Món Empresarial 98 by Medigrup

Octubre 2007 n. 98

Anàlisi mensual d’economia i empresa ELS EFECTES DELS TREBALLADORS IMMIGRANTS SOBRE L’ECONOMIA

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

Analitzem les darreres dades sobre l’atur al nostre país. Entrevista a Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Numbair, nou negoci d’aviació privada amb rutes a Europa i al nord d’Àfrica.

La immigració impulsa el creixement econòmic L’economia catalana hauria retrocedit en la El 30% del creixement del PIB espanyol de la darrera dècada si no hagués estat pels immigrants. darrera dècada es pot atribuir a la immigració. DESTAQUEM RAFAEL ESPAÑOL

Conversem amb el director de màrqueting de Net2u sobre les possibilitats d’Internet.

PRESIDENT DE LA SEDA DE BARCELONA

Daniel Ortiz reﬂexiona sobre la felicitat i les empreses.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Les constructores i les immobiliàries lideren les pèrdues d’aquest any de la borsa. La farmacèutica Grifols es converteix en l’aposta segura de la borsa. INTERNACIONAL

“Europa no és el ﬁnal, acabem d’entrar al continent americà”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la darrera tempesta ﬁnancera i borsària.

EUSEBI CIMA PRESIDENT DE FEPIME

El mapa del món: els vols que surten de l’aeroport de Barcelona. Els immigrants s’han ocupat en llocs de treball necessaris per a l’economia. / DIEGO CALDERÓN

Taiwan sobresurt com un dels mercats més dinàmics d’Àsia.

La gestió del coneixement s’imposa amb força al món de l’empresa.

Més d’un 15% de la població activa de Catalunya és estrangera, xifra que no para d’augmentar tenint en compte la massiva incorporació d’immigrants dins el mercat laboral català, especialment en sectors com la construcció i els serveis. Tot i els tòpics que existeixen entorn al fenomen de la immigració, el cert és que si no hagués estat per ella l’economia catalana hauria retrocedit en la darrera

FORMACIÓ DIRECTIVA

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Joan Comella, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

pàg. 43 a 48 >>

dècada. També, si s’analitzen les dades de l’economia espanyola, es constata que el 30% del creixement del PIB dels últims deu anys es pot atribuir a la immigració. El cert és que els immigrants han cobert llocs de treball necessaris alhora que han impulsat l’economia com a nous consumidors, en un moment de plena davallada demogràﬁca de la població autòctona. PÀGINES 3 A 5 >>

PERE GIL SANCHIS

El perﬁl dels directius ha variat considerablement en els darrers anys.

GESTIONAR EL CONEIXEMENT SEGUEIX SENT UNA ASSIGNATURA PENDENT

Miquel Bonet conversa amb la directora de RRHH de Bankpime.

La necessitat d’una bona gestió

ESTILS DE VIDA

Tot i que moltes empreses encara desconeixen el seu abast, cada cop són més conscients que cal apostar per la gestió del coneixement, un concepte clau per estalviar temps i diners a l’empresa. Està demostrat que les empreses que tenen darrere una bona gestió del coneixement són més rendibles, però la seva implantació no és sempre fàcil ja que afecta tots els departaments.

pàg. 49 a 55 >>

Conversem amb els autors del llibre Marketing de pareja. El restaurant Loidi apropa la cuina basca. Lanzarote, la destinació ideal per gaudir de l’etern estiu.

Cada cop més empreses gestionen el coneixement. / ARXIU

“Estem fent de Catalunya un país modern, però car”

PÀGINES 35-42 >>

SUBDIRECTOR GENERAL DE CAIXA TERRASSA

“Els mercats estan aturats. No és el moment de fer préstecs”

2- OPINIÓ / Sumari

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Acciona............................8 Adif..................................8 Banc Sabadell .................9 Banc Santander.............26 Bankpime.......................47 BBVA .............................26 Budelpack......................17 Caixa de Catalunya .........8 Caixa Penedès...............26 Chocolat Factory............16 CIRSA ............................16 Deutsche Bank ..............17 Endesa.............................8 Ercros.............................17 Essilor............................16 Forcadell........................16 Frape Behr .....................17 Gas Natural ...............8, 16 Grifols............................25 Grup Planeta..................16 Ibèria ...............................9 La Caixa.................8, 9, 26 La Seda de Barcelona ...14 Laboratoris Almirall.......16 Miquel Alimentació.......16 Net2u.............................18 Numbair.........................13 Nylstar...........................17 Primayor ........................17 Renfe ...............................8 Repsol YPF.................8, 33 Roca Corporació ..............9 Tecnimagen ...................17 Tecsidel .........................16 Torres.............................16 Tracelec .........................17 Vueling ..........................17 Schneider Electric .........47 Tecimagen .....................17 Telefònica .....................25 Titan...............................17 Unipost ..........................17 Uriach Pharma...............15 Vueling ..........................17 Yahoo ............................17

EDITORIAL

L’OPORTUNITAT DE LA IMMIGRACIÓ Segons dades del Ministeri de Treball, Catalunya lidera el percentatge d’estrangers residents a Espanya amb un 21,32% del total. En els darrers anys hem estat capaços d’assimilar aquest grup de població, que ja representa el 50% del PIB, perquè és un col·lectiu que no només treballa sinó que, a més, forma part important del mercat, enriquint-lo i, per tant, tirant també del consum. No oblidem que els immigrants han estat decisius en l’evolució del mercat immobiliari on, a més, d’actuar com a operatius treballant i possibilitant que els nadius hagin millorat la seva escala laboral en paral·lel,

també han actuat sobre el el 60% d’alumnes. Això mercat adquirint vivendes vol dir que estem rebent persones que s’han format modestes. Els beneficis de la im- en d’altres països i que vemigració han actuat en nen a fer un postgrau a macro però també en mi- casa nostra. Molts són llacro. Ara només ens queda tinoamericans i, per tant, analitzar si tenim davant tenen una de les nostres oportunitats generades llengües oﬁcials que ja entenen. que no estem aprofi- “Els beneﬁcis de Hauríem de normalitzar tant. Així, la immigració han els processos si valorem les xifres de actuat en macro i d’incorporade tots formació, també en micro” ció els immique publica grants, sigui el Ministeri de Treball, tenim que en- quin sigui el seu nivell tre Catalunya i Madrid tot i procedència, a la nostra just suma un 20% el total societat i al nostre mercat d’estudiants immigrants, laboral. Ens sembla hipòen canvi, quan parlem de crita que hagin d’utilitzar formació universitària contenidors en vaixells, Barcelona i Madrid sumen pasteres, passar pels

Pirineus o via Barajas, sempre de forma il·legal, i buscant les dificultats perquè vinguin els braços i no les famílies, i després creant els corresponents problemes per normalitzar el reagrupament familiar condemnant a què aquestes persones quedin relegades a viure amb companys en pisos pasteres per sempre. Siguem seriosos. Només ens cal tenir una certa memòria per recordar el que ens passava a nosaltres mateixos fa 40 o 50 anys amb Europa. Entrem en coherència i creem una societat molt més justa i global, oberta i fent de la diversitat un valor i punt fort per a Catalunya.

SUMARI ECONOMIA

FINANCES

INTERNACIONAL

FORMACIÓ DIRECTIVA

El president del Cercle per al Coneixement analitza els reptes de l’economia catalana. pàgina 12

Les constructores i les immobiliàries lideren actualment les pèrdues a la borsa. pàgina 24

Mapa: els vols que surten de l’aeroport del Prat.

Entrevista a Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center.

La Caixa, Caja Navarra i Bancaja preparen la seva sortida a borsa a través de les seves carteres industrials. pàgina 26

ESPECIAL: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

EMPRESA Entrevistem Rafael Español, president de La Seda de Barcelona, empresa en constant expansió. pàgines 14 i 15

pàgines 28 i 29

pàgina 43

Les empreses són conscients de la seva importància. pàgines 35-42

El perﬁl dels directius ha canviat considerablement en els darrera anys. pàgines 44 i 45

Fe d’errates: Al monogràﬁc de política catalana publicat al n. 96 de Món empresarial es van publicar dos noms erronis. L’alcalde de Martorell és Salvador Esteve (CiU), i no Dora Ramón (PSC). D’altra banda, Amparo Piqueras és alcaldessa de Santa Perpetua de la Mogoda, municipi de 27.113 habitants.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Coordinadora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director d’Art: Hèctor Benedito. Dtor. Corporatiu: Xavier Casares. Dtor. Expansió: Carles Farrerons. Director Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Rble. Màrqueting: Jana Robles. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23. MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Consell editorial: H. Benedito, Aureli Vàzquez. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Mònica Villanueva, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Glòria Vallès, Raquel Mateos, Begoña Merino. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala. ISSN 1579-086X

CONTROL OJD

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTSELSDRETSRESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA - 3

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Economia LA IMMIGRACIÓ: PEÇA CLAU DE L’ECONOMIA CATALANA

El creixement econòmic no hauria estat possible sense l’aportació dels immigrants El fenomen de la immigració ha generat al seu voltant un bon grapat de tòpics, en part degut a la magniﬁcació dels aspectes negatius que sovint en fan els mitjans de comunicació. Això ha fet que arribi al ciutadà una imatge esbiaixada i incompleta d’aquesta realitat socioeconòmica, sense la qual no es podria entendre l’actual cicle expansiu de l’economia catalana i espanyola. JAUME RIERA

Desmuntar els tòpics més tronats sobre la immigració no és difícil, ja que, en aquest cas els números també canten. “Els immigrants prenen llocs de treball als nadius”. Fals. El creixement demogràfic de la població autòctona és molt inferior al nombre de nous llocs de treball generats en el últims anys. “Els immigrants fan les feines que els d’aquí no volen”. Cert només en part, ja que, si bé és veritat que en una primera fase la majoria d’immigrants s’han ocupat en llocs de treball que no demanaven qualiﬁcació, les darreres dades ja parlen d’un increment de la presència de treballadors forans en treballs que demanen un alt grau de qualificació professional, com ara infor-

màtics o metges, degut a la impossibilitat de trobar aquests treballadors en el mercat de treball nacional. A més, la majoria de nous llocs de treball creats des del 2000 s’han generat en els sector serveis i de la construcció, que demanden poca qualificació, però que hauria estat impossible cobrir amb la cada vegada més escassa mà d’obra nacional. Les mateixes consideracions es poden fer d’altres comentaris tipus “els immigrants gaudeixen dels serveis públics, però no cotitzen a la Seguretat Social” o “els immigrants són els responsables del boom immobiliari”. Segons les últimes dades facilitades per l’Enquesta de Població Activa (EPA), a Espanya hi ha 4,12 milions d’estrangers majors de 16

L’aﬂuència massiva d’immigrants durant els últims anys no ha tret feina als espanyols ni ha fet baixar els salaris. / DIEGO CALDERÓN

anys, dels quals 3,13 milions estan donats d’alta a la Seguretat Social i 2,75 estan ocupats A Catalunya, al segon semestre del 2006 hi havia comptabilitzats 824 mil immigrants en edat activa, 596 mil més que al 2000, el que representa el 17,4% de la població d’entre 16 i 64 anys. Per contra, en el mateix període la població autòctona d’entre 16 i 64 anys s’ha reduït en 90.000 persones.

Complementarietat de tasques La capacitat de creació de llocs de treball de l’economia catalana ha estat tan potent que ha permès assimi-

lar aquest flux i, fins i tot, reduir considerablement la taxa d’atur total. En general, doncs, la immigració, pot afavorir el conjunt de la població gràcies a la complementarietat de tasques i, indirectament, pels seus efectes positius sobre la demanda d’ocupació. Pel que fa al conjunt de l’economia espanyola, el 30% del creixement del PIB de la darrera dècada pot atribuirse al fenomen de la immigració, percentatge que s’eleva al 50% si l’anàlisi es limita als darrers cinc anys. De fet, l’economia catalana hagués retrocedit en l’última dècada si no hagués estat per la incorporació d’immigrants.

S’han creat tants llocs de treball al mercat català que s’ha pogut absorbir el ﬂux d’immigrants “Per mantenir el creixement de l’economia es necessiten els immigrants” “Si volem mantenir el ritme de creixement de la nostra economia, segurament haurem de comptar amb persones que vinguin d’altres paï-

4- ECONOMIA / Tema del mes sos”, assegura la consellera de Treball, Mar Serna. “Més immigració genera més demanda interna i aquesta, al seu torn, anima l’arribada de nous immigrants, un cercle que consolida el creixement econòmic”, explica el catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.

Contrarestar la baixa demograﬁa autòctona Segons Oliver, autor de l’informe Espanya 2020: un mestissatge ineludible , “la gradual reducció de l’oferta laboral autòctona, a causa de la caiguda de les taxes de natalitat de ﬁnals dels setanta, requeria volums addicionals de mà d’obra. En un primer moment, aquesta necessitat de mà d’obra es va cobrir amb un augment de la participació de la població autòctona activa, bàsicament dones, però un cop assolida una situació d’ocupació plena, la continuïtat del diferencial entre oferta i demanda laboral explica, en bona mesura, els fluxos migratoris rebuts a Espanya durant els últims anys”.

OCTUBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

La concentració dels immigrants en categories inferiors ha ajudat a què els treballadors nadius ascendeixin en l’escala laboral La construcció és el sector d’activitat que concentra un major nombre de treballadors immigrants aﬁliats a la Seguretat Social La majoria de treballadors immigrants ocupen llocs de baixa qualiﬁcació. / DIEGO CALDERÓN

En aquest sentit, Oliver apunta que “per respondre al procés de transició cap a un model d’economia de serveis que convergeixi amb els nivells de benestar europeus, l’economia espanyola necessitarà, ﬁns al 2020, entre 4 i 7 milions de nous treballadors”, que, donat el baix creixement

demogràfic local, hauran de ser captats de mercats de treball estrangers. A Immigració i mercat de treball a Catalunya l’any 2006 , Oliver exposa com el desajust entre l’oferta neta de treballadors nadius (19.000), fruit

Canvis en la població de 16 a 64 anys a Cat. i a Esp., per lloc de naixement (1995-2006) Valors absoluts en milers i en percentatge Catalunya

Espanya

Nadius

Immigrats

Total

Nadius

Immigrats

Total

1995

3.966

108

4.074

25.399

581

25.980

2000

3.996

228

4.224

25.789

1.131

26.920

2006

3.906

824

4.731

25.729

4.019

29.748

A. Valors absoluts

B. Pesos sobre el total 1995

97,3

2,7

100,0

97,8

2,2

100,0

2000

94,6

5,4

100,0

95,8

4,2

100,0

2006

82,6

17,4

100,0

86,5

13,5

100,0

Font: Secretaria d’Estat de la Seguretat Social

d’una davallada d’actius nadius de 17.000 i una reducció dels aturats nadius de 36.400, i la demanda neta de llocs de treball de les empreses (129.000) indica com, el 2006, el procés de ﬁltració exterior de mà d’obra no solament es va mantenir sinó que es va accelerar. Així, mentre que entre 2000 i 2005 els nadius havien absorbit un 37,4% del total dels nous llocs de treball generats a l’economia catalana, l’any 2006 aquest pes encara va caure més, ﬁns a situar-se a l’entorn d’un 15%. A més, com que aquesta forta entrada té lloc simultàniament amb la caiguda de l’ocupació masculina, aquesta baixa aportació dels nadius expressa estrictament la de les dones nadiues, de manera que la immigració ha aportat més del 100% del total de llocs de treball ocupats per homes a Catalunya.

Es dispara el nombre de treballadors immigrants autònoms

L’hostaleria tira d’immigrants

El nombre d’immigrants que treballen per compte propi a Espanya s’ha duplicat en els últims cinc anys, ja que s’han adherit a aquest règim 83.463 nous treballadors (102,8% més) entre 2001 i 2006, segons la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA).

El 97,8% de les empreses d’hostaleria i restauració de Catalunya tenen treballadors immigrants en les seves plantilles i un 57,8% tenen com a mínim la meitat de la plantilla formada per immigrants, segons un estudi fet públic pel Gremi de Restauració de Barcelona. Es tracta d’un sector que ocupa el 13,3% d’estrangers amb contracte de treball a Catalunya, més de 45.000 en total i només per sota de la construcció, segons les últimes dades oﬁcials. Segons el responsable de l’estudi, Xavier Gironès, la tendència que els cambrers siguin estrangers és “creixent i tendirà cap al 100%”. El país que aporta més treballadors a la restauració catalana és el Pakistan, amb un 12,2% del total. Per continents, els americans copen el 48% dels llocs de treball del sector ocupats per immigrants, seguits dels asiàtics (24%), africans (11%), europeus (10%) i oceànics (7%). Els immigrants ocupen càrrecs de poca responsabilitat, però Gironès està convençut que “estem en una primera fase”.

Aquest increment es va deure, especialment, a la incorporació massiva de treballadors procedents de països no comunitaris, que van aportar 47.791 nous autònoms (141,1% més), enfront dels 35.672 (75,4% més) procedents de la UE. Concretament, l’ATA destaca l’important creixement dels autònoms equatorians, col·lectiu vuit vegades més nombrós en l’actualitat que al 2001, després de passar de 582 a 4.817 treballadors, amb un creixement del 727,7%. Li segueixen en creixement els treballadors procedents de Colòmbia (283,8% més), Xina (197% més) i Argentina (172% més).

“Aquest aprofundiment en les tendències de fons és del tot inevitable, ateses les condicions demogràﬁques sobre les quals es basteix l’oferta de treball nadiua catalana”, apunta Oliver.

Concentrats en categories laborals inferiors L’afluència massiva de treballadors immigrants durant els últims anys, “ni ha tret feina” als espanyols, “ni ha fet baixar els salaris”, conclou l’estudi Immigració i mercat de treball. Informe 2007 . Segons l’autor de l’estudi, Miguel Pajares, la concentració de treballadors immigrants en categories inferiors ha ajudat a què els nadius ascendeixin en l’escala laboral i aconsegueixin, amb això, un millor salari. “El desplaçament dels treballa-

Hostaleria: sector d’immigrants / D.C.

Tema del mes / ECONOMIA - 5

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

dors nadius cap a les categories mitjanes i altes ha estat molt considerable en el període del 2001 al 2006, anys en els quals els ﬂuxos d’immigració han estat més intensius”, aﬁrma l’informe. Entre el 2001 i el 2006 es van crear 1,7 milions de llocs de treball natius i 1,85 milions d’immigrants. Entre els nadius, l’ocupació en la categoria de “treballadors no qualificats” va perdre 61.800 llocs, mentre que aquesta categoria va créixer en 701.600 llocs entre la població immigrant. Així, el fenomen immigratori explica, en part, la tendència a la reducció dels costos laborals registrada a Catalunya des de 2003, el que no implicarà una frenada en els processos de deslocalització.

Treballadors/ores estrangers/eres aﬁliats/ades a la Seguretat Social a Catalunya 500

16%

400

13%

300

10%

200

100

març 03

març 04

març 05

març 06

març 07

Font: Secretaria d’Estat de la Seguretat Social

Afiliació a la Seguretat Social Segons el darrer indicador laboral d’Adecco, corresponent al segon trimestre del 2007, l’increment total, en termes absoluts, en l’afiliació a la Seguretat Social ha estat del 4,6% interanual, equivalent a 649.447 persones, i gairebé un terç d’elles (31,7%) són estrangeres, concretament 205.838, el que suposa un 16,8% més que ara fa un any. Aquest valor suposa una cert alentiment del creixement del col·lectiu de treballadors immigrants comparat amb les dades del període 2004-2007, en què l’ocupació van augmentar un 24,7%. Per branques d’activitat econòmica, tres d’elles destaquen per sobre de la resta perquè representen el 57,1% dels immigrants afiliats, o el que és el mateix, gairebé 6 de cada 10: en la Construcció hi havia 399.631 afiliats de mitjana al primer semestre de 2007 (suposen el 27,9% del total d’immigrants afiliats); en Hostaleria, 241.448 afiliats (el 16,9% del total) i en altres activitats empresarials, que inclou activitats industrials de neteja o serveis de seguretat, hi havia 176.698 afiliats (el 12,3% del total). A més, l’increment de la participació d’afiliats estrangers en el total de l’ocupació no és generalitzada, sinó que existeixen sectors en els quals la seva presència disminueix, mentre que, per altra banda, hi ha indicis d’una incipient presència d’estrangers en branques que demanden recursos humans qualificats.

En un futur es continuarà necessitant mà d’obra immigrant En una enquesta feta pel grup Adecco en el darrer trimestre de l’any 2006 sobre una mostra de 650 empreses, es van obtenir els següents resultats: el 71% de les empreses creu que necessitarà seguint contractant personal immigrant; 9 de cada 10 pensa que seria positiu que els treballadors immigrants hagin de passar per un procés formatiu en origen en matèries culturals, socials i lingüístiques; i un alt percentatge es manifesta d’acord amb el criteri que els costos de la formació i la contractació en origen poden ser ﬁnançats entre les pròpies empreses i l’administració pública.

Percentatge d’estrangers/eres sobre el total d’aﬁliats/ades a Catalunya

març 03

març 04

març 05

març 06

març 07

Font: Secretaria d’Estat de la Seguretat Social

6 - ECONOMIA / Col·legis professionals

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A FERRAN AMAGO, PRESIDENT DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA

“Sense societat de la informació no pot haver-hi competitivitat” El 27 de setembre es celebra la sisena Diada de les Telecomunicacions, organitzada pel COETTC. El degà del Col·legi, Ferran Amago, insisteix que encara queda molt per fer en aquest àmbit. Manca conscienciació de la importància que les TIC i la societat de la informació tenen per a la competitivitat. La Diada vol contribuir a resoldre aquesta mancança. que s’ha de crear un marc global que permeti un substrat. Un exemple clar és l’assignatura de tecnologia a FP o a secundària. La part de tecnologia no pot ser només una assignatura. El nen ja no entén una altra cosa que no sigui amb jocs, amb utilitzacions de mobilitats, etc. Aquest nen necessita que les matemàtiques li expliquin d’una forma diferent a la que ara es fa servir. Si comencem a l’escola des de ben petits jo crec que resoldríem alguns dels problemes que tenim.

BEGONYA MERINO

El 27 de setembre és celebra la 6a Diada de les Comunicacions. Quin és el seu objectiu? Volem que sigui un dia de reflexió del que ha estat, és i serà el món de les telecomunicacions i de la societat de la informació. La diada s’adreça a la pròpia societat a més del món professional. Volem que les tecnologies estiguin molt més properes al ciutadà i sobretot als empresaris, perque les empreses no estan digitalizant-se al ritme que es demana a Europa ni al ritme d’altres països. La diada sempre s’ha muntat amb un caire de reflexió i d’ajuda, perquè vingui l’empresari i sàpiga que sense la societat de la informació no pot competir en el futur. Quines novetats destacaria de la Diada d’aquest any? Hem fet tres branques: una, dedicada a les tecnologies per a les persones que tenen alguna discapacitat. Una altra seria tot el món dels professionals, del punt de vista de com nosaltres donem servei a la societat. La tercera és la interactivitat com a concepte, la confluència de mobilitat i fixe que incorpora tota aquesta tendència multimèdia de dispositius que es connecten i et donen un servei. Com definiria l’estat de les telecomunicacions a Catalunya? A hores d’ara, creiem que les telecomunicacions no pinten res dintre de la societat. Ens omplim la boca parlant de telecomunicacions, però manca molta legislació i sobretot molta conscienciació de que és un servei bàsic. Això vol dir que si

Ferran Amago durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

es fa una carretera o un habitatge, s’ha de contar sempre amb les telecomunicacions. No fer això ens portaria quedar endarrerits. Sembla que està tot fet, “tenim 46 milions de mòbils”, però tot això es fa d’esquenes a la normativa urbana, autonòmica i estatal. No tenim tècnics als ajuntaments ni a les comunitats autònomes per fer que tot això es desenvolupi molt més ràpid. Nosaltres creiem que les telecomunicacions haurien de convertir-se en normals dins del món en que vivim. Sense un marc legislatiu que permeti que tot això es desenvolupi d’una manera normal no es desenvoluparà com nosaltres desitjem i sobretot com la societat ens està dient que ho hem de fer. Per què no tenim aquesta legislació? És tracta de manca de previsió, de manca d’ambició? Sovint és la manca de preparació del poder polític i el poder legislatiu en aquesta matèria. Un

exemple són les transferències que es faran a la Generalitat a nivell d’infraestructures. No s’ha contemplat traspassar la vessant de telecomunicacions! Insisteixo que manca la conscienciació que les telecomunicacions són un servei bàsic. I si no comencem per aquí, després és molt difícil crear serveis. Vol dir que la professió té prou veu als òrgans de decisió? Tenim prou veu, fins i tot el secretari d’Estat és enginyer de telecomunicacions, i el secretari de telecomunicacions de la Generalitat és també enginyer. Jo crec que el que passa és que per sobre hi ha altres interessos, altres ritmes. Nosaltres com a col·lectiu cridem, però ho fem en un desert gran i el que necessitem és un altaveu encara més potent. Què suggereix? És necessari que el poder polític entengui que no només s’ha d’incentivar amb petites accions sinó

Fa uns dies comentava que faltaran de vint-mil a trenta-mil enginyers a tot el país en cinc anys. A què es deu aquesta crisi de vocació? És una crisi genèrica de les vocacions d’enginyeria a tota de Europa, un problema grandíssim. Estem passant d’un món en que l’enginyer és qui fa enginy i aplica els seus criteris a la millora dels països, a un món predictiu, a on tothom prediu però ningú fa la tasca de dur a terme la predicció. Alemanya ja va detectar aquesta mancança fa nou anys. Ells tenen un sector industrial i de serveis molt important pel qual són imprescindibles els enginyers. Angela Merkel ara està dient que portarà enginyers d’Europa de l’Est. Jo crec que això hauria de fer reﬂexionar als poders, al sector i a la societat. Si continuem així tindrem un problema de credibilitat. No podem progressar sense enginyers. A la Diada veurem que ara comencem una altra etapa dins d’aquest sector: és temps de començar a fer infraestructures. Si comencem ja, d’aquí cinc anys necessitarem aquests enginyers.

BREUS COL·LEGIALS COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA EL COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA FA UNA CRIDA A LA REFLEXIÓ SOBRE EL SISTEMA DE REINSERCIÓ SOCIAL PENITENCIARI

El Col·legi d’Advocats de Barcelona ha fet una crida a tots els professionals del dret i a les administracions per tal d’impulsar millores en el sistema penitenciari actual. Aquesta crida ha esta motivada per les informacions publicades a diferents mitjans sobre la posada en llibertat de José Rodríguez Salvador, conegut com el violador de la Vall d’Hebron. Tot i que la interlocutòria dictada per l’Audiència Provincial s’ajusta a Dret, el Col·legi ha manifestat que aquest cas evidencia un fracàs en la tasca de reinserció duta a terme. La raó d’aquest fracàs que ha apuntat el Col·legi és un dèﬁcit de recursos econòmics per atendre amb garanties els tractaments individualitzats. COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA EL FISIOTERAPEUTES LLEIDATANS VOLEN UNA FACULTAT DE FISIOTERÀPIA A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Aprofitant la celebració del Dia Mundial de la Fisioteràpia, els fisioterapeutes lleidatans han reivindicat la creació d’una facultat de la seva especialitat a Lleida. Segons la secretària de la Secció de Lleida del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Maria Bedoya, a la província es donen les condicions necessàries per crear una facultat de fisioteràpia, ja que es poden estudiar especialitats com nutrició, medicina i infermeria. D’altra banda, el Col·legi s’ha mostrat satisfet amb els quatre mil participants als actes del Dia Mundial de la Fisioteràpia, que pretén donar a conèixer la professió i sensibilitzar al públic sobre els aspectes sobre els que actuen aquests professionals. COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA EL COAC MOSTRA EN UNA EXPOSICIÓ LES DEU PROPOSTES FINALISTES DEL CONCURS DE REMODELACIÓ DEL CAMP NOU

A partir del 25 d’octubre i ﬁns el 10 de novembre es poden veure a la seu barcelonina del COAC les deu propostes ﬁnalistes del concurs de remodelació del Camp Nou, adjudicat a l’estudi de l’arquitecte britànic Norma Foster. L’exposició, que portarà el títol de El Camp Nou 1957-2007... i 10 noves propostes coincidirà amb la presentació del llibre El Camp Nou. 50 anys de batec blaugrana, editat conjuntament pel COAC i pel Futbol Club Barcelona. L’obra és un doble volum que repassa la història de l’estadi del FCB.

El projecte guanyador, presentat per Norman Foster. / COAC

Col·legis professionals / ECONOMIA -7

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

VI DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS

La Diada, un punt de trobada i d’intercanvi d’informació

Un any més, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), organitza l’esdeveniment més important de l’any en matèria de telecomunicacions i societat de la informació, tot coincidint amb Sant Gabriel, patró dels Telecos.

Barcelona

Budapest

Colonia

Ginebra

Moscú

canvi en la manera de relacionar-se amb l’entorn. Vivim cada vegada més en la individualitat, però en un món connectat i que treballa, es diverteix, estableix amistats, etc. en grup. Les plataformes de comunicació tenen moltes possibilitats: l’usuari ja no pot ser únicament un element passiu. L’objecte dels sistemes interactius és la relació dels usuaris amb els continguts, la qual cosa suposa el gran salt de l’individu a una posició activa i participativa amb aquests. L’acte es centrará també en dues temàtiques més: la primera, “El sector TIC i els seus professionals” constarà de quatre taules rodones, on els professionals analitzaran la seva perspectiva de les

Stuttgart

Viena

empreses del sector. Entre d’altres temes, s’abordarà la qualitat de vida de les nostres ciutats, la protecció envers el soroll extern, garantir la connectivitat, les noves infraestructures de telecomunicació a totes les llars, així com la necessitat de desenvolupar noves normatives municipals per a facilitar la telefonia mòbil d’acord amb un desplegament urbanístic sostenible. Com a novetat, el tema “Telecomunicacions i discapacitat” completarà l’esdeveniment amb quatre taules rodones més. Els professionals més destacats en interactivitat i accesibilitat es trobaran per debatre els avenços espectaculars en matèria de telecomunicacions i discapacitat. És a dir, aquest 27 de setembre

Tindran lloc disset taules rodones en quatre sales simultàniament Barcelona es convertirà per un dia en la capital europea de les telecomunicacions, aplegant més de 2.500 assistents entre polítics, personalitats, tècnics, empresaris i participació de la societat. Es tracta d’un punt de trobada multisectorial i transversal, per a tots i per al bé de tothom. Des del COETTC, tenim un deure amb la societat: recolzar el desenvolupament tecnològic, ja que d’aquesta manera es pot millorar la competitivitat i la productivitat i, com a resultat, es millora la qualitat de vida.

Zurich

Personal Exposición Profesional E s p a ñ a

de los Recursos Humanos Fira de Barcelona | 17 y 18 de octubre de 2007

Exhibition for Human Resource Management Exposición Profesional de Recursos Humanos

TEMAS CENTRALES Formación Continua y Training Servicios de Personal Consultoría de Personal Software y Hardware

Contacto: 901 88 80 41 Con la colaboración de:

www.personal-espana.es

2 0 0 7

MAR HERNANDO VICEDEGANA DEL COETTC

Enguany la 6a Diada de les Telecomunicacions té lloc el 27 de setembre, on des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre es desenvoluparan disset taules rodones en quatre sales simultàniament. En aquesta cita no es convoca únicament el col·lectiu de professionals de les telecomunicacions i de la societat de la informació; és, alhora, un punt de trobada i d’intercanvi d’informació imprescindible per a empresaris i membres de grans, mitjanes i petites empreses, així com per a la ciutadania en general. “La interactivitat: un món de noves oportunitats” és la temàtica general d’aquesta Diada. Es pot dir que tant per part de l’empresa com de la societat hi ha hagut un

En aquesta cita no es convoca únicament els professionals de les TIC

SECCIÓN OCTUBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

8- ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere... 4 de setembre

6 de setembre

La Caixa treu a borsa Criteria La Caixa anuncia que traurà a borsa el 20% de la seva ﬁlial Criteria durant els primers dies d’octubre, apostant per elevar el pes de les seves inversions ﬁnanceres, principalment a través de la compra de participacions bancàries a l’exterior. L’entitat d’entitat d’estalvi preveu destinar entre 500 i 2.000 milions d’euros per operació.

Fre a la pujada dels tipus d’interès El Banc Central Europeu (BCE) aplaça la pujada d’un quart de punt en el preu oficial del diner –del 4% al 4,25%– que tenia prevista des de feia un mes, degut a la necessitat de tranquil·litzar els mercats financers. Així, el BCE interromp una sèrie de vuit augments d’un quart de punt en el seu tipus oficial, des del desembre del 2005. Probablement, però, el proper desembre el BCE imposarà un nou augment dels tipus.

El Govern mostra el seu malestar a Algèria El Ministeri d’Interior mostra oﬁcialment el seu malestar al Govern algerí per haver retirat a Repsol i Gas Natural la concessió per operar els importants jaciments de Gassi Touil. No obstant, això no posarà en perill les relacions diplomàtiques amb el país africà, ni tampoc modiﬁcarà les autoritzacions a Sonatrach per operar a Espanya.

Trobada entre Foment i la societat civil catalana La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, es reuneix a Madrid amb representants de la societat civil catalana per debatre sobre el futur de les infraestructures a Catalunya i Barcelona. A la trobada hi van assistir, entre d’altres, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; i el president de Caixa Catalunya, Narcís Serra. El president de la Generalitat, José Montilla, va declinar la invitació per assistir a la reunió perquè no s’hi havia de decidir cap mesura.

17 de setembre

13 de setembre 10 de setembre Abusos de les entitats que reunifiquen crèdits Les pràctiques de les entitats d’unificació de crèdits que operen a Catalunya són abusives i estan plenes d’irregularitats. Aquesta és la conclusió dels tècnics de l’Agència Catalana de Consum després d’inspeccionar 58 firmes diferents i verificar que totes incorren en publicitat enganyosa i que el 97% dels contractes tenen clàusules abusives per als clients.

12 de setembre

5 de setembre

quen aquesta revalorització. El BCU estableix un canvi oﬁcial d’1,3897 dòlars, que també és inèdit en tota la història de l’euro.

Menys ingressos per a les elèctriques Les companyies elèctriques podrien cobrar menys, tenint en compte que el Ministeri d’Indústria vol modiﬁcar el sistema de pagaments per garantia de potència i, en la pràctica, això pot suposar que els aproximadament 1.200 milions que cobren les empreses a l’any per tenir instal·lacions a punt només per afrontar moments de màxima demanda quedin reduïts a uns 400 milions. La patronal Unesa rebutja aquesta reforma i negociarà amb el Govern central. L’euro estableix un nou record La divisa europea arriba a canviar-se a 1,3927 dòlars, una cota sense precedents. Les expectatives d’una propera baixada del preu del diner als Estats Units i una alça a Europa són motius que expli-

La inﬂació es manté La inﬂació a Espanya es va mantenir, el mes passat, en la cota del 2,2%, malgrat que l’índex de preus de consum (IPC) va pujar el mes passat una dècima. Aquesta taxa és idèntica a la del juliol i la més baixa que hi ha en un mes d’agost des del 1998. Les rebaixes i la moderació dels preus dels carburants han estat la principal causa que els preus s’hagin mantingut.

La UdG inaugura el Parc Científic i Tecnològic La Universitat de Girona va inaugurar, el 13 de setembre, el Parc Científic i Tecnològic, un espai immillorable per contribuir a l’atracció, la creació i el desenvolupament d’empreses altament innovadores basades en la tecnologia i el coneixement, d’ens relacionats amb la R+D, així com per al foment de la interacció i relació entre aquests agents i l’entorn. Aquest ambiciós projecte, amb una inversió de 50 milions d’euros, es materialitza en uns terrenys de 73.000 metres quadrats en la zona de la Creueta, contigua al Campus Montilivi, un emplaçament òptim. Cal destacar la ubicació estratègica del parc respecte dels principals eixos de comunicació que li permeten una relació fluïda amb la ciutat de Girona, tot preservant-lo de les pressions pròpies d’un centre urbà. Aquest enclavament privilegiat harmonitza la construcció d’infraestructures d’última generació amb àmplies zones verdes.

S’inicia el judici del cas Gescartera El judici del cas Gescartera, l’escàndol ﬁnancer que va esclatar fa sis anys amb àmplies repercussions polítiques s’inicia a l’Audiència Nacional. El ﬁscal demana onze anys de presó per a tres dels catorze acusats, als quals imputa els delictes de falsedat i apropiació indeguda. Es calcula que el frau va assolir la quantitat de 50 milions d’euros. El Govern central amplia les inversions per a Catalunya Després de revisar els comptes, el Govern central ha reconegut que l’any passat va fer curt en les inversions a Catalunya. El vicepresident Pedro Solbes i el conseller d’Economia, Antoni Castells, han tancat un acord que afegeix 826 milions més a la previsió de 2007.

20 de setembre Ajudes per promoure el lloguer El president del Govern, José Luis Zapatero, anuncia deduccions ﬁscals del 10,05% per a les famílies arrendatàries que percebin menys de 28.000 euros bruts a l’any i ajudes directes de 210 euros al mes per aquells joves treballadors que guanyin menys de 22.000 euros. Aquestes mesures estan destinades a fomentar el lloguer, que a Espanya tan sols representa l’11% del total de vivendes, enfront al 40% existent a Europa. Compte enrere per l’adjudicació de la terminal Sud del Prat Una representació d’Aena es reuneix amb alts càrrecs de la Generalitat per transmetre’ls els criteris pels quals s’adjudicarà la terminal

Sud de l’aeroport del Prat. La connexió intercontinental i l’enquadrament d’aerolínies seran alguns dels punts a considerar.

21 de setembre Desconvocats els 6 dies de vaga a Renfe Després d’una reunió maratoniana de deu hores entre representants del ministeri de Foment, els representants sindicals es comprometen a desconvocar les sis jornades d’aturades previstes a Renfe i Adif en protesta pel traspàs de la gestió de rodalies a les comunitats.

24 de setembre Rato pronostica temps difícils El director del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, va aﬁrmar durant la conferència del Club de Roma, que encara que la crisi ﬁnancera registrada aquest estiu s’està corregint lentament, tindrà efectes sobre l’economia real, especialment als Estats Units, on es deixaran sentir a partir del 2008 i perduraran. Els efectes a Europa i, concretament, a Espanya, també es faran sentir, tot i que en menor mesura.

25 de setembre Els accionistes d’Endesa donen llum verda L’opa sobre Endesa ha superat l’últim escull després que Enel i Acciona van demanar treure la limitació dels drets de vot. La junta d’Endesa ha aprovat suprimir els blindatges estatutaris que limiten els drets polítics de la companyia al 10%. Els accionistes també han votat a favor de canviar els articles de l’estatut que deﬁneixen les característiques i les incompatibilitats dels membres del consell d’administració, com exigien Enel i Acciona per tirar endavant l’opa.

Perspectiva / ECONOMIA - 9

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

1 d’octubre L’electricitat, congelada per ara Entren en vigor les noves tarifes d’electricitat, que per als consumidors domèstics queden congelades. El Consell de Ministres va denegar la pujada mitjana de l’1,81% que havia proposat la Comissió Nacional de l’Energia. El ministre d’Indústria, Joan Clos, ja ha anunciat que després de les eleccions s’encarirà un 12%.

ing (IAM2007), que se celebrarà al recinte de Fira de Sabadell i a l’aeroport de Sabadell, es convertirà en un pol de coneixement amb la celebració del Primer Symposium Internacional de l’Aeronàutica, el qual acollirà els debats, anàlisis i reﬂexions que transformaran l’esdeveniment en una multitudinària cimera sobre conclusions sobre l’aeronàutica a nivell nacional i internacional.

5 i 6 d’octubre

1 d’octubre Presentació de Keiretsu Fòrum a Barcelona Keiretsu Fòrum és una associació fundada a San Francisco, a Califòrnia, que compta amb dotze seus locals, als Estats Units, a Xina, i ara també a Londres i a Barcelona. Els seus membres associats han invertit, des de l’any 2000, més de 130 milions d’euros en petites i mitjanes empreses en creixement. Aquesta implantació serà operativa a Barcelona a partir del proper 1 d’octubre amb el suport i el patrocini oﬁcial de ‘la Caixa’, la Cambra de Comerç de Barcelona, Roca Junyent Advocats, La Salle-Universitat Ramon Llull i l’empresa pública 22@.

4 d’octubre El BCE pot mantenir els tipus d’interès Reunió a Frankfurt del Banc Central Europeu en què es pot decidir deixar igual els tipus d’interès. El mercat espera l’increment de 25 punts bàsics (com a molt, 50) d’aquí a ﬁnals d’any. Jean Claude Trichet va decidir mantenir el preu dels diners en el 4% al setembre, però la Reserva Federal dels Estats Units els va baixar del 5,25% al 4,75%.

4 al 7 d’octubre Celebració de l’International Air Meeting a Sabadell La Fira International Air Meet-

Congrés Nacional de Joves Empresaris La Confederació Espanyola d’Associacions de Joves Empresaris (CEAJE) i l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) organitzen la dotzena edició del Congrés Nacional de Joves Empresaris. S’espera la participació de més de tres-cents congressistes arribats de diferents punts de l’Estat espanyol. Els objectius del congrés són fomentar el diàleg empresarial, potenciar l’intercanvi d’experiències i generar un fòrum de debat entre els joves empresaris.

panyia de bandera és de 3,6 euros per acció, amb un total de 3.400 milions.

15 al 19 d’octubre Missió al Brasil Les empreses catalanes del sector de l’automoció i la indústria de components participen en una missió al Brasil. Tindran una presa directa amb els interlocutors de referència d’un dels deu països majors productors i exportadors de cotxes, especialitzat en vehicle per a mercat emergent

25 al 27 d’octubre

Fira de Recursos Humans Fira Personal Espanya, especialitzada en recursos humans, de caràcter professional i d’àmbit estatal. És el primer cop que s’organitza a Barcelona i es farà al pavelló de Montjuïc

Saló de les franquícies Se celebra a València el Saló Internacional de la Franquícia, les oportunitats de negoci i el comerç associat.

31 d’octubre Primers resultats empresarials Les empreses cotitzades en borsa publiquen els seus comptes del tercer trimestre, després d’un segon període amb augments de beneﬁcis superiors als dos dígits en les ﬁrmes de l’Ibex-35.

LES DADES DEL MES 11 d’octubre IPC

23 d’octubre Enquesta de conjuntura hotelera.

30 d’octubre Hipoteques

NOMENAMENTS MECALUX

18 i 19 d’octubre Reforma del Tractat de la UE

Reunió de l’Ecoﬁn Els ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea a Luxemburg es reuneixen per debatre la situació econòmica actual i proposar reformes per impulsar l’economia.

Eduardo Montes, conseller Ocuparà pròximament la vacant que deixarà el jurista Juan Poch, que serà nomenat assessor de presidència. El nomenament de Montes té l’objectiu de donar suport al ràpid procés d’internacionalització de Mecalux. El grup està augmentant de forma notable la seva presència i quotes en mercats internacionals i, per altra banda, té prevista la compra de l’americana UFC Interlake el 2008. Montes, de 55 anys, és actualment senior vicepresident de la multinacional alemanya Siemens AG.

BANC SABADELL

15 d’octubre Cimera de caps d’Estat a Lisboa que pretén aprovar la reforma del Tractat de la UE, després del fracàs obtingut pel rebuig a la Constitució Europea a França i Holanda. Simpliﬁca els tractats europeus, ajorna al 2013 la reforma del Parlament, permet nombroses excepcions al Regne Unit i la Carta de Drets Fonamentals queda, per a molts analistes, relegada a una simple declaració.

26 d’octubre Ibèria preveu que ﬁnalment es formalitzi l’oferta del consorci liderat pel fons nordamericà TPG i British Airways durant la primera quinzena. Les turbulències econòmiques als Estats Units han originat un retard en l’operació. L’oferta per comprar l’antiga com-

Cimera UE-Rússia Reunió de caps d’estat UERússia a Mafra (Portugal) dins de la presidència portuguesa de la Unió Europea. Sobre la taula, el subministrament energètic cap al Vell continent de la potència nuclear, que al març celebrarà eleccions.

17 al 18 d’octubre

8-9 d’octubre

Formalització de l’oferta per Ibèria

l’atur al setembre. A l’agost (+11.898 desocupats a Catalunya) es va registrar una de les pitjors xifres. Els serveis i la construcció perden embranzida però la industria no sembla agafar el relleu. A més, el dia 26 es publica l’Enquesta de Població Activa.

Atur a l’INEM i l’EPA Especialment important serà saber quina és l’evolució de

Ramon Rovira, director del Gabinet de Presidència i Comunicació El periodista i actual subdirector de Televisió de Catalunya, Ramon Rovira, es farà càrrec, a partir de l’1 d’octubre, del nou Gabinet de Presidència i Comunicació de Banc Sabadell, sota el qual s’inclouran les àrees de Presidència i Comunicació Interna i Externa. Rovira, de 48 anys, té una àmplia experiència professional en el món de la comunicació. Entre altres responsabilitats ha exercit les de delegat i corresponsal a Washington i director dels serveis informatius de TV3. També ha estat ﬁns ara el director del programa de debat Àgora de Canal 33.

ROCA CORPORACIÓ Carlos de Gomar, president Ha estat designat nou president per al bienni 2007-2008, complint el mecanisme de presidència alternativa que la ﬁrma aplica des de fa anys. De Gomar va assumir la presidència el passat 1 de gener, en substitució del seu cosí Javier Roca Hernández, que va passar a ocupar la vicepresidència executiva del grup. No obstant, el canvi a la cúpula directiva de l’empresa no s’ha fet públic ﬁns ara.

... un pas endavant

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

10- ECONOMIA / A debat

La pujada de l’atur pronostica un canvi “És la continuació d’una tendència que s’inicia abans, però que per fets conjunturals, com un estiu amb mal temps, l’accentuen” “Assistirem a augments d’aﬁliació a la indústria, i es podran donar augments moderats de l’atur a la construcció i serveis”

RESPON:

MOISÈS BONAL, RESPONSABLE D’ESTUDIS DE PIMEC

L’atur registrat a Catalunya el mes d’agost va augmentar prop de 12.000 persones en relació al juliol (4,7%). De fet, es tracta de l’augment més gran dels darrers anys. A la vegada que l’atur augmentava al conjunt de Catalunya, a l’agost disminuïa per segon

mes consecutiu el nombre d’aﬁliats a la Seguretat Social, en 50.600 persones. Aquestes dades pronostiquen un canvi de tendència al mercat laboral? De fet, aquestes dades, per sí soles, no pronostiquen cap canvi de tendència. Ara bé, si afegim aquestes dades al creixement del PIB i al comportament de l’atur registrat i de l’afiliació del conjunt de l’any als diferents sectors de l’economia, sí que s’observa que s’està produint un canvi de tendència.

Un canvi continuat Així, el 2004 i 2005 el creixement de l’economia va estar liderat per la construcció i els serveis, mentre que la indústria pràcticament es mantenia

plana, fet que coincidia amb l’augment d’afiliació a la construcció i els serveis mentre que l’atur es reduïa. De la seva banda, la indústria perdia afiliats i augmentava l’atur. A partir de 2006 s’observa un canvi de tendència sectorial on la indústria augmenta el seu ritme de creixement a la vegada que els serveis alenteixen el seu ritme de creixement i la construcció el manté el 2006, i l’alenteix de forma suau els dos primers trimestres de 2007. El reflex d’aquestes dades al mercat laboral mostra que la indústria durant el 2006 encara perd afiliats i el 2007 en guanya a la vegada que els desocupats també augmenten. Pel que fa a la construcció i els serveis, durant el

2007 l’afiliació augmenta a la vegada que el nombre de persones inscrites als registres de l’INEM també augmenta. Podem dir que les xifres de l’agost no mostren un canvi de tendència en el mercat laboral, sinó que és la continuació d’una tendència que s’inicia abans, però que per fets conjunturals, com ara un estiu amb mal temps, l’accentuen. Així doncs, els propers mesos probablement assistirem a augments d’afiliació a la indústria combinats amb moderades reduccions del seu atur registrat, a la vegada que es podran donar augments moderats de l’atur a la construcció i serveis, amb un manteniment de l’afiliació en aquests dos sectors.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

revaloritzem professionals

MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company

Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

A debat / ECONOMIA - 11

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

de tendència al mercat laboral? “Ha estat un toc d’alerta prou clar per a prendre’n nota i actuar de forma decidida apostant per altres sectors” “Hi ha una excessiva dependència de la construcció i els serveis, sotmesos massa sovint a la llei del pèndol i basats més en la mà d’obra intensiva” RESPON:

NEUS MUNTÉ, SECRETÀRIA D’OCUPACIÓ I EDUCACIÓ UGT DE CATALUNYA

Un canvi de tendència, però en diferent sentit, és precisament el que necessita el nostre mercat de treball per a millorar la qualitat de l’ocupació creada. En els darrers dos anys, per

prendre una mesura temporal de referència, ha crescut notablement la població ocupada i ha disminuït la taxa d’atur. Han estat 360.000 els llocs de treball creats, per 56.000 els destruïts, dels quals el 82% provenen del sector industrial. Malgrat aquestes bones dades, la realitat de l’ocupació a Catalunya amaga una altra cara: l’alta temporalitat, els salaris baixos i una escletxa de gènere que, tot i trobar-nos en millors condicions que el conjunt de l’estat, no podem obviar ni consentir. I efectivament les xifres del passat mes d’agost van ser molt negatives i decebedores: la destrucció de llocs de treball va ser contundent i els dos sectors puntals de la nostra econo-

mia, la construcció i els serveis, en van ser els responsables.

Massa dependència Des de l’UGT de Catalunya hem alertat nombroses vegades dels riscos d’una excessiva dependència de dos sectors com aquests, sotmesos massa sovint a la llei del pèndol i basats més en la mà d’obra intensiva que no en el valor afegit i la innovació. Quan la construcció es desaccelera o el mal temps fa trontollar la temporada turística, com ha succeït aquest estiu, l’ocupació se’n ressenteix molt més del que seria raonable. I no és aquest el model productiu que volem, ni la qualitat de l’ocupació generada ens satisfà: contractes temporals, rotació,

poca formació i salaris per sota dels 1.000 euros al mes. Nombrosos experts i economistes auguren el risc d’un manteniment de la tendència apuntada el mes d’agost. Considerem que ha estat un toc d’alerta prou clar per prendre’n nota i actuar de forma decidida, apostant també per altres sectors i concentrant tots els esforços en millorar les condicions de treball més precàries i en planiﬁcar a mida les accions ocupacionals a oferir a les persones sense feina. Les baixes taxes ens obliguen a repensar les polítiques aplicades ﬁns ara i a innovar per a inserir laboralment els collectius més cronificats per l’atur.

SERVEI D’IDIOMES PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Una resposta efectiva i pràctica a les necessitats lingüístiques d’empreses i institucions. • • • •

Asessorament i servei personalitzat Programes fets a mida Professorat altament qualificat Certificació UAB

UAB Idiomes Barcelona UAB - Casa Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.cat www.uab-idiomes.com

12- ECONOMIA / Tecnologia

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

NOUS REPTES PER A L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA

Consideracions enfront del canvi de cicle econòmic ANTONI GARRELL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

en el 18% de la mitjana europea, o el 29% d’Estats Units. Dades que s’expliquen per la composició del model productiu espanyol, que exigeix polítiques encaminades a facilitar tant els ajustaments i la transformació de la indústria, com aquelles actuacions que faciliten una major interacció entre la investigació, el desenvolupament i la producció, i el sorgiment o consolidació i creixement d’organitzacions amb capacitat de desenvolupament de productes altament complexos.

Més inversió en R+D+i

Després d’un període de 14 anys fortament expansiu, en què l’economia espanyola s’ha convertint en l’octava economia mundial amb un PIB lleugerament superior al bilió d’euros (1.016.780 milions), el doble que ara fa 10 anys, les tendències dels indicadors macroeconòmics evidencien que l’economia espanyola s’està desaccelerant. Aquest important període de creixement no ha estat exempt del fet de gaudir d’uns tipus d’interès baixos, que han incentivat el consum i la inversió, de les importants ajudes rebudes de fons europeus, del signiﬁcatiu dinamisme de la construcció i d’un model productiu amb una forta presència de llocs de treball amb salaris baixos respecte als països de la Unió Europea amb els que es competeix. L’increment del tipus d’interès del 2 al 4%, el fre de la construcció i la seva repercussió sobre l’ocupació directa e indirecta, el preu del barril de petroli rondant els 80 dòlars, l’impacte del qual la paritat euro dolar ha permès reduir en part, la reducció a la meitat dels fons europeus i les incerteses generades aquest darrer agost arrel de la crisi ﬁnancera americana, són aspectes que reforcen la previsible desacceleració i que portaren al Ministeri d’Economia a preveure un creixement del PIB del 2,9% pel 2008 en contrapunt al quasi 4% actual. Ens trobem, per tant, davant uns fets que obligaran a seriosos ajustos.

Prendre la inicitiva La potencia econòmica i el model que la sustenta són elements claus per prendre la iniciativa, per retardar els impactes o esquivar-los, i, a la vegada, minimitzar els aspectes negatius. En questa línia, no es

Les inversions en tecnologia són determinants en el camí de la productivitat. /ARXIU

pot oblidar que la solvència del creixement econòmic espanyol permet afrontar els ajustos sense el fantasma de la recessió, i que disposa de la capacitat per abordar els increments necessaris de productivitat i, a la vegada, afrontar el canvi de model econòmic facilitant que la indústria esdevingui el motor de generació de valor, especialment en aquells sectors d’alt valor afegit, que no són altres que els que incorporen ràpidament als seus processos i productes els avenços tècnics i científics. Conseqüentment, l’aposta per la incorporació tecnològica avançada, el seu ús eﬁcient i el creixement en R+D+i esdevé clau, tots ells elements que requereixen d’actituds personals de reconeixement a la comunitat tècnica científica i d’interiorització dels hàbits característics d’una societat emprenedora e innovadora. Els equipaments tecnològics i les inversions en tecnologia són determinants en el camí de la productivitat, així com en la competitivitat de les empreses, de la mateixa manera que són determinants les polítiques decidides d’R+D+i que facilitin la innovació fonamentada en els avenços tècnics i cientíﬁcs. Les inversions tecnològiques han d’anar acompanyades dels ajustaments requerits tant en l’organització com en els processos en que s’incorpora, ja que únicament d’aquesta manera és possible incremen-

tar la productivitat, avançar en la qualitat, ﬁdelitzar els clients, reduir costos i disminuir el temps requerit per a detectar oportunitats i analitzar alternatives, aspectes que permeten progressar en el camí de la competitivitat. Una tecnologia que exigeix, per a garantir que sigui un element diferencial, que sigui incorporada en el moment precís, analitzant els avantatges i inconvenients d’acord als objectius previstos, assumint que la seva inclusió pot comportar, de no fer-se en el moment i amb els ajustaments precisos, una càrrega més que no una palanca de progrés, ja que la inversió en tecnologia no assegura la millora sistemàtica tret que l’organització disposi d’una cultura empresarial adequada, assumida per cadascun dels seus agents que de forma proactiva busquen l’excel·lència. Per això, la direcció i la resta de l’organització ha de ser capaç d’adaptar-se als canvis que la tecnologia i les seves aplicacions exigeixen, sabedors que les inversions en béns d’equip i infraestructures amb tecnologia avançada permeten introduir innovacions significatives en els processos, millorant la productivitat i alhora elaborant productes de major complexitat. En aquest sentit les importacions i exportacions d’equips i tecnologia són indicadors de la dinàmica quant a la capacitat de generant valor, i alhora

La solvència del creixement espanyol allunya el fantasma de la recessió Les polítiques que fomentin la innovació esdevindran claus en el futur La bona feina feta permet disposar de recursos per construir el futur permeten detectar la capacitat dels sistemes d’investigació per generar innovacions que, treballant simbiòticament amb les empreses, generen productes avançats i competitius a nivell mundial. Enfront del presumible canvi de tendència, no s’ha d’ignorar que les importacions van disminuir signiﬁcativament en el període 2000-2003, moment en què varià la tendència i es recuperaren lentament les importacions de béns i equipaments, la qual cosa comportà, segons dades de la CE corresponents al 2004, que el percentatge d’exportacions d’alta tecnologia sobre el total d’exportacions espanyoles s’hagi reduït en l’últim any al 6%, una xifra que ha d’enquadrar-se

Quant a la necessitat de disposar de nivells d’inversió en R+D+i, cal reconèixer l’important esforç efectuat des de 1997 creixent amb percentatges superiors al PIB, però encara és insuficient ja que no permet la convergència amb la mitjana dels països més desenvolupats, ni amb els de la UE25. Al 2004 la inversió total en R+D a Espanya sobre el PIB es va situar en l’1,06%, un 60% del valor de la UE-25 que era del 1,77%, i molt per sota de la mitjana de l’OCDE que fou del 2,25%. Unes dades que cal enquadrar en les dificultats que té el sistema productiu espanyol, en què les empreses assumeixen un paper determinat en aquest esforç. Incrementar les inversions en equipaments d’alta tecnologia i disposar d’indústries capaces de generar productes que incorporin la ciència més avançada i la tecnologia capdavantera esdevé crucial per l’octava economia del món. Conseqüentment caldria aprofitar els superàvits d’aquests anys de bonança per redoblar les polítiques encaminades a construir el futur, basant-se en l’esforç en els camps clau més que en despeses que no porten progrés. La bonança acaba, la bona feina feta permet disposar de recursos importants per construir el futur, el fantasma de la recessió no ha aflorat, en conseqüència hi ha temps per redoblar esforços en programes per potenciar la indústria, incrementar els recursos de la universitat i de la recerca, i facilitar la valoració dels resultats de la recerca, tot un conjunt de polítiques que, fugint de calendaris electorals i promeses electoralistes, haurien de permetre construir un nou model econòmic que garanteixi la generació de valor que permeti mantenir i avançar en l’estat del benestar.

Emprenedoria / EMPRESA - 13

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

NUMBAIR: NOVA COMPANYIA D’AVIACIÓ PRIVADA DE NEGOCIS

“Qualsevol iniciativa que porti la contrària a la resta té èxit” El propietari de La Bruixa d’Or, Xavier Gabriel, engega un nou negoci d’aviació privada amb rutes a Europa i al nord d’Àfrica. Començarà a operar l’any 2010, i tot i que sembla una idea arriscada, Gabriel està tranquil. Ja està acostumat a fer funcionar tots els projectes que toca. MERITXELL SORT

“Després d’estar fart de veure com cues d’executius miraven durant hores i hores el cel per poder desplaçar-se d’un aeroport a l’altre va sorgir la idea de posar en marxa Numbair, una companyia d’aviació privada de negocis que començarà a operar el juny del 2010”, explica Xavier Gabriel, el propietari de La Bruixa d’Or i un incansable creador de projectes empresarials. Gabriel ha realitzat una inversió inicial de més de 19 milions d’euros que inclouen la compra de cinc avions. Inicialment, la nova companyia tindrà les seves bases operatives a Madrid, Barcelona i Palma de Mallorca, amb rutes a tot el continent europeu i al nord d’Àfrica. Numbair formarà part del holding empresarial Golden Witch, propietat al 100% de la família Gabriel, que integra diferents empreses del sector immobiliari, construcció, màrqueting, publicitat i l’administració de loteria La Bruixa d’Or.

Amant del risc Gabriel està convençut que Numbair triomfarà. “Qualsevol iniciativa que porti la contrària a la resta té èxit. Per tant, no serem ni massius ni una low cost. I començarem oferint més espai i no més places dins l’avió”, destaca. La nova companyia arrancarà

Xavier Gabriel, el propietari de La Bruixa d’Or, ha invertit 19 milions d’euros en la creació de Numbair. / CEDIDA

amb una ﬂota inicial de quatre Phenom 100 i un Phenom 300 d’Embraer, els avions més innovadors de la seva gamma, perquè incorporen totes les novetats tecnològiques i de baix consum. Tenen quatre i vuit places, respectivament, i un disseny exclusiu. També ofereixen les possibilitats més avançades en un vol de negocis: connexió a Internet, servei de telèfon mòbil per satèl·lit o videoconferència. “Aquesta és una idea de Xavier Gabriel que, encara que pugui sorprendre’ns, és menys arriscada que la creació d’una administració de loteria en un petit poble. Gabriel és un emprenedor nat i compta amb

un gran equip de suport perquè aquesta sigui una nova història d’èxit”, explica José Luis Nueno, professor de l’IESE que també participa en el projecte. I Gabriel pensa el mateix: “Que un objectiu sembli difícil d’aconseguir no vol dir que sigui impossible. En qualsevol iniciativa, s’ha de ser l’últim per convertir-se en primer. A més, emprendre és una emoció, i una emoció és sempre emocionant!”, exclama l’empresari.

“La Bruixa d’Or va néixer, com tots nosaltres, plorant” Així de radical es mostra Gabriel quan se li pregunta pels

orígens de l’administració de loteria més coneguda del país. “Però de gran va treure tot el que portava a dins, i només hi portava una cosa, però la millor: la il·lusió”, matisa des-

prés. Per al creador de La Bruixa d’Or, la il·lusió és la base de tot. “La societat en la qual vivim exigeix gastar miris on miris i facis el que facis. Si no fas res, també gastes. Per tant, millor gastar en somnis o fer alguna cosa que valgui la pena. I la meva il·lusió no és cap altra que treballar perquè es compleixin els somnis dels altres”, afegeix. Recentment, La Bruixa d’Or ha presentat dues noves línies de negoci: alimentació i joguines. Aquest nou projecte suposa un salt important per a la companyia, que així començarà a diversiﬁcar les seves activitats. Gabriel va decidir apostar per un negoci tan tradicional com la loteria (amb més de dos segles d’història) precisament per això, per la seva tradició: “Tirar-se a la piscina per allò tradicional, que sembla que ja no es pot inventar res més, ho converteix en un repte difícil i, per tant, interessant...” I els anys li han acabat donant la raó. Creada el 1982, l’administració de loteria de La Bruixa d’Or és líder absolut del mercat gràcies al seu establiment a Sort, que ha arribat a tenir més de 200 metres de cua durant 9 hores, i a la seva pàgina web, que rep visites de vuit milions de clients a l’any.

DE SORT A L’ESPAI Nascut a Sort (Lleida) l’any 1957, Xavier Gabriel és un empresari singular i transgressor que sempre té en ment alguna idea curiosa. Ja de jove era inquiet, i buscava constantment nous projectes innovadors. Des d’una empresa d’esports d’aventura a una productora d’espots televisius, passant per un llarg etcètera d’activitats que només s’entenen quan Gabriel comenta que gaudeix fent coses difícils. Un dia va conèixer La Bruixa d’Or, i des d’aleshores ja no s’han separat. Gràcies a l’administració de loteria, l’empresari ha rebut nombrosos premis i distincions. Fins i tot s’ha convertit en un Cas d’Estudi de l’escola de negocis internacional IESE. La seva pròxima aventura serà l’any 2008, i a l’espai! Es convertirà en el primer turista galàctic i les ganes que en té són evidents: “Estic més preparat per viatjar a l’espai que per tornar a la Terra”, ironitza Gabriel.

14- EMPRESA / L’empresari del mes

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A RAFAEL ESPAÑOL, PRESIDENT DE LA SEDA DE BARCELONA (LSB)

“La Seda de Barcelona presenta importants expectatives de creixement” Enmig de la seva estratègia de guanyar posicions, La Seda de Barcelona vol conquerir ﬁns el 40% del mercat europeu del polímer PET per consolidar la seva posició capdavantera. A mig termini, l’empresa preveu que la cotització en borsa millorarà i es podran donar més alegries als accionistes. ARTUR ZANÓN

El mercat del PET continuarà creixent com fins ara? Segueix sent molt positiu. Durant els últims anys aquest polímer ha experimentat alts valors d’increment de dos dígits. I es preveu un creixement sostenible al llarg dels propers anys. De quina manera l’empresa pot guanyar en eficiència? La integració de les noves companyies ens fa guanyar en eficiència des del punt de vista logístic (estem més a

prop dels clients) i en l’àmbit tecnològic (instal·lacions d’última generació). En quins nous productes estan treballant? La Seda desenvolupa a la planta italiana d’Artenius un nou polímer especialment indicat per la indústria farmacèutica i cosmètica per fabricar envasos amb dissenys innovadors. Aquest producte ens obre la porta al mercat dels envasos de càtering i màquines de vending. Pel que fa als serveis, l’estratègica ad-

quisició d’Advansa ens ha permès crear una nova línia de negoci que es dedica exclusivament a llicenciar tecnologia PET i PTA d’Invista. El 2006 només eren a Espanya. Ara són a set països. Quina avaluació fan d’aquest salt europeu? El programa d’adquisicions ens han situat a les primeres posicions del rànquing. Aquesta nova dimensió i presència geogràfica ens aporta sinèrgies que es tradueixen en considerables reduc-

Rafael Español està al capdvant de la Seda de Barcelona. /CEDIDA

cions de despeses logístiques i productives. Quina és l’estratègia del creixement a partir d’ara? Estem immersos en la gestió del creixement orgànic intern, tot i que no descartem efectuar alguna adquisició

que, com totes les compres executades, aporti rendibilitat al nostre projecte industrial. En quins sectors concrets els agradaria guanyar pes? Ara estem apostant pel projecte Mega PTA a Sines (Portugal). Incrementarem

L’empresari del mes / EMPRESA - 15

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

“Europa no és el final, ja que acabem d’entrar al continent americà” “El nostre lideratge de mercat ha d’anar acompanyat d’una estructura de R+D adient” la capacitat de producció de PTA, la matèria primera per a la producció de PET, en 700.000 tones anuals. El nostre projecte també s’amplia al mercat de les preformes, i especialment al mercat dels films i laminats de PET. Què representa ara el negoci internacional? Europa és el final? No, Europa no és el final. De fet, acabem d’entrar al continent americà amb la recent adquisició del 20% de Begreen, amb plantes de producció de film de PET a Brasil i Mèxic.

I com ho aconseguiran, amb més ampliacions? Sobretot, amb noves adquisicions. No descartem la construcció de noves plantes.

Quin és el tret més positiu de La Seda? El més estratègic és haver decidit realitzar una aposta pel PET en el moment oportú.

tual dimensió. Els nostres esforços culminen en un nou centre de R+D ubicat a la seu de la companyia, al Prat de Llobregat.

Primer trimestre: 281,4 milions d’euros de facturació i 4,1 milions d’euros de beneﬁci net. Com pensen acabar l’any? És difícil fer previsions quan ens trobem immersos en ple procés d’adquisicions. El resultat ﬁnal estarà totalment condicionat per aquestes operacions.

I el punt més feble? Som una multinacional jove en ple procés d’integració. Això implica un esforç important per harmonitzar les diferents cultures d’aquest gran Grup Industrial.

Estan satisfets amb l’ampliació de capital? Estem molt satisfets de la resposta i del suport que hem rebut del mercat i dels nostres accionistes, que han cobert el 100% de l’ampliació en el període de subscripció preferent.

A quin ritme pensen créixer durant els propers anys? La Seda de Barcelona compta avui amb un quota del 35% del mercat europeu de PET, i amb les adquisicions previstes podríem arribar al 40%. Quins problemes podrien impedir-ho? Una hipotètica recessió internacional que afectés les matèries primeres derivades del petroli.

Què en queda d’aquella fundació de La Seda de l’any 1925 (producció de rayón) i del començament de la producció de polièster (1961)? De la producció de rayón no en queda res. Va tancar el seu cicle de vida l’any 1995, quan vam posar en marxa el pla de reconversió industrial. Quina importància té per a vosaltres la R+D? Està dispersa per països. El lideratge de mercat que ara tenim ha d’anar acompanyat d’una estructura de R+D adient que correspongui a l’ac-

Creuen que el valor en borsa reﬂecteix actualment el valor real de La Seda? Segons els analistes, es preveu que el nostre valor presenti importants expectatives de creixement. Pensen canviar la política de dividends? Un cop realitzades les principals inversions i posicionats en el mercat com a líders, volem deﬁnir una política de dividends estable per als nostres accionistes.

PERSONAL Està casat i té set fills. Llicenciat en Dret per la UB, compatibilitza el primer càrrec de La Seda amb un lloc al consell d’Enersis, el holding d’Endesa a Amèrica del Sud, i és membre del consell assessor de Fecsa-Endesa. També presideix la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Millor matinar o millor apurar fins a última hora de la nit? Millor matinar, sens dubte. Quin tipus de música li agrada escoltar? Pink Floyd i Barry White. Aficions. Muntar a cavall, esquiar, llegir un bon llibre sota un pi i gaudir de la natura. Un lloc a Catalunya on perdre’s. A Mongarri, a la Vall d’Aran.

SECCIÓN OCTUBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

16- EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU Amci habitat

Cirsa

Gas Natural

Highgrowth

Inverteix en sòl ediﬁcable

Beneﬁcis de 80 milions

Es reforça a Itàlia

La promotora catalana Amci Habitat ha invertit 50 milions d’euros en l’adquisició de 23.210 metre quadrats de sòl ediﬁcable. S’hi volen construir 257 vivendes entre Barcelona, Lleida, Maó i Palma de Mallorca. Aquesta inversió permetrà facturar a l’empresa més de 64 milions d’euros.

L’empresa CIRSA ha anunciat que en el primer semestre de l’any ha obtingut uns beneﬁcis operatius de 80 milions d’euros, el que equival a un 11% més que en el mateix període de l’any anterior. CIRSA té la seva seu a Terrassa i es dedicada a la gestió i fabricació de màquines recreatives.

Catalunya’m!

Essilor

La marca comercialitzarà productes agraris de qualitat

La plantilla creix un 30%

Gas Natural ha anunciat la compra d’Italmeco, empresa de distribució i comercialització de gas que opera a quatre regions del centre i sud d’Itàlia. La operació feta a Milà ha costat 32,2 milions d’euros. Es tracta de la quarta empresa que Gas Natural adquireix a Itàlia des del 2002. Aquest país està considerat com a prioritari per Gas Natural de cara a la seva expansió europea ja que no està saturat i ofereix unes bones possibilitats de creixement. Abans d’acabar l’any, l’empresa presentarà el seu nou pla estratègic amb les inversions previstes pel període 2008-2011.

Desinversió de la participació en el capital de NTR

La nova marca Catalunya’m! vendrà a partir del novembre productes agraris de qualitat. El seu objectiu és comercialitzar tots els productes autòctons catalans, sobretot, amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) i Indicació Geogràﬁca Protegida (IGP). Aquest etiquetatge, en un primer moment s’aplicarà a les fruites i hortalisses i, després, es traslladarà als productes de carn. La ﬁnalitat d’aquesta iniciativa és trobar productes amb el gust d’abans.

Chocolat Factory Obre 2 tendes a Shangai i una a Singapur

La companyia d’òptica oftàlmica, Essilor, augmentarà un 30% el nombre de treballadors del laboratori de Barcelona. L’objectiu d’aquesta ampliació és incrementar la seva productivitat. Aquest canvi es dóna gràcies al gran creixement de la demanda de Varilux, una lent progressiva que fabrica Essilor. L’èxit es deu a la diversitat de la seva gamma i la seva facilitat d’adaptació, segons afirma l’empresa.

Forcadell Gestió de projectes a l’Argentina

La companyia Chocolat Factory, amb seu a Sant Cugat, ha donat un pas més en la seva expansió internacional. A principis de setembre va obrir 2 nous establiments a Shangai (Xina) i ara acaba d’obtenir la concessió per obrir-ne un de nou a la terminal 3 de l’aeroport de Singapur. En total, Chocolat Factory té 18 punts de venda a tot el món i té en projecte altres noves inauguracions. El 1997 la companyia va obrir el seu primer obrador a Sant Cugat.

La consultora immobiliària, Forcadell, gestiona projectes d’inversió a l’Argentina per valor de 18.000.000 d’euros. Aquesta tasca es realitza a través de Forcadell Argentina, S.A., l’oficina que té la consultoria a Buenos Aires. Un dels projectes és Forcadell Apartments, una nova línia de negocis orientada a desenvolupaments immobiliaris destinats al lloguer temporal tant sigui per dia, per setmana o per mes. En destaquen l’ediﬁci Suipacha i Tucumán, situat al centre de la capital i l’edifici Libertador 14257, a la localitat de Martínez.

Highgrowth Partners, societat gestora del Fons Innocat ha reduït la seva inversió fins un 2% a l’empresa NTR, especialitzada en investigació i desenvolupament de software. La inversió de Highgrowth a NTR es va produir el 2002 just quan l’empresa estava en els seus inicis. La desinversió es va efectuar en 2 fases: una el 2006, coincidint amb l’ampliació del capital assumida pels socis promotors i un grup de nous accionistes; i, la segona fase, que s’ha produït recentment. NTR va ser la primera empresa que va rebre una inversió per part del Fons Innocat.

Laboratoris Almirall Expansió de la farmacèutica catalana

cash&carry, majorista i supermercats propis. La firma d’alimentació va assenyalar que “els projectes d’expansió previstos pel 2008 s’executaran a bon ritme”. Per aquest motiu tenen previst pel proper mes de març obrir a Màlaga la seva segona planta logística. A més, també preveuen obrir els nous Gros Mercat a Màlaga i Cadis. Aquest any, l’empresa catalana vol arribar a un volum de facturació de 1.200 milions d’euros.

Tecsidel Augmenta la seva facturació L’empresa de tecnologies de la informació, Tecsidel, va incrementar un 11% les seves vendes en l’últim exercici. Aquest percentatge equival a 22,5 milions d’euros. L’empresa preveu pel 2007 un creixement semblant esperant a arribar als 25 milions. Tecsidel té en plantilla a 450 treballadors.

Torres Inaugurarà una gran bodega a l’Alt Penedès

Grup Constant Obre a Polònia Varsòvia acollirà l’obertura de la primera oﬁcina a l’exterior del Grup Constant. Aquesta empresa, dedicada als serveis de Recursos Humans aposta per potenciar la contractació en origen d’estrangers. La divisió d’estrangeria, anomenada Forma 7, preveu tramitar uns 500 contractes en aquest 2007.

Grup Planeta Adquireix el 55% de Casa Editorial El Tiempo El Grup Planeta ha comprat el 55% de les accions del grup colombià Casa Editorial El Tiempo (CEET). Es tracta d’una aliança estratègica que permetrà enfortir i afrontar els nous reptes multimèdia que es plantegin a la CEET. A l’acord també es va signar la compra del 40% del canal Bogotà City TV, el percentatge màxim permès per llei. El Grup Planeta ha assegurat que no canviarà les línies editorials de les publicacions de la CEET.

Laboratoris Almirall, companyia farmacèutica internacional amb seu central a Barcelona ha adquirit l’empresa alemanya, Hermal. Amb aquest acord vol impulsar la seva expansió internacional primer als països on ja té filials i després als mercats considerats rellevants. Hermal és la companyia de prescripció especialitzada en dermatologia líder a Alemanya. La seva seu central està ubicada a Reinbek.

Miquel Alimentació Augmenta la facturació El grup Miquel Alimentació va facturar 542.000 euros durant el primer semestre del 2007, cosa que representa un 21,6% més que en el mateix període de l’any anterior. L’empresa actua en 3 àrees de negoci:

La companyia productora de vins obrirà abans de finals d’any la seva nova bodega a Pacs del Penedès (Alt Penedès). Allà elaborarà unes 30.000 caixes anuals dels seus vins de finca. Es tracta d’una inversió que ha ascendit als 12 milions d’euros. La nova bodega formarà part d’un gran parc temàtic enoturístic el qual ja rep al voltant de 110.000 visites l’any. A banda d’aquesta bodega, Torres va anunciar que han entrat a la recta ﬁnal de les obres de la nova bodega que han aixecat a El Lloar (Priorat), fet que ha suposat la inversió de 3 milions d’euros.

Panorama / EMPRESA - 17

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

EL MES NEGATIU TOYS “R” US

Budelpack

Obre una tenda dedicada als nadons

Els treballadors es tanquen

La companyia líder mundial en distribució de joguines i productes infantils, Toys “R” Us, ha obert a Sant Boi la primera tenda dedicada exclusivament al món del nadó. L’establiment es diu Babies “R” Us i és la primera tenda d’aquestes característiques que obre a Catalunya i la segona a l’Europa Continental. Aquesta inauguració ha suposat la creació de 10 nous llocs de treball. Babies “R” Us ha anunciat que realitzarà classes fetes per madrones dirigides a totes les dones que estiguin embarassades. Seran lliçons tant teòriques com pràctiques i tenen l’objectiu d’ensenyar com afrontar les diferents etapes de l’embaràs.

Tracelec Present en la construcció del túnel de Viella

Frape Behr

Nylstar

Tanca la fàbrica de la Zona Franca

Possibles compradors

Ercros Tancament de la planta de Sant Celoni

Noranta-un treballadors de la fàbrica de cosmètics Budelpack es van tancar durant 4 hores a principis de setembre retenint amb ells el liquidador de la ﬁrma a la planta de Sant Just Desvern. La plantilla va abandonar la protesta quan es va arribar a un principi d’acord amb la direcció que, posteriorment, van trencar. Els treballadors exigien el pagament de la nòmina d’agost abans de seguir negociant. Les mobilitzacions es van produir un cop la Generalitat rebutgés un expedient de regulació.

CRH Vol comprar la planta de Cemex a Sant Feliu

L’empresa especialitzada en tracejat elèctric participa en la construcció del nou túnel de Viella, que està previst d’inaugurar-se aquesta tardor. Concretament, Tracelec està duent a terme la instal·lació de cable calefactor sobre les cobertes dels edificis exteriors del túnel, per evitar l’acumulació de grans quantitats de neu sobre la seva estructura. També ha instal·lat aquest mateix sistema de cable calefactor sota l’asfalt a les sortides del túnel, la qual cosa permetrà que els cotxes disposin d’una zona habilitada lliure de gel i neu per posar i treure les cadenes còmodament.

La companyia química Ercros ja ha deixat de produir a la seva planta de Sant Celoni tal i com s’havia previst en el calendari del pla de millora de l’eﬁciència i amb els representants sindicals. El que farà la fàbrica, de moment, serà seguir expedint comandes ﬁns a esgotar les existències.

del descens de les vendes de cotxes amb un percentatge d’un 8,5%. A nivell estatal, al mes d’agost esa va mantenir la tendència a la baixa amb un descens de matriculacions del 2,6%. Els concessionaris són els qui més ho han notat. El seu nivell de venda es va quedar per sota dels 100.000 cotxes. La causa que atribueix el sector automobilístic a aquesta situació és el descens de la renda de les famílies degut a la pujada dels tipus d’interès que afectes les quotes de les hipoteques. Les famílies cada cop estan més endeutades i no poden permetre’s més gastos.

en relació a les inversions en crèdits de risc ,els quals, ara no es poden vendre i s’hauran de revalorar a la baixa.

El grup internacional de materials per a la construcció CHR està negociant la compra de la planta de Cemex de Sant Feliu del Llobregat, coneguda com la Samson. Aquesta planta produeix un milió de tones de ciment cada any. L’empresa Cemex té una ﬁlial a Espanya que es diu Beton Catalán, S.A.

Deutsche Bank Esquitxat per uns errors El Deutsche Bank, el principal banc d’Alemanya, va patir errors a causa de la fallida dels crèdits hipotecaris als Estats Units. Segons fonts del banc, la repercussió d’aquest fet recaurà en els resultats del tercer trimestre. Ara, el Deutsche Bank està patint els efectes de la eufòrica inversió que va fer a principis d’any

El fabricant de productes de transferència tèrmica per automòbils, Frape Behr, tanca definitivament la fàbrica de la Zona Franca. Com a conseqüència, 295 persones es quedaran sense feina. L’empresa no va aconseguir arribar a un acord amb el comitè per reduir costos i salvar la planta. Des del 2003, Frape Behr acumula pèrdues de 14,6 milions d’euros.

Tecnimagen Queixes pel tancament Un centenar de treballadors de Tecnimagen es van manifestar a principis de mes a les portes de la fàbrica de Sant Boi per protestar per l’anunci de tancament de la planta i per no haver cobrat l’última nòmina. Tecnimagen és l’últim fabricant de televisions de tub catòdic d’Espanya.

Telemedicine Kennet Partners ha comprat el 23%

La companyia tèxtil israeliana Nilit i el banc nord-americà Bear Stearns estudien la possibilitat de comprar la planta que té l’empresa tèxtil Nylstar a Blanes, la qual està actualment ple concurs de creditors. Les converses es troben en una fase molt primària.

Primayor Els treballadors es manifesten pel tancament

Llenceria Mitjans

El fons Kennet Partners ha adquirit un 23% de l’empresa catalana Telemedic Clinic, dedicada al Server de diagnòstic. Han invertit 7 milions d’euros per comprar accions i ampliar el capital.

La ﬁrma tanca deﬁnitivament

Vueling Constituïda el 1940, l’empresa de llenceria Mitjans ha tancat les portes de manera definitiva, fet que suposa l’acomiadament de 47 treballadors. L’incendi que es va produir el passat mes d’abril a les instal·lacions va accelerar el procés del tancament. L’expedient de regulació preveu una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats, el qual, és el mínim que marca la llei. La majoria dels treballadors cobraran del Fons de Garantía Salarial.

Mercat automobilístic Cauen les vendes Catalunya està al capdavant

Redueix els directius i perd valor a la borsa

Gairebé un centenar de treballadors de l’escorxador Primayor es van manifestar als carrers de Mollerussa per protestar en contra del tancament de la planta i la crisi que està travessant des de fa un any. Els treballadors van repartir fulletons entre la gent que hi havia al mercat setmanal i, a la Plaça de l’Ajuntament, van llegir un manifest i van entregar una carta a l’alcaldessa, Teresa Ginesta.

La companyia aèria de Barcelona ha presentat unes mesures ideades per millorar l’estructura de costos de l’empresa. Una d’elles es reduir el seu equip directiu. Vueling ha acordat jubilacions anticipades, baixes pactades i baixes en alguns càrrecs per passar a llocs de comandament intermedis. Una altra de les mesures pensades és la reducció del creixement sense tenir nous destins i així concentrar-se només en Barcelona i Madrid. A més a més, la companyia aèria ha perdut en tan sols 6 mesos el 75% del seu valor a la borsa.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

ENTREVISTA A IGNACIO PORROCHE, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE NET2U

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

“Internet és el mitjà millor preparat per augmentar la imatge de marca”

Llegeix llibres d’autoajuda? De tant en tant en llegeixo algun. N’he llegit de millors i pitjors. No obstant qualsevol llibre és una ajuda.

Deﬁneixi el posicionament i beneﬁci diferencial de Net2u? Net2u és una empresa que va néixer l’any 2000 per i per a Internet. Tot el nostre esforç ha estat i està basat en posicionar-nos dins el mercat com una companyia especialitzada en tot el cicle de vida d’un projecte que es basi en Internet. Amb Internet les empreses poden fer negocis, però, realment pot ajudar a crear notorietat positiva i/o imatge de marca? Internet és un canal més, mitjançant el qual les empreses poden fer arribar els seus missatges al mercat. La seva universalitat el converteix en un mitjà que està facilitant a les empreses augmentar les seves fronteres comercials. La immediatesa els permet obtenir un time to market equivalent a zero. Francament Internet és el mitjà millor preparat per difondre la notorietat i augmentar la imatge de marca de manera universal. Com a mitjà publicitari Internet encara resta lluny de les expectatives que es van crear. Què ha passat? Internet està suposant una revolució profunda equiparable a la revolució industrial o a l’era de la primera informàtica. El procés desencadena múltiples avanços en diverses àrees i sectors amb diferents velocitats de penetració i allò que veiem més evident es torna més lent. En el món publicitari, la necessitat encara no és imperiosa, els models actuals segueixen tenint recorregut i poden conviure molt bé amb el nou mitjà. El creixement de la inversió publicitària a Internet es va accelerant any rere any i ara amb una tendència clara i sostinguda veiem que només ens equivoquem en la velocitat de penetració. Els correus escombraries, els virus, etc., creen una sensació d’inseguretat a la xarxa que perjudica Internet. Es fa difícil de creure que no es pugui solucionar amb l’actual tecnologia. Què opina? Hi ha altres mitjans, altres canals. Tots necessiten elements de seguretat, tots

Quin percentatge de tot el que compra, ho fa per Internet? Si parlem de compra el percentatge és baix, algun article concret i compres de comoditat. El que sí que faig en un percentatge elevadíssim, és prescriure les meves compres a través d’Internet, no només en quant a producte, sinó també en quant al comerç on adquirir-lo. Quants correus electrònics rep cada dia i quants són spam? Rebo una mitjana d’uns seixanta correus diaris. D’spam en rebo molt poc, perquè els nostres sistemes tenen un elevat nivell de ﬁltratge

Ignacio Porroche a la seu de l’empres Net2u. / CEDIDA

tenen amenaces, tots necessiten models de negocis orientats a la prevenció d’aquests fenòmens. El que més riscos té és el tradicional, el més antic, el que més recursos necessita, el presencial. Precisament el nivell d’exigència al que ha estat sotmès Internet, ha portat al desenvolupament dels mètodes de prevenció més soﬁsticats que s’han assolit ﬁns ara. “La creativitat és una part important de l’èxit del màrqueting”. Hi està d’acord? Totalment d’acord. El mitjà ha obert noves fronteres en el camp de la creativitat. Les seves capacitats d’interactivitat ens porten a conceptes nous i camps sense explorar on tot tipus de creatius tenen cabuda. Els propis clients col·laboren en la creativitat de les companyies de manera interactiva. Si ens centrem en els professionals del màrqueting, avui disposen de línea directa amb el públic, amb les comunitats d’usuaris. Els comportaments poden ser analitzats de forma estadística i amb tota la garantia de l’anonimat, comptant amb mostres de població impossibles de pensar fa uns anys.

En la seva opinió, quins mitjans publicitaris seran més rendibles a curt termini, Internet, televisió, ràdio...? Avui per avui recomanaria una correcta i coordinada estratègia de comunicació que es recolzi en tots els mitjans, exprimint al màxim les oportunitats que ofereixen cadascun d’ells per separat i, sens dubte, la combinació de les potencialitats de tots ells. I equilibrant sempre els canals segons els segments de població als quals volem arribar. Com veu el nivell de la publicitat, en general, del nostre país? Penso que estem en un període de transformació, en un moment en el qual estan convivint posicions molt orientades a la recerca d’oportunitats obertes a través de les TIC. Per molt vertiginosos que ens semblin els avanços tecnològics, les transicions i els canvis sempre es produeixen a un ritme que permet que hi hagi negoci per als publicistes més innovadors i per als que segueixen rendibilitzant models més consolidats. JOSÉ LUIS TRUJILLO

Deﬁneixi’s a vostè mateix en tres paraules? Espectador, actor i director. En aquest ordre, sisplau. Va al gimnàs o només en paga la quota? Ni una cosa ni l’altra. Realitzo la meva activitat física a l’aire lliure. El submarinisme és una altra activitat que m’apassiona. Amb un hipotètic carnet de punts de la vida, a què o qui li trauria tots de cop? Al fanatisme i a la intolerància, són dues de les actituds que més tragèdies causen en el món actual. Què no suportaria mai dels seus col·laboradors? La manca de lleialtat. Un anunci que no hagi oblidat. Hola soy Edu, ¡Feliz Navidad! Va causar un gran impacte. Una frase que li agradi dir. La tecnologia no té valor en si mateixa, és la seva correcta aplicació a un model de negoci el que li dóna valor.

KEIRETSU COMUNICACIÓ

xxx/hvjbgpsnbdjpofnqsftb/dpn UpUb!mb!jogpsnbdjô qfs!b!mb!tfwb fnqsftbbsb!ubncê b joufsofu

NFEJHSVQ!EJHJUBM-!T/B/ D0!Kpsej!Hjspob-!27 U/!,45!:43!911!119 G/!,45!:43!911!113 nfejhsvqAnfejhsvq/dpn xxx/nfejhsvq/dpn

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

ENTREVISTA A EUSEBI CIMA, PRESIDENT DE FEPIME-CATALUNYA

“Ens preocupa la poca sensibilitat dels polítics europeus” La Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa (FEPIME) representa un volum considerable d’empreses catalanes, totes elles en aquests moments preocupades pel seu futur. Segons el president d’aquesta associació, Eusebi Cima, tot i que el nostre país està travessant un bon moment econòmic, “hem de ser sensibles al que demà passat ens pot passar”. pea, però de tant en tant els polítics europeus es podrien recordar de la pime. Els darrers acords de globalització i liberalització ens han afectat. El que demanàvem nosaltres, com a mínim, és que tots els productes importats complissin la normativa de la comunitat europea i això no ha estat així. Per tant, no només estem sense protecció sinó que ens han posat davant nostre una competència totalment deslleial, que només fa que no siguem competitius davant de països que s’estan fent els amos del mercat.

Eusebi Cima en el seu despatx durant l’entrevista / D. FERNÁNDEZ ÀGATA SERRA

A què es deu la progressiva pèrdua de competitivitat de les pimes? La inﬂació espanyola es troba per sobre de la mitjana europea i això comporta una pujada de salaris que inﬂueix directament en la competitivitat de les empreses. D’altra banda, en els darrers anys la construcció i els serveis han estat dos dels motors principals de la nostra economia, però s’ha deixat de banda

la indústria. S’han dut a terme polítiques que a mig i llarg termini ens poden afectar. A les pimes ens preocupa la poca sensibilitat per part dels polítics i, en especial, dels europeus. Vol dir que tenen en contra la política de la comunitat europea? Entenc que les grans multinacionals i els poders fàctics siguin els qui marquin les línies mestres de la política euro-

Quins sectors ho estan passant pitjor? Especialment tot el que és empresa manufacturera. A Catalunya tenim una normativa mediambiental superior a la d’altres països europeus, i a la de la resta de l’estat. Estem pagant uns cànons per l’aigua que no es paguen en altres comunitats. Per tant, avui tenir una petita empresa aquí a Catalunya ens suposa tenir més despeses i menys ajudes que tenir-la en una altra comunitat autònoma, de tal manera que el que està passant és que moltes d’aquestes empreses, que tenen

la sort de poder tenir un creixement, l’estan fent fora de Catalunya, en d’altres comunitats, on els resulta per inversió, per manteniment i per costos molt millor. Totes les polítiques del govern de la Generalitat d’aquests últims anys van en la direcció de fer de Catalunya un país probablement modern, però car. Les infraestructures són el gran cavall de batalla de les associacions empresarials. Se senten escoltats per les administracions? Si parlem a nivell de Catalunya és evident que tenim un dèficit d’infraestructures Ens hem quedat amb les mateixes infraestructures de fa molts anys enrere i les nostres necessitats han anat creixent. El conseller Castells finalment ha arribat a un acord amb el govern central, segons el qual s’invertirà a Catalunya allò que ens mereixem, que és ni més ni menys que el mateix que nosaltres creem en riquesa, que és el 18,8 per cent del PIB. Penso que és un bon acord. Per tant, ara el més urgent és tornar a recuperar el famós PIC, el Pla d’Infraestructures de Catalunya, i revisar si és adient per

Els empresaris gironins reclamen solucions al dèﬁcit d’infraestructures davant del Rei

El president de la FOEG i el rei Joan Carles junt amb els premiats d’enguany. / CEDIDA REDACCIÓ

La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va reclamar “un pacte d’urgència” entre les administracions per superar el dèfi-

cit en infraestructures, amb motiu de la celebració del sopar de la Nit de l’Empresari de les Comarques de Girona, que va estar presidit pel rei Joan Carles. El monarca va

destacar en el seu discurs l’empenta dels empresaris gironins i els va animar a “continuar endavant convençuts de les nostres possibilitats, orgullosos de la nostra diversitat i

sense perdre mai la unitat que ens dóna força”. Per la seva banda, el president de la FOEG, Joan Fausto Martí, va insistir que les mancances en infraestructures estan aturant el creixement de les comarques gironines i va destacar especialment el “punt negre” del subministrament elèctric, fent referència a les diferents posicions del govern català sobre la interconnexió elèctrica amb França. També, va destacar la necessitat de millorar la xarxa viària i ferroviària, aﬁrmant que les comarques de Girona es troben a la cua de

al futur que preveiem i endegar d’urgència tots els projectes que és contemplen i que no s’han començat. Crec que és una qüestió de responsabilitat per part del nostre govern i, a més, també s’ha compromès a sotmetre’l als agents socials. La recerca i la innovació és una altra de les assignatures pendents de les nostres empreses. Què hi poden fer les pimes? Les pimes ho tenim molt pelut perquè els nostres projectes són petits. Des de sempre, les relacions amb la universitat han estat pràcticament inexistents. La mentalitat d’un investigador que fa recerca bàsica amb la practicitat i el pragmatisme que necessita una pime per fer un projecte i posar-lo a la venda el més aviat millor, no acabava d’encaixar, i per tant ens trobàvem que no teníem cap entorn institucional que ens pogués ajudar. Això porta camí de resoldre’s amb la creació dels centres tecnològics, que estan més disposats a fer projectes de menor envergadura i amb qui el diàleg és més ﬂuid. Aquest és el camí i, afortunadament, des del govern del nostre país això s’ha entès.

tot l’Estat espanyol pel que fa a la implantació del TGV. El president de la Generalitat, José Montilla, present també al sopar, que la patronal gironina organitza cada any, va reconèixer que són imprescindibles les inversions en infraestructures i que aquestes “han de respondre al nivell de desenvolupament” de Catalunya. També, va tranquil·litzar els empresaris afirmant que a Catalunya s’està invertint més que mai i que es mantindrà el ritme inversor necessari. D’altra banda, va reclamar la col·laboració de l’empresariat gironí aﬁrmant que “els demano conﬁança en les nostres institucions i en les moltes potencialitats del nostre país”.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

20- EMPRESA / Decàleg

EL DECÀLEG DEL MES

CULTURA

PENEDÈS

ORGANITZACIÓ

R+D+i

ESTRÈS

LLUÍS GONZÁLEZ DE RIVERA

ALBERT CALZADA

ORIOL TARRATS

ANNA M. SÁNCHEZ GRANADOS

SÍLVIA BOU

SOCI DIRECTOR DE MORRISON

PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL

DIRECTOR DE MENTOR ORGANITZACIONS

DIRECTORA GENERAL AIDIT

PSICÒLOGA – PSICOTERAPEUTA

RECURSOS HUMANS

DEL PENEDÈS (UEP)

El Codi de Conducta

Els reptes empresarials

Sorgeix de la necessitat d’establir pautes d’actuació En els darrers temps, i cada cop amb més freqüència, les empreses van deﬁnint el que es coneix com el Codi de Conducta Corporativa. De la mateixa manera que els conceptes de missió, visió i valors s’han anat generalitzant, avui es fa també necessari explicitar a través d’aquesta eina els principis que han d’orientar les conductes i pràctiques concretes que s’espera que qualsevol persona que treballi en una empresa porti a terme. Els Codis de Conducta sorgeixen de la necessitat d’establir pautes d’actuació i de referència comuns per tothom, per tant són obligacions i responsabilitats sobre aspectes lligats, per exemple, als estils de direcció, a les relacions personals, als conflictes d’interessos, a les relacions amb l’entorn, a la privacitat o a l’ètica en les relacions amb clients proveïdors. Definir i garantir que l’actuació professional de les persones es comparteix sota un codi comú enforteix la cultura de l’empresa i facilita la consecució d’objectius.

El Penedès és una zona atractiva per a noves empreses Les comarques de l’Alt i el Baix Penedès han experimentat un fort creixement en els darrers anys, tant poblacional com empresarial. La seva ubicació geogràfica converteix el Penedès en una zona atractiva per a la instal·lació de noves activitats. Entre els reptes que haurà d’afrontar destaca la necessitat d’assolir un entorn empresarial competitiu, modernitzar els polígons industrials, respectant el paisatge vitivinícola, per tal d’atreure noves inversions en activitats diversificades que generin més valor afegit. Aquests són els principals objectius de la UEP, l’organització que treballa per contribuir a garantir un subministrament elèctric de qualitat, per fomentar l’extensió de la xarxa d’ADSL i per impulsar una oferta de formació de qualitat que permeti millorar els coneixements del capital humà, retenir-lo i atreure’n més. Un altre objectiu de la UEP és potenciar el sector serveis, aquells dedicats a les empreses, al turisme i als serveis a les persones.

DIRECTORA D’ARTTRAINING

El Consell de família

Una innovació sostenible

Ha d’aconseguir cohesionar la voluntat dels familiars

Les empreses han d’introduir el concepte ‘gestió de la innovació’

Els dels pilars en els que s’ha de sustentar el bon govern de tota empresa familiar que vol créixer –o que senzillament vol continuar existint– és el Consell de família, que és l’òrgan que permet distingir en tot moment el govern de la família del govern de l’empresa, i permet mantenir i potenciar la comunicació entre els membres de la família, i entre els representants de la família i els professionals que dirigeixen l’empresa, siguin o no familiars. Tanmateix, en funció de la dimensió de l’empresa, el Consell de família ha d’actuar d’òrgan de supervisió del Consell d’administració, però que ni intervé ni interfereix en la gestió de l’empresa. En resum, el Consell de família té una doble funció: per una banda ha d’aconseguir cohesionar les voluntats dels familiars, i per l’altra ha de traslladar la seva visió de l’empresa, d’allò que pensa, sent i vol la família, als professionals que la dirigeixen, siguin familiars o externs.

La capacitat d’innovar de forma sostinguda en una organització està relacionada molt directament amb la implantació de mecanismes i instruments de sistematització de la gestió del procés. Així mateix amb la capacitat d’atraure, de retenir els millors talents de fomentar la creativitat i gestionar el coneixement de forma que resideixi en l’organització. Això solament és possible si les empreses van introduint el concepte ‘gestió de la innovació’ amb un llistat de concrecions de la seva estratègia de supervivència. Els beneficis d’entrar en una sistematització van des de l’estratègic, la valorització de la imatge corporativa, l’operatiu, fins el control de rendibilitat i pressupostos de forma eficient. Amb la certificació del sistema de gestió de l’R+D+i segons la Norma UNE 166.002:2006 una organització pot disposar d’una diagnosis objectiva de quan preparada es troba per afrontar amb seguretat el futur.

La intel·ligència emocional

Hem millorat el benestar emocional dels treballadors? El 1995 Goleman publica Intel·ligència emocional . Des d’aleshores hem assistit a un immens desenvolupament d’aquest concepte dins l’empresa. No obstant, podem afirmar que hem aconseguit millorar el benestar emocional dels nostres treballadors? Hem avançat com a individus en la gestió de les emocions? Hem creat en l’entorn laboral equips de treball emocionalment equilibrats? Com sempre hi haurà de tot, però podem aﬁrmar que l’impacte és escàs. Per què? Doncs perquè la nostra cultura potencia la impulsivitat i la dependència emocional, i no l’ús conscient del nostre món emocional que és reactiu i impulsiu. Encara hem d’invertir esforços perquè l’ésser humà sigui un ser unitari, conscient de si mateix i de les seves inﬂuències en l’entorn. Es recomana que reduïm les pors sobre l’emoció i aprenguem més i millor en com a través de la nostra consciència emocional podem manejar l’estrès que impera en els nostres dies.

Decàleg / EMPRESA - 21

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

EL DECÀLEG DEL MES

EMPRENEDORIA

RECURSOS HUMANS

LIDERATGE

COACHING

SELECCIÓ

JORDI FUSET

JORGE HERRERO MIÑARRO

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO

EDUARD GUARDINO

GINA OPDEBEECK

SECRETARI GENERAL D’AJE

SOCI DIRECTOR

DIRECTOR GENERAL AUGERE & ASSOCIATS

PRESIDENT DE L’INSTITUT DE COACHING I

DIRECTORA GENERAL UNIQUE

CONFEDERACIÓN JÓVENES EMPRESARIOS

HAY GROUP

Oportunitats de negoci

Persones per a la innovació

Els joves empresaris no tenim por a les incerteses Vull animar els joves a fer créixer els seus projectes empresarials, inclús durant èpoques que, com la que vivim, presenten incertesa. És en aquests moments quan els joves empresaris creixem i això és així perquè l’empresa jove és una empresa petita o mitjana i, per tant, de gran versatilitat, preparada per fer ràpidament viratges cap a altres direccions. A més, els empresaris joves no sols estem preparats tecnològicament, sinó que hem estat educats amb les noves tecnologies i podem accedir ràpidament a la informació necessària per adaptar-nos al mercat cada moment. Els joves empresaris no tenim por a les incerteses i en elles veiem oportunitats. Si ens ﬁxem en la gran empresa veurem que triga a reaccionar a causa de les seves dimensions. Per tant, en aquest moment podem aproﬁtar i guanyar terreny en el seu mercat. Als qui encara no han començat el seu negoci, els animo a fer-ho i destaco que ara tenen una oportunitat.

La innovació suposa més valor afegit i diferenciació No hi ha cap dubte que la capacitat d’innovació és un dels factors de competitivitat més rellevants per a les empreses. La innovació suposa més valor afegit i diferenciació, en definitiva una via d’escapament a la pura competència basada en costos. Però això només s’aconsegueix incorporant talent individual i organitzatiu a les nostres empreses. Respecte al primer aspecte, considero que les empreses catalanes porten bastants anys realitzant un esforç per incorporar persones d’elevada qualificació, no només acadèmica, sinó també en quant a competències tan necessàries en perﬁls emprenedors com poden ser la creativitat, iniciativa i treball en equip. En canvi, ens sembla urgent replantejar-se el model organitzatiu. Fa falta deﬁnir el procés d’innovació des d’una visió estratègica, establir el rol de propietari del procés i les metes a assolir. I, sobretot, implicar al conjunt de l’empresa, fomentant la participació i els equips de projecte transversals.

DESENVOLUPAMENT

Home de l’espai

Desenvolupar el talent

Capacitació: un pas necessari

Precisament és allò intangible el que mou allò tangible

El talent directiu no és altre que l’habilitat per dirigir talent

Els candidats han de capacitar-se de la millor forma

Li han dit que com a líder està cridat a ser un home o dona de l’espai? No m’estic referint a l’espai on llancem les naus espacials, sinó aquell que compartim amb d’altres persones. És propi dels líders posar l’atenció i la intenció a diferents nivells. Primer, en un mateix, prenent consciència dels propis pensaments, emocions i sentiments. Segon, en els altres, posant una intenció positiva en l’altre que contribueixi a crear una relació de qualitat i de llarg termini i, al mateix temps, mantenint l’atenció en un mateix i en com són manejades les pròpies emocions. I, ﬁnalment, en l’espai que es crea entre els dos, equip o organització, percebent allò que està més enllà de les paraules i que té a veure amb les expectatives, els desitjos, les inseguretats i pors, els hàbits i rutines que estan ﬂotant dins l’ambient. Vostè, com a líder, ja ha experimentat ser home o dona de l’espai i coneix que precisament és allò intangible el que mou allò tangible.

El talent de les persones i dels directius és cada cop més l’actiu clau d’una societat. El talent directiu no és altre que l’habilitat per dirigir talent. És simptomàtic la pèrdua d’ocupació qualiﬁcada, concretament 13.200 llocs de treball destruïts al 2006 a Catalunya. Cada cop més, és vital que les empreses comptin amb totes les eines necessàries per tal que cada professional triomfi en el seu treball. El coaching integral apareix cada cop més com la palanca per aprendre a manejar comportaments, desenvolupar noves habilitats i desenvolupar persones en aprenentage permanent.Collins diu que les persones no són l’actiu més important d’una companyia, les persones correctes, diu, són l’actiu més important de les empreses. Captar persones amb talent, retenir-les i desenvolupar el talent de les ja existents dins és fer l’empresa cada cop més competitiva. Kofman diu que “el factor humà és el que farà exitosa o destruirà una companyia”.

En els darrers anys els departaments de recursos humans de les empreses han anat perfeccionant notablement els seus processos de selecció. La majoria dels candidats han de fer front a entrevistes i respondre tests que avaluen tant les habilitats professionals, com la personalitat o el nivell d’idiomes. Enfront d’aquesta realitat els candidats han de capacitar-se de la millor manera possible per guanyar un espai entre els seus competidors. Han d’aprofundir al màxim els seus coneixements sobre l’empresa o l’organització a la qual opten; conèixer a fons la seva filosofia de treball, el perfil dels seus treballadors i directius, i els seus processos de producció, logística, etc. També han de conèixer el sector i els seus competidors. En el terreny personal han d’insistir en perfeccionar les seves fortaleses i disminuir les seves debilitats. Així milloraran les seves destreses i desenvoluparan una seguretat indispensable per fer-se amb el càrrec desitjat.

22- EMPRESA / Anàlisi

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

VISITA DEL DALAI LAMA A BARCELONA

L’art de la felicitat És possible ser feliç a l’empresa? Té sentit cercar la felicitat en l’àmbit laboral? Heus aquí una qüestió clarament improcedent, des de la mentalitat empresarial del segle XX, però perfectament vigent i, ﬁns i tot, absolutament crucial, des d’una concepció moderna i desacomplexada del management. Si és veritat que els humans aspirem a la felicitat i, amb més o menys fortuna, orientem tota la nostra existència vers ella, quina raó hi ha per haver d’excloure’n el món professional?

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Mentre treballem posem en joc una part essencial de la nostra vida i conﬁgurem el nostre entorn Les empreses inﬂueixen sobre la felicitat i el benestar de les societats El missatge del Dalai Lama, en la seva recent visita a Barcelona, ha aconseguit captar l’interès i la curiositat d’un amplíssim ventall de la ciutadania. Més enllà de les fotos exòtiques i els rituals més o menys incomprensibles del budisme, el cert és que el llenguatge planer, respectuós i amarat de saviesa de Tenzin Gyatso, catorzè Dalai Lama, ha saccejat un bon nombre de consciències. “Jo crec que l’objectiu a la vida és ser feliç. Des del moment del naixement, cada ésser humà

anhela la felicitat i no desitja el sofriment (…) desitgem senzillament el benestar”. I per tant, “és important descobrir què ens aportarà el més alt grau de felicitat”. Aquesta és la recerca fonamental, personal i intransferible, que ha de fer cada home i cada dona. No obstant, el líder espiritual del Tibet afirma: “Des de la meva pròpia i limitada experiència he descobert que la tranquil·litat interna més elevada ve del desenvolupament de l’amor i la compassió. Quant més ens preocupem de la felicitat dels altres, major sentiment de benestar obtenim. Conreant un sentiment càlid i proper als altres, la nostra ment assoleix de manera automàtica un estat de benestar (…) És la font primordial d’èxit a la vida” (1) Algú podria estar temptat de pensar: sí, són unes reflexions boniques i ben interessants… molt adequades per meditar durant el cap de setmana, o bé a partir de les 19h, quan surti de l’oficina i torni cap a casa. Però la pregunta inicial romàn intacta: per què hauríem de deixar de banda l’empresa? O és que mentre treballem no respirem, no pensem, no sentim, no ens relacionem (amb altres persones de dins i de fora de l’empresa), no prenem decisions (de vegades, fins i tot, molt i molt rellevants per a altres persones o entitats) i, en definitiva, no posem en joc una part essencial de la nostra vida i no contribuïm decisivament a la configuració del nostre entorn?

pràctica un model de gestió responsable, que respecti a les persones i dialogui amb tots els grups d’interès. I, ﬁnalment, l’estil de lideratge és la pedra de toc per comprovar si la direcció es creu o no aquest discurs. A més de perseguir bons resultats econòmics, el líder es preocupa realment pel benestar de les persones i la comunitat?

Tenzin Gyatso, el catorzè Dalai Lama, en una imatge de la seva estada a Barcelona. /ARXIU

Estic convençut que el vent bufa a favor de les empreses. És a dir: a favor de no excloure-les, sinó, ben al contrari, de reconèixer la seva inﬂuència sobre la felicitat de les persones i el benestar de les societats en les que actuen. En aquest sentit, crec que hi ha tres elements clau, fortament interrelacionats, però que es poden analitzar separadament: l’actitud individual, el model de gestió empresarial i l’estil de lideratge. Per actitud individual em refereixo a les expectatives

del personal que treballa en una organització. A les seves aspiracions, a la seva voluntat de participació, al nivell de qualitat humana. Al fet de tenir clar, en definitiva, si hom treballa únicament amb l’objectiu de guanyar-se el salari, o hi ha alguna cosa més que també compta. El sistema de gestió significa veure si l’empresa és capaç de conjugar competència i responsabilitat, rendibilitat i sostenibilitat. És a dir: si és capaç de dissenyar i posar en

D’uns anys ençà, els rankings que mesuren “les millors empreses per treballar” han anat incrementant la seva importància i notorietat. Es tracta d’aquelles organitzacions que són percebudes com les millors i més interessants per desenvolupar una carrera professional, i, en conseqüència, les que també són capaces d’atraure els millors candidats i de retenir els professionals amb més talent. Naturalment, per construir aquests rankings es tenen en compte aspectes materials concrets com són el nivell salarial o el grau de ﬂexibilitat horària, però també, i cada vegada més, aspectes intangibles com: el grau de satisfacció dels empleats, el nivell d’identificació amb l’empresa, la coherència entre allò que es diu i allò que es fa, el compromís social i ambiental… En definitiva, aspectes fonamentals per donar sentit a una opció professional (i vital), i, ¿per què no?, també per avançar pel fràgil camí incert de la felicitat. (1) La compassió i la persona, Tenzin Gyatso, XIV Dalai Lama. Fundació Casa del Tibet, 2007.

Entrevista / FINANCES - 23

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Finances PERE GIL SANCHIS. SUBDIRECTOR GENERAL DE CAIXA TERRASSA

“Els mercats estan aturats. No és el moment de fer préstecs” La tercera caixa catalana en beneﬁcis relatius està preparant el seu nou pla estratègic per al 2008, just en el seu 130è aniversari. El moment d’incertesa als mercats ha fet baixar el seu creixement de la inversió creditícia. sobre habitatges. La diferència va ser destinada a refinançar deutes.

RAQUEL MATEOS

Hipoteca inversa: ja han arribat a la fita de les 1.000. Felicitats. És una gran satisfacció perquè no som una gran entitat del mercat. La nostra capacitat per promocionar un producte sempre és limitada. Si s’ha convertit en líder és perquè l’hem encertada. A més, omple una necessitat de segments socials als quals volem anar. En quin moment es troba l’entitat? En un moment magnífic. Per dimensió de balanç som la cinquena caixa; però en beneficis absoluts som la quarta; i en beneficis relatius, la tercera. Tenim 300.000 clients operatius. Quins són els punts clau del pla estratègic de l’entitat? Estem en el setè pla estratègic, la nostra planificació és a tres anys, ja que el món dóna moltes voltes. Ara, just estem preparant el del 2008-2010. Tenim uns principis i valors molt importants: hem de tenir guanys i solvència, però estem orientats a donar serveis financers d’inclusió a tot el nostre entorn i a revertir una part important dels beneficis en l’obra social. Què fan a la seva obra social? Aquest 14 d’octubre fem 130 anys, de compromís social, de servei a la comunitat i als

Com ho compensen? El nostre creixement de la inversió creditícia ha disminuït. Tenim una cartera sana i uns nivells de morositat dels més baixos, tot i que han pujat. Vam tancar el 2006 en el 0,3 per cent i ara estem entorn del 0,4-0,45. No és el moment de llançar-se a fer hipoteques a tort i a dret.

Pere Gil a la seu central de Caixa Terrassa / RAQUEL MATEOS

nostres clients. Tenim una obra social compromesa i amb un seguit de fundacions per desenvolupar-la. Tenim tallers, una llar d’ancianitat amb 150 persones, una fundació cultural i una escola de negocis. I aviat farem habitatges de protecció oﬁcial. Sí? Quan serà això? No li puc dir encara perquè ho estem negociant, però serà important, abans de Nadal donarem dades més concretes. Seran en un 70% de propietat i en un 30% per a lloguer. Quins són els beneﬁcis i expectatives de la caixa per aquest any? Comptem amb uns resultats bruts del grup d’uns 100 milions d’euros, i nets de 76.

Arribarem a fer hipoteques a 100 anys tal i com estan les coses? No ho sabem. Fa 15 anys els tipus hipotecaris eren del 15 per cent, i les hipoteques fer-les a més de 15 o 20 anys eren de ciència ficció. Quan els tipus són alts, allargar la hipoteca no fa baixar el rebut. Però quan els tipus són baixos, allargar la hipoteca s’agraeix molt. Ara ens trobem amb preus immobiliaris alts i tipus d’interès més elevats, i amb això moltes famílies no arriben. Estan notant el fre en el sector immobiliari? Sí. Hi ha una dada molt important i il·lustrativa. A Catalunya s’han fet en el primer trimestre del 2007 operacions de compra de 36.386 habitatges i es van constituir 53.187 hipoteques

Les vacances han estat agitades per les turbulències dels mercats arran de la crisi de les subprime dels Estats Units. Com ho han notat això? Hi ha dues coses diferents. Una és la situació de les nostres famílies i la seva capacitat per fer front a les seves obligacions o l’optimisme per embarcar-se en nous projectes. I un altre diferent és el tema dels Estats Units, que ha creat una psicosi en el sistema ﬁnancer mundial. Una part dels recursos que necessitem les entitats financeres per fer hipoteques els captem en els mercats internacionals, i actualment estan aturats. Fins al mes de juny les entitats ﬁnanceres estaven captant cada mes uns 10.000 milions d’euros per finançar l’economia. Ara no capten res. Està parat per a tothom, per la inquietud. És molt simptomàtic, per exemple, que un Banc de Santander estigui fent una emissió de bons al 7,5 per cent.

PERSONAL Pere Gil porta 20 anys a Caixa Terrassa, on va entrar a treballar procedent de l’empresa privada. És enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de València i Màster en Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE. Està casat i té tres fills. Un valor en el treball? L’honestedat. Un viatge que vol fer aviat? El Canadà. Estalvia? Sí, de petit ja ficava la setmana a la guardiola. Com és el seu dia a dia? Sóc a la caixa a les 7:30 i faig una jornada molt completa. Intento no arribar massa tard a casa per veure la meva dona i els meus fills. Surto d’aquí cap a les vuit, quarts de nou. Com desconnecta de la feina? Estan amb la família. Llegeix? Sí. Ara estic llegint A people’s history of the United States, de Howard Zin. Un lema de vida? Sigues conseqüent amb tu mateix. Què volia ser de gran? Això que sóc. Quina és la millor lliçó que ha rebut? “Feliciti als pares de tots els nostres empleats, que són el que han rebut a casa seva”, m’ho va dir un assessor d’empreses dels Estats Units quan els vam felicitar per la feina que havien fet per nosaltres.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors

VALORS

27 d’agost

DEL MES24 de setembre ÍBEX

15395

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+2,8%

+5,5%

+0,11%

+4,03%

+2,9%

1947,49 2053,90

16295,42 16312,61

7485,99 7787,92

1,36 1,40

4240,95 4360,63

RECUPERANT-SE

Tot i les caigudes a mínims anuals del mes d’agost, la borsa busca l’estabilitat un cop superats els 14.000 punts. L’Ibex ha entrat de nou en guanys que pugen el 2,46%.

DOW JONES

CAC

6165

14225.8

15136

6007

13941

14877

5849

13656.2

14618

5691

13371.4

14359

5533

14100

5375

13841

5217

13582

5059

20 AGOST

20 SET

13086.6 12801.8 12517 12232.2

20 AGOST

20 SET

20 AGOST

20 SET

LES EMPRESES DEL SECTOR DEL TOTXO LIDEREN EL RÀNQUING DE LES PÈRDUES EN BORSA

Un any difícil per a les constructores Totes les empreses del sector arrosseguen els efectes de la crisi creditícia, l’alt endeutament i la desacceleració del mercat de la vivenda. Les seves cotitzacions baixen entre el 13 i el 94 per cent

Les constructores han adquirit un deute de més de 86 mil milions el primer trimestre El 2008 es tancarà a Espanya amb prop d’un milió de vivendes que no s’han venut RAQUEL MATEOS

El sector de la construcció és –junt amb els bancs– el més afectat per la tempesta borsària i financera dels dos últims mesos. Totes les constructores i immobiliàries, sense excepció, han patit els efectes no només del temporal subprime dels Estats Units, sinó que també arrosseguen les conseqüències de la pujada dels tipus d’interès i de la desacceleració del mercat. Les empreses es troben ara davant un panorama amb tres escenaris complicats. El primer: la dificultat per trobar finançament pels seus projectes, ja que els bancs endureixen les condicions dels crèdits. Els dubtes de les entitats, però, vénen d’uns mesos enrere. A la primavera, Astroc va inaugurar la desconfiança dels bancs que fins i tot

van començar a revisar els crèdits que ja estaven subscrits. A aquest factor, s’afegeix que les empreses estan més endeutades que mai. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), les constructores han adquirit un deute de més de 86 mil milions d’euros durant el primer trimestre. El seu endeutament s’ha multiplicat per quasi vuit en els últims 6 anys. També, des de fa mesos hi ha menys liquiditat pels deutes perquè el diner està més car. “Els nous projectes d’inversió estaran finançats amb més recursos propis per aquest motiu, i això afectarà tant a les vendes com als beneficis” de les empreses, augura Jesús Muelas, analista de la societat de valors GVC. El segon escenari, i alhora el més incert és de l’abast de la crisi creditícia d’aquest estiu al sector de la construcció. Encara ningú, però, s’atreveix a donar cap nom ni a calcular l’abast real de pèrdues, tot i que a poc a poc anem coneixent alguns casos al sector bancari, com la falta de liquiditat del banc britànic Northern Rock . “Ni els mateixos bancs centrals saben el grau d’afectació del sistema financer. És molt complicat saber-ho”, explica Muelas. Mentrestant no tenim indicadors més clars d’aquest segon escenari, cal preguntar-se si el

càstig a constructores i immobiliàries ha estat merescut. “No era lògic el creixement que tenien al mercat, per sobre del seu valor net d’actius”, assegura l’analista de GVC. “Les companyies estaven sobrevalorades perquè es descomptava un futur afalagador que no acabaria mai”, afegeix. De la mateixa opinió és Xavier Teixidó, de Renta 4, que creu que “tota pujada indiscriminada ha de tenir una depuració” i opina que “amb els negocis de diner fàcil hi ha molt intrusisme. Al ﬁnal queden els que hi entenen, els últims en arribar són els primers en caure”. A més, molts inversors estrangers han desfet posicions per la desconfiança en la marxa del sector. El tercer escenari: la constant pujada dels tipus d’interès i la desacceleració del mercat immobiliari. Segons diferents estadístiques, el 2008 hi haurà prop d’un milió de vivendes a Espanya que no s’han venut. Si parlem de casos concrets, tots aquests factors tenen la seva confirmació. Colonial, per exemple, ja ha anunciat que enguany no repartirà dividends, i podria tenir problemes per finançar el seu deute. Una altra que no s’escapa de la davallada és Sacyr-Vallehermoso, una de les més endeutades. Ara per ara, és un dels pitjor valors de

CONSTRUCTORES MÉS ENDEUTADES (EN MILERS D’EUROS) ACS Ferrovial Sacyr-Vallermosso Acciona FCC Colonial

15.836 31.270 19.444 10.148 7.464 7.200

EVOLUCIÓ DE LES EMPRESES DE L’ÍBEX A inicis del 2007, les pèrdues no eren signiﬁcatives, però amb l’arribada de l’huracà subprime, les cotitzacions han caigut ﬁns a un 94,19 per cent, com és el cas de Colonial. EMPRESES

COTITZACIÓ 29/12/2006

COTITZACIÓ 14/9/2007

VARIACIÓ ANUAL

Acciona (ANA) ACS (ACS) Astroc (AST) Cleop (CLEO) Colonial (COL) Fadesa (FAD) FCC (FCC) Ferrovial (FER) Immocaral (CAR) Inbesos (BES) Metrovacesa (MVC) Montebalito (MTBA) Obrascón Huarte Laín (OHL) Parquesol (PSL) Realia (REA)* Renta Corporación (REN) Reyal Urbis (REYU) Rioﬁsa (RFS) Sacyr-Vallehermoso (SYV) Urbas (UBS)

141,10 42,71 39,77 21,69 65,55 35,15 77,20 73,95 5,17 13,75 128,50 18,30 23,40 23,70 6,56 34,13 26,87 36,70 45,00 2,90

166,90 34,06 10,60 24 3,81 27,77 55,10 55,75 4,99 18,49 78,85 11,96 24,51 21,77 6,21 24,10 9,79 44,31 24,55 1,64

+18,28% -20,25% -73,35% +10,65% -94,19% -21,00% -28,63% -24,61% -13,15% +34,47% -38,64% -34,64% +4,74% -8,27% -5,34% -29,39% -63,57% +20,74 -45,44% -43,45%

* Cotització des de la seva sortida a borsa, el 6 de juny d’aquest any.

l’Ibex. Tot i les elevades xifres de beneficis que ha presentat del primer semestre, el valor de les seves accions va caure un 25 per cent només aquest estiu. Acciona té previst encara renegociar dos crèdits amb els bancs. El seu deute està avalat per les accions d’Endesa i no pel seu patrimoni. La diversiﬁcació del seu negoci cap a les

energies renovables l’ha ajudat a ser de les úniques que afronta la situació amb una cotització en positiu. Per la seva banda, Ferrovial, la més endeutada de llarg, ha decidit emetre bons durant aquest exercici per a ﬁnançar el deute. També és una de les que perd valor i els seus títols ja han caigut més d’un 24 per cent des del gener.

Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

HIPOTEQUES DE RISC A LA BORSA

EL SERIAL D’ENDESA S’ACABA

IBERDROLA NO VOL EDP

L’empresa CreditServices, de reuniﬁcació i reﬁnançament de deute, preveu sortir a borsa el 2008. Començarà per treure el 30% al mercat de Londres. El seu president, Javier López, ha dit que les hipoteques d’alt risc també tenen moltes possibilitats de negoci a Espanya, “si es fan les coses bé, no com als Estats Units”.

L’1 d’octubre finalitza el termini per acceptar l’oferta de l’OPA conjunta d’Enel i Acciona sobre l’elèctrica. El preu final ofert ha quedat en 40,16 euros per acció després de descomptar el dividend que els accionistes d’Endesa ja van percebre el passat 2 de juliol en un import de 1,14 euros per acció.

L’elèctrica espanyola ha assegurat que no té intenció de comprar la companyia Energías de Portugal (EDP). Els rumors han estat circulant pel mercat i han fet que les accions d’EDP es revaloritzin un 3 per cent a la borsa. Iberdrola s’ha vist obligada a fer l’aclariment davant el regulador portuguès CMVM.

GAMESA

El Grup Auxiliar Metal·lúrgic SA (Gamesa) és una de les companyies que més s’han revaloritzat a l’Ibex-35. Tot i que les seves accions han perdut la cota dels més de 31 euros als que va arribar a cotitzar a principis d’agost, els seus títols ja guanyen un 31,18% des del mes de gener. Els alts preus del petroli també estan afavorint els seus interessos borsaris.

20 15 10 5 0

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

LA FARMACÈUTICA GAIREBÉ TRIPLICA EL SEU BENEFICI DURANT EL PRIMER SEMESTRE DE L’ANY

Grifols, el valor revelació de la borsa Mentre immobiliàries i constructores naveguen amb poca fortuna per l’Ibex, l’empresa catalana s’ha convertit en una aposta segura pels inversors fora del selectiu principal

El títol de Grifols es paga a 15,79 euros, molt per sobre dels 5,09 de fa 16 mesos Va rebre a l’agost l’autorització per comercialitzar un nou producte, i això la pot haver ajudat RAQUEL MATEOS

S’ha acabat l’estiu, però encara es pot fer l’agost a la borsa. I més en plena crisi, quan els inversors són més conservadors i busquen valors amb poques possibilitats de baixar, o es ﬁxen en aquelles empreses que creuen que ho faran millor que l’Ibex. Mai ﬁns ara una empresa que no pertany

a la lliga de les estrelles de la borsa espanyola havia tingut un recorregut tan ampli. Grifols, companyia d’hemoderivats del sector farmacèutic, ho ha fet, i es troba entre les dotze empreses més destacades amb un pes per sobre del 2 per cent. El bon comportament de les seves accions acumula una revalorització aquest any del 56,34 per cent. El títol de Grifols es paga a 15,79 euros (14 setembre), molt per sobre dels 5,09 euros del preu de sortida a borsa, fa 16 mesos. Tot i això, alguns analistes consideren que Grifols és un valor que està per sobre de les seves possibilitats. “És una companyia la cotització de la qual no em deixa de sorprendre”, diu Jesús Muelas, de GVC. “No és lògic que en pocs mesos multipliqui tant el seu valor. Pots guanyar d’un 10 a un 30

en un any, però passar de 100 és massa. Ni valia tant poc al principi, ni ara tant. Està sobrevalorada”, explica l’analista, que situa el preu objectiu entre els 10 i els 13 euros. Grifols està mantenint un comportament defensiu respecte a l’Ibex-35, i alguns experts consideren que encara pot pujar més si el mercat continua verd. És el cas de Xavier Teixidó, de Renta 4, que veu “futur” en Grifols però alerta que “quan un valor puja més del 100 per cent en poc temps s’ha d’encendre el llum àmbar”. El seu preu objectiu està als 14,48 euros, i recomana “mantenir”. Altres experts veuen una bona oportunitat d’inversió davant el càstig que estan patint altres valors als mercats. Grifols va rebre a l’agost l’autorització per comercialitzar un nou producte a tots els països

membres de la Unió: el Flebogammadif, ja permès als Estats Units. Això ha ajudat a veure unes bones perspectives de futur. Fins a set firmes l’han inclòs en les seves recomanacions. Per Sebroker és un valor que “ho està fent bé i els seus beneficis augmenten consistentment. A més a més, les previsions són encara millors”, comenta Jaume Filella. Aquesta societat de valors situa el preu objectiu de Grifols en 17,50 i recomana comprar. JPMorgan fixa el preu en 16,17, i Morgan Stanley –també accionista- valora el títol en 17 euros. De les dades de Grifols destaca el benefici net que ha obtingut en el primer semestre de l’any. La xifra arriba als 45,4 milions d’euros, un 183,7 per cent més que el mateix període de l’any anterior. L’empresa catalana centra la seva activi-

tat en tres divisions: la de Bioscience, especialitzada en el desenvolupament i producció d’hemoderivats (substàncies derivades de la sang) d’alta qualitat; la de Diagnòstic, centrada en el desenvolupament de sistemes de diagnòstic in vitro per laboratoris; i la tercera, la d’Hospitals, que ofereix productes i serveis als centres sanitaris d’arreu. Grifols està present en més de 90 països del món, com per exemple Polònia, Japó, Argentina o Mèxic. Els Estats Units són, però, el gran mercat del grup, que s’ha convertit ja en el segon proveïdor de plasma del món. També té 18 filials pròpies. La investigació és un dels punts forts de la companyia des de la seva creació i manté un fort percentatge del pressupost dedicat a R+D. El 2006 la xifra va arribar a 25,6 milions d’euros.

MECANOGRAFíA – INFORMÁTICA Enseñanza personalizada Vía Augusta 164, Entlo 4º- 5º .Tfno: 93 200 91 19. www.mecarapid-augusta.com

26- FINANCES/ Banca i Assegurances

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

TRES ENTITATS SORTIRAN PROPERAMENT A BORSA A TRAVÉS DE LES SEVES CARTERES INDUSTRIALS

Les caixes també s’apunten a la borsa La Caixa, Caja Navarra, i Bancaja. Són els tres noms propis d’entitats financeres que s’han afegit a la moda de sortir a borsa. Ho fan de l’única manera possible per la seva naturalesa jurídica: a través de les seves carteres industrials. És la fórmula més idònia per captar fons i obtenir recursos per invertir. Telefònica, Abertis, Aigües de Barcelona i BME. I també en companyies no cotitzades com Port Aventura o Caprabo. La Caixa està fent una gran campanya de publicitat amb motiu d’aquest salt al parquet. El “sentit inversor” de Criteria –tal i com resa l’eslògan– ja s’ha començat a desenvolupar. Aquestes darreres setmanes, hem sabut que Criteria ha elevat la seva participació en el La companyia, presidida per capital social d’Abertis fins el Isidre Fainé, encara ha de pre- 24,83 per cent. sentar el fulletó d’admissió d’accions a la CNMV, i es calcula que També a través de Criteria, ‘la el preu de l’acció estarà entre Caixa’ ha comprat el 4 per cent els 5 i els 6.75 euros. Alguns ana- del Bank of East Asia, amb una listes, però, com Caja Madrid inversió de més de 250 milions Bolsa, han valorat Criteria en d’euros amb una capitalitza19.350 milions d’euros, per sota ció borsària d’uns 6.200 milide les estimacions de la mateixa ons. Amb aquesta adquisició, caixa catalana. la caixa catalana marca l’inici d’una nova etapa d’expansió Amb la sortida a borsa, els diri- internacional. Cal tenir en gents de ‘la Caixa’ volen reduir compte que Hong Kong és el les participacions en empre- primer centre financer a l’Àsia ses industrials que actualment i una de les portes d’entrada representen el 83 per cent del per a les inversions a la Xina. valor de Criteria, fins el 40%; i incrementar la part de negocis ACTIUS DE CAJA financers del 17 per cent actual NAVARRA (EN MILIONS D’EUROS) fins el 60. Criteria participa en 2004 9,34 diferents empreses cotitzades 2005 11,08 com les energètiques Gas Natu- 2006 12,93 ral i Repsol, i en d’altres com Font: Caja Navarra RAQUEL MATEOS

La primera que sortirà a borsa és ‘la Caixa’. Serà el proper 10 d’octubre. Ho farà a través de Criteria Caixa Corp, la nova marca de la primera caixa catalana que aglutina tot un holding d’empreses. La previsió és treure el 20 per cent de la nova entitat que la mateixa caixa valora en un valor net de 23.664 milions d’euros.

Després de l’operació, Criteria es col·locarà com a la vuitena empresa de l’Ibex per capitalització borsària.

De compres a Europa Caja Navarra també se’n va de compres a l’exterior. Concretament per Europa. Sortirà a borsa el primer semestre del 2008. El seu holding empresarial està format per 70 empreses industrials i de serveis, societats financeres, venture capital i fons de capital risc. L’objectiu de la seva operació d’internacionalització és aconseguir un 5 per cent del mercat

EMPRESES DEL HOLDING DE CAJA NAVARRA Empresa IMS Tubacex Uralita GAM Mecalux Barón de Ley Isolux Guascor Acciona Solar Ikusi Aguacanal Kider Autovía del Camino

% 5,01 5,00 5,00 5,55 7,22 9,63 12,11 12,16 25,00 33,00 35,00 47,42 48,00

Font: Caja Navarra

fora d’Espanya l’any 2009. Ara té uns 800.000 clients. La cartera de Caja Navarra tindria un valor al mercat sobre els 1.200 milions d’euros i unes plusvàlues de 800 milions. Traurà al mercat entre un 35 i un 45 per cent d’aquest valor, amb un tram minorista i un altre per inversors institucionals nacionals i estrangers. De les empreses participades per Caja Navarra n’hi ha que ja cotitzen a borsa, però d’altres no com Isolux, Guascor o Acciona Solar. De les cotitza-

des té participacions a GAM. L’operació serà coordinada per Citi. Bancaja també seguirà la moda, però encara no ha concretat cap calendari. L’entitat té previst celebrar a ﬁnals d’aquest mes de setembre una Assemblea General Extraordinària. La nova societat es diu “Bancaja Inversiones” i té participacions al Banc de València, Iberdrola, NH i Enagás. L’entrada d’aquests socis institucionals és la primera fase de l’operació que ha de culminar amb la sortida a borsa en el termini d’un any.

EMPRESES DEL HOLDING DE ‘LA CAIXA’ Criteria CaixaCorp Serveis

Negoci ﬁnancer i assegurances

Cotitzades

Banca internacional

Energia Gas Natural Repsol YPF Infraestructures Abertis Serveis/altres Agbar Telefónica BME

35,5% 12,5% 20,5% 23,5% 5,4% 3,5%5

No cotitzades Port aventura H. Caribe Resort Holret Caprabo

97,1% 60,0% 100,0% 20,0%

Banco BPI Boursorama

25,0% 20,2%

Assegurances Caifor GDS-Correduría

100,0% 67,0%

Serveis ﬁnancers especialitzats InverCaixa Gestión CaixaRenting FinConsum GestiCaixa

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: ‘la Caixa’

NOTÍCIES DEL MES COMPRA ESTRATÈGICA

El banc britànic HSBC ha comprat a través de la seva ﬁlial a Àsia el 51 per cent del capital del sisè banc de Corea, Korea Exchange Bank (KEB). Ha pagat 6.371 milions de dòlars. Aquesta adquisició estratègica l’ha fet a través del fons de capital risc Lone Star. L’entitat britànica aconsegueix així una signiﬁcativa presència en la tercera economia més gran de l’Àsia. MÉS HIPOTEQUES DE TIPUS FIX

La pujada dels tipus d’interès i l’Euríbor ha fet augmentar la contractació d’hipoteques a tipus fix. El 20 per cent de les signades a Caixa Manresa des del gener són a interès fix. Aquest percentatge ha arribat al 25 per cent aquest estiu per la por dels particulars a una escalada sense sostre. En aquest escenari, Caixa Manresa també ofereix per als clients que ja tenen hipoteques diverses possibilitats: allargar la durada de la hipoteca, reunificar els crèdits en un de sol, o passar del tipus variable al fix.

CAIXA PENEDÈS INVERTEIX EN CAPITAL RISC

BBVA TANCA LA COMPRA DE COMPASS

Ho farà a través d’una nova societat: Vector Capital. L’entitat preveu gastar 32 milions d’euros en els pròxims tres anys en operacions de capital risc en empreses no cotitzades a Espanya. La primera operació ha estat la compra d’un 15 per cent del capital de l’empresa de seguretat Blindados Grupo Norte, que controla un 5 per cent del negoci del sector. Caixa Penedès és la tercera caixa catalana en volum de negoci.

L’entitat ha ﬁnalitzat l’operació abans del previst. L’adquisició del banc nordamericà Compass Bancshares li ha costat 7.425 milions d’euros, l’operació més gran de la història del banc espanyol. Amb aquesta compra, el BBVA USA liderarà el mercat del sud dels Estats Units. Per fer front a una despesa tant elevada, l’entitat presidida per Francisco González ha fet una ampliació de capitat el 5,5 per cent, i s’ha venut actius d’Iberdrola i recursos interns.

CRÈDITS PER ALS IMMIGRANTS

Caixa Tarragona ha concedit en el que portem d’any 400.000 euros en microcrèdits per a persones que no poden accedir al sistema creditici tradicional o que “no disposen de garanties o avals”, segons ha dit l’entitat. Es tracta en gran part d’immigrants, sobretot colombians, romanesos, búlgars, equatorians i marroquins. Amb els préstecs, s’han posat en marxa 24 projectes de creació de negocis i obertura de comerços.

EL SANTANDER S’INSTAL•LA A ITÀLIA

L’empresa presidida per Emilio Botín ha llogat d’edifici on va viure el dissenyador Versace, mort fa 10 anys. A Itàlia operarà amb una filial que tindrà la missió de desenvolupar el negoci de banca privada. El Santander invertirà 50 milions d’euros per obrir 20 oficines en tres anys. A Itàlia hi ha més rics que

a Espanya, i això és un mercat que el Santander no vol deixar escapar. Per començar, aplicarà el model que ja ha fet a Espanya amb Banif, i exigirà un patrimoni d’un mínim de 150.000 euros als seus nous clients. LES ALTRES PENSIONS

Caixa Terrassa ha arribat ja al miler de pensions hipotecàries, és a dir, les hipoteques anomenades inverses que contracten la gent gran sobre el seu pis a canvi d’una quantitat mensual. Aquest producte es va començar a comercialitzar fa dos anys. La mitjana d’edat dels qui l’ha contracta és de 75 anys. La majoria ho ha fet (un 98 per cent) per poder viure millor a casa seva, mentre que la resta són gent gran que necessita diners extres per altres despeses com pagar la residència geriàtrica. Una de cada quatre persones que ha contractat el producte, és una dona viuda que rep una mitjana de 900 euros al mes.

L’expert / INTERNACIONAL - 27

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Internacional DESPRÉS DE LA TEMPESTA FINANCERA I BORSÀRIA...

Lliçons d’una crisi Els esdeveniments de les darreres setmanes en els mercats financers internacionals i les polèmiques sobre el seu impacte sobre l’economia real han fet córrer tones de tinta. Potser val la pena intentar clarificar algunes de les –des de la meva perspectiva– “lliçons” d’aquesta crisi (en el sentit etimològic de període de canvi o inflexió). JOAN TUGORES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

La influència de l’economia dels EUA és clara A Espanya hi ha dependència de l’estalvi exterior El cicle de l’economia Sorpresa! Els cicles econòmics continuen vigents. Malgrat ser les fluctuacions econòmiques la regularitat empírica més contrastada de la història (antigament explicaven a les facultats d’econòmiques l’antecedent bíblic dels set anys de bones collites seguits d’altres fases d’escassetat), periòdicament, la supèrbia dels economistes i dels polítics, i la credulitat de la ciutadania, anuncien “el final de les fluctuacions” (com ja es va fer a principis dels anys 70, poc abans de les crisis del petroli i del sistema de Bretton Woods). Històricament, “l’anormalitat” més destacada dels fets recents ha estat la llarga durada de la fase expansiva i no el seu final, en termes de desacceleració o de recessió.

part de la resposta a les diﬁcultats no està escrita de manera fatalista, sinó que depèn de les reaccions dels “agents econòmics”: no només dels Bancs Centrals, sinó dels inversors i consumidors. John M. Keynes ja va destacar el paper de les expectatives especialment en moment de problemes, com va evidenciar la Gran Depressió del 1930, etapa en la qual, curiosament també es va parlar del fenomen contractiu del sector immobiliari i de l’habitatge després d’una etapa d’expansió als anys 20 als Estats Units.

El ‘contagi’ de l’economia dels Estats Units Quina és la dependència del conjunt de l’economia mundial respecte dels Estats Units? Molts indicadors evidencien una economia global més diversificada i menys depenent de la superpotència. Fins i tot l’informe semestral World Economic Outlook del FMI d’abril de 2007 portava com a títol Spillover and Cycles in the global economy, amb una conclusió semblant en relació a la disminució del paper de l’economia nordamericana. Però, com evidencia la ﬁgura 1, aquestes dependències tenen diversos mecanismes: les correlacions entre el PIB d’Estats Units i altres conjunts de països són més petites del que es podria imaginar, però en canvi, els lligams via mercats borsaris són força més grans. I com evidencia la figura 2, aquestes interconnexions són especialment rellevants en les fases “a la baixa”, en les qual el “contagi” sembla ser més signiﬁcatiu.

Els aspectes psicològics La importància dels aspectes psicològics a l’hora de determinar quina serà la magnitud de l’ajustament. La tendència d’alguns al catastroﬁsme –una posició més rendible mediàticament combinada sovint amb el “jo ja ho havia dit fa temps”– no ha de fer oblidar que bona

Avaluació de riscos En els darrers temps havia avançat l’assumpció de riscos per part de determinats inversors, debilitant la frontera entre l’agressivitat sanament ambiciosa i la cobdícia perillosa. La soﬁsticació creixent dels mercats financers i l’aparició

d’institucions capaces a escala internacional de distribuir o desplaçar els riscos de maneres no sempre transparents i/o lleials ha generat ja demandes de millors sistemes d’avaluació de riscos d’instruments ﬁnancers “exòtics” (sic), com la conferència de l’encara director gerent del FMI, Rodrigo Rato, el 7 de setembre. S’evidencien amb claredat les ineficiències que expliquen els manuals de microeconomia associades a les situacions d’informació imperfecta o asimètrica: el “venedor” de títols lligats a crèdits hipotecaris coneix millor que els compradors el “veritable” grau de risc... Sobretot si les agències de rating no estan a l’alçada de les seves responsabilitats.

El paper de l’estalvi exterior

Redreçar el model econòmic

I del contagi a Espanya? No es tracta només d’un problema de la part alíquota de vulnerabilitat enfront d’una crisi global “exògena”. Els Estats Units, Espanya i el Regne Unit encapçalen els rànquings de dependència de l’estalvi exterior associat en gran mesura a la necessitat de finançar amb recursos aliens experiències immobiliàries i hipotecàries que semblen superar els estàndards de prudència i solvència, com hem tingut ja evidències concretes. Tenim doncs més potencial “predisposició” al contagi que altres països que no han arribat als nostres nivells de desequilibris exteriors i patrimonials.

Cal ser constructius: el millor missatge ara crec que seria l’aplicació de la tan llatina tendència a “fer de la necessitat virtut” i prendre’s seriosament el redreçament del nostre model econòmic i de creixement, sense triomfalismes ni catastroﬁsmes, sense polititzar (encara més) els debats d’estratègia econòmica. Incloent, en lloc destacat, apostar pel dinamisme exportador, per les empreses creatives petites i mitjanes, per treure tot el potencial de la capacitat de les nostres persones i de la seva empenta, de la feina honesta ben feta, defugint deliris i miratges.

CORRELACIÓ ENTRE ESTATS UNITS I ALTRES ÀREES EN: BORSA, TIPUS D’INTERÈS I CREIXEMENT DEL PIB (94/06)

El ‘risc moral’ I qui paga el final de la “festa”? El sentit de justícia més elemental apuntaria als que han originat els excessos i imprudències en l’avaluació dels riscos i als qui els han canalitzat amb informació interessadament distorsionada per les xarxes ﬁnanceres globals. Però ja fa temps que és coneguda l’estratègia per eludir responsabilitats de “fer el problema massa gran com per deixar que esclati” i requerir intervencions públiques, que sovint acaben fent servir els recursos públics obtinguts dels impostos de la ciutadania per cobrir els excessos –tolerats– d’una minoria. En el lèxic dels economistes això és el que s’anomena “risc moral” (moral hazard) i el seu principal problema és que si al ﬁnal les imprudències no tenen la sanció adequada, emergeixen incentius a repetir els comportaments imprudents al cap d’un cert temps... L’altra opció extrema seria el “caiga quien caiga”, o, més cruament, fent servir l’expressió de John Makin, un investigador de l’American Enterprise Institute, “potser el preu que paguem per aquesta mena d’estupidesa col·lectiva és una recessió”.

Figura 1 Font: FMI, World Economic Outlook, abril 2007, cap. 4.

CORRELACIONS ENTRE LA BORSA EUA I LES ALTRES, EN FUNCIÓ DEL COMPORTAMENT DE LA BORSA EUA.

Figura 2 Font: FMI, World Economic Outlook, abril 2007, cap. 4.

28- INTERNACIONAL / El mapa del món

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

El mapa del món / INTERNACIONAL - 29

30- INTERNACIONAL / Anàlisi

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

LA MODERNITZACIÓ DEL CANAL DE PANAMÀ

Internacional

NOTÍCIES DEL MES

Panamà amplia el canal La regió, considerada la segona zona de lliure comerç del món i la primera d’Occident, concentra un 5% del comerç mundial. 12.000 i 14.000 vaixells a l’any, provinents en la seva majoria d’Estats Units, Japó, Xile, Corea del Sud i Xina.

LEANDRO RODRIGUES

El govern de Panamà ha inaugurat aquest setembre les obres de construcció d’un tercer tram de rescloses del Canal de Panamà, projecte d’infraestructura que haurà de fomentar el creixement econòmic del país, així com incrementar el comerç intercontinental i intensiﬁcar el tràfic marítim. Les estimacions són que la modernització del canal tingui un cost de 4.375 milions d’euros, amb la conclusió de les obres prevista per a l’any 2014, quan el canal complirà 100 anys de vida. Després de les obres podran navegar-hi els vaixells Postpanamax, embarcacions dedicades al transport de mercaderies. La construcció de noves rescloses haurà de gene-

Importància política

rar negocis a tot el món, amb especial efecte en el sector de la construcció de grans infraestructures.

Ampliació esperada L’expansió radica en la necessitat d’augmentar la capacitat de navegació en el seu conjunt. El canal, que uneix els Oceans Pacíﬁc i Atlàntic, està

considerat la segona zona de lliure comerç del món i la primera d’Occident. Segons dades de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Cepal), la zona és responsable de més del 90% de les exportacions i més del 60% de les importacions de Panamà. A més, pel canal creuen entre

Als avantatges econòmics del canal s’hi suma la importància que té per a les relacions polítiques oficials entre els països de la regió. “Veiem el canal com un gran projecte d’integració i oferim el país com a plataforma logística, com a port al Pacífic per als països llatinoamericans i com a port a l’Atlàntic per a Àsia”, ha destacat el vicepresident primer i canceller de Panamà, Samuel Lewis Navarro. El canal va ser inaugurat l’any 1914, amb un cost econòmic de 375 milions de dòlars.

GIR EN L’ESTRATÈGIA MILITAR DE LA CASA BLANCA

EUA anuncia la retirada de tropes de l’Iraq El president Bush ordena la tornada a casa de gairebé 20.000 soldats ﬁns el pròxim mes de juliol. Les crítiques per part de l’oposició no han trigat a arribar. LEANDRO RODRIGUES

L’anunci de la retirada parcial de tropes nordamericanes d’Iraq representa un gir en l’estratègia militar de la Casa Blanca cap a l’ocupació del país. El president George W. Bush ha ordenat la tornada a casa de gairebé 20.000 soldats ﬁns el juliol del pròxim any. “A causa de l’èxit que estem veient a l’Iraq, podem començar a visualitzar el retorn dels soldats a casa”, va declarar el mandatari en un discurs a la nació. Malgrat el simbolisme de la mesura, recomanada pel general David Petraeus i dirigida en gran part als electors nordamericans més descontents amb la mort de soldats al país àrab, la reducció

no és signiﬁcativa. L’efectiu de 169.000 homes es reduirà per a la mateixa quantitat de soldats verificada abans del passat gener, quan la Casa Blanca va anunciar un nou desplegament de tropes. Així mateix, Bush va aclarir en el seu discurs que la presència militar a l’Iraq es mantindrà a llarg termini, ﬁns i tot després que el mandatari deixi la Casa Blanca.

“Truc de relacions públiques” Les crítiques no van trigar a fer-se públiques. La presidenta de la Càmera de Representants, Nancy Pelosi, va classificar la decisió presidencial com “una estratègia que se-

LA CRISI ‘SUBPRIME’ AFECTA UN BANC DEL REGNE UNIT

La crisi del sector de subprime als Estats Units ha provocat la primera víctima al sector ﬁnancer del Regne Unit. Aquest setembre, el Banc d’Anglaterra ha ofert un préstec d’emergència a Northern Rock, institució que durant el primer semestre de l’any va realitzar el major nombre de préstecs hipotecaris del país. La vulnerabilitat de l’entitat ha espantat molts dels clients, que s’han dirigit a les oﬁcines per treure els seus estalvis. El préstec de l’autoritat monetària i la imatge poc comuna de clients anglesos temorosos per la solvència del seu banc han repercutit negativament a les borses de valors europees, que durant més d’una sessió han registrat caigudes a causa del recel dels inversors.

LA CE APROVA LA COMPRA D’ABN AMRO

La Comissió Europea (CE) ha donat el vist-i-plau a la compra del banc holandès ABN Amro pel consorci liderat pel britànic RBS i pel banc Santander. Segons la CE, l’operació “no impediria una efectiva competència” a l’espai econòmic europeu. Les entitats participants del consorci han ofert ﬁns a 71.000 milions d’euros per l’adquisició del banc holandès, valor que ha superat l’oferta del també britànic Barclays (64.800 milions d’euros). ABN Amro va decidir no avaluar públicament la seva preferència per una oferta o una altra, amb l’excepció del president de l’entitat, Rijkman Groenink, que va dir que la proposta del banc Santander podria ser més avantatjosa per als accionistes de l’entitat holandesa.

LA UE BLINDA EL SECTOR ENERGÈTIC

La Unió Europea protegirà el sector energètic de la participació indiscriminada de grups estrangers, segons es desprèn de les mesures aprovades per la Comissió Europea (CE), el màxim òrgan executiu europeu. L’objectiu és separar les activitats de producció i distribució. Per tant, les empreses no pertanyents al mercat comú només podran controlar les xarxes de transport si operen sota les mateixes condicions dels seus competidors europeus. Així, només les companyies dels països que han signat acords amb la UE en aquest sentit podrien tenir el permís per operar gasoductes i xarxes elèctriques. En el seu conjunt, les mesures tenen com a objectiu evitar que les empreses no comunitàries del sector puguin instal·lar-se al mercat energètic europeu sense estar subjectes a les mateixes condicions de les companyies dels països membres de la UE.

LA FED TRANQUIL·LITZA ELS MERCATS

gueix l’actual rumb i ens posa de camí a una guerra de 10 anys”. Per part seva, el president del Comitè Nacional Demòcrata, Howard Dean, ho va definir com un “truc de relacions públiques per guanyar temps”.

El suposat èxit al fet que es refereix Bush no es confirma a les últimes estadístiques referents a l’ocupació nordamericana. Des de l’inici de la guerra han mort gairebé 3.800 soldats i desenes de milers d’iraquians.

La Reserva Federal (FED) ha reduït en 0,5 punts percentuals els tipus d’interès, fins al 4,75%. D’aquesta manera ha minimitzat la tensió dels mercats financers a causa de l’agreujament de la crisi al mercat immobiliari nordamericà. La mesura ha estat rebuda com un contundent missatge tranquil·litzador, ja que l’última reducció de mig punt percentual havia estat anunciada el novembre del 2002. Segons la nota oficial publicada per la FED, la mesura “pretén ajudar a prevenir alguns dels efectes adversos sobre l’economia més àmplia que podrien sorgir d’una altra manera a partir de les caigudes als mercats financers”.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

TAIWAN: UN DELS MERCATS MÉS DINÀMICS D’ÀSIA

L’experiència per comerciar Taiwan ha acumulat experiència en el comerç exterior durant l’última dècada. El fort creixement econòmic continuat i l’aposta del govern local per l’enfortiment de les relacions econòmiques amb altres països afavoreixen els negocis. Per tant, s’ha convertit en una illa de referència en el comerç internacional. ha convertit l’illa en un referent per a moltes empreses interessades en expandir els seus negocis cap a Àsia. Els principals productes exportats són màquines i aparells elèctrics, calderes, matèries plàstiques i les seves manufactures i vehicles, entre d’altres articles.

Taiwan disposa d’una renda per càpita només superada al continent asiàtic per Japó Taiwan es un punt estratègic per a les empreses catalanes per la seva posició geogràﬁca El Govern del país està enfortint els llaços econòmics amb altres nacions LEANDRO RODRIGUES

La República Independent de Taiwan no rep la deguda atenció per part d’inversors i empreses estrangeres. Malgrat les relacions polítiques indeﬁnides amb Xina –Pequín reclama sobirania sobre l’illa–, el mercat taiwanès se situa entre els més dinàmics d’Àsia. Algunes peculiaritats de l’economia local donen prova d’això. Taiwan és membre de l’Organització Mundial del Comerç (OCM) des de 2002,

mantenint relacions comercials normalitzades amb diferents països occidentals. L’escenari econòmic també contribueix a donar una imatge internacional positiva de l’illa. Amb una població de 23 milions d’habitants, el país disposa d’una renda per càpita només superada al continent asiàtic per Japó. L’agost passat, el Fons Monetari Internacional (FMI) va situar el país a la 22a posició del rànquing de les majors economies globals, amb un Producte Interior Brut (PIB) per valor de 254.071 milions de dòlars. En els últims cinc anys, el creixement econòmic continuat es va situar per sobre del 3,5% anual, amb el promig d’un 4,6% en el període. “Moltes empreses centren els seus esforços a Xina sense tenir en compte el mercat taiwanès, que de la mateixa manera que Hong Kong, pot prendre’s com un mercat de prova per tot el que vindrà d’aquí a una dècada a Xina”, assenyala Beñat Oñatibia Camara, conseller de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç d’Espanya a Taipei.

“El país ha guanyat experiència per fer negocis durant l’última dècada. Per la seva posició geogràfica, es tracta d’un punt estratègic per a les empreses catalanes. Només l’any passat, les relacions comercials bilaterals amb Xina van sumar 55.000 milions d’euros, amb un saldo positiu de 37.142 milions d’euros per a Taiwan”, explica Jaime Chen, director econòmic de l’Oﬁcina Econòmica i Cultural de Taipei a Barcelona.

FOMENT A L’INTERCANVI EMPRESARIAL Les relacions comercials entre la Unió Europea (UE) es tradueixen en inversions directes al país asiàtic. I és per això que els països comunitaris conformen el grup dels principals inversors estrangers de l’illa. El passat agost, el cap de l’Oﬁcina Econòmica i Comercial Europea (EETO) a Taiwan va animar els empresaris taiwanesos durant una trobada empresarial a què internacionalitzin els seus negocis cap a Europa, ja que això podria donar lloc a una major cooperació entre petites i mitjanes empreses de les dues regions. “Els empresaris taiwanesos no s’ho haurien de pensar dues vegades abans d’invertir diners a la Unió Europea, un mercat transparent i amb regles clares”, va destacar. Malgrat les estretes relacions comercials entre els països comunitaris i

Els esforços del govern de no només legitimar la condició política del país a l’exterior, sinó també estrènyer els llaços econòmics amb altres nacions, contribueixen a la realització de negocis en l’economia local. L’agost passat, per posar un exemple, el president Chen Shui-bian va comparèixer a la cimera Taiwan-Amèrica Central celebrada a la capital d’Hondures, Tegucigalpa. Els acords de cooperació entre els dos països aconsegueixen 71 milions d’euros.

Taiwan, la majoria dels empresaris de l’illa demostren encara recel a invertir als mercats europeus. Per minimitzar-ho, i amb l’objectiu de fomentar un major intercanvi empresarial, l’EETO ha publicat un document titulat Invertir

a la Unió Europea.

LES DADES DE TAIWAN Superfície: Població: Capital: Creixement: PIB per càpita: Moneda:

35.980 quilòmetres quadrats 22,8 milions Taipei 4,6% 21.000 euros Dòlar taiwanès Font: CIA Factbook

NBS!EF!DIJOB!PSJFOU GV[IPV

Relació de conﬁança La internacionalització cap a l’illa, no obstant això, ha d’estar precedida d’algunes cures bàsiques. Els taiwanesos consideren de gran importància el concepte que tenen els altres d’un mateix. “Un nego- NFO ciador occidental pot posar en pràctica l’estratègia que consideri més oportuna en les seves negociacions amb els homòlegs taiwanesos, però el que sí s’ha d’evitar és tractar de pressionar-los adoptant una postura de superioritat”, adverteix Camara.

KJMPOH UBJQFJ

EFM UF

Punt estratègic a Àsia Taiwan s’ha especialitzat al llarg de l’última dècada en el comerç internacional, i això

interlocutors en el país. Per això, les visites turístiques que precedeixen les negociacions formals han de ser acceptades, de cara a establir un primer vincle. De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte que els acords solen trigar més de l’habitual per a un empresari occidental.

“El fet que Taiwan sigui una República independent no afecta a la possibilitat de fer negocis de manera directa. Les principals barreres són l’existència d’una prohibició d’importació de 2.300 productes fabricats a Xina i la inexistència de vols directes entre Taiwan i Xina, que es realitzen amb escala a Macau, Hong Kong o l’illa de Jeju, a Corea del Sud”, afegeix el conseller de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç d’Espanya a Taipei, Beñat Oñatibia Camara.

El conseller afegeix que s’ha d’invertir temps per crear una relació de conﬁança amb els

UBJ[IPOH

Ftus/!ef Ubjxbo

UBJXBO HBPYJPOH

Dbobm!ef!Cbtij

CBUBO CBCVZB

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Agenda de la internacionalització Del 15 al 21 d’octubre

Del 6 al 9 de novembre

Missió del sector de l’automoció a Brasil

Missió inversa per a empreses importadores de Dubai

El COPCA organitza una missió sectorial a Brasil per a empreses catalanes del sector de l’automoció. L’objectiu és que els empresaris de Catalunya tinguin un primer contacte amb interlocutors del país sudamericà i puguin conèixer de prop el mercat local. Brasil se situa entre els deu majors productors i exportadors de cotxes del món, amb especialització en el segment de vehicles petits dirigits a economies en desenvolupament. L’any passat les vendes de vehicles van créixer un 12,4% respecte a l’any anterior.

Del 23 al 25 d’octubre Missió multisectorial a Polònia

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, dins del marc del Pla d’Acció Internacional 2007 del Consell General de Cambres de Catalunya, organitza una missió inversa dirigida a empreses importadores de Dubai, interessades en trobar proveïdors espanyols de diversos sectors, així com empreses amb les quals arribar a acords de col·laboració. La jornada permetrà que les empreses exportadores mantinguin entrevistes amb les empreses compradores interessades en importar i distribuir els seus productes o serveis als Emirats Àrabs Units. Actualment, el país és un dels que atreu més inversions exteriors a causa del fort creixement econòmic registrat durant els últims anys. El febrer passat, Espanya i els Emirats Àrabs Units van signar un conveni de doble imposició per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió ﬁscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni.

15 de novembre Inversió al Marroc

La Càmera de Comerç de Barcelona organitza una missió directa a Polònia, país que té un mercat de 38 milions de persones i que durant els últims anys registra un creixement constant del PIB. Els empresaris participants de la missió obtindran coneixement sobre energies renovables i medi ambient, infraestructures i construcció, entre altres temes.

La Càmera de Tarragona realitza una taula rodona sobre comerç internacional dirigida a empresaris interessats a expandir els seus negocis cap al Marroc. Les exportacions d’Espanya cap al país africà van sumar més de 2.500 milions d’euros l’any passat.

20 de novembre Protecció de la propietat industrial al comerç internacional

L’objectiu de l’activitat, organitzada per la Càmera de Comerç de Manresa, és identiﬁcar les característiques dels sistemes de protecció de la propietat industrial (marques, patents i models d’utilitat) en el mercat internacional. El seminari està dirigit al personal administratiu i comercial de les empreses d’exportació. El programa inclou temes com sistemes de registre i protecció de la propietat industrial, claus per a la presa de decisions i exemples pràctics, entre altres.

Del 24 de novembre a l’1 de desembre Missió Comercial a Vietnam i Filipines

Els dos països asiàtics s’han convertit en símbol de referència mundial per als negocis al llarg dels últims anys. La previsió és que Vietnam registri un creixement econòmic del 8,5% i es converteixi en una de les economies asiàtiques més dinàmiques. Filipines, per la seva banda, presenta millors resultats econòmics, ja que atrau inversors de tot el món. Els participants de la jornada, realitzada per la Càmera de Comerç de Sabadell, tindran l’oportunitat d’obtenir informació valuosa i recentment actualitzada sobre les economies.

amb els països de la regió, els dubtes sobre el marc legal i la necessitat de coneixement previ dels sectors econòmics conformen les principals necessitats d’empresaris que tenen l’objectiu d’expandir el negoci cap al continent.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Indra instal·la sistemes al metro d’Austin Indra implantarà el sistema de ticketing a la nova línia del metro lleuger d’Austin (Texas), als Estats Units, que s’encarregarà de la instal·lació i manutenció dels sistemes d’expedició, validació i cancel·lació dels bitllets del mitjà de transport. L’empresa també serà la responsable dels aparells utilitzats pels inspectors del metro. La contractació dels serveis de la companyia inclou, a més, la posada en marxa d’un centre de control que permeti centralitzar tota la informació generada i rebuda pel sistema de transports. L’import del contracte, segons ha revelat Indra, ascendeix a 1,85 milions de dòlars, amb la previsió que els sistemes estiguin operatius a partir del pròxim any. La companyia espanyola està present al mercat nordamericà des de 1994, i des de 2001 compta amb una ﬁlial al país. La nova línia del metro lleuger d’Austin té una extensió de 55 quilòmetres, amb un total de nou estacions.

3 de desembre Com introduir-se als mercats d’Amèrica Llatina La Càmera de Comerç de Palamós realitza un seminari pràctic d’anàlisi dels principals països d’Amèrica Llatina amb la presentació de casos pràctics de negociació i implementació en aquells mercats per part d’empreses espanyoles. Malgrat les estretes relacions comercials d’Espanya

Premi per a la millor idea de negoci Barcelona acollirà el proper mes de desembre l’entrega del Premi Eurecan-European Venture Contest 2007, dirigit a la millor idea europea de

negoci basada en la innovació i que contribueixi a millorar el desenvolupament econòmic nacional i internacional. El projecte que en resulti guanyador serà guardonat amb una dotació de 90.000 euros, un dels premis més alts d’aquestes característiques a Europa. Els impulsadors del premi són Eurecan, la plataforma de suport a emprenedors de Caja Navarra (CAN), i l’European Venture Institute, institut europeu de l’empresa que aplega fons de ﬁnançament del conjunt del continent. Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, n’és l’entitat col·laboradora.

Repsol YPF subministrarà gas liquat al port de Manzanillo, a Mèxic

Repsol YPF ha guanyat un concurs públic per al subministrament de gas liquat (GNL) a la terminal de gas al port de Manzanillo, Mèxic. El contracte té una durada de 15 anys, per un valor total de 10.714 milions d’euros (15.000 milions de dòlars). El gas utilitzat, procedent de la planta de la companyia a Camisea (Perú), abastirà les centrals elèctriques del centre de Mèxic. L’elecció del govern mexicà afavoreix l’estratègia de la companyia espanyola d’expandir la seva capacitat de producció de GNL al continent, considerat un dels mercats consumidors més prometedors a causa del creixement econòmic d’alguns països de la regió. La producció del gas serà possible en gran part gràcies a l’acord signat l’any 2005 amb l’empresa nordamericana Hunt Oil. Ambdues societats concentraran les seves activitats en desenvolupament de jaciments i plantes de GNL.

ESPECIAL: Gestió del coneixement / Tribuna - 35

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Especial Gestió del coneixement

El coneixement, valor afegit per a les empreses JOAN COMELLA, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CATALANA PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ (FCRI):

“L’empresa tradicional contracta coneixement, les noves empreses el gestionen” Des del passat mes de juny, Joan Comella porta el timó de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, en substitució d’Enric Banda. Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de Lleida i exdirector de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva i la FECYT, Comella és un cientíﬁc reconegut per la seva vàlua. En aquesta breu entrevista, Comella comenta per a Món empresarial la seva visió sobre la gestió del coneixement.

“Els productes basats en el coneixement proporcionen rendibilitats creixents”

REDACCIÓ

‘Gestió del coneixement’ és un concepte genèric i no gaire estès entre l’empresariat. Continua sent un gran desconegut? No és un concepte en absolut desconegut, però sí ignorat en general per bona part de les empreses del nostre país. Avui, el desenvolupament tecnològic, amb noves eines de gestió de la informació, fa factible i rendible financerament l’aprofitament i racionalització del capital intel·lectual d’una organització per augmentar el valor afegit dels seus productes i serveis. Institucions com ara l’FCRI treballen precisament per afavorir la transmissió de coneixement i tecnologia des de les universitats i centres de recerca cap a les empreses. L’objectiu d’això no és altre que contribuir a la plena inserció de Catalunya en la Societat del Coneixement. Què aporta la gestió del coneixement a una empresa en el dia a dia? La característica més interessant del coneixement aplicat a una organització és que és l’únic recurs que s’incrementa amb el seu ús. Contràriament al que succeeix amb als recursos físics, com ara la mà d’obra o el capital, que es consumeixen amb l’ús i donen rendibilitats decreixents, el coneixement com més s’utilitza, més valuós resulta i més avantatge competitiu proporciona. La primera unitat d’un producte derivat, per exemple, de l’aplicació i gestió del coneixement en R+D d’una empresa, pot tenir un cost signiﬁcatiu però la resta d’uni-

“A Catalunya només un 2% de les empreses es poden considerar innovadores, i la majoria de pimes roman fora d’aquest grup”

Joan Comella s’ha estrenat aquest any com a director de la FCRI / CEDIDA

tats i productes derivats es produiran amb un cost marginal. Els productes basats en el coneixement proporcionen rendibilitats creixents. És el que succeeix, per exemple, amb els medicaments que es patenten. Les pimes i les microempreses també poden dur a terme, amb efectivitat, gestió del coneixement? Actualment a Catalunya només un 2% de les empreses es poden considerar innovadores. La majoria de pimes roman fora d’aquest grup. Però hem de posar els ulls en un incipient teixit de petites empreses d’alt contingut tecnològic que comencen a despuntar a Catalunya en sectors com ara la biotecnologia.

Molt bona part d’elles tenen el seu origen en els grups de recerca de la universitat. Deriven directament de l’aplicació d’un coneixement d’excellència al mercat. Molts cops pels ajuts públics i per l’emprenedoria dels mateixos investigadors. Dels pocs que han fet el pas de constituir petites empreses d’alt valor afegit. És aquí on veig gestió del coneixement, en aquest nou teixit d’empreses i no en les pimes tradicionals. En l’àmbit empresarial, en quin ‘estrat’ diria que es troben les principals reticències o esculls per a millorar la gestió del coneixement? La cultura empresarial és de tota l’organització. Però en la nova economia, en l’era

digital, les coses comencen a canviar. Al seu llibre Els negocis a l’era digital, Bill Gates deia que un bon director general té com un dels seu principals papers promoure un ambient que afavoreixi el coneixement compartit, prioritzant els sectors on el coneixement compartit

és més valuós i trametent-lo a l’organització de forma precisa i econòmica mitjançant les TIC. L’empresa tradicional contracta coneixement, talent. Les noves empreses el gestionen. Una gestió capillar del coneixement que arribi a tots els estrats i que, evidentment, comenci a dalt. Sovint identifiquem el concepte de gestió del coneixement amb les TIC. És una identificació excessiva, o un i l’altre necessàriament han d’anar de la mà? L’avantatge de les TIC és la seva habilitat per a potenciar la comunicació, recerca i generació del coneixement, a més d’entorns de treball col·laboratius, imprescindibles per a gestionar-lo correctament. Les TIC i, bàsicament, Internet, han incrementat i economitzat significativament les possibilitats de transmissió i gestió de coneixement. Són una eina però no un fi en si mateixes, com de vegades s’interpreta.

RECERCA I INNOVACIÓ DE REFERÈNCIA Com indica explícitament el seu nom, la recerca i la innovació són els eixos principals de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), una de les institucions de referència a Catalunya quant a assessorament en polítiques de Ciència, Tecnologia i Innovació. Actualment, es troba immersa dins el Pla Estratègic 2005-2009, donant suport a totes les activitats d’R+D per tal de promoure aquesta transferència de coneixement i tecnologia a les empreses. Els objectius de la FCRI no només es redueixen a l’entorn empresarial o cientíﬁc, sinó que també s’orienten cap a la ciutadania, amb especial èmfasi en l’esperit emprenedor dels joves. En essència, el Pla Estratègic d’aquesta institució és podria resumir en quatre línies bàsiques de treball: la innovació (l’aplicació empresarial de la recerca), la pròpia recerca (atracció i suport al talent cientíﬁc), la divulgació (ciutadania i ciència) i l’assessorament en polítiques de coneixement. De fet, la FCRI fa també la funció de punt de trobada del Sistema Català de Recerca i Innovació, posant a la seva disposició la informació necessària per a la presa de decisions.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

36- ESPECIAL: Gestió del coneixement / Radiograﬁa del sector

EVOLUCIÓ DE L’ACCÉS A INTERNET A ESPANYA

ÚS D’INTERNET A LES EMPRESES ESPANYOLES 100

100%

80%

60% 40 62%

74%

71% Operacions bancàries

Comunicar-se amb clients/ proveïdors

Tràmits amb l’Administració

19%

Buscar informació

32%

40% 91%

Donar formació als treballadors

Seleccionar personal

20% 0% 2000

FONT: ESTUDI ‘EL USO DE LAS TIC EN LAS EMPRESAS’ Nota: dades de l’any 2005. La formació als treballadors passa del 6% al 32% en només tres anys, mentre la selecció de personal ho fa del 6% al 19%.

El Sector

2001

2002

2003

2004

2005

2006

FONT: ESTUDI ‘EL USO DE LAS TIC EN LAS EMPRESAS’

A MIG CAMÍ ENTRE LES TIC I EL MANAGEMENT TRADICIONAL, EL CONCEPTE DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT AFECTA DE FORMA TRANSVERSAL TOTES LES ÀREES DE L’EMPRESA: DES DE LA DIRECCIÓ DE RRHH FINS AL DEPARTAMENT DE MÀRQUETING.

La gestió del coneixement, un concepte clau per a estalviar temps i diners a l’empresa Malgrat que molts empresaris i treballadors desconeixen encara el seu abast, el concepte de Gestió del coneixement s’imposa amb força al món de l’empresa. Diverses guies i materials didàctics expliquen als empresaris com desenvolupar-lo i, el que és més important, quins beneﬁcis en treuran a la pràctica. mes de producció), es veu que el repte actual rau a dinamitzar permanentment l’empresa per tal de no perdre el tren o, encara millor, avançar-lo”. Aquest mateix document parteix de la base que “qualsevol membre de l’empresa és un potencial observador del mercat, de l’entorn i del món exterior; ja hi haurà, després, temps de filtrar i d’identificar l’or que s’hagi trobat a la mina”. En deﬁnitiva, cal invertir el temps necessari per a reconèixer aquestes informacions, amb objectius diversos: utilitzar aquest coneixement com a avantatge competitiu, minimitzar el temps que els empleats han de dedicar a adquirir nous coneixements, disminuir redundàncies i errors, etc.

Interpretacions errònies L’amplitud del concepte ‘gestió del coneixement’ condueix sovint a interpretacions errònies. L’esmentada guia del CIDEM recull algunes d’aquestes interpretacions, formulades pel doctor en Filologia i divulgador cultural José Ochoa. La primera, i potser la més estesa, és confondre la gestió del coneixement amb una eina tecnològica, quan

“De vegades no es tracta tant de motivar com de no desmotivar”, aﬁrma l’expert José Ochoa “Qualsevol membre de l’empresa és un observador potencial del mercat i de l’entorn” en realitat “es treballa amb les persones”. Una altra confusió és pensar que la GdC consisteix a recol·lectar i controlar el coneixement, quan “més aviat es tracta d’entendre i fer servir aquesta informació”. En l’altre extrem, podríem pensar que “compartir coneixement és obligatori”, però aquesta és, per a José Ochoa, una “mala decisió”. Com explica tot seguit, “els canvis de cultura organitzativa s’aconsegueixen millor per contagi que per decret; de vegades no es tracta tant de motivar com de no desmotivar”. De la mateixa manera,

TECNOLOGIA VS. CAPITAL HUMÀ A LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT Tecnologies de la informació

Taxa de participació

AURELI VÁZQUEZ

El concepte de gestió del coneixement és deﬁnit per la norma UNE 166.000 de ‘Gestió de l’R+D+i’ com “el procés constituït per totes les activitats que permeten generar, buscar, difondre, compartir, utilitzar i mantenir el coneixement, la informació, l’experiència i la perícia d’una organització, amb la finalitat d’incrementar el seu capital intellectual i augmentar el seu valor”. Aquesta definició és, alhora, el millor argumentari per als qui encara dubten sobre la necessitat d’implementar mesures específices en gestió del coneixement. En primer lloc, ajudarà a no perdre competitivitat, és a dir, que no només es tracta d’un pas cap a endavant, sinó –sobretot– de no fer-lo cap enrera. La Guia de Gestió del Coneixement, editada pel CIDEM, recorda que “si s’atenen les característiques principals de l’actual entorn empresarial (velocitat de canvi, facilitat d’accés a la informació, nous productes, serveis, mercats i competidors, globalització de l’economia i obsolescència dels vells esque-

Dades

Participació humana

Informació

Coneixement

Creació de coneixement FONT: GUIA DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT, CIDEM (GENERALITAT DE CATALUNYA).

podríem pensar que la planiﬁcació és un requisit absolutament essencial, un extrem que no comparteix del tot Ochoa. “Sí que cal una estratègia, un marc clar i pautes d’acció, però hauria de ser ﬂexible”, comenta.

Les empreses, poc ‘connectades’ Tot i que la tecnologia no és necessàriament un element primordial en la gestió del coneixement, està clar que sí juga un paper fonamental. Ara bé, les dades sobre l’empresa espanyola no conviden precisament a l’optimisme. Segons l’estudi El uso de las TIC en

las empresas, elaborat amb dades de Telefónica corresponents a l’any 2006, un 8% de les pimes encara segueixen ‘desconnectades’, és a dir, sense internet ni ús habitual del PC. Sorprèn que el sector de l’educació dupliqui aquest percentatge (16%), mentre l’hosteleria registra un 19%. En el cas de les microempreses, encara és més elevat: un 35%. La lectura positiva d’aquestes dades és que hi ha un 33% ‘connectades’ –tenen accés a Internet–, un 24% ‘presents’ –tenen accés i també web més o menys actualitzada–, un 14% ‘actives’ –utilitzen

Saber “com” Saber “per què”

sovint Internet i actualitzen la web almenys un cop al mes– i, ﬁnalment, un 17% es considera que estan ‘integrades’. Amb aquest concepte es vol dir que compren o venen a través d’Internet, de manera que la xarxa forma part del seu negoci. Òbviament, l’ús d’Internet no és garantia d’una bona gestió del coneixement, ni de fet es pot relacionar un concepte amb l’altre. En qualsevol cas, sí és signiﬁcatiu –en aquest cas, de forma molt positiva– que el percentatge d’empreses amb accés a Internet a Espanya hagi passat del 52% l’any 2000 al 93% actualment.

L’ enquesta / ESPECIAL: Gestió del coneixement - 37

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

L’ACCÉS A INTERNET A LES EMPRESES ESPANYOLES

20% 0%

2002

2003

2004

Dinamarca

34%

35%

38%

39%

41%

40%

42%

60%

45%

80%

53%

80 70 60 50 40 30 20 10 0

59%

100%

61%

EMPLEATS AMB ORDINADORS CONNECTATS A INTERNET

Suècia Regne Alemanya Espanya Irlanda Finlàndia Holanda Unit Bèlgica Àustria Eslovènia França

2005

FONT: INFORME EL USO DE LAS TIC EN LAS EMPRESAS. DADES DE L’ANY 2006.

NO HI HA GRANS SORPRESES EN LES RESPOSTES DE L’ENQUESTA. LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT ES CONFIRMA COM UN IMPORTANTÍSSIM VALOR PER A LES EMPRESES, I ELS ENQUESTATS VALOREN MAJORITÀRIAMENT EL PAPER DE LA TECNOLOGIA EN EL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ.

Els professionals segueixen veient la gestió del coneixement com ‘el gran desconegut’ Malgrat la progressiva implantació de la gestió del coneixement a les empreses i institucions, els professionals segueixen creient que aquest concepte és, per a molts, un gran desconegut. L’enquesta d’aquest mes de Món empresarial ha comptat amb la col·laboració dels membres del Cercle Tecnològic de Catalunya (Ctecno), un 83% dels quals s’inclina per aquesta opció. 1. Diria que el concepte de ‘gestió del coneixement’ continua sent un gran desconegut?

a. Sí (83%) b. No (15%)

2. Quins avantatges té, a la pràctica, l’aplicació d’una bona gestió del coneixement a una empresa? a. Simplement, no quedar-se enrere (7%) b. És una eina de competitivitat clau (83%) c. És una necessitat accessòria/prescindible per a la majoria d’empreses (7%)

3. És possible implementar una política efectiva de gestió del coneixement també a una pime o ﬁns i tot a una petita empresa?

4. En l’àmbit empresarial, en quin ‘estrat’ diria que es troben les principals reticències a millorar la gestió del coneixement?

a. Empleats (28%) b. Alta direcció (36%) c. Comandaments intermitjos (30%)

5. És excessiva la identiﬁcació que es fa de les TIC amb el concepte de gestió del coneixement?

10 4

a. Sí, és excessiva (40%) b. No, són conceptes que sempre aniran de la mà (60%)

6. Cal més literatura didàctica sobre gestió del coneixement?

a. Sí (74%) b. No (26%)

7. En l’àmbit d’una empresa o organització, la gestió del coneixement és...

a. Transversal, afecta a tots els departaments i jerarquies (85%) b. Piramidal (2%) c. Sempre dependrà del tipus d’organització (13%)

8. La funció principal de la gestió del coneixement és...

a. Afegir valor al producte/servei (13%) b. Millorar l’intercanvi d’informació útil entre els membres d’una organització (21%) c. Totes dues (64%)

a. A les administracions (7%) b. A les empreses/organitzacions (23%) c. A ambdues per igual (70%)

a. Sí, i a més és important fer-ho (85%) b. Sí, tot i que no és determinant en termes de competitivitat (10%) c. No, no és realista (4%)

9. A qui correspon, en primera instància, incentivar la implantació d’una millor gestió del coneixement?

2 13

10. Quin paper han de jugar les universitats en la millora de la gestió del coneixement a les empreses? a. Ha d’incentivar-la de la mà de les empreses, per saber en tot moment quines necessitats tenen (71%) b. Ha de tenir un paper independent merament formatiu, deixant que siguin les empreses les que adaptin el concepte a la seva organització (29%)

38- ESPECIAL: Gestió del coneixement / El DAFO

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DEBILITATS

La manca de planiﬁcació sobre els coneixements adquirits, assignatura pendent per a la competitivitat en el futur L’empresa imaginària World Export SA té una plantilla de 100 empleats aproximadament, 50 dels quals treballen a oficines. La setmana passada el director executiu va posar en marxa un nou pla estratègic que, segons sembla, marcarà el futur de la companyia, i va encarregar als caps de departament que el fessin conèixer als seus equips. “A partir d’avui ho deixo en les vostres mans”, va dir, conﬁat. El responsable de Producte va convocar una reunió i va explicar ràpidament el més destacat del nou pla, i va acabar la reunió anunciant que el cap de Logística donaria les novetats estructurades i per escrit. El responsable de Logística, persona metòdica, va fer una detallada exposició amb un Power Point que havia preparat la nit anterior, i va anunciar que el director

de Màrqueting s’encarregaria de posar en ordre el més important. El director de Màrqueting, persona creativa però amb mala memòria, va reunir els seus dos companys d’equip i va decidir crear un newsletter especial per a explicar les novetats als treballadors. “La secretària del director executiu us donarà tots els detalls més endavant”, va dir als seus col·laboradors. La secretària del director, que havia sentit a parlar breument del Pla, es va sentir menystinguda perquè ningú l’havia posat al corrent. Al cap de tres mesos, cap dels departaments havia posat en marxa el Pla Estratègic, ningú sabia a qui corresponia explicar-ho als treballadors, i aquests, de fet, no coneixien ni tan sols la seva existència. Aquest és un exemple bàsic, elemental, però fàcilment identificable en la realitat,

de com una organització pot quedar paralitzada per l’absència d’una mínima política de gestió del coneixement.

Aprendre dels errors Tal com passa en la imaginària World Export SA, moltes empreses afronten problemes innecessaris, o simplement són menys productives, per manca de planiﬁcació en la gestió del coneixement. O, dit d’una altra manera: en el tractament de la informació. En el seu llibre The Power of Learning, els investigadors Andrew Mayo i Elizabeth Lank es pregunten: “Com pot aprendre una organització si no té cervell?”, i a continuació afegeixen: “Potser la pregunta que hauríem de fer sigui: podem crear un cervell organitzacional?”. Mayo i Lank posen el dit a la llaga quan apunten que, “en les empreses petites, és relati-

“Reinventar rodes, duplicació costosa de l’esforç, és un tret típic de les grans organitzacions” vament directe establir qui sap què”, però “a mesura que les empreses creixen i es tornen més complexes resulta impossible per a un individu estar segur de qui sap què”. Per això conclouen: “reinventar rodes, duplicació costosa de l’esforç, és un tret típic de les grans organitzacions, i no és més que el perill de no aprendre dels errors comesos en el passat”. Com en el joc infantil del telèfon, la informació va circulant d’orella en orella i es va deformant a mesura que canvia de receptor...

La comunicació interna pot acabar convertint-se en un laberint caòtic / ARXIU

FORTALESES

Gestió del coneixement: l’únic recurs empresarial que resulta més valuós com més ús se’n fa “La característica més interessant del coneixement aplicat a una organització és que és l’únic recurs que s’incrementa amb el seu ús”. Aquesta frase del director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Joan Comella (veure pàgina 35), és un bon resum dels avantatges que la gestió del coneixement pot comportar per a una empresa o organització. “Contràriament al que succeeix amb els recursos físics, com ara la mà d’obra o el capital, que es consumeixen amb l’ús i donen rendibilitats decreixents, el coneixement com més s’utilitza, més valuós resulta i més avantatge competitiu proporciona”, afegeix. I conclou: “els productes basats en el coneixement proporcionen rendibilitats creixents”. En un article titulat ‘Pers-

pectives de futur’, i inclòs en el llibre El futur de la direcció de Recursos Humans (1997), Lynda Gratton es referia a una enquesta realitzada entre importants empreses sobre el futur dels Recursos Humans. Deu anys més tard de la publicació d’aquest article, el ‘futur’ ja ha arribat. Però el cert és que ja en aquell moment els factors més comentats en l’enquesta tenien molt a veure amb una bona gestió del coneixement.

ta significatiu que en opinió d’Enric Canela, president del Cercle per al Coneixement, les principals reticèn-

cies a la millora de la gestió del coneixement estiguin en l’alta direcció. “No tinc cap dubte sobre això”, explica

a Món empresarial. “Si la gestió del coneixement no s’implanta és perquè l’alta direcció no hi creu”.

10 PREGUNTES IDENTIFICAR ELS PUNTS FORTS EN GESTIÓ DEL CONEIXEMENT 1. La seva organització motiva els seus equips perquè aprofitin les aplicacions groupware per a un treball més eficaç? 2. Ha aprofitat la tecnologia de la informació per a recolzar el compartir coneixement novedós? 3. Té mitjans per a captar coneixement en bases de dades accessibles per a tots els treballadors? 4. Té la seva organització una base de dades d’habilitats? 5. Li permet aquesta base constituir equips de gent de diferents parts de l’organització? 6. Es pren el fet de compartir informació de forma prou seriosa com per a invertir en una persona o equip responsable?

Aprendre ha d’ocupar un lloc entre els socis

7. Tenen els seus empleats en qualsevol moment la informació que necessiten per a prendre decisions i per a fer un seguiment de les mesures d’actuació claus?

Un d’aquests factors era, de fet, facilitar la comunicació i l’aprenentatge. Gratton es refereix a aquest factor de la següent manera: “crear una organització on aprendre ocupi ràpidament un lloc entre els socis i associats”. Respecte això últim, resul-

8. S’ha assegurat que disposa dels nivells adequats de seguretat per a les seves dades informàtiques? 9. Ha establert i comunicat models per a l’entrada a les seves xarxes d’informació i a les seves bases de dades de coneixements? 10. Disposa de processos que dirigeixin la informació a la gent que la necessita sense crear sobrecàrrega d’informació? FONT: LES ORGANITZACIONS QUE APRENEN (THE POWER OF LEARNING). ANDREW MAYO I ELIZABETH LANK. ED. GESTIÓN 2000.

El DAFO / ESPECIAL: Gestió del coneixement - 39

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

AMENACES

La por al canvi, principal obstacle per a la introducció d’una bona gestió del coneixement al dia a dia de l’empresa La por al canvi és una de les expressions més mencionades als manuals d’empresa i de Recursos Humans. Òbviament, aquesta por, que sovint és reticència, afecta directament a la implantació de mecanismes de gestió del coneixement. En molts casos, la informàtica ha estat el gran obstacle... per als que no han vist que en realitat era el gran trampolí. Andrew Mayo i Elizabeth Lank ho exposen de forma crua: “pensi en tot el coneixement acumulat durant els anys en la seva organització (...). En aquests temps de canvi, en què el lloc de per vida ja és un anacronisme, una gran quantitat de valor es perd quan una persona se’n va a una altra empresa”. A partir d’aquest punt, la pregunta obligada és: com retenir tota aquesta informació de forma organitzada, pràctica i coherent? Els mateixos au-

“En el món post-capitalista, l’intel·lectual i l’inculte han de jugar en el mateix equip”, diu l’economista Peter F. Drucker tors recorden que “la tecnologia de la informació té molt a veure-hi”. Això, és clar, implica canvi. La por al canvi no és, ni molt menys, exclusiva dels empleats o els treballadors ‘de base’. Peter F. Drucker, economista i autor de diversos llibres d’empresa, ho sintetitza així: “Els executius han de ser alhora especialistes i sintetizadors de diferents camps del coneixement. Aquesta situació és tan amenaçadora per al directiu tra-

Moltes vegades, la por al canvi és en realitat reticència. / ARXIU

dicional, a qui preocupen els intel·lectuals pomposos, com per a l’intel·lectual, a qui preocupa ser massa comercial i no guanyar-se el respecte en la seva disciplina. En el món post capitalista, però, l’intel·lectual i l’inculte han de jugar en el mateix equip”.

SUSPENS EN ANGLÈS Un dels condicionants importants que requereix sovint la introducció d’una bona gestió del coneixement és el nivell d’anglès. Com és sabut, Espanya té un dels pitjors nivells d’aquest idioma de tota la Unió Europea. Un estudi recent elaborat per la consultora Ipsos va revelar que, tot i que el 88% dels espanyols reconeix la importància de l’anglès, només un 16% l’estudia. De fet, el percentatge de persones que asseguren parlar aquesta llengua amb correcció és del 23%.

OPORTUNITATS

La gestió del coneixement: una eina bàsica de competitivitat també per a la petita i mitjana empresa Millora de la competitivitat, més agilitat de resposta, optimització del temps... són alguns dels avantatges d’una bona política de gestió del coneixement. Aproﬁtarles representa, doncs, una excel·lent oportunitat.

compartit, la conseqüència és clara: cada cop que un treballador deixa l’empresa, el ‘comptador’ torna a zero i l’empleat que el substitueix comença de nou. Quina organització pot permetre’s aquest luxe?

Optimització del temps

Millora de l’ambient de treball

Un dels principis elementals de la gestió del coneixement, expressat de forma reduccionista, és que no cal passar dos cops pel mateix procés per a resoldre el mateix problema. Disposar d’uns mecanismes apropiats per a compartir la informació estalvia temps i evita maldecaps innecessaris.

Autonomia corporativa Si la retenció dels coneixements adquirits depèn del treballador i només del treballador, sense que en quedi constància a cap altre lloc

Hi ha poques coses més desmotivadores per a un treballador que constatar, una vegada rere l’altra, que la seva feina no té cap utilitat. Pensar i planificar una adequada gestió del coneixement no només aporta més riquesa a l’estructura de l’empresa, sinó que confirma l’efectivitat de la feina de cada lloc. El treballador, en comprovar que les seves experiències sumen, té un nou al·licient per a seguir progressant.

Rapidesa de resposta No fer dos cops la mateixa feina i tenir a disposició la informació de l’empresa contribueix a donar respostes ràpides per a problemes que ja s’han resolt prèviament. Això es converteix,

doncs, en una poderosa eina de competitivitat per a l’organització.

Competitivitat Com a conseqüència dels punts anteriors, la competitivitat d’una empresa

ha de millorar necessàriament des del moment que els coneixements són compartits. Cada treballador es converteix en part d’una gran suma, amb el que això implica per a l’organització.

Disposar d’uns mecanismes apropiats per compartir el coneixement estalvia maldecaps innecessaris / ARXIU

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

40- ESPECIAL: Gestió del coneixement / Àgora

RAMON CASALLACHS, MEMBRE DEL CONSELL EXECUTIU DEL CTECNO

CARME BOTIFOLL, DIRECTORA DEL CIDEM

ENRIC CANELA, PRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

“És qüestió de temps que totes les empreses apostin per aquest tema”

“El coneixement serà una eina vital per assegurar un lloc a les nostres empreses”

“La informació és a l’abast de tothom. Qui millor la gestioni, guanya”

Ramon Casallachs ho té clar: “La gestió del coneixement en les petites empreses continua sent un concepte bastant deconegut”. Malgrat aquesta afirmació, com a membre del consell executiu del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i responsable del seu canal web, Casallachs ens explica que “a mida que anem observant empreses de tamany més gran el camp està més evolucionat”. I pronostica: “És qüestió de temps que totes les empreses apostin per aquest tema”. Casallachs destaca els nombrosos avantatges que comporta l’aplicació d’una bona gestió del coneixement. “Aplicant una bona gestió a l’empresa podem observar que s’agilitzen molt els processos interns i la comunicació entre les persones de la mateixa organització, i el resultat és un aproﬁtament molt més gran del capital de les persones”, valora. El representant del Cercle Tecnològic afegeix que “això repercuteix positivament en el client i en el desenvolupament de noves estratègies i línies de negoci”. Més enllà de la direcció i els comandaments intermitjos, d’on depèn en gran part la seva aplicació, “cal que totes les persones de l’empresa coneguin les eines de gestió i les utilitzin amb regularitat”.

Com a directora del CIDEM, Carme Botifoll constata que cada vegada més les empreses són conscients de la necessitat de generar i promoure el capital intel·lectual “com a mitjà per a guanyar competitivitat”. Tot i així, encara que ‘gestió del coneixement’ és un concepte cada cop més extens, “hi ha moltes empreses que, de fet, duen a terme aquest procés sense anomenar-lo ‘gestió del coneixement’ com a tal”, valora. Com matisa Botifoll, la gestió del coneixement és la transferència de coneixements entre els treballadors d’una mateixa organització. En definitiva, “un procés pel qual una organització adquireix més capital intellectual”. Entre els avantatges d’una bona aplicació d’aquest procés, ella destaca que “ens ha de permetre conèixer millor l’entorn en què actuem, per a poder prendre decissions amb més informació”. Des d’un punt de vista més proper, la directora del CIDEM assegura que sí és possible implementar una política efectiva de gestió també per a la pime i, fins i tot, per a la petita empresa. I afegeix: “Existeixen dos processos fonamentals perquè la gestió del coneixement sigui una realitat, i fan referència a la creació i la transmissió del mateix en el si de l’organització”. A més, es poden dur a terme “independentment de la dimensió de l’empresa, del sector en què actuï o del mercat que abasteixi”. En resum, més enllà de les diferències entre empreses i mercats “el coneixement es perfila com una eina de vital importància per assegurar un lloc a les nostres empreses”.

“Gestió del coneixement és un concepte prou desconegut, més del que podria semblar”, sosté el president del Cercle per al Coneixement. De fet, Enric Canela adverteix que tant ‘gestió’ com ‘coneixement’ són paraules que s’utilitzen “de manera àmplia i amb signiﬁcats sovint diferents”. Un procés del qual es coneix la teoria, però no la pràctica: “A vegades es sap què és, però no s’acaba de veure com fer-ho anar”. Per a il·lustrar-ho, Canela ens explica com avui encara hi ha directius que “no acaben de veure clar per a què serveix realment un CRM”. I va més enllà: “Si anen a veure el que passa a l’Administració ens adonarem que, en general, tampoc es fa una bona gestió del coneixement. Deixant de banda la popularitat o no del concepte, Canela no dubta dels grans avantatges que la seva aplicació aporta al món de l’empresa. El màxim representant del CPERC assegura, a més, que “si el coneixement de tots els membres de l’empresa està ben documentat i és accessible, la dependència que tindrà l’organització d’una determinada persona es reduïrà de forma substancial”. Per això a vegades poden sorgir traves per tal d’assumir aquests processos en el si de l’empresa. “De vegades, un alt comandament o tècnic especialitzat pot creure que la seva valoració a l’empresa estarà en perill si comparteix el coneixement que té, perquè pot deixar de ser imprescindible”, explica. Però la realitat ara és diferent: “La informació està a l’abast de tothom. Qui millor la gestioni, guanya”.

Les TIC com a eina Si bé abans comentava com encara la pime es manté encara força al marge d’aquest àmbit, li preguntem si és possible implementar una política efectiva de gestió del coneixement al si de la pime i la petita empresa. Casallachs no dubta i matisa: “És possible, a mida que s’ha anat evolucionant en aquest àmbit comencen a sortir aplicacions i eines que afavoreixen que la pime es pugui beneficiar d’aquests avantatges”. En aquest sentit, les TIC adquireixen un paper central, tal i com destaca: “Aquestes eines són l’evolució d’estudis i de software creats i posats a la pràctica amb empreses més grans, que ja fa temps que han apostat per les noves tecnologies”. És per això que defensa com les TIC i el concepte de gestió del coneixement “són dos temes que van molt units”.

Innovar des de dins de l’organització Sobre el paper de les TIC dins d’aquest concepte, la màxima representant del CIDEM opina que és necessari que les empreses catalanes es plantegin com a necessitat imprescindible “el creixement econòmic i l’estratègia d’empresa basant-se en la innovació, les noves tecnologies i el coneixement”. Per últim, Botifoll destaca també que no només cal innovar en productes o serveis, sinó també en altres aspectes cada cop més importants com l’organització en si mateixa o el tracte amb les persones. I conclou: “Si innovem en l’organització interna, el coneixement intern ﬂueix amb més rapidesa i els beneﬁcis per a l’empresa i les persones seran més grans”.

Menys sofisticació “Les TIC són necessàries però no suficients”, valora. Per a Canela, el coneixement és qualsevol informació estructurada: procés, tecnologia, proveïdors, clients, etc., i cal deixar de pensar en una empresa amb “processos molt sofisticats”. Per això no té cap dutbe en afirmar com les pimes poden implantar un bon sistema de gestió del coneixement: “Les TIC permeten fer-ho a preus assequibles, i l’unica consideració que cal fer és que qui mana a l’organització hi cregui”. Més enllà del tamany i les infraestructures, “la gestió del coneixement és la filosofia”. “El coneixement creix quan més és manipula, no té límit”, conclou.

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Àgora / ESPECIAL: Gestió del coneixement -41

MARAVILLAS ROJO, VICEPRESIDENTA DE BARCELONA ACTIVA

AGUSTÍ CANALS, RESPONSABLE DEL GRUP D’INFORMACIÓ I GESTIÓ DEL CONEIXEMENT A LES ORGANITZACIONS (KIMO)

VICENÇ GASULLA, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ BARCELONA DIGITAL

“Queda molt recorregut perquè comprenguem i fem gestió del coneixement”

“Cal que les empreses no estiguin contínuament reinventant la roda”

“El coneixement de l’empresa és el de tots els seus empleats”

Tal i com defineix Maravillas Rojo, vicepresidenta de Barcelona Activa, “la gestió del coneixement és la capacitat d’incorporar en la cadena de valor de l’empresa la informació de la qual disposem, i convertirla en valor afegit”. Si prenem aquest procés com a punt de partida, Rojo no dubta en afimar que “encara queda molt recorregut perquè, efectivament, comprenguem i fem gestió del coneixement”. És per això que, tot i que l’expressió sí és coneguda i s’utilitza molt habitualment, “no vol dir que es comprengui, i menys encara, que s’apliqui”. Preguntada sobre quins avantatges tindrà, a la pràctica, l’aplicació d’una bona gestió del coneixement, la representant de Barcelona Activa destaca que els beneficis no només es tradueixen en millores econòmiques, sinó també organitzatives i socials: salut, seguretat, mobilitat, sostenibilitat, participació, etc.

Des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Agustí Canals ha constatat, a través d’un projecte participat també per l’IESE, com la majoria dels alts directius són conscients de la importància del coneixement per a la seva empresa. “El concepte s’ha fet força popular al món de l’empresa i, qui més qui menys, té una certa idea”, observa. No obstant això, Canals ha detectat que els possibles problemes sorgeixen quan aquestes idees “es volen traslladar a projectes concrets”. I explica: “Sota el paraigües de la gestió del coneixement hi ha un conjunt de tècniques, eines i tecnologies, un ventall de processos no tan coneguts, que fa difícil determinar quines són les que convenen més al plantejament estratègic de l’empresa”. La necessitat, però, d’afrontar aquest procés comença a ser una obligació per a totes les empreses. “En una economia globalitzada, les empreses que vulguin ser competitives hauran de basar-se cada vegada més en la seva capacitat d’innovar”, assegura. Per a Canals, no només és necessari fomentar la creació de coneixement en el si de l’empresa i conèixer les fonts externes, sinó que també cal posar en marxa els procediments per a conservar-lo per a poder-lo reaproﬁtar: “Cal no estar contínuament reinventant la roda”, opina.

Tot i que les grans organitzacions veuen cada cop més la importància de la gestió del coneixement com “un avantatge competitiu i la resposta per a crear valor”, el director de Barcelona Digital reconeix que les petites i mitjanes empreses “encara tenen dificultats per a assolir-ho”. Malgrat tot, Vicenç Gasulla constata que “la gestió del coneixement és un concepte que està molt de moda en els darrers anys i del qual se n’ha parlat molt en conferències i jornades”. Més enllà de l’increment del capital intel·lectual i l’augment del seu valor, per a les empreses una bona gestió del coneixement pot representar “guanyar en productivitat, reduir costos per errors, ser més eﬁcient en disposar de la informació exclusivament rellevant i necessària i tenir més capacitat d’innovació”, observa Gasulla.

Informació com a recurs La realitat d’aquest procés concerneix també a la pime, on la gestió del coneixement no només és possible, sinó que “és imprescindible per a abordar el present i el futur immediat”. Per a dur-ho a terme, Rojo creu determinant comptar amb les eines tecnològiques adequades, “amb una àmplia cultura digital en tot el procés empresarial”. I afirma: “Cal fer possible la localització d’informació estratègica, el seu emmagatzematge, la seva anàlisi, el seu transport i distribució”. Es pot dur a terme aquest procés sense ajuda de les TIC? Per a Rojo, sense les noves tecnologies “no seria possible disposar de l’instrument per a obtenir informació estratègica, susceptible d’afegir valor i convertir-se en coneixement”. Però va més enllà: “No n’hi ha prou amb les eines, és imprescindible una àmplia cultura digital que optimitzi l’ús d’aquestes”. Segons Rojo, l’èxit de la gestió del coneixement dependrà de “com es gestioni el recurs vital, que és la informació”. “Caldrá identificar, prioritzar i aprendre a tractar aquesta informació perquè, introduïda en la cadena de valor en el moment, lloc i manera adequats, afegeixi valor i es pugui cobrar, és a dir, reverteixi en beneficis econòmics i socials”, conclou.

Antes

Después

Compartir té recompensa Tot i que les condicions de la petita i mitjana empresa no són les mateixes que les d’una gran, Canals no veu cap impediment en què aquestes assumeixin la importància d’una bona gestió. “Sempre poden trobar iniciatives concretes que, sense ser projectes faraònics, puguin derivar en millores en la creació, adquisició i ús del coneixement”, explica. En aquest punt, adquireix encara més importància la conscienciació dels directius, “que probablement hauran de liderar directament la gestió del coneixement”. Canals detecta, però, com les dificultats per tal d’assumir aquests processos poden sorgir de qualsevol nivell de l’empresa, ﬁns i tot dels comandaments intermitjos i empleats: “És important que la política de RRHH deixi clar, amb fets concrets, que compartir coneixement té la seva recompensa”.

Barreres culturals Quin paper juguen les TIC dins d’aquest àmbit? El representant màxim de la Fundació Barcelona Digital opina que “les Tecnologies de la Informació i les Comunicions són imprescindibles, com a facilitadores, per a una òptima gestió del coneixement”. Si “el coneixement de l’empresa és el de tots els seus empleats”, la tecnologia ha de permetre “emmagatzemar-lo, ordenar-lo, millorar-lo i enriquir-lo”. En aquest camí, la pime ha d’apostar fort per la gestió del coneixement, tot i les primeres dificultats, “si vol ser més competitiva i innovadora en l’actual entorn empresarial protagonitzat per la velocitat de canvi, nous mercats i competidors, globalització de l’economia i obsolescència dels vells esquemes de producció”, assegura. Independentment del tipus de l’empresa, Gasulla detecta com bona part de les dificultats de l’aplicació real de la gestió del coneixement neix també de factors com ara la cultura organitzativa: “Depèn de trencar barreres culturals i organitzatives (desconfiança i conflictes pel fet de compartir informació) i de la rellevància estratàtegica que se li doni a la gestió del coneixement”, valora.

La pérdida de cabello ahora es opcional. Tú eliges... La respuesta a sus problemas de pérdida de cabello. – De forma natural – Sin dolor – Sin cirugía IHS le proporciona el mejor método contra la pérdida de cabello para hombres y mujeres a nivel mundial.

¡Llame ahora! 932 419 219 Muntaner 338 Principal 2a Barcelona 08021 www.internationalhairstudio.com

Consulta grat

uita y sin co

mpromiso.

LONDON / BARCELONA / STOCKHOLM / GOTHENBURG / MALMÖ

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Formació directiva ENTREVISTA A MATEO VALERO, DIRECTOR DEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER - CENTRO NACIONAL DE SUPERCOMPUTACIÓN (BSC-CNS)

“Hem d’assolir posar centres de qualitat científica al nivell d’altres països” Igual que existeixen els 40 principals existeix una llista amb els millors computadors: es diu “Top 500” i, cada sis mesos, classifica els ordinadors segons la velocitat de les seves operacions. El supercomputador MareNostrum duu tres anys sent el primer d’Europa. D’aquesta fita a gran escala es fa eco Mateo Valero (Alfamén, Saragossa, 1952), catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i director del Barcelona Supercomputing Center. A pocs mesos d’haver rebut el guardó Eckert-Mauchly –el Nobel en arquitectura d’ordinadors–, el científic respon a aquesta entrevista en un to afable i apuntant amb precisió a dues de les seves grans passions: la investigació i el món de la informàtica. Què ha suposat el superordinador per a la ciència? Un supercomputador és una eina que permet millorar el que fan els investigadors. Gairebé no hi ha branca de la ciència que prescindeixi dels supercomputadors per a millorar la qualitat de la seva investigació. És com un microscopi amb més precisió i potència de càlcul que et permet veure coses que mai havies vist, i veure amb més precisió les coses que coneixem. El MareNostrum ha suposat per a la ciència mundial i, sobretot per a l’espanyola, un augment molt gran en quantitat i qualitat de la recerca. I també ha servit per a estrènyer les relacions universitat-empresa.

LAURA GAMUNDÍ

Què se sent al ser l’únic cientíﬁc de l’Estat espanyol i el tercer europeu en haver rebut un premi tan prestigiós? Com humans que som, als investigadors ens agrada que reconeguin el nostre treball, així que si em pregunta si em va fer il·lusió el premi doncs lògicament li contestaré que me’n va fer moltíssima. Però em va fer molta més il·lusió que al col·legi del meu poble li posessin el meu nom. Parlant d’investigadors, com qualiﬁca l’estat de la investigació a Espanya? Perquè funcioni la investigació ha d’existir la col·laboració entre tres punts importants: els centres de recerca, les empreses i les institucions públiques. En quant a les empreses, podria dir-se que la majoria no tenen molta experiència en matèria d’investigació, com indica el fet que hi hagi pocs doctors fent recerca a les empreses. I, a més a més, a la universitat no hi ha cap obligació de fer recerca, ja que es pot viure perfectament donant classes. Quin paper juga l’Estat en tot això? Durant els darrers anys s’ha invertit força en recerca però encara així estem lluny de dedicar la part del PIB que dediquen altres països. Nosaltres estem a la meitat de la mitjana europea i a un terç de països com Japó o EE UU. Però encara així, podem parlar de progrés… S’ha millorat moltíssim, però encara estem molt lluny del que hauria de ser una situació normal per a un país que està en una posició molt alta a nivell econòmic però molt baixa en quant a investigació. I si ens centrem en el Centre Nacional de Supercomputació que vostè dirigeix, quines són

Valero fa poc va rebre el Nobel en arquitectura d’ordinadors. / CEDIDA

les empreses que inverteixen més en investigació? En el BSC-CNS tenim molt clar que la col·laboració amb les empreses avançades del sector és fonamental. En aquests moments estem molt contents que empreses com IBM, Microsoft o Repsol, per nomenar les més emblemàtiques, estiguin invertint grans quantitats de diners per fer investigació conjunta de molt alt nivell. Per què es dóna la fugida de cervells? Molts doctorands se’n van a altres llocs perquè creuen que desenvoluparan les seves investigacions o la seva vida millor que aquí. La vida és una barreja de moltes coses: està la part cientíﬁca, però també està la part de qualitat humana. Considero que Barcelona és una ciutat molt bona a nivell mundial. Si poguéssim posar centres de qualitat cientíﬁca al nivell dels altres països, sense cap dubte podríem atraure molts investigadors.

“La majoria d’empreses no tenen experiència fent recerca ” “Amb el BSC, hem contractat 40 investigadors molt bons de 18 països” Quin és, doncs, el missatge? El missatge és que un centre com aquest, d’alta qualitat cientíﬁca, no solament serveix per col·laborar amb les empreses o publicar els millors articles, sinó per portar una riquesa humana que, lògicament, millora la qualitat cientíﬁca o la capacitat productiva del país. De fet, amb el BSC-CNS hem contractat a 40 investigadors molt bons de 18 països i, per tant, hem generat l’atracció de cervells.

Quin són els màxims responsables del Centre Nacional de Supercomputació? Diguem que aquest és un resultat de col·laboració entre el Ministeri d’Educació i Ciència, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, així com d’empreses com IBM. Com funciona l’accés al MareNostrum? En un centre com aquest, tenim un comitè d’accés format per a 44 persones cientíﬁques de màxima rellevància, experts en diferents àmbits cientíﬁcs que reben els projectes de tots els investigadors, que es reuneixen, avaluen i decideixen qui fa servir el MareNostrum. En quines àrees s’estructura la recerca dins del BSC-CNS? En el nostre centre podem parlar de tres grans grups de recerca que empren el MareNostrum: Ciències de la Vida (recerca en la interacció de proteïnes per a la millora dels fàrmacs); Ciències de la Terra (qualitat de l’aire, canvi climàtic, predicció de clima), i Ciències dels Computadors;

(disseny del hardware i software dels futurs supercomputadors). Quins estudis de contaminació s’estan duent a terme? Molts, però jo destacaria un que t’informa sobre la qualitat de l’aire a ciutats com Barcelona i Madrid. S’ha desenvolupat també un model que estudia la dispersió de la pols del Sàhara i que la Comunitat Europea ha de prendre com a referència estàndard per a les seves prediccions. En què treballa, actualment, el supercomputador? El computador són més de 10.000 processadors que, dinàmicament, es van assignant a usuaris. Fins ara el MareNostrum ha donat suport a més de 200 projectes de recerca de diversos àmbits. Quins són els principals reptes que encara queden? Dissenyar computadors més ràpids. Fins ara, d’una generació a una altra de supercomputadors variaven dues coses: primer, la potència de velocitat de cada processador es duplicava cada divuit mesos; i segon augmentava el nombre de processadors. Ara s’ha arribat pràcticament a un límit en la velocitat d’un processador. La forma més clara d’incrementar en rapidesa és augmentar el número de processadors. Actualment el MareNostrum compta amb més de 10.000 i la primera del món té més de 100.000. En poc temps, veurem supercomputadors amb més d’un milió de processadors. Tindrem màquines més potents però, no obstant, serà complicat la forma de treure’ls el màxim rendiment. El desenvolupament de noves aplicacions i nous algoritmes paral·lels serà la base del futur per a usar eﬁcientment els futurs superordinadors.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

ELS VERITABLES LÍDERS A LES EMPRESES ESPANYOLES

Els canvis en el perﬁl del directiu La ﬁgura d’un directiu autoritari que inspira por als seus treballadors ha quedat completament desfasada. Avui dia sobresurten per altres qualitats com la capacitat de comunicació, escoltar els subordinats o saber delegar responsabilitats. Aquestes són les principals conclusions a les quals han arribat una sèrie de 100 entrevistes realitzades per la comunitat de directius Directivosplus.com. IVÁN GIMÉNEZ

Un bon directiu ha de ser una persona comunicativa i ha de saber escoltar les crítiques i consells que li donen els seus col·laboradors. També és important tenir capacitat de lideratge i donar exemple davant dels seus subordinats. A aquestes conclusions ha arribat l’estudi fet per Directivosplus.com, una comunitat formada per quasi 20.000 persones que ocupen càrrecs directius a l’Estat Espanyol. L’estudi s’ha configurat a partir de 100 entrevistes fetes a directius d’empreses dels sectors més diversos. Avui dia, s’ha abanderat la figura d’un lideratge

personalista, on el cap era l’emblema de l’èxit d’una organització. Ara, per mesurar l’arribada a bon terme d’un projecte, cal tenir en compte tot l’equip humà que hi ha participat, i que el responsable no és ningú sense els seus col·laboradors. Tal com explica Elena Gómez, directora de Directivoplus. com, “amb aquest estudi hem volgut descobrir quins són els veritables líders a les empreses espanyoles i de quina manera aconsegueixen el seu èxit”. La responsable d’aquesta comunitat també apunta que “hem detectat un canvi en el perﬁl de directiu des de l’arribada d’Internet que ha fet que la informació

Ja ha quedat enrere la imatge de l’executiu agressiu, arrogant i superb La conciliació de la vida laboral i familiar ha de ser una prioritat per als directius

Durant els últims anys hi ha hagut una proliferació de dones directives. /ARXIU

sobre les empreses sigui més transparent, i tothom pugui conèixer com es treballa a altres llocs i tingui més facilitat per canviar de feina”. Altres lliçons que es poden extreure d’aquest conjunt

d’entrevistes és que la imatge tòpica d’un cap “ogre” s’ha de desterrar completament. Ja ha quedat enrere la visió d’un executiu agressiu, arrogant i superb. Ara ja no es tracta d’exercir el poder des

del seu càrrec, sinó que es conquesta l’autoritat entre el seu equip fent créixer professionalment les persones que treballen amb ell. Encara que pugui semblar evident, es valoren molt les qualitats humanes i l’honestedat per aconseguir el respecte de les persones que treballen amb el directiu.

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MÓN EMPRESARIAL /OCTUBRE 2007

Importància dels col·laboradors De fet, hi ha directius que valoren molt positivament disposar de persones al seu equip que pensin de manera diferent a ells. En aquest sentit ho explica la participant a les enquestes Ana Lorenzo Torets, directora general de Cigna Life Insurance: “Un dels errors més freqüents del management és que s’acostumen a contractar clons d’un mateix. Per aquest motiu jo em preocupo molt per envoltar-me de gent diferent a mi, que em compensi i aporti valors diferents, perquè conec quines són les meves debilitats”. Per Beatriz de Andrés Mora, responsable d’Art Marketing, “la funció del directiu és facilitar que la resta faci bé la seva feina, perquè l’empresa no pot funcionar sola, ha d’estar al servei dels altres perquè tots puguin ubicar-se de la millor manera possible”. En aquesta línia, un dels reptes als quals s’enfronten avui dia els responsables

de les empreses és configurar un bon equip humà i, a més, saber retenir aquest talent. Joana Sánchez, de Planeta Directo, ha estat clara: “Ara formar un equip és més difícil que fa uns anys; els joves d’avui són més segurs de si mateixos, han estat a l’estranger, han fet màsters, i en el sentit econòmic no depenen tant de la nòmina”. També assegura que als joves no els preocupa canviar de feina si la que tenen no els satisfà, ja que per mantenir-se a l’empresa necessiten sentir que la companyia els valora i els integra dins d’un projecte. Per tant, són molt crítics, i si el treball no els aporta res, no els interessa.

La motivació, peça clau En relació amb la motivació dels treballadors s’expressa Diego García Redondo, d’Octapharma: “Amb l’equip s’ha de tenir empatia, a vegades una palmadeta a l’esquena fa molt més que un incentiu econòmic. I no s’ha de fer exclusivament en

els moments dolents, sinó també en els bons, perquè aquest gest signiﬁca que estàs reconeixent la feina del teu col·laborador i aleshores l’estàs ﬁdelitzant”. En definitiva, l’estudi posa de manifest que les empreses han de tenir molt present que han d’innovar constantment per oferir reptes nous als seus treballadors, i motivar-los per seguir endavant.

Dones directives Un altre aspecte del qual s’ha parlat molt últimament i que els directius entrevistats no passen per alt és la qüestió de la conciliació de la vida familiar i la professional. La immensa majoria coincideixen que ells han fet esforços importants per compatibilitzar aquests dos àmbits. Apunten a què s’aconsegueix gràcies a una important tasca d’organització i cooperació. També remarquen que s’ha de distingir molt bé entre la quantitat i la qualitat d’hores treballades; i creuen que es fonamental que les empreses

donin beneficis als seus treballadors amb mesures que permetin aconseguir aquest preuat equilibri entre l’àmbit personal i el familiar. Segons Elena Gómez, “l’arribada de la dona als llocs directius ha estat un dels factors principals perquè la qüestió de la conciliació de vida familiar i professional sigui un tema cabdal per a les empreses”. Per a la responsable de Directivosplus.com, la proliferació de dones directives també ha introduït un canvi

en les maneres de portar els equips, “elles de seguida han descartat el model antic i autoritari, moltes han apostat pel diàleg i han aportat novetats interessants”. Quan se li pregunta a l’Elena Gómez si a les dones se’ls exigeix més es mostra rotunda: “Se’ls demana el mateix, en això sí que hi ha igualtat, les diferències estan en altres qüestions, com l’esmentada conciliació familiar, perquè elles encara continuen portant la càrrega familiar”.

PREMIS ‘DIRECTIVO PLUS 2007’ Directivosplus.com organitza els premis Directivo Plus, que aquest any arriben a la segona edició. Un jurat conformat per 15 importants directius d’entitats com Coca-Cola o Pricewaterhousecoopers escullen 20 ﬁnalistes: 10 en la categoria de Grans Empreses i 10 en la categoria de Pimes. La principal peculiaritat d’aquests premis és que els participants són proposats per les seves secretàries de direcció i els seus equips. Elena Gómez explica que “així es demostra qui és un bon directiu perquè està valorat pels seus col·laboradors”. A l’edició d’enguany es van presentar 1.850 candidatures. D’aquestes es van triar les 300 més votades i, en una última ronda, es van escollir els 20 ﬁnalistes.

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

És l’experiència un valor renunciable? Els treballadors de més edat són un capital intel·lectual molt valuós que les companyies perden quan aquests es jubilen. Manpower ha donat a conèixer aquest any els resultats d’un sondeig fet a vinti-cinc països per determinar què fan els empleadors per retenir els treballadors de més de cinquanta anys. Només un catorze per cent dels enquestats va impulsar estratègies pensades per a aquest grup. Qui es jubila abans de temps i qui ho fa a l’edat reglamentària sovint es troba en un bon estat físic i mental. Lògicament, aquestes persones es mantenen actives i busquen fonts d’ingressos addicionals. El catedràtic de Sociologia i Ciències Polítiques, Domingo Comas, ha dirigit l’informe La gestión de los ingresos y los gastos por parte de los pensionistas españoles, que diu que “el 20% dels jubilats espanyols actuen com a actius encoberts”. La situació és ben curiosa. D’una banda, es produeixen nombroses prejubilacions, i amb elles, l’empresa renuncia al bagatge i l’experiència del treballador.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

D’altra, sectors com els serveis ﬁnancers i les empreses tecnològiques es beneﬁcien de l’experiència d’aquests professionals d’una forma encoberta. Segons aquest informe, l’activitat d’aquests pensionistes s’estendria per amplis sectors de l’economia. Una altra cara de la moneda és el cas dels qui no necessiten més ingressos però volen continuar tenint una sensació de contribució. Hi ha iniciatives com la de Seniors Españoles para al Cooperación Técnica, una prova de la voluntat de fer una aportació social d’alguns membres d’aquest col·lectiu, amb delegacions a tres províncies catalanes. SECOT és una associació d’executius jubilats que ofereixen assessorament de forma desinteressada. Des del 1991 han atès més de quatre mil sol·licituds de col·lectius i persones que no poden accedir a una assessoria comercial, com poden ser joves emprenedors i pimes i ONG amb recursos econòmics limitats. D’altra banda, són també un fòrum de debat sobre temes d’interès per a la gent gran.

El mercat dels consumidors conscients Muhammad Yunnus, el banquer i economista bengalí, és conegut com a fundador del Grameen Bank i impulsor del microcrèdit. Ja fa anys que va començar a parlar de capitalisme conscient. Una novetat editorial, Megatendencias 2010. El surgimiento del capitalismo consciente, de Patricia Abuderne, recupera aquest concepte i prediu que serà una de les set megatendències dels pròxims anys. L’obra planteja que l’abundància creada pel capitalisme no ha aconseguit portar el benestar al conjunt de la societat. Aquest fracàs es manifesta en la insatisfacció d’una part de la població i ha despertat un moviment de recerca de la espiritualitat que està canviant els hàbits de consum: molts consumidors se senten atrets cap a la meditació, el ioga, els llibres

d’autoajuda... Un exemple: el New York Times parla d’una varietat del tai-xi, el qigong, absolutament desconegut i minoritari fa uns anys, que creix com l’escuma als Estats Units. I ja sabem que quan Estats Units esternuda, el món es refreda. Hi hauria seixanta tres milions de nordamericans “consumidors conscients”. És un perﬁl de comprador amb un estil de vida que segueix la sostenibilitat i la salut com a valors. Fins ara aquest consumidor ha estat un misteri per al món dels negocis, tot i que representen el 30% de la població nordamericana. El llibre diu que aquest canvi es contagiarà dels individus als negocis. I és que aquests compradors són refractaris a les atencions de les companyies tradicionals i prefereixen empreses que reﬂecteixen i comparteixen els seus valors.

Segons Abuderne, molts consumidors cerquen companyies amb valors propers als seus. / ARXIU

HABILITATS DIRECTIVES

Es pot conﬁar i delegar en altres?

Avui dia la majoria de treballadors es jubila en un bon estat físic i mental. / ARXIU

Hi ha un cert estil de fer d’alguns líders i empresaris que exclou la delegació de tasques: és l’estil de qui ho supervisa tot o ho fa quasi tot ell mateix perquè ningú ho farà igual. De fet, sovint hi ha una manca de confiança darrera aquesta conducta. Es podria pensar que això procedeix d’una inclinació bàsica de les persones cap a la confiança o cap a la sospita cap als altres i que és una actitud difícil de canviar. Però confiar no és més que un comportament, i com a tal es pot modificar. Prengui’s un temps per observar els seus subordinats. Si els va contractar vostè i va fer una bona elecció, veurà com

sovint se’n surten de les dificultats, fins i tot si la seva forma d’encarar-les és diferent de la que vostè triaria. Sospesi si li paga la pena veure resolts els problemes en un altre estil, a canvi de poder confiar un àrea a un empleat o subordinat. Als negocis, la confiança acostuma a basarse en les competències de l’altre, però les motivacions també compten. Esbrini qui necessita: un renovador o algú que el faci sentir-se segur. Quan hagi delegat les tasques que altres poden fer per vostè, podrà dedicar-se als aspectes estratègiques. TEXTOS: BEGONYA MERINO

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

ENTREVISTA A CARME SUÁREZ, DIRECTORA DE RRHH DE BANKPIME

“S’ha d’aprendre a aprendre a treballar, si es vol conciliar” Com funciona una entitat complexa com Bankpime? Funciona de forma àgil i eﬁcient gràcies a què posseeix un excel·lent equip de professionals. A més, el fet de ser una entitat de reduïdes dimensions facilita la comunicació entre tots els nivells de l’organigrama i, per tant, els circuits operatius són més curts i la resolució d’incidències més ràpida.

I algun defecte? L’autoexigència. Sóc més dura amb mi mateixa que amb els altres.

Carme Suárez es troba al capdavant dels Recursos Humans de Bankpime. / D. CALDERÓN

Quin ha estat el major repte que ha hagut d’afrontar? He hagut d’afrontar molts reptes durant els darrers anys: expansió, reestructuracions de plantilla, gestió del canvi..., però el més motivador i el que més m’ha aportat, ha estat transformar una administració de personal en un departament de recursos humans. Què pensa de la conciliació de vida laboral i familiar? Tenir un bon equilibri entre la família i la feina ens fa més feliços, ens motiva i per tant fa que siguem més eﬁcients i millor professionals. Però, per tal que això funcioni, no n’hi ha prou amb què les empreses implantin plans de conciliació, cal aprendre a gestionar el temps de forma eﬁcient i establir bé les prioritats.

Nascuda a Barcelona, està casada i té una ﬁlla de 12 anys, Raquel. Va estudiar Biologia per col·laborar a curar el càncer, però més tard va descobrir que els temes relacionats amb les persones l’apassionaven i va fer, per tant, un màster per formarse en recursos humans. La seva principal virtut? És difícil ser imparcial amb una mateixa, però diria que l’honestedat i saber escoltar les persones.

Quants centres de treball i quantes persones teniu? Actualment hi ha 21 oﬁcines, però tenim un projecte d’expansió per als propers quatre anys. Els serveis centrals estan constituïts per una plantilla de gairebé 100 treballadors. És possible la percepció de valor de RRHH en èpoques de canvis? Tot canvi genera resistències, nosaltres actuem com una frontissa que aporta valor, integrem amb transparència i apliquem la comunicació perquè tothom se senti part del projecte i del futur.

A COR OBERT

Ha tingut algun mestre? Intento aprendre alguna cosa cada dia de tothom que m’envolta, si bé és cert que n’hi ha algunes que han intervingut directament en el meu desenvolupament professional. Creu que les dones tenen més facilitat per tractar amb les persones? Som més empàtiques i menys agressives per naturalesa. I aquests són trets que faciliten la comunicació i les relacions interpersonals. La seva entitat és molt piramidal? No, el nostre organigrama és molt pla, té molts pocs nivells jeràrquics i els membres del comitè de direcció són accessibles a tota la plantilla. Per què a la gent li costa formar-se? No crec que sigui un fet generalitzat i les raons poden ser molt diverses, tot i que potser un factor important sigui el temps. En el nostre sector, per exemple, treballem molt orientats a resultats i compliment dels objectius. S’aguanta molta pressió en el dia a dia, i el treball t’absorbeix. El temps lliure disponible és per dedicar-lo a la família i

suposa un gran sacriﬁci dedicar part d’aquest temps a l’estudi. Teniu algun sistema per reconèixer la gent amb talent? No hem instrumentat cap metodologia especial perquè amb la nostra actual dimensió és fàcil identificar el talent, a partir de la valoració del responsable directe i de la seva trajectòria dins de l’entitat. Quines són les claus per motivar? La comunicació i l’escolta activa. L’equip ha de ser partícep del projecte. Ha de saber el que s’espera d’ell i amb quin suport compta per assolir els objectius, però també necessita sentir-se escoltat i recolzat quan es troba amb algun obstacle. Un missatge per a les noves generacions? Una mica més d’humilitat, coneixements i pràctica, han d’aprendre a aprendre a treballar si es vol conciliar i treballar menys, cal treballar amb més eﬁciència i millor. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Què li agrada com a hobby? No tinc massa temps lliure, però m’agrada el submarinisme, la muntanya i compartir-ho amb els meus. I viatjar perquè m’ajuda a comprendre el món. Què en pensa del moment que vivim? És un moment complex. Està de moda parlar de sostenibilitat, però no deixem de moure’ns per interessos econòmics i no volem renunciar a res. Un somni no realitzat? No tinc cap somni per complir que m’inquieti. L’únic que desitjo és dedicar més temps a gaudir de la vida amb les persones que estimo. Què no perdonaria mai? La mentida i l’engany amb ﬁnalitats poc lícites. Arribaran les dones al poder algun dia? Espero i desitjo que sí, però encara falta molt camí per recórrer en la carrera per a la igualtat i les primeres que ens hem de conscienciar que estem preparades per fer-ho som nosaltres mateixes.

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

OCTUBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

FORMACIÓ CONTÍNUA

UNIVERSITAT LA UPC AMPLIA LA COL·LABORACIÓ AMB EL BANC SANTANDER

MERCABARNA PROMOU UN POSTGRAU PER ATRAURE JOVES TITULATS

EAE VOL INCENTIVAR LA PRESÈNCIA DE LA DONA EN LLOCS DIRECTIUS

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Banc Santander han signat un conveni que amplia la col·laboració que la Universitat i el banc mantenen des de l’any 2000. Amb l’acord, Banc Santander emetrà la Targeta Universitària (TUI) de la UPC per al curs 2008-2009, un carnet universitari que incorpora els últims desenvolupaments de la tecnologia xip. En l’àmbit acadèmic, es crea un nou programa de beques que inclourà ajudes de mobilitat internacional i beques per a la recerca.

L’Associació de Concessionaris de Mercabarna potenciarà el postgrau de Gestió Comercial d’Empreses Majoristes, que aquest octubre inicia la seva tercera edició, per atraure llicenciats i diplomats a les empreses de la unitat alimentària, cada cop més especialitzades en importació i exportació de productes i operacions internacionals. El postgrau es difondrà en col·legis i associacions professionals, cambres de comerç i universitats.

La Fundació de l’Escola d’Administració d’Empreses (EAE) ha creat el programa de Beques Concilia amb la ﬁnalitat d’incentivar la presència de la dona en llocs directius. EAE defensa la plena integració de les dones en llocs directius i ofereix, mitjançant els seus programes de formació i ajuda a dones emprenedores, les eines necessàries per a la posada en marxa de les seves pròpies empreses. Les Beques Concilia van adreçades a dones directives i emprenedores per cursar diferents programes de direcció i gestió empresarial.

LA REVISTA ‘FORBES’ TRIA L’IESE I L’INSTITUT D’EMPRESA ENTRE LES MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS INTERNACIONALS

RECERCA LA SALLE SIGNA UN CONVENI AMB 22@ BARCELONA

El president del 22@Barcelona, Miquel Barceló, i el director general del Campus La Salle, Miquel Àngel Barrabeig, en representació del Parc d’Innovació La Salle, han ﬁrmat un acord de col·laboració que fomenta la participació d’ambdues entitats en una sèrie de projectes diversos, sobretot relacionats amb els sectors media i de les tecnologies de la informació i la comunicació que es desenvolupen en el districte 22@.

Les espanyoles IESE i Institut d’Empresa es troben entre les millors escoles de negocis internacionals, segons la classificació que realitza la revista Forbes. Aquesta classificació analitza quina és la situació de 4.000 graduats de 102 escoles de negocis anys després d’haver finalitzat el seu MBA. En concret, l’IESE, amb seu a Barcelona, se situa com la millor escola de negocis no americana dins del rànquing dels MBA de dos anys, mentre de l’IE, a Madrid, es col·loca com la quarta escola pel seu MBA d’un any de durada. Les beques Concilia van adreçades a dones emprenedores. / ARXIU

CONSULTORIA

RECURSOS HUMANS

GEC COL·LABORA EN UN NOU MODEL DE GESTIÓ PER A VIDACAIXA PREVISIÓ SOCIAL

MICHAEL PAGE LLANÇA UNA NOVA FIRMA ESPECIALISTA EN SELECCIONAR DIRECTIUS

El grup Michael Page, líder a nivell mundial de l’assessorament en selecció especialitzada, llança una nova ﬁrma, Michael Page Executive Search, centrada en la recerca directa i selecció d’alts directius pertanyents al Consell d’Administració i/o Comitè de Direcció. Amb cobertura nacional, Michael Page Executive Search, ofereix aquest servei d’alta qualitat a tot tipus de companyies, independentment de la seva mida i el seu sector d’activitat. Fundat el 1976 a Londres, el grup Michael Page, que està present a 24 països amb 141 oﬁcines i més de 4.323 treballadors a tot el món, és lider a nivell mundial en selecció especialitzada.

Seu de la consultora de gestió del coneixement GEC. / CEDIDA

La consultora de gestió del coneixement GEC, que forma part del grup d’empreses de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), col·labora amb el desenvolupament d’una nova estratègia comercial de VidaCaixa Previsió Social a través de la implantació de solucions formatives i de gestió del coneixement on-line per millorar els processos de venda. L’aportació de la consultora s’emmarca en la deﬁnició i implantació d’un nou model de gestió de grans comptes que requereix el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge i de gestió del coneixement efectives que multipliquin la competència dels seus executius de vendes. VidaCaixa Previsió Social és una àrea de negoci de VidaCaixa, companyia que pertany al Grup assegurador CaiFor, participat per la Caixa i el Grup Fortis.

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

Aquest mes toca la lletra n. Ja hem passat l’equador de les lletres i sembla difícil que el diccionari ens reservi sorpreses substancials. Per altra banda, la lletra n sempre m’ha semblat la germana petita de la m, i per tant hem obert el diccionari sense gaire entusiasme. Com vostès ja deuen saber, les lletres de l’abecedari són una eina pròpia de les civilitzacions d’aquesta part del món. Els orientals, en el tema de passar de la paraula al paper, ho tenen força més complicat. Diuen que els xinesos disposen de més de 50.000 caràcters, 3.000 d’ús quotidià, i per tant, per elaborar un diccionari tenen un embolic considerable. És un consol. Però bé, anem per feina. Efectivament, en l’apartat de la lletra n no hi ha gaire sorpreses. Les paraules d’economia i gestió que comencen per n són gairebé totes el resultat d’afegir nivell, norma, neo, nou, nova o nucli a d’altres paraules més o menys relacionades amb l’activitat econòmica i dels negocis. Conceptes com neocapitalisme, neokeynesianisme, neocolonialisme, nivell de vida, nivell de preus, nivell de desenvolupament, normes ISO, normes estàndard, nou país industrialitzat, noves tecnologies,

nucli d’operacions, i totes les que vostès vulguin afegir, són una mostra eloqüent de les possibilitats del llenguatge en aquest i en d’altres àmbits de la ciència. No és que s’hagin de menystenir. No es pot, per exemple, dubtar de la importància de les normes ISO o de les possibilitats d’entretenir-nos discutint sobre el nivell dels preus, però, pel que fa a la nostra feina de comentaristes, no les trobem excessivament engrescadores. Tanmateix, per complir amb l’editor, cal triar una paraula i aquest mes ens hem decidit pel terme necessitat. Els manuals ens la defineixen l’economia com “aquella ciència que s’ocupa de l’administració dels recursos escassos susceptibles d’usos alternatius per tal de satisfer les nostres necessitats” Si vostès rellegeixen la definició s’adonaran que la necessitat és el que hi ha darrere de totes les corbes de demanda. és allò que ens motiva, justificadament o no, a obrir la cartera i treure la tarja de crèdit. Conseqüentment, la necessitat és el motor definitiu de l’activitat econòmica. Creuen vostès que, buscant i rebuscant pel diccionari, trobaríem un terme econòmic més important?

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

Estils de Vida ENTREVISTA A DAVID SURIOL I MIGUEL JANER, AUTORS DE MÁRKETING DE PAREJA

“L’estabilitat emocional ha de ser el producte estrella de la nostre vida” La parella està en crisi, tal i com es desprèn de les dades que parlen d’un índex de trencaments del 70%. Per fer front a aquesta crisi, els periodistes David Suriol i Miguel Janer, proposen a Márketing de pareja aplicar tècniques del món del màrqueting, com l’anàlisi DAFO, plans de comunicació o de ﬁdelització, per rellançar el que hauria de ser el producte estrella de la nostra vida, l’estabilitat emocional. lles que no es comuniquen. El David i la seva dona s’han fixat un momento Cola-Cao, una estona que cada vespre dediquen a explicar-se mútuament les coses que els hi han passat durant el dia. S’han de forçar moments de comunicació diaris. Un altre exemple tret de la pròpia experiència es un consell de l’avi del David que sempre li deia que mai no te’n vagis a dormir sense haver fet les paus amb la parella. És una acció del que anomenem pla de crisi i que serveix per evitar que els problemes es vagin fent cada vegada més grans. Són accions que neixen de la nostra pròpia experiència en la relació amb les nostres parelles i de les nostres nocions de màrqueting.

JAUME RIERA

Com va sorgir la idea de fer una manual de màrqueting aplicat al món de la parella? Miguel Janer: La parella és un dels productes que actualment està més en crisi. El 70% dels matrimonis civils o religiosos que es formalitzen a Espanya acaben en divorci i sembla que anem cap a una tendència del 100%. Preteníem buscar les causes que fan que una cosa tan important com l’estabilitat emocional estigui en crisi i hem arribat a la conclusió que el que falla és que no hi ha una bona estratègia de màrqueting que faci que el que hauria de ser un producte estrella funcioni. Arrel del llibre hem vist que també hi ha una sèrie de tècniques que són pròpies de les relacions de parella que es poden aplicar al món de l’empresa. Miguel Janer i David Suriol, autors de Márketing de parejas. / DAVID FERNÁNDEZ

A què atribuïu aquesta crisi en les relacions de parella? David Suriol: Falla la definició de producte, el que seria la missió de la parella. La relació comença per la part afectiva, enamorant-nos d’un projecte, sense tenir clar cap a on ens ha de conduir. Quan la relació s’estableix només sobre la part afectiva té una durada limitada. Nosaltres donem una sèrie d’eines del món de l’empresa que serveixen per construir i treballar la relació de parella. MJ: Cal deﬁnir el producte: què venc, com ho venc i quan ho venc. Una parella és més que la suma de dues persones que viuen juntes, es conjugar un nosaltres, un projecte en comú a llarg termini. Creiem que la voluntat per tirar la parella endavant hi és, que la parella és un producte que agrada i que té sortida, i amb aquest llibre volem donar una sèrie de pautes per ajudar a que prosperi. Les parelles d’abans semblaven més sòlides sense necessitat d’eines de màrqueting. MJ: Els matrimonis dels nostres avis tenien una sèrie de valors que es donaven per suposats i

que ara ja no són tan evidents, per això semblaven més sòlids. Però ara també hi ha més divorcis, perquè abans les relacions s’aguantaven per convencions socials que no tenen res a veure amb la parella. DS: Abans la parella partia més de la part intel·lectual i el sexe era la culminació, mentre que ara les relacions s’estableixen sobre la part afectiva, és a dir, comencen amb el sexe. A més, abans un dels membres de la parella, la dona, estava a casa i d’alguna manera es preocupava per tirar endavant la parella, i això, ha canviat. Ara és més fàcil que entrin virus dins de la pròpia relació. Cal tenir nocions de màrqueting per seguir els consells del llibre? MJ: No cal dominar el lèxic, però tothom es un venedor en potència i fa servir estratègies de màrqueting. Per exemple els plans de fidelització, que són petites accions o detalls per fer content a l’altre, han existit sempre en el món de la parella. Es tracta d’aplicar el sentit comú i la intel·ligència i el llen-

guatge fred de l’economia pot ser molt útil en aquest aspecte. Diria, però, que el llibre sembla pensat per a parelles de professionals liberals, familiaritzats amb aquests conceptes. DS: Potser el lector tipus serien parelles de 30 a 40 anys, que és quan s’acostumen a donar la majoria de divorcis. A aquesta edat sovint es mira més cap a fora que cap endins i es perd la perspectiva de l’ordre de prioritats. Dieu que l’estabilitat emocional és el producte estrella de la nostra vida, però no et dones compte de com n’és d’important ﬁns que la perds. DS: L’estabilitat emocional ens dóna felicitat, però també més rendibilitat en el treball, és una cosa fonamental i tothom la busca. És la base del nostre projecte personal i s’aconsegueix a base de treball. Heu testat empíricament algunes de les tècniques de què parleu al llibre? MJ: Sí, per exemple el momento Cola-Cao. Hi ha moltes pare-

A vegades, però, no hi ha pla de màrqueting que pugui salvar una relació. DS: Per arreglar la relació cal la voluntat de tos dos. L’anàlisi DAFO, que és un bon punt de partida per gestionar les crisis de parella, serveix si es fa amb esperit constructiu. MJ: El que passa és que com que hi ha molt mala definició de producte en molts casos no és que s’hagi trencat la parella, sinó que mai n’hi ha hagut. Estic segur que el 90% de les parelles que es trenquen es podrien salvar amb treball, perquè el producte és bo. DS: De totes maneres, hi ha parelles que el millor que els hi pot passar és que es trenquin, perquè és impossible que surtin endavant. Coneixeu molts casos de parelles que s’han trencat i ningú s’ho esperava? DS: Sí, de fet va ser un dels fets que ens va impulsar a escriure el llibre, que no fa miracles, però que si que pot ser una ajuda i, de fet, a algunes de les parelles a les que els hi hem regalat els hi ha servit per a reconduir la seva relació. És un llibre d’autoajuda? MJ: Ens agrada més parlar de

manual de gestió. DS: El llibre d’autoajuda vindria en tot cas després de trencar la relació. Us sentiu una mica com consellers matrimonials? DS: Ens veiem més com a coachings de resolució de conflictes. Els consellers matrimonials acostumen a ser psicòlegs que parlen més d’aptituds, mentre que nosaltres ho fem d’actituds. MJ: A Espanya la figura del conseller matrimonial no està gaire ben vista, quan sovint la figura del mediador és molt important alhora de resoldre conflictes. Els psicòlegs fan sovint la tasca de mediador, encara que no és el mateix. La figura de l’assesor està molt implantada en el món de l’empresa. També dieu al llibre que la parella ha passat a ser una cosa de tres: els dos membres de la parella i el mòbil. DS: El mòbil i Internet s’han convertit en els tercers en discòrdia, una mica com abans ho eren les sogres. Són elements de distorsió, amenaces. MJ: Cal establir pactes perquè la relació de parella no es vegi perjudicada per aquestes agressions externes. Tant Internet com els mòbils estan pensats per enganxar la gent i cal força de voluntat perquè el seu ús no afecti allò que és prioritari, que és la relació de parella. Quines accions concretes de màrqueting de parella es descriuen al llibre? DS: Dins de les eines de la servucció, la relació que s’estableix entre l’empresa i el client, es pot desenvolupar un pla de fidelització, per exemple apuntant deu coses que li agraden a la teva parella, com sortir a sopar, regalar-li flors, donar-li cada matí un petó, etc. Un element de comunicació interna pot ser el momento Cola-Cao, i la imatge de marca, la comunicació externa, es pot millorar evitant discutir en públic.

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CRÍTICA: “Tots som ignorants, però no tots ignorem les meteixes coses”. Albert Einstein,cientíﬁc

Mans i guants, 1946. Saint-Étienne, Musée d’Art Moderne.

AGENDA CULTURAL > Dansa al Nacional

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST

> El Llibertí, d’Eric Emmanuel Schmitt

l’hinduisme a través d’un amplia mostra escultòrica. Al CaixaForum de Barcelona, ﬁns al 18 de novembre.

La sala petita del TNC acull l’espectacle de dansa Joan Lluís Bozzo dirigeix Ramon Madaula i Laura J’arrive...! de Marta Carrasco, premi Ciutat de Barce- Conejero en una divertida peça teatral d’un dels dramaturgs francesos actuals més prestigiosos. Al lona 2006 . Del 4 al 21 d’octubre. Teatre Poliorama.

> I Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani

> Colors en sèrie

Els drets humans i de la dona, la pau i les situacions pot-bèl·liques i la immigració, eixos temàtics de les projeccions. Del 18 al 21 d’octubre a Sant Feliu del Llobregat.

Un recorregut per les emocions que ens desperten els colors. Un itinerari visual del blanc al negre que va néixer al Canal 33. Del 8 de setembre al 11 de novembre al CaixaForum.

FEBRER

> L’escultura en els temples indis L’art de la devoció ens apropa el fascinant món de

JULIOL MARÇ

En destaquen, entre d’altres, Leandre Cristòfol, de qui el MNAC conserva una signiﬁcativa col·lecció d’obres, Àngel Ferrant, Antoni Clavé o Eudald Serra. En total s’apleguen gairebé una cinquantena d’obres procedents de museus de l’Estat espanyol i altres països estrangers, així com de diverses col·leccions particulars.

> Flotats es posa en la pell d’Stalin Josep Maria Flotats torna als escenaris catalans dirigint i protagonitzant una adaptació de la novel·la de Marc Dugain. Al Teatre Tívoli.

GENER

hi ha Catalunya. L’exposició del MNAC presenta, d’una banda, obres de dos dels actors principals en aquesta nova aventura: Miró i Dalí, i, de l’altra, peces rellevants dels principals artistes catalans que als anys 1930, un moment en què el surrealisme havia arrelat amb força al nostre país, van fer contribucions al món de l’objecte:

L’octubre és el desè mes de l’any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve d’haver estat el vuitè mes del calendari romà o julià. Precisament, el 4 d’octubre de 1582, el Papa Gregori XIII substitueix el calendari julià pel calendari gregorià i ordenà que s’eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d’octubre va ser seguit pel 15 d’octubre), per tal de compensar l’avançament de l’arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià no compensava correctament la precessió dels equinoccis. El 5 d’octubre de 1966 a Guinea Equatorial, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, per 20.000 pessetes. L’any 1934 a Astúries, els miners es subleven contra el govern radical-cedista de la II República. El 6 d’octubre, Lluís Companys proclama l’Estat Català. El 1973 esclata la Guerra del Iom Kippur, iniciada per Egipte i Síria per tal d’intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan respectivament) a mans d’Israel el 1967 a la Guerra dels sis dies. L’exèrcit israelí estava parcialment desmobilitzat en motiu de la festivitat, i això ajudà egipcis i sirians a una ràpida penetració dins els territoris, però poc a poc l’exèrcit hebreu anà recuperant terreny, arribant a creuar el Canal de Suez pel sud i amenaçant d’arribar a la capital egípcia. El mateix dia de 1981 el president egipci Anwar al-Sadat es assassinat per integristes islàmics a El Caire. El 8 d’octubre de 1998, el naufragi del vaixell turístic l’Oca a l’estany de Banyoles provoca 21 morts. El 1967, la guerrilla liderada per Che Guevara és capturada a Bolívia i el líder revolucionari executat. L’11 d’octubre de 2003, entra en servei la línea d’alta velocitat entre Madrid i Lleida. El 15 d’octubre de 1940, després d’un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc. L’16 d’octubre de 1986, la ciutat de Barcelona és designada pels membres del COI com a seu oﬁcial dels Jocs Olímpics del 1992. El 20 d’octubre de 1899, l’alcalde de Barcelona Bartomeu Robert encapçala una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d’Hisenda que es va anomenar el Tancament de Caixes. El 28 d’octubre de 1848, s’inaugura el ferrocarril que unirà Barcelona i Matarò, en aquells moments és el segon de l’estat.

JUNY

REDACCIÓ

Yves Tanguy (1900-1955) és una de les figures més destacades del moviment surrealista (membre indiscutible del cercle d’artistes que van gravitar en l’òrbita d’André Breton), i del qual no s’ha vist mai cap antològica al nostre país. Al costat de les pintures més emblemàtiques del seu catàleg surrealista, figura també una selecció, important en nombre i qualitat, de dibuixos, aiguades, gravats i cadavres exquis . La mostra es completa amb una selecció de llibres i revistes d’època en què apareixen il·lustracions de Tanguy, fotografies originals i documentació inèdita que romania en mans de la seva família. La mostra compta amb valuosos préstecs d’institucions públiques i privades d’arreu del món, així com de nombroses col·leccions particulars. Paral·lelament, l’exposició de format reduït El món de l’objecte català a la llum del surrealisme, té com a objectiu mostrar al públic una selecció significativa de les aportacions que diversos artistes catalans van fer, a la dècada de 1930, al món de l’objecte, un terreny d’experimentació tridimensional que, en consonància amb l’esperit rupturista de l’avantguarda, trenca definitivament amb la manera tradicional d’entendre l’escultura. Als anys 30, gràcies a l’atenció teòrica i plàstica que els surrealistes parisencs li van dedicar, l’objecte va adquirir gran protagonisme i, alhora, va aconseguir fer nombrosos adeptes en diferents indrets geogràfics, entre els quals

L’octubre de 1582 va tenir només 21 dies

MAIG

La mostra Yves Tanguy. L’univers surrealista duu a Barcelona prop de 200 peces que cobreixen de manera global i exhaustiva les diferents facetes de la trajectòria artística d’aquest pintor francès.

EFEMÈRIDES

ABRIL

El món surrealista de Tanguy s’instal·la al MNAC

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “La llibertat no fa feliços els homes, els fa senzillament homes”. Manuel Azaña, polític.

TELEVISIÓ

Sempre ens quedarà Polònia

LA EXPERIENCIA STARBUCKS Autor: Joseph A. Michelli Editorial: Granica Pàgines: 173 Com va poder Starbucks agafar un producte comú i corrent com el cafè i transformar-lo en un èxit empresarial extraordinari a escala mundial? Després d’explorar durant 18 mesos en el món d’Starbucks, d’escoltar el que diuen els seus directius i d’observar el que fan ells i els seus socis, Joseph Michelli va deduir els cinc principis clau que impulsen el seu gran èxit: fer propi el negoci; tot té importància; sorprendre i fer gaudir; acceptar la resistència; i deixar petjada. Diu Michelli que aquests principis ens recorden a tots que tenim la responsabilitat de fer emergir una passió que irradïi cap a fora des de darrere de bastidors, gràcies a l’experiència del client i arribi ﬁnalment a la comunitat.

NO MIEDO Autor: Pilar Jericó Editorial: Alienta Pàgines: 160 Pilar Jericó, doctora en Organització d’Empreses i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i socia directora de Walker i Newman, ens proposa a NoMiedo dos desaﬁaments. El primer consisteix en alliberar-nos de la gran cadena de la por: desenvolupar tot el nostre potencial, sovint encotillat per les nostres pròpies inseguretats. El segon, evitar la gestió basada en la por i optar per una altra alternativa molt més rendible: la basada en el talent, el canvi i la innovació. Jericó sosté que el futur pertany a qui s’atreveixi a trencar les regles de joc i a créixer sobre si mateix, a partir de la premissa de Nelson Mandela segons la qual “no és valent qui no té por, sinó qui sap vèncer la por”.

EL PEZ DE PAPEL QUE APRENDIÓ A NADAR Autor: Jonathan A. Flaum Editorial: Granica Pàgines: 158 Aquesta faula sobre un peix de paper que va aprendre a nedar explora l’essència del procés creatiu i proveïx eines per a desencadenar la creativitat i la innovació en el lloc de treball. La seva lectura permet aprendre a escoltar de manera proactiva i a desenvolupar les idees dels col·laboradors, crear un ambient receptiu al pensament innovador, estimular la col·laboració creativa de l’equip de treball i convertir les idees en aplicacions pràctiques dins de l’organització. Flaum ens oferix una rondalla empresarial que convida a reflexionar sobre la necessitat d’innovar, de plantejar-se nous reptes, d’utilitzar la creativitat per a trobar renovats horitzons.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

2Espai Estapé, a

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

El fet diferencial català ha rebut aquest estiu una de les seves pitjors estocades. No estem parlant de cap enquesta sobre sentiment nacional, ni d’una deserció massiva de culés cap al blanc immaculat. Ens referim a les dades d’audiència televisiva que setmana rere setmana han constatat que l’espectador català també a sucumbit al particular “sentit de l’humor” de Escenas de un matrimonio. Poques vegades un adjectiu com caspós escau més a un producte que l’inefale Moreno ja va incorporar al seu Noche de fiesta de TVE, y que havia de ser un substitut temporal del més estimulant Camera Café. El guió és qualsevol cosa menys subtil i explota els tòpics més tronats sobre les relacions de parella. Però, en fi, els camins de l’audiència són inescrutables. Menys mal que la rentree televisiva també ens ha portat la tercera temporada de Polònia, l’espai de sàtira política dirigit per Toni Solé, que va tancar la temporada com a líder d’audiència a Catalunya, i això sí que és un fet diferencial, no només perquè la qualitat de Polònia està molt per sobre de la mitjana, sinó perquè un espai com aquest seria difícilment imaginable a nivell estatal, i sinó recordin l’efímera vida d’aquell germen de Polònia que era Mire usted y que Antena 3 va retirar de la graella poques setmanes després de la seva estrena. Alguns dels personatges de Polònia com el Maragall del Queco Novell o el Ferran Adrià de Cesc Casanovas han assolit una identitat pròpia que va més enllà del personatge imitat, fins al punt que en l’imaginari col·lectiu ja pesa més la còpia que l’original. El fitxatge de Carlos Latre permetrà a l’equip de guionistes del Polònia incorporar nous personatges, com Ramon Pellicer, Justo Molinero o Jordi Pujol. Avui en dia, qui no surt a Polònia no es ningú i els polítics veuen com aquest mirall grotesc i alhora lúcid de la realitat ajuda a reduir l’escletxa que els separa del gruix dels ciutadans. Pel meu gust, el Toni Albà fa un Benet XVI i un Carod-Rovira massa passats de volta, massa caricaturitzats vaja, que s’allunyen en excés de l’original, però això és només qüestió de gustos. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

52- ESTILS DE VIDA / El gourmet

RESTAURANT LOIDI

ELS ‘TOP 10’

Un ‘bistrot’ de prestigi Sempre que sentíem parlar de la cuina basca i dels seus grans i reconeguts xefs no teníem un altre remei, si volíem gaudir in situ de la seva cuina, d’anar a comprovar-ho a les verdes i bucòliques terres basques. Però des de fa un temps, un dels grans d’aquesta cuina, Martin Berasategui, ha fet realitat els somnis dels bons gourmets sense la necessitat d’anar al país basc.

Com tot bon restaurant, darrere dels fogons del Loidi hi trobem un jove, però expert, cap de cuina, el Xavier Sender, que després d’estar dos anys al Via Vene-

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

LA VENTA Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània. Plaça Doctor Andreu - Barcelona Tel. 93 212 64 55

EL DENTO Tranquil i acollidor racó gastronòmic, amb cuina de mercat elaborada. Carrer Loreto, 32 - Barcelona Tel. 93 321 67 56

La cuina del Loidi és d’arrels tradicionals però adaptada a la demanda. /CEDIDA

to, i més tard, tres anys i mig al restaurant del Martin Berasategui a Guipúscoa, accepta el repte de tornar a Barcelona i fer una cuina que pugui arribar a tothom, senzilla i de tota la vida: tàrtar de ventresca, terrina de foie amb festucs i compota de poma verda, peix de llotja amb puré d’espàrrecs i els seus rovells saltejats, els calamarsos amb la seva tinta, els peus de porc desos-

sats amb espinacs frescos, o el filet de vedella i puré de patates a l’oli d’oliva en són una petita mostra. Totes aquestes exquisides i excel·lents elaboracions culinàries estan dirigides i supervisades al menjador del restaurant per un altre gran professional, l’Oscar Fernández, que gaudeix d’un espai privilegiat per fer millor la seva feina. Està distribuït en quatre ambi-

ents diferenciats per tres originals mampares, que li donen un aire desenfadat i molt confortable. També cal destacar la doble funcionalitat que aporta als clients de l’hotel el fet de ser buffet-restaurant al matí i la resta de la jornada restaurant. M’acomiado de la Inés convençut que el Loidi ho té tot per ser un dels referents gastronòmics de la ciutat de Barcelona.

EL TAST

MENÚ RECOMANAT

SALVATGE

1-ARRÒS AMB CONILL I BOLETS 2-ROMESQUET DE RAP 3-ESPATLLETA DE CONILL ROSTIT AMB UN SALTEJAT DE MONGETA DE SANTA PAU 4-BORRATXO DE CAFÈ I BAILEYS

DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

FRANCESC PEDROL

Fa uns tres anys, la família Cadarso, propietària de l’Hotel Condes de Barcelona, va decidir fer un canvi en la seva oferta gastronòmica i va contactar amb tot un referent i un símbol de la cuina d’arreu, Martin Berasategui (quatre estrelles Michelin) per assessorar i dirigir aquest repte gastronòmic. El primer pas va ser inaugurar el Lasarte, un restaurant de prestigi amb una oferta d’alta cuina. I més tard va crear un espai diferent, més gran i funcional: el Loidi. El nom de Loidi prové d’un carrer i un caseriu a Lasarte (País Basc) que és propietat de l’esposa de Berasategui, l’Oneka. L’any 1993 hi van obrir el restaurant més prestigiós d’Espanya, el Martin Berasategui. Ara, el nom de Loidi s’ha traslladat a Barcelona i ha donat lloc a “un bistrot molt fresc, amb una cuina d’arrels tradicionals adaptada a la demanda”, tal com el deﬁneix la Inés Vázquez, la relacions públiques de l’Hotel Condes.

PER MENJAR... I FER NEGOCIS

PREU APROXIMAT: 32 EUROS

RESTAURANT LOIDI C/ MALLORCA, 248 (CANTONADA PASSEIG DE GRÀCIA)

Nota de tast: Groc pàl·lid amb reﬂexos verdosos. Bombolles petites i ﬁnes. Aroma intensa i fresca amb notes cítriques i ocasionalment de fruites exòtiques. Superb, persistent, amb una excel·lent frescor i elegants notes de criança. De les collites excepcionals s’elabora una producció limitada de Gran Salvatge Màgnum.

Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Origen del raïm: Finca Nadal de la Boadella Tipus de cava: Extra Brut

Varietats de raïm: 50% macabeu, 23% xarel·lo, 27% parellada.

Presentació: Ampolles numerades – 120.980. Caixa de sis ampolles amb estoig.

Criança: Gran Reserva-2001

Preu: 14€

TELF. 93 492 92 92 WWW.LOIDI.COM

I BUONI AMICI

Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA - 53

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

CINC DIES DE NADAL AL NORD DE L’ARXIPÈLAG CANARI

Nadal càlid entre sorres negres Sota núvols en moviment i una llum encegadora dormen els volcans de Lanzarote. Gran part de la illa està coberta amb cendres volcàniques i al seu centre emergeixen les Montañas de Fuego, Timanfaya, l’agrupació volcànica més àmplia de tot l’arxipièlag. Un viatge per aquest paisatge equival a un itinerari de transformació, va dir Fernando Arrabal.

Casa acolorida a Teguise. / ARXIU BEGONYA MERINO

Aquest any els gnoms del calendari ens regalen el que pot ser un pont de cinc dies al desembre. Per tots aquells qui aproﬁten el Nadal per fugir de l’hivern, les temperatures suaus de Lanzarote poden ser un beneﬁciós reconstituent per començar l’any amb noves forces. La més septentrional de les set Illes Canàries gaudeix d’unes temperatures dolces gràcies als vents alisis, que temperen el clima africà que correspondria a l’arxipèlag. Una temperatura mitja anual de vint graus i una pluja més aviat absent asseguren als visitants la benignitat climàtica tan volguda durant les vacances. De fet, si està

trepitjant Lanzarote, es troba a només cent vint quilòmetres de les costes saharauis.

Els vint-i-cinc cràters del parc de Timanfaya El diable dibuixat per César Manrique ronda per les proximitats del Parc Nacional de Timanfaya: un paisatge abrupte tacat de multitud d’espècies de líquens. Una erupció que va durar ni més ni menys que sis anys va formar els vint-i-cinc cràters, va fer créixer la illa i va enterrar les cases de la zona. El centre de visitants de Mancha Blanca rep gratuïtament a qui vulgui conèixer més sobre els volcans a través de maquetes,

vídeos, simulacions volcàniques i una estació meteorològica. Si el que li agrada es trepitjar el terreny, lo seu és la ruta dels volcans. Haurà de deixar el cotxe aparcat i fer el recorregut a l’autocar del Cabildo. Són catorze quilòmetres que es comencen rodant sobre una carretera negra que serpenteja entre parets de lava. De tant en tant es fa una parada per contemplar l’espectacle: bombes volcàniques, hornitos (boques per on surten gasos i laves), tubs volcànics, camps de roques de lava i miradors. Aquest paisatge lunar comença pintat de negre i gris i passa per tota una paleta de colors calents: vermell, ocre, vermelló, malva i salmó. Encara té tres opcions més per passar el dia. Si vol fer-se la foto típica, la ruta Echadero de Camellos es fa a lloms d’un dromedari i dura uns vint minuts. Pels caminadors, la ruta de la costa arrenca de la Playa de la Madera. És una caminada de cinc hores per penya-segats de poca alçada des dels quals es pot veure com desembocaven els corrents de lava dins del mar. La quarta de les rutes és la de Tremesana, que permet comprovar la magnitud de la llarga erupció de 1730.

Arrecife i platges perifèriques Arrecife, la capital, es troba entre dues zones turístiques, Costa de Teguise i Puerto del Carmen. A tots dos emplaçaments hi ha nombrosos hotels, complexos turístics i centres comercials, és a dir, els serveis típics d’un centre turístic i hote-

ler. Costa de Teguise és també lloc de reunió d’aficionats als esports nàutics. I pels amants dels mercats a l’aire lliure, els divendres n’hi ha un a la plaça Pueblo Marinero. Ja en la categoria de platjes perifèriques, si vol practicar el submarinisme o el nudisme són una bona opció les sis cales del sud de Lanzarote, a la Punta del Papagayo. No cal un gran equip per contemplar un fons aquàtic digne d’observació. També és recomanable acostar-se a la illa de La Graciosa, accessible en vaixell en vinti-cinc minuts des del port

d’Orzola. Es troba a l’oest de Lanzarote i separada d’ella per un braç de mar. És part de l’arxipèlag Chinijo, una reserva marina amb una important colònia d’aus. La Graciosa té poc més de sis cents habitants que es dediquen sobretot a la pesca. És un lloc tranquil a on quasi bé no hi ha cotxes i on es pot gaudir de platges de sorra blanca i de dunes, de poblets de pescadors com la Caleta del Sebo, de passejos en bicicleta i de restaurants que serveixen peix fresc de debò. I si tot això ho fem pel Nadal, segur que el gaudi es multiplica.

Dromedaris al Parc Nacional de Timanfaya. / ARXIU

MÉS QUE MOJO I MALVASIA La gastronomia canària és una mostra de l’habilitat dels canaris per treure el màxim profit a uns recursos limitats, com és el cas de l’agricultura. La sopa de peix és densa i es pren sovint després d’un escaldón de gofio. El gofio és una farina de cereals torrats que es consumeix fa segles. El cabrit al forn o adobat es típic de Lanzarote, com el fetge de porc, que se serveix com a tapa. Els mojos són coneguts com acompanyament de les papas arrugás. Hi ha més de trenta varietats, entre elles el verd i el brau. Com es pot suposar, el peix és dels plats més populars a les illes. A més de cuinar-se fresc, es troba preparat de formes variades (adobat, amb verdures, marinat…). Pel que fa als vins, diuen que el de Lanzarote és un dels millors de Canarias. La malvasia és una varietat de vinya originària de Creta que es va adaptar magníficament al territori canari i que ha donat uns caldos molt sol·licitats a Europa. A Lanzarote hi ha vàries bodegues obertes al públic que es poden visitar.

54- ESTILS DE VIDA/ Esports

OCTUBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

EDURNE PASABÁN, ALPINISTA

“Tothom, a la muntanya o a l’empresa, necessitem tenir un objectiu”

NATÀLIA PASTOR

Llicenciada en Enginyeria, en quin moment et vas plantejar la muntanya com a professió? Vaig començar a fer muntanya molt jove i els meus primers ‘vuit-mils’ els feia sobretot per a viatjar i conèixer nous llocs. Mai hagués pensat que seria una esportista d’èlit. Però havia de decidir cap a on volia portar la meva vida, si seguir amb les muntanyes o anar cap a un altre lloc. Jo estudiava Enginyeria, feia la vida d’una jove normal i, en paral·lel, feia el que m’agradava, alpinisme. Ara bé, l’edat òptima d’aquest esport està entre els 30 i els 40, justament on estic jo ara, ben situada i amb força experiència. Com va sorgir el repte de fer els catorze grans cims? Jo anava fent muntanya i quan vaig fer la número vuit, amb 33 anys, em vaig plante-

Edurne Pasabán és l’única dona amb vida que ha escalat el K2. Després d’aquesta dura experiència, l’alpinista vasca va deixar temporalment els cims i va venir a Barcelona, on va estudiar un màster a ESADE. Actualment, afronta el seu repte esportiu més ambiciós: ser la primera dona que fa els catorze ‘vuit-mils’ del món.

“El que més costa és haver d’hipotecar la relació amb els amics o la família” jar de debò si em dedicava a fer-les totes o ho deixava. El projecte, com a projecte en si mateix, va sorgir l’any passat. I és el moment, perquè no hi ha cap dona que ho hagi aconseguit encara, només dues noies que estan més o menys com jo.

L’Edurne va perdre alguns dits del peu en l’ascensió al K2. / CEDIDA

A falta només de cinc cims, com vius l’evolució de les altres dues alpinistes? Amb la Gerlinde Kaltenbrunner vam fer juntes el Broad Peak al juliol i tenim una gran amistat. Entre nosaltres no hi ha esperit de competició, potser sorgeix més dels mitjans o de la situació. Tot i que et mentiria si et digués que no estem pendents del que fan les altres, totes volem fer els catorze i si ets la primera, doncs molt millor. Després del K2 vas estar retirada més d’un any. Com recordes l’expedició? Va ser un cim molt dur, em van amputar dits del peu per congelacions i vaig estar una temporada en cadira de rodes. Ara ho veig tot com un aprenentatge, un punt d’inﬂexió amb una pregunta: em dedico a això o no m’hi dedico. Durant aquests tres últims anys m’ha costat molt decidir-me, amb un lluita interna molt gran, però és el que m’agrada i m’hi vull dedicar. Tres anys per a estudiar, per exemple, un màster a ESADE…

Sí, i vaig aprendre a pensar que encara que em dediqui a fer coses diferents a la resta de la gent, no vol dir que sigui pitjor. L’ofici de l’alpinista està força incomprès, és diferent, per exemple, d’un futbolista de primera divisió: tothom entén perfectament que allò és la seva feina. En aquest punt em va ajudar molt estudiar a ESADE. Al principi em deia: però, què pinto jo aquí? Després em posava a escoltar als companys i, realment, tampoc érem tan diferents. Eren persones que feien coses diferents, totalment dedicats a l’empresa, com jo a la muntanya. Vaig aprendre molt d’ells i ells de mi. Per això estem creant una petita empresa per a traslladar tots aquests coneixements que vam intercanviar. Què és el més dur de la teva professió? El sacriﬁci és el mateix que el de les persones que emprenen un repte molt gran. El que més costa és haver d’hipotecar la relació amb els amics o la família, perquè estàs tan centrat en el que fas

que, sense voler, et vas allunyant del teu voltant. Conec molta gent de l’entorn empresarial que són grans directius i que també els hi passa. I més enllà de l’alpinisme, cap a on dirigeixes el teu futur laboral? Ara m’agradaria dedicar-me a fer conferències a empreses per a poder contestar preguntes relacionades amb la motivació: què ens mou als alpinistes a tornar a pujar després de baixar? Motivació, lideratge, etc. Per això he estudiat, i segueixo molt vinculada, perquè avui el meu futur el veig allà. Quins altres elements uneixen per a tu el món de l’empresa i l’esport? Tots, ja sigui a la muntanya o a l’empresa, necessitem tenir un objectiu. El meu pot ser fer els catorze vuit-mils i per a l’empresa pot ser fer unes determinades vendes. També nosaltres som un gran exemple de treball en equip. Sense el meu equip jo no podria arribar ﬁns al ﬁnal. Són coses que es viuen molt en paral·lel amb el món empresarial.

Salut / ESTILS DE VIDA - 55

MÓN EMPRESARIAL / OCTUBRE 2007

CONFERÈNCIA EUROPEA DEL CÀNCER ECCO 14

La doble loteria del càncer Barcelona ha acollit durant el setembre la 14a Conferència Europea del Càncer. ECCO 14 és el fòrum sobre càncer més gran d’Europa. A més de discutir-se els avenços cientíﬁcs en oncologia, s’ha parlat de les desigualtats en el tractament dels pacients a Europa. Hi ha encara un llarg camí a recórrer en l’establiment de mecanismes que garanteixin un accés igualitari dels ciutadans a la curació d’una de les malalties més temudes.

L’accés als nous fàrmacs és encara lent i diﬁcultós a Gran Bretanya depén del país al qual visqui el pacient i de la seva sort. Així doncs, al malalt només li toca la loteria del càncer, sinó que la torna a jugar a l’hora de rebre el tractament. De la seva sort pot dependre la seva supervivència.

Pacients més protagonistes

Membre del personal sanitari preparant l’administració de quimioteràpia. / ARXIU BEGONYA MERINO

Una màquina de radioteràpia va dormir durant quatre anys a la sala d’un hospital per manca de diners per posarla en funcionament. Hi ha alguns pacients que viatgen cinc-cents quilòmetres per rebre tractament oncològic, o que ﬁns i tot han de creuar la frontera a un altre país. Hi ha altres a qui el sistema sanitari del seu país denega l’administració d’un nou fàrmac. Segurament el primer pensament és que aquests casos no passen a prop nostre. Però per desgràcia, aquestes són només algunes de les situacions que reflecteixen el que passa avui dia a diferents països europeus (Gran Bretanya entre ells) i que s’han debatut a ECCO 14, un

punt de trobada d’especialistes en oncologia, però també d’aquells qui defensen un canvi en les polítíques sanitàries.

Mancances importants Manca de recursos, manca de deﬁnició de les prioritats, manca de personal, manca de diners per investigació... El panorama dibuixat per defensors de pacients, consultors especialitzats en salut i professionals sanitaris recorda un malson. I és que al patiment físic i psicològic ocasionat per aquesta malaltia es pot sumar la lluita per aconseguir un tractament adequat, a més de la lluita per assolir la millor qualitat de vida possible durant la teràpia. I això

Jean Mossman és una consultora sanitària escocesa que sap el que pot representar rebre una atenció acurada durant la teràpia oncològica. El seu marit va ser diagnosticat d’un càncer colorectal i per tal de rebre el tractament va haver de passar tres de cada quatre dies a l’hospital. Arribat un cert punt, el marit de la Jean va perdre els ànims: l’obligació d’estar-se a l’hospital li va crear la sensació de ser incapaç de continuar el tractament. “Va estar a punt de deixar la quimioteràpia, però vam aconseguir que pogués prendre el tractament en comprimits a casa, i amb la indicació de quan i com els havia de prendre, la seva qualitat de vida va millorar i es va poder recuperar”, explica. La idea és que el pacient tingui més capacitat d’intervenir i decidir sobre el seu tractament. Segons la Jean, s’hauria de poder tenir un diagnòstic encertat el més

aviat possible, accedir al tractament més adequat amb rapidesa i amb els mínims efectes secundaris possibles, disposar de la màxima informació sobre la malaltia i que el pacient pugui intervenir en les decisions sobre el seu tractament. En aquest aspecte, les organitzacions de pacients tenen un paper fonamental. Però també cal la col·laboració d’especialistes i dels mitjans de comunicación per difondre totes aquestes problemàtiques del càncer. Així ho feia la BBC, la televisió britànica, al mes de maig passat, fent-se ressò d’un

informe elaborat a Suècia: Regne Unit és un dels països europeus a on l’accés a nous fàrmacs pel tractament de la malaltia és més lent i diﬁcultós. I així ho denuncia també Penny Wilson-Webb, presidenta del Rarer Cancer Forums. “En un primer moment, a Gran Bretanya el malalt de càncer rep assistència ràpidament. Però si té la mala sort que el càncer hagi fet una metàstasi (si la malaltia no està localitzada, sinó que s’ha estès per altres zones del cos), li pot tocar esperar-se mesos per rebre el tractament”, denuncia aquesta activista i infermera.

CAUSES I PREVENCIÓ DEL CÀNCER Cada any moren al nostre país més de 94.000 persones a causa del càncer. El risc augmenta amb l’edat, ﬁns i tot pot multiplicar-se per quinze. A la majoria de països, la incidència i la mortalitat causada per una de les malalties més temudes és més gran a les zones pobres. Una dieta inadequada, el tabaquisme, l’alcoholisme, el sedentarisme i algunes infeccions, a banda de factors genètics, incrementen el risc de desenvolupar càncer. Segons Joaquim Bellmunt, cap del servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar, avui dia el que cal és la prevenció i la detecció precoç, encara que s’hagi avançat en els tractaments oncològics. L’OMS considera que el 40% dels càncers es poden prevenir. Tot i que queda un llarg camí per recórrer, s’ha de dir que dels nous casos de càncer diagnosticats cada any a Espanya (162.000), més de la meitat dels pacients es recuperarà completament. Fins i tot en alguns tipus es pot parlar d’un tractament equiparable al de les malalties cròniques.