Món Empresarial 97 by Medigrup

Setembre 2007 n. 97

Anàlisi mensual d’economia i empresa LLIBRE BLANC DE LES EMPRESES DE L’EURAM

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

Les previsions per al sector de l’automoció, a debat. Barcelona es convertirà, el 27 de setembre, en capital europea de les telecomunicacions.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Drivania, una empresa familiar amb vocació internacional, especialista en proveir cotxes amb xofer inclòs.

Temps de reptes per a les empreses catalanes El pes de les empreses de l’Euram en el conjunt de l’Estat és entre el 30% i el 60%, segons sectors.

La innovació, la internacionalització i la formació són algunes de les debilitats d’aquestes empreses. DESTAQUEM ENRIC TRIAS

El president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, reﬂexiona entorn al turisme de casa nostra.

DIRECTOR GENERAL D’URIACH PHARMA

Daniel Ortiz analitza la situació de les infraestructures a Catalunya.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Entrevista a William E. Endsley, director de relacions internacionals de l’Appraisal Institute. Telefónica aguanta la crisi dels Estats Units. INTERNACIONAL

“Les empreses d’aquí que fan R+D es compten amb els dits”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la importància dels actius materials i immaterials.

JOAN OLLÉ BERTRAN PRESIDENT DEL COL·LEGI D’APIS DE BARCELONA

El mapa del món: les oﬁcines més cares. L’aportació de PIB de l’Euram en el conjunt de l’Estat espanyol és d’un 30,35%. / ARXIU

Austràlia guanya pes dins el comerç internacional.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Alfonso Cebrián, director general d’EAE. Extensa anàlisi de la situació del sector de les escoles de negocis.

FORMACIÓ DIRECTIVA

La poca aposta per la innovació, la manca d’internacionalització, el dèficit fiscal i d’infraestructures, l’escassa formació i l’excessiva burocratització són alguns dels factors que fan perillar la bona salut de les empreses de l’Euram. Aquests punts febles, contrasten, però amb la seva solidesa financera i rendibilitat, i l’excel·lent localització geogràfica. PÀGINES 3 A 5 >>

“Als setanta, un 75% de vivendes a Barcelona era de lloguer”

pàg. 43 a 48 >>

Un informe reﬂecteix la situació dels autònoms a Catalunya. Miquel Bonet conversa amb Ferran Raurich, director de RRHH d’Schneider Electric Zona Ibèrica. ESTILS DE VIDA

Les empreses de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) tenen un dinamisme i un potencial molt important, segons conclou el Llibre Blanc de les empreses de l’Euram. Ara bé, aquest mateix estudi, editat per l’Institut Ignasi Vilallonga d’Economia i Empresa, alerta de la necessitat d’un canvi de model, perquè en cas contrari sectors de l’economia podrien tenir problemes importants en pocs anys.

ESPECIAL: ESCOLES DE NEGOCIS IMANOL URIBE ALGUNS DELS CENTRES DE BARCELONA, ENTRE ELS MILLORS DEL MÓN

DIRECTOR DE CINEMA

Formació de prestigi internacional La seva llarga experiència en la formació de directius permet ara a les escoles de negocis poder encarar amb optimisme el futur, tot i la competència que suposa el mercat anglosaxó. La majoria han sabut adaptar amb èxit els seus programes a les necessitats de les empreses i això ho demostra, per exemple, la incorporació de matèries relativament recents com ara la responsabilitat social.

pàg. 49 a 55 >>

Àpats amb vistes espectaculars al restaurant Evo. Escapada al triangle format per Donostia, Bilbao i Vitoria. Conversem amb Alex Corretja, extenista i comentarista esportiu. Les escoles de negocis, aliades de les empreses. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“Cal esgotar totes les vies democràtiques per acabar amb la violència”

2- OPINIÓ / Sumari

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Aigües de Sabadell ......16 Applus ..........................16 Aquaria......................9, 25 Astroc ..............................8 Atradius...........................9 BBVA .........................8, 16 Borges ...........................16 Budelpack......................17 Caixa Laietana...............26 Caixa Penedès...............16 Caja Madrid...................16 Cerveses Moritz ............18 Citroën.............................9 Delphi ............................17 Derbi..............................17 Deutsche Bank ..............17 Drivania .........................13 Ecotècnia.......................16 Eiffage .............................9 El Corte Inglés ...............16 Equipsa 10.....................17 Gas Natural ..................16 Grup Select ...................16 Guissona........................16

EDITORIAL

PROU DE PRESES DE PÈL Aquest estiu serà recordat pels catalans com el del caos de les infraestructures. Com ha quedat palès han fallat tots els indicadors de benestar. Recordem els 75 km de persones preguntantse perquè, ni en un model de doble pagament, no podien desplaçar-se amb normalitat pel seu país, o els 350.000 barcelonins sumits en la foscor de la incompetència per manca d’inversió. Tot plegat envoltat d’un ocultisme on tothom ha culpat les altres empreses i, en el cas dels polítics, com no podia ser diferent, els governs anteriors. Penós! Però, no us preocupeu, no estem en decadència! Aquest és el missatge del nostre president, que per tran-

quil·litzar-nos, ha apostat panyol, però és marginat en per presentar les solucio- no rebre la mateixa inversió ns de futur en un mapa de l’Estat que l’espanyol de d’infraestructures. I és que peu que està a Extremaduel paper ho aguantat tot! ra, Galícia... I és que CataPerò, el que volem els catalunya no ha arribat mai a lans són projectes aprovats beneﬁciar-se ni del 16% de i en execució, dotacions la inversió estatal que repressupostàries, i aquí no hi presentaria, segons les necessitats de ha espai per a preses de “El que volem són població. Tot això contexpèl, fomenprojectes aprovats tualitzat amb tant, entre alacusacions tres inconi dotacions gruències, pressupostàries” d’insolidaris. Entre alque donem tres manl’esquena al debat identitari. I és que canes, també hi ha falta cada cop seran més els qui d’informació, com la de les entraran en aquest debat, balances ﬁscals, estudiades, si seguim patint les cues, entre altres, pel professor els peatges i la manca d’in- Ramon Tremosa. D’altra versions. Som un poble que banda, altres informes, com aporta el 20% del PIB es- el publicat en aquest núme-

ro per Oriol Amat, posen en evidència l’important pes econòmic de Catalunya. Sempre ens quedarà Madrid i les bones maneres de Zapatero, en el seu estil sí a tot, però al ﬁnal “donde dije digo, digo Diego”, junt amb el catxondeig de la ministra Álvarez en les seves efímeres visites a Sants. Tranquils catalans, ja sabeu que tot l’important s’ha de planiﬁcar al centre, garantit amb el savoir faire de Madrid : l’aeroport, l’AVE, etc. Sort que ells no tenen mar perquè sinó el port de Barcelona en comptes de líder en creuers, ho seria en competicions de kayac o qualsevol altra cosa, que no fés la competència a Madrid.

Ibèria ...............................9 La Caixa ........................16 La Sirena .......................16 Majorica .......................16 Mango ..........................16 Mútua Madrileña ..........25 Mútua Universal..............8 Nylstar...........................17 Renta 4 ..........................25 Reyal Urbis ....................17 Ryanair ..........................17 Sacyr................................9 SAP................................16

SUMARI ECONOMIA

FINANCES

INTERNACIONAL

FORMACIÓ DIRECTIVA

Debatem si l’any 2007 serà un mal exercici per a les vendes de vehicles. pàgines 10-11

Entrevistem William Endsley, un dels principals experts del mercat immobiliari nordamericà. pàgina 23

Mapa: les oﬁcines més cares del món.

Un 17,3% dels treballadors catalans són autònoms.

pàgina 33

pàgines 44 i 45

EMPRESA

Durant l’estiu les borses mundials han patit davallades. L’Íbex també. Però entre els valors que han aguantat hi ha Telefónica. Pàgines 25 i 26

ESPECIAL: ESCOLES DE NEGOCIS

Maizena, símbol de la cuina familiar, celebra enguany el seu 150è aniversari. pàgina 14

El sector de formació gaudeix de prestigi internacional. pàgines 35-42

Entrevista al director de RRHH d’Schneider Electric. pàgina 47

ESTILS DE VIDA Viatgem ﬁns al País Basc. pàgina 49

Fe d’errates: Al monogràﬁc de política catalana publicat al n. 96 de Món empresarial es van publicar dos noms erronis. L’alcalde de Martorell és Salvador Esteve (CiU), i no Dora Ramón (PSC). D’altra banda, Amparo Piqueras és alcaldessa de Santa Perpetua de la Mogoda, municipi de 27.113 habitants.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Coordinadora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director d’Art: Hèctor Benedito. Dtor. Corporatiu: Xavier Casares. Dtor. Expansió: Carles Farrerons. Director Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Rble. RRHH/Qualitat: Joana Cervera. Rble. Màrqueting: Jana Robles. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23. MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: H. Benedito, Aureli Vàzquez. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Mònica Villanueva, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Glòria Vallès, Raquel Mateos, Begoña Merino. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala. ISSN 1579-086X

CONTROL OJD

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA - 3

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Economia LLIBRE BLANC DE LES EMPRESES DE L’EURAM

Les empreses de l’Euroregió s’hauran d’adaptar per mantenir el seu pes A continuació es presenten les principals conclusions del Llibre Blanc de les empreses de l’Euram. En aquest llibre, editat per l’Institut Ignasi Vilallonga d’Economia i Empresa, hi han participat més de quaranta professors de la majoria d’universitats i escoles de negocis de Catalunya, Pais Valencià i les Illes Balears. ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

El Llibre Blanc de les empreses de l’Euram és un treball que diagnostica l’evolució i situació actual de les empreses de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram). Aquest diagnòstic comprèn els punts forts i els punts febles del teixit empresarial, que afecten la seva economia en el seu conjunt. Per tal de donar una visió global, però també una visió particular de tot l’entramat empresarial de l’Euram, l’estudi presenta diversos apartats, atenent a diferents nivells d’anàlisi. Aquests nivells són, l’anàlisi agregada, l’anàlisi geogràﬁca, l’anàlisi sectorial, l’anàlisi de clusters , entre d’altres. Les empreses de l’Euram tenen un dinamisme i un potencial molt important. Estan mantenint una evolució favorable i conserven el seu important pes econòmic. Així, mentre la pobla-

ció de l’Euram representa un 28,38% sobre el total de població d’Espanya, l’aportació en el PIB d’Espanya, és del 30,35%. El pes de les empreses de l’Euram en el conjunt de l’Estat espanyol és molt important i es situa entre el 30% i el 60%. Entre els sectors amb més pes cal destacar el turístic, el tèxtil –que representa el 65% de tot l’Estat espanyol–, el sector químic (54%) i l’editorial (42%). Si només considerem la part de l’Euram que està a l’Estat espanyol, Catalunya té el 61%, el País Valencià el 33% i les Illes Balears el 6% de les empreses de l’Euram. Atenent a les diferents anàlisis realitzades se’n poden extreure diverses conclusions. El pes de les empreses de l’Euram en el conjunt de l’Estat espanyol és molt important / ARXIU

Nivell agregat Les empreses de l’Euram es troben cada vegada més capitalitzades. Aquest fet reforça la solvència a curt termini i ajuda a evitar possibles tensions de tresoreria. D’altra banda, les empreses presenten una rendibilitat elevada i prou atractiva per atreure inversions. El període analitzat ha comptat amb una evolució positiva del cicle econòmic i això queda reflectit en els comptes. Atenent a la dimensió, les empreses petites es troben molt capitalitzades i aposten per

l’autofinançament. Això les porta a un creixement molt lent, que es podria accelerar si optessin per una política més agressiva recolzada en l’endeutament, que és favorable atès l’entorn de tipus d’interès baixos. Així i tot, aquesta alternativa de ﬁnançament augmentaria el risc i els costos financers en un moment en què els tipus d’interès comencessin a pujar. Les empreses petites presenten una rendibilitat econòmica més baixa en comparació amb els altres seg-

ments. El rendiment sobre els capitals propis és més elevat com més gran sigui la dimensió de l’empresa. Les empreses grans són les que tenen un palanquejament ﬁnancer més favorable i, per tant, les que rendibilitzen millor una política basada en l’endeutament. Com més gran és la dimensió de l’empresa, més beneficis obté en proporció amb els ingressos d’explotació. Això fa aconsellables polítiques d’aliança, fusions i adquisicions. Comparant les empreses de l’Euram amb les

espanyoles, les primeres es troben més capitalitzades i aposten per una inversió més a llarg termini en comparació amb les empreses espanyoles. Les empreses de l’Euram tenen una política financera més prudent que les espanyoles, perquè aposten més per l’autofinançament i menys per l’endeutament. Les empreses de l’Euram presenten una rendibilitat més elevada que la resta de les empreses espanyoles (veure figura 1). De tota manera, les distàncies s’han escurçat.

4- ECONOMIA / Tema del mes

SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

Nivell geogràﬁc A Catalunya, les empreses generen més de la meitat de les vendes de totes les empreses de l’Euram. En conjunt, podem concloure que l’evolució de les empreses catalanes els darrers anys ha estat força positiva i que la seva situació patrimonial, financera i econòmica és força acceptable, tot i que la feblesa principal és la gestió dels actius. Un dels principals problemes d’aquestes empreses, com es veu a la figura 2, és la insuficient competitivitat en relació amb l’exterior, que explica que les importacions siguin molt superiors a les exportacions. Al País Valencià, de mitjana, les empreses són prop d’un 40% més petites que la mitjana agregada de l’Euram, presenten menys inversió en actius ﬁxos, estan més palanquejades i tenen un deute de qualitat més dolenta. No obstant això, la rendibilitat i el creixement és similar a la mitjana global. L’evolució de les magnituds

empresarials a les Illes Balears es troba circumscrita a la de l’entorn macroeconòmic de la regió. Així, l’evolució de la comparativa dels resultats s’entén que segueixi una tendència equiparable a la de menors diferències positives en la producció i renda per càpita. La pitjor rotació de l’actiu es pot entendre per l’elevada especialització en el sector turístic i es pot entendre també l’empitjorament de les despeses de personal encara que es paguin salaris més baixos. En el cas d’Andorra, a causa del règim lliure d’impostos existent, resulta impossible d’analitzar els desenvolupaments empresarials en l’àmbit d’empresa. Les empreses no faciliten els comptes propis. El sector de la banca és l’únic que els fa públics. L’anàlisi d’aquests comptes mostra que els bancs andorrans disposen de balanços molt sanejats i capitalitzats; i que generen una rendibilitat força elevada. De tota manera, caldrà veure durant els

propers anys l’impacte de les noves regulacions fiscals i financeres. Finalment per la Catalunya Nord, de l’anàlisi efectuada es desprèn que les empreses estudiades han tingut una evolució favorable els darrers anys. Els balanços palesen que disposen d’una estructura financera solvent i capitalitzada. Els comptes de resultats indiquen que han aconseguit millorar la rendibilitat i l’eficàcia. Les empreses de la Catalunya Nord estudiades funcionen millor que la mitjana de la resta de les empreses franceses d’altres regions, tot i que el pes és molt reduït al conjunt de França. Si ho comparem amb els seus competidors de l’Euram i d’altres països europeus, aquestes empreses tenen una posició de solidesa patrimonial per sobre de la mitjana. A la figura 3, es pot veure un resum de les principals fortaleses i febleses de l’entorn empresarial de l’Euram.

Nivell sectorial Figura 1 Concepte

Espanya

EURAM

Ingressos d’explotació

100,00%

Consums d’explotació

-63,28%

-62,44%

Marge Brut

36,72%

37,56%

Altres despeses d’explotació

-14,77%

-15,38%

Valor afegit

21,95%

22,18%

Despeses de personal

-10,72%

-11,04%

Resultat ﬁnancer

-1,26%

-0,96%

Altres ingressos i despeses

-6,26%

-5,95%

Resultat de l’exercici

3,71%

4,23%

Comparació del compte de pèrdues i guanys d’empreses espanyoles i empreses de l’Euram, any 2004. (Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de la base de dades SABI. Aquesta base de dades conté els comptes de més de 150.000 empreses de Catalunya, País Valencià i de les Illes Balears)

Destaca la capitalització financera de les empreses que fa que en la pràctica totalitat dels sectors la solvència financera sigui favorable. Un aspecte negatiu en la majoria dels sectors és l’evolució de la rotació dels actius. En canvi,

A Catalunya, les empreses generen més de la meitat de les vendes de tot l’Euram Els efectes de la mundialització es fan sentir en tots els sectors i, per tant, cal potenciar la innovació en quasi tots els sectors augmenta la rendibilitat ﬁnancera i es situa molt per sobre de la rendibilitat mínima desitjada pels accionistes a excepció d’alguns sectors com el tèxtil, l’auxiliar de l’automòbil o el cuir i calçat, per exemple. Els efectes de la mundialització es fan sentir en tots els sectors i, per tant, cal potenciar la innovació com a eina per mantenir i millorar la competitivitat. En tots els sectors es produeixen reconversions i deslocalitzacions importants. A la figura 4, s’acompanyen dades que posen de manifest el pes d’alguns sectors industrials de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears en relació amb el total de l’Euram i el total de l’Estat espanyol.

Exportacions Importacions

Saldo

Taxa de cobertura

2003

37.655,89

54.008,90

-16.353,01

69,7

2002

37.275,90

51.891,80

-14.615,90

71,8

2001

36.694,50

50.497,90

-13.803,40

72,7

2000

33.796,50

48.761,70

-14.965,20

69,3

1999

27.890,60

40.316,50

-12.425,90

69,2

1998

26.479,16

35.005,18

-8.526,02

75,6

1997

24.648,34

31.632,28

-6.983,94

77,9

1996

20.969,18

27.406,64

-6.437,46

76,5

Evolució del volum d’operacions de Catalunya amb l’exterior. Dades en milers d’euros (Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de la base de dades INE)

En els clusters estudiats hi ha una dualitat molt marcada pel que fa al grau de competitivitat. Els clusters de Catalunya destaquen per una adaptació més ràpida a segments més sofisticats, alhora que la varietat industrial amb què es compta permet absorbir millor els canvis ocorreguts i els que han d’arribar a causa de l’entorn competitiu canviant. Respecte al País Valencià, la situació és més preocupant, per la menor varietat industrial, totalment localitzada en sectors de contingut tecnològic mitjà i baix. La situació financera i també l’estratègica són més preocupants en aquest cas, alhora que es tracta de clusters molt grans i més difícils d’adaptar. Com a conclusió, la indústria de l’Euram necessita, realment, una adaptació a les noves condicions d’una economia globalitzada i el repte depèn de tots els agents, no tan sols empreses, sinó universitats, govern, polítics, etc. Per tant, cal prendre decisions per fer un canvi estratègic que permeti mantenir i guanyar competitivitat. A les figures 5 i 6, es pot veure una síntesi dels clusters analitzats. En resum, les principals febleses de l’Euram estan relacionades amb el dèficit fiscal,

Figura 3 Fortaleses

Debilitats

- Situació geogràﬁca, clima...

- Insuﬁcients infrastructures de transports, xarxa elèctrica, telecomunicacions...

- Bon equilibri qualiﬁcació-cost de la mà d’obra. - Universitats i escoles de negocis amb gran prestigi internacional

- Deﬁciències en formació: fracàs escolar, desajust entre la demanda i l’oferta del tipus d’educació universitària, relació empresa-universitat, insuﬁcient formació contínua, poca inversió en educació, falta de domini d’idiomes estrangers...

- Marc d’incentius ﬁscals per a les inversions en R+D+i

- Baixa inversió en R+D+i el que diﬁculta la innovació necessària per a millorar la competitivitat. - Competitivitat basada en excés en baixos costos. - Inﬂació més elevada que la dels països de l’entorn.

Figura 2 Any

Clusters

- Qualitat de vida - Disponibilitat d’espais d’oﬁcines amb bona relació qualitat-preu - Atracció de Barcelona com una de les millors ciutats europees per a fer negocis. València també está augmentant la seva atracció. - Lideratge en organització de congressos, ﬁres i esdeveniments.

- Insuﬁcients vols intercontinentals

- Cultura empresarial

- Excés de burocràcia

- Centre logístic - Bons resultats econòmics i ﬁnancers en els darrers anys

-Dèﬁcit comercial amb l’exterior: les importancions superen les exportacions

Algunes de les principals fortaleses i debilitats de l’entorn empresarial a l’EURAM

Tema del mes / ECONOMIA - 5

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

el dèficit d’infrastructures i la insuficient inversió en innovació que fan difícil la substitució de l’estratègia de costos baixos que s’ha utilitzat fins el present i que, per tant, fa difícil afrontar la competència d’altres països amb mà d’obra molt més barata. Les empreses de l’Euram es troben en una cruïlla històrica. Per una banda tenen fortaleses importants (solidesa financera, rendibilitat, localització geogràfica,...) i també febleses greus (relaxament, dèficits de formació, manca d’orientació al mercat, insuficient inversió en intangibles com marques o disseny, manca d’internacionalització, dèficit fiscal i d’infrastructures, burocratització, ...). La globalització, les deslocalitzacions i el dinamisme creixent d’alguns països de l’Europa de l’Est, i de la Xina, l’ Índia i d’altres països en procés de desenvolupament, fan pensar que el futur immediat serà molt diferent. L’estat del benestar que tant ha costat d’assolir fa insostenible una estratègia empresarial basada en costos baixos. L’Euram, a l’igual que la vella Europa corre el risc de perdre el tren. És el moment de fer un canvi de model per tal de resoldre el dèficit fiscal i entrar en la dinàmica de la innovació permanent, de la cultura de l’esforç, de la importància del disseny i altres actius intangibles, de l’orientació als mercats internacionals, dels increments de productivitat, d’un pacte entre empreses i administracions públiques per posar al dia les infrastructures,... ja que en cas contrari en molt pocs anys, importants sectors de l’economia de l’Euram, i especialment de la indústria, poden tenir problemes importants.

Principals característiques dels clusters catalans (ﬁgura 5) CLUSTER

COMPETITIVITAT

Principals Problemes

Electrònica de consum i professional al Vallès

Alta

- Competència asiàtica - Especialització per productes

- Necessitat col·laboració - Buscar segments major valor afegit

Gènere punt al Maresme

Mitja- Baixa

- Buscar segments major valor afegit - Necessitat col·laboració

- Concentració de la distribució - Competència asiàtica - Falta de formació

Gènere punt Igualada

Mitja

- Concentració de la distribució - Competència Xina molt forta - Falta de soﬁsticació del negoci

- Centrats en la producció, amb poca cultura de comercialització

Indústria càrnica a Girona

Alta

- Centrats en la producció i poca cultura de comercialització

- Concentració de la distribució - No implicades amb la distribució

Pell Igualada

Mitja-baixa

- Concentració de la distribució - Competència asiàtica molt forta - Falta de soﬁsticació del negoci

- Mentalitat tradicional i poca col·laboració - Restriccions mediambientals

Maquinària Agrícola a Lleida

Baixa (com a fabricants)

- Competència europea - Mentalitat tradicional

- Accions conjuntes

Joieria a Barcelona

Mitja

- Falta entrar en política de marques potenciant disseny

- Automatització i canvi cap a cultura d’eﬁciència operativa

Moble

Mitja

- Competència asiàtica - Mentalitat tradicional

- Poca soﬁsticació del negoci - Accions conjuntes escasses

Edició i arts gràﬁques a Barcelona

Mitja

-Concentració de la distribució -Poca ajuda institucional

-Falta de mercat soﬁsticat i baixa demanda

Química a Tarragona

Alta

-Relacionats mig-ambient

-Tamany

Vitivinícola al Penedés

Alta

- Falta de màrqueting soﬁsticat

- Millorar polítiques distribució

Principals característiques dels clusters del País Valencià (ﬁgura 6) CLUSTER

COMPETITIVITAT

Principals Problemes

Ceràmica a Castellò

Alta

- Busca segments major valor afegit - Necessitat col·laboració

- Especialització per productes - Competència asiàtica i Brasil

Calçat a la Vall de Vinalopó

Mitja- Baixa

- Busca segments major valor afegit - Mentalitat no preparada per al canvi

- Necessitat col·laboració - Especialització per productes - Competència asiàtica i romanesa

Tèxtil a les comarques centrals valencianes

Baixa

- Concentració de la distribució - Competència Xina molt fort - Mentalitat no preparada per al canvi

- Falta de soﬁsticació del negoci - Centrats en la producció i poca cultura de comercialització

Moble a València

Mitja-baixa

- Concentració de la distribució - Competència Xina molt fort - Mentalitat no preparada per al canvi

- Falta de soﬁsticació del negoci - Centrats en la producció i poca cultura de comercialització

Joguina a la Foia de Catalla

Mitja-baixa

- Concentració de la distribució - Competència Xina molt forta

- Falta de soﬁsticació del negoci

Marbre a València

Alta

- Falta d’institucions

- Competència asiàtica

Torró a Xixona

Mitja-alta

- Falta d’institucions i formació sòlida - Atomització i estacionalitat

- Producte madur i limitat culturalment a zones hispanes

Figura 4 Sectors

Indústries extractives

Indústria alimentació, begudes i tabac

Indústria tèxtil i de la confecció, cuir i calçat

Indústria de la fusta i el suro

Indústria del paper, edició, arts gràﬁques i reproducció de suports gravats

2003

1993

2003

1993

2003

1993

2003

1993

2003

1993

2003

CAT

27,00%

44,89%

23,01%

22,64%

37,99%

41,93%

14,41%

18,44%

33,34%

34,45%

24,35%

12,19%

7,85%

7,81%

26,09%

25,12%

17,50%

18,88%

8,33%

3,97%

3,33%

0,88%

0,96%

0,95%

1,32%

1,33%

1,16%

EURAM

55,32%

60,42%

31,75%

31,41%

65,04%

68,37%

33,23%

Espanya

100%

Indústria d’altres productes minerals no metàl·lics

Construcció de maquinària i equips mecànics

Material i equip elèctric, electrònic i òptic

Fabricació de material transport

Indústries manufactures diverses

1993

2003

1993

2003

1993

2003

1993

2003

1993

2003

1993

46,89%

46,53%

15,47%

18,71%

26,78%

28,17%

38,57%

31,36%

22,90%

21,41%

21,78%

23,35%

7,93%

7,02%

6,85%

25,12%

23,51%

7,13%

6,32%

5,32%

14,18%

10,62%

10,44%

21,20%

24,70%

0,64%

0,56%

0,09%

0,08%

1,22%

0,88%

0,40%

0,55%

0,14%

0,06%

0,18%

0,08%

1,07%

1,54%

38,49%

42,30%

42,94%

54,01%

53,46%

41,81%

43,09%

34,30%

35,03%

44,03%

45,59%

33,70%

31,94%

44,05%

49,58%

100%

Indústria química

Pes de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’agregat de l’EURAM en els sectors industrials del conjunt de l’estat espanyol, 1993-2003 (Font:Elaboració pròpia en base a informació inclosa a l’ INE).

6 - ECONOMIA / Col·legis professionals

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN OLLÉ BERTRAN, PRESIDENT DEL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT INMOBILIÀRIA DE BARCELONA

“Els promotors busquen mercats com el nostre fa dotze anys” Més de mil agències de vendes de pisos han tancat a Catalunya l’últim any. És un moment de canvi del sector, que espera uns anys de contenció i d’ajustament de preus a Barcelona. Joan Ollé Bertran, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària, creu que s’ha de facilitar l’accés a la professió. I així es farà un cop s’aprovi el nou Estatut Nacional de la Professió. gent canviava de residència. Ara estem en un 20% d’habitatges de lloguer. La quantitat d’habitatges és la mateixa, però els pisos han passat al mercat de compra-venda perquè la gent s’adona que fiscalment està essent esquilmat. Si tens de tres o cinc edificis, oficina i empleats a jornada complerta, i dius que ets empresa familiar, no pagues impost de patrimoni, però cal fer enginyeria burocràtico-fiscal, sinó has de pagar un impost de patrimoni altíssim, quan a Europa això només es paga a un parell de països.

B. MERINO

Quina és la situació actual del Col·legi d’API? A Barcelona estem creixent molt. Ja fa tres anys que tenim cada cop més col·legiats. Volem tenir els millors professionals i seguir representant Catalunya. Volem ser una activitat de referència en aquest sector. Ens hem dotat del projecte d’Estatut Nacional de la Professió d’API que ha passat un llarg procés i que ara és a les portes del Consell de Ministres. Jo diria que som mediadors en un sector complex. Diria que la seva és una professió especialment afectada per l’intrusisme? Des del juny del 2000 ﬁns ara, s’ha dit que qualsevol es pot dedicar a això, i no és tan fàcil. Un professional ajuda a fer una bona elecció. Li diré més: ser col·legiat representa poder ser sancionat des del col·legi, un fet que crec que és una garantia pels clients. És per això que estem obrint un període de sis mesos per aquestes persones, que hagin actuat durant tres anys sense cap conflicte. Els acceptarem al Col·legi però sota compromís, molt controlat, que durant el primer any de col·legiació seguiran un pla d’estudis establert per nosaltres. Analitzarem el perﬁl de formació de cada persona i cursarà un mínim d’un mòdul i un màxim de nou. Si no realitzen aquesta formació, després d’un any quedaran descolegiats. L’accés a la professió és difícil… Cert, les exigències per accedir a la nostre professió eren molt dures. Es convocaven exàme-

Joan Ollé durant l’entrevista. / Diego Calderón

“És Madrid qui té les eines per fer que el lloguer es consideri una activitat professional” nes cada cinc anys, només per a llicenciats, amb un temari especíﬁc del sector immobiliari sobre diferents matèries. Hi havia un vuitanta per cent de suspensos! Des del Col·legi ara volem facilitar l’accés a aquesta activitat. Estem en vies de pacte amb moltes universitats per crear un títol propi, perquè no ens en fiem de la formació que donen alguns establiments extrauniversitaris. Bastaria que un diplomat cursés el títol propi. El Govern ha d’afrontar l’encariment del preu del sòl o més aviat es tracta de facilitar l’accés a la vivenda dels qui no el tenen? Tot el que té un perﬁl amb una línia intervencionista

no fa que el mercat sigui més fluït i més àgil. Jo crec que s’ha de protegir a qui ho necessita. S’ha de mirar la riquesa de les persones i la seva situació. No pot ser que equipaments de protecció oﬁcial es venguin deu anys després per deu vegades més. El que és públic ha de ser considerat públic sempre. Fa poc es va reunir amb la secretària de la Vivenda, Carme Trilla. Un dels temes que han tractat ha estat la facilitació i promoció del lloguer. Quines mesures creu adients per impulsar el lloguer? Una mesura determinant, que fa anys que reclamo però que crec impossible: que es consideri el lloguer com una activitat professional. Ara per ara això és insolucionable, ha de venir de Madrid, del Ministerio de Hacienda. Miri, als setanta, un 75% d’habitatges a Barcelona ciutat eren de de lloguer: es construïen ediﬁcis per llogar-los! La

Creu que el mercat està essent sensible a la demanda d’un nou tipus de vivenda en funció dels elevats preus i les noves necessitats de les famílies? Sí, per suposat. El mercat comença a respondre a les necessitats de la gent: cuines integrades, pisos més petits, espais més flexibles… Els promotors estan a la caça del que la gent vol, I ﬁns ara s’hi han anat adequant. Ara s’haurien d’adequar a un sistema constructiu més prefabricat, per abaratir costos, que és una necessitat. Davant la incertesa de les inversions inmobiliàries al nostre país, alguns experts recomanen la inversió a l’estranger. És ja una tendència? Sí, lògicament els promotors i els constructors espanyols, gràcies als guanys de vuit anys, estan tirant cap a l’estranger. Es busquen altres mercats. Des de les grans companyies a les petites, moltes busquen feina a tot arreu: Bulgaria, Brasil, Costa Rica, Panamà… Tots surten a buscar un mercat com el nostre fa dotze anys.

BREUS COL·LEGIALS COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA EL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA OFEREIX ORIENTACIÓ JURÍDICA PER ALS AFECTATS PER L’APAGADA ELÈCTRICA

L’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Advocats de Barcelona han creat un servei gratuït per orientar als ciutadans afectats per l’apagada elèctrica. L’accés al SOJ es farà mitjançant l’assignació de dia i hora per ser atesos per un lletrat del servei. Les peticions es poden fer a traves del correu electrònic soj@icab.cat.

COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERIA DE BARCELONA SALUT ES PLANTEJA FLEXIBILITZAR L’EDAT DE JUBILACIÓ DE LES INFERMERES

La consellera de Salut, Marina Geli, ha anunciat que les conselleries de Salut, Treball i Seguretat Social estudien la possibilitat d’ampliar l’edat de jubilació de les infermeres amb major càrrega assistencial, com les de planta. També es vol crear la ﬁgura de la infermera emèrita, per aquelles professionals que desitgin mantenir-se en actiu ﬁns el 70 anys, tal com es farà amb els metges d’algunes especialitats que vulguin i estiguin en condicions de fer-ho.

COL·LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA NEIX LA FEDERACIÓ EUROPEA DELS PROFESSIONALS DE LA PEDAGOGIA

El Col·legi de Pedagogs de Catalunya ha participat en l’acte de constitució de la Federació Europea de Professionals de la Pedagogia. La Federació neix quan es prepara el nou mapa de titulacions en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La FEEP suposarà una projecció europea i té entre les seves prioritats ampliar el nombre d’institucions que formin part de la federació.

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA ELS AGENTS COMERCIALS PROTESTEN PEL LÍMIT DE VELOCITAT A BARCELONA

Mesures més coherents i infraestructures adequades és el que ha demanat el col·lectiu dels agents comercials davant la limitació de velocitat de vuitanta quilòmetres per hora a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i que des del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona valoren positivament les mesures per reduir la contaminació a la ciutat, el col·lectiu afirma que es veuen afectats en les cites amb el seus clients a causa dels embussos. El president del COACB, Enric Enrech, considera que els hi estan “posant impediment a la seva feina, ja que passen moltes hores al cotxe”. Entre les solucions que proposen, millorar el transport públic i fer un balanç real El presidente del COACB, Enric Enrech/ D. FERNANDEZ de les infraestructures.

SECCIÓN SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

8- ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere... 11 juliol Relleu a l’FMI

tres a la subestació de Collblancs. Això va portar una reacció en cadena de cinc subestacions més.

27 juliol

La Unió Europea s’ha posat d’acord amb urgència per designar el substitut de Rodrigo Rato al capdavant de l’organisme internacional. En principi, seria l’exministre francès Strauss-Kahn. La proposta del president francés Nicolás Sarkozy va tenir el suport dels 27 països de la Unió, tot i les reticències inicials d’una majoria del ministres que no veien amb bons ulls designar tan aviat el substitut de Rato.

Astroc es revaloritza Un 38,7 per cent. Aquesta és la pujada d’Astroc just el dia que Enrique Bañuelos presenta la seva dimissió com a president. Bañuelos, però, controla el 31 per cent de les accions, tot i que té la intenció de desfer-se’n. Des del mes de febrer passat, els títols de la companyia havien començat una davallada que semblava no tenir ﬁ. L’empresa val ara poc més de 1.500 milions d’euros.

2 agost Es venen menys cotxes nous

7 agost L’economia catalana creix En concret, un 3,7 per cent durant el segon trimestre, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Entre els indicadors, destaquen la inversió, que continua sent el principal motor de creixement econòmic; i les importacions, que han millorat amb un increment del 7,7 per cent. També la indústria es troba en un bon moment

10 agost

Catalunya, discriminada Segons un estudi de la fundació del BBVA, Catalunya rep només un 13,6 per cent de la inversió de l’Estat. Una dada que està per sota de l’aportació catalana a l’economia estatal, que suposa un 18,8 per cent del PIB espanyol. L’informe del BBVA també destaca que Catalunya té més capacitat per atraure diner privat que públic, cosa que aporta millors nivells de productivitat i una taxo d’ocupació més alta.

Intervenció del BCE Per evitar que la crisi hipotecària dels Estats Units faci trontollar els mercats europeus, el Banc Central Europeu (BCE) injecta més de 94.800 milions d’euros al sistema ﬁnancer per garantir la tranquil·litat dels mercats.

La gran apagada

Un incendi elèctric deixa 350.000 abonats de FecsaEndesa sense llum a Barcelona. La causa va ser la caiguda d’un cable de distribució de 110 quilòme-

Objectiu sindical: 885 euros El sindicat UGT apostarà per pujar el salari mínim interprofessional durant la propera legislatura ﬁns aquesta xifra. El sindicat també lluitarà per aconseguir que en alguns convenis col·lectius aquesta quantitat arribi als 1.000 euros garantits. L’actual SMI és de 570,60 euros, lluny de representar el 60 per cent del salari mitjà net, ﬁxat per la Carta Social Europea de la UE.

21 agost Esclata la crisi hipotecària La desena entitat hipotecària del Estats Units, American Mortgage, es declara en fallida, ja que no pot saldar els deutes adquirits amb entitats com Deutsche Bank o JP Morgan. El mateix dia, el banc francès BNP Paribas ha decidit suspendre temporalment la cotització de tres fons d’inversió.

12 juliol

23 juliol

19 agost

Hisenda guanya més

Sospites sobre Mútua Universal La Fiscalia Anticorrupció ha intervingut els comptes de la mútua, tercera d’Espanya, perquè sospita de l’existència d’una doble comptabilitat i malversació de diners de la Seguretat Social. La querella de la Fiscalia acusa només el director gerent de l’entitat, Juan Aicart, i els seus col·laboradors més directes.

Obres aturades Segons la Cambra de Contractistes de Catalunya, un 39 per cent dels projectes anunciats pel govern central a Catalunya no tenen cap primera pedra posada, tot i que ja constaven als pressupostos de l’any 2005. En total són 26 les obres penjades, com el de la N-II al seu pas pel Maresme o la variant de Vallirana. Dijous negre a les borses La borsa espanyola pateix el pitjor dia des de l’inici de la crisi causada per la delicada situació del mercat hipotecari dels Estats Units. L’Íbex va perdre tots els guanys acumulats des de principis d’any després de patir una caiguda del 3,72 per cent. La resta de parquets europeus i mundials també van tancar amb fortes pèrdues.

Un altre pla de Foment Foment farà revisar la catenària i els trens cada dia. El Ministeri també elaborarà un pla sobre els punts negres de la xarxa per extremar els controls, i comprarà dues locomotores dièsel per treure amb rapidesa els trens que es puguin avariar i així recuperar ràpidament el servei.

23 agost

L’Agència Tributària va recaptar per l’IRPF del 2006 un total de 62.813 milions d’euros, un 14,8 per cent més que el 2005. Hisenda explica aquesta pujada bàsicament pel bon comportament del mercat de treball. Les devolucions han passat dels 10.000 milions d’euros, xifra que representa un increment del 3,8 per cent respecte a l’exercici anterior.

16 agost Continua la caiguda en la venda de nous vehicles a Catalunya. Al juliol s’han matriculat 25.242 nous turismes, un 9,7 per cent menys que fa un any. Al conjunt de l’Estat, l’evolució ha estat plana, ja que s’han venut gairebé els mateixos vehicles que el juliol de l’any passat. La marca més venuda continua sent Citröen.

Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, expressen la seva conﬁança en la bona marxa de les economies.

Desequilibri espanyol El saldo negatiu de la balança comercial espanyola va arribar als 36.900 milions d’euros ﬁns al juny, cosa que representa un increment del 5,4 per cent respecte al mateix període del 2006. Per tant, l’economia espanyola és ja la segona amb més desequilibri negatiu en la seva balança comercial, per darrere del Regne Unit.

20 agost Normalitat als mercats La calma torna a les borses europees després d’una setmana on la por al contagi de la crisi hipotecària dels Estats Units ha estat la protagonista. Les principals institucions econòmiques internacionals, com el director gerent del

El candidat rus Vladimir Putin proposa l’antic governador del Banc Central de la República Txeca, Josef Tosovsky, com a substitut de Rodrigo Rato al capdavant el Fons Monetari Internacional. La decisió de Putin desafia l’única candidatura de la Unió proposada fins ara, la de l’exministre francès StraussKahn. Menys efectes dels esperats Fins a 14 productes han resultat afectats a Espanya per la crisi hipotecària dels Estats Units. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), això significa només el 0,23 per cent de les més de sis mil societats de fons d’inversió que hi ha a l’estat. L’impacte econòmic és de 46,9 milions d’euros, xifra que només representa el 0,0162 del patrimoni.

27 agost Subvencions per a formació La Generalitat ja ha assignat la partida destinada als cursos de formació de treballadors de les pimes i les grans empreses. Serà de 19,5 milions d’euros. La conselleria de Treball ﬁnançarà ﬁns el 52 per cent del cost dels cursos. La concessió d’ajudes anirà a formació d’idiomes, prevenció de riscos laborals i transferència de coneixement.

Perspectiva / ECONOMIA - 9

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

2-3 setembre

7 setembre

Trobada de negocis Aquests dies es reuneix per primera vegada la Cambra de Comerç internacional Gai i Lèsbica a l’auditori d’Esade i a l’hotel Axel. L’objectiu serà l’establiment de ponts entre les comunitats de negoci homosexuals i heterosexuals. Segons aquesta cambra, el seu àmbit d’inﬂuència s’estén a entre 39 i 45 milions de persones amb un poder adquisitiu de quasi un bilió d’euros.

E.ON deixa Nova York La companyia alemanya abandonarà el mercat de Wall Street a Nova York i posarà ﬁ a la cotització de les seves accions ADS (Dipòsit Americà d’Accions). El gegant energètic considera, seguint l’exemple d’altres empreses alemanyes, que la cotització als Estats Units és massa cara.

17 setembre Resultats empresarials Aquest mes serà important per veure l’estat de la comptabilitat de moltes empreses i saber si la crisi creditícia dels Estats Units ha fet minvar o no els seus beneﬁcis. Sacyr i Eiffage són dos exemples de companyies que han d’ensenyar els seus números. Reorganització a la vista També en aquest inici de mes, la Generalitat fusionarà el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), en un únic organisme públic. L’objectiu és fomentar la competitivitat empresarial.

3 setembre

Obertura de l’any judicial La sessió d’inauguració es farà al Tribunal Suprem. L’associació Jutges per a la Democràcia (JpD) es planteja no assistir a l’acte si abans no s’arriba a un acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial.

27 setembre Oferta per Ibèria És la data en què el consorci format per British Airways i el fons d’inversió nordamericà TPG formalitzaran la seva oferta per Ibèria. Tot i les turbulències als mercats borsaris del mes d’agost, el consorci ha assegurat que no han tingut cap problema per trobar el ﬁnançament adequat per fer la operació, que puja a uns 3.400 milions d’euros.

18 setembre Els pressupostos de Solbes El Ministre d’Economia haurà de defensar al Congrés del Diputats els pressupostos del govern socialista. Els empresaris li han demanat més inversions en infraestructures i en recerca i desenvolupament. Solbes també ha avançat que en el proper exercici no pujarà la pressió ﬁscal.

La causa de l’apagada La Comissió Nacional de l’Energia (CNE) reclamarà aquest principi de mes a les elèctriques aclarir les causes de l’apagada de Barcelona. Després d’analitzar tota la informació de l’apagada que va deixar sense llum 350.000 abonats, la CNE creu que les dades que han aportat, tant Red Eléctrica com FecsaEndesa, són insuﬁcients.

19 setembre Judici Gescartera L’Audiència Nacional jutjarà durant tres dies a 14 imputats per aquest escàndol ﬁnancer. L’estafa va deixar a 4.000 clients de l’entitat sense els seus estalvis, que sumaven uns 50 milions d’euros. El ﬁscal sol·licita penes d’onze anys de presó per apropiació indeguda i falsedat documental per al principal acusat i propietari de Gescartera, Antonio González. També es demanen 8 anys de reclusió per la resta d’imputats i la

El sector va facturar 451 milions d’euros el 2006. Enguany preveu superar els 55.000 visitants. En aquesta edició, la ﬁra tindrà més de 33 mil metres quadrats d’exposició i tindrà un intens programa d’activitats. És la cita del sector que més poder de convocatòria té al sud d’Europa.

LES DADES DEL MES 3 i 26 de setembre Hipoteques (INE)

13 setembre IPC

24 setembre Ocupació hotelera

NOMENAMENTS BANC MUNDIAL Robert Zoellick, president Zoellick ja ha pres possessió del seu càrrec. Havia estat vicesecretari d’Estat en l’Administració Bush. Ara, tindrà com a primera missió restablir la credibilitat perduda de l’entitat ﬁnancera. Recordem que el seu predecessor, Paul Wolfowith, es va veure involucrat en un escàndol relacionat amb l’ascens laboral i de sou de la seva nòvia, treballadora també del Banc Mundial. A més a més, Wolfowith es va resistir a deixar el càrrec tot i les dures crítiques rebudes per aquest fet.

ATRADIUS

Conferència pel canvi climàtic Els experts pel canvi climàtic tenen una cita internacional els dies 27 i 28 a Washington, als Estats Units. La conferència ha estat convocada pel president nordamericà, George Bush, que ha convidat 15 països, la Unió Europea i les Nacions Unides. L’objectiu de Bush és ﬁxar un objectiu a llarg termini per a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, els culpables de l’escalfament global.

29 setembre

6 setembre Pugen els tipus d’interès Tot indica que el BCE mantindrà la intenció de pujar els tipus d’interès ﬁns el 4,25 per cent, tot i la crisi de les hipoteques escombraria dels Estats Units. La decisió contribuirà a que l’Euríbor continuï amb la seva escalada, i arribaria al 4,64 per cent. El president de l’entitat, Jean-Claude Trichet ha explicat que el BCE manté “una estricta vigilància per controlar els riscos inﬂacionistes”.

responsabilitat civil subsidiària de dues entitats bancàries: Caja Madrid Borsa i La Caixa.

Saló Internacional del Caravaning

Isidoro Unda, president El conseller delegat de Crédito y Caución (CyC), Isidoro Unda, ha estat nomenat president del consell de gestió i conseller delegat d’Atradius, un pas previst en la fusió de les companyies d’assegurances de crèdits espanyola i holandesa. La unió de les ﬁrmes crearà un nou grup amb una facturació anual de 1.600 milions. L’actual conseller delegat interí d’Atradius, Peter Ingenlath, continuarà com a director comercial i vicepresident del consell de gestió.

CITROËN Alfredo Vila, director general a Espanya Ha estat nomenat nou director general de la ﬁlial espanyola de fabricants de cotxes. Vila substitueix Magda Salarich, que havia estat 28 anys en el càrrec i se’n va després d’arribar a un acord amb l’empresa. Citröen ja ha dit que la substitució no suposarà un canvi en la política de la companyia. Alfredo Vila té 43 anys i és llicenciat en econòmiques.

AQUARIA Antonio Rubió, director general La catalana Aquaria, especialitzada en la fabricació de piscines i en el tractament de l’aigua, ha nomenat Antonio Rubió director general corporatiu ﬁnancer de la companyia. Rubió era ﬁns ara un alt directiu de la farmacèutica Almirall. Aquaria, que prepara la seva sortida a borsa, està controlada per la família Planes i també està participada en un vint per cent per Banc Sabadell mitjançant la societat Aurica XXI.

... un pas endavant

SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

10- ECONOMIA / A debat

Serà l’any 2007 un mal exercici per a “És d’esperar que el comportament del mercat durant el segon semestre de l’any sigui semblant al primer” “Esperem ﬁnalitzar l’exercici amb un volum total d’1,6 milions d’unitats, un descens d’entre el 2 i el 3%, que serà una xifra raonable”

RESPON:

LUIS VALERO, DIRECTOR GENERAL D’ ANFAC

Durant el primer semestre de l’any 2007, les matriculacions de turismes han evolucionat d’una manera estable, registrant-se un descens de l’1,6%, amb un volum total de 851.958 unitats, xifra que es situa en línia amb les previsions plantejades per ANFAC

a principis d’any. És d’esperar, a més, que el comportament del mercat durant el segon semestre de l’any sigui semblant al registrat durant la primera meitat de l’any, amb un consum privat potser una mica més alentit respecte el període precedent.

Tímid descens D’altra banda, des de l’ANFAC creiem també que és possible que es produeixi alguna distorsió al mercat com a conseqüència de la reforma fiscal aprovada recentment, tot i que no entrarà en vigor ﬁns a l’1 de gener de 2008. Malgrat tot, esperem ﬁnalitzar l’exercici actual amb un volum total de 1,6 milions d’unitats de vehi-

cles, que representa un descens d’entre el 2 i el 3%, que serà una xifra raonable.

Exportació en alça En el terreny industrial, la producció de vehicles a Espanya ha evolucionat bé, mostrant un increment durant els sis primers mesos de l’any, amb més d’1,5 milions de vehicles fabricats. Quant als turismes, el punt de més volum va registrar un increment del 7,5% durant els primers sis mesos de l’any, amb més d’1,2 milions d’unitats produïdes. A més a més, l’exportació de vehicles va augmentar durant el període que va des de gener ﬁns a juny de 2007 un 6,4%, amb gairebé 1,3 milions de vehicles enviats a altres països.

Més producció que al 2006 D’altra banda, i pel que fa a la producció, esperem finalitzar l’any 2007 amb unes xifres superiors a les de l’exercici anterior, amb un volum superior a 2,85 milions de vehicles fabricats. Tot i que encara no es recuperaran els tres milions de vehicles que es fabricaven a Espanya fa tres anys, les xifres cada cop més es van aproximant a un comportament normal de la capacitat productiva instal·lada a Espanya. En deﬁnitiva, si ens atenim a les xifres aquí expressades, creiem que l’any 2007 no serà un mal any per a la indústria de l’automoció instal·lada a Espanya.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

revaloritzem professionals

MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company

Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

A debat / ECONOMIA - 11

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

les vendes de vehicles? “El sector està subjecte a una forta competència entre els fabricants, en disputa constant pels mercats” “Caldrà posar remei als aspectes qualitatius, perquè no siguin devorats per un mercat aparentment insaciable”

RESPON:

PERE COLELL, RESPONSABLE DE L’ÀREA DE POLÍTICA INDUSTRIAL FEDERACIÓ MINEROMETAL·LÚRGICA DE CCOO

No serà un mal any. L’any 2007 manté un volum de producció abundant en totes les plantes automobilístiques de l’Estat espanyol i europees. En particular, les plantes catalanes de SEAT i de NISSAN tenen xifres altes de

vehicles fabricats; i NISSAN ratlla el límit de les capacitats de les instal·lacions de la Zona Franca. Cal dir que els tipus de vehicles produïts augmenten any rere any el seu valor afegit, així com el treball i els components incorporats.

Dura competència Tot això significa que les fàbriques de components d’automoció, de primer i de segon nivell, tinguin importants volums de contractació, tant pel que es reﬂecteix en el mercat nacional com en l’exportació. Ara bé, cal dir que el sector de l’automoció està subjecte a una forta competència entre els fabricants, en disputa pels mercats, fet que

comporta ajustos constants de preus de venda per a tractar de fidelitzar els clients i donar noves prestacions als vehicles. Això comporta imposicions dels fabricants de vehicles envers els seus proveïdors de constants i successives rebaixes dels preus unitaris dels subconjunts, components i peces per a subministrar.

Efectes sobre els treballadors Aquests dràstics retalls dels preus unitaris, si bé esperonen la inversió, l’estandarització i les millores de productivitat industrial en els fabricants de primer, segon i tercer nivell, topen amb l’esgotament de capa-

citats de resposta: forts endeutaments financers, rendibilitats marginals i, fins i tot, negatives. Això significa retallades salarials, saturacions excessives de les càrregues de treball, empitjorament de les condicions de treball, rescissions de contractes, deslocalitzacions productives i un fort malestar social.Globalment, el 2007 es mantenen uns volums importants de negoci i de producció i això és bo; no s’incorporen empitjoraments importants de les condicions laborals ni de la situació social. Caldrà posar remei als aspectes qualitatius, perquè no siguin devorats per un mercat ‘aparentment’ insaciable.

SERVEI D’IDIOMES PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Una resposta efectiva i pràctica a les necessitats lingüístiques d’empreses i institucions. • • • •

Asessorament i servei personalitzat Programes fets a mida Professorat altament qualificat Certificació UAB

UAB Idiomes Barcelona UAB - Casa Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.cat www.uab-idiomes.com

12- ECONOMIA / Tecnologia

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DESPRÉS DE L’ESTIU ARRIBA LA DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

L’objectiu de la Diada és prestar una ajuda desinteressada a les empreses Enguany, l’empresa d’un amic ha licitat els serveis de telefonia ﬁxa, mòbil i de dades. En aquest cas, tota la licitació la porta el departament financer, ja que d’ells depèn tot el que són les infraestructures i les compres de la companyia. Com que les empreses no tenen un especialista per aquests temes, recorren a experts interns o a les relacions externes. Tot això s’agreuja perquè els directius i propietaris de les empreses mai no han

Barcelona, capital europea de les telecomunicacions volgut intervenir en aquestes decisions, però veuen amb bons ulls les inversions en tecnologia sempre que siguin retorns a curt termini i amb ﬁnançament a llarg termini. La realitat és que a Catalunya mancava un espai on el sector ensenyés d’una forma transparent i desinteressada què es pot fer per les petites, mitjanes i grans companyies. Per això, des de fa ja sis anys al setembre, coincidint amb el nostre Patró, Sant Gabriel, se celebra la Diada de les Telecomunicacions. Enguany, tindrà lloc el dijous 27 per tal que totes les empreses i els particulars puguin estar presents en aquesta jornada, que des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre comptarà amb més de 17 taules rodones, espais de trobada i d’intercanvi d’informació sobre les tendències i sobre els negocis que incorporen les tecnologies. Aquesta sessió sempre s’ha

caracteritzat per no ser una trobada únicament per al col·lectiu professional que representa ni pel seu sector professional sinó, més aviat, per convocar aquelles persones que, des de les empreses usuàries, necessitaven una ajuda professional desinteressada.

Sessions transversals Estem acostumats a desenvolupar sessions professionals pels sectors d’interès: el de la branca tèxtil, el de ramaderia, el d’innovació, etc; però mai no es fan crides transversals. En el cas de les TIC i de la recerca i la innovació haurien d’estar fetes transversalment, ja que afecten a tothom. Les empreses han incorporat les TIC i, sobretot, les Telecomunicacions, com a base del seu desenvolupament. Per aquesta raó és molt important que tothom tingui el seu propi espai.

Hem basat la trobada d’enguany en tres eixos oberts a tothom: 1.- Interactivitat i la seva aplicació a les empreses, a les administracions i a nivell individual. 2.- El punt de vista més professional per a les empreses. 3.- Les Telecomunicacions aplicades al món de la discapacitat. Creiem que toquem tots els aspectes destacats a cadascun dels tres eixos seleccionats, ja que en el d’interactivitat destaquem les solucions que s’aporten des del sector a les empreses; és a dir, si vostè vol conèixer les que existeixen, i, encara millor, les que existiran en un futur proper, és el moment adient. A més, es tractarà si les solucions de la web 2.0 són bones i, sobretot, si estem preparats per fer un sistema col·laboratiu dins de les nostres empreses o hem de continuar fent el que ja

sabem tots de la pàgina web tradicional. També es tractaran els temes de la televisió digital terrestre i com ens hem de preparar a nivell individual i a nivell empresarial per aprofitar-la. La interactivitat en l’àmbit dels dispositius mòbils ens mostrarà com és capaç de transformar el que avui estem ja acostumats a realitzar amb aquest dispositiu per passar a ser un ens més de visualització d’informació i compaginarlo amb la noves tendències d’Internet. Quant a l’àmbit professional tractarem temes de moda, com el soroll en els espais d’oci i la necessitat d’una legislació adient per assegurar que les llars estan ben protegides dels sorolls externs, o com s’han d’adequar les normatives municipals per tal que les noves infraestructures de TDT i de mobilitat estiguin d’acord amb un desplegament urbanístic sostenible.

ELS REPTES DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT ANTONI GARELL PRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

L’accés a la informació: un element diferencial En un món amb hiperinformació, cal assegurar l’accés ràpid als coneixements

L’estudi The Expanding Digital Universe: A Forecast of Worldwide Information Growth Through 2010, elaborat per l’IDC avalua la quantitat i tipologia d’informació que es produeix i es replica al món, tot efectuant previsions per al 2010. L’estudi indicava que al 2006 es crearen i copiaren 161.000 milions de gigabytes, generats en un 70% per particulars, xifra que equival a 3 milions de vegades la informació acumulada en tots el llibres que ha escrit la humanitat. Un volum d’informació que seguirà creixent i que, segons l’estudi, al 2010 assolirà els 988 mil milions de gigabytes (exabytes), si bé amb un important canvi, ja que la gran majoria de la informació estarà disponible en

xarxa. El director de recerca i vicepresident de l’IDC indica que “l’increïble creixement i la gran quantitat d’informació de diferent tipus que s’està generant (...) obliga, des d’una perspectiva tecnològica, a les organitzacions a utilitzar tècniques encara més sofisticades per moure, emmagatzemar, assegurar, i duplicar la informació addicional que es genera cada dia”. Informació, en definitiva, que ha d’ésser procesada per convertir-la en el coneixement que permeti analitzar, comprendre i extreure les potencialitats dels ecosistemes on es desenvolupa l’activitat productiva i relacional. Un entorn on el coneixe-

ment es converteix en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no conegudes. Un coneixement que caracteritza els col·lectius sobre els quals les organitzacions intervenen o amb els que es competeix, i que obliga a que els ﬂuxos d’informació, propis o aliens, circulin eficaçment tot disposant de les eines i les infraestructures que permetin usar-los col·lectivament d’una forma natural, en els moments requerits amb independència de la ubicació. És en aquest context en el que cal enquadrar l’informe del juliol de l’OCDE, on es posava de manifest els elevats preus de la banda ampla a Espanya, tot indicant que, mentre que la quota mensual més econòmica es situa en 32,75 euros, a Suècia és sols de 7,89 euros i a França de 11,67 euros. Són xifres que no s’expliquen per les diferències de velocitat, ni tampoc

s’expliquen pel fet de disposar de menys mobilitat laboral, si tenim en compte que a Espanya ja tenim uns 8 milions de treballadors que estan fora del seu lloc de treball més del 20% del temps i pels quals la connectivitat esdevé clau. Utilitzar la Informació, convertir-la en coneixement i aplicar-la a l’activitat productiva esdevé una tríada bàsica per l’avenç i el progrés en la societat i l’economia del coneixement, i aquests són aspectes que a Espanya i Catalunya no acaben d’anar massa bé. Serveixi com exemple el darrer informe anual de la Fundació Orange, que denunciava que Espanya s’allunyava dels països més avançats d’Europa en quan a la Societat de la Informació, passant del la posició 13 de l’índex a la 20, una evolució dolenta sols superada per Itàlia. El mateix informe indicava que les causes residien en les insuﬁ-

cients polítiques relatives a les tecnologies de la informació; un retrocés que cal entendre’l com una oportunitat perduda atès l’important creixement econòmic dels darrers anys. En un món amb hiperinformació, per garantir la competitivitat es requereix l’accés ràpid als coneixements que circulen lliurament per les xarxes interactives. Necessitem més velocitat, de millor qualitat i preu més competitiu per evitar que el ciutadans i les empreses del país tinguin menys capacitats que les d’altres països amb els qui hem de competir. Cal doncs actuar amb decisió per disposar d’unes bones infraestructures de telecomunicacions d’abast global, amb altes prestacions i preus competitius, tot garantint que els legítims interessos empresarials d’uns no posin en perill la competitivitat de les empreses i les persones en els escenaris oberts del segle XXI.

Emprenedoria / EMPRESA - 13

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

XOFERS PER A EXECUTIUS DE VIATGE

“Hem contrarestat la manca de recursos amb imaginació i constància” Són molts els executius que, quan arriben amb avió a un aeroport, prefereixen que un xofer els reculli a la terminal i els porti a l’hotel, en comptes de carregar ells mateixos amb l’equipatge i esperar a la cua d’un taxi. Els germans Martret van saber detectar una bona oportunitat en aquest mercat dels viatges de negocis. Actualment, en són els líders.

Drivania ja està present a 370 ciutats de tot el món, amb l’oferta d’uns 2.000 xofers. / CEDIDA MERITXELL SORT

Fa sis anys, els germans Gerard i Osvald Martret van deixar les feines que tenien per fundar la seva pròpia empresa, Drivania, especialitzada en la provisió de cotxes de negocis amb xofer a les principals ciutats del món. “Vam poder comprovar que per a les empreses, el cost d’un directiu fora de la seva oﬁcina resultava molt més car del que la majoria de companyies sabien veure. Els resultats del nostre

estudi indicaven que en més de la meitat dels viatges sorgien problemes per retrassos o d’altres experiències negatives relacionades amb el transport”, explica Igor Martret, el tercer germà que es va incorporar a Drivania ara fa un any.

La clau: la vocació global Des d’un inici, l’empresa ha sabut descobrir i aprofitar totes les sinèrgies que els ofe-

ria l’entorn i gestionar-les de la millor manera per construir relacions de confiança amb clients, proveïdors i associats. “Per aconseguir-ho, hem hagut de contrarestar la manca de recursos amb imaginació i constància”, afirma l’Igor. De fet, els germans Martret van començar amb una bona idea i poca cosa més. Un amic els va deixar el seu traster amb dues taules velles, on hi van poder muntar l’ordinador i el fax. A poc a poc van anar recopilant informació sobre conductors, fins al punt que actualment ja estan presents a 370 ciutats de tot el món amb l’oferta d’uns 2.000 xofers. Drivania, amb 20 treballadors a les seves oficines de Barcelona, Madrid i París, va facturar 2,25 milions d’euros durant el 2006, un increment del 90% respecte al 2005. De cara al pròxim exercici, “tot apunta que l’evolució seguirà una línia molt semblant”, destaca l’Igor. A finals d’aquest any també preveuen estar presents a Mèxic, i a principis del 2008 a Xangai. D’aquesta manera, Drivania exemplifica la nova fornada d’empreses transnacionals que neixen amb vocació global. Només amb el primer any de vida la companyia ja va aconseguir estar present a 20 ciutats espanyoles. I la internacionalització no va trigar en arribar. “Com que ens van demanar un cotxe a Londres, no ens va quedar cap més remei que viatjar a la ciutat i cercar el xofer que podia re-

presentar millor el nostre servei. Des d’aleshores ja no hem parat: París, Frankfurt, Nova York, Sao Paulo, etc”.

Objectiu: errors mínims Els germans Martret no s’esperaven que amb tan poc temps aconseguirien posicionar-se com la primera empresa de serveis de transport per a executius a Espanya. En aquest sentit, les noves tecnologies han estat decisives, ja que els permeten gestionar des d’un sol punt tota l’oferta de l’empresa. “Vam voler millorar els nostres processos de treball

a través de la inversió en solucions tecnològiques que minimitzessin qualsevol possibilitat d’error. I això ha contribuït favorablement en la reputació de la marca”, afegeix l’Igor. El xofer és un altre dels eixos centrals de Drivania. Per això, l’empresa compta amb un equip multicultural (espanyols, francesos, alemanys, russos i belgues), amb una mitjana d’edat de 32 anys i capaços de parlar l’idioma del client. Són conductors professionals acreditats, coneixedors de la ciutat, que saben moure’s pel seu tràﬁc i trobar la ruta més ràpida.

UN TRIDENT BEN AVINGUT En Gerard, de 29 anys, l’Osvald, de 37, i l’Igor, de 35, no són només tres germans. Són tres joves que estan al capdavant de la seva pròpia empresa. Van crear Drivania l’any 2001, quan l’Osvald treballava en una multinacional de logística i el Gerard estudiava Turisme. L’Igor es va incorporar al projecte l’any passat. “Som tres germans amb perﬁls professionals diferenciats. Hem repartit les responsabilitats en funció de les capacitats de cada persona, respectant els diversos punts de vista de cadascú, i sempre amb voluntat de ser autocrítics”, remarca l’Igor. Fan un bon equip, i per això se’ls reconeix el lideratge en el seu sector. Recentment, Drivania ha estat guardonada amb el Premi a la petita empresa més competitiva, que concedeix la patronal catalana Pimec.

D’esquerra a dreta, l’Osvald, l’Igor i el Gerard Martret. / CEDIDA

14- EMPRESA / Empresa centenària

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MAIZENA

Maizena, el secret culinari que es transmet de generació en generació Maizena, la marca de farina de blat de moro més internacional, celebra el seu 150è aniversari. Aquest producte de l’empresa Unilever ha acompanyat a quatre generacions diferents i s’ha convertit, sense dubte, en un símbol de la cuina familiar. MÒNICA VILLANUEVA

Qui més qui menys tothom ha fet servir alguna vegada Maizena, la farina blanca i finíssima obtinguda del gra de blat de moro que serveix per espessir i és de ràpida cocció.

150 anys del paquet groc La marca va néixer l’any 1856 als Estats Units de les mans dels germans Duryea, inventors del procés de fabricació d’aquest singular midó que ﬁns aleshores es venia solt en magatzems i despenses, i sovint no gaudia dels controls d’higiene i qualitat que presentava el producte envasat. Per corregir aquest hàbit, va ser necessari planificar una campanya de difusió que permetés conèixer l’excel·lència i totes les avantatges del producte. Ben aviat i amb excel·lent acceptació per part dels consumidors, el tradicional paquet groc va ser importat des d’Amèrica a tot el món.

Papilles amb Maizena No va ser fins a principis del segle XX que Maizena va ser importada a Espanya de les mans de Tasada i Bertran. Els anys posteriors van servir per convertir a Maizena en un referent de farina de blat de moro en el mercat espanyol i també per popularitzar-la amb la preparació de les papilles. Fins el punt de posicionar-se com un dels principals aliments infantils. “Només Maizena cria nens sans, forts, alegres i robusts, per ser l’aliment més nutritiu i fàcilment digerible”, amb mis-

Els receptaris augmenten la ﬁdelitat i conﬁança en la marca La RAE accepta ‘maizena’ com a denominació per a totes les farines de blat de moro

Maizena avui

satges publicitaris tan contundents com aquest es convencia a les mares de família dels beneficis del producte, apreciat especialment pel seu alt contingut en hidrats de carboni i la seva capacitat espessant i de ràpida cocció.

Barcelona, la ciutat triada Al voltant dels anys cinquanta, es va deixar d’importar el producte des dels Estats Units i es va passar a produir directament a Barcelona. Aquest canvi es deu a que la companyia Corn Products Corporation (CPC), que en aquells moment era propietària de la marca Maizena, va absorbir vàries distribuïdores europees. Fins que, amb el temps, CPC va passar a mans de Bestfoods, avui propietària del grup Unilever, que segueix comercialitzant Maizena a Llatinoamèrica, França i Espanya, entre d’altres. La Sophie Castell, responsable de la marca Maizena a Espanya, considera que “tot i ser una multinacional present a més 80 països, sempre hem adaptat els productes als interessos i gustos de cada país”. Per tant,

Els personatges més populars de Maizena han estat els nens i les mestresses de casa./ CEDIDA

no és d’estranyar que la publicitat adquireixi les peculiaritats de cada territori.

‘Doña Maizena’ Durant molts anys, la imatge del producte va ser la cara d’una índia nord-americana però era complicat que les mestresses de casa s’identifiquessin amb ella. Per això, l’any 65, un equip de màrqueting va decidir que s’havia de passar a utilitzar una imatge més en acord a la dona espanyola. Aleshores, va néixer ‘Doña Maizena’, un personatge que va popularitzar els receptaris i els manuals de receptes culinàries. La Sophie Castell atribueix l’èxit del producte a aquest personatge: “Es presentava com una mestressa de casa, cuinera i mare de família que recomanava els seus secrets culinaris a les consumidores que coincidien a la vegada amb el seu perﬁl”.

La clau de l’èxit: els receptaris

Les cares dels nens volen reflectiur el benefici final del producte: salut i felicitat../ CEDIDA

una costum culinària que permetia augmentar la conﬁança i ﬁdelitat en la marca. De fet, Maizena és un cas de construcció de marca sense necessitat de fer comunicació massiva ja que a través dels receptaris va crear vincles molt forts que s’han transmès de generació en generació. Resulta curiós observar com a través de la publicitat, Maizena va anar ampliant el seu target incloent, per exemple, homes de negocis que practicaven esports i necessitaven –tal i com deia l’eslogan– “un règim a base que Maizena que el permetés tenir energia i vigoritzar els seus muscles”.

La farina de blat de moro de Maizena, tot i ser utilitzada originàriament com una papilla infantil, poc a poc es va convertir en un element insubstituïble i sovint imprescindible en gran

quantitat de receptes de cuina i rebosteria. Molts es preguntaran com es va aconseguir aquesta excel·lent acceptació per part dels consumidors i sobretot per part de les mestresses de casa. Segurament, l’explicació la trobaríem en la magníﬁca idea de crear receptaris de cuina. Els diaris publicaven ‘anuncireceptes’ com una mostra del contingut dels llibres de cuina –editats per la mateixa empresa– que s’enviaven gratuïtament a sol·licitud. D’aquesta manera s’inaugurava

Des del seu naixement, el seu nom ha donat la volta al món i fins i tot la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola accepta ‘maizena’ com denominació general per a totes les farines de blat de moro. L’acceptació i fidelització de la marca han estat claus en el seu creixement que es manté de forma sostinguda entre un 3% i 5% cada any. La responsable de la marca a Espanya, Sophie Castell explica que “Maizena és una marca molta ‘agraïda’ a l’hora de fidelitzar els consumidors i actualment es mantenen promocions com per exemple recopilar en un llibre totes les receptes antigues amb altres d’actualitzades (El Placer de Cocinar). Gràcies a les innovacions i a l’estret vincle amb els consumidors de cada època, avui Maizena ofereix una àmplia gamma de productes com Levadura, Express, Potax i Flanín entre d’altres. En territori espanyol, disposa del 70% del mercat en un sector que mou al voltant de 10 milions d’euros a l’any.

ELS SECRETS CULINARIS DE MAIZENA: Amb Maizena hem pogut aprendre alguns trucs infalibles a l’hora de posar-nos a la cuina: · Per a les milaneses: Primer passes la carn per Maizena, després per ou i l’arrebosses amb pa ratllat. Aconseguiràs que la carn sigui més sucosa per dins i crocant per fora ja que la Maizena forma una capa protectora que reté els sucs naturals de la carn. · Truita de verdures: Afegeix una mica de Maizena quan preparis una truita de verdures (d’espinacs, bledes, tomàquets, etc.) i aconseguiràs unir els ingredients absorbint el líquid, evitant així que la truita es trenqui. · En coques o base de pastissos: Substitueix 1/3 de farina per Maizena. Les masses et quedaran més cruixents i trencadisses.

Empresari del mes / EMPRESA - 15

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

ENTREVISTA A ENRIC TRIAS, DIRECTOR GENERAL D’URIACH PHARMA

“Barcelona concentra la gran majoria de les farmacèutiques espanyoles” Uriach Pharma té posades les seves esperances en l’antihistamínic que podrà comercialitzar a 22 països europeus a ﬁnals d’aquest 2007. Malgrat que el sector no experimenta grans creixements anuals i la política de reduir el preu de les medicines, la ﬁrma espera millorar notablement els resultats els propers cinc anys. ARTUR ZANÓN

“Les exigències legals que hi ha actualment són molt superiors respecte a les de fa uns anys”

Suposo que estan d’enhorabona. L’antihistamínic rupatadina és el primer fàrmac espanyol contra l’al·lèrgia que es podrà comercialitzar a 22 països de la Unió Europea. Sí. El 2003 ja va es va comercialitzar per primer cop a Espanya. En una primera fase va ser també a Portugal i Grècia. Fins ara també a Bèlgica, Luxemburg i Irlanda. I en una tercera fase ampliarem a 15 països europeus. Com inﬂuirà en el compte de resultats? Aquest producte és important. Primer, perquè afecta la qualitat dels pacients. És un antihistamínic diferent dels actuals. És just i solidari que el pugui fer servir tota la gent. I segon, perquè el cost d’inversió del medicament és molt elevat i el retorn de la inversió, si només operéssim al mercat espanyol, seria gairebé impossible. Ens permetrà recuperar la inversió i, a més, necessitem investigar per fer noves presentacions o noves associacions. S’ha trigat molt temps a desenvolupar el producte? Els primers esforços, que no van donar resultats directes, daten del 1987, però va ser arran d’aquesta experiència fallida que a partir de 1991 vam desenvolupar la nova molècula. Per tant, hem trigat 12 anys. Es pot avaluar en diners el que va costar? Uns 40 milions d’euros per desenvolupar la molècula com a tal, encara que les partides en investigació i desenvolupament són superiors. Però entre 1995 i 2007, un període en què no hem desenvolupat cap altre producte d’investigació pròpia, hi hem invertit 120 milions, xifra que suposa entre el 10 i el 12% dels ingressos. Quines diﬁcultats es troben per internacionalitzar els fàrmacs a la companyia? Les exigències legals són molt superiors respecte a les de

“Les multinacionals farmacèutiques s’instal·len a Madrid perquè està més a prop del Ministeri” Enric Trias és el director general d’Uriach Pharma. / A. ZANÓN

fa anys. Per exemple, amb la rupatadina ens van alterar la normativa i els estudis clínics que havíem fet es van quedar antiquats i vam haver de ferne de nous. Això va allargar el procés. Quina és la importància ara d’aquest producte sobre el total de facturació i quines previsions de creixement tenen? Fins ara, vuit milions d’euros anuals a Espanya, amb les tres marques diferents del mateix principi actiu. Però amb l’extensió a més països esperem multiplicar per quatre aquesta quantitat cada any abans de 2013, ﬁns arribar als 32 milions a partir d’aquell any. Ara signiﬁca el 17% de la facturació, i si tot funciona correctament, en el futur suposarà el 30%. Com els afecta la cada cop més estricta normativa sobre fàrmacs? Ens perjudiquen les restriccions de prescriure per principis actius, genèrics o la preferència de la marca blanca sobre la marca en igualtat de preu. És un problema gros. I no m’ho invento: el 2001 es produïa un increment en la despesa de R+D del 20% al conjunt de les empreses del sector. Ara està només en el 3,6%. És menys que l’increment del PIB. A més, els productes que suposen una novetat terapèutica ens

els posen al congelador, els penalitzen: hi ha un percentatge màxim de prescripció per esbrinar si aquest avanç és nou realment. I ara volen augmentar aquesta restricció de tres a cinc anys. És l’antítesi del suport a la investigació. Encara que no sigui un avanç bomba, és petit. Si no és amb passos petits no es donen grans salts. El departament de Salut pretén reduir molt per sota del 20% la despesa farmacèutica sobre el pressupost en sanitat a Catalunya... Potser aquest és un criteri massa economicista. Estem per l’ús racional de medicines, però s’ha de conjugar amb la necessitat de la recerca. En el debat sobre el NO només ha de parlar Sanitat. Tot i que també hi haurien d’intervenir els ministeris d’Indústria i de Recerca. I això amb les grans multinacionals al costat i instal·lades aquí... Però amb una diferència. Elles poden tenir l’R+D en un país i en un altre la fàbrica. Nosaltres no ho podem fer. Som una empresa nacional. O aprovem l’expansió a d’altres països o no recuperem inversions. Les empreses espanyoles que fan R+D es poden comptar amb els dits. I les que hi ha, o desapareixen o es fusionen.

En quina situació es troben vostès ara al mercat espanyol? Som a la quaranta-setena posició. Tenim 850 treballadors, i 100 d’ells estan al departament d’R+D. Però darrerament hem patit. Per exemple, en el disgren, un antihistamínic que suposa el 50% dels nostres ingressos, enguany hem tingut una rebaixa en el preu del 30%, que s’ha de recuperar venent més. I el colemin, una solució contra el colesterol, que signiﬁca entre el 20% i el 30% de la xifra de negoci, va patir un abaratiment del 70% primer i d’un 30% ara. Tornem-hi: o investiguem o perdem valor quan caduquen les llicències. Catalunya manté la seva força com a nucli de les ﬁrmes de medicaments? Barcelona concentra la gran majoria de les farmacèutiques espanyoles, però les multinacionals s’instal·len majoritàriament a Madrid per motius legals: són més a prop del Ministeri. Per tant, el pes del sector es reparteix a parts iguals entre Barcelona i Madrid. Què suposa el negoci internacional sobre la facturació? Un 22%. A l’Estat vam ingressar uns 50 milions d’euros l’any passat i uns altres 12 a fora. Aquest 2007, tot i el descens de preus, el tancarem estable a l’Estat, on el nostre sector ha

MOLT PERSONAL Què compra normalment per internet? Bitllets d’avió. Res més. Quin és l’últim concert al qual ha assistit? Il Divo, no fa gaire. A quina hora s’aixeca? A les 7.15. Quan arribi l’AVE a Barcelona... Tren o pont aeri per anar a Madrid? Sens dubte, el tren. Serà puntual, còmode i podràs fer més coses. He estat set anys a Madrid, fent servir l’avió cada cap de setmana i sé el que em dic. Quants ﬁlls té? Dos. Un lloc per al cap de setmana. A la tardor, el Montseny, i a l’estiu, l’Empordà. Catalunya és... El millor lloc per viure-hi.

deixat de tenir grans creixements. Però amb les noves llicències a Europa preveiem duplicar la facturació global. Almirall va sortir a borsa el juny passat. Com pensen vostès ﬁnançar el creixement els propers anys? Pensen imitar algun cop la companyia catalana? Som una empresa 100% familiar i continuarem sent-ho. Tota l’expansió la farem sense adquisicions, de manera orgànica. A més, no pensem guanyar pes internacional amb ﬁlials, sinó buscant socis locals, que tinguin força en el sector de les al·lèrgies o la dermatologia en aquells països. Hi establirem acords. Això implica un retorn inferior, més lent, és cert, perquè els has de pagar, però et garanteix un major èxit. D’aquesta manera, t’estalvies els primers moments en què ha de conèixer la legislació del país, els costums...

SECCIÓN SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

16- EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU Aigües de Sabadell Suma beneﬁcis La companyia del Vallès Occidental ha guanyat gairebé 300.000 euros durant el primer semestre de l’any, un 5,39 per cent més que el mateix període de l’any anterior. La gran part de la seva xifra de negoci procedeix de la venda d’aigua, el sanejament i la depuració.

Applus Consolidació a Holanda L’ e m p r e s a d e c e r t i f i c a ció i inspecció propietat d’Aigües de Barcelona compra l’holandesa Vantage NDT, especialitzada en assajos en el sector petroquímic i energètic. Aquesta és la segona adquisició que fa Applus al mercat holandès ja que l’abril del 2006 va comprar RTD.

del grup. L’empresa, propietat de la família Pont, ha qualiﬁcat l’evolució de l’últim exercici ﬁscal de “molt positiva”. Recordem que el grup va arribar a una facturació de 709 milions d’euros el 2006.

d’energia solar, ha signat un acord de col·laboració amb la promotora immobiliària Grupovi per a la promoció d’instal·lacions solars fotovoltaiques. El conveni, que té una vigència de cinc anys, permetrà la construcció del parc solar Olivar, situat a Baena (Jaén).

Millor banc espanyol

Això segons la revista Euromoney, que atorga els premis “Euromoney Awards for Excellence” al reconeixement del lideratge en innovació i eficiència. També ha estat signiﬁcat com el millor banc a Veneçuela i al Paraguai. L’entitat bancària té en marxa un pla d’expansió en oﬁcines i clients per a Amèrica Llatina.

Suport als empresaris xinesos

Augment de vendes pel primer semestre

El Grup Select ha escollit la Plaça Catalunya de la ciutat comtal per ubicar les seves noves oficines centrals, que ocupen 1.100 metres quadrats. D’altra banda, aquest any el grup també ha inaugurat cinc noves oﬁcines de treball temporal i dues de consultoria i selecció.

L’empresa mallorquina de perles i joies Majorica va incrementar el seu volum de vendes un 23% el primer semestre del 2007, ﬁns a arribar als 13,6 milions d’euros. La companyia ha indicat que aquests resultats són fruit del desenvolupament “sostingut”, la facturació al mercat comercial i del “continu creixement” de la xarxa de distribució als Estats Units. També hi ha inﬂuït la renovació de la imatge dels punts de venda.

Guissona

Mango

Continua l’expansió

Segona botiga a San Francisco

Trepitjant l’accelerador La caixa catalana ha signat un acord de col·laboració amb la Unió d’Associacions Empresarials Xineses de Catalunya. L’objectiu és oferir suport ﬁnancer als negocis d’aquest col·lectiu i potenciar el seu teixit empresarial. És la primera vegada que una entitat ﬁnancera arriba a un conveni similar amb els empresaris xinesos de Catalunya.

La ﬁrma va guanyar en l’últim exercici un total de 712,4 milions d’euros, un 9 per cent més, amb uns ingressos de més de 17.000 milions. Amb aquests número, el seu president, Isidoro Álvarez, ha dit que busquen més rendibilitat i solidesa i acceleraran l’obertura de nous centres. Està previst inaugurar-ne 4 en el proper semestre.

Caja Madrid L’entitat ha guanyat prop de 20.000 milions d’euros el primer semestre a Catalunya i Balears, un 18% més que el mateix període del 2006. Caja Madrid té una cartera de clients de més de mig milió de persones a les dues comunitats autònomes, i té 341 oficines. Amb aquestes xifres, l’entitat madrilenya es converteix en la segona caixa d’estalvis de l’Estat espanyol.

Ecotècnia Acord per construir parcs solars a l’Estat

El grup Corporació Agroalimentària Guissona (CAG) obrirà vint nous establiments abans que s’acabi l’any. Fins ara, l’empresa ja ha obert disset nous establiments i ja compta amb 320 superfícies que comercialitzen els seus productes.

Fira de Barcelona Ingressos rècord

Delegacions a la Xina i l’Índia

Ecotècnia, empresa dedicada a dissenyar, fabricar i operar aerogeneradors i instal·lacions

La Caixa Primera oﬁcina a Polònia

L’entitat ha anunciat que preveu ingressar 124,5 milions d’euros durant el 2007, xifra que representa un resultat “històric” i un 9,5 per cent més del que es va pressupostar el 2006. La bona progres-sió de Fira de Barcelona li permet reforçar el seu lideratge en el mercat espanyol de salons industrials i professionals.

Gas Natural

Borges

País Valencià i l’Aragó–. El grup vol arribar als 300 establiments el 2010.

Majorica

El Corte Inglés

Més guanys

Amb les noves seus, el grup d’alimentació consolida la seva presència en els mercats asiàtics, que fins ara abastava amb altres distribuïdors. L’àmbit internacional suposa el 75 per cent de les vendes

Trasllat i noves delegacions

Caixa Penedès

Beneﬁcis a Catalunya

BBVA

Grup Select

Gas Natural ha obtingut un benefici net, el primer semestre de l’any, de 510,6 milions d’euros, un 12% més que en el mateix període de l’any 2006. El beneﬁci operatiu de Gas Natural va ser superior i va créixer un 20%, ﬁns als 1.126,8 milions d’euros, impulsat per l’activitat de comercialització majorista i minorista.

L’entitat financera ha obert la seva primera oﬁcina operativa a l’estranger a Varsòvia (Polònia). Fins ara, La Caixa només tenia sucursal de representació a Porto (Portugal) i Brussel·les (Bèlgica). Aquesta iniciativa és un pas més en l’estratègia de la caixa catalana per potenciar la seva presència internacional i captar nous clients d’empreses estrangeres que s’estableixen a Espanya o que hi tenen relacions comercials.

La marca de moda Mango ha obert la seva segona botiga a San Francisco (Estats Units), amb la qual cosa ja té tretze establiments al país. La nova botiga, que compta amb 443 metres quadrats distribuïts en dues plantes, és en un antic ediﬁci de Post Street, un dels carrers comercials de la ciutat californiana. La primera botiga de Mango a San Francisco es va obrir el setembre del 2006. La cadena té previst obrir nous establiments a Boston, Santa Monica i Nova York.

La Sirena Previsió optimista

SAP La cadena de congelats preveu facturar 176 milions, un 11% més, el 2007. La companyia, amb seu a Viladecavalls (Vallès Occidental), té 198 botigues –de les quals 144 a Catalunya, 44 a Madrid i 5 al

Inversions a Catalunya La companyia informàtica SAP invertirà 35 milions d’euros a Catalunya durant els pròxims dos anys i passarà dels 37 treballadors que té actualment

Panorama / EMPRESA - 17

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

EL MES NEGATIU a un centenar. L’empresa té a Barcelona el centre de televenda que dóna suport a 11 països europeus. Actualment, SAP compta amb 900 clients a Catalunya, el 35 per cent del total del seu negoci.

Titan Nova fàbrica al Marroc El grup Titan, fabricant de pintures del mateix nom, ha iniciat la construcció d’una fàbrica a Tànger, al Marroc, amb una inversió de 3 milions d’euros. Les noves instal·lacions estaran especialitzades en l’elaboració de pintura plàstica, que abastarà el mercat local i països del nord d’Àfrica. La fàbrica del Marroc és la nova aposta de creixement d’aquest grup català pertanyent a la família Folch, que aquest any commemora el 90 aniversari de la seva creació.

Budelpack Una altra deslocalització La multinacional holandesa, que fabrica envasos de cosmètica i perfumeria, ha decidit tancar la fàbrica que té a Talavera de la Reina (Toledo). La mesura suposarà deixar 95 treballadors al carrer, alguns dels quals fa 25 anys de mitjana que hi treballen . El pla social presentat a l’empresa no convenç als sindicats.

Delphi Els números dels acomiadaments

baixes incentivades com a mesura per sanejar els seus comptes, ara en números vermells. Dels treballadors que s’hi acolliran, 15 seran prejubilats i la resta rebran una indemnització de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 120.000 euros.

Deutsche Bank Se’n va de l’Iran L’entitat financera sortirà properament del país àrab per la pressió política que exerceixen els seus clients i pels alts costos que suposa l’activitat en aquell país. La retirada és fruit de la pressió dels Estats Units a les empreses que treballen amb l’Iran perquè es neguen a cooperar amb la comunitat internacional, segons el setmanari alemany Der Spiegel.

Unió de Pagesos

Equipsa 10

L’ocupació dels temporers

Tancament a l’Hospitalet

Des del mes de maig, el sindicat ha generat 7.409 llocs de treball que cobreixen 5.510 temporers a Catalunya per a la recollida de fruita. La majoria dels temporers són immigrants contractats en origen. Enguany els treballadors són sobretot colombians i romanesos i, per primera vegada, senegalesos. Tot i així, molts immigrants procedents de Romania s’han pensat que podien venir pel seu compte i els responsables d’Unió de Pagesos han reconegut que alguns acabaran treballant de manera irregular.

El tancament de 1.650 treballadors de la fàbrica de Cadis costarà a la multinacional 500 milions d’euros. Els sindicats finalment han pactat indemnitzacions de 45 dies per any treballat amb un topall màxim de 200.000 euros. També han acordat la cessió d’actiu a la Junta d’Andalusia. La planta està tancada des del 31 de juliol.

Derbi Pla de baixes voluntàries

L’empresa de construcció Equipsa 10 de l’Hospitalet de Llobregat ha anunciat el tancament de l’empresa, que suposarà l’acomiadament del centenar de treballadors de la plantilla, segons va informar ahir CCOO. Equipsa 10 és una empresa prestamista que facilita treballadors a altres grups del ram de la construcció i actualment, segons CCOO, empleats de la companyia treballen a les obres que Fadesa i Copisa estan fent a la plaça Europa de l’Hospitalet.

Unipost

Sector de l’avellana

Enviaments rendibles

Mala collita

L’empresa catalana de correu privat va facturar 89 milions d’euros el 2006, xifra que representa un 13 per cent més que l’any anterior. Unipost va enviar 513 milions d’objectes durant el passat l’exercici, un 11,5 per cent més de volum que el 2005. L’empresa, que també gestiona una xarxa mundial de correu electrònic, espera tancar el 2007 amb una facturació de 100 milions

La sequera i el vent reduiran notablement la collita d’avellana a Catalunya. Es preveu una minsa producció de 8.000 tones, molt per sota de les 23.000 tones de la temporada anterior. L’empresa fabricant de motos vol reduir la seva plantilla de tècnics i administratius. Vol reduir 27 llocs de treball de la planta que té a Martorelles (Vallès Oriental) amb

Nylstar Suspensió de pagaments La planta de Nylstar a Blanes,

que fabrica fils de niló, ha acordat presentar un concurs de creditors davant el Jutjat Mercantil de Girona pels problemes econòmics que arrossega i que li han impedit pagar la matèria primera que utilitza per fer ﬁl i de retruc l’han obligat a avançar dues setmanes les vacances de la plantilla, formada per 265 treballadors. No és el primer cop que el grup presenta un concurs de creditors; fa pocs mesos ho va fer amb les plantes que té a França i Itàlia.

Sector immobiliari La patronal alerta d’una retallada laboral Les entitats financeres estaran més que mai en alerta per la crisi hipotecària dels Estats Units. Tant a Europa com a Espanya i Catalunya la conseqüència immediata es veure el sector de la construcció. En haver-hi menys préstecs, es construirà menys i l’oferta de vivendes serà més alta que la demanda. Segons la patronal del sector, Seopan, això signiﬁcarà una retallada laboral de ﬁns a 65.000 llocs de treball.

Renfe El problema convertit en rutina Al llarg de tot l’estiu els problemes de les rodalies de RENFE a Barcelona han continuat. El caos no se solucionarà fins al Nadal, quan el govern espanyol ha anunciat l’arribava del TGV a l’estació de Sants. Renfe i Adif han defensat reiteradament la seva gestió durant l’any de crisi ferroviària que està patint Barcelona.

Tecnimagen Presenta suspensió de pagaments L’empresa és l’últim fabricant de televisors de tub catòdic a Espanya. Haurà de recórrer a un procés concursal per indemnitzar els 139 treballadors de la planta de Sant Boi que es quedaran al carrer. Segons els propietaris de Tecnimagen, el final de la seva activitat era obligat tenint en compte el mercat en què operaven.

Reyal Urbis Acumula pèrdues

Vueling Ha perdut 34 milions d’euros en el primer semestre de l’any. La companyia diu que les dades no són comparables a l’exercici anterior perquè les dues empreses no estaven integrades. Segons Reyal Urbis, els ingressos conjunts, que han augmentat gairebé un 500 per cent fins arribar als 624 milions d’euros, faran un resultat positiu a ﬁnals d’any.

Ryanair Cobrar per facturar És el que farà la companyia irlandesa de baix cost als clients que facturin les maletes a l’aeroport. L’empresa justiﬁca la mesura per afavorir l’ús del “check-in on line” per Internet i evitar les cues d’espera als taulells de facturació. La nova taxa es començarà a aplicar a partir del 20 de setembre.

En caiguda lliure

L’aerolínea de baix cost està en mínims des de la seva sortida a borsa ara fa un any i mig. Morgan Stanley ha retallat la seva valoració sobre Vueling un terç. Això significa que ara la companyia està valorada en 149 milions d’euros, o 10 euros per acció, davant el preu anterior de 33 euros. Els títols de Vueling han perdut quasi el 60% del seu valor respecte al seu preu de sortida.

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

ENTREVISTA A ALBERT CASTELLÓN, DIRECTOR GENERAL DE CERVESES MORITZ

“El màrqueting hauria de dependre del Consell i/o de la propietat de l’empresa” Qui i per què es decideix el rellançament d’una marca com Moritz? La família Moritz sempre havia tingut en ment el rellançament de la marca de cerveses que havia fundat el seu avantpassat Louis Moritz i, quan va trobar l’oportunitat va tirar endavant el projecte que havia estat treballant. La voluntat de la família Moritz és tornar al mercat la cervesa del seu avantpassat però renovant-la, en un perfecte equilibri entre la tradició i la modernitat. Després del llarg temps d’inactivitat, en quin punt han trobat la notorietat de la marca? Ens hem portat una grata sorpresa ja que la gent que als anys 70 tenia més de 20 anys i vivia a Barcelona recorda perfectament la marca i, el que és millor, tothom té un molt bon record de la cervesa Moritz. Quin és el posicionament desitjat per l’actual Moritz? Moritz vol posicionar-se com una marca i una cervesa que sigui alhora una autèntica cervesa i una cervesa autèntica. La primera fa referència a la qualitat de producte. La segona fa referència al caràcter: la marca Moritz vol ser percebuda com una marca identiﬁcada amb Barcelona i Catalunya, amb vocació de modernitat sense perdre la tradició i completament compromesa amb les activitats que desenvolupa. Hi ha espai per una marca de tipus local i de producció dimensionada dins l’actual mercat de cerveses? La realitat de la nostra actual penetració al mercat català ho certiﬁca. Moritz segueix el contracorrent de les marques globalitzades, molt potents econòmicament però totalment despersonalitzades i desvinculades de la realitat local. El consumidor és global? Des de Moritz creiem que no, i potser en aquest punt rau la raó de l’èxit Què aporta actualment el format d’empresa familiar?

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL Què hem de beure amb la carn, el peix i les postres? El que es vulgui, cervesa rossa o negra, vi negre o blanc, vi dolç, cava... S’ha de trencar amb els estereotips. La cervesa engreixa o no? Menys del que es pensa. El que realment engreixa es el que piques amb la cervesa. Una Coca-cola té més calories que una canya petita. La seva tapa preferida per prendre amb una Moritz? Patates braves. Una ciutat per viure de manera permanent? Barcelona, sens dubte. Si no, París o Londres. Quants dies de vacances fa al cap de l’any? Menys dels que m’agradaria i molts menys que els legals.

Albert Castellón es troba al capdavant del màrqueting de Cerveses Moritz. / CEDIDA

Vinculació local, proximitat a l’estratègia, rapidesa en la presa de decisions i passió pel projecte D. Packard va dir fa ja uns quants anys que “el màrqueting és massa important com per deixar-lo en mans del departament de màrqueting”. Què li sembla? Efectivament màrqueting és estratègia. Tant sols les operacions de màrqueting poden ser delegades. El màrqueting defineix el posicionament, la comunicació, el caràcter de la marca i moltes coses més. Qui defineix el màrqueting defineix l’estratègia a llarg termini. Per això fins i tot m’atreviria a dir que el màrqueting no hauria de dependre ni tant sols de la direcció general sinó del consell i/o propietat de la empresa Si no anem errats, ara Moritz, en termes de comunicació, està més per les promocions i el màqueting tàctic que per la comunicació mass-media. És així? No es ben bé així. El marketing tàctic no és estratègic, i nosaltres pretenem construir una marca des d’una sòlida estratègia de posicionament. Si el que es vol dir és que els mitjans de comu-

nicació que utilitzem no són convencionals, aleshores estem d’acord. Tant a curt, mig com a llarg termini, Moritz creu que hi ha certs missatges que no es poden construir des dels mitjans massmedia. Ningú s’enamora per la tele, però potser sí que pot fer-ho en una festa on s’hi troba a gust... Creu que els anunciants decideixen de manera òptima els pressupostos de publicitat? L’estratègia de Moritz no és la idònia per a tots els anunciants; creiem que ho és per ella. No es poden criticar moltes de les campanyes que veiem per televisió, perquè els resultats d’èxit de molts d’aquests anunciants així ho certiﬁquen Quin anunci o campanya, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? L’última campanya de Toureg de Volkswagen. És un extraordinari exemple de reforçament de posicionament, d’originalitat formal i exemple de cobranding reforçador. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

Generen negoci els llibres de negocis, més enllà que pel seu autor? Els llibres de negoci moltes vegades reaﬁrmen tesis que ja tens. Són útils per reforçar conceptes clau però no per elaborar una doctrina. Ordeni correctament aquestes paraules: empresa, família, jo, amics. Família, jo, amics, empresa. Amb un hipotètic carnet de punts de la vida, a què o qui els trauria tots de cop? Als qui tenen mala fe. Els polítics en general, són políticament correctes? Massa. Falten líders. La darrera vegada que va anar al gimnàs? Fa molt poc. Una frase que li agradi dir. Els números, si els tortures adequadament, acaben confessant.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

ENTREVISTA A JORDI CLOS, PRESIDENT DEL GREMI D’HOTELS DE BARCELONA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

“El Govern ha d’actuar amb més valentia en defensa del Prat” Barcelona és bona si la bossa sona i a ﬁ de bé que la bossa del hotels sona. El sector, però, crida a no abaixar el llistó de l’excel·lència, per la qual cosa, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, adverteix sobre els riscos que pot comportar per la ciutat no resoldre el dèﬁcit a nivell d’infraestructures que arrossega Catalunya o la inseguretat ciutadana. JAUME RIERA

Només cal passejar pels carrers de Barcelona per veure que el negoci turístic funciona. Les dades són força positives. Al primer semestre del 2007 hem tingut una ocupació mitjana del 76%, un 1,75% més que en el mateix període de l’any passat, però amb un increment de l’oferta de llits a l’entorn del 6%, el que equival a uns 1.655 llits nous, el que fa que puguem parlar d’un augment de les pernoctacions en els sis primers mesos de l’any d’entre el 7,5 i el 8%. Barcelona rebrà enguany uns 13 milions de turistes aproximadament. Fa la sensació que el turisme a Barcelona s’està desestacionalitzant. Al primer trimestre de l’any, que tradicionalment és el més ﬂuix, hem tingut una taxa d’ocupació força bona, d’un 68%, gràcies a que la ciutat va acollir fires molt importants com el Bread & Butter, durant la celebració del qual es va assolir una ocupació del 90%, o el 3GSM, el que ens permet dir que a Barcelona ja no hi ha temporada baixa en quan al turisme. Aquesta desaestacionalització és altament positiva. Igualment cal treballar per diversiﬁcar l’oferta hotelera a tota la ciutat. Quantitat no equival sempre a qualitat. Barcelona rep un turisme d’alta qualitat i la prova és que de les 6.000 noves habitacions previstes per al 2011, 5.000 corresponen a hotels de 4 i 5 estrelles i el preu mitjà de l’habitació es situa ja en 125 euros, un 12% més que fa un any, però lluny

Clos es mostra molt crític amb la gestió de Foment / CEDIDA

encara de les principals capitals europees. El turisme massiu també genera molèsties als residents. Segons les enquestes, més del 90% dels barcelonins veuen amb bons ulls el turisme. S’ha de tenir present que el turisme és el motor econòmic de la ciutat, genera el 14% del PIB i ocupa entre 15 i 20 mil treballadors. A més, la despesa derivada de l’activitat turística va ser l’any passat de 1.345 milions d’euros, amb un increment respecte a l’any anterior del 23%. Per tant, des de l’Administració cal impulsar accions per consolidar internacionalment la marca Barcelona i, en aquest sentit, per exemple, valoro molt positivament que la ciutat hagi acullit el rodatge de l’ultima pel·lícula del Woody Allen, que serà un gran espot de Barcelona arreu del món. Ja hi haurà personal suﬁcient per atendre tanta activitat? El sector turístic pateix

“Cal impulsar accions per consolidar a tot el món la marca Barcelona” “Es nota que la ministra no ha hagut de recollir mai cap maleta al Prat” “Hi ha delinqüents especialitzats en turistes i congressistes” una manca evident de personal format, que intentem pal·liar amb iniciatives com la nova Escola d’hostaleria del Gremi. Sort en tenim de la mà d’obra immigrada. Quins aspectes poden ennuvolar aquest escenari tan propici per al sector? Diria que hi ha dos temes importants per resoldre. El primer el de les infraestructures, tant de transport com energèti-

ques, que compromet les possibilitats de la ciutat de seguir captant grans esdeveniments internacionals. Amb el tren d’alta velocitat ja hem fet tard i és absurd seguir parlant de traçats i no afrontar ja el desplegament de nous corredors, com el de l’arc mediterrani. Pel que fa a l’aeroport, no pot ser que es doni com a normal que dia si dia també es produeixin situacions de caos sense que s’hi faci res. El Govern ha d’actuar amb més valentia en defensa dels interessos de l’aeroport del Prat, no pot ser que la veu cantant en aquest tema crucial la porti el sector empresarial. Qualsevol alternativa a la gestió centralitzada actual, ja sigui privatitzant-lo o mitjançant un consorci públic-privat, serà millor que l’actual situació. El que no pot ser és que després de les reivindicacions de la societat civil i empresarial la ministra de Foment segueixi dient que la gestió de l’aeroport de Barcelona ha de seguir centralitzada des de Madrid. Es nota que la ministra no ha hagut de recollir mai cap maleta al Prat. I el segon? La seguretat ciutadana s’ha de millorar. Falta coordinació entre cossos de seguretat i efectius al carrer. Hi ha grups de delinqüents multireincidents, que acumulen més de cent detencions, que s’han especialitzat en els turistes i els congressistes. Encara que no sigui una situació generalitzada, genera molta mala imatge i sensació d’inseguretat. A més, la manca d’il·luminació d’algunes zones de la ciutat tampoc no ajuda.

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA LA CAMBRA RECLAMA QUE ES POSI FI AL DESGAVELL DE RODALIES

La Cambra de Comerç de Barcelona reclama mitjançant una nota pública l’assoliment d’un nivell de qualitat adequat al servei de rodalies de Barcelona el més aviat possible i una planificació rigorosa de les necessitats del servei, per tal de mantenir i millorar de manera continuada la qualitat de la prestació del servei. Segons l’entitat, un funcionament deficient del servei de rodalies té una influència notable sobre el conjunt de la mobilitat metropolitana. Per altra banda, la Cambra considera una bona notícia l’anunci fet pel president del govern central de traspasar el servei de rodalies a la Generalitat, però reclama que aquest traspàs vagi acompanyat de les inversions necessàries per tal de superar les deficiències actuals de la infraestructura, que seguirà depenent de l’Estat.

MANRESA, SABADELL I TERRASSA LA TRICAMERAL RENOVA EL SEU CONVENI DE COL·LABORACIÓ

Les Cambres de Manresa, Sabadell i Terrassa han renovat el conveni de col·laboració signat l’any 1997, en el que es posaven en comú determinats serveis camerals en benefici de les empreses de les seves respectives demarcacions. Entre les accions a realitzar per part de la Tricameral destaca la prestació de serveis relacionats amb la internacionalització, les activitats formatives, la informació empresarial, la productivitat i la competitivitat. Així mateix, també han acordat la realització conjunta d’estudis i estadístiques, l’aprofitament de les sinèrgies i economies d’escala que siguin de benefici mutu, l’organització d’actes públics de promoció, etc. PIMEC INSTA AL GOVERN A DONAR COMPTES SOBRE L’APLICACIÓ DE LA LLEI DE MOROSITAT

PIMEC ha sol·licitat al govern central, a través d’un requeriment, que compleixi “en el menor termini de temps possible” amb l’obligació de remetre al Congrés dels Diputats un informe sobre els efectes i les conseqüències de l’aplicació de la Llei de mesures de lluita contra la morositat en operacions comercials, aprovada el desembre de 2004. La Disposició Addicional Segona de l’esmentada llei establia que, en el termini de dos anys des de la seva entrada en vigor, el Govern estava obligat a remetre al Congrés un informe amb l’avaluació de les conseqüències de la seva aplicació, referent als terminis de pagament en les operacions comercials realitzades entre empreses i entre empreses i Administració. El requeriment assenyala que “l’incompliment del que disposa la llei, està permetent el manteniment d’una situació no desitjable” per a les empreses.

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

20- EMPRESA / Decàleg

EL DECÀLEG DEL MES

INTERNET

E-LEARNING

COMUNICACIÓ

RECURSOS HUMANS

PUBLICITAT

ANTONIO RAPOSO

JOSEP LOZANO GALERA

AMADEO BERGÉS

JOSEP MARIA MATÓ

CARLOS GALVE

DPT. NOMS DE DOMINI

DIRECTOR D’AEFOL.COM

DIRECTOR CREATIU

PRESIDENT DE FACTOR PLACEMENT

DIRECTOR GENERAL NET2U

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

Aprovat el nou domini .asia

L’objectiu és uniﬁcar la regió sencera a la xarxa La ICANN, organització que gestiona els noms i números a Internet, ha segellat un conveni amb l’organització DotAsia per llençar el domini .asia. Aquest domini ja pot ser utilitzat per companyies, empreses, administracions públiques, organitzacions i, també, per persones físiques. Això signiﬁca que les entitats legals de fora i dins de la regió asiàtica podran sol·licitar noms amb l’extensió .asia, sent l’únic requisit per aquelles entitats no asiàtiques, el posseir representació local a la zona. En qualsevol cas, el domini .asia neix amb la pretensió de constituir-se en un vehicle que serveixi per unificar la regió sencera a la xarxa i en una alternativa a l’ús dels dominis genèrics .com i .net a Àsia, registres que actualment representen a la zona asiàtica tan sols l’11% del total a nivell mundial, percentatge que contrasta amb el seu alt i creixent número d’internautes, que actualment constitueixen el 33% de la població mundial connectada a Internet.

KEIRETSU + COMUNICACIÓ

La creativitat La qualitat, el millor servei a l’empresa

No és freqüent trobar un director de qualitat en una universitat

La creativitat no és exclusiva de les agències de publicitat

Aquest primer semestre ha estat el millor per a les empreses del sector de l’e-learning. En aquest mercat cada cop més competitiu, passarà com en d’altres sectors, com el de l’automòbil. Vostès troben moltes diferències entre un cotxe de la mateixa gamma, preu semblant, però de diferent fabricant? Jo no. Què és el que realment importa al client? La qualitat del servei, que la formació sigui realment útil, que l’estudiant aprengui quan ho necessiti. Per això avui dia els centres de formació que apostin per millorar els seus processos i oferir cursos i serveis de qualitat tindran molt de guanyat. Però així com és habitual trobar un director de qualitat en una empresa automobilística o de qualsevol altra empresa del sector industrial, no és gens freqüent trobar un director de qualitat en una universitat o centre de formació. És més important fabricar cotxes o formar persones? Apostem per la qualitat en la formació i el nostre país serà cada cop més competitiu.

Darrere d’un bon concepte creatiu hi ha, primer, una idea. Evidentment, una idea per tal que adquireixi la categoria de creativa ha de reflectir un caràcter propi i únic. Les empreses ho saben i els departaments de màrqueting busquen sense parar la diferenciació en els seus plantejaments estratègics que llancen a un mercat cada cop més global i tecnològicament unificat. Si ho aconsegueixen, els plantejaments i demandes que exigeixen en el briefing seran relativament creatius. Quants cops es pregunta a les escoles de negocis qui vol ser creatiu? La creativitat no és exclusiva de les agències de publicitat. Les bones idees són el resultat d’un bon treball d’investigació, de reflexió, de moltes hores, de treball dur, de deixar anar sang, suor i llàgrimes sobre el paper, i poques vegades per casualitat. Exactament igual és el treball que desenvolupa el departament creatiu d’una agència. Sempre, darrere d’una campanya creativa, hi ha un client que aposta per la creativitat.

El placement, Publicitat als imprescindible buscadors

Cal aconseguir la ubicació més adequada per a cada persona Per què no aprofundim en el signiﬁcat de la paraula placement? Sempre hi ha per a cadascun de nosaltres unes posicions més adequades que d’altres. Tot i que per les característiques de personalitat, formació i experiència és evident que ens podem adaptar a més d’una possibilitat, que ho encertem depèn de moltes coses. Entre elles l’eficiència, la possibilitat de posar en joc les nostres aptituds i competències, d’aconseguir objectius i, per tant, de realitzar-nos personal i professionalment. Quants disgustos no ens hauríem evitat si de joves haguéssim passat per una profunda avaluació: estudis deixats a segon curs, posar-nos decebuts a treballar, i potser superats ja els 30 anys matricular-nos -ara sí mes segursa la UOC o la UNED. I atenció! Aquesta necessitat del placement, d’aconseguir la ubicació més adequada per a cada persona, no es limita pas a l’exercici professional, sinó que comença en si mateixa, i es projecta en l’àmbit familiar i en el social.

Hi ha dues vies per col·locar els reclams publicitaris El concepte publicitari als buscadors es basa en la mostra d’anuncis rellevants en el resultat de les recerques que els usuaris realitzen. De cara a segmentar aquests anuncis han de ser sempre conseqüents amb la necessitat d’informació de cada usuari i, per tant, del seu interès. Així doncs, existeixen dues maneres per tal que un anunciant col·loqui els seus reclams a les pàgines de resultats dels usuaris: compra de paraules clau i posicionament natural. En la compra de paraules clau els anunciants lluiten, en una subhasta contínua dels diferents criteris, per estar en les primeres posicions dels espais reservats per a patrocinis en les pàgines de resultats. Els buscadors facturen als anunciants un cost per cada clic generat. En el posicionament natural es mostren els enllaços que veritablement responen per si mateixos, i de forma lògica, als criteris buscats per l’usuari i sense cap despesa per el clic per a l’anunciant.

NÂTUFST!Z!DVSTPT!EF!QPTUHSBEP ¸!Rvînjdb!f!Johfojfsîb!Bmjnfoubsjb ¸!Johfojfsîb!Bncjfoubm!ef!mb!Fnqsftb ¸!Qsfwfodjôo!ef!Sjfthpt!Mbcpsbmft ¸!Qbdlbhjoh!Fohjoffsjoh ¸!Tpmebevsb ¸!Ufdopmphîb!ef!Qjouvsbt ¸!Fnqsftb!Joevtusjbm ¸!Joufsobujpobm!Qvsdibtjoh ¸!Joufsobujpobm!Qvsdibtjoh ¸!Jowftujhbdjôo!fo!Rvînjdb!f!Johfojfsîb!Rvînjdb+ ¸!Cjpjohfojfsîb!+

qptuhsbept

nâtufst

nbtufst

qptuhsbept

!!!!!!!!!!Bqmjdbdjpoft!joevtusjbmft-!bmjnfoubsjbt!z!nêejdbt +Uîuvmpt!efm!FFFT

JRT!Jotujuvu!Rvînjd!ef!Tbssjá!¸!!Wîb!Bvhvtub-!4:1!¸!!19128!Cbsdfmpob!¸!xxx/jrt/fev!¸!qptuhsbvtAjrt/fev

Ufm/!:4!378!31!19

Decàleg / EMPRESA - 21

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

EL DECÀLEG DEL MES

COMPTABILITAT

SALUT LABORAL

ECONOMIA

ANTONI GÓMEZ VALVERDE

JORDI TOUS

JOSÉ MARÍA GAY

VÍCTOR TARRUELLA DE ORIOL

JUAN CARLOS RIBA

SOCI D’AUREN

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

PROFESSOR D’EAE I DE LA UNIVERSITAT

SOCIDIRECTOR GENERAL

DIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

DE BARCELONA

D’ASSESSORIA I+D+I

EN RRHH

El mobbing a les empreses

Catalunya perd gas

Clau per als negocis

Cap a la plena ocupació

Temps de canvis

El nou PGC està pensat des de la perspectiva de l’inversor

La societat valora cada cop més l’èxit a qualsevol preu

Barcelona es rendeix descaradament a les low cost

El 4 de juliol de 2007, es va publicar la Llei de Reforma i Adaptació de la Legislació Mercantil. S’obre el camí per a la reforma comptable, que inclou la publicació del Nou Pla General de Comptabilitat. Està anunciat també un PGC per a pimes i posteriorment les adaptacions sectorials com, per exemple, en l’àmbit de fundacions, cooperatives, comptabilitat pública, etc. El nou pla respon a una orientació diferent a la del pla vigent del 1990 que es formulava des de la perspectiva del gestor, seguint les regles comptables concretes. El nou PGC està pensat des de la perspectiva de l’inversor, i s’elabora amb un component de judici valoratiu molt important. En ﬁ, grans canvis que previsiblement seran vàlids per un cert temps ja que si el desenvolupament del procés d’harmonització comptable internacional progressa, amb la convergència de les normes europees i americanes, possiblement sigui precís retocar la present reforma comptable a mig termini.

Leyman, el 1996, va ser el primer en definir mobbing com aquella conducta abusiva i intencionada, que busca sistemàticament anul·lar un company que treballa a la mateixa organització. Hirigoyen va popularitzar l’ús d’aquest terme per a l’àmbit de la prevenció de riscos i salut ocupacional. A partir d’aquí, allò que en principi era una problemàtica puntual entre alguns treballadors, que es podia arreglar a través d’un diàleg entre els afectats, va passar a ser un fenomen denunciat com a assetjament psicològic. L’evolució social dels entorns organitzacionals i empresarials provoca que augmentin cada cop més el número de conductes competitives, ja que la societat valora cada vegada més l’èxit a qualsevol preu. Les organitzacions actuals no han de descuidar els canals de comunicació que permeten detectar problemes en el seu origen i així, poder prevenir i intervenir sobre disfuncionalitats psicosocials pròpies d’empreses no saludables.

Barcelona es desvesteix del seu estatus de high quality i es rendeix descaradament a les low cost. El problema de tenir una companyia com ClickAir condueix a pèrdues de valors. Catalunya cotitza a la baixa. Les empreses marxen d’aquesta terra, com les rates salten del vaixell quan intueixen el naufragi. El pont aeri està desbordat en el trajecte de Barcelona a Madrid, però més buit a la tornada. Els incentius ﬁscals, l’atracció que exerceix Esperanza i el seu Patrimoni, junt amb les seves Successions, i estímuls de tot tipus, per tal que Madrid es potenciï, són imparables. Qualsevol català, de sentiments indubtables i cor apassionat, però de butxaca humana, acudeix a la crida que li arriba des de la capital del Regne. La inacció dels governants catalans ja és crònica. Molt Estatut i xiringuito de platja traspassat, però aquets joc o presa de pèl, constitueix verí mortal per a Catalunya. I així, ﬁns a la propera! Caldrà armarse de valor per seguir resistint.

RECERCA

La inversió en R+D+i permet millorar els resultats Els esforços del Govern realitzats per potenciar la innovació a Espanya a través d’incentius financers i fiscals s’han convertit en un motor impulsor per a l’entorn empresarial. Els qui s’acullen a aquestes ajudes consideren que són pilars fonamentals per als seus plans de negoci, per a la millora de les seves estructures productives i per a l’optimització dels seus nivells de competitivitat en el mercat. La inversió en R+D+i dóna la possibilitat de millorar els resultats de la companyia, comptant amb incentius gens menyspreables per estimular la despesa. És fonamental que les empreses identiﬁquin totes les possibles vies d’ajuda existents per als seus projectes d’innovació ja sigui mitjançant l’obtenció de fons en forma de subvencions i crèdits, o deduint ﬁns al 70% de les despeses per aquestes activitats que poden revertir en l’empresa retallant el deute tributari, i utilitzarse per finançar més R+D+i, indispensable per pujar al tren d’Europa.

OCUPACIÓ

Conceptes com la ﬁdelitat a la feina per a tota la vida s’han perdut Per una banda som uns afortunats, tenim uns índex d’ocupació elevats, gairebé de plena ocupació. D’altra banda, la gent es cansa de les feines i ha perdut la fidelitat cega que abans tenia vers les empreses. També ha aparegut la immigració, necessària a tots nivells, no només per a llocs baixos, sinó també per als alts. Aquesta situació és nova per al nostre país però no per a països més avançats. Podem felicitar-nos que l’economia va bé i que anem avançant. La plena ocupació té com a contrapartida que la gent rebi altres ofertes i que conceptes com la ﬁdelitat a la feina per a tota la vida s’hagi perdut. Si ens ofereixen quelcom que ens agrada més i ens paguen més ho agafem, podem agafar altres feines i projectes sense complexes. Això que algú podria criticar-ho no exigeix més que un canvi de model d’estil de gestió i de mentalització de les empreses i de la gent; ara no només seleccionen les empreses sinó que és la gent qui aposta per un o un altre projecte.

22- EMPRESA / Anàlisi

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CRISIS D’INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

Al límit del col·lapse total Dissabte 18 d’agost. El vol NE1100 de la companyia Skyeurope aterra a l’aeroport del Prat procedent de Bratislava. Un cop immobilitzat l’aparell, els passatgers es descorden els cinturons, recullen l’equipatge de mà i es disposen a sortir de la nau. De sobte, inesperadament, la veu del comandant anuncia que el servei de terra no està a punt: les escales mòbils encara no han arribat i no es pot sortir de l’avió. Caldrà esperar resignadament uns minuts que es faran eterns: 5, 10, 15, 20?… Impossible de preveure.

Catalunya consumeix el 25% de l’energia de l’estat però tan sols rep el 15% de les inversions de la xarxa elèctrica

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

És la conseqüència directa de l’immens dèﬁcit d’inversió pública per part de l’Estat a Catalunya No obstant, el que la majoria de turistes eslovacs ignora és que aquesta peculiar benvinguda en forma de “segrest provisional a bord” no és pas l’excepció sinó la norma, en una ciutat, Barcelona, i un país, Catalunya, on gairebé res no funciona amb estàndards europeus: ni les infraestructures, ni els transports, ni els serveis bàsics… ni la responsabilitat dels màxims dirigents governamentals. Perquè no és admissible que “la caiguda d’un cable” de la xarxa elèctrica d’alta tensió de l’Hospitalet deixi sense llum a 300.000 abonats de la ciutat de Barcelona (és a dir: a famílies, comerços, hospitals, empreses…) durant dos o tres dies, i no passi res. I que un cop transcorreguts dies –i ﬁns i tot setmanes!– des de la Gran Apagada encara no s’hagin pogut aclarir oficialment les causes del sinistre, i no passi res. I que mentre milers de veïns i empreses continuen a les fosques i pateixen les conseqüències del tall energètic, l’ajuntament de Barcelona organitzi una festa

Els retards i el caos ferroviari s’han convertit en una de les imatges d’aquest estiu. /DIEGO CALDERÓN

per celebrar els 15 anys dels Jocs Olímpics d’aquell remot 1992… i no passi res! I no és admissible que el servei de Rodalies de Renfe, deﬁcient i precari des de temps immemorial, ens continuï oferint episodis com el del dia 3 d’agost, en què 400 passatgers van quedar autènticament “segrestats”, aquest cop sí, durant més de tres hores a la sortida de l’estació de Sants, sense aire condicionat i sense cap mena d’explicació, i no passi res. I que al cap d’uns quants dies la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, en lloc de cercar solucions per reduir el caos ferroviari, aparegui fugaçment en companyia del conseller Joaquim Nadal, i es limiti a recomanar “més paciència” als usuaris i a la ciutadania en general, i no passi res! Precisament el mateix dia que 33.000

usuaris es quedaven plantats a l’andana, degut als danys ocasionats per quatre tempestes estiuenques a Cardedeu, Cerdanyola i Viladecans. I no és admissible que el dissabte 4 d’agost a l’autopista AP7 es produeixi un embús monumental de més de 70km, amb alguns vehicles retinguts durant deu hores, i no passi res! I tampoc és admissible que, essent aquest un dels principals eixos viaris del continent, ruta de pas obligada entre Europa i el Magrib, amb una extraordinària densitat de circulació, especialment a l’estiu, encara persisteixin nombrosos trams de dos carrils, i no passi res! El cert és que vivim en un país de ﬁreta, atrapats entre la fragilitat de les infraestructures, la incompetència dels gestors públics i la irresponsabilitat dels governants. En aquestes

circumstàncies, lògicament, el col·lapse deixa de ser una possibilitat remota i es converteix en una realitat diària, altament probable, per a una gran majoria de ciutadans. Ara bé, un cop superades la perplexitat, la indignació i la vergonya inicials, potser seria bo que ens aturéssim a reflexionar sobre el perquè de tot plegat. Amb posterioritat a la Gran Apagada, alguns diaris van explicar –en aquells petits requadres que tan poca gent deu llegir– algunes de les claus del que havia succeït. N’hi havia una d’especialment eloqüent: Mentre que Catalunya consumeix el 25% de l’energia de l’estat (i per tant, també contribueix en un 25% a l’obtenció dels fabulosos beneﬁcis d’Endesa i REE), tan sols rep el 15% de les inversions de la xarxa elèctrica. I això no

succeeix ocasionalment, sinó regularment, any rere any. I no només en les xarxes elèctriques, sinó que la xarxa viària, a l’aeroport, al serveis de Rodalies de Renfe… ocorre tres quarts del mateix. És a dir: no cal ser un expert per adonarse que, efectivament, estem davant d’un col·lapse lògic i perfectament previsible. És la conseqüència directa de l’immens dèficit d’inversió pública per part de l’Estat a Catalunya, la deixadesa i l’oblit. Aquells turistes eslovacs que esperaven pacientment asseguts a l’interior de l’avió, és possible que algun dia es sorprenguin al comprovar com aquella ciutat i aquell país que el 1992 van voler esdevenir un referent internacional de modernitat i progrés, avui en dia, en molts aspectes essencials de competitivitat i benestar, gairebé ni tan sols resistirien la comparació amb Eslovàquia, acabada de sortir de la fosca nit del socialisme i recentment ingressada a la UE.

Entrevista / FINANCES - 23

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Finances WILLIAM ENDSLEY, DIRECTOR DE RELACIONS INSTITUCIONALS DE L’APPRAISAL INSTITUTE

“Estem vivint la baixada del cicle immobiliari” Convidat pel grup Ferran, consultora especialitzada en solucions immobiliàries a mida, un dels principals experts del mercat immobiliari nordamericà ha estat recentment a Catalunya. Ha vingut per recopilar informació per conèixer de prop la situació a Espanya, com un potencial recurs inversor ara que als Estats Units s’està patint una crisi immobiliària. L’entrevista es fa entre la primera i la segona crisi de les hipoteques nordamericanes de baixa qualitat.

“El capital ara es converteix en més internacional i els diners als Estats Units busquen sortides cap a fora”

REDACCIÓ

Com està el mercat immobiliari als Estats Units ara? Jo diria que està sortint d’un cicle baixista. Fa tres anys hi va haver una baixada del cicle; els preus van baixar, es van estabilitzar després i ara estan tornant a pujar una mica. No hi ha hagut una baixada dràstica dels preus, però sí que s’ha viscut un cicle baixista. On s’hi que s’ha viscut una crisi és en les hipoteques subprime, concedides a famílies que no oferien prou garanties. Què passa amb tot això? Que les famílies que havien contractat hipoteques sense tenir prou garanties per pagar-les no han estat capaces de pagar. Les ﬁrmes de crèdit han intentat fer més i més negoci, han estirat més el mercat, han creat noves classes d’hipoteques en què es concedia, ﬁns i tot, més valor que el de la casa i per famílies que no tenien crèdit per poder garantir el pagament. Quan aquestes famílies no poden pagar, passa el que passa. A Espanya creu que es pot viure una situació semblant? Aquí, pel que sé, això no passa tant perquè són els bancs i les caixes els que deixen bàsicament els diners i l’anomenat mercat secundari té poc pes. Als Estats Units, en canvi, hi ha un ampli mercat no regu-

“Molts clients volen invertir quan el cicle està baixant i aquesta és la clau” William Endsley, després de l’acte convocat per Grup Ferran. / POL CUCALA

lat, hi ha moltes entitats que pretenen hipoteques sense estar connectades a cap banc. Moltes d’aquestes entitats han fet fallida i han generat aquest moviment. No creu que els bancs estan sent una mica irresponsables en donar hipoteques massa fàcilment? No els bancs més importants, com a mínim als Estats Units. Els bancs al mercat nordamericà estan molt ben regulats i hi ha un sistema de control molt rígid. Sí que és cert que han augmentat el nivell d’acceptació de credits perquè els retorns havien estat molt bons, però era un risc que podien assumir. El problema són els no regulats ; les empreses de crèdit no

regulades que estan sent més irresponsables. Les institucions que han de regular no funcionen? No són prou rigoroses i s’han relaxat per la bona evolució del mercat. El mercat ha estat tan bo durant tant de temps que els reguladors interns i externs no han prestat prou atenció al que es veia venir. Quina lliçó hauríem d’aprendre des d’aquí? El més bàsic per concedir una hipoteca: la quantitat, la capacitat de pagar i el valor de l’actiu. Si compromets més del que pots, sempre hi haurà un preu a pagar. En canvi, si et regeixes per aquests fonamentals, aleshores estaràs en el cicle econò-

mic natural i, si téns prou informació per seguir-lo i entendre’l, aleshores podràs moure’t sense problemes i constatar que no estàs patint una bombolla sinó només la fase natural del cicle econòmic. Quan es pot considerar que hi ha una bombolla? Quan el cicle alcista és més alt del que ha estat en el passat. I com te n’adones? Aquest és el punt perquè ha d’estar basat en una història de dades recollides i d’una llarga observació dels cicles. A Espanya no tenim prou informació encara per jutjar-ho i en part per això estic aquí, per anar recolint les dades. De tota manera, jo no crec que aquí s’estigui en una bombolla. Crec que estem simplement en

un cicle a la baixa perquè la correcció que s’està donant és en uns termes racionals. Per què? Perquè s’han de considerar tots els factors: l’atur, la immigració, els tipus d’interès… Tot el que es viu al sector immobiliari espanyol està connectat a factors purament econòmics. Per què ara estudien el mercat espanyol? El capital circula ara més fàcilment, es converteix en més internacional i els diners als Estats Units busquen sortides cap a fora. L’institut que represento ve aquí perquè els clients requereixen venir i primer volem saber com està el mercat aquí. A Espanya, macroeconòmicament hi ha molta estabilitat i volem preparar-nos per entrar d’aquí a 5 anys. No és tard? Pensi que molts clients volen invertir quan el cicle està baixant i aquesta és la clau. Hi ha molts inversors que entren a la part baixa perquè esperen que torni a pujar. Per això, quan la gent pensa que anar al cicle baixista és dolent, jo sempre dic que no. El cicle és dolent pels qui hi entren en el moment equivocat. La inversió en immobiliari és una moda? Sí ara, però s’acabarà convertint en una cosa normal. Ara és considerada una inversió alternativa perquè encara del volum total d’inversió, només entre el 12 i el 15% és en immobiliari i la resta va a la borsa. Ara bé, el percentatge s’ha doblat en 10 anys i predim que en 5 anys pujarà al 20%. Compraria ara una casa a Barcelona o esperaria? Jo m’esperaria.

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors

VALORS DEL MES

25 de juliol 25 d’agost

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-4,4%

-5,6%

-10,6%

-3,4%

-0,87%

4360,9 4170,7

2011 1899,24

17858,4 15963

7692,5 7430,24

1,372 1,360

CAC

15395

ESTIU BAIXISTA

Totes les borses han patit pèrdues aquest estiu per la crisi hipotecària nord-americana. La japonesa ha estat la més baixista. Fins i tot hi ha hagut una devaluació de l’euro en relació al dòlar.

DOW JONES

ÍBEX

6165

14225.8

15136

6007

13941

14877

5849

13656.2

14618

5691

13371.4

14359

5533

14100

5375

13841

5217

13086.6 12801.8 12517

5059

13582

JULIOL

AGOST

12232.2

AGOST

JULIOL

AGOST

JULIOL

ELS MERCATS VAN A LA BAIXA DESPRÉS DE QUATRE ANYS

Borses alterades La sotregada de l’estiu ha deixat sense vacances analistes i inversors, que busquen arguments i estratègies per recuperar-se d’una batacada que no per esperada ha fet menys mal. REDACCIÓ

Volatilitat. És el concepte que més s’ha emprat aquest estiu a la borsa i el que més s’emprarà també els pròxims mesos, segons auguren els analistes. Després de més de tres anys de pujades constants, l’ensurt hipotecari dels Estats Units s’ha estès com una taca d’oli i, amb o sense fonament, que això ja poc importa en el món de les borses, ha provocat batacades considerables en tots els mercats i també en pràcticament tots els valors. Tal com es pot veure al quadre adjunt, només se’n lliuren els valors anomenats refugi, com són les telefòniques i les empreses d’energia. De fet, aquests són també els que els analistes consideren que es mantindran ferms els pròxims mesos i que, per tant, continuen sent una bona fórmula d’inversió. De tota manera, la principal recomanació que fan aquests dies als qui tenen els seus estalvis en borsa és que deixin de fixar-se en les notícies i les cotitzacions durant un temps, perquè ja han de saber que aquesta és una inversió que resulta rendible sempre si no hi ha pressa en buscar-ne el retorn. Pels qui es dediquen a l’especulació, pot ser un bon moment per fer el que s’anomena “trading intradia”, és a dir, operacions momentànies en què s’aproﬁten les pujades per vendre i les baixades per comprar. Són

EVOLUCIÓ DE LES EMPRESES DE L’ÍBEX Totes les empreses del principal indicador de la borsa han tingut un mes nefast, amb baixades considerables. Les úniques excepcions han estat Cintra, gràcies a l’augment de trànsit a les autopistes, Telefónica, també gràcies a l’augment de facturació de l’època estival, Altadis i Endesa, malgrat el desastre de l’apagada de llum a Barcelona. EMPRESA

Totes les borses del món han patit davallades les darreres setmanes. / Arxiu

moments òptims perquè hi ha alt-i-baixos més considerables que en altres moments. Ara bé, cal anar amb compte perquè en situacions com aquestes, en què els inversors es mouen no per criteris racionals sinó per comportaments sovint més intuïtius o irracionals, també és fàcil enganxar-se els dits.

Continuarà l’actual incertesa? La gran pregunta que es fa aquests dies és si la baixada de l’estiu és la que se sol donar sempre a meitats d’any i tornarem a viure una remuntada final o si estem vivint el que seria una correcció lògica després de quatre anys seguits de pujades borsàries generalitzades. Aquí hi ha opinions per tot i ja sabeu allò que diuen que els economistes són els que expliquen millor situacions ja passades. Segurament, deu ser política-

ment incorrecte dir que la borsa anirà a la baixa, i el cert és que la majoria d’analistes coincideixen que viurem una incertesa encara al llarg de tot el setembre i que després els mercats es tornaran a recuperar. En qualsevol cas, són coincidents pel que fa a les apostes: valors com les telecomunicacions, la banca –que ha estat especialment castigada aquest estiu– o la tecnologia, considerats valors refugi i que, a més, ofereixen una rendibilitat per dividend que està al voltant del 4-5%, per la qual cosa ja tenim quelcom garantit.

El deute públic recupera protagonisme Mentrestant, el que va tornant a mostrar-se com una alternativa d’inversió és el deute públic, ja que la pujada del tipus d’interès fa que la rendibilitat superi ja la inflació prevista i la liquidesa està garantida en tot moment.

ABERTIS ACCIONA ACERINOX ACS AGBAR ALTADIS ANTENA3TV B.POPULAR B.SABADELL BANESTO BANKINTER BBVA BME CINTRA CORP. MAPFRE ENAGAS ENDESA FCC FERROVIAL GAMESA GAS NATURAL IBERDROLA IBERIA INDITEX INDRA INM. COLONIAL METROVACESA NH HOTELES REE REPSOL SACYR VALLEHERMOSO SCH SOGECABLE TELECINCO TELEFONICA UNION FENOSA

27 JULIOL

27 AGOST

VAR.(%)

21,40 186,95 18,68 43,62 26,70 47,95 14,11 13,04 7,84 15,23 12,53 17,89 40,22 11,23 3,38 17,62 39,45 65,7 64,45 29,18 42,15 40,79 3,43 43,17 18,31 3,96 78,28 15,52 33,94 26,96 35,77 13,50 28,46 20,15 16,90 40,25

21,36 173,10 17,67 40,04 26,33 48,49 13,15 13,20 7,15 14,35 11,11 16,58 39,12 11,25 3,20 16,42 39,78 61,85 62,75 27,90 38,42 39,33 3,24 42,53 18,66 3,71 77,95 14,49 31,89 25,60 28,63 13,14 26,97 18,95 17,62 38,57

-0,20 -7,41 -5,41 -8,21 -1,39 1,13 -6,8 -1,23 -8,80 -5,70 -11,33 -7,32 -2,73 0,18 -5,33 -6,33 0,84 -5,94 -2,74 -4,4 -8,85 -3,61 -5,5 -1,48 -1,91 -6,31 -0,42 -6,64 -6,04 -5,04 -20 -3,41 -5,24 -5,96 4,26 -4,17

Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

AQUARIA SALTARÀ AL PARQUET

MUTUA MADRILEÑA ENTRA A REPSOL YPF

RENTA 4 SORTIRÀ A BORSA

Col·locarà el 45 per cent del seu capital en borsa. L’empresa és fabricant d’accessoris de piscines. El seu capital està, en un 80 per cent, en mans de quatre famílies. L’altre 20 per cent és propietat de la filial de capital risc del Banc de Sabadell, Aurica XXI. Aquaria va facturar el 2006 546 milions d’euros.

La companyia ha comprat un paquet d’accions per valor de 470 milions d’euros, que representen un 1,4 per cent del capital de la petroliera. Amb aquesta adquisició, Mutua Madrileña, presidida per José María Ramírez Pomatta, tindrà un representant al consell d’administració de Repsol.

Convocarà la junta d’accionistes aquest setembre i es convertirà en la primera companyia del sector que cotitzarà al mercat espanyol. L’operació es farà a través d’una oferta pública de subscripció (OPS) amb la possibilitat d’un tram d’oferta pública de venda (OPV) per a petits inversors minoristes.

4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0

IBÈRIA El seu valor està afectat per les informacions sobre les empreses que volen comprar-la. Fins i tot, la seva cotització ha anat una mica a la baixa per la publicació a la premsa britànica que la societat de capital risc Texa Paciﬁc Group (TGP) i l’aerolínea British Airways puguin rebaixar el preu inicial de 3,6 euros per acció de la seva primera oferta. Altres empreres que podrien batallar per Ibèria són Apax, aliada amb Air France; o l’alemanya Lufthansa. 25 jun 2 jul

9 jul

16 jul

23 jul

30 jul 6 ago 13 ago 20 ago 28 ago

L’OPERADORA ÉS UN DELS TÍTOLS QUE HA AGUANTAT LA CRISI CREDITÍCIA DELS ESTATS UNITS

Telefònica, valor refugi Els analistes consideren que la telecos espanyola és una empresa solvent. La prova principal és que en els últims dos mesos no ha fet més que pujar, mentre que l’Íbex ha caigut en picat.

La psicosi de la borsa ha afectat sobretot bancs, immobiliàries i constructores El sector de les telecos no ha de témer una crisi com la patida aquest estiu RAQUEL MATEOS

Por. Angoixa. Obsessió. Dit d’una altra manera: psicosi. Aquesta ha estat la tònica que ha predominat a les borses durant el mes d’agost. Tot i que l’amenaça de les subprime continua vigent, la tempesta ja ha passat. Un dels valors més hàbils per evitar el mal temps del parquet ha estat Telefònica. La psicosi ha afectat en general tots els valors de la borsa espanyola i d’arreu, sobretot bancs, immobiliàries i empreses constructores. Però no a Telefònica, que s’ha especialitzat en fugir de les grans crisis. Ja ho va fer quan va punxar la bombolla tecnològica. També s’ha de tenir en compte, però, que la tradició borsària diu que l’agost és un mes d’alta volatilitat, al que aquesta vegada s’hi ha sumat la crisi hipotecària nordamericana. Els analistes destaquen l’alta rendibilitat per dividend i l’ele-

vada generació de caixa que té Telefònica, però també reconeixen que era previsible que no l’afectés la crisi vinguda dels Estats Units. “No és una immobiliària, per exemple, i la seva situació és solvent. No ha de tenir problemes econòmics”, apunta Iván Sánchez, analista de Sebroker. Les telecos acostumen a ser empreses que acumulen grans deutes, però Sánchez creu que els inversors estan segurs que els poden cobrir. Des de Sebroker es recomana esperar per comprar, i situen el preu objectiu en els 17 euros per acció. En general, el sector de les telecomunicacions no ha de témer una crisi com la d’aquest estiu. Telefònica “no està alterada per aquesta situació d’inestabilitat creditícia, ja que és un servei públic i la gent seguirà trucant per telèfon. El grup té un volum altíssim de clients diversificats geogràficament”, explica Jordi Falgueras, analista de Gaesco. La seva recomanació és comprar. “En relació als beneficis i al que podria ser, cotitza barata”, diu Falgueras. El seu preu objectiu és de 21 euros per acció. “S’ha de tenir en compte que les telecos han estat un sector maltractat i penalitzat, però ara repunta quan la resta de la borsa cau a l’estiu”, afegeix. Al final, l’inversor valora si el preu al que cotitza és correcte amb el benefici. Els analistes

estipulen que Telefònica té un PER –la relació entre el preu de la companyia i el benefici per acció– de quasi un 14 durant aquest 2007. Això està per sota del que que cotitza l’Íbex. A més, d’entre més de quaranta analistes que han valorat Telefònica per Bloomberg durant els últims sis mesos, trenta han recomanat comprar. L’empresa que presideix César Alierta, es cotitza a poc més de 17 euros i mig per acció i acumula una revalorització de quasi un 10 per cent en el que portem d’any. Una xifra superior a la pujada de l’Íbex, que va perdre tots els guanys de l’any en una jornada negre a les borses el passat dijous 16 d’agost i acumula ara unes pèrdues anuals del 0,30 per cent. Si mirem només els dos últims mesos, Telefònica no ha fet més que pujar, mentre que el selectiu espanyol ha arribat a perdre un 7,7 per cent en aquest temps. Telefònica és un dels valors amb més pes al selectiu espanyol, però tampoc cal perdre de vista que està ficada de ple en diverses operacions ﬁnanceres on hi ha altres companyies que estan sent arrossegades per la crisi creditícia. És el cas del consorci guanyador que va batallar per Endemol, amb Vivo i Portugal Telecom i sis bancs més, que han estat arrossegats per la crisi hipotecària.

EVOLUCIÓ EN BORSA VERSUS GRANS EMPRESES DEL SECTOR (DARRERA COTITZACIÓ 28 D’AGOST) Empresa

Preu de l’acció

Revalorització 2007

TELEFÒNICA (TEF) Deutsche TLK France Telecom Portugal Telecom Telecom Italia

17,62 13,46 21,61 9,83 2,01

+9,31 % -2,75% +3,20% +0,10% -12,12%

PREUS OBJECTIUS DELS ANALISTES (EN EUROS) Analista

Preu

Sebroker

Gaesco

La Caixa Merrill Lynch Deustche Bank HSBC

21,80 21 20,5 20,5

LES DADES DE TELEFÒNICA Nom Activitat Seu social Any fundació President Nombre d’accions Capitalització Preu màxim accions any Preu mínim accions any Plantilla URL

Telefònica SA Telecomunicacions Gran Via, 28. Madrid. 1.924 César Alierta 4.773.496.485 84.680 milions d’euros 18,04 12,91 57.058 (a Espanya) www.telefonica.es

EVOLUCIÓ DEL BENEFICI NET (EN MILIONS D’EUROS) 2006 6.233

2005 4.445,8

2004 3.175,7

2003 2.203,6

26- FINANCES/ Banca i Assegurances

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

OPCIONS IMAGINATIVES PER OBTENIR EL MÀXIM RENDIMENT POSSIBLE

Titulització, la carambola del negoci bancari Bancs i caixes es desprenen del risc que suposen els crèdits per hipoteques oferint-los com una potencial inversió. Aconsegueixen un doble objectiu: minimitzar la morositat i obtenir un rendiment afegit al ja de per sí suculent negoci de les hipoteques.

Un 80% de la cartera de crèdit d’un banc a Espanya consisteix en hipoteques Només un 15% de les hipoteques a Espanya estan titulitzades REDACCIÓ

“Es ven deute”. “S’ofereix comprar riscos hipotecaris”. Aquests podrien ser els reclams de les entitats ﬁnanceres que podríem veure en qualsevol ﬁnestreta. De fet, tot i que no sigui tan explícit,

la moda de vendre risc hipotecari s’ha estès del mercat nordamericà a l’espanyol i fa un any les entitats ja havien tancat operacions de titulització per un valor de 1.000 milions d’euros, òbviament liderades pel Santander, que va ser el primer que es va iniciar en aquesta pràctica. En què consisteix? Doncs en externalitzar el risc de cobrar una hipoteca a un altre que ho fa servir com a potencial inversió. El banc té, per posar un exemple, 5.000 milions cedits en hipoteques que ha d’anar cobrant regularment a un interès d’euribor més 0,50. Doncs bé, ofereix aquesta opció de cobrar la hipoteca a un fons d’inversió que va comprant parts petites d’aquest deute i que s’assegura que, si tot va bé, tindrà sempre un rendiment

superior a l’euribor i cobrarà regularment, ja que les hipoteques són els préstecs que representen una menor morositat. Per tant, ens podem trobar tranquil·lament que, si tenim una hipoteca amb el Santander, en realitat a qui paguem el prèstec no és al Santander sinó a un fons d’inversió nordamericà que és qui ha recomprat el risc de cobrar la nostra hipoteca. Embolica que fa fort. Òbviament, bancs i caixes espanyols no es desprenen de tota la cartera de prèstecs hipotecaris, però sí d’una part suﬁcient per poder descarregar riscos, tenint en compte que al voltant del 80% de la cartera de crèdit d’un banc a Espanya consisteix en hipoteques. Titulitzar permet a les entitats, a més, aconseguir liquidesa immediata i alliberar capital per altres tipus de près-

tecs. El que fan, normalment, és transferir el crèdit a un fons d’inversió, i no a particulars, perquè encara no està desenvolupat d’aquesta manera a Espanya. La titulització es va iniciar al mercat anglosaxó, però s’està estenent amb força aquí, on ha mantingut un creixement del

345% l’últim any. Tot i això, de moment només un 15% de les hipoteques signades a Espanya estan titulitzades, i tenint en compte que el sector hipotecari representa un 75% del volum de diners emesos l’any passat a Espanya, ja es veu que el recorregut potencial és considerable.

UNA MODA AMB RISCOS Caixa Laietana ha patit de retruc la crisi hipotecària dels Estats Units, ja que havia invertit en hipoteques d’alt risc en aquest país. De fet, ho havia fet en un volum molt petit, de només el 2,4% del seu patrimoni en fons, que havia destinat justament al fons ABS Fund, que era un fons generat a partir de la titulització d’hipoteques amb un elevat risc d’impagats i que aquest agost va ser suspès d’activitat. Ara bé, Caixa Laietana no ha estat l’única, ja que segons la CNMV, hi ha set fons i societats d’inversió espanyoles que han invertit en fons estrangers afectats per la crisi hipotecària dels Estats Units.

L’expert / INTERNACIONAL - 27

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Internacional ANÀLISI DE LA IMPORTÀNCIA DELS ACTIUS MATERIALS I IMMATERIALS

Virtualitat i materialitat al món global La major importància que van adquirint cada vegada les tecnologies de la informació i els elements virtuals no poden fer-nos perdre de vista que el nostre és encara un món material i que no podem obviar aquesta dimensió. i treballar a entorns agradables –i bona part del canvis recents al model residencial a Catalunya i Espanya ho evidencien- i fruir d’aliments i productes amb garanties... i a preus raonables. Pot ser no és tanta frivolitat com sembla recordar que l’any 1985, quan estava començant l’etapa moderna de la globalització, Madonna va publicar el seu segon treball que incloïa la cançó “Material Girl” que, en altre context, ens recordava repetidament que, malgrat tots els elements immaterials de la vida (i, a la cançó, de l’amor), el nostre és “a material world”.

EVOLUCIÓ DEL COST DE PROCESSAR INFORMACIÓ, 1890-2000 (COST DE PROCESSAR UN MILIÓ D’OPERACIONS EN DÒLARS DE 2005) 1000000

10000

100

0.01

0.0001

0.000001

2000

1990

1980

1970

1960

1950

0.00000001 1940

Quan es vol caracteritzar el complex món global que ens ha tocat viure es fan contínues referències al paper creixent d’actius intangibles i de la “virtualitat” en molts aspectes que permeten les tecnologies de la informació i la comunicació. Es diu, i és veritat, que el coneixement juga un paper més gran que mai a la història com a font de riquesa i competitivitat de les persones, les empreses i les nacions. Les societats es preocupen de la quantitat i qualitat del seu capital humà, les empreses constaten el revaloritzat paper dels actius “intangibles”, i les “xarxes globals de producció” tenen en la facilitat per transmetre de manera virtual informació i instruccions un mecanisme de coordinació que facilita uns guanys d’eﬁciència molt grans. La figura 1 mostra, per exemple, com les successives innovacions tecnològiques han anat reduint el cost de processar informació i gestionar la complexitat, contribuint així a conformar xarxes molt potents d’abast global. Abans era objecte de competència exterior –“deslocalitzable”- tot el que es podia ficar a un contenidor i avui ho és tot el que

Però sovint es vol ressaltar aquest paper creixent del coneixement, la virtualitat i els actius immaterials amb una contraposició a la “base material” de la riquesa i la competitivitat. Es volen contraposar de vegades els elogiats “serveis d’alt valor afegit” versus activitats “materials” com indústria, turisme, agroalimentària i altres prosaicament “tangibles”. Com sempre a la vida, els moviments pendulars són poc aconsellables. La dimensió “material” continua essent cabdal. Tenim quelcom més que exemples amb aspectes controvertits com les preocupacions mediambientals i el canvi climàtic –incorporades fins i tot per la “ortodòxia” del Banc Mundial al seu informe sobre “Global Economic Prospects” 2007, que recupera per aquestes temàtiques sota la denominació de “global commons” la tradicional argumentació en Economia sobre els béns que per ser de tots (“commons”) no són de ningú i acaben greument deteriorats. Però la “rebel·lió” dels aspectes materials va força més enllà. Els darrers anys els preus de moltes matèries primeres –inclòs el petroli i altres fonts d’energia– han estat ascendents. La ﬁgura 2 mostra, amb dades també oﬁcials de l’FMI referides al metalls estratègics -per no parlar només de combustibles- com aquesta pujada té un comportament diferent d’altres episodis cíclics, degut sobretot a que el creixement dels països

En resum, és ben cert que estem en un món amb elements cada vegada més grans de virtuals i amb actius intangibles, inclòs el coneixement, més importants que mai. Però això no ens ha de fer oblidar la “base material” de l’activitat econòmica i de la vida. Volem feines d’alt valor afegit basades en el capital humà, i volem estar connectats de manera ràpida i eﬁcient. Però també volem viure

La revalorització d’alguns d’aquests “actius materials” té conseqüències importants sobre el món global. La creixent demanda d’algunes matèries primeres es troba a la base no tan sols de l’acumulació de reserves per part dels països productors i exportadors “clàssics” (petroli, gas, etc.) sinó també de la recuperació d’algunes economies llatinoamericanes i del creixent interès de les potències –occidentals i emergents– pels subministraments d’aquestes matèries a l’Àfrica, Àsia central i a qualsevol altre indret del món en què es pugui comprovar o sospitar la seva existència. L’ús que es faci d’aquesta riquesa pot influir de forma decisiva sobre la nova conﬁguració de poder econòmic i polític a escala global. Els aspectes immaterials i materials sovint es barregen més enllà de qualsevol contraposició maniquea. La recerca sobre noves fonts d’energia està portant també a una demanda creixent de determinades produccions primàries –agrícoles– que suposen per alguns països productors un impacte positiu (tècnicament, una “millora en la relació real d’intercanvi” a l’augmentar els preus d’exportació), encara que amb algun efecte col·lateral negatiu, com una tendència a l’apreciació que pot diﬁcultar la competitivitat d’altres produccions més clàssiques... i els efectes socials de l’increment dels preus de determinats productes que són ingredients més o menys importants de pautes alimentàries de part de la població. Altre vincle entre materialitat i immaterialitat, també polèmic, es referiria a com els avenços en línies de recerca vinculades a mo-

1930

La pujada d’actius materials té efectes positius

Virtual versus material

Impactes positius

1920

La dimensió material continua sent cabdal

diﬁcacions genètiques poden estar afectant a la producció, distribució, comercialització i consum de les poblacions a escala global.

1910

DE BARCELONA

emergents és, almenys, tan intensiu en energia i altres actius materials com els dels països ja avançats.

1900

CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

es pot “codiﬁcar” en bits. El percentatge del temps dels executius –i de totes les persones– que passem davant de l’ordinador, fent servir el mòbil o altres artilugis, s’ha incrementat de forma notable, encara que és cert que crear i gestionar informació no és el mateix, ni de bon tros, que crear i gestionar coneixement.

1890

JOAN TUGORES,

Font: OCDE, Economic Outlook 81, maig 2007, ﬁgura III.2

COMPARACIÓ DE L’EVOLUCIÓ CÍCLICA DELS PREUS DE METALLS ESTRATÈGICS (EN RELACIÓ A L’ANY D’INICI DE CADA CICLE) ELS DARRERS 50 ANYS 250 225

2002 (U.S. dollars)

200 2002 (SDRs)

175 150

1986 1972

125

1963

100 1993 t

t+1

t+2

t+3

t+4

t+5

t+6

t+7

Font: FMI, World Economic Outllok, setembre 2006, ﬁgura 5.6

28- INTERNACIONAL / El mapa del món

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29

30- INTERNACIONAL / Anàlisi

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

Internacional

EL BCE ACTUA PER A TRANQUIL·LITZAR ELS MERCATS

NOTÍCIES DEL MES

Ensurt monetari global Les intervencions del BCE aquest agost són comparables solament a les mesures adoptades durant els dies posteriors als atacs de setembre de 2001 contra Nova York i Washington. el que va destapar la inquietud en els mercats financers.

LEANDRO RODRIGUES

L’escalada de tensió viscuda en els mercats de valors mundials el passat agost va obligar el Banc Central Europeu (BCE) a adoptar mesures immediates. Per a tranquil·litzar les borses europees, l’entitat va decidir injectar un important volum de liquidesa en el sistema financer. De fet, va ser tan important que els recursos emprats només es comparen als utilitzats per a calmar les borses europees en els dies posteriors als atemptats contra Washington i les torres bessones de Nova York el 2001. El BCE va realitzar una primera intervenció rècord per valor de 94.800 milions d’euros el dijous 9. Al dia següent, quan la tensió continuava sent present, l’autoritat màxima financera va tornar a injectar més liquidesa, aquesta vegada amb una operació per un valor de 61.050 milions d’euros –el 12 de setembre de 2001, el BCE va injectar 69.300 milions d’euros i uns altres 40.300 milions durant la jornada posterior–. La tensió, no obstant això, no es va dissipar i encara van ser necessàries altres intervencions semblants durant els dies següents. El pessimisme va repercutir en tot el món financer, i per això

A Europa, el banc francès BNP Paribas va congelar els recursos de tres fons d’inversió afectats, per citar un dels exemples més emblemàtics dels efectes de la retracció del mercat immobiliari nord-americà.

Bancs centrals cautelosos

CEDIDA

també la Reserva Federal, el Banc Central de Japó i el Banc de Canadà van intervenir amb molta rapidesa per a intentar retornar la tranquil·litat als seus mercats financers. Els motius del nerviosisme del mercat, igual com va passar l’any 2001, tenien l’origen als Estats Units. En aquesta ocasió, els inversors reaccionaven a les previsions gens optimistes respecte al mercat immobiliari nordamericà i a un ensurt en els potencials cobraments hipotecaris d’un tipus de prèstecs ja considerats d’alt risc, però menystinguts en moments d’alegria financera

INTERVENCIONS DELS BANCS CENTRALS En data del 9 d’agost (en euros) Reserva Federal BCE Japó Austràlia Canadà TOTAL:

29.166 milions 61.050 milions 7.000 milions 3.500 milions 1.291 milions 102.007 milions Font: Bancs centrals

Crèdit de risc La retracció del sector a partir del passat any va afectar directament el segment comuntment conegut com a ‘subprime’, format per un seguit d’empreses que ofereixen hipoteques dirigides als consumidors amb un historial de crèdit dubtós i amb actius insuficients per avalar els préstecs. La ralentització de les noves promocions i la caiguda de les vendes va provocar la revisió de les condicions de moltes hipoteques, el que va derivar en l’alça de la morositat per part dels clients de les subprime. Les empreses d’aquest segment, els bancs dedicats especialment a concessió de crèdit hipotecari considerat de risc i molts fons d’inversió internacionals que havien adquirit participacions també d’aquest segment subprime van anunciar un dia després d’un altre la pèrdua de liquidesa,

Els mercats financers mundials no dissimulen el temor que els problemes, actualment localitzats en un sector dels Estats Units, es puguin acabar convertint en una crisi de repercussions internacionals. Els bancs centrals, no obstant això, són cautelosos i intenten evitar l’alarmisme, començant per la Reserva Federal. El president d’aquesta entitat, Ben S. Bernanke, va transmetre de seguida el missatge que no hi ha motius per a una major preocupació respecte al crèdit del sector immobiliari. El president nordamericà George W. Bush, per la seva banda, va assenyalar que l’economia nordamericana no presenta riscos. “Els fonaments de la nostra economia són forts. Se m’ha dit que hi ha bastant liquidesa en el sistema per a permetre que els mercats es corregeixin”, va assenyalar el mandatari en declaracions dirigides a Wall Street. La Reserva Federal, no obstant això, va adoptar la mateixa mesura del BCE, injectant prop de 73.000 milions d’euros en dos dies en el sistema financer nordamericà.

SARKOZY I BUSH RENOVEN EL DIÀLEG BILATERAL

La trobada del passat agost entre el president francès i el mandatari nord-americà representa un gir en les relacions de la Casa Blanca amb l’administració francesa. Malgrat el caràcter informal de l’ocasió, la trobada podria marcar una represa de relacions més intenses entre Washington i París, segons van assenyalar representants de la diplomàcia dels dos governs. “Òbviament hi ha discrepàncies, però perquè un tingui discrepàncies no vol dir que no es pugui tenir una relació bona?”, va declarar el president Bush. De la seva part, Sarkozy va assenyalar que “durant uns 250 anys França i Estats Units han estat amics i aliats”. Les discordances entre Bush i l’expresident francès, Jacques Chirac, sobre la invasió del l’Iraq havien silenciat el diàleg per a qüestions d’interès bilateral, i per això la compareixença de Sarkozy ha estat interpretada com un nou començament. La lectura que han fet analistes i observadors polítics tant a Europa com a Estats Units és que Bush podria tenir a Sarkozy com el seu principal soci europeu. El principal motiu seria la falta de sintonia ﬁna entre el president nordamericà i Gordon Brown, el successor de Tony Blair. REDUCCIÓ DE LA INFLACIÓ A L’EUROZONA

La taxa d’inflació de l’Eurozona segueix per sota el límit imposat pel Banc Central Europeu (BCE) del 2,0%, segons dades recents divulgades per Eurostat. El passat juliol, l’increment dels preus de l’espai econòmic europeu va ser d’un 1,8%, per sota del 1,9% registrat el mes anterior. Els principals causants de la inflació en el període van ser l’educació, els hotels, el tabac i els productes d’alcohol. Malgrat la reducció de la inflació respecte a juny, analistes i observadors de mercat són unànimes en predir un augment de la taxa d’interès de l’Eurozona al setembre d’un 0,25 punt percentual (per a un 4,25%), com a mesura del BCE per a frenar els preus. MÉS BITLLETS DE 500 EUROS A ESPANYA

El nombre de bitllets de 500 euros en circulació a Espanya ha ascendit a 114 milions d’unitats al juny, segons el BCE. El volum equival a més d’una quarta part del total d’aquests bitllets en circulació a tota l’Eurozona. En el mateix període, s’ha identiﬁcat un total de 21 milions de bitllets de 200 euros en circulació. L’autoritat monetària europea ha apuntat, a més, que la quantitat de bitllets de 500 euros distribuïts a Espanya ha augmentat en 8 milions d’unitats en els últims 12 mesos. LA CE INVESTIGA LES AGÈNCIES DE QUALIFICACIÓ DE CRÈDIT

La Comissió Europea haurà de concloure a l’abril les investigacions sobre l’administració de les agències de qualificació creditícia. L’objectiu és detallar les conclusions referents a la gestió d’aquestes empreses, la manera com solucionen els conflictes d’interès, les fonts de recursos i la valoració del rendiment. La CE vol saber si les agències han actuat amb lentitud en identificar la qualitat dels crèdits hipotecaris concedits. Brussel·les, no obstant això, no ha revelat si les investigacions resultaran en futures mesures dirigides a les empreses o al sector en el seu conjunt. Segons l’avaluació preliminar, el mercat va registrar els últims 12 mesos “un bon nombre de senyals, com els problemes de qualitat de crèdits concedits per a hipoteques”.

/ + )( * / ) ! / "( &" ( #" / # "( &" ( #" / ')& $#&(' ! , )' " '' / " " ' -&%) ( "

/ & . -&%) ( " / & . '( . " " & / & . )&'#' )! "' / & . #!)" . / & . #! & " ' / & . #!$( #"(&# '( . / ) (#& #"(&# '( . / '' ''#& ' & . & )( &

#"') ( ) ' "#'(& ' '' ''#&' $&# & ! '

902 47 46 47

@ & . / & #"

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

AUSTRÀLIA PRESENTA NOVES OPORTUNITATS EN COMERÇ INTERNACIONAL

El gegant exportador d’Oceania Austràlia ha iniciat aquest any les negociacions per a un acord de lliure comerç amb Japó, reforçant així el pes del comerç internacional a la zona de l’est asiàtic. També ha signat acords bilaterals amb Estats Units, Tailàndia i Singapur. D/!Zpsl

BSBGVSB EJMJ

!TVNCBXB PDVTTJ

FOEF

GMPSFT

BSDI/!EF MVJTJBEBT

!NFMWJMMF

LVQBOH

XBJOHBQV

!CBUIVSTU

NBS!!EF UJNPS

DPFO EBSXJO

Hpmgp!ef Dbsqfoubsjb

Ujfssb!ef!Bsoifn DBJSOT

BSDI/ CPOBQBSUF

DSPZEPO

!DPSJOHB

UPXOTWJMMF

IBMMT!DSFFL

!XJMMJT

QMBUBGPSNB EF!RVFFOTMBOE

HSBO DPSEJMMFJSB EJWJTPSJB

NFTFUB!CBSLMZ

NFTFUB!EF LJNCFSMFZ

D/!Mêwërvf

G DJ SF BS F! !E SB SF BS

!TVNCB NBS EF TBXV

NBS!EF DPSBM

!C BO HS

UJNPS PSJFOUBM

!Gmjoefst

NBDLBZ

UFOOBOU!DSFFL

SPDLIBNQUPO

HSBO!EFTJFSUP EF!BSFOB

HSBO!DVFODB!BSUFTJBOB

D/!Opspftuf

M/!Ejtbqqpjounfou

!Ejbnbo ujob

!GSBTFS

BVTUSBMJB

CSJTCBOF

Dppqfs!Dsffl

POTMPX

EFTJFSUP!EF HJCTPO

HSBO!EFTJFSUP WJDUPSJB M/!Fzsf

dpzo

!Hbt

DVOOBNVMMB

h mjo

NBSSFF

DBSOBSWPO

DPCBS

OFXDBTUMF

Qub/!Tuffq

MMBOVSB!EF OVMMBSCPS

TZEOFZ M/!Hbjseofs XIZBMMB

DBOCFSSB

M/!Cbsmff Hpmgp ef Tqfodfs

LBMBOOJF

!Nvssbz BEFMBJEF

3341 Nuf/!Lptdjvtlp

QPSU!MJODPMO

PSCPTU

NFMCPVSOF

DBOHVSP

QFSUI

HFFMPOH QPSUMBOE

!GVSOFBVY

CVOCVSZ

D/!Obuvsbmjtub OPSUIDMJGGF

!LJOH BMCBOZ

DVFODB!NFSJEJPOBM EF!BVTUSBMJB

NBS UBTN

CVSOJF MBVODFTUPO

IPCBSU

!UBTNBOJB

D/!Tveftuf

Ftus ef Cbtt

GLÒRIA VALLÈS

Japó és el principal soci comercial d’Austràlia i el primer destí de les seves exportacions, i per això resultava esperable un acord de lliure comerç. El país, que disposa de la tercera major zona pesquera del món –que és un 16% més gran que el seu propi territori–, intenta així millorar les relacions amb el país nipó i reforçar els números d’una economia que, tot i haver estat en el top dels rànquings mundials durant molt de temps, afronta una sèrie de diﬁcultats estructurals a les quals cal posar-hi remei. Entre elles, un gran dèficit per compte corrent o un creixement de les exportacions de només l’1’5% l’any des del 2000. “La gran decepció han estat els minerals”, deia la publicació The Economist en un article del març de 2007, en referència als problemes de venda del coure, el seu primer producte d’exportació, per les carències del port.

Reducció aranzelària Tot i els problemes macroeconòmics, Austràlia continua

l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Austràlia es situarà en el quart lloc entre les deu economies que haurien de registrar les majors taxes de creixement econòmic a ﬁnals d’any. L’increment esperat per al Producte Interior Brut (PIB) del país és del 3,3%, per darrere solament de Corea del Sud, Mèxic i Suècia. Alguns factors contribueixen a aquest resultat, superior ﬁns i tot a la mitjana projectada per a totes les economies de l’OCDE en conjunt (un 2,7%).

sent un destí desitjat per les empreses catalanes, que en els últims anys s’han pogut anar beneﬁciant de les millores que el govern australià ha anat aplicant, especialment en la reducció aranzelària per a l’entrada de productes al país. Una d’elles, Figueras Internacional –coneguda pel seu recent contracte amb la Casa Blanca– va començar a treballar amb Austràlia a ﬁnals dels 80, en un viatge de prospecció de mercats. Poc després començava a equipar amb les seves cadires els primers Imax a Sydney, Adelaida, Brisbane i Victoria. “És un país on encara hi ha molt a fer, però aïllat de la resta del món. Això ha obligat a desenvolupar la indústria local. Figueras, en aquest mercat,

només es dirigeix a operacions molt puntuals”, explica Eva Blanco de Alba, directora de Màrketing de Figueras International Seating. “Sempre que s’aconsegueixen operacions com el Centre de Convencions d’Adelaida, l’experiència és positiva. Tot i així, l’impediment més gran és la distància; és un obstacle per obtenir un bon posicionament”, puntualitza.

16 anys de creixement L’esforç del govern australià d’entaular millors relacions comercials amb altres països, aconseguint així un millor posicionament de l’economia nacional en l’escenari mundial, podria generar resultats positius aquest any. Segons

Austràlia podria treure un major aprofitament del comerç bilateral amb Xina, la tercera principal destinació de les exportacions nacionals. L’accelerat ritme de creixement del país asiàtic ha augmentat la necessitat de Pequín de trobar proveïdors de matèries primeres, entre elles el coure, una de les principals riqueses minerals que té Austràlia. El govern australià ha anticipat en un any (per al 2011) el lliurament d’un pla nacional del coure, ﬁxant les quantitats màximes de producció de les companyies instal·lades al país. Amb això, s’espera no només un augment de les exportacions del metall, sinó també el desenvolupament sostenible del sector. Els productes manufacturats conformen la segona principal font de les exportacions.

“L’impediment més gran és la distància; és un obstacle per obtenir un bon posicionament” Austràlia podria aproﬁtar millor el comerç bilateral amb Xina, país que rep moltes de les seves exportacions L’increment esperat per al Producte Interior Brut del país és del 3,3% També en aquest cas, el país gaudeix d’unes condicions avantatjoses. Els principals socis comercials de Sydney –Japó, Estats Units i Xina– són grans consumidors de productes manufacturats, fet que afavoreix els indicadors econòmics australians. Austràlia acumula 16 anys de creixement continuat, amb un increment anual mitjà d’un 3,6% durant el període. Les previsions són que l’economia continuï en bona direcció, i la capacitat del govern de potenciar el made in Austràlia es convertirà en la principal incògnita pendent.

PLA NACIONAL PER A LA INDÚSTRIA El govern australià ha presentat l’Industry Statement, nou pla nacional per a la indústria. El programa preveu inversions per valor de 1.166 milions d’euros durant els pròxims deu anys. L’objectiu és proporcionar el suport necessari perquè les empreses del país siguin més competitives en el mercat internacional. Una de les mesures principals del pla és la participació més activa d’autoritats australianes en negociacions que puguin millorar les condicions de l’acord de lliure comerç amb els

LES DADES D’AUSTRÀLIA

Estats Units. km2

Superfície: 7.682.400 Població: 20,30 milions d’habitants (el 60% a Nova Gales del Sud i Victòria) Capital: Canberra Principals productes agrícoles: blat, avena, arròs, civada, cotó, sucre, tabac Creixement: 2,7% PIB per càpita: 33.300€ Moneda: dòlar australià

Una altra de les mesures contempla la inversió d’11,8 milions d’euros en un programa de foment de les petites i mitjanes empreses. Aquesta iniciativa governamental podria beneﬁciar no només el desenvolupament de les pimes australianes, sinó també dels seus negocis amb petites i mitjanes empreses d’altres països. L’objectiu és que els recursos invertits afavoreixin també la internacionalització dels petits empresaris australians.

Font: ICEX

Oberts a lâ&#x20AC;&#x2122;estranger / INTERNACIONAL - 33

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Agenda de la internacionalitzaciĂł Del 3 al 6 de setembre MissiĂł inversa de vins i caves Sant SadurnĂ dâ&#x20AC;&#x2122;Anoia serĂ el punt de trobada de periodistes, sommeliers i importadors especialitzats en els sector dels vins i caves de FinlĂ ndia, SuĂ¨cia i Noruega a Catalunya. EstĂ organitzada per lâ&#x20AC;&#x2122;Institut del Cava, la patronal del sector que presideix el gerent de Codorniu, MagĂ RaventĂłs.

Del 16 al 22 de setembre MissiĂł Comercial a RĂşssia

La Cambra de ComerĂ§ de Sabadell i la de TĂ rrega organitzen aquesta acciĂł de promociĂł per ajudar les empreses catalanes a introduir-se en el mercat rus, dins el marc del Pla dâ&#x20AC;&#x2122;AcciĂł Internacional 2007 del Consell General de Cambres de Catalunya i de la Tricameral COOPERA FORUM DEVELOPMENT, Consultora especialitzada en la promociĂł comercial i industrial en els paĂŻsos de lâ&#x20AC;&#x2122;Europa Central i Oriental. RĂşssia presenta el paradigma dâ&#x20AC;&#x2122;un autĂ¨ntic mercat emergent: dotat de grans oportunitats perĂ˛ en un context dâ&#x20AC;&#x2122;incertesa i risc que cal assumir a lâ&#x20AC;&#x2122;hora de plantejar-se els negocis. Ă&#x2030;s un dels mercats amb un major potencial i perspectives de creixement tant des de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit comercial com inversor i lâ&#x20AC;&#x2122;actual situaciĂł polĂtica i econĂ˛mica ĂŠs la mĂŠs estable dels darrers quinze anys. Amb una poblaciĂł propera als 145 milions dâ&#x20AC;&#x2122;habitants, unes taxes de creixement su-

periors al 5% en els darrers dos anys i una millora del poder adquisitiu dels seus ciutadans, el mercat rus es conďŹ gura com un gran mercat potencial pels productes espanyols. MissiĂł directa a CanadĂ La Cambra de ComerĂ§ de Reus, amb la colÂˇlaboraciĂł del CPN del COPCA a CanadĂ , organitza una missiĂł multisectorial que passarĂ per Montreal i Toronto, amb agendes de treball concertades. La Cambra ofereix una subvenciĂł en concepte de bossa de viatge per a cada empresa catalana participant.

Del 16 al 28 de setembre MissiĂł Comercial a Corea del Sud, JapĂł i Xina Lâ&#x20AC;&#x2122;Ă rea de ComerĂ§ Exterior de la Cambra OďŹ cial de Co-

merĂ§, IndĂşstria i NavegaciĂł de Tarragona, dintre del Pla dâ&#x20AC;&#x2122;activitats per a lâ&#x20AC;&#x2122;any 2007, tĂŠ previst realitzar una missiĂł plurisectorial a Corea del Sud, JapĂł i Xina. En aquest viatge es visitarĂ PequĂn, SeĂźl i TĂ˛quio. La primera visita es farĂ a PequĂn, desprĂŠs sâ&#x20AC;&#x2122;anirĂ a SeĂźl, on hi ha destinats quatre dies de treball, i ďŹ nalment a TĂ˛quio, on tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;hi estarĂ quatre dies i des dâ&#x20AC;&#x2122;on es tornarĂ a Barcelona. Lâ&#x20AC;&#x2122;OďŹ cina Comercial Espanyola organitza les agendes a SeĂźl, perĂ˛ a causa de les activitats sectorials ja programades, nomĂŠs podrĂ preparar 5 agendes, i cap del sector agroalimentari. Lâ&#x20AC;&#x2122;ordre dâ&#x20AC;&#x2122;inscripciĂł serĂ el que sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzarĂ per donar prioritat a les diverses agendes.

Del 17 al 21 de setembre Reunions de treball amb el director del COPCA a Turquia

Sâ&#x20AC;&#x2122;organitzen entrevistes amb el director del Centre de PromociĂł de Negocis del COPCA a Istanbul a Barcelona mateix, per orientar sobre possibles projectes a Turquia. Aquest tipus de trobades personals amb les directores i els directors del COPCA arreu del mĂłn permeten conĂ¨ixer les possibilitats de creixement internacional i faciliten la deďŹ niciĂł i el desenvolupament dâ&#x20AC;&#x2122;un pla dâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł a la mida de cada empresa i sector.

Del 22 al 27 de setembre MissiĂł empresarial a MĂ¨xic Foment del Treball Nacional organitza una missiĂł multisectorial a MĂ¨xic, concretament a la capital, MĂŠxico D.F. Es prepararĂ una agenda individualitzada de contactes i cada empresa participant tindrĂ dret a una subvenciĂł del COPCA de 950 euros, aproximadament.

" #

MĂ sters, postgraus i especialitzacions de: EMPRESA - Programa de direcciĂł general - MĂ rqueting i comunicaciĂł - DirecciĂł econonomicofinancera - LogĂstica i operacions - Recursos humans - Qualitat i innovaciĂł - PrevenciĂł de riscos laborals - GestiĂł de la informaciĂł i el coneixement - DirecciĂł d'empreses turĂstiques - Instruments i mercats financers - GestiĂł sanitĂ ria - Normativa comptable internacional

DRET, COOPERACIĂ&#x201C;, URBANISME - Fiscalitat - Dret comunitari - Dret internacional - Dret d'internet - Consum i protecciĂł de dades - Enginyeria aplicada a cooperaciĂł - Conflictologia - AcciĂł humanitĂ ria - DependĂ¨ncia - Urbanisme i gestiĂł de la ciutat - AdministraciĂł electrĂ˛nica

TECNOLOGIA - DirecciĂł i gestiĂł de les TIC - Seguretat informĂ tica - CreaciĂł i producciĂł multimĂ¨dia - Solucions - Telemedicina - Tecnologia i discapacitat - BioinformĂ tica - Disseny i programaciĂł de videojocs

HUMANITATS, EDUCACIĂ&#x201C;, CULTURA - GestiĂł cultural i patrimoni - Estudis literaris en l'era digital - TraducciĂł i tecnologies - Periodisme i ediciĂł - EducaciĂł i TIC - Destinacions turĂstiques (OrganitzaciĂł Mundial del Turisme)

Consulta la resta de lâ&#x20AC;&#x2122;oferta formativa a www.uoc.edu Inici: novembre 2007

Trucaâ&#x20AC;&#x2122;ns, visita el nostre web o qualsevol de les nostres seus a BARCELONA, SALT, REUS, LLEIDA, SEVILLA, MADRID, VALĂ&#x2C6;NCIA i la resta de centres de suport i punts dâ&#x20AC;&#x2122;informaciĂł de la UOC.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

ESPECIAL: Escoles de negoci / Tribuna - 35

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Especial Escoles de negoci

La dimensió i la globalització, reptes clau ALFONSO CEBRIÁN, DIRECTOR GENERAL D’EAE:

“Les nostres escoles tenen una dimensió reduïda per a competir en un mercat global” A punt de celebrar el 50è aniversari de la institució, EAE és una de les selectes institucions que formen part del ‘Top 100’ del MERCO (baròmetre de reputació corporativa que cada any elabora Villafañe & Asociados). Aquest mateix baròmetre la considera una de les cinc millors escoles de l’Estat. El seu director general, Alfonso Cebrián, analitza per a Món empresarial l’estat del sector en un moment de canvi constant.

“En els últims anys, hi ha hagut un auge dels programes de Recursos Humans i Comunicació” “Barcelona encara és una bona ciutat per a fer negocis, però en els últims anys ha perdut pes empresarial”

El director d’EAE, Alfonso Cebrián. / CEDIDA REDACCIÓ

Quines debilitats observa entre les nostres escoles de negocis en general? La dimensió. Les nostres escoles de negoci tenen una dimensió reduïda per a competir en un mercat global amb gegants americans, asiàtics o fins i tot amb altres escoles de negocis d’altres països d’Europa com el Regne Unit. Tanmateix, això mai ha suposat un problema per a competir directament amb elles, i hem sabut superar aquesta mancança amb altres qualitats. Quina importància concedeix el seu centre als idiomes? Per a nosaltres és important que un alumne conegui diver-

sos idiomes perquè millorarà la seva competitivitat professional. A EAE som conscients d’aquesta importància i hem desenvolupat programes amb un perﬁl internacional clar. Així, tenim MBA i programes funcionals impartits íntegrament en anglès o programes que s’imparteixen en anglès i un semestre del curs se celebra a Espanya i l’altre a França. Quins són els programes més demandats a EAE? Els programes MBA són sempre estudis directius demandats pels estudiants. En els últims anys, hi ha hagut un auge dels programes de Recursos Humans i Comunicació. No obstant això, hi ha

programes que sempre han comptat amb molta demanda des dels seus orígens, com els de l’àrea de Màrqueting i Gestió Comercial. Considera que Barcelona encara és una bona ciutat per a fer negocis? Per descomptat, és una bona ciutat per a fer negocis, encara que és cert que en els últims anys ha perdut pes empresarial pel que fa a altres ciutats europees i espanyoles, potser perquè hem situat el centre de les nostres preocupacions en altres aspectes… A l’altra banda, ens trobem amb el conﬂicte envers la gestió de l’aeroport. Quines conseqüències creu que pot arribar a tenir sobre el ritme empresarial de la ciutat? Sens dubte, el conﬂicte de la gestió permetrà accelerar el procés d’autogestió de l’aeroport i, depenent de com es

gestioni aquesta negociació, serà molt positiu per a l’economia catalana.

sempre que generi valor per a les organitzacions que apliquen programes d’RSC.

L’àrea econòmica de Barcelona concentra el 71% de totes les empreses japoneses d’Espanya. Quin és el principal atractiu de la ciutat per al capital estranger? I per a l’asiàtic en particular? Per a les empreses de capital estranger és ara més atractiu Madrid; la concentració del poder públic va comportar una posterior concentració empresarial que ha aconseguit capitalitzar la inversió estrangera. No obstant això, Barcelona, històricament, té molt bona imatge a Japó i, de fet, els turistes japonesos són els que més visiten Catalunya. A més, les multinacionals japoneses es van instal·lar a Catalunya fa molts anys amb èxit, i s’han quedat aquí des de llavors.

Com a testimoni privilegiat de com es formen els professionals del futur, ¿què diria que ha canviat entre els estudiants de fa dues dècades i els que surten ara de les escoles de negoci? Òbviament l’entorn ha canviat molt des de fa vint anys. Per començar, no existia l’obertura econòmica mundial d’avui, ni els sistemes de comunicacions tampoc permetien trencar amb les limitacions temporals i geogràﬁques tal com existeix avui, i la competitivitat era menor. La formació directiva no gaudia de la internacionalització d’avui dia. Això fa que l’alumne actual tingui una formació integral, domini diversos idiomes i que alumnes de qualsevol part del món puguin formar-se en les nostres aules –cada any tenim alumnes de gairebé 50 nacionalitats a EAE-. Fer comparacions d’ambdós seria un error.

Les PIMES a Catalunya representen el 99% del total d’empreses. Quina importància se li donen des de l’Escola? Per a EAE són una part fonamental. Les pimes són la part principal del teixit empresarial i les que generen més ocupació. A EAE som conscients de la seva importància des del principi i les hem integrat en els nostres programes. De fet, la majoria dels nostres antics alumnes ocupen càrrecs directius en petites i mitjanes empreses. La RSC és un concepte que està de pas o una tendència per a tenir en compte de cara al futur? La Responsabilitat Social Corporativa és una tendència a tenir en compte per al futur

Com potencia la seva Escola el networking entre els antics alumnes? A EAE comptem amb l’Associació d’Antics Alumnes, EAE Associació. A través d’activitats socio-culturals i de formació, busca afavorir la participació de vivències personals i professionals, així com intercanvis d’informació de les diverses àrees de l’àmbit econòmic-empresarial. Una de les principals tasques d’EAE Associació és mantenir informats i actualitzats als seus membres a través de programes de formació contínua i actualització.

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

36- ESPECIAL: Escoles de negoci / Radiograﬁa del sector

Percentatge de dones (estudiants) a les escoles de negoci 50

45%

36%

29%

25%

SITUACIÓ AL RÀNQUING (MUNDIAL) DE FINANCIAL TIMES

24%

Escola

Rànquing 2005

Rànquing 2007

Instituto de Empresa

IESE

ESADE

EADA

100

1. Australian 13. Instituto Graduate de empresa School

59. ESADE

82. EADA

88.IESE

FONT: FINANCIAL TIMES

El Sector

PROGRESSIÓ DE LES ESCOLES DE NEGOCI ESPANYOLES

FONT: FINANCIAL TIMES

TOT I QUE NO HI HA ACORD ENTRE ELS DIFERENTS RÀNQUINGS, QUATRE CENTRES ESPANYOLS APAREIXEN ENTRE ELS MÉS DESTACATS. SEGONS THE WALL STREET JOURNAL, ESADE ÉS LA MILLOR ESCOLA DE NEGOCIS DEL MÓN.

Les escoles de negoci de l’Estat es consoliden com a referents internacionals ESADE, IESE i EADA ﬁguren entre les escoles de negoci més reconegudes de tot el món. Així ho constata el rànquing de Financial Times de 2007, en el qual l’IESE apareix com la tercera escola d’Europa i ESADE, com la desena. Per la seva banda, The Wall Street Journal considera aquest darrer centre com la millor escola de negocis del món. AURELI VÁZQUEZ

Si vol cursar un MBA a una de les escoles de negocis més prestigioses del món, triï un d’aquests quatre països: Estats Units, Regne Unit, Canadà... o Espanya. El cert és que, sense sortir de Catalunya, podrà escollir almenys entre tres centres de reputació internacional. Les escoles de negocis ubicades a Catalunya viuen un moment àlgid dins el sector. ESADE i IESE apareixen en llocs destacats als principals rànquings europeus i mundials, i EADA ha aconseguit ‘colar-se’ al Top 100 de Financial Times. Tot i que els diferents rànquings divergeixen sobre quina és la millor escola i en base a què, els llistats de major prestigi coincideixen a destacar IESE i ESADE com dues de les millors del món. L’Instituto de Empresa, amb seu a Madrid, és la tercera escola europea, i l’onzena del món, segons el rànquing 2007 de FT. Partint d’aquesta classificació, doncs, es tracta de la primera escola espanyola. ESADE surt molt ben parada en aquests mateixos rànquings.

D’una banda, l’esmentada classificació de Financial Times la considera la 24ª millor escola de negocis del món (fa dos anys era la 35ª) i la 10ª d’Europa. Però la millor notícia per a ESADE és haver estat reconeguda per The Wall Street Journal com la millor escola de negocis del món, per davant de centres de prestigi com el suís IMD, el mexicà IPADE o la London Business School. En aquesta mateixa classificació, l’Instituto de Empresa ocupa la 12ª plaça, mentre que l’IESE se situa al 15è lloc. Ara bé, l’IESE no només apareix per davant d’ESADE a la llista de FT. Segons la prestigiosa publicació britànica The Economist, l’escola de la Universitat de Navarra és la primera del món en programes MBA full time. És un ﬁta destacable tenint en compte que fins ara cap altra escola de negocis europea havia aconseguit encapçalar aquest rànquing.

Diferents rànquings... diferents metodologies Las notables diferències entre el rànquing

de Financial Times i el de The Wall Street Journal es justifiquen per l’ús de metodologies diferents, i pel fet que cadascun d’ells ha prioritzat uns aspectes sobre altres. El rànquing de WSJ, que situa ESADE com a escola líder a tot el món, analitza les respostes de 4.125 reclutadors. En el cas d’ESADE, valora la cultura internacional de l’escola, així com la “integritat i honestedat dels titulats” i la seva “capacitat de treball en equip” i comunicació. El rànquing de Financial Times té en compte factors com el progrés de la carrera professional de l’alumne gràcies a la realització d’un MBA a l’escola, l’increment de sou que aconsegueix després de passar pel centre o el percentatge d’alumnes que troba una feina després del MBA. També es valora el grau d’internacionalització de les escoles i la diversitat de nacionalitats del professorat a les aules. A més, Financial Times demana directament a un seguit d’alumnes que esmentin tres escoles de negocis de les quals ells mateixos seleccionarien empleats.

Estats Units, líder indiscutible Per països, els Estats Units encapçalen el rànquing de Financial Times, seguit del Regne Unit i Canadà. Espanya és el quart país del món amb major nombre d’escoles de negocis dins el ‘Top 100’. Així, del centenar de centres que han accedit a aquest selecte llistat, 61 pertanyen als Estats Units, 16 al Regne Unit, 5 a Canadà i les 4 ja esmentades a Espanya. Un any més, Wharton (University of Pennsylvania) encapçala el rànquing de FT. Entre les ‘credencials’ d’aquesta escola destaca, per exemple, que els seus alumnes obtenen un increment salarial mitjà del 132%. Tot i que el sou no compta per a la realització del rànquing, les dades de FT recullen aquesta dada. Així, el sou mitjà d’un alumne que surt de Wharton en els tres anys posteriors a l’MBA és de 161.000 dòlars l’any, molt per sobre dels 104.000 dòlars que cobra un alumne de l’IESE o els 98.000 d’un MBA que hagi pas-

sat per les alues d’ESADE. Aquestes dades, però, no necessàriament estan lligades a la qualitat del centre, i òbviament estan condicionades per les característiques de cada mercat.

En el ‘Top 100’ de Financial Times, 61 escoles són dels EUA

EL ‘TOP 10’ EUROPEU DE FINANCIAL TIMES Lloc 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escola London Business School Insead Instituto de Empresa IMD University of Cambridge IESE Business School HEC Paris University of Oxford Manchester Business School ESADE Business School

País Regne Unit França/Singapur Espanya Suïssa Regne Unit Espanya França Regne Unit Regne Unit Espanya

LES MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS DEL MÓN SEGONS THE WALL STREET JOURNAL Lloc 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escola ESADE Business School IMD IPADE Business School London Business School Thunderbird (Garvin) Columbia University Tecnológico de Monterrey MIT University of Western Ontario INCAE

País Espanya Suïssa Mèxic Regne Unit Estats Units Estats Units Mèxic Estats Units Canadà Costa Rica

ESPECIAL: Escoles de negoci / Radiograﬁa del sector - 37

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Màsters més demandats

Les 10 empreses més responsables de l’Íbex 35

40 35

2,0 2

30 25 20 15 10 5 0

1,5 1,5

1 1,0

FONT : EMPRENDEDORES

2002

2005

SCH

Gas Natural

Endesa

Repsol YPF

Iberia

Gamesa

Iberdrola

Telefónica

BBVA

Comunicació

Ciències Socials

Medi Ambient

Fiscal Auditoria

RRHH

Màrqueting

Economia banca

MBA

0,0 0

REE

0,5 0,5

Puntuació: mitjana aritmètica de les 5 eines de control emprades (GRI, AA1000, NEF, ONU i Govern Corporatiu)

FONT : OBSERVATORIO DE RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA (DADES ANY 2005)

LES ESCOLES DE NEGOCIS INCORPOREN PROGRESSIVAMENT I AMB NORMALITAT LA RESPONSABILITAT SOCIAL ALS SEUS PROGRAMES DE MANAGEMENT. ALGUNS EXPERTS CONSIDEREN QUE SERÀ UNA MATÈRIA CLAU AL FUTUR.

La Responsabilitat Social s’incorpora als programes com una de les apostes de futur Les sigles RSC no només es consoliden com un referent a tenir en compte, sinó que guanyen pes a la visió global del management. Així ho han deixat veure els directius de les principals escoles de negoci europees i americanes a les reunions celebrades als darrers mesos, tant a Ginebra com a Londres, entre d’altres. AURELI VÁZQUEZ

Un article de The Wall Street Journal publicat a finals de 2006 explicava la decisió de Ferran Soriano, ara directiu del Futbol Club Barcelona, de fer cursos relacionats amb la Responsabilitat Social Corporativa. Eren els inicis de la dècada dels 90, i la RSC no era precisament una de les branques més populars del managament, de manera que els companys li aconsellaven

no perdre el temps amb tendències alternatives i centrar-se en aspectes essencials de la seva formació. Una dècada i mitja més tard, Soriano explicava al diari nordamericà que la RSC li havia aportat “una millor perspectiva del món”, i afegia que “no hi ha res pitjor que centrar-se només en els beneﬁcis de demà”. Aquesta anècdota posa de relleu el que ja és una evidència per a molts: la responsabilitat corporati-

PRINCIPIS DE L’ONU PERA UNA EDUCACIÓ RESPONSABLE EN LES ESCOLES DE NEGOCI: 1. Desenvolupar les capacitats dels estudiants per a convertir-se en generadors de desenvolupament empresarial i social sostenible en una societat globalitzada no excloent. 2. Incorporar a totes les activitats acadèmiques els valors de la RSC 3. Crear materials d’estudi que permetin l’aprenentatge d’experiències per al lideratge responsable. 4. Encoratjar les escoles de negoci a fer recerca per a aconseguir una major difusió i comprensió de la RSC i de l’impacte que sobre les corporacions té l’aplicació de valors socials, mediambientals i econòmics. 5. Importància de col·laborar amb les empreses per a divulgar les seves experiències. 6. Les escoles de negoci han de facilitar el diàleg entre acadèmics, empreses, governs, mitjans de comunicació, organitzacions de la societat civil i altres grups interessats en la responsabilitat corporativa i la sostenibilitat.

va no és només una moda per als manuals de management. Així ho evidencien també altres mostres: constants titulars en premsa, aparició de llibres i publicacions específiques, celebració de congressos i jornades...

que la RSC ja hauria d’estar plenament integrada en l’estratègia de les seves empreses, tot i que només el 50% d’aquests conﬁrma que actualment ho estiguin fent.

La RSC, també al ‘meeting’ de Londres

Impuls de la RSC de la mà de l’ONU Una d’aquestes jornades va tenir lloc a començaments de juliol a Ginebra. Organitzades per les Nacions Unides, aquestes sessions tenien l’objectiu de consensuar unes bases mínimes per a incorporar la RSC als programes de les escoles de negocis. En el marc d’aquestes jornades, el secretari general de l’ONU, Ban-Ki Moon, va fer una crida a les escoles de negocis per tal que, en col·laboració amb les empreses, es desenvolupi cada cop més la branca de la responsabilitat social. El cap d’iniciatives acadèmiques del Pacte Mundial de l’ONU, Manuel Escudero, va afegir que “es tracta d’una crida global per tal que totes les escoles assumeixin que un nombre creixent d’empreses volen

El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, saluda el príncep El Hassan Bin Talal de Jordània a la cimera de líders del Global Compact. / UN Photo-Eskinder Debebe

ser cada cop més responsables”. En aquesta línia, l’ONU va donar a conèixer els sis principis bàsics acordats amb les principals escoles de negocis del món (veure requadre adjunt). Durant aquesta cimera –que va comptar amb l’assistència de més d’un miler de líders empresarials, segons informa ASEPAM–, es van presentar diversos estudis relacionats amb la responsabilitat corporativa. El primer informe, treballat pel banc d’inversions Goldman Sachs, conclou que aquelles empreses que s’han destacat per

la seva activa política mediambiental i de bon govern han incrementat un 25% el seu valor general al mercat borsari des d’agost de 2005. Finalment, l’informe de McKinsey & Company, que està basat en una enquesta a alts directius d’empreses, analitza el grau de lideratge dels ﬁrmants del Pacte Mundial. Segons aquest estudi, el 90% de consellers delegats aﬁrmen que, actualment, estan implantant iniciatives de Responsabilitat Social en l’estratègia i operacions de la seva empresa de forma més important que fa cinc anys. De fet, un 72% dels executius creuen

La importància de la RSC també va ser-hi present a la trobada impulsada a Londres per la Chicago Business School. “La RSC és un ‘core’ de les escoles”, va afirmar Frank Brown (INSEAD), mentre Jordi Canals (IESE) assegurava que “els líders han de tenir una visió global i responsable”. Canals va afegir que “cal fer conscients a escoles i alumnes que és una dimensió empresarial que han de tenir en compte”. Santiago Íñiguez, de l’Instituto de Empresa, va concloure que “el bon management és sinònim de management responsable”. Nota: Informació procedent del Departament de Premsa de l’ ONU i l’Associació Espanyola del Pacte Mundial (ASEPAM), així com les cròniques dels diaris The Wall Street Journal, Cinco Días i La Gaceta de los Negocios.

38- ESPECIAL: Escoles de negoci / El DAFO

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DEBILITATS

Les escoles de negoci catalanes estudien fórmules per tal de créixer sense perdre la identitat El procés de globalització i internacionalització ha deixat de ser una advertència de futur i ha esdevingut una realitat palpable. De la mateixa manera que els universitaris cursen estudis amb absoluta normalitat a altres països a través de programes d’intercanvi, les escoles de negocis ja fa temps que van parar atenció a l’adjectiu ‘internacional’. Igualment, cap empresa de certes dimensions –cada cop més pimes– es planteja el seu negoci com una activitat local. En el context global que demanden els mercats, l’elecció d’una escola de negocis o una altra obre un nou panorama. Escollir un centre o un altre ja no és qüestió de distàncies, sinó de futur. I en aquest futur entren el joc el prestigi... i el volum. Dit d’una altra manera: el creixement. Aquesta perspectiva posa sobre la taula noves

regles de joc en un tauler que també és nou. En una entrevista recent, l’impulsor de la Kellog School of Management, Dipak Jain, feia referència a la “immensa despesa” que representa pagar un MBA, i reﬂexionava: “aquesta quantitat es compensa perquè després d’un MBA, el salari creix sorprenentment en països com els Estats Units; ara bé, quant de temps podran mantenir aquests salaris i ser competitius davant l’Índia o la Xina?”. Aquesta inquietant reflexió, com d’altres derivades del nou escenari, porten als directius de les escoles de negoci espanyoles i catalanes a plantejarse el futur en termes de creixement. El director d’EAE, Alfonso Cebrián, considera que una de les principals febleses de les nostres escoles de negoci és “la dimensió”. “Les nostres escoles de negoci

tenen una dimensió reduïda per a competir en un mercat global amb gegants americans, aisàtics o ﬁns i tot europeus”, argumenta (veure entrevista de la pàgina 35). Certament, donar una ullada a les dades d’aquests ‘gegants’ provoca vertigen. Wharton, per exemple, compta amb 24 centres de recerca i una xarxa de 82.000 alumnes repartits per 140 països del món, tres vegades més que Stanford o IESE.

York, decisió que òbviament no és fruit de l’espontaneïtat. L’EOI, per la seva banda, s’ha proposat reforçar els vincles amb el prestigiós MIT de Massachussets. Tampoc és casual que el degà de l’INSEAD, Frank Brown, aﬁrmés fa escasses setmanes que el gran aventatge de les escoles nordamericanes és el seu potencial de ﬁnançament. Brown convidava a “traslladar aquest model a Europa”.

El degà d’INSEAD –setena escola de negocis del món segons Financial Times– feia aquestes declaracions en el marc d’una trobada professional organitzada a Londres per la Chicago Graduate Business School. En aquesta mateixa trobada, Jordi Canals (IESE) preferia veure l’ampolla mig plena: aquesta inferior capacitat de finançament, deia Canals, els porta a ser “més creatius i innovadors”.

Créixer conservant la identitat La pregunta és: com créixer sense perdre la identitat? La fórmula de la fusió queda pràcticament descartada, de manera que queden dues vies: les aliances estratègiques i el creixement de la pròpia escola a través de recursos propis. Recentment, l’IESE era notícia per l’obertura d’una nova ‘delegació’ a Nova

Wharton (EUA) compta amb una xarxa de 82.000 alumnes repartits per 140 països. / CEDIDA

FORTALESES

Prestigi, ﬂexibilitat i estratègia de marca: tres punts forts per a contrarrestar el potencial americà Un dels punts forts de les escoles de negocis de cara al futur és precisament el seu passat. Molts dels centres espanyols i catalans més acreditats gaudeixen d’una fortalesa institucional que es demostra amb la seva trajectòria. L’escola EADA, fundada per Irene Vázquez, compleix aquest any 50 anys. L’any vinent també faran mig segle ESADE, IESE i EAE. La debilitat que, en termes comparatius, representa el tamany o la capacitat de finançament de determinades escoles de negoci –especialment les nordamericanes– queda compensada per la fortalesa institucional que han sabut explotar els principals centres. El magnífic posicionament assolit als rànquings de Financial Times o The Wall Street Journal són només la punta de l’iceberg d’unes orga-

Les escoles de negoci han sabut convertir-se en l’aliat necessari de la premsa econòmica nitzacions que han demostrat estar a l’alçada del que ensenyen a les seves aules.

Una profitosa relació amb els mitjans

EADA, que acaba d’entrar el ‘Top 100’ de FT, celebra aquest any el seu 50è aniversari.

Bona part del prestigi acumulat durant aquests anys té la seva base en una activa política de comunicació i relació amb els mitjans. Les escoles de negoci han sabut convertir-se, amb el temps, en l’aliat necessari de la premsa económica. El binomi premsa econòmica-escoles de negoci era una societat necessària i previsible sobre el paper, però les escoles de negoci han entès a la per-

fecció els beneficis d’aquesta relació, que es retroalimenta produint un benefici mutu. Els seus professors i investigadors s’han convertit en els experts de referència dels periodistes especialitzats i, en molts casos, en columnistes que aporten prestigi als mitjans. D’altra banda, les escoles de negoci han superat la temptació de l’opacitat informativa i han optat per crear departaments de premsa oberts a les propostes de la premsa. Es tracta d’una poderosa eina de comunicació cap a l’exterior. La flexibilitat és un altre dels trets distintius de les escoles de negoci amb seu a Catalunya i Espanya. Com deia el president de l’IMD suís, Peter Lorange, les escoles de negocis poden considerar-se “flexibles i àgils” en comparació amb els “problemes estructurals de les universitats, amb molta jerarquia i departaments”.

El DAFO / ESPECIAL: Escoles de negoci - 39

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

AMENACES

El ‘recruiting’ de titulats sense prou experiència amenaça l’efectivitat real dels MBA’s “Cada cop més consultores miren de contractar estudiants més joves, però les escoles han de tenir una reacció contrària i atreure estudiants d’MBA de 28 a 32 anys”. Aquestes declaracions, realitzades a Londres pel degà de la escola de negocis francesa HEC, Bernard Ramanantsoa, posaven el dit a la llaga d’una ferida oberta que afecta tot el mercat laboral. I les escoles de negocis no sempre són una excepció. Amb aquestes paraules, Ramanantsoa feia referència a la pràctica de reclutar joves titulats amb poca experiència o, directament, sense experiència. Els beneficis són evidents: possibilitat de contractar amb sous més baixos, formació a mida de l’empresa, absència de ‘tics’ procedents d’altres companyies... Per contra, aquesta opció va en detriment de la maduresa necessària per a enfrontar-se

cia pot acabar provocant un ‘efecte boomerang’ en el prestigi dels màsters.

Atenció a les escoles emergents

El fet de reclutar titulats joves pot posar en perill el prestigi dels MBA’s. / Foto: Wharton.

a determinats problemes que es poden presentar en el dia a dia d’una organització. Per això un altre degà, en aquest cas el de la Columbia Business School, Glenn Hubbard, aposta per reclutar alumnes que tinguin, almenys, un mí-

nim de cinc anys d’experiència en el mercat laboral. Hubbard entèn que, sense aquest mínim d’experiència, l’alumne no donarà el que s’espera d’un MBA. En definitiva, el ‘recruiting’ de joves titulats sense prou experièn-

Les escoles de negoci que ara gaudeixen d’una bona posició –com és el cas d’ESADE i IESE, entre d’altres– han d’estar preparades per a una altra amenaça de futur, derivada en aquest cas de la globalització. Tot un seguit de centres progressen ràpidament, en alguns casos procedents des de fora d’Europa i Estats Units. Aquest és el cas de la National University of Singapore (NUS), que l’any passat es va ‘colar’ en el ‘Top 100’ de Financial Times en el lloc 92 i ara ja ocupa el 81è. La NUS Business School ha produït prop de 25.000 graduats al llarg de les darreres dues dècades. Entre el seu professorat predominen els experts orientals –Índia, Xina,

Singapur–, però també n’hi ha nordamericans, holandesos, canadencs... Aquest petit estat, de només 650 km2, té com a idiomes oficials l’anglès i el xinès, entre d’altres, i un PIB per càpita que no té res a envejar a Espanya, per exemple. Singapur representa l’empenta d’una regió del món que reclama el seu lloc. A més de la NUS, Singapur acull també una seu de la prestigiosa INSEAD francesa –11ª del món– i la Nyayang Business School, número 67 al rànquing de Financial Times. Respecte a la NUS, val a dir que aquest mateix estiu –la notícia es va donar l’1 d’agost– ha rebut una injecció de 21 milions de dòlars del conglomerat de negocis indonesi Lippo Grup. Es tracta de l’ajuda més important que l’escola ha rebut mai d’un donant privat...

OPORTUNITATS

Les escoles de negoci analitzen les possibles oportunitats que s’obren amb el procés de Bolonya Amenaça o oportunitat? Aquesta és la pregunta que es fan a hores d’ara els professionals del sector quan analitzen els efectes del conegut com a ‘procés de Bolonya’. El motiu d’aquest dilema és que, com a conseqüència de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), les universitats catalanes oferiran nous màsters oﬁcials. Segons una nota emesa pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa, durant aquest proper curs s’afegiran 159 màsters nous, sumant un total de 308. És a dir, gairebé el doble dels que hi havia ﬁns ara. Els directius de les principals escoles de negocis van debatre sobre aquest tema en una trobada celebrada a principis d’any. Mentre uns es mostraven escèptics pel previsible augment de com-

petència, altres apostaven per mostrar-se optimistes davant el que consideraven una oportunitat. Simón Reyes Martínez, director general d’ESIC, va recordar

mentació, degut a la incompetència de l’Administració”. En canvi, Rosa Arce (EOI) recordava que Bolonya portaria, en molts casos, una reducció del temps de

durada de les carreres, de cinc a tres anys. Aquesta circumstància obriria, segons Arce, l’oportunitat que més alumnes facin un postgrau. I encara més op-

timista es manifestava el director de l’IESE, Jordi Canals, per a qui “Bolonya popularitzarà les business schools, fins ara poc reconegudes socialment”.

“Bolonya popularitzarà les business schools”, diu Jordi Canals. que “som molts i hem de lluitar per sobreviure”, en referència a la major oferta de màsters per part de les universitats. Per la seva banda, David Parcerisas, d’EADA, es mostrava preocupat perquè “mentre en altres països europeus ja hi ha promocions amb el títol adaptat a Bolonya, a Espanya encara no es coneix la regla-

Alguns professionals veuen en Bolonya una oportunitat per a popularitzar les business schools. / Foto: IESE

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

40- ESPECIAL: Escoles de negoci / Àgora

DAVID PARCERISAS, DIRECTOR GENERAL D’EADA

JORDI UTGÉS, DIRECTOR DE RELACIONS EXTERNES DE L’IESE

JOSEP SOLER, SECRETARI GENERAL D’IEF

“Els alumnes d’ara tenen més pressa per ‘triomfar’ en el món corporatiu”

“La nostra xarxa d’antics alumnes és una font constant d’innovació”

“Les escoles de negoci tenim una cadena de pèrdua constant de qualitat”

Tot i que segons el director general d’EADA les escoles de negocis a Espanya estan molt ben posicionades, reconeix que “potser no tenim tots els recursos que tenen alguns dels nostres competidors a nivell internacional”. És més, David Parcerisas sosté que “posats a demanar, manquen principalment recursos per a estimular la recerca en gestió i per atreure a professors de primeríssim nivell internacional”.

Des de la seva fundació, al 1957, IESE ha anat aplegant a més de 30.000 antics alumnes que actualment es relacionen a través de l’Agrupació de Membres de l’IESE, i que com deﬁneix Jordi Utgés, director de relacions externes del mateix centre, “són una font constant d’innovació”. Tant és així que només fa uns mesos, gràcies a totes les activitats que s’estableixen al voltant de l’associació, la revista Business Week va qualiﬁcar aquesta xarxa com a una font de relacions de “valor incalculable”. El representant del centre explica el perquè: “Intentem que quan algú arriba a l’IESE per primer cop, s’hi quedi per sempre”.

El secretari general de l’Institut d’Estudis Financers reconeix que entre les debilitats que encara hi són presents a les escoles de negocis catalanes destaca “la manca d’adequació de la formació als requeriments de l’empresa”. És per això que, precisament, Josep Soler explica que dins la seva escola, els programes més demandats al centre són “aquells vinculats a una certificació professional, cada cop més important, per sobre de les titulacions acadèmiques”. Amb més de 15 anys de trajectòria, destaca com a punt fort de la seva escola “l’especialització en ﬁnances, la proximitat al sector a través de les seves entitats, associacions professionals i mercats i la internacionalització dels nostres programes”.

Formació a mida Com a punt fort de l’escola de negocis, el màxim representant d’EADA destaca “la seva capacitat per a donar solucions als problemes corporatius i individuals de la formació i, a més a més, fer-ho de forma individualitzada i personal”. I afegeix: “Parlem d’allò que nosaltres denominem un estil EADA de fer les coses: un human touch”. Preguntat sobre si la RSC és un concepte que està de pas o no, Parcerisas aﬁrma que tot i que és una tendència que ara sí està de moda, “quedarà com un element més imprescindible en la gestió de les empreses”. I destaca: “Recordem que fa uns anys parlar de comptabilitat analítica podia ser una moda i avui és una eina de gestió fonamental. Crec que el mateix passarà amb la RSC”.

El factor humà com a motor Aquest èmfasi envers el factor humà del centre es reﬂecteix també dins el concepte que l’escola té respecte la Responsabilitat Social Corporativa. “Les empreses són comunitats de persones per a servir a altres persones”, assegura Utgés. “La direcció s’ha de centrar en la persona: tractar correctament als treballadors, crear l’ambient adequat per al desenvolupament de les persones, formar equips competents i crear en les relacions personals una conﬁança sòlida”, continua.

Ex alumnes en actiu Ànsies de triomf Entre l’oferta de l’escola, el director d’EADA en destaca tots els programes generalistes, incloent-hi els MBA i, especialment, “els màsters adreçats a persones que surten de la universitat amb escassa experiència laboral”. Així mateix, la formació a mida de l’empresa també està incrementant molt la seva activitat. En qualsevol cas, si hi ha alguna cosa que realment caracteritzi segons ell als estudiants d’ara és la seva ‘ànsia’ d’arribar a l’èxit: “Arriben més preparats però també tenen més pressa per triomfar en el món corporatiu”. I matisa: “Actualment hi ha una certa sensació de voler-ho tot ràpidament, sense pensar en què la formació és un procés de transformació personal, i que aquesta no es pot transmetre en píndoles condensades, s’ha de viure individualment”. Per últim, Parcerisas retroba l’estudiant que va ser fa uns anys i ens confessa: “Trobo a faltar la classe peripatètica dels grecs”.

Com apuntàvem anteriorment, d’aquesta bona entesa durant els anys de formació, la institució presumeix d’una de les xarxes d’antic alumnes amb més activitat: “Tenim 27 juntes territorials, 9 a Espanya i 19 repartides pels cinc continents i cada any s’enregistren al voltant d’unes 20.000 assistències a les activitats que aquesta agrupació porta a terme arreu del món”, valora. Més enllà de la importància que el centre concedeix a l’estudi dels idiomes, el que més destaca Utgés de l’IESE és que “tot i que som una escola global, cuidem a cada persona en particular, els detalls, el rigor en tots i cadascun dels nivells”. A banda d’impartir programes en quatre dels cinc continents: Europa (Barcelona, Madrid, Munich i Varsòvia), Àsia (Xina i India), Amèrica (Brasil) i a l’Àfrica (Egipte i Kènia), en breu aquesta institució comptarà amb una seu permanent a la ciutat de Nova York.

Anglès moderat Però tot i que les escoles catalanes gaudeixen d’un gran prestigi i reconeixement internacional, molts són encara els reptes pendents que aquests centres han d’assumir. En aquest sentit, Soler valora que, evidentment, “l’anglès és una eina imprescindible en ﬁnances” i afegeix: “Voldríem que fos molt més present en els nostres programes però el país té un nivell d’anglès moderat i l’hem de tenir en compte”. Abans, però, de dominar i ampliar el coneixement dels idiomes i dels canvis que la internacionalització dels programes han provocat, Soler detecta una gran diferència entre els estudiants actuals i els de generacions anteriors. “Tenim un seriós problema en l’enseyament secundari, degut al baix nivell, i que la universitat no resol. Per tant, tenim una cadena de pèrdua constant de qualitat”, assegura. I afegeix: “Nomes queden els estudis de postgrau i la formació professional contínua per a tractar de compensar la progressiva pitjor preparació”.

RSC paternalista Sobre el paper que la responsabilitat social corporativa (RSC) està jugant al món empresarial, aﬁrma que tot i que “és un valor permanent el que comporta segur és que evolucionarà”. Malgrat aquesta tendència, Soler critica: “Actualment, peca una mica de paternalisme i es centra poc en la responsabilitat social entesa com les accions proposades per al desenvolupament individual”.

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Àgora / ESPECIAL: Escoles de negoci -41

MARCEL PLANELLAS, SECRETARI GENERAL D’ESADE

PAU VERRIÉ, DIRECTOR GENERAL D’IDEC

XAVIER CUADRAS, DIRECTOR GENERAL D’ESCI

“El repte és reforçar la capacitat d’atreure el millor talent d’arreu del món”

“Els programes s’escurcen en el temps degut a la mobilitat dels professionals”

“El repte és la formació i creació de veritables emprenedors empresarials”

A punt de complir 50 anys, l’escola de negocis ESADE gaudeix d’un gran reconeixement internacional. Però des d’un punt de vista global, el secretari general del centre, Marcel Planellas, destaca també el “posicionament assolit internacionalment per les escoles de Barcelona com un fet important que situa la ciutat com a centre d’excel·lència internacional”. Tot i així, reconeix que, per a consolidar la posició de Barcelona, el repte de les escoles de negocis passa “per reforçar la capacitat d’atreure el millor talent d’arreu del món que vulgui venir a formar-se, a fer recerca i a desenvolupar la seva carrera professional”. Malgrat tot, segons Planellas, aquest repte no només demana un gran esforç de les escoles de negocis en general, sinó també de la col·laboració dels diferents nivells de l’Administració, “per tal que Barcelona esdevingui capital atractiva i accessible per al talent mundial”.

Tal i com defineix Pau Verrié, director general de l’IDEC, el centre “és l’instrument de la Universitat Pompeu Fabra per a desenvolupar formació contínua i de postgrau orientada als professionals i les empreses”. És per això que “la força i el reconeixement de qualitat de l’IDEC són paral·lels als de la Universitat”, opina.

Especialitzada des de la seva creació en una orientació internacionalitzadora i multicultural de la formació de directius, ESCI ha sabut donar al llarg del temps molta importància al coneixement dels idiomes i la història i la cultura d’altres societats. Malgrat aquesta afirmació, el director d’aquesta escola, Xavier Cuadras, aﬁrma: “Encara que sembli contradictori, crec que les escoles de negocis i les facultats universitàries en general van mancades d’una orientació real (ensenyament d’idiomes, captació de més estudiants de fora del país, etc.) i alhora de falta d’adequació al perﬁl empresarial del nostre país, caracteritzat per l’existència d’un gran nombre de petites i mitjanes empreses”. A més a més, un altre repte pendent encara és la formació i creació de “veritables emprenedors” empresarials.

Cal evitar l’autocomplaença Tot i que, a Catalunya, el sector de les escoles de negoci és un sector “potent i capdavanter”, segons el màxim representant d’aquesta institució, cal tenir en compte que vivim en un entorn canviant i altament competitiu i, per tant, “l’autocomplaença seria perillosa”. Així mateix afegeix que “cal vetllar per un millorament continu de la qualitat i impulsar amb força la internacionalització dels nostres centres”.

Més enllà de l’anglès Estratègia RSC

El fenomen RSC Sobre la tendència de l’entorn empresarial envers la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), el secretari general d’ESADE sosté: “No és una moda, sinó que respon a una exigència de la societat que reclama més transparència i el compromís de les organitzacions i les empreses”. A més, en destaca un dels centres de recerca de l’entitat, l’Institut d’Innovació Social, i que deﬁneix com un pas més per a vincular les polítiques de RSC amb l’estratègia general de l’empresa, “per tal de trencar la percepció que es tracta d’un concepte que està de pas o que és una cosa que s’ha de fer per obligació”.

L’èxit MBA Dins de la formació continuada dels directius, actualment els cursos amb més èxit són els oberts – per a àrees funcionals o direcció general– i segons destaca Planellas, cada cop més, els fets a mida, “en què tots els participants pertanyen a la mateixa empresa”. Per a ﬁnalitzar i seguint amb el panorama que caracteritza l’escenari de la formació empresarial actual, Planellas afegeix que un dels canvis més destacats que diferencien als alumnes de fa dues dècades amb els que surten ara de les escoles de negocis és, sobretot, “l’augment de l’exposició internacional dels estudiants actuals”.

“La RSC és un concepte bàsic que s’està integrant a l’estratègia de totes les empreses i institucions i de tots els sectors”, valora Verrié. Per a ell, s’està tractant com un concepte especíﬁc que “es presta a què pugui ser considerat una moda”. No obstant això, “la tendència és que s’integri plenament com un component bàsic i habitual en l’estratègia empresarial”, assegura. Preguntat sobre els canvis en la formació entre els estudiants de fa un parell de dècades i els que surten ara de les escoles de negocis, Verrié assenyala que la formació en l’àmbit empresarial “s’està transformant per a respondre als canvis i nous reptes del nostre entorn”. És per això que Verriè considera “lògic” que els estudiants, tant els que tenen poca experiència professional com els de nivells directius “ens plantegin l’exigència de nous continguts i nous enfocaments”. Així mateix, aﬁrma: “Els programes tendeixen a escurçar-se en el temps en resposta als canvis i a l’increment de la mobilitat dels professionals”. El centre, que participa amb la UPF tant en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona com en el proper Parc Barcelona Media, apunta també cap a les habilitats de direcció i comunicació i la formació especialitzada en sectors emergents com altres trets bàsics de la formació empresarial actual.

Un dels trets característics de l’escola, doncs, és la importància que els idiomes adquireixen al llarg del programa acadèmic. Segons el seu màxim representant, no només els estudiants acaben cursant un 40% de les assignatures de la carrera en anglès, sinó que han de triar un altre idioma durant els estudis entre el xinès, japonès, rus, alemany i francès. Tal i com destaca Cuadras, el Grau Superior en Comerç Internacional és un programa “únic a Catalunya i sempre ha tingut un gran èxit”. Actualment, però, “hem començat un curs de postgrau en Lideratge femení i preparem un Master in Internacional Retailing”, explica.

El paper de les empreses “Amb un nom o un altre, crec que la RSC sempre ha estat molt important des del punt de vista de la relació entre les empreses i la societat”, valora. “Ara se’n parla més, la qual cosa és símptoma excel·lent, perquè sembla més clara la necessitat que té la societat d’avaluar el paper de les empreses per a corresponsabilitzar-se en la consecució dels objectius comuns”, matisa. Finalment, Cuadras assegura que “la formació superior dels directius ha millorat molt a Catalunya durant els darrers vint anys, amb uns professionals que surten molt millor preparats”. I conclou: “El país ha canviat substancialment i crec que les oportunitats professionals són ara millor que fa vint anys”.

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Formació directiva ENTREVISTA A FRANCISCO JAVIER LLOVERA SÁEZ

“El mercat és capaç d’autorregular-se” Francisco Javier Llovera Sáez és doctor en Dret i aparellador; catedràtic del Departament d’Organització d’Empreses adscrit a l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona) i a l’EPSEB (Escola Politècnica Superior d’Ediﬁcació), d’on a més a més és director. Així mateix, Llovera s’encarrega de coordinar diversos postgraus i màsters de direcció i organització d’empreses de la construcció, gestió immobiliària, prevenció de riscos laborals i tècniques comercials. En aquesta entrevista desgrana la seva opinió sobre la situació actual del sector de la construcció. més accidents laborals amb resultat de mort és el de la construcció.

LAURA GAMUNDÍ

Quan preveu vostè que es materialitzarà la desacceleració del sector de la construcció? Jo sóc dels que pensen que no explotarà sinó que s’anirà temperant. Llavors, vostè com qualiﬁca aquest 2007, com un any de transició o de crisi? A dia d’avui, els col·legis d’aparelladors encara no han notat cap decreixement en els visats; en canvi, alguns col·legis d’arquitectes sembla que sí. Després està el tema de l’augment dels tipus d’interès, que, d’alguna manera, crec que generarà problemes a molta gent. Aquest és el factor que provoca el retraïment. El catedràtic Llovera durant un moment de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

Quines mesures estratègiques es poden portar a terme per frenar aquesta reculada? Espanya està entre els països amb més pisos en propietat i, en aquest sentit, l’alternativa dels lloguers és vàlida. Però el problema de fons del tema hipotecari subjeu igualment. És a dir, que no està en les nostres mans sinó que és el Banc Central Europeu el que estableix els tipus. I sota aquesta premissa, la política de qualsevol país poc pot fer.

gui el mercat el que es reguli. En línies generals, sóc contrari a l’intervencionisme de l’Administració perquè crec que genera uns resultats que són artiﬁcials i, en aquest sentit, les lleis del mercat són més sàvies i donen amb més facilitat resposta a determinats problemes. Regular les regles del joc del mercat generalment no funciona. El mercat és capaç d’autoregular-se perfectament.

I davant d’això, vostè és dels que donen suport a una major o menor intervenció de l’Estat? Home, jo sóc partidari que si-

Quins efectes ha tingut la reforma del codi tècnic de l’ediﬁcació? El codi tècnic de l’edificació

és una peça fonamental que millora les condicions del sector en tant que articula unes obligacions i uns mínims constructius que afavoreixen el resultat d’una bona construcció. Queda alguna cosa per millorar encara? Per exemple, encara queda per veure a què condueix l’aplicació de la nova llei catalana del sòl. Una de les seves moltes especialitats és el tema de la prevenció de riscos laborals. Quin àmbit

“No sempre el treballador coneix els aspectes bàsics de la prevenció” “Cal veure a què condueix l’aplicació de la llei catalana del sòl” laboral és, en aquests moments, el més insegur? Ens ho diuen les dades de la Unió Europea: el sector amb

I ﬁns a quin punt resulta efectiva l’aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals? Aquesta llei ha estat un pas important, però es queda curta: així ens ho diuen les dades de sinistre laboral. Encara no estem, ni de lluny, en una línia raonable. A més, a això cal afegir que el sector de la construcció és el sector més procliu a la subcontractació. Això ens porta a què els problemes derivats d’aquesta falta de formació i d’informació del treballador es traslladin a l’obra en construcció. Perquè no sempre el treballador coneix els aspectes bàsics de la prevenció de riscos i de la seva seguretat. L’any passat va entrar en vigor una nova llei que afecta a la subcontractació. Quins serien els seus punts forts i febles? Aquesta nova llei tendeix a regular el sector i a controlar la subcontractació, però el que no es pot arreglar és el problema de la immigració que es canalitza cap al sector de la construcció. Tenim problemes d’enteniment amb treballadors immigrants que no coneixen el nostre idioma. Tot això, des de l’òptica de la subcontractació s’agreuja, i amb aquesta nova llei es pretén regular més la situació.

SETEMBRE 2007 / MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

44- FORMACIĂ&#x201C; DIRECTIVA / Informe

ELS AUTĂ&#x2019;NOMS MANTENEN EL SEU PES AL MERCAT LABORAL CATALĂ&#x20AC;

Un 17,3% dels treballadors sĂłn autĂ˛noms Lâ&#x20AC;&#x2122;informe del Consell de Treball EconĂ˛mic i Social de Catalunya (CTESC), SituaciĂł dels treballadors autĂ˛noms a Catalunya, reďŹ&#x201A;ecteix la situaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest tipus dâ&#x20AC;&#x2122;ocupats al Principat al 2006. Segons lâ&#x20AC;&#x2122;Enquesta de PoblaciĂł Activa, van sumar unes 590.472 persones durant lâ&#x20AC;&#x2122;any 2006. El que representa al voltant del 17,3% del total de la poblaciĂł activa. IVAN GIMĂ&#x2030;NEZ

Segons lâ&#x20AC;&#x2122;esmentat informe, lâ&#x20AC;&#x2122;increment de treballadors autĂ˛noms a Catalunya lâ&#x20AC;&#x2122;any 2006 va ser del 3,95%. Aquest augment de la gent ocupada per compte propi ĂŠs molt similar a la dels assalariats, un 3,9%, xifra que ha provocat que es mantingui la proporciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;autĂ˛noms sobre el total de treballadors en un 17,3%. Pel que fa al perďŹ l dâ&#x20AC;&#x2122;aquests treballadors, lâ&#x20AC;&#x2122;informe diu que el 31,1% estan al capdavant dâ&#x20AC;&#x2122;una empresa amb mĂŠs personal contractat, i el 62,4% ho fan com autĂ˛noms sense cap persona contractada. La resta desenvolupen la seva activitat laboral aju-

dant a familiars o com a cooperativistes, un 5,5% i un 1% respectivament. CTESC diu que cada cop aquests dues darreres tipologies mostren una importĂ ncia mĂŠs modesta atĂ¨s el pes cada cop mĂŠs alt que tenen les incorporacions de nous autĂ˛noms a les categories primeres. Pel que fa a la distribuciĂł per branques dâ&#x20AC;&#x2122;activitat, el 63,1% dels autĂ˛noms de Catalunya ho fan al sector serveis, un 16,2% a la construcciĂł, la indĂşstria un 12,6% i a tasques relacionades amb lâ&#x20AC;&#x2122;agricultura i la pesca un 8,1%. Les conclusions de CTESC en aquest sentit parlen del gran pes estructural que tenen els

Hi ha un augment progressiu dels treballadors amb estudis superiors

El 31% dels autĂ˛noms es troben al capdavant dâ&#x20AC;&#x2122;una empresa amb personal contractat. / ARXIU

autĂ˛noms als serveis, mentre que destaca la progressiva disminuciĂł dels treballadors dâ&#x20AC;&#x2122;aquest perfil en el sector secundari, i la importĂ ncia que tambĂŠ estĂ guanyant el nombre de persones que tre-

ballen per compte propi al mĂłn de la construcciĂł. Com a explicaciĂł per a aquesta disminuciĂł de la importĂ ncia dels autĂ˛noms al mĂłn industrial, lâ&#x20AC;&#x2122;informe parla de â&#x20AC;&#x153;la tendĂ¨ncia cada

!)%0-=% 82 453+5%1% () !)'85636 81%236 < ()6%55300% 786 '314)7)2'-%6 < ,%&-0-(%()6 453+5)6% 453*)6-32%01)27) < %140-% 78 2)7:35/ '327%'7%2(3 '32 4%57-'-4%27)6 () (-9)5636 6)'735)6 < )145)6%6

>67)5 .)'87-93 )2 -5)''-@2 () !)'85636 81%236 )67-@2 () )5632%6 !)0%'-32)6 %&35%0)6 675%7?+-'%6 314)26%'-@2 27)+5%0

8)9)6 () 6)47-)1&5) % 0%6 ,

-2%2'-%0 #-1)6

cop mĂŠs intensa de les empreses del sector que comporta lâ&#x20AC;&#x2122;apariciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;economies dâ&#x20AC;&#x2122;escala cada cop mĂŠs fortes, essent en canvi el sector serveis el que mĂŠs facilitats dĂłna al colÂˇlectiu per tal de ser competitius en el mercat, atesa la irrupciĂł de les noves tecnologies de la informaciĂł i les telecomunicacions i la tendĂ¨ncia creixent a externa-

(1-2-675%'-@2 () )5632%0 $)2 % '323')5 82% () 0%6 1).35)6 6'8)0%6 () )+3'-36 ()0 182(3 < 45)4>5%7) 4%5% '326)+8-5 )0 ?;-73 453*)6-32%0

La majoria dâ&#x20AC;&#x2122;altes a autĂ˛noms es donen entre els majors de 55

"- ()6)%6 1>6 -2*351%'-@2 %6)635%1-)273 4)5632%0 3 %6-67-5 % 0% 6)6-@2 -2*351%7-9% )67%136 % 78 (-6436-'-@2 )4%57%1)273 ;)'87-9) (8'%7-32 32',% %<3 '1%<3 )%(% )(8 5%+@ %5')032%

-2*3 )%(% )(8 ::: )%(% )(8

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

litzar serveis a les empreses, també a les del sector industrial”.

Perﬁl dels treballadors L’informe aprofundeix més en l’anàlisi de la distribució per activitats i dóna les següents dades. Les quatres branques d’activitat que agrupen més treballadors per compte propi són el comerç i la reparació de vehicles, amb un total de 21,1% d’autònoms. En segon lloc hi ha la construcció, amb l’esmentat 16,2%, els serveis a les empreses, amb el 14,6%, i la indústria. El document del Consell de Treball torna a incidir en el pes guanyat per la construcció i remarca que comerç i reparació tot i estar a les primeres posicions van perdent importància. Pel que fa a altres sectors, destaca la lleugera davallada al transport i telecomunicacions, d’un 8,4% al 2005 a un 7,7% al darrer any. Mentre que també es remarca la pujada a la hostaleria –d’un 9% a un 9,2%- com a símptoma de la bona marxa del turisme a

Catalunya els darrers anys. Continuant amb el perfil dels autònoms, l’informe també analitza el tipus d’ocupació. La concentració més alta es produeix en la categoria de directius amb un 34%, seguit d’artesans i treballadors qualificats amb un 17%. Després trobem tècnics i professionals científics i intel·lectuals, tècnics de suport, personal de la restauració i el comerç, agricultors i pescadors, i finalment muntadors i administratius. Les tipologies professionals que més autònoms han aportat al 2006 han estat directius i tècnics científics i intel·lectuals, mentre que les categories d’artesans i restauradors veien disminuir la quantitat d’incorporacions. Un altre aspecte que tracta l’informe és la distribució per edats, on no hi ha hagut variacions respecte al 2005. Els joves mantenen un ritme d’incorporació baix, mentre que la majoria d’altes es donen entre els majors de 55 anys. Tal i com apunta el document del CTESC, “aquest guany net d’autònoms en la

darrera franja és força probable que es trobi condicionat per la necessitat que apareix en alguns casos de completar el període de cotització, element que impulsa al col·lectiu de gent d’aquesta edat a entrar a treballar o cotitzar per aquesta ﬁgura”. També és interessant comprovar els canvis que hi ha hagut en la incorporació d’autònoms pel que fa al nivell d’estudis. Concretament, hi ha un augment progressiu de les persones amb estudis superiors que opten per aquesta via d’ocupació. Novament, CTESC no dóna cap explicació rotunda, sinó que parla en condicional dient que “un dels factors que podria inﬂuir en aquesta direcció podria ser l’excés d’oferta en el mercat de treball d’aquestes persones amb nivell d’estudis superiors. Alguns estudis han evidenciat darrerament aquesta possibilitat en la mesura en què les diferències en els guanys salarials s’han vist molt limitades aquests darrers anys respecte dels altres col·lectius amb nivells de formació inferiors”.

La dona autònoma Pel que fa al pes de la dona dins del món dels autònoms, l’informe remarca la seva pèrdua de pes en el període 2005-2006. L’any passat el nombre de treballadores per compte propi a Catalunya va disminuir en 3.600, mentre que el d’homes va augmentar en uns 26.000. I la proporció total és d’un 69,2% d’homes i un 30,8% de dones, segons dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. El document posa de manifest que aquesta dada trenca una tendència que es venia

produint des de començaments de la dècada, quan s’incorporaven més dones que homes al règim de treballadors autònoms. Segons el CTESC, les causes d’aquesta davallada “resulten complicades d’explicar”, però fa èmfasi en què la caiguda es produeix des dels 16 anys als 55, mentre que a franja que supera aquesta edat sí que hi ha un augment de les dones que es donen d’alta. Cal destacar, també, que per branca d’activitat, s’experimenta un cert augment a les empresàries amb treballadors.

EL PES DELS IMMIGRANTS Un altre informe, en aquest cas de la Federación Nacional de Trabajadores Autònomos (ATA), publicat el passat mes de juny posa de manifest el gran nombre d’immigrants que opten per fer-se treballadors per compte pròpia. Entre 2001 i 2006 es van incorporar 83.463 estrangers a aquest règim laboral. L’increment va ser signiﬁcatiu entre els vinguts de fora de la UE, amb un augment del 141,1%; mentre que els comunitaris varen créixer un 75,4%. Equador és el país que més treballadors aporta al total, amb 4.817, seguits de colombians, xinesos, i argentins. A Catalunya, i segons dades del CTESC, els autònoms de fora de les nostres fronteres representen un 6% del total.

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

HABILITATS DIRECTIVES

Gestió del temps personal La manca de planificació de l’agenda és un símptoma d’excés de confiança. Gestionar el propi temps té relació amb la gestió del recurs més valuós i al mateix temps, el més infravalorat. I atenció, perquè les ineficiències que passen desapercebudes en una posició no directiva són considerades totalment fora de lloc en un directiu. És imperatiu aprendre les tècniques adequades de planificació del temps, perquè l’alternativa és preparar-se per ser desplaçats per aquells que sí les dominen. Les facetes de la gestió del temps personal són diverses. El principal concepte és mantenir un dietari organitzat i, en consequència, l’activitat diària programada amb antelació. Com altres processos, la gestió del temps s’ha de planificar, monitoritzar i revisar amb regularitat. Un punt crític són les cites. És necessari prendre el control del propi temps, i eliminar les reunions innecessàries. El sentit comú ajudarà a decidir. Potser es pot canviar un llarg dinar per una conversa telefònica? En tot cas, és imprescindible també

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

tenir una planificació de cites, visualitzar-les en conjunt i decidir quines s’han d’eliminar. La planificació del directiu afecta també els seus subordinats. A més, s’ha de tenir present la distribució de tasques, que ha de seguir els mateixos passos que l’agenda: planificació, visualització i revisió. I per suposat, les tasques delegades als assistents poden proporcionar un guany de temps considerable, però sovint, el do-it-yourself representa un avantatge. Franquejant la seva pròpia carta s’assegurarà que el destinatari la rep en el moment adequat, o estalviarà temps redactant el sumari de l’informe que un col·laborador en època crítica va oblidar adjuntar a un important informe. Gestionar el temps personal no té més secret que l’aplicació sistemàtica d’estratègies de sentit comú. Requereix un petit esforç. Però és la forma de promoure les pràctiques eficients i d’identificar allò prescindible. És el camí a un ús adequat del temps concentrant-se en les activitats escollides.

Preocupacions i estrès Un cert nivell d’estrès i preocupació són saludables i útils, però en l’àmbit de les organitzacions sovint es produeixen situacions que surten de control i ens fan perdre productivitat i la salut. Quan els empleats s’equivoquen sovint, es redueix notablement la seva productivitat, es queden a casa per evitar situacions laborals estressants o ﬁns i tot renuncien a l’esperança de trobar una altra ocupació menys estressant, la productivitat global es veu afectada. Quan hi ha un sentiment de vulnerabilitat davant les amenaces que es perceben del món i no es pot entrar en contacte amb la capacitat per controlar-lo, el nivell de preocupació i

ansietat augmenten. De vegades la preocupació és justiﬁcada: potser hi ha una amenaça de reducció de fons i el banc podria retirar la seva línia de crèdit. En aquestes situacions, treballar la preocupació pot proporcionar l’energia que cal per enfrontar els problemes. El que cal és entendre la diferència entre la preocupació saludable i la nociva. Si pot solucioni el problema, i si no, el pot convertir en alguna cosa més sota control fent petits canvis correctius. Busqui ajuda a les fonts adequades, hi ha persones que tenen la informació que vostè necessita. Si no hi ha res a fer, deixi marxar la preocupació.

Un cert nivell de preocupació és saludable i útil. / Arxiu

CONEIXEMENTS

Què fa un gestor del coneixement?

El principal concepte per la gestió del temps és mantenir la agenda organitzada. / Arxiu

Al món del management, sovint ens arriben conceptes de procedència anglosaxona. Darrera aquests conceptes hi ha realitats alienes a la nostra. Si a això afegim una traducció literal, ja estem perduts. És el cas del knowledge management i la ﬁgura del knowledge manager, que està tenint una pobre implantació al nostre país. El coneixement és vital per a les empreses. El capital de coneixement disponible a les artèries de l’empresa ha de circular per contribuir a l’eﬁcàcia de l’organització I assolir els seus objectius. I el gestor de coneixement és el facilitador d’aquest pro-

cés. Alguns dels objectius del gestor de coneixement són desenvolupar estratègies d’informació I coneixement, dissenyar solucions per aproﬁtar I utilitzar els sistemes i tecnologies de la informació i vetllar per l’acompliment de la legislació vigent sobre protecció de dades I marques, patents i drets d’autor. El perﬁl formatiu és el d’un llicenciat amb formació de postgrau, amb experiència com a tècnic i gestor, un nivell d’anglès excel·lent i coneixements pràctics de tecnologia de la informació. TEXTOS: BEGONYA MERINO

masters y postgrados

Impulsa tu carrera

PROJECT MANAGEMENT AVANZADO GESTIÓN DE PROYECTOS EFICIENTES EN CALIDAD TIEMPO Y COSTE. GESTIÓN INFORMATIZADA Edición invierno - inicio Febrero 2007 horario: viernes, de 16:30h. a 21:30h. sábados, de 9 a 14:00h. Edición primavera - inicio Mayo 2008 horario: martes y jueves, de 17:45h. a 21:45h Duración: 90 horas.

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: C/ Jordi Girona, 1-3 Edifici C5 planta 0 (Campus Nord) 08034 Barcelona , Telfs.: 93 401 60 81 / 93 401 68 13, Fax:93 401 56 29 , e-mail:antonia.romero@upc.edu, web:http://www.doe.upc.edu

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

ENTREVISTA A FERRAN RAURICH, DIRECTOR DE RRHH D’SCHNEIDER ELECTRIC ZONA IBÈRICA

“Parlar amb els treballadors és una bona manera de descobrir el talent intern” A quina companyia treballava abans d’entrar a Schneider? Al sector d’automoció de Delphi, com a director de Recursos Humans de diverses plantes industrials.

A COR OBERT Nascut a Barcelona fa 39 anys. Actualment viu a Ciutat Vella i no li agrada comprovar com s’està transformant aquesta zona. Té dos fills, en Francesc i en Miquel. Va estudiar Empresarials i Econòmiques, així com un màster en Recursos Humans a EADA i Senior Executive d’Esade.

Què va aprendre d’aquesta multinacional nordamericana? Era una empresa molt madura, amb polítiques molt desenvolupades i estructurades, de la qual vaig aprendre a suportar la pressió i a saber orientar els resultats. Quant temps fa que està a Schneider Electric Zona Ibèrica? Des de l’octubre passat, i la veritat és que m’hi sento molt a gust. Actualment ja som 3.958 treballadors. Amb aquests 9 mesos, es sent orgullós d’haver aconseguit alguna cosa per a l’empresa? Sí. He ajudat a desenvolupar el canvi cap a una descentralització de la gestió dels Recursos Humans. Hem incorporat aquesta funció a totes les unitats de negoci de la companyia i a totes les unitats territorials de la Zona Ibèrica. Quin és el major repte al qual s’ha enfrontat? Encarar l’expansió de la nostra companyia. Estem en un sector que creix un 11% anual i, com a líders del mercat, nosaltres creixem aproximadament un 15%. Tenint en compte que som una empresa amb una àmplia implementació geogràfica i amb un mix de col·lectius molt diferents, el nostre repte és retenir i captar el talent. I quines accions dueu a terme per ﬁdelitzar aquest talent? Estem treballant per aconseguir que la nostra marca sigui més coneguda i atractiva al mercat. A més, ja fa dos anys que vam engegar un programa per descobrir nous talents. Pel

Ferran Raurich es troba al capdavant dels Recursos Humans d’Schneider Electric Zona Ibèrica. / D. CALDERÓN

que fa a la retenció, estem implementant un pla de desenvolupament de les persones que inclou diversos aspectes: pla de formació, pla de carrera, pla de mobilitat funcional i una nova política de retribució i beneﬁcis. Schneider Electric Zona Ibèrica busca, des d’una ambició permanent, oferir als seus col·laboradors la possibilitat de tenir un desenvolupament professional personalitzat. Està realment valorat el treball de Recursos Humans? Cada vegada que ens posem a pensar sobre quines seran les necessitats del futur, estem sumant valor afegit. Davant de futurs canvis organitzacionals, cal millorar el que ja funciona i ser previsors. Teniu algun pla ‘secret’ per descobrir talent intern? Sí. Parlar amb la gent, conèixer les seves expectatives, facilitar el seu desenvolupament... Per exemple, a partir d’aquest mes, les noves incorporacions participaran en un programa especial d’Esmorzars amb la Direcció. A més, estem desenvolupant els tallers d’Assessment Center en grups

reduïts i amb observadors objectius. El més important en aquesta gestió de recerca és ser veritablement operatius i no quedar-nos a l’estadi analític. La seva entitat és molt piramidal? Sí, però estem en un procés d’aplanar l’organització i, per exemple, hem passat d’un Comitè de Direcció de vuit persones a un de 12. Creiem que com més gent estigui implicada en el projecte, millor serà la cadena de valor i més gran serà la percepció que tots naveguem dins un mateix vaixell. Creu que la formació és un incentiu per a les persones? Per a l’empresa és una necessitat, i per a les persones ho serà en la mesura que els permeti desenvolupar les seves capacitats i aspiracions. Un director de RRHH és un gestor o un estrateg? Sens dubte, ha de ser més estrateg, ha de vincular-se al CEO i anticipar-se als canvis.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Per què va escollir els Recursos Humans? Per centrar la meva vida a la ciutat de Barcelona i estar a prop de la meva família. I també perquè després d’una carrera molt variada, vaig veure que havia arribat el moment d’aportar la meva visió global de l’empresa a l’àmbit de les persones. Té algun hobby? M’agraden tots els esports. Però especialment, corro maratons. Què li dóna l’esport? Llibertat, espai personal i autocontrol. Què en pensa del moment en què vivim? Excitant, amb canvis molt ràpids. Viure és un repte. La nostra societat és masclista? I tant! Però no hauria de ser així, ni hauria de fer falta una Llei d’igualtat. El millor i el pitjor que li ha passat a la vida. El millor són els meus ﬁlls. I el pitjor, una experiència de separació. Li agrada viatjar? He viatjat per tot el món. És una de les millors maneres de conèixer i d’aprendre.

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

FORMACIÓ LA CECOT ENGEGA UN PROJECTE PER FORMAR ELS DIRECTIUS DE LES EMPRESES

SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

UNIVERSITAT LA UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU DE PRADA DE CONFLENT CELEBRA ENGUANY LA SEVA 39ª EDICIÓ

d’Estudis Catalans i se li va donar un caire més acadèmic que polític. Destaquen entre els ponents que hi van participar l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i l’esconseller de la Generalitat, Joan Carretero. Aquesta edició s’ha apostat per les ﬁgures internacionals, com la profesora Avi Fiegenbaum, de la Universitat d’Indiana, o Friedrich Edemayer, de la Universitat de Viena. El pressupost de Universitat ha estat d’uns 500.000 euros i hi han participat unes 1.500 persones entre alumnes i professors.

La Fundació CECOT Formació va dur a terme al juny per primera vegada i amb èxit de participació el seminari “Responsabilitats de l’adminstrador i dels directius”. El van impartir el senyor Daniel Vázquez Albert, advocat i professor titular de Dret Mercantil de la UB, i el senyor Jordi Garcia Vinya, professor titular de Dret de Treball i Seguretat Social de la UB. L’objectiu era donar a conèixer les responsabilitats tant d’ordre civil i administratiu com penal que han de regir les activitats dels adminstradors i directius d’empresa. Per tal de donar resposta a la gran demanda d’aquest seminari es preveu celebrar més edicions sobre àmbits relacionats amb els reptes empresarials. Alguns dels temes previstos són “Gestió de la innovació en les Pimes”, “Flexibilitat en l’empresa”.

ESPANYA APORTARÀ 22 MILIONS D’EUROS A L’OFICINA GESTORA DE L’ITER, QUE ES COMENÇARÀ A EDIFICAR L’ANY VINENT AL 22@

MÉS DE 4 MILIONS DE DONES ESPANYOLES S’HAN INCORPORAT AL MERCAT LABORAL EN ELS ÚLTIMS 30 ANYS

A la 30a edició de l’Índex Laboral Manpower presentada recentment pel catedràtic en Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, s’ha manifestat l’important paper de les dones en el món laboral durant les últimes dècades. En els darrers 30 anys s’han incorporat prop de 4 milions de dones espanyoles entre 16 i 64 anys, cosa que representa un avenç de la població activa femenina nativa per damunt del 100%. Això vol dir que s’ha passat dels 3,6 milions de dones al mercat laboral el 1977 als 7,5 milions de l’any 2006.

Els directius han de ser altament competitius. / Arxiu

L’oficina gestora de l’Iter a Barcelona, el projecte internacional que estudia la viabilitat científica i tècnica de la fusió com a font d’energia alternativa als combustibles fòssils, rebrà 20 milions d’euros per a la seu de Fusion for Energy. Aquesta seu es començarà a construir l’any vinent al districte 22@ i s’espera que el 2008 sigui ja operativa. La ministra d’Educació i Ciencia, Mercedes Cabrera, va recordar durant la firma de l’acord de l’aportació econòmica que des del 2005 funciona a Barcelona una oficina provisional. Des de Fusion Energy es coordinaran els treballs de diversos projectes en què hi participen la Unió Europea, Xina, Japó, Corea del Sud, Rússia, Índia i els Estats Units.

EL DICCIONARI

Sota el lema “300 anys després d’Almansa” es va inaugurar l’última edició de la Universitat Catalana d’Estiu i va ser presidida pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. El programa, el qual ha englobat més de 700 hores d’activitats entre cursos, tallers, debats i espectacles, va ser validat per primera vegada per una comissió cientíﬁca de l’Institut

RECERCA

MERCAT LABORAL

TEXTOS: CRISTINA SAN JOSÉ

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

Estils de Vida ENTREVISTA IMANOL URIBE, DIRECTOR DE CINEMA

“La violència d’ETA és una espelma que es consumeix i no trigarà a apagar-se” Pel·lícules com El proceso de Burgos, La muerte de Mikel, Días contados o Bwana, han fet del realitzador basc Imanol Uribe un dels noms de referència per a les noves generacions de directors espanyols. A La Carta Esférica adapta un relat d’aventures de l’escriptor de best sellers Arturo Pérez Reverte, un gènere que sempre l’ha atret. Si bé en el seu darrer treball s’allunya voluntàriament de la realitat, Uribe manté ferm el seu compromís amb temes com la ﬁ de la violència al País Basc.

“Si el preu de treballar amb pressupostos més grans és renunciar a part de la meva llibertat no m’interessa“

JAUME RIERA

La Carta Esférica és una adaptació d’una novel·la d’Arturo Pérez Reverte. Quin ha estat el principal repte a l’hora de traslladar el text a la pantalla? La veritat és que tot el procés va anar molt rodat. Normalment treballo amb unes quantes versions del guió, però aquesta vegada n’he tingut prou amb una. L’Arturo ha estat al corrent de tots els canvis que he anat fent, però s’ha mantingut sempre al marge. Adaptar una novel·la d’aquestes característiques és bàsicament una feina de selecció i descart, perquè al llibre sempre hi ha molt més material que el que hi pot haver en una pel·lícula. De totes maneres, crec que la pel·lícula es manté ﬁdel a l’esperit del llibre.

l’hora de tirar endavant un projecte? Sí, a més aquesta novel·la va tenir molt èxit i, per tant, a priori parteixes amb la idea de que la pel·lícula pugui interessar a tots els lectors. Però també crec que agradarà a la gent aﬁcionada als relats d’aventures.

Et venia de gust fer un producte que no amaga la seva voluntat de ser cinema d’evasió, de gènere, allunyant-te de plantejaments més polítics? Al llarg de la meva carrera sempre m’ha agradat anar canviant de registre. Acostumo a triar la temàtica per a les meves pel·lícules en funció del meu estat d’ànim. Ara em venia de gust fer una de pirates perquè estic en una època optimista a nivell vital. Sempre havia volgut fer una pel·lícula de pirates, d’aventures, que són les històries que en van marcar de petit, com L’Illa del tresor d’Stevenson, que va ser el primer llibre que vaig llegir. La novel·la beu de les mateixes fonts i ve a ser una mena d’homenatge a aquestes històries de pirates i tresors amagats.

Per al personatge de Coy has tornat a conﬁar en el Carmelo Gómez. Treballar amb ell deu ser tota una garantia, no? Aquesta és la quarta pel·lícula que fem plegats i, evidentment, resulta molt fàcil treballar amb ell. És un gran actor i ens entenem molt bé. En aquest cas concret, crec que el personatge del mariner desencantat li encaixa a mida.

És la primera vegada que treballes amb l’Aitana Sánchez Gijón. Com és que els vostres camins no s’havien creuat ﬁns ara i per què vas pensar en ella per al personatge de Tànger? Amb l’Aitana fa molts anys que ens coneixem, però per una circumstància o l’altra mai no havíem pogut treballar plegats. Pràcticament des del comença-

Per què creus que el Carmelo no gaudeix del reconeixement internacional de, per exemple, un Bardem o un Banderas? Cadascú tria com vol portar la seva carrera i diria que el Carmelo està molt a gust amb tot el que ha fet. Ni ell ni jo hem sentit la necessitat de fer el que es diu una carrera internacional, perquè aquí hem trobat tot

Uribe al set de rodatge de la seva última pel·lícula, La Carta Esférica. / CEDIDA

ment vaig pensar en l’Aitana per al personatge de la Tànger, tot i que s’allunya una mica del personatge de la novel·la. L’Aitana ha fet una recreació, però manté la força i l’esperit del personatge creat per l’Arturo, que em sembla molt interessant, molt pervers.

el que hem necessitat i sempre hem pogut treballar amb una gran llibertat. Si el preu de treballar amb pressupostos més grans és haver de renunciar a part de la teva llibertat creativa no m’interessa. Bona part de la pel·lícula transcorre a alta mar. Va ser gaire complicat el rodatge? Ha estat un rodatge complex. Per una banda hi havia les escenes submarines. Per uns set minuts de metratge vam haver de rodar més de 14 hores a una profunditat de quasi 30 metres. A més, el Carmelo no va voler utilitzar dobles. Per altra banda, hi ha les escenes que vam rodar al veler. En un vaixell de 14 metres vam haver de treballar un equip d’unes 20 persones. Estàvem molt limitats per l’espai i hi va haver marejos, però al ﬁnal ens en vam sortir força bé. La veritat és que hem gaudit molt amb aquest rodatge i a nivell de producció hem tingut tot el que hem volgut. Suposo que tenir al darrere la ﬁrma d’un autor tan popular com Pérez Reverte ajuda a

Ja sap quin serà el seu pròxim projecte? Tinc al cap un parell de coses, però prefereixo ser prudent i esperar a veure com respira la pel·lícula a taquilla per tirar cap a una banda o altra. Fa uns dies vaig anar al cinema i havien penjat un cartell on es podia llegir que la futura Llei del cinema serà la mort del cinema. De fet, fa poc hi va haver una jornada de portes tancades per expressar l’oposició al projecte. Els professionals també heu expressat la vostra disconformitat amb el mateix, encara que per motius diferents. El cinema espanyol sempre ha estat en crisi i més ara que està canviant la manera de consumir cinema. El cinema espanyol no té unes bases sòlides, i quan un any no surten pel·lícules bones, sembla que tot se’n va a n’orris. Això ha passat cíclicament des de que tinc memòria. D’entrada, no es poden fer 150 pel·lícules en un país amb la dimensió del nostre. Això ho vaig dir una vegada en públic i gairebé em pega un company. Em va dir censor. Cal fer menys pel·lícules, amb millor pressupost i més competitives. Es treballa sota molta pressió, sense

diners, i amb urgència per aconseguir una rendibilitat ràpida. Així es cometen moltes ximpleries. Per tant, el que ara cal és asseure’s totes les parts implicades i actuar. Com vas viure l’alto al foc d’ETA, amb esperança, desconfiança, etc.? Va ser un moment d’esperança i d’il·lusió col·lectiva, que malauradament no va fructificar. Cal esgotar totes les vies democràtiques per acabar amb la violència. La solució no vindrà només de la mà de la Policia. Per molt que diguin ara, tard o d’hora, s’haurà de tornar a parlar. Per això em va semblar bé l’intent de Zapatero, encara que el tir li hagi sortit per la culata. Calia intentar-ho. Hi ha alguna possibilitat de que tornis al conflicte basc o sents que ja has dit tot el que tenies que dir al respecte? Com ja t’he dit ara estic en una fase optimista en la meva vida i per tant em ve de gust fer coses més lluminoses. Però en aquesta vida mai se sap i potser algun dia se m’encén una llumeta. Veurem algun dia la pel·lícula del final de la violència? Jo crec que sí, que això és una espelma que es va apagant poc a poc, encara que no amb la velocitat que voldríem. Darrerament no paren de detenir comandos, els estan donant uns pals de mort. Això és que la Policia té algun infiltrat potent a dalt, un infiltrat que riu-te’n tu del Lobo. Fa més de 10 anys vas abordar el tema de les pasteres a Bwana i la cosa segueix com estava. Diria que estem pitjor. És un drama humà terrible i, a més, políticament és complicat de resoldre, perquè quan una persona es juga la vida d’aquesta manera és que ha arribat a un grau de desesperació absolut.

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CRÍTICA: “Els majors enemics de la llibertat no són aquells que l’oprimeixen sinó els que l’embruten”. Vincenzo Gioberti, ﬁlòsof i estadista

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL MARÇ

entre el 1948 i el 1994. Sens dubte, s’entén l’Apartheid com una forma extrema i transparent de racisme d’arrel clarament occidental. Al tram final de l’exposició s’expliquen les noves formes de racisme que s’han anat reproduint a gran escala durant les últimes dues dècades tant a les societats democràtiques com en les relacions entre els països més rics i els més pobres. A la mostra es podran veure les obres clau dels artistes més

AGENDA CULTURAL > The Police a l’Estadi Olímpic

> Exposició al MHC sobre el feixisme

La banda liderada per Sting torna als escenaris després de 22 anys de la seva dissolució.La data ﬁxada és el 27 de setembre a Barcelona. Estadi Olímpic Lluís Companys.

El Museu d’Història de Catalunya l’exposició “Legionari. Italians de Mussolini a la guerra d’Espanya”. Es mostra una sel·lecció inèdita de 100 fotograﬁes fetes per un soldat . Fins al 23 de setembre.

> “Tres Dramolette”, al Teatre Romea

> Estrena de programació al Lliure

El Centre d’Arts Escèniques de Reus obre la tempo- “La nit just abans dels boscos”, de Bernard-Marada del Romea amb “Tres Dramolette”, de Thomas rie Koltès iniciarà la temporada 07-08 del Teatre Bernhard. Del 10/09 al 14/10. Lliure de Barcelona. Del 13 al 23 de setembre.

> El MACBA exposa les creacions de Joan Jonas “Timelines: transparències en una habitació fosca” inclou obres de principis dels 70 i altres produccions més recents. Del 20/09/07 al 07/01/08 al MACBA.

FEBRER

C.SAN JOSÉ

L’exposició documenta les principals etapes i característiques d’una història i un escenari tràgicament privilegiats que ens parlen, no només de l’experiència sud-africana, sinó també de les ideologies racialistes i dels clixés i les pràctiques racistes alimentats per la modernitat occidental. I, també, de com aquests prejudicis constitueixen encara avui un potent instrument per justificar i mantenir les desigualtats més arbitràries. Apartheid pren com a punt de partida una aproximació històrica al racisme. És a dir, documenta com es van formar les ideologies i pràctiques que classifiquen en categories als éssers humans. Tot això es plantejava curiosament en el mateix moment històric en què s’aﬁrmaven les idees modernes sobre la dignitat i la igualtat de drets de tots els individus. En el punt central de la mostra es detalla el sistema d’apartheid social, polític, econòmic, cultural i territorial vigent a Sud-àfrica

>“Passió pel dibuix. De Poussin a Cezanne” El Caixa Forum de Barcelona acull les obres mestres de la col·lecció Louis-Antoine Prat. Del 7 de setembre al 9 de desembre.

GENER

Fotograﬁa Real state (3), 2005-2006, de Zwelethu Mthetwa.

reconeguts a nivell internacional com Jane Alexander, David Goldblatt, William Kentridge o Zwelethu Mthethwa entre molts d’altres. També hi tenen el seu espai reservat artistes de gran qualitat però que fora de Sudàfrica no són tan coneguts com, per exemple, seria el cas d’Albert Adams, Peter Clarke, Ernest Cole o Dumile Feni. Cal destacar unes jornades de reﬂexió i debat programades pels dies 27 i 28 de setembre sobre els temes plantejats per l’exposició que s’articularan al voltant de 4 àmbits: Passat i present dels estereotips racials. Del racisme biològic a un racisme cultural?; L’experiència sud-africana. Més enllà de l’apartheid; Discriminació racial avui.Apartheid global?; Art i educació contra el racisme. Apartheid. El mirall sud-africà és una coproducció del CCCB i Bancaja. L’exposició es podrà visitar al CCCB del 26 de setembre de 2007 al 13 de gener de 2008.

El setembre és el novè mes de l’any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d’haver estat el setè mes del primitiu calendari romà. El 2 de setembre de 1876 va néixer a Verges Francesc Cambó i Batlle. Polític català d’estil conservador que va ser fundador i líder de la Lliga Regionalista, a més a més d’ocupar el càrrec de ministre en diversos governs espanyols. Cambó va propugnar l’Estatut d’autonomia per resoldre el problema català, tot i que va acceptar la Mancomunitat com a solució de compromís. El 5 de setembre de 1976 Joaquim Maria Puyal va ser la primera persona a retransmetre un partit de futbol en català a tot Espanya. Puyal va plantejar a la direcció de la Cadena SER aquesta possibilitat pensant en el marc de la recent estrenada transició. El projecte es va aprovar i va néixer així el programa “Futbol en català” . El 6 de setembre de 1972 a Munic es commemora l’acció més tràgica i coneguda feta per activistes de Setembre Negre. Amb un gran ressò internacional, aquest fet es recorda com l’anomenada massacre de Munic. Activistes de Setembre Negre van segrestar i assassinar un grup d’onze atletes israelians durant la celebració dels Jocs Olímpics de Munic. L’onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona després de mesos de setge durant la Guerra de Successió l’any 1914. Amb això també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. El 20 de setembre de 1833 neix a Milà Ernesto Teodoro Moneta. Va ser un paciﬁsta italià que el 1907 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs en favor del paciﬁsme. Moneta va compartir aquell any el Nobel amb Louis Renault pels seus treballs com a jurista de dret internacional en favor de la pau. El 24 de setembre té lloc la celebració de la Mercè, la festa major de Barcelona. És així des que l’Ajuntament de Barcelona va elaborar un programa extraordinari d’actes dedicats a la festivitat de la Verge de la Mercè. El 24 de setembre de 1957 s’inaugura el Nou Camp, el nou estadi del Futbol Club Barcelona. L’estadi és considerat un dels majors temples del futbol europeu.

JUNY

S’entén l’Apartheid com una forma extrema i transparent de racisme clarament occidental

La Diada, estrenes i celebracions

MAIG

El CCCB presenta el proper 26 de setembre l’exposició “Apartheid. El mirall sud-africà.” Es tracta d’una aproximació conceptual i visual a les velles i noves formes de prejudici i discriminació racial, a partir d’una àmplia selecció d’obra artística original i de material documental.

EFEMÈRIDES

ABRIL

Una mirada a l’Apartheid i al racisme a través de l’art

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “La virtut no habita en la solitud: ha de tenir veïns”. Confuci.

TELEVISIÓ

La banalització dels informatius

DE CAMPEONES LOCALES A LÍDERES GLOBALES Autors: Paul Verdin i Nick Van Heck Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 276 Més enllà de dades macroeconòmiques o de models d’internacionalització de grans corporacions, aquest llibre pretén fomentar una reﬂexió sobre si la internacionalització és bona per a una determinada empresa, com fer-ho realitat i com afrontar les pressions del mercat. Verdin i Van Hecck aporten una visió molt pràctica de les estratègies d’internacionalització de les empreses, que converteix el llibre en una eina molt útil per aquelles empreses que hagin ja endegat un procés d’internacionalització, esdevenint una mena de full de ruta per a directius, accionistes i consultors alhora de determinar en cada cas on són els problemes i com abordar-los.

LIDERAZGO AFECTIVO Autor: Albert Jovell Editorial: Alienta Pàgines: 232 Les emocions compten, i molt, en la gestió. En els darrers cinc anys, l’auge del fenomen de la intel·ligència emocional ha suposat la publicació de diferents estudis en els àmbits de la psicologia i la sociologia. En ells s’analitza el seu impacte en els àmbits de gestió de les organitzacions i dels recursos humans. Aquests conceptes estan relacionats amb la intel·ligència afectiva i la gestió del coneixement i són bàsics per determinar la reputació i la imatge de les organitzacions. El Dr. Jovell analitza els estudis cientíﬁcs sobre el comportament personal i professional de les organitzacions i elabora un decàleg del lideratge afectiu, amb exemples del món de l’empresa, l’esport i la política provats en estudis cientíﬁcs.

EL ÉXITO QUE PERDURA Autors: Jerry Porras, Stewart Emery i Mark Thompson Editorial: Granica Pàgines: 304 Molts empresaris miren de conèixer els secrets per assolir l’èxit, però, existeix una manera infal·lible de triomfar? Els autors d’aquest llibre reuneixen alguns personatges que es caracteritzen per haver gestionat la seva vida personal i professional amb fermesa, a vegades partint de la casualitat i d’altres amb mètodes de gestió estudiats. La selecció de casos del llibre pretén aportar les claus per aconseguir l’èxit i que aquest no resulti efímer. Es tracta de multimilionaris, presidents d’empreses, de països, premis Nobel i personatges cèlebres, però, també, persones desconegudes que han deixat un impacte durador sense ser ni poderosos ni carismàtics.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Ramon Rovira.

Gran Via, a Ràdio Intereconomia, a les 19 hores Tertúlia econòmica, amb Gemma Tonijuán.

2Lliçons d’Econo-

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

mia Recreativa, a les 10, a Catalunya Ràdio Amb Josep Maria Ureta i Fabià Estapé.

DIMECRES

Què,qui,com, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

DIJOUS

Fem Números, a les 9.30 h a COM Ràdio Divulgació econòmica a Matins.com.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

Fins no fa gaire els informatius eren tinguts en totes les cadenes com un espai de treva en la descarnada lluita diària per l’audiència, un oasi de repòs encaixonat entre productes d’ingestió ràpida i digestió pesada, ja sigui talk shows, reality shows o altres shows ﬁlls de l’anomenada teleporqueria. Els professionals dels informatius es mantenien al marge de la corrent cada vegada més tèrbola que embruta les nostres graelles. Hom podia tenir la certesa que entre dos quarts de nou i les nou del vespre, l’hora dels telenotícies estrella, pitgés el botó que pitgés del comandament a distància es trobaria una ració diària d’informació servida amb rigorositat i atenent a les normes del codi deontològic que mana la professió. Malauradament, però, d’un temps ençà, bàsicament les dues principals cadenes privades d’abast estatal, és a dir, Tele 5 i Antena 3, semblen haver-se embrancat en una cursa per veure qui posa més casos de successos sobre la taula, o, el que és el mateix, qui ens ofereix en prime time més morts violentes, maltractaments, agressions, disputes domèstiques, etc. Els informatius que condueixen Pedro Piqueras, a qui alguns maliciosament anomenen Chucky, el muñeco asesino, i Matías Prats Jr., bucs insígnia de les seves respectives cadenes pel que fa a l’àmbit d’informatius, fa molt temps que groguegen, és a dir, que tendeixen a primar els continguts més morbosos i banals en les seves escaletes. Tant és així, que hom diria que Espanya viu avui sumida en el caos, que som una societat decadent, capaç de les conductes més menyspreables. Les televisions privades han donat cabuda a un periodisme groc, sensacionalista i de successos, que a Espanya, a diferència dels països anglosaxons, pràcticament no havia fet forat en l’àmbit de la premsa escrita. Aquesta banalització dels informatius resulta especialment nociva per al tipus d’espectador que té en la TV la seva única font d’informació, ja que aquest rosari de crims i tragèdies domèstiques, que sempre s’han produït, però que restaven en l’àmbit de la privacitat, acaba conﬁgurant la noció de la seva realitat social del país. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

SETEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

52- ESTILS DE VIDA / El gourmet

RESTAURANT EVO

ELS ‘TOP 10’

Molt a prop del cel Tradicionalment, els bons gourmets viatgen, entre altres raons, per descobrir nous indrets on poder ampliar els seus coneixements gastronòmics i gaudir dels seus entorns. Tots aquests arguments, segons els experts, els trobem en un dels millors restaurants panoràmics del món, l’EVO.

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

L’EVO té unes vistes espectaculars, i un ambient tranquil i distès

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

FRANCESC PEDROL

Ubicat a la cúpula-mirador de l’Hotel Hesperia Tower, un gratacel de 27 pisos i 105 metres d’alçada, hi trobem la nova joia gastronòmica, tot un símbol i un referent de la cuina catalana i mundial: Santi Santamaria. Des que l’any 1981 va decidir inaugurar, conjuntament amb la seva dona Àngels, el Racó de Can Faves, la trajectòria d’aquest xef català, fill de Sant Celoni, ha estat meteòrica i imparable. Fins i tot va ser premiat, l’any 1994, amb la tercera estrella a la prestigiosa Guia Michelin, i es va convertir en el primer cuiner català en aconseguir-la. El restaurant EVO (abreviatura d’Evolució) és una creació arquitectònica de Richard Rogers, caracteritzat per un ambient tranquil, modern, distès i amb unes vistes espectaculars. En deﬁnitiva, un espai únic. L’EVO segueix el concepte culinari de Can Faves i del Santceloni, amb l’Ismael Alegria al capdavant dels fogons. El seu objectiu és

LA VENTA Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània. Plaça Doctor Andreu - Barcelona Tel. 93 212 64 55

ESSENCE Cuina sincera i amb productes de temporada en un entorn emblemàtic. Avinguda Diagonal, 570- Barcelona Tel. 93 200 21 11

L’objectiu del restaurant és mantenir el gust per tot allò tradicional sense deixar de banda els aspectes avantguardistes. /CEDIDA

mantenir el gust per tot allò tradicional, sense deixar de banda els aspectes clàssics o avantguardistes, i tractar de seleccionar el millor de cada entorn, amb sabor de la terra. És a dir, una barreja d’un mediterrani català amb vocació universal: cel, mar i muntanya. En la variada i selecta carta de l’EVO hi podem trobar plats excel·lents i atrevits, com els raviolis de gambes

Santi Santamaria, l’arròs a la cassola amb flor de carbassó, l’amanida de bacallà confitat amb fruits secs i cap de porc senglar, el San Pedro a la brasa amb tomàquet farcit i verduretes, el rap amb gnocchi i musclos a la crema, al garrí conﬁtat i cruixent amb pastanagues al comi i dàtils o el jarret de vedella lletó amb puré de patates i xalotes glacejades. Per acabar de gaudir d’una jornada gastronòmica dife-

Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

EL TAST

MENÚ RECOMANAT

GRAN RESERVA FERRET BRUT NATURE Grau alcohòlic: 11,5º Temperatura de consum: 6º-8º

LA CARTA TÉ UN PREU FIX DE 135 EUROS I ES PODEN ESCOLLIR DOS PLATS, FORMATGES I POSTRES. TAMBÉ TÉ EL MENÚ GASTRONÒMIC, DE 135 EUROS, I EL MENÚ ESPECIAL PER A LES

rent, no es poden passar per alt les postres: un formatge fresc amb pastís de taronja conﬁtada a la mel, un sorbet o un gelat de crema catalana. Malgrat que no vol ser un restaurant de negocis, és un lloc ideal per fer-los, ja que la seva situació (es troba a cinc minuts de l’aeroport de Barcelona i al mateix Hotel Hesperia Tower) fa que els empresaris vegin en aquest paradís gastronòmic un referent immillorable.

I BUONI AMICI

GRANS OCASIONS, DE 195 EUROS.

Origen: Elaborat a partir de les varietats autòctones del Penedès: Parellada, Xarel·lo i Macabeu.

SANT PAU Via Nasal: Net amb bona potència en boca, aromes fruitoses i ﬂorals amb clars tons de criança. Sensacions Gustatives: Molt viu en boca, saborós, fresc, amb un punt d’acidesa, bona potència en el carbònic. Via retronasal neta.

RESTAURANT EVO HOTEL HESPERIA TOWER GRAN VIA, 144 (BARCELONA) TELF. 93 413 50 30 EVO@HESPERIA-TOWER.COM

Aspecte Visual: Groc palla, brillant, bombolla abundant, de mida petita, despreniment vertical, persistent corona.

Preu: 11,50€, aproximadament.

Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA - 53

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

RUTA PEL TRIANGLE ENTRE DONOSTIA, BILBAO I VITORIA

Viatge per una geometria mítica El País Basc és un territori mil·lenari amb un fort gust rural i mariner on encara perviuen algunes tradicions mítiques. El culte a la força, la gastronomia com a excusa per associar-se i el folklore més antic d’Europa són mostres dels trets d’un poble que ha estat capaç d’endinsar-se en la modernitat mantenint la seva autèntica essència. festivals de cine, de jazz i la Semana Grande són ocasions excepcionals per conèixer la ciutat.

Segon vèrtex: Bilbao

El Museu Guggenheim de BIlbao, obra de Frank O. Gehry. / ARXIU BEGONYA MERINO

La nostra proposta pren com a referència el triangle format pels vèrtex que són les ciutats de Donostia, Bilbao i Vitoria. Un recorregut a on els canvis de ciutat no suposen més de cent vint quilòmetres per carretera.

Primer vèrtex: Donostia-Sant Sebastià La ciutat descansa sobre la punta oriental del Cantàbric. Encara que fos només per contemplar la Bahía de la Concha, el viatge paga la pena. La millor vista es troba a la conﬂuència de la avinguda de la Libertad i el carrer Urbieta. A partir d’aquí, és una delícia fer una passejada en direcció a la Playa de Ondarreta, al costat de las característiques

baranes blanques del passeig. Al final es troba el Peine del Viento, l’escultura de Chillida batuda per les onades. Des del Monte Igueldo hi ha una panoràmica espectacular: d’una banda el Cantàbric, d’altra les muntanyes i a sota, la ciutat. I per tenir una perspectiva de la terra des del mar, que sempre ajuda a aclarir les idees, es pot anar en llanxa fins a l’Illa de Santa Margarita. A la part vella encara queda algun ediﬁci anterior a 1813, quan un incendi va devastar Donosti. És una zona petita plagada de bars i amb molt ambient, el centre del poteo. Els punts més interessants són la Plaza de la Constitución, la Basílica de Santa María i l’església de San Vicente. Els

Bilbo és una ciutat plujosa ubicada a la Ria de Bilbao. La primera impressió del visitant pot ser decepcionant, però és una emplaçament amb caràcter propi al que sempre es vol retornar. Sorprén la geografia humana del Casco Antiguo: senyores passejant amb vestits de colors pastel es barregen amb joves amb talls de cabell d’estil radical. Hi ha un Bilbao antic i un de nou. Els canvis encaminats a crear una ciutat moderna han estat encapçalats pel metro i pel Museu Guggenheim, molt concorregut i fotografiat. Per tenir una vista urbana general, només cal agafar l’ascensor del carrer Esperanza, al Casco Viejo. Recórrer el tram central de la Ria és una forma diferent de veure l’Ajuntament, els ponts i el Palacio Euskalduna. L’ànima de la ciutat és el Casco Viejo. Carrerons estrets, esglésies i palaus és el que trobarem durant la visita. Per sortir del clot a on es troba la ciutat, es pot concloure amb una petita excursió agafant el funicular al carrer Castaños i pujar fins a Artxanda, per gaudir d’aire net i una vista excepcional.

Tercer vèrtex: Vitoria Vitoria és ciutat d’hiverns llargs i freds i estius curts i frescos, unes condicions climatològiques que imprimeixen caràcter. La majoria de la població

de la província viu a Vitoria, que es troba sobre una explanada envoltada de muntanyes i creuada per rius. Vint minuts són suficients per recórrer el Casco Antiguo, traçat al segle XII i que conté les petjades arquitectòniques de cinc segles. És una ciutat feta per caminar: el centre (l’eixample) és per als vianants, una àrea comercial molt animada i plena de places i miradors. Hi ha nombrosos parcs, que potser no són grans, però estan ben repartits i acompleixen una funció relaxant.

Un autèntic regal pels amants de les caminades reflexives són els tranquils passejos entre castanyers. Partint de La Florida, el Paseo de La Senda ens porta ﬁns a Armentia, un petit poble amb una basílica romànica entre extensions verdes. Són tres quilòmetres que es fan amb gust. Només començar el passeig, a mà dreta es troba l’arxiu d’estudis vascos, ubicat en un palauet. Més endavant hi ha el Museo de la Armeria i al costat, el Palacio de Ajuria Enea, residència del lehendakari basc.

Església de San Miguel a Vitoria. / ARXIU

UN TAST DE CULTURA TRADICIONAL BASCA • Les lamias formen part de la mitologia dels boscos. Són éssers que viuen a la vora dels rius i atreuen als qui es perden als boscos i els fan desaparèixer. • Els bascos tenen el seu propi Pare Noel, el Olentzero, un carboner que viu al bosc i es passa l’any fabricant carbó. • Els galtzagorris són uns gnoms que acompanyen al Olentzero. • Basajaun és una espècie de Ieti, un ogre simpàtic i bo que té cura del bosc. • Els bertsolaris són creadors de versos que durant generacions han estat fonamentals en la transmissió oral de l’euskera.

54- ESTILS DE VIDA/ Esports

SETEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

ALEX CORRETJA, EX TENNISTA I COMENTARISTA DE TVE

“No pots conﬁar només en la improvisació i la màgia”

NATÀLIA PASTOR

Quin lloc ocupa el tennis al teu dia a dia? Ocupa el que tinc per aﬁció, tot i que no practico cada dia. Segueixo els resultats, però no obsessivament. El gruix al que em dedico és a la feina com a comentarista de televisió i a la empresa Double Match, especialitzada en representar esportistes. Com valores la teva tasca com a comentarista de TVE? L’experiència és molt positiva perquè em serveix per a estar en contacte amb els meus companys i seguir l’evolució del tennis. Vaig a tornejos on abans anava amb molta tensió i ara disfruto molt més. Què tal l’experiència amb el ‘directe’ televisiu? Haver fet moltes entrevistes m’ha ajudat molt. Gairebé no preparo res: vaig allà i ho intento fer natural. A més,

Des de la seva retirada, al 2006, Alex Corretja segueix explotant la seva vocació com a comunicador en dos àmbits aparentment diferents: esport i empresa. Actualment, combina la seva tasca com a comentarista de tennis per a TVE amb l’empresa Double-Match i les conferències de motivació per a grans empreses.

“Sense la capacitat de somiar, és molt més complicat superar qualsevol obstacle o trava” intento que les preguntes no siguin les clàsiques del tipus: “bueno, partido duro, ¿no?”. Jo en canvi puc treure més rendiment a altres aspectes que a un periodista normal se li poden escapar. Ara bé, segur que un periodista faria

Alex Corretja al Club de Tennis Natació Sant Cugat. / POL CUCALA

alguna pregunta més compromesa que jo no faig perquè és un company meu i no el vull posar en un compromís!

tema motivacional: com prepares els objectius, com organitzes la teva carrera, com entrenes, etc.

Com canvia el tennis a cada relleu generacional de jugadors? El joc és com tot a la vida: evoluciona. Potser ara es juga una mica més ràpid o amb un joc més agressiu. Tot i que també et trobes jugadors com el Santoro que, amb 35 anys, juga a dos per hora i encara segueix guanyant. Però ara el joc és molt físic i agressiu i si ets capaç d’aguantar tres hores picant amb força, ja tens molt guanyat.

Com planteges el parallelisme entre el món de l’esport i de l’empresa? Crec que la gent està cansada de veure persones amb corbata que, tot i que tenen un gran bagatge i han estudiat per això, et diuen gairebé el que et pot dir el teu cap, amb el mateix estil. En canvi vaig jo, vestit de manera informal, i els parlo amb naturalitat per a fer-li’s veure que jo sóc com ells. Els explico la meva experiència: com m’he marcat els objectius, com em motivava, com em recuperava de sis derrotes consecutives, etc.

També has conduït conferències dins l’entorn empresarial, oi? Sí, i ha anat molt bé, el feedback amb les empreses ha sigut molt positiu. És una cosa que m’agrada i que voldria explotar més perquè m’ho passo molt bé i la gent és molt agraïda amb el que tu expliques. Agrada molt el

Què aporta la teva experiència esportiva dins l’àmbit empresarial? Les coses s’han de pendre amb filosofia i crear rutines, preparar-ho tot. La màgia o la improvisació és un recurs

que et surt en un moment donat, però no pots confiar només en això. Com la màgia no aparegui a la final d’un Roland Garros vas malament: has de crear rutines, un mètode i, després, deixar volar la teva imaginació. Quins creus que són els obstacles que es presenten més sovint als esportistes quan es retiren? Aquest és un tema molt important. Quan sempre has somiat en ser tennista, una cop et retires ja no saps per quin objectiu lluitar. I amb 30 anys et preguntes ‘i ara què’ i és molt angoixant. Jo sóc partidari de somiar amb un nou projecte. Sense la capacitat de somiar, és molt més complicat superar qualsevol obstacle o trava. És un procés dur: però aprens que tu ets com els demés. Crec que el més important per a ser feliç és adonar-te que ets normal perquè probablement sabràs la sort que has tingut.

Salut / ESTILS DE VIDA - 55

MÓN EMPRESARIAL / SETEMBRE 2007

POLÈMICA SOBRE LES CESÀRIES

La OMS recomana reduir un 25% el nombre de cesàries El suposat abús del part abdominal ha tornat ha crear una nova polèmica. A quaranta de cada cent dones se’ls hi practica una cesària, i no haurien de ser més de quinze per cada cent. Això és el que diu l’OMS a partir d’un treball publicat a la prestigiosa revista The Lancet. Mentrestant, el Departament de Salut de la Generalitat prepara, consensuat amb les comunitats cientíﬁques, un protocol d’actuació pels parts amb cesària. L’OPINIÓ DE L’EXPERT ENRIC RIPOLL GINECÒLEG

Una dona a la sala de parts amb l’equip médic. / Arxiu BEGONYA MERINO

Una nova polèmica és aquí: el nombre de cesàries realitzades a algunes clíniques privades a Catalunya arriba al 40%, molt per sobre del 15% recomanat per l’OMS. La mateixa organització diu que una quantitat superior és difícil de justiﬁcar. La prova és que a alguns països amb reduïda mortalitat perinatal (la que es produeix abans o després del part) no es supera el 15%. Holanda és un bon exemple, un país que té les millors estadístiques mundials, amb un índex de mortalitat materna de menys d’un cas per deu mil i uns percentatges de cesària de menys del 6%. Segons l’OMS, els ginecòlegs no dubten a practicar una

Antes

Después

cesària quan el part posa en perill la mare o el nadó. Però les indicacions s’han ampliat massa, i l’OMS recorda que els naixements per cesària es relacionen amb un major índex de mortalitat materna i fetal. Això diu un estudi realitzat a Llatinoamerica, que mostra que la pràctica de la cesària pot ser contraproduent si es realitza en dones sanes. I és que el nombre de parts abdominals està augmentant a tot el món. Les causes més freqüents són l’estrès fetal, la desproporció del tamany del fetus respecte a la mare i les cesàries prèvies. Pels centres que estan entorn al 35% de cesàries, la morbilitat i mortalitat materna està al voltant del 3%. Segons es diu

Set milions d’euros és el que costa augmentar un 1% el nombre de cesàries a aquest informe, publicat a la revista médica The Lancet, hi ha evidències que a alguns centres privats s’incentiva la pràctica del part abdominal (un 50%, segons l’informe). Un augment d’un 1% del nombre de cesàries representa una despesa de més de set milions d’euros d’increment de despeses sanitàries a un país desenvolupat. Uns diners que es podrien dedicar a millorar l’assistència maternoinfantil i al ﬁnançament d’investigacions.

La cesària és de ben segur la intervenció quirúrgica que més vides ha salvat en la història de la humanitat, tant de mares com de nadons. Durant molts anys aquesta intervenció sovint es practicava a vida o mort per solucionar un part impossible de realitzar per via vaginal. D’altra banda, per evitar les complicacions d’aquesta intervenció (les de l’anestèsia per a la mare i el ﬁll, infeccions molt greus a la mare...) es van practicar certes maniobres. El tocòleg, l’especialista que practica l’art dels parts, no el pot aprendre únicament dels llibres. Calen moltes hores de lliçons pràctiques de la mà d’un professor expert a la sala de parts. Avui cap professor “perd el temps” ensenyant a la sala de parts. Els nous especialistes aprenen de mestres poc experimentats. Fer una cesària és fàcil d’ensenyar i d’aprendre. És una intervenció completament reglada. Però un part complicat requereix moltes hores de mestre capaç d’ensenyar i un llarg aprenentatge. Em pregunto si aquesta mateixa societat que rebutja les despeses que pot comportar la cesària està disposada a admetre les seqüeles que un part complicat pot ocasionar a un nen. Hi ha un percentatge de cesàries que han substituït l’aplicació de tècniques perilloses per mare i sobretot pel fetus: des de l’aplicació del fòrceps fora de lloc, la ventosa o les espàtules, grans incisions vaginals i ﬁns i tot a l’úter, o parts perllongats que provoquen patiment fetal. Moltes coses haurien de canviar perquè el nombre de cesàries disminueixi. Més aviat, el que es pot esperar és que a les societats desenvolupades augmentin progressivament si les circumstàncies continuen essent les mateixes. Tres aspectes podrien incidir en la reducció de les cesàries: 1. Que professors i mestres tocòlegs dediquessin les hores que calgui a l’ensenyament dels futurs metges especialistes. 2. Un canvi d’actitud en la societat, que els futurs pares acceptessin que al part es pot presentar una situació de perill pel fetus i per la mare. 3. Que jutges i advocats tinguessin coneixement de les situacions de perill que es poden presentar en un part normal, i que no són culpa del metge.

La pérdida de cabello ahora es opcional. Tú eliges... La respuesta a sus problemas de pérdida de cabello. – De forma natural – Sin dolor – Sin cirugía IHS le proporciona el mejor método contra la pérdida de cabello para hombres y mujeres a nivel mundial.

¡Llame ahora! 932 419 219 Muntaner 338 Principal 2a Barcelona 08021 www.internationalhairstudio.com

Consulta grat

uita y sin co

mpromiso.

LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GOTHENBURG / MALMÖ