Món Empresarial 92 by Medigrup

Març 2007 n. 92

Anàlisi mensual d’economia i empresa INFORME SOBRE L’APORTACIÓ DE LES UNIVERSITATS AL DESENVOLUPAMENT

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

Tecnologia: el congrés 3GSM a Barcelona. Entrevistem el degà del Col·legi Oﬁcial d’Enginyeria en Informàtica.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Oriol Amat analitza el cas d’èxit de Sanitas.

Més autonomia i millor gestió a la universitat L’Informe CYD analitza l’impacte de la universitat en l’economia.

La relació universitat-empresa està millorant, segons l’Informe de la Fundació CYD. DESTAQUEM

Empresa centenària: Miquel y Costas. Conversem amb Miquel Medina, director general de Vallnord.

MIQUEL VALLS PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a Albert Romagosa, conseller delegat de Sebroker. Inbesòs: estrella catalana a la borsa.

INTERNACIONAL

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la societat low cost.

“Hem de mantenir la nostra tradició industrial”

El mapa del món: el risc d’impagament. L’agenda de la internacionalització.

BLANCA PALMADA COMISSIONADA D’UNIVERSITATS

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Conversem amb Xavier Vallhonrat, president de l’Associació Espanyola de Franquiciadors. L’opinió dels agents del sector: Clínicas Vitaldent, Don Piso, Mundofranquicia, entre d’altres.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 4 8 >>

Entrevista a Joan-Francesc Pont, director general de l’IL3. Miquel Bonet conversa amb Susanna Sala, directora de RRHH de Caprabo.

L’Informe analitza l’aportació que fan les universitats al desenvolupament. / DIEGO CALDERÓN

El món universitari avança cap a un model caracteritzat per una major autonomia i una millor gestió, amb un finançament vinculat a objectius planificats a llarg termini. Aquests aspectes són considerats de vital importància per la Fundació CYD, entitat presidida i impulsada per Ana Patricia Botín que, en el seu tercer informe anual, proposa, entre d’altres qüestions, que hi hagi

un marc legal més flexible, un enfortiment dels òrgans de direcció i participació de representants externs i noves formes de finançament a les universitats. Un altre punt destacat que se’n desprèn de les conclusions de l’Informe CYD és la millora de la percepció social dels vincles entre universitat i empresa. PÀGINES 3 I 4 >>

“Fem un cop de timó important a la universitat”

ESPECIAL: FRANQUÍCIES JOSÉ-MIGUEL ABAD

Notícies de Formació i RRHH.

RADIOGRAFIA D’UN SECTOR QUE BAT RÈCORDS

El diccionari de Paco Solé Parellada.

Les franquícies segueixen creixent

ESTILS DE VIDA

Després de superar la barrera de les 900 ensenyes l’any 2005, el darrer exercici el sector va donar un nou pas endavant i ja s’acosta al miler. La facturació global del mercat franquiciador va incrementar-se en consonància, amb un creixement de l’11,4% que situa el sector a la vora dels 20.000 milions d’euros. La inversió mitjana per establiment és de 95.000 euros.

pàg. 49 a 55 >>

Entrevistem la periodista Mònica Terribas. El balneari de La Toja, 100 anys d’història termal.

Quan plovien bombes, exposició sobre els bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil.

PRESIDENT DE VUELING

El sector es reuneix a Barcelona a la Fira BNF. / CEDIDA

PÀGINES 35-42 >>

“Demostrem al mercat que viatjar no és un luxe”

2- OPINIÓ / Sumari

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Agrupació Mútua ..........26 Alcatel ...........................17 Alcoa .............................17 Almirall....................16, 25 Applus RTD....................16 Arcelor...........................25 Atrapalo.com.................16 Ausa ..............................16 Banc Santander.............26 BBVA .............................26 Biocombustibles La Seda16 Bonser ...........................17 Caixa Sabadell ..............26 Caprabo .........................16 Catalana Occident.........26 Codorniu ........................17 Crèdit Andorra...............26 E.On ............................8,24 Endesa......................25,26 Ercros.............................17 Fimac .............................26 Gas Natural ...............8,17 Gerblé............................17 Henkel ...........................17 Iberia .............................17 Inbesòs ..........................25 KPMG ............................16 L’Aliança........................16 La Caixa.........................26 Maremagnum................16 Metrovacesa .................25 Miquel i Costas .............14 Mútua Intercomarcal.....26 Once ..............................16 Papelmatic.....................16 Perfums Puig .................17 Renfe .............................17 Sandvik..........................16 Sanitas ..........................13 Seat ...............................17 Service Point .................16 Tabacs Reig ...................17 Telefónica Móviles........25 Vallnord .........................18

EDITORIAL

TRIPLE CONCILIACIÓ Un pare mantenia una conversa amb el seu fill casat: “Com pot ser que no tinguis temps per venir a dinar a casa els diumenges? Fa setmanes que no veiem els nostres néts!”, deia el pare. Amb resignació, el jove li contestava: “És que la meva dona fa el màster els dissabtes mentre jo vaig a sessions de coaching que organitza la meva empresa i hem de dedicar els diumenges a fer la bugada i la neteja del pis! No tenim temps per res!”. El temps de treball i de formació continuada incideix sobre un recurs preuat actualment: el temps. Per això, la conciliació de la vida familiar i laboral és

un dels problemes emer- tot i ser un obstacle que gents que, més que ningú, deriva dels canvis que està tenen les noves genera- experimentant la sociecions, només comparable tat occidental, la gravetat al de l’habitatge. En altres d’aquesta problemàtica a paraules, paradoxalment, Espanya és major que en la societat els amplia el d’altres països per diverses temps d’estudi i treball a raons. Entre elles, les pela vegada que els redueix culiaritats del mercat laboral espanyol els moments de d’oci, els La LOU allarga l’allunyen les mitjanes salaris i els m e t r e s d e innecessàriament e u r o p e e s . Sense que la vivenda. els estudis l’increment Amb aquest universitaris de temps es panorama, tradueixi en sembla gairebé impossible poder re- una major productivitat, servar un espai per l’oci, les jornades laborals són la reflexió, la conversa, molt més llargues a Espanl’amor i el descans, en de- ya–mentre els treballadors ﬁnitiva, tot allò que cal per espanyols fan de mitjana formar una família. S’ha de unes 41 hores setmanals tenir molt en compte que, els europeus no arriben a

les 40 de mitjana– i, el que és encara pitjor, els horaris són, en moltes ocasions incompatibles amb la conciliació de la vida personal. I si amb això no n’hi havia prou, els canvis legislatius en matèria de formació encara afegeixen més llenya al foc. El paper cabdal de la formació és indiscutible però això no justifica que s’allarguin innecessàriament els estudis universitaris un any més que els europeus, que és el que fa la LOU. Anem pel camí de que els joves espanyols arribin als 30 anys sent pràcticament becaris i començant a tenir uns fills als quals no podran dedicar temps gairebé amb 40.

SUMARI ECONOMIA Entrevista a la Comissionada d’Universitats, Blanca Palmada. pàgina 5

EMPRESA Conversem amb José Miguel Abad, president de Vueling. pàgina 15

La sortida a borsa de l’empresa familiar catalana Almirall. pàgina 24

INTERNACIONAL L’agenda internacional. pàgina 32-33

ESPECIAL:

FORMACIÓ DIRECTIVA

FRANQUÍCIES

Entrevistem Joan-Francesc Pont, director general de l’IL3. pàgina 43

El sector de les franquícies segueix en ple creixement, segons els seus principals agents pàgines 35-42

ESTILS DE VIDA Mònica Terribas és la líder d’opinió d’aquest mes. pàgina 49

Fe d’errades: Les dades que apareixien a la taula 1 de la plana 13 eren errònies a causa d’un problema en la maquetació i edició de la plana, no atribuïble a l’autor.

Quan plovien bombes reviu

FINANCES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Dtora. Editorial: Patricia Coll. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Operacions: Mònica Rodríguez. Rble. RRHH/Qualitat: Anna Martí. Rble. Màrqueting: Jana Robles. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Director d’Art: Hèctor Benedito. Dtor Corporatiu: Xavier Casares. Dtor Expansió: Carles Farrerons. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Dtor Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Rble. Sistemes: José Antonio Pons. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23.

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: Hèctor Benedito, Patricia Coll, Aurora Masip, Aureli Vàzquez. Directora editorial: Patricia Coll. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort, Mònica Villanueva. Coordinadora d’Internacional i Finances: Aurora Masip. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Oriol Amat, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Eduard Ferrer, Laura Gamundí, Jaume Riera, Glòria Vallès. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala. ISSN 1579-086X

CONTROL OJD

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA - 3

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Economia INFORME SOBRE UNIVERSITATS DE LA FUNDACIÓ CYD

La universitat va avançant cap a un model més autònom i ben gestionat La Fundació CYD, presidida i impulsada per Ana Patricia Botín, amb una destacada presència del sector empresarial en el seu patronat, ha elaborat per tercer any consecutiu l’Informe CYD sobre la constribució de les universitats espanyoles al desenvolupament. MARTÍ PARELLADA DIRECTOR DE L’INFORME CYD

Finançament L’Informe proposa desenvolupar un sistema de ﬁnançament per objectius, els paràmetres del qual han de sorgir d’un consens màxim entre les diverses universitats.

Indicadors de gestió Les conclusions de l’Informe CYD destaquen que les reformes legislatives introduïdes a la Llei Orgànica d’Universitats (LOU), actualment en tràmit parlamentari, i els nous models de finançament de les Comunitats Autònomes permeten a la universitat espanyola avançar cap un model amb major autonomia, amb un ﬁnançament vinculat a objectius planificats a llarg termini, presentar un major rendiment de comptes i desenvolupar un sistema d’acreditació nacional. Aquests aspectes són considerats de vital importància per la Fundació CYD que, en el seu nou Informe, proposa alguns aspectes als quals cal concedir especial atenció:

Marc legal més ﬂexible Cal disposar d’un marc legal més flexible, destinat a permetre a cada univesitat major capacitat d’iniciativa i de gestió, reduint la uniformitat i introduint una major competència entre els centres universitaris.

L’Informe constata la necessitat de deﬁnir un sistema d’indicadors de gestió objectiu i homogeni que permeti un seguiment constant de la qualitat de l’ensenyament i recerca universitària.

Universitat-empresa L’Informe inclou el Baròmetre d’Opinió CYD, El paper de la universitat a Espanya, al que han donat resposta experts vinculats a l’entorn universitari, empresarial i de l’administració pública. En el Baròmetre d’aquest any s’observa una destacable millora en la percepció social dels vincles entre universitat i empresa. La tendència que presenta una evolució més positiva és la importància que té per a la universitat la seva relació amb l’empresa. Gairebé el 70% dels enquestats consideren que aquest aspecte ha evolucionat positivament. Juntament amb els aspectes positius, el baròmetre també recull altres paràmetres que reflecteixen debilitat com: el recurs de l’empresa a la universitat per realitzar

L’Informe CYD analitza l’impacte de la universitat en l’economia. La percepció social dels vincles entre universitat i empresa ha millorat. projectes de recerca; la promoció per part de la universitat espanyola de les actituds emprenedores d’estudiants i professors; el paper de la formació universitària com a garantia d’obtenció de competència i aptituds; el compromís de les empreses amb el model d’universitat com a motor de desenvolupament econòmic i la mobilitat d’investigadors entre la universitat i l’empresa.

L’Informe CYD s’ha presentat a Madrid en un acte presidit pels Prínceps d’Astúries./CEDIDA

de dues dècades, des de l’aprovació de la Llei de Reforma Universitària de 1983 ﬁns avui. Aquest impuls s’ha produït en un context de descentralització de bona part de les competències del Govern central a les Comunitats Autònomes, i més recentment, havent d’afrontar els desafiaments que suposa la convergència europea en la reforma dels ensenyaments.

Contribució al desenvolupament

Tecnologia

L’Informe té com a objectiu analitzar la importància de la universitat des de la perspectiva del seu impacte en l’economia. Com a context en el qual han d’entendre’s les xifres estadístiques, es destaca el notable esforç que ha suposat multiplicar per dos el nombre d’estudiants i de professors en poc més

La transferència de tecnologia de les universitats a les empreses s’activa principalment quan respon a la demanda empresarial. L’Informe CYD realitzat fa un any ja va diagnosticar que la transferència tecnològica patia un cert estancament. No obstant això, la informació incor-

porada en aquest nou informe permet introduir certs matisos. La debilitat de les relacions universitat-empresa s’expressa, en part, per la via del technology push, és a dir, quan la universitat és la protagonista de l’impuls tecnològic. Això és el que passa amb variables com la creació d’ spin-offs i les llicències de patents que van presentar creixements molt moderats o estancaments. En canvi, Espanya presenta un bon nivell quan les universitats responen a la demanda empresarial, és a dir, la via del demand pull.

El mercat laboral Disposar d’estudis superiors és, en general, indicador de comptar amb millors oportunitats laborals. Així, s’observa

que la taxa d’atur de la població amb educació universitària és del 6,8% i una mica superior al 10% per als qui van realitzar com a màxim estudis primaris. Així mateix, la taxa d’activitat i d’ocupació de la població amb estudis universitaris triplica la del col·lectiu que disposa com a màxim d’estudis primaris i duplica el seu nivell de guanys. Juntament amb això, i com també es va analitzar a l’Informe, Espanya presenta una signiﬁcativa taxa de sobrequaliﬁcació. Segons les darreres dades disponibles, si bé el 32% dels ocupats té un nivell d’estudis superiors, només una mica més del 30% exerceixen ocupacions pròpies d’aquest nivell.

INFORME CYD 2006 / RECOMANACIONS DE POLÍTICA UNIVERSITÀRIA MARC LEGAL

GOVERN/QUALITAT

FINANÇAMENT

- Eliminar el límit del 49% de docents i investigadors contractats. - Major capacitat per ﬁxar els preus públics. - Major intervenció en els processos de selecció d’alumnes. - Avançar cap a un Sistema Nacional d’Avaluació i Acreditació integrat per l’ANECA i les agències de qualitat autonòmiques. - Conﬁgurar els propis òrgans de govern i gestió.

- Enfortiment dels òrgans de direcció i participació de representants externs. - Noves formes de designació dels òrgans unipersonals de govern. - Major importància del caràcter consultiu dels òrgans col·lectius representatius de la comunitat acadèmica.

- Assolir el 2% del PIB en ensenyament mitjançant un major ﬁnançament públic i privat. - Més donacions i prestacions de serveis empresarials. - Finançament públic mitjançant contractes-programa per objectius i competitivitat. - Augmentar les ajudes directes als estudiants i noves formes de ﬁnançament com els prèstecs-renda.

4- ECONOMIA / Tema del mes

MARÇ 2007/ MÓN EMPRESARIAL

Quina és l’aportació de les universitats? MÀRIUS RUBIRALTA, rector de la Universitat de Barcelona

La universitat abans tenia dues funcions clau: docència i recerca. Ara va més enllà d’això i contribueix al desenvolupament econòmic i social. Té el compromís clar de crear valor econòmic i social a través del coneixement, utilitzant

nous instruments que abans no eren habituals com, per exemple, els parcs cientíﬁcs. Abans ningú hagués dit que la universitat participés en l’economia, només ho feia l’empresa. Ara la universitat avança en la creació d’empreses de base tecnològica, consorcis, unitats estratègiques entre associacions públiques i privades (en sectors com el tecnològic, biomèdic, alimentació, audiovisuals, etc).

JOSEP JOAN MORESO, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

El conjunt de les universitats públiques catalanes desenvolupen una intensa i productiva tasca en els camps de la innovació i la transferència de coneixement i és a les universitats on té lloc la part més important, tant des

del punt de vista quantitatiu com des del punt de vista qualitatiu, de la recerca que es fa al país. Les universitats hem de treballar, en la mesura de les nostres possibilitats i dels nostres recursos, per tal de fomentar la cultura emprenedora entre els nostres estudiants i investigadors, tot donant-los de les eines i recursos necessaris per afavorir la innovació.

LLUÍS FERRER, RECTOR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

La principal aportació és la formació de les persones, imprescindibles en la societat del coneixement que construim. És un centre també de transmissió de cultura i de formació general per a la població i de reciclatge professional d’acord amb el paradigma

del life long learning. És un centre de creació de coneixements. Cerquem solucions científiques a problemes complexos, amb la finalitat de permetre el progrés i desenvolupament social. Cada cop la universitat s’implica més en la transformació de les seves investigacions en productes i serveis, en valor econòmic. No com un pas final, sinó des de l’inici. Les universitats són motors del desenvolupament econòmic i social.

JOAN VIÑAS, RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

La universitat aporta coneixement de base per a la transferència i la innovació; persones competents en desenvolupar activitats que requereixen una elaboració complexa, creatives en la resolució de problemes de qual-

sevol mena, capaces de liderar grups, de treballar en equip en entorns internacionals; l’accés a professionals especialitzats; i serveis altament especialitzats, sovint no viables per ser mantinguts per empreses, com ara els associats al desenvolupament tecnològic, al desenvolupament empresarial i organitzatiu, a l’assegurament de la qualitat o a la imatge i la projecció.

ANTONI GIRÓ, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

La universitat és un element vertebrador de la transmissió i generació del coneixement i és aquesta funció que li permet ser el gran motor de la innovació i el desenvolupament. Aporta professionals que, durant la seva carrera professional, hauran de

fer realitat el desenvolupament empresarial. Realitza la transferència i valorització dels resultats de la recerca a la societat, en el marc d’una col·laboració amb el teixit industrial. Però, per tal que la universitat esdevingui un autèntic motor de desenvolupament i faci efectiu el seu potencial eﬁcaçment, cal que formi part activa d’una xarxa en la qual han de participar empreses, administracions i agents socials.

ANNA MARIA GELI, RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

A les últimes dècades, la majoria de les universitats hem assumit com una funció pròpia la intervenció directa en l’entorn social i econòmic a través de la innovació i la transferència del coneixement i la tecnologia.

Les activitats de transferència són objecte de debat en el sí de la universitat ja que hi ha diferents maneres d’entendre aquesta missió de la universitat, es poden assignar diferents objectius que van des de la promoció del desenvolupament econòmic regional, ﬁns a la participació en el desenvolupament comunitari i la dinamització del món cultural o de diferents sectors socials.

FRANCESC XAVIER GRAU, RECTOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

La universitat és una inversió estratègica per al desenvolupament de les persones i de la societat. Les tres funcions bàsiques de la institució universitària del segle XXI són la formació, la recerca i la interacció, en un sentit ampli, amb el territori. L’activitat inves-

tigadora a la universitat representa el graner de la recerca bàsica del país. Sobre aquesta columna vertebral de la recerca, la universitat sustenta els altres dos objectius. El primer és formar adequadament ciutadans amb mentalitat oberta i amb capacitat de buscar i aproﬁtar oportunitats personals i professionals. El segon és transferir tot el coneixement generat al sector productiu per afavorir el desenvolupament socioeconòmic.

ASSUMPTA FARGAS, RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE VIC

En un sentit més general, la universitat, a través de la docència i la recerca, dues de les seves grans missions, genera coneixement i per tant formació de capital humà, que és el motor per deﬁnició del desenvolupament. Amb

aquesta aportació, juntament amb la innovació i la transferència de coneixement, és evident que la Universitat propicia el creixement econòmic i, al capdavall, fa una alta contribució a l’estat del benestar. Des d’un punt de vista més concret, la Universitat pot contribuir també a dissenyar un model de ciutat o de territori i promoure’n el creixement en molts aspectes: econòmic, cultural, etc.

ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS, RECTORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

El desenvolupament de les universitats se sustenta sobre un conjunt de valors fonamentals com l’equitat i accés, recerca i aprofundiment de coneixements en totes les disciplines com a part integral de l’educació superior, alta qualitat acadèmica, diversitat cultural

i lingüística. Des d’aquest punt de vista les universitats tenen un paper clau en la seva doble missió de docència i transferència de coneixements, d’una banda, i de recerca i innovació per una altra. Aquestes activitats són un dels principals motors del progrés econòmic, social i cultural de les societats modernes i per tant constitueixen les grans aportacions de la universitat vers la societat i el seu desenvolupament.

JOSEP ARGEMÍ, RECTOR DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

Ara més que mai, el desenvolupament està basat en el coneixement, i aquest el genera la recerca, en el sentit més ampli de la paraula. La universitat, deﬁnida clàsicament com “ayuntamiento de profesores y alumnos para el sa-

ber” té com a missions principals la creació de coneixement (recerca) i la transmissió del coneixement (docència i extensió universitària). En el primer món, el nivell el dóna i el donarà cada cop més l’R+D+i. En països menys desenvolupats serà bàsicament la docència (formació), així com la cultura les que permetran treure’ls principalment de la seva situació desfavorable.

IMMA TUBELLA, RECTORA DE LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

El “triangle del coneixement”, format per l’educació, la investigació i la innovació, entesa com a transferència de coneixement a l’empresa, és la base de la nova economia. La universitat hi té molt a dir, però la Fundació CYD ha presentat un informe en

el que s’alerta del relatiu esgotament de la capacitat del sistema universitari per contribuir al desenvolupament. Empresa i universitat han de superar aquest divorci i anar de la mà, treballar plegats: és en joc el benestar futur d’una societat que creix i genera treball, però que ho fa en base d’un model descompensat, que depèn de la construcció i la demanda interna, que ens porta a retrocedir en els indicadors mundials de competitivitat.

JOSEP MARIA ALSINA, RECTOR DE LA UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU

La universitat ha de contribuir al desenvolupament de moltes formes. En primer lloc, d’una manera directe, impulsant una política de recerca i generació de transferència de coneixement i tecnologia adequat al propi

entorn, sense la qual no serà possible iniciar o continuar les polítiques de desenvolupament. En segon lloc, molt decisiu en determinades condicions socials amb la preparació de professionalsque portin a terme amb eﬁcàcia les polítiques de desenvolupament i, ﬁnalment, realitzar el que és propi i exclusiu de la universitat: aconseguir que sigui un lloc on realment es cultivi la intel·ligència.

A fons / ECONOMIA - 5

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

ENTREVISTA A BLANCA PALMADA, COMISSIONADA D’UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Aquest any volem fer un Pacte per l’Educació Superior i la Recerca” El Govern d’Entesa Nacinal pel Progrés ha reprès la ﬁgura del Comissionat d’Universitats, que depèn del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

”La universitat és un sector amb molta despesa, però capaç de retornar amb valor inversió ”

PATRICIA COLL

En quin context agafa les regnes d’Universitats? De previsió d’estabilitat, que fa molta falta. També, en sintonia amb el Govern d’Entesa, hem d’atendre les demandes de caràcter social. Hem d’estar amatents a les necessitats dels estudiants i de la societat quant a la universitat que necessiten i comprometre’ns a què hi hagi un retorn d’aquesta inversió. Això és el que ens situa en el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa com un sector que vol molta despesa però que és plenament capaç de retornar amb molt de valor afegit aquesta inversió. A més, amb una visió de país, la idea és ser un sistema plenament català, tan independent i autònom com es pugui, i que promogui i garanteixi un creixement equilibrat del país. I, dins del context universitari, s’està produint un canvi important etiquetat com a procés de Bolonya. Quins reptes té la universitat? Modernitzar en general. L’objectiu és aconseguir un mapa dels ensenyaments universitaris que hem de programar, pactat no només amb les universitats sinó amb tots els sectors que hi tenen interessos i que en el nivell de postgrau haurà d’estar íntimament lligat al mapa de la recerca i de la innovació. El nostre objectiu és durant aquest any, amb els rectors, amb els presidents dels consells socials, amb els estudiants, amb els empresaris, amb els ciutadans, aconseguir un Pacte per l’Educació Superior i la Recerca que ens deixi

”Cal mantenir la calma en el que ja va bé, racionalitzar el que calgui i innovar i obrir camins nous de relació amb la societat” ”Un Comissionat no és una Secretaria més. Ara hi ha un conseller i una comissionada, dues persones atacant el mateix tema” ben clar què hem de fer en els propers 15 anys. Un instrument per aconseguir-ho és el diàleg i un altre és el Pacte sobre el ﬁnançament de les universitats. Cal mantenir la calma en el que ja va bé, racionalitzar el que calgui i innovar i obrir camins nous de la relació entre la universitat i la societat. En un any hi ha hagut quatre consellers i Universitats ha passat del DURSI a Educació i ara a Innovació, Universitats i Empresa... Indubtablement la inestabilitat no és bona. Ens ho hem

de prendre molt seriosament perquè és un compromís que ens el demana la societat i perquè afecta al rendiment de comptes. Una altra cosa és la ubicació: si és Departament o és Comissionat i on s’ubica. Tothom que s’estima un àmbit desitja que sigui màximament ben atès. Per descomptat. Ara bé, això probablement ens portaria a tenir 60 departaments. Si no podem estar sols, i això no vol dir res sobre la importància que concedeix el Govern a temes universitaris, on estem millor? Independentment que

potser en el passat hagi estat un bon lloc ser a Educació, ara estem en el lloc que hem de ser i potser ja feia una mica que hi havíem de ser. És important que la universitat i el món de la recerca sàpiguen que els estan esperant. Respecte al fet de ser un Comissionat, no estem com una Secretaria més. A més ara hi ha un conseller i una comissionada, dues persones atacant el mateix tema. Però l’ACUP demanava una conselleria d’Universitats... Podria dir sense equivocar-me

que els rectors de les universitats públiques accepten la situació, és a dir, que hem passat a una “fase 2” en què ens hem posat a treballar i no estem discutint a perpetuïtat. Ells havien de reclamar allò i un cop veuen que la situació és aquesta ja parlem d’altres coses. De què parlen? Per exemple d’aquest Pacte, que ens el van proposar ells i nosaltres també teníem la mateixa idea. Parlem de com hem de treballar. Estem fent un cop de timó important a la universitat. Les relacions amb els rectors són molt fluïdes. Tots treballem pel mateix. Estem tractant del pla d’inversions universitàries, de l’aprovació de la programació de màsters per al curs que bé, així com la reforma de la LOU i la reclamació de les beques. Comparteix les inquietuds dels rectors sobre la reforma de la LOU? Sí, absolutament. Qualsevol que tingui la informació i defensi els interessos de Catalunya ho ha de veure així. Hi ha moltes titulacions universitàries que a altres llocs es feien en cinc anys, a Catalunya es feien en quatre. Aquest pas ja l’havíem fet i ens faltava el pas definitiu que era titulacions de tres i màsters de dos, que ens situava a la primera línia d’Europa. No ha pogut ser. Sap greu perquè són més costos i titulacions que es feien bé en tres anys s’hauran de fer en quatre. És la constatació que les directrius úniques per tot l’Estat no ens fan cap bon servei.

6 - EMPRESA / Col·legis professionals

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JUAN JOSÉ GIMÉNEZ, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERIA EN INFORMÀTICA DE CATALUNYA

“Patim una manca d’empreses locals en el sector de les TIC” El sector TIC, al qual estan vinculats els enginyers informàtics, torna a enlairar-se amb força després d’una forta crisi, que va afectar especialment les empreses catalanes. Tot i les previsions, aquests professionals tenen sobre la taula un tema que els preocupa: la possible desaparició de la seva carrera universitària i, per tant, de la seva professió arran del Pla Bolonya. i, en aquest cas, el que està més de moda és el fishing que consisteix en fer-se passar per una entitat financera per obtenir dades bancàries. La resta de delictes, normalment, estan relacionats amb l’incompliment de la Llei de Protecció de Dades, la LOPD.

Juan José Giménez es troba al capdavant del Col·legi. / DIEGO CALDERÓN ÀGATA SERRA

Quina és la situació del sector de les TIC? Estem vivint una bona època, perquè hi ha una forta inversió per part de les empreses i això repercuteix directament en el sector, que és bàsicament inversió. Això suposa que globalment el sector vagi bé. Potser no va tan bé per a les empreses catalanes, ja que històricament han patit molt. Per quins motius han patit tant? El nostre sector és extremadament competitiu i moltes vegades no s’ha afavorit gaire el sector propi català. La major part d’empreses catalanes han estat comprades o han anat desapareixent. Ara bé, això en els darrers anys s’ha invertit i comença a haver-hi una nova generació d’empreses catalanes dins el sector de les TIC amb una certa potència, tot i que encara patim una manca d’empreses locals. Com valora el paper de les administracions a l’hora de donar-los suport? Evidentment, les administracions no poden fer una discriminació positiva cap a les empreses catalanes. Estem en un mercat lliure i totes

les empreses tenen els mateixos drets. El que sí que hem reclamat des del Col·legi és un cert suport a la creació i a la potenciació del sector. Crec, però, que avui dia les administracions estan treballant per tal que les empreses catalanes tinguin un bon nivell de qualitat i tecnològic i això redunda en el propi sector TIC.

Què poden fer les empreses per evitar aquests delictes? Posar-se en mans de bons professionals. Hem de tenir en compte que la majoria de tasques d’informàtica que es realitzen no estan portades a terme ni estan sota el control d’enginyers informàtics, i aquí sí que hi ha un important perjudici per a moltes empreses.

Creu que les empreses catalanes, especialment les pimes, perceben la importància de les TIC? Les pimes sempre han estat molt resistents a incorporar les TIC perquè no veuen clar el retorn de la inversió. Això de mica en mica està canviant. Avui en dia no s’entén el creixement d’una economia sense automatització, sense informatització i sense aplicar les noves tecnologies.

El sector que representa es queixa precisament d’intrusisme. Més que d’intrusisme, jo prefereixo parlar d’un sector desordenat. El sector aplega 150.000 persones, de les quals només un deu per cent són enginyers informàtics. Hi ha professionals que treballen amb qualiﬁcacions que exactament no són informàtiques i en d’altres casos amb qualiﬁcacions molt per sota de les que haurien de tenir. És per això que des del Col·legi estem intentant ordenar una mica la professió, que avui dia encara no està regulada perquè és massa jove.

Quins delictes informàtics afecten més al món de l’empresa? Aquest és un tema que està molt de moda i nosaltres pensem que no hi ha tants delictes ni són tan greus com de vegades reﬂecteixen els mitjans. Sí que hi ha, però, una sèrie de delictes que tenen a veure amb l’entorn financer

L’entrada en vigor del Pla de Bolonya podria portar a la supressió de la titulació en Enginyeria en Informàtica. Quina és la posició del Col·legi? Ens oposem a tot el que sigui fer mal i menysvalorar la professió, i deixar en un segon pla el que és el títol d’enginyer en informàtica. Avui dia hi ha una manca de pro-

fessionals qualiﬁcats en el mercat. Fer desaparèixer o no deixar com una enginyeria de primer nivell la informàtica portaria en un futur a una manca molt més forta de professionals. El que hem de fer precisament és el camí contrari, reforçar l’enginyeria en informàtica i potenciar el seu prestigi cap a la societat. Nosaltres, en deﬁnitiva, el que fem és aportar competitivitat a les empreses. Perquè, quina percepció té la societat dels informàtics? Des del Col·legi hem fet una petita estadística per veure quantes vegades surt la paraula informàtica als mitjans i hem detectat que moltes vegades ve associada a visions negatives de la professió. El tòpic de l’informàtic diu que és una persona que es relaciona poc, que viu aïllat i es dedica a treballar en temes foscos, i això està absolutament allunyat de la realitat. Quins són els objectius més immediats del Col·legi? El Col·legi treballa en tres eixos. El de defensa de la professió que es tracta bàsicament d’ordenar la professió. Un altre eix que té a veure amb els serveis als nostres col·legiats i a la societat en general. I un tercer eix, que és el que hem intentat potenciar més, i que és la creació i la potenciació de teixit industrial propi, basant-nos en noves onades tecnològiques. En aquest sentit, el Col·legi fa d’agent per intentar de fer de lligam entre empreses, administracions i universitats, i aquells emprenedors que volen portar a terme negocis. Intentem muntar clusters amb el tema de les noves tecnologies.

BREUS COL·LEGIALS ENGINYERS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA CATALUNYA SENSE UNA XARXA DE FIBRA ÒPTICA PERDRÀ COMPETITIVITAT

La Jornada Fiber to the Home (FFTH), organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC) i Localret, va posar de manifest la necessitat que els municipis catalans prenguin consciència de la importància que representa invertir en infraestructures de telecomunicacions per tal que Catalunya no perdi el tren de la competitivitat. Segons Miquel Ramírez, degà del COETC, “si Catalunya vol ser pionera en el sector TIC ha d’impulsar la implantació de les xarxes de fibra òptica fins a les cases. Si no ho fem ara no serem un país competitiu i perdrem la capacitat econòmica que ens caracteritzava. A Japó, EUA o Corea, la fibra òptica ja és una realitat i a Europa diversos països ja ens porten la davantera”.

CONSELL DE COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA EL CICAC EXIGEIX LA RENOVACIÓ DE CGPJ SENSE POLITITZACIÓ

El president del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), Pere-Lluís Huguet, es mostra indignat amb la situació d’immobilitat en què es troba actualment la renovació del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) i exigeix a tots els grups parlamentaris i a l’Administració de Justícia un exercici de responsabilitat a l’hora de designar-se els membres, dels quals pensa que s’ha de tenir en compte la seva qualiﬁcació tècnica i professional i si estan adscrits a un determinat partit polític.

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA EL COAC SIGNA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB EL BARÇA

El FC Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) han signat un conveni de col·laboració per a l’organització d’un concurs públic internacional per a la remodelació i modernització del Camp Nou. Jordi Ludevid, degà del COAC, ha assenyalat que “el gran repte que ara se’ns obre és convertir aquest concurs internacional d’arquitectura en un referent de qualitat, de transparència, de professionalitat, de rigor i d’excel·lència, i que, un cop més, posicioni la ciutat de Barcelona com un referent indiscutible per a l’arquitectura”

oca s e e secto de

SECCIÓN MARÇ 2007/ MÓN EMPRESARIAL

8- ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere... 1 de febrer Gas Natural tira la tovallola

Rècord de venda de cotxes Tot i el descens de 2006, l’any ha començat molt bé pel que fa a les matriculacions. A Espanya s’han venut 116.503 vehicles, sumant-hi turismes i totterrenys. Ha estat un 1,1% més que el gener passat i el millor gener de la història del sector.

2 de febrer

El consell d’administració decideix en reunió extraordinària renunciar a la compra d’Endesa. Els directius de Gas Natural s’acomiaden de l’OPA amb una dura nota en què lamenten les desigualtats que hi ha hagut en un procés en el qual no hi ha “competència lleial i efectiva”. També lamenta les accions de l’elèctrica per evitar la seva OPA, que creuen que “no s’ajusten a dret i han col·locat Gas Natural en una situació de manifesta desigualtat, ﬁns al punt de fer impossible competir”. L’empresa catalana demanarà danys i perjudicis perquè considera que els directius d’Endesa han vulnerat el deure de passivitat i han facilitat informació privilegiada a E.On amb l’objectiu de fer desaparèixer l’oferta de Gas Natural, com al ﬁnal han aconseguit. Creixement imparable L’economia espanyola va créixer un 3,8% l’any 2006, especialment derivat del bon ritme que manté la construcció, així com també la inversió en béns d’equip. La segona part de l’any 2006 va ser més dinàmica que la primera. En aquest sentit, l’últim trimestre el creixement va arribar al 4%.

4-9 4-7 4-5

E.On marca el pas L’alemanya ﬁxa en 38,75 euros el preu a pagar per cadascuna de les accions d’Endesa, un 12,3% més que el preu marcat al setembre, però una mica menys del preu que tenen les accions a la borsa. E.On insisteix que només tancarà l’operació si suma més del 50% del capital i si canvien els estatuts perquè pugui tenir més del 10% dels drets de vot al consell, que ara és el límit màxim per qualsevol accionista.

Barcelona, preferida pels negocis

La capital catalana ja és la quarta millor ciutat europea per fer negocis, només per darrera de Londres, París i Frankfurt i tres posicions per davant de Madrid. Segons l’Observatori Barcelona, ha escalat un lloc en relació a l’any passat i ha superat Amsterdam. L’informe destaca que a Barcelona es combina una gran qualitat de vida (la millor ciutat europea en aquesta variable) amb uns preus assequibles d’oﬁcines, mà d’obra i també amb impostos més baixos que en altres capitals europees.

6 de febrer

3-9 3-7

3113 3114 3115 3116 3117

Comissió Mixta per l’Estatut Antoni Castells i Pedro

12 de febrer Quines infrastructures! Una part del fals sostre del túnel de Vielha s’enfonsa, sense causar ferits “de miracle”, tal com admet el conseller Saura. Les comunicacions amb la Val d’Aran queden tallades durant dos dies a causa de la neu que també impedeix la circulació pel port de la Bonaigua. Els aranesos es mostren indignats perquè ja feia anys que alertaven del mal estat del túnel i perquè les obres de construcció del nou vial van amb dos anys de retard.

13 de febrer

5 de febrer

4-3 4-1

Solbes rubriquen la creació de la Comissió Mixta EstatGeneralitat d’Afers Econòmics, la primera per desplegar el nou finançament. Tots dos insisteixen en la voluntat d’aplicar l’estatut, tot i el conflicte que hi amb el repartiment de poder al Tribunal Constitucional. Al final, tot i la recusació del Partit Popular, el magistrat Pablo Pérez Tremps no deixarà el càrrec, però quedarà fora de l’anàlisi del text i això pot complicar l’aprovació del text, ja que el sector conservador tindrà sis membres avaluant els recursos d’inconstitucionalitat i el progressista -sense Pérez Tremps- en tindrà cinc.

de les pensions i permetre que es mantingui el ﬁnançament públic a més llarg termini.

Cuevas plega El president de la CEOE anuncia que deixa el càrrec per problemes de salut. José Maria Cuevas, de 72 anys, n’ha estat 23 al capdavant de la patronal espanyola. El seu substitut serà Gerardo Díaz Ferran, actual vicepresident i que representaria una continuïtat de la política desenvolupada per Cuevas a la CEOE. Gerardo Díaz està vinculat al grup empresarial Marsans.

8 de febrer Alerta amb les pensions Un estudi elaborat per a la fundació de caixes d’estalvi alerta que el sistema públic de pensions entrarà en dèﬁcit d’aquí a quatre anys i que se’n podrà allargar la viabilitat ﬁns al 2015 tenint en compte que aquests anys s’ha ampliat el fons de reserva gràcies al superàvit de la Seguretat Social. L’informe, elaborat pel que ara és assessor econòmic de Zapatero, David Taguas, proposa comptar tota la vida laboral per calcular la pensió i allargar l’edat de jubilació als 70 anys per tal de reduir l’import

Èxit del 3GSM Arrenca la ﬁra internacional de la telefonia mòbil que portarà 60.000 visitants d’arreu del món a Barcelona. Enguany, s’hi presenten novetats com les pantalles tàctils, les màquines expenedores de mòbils i també totes les opcions per poder seguir la televisió a través de la pantalla del telèfon. Les ﬁrmes de referència exposen les línies de futur a Fira de Barcelona.

per poder millorar les infrastructures i accelerar obres pendents. La Cambra, en canvi, diu que a Madrid no s’obliden diners al calaix sinó que s’executa el 100% del pressupost compromès.

16 de febrer Rellançat el Pacte per la Competitivitat Segon aniversari del pacte en què govern català i agents socials es comprometen a impulsar mesures per millorar l’economia. Enguany, la prioritat serà l’educació, potenciant la reforma de la formació professional, l’aprenentatge d’anglès i la lluita contra el fracàs escolar. També hi haurà més facilitat en la concessió d’ajudes per R+D.

19 de febrer 14 de febrer Setmana fatídica a la construcció En només dos dies, sis treballadors moren en diferents obres a ciutats catalanes: Reus, Barcelona, Sabadell, Granollers i Lleida. Els sindicats denuncien que aquest inici d’any està sent el pitjor quant a accidentalitat a la construcció. El govern català reclama el traspàs de més competències en aquest àmbit per poder destinar més recursos a la inspecció de les mesures de seguretat a les obres.

15 de febrer Inversions que no s’executen La Cambra de Comerç denuncia que el Ministeri de Foment només executa tres quartes parts del pressupost que preveu invertir a Catalunya en obres públiques. Això representa que en tres anys s’ha deixat de gastar 1.760 milions d’euros, que haurien estatbàsics

Falten metges El Col·legi de Metges de Catalunya alerta de la falta d’especialistes de determinats àmbits i avisa que la situació es pot agreujar d’aquí a 10 anys. Els facultatius marxen cap a autonomies on estan més ben pagats, com el País Basc, i també hi ha menys estudiants a les escoles.

20 de febrer Inflació controlada Els preus baixen 7 dècimes al conjunt de l’Estat i 6 dècimes a Catalunya. En tots dos casos, la inﬂació interanual queda en un 2,4%. La rebaixa es deu bàsicament a les rebaixes de gener. L’IPC incorpora canvis en els hàbits de consum i inclou per pri-mera vegada els preus de productes com els potets i aliments preparats per nens, les operacions de miopia i cirurgia estètica i els tractaments de ﬁsioteràpia.

Perspectiva / ECONOMIA - 9

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

1 de març

12 de març

Els mòbils canvien preus

Judici dels fons reservats L’Audiència Nacional jutja l’ex Secretari d’Estat Rafael Vera pel mal ús dels fons reservats. El ﬁscal demana 7 anys més de presó (ja està en tercer grau penitenciari) per intentar silenciar els ex policies Amedo i Domínguez (cas GAL) pagant 200 milions de pessetes dels fons reservats a les seves dones quan ells van entrar a la presó. Entre els testimonis del judici hi haurà també Corcuera, Barrionuevo i Roldán.

Les tres principals empreses de telefonia mòbil: Movistar, Orange i Vodafone, apugen entre un 15 i un 20% la quota d’establiment de trucada. D’aquesta manera preveuen compensar la baixada dels ingressos que els suposarà la ﬁ dels arrodoniments. Des d’aquest mes, les empreses estan obligades a cobrar les trucades per segons reals parlats i ja no poden arrodonir a 30 segons o 1 minut. Calculen que amb aquesta mesura deixaran d’ingressar 800 milions que recuperaran amb la pujada d’altres tarifes.

7 de març

17 de març Agents&Brokers Organitzat pel Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona per posar en contacte empresaris i professionals de l’àmbit comercial. Durant dos dies, es presentaran projectes laborals i es debatrà sobre la professió i els reptes de futur.

El BCE apuja tipus És molt probable que JeanClaude Trichet elevi un quart de punt el preu del diner a la zona euro, ﬁns a situar-lo en el 3,75%. Així ho va augurar en l’anterior reunió, quan va dir que el BCE manté una forta vigilància sobre la inﬂació, que està tenint una lleugera pujada a la zona euro.

25 de març 50 anys del Tractat de Roma Es commemora l’aniversari de la firma dels tractats de la Comunitat Econòmica Europea i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, firmats a Roma per part d’Alemanya, França, Itàlia i els tres països del Benelux. Van ser l’embrió de l’actual Unió Europea, juntament amb la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. Els països de la UE aprofitaran la celebració per rellançar l’esperit europeu i demanar més suport a la Constitució.

NOMENAMENTS Gas Natural Francisco Reynes, director general de Recursos El nou Director General de Recursos substitueix Antoni Llardén, que ha estat nomenat President d’Enagas. Reynes va néixer a Palma de Mallorca, té 44 anys i és Enginyer Industrial per la UPC i MBA per l’IESE. Ha ocupat diferents llocs directius a Espanya, Alemanya i Anglaterra, en empreses com Volkswagen, Dogi i Uniland, on va ser Director General.

ONO Jorge Planas, president a Catalunya Ha participat en el desplegament d’ONO a Barcelona, València i Palma de Mallorca. Ha estat director d’operacions del grups COPE i SER. Fins la seva integració a ONO, Planas va ser vicepresident de publicacions internacionals del grup editorial nord-americà Hearst Luis Ros, director regional Juan Luis Ros és MBA per ESADE i presideix l’Associació Itaca (Institut d’Aplicacions de les Tecnologies de la Informació i de les Comunitats Avancades). Té ja una llarga experiència en el desenvolupament del cable a Espanya i ha estat director regional d’ONO a la Comunitat Valenciana.

20 de març Junta extraordinària a Endesa

29 de març Últim dia per dir sí a E.On S’acaba el termini per acceptar l’oferta d’E.On, que pagarà 38,75 euros per títol. L’Alemanya només tirarà endavant l’OPA si aconsegueix més del 50% del capital de l’elèctrica espanyola.

Eleccions a Irlanda del Nord Tony Blair ha convocat eleccions a l’assemblea legislativa, per tal de constituir així el nou govern autonòmic, tal com es va pactar en el full de ruta de la pau l’octubre passat. Blair conﬁa en un pacte entre unionistes i republicans que eviti haver de mantenir el govern directe de Londres.

8 de març

clamar a Aena i al Ministeri de Foment que l’adjudicació de la terminal Sud es faci a una aerolínia que aporti la possibilitat de fer vols internacionals directes. Aquesta és la idea que té l’agrupació Star Alliance. De fet, Zapatero s’hi ha mostrat predisposat i ha dit que, en tres anys, els aeroports de Barcelona i Madrid seran els millors d’Europa.

LES DADES DEL MES Els accionistes estan convocats a una reunió clau per decidir el futur de l’elèctrica. L’objectiu del consell d’administració és aprovar un canvi d’estatuts que elimini els actuals blindatges que concedeixen un màxim del 10% dels vots a qualsevol accionista, tingui el capital que tingui. E.On ha marcat que això canviï com a requisit per tirar endavant l’OPA. També després d’aquesta junta, els socis principals d’Endesa, que són Acciona (21,03% del capital) i CajaMadrid (9,93%) decidiran si venen o no el seu percentatge a l’empresa alemanya.

5 de març Atur INEM

12 de març IPC

15 de març Enquesta trimestral de Cost Laboral

23 de març Enquesta ocupació hotelera

27 de març Estadística hipotecària

Renta Corporación Cèsar Bardají, conseller delegat Substituirà Josep Maria Farré, que ha comunicat la voluntat de deixar el càrrec després de 7 anys. Bardají ha estat ﬁns ara president i conseller delegat de Winterthur a Espanya. És llicenciat en enginyeria industrial per la UPC i MBA per l’IESE i, a banda de Winterthur, també ha estat directiu d’empreses com Procter & Gamble i PepsiCo Espanya.

Cushman&Wakeﬁeld X a v i e r N a d a l i R a m o n Vi l a s , responsables del departament d’oﬁcines a Barcelona Xavier Nadal ha participat en la venda de projectes com el de la Torre Mapfre. És llicenciat per l’Anderson School of Management de la Universitat de New México i abans d’entrar a C&W havia treballat als Estats Units i Alemanya. Ramon Vilas ha treballat en diferents àrees de l’empresa i ha participat també en projectes de venda i gestió d’envergadura, com el de Diagonal Mar. És llicenciat en Econòmiques per la UAB i MBA en Direcció i Administració d’Empreses per EADA. Abans d’ingressar a C&W havia treballat al grup Santander.

22 de març Per un aeroport internacional Trobada empresarial per re-

... un pas endavant

MARÇ 2007/ MÓN EMPRESARIAL

10- ECONOMIA / A debat

Aproﬁten prou les empreses catalanes “Les oportunitats de negoci existeixen, però no acostumen a arribar sense fer cap esforç” “L’acció comercial és una de les àrees que s’han de reforçar per a tenir més i millors resultats”

RESPON:

NÚRIA MACIÀ CAP D’INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ A LA INTERNACIONALITZACIÓ – EIC DEL COPCA

En primer lloc, s’hauria de deﬁnir què es considera una oportunitat de negoci, ja que, normalment, aquesta expressió ens condueix immediatament a les oportunitats que trobem a través d’Internet o en revistes empresarials.

Seleccionar la millor opció Des del meu punt de vista, si parlem d’aquest tipus d’oportunitats, i sense desmerèixer les fonts que les proveeixen, podem dir que, en general, no acostumen a ser oportunitats gaire interessants, perquè la veritat és que arriben de forma poc ﬁltrada, poc concreta i, de vegades, fins i tot, desfasades en el temps. D’altra banda, de la mateixa manera que aquestes propostes arriben a la nostra empresa, també ho fan alhora a moltes més. Per la qual cosa, tot i que s’han d’analitzar, i evidentment seguir si s’ajusten als productes que la nostra empresa ofereix, no podem destinar-hi

tots els esforços. En canvi, sí que s’han de destinar esforços a saber convertir les necessitats de producte que hi ha en molts mercats en necessitats concretes dels productes de la nostra empresa. Les oportunitats de negoci existeixen, però no acostumen a arribar sense fer cap esforç; s’ha de procurar estar, en el moment adequat, en el pensament de les persones de les empreses que han de prendre la decisió de compra.

Reforçar l’acció comercial Gràcies a la meva activitat diària, tinc la gran sort de poder visitar moltes empreses i, alhora, l’oportunitat de

poder compartir experiències amb els seus responsables i, en la majoria de casos, tots coincidim en què l’acció comercial és una de les àrees que s’han de reforçar per tenir més i millors resultats. Aquestes consideracions que em transmet la realitat em porten a la conclusió segons la qual, en realitat, la clau no és tant si les empreses catalanes aprofitem les oportunitats de desenvolupar nous negocis a altres països, sinó si som capaços de generar les nostres pròpies oportunitats de negoci. En aquest sentit, encara hem de recórrer molt camí per a poder consolidar i trobar nous nínxols en diversos mercats del món.

A debat / ECONOMIA - 11

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

les oportunitats d’internacionalització? “La internacionalització, que abans era el somni d’algunes empreses, està actualment a l’ordre del dia” “Tot i que vivim una època bona, la veritat és que encara hi ha moltes empreses que no s’atreveixen a donar el pas”

RESPON:

CRISTIAN ROVIRA PRESIDENT DE L’AIJEC (ASSOCIACIÓ INDEPENDENT DE JOVES EMPRESARIS DE CATALUNYA)

Per una banda, jo em considero optimista, ja que la internacionalització, que durant un temps era només el somni d’algunes poques empreses, està actualment a l’ordre del dia. Molts han estat els factors que han contribuït a que

es produeixi aquest fenomen: la disminució de les barreres comercials, la globalització i, sens dubte, la difusió que ens ofereix Internet.

El pas d’anar més enllà Però, tot i que vivim una època bona des d’un punt de vista econòmic, la veritat és que encara hi ha moltes empreses que no s’atreveixen a donar el pas d’iniciar el seu procés d’expansió a un altre país. Hi ha múltiples factors que influeixen negativament en el moment de prendre aquesta decisió: per una banda, el desconeixement de l’idioma; en segon lloc, el fet de no estar prou familiaritzat

amb els diferents programes i ajudes per dur a terme la internacionalització; també podem esmentar la por a arriscar-se i, finalment, la manca de cultura empresarial per veure un mercat més enllà de les nostres pròpies fronteres.

Un coneixement especíﬁc Hi ha dues eines que han resultat molt eﬁcients a l’hora d’expandir-se a l’exterior: d’una banda, projectar una bona flexibilitat sobre el producte amb la finalitat d’adaptar-se a nous entorns. I, d’altra banda, aplicar una certa dosi d’intuïció, risc i resposta al canvi. Totes dues han resultat ser eines molt

eﬁcients a l’hora d’expandirse als mercats internacionals. Cada vegada més, resulta necessari tenir una formació específica per tal que el procés d’internacionalització que esmentàvem compleixi amb els objectius previstos inicialment. La nostra societat ens ha demostrat clarament que pateix transformacions, que avança, i el cert és que les causes del fracàs no sempre es poden preveure. En deﬁnitiva, només aquells que tinguin els coneixements necessaris aconseguiran dotar d’una dimensió internacional la seva companyia i, al capdavall, en sortiran victoriosos.

12- ECONOMIA / Tecnologia

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS GENEREN UNA NOVA FORMA D’ADDICCIÓ

ANTONI BREY VOCAL DE LA JUNTA DEL COETC

El cervell humà no pot percebre com funcionen els dispositius Dies enrere va aparèixer als mitjans de comunicació una informació relativa a un nou tipus d’addicció: l’addicció a la tecnologia. Els psicòlegs adverteixen de l’aparició de casos de persones obsessionades ﬁns a l’ansietat per les darreres novetats en disposi-

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC

Uns amics finlandesos es van proposar fer una setmana de vacances a Barcelona per veure la Casa Batlló, la Pedrera i el Parc Güell de Gaudí i passejar per les cases modernistes de Barcelona a més de poder anar a veure els museus de Dalí i de Picasso. Es van sorprendre quan no van trobar ni una habitació a cap dels hotels i apartaments durant la setmana prevista, ja que hi havia una estranya ocupació que denotava que Barcelona estava de moda per un tema que no és massa habitual: la fira de la mobilitat. Una fira que, per estrany que sembli, aconsegueix congregar més de 150.000 professionals de tot el món que no venen a veure ni a Gaudí ni a Dalí, ni menys a veure cases modernistes, ja que es concentren només a la Fira de Barcelona per fer transaccions de negoci sobre els propers

La fascinació per la tecnologia tius i serveis, i sembla ser que el seu nombre va en augment. La notícia, més enllà del seu interès puntual, ens permet apropar-nos a un aspecte essencial de la societat en què vivim. Certament, els comportaments malaltissos i que coarten de la llibertat individual constitueixen el cas extrem i patològic d’un sentiment molt més profund cap a les nostres habilitats tecnològiques, que no ha de ser qualificat com a circumstancial sinó que forma part indissociable del món actual i és consubstancial a ell. En efecte, cadascun dels grans salts que la humanitat ha experimentat en la seva capacitat per manipular i dominar la natura ha generat una actitud nova cap a les tecnologies que ho sustenten. L’agricultura, per exemple, va modelar noves religions i

maneres d’entendre la relació amb l’entorn, molt diferents a les dels nostres ancestres recol·lectors i caçadors. En el cas actual, l’actitud humana cap a les tecnologies de la informació i les comunicacions deriva de la seva idiosincràsia, inèdita i molt particular: posseeixen un caràcter dràsticament allunyat de la nostra intuïció. El cervell humà, a través de segles d’evolució, ha anat modelantse fins aconseguir convertir el garró prènsil del primat en una mà apta per manipular objectes. És a dir, ha adquirit la capacitat d’interpretar les interaccions entre els objectes físics, la mecànica del món sensible, útil també per interpretar molts dels artefactes moderns. En canvi, el funcionament intern de la majoria de dispositius i sistemes tecnològics que ens rodegen, des del

telèfon mòbil ﬁns l’ordinador, es troba directament vinculat a fenòmens molt allunyats de les capacitats de percepció immediates dels nostres sentits i, per tant, de les nostres dots cognitives naturals, de les quals deriva la intuïció: mai podrem veure ni tocar les ones de ràdio ni sabrem el que és un bit, i difícilment aconseguirem imaginar tota la complexitat encapsulada en un dau de silici on milions de transistors, perfectament sincronitzats, canvien d’estat milers de milions de vegades cada segon. No és necessari endinsar-nos en els fonaments quàntics de tot això per percebre l’estranyesa que sentim: encara avui ens sorprèn el simple camp magnètic creat per un imant. És evident que la tecnologia sobre la qual s’articula l’especificitat del món en què vivim, profun-

dament diferent al de fa cent anys, és d’una complexitat i d’un nivell d’abstracció molt superiors a la que va sustentar l’últim gran canvi, l’adveniment de l’era industrial. També ho són els seus fruïts: el domini de la força, del moviment i de l’energia van representar la superació de les limitacions que ens imposa la part física de la nostra naturalesa, compartida amb la d’altres animals. En canvi, l’extensió de les facultats cognitives i comunicatives del cervell incumbeix directament a la nostra singularitat humana i la intuïció d’aquest fet quasi ens hipnotitza. De la mateixa manera que la capacitat industrial va provocar un sentiment d’orgull conﬁat, ara ens envaeix, sobretot, la fascinació. És comprensible que d’ella sorgeixi, marginalment, alguna addicció.

Després de la ﬁra 3GSM, interessa posar els serveis a l’abast de tots els ciutadans Tant els països d’orient com els d’occident es mostren interessats en els nous serveis que ofereixen els fabricants serveis que tots gaudirem als nostres telèfons mòbils i ﬁxes a causa de la convergència de serveis. Com que els meus amics no van tenir més remei que venir a casa meva, els vaig comentar que podríem veure plegats aquesta fira tant massiva i interessant pels que som del sector. Com que era la segona meitat de febrer i el temps no era massa agradable, ja que plovia i feia fred, cosa que els que vénen de fora pensen que no pot passar a Barcelona, els vaig repetir insistentment que sempre hem gaudit (per no dir patit, que amb el tema del canvi climàtic queda més modern) d’aquest temps, ja que tenim a menys de 150 kilòmetres la neu i la possibilitat d’esquiar. Al voltant de la Fira de Barcelona, prop de la Plaça d’Espanya i rodalies,

només hi havia executius de les empreses del sector de les telecomunicacions, tant dels operadors com dels fabricants de tot el món. Hi eren tots i el seu idioma predominant era l’anglès. Amb aquesta perplexitat els vaig explicar que, a diferència d’altres fires, el 3GSM sempre s’ha caracteritzat per ser una trobada de l’oferta i la demanda dels nous serveis que uns ja han desenvolupat (els fabricants) i els altres volen posar a l’abast dels seus usuaris (els operadors). Tots ells, han estat gairebé un any en contacte per saber si uns tenien interès en l’adquisició d’aquests nous serveis i els altres han estat vigilant si hi havien noves propostes que només ells poden posar a l’abast dels usuaris de les seves xarxes. Amb aquesta visió es fa difícil saber per què el 3GSM va arribar a Barcelona després d’un temps a Cannes; potser per la necessitat d’espai causada pel creixement del nombre d’empreses assistents i per l’augment de l’ocupació hotelera. Tot es viu i es fa en llengua anglesa, com a idioma transaccional entre els uns i els altres. A més, ja no només

els països tradicionalment desenvolupats, com són els occidentals (europeus i americans), estan interessats en els nous serveis i en les xarxes. El predomini de persones orientals dóna una visió molt clara d’on vénen ara els nous serveis i les noves necessitats, ja que l’impuls i la implantació de aquests nous serveis s’està fent de manera extensiva dins de països com ara Corea o la Xina. Els meus amics absorts, veient tot això, em preguntaven si els ciutadans de Barcelona i Catalunya ja gaudien d’aquests nous serveis. Vaig haver d’exposar la realitat actual. El problema a Espanya no passa tant pels serveis que existeixen i que es poden desplegar amb màxima intensitat, sinó que tenim només una setmana en què es pot veure la TV al mòbil, parlar en circuit tancat d’usuaris (push-to-talk), enviar documents complexes, o pagar l’aparcament a través del mòbil. No és perquè els operadors no vulguin posar els seus serveis a l’abast dels usuaris, sinó més aviat perquè les legislacions antiquades de desplegament als municipis, sense tècnics municipals

que entenguin aquesta nova necessitat del món local, impedeixen un desplegament raonable amb accions concretes per no aturar el desenvolupament social. Per aquest motiu, els vaig explicar que el que havien vist durant aquesta setmana no s’implantaria fins d’aquí uns anys i que es faria abans a d’altres indrets. Ells es van mostrar preocupats perquè, donat que el major esdeveniment en el món de la mobilitat es celebrava a Barcelona, no hi hagués més sensibilitat envers aquest sector. A Finlàndia i també als països orientals, tothom té una màxima: el desenvolupament social passa per implantar aquestes noves infraestructures i ningú no ho pot aturar, ja que si es fes, s’aturaria el propi país. Els vaig comentar que els agraïa les seves observacions alhora que ens varem emplaçar per veure si els comentaris que em feien els podria desmentir en una propera edició del 3GSM. Hauria de ser una edició que presentés uns serveis que es poguéssin gaudir durant un any sencer i no només durant la setmana que dura l’esdeveniment.

Casos d’èxit / EMPRESA - 13

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

ASSEGURANCES SANITÀRIES I SALUT

Sanitas: excel·lent qualitat assistencial ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Sanitas és una companyia especialitzada en assegurances de salut que va ser fundada l’any 1954. La seva central està a Madrid i compta amb una direcció territorial a Catalunya. El president és John de Zulueta i el conseller delegat és Pablo Juantegui Azpilicueta. Actualment, és la segona empresa més important del sector de les assegurances de salut (ﬁg. 1), que està patint un important creixement en els darrers anys. Sanitas, igual que DKV, està creixent per sobre de la mitjana del sector, cosa que mostra que compta amb avantatges competitius com els que s’expliquen tot seguit.

Assegurances mèdiques Aquesta és l’activitat principal de Sanitas. Disposa de 25 centres propis i 450 concertats i els seus clients tenen accés a més de 21.000 metges. A més dels serveis tradicionals relacionats amb la salut, Sanitas també ofereix reproducció assistida, solucions estètiques, cirurgia refractiva per a corregir defectes de la visió, telemedicina pel seguiment de diabètics i una àmplia selecció de balnearis. La línia d’assegurances mèdiques té diverses variants. Per una banda, hi ha les pòlisses d’assistència sanitària i psicològica amb quadre mèdic tancat. També s’ofereixen assegurances mixtes que proporcionen el retorn de les despeses mèdiques

i l’accés sense límit als metges del quadre. També es pot partir de cobertures bàsiques –com la sanitària, la dental, la segona opinió o la psicologia clínica– i ampliar-les a opcions com l’atenció a persones grans o indemnitzacions per hospitalització i accidents. Altres assegurances especials són les dirigides a persones dependents i a majors de 60 anys. Finalment, també hi ha l’assegurança pensada per als autònoms, que poden disposar d’assistència sanitària i d’una renda diària en cas d’hospitalització.

Diversiﬁcació El Grup Sanitas està format per altres empreses que li permeten dur a terme una política de diversificació. En l’apartat d’atenció a persones grans, té una companyia dedicada a gestionar les residències d’atenció especialitzada. Posseeix 14 residències a Catalunya, País Basc, Navarra, Madrid i València, i gestiona una residència privada a Valladolid i cinc més a Catalunya. Sanitas Residencial compta amb 1.412 empleats i gestiona prop de 2.408 places residencials. L’any 2001 va adquirir Previlabor i Laborservis, companyies especialitzades en la prevenció de riscos laborals i en la prestació de serveis mèdics per a empreses, respectivament. Treballen amb més de 6.800 empreses i donen cobertura a uns 140.000 treballadors. També existeixen serveis d’assistència a joves discapacitats i escoles bressol.

Acords internacionals Des de 1989, Sanitas pertany al grup BUPA (British United Provident Association) una organització sense ànim de lucre, fundada al Regne Unit l’any 1947 i dedicada a la salut. Compta amb més de 8,2 milions de clients a 190 països i té 40.000 empleats. Sanitas també va es2001

2002

2003

2004

2005

Facturació primes asegurances (milions d’euros)

458

517

575

652

726

Beneﬁci (milions d’euros)

Empleats

1.223

2.036

2.429

2.740

3.238

Socis (milions)

1,17

1,29

1,36

1,44

1,55

Sanitas aposta per una política de qualitat total, gràcies a la qual assoleix un alt índex de satisfacció. /CEDIDA

tablir el 1999 un acord amb United Healthcare, la major asseguradora de salut dels EUA, amb més de 18 milions de socis. A través d’aquest acord, els socis de Sanitas poden accedir a 3.000 dels hospitals més prestigiosos d’aquest país, entre els quals es troben el John Hopkins Hospital (Baltimore) i el MD Anderson Cancer Center (Houston), entre d’altres. A més, poden sol·licitar una segona opinió mèdica als EUA.

Innovació Pel que fa als productes, Sanitas és una companyia molt innovadora. Ha estat la primera en oferir cobertures de psicologia clínica i homeopatia. En l’àmbit tecnològic, Sanitas ha apostat clarament per la co-

Primes 2005

Salut Quotes Salut Total Salut 2005 2004/2005

Entitat Asseguradora

Adeslas

812.990.677

19,8%

903.101.444

20,1%

11,1%

Sanitas

652.238.223

15,9%

726.661.759

16,2%

11,4%

Asisa

613.738.188

15,0%

632.236.684

14,1%

3,0%

Mapfre Caja Salud

316.800.000

7,7%

353.475.484

7,9%

11,6%

DKV Seguros

206.659.350

5,0%

232.007.228

5,2%

12,3%

Assistència Sanitària

139.907.094

3,4%

148.604.081

3,3%

6,2%

Aresa

115.554.665

2,8%

124.688.087

2,8%

7,9%

Igualatorio Médico

114.454.554

2,8%

123.868.235

2,8%

8,2%

Caser

101.610.566

2,5%

133.079.989

3,0%

31,0%

Fiac

85.793.562

2,1%

86.956.156

1,9%

1,4%

3.159.746.879

77,1%

3.464.679.146

77,2%

9,7%

937.714.391

22,9%

1.025.355.491

22,8%

9,3%

4.097.461.270

100,0%

4.490.034637

100,0%

9,6%

10 primeres companyies

Total del sector

Primes Salut Quota Salut 2004 2004

Qualitat Sanitas posseeix diverses certificacions de qualitat, com la ISO 9001 2000, i aposta per una política de qualitat total, garantint un compromís de cites en un temps màxim de tres a cinc dies i una espera inferior als 15 minuts. Aquesta política se suma a diversos indicadors que permeten obtenir informació sobre factors d’èxit com el clima laboral o la satisfacció dels socis. L’últim índex de satisfacció dels socis és del 81%. El pla estratègic de Sanitas pretén seguir amb la seva política d’excel·lència i innovació, així com amb la millora de l’eficiència i la política de reinversió dels beneficis per oferir més i millors serveis als socis.

Posició

Resta de companyies

Figura 2: Evolució 2001 - 2005 de Sanitas (divisió d’assegurances mèdiques) Nota: La facturació total del Grup l’any 2005 va ser de 869 milions d’euros.

municació. És l’asseguradora mèdica líder en vendes a través d’Internet a Espanya. La seva web permet als socis consultar al doctor virtual, concertar visites i contractar productes online. Els serveis per als clients corporatius inclouen la gestió complerta del seu contracte per Internet, la tramitació d’altes i baixes d’empleats i la consulta i descàrrega de ﬁtxers amb els detalls de facturació. Sanitas ha creat, a més, un portal WAP, un sistema de gestió del servei d’urgències per mitjà de la tecnologia GPRS i continguts especíﬁcs per a comunicacions a través de la tecnologia i-mode. La seva aposta per les tecnologies més modernes li permet gestionar més de 3,5 milions de trucades l’any.

Figura 1: Rànquing d’assegurances de salut. Font: ICEA Nota: Primes emeses en assegurances directes

14- EMPRESA / Empresa centenària

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MÉS DE 250 ANYS D’EXPERIÈNCIA EN LA INDÚSTRIA PAPERERA

Grup Miquel y Costas: com adaptar-se a noves situacions sense perdre la pròpia identitat Creada l’any 1725 com una empresa basada en la manufactura manual del paper, Miquel y Costas ha superat diverses diﬁcultats durant la seva trajectòria, com la Guerra Civil espanyola, i ha arribat a l’actualitat plena de forces. Un negoci que ha apostat sempre pel valor i la innovació dels productes, per les millores tecnològiques i per aconseguir tenir una presència important a l’estranger. EDUARD FERRER

El grup Miquel y Costas, format per nou empreses i amb més de 150 clients i gairebé 900 treballadors, compta amb una dilatada experiència i es situa al capdavant del sector de fabricants de papers especials a Espanya i com la tercera empresa mundial del sector. Tot i que els seus resultats actuals són inferiors als d’anys anteriors, l’empresa es manté per sobre de la competència i mira al futur amb ganes de seguir creixent.“Després de més de 250 anys d’història, l’empresa ha evolucionat adaptant-se sempre als canvis que s’han anat produint a la societat però sense perdre mai la seva identitat”, explica Jordi Mercader, president del grup Miquel y Costas.

Més de 250 anys d’història La historia del grup Miquel y Costas comença fa més de dos segles i mig, l’any 1725, quan la família Miquel s’inicia en el negoci de la fabricació de paper a través d’un procés que en aquell temps era completament manual. No va ser ﬁns més d’un segle més tard, l’any 1879, que els germans Miquel i Costas van fundar la societat Miquel y Costas SA i van iniciar un procés exportador a diversos països del món amb la creació de la primera agència de l’empresa a l’Amèrica Llatina: “des dels inicis de l’empresa, es posava de manifest la voluntat exportadora i l’esperit emprenedor dels seus fundadors”. Amb l’arribada del segle XX, la societat es consolida i augmenta la seva capacitat d’exportació en el

panorama internacional. El període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va afectar profundament el funcionament de l’empresa, que va veure com es perdia gairebé la totalitat dels seus mercats d’exportació externa. Però a partir de 1940, es millora l’activitat, consolidant nous mercats i creant noves línies de productes. “Tot i el greu impacte de la Guerra Civil, la societat Miquel y Costas & Miquel S.A. inicia els anys 40 recuperant els mercats, obrint-ne de nous i creant nous productes, com el paper d’impressió i el paper per usos industrials”. Durant els següents anys, diverses empreses entren a formar part del grup, que continúa creixent. Un procés que es conﬁrma el 1978 amb l’entrada a Borsa de la societat. Però la seva expansió internacional no s’atura aquí i l’any 1985 assolirà una fita històrica amb la implantació a l’Amèrica Llatina, a partir de la creació de Miquel y Costas Argentina S.A. Des d’aleshores i ﬁns l’actualitat, l’empresa ha diversificat la seva producció amb la consolidació, l’any 1991, de la fabricació de papers fins i especials, i ha continuat creixent amb la incorporació o la participació en altres empreses.

Les claus del manteniment Però com pot una empresa mantenir-se com una de les més importants del sector durant un període tan llarg i superant dificultats com una Guerra Civil? “Hi ha tres raons clau que ho expliquen.

clau com L’Havana, Mèxic DF, Valparaíso o Nova York.

Els avenços tecnològics i els nous productes

El president del grup, Jordi Mercader, al seu despatx. / CEDIDA

La primera és la qualitat dels seus productes, que li ha permès desenvolupar el seu projecte industrial en el mercat internacional. La segona és un esforç d’inversió en tecnologia i investigació, que li permet apostar per productes d’alt valor afegit en cadascun dels sectors en què actua. I la tercera és un rigor i una austeritat en la gestió, que s’han manifestat en una bona eficàcia operativa i una sòlida estructura ﬁnancera”.

Producció i localització L’objecte principal del negoci del grup Miquel y Costas ha estat des dels seus orígens la fabricació de papers ﬁns. A part dels papers destinats a la indústria del tabac, l’empresa també fabrica papers per a impressió, papers especials, diversos tipus de pastes tèxtils i llibrets de paper de fumar. Aquests productes tan diversos es creen a les diferents indústries que l’empresa té repartides pel territori espanyol i també a l’Argentina. N’hi ha quatre a Catalunya (Barcelona, Capellades, La Pobla de Claramunt i Tortosa), una al País Valencià (Mistala) i una última a Buenos Aires.

L’exportació juga un paper clau

Imatge aèria de la planta del grup a la zona del riu Besòs. / CEDIDA

Un cop coberta la demanda domèstica, gran part de la producció està destinada a l’exportació, una activitat bàsica per a l’èxit de l’empresa. “El grup Miquel y

El grup Miquel y Costas és líder a Espanya i ocupa la tercera posició mundial del sector “El nostre nivell tecnològic ens permet participar als principals mercats” Costas & Miquel inicia el segle XXI format per 9 empreses i amb un alt nivell tecnològic que li permet estar present als més importants mercats mundials oferint els més alts estàndards de qualitat en tots els seus productes”. Així, la societat compta amb agències de venta pròpies i una important clientela a punts

El salt tecnològic, derivat del propi desenvolupament de l’empresa li permet situar-se als principals mercats mundials on hi ha les més altes exigències de qualitat total i on es situa el client i les seves necessitats com a referent per a l’orientació de tota l’activitat de l’empresa. El profund coneixement de la fabricació dels papers especials, perfeccionat amb una investigació sistemàtica i l’experimentació tecnològica adquirida al llarg dels anys, ha permès a l’empresa ampliar les seves gammes a altres productes inspirats en fonaments tècnics. A partir d’aquest esforç, s’han pogut desenvolupar nous productes com els papers d’impressió, els papers especials ﬁltrants i absorbents i els papers destinats a publicacions amb gran quantitat de pàgines, que tenen l’objectiu de reduir el seu pes. A més, l’activitat industrial està dotada d’un nivell d’investigació molt elevat, que s’aplica al desenvolupament de nous productes i al control dels processos. Dos àmbits on el grup està obtenint avenços molt signiﬁcatius.

CRONOLOGIA DEL GRUP MIQUEL Y COSTAS ENTRE ELS ANYS 1725 Y 2006 1725. La família Miquel comença a fabricar paper manualment. 1879. Els germans Miquel funden la societat Miquel y Costas. Es crea la primera agència de l’empresa a l’Amèrica Llatina. 1901. S’amplia el capital social i l’empresa passa a anomenar-se Miquel y Costas & Miquel. 1918 - 1935. Foment de les exportacions. Període de consolidació internacional. 1936. Inici de la Guerra Civil espanyola que causa la pèrdua dels mercats d’exportació de l’empresa. 1940. Recuperació i consolidació de nous mercats. Creació de nous productes. 1978. La societat comença a cotitzar a la Borsa. 1985. Es constitueix a l’Argentina la companyia Miquel y Costas Argentina, S.A. 1991. El grup es consolida com a fabricant de papers ﬁns i especials. 2003. Constitució de la societat Miquel y Costas Tecnologías, S.A.

Empresari del mes / EMPRESA - 15

MÓN EMPRESARIAL /MARÇ 2007

ENTREVISTA A JOSÉ-MIGUEL ABAD, PRESIDENT DE VUELING

“Ja hem de començar a pensar en la propera terminal, sinó tornarem arribar tard” José-Miguel Abad, president de Vueling i Conseller i Director General del Grup Planeta, vol demostrar que una tercera generació de línia aèria és possible. Amb preus raonables i serietat en les formes, la companyia no para de créixer i la seva sortida a borsa ha estat un èxit. Com amb l’Ave... Passa amb l’Ave, passa amb l’aeroport i amb tantes altres grans infraestructures. Aquí tenim sempre el costum d’anar al darrera. Un país que vol estar a la punta de llança ha d’anar per davant, tirant i no arrossegat pels dèﬁcits. A més, no disposar dels mitjans de comunicació –el transport aeri és un dels fonamentals– no permet que l’economia s’expandeixi com pot.

MÒNICA VILLANUEVA

Si diem que Vueling és una companyia espanyola que fa vols regulars, és una deﬁnició que valdria per altres companyies de l’Estat. En què sou diferents? Intentem demostrar que és perfectament possible una tercera generació de línia aèria que combini preus molt competitius, els més competitius del mercat si és possible, amb una gran qualitat en la prestació del servei. La gent ja sap que caviar no en trobarà però sí estem totalment persuadits que intentem donar allò que no costa diners, que és l’amabilitat, el bon tracte, el ser informats, quan hi ha un problema donar la cara... I per això Vueling, d’alguna manera, ha suposat una petita revolució dintre del sector perquè aportem una nova manera de demostrar al mercat que viatjar no és un luxe i que és possible fer les coses d’una altra manera. Un concepte com Vueling, sense overbooking i que permet escollir seient des de casa, és inventat o copiat? Nosaltres sempre hem dit que hi ha un referent, que són les persones que van tenir aquesta idea i després la van tirar endavant. Es tracta de Jet Blue, una companyia dels Estats Units que entraria des del punt de vista del preu dins de les baix cost però que en canvi té tele en els avions. Dóna una qualitat, una confortabilitat i una atenció en el servei que les gran companyies no donen. I Jet Blue guanya diners, està funcionant des de fa uns anys i està molt

José-Miguel Abad, president de Vueling al seu despatx./ DAVID FERNÁNDEZ

ben considerada. Aquest va ser una mica, més que model, un referent. Ells van demostrar en el seu mercat que aquesta via era possible, doncs la idea és: Per què aquí no? I, bé, s’està demostrant que és perfectament possible i que la gent ho accepta de molt bon grat.

“Vam tenir el coratge d’optar per un nom que, sense cap mena de dubte, ha fet fortuna”

Us fa por perdre seriositat pel fet de tenir estratègies de màrqueting molt originals? Com per exemple, regalar un viatge a París a la passatgera cinc milions amb cent amics seus. No, en absolut. De fet, Vueling va ser creada amb un nom que d’entrada, podia desconcertar ja que és una mena d’anglicisme, de guinyo... I, en canvi, es va tenir el coratge d’optar per aquest nom que, sense cap mena de dubte, ha fet fortuna. Tot Vueling, no només el tipus de premis, forma part d’una ﬁlosoﬁa molt fresca, molt creativa, molt imaginativa, amb pocs complexes i intentem no passar determinades fronteres però apurem.

En més d’una ocasió, vostè s’ha mostrat crític pel que fa la inversió i la gestió de l’aeroport d’El Prat, a Barcelona. Per què? Que l’aeroport de Barcelona està saturat en aquest moment és una obvietat i no entrarà en plena capacitat ﬁns que la nova terminal no estigui acabada. A més, tindrà una vida curta perquè les obres s’acabaran més tard del previst i perquè el nombre de passatgers és més gran del que estava planiﬁcat. Per tant, si ajuntem les dues coses, ara ja no hem de pensar en la terminal que d’aquí un any estarà acabada, sinó que hem de pensar amb la següent perquè sinó tornarem arribar tard.

Com és la relació de Vueling amb Aena? La relació d’Aena amb Vueling, o de Vueling amb Aena, és una relació professional, molt correcta. La gent d’Aena normalment és molt criticada però jo crec que són grans professionals. Aena s’ha de fer responsable del que gestiona però no del model que gestiona. Un altre tema és si el model és el millor o no. Crec que seria altament recomanable canviar aquest model. En quin sentit? El model europeu el tenim aquí al costat, tampoc es tracta de fer invents, es tracta d’obrir la porta i mirar. És perfectament compatible la percepció de determinades funcions sota responsabilitat de l’Estat –com poden ser seguretat o navegació aèria– amb criteris d’administració específics de l’aeroport. És obvi que com més a prop estiguin els centres de decisió dels problemes o de les necessitats, més fàcil és que es preguin decisions ràpides i ajustades al que es necessita.

MOLT PERSONAL Què acostuma a fer quan vola? És un bon moment per pensar. Com que no pots fer una altra cosa, doncs penses. Què l’ajuda a desconnectar? Mirar el mar o grans extensions. Sembla que la ment es quedi en blanc però després resulta que no. Treus l’embragatge i deixes que el cervell vagi donant voltes d’una manera no guiada. És un home amb sort? Si una persona amb sort és la persona que li toca la loteria, no. Jo sóc una persona que la vida l’ha tractat bé però entre altres coses perquè jo m’he buscat la sort. La sort és de qui se la treballa, n’estic convençut. A la vida, millor improvisar o planiﬁcar? A la vida és convenient tenir les coses mitjanament pensades. Jo sóc més ordenat que desordenat. Ara bé, és molt important tenir capacitat d’improvisació en determinats moments, perquè si no la tens estàs perdut. Crec que també és molt important ﬁar-se de la intuïció sobretot. Una frase que li agradi: “Tracta la resta com t’agradaria que et tractessin a tu”. És una norma bastant elemental dita, però no tan fàcil de complir.

SECCIÓN MARÇ 2007/ MÓN EMPRESARIAL

16- EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU Abantia Canvi exitós L’empresa catalana de construcció i enginyeria ha facturat 172 milions al 2006, un augment del 15,5%. Abantia ha fet un canvi de nom (abans es deia Corporación AGE), per tal d’unificar les marques i està potenciant la divisió d’energies renovables, on té prevista la construcció de tres parcs fotovoltaics i una planta solar a Andalusia.

Almirall Cotitza en borsa El primer grup farmacèutic espanyol, propietat de la família Gallardo, traurà part del capital a la borsa, mitjançant una oferta pública de venda, en part dirigida a inversors institucionals i en part a particulars. L’objectiu és aconseguir recursos per poder augmentar tamany i abordar l’expansió internacional, que ja representa un terç dels ingressos. Almirall pretén créixer comprant altres laboratoris petits o mitjans.

part de l’anterior equip directiu. La gestió de l’entitat ha tornat ja a mans dels mutualistes, tot i que mantindrà unas supervisió pública.

Applus RTD Obre oficina a Singapur La filial d’Agbar especialitzada en certificació, ha obert una oficina a Singapur des d’on donarà servei a Malàisia, Vietnam, Tailàndia, Xina, Corea i, en general, el Pacífic sud. Amb aquesta nova obertura, Applus consolida la seva presència a Àsia, on ja compta amb oficines a la Xina, Corea, Índia, Japó i Malàisia. Applus RTD, adquirida per la filial d’Agbar l’any passat, té 11 oficines a Holanda i està present a Austràlia, Bèlgica, Canadà, la República Txeca, Alemanya, França, Itàlia, Nigèria i els Estats Units.

Atrapalo.com Més vendes L’agència online de viatges i oci urbà va facturar 101 milions el passat exercici. Ha augmentat un 140% la xifra de negocis, i preveu arribar als 200 milions al tancament d’aquest exercici.

L’Aliança Recupera la gestió La Quinta de Salut l’Aliança ha quadriplicat els beneﬁcis al 2006, assolint la xifra de 16,89 milions de guanys i 232.013 pòlisses. La principal mutualitat d’assistència de Catalunya ha donat per acabades les mesures d’intervenció que va fer la Generalitat l’any 2002, en detectar irregularitats per

Ausa 50è aniversari L’empresa catalana, líder mundial en la fabricació de carretons i vehicles multiservei per al sector de la construcció, celebra el cinquantè aniversari de la seva fundació en un moment dolç: al 2006 ha facturat 120 milions, un augment del 22% en les vendes i ha tret al mercat la màquina 100.000.

Biocombustibles La Seda Biodièsel a Tarragona L’empresa participada en un 60% per La Seda i en un 40%

per Bionor, del grup CIE Automotive, invertirà 45 milions en la construcció d’una planta de biodièsel al polígon de la petroquímica de Tarragona. Es tracta d’una fàbrica pilot amb capacitat per produir 200.000 tones anuals. Es crearan 40 llocs de treball en un inici.

Caprabo Torna als guanys La cadena catalana de supermercats ha guanyat 7,5 milions al 2006, superant les pèrdues de 32 milions que havia tingut l’any anterior. Caprabo té ara 569 supermercats repartits en 11 autonomies i una plantilla de 17.600 treballadors. L’empresa ha recuperat els beneficis en part gràcies a la millora en les vendes i també gràcies a un pla de desinversions d’actius no estratègics, com la seva xarxa de 37 gasolineres. Per aquest any, Caprabo preveu inaugurar 40 supermercats nous.

Service Point

Sandvik

Ampliarà capital

Amplia producció

L’empresa de gestió documental i reprografia digital ampliarà capital en un mínim de 35 milions a l’abril per tal de cancel·lar el crèdit que va necessitar per poder fer la compra de Cendris, una adquisició que li ha permès entrar al mercat holandès. Al 2006, SPS va guanyar 1,03 milions, que serien 5,3 afegint-hi l’activitat de la ﬁrma holandesa.

La firma sueca, productora d’acer i equips de mineria i construcció, ha inaugurat un nou centre de producció a Martorelles, que estarà especialitzat en productes de metall i on ha traslladat les 280 persones que fins ara treballaven al centre de Caldes de Montbui, on hi tenia presència des de feia 15 anys.

Maremagnum

Papelmatic

Més vendes

2007 d’exportacions

El centre comercial de Barcelona ha augmentat un 15% les vendes i també els visitants. L’any 2006 van visitar Maremàgnum més de 13 milions de persones, un 60% de Barcelona i demarcació, un 20% d’altres comarques i un 20% estrangers. Maremàgnum està recollint el fruit de la renovació que va fer el segon semestre de 2005.

L’empresa de Cornellà de Llobregat que fabrica màquines dispensadores de paper ha tancat 2006 amb una facturació de 5 milions. El creixement ha estat del 12% al mercat català i del 6% a la resta de l’Estat. Ara per ara, exporta el 5% de la producció al Marroc, Hongria, Bulgària i també als països àrabs.

Once

KPMG

Nova seu a Barcelona

Més creixement El grup ha ingressat 213 milions al 2006, un augment del 21%. L’empresa de serveis ha doblat el volum de negoci en només quatre anys i ha assolit una plantilla de 2.000 empleats. Enguany contractarà fins a 700 nous treballadors.

Dada

Vistaprint

Seu a Barcelona El grup italià de serveis d’oci per telefonia mòbil instal·larà a Barcelona la seu central de les operacions per a Espanya i Amèrica Llatina. Hi han influït dos factors: primer, el desenvolupament tecnològic de la ciutat i, sobretot, la compra que va fer l’any passat Dada del proveïdor de dominis Nominalia.com, que té la seu a Barcelona.

Centre europeu català L’organització nacional de cecs ha inaugurat a la ciutat el centre més gran d’Europa dedicat a les persones amb deficiència visual. Es tracta d’un edifici ubicat a l’antic canòdrom de Barcelona i en el qual s’han invertit 50 milions per convertir els 44.000 metres quadrats d’instal·lacions en un centre territorial de referència que servirà per atendre, formar i ajudar les 9.700 persones que estan afiliades a l’ONCE a Catalunya.

La multinacional nord-americana instal·larà a Barcelona el centre de màrqueting per tot Europa. VistaPrint es dedica al disseny i subministrament de productes d’impressió personalitzats i s’ubicarà al 22@, on preveu invertir entre 2 i 3 milions i contractar 100 treballadors abans d’acabar l’any.

Panorama / EMPRESA - 17

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

EL MES NEGATIU Alcatel

Codorniu

Més acomiadaments

Pèrdues al 2006

L’empresa de telecomunicacions de capital francès i nord-americà acomiadarà 12.500 persones al món, a causa dels mals resultats econòmics de l’últim exercici. A Espanya, Alcatel farà fora 310 persones, el 25% de la plantilla que té bàsicament a les fàbriques de Madrid i Alcobendas.

Alcoa Tanca a Rubí La multinacional nord-americana dedicada a la producció d’alumini ha tancat després d’acumular unes pèrdues de 10 milions els últims 4 anys i de no poder recuperar el ritme al 2006. Hi haurà prop d’un centenar d’acomiadaments, que rebran una indemnització de 45 dies per any treballat. Els empleats tindran una prima de 3.000 euros per haver mantingut la producció durant el temps que han durat les negociacions.

La ﬁrma catalana de cava ha tancat l’últim exercici fiscal amb unes pèrdues de 905.000 euros, la primera vegada que això passa en més d’una dècada. L’empresa va patir un descens de les vendes del 3,3%, sobretot per la baixada al mercat nacional a causa del boicot al cava català. Codorniu també va dur a terme un pla de reestructuració interna que va comportar un seguit de costos. Enguany, l’empresa preveu tornar als beneficis i assegura que els últims sis mesos les vendes han superat en un 13% les del mateix període de l’any anterior.

Ercros Pagarà pels abocaments

Bonser Ultimàtum a la plantilla La direcció del grup tèxtil italià ja ha comunicat al comitè d’empresa que haurà de tancar la fàbrica de Navas, al Bages, si no aconsegueix finançament extern d’immediat. Tanmateix, encara que trobi recursos, el fabricant de camises té previst acomiadar 62 persones, la meitat de la plantilla, ja que no pot competir amb la roba que arriba de països asiàtics a molt baix preu.

L’Audiència de Tarragona obliga la química a pagar pels abocaments fets a l’Ebre des de la fàbrica de Flix entre els anys 1988 i 1993. La justícia, doncs, ha rebutjat el recurs de súplica que havia presentat l’empresa contra una resolució anterior que l’obligava a pagar una part de la neteja del riu. Ercros però ja ha dit que presentarà un recurs al Suprem i, si cal, al Constitucional.

Gas Natural Adéu a Endesa La catalana ha hagut de tirar la tovallola en l’OPA a Endesa després de rebre tantes pressions dels directius de l’elèctrica espanyola. Els directius de la catalana van pe-

car d’innocència fa un any i mig, quan van presentar una oferta pensant només en termes econòmics i empresarials i sense considerar la tempesta política, mediàtica i ﬁns i tot judicial que acabaria comportant l’operació.

Iberia

Seat

1200 euros per una maleta

Torna la intranquil·litat

L’Audiència de València ha conﬁrmat la sentència d’un jutge que obliga l’aerolínia Iberia a pagar 1.202 euros a un ciutadà a qui van perdre l’equipatge quan viatjava a Guatemala. L’home va anar-hi a fer un seminari mèdic i portava tot el material per donar una ponència dins de la maleta extraviada. En tornar, va presentar una demanda per danys i perjudicis morals a Iberia i la justícia li ha donat la raó.

Les fàbriques de Martorell i la Zona Franca tancaran una setmana aquest març per poder reduir stocks. Les vendes no acompanyen i s’acumulen massa vehicles als magatzems. Amb l’aturada, Seat deixarà de fabricar 10.000 cotxes. Tot i que la direcció de l’empresa insisteix que és una situació conjuntural, els sindicats lamenten que s’estigui incomplint el pla industrial signat l’any passat, quan es van acomiadar 660 empleats. Aleshores, Seat es va comprometre a fabricar 40.000 vehicles més. Els 13.500 treballadors conﬁen que el nou president de la firma Erich Schmitt, que va assumir el càrrec a l’octubre, aconsegueixi que Volkswaguen concedeixi a Seat la fabricació d’una nova berlina pel grup.

Gerblé Fi de l’activitat

Tabacs Reig El grup Nutrition&Santé ha decidit tancar el centre de producció del Parets del Vallès, on hi treballen 95 persones i on es fabriquen productes dietètics de les marques Gerblé, Gerlinea i Milical, entre altres. La causa són les pèrdues que va tenir l’any passat, a causa de l’estancament de les vendes per la competència de productes espanyols com el Biocentury o el Biomanan. La fabricació es traslladarà a França, on el grup té la seu central.

Fi de la història

Perfums Puig Myrurgia, a Madrid L’empresa traslladarà la fabricació de maquillatges i laques de Sant Just Desvern a Alcalá de Henares, on hi té una planta de producció més moderna. Myrurgia ha ofert als 260 empleats el trasllat a Madrid i també la possibilitat de recol·locar 120 empleats a altres fàbriques de Barcelona i Vacarisses. El grup de perfumeria i moda està patint un estancament de les vendes a causa de la competència.

La fàbrica de producció de cigars de Sant Julià de Lòria, a Andorra, tanca després de 126 anys d’activitat per la baixada de la demanda. La planta de Tabacs Reig, que va ser clau en el desenvolupament del país, pateix una davallada des de l’any 97, quan es va limitar l’exportació de tabac per la duana i el contraban va quedar reduït a una mínima expressió. Actualment, a Tabacs Reig hi treballen 35 persones, que quedaran sense feina.

Henkel Zambón

Temor pel futur

Renfe Els sindicats UGT i CCOO han alertat que perilla el futur de les fàbriques catalanes de l’empresa de productes de neteja i curs personal. Henkel té centres a Montornès i Abrera, on hi treballen 1.300 persones. Els treballadors temen que la multinacional continuï la política de replegament, que l’ha fet tancar ja diverses fàbriques al món, una a Galícia.

Tancarà a Santa Perpètua

Continuen els retards El servei de rodalies a Catalunya ha continuat fallant al febrer, quan hi ha hagut una avaria cada tres dies. La més destacada va ser la del dimarts de carnaval, quan milers de ciutadans es van quedar a Sitges durant 4 hores sense servei de trens a causa d’una avaria a la catenària.

La multinacional farmacèutica italiana tancarà el centre d’investigació i desenvolupament que té a Santa Perpètua de Mogoda, i això afectarà una vintena d’empleats. Tot i això, l’empresa no replega del tot l’activitat sinó que segueix amb el negoci de farmàcia sota la ﬁrma Pharma.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

MIGUEL MEDINA. DIRECTOR GENERAL DE VALLNORD (ANDORRA)

“Som conscients que encara ens queda un gran camí per recórrer” Expliqui’ns, quin és el posicionament actual de la marca Vallnord? Vallnord és una estació de muntanya i d’esquí per a tota la família tot l’any, on els nens són els clients principals i els adolescents tenen el seu espai més radical amb el snow park a l’hivern i el bike park a l’estiu. Tot plegat arrodonit amb serveis de gastronomia de muntanya i tractament dels detalls de vacances en les seves variants d’oci, cultura, esport, serveis i entreteniment.

Per on passa l’estratègia de l’oferta de futur de Vallnord? Inevitablement per un increment dels productes esportius i d’oci tant a l’hivern amb la neu, com a l’estiu amb la muntanya. Desestacionalització, polítiques fermes de fidelització com l’iniciativa Club Vallnord, i millores continuades en la formació dels nostres empleats i col·laboradors buscant un tracte exquisit i afable, dintre sempre de l’avantguarda tecnològica. Vallnord ha fet esforços per a fer arribar la seva oferta més enllà de l’àmbit de l’estat espanyol. Com està la segmentació actual de visitants? Tenim com a mercat fonamental el

En Miguel Medina, de 46 anys, és Conseller Delegat a Vallnord i també Director de les Estacions de Muntanya Arinsal i Pal (EMAP). Anteriorment havia estat Director de l’estació d’esquí Boí Taüll durant 8 anys. Això de l’esquí li vé de lluny ja que de petit va estar intern en un col·legi de la Vall d’Aran on els obligaven a esquiar cada dia. Per això, quan té vacances, sempre opta per anar a la platja. Alguna relliscada, i no a la neu, important a la seva vida? Unes quantes, professionals fun fundamentalment, però cap d’elles va requerir d’intervenció quirúrgica ni de llargues rehabilitacions, gràcies a Déu.

Com es gestiona un projecte tan important i de grans inversions, amb una dependència tan forta de la meteorologia? Ho fem minimitzant els efectes de risc de la meteorologia via inversió en neu artificial i aigua, ampliant l’oferta d’activitats complementàries i apostant sense complexos per la desestacionalització de l’explotació. Amb la perspectiva del temps, com valora el procés de fusió que va donar pas a la creació de la marca Vallnord? Va ser un procés natural i inevitable que va més enllà de les complicacions de qualsevol fusió. Creiem que el client agraeix l’ampliació dels serveis oferts al mateix preu que tenia abans, i això evidentment es tradueix en una millora dels comptes de resultats.

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

Miguel Medina, Director General de Vallnord. / CEDIDA

català-espanyol per proximitat i aﬁnitat cultural que representa el 4550% de les ventes totals. El francès també té molta presencia a l’estiu però a l’hivern el seu producte nacional retreu ventes a Andorra signiﬁcant un 10-12%. El Regne Unit, molt arrelat a Arinsal representa un 20-22% del total de clients, sent la meitat Irlandesos. Rússia creix any rere any arribant a un 5-7% i la resta es divideix entre portuguesos, holandesos, sudafricans, israelians, alemanys, belgues i americans fundamentalment. Donada la curta vida, encara de la marca Vallnord, el grau de coneixement i notorietat de marca està al nivell previst? Som encara molt joves, varem presentar la marca el setembre del 2004 i, tot i que fem grans esforços en el seu posicionament som conscients que encara ens queda un gran camí per recórrer. Des del punt de vista del màrqueting i la comunicació, creu que es vàlid pensar en un mercat únic? Crec que depèn molt del pressupost i de la tipologia de producte, no és el mateix la marca Danone que Vallnord.

Nosaltres tenim que segmentar molt, som multidisciplinaris i les motivacions del client que ens tria per passar les seves vacances, cap de setmana o dia d’esquí són molt diverses. No obstant, les facilitats, la rapidesa de la comunicació i la coneixença per part dels clients farà que en molt poc temps el mercat únic sigui una realitat. El producte que ofereixen es presta a fer estratègies de màrqueting de ﬁdelització. Com ho plantegen? Absolutament, fa cinc anys varem començar amb el Club Vallnord (abans Pal Arinsal), i avui estem a punt d’assolir el soci número 100.000. Evidentment, la pertinència al Club significa rebre la comunicació de tot el que fem al mateix temps que oferim una sèrie d’avantatges, no només en el preu dels nostres serveis sinó també amb la destinació turística global: Valls del Nord, Andorra i estem iniciant actualment l’adhesió d’entitats col· laboradores en els mercats d’origen. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓN

A part de la temperatura, què li deixa del tot fred a la seva feina? Els resultats a curt termini dependents de qüestions meteorològiques quan el treball s’ha fet bé. Una persona, un lloc i un llibre, perquè no li calgui res més. La meva família sense divisions, a la vora del mar sense molta gent i amb A la recerca del temps perdut de Proust. Cuina francesa, andorrana o catalana? Arròs de costa català, carn d’Andorra, i creativitat i formatges francesos. Alguna cosa artificial que l’agradi, a part de la neu? Sóc bastant natural però sí que els focs d’artifici de la nit de Sant Joan i els de l’aniversari de Vallnord em porten a la meva infantesa. Tres adjectius que el defineixin. Entusiasta, amigable i perseverant no estressat. Defineixi felicitat. Estat d’ànim d’amistat amb un mateix, amb els seus i amb el món en general. Una frase que li agradi utilitzar. “Tècnicoteòricament hauria de ser així, però...”

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

ENTREVISTA A MIQUEL VALLS, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“Tenim una llarga tradició industrial que hem de mantenir” qualitat... La inversió és el que pot millorar la competitivitat i, evidentment, invertir vol dir fer-ho en capital físic, en capital humà i en infraestructures. Això vol dir que cal un bon aeroport, un bon port, accessos ràpids i mobilitat per moure les mercaderies.

ÀGATA SERRA

Les previsions econòmiques per aquest any 2007 són optimistes. Quins factors podrien fer-les perillar? A les alçades que estem de l’exercici veig pocs perills. Hi ha el clàssic que és qualsevol problema geopolític en àrees que tinguin relació amb el sector petrolier. Però, per ara, el preu del petroli no només s’estabilitza, sinó que tendeix a la baixa. Això, per tant, ens assegura una inﬂació baixa i, també, menys perill a què pugin els tipus d’interès. Pel que fa als motors de l’economia mundial, els creixements a l’Índia, Xina, Estats Units i el Japó van tirant i no hi ha amenaces a curt termini. A Llatinoamèrica, a part de les qüestions nacionalistes de Veneçuela, Equador i una mica Nicaragua, la resta es veu estable. I a Europa, tenim una Alemanya en recuperació i una Espanya que va com mai, amb un creixement del 3,8%, tot i que és cert que tenim desequilibris com el de la balança externa amb més importacions que exportacions. Quins haurien de ser els sectors estratègics de l’economia catalana per situar-la en primera línia? Sóc un partidari de l’economia catalana com a industrial. Tenim una llarga tradició industrial que hem de mantenir. Hem de reformar la indústria del segle XX a indústria del segle XXI, i això ja s’està fent. Durant el primer semestre del 2006 hem constatat un creixement del 20% en les exportacions industrials a l’àrea dòlar, una xifra molt important tenint en compte la fortalesa de l’euro, i concretament la part que correspon a productes d’alt valor afegit s’ha incrementat en un 50%. Actualment, els productes industrials d’alt valor afegit ja suposen

Miquel Valls a la seu de la Cambra. / DAVID FERNÁNDEZ

un 14% de les exportacions catalanes. A més, a Catalunya tenim un gran avantatge i és que tenim una sèrie de multinacionals estrangeres, que gairebé es poden considerar catalanes, amb una llarga tradició industrial, amb una integració total a la indústria i al medi, i que produeixen productes d’alt valor afegit. És una indústria diversificada amb característiques similars a les que es poden trobar en d’altres zones d’Europa, com a Baviera o Llombardia. La internacionalització és un dels eixos centrals de l’activitat de la Cambra. Les empreses aposten cada cop més per ella? La internacionalització de l’empresa catalana en el món global és bàsica, perquè mai serem prou internacionals. Ara bé, el que avui se suma a aquest tema és el de la innovació. Les empreses mitjanes grans ja tenen les seves estructures d’innovació i recerca i ja estan col·laborant amb les universitats o tenen els seus propis centres tecnològics. Cal que les pimes, que representen el 95% del teixit empresarial català, puguin tenir relació amb les universitats i els centres de recerca, és a dir, d’alguna forma s’ha de garantir la transferència de coneixements i tecnologia dels centres tecnològics o universitats a les pimes.

“El problema més seriós és la formació del capital humà” “Cal que les pimes tinguin relació amb les universitats i els centres de recerca” Què cal fer perquè Catalunya s’acabi de posicionar com un bon lloc per invertir? Fonamentalment totes les multinacionals parlen de la formació, és a dir, de la qualitat del capital humà. Tenim una bona situació geogràfica i un bon posicionament industrial amb un ampli teixit economicoindustrial que permet plantejar-se la col·laboració en xarxa empresarial. Ara bé, la problemàtica més seriosa que tenim és la formació del capital humà. Aquest és l’objectiu fonamental que se’ns demana per localitzar empreses a Catalunya, de les que ens interessen. Com es pot assegurar la competitivitat de les empreses catalanes? Invertint, el que signiﬁca millorar en el producte, en disseny, en costos, en

Quin paper ha de jugar en això l’aeroport del Prat? Al segle XXI els aeroports, en general, són infraestructures fonamentals, que aporten competitivitat a les economies. La millora de l’aeroport del Prat s’està fent i representa una inversió molt important. En quatre o cinc anys comptarem amb un aeroport de nivell competitiu mundial. Ara el que demanem és que els serveis que es prestin dins de l’aeroport siguin el més adients pel que necessita l’economia catalana. Quins avantatges suposarà per al desenvolupament de les empreses catalanes el nou Estatut? Tradicionalment Catalunya patia un dèficit de finançament per un sistema defectuós, i el que fa aquest nou Estatut, almenys sobre el paper, és corregir això. La correcta aplicació i el correcte desplegament de l’Estatut ens dirà amb el temps si això ha servit per corregir els dèficits tradicionals que té Catalunya en infraestructures, sanitat i ensenyament. Nosaltres confiem que el Govern català sigui capaç de fer un correcte desplegament per corregir aquests diferencials històrics. Quin és el repte més immediat de la Cambra? En aquests moments la Cambra té l’objectiu de desplaçar-se al districte 22@. Tenim el repte de construir un nou edifici, que ha de ser un referent empresarial i, a més, ha d’aglutinar tots els serveis per a les empreses.

PIMEC UN CONVENI AMB TELEFÓNICA PROMOURÀ LES NOVES TECNOLOGIES A LES PIMES

La patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i Telefónica han signat un conveni que té com a objectiu promoure l’ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions en les petites i mitjanes empreses amb l’objectiu de millorar la seva productivitat. Pimec i Telefónica organitzaran un cicle de dotze seminaris anuals amb l’objectiu de proporcionar formació en noves tecnologies als associats de la patronal. També col·laboraran en el desenvolupament de projectes relacionats amb la societat de la informació i la seva aplicació en les petites i mitjanes empreses que tinguin com a objectiu una millora de la productivitat. CECOT BANC SABADELL I LA PATRONAL TERRASSENCA SIGNEN UN CONVENI DE COL•LABORACIÓ

CECOT i Banc Sabadell han signat la renovació del conveni de col·laboració que ambdues entitats havien signat per primera vegada el 2005. La signatura d’aquest conveni beneﬁciarà i potenciarà dues de les línies estratègiques de la patronal catalana centrades en la informació de valor afegit i servei a les pimes: la plataforma de comunicació Fòrum Cecot i el servei CecotXpress. Fòrum Cecot és la plataforma de comunicació amb les pimes que permet tractar de forma presencial les últimes novetats i coneixement de l’entorn empresarial a través de persones de reconegut prestigi. El servei CecotXpess és un servei d’informació totalment personalitzat als interessos de la persona que el rep. CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA ES LLIUREN ELS PREMIS INNOFORUM CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA

La Cambra de Comerç de Girona ha lliurat els Premis Innoforum que tenen com a objectiu incentivar la innovació gastronòmica. En la categoria de millor packaging/presentació, el guardó ha estat per l’empresa Embutidos Turon. En la categoria de gust més innovador, per l’empresa Forn de Pa Altarriba. I en la categoria de producte de concepte més innovador, per l’empresa Mas Marcè. Aquest premis s’emmarquen en la celebració del Fòrum Gastronòmic.

22- ECONOMIA / Anàlisi

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Són responsables les grans empreses? Les veus contràries a l’estudi de la responsabilitat social de les empreses (RSE), és a dir: aquelles que l’acusen de ser una simple moda passatgera i de cara a la galeria, cada cop són més febles i més escasses. El 2007 torna a ser un any farcit d’iniciatives, estudis, idees i projectes al voltant de les bones pràctiques empresarials.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

El Club de Excelencia en Sostenibilidad acaba de fer públic el seu Estudio Multisectorial sobre el Estado de la Responsabilidad Corporativa de la Gran Empresa en España, que aporta dades rellevants sobre l’estat de la qüestió i les tendències imperants. Els pressupòsits teòrics de l’estudi, expressats a la introducció, estableixen que: “La característica bàsica d’una empresa responsable és la seva obertura a l’entorn físic i social. Gràcies a aquesta obertura, una empresa responsable és conscient de la seva relació amb aquest entorn i sensible al mateix. En conseqüència, les companyies han de mantenir una relació oberta, honesta i fluïda amb els seus diferents grups d’interès, ja que aquests representen les necessitats i requeriments de l’entorn en el qual opera l’empresa i constitueixen la seva garantia de futur a curt i mig termini”. D’altra banda, l’estudi també subratlla especialment la importància de la incorporació de la responsabilitat dins de la pròpia gestió empresarial: “Els

La característica bàsica d’una empresa és la seva obertura a l’entorn físic i social Un 81% de les empreses líders ha establert una unitat organitzativa per gestionar la RSE A un alt directiu li van preguntar: “No us fa vergonya exhibir uns beneﬁcis tan elevats?” objectius, les decisions i les activitats d’una empresa responsable estan concebuts per a donar resposta a la necessitat de crear valor, tant per a la pròpia empresa com per als seus diferents grups d’interès”. L’estudi classifica les 100 empreses en dos grans grups: les organitzacions líders en RSE (LID) i les que pertanyen al grup de la majoria (MA). Les 36 empreses LID es caracteritzen pel fet de mantenir canals de diàleg amb tots els seus grups d’interès, ja que concedeixen un caràcter estratègic a aquest diàleg. Les empreses LID també són les que presenten uns sistemes de gestió de la RSE més madurs i consolidats, així com uns resultats més notables en cadascun dels camps estudiats.

Un estudi analitza la responsabilitat corporativa de les grans empreses espanyoles. /ARXIU

D’altra banda, les 64 empreses MA mantenen canals de diàleg amb un nombre més reduït de stakeholders, disposen de sistemes de gestió de la RSE menys desenvolupats i, en general, tenen una visió de la responsabilitat més tàctica que no pas estratègica. Segons l’estudi, un 81% de les empreses LID afirma que ha establert una unitat organitzativa especíﬁca per a gestionar la RSE, mentre que aquesta xifra baixa ﬁns al 53% en el cas de les empreses MA. Un 69% de les LID compta almenys amb un expert en RSE en el seu màxim òrgan de govern,

i un 75% de les mateixes ha nombrat un “defensor dels grups d’interès” per a gestionar les denúncies i les queixes rebudes. En general les empreses són bastant conscients que allò que no es mesura no es pot gestionar, i per tant, un 75% de les LID i un 56% de les MA compta amb un sistema d’indicadors especíﬁc per mesurar la RSE. La gestió dels RRHH és un dels àmbits més directament afectats per la RSE. Així, per exemple, un 74% de les LID estudien el grau de satisfacció laboral i els requeriments dels seus empleats, mentre que en el cas de les MA

el percentatge és del 50%. Les principals dificultats, tant de les LID com de les MA, a l’hora de desenvolupar la RSE són: la manca de cultura i formació sobre la RSE; la manca d’implicació de la direcció general; l’escassetat de recursos humans i econòmics; i, finalment, la dificultat de coordinació de les diferents unitats organitzatives. Mentre que, pel que fa als principals reptes pendents, aquests són: establir sistemes de gestió que permetin integrar els aspectes econòmics, socials i ambientals; elaborar eines que permetin la medició dels beneficis tangibles i intangibles; incorporar la RSE en l’estratègia de negoci de la companyia; establir un quadre de comandament específic per a la RSE; i posar en marxa sistemes de retribució variables en funció dels resultats assolits en RSE. L’altre dia, un alt directiu d’una entitat financera que cotitza a borsa i el 2006 ha tingut uns beneficis fabulosos, de més de 1.000 milions, m’explicava els seus dilemes i em confessava un sentiment estrany. Era una barreja de perplexitat i preocupació, després d’haver rebut el mateix tipus de comentari per part de diverses persones amigues, properes i de tota confiança: “No us fa vergonya exhibir uns beneficis tan elevats?”. Vam estar donant-hi voltes durant una bona estona… I finalment, en veu baixa, i amb una gran cautela, em vaig atrevir a suggerir-li: “I no creus que, d’ara en endavant, la vostra responsabilitat serà l’única font de legitimitat possible?”.

Entrevista / FINANCES - 23

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Finances ALBERT ROMAGOSA, CONSELLER DELEGAT DE SEBROKER

“El més important en borsa és controlar el risc” Van ser els idearis dels Fondtesoro i lideren des de Catalunya el moviment inversor de grans patrimonis especialitzats. Són una entitat de referència en l’àmbit de les ﬁnances per abast, trajectòria i projecció internacional. caminada al control del risc.

A.MASIP

Sebroker ha fet 27 anys en un moment dolç: ha entrat al mercat alemany, italià i també és present a Euronext. Quins reptes els queden? El que pretenem és estar a les principals borses del món: preveiem anar també a Anglaterra i, a la llarga als Estats Units. Però primer hem de pair el que tenim a Europa i veure com evolucionen els mercats l’any que ve perquè hi haurà grans canvis. Albert Romagosa, al despatx de Sebroker/ DAVID FERNÁNDEZ

Quins? Primer la fusió de mercats. Estem en un moment que els mercats s’han d’aliar per oferir millors preus: es parla que Espanya està decidint si va amb Alemanya o amb qui es pot unir, els americans volen comprar mercats europeus, etcètera. Aquest serà un primer moviment. El segon serà la implantació de la directiva de serveis ﬁnancers, que permetrà fer operacions al marge de la borsa i portarà una major competència als mercats. Tenen algun pla concret en aquest sentit? Sí. Una de les noves figures que apareix és el sistema multilateral de negociació, que és com una plataforma de contractació paral·lela a la borsa, on es podran executar les ordres de compra i venda sense passar pels mercats. El que passarà és que, quan el client doni una ordre, el broker haurà de buscar el millor preu, però ja no tindrà només la borsa com a referència, com passa ara, sinó que podrà acudir també a aquest sistema paral·lel. Nosaltres volem liderar un projecte conjunt amb altres entitats per crear precisament això, un sistema multilateral de negociació. Amb qui ho farien? Estem parlant amb entitats bancàries nacionals i estrangeres, però també poden entrar-hi borses que podrien estar interessades a participar-hi per no perdre negoci. Hi estem treballant.

Sebroker posa l’accent en què són independents d’entitats financeres. Pot ser un punt feble no comptar amb una entitat que doni solvència? Tot depèn del que s’entengui per solvència. Nosaltres als clients els donem l’opció de triar l’entitat on volen que es liquidin les operacions. O sigui que el client pot arribar a no tenir una relació econòmica amb nosaltres; pot decidir que una determinada entitat tingui la custòdia dels seus diners i nosaltres l’únic que fem és executar i enviar a liquidar l’operació al banc que té el client. Quin perfil de client té Sebroker? Molt especialitzat. Pocs clients, d’alt volum i experts. Ara també estem començant a promocionar la gestió de carteres i fons d’inversió. Des d’on ho canalitzen? Tenim una gestora espanyola i n’acabem de crear una a Luxemburg. Som l’única empresa d’aquí amb seu a Luxemburg. Per què Luxemburg? Perquè tenim una estratègia clara a Europa i, si tu vols vendre uns fons d’inversió a França, a Itàlia o a Alemanya i aquest fons és espanyol, no te’l compren. Espanya no està identificat com un centre financer i Luxemburg sí. Totes les gestores de fons que volen distribuir el producte per Europa estan a Luxem-

“Som l’única entitat gestora espanyola amb seu a Luxemburg per abastar el mercat europeu” “Pretenem estar a les principals borses del món, també a la llarga als Estats Units” “A la borsa has de saber bé per què compres, per què vens i, sobretot, quan has de sortir” burg, ja té un pedigrí i ha aconseguit ser una referència en ﬁnances. Sebroker té fons de creació pròpia… Sí, estem molt especialitzats en la inversió a través del control del risc i no en el que seria una inversió direccional, d’agafar un mercat i invertir-hi. Nosaltres definim quin és el risc màxim que pot tenir una cartera o un fons i, en base a aquest risc, redissenyem sempre la cartera controlant-lo. Per exemple, volem que doni entre un 5 i un 10% però que mai perdi més del 3% i, a partir d’aquí, fem una gestió molt en-

Què en pensa dels hedge funds? Nosaltres els anys 80 ja treballàvem amb hedge funds, però a ﬁnals del 90 es va perjudicar per un canvi ﬁscal per a les persones físiques. Ara, el seu mercat natural són els grans clients professionals i els institucionals. Espanya ha entrat en aquest mercat permetent els hedge funds, però no els purs sinó els fons de hedge funds. Penseu que fa 15 anys hi havia 500 gestors a Espanya i 100 de molt bons. Avui, tenim 10.000 gestors i només 100 són molt bons. No per dir-se hedge funds és sinònim de ser un bon fons. La borsa continuarà pujant? Pujarà, pujarà, però s’ha de ser cautelós i selectiu. Sempre hi pot haver moviments correctius i no estem exempts que vingui un acte terrorista o passi qualsevol cosa i això mouria el mercat, però, en condicions normals, continuarà pujant aquest 2007. A les empreses catalanes els costa sortir a la borsa. Per què? L’empresa catalana és molt familiar. I...? Els costa sortir a la borsa perquè el català mira molt el que té, és un tema de caràcter. El català, quan crea una cosa, és com si fos un fill, s’arrela massa i, en canvi, hi ha altres cultures en què això no passa, perquè són més comerciants. Aquí som molt comerciants, però no de les nostres empreses. Comerciem amb les mercaderies. Els catalans hauríem d’entendre que els petits diners es fan comerciant amb els productes però els grans diners es fan comprant i venent empreses. I aquí està el negoci de la borsa. Com veu com a observador l’enrenou que ha suposat l’OPA a Endesa? Sense comentaris…

MOLT PERSONAL A banda de liderar el negoci de Sebroker, Albert Romagosa és president de l’Associació d’Assessors d’Inversió i Finançament d’Espanya i representant d’Espanya a la Federació Europea d’Associacions d’Assessors d’Inversió i Finançament. Un lema de vida? Treballar amb honradesa. Què fa per desconnectar? Esport: paddle. Pot desconnectar? És impossible no fer-ho, tinc 4 fills petits!. Hi ha dos tipus d’inversions: la conservadora i l’equivocada No. En absolut. Es pot treure un bon rendiment sent arriscat, però s’ha de tenir tècnica i, sobretot, disciplina. De tota manera, jo tinc algunes idees sobre borsa que no tenen per què ser compartides pels altres. Per exemple ? Per exemple, la teoria que diu que la borsa és un lloc on les empreses es financen. Això és cert, però la realitat de la borsa és que, en gran part també és un lloc on la gent especula. El que és cert és que és un lloc on obtenir liquidesa mitjançant la formació de preus d’oferta i demanda. Quan va començar a invertir? Quan tenia 16 anys. La meva mare, per fer-me estalviar, em donava els diners per comprar la roba per tot l’any. Esta bé però es fotut perquè, si te’ls gastes, ja l’has pifiat. Jo, amb els diners que em donava, enlloc de comprar roba, em vaig dedicar a comprar accions d’un banc. Afortunadament m’anaven pujant i, al final d’any, em comprava gairebé el doble de roba. Ella ho sabia? No sé ni si ho sap ara!. Però el cert és que els primers diners els vaig fer així. La primera jaqueta de pell me la vaig comprar gràcies a aquestes operacions. S’ha enganxat mai els dits invertint en borsa? Només hi ha un inversor que sempre guanya a la borsa: el mentider. A la borsa es guanya i es perd. Has de saber molt bé quan compres, quan vens, per què compres, per què vens i, sobretot, quan has de sortir.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors

VALORS DEL MES CAC

5770,2 5730

23 gener 23 de febrer

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,07%

-3,09%

+2,32%

+3,48%

+1,40%

1.892,18 1.833,71

17.507,4 17.913,22

6.748,37 6.982,91

1,296 1,314

4.187,55 4.232,52

ÍBEX

15101,2

SEGUEIX EL BON RITME

Les borses no toquen sostre i segueix el ritme de pujades generalitzades. Només el tecnològic Nasdaq ha tingut una sotragada aquest febrer. L’Íbex ha marcat nous rècords.

12849,8

14948

5689,8

14794,8

12710,2

5649,6

14641,6

12640,4

5609,4

14488,4

12570,6

5569,2

14335,2

12500,8

5529 5488,8

GENER

FEBRER

DOW JONES

12780

14182

12431

14028,8

12361,2

GENER

FEBRER

GENER

FEBRER

SEGUEIX EL SERIAL PER LA COMPRA D’ENDESA

Els escenaris de l’OPA La recta ﬁnal de l’operació de compra d’Endesa arriba en un moment de màxima emoció. Acciona i els inversors particulars -prop d’un milió de persones- s’han convertit ara en els rivals de l’alemanya E.On. EL SECTOR ELÈCTRIC, REVOLTAT A. MASIP

20 de març. Dia D. Els accionistes d’Endesa estan convocats a una junta extraordinària en la qual decidiran el futur de l’elèctrica. Perquè hi vagin, ﬁns i tot se’ls premiarà, pagant-los una prima de 0,15 cèntims per acció. Un detall que evidencia la importància d’aquesta reunió que té el món ﬁnancer pendent. Perquè suposarà tancar una etapa que s’ha allargat més d’un any i en què hi ha hagut tot tipus d’ingredients, més enllà dels purament econòmics: disputes polítiques, pugnes judicials i picabaralles mediàtiques constants. Amb tot, els que poden estar ben contents són els accionistes perquè el preu de les endeses s’ha gairebé triplicat des que el 5 de setembre de 2005 Gas Natural va presentar l’OPA. I avui, amb la catalana retirada i amb els moviments accionarials que hi ha hagut, encara hi ha molts escenaris oberts, més enllà de l’opció d’E.On. Els repassem amb l’ajut de Juan Ignacio Peinado, Catedràtic de Dret Mercantil i assessor de Associació d’Accionistes Minoritaris :

Canvi dels estatuts i via lliure a E.On. L’objectiu de la junta és eliminar els blindatges que consten als estatuts. Uns blindatges que impedeixen que un soci tingui més del 10% dels drets de vot a la junta general, tot i que controli una major proporció del capital. Si els accionistes reti-

ren aquesta mesura, E.On tindrà camí lliure per tirar endavant l’OPA. Si aconsegueix més del 50% de les accions, es quedarà amb el control d’Endesa. Pagarà 38,75 euros per títol.

Canvi dels estatuts i pressió d’Acciona. El canvi dels estatuts i l’eliminació dels blindatges és condició necessària però no suﬁcient perquè E.On tiri endavant l’OPA. Jugaran amb força aleshores accionistes com CajaMadrid, que controla el 10% del capital, la SEPI (2,8%) i, sobretot, Acciona, que suma el 21% i que pretén ser un contrapoder als alemanys. Per tant, hi ha el dubte de si la família Entrecanales opta per vendre, fer caixa i sortir d’Endesa o per pressionar per mantenir el “poder espanyol” a Endesa. Si fos així, E.On podria retirar-se.

Canvi dels estatuts sense que els accionistes acabin venent a E.On. Tot i que Pizarro va anar a buscar un “cavaller blanc” per aturar l’OPA de Gas Natural, sempre ha mantingut -potser per dissimular, però- que Endesa aniria més bé per lliure. Les últimes declaracions han estat clares “si pensés que E.On ho farà més bé que nosaltres, fa un any ja els hauria donat la clau”. De tota manera, Pizarro tampoc no està massa ben avingut amb la família Entrecanales i no acaba de veure bé l’opció Acciona.

E.On exigeix que s’eliminin els blindatges per tal de tirar endavant l’OPA

Totes les empreses del sector energètic estan vivint moments de màxima tensió, amb pujades i baixades considerables en funció dels rumors que es van repetint sobre fusions, aliances i intercanvis accionarials diversos. 40,6

EVOLUCIÓ ENDESA

40 39,4

Caldrà seguir la decisió de socis de referència com CajaMadrid i Acciona

38,8 37,6 37 36,4 31 GENER

Estatuts sense canviar i retorn al punt de partida. E.On ha aclarit que, si els accionistes no aixequen els blindatges, no tirarà endavant amb l’oferta. “Si no canvien els estatuts, no comprarem accions”, ha sentenciat el president de l’alemanya. I és que, tot i que els blindatges no afavoreixen els accionistes minoritaris, per canviar-los cal el vist-i-plau de més del 50% del capital i podria ser que costés d’arribar a aquest quòrum a la junta (Endesa té un milió d’accionistes dispersos).

EVOLUCIÓ IBERDROLA

36 35 34 33 32 31 30

Si no canvien els estatuts i E.On retira l’OPA, aleshores caldrà seguir de prop els moviments que fa especialment Acciona, que podria decidir vendre si no aconsegueix més quota de poder. En cas que fracassés l’OPA, es preveu que les accions es devaluïn amb força.

FEBRER

GENER

44,4 EVOLUCIÓ UNION FENOSA

43 41,6 40,2 38,8 37,4

BANC SABADELL

36 34,6 GENER

Estatuts sense canviar i nou equilibri intern.

FEBRER

FEBRER EVOLUCIÓ GAS NATURAL

34 33 32 31 30 29 28 GENER

FEBRER

Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

ALMIRALL, A LA BORSA

MÉS CLUBS COTITZANT

RÈCORD DE DIVIDENDS

La familia Gallardo, propietària del grup farmacèutic ha posat en marxa el procés per fer cotitzar en borsa al voltant d’un 30% del capital. Laboratoris Almirall està valorat en prop de 2.000 milions d’euros.

L’Olympique de Lió ha estat el primer club de futbol francès que ha sortit a la borsa. Ja són 28 els clubs europeus que ho fan. Les accions de l’Olympique van sortir a 24 euros per títol i la demanda va superar sis vegades l’oferta.

Les empreses que cotitzen a la borsa espanyola van repartir l’any passat 21.809 milions en dividends, un 51% més que l’any anterior i l’augment més gran des del 2000. Han destacat els dividends pels accionistes d’Endesa, Telefonica Móviles i Arcelor.

50.06 131

METROVACESA

128 125 122 119 116 113 110 GENER

FEBRER

Decisió salomònica La pugna entre Joaquin Rivero i la familia Sanahuja ha acabat amb un acord per dividir la primera immobiliària espanyola. Aquest pacte ha influït en la cotització de les accions, que en algun moment han arribat fins i tot a estar suspeses. Al final, Román Sanahuja serà el president de la nova Metrovacesa i controlarà la majoria del negoci a Espanya així com actius a França. Rivero i el seu soci Bautista Soler mantindran la francesa Gecina i alguns actius de Metrovacesa a Espanya.

LA IMMOBILIÀRIA PUJA PELS RUMORS D’UNA POSSIBLE OPA

Inbesòs: estrella catalana a la borsa L’empresa ha hagut ﬁns i tot de donar explicacions sobre potencials aliances després que les accions es revaloritzessin més del 30% en una sola sessió. El valor, de poca capitalització, viu un moment de trasbals als mercats. A.MASIP

“Per la present informo que aquesta societat no està planiﬁcant a dia d’avui cap operació jurídica o ﬁnancera que hagi influït en la cotització de les accions d’aquesta societat”. Aquesta és part de la comunicació que signava el 7 de febrer el president de la catalana Inbesòs, Jaime Vila, i que enviava com a aclariment a un requeriment fet per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. No és estrany però que calgués aquest aclariment: les accions de la immobiliària Inbesòs es van revaloritzar un 61% en dos dies i ja acumulen una pujada del 171% en el que portem d’any. I tot, en part, per les especulacions d’una possible compra per part de grans companyies. Hi ha molta liquidesa al mercat, les grans empreses immobiliàries i constructores han fet calaix i volen guanyar pes comprant-ne altres de petites i, a més, segons els experts, també hi ha una important activitat del capital risc com a potencial comprador d’empreses cotitzades. Les petites, de poca capitalització, com és el cas d’Inbesòs, són candidates perfectes i dia sí dia també són objecte d’algun rumor d’una potencial operació corporativa. De fet, de vegades, el que passa és que primer l’empresa es revaloritza una mica i després els inversors pensen que la

causa és una possible OPA i comencen a comprar i fer pujar les accions com l’escuma. És per això que Inbesòs s’ha arribat a revaloritzar ﬁns a un 37% en una sola sessió, i que han estat semblants els moviments que ha hagut a empreses també del sector de la construcció com són Alsa, Inmosur, o Amci.

La prudència, la millor consellera Davant d’aquest panorama, els analistes prefereixen no pronunciar-se sobre les expectatives que tenen valors com Inbesòs ja que, més enllà del negoci pur que representen, en la seva cotització hi juga un paper molt destacat l’especulació. És per això que sovint la valoració no es pot explicar per elements racionals i són moltes les empreses –en especial del sector immobiliari- que han superat ja amb escreix els preus objectius ﬁxats per les ﬁrmes d’anàlisi. També cal tenir en compte que empreses com Inbesòs són valors petits, de baixa capitalització, i més sensibles a les ordres de compra que els anomenats blue chips. Els moviments solen ser més bruscos, ja que el valor borsari és baix i a més tenen poc capital cotitzant lliurement al mercat. És per això que, en gairebé tots els casos els experts recomanen moure’s amb molta prudència.

Inbesòs s’ha revaloritzat prop del 40% en un sol dia pels rumors d’OPA La catalana té negoci en promoció immobiliària i explotació de camps de golf De l’acer al ciment Sobrevalorada o no, el cas és que Inbesòs està vivint un moment òptim també a nivell de negoci. L’empresa va nèixer l’any 1950 com una indústria dedicada a la transformació de productes siderúrgics. Després de 40 anys d’activitat en aquest sector, l’any 91 es va reconvertir i va reprendre l’activitat en el sector de la promoció immobiliària. Avui, Inbesòs té dues àrees estratègies de negoci: la promoció residencial i industrial, la seva primera activitat, i la gestió i explotació de camps de golf i Pitch&Putt (en gestiona 7 a Catalunya i el centre d’Espanya). Des de fa 7 anys, Inbesòs cotitza en borsa, amb prop de 6 milions d’accions en circulació, que a finals de febrer es paguen a un preu de 30 euros.

LES DADES D’INBESÒS Nom Activitat Seu social Any fundació President Nombre d’accions Capital social Plantilla URL

Inbesòs SA Immobiliària Barcelona. Consell de Cent, 333 1950 Jaime Vila 5.860.000 7.032.000 euros 132 persones www.inbesos.es

INBESÒS 34,80 31,20 27,60 27,60 24,00 20,40 16,80 13,20 MARÇ 2006

FEBRER 2007

26- FINANCES/ Banca i Assegurances

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ANÀLISI DELS BENEFICIS BANCARIS DE 2006

GUANYS PER FER-SE MÉS FORTS

Pluja de diners

De compres per Amèrica

Bancs i caixes han assolit al 2006 els majors beneficis de la història. En gairebé tots els casos, el creixement ha superat els dos dígits gràcies en bona part als crèdits hipotecaris, a algunes vendes clau i també a les comissions per serveis. Només entre els cinc primers bancs i caixes del país han aconseguit guanyar més de 17.000 milions d’euros, més de la meitat del pressupost que té un país com Catalunya per passar tot un any. Ha estat un any excel·lent, extraordinari i tots els qualificatius que s’hi vulguin posar, perquè els beneficis de bancs i caixes han augmentat a un ritme mínim del 20% i que pot arribar a superar el 100% en el cas d’entitats com La Caixa.

El Santander, líder El líder absolut d’aquests resultats segueix sent el Santander, que s’ha beneﬁciat també de la incorporació als resultats del britànic Abbey i que ha tancat un any “rodó”, segons qualiﬁcava el mateix Emilio Botín. El Santander, doncs, arriba en un moment de forma excel·lent al seu 150è aniversari, i amb el president sense cap intenció de jubilar-se, tal com insistia en la presentació de resultats. Els pilars del creixement de les entitats enguany han estat tres: més crèdits concedits –sobretot hipotecaris- més ingressos per comissions i també beneficis extraordinaris per la venda del que se’n diu empreses participades. Ha

estat especialment significatiu el cas de La Caixa, que s’ha desprès del capital que tenia a Colonial, Banc Sabadell, Credit Andorrà, CaixaBank, France, Suez i Endesa. Això li ha reportat uns ingressos de 4.420 milions i unes plusvàlues de 2.077 milions, fet que ha contribuït sens dubte a aquesta millora del 100% en els beneficis anuals. Un altre exemple el tenim en Banc Sabadell, que s’ha venut la filial immobiliària Landscape, fet que li ha reportat un guany de 625 milions i també ha permès fer créixer el ritme de beneficis en més

RÀNQUING DE BENEFICIS AL 2006 ENTITAT

BENEFICI AUGMENT

SANTANDER

7.596

+22%

BBVA

4.736

+24,4%

LA CAIXA

3.025

+102,4%

CAJAMADRID

1.033

+22,8%

BANC POPULAR

1.026

+16,9%

BANC SABADELL

908,4

+100,5%

CAIXA CATALUNYA

349,7

+29,8%

CAIXA PENEDÈS

97,3

+31,5%

CAIXA TERRASSA

65,2

+25,2%

CAIXA SABADELL

+18,1%

CAIXA TARRAGONA

43,3

+25,2%

CAIXA GIRONA

+6,5%

CAIXA MANRESA

+10,9%

CAIXA LAIETANA

35,2

+46,2%

CAIXA MANLLEU

9,2

+25,9%

BANKPIME

3,7

+145%

Les entitats bancàries posen la mirada als Estats Units, ara que sembla que el negoci a Europa pot començar a desaccelerar-se per l’alta concessió de crèdits que hi ha hagut els últims anys. del 100%. I també a Caixa Catalunya, amb la venda d’Amena i Rioﬁsa.

2007, un any difícil? Si ens fixem només en l’àmbit català, veiem que bancs i caixes han sumat uns guanys de prop de 5.000 milions, un 80% més que al 2006. En gairebé tots els casos, el ritme de beneﬁcis ha augmentat en més del 20%, tret de Caixa Girona, on han pujat un 6,5%. Justament ha estat el president d’aquesta entitat, Arcadi Calzada, qui ha augurat que aquest 2007 serà més complex. Auguri sorpresiu tenint en compte l’eufòria que ha expressat en general el sector. Tot i això, el realisme de Calzada el porta a pensar que notaran la desacceleració en el sector de la construcció i que això, de fet, ja ho estan notant en la demanda de nous crèdits, que no és tan alegre com l’any anterior. El que tots tenen força clar és que no es podran repetir els resultats extraordinaris que han tingut al llarg de 2006.

REDACCIÓ

“Hem passat de jugar a la Champions a fer-ho a la NBA“. Així explicava Francisco González la compra que ha fet el BBVA de l’entitat nord-americana Compass Bancshares. Es tracta d’una entitat amb seu a Texas i 417 oficines repartides pel mercat nord-americà. Per ella, el BBVA pagarà 7.400 milions, i ho farà gràcies en part als beneficis però també amb el que aconseguirà venent la participació que té a Iberdrola (5%) i fent una ampliació de capital per valor de 3.700 milions. Aquesta serà, com ha definit el president del BBVA, la compra més important que haurà fet mai el BBVA en la seva història i li permetrà que un 10% dels seus beneﬁcis anuals procedeixin dels Estats Units.

El Sabadell, també Tot i que en una escala inferior, el Sabadell també continua de compres i s’ha quedat amb el Transatlantic Bank, una entitat de l’Estat de Florida que té 7 oﬁcines i que li ha costat 135 milions al banc català. És una entitat

Francisco González, president del BBVA / CEDIDA

petita però que el Sabadell valora com “una plataforma operativa i amb una sòlida capacitat comercial en una àrea idònia per estendre el nostre model”, segons explicava Josep Oliu. El Sabadell ha culminat una fase d’expansió comprant altres entitats a Espanya –com l’Atlántico i l’Urquijo- i ara vol complementar-ho també amb el mercat nord-americà, que considera que pot oferir més marges que Espanya, on ja hi ha una certa saturació. En aquest sentit, Oliu ha descartat que vulguin fusionarse amb Bankinter, tal com s’havia rumorejat en repetides ocasions.

NOTÍCIES DEL MES CAIXA SABADELL DUPLICA NEGOCI EN EMPRESES

En tres anys, el volum de negoci de la unitat de banca d’empreses ha passat de 819,3 milions a 1.621 milions. La inversió en pimes que tenia l’entitat d’estalvis ha augmentat un 43,5% al 2006. VIDACAIXA: ASSEGURANCES A TRAVÉS DEL CAIXER

que l’any anterior. I això, amb uns ingressos de prop de 2.500 milions, un 9% més que al 2005. La major part de la facturació ve de les primes d’assegurances i aportacions a plans de pensions i fons d’inversió. ACORD ENTRE AGRUPACIÓ MÚTUA I ICCIC

La ﬁlial de La Caixa ha activat la possibilitat que es contracti l’assegurança de vida Seviam Obert a través del caixer automàtic. Es pot fer de manera immediata, sense necessitat d’aportar documentació prèvia, en els 7.000 caixers automàtics que té La Caixa.

Les dues entitats col·laboraran en la creació de cicles de formació professional, tant de grau mitjà com superior i relacionats amb la salut, l’esport i el benestar. La Fundació serà la qui acollirà les noves titulacions als seus centres i la mútua hi aportarà part del ﬁnançament.

CATALANA OCCIDENT: BENEFICI ASCENDENT

POSSIBLE INTEGRACIÓ INTERCOMARCAL-FIMAC

El grup assegurador ha guanyat 249,5 milions d’euros al 2006, un 42,2% més

Les mútues d’accidents de treball estudien una possible integració per tal de

recuperar posicions i quedar en el quart lloc del rànquing català. Les aliances entre Midat i Mutual Cyclops i de Mútua Egara i SAT Mútua han fet perdre posicions a aquestes dues asseguradores, que ara estudien una fusió. Sumarien 250 milions en quotes i 20 milions de beneﬁcis. Tindrien juntes gairebé 500.000 treballadors protegits. ELS CAIXERS ANIRAN AMB ELS DITS

L’empresa Xelios Biometrics ha ideat un caixer automàtic que funciona a partir de l’empremta, posant la punta del dit a un lector perquè ens identiﬁqui. El nou caixer s’ha ideat per evitar que hi hagi més fraus amb les còpies i robatoris de targetes de crèdit i té també un sistema per detectar si l’usuari pot actuar coaccionat per algú (es podran registrar dos o tres dits d’alarma i fer-ne funcionar un

altre si s’actua forçat per un delinqüent). A partir de l’empremta podrem fer qualsevol tipus d’operació, les mateixes que es fan ara. El sistema l’usaran en primer lloc els dos principals bancs i després s’anirà estenen a la resta. RÈCORD DE REMESES

De gener a octubre, els immigrants residents a Espanya han enviat 5.000 milions als seus països d’origen, un 34,7% més que l’any anterior. Espanya és, en termes relatius, l’Estat del món des d’on s’envien més remeses cap a altres països, segons un informe del Banc Mundial. Bancs i caixes estan activant cada vegada més i millors serveis per captar més clients d’aquestes trameses, ja que la majoria opten per fer-ho a través d’empreses privades, les anomenades remesadores.

L’expert / INTERNACIONAL - 27

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Internacional EL PAPER DE LA CLASSE MITJANA EN LA SOCIETAT ACTUAL

Societat low cost Les pujades d’impostos i l’atractiu de països emergents pel que fa a mà d’obra estan provocant un seriós perjudici a la classe mitjana, ﬁns ara pilar del creixement econòmic en països com Espanya.

Assistim a la degradació de la qualitat del sistema formatiu, renunciant a millorar la qualitat del capital humà de les classes

A. MASIP

“El ﬁn de la clase media y el nacimiento de la sociedad de bajo coste’”. Aquest és el títol de la traducció al castellà d’un llibre Maximo Gaggi, subdirector del Corriere della Sera, i d’Edoardo Narduzzi, empresari del sector d’alta tecnologia. Es tracta d’una incisiva forma d’analitzar un dels trets de l’evolució de la famosa “classe mitjana”, pilar tradicional de l’estabilitat econòmica i sociopolítica de les societat europees, i que es troba ara en dificultats com a conseqüència de molts factors entre els quals s’acostuma a destacar l’atracció de llocs de feina i de poder a països emergents en el marc de la globalització i les “revisions” de l’estat del benestar a Europa.

La classe mitjana tendeix a quedar enrera No manca suport empíric a aquesta “dilució” de la classe mitjana. Les anàlisis de l’impacte de les noves realitats globals sobre la distribució de la renda tendeixen a ratificar des de diferents punts de vista una “polarització” en la distribució de la renda. Així, un detallat estudi recent de Xavier Sala i Martín indica, com mostren les dades del quadre 1, en el marc d’un impacte positiu de la globalització pel que fa a la reducció de la desigualtat “inter” -entre països- dominada per l’evolució de Xina i altres països asiàtics de gran població (una dinàmica que de continuar podria transformar-se en més desigualtat si Àfrica continua endarrerida), en canvi tendeix a augmentar la desigualtat “intra” -a l’interior- dels països en les darreres dècades, especialment des de principis dels anys 90. Un suport empíric addicional d’aquesta tendència el trobem en el comentat article de 2006 en què David Autor, Lawrence Katz i Melissa Kearney documenten, sota el títol explícit “La polarització del mercat de treball” als Estats Units, tam-

La classe mitjana es transforma en una societat “low cost”, en què les compres barates permeten arribar a ﬁnal de mes

Anem també cap a un estat de benestar, un sistema educatiu i ﬁns i tot unes ideologies i valors “low cost” La classe mitjana s’està transformant en una societat “low cost”/ ARXIU

bé la tendència a quedar endarrera de la classe mitjana, “atrapada” entre, d’una banda, la millor evolució dels guanys dels segments més alts (el 10% superior de la distribució de la renda) que tenen més “mercat” en el món global, i de l’altre costat, la demanda de tasques de més baixa qualiﬁcació però no vulnerables a “deslocalitzacions”, com feines poc qualificades a la construcció, la distribució comercial, l’hoteleria i la restauració, la neteja, etcètera.

El cas espanyol Aquest escenari és encara més vigent a països com Espanya –fins i tot més que en el cas italià que sovint prenen com a referència els autorsdonat que el nostre “model de creixement”, que provoca el triomfalisme dels responsables econòmics, està més basat en sectors propicis a baixa productivitat i, a més, el lloc d’Espanya a la “divisió internacional del treball” propicia més vulnerabilitat a deslocalitzacions. Això es contraposa d’una banda a les facilitats dels beneficiaris d’aquest model per assolir “dimensió global” i el ja famós “muscle financer” (en forma de tarifes de serveis públics o de comissions per serveis financers... a càrrec de les

butxaques de la classe mitjana), i de l’altra a algunes polítiques assistencials més que socials, que “tranquil·litzen la consciència” –i netegen la imatge– dels polítics en favor de determinats col.lectius... també finançades amb els impostos que de forma creixent paga la classe mitjana. En resum, hi ha molts trets en l’evolució econòmica recent –i futura– que tenen en comú amenaçar la posició de la classe mitjana, amb més incerteses que mai a la història recent i amb més dificultats (fins i tot abans de l’aparició de les “hipoteques inverses”) per transferir als seus fills una certa posició de referència. La classe mitjana es va transformant així en una societat “low cost” en què les compres de mobles i viatges “low cost” i les importacions barates permeten arribar a final de mes.

El risc que tot derivi cap al low cost Queden deﬁnitivament lluny els arguments en favor del paper de la classe mitjana com a factor de estabilitat i prosperitat? Cal arraconar el que William Easterly va anomenar el “consens de la classe mitjana” després de documentar el seu paper com a caldo de cultiu de creixement i modernit-

zació a societats de diferents nivells de desenvolupament? El llibre de Gaggi i Narduzzi racionalitza unes dinàmiques clares: aquesta classe mitjana que va ser útil pel creixement dels mercats domèstics –i com a contrapunt moderador als avenços de les esquerres en el context de la “guerra freda”: ja saben que tenir quelcom que “conservar” fomenta fer-se conservador– s’han convertit ara en un obstacle per l’adaptació a les noves realitats globals, per “l’aggionarmento” a noves regles del joc. L’èmfasi d’aquesta classe mitjana en el manteniment de l’estat del benestar i en la reivindicació dels “drets adquirits”,

es converteix ara en una rèmora pel desenvolupament de les noves elits que busquen mercats a l’exterior i necessiten bases nacionals també de “baixos costos”. Hi ha molts mecanismes via preus (tarifes regulades però més en benefici dels “regulats” que dels consumidors, la disbauxa de l’habitatge, increments d’articles més bàsics per sobre de les xifres oficials d’inflació, etc.) i fiscals per anar en aquesta línia, així com d’altres entre els que cal destacar el sistema educatiu. Assistim a la degradació de la qualitat del sistema formatiu, amb una resignació que fa servir coartades com les dificultats d’absorbir la creixent “multiculturalitat”, però que porta a l’alternativa de fomentar només l’anomenada “excel. lència” d’unes minories, renunciant de fet a millorar la qualitat del conjunt del capital humà de les classes mitjanes, que ha estat un ingredient important de la prosperitat de la nostra societat: s’està revertint el paper de mobilitzador de potencial i modernització que havia desenvolupat el sistema educatiu a la nostra societat, i es va transformant en un mecanisme de segmentació i amplificació de diferències que no només és injust sinó a mig termini profundament ineficient. I es que les societats “low cost” no es limiten a les rendes i expectatives de bona part de la població, sinó que tot això ve acompanyant d’un “estat de benestar low cost”, un “sistema educatiu low cost”... i, si no reaccionem a temps, també unes ideologies i valors “low cost”.

DESCOMPOSICIÓ DE L’ EVOLUCIÓ DE LA DESIGUALTAT GLOBAL: INTER E INTRA-PAÏSOS 1,0

Intra Inter Global

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0

1970

1980

1990

2000

FONT: Xavier Sala-i-Martin, “The World Distriution of Income”, Quarterly Journal of Economics, maig 2006 (a partir de dades taula IV)

28- INTERNACIONAL / El mapa del món

MARÇ 2007/ MÓN EMPRESARIAL

IMPAG MP 2ISC D IMPAGAMENTS A @jc~e[`X

I\^e\ Le`k @icXe[X

:X : X :XeX[~

8c\dXepX =iXe X

<jkXkj Le`kjj

<jgXepX

Gf Gfi fi

@k~c`X >i Z`X

Klih

DXiifZ <^`gk\

Le d e [\ Zfe]`Xe X %SPANYA MANTÏ LA MILLOR QUALIFICACIØ DEL MØN PEL QUE FA A LA FIABILITAT DE PAGAMENTS EMPRESARIALS OBTÏ UNA NOTA ! QUE SERIA L EQUIVALENT A UN EXCELqLENT EN LA CONFIANÎA O UN NIVELL MOLT BAIX EN EL RISC D IMPAGAMENTS PER PART DE LES EMPRESES

I\g Yc`ZX ;\dfZi~k`ZX \c

!IXÓ ES DESPRÒN DE LA 'UIA DE 2ISC 0AÓS QUE ELABORA CADA ANY EL GRUP ASSEGURADOR DE CRÒDITS #OFACE I QUE ENGLOBA GAIREBÏ TOTES LES ECONOMIES DE PAÕSOS CONSIDERATS MÏS DESENVOLUPATS DEL MØN EN AQUEST PRIMER RËNQUING DE RISC D IMPAGAMENTS MOLT BAIX O FIABILITAT MËXIMA A L HORA DE FER HI NEGOCIS %SPANYA ESTË EN UNA MILLOR POSICIØ QUE )TËLIA 0ORTUGAL I 'RÒCIA QUE ESTAN EN UN NIVELL INFERIOR 4AMBÏ MILLOR QUE PAÕSOS DE L %UROPA DE L %ST COM 0OLÛNIA (ONGRIA 2OMANIA O "ULGËRIA %N AQUESTS CASOS SE SITUEN EN L ESCALA AMB UNA PROBABILITAT MITJANA BAIXA DEL RISC D IMPAGAMENTS %N AQUESTA ESCALA DE CONFIANÎA EMPRESARIAL HI HA ALGUNS PAÕSOS LLATINOAMERICANS ON FER HI NEGOCIS ÏS MOLT ARRISCAT COM ÏS EL CAS D !RGENTINA QUE TOT I LES MILLORES DELS ÞLTIMS ANYS ES MANTÏ SEGONS #OFACE AMB UN RISC ALT D IMPAGAMENTS EMPRESARIALS ²S EL MATEIX QUE PASSA A (ONDURES %QUADOR O A 0ARAGUAY PER POSAR ALTRES EXEMPLES 0ITJOR ESTAN LA "OLÓVIA D %VO -ORALES I LA #UBA DE &IDEL #ASTRO ON EL RISC D IMPAGAMENTS ÏS MOLT ALT IGUAL COM PASSA A GAIREBÏ TOT EL CONTINENT AFRICË

Jl[$ Á]i`ZX

8e~c`j` [Ë<jgXepX #OFACE FA UNA ANËLISI DE LA SITUACIØ ECONÛMICA I L EVOLUCIØ DE CADASCUN DELS PAÕSOS %N EL CAS D %SPANYA ASSENYALA UN SEGUIT DE FORTALESES I DEBILITATS

Glekj ]fikj • L’economia es beneficia d’un creixement de la població en edat de treballar. • Les infrastructures finançades per l’ajuda de la UE han permès modernitzar la xarxa de comunicacions. • El sector públic ha tingut una millora en les seves finances. • Els llaços estrets i un llenguatge comú amb molts dels països americans mantenen una gran promesa de futur.

Glekj ]\Yc\j • Els elevats preus dels pisos i l’ ser un risc. • Els defectes del sistema d’educ dóna als treballadors temporal poden fer que hi hagi limitacion • Ppressions inflacionistes i posi valor afegit poden fer decaure l relació a competidors asiàtics i

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

AL MØN

I`jZ [Ë`dgX^Xd\ekj

I jj`X

:fi\X [\c Jl[

hl`X

AXg

@i~e O`eX ?fe^ Bfe^ àe[`X M`\keXd

@e[fe j`X B e`X :fe^f

DX[X^XjZXi 8ljki~c`X

Dfck 9X`o

9X`o

D`^$9X`o

D`^

’alt endeutament familiar poden cació, l’escassa formació que es ls i una falta d’inversió en R+D ns als guanys de productivitat. icionament en articles de baix la competitivitat global en de l’Europa de l’Est.

D`^$8ck

8ck

;

Dfck 8ck

s 8[q\iYX[aXe s 8]^Xe`jkXe s 8cY~e`X s 8c\dXepX s 8c^ i`X s 8e^fcX s 8i~Y`X JXl[`kX s 8i^\ekèX s 8id e`X s 8ljki~c`X s Áljki`X s 9X_iXè s 9Xe^cX[\j_ s 9 c^`ZX s 9\eè s 9`\cfii jj`X s 9fc m`X s 9 je`X$_\iq\^fmèX s 9fkjnXeX s 9iXj`c s 9lc^~i`X s 9libèX =Xjf s 9lile[` s :XdYf[aX s :Xd\ile s :XeX[~ s :Xg M\i[ s :fc dY`X s :fdfifj s :fe^f s :fi\X ;\c Efi[ s :fi\X ;\c Jl[ s :fjkX ; `mfi` s :fjkX I`ZX s :if~Z`X s :lYX s ;èXdXiZX s ;a`Yflk` s <^`gk\ s <c JXcmX[fi s <dìXkj ÁiXYj Le`kj s <hlX[fi s <jcfm~hl`X s <jcfm e`X s <jgXepX s <jkXkj Le`kj s <jk e`X s <k` g`X s =`c`gè\j s =èc~e[`X s =iXe X s >XY e s >XdY`X s >\fi^`X s >_XeX

s >i Z`X s >lXk\dXcX s >lXpXeX s >lè\X s >lè\X 9`jjXl s >lè\X <hlXkfi`Xc s ?X`k s ?fcXe[X s ?fe[li\j s ?fe^ Bfe^ s ?feî`X s @\d\e s àe[`X s @e[fe j`X s @iXe s @iXh s @icXe[X s @jc~e[`X s @jiX\c s @k~c`X s AXdX`ZX s AXg s Afi[~e`X s BX[aXjkXe s B\e`X s BlnX`k s Bpi^pqjkXe s CXfj s CXkm`X s C\jfk_f s C YXe s C`Y i`X s C Y`X s C`kl~e`X s Clo\dYli^ s DXZ\[ e`X s DX[X^XjZXi s DXc~`j`X s DXcXn` s DXc` s DXckX s DXiifZ s DXli`k~e`X s D o`Z s Dfc[~m`X s Dfe^ c`X s Dfek\e\îf s DfjjXdY`Z s DpXedXi s EXd Y`X s E\gXc s E`ZXiX^lX s E ^\i s E`^ i`X s Efil\^X

s EfmX >lè\X s EfmX Q\cXe[X s FdXe s GXb`jkXe s GXeXd~ s GXiX^lX` s G\i s Gfc e`X s Gfikl^Xc s HXkXi s I\ê\ Le`k s I% :\ekiXc 8]i`ZXeX s I% ;% :fe^f s I% ;fdè`ZXeX s I% Ko\ZX s IfdXe`X s IlXe[X s I jj`X s JXf Kfd\ s J\`jZ_\cc\j s J\e\^Xc s J iY`X s J`\iiX C\fe\ s Jè^Xgli s J i`X s Jfd~c`X s Ji` CXebX s Jl[$~]i`ZX s Jl[Xe s Jl Z`X s Jl jjX s JnXq`cXe[ s KX`c~e[`X s KX`nXe s KXa`b`jkXe s KXeq~e`X s Kf^f s Kiè`kXk s Kle jj`X s Klibd\e`jkXe s Klihl`X s KoX[ s LZiX eX s L^Xe[X s Lil^lX` s LqY\b`jkXe s M\e\ l\cX s M`\keXd s O`c\ s OèX s O`gi\ s QXdY`X s Q`dYXl\

30- INTERNACIONAL / Conjuntura

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MÉS DINERS DEDICATS AL CONFLICTE BÈL·LIC

L’autoengany de la guerra d’Iraq Ara que ﬁns i tot Aznar ha reconegut que no hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq, a Bush li costa trobar adeptes a la seva estratègia d’enviar més tropes al país. El que està començant a passar ja factura és la despesa dedicada al conﬂicte. A.MASIP

A qui es deu referir Aznar quan diu “Tothom es pensava que a l’Iraq hi havia armes de destrucció massiva”?. Aquesta és la gran pregunta que ens fem, aquesta sí, tothom. Perquè ni les Nacions Unides, ni la majoria de països del món –tret del trio de les Açorescreien que n’hi hagués d’armes de destrucció massiva. Ara, però, ara que Aznar es lamenta de sumar-se a la línia Bush, ara el mal ja està fet i el país és un polvorí. L’objectiu, doncs, ha de ser aconseguir que arribi la pau a l’Iraq, i evitar els atemptats que es repeteixen dia sí dia també i que tenen la

població absolutament atemorida i el país pràcticament paralitzat. La proposta de Bush és enviar-hi més tropes, però el Congrés nordamericà vol rebutjar aquest nou pla perquè considera que la política que estan seguint els Estats Units a l’Iraq és equivocada i que no pot destinar més soldats mentre no hi hagi una línia més clara a seguir.

Factura desbordada El que ha estat també un autoengany és el pressupost que Bush va dir que destinaria a la guerra de l’Iraq. Preveia que serien 46.500 milions d’euros i, de moment, ja s’han pressupostat

La guerra a l’Iraq costa més de 6.000 milions al mes als Estats Units La factura superarà els 2 bilions, segons el Nobel d’Economia vora 400.000 milions. O sigui que la factura s’ha multiplicat per 10 i encara no s’ha acabat perquè Bush no fa més que presentar al Congrés noves sol·licituds per augmentar els diners per superar el conﬂicte.

Els estudis proliferen i l’última referència l’ha fet el premi Nobel Joseph Stiglitz, que ja ha augurat que el cost a llarg termini de la guerra a l’Iraq superarà els 2 bilions de dòlars, afegint-hi la despesa que haurà d’assumir l’Estat en pensions pels ferits i indemnitzacions per morts en la guerra.

Una factura que es pot disparar si s’inicia un nou conflicte bèl·lic en aquest cas a l’Iran, com sembla indicar que passarà. Tot i aquesta elevada factura, Bush no ha apujat els impostos per fer-hi front, com sí que va passar en anteriors conflictes com el del Vietnam o Corea. Al contrari, fins i tot hi ha hagut una rebaixa en els impostos que paguen les classes més altes. És per això que els analistes defineixen que aquesta guerra s’està finançant amb càrrec “a la targeta de crèdit” i que el que passarà és que la factura l’acabaran pagant futures generacions.

Ara les presidencials Generacions que, molt probablement, ja no estaran sota la tutela presidencial de Bush sinó d’un altre president. I és que s’està activant ja la campanya per les eleccions de l’any que ve i l’últim candidat que s’ha presentat amb força és Barak Obama, que preveu guanyar les primàries del seu partit i ser el candidat demòcrata. La maquinària ja s’ha posat a punt i un dels primers objectius és recaptar diners. Els analistes auguren que serà la campanya més llarga de la història i que els candidats assumiran una despesa conjunta de 1.000 milions de dòlars.

Conjuntura / INTERNACIONAL - 31

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

INFORME EUROPEU

Espanya segueix perdent competitivitat La comparació que elabora el Banc d’Espanya alerta que és el país que més va perdent competitivitat, només superat per Irlanda. El diferencial de preus, tot i que es va escurçant, és un dels factors que cal revisar a curt termini. “La pèrdua de competitivitat espanyola podria ser indicativa de l’existència de traves associades a rigideses estructurals dels mecanismes de ﬁxació de preus i salaris i d’una falta de competència interna”. Aquesta és l’anàlisi que fa el BCE en l’infome sobre competitivitat, que a partir d’ara s’acompanya d’un indicador harmonitzat per tots els països europeus, per tal de poder mesurar aquesta variable i comparar-la entre els principals països. Gairebé ningú en surt ben parat d’aquesta comparació. En global, els últims 7 anys l’economia europea ha perdut més de quatre

punts de competitivitat. Però Espanya encapçala lamentablement aquest rànquing, i gairebé duplica la pèrdua global de competència (-11 punts). Des de la incorporació de la moneda única, només Irlanda ha perdut més competitivitat que Espanya. Els únics països que han anat bé han estat Alemanya, amb una millora de 3 punts en la competitivitat, Àustria i també Finlàndia, mentre que França s’ha mantingut pràcticament estable.

Senyals d’alarma Entre els símptomes de feblesa detectats a l’economia espanyola,

un és el diferencial de preus, l’elevada inﬂació, que està fent que Espanya sigui un productor més car que la resta. Això afecta les exportacions i l’informe destaca també el poc pes que tenen per l’economia espanyola les vendes a països que no pertanyen ben bé a la zona euro. A Espanya, de fet, només 4 de cada 10 euros de les exportacions es fan fora de la Unió Europea, un percentatge que és el més baix de tots els països comunitaris. La mitjana de vendes fora és del 60% a la zona euro. O sigui que Espanya està a 20 punts de distància. L’informe remarca que, així com en el passat

l’administració espanyola tenia la moneda com a variable a usar i podia usar la devaluació per recuperar competitivitat, ara està lligat per una política monetària comuna. Tot i això, i malgrat que

Des de la incorporació a l’euro, Espanya ha perdut competitivitat El diferencial de preus és un símptoma de feblesa a l’economia espanyola

l’estudi ja analitza 7 anys, els analistes conﬁen que a més llarg ter-

mini es pugui recuperar terreny. Com a mínim, l’alerta hi és.

PÈRDUA COMPETITIVITAT Cémhjdb Bmfnbozb Jsmboeb Hsédjb Ftqbozb Gsboèb Juámjb Mvyfncvsh Qbðtpt!Cbjypt Ávtusjb Qpsuvhbm Ftmpwéojb Gjomáoejb [pob!fvsp .31 .26

.21

Mbt!Kvcjmbdjpoft!fo!mb!Sfgpsnb!ef!mb Tfhvsjebe!Tpdjbm/ Vo!boâmjtjt!dsîujdp Mvoft!6!ef!Nbs{p!ef!3118 !:;11!b!22;11i

Uf!jowjubnpt!b!vo!efcbuf!tpcsf!mb!Sfgpsnb!ef!mb!Tfhvsjebe Tpdjbm-!dpo!mb!wjtjôo!ef!ef!ept!hsboeft!fyqfsupt!fo!mb nbufsjb; NBSUÎO!HPEJOP!SFZFT/ Epdups!fo!Efsfdip/!Tpdjp!ef!Tbhbsep!z!Bcphbept TBSB!QPTF!WJEBM/ Nbhjtusbeb!ef!mb!Tbmb!ef!mp!Tpdjbm!efm!Usjcvobm!Tvqfsjps ef!Kvtujdjb!ef!Dbubmvòb/

QSPHSBNB :;11!!!Sfdfqdjôo!z!dbgê :;41!!!Dpogfsfodjbt!z!efcbuf JOTDSJQDJPOFT

MVHBS!EF!DFMFCSBDJÔO;

tfdsfubsjbAbfejqfdbubmvozb/dpn Ufm/!:4!534!95!24

IPUFM!OI!DBMEFSÔO Sbncmb/!ef!Dbubmvòb!o»!37 19118!Cbsdfmpob

Ftqfsbnpt!dpoubs!dpo!uv!qsftfodjb/

fejqf

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

OPCIONS DE NEGOCI EN UN PAÍS CLAU DE L’ÀSIA PACÍFIC

Indonèsia, un arxipèlag de futur El país del pacíﬁc s’està recuperant de l’impacte de la catàstrofe del tsunami i està marcant rècords de creixement. La seva economia és, al temps, cada dia més oberta. BAC LIEU

Pta. de Bai Bung

4101 KOTA KINABALU

MAR DE CÉLEBES

VICTORIA

BRUNEI

BANDAR SERI BEGAWAN

Les pimes poden trobar-hi un excel·lent proveïdor que els proporciona costos més baixos

SANDAKAN

Kinabalu

A BAHARU MIRI

MALASIA SIBU

LONGNAWAN

LA LUMPUR MALACA

SINGAPUR

KUCHING

DONGGALA

BORNEO

SINGAPUR

as pu Ka PONTIANAK

INDONESIA DJAMBI

Barito

BALIKPAPAN

BANDJARMASIN

BANGKA

Estr. de Makasar

CÉLEBES MALILI

LAUT UJUNG PANDANG

PALEMBANG

BELITUNG MAR DE JA VA FLORE

MADURA

TELUKBETUNG YAKART A

SEMARANG

BANDUNG

SUMBAWA

SURABAJA

JAVA

MATARAM

DJOKJAKARTA

SUMBA

GLÒRIA VALLÈS

Àsia Pacíﬁc està guanyant pes en l’economia mundial i països com Indonèsia apareixen al mapa comercial per establirse com a socis en els negocis internacionals. Aquest és un dels efectes més importants que ha tingut la globalització sobre Indonèsia, que des dels anys vuitanta ha desenvolupat la seva economia principalment gràcies a les inversions privades, tant nacionals com estrangeres. En aquest sentit, l’Organització Mundial del Comerç disposa d’una dada força il·lustrativa sobre l’interès estranger en el país: de les 631 patents registrades l’any 1996, 615 pertanyien a no residents. Estats Units n’és un dels principals interessats, sobretot en la producció de petroli, ja que Indonèsia forma part de l’OPEP i és el 15 productor mundial.

Però no cal ser un magnat del petroli per trobar bons motius que impulsin a fer negocis en aquest país. Les petites i mitjanes empreses poden trobarhi un excel·lent proveïdor que els proporciona costos més baixos. Així ho va percebre Ricard Andreu, cofundador de la central de compres Te Honu amb seu a Bali: “Al 2005 (…) vam decidir que volíem establir-nos a Bali i, estudiant les oportunitats que oferia el país, vam veure que hi havia molts petits i mitjans empresaris europeus que compraven a Indonèsia per a vendre a Europa i es trobaven amb una sèrie de problemes degut bàsicament a la manera diferent de fer negocis en les dues cultures”. Així va sorgir la idea de crear una empresa que fes de pont entre la cultura occidental, molt exigent pel que fa a la qualitat i la

La pressió xinesa fa que Indonèsia s’estigui especialitzant en productes més elaborats, amb disseny i de baix cost puntualitat, i la d’Indonèsia, menys donada a complir les dates d’entrega i amb una percepció diferent sobre la qualitat. Altres empresaris remarquen aquest aspecte: “Insistim molt sobre la qualitat, perquè volem oferir un producte d’alta gamma, però a vegades és difícil que els productes arribin amb els estàndards europeus” explica Joan Domínguez, gerent d’Hemispheri Sud, una ﬁrma catalana especialitzada en donar servei a professionals del sector de l’interiorisme i la decoració. Aquest és un dels principals problemes que afronta el seu negoci, que compta amb una oﬁcina tècnica al país i subcontracta la producció. Altres àmbits, en canvi, els resulten més senzills: “ens ha estat fàcil trobar persones ben formades, n’hi ha moltes i a vegades són

millors que els d’aquí en aspectes com la informàtica”, explica. Indonèsia és doncs un bon proveïdor per a segons quins tipus de productes, sempre que es faci un rigorós seguiment del seu procés de fabricació i entrega. “Els productes més demanats pels nostres clients catalans són joieria de plata, bijuteria, decoració, artesania, papereria d’empresa, moda, materials de construcció, pedra natural, mobles i productes plàstics”, diu Andreu, de Te Honu. Si parlem de macroeconomia indonèsia, en canvi, els sectors amb més força són el miner, que participa en gran mesura del percentatge anual del PIB gràcies a la riquesa del país en primeres matèries, i el de les manufactures, que emplea un percentatge elevat de la població. La pressió xinesa fa que Indonèsia s’estigui especialitzant

en productes més elaborats, amb disseny i de baix cost, que siguin assolibles per qualsevol petita i mitjana empresa europea. Aquest cost acostuma a ser més reduït si la negociació es fa des del mateix país i en el seu idioma, ja que els preus no són ﬁxos en la majoria de companyies i es valora molt el fet de parlar la llengua del local. Quan es fa el plantejament a la inversa, buscant mercat per anar a vendre, també es pot pensar en Indonèsia com un destí, sempre que els productes estiguin dirigits a un sector de la població amb poder adquisitiu, que en general està demostrant bona acceptació cap als països europeus. S’ha de tenir en compte, en aquest cas, que Indonèsia continua sent un país en vies de desenvolupament i encara ocupa el lloc 110 dels 177 que classiﬁca l’Índex de Desenvolupament Humà del PNUD.

QUANT COSTA ESTABLIR-SE A INDONÈSIA? La legislació indonèsia no permet tenir sucursals al país, tan sols oﬁcines de representació. Obrir-ne una costarà 740 euros per al registre de societats, 40 per a l’alta d’activitat i, en cas de què es necessiti traducció jurada, 8 euros per pàgina. Els costos seran els mateixos per constituir-hi una ﬁlial, a diferència que el registre de societats costarà uns 880 euros. D’altra banda, el registre de patents costa entre 10 i 50 euros, i el de marca, entre 38 i 50. (*) ICEX

DADES BÀSIQUES Superfície: 1.919.440 km2, repartits en un arxipèlag de 17.000 illes Població: 245.452.739 habitants Capital: Jakarta Moneda: rupia indonèsia Creixement del PIB: 5’4% PIB per càpita: 3.800 dòlars Atur: 12’5% Deute públic: 43’8 % del PIB Accés a la OMC: gener 1995 Importacions: 69.498 milions de dòlars Exportacions: 86.226 milions de dòlars Principals recursos naturals: petroli, estany, gas natural, fusta i níquel Font: CIA The World Fact Book, OMC, ICEX

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

12 de març Fòrum d’Empreses d’Automoció a Barcelona

Els participants del Fòrum d’Empreses d’Automoció el 12 de març podran debatre sobre temes clau del sector: els reptes per fer front als competidors, les tendències i les estratègies que hauran de ser posades en pràctica en el futur per potenciar la competitivitat internacional de les empreses catalanes. Les presentacions i debats aniran a càrrec de màxims representants de societats locals i estrangeres, per tal de fomentar l’intercanvi d’experiències durant la jornada. Per això, els presents podran conèixer la realitat internacional del sector i els canvis de les necessitats de la demanda. L’esdeveniment, organitzat pel COPCA i realitzat en el World Trade Center de Barcelona, serà complementat amb tallers de diferents segments del sector, amb grups de treball per a interessats en motor, carrosseria, habitacle interior i xassís.

Del 12 al 22 de març Missió comercial a Angola i Namíbia

La Cambra de Comerç de Barcelona organitza una missió multisectorial amb destinació a Namíbia i Angola, amb quatre principals objectius: analitzar les oportunitats econòmiques de les àrees de Windhoek i Luanda; establir relacions empresarials; fomentar les transaccions comercials de societats catalanes amb empreses dels dos països; i promoure la ciutat de Barcelona com a referència per a la realització de negocis. Angola és el quart exportador més gran de l’Àfrica Subsahariana, per darrere de Costa del Marﬁl, Nigèria i Sudàfrica, segons dades de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior. Namíbia, al seu torn, ofereix oportunitats de negoci a causa de les seves relacions comercials bastant estretes amb Sudàfrica, país amb el qual realitza molts negocis en diferents sectors econòmics en el marc de la Unió Duanera d’Àfrica del Sud (Sacu).

15 de març La defensa de l’empresa davant la competència deslleial Foment del Treball organitza aquesta nova jornada dels Debats Laborals amb un programa dedicat a les alternatives que disposen les empreses per defensar-se de la competència deslleial i de les accions d’antics treballadors, com els directius que han tingut accés a informacions de vital importància per a l’empresa. Els expositors analitzaran l’aplicació de la normativa en matèria de la competència d’alts càrrecs, directius i treballadors; les possibles accions en casos de competència deslleial; i la competència en la jurisdicció penal. L’encontre comptarà

a més amb una taula rodona amb la presentació d’aspectes pràctics sobre el tema.

22 de març X Jornada Euroecom eBSN Workshop a la UPC La venda de productes en línia i la visibilitat aconseguida amb la utilització d’una pàgina web són dos dels avantatges més buscats per les empreses que utilitzen Internet com a eina per a la internacionalització. Les possibilitats d’aquest mitjà, no obstant això, són més àmplies i tenen altres resultats. Això és el que es reforçarà durant la X Jornada Euroecom, realitzada juntament amb l’encontre de l’eBusiness Suport Network (eBSN), organitzada pel COPCA i que tindrà lloc en el campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En l’esdeveniment es discutiran les millors iniciatives i pràctiques aplicades per les empreses europees per facilitar l’ús d’Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb l’objectiu de potenciar la seva capacitat d’internacionalització. El programa inclou taules rodones sobre e-business, negoci electrònic, cercadors digitals i mercats digitals.

NOTÍCIES DE LA NTERNACIONALITZACIÓ Indo crea una unitat mundial de vendes La multinacional del sector òptic Indo potenciarà les vendes a l’exterior amb la posada en marxa d’una Unitat Mundial de Vendes, creada per gestionar la comercialització en altres països de tots els productes i serveis

de la companyia. La nova unitat distribuirà les seves futures accions per mercats, segons dos grups d’àrees del comerç global: Espanya, Europa i Àfrica i Amèrica, Àsia i Oceania. Els nou primers mesos de l’any passat, les vendes internacionals de la societat van ascendir a un 30% del volum total registrat en el període, amb els millors resultats obtinguts a Portugal, Itàlia, Turquia i França. Indo compta amb empreses pròpies instal·lades a França, Portugal, Alemanya, Marroc, Xile, Xina, EUA, Itàlia i Tailàndia. La Unitat Mundial de Vendes serà dirigida per Emilio Calabuig, que ocupava el càrrec de director de la Unitat de Negocis de Béns d’Equip des de 2002. L’ASCAMM inicia el major projecte europeu d’implants

L’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius (ASCAMM) va realitzar el febrer passat, en el seu centre tecnològic de Cerdanyola del Vallès (Barcelona), la reunió d’inici del projecte R+D Custom IMD, el programa europeu de major envergadura en el camp dels implants mèdics. La iniciativa obre per a les empreses participants les portes d’un mercat mundial calculat en 184.000 milions d’euros, on hi predominen les petites i mitjanes empreses d’alta tecnologia. Es calcula que els biomaterials i els dispositius mèdics implantables (IMD, en anglès) representen una quota entre

32.000 i 36.000 milions d’euros del sector global de tecnologia mèdica, amb una taxa anual de creixement del 12%. Els participants catalans del projecte són l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, les empreses Neos Surgery i PlastiaSite, el Centre de Diagnòstic per a la Imatge UDIAT (Corporació Parc Taulí) de Sabadell i el Centre Tecnològic de la Fundació ASCAMM. Nou portal per a empreses i professionals de la internacionalització Empreses i professionals de la internacionalització poden comptar amb una nova eina digital de referència per a l’intercanvi d’experiències i d’informació. El Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) i la Generalitat van presentar el mes passat l’Anella Internacional (http://www.anella.cat/), la nova plataforma en línia de col·laboració empresarial desenvolupada per potenciar la creació de xarxes de coneixement sobre sectors i la gestió empresarial. L’objectiu del projecte és donar un impuls renovat a la presència d’empreses catalanes a l’exterior. El portal oferirà notícies actualitzades sobre el comerç internacional i diferents sectors empresarials, una agenda de la internacionalització amb avenços dels principals esdeveniments d’interès, la gestió conjunta de processos, l’accés a serveis i aplicatius en línia, a més d’altres serveis. El nou portal comptarà també amb activitats de formació contínua en matèria de comerç exterior i classes de formació sobre el comerç internacional.

ESPECIAL: Franquícies / Tribuna - 35

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Especial Franquícies

Cap a la plena consolidació de la franquícia XAVIER VALLHONRAT, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE FRANQUICIADORS (AEF):

“Esperem forts creixements en la internacionalització de negocis espanyols” A punt d’arribar al miler de xarxes, el mercat de la franquícia viu un moment àlgid a Espanya. La facturació global de les ensenyes ja frega els 20.000 milions d’euros segons diverses fonts, xifra que creix amb una velocitat de creuer del 10%. Xavier Vallhonrat, president de l’AEF, comenta aquesta i altres dades.

“No crec que una regulació detallista i limitadora ajudi en absolut a la franquícia. El mercat va sempre per davant” “Un sector més consolidat portarà un increment de l’ocupació”

Xavier Vallhonrat, president de l’Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF) / Foto: cedida. AURELI VÁZQUEZ

Les dades sobre evolució de facturació de les franquícies espanyoles l’any 2006 varien segons la font, tot i que hi ha cert acord en parlar d’uns 20.000 milions de facturació. Quines dades maneja l’AEF al respecte? Les estadístiques porten el seu temps, tot i que la velocitat amb què apareixen algunes és realment sorprenent. L’AEF publicarà aquest mateix mes de març el tancament de la seva estadística corresponent a l’any 2006, després de 2 mesos d’un treball molt intens i profund. Puc anticipar que estarem al voltant

d’aquesta referència dels 20.000 milions de facturació. Algunes informes asseguren que l’any 2003 el nombre d’ensenyes va marcar una ﬁta, en superar el miler, i en els anys posteriors aquesta xifra va caure, tot i que als darrers anys torna a pujar. Com interpreta aquests alts i baixos? Puc assegurar-li que mai s’ha arribat a la xifra de 1.000 franquícies a Espanya. Les dades de l’AEF són més modestes i, per descomptat, molt més rigoroses. L’última dada oficial, de 2005, donava 712 ensenyes de franquícia en

el nostre país. Hi ha hagut un creixement continuat que es va iniciar a principis dels anys 90. Continuarà el ritme de creixement l’any 2007? Pot ser que el nombre d’ensenyes creixi lentament; en canvi, el nombre d’establiments franquiciadors i, per tant, la creació d’ocupació, creixerà més activament com a resultat de la consolidació d’un nombrós grup d’empreses franquiciadores. Un altre aspecte en el qual esperem forts creixements és el de la internacionalització de conceptes de negoci espanyols.

Quins són els sector emergents que triomfen al món de la franquícia? La franquícia només és un sistema de comercialització i, per això, els sectors més actius coincideixen amb aquells serveis o comerços que responen a les necessitats canviants d’una societat en perpètua evolució. Alguns experts pronostiquen un nou cicle de moderació coincidint amb la pujada dels tipus. Ha d’afectar aquesta pujada, o l’entorn econòmic en general, a la bona marxa dels establiments de franquícies? L’entorn econòmic general influeix, sense cap gènere de dubtes, en la franquícia, com ho fa en tot el moviment comercial i econòmic del mercat. Des d’un punt de vista legal, diria que està prou regulada la fórmula de la franquícia com per a poder operar en condicions de plena seguretat, tant per al franquiciat com per al franquiciador?

Sí. No crec que una regulació detallista i limitadora ajudi en absolut a la franquícia. El mercat va sempre per davant i és més ràpid que el legislador. Avui tenim un Registre de Franquiciadors en fase de perfeccionament i una normativa sobre la informació pre-contractual que és, des del meu punt de vista, suficient. L’Associació Espanyola de Franquiciadors ha posat en marxa un nou sistema de certiﬁcació de qualitat amb l’objectiu d’aportar més rigor al món de la franquícia. Contribuirà aquest sistema a millorar la imatge del sector? Sens dubte. La certificació de qualitat en la franquícia és el resultat d’una demanda dels propis franquiciadors, com ho demostra que en les 3 primeres setmanes s’hagin rebut més de 70 peticions de documentació per a procedir a la seva implantació en les empreses. Des de l’AEF, què aconsellen als franquiciats que s’incorporen a una cadena per garantir la màxima solvència i rigor en l’aplicació de les condicions correctes per a cada cas? Sobretot, que busquin la major informació possible. El Codi Deontològic de la Franquícia marca unes condicions mínimes que han de complir franquiciador i franquiciat: és important conèixer-les. D’altra banda, la certificació de qualitat, la veracitat de les dades del Registre i l’observació de franquiciats ja existents són elements a tenir en compte.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

36- ESPECIAL: Franquícies / Radiograﬁa del sector

Evolució dels establiments franquiciats a Espanya 80000 70000 60000 50000 40000 30000 20000 10000 0 Any

El Sector

Evolució de la facturació global 20000 15000 10000

52.346 (742)

58.321 (812)

63.751 (902)

68.775 (968)

2004

2005

2006

2007

5000 0 Any

13.990

15.017

16.058

17.584

19.585

2003

2004

2005

2006

2007

Entre Parèntesi, Nombre Total D’ensenyes.

Dades en milions d’euros.

FONT : SITUACIÓN ACTUAL DE LA FRANQUICIA EN ESPAÑA 2007. TORMO & ASOCIADOS.

L’ANY 2006, A ESPANYA ES VAN CREAR 244 NOVES XARXES DE FRANQUÍCIA, I EN TOTAL SUMEN JA PROP D’UN MILER, AMB UN RITME DE CREIXEMENT DEL 7,23%. EL SECTOR SERVEIS REPRESENTA UN 54% DE LES NOVES INCORPORACIONS.

Les franquícies tornen a tancar un any rodó i ja facturen 20.000 milions d’euros Un any més, el sector de la franquícia ha demostrat que gaudeix d’una salut envejable. Segons dades de la consultora Tormo & Asociados, la facturació global ja supera els 19.500 milions d’euros, amb una inversió acumulada de 6.537 milions. AURELI VÀZQUEZ

La fórmula de la franquícia segueix avançant en el seu camí cap a la plena consolidació. Ja són gairebé un miler les xarxes de franquiciats que operen a Espanya, un 7,2% més, segons les dades de Tormo & Asociados. Aquesta consultora xifra en 968 el nombre total d’ensenyes existents al conjunt de l’Estat, molt per sobre de les 742 de fa tres anys. Aquest creixement es deixa notar també en la xifra de facturació del sector, que hauria sumat 19.585 milions –un 11,4% més–, i en el nombre d’establiments, que fregarien els 69.000, és a dir, un 7,2% més que el darrer any. Les xifres de Tormo divergeixen dels informes de la consultora Barbadillo & Asociados, tot i que a gran trets els números són semblants.

Així, Barbadillo situa la facturació conjunta en 21.950 milions d’euros i parla de 980 ensenyes. La diferència més signiﬁcativa –al marge de la xifra de facturació– és que, segons les dades d’aquesta segona consultora, l’evolució de les xarxes franquiciadores no hauria crescut, sinó que hauria experimentat un retrocés del 8,4%.

El sector serveis, protagonista El creixement de les franquícies està arribant, indiscutiblement, de la mà del sector serveis, en el qual s’inclouen les firmes immobiliàries i les empreses de serveis ﬁnancers. També el subsector de l’estètica i la bellesa guanya protagonisme. Un 63% dels establiments de nova creació pertanyen al sector serveis, davant del 31% de retail i només un 6%

d’hosteleria. Aquests percentatges mostren un lleuger canvi de tendència en l’estructura del sector, en la qual l’hosteleria i el retailing perden pes, mentre els establiments de serveis guanyen protagonisme.

95.000 euros d’inversió La inversió mitjana que han de desembutxacar els establiments franquiciats es situa ara en 95.000 euros, un 4,4% per sobre dels 91.000 de l’any passat. Aquest increment respon, segons la consultora Tormo & Asociados, a la renovació i millora de la imatge dels establiments. De fet, un 73% de les ensenyes requereixen una inversió inferior als 120.000 euros. Fins i tot hi ha un 19% que exigeixen menys de 30.000 euros, i un 46% que no arriba als 60.000.

Un 73% de les ensenyes són de creació recent o estan en fase inicial 100 ensenyes consolidades De les gairebé mil xarxes franquiciadores que operen a Espanya, la gran majoria de les ensenyes són de creació recent o bé es troben en fase inicial: ﬁns a un 73% estan en aquesta situació, segons Tormo & Asociados. Poc més d’un centenar – 102– estarien totalment establertes i consolidades. Aquesta valoració respon al criteri de tenir una estructura directiva plenament consolidada, un elevat nombre d’unitats de negoci i, per últim, un creixement

CATALUNYA, SEGONA EN EL RÀNQUING ESTATAL Amb 237 xarxes i 13.990 establiments, Catalunya és la segona comunitat espanyola més important dins el sector de les franquícies, per darrere de Madrid. Al Principat, la facturació del conjunt de franquícies frega els 4.500 milions d’euros i la inversió suma 1.335 milions. Pel que fa a l’ocupació, les franquícies donen feina a 77.910 persones.

RÀNQUING ESTATAL PER VOLUM DE FACTURACIÓ Madrid Catalunya Andalusia València Galícia

4.465 3.997 2.829 2.089 1.007

Dades en milions d’euros.

Font: Situación actual de la Franquicia en España 2007. Tormo & Asociados. constant i sostingut en el temps des de l’inici de l’activitat. Pel que fa a la resta de franquiciats, un 7% estarien en fase emergent –és a dir, no són franquícies de nova creació

però el seu creixement encara és poc significatiu–, mentre que un 9,5% es trobaria en fase ascendent, amb creixement continuat i en plena expansió dins de l’Estat.

ESPECIAL: Franquícies / Radiograﬁa del sector - 37

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

OBERTURES DE CENTRES FRANQUICIATS

INVERSIÓ GLOBAL INVERSIÓ GLOBAL A PRINCIPIS D’ANY.

6000

8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 Any

5000 4000 3000 2000 1000 0 Any

2002

2003

2004

2005

2006

FONT: TORMO & ASOCIADOS

DADES EN MILIONS D’EUROS.

4.730

5.030

5.370

5.845

6.357

2002

2003

2004

2005

2006

FONT: TORMO & ASOCIADOS

CONÈIXER L’EVOLUCIÓ DE LES FRANQUÍCIES ARREU DEL MÓN POT SER UNA BONA MANERA D’AMPLIAR LA NOSTRA VISIÓ DE NEGOCI, D’AVANÇAR FUTURES TENDÈNCIES O FINS I TOT, PER QUÈ NO, DE COMENÇAR A PROSPECTAR MERCATS INTERESSANTS.

La fórmula de la franquícia marca a tot el món una tendència cap a la consolidació Amb el mercat nordamericà com a primer referent, el sistema de la franquícia triomfa arreu del món amb negocis que reﬂecteixen les inquietuds de cada país. Sis estats freguen ja el miler de xarxes, i un d’ells és Espanya. Aquests són alguns exemples.

Xina i Japó Malgrat ser el mercat franquiciador amb més ensenyes de tot el món –més de 2.000– la fac-

La franquícia ha tingut un èxit inusual a Sudàfrica, un país que ja compta amb gairebé 500 xarxes franquiciadores que, en conjunt, facturen 14.000 milions d’euros. La fórmula de la franquícia ha ajudat el govern local a desenvolupar nous negocis i estimular així la creació d’ocupació, el que contribueix a combatre la pobresa. Els sectors que destaquen són el menjar ràpid, els serveis relacionats amb l’automòbil, la cosmètica, els serveis de la llar i les immobiliàries, entre d’altres. EL MERCAT MUNDIAL DE LA FRANQUÍCIA (VOLUM GLOBAL DE FACTURACIÓ) DADES EN MILIONS D’EUROS. ENTRE PARÈNTESI, EL NOMBRE D’ENSENYES QUE HI OPEREN,

67.000 (960)

43.000 (929)

28.000 (880)

21.900 (498)

19.687 (766)

19.585 (968)

15.300 (750)

15.000 (759)

14.800 (971)

13.963 (470)

França

Alemanya

Holanda

Itàlia

Espanya

Mèxic

Regne Unit

Brasil

Sudàfrica

70.200 (2.100)

50000

Austràlia

100000

126.331 (1.088)

150000

Xina

200000 153.000 (1.500)

Els Estats Units són el primer país del món per volum de facturació en el mercat de franquícies, amb una xifra conjunta de 153.000 milions, corresponents a 1.500 ensenyes. Malgrat l’espectacularitat de la dada, val la pena observar que aquesta xifra equival, en termes proporcionals, a la d’Espanya o França. Això sí, si utilitzem la mitjana de facturació per ensenya com a eina de comparació, la nordamericana és clarament superior: 102 milions per firma en el cas d’Estats Units, per només 20 en el cas d’Espanya. A banda dels números, el mercat estadounidenc de la franquícia es caracteritza per un creixement continuat dels serveis de neteja i manteniment, serveis per a nens i d’assistència a la salut; assessoria en comptabilitat i serveis per al medi ambient i les telecomunicacions, segons el Butlletí Internacional de Tormo & Asociados.

Japó

Estats Units

EL CAS DE SUDÀFRICA

Estats Units

AURELI VÁZQUEZ

FONT: TORMO & ASOCIADOS

turació acumulada per les franquícies xineses és clarament més baixa que la dels Estats Units: 70.200 milions d’euros. Menjar ràpid, moda i productes i serveis per a nens triomfen al gegant asiàtic, tot i que l’expansió a Xina té un alt preu: el Govern xinès obliga a obrir almenys dos establiments pilots durant un any abans de poder oferta una franquícia al mercat. Pel que fa al Japó, el mercat de la franquícia es troba molt estabilit-

zat, en part gràcies al bon moment econòmic que passa el país. Alimentació i moda són dos dels sectors en auge.

França Moda, restauració i perruqueries són els tres negocis que gaudeixen de més èxit a França, que és el país europeu més avançat en franquícies i un dels que més facturen en tot el món. La moda representa un 25% de la facturació; l’hosteleria i restauració s’emporta

Amb més de 30.000 restaurants en 119 països (a la foto, Hongria), McDonald’s és el líder mundial en franquícies de menjar ràpid. / Foto: cedida.

un 10,8% del total de les vendes, i en tercer lloc cal esmentar els negocis de perruqueria, que representen un 9,4%. Val a dir que el negoci dels bars i tapes funciona cada cop millor, en bona part per influència del territori espanyol.

Regne Unit Serveis comercials i immobiliaris protagonitzen l’activitat del sistema de franquícies britànic, amb un pes del 44% sobre el conjunt del sector. Com a Espanya, la dècada dels noranta va marcar el ‘boom’ de la franquícia, que en

deu anys ha vist com es duplicava el nombre d’ensenyes ﬁns arribar a les 759 actuals.

Brasil El mercat brasiler de la franquícia és semblant a l’espanyol, si més no pel que fa a les xifres. Hi operen un total de 971 ensenyes –968 a Espanya– que facturen poc menys de 15.000 milions d’euros. Els sectors d’activitat que tenen més èxit són el de calçats i accessoris, el vestuari, la informàtica i l’electrònica, l’esport, la bellesa i l’oci. També creix el mercat del menjar ràpid.

Mèxic Amb 750 ensenyes i més de 15.000 milions d’euros de facturació, el mercat mexicà de la franquícia creix a un ritme prou bo: els experts parlen de gairebé un 20% per als propers anys. Els professionals del sector consideren que el mercat és prou madur per a invertir, i d’altra banda el fet de compartir idioma sempre pot ser una ajuda interessant. Pel que fa als negocis més exitosos, les oportunitats se centren en conceptes de baixa inversió, agricultura i serveis professionals.

38- ESPECIAL: Franquícies / El DAFO

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DEBILITATS

Tres de cada quatre franquícies espanyoles s’acaben de crear o estan encara en la fase inicial del negoci GRAU DE MADURESA DE LES FRANQUÍCIES 102 (10,5%) 92 (9,5%)

234 (24,1%)

92 (9,5%)

Nova creació 234

(24,1%)

Fase inicial

(48,8%)

Emergents 473 (48,8%)

473

67 (6,9%)

Ascendents

92 (9,5%)

Establertes

102 (10,5%)

Total

968

De les 986 xarxes existents, 234 són de nova creació, i n’hi ha 473 que es troben encara en la fase inicial

FONT : TORMO & ASOCIADOS

L’any 2006 es van crear a Espanya 234 noves xarxes de franquiciats, però també se’n van dissoldre 178. Aquesta dada té dues lectures: per una banda, està clar que el saldo resultant és positiu –dit d’una altra manera: al llarg de l’any es creen més franquícies de les que es destrueixen–. Ara bé, hi ha una segona lectura sens dubte menys optimista: el fet que desapareguin gairebé 200 ensenyes

sobre un total d’un miler és un percentatge molt elevat, potser massa. Considerant aquesta dada, la pregunta és: representa això un risc per al conjunt del sector franquiciador? Les dades de la consultora Tormo & Asociados suggereixen que la resposta a la pregunta anterior és ‘sí’. Tot i que l’evolució del nombre d’ensenyes és, com ja s’ha comentat, positiva, el cert és que un 73% de les firmes

El preu del lloguer en zones cèntriques comença a ser un llast per a la rendibilitat dels franquiciats que actualment operen al mercat s’acaben de crear o bé porten encara molt poc temps com per parlar de consolidació. Així, per exemple, de les 968 xarxes existents al conjunt de l’Estat, 234 –un 24%– són de nova

creació. I el que és més important: hi ha altres 473 franquícies –un 49%–que es troben encara en la fase inicial. Aquestes dades configuren un escenari de fragilitat davant de possibles circumstàncies adverses, sobretot si tenim en compte que determinats sectors podrien estar esgotant el seu potencial de creixement (veure apartat Amenaces).

Trobar un local: una ‘missió impossible’ Més enllà de la qüestió global de la maduresa de les ensenyes, hi ha un altre aspecte puntual que comença a presentar-se com un autèntic mal de cap per als franquiciadors: el preu dels locals comercials, que converteix en inaccessibles alguns dels principals carrers. Com que alguns negocis poden exigir, per principi,

estar ubicats en una zona cèntrica, el preu es converteix, a la pràctica, en una qüestió d’estretament de marges. Cada cop hi ha més despesa fixa destinada al pagament del lloguer i, en conseqüència, també hi ha menys rendibilitat per al franquiciat. Aquesta dificultat comença a ser preocupant a ciutats com Barcelona i Madrid, on el preu del metre quadrat assoleix xifres esfereïdores. Els extrems són el carrer Preciados de la capital estatal, on el preu anual de llogar un metre quadrat és de 2.580 euros, i el carrer Portal de l’Àngel de Barcelona, on el preu és de 2.160 euros. Això vol dir que, per a un local de 100 metres quadrats, el lloguer mensual als carrers esmentats seria de 21.500 i 18.000 euros, respectivament.

FORTALESES

Els franquiciadors aposten per adoptar sistemes de qualitat com a eina per a la transmissió de conﬁança “Cada cop és més gran l’aposta per la qualitat dins del sistema de la franquícia”. Aquesta és una de les conclusions que la consultora Tormo & Asociados formula al seu informe Situación actual de la Franquicia en España 2007. Amb aquesta afirmació, la consultora es

refereix a l’interès dels franquiciadors per obtenir certiﬁcacions de qualitat, així com a l’aprovació del Reial Decret 419/2006, de 7 d’abril, mitjançant el qual es potencia el Registre de Franquiciadors. Tal com reflexiona la pròpia norma a l’exposició de motius, “la franquícia competeix

almenys en dos mercats: un, el dels candidats a franquiciats; i un altre, que és el dels consumidors”. Aquesta duplicitat de mercats és la que justifica aquest Reial Decret, tal com es fa palès al mateix text: “el principal mecanisme d’informació al mercat –assegura– és el Registre de franqui-

ciadors, el qual s’ha configurat fins a la data bàsicament com un instrument censal. Amb el nou contingut de les dades que es recullen al Registre, aquest es pot entendre com un autèntic criteri vàlid per a aquelles empreses que realment compleixen amb els requisits més exigents per a ser considerades franquiciadors (...) davant de les que no ho són”. Es tracta, en definitiva, d’una eina a l’abast del franquiciat per tal que pugui tenir una informació solvent i fora de dubte, incrementant així la seguretat jurídica al sector.

Certiﬁcació de qualitat de l’AEF

Els locals de tapes van facturar 290 milions d’euros l’any 2006. A la imatge, local de la cadena Lizarran. / Cedida

Coincidint amb l’aprovació d’aquest Reial Decret, l’Associació Espanyola de Franquiciadors ha posat en marxa el Sistema de Certificació de Qualitat, elaborat en col·laboració amb

els principals agents del mercat. Mitjançant aquest control –que és compatible amb altres sistemes com la ISO 9001–, s’estableixen una sèrie de requisits per al franquiciador. Entre les obligacions del franquiciador es troben: demostrar que es posseeix el títol de propietat de la franquícia, aportar documentació sobre l’explotació de la marca, posseir el negoci que és objecte de la franquícia, disposar d’un know how establert i transmissible, tenir un sistema formatiu i assistència tècnica, poder provar l’èxit del negoci que es vol franquiciar i estar inscrit en el Registre de Franquiciadors esmentat anteriorment. L’AEF, com a impulsora d’aquest certiﬁcat, conﬁa en aconseguir que, durant els propers tres anys, el 40% de les cadenes disposin d’aquest reconeixement.

El DAFO / ESPECIAL: Franquícies - 39

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

AMENACES

Les constants pujades dels tipus d’interès a la zona euro, principal escull per a la inversió dels emprenedors Ha d’afectar la pujada dels tipus d’interès a la creació de noves xarxes de franquícia, o a la incorporació de nous franquiciats a una determinada ensenya? En principi, totes les fonts consultades per Món empresarial coincideixen en què un escenari de pujada dels tipus no hauria de ser un impediment greu per al sector. Ara bé, els mateixos professionals consultats reconeixen que els tipus tenen l’efecte d’incentivar les inversions quan baixen, de la mateixa manera que poden ‘refredar’ les iniciatives empresarials quan pugen. Al llarg del darrer any, els tipus d’interès a la zona euro han passat del 2,25% al 3,5%, i tot apunta a què aquesta no serà la cota màxima marcada pel Banc Central Europeu. El propi Jean Claude Trichet ja va advertir fa poques setma-

nes que caldria una intensa vigilància per a evitar la inflació, alhora que qualificava com a “molt baixos” els tipus actuals de l’eurozona... Tot plegat podria configurar un nou escenari poc propici per a la inversió, que no convidaria a endeutar-se... i molt menys al risc.

A l’ombra del ‘boom’ immobiliari Un altre dels esculls que amenacen la ‘navegació’ del sector és la creixent presència del sector immobiliari al món de les franquícies, evidenciant així que els franquiciats són, al cap i a la ﬁ, un reflex dels interessos mercantils de cada moment. Durant l’any 2006, el sector financer i les agències immobiliàries –íntimament relacionats per la necessitat de finançament que es pressuposa– van encapçalar

el rànquing de la creació de franquícies per sectors. Tant és així que, de les 58 xarxes franquiciadores que operen actualment al sector de les agències immobiliàries a l’Estat espanyol, 22 són de recent creació. El mateix passa a les entitats relacionades amb serveis ﬁnancers: de les 53 ensenyes que hi operen a Espanya, 26 s’acaben de constituir.

Jean Claude Trichet, president del Banc Central Europeu. / Foto: BCE.

PRINCIPALS ACTIVITATS DINS EL SECTOR SERVEIS Sector

Viatges Agències immobiliàries Serveis ﬁnancers Videoclubs Transport Servei automòbils

facturació (milions d’euros)

xarxes

2.094,7 889,5 755,1 735,9 506,1 430,9

30 58 53 12 12 29

Font: Situación actual de la Franquicia en España 2007. Tormo & Asociados.

OPORTUNITATS

Les incerteses derivades de l’entorn econòmic... o com convertir una amenaça en la millor oportunitat A l ’ a p a r t a t d ’A m e n a c e s d’aquest DAFO sectorial ha quedat palesa la incertesa que suposa treballar en un marc de pujada de tipus. Alhora, hem constatat també l’elevadíssim preu que cal pagar per a llogar un local comercial, amb tot el que això comporta per al franquiciat. En resum, la situació del potencial inversor no és la més idònia. Precisament per aquest context econòmic, els franquiciadors han de saber convertir aquesta amenaça en una oportunitat. Com més gran és el risc, major és també la necessitat de buscar un aliat que pugui recolzar els emprenedors en un eventual moment de crisi o dificultat econòmica. Així doncs, si un emprenedor està disposat a llançar-se a l’aventura empresarial, quina millor manera de fer-ho que de la mà d’un soci estratègic que aporti marca i know how?

Així ho expressava molt gràﬁcament un rotatitu econòmic madrileny: “Les autoritats monetàries europees mantenen oberta l’aixeta de la pujada de tipus en 2007, i el metre quadrat barat de superfície comercial es va extingir fa anys –afirmava l’articulista–. Ambdós són ingredients perquè l’empresari pugui franquiciar el seu negoci i es llanci a la captació de socis que corrin amb les despeses d’expansió”. Serà, al capdavall, una ocasió que requerirà d’habilitat comunicativa per part dels franquiciadors.

tes per l’informe sobre la franquícia de Tormo & Asociados és que “com a conseqüència de la maduresa que el sector va assolint al nostre país, cada vegada és més gran la capacitat de les ensenyes de sortir

a l’exterior amb garanties i, d’aquesta forma, comprovar la viabilitat del seu negoci i adaptar-se a factors, en molts casos, diferents i ratiﬁcar un èxit ja demostrat en el nostre país”.

La mateixa consultora recorda que “e l més important és tenir un concepte degudament provat, un producte exportable i una estratègia empresarial ben deﬁnida per a fer front a aquest nou repte”.

La internacionalització, assignatura pendent La internacionalització dels negocis segueix sent –també al món de la franquícia– una de les assignatures pendents. Es tracta, doncs, d’una gran oportunitat que cal aproﬁtar. Una de les conclusions extre-

La franquícia Midas, de reparació de vehicles sense cita prèvia, va néixer als EUA fa 50 anys i ja és present a tot el món. / Cedida.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

40- ESPECIAL: Franquícies/ Àgora

MARÍA DOLORES SEVILLANO, DIRECTORA DE CONSULTORIA DE TORMO & ASOCIADOS

FRANCISCO SOSA, DIRECTOR DE RELACIONS EXTERNES D’MRW

JOSÉ GONZÁLEZ, DIRECTOR DE FRANQUÍCIES DEL GRUP TECNOCASA

“La sortida a l’exterior és el gran repte pendent de la franquícia espanyola”

“Més enllà de la facturació, el sector està en un moment de maduresa”

“La franquícia a Espanya encara té un llarg camí per recórrer”

La directora de Consultoria de Tormo & Asociados, María Dolores Sevillano, assegura que “ens trobem en un moment de gran maduresa del sistema a Espanya, amb una franquícia plenament consolidada”. De cara als propers anys, però, la internacionalització representa un punt d’inﬂexió que cal tenir en compte: “la sortida a l’exterior és el gran repte pendent de la franquícia espanyola”, valora. De fet, malgrat s’han produït sortides importants de franquiciadors espanyols, per a Sevillano “el nombre d’aquests és encara molt reduït”. D’altra banda, l’èxit depèn invariablement de la qualitat dels franquiciadors, per això “s’ha de sumar, a més, una aposta deﬁnitiva pel Segell de Qualitat de la Franquícia”. Respecte les passes que seguirà el sector, la representant de Tormo & Asociados defensa que “el gran creixement de les xarxes de franquícies ja s’ha produït i, tot i que s’espera que s’incorporin noves cadenes, el creixement serà molt inferior”. Per últim, destaca que la normativa vigent al sector “és similar a la de la resta de països europeus”, tot i que el sector necessita “l’aprovació de normes dirigides als sistemes de qualitat”.

Per al director de Relacions Externes d’MRW, Francisco Sosa, “més enllà de la facturació de les empreses, el sector està en un moment de maduresa”. Sosa destaca que el mercat ja ha assolit un determinat grau d’autorregulació “degut a una professionalització cada vegada més gran”, a falta encara d’una legislació europea “més especíﬁca”. Sosa valora com a clau “un millor coneixement del concepte franquícia per part de la societat”. En aquest nivell, la formació i la innovació són, per a Sosa, els reptes que d’ara en endavant han de caracteritzar al sistema. La incorporació de les noves tecnologies als seus processos operatius també “marcarà la diferència entre les xarxes exitoses i les que podrien fracassar”. En general, el representant d’MRW es mostra optimista: “l’economia espanyola viu un moment dolç, i això es reﬂecteix en un sistema de franquícies on gairebé hi caben tots els negocis”. Sosa conclou que “l’aparició de nous conceptes de franquícia és el reflex del panorama general de negocis”, i afegeix: “els tipus d’interès no són determinants més que altres perquè “afecten a tothom per igual i no són un valor diferencial”.

José González, director de franquícies del grup Tecnocasa, es mostra optimista davant les diferents teories sobre l’evolució del sector, tot i que assegura que “encara ens trobem en un mercat menys madur que el de la resta de països europeus”. El fet que hi hagi sectors molt joves amb xarxes que han nascut en els últims anys reﬂecteix, segons ell, que “la franquícia a Espanya encara té un llarg camí per a recórrer”. El directiu del grup immobiliari reconeix també que el principal repte al qual s’ha d’enfrontar el sector ara és la seva professionalització: “l’èxit del negoci es mesurarà segons la capacitat de les empreses per anticipar-se a les necessitats del franquiciats i clients”, valora. González destaca, a més, la internacionalització del negoci com a “repte que han d’afrontar tots aquells mercats que ja estan saturats”. En general, però, si l’evolució d’una franquícia depèn del mercat on opera, avui “l’entorn econòmic és favorable”. Segons José González, “malgrat que els tipus d’interés sí afecten la capacitat d’endeutament de qualsevol emprenedor, si es manté als nivells actuals no ha de repercutir a l’obertura de més franquícies”.

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Àgora / ESPECIAL: Franquícies -41

CARLOS RUIZ DIRECTOR DE MARKETING DE CLÍNIQUES VITAL DENT

EMILIANO BERMÚDEZ, DIRECTOR D’EXPANSIÓ DE DON PISO

MARIANO ALONSO PRIETO, DIRECTOR GENERAL DE MUNDOFRANQUICIA

“El repte és conscienciar la societat de la qualitat i serietat del sector”

“A la Xina i l’Índia ja s’està treballant per a regular el sector de la franquícia”

“La franquícia suporta bé els moviments recessius de l’economia”

El director de Màrqueting de Clíniques Vital Dent, Carlos Ruiz, considera que el sector “es troba en una nova fase de llançament”. Després d’una fase de “conceptualització”, Ruiz considera que, actualment, el repte de la franquícia és “conscienciar i convèncer els clients i la societat en general que el sector té garantits tots els processos que tenen a veure amb la qualitat i la serietat”. El director de marketing de la cadena de clíniques de salut dental opina que l’entorn econòmic “és favorable, ja que la seguretat que transmet el sector avui dia propicia l’aparició de projectes viables”. Respecte les noves cadenes de franquícies, Ruiz assegura que “sempre és conjuntural ﬁns que s’arriba a un procés lògic i únic de qualitat on només resten els més professionals”. Un altre aspecte a tenir en compte són les limitacions de la regulació legal. En opinió del directiu, “encara hi ha alguns aspectes per millorar”. Amb el rerefons legislatiu dels EUA com a model, Ruiz defensa que “en un futur s’han d’adaptar diverses lleis actuals”. L’empresa es dirigirà durant aquest any a l’expansió internacional per a “consolidar-se com a líder del sector”.

A banda de la consolidació de les principals centrals franquiciadores dels sectors més madurs com hosteleria i moda, el director d’expansió de Don Piso afirma que “ens trobem dins un creixement espectacular del format de franquícies de serveis, en particular de les franquícies de serveis financers, centres de bellesa i fitness”. Emiliano Bermúdez considera que “al marge de l’estabilització del volum global de facturació del sector”, el sistema ha de passar per la certificació de qualitat i la projecció internacional. En aquest sentit, el director d’expansió de la immobiliària apunta cap a la nova Europa dels 27 i el mercat xinès i indi, “on ja s’està treballant per a regular el sector de la franquícia”. Sengons Bermúdez, malgrat que la situació actual no és de les més propícies, en referència als tipus d’interès, “és el moment en què el valor afegit dels serveis de la franquícia ha de permetre consolidar-nos com a líders i desmarcar-nos d’una competència, en moltes ocasions, poc professionalitzada”. Per a ell, la cobertura legal no és encara suficient: “queda molt per a donar protecció jurídica als franquiciadors davant les faltes dels franquiciats i viceversa”.

Des d’un punt de vista global, el director general de Mundofranquicia afirma contundent que “la franquícia a Espanya continua en la seva línia ascendent i de progressiva qualificació”. Mariano Alonso Prieto detecta diferents objectius prioritaris per a afrontar en un futur, on destaca “la disposició d’una normativa específica de franquícia per a regular el sector en aspectes de creació, relació i operativitat”. L’evolució del Registre de Franquiciadors es planteja també com una eina imprescindible “per a mostrar amb exactitud la composició i situació del sector”. Segons Prieto, l’entorn econòmic actual “anima encara més a l’obertura de negocis franquiciats”. De fet, afirma que “la franquícia suporta bé els moviments recessius de l’economia, i el fet que puguem trobar-nos a prop d’una, potencia la franquícia com a forma d’auto-ocupació”. Respecte l’increment de les franquícies immobiliàries i financeres, Prieto destaca que això reflecteix un canvi de “tendència del perfil del franquiciat, més qualificat i coneixedor de tècniques de gestió empresarial amb uns perfils més directius”. Per últim, assegura que és necessari clarificar les normes reguladores del sector però “no per a regular més, sinó millor”.

Dijous 24 de maig

II CONGRÉS CATALÀ DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ Barcelona 24 i 25 de maig de 2007

IESE Business School (Av. Pearson, 21) Per a més informació: www.accid.cat pots realitzar la inscripció per la web. Balmes 132, despatx 607 08008 Barcelona tel.935421479 e-mail: congres@accid.org Suports institucionals

Empreses i entitats patrocinadores

Empreses i entitats col.laboradores

Media Partner

- Conferència inaugural. Ponent: Rafael Villaseca (Conseller delegat de Gas Natural) - Conferències simultànies 1. El control de gestió vist des de les escoles de negocis 2. Fiscalitat Ponent: Antoni Durán-Sindreu (Director General de Durán-Sindreu Associats) 3. Comptabilitat Pública Ponent: Marko Mrsnik (Economista de la Direcció General d’Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió Europea) - Sessions de treball simultànies I (9 sessions) - Assemblea anual de l’ACCID - Sopar i IV Lliurament dels Premis de Reconeixement ACCID

Divendres 25 de maig - Sessions de treball simultànies II (10 sessions) - Sessions de treball simultànies III (10 sessions) - Conferències simultànies 1. Història de la Comptabilitat Ponent: Jorge Tua (President d’ASEPUC) 2. Empresa Ponent: Joan Font (President de Bonpreu) 3. Control de gestió Ponents: • Pau Blasi (Manager Spain Horváth & Partners) • Adam Pasternak (Director Controlling de Producció de SEAT) - Sessió de cloenda Assistiran: • José Ramón González (President de l’ICAC) • Ferran Termes (President de l’ACCID) • Jorge Tua (President d’ASEPUC) • Philip Turnbull (AIA’s Chief Executive) - Conferència plenària: Sistemes de control en empreses en creixement Ponent: Antoni Dávila (IESE) - IV Lliurament dels Ajuts de Recerca ACCID - Cloenda

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Formació directiva ENTREVISTA A JOAN-FRANCESC PONT, DIRECTOR GENERAL DE L’IL3

“En els darrers temps les empreses estan redescobrint la universitat” El curs passat l’IL3-Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona iniciava la seva activitat. Prop de 26.000 alumnes van passar per les seves aules, ja sigui de forma presencial o a distància. En aquests moments, l’IL3 ofereix uns 500 programes adreçats tant a professionals com a empreses i organitzacions. ÀGATA SERRA

L’IL3 és resultat de la integració de dues entitats de la Universitat de Barcelona especialitzades en formació contínua: Les Heures – Fundació Bosch i Gimpera, dedicada a la formació presencial, i UB Virtual, dedicada a la formació a distància. Quina és l’acceptació de la nova marca després de més d’un any en funcionament? De fet, la nostra primera marca i de referència és Universitat de Barcelona i, afortunadament, aquesta està excepcionalment ben posicionada, la qual cosa ens permet gaudir del seu prestigi. La nova marca que hem generat, l’IL3, el que fa és identificar, en el si del gran món que és la UB, la formació contínua i això amb el temps que requereixen aquestes coses, s’està produint, el públic ens comença a conèixer. Quin és el perfil de l’alumne de l’IL3? D’una banda, tenim alumnes que han finalitzat els seus estudis universitaris amb data molt recent i volen un complement de formació que els faciliti la transició de la universitat al món del treball. Per tant, cerquen la dimensió pràctica del que han après, o bé el complement pràctic com una rectificació d’allò que han après, que seria el cas de l’enginyer que fa un màster en direcció. D’altra banda, tenim un públic, que és el més propi de la formació contínua, que situem en la franja entre els 30 i els 45 anys i que després d’un temps d’experiència laboral torna a dedicar un cert període de la seva vida a formació, i això pot fer-ho a temps complet o a temps parcial compaginantho amb la seva feina habitual o fent un pacte amb la seva empresa. En quines àrees de coneixement hi ha una major demanda? En el nostre cas, les actuals grans àrees de demanda són empresa i dret, i salut en el

El director general a les instal·lacions de l’IL3. / POL CUCALA

sentit més ampli, des d’especialitats mèdiques fins a tècniques de disminució de dependència o atenció farmacèutica. Des de l’IL3 ofereixen solucions específiques per a institucions o empreses? De fet, una de les nostres àrees en expansió és la de la formació a mida que està creixent de manera molt notòria. Grups empresarials importants ens estan confiant la seva formació. que pot implicar des de la transformació dels seus materials clàssics de formació en materials adequats per la formació on line , on tenim un departament de producció pròpia altament especialitzat, fins a la realització de la formació a mida presencial més clàssica. En aquests moments, la nostra àrea de creixement més important és la formació corporativa. A part oferim formació on line a mida amb o sense components de semipresencialitat. Quins són els sectors més predisposats a formar-se? El sector financer i bancari, que requereix alts nivells d’actualització i, a més, està demostrant que té afany de formació. També el sector de l’ensenyament primari i

“La formació a mida està creixent de manera molt notòria” “El sectors amb més demandes són el ﬁnancer, el de l’ensenyament i el de salut” secundari, especialment en tot allò que fa referència a assolir habilitats directives per portar centres docents. I el sector de la salut, on tant en metges com en infermeres es produeix un desig permanent d’actualització al llarg de la seva vida professional. Com aconsegueix l’IL3, en els seus programes, el vincle necessari amb l’empresa? De diverses maneres, però una molt important és l’existència de consells assessors per cadascuna de les àrees d’activitat, constituïts per acadèmics de la UB i per representants d’empreses que, en molts casos, són demandants dels nostres serveis. Creu que els professionals aposten cada cop més per la formació?

La formació contínua sempre ha estat un imperatiu del món empresarial, però sovint abandonada per la simple complexitat de la vida que fa difícil aturar-se un moment. Però, en els darrers 15 anys, s’ha produït un canvi absolut de mentalitat i els professionals veuen la necessitat de posar-se al dia, rebre uns coneixements o, simplement, de trobar un espai on discutir amb altres col·legues sobre les seves experiències. En aquest sentit, els nostres programes de formació contínua permeten crear aquesta atmosfera de diàleg i de trobada, on potser és igual d’important el que dirà el professor o el conferenciant, que el que diran els estudiants. Fins a quin punt creu que les empreses són conscients del que els pot aportar la universitat? Les empreses estan redescobrint la universitat. Fins fa poc els directius empresarials encara la recordaven tal com l’havien viscuda i, lògicament, els resultava difícil pensar que pogués tenir la flexibilitat i la dedicació suficient per ajudar a l’actualització dels coneixements. És, per això, que la universitat ha fet un esforç molt important en els darrers anys per canviar aquesta imatge i demostrar l’extraordinària proximitat que els sectors més dinàmics de la universitat tenen amb la realitat. Paral·lelament, s’ha convertit en un lloc on col·laboren acadèmics clàssics amb professionals en exercici. Des d’un principi, l’IL3 ha manifestat que un dels seus principals eixos és la internacionalització. Com afronten aquest repte? En primer lloc, som una institució universitària que porta la seva denominació en anglès, castellà i català, i això ja és un missatge clar a la societat que la nostra dimensió local és Catalunya,

però la nostra projecció és internacional. D’altra banda, no volem ser una institució tancada en el seu professorat sinó oberta a què molta gent d’altres centres, empreses i països que tinguin coses a ensenyar, ho puguin fer a l’IL3. Des d’aquesta perspectiva hem plantejat no una línia de competició agressiva contra les altres universitats, sinó d’oferta a treballar conjuntament. I, finalment, som una universitat preparada per rebre estudiants d’altres països amb un servei d’atenció especíﬁc per fer-los la vida més fàcil. Quins altres reptes més immediats té l’IL3? L’IL3 vol en primer lloc ser entès per la resta de la UB com un vehicle per navegar tots en comú. Per nosaltres aquest procés de descobriment i estimació per part de la UB d’aquesta institució nova, és enormement important. D’altra banda, volem aconseguir ser valorats per la societat, per les empreses i pels estudiants per la qualitat dels nostres serveis i per l’atmosfera de llibertat de la nostra tradició acadèmica. Aquest ja és un repte que anem aconseguint a poc a poc. A què respon la ubicació de l’IL3 al modern districte del 22@? És una decisió estratègica de la UB de situar-se en la part de Barcelona de més creixement i més potencial en aquest moment. D’una banda ens sentim acompanyats dels altres centres d’educació superior presents en el districte, i d’altra banda ens sentim còmplices del conjunt de l’entramat empresarial del 22@. A més, hem aconseguit que la Universitat de Barcelona no només estigués present en les seves ubicacions tradicionals sinó que també ho estigués en l’últim barri nascut de l’iniciativa conjunta privada i pública.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL I LA FORMACIÓ

Gestionar la innovació per sobreviure Els processos de recerca i desenvolupament s’estan incorporant amb diﬁcultat a l’empresa catalana i en molts casos s’oblida que els directius han d’aprendre a gestionar aquesta innovació que no acaba d’arribar.

L’Administració intenta estimular les empreses a què es llancin a incorporar R+D+i

GLÒRIA VALLÈS

En un moment global, en què els competidors ja no són tan sols a la mateixa ciutat i les noves tecnologies estan a l’abast de moltes empreses, la competitivitat empresarial està molt vinculada a la innovació, tant en els processos de gestió, com en les aplicacions tecnològiques o els projectes concrets que es duguin a terme. L’Administració fa esforços, amb més o menys encert, per estimular les empreses a què es llancin a incorporar R+D+i en la seva infraestructura. Premis com els de la Generalitat de Catalunya a la Innovació són una mostra d’aquesta voluntat política, però no n’hi ha prou en voler-ho, els directius de les empreses ne-

No totes les empreses que fan R+D, la gestionen adequadament. / ARXIU

cessiten eines per saber-ho fer. Entre aquestes eines s’hi troba la formació per a la gestió de la innovació. És un nou concepte del qual se’n parla molt últimament,

però que necessita unes quantes empentes per donar-se a conèixer com el que realment és. El Center for Creative Leathership, una institució americana de prestigi dedicada al lideratge empre-

sarial, ha establert cinc principis que resulten essencials en un procés d’innovació, i que qualsevol directiu haurà de tenir en compte a l’hora de dur a terme processos d’innovació, ja sigui tecnològica com estratègica, a la seva companyia: la innovació comença quan les persones converteixen els problemes en idees; la innovació necessita d’un sistema, normalment ideat pel líder; la passió n’és la gasolina i el

dolor l’ingredient secret; la colocalització, entesa com la proximitat que genera conﬁança entre les persones, motiva els canvis; i ﬁnalment, en la innovació les diferències han de ser valorades. Tenint en compte aquesta declaració teòrica i global, i si es fa una ullada al panorama empresarial català, la manca de processos innovadors i de la sistematització dels que existeixen és el primer que es constata. “El nivell de coneixement de gestió de la innovació a Catalunya encara és baix. No totes les empreses fan R+D i, de les que en fan, no totes la gestionen adequadament”, explica Xavier López Lujam, director general del Centre Tecnològic ASCAMM, un

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Cal fer una bona vigilància tecnològica sobre allò que s’està fent Cal buscar la manera que la innovació s’impregni a tota la cultura empresarial

La competitivitat està molt vinculada a la innovació. / ARXIU

dels principals centres tecnològics d’Espanya en l’àmbit industrial. “Normalment l’empresa llança un projecte d’R+D però ho fa com una activitat aïllada, però perquè això es tradueixi en una millora de la competitivitat, s’ha de saber gestionar”, explica. Fer una bona gestió, segons ell mateix, implica també fer una bona vigilància tecnolò-

gica sobre allò que s’està fent en altres països en l’àmbit en què opera l’empresa, tenir una bona metodologia per aplicar el procés d’innovació que es decideixi i preocuparse per la protecció de la propietat industrial dels resultats d’aquest projecte. La demanda encara dèbil d’ofertes com la de la Fundació ASCAMM per fer for-

mació in company , dins de les mateixes empreses, demostra que encara no es dóna importància a un factor clau que podria reorientar les perspectives del negoci, com ha passat en alguns dels casos que s’han elaborat en aquest centre o en altres institucions catalanes que es dediquen a donar suport a les iniciatives empresarials d’innovació. “Algunes de les pimes a les quals hem assessorat han incrementat la seva competitivitat o ﬁns i tot han fet una reori-

entació estratègica del seu negoci”, conclou López Lujam. Per tant, per a un directiu és important no quedar-se en el seu estil de direcció tradicional, i buscar la manera que la innovació s’impregni a tota la cultura empresarial i no quedi només relegada al departament d’investigació, en el cas que el tingui. Una altra opció és crear dins de l’organigrama corporatiu un departament que es dediqui a la gestió de la innovació. El que manca a Catalunya, segons Francesc Solé i Parellada, director del Programa Innova de la UPC, “no és fomentar la cultura de la innovació, que ja existeix, sinó fer comprendre que la innovació és un procés sistèmic, i que per gestionar-la cal crear un departament dins mateix de l’empresa, on es faria el que s’anomena enginyeria d’organització”, explica. Les persones que lideressin aquest departament, segons Solé i Parellada, “haurien de ser capaces de dur a terme la innovació en cinc processos, que són els nous produc-

tes, el disseny, la recerca i el desenvolupament, la producció, i la logística i distribució”. Entre les característiques que ell els en destacaria, són la de ser persones proactives, amb molt de rigor i emprenedores. Aquestes qualitats es poden desenvolupar de manera intuïtiva, però n’hi ha d’altres que necessitaran d’una professionalització, que es pot obtenir assistint a formacions –a través del CIDEM, per exemple, es troben cursos i jornades sobre gestió de la innovació i creativitat aplicada, que s’imparteixen en diversos centres catalans– o en cercles de negocis on es comparteixin experiències amb altres empresaris. Buscar exemples en altres països o en companyies que han tingut èxit duent a terme aquests processos, també ajudarà a desenvolupar una bona dimensió innovadora del perfil professional del directiu.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

vols impulsar la teva CARRERA?

MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company

revaloritZA’t.

Ens trobaràs els dies 14 i 15 de març al nostre stand del “Dia de l’Emprenedor 2007” (Palau de Congressos de Catalunya). Visita’ns també a la web www.idec.upf.edu

Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

CONEIXEMENTS

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ACTITUDS

Conèixer les 5-S japoneses

Com afrontar els canvis a l’empresa? Els canvis a les empreses són bons i necessaris si es realitzen amb el desig d’incrementar l’eﬁciència de les tasques, perquè les organitzacions que es mantenen estàtiques en el nou món econòmic estan destinades a desaparèixer.

Aquesta és la idea de partida de l’article Afrontemos los cambios en la empresa, del mànager internacional Alberto Piatelli, que destaca com a element fonamental d’un procés de canvi el capital humà de l’organització.

La metodologia japonesa de les 5-S ajuda a millorar l’eﬁciència de les empreses. / ARXIU

Auren, SGS i la Universitat Oberta de Catalunya han organitzat conjuntament un curs de formació sobre la millora de l’eﬁciència de les organitzacions en base a la metodologia japonesa de les 5S. I què són les 5-S? Es tracta de cinc paraules d’origen japonès que des de fa dues dècades s’han difós a Occident amb molt d’èxit: SEIRI, és a dir, organització

Les 5-S permeten crear entorns més agradables i segurs de treball i sentit de l’utilitat, per diferenciar objectes que realment necessitem dels que no; SEITON, que significa ordre, col·locar els objectes al lloc correcte per localitzar-los més fàcilment; SEISO, que equival a neteja; SEIKETSU, que implica estandardització i sentit de l’utilitat i, finalment, SHITSUKE, autodisciplina. L’objectiu del curs és ensenyar als participants una manera d’organitzar-se i enfocar l’activitat professional diària que ajudi a millorar l’eficiència de les empreses i crear la cultura de la qualitat.

L’aplicació d’aquesta metodologia d’organització comporta la millora de la imatge de la companyia i la creació d’entorns més agradables i segurs de treball. El ponent és Sam Ho, un reconegut guru internacional en gestió i organització empresarial. Ho és professor a Strategic and Quality Management of the International Management Centres (IMC) al Regne Unit i a diverses universitats de diferents països. També ha estat professor a la Luton Business School i ha assessorat a Asian Development Bank i al Govern de Malàisia, entre d’altres. El curs va dirigit a directius, mànagers, responsables de qualitat, directors d’operacions, caps de producció, així com a d’altres professionals que estiguin interessats en aprendre una metodologia molt útil per millorar l’eﬁciència de les organitzacions. I és que la clau de l’èxit de les 5-S radica en què implica a tot el personal de l’empresa per aconseguir aquesta millora, a partir d’un llenguatge de qualitat comú, fàcil de comprendre i que actua com a referència per desenvolupar hàbits positius en la manera d’organitzar-se i d’enfocar l’activitat diària.

Cal informar els treballadors sobre les raons del canvi. / ARXIU

Segons Piatelli, si no sabem gestionar els nostres treballadors tota la transició destinada a millorar l’empresa es transformarà en un fracàs i arruïnarà l’esforç que hem planiﬁcat al llarg dels mesos. Així, el primer pas que s’ha de seguir és mantenir un diàleg continu amb els empleats i explicar-los les raons i les necessitats de la transformació. “També cal informar-los sobre els beneﬁcis que comportarà el canvi, i no només per a l’empresa, sinó també per a ells”, remarca Piatelli. De la mateixa manera, s’ha de tenir present que molts treballadors s’adaptaran i assumiran els canvis de forma immediata i els resultarà positiu, mentre que d’altres necessitaran una mica més de temps i dedicació. “No s’ha de pensar que això serà temps perdut, sinó tot el contrari, l’equip valorarà les hores que destinem per aclarir els seus dubtes perquè ho consideraran part de la inversió que estem fent en ells”, insisteix l’expert. De fet, si s’actua amb ritme, és a dir, respectant els temps i les necessitats de les persones que treballen a l’empresa, els canvis s’assumiran amb més acceptació.

HABILITATS DIRECTIVES

‘Coaching’ per a no experts El coaching enfocat a millorar les habilitats directives és una disciplina que cada dia s’utilitza més per nombroses entitats i empreses. No obstant això, no són molts els coach que gaudeixen d’una reputació suﬁcient com per donar una ﬁabilitat total als resultats dels seus processos de coaching. Marta Williams, directora i fundadora de Washington Quality Group, empresa pionera a Espanya en

el disseny, implementació i desenvolupament de projectes de coaching, feedback 360º i lideratge, és una coach de prestigi que compta amb una trajectòria dilatada en aquest àmbit. L’Institute for Internacional Research Espanya organitza el seminari Coaching per a no experts, enfocat a aquells directius que tenen com a objectiu maximitzar el seu impacte positiu com a líders, desenvolupar

la capacitat d’inﬂuir en els altres i millorar resultats a través del coaching. Marta Williams serà l’encarregada d’impartir el seminari, i posarà al servei dels assistents totes les eines i coneixements necessaris perquè puguin aconseguir els seus objectius, a través del “model Marta Williams”. L’acte s’ha celebrat aquest mes a Madrid, i a Barcelona tindrà lloc els dies 16 i 17 de maig. TEXTOS: M. SORT

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

ENTREVISTA A SUSANNA SALA, DIRECTORA DE RRHH DE CAPRABO

“El cap de tots els que treballem a Caprabo és el client” Per què estàs a Recursos Humans? Per casualitat. Vaig començar a treballar de becària a Bimbo mentre estudiava la carrera perquè necessitava treballar i les relacions laborals em van enganxar. A quina empresa del sector treballaves abans de Caprabo? Vaig desenvolupar la meva carrera professional a Bimbo a l’àrea de RRHH. Bimbo em va enviar a la seu central de la companyia a Saint Louis, als Estats Units, on hi vaig estar dos anys.

Com concilies vida la familiar i la laboral? A Caprabo, desenvolupem polítiques de conciliació en el marc de les possibilitats que ens permet el sector en què treballem. En aquesta línia, els treballadors de les nostres botigues fan jornades continuades de matí o tarda, el que ens permet tenir un horari regular i la seguretat d’una feina que afavoreix la conciliació. Com es motiva a una caixera? Les polítiques de conciliació de Caprabo, com deia anteriorment, amb jornades continuades, regularitat en el horari i seguretat, afavoreixen la motivació de les persones que treballen en aquesta companyia.

La Susanna va néixer a Mataró, viu a Llavaneres amb els seus dos fills, en Joaquim i la Irene de 6 i 3 anys. Llicenciada l’any 1992 per Esade, va fer un màster en RRHH. Li agrada fer spinning i mountain bike a la Serralada del Litoral.

Quin és l’últim llibre que has llegit? La Bruixa de Portobello de Paulo Coelho. Amb qui t’agradaria, per damunt de tot, anar a menjar? Cada dia amb algú diferent, és interessant.

Quina plantilla teniu? Actualment treballen a Caprabo 17.630 persones als nostres 600 supermercats, al magatzem i a l’estructura administrativa. Com porteu a Caprabo la contractació d’immigrants? En un mercat amb tendència a la plena ocupació, la immigració representa una font de reclutament important. Més del 13% de les persones que treballen a Caprabo són immigrants i originàries de 30 països diferents.

A COR OBERT

Susanna Sala al seu despatx. / POL CUCALA

Qui mana de veritat a la teva empresa? A Caprabo, l’autèntic cap de tots nosaltres és el client. Per què en economia es parla tant de les persones, quan el que preocupa realment és el compte de resultats i l’Ebitda? Perquè el que realment preocupa és l’Ebitda però la diferència entre un bon i un mal Ebitda resideix en el treball de les persones. Un Director de RRHH és un gestor o un estrateg? Ha de saber del negoci, parlar amb la gent en el seu mateix idioma, i aquest coneixement li permet participar amb criteri suﬁcient i eﬁciència en l’estratègia empresarial.

piramidal per poder implementar les decisions que prenem per adequarnos a les expectatives dels nostres clients. Al mateix temps, posem molta atenció en estar a prop dels nostres treballadors, ser clars en el tracte, comunicar, respectar i formar els que tenen capacitat i actitud. Quina és la millor experiència laboral que has tingut? Acompanyar el creixement i el desenvolupament de Caprabo des de l’àrea de RRHH, en una empresa que en pocs anys ha doblat la seva mida, des de tots els punts de vista, per convertir-se en una referència del sector.

Creus que té futur la professió? Com hauria d’evolucionar? Naturalment, però evolucionant cap a la solidesa, deixant de banda les modes i trepitjant el terreny.

Em consta que la vostra empresa practica la solidaritat. Quin projecte heu realitzat darrerament? Caprabo té engegats més de 17 projectes amb associacions d’ajuda a la inserció laboral. Un exemple és el Projecte Sud, que afavoreix la contractació de dones que viuen a barris marginals com La Mina, a Barcelona.

La teva empresa és molt piramidal? Necessàriament és una estructura

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Què penses del moment en què vivim? Doncs que és molt millor del que, entre tots, intentem vendre’ns. Estem en crisis de valors o són altres valors? Són diferents senzillament. Hauríem de comunicar-nos més i jutjar menys. El teu somni encara no realitzat? No tinc somnis sense realitzar. El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida? El millor són els meus fills. El pitjor és la mort del meu pare. Què no perdonaries mai? La traïció. Amb quin mitjà de transport vas a treballar? Normalment amb cotxe. Digues un ingredient clau per tu per estar en RRHH? La passió. Permet gaudir més amb les alegries i patir menys amb els disgustos.

MIQUEL BONET

Externalizar le permite concentrarse en temas estratégicos de su negocio.

ASSESSORS

SAN JOSE

Laboral Fiscal Contable Jurídico Tel. 93.481.70.60 - asesoria@asanjose.com - www.asanjose.com

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MARÇ 2007/ MÓN EMPRESARIAL

RECURSOS HUMANS

FORMACIÓ DE POSTGRAU POSTGRAU DE COMUNICACIÓ I MEDICINA

ABSENTISME LABORAL

L’Idec, Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, i la Universidad de Granada presenten un postgrau de titulació compartida centrat en la difusió dels coneixements mèdics i de la salut. Proporcionar les habilitats necessàries per tal d’oferir una comunicació rigorosa i eﬁcient sobre les informacions de caràcter sanitari és el principal objectiu d’aquest programa de caràcter semipresencial, amb una part important de formació online. Pel que fa els continguts, el curs ofereix una visió integral de tots els agents implicats des de la vessant mèdica i comunicativa, abordant temes de gran interès social com la biomedicina, la genòmica o la salut pública. S’iniciarà el proper mes de març ﬁns el mes de juny i comptarà amb la participació puntual d’experts comunicadors com: Javier Olave, director del Diario Médico o Fernando Murgaza, director de comunicació del Grupo Novartis, entitat patrocinadora del programa.

L’absentisme laboral és una de les preocupacions més destacades de l’empresariat català, tal i com s’ha posat de manifest a la reunió celebrada a EAE amb la participació de Carmelo Palomero, que va ser durant cinc anys subdirector d’Invalidès de l’Institut Nacional de Seguretat Social de Barcelona i actualment és director provincial de l’Institut de Seguretat Social de Barcelona, i Carlos Miralles, advocat i membre de la Secció de Dret de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

INNOVACIÓ BEQUES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

La Fundación Prevent, en col·laboració amb la Societat Catalana de Seguretat i Medicina de Treball, convoca la segona edició de Beques per la Recerca i el Desenvolupament en Prevenció de Riscos Laborals. Impulsar una investigació rigorosa i que els seus resultats constitueixin la base per establir noves mesures preventives, és el principal objectiu de les Beques. El termini de presentació que es podrà realitzar a través de la pàgina web (www.fundacionprevent.com) està obert ﬁns el 15 de març. El Comitè Cientíﬁc avaluarà les diferents propostes i es coneixeran al llarg del mes d’abril de 2007. La dotació serà de 24.000 euros.

POLÍTIQUES D’IGUALTAT

Les dones pateixen més atur que els homes, tenen més diﬁcultat per accedir als llocs de feina, i un cop hi accedeixen, tenen pitjors contractes i més temporalitat que els homes. Per tal que situacions com aquestes millorin i afavorir la integració al mercat de treball en condicions d’igualtat, el Departament de Treball ha posat en marxa una sèrie d’iniciatives. D’una banda, el projecte Jo, Directiva que oferirà formació i assessorament a dones que podrien estar en càrrecs directius però no hi són a causa de la segregació. En aquest sentit, les xifres són alarmants: només un 4% de les dones forma part dels Consells de Direcció a les empreses catalanes. En cap cas és paritari però estem molt lluny dels nostres companys europeus, a França un 16% i a Finlàndia un 21%. D’altra banda, dins del col·lectiu de dones immigrants es difondran els drets i deures que hi ha en el nostre mercat professional. Aquesta econo-

mia submergida és molt important i es buscaran mediadors interculturals per la difusió. El darrer pla estratègic busca millorar la situació de les persones amb discapacitats amb mesures com: sensibilitzar l’empresariat, donar a conèixer mesures per la contractació que afavoreixin els dos bàndols i treballar per la personalització en els itineraris de cadascú. ELS PROFESSIONALS MÉS DEMANDATS

Dins el sector financer, el perfil més buscat seguirà sent, com en el 2006, el director d’oficina de banca i aquest any com a novetat, la figura de l’auditor tindrà molta demanda. En canvi, pel que fa el professional més ben pagat, serà el de director financer en una multinacional o gran empresa que d’ell depèn la solvència i la rendibilitat de la companyia. En el sector mèdic, la nova Llei sobre Prevenció de Riscos Laborals ha provocat una forta demanda dels especialistes de la medicina del treball per part de les empreses i mútues, sent un dels perfils més buscats i també més difícils de trobar. Dins dels perfils mèdics que es troben a la part més alta de la franja salarial, es situe , segons l’informe Los + buscados 2007 elaborat per Adecco i respon a les incògnites dels principals sectors i perfils del mercat laboral espanyol. A l’àmbit del màrqueting, el tècnic comercial es perfila com el més buscat i difícil de trobar per les companyies pel 2007, ja que es tracta de professions amb formació tècnica (enginyers o arquitectes) que han de posseir habilitats comercials. I el professional millor pagat en aquest negoci serà el director comercial, per la seva dilatada experiència en el sector. L’estudi també conclou que en el sector de la construcció, es manté la demanda constant del cap d’obra i segons les estimacions d’Adecco, el professional millor pagat en aquest negoci serà el grent de projectes, per la seva escassetat en el mercat. INFORME SOBRE RRHH

En un context de globalització, les empreses no tenen altre opció que vincular la política de recursos humans amb la seva estratègia, convertint els RRHH en un soci estratègic que haurà de resoldre quatre grans desaﬁaments. El primer: optimitzar la seva funció convertint-se en un proveïdor de serveis de qualitat. Segon: desenvolupar el capital humà procurant alinear les polítiques de recursos humans amb les de negoci. Tercer, gestionar els canvis i promoure una cultura de cooperació. I, per últim, gestionar els problemes socials mitjançant l’anticipació i el diàleg. Les empreses han d’invertir en la prevenció de riscos laborals. /ARXIU

A Catalunya, només un 4% de dones formen part dels Consells de Direcció. /ARXIU

MÒNICA VILLANUEVA

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

Les paraules dels diccionaris d’economia i gestió que comencen per “J ” són ben poques. Divuit en el diccionari editat a l’ansem entre la Universitat Politècnica de Catalunya i Edicions 62. Són poques i tenen un interès modest. És clar que la importància d’una paraula és una qüestió opinable. Els contables s’estimen les seves i el mateix fan els macroeconomistes. La subjectivitat en aquest món, com a tot arreu, va per barris. La primera paraula que trobem que comença per “J” és la paraula “jerarquia”. Bé, és una paraula que forma part de l’essència dels dissenys organitzatius i que vé de molt lluny. Hi ha qui mana, hi ha qui creu, hi ha qui pacta, hi ha qui aconsella, hi ha qui obeeix, etc. També ens podríem referir a la “jerarquia” de les necessitats de Maslow. Maslow va tenir l’encert de mostrar gràﬁcament que els humans tenim prioritats i que, amb les excepcions dels sants i dels revolucionaris, no estem per romanços. Primer vé el ti-

beri i després la realització personal. També comencen per “J” junta general, jornal, i jubilació. No hi ha massa a comentar. Tal vegada recordar la curiositat semàntica de que jornal vé de jorn i fa referència a la retribució que es percep d’un dia de treball, i que un jornal es refereix també a l’extensió d’un camp que precisa d’un jorn de feina per conrear-lo. Potser la paraula més suggerent que comença per “J” sigui just in time, és a dir, just a temps. Es tracta d’un procediment inventat per Toyota amb l’objectiu de reduir els estocs de components gràcies a una gestió acurada del ritme de les entregues per part dels proveïdors. La paraula, però, ha tingut un èxit social que va més enllà d’aquesta deﬁnició. Arribar a dinar abans que es covi l’arròs o entrar en una reunió en el moment precís en el que s’anava a prendre una decisió contrària als nostres interessos és també arribar just in time.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

Estils de Vida ENTREVISTA A MÒNICA TERRIBAS, PERIODISTA

“No necessito fer La Nit al Dia amb una televisió estatal per sentir-me més periodista” La Mònica Terribas ens acosta cada nit la reﬂexió de l’actualitat amb entrevistes d’interès. A La Nit al Dia s’entreveu la personalitat curiosa i inquieta de la periodista. Li preocupa la situació laboral dels joves, tot i que té l’esperança que el sistema econòmic no es carregui les il·lusions.

“La pressió la crea la responsabilitat per l’audiència”

MÒNICA VILLANUEVA

Enhorabona pel Premi Ciutat de Barcelona. Després de rebre tants premis, segueixen fent il·lusió? O et generen certa pressió? I tant que fa il·lusió perquè, com que els premis ens els han donat al llarg d’aquests cinc anys, vol dir que no baixem la guàrdia. La pressió la crea la responsabilitat diària, el compromís amb l’audiència i defensar un format que es basa en la informació, fer-ho amb rigor, no equivocar-se i aprendre dels errors que es fan cada dia que són bastants, per desgràcia. El públic i els propis periodistes tenim la sensació que controles tots els temes. Com ho fas per estar assabentada de tot? Això no és cert. Per fer qualsevol programa informatiu s’ha d’estar al màxim d’informat de tot: llegir els diaris, estar al cas i tenir curiositat per saber què passa en tots els àmbits. Hi ha àmbits on controles més perquè són temes que t’interessen i que sempre has estat al cas. Hi ha temes que tu controles menys i t’exigeix per part teva un esforç suplementari. I, hi ha temes que per molt que t’esforcis, el teu cervell no dóna per més i potser patines. Una ha de tenir la humilitat de reconèixer que no està ben preparada per totes les entrevistes. Quan arriba el cap de setmana o dies festius, aconsegueixes desconnectar o estàs enganxada als diaris i a la informació? Estic enganxada a la informació però no en excés. Jo no entenc el periodisme només com estar al dia de l’última cosa que passa. L’entenc com entendre el món, aprofundir en el nostre entorn i saber com funcionem. Estar tot el dia enganxat als diaris, no et garanteix poder mantenir una distància respecte la realitat i tampoc reflexionar sobre aquesta. A més, dir l’últim titular no sempre és fer el periodisme que m’agrada.

“Per a mi el periodisme serveix per entendre el món i aprofundir en el nostre entorn” Mònica Terribas, periodista i directora de La Nit al Dia. /CEDIDA

En una ocasió vas dir que de TV3 canviaries aquesta prioritat que tenen en ser els primers. Per què ser els primers és negatiu? Una televisió pública, com TV3, ha de perseguir l’excel·lència a nivell de productes. I, el projecte no pot ser mai tenir més audiència. I si el millor servei es correspon amb la millor audiència, doncs ideal. En canvi, si l’objectiu és l’audiència, ens oblidarem del primer. Però jo no crec que TV3 hagi apostat per l’audiència a qualsevol preu, ni molt menys! És una televisió que ha apostat per un model molt informatiu i crec que hi hauria d’haver més programes d’entreteniment de qualitat dels que hi ha. Al treballar a la universitat, estàs en constant contacte amb els joves. Com veus el seu futur? Jo tinc una visió molt optimista del futur. Per exemple, els periodistes que venen per darrera seran millors, sempre. Jo ho veig amb el meu equip que em supera per la dreta, per l’esquerra i per tot arreu. S’han de trobar mecanismes per potenciar aquesta gent i no frustrarlos amb les condicions laborals que han d’afrontar. És a dir, crec que hi ha un perill que pot desmotivar vocacions autèntiques de gent que vé convençuda del que és el periodisme i que ho fa

molt bé però amb un context econòmic que arrossega la gent a fer coses amb les que no creu per aconseguir diners. Aleshores, la nostra responsabilitat és vetllar perquè això no passi i ha d’haver-hi empreses que respectin el periodisme i que no es regeixin per criteris econòmics. A La Nit el dia, pel format que té, es pot entreveure la teva personalitat curiosa i que t’agrada anar a fons amb les preguntes i amb els temes. Què en penses d’aquells que et troben agressiva... Jo crec que a la vida cadascú és com és. Quan em pregunten per l’Agnès Busquets –que és la meva imitadora al Polònia, sempre penso que l’Agnès ha subratllat els trets de la Mònica Terribas que es veu per la televisió: que pregunto molt, que estic sempre com enfurrunyada i tal. Si una persona no em contesta el que jo li estic preguntant, m’agrada tornarli a preguntar per si no m’ha entès perquè crec que l’espectador té dret a saber-ho. I, això, moltes vegades, és percebut com: “Home, l’està matxucant”. Però jo crec que no. Crec que és legítim preguntar i repreguntar i és legítim que l’espectador rebi les respostes que mereix. Si això exigeix una aptitud determinada,

doncs és l’aptitud que jo tinc. Ara, que hi hagi periodistes que tinguin l’habilitat de fer el mateix amb un altre tipus de percepció pública, fantàstic! Però segurament la percepció que té el meu públic és aquesta, què hi farem? No li vull donar més voltes. El que no faré és disfressar-me d’una cosa que no sóc. Finalment, per la tele sóc així, a casa no, amb els meus amics tampoc... Et sents còmoda sent dona en aquesta societat? Totalment sí. Som molt afortunades i crec que les generacions que venen encara ho seran més. Hem de corregir coses culturals, en el sentit que a vegades ens sentim culpables quan no fem determinades coses. O quan ens lliurem a la vida laboral, moltes vegades és a un cost determinat. El problema és que hi ha una part de la societat que no ho entén i ens presenta com a màrtirs perquè nosaltres cobrim més fronts. Però, al marge d’això, que són petiteses, jo crec que si tu estàs tranquil amb tu mateix i amb la teva feina, és molt important no posarse el prejudici de: “Ai, això no ho estic fent perquè sóc dona”. Senzillament, a la vida, les relacions humanes, no es teixeixen a través del gènere, sinó de com et bellugues amb els altres.

T’has plantejat alguna vegada fer el salt i treballar en un mitjà estatal? No m’ho han ofert mai. A la vida no s’ha de triar per les ofertes que et fan, sinó pels projectes que t’ofereixen. A lo millor demà vé una televisió de Madrid i m’ofereix fer el que estic fent ara en allà i dic que no. Per què? Per guanyar diners i perquè em vegi més gent? Si els criteris han de ser aquests, segurament jo sóc feliç aquí. Perquè tinc la meva gent, un equip que m’encanta, perquè treballo a la tele que em crec, perquè em donen llibertat absoluta per fer el que vull...Jo no necessito fer La nit al dia amb una televisió estatal per sentir-me més periodista. Hi ha gent que diu: “He tocat sostre”. Jo no sé què és això de tocar sostre, jo sóc periodista. Seria periodista amb una tele de dos milions d’espectadors i amb una tele de quaranta milions, seria la mateixa persona: faria el mateix periodisme. Et preocupa el canvi climàtic i el medi ambient? És clar que sí! Em preocupa molt de cara les generacions futures. Però sobretot, pel que ens està dient el canvi climàtic. Ens diu que no som conscients dels costos que té aquest sistema econòmic ferotge i consumista que hem construït. Crec que el canvi climàtic, a part de tot, és l’exposició de les desigualtats. Els països amb vies de desenvolupament veuran el seu creixement quartat i amb les conseqüències que això tindrà sobre les seves poblacions perquè nosaltres ens hem passat de la ratlla. I, per últim, a qui t’agradaria entrevistar i encara no ho has fet? Hi ha tanta gent al món interessant per entrevistar que no acabaria. Però, per exemple, que tinguin una entrevista ara mateix: des de l’Hugo Chávez ﬁns el germà del Fidel Castro, la Hillary Clinton...

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CRÍTICA: “Els mitjans violents ens donaran una llibertat violenta”. Mahatma Gandhi, polític i pensador indi

AGENDA CULTURAL > Màscares

> Orquestra Barroca Catalana

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST

> Escolta amb els teus ulls

Cor Lieder Camera Exposició de màscares i teles creades per Josep Puigmartí, un artista atrevit que no deixa de sorpren- Interpretació de la Passió segons sant Mateu, amb dre. Febrer i març, a l’Hotel Estela Barcelona. el director Manel Valdivieso. 29 de març, a les 21 hores. Al Centre Cultural Caixa Terrassa.

Obres de quinze artistes de nacionalitats diferents seleccionats de la Col·lecció d’Art Contemporani. Del 7 de març al 6 de maig, a la Fundació La Caixa.

> Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes

> Reﬂexos d’Apol·lo

Obra de Claude Magnier i dirigida per Abel Folk. Amb Joan Pera, Lloll Bertran i Mont Plans. Estrena: 19 de març al Teatre Condal.

JULIOL MARÇ

L’exposició es divideix en quatre apartats. El primer, Trànsits, contraposa la representació de la vida quotidiana de la Barcelona actual amb el passat que s’amaga per dessota d’ella; el segon, La ciutat sota les bombes, mostra els resultats dels successius bombardejos sobre Barcelona; el tercer, Propaganda i contrapropaganda: veritats i mentides , explica la importància que tingué la lluita propagandística en el marc d’un nou tipus de guerra i, ﬁnalment, el quart apartat, Teixint la supervivència , ens relata les noves estratègies dels ciutadans per fer front a la guerra. De fet, els refugis es converteixen en el cor de l’exposició, la forma tangible d’aquella voluntat de supervivència física i anímica que el franquisme volia aniquilar.

FEBRER

com els atacs aeris sobre aquesta ciutat van constituir un nou model de guerra i van inaugurar un capítol fonamental del camí cap a l’anomenada “guerra total”. Els bombardejos sistemàtics sobre la població civil, especialment dissenyats per aconseguir la seva desmoralització i forçar la seva rendició, converteixen Barcelona en el primer camp de proves europeu. Un punt de partida que acabaria conﬁrmant una estratègia perversa al llarg de la Segona Guerra Mundial i en successius enfrontaments del segle XX: afeblir psicològicament la

població per afeblir la primera línia del front. La Ciutat Comtal és assetjada amb brutal precisió per l’aviació italiana i la Legió Còndor alemanya durant gairebé dos anys. El port, la Barceloneta, Gràcia, Poble Nou, Poble Sec, Sant Andreu i Guinardó van patir els bombardejos amb especial intensitat. Les mesures de protecció de la Generalitat Republicana i de l’Ajuntament de Barcelona davant d’aquesta nova realitat es van improvisar a partir de l’aprenentatge que les autoritats anaven adquirint del mateix setge. L’anomenada “defensa passiva” es va materialitzar en la construcció de més de 1.300 refugis, una mostra immillorable del que la humanitat és capaç de crear en moments històrics d’extrema crueltat.

> Don Gil de las calzas verdes

Exposició que vol mostrar al públic els nombrosos Adaptació d’aquesta obra de Tirso de Molina per la testimonis que il·lustren l’esperit esportiu de les Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Fins el 18 de cultures en les quals va néixer l’esport. Fins el 4 de març. Al Teatre Nacional de Catalunya. juny, al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

GENER

Explosió d’un camió davant del Coliseum, 1938.

Efectes dels bombardejos del 30 de gener de 1938. / Fotos de l’Arxiu Històric de Barcelona.

El primer dia de març està ple d’esdeveniments històrics. Comencem amb l’any 1979, quan la Unió de Centre Democràtic d’Adolfo Suárez guanya les eleccions generals i s’inicia l’etapa de la Transició democràtica espanyola. El mateix dia del 1992, Bòsnia-Herzegovina declarava la seva independència de Iugoslàvia, i dos anys més tard, Suècia, Àustria i Finlàndia ingressaven a la Unió Europea. Si fem un salt al dia 11 de març de 2004 hem de parlar inevitablement d’un dels episodis més traumàtics de la història del nostre país. A les 8 del matí de l’11-M, 10 explosions gairebé simultànies en quatre trens de la xarxa de rodalies de Madrid van acabar amb la vida de 191 persones i en van ferir més de 1.700. La investigació policial ﬁxa com a indici racional que l’autoria correspon a una cèl·lula islamista que intentava emular les accions d’Al-Qaeda. Les repercussions polítiques i socials d’aquests atemptats són inevitables. Enmig de la tensió provocada per les discrepàncies de l’autoria (el Partit Popular no descarta en cap moment la implicació d’ETA), entre els dies 12 i 14 es produeixen manifestacions oﬁcials de repulsa i concentracions davant les seus del PP. Finalment, a les eleccions del 14 de març Rodríguez Zapatero es proclama vencedor i desbanca els populars del Govern espanyol. Continuem amb temes polítics. El 18 de març de 1949 es funda l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) amb l’objectiu d’establir una col·laboració econòmica, política i militar entre els estats membres, i implantar una garantia de seguretat d’Occident enfront a la Unió Soviètica i els seus aliats. El 12 de març de 1986 els espanyols diuen SÍ a l’ingrés del país dins d’aquesta organització, mentre que el mateix dia del 1999 ho fan Polònia, la República Txeca i Hongria, antics satèl·lits de la URSS. I si ens centrem en el món de l’espectacle no podem oblidar-nos de mencionar l’Oscar que Belle Époque, de Fernando Trueba, va rebre el 22 de març de 1994 com a millor pel·lícula estrangera. I tampoc podem passar per alt que el 31 de març de 1964 les cançons dels Beatles es situaven a les primeres posicions dels hit parade de tot el món.

JUNY

MERITXELL SORT

L’afebliment psicològic de la reraguarda és tan important com la lluita a la línia de foc. Aquesta idea bèl·lica es va executar a la perfecció a Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola, el primer exemple europeu rellevant de com el camp de batalla s’estenia del front a la ciutat. 70 anys després dels bombardejos sobre Barcelona, l’Ajuntament reconstrueix un espai de reﬂexió que recupera material gràﬁc i audiovisual sobre el setge, mostra els refugis en els quals es va teixir la supervivència i aposta per noves eines didàctiques d’interpretació dels fets. Quan plovien bombes mostra

11-M, sempre en la memòria col·lectiva

MAIG

Quan plovien bombes és una exposició que recupera l’experiència dels bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil i analitza el nou model de guerra que aquest setge va inaugurar. La mostra, que es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya ﬁns el 13 de maig, rendeix homenatge a les víctimes i les quantiﬁca per primera vegada.

EFEMÈRIDES

ABRIL

Quan plovien bombes

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Si no esperes l’inesperat, no ho reconeixeràs quan arribi”. Heràclit de Efeso, ﬁlòsof grec

TELEVISIÓ

Valor afegit, un valor segur

VENDER ES MUCHO MÁS Autor: Cosimo Chiesa de Negri Editorial: Empresa Activa Pàgines: 152 A través d’un relat senzill i directe, el professor del IESE Cosimo Chiesa de Negri mostra la importància de l’ofici de venedor i la necessitat d’anar molt més enllà de la pura acció de vendre per a arribar a l’èxit. El venedor ha de convertir-se també en un consultor capaç d’identiﬁcar les necessitats dels clients per a assolir la seva satisfacció i sorprendre’ls sempre donant-los una mica més del que pensen rebre pel preu que han pagat. Vender es mucho más, que porta per subtítol Secretos de la ﬁdelización en la venta, és una guia bàsica per a tot aquell que desitgi assolir l’èxit en el món de la venda d’avui en dia, un àmbit on encara existeix molta improvització i poc professionalisme.

ROMA, S.A. EL AUGE Y LA CAÍDA DE LA PRIMERA MULTINACIONAL DE LA HISTORIA Autor: Stanley Bing Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 163 Stanley Bing barreja la paràbola empresarial i la moralitat en aquest entretingut llibre sobre la història del Imperi Romà vist com la primera gran organització corporativa. L’autor traça els paral·lelismes, amb exemples concrets i reals, entre el funcionament de l’Imperi i el d’una corporació: el carisma i lideratge de Ròmul, l’expansió i “primeres adquisicions”, les ambicions desmesurades d’alguns líders, la reinvenció de l’Imperi amb Juli César... A través d’aquest repàs històric, l’autor acaba concloent que el gran èxit de Roma va ser saber-se reinventar a si mateixa, tal com han de fer totes aquelles grans corporacions que volen sobreviure.

LA ECONOMÍA DEL HIDRÓGENO Autor: Jeremy Rifkin Editorial: Paidós Pàgines: 400 Jeremy Rifkin explica en aquest llibre, subtitulat La creació de

la xarxa energètica mundial i la redistribució del poder a la terra, com l’hidrogen permetrà l’adveniment del primer règim energètic veritablement democràtic de la història. Segons l’autor, l’hidrogen pot pal·liar la dependència del món respecte a les importacions de petroli i contribuir a refredar el perillós joc geopolític que es genera entre alguns països productors i el món occidental. A més, l’ús de l’hidrogen com a nova font d’energia suposaria una retallada espectacular de les emissions a l’atmosfera de diòxid de carboni i mitigaria els efectes de l’escalfament global del planeta.

No ens podem perdre...

Els programes televisius de caire econòmic acostumen a quedar relegats als canals temàtics o especialitzats de la TV de pagament. Poques són les TV generalistes que s’atreveixen a donar espai propi als temes econòmics més enllà dels informatius, temoroses d’espantar l’audiència amb continguts la comprensió dels quals es considera que només està a l’abast de les persones versades en la matèria. Per trencar aquesta tendència, l’equip de la secció d’economia de la redacció d’informatius de TVC es va marcar ja fa temps l’objectiu d’apropar l’economia i les finances al gran públic sense renunciar al rigor i amb la voluntat, així mateix, d’esdevenir un programa de referència. Valor afegit (dimecres a les 23.00 hores al C33) n’és el resultat i la formula ha resultat reeixida, ja que el programa ha assolit ja les 160 emissions setmanals i ha consolidat un públic fidel i d’un perfil força atractiu per als patrocinadors. El magazine d’actualitat econòmica, d’una durada aproximada de mitja hora i dirigit per Albert Closas, dóna prioritat als continguts d’economia domèstica, que aborda d’una manera amena i amb un esperit pedagògic. El cos central del programa consta d’una entrevista a plató amb una veu autoritzada de l’economia catalana o espanyola i un reportatge d’actualitat, que ens apropa tant realitats properes com llunyanes. En resum, un programa d’economia per a tots els públics. RÀDIO

Una minoria molt escoltada Minoria absoluta és un dels programes estrella de Rac 1 i un dels responsables directes dels bons nivells d’audiència que està assolint l’emissora del grup Godó. El programa d’actualitat i sàtira política, que dirigeix Toni Soler, és també el germen del programa Polònia de TVC, que ha traslladat a la petita pantalla els personatges creats per l’equip de col·laboradors del programa. Minoria absoluta s’ha convertit en un programa imprescindible entre la classe política catalana i són pocs els polítics que no han passat alguna vegada per l’estudi. TEXT: JAUME RIERA

DILLUNS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política.

Economia i Empresa, a les 21.30, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

DIMARTS

Gran Via, a Ràdio Intereconomia, a les 19 Tertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

Lliçons d’Economia Recreativa, a les 10, a Catalunya Ràdio Amb Josep Maria Ureta i Fabià Estapé.

DIMECRES

Què,qui,com, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Valor Afegit, a les 23 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

DIJOUS

Fem Números, a les 9.30 h a COM Ràdio Divulgació econòmica a Matins.com, amb Aurora Masip. La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 h, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

52- ESTILS DE VIDA / El gourmet

RESTAURANT CAN FORMIGA

Del celler a la cuina

ELS ‘TOP 10’

Poques comarques de Catalunya, i d’arreu, poden presumir de tenir tan a prop el mar i la muntanya. Una d’elles és la comarca barcelonina del Maresme on, a més d’aquest privilegi geogràﬁc, també hi podem trobar una excel·lent i tradicional cuina catalana i casolana.

DROLMA

FRANCESC PEDROL

En un d’aquest indrets del Maresme, al cor del casc antic de la població de Pineda de Mar, davant de l’església de Santa Maria, hi trobem un petit i acollidor restaurant: Can Formiga. En aquesta casa del segle XVIII van arribar, ara farà 45 anys, de la localitat gironina de Maçanet de la Selva, el avi Joaquim i la iaia Roser, per obrir un celler on, a poc a poc, els seus vis a granel es van convertir en tot un referent per als amants d’aquesta beguda. Més tard, el 1984, la Farnes Formiga i el Joan Viñolas, ﬁlla i gendre dels fundadors, van continuar el negoci i van obrir el bar-restaurant Can Formiga, mantenint encara el celler però incorporant la cuina (plats combinats per començar) com a novetat. Després de passar per diferents etapes, i millorant dia a dia, el Joan i la seva dona han vist fet realitat el seu projecte gràcies, entre altres coses, a la continuïtat i al seguiment que han fet els seus tres fills –l’Albert, la Gemma i la Marta– del negoci, conjuntament amb les respectives parelles: la Maria Àngels, l’Enric i el Xavi. Els dos primers han encaminat la

Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

EL YANTAR DE LA RIBERA Brasseria castellana acollidora i familiar. C/ Roger de Flor, 114 - Barcelona Tel. 93 265 63 09 Gràcies a la varietat dels seus plats, Can Formiga apareix citat des de fa anys a la Guia Michelin. / ARXIU

seva vida professional cap al món de la restauració, mentre que la Marta, que des d’un principi va apostar pel projecte familiar, s’ha decantat per un altre “sentiment” vocacional: l’infermeria. L’Albert, que aporta creativitat a la cuina tradicional d’Arbúcies i de Maçanet de la Selva (les terres dels seus pares), i la Gemma, com a cap de sala i sommelier, inﬂuenciada per les arrels del negoci dels avis, s’encarreguen d’aportar a Can Formiga un punt d’avantguardisme i de sofisticació, amb plats di-

versos. Per exemple, els entrants de la Farnés: minitastet, púding d’escalivada amb gambetes, crema calenta de verdures, els carpaccios de salmó i tonyina marinats als dos vinagres, o el remenat de botifarra del perol amb bolets, el bacallà del morro gratinat a la crema d’all, el suquet de rap amb patates i alls tendres i el foie d’ànec amb crema de rossinyols i xocolata... I acabem amb l’especialitat de l’Albert: els postres, on a l’escola Hoffmann es va convertir en tot un expert de la seva elaboració i creativitat. Un cop feta la feina als fogons,

La cuina de Can Formiga és tradicional amb tocs d’avantguarda la Gemma fa realitat els somnis gastronòmics dels bons gormands que esperen a taula amb expectació les seves recomanacions per poder “regar” aquests plats, amb vis catalans, de la resta de denominacions espanyoles i destil·lats a proba d’experts tastadors. Amb tot això, no és estrany que des de fa anys Can Formiga sigui un dels citats a la prestigiosa Guia Michelin.

EL TAST

MENÚ RECOMANAT

CAVA EMENDIS BRUT NATURE

1. TASTET ENTRANTS DE LA CASA: Terrina de foie, carpaccio de bacallà, púding d’escalivada, remenat de botifarra

Nota de tast: • Visualment: capa daurada amb matisos verdosos. • En nas: primeres aromes ﬂorals semblants a la primavera. • En boca: entrada prudent amb ﬁna bombolla molt ben integrada. Maridatge: És un cava apte per acompanyar tot tipus d’aperitius, peix, carn blanca o caça menor.

ATS (acidesa total): 4,5 ATS 2. BACALLÀ AMB SIURENYS I GAMBES

Sucres residuals: 2 g/l 3. BABAROIS DE CREMA CATALANA AMB TARONJA AMARGA

Preu aproximat: 40 euros

RESTAURANT CAN FORMIGA

Temps de criança: 12 mesos de criança en ampolla.

C/ ESGLÉSIA, 104, PINEDA DE MAR (BARCELONA) TELÈFON: 93 767 17 35

Grau alcohòlic: 11,50%

PER MENJAR... I FER NEGOCIS

ESSENCE Cuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic. Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA - 53

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

L’ILLA DE LA TOJA

LA MILLOR MANERA D’ARRIBAR-HI

Termalisme al bell mig de Galícia L’illa de La Toja ha estat des dels anys 60 i 70 destí de famílies reals, artistes i grans empresaris. Les seves aigües termals, riques en minerals, s’han guanyat el prestigi de produir canvis en la salut de les persones. Les propietats curatives

Les propietats curatives de l’aigua s’utilitzen des d’èpoques mil·lenàries. / CEDIDA GLÒRIA VALLÈS

L’Illa de La Toja, a la costa de Galícia i davant del municipi d’O Grove, és des de fa més d’un segle un racó idíl·lic

ON MENJAR I DORMIR El gran Hotel Hesperia La Toja, de cinc estrelles, va ser construït l’any 1907 i reformat el 2005. Actualment disposa de 197 habitacions totalment equipades, tres pistes de tennis i tota una sèrie de serveis que fan l’estada més agradable. El disseny interior de l’ediﬁci combina el classicisme propi del seu segle de vida amb la modernitat actual. Als seus restaurants, Aqua, Los Hornos i Ensenada, s’hi poden degustar els plats típics de la regió, àpats més senzills com ara amanides o sopes fredes, o bé demanar cuina d’autor.

per gaudir d’unes vacances termals. Està situada a Rias Baixas, una de les zones més visitades de Galícia, i la seva bellesa natural l’ha convertit en un dels principals atractius de la província. El descobriment, a finals del segle XIX, de l’existència d’aigües termals en aquest enclavament gallec en va motivar la construcció del primer balneari i van fer del turisme el segon motor econòmic de la zona. El primer continuava sent l’àmbit més important d’activitat, la pesca. D’aquesta manera, a l’actualitat els sectors de la pesca i el turisme comparteixen l’espai i es complementen, ja que per als visitants la cultura gastronòmica de l’entorn és tot un atractiu. La Festa del Marisc d’O Grove, que se celebra cada mes d’octubre des del 1963, podria ser un bon moment per experimentar-la.

Els efectes medicinals de l’Illa de La Toja es van descobrir quan un capellà va abandonarhi el seu ase malalt per evitar sacriﬁcar-lo, tal com explica la llegenda, però quan va tornar per recollir-ne les restes va tenir la gran sorpresa que l’animal s’havia curat banyant-se a les aigües d’aquell paratge. Des d’aleshores, La Toja va deixar de ser una illa despoblada que servia tan sols per a ﬁnalitats agrícoles per convertir-se en un reclam per al turisme de salut. Avui és un autèntic centre de benestar que pot reclamar la seva autenticitat recordant, ara que el wellness guanya adeptes i proliferen els hotels Spa, els seus orígens centenaris. Situarse sota cascades d’aigua a les piscines, passar una estona en una sauna i rebre un bon massatge terapèutic són algunes de les propostes de relaxació que s’hi poden trobar.

Un entorn de gran atractiu Rias Baixas és una de les províncies més conegudes de Galícia. La Ria d’Arousa, la més gran de les ries gallegues, envolta La Toja i és un bon lloc per fer-hi excursions en vaixell, especialment interessants si s’arriba fins a l’Illa d’Arousa, un centre pesquer molt important del territori. El poble d’O Grove presideix l’entrada a l’illa i en moments de marea baixa ﬁns i tot permet que s’hi arribi caminant. Sens dubte La Toja, coneguda també pels

famosos sabonets que duen el seu nom, és el principal atractiu dels qui arriben a O Grove. S’hi pot gaudir no només de l’oferta balnearia que hi ha en els seus pocs quilòmetres de superfície, sinó també prendre un bany en les aigües cristal·lines que l’envolten, jugar al golf o al tennis i deixarse endur per la tranquil·litat. A l’entorn d’aquest municipi s’hi concentren també moltíssimes altres propostes de lleure més actives que poden complementar unes bones vacances a Galícia.

Platges i passejades Les platges de sorra blanca d’O Grove, per exemple, són una bona opció per a l’estiu, mentre que la tardor i l’hivern són ideals per fer passejades entretingudes per les zones verdes de la regió. El senderisme està força instaurat a O Grove, així que es pot caminar durant set hores seguint la ruta panoràmica de Vigo, si es busca fer una ruta relativament fàcil, o bé durant gairebé dos dies per anar des de A Madroa, Vigo, ﬁns a Barrio de Conxo, a Santiago de Compostela. Tot depèn dels ànims i les forces dels viatgers.

Turisme i aigües termals Les propietats curatives de l’aigua han estat utilitzades en tradicions mil·lenàries i ja des de fa molts segles es vinculen a aquest element diversos efectes

A la Toja s’hi arriba en cotxe, a través d’un pont de gairebé 200 metres. Si es va a Galícia en avió, els principals aeroports són Santiago de Compostela (a 76 km) i A Coruña (a 148 km), tot i que l’aeroport més proper és a Peinador, Vigo (61 km). Si no es vol llogar un cotxe, els autobusos tenen línies regulars per unir O Grove amb Pontevedra, Vigo, Sanxenxo, Portonovo, Poio, Cambados i A Lanzada.

beneficiosos sobre la salut. Per aquest motiu, les aigües termals han estat objecte de molts estudis, i la seva densitat i alt contingut en minerals com el sodi o el ferro les han convertit en veritables bàlsams per un munt de malalties lleus. Aquest és el gran atractiu de La Toja, on els qui s’hi immergeixen aprofiten l’essència de les partícules de l’aigua per superar afeccions reumàtiques, respiratòries o bé otorrinolaringòlogues, entre d’altres problemes de salut. Per tots aquests poders que se li atribueixen, cada vegada hi ha més persones que volen aprofitar les seves vacances per recuperar-se d’una època d’estrès o d’algun altre problema de salut i busquen propostes turístiques que s’hi adaptin. Proliferen així els centres balneari, els hotels amb Spa i tot tipus de propostes per convertir les vacances en un període de tranquil·litat i sanació.

MARÇ 2007 / MÓN EMPRESARIAL

54- ESTILS DE VIDA / Salut

LA SÍNDROME DE LA VISIÓ DE L’ORDINADOR

L’ordinador, un dels pitjors enemics dels ulls Amb l’ús cada cop més habitual dels ordinadors, les molèsties als ulls entre els seus usuaris ha augmentat cada cop més. De fet, el 85% dels treballadors d’oﬁcina pateixen el que ja es coneix com a Síndrome de la Visió de l’Ordinador. A. SERRA

Qui tingui habitualment irritació ocular, sequera d’ulls, i dolors de cap, esquena i coll i, a més, coincideixi que treballa habitualment davant d’un ordinador, és molt possible que pateixi l’anomenada Síndrome de la Visió de l’Ordinador, que respon també a les sigles CVS. Els òptics alerten d’aquesta patologia que és cada cop més freqüent entre la població, especialment els treballadors d’oﬁcina. De fet, donen xifres, segons les quals, pràcticament nou de cada deu d’aquests treballadors en són víctimes. Els experts adverteixen que els ulls no estan acostumats ni preparats per passar-se la major part del dia observant objectes de prop, com és el cas de la pantalla de l’ordinador. A més, quan es treballa enfront a un d’aquests aparells durant diverses hores, la velocitat del parpelleig disminueix considerablement, de 12 parpellejos per minut a dos, produint-se sequedat ocular i molèsties als ulls.

Sempre que es pugui és recomanable utilitzar llum ambiental per treballar Els ulls no estan acostumats ni preparats per passar-se la major part del dia observant objectes de prop La ubicació de l’ordinador també pot ajudar a pal·liar la Síndrome de la Visió de l’Ordinador Tot i que nosaltres no en som conscients, la pantalla d’ordinador projecta imatges en píxels minúsculs que canvien constantment i els ulls

És important situar el monitor a una distància d’uns 50 a 60 centímetres dels ulls. / ARXIU

reben el rebot en cada canvi i això és el que acaba afectant la visió, que cada cop té més diﬁcultat per enfocar i els ulls es cansen més.

Evitar la CVS TROBADA D’ÒPTICA I OPTOMETRIA La Síndrome de la Visió de l’Ordinador serà un dels temes que tractaran els professionals de l’òptica i l’optometria que participaran a la Fira Expoóptica 2007, que se celebrarà entre el 23 i el 25 de març a Madrid. Aquesta 26a edició tornarà a acollir en un mateix espai professionals i ﬁrmes relacionats amb l’òptica, l’optometria, la contactologia, l’oftalmologia i l’audiologia. Durant els dies que dura aquest esdeveniment es donaran a conèixer els darrers avenços en aquests camps. La darrera edició va atraure 117 empreses expositores, de les quals 31 procedien de l’estranger, i va rebre més de 9.800 professionals, que es van apropar a conèixer les darreres tendències.

Per pal·liar els efectes d’aquesta malaltia, es recomana utilitzar, sempre que es pugui, llum ambiental. En cas que això no sigui possible, cal evitar que el monitor o la làmpada de taula siguin l’única il·luminació. Això evitarà que cada cop que es desplacin els ulls fora de la zona il·luminada hagin d’adaptar-se a unes condicions molt diferents de llum. Tampoc es tracta, però, de caure en l’error freqüent d’utilitzar molta llum, ja que moltes fonts de llum en un

espai poden desviar l’atenció dels ulls del monitor o causar reflexos a la pantalla. D’altra banda, la imatge de la pantalla ha de ser estable, sense parpellejos, reﬂexos i reverberacions. Segons un estudi, el nivell de lluminància dels monitors de raigs catòdics és inestable durant els primers 20 minuts després de l’encesa, motiu pel qual és aconsellable encendre el monitor abans de començar a treballar amb ell i així es reduirà la fatiga visual produïda per aquestes variacions. També són aconsellables filtres antiradiació en el monitor sempre que no enfosqueixin massa la pantalla, i treballar en un ambient amb un grau d’humitat entre el 40 per cent i un 65 per cent, utilitzar llàgri-

mes artificials i retirar-se de la pantalla per descansar uns deu minuts per cada hora enfront de l’ordinador. Si això no és possible, s’han de fer breus pauses durant les quals s’ha d’orientar la mirada a un objecte distant durant 20 segons. La ubicació de l’ordinador també pot ajudar a pal·liar la CVS. Així és important situar el monitor a una distància d’uns 50 a 60 centímetres dels ulls, col·locar la part superior de la pantalla a una alçada similar a la dels ulls, o lleugerament més baixa, inclinar el monitor cap avall uns 20 graus en angle respecte a la mirada recta i utilitzar un faristol per als documents a la mateixa alçada del monitor.

Esports / ESTILS DE VIDA -55

MÓN EMPRESARIAL / MARÇ 2007

JORGE LORENZO, CAMPIÓ DEL MÓN DE 250 CC.

“Amb ganes de millorar hi ha poques coses que a l’ésser humà se li resisteixin”

NATÀLIA PASTOR

Com es viu l’adolescència sobre una moto? És una tema complicat perquè el motociclisme és un esport que, en moltes ocasions, comporta un risc que quan ets adolescent no assumeixes del tot o no n’ets conscient. Però les lleis són les que són i a mi no m’ha anat del tot malament el fet de començar tan aviat. Què et queda per fer després de proclamar-te el millor del món? Moltíssimes coses! De fet, vull deixar clar que estic feliç i orgullós de tot el que he aconseguit, tot i que només és el principi d’on m’agradaria arribar. La majoria dels humans som inconformistes per naturalesa i jo de fet sempre ho he sigut una mica més.

El mallorquí Jorge Lorenzo ha sigut el pilot més jove en participar en un Gran Premi de Motociclisme. Amb nomes 19 anys, i tot i que la seva carrera no ha fet més que començar, la maduresa esportiva que ha demostrat sobre l’asfalt ja li ha portat el títol de campió del món de 250 cc.

“Intento transmetre a la joventut valors com el caràcter, la valentia i l’inconformisme” La teva aﬁció per les motos ve de la infància. Com has aconseguit compaginar ﬁns ara estudis i competició? Desgraciadament, vaig deixar els estudis fa uns anys per falta de temps, per a concentrar-me exclusivament i al cent per cent en donar el màxim de mi mateix quan sóc als circuits.

Jorge Lorenzo / WWW.LORENZO48.COM

Dins la teva escala d’aﬁcions, què hi ha després de la moto? El futbol m’agrada bastant, tot i que cada vegada el segueixo menys. D’altra banda, sempre m’han agradat els videojocs i ara també la música. Quin consell donaries als joves que tenen un somni ‘gairebé’ impossible de fer realitat? Cadascú de nosaltres neix amb unes característiques que no pot cambiar: es pot ser guapo, alt, baix, etc. Però la majoria de les teves dots es poden cambiar perquè depenen d’un mateix: es poden millorar practicant. Així que crec que si es tenen ganes de millorar i aprendre, hi ha poques coses que a l’ésser humà se li resisteixin.

Amb els viatges i els grans premis, com es porta estar lluny de casa teva? Evidentment, sempre trobes a faltar a la família perquè són gent de la teva sang i sempre estan al teu costat, passi el que passi. Tot en aquesta vida té la seva part negativa i aquesta és una d’elles. En plena ascensió de la teva carrera esportiva, trobes a faltar l’anonimat? No el trobo a faltar perquè sempre procuro pensar en positiu. De vegades no te n’adones que estàs bé i no li dones importància a la teva privilegiada situació. Quan això succeeix, penso en què donarien moltes persones per estar al meu lloc: per això penso que sóc un afortunat.

Com valores el fet de ser un referent per a milers de joves de la teva edat? És una responsabilitat molt gran. Crec que al meu passat he fet coses que no són un bon exemple per als joves, però la gràcia de la vida és cometre errors i aprendre d’ells. Així mateix, en general sempre intento transmetre uns valors molt importants per a la joventut com el caràcter, la valentia i l’inconformisme. Després de baixar de la moto, com passa el dia un jove de 19 anys? Fent les mateixes coses que faria un noi de 19 anys. Nosaltres, a més de pilots, som persones normals que fan coses normals, com veure la televisió i sortir amb noies. Si ens punxen, també ens surt sang…

oca s e e secto de