Món Empresarial 95 by Medigrup

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Juny 2007 n. 95

el sector demanda que es posi l’accent ara en la qualitat

les seccions Economia

pàg. 3 a 12 >>

La millora de la gestió de l’aeroport, a debat. Entrevista a Marc Puig, nou degà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques.

Empresa

2€

pàg. 13 a 22 >>

La nova secció Emprenedoria ens apropa al cas de Dídac Lee, que amb 33 anys presideix quatre companyies.

La innovació, assignatura pendent de la construcció L’actual boom immobiliari no ha comportat una revolució tecnològica en el sector a casa nostra.

La desacceleració és vista com una oportunitat per afegir valor afegit a les noves promocions. destaquem

Construccions Riera s’ha adaptat als reptes que se li han plantejat en els seus 100 anys d’existència.

josep gonzález president de pimec

Entrevistem Joan Baptista Renart, conseller delegat de Vichy Catalán.

Finances

pàg. 23 a 26 >>

La disputa sobre el valor de l’empresa El Corte Inglés. El salt a borsa de l’empresa catalana Fersa. internacional

“Els incentius d’R+D no estan pensats per a pimes”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza els darrers informes de l’FMI i l’OMC.

oriol amat

El mapa del món: les escoles de negoci. França inicia l’etapa Sarkozy.

especial

pàg. 35 a 42 >>

L’estat les carreteres, l’AVE, la Renfe, la línia 9 del Metro i l’aeroport. Els candidats a l’alcaldia de Barcelona fan les seves propostes sobre infraestructures.

formació directiva

Durant el 2007 està previst que es produeix un reajustament en el sector de la construcció a Catalunya. / J.D.C.

Segons l’informe del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya La construcció un producte poc eficient, el sector de la construcció és un dels que menys innova i assenyala com una de les possibles causes el fet que el cost de la construcció en el preu del producte final és cada cop menor. A més, la manca de mà d’obra qualificada seria un altre dels factors que expliquen la impossibilitat d’aplicar processos in-

dustrialitzats de major qualificació. En dit informe també s’apunta com una de les mancances del sector de la construcció a Espanya i a Catalunya el deficient manteniment dels edificis. Enfront aquest panorama n’hi ha que, com el president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Rafael Romero, veuen necessari recórrer a la innovació per tal de construir millors productes, sense que això es traslladi al preu. Pàgines 3 i 4 >>

“Cal estendre la cultura de retre comptes”

pàg. 43 a 48 >>

Miquel Bonet conversa amb Herminia García, directora de RRHH d’Agrupació Mútua. El coaching i els reptes de l’empresa actual.

Estils de vida

vicepresident de l’accid

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys inversió

Rector de la universitat politècnica de catalunya

Poca inversió en infraestructures L’enquesta de Món empresarial evidencia la preocupació de la societat per l’estat de les infraestructures, que podria posar en perill la competitivitat de Catalunya. Segons un estudi de la UPF, som una de les comunitats amb menys inversió en infraestructures, durant el període 1991-2004. L’estat de les carreteres, l’aeroport, la Renfe i l’AVE són els aspectes que més preocupen.

pàg. 49 a 55 >>

Entrevista a Jorge Wagensberg, director de l’àrea de medi ambient i ciència de La Caixa. La lipoatròfia semicircular o l’estrany mal de l’oficinista. Les terres càlides del sud: Sevilla, Granada i Còrdova.

antoni giró

especial: infraestructures

L’AVE arribarà a Barcelona amb tres anys de retard. / ARXIU

Pàgines 35-42 >>

“La societat ha de decidir quin model d’universitat vol”

Tema del mes / ECONOMIA -

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Economia la construcció a debat

El sector de la construcció ha aprofitat el boom immobiliari per innovar? Tots els indicadors indiquen que el 2007 serà l’any de la desacceleració de la construcció, l’any en què la que ha estat la locomotora de l’economia espanyola durant l’última dècada aixecarà el peu de l’accelerador. La qüestió ara és saber si també pitjarà el fre i es produirà per tant una sacsejada en els vagons de cua. Que la bombolla es desinfla és un fet, però que difícilment esclatarà, també. El boom de la construcció, amb un increment del preu dels pisos de més del 200% en vint anys, ha impulsat el PIB espanyol i català, però, ens preguntem: el sector ho ha aprofitat per innovar, és a dir, l’increment de preus ha comportat també una millora de la qualitat? jaume riera

A tenor de l’informe coordinat per Josep Miquel Aced per al Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya la resposta és clara: no. En aquests sentit el títol del diagnòstic d’Aced no pot ser més eloqüent: La cons-

trucció un producte poc eficient. Segons aquest informe

el sector de la construcció és un dels que menys innova, i assenyala com a una de les possibles causes el fet que el cost de la construcció en el preu del producte final sigui cada cop menor (entorn un 20 i un 30% del cost total). Per a Rafael Romero, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, si no s’està innovant en la construcció és bàsicament “perquè el promotor de les obres no té cap interès en la innovació o la millora tecnològica, no ho demana al constructor. I en canvi, el que sí demana és que el preu de l’oferta del constructor sigui el més baix possible. El promotor no valora el contingut tècnic i els aspectes innovadors de l’oferta del constructor, només cerca el preu més baix”. Aced també apunta que la manca de mà d’obra qualificada és un dels factors que expliquen la impossibilitat

d’aplicar processos industrialitzats de major qualificació en el sector. En aquest sentit, Romero té clar que “si es demanés innovació i millora tecnològica hi hauria mà d’obra qualificada capaç de construir projectes innovadors i tecnològicament avançats. Però quin sentit té fer un esforç en formació de personal si el que es busca és que siguis el més barato?” El consumidor final, que ha de fer un gran esforç econòmic per a l’adquisició de l’habitatge, no és aliè a aquest debat i no és difícil trobar persones amb el convenciment de que l’increment de preus no ha comportat una millora de la qualitat, més aviat el contrari. Romero matisa que “un edifici avui és una obra de molta més qualitat que fa 10 o 20 anys, si més no perquè les normes són més exigents”, si bé afegeix que “una altra cosa és el que es veu, els acabats, les rajoles de la cuina o el bany, per entendre’ns. La manca de mà d’obra fa que a la construcció s’hagi incorporat molta gent sense la formació i l’experiència necessària. Això explica que el que es veu, que és el menys important d’un habitatge, doni aquesta imatge de manca de qualitat”.

Segons un informe del Col·legi d’Enginyers industrials, el sector de la construcció és un dels que menys innova “El promotor no valora el contingut tècnic i els aspectes innovadors de l’oferta del constructor, només el preu més baix” La manca de mà d’obra qualificada impossibilita aplicar processos industrials de major qualificació en el sector A l’informe del Col·legi d’Enginyers també s’hi apunta que una de les mancances del sector de la construcció a Espanya i a Ca-

La construcció continuarà sent el motor de l’economia espanyola. /J. D. CALDERÓN

talunya és el manteniment i denuncia que l’edifici i la construcció en general no tinguin criteris de control global. En aquesta línia plan-

teja la possibilitat d’establir una mena d’ITV de l’edifici. En aquest sentit, el president de la Cambra de Contractistes assegura que, mentre que

- ECONOMIA / Tema del mes

juny 2007/ MóN EMPRESARIAL

Canvi de cicle en el sector Les primeres dades del 2007 no semblen avalar un descens en els preus, sobretot en primer habitatge, però sí un reajustament en el sector, amb una pèrdua del pes relatiu de l’habitatge residencial sobre el total. Segons l’informe sectorial publicat per Fira de Barcelona, les previsions per al 2007 apunten un canvi intern en l’activitat del sector en relació a l’any anterior, passant el protagonisme de l’habitatge de nova construcció, del qual s’estima tan sols un 7% de creixement, a la construcció d’infraestructures (obra civil) del qual, en canvi, s’espera una variació del 19% en relació a l’últim exercici. Globalment, s’espera que el sector constructor a Catalunya creixi un 7%, amb la qual cosa superaria en 0,5 punts percentuals al creixement del 2006 i trencaria amb el context de ralentització amb el qual es preveu que es trobi el sector de la construcció tant a nivell estatal com europeu. El president del saló Construmat, Bruno Figueres, va reconèixer durant la presentació del certamen que el sector immobiliari “viu un canvi de cicle”, que s’ha reflectit en l’evolució de determinats valors de la borsa. Per Figueres, que també presideix la promotora Habitat, “aquest canvi de tendència està afectant més a les segones residències i als pisos de segona mà que a

les promocions d’obra nova, que seguiran creixent, però menys, al voltant d’un 7% al conjunt de l’Estat”. En la mateixa línia, Rafael Romero apunta que “al 2006 es van iniciar a Catalunya més de 127.000 nous habitatges, un 18% més que al 2005. I aquest 18% més d’habitatges iniciats al 2006 es construiran durant el 2007 i el 2008. Per tant, l’activitat i l’ocupació no han de veure’s afectades fins a finals de 2008. És curiós, però sembla haver un interès quasi morbós per què l’habitatge s’enfonsi, per què esclati la bombolla immobiliària. La bombolla, si n’hi ha, és sòlida i estable”. Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE), creu que “els pisos de segona mà tenen moltes possibilitats de baixar”, degut a la important alça dels preus dels darrers anys, “mentre que els promotors d’obra nova no tenim marge, per l’escassetat de sòl per a noves edificacions i per l’increment del cost, de entre el 4 i el 7%, a causa del nou Codi Tècnic de l’Edificació”. D’altra banda, una de les activitats que més podrien créixer en el futur és la rehabilitació i el manteniment. De fet, aquesta línia és en la que es mou el sector de la construcció a l’Europa dels 15, on la rehabilitació és la principal activitat, amb un 36% del total.

La recerca del màxim benefici ha anat en contra de la innovació en el sector. /J. D. C.

“a França la rehabilitació i el manteniment d’edificis representa el 50% de l’activitat constructora, a Catalunya i Espanya amb prou feines arriba al 25%. Tenim, per tant, camí a recórrer”. Per a Romero una mesura que aju-

daria a retallar aquest diferencial seria “acabar amb la discriminació fiscal que pateix la rehabilitació i el manteniment enfront l’habitatge nou, ja que mentre que un habitatge nou paga un 7% d’IVA, canviar un bany o una

Barcelona, la ciutat més cara La capital catalana continua sent la ciutat més cara de l’Estat pel que fa a l’habitatge. Segons l’informe anual de la Societat de Taxació, el preu mig del metre quadrat a Barcelona es va situar en els 4.192 euros al segon semestre del 2006 (4.487 segons l’informe de Tecnocasa), amb un increment anual del 13,3%. L’any 1985 el preu del metre quadrat a Barcelona era 273 vegades inferior. El boom del mercat immobiliari ha estat especialment intens a la capital catalana, com ho demostra el fet que fa vint anys, l’habitatge a Barcelona estava en la mitjana estatal (uns 300 euros el metre quadrat) i sensiblement per sota dels preus de Sant Sebastià i Madrid, mentre que al 2006 ambdues ciutats estan clarament per sota. Al conjunt de Catalunya, el preu mig del metre quadrat ha assolit ja els 3.837 euros (similar al de Madrid), essent Lleida la capital de província que va experimentar un major increment anual (15,9%), per bé que, amb 1.802 euros el metre quadrat, l’habitatge hi continua sent força més assequible que a Barcelona, Girona (2.574 euros el metre quadrat) o Tarragona (2.261 euros el metre quadrat). Cal destacar que L’Hospitalet del Llobregat és ja la segona ciutat més cara d’Espanya, amb el metre quadrat superant els 4.000 euros. A nivell d’Espanya, el metre quadrat d’obra nova va tancar el 2006 en 2.763 euros, amb un increment respecte al segon semestre del 2005 del 9,8%. Pontevedra, amb 1.405 euros el metre quadrat és la capital de província més barata.

cuina comporta pagar-ne el 16%”. L’informe conclou que s’ha de superar la visió esteticista de l’edifici per la de la funcionalitat i servei: potenciar l’eficiència energètica dels edificis, l’aplicació sistemàtica de noves tecnologies i el manteniment preventiu. Per a Romero, una de les claus es que “en el sector de la construcció es tendeix a pensar que el client és qui m’ha encarregat la feina. I això és un error. El

vertader client és l’usuari final de l’obra i tothom que intervé en una obra hauria de pensar què pot aportar per aconseguir satisfer de manera òptima les necessitats d’aquest usuari final”. Per acabar amb la “mala fama” del sector, Romero conclou que “la construcció ha de fer la seva revolució industrial, és a dir, ser capaç de construir millors productes amb més prestacions i, tot això, sense que repercuteixi en el preu”.

Una de les mancances del sector a Espanya i Catalunya és el manteniment “Sovint es tendeix a pensar que el client és qui m’ha encarregat la feina. El vertader client és l’usuari final”

Torres per a nous habitatges en l’entorn de la plaça d’Europa de L’Hospitalet. /J. D. C.

A fons / ECONOMIA -

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

Entrevista a Josep González, president de PIMEC

“Cal millorar la capacitat d’accedir a mercats exteriors dels sectors terciaris” “El Prat necessita un organisme gestor que sigui propi de l’aeroport”

Redacció

És un fet que les empreses catalanes i, concretament, les pimes perden competitivitat. Què es pot fer per combatre aquesta pèrdua de competitivitat? Les dades que oferim en el darrer Anuari de la pime catalana permeten constatar que, tot i la recuperació observada el 2004, es manté el procés de pèrdua de pes de la pime en l’economia catalana iniciat el 2002 a favor de la gran empresa i del sector públic. D’altra banda, s’identifica la manca de base exportadora com una de les debilitats estructurals del nostre teixit pime de cara a la capacitat de les empreses per aprofitar la millor conjuntura exterior que s’espera per a aquesta segona part de dècada. El creixement baix de la productivitat continua sent un dels principals elements de preocupació, sobretot, pel que fa a l’àmbit de la pime dels serveis i de la construcció, que han tendit a perdre pes en el conjunt de Catalunya. En aquest context, i de cara als propers anys, tot fa pensar en la necessitat de millorar de forma significativa la competitivitat i la capacitat d’accedir a mercats exteriors del sectors terciaris, especialment dels serveis a les empreses. En aquest sentit, Catalunya ha d’estar molt atenta al desenvolupament del procés de liberalització de serveis en el mercat interior de la UE. Aquest aspecte pot esdevenir un element clau per poder aprofitar els beneficis de l’ampliació de la UE en un entorn d’intensificació creixent dels intercanvis intraeuropeus d’aquesta branques productives en els quals, economies com les d’Alemanya o Dinamarca estan especialment ben posicionades en termes de competitivitat. Quin perfil d’empreses estan més ben posicionades per fer front a aquest repte? D’entrada, es confirma que les dimensions més grans d’empresa (mitjana i gran empresa) podrien estar guanyant eficiència, gràcies a la subcontractació de les fases menys productives (bàsicament serveis) a empreses de menor dimensió o a empreses d’altres

”Els incentius d’R+D que hi ha per part de les Administracions Públiques no estan pensats per a pimes” ”La formació és l’assignatura pendent. Tothom ho reconeix, però la veritat és que no hem avançat gaire” Josep González a la seu de PIMEC. / DAVID FERNÁNDEZ

països (productes industrials), la qual cosa respon a un procés de redimensionament de les seves estructures organitzatives per adaptar-les a la realitat d’un entorn econòmic cada cop més exigent en el qual, les estratègies d’internacionalització, d’innovació, de gestió de la informació i de coneixement dels mercats i la demanda estan esdevenint les claus del creixement empresarial. Recentment s’ha aprovat l’Estatut del Treball Autònom. Quina valoració fan d’aquesta llei? Des de Pimec ja hem expressat la nostra satisfacció per l’aprovació d’aquesta llei, que representa la culminació d’una reivindicació històrica d’aquest col·lectiu d’empresaris autònoms, per a la qual hem treballat, a través de la col·laboració amb ATA (Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos) i amb el suport d’altres associacions representatives d’aquest col·lectiu. Considero que, malgrat que qualsevol projecte de llei pot ser millorable, s’han establert les bases per ampliar la protecció jurídica, social i empresarial del col·lectiu d’autònoms, que són la base del teixit emprenedor del nostre país. I el millor

punt de partida d’aquest Estatut és el consens de tots els agents que han intervingut en la seva elaboració. Des de Pimec s’han mostrat descontents amb la IIAA, la Llei de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. Per què i què proposen com a solució? Hi ha molts motius, però intentaré centrar-me en els principals, que són els següents: té un abast d’aplicació més estricte que el marcat per la directiva europea o per la llei estatal; afecta desproporcionadament les empreses més petites; té un procediment complex que, lluny de simplificar tràmits, els complica desproporcionadament; i genera duplicitat de controls que impliquen costos desmesurats per a les pimes en forma d’avalucions, verificacions i taxes. La solució és canviar-la. De fet, les constants moratòries que s’han hagut de realitzar, demostren sobradament que la llei és inaplicable per a les empreses i que és del tot urgent modificar-la. Fa just dos mesos, concretament el passat 22 de març, Pimec va ser una de les 136 entitats que va participar en l’acte celebrat a l’Iese per demanar un canvi en la

gestió de l’aeroport del Prat. A dia d’avui creu que la seva reivindicació ha estat escoltada o, si més no, es troba en vies de poder-ho ser? Vull ser optimista i espero que sí. El model actual no té sentit i hem d’anar cap a la gestió compartida del Prat. Crec que tothom és conscient que el Prat necessita un organisme gestor que sigui propi de l’aeroport de Barcelona i, com ja s’ha dit, no es lògic que estigui dirigit des d’un organisme que estigui integrat a tot l’Estat. De totes formes, voldria destacar d’aquell acte que, per fi, els representants empresarials catalans som capaços de lluitar plegats per aquelles coses que són imprescindibles per a la nostra evolució com a país. Espero que aquest acte no sigui una excepció, sinó un precedent. Ens hem d’involucrar molt més en els temes que com a país ens afecten. Diversos estudis alerten que les empreses catalanes no arriben als nivells òptims en R+D+i. Què es pot fer per modificar aquesta tendència? Els incentius que hi ha per part de les Administracions Públiques no estan pensats per a petites i mitjanes empreses

i, a més, Hisenda tampoc accepta segons quins conceptes d’R+D, amb la qual cosa, de vegades “costa més el collaret que el gos”. D’altra banda, hi ha productes que no permeten un augment de costos i fa encara més difícil recuperar la inversió que s’hauria de destinar a la innovació. Partint d’aquests punts bàsics, les principals barreres que les empreses troben a la innovació, se centren en tres aspectes: l’accés al finançament per innovar, funcionament del sistema de transferència de tecnologia (poca relació pime/ universitat, que es tradueix en una xifra de projectes concertats molt escassos) i la manca de recursos humans apropiats (el perfil professional adequat acaba preferint altres alternatives laborals, com la gran empresa, abans que la pime). Des de diverses organitzacions empresarials s’alerta de certes mancances a nivell formatiu. Comparteix aquesta idea i, si és així, en quins àmbits o perfils professionals es concreten més aquestes mancances? La formació és la gran assignatura pendent d’aquest país, des de fa molts anys. Tothom ho reconeix en veu alta, però la veritat és que no hem avançat gaire. La formació contínua permet actualitzar habilitats, però les “especialitats d’ofici” les ha de fer l’ensenyament reglat. La mancança principal la trobem a la formació professional en totes les seves branques i en tots els nivells educatius. Com poden afrontar les pimes el repte de la internacionalització i què fa, en aquest sentit, Pimec per potenciar-la? En general, la capacitat d’internacionalització és proporcional a la grandària de l’empresa. La internacionalització és molt difícil que la pugui realitzar una pime de forma individual. La plataforma d’aterratge de Romania ajuda a afrontar millor aquesta aventura; igual que la passarel·la empresarial amb Marroc i Argèlia. Les unions entre empreses són una de les millors fórmules per sortir a l’exterior i Pimec, per tant, les afavoreix.

6 - Economia / Col·legis professionals

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

Entrevista a Marc Puig, nou degà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques

“Seguirem una línia continuista però obrirem nous horitzons” Marc Puig i Guàrdia té 45 anys, ha ocupat diversos càrrecs administratius, entre ells Director General de Radiodifusió a l’època de CIU, membre dels consells d’administració de RTVE i de TV3. Des del 3 de maig és el nou degà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. B. MERINO

La seva candidatura, “les 10 c’s”, ha convençut prop del 75% dels votants del col·legi i ha guanyat les eleccions a la Junta de Govern. Quines raons creu que han decantat el vot cap a la seva proposta? Crec que les raons fonamentals han estat una bona comunicació a més de l’excel·lent equip que hem format, i que per cert incorpora membres de l’anterior Junta. Quin és el significat d’aquestes “10 c’s”? Aquesta manera d’anomenar la candidatura ha estat una forma de concretar les nostres propostes, que han volgut ser ambicioses però assolibles. Ha definit la seva candidatura com continuista, però alhora renovadora. Quins són els principals objectius que es planteja pel seu mandat? Pensem que el col·legi ha d’encapçalar el debat sobre els canvis de paradigma que s’estan donant al voltant de món de la comunicació. Avui ja no n’hi ha prou amb dir publicitat i relacions públiques, hi ha multitud d’activitats que es donen dins la indústria de la persuasió i volem que totes aquestes activitats tinguin cabuda al col·legi. També crec que hem de reivindicar un reconeixement públic que reflecteixi el nostre pes i la nostra importància reals. I també destacaria la voluntat de buscar afinitats amb altres col·legis i altres institucions i associacions. Però tot això, sense perdre de vista els objectius que han regit el col·legi fins avui, és a dir, la línia de la nova Junta serà conti-

BREUS COL·LEGIals Consell de col·legis d’advocats de catalunya acord per la millora del model dels serveis d’assistència jurídica gratuïta

El CICAC i el Departament de Justícia han signat un acord de col·laboració per millorar el model actual d’assistència gratuïta. Els objectius són actualitzar les compensacions per les actuacions des del primer dia de 2007, aplicar els mòduls de compensació amb criteris uniformes, millorar els terminis de pagament, establir sistemes de control de qualitat del servei, informatitzar tot el procediment i potenciar la formació especialitzada. Els diferents col·legis rebran una subvenció de gairebé dos milions d’euros per a despeses de gestió col·legial d’assistència jurídica. Col·legi de periodistes de catalunya cpc i asociación de prensa de madrid s’oposen al sistema imposat per la junta electoral central

Marc Martí serà el degà del Col·legi de Publicitaris durant els pròxims tres anys. /DAVID FERNÁNDEZ

nuista però volem obrir nous horitzons . Diu que volen fer que l’Administració acompleixi la llei... Per aconseguir que el col·legi continuï creixent, és necessari que es vegin les seves funcions. Volem demanar a les administracions que requereixin que aquells projectes publicitaris que adjudiquin vagin signats per almenys un col·legiat. Les lleis diuen que la col·legiació és obligatòria, i nosaltres no obligarem ningú, però aquest fet significarà una col·laboració amb l’Administració i un benefici pel publicitarisme. Quans professionals col·legiats hi ha ara? Ara estem al voltant dels mil, però precisament un dels nostres objectius és incrementar el nombre de col·legiats. Quan els publicitaris finalitzen els seus estudis, tenen l’hàbit d’anar a col·legiar-se? No acostuma a passar. Segurament pel fet que

quan un encara no ha consolidat una carrera professional, té pocs ingressos i els que té els destina a altres usos. En tot cas, al col·legi volem donar resposta a aquesta situació i oferir la possibilitat que aquells que acaben els seus estudis tinguin accés a certs serveis del col·legi, amb el pagament d’una petita quota. D’aquesta forma començarien a tenir contacte amb la institució i s’afavoreix que es produeixi un coneixement. Quins són els principals reptes que encara té avui la professió? Potser saber-se representar una mica millor. La publicitat es mesura amb uns criteris molt exigents. Fent un paral·lelisme amb el cinema, ningú no protesta quan a les pel·lícules hi ha una clara ideologia subjacent, i els dolents i els bons són sempre els mateixos. Per què creu que jutgem d’aquesta manera diferent a la publicitat? Potser pel fet, d’altra banda natural, que quan

a algú li intenten vendre alguna cosa, la primera reacció és defensiva. Les relacions públiques són encara una mica desconegudes al nostre país... És cert. Però vivim un creixement de totes les activitats professionals relacionades amb la comunicació, disseny, procol, nous mitjans, investigació... I entre aquestes activitats, creixen especialment les relacions públiques, que a d’altres països ja tenen una importància cabdal, i aquí ara la comencen a tenir, i això és positiu per a tots. Pel que fa a l’àmbit formatiu, creu que s’haurien d’introduir canvis als plans d’estudis de Publicitat? O funcionen bé tal com estan? En principi la universitat ha de donar una base, però després a l’activitat quotidiana és a on es coneix de primera mà la professió. Un dels nostres objectius és enfortir les relacions amb el món universitari, de fet, a la Junta hi ha alguns membres que hi estan directament vinculats.

El rebuig del sistema de blocs electorals obligatoris ha unit al CPC i a l’Asociación de Prensa de Madrid. Coincidint amb l’inici de la campanya electoral, han emès una nota conjunta a on denuncien que aquest sistema suposa una vulneració dels criteris del periodisme i recolzen als professionals dels mitjans públics que s’oposen a aquest sistema. coetc i coettc ELS DEGANS DEL COETC I DEL COETTC destaquen eL PAPER ESTRATÈGIC de LES tic i les telecomunicacions a catalunya

El degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya, Miquel Ramírez, i el del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, Ferran Amago, han participat a la taula rodona Infraestructures i continguts: una oportunitat per a Catalunya, que va aplegar més de 300 participants al Parlament català. També van participar Ernest Benach, Joan Puigcercós i altres representants del sector de les TIC i les Telecomunicacions. Una de les conclusions ha estat el repte que suposa l’ampliació i millora de la xarxa de telecomunicacions actual davant el creixement dels productes audiovisuals que haurà de transportar.

Col·legi de politòlegs i sociòlegs de catalunya es presenta una única candidatura a la junta de govern al cpsc

Anna Parés, actual degana, encapçala la única candidatura presentada a les eleccions del CPSC. La data de les eleccions és la del 14 de juny. La nova Junta tindrà una vigència de 4 anys, tal i com s’estableix als nous estatuts del Col·legi.

SECCIÓN juny 2007/ MóN EMPRESARIAL

- ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere... 1 de maig S’enfila l’Euribor L’índex de referència per les hipoteques arriba al 4,25% i ja ha crescut més d’un punt en només un any. És el dinovè mes consecutiu que va a l’alça. Una família que hagi de revisar ara la hipoteca notarà un augment d’una mitjana de 170 euros mensuals, per una hipoteca de 300.000 euros a 25 anys.

2 de maig Campanya de la renda Es posa en marxa el termini per presentar la declaració, que es tancarà el 2 de juliol tant si surt a pagar com si es té dret a devolució. A Catalunya presentarem 3.200.000 declaracions i a 7 de cada 10 Hisenda els haurà de tornar diners, una mitjana de 700 euros per persona. Creixement accelerat L’economia espanyola manté el ritme i creix un 4% el primer trimestre d’aquest any, 3 dècimes més que el mateix període de l’any passat i igual com al final de 2006. La construcció continua sent un dels principals motors de l’economia, per bé que els experts asseguren que s’està vivint una desacceleració suau que es notarà especialment en la recta final de l’any.

3 de maig Detencions estelars

La policia deté la cantant Isabel Pantoja en el marc de l’Operació Malaya, operació sobre corrupció immobiliària a la Costa del Sol i blanqueig de diners. Isabel Pantoja és parella de l’ex alcalde de Marbella, Julián Muñoz, un

dels detinguts per aquesta operació. En total, són 64 persones arrestades, gairebé tot el govern local marbellí. S’han intervingut béns per un valor de 2.400 milions. Es venen menys cotxes A l’abril s’han matriculat a Catalunya 17.156 vehicles nous, un 13% menys que el mateix mes de l’any passat. Els experts ho atribueixen a l’augment del preu del diner, que encareix especialment els préstecs al consum. Els fabricants hi afegeixen que, com que la Setmana Santa s’ha avançat, les empreses de lloguer ja havien adquirit els vehicles al març. Al conjunt de l’Estat, les vendes han estat de 121.721 unitats, un 6% menys. GENER

17.189

-7.6%

FEBRER

17.613

-7.9%

MARÇ

22.975

-11.5%

ABRIL

17.156

-13.8%

4 de maig Atur a la baixa L’impuls de la Setmana Santa que obre ja la temporada mitja-alta al sector turístic fa que hi hagi 6.061 persones menys aturades a Catalunya, una reducció del 2,38%. Ara hi ha 248.000 catalans desocupats. A Espanya, l’atur baixa en 36.327 persones, un 1,7%. Es confirma la crítica El govern central va invertir a Catalunya 2.057 euros per habitant en infraestructures en el període 1991-2004, uns 600 euros menys del que va destinar de mitjana a la resta d’Espanya. En sanitat, va passar si fa no fa el mateix i es van destinar 783 euros, 100 menys que la mitjana estatal. És la conclusió d’un estudi sobre l’Estat del Benestar coordinat pel Catedràtic de la UPF, Guillem López Casasnovas.

5 de maig Nou president a la CNMV Julio Segura és nomenat president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors en substitució de Manuel Conthe, que va dimitir després de

denunciar ingerències del govern central en la tasca de la CNMV. Tot i que Segura desmenteix aquestes acusacions i remarca que treballarà perquè torni la calma a l’entitat, Conthe insisteix i afirma que fa 4 anys, l’ex cap de l’Oficina Econòmica del Govern, Miguel Sebastián, va intentar perjudicar el president del BBVA donant a la CNMV un informe perquè investiguessin unes presumptes irregularitats que després van quedar arxivades.

6 de maig Falten metges El Col·legi de Metges denuncia la falta de professionals a Catalunya, sobretot en especialitats com pediatria, ginecologia, radiologia i anestesiologia. Hi ha metges que se’n van a exercir la professió fora perquè estan més ben remunerats. El Departament de Salut es planteja que alguns dels professionals puguin allargar la vida laboral fins als 70 anys per poder suplir aquesta mancança.

8 de maig Avança l’aeroport de La Seu El govern català compra per 8 milions d’euros els terrenys del que serà el futur aeroport de La Seu d’Urgell. L’objectiu és avançar els contactes amb el govern andorrà i l’espanyol per fer que l’aeroport tingui vocació internacional i que no es repeteixin els problemes tècnics i econòmics que van fer tancar l’antic aeroport l’any 1982.

10 de maig Aprovada la llei del sòl El Congrés aprova la normativa amb els vots favorables de tots els partits a excepció del PP. La nova llei té dos objectius: lluitar contra la corrupció i afavorir l’accés a l’habitatge. Per això fixa una reserva mínima del 30% del sòl per a habitatges protegits; tabmé marca que el sòl passarà a valorar-se no amb l’expectativa de si pot o no

ser urbanitzable en un futur sinó pel valor de la situació real que té en el moment de la compra-venda.

11 de maig Més inflació Els preus pugen un 1,4% a Catalunya durant el mes d’abril i ja acumulen un augment del 2,7% en un any. Tot i que la inflació estatal també té una pujada de l’1,4% a l’abril, la xifra interanual es manté més baixa, en un 2,4%. Els productes que més s’han encarit a l’abril han estat roba i calçat, transport i hotels.

14 de maig Construmat comença amb polèmica L’inici del Saló internacional de la Construcció és controvertit per una campanya del Departament de Treball contra els accidents laborals. Es tracta d’un gran mural a l’estació de metro de la Plaça Espanya, on baixen tots els visitants de Construmat, on s’hi veu un dipòsit de cadàvers. La Generalitat diu que busca l’impacte per sensibilitzar d’aquesta xacra dels accidents i els empresaris denuncien que se’ls culpabilitza i demanen que es retiri. Tanmateix, el Construmat s’inaugura amb èxit: és l’edició més gran de les que s’han fet fins ara, amb 4.500 empreses de 50 països.

16 de maig Mòbils més barats El parlament europeu aprova una normativa que rebaixarà més del 50% les trucades que fem en mòbil des d’un país a un altre de la Unió Europea. Si som a França i volem trucar a Catalunya, ara paguem 80 cèntims per minut. La normativa marca que sigui com a màxim 40. Es tracta d’una directiva que ha de ratificar el ple de la cambra i que podria estar en vigor ja a partir d’aquest juliol.

17 de maig Wolfowitz tira la tovallola

El president del Banc Mundial anuncia la dimissió, acusat de nepotisme, d’apujar la categoria i el sou de la seva parella aprofitant el seu càrrec. Els treballadors de la institució van denunciar el cas i van demanar que plegués perquè la seva continuïtat posava en joc la credibilitat de la institució. Tot i la dimissió, Wolfowitz ha aconseguit que el Banc Mundial reconegui explícitament que les normes internes no estan prou clares i que per això va cometre aquest error.

21 de maig

15 de maig Menys lluminosos L’Ajuntament de Barcelona aplica la normativa per treure anuncis lluminosos de la ciutat. A la plaça universitat desapareixeran tots; a la plaça Catalunya baixaran de 14 a 12 i seran més discrets i Francesc Macià de 9 baixaran a 5. Els publicistes denuncien aquest pla i diuen que s’aplica de forma arbitrària.

S’activa la Llei de Dependència Comença el termini per presentar sol·licituds per rebre els ajuts previstos en la nova Llei de Dependència. Aquest any, només hi podran accedir els grans dependents, persones grans que necessiten ajuda per cobrir les funcions bàsiques i totes les persones amb un grau de discapacitat superior al 75%. Rebran ajudes per serveis com les residències o els centres de dia. En cas que qui se’n faci càrrec sigui un familiar, aquest rebrà una mena de sou de 512 euros mensuals i tindrà dret a atur i pensió de jubilació.

Perspectiva / ECONOMIA -

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

1 de juny Condoleezza Rice, a Madrid La Secretària d’Estat dels Estats Units comença la primera visita oficial a Espanya, amb l’objectiu de reprendre les relacions vilaterals amb el govern espanyol, malmeses després que Zapatero ordenés la retirada de tropes d’Irak. És, de fet, la primera visita d’un portaveu del govern Bush des que Zapatero va accedir a la presidència. Els últims anys, Rice ha cancel·lat tres viatges previstos a Madrid. Zapatero confia que aquestes plantades no es produeixin aquesta vegada.

5 de juny Trobada Montilla-Mas El president ha convocat al cap de l’oposició per després de les municipals –el dirigent de CiU havia demanat reunir-se abans- per negociar possibles pactes nacionals en qüestions clau com les infraestructures, l’habitatge, la immigració i la investigació i el desenvolupament. CiU ha tillat de “lentitud exasperant” l’evolució de les negociacions per tancar aquests pactes. Saló de la logística Durant tres dies s’hi reuniran 1.000 empreses de la distribució i el transport al recinte Gran Via-2 de Fira de Barcelona. El SIL és el saló més important del sud d’Europa del sector i s’hi esperen 50.000 visitants. Paral·lelament, se celebrarn el desè Symposium i Fòrum Mediterrani per tractar el futur de la logística, que és el sector que genera més llocs de treball a nivell mundial.

al poble de Heiligendamm, en un hotel balneari d’aquest municipi de l’antiga Alemanya Oriental. Debatran sobre seguretat mundial i previsions de creixement i rebran les protestes dels grups antiglobalització, que s’han queixat ja de la impressionant tanca de seguretat que s’ha construït envoltant l’hotel en què s’han de celebrar les sessions del G-8.

7 de juny Reunió del BCE Hi ha una especial atenció en la junta de govern de la institució, ja que Jean ClaudeTrichet va augurar al maig que hi haurà una nova pujada del preu del diner abans de l’estiu. Ara està en un 3,75% i pot quedar en un 4%, perjudicant tots els qui estan endeutats, especialment per les hipoteques. Trobada del Pirineu Encontre empresarial que aborda el repte de les empreses de crèixer o vendre i desaparèixer en un món globalitzat. La trobada serà a Rialp el 7 i 8 de juny i s’esperen 500 participants. Inaugura Montilla.

Cimera del G-8 Els set països més rics del món més Rússia es reuneixen

NOMENAMENTS

Trobada tecnològica a Sitges Durant dos dies se celebra la Trobada de Centres Tecnològics, impulsada pel Ministeri d’Indústria, la Generalitat a través del CIDEM i la Federació Espanyola d’Entitats d’Innovació i Tecnologia (FEDIT). En aquesta trobada s’intercanviaran experiències i es debatran les fórmules per aconseguir una major col·laboració entre tots els centres espanyols dedicats a fomentar la tecnologia.

Autoritat Portuària de Tarragona

30 de juny Relleu al Banc Mundial Últim dia de Wolfowitz al capdavant de la institució. Ha hagut de dimitir acusat de nepotisme. Wolfowitz va ser nomenat pels Estats Units –els correspon aquest nomenament i el de l’FMI el fa la UE- i ha estat un ferm defensor de l’estratègia de Bush a l’Iraq.

Francesc Sánchez, director Fins ara ha estat director d’estratègia, innovació i desenvolupament de l’Autoritat Portuària de València i l’han nomenat per substituir Ramon Gras. Sánchez és enginyer de Camins, Canals i Ports i Màster en Economia i Gestió d’Empreses. Fins ara també presidia Infoport Valencia.

Banc sabadell Enric Rovira, subdirector general Ocuparà aquesta funció juntament amb la direcció de la branca de banca d’empreses. Rovira fins ara ha estat director de negoci de banca d’inversió, on s’hi inclouen diverses unitats de banca corporativa, finançament i també la filial Corporate Finance, dedicada a l’operativa de fusions i adquisicions. Enric Rovira té 42 anys i és llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per Esade.

Fundació CECOT

JUNY DE JUNTES

Eulàlia Martínez, directora Fins ara era directora tècnica del departament de formació de la Confederació d’Empresaris de Terrassa i ara assumeix la màxima responsabilitat de la fundació, destinada a desenvolupar projectes i programes formatius a la patronal. Eulàlia Martínez és de Terrassa i fa 8 anys que treballa a Cecot.

8 de juny Junta d’Hispasat

13 de juny 9 de juny

Junta d’Abertis

Saló de l’Automòbil Durant una setmana, les principals marques d’arreu del món presentaran els seus vehicles i també exposaran novetats a Barcelona. Se n’han anunciat més de 40, que presentaran les marques amb seu aquí. El Saló farà una especial atenció als vehicles menys contaminants i s’hi presentaran les noves marques de cotxes elèctrics. S’esperen més de 200.000 visitants.

19 de juny

26 de juny

6 de juny

28 de juny

Saló Capital Humà Dos dies de trobada per conèixer les últimes tendències en Recursos Humans, intercanviar experiències i coneixement sobre el valor més important i diferencial que tenen ara les empreses. A l’auditori del World Trade Center de Barcelona s’hi celebrarà un Fòrum que aplegarà els principals experts de la gestió de Recursos Humans.

Junta d’Indo

20 de juny

Roche Diagnostics Jaume Vives, director general S’encarregarà de liderar el procés de creixement que preveu aquesta companyia tant a Espanya com a l’Amèrica Llatina. Vives ja fa vint anys que treballa per a Roche, on ha gestionat diferents unitats de negoci també a nivell internacional. És Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona.

Junta d’Endesa

21 de juny Junta del BBVA

29 de juny Junta de Fotoprix

LES DADES DEL MES 4 de juny Atur Inem

13 de juny Inflació

26 de juny

Grey Enrique Vila, director general a Barcelona El grup de comunicació i publicitat l’ha nomenat màxim responsable de la filial que té a Barcelona. Dirigirà els equips i clients de l‘agència i l’activitat de nous negocis. Vila ha estudiat màrqueting i direcció d’empreses a ESMA i ESASE i fins ara treballava a McCann-Erickson, on dirigia els serveis al client.

Hipoteques-INE

... un pas endavant

Juny 2007/ MóN EMPRESARIAL

10- economia / A debat

Milloraria la gestió de l’aeroport si la “Hem de fer que l’aeroport del Prat busqui clients, companyies, línies i aliances amb plena autonomia” “La qüestió no és una querella nominalista de titularitats patrimonials i competencials”

respon:

Joaquim nadal CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

Canviar el model de gestió és l’objectiu principal. Trencar la rigidesa i el monopoli de l’actual sistema d’explotació. Evitar els condicionants i les dependències dels centres de decisió de qüestions subjectives, aleatòries i discrecionals. Atorgar plena prioritat a un model de gestió basat en l’eficiència, la competiti-

vitat i l’autonomia. Situar en l’autonomia del pla de negoci i de promoció de l’aeroport la condició indispensable per a millorar-ne les prestacions i els resultats. Implicar en aquest canvi radical de model els agents econòmics i socials i les empreses privades, i situar els centres de decisió a Catalunya mateix i, específicament, a l’aeroport. Fer que l’aeroport del Prat busqui clients, línies, companyies i aliances amb plena autonomia, permetre que la direcció de l’aeroport defineixi amb plena autonomia la gestió aeroportuària. Establir que un consell d’administració pren les decisions sobre les tarifes que s’apliquen i els usos i les formes d’explotació de totes

les facilitats de l’aeroport. Estem parlant d’això i no d’un simple canvi d’una administració per una altra. El Govern de la Generalitat vol assumir competències de gestió del sistema aeroportuari de Catalunya amb un paper majoritari en tots els aeroports i un paper determinant en el de Barcelona per a poder prendre les decisions adequades, amb la finalitat que cada aeroport sigui administrat autònomament amb un consell d’administració propi i amb un ens gestor concret de cada un, en el qual hi tingui un paper la societat civil i es faci efectiu el principi de llibertat de mercat i de col·laboració del sector públic i de les empreses pri-

vades. La qüestió, doncs, no és una querella nominalista de titularitats patrimonials i competencials. La qüestió de fons és situar a Catalunya els centres de decisió i assolir així la possibilitat de capgirar radicalment el model, de trencar les ineficiències i d’assegurar l’exploració màxima de totes les potencialitats de l’aeroport. Alguns voldrien, sense alterar la concepció centralista i unitària de l’actual gestió dels aeroports, anar a un procés de privatització total. La repetició en el terreny privat dels defectes del model públic centralitzat ha estat en la base d’alguns dels problemes dels processos privatitzadors del sector públic.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

revaloritzem professionals

�

MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company �

�

Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

A debat / ECONOMIA - 11

MóN EMPRESARIAL / Juny 2007

Generalitat tingués les competències? “Cal que el futur del Prat sigui el més ambiciós possible en un marc on càpiguen totes les possibilitats de negoci” “La gestió s’ha de privatitzar a través de concursos públics de concessió administrativa”

respon:

JOSEP PIQUÉ PRESIDENT DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA

El debat sobre el futur estratègic de l’aeroport del Prat ha sigut i és molt intens. I ho serà –i ha de ser-ho– encara més. Com s’ha vist, no és un debat estrictament polític. La societat civil catalana ha sigut molt clara: ha de ser un debat estratègic i un debat social i econòmic. En primer lloc, s’ha de dis-

tingir entre allò que ha de ser gestionat centralitzadament, com el control de la navegació, l’espai aeri o de fronteres, i la resta, que és perfectament descentralitzable en el marc que estableixi l’Estat. En segon lloc, cal distingir entre titularitat de la propietat i la responsabilitat de la gestió. El món desenvolupat mostra múltiples models de titularitat i crec que un consorci entre Administracions, institucions de la societat civil i gestors privats amb experiència pot ser perfectament defensable. A més, el model que es pretén ha de ser generalizable per a tota Espanya, sense pretendre un tracte específic al Prat. La gestió s’ha de des-

centralitzar per complet i, desde el nostre punt de vista, la gestió s’ha de privatitzar a través de concursos públics de concessió administrativa, transparents i objectius, que puguin generar subcontractacions dels diferents serveis. Les decisions estratègiques les ha de prendre un consell d’administració del consorci titular, professionalitzat, sense ‘quotes polítiques’ i amb una participació molt activa de l’activitat gestora. Tot això amb quin objectiu? Fer que el futur del Prat sigui el més ambiciós possible en un marc on hi càpiguen moltes possibilitats de negoci: vols intercontinentals, continentals, regionals, de càrrega, baix cost, etc.

Per últim, és vital fer bé la distribució d’espais de la Terminal Sud sense perdre de vista el desenvolupament de les actuals. Els criteris s’han de consensuar amb les entitats més representatives de la societat civil. I si hi ha voluntat política, es pot fer perfectament a través de les que van liderar la trobada recent a l’IESE. Crec sincerament que no ens ho hem de jugar tot a una carta. S’ha de donar oportunitats a tots en funció de les estratègies i compromisos de futur. Estem davant una gran oportunitat i aquests són els debats realment importants. Jo avanço els nostre compromís de despolitització partidista d’aquest tema.

Convocatòria ICREA Júnior Empresa 2007

(15 ajuts)

L’objectiu d’aquest programa és fomentar la inserció de doctors al teixit industrial català. És per això que s’ofereixen 15 ajuts* per a contractar joves doctors a empreses i altres entitats del sector empresarial, localitzades a Catalunya, que desenvolupin o vulguin iniciar activitats de recerca. Els ajuts per a la contractació de doctors tindran una durada màxima de cinc anys (els ajuts del quart i cinquè any estaran condicionats a la formalització d’un contracte laboral indefinit). Per a accedir a aquests ajuts el/la sol·licitant necessita el títol de doctor i com a mínim dos anys d’estada en centres de reconegut prestigi internacional, ja sigui a nivell doctoral o postdoctoral. L’edat màxima dels/les sol·licitants ha d’estar a l’entorn dels 35 anys, però en circumstàncies excepcionals també es consideraran candidats/es per sobre d’aquesta edat. La despesa subvencionable serà el % acceptat per la normativa europea (veure quadre adjunt) del cost de contractació del doctor ( 43.000 €/any; import que inclou sou brut i quota patronal). L’empresa podrà incrementar l’import del contracte sense que això representi un augment de l’ajut. Les intensitats brutes màximes dels ajuts, com a percentatge del cost de contractació tal com abans s’ha definit, seran les següents: Activitats de R+D

Intensitats d’ajuda màximes del cost de contractació de doctors Petita Empresa

Mitjana Empresa

Gran Empresa

Estudis de viabilitat tècnica previs a activitats d’Investigació Industrial

75%

65%

Investigació Industrial (1)

70%

60%

50%

Estudis de viabilitat tècnica previs a activitats de desenvolupament experimental

50%

40%

Desenvolupament experimental (2)

45%

35%

25%

Aquesta convocatòria estarà oberta des del 21 de maig fins el 14 de setembre de 2007 a les 14:00 hores (hora local). Les sol·licituds hauran de remetre’s electrònicament a través de la pàgina web d’ICREA www.icrea.cat, on hi trobareu les bases completes de la convocatòria. * Els ajuts d’aquest programa van ser declarats compatibles amb el mercat comú per la Comissió Europea mitjançant la Decisió C(2006) 4316, de 22 de setembre de 2006, sobre l’ajut núm. N 392/2006-ICREA Júnior Empresa. (1) i (2) A www.icrea.cat hi trobareu les definicions d’aquests conceptes establertes a la normativa comunitària.

12- ECONOMIA / Tecnologia

JUNY 2007 / MóN EMPRESARIAL

impuls a la competitivitat de l’economia catalana ferran amago degà del coettc i del COITT

Cal signar un Pacte Nacional que impulsi l’ús de les TIC al nostre país Com sempre per aquestes dates ja tenim els darrers estudis de les diferents consultores i operadors pel que fa al nombre d’utilització de les tecnologies de la informació a la

Volem un canvi conceptual a la societat de la informació? nostre societat. Aquests estudis demostren que la banda ampla, mitjançant tecnologies de cable i d’ADSL, s’està consolidant dins de la branca més metropolitana i entre els segments socioculturals que ja tendien a fer seva aquesta implantació. La preocupació que s’esdevé dels estudis és la utilització que es fa d’aquestes tecnologies a les empreses i a les llars. Ens referim a que hi ha moltes persones que utilitzen la banda ampla per utilitzar serveis que amb banda estreta en tindrien prou o empreses

que mai han cregut ni creuen que la introducció de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació podria servir per donar un salt qualitatiu al seu negoci i millorar la seva internacionalització i competitivitat. Per això, crec que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha de prendre una decisió molt seriosa i aconseguir signar un Pacte Nacional que permeti desenvolupar la societat civil i empresarial catalana en benefici de la nostra competitivitat global. En passades legislatures varem veure com

es feien plans estratègics, tant pel desenvolupament de les infraestructures, com pel desenvolupament de la societat de la informació que, sense dotació pressupostària, van quedar arraconats en un calaix per falta de diners per la seva implementació. Creiem que ha arribat l’hora de donar-li la importància que ja té a altres llocs per la seva capacitat de transformació del propi país mitjançant un canvi social i cultural. Dins d’aquest Pacte Nacional s’haurien d’incloure les idees generals que calen desenvo-

lupar i les mesures concretes que el Govern ha d’impulsar per situar-nos al capdavant d’Europa. Amb aquest pacte, tots ens hauríem de posar a treballar plegats per aconseguir les fites: operadors, fabricants, integradors, usuaris, empresaris, professionals, etc. Només una decisió valenta del Govern en aquest sentit pot canviar la realitat de les empreses. Els col·lectius professionals, com el d’enginyers tècnics de telecomunicació, impulsarem i recolzarem aquesta idea en benefici de Catalunya.

Les noves estratègies de màrketing Remo Suppi i Boldrito Vocal de la Junta del Cercle per al Coneixement

Internet ens està canviant la vida? Tenim pànic quan ens enfrontem a Google i no sabem com buscar o com seleccionar la informació? És evident que existeix un conjunt de preguntes i pensaments que avui són pertinents però que demà seran superats per la realitat. Les noves tendències de recerca d’informació, accés i gestió de continguts o les tendències de socialització de la xarxa es defineixen com a Web 2.0. Què implica tot això? Un

Internet: Adaptació, evolució o supervivència El posicionament a Internet és essencial en la difusió d’una marca canvi radical en la manera com les empreses, les institucions i els individus es comuniquen. Temps enrere, un bon producte es sustentava en una bona imatge o en una bona campanya, i la marca era més coneguda i n’augmentaven les vendes com més s’invertia en campanyes publicitàries. Ara pot passar el mateix, però amb l’ajuda d’Internet en pocs segons podem buscar opinions a blogs i fòrums que parlen de

clients satisfets, o tot el contrari, i que poden decidir la compra o no del producte en funció de les opinions d’altres usuaris. No solament les empreses poden parlar de les seves marques. La democratització dels continguts i de les opinions també fa que aquestes puguin venir de clients satisfets o no, i són aquestes les opinions que poden perjudicar o beneficiar a la marca en concret. Això és un motiu de pes perquè moltes empreses comencin a cuidar i a fer cas del que es diu a Internet: la publicitat positiva és bona i ajuda al producte però la negativa, encara que sigui FUD (Fear, Uncertainty and Doubt),

és perjudicial i pot deteriorar una marca. Però quin és el factor més important de tot això? Cada vegada més, les empreses i les institucions saben que la marca no és marca si no té presència a Internet, per això han sortit moltes empreses de comunicació que s’especialitzen en millorar les accions comunicatives, amb nous dissenys per comunicar a la xarxa i captar l’atenció dels buscadors que després indexaran les pàgines i les posicionaran en una llista junt amb les pàgines semblants (que podran ser les de la competència). Existeix un conjunt de regles i bones pràctiques per a triomfar en les recerques

d’Internet i avui dia aparèixer en un cercador en les primeres 10 posicions és tot un patrimoni que s’ha de cuidar i vigilar. En molts casos es dediquen grans quantitats de recursos econòmics i humans per aconseguirho i mantenir-ho. A la pàgina del Cercle (www.cperc.net) existeix en l’apartat de Reflexions un document que fa una anàlisi sobre el posicionament de la pàgina institucional. El posicionament a Internet, que s’ha de considerar com un element essencial en la difusió de la marca/producte, implica un conjunt de tècniques i és un element molt dinàmic i que necessita ser treballat amb dedicació i de forma continuada per obtenir beneficis.

Emprenedoria / EMPRESA - 13

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Dídac Lee, fundador d’un grup empresarial tecnològic d’èxit

“Que un projecte empresarial sembli difícil de fer no vol dir que sigui impossible” “Tot el que he fet fins ara ha estat un preescalfament”. Amb aquesta frase ja n’hi ha prou per veure quin és l’esperit del jove empresari Dídac Lee, que amb només 21 anys va fundar la seva primera empresa, Intercomgi. Ara, amb 33 anys, és president de quatre companyies i ja té en ment noves idees. De fet, està incubant el naixement de dues empreses més.

Dídac Lee està al capdavant de quatre empreses d’èxit. / CEDIDA Meritxell Sort

La joventut i la falta d’inversió no són un obstacle per crear projectes d’èxit. Així de clar ho tenia en Dídac Lee, que amb només 21 anys, el 1995, va crear a Girona l’empresa Intercomgi, pionera en oferir serveis d’Internet en un moment en què l’ús de la xarxa encara no estava estès. 12 anys més tard, és el president i fundador d’un conjunt de companyies relacionades amb les noves tecnologies i Internet, amb gran projecció internacional i amb

més de 100 treballadors. “Un sentiment d’inconformisme i inquietud, juntament amb la bona oportunitat que suposava Internet, em van empènyer a emprendre el negoci. Era una ocasió única que no podia perdre”, afirma Dídac Lee. Així, Intercomgi es converteix de seguida en una companyia incubadora de negocis online focalitzada a la innovació, que es dedica a analitzar el mercat per detectar les necessitats de les pimes i proveir-les de les solucions d’Internet més

apropiades a les seves necessitats, de forma senzilla i propera. “Professionalment, durant tots aquests anys he assistit a l’evolució d’Internet, i ha estat per a mi un autèntic privilegi”, afegeix. Paral·lelament a aquesta evolució, Lee ha fundat diverses companyies, com Scubastore (2000), dedicada a la venda de productes de submarinisme i considerat com un dels tres comerços electrònics amb més èxit de Catalunya; Atraczion (2004), que ofereix serveis de màrqueting online i és líder en Search Engine Optimization (SEO); i, finalment, Spamina, que aporta al mercat solucions globals antispam i de seguretat per al correu electrònic. “Quan vaig dir que volia acabar amb l’spam, molta gent es va riure de mi”, afirma Lee. I poc s’hauria imaginat que aquella idea revolucionària rebria l’any 2005 el Premi de la Universitat de Cambridge. “Quan explico els meus projectes, la gent que abans se’n fotia, ara ja no riu tant. Que una idea sembli difícil de dur a terme, no vol dir que sigui impossible”, destaca.

El futur: internacionalitzar

Aquestes quatre empreses, Intercomgi, Scubastore, Atraczion i Spamina, formen un grup empresarial posicionat en el mercat, que ha obert oficines a Barcelona, Madrid, Argentina, Mèxic i Xile. Des de la seva fun-

dació, Intercomgi ja compta amb més de 2.000 empreses clients (com l’Ajuntament de Barcelona, La Caixa, la Generalitat de Catalunya o Deustche Bank, entre altres) i disposa d’una xarxa de més de 130 partners per tota la geografia nacional. “Quan em pregunten quins són els meus reptes de futur, sempre dic el mateix: tot el que he fet fins ara només ha estat un preescalfament. Professionalment, hem nascut fa dos anys. Abans estàvem massa estancats a Girona, no teníem ni coneixements suficients ni capacitat financera. Ara sí, i el nostre objectiu és internacionalitzar tot el que fem”, explica Lee. “El meu propòsit no és convertir-me en milionari ni famós, sinó aixecar-me cada matí amb un projecte que em faci brillar els ulls, i això suposa innovar i crear empreses. Ara n’estic incubant dues més”, afegeix. Tot i que l’empresari reconeix que va estar al lloc adequat en

el moment adequat, també destaca altres factors com a determinants per a l’èxit. En primer lloc, fomentar la política de creure en els Recursos Humans: “Conservo pràcticament tot l’equip original, i els horaris flexibles i la consciència amb el benestar de la gent han ajudat a aconseguir-ho”. En segon lloc, la capacitat de sacrifici: “Jo tenia dues opcions, embutxacar-me els beneficis o invertir-los. I els vaig invertir en les meves pròpies idees”. I, finalment, la humilitat, és a dir, reconèixer les mancances pròpies per complementar-se amb altres persones.

Col·leccionista de guardons

Gràcies al seu èxit, Lee ha rebut nombrosos premis. L’any 2005 el van nomenar “Gironí de l’any”, el 2006, l’Associació Catalana de Joves Empresaris el va escollir “Millor Empresari de l’Any” i, recentment, ha obtingut el Premi Ferrer Salat a l’Empresari de Futur 2006.

Fill d’immigrants taiwanesos Dídac Lee és un jove emprenedor fill d’immigrants taiwanesos que va néixer fa 33 anys a Figueres. Quan en tenia 21 va deixar els estudis universitaris d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió perquè “no el motivaven i no hi veia sortides laborals”. Volia ser emprenedor informàtic, i l’auge d’Internet es va convertir en la seva oportunitat d’or. Des que va crear Intercomgi ja fa 12 anys, Lee s’ha anat reafirmant com un veritable gurú de les noves tecnologies a Catalunya i demostra com la joventut i la capacitat limitada de recursos econòmics no són un impediment per fer realitat els projectes empresarials.

14- EMPRESA / Empresa centenària

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

Construccions riera

Construccions Riera aposta per un model de creixement diversificat En els més de 100 anys d’existència, moltes han estat les vivendes i els edificis que aquest grup de construcció català ha arribat a gestionar. L’adaptació als nous temps han fet que Riera aprofités cada una de les oportunitats que general el seu propi negoci per créixer i oferir un ampli ventall d’activitats. Una mirada enrere ens ajuda entendre el perquè. Mònica Villanueva

D’orígens: paleta

Ja el 1845, Francisco Riera Vall, de professió paleta, va muntar una petita companyia de construccions. De seguida va aconseguir un alt prestigi i reconeixement ja que va tenir l’oportunitat d’intervenir en obres tan significatives com la façana de la Catedral de Barcelona i els claustres i interiors del Obispat i del Seminari. El va succeir el seu fill, qui, seguint l’escrupolosa formació rebuda, va engrandir l’empresa familiar juntament amb els seus fills, convertint-la en 1933 en Francisco Riera, SA.

La clau: els bons contactes

L’estreta relació de la família amb l’arquitecte modernista català Josep Puig i Cadafalch, va ser un sòlid pont de llançament per la constructora catalana. En Francisco Riera va rebre l’encàrrec de reformar la casa d’Antoni Amatller, un destacat i culte empresari català que es dedicava als negocis de la xocolata. Encara avui, al Passeig de Gràcia 41, es pot observar aquesta magnífica obra d’art declarada monument historicoartístic i amb una façana qualificada com “l’apoteosi de les arts decoratives” pel crític Alexandre Cirici Pellicer. L’èxit aconseguit amb la Casa Amatller, va portar a l’empresa familiar Riera una clientela selecta que volia aprofitar de la bonança econòmica i cultural del moment per fer-se construir

La relació de la família Riera amb Puig i Cadafalch va ser un sòlid pont de llançament “No és convenient dependre exclusivament de la construcció” exquisides i exclusives vivendes a la ciutat. La influència modernista i l’alt nivell econòmic de la burgesia catalana permetien fer construccions generoses en formes, però sobretot amb ganes d’innovar i sorprendre. Meravelles com ara la Casa de les Punxes i el Palau del baró de Quadres a la Diagonal de Barcelona ens mostren que el bon gust modernista i la qualitat encara perduren.

Créixer amb l’expansió

Construir palaus i edificis per una burgesia catalana molt adinerada ja no era rentable ja que aquesta ja no invertia tant com ho havien fet els seus antecessors. Per aquesta raó, una nova fase d’expansió -liderada pel nét de Francisco Riera- comença. Va ser l’any 1946 quan l’empresa va optar per la denominació que encara avui manté l’empresa (Construccions Riera, SA) i va buscar una nova clientela que els pogués garantir èxits i emprenedoria en un futur. Aquest recolze el van trobar en institucions i empreses. Dos exemples clars que il·lustren aquest canvi d’orientació són les obres que es van fer al col·legi la Salle Bonanova de Barcelona i l’edifici La Suiza al Passeig de Gràcia.

L’empenta

Casa Amatller de Puig i Cadafalch. / CEDIDA

La incorporació d’una nova cúpula directiva i accionarial, ara fa vint anys, ha estat continuista amb la trajectòria de l’empresa que sempre havia procurat qualitat i innovació. Ara bé, l’arribada de nous professionals del sector de la construcció a Riera va aportar aire fresc en un moment on calia

Promoció de 40 vivendes al Residencial Port Maó./ CEDIDA.

trobar nous objectius per fer negoci: “El context evoluciona i cal trobar el punt d’equilibri entre el teu core business i el mercat en el que operes”, afirma Francesc Fernàndez, president del Consorci d’Empreses Riera. Així doncs, aprofitant el volum de negoci que ja tenien en la construcció, van desencadenar un programa de serveis més ampli: promoció immobiliària, serveis i concessions. D’aquesta manera, tal i com diu Fernàndez, “es treu profit de les diferents sinèrgies que hi ha i a més no depens exclusivament de la construcció”. La gestió de geriàtrics, l’explotació de pàrquings i oficines, i els serveis de reciclatge són testimoni de la diversificació del consorci. Tot i que, la construcció segueix sent -de llarg- el seu punt fort. Ja sigui per l’edificació residencial, a més de 25 ciutats, o per la cada vegada més important edificació comercial i civicosocial com ara el Parc Científic de Barcelona. Sense descuidarse de l’edificació industrial (Laboratori Astra, Polígon Borges Blanques, etc.) i la rehabilitació d’edificis emblemàtics com el Palau de les Heures o

la fàbrica Moritz. Així doncs, amb aquest volum de negoci, no és d’estranyar que les previsions per aquest any siguin de 85 milions d’euros, un 15% més del ja aconseguit al 2006.

Nova sortida: l’estranger

“Barcelona, Catalunya i l’estat nacional són mercats madurs que s’estan reduint i altres destins internacionals ofereixen molt més recorregut”. Així és com Francesc Fernàndez explica l’expansió en procés en ciutats com Budapest, Lisboa i

Facturació dels últims anys 2004

43.740.487,14

2005

48.824.653,21

2006

72.705.854,42

Beaunne (França). Segons ell, el tema de permisos pot resultar més complex que el d’aquí però la construcció i la matèria prima no és tan diferent. Per tant, “s’ha d’aprendre a pujar graó a graó i no precipitar-se”.

Malestar en la construcció

Les darreres notícies destapades sobre la corrupció urbanística han esquitxat d’alguna manera al sector que viu amb malestar la problemàtica. Fernàndez diu que es parla de la construcció “com si totes les constructores es gestionessin de manera poc ètica” però augura que “l’entrada de noves generacions i l’ambició de millora erradicaran les pràctiques que alguns ‘estafadors’ malhauradament duen a terme fent mal al sector”.

Activitat per tipus d’edificació Manteniment i reparació 0’41%

Gestió 5’91% Rehabilitació 1’02%

Residencial 30’21%

No residencial 62’45%

- OPINIÓ / Sumari

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Afinsa.............................17 Agrupació Mútua ..........47 Air Transat......................16 Airbus.............................17 Applus............................16 Atraczion........................13 Bagués-Masriera...........16 Boehringer......................17 Braun..............................17 Ceac...............................16 Celsa..............................16 Citigroup.........................17 Clickair...........................17 Construccions Riera.......14 Copistería Miracle.........17 Damm.............................16 Delphi.............................17 Doga...............................16 Eiffage............................16 El Corte Inglés................24 Fersa...............................25 Gas Natural....................25 Grífols.............................16 Inacsa.............................16 Inoxcrom.........................17 Intercomgi......................13 La Seda..........................16 Nissan............................17 Port Aventura.................18 Ralarsa...........................16 Roca...............................16 Ryanair...........................17 SanMiguel......................16 SAS................................17 Scubastore.....................13 Spamina.........................13 Spanair...........................17 Telefónica.......................16 T-Systems.......................16 Vichy Catalán.................15 Vueling...........................17

EDITORIAL

la seguretat social i els comptes del gran capità Mentre la nostra societat té dubtes sobre l’estabilitat financera de l’Estat del Benestar, en paral·lel, es qüestiona la qualitat de les actuals prestacions de la Seguretat Social. Dues incògnites que no desvetllarem amb el missatge polític del govern de torn, insistent a confiar-nos a la protecció de l’Estat. Tesis possibilista que obvia signes clars davant els quals no podem tancar els ulls, si tenim en compte exemples com l’actuació del congrés de diputats, que quan es tracta de garantir el futur dels parlamentaris ho té clar. Pel que pogués passar, complementen la seva jubilació via plans de pensions privats.

Les prestacions es basen es demostrarà que aquest en un moment econòmic quadre macroeconòmic expansiu que repercuteix caurà pel seu propi pes en la nostra conjuntu- desvelant que el nostre ra aportant un marge de superàvit no és més que maniobra positiu que ha un miratge. permès ampliar garanties Que ningú dubti que la cora les nostres classes pas- tina de fum que avui sives fins assolir certes quadra els comptes del quotes de ministre Calprotecció dera, desapaLes prestacions encara inreixerà quan es basen en un la immigrasuficients, en els casos moment econòmic ció deixi de d’ingressos fer el seu paexpansiu per baixa laper actual de boral ja sigui contribuent per malaltia o accident, net en la balança de la incapacitat professional, nostra caixa de la Seguinvalidesa, jubilació, tras- retat Social. En efecte, el pàs, etc., i que ni amb saldo de recursos agreaquestes carències seran gats d’aquest contingent garanties sostenibles en humà és excepcional, ja el temps. Més endavant que aquesta magnitud

que avui cotitza no es mantindrà per se en el costat positiu de la balança. Res més lluny de la realitat ja que la mà d’obra barata que treballa en el nostre país, més endavant portarà les seves famílies, fills en edat escolar, que requeriran recursos específics per a la seva integració, sumat a la inclusió al sistema sanitari públic de persones grans que incrementaran les llistes d’espera i la despesa mèdica. En un escenari de futur aquest contingent actiu també serà algun dia pensionista, moment en què la immigració conformarà el dens nucli de les nostres classes passives.

SUMARI ECONOMIA

FINANCES

INTERNACIONAL

Formació directiva

El president de PIMEC, Josep González, fa un repàs a temes que afecten les pimes.

Conversem amb l’economista Oriol Amat amb motiu del II Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. pàgina 23

L’agenda internacional.

Parlem amb Antoni Giró, rector de la UPC i president de l’ACUP. pàgina 43

pàgina 5

EMPRESA Tot i ser centenària, Construccions Riera, s’ha adaptat als nous temps. pàgina 18

Les millors escoles de negoci, recollides al mapa de Món empresarial. Pàgines 28 i 29

pàgina 33

especial: INFRAESTRUCTUREs

El coaching i els reptes de l’empresa actual. pàgines 44 i 45

Passat, present i futur de les infraestructures catalanes.

Estils de vida

pàgines 35-42

Escapada a les terres del sud. pàgina 49

medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Coordinadora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director d’Art: Hèctor Benedito. Dtor. Corporatiu: Xavier Casares. Dtor. Expansió: Carles Farrerons. Director Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Rble. RRHH/Qualitat: Anna Martí. Rble. Màrqueting: Jana Robles. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23. MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: H. Benedito, Aurora Masip, Aureli Vàzquez. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Mònica Villanueva, Meritxell Sort. Coordinadora d’Internacional i Finances: Aurora Masip. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Glòria Vallès, Begoña Merino. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala. ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

CONTROL OJD

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Empresari del mes / EMPRESA - 15

MóN EMPRESARIAL /juny 2007

Joan Baptista Renart Montalat, conseller delegat de Vichy Catalán

“El reconeixement més important és la confiança del consumidor” Amb uns 700 treballadors, vuit centres de producció, un centre de convencions, un hotel i un hotel balneari, Vichy Catalán manté la seva aposta per continuar sent líder en el mercat espanyol d’aigües embotellades. En un sector madur on els creixements més enllà del 5% semblen difícils, l’estratègia del grup continua per mantenir posicions i no aventurar-se en riscos innecessaris. ments del 6%, però cada any costarà més i s’anirà reduint. És un mercat madur. No és el mateix créixer un 20% partint de molt poc, que un 1% des de molt. De tota manera, el consum d’aigua a Espanya està per sota d’altres països de la Unió Europea.

Artur Zanón

Estan a punt de fer-se públics els comptes de 2006. Què ens pot avançar? S’han complert les expectatives previstes, sobretot amb l’aigua. Les investigacions dels principis minerals, sobre els beneficis per al colesterol... han tingut el seu resultat. Fins aquest mes de juny no se sabran els resultats definitius.

Com pensen finançar aquesta expansió feta a poc a poc, sobretot dins l’Estat? En un principi, autofinançament i finançament bancari per millorar plantes i els balnearis, el centre de convencions i banquets.

Quines expectatives tenien? En unitats, un augment del 5%. Segons les seves dades, ara mateix Vichy Catalán manté una posició del 41% dins del mercat d’aigua. És una xifra bastant important... És una marca reconeguda que té 125 anys d’història. Som dins d’un mercat molt dinàmic i hem anat traient formats nous. La gent a poc a poc es va mirant més les etiquetes. Augmenta la cultura de l’aigua. Què vol dir? Hi ha avenços. Per exemple, abans es deia que l’aigua amb gas engreixava. Ara s’ha desmuntat aquesta teoria i se sap que no té cap caloria. I a més, que té diversos efectes segons cada persona. Les noves tecnologies ens han fet evolucionar del PVC (contaminant i cancerós amb un mal ús) al Pet (reciclable i sense els efectes perjudicials anteriors). El sector té bastant recorregut.

Joan Baptista Renart destaca que està augmentant la cultura de l’aigua. / CEDIDA.

“Catalunya, València i les Balears suposen entre el 50% i el 60% de la nostra facturació” “El consum d’aigua a Espanya està per sota d’altres països de la Unió Europea” “Estem dins d’un mercat molt dinàmic i en 125 anys d’història hem tret diversos formats nous”

Cap a on? L’exigència és cada cop major i l’evolució ha de ser una constant. Nosaltres ho hem fet amb la comoditat. A les garrafes Regàs hem incorporat al tap una aixeta. També són més fàcils d’apilar. A Font d’Or, la nansa té dibuixats els quatre dits per agafar-la més senzillament.

han incorporat nous sabors i el nèctar, la pastanaga amb la taronja, que ha tingut bon resultat. El 2005 vam treure la gamma dels bio, amb cinc sabors. I ara, entre tots els productes, hi ha 11 sabors.

Per aquí va la investigació? Sí, en garrafes més desenvolupades. Les aigües minerals... Les envasem tal qual. Els sucs

Quina part del pressupost dediquen a la investigació i el desenvolupament? És difícil quantificar. Per

exemple el desenvolupament de la nansa ens va costar gairebé un milió d’euros. Quins problemes veuen perquè el negoci continuï desenvolupant-se en el futur? No crec que hi hagi problemes amb els manantials. En el mercat ecològic (productes bio), n’estem aprenent. I sobre la competència, amb Danone, la relació és bona. Quin temps passa entre que surt l’aigua del manantial i la beu el consumidor? És complicat si es vol fer ben fet. Del manantial la portem als dipòsits i després s’embotella... Temps? Un mes i mig màxim. Però podria arribar als sis si hem de portar-la molt lluny. El mercat català i l’espanyol són els més importants... Sí, tot i que exportem a 35 països, que representen el 5% de les nostres vendes. Aquí ho tenim molt repartit. Si sumem Catalunya, València i Balears ens situem entre el 50 i el 60% de la facturació. Des del 1881, quan vam néixer, els nostres productes ja es trobaven a totes les farmàcies d’arreu d’Espanya.

Tenim una presència força heterogènia. Entre la varietat d’aigües, sucs i nèctars, les primeres suposen un 80% del volum de Vichy. Tornem a aquell 5%. Quins són els països on estan més implantats? Estats Units, Anglaterra i França. No fa gaire temps que també som al Japó. Allà són molt exigents, i això ens dóna satisfacció. Amb un distribuïdor, l’any passat vam obrir un bar de copes a una de les zones comercials i d’oci més destacades de Tòkio, la capital. I el Vichy, Font d’or, Lambda o Malavella han tingut molt bona acceptació. Tenen intenció de guanyar més presència a l’exterior? No tenim pensat cap increment definit per cada any. El mercat internacional és com el nacional. S’ha d’anar pas a pas. Hem de saber abans com ens hi introduïm, a quin públic objectiu ens dirigim, amb quins productes... I això, ho hem de fer sense perdre la màxima qualitat. I al seu mercat principal, amb quines previsions treballen? Amb l’aigua preveiem aug-

Presumeixen dels 125 anys d’història. Quina perspectiva els donen? Primer, veure com s’ha treballat, que s’ha treballat bé, per continuar fent-ho així. I després, un reconeixement molt gratificant del consumidor. La seva confiança és el més important que tenim.

Molt personal Aigua amb gas o sense? Depèn del moment del dia. Pels matins, Vichy, i durant la feina, Malavella. Un defecte i una virtut personals. La virtut és voler fer les coses ben fetes. I el defecte... No el perfeccionisme, sinó la insistència en la feina. Un somni realitzable. Conèixer de fons tots els països del món. Per saber quina és la seva cultura, com són les seves empreses.... Últim llibre que ha llegit. El monge que vendió su Ferrari. El destaco pels seus valors. I l’ultima compra per Internet. Flors per a un funeral a Veneçuela. Aquí, el més recent han estat unes entrades per al cinema.

SECCIÓN juny 2007/ MóN EMPRESARIAL

16- Empresa / Panorama

el mes posiTIU Air Transat

Vols al Canadà Des del 5 de maig, aquesta aerolínia ofereix el primer viatge que uneix directament Barcelona amb Mont-real. La freqüència del vol serà dos cops per setmana entre juny i setembre i un de setembre a novembre, que és quan tanca la temporada per a ells. Si el vol és rendible, aleshores el faran un cop per setmana durant tot l’any.

Applus

Més compres

La multinacional de certificació continua l’expansió internacional i ha comprat dues empreses a Finlàndia, que també estan dedicades a inspecció tècnica de vehicles. Applus ha pagat 5,8 milions per aquesta operació, amb la qual ja suma 4 empreses al país i acumula una quota de mercat superior al 20%. Applus farà 460.000 certificacions l’any a Finlàndia.

Bagués-Masriera

Punts de venda a Irlanda La firma catalana d’alta joieria, que té més de 100 anys d’història, ha signat un acord per entrar al mercat irlandès. S’afegirà als punts de venda que ja té a Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, França, Rússia, Malàisia, Taiwàn, Japó i els Estats Units. Al 2006, les vendes internacionals de Masriera han representat ja el 50% del negoci.

Ceac

Més centres de formació L’empresa d’ensenyament a distància, participada majoritàriament pel grup

Planeta, ha decidit crear una xarxa de centres que combini la formació distància i la presencial. Els primers s’inauguraran abans d’acabar l’any a Barcelona, Madrid i també en alguna capital andalusa.

Celsa

Compres a Galícia La siderúrgica catalana ha comprat l’empresa gallega Añón, que també té seus a França, per 415 milions. Añón té fàbriques a A Coruña i Bayona, una plantilla de 300 persones i preveia tancar l’any amb uns guanys de 20 milions. Amb aquesta incorporació, sumades a les que ha fet a Finlàndia, Celsa preveu tancar l’any facturant 4.700 milions d’euros.

Damm

Més volum de negoci El primer trimestre, el grup de refrescos ha facturat 146 milions, un 7% més que el mateix període de 2006. Els beneficis han estat de 2,6 milions gràcies sobretot a la contenció de costos i al bon temps, que ha afavorit la venda de cerveses. El grup ha anunciat un acord amb United States Beverage per exportar l’Estrella als Estats Units. Aquest pacte s’afegeix al que ja va fer fa poques setmanes amb Anheuser-Busch per exportar l’Estrella Damm al Regne Unit.

Doga

Inversió a la Xina L’ e m p r e s a d ’ A b r e r a h a instal·lat un centre de producció pròpia prop de Xangai. Doga es dedica a fabricar neteja-parabrises per turismes, autobusos, maquinària agrícola i industrial i també trens. A la fàbrica de Xangai hi ha invertit 6 milions d’euros i preveu contractar 200 persones. Es posarà en marxa a finals d’any i permetrà abaratir els costos de producció. Doga té 830 clients, entre els quals

hi ha Volvo, Renault, Daewoo, Seat i Talgo.

Eiffage

Seu a Barcelona El grup francès de construcció ha ubicat a Barcelona la direcció de l’empresa a tot Espanya, unificant així l’activitat de les diferents seus que tenia. Estarà a la casa de les Punxes, on concentrarà la direcció financera, jurídica i de comunicació.

ració que li permetria liderar el sector químic a l’Estat. I també ha presentat una oferta per quedar-se amb set fàbriques que té el grup australià Amcor dedicades a la producció de PET. La Seda ha aprovat una ampliació de capital per un valor de 439 milions.

Grífols

Més presència als EEUU El grup farmacèutic català ha pagat prop de 10 milions per gestionar quatre centres de recollida de plasma als Estats Units. Grífols podrà augmentar així en 150.000 litres la quantitat de plasma que obté a l’any, i així aprofundir en la seva especialització de fabricar productes derivats de la sang. Grífols segueix la revalorització en borsa. Des que hi cotitza, s’ha revaloritzat un 187%.

Inacsa

canvis socials per poder dissenyar nous productes i mantenir el lideratge internacional.

SanMiguel

50 anys de trajectòria La marca catalana de cervesa ha celebrat el seu cinquantè aniversari. La SanMiguel té l’origen a Filipines, on tres socis van descobrir-la i van decidir fabricar-la a La Segarra. De la fàbrica de Lleida avui en surten 170 milions de litres cap a bars de 35 països. SanMiguel té també fàbriques a Málaga i Burgos i dóna feina a 2.000 persones.

Telefonica

De compres a Itàlia

Ralarsa

Expansió nacional L’ e m p r e s a d e v i d r e s d’automòbils obrirà cinquanta tallers de reparació i col·locació a diferents punts de l’Estat. Ralarsa té la seu a Sant Quirze del Vallès, i és líder d’Espanya en reparacions de vidres tant a turismes com a autocars i camions.

Recupera els guanys Ha guanyat 10.000 euros fins al març i ha capgirat la situació que mantenia l’any passat, quan va perdre 217.000 euros. Inacsa es dedica a fabricar fibres tèxtils i reconeix que és un sector amb moltes dificultats per poder competir amb els països on els costos són molt més baixos. L’empresa ha fet una retallada considerable de plantilla i ara té 131 empleats, 74 menys que l’any passat.

Roca

Inverteix en innovació

L’operadora ha adquirit el 10% de Telecom Italia per un valor de 2.500 milions d’euros. Amb aquesta operació, es converteix en soci de referència de l’entitat italiana i avança en l’expansió europea. Això li permet també consolidar la posició al Brasil, perquè podrà fusionar els actius de mòbils que té Telecom Italia en aquell país amb els de Vivo, la primera operadora cel·lular brasilera.

T-Systems

Centre a Reus

La Seda

Beneficis i expansió La química catalana ha guanyat 4,1 milions el primer trimestre de l’any, el doble que el mateix període de l’any passat. La Seda està en plena expansió: negocia amb Cepsa la compra de la seva filial química Interquisa, una ope-

La catalana de sanitaris ha destinat 3 milions d’euros per posar en marxa el Roca Innovation Lab, un centre en el qual aplega 10 professionals de diferents àmbits, des de dissenyadors a sociòlegs o fins i tot antropòlegs. Es tracta d’analitzar els

La multinacional alemanya, filial de Deutsche Telekom, instal·larà a Reus un centre especialitzat en el desenvolupament d’aplicacions informàtiques en llenguatge Java. Estarà al Tecnoparc, generarà prop d’un centenar de llocs de treball i s’invertiran 3 milions d’euros.

Panorama / EMPRESA - 17

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

el mes negatiu Afinsa

Ni un duro al calaix Un any després que les autoritats espanyoles intervinguessin Fórum Filatèlic i Afinsa, les dues empreses dedicades a invertir a través de segells, els 500.000 afectats 160.000 a Catalunya- encara no saben si podran recuperar els seus estalvis. La Fiscalia assegura que les empreses tenen un dèficit patrimonial que s’acosta als 5.000 milions. Els afectats han presentat una reclamació conjunta contra l’Estat perquè se’ls retornin els diners i els interessos que diuen que no han cobrat fins ara. Estan disposats a acudir a instàncies europees si no se’ls retorna el que van invertir.

tic repercutirà també en les seus que té a Espanya. Tot i que la principal retallada serà a França i a Alemanya, on s’acomiadaran prop de 10.000 persones, hi haurà també una reducció de plantilla a la factoria que té a Getafe, a Madrid. S’acomiadaran 334 persones.

Clickair

Incidència a Pisa

Braun

Acomiadaments Comencen les retallades a la fàbrica que té l’empresa a Esplugues de Llobregat. Braun ha acomiadat 103 dels 678 treballadors que hi són. L’empresa té previst anar aturant l’activitat fins a tancar la factoria en el termini d’un any.

Agència Tributària

Empleats descontents

Boehringer

Trasllada producció a Xina Els tècnics d’Hisenda han fet diverses aturades coincidint amb l’inici de la campanya de la renda. Es queixen que han de fer tasques que corresponen a una categoria superior, però que mai no se’ls reconeix laboralment aquesta funció. Els empleats públics denuncien que després de 20 o 30 anys d’experiència, tot just si arriben a poder cobrar 1000 euros al mes de salari, una retribució que consideren insuficient per fer tasques de responsabilitat com la prevenció de frau fiscal, la lluita contra l’economia submergida i el blanqueig de capitals.

Airbus

Retallades també a Espanya La crisi del fabricant aeronàu-

a tot el Sud d’Europa. La direcció de l’empresa reconeix que l’augment del nivell de vida de la ciutat li ha fet perdre atractiu ja que pot trobar altres indrets amb uns costos més baixos. Els sindicats destaquen que actualment un 30% dels llocs de treball en call centers perillen perquè moltes empreses deslocalitzaran la feina a països on la mà d’obra sigui més barata.

La química alemanya ha decidit traslladar part de la producció d’envasos de la fàbrica que té a Sant Cugat cap a la Xina. Per començar, la mesura implicarà eliminar el torn de nit a la fàbrica catalana, i acomiadar d’entrada 30 treballadors. Boehringer té una plantilla de 700 persones a Catalunya, 300 a Sant Cugat, i els sindicats temen que hi hagi més retallades.

Citigroup

Estudia tancar a Barcelona L’entitat estudia la viabilitat del centre d’atenció telefònica que va instal·lar fa 8 anys a la plaça Catalunya i on hi treballen un centenar de persones. Es tracta d’un call center que dóna servei

Expedient de regulació L’empresa familiar catalana especialitzada en articles d’escriptura i papereria ha presentat una proposta per acomiadar 125 persones, una tercera part de la plantilla. Inoxcrom ha tingut un descens en les vendes i els propietaris –la família Vaquéal·leguen que fa dos anys que tenen pèrdues i que no poden continuar l’activitat amb la mateixa plantilla. L’empresa ofereix als treballadors 25 dies per any treballat.

Uns 200 passatgers han denunciat l’aerolínia de baix cost perquè els va deixar penjats a l’aeroport de Pisa, i van tardar 40 hores a poder tornar a Barcelona. El mateix director de Clickair es va traslladar a la ciutat italiana per demanar disculpes, per bé que els passatgers van denunciar una falta d’informació i han exigit reclamacions a la companyia.

La firma barcelonesa, que té més de 100 anys d’activitat al sector de les arts gràfiques, ha anunciat que presenta suspensió de pagaments com a pas previ a la liquidació. Miracle no pot fer front a la competència i farà fora els 60 empleats que té en plantilla.

El fabricant japonès d’automòbils ha comunicat als sindicats que només necessita 70 dels 700 treballadors que té actualment com a eventuals. El que està fent de moment és no renovar els contractes que vencen. Nissan afirma que no pot assumir més contractes fixos en un moment de caiguda de les vendes i els resultats del grup. Els sindicats han avisat que faran boicot deixant de fer hores extres com a mesura de pressió.

Segueixen les protestes Els treballadors de Puerto Real han continuat amb les denúncies per reclamar que l’empresa no tanqui l’activitat i no acomiadi tota la plantilla, formada per 1.600 persones. Els empleats han fet una marxa d’una setmana que ha culminat a Sevilla. Denuncien que la multinacional nord-americana dedicada a l’automòbil va rebre ajudes públiques a canvi de mantenir l’activitat i que, en canvi, està deslocalitzant tota la feina en països on la mà d’obra és més barata.

Inoxcrom

Números vermells L’aerolínia ha tancat el trimestre amb un resultat negatiu de 41,4 milions d’euros, un 61,2% més del que havia perdut al mateix període de l’any passat. Spanair ho atribueix a un encariment dels costos en general. L’aerolínia ha tornat a incidir en el futur de la T-Sud del Prat. Ha dit que no té plans per fer-hi un enllaç de vols intercontinentals directes i ha rebutjat qualsevol pacte amb Iberia per compartir la nova terminal de l’aeroport de Barcelona.

Acord pel tancament

Nissan

Delphi

Spanair

SAS

Copisteria Miracle

Concurs processal

es negaven compensacions per aquesta causa. Els passatgers van haver de fer nit a Frankfurt i pagar-se uns altres bitllets d’avió per tornar a casa.

Prescindeix de temporals

Ryanair

Passatgers penjats L’aerolínia haurà de pagar gairebé 5.000 euros d’indemnització a 4 passatgers als quals va cancel·lar el vol fa 2 anys per anar d’Alemanya a Girona al·legant que hi havia boira a l’aeroport alemany. Un jutjat de Barcelona ha declarat nul·les les clàusules del contracte de transport en què

La multinacional de components per cotxes ha decidit tancar definitivament la fàbrica d’Abrera i acomiadar 300 empleats. El comitè d’empresa ha acceptat les indemnitzacions després de dos mesos de protestes generalitzades per part de la plantilla. Al final, segons el pacte amb la direcció, cobraran 60 dies per any treballat.

Vueling

Pèrdues trimestrals L’aerolínia catalana ha perdut 16,2 milions el primer trimestre de l’any, el doble del que havia perdut el mateix període de l’any passat. Vueling remarca que cada cop té més clients i que les vendes van bé. De fet, de gener a març ha transportat més d’un milió de passatgers, un 45% més que el mateix període de l’any passat. El problema de l’aerolínia és que s’han encarit els lloguers de les naus i ha hagut d’abaratir preus per fer front a una creixent competència.

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

Entrevista a Alfonso Torreño, cap de màrqueting de Port Aventura

“La nostra màxima ha estat sempre la de reinventar-nos en tot allò que fem” Definir Port Aventura com un parc d’atraccions ja no sembla adient. Com hauríem de definir-lo correctament? Com una destinació de vacances i oci familiar que inclou dos parcs, tres hotels i un beach club. El nostre repte és convertir-lo en la millor destinació de vacances d’Europa. Al nostre país l’únic parc temàtic que ha tingut èxit ha estat Port Aventura. Què s’ha fet més bé que en els altres? Crec que l’èxit de Port Aventura ha estat primer la desestacionalització, ara obrim 10 mesos a l’any i, per altra banda, aquest canvi de passar a ser destinació de vacances. Aquests dos canvis estratègics ens han permès dirigir-nos a nous públics com els turistes europeus, els britànics i els francesos, que suposen un percentatge alt dels nostres visitants. Ara el resort ja té un altre parc, més hotels, més serveis... Què més ens oferirà? El proper any inaugurarem tres camps de golf i el 2009 està prevista l’obertura d’un centre de convencions i un nou hotel. En general, diria que la comunicació publicitària de Port Aventura és molt creativa? Per què? El nostre leit motiv són les emocions. Port Aventura ofereix entreteniment i diversió, la possibilitat de recuperar les sensacions positives que tots hem viscut en algun moment de la nostra vida, i en les campanyes intentem projectar i potenciar aquestes sensacions, intentant estimular la memòria emocional de la gent. A hores d’ara, quins son els factors més importants per tal de generar satisfacció en el client? Preu, servei, qualitat, d’altres. És un conjunt de tot això. Nosaltres a diari realitzem enquestes als nostres clients per mesurar el pols de la qualitat en les nostres instal·lacions. Els resultats són l’eina que ens permet millorar la qualitat dia a dia.

un apartat més que personal A part de les atraccions, què el fa gaudir com un nen? En general practicar esport, en particular la capoeira. Quins son els principals graons de la seva escala de valors? L’honestedat i la confiança. A la vida, què li fa més vertigen que el Dragon Khan? El pas del temps. Miro cap enrere i me n’adono que tot cada cop transcorre més ràpid. Una persona, un lloc i un llibre, per que no li calgui res més. La meva parella i família –per mi són tots com una sola persona–. Port de la Selva. I Els pilars de la terra.

Alfonso Torreño es troba al capdavant del departament de màrqueting de Port Aventura. / CEDIDA

El futur passa més pel màrqueting d’experiències que pel de producte i/o servei? En el nostre cas, treballem un màrqueting d’experiències, perquè el nostre producte el que realment ofereix són experiències. No parlem d’un benefici que pots tocar, sinó que oferim un benefici intangible, passar un bon dia i desconnectar dels problemes del dia a dia, per exemple, en una època d’estrès. Com es pot fidelitzar un producte com el vostre? Oferint qualitat, mantenint una imatge de marca solvent i aconseguint que la gent tingui una visió positiva del que fem. Per això, any rere any busquem innovar, millorar les nostres instal·lacions i potenciar l’atenció al client. A què hauran de destinar més recursos les empreses, a fabricar i vendre bons productes i/o serveis, o a produir i fidelitzar clients? Vivim en una època en què les diferències tècniques entre productes són mínimes, els avantatges derivats d’innovacions ja no creen grans barreres d’entrada i el consumidor té una gran informació. Per

això, considero fonamental cimentar una relació de confiança/amor entre el client i la marca. Darrere una bona campanya hi ha sempre una agència creativa i un anunciant sense por. Està d’acord amb aquesta afirmació? Sens dubte. La nostra màxima en aquest sentit, ha estat sempre la de reinventarnos en tot allò que fem. El més fàcil és seguir una línia poc arriscada, però això no és el que més ajuda a l’hora de diferenciar-te i conquerir el consumidor. Com veu el nivell de la publicitat, en general, del nostre país? Sincerament, crec que està en un gran moment. Estan sorgint grans campanyes, amb un alt valor creatiu. S’està treballant en el desenvolupament de nous i impactants suports. Internet està començant a utilitzar-se com una eina més dins de les polítiques de comunicació. Crec que després d’una anys de certa indecisió, els anunciants i les agències s’estan ‘deixant anar’ i arriscant més. josé luis trujillo keiretsu comunicació

A quina hora es lleva i a quina hora es posa al llit? Acostumo a llevar-me al voltant de les 7 del matí per sortir a córrer mitja hora. I me’n vaig a dormir, mai abans de mitjanit. Creu que treballa cada dia les hores adequades? Més de les que ho hauria de fer, però el projecte en què estem immersos a Port Aventura ajuda a què la jornada no es faci interminable. Defineixi èxit professional. Ser coherent amb un mateix. No renunciar a reinventar-se i posar-se reptes cada dia. Per a mi l’èxit és notar que cada dia aprenc una mica més i em converteixo en millor professional i persona. Si ha de sortir a ballar, quina música prefereix? M’encanten els balls llatins, la salsa, la música brasilenya, etc. Tres adjectius que el defineixin. Aventurer, una mica despistat i molt inquiet per conèixer. Una frase que li agradi utilitzar. Cada dia em dic a mi mateix que “haig d’intentar fer alguna cosa diferent”, el que sigui.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Boi Ruiz, director general de la Unió Catalana d’Hospitals

“Cal un pacte polític seriós on la sanitat no sigui moneda de canvi”

BREUS associacions empresarials Foment del Treball Es lliuren els Premis Carles Ferrer Salat de Foment del Treball

La Unió Catalana d’Hospitals aplega 95 entitats sanitàries i fa sentir la seva veu a les principals espais públics de decisió vinculats al seu sector. Hem parlat amb Boi Ruiz, el seu director general, sobre temes com la perdurabilitat del sistema sanitari i de l’atenció a la dependència.

“Els recursos són limitats, surten de les arques de la Generalitat i dels nostres impostos”

B. Merino

Quin és el model sanitari que defensen des de La Unió? Un model sanitari i social públic en què la societat civil, l’atenció a la dependència i el món local participin en la prestació de serveis sobre la base de l’autonomia de gestió, el comportament empresarial i una conducta ètica estricta. Com participa la Unió als òrgans de decisió de l’Administració sanitària? De dues: una més orgànica, amb presència directa amb veu i vot en el Consell de Direcció del CatSalut, l’òrgan on es decideixen i debaten les grans línies de direcció de gestió del sistema sanitari al nostre país i una altra des de l’aportació del coneixement del sector a nivell tècnic i conceptual. En quins projectes participen en aquest moment? Ara contribuim a resoldre les dificultats en què el món mèdic i d’infermeria es troba, en mantenir l’equilibri pressupostari després dels acords assolits en les darreres negociacions col·lectives i en donar resposta de l’increment de la demanda sense incrementar les llistes d’espera. En l’àmbit d’atenció a la dependèn-

Boi Ruiz. / CEDIDA

cia treballem en l’impacte de la llei.. Quins reptes encara La Unió durant aquest any? Principalment dos: l’equació sostenibilitat/ finançament i l’encaix dels professionals al sistema. Pel que fa a la primera qüestió, és inajornable un gran pacte polític al marge de picabaralles partidistes i que equilibri necessitats i disponibilitats. Quant a la segona creiem que els metges han de revisar el seu paper als centres i davant l’Administració. Com creuen que s’ha de afrontar l’actual manca de professionals sanitaris? No és un fet conjuntural i respon a factors que s’han

acumulat en les darreres dues dècades: l’increment de la població, del mapa de recursos assistencials i la falta de l’adequació de l’oferta formativa a les facultats de medicina. Per tant, la solució passa per una definició de la cartera de serveis, un pacte polític on la sanitat no sigui moneda de canvi, la planificació, racionalització i concentració de nous dispositius i dels ja existents i també s’ha d’ampliar el nombre de places d’estudiants de medicina i infermeria. És la perdurabilitat del sistema el principal repte de la sanitat al nostre país? Quina és la seva proposta? Abans en feia referència, sí, evidentment. Moltes

vegades es perd de vista que els recursos són limitats i que surten de les arques comunes de la Generalitat, dels nostres impostos. En aquest sentit, polítics, gestors i usuaris haurien de ser més conscients. Els primers prenent decisions a vegades impopulars, els segons sent més eficaços en la gestió i els tercers fent un ús racional i responsable. Pel que fa a l’Atenció a la Dependència, quines creuen serien les principals prioritats? Cal definir una cartera de serveis amb un pressupost que inclogui les necessitats avaluades de les persones; també cal una homogeneïtzació i coordinació d’un model per part de l’Administració sanitària i de l’acció social i ciutadana per un desenvolupament adequat dels serveis; és precís organitzar la provisió mixta d’aquests serveis, malgrat la seva importància i la seva gran labor no es pot deixar tot en mans del voluntarisme.

El president de Foment del Treball amb alguns dels premiats.

La primera edició dels Premis Carles Ferrer Salat, convocada per Foment del Treball ha reconegut la tasca realitzada per empreses, entitats i persones en diferents àmbits de l’economia a Catalunya. Els premiats han estat Dídac Lee Hsing en la categoria d’Empresari del Futur; Grup Vemsa, en la d’internacionalització; Yamaha Motor en la de Millora del Medi Ambient; Iglesias Joiers en la de Satisfacció al client; La Morella Nuts en la de Tecnologia aplicada a l’empresa; i F.Closa Alegret i Fausto Grup d’Empreses en la de Trajectòria empresarial. ccoc La licitació d’obra pública augmenta un 36% a Catalunya

Segons les dades de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), la licitació realitzada per les Administracions Públiques, d’obres a executar a Catalunya en el primer semestre del 2007, va asRafael Romero, president de la CCOC solir la xifra de 1.947,5 milions d’euros, el que representa un increment del 41% en termes monetaris i del 36% en termes reals. cecot La patronal guanya la primera licitació promoguda pel Copca

La Cecot ha guanyat la primera licitació internacional del fons del Banc Mundial destinat a empreses catalanes gestionat pel Copca. Aquesta licitació consisteix en la realització de l’assessorament necessari per la posada en marxa del servei de formació de la patronal algeriana CEIMI (Club des Enterpreneurs et Industriels de Mitidja).

20- EMPRESA / Decàleg

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

el decàleg del mes

DIRECCIÓ

PUBLICITAT

NETWORKING

INNOVACIÓ

MOTIVACIÓ

Francisco Giménez Plano

Amadeo Bergés

Elena Faba de la Encarnación

Anna M. Sánchez Granados

Josep Maria Mató

Director general d’Augere&Asociados i

Director creatiu

Presidenta del Círculo

Directora General

President de Factor Placement

d’Augere Foundation

Keiretsu + comunicació

de Mujeres de Negocios

AIDIT

Intel·ligència directiva

Una primavera Confiança Millora de la Com es treballa sense D&G prèvia al negoci competitivitat motivat?

Les estratègies van més enllà de la intel·ligència racional La complexa realitat en què el directiu d’avui s’ha de moure comporta la necessitat de mantenir-se alineat i estable emocionalment i espiritualment. Es fa imprescindible ampliar les estratègies, que van més enllà del que fins ara entenem per la intel·ligència racional, que ens permet resoldre problemes tècnics o trobar solucions als reptes del negoci. Van més enllà de la intel·ligència intuïtiva, que ens fa respondre d’immediat. I, fins i tot, més enllà de la intel·ligència emocional, que ens permet connectar amb els altres i relacionar-nos comprenent els sentiments i les emocions. Ens porten més enllà, per posar-nos enfront d’un nou nivell de sensibilitat i d’escolta interior que té a veure amb la nostra intel·ligència espiritual. És la intel·ligència espiritual el que ens permet crear aquest significat i fer-ho des de la consciència de la nostra pertinença a quelcom superior a nosaltres mateixos, donant-nos a més sentit de propòsit.

La publicitat massa cops és acusada de provocar mals Molts creatius van caure en les xarxes de la inquisició per expressar les seves teories però, gràcies a què d’altres se’n van escapar, gaudim de l’art de gent tan provocadora com Copèrnic, Leonardo, Picasso, Tarantino, Madonna, etc. Ara D&G ha ensopegat amb la ment estreta d’uns censors als quals, i potser només a ells, els produeix un efecte libidinós contemplar una fotografia de dues nenes que, segons el meu punt de vista, ni provoca, ni convida a comprar aquestes peces. La publicitat massa cops és acusada indiscriminadament de provocar els mals i vicis de la societat. Però, pel que sembla, cap organisme pot detenir els periodistes escombraria que fan programes escombraria. I això també provoca: provoca fàstic. I què diu la inquisició? Res, només li interessa la publicitat. Per anunciar la primavera ens queda El Corte Inglés que em provoca i em posa quan veig Erin Wasson, encara que sigui vestida. No ho diguin a ningú, perquè poden retirar la campanya.

Personalitzar la relació amb empreses ens dóna seguretat La necessitat d’establir relacions personals (això és humanes, entre persones) en qualsevol àmbit dels negocis, és conseqüència de la seguretat addicional que ens aporta personalitzar la nostra relació amb empreses i instucions en interlocutors definits i accessibles. En el cas de les petites empreses, aquesta personalització ens aporta un component addicional de seguretat i garantia basat en un compromís mes personal i identificable. En les relacions amb grans empreses i institucions, és la seva pròpia grandària i complexitat la qual crea una necessitat de fixar la nostra relació a través d’interlocutors definits i personalitzats. La importància del networking resideix en la possibilitat de disposar des d’un primer moment d’aquests valors de relació personal i confiança, projectant-los sobre els nostres públics objectius com un valor afegit de la nostra oferta de negoci. Això ens dóna un avantatge competitiu cert.

S’han impulsat una sèrie d’eines per estimular l’R+D Des de l’Agència d’Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica es van impulsar una sèrie d’eines per estimular l’R+D a les empreses a través dels beneficis fiscals creats per les administracions. Eines per avaluar i certificar els projectes d’R+D+i amb més de 400 científics avaluadors altament qualificats, oferint a les empreses la total seguretat jurídica en l’aplicació de deduccions fiscals en concepte d’activitats de R+D+i sobre l’impost de societats. La certificació en R+D+i també es converteix en una marca d’excel·lència per a la imatge corporativa, una eina per augmentar el capital intangible i gestionar el coneixement. Es posa a disposició de les empreses eines per obtenir les bonificacions del 40% de la cotització de la seguretat social pel personal investigador, per a l’optimització, planificació dels sistemes de Gestió d’R+D+i segons la Norma UNE 166.002: 2006 i per a l’avaluació de Mostraris del Tèxtil i del Calçat.

La motivació ens porta a ser professionals exitosos En sortir de casa cada matí ens trobem amb algun conegut que ens sorprèn i ens fa pensar quan diu resignadament: “Vaig a la feina”. Sembla evident que aquesta persona no va a la feina amb massa motivació. I compte! La motivació necessita d’un punt d’il·lusió que ens fa estar a gust, integrats i que és una base necessària per a l’eficiència. Són tantes les hores que passem treballant que, si no hi som mínimament feliços difícilment ho serem en la nostra vida personal, familiar i social. Aquests tres aspectes de la vida, juntament amb el professional, exigeixen mantenir-se vius i harmonitzats. Hi ha dues condicions irrenunciables: l’adequada ubicació en lloc i condicions (el placement), i el nivell de formació i experiència necessàries per a ser efectius, per ser creatius, innovadors i per desenvolupar les pròpies competències. Això, que ens fa estar motivats, ens porta també en definitiva a ser professionals exitosos, ‘de resultats’.

Decàleg / EMPRESA - 21

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

el decàleg del mes

PIMES

FORMACIÓ

SALUT LABORAL

Eulàlia Martínez

Enric Enrech

Dr. Jordi Tous Pallarès.

xavier lópez

Directora de la Fundació Cecot

president del Col·legi Oficial d’Agents

Departament de Psicologia

Director general d’ascaam

Formació

Comercials de Barcelona (COACB)

Universitat Rovira i Virgili

La formació, element clau

Trobada sobre La RSC marxa Un dels reptes Eficàcia organitzacional innovació a bon ritme dels agents

Cal elaborar plans de carrera que beneficiïn el treballador Parlem contínuament de retenir el talent en un món que canvia constantment. La formació ha de ser un mitjà per aconseguir-ho. El treballador ha de percebre que la seva empresa, que el seu manager, vetlla pel seu desenvolupament personal i professional. Cal pensar en els llocs de treball i en millorar el rendiment de les persones, obtenint així més implicació al lloc de feina, una millora de la productivitat i dels resultats. És important, doncs, elaborar plans de carrera que beneficiïn tant al treballador/a com a l’empresa i que, evidentment, requereixen una inversió en temps i diners. Si el benefici és mutu, l’esforç ha de ser compartit per ambdues parts. En aquest sentit l’Administració hauria de centrar esforços en ajudar realment a les pimes, ja que de la manera que està enfocada la formació i la càrrega administrativa que genera, segueix sent utilitzada majoritàriament per les grans empreses.

El professional ha de saber assessorar els seus clients La professió d’agent comercial ha evolucionat molt amb el temps i, sens dubte, un dels seus reptes més importants és la formació. Aquesta ha de ser una eina cabdal per certificar capacitat, coneixements i habilitats adquirides en el decurs de la vida professional. La majoria d’empreses que requereixen agents comercials acaben trobant una manca d’especialització, de tecnicisme,... en definitiva, manca de formació professional. Des del COACB donem solucions i fomentem el perfil de l’agent comercial titulat. Amb aquest objectiu hem elaborat, juntament amb la Generalitat i l’IL3 de la Universitat de Barcelona, el Projecte COMAC; un estudi on es posa de manifest la necessitat de substituir la figura del “típic venedor de maleta” per la del professional capaç d’assessorar els seus clients. L’estudi defineix les línies formatives de futur de l’agent comercial.

Els recursos humans cal gestionar-los de forma global Personalment, crec que cal potenciar un canvi en la cultura de prevenció a les organitzacions per tal de fomentar “empreses saludables”. És a dir, organitzacions que gestionin els seus recursos humans des d’una perspectiva global: dissenyant i redissenyant els llocs de treball per fer-los saludables, seleccionant i assignant objectivament els treballadors a llocs adequats a les seves característiques, mantenint, formant i reforçant amb la promoció, la realització eficaç, i finalment, potenciant una xarxa de suport social que creï un bon clima laboral. Les tècniques d’avaluació i intervenció psicosocial de les organitzacions aplicades de manera preventiva des del departament de recursos humans permetran evitar que els problemes d’insatisfacció corquin la qualitat de vida laboral i la nostra salut ocupacional.

FÒRUM

RESPONSABILITAT leonor garcía montoliu Consultora i professora de màrqueting d’EAE

El concepte innovació és molt més ampli del que sembla La Fundació ASCAMM organitza el seu Fòrum sobre innovació. En l’excel·lent marc del Cosmocaixa, empresaris, directius i representants de les administracions intercanviaran idees i opinions entorn al tema de la innovació. El concepte ha estat tradicionalment vinculat a la tecnologia i, per tant, tenia la finalitat única de generar nous productes i/o processos. Aquesta idea predominant ha fet que l’Administració centrés els seus esforços en el suport de la R+D+i des d’una perspectiva quasi exclusivament tecnològica. Malgrat això i reconeixent la importància de la innovació tecnològica, la realitat empresarial ha demostrat que el concepte d’innovació és molt més ampli i que les empreses poden innovar en productes i processos però també en estratègies, en xarxes de distribució, en sistemes organitzatius, en models de negoci, etc. i que aquestes innovacions i més si es combinen entre si, generen avantatges competitius molt importants.

Es realitzen informes amb les actuacions responsables El 94% de les empreses espanyoles líders manifesta que disposa d’una política de RSC, la resta només arriba al 69%. Progressivament, un major nombre d’empreses són conscients que poden contribuir al desenvolupament sostenible, orientant las seves operacions al creixement econòmic i a la seva competitivitat, al mateix temps que garanteixen la protecció del medi ambient i fomenten la responsabilitat social. Tot això junt amb les recents tendències de transparència i informació que, en l’actualitat s’exigeixen a les empreses –principalment a les que cotitzen a borsa–, ha donat lloc a què moltes d’aquestes hagin començat a elaborar i publicar informes amb les actuacions responsables en els àmbits laboral, social i mediambiental. Per aquests informes, que reben generalment el nom de Memòries de Sostenibilitat, actualment la majoria de les empreses segueixen els criteris d’elaboració del Global Reporting Initiative (GRI).

22- Economia / Anàlisi

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

fORMACIÓ D’UN NOU GOVERN A ESCÒCIA

Escòcia, un poble en moviment Fent bons els pronòstics inicials, les eleccions al Parlament de Holyrood del passat tres de maig han atorgat el triomf al Partit Nacionalista Escocès (SNP), encapçalat per Alex Salmond. L’ascens del nacionalisme posa fi a 50 anys d’hegemonia laborista i obre possibilitats inèdites per aquest país. Definitivament, malgrat l’obligada prudència, les incerteses i les pors, Escòcia s’ha posat en marxa per construir el seu propi futur. dANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Tot i que la distribució final dels 129 escons de la Cambra legislativa és molt ajustada (47 diputats nacionalistes per 46 laboristes), ningú dubta en qualificar d’històrics aquests resultats electorals, especialment per la tendència que reflecteixen: Partit Laborista (-4), SNP (+20), Partit Conservador (-1), Partit Liberal Demòcrata (-1). Passi el que passi a partir d’ara, després de la investidura de Salmond com a primer ministre i de la constitució del nou govern nacionalista –un executiu en minoria, amb l’únic suport dels dos diputats verds–, ja res tornarà a ser igual. El compromís de celebrar un referèndum per mesurar la voluntat real d’independència dels escocesos al 2010, ha provocat serioses discrepàncies amb els partits unionistes, i ha estat la raó per la qual els liberals han decidit abstenir-se de donar suport al nou govern. No obstant, convé evitar que les filies i les fòbies que inevitablement genera el concepte d’independència, ens impedeixi fixar-nos en allò que de debò

és més rellevant: el procés d’enfortiment de l’autogovern en clau sobiranista. Personalment, el que més em crida l’atenció dels nacionalistes escocesos és la claredat del seu missatge i el seu sentit pragmàtic. Efectivament, l’estratègia de l’SNP no ha estat embolicar-se amb la bandera o apel·lar a la identitat ancestral d’Escòcia (la qual cosa no significa que hagin oblidat aquesta qüestió), sinó elaborar un missatge directe i comprensible per tothom. Així, el seu manifest electoral comença afirmant que: ‘Després de 8 anys d’escassa ambició i d’escassos resultats (...) es necessita una mentalitat nova i una altra manera de fer les coses’. I el somni que Alex Salmond ha repetit incansablement durant tota la campanya electoral ha estat el següent: ‘volem convertir Escòcia en el millor país petit del món’. Ara bé, què pot significar això a la pràctica? Quines conseqüències podria tenir per a l’economia, per a les empreses i per als ciutadans? El nou govern escocès, com a mínim a jutjar pel seu programa i les seves declaracions, sap molt bé què vol i ho explica clarament. Heus aquí algunes de les seves idees-força. Primer, Escòcia es troba encerclada per un “arc de prosperitat” format per Noruega, Islàndia i Irlanda. L’objectiu és integrarse plenament a aquest grup selecte de països petits, econò-

Casc antic de la capital Escocesa, Edimburgh. /CEDIDA

Alex Salmond: “Volem convertir Escòcia en el millor país petit del món” 120.000 empreses deixarien de pagar impostos i 30.000 veurien reduïda la seva factura fiscal micament pròspers, socialment equilibrats i ambientalment sostenibles. Segon, cal establir un govern diferent: més reduït, àgil i eficient, capaç d’obtenir millors resultats amb un menor consum de recursos. Tercer, cal reduir la càrrega fiscal de les famílies i les empreses. Una família mitjana es podria estalviar entre 260 i 350 lliures anuals en impostos munici-

pals, i 9 de cada 10 parelles de jubilats també pagarien menys. En relació a les Pimes, amb l’objectiu de fomentar la inversió, l’economia del coneixement i els llocs de treball de qualitat, 120.000 empreses deixarien de pagar impostos, i 30.000 podrien veure significativament reduïda la seva factura fiscal. Quart, l’objectiu és situar Escòcia entre les 15 economies més competitives del món, i per això, de la mateixa manera que Baviera és un referent destacat a Alemanya, Catalunya a Espanya i Llombardia a Itàlia, Escòcia ha d’esdevenir també un referent econòmic i empresarial a la Gran Bretanya. Cinquè, Escòcia ha d’apostar per enfortir la seva relació directa amb les institucions de la UE, especialment en tots aquells programes o iniciatives

que afectin sectors productius claus del país, com per exemple la pesca. I un llarg etcètera. Sens dubte caldrà seguir amb atenció la trajectòria del nou govern i de la societat escocesa durant els propers anys. No els resultarà fàcil passar de les paraules als fets, i segur que n’hi haurà molts amb ganes de posarlos pals a les rodes, però caldrà veure fins a on són capaços de dur el seu somni els escocesos. Mentrestant, confesso que quan penso en el lamentable servei que ens ofereix la Renfe, en els peatges abusius, en el centralisme d’Aena, en el dèficit fiscal que escanya la nostra economia (i en la increïble negativa del govern espanyol a fer públiques les balances fiscals!)... em vénen moltes, moltes ganes de ser escocès.

Entrevista / FINANCES - 23

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Finances Oriol Amat, vicepresident de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (Accid)

“Cal estendre la cultura de retre comptes” El Segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció organitzat per l’Accid arriba en un moment de màxima expectació pel que suposarà el nou Pla General de Comptabilitat, que ha d’entrar en vigor al gener i que afectarà sobretot les grans empreses. L’analitzem amb Oriol Amat, vicepresident de l’Associació. nitzem sessions de treball, tallers, debats, col·loquis i lliurem premis per reconèixer les persones o empreses que han treballat per la millora de la informació financera.

A. Masip

Què suposa reunir més de 1000 persones parlant de comptabilitat? És important perquè es fa en una institució capdavantera i molt prestigiosa com és l’IESE, reuneix comptables, auditors, directors financers, gent de la banca i acadèmics, i serà una oportunitat per debatre el nou pla comptable, la fiabilitat de la informació financera, noves tendències en control, etcètera. Enguany se centra en el nou Pla General de Comptabilitat (PGC), que ha d’estar llest l’1 de gener. Les empreses van molt enrere en l’adaptació? Van endarrerides perquè el pla encara no està aprovat; hi ha un esborrany. És un pla que sortirà amb una variant adaptada a les pimes, i per a elles pràcticament no suposa cap canvi, tot i que hauran de canviar el programa informàtic amb què fan la comptabilitat. Està justificat tot aquest moviment si no hi ha canvis de fons? El pla pretén adaptar les NIC, les Normes Internacionals de Comptabilitat. Ara bé, si les NIC són un idioma comptable, el nou pla és com un dialecte d’aquest idioma i el que passa amb aquest dialecte és que no adopta els temes més importants de les NIC. Per exemple? Mira, amb les NIC, els edificis es poden valorar a preu de mercat; en canvi, el pla comptable espanyol no ho permetrà i, per tant, la comptabilitat d’aquí no permetrà donar tota la informació real. És una reforma conservadora que canvia temes que no són els més importants de la comptabilitat. I hi ha millores? Per les grans empreses, sí. Per exemple, substitueix el quadre de finançament per un estat que es diu de fluxos de tresoreria. És com si una persona física tingués un document

En comptabilitat sempre ens fixem en l’empresa privada. Però, i l’administració pública? Fa els deures en portar els comptes clars? Si a nivell espanyol llegim informes del Tribunal de Comptes o aquí de la Sindicatura, veurem casos d’escàndol. Per tant, encara queda molt per fer. FOTO: DIEGO CALDERÓN

amb tots els cobraments i pagaments que fa en un mes. Això serà molt útil per veure com ho fa una empresa per generar tresoreria i per saber on té problemes. I, en general, el PGC és millor que les NIC perquè conté molt poques alternatives. Les NIC en tenen més de 120, mentre que el PGC no en té més de 20. Per què la comptabilitat internacional permet tantes alternatives? Perquè els reguladors creuen que han de donar llibertat a l’empresa perquè triï el millor criteri, però hi ha l’inconvenient d’empreses que maquillen i usen l’alternativa que els va millor. Com és possible que, vistos els escàndols que hi ha hagut, les normes encara permetin fer maquillatges comptables? Perquè les NIC són un llenguatge mundial i, com que cada país fa la comptabilitat a la seva manera, volen que sigui un llenguatge molt flexible perquè tothom les accepti com a seves. Un cop tothom les adopti, la idea és anar-ho retallant. Ara mateix, no tothom ha entrat a les NIC. Alemanya, per exemple, ha dit que de moment no ho adopta per a les empreses que no cotitzen en borsa. I aquí? Hem fet una solució híbrida: les que cotitzen usen les NIC i

“Des d’Accid, vam recomanar que no es fes un nou PGC” “Els informes del Tribunal de Comptes revelen casos d’escàndol les altres tindran el PGC, que adapta una part de les NIC. Col·labora Accid en l’elaboració d’aquestes reformes? Hem col·laborat en la confecció del PGC. De tota manera, vam recomanar que no es fes un nou pla sinó que s’adoptessin les NIC però un cop s’haguessin millorat. O sigui, que féssim com els alemanys: de moment res, anar demanat que es millorin les NIC i entrar quan es faci. Quines accions més fa Accid per millorar la transparència comptable? Fem divulgació de les NIC, editant publicacions per explicar què són; també hem editat publicacions de temes comptables i financers per millorar la gestió de les empreses; hem col·laborat amb els col.legis professionals i d’altres institucions per intentar que la informació comptable fos millor. Som un punt de trobada: orga-

Quin tipus d’escàndol? Despeses no justificades, grans despeses que no tenien cap eficàcia o eficiència des del punt de vista del servei públic… Hi ha molts informes que posen de manifest irregularitats importants, sobretot a nivell espanyol, però l’opinió pública no li dóna importància. En altres països, temes així provocarien un terratremol, però aquí no passa res. Aquí no hi ha la cultura que se’n diu d’’accountability, de responsabilitat i de retre comptes. A l’empresa privada sí? Hi ha més cultura de retre comptes perquè està molt clar qui mana, qui és el propietari i quins són els objectius. I a la universitat, com es controlen els comptes? La sindicatura i el tribunal de comptes també revisen els de les universitats. Clar que, tot i que són molt diligents a l’hora de demanar diners, les universitats són més reservades a l’hora d’explicar què en fan d’aquests diners. Aquesta filosofia va molt amb el sector públic, on està molt estesa la cultura de manar però no tant la cultura de retre comptes, d’explicar què fas amb els diners. És per rebuig al control? Això també, però sobretot per l’intent que no es facin públiques determinades ineficiències.

PERSONAL

Els comptes clars. És un dels objectius que promou l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (Accid), impulsada pels col.legis professionals fa cinc anys i de la qual Oriol Amat és actual vicepresident. Amat, profestor de la UPF i col·laborador de diversos mitjans -entre els quals Món Empresarial té el privilegi de comptar-s’hi- ha esdevingut una referència internacional en l’àmbit de les finances i és sovint requerit com a assessor d’organitzacions, institucions i administració. Li surten els comptes? Sí. I tant. I quina és la clau ? Tenir clar que sempre hem de gastar menys del que ingressem. Clar, que, si no, sempre podem acudir als bancs perquè ens ajudin. Sí, però per mi, l’altra clau és endeutar-nos el mínim possible. Li agrada estalviar? Penso que tothom hauria de poder arribar als 45-50 anys havent fet un bon coixí. De tota manera, a la nostra societat l’estalvi va a la baixa… És normal. Aquí tenim la idea que hem de viure com si avui fos l’últim dia de la nostra vida. I jo hi afegiria… però sabent que viurem molts anys! Com desconnecta? Passejant i escoltant música, sobretot chill-out. I llegeix? Sí, sobretot llibres de biografies i de pensament, d’autoajuda. Donen algunes idees útils. També dóna classes. Un sobreesforç? Al contrari. Aquest és el meu hobbie. Un lema de vida? No deixis per demà el que pots fer avui.

ibex

24- FINANCES / Anàlisi de valors

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

Valors del mes

ibex

cac

6185.4

25 d’abril 21 de maig

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,6%

+1,4%

+1,86%

+3,85%

-1,5%

1.871,25 1.896,93

17.236 17.556,86

7.343 7.625,43

1,365 1,344

4.404,44 4.474,5

íbex

15329.2 15137

13559

14944.8

13392.8

5965.2

14752.6

13226.6

5891.8

1456.4

5818.4

14368.2

5745

14176

13060.4 12894.2 12728

13983.8

abril

maig

dow Jones

13725.2

6112

cac

Després dels ensurts d’abril, provocats per les immobiliàries, les borses d’arreu del món han tornat a viure bons moments a causa dels moviments de compra-venda de capital entre les empreses. cac

3038.6

5671.6

MAIG de rebot

12561.8 abril

maig

ibex

abril

maig

dow jones

ELS ESTATS COMPTABLES NO REFLECTEIXEN EL VERITABLE VALOR DE LES EMPRESES ESPANYOLES

De la comptabilitat a la realitat El conflicte provocat a El Corte Inglés per la disputa entre dos accionistes sobre el valor de l’empresa ha tornat a evidenciar que la comptabilitat no dóna solució a determinats problemes importants, com la valoració dels edificis o dels anomenats intangibles. cac

dow jones

A. Masip

Quant val la Coca-Cola? Si algú pogués comprar la fórmula de la Coca-Cola, però no la marca, ¿triomfaria igual com triomfa la popular empresa de refrescos? Segur que no tant. I això que és tan evident per tothom, els números de l’empresa no ho reflecteixen. Si ens fixéssim en els comptes detallats de la Coca-Cola, no hi trobaríem cap partida en la qual es valorés, es posés preu, al concepte “marca”. Com tampoc en podríem localitzar cap en què es posés valor de mercat a la cartera de clients. La valoració dels anomenats “intangibles” és un dels actuals atzucacs amb què es troben els comptables. Per això, l’Associació Catalana de

Comptabilitat i Direcció (Accid) compta amb una Comissió específicament dedicada a aquesta qüestió, entre altres sobre la comptabilitat pública, la de les cooperatives o la del seguiment de la reforma comptable. Una reforma que no resol la valoració dels intangibles i que, a excepció de les empreses que cotitzen en borsa, no permet que els comptes de tota la resta reflecteixin el seu valor real, ja que fixa, per exemple, que els immobles s’han de comptar a preu d’adquisició, i no a preu de mercat com estableixen les Normes Internacionals de Comptabilitat. És obvi que, vista l’evolució dels preus de l’habitatge, un edifici comprat per una em-

presa fa 60 anys té ara un valor de mercat molt superior al d’adquisició, una realitat que no reflecteixen els comptes. Segons l’Accid, la comptabilitat espanyola ha optat per aquest criteri perquè dóna prioritat a la prudència i l’objectivitat enlloc de donar prioritat a la rellevància de la informació comptable.

lor real de l’empresa. Un grup de petits accionistes nebots del fundador volien vendre’s el 2,5% del capital. En comunicar-ho a l’empresa, van resseguir els estatuts i es van adonar que marcaven que, per saber quin preu tenien les accions, es tindria en compte només el valor dels llibres, és a dir, el valor comptable de la companyia. Un valor que estava en 5.500 milions segons El Corte Inglés i que, en canvi, els venedors consideraven que era 2,4 vegades el que reflectien els llibres, és a dir, entre 14.700 i 16.600 milions. I és que, com passa en totes les empreses d’aquest país, en aquests llibres no s’hi comptava ni el valor de la marca ni la revalorització dels edificis, i, tal com mantenien en el judici, no es

El Corte Inglés, un altre cas de conflicte

“La marca Corte Inglés està comptabilitzada a zero als llibres de l’empresa”. Així ho declarava el conseller delegat de la principal cadena de distribució d’aquest país en el judici que es va celebrar a l’abril justament pel conflicte sobre el va-

pot desconsiderar que El Corte Inglés “té 60 centres comercials situats a les millors zones del país”. Per tant, la revalorització era gens menyspreable. Al final, la justícia va donar la raó als demandants i va obligar El Corte Inglés a pagar-los 332 milions, gairebé el triple del que oferia la companyia. El cas va donar la volta al món per evidenciar que l’actual normativa comptable espanyola no permet que es reflecteixi el veritable valor d’una empresa. Tampoc el nou Pla General Comptable solucionarà aquest problema, ja que insisteix que els immobles s’han de valorar a preu d’adquisició. Una mancança que pot fer que haguem de parlar dia sí dia també de casos com el del Corte Inglés.

Què hi diu la comptabilitat? La comptabilitat espanyola valora un actiu pel cost que ha suposat per l’empresa. Per tant, no té en compte el valor de mercat a menys que aquest sigui menor que el valor de cost. Això explica que els immobles es valorin a preus molt més baixos que el que diu el mercat. Valoració dels intangibles

Actual pla comptable

Nou Pla General Comptable

NIC

Valor d’adquisició

Valoració dels immobles

Actual pla comptable

Nou Pla General Comptable

Valor d’adquisició més les actualitzacions i menys les amortitza- Valor d’adquisició menys les amortitzacions cions

NIC Es pot escollir entre el valor d’adquisició i el preu de mercat font: ACCID

Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Inverfiatc

Hispasat

Realia

La societat d’inversió propietat de la mútua catalana Fiatc té previst cotitzar al mercat continu abans del 30 de juny. Està especialitzada en residències geriàtriques i ha aprovat una ampliació de capital per 44,5 milions.

L’ o p e r a d o r d e s a t è l · l i t s p r e v e u c o mençar a cotitzar abans de l’estiu, per tal d’aconseguir més finançament. Els actuals socis, entre els quals hi ha Endesa, l’SCH, el BBVA, Telefónica i Fenosa, estan disposats a fer circular part del seu capital.

La immobiliària participada per FCC i CajaMadrid surt a borsa tot i que el sector viu un sotrac a tot Europa, aquí visualitzat en la caiguda de la valenciana Astroc. Un 49% del capital de Realia cotitzarà als mercats, amb una valoració inicial de 3.000 milions d’euros.

Gas Natural

46 44

En la junta d’accionistes, el president Salvador Gabarró ha descartat que tingui previst emprendre noves operacions de fusió. Les últimes setmanes s’han intensificat els rumors d’unió amb Repsol o amb el grup Suez. La francesa ha elevat al 8,8% la participació que té a Gas Natural, invertinthi 1.000 milions i consolidant-se com a tercer accionista de l’empresa catalana.

42 40 38 36 34

maig

abril

Una altra catalana fa el salt a la borsa

Fersa: energies renovades L’empresa catalana ha saltat al mercat continu, culminant així una estratègia d’expansió que s’ha anat fent pas a pas i que l’ha convertit en líder d’Espanya en producció d’energies renovables. A.Masip

És una empresa de renovables 100%, pura, com diuen des del sector. Perquè d’empreses que produeixin energia neta n’hi ha moltes ja a Espanya, començant per Endesa, Iberdrola i Union Fenosa i continuant per altres que s’han diversificat, com les constructores Acciona, FCC o Copcisa. Ara bé, són menys les que fan íntegrament energia renovable. I Fersa, només 6 anys després de la seva creació, és el primer operador de l’Estat i el segon d’Europa dedicat totalment a les energies renovables. Ha fet un creixement constant i sempre amb el suport de grups de referència. Des del seu origen ha comptat amb socis com Catalana Occident i Sa Nostra i, si primer va ser Fibanc la que hi va apostar, ara s’hi afegirà Banc Sabadell, que ha anunciat que n’adquirirà un paquet d’accions a canvi de parcs eòlics en els quals té presència.

El salt a la borsa

Fersa ha confiat sempre en la borsa per aconseguir finançament per emprendre nous projectes. L’endemà de constituirse, Fibanc ja va col·locar el seu 40% entre la seva cartera d’inversors i hi van entrar empreses com Cobega, Simón, Comsa o Aigües de Terrassa. Fersa va cotitzar als anomenats “corros”, de la borsa de Barcelona fins que, després d’aquests cinc anys d’experiència, ha decidit entrar al mercat continu, un fet que li permetrà finançar

el creixement previst pels pròxims anys. De fet, en l’última junta d’accionistes prèvia a la cotització a la borsa, va aprovar una ampliació de capital per 100 milions. L’experiència borsària li està anant molt bé i des que cotitza al mercat secundari de la borsa, l’any 2000, s’ha revaloritzat un 990%. I, l’endemà del salt al mercat continu, va pujar un 8,5%, arribant als 11,9 euros per acció.

Un valor a l’alça

Els analistes valoren positivament el projecte industrial de Fersa, que s’ha anat constituint fugint dels moviments especulatius típics als mercats. Avui controla 20 parcs d’energies renovables, principalment eòlics, però també de biogàs i fotovoltaics. Té presència a Espanya i a diferents països d’Europa, a la Xina i als Estats Units. A més, acaba d’entrar en la producció de biomassa, fent-se sòcia d’Italgest, la primera empresa

europea productora d’energia a partir de matèria orgànica. Les últimes operacions de Fersa han estat la compra de dues centrals eòliques a Itàlia i al Panamà. A nivell estatal, ha comprat el 70% de Castellwind 03, societat que promourà tres parcs eòlics a Tivissa, i ha fet un acord amb el grup navarrès Enhol que té parcs eòlics en diferents punts de l’Estat. Aquestes operacions li permetran duplicar l’actual potència que té Un dels punts forts de Fersa és el posicionament en l’àmbit de l’energia renovable, un sector que es preveu que creixi molt els pròxims anys. Sense anar més lluny, la Generalitat acaba d’aprovar un pla per promoure inversions per un valor de 3.200 milions i assolir els 3.500MW de producció d’aquí a 7 anys. Ara tot just s’arriba als 225 MW i Catalunya s’ha situat a la cua d’Espanya en una producció en què va ser capdavantera.

LES DADES DE FERSA Nom Fersa Energias Renovables SA Activita Energia Seu social B arcelona. Travessera de Gràcia, 30 Any fundació 2000 Benefici 762.429 euros Societats en què participa: Empordavent, Energia Renovable Mestral, Eòlica El Pedregoso, Eòlica El Pino, Eòlica El Hinojal, Invetem Mediteránea, Parc Ecòlic Altos del Coltoya, Parc Eòlic Monte de las Navas President Josep Maria Roger URL www.fersa.es

Evolució del benefici 762.429

387.237 331.449 186.075

164.889

2002

2003

2004

2005

2006

Accionistes

Evolució de les accions 12,8 12 11,2

Catalana Occidente

10,4

11%

9,6

Mytaros B.V 62,35%

8,8

7.5% 3,2% 2,5%

8 7,2

abril

Caja de Ahorros de Baleares

maig

Emte SA COMSA Altres

26- FINANCES/ Banca i Assegurances

JUNY 2007 / MóN EMPRESARIAL

Fórmula “imaginativa” per invertir en una entitat financera

La Caixa desvetlla la incògnita L’entitat catalana serà pionera en una cotització indirecta a les borses que li ha de servir per finançar la seva expansió a nivell internacional.

La Caixa dividirà el holding en la secció financera i la que estarà dedicada a altres activitats

A.Masip

“És una novetat inèdita, una imaginativa iniciativa”. Així la va batejar en el seu dia Pedro Solbes, vicepresident del govern central, que va advertir que la Unió Europea podia posar traves a la cotització en borsa de CaixaHolding, l’entitat que engloba les empreses en les quals participa La Caixa. Avui, quan ja es van concretant els detalls d’aquesta sortida en borsa, sembla que les autoritats

veuen amb bons ulls la iniciativa. De fet, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha assegurat que li sembla un pas en la bona direcció, ja que podrà introduir més disciplina de mercat a les caixes d’estalvi, una de les seves obsessions. Vagi com vagi la tramitació de totes les autoritzacions, de moment el que es va concretant és el projecte que farà que La Caixa tregui a

borsa la seva cartera de participades. Sabem que sortirà a la borsa al voltant del 20% del capital d’aquest holding, que estarà valorat en 20.000 milions d’euros. Serà, per entendre’ns, el vuitè de l’Íbex per capitalització, per darrera de Santander, Telefónica, BBVA, Iberia, Endesa, Repsol i Inditex. En el holding, La Caixa no hi inclourà totes les participades (Caifor, per exemple, està pendent d’un acord amb Fortis i Caprabo s’exclou perquè està en procés de venda), però sí les més importants, com Abertis, Gas Natural, Port Aventura o BPI. Començarà a cotitzar el tercer trimestre de l’any –al novembre, es calcula- i les entitats que en fan la col· locació són Morgan Stanley

i UBS. Una part, que podria arribar al 50%, serà per inversors particulars. La resta es repartirà entre inversors institucionals espanyols i estrangers. També pels empleats Un 2% del holding es repartirà de forma gratuïta entre els 25.000 empleats que té el grup. Rebran 200 accions, equivalents a uns 1.300 euros per persona. A més, podran accedir a la compra

d’un altre paquet adicional en condicions preferents, i concedint-los préstecs tous. La Caixa pretén que la sortida en borsa li serveixi primer per contrastar la seva gestió amb el mercat. I després per aconseguir finançament per poder tirar endavant la seva expansió internacional. Ja ha dit que té la intenció de comprar alguna entitat bancària europea.

CaixaHolding La Caixa vol subdividir el holding en dues seccions: la dedicada al negoci vinculat amb la seva activitat bancària i financera i la que està dedicada a altres Negoci financer negocis, com seria l’energia, Caixa Renting 100% la telefonia o l’oci. 100% Ivercaixa Gestió 100% Negoci no financer CaixaVida GestiCaixa 96.4% Port Aventura 94% Finconsum 55% Gas Natural

35.5%

Agbar

23.5%

Boursorama

19.7%

SegurCaixa Calfor (dubte) Banc BPI

40% 50% 25%

notícies DEL MES Unicredit, doble protagonista

L’entitat italiana ha anunciat que es fusiona amb una altra entitat d’aquell país, Capitalia, per crear el banc amb més valor en borsa de tota la zona euro. Unicredit ha estat també notícia perquè ha entrat fort al capital de Banc Sabadell, comprant-ne un 4%, que és el que estava en mans de l’empresari Enrique Bañuelos, president d’Astroc, i que ha hagut de vendre a causa de la batacada que va patir la companyia el mes

passat. Unicredit ha pagat 416 milions per una operació que, segons han dit les dues entitats, ha de permetre enfortir la nova aliança europea que havien firmat les dues entitats a través de la divisió Solbank del grup Sabadell i de la filial alemanya d’Unicredit HypoVereisbank per a vendre de forma creuada productes bancaris en els dos països. Amb la venda de Bañuelos, José Manuel Lara passa a ser el primer inversor particular del Sabadell.

Més beneficis de les caixes

Les caixes d’estalvi de tot Espanya han sumat uns guanys de 2650,8 milions el primer trimestre d’aquest any, un 36,3% més que el mateix període de 2006. El benefici d’explotació ha augmentat gairebé un 42%. Les caixes tenen concedits un volum de crèdits per un valor de 773.314 milions, un 24% del que tenien concedit el març de l’any passat. Caixa Sabadell construeix

Accionistes del Sabadell

Famol 5% Alicia Koplowitz 5,06% Isak Andic 5,12% Resta (borsa) 72,7%

Família Lara 5,16% Unicredit 4% BCP 3%

L’entitat vallesana ha començat la construcció d’un complex de tres edificis a Sant Cugat. S’anomena Trioparc i tindrà 17.500 metres quadrats dedicats a oficines. Farà una inversió de 45 milions a través de l’empresa Arrahona Optimus, participada al 100% per Provasa, matriu del sector immobiliari de Caixa Sabadell. El projecte estarà acabat a principis del 2009. Caixa Sabadell ha aprovat destinar a obra social 10,1 milions d’euros, un 22% del total dels beneficisi aconseguits per l’entitat l’any passat.

Mutua General guanya més

L’entitat asseguradora ha tingut un benefici de 6,9 milions, un 18,5% més que l’any anterior. Mútua General d’Assegurances ha tingut un creixement sobretot en la branca patrimonial, amb un augment del 13,2% en les primes facturades. En assegurances d’automòbil, ha facturat 81,8 milions, un 4,2%. En canvi, en la branca de vida, l’augment ha estat d’un lleuger 0,6%. No obstant això, les assegurances de vida encara suposen el 26,5% del negoci. CONTRACTEM MENYS HIPOTEQUES

Per primera vegada en sis anys, baixa el nombre de préstecs contractats a Espanya per poder comprar un pis. Al 2006, se’n van signar un 11% menys que l’any anterior. Ara bé, el volum de diners contractats va ser de 160.000 milions, un 7,5%. I és que les hipoteques que es demanen són cada vegada per un valor major a causa de l’augment del preu dels pisos.

L’expert / INTERNACIONAL - 27

MóN EMPRESARIAL / Juny 2007

Internacional ANÀLISI DELS ÚLTIMS INFORMES DE L’FMI I L’OMC

Bon appétit…pel risc L’increment evident de la globalització financera comporta uns riscos que no sempre són prou considerats i ben avaluats pels mercats. Els últims informes de l’FMI alerten que és perillós relaxar aquesta percepció del risc. joan tugores, catedràtic de la universitat de barcelona

La bona evolució dels mercats financers internacionals en els darrers anys i les turbulències experimentades en diversos moments dels mesos més recents han retornat protagonisme als debats sobre la salut de les finances mundials i, per descomptat, de les espanyoles i europees, cada vegada amb més elements d’interrelació. Paul Krugman fa servir l’expressió de “complaença irracional” per intentar “refinar” la ja consagrada “exhuberància irracional”, i el propi recent Informe sobre Estabilitat Financera Global de l’FMI debat fins a quin punt hi ha (o hi ha hagut) una “complaença excessiva” en els inversors, amb una infravaloració dels autèntics desequilibris i riscos. I l’expressió “appetit pel risc” apareix en el diagnòstic recent de l’FMI sobre l’estabilitat financera global per definir l’aspecte de fragilitat o preocupació més notable, com mostra la figura 2.

Ni massa fred ni massa calent

A on estem?. Seguint la tradició d’eclecticisme de bona part dels economistes (l’altra part acostuma a ser la “catastrofista”, capaç de predir infinites vegades tota mena de desgràcies, alguna de les quals tard o d’hora s’acaba produint, com criticava Friedman respecte a Galbraith), s’ha arribat a certs refinaments en el “sí, però no” realment virtuosos. El director del departament

de Mercats Monetaris i de Capitals de l’FMI, l’ex-governador del Banc d’Espanya Jaime Caruana, feia servir el 7 de maig a una conferència com a resum de la seva avaluació la coneguda expressió amb què Charles Dickens comença “Història en dos ciutats”: “era el millor dels temps, era el pitjor dels temps”. I, a un més baix nivell literari, també s’ha fet servir l’expressió de “Global Goldilocks”, en referència al compte infantil en què “Rínxols d’Or” (Goldilocks) troba (amb complaença) un plat “ni massa fred ni massa calent”.

Avança la globalització financera

Les urgències no haurien de fer oblidar aspectes i tendències clars, començant per l’increment de la “globalització financera”. La figura 1 documenta l’evolució a les darreres dècades dels fluxos internacionals financers, amb una tendència creixent (per sobre de les del PIB o del comerç mundials) que ha portat a què aquestes transaccions superin ja el 14% del PIB mundial. I els avenços en la globalització no són només quantitatius, sinó que les estadístiques recents mostren una perceptible disminució de l’anomenat “esbiax domèstic” (“home bias”) segons el qual – fins ara, i això encara continua però en més petita mesura- els inversors preferirien seguir invertit en actius i valor “propers”, sense fer ús de totes les possibilitats d’internacionalització de les seves carteres. També són positius els indicadors de més rigor i solvència a la majoria d’economies emergents, que d’altra banda estarien acumulant alhora disciplina fiscal, credibilitat monetària... i reserves internacionals. A la figura 2, que recull una nova metodologia gràfica d’avaluació de les situacions d’estabilitat/ fragilitat de les finances

globals, els aspectes de riscos macroeconòmics o dels mercats emergents estarien millorant. Altres noves realitats recents són més ambigües, i les seves implicacions, com suggereix l’FMI, encara no han “passat el filtre” d’una situació recessiva i/o de tensions greus. Cal explicitar el paper d’una nova “base d’inversors” en què, a més dels institucionals (gestors sovint dels recursos de pensionistes o estalviadors), els vinculats a patrimonis dels sectors més rics, així com el creixent pes del “sovereign funds” que canalitzen els recursos assolits darrerament per països exportadors de petroli i altres matèries primeres (gas, commodities) que ja arriben als 1,4 bilions (en sentit europeu, trilions americans) de dòlars i plantegen dubtes sobre el pes dels components “polítics” en les seves futures decisions d’inversió.

S’ha relaxat la percepció del risc?

Però l’aspecte que genera més inquietud, malgrat la “correcció política” de molts dels estudis més o menys oficials o formals, és la sospita de què una etapa relativament perllongada d’estabilitat, baixos tipus d’interès, abundant liquidesa, etc., pugui haver “relaxat” la percepció dels riscos, portant a operacions sovint amb recurs a endeutament que poden tenir un final problemàtic si es produeixen resultats adversos que no han estat prou ben avaluats. La reducció de la “qualitat del crèdit” seria el primer símptoma. Les “correccions” a les borses mundials de finals de febrer i març de 2007, les dificultats d’alguns segments dels mercats hipotecaris a Estats Units, les recents vicissituds de les immobiliàries a Espanya, alguns problemes episòdics en operacions de “carry tra-

Els aspectes de riscos dels mercats emergents estarien millorant

en comú aquesta infravaloració percebuda dels riscos. Sovint aquesta “ignorància del risc” es difícil de separar de l’anomenat “apetit pel risc” que descriuria la disposició a assumir posicions més arriscades per intentar millorar les expectatives de rendiment. Com no sempre és fàcil separar –als mercats financers com a la vida quotidiana- la sana ambició de la imprudència o la temeritat. La sensació de què un cert percentatge dels inversors pugui haver creuat aquesta difusa divisòria, així com l’eventual amplificació que l’elevat grau d’endeutament d’aquests agents pugui produir en el conjunt del sistema financer global -és el principal ingredient de risc a les finances globals a l’actualitat-. Com sempre, el “bon appétit” és un saludable i cordial desig... però també és cert que la gula continua essent un dels pecats capitals.

Els fluxos financers internacionals superen el 14% del PIB mundial Cal no passar de la sana ambició a la imprudència o la temeritat de” en divises (endeutar-se en monedes en baixos tipus d’interès per comprar actius en monedes amb més alts tipus, per “guanyar” amb la diferència... sempre que la primera moneda no s’apreciï de forma “inesperada” en l’interval), tenen

Figura 1 Fluxos de capital transfronterers En valor absolut (milers de milions de dòlars i en %del PIB mundial) 7000

6000

14 12

% del mon GDP (escala dreta)

5000

4000

8 3000

2000

Bilions de dolars americans (escala esquerra)

1000 0 1980

2 04

2001

Font: FMI, Global Financial Stability Report, abril 2007, fig. 2.1

Figura 2 Mapa de l’Estabilitat Financera Global (Valors més propers al centre indiquen menys risc) RISCOS Riscos de mercats emergents

Riscos de credit

Ricos macroeconomics

Ricos de mercat

Monetaris i financers

Riscos vulnerables

CONDICIONS

Font: FMI, Global Financial Stability Report, abril 2007, figura 1.1

28- INTERNACIONAL / El mapa del m贸n

juny 2007 / M贸N EMPRESARIAL

M贸N EMPRESARIAL / juny 2007

El mapa del m贸n / INTERNACIONAL - 29

30- INTERNACIONAL / Anàlisi

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

Internacional

França comença una nova etapa liderada per la dreta

França manté la línia conservadora França ha començat una etapa de continuïtat de la línia conservadora, però amb un líder que està disposat a introduir canvis importants perquè l’economia francesa recuperi el seu dinamisme. lluitarà per canviar els estatuts del Banc Central Europeu perquè no només es dediqui a vigilar la inflació sinó que també tingui en compte el creixement i la creació de llocs de treball per determinar el preu del diner.

A.Masip

“Tornaré a França el valor del treball”. Aquesta ha estat una de les frases més pronunciades pel nou president francès, Nicolas Sarkozy, que relleva Jacques Chirac després de 12 anys de mandat. Les crides a recuperar el ritme d’un país que els últims anys ha perdut el lideratge –ha passat de ser el 7è al 17è del món en renda per càpita- han estat les més freqüents durant la campanya. “França s’ha de posar en moviment”; “La llei de 35 hores ha estat un dels errors més grans de la història recent francesa”. Frases com aquestes són les que van estar a punt de donar la victòria a la socialista Segolène Royale, ja que molts seguidors van fer estendre un altre slògan “Sarkozy només parla del treball i del valor del treball, però la vida també és important i amb ell no serem tant feliços”.

L’economia, eix de les reformes

Feliços o no tant feliços, el cert és que els francesos han optat per la via Sarkozy, que pretén impulsar l’economia com a eix de govern.

El final de Tony Blair

“Sempre he fet el que he cregut que era més correcte i el que pensava que seria millor per al país”. Amb aquesta frase, Tony Blair anunciava que deixa el càrrec el 27 de juny, després de 13 anys com a líder laborista i 10 com a primer ministre. Blair se’n va deixant més llums que ombres, segons tots els analistes internacionals. Entre els llegats més destacats, l’evolució econòmica britànica, que ha anat acumulant més creixement cada trimestre, i la pau a Irlanda del Nord, que ha estat un referent arreu. En la part més fosca, les sospites que els partits van atorgar títols nobiliaris a canvi de donacions i, sobretot, el suport a Bush en la guerra d’Iraq, que va fer que l’opinió pública se li girés en contra i que la seva imatge tan popular comencés a devaluarse. L’atemptat del 7 de juny al metro de Londres va acabar deixant-lo sol fins i tot en el sí del seu partit. El seu successor laborista serà Gordon Brown, el ministre que ha marcat l’economia, l’eix del mandat Blair. S’acaba, doncs, la Tercera Via.

Veïns de negoci

Per començar, ja ha dit que eliminarà les traves perquè qui ho vulgui treballi més de 35 hores setmanals i, si cal, aprovarà rebaixes fiscals i de cotitzacions socials als qui treballin més enllà d’aquestes 35 hores. També ha assegurat que flexibilitzarà el mercat laboral i que crearà un contracte específic per millorar l’ocupació entre els més joves. I és que només un 30% dels francesos d’entre 16 i 24 anys té contracte laboral i això genera un malestar que és, entre altres, el que va provocar la revolta social de fa un any. Sarkozy tambe ha promès abaratir 4 punts la pressió fiscal per afavorir el creixement i, gràcies a un major ritme econòmic, trencar una

espiral d’endeutament públic que supera els límits de Maastricht.

seva tenacitat i ambició – duresa per a alguns- que l’ha portat de ser regidor amb 22 anys a convertir-se amb 52 anys en el president del país on va néixer. Ve d’una família immigrant -el seu pare era hongarès- i sempre ha hagut de lluitar per aconseguir el lideratge que ara té (el pare va abandonar la família

quan Sarkozy només tenia 4 anys). Per això ell sempre ha ha presumit d’una gran força vital i mai no ha amagat la seva ambició: “Quan estava en l’última fila, somiava amb ser a la primera; quan era a la primera, somiava en pujar a l’estrada; quan era a l’estrada, somiava amb parlar des de la tribuna”.

Retorn a Europa

El nou estil que Sarkozy assegura que portarà a França s’ha de concretar també en Europa. “Aquesta nit, França ha tornat a entrar a Europa”, afirmava després de la victòria. Una entrada que s’ha de concretar segons ell en afavorir un nou Tractat Constitucional més reduït –se n’ha dit “de butxaca”que inclogui els principals capítols i principis perquè el torni a considerar no ja la població (no hi haurà un altre referèndum) però sí el Parlament francès. Un altre dels anuncis que ha fet Sarkozy és que

Les crides a recuperar l’orgull de ser francès i a impulsar les empreses del país s’han vist amb preocupació especialment des d’aquí, ja que Espanya és el tercer país que més ven a França. Hi ha més de 500 empreses registrades en aquell país, i de tots els sectors, des de la construcció (Metrovacesa, Colonial, Realia, Fadesa…) a l’energia (Endesa, Gas Natural, Iberdrola), passant per les aerolínies, com Vueling, que acaba d’instal·lar el seu centre d’operacions a París. També amb Sarkozy com a president s’han de culminar infraestructures tan estratègiques com l’enllaç de l’AVE de Madrid a França passant per Barcelona o la línia d’alta tensió que ha de portar més subministrament energètic a Catalunya.

PERFIL “No us mentiré; no us trairé”. “No hi haurà drets sense deures”. “Tothom tindrà la seva oportunitat, però se l’haurà de guanyar”. Són molts els slògans que ha repetit Sarkozy durant la campanya francesa. Amb 52 anys, el nou líder francès ha destacat sobretot per la

NOTÍCIES DEL MES

I així, amb aquesta filosofia, ha passat a pujar a la principal estrada del seu país.

Pau a Irlanda del Nord

Unionistes i republicans formen un govern compartit entre catòlics i protestants, encapçalat pels dos partits que durant 40 anys han protagonitzant un conflicte que ha causat 3.500 morts entre el renaixement de l’IRA l’any 1969 i els acords de pau de 1998. Irlanda del Nord tindrà un govern compartit entre el Partit Democràtic Unionista, liderat per Ian Paisley i el Sinn Fein, governat per Martin McGuiness. Tots dos s’han compromès a actuar amb imparcialitat, sense afavorir els propis i perjudicar la resta. Irlanda del Nord entra, doncs, en una etapa de pau, el que, segons Tony Blair “és una lliçó pels conflictes de totes parts del món”. Independentistes a Escòcia

El Partit Nacional Escocès (SNP) d’Alex Saldmon guanya les eleccions al Parlament d’Escòcia i trenca amb l’hegemonia laborista que s’havia mantingut els últims 50 anys al país. Saldmon havia promès que estaria a favor de la independència del Regne Unit i ha anunciat que la culminació del seu mandat serà la convocatòria d’un referèndum per l’autodeterminació. Rússia i la UE reconeixen dificultats

La cimera euro-russa serveix per admetre que les relacions són complexes pels problemes que enfronten Moscou amb alguns països de l’exbloc comunista. Sense anar més lluny, Polònia ha congelat les relacions amb Putin fins que els russos no aixequin l’embargament de carn polonesa. Tant Durao Barroso com Putin han insistit en la necessitat que hi hagi més diàleg entre els dos països.

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

oportunitats de negoci als països asiàtics

Emirats Àrabs, porta d’entrada al Pròxim Orient

��

El país àrab decideix obrir el seu comerç ��per tal de substituir el petroli com a principal font d’ingressos de l’economia. Els inversors estrangers hi troben oportunitats, especialment en les Zones Franques, però han d’actuar amb cautela. ��

��

�

��

Les relacions personals són molt importants a l’hora de fer negocis

��

�

��

Comptar amb un soci local és imprescindible perquè la llei obliga a què el 51% del capital d’empreses creades al país

L’ empresa catalana pot importar els seus productes i distribuirlos per tot el Pròxim Orient

Leandro Rodrigues ��

�� La decisió de la petrolera política i econòmica, la posició �� nord-americana Halliburton geogràfica estratègica amb vista de traslladar la seva seu de als mercats del Pròxim Orient Texas a Dubai, anunciada el i d’Índia i la intensa activitat març passat, manté viva la comercial que s’observa en tot imatge dels Emirats Àrabs el país àrab. Units (EAU) com un país que Els Emirats tenen una pobladepèn del negoci del petroli. ció de prop de 4,3 milions de Les autoritats locals, no obstant persones, dels quals un 83% això, han decidit diversificar les són residents estrangers. En seves fonts d’ingressos amb una el sector privat, un 98% dels obertura econòmica agressiva treballadors són de naciosabent que el cru s’esgotarà un nalitat estrangera, prova del dia. Per aquest motiu, EAU és grau d’internacionalització avui una referència atractiva de l’economia local. Per això, per a empreses de tot el món les relacions comercials amb a causa de la seva estabilitat altres països s’han intensifi��

��

�

��

�

��

�

��

cat els últims anys. En el cas d’Espanya, segons dades de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), EAU ocupa el lloc 34 en el rànquing dels principals destins de les exportacions espanyoles, amb negocis que sumen 140,9 milions d’euros, per davant de Finlàndia, Noruega i Xile.

Avantatges a les Zones Franques

Malgrat l’obertura econòmica, els inversors estrangers han de comptar amb un soci local per obrir-hi una empresa. És així perquè la Federal Companies Law, una de les lleis que afecten la inversió estrangera, estableix que les companyies creades als EAU han de tenir un mínim de 51% de propietat nacional. En aquest cas, serà fonamental tenir una relació de confiança amb un soci local. “Moltes vegades és impossible plantejar una relació de negoci sense una relació personal. Als Emirats, s’acostuma a fer negocis només amb aquelles persones amb les quals es té una bona relació personal. És habitual que només al final d’un viatge d’una setmana es toqui realment el tema del negoci. I no cal posar-

se nerviós”, assenyala Emilio Tramullas Juan, president de Global Estudios, empresa que ha signat el projecte d’un complex turístic amb tres hotels a Dubai, entre d’altres treballs realitzats al país. Les Zones Franques són l’alternativa per no estar pendent d’un soci local. En aquest cas, les empreses poden ser constituïdes amb un 100% de capital estranger. També poden beneficiar-se de la inexistència d’impostos i d’aranzel d’exportació, amb el que una empresa catalana pot importar els seus propis productes i distribuir-los per tot el Pròxim Orient des d’alguna de les 15 Zones Franques existents actualment a EAU. De la mateixa manera, l’empresa pot enviar la totalitat dels seus beneficis al seu país d’origen, treure profit de l’agilitat administrativa de les Zones Franques i utilitzar infraestructures modernes, a més de bones connexions a ports i aeroports.

Èxit dubtós

Tot i els aspectes positius i assenyalats, l’inversor estranger ha de fer una anàlisi àmplia de l’economia dels EAU abans de donar un pas. Els canvis recents del país i l’obertura econòmica estan basats en l’aposta que s’aconseguirà substituir el petroli com una de les principals fonts d’ingressos de l’economia local. El procés, no obstant això, segueix en marxa, i no es pot descartar la cautela. “Tots estan animats amb EAU, però la considero una economia d’alt risc. Hi ha analistes que alerten que l’explosió econòmica, que no és res més que una estratègia per construir una indústria turística capaç de reemplaçar al petroli quan s’esgoti, pugui no tenir èxit”, afegeix Emilio Tramullas Juan. Les inversions oficials en el sector turístic sumen 220.000 milions de dòlars. L’objectiu és atreure 18 milions de turistes l’any i obtenir fins a 46.000 milions en ingressos al 2015.

Una Zona Franca per a cada negoci La versatilitat de les Zones Franques del país àrab no es verifica només en l’agilitat administrativa i en les infraestructures. L’especialització d’algunes d’elles en determinats sectors de l’economia fa que els inversors estrangers, a l’hora de constituir una empresa, es beneficiïn d’estructures i logístiques adequades per a cada projecte empresarial. A Dubai, la capital econòmica del país, estan instal·lades les Zones Franques Jebel Ali, on es concentren més de 2.800 empreses de tot el món de diferents sectors, i Dubai Internet City, creada exclusivament per a empreses de tecnologies de la informació, comerç electrònic i internet. Per això, s’han instal·lat a Dubai Internet City gegants com IBM, Canon, HP i Microsoft, entre d’altres companyies. Encara que Dubai sigui la capital econòmica del país, l’inversor estranger no ha de deixar de considerar la possibilitat d’instal·lar-se en les DADES BÀSIQUES altres Zones Franques del país, ja que ofereixen tarifes administratives més reduïdes.

DADES BÀSIQUES Vietnam Superfície: Capital: Ciutats principals: Població: Creixement del PIB: PIB per càpita: Inflació: Deute públic: Principals socis comercials: Producció de petroli: Consum de petroli: Religions principals:

83.600 Km2 Abu Dhabi Dubai, Ajman, Al’Ayn, Sharjah 4,3 milions 9,7% 47.600 dòlars 10,1% 9% del PIB Japó, Corea del Sud, Regne Unit i Xina 2,5 milions de barrils diaris 400.000 barrils diaris Musulmans (96%) Font: FMI, CIA World Fact Book

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Agenda de la internacionalització Del 27 de maig al 7 de juny

Del 4 al 15 de juny

Missió comercial a Singapur, Malàisia i Xina

Tr o b a d e s a m b P a ï s o s Andins

Aquesta missió forma part del Pla d’Acció Internacional 2007 (PAIC’07) del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya i està organitzada per la Cambra de Comerç de Reus, amb la col·laboració de l’Oficina Econòmica i Comercial de la Ambaixada Espanyola de Singapur i Malàisia i el CPN del COPCA a Xangai, que prepararan les agendes individualitzades de contactes empresarials per a cada empresa. Es visitarà Singapur, Kuala Lumpur i Xangai i està dirigida a tots els sectors.

Del 3 al 9 de juny Missió comercial a SudÀfrica i Moçambic La Cambra Oficial de Comerç de Barcelona organitza una missió multisectorial a SudÀfrica i Moçambic,amb la qual s’ha marcat quatre objectius: analitzar les oportunitats econòmiques i els factors competitius de l’àrea de Johannesburg, Ciutat del Cap, Durban i Maputo; establir relacions empresarials; fer transaccions comercials amb empreses sudafricanes i moçambiqueses; i promoure el nostre país per atreure negocis i inversions internacionals. En col·laboració amb l’Oficina Comercial d’Espanya a Johannesburg, es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a cada empresa participant que ho desitgi. Les empreses tindran una subvenció de la Cambra de 965 euros.

Colòmbia, Veneçuela, Equador i Perú seran les seus d’aquesta activitat, emmarcada en el Pla de Trobades Multicamerals de Promoció Comercial. Està organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona en col·laboració amb altres Cambres de Comerç i el Consell Superior de Cambres. Aquesta trobada/missió comercial té com a objectiu la recerca de contactes segons els perfils sol·licitats per l’empresa als mercats objectiu i està oberta a tots els sectors. El cost global d’organització és de 868€ + IVA, i es visitarà Bogotà, Caracas, Quito, Guayaquil i Lima. Les despeses de viatge (avió + allotjament) no estan incloses i van a càrrec de l’empresa. Des de l’organització, es proposarà una ruta de vols i els hotels per a tot el trajecte. D’altra banda, les empreses participants rebran una subvenció de 1.251 si es viatja a tots els països.

Del 5 al 7 de juny Missió inversa d’importadors gourmet nordamericans Diversos importadors del sector gourmet dels Estats Units (inclosos vins i caves) visitaran Barcelona, en una missió inversa organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona. Els 15 importadors provenen de la zona de New York, New Jersey i Connecticut. Amb aquesta acció es persegueix posar en contacte a aquests importadors amb productors locals de productes gourmet, per tal d’establir relacions empresarials, fer transaccions comercials amb aquestes empreses i promoure les exportacions. Es prepararà una agenda individualitzada de contactes empresarials per a cada empresa participant que ho desitgi. Es farà una selecció dels importadors que estiguin interessats en els productes.

Del 9 al 16 de juny Missió empresarial a Mèxic

La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Girona i el Consell de Cambres de Catalunya, organitza una missió empresarial a Mèxic del 9 al 16 de juny. La preparació de contactes anirà a càrrec del Centre de Promoció de Negocis del COPCA a Mèxic D.F.

Del 14 al 17 Beauty Eurasia Istambul

temes de control de trànsit aeri, que hauran d’estar operatius per a la reunió de caps d’Estat de la Commonwealth que se celebrarà a Kampala al novembre. Així mateix, la companyia àmpliament establerta en l’àmbit internacional modernitzarà la tecnologia de l’ampliació del port de Valparaiso, a Xile. Aquest projecte costarà 4 milions d’euros i contribuirà a l’eliminació del trànsit de camions pel centre de la ciutat, permetent així augmentar la competitivitat, capacitat i el respecte al medi ambient del Port de Valparaiso. Acció de promoció turística de Catalunya als Estats Units i Canadà

La Cambra de Comerç de Barcelona organitza la participació agrupada d’empreses a la fira Beauty Eurasia 2007, que tindrà lloc al Tuyap Exhibition Center d’Istambul del 14 al 17 de juny d’enguany. És la primera vegada que s’organitza la participació agrupada d’empreses espanyoles a la fira Beauty Eurasia 2007, que aquest any compleix la seva tercera edició. És la fira més important del sector de la cosmètica i perfumeria del país. En la darrera edició, hi van participar 350 empreses de 40 països, incloenthi els pavellons nacionals d’Alemanya, Itàlia, França, Polònia, Bulgària, Tailàndia, Corea del Sud i la Xina. També hi van participar un grup de 5 empreses espanyoles. Els més dels 20.000 visitants, segons dades de la fira, van arribar principalment de Turquia i de la regió eurasiàtica: Orient Mitjà, Àfrica del Nord, els Balcans, les repúbliques ex-soviètiques i l’Àsia Central.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Indra gestionarà el trànsit aeri a Uganda i la tecnologia del port xilè de Valparaiso La companyia espanyola implantarà en el principal aeroport d’Uganda els seus sis-

El Conseller de Turisme, Josep Huguet, va presidir a principis de maig una àmplia delegació empresarial que va viatjar als Estats Units i Canadà per mantenir més d’un centenar de contactes amb els operadors turístics d’aquests països. El Consorci de Promocio Turística de Catalunya, COPCA, va impulsar i coordinar aquesta iniciativa, en la qual també hi participaren prop d’una trentena d’empreses relacionades amb el sector. Entre les empreses participants hi destacaren Turisme de Barcelona, Princesa Sofia Gran Hotel, Barcelona On Line, Miguel Torres S.A, FC Barcelona, Hotel Rey Juan Carlos I, Tarragona Tourist Board i Sitges Convention Bureau-Turisme de Sitges, entre d’alres. L’objectiu de totes elles era establir acords comercials que permetin potenciar el turisme a Catalunya. Bona acollida dels productes fotogràfics espanyols a Dubai

Les empreses agrupades a l’Associació de Fabricants de la Indústria Fotogràfica d’Espanya (AFIF), han participat recentment a la Fira Internacional Photo World Dubai (Emirats Àrabs). Els productes han tingut “molt bona acollida”, segons la mateixa Associació, i s’han exposat en el Pavelló Espanyol. Al llarg dels dies que ha durat la Fira també s’han mantingut contactes i reunions amb associacions empresarials del mateix sector, en les quals diverses cadenes de distribució han valorat “molt positivament” la qualitat dels productes “made in Spain”. El President de l’AFIF, Antoni Peñarroya, ha manifestat que “la participació en aquest tipus d’events no és només important pels acords comercials que es puguin establir, sinó també per donar a conèixer els últims avenços i novetats que es produeixen en el sector fotogràfic a nivell mundial”. DOGI compra EFA i es converteix en líder global del seu sector

DOGI International Fabrics ha formalitzat la compra dels actius industrials d’Elastic Fabrics of America (EFA), el que posiciona a la multinacional espanyola en la capçalera del rànquing de productors globals del seu sector. La companyia americana, amb seu central a Carolina del Nord (EEUU), és capdavantera del sector de teixit elàstic americà i la seva adquisició suposa la plataforma d’introducció en aquest continent per a DOGI. L’operació ha suposat un total de 26 milions d’euros i permetrà a DOGI un increment dels seus actius totals superior a un 24%. La compra suposarà una millora del 30% en els volums de facturació del grup.

CY CMY

On l’humà és CAPITAL Saló Professional i Fòrum de Direcció de Recursos Humans

Barcelona 26 i 27 de juny de 2007 Demaneu informació a 902 250 520 tel. www.saloncapitalhumano.com 93 423 84 13 tel. www.aedipecatalunya.com

Mitjà de Comunicació:

World Trade Center

ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES / Tribuna - 35

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

Especial Infraestructures

Catalunya es pregunta què vol ser ‘de gran’... AVE, finançament, carreteres... els ‘talons d’Aquil·les’ de les infraestructures catalanes L’AVE, la Renfe, el finançament, l’estat de les carreteres, l’accés a Barcelona i l’ambiciosa –però interminable– Línia 9 són els grans ‘talons d’Aquil·les’ del sistema d’infraestructures de Catalunya. N’hi ha d’altres, és cert, però aquests són els que han centrat l’atenció informativa durant els darrers anys. La FUTURA LÍNIA 9, AL DETALL: - 46,6 km de traçat (la més llarga d’Europa) - 51 estacions - 15 nous intercanviadors amb la resta de la xarxa ferroviària (metro, tramvia, Renfe i FGC). - 90 milions de viatgers anuals - 3.767 milions d’euros d’inversió FONT: CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I TRANSPORTS

La connexió de l’aeroport amb els enclaus estratègics, solucionada a Madrid, és una assignatura pendent a Catalunya. Foto: Llibreria Audiovisual de la CE.

El problema és que la línia 9 –un projecte que es remunta més enllà de l’actual Govern tripartit– avança massa a poc a poc, amb problemes tècnics que no conviden a l’optimisme respecte la data de posada en marxa. De fet, el Govern català ja ha avançat que, a l’espera d’estudis geològics que confirmin la bona marxa de les obres, el proper objectiu és l’entrada en funcionament dels dos extrems.

L’estat de les carreteres Aureli Vázquez

L’arribada de l’AVE a Barcelona

Amb més de tres anys de retard sobre les previsions inicials, tot apunta que aquest 2007 sí tindrem alta velocitat a Barcelona-Sants. Serà, això sí, el mes de desembre, previsiblement fregant el límit amb el 2008. Aquest retard ha deixat la capital catalana desconnectada, durant tres anys més del previst, d’un mitjà estratègicament important –connectarà Barcelona amb Madrid en unes tres hores–. Un cop entri en funcionament, i suposant que no hi haurà problemes de funcionament que limitin el seu rendiment, les empreses ubicades a Barcelona i rodalies deixaran de dependre del pont aeri com ho fan ara. Encara resten dos anys més perquè l’AVE arribi a Girona i a la frontera amb França. Serà

en aquest moment quan la utilitat de l’alta velocitat assoleixi la màxima expressió.

Finançament Ha estat el gran cavall de batalla dels darrers anys. L’aprovació de l’Estatut català –que encara porta cua– hauria de comportar un equilibri entre el pes de Catalunya en l’economia de l’Estat i el retorn en inversions per a infraestructures. Ara bé, l’aplicació d’aquest equilibri ha quedat en entredit per les diferents definicions del concepte ‘infraestructura’ que s’han pres com a punt de partida. El debat al voltant del finançament té molt a veure també amb les competències, i per tant s’ha centrat, de forma especial, en la necessitat de gestionar l’Aeroport d’El Prat des de Catalunya, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima efi-

ciència. En l’enquesta mensual realitzada per Món empresarial (veure pàgina 37), es conclou que un 65% dels enquestats creu que la gestió de l’Aeroport seria millor si les competències fossin de la Generalitat i no de l’Estat.

En metro a l’Aeroport? La línia 9, que gairebé podríem titllar de ‘projecte faraònic’ per la seva ambició i dificultat, ha d’unir en un futur l’aeroport amb la ciutat de Barcelona, i alhora enllaçar l’extrem sud de la ciutat amb l’extrem nord. La connexió amb l’aeroport a través del metro és una de les grans assignatures pendents de Barcelona. Serà la línia de metro més llarga d’Europa i donarà servei a diversos barris que ara mateix no tenen connexió ferroviària, com el Bon Pastor, l’estació d’alta velocitat de La Sagrera, el passeig de la Zona Franca o El Prat.

Catalunya segueix patint les conseqüències d’una xarxa viària deficient, que provoca accidents evitables i dificulta el trànsit. Diversos informes han alertat sobre la necessitat de corregir alguns punts negres. El RACC, per exemple, assegura que un 30% de les carreteres catalanes té trams amb un risc de sinistralitat alt o molt alt. Entre les carreteres més perilloses figuren la N-II al Maresme, la C-245 a Viladecans, la N150 a Montcada, la N-340 a Tarragona o la C-35 a Parets, entre d’altres.

Els accessos a Barcelona L’alcaldable del PP, Alberto Fernánez Díaz, va qualificar de “ratera per a cotxes” l’estat dels accessos a Barcelona.

A banda del matís electoralista de l’afirmació, aquesta expressió s’acosta a la percepció que molts conductors tenen de la capital catalana. L’accés a les rondes –tant la de Dalt com la del Litoral– en un dia laborable resulta impossible si no és pagant prèviament el ‘peatge’ d’una hora de cua com a mínim. L’alcalde, Jordi Hereu, parla de prohibir l’accés dels camions a les rondes en hora punta, mentre Xavier Trias (CiU) proposa fer un carril addicional a la Ronda del Litoral i construir un Quart Cinturó Viari. Altres grups parlen de potenciar el transport públic, de crear carrils restringits per a vehicles amb dos o més ocupants... En el que tots coincideixen –i és prou significatiu– és que Barcelona no pot continuar així.

I una bona Renfe... per quan? Molt lligat al capítol del finançament/competències, el mal funcionament de la Renfe ha estat el gran protagonista de la darrera legislatura. Des de Catalunya, és gairebé unànime la percepció segons la qual un sistema ferroviari gestionat des de Catalunya contribuirïa a millorar-ne el servei.

Món empresarial agraeix la col·laboració en aquest monogràfic del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, així com del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

36- ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES / Radiografia del sector

JUNY 2007 / MóN EMPRESARIAL

Pes sobre el total del PIB, per comunitats 20

13,9% 3,1% 4%

Dèficit de la inversió en infraestructures en relació al PIB

5,4% 3,4% 18,7% 9,7% 5,1% 17,7% 6,1%

(euros / habitant durant el periode 1991-2004)

2.057

2.926

Inversió real

Inversió corresponent

3000 2500

2000 1500

Font : Ine

El Sector

500

Comunitat

1000 0

Font : Cambra de Comerç de Barcelona

Aragó acumula el triple d’inversió PER HABITANT en infraestructures que Catalunya durant el període 19912004. Cantàbria i Astúries completen el ‘podi’ d’aquest rànquing. Greuge comparatiu o justa compensació?

Catalunya, quarta comunitat per la cua en inversió en infraestructures entre 1991 i 2004 Amb una inversió de 2.057 euros per habitant, Catalunya és una de les comunitats espanyoles amb menys inversió acumulada en infraestructures durant el període 1991-2004. Així ho ha posat de relleu un estudi coordinat pel catedràtic Guillem López (UPF). Segons aquest informe, només Navarra, País Basc i Balears han rebut menys inversió durant aquests 13 anys.

L’aparició d’estudis sobre inversió i, especialment, la comparació entre autonomies, no ha estat exempta d’interessos polítics per part dels principals partits polítics. Per aquest motiu, l’anàlisi de les dades no podria ser objectiva si obviem altres estudis i informes que aporten perspectives diferents. Un bon exemple d’això és la polèmica viscuda a la comunitat valenciana fa uns mesos en relació

Dèficit acumulat Un altre informe, en aquest cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, pren com a punt de partida les dades del periode 1991-2004 per treure algunes conclusions. Aquestes són algunes d’elles: 1) Durant aquest periode de temps, el pes econòmic de Catalunya sempre ha sigut superior a la inversió que ha obtingut

L’any 2006, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va emetre un comunicat sota el títol de ‘Més infraestructures per a Catalunya’. En aquest document, el Col·legi es referia a un monogràfic elaborat per ells mateixos l’any 2002 sobre els dèficits de les inversions a Catalunya. Quatre anys més tard, el CEIC afirma: “constatem, amb estupor, que la situació que denunciàvem el 2002 no ha canviat significativament respecte a la que tenim actualment”. El document afegeix que “Catalunya és, de moment, una regió capdavantera, però deficitària en infraestructures”, i tot seguit conclou: “si no actuem, estem posant en perill el futur econòmic del nostre país i els llocs de treball de molts ciutadans”. (Veure secció DAFO, a les pàgines 38-39).

Inversió en infraestructures: 1991-2004

Navarra

País Basc

Balears

Catalunya

C. valenciana

Canàries

Andalusia

Múrcia

La Rioja

Madrid

Galícia

Extremadura

8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0

Castella-Lleó

(euros/habitant)

Astúries

en infraestructures. Per tant, no s’ha respectat la proporció entre ambdues magnituds. 2) Si considerem com a criteri d’inversió desitjable el pes econòmic de Catalunya al conjunt de l’Estat –un apriorisme que alguns sectors donen per fet–, Catalunya ha acumulat un dèficit d’inversió en infraestructures productives de 5.823 milions d’euros. 3) Amb l’import del dèficit d’inversió esmentat al llarg dels 13 anys, la Cambra recorda que “pràcticament s’haurien pogut finançar tres grans infraestructures actualment en execució: l’AVE Lleida-Barcelonafrontera (3.500 milions d’euros), l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona (1.800) i la part d’ampliació del port que finança l’Estat (900 milions)”. 4) Malgrat els punts anteriors, la Cambra aprecia que “s’observa un increment important de l’esforç inversor de l’Estat a Catalunya durant els darrers anys”.

una aMENAÇA PER A CATALUNYA?

Cantàbria

L’anàlisi d’aquestes dades no podria ser objectiva si obviem altres estudis

Castella La Manxa

La ‘batalla dels estudis’

als pressupostos d’infraestructures per al 2007. La polèmica va néixer arran de la xifra prevista per l’Estat per a aquest concepte. A Catalunya la previsió era de 3.195 milions d’euros, mentre a la comunitat valenciana era la meitat: 1.874 milions. A Catalunya, però, les coses es veuen d’una altra manera. Les anàlisis es fixen més aviat en els percentatges en relació al PIB. Així, doncs, la inversió va ser del 13,9%, i no pas del 18 o 19%. Tal com deia recentment en un article d’opinió l’economista Jordi Pons i Novell, professor d’Economia Aplicada de la UB, “en el primer any d’aplicació de l’Estatut, l’esforç inversor realitzat directament per l’Estat a Catalunya (...) serà el més reduït dels darrers sis anys”.

Aragó

Aureli Vázquez

Catalunya és la comunitat que més aporta a la riquesa conjunta de l’Estat –un 18,7% del PIB l’any 2006, segons l’INE–. Però aquesta dada no té la seva traducció en la inversió en infraestructures. Un informe coordinat per Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF, analitza la despesa per habitant durant el periode 1991-2004, i les conclusions són significatives. Segons l’estudi –que ha estat editat per la Generalitat–, Catalunya ha rebut en aquests 13 anys 2.057 euros per habitant, lluny dels 6.311 que n’ha rebut Aragó o dels més de 4.000 de Cantàbria i Astúries.

Font : Nota d’Economia

Catalunya acumula un dèficit de gairebé 6.000 milions d’euros en inversió en infraestructures. / CEDIDA.

L’ enquesta / ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES- 37

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

Aeroports més transitats del món

Comunitats amb carreteres de risc

(milions de passatgers l’any 2006) (1) Atlanta (2) Chicago (3) London Heatrow (4) Tokio Haneda (5) Los Ángeles (6) Dallas (7) París CDG (8) Frankfurt (9) Pekín (10) Denver (13) Madrid (34) Barcelona

(Trams de la Xarxa de Carreteres de l’Estat amb risc alt o mig-alt)

84,8 76,2 67,5 65,2 61,0 60,0 56,8 52,8 48,5 47,3 45,5 30,0 0

Astúries Aragó València Múrcia Galícia C.Lleó Andalusia C.La Manxa Catalunya

28% 22% 19% 19% 16% 14% 13% 13% 8%

0 20

100

Font: Airports Council International

Font: RACE. Informe de evaluación de carreteras 2006. Només inclou trams de carreteres amb més de 5.000 vehicles per dia.

Ni l’AVE, ni l’aeroport, ni el port: l’estat de les carreteres és l’actuació que més preocupa als enquestats d’aquest mes (51%). Només un 4% considera que la xarxa viària és “bona”, i el 54% considera que “no està a l’alçada”.

9 de cada 10 enquestats qüestiona la competitivitat de les nostres infraestructures L’estat de les infraestructures preocupa, i molt, als professionals enquestats aquest mes per Món empresarial (Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya). Un 90% consideren que la situació actual posa en perill la competitivitat de Catalunya de cara al futur, i un 85% respon afirmativament quan se li pregunta si hi ha un excés de politització sobre el tema. 1. Des del seu punt de vista, estan les infraestructures de Catalunya a l’alçada del que haurien de ser? a) Sí, ho estan (2%) b) Sí, però encara han de millorar (28%) c) No, no ho estan (70%)

2. Quina de les següents actuacions li preocupa més? a) Gestió de l’Aeroport de Barcelona (22%) b) Millora de la competitivitat del Port (5%) c) Arribada de l’AVE a Barcelona (22%) d) Estat de les carreteres (51%)

3. Si la Generalitat de Catalunya tingués plenes competències sobre l’Aeroport d’El Prat, creu que milloraria la seva gestió?

a) Sí (65%) b) No (35%)

4. La xarxa viària de Catalunya...

a) És millorable, però prou bona (41%) b) No està a l’alçada (54%) c) És bona (4%)

39,5

9,5 3,5

5. Diria que la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya és... a) Molt baixa, sens dubte (47%) b) Moderadament baixa (39,5%) c) Suficient (9,5%) d) Bona (3,5%)

6. Creu que l’estat actual de les infraestructures a Catalunya pot representar un problema per a la competitivitat de les nostres empreses?

a) Sí (90%) b) No (10%)

7. Si hagués de valorar el nivell de les infraestructures catalanes en relació al conjunt de la Unió Europea, diria que Catalunya es troba... a) Al mateix nivell que el conjunt de la UE (17,5%) b) A un nivell inferior, en termes comparatius (80%) c) A un nivell superior (2,5%)

17,5

80 20

8. Des del seu punt de vista, hi ha un excés de politització del debat sobre infraestructures a Catalunya?

a) Sí, sóc optimista (6%) b) Moderadament optimista (42%) c) No, sóc pessimista (52%)

10.Com valora l’entrada en vigor de la nova llei 32/2006, que regula la subcontractació en el sector de la construcció? a) És una llei positiva i necessària (38%) b) No millorarà significativament la precarietat ni la seguretat laboral (52%) c) És una llei innecessària / poc adequada (10%)

2,5

a) Sí (85%) b) No (15%)

9. L’actual Govern de la Generalitat va elaborar un Pla d’Infraestructures, on vol definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques que Catalunya necessita amb l’any 2026 com a horitzó. És optimista respecte el seu èxit?

100

38- ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES / El DAFO

JUNY 2007 / MóN EMPRESARIAL

DEBILITATS

Competències, finançament i crispació política: tres obstacles per al progrés de les infraestructures Durant les setmanes posteriors a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat, Catalunya va assistir a una discussió inversemblant. Mentre el Ministeri d’Economia de Pedro Solbes i la conselleria d’Antoni Castells coincidien a dir que les inversions previstes en infraestructures complien fil per randa el que estableix l’Estatut, els sectors més crítics denunciaven una retallada a la baixa i, per tant, un incompliment de la llei. El més curiós de tot va ser que, alhora, a la resta d’Espanya es criticava durament l’excés d’inversió. Aquesta discussió a tres bandes reflectia algunes mancances de l’Estatut que, fins aquell moment, havien quedat amagades. Per exemple, la pròpia definició del concepte d’infraestructura. La inversió feta pel Govern Central exclou de la defini-

ció les infraestructures relacionades amb l’energia, les telecomunicacions o l’habitatge, per posar alguns exemples. Si s’entén així el concepte d’infraestructura, doncs, Solbes pot dir que ha complert amb l’Estatut. De manera que, mentre la resta d’Espanya critica el ‘tracte de favor’ a Catalunya, aquí ens lamentem pels 1.000 milions addicionals que sí ens correspondrien si partim de l’altra definició. La qüestió del finançament –com la de la gestió de l’aeroport– ha estat un dels grans cavalls de batalla de Catalunya, però la qüestió de les infraestructures a Catalunya no es pot limitar, ni de bon tros, a la inversió estatal. Això ens porta a l’altre gran entrebanc de les infraestructures a Catalunya: el clima de crispació política. En una

situació ideal, el debat sobre el finançament de les inversions s’hauria de desenvolupar atenent criteris tècnics o concepcions de país, però

no tensions polítiques i pressions mediàtiques. Indubtablement, aquestes influeixen en el debat i, per tant, en les decisions.

L’aposta pel metro és present a Barcelona a través de la Línia 9. / Llibreria Audiovisual CE.

Col·lapse a les carreteres Tornant a la capital catalana, l’altre gran aspecte és el col·lapse diari que viuen els accessos per carretera a la ciutat. Lluny de solucionarse, el dia a dia constata que la situació s’agreuja cada dia més. El passat 15 de maig va ser un bon exemple del caos urbanístic que, a dia d’avui, cap administració ha aconseguit solventar. Quatre accidents a la xarxa viària van ser suficient per generar el caos a la ciutat, atrapant fins a 15.000 vehicles en cues interminables. És el peix que es mossega la cua: El trànsit milloraria si els usuaris habituals de vehicles utilitzessin el transport públic. El problema és que aquest no dóna resposta a les necessitats reals dels ciutadans. Qui trencarà aquest cercle viciós? I, sobretot, com?

FORTALEseS

La Generalitat de Catalunya prepara un pla integral d’infraestructures amb l’any 2026 com a horitzó “Les improvisacions surten millor quan es preparen”, va dir irònicament William Shakespeare. El Govern de la Generalitat n’és conscient i per això va posar en marxa el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC). El seu objectiu és “definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de l’any 2026”. Aquests són alguns dels aspectes que contempla el PITC:

Xarxa ferroviària A més de l’alta velocitat, el PITC fixa entre les prioritats per al període 2005-2008 la preparació de la xarxa convencional per a la seva transformació progressiva en l’ample UIC, amb el seu inici en el quadrant nord-est. També es preveu crear l’anomenat ‘Eix transversal ferrovia-

ri’, una línia destinada a trànsit mixt de passatgers i mercaderies que ha d’unir les principals capitals de la Catalunya central, des de Lleida fins a Girona. Es preveu la construcció del ramal Manresa-Castellbisbal, que ha de permetre el pas de les mercaderies amb origen/destinació al port per l’eix Transversal, i pot servir com a penetració de serveis de passatgers cap a Barcelona. Altres actuacions previstes són el perllongament de la línia l’Hospitalet - Vic des de Cornellà fins a Castelldefels, la de la línia de Blanes fins a Lloret o el ramal CastellbisbalMollet, entre d’altres. Així, la línia Tarragona-BarcelonaMollet (AVE) s’ha de deixar en exclusivitat per al tràfic de passatgers.

Vendrell i entre Maçanet de la Selva i la Jonquera), i de l’altra, en l’A-7/N-340, reconversió a autovia entre el límit amb Castelló i Vilafranca. A Barcelona, concretament a l’A2/N-II, es projecta un nou accés al port de Barcelona (Sant Feliu – port de Barcelona). A la N-II (Maresme), el pla afirma que “el trasllat de la NII al corredor de la C-32 ha de significar una millora en l’accessibilitat als nuclis urbans”. Pel que fa a la connexió urbana entre el Baix Llobregat i el Vallès, es proposa dissenyar aquesta via amb una funció metropolitana de servei al territori, ben integrada en l’estructura urbana i adequada per donar suport al transport públic interurbà.

Xarxa viària

Foment del transport públic

En el Corredor Mediterrani, es contemplen dos eixos: d’una banda l’AP-7 (ampliació del 3r carril entre Cambrils i el

El PITC fa una aposta decidida pel bus com a mitjà de transport públic, ja que “les anàlisis de rendibilitat social

demostren que el transport ferroviari no sempre és el millor ni el més sostenible”. El pla considera que “la xarxa viària existent, inevitablement congestionada en les hores punta, no permet desenvolupar el gran potencial de la xarxa metropolitana d’autobusos”, i afegeix: “Per facilitar el transport públic per carretera, es planteja la creació de carrils específics per al bus als corredors d’entrada a Barcelona i a les entrades de les principals àrees urbanes, i la configuració de corredors preferents d’autobús d’àmbit metropolità i vies exprés en els principals cor-

redors viaris”. A més d’aquesta i altres actuacions, el pla preveu també l’entrada en funcionament de nous “aparcaments de dissuassió” al costat de les estacions ferroviàries, per intentar incentivar l’ús del transport públic com a complement del cotxe.

Nota: les actuacions exposades en aquest apartat són només algunes de les que contempla el PITC. Es pot consultar sencer a la web del departament de Política Territorial i Obres Públiques (accedir des de www. gencat.net).

110 MILIONS PER MILLORAR RODALIES El departament de Política Territorial i el Ministeri de Foment acaben de formalitzar un acord per a invertir 110 milions d’euros en la millora de la xarxa de rodalies. Entre les actuacions previstes hi ha la construcció de la nova estació de Rodalies de Sagrera/Meridiana, l’intercanviador de Sabadell Nord i la modernització de la catenària a les Rodalies de Barcelona (Granollers, Mataró i Terrassa-Manresa).

El DAFO / ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES - 39

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

AMENACES

La manca d’unes infraestructures de nivell qüestiona la viabilitat del model de progrés de Catalunya ‘Resignació’ és la paraula més repetida pels usuaris de Renfe, que al llarg dels darrers mesos han assistit, estupefactes, a tot tipus de proves: trens que s’aturen durant hores a un túnel sense cap explicació, combois que passen de llarg sense estar previst, retards sistemàtics... La imatge de centenars de viatgers indignats caminant per les vies en mig d’un túnel són prou significatives.

Vols interconintentals directes (freqüència setmanal)

1200 1000 91 131

0 37

Barcelona

151 155

Munic

Roma

156 164

Zuric

153 154

168 201

Madrid

Milà

421 252

494 533

Frankfurt

Àmsterdam

560 576

600

París

800 129 154

Barcelona s’ha caracteritzat sempre per la seva empenta per als negocis. I, als darrers anys... per la seva incapacitat

Renfe: on és el límit?

Londres (LGW)

Què passarà amb les fires?

per a fer-ho. Així ho suggereix el paper jugat en fires com l’EIBTM –referent mundial per al sector turístic–, on s’hi van registrar cues de centenars de persones esperant un taxi. La indignació dels assistents va qüestionar la capacitat de Barcelona per a organitzar determinats esdeveniments. La maeixa escena es va repetir amb el multitudinari saló 3GSM. Malgrat que el problema dels taxis no s’ha solucionat del tot, sí s’han introduït algunes millores. Més complicat resultarà, en canvi, solucionar el caos que regna a tota l’àrea metropolitana durant el Saló Construmat... Una bona notícia és que aquest passat mes de maig ha entrat en funcionament la nova estació de Ferrocarrils Catalans Europa/Fira, amb accés directe al recinte firal de la Gran Via.

739 1019

poquíssims vols intercontinentals, impossibilitat d’un major rendiment econòmic... En aquest sentit, resulta molt significativa la concentració viscuda el passat 22 de març a l’IESE, on 151 entitats de la societat civil i el món empresarial català van reclamar una empenta a l’aeroport de la capital catalana. Només dues dades reflecteixen prou bé la situació actual de l’Aeroport de Barcelona: la primera és que, en temporada d’hivern, no hi ha cap vol intercontinental que surti d’El Prat (Londres en té més de 700). La segona és que l’aeroport de Barcelona només mou un 2,8% dels passatgers de la UE.

Londres (LHR)

En condicions normals, una amenaça té a veure amb el futur. En aquest cas, malauradament, l’amenaça té molt a veure amb el passat. Concretament, amb totes les inversions que ja haurien d’estar fetes i, per tant, amb els diners que s’haurien d’haver injectat. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona (veure pàgina 36), si sumem tots els diners que li haurien d’haver correspost a Catalunya durant aquests anys i no s’han captat, a dia d’avui serien suficients per finançar les obres de l’AVE, l’ampliació de l’aeroport i la part de l’ampliació del port de Barcelona que finança l’Estat. A això s’hi afegeix la impossibilitat de gestionar l’Aeroport, el que a la pràctica es tradueix en una pèrdua de protagonisme internacional per a Barcelona a tots els nivells: poc trànsit de passatge,

400 200 0

Temporada hivern Temporada estiu

OPORTUNITATS

L’arribada de l’alta velocitat a Catalunya obre un nou panorama per al plantejament d’horitzons ambiciosos L’ a r r i b a d a d e l ’ AV E a Barcelona, i la seva propera connexió amb la frontera francesa, constitueixen una excel·lent oportunitat per a Catalunya, que podrà p r o j e c t a r- s e a l a r e s t a d’Europa de la manera que li correspon. L’ a r r i b a d a d e l ’ AV E a Barcelona, i posteriorment a la frontera amb França, posarà fi a un llarguíssim viatge polític i inaugurarà una nova era per als negocis a Barcelona, que d’aquesta manera deixaran de dependre al 100% del pont aeri, com passa ara. Un cop s’inauguri l’AVE Madrid-Barcelona –està previst per al desembre de 2007–, el trajecte entre la capital catalana i Madrid serà d’aproximadament tres hores, amb una velocitat màxima de 300 km/h, tot i que les previsions inicials apuntaven en els plantejaments inicials

UN RETARD HISTÒRIC

La previsió...

...I la realitat

AVE a Barcelona l’any 2004

Arribada a Sants el desembre de 2007 (previsió)

Trajecte Madrid-Barcelona en 2h30’

Trajecte Madrid-Barcelona en 3h o més

Velocitat màxima de 350 km/h

Velocitat màxima de 300 km/h

a una velocitat de 350 km/h. De fet, el nou model de tren d’alta velocitat, fabricat per la companyia Siemens, és capaç d’assolir la velocitat de 350 km/h, és a dir, 20 km/ h més que l’actual model, el Talgo Bombardier. No obstant això, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ja ha confirmat que la velocitat màxima comercial serà de 300 km/h.

L’Alta velocitat, al detall Traçat: Lleida-Barcelona-frontera francesa Velocitat màxima: 300 km/h Models de tren: Siemens (substitueix el Talgo Bombardier) Arribada a Barcelona-Sants: 2007* Arribada a Girona: 2009* Inversió: 3.950 milions €. Administració competent: Estat. * Previsió oficial.

L’Alta Velocitat arriba a Barcelona en 2007.

40- ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES / Àgora

Què proposen els candidats sobre les infraestructures? El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha preguntat els cinc candidats municipals a l’alcaldia de Barcelona sobre les seves propostes en l’àmbit d’infraestructures. Els alcaldables han comentat aspectes com la paralització de la línia 9, el traçat del TGV o els accessos a Barcelona des de l’Àrea Metropolitana.

Les preguntes: 1. Com s’ha de resoldre la paralització de la línia 9 i quants quilòmetres de metro es faran els pròxims quatre anys? 2. Creu que el tramvia ha solucionat bé els accessos des del Llobregat i el Besòs a Barcelona? És una solució per al transport públic i la mobilitat a la ciutat de Barcelona? 3. Cal reobrir el projecte de traçat del TGV per dins de Barcelona fins a La Sagrera, tot i que suposi més endarreriments? 4. És necessari fer el túnel d’Horta per millorar l’accés des del Vallès i garantir la connexió amb la Sagrera? Aquesta connexió ha de ser per ferrocarril o per carretera? 5. Quines propostes hi ha per fer més compatibles les necessitats de la distribució i les del transport particular en hores punta? 6. Com es pot millorar l’ús del transport en autobús, un cop renovada la flota? Creu que s’ha d’influir en les poblacions veïnes de l’AMB i de més enllà per crear zones de “park&ride”? 7. Quins plans es poden fer per convertir Les Glòries en la veritable porta del districte 22@?

JUNY 2007 / MóN EMPRESARIAL

Imma Mayol, Candidata per Iniciativa per Catalunya-Verds

Jordi Portabella, Candidat per Esquerra Republicana de Catalunya

“El Trambaix i el Trambesòs “Hem d’acostumar-nos a treballar com una unió de s’han de connectar per la municipis” Diagonal” 1. El cas del Carmel ha generat una situació de qüestionament de l’obra pública. És necessari posar molta comprensió i racionalitat i no fer una instrumentalització política i partidària de les pors. El tercer tram de la línia 9 s’està revisant i s’estan fent nous estudis geològics per construir-lo amb la màxima seguretat. 2. La solució ha estat insuficient. Nosaltres fem una aposta molt decidida per aquest transport perquè, a més de tenir una velocitat comercial superior al bus, és molt accessible i la construcció és barata. El Trambaix i el Trambesòs s’han de connectar per la Diagonal perquè duplicaria la demanda actual i creixeria l’ús del transport públic. 3. El tren ha de passar pel traçat previst, tal com s’ha acordat. Hem de garantir tecnològicament una construcció sense problemes, i oferir diàleg i transparència. Defensem la velocitat alta i no l’alta velocitat. El tren de gran velocitat potenciarà les infraestructures de la quotidianietat: doblar rodalies i alliberar els altres túnels i millorar regionals, un fet tant o més important que la seva arribada a Barcelona. 4. Actualment no hi ha cap evidència que el túnel d’Horta sigui millor que una aposta clara per millorar la connexió amb el Vallès. Doblant l’oferta de transport públic amb el Vallès, ja no caldria fer-lo. 5. S’han de crear rutes especials per al transport minorista i ser molt estrictes. Per exemple, crear carrils multi-ús de càrrega i descàrrega en hores vall i altres usos en hora punta. 6. La interconnexió amb les zones allunyades sí ha funcionat. L’assignatura pendent és que les persones que viuen més a prop de l’àrea metropolitana també facin servir aquestes àrees per deixar els vehicles. 7. La plaça de les Glòries ha de deixar de ser una infraestructura únicament lligada a la mobilitat per a convertir-se en un lloc amb amb diversos usos i integrat en la zona urbana. Ha de ser un espai de vida i amb una mobilitat sostenible.

1. Creiem que al 2015 podria estar acabat, però això, avui, és una incògnita. Nosaltres proposem un pla de 19 línies (metro, FFGG, funiculars i rodalies) integrat en un sol operador depenent de la Generalitat de Catalunya. 2. El tramvia ha resolt molt bé la mobilitat a les dues zones, tot i que nosaltres haguéssim preferit el metro. Creiem que l’enllaç per la Diagonal és molt complicat i que potser es podria fer per la Gran Via. 3. La nostra opció, tal com vam dir ja fa cinc anys, és que el túnel del tren d’alta velocitat passi pel carrer Aragó. A més, permetria modernitzar l’actual i tenir una parada al passeig de Gràcia. L’opció del carrer Aragó possibilitaria inclús fer un desdoblament. 4. El túnel d’Horta es pot estalviar reforçant les línies de Ferrocarrils de la Generalitat i el circuit de Renfe en el seu enllaç entre Cerdanyola i Montcada i Reixac. En cas que es fes el túnel, s’hauria de destinar a infraestructures ferroviàries, i en cap cas al transport privat. 5. Una de les solucions seria una acotació horària específica per la distribució amb la finalitat d’evitar que coincidís amb les hores punta. S’hauria d’estudiar un sistema mecànic de transport de mercaderies dins dels eixos comercials i que evités el transport superficial i així, aprofitar encara més el subsòl. 6. Cal constituir l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la planificació urbanística, de transport públic i residus. Hem d’acostumar-nos a treballar com una unitat, com una unió de municipis. Proposem una xarxa actual de transport octogonal i potenciar els vehicles amb major ocupació de persones en detriment dels que només estan ocupats per una persona. 7. No és tant una qüestió urbanística com que aquesta zona de Barcelona ha de captar talent. És una peça fonamental del disseny de la ciutat del segle XXI.

Àgora / ESPECIAL: INFRAESTRUCTURES -41

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

Alberto Fernández, Candidat pel Partit Popular

Jordi Hereu, Candidat pel PSC

Xavier Trias, Candidat per Convergència i Unió

“El projecte de la Línia 9 es va plantejar amb precipitació”

“Lamento el debat sobre el traçat del TGV perquè augmenta la desconfiança”

“L’aposta pel Vallès és també una aposta per Barcelona”

1. Sobre la línia 9, considerem que cal trencar la radialitat de la ciutat de Barcelona i comptar amb un nou pla director de les infraestructures. La Línia 9 ha de ser precisament la que introdueixi la transversalitat en l’àmbit del transport públic. Els problemes han vingut perquè aquest projecte es va plantejar amb precipitació. 2. Defenso la connectivitat entre el Trambaix i el Trambesòs, però penso que, sobretot, cal posar l’accent en el metro. En el tram central, el millor tramvia és el metro perquè, simplement, té més capacitat. 3. S’ha de paralitzar el túnel entre Sants i la Sagrera. Es tracta d’una obra complexa i que pot afectar la seguretat dels veïns i dels edificis. Que aquesta obra es paralitzi no perjudica en cap cas que l’AVE arribi a Barcelona. 4. Respecte el túnel d’Horta, el debat és si el túnel es farà bé o es farà malament. Jo crec que s’ha de fer i connectar Barcelona amb el Vallès, tant pel transport públic com pel privat, ja que serà una manera de descongestionar la sortida nord de la ciutat. 5. Sobre aquesta qüestió, cal introduir un canvi d’hàbits a les zones de càrrega i descàrrega respecte a la situació que tenim ara. Potser s’hauria d’incentivar que aquestes tasques es facin durant la matinada o en horaris nocturs. 6. Pel que fa als ‘park & ride’, aquest tipus d’aparcaments funcionen bé a la segona i tercera corona de la ciutat, però no passa el mateix a les zones més properes. 7. Per convertir Les Glòries en la veritable porta del districte 22@, cal partir d’un nou disseny: enderrocar el tambor i fer un intercanviador de metro, Renfe, tramvia i autobús. Creiem que també s’han de definir les àrees de parcs i jardins al servei dels veïns i, alhora, alliberar sòl amb la finalitat de promoure més vivenda social.

1. En els propers 4 anys, la línia 9 tindrà un tram acabat i l’altre en funcionament. Al 2011 tindrem uns 16 quilòmetres de metro i 20 noves estacions. La inauguració de les noves línes i les estacions ens servirà per recuperar la moral i credibilitat.

1. És ridícul que ens plantejem si la Línia 9 és viable. S’ha de fer perquè és una prioritat bàsica per la ciutat, com ho és també finalitzar l’ampliació de les línies 1, 2 i 5, i alhora tornar a plantejar el projecte de la línia 12.

2. El tramvia és un projecte que s’ha consolidat i ha crescut. És una infraestructura cara però amb molts beneficis, i que ens permet connectar barcelona amb el seu entorn. En molts casos ha servit com a excusa d’una millora urbana. Creiem que no s’ha d’introduir al centre de la ciutat. Apostem per la intermodalitat i, en tot cas, hauria de ser soterrat i no en superfície.

2. Hem de fer més tramvia a la ciutat. La manera com s’han d’unir és complexa. El que sí tenim clar és que no s’ha de fer passar per on passa el metro. El tramvia és una eina molt important per al transport dins la ciutat, i és per això que s’hauria de fer passar per zones comercials, com les Rambles.

3. Lamento aquest debat polític que hi ha perquè augmenta la desconfiança. Em refermo en els acords que es van fer en el seu moment. En aquest projecte van associades també les transformacions urbanes a Sants i La Sagrera. A més, si al mateix temps volem millorar les rodalies, haurem d’ampliar l’espai per passar dels dos túnels actuals a tres. 4. Estem en contra de qualsevol projecte que afegeixi mobilitat privada a la Ronda de Dalt i amb el túnel de la Rovira i a favor d’obrir nous camins entre Barcelona i el Vallès, però sempre lligats amb el transport públic. 5. Hem augmentat les àrees de càrrega i descàrrega a la ciutat, però encara cal fer més carrils multi-ús, impulsar la distribució nocturna i organitzar aquestes tasques en determinades zones de la ciutat, com ja s’està fent a Sant Andreu.

3. Sóc dels que crec que els túnels no s’enfosen, el que passa és que hi ha una crisi de confiança. El TGV ha d’arribar el més aviat possible a Sants, s’ha de construir ja l’estació de La Sagrera i proposem que no travessi Barcelona sinó que passi pel Vallès. L’aposta pel Vallès és també una aposta per Barcelona. 4. El túnel d’Horta es necessita i entenem que es farà preservant el Parc de Collserola. El que m’agradaria saber és a on abocarà el túnel, perquè pot generar un gran tap a la ciutat. 5. Primer de tot cal pacificar el trànsit a la ciutat. En segon terme, cal que l’autoritat pública es dediqui més a agilitzar el trànsit que no pas a sancionar-lo. I per últim, cal fer espais d’aparcament o mini molls per les superfícies comercials.

6. La batalla en els propers 4 anys és que el transport guanyi velocitat i eficiència, i especialment l’autobús. El carril bus és una gran prioritat. El ‘park&ride’ ha de ser una infraestructura per fer intermodalitat en origen, en destí ja no té sentit. Això implica visió i estratègia metropolitana.

6. S’han de fer aparcaments còmodes i a prop de les estacions sota una política de preus que afavoreixi el seu ús. A segons quins preus i distàncies, això no té sentit. A Barcelona, la gran aposta és el transport en superfície, i concretament, l’autobús a Barcelona. Cal una bona xarxa d’autobusos i prioritzar carrils d’entrada i sortida a la ciutat només per a aquests vehicles.

7. Les Glòries es convertiran en un gran eix, en el centre d’un Eixample més gran, i ho farem amb normalitat urbana, enllaçant carrers verticals i horitzontals, amb grans parcs i equipaments de centralitats.

7. El problema que hi veiem és que encara no s’ha acordat l’intercanviador que està previst que se situï a la plaça. Nosaltres estem d’acord que s’enderroqui el tambor i es faci una zona per a viure-hi.

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MóN EMPRESARIAL /juny 2007

Formació directiva Entrevista a Antoni Giró, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la UPC

“És important que la societat decideixi quin tipus de model d’universitat vol” Les queixes dels rectors catalans per la gestió del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, sembla ser que comencen a donar els primers fruits. El president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques declara que ja hi ha hagut respostes clares, tot i que segueix insistint en la necessitat de recuperar una estructura forta per tal de poder afrontar els reptes de la universitat. Aquest és un tòpic de fa 10 anys. La prova està en la nostra universitat, que té convenis de col·laboració i de transferència de tecnologia amb més de 900 empreses. Tenim una relació molt important d’aportació d’ingressos de diners a través de projectes de recerca i de serveis a l’empresa. No crec que la universitat no s’hagi ocupat de les empreses sinó que ens trobem que, a nivell de la petita i mitjana empresa, que és el que tenim aquí, l’activitat de recerca en l’entorn empresarial és escassa a diferència d’altres països europeus. D’altra banda, ara ja formem doctors capaços de fer innovació que salten al món empresarial.

àgata serra

Fa unes setmanes els rectors van reclamar canvis en el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Des d’aleshores han notat voluntat per part del Departament de millorar la situació? Hi ha hagut una resposta clara. S’ha reconduït la situació i ara s’està reforçant tota l’estructura del Comissionat amb nous nomenaments. Insistim en què per donar resposta a totes les necessitats que ens venen al damunt arran de l’Espai Europeu d’Educació Superior, del finançament, del nou model, etc, fa falta recuperar una estructura potent. Les universitats i el Departament van acordar la constitució de grups de treball. Potser encara és una mica precipitat, però quina valoració fa de la feina realitzada fins al moment? Els grups de treball que es va acordar de crear havien de servir per prioritzar quines línies d’actuació eren més importants. No es tracta de fer una actuació paral·lela a la del Consell Interuniversitari de Catalunya, sinó que es tracta de treballar en paral·lel per tal que les propostes que es facin, després el Consell les vagi executant. El grup que ha avançat més és el que estava relacionat amb el pla d’inversions universitàries. Les grans línies tornen a estar definides, tant el paper que

Antoni Giró al seu despatx de la Universitat Politècnica de Catalunya. / D. FERNÁNDEZ

tindrà l’Institut Català de Finances com els pressupostos del 2007. Fins a quin punt els problemes que té actualment el sistema universitari se solucionen amb un increment del finançament? Fa deu anys el finançament de la universitat estava bàsicament lligat a la docència. A partir del moment que les universitats han començat a fer una activitat important en recerca i en transferència de coneixement, s’està produint un desajustament estructural entre el model de distribució

del finançament i l’activitat de la universitat. Arran de la creació de centres de recerca, en els darrers anys, per part de la Generalitat, la complexitat de la gestió de la recerca ha augmentat. És important que la societat decideixi quin tipus de model d’universitat vol, i si vol una universitat més o menys docent. El cas, però, és que de moment aquí tenim un model en què el 70% de la recerca es fa a la universitat. Sovint a la universitat se li retreu el fet de treballar d’esquena a l’empresa. És cert això?

L’Administració intervé massa en la gestió universitària? Sempre existeix la temptació de regular-ho tot. Amb la recent reforma de la LOU se’ns dóna més autonomia. Estem passant d’una universitat tutelada en què ningú analitzava a posteriori, a la que tenim ara, en què rebem diners però estem obligats a rendir comptes i ser avaluats. Aquest model de finançament per objectius és important. També és cert que per poder ser més eficients ens cal un model de governança que s’adeqüi a això i aquest és un problema no resolt. No es pot donar més autonomia a les universitats i després treure poder als equips rectorals, perquè sinó això no funcionarà.

La universitat catalana té prou qualitat? Els rànquings d’universitats és un tema que s’ha posat de moda, però cal mirar quins criteris s’utilitzen per realitzar-los. Si observem, però, els rànquings per producció científica, les universitats catalanes ho estan fent molt bé. Què ens cal per seguir avançant? Més temps i que les inversions en recerca, que s’han fet en els darrers anys, no es parin. Els temes de recerca són actuacions a llarg termini, necessiten continuïtat. Per això, si nosaltres n’hem de fer, hem de prioritzar unes línies d’actuació. És una inversió cara, però el país no ha de jugar. L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) pot ajudar a assolir aquest nivell? De l’EEES, portem molts anys parlant-ne, hem patit un procés de desorientació total, hem anat endavant i enrere per no saber quina estructura agafar, però no crec que sigui tan important l’estructura, com el fet d’introduir una nova metodologia. L’important de l’EEES és centrar l’ensenyament en el treball de l’estudiant i tenir molt clar que aquest ha de rebre una formació inicial. Hem de canviar el model i facilitar la formació al llarg de la vida, sobretot aprofitant les noves tecnologies.

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

la gestió del talent

El coaching i els reptes de l’empresa actual El talent és en l’actual fase de l’economia moderna un be cada cop més escàs. Però, paradoxalment, totes les empreses necessiten atraure talent i, no només això, sinó que també l’han de saber conservar.

En el 56% dels treballadors hi ha insatisfacció, segons un recent informe

On hi hagi un clima de competitivitat, la gestió del talent es converteix en clau. / ARXIU

Segons l’informe Randstadt sobre Gestió del talent sobre joves, professionals i urbans, en la societat del coneixement s’exigeix una autoritat basada en qualitats i no en la intimi-

dació. La conclusió és que hi ha insatisfacció en el 56% dels treballadors: falla la confiança, falla la delegació de responsabilitats i falla la generació d’un clima laboral agradable.

Totes les empreses necessiten atreure talent i saber-lo conservar. I el talent es mou buscant equips autogeneradors i oberts. On hi hagi un clima innovador i de competitivitat, la gestió del talent es converteix en una condició necessària per a les empreses que volen mantenir-se i competir. Adaptar-se a la nova economia requerirà canvis en les empreses i canvis en els hàbits de consum dolorosos, que de nou exigiran utilitzar més talent que mai per fer

una transició equilibrada. En un article del 2001, Fred Kofman ja ens deia que cal incloure en les fronteres del management allò que és essencial: la dimensió humana.

Quan aprendre és poder

La creixent utilització del coaching a les empreses té a veure amb aquest repte de crear talent. La formació tradicional majoritàriament opera sobre el supòsit que aprendre és adquirir la informació correcta. D’aquí que moltes hores de formació quedin finalment en simples coneixements que poques vegades traspassen els espais de les aules. El saber tradicional valora l’abstracció conceptual en detriment de les accions del món real. Entendre que per incrementar el rendiment d’una empresa seria suficient augmentar els coneixements podria ser un error que

porti a què els esforços i els diners destinats a la capacitació acabin essent estèrils. Perquè la inversió en capacitació es transformi en aprenentatge és necessari generar un context d’efectivitat per a la formació que reflecteixi un impacte concret en resultats. Si entenem per coneixement com la capacitat d’actuar efectivament a la cerca d’objectius, aleshores aprendre seria incrementar els coneixements suficients per assolir els objectius. I encara més, aprendre és augmentar la capacitat per crear els resultats desitjats. El desenvolupament de tècniques de management i de superació personal creix constantment. Conseqüentment sorgeixen en el mercat noves idees i eines orientades a aconseguir resultats, tant en el domini empresarial com personal. No obstant, moltes persones tenen dificultats per aplicar aquests instru-

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

ments en el seu desenvolupament professional o en la seva vida personal, de forma que en comptes d’assolir els seus objectius, de produir les innovacions desitjades i aconseguir els resultats que van motivar el desenvolupar-les, descobreixen a la pràctica que no aconsegueixen fer-los funcionar o ho fan de forma insatisfactòria, no poden aplicar-los o generen més problemes que beneficis. No és de les idees, les tècniques o les eines del que cal ocupar-se per assolir els objectius, sinó de les competències d’aprenentatge de la persona que vol adquirir-los. El coaching no està orientat a les tècniques sinó que per aconseguir les metes perseguides s’enfoca en les habilitats i competències de les persones que se serveixen d’aquests instruments i interroga mitjançant preguntes a qui els empra. Enfocar-se en les idees, les tècniques o les eines i donar per descomptat la competència de qui les usa resulta poc efectiu. Molts cops comprovem en la pràctica que el coneixement o l’habilitat tècnica no són suficients.

Els processos de coaching milloren la iniciativa, la creativitat i el treball en equip Adaptar-se a la nova economia suposarà canvis en les empreses

El desenvolupament de tècniques de superació personal creix constantment. / ARXIU

Mentre que les lectures sobre lideratge, o treball en equip no produeixen líders, el coaching genera acció. En incrementar la capacitat d’aprenentatge directa, el coaching no parla de confiança, genera confiança; no parla de lideratge sinó que crea lideratge; no parla de compromís, sinó que genera compromís, perquè només a través d’una presa de consciència és com es genera l’acció i només una acció compromesa és capaç de fer una diferència en un resultat.

Una història, un país

Deixeu-me formular una història com un desig. Un cop hi havia un país que era ja un dels quatre motors d’Europa. El seu objectiu era destacar, créixer i competir. Aleshores es va plantejar quin seria el resultat si totes les organitzacions dels país dediquessin suficients recursos a formació i al coaching? Probablement, el país podria anar molt més enllà. Ampliant els seus límits, el país va aprendre a anar més enllà dels esquemes. Poc a poc les

seves empreses, els seus homes i dones van aprendre a superar les limitacions en les seves habilitats, en les seves capacitats i en les seves competències. Es va accelerar la seva internacionalització gràcies no només a la inversió per fomentar-ho sinó també per un canvi en les expectatives del que es pot descobrir fora. Un gran impuls a la innovació i al desenvolupament va començar a desbordar els valors anteriors. La formació contínua i permanent al llarg de la vida activa va ser cada cop més bona i extensiva. Per últim, el coaching es va generalitzar up&down, és a dir, en els equips directius i dirigents, i també a nivells intermedis i cap

a equips de base, de venedors, de creatius, de productors i també righ&left, cap als clients, cap als accionistes i inversors, i cap als proveïdors Primer, van començar les 100 primeres empreses. Van donar exemple del camí a seguir. En cada una de la majoria de les 100 empreses i organitzacions més importants van començar a introduir processos de coaching per millorar la iniciativa, la creativitat, el treball d’equip, el lideratge lateral, la millora de la comunicació, etc. Finalment, en tot el planeta era coneguda aquesta petita regió que havia fet un take-off gràcies a un gran pla de coaching. Cada ciutadà havia tingut 5 coaches durant la seva vida activa. Els directors de recursos humans eren molt valorats perquè sobre ells i els directors generals pivotava la creació i manteniment del clima creat a nivell de la societat. Els managers eren com coaches i gestionaven una cultura de coaching. Eduard Guardino, Economista i Coach President de l’Institut de Coaching i Desenvolupament

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

habilitats directives

coneixements

Millorar observant les qualitats dels grans negociadors Qualsevol que es dediqui al camp de les vendes es veu abocat a negociar. Observar els trets que es repeteixen entre aquells qui mostren unes grans habilitats negociadores pot donar algunes pistes per millorar la nostra eficàcia. En primer lloc, cal una visió de la negociació com un procés, i no com allò que es fa quan seiem a fixar els termes i condicions d’una solució. La negociació és molt més que això, cal una comprensió de les dinàmiques que afecten el procés i influencien el comportament de les persones. Els grans negociadors dediquen temps a conèixer diferents tècniques i tàctiques i a saber com aquestes contribueixen al influir el resultat final. Hi ha llibres que defensen que sovint les solucions guanyar-guanyar no són possibles en les negociacions a l’empresa. Però el modelatge dels grans negociadors mostra que el que cal és paciència, saber quan s’han de limitar les concessions, les renúncies i els descomptes, per així tenir la capacitat d’establir un acord que sigui beneficiós per igual per les dues parts.

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

Cultivar la paciència i la creativitat també pot ser molt beneficiós per millorar els nostres resultats. La cerca de solucions ràpides per tancar els acords tan ràpid com sigui possible pot portar a desenllaços indesitjables propiciats per la precipitació. La creativitat servirà per donar sortida a les habilitats de solució de problemes. I en part, aquesta creativitat prové del desig d’experimentar, necessari per donar resposta a situacions de negociació que sovint presenten elements molt diferents. El coneixement de varietat de tècniques i estratègies donarà el repertori necessari per poder aplicar la solució més adient. Mai es donarà prou importància a les habilitats d’escolta. Escoltar curosament als altres proporciona l’avantatge de saber fer les preguntes adequades. Cal recordar que, com qualsevol altre aspecte, les habilitats negociadores no s’adquireixen ni es milloren amb facilitat. Cal temps, dedicació i energia, i sobretot, la valentia de experimentar més enllà de les zones de comoditat personal.

Avantatges dels models col·laboratius Reduir el volum de correus electrònics, intercanviar informació, compartir agendes, consultar la situació d’un projecte... Totes aquestes possibilitats i més són a l’abast amb les eines col·laboratives, que companyies com Nokia, Motorola, Intel o Sony, o agències governamentals com la NASA han adoptat ja, amb un èxit notable en certes àrees, com un increment notable en la productivitat d’alguns departaments. Són arquitectures democràtiques que obren el pas a una comunicació multidireccional i

fan factible l’existència d’equips de treball repartits entre diferents països i un accés molt més ràpid a la informació. Wikipedia és un exemple d’aquest sistema: una enciclopèdia en línia oberta a tothom, actualitzada per una comunitat d’usuaris, i que en aquest cas confia en la bona fe dels col·laboradors. També és possible implementar wikis amb accés restringit mitjançant registre previ i clau d’accés. Els wikis són una nova forma de treballar que obre el camí a noves formes organitzacionals.

Els wikis poden estar pensats per rebre contribucions de comunitats restringides d’usuaris. / ARXIU

actituds

Viure per treballar o treballar per viure

Qualitats com la paciència, la creativitat i saber escoltar són pròpies dels bons negociadors. / ARXIU

És temps de portàtils, mòbils, agendes... i d’elevades exigències laborals. L’estrès és una paraula familiar al vocabulari habitual, tant que és difícil discernir els qui tracten de respondre a les exigències professionals de qui pateix una autèntica addicció laboral. La societat japonesa mostra un cas extrem de dedicació a la feina, amb empleats que treballen habitualment jornades de dotze hores i passen la nit als allotjaments proporcionats per l’empresa. Karoshi és el terme que designa la mort provocada per l’excés de treball. Centrar la vida completament en la feina és una cosa ben vista per les nostres societats i això dificulta prendre consciència del problema.

��

Algunes conseqüències del workaholism són: irritabilitat, ansietat, problemes de memòria, mal de cap, manca d’energia, somnolència, inhibició sexual, manca d’interès per les persones, fracàs familiar... Quan es comencen a desatendre les dimensions personals de la vida, es perd el control sobre un mateix i s’arriba a ser controlat per l’activitat, és hora de buscar ajuda professional. El treball dels psicòleg consistirà a explorar e identificar la problemàtica concreta i tractarà d’establir canvis en les vinculacions amb la feina i de recuperar un estil de vida més satisfactori i saludable. textos: begonya merino

��

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

Entrevista a Herminia García, directora de RRHH d’Agrupació Mútua

“El més important és transmetre a les persones que el seu treball és valuós” a cor obert

És bo tenir una Llei per a la Igualtat d’homes i dones? Seria més desitjable que no fos necessària una llei per a què les empreses practiquessin la igualtat entre gèneres. M’agradaria creure que si compaginem la llei actual amb una educació en valors des de la infància, en un futur no serà necessari legislar allò obvi. Com es viuen els RRHH en una empresa gairebé centenària? Amb il·lusió, dinamisme i credibilitat. A finals del 2003, vam iniciar una nova etapa que va implicar un enfocament de renovació d’una entitat centenària per adaptar-la al món canviant, sense perdre l’essència de la seva identitat. Totes les polítiques i projectes de RRHH es dissenyen amb l’objectiu d’alinear els objectius estratègics de l’entitat amb els objectius dels nostres treballadors, considerats com a clients interns. Que feia abans d’entrar a Agrupació Mútua? Finalitzada la meva etapa com a directora de RRHH a Dade Behring SA, vaig estar treballant com a consultora fins que em van oferir integrar-me en el projecte d’Agrupació Mútua. Quin ha estat el major repte que ha hagut d’afrontar? Assumir les meves debilitats i lluitar per superar-les quan se’m va oferir l’oportunitat d’ocupar per primera vegada el lloc de responsable de recursos humans. Treballar amb funcions molt rutinàries, impedeixen la motivació? No sempre. Depèn dels interessos i expectatives de les persones que les realitzen. El que és important és transmetre a totes les persones que el seu treball, sigui o no rutinari, és valuós. La clau està en conjugar lloc i persona adequadament, i en definir polítiques de motivació que s’adaptin a les característiques de les persones.

Nascuda a Barcelona, concretament al barri de Les Corts, on viu actualment. Té dos fills, Miguel i Alberto. Llicenciada en Psicologia Clínica, va realitzar un màster en direcció de RRHH i un postgrau en Desenvolupament Organitzacional. Actualment s’està formant per adquirir la certificació internacional com a coach. La seva principal virtut? Ser lluitadora. I algun defecte? Massa entusiasta i tossuda quan defenso allò amb què crec. Herminia García es troba al capdavant dels recursos humans d’Agrupació Mútua. / DAVID FERNÁNDEZ

És possible conciliar a Agrupació Mútua la vida professional i personal? Sí. Cada cop més. Tenim polítiques internes que afavoreixen l’equilibri entre vida professional i personal i és responsabilitat de RRHH ampliar-les. Cada cop més haurem d’oferir solucions a mesura de les necessitats de cada persona. Com veu el fenomen de la prejubilació? Si tenim en compte que la tendència és allargar l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys, les prejubilacions van en direcció contrària amb el conseqüent impacte socioeconòmic. Des del meu punt de vista és un malbaratament deixar perdre el coneixement i experiència que tenen les persones en la franja dels 50-60 anys. Quines creu que són les competències actuals en RRHH? Credibilitat, intel·ligència emocional, comunicació, lideratge, visió estratègica de negoci, creativitat i, finalment, afegiria que la base imprescindible és estimar la professió. Creu que les dones tenen més facilitat per tractar amb les persones?

Crec que tant els homes com les dones podem tenir o no facilitat per tractar les persones. El que pot variar és l’estil de relacionar-se amb els altres, que estarà en funció de la personalitat, les actituds, els valors i, molt important, la seva intel·ligència emocional. És cert que culturalment als homes se’ls ha frenat la capacitat d’expressar les seves emocions i això pot resultar una barrera en les relacions interpersonals. La seva entitat és molt piramidal? Agrupació Mútua està immersa en un important procés de canvi cultural. En aquest marc, estem en la recta final d’un procés de simplificar els nivells jeràrquics per ser una entitat amb una organització plana i flexible, basada en rols i competències, i enfocada a resultats. Un director de RRHH, és un gestor o un estratega? Ha de desenvolupar ambdós rols. És imprescindible que sigui un gestor eficient, però el seu rol principal, avui en dia, ja és inqüestionable que ha de ser eminentment estratègic. MIQUEL BONET

Té algun hobby? M’encanta viatjar, conversar amb els amics, el cinema, la música, el ball, la lectura... A la meva llista d’espera figura fer un curs de fotografia, un taller d’escriptura literària i reiniciar les meves classes de piano. Què pensa del moment que vivim? Una font de reptes i oportunitats. La dificultat està en poder adaptar-nos a la velocitat que requereix l’entorn. D’altra banda, la solidaritat segueix sent la gran assignatura pendent del món ric. Un somni encara no realitzat? Disposar d’un any sabàtic per dedicar-me a viatjar, escriure i fotografiar. Què no perdonaria mai? Per perdonar ha d’haver-hi culpa i judici, i no em sento confortable amb aquests conceptes. Prefereixo intentar comprendre les motivacions de les persones, què és el que les porta a actuar d’una forma determinada.

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Externalizar le permite concentrarse en temas estratégicos de su negocio.

SAN JOSE ASSESSORS

Laboral Fiscal Contable Jurídico Tel. 93.481.70.60 - asesoria@asanjose.com - www.asanjose.com

48- FORMACIÓ directiva / Notícies de Formació i Recursos Humans

CONSULTORIA

juny 2007/ MóN EMPRESARIAL

RECURSOS HUMANS

GEC forma els assessors financers de Bancaja

La qualitat laboral incideix directament en les diferències de productivitat

La consultora de gestió del coneixement on-line GEC, firma que pertany al grup empresarial de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), forma els assessors financers de Bancaja, la tercera caixa d’Espanya, a través de l’entorn virtual d’e-learning, Plató. El Programa de Formació d’Assessoria Financera Europea pretén dotar els professionals de l’entitat dels coneixements i habilitats necessaris per realitzar un adequat assessorament financer als diferents segments de clients de Bancaja i superar l’examen de l’Associació Espanyola d’Assessors i Planificadors (EFPA).

La qualitat laboral explica el 12% de les diferències de productivitat que hi ha a Espanya entre sectors i regions, segons l’Estudi Manpower Professional, Qualitat Laboral i Productivitat. L’informe, realitzat pel Grup d’Investigació ‘Anàlisi Quantitativa Regional’ (AQR-IREA) de la Universitat de Barcelona (UB), ha quantificat per primer cop la relació positiva i de causalitat que existeix entre aquests dos conceptes tant en sectors intensius en coneixement com en els no intensius. Segons Dolors Poblet, directora de Manpower Professional, “es demostra quantitativament que la qualitat laboral afecta positivament la rendibilitat de les empreses per la qual cosa és necessari apostar per la introducció d’aquestes mesures en la gestió empresarial”.

La qualitat laboral explica el 12% de les diferències de productivitat. / ARXIU

UNIVERSITATS La UPF puja al podi del rànquing d’universitats d’El Mundo

Instal·lacions de la consultora de gestió del coneixement GEC. / CEDIDA

La UPC reuneix a barcelona la comunitat científica internacional en l’àmbit de la criptografia

FORMACIÓ CEAC organitza una jornada sobre la Formació Professional a Madrid

CEAC, l’empresa de formació a distància del grup Planeta, organitza el dia 14 de juny a Madrid la primera trobada Nexos FP, un projecte que neix amb la voluntat de fomentar els vincles entre els estudiants, com a futurs professionals, i l’empresa, esdevenint, d’aquesta manera, una plataforma d’impuls de l’FP a Espanya. Durant la trobada es presentarà el primer baròmetre Nexos FP sobre l’estat actual i l’adequació de l’FP com a carrera professional i eina d’inserció laboral i s’atorgaran els premis als millors projectes empresarials d’estudiants i titulats en FP, així com a les empreses que més hagin contribuït a fomentar la comunió entre l’FP i el món empresarial. Els líders del sector TIC a Catalunya uneixen forces per fomentar l’ús del català

Per tal d’impulsar la difusió i l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de les noves tecnologies, Microsoft ha unit forces amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per promoure una sèrie d’iniciatives dirigides als prop d’11 milions de catalanoparlants a tot el món. A aquest esforç s’han afegit Dell, HP, HTC, Orange i Toshiba, companyies líders en el sector de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions que operen a Catalunya. D’altra banda, en la nova web Microsoft.cat ja hi ha disponible de forma gratuïta el programari que permet utilitzar en català Microsoft Office 2007 i Windows Vista, i pròximament aquests programes vindran preinstal·lats en aquest idioma en els equips de Dell, HP i Toshiba.

cadascuna d’elles en destaca les cinc millors universitats on s’imparteixen. Set titulacions de la UPF ocupen la primera posició: Ciències Empresarials, Ciències Polítiques, Comunicació Audiovisual, Dret, Economia, Humanitats i Relacions Laborals, Administració i Direcció d’Empreses apareix en segon lloc i Traducció i Interpretació és a la cinquena posició.

Un rànquing situa la UPF com el tercer millor centre universitari de l’Estat. / CEDIDA

La Universitat Pompeu Fabra s’ha situat, per primera vegada, entre les tres primeres posicions del rànquing ’50 carreras’ del diari El Mundo. Així, la UPF ocupa la tercera posició en el rànquing general de les universitats públiques espanyoles, per darrera de les universitats Politècnica de Madrid i Complutense. El rànquing classifica els millors centres universitaris espanyols –71 públics i privats de tot l’Estat– que imparteixen les cinquanta carreres de primer cicle més demandades, i de

Uns 400 científics i tècnics de tot el món, els millors dins l’àrea de la criptografia, es donaran cita del 20 al 24 de maig a Barcelona, en el marc del congrés internacional Eurocrypt’07, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya. Els experts exposaran les tecnologies més punteres en xifratge de missatges, signatures i certificats digitals, targetes intel·ligents, seguretat electrònica, productes avançats de seguretat per a xarxes sense fils i altres aspectes relacionats amb la seguretat de la informació i les comunicacions. Aquestes jornades reuneixen experts del món universitari, de l’empresa i de les institucions públiques.

Riscos laborals

S’edita un manual per identificar i evitar els riscos d’accident laboral

El Departament de Treball, Construccions Rubau i la Mútua Asepeyo han presentat el llibre Prevenció de riscos laborals al sector de la construcció, un manual formatiu que té per objectiu ajudar a reduir la sinistralitat laboral al sector de la construcció. L’obra consta de més de 400 fitxes i 2.000 fotografies i il·lustracions que ajuden a traslladar de manera senzilla la informació preventiva als treballadors del sector i informació sobre riscos específics de la construcció d’obra civil. Per fer més accessibles les fitxes del manual s’ha editat un CD-Rom amb la informació ordenada amb menús, amb la finalitat que a les mateixes obres es pugui accedir als documents i imprimir les fitxes que siguin d’aplicació a cada fase constructiva. Es publica un manual per ajudar a reduir la sinistralitat laboral. / ARXIU

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MóN EMPRESARIAL /Juny 2007

Estils de Vida Entrevista a Jorge Wagensberg, director de l’àrea de medi ambient i ciència de la caixa

“El programa estrella de divulgació científica es fa a l’hora del cinema porno” El científic Jorge Wagensberg condueix un dels equipaments culturals de referència de Barcelona, el CosmoCaixa, un centre que té com a prioritat la divulgació del coneixement científic. Preocupat per la manca de vocacions científiques i la poca inversió en R+D, l’obra de Wagensberg busca acabar amb els tòpics que envolten la ciència, per obrir-la a tota la societat, i per fer-ho recorre tot sovint a la seva arma favorita, l’aforisme. Jaume Riera

CosmoCaixa ha estat guardonat millor museu europeu el 2006. Felicitats per la part que li toca. Es un reconeixement del Consell d’Europa, que premia cada any un museu que destaqui per la seva innovació. En el nostre cas van ressaltar la bellesa, intel·ligibilitat i la nova museografia. CosmoCaixa s’ha convertit en un referent a imitar, perquè ha unit l’objecte i el fenomen, l’espai i el temps, tal i com es donen en la realitat. Des de la seva inauguració CosmoCaixa ha rebut més de 2,5 milions de visitants. S’han acomplert les expectatives? Molt més que això, perquè hem rebut el doble de visitants dels previstos. Aquests és el millor reconeixement possible. Recentment hem conegut que l’Agència Espacial Europea ha escollit el CosmoCaixa per a instal·lar-hi una de les seves oficines educatives. Que ens pot avançar d’aquest projecte? Potser busca astronautes catalans? La ciència sempre ha anat associada als grans viatges, a les descobertes. Ara que la Terra ja està molt explorada, el gran estimulador de la recerca és l’espai. L’Agència Espacial Europea (ESA) continua sent per als europeus menys coneguda que la NASA, per tant la idea és que els ciutadans europeus puguin conèixer que està fent l’ESA, però també combatre la caiguda pel que fa a les vocacions científiques. L’aventura espacial ofereix un ventall de sortides professionals als estudiants de les diferents disciplines científiques. A que atribueix aquesta manca de vocacions científiques en general i a Espanya en particular? La joventut vol fer sobretot negocis, entrar ràpid al mercat de treball, i d’aquí que actualment ADE, Econòmiques i Dret siguin les titulacions més

Jorge Wagensberg posa davant el ninot d’Einstein al CosmoCaixa. / DAVID FERNÁNDEZ

demandades. Però no només aquí, sinó a tot el món. Una de les eines per combatre aquesta tendència pot ser fent museus com el CosmoCaixa. Potser tampoc hi ajuda la poca consideració que té aquí la R+D o la precarització dels investigadors? És veritat que Espanya està a la cua d’Europa pel que fa a inversió en recerca i coneixement, però, en canvi, Barcelona s’està convertint en una ciutat científica, amb els parcs científics, que estan generant molt ocupació. Potser ser científic no és una via per fer-se milionari, però sí que garanteix una feina digna i amb elevades quotes d’inserció laboral. És un tòpic afirmar que tradicionalment hi ha hagut societats més avesades a les arts, com les mediterrànies, i d’altres, com les del nord d’Europa, més inclinades

al coneixement científic? Se m’ocorren almenys dos casos, els d’Itàlia i Estats Units, que no encaixen en aquesta idea. Itàlia ha produït enormes artistes com Miquel Àngel, Leonardo o Rafael, però també grans científics com Galileu o Fermi, i el mateix pot dir-se dels Estats Units, país capdavanter en desenvolupament tecnològic, però que ha vist néixer corrents artístiques com el Pop Art. Més aviat art i ciència acostumen a anar de la mà. S’ha denunciat des de diversos fòrums científics que el Govern, amb mesures com el cànon digital, anteposa els interessos dels creadors artístics als dels creadors científics. Sí, és el que d’alguna manera denuncia la idea de la tercera cultura, que diu que els humanistes tenen una gran influència en l’organització de la societat, mentre que els científics són

“Potser ser científic no és una via per ferse milionari, però sí que garanteix una feina”

És una manera de reflexionar, de buscar la forma més compacta i intel·ligible d’expressar una idea. També és una manera de reivindicar el gènere com la manera més científica d’escriure i perquè, com diu un dels aforismes del llibre, és molt fàcil fer un aforisme dolent.

“No entenc la distinció entre humanitats i ciència. Que no som humans els científics, que no fem cultura? “

Citi’ns un dels 747 aforismes del llibre. Millor encara, us avançaré en primícia un dels que apareixeran al proper llibre: La puresa és una barreja de referències. La idea de puresa sempre és una referència, un acord, un compromís, mai un valor absolut, com propugnen per exemple els racistes.

gairebé invisibles per a l’opinió pública. No entenc aquesta distinció entre humanitats i ciència. Que no som humans els científics, que no fem cultura? El científic no té una voluntat d’imposar la seva presència, viu tan tancant en el seu món que s’automargina, i això no és tan culpa de l’administració com de la pròpia comunitat científica.

No té previst seguir els passos d’Stephen Hawking i experimentar la gravetat zero amb un vol en caiguda lliure? M’encantaria, però també fer un parell d’òrbites espacials al voltant de la terra. Malauradament, no sé si cabria en l’habitacle per als astronautes.

Troba a faltar més espais de divulgació científica als mitjans? S’ha millorat molt. Per exemple, en el cas de la premsa, la notícia científica s’ha incorporat a les seccions habituals del diari, fet que ha contribuït a la normalització de la informació de caire científic i a formar opinió científica. En el cas de la TV hi ha més camí per recórrer. Per exemple, el programa estrella de TVE de divulgació científica (Redes) es fa a l’hora del cinema porno. Ens agradaria que la ciència tingués el mateix tractament que, per exemple, la cuina, i que es poguessin oferir petites píndoles en prime time. Ha publicat fa poc el seu segon llibre d’aforismes, A más cómo, menos por qué. D’on li ve aquesta passió per l’aforisme?

Creu que aniran a més els viatges turístics a l’espai? Sí, en quan s’abarateixin una mica. Per exemple, hi ha un projecte de la NASA, que sembla una bogeria, que és lligar un satèl·lit amb una corda i pujar els turistes amb ascensor, el que abaratiria molt els actuals costos. Hi ha hagut mai un científic amb la popularitat de Hawking? Diria que Einstein va ser en el seu dia encara més popular, però no hi ha dubte que Hawking aixeca passions, perquè uneix, per una banda, el somni per la cosmologia, i, per l’altra, una gran superació personal. Hi ha hagut grans científics, com Watson (descobridor de l’ADN), que no han transcendit a l’esfera pública, mentre que altres, com Hawking, s’han convertit en estrelles mediàtiques.

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

CULTURA cita crítica: “Les veritats es descobreixen, les mentires es construeixen”. Jorge Wagensber, científic

agenda cultural > Èric i l’Exèrcit del Fènix

Pere Planella dirigeix l’adaptació que ha fet Víctor Exposició dels treballs realitzats per l’empresa cata- Alexandre d’Èric i l’Exèrcit del Fènix, relat en primera lana DDT, guardonada amb l’Oscar pel seu treball a El persona del cas del jove Èric Bertran . Fins al 24 de laberinto del fauno. Al Museu del Cinema de Girona. juny al Teatre Borràs.

> Sónar 2007

> Física i música

> Dibuixos espanyols a la Hispanic Society of America Selecció de més de 80 obres d’alguns dels principals artistes de la història de l’art espanyol de l’època moderna. Fins al 24 de juny al MNAC.

desembre novembre octubre setembre agost

> Arcàdia

El festival d’art multimèdia i música avançada torna La música és so, però no tot allò que és so és Ramon Simó dirigeix l’adaptació de Màrius Serra a Barcelona del 14 al 16 de juny amb Beastie Boys i música. Aquesta exposició pretén fer una aproxi- de l’obra de Tom Stoppard. Amb Bruno Oro i David Devo com a caps de cartell. Diversos espais. mació científica a aquest art. Al CosmoCaixa. Bagès. Fins el 17 de juny a la Sala Petita del TNC.

gener

> L’art de l’engany. Efectes especials en el cinema

febrer

març

Melilla, Jesús Palazón.

juliol

Una frontera en formació, Israel i Palestina, Olivier Coret.

Juny és el sisè mes de l’any en el calendari Gregorià i té 30 dies. El seu nom en llatí era iunius i venia de la deessa romana Juno. La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, és una celebració que es realitza durant la nit més curta de l’any, entre el 23 i el 24 de juny. Les fogueres per Sant Joan estan molt esteses i arrelades arreu dels territoris de parla catalana. Malgrat tot, no sembla que provingui d’una tradició molt antiga i podria ser que tingués pocs segles. En aquest sentit, crida l’atenció que un home tan detallista i versat a explicar els costums de l’època com Cervantes faci anar el seu Quixot a Barcelona just el dia de Sant Joan i no faci ni un sol esment a la tradició. Per altra banda, es conserva una norma de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1780 en la qual es prohibia específicament les fogueres a dins les muralles de la ciutat, del que se’n trauria que llavors la festa ja s’havia popularitzat. El 2 de juny del 1442, Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols, desprès de 6 mesos de setge. El 6 de juny de 1808 al Bruc s’hi esdevé el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victòria popular contra l’ocupació francesa, segons diu la llegenda gràcies a la intervenció del timbaler del Bruc, un minyó de Santpedor, per a alguns autors Isidre Lluçà i Casanoves, que va dirigir la batalla amb un tambor. Gràcies al so del tambor i a l’eco rebotant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los. El 7 de juny de 1640 a Barcelona s’hi esdevé l’anomena’t Corpus de Sang, revolta dels segadors contra els terços castellans, que marca l’inici de la Guerra dels Segadors. El mateix dia de 1926, també a Barcelona, un tramvia de la línia 30 atropella l’arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via cantonada Bailèn. Les ferides li provocaran la mort al cap de tres dies. El 15 de juny de 1977 es celebren les primeres eleccions democràtiques a Espanya des de la Segona República, amb triomf de l’UCD d’Alfonso Suárez. El 18 de juny de 1845 a Waterloo (Bèlgica) les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques. L’any passat, aquest mateix dia, es va celebrar el referèndum de l’Estatut de Catalunya.

juny

REDACCIÓ

L’exposició ha estat concebuda com un viatge a través de mons diferents, en un gest que alia història i geopolítica, la mirada de fotògrafs i testimonis sobre el terreny, sons i mapes, reflexions generals i estudis de camp. Segons el director del CCCB, Josep Ramoneda, “la mirada a les fronteres que proposem en aquesta exposició és una exploració de territoris límit que, en certa manera, expressen les contradiccions d’un món que es mou entre la hipercomunicació i les fractures profundes. A mesura que ens unim, el món esdevé més laberíntic.” El món contemporani és travessat per més de 226.000 quilòmetres de fronteres terrestres. Mentre la Unió Europea s’ha compromès des de fa temps en un procés de devaluació d’aquestes barreres, les organitzacions “sense fronteres” són incomptables i la globalització ens empeny a eliminar els obstacles a la circulació dels homes, dels productes i de les imatges, mai s’havia parlat tant de les qüestions de fronteres. Per què? Creuar les fronteres ajuda a veure i a comprendre. Mirar més enllà, és prendre el risc d’aventurar-se en un continent estranger, d’enfrontar-se a un horitzó diferent, de deixar-se sorprendre per cares noves i de descobrir-se sense llar, sense identitat o, com a mínim, qüestionat. Al llarg del recorregut el visitant es trobarà amb les fotografies de Patrick Bard, Olivier Coret, Marie Dorigny, Olivier Jobard, Nicolas Righetti, Frédéric Sauterau, Eric Roux-Fontaine i Michel Séméniako i les reflexions de Roger Bartra, Zygmunt Bauman, Georges Corm, Manuel Cruz, Francisco Fernández Buey, Michel Foucher, David S. Landes, Tzvetan Todorov i Eyal Weizman. Cal mencionar també la participació dels creadors Frederic Amat, Enric Massip, Ángel Morúa i Josep Niebla. Fronteres és una coproducció del CCCB i el Musée des Confluences de Lyon. Al CCCB s’hi estarà fins al 30 de setembre de 2007.

La nit més curta

maig

El CCCB presenta l’exposició Fronteres, una reflexió sobre el concepte de frontera i les seves tipologies i una panoràmica sobre diverses fronteres geopolítiques d’avui (els límits d’Europa, EEUU-Mèxic, Israel-Palestina, Corea del Nord-Corea del Sud, Caixmir, Miamil’Havana, el cas de Melilla...).

efemèrides

abril

Fronteres en un món global

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MóN EMPRESARIAL / juny 2007

BIBLIOTECA cita cèlebre: “Si tanqueu la porta a tots els errors, també la veritat restarà fora”. Tagore, filòsof

televisió

L’autèntica mirada crítica

FINANZAS PARA MANAGERS Autor: Karen Berman, Joe knight i John Case Editorial: Deusto Pàgines: 238 A partir de la seva experiència com assessors finacers, els autors d’aquest llibre descriuen els conceptes fonamentals de les finances. En ell expliquen, d’una manera fresca i amena, els secrets per interpretar correctament un balanç i un compte de resultats i com treballar amb qüestions com el capital de treball, l’amortització, els ràtios, el marge... Tot això amb l’objectiu d’ajudar als directius en la presa de decisions i, en conseqüència, a obtenir majors beneficis per la seva empresa. I és que resulta imprescindible per a un bon directiu saber interpretar correctament les eines de gestió financera, doncs d’això depèn que les decisions preses siguin més o menys encertades.

EL MÉTODO RANKING Autor: Antoni Sagarra i Sergio Mª Gil Editorial: Talkcom Pàgines: 161 Aquest llibre, que parteix de l’anàlisi de les realitats empresarials acumulades pels seus autors, proporciona al directiu de l’empresa una nova eina per a controlar, amb una mínima inversió de temps, la situació de la seva empresa en el terreny comercial, actuar per corregir desviacions i facilitar l’elaboració d’un pressupost anual de vendes. El mètode Ranking es basa en la disminució del factor i (d’incertesa) al que s’enfronta constantment el directiu a través del control de tres àrees: els clients, els mitjans comercials i el pressupost de vendes. Utilitzant aquest mètode, els autors asseguren que es pot augmentar la facturació sense la necessitat d’incrementar els recursos comercials.

NEGOCIACIONES GANADORAS PARA CONSERVAR LAS RELACIONES Diversos autors Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 174 Dominar un ampli ventall d’habilitats negociadores mai ha estat tan important en l’àmbit laboral com ho és en l’actualitat.

Negociaciones ganadoras para conservar las relaciones , que forma part de la sèrie de la Harvard Business School Press El

directivo orientado a los resultados, ajuda als directius sènior i intermedis a enfortir i crear habilitats que duguin a bon terme les seves futures negociacions i evitin que els conflictes existents s’agreugin. Els autors donen les claus per apendre a exposar arguments convincents, tractar amb adversaris difícils, crear aliances sòlides o construir relacions estables per a futures negociacions.

Els lectors del Periódico ja estan familiaritzats amb la ploma esmolada que gasta Ferran Monegal en les seves crítiques de TV. Amb el mateix to incisiu i barrejant a parts iguals ironia, sarcasme i reflexió crítica i lúcida, Monegal condueix un dels espais de més èxit, que no són gaires, de BTV, Telemonegal, on repassa cada dimarts el que ens ofereix cada dia la petita pantalla, proposant-nos una altra manera de mirar la televisió. Monegal ens convida a fer un passeig televisiu per les diferents cadenes en què compara diferents tractaments d’una mateixa notícia, comenta aspectes polèmics de l’anomenada teleporqueria, parla dels aspectes positius dels programes o d’aspectes més còmics. Els talls televisius serveixen per il·lustrar l’entrevista a un personatge relacionat amb el món de la televisió, per fer-la més inquisitiva o per destacar aspectes positius o desconeguts de l’entrevistat, de manera que aquest s’enfronta o gaudeix de la seva pròpia història gravada.

El càsting com a gènere

A cuatro se li ha vist el llautó. La cadena del grup Prisa, que passava per ser una mena d’apòstol de la modernitat, s’ha tret la careta i ha assaltat les audiències, que encara li són esquerpes, amb una Operación Triunfo en versió freak. La convocatòria urbi et orbi dels càstings previs tenien el propòsit de reunir la major concentració possible de personatges estrafolaris, la missió dels quals és fer la promoció del programa, ja que les seves particulars dots artístiques estan sent explotades com un filó pels programes de zàping de la competència via Youtube. Hom intueix que darrera d’aquests càstings, presidits per un jurat triumvirat que se sap part de l’espectacle i que com a tal interpreta el seu paper en el més pur estil Risto Mejide, només hi ha fum i que el càsting ha estat elevat definitivament a la categoria de gènere televisiu.

No ens podem perdre... text: Jaume riera

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

Àgora, a les 22

Gran Via, a Ràdio

Què,qui,com, a

Fem Números,

Economía a fon-

El Debate de

30 minuts, a les

hores, al 33 Debat d’actualitat política.

Intereconomia, a les 19 Tertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Lliçons d’Econo-

Valor Afegit, a

A vivir que son

Notícies al 3/24

presa, a les 21.30, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

mia Recreativa, a les 10, a Catalunya Ràdio Amb Josep Maria Ureta i Fabià Estapé.

les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

do, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 h, a la SER Economia i finances, amb Javier Ruiz.

CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

Economia i Em-

a les 9.30 h a COM Ràdio Divulgació econòmica a Matins.com, amb Aurora Masip. La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi financera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.



52- Estils de vida / El gourmet

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

HOTEL RESORT DOLCE SITGES

Una experiència inoblidable Si tanquéssim els ulls i una veu en off ens expliqués que existeix un lloc a trenta minuts de Barcelona, en un entorn incomparable acariciat pel Mediterrani, en una situació privilegiada, on a més gaudiríem d’unes vistes úniques i d’una cuina a l’abast dels més exigents gourmets, pensaríem que ens estan parlant del paradís i no de l’Esmarris.

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

la venta Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània. Plaça Doctor Andreu - Barcelona Tel. 93 212 64 55

FRANCESC PEDROL

L’Esmarris s’ha convertit en tot un referent de la cuina nacional i internacional. /CEDIDA

de presentacions, reunions de treball o per gaudir de les seves excel·lents zones de relax, com el balneari. Per

L’equip de l’Esmarris. / CEDIDA

El tast

Nota de tast: Les vinyes de Milmanda s’inscriuen a la història de Catalunya des del segle XIII. A partir del 1978, amb l’aclimatació del cep Chardonnay, els vis d’aquesta finca històrica expressen tot el seu potencial aromàtic, accentuat per la criança en roure nou i el paladar característic de voluptuosa densitat. Gastronomia: ideal per acompanyar mariscos i crustacis, així com receptes de peix i aus. Servir a 8-10ºC. Denominació d’Origen: Conca de Barberà

drolma

el bulli

L’entorn i la ubicació de L’Esmarris el converteixen en un espai de luxe

MILMANDA 2004

PER MENJAR... I FER NEGOCIS Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

La cuina de l’Esmarris té un gran respecte a la tradició i al producte

Aquest restaurant, que porta el nom d’una salsa de tradició marinera de la comarca del Garraf, està ubicat en una de les joies hoteleres de Catalunya i possiblement d’arreu d’Espanya: el Dolce Sitges, marc ideal

Els ‘top 10’

Grau alcohòlic: 13,5% Varietats: 100% Chardonnay PH: 3,48 Acidesa total: 5,2 grs/ l (tartàric) Ben conservat millorarà durant els pròxims: 4-6 anys Formats disponibles: 75 cl

completar aquesta estància inoblidable, Dolce va apostar per un autèntic crack de la gastronomia, el Jaume Balada, per capitanejar l’Esmarris i convertir-lo en tot un referent de la cuina nacional i internacional. És una aposta a cavall guanyador, ja que aquest barceloní de 42 anys, fill del barri de Gràcia, és un xef consagrat i d’un prestigi reconegut per la seva tasca a llocs tan emblemàtics com l’Hotel Arts, el Ritz Carlton de Cancún, L’Hostal de la Gavina a S’Agaró o el Castell Hotel Son Vida. Tot i que reconeix que en la seva trajectòria professional l’han influenciat xefs del prestigi del Juan Marí Arzak, i la gent del seu equip, o del Philippe Reininger del Ritz Carlton, el Jaume defineix la seva cuina com “una cuina adaptada al seu entorn: catalana renovada amb un gran respecte per la tradició i pel producte”. També ens remarca que ell no té preferències de producte, però que és imprescindible que sigui de temporada i de la millor qualitat possible. “Sóc igual de feliç treballant uns lletons de xai, que uns peus de porc o unes bones gambes de Palamós, això sí, fresques i del dia”.

Però tant ell com el seu equip, el que més valoren és que el client hagi gaudit d’una vetllada que no oblidi mai, però no tan sols pel menjar i els vins, també perquè el servei i el tracte han estat exquisits, i que tot en conjunt, es converteixi en una experiència inoblidable. Naturalment, l’entorn (natura, mar, vistes…) i la seva ubicació en un complex hoteler magnífic, fan de l’Esmarris un autèntic luxe per als més exigents sibarites i gourmets, així com per als amants de la tranquil·litat. Moltes vegades la busquen lluny de la gran ciutat i desconeixen que molt a prop de casa la tenen.

Cuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic. Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

neichel Carta flexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

MENÚ recomanat

SANT PAU 1. CREMA D’ATMELLA TENDRA AMB TACÓ DE POP A LA GRAELLA 2. CUETA DE RAP AMB CLOÏSSES I GAMBA AMB UNA SALSA RÚSTICA DE MORTER 3. ASSORTIT DE FORMATGES GELATS AMB LES SEVES GUARNICIONS

Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

via veneto HOTEL RESORT DOLCE SITGES Av. Camí de Miralpeix, 12

Com a tot bon professional, al Jaume li agrada que li reconeguin el seu treball.

essence

Telf. 938 109 000 www.dolce.com

La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA - 53

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

ANDALUSIA PER CAMINS DE SEVILLA, GRANADA i CòRDOvA

Ruta per les terres càl·lides del sud De vegades els estereotips ens furten la possibilitat de gaudir els plaers que la realitat ofereix, convertint-la en una col·lecció de tòpics. Es pot viatjar al Sud sense desfer-se de prejudicis? És difícil, Andalusia és terra de cavalls, de bodegues fresques, de flamenc i de braus. Però, és clar, una cosa és anomenar els tòpics, i una altra ben diferent, gaudir d’ells. BEGONYA MERINO

És la comunitat amb major nombre d’habitants i la segona més gran d’Espanya. Tres mil hores de sol a l’any, costes atlàntiques i mediterrànies, serralades i pobles blancs i una col·lecció de mites arrelats fan d’Andalusia un destí atractiu que ofereix sorpreses inesperades, una terra a on seure a l’aixopluc d’una ombra pot desembocar en un torrent de sensacions.

Granada: serra, mar i horta

Dir Granada és pensar immediatament en l’Alhambra, i l’associació està plenament justificada. La ciutat que va ser capital de Al-Andalus conserva un dels vestigis més valuosos de la presència dels musulmans a la regió, el “castell vermell”. El recinte mira la ciutat des d’una ubicació clarament estratègica, dominant-la des d’una colina i completament protegida per una muralla. El seu exterior no suggereix ni de lluny l’encant i riquesa artística que es troba entre les seves parets. En direcció a Serra Nevada, per la ronda sud de la ciutat, s’arriba al monument. És recomanable comprar les entrades amb anticipació doncs hi ha una gran demanda. L’entrada diürna dóna dret a visitar l’Alcazaba, els Palaus Nazaríes, el Generalife, el Bany de la Mesquita i els Jardins. A banda de l’Alhambra, no es poden deixar de visitar indrets com la Catedral, la Capilla

Real i l’Edifici de la Borsa, que es troben passejant per la ciutat. Davant l’Alhambra hi ha el barri de El Albaicín, a on al setembre es cel·lebra un festival flamenc organitzat pels veïns del barri. És un bon lloc per un dinar informal o per sopar, ja que es troben multitud de bars de tapes i també locals més actuals a on prendre una copa. A un altre barri típic de la ciutat, el Sacromonte, hi ha les coves gitanes, amb la ceràmica i el coure característics que fan del recorregut pels seus carrers un dels més colorits. També hi ha la oportunitat d’assistir a algun espectacle flamenc. L’oferta gastronòmica de la regió varia segon les zones, però el pernil curat a la neu, el de Trévelez, sona prou atractiu com per deixar passar la oportunitat de tastar-lo. Si és a prop de la costa, miri d’assaborir uns espetones, unes sardines enfilades en una canya, si pot ser, rostides a la mateixa platja.

Sevilla, la ciutat de l’alegria

El cor històric de la ciutat és el barri de Santa Cruz, a on els patis farcits de plantes, els corrents d‘aire tan cercats per l’arquitectura islàmica i l’aigua de les fonts alleugen la sensació de calor asfixiant que pot ofegar el viatger durant l’estiu. Si disposa de poc temps, dediqui’l a passejar pels carrers estrets del barri i visiti la

Giralda, els Reales Alcázares i la Catedral. Per recórrer la resta de la ciutat hi ha disponibles autobusos turístics, creuers pel riu Guadalquivir i cotxes de cavalls, i pels mes agosarats, els globus aerostàtics, per contemplar la ciutat a vista d’ocell. Si li agrada caminar i visitar els monuments típics, segueixi fins el Parc de Maria Luisa, un immens jardí romàntic de 400.000 metres quadrats. Fins les deu de la nit podrà visitar la Plaza de España, un espai construït per l’Exposició Iberoamericana del 1929, i que vol simbolitzar la unió entre Espanya i les antigues colònies. Des de la plaça i en direcció al riu es troben el Palau de San Telmo, molt a prop del que va ser la Real Fábrica de Tabacos i avui és la Universitat. Seguint el riu hi ha la Torre del Oro, i no lluny d’allà, la Real Maestranza de Sevilla, temple taurí que guarda també un museu i que pot ser una forma d’acostar-se a la anomenada Fiesta Nacional. L’emblemàtic barri de Triana és la última parada, on encara perdura la Sevilla tradicional i a on trobarà tota mena de bars sovintejats per animades multituds.

Vestigis àrabs, jueus i cristians a Còrdova

Amb Còrdova i la Mezquita passa com amb Granada i l’Alhambra, l’associació està servida i amb raò. La MezquitaCatedral de Còrdova, amb els seus 24.000 metres quadrats, és

Riquesa artística de l’interior de l’Alhambra./ ARXIU

La torre de la Giralda va ser en el seu dia la més alta del món amb 97’5 metres d’alçada./ ARXIU

la tercera mesquita més gran del món. Potser no impacta a la primera ullada, en part a causa de la barreja arquitectònica que ha anat amagant part dels seus elements més atractius, com l’antic minaret, ara cobert per un campanar, o el seu centre, des d’on s’alça la catedral. El resultat és la barreja d’arquitectura cristiana i àrab resultat de nou segles de reformes i construcció.

El barri jueu és una xarxa de petits carrerons que conserven gran part del seu encant passat. Al carrer dels Jueus es troba la Sinagoga, a prop del souk, punt de reunió de les botigues d’artesans. Altres visites recomanables són El Alcázar de los Reyes Cristianos, amb preciosos jardins àrabs i mosaics romans, el Palau Episcopal i el Pont Romà de setze arcs sobre el riu Guadalquivir.

54- ESTILS DE VIDA / Salut

juny 2007 / MóN EMPRESARIAL

sanitat pública

Més casos de lipoatròfia semicircular, l’estrany mal de l’oficinista El passat 3 de maig La Caixa comunicava 104 casos de lipoatròfia semicircular, la mateixa afecció que dos mesos abans va fer desallotjar durant dos dies la nova seu de Gas Natural. Aquest trastorn benigne, que pren la forma de petites depressions semicirculars a les cuixes, afecta ja més de 500 persones, la majoria dones. Els sindicats demanen que es reconegui com un risc laboral i que s’inclogui al quadre de malalties professionals. nes com a via de descàrrega. Sembla que una de les causes que afavoreix l’aparició d’aquests microtraumes seria la pressió repetida contra un objecte. També es suggereix que adoptar certes postures podria provocar les petites lesions a cames i avantbraços: no fer ús del suport lumbar de la cadira, creuar les cames o recolzar-se a les cantoneres de les taules. La majoria d’afectades són dones (un 85%) que treballen a l’oficina i alguns membres dels serveis de neteja.

Prop de mil afectats a Bèlgica En tot cas, des del Centre de Seguretat i Condicions de Salut de Treball de la Generalitat s’insisteix que el mal és reversible i benigne, doncs un cop els afectats deixen d’anar a treballar, les lesions desapareixen. El doctor

Bart L. Curvers, director del servei mèdic de KBC Bank & Insurance Group, també afirma que les conseqüències són lleus. I ell en té prou experiència: a aquest banc amb seu a Bèlgica van patir

La lipoatròfia semicircular és una alteració benigna i reversible al 1995 el primer cas massiu i van arribar a tenir quasi mil treballadors afectats. El cost, tres milions d’euros després d’anys d’investigació per esbrinar l’origen del mal i per concloure que no hi havia cap relació entre la lipoatròfia semicircular i un major índex de càncer, malalties autoimmunes o d’altres trastorns metabòlics relacionats.

Una epidèmia innòcua

De moment, a la Torre Agbar hi ha 23 treballadors afectats de lipoatròfia. / ARXIU BEGONYA MERINO

Les raons que provoquen aquesta alteració són tres: l’excés d’electricitat estàtica, un índex baix d’humitat a l’ambient (les medicions van constatar que hi havia entre un 20 i un 30%) i mobles amb elements metàl·lics que fan de conductors. Si hi ha massa electricitat estàtica a

un ambient (a més l’absència d’humitat ho afavoreix) i aquesta no troba forma de descarregar-se sobre materials conductors, pot anar a parar a la pell. És a dir, que si la humitat és prou elevada (la llei diu que ha de ser més d’un 50%) i hi ha materials conductors, els camps estàtics no utilitzaran les perso-

La notícia va saltar el passat mes de març: poc després d’estrenar nova seu, Gas Natural desallotjava durant dos dies el seu edifici a causa d’una estranya alteració que alguns treballadors van començar a presentar. Eren uns petits enfonsaments a una o les dues cuixes, de vegades també als avantbraços. En general els afectats deien no sentir dolor, tot i que alguns sí sentien picor, alteracions de la sensibilitat al lloc afectat i mal de caps. Va haver qui va pensar que no era cap trastorn, sinó una cosa normal, potser producte d’haver-se engreixat una mica. De seguida es va comunicar el fet als Serveis Territorials de Treball de Barcelona i es van començar a investigar les causes. Pel fet de presentar-se en un entorn laboral, aquests casos van rebre la qualificació d’accident de treball, i a causa de la seva freqüència i característiques d’aparició, la consideració de brot epidèmic. Ara els afectats ja són 530 persones de 28 empreses diferents.

El fet que la majoria de casos de lipoatròfia s’hagin donat a edificis d’oficines (Gas Natural, La Caixa, Torre Agbar, Sistema d’Emergències Mèdices, Banc Sabadell) va fer relacionar-lo amb la síndrome de l’edifici malalt. Però aquesta és una altra patologia amb símptomes i causes diferents. Les autoritats sanitàries segueixen els casos des del passat 27 de febrer. Desprès d’establir mesures correctores als centres de treball, s’ha constituït un grup de treball estable d’onze persones que fan un seguiment, controlen les condicions de treball i fan un estudi epidemiològic. Aviat es disposarà d’un protocol d’actuació per a tècnics i sanitaris de cara a unificar els criteris clínics. Durant la jornada informativa organitzada per UGT sobre la lipoatròfia el sindicat ha reclamat que es reconegui com a malaltia professional.

Esports / ESTILS DE VIDA -55

MóN EMPRESARIAL / JUNY 2007

nATALIA VIA-DUFRESNE, REGATISTA I EMPRESÀRIA

“En l’esport i en l’empresa treballem a alt nivell, amb pressió i per a aconseguir resultats” NATÀLIA PASTOR

Quin lloc ocupa la vela al teu dia a dia? Doncs pràcticament l’ocupa tot! Actualment visc de la vela i segueixo en actiu com petint. Sempre hi ha aspec tes per a treballar (tècnics, esportius, d’imatge amb els espònsors, etc.) De quina manera t’has implicat a l’America’s Cup de València? He estat treballant amb l’America’s Cup Manage ment (ACM) i amb el Desa fío Espanyol com a guiaacompanyant dels convidats que vénen a veure les rega tes explicant en què consis teix l’AC, la regata i la vela. També faig de presentadora d’uns mini espais divulga tius que fa ACM per TVE per a explicar aspectes de l’AC. Quin repte esportiu tens actualment en ment? Aconseguir èxits amb el nou

Amb només 19 anys Natàlia Vía-Dufresne es va penjar la medalla de plata dels JJOO de Barcelona’92 i ho va tornar a fer als passats Jocs d’Atenes, a la classe 470. Actualment, combina les regates amb la direcció de la consultora Leader’s Factory.

“La falta de coordinació pel que fa al treball en equip està molt present en les empreses” barco que tinc actualment, que es diu Platu i medeix 7,5m (25 peus). Som un equip de cinc que lidero i dirigeixo. Per a l’any vinent, aconseguir patrocini per a fer un equip de regates al Gp42 (42 peus).

Natàlia Vía-Dufresne ha convertit la seva passió per la Vela en l’objecte del seu negoci. / CEDIDA

Com canvia la manera de veure la competició esportiva ara que ja portes gairebé 18 anys dedicada a la vela? Es veu diferent. Ara, a més de fer el que m’agrada, també és molt important tenir cura dels espònsors i fidelitzar les relacions amb les entitats. En canvi, als inicis només penses en la competició en si. En quin moment et vas plantejar la possibilitat de començar la teva carrera empresarial en paral·lel a la competició? Després de finalitzar l’etapa olímpica, un cop celebrats els JJOO d’Atenes 2004. Quins van ser els teus primers passos al món laboral? A finals de l’any 1997, quan vaig entrar a treballar a Nike al departament de marke ting esportiu en la categoria de women’s.

Quins creus que són els obstacles que es presenten més sovint als esportistes quan es retiren? Que no hem tingut expe riència en el món laboral i a l’hora de buscar feina i explicar què hem fet només podem explicar la nostra experiència en l’esport. En què consisteix Leader’s Factory? És una consultoria que ajuda a directius a millorar el seu rendiment en l’empresa a través de l’experiència vis cuda en la nostra etapa com esportistes d’alt nivell. Som en Jordi Villacampa, en Ferran Martínez, en Jordi Sans i jo. Què tenen en comú esport i empresa? Crec que hi ha moltes simili tuds ja que en ambdós casos treballem a alt nivell, amb

pressió i per a aconseguir resultats. Hi ha molts aspec tes en comú. Què aporta la teva experiència esportiva a aquest negoci? Doncs el treball en equip. També aspectes relacionats amb l’adaptació al canvi (quan vaig fer el canvi de navegar en una classe indi vidual a una doble), la supe ració personal per a sortir de la situació de comoditat, etc. Què és el que trobes més a faltar entre els equips humans o directius amb els quals treballeu? Depèn dels aspectes que volen treballar els respon sables de recursos humans. Crec que la comunicació entre departaments i la falta de coordinació pel que fa al treball en equip està molt present en les empreses.