “inexplicables”.

Dades per a la prudència Encara hi ha més punts que conviden, si més no, a la prudència. Així, segons dades del Banc d’Espanya, el deute financer creix sobretot en préstecs a llarg termini, de manera que ja representen el 88% de l’endeutament total de les llars. Aquesta dada té una doble lectura: d’una banda, les famílies han incrementat molt el seu enriquiment patrimonial a través de l’adquisició d’habitatges. D’altra banda, però, la dependència de la gran majoria d’hipoteques respecte els tipus d’interès fa que les contínues pujades de l’euríbor siguin cada cop més temibles. A més, segons la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), el deute de les llars espanyoles s’ha incrementat un 177% entre 1998 i 2005. Una altra dada a tenir en compte, anunciada fa pocs

dies pel Banc d’Espanya, és que l’endeutament hipotecari a 1 de desembre de 2006 va créixer un 18% respecte la mateixa data de l’any anterior. Òbviament, la situació no agafa per sorpresa a bancs i caixes, que ja fa molts anys que –malgrat haver lluitat per concedir més hipoteques– adverteixen dels riscos d’un endeutament excessiu. D’altra banda, val la pena recordar que els efectes de la immigració es fan notar en les estadístiques. Tal com recordava al novembre un informe de la Fundació de Caixes d’Estalvis Espanyoles (FUNCAS), una part important dels estalvis dels immigrants no es poden computar com a estalvi a Catalunya o Espanya, “ja que viatgen al seu país d’origen per mantenir la seva família”.

FORTALESES

Bancs i caixes continuen mantenint el control sobre la morositat malgrat la pujada dels tipus Entre les fortaleses del sector de les entitats ﬁnanceres cal destacar un increment progressiu de la cultura ﬁnance-

ra, una millora de la situació del sector bancari en general (veure informe de la pàgina 36) i, alhora, una més que

Mitjana dels tipus d’interès en adquirir un habitatge x { Î Ó £

ä ÞÊ

Î]{Ê

Óää{Ê

ÓääxÊ

{]£

ÓääÈI *PENDENT DE TANCAR-SE LES DADES DEL 4T TRIMESTRE DE 2006

FONT : BANC D’ESPANYA

Ràtio de préstecs dubtosos ä]x ä]{ ä]Î ä]Ó Ê

ä]ÎÎÊ

ä]Î Ê

ä]ä ÞÊ

Óää{Ê

ÓääxÊ

ä]£

FONT : BANC D’ESPANYA

ä]{£

ÓääÈI *PENDENT DE TANCAR-SE LES DADES DEL 4T TRIMESTRE DE 2006

contrastada capacitat dels ciutadans per a fer front als seus préstecs hipotecaris. Dins del sector, els professionals reconeixen que és una qüestió en bona part cultural, ja que la morositat és molt baixa –no arriba a l’1%– i tenir els pagaments de la hipoteca al dia forma part dels principis bàsics de qualsevol ciutadà. També influeix l’escassa penetració de préstecs a Espanya, al contrari del que passa a altres països, com per exemple Estats Units. En una recent conferència impartida a Sant Cugat Tribuna, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, mostrava la seva conﬁança en la capacitat de les famílies per a afrontar els pagaments dels seus préstecs en un entorn de pujada de tipus. Oliu afirmava que les expectatives de creixement dels tipus se situaven al voltant dels 0,5 punts, un increment que, des del seu punt

de vista, podran assumir la majoria de famílies.

Morositat baixa... dubtositat en ascens A més de la morositat, aquest any s’ha obert un debat al voltant de la concessió de préstecs a ‘dubtosos’ –el que el Banc d’Espanya coneix com a ‘ràtio de dubtositat’–. Val a dir que també en aquest cas es mantenen en nivells controlats, o ﬁns i tot baixos, que en cap cas superen els 0,5 punts (veure gràﬁcs). No obstant això, l’últim Informe d’Estabilitat Financera del Banc d’Espanya afirma que “tot i que les ràtios de morositat estan en nivells molt reduïts, convé assenyalar que s’estan produint creixements en el volum d’actius dubtosos, en alguns casos a taxes elevades”. El cert és que aquest increment dels ‘dubtosos’ no està afectant excessivament ni les hipoteques ni els préstecs a

LA MOROSITAT SUBJECTIVA, SEGONS EL BANC D’ESPANYA • Fons propis negatius • Pèrdues continuades de 2 anys o més • Retards en els pagaments • Balanç desestructurat • Suspensió de pagaments imminent

empreses, però sí els préstecs al consum, que s’incrementen prop d’un 4%. A més, el banc d’Espanya torna a convidar a la prudència advertint que “normalment hi ha un desfase temporal entre la concesió del crèdit i la seva eventual entrada en mora, un desfase que depèn, entre altres coses, de la fase cíclica en què es trobi l’economia”. Val a dir, a més, que el sector de les entitats financeres no només està integrat pels bancs, caixes i altres entitats de préstec, sinó també per consultores, assessories i empreses d’uniﬁcació de crèdits, que amb la pujada de tipus han fet –i, previsiblement, seguiran fent– el seu agost.

El DAFO / ESPECIAL: Entitats ďŹ nanceres - 39

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL / FEBRER 2007

AMENACES

La desacceleraciĂł del â&#x20AC;&#x2DC;boomâ&#x20AC;&#x2122; immobiliari i la â&#x20AC;&#x2DC;guerra de les comissionsâ&#x20AC;&#x2122; plantegen incerteses al sector Els darrers anys han estat marcats pel â&#x20AC;&#x2DC;boomâ&#x20AC;&#x2122; immobiliari, i en ell han concentrat els seus esforĂ§os la gran majoria dels agents del sistema financer: els bancs i caixes a travĂŠs de la concessiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;hipoteques â&#x20AC;&#x201C;amb tot els beneďŹ cis addicionals que aixĂ˛ comporta per a lâ&#x20AC;&#x2122;entitatâ&#x20AC;&#x201C;; les entitats asseguradores, a travĂŠs de les pĂ˛lises obligatĂ˛ries i voluntĂ ries, i les empreses de reunificaciĂł de deutes, exhibint una agressiva polĂ-

tica comercial. En contra del que es pugui pensar, la forta aposta de les famĂlies pel patrimoni no ha anat acompanyada dâ&#x20AC;&#x2122;una retallada del consum. MĂŠs aviat al contrari: aquests han estat tambĂŠ uns bons anys per al consum â&#x20AC;&#x201C;les matriculacions de vehicles han batut rĂ¨cords, el turisme intern segueix gaudint dâ&#x20AC;&#x2122;una bona salut i els restaurants no han deixat dâ&#x20AC;&#x2122;omplir els caps de setmanaâ&#x20AC;&#x201C;. Ara que els preus dels pisos

Lâ&#x20AC;&#x2122;eurĂbor, un malson per als hipotecats x { Ă&#x17D; Ă&#x201C; ÂŁ Ă¤ Ă&#x160;

Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; -Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; "Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160;

Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2C6;Ă&#x160; Â˝Ă¤Ă&#x2021;I

*A DIA 17 DE GENER DE 2007

EVOLUCIĂ&#x201C; DE Lâ&#x20AC;&#x2122;EURIBOR A UN ANY FONT : BANC Dâ&#x20AC;&#x2122;ESPANYA

comencen a mostrar sĂmptomes de moderaciĂł i els pisos ja no es venen tan rĂ pidament, una de les principals amenaces per a les entitats ďŹ nanceres ĂŠs que la pressiĂł dels tipus no es converteixi en un cĂ˛ctel letal per a la bona salut econĂ˛mica dels seus clients. Els Ăndexs de morositat i la rĂ tio de prĂŠstecs â&#x20AC;&#x2DC;dubtososâ&#x20AC;&#x2122; sĂłn encara molt baixos â&#x20AC;&#x201C;veure apartat â&#x20AC;&#x2DC;Fortalesesâ&#x20AC;&#x2122;â&#x20AC;&#x201C;, perĂ˛ cal aconseguir que els increments dels tipus no malmetin la fama de bons pagadors de les famĂlies espanyoles.

a les grans ciutats. Pel que fa al primer aspecte, nomĂŠs cal dir que un jove hauria dâ&#x20AC;&#x2122;invertir el 64,3% dels seus ingressos per a fer front a una hipoteca. AixĂ doncs, un dels reptes als quals sâ&#x20AC;&#x2122;haurĂ dâ&#x20AC;&#x2122;enfrontar el sector ĂŠs trobar un bon substitut per al producte hipotecari. Evidentment, les hipoteques continuaran representant una part important del moviment de les entitats. Ara bĂŠ, serĂ una feina complicada mantenir lâ&#x20AC;&#x2122;elevat ritme de creixement actual, ni per volum ni tampoc per marges.

Alternatives a les hipoteques

La â&#x20AC;&#x2DC;guerra de les comissionsâ&#x20AC;&#x2122;

Lâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a lâ&#x20AC;&#x2122;habitatge ĂŠs cada cop mĂŠs dificil, i el canvi dâ&#x20AC;&#x2122;un pis modest per un altre de mĂŠs gran tambĂŠ es comenĂ§a a complicar degut a lâ&#x20AC;&#x2122;elevat preu dels habitatges

Un altre dels punts clau en aquest any que comenĂ§a serĂ el paper de cada entitat en el que ja sâ&#x20AC;&#x2122;ha anomenat â&#x20AC;&#x2DC;la guerra de les comissionsâ&#x20AC;&#x2122;. La sorprenent aposta de lâ&#x20AC;&#x2122;SCH

â&#x20AC;&#x201C;eliminar les comissions als seus clientsâ&#x20AC;&#x201C; va obrir fa poc mĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;un any un periode dâ&#x20AC;&#x2122;incertesa: seguirien el seu joc la resta dâ&#x20AC;&#x2122;entitats? AmenaĂ§aria, en tot cas, aquesta estratĂ¨gia la bona marxa del sector? Podran competir a la baixa els bancs i caixes quan baixi el volum dâ&#x20AC;&#x2122;hipoteques? El cert ĂŠs que, ďŹ nalment, molt poques entitats sâ&#x20AC;&#x2122;hi han afegit. PerĂ˛ encara ĂŠs aviat per treure conclusions: lâ&#x20AC;&#x2122;aposta de lâ&#x20AC;&#x2122;SCH era ambiciosa, i ĂŠs possible que altres entitats acabin claudicant. Mentrestant, les comissions representen una importantĂssima font dâ&#x20AC;&#x2122;ingressos per a bancs, caixes i altres intermediaris financers. De fet, Espanya ĂŠs el segon paĂs dâ&#x20AC;&#x2122;Europa on resulta mĂŠs car fer una transferĂ¨ncia, i les comissions bancĂ ries van pujar el 2006 el doble que el cost de la vida.

OPORTUNITATS

El mercat immigrant, amb mĂŠs de 4 milions de persones, gran oportunitat per a les entitats ďŹ nanceres Principals destinacions de les remeses dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya

:fcÂ&#x17D;dY`X %%%%%%%%%%%%%%%%% )( -#/

<hlX[fi%%%%%%%%%%%%%%%%%%% )'

-#*

IfdXe`X%%%%%%%%%%%%%%%%%% -#/

)(

9fcÂ&#x2C6;m`X%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% -#*

FONT : BANC Dâ&#x20AC;&#x2122;ESPANYA

ÂŻĂ&#x160;Ă&#x192;Â&#x153;LĂ&#x20AC;iĂ&#x160;iÂ?Ă&#x160;*

Espanya, primer paĂs europeu en remeses extracomunitĂ ries Ă¤]{Ă¤ Ă¤]Ă&#x17D;x Ă¤]Ă&#x17D;Ă¤ Ă¤]Ă&#x201C;x Ă¤]Ă&#x201C;Ă¤ Ă¤]ÂŁx Ă&#x160; Ă¤]ÂŁĂ¤ Ă¤]Ă¤x Ă¤]Ă¤Ă¤ Ă&#x160;

Ă¤]Ă&#x17D;Â&#x2122;Ă&#x160;

Ă¤]Ă&#x201C;xĂ&#x160;

Ă¤]Ă¤nĂ&#x160;

Ă¤]Ă¤Ă&#x2C6;

Ă&#x192;ÂŤ>Â&#x2DC;Ă&#x17E;>Ă&#x160;

Â?iÂ&#x201C;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;>Ă&#x160;

Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;X>Ă&#x160;

Ă&#x152;DÂ?Â&#x2C6;>

FONT : SECOND EU SURVEY ON WORKERâ&#x20AC;&#x2122;S REMITTANCES FROM THE EU TO THIRD COUNTRIES. PUBLICAT Lâ&#x20AC;&#x2122;OCTUBRE DE 2006 AMB DADES DE 2004.

Els immigrants que viuen a Espanya representen ja un 10% del total de la poblaciĂł espanyola. Amb un total de 4,5 milions de persones, aquest colÂˇlectiu sâ&#x20AC;&#x2122;ha convertit en un dels grans objectius de les entitats ďŹ nanceres per a esgarrapar alguns punts de quota de mercat. Un cop mĂŠs, la sorpresa en aquest sentit ha vingut del Santander Central Hispano (SCH), que a la seva aposta per eliminar comissions suma ara la de suprimir les comissions pel servei de remesa. Segons va anunciar lâ&#x20AC;&#x2122;entitat, els 102.000 immigrants que ja tenen domiciliada la nĂ˛mina o han fet una hipoteca amb lâ&#x20AC;&#x2122;SCH seran els primers beneficiats. No obstant, estĂ clar que lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu del banc dels BotĂn ĂŠs guanyar mĂŠs quota de mercat. De fet, de cara al 2007 lâ&#x20AC;&#x2122;SCH ja ha avanĂ§at que espera captar 550.000 clients i incrementar els vinculats tam-

bĂŠ per sobre del mig miliĂł. Lâ&#x20AC;&#x2122;acciĂł sorpresa de lâ&#x20AC;&#x2122;SCH es produeix, per cert, poques setmanes desprĂŠs que el CongrĂŠs dels Diputats instĂŠs al Govern a intentar reduir el cost de les remeses, que en alguns casos pot arribar al 23% Malgrat figurar en les memĂ˛ries de responsabilitat social de les diferents entitats,

el cert ĂŠs que lâ&#x20AC;&#x2122;enviament de remeses dâ&#x20AC;&#x2122;immigrants cap a lâ&#x20AC;&#x2122;exterior representa un moviment considerable. Segons dades del Banc dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya, aquestes operacions superen Ă mpliament els 5.000 milions, gairebĂŠ la meitat de les remeses enviades per tota la UniĂł Europea. De fet, Espanya sâ&#x20AC;&#x2122;ha convertit ja en el primer paĂs dâ&#x20AC;&#x2122;Europa amb mĂŠs remeses.

El colÂˇlectiu dâ&#x20AC;&#x2122;immigrants representa ja un 10% de la poblaciĂł espanyola.

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

40- ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres / Àgora

Optimisme moderat a les caixes d’estalvi En quina situació es troba actualment el sector de les caixes? I el mercat dels préstecs en general? Cal que ens preocupem per l’elevat nivell d’endeutament de les famílies? Amb l’objectiu de tenir resposta a aquests i altres interrogants, Món empresarial ha plantejat a cinc alts directius del sector les mateixes preguntes, i el resultat ha estat una línia de moderat optimisme, tant pel que fa al control de la morositat com per l’expectativa de mantenir els marges sense dependre’n tant del producte hipotecari.

Les preguntes: 1. Com qualificaria, en termes globals, el nivell d’endeutament de la població a Espanya? 2. Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus? 3. Més enllà dels productes hipotecaris, creu que el sector bancari ofereix productes financers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns marges prou interessants?

DÍDAC HERRERO AUTET, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA DE MANLLEU:

ADOLF TODÓ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA DE MANRESA:

“En el futur immediat serà difícil mantenir els índexs de morositat actuals”

“El més important a mig i llarg termini és créixer en número de clients ﬁdelitzats”

1. L’endeutament està en una situació delicada, que no difícil, però que sí cal gestionar adequadament. La llarga durada dels préstecs pels habitatges i la baixada de tipus en relació a la dècada passada ha evitat, de moment, l’increment desmesurat de les quotes, tot i l’augment tan important de l’endeutament.

1. A nivell global, moderat, i que pot seguir augmentant sense risc. Això sí, existeixen casos particulars de persones o famílies que tenen un endeutament massa elevat i que, davant un imprevist com l’atur o la pujada de tipus, es poden veure abocats a reestructurar el seu deute.

2. L’evolució de l’índex de morositat en una època de tan fort creixement del crèdit, com han estat aquests darrers anys, pot donar una imatge desﬁgurada de la realitat. Això ha permès la constant reducció de l’índex aquests darrers temps. No obstant, en el futur immediat penso que serà difícil mantenir els índexs actuals.

2. És possible que la morositat augmenti a nivell global, però amb força diferències entre entitats: les que hagin combinat dinamisme comercial amb prudència en concessió de riscos tindran un creixement de la mora signiﬁcativament inferior d’aquelles altres entitats que, amb l’afany d’aconseguir un major creixement a curt termini, hagin relaxat les seves polítiques de risc en el passat. Tard o d’hora, els excessos passen factura.

3. És evident que totes les entitats estem treballant per a orientar el negoci cap a d’altres segments. Però els alts ritmes de creixement que, globalment, han fet bancs i caixes aquests darrers anys, degut al negoci immobiliari, seran molt difícils d’aconseguir i s’hi acostarà més el que tingui més habilitat per adequar-se al nou escenari. De totes maneres, crec que el sector no serà capaç de mantenir aquests alts nivells de creixement i possiblement tampoc seria bo que ho fes.

3. Sí. Els préstecs al consum estan tenint un ràpid ritme de creixement amb marges elevats. Una altra font de creixement important són les pimes El més important a mig i llarg termini, però, és créixer en número de clients ﬁdelitzats i satisfets, ja que aquesta és la font principal de creixement del marge a futur: quan un client vulgui comprar-se un pis o un cotxe, gestionar els seus estalvis, o ﬁnançar el creixement de la seva empresa, pensarà primer en nosaltres.

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Àgora / ESPECIAL: Entitats ﬁnanceres -41

ALEIX GIMBERNAT MARTÍ, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA DE GIRONA:

JORDI MESTRE, DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL:

GABRIEL FERRATÉ PASCUAL, PRESIDENT DE CAIXA TARRAGONA

“Els indicadors avancen que l’escenari de pujada de tipus arriba al seu ﬁnal”

“Les operacions de crèdit compten amb garanties suﬁcients”

“Els preus s’ajustaran al màxim als costos de cada entitat”

1. L’endeutament no és més que l’ús de la capacitat per avançar ingressos futurs. De fet, els països més desenvolupats tenen un nivell d’endeutament netament superior al nostre. Mentre l’estabilitat econòmica continuï, i aquesta és la previsió dels experts, no serà un problema per a les famílies.

1. Malgrat que l’endeutament de les famílies és elevat –sobretot per la compra d’habitatges a interessos que fins ara han estat baixos–, la veritat és que, de moment, aquest nivell en el qual ens trobem actualment encara és assolible. Per tant, jo diria que no és pas preocupant a grans trets.

2. Si bé és cert que els tipus han pujat en l’últim any, el punt de partida era tan baix que l’actual no sembla un nivell problemàtic de cara a la morositat. La pujada de tipus ha afectat a la capacitat d’adquisició d’habitatges, però no a la capacitat de retorn dels deutes ja contrets. A més, els indicadors avancen que l’escenari de pujada de tipus està a prop del seu ﬁnal.

2. Tot i que tornen a créixer, el meu parer és que les operacions de crèdit compten amb garanties suficients. No obstant, cal tenir en compte que tampoc no es preveu un augment dràstic dels tipus d’interès.

1. L’endeutament de la població espanyola s’ha produït, bàsicament, per l’augment de preu dels habitatges, que ha produït un important augment de la capacitat de garantia de la gent i, en conseqüència, del seu endeutament. L’important ha estat la taxa de variació que s’ha produït en l’endeutament en el nostre país, però en comparació amb altres països, aquest augment tampoc no és escandalós. De totes maneres, ja no tindria gaire sentit esperar que aquesta taxa de variació continués al ritme dels darrers anys.

3. Les alternatives d’inversió ﬁnancera amb valor afegit com els dipòsits estructurats o els fons d’inversió gaudeixen d’un fort potencial per satisfer les necessitats d’uns clients cada vegada més exigents. D’altra banda, el ﬁnançament amb garantia personal tant per particulars (crèdits ràpids, revolving,...), com per empreses (préstecs personals, lísing, rènting, confírming, fàctoring,...), agafaran el relleu als productes hipotecaris per tal de continuar creixent rendiblement.

3. Deixant de banda els productes de passiu, és clar que sí podem oferir productes financers que ens permetin mantenir el bon ritme de creixement actual, tant pel que fa al finançament a empreses com pel que fa al finançament al consum. Des del meu punt de vista, aquestes dues modalitats -finançament de projectes empresarials i finançament al consumcontinuen oferint a les entitats financeres uns marges prou raonables per a continuar creixent en el futur.

2. La previsió és que la pujada de tipus encara tingui una mica de recorregut. Les entitats financeres sabran controlar bé l’índex de morositat. 3. Més enllà de les hipoteques, hi ha un recorregut de creixement a l’entorn dels productes de previsió. Al voltant del concepte de la dependència hi haurà una sèrie de necessitats, i dels corresponents serveis i articles per pal·liar-les que aniran agafant el relleu al boom dels productes hipotecaris dels darrers anys. La successió d’aquesta diferent tipologia de productes no serà un problema per a les entitats ﬁnanceres.

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Formació directiva ENTREVISTA A DAVID DINWOODIE, DIRECTOR GENERAL ADJUNT D’EADA

“La diﬁcultat no estar tant en saber si cal formar-se, sinó en què cal formar-se” Mig segle d’experiència han convertit Eada en una escola de negocis referent, no només a Catalunya sinó també a nivell internacional. La constant proximitat amb el món de l’empresa li han permès esdevenir un enllaç perfecte entre el món formatiu i el món real dels negocis. borem un pla de formació, normalment conjuntament amb el director de recursos humans, i apliquem la formació a la pròpia empresa o en el nostre centre residencial que tenim fora de Barcelona, a Collbató. Cada cop les empreses volen una formació més orientada a solucionar els seus problemes i les seves necessitats.

ÀGATA SERRA

Quina importància tenen les escoles de negoci per al món de l’empresa? Els directius cada cop més han d’estar formats per fer front a entorns francament complicats. El món s’ha globalitzat i és força més divers. Hi ha molts aspectes que canvien ràpidament i, en aquest sentit, la formació contínua dels directius és fonamental. Les escoles de negoci juguen un paper fonamental, ja que fan d’enllaç entre la realitat corporativa, que canvia ràpidament, i les teories noves que estan sorgint sobre com gestionar aquestes situacions. Creu que les empreses espanyoles estan conscienciades respecte a la importància de la formació? Les enquestes reﬂecteixen que tant empresaris com directius estan conscienciats i, a més, nosaltres ho constatem en el mercat, perquè cada cop ens demanen més formació. El que passa és que la dificultat no estar tant en saber si cal formar-se o no, sinó en què cal formar-se. Hi ha confusió respecte a les competències que realment els treballadors necessiten i sobre quin tipus de formació és adequada per assolir aquestes competències. En els darrers quinze anys, s’ha passat progressivament d’una formació molt tècnica a una formació molt més d’habilitats, de competències, d’estratègies de gestió... Quins factors han inﬂuït en aquesta major demanda de formació per part de les empreses? Bàsicament la diversitat dels escenaris empresarials. No és el mateix gestionar una empresa local amb personal local competint amb empreses que coneixes molt bé, a gestionar una empresa que està creixent, on els empleats provenen de països i cultures diferents. La realitat ara és molt més complexa i això fer-ho en un món global, on has de competir amb qualsevol país del món, és francament compli-

El director general adjunt en una de les aules d’EADA. / DAVID FERNÁNDEZ

cat. Els empresaris veuen que s’han de formar per afrontar aquesta nova realitat. Per quins motius creu que la formació de postgrau està tan ben posicionada a Catalunya? Només a Barcelona, en aquests moments, tenim tres escoles de negocis que estan acreditades internacionalment i que es troben en els principals rànquings del món. El perquè d’aquest cluster que s’està creant d’escoles d’alt nivell, es deu bàsicament a la seva experiència. Totes aquestes escoles porten 50 anys com a institucions privades molt orienta-

“La qualitat de la formació està molt relacionada amb la seva aplicabilitat” des a la formació d’empresa i això no és habitual. Normalment les escoles de negocis en d’altres països formen part d’universitats i tenen una vessant més teòrica. La formació que ofereixen les escoles de negocis d’aquí està molt relacionada amb tot el que està passant al món. Com s’aconsegueix oferir una formació de qualitat? Per nosaltres la qualitat de la formació està molt relacionada

amb l’aplicabilitat. Això significa que l’alumne que ve aquí i està treballant, ha de poder aplicar després al que està aprenent. Aquest pont entre la teoria i la pràctica l’assegurem amb un alt nivell de professors en plantilla que tenen experiència directiva a empreses. D’altra banda, apliquem el mètode del cas que es basa en casos reals d’empreses. A més, tenim un pla de formació contínua amb els professors. A quin perfil respon l’alumne d’Eada? Tenim una àrea molt gran d’MBAs i màsters, que responen a un perfil de joves directius que han estat treballant durant uns anys, amb un perfil tremendament internacional. L’MBA d’Eada té quaranta nacionalitats. D’altra banda, el negoci tradicional d’Eada és la formació de directius que treballen i que acostumen a tenir un perfil de directiu mig i mig alt, i que venen aquí a perfeccionar per seguir amb la seva carrera executiva dins de l’empresa. Quina és l’experiència d’Eada en cursos de formació a mida? De fet, Eada va néixer d’això. Portem 50 anys fent formació in company, tenim acords formals amb unes 350 empreses per dur-hi a terme la formació. Anem a una empresa, detectem les seves necessitats i ela-

Quins són els punts dèbils dels directius espanyols? Crec que els directius espanyols en general són molt potents. Però un dels reptes que tenen per davant és la internacionalització. Tothom vol venir a Espanya, però als espanyols marxar fora els costa. La mobilitat i la disponibilitat de passar una temporada de la teva vida movent-te per diferents organitzacions, països i sectors, és encara una assignatura pendent dels espanyols. D’altra banda, les empreses d’aquí els costa

“Tothom vol venir a Espanya, però als espanyols marxar fora els costa” crear una identitat corporativa, que sigui aplicable en diferents regions del món amb persones molt diferents, tenen encara poca experiència en això. Fer negocis amb altres idiomes ens costa i això ha de canviar, i no em refereixo només a estudiar idiomes, sinó a estar còmodes operant en altres cultures. Com ha dut a terme Eada el seu procés d’internacionalització? Com en totes les empreses, aquest procés ha estat molt intens. Hem passat per cinc anys d’internacionalització molt forts, en què hem canviat radicalment el model de negoci. El que era una escola bàsicament local ben posicionada, en cinc anys s’ha convertit en una escola que opera a diari amb dos idiomes, tots els programes els oferim tant en anglès com en espanyol. Hem passat de tenir alumnes estrangers a

tenir dotze representants en el món que estan fent accions de captura i fidelització de participants, i que són els qui ens estan portant alumnes de 40 països diferents. També hem passat a internacionalitzar el material docent, per disposar de casos d’empreses i notes tècniques internacionals. I, finalment, en aquests cinc anys hem potenciat la investigació, sobretot mitjançant la col·laboració amb altres escoles. Podem parlar d’estils de direcció diferents entre països? Avui dia, en cada organització, hi ha diversos grups d’identitat, hi ha homes i dones, persones d’edats diferents, nacionalitats i cultures diferents, i aquests grups d’identitat tenen els seus interessos i les seves motivacions. Quan més diversa és l’organització més competències ha de tenir el líder per poder creuar les fronteres d’aquests nuclis d’identitat i saber gestionar-los. Un líder ha de saber-se moure pels diferents grups d’identitat i sobretot crear una identitat corporativa, comuna per a tots. El curs 2007-08 es produirà el relleu definitiu de la direcció. Quins objectius es planteja per a la nova etapa que encetarà? Ens trobem en un moment dolç ja que ens hem col·locat entre les primeres escoles del món. Això per a Eada ha estat un repte del qual n’estem molt orgullosos, però és només un començament. Hem de créixer, consolidar els programes i el posicionament que tenim. Hem de seguir impulsant el que és la internacionalització i, precisament, aquest any comencen uns programes més avançats de gestió executiva basats en les competències que necessiten els líders de les empreses. També tenim una estratègia clara de col·laboració. I, sobretot, cada cop més ens veurem com l’escola de negocis de les empreses i per tant volem reforçar els òrgans de govern amb més executius que ens ajudin a guiar l’enfocament de la formació.

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

EFECTES DE L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ACTIVA

Els professionals de més edat esdevindran clau per al desenvolupament econòmic Els problemes plantejats per l’envelliment de la població activa han donat lloc a diferents respostes polítiques per part dels governs per promoure una major participació de treballadors de més edat dins el mercat laboral. Les empreses, però, encara segueixen amb polítiques que en promouen la jubilació anticipada. D’aquí a poc això podria canviar considerablement. Diversos estudis alerten de la més que possible manca de professionals qualiﬁcats, que pot dur les empreses a retenir i ﬁdelitzar al màxim els treballadors de més edat. ÀGATA SERRA

En els darrers temps la implantació de plans de jubilació anticipada ha estat una mesura àmpliament utilitzada en molts països europeus per fer front a l’augment de l’atur i a la reestructuració de les indústries tradicionals. Això, però, en contrapartida ha suposat una pèrdua de capital humà, que a curt i mig termini podria ser molt útil per a moltes empreses. La Unió Europea ja ha advertit, en diverses ocasions, que el baix nivell d’ocupació dels treballadors de més edat és un malbaratament d’oportunitats en la vida de les persones i, per això, des de fa temps està treballant per canviar aquesta situació. En els Consells Europeus d’Estocolm 2001 i Barcelona 2002 es van ﬁxar dos objectius. D’una banda, que la meitat de la població europea amb edats compreses

Els governs volen mantenir els treballadors de més edat dins el mercat laboral entre els 55 i els 64 anys havia d’estar ocupada per al 2010. I d’altra banda, que per al 2010 hauria d’elevar-se progressivament entorn a cinc anys l’edat mitjana en què els treballadors es jubilen a la Unió Europea. Tot i certs avanços la UE dista encara molt d’assolir aquests objectius. Els països que hi estan més propers i que, ﬁns i tot, assoleixen els objectius són Suècia, Dinamarca, el Regne Unit, Estònia, Irlanda, Xipre i Portugal. A l’extrem oposat trobem països com Eslovàquia, Polònia, Bèlgica, Itàlia, Àustria i França, alguns d’ells amb una situació especialment preocupant, ja que menys del 35% de les persones de més edat estan ocupades. Entremig trobem un

Les reestructuracions acostumen a afectar els treballadors de més edat. / SHUTTERSTOCK

altre grup de països que de mica en mica s’apropen a la mitjana, entre els quals hi ha Espanya juntament amb Alemanya, Finlàndia, els Països Baixos, Grècia i Letònia. Una necessitat imminent Sens dubte, per a l’economia en el seu conjunt, l’augment de les taxes d’ocupació de les persones de més edat és crucial per suportar el creixement econòmic, els règims fiscals i de prestacions i els sistemes de protecció social. És per això que molts governs europeus intenten promoure mitjançant determinades mesures el manteniment dels treballadors de més edat dins el mercat laboral. Entre les més habituals es troben els incentius ﬁnancers, tant a treballadors com a empreses, els primers per tal que es jubilin més tard, i les segones per tal que contractin i mantinguin els treballadors de més edat. D’altra banda, també es treballa en altres fórmules com la de la jubilació gradual o la del treball a temps parcial, adreçades especialment a aquest col·lectiu de treballadors. L’interès per part dels governs

d’allargar la vida laboral dels treballadors contrasta amb la poca col·laboració, fins al moment, per part de les empreses, que a l’hora de fer reestructuracions de personal, encara acomiaden preferentment els treballadors de més edat. Però, això podria canviar. De fet, algunes empreses s’estan començant a adonar de la necessitat de mantenir determinats professionals, independentment de la seva edat, tenint en compte que d’aquí a pocs anys pot haver-hi una disminució notable de població activa qualiﬁcada. En alguns països europeus ja s’està començant a notar la manca de

certs perfils professionals, que no sempre es pot suplir amb personal immigrant i, per això, ﬁns i tot en els casos més crítics s’està promovent la recol·locació de treballadors que es troben en situació d’atur permanent o que, ﬁns i tot, ja estan jubilats. A diferència d’alguns anys enrere, avui en dia ja existeixen consultores que, a més de les seves tasques habituals, també es dediquen a recol·locar professionals d’una certa edat. Una d’elles és Factor Placement, una empresa que treballa especialment a nivell de professionals superiors i directius, i que ha pogut constatar que cada vegada hi ha més empreses que valoren l’experiència dels professionals. D’altra banda, Josep Maria Mató, director executiu de Factor Placement, destaca que les empreses clients no necessàriament sol·liciten professionals que provinguin del mateix sector ja que “la polivalència d’un

A Europa es comença a notar la manca de certs perﬁls professionals directiu és cada dia quelcom més reconegut i que es pot adaptar sense problema a nous sectors i situacions”. A més, aquesta empresa

compta amb un servei anomenat temporal management o interim management , en què s’ofereix a les empreses el millor professional per al desenvolupament d’un projecte i, segons Mató, “amb un cost molt inferior al que ens hauria demanat en anys anteriors de la seva vida activa, i sense cap conflictivitat, ja que tothom té ben clar que no substituirà ningú, i no competirà a nivell personal ni canviarà l’estructura directiva”. Tot i que la meitat de les empreses europees considera el canvi demogràfic com un dels majors desaﬁaments al qual el món dels negocis s’haurà d’enfrontar en un futur, són poques les que han començat a plantejar-se quines mesures aplicaran. Un 40% de les empreses europees han realitzat estudis de l’estructura d’edat de la seva força laboral. En aquest sentit, les britàniques són les que han realitzat una major tasca i les espanyoles les que menys. El director executiu de Factor Placement tot i que considera que és una mica agosarat detallar el perfil d’empresa més predisposat a contractar treballadors de més edat, sí que pensa que probablement a nivell de directius, “les millors possibilitats es troben en empreses mitjanes i també en les familiars que busquen una alenada d’aire fresc a alt nivell”.

XIFRES CLAU A L’EUROPA DELS 25 Edat mitjana de sortida del mercat laboral el 2002

60,4 anys

Edat mitjana de sortida del mercat laboral el 2010 (objectiu de Barcelona)

65,4 anys

Taxa d’ocupació de les persones d’edats compreses entre els 55 i els 64 anys el 2002

38,7%

Taxa d’ocupació de les persones d’edats compreses entre els 55 i els 64 anys el 2010 (objectiu d’Estocolm)

50%

Número de persones majors de 65 anys el 2000

71 milions

Número de persones majors de 65 anys el 2030 (previsió)

110 milions

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

En els propers cinquanta anys Europa patirà un augment dels jubilats. / SHUTTERSTOCK

Canvi de mentalitat Segons l’Informe Kok, elaborat per un grup d’experts de la Comissió Europea, durant els propers 50 anys, tots els països europeus patiran un brusc augment dels jubilats i, a més, caurà en picat el segment de població que es troba en la seva millor edat laboral. L’any 2050, el segment de població en edat laboral –entre 15 i 64 anys– de la Unió Europea representarà tan sols una cinquena part de l’actual, amb un 60% més de

gent major de 65 anys. La reducció i l’envelliment de la població en edat laboral, d’una banda, i la disminució,

Les empreses hauran de saber mantenir el grau de capacitació dels treballadors en les darreres dècades, dels índexs de natalitat suposarà que cada cop hi hagi menys

llicenciats, aprenents i candidats. Segons els experts, en aquest context les empreses es veuran obligades a contractar i mantenir en plantilla a treballadors de més edat, per tal d’encarar l’escassetat de talent, els desaﬁaments del treball i la indesitjada rotació de personal. Els empresaris no només hauran d’incorporar treballadors més grans amb la capacitació adequada, sinó que també hauran d’invertir en programes per mantenir el grau de capacitació dels treballadors a mesura que aquestes envelleixin. D’altra banda, una proporció més àmplia de treballadors més grans suposarà una inversió addicional en l’entorn laboral físic, la formació contínua i els instruments de gestió sanitària, implicant això la possibilitat d’escollir horaris i carreres, un disseny organitzacional i una major despesa de personal. Fins i tot, s’haurà d’invertir en la recerca de mètodes per mantenir l’ambició dels empleats

en voler assumir riscos professionals dins el marc d’una economia global. Malgrat aquests inconvenients, a canvi les empreses poden conservar el know how i l’experiència que es perden amb la jubilació anticipada, així com fomentar l’orientació i formació intergeneracional i, el que no és menys important, entendre i comunicar-se millor amb bases de clients en mercats clau amb similars problemes

d’envelliment. D’altra banda, una sèrie d’estudis realitzats als Estats Units revelen que els treballadors més grans acostumen a ser més ﬁables, tenen uns principis laborals més sòlids i presenten una major disposició a l’hora de canviar d’horari laboral. A més, constaten que els treballadors més grans acostumen a tenir una actitud més positiva envers el treball i els seus caps que els seus col·legues més joves.

PREJUDICIS RESPECTE A L’EDAT En l’actualitat, la majoria de les empreses no només no compten amb polítiques de recursos humans que tinguin en compte el criteri d’edat dels treballadors, sinó que encara n’hi ha moltes que tenen prejudicis relatius a l’edat del treballadors en els processos tant de contractació com de manteniment dels seus llocs de treball. N’hi ha que defensen que els treballadors de més edat suposen una major despesa salarial per motius d’antiguitat, alhora que creuen que la productivitat disminueix amb l’edat. En realitat, però, diversos estudis constaten que l’edat afecta negativament el desenvolupament de tasques relacionades fonamentalment amb la realització d’esforços físics i aquelles que requereixen un processament de la informació de forma ràpida i contínua. No obstant, pot resultar un avantatge o tenir un efecte neutral per al desenvolupament d’un altre tipus de tasca en què són claus l’experiència o el coneixement intern del funcionament de l’organització.

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Habilitats, Actituds i Coneixements

HABILITATS DIRECTIVES

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CONEIXEMENTS

El repte de liderar amb poder, passió i principis

El diccionari de RRHH multilingüe Sabia que el conegut CRM (gestió de la relació client), utilitzat de forma idèntica en espanyol, anglès i holandès, en francès es denomina GRC? O que una baixa laboral es tradueix a l’anglès com a medical certiﬁcate, i a l’alemany com a attest? Si busquem aquests termes als diccionaris convencionals, podem trobar diverses accepcions que no es corresponen amb el signiﬁcat que té la

paraula. I el mateix succeeix a la inversa, quan intentem traduir paraules estrangeres a l’espanyol. D’aquesta manera, són moltes les diﬁcultats a les quals s’ha d’enfrontar una companyia quan es comunica internament amb les delegacions dels diferents països. Per això, ADP, multinacional líder especialitzada en gestió de serveis de nòmina i administració de personal, ha creat el primer diccionari de

El líder actual ha de treballar per construir i sostenir relacions de qualitat. / SHUTTERSTOCK

És impossible liderar sense descobrir la força que ve de l’autoconeixement, l’autocontrol i de ser conscients de nosaltres mateixos. Si volem que els altres ens segueixin, hem d’enfocar la vida d’una manera alineada amb valors i principis correctes, on es vegi la integritat en cadascuna de les nostres accions. Aconseguir un perﬁl d’un nivell

El líder modern ha de saber caminar contra les convencions tan alt de lideratge requereix el coratge de canviar, la humilitat i la compassió per comprendre i servir els altres, i la fortalesa per caminar contra les convencions i les tradicions. En un món on les forces del comerç i la competició temptaran a comprometre el poder, el líder modern ha d’afrontar tota una sèrie de desaﬁaments. Aquesta ha estat la idea que s’ha desenvolupat al seminari Liderar con Poder, Pasión y Principios. El liderazgo de dentro afuera, impartit pel líder espiritual Mike Geor-

ge al CaixaForum de Barcelona i organitzat per Augere Foundation. George té una àmplia experiència tant al sector públic com al privat. Entre els seus clients ﬁguren Mitsubishi, American Express, Siemens, Allianz, KLM, NHS o la BBC. Aquest orador sobre la motivació se centra en els tres principis clau del nou mil·lenni: intel·ligència espiritual i emocional, desenvolupament del lideratge i aprenentatge continu. Treballa amb directius i líders polítics de més de trenta països, i a través de les seves conferències pretén desenvolupar les habilitats pràctiques emocionals i espirituals per tal de construir i sostenir relacions de qualitat. El seminari Liderar con Poder, Pasión y Principios. El liderazgo de dentro afuera ha tingut com a destinataris principals els directius amb responsabilitat que volen millorar les seves habilitats en l’alineament de les persones amb l’estratègia de la compa-nyia. En deﬁnitiva, líders que tenen com a objectiu construir empreses a les quals tothom vol pertànyer. TEXTOS: MERITXELL SORT

termes de Recursos Humans de caràcter multilingüe. Es pot consultar de forma gratuïta a través de la pàgina web d’ADP Espanya, www.es-adp. com, i a través de www.lexicon.adp.com. Aquesta nova eina, denominada Human Resources Lexicon, tradueix més de 1.500 termes en sis idiomes diferents: espanyol, anglès, francès, alemany, italià i holandès. En un primer moment, ADP va elaborar aquest diccionari per facilitar la comunicació interna de la companyia. Però com que va tenir tant d’èxit a nivell intern, s’ha decidit oferir-lo de forma gratuïta al sector, que pot accedir-hi a través de la home d’ADP Espanya: www.es-adp.com. La seva utilització és molt senzilla, ja que està dissenyada per realitzar dos tipus de cerques: mitjançant paraules clau i per ordre alfabètic. A més, permet descarregar la informació en format Excel.

La pàgina web www.lexicon.adp.com tradueix més de 1.500 termes en sis idiomes.

ACTITUDS

Enfocar la vida laboral amb entusiasme Les empreses busquen per als seus equips persones motivades, alegres, lluitadores, compromeses i entusiastes. De fet, a la nostra vida personal tots volem ser feliços i positius. Per aconseguir aquests objectius, Victor Küppers, al llibre El efecto Actitud, detalla què podem fer per desenvolupar el nostre entusiasme i, a la vegada, aporta idees suggerents, pràctiques i aplicables per a tot el món. No importa que vostè sigui la persona més pessimista del planeta, o la més desmotivada. Tots podem aprendre a apassionar-nos per la nostra

feina, a veure el vas mig ple en és cert que les empreses que comptes de mig buit, a gaudir de no sobreviuen és perquè els la vida... Les claus per aconse- seus components no han sabut guir aquest canvi d’actitud són reinventar-les a temps. l’automotivació, la proactivitat i l’entusiasme. I Victor Küppers posa a l’abast del lector les eines perquè pugui obtenir el millor de si mateix a través d’una visió positiva de la vida. El factor distintiu d’una empresa que vulgui evolucionar amb èxit és, precisament, la seva capacitat d’envoltar-se de persones positives i apassionades. Tot i que és impossible quantiﬁcar ﬁns a quin punt és rendible invertir en l’entusiasme dels treballadors,

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

ENTREVISTA A JOSEP VERGÉS, DIRECTOR DE RRHH DEL FUTBOL CLUB BARCELONA

“Tenim alguns treballadors a qui no els agrada el futbol” Sap el que guanya Ronaldinho? Naturalment, nosaltres portem la seva relació contractual i laboral, li fem la nòmina tots els mesos, però no li ho diré ni a vostè, ni a ningú. Ens agrada la discreció.

Físicament em recorda un basc. Per algun motiu? La veritat és que tinc empatia amb el País Basc i la seva gent.

Què és per a vostè treballar en equip? Sumar fortaleses, talent i esforços individuals per al bé del conjunt.

Com s’ha dut a terme el canvi organitzacional en els darrers quatre anys? La veritat és que amb una gran col·laboració de la gent. Abans els treballadors feien coses sense saber el perquè, ningú preguntava per la seva feina, no se sentien reconeguts. El projecte de racionalització organitzatiu va permetre expandir-nos, crear noves línies de negoci i créixer en coneixement incorporant persones. Avui les persones veuen possibilitats de creixement personal al club, se senten valorades i reconegudes, tenen incentius personals, plans de pensions, conciliació familiar i poden créixer amb nosaltres. Li asseguro que la gent està orgullosa d’estar aquí. Quanta gent porteu des de recursos humans? Uns 350 estructurals, 800 jugadors, uns altres 500 discontinus i un cert control sobre col·laboradors externs. Teniu algun treballador de l’Espanyol o del Madrid? No ho sé, però tenim treballadors a qui no els agrada el futbol.

Josep Vergés té 43 anys, és psicòleg, MBA per Esade i PDD Iese. Està casat amb una pedagoga i té dos ﬁlls Maria i Eduard. A més del futbol que practica en el propi club, li agrada esquiar, el golf, els escacs i llegir. Quin llibre està llegint? Feedback 360º de Duribe i em va agradar Abacoak de Bernardo Atxaga.

Què fa algú de recursos humans aquí dins? Porto més de 20 anys treballant, abans estava a Caja Madrid i en els darrers quatre anys i mig aquí, i molt feliç.

Serveix el sentit de pertinença per retenir bons professionals? Per a nosaltres hi ha tres competències clares per treballar aquí: objectius clars, sentit d’equip i discreció.

A COR OBERT

Què pensa del moment en què vivim? Que els canvis són atractius, perquè t’obliguen a estar molt obert i receptiu. Crisi de valors? No, simplement uns altres valors.

Josep Vergés a les instal·lacions del Club de Futbol Barcelona. / POL CUCALA

Em temo que en organitzacions tan complexes, deuen funcionar molt les inﬂuències. Com ho afronta això? En totes les organitzacions existeixen els candidats referenciats, però simplement entren en el procés de selecció i s’escull la gent objectivament per les seves capacitats i competències. Quin pot ser el pla de carrera de la persona de taquilles que ven entrades? Hem iniciat un pla d’avaluació personal per objectius, afavorint la formació. Al final el seu sostre dependrà de la seva implicació i esforç d’aprenentatge. Vostè deu pertànyer a l’estructura organitzativa del club. Es porta bé sobreviure a canvis de directiva? Les persones que porten el dia a dia han de funcionar com una empresa, assegurant la seva sostenibilitat davant de tot. En el procés de selecció compta ser culé? El que compta és entendre què signiﬁca aquesta empresa, no pots treballar en una cosa que no creus.

La teva empresa és molt piramidal? Ha de ser-ho, però a més es treballa transversalment i per projectes. D’aquesta forma se suma coneixement i eficiència. És un avantatge a la teva empresa ser fill d’empleat? Només per poder llegir abans que existeix un procés de selecció que està obert a tothom. Per què creu que la meitat dels joves volen ser funcionaris? Potser perquè temen la cultura del risc o per la cultura hedonista, o perquè l’educació familiar i social no tendeix a provocar l’esforç individual, però a més crec que no existeix la suficient comunicació i col·laboració entre universitat i empresa. Manen millor les dones o els homes? En realitat manen diferent. És una qüestió de talent i compromís. Nosaltres tenim una directora general i estem encantats. MIQUEL BONET,

Un somni no realitzat? Fer puenting i llençar-me en paracaigudes. Li agrada el risc? Sense riscos no hi ha creixement. Si no t’equivoques és que arrisques poc. Què no perdonaria mai? La mentida El millor i el pitjor que li ha passat a la vida? El millor, la família. El pitjor, les amistats mal trobades. Amb qui aniria a menjar? Amb algú que hagués liderat un canvi que beneﬁciï a la humanitat. El Barça és més que un club? Doncs sí, és sentiment i compromís amb uns valors que van més enllà de l’esport. Si no es comprenen, ningú es pot implicar en aquest projecte.

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Externalizar le permite concentrarse en temas estratégicos de su negocio.

ASSESSORS

SAN JOSE

Laboral Fiscal Contable Jurídico Tel. 93.481.70.60 - asesoria@asanjose.com - www.asanjose.com

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Breus de Formació i Recursos Humans

UNIVERSITATS

FEBRER 2007/ MÓN EMPRESARIAL

EMPRENEDORS

ESCOLES DE NEGOCI

NECESSITAT D’IMPULS A LA RECERCA

ESADE I RESPONSABILITAT SOCIAL

EMPRENEDORS EN SEGONA POSICIÓ A EUROPA

La investigació a la universitat pateix de manca de ﬁnançament i estructures administratives adequades i s’enfronta a una gran diﬁcultat per transmetre el coneixement a les empreses. Aquesta va ser la conclusió generalitzada dels ponents que han participat en les Jornades sobre Innovació i Recerca organitzades pel Cercle per al Coneixement. “Creiem i necessitem que la societat recolzi el treball dels inves-

Esade crea l’Institut d’Innovació Social, amb l’objectiu de liderar tota la formació i investigació de l’àrea de responsabilitat social i ètica empresarial. També s’encarregarà de la gestió de les Organitzacions no governamentals. El director del nou centre, pioner a Europa, és Ignasi Carreras, professor d’Esade i ex director general d’Intermon Oxfam.

La taxa d’activitat emprenedora catalana és la segona més alta d’Europa. Prop de 7 de cada 100 catalans participen en la creació d’un projecte empresarial iniciat fa menys de 3 anys i mig. La taxa d’activitat emprenedora (TEA) se situa en el 6’8% i supera clarament la mitjana espanyola (5,7%) i europea (5,5%). L’informe, encarregat pel Departament de Treball, mostra que a Catalunya, el 84,3% de les empreses es creen per la detecció d’una oportunitat de negoci, mentre que només un 9% es creen per necessitat. Els principals obstacles amb els que es troben els emprenedors són la manca de prestigi social dels empresaris i el recolzament ﬁnancer als projectes. La Generalitat promourà que prop de 25.000 persones es plantegin la creació de la pròpia empresa.

EADA I MANNHEIM EN COL·LABORACIÓ

Eada (Escola d’Alta Direcció i Administració) i la primera escola de negocis d’Alemanya –Mannheim Business School– han ﬁrmat un acord que permetrà l’intercanvi d’estudiants i professors en els respectius programes MBA’s Internacionals i també la col·laboració en la investigació.

RECURSOS HUMANS PREMIS MC DE RECURSOS HUMANS

tigadors i la seva col·laboració amb les empreses” ha dit Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement en la seva presentació de l’acte. La universitat catalana té el repte de transmetre el coneixement que genera a les empreses, però aquest procés sembla gairebé impossible tenint en compte el marc global en què els centres d’investigació estan immersos. Els investigadors pateixen la precarietat laboral i acostumen a enfrontar-se a ﬁnançaments pobres, de manera que desenvolupar projectes grans els resulta difícils. A això s’hi suma la diﬁcultat d’estar immersa en un entorn social, econòmic i cultural que no prioritza la innovació. Aquest trencaclosques és el que intentaven solucionar membres de les diferents universitats catalanes perquè existeixi un pont de diàleg i d’intercanvi entre universitat i empreses.

Alguns dels professionals més destacats del sector de Recursos Humans han estat premiats pel Grup MC –consultoria integral de RRHH– en un acte que ha reunit a més de 600 persones, entre directors generals, presidents d’empreses i directors de RRHH de tot l’Estat. El Teatre Nacional de Catalunya ha acollit l’entrega on destaquen els següents premis. El primer premi per Manel Sellarès de l’empresa Bellsolà, com a millor director general per la seva tasca modernitzadora i professional que ha desenvolupat a l’empresa familiar. El premi al millor director de Recursos Humans se li va donar a Coral González de l’empresa Sanitas on ha aportat un reconegut projecte per la conciliació de la vida personal i professional. El tercer premi va ser al bon desenvolupament de l’empresa i se li

Guanyadors del concurs Premis MC de Recursos Humans

atorgat al jove David Payeras (Arbora & Ausonia) per haver transformat el departament de recursos humans amb un equip modern, avantguardista i molt interdisciplinari. Altres professionals guanyadors han estat: Anna Bisart (General Electric Capital bank), Francesc Fajula (Banesto) i Joan Cohí (Chupa Chups). A tots ells se’ls hi va destacar la seva capacitat innovadora, pràctica i atrevida a l’hora d’introduir nous mètodes.

AEDIPE AMB L’EMPRESARIAT CATALÀ

Aedipe Catalunya, conjuntament amb Mapfre Vida i Auren, han celebrat una sessió per repassar quines són les diferents formes de retribució directa i indirecta existents i profunditzar en les seves repercussions fiscals i socials. L’acte ha estat liderat pels advocats de l’àrea jurídica i fiscal d’Auren i pels membres de la direcció regional de Mapfre Vida. A més a més, conjuntament amb Unió de Mútues, Aedipe ha organitzat una jornada titulada “Competitivitat Empresarial, les persones com a factor clau” per a donar resposta a algunes de les inquietuds que s’estan generant recentment degut als importants canvis econòmics, socials i laborals que afecten el teixit empresarial català. S’han tractat temes com la competitivitat de les petites i mitjanes empreses catalanes i fins i tot s’ha parlat de les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral. MÒNICA VILLANUEVA

EL DICCIONARI PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

Aquests mes ens toca comentar les paraules del vocabulari d’economia i gestió que comencen per “i”, i a més a més, haurem de triar-ne una i deﬁnir-la. A la darrera edició varem analitzar les paraules que començaven per “h” i veiem que en economia i gestió la “h” és una lletra modesta. Entre les poques alternatives a triar varem escollir la paraula habilitats, component del capital humà, i ens varem quedar amb les ganes de comentar la vida i els miracles del Sr. Hayeck, el nom del qual –com és evident– comença per “h”. Contràriament al que succeeix amb la lletra “h”, la lletra “i” està a vessar de paraules. La tria serà difícil. Veiemne unes quantes. Per començar, les paraules de trinxera que comencen per “i” com són Íbex, imatge corporativa i imatge de marca, immobilitzat, impostos, importació, incentius, informe, ingrés, inspecció, interès, intermediari, inventari i inversió. Déu ni do! Efectivament, immobilitzat, inventari, inspecció, impostos, inversió i ingrés són paraules sòlides, paraules més pròpies d’una consonant, però la realitat es que en l’àmbit de la gestió la lletra “i” no està per poesies. De vegades es permet alguna llicència com l’expressió imatge corporativa, però en general la “i” és contundent. Però quan sortim de les ciències de la gestió les

paraules que comencen per “i” canvien de to. Per exemple, comencen per “i” expressions tan poètiques com il·lusió monetària o impacte ambiental; tant suggerents com incertesa o incubadora; elaborades com intraprenedor; pròpies del progrés tal com informació, invent o investigació; que fan respecte com són imperialisme o inflació; paraules que són l’expressió d’èpoques per les quals ha tingut que passar la humanitat, com industrialització, i aquella fatídica paraula que fa que la gent del país es senti discriminada, és a dir, infraestructura. Però hi ha una paraula que comença per “i” particularment elegant i que s’ha instal·lat en el nostre vocabulari corrent i que sempre es pronuncia amb un cert respecte. Es tracta de la paraula “innovació”. Innovació és quelcom de nou, quelcom que no s’havia fet mai, que sorprèn, que necessita de creativitat i implica risc. Però la ciència econòmica hi afegeix una condició, una condició que fa que la novetat es pugui jutjar i mesurar i que no és altre que l’acceptació del consumidor. Un producte, un procés, un sistema de finançament pot ser creatiu i nou, però fins que no estigui acceptat pel mercat, de moment, és un error. És la prova del nou ingeni i, finalment, és l’avaluació de l’encert de l’innovador.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

Estils de Vida ENTREVISTA A JORDI PORTA, PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“La gent ens penja totes les etiquetes possibles però som independents” En Jordi Porta ha ocupat càrrecs en destacades institucions catalanes i ara farà cinc anys que presideix l’Òmnium Cultural, on ha sabut impulsar una renovació a fons sense voler renunciar als valors de llengua, cultura i personalitat nacional de Catalunya. Diu que no està aﬁliat a cap partit tot i que té amics a tots ells. estar clar que no satisfa les aspiracions com s’acabarà demostrant.

MÒNICA VILLANUEVA

En quin moment es troba l’entitat? Estem en una fase que la renovació que vam iniciar ara fa quatre anys ha tingut els seus resultats. És una entitat creada l’any 61, a conseqüència d’un moviment de resistència cultural i lingüístic al règim franquista. Ara convenia fer una renovació a fons incorporant gent jove, sense voler renunciar a la gent que havia estat sempre però sobretot incorporar a l’agenda temàtica temes nous com són: el tema de la immigració, les indústries culturals, l’aprofitament de les xarxes dels nous mitjans de comunicació... Ara tenim un projecte de tres anys per marcar els objectius precisos i mirar de veure si els controlem. Amb aquest objectiu que té l’Òmnium de diversificar la procedència i el perfil dels socis, com definiria l’entitat? Òmnium és una entitat transversal, amb uns objectius molt clars pel que fa la promoció de la llengua, la cultura i la personalitat nacional de Catalunya. Al ser transversal hi caben sensibilitats partidistes diferents i volem mantenir una independència sobre tots els partits de forma de no ser mai la corretja transmissió de cap partit polític. Això no és fàcil però és un objectiu que hem programat durant aquests quatre anys i ho volem continuar mantenint. La gent ens penja totes les etiquetes possibles. Una de les característiques d’aquest país és que ser independent però no ser neutral és molt difícil. Si fóssim independents i no ens mulléssim mai seria fàcil però la gent, quan prens una posició, enlloc de mirar les raons objectives que tu exposes, mira amb qui coincideixes per saber si han d’estar d’acord amb tu. I segons amb qui coincideixes, ja et posen una

Jordi Porta, a la seu de l’Òmnium Cultural. /D. FERNÁNDEZ

etiqueta però la gràcia és que ens vagin assignant a partits diferents i així doncs queda clar.

“Costa molt trobar entitats europees com la nostra” En el referèndum per la Constitució Europea, Òmnium va prendre clarament posició a favor del no. Ara, quines expectatives encara l’Òmnium pel que fa els avenços en representació catalana a Europa? Treballar a Europa a nivell institucional vol dir estrènyer la UE pel nostre reconeixement i quan dius, per exemple, que et reconeguin la llengua catalana a nivell europeu et diuen: “Si vostès no poden intervenir al Congrés dels Diputats en català, per què ho reclamen al Parlament Europeu? Aconsegui-ho primer al vostre estat i després en parlem”. Aquest, per tant, és el gran handicap que tenim. L’altre qüestió que voldríem és avivar les relacions amb altres societats civils com la nostra però ens costa molt trobar entitats europees similars a la nostra. Som una mica una rara-avis i s’ha de

reconèixer. Una xarxa europea permanent permetria compartir els nostres programes i en un moment determinat prendre alguna decisió comuna. Ja fa sis mesos de l’aprovació de l’Estatut. Pas endavant per Catalunya o és dels que pensa que s’ha retallat massa? Jo crec que s’ha retallat massa. Si del que es tracta és de construir un Estat que puguem compartir tots i bé, només s’ha d’analitzar els últims mesos per adonar-se del dèficit democràtic dels poders de l’Estat. Resulta que el senyor Ibarretxe presenta un projecte i li diuen que no. Diuen que el procés de Catalunya servirà de model perquè els bascos aprenguin a com s’ha de fer. A Catalunya fem un projecte, l’aprova el 90% del Parlament. El presentem a Madrid i aleshores comencen les retallades i acaba amb el que és. El més greu és que ara ens diuen que de finançament no en parlem fins el 2009. Amb aquest panorama, realment amb quina confiança podem aspirar a poder participar tots en la formació d’un Estat comú? Ara diria: l’estatut que s’apliqui. Sempre és un pas endavant, ara,

El darrer informe del sistema educatiu demostra l’equiparació del coneixement entre català i castellà. Fins a quin punt la implantació de la tercera de castellà pot suposar trencar l’equilibri en detriment del català? Trencar, probablement que no. Establir que hi hagi una tercera hora de llengua castellana, de qui era competència? Segons l’estatut, ﬁns al segon nivell d’infantil, és competència exclusiva de la Generalitat i a partir d’aleshores és competència compartida. Si és compartida vol dir que s’ha de negociar i sembla que no s’hagi fet. A més, si hi ha alguna llengua que encara necessita suport perquè el seu ús està en inferioritat, és el català. Per tant, des d’aquest punt de vista no s’entén el perquè d’aquesta mesura.

“Si hi ha una llengua que encara necessita suport, és el català” Però Òmnium ha demanat al Govern que presenti un recurs d’inconstitucionalitat.... El que voldria és que aquesta divisió sobre el tema de la llengua, independentment si és inconstitucional o no, fos analitzat a partir del coneixement de la realitat i per tant, del que diuen aquests informes. I en aquest cas sembla que no els hagin llegit. Com podem motivar l’empresariat català perquè treballi temes com la llengua o la identitat? En general hi ha una tendència natural, conseqüència de tants anys de marginació del català, a parlar en castellà. A mi em sembla que la impor-

tància que té la retolació i l’etiquetatge és per simbolitzar la normalitat d’una llengua en el seu propi territori. Hauria de ser relativament normal que això passés. Jo crec que s’ha avançat en alguns terrenys, com per exemple en el camp de les begudes, però en altres menys. Curiosament, l’ús del català a les empreses financeres, com les caixes, és superior que a les empreses. Però, en canvi a l’esport està molt malament. Òmnium té alguna política en aquest sentit? Nosaltres ens hem reunit amb la Pimec, el president de Foment, el Cercle d’Economia i altres associacions empresarials i intentem actuar a través d’aquest tipus d’organitzacions per plantejar aquests temes. També ho hem fet amb empreses concretes. Per tant, podríem dir que el tema lingüístic depèn de la sensibilitat de l’empresari? Sí. Els empresaris es mouen pel màxim beneﬁci i el mínim cost. Poden tenir militància lingüística però normalment es mouen per això. Com que saben que no deixaran de vendre l’ampolla, tot i que estigui etiquetada en castellà, doncs s’ha de fer una certa pressió. Són els ajuntaments qui tenen la responsabilitat de fer complir la normativa. Perquè, és difícil la relació amb la resta de l’Estat? És veritat que hi ha una actitud que s’hauria de canviar a nivell espanyol. Fa uns anys, vaig participar amb una empresa de caves que etiquetava en català i castellà. Si per casualitat enviaven per error una caixa de caves etiquetats en català, per posar un exemple, a Valladolid, els hi tornaven. Si arriben a etiquetar en francès, no la tornen. O sigui, que encara hi ha molt terreny per recórrer.

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CRÍTICA: “Un no és el que és pel que escriu, sinó pel que ha llegit”. Jorge Luis Borges, escriptor argentí

AGENDA CULTURAL > Orquestra Simfònica de Munic

> Tardes de Bach

> Les cares de la nostra ciència

La prestigiosa orquestra interpretarà a Beethoven, Wagner i Mozart. 8 de febrer, a les 21 hores, al Centre Cultural Caixa Terrassa.

Acosta’t a Bach de la mà de Joan Vives i descobreix els secrets de la seva obra. Tots els dimecres del mes de febrer, a les 17h. Places limitades, al Caixa Fòrum

Cicle de conferències que comptarà amb 20 personalitats del món de la recerca. Tots els dimarts de gener a juny, a les 19h. Sala Cotxeres del Palau Robert.

> La Revista Negra

> Cirque du Soleil

> Quan plovien bombes

Musical. Un productor blanc busca una ballarina negra a Nova Orleans. Fins el 25 de febrer, al Teatre Tívoli.

L’espectacle Alegria arriba de nou a la ciutat. Reserves: www.cirquedusoleil.com Del 22 de febrer al 9 d’abril a la Carpa Blanca.

Recupera l’experiència dels bombardeigs durant la Guerra Civil a Barcelona. Del 13/02 ﬁns el 13/05, al Museu d’Història de Catalunya.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL FEBRER

MARÇ

Units, tenia el seu punt fort en els retrats anglesos. Pel que fa a la pintura francesa de la segona meitat del segle XIX, només el Musée d’Orsay de París avantatja el Metropolitan, gràcies al matromoni Havemeyer –propietaris d’una reﬁneria de sucre- que van saber expressar el gust per l’art de forma formidable, audaç i altruista, ja que es van negar a que cap galeria porti el seu nom. L’exposició del MNAC és fruit de la col·laboració entre aquestes dues importants institucions museístiques que culminarà el 4 de març a Nova York quan el públic nord-americà podrà contemplar, també per primer cop al seu país, l’art produït a Catalunya, a través de 300 obres, 50 de les quals procedeixen del MNAC.

GENER

la història i la formació del fons de pintura europea del Metropolitan, un museu que, des de la seva creació als inicis de la dècada de 1870 i ﬁns als nostres dies, no ha deixat de créixer gràcies, en part, a les aportacions de col·leccionistes privats. Les primeres adquisicions, unes 174 pintures d’antics mestres europeus, es van fer a París i a Brussel·les durant la guerra francoprussiana. Aleshores, els Estats Units posseïen molt poques obres d’art autèntiques, de manera que els membres del consell del Museu van aprofitar

l’oportunitat única de la guerra per comprar obres en un mercat europeu deprimit. D’altra banda, el Metropolitan s’ha anat fent cada cop més dependent de la generositat dels col·leccionistes privats, la majoria dels quals, si no tots, són novaiorquesos i dins d’aquest col·lectiu, trobem una gran varietat de perﬁls profess i o n a l s i amb interessos personals diferents. Per exemple, Catharina Lorillard Wolfe era famosa per ser la dona soltera més rica del món. Filla única d’un home de negocis que havia fet fortuna amb la venda de quincalla i de tabac. Les contribucions que va fer van ser destacables i sense precedents. Huntington, conegut per crear una via fèrria que unia Califòrnia i l’est dels Estats

YNUJ

Guitarrista español , 1860 / Édouard Manet

The Metropolitan Museum of Art de Nova York. / SHUTTERSTOCK

A l’antiga Roma celebraven el festival de la purificació anomenat Februa i d’aquí es deriva el nom del mes més curt i fred de l’any. L’1 de gener de 1941 es va constituir la Renfe amb l’objectiu de rehabilitar la xarxa ferroviària espanyola que s’havia quedat greument perjudicada després de la Guerra Civil. Aquest organisme públic ha actuat durant més de seixanta anys amb règim de monopoli mantenint una política de tancament de totes aquelles línies que no li sortien rentables. També un primer de febrer, en aquest cas de l’any 1956, s’arribaven a temperatures límits a tot Europa arrel d’una onada de fred. Moscou, va fer un rècord històric registrant -38º C. El 10 de febrer de 1969, s’establia a Espanya per primera vegada l’educació primària mixta. I, als Estats Units l’any 1999, una dona nord-americana malalta de càncer aconseguia la primera indemnització milionària per part d’una empresa tabaquera. El mateix dia que prop de 25.000 turistes quedaven atrapats a l’oest dels Alps austríacs a causa d’una forta allau. Fem un salt al 15 de febrer. L’any 2003, arrel de l’amenaça de la Guerra contra Iraq, milions de persones van sortir al carrer per impedir la guerra i rebutjar els arguments del govern de Bush. Els crits pacifistes i a favor de l’eix París-Berlín es van fer sentir a totes les ciutats del món. Quatre anys més tard encara arrosseguem aquesta lacra que ja ha matat més de 10 mil persones, entre població civil, soldats i atemptats. El temps ha donat la raó a tots aquells que cridàvem el no a la guerra. El mateix dia de l’any 1564 naixia Galileo Galilei i moria, l’any 1781, el poeta i filòsof alemany Lessing, un dels més importants de la il·lustració. Avançant en el mes, arribem al conegut 23-F, dia en què el Coronel Tejero va fracassar amb el cop d’Estat al Congrés dels Diputats de Madrid. Ja fa 26 anys d’aquest esdeveniment que va marcar el període de la Transició. I, el mateix dia però 16 anys més tard (1997), es feia un pas endavant en la investigació científica. Es feia públic l’èxit del naixement de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèl·lula adulta. Malgrat la felicitat dels investigadors per l’èxit assolit, es van veure obligats de sacrificar-la a causa d’una malaltia pulmonar.

JUNY

MÒNICA VILLANUEVA

El Greco estrena el recorregut al segle XVII i el tanca Cézanne al segle XIX, passant per artistes de la talla de Van Dyck, Fragonard, Goya, Manet o Van Gogh entre molts altres. La varietat d’estils, colors, temàtiques però sobretot la qualitat dels artistes fan d’aquesta exposició una cita obligada. Les 42 obres que ara s’exposen al MNAC són una selecció de la rica col·lecció, que només en pintura europea compta amb més de 2500 peces. L’exposició titulada Grans mestres de la pintura europea de The Metropolitan Museum of Nova York. D’El Greco a Cézanne reﬂecteix també

Februa de febrer

MAIG

Per primera vegada a Barcelona arriben obres procedents del Metropolitan Museum of Art de Nova York. L’itinerari ofereix al visitant la possibilitat de contemplar els principals períodes de l’art europeu i deixar-se endur per la màgia que tots ells evoquen. Es podrà visitar ﬁns el primer de març al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

EFEMÈRIDES

ABRIL

El Metropolitan aterra a Barcelona

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Si no esperes l’inesperat, no ho reconeixeràs quan arribi”. Heràclit de Efeso, ﬁlòsof grec

TELEVISIÓ

PATRICIA COLL

Què ens passa doctor?

ZEN BUSINESS ADMINISTRATION Autor: Marc Lesser Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 239 Un dels reptes més importants que tenen els directius actualment és la conciliació de la seva vida laboral i familiar. I és que triomfar en el món dels negocis i, a l’hora ser feliç en l’àmbit personal pot ser complicat d’assolir. L’emprenedor Marc Lesser, autor del llibre, com molts altres empresaris, va construir la seva empresa i es va enfrontar als desaﬁaments normals del negoci. El que el feia diferent d’altres emprenedors és que Lesser va combinar la seva vida d’empresari amb l’estudi i la pràctica del Zen. Duran més de 30 anys, Lesser va posar en pràctica els seus coneixements budistes. En el llibre, l’autor explica històries per tal de descriure el delicat camí de fer de la vida laboral, una pràctica espiritual.

EL TRAÇ DE L’EXCEL·LÈNCIA YA SÉ QUIÉN TIENE TU QUESO Autor: Frances Ribera Raichs Autor: Montgomery Lee Editorial: Dobleerre editorial i UOC Editorial: Granica Pàgines: 598 Pàgines: 157 En aquest particular Who is who “ Les coses es poden fer bé o a la catalana, presentat a la seu de com sempre”. Aquest és el lema Foment del Treball i que compta del llibre on l’autor Montgroamb el suport d’un gran nombre mery Lee, amb un títol que ens d’empreses i institucions, podem recorda el best-seller ¿Quién se trobar algunes de les entitats cata- ha llevado mi queso?, demostra lanes capdavanteres de sempre que moltes vegades, en el món però també nouvinguts. Segons laboral i en els negocis, ens l’autor, un dels objectius del llibre obsessionem en fer les coses de és “esbrinar la qualitat professio- la manera més complicada posnal, comercial i tècnica d’algunes sible. Sovint, això es fa sota el de les nostres empreses bolcades pretext d’acabar les coses abans, a l’exterior”. el que, per altra banda, no acosEl llibre recull els casos d’Abertis, tuma a passar. Agrolimen, Almirall, Basi, Grup Ya sé quién tiene tu queso Borges, Bosch Aymerich, Catalana és una novel·la empresarial Occident, Cuatrecasas, Esteve, d’aventures que amb un to Freixenet, Gas Natural, Corpora- metafòric i humorístic amaga ció Alimentària Guissona, Mango, un agut, crític i alhora, consPronovias, Puig, Banc Sabadell tructiu retrat de la manera en i Indústrias Titán entre moltes què realitzem els projectes en altres empreses. la nostra feina.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política.

Capital Catalunya, a les 12hores, a Intereconomia Repàs de l’agenda informativa.

2Lliçons d’Econo-

Economia i Empresa, a les 21.30, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

mia Recreativa, a les 10, a Catalunya Ràdio Amb Josep Maria Ureta i Fabià Estapé.

DIMECRES

Què,qui,com, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Gran Via, a Ràdio Intereconomia, a les 19 Tertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

DIJOUS

Fem Números, a les 9.30 h a COM Ràdio Divulgació econòmica a Matins.com, amb Aurora Masip. La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 h, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

Per què després de sopar –o el que és més greu, durant el sopar– milers de telespectadors després d’una llarga jornada laboral es posen davant del televisor per mirar com s’investiga l’estranya malaltia d’un nen o per descobrir els embolics amorosos entre el personal d’un hospital? La presència de les sèries d’hospitals, on el component mèdic es barreja amb les històries humanes de metges i pacients, a la graella de les cadenes de televisió és creixent. Mentre el doctor House, amb els seus comentaris sarcàstics suma cada vegada més adeptes, col·lecciona Globus d’Or i Grammies, i fa pujar com l’escuma l’audiència de la nova cadena Cuatro, el CD amb la banda sonora d’Anatomia de Grey, –també guanyadora de premis i també un altre dels grans encerts de Cuatro– arrasa a les botigues de música. Paral·lelament, a Telecinco, on aposten més per la producció nacional, tanquen la dotzena temporada d’Hospital Central amb quasi sis milions de telespectadors (un 33,5% de quota) i segueixen estrenant sèries sobre metges, com la nova MIR –sobre el procés d’aprenentatge i de maduració d’un grup de residents de medicina–, i mantenen el lideratge en el prime time dels dilluns amb els forenses de CSI –amb quotes de pantalla que ronden el 28% i superant els cinc milions d’espectadors–. Cal tenir en compte però que aquesta malaltia que podríem batejar com “addicció a les sèries de televisió sobre metges i hospitals” no és un mal endèmic del nostre país. Ja fa anys que als Estats Units triomfen sèries com ER –la maltractada Urgencias de TVE que va catapultar a la fama l’ara estrella del cel·luloide George Clooney i que mantenia els seus seguidors malgrat els constants canvis d’horari que feia la cadena i segueix fent amb altres sèries de reconeguda qualitat com Perdidos–o com Doctores de Filadèlﬁa –emesa al nostre país per TV3– i segueixen innovant amb sèries com la genial House, que s’ha convertit ja en un fenomen social. Aquí sembla que anem per aquest camí. Que les sèries de metges i hospitals estan de moda és un fet. Però, què és el que ens atrau d’elles? Una professió entre altruista i romàntica, com també passa amb altres professions com les dels policies o els periodistes? Pot ser. El morbo de veure malalties estranyes i desgràcies dels altres? Esperem que no. La importància que donem a valors com l’empatia i la solidaritat presents en la majoria d’elles? Esperem que sí.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

52- ESTILS DE VIDA / Viatges

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIVERSIÓ I TRANQUIL·LITAT EN UN ENTORN ÚNIC

Tenerife: Carnaval, carnaval! L’espectacularitat i diversió del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife no té res a envejar a la de Río de Janeiro. Al llarg de l’any la capital administrativa de les illes occidentals canàries prepara amb il·lusió l’explosió de colors, balls, màscares i disfresses que té lloc del 7 al 25 d’abril. ANDRÉS HURTADO

Els habitants de Santa Cruz de Tenerife reconeixen amb resignació que la seva ciutat portuària té poc a oferir als turistes a banda del comerç, la seva hospitalitat i un preciós paisatge de fons de les muntanyes d’Anaga. Per això ho donen tot per tal que el seu prestigiós Carnaval segueixi sent motiu d’admiració any rere any. Una tradició que

El plat fort del Carnaval és la gala d’elecció de la Reina de les festes han lluitat per preservar durant més 200 anys, ﬁns i tot burlant les prohibicions franquistes que amenaçaven amb pena de presó a qui s’atrevís a disfressar-se. En els seus inicis es tractava d’una celebració exclusiva per les famílies benestants de la zona, però es va anar popularitzant. El Carnaval va ser vetat des de l’inici de la Guerra Civil ﬁns a l’arribada de la democràcia, però els chicharreros –nom

amb el qual es coneixen els autòctons de l’illa– van seguir gaudint-ne clandestinament, amb la complicitat del bisbe de la diòcesi d’aquella època, que va autoritzar que la desvergonyida celebració pagana passés a denominar-se Festes d’hivern. El plat fort del Carnaval de Santa Cruz és la gala d’elecció de la Reina de les Festes, una bellesa escollida entre les candidates que proposen diverses societats de lleure, agrupacions, casinos i empreses. A la cavalcada inaugural i el Coso – desﬁlada de cloenda– es poden apreciar els ritmes i moviments de les comparses al més pur estil brasiler, l’esperit venecià de les misterioses màscares, les majestuoses carrosses i l’enginy de les murgues, grups d’unes 40 persones que ironitzen sobre qualsevol tema amb les seves divertides cançons. Les gairebé tres setmanes de diversió desbordant acaben amb l’Enterrament de la Sardina, una irreverent paròdia on suposats vidus i vídues vestits de rigorós negre, capellans i monges ploren desconsola-

Més enllà del Carnaval, Tenerife té indrets interessants per visitar. / SHUTTERSTOCK.

ILLA AMB SABOR Un dels al·licients de visitar Tenerife durant els Carnavals és la seva riquesa gastronòmica. El respecte per la tradició i pels sabors naturals és, cada vegada més, la norma als restaurants de referència de l’illa. Però els coneguts mojo picón i les papas arrugás no són les úniques creacions gastronòmiques clàssiques que s’han d’assaborir quan es visita Tenerife.

El Coto de Antonio (General Goded, 13. Tel. 922 272 105). Establiment elegant i servei molt familiar.

El clima de l’illa és ideal per relaxar-se al Sol durant qualsevol èpòca de l’any. / SHUTTERSTOCK.

dament per la fi dels dies de llibertinatge. A banda del gran Carnaval de la capital, tots els municipis de l’illa celebren el seu propi.

Riquesa natural Santa Cruz, situada en una gran badia natural, té un enorme port marítim que és un dels més profunds del món, i una bona oferta comercial. Entre la plaça d’Espanya, el passeig Marítim i la plaça de la Candelària es poden trobar marques internacionals a preus lliures d’impostos. La ciutat no té un casc històric d’interès però és un punt de partida immillorable per explorar el nordest de Tenerife. Així, si el visitant vol aproﬁtar la bondat del clima illenc per relaxar-se al sol o bé a l’ombra d’una palmera, a només set quilòmetres pot gaudir de l’extensa platja de las Teresitas, de sorra ﬁna i daurada. És la més popular de la capital i compta amb una escullera que la protegeix de les corrents i les onades. Després del bany, podem apro-

fitar l’avinentesa per dinar a San Andrés, un poble de pescadors ideal per tastar un menú de peix i marisc cuinat a la manera tradicional canària, per descomptat acompanyat de les típiques papas arrugás i el mojo. Més al nord, les petites i tranquil·les localitats costaneres de Bajamar i Punta del Hidalgo compten amb magníﬁ-

Santa Cruz té un enorme port marítim que és un dels més profunds del món ques piscines naturals i platges de sorra volcànica. Per impregnar-nos de cultura genuïnament canària, val la pena visitar el centre històric del municipi de San Cristóbal de La Laguna, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Avui convertida en ciutat universitària, va ser la primera capital de l’illa. El seu traçat urbà originari, molt ben conservat, va

El Patio (Gran Bretaña, s/n. San Eugenio. Tel. 922 746 000). Les creacions del xef són un ampli ventall d’adaptacions de plats tradicionals a la cuina actual. Casa Pancho (Av. Marítima Puerto Santiago). Cuina creativa amb excel·lents productes autòctons com a protagonistes. Casa del Vino (Autopista del Nord, km 21. La Baranda. Tel 922 563 388). Menú amb voluntat de renovar la cuina tradicional.

servir de model per a la creació d’un bon nombre de ciutats de l’Amèrica Llatina. A més, gaudeix d’una rica vida comercial i un especial ambient nocturn gràcies a les seves nombroses tasques. No gaire lluny, a la carretera entre Tacoronte i el Valle Guerra es troba el Museu d’Antropologia de Tenerife. Ubicat a la Casa de la Carta, un exemple ben representatiu de les residencies canàries del segle XVIII, està dedicat a la cultura popular.

El gourmet / ESTILS DE VIDA - 53

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

RESTAURANT EL YANTAR DE LA RIBERA

El bon menjar

ELS ‘TOP 10’

Parlar de Castella-Lleó es sinònim de El Cid, del Duero, de les catedrals de Burgos i de Lleó, però també de la seva gastronomia i particularment de les seves famoses brasseries (asadores), on els més exigents consumidors del bon lletó de xai, de Garrí i d’excel·lents caldós, troben el seu paradís a La Ribera del Duero.

DROLMA

FRANCESC PEDROL

Ara farà 28 anys, Jesús Andrés, natural d’Aranda del Duero, va arribar a Catalunya amb la il·lusió d’apropar una mica més la cultura de la seva terra a la nostra. Després d’uns anys d’impàs, aquest enginyer tècnic es va decidir a fer-ho, convertint-se en un mestre. El primer pas el va fer, l’any 1986, obrint una brasseria a Montgat, El Asador, on només feia xai, per més tard, l’any 1991, inaugurar el que avui en dia és, dit pels experts, un dels referents –sinó el referent–, de la cuina castellana a Catalunya: El Yantar de la Ribera. Jesús Andrés comenta que el nom del restaurant, yantar –menjar en castellà antic–, li va suggerir un antic client de la primera brasseria de Montgat, Arturo Rebollo, del qual encara guarda un immillorable record. “Brasseria típica castellana molt centrada en les seves especialitats”, és la resposta que dóna el seu propietari a la pregunta de com deﬁniria el seu restaurant i que té com a base el que ell anomena el triangle màgic: ArandaSepúlveda-Peñaﬁel. Malgrat que El Yantar és un restaurant amb un embolcall típic de brasseria: gran portal de fusta, forns de llenya (únics

Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

EL RACÓ D’EN FREIXA Tècnica, producte, sentiment i excel·lència per la xocolata. Sant Elies, 22 - Barcelona Tel. 93 209 75 59

ESSENCE Grans portals de fusta i forns de llenya són característics en la decoració de El Yantar de la Ribera / CEDIDA

a Espanya) de garrí i de xai, també té un toc de decoració veneciana, que encara el fa més acollidor i diferent del que puguem conèixer. Un cop a taula, el seu maître, Juan Prats, vindrà, amb to distès, familiar i molt proper, i per no entrar en la fredor de la carta, ens dirà o ens recomanarà, per anar “agafant” gana: un piquillo de la matanza, la morcilla, la bandeja regional, pernil de castellà, per seguir amb el quart de lletó de xai o la ració de garrí, per acabar amb qualsevol dels pos-

tres recomanats per Juan Prats, com la leche frita , les milhojas de Aranda o el formatge de Paramo, entre d’altres i tot això “regat” amb els excel·lents vins, d’arreu, però sobre tot, dels representants de la Ribera del Duero. Un dels desitjos del propietari, un cop els clients són a taula, és que “se sentin a gust i bé”, i que gaudeixin dels productes, tots d’origen i de màxima qualitat, sense necessitat de viatjar a terres arandines, tan sols per descobrir la seva cuina.

TORELLÓ CAVA BRUT NATURE Collita 2002

Zona de producció El raïm de Torelló prové de les 117 Ha. de les seves ﬁnques de Can Martí, vorejant el riu Anoia entre Sant Sadurní i Gelida, a l’Alt Penedès.

Denominació d’origen: cava. Grau alcohòlic: 11,5º

Temperatura de servei: de 5º a 7º. Continguts: 37,5 cl. , 75 cl. , 150 cl.

Remogut: clariﬁcat manual.

Cata: de color pàlid i brillant com tots els caves d’aquest celler, aromes de criança, tocs de pa calent i massapà, amb elegants notes d’evolució i bouquet perfectament equilibrat en el que domina sempre la frescura. En copa es presenta rotund, frutal, dotat d’una acidesa nerviosa que dóna un ﬁnal net, absolutament sec i delicadament amargant que el fa recomanable als adeptes dels vins seriosos.

Degolla: sense afegit de sucres.

Preu aprox.: 12 €/bot 75 cl.

Varietats: macabeo, xarel.lo i parellada. Recolecció manual del raïm. Elaboració i criança: prensat suau per a l’obtenció del most ﬂor. Segona fermentació en ampolla. Mínim de 40 mesos de criança en rima.

MENÚ RECOMANAT 1. ENTRANTS CASTELLANS 2. LLETÓ DE XAI o GARRI 3. MIL FULLS D’ARANDA

Preu aproximat: de 30 a 35 euros YANTAR DE LA RIBERA C/ ROGER DE FLOR, 114

Cuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic. Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

TELEF. 93- 265 63 09 WWW.ELYANTARDELARIBERA.COM

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

El celler Torelló continua l’herència d’una masia històrica en la qual des de temps immemorials es venia elaborant vi, mistel·la, vinagre i aiguardent i és un exemple de la millor tradició artesana del Penedès en l’elaboració del cava.

PER MENJAR... I FER NEGOCIS

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

FEBRER 2007 / MÓN EMPRESARIAL

54- ESTILS DE VIDA / Salut

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘SALVEM LA PELL’

Examinant l’òrgan més gran del cos Amb el suggerent títol de Salvem la pell els dermatòlegs Francesc Grimalt i Ramon Grimalt ens apropen a conèixer l’òrgan més extens del cos humà. A partir de les seves experiències professionals construeixen interessants històries que serveixen per entendre algunes de les patologies més comunes relacionades amb la pell. ÀGATA SERRA

A banda d’especialitat mèdica, els doctors Grimalt comparteixen lligam familiar, ja que són pare i ﬁll. El primer, Francesc Grimalt, és professor jubilat de la Facultat de Medicina i ha estat més de mig segle practicant la dermatologia. El segon Ramon Grimalt, és professor de dermatologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i forma part del grup d’experts de la Unió Europea com a assessor de risc dels productes de consum. Tots dos han publicat diversos llibres especialitzats sobre dermatologia, però no ha estat ﬁns ara que s’han atrevit a escriure un llibre un pèl diferent. Segons paraules dels propis autors Salvem la pell pretén ser una guia per entendre una mica millor la pròpia pell, l’òrgan més extens de tot el cos. En el seu pròleg, el sociòleg Salvador Cardús, afirma que “el llibre proposa conèixer malalts més que malalties”. I és que a partir de diverses històries clíniques reals els autors van desgranant diversos casos, amb els quals molts dels lec-

tors s’hi poden sentir identiﬁcats, com ara la caiguda dels cabells, les al·lèrgies que afecten la pell, l’aparició de taques o la bromhidrosi, coneguda més popularment com a pudor de peus. Al costat d’aquestes històries se’n recullen d’altres que si bé no són tan usuals no deixen de ser força curioses, com la d’un flautista que va

El cabell, l’acné, els eczemes i les urticàries, entre les consultes més habituals acudir a la consulta dels autors perquè no podia tocar a causa de la suor que li regalimava pels dits. Es tractava d’un cas extrem d’hiperhidrosi o excés de suor, una patologia que en la majoria de casos té solució. El resultat del llibre, escrit amb un to divulgatiu i ple de sentit d’humor, permet respondre qüestions com ara: Té solució la calvície comuna? Fumar provoca més arrugues? Per què hi ha professionals que prenen

La majoria de dolències dermatològiques són visibles. / FOTO: SHUTTERSTOCK

betabloquejants? Les consultes més usuals, que reben els dermatòlegs, són les relacionades, en primer lloc amb el cabell, l’acné, els eczemes i les urticàries, i en segon lloc per la psoriasi i la seborrea, i infeccions a la pell no tan freqüents com les berrugues i les pigues, explica Ramon Grimalt. D’altra banda, destaca que malgrat els intents de conscienciar la població, encara avui es veu molta patologia relacionada amb l’exposició al sol. Segons ell, “la pell i el sol tenen un contrasentit en la nostra cultura, perquè sembla que qui està moreno, està més saludable i més rejovenit, però és tot el contrari” i afegeix que “l’envelliment real de la pell depèn molt més de les hores d’exposició al sol que no pas dels anys viscuts”. Respecte a les cabines de bronzejat sense cap mena de dubte manifesta que fan mal: “Van aparèixer

Les al·lèrgies professionals afecten sobretot paletes i perruquers fa uns 15 anys i ara encara no podem veure tot el càncer de pell que han produït, perquè hem d’esperar 20 anys per tal que els factors cancerígens puguin aparèixer a la pell”, i afegeix que “els qui legislen encara no s’atreveixen a regular-ho, però d’aquí a uns anys, segur que es prohibeix”. Determinats problemes dermatològics poden posar en perill la feina de qui els pateix, com la hiperhidrosi que pot arribar a afectar un 1% de la població. Hi ha altres casos, segons el dermatòleg, que poden inﬂuir a l’hora de desenvolupar determinades professions, com és el cas de les persones que neixen amb un angioma a la cara o, ﬁns i tot, un cas tan usual com l’alopècia masculina pot arribar a limitar la vida d’una persona. També, cada cop més, els dermatòlegs tracten casos d’al·lèrgies professionals. Les més freqüents, segons Ramon Grimalt, es poden agrupar en tres àmbits de treball: el de la construcció, on molts paletes

El dermatòleg Ramon Grimalt és coautor del llibre Salvem la pell. / FOTO: D.FERNÁNDEZ

tenen problemes relacionats amb el ciment; el món de la perruqueria, a causa dels tints; i el món dels curtidors de cuir. A banda d’aquestes al·lèrgies que es vinculen concretament a una professió, el dermatòleg destaca com a número u la relacionada amb el níquel, un material present en molts objectes de la vida diària, com les joies i els cinturons o, ﬁns i tot, les monedes d’euro.

La tercera orella del dermatòleg Els autors de Salvem la pell escriuen: “En cap cas es pot entendre un malalt de la pell, només mirant la pell”. El doctor Ramon Grimalt insisteix en què el vessant psicològic és molt important en dermatologia ja que moltes dolències dermatològiques són visibles

i, per tant, això acaba afectant l’estat d’ànim de les persones. “Si tens la cara plena de grans als 13 anys, és molt difícil que això no t’afecti”, aﬁrma. D’altra banda, el dermatòleg explica que moltes malalties nervioses es manifesten a través de la pell, ja que en el moment de la formació de l’embrió, tant la pell com el sistema nerviós es formen a partir de les mateixes cèl·lules. En sis de cada deu consultes que es fan als dermatòlegs s’observa algun tipus d’alteració en l’estat d’ànim de la persona i, en aquests casos, s’ha de tractar primer aquest per poder solucionar la dolència del pacient. És per això, que el darrer capítol del llibre està dedicat a la psicodermatologia, que tracta la relació de l’estat d’ànim de la persona amb la salut de la seva pell.

DESMUNTANT ALGUNS MITES Ramon Grimalt destaca que “el llibre persegueix desmentir falsos mites i creences errònies sobre la pell en general”. Així, respecte a la idea que l’estrès fa perdre el cabell, manifesta que “a l’estrès se li atribueixen moltes desgràcies. Hi ha una alopècia concreta, en què el cabell cau en clapes i que es dóna després d’una situació d’estrès, però en la resta de situacions donar la culpa a l’estrès és una falsedat”. Respecte a la idea que els cosmètics fan malbé la pell, el doctor manifesta que “sí que és cert que la major part de consultes dermatològiques per cosmètics són per problemes amb els cosmètics, però si un té una pell bona és difícil que li puguin fer mal” i, a més, respecte a l’eﬁcàcia d’aquests manifesta que “tant els homes com les dones envelleixen a la mateixa velocitat i elles han estat tota la vida amb cosmètics i ells no. Per tant, el seu ús és un tema purament cultural”.

Esports / ESTILS DE VIDA -55

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2007

ÀLEX CRIVILLÉ, EX CAMPIÓ DEL MÓN DE 500 CC.

“Ni molt menys m’esperava arribar a campió del món”

FERRAN GRAU

Tots els pilots comencen amb motos petites? Normalment, la passió dels pilots comença des de ben petits, per tant el més normal és que comencis a rodar amb una pocket. Però, com tota la canalla, vaig començar amb la meva bicicleta a anar amunt i avall.

Va ser el primer català rei dels 500 cc i, de moment, l’únic. Fill de Seva, ara es segueix dedicant al món de la moto, però des de dins. Actualment, l’Àlex assessora les noves promeses del motociclisme i viu amb la seva família i els seus cavalls a Taradell. PALMARÈS

Com recordes el primer dia sobre una moto? La primera vegada crec que va ser als cinc anys, amb una moto del meu tiet. Va ser molt divertit el fet d’aguantar l’equilibri, de frenar, de donar gas... m’ho vaig passar realment bé. I a partir d’aquell dia, quan neix la teva vocació? Amb alguna caiguda l’avorreixes i l’abandones. També hi ha el col·legi, tornes a la bicicleta... però als deu anys hi vaig tornar després de provar amb el futbol i el tennis. Quan descobreixes el teu do de moto, et comença a venir tot. Realment quan em vaig adonar que ho feia fàcil

1986, campió Criterium Sólo Moto 1987, tercer al Campionat d’Europa de 80cc (Derbi) 1988, subcampió de 80cc (Derbi) 1989, campió de 125cc (JJ Cobas) 1996, subcampió de 500cc (Honda) 1999, campió de 500 cc (Honda) Ídols: Kenny Roberts i Freddy Spencer

i feia baixar els temps, va ser quan em vaig dir: això és per a mi. I ﬁns avui... Jo ni molt menys m’esperava dedicar-m’hi professionalment i, encara menys, ser campió del món.

Àlex Crivillé, durant l’entrevista mantinguda a Taradell. / DAVID FERNÁNDEZ

Si t’haguessin dit que series el rei dels 500... Els hauria dit que feien volar coloms. Jo estudiava tecnologia i mecànica. Innovava amb la moto, o sigui que ja anava encaminat a aquest món. Els caps de setmana, en lloc d’estudiar, remenava la moto i això ho pagava car a l’estiu perquè ho havia de recuperar tot. Ser campió i català és un orgull. A més, en ser l’únic... és impagable.

L’enyores, la moto? Fins fa poc, moltíssim. Però, és clar, la família t’ho fa passar molt millor i, a més, a ells els fa patir i a tu també.

No eres massa bon estudiant? Gens ni mica! Millor motorista que estudiant...

Tu ets tímid a la vida real, però en baixar-te la visera.... En una pista ets un altre. És com un escenari on et converteixes en un personatge amb una màquina de córrer entre les cames.

Ara que no vas amb moto, vas en cavall, oi? Sí, i m’agraden els cavalls ‘de 500’ amb els que continuo competint. La moto és com el cavall? I tant! T’has de fer el pilot complet, fer-te teu el vehicle amb el que vagis. Ara, el més important és qui va a sobre. Per molta moto o per molt cavall, si no et concentres, res de res.

El teu nen agafa la moto? Ja té moto amb rodetes i li faig posar sempre el casc. Sí que em fa patir... prefereixo que jugui a hoquei com els seu avi... la veritat sigui dita. Tot i això, que ell sigui feliç és el més important per a mi.

Que et diu el Montseny? Són les meves arrels, on vaig créixer. A més a més, va ser la primera pista. Tot i que abans no passava ningú i podies córrer amb llibertat per aquells paratges. Fins i tot, li vaig trencar la moto al meu cosí... van ser les trapelleries d’infància

Veus pilots joves que prometin? Per exemple, en Toni Elias i en Jorge Lorenzo. Com ha de ser un pilot per a ser el millor? El cervell d’un pilot mai saps com reaccionarà. Pot ser que canviï el xip i et faci una carrera collonuda quan no et pensaves que fes res de bo. Això sí, tots sou molt supersticiosos... N’hi ha moltes, de manies. Tots els pilots estan carregats de supersticions. A mi, per exemple, m’agradava pujar pel cantó esquerre de la moto. Jo he vist al mateix Valentino Rossi parlar amb la seva màquina abans d’una cursa com si fos una persona humana. També em llevava amb el peu dret, cuidava les meves medalles... Això em feia anar més segur, era una simple eina psicològica. Abans de cada cursa sempre dormia una mica i m’anava molt bé, m’activava.