Món Empresarial 99 by Medigrup

Novembre 2007 n. 99

Anàlisi mensual d’economia i empresa UN SISTEMA DE GESTIÓ ALTERNATIU AL TRADICIONAL

LES SECCIONS ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

La possible evolució dels tipus d’interès, a debat. Entrevista a Margarida Gual, degana del Col·legi de Biòlegs de Barcelona.

EMPRESA

pàg. 13 a 22 >>

Desarrollo Comunitario, el cas d’una emprenedoria de caire social.

La gestió ‘lean’ permet millorar la competitivitat Aquest sistema de gestió va arribar als Estats Units, als anys vuitanta, procedent del Japó.

A Espanya la gestió lean ha estat adoptada sobretot per empreses vinculades al sector automobilístic. DESTAQUEM

L’empresa Jori Armengol & Associats porta més d’un segle dedicada al món de les assegurances.

DANIEL SIRERA PRESIDENT DEL PP DE CATALUNYA

Daniel Ortiz analitza les accions governamentals dels darrers mesos.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Conversem amb Juan Carlos Ureta, president i màxim accionista de l’empresa Renta 4. Analitzem les ofertes hipotecàries de les entitats bancàries. INTERNACIONAL

“No veig que Ciutadans pugui fer ombra al PP. Són ﬂor d’un dia”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza el darrer informe del Fons Monetari Internacional. El mapa del món: la contribució de diferents parts del planeta sobre el canvi climàtic. Cuba intenta atraure inversió estrangera.

ESPECIAL

pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Francisco de Blas, subdirector general de Plans i Fons de Pensions del Govern Central. Els efectes de la reforma de l’IRPF sobre el sector de les assegurances.

FORMACIÓ DIRECTIVA

RAMON CANELA DIRECTOR GENERAL DELS CLUBS DIR Empreses de qualsevol sector poden adoptar el sistema de gestió lean. / ARXIU

El Congrés Internacional Lean, que es va celebrar, per primer cop, a Barcelona els dies 3 i 4 d’octubre, va comptar amb la presència d’alguns dels principals gurús del lean management i amb empreses de diferents sectors que han implantat amb èxit aquest sistema de gestió. L’acte estava organitzat per l’Institut Lean Management, seu a Espanya del Lean Enterprise Institute, d’Estats Units, que té

PÀGINES 3 I 4 >>

“Som molt més que un simple gimnàs”

pàg. 43 a 48>>

Entrevista a Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona. L’adaptació de les empreses a la nova Llei d’Igualtat.

ESPECIAL: ASSEGURANCES DE VIDA I PLANS DE PENSIONS

CANTANT

El sector afronta la reforma ﬁscal La recent reforma de la llei de l’IRPF, que va entrar en vigor a principis d’any, i la crisi de les hipoteques subprime d’Estats Units ha generat una certa incertesa dins el món de les assegurances. Tot i així, continua sent un sector que mostra una bona evolució. A més, darrerament s’han potenciat altres línies de negoci, com ara els PIES, noves assegurances d’estalvi.

pàg. 49 a 55 >>

La integració laboral de malalts mentals. Escapada a Isla Margarita, la més gran de Veneçuela.

MARIA DEL MAR BONET

LES COMPANYIES ASSEGURADORES PROPOSEN NOUS PRODUCTES D’ESTALVI

Miquel Bonet conversa amb la directora de la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans.

ESTILS DE VIDA

com a objectiu formar i donar suport al lean managament, un nou enfocament de gestió originàriament desenvolupat per l’empresa automobilística Toyota, i que ha demostrat alts nivells d’eﬁciència i competitivitat. La gestió lean es presenta com una opció a valorar, enfront a sistemes més tradicionals, que encara imperen de forma majoritària a les empreses espanyoles.

L’estalvi està en ment de molts ciutadans. / ARXIU

PÀGINES 35-42 >>

“A les Illes s’han fet barbaritats molt grans a costa del turisme”

2- OPINIÓ / Sumari

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DIRECTORI D’EMPRESES Airbus ............................17 Almirall..........................16 Banc Santander.............16 Banesto .........................16 Bon Preu ........................16 Cantalou ........................17 Cepsa.............................17 Coperﬁl ..........................17 Digitex ...........................16 DIR.................................15 Easyjet...........................16 Endesa.......................8, 16 Ferrovial.........................16 Filmax ............................17 Funosa ...........................16 Garrigues.......................16 Gepro XXI ......................16 Grup Llanera..................17 Grup Planeta..................16 Iberia .........................8, 33 IDP .................................17 Indo................................16 Jordi Armengol & Associats14 La Caixa.........................16 Mercedes ......................17 Merck ............................17

EDITORIAL

L’INICI DE L’AVE ÉS LA FI D’UN MONOPOLI AERI Tots sospitem que el caos de les rodalies està condicionat a l’apropament electoral i la promesa presidencial que el dia 21 de desembre arribés l’AVE a Barcelona. Són les presses d’última hora d’un projecte que arriba amb retard, la línia Barcelona-Madrid, de màxima intensitat, on som líders mundials en tràfic aeri entre dos ciutats i està a prop dels 50.000 vols l’any, s’ha ajornat any rere any, amb magnituds que superaran el tràﬁc entre grans ciutats de més habitants i pes econòmic, com el corredor aeri que s’estableix entre Tòquio i Osaka o Washington i Nova York, o entre Milà i Roma. Que estrany ens resultaria aquesta dada si no s’expliqués pel fet que som

un país condemnat a pas- sem que companyies com sar massa vegades per la Ibèria basen una tercera finestreta centralista de la part dels seus ingressos seu central de les grans em- en el pont aeri Barcelonapreses, centre de decisions Madrid?, i que segons els financeres i polítiques de càlculs aportem una quarl’estat i epicentre del con- ta part dels seus beneficis, s’entendria tot una mica? cepte radial d’Espanya. Però un tema és assumir És lògic que actualment la capitalitat de Madrid i costi més anar a Madrid en pont aeri un altre és a g u a n t a r “És lògic que costi que a Milà o Per un disseny més anar a Madrid Londres? descomptat de l’alta vel o c i t a t a en pont aeri que a no, i segur que l’espanyola, Milà o Londres?” la resposta no la trobarem que el nostre pensant en la tren arribi tard ja que aquest serà més qualitat del servei aeri, ja lent del que permet la tec- que els soferts empresaris i directius que anem a Manologia del segle XXI. Com passa a les novel·les drid sabem que cada cop d’Agatha Christie, ens hau- ens fan arribar més d’hora ríem de preguntar qui és el per agafar l’avió i sovint beneficiari de les demores i amb incidències i incomplilímits tècnics, el fet si pen- ments d’horaris.

Pensem que el president d’Iberia fa estimacions gratuïtes basades en no sé quins càlculs quan conclou que amb l’AVE pot perdre només un terç del tràﬁc Madrid-Barcelona, ja que aquesta previsió quan l’equiparem amb el que ha passat en ciutats que ja tenen AVE, veiem que la captació que ha fet el tren ha estat demolidora, és a dir, el que els ha quedat a les línies aèries ha estat només un terç dels viatgers. Per tant, per veure la llum als problemes de la nostra xarxa ferroviària, no és el camí si mirem als túnels, també haurem de mirar al cel, potser fixar-nos amb el negoci del transport aeri i trobarem l’explicació a aquest gegantesc despropòsit.

MGC ..............................17 Microsoft.........................8

SUMARI

PHW ..............................17 RENFE..............................8

ECONOMIA

FINANCES

INTERNACIONAL

FORMACIÓ DIRECTIVA

Set empreses aposten per sortir a borsa l’últim trimestre de l’any, entre elles Criteria Caixa Corp. pàgina 24

Mapa: Els responsables del canvi climàtic al món.

Entrevista a Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona.

Sysmo............................17

Entrevista a Margarida Gual, degana del Col·legi de Biòlegs de Barcelona. pàgina 6

T-Systems......................48

EMPRESA

UBS................................17

Entrevistem Salvador Espinosa, president de l’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC). pàgina 19

Renta 4 ..........................17 Renta Corporación.........17 Repsol............................17

Vueling ..................8, 9, 16

L’empresa d’energies renovables Solaria guanya més d’un 46% des que va sortir a borsa, el passat mes de juny. pàgina 25

pàgines 28 i 29

pàgina 43

ESPECIAL: ASSEGURANCES Repàs a les assegurances de vida i plans de pensions. pàgines 35-42

L’aplicació de la nova Llei d’Igualtat a les empreses catalanes. pàgines 44 i 45

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Coordinadora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Relacions Institucionals: Francesc Pedrol. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Responsable Màrqueting: Jana Robles. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23. MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinadora de Finances: Raquel Mateos. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Hèctor Benedito, Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala. ISSN 1579-086X

CONTROL OJD

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

membre de l’APPEC

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA - 3

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Economia ELS AVANTATGES DE LA GESTIÓ ‘LEAN’

Lean Management: la millora deﬁnitiva de la competitivitat LLUÍS CUATRECASAS ARBÓS CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES DE LA UPC PRESIDENT DE L’INSTITUT LEAN MANAGAMENT D’ESPANYA

James Womack i Daniel Jones van donar a conèixer al món el terme lean, en el seu extraordinari best seller La máquina que cambió el mundo. En aquest llibre, els autors resumien un projecte d’investigació que els havia dut anys de treball per tot el món, a la recerca de les tendències en la gestió industrial. Mentrestant, s’havia desenvolupat i donat a conèixer el Sistema de Producció de Toyota (TPS) que, en la dècada dels vuitanta, havia saltat les fronteres del Japó per instal·lar-se als Estats Units, on Toyota va començar a produir d’acord amb el seu sistema. Els seus avantatges eren ja aleshores molt evidents i la forta competitivitat de Toyota als Estats Units enfront als fabricants nordamericans justiﬁcava sobradament el que el llibre de Womack i Jones deien amb insistència: cal adoptar aquest sistema si es vol seguir competint a llarg termini. Aquesta nova competitivitat,

enfront als sistemes clàssics de gestió basats gairebé exclusivament en la productivitat, oferia a més, rapidesa en la resposta, qualitat, reducció espectacular d’estocs, menor cost i molta ﬂexibilitat que els mercats –cada dia menys estables– necessiten en major mesura. No es podia lluitar contra això, calia adoptar-ho! Els sistemes productius tradicionals són encara majoritaris dins de la indústria espanyola. / ARXIU

Les limitacions de la gestió tradicional Els sistemes productius tradicionals –que imperen de forma majoritària a Espanya, tant a nivell industrial com de serveis– sens dubte, en el darrer segle, han assolit augments molt forts en la productivitat i reduccions espectaculars en els costos. Per la pròpia forma d’estar concebuda, la producció tradicional obté aquests resultats operant en grans lots de productes el més estandaritzats possibles, produint al màxim de la seva capacitat, per després empentar el producte cap al mercat i que Déu reparteixi sort a l’hora de vendre’l. Es tracta d’un sistema enfocat a elevar al màxim la productivitat de totes i cadascuna de

les operacions i obtenir economies d’escala al màxim nivell possible, aconseguint així el mínim cost unitari. La competitivitat que es pot assolir avui amb aquest enfocament de gestió és limitada i el seu cost pot ser excessiu ja que, en efecte, l’elevat volum produït cal vendre’l i a un preu raonable, o en cas contrari el baix cost assolit no serà real. A més, l’operativa amb lots elevats és molt lenta, genera molt estoc i la qualitat (normalment assegurada per un control final) és incerta i costosa. El món en què va néixer aquesta forma d’operar, a principis del segle XX, era molt adequat per aquest enfocament de gestió dels processos ja que, ﬁns

i tot en els països desenvolupats, poques persones podien accedir a la majoria de béns i serveis. Però, què pot aportar avui aquest enfocament? Com pot una empresa mantenir la competitivitat d’aquesta manera? Vegem-ho amb una mica de detall. L’enfocament tradicional de gestió es caracteritza per: • Produir a gran escala com a forma de reduir les despeses (però amb l’exigència de vendre el producte) • Un temps de resposta al client molt elevat (perquè produint i movent el producte en grans lots, es triga molt en cada operació) • Una gamma de producte restringida (per la necessitat

L’operativa tradicional amb lots elevats és molt lenta, genera molt estoc i la qualitat és incerta Els creadors del concepte ‘lean’ defensen que cal adoptar-lo si es vol competir d’estandaritzar el producte però, sobretot, perquè produint en grans lots cada producte o model, difícilment es pot abordar la producció de molts d’ells).

4- ECONOMIA / Tema del mes • Mantenir forts estocs de producte en procés i de producte acabat (per operar al màxim nivell, de forma independent, en cada operació, per produir i moure el material en grans lots i per la necessitat de satisfer els clients que volen un determinat producte, sense esperar els llargs temps de resposta dels processos). •Una qualitat incerta i costosa, fruit de controlar-la al ﬁnal del procés (quan les errades ja s’han produït). I tot això per controlar la productivitat! Això ens porta a pensar que el tipus de producte que, encara avui, pot ser competitiu amb un enfocament de producció així, és el que pot vendre’s en grans quantitats i molt estandaritzat, amb pocs models, en què no importi el termini de lliurament i en què la qualitat no sigui complexa d’obtenir. És aquest el cas del seu producte i del mercat al qual es dirigeix?

Un nou enfocament Un element clau del lean management és l’eliminació de tota activitat o consum de recursos innecessaris perquè el client valori el producte (activitats que s’anomenen malbarataments). Per això Womack i Jones el van denominar així (lean en anglès significa ‘pobre’ o ‘magre’, és a dir, reduït a l’estrictament necessari, sense ‘grassa’ addicional innecessària). Es comprèn així, que amb la gestió lean s’aconsegueixi reduir tant l’estoc (que és malbaratament) com els llargs temps de resposta (s’eliminen les esperes, que són malbaratament), o que la qualitat està garantida (la seva manca també és un malbaratament), etc. En definitiva, anomenarem malbaratament (waste en terminologia anglosaxona i muda per a la cultura japonesa) a tota activitat, que com a tal, suposi un cost, però que no aporti valor per al client i sigui susceptible d’eliminar-se. Així, si jo pretenc justificar l’elevat preu d’un article, pels quilòmetres que aquest recorre per la planta de producció o la quantitat de manipulacions que pateix en ella, el client dirà que ell no pagarà per això i que aquest és un problema meu. Aquestes activitats, no valorades pel client, són un malbaratament a evitar o, almenys, a minimitzar. Per això, la gestió lean intenta d’obtenir els productes i serveis per mitjà de processos gestionats de manera que el producte flueixi de forma cons-

NOVEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

Etapes d’un procés productiu en què s’aplica el concepte lean.

Establiment del FLUXOS DEL PROCÉS Situació inicial: MAPA DEL FLUX DE VALOR Establiment d’objectius Eliminació de waste

Per tal que la competitivitat sigui completa, un sistema ‘lean’ ha d’estar dotat de la ﬂexibilitat necessària per adaptar-se a la demanda La gestió ‘lean’ intenta d’obtenir els productes i serveis per mitjà de processos gestionats de manera que el producte ﬂueixi de forma constant tant i regular, de forma que: • Els processos estiguin integrats –en la major mesura possible– per activitats que confereixen el valor al producte (eliminant les que no ho fan, els malbarataments) i, per tant, a baix cost, sense necessitat de recorre a les economies d’escala. • El producte es produeixi i es mogui en petits lots –i per tant, amb rapidesa a la resposta, a més de noves reduccions de cost–. • No existeixi pràcticament necessitat d’estoc, ni de materials ni de producte en curs, ni acabat –noves reduccions en la despesa, però també resposta més ràpida en no haverhi material parat–. • La qualitat està garantida ‘al primer intent’ en cada etapa dels processos, sense (amb prou feines) necessitat de controls addicionals –nous estalvis en despesa, més rapidesa en la resposta, en no requerir nous reprocessos i, per descomptat, qualitat assegurada–.

Implantació de FLUX REGULAR en petits lots, entregues <PULL> i estoc mínim

Assignació equilibrada de tasques per llocs de treball FLEXIBILITAT

MILLORA CONTÍNUA DEL FLUX Millora continua dels processos Assegurament de la qualitat Manteniment productiu total dels equipaments Millora dels temps de preparació Aprovisionaments garantits

A més, per tal que la competitivitat sigui realment completa, no podem oblidar que un sistema lean ha d’estar dotat de la flexibilitat necessària per adaptar-se a la demanda en tot moment. Per això, utilitza disseny de processos flexibles (cas de les cèl·lules flexibles), dotats d’equipaments molt flexibles i personal polivalent. També en aquest aspecte, actua al contrari que la gestió tradicional, molt rígida, degut a què opera amb equips de molt elevada capacitat i fortament automatitzats i amb personal molt especialitzat. La lentitud amb què es mou, a més, reforça aquesta rigidesa. En realitat, no és estrany per tant, que la gestió lean sigui la que ha d’imperar en el segle XXI i, no només per als processos de producció, sinó per a tots els processos desenvolupats a les empreses. Per això, no ha de sorprendre que no només parlem de lean production, sinó de lean management.

va ser determinant per accelerar l’adopció d’aquest nou sistema de gestió i ja no només en el món de l’automòvil. Així doncs, la pregunta que va sorgir inevitablement quan es parlava de lean, va ser, si el sistema era realment aplicable més enllà del Japó, en països com Estats Units i altres desenvolupats i, més enllà del sector de l’automòbil i, per què no?, més enllà de la producció industrial. Avui sabem que tots els sectors, d’una part important del món, sospiren per adoptar-lo. Els estudis de Womack i el seu equip van posar en evidència que el sistema de Toyota no és fàcil d’implantar, exigeix un canvi de mentalitat, a més del canvi de l’enfocament de gestió, però la gestió lean és molt més eﬁcient que la gestió tradicional. En tenim moltes proves i en l’època actual ja afecten a tot tipus de sectors i països.

El cas de Catalunya La implantació del ‘lean management’ Amb l’exposat anteriorment, queda clar que aquest nou enfocament de gestió molt més competitiu hauria d’acabar per desplaçar les tendències clàssiques. En la dècada dels noranta la fama del nou enfocament de gestió va créixer i es va estendre, al mateix temps que Toyota seguia encarregant-se de demostrar que el TPS era altament competitiu, amb una progressió que l’ha portat al primer lloc del rànquing mundial, tant en volum de vendes, com en valor de la companyia. A més, James Womack va crear als Estats Units el Lean Enterprise Institute per difondre la cultura lean i ajudar els empresaris a adoptarla. La tasca d’aquest institut

És possible el lean a Catalunya i a Espanya? Sens dubte. I ho puc afirmar amb total seguretat perquè ho he viscut directament, he vist com s’implantava i, en la mesura de les meves possibilitats, he ajudat a ferho, però també he vist com s’obtenien grans resultats tot i que, també, he conegut fracassos, sustentats en la manca de la suficient mentalització i en no creure-s’ho suficientment. No obstant, a Espanya, aquest enfocament tan avançat com innovador, no està sent adoptat a excepció de casos concrets, majoritàriament en grans empreses o en empreses que s’han fet grans, en bona mesura per haver adoptat aquest tipus de gestió que, sense cap mena de dubte, permet un elevat grau d’eficiència i competitivitat. Com en molts altres països,

PROGRAMACIÓ DE LA PRODUCCIO

el sector de l’automòbil és el que l’ha adoptat amb major rapidesa i amplitud. No en va, aquest sector lidera la gestió en l’àmbit de les operacions, des que ho va fer Henry Ford a principis del segle XX. I a Espanya operen diversos fabricants d’automòbils, així com una gran multitud d’empreses proveïdores d’aquest sector, la majoria de les quals –amb major o menor fortuna– han implantat la gestió lean. Entre aquests últims existeixen casos d’empreses amb implantacions lean modèliques (Johnson Controls, Magna Donnelli, Valeo, Delphi, etc.). Fora d’aquest àmbit, hi ha empreses amb implantacions lean modèliques, com és el cas d’Inditex (Zara), empresa genuïnament espanyola, per cert. En general també influeix el sector en què operen, ja que hi ha sectors amb tradició de gestió avançada, com ho són el de l’electrònica, les químiques o farmacèutiques i altres, en què la producció es gestiona de forma molt tradicional. També inﬂueix, no obstant, la mida de l’empresa, ja que entre les pimes és encara difícil trobar casos d’empreses que hagin implantat la gestió lean o estiguin en vies de fer-ho. No obstant, a l’Institut Lean Management coneixem casos d’empreses pioneres –per la mida i el sector de l’empresa– en tractar d’implantar la gestió lean i amb les quals hem col·laborat. També en els serveis s’han fet o s’estan fent implantacions lean. Molt especialment hi ha una marcada tendència a introduir-lo en el sector de la sanitat. En qualsevol cas, el que sí hem detectat, és una creixent preocupació per implantar la gestió lean i per les possibilitats reals de fer-ho en casos d’empreses concretes, de tot tipus de sectors i mides.

A fons / ECONOMIA - 5

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

ENTREVISTA DANIEL SIRERA, PRESIDENT DEL PP DE CATALUNYA

“A Catalunya arriba una imatge distorsionada de Mariano Rajoy” El relleu de Josep Piqué al capdavant del PP de Catalunya, Daniel Sirera, afronta el complicat repte de mobilitzar l’electorat popular català i captar vot dels indecisos per tal de contribuir amb el màxim nombre de vots a la causa que ocupa full time la dreta espanyola, guanyar les eleccions generals previstes per a la primavera i recuperar el poder perdut aquell fatídic 14-M del 2004. JAUME RIERA

La radicalització del PP no li posa fàcil les coses al PP de Catalunya amb vistes a les properes eleccions generals. No veig que sigui radical defensar l’Espanya constitucional o els símbols nacionals, com la bandera. No entenc perquè a Catalunya es veu normal que als actes públics la gent porti la senyera i en canvi quan algú ho fa amb la bandera espanyola sigui titllat de radical. Estem defensant coses que són de sentit comú, com dir que quan algú crema una fotografia del Rei està cometent un delicte o demanar que els Ajuntaments compleixin la llei i pengin la bandera espanyola. Si això és ser radical... Per mi és defensar l’Estat de Dret. El PSOE acusa al PP de voler apropiar-se dels símbols nacionals. Quan ERC convoca una manifestació i s’omple de senyeres, ningú els acusa de voler apropiar-se d’un símbol que representa tots els catalans. Cadascú es lliure d’escollir els símbols que millor el representen. Entén les crítiques a Rajoy pel seu discurs el el Día de la Hispanidad? El senyor Rajoy ha fet quelcom que li correspondria fer al president del Govern, però que per no sé quin motiu no fa. Adreçar-se als ciutadans en una diada nacional hauria de ser la cosa més normal del món i de fet passa en la majoria de països. Les opcions del PP de recuperar el Govern passen en bona mesura pels resultats que obtingui a Catalunya. Se sent especialment pressionat? El ciutadà ha de tenir clar que davant les properes eleccions només hi ha dues opcions: votes pel canvi i votes per Rajoy o votes per Zapatero, que és el mateix que fer-ho per qualsevol altra formació, perquè CiU ja ha dit que vol reeditar la signatura davant el notari. El

”La Llei de la memòria històrica reobre velles ferides que tots junts vam decidir tancar el 1978” ”Alguns partits creuen que només pots ser català si penses d’una determinada manera” ciutadà ha d’escollir amb quin model de Govern es queda, el de Zapatero, que ja veiem cada dia que dóna de si, o el dels vuit anys del PP, que han estat els de major inversió a Catalunya. És optimista de cara a millorar els resultats a Catalunya? Totes les enquestes ens donen una tendència a pujar i a treure entre dos i tres diputats més a Catalunya i això que sabem que el PP encara té molt vot ocult, per la recança de molts enquestats a reconèixer que voten al PP. N’hi haurà prou amb aquests dos o tres diputats més a Catalunya per poder formar govern, tenint en compte que al PP li resultarà molt complicat trobar aliances?

Amb els resultats del 2004, l’any 96 vam poder formar govern amb el suport de CiU. El que no seria lògic és que fóssim la llista més votada i no poguéssim governar, tenint en compte el que li ha passat a CiU a Catalunya. És veritat que l’aritmètica parlamentària pot donar lloc a diferents combinacions alhora de formar majories, però els ciutadans no acaben d’entendre que la llista més votada no acabi governant. A més, Zapatero ha dit que no governarà si no obté un vot més que el PP. Quins seran els eixos de la campanya del PP a Catalunya? Parlarem dels problemes reals de les persones i no entrarem en controvèrsies polítiques que només interessen a uns quans polítics. Ens centrarem en el treball, l’habitatge, la immigració, etc, que és el que realment importa a la gent i no si s’ha de refundar el catalanisme o fer un referèndum el 2014. Li preocupa no tenir un candidat prou fort a Barcelona o el candidat del PP de Catalunya és Mariano Rajoy? Els ciutadans estan votant qui volen que sigui el proper president del Govern i tenen dues opcions o Zapatero o Rajoy, per tant, el nostre candidat és el Mariano Rajoy i tots els altres treballem per què sigui el proper president.

Això es traduirà en una presència habitual de Mariano Rajoy a Catalunya ﬁns a les eleccions? Sí, entre altres coses perquè a Catalunya es té sovint una imatge distorsionada de Mariano Rajoy i volem que els catalans el puguin conèixer bé.

tres la propietat privada és un dret constitucional.

Els senyors Acebes i Zapalana també seran benvinguts a Catalunya? Vindran quan puguin i quan vulguin com la resta de dirigents nacionals del partit.

La simbologia franquista no s’ha de retirar de la via pública? Jo sóc partidari de retirar tota la simbologia que suposi un enaltiment d’aquesta ideologia, però també sóc conscient que forma part de la nostra història. Però si ens oposem a la Llei de la memòria històrica no és per una qüestió de símbols, sinó perquè creiem que reobre velles ferides que tots junts vam decidir tancar el 78.

L’actual cúpula del PPC que vostè dirigeix se sent més hereva de la tasca feta per Vidal-Quadras que la de Josep Piqué? Jo fa vint anys que estic en el partit i em sento hereu de las tasca feta per tots els meus predecessors: Jorge FernándezDíaz, Vidal-Quadras, Alberto Fernández-Díaz i Josep Piqué. Assumeixen per tant plenament la tasca feta per Piqué al capdavant del partit? Totalment. Jo em quedo amb el millor dels quatre presidents amb els que he tingut la sort de treballar. S’acusa al PP de Catalunya de fer seguidisme de Ciutadans i de El Mundo en el tema de la llengua? Nosaltres vam ser l’únic partit que va votar en contra de la Llei de política lingüística. La realitat és que avui en dia a Catalunya hi ha gent que no pot escollir la llengua en què vol escolaritzar els seus fills, en contra del que marca la llei. Davant la indiferència del Govern de la Generalitat no tenim altra opció que denunciar aquests fets. Les coincidències amb Ciutadans poden anar més enllà? Ciutadans s’ha manifestat com un partit d’esquerres i federalista i nosaltres no som ni una cosa ni l’altra. Per exemple, Ciutadans ha donat suport al Pacte Nacional per l’Habitatge que faculta l’expropiació forçosa de pisos i per a nosal-

Però temen que Ciutadans els hi pugui restar vots? No veig que pugui ser una alternativa que faci ombra al PP. Crec que Ciutadans és ﬂor d’un dia.

Literatura catalana és la que s’escriu en llengua catalana? Sí, literatura catalana és la que es fa en català, però la cultura catalana és bilingüe i qui ha estat convidada a la Fira de Frankfurt ha estat la cultura catalana i, per tant, crec que no convidant autors catalans que escriuen en castellà s’ha perdut una gran oportunitat. Perquè va decidir tornar a anar a l’ofrena ﬂoral a Rafael de Casanova després d’uns anys de no fer-ho? Perquè creiem que la Diada és de tots els catalans i que hi ha un intent dels partits nacionalistes per apropiar-se-la. Els que no som nacionalistes o que ens sentim tan catalans com espanyols també tenim dret a celebrar la Diada. Els han acusat de buscar la provocació per poder presentarse com a víctimes? Trobo molt fort que determinats partits diguin que som uns provocadors per anar a una ofrena en la que hi són presents tots els partits i institucions catalanes. Que no som catalans nosaltres també? Alguns partits creuen que només pots ser català si penses d’un manera determinada i Catalunya és molt més plural del que es pensen.

6 - ECONOMIA / Col·legis professionals

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MARGARIDA GUAL, DEGANA DEL COL·LEGI DE BIÒLEGS DE BARCELONA

BREUS COL·LEGIALS

“Cal que es reconegui com a professionals els investigadors” El Col·legi de Biòlegs de Barcelona és un Col·legi jove, amb només deu anys d’existència. Hem parlat amb Margarida Gual, la seva degana, sobre els seus reptes en la biologia, que no són pocs, entre ells, aconseguir el reconeixement social d’una professió sovint poc coneguda. consell genètic, en la reproducció assistida. Estem treballant perquè puguin arribar a ser una figura en l’àmbit hospitalari, doncs hi són i hi treballen, però sembla ser que les úniques ﬁgures professionals que els hospitals reconeixen són les de metge i infermera. Aquí la Generalitat també ha fet alguns esforços, des de la Conselleria, tot i que ha estat un reconeixement de les professions sanitàries en general.

BEGONYA MERINO

Quines són per vostè les “llums i les ombres” de la professió de biòleg? El punt fort de la professió de biòleg és que toca molts àmbits. La nostra formació abasta tots els aspectes relacionats amb la vida. Després cal una especialització, en camps que són diversos, des de la genètica, passant pel medi ambient, la sanitat, l’alimentació… i a més hi ha la part relacionada amb la tecnologia. L’avantatge social d’aquesta professió és que proporciona una formació molt sòlida que després, mitjançant l’especialització, pot tenir múltiples sortides. Per la part negativa, diria que el repte, el punt feble, és que la societat això no ho reconeix. Quin paper desenvolupa el Col·legi de Biòlegs en aquest sentit? Doncs per suposat, de divulgació de la nostra professió. Un dels nostres objectius és transformar aquell estereotip del senyor caçant papallones, que també hi és, però entre moltes altres funcions, que a més són molt importants en la societat actual. Entre les tasques divulgatives que fem hi ha les tardes del Col·legi, que són obertes a tothom i, també, un premi de fotografia de la natura adreçat a estudiants de secundària, perquè veiem que la ciència i la natura estan desapareixent de l’educació secundària. Així que per aquesta via ens dirigim als futurs biòlegs. També ens adrecem als estudiants universitaris que han acabat la carrera i els expliquem

Margarida Gual, degana del Col·legi de Biòlegs de Barcelona. / CEDIDA

“Avui en dia, el ciutadà ha de tenir uns mínims coneixements de biologia” quina és la realitat de la professió, perquè el cert és que no tenen ni idea de què trobaran. De 36 milions de persones a la UE amb formació en ciències, 400.000 se n’han d’anar a Estats Units per poder-se dedicar a la investigació. Us consta que hi hagi biòlegs que renunciïn a fer carrera com a investigadors a causa de la situació de les ciències al nostre país? N’hi ha molts. Però puntualitzo que hi ha països de la UE que estan molt millor que Espanya, per exemple a Alemanya, on hi ha molta gent que hi va perquè reconeixen que l’investigador és un professional. Un senyor que ha aconseguit una experiència en un camp, el que ha

d’aconseguir és un lloc de treball, i això no existeix a l’Estat espanyol a hores d’ara. Per al Col·legi, aquest és un dels nostres cavalls de batalla i vol que tota aquesta gent no siguin becaris precaris, sinó professionals. Algun cavall de batalla més? El tema mediambiental. A Europa, i especialment a Catalunya, s’està treballant moltíssim en aquest àmbit. L’altre dia el nostre president de la Comissió de Medi Ambient em deia que en aquest país fins ara s’havien fet moltes coses de reparació de la natura, però ara allò que s’està fent ja és preventiu, que és molt millor. A Catalunya s’ha treballat més que a la resta de l’Estat. Hi ha molta normativa mediambiental. Un altre aspecte és que els hospitals vagin reconeixent que el biòleg és un professional necessari en l’àmbit sanitari: als laboratoris d’anàlisis, en la genètica, en el

Com veu l’ensenyament de les ciències? Doncs és un altre dels nostres fronts oberts. Treballem en l’àmbit docent perquè es reconegui aquest desmèrit de les ciències en l’ensenyament, que els nois aprenguin a estimar la investigació, l’entorn, la biologia, interessos que tot i que sembli mentida, s’estan perdent. A la secundària es dediquen poques hores a les ciències i aleshores el coneixement que es pot adquirir del món és mínim. Tal com estem avui dia, el ciutadà necessita tenir uns coneixements mínims de biologia, ha de saber què li volen dir quan li parlen de biotecnologia o de genètica. I amb les hores que dediquen ara, és molt difícil aconseguir el llenguatge i els conceptes necessaris per assolir aquest coneixement. Quina opinió li mereix el documental d’Al Gore sobre el canvi climàtic, “Una veritat incòmoda”? A títol personal, crec que és alarmista, un documental polític. Tot i que hi ha afirmacions que són certes, moltes de les coses que es diuen estan contestades.

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “RAFAEL MASÓ ARQUITECTE NOUCENTISTA”

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha presentat recentment el llibre Rafael Masó arquitecte noucentista. Es tracta d’un estudi complet entorn de la ﬁgura i obra de l’arquitecte gironí, Rafael Masó. El llibre, realitzat conjuntament per l’arquitecte Joan Tarrús i l’historiador d’art Narcís Comadira, repassa l’aportació de Masó al noucentisme català i la seva vinculació amb Girona. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA ARQUISET, PRIMERA SETMANA DEDICADA A L’ARQUITECTURA

Del 18 al 25 d’octubre s’ha celebrat el programa d’activitats Arquiset, Setmana d’Arquitectura, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’Arquinfad. S’hi van programar un total de quaranta-sis activitats relacionades amb l’arquitectura per al foment del debat, la sensibilització i la promoció de la cultura arquitectònica. La culminació de l’Arquiset va arribar amb la festa de lliurament dels premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme.

COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA PREOCUPACIÓ PER LES NOVES MESURES COMUNITÀRIES SOBRE INFORMACIÓ FINANCERA

El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Albert Folia, ha expressat la seva preocupació davant la Comissió Europea per la proposta de mesures comunitàries Albert Folia, president del Col·legi de de simpliﬁcació de Censors de Barcelona. / CEDIDA l’entorn empresarial en els àmbits del Dret de Societats, Comptabilitat i Auditoria. La proposta vol afavorir la reducció de càrregues administratives per a les empreses i impulsar l’economia europea. Les mesures exclourien de l’obligació de passar comptes a més d’un milió de societats espanyoles.

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA RECLAMA COBERTURES PER A L’AUTÒNOM INDEPENDENT

El COACB ha expressat la seva satisfacció per les cobertures aconseguides per als comercials autònoms, que s’inclouen dins la nova Llei del Treball Autònom tot i que també ha destacat que seguiran treballant per aconseguir el reconeixement per als autònoms independents. “La nova Llei genera un clima d’esperança dins el col·lectiu dels comercials col·legiats autònoms però encara queden temes per solucionar”, diu Enric Enrech, president del COACB.

SECCIÓN NOVEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

8- ECONOMIA / Perspectiva

Una mirada enrere... 1 d’octubre La cotització de Vueling suspesa La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) suspèn de cotització l’aerolínia de baix cost catalana Vueling després de conﬁrmar-se que la companyia està a punt d’anunciar una nova revisió a la baixa, o proﬁt warning, dels seus resultats per a aquest any.

marcat de l’acord, principalment, per la seva oposició al lloguer forçós de pisos buits. Per la seva banda, els promotors creuen que la mesura no tindrà gaire efecte.

L’any passat Catalunya va incrementar en dos punts la seva taxa d’activitat emprenedora, que va arribar a un 8,6%. Aquesta xifra és superior a les mitjanes espanyola (7,3%) i europea (5,5%), segons un informe que ha presentat la consellera de Treball, Mar Serna. Aquestes dades indiquen que Catalunya ja ocupa la tercera posició d’esperit emprenedor, per darrere d’Aragó (9%) i Madrid (9,3%)

els preus, per compensar la pèrdua d’ingressos que els suposava, des de l’1 de març, l’aplicació de la llei dels consumidors que obliga a facturar per segons i prohibeix arrodonir les tarifes a l’alça.

17 d’octubre 3 d’octubre

12 d’octubre

Assignació de la nova terminal de l’aeroport del Prat Vueling, l’aliança One World (encapçalada per Iberia, Clickair, British Airways i America Airlines), la d’Star Alliance (Spanair, Lufthansa, Singapur Airlines i US Airlines) i la resta d’operadors de baix cost compartiran la nova T-Sud del Prat. El dia abans, el president de la Generalitat, José Montilla, havia admès que la nova terminal no es dedicarà majoritàriament als vols intercontinentals, condició que era prioritària per a tots els agents polítics i socials.

Nova normativa per als autònoms Entra en vigor el primer text legal que regula l’activitat dels treballadors autònoms, uns 550.000 treballadors catalans que s’acullen a aquest règim laboral. A tot l’Estat hi ha més de tres milions de treballadors autònoms, que ara veuen millorats els seus drets laborals i la protecció social.

Rato adverteix dels efectes de la crisi hipotecària L’encara director del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, considera que la intervenció dels Bancs Centrals ha estat correcta per pal·liar els efectes de la crisi hipotecària, tot i que ha assenyalat la necessitat que els governs vigilin els possibles efectes sobre el creixement real de les respectives economies. D’altra banda, l’exministre d’Economia també adverteix que si l’efecte de la crisi generada per les hipoteques d’alt risc s’allarga, pot acabar sent més greu del que es preveia.

15 d’octubre S’atorga el Premi Nobel d’Economia

4 d’octubre La CNE responsabilitza Endesa i Red Eléctrica de la gran apagada La Comissió de l’Energia conclou que Endesa i Red Elèctrica són els responsables de la gran apagada del juliol a Barcelona, que va deixar a les fosques més de 300.000 usuaris. L’informe tècnic aﬁrma que les deﬁciències que presentaven les seves xarxes elèctriques en van ser les principals causes.

9 d’octubre Caldera preveu bons nivells d’ocupació El ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, durant una conferència a La Caixa, assegura que el 2008 es preveu la creació de més de 400.000 llocs de treball i que abans que s’acabi aquest any se superarà la xifra dels 600.000. D’altra banda, reconeix que l’economia espanyola experimentarà una “suau desacceleració”.

8 d’octubre Se signa el Pacte Nacional per a l’Habitatge Tots els grups polítics catalans, a excepció de CiU i el PP, signen al Parlament el Pacte Nacional per a l’Habitatge, que suposarà l’execució d’unes 800.000 actuacions durant els propers 10 anys i comptarà amb una inversió pública de 8.221 milions d’euros. CiU i PP s’han des-

11 d’octubre Catalunya, líder en taxa d’emprenedoria

Els nordamericans Leonid Hurwicz, de la Universitat de Minnesota, Eric S. Maskin, de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton, i Roger B. Myerson, de la Universitat de Chicago, han sigut guardonats avui amb el Premi Nobel d’Economia “per haver ﬁxat les bases de la teoria del disseny de mecanismes”. Tres companyies de telefonia expedientades La Comissió Nacional de la Competència (CNC) decideix obrir expedient sancionador contra les operadores de telefonia mòbil Movistar, Vodafone i Orange. La CNC ha detectat indicis que les tres operadores s’haurien pogut posar d’acord per apujar

L’FMI rebaixa la previsió de creixement mundial El Fons Monetari Internacio-nal (FMI) retalla en quatre dècimes –del 5,2% al 4,8%– la previsió de creixement mundial per al 2008, adverteix que l’economia dels Estats Units està molt a prop de la recessió i conﬁrma la reducció del creixement espanyol en set dècimes –del 3,4% al 2,7%–.

18 d’octubre Arriba la 4a edició del Fòrum de la Innovació El Fòrum de la Innovació aplega a Barcelona, per quart consecutiu, empresaris, emprenedors, inversors, experts i professionals així com tots els agents relacionats amb el sistema d’innovació (universitats, centres tecnològics...) per debatre sobre les fórmules més innovadores que garanteixen l’èxit empresarial. La clausura ha anat a càrrec del professor i expert en estratègies empresarials, el coreà W. Chan Kim. Iberia anuncia l’obertura de quatre rutes al continent americà des de Barcelona

d’altres, la nova Terminal Sud. Iberia no té previst volar cap a l’Àsia des de Barcelona perquè no ho veu rendible.

19 d’octubre Els líders europeus arriben a un acord sobre el nou tractat de la Unió Els 27 caps d’estat i el govern de la Unió Europea arriben a un acord, de matinada, per ﬁrmar el tractat que ha de substituir la fallida Constitució europea. L’acord recull les demandes d’Itàlia i Polònia, que eren les que hi posaven més objeccions, perquè volien mantenir el seu pes.

21 d’octubre El tram de Sants a Bellvitge de Renfe, tallat durant una setmana Després de diverses incidències amb les obres del TGV, les administracions decideixen per “motius de seguretat” tallar el tram de Rodalies Renfe entre Sants i Bellvitge, com a mínim durant una setmana. Durant aquests dies els usuaris podran disposar d’un servei d’autobusos. De moment, la data del 21 de desembre per a l’arribada del TGV a Barcelona es manté.

22 d’octubre Les exportacions catalanes es recuperen Les exportacions catalanes han incrementat la seva taxa de creixement ﬁns a l’11,2% en l’últim any i mig, segons un informe de Caixa Catalunya. Aquestes dades mostren una important recuperació del sector exterior, que en els últims divuit mesos dobla el creixement mitjà anual que s’havia produït entre els anys 2000 i 2005.

23 d’octubre

La companyia Iberia ha anunciat l’obertura de quatre vols intercontinentals, per a l’any 2010, amb destinació a l’Amèrica Llatina i els Estats Units. D’aquesta manera la companyia justiﬁca que fos l’escollida per ocupar, entre

Microsoft cedirà dades als seus rivals Microsoft i la Comissió Europea han tancat la disputa legal que els enfrontava des de feia gairebé nou anys. Totes dues parts han arribat a un acord pel qual Microsoft es compromet a subministrar la informació necessària a la competència perquè pugui fer programes compatibles amb el sistema operatiu Windows.

Perspectiva / ECONOMIA - 9

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

6 a l’11 de novembre. Trobada immobiliària Barcelona Meeting Point. Saló Immobiliari Internacional i Simpòsium. El certamen arriba enmig de la desacceleració del principal motor de l’economia catalana. Es posarà el termòmetre sobre la demanda d’habitatge, l’expansió de les empreses i s’analitzarà ﬁns on pot arribar la crisi del sector.

8 de novembre Tipus d’interès estables El Banc Central Europeu va deixar els tipus d’interès en el 4% en la darrera reunió d’octubre. Els experts donen per acabat el període de pujades i es veu més a prop una retallada en el preu dels diners que un increment. Un mes abans encara es donava per suposat que l’interès podria arribar al 4,25% o 4,5%. Celebració de la Jornada dels Economistes Un any més se celebrarà aquesta jornada, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, sota el lema ‘Els economistes i la realitat social’. En total estan programades setze sessions, de les quals la meitat estaran vinculades a la realitat social i la resta a temes econòmics d’actualitat. Així hi haurà sessions sobre ﬁscalitat, temes comptables, ﬁnancers, de projecció exterior, etc.

petroliers i la seva relació amb l’escalfament global. Hi participen 90 estats.

12 i 13 de novembre 7th Green Chemistry Conference Durant dos dies tindrà lloc la 7a Conferència de Química Verda, a Barcelona, organitzada per l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT). Es realitzaran ponències dels projectes d’investigació més destacats a nivell mundial que han tingut reconeixement per part de la comunitat cientíﬁca.

21 al 23 de novembre

26 de novembre

Economia internacionalizada La Setmana de la Internacionalització de Catalunya 2007 serà, de nou, el punt de trobada per a tots els agents que treballen per ampliar mercats fora d’Espanya. S’hi donaran tots els instruments necessaris per millorar la competitivitat. Es preveu l’assistència de 5.500 professionals i tindrà com a lema “Impulsa’t”.

Vueling es repensa després del fracàs en borsa El consell de la companyia Vueling convoca junta extraordinària d’accionistes després d’un octubre negre a la borsa (pèrdua de fins a tres quartes parts del valor al mercat), els canvis de posicions dels seus accionistes (la família Lara especialment, amb la compra de fins el 30% de la companyia, després d’haver-se’n sortit) i l’ajornament sine dia del moment per assolir beneficis.

28 al 30 de novembre

Reunió de l’Ecoﬁn Dins de la presidència de la Unió Europea per part de Portugal, els responsables d’Economia dels Vint-i-set es reuneixen a Brussel·les per analitzar l’estat de l’economia del Vell Continent.

Evolució del PIB L’Institut Nacional d’Estadística publica l’evolució de la riquesa en el tercer trimestre de 2007. Durant el segon període, Espanya va apujar d’un 0,9% el seu PIB (un ritme una dècima inferior que el trimestre anterior), i la taxa interanual es va situar en el 4%.

Països emergents Els caps d’estat i de Govern de la Unió Europea es reuneixen amb la Xina i l’Índia. Són els dos Estats més poblats del món i els que més inversions reben i demanda de productes tenen. La Xina manté un creixement sostingut del seu PIB entorn al 10% anualment.

25 de novembre Zapatero, candidat del PSOE

20 de novembre

La trobada més important en energia internacional tindrà lloc a la capital italiana coincidint amb l’encariment del preu del barril de petroli i les turbulències intermitents provocades per Rússia en l’exportació de gas i petroli des dels antics blocs soviètics a la Unió Europea. També es debatrà sobre carburants no

Mas i el nou catalanisme El president de Convergència i Unió, Artur Mas, presentarà una proposta catalanista en un acte amb la societat civil en què pretén donar un impuls moral i nacional. Defensarà l’àmbit català de decisió, la defensa de Catalunya com a nació i la construcció d’un país de primera.

14 de novembre IPC

19 de novembre Societats Mercantils

29 de novembre Hipoteques

ORACLE

11 al 15 de novembre Congrés d’Energia a Roma

5 de novembre Estadística de Procediment Concursal

NOMENAMENTS

13 de novembre

14 de novembre

LES DADES DEL MES

Félix Monedero, director de la Zona Mediterrani L’empresa tecnològica aposta fort per l’expansió en el mercat ibèric amb la incorporació de Félix Monedero Torres, amb responsabilitat sobre Catalunya, València, Balears i Andorra. Nascut a Barcelona, el 1968, és enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i, anteriorment, havia estat treballant al Grup Winterthur, Soluziona i Altran.

GRUP FERRAN Sabina Boﬁll, gerent de Serveis Corporatius El grup immobiliari ha incorporat Sabina Boﬁll com a nova gerent de Serveis Corporatius. Llicenciada en Comerç Internacional per la EPPREP de París i Màster en Ciències Immobiliàries per la Universitat Politècnica de València, prèviament havia ocupat càrrecs de responsabilitat comercial com a Senior Consultant i Responsable d’Inversions i Desenvolupament a Christie&Co, i ha estat directora d’Expansió Internacional de la cadena Hotusa.

MRW El secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, repetirà com a candidat per a les eleccions generals, previstes per al març. Serà proclamat cap de cartell en un cap de setmana en què el president glossarà les ﬁtes aconseguides des de 2004. Mariano Rajoy ja va ser designat candidat del PP al setembre.

Luis Azoy Trias de Bes, director de Tecnologies Internes S’incorpora a la companyia amb l’objectiu de redimensionar els actuals sistemes corporatius i entorns tecnològics. Nascut a Barcelona, és Enginyer Superior en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva experiència laboral l’ha portat a treballar per empreses de primer nivell nacionals i internacionals, com Consultoria Dexeus, Lateral Media, Arthur Andersen i Ogilvy&Matter, entre d’altres.

... un pas endavant

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

10- ECONOMIA / A debat

Han arribat els tipus d’interès a un punt “En un futur immediat, creiem que el BCE mantindrà invariable el tipus en el 4% actual” “La crisi de les hipoteques d’EUA ha canviat signiﬁcativament les expectatives quant a l’evolució del tipus d’interès”

El BCE, però, a la vista de la incertesa generada als mercats ﬁnancers per la tempesta financera de l’estiu, va considerar més prudent abandonar el seu full de ruta alcista, deixant invariable el seu tipus d’intervenció del 4%, tant en la seva reunió de setembre, com en la posterior d’octubre.

Res descartable

RESPON:

XAVIER SEGURA, CAP DEL SERVEI D’ESTUDIS DE CAIXA CATALUNYA

Certament, la crisi de liquiditat que s’ha generat als mercats financers internacionals arran de l’eclosió dels problemes vinculats a les hipoteques subprime als Estats Units ha canviat significativament les expectatives quant a l’evolució dels tipus d’interès.

El comunicat de després de la reunió d’octubre contenia elements que feien pensar que, probablement, el BCE havia decidit ajornar sine die la seva idea inicial de continuar endurint la política monetària, si més no fins que la confiança retornés als mercats ﬁnancers. Aquesta decisió venia afavorida per la circumstància que

el mercat interbancari ja estava fent una gran part de la feina d’enduriment monetari, amb uns tipus d’interès que eixamplaven molt més de l’habitual el seu diferencial respecte al tipus d’intervenció, i perquè la contínua revalorització de l’euro respecte al dòlar també equivalia de facto a un tensionament de la política monetària europea. En aquest context és clar que les incerteses han augmentat i que en aquest moment semblen versemblants tesis diverses quant a les properes decisions del BCE. Així, no és descartable que el Banc Central, si es recupera aviat la confiança als mercats financers i es confirma que no hi ha una contaminació significativa de la crisi financera

en l’economia real, pugui decidir reprendre la seva política alcista prevista. Tampoc, però, és impensable que si els problemes de liquiditat perduren i s’observa una desacceleració més intensa de la prevista a l’economia europea, amb l’euro apreciant-se més, el BCE pugui plantejar-se una reducció de tipus seguint l’estel·la de la Reserva Federal Americana. En qualsevol cas, la nostra opinió és que el BCE el que farà en el futur immediat és mantenir invariable el seu tipus d’intervenció en el 4% actual i, en conseqüència, donarà per tancada la fase alcista recent que es va iniciar a ﬁnals del 2005 i que va portar el tipus d’intervenció des del 2% d’aleshores al 4% actual.

A l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra impartim els nostres programes de formació contínua aplicant una metodologia innovadora, exigent i pràctica, dissenyada per professionals i per a professionals.

revaloritzem professionals

MBA Màsters i postgraus Empresa Dret i Gestió Pública Comunicació i Llenguatge Cursos i seminaris Programes E-learning Executive Education Formació in-company

Informa-te’n www.idec.upf.edu | info@idec.upf.edu Tel. 93 542 18 50 | Balmes 132, Barcelona

A debat / ECONOMIA - 11

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

d’estabilitat o seguiran pujant? “Si hi ha una estabilització, encara vindran altres 12 mesos més de revisió a l’alça” “El BCE es troba pressionat per la indústria bancària, la qual té els seus càlculs sobre el tipus d’interès que més li convé”

RESPON:

MARÍA MATEOS, DIRECTORA DELS SERVEIS JURÍDICS D’AUSBANC

Sembla que hi haurà una estabilització, però això no suposa cap retallada per al que de moment pagaran els usuaris. A les revisions que es donin al novembre, desembre, gener, febrer, etc., els titulars d’hipoteques de tipus

variables veuran augmentades les seves quotes, si les seves revisions són anuals, entre un 20 i un 10%, depenent de l’índex i del termini d’amortització. Vol dir que fins a avui portem un total de 24 mesos de pujades continuades de l’Euribor hipotecari des del 2% al 4,7%, i que si ara a l’octubre hi ha una estabilització, encara vindran 12 mesos on les quotes hipotecàries se seguiran revisant a l’alça. Perquè l’usuari noti una eventual estabilització, haurà de durar almenys 12 mesos o 6 mesos, en els casos de revisions semestrals. Però el BCE va deixar els tipus d’interès al 4% per a les seves intervencions monetàries a curt termini, mentre que els

bancs europeus li estan dient a través de l’Euribor a un any que ells tenen l’expectativa, i la voluntat, que els tipus pugin en aquest termini. El BCE es troba en aquest sentit pressionat per la indústria bancària, la qual té els seus propis càlculs sobre el tipus d’interès que més li convé.

Consumidors amb més pes Creiem que en aquest equilibri de forces que determina l’evolució dels tipus, l’interès dels consumidors com a usuaris del crèdit ha de guanyar pes. Tal vegada cabria plantejarse una reforma del mecanisme d’intervenció del BCE en els mercats interbancaris, de manera que les

seves subhastes de préstecs, que determinen en aquest moment un tipus d’interès ‘mínim’, diguem el 4%, no poguessin ser ‘corregides’ a l’alça pel mercat interbancari privat a llarg termini, pressionant d’aquesta manera la indústria a una autoritat teòricament independent com és el BCE. Com sabem, el BCE és una autoritat monetària independent del poder polític. Brussel·les no li pot dir a Frankfurt quin tipus d’interès ha de fixar, però llavors, tampoc hauria de ser possible que la Federació Bancària Europea li dicti la política monetària al BCE a través del mecanisme de fixació de preus que es diu Euribor.

SERVEI D’IDIOMES PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Una resposta efectiva i pràctica a les necessitats lingüístiques d’empreses i institucions. • • • •

Asessorament i servei personalitzat Programes fets a mida Professorat altament qualificat Certificació UAB

UAB Idiomes Barcelona UAB - Casa Convalescència Sant Antoni Maria Claret, 171 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60

incompany@uab.cat www.uab-idiomes.com

12- ECONOMIA / Tecnologia

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

NÍNXOL DE MERCAT O RSC? MIGUEL E. ARREDONDA VICEDEGÀ DEL COETTC

Tots tenim un cert grau de discapacitat en situacions concretes Fa uns dies, a la 6a Diada de les Telecomunicacions, em vaig trobar una situació que em va sobtar d’allò més: un

TIC i discapacitat: nous reptes empresarials i socials dels conferenciants de l’àrea de TIC i discapacitat em convidava a fer una reﬂexió sobre la realitat del món empresarial i de la societat en general. M’adonava llavors del veritable sentit i del pes social del concepte discapacitat. Totes les persones tenim un cert grau de discapacitat davant de situacions concretes; oi que no tothom pot fer salts de 2,5 metres? També és important considerar que el pes que la població sènior va cada dia en augment a causa de la inèrcia de les taxes de nata-

litat/mortalitat i l’esperança de vida. Es calcula que l’any 2020 la població més gran de 65 anys suposarà el 36% de la població i la de més de 80 anys es multiplicarà per quatre. Aquestes persones, els futurs nosaltres, representen noves oportunitats per a les empreses que s’han d’adaptar a nous perﬁls de demanda, però també representen noves obligacions per a l’administració. No oblidem que la societat ha de ser conscient del fet que adaptar vol dir treure barreres que augmentin les disca-

pacitats que, tard o d’hora, ens tocarà patir a tots. És en aquest punt on les TIC tindran un paper transcendental, aconseguint que aquest segment de la població superi part de les seves limitacions. Ara be, és necessari el compromís de l’empresa i de les institucions, tant privades com públiques, per tal de realitzar els seus programes de desenvolupament de tecnologies tenint en compte aquests col·lectius. Com a conseqüència d’aquesta implicació, una part considerable de la po-

blació es veurà beneficiada directament. La tecnologia ha de reorientar-se al client/consumidor; hem de recordar a Kotler una vegada més. En definitiva i gràcies a la conversa amb aquest estimat amic, he comprès que el dia a dia de les persones de vegades és un repte que, bé a través de plans de marketing o bé a través del treball de les fundacions, ens haurem de marcar tots com una ﬁta a assolir en els propers exercicis econòmics i empresarials. Oi que va ser interessant la meva conversa amb ell?

quant caldrà que tots plegats en estrenyem un cinturó al qual ja no li queden forats. Sigui com sigui, és en temps d’incerteses quan més convé apostar pel futur. D’aquí que no sigui massa oportú voler treure partit d’una situació de crisi per fer discursos agorers. Molt al contrari, és en el moment en què el dinamisme de l’economia flaqueja quan s’ha d’apostar per la inversió pública en infraestructures, en habitatges socials, i especialment, en el foment d’una recerca de qualitat a partir de la qual transferir resultats a les empreses i a la societat. Fa uns dies, des de Brussel·les, es reclamava l’agilització del projecte del tren d’Alta Velocitat que ha d’unir França amb Espanya, un projecte cabdal per interconnectar Europa ferroviàriament. N’hi ha d’altres de projectes que poden dina-

mitzar Europa i per això cal que els països de la UE sintonitzin les seves inversions, estableixin sinèrgies i evitar així que la possible crisi provoqui més maldecaps que els estrictament necessaris. Cal apostar també per la inversió a països tercers; inversions que han de ser motor de creixement i desenvolupament. A casa nostra, ara més que mai, és el moment de recuperar temps perdut i apostar per la construcció de les infraestructures ja previstes i per projectar-ne de noves i, sobretot, potenciar la inversió en innovació, recerca i desenvolupament. Així, contribuirem a fer possible un dels objectius de la cimera de Lisboa del 2000: fer d’Europa l’economia basada en el coneixement més avançada del món. I això en un horitzó que ja tenim a tocar: el 2010.

ENTRE SABADELL I BARCELONA

JOAN BRUNET I MAURI VICEPRESIDENT PRIMER DEL CERCLE

No hi ha goig que cent anys duri, ni cicle de creixement que no tingui aturador La tempesta que a començaments d’agost es desfermava als EUA a l’entorn de la crisi de les hipoteques, no ha trigat massa en transformar-se en una onada que, en arribar a Europa, ha desencadenat desconﬁances econòmiques. Un fenomen, el de la desconﬁança, que té com a

Aires de crisi efectes més immediats retreure els mercats i les inversions, a l’espera de temps millors. El resultat, un alentiment en els ritmes de creixement i un decreixement de la demanda. No està escrit que el que estem vivint no sigui més que un ajustament dels mercats ﬁnancers, sense que això acabi qüestionant d’altres vessants fonamentals de l’economia. Està clar, però, que hem viscut un període excepcionalment perllongat de creixement econòmic; un període que va iniciarse a la meitat de la dècada dels 90. Des de llavors, els molts contratemps en forma de conﬂictes bèl·lics o de creixement inusitat del preu del petroli no havien aconseguit minar les expectatives de creixement. Tampoc, a casa nostra, ho havia aconseguit la constant amenaça d’una bombolla –la

de la construcció– que tothom sabia que en un moment o altre començaria a desinﬂar-se. Ara, els missatges de desacceleració econòmica i de crisi se’ns fan presents i ens anuncien que ens haurem d’adaptar a un canvi de cicle. No hi ha goig que cent anys duri, ni cicle de creixement que no tingui aturador. De fet, els experts parlen de períodes de creixement a l’entorn de set o vuit anys; períodes que van seguits d’altres anys de crisi. Hem de creure que el cicle baixista que ara sembla iniciarse no es perllongui ara per un temps també excepcionalment llarg. Què cal fer davant la percepció que ens podem trobar en el pendent de l’actual cicle econòmic? Fonamentalment no perdre la confiança. Certament, vistos els temps que correm, es fa difícil mantenir la conﬁança; més

Emprenedoria / EMPRESA - 13

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

‘DESARROLLO COMUNITARIO’: L’EMPRENEDORIA MÉS SOCIAL

“Ajudem a resoldre necessitats econòmiques petites però indispensables” Desarrollo Comunitario és una organització sense ànim de lucre creada per Jean Claude Rodríguez i especialitzada en el desenvolupament d’organitzacions comunitàries per facilitar a persones d’escassos recursos l’accés a serveis ﬁnancers i no ﬁnancers. dins del grup, com cooperatives de consum, bancs d’hores, negocis diversos... És a dir, augmentar en quantitat però també en qualitat”, afegeix.

M.SORT

És difícil trobar projectes empresarials que siguin innovadors, sostenibles i tinguin alguna transcendència en l’àmbit social. Per això no és gens estrany que la iniciativa Desarrollo Comunitario o SelfManaged Comunities (www. desarrollo-comunitario.com), creada per Jean Claude Rodríguez, hagi estat escollida com a finalista del Concurs Mundial d’Emprenedors Creatius CYEA que cada any convoca la Jove Cambra Internacional, la federació internacional de líders i emprenedors més gran del món. Desarrollo Comunitario és una organització sense ànim de lucre que promou petites comunitats d’autofinançament entre col·lectius amb pocs recursos. “Haver estat seleccionats per a la final del Concurs Mundial suposa un reconeixement a tots aquells que ens dediquem a temes més socials dins l’emprenedoria”, explica Jean Claude Rodríguez.

Què és una Comunitat d’Autogestió Financera? Aquest projecte consisteix a impulsar un sistema de petites comunitats d’autoﬁnançament on els socis es converteixen en accionistes. Així, es financen entre ells crèdits sense necessitat d’acudir als bancs i s’estalvien diners en despeses financeres. La idea sobre la qual es sustenta aquesta iniciativa és simple: per què

Crèdits ràpids i fàcils

Jean Claude Rodríguez ha vist com el seu projecte sobre Comunitats d’Autogestió Financera ha tingut èxit. / CEDIDA

no posem entre tots una petita quantitat de diners i creem un fons per fer préstecs entre amics, familiars o companys que coneixem bé? “Les Comunitats d’Autogestió Financera estan formades per entre 10 i 40 persones i, a més de prestar-se diners entre els seus membres, també ofereixen altres serveis, com assegurances, ocupació o habitatge. La clau és resoldre necessitats econòmiques petites però indispensables”, aﬁrma en Jean Claude.

Un triomf entre la població immigrant Desarrollo Comunitario ha tingut molt èxit entre la població

immigrant, tot i que també hi ha comunitats que són mixtes. A poc a poc, s’han anat creant organitzacions de barri que són molt potents i participatives: “Hem contribuït a inserir al circuit econòmic un grup de persones que, d’una altra manera, no haurien pogut accedir-hi”, sentencia l’empresari. En Jean Claude ha impulsat la creació de 13 Comunitats d’Autogestió Financera d’immigrants a Catalunya i ha estès el model a Madrid i Senegal. També té intenció de dirigir-se al Marroc i a València. No obstant això, reconeix que el nord d’Àfrica és una excepció, perquè el seu principal repte de futur és crear Comunitats d’Autogestió Finan-

cera a Europa. “Però com que als propis immigrants d’aquí els ha interessat desplaçar-se a l’Àfrica, hem donat resposta a les seves sol·licituds. Un altre dels nostres projectes a llarg termini és posar més serveis

Els avantatges de la Comunitat d’Autogestió Financera són molts: ofereix accés ràpid i senzill a petits crèdits de qualsevol tipus, estimula l’estalvi, els beneficis es reparteixen entre tots, potencia la unió comunitària i els socis aprenen sobre temes financers. “Els crèdits que es promouen són petits, d’una mitjana de 350 euros. No et demanen cap tipus de garantia i els pots aconseguir molt fàcilment. De fet, al mateix dia te’ls donen”, explica en Jean Claude. Desarrollo Comunitario compta amb el suport de la Fundació Un Sol Món, de Caixa Catalunya, i amb Ashoka, l’organització internacional més important d’emprenedors socials.

UN EMPRENEDOR SOCIAL Jean Claude Rodríguez (35 anys) és Llicenciat en Ciències Econòmiques, doctor en Administració i Direcció d’Empreses, i professor titulat a la Universitat Ramon Llull de Barcelona i a la Universitat Politècnica de Catalunya. El model d’autofinançament que ha creat ha tingut molt èxit a Barcelona. Per això ha estat escollit, no només a nivell de la Ciutat Comtal sinó també en representació de la Jove Cambra Internacional de Catalunya, al Concurs Mundial, on l’han seleccionat com a finalista juntament amb dos projectes de Malàisia i Hong Kong. El veredicte final es coneixerà al Congrés Mundial de Joves Emprenedors, que se celebrarà a la ciutat turca d’Antalya del 5 a l’11 de novembre.

14- EMPRESA / Empresa centenària

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

JORI ARMENGOL & ASSOCIATS

Jori Armengol & Associats: assegurances d’abast internacional amb caràcter familiar Amb més d’un segle d’història, Jori Armengol & Associats és un clar exemple de corredoria que ha sabut acompanyar els seus clients quan aquests han expandit el seu negoci arreu del món. L’estil familiar i personal els permet donar servei tant a les companyies multinacionals com a la petita i mitjana empresa de caire més local. MÒNICA VILLANUEVA

A l’arxiu de can Jori Armengol, al carrer Roger de Llúria de Barcelona, s’hi poden trobar assegurances de 1865, tot i que l’empresa va ser fundada al 1902 per Josep Armengol. En un principi, i de manera incerta, el negoci va començar perquè es va veure un filó en l’assegurança de vaixells que portaven mercaderies. Ara bé, el seu creixement no es va produir fins que el nom d’Agència Armengol va esdevenir una companyia especialitzada en la gestió d’assegurances a les empreses tèxtils. Optar per aquesta branca els va proporcionar, durant quatre dècades, l’hegemonia en aquest sector situat bàsicament a Catalunya.

Adaptar-se als nous temps Al voltant dels anys 70, el món de les assegurances va patir una forta transformació: d’un costat l’eclosió del Mass Market –les assegurances de llars, automòbils, etc.– que fins aleshores s’havia mantingut com una via de negoci petita, i d’altra banda, la forta entrada dels brokers internacionals al mercat de les assegurances. Va ser un moment difícil per l’empresa ja que aquests canvis van provocar una davallada dels preus considerable. Tot i la

complexitat de la situació, es va optar per plantar cara a la competència. Però sobretot per adaptar-se al nou escenari que requeria un procés d’expansió internacional. En Ferran Jori, actual director de l’oﬁcina de Barcelona, diu que el mèrit ha estat sempre el fet d’adaptar-se als nous temps ja que quan una empresa espanyola “ha vist l’oportunitat de sortir fora, nosaltres l’hem acompanyat i així, hem crescut junts”.

“Quan una empresa ha vist l’oportunitat de sortir fora, l’hem acompanyat i hem crescut junts” Encara avui, l’empresa es pot permetre el luxe de funcionar gràcies al boca a boca

La internacionalització: el secret de l’èxit Per dur a terme la internacionalització, la corredoria catalana s’associa amb les companyies La Segurité Nouvelle (França) i Heath Lambert Group (Gran Bretanya) i entra a formar part de la xarxa HLA Global Network que té presència a més de 60 països, dels quals al nostre país només Jori Armengol & Associats n’és membre. “Formar part d’aquesta xarxa internacional de corredories, ens permet anar a moltes reunions, intercanviar informació i conèixer mercats diferents”, sintetitza Ferran Jori que troba especialment exigents els clients japonesos. Per ara, la internacionalització no ha fet perdre l’estil familiar, directe i proper que l’empresa sempre ha volgut

conservar. D’una banda, el 62% de les accions pertany a la família Jori i encara avui –en un àmbit tan agressiu com són les corredories– es poden permetre el luxe de funcionar gràcies al boca orella: “Hi ha tanta feina que no tenim temps d’anar a vendre”, sentència en Ferran Jori. De fet, els més joves de la família –com ell– s’esforcen perquè els seus ﬁlls vulguin continuar el negoci en un futur. Prova d’això, són membres de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar. “Si els meus fills segueixen, seré el més feliç del món” comenta.

Assegurances singulars L’experiència i el coneixement del sector permet a Jori Armengol & Associats

La fàbrica tèxtil de la Colònia Vilaseca, a Sant Vicenç de Torelló, és un dels primers clients de Jori Armengol & Associats./ CEDIDA

Una pòlissa d’assegurança del 1896 que revisa una pòlissa tramesa al 1892../ CEDIDA

oferir un gran ventall de serveis als seus clients. Alguns exemples són la tramitació d’assegurances de tot risc de tot tipus, assegurances d’impagats, col·leccions i galeries d’art, assegurances per la pèrdua del carnet de conduir per punts i un llarg etcètera que constantment s’adapta a les necessitats que sorgeixen. En aquest sentit, actualment la companyia treballa per obrir noves vies de negoci que no només vagin dirigides a l’empresa, sinó que també satisfacin les necessitats d’alguns clients. Tal i com diu Ferran Jori, “avui en dia, qualsevol risc es pot assegurar, tot depèn de la mentalitat de les persones”. En aquesta obertura de negoci, s’hi troben assegurances molt singulars com és el cas de les assegurances de casament, en les que els nuvis asseguren la seva unió per si alguna de les parts trenca el compromís o bé les assegurances que realitzen els organitzadors de competicions i concursos esportius que asseguren premis especials com un ‘hold in one’ al golf o la pesca d’una

tonyina de més de 300 quilos. L’àmbit de les energies renovables també busca garanties i per això s’està assegurant la manca de sol o de vent el que comporta “molta soﬁsticació i un personal molt especialitzat”, explica Ferran Jori.

Els clients paguen tranquil·litat “Tenim molts clients que paguen la seva quota però que no se n’adonen de com funcionem ﬁns que passa alguna cosa que és quan realment es veu la nostra forma de treballar”, explica Ferran Jori que està convençut de dues coses. La primera és que amb les assegurances, “ lo barato surt car”, i la segona, que en un sinistre “s’ha de pagar al 100% i no val conformarse amb menys”. Al llarg de tots aquests anys, empreses com Puig Beauty & Fashion, Habitat, Isdin o La Roca Village, han donat el seu vot de conﬁança perquè “no s’ha d’esperar a què els sinistres hagin passat per posar-se les piles i per aquesta raó procurem informar els clients del seus riscos abans que preguntin”.

L’empresari del mes / EMPRESA - 15

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

ENTREVISTA A RAMON CANELA, DIRECTOR GENERAL DELS CLUBS DIR

“Som un sector on calen inversions altes i la competència fracassa perquè no s’atreveixen” Els clubs DIR esperen a finals d’any per analitzar els resultats de la petita revolució que van introduir en el seu equip directiu per guanyar eficiència i independència en cada centre esportiu i ser més rendibles. Serà aleshores el moment de prendre decisions. El possible creixement està vinculat a l’autofinançament. Els tipus d’interès i el preu del sòl desaconsellen la presa de decisions sense abans pensar-s’ho dues vegades. ARTUR ZANÓN

MOLT PERSONAL

Pretenen no ser un gimnàs qualsevol. En ells prima la qualitat sobre la quantitat. I aquesta és la filosofia que segueix l’empresa catalana líder en el sector de l’exercici físic i de la salut a l’hora de plantejar-se el futur. Després d’un creixement important en la darrera dècada, el seu director general, Ramon Canela, pensa analitzar si el servei ofert pot encara millorar i si el canvi de l’estructura empresarial ha donat els fruits durant el primer any. Tot sembla que sí. Els números parcials l’avalen.

Ramon Canela va néixer a Barcelona l’any 1949. Va estudiar un màster en Gestió Gerencial a EADA. El soci fundador dels clubs DIR assenyala que “ara hi ha tres o quatre petits detalls a cada centre que cal millorar. Abans n’eren 10 o 15”, afegeix. Consolidar aquest model abans de créixer és la fórmula.

Canela es mou bé explicant els petits detalls, que potser són els que formen una impressió final. Els domina tots. “Potser no recordo el títol de l’última pel·lícula que he vist, però puc dir quina distància hi ha entre columna i columna. Tots els centres els he pensat jo”, explica. Quina és la filosofia que els ha permès complir gairebé trenta anys? Tenim una bona relació qualitat-preu, segons els clients. I això es tradueix en serveis pràctics: donem tovalloles, gel... A més, a Barcelona ho tenim més fàcil. Un terç de la població fa esport sovint. Més fins i tot que a algunes ciutats dels Estats Units. Hem matxacat i matxacat. La gent va al DIR si el té a prop, perquè cada zona és diferent. I després juga a favor nostre la marca i les campanyes publicitàries amb esportistes coneguts. A Catalunya hi ha el RACC, La Caixa, Caixa de

Ramon Canela al club DIR de Diagonal. / ARTUR ZANÓN

Catalunya, el Barça... I també el DIR.

Li preocupa la competència que pugui tenir? Hi poden haver amenaces, però són molt innòcues. En aquest negoci calen inversions molt altes i tots han fracassat perquè s’han quedat amb un, dos, tres gimnasos... No s’han atrevit. A més, som més que un simple gimnàs. Som un centre d’exercici físic i de salut: per als que volen posar-se en forma o mantenir-se, i per als que busquen salut. Això ho complementem amb una revista perquè els clients mengin bé.

Què vol dir que cada zona és diferent? A les barriades sense empreses, els clubs s’omplen més pels matins o per les tardes, quan la gent acaba de treballar. Però a l’Eixample, Gràcia, Diagonal o Claris, la gent aprofita el migdia per fer esport.

L’esport permet guanyar diners? L’any 2006 el vam tancar amb ingressos de 36 milions d’euros i un ebitda (beneficis abans de resultats) del 22,5%. Aquest any arribarem als 40 milions, amb un ebitda del 24,5%. No sé què passarà en el futur.

“Som molt més que un simple gimnàs. Som un centre d’exercici físic i de salut” “A Catalunya hi ha el RACC, La Caixa, Caixa de Catalunya, el Barça... I també hi ha el DIR”

L’EVOLUCIÓ DELS CLUBS DIR DIR suma ja 12 clubs a Barcelona i un altre a Sant Cugat. Des del 1979 ﬁns el 1998 l’evolució va ser lenta: tres centres. Des d’aleshores, en menys d’una dècada, l’empresa ha incorporat deu gimnasos més. Té 82.000 clients, xifra que suposa un 5% de la població. El perﬁl dels usuaris correspon a una persona jove (un 60% tenen menys de 35 anys), col·lectiu en què la proporció d’abonats arriba al 10%. Cada mes registren un 4% de baixes, que es compensen amb les noves altes.

També han revolucionat l’equip directiu. Vam introduir un assessor general i un director tècnic per a cada centre, que ara tenen una gestió més autònoma. També tenim experts encarregats de 4-4-4-3 centres i d’altres que dirigeixen àrees (pilates, spinning...). La idea és funcionar amb pressupostos l’any 2008 perquè els mà-

nagers del club puguin prendre decisions sense passar per mi. Com els hotels. Quins resultats es poden desprendre de la introducció d’aquestes novetats? Veurem si és més eficient l’estructura. De moment hem canviat les mil bicicletes per unes de noves amb pantalla, perquè s’hi pugui veure la televisió. Quin pla de creixement tenen per als propers anys? L’Ajuntament de Barcelona té un pla que impedeix obrir més clubs. A Sant Cugat tenim problemes per trobar gent perquè ja no és Barcelona. L’expansió dels darrers anys la vam fer amb terrenys econòmics; avui són molt més cars i tampoc compensa demanar diners al banc perquè els interessos estan molt elevats. Així, ja no és tan fàcil guanyar més espais. En aquestes condicions, el creixement s’ha de fer a base d’autoﬁnançament. I si fent les inversions ens toca apujar quotes i perdre clients, tampoc ens interessa. Però seria a Catalunya, a Madrid, València, Sevilla...? No, fora d’aquí no ens interessa. Potser creixeríem en ciutats tipus Vic.

Quin esport practica? Jugo de lateral dret a futbol els divendres per la tarda. Em diuen que sóc massa contundent, però encara no he lesionat ningú. Els caps de setmana m’agrada practicar pàdel. I a casa tinc manuelles, una bicicleta estàtica... I també pujo muntanyes. La darrera, l’estiu del 2006, a la Pica d’Estats. Del Barça i amic de Sandro Rossell. Laporta era l’única candidatura catalanista que hi havia les passades eleccions. Ara no il·lusiona. L’any passat, en cinc jornades es va deixar escapar la Lliga. Per què fa servir Internet? Consulto la nostra web i les de la competència. També compro bitllets d’avió. Els darrers? A l’Alguer i a San Francisco. Quin tipus de lectures fa? Empresarials, estadístiques i revistes. I a la televisió, què mira? CSI i el 3/24. Quin és el principal problema de Catalunya? Que tenim un govern perdedor. No és normal que no pugui manar el partit que va guanyar unes eleccions, encara que només fos per majoria simple.

SECCIÓN NOVEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

16- EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU Almirall

Bon Preu

Endesa

Garrigues

Compra de fàrmacs a Shire

Augmenta la facturació

Aportarà capital a la Fundació Alícia

Nova seu a Nova York

L’empresa farmacèutica catalana Almirall ha arribat a un acord amb la britànica Shire per comprar productes seus de l’àmbit de la dermatologia. En concret es tracta d’una cartera de vuit productes i la seva corresponent xarxa de vendes a Europa, la qual compta amb una plantilla de 63 persones. La compra que ha realitzat Shire ha ascendit a 151 milions d’euros.

Banc Santander Participa en l’adquisició d’ABN Amro El grup Santander i els seus socis, Fortis i Royal Bank, han adquirit el 86% del banc ABN Amro. L’operació s’ha efectuat un cop s’han acollit 1.590 milions d’accions a l’oferta de 71.000 milions d’euros que el consorci va fer pel banc ABN Amro. El Santander pagarà un total de 19.900 milions d’euros, quantitat inferior a la dels altres dos bancs participants en l’operació, i que equival a un 27,9% del total.

Banesto Obté beneﬁcis Banesto va guanyar 584,08 milions d’euros entre gener i setembre de 2007. Aquests beneficis suposen un increment del 13,3% en front del mateix període de l’any anterior, segons ha informat Banesto a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. L’activitat creditícia va mantenir-se com un dels motors principals del banc fent que creixés un 24,5% ﬁns a arribar als 72.491 milions d’euros.

El grup d’alimentació va facturar 216 milions d’euros durant la primera meitat d’aquest 2007. Aquests guanys equivalen a un 17% més respecte el mateix període de l’any anterior. El director del grup, Joan Font, atribueix aquests bons resultats al procés d’expansió i a la implantació del nou format Bonpreu Ràpid.

La companyia Endesa ha signat un acord amb la Fundació Alícia (Alimentació Ciència) a través del qual confirma l’aportació de 180.000 euros en tres anys. L’objectiu d’aquesta operació és donar suport econòmic a Alícia, un centre de R+D+I en cuina amb vocació social obert al públic per promoure la bona alimentació.

Digitex Interessat en Catalunya L’empresa Digitex, especialitzada en serveis d’outsourcing tecnològic, ha decidit considerar Catalunya com una unitat de negoci independent de la resta d’Espanya. Digitex fa 20 anys que té presència a Espanya i ara ha decidit apostar per aquesta nova via. L’empresa va ser creada el 1998 i al seu últim exercici va facturar més de 56 milions d’euros. Actualment té 2.300 treballadors repartits a les seves 4 delegacions a Espanya i 3 més a l’Amèrica Llatina.

Easyjet Reforç de la companyia Easyjet vol operar des dels principals aeroports i no només des dels secundaris. Per aquest motiu, el president de la companyia de vols barats, Andy Harrison, ha anunciat que invertirà 600 milions d’euros fins el 2011 per tal de reforçar la presència d’Easyjet a França. Vol augmentar l’oferta de vols des de Lió i crear una nova base a l’aeroport Charles de Gaulle.

El despatx Garrigues ha inaugurat a Manhattan la seva nova seu. L’acte es va dur a terme a l’Institut Cervantes i va comptar amb la presència de 250 persones, entre representants de les principals institucions americanes, empresaris espanyols i professionals de l’àmbit jurídic. Garrigues va ser un dels primers despatxos europeus que va obrir oﬁcines a Nova York. Va ser el 1973 i des de llavors ha experimentat un creixement constant a la seva activitat, convertint-se en un referent per les empreses nord-americanes amb presència a Espanya.

Gepro XXI Surt a borsa com a Zel XXI

La família Del Pino, que té el 58,31% del capital social de Ferrovial, ha subscrit un pacte parasocial per tal que quedi blindada la seva participació en el grup de construcció i serveis. La família Del Pino s’ha compromès a no transmetre cap de les societats jurídiques a través de la qual participen a Portman Baela. Aquesta és la ﬁrma titular de participació de la família a Ferrovial.

L’empresa Gepro XXI ha anunciat que té previst la seva sortida a borsa aquest mateix mes d’octubre un cop ha adquirit el 92,05% de la Companyía Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre (Zel). El conseller delegat de Gepro XXI, Santiago Vila, ha explicat que l’empresa ha pagat 8,8 milions d’euros per les accions i que, a més a més, prepara una OPA pel 7,95% restant. L’objectiu que s’han marcat amb aquesta sortida a borsa és obtenir finançament suficient per poder dur a terme el seu pla d’expansió i diversiﬁcació.

Funosa

Grup Planeta

Preveu beneﬁcis

Principal accionista de Vueling

Ferrovial Blindat pels propietaris

Funosa, l’empresa catalana de foneria i amb seu a Olèrdola (Alt Pendès), té previst que facturarà 50 milions d’euros aquest 2007. Aquesta xifra representa un 15% més del total anual. Funosa, que compta amb 360 treballadors, ha renovat els últims anys bona part de la seva cartera de clients i ha impulsat exportacions al mercat de l’obra pública dels països europeus.

Inversiones Hemisferio, del Grup Planeta, ja està en possessió del 26,8% del capital de Vueling, fet que el converteix en el principal accionista de l’aerolínia catalana. La família Lara va comprar un total d’1.640.161 accions de Vueling. Inversiones Hemisferio va enviar un requeriment notarial a Vueling per tal que es convoqui una junta extraordinària d’accionistes

i així revisar la situació de l’empresa, censurar la gestió dels directius i ﬁxar el nombre de membres del consell d’administració. Aquests canvis es produeixen dues setmanes després que Josep Miquel Abad deixés la presidència de l’aerolínia catalana.

Indo Inverteix al Papiol El grup òptic Indo té previst invertir aquest any tres milions d’euros al laboratori que té al Papiol. La instal·lació es va inaugurar el 2006, té 4.000 metres quadrats i dóna feina a més de 140 persones. L’activitat del laboratori ha crescut un 28% en el seu primer any de funcionament gràcies a la producció de les lents progressives especialitzades i les personalitzades, les quals són les de major demanda avui en dia.

La Caixa Llança el Mircobank

El president de La Caixa, Isidre Fainé, ha anunciat que en qüestió de poques setmanes l’Obra Social llançarà Microbank. Es tracta d’una nova empresa que s’especialitzarà en la concessió de microcrèdits per ﬁnançar projectes de col·lectius desafavorits. El nou banc tindrà un capital inicial de 51 milions d’euros i el seu president serà Josep Francesc Conrado, actual director executiu de l’Obra Social. La Caixa iniciarà aquest nou projecte un cop acabi la campanya de col·locació a borsa de Criteria.

Panorama / EMPRESA - 17

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

EL MES NEGATIU Mútua General de Catalunya Inaugura oficina a Mataró La Mútua General de Catalunya, entitat asseguradora sense ànim de lucre especialitzada en salut, ha inaugurat una nova oficina a Mataró. La iniciativa s’emmarca dins el pla d’expansió continuat que està portant a terme l’entitat des de la seva fundació. Actualment, la Mútua presta els seus serveis a més de 88.000 mutualistes, dels quals, un 6% pertanyen a la comarca del Maresme. A més, compta ja amb 25 delegacions i oficines arreu de Catalunya i les Balears.

Prestige Hotels of the World Nova cadena espanyola de gama alta

Airbus L’A-380 amb 2 anys de retard El nou avió Airbus 380 arriba amb dos anys de retard segons el previst. Aquest fet va enfonsar en una gran crisi a la companyia i al grup europeu EADS, la qual encara no veu el ﬁnal. L’estrena del gegant es va dur a terme a Tolousse i va ser entregat a Singapore Airlines. L’A-380 compta amb 399 seients de classe turista, 60 de bussines i 12 suites de luxe. La festa va transcórrer sota l’ombra de l’escàndol de l’ús d’informació privilegiada per part d’accionistes i directius d’Airbus. Van vendre les seves accions entre novembre de 2005 i març de 2006 just abans que es fessin públics els problemes de la companyia.

ver pactat el preu de l’asfalt de manera il·legal durant almenys 12 anys. El Tractat de la Unió Europea exposa que està expressament prohibit fer acords per fixar preus o repartir-se el mercat. La investigació ha comprovat que Cepsa i Repsol dirigien el cártel conegut com la “taula d’asfalts” entre 1991 i 2002. A les trobades es fixaven els preus per temporada i la data d’execució. Altres companyies europees com Galp, Nymäs o British Petroleum també s’han vist esquitxades per la seva participació en aquesta associació.

tar el 2006 i el contingut del conveni signat.

Merk Tanca el laboratori de Barcelona La multinacional farmacèutica Merck Serono ha decidit tancar el Laboratori de Bioinvestigació que té al Parc Cientíﬁc de Barcelona. La decisió ha agafat per sorpresa a l’administració i a la comunitat cientíﬁca catalana i no entenen el perquè d’aquesta decisió. Merck té previst tancar altres centres a Europa de R+D i ha volgut començar per Catalunya. Aquest centre ha estat un dels impulsors a Catalunya i Espanya d’una important xarxa de recerca clínica i preclínica centrades en el camp de l’oncologia i la farmacologia.

un hotel de planta baixa amb una superfície de 3.750 metres quadrats, un multicines i galeries comercials de 2.900 metres quadrats. El projecte estarà llest en un termini de tres anys i tondrà una inversió aproximada de 12.000.000 euros. IDP té la seva seu a Sabadell i va gestionar el 2006 un volum total d’inversions de 97 milions d’euros.

Sysmo Protesta contra Seat

Recentment s’ha presentat el Prestige Hotels of the World (PHW), la primera marca d’origen espanyol especialitzada en la representació d’hotels d’alta gama a tot el món. La cadena es presenta amb un portafoli de 47 establiments repartits a Espanya i altres 12 països d’Europa, Amèrica i Àsia. Amb aquest nou producte, aposten per oferir un servei específicament adaptat a les necessitats de comercialització i distribució pròpies dels establiments de màxima categoria que es dirigeixen a un segment del mercat d’alt nivell adquisitiu que, en els seus viatges, persegueix l’exclusivitat i l’excel·lència.

Renta Corporación Entra al mercat nordamericà El grup immobiliari català ha adquirit dos edificis a Manhattan. Els restaurarà i els posarà a la venda segons un programa que preveu la inversió de 50 milions d’euros. Renta Corporación continua amb el seu projecte d’internacionalització iniciat el 2002 a París, Berlín i Londres.

Cantalou Grup Llanera

Se’n va de Vallirana

Primera víctima immobiliària

Coperﬁl Ven un parc a ING

L’empresa de xocolata Cantalou ha anunciat que no reconstuirà la nau de Vallirana que es va cremar el passat mes de setembre arrel d’un incendi. La decisió es deu a l’elevat cost de reconstrucció que arriba als 35,3 milions d’euros. La producció es traslladarà a França i deixarà sense feina a 105 treballadors que es veuran afectats per un expedient de regulació.

Cepsa i Repsol Multa des de Brusel·les La Comissió Europea ha sancionat les dues companyies petrolíferes amb 80 milions d’euros cadascuna per ha-

Coperﬁl Construcción ha venut un parc logístic de 30.000 metres quadrats situat a Puigpelat (Tarragona) a ING Reale Estate. L’operació ha costat 18 milions d’euros. El parc, que compta amb 4 naus i pot acollir ﬁns a 4 empreses, serà ocupada, de moment, per una empresa de la indústria paperera.

Mercedes Vagues per l’anunci de tancament Els treballadors de MercedesBenz han iniciat ja les nou vagues previstes com a protesta pel trasllat de la producció de la seva planta de Sant Andreu a Esparraguera i també per la decisió d’externalitzar parts de la producció a tres proveïdors diferents. Al primer acte de protesta s’ha entregat una carta al Palau de la Generalitat on els treballadors demanen al Govern que intervingui per tal que es compleixi allò que es va pac-

El Grup Llanera va fer públic un comunicat on explicava que havia suspès els pagaments d’un total de 6 empreses del grup. En el propi comunicat, l’empresa analitza les causes de la crisi i proposa fórmules per superar-les. Segons fonts de l’empresa, els problemes de liquiditat haurien afectat unes 400 persones i ascendirien a uns 5 milions d’euros. L’evolució del mercat immobiliari a Espanya ha fet que moltes empreses del sector hagin hagut de tancar bona part de les seves oﬁcines ﬁns a arribar a extrems de gran preocupació.

IDP Projectarà un nou complex lúdic L’empresa IDP d’enginyeria i arquitectura ha guanyat el concurs públic per l’encàrrec professional de projectar i dirigir el futur complex lúdic i de serveis Espai Tolrà de Castellar del Vallès a Barcelona. El nou espai comptarà amb

La fàbrica de Sysmo a Abrera s’ha vist afectada pel tancament que vol fer Seat de la planta. Els 120 treballadors afectats van tallar a principis d’octubre els accessos a la planta de Martorell després de conèixer la decisió i el plantejament d’un expedient de regulació que els afectarà. El ﬁnal del contracte amb Seat fa que el futur de Sysmo sigui impossible. El 95% de la producció es destinava a l’abastiment de Seat. Sysmo presentarà un concurs de creditors i tancarà les fàbriques d’Abrera a Barcelona i d’Arazuri a Navarra.

UBS Pèrdues i acomiadaments La Unió de Bancs Suïssos ha registrat unes pèrdues d’entre 360,8 milions i 481,1 milions d’euros durant el tercer trimestre de l’any. Aquestes pèrdues són les primeres que pateix la Unió des de fa 9 anys. Aquesta situació ha portat a aquest important gestor de fons a anunciar la reducció de 1.500 llocs de treball fins a final d’any i a reorganitzar l’equip directiu. La UBS és una de les grans perjudicades de la crisi financera nord-americana.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

18- EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

ENTREVISTA A RAFAEL CABRERA, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE FILMAX

UN APARTAT MÉS QUE PERSONAL

“El preu i la rapidesa de lliurament o serveis són claus en els nostres dies”

Llicenciat en Gestió Comercial i Màrqueting per l’escola de negocis ESIC, inicia la seva trajectòria professional a la consultora Plus Value, i després passa a Cercle de Lectors, com a adjunt a la Direcció de Màrqueting i més tard com a Director de Nous Projectes. Actualment és el Director de Màrqueting Internacional i de eBusiness Developer de Filmax.

Des del 1953 i el primer Filmax presenta..., com ha evolucionat l’empresa? Ha evolucionat moltíssim. S’ha anat adaptant segons les tendències del mercat sense perdre la ﬁlosoﬁa bàsica. Com a proveïdors de continguts que som, tant a nivell de distribució com de producció, per a nosaltres és fonamental saber allò que el públic vol veure, per tant la investigació de mercat.

Quants cops va al cinema en un mes? Intento anar-hi tants cops com pugui, desgraciadament només tinc temps els caps de setmana i estan plens de compromisos.

Quines han estat les claus de l’èxit i quina és l’estratègia de futur de Filmax? El dinamisme propi de la companyia. Filmax és una empresa amb un personal jove, preparat, ple de talent i amb iniciativa. És precisament aquí on radica el motor propulsor de la companyia. Les claus del futur suposo que es basen en els mateixos paràmetres: talent, iniciativa, dinamisme...

Qui són els protagonistes de la seva vida? La meva mare, la meva família, els meus amics i els meus gossos. Woody Allen o Lars Von Trier? Em quedo amb Woody. Cabrera dirigeix el màrqueting de Filmax. / CEDIDA

Com creu que està el nivell actual de la notorietat i imatge de la marca de Filmax? Filmax presenta... Et resulta familiar? Sens dubte qualsevol espanyol sap que és la notorietat de marca. Si, a més, hi afegim l’evolució i posicionament que hem aconseguit tant a nivell nacional com internacional, crec que la imatge de Filmax és sens dubte la d’una empresa que aposta pel cinema espanyol, però que a més és consumible fora de les nostres fronteres. A curt i mig termini, com veu el mitjà publicitari cinema? És cert que hem patit un descens d’espectadors que van a les sales a gaudir d’una pel·lícula, bàsicament per la pirateria i en menor mesura per raons demogràﬁques, no obstant no podem eliminar el plaer que segueix sent anar al cinema. Crec que el que passarà és que aquest mitjà evolucionarà especialitzant-se més. Dins d’un mateix complex, el consumidor d’una sala no tindrà res a veure amb el que acudeix en una altra. “El màrqueting és prou important com per no deixar-lo només a càrrec del departament de màrqueting”?

Crec que és fonamental impregnar l’empresa amb aquesta filosofia: absolutament tot el personal fa màrqueting, des de la recepció fins a la direcció general. El departament de màrqueting ha de saber canalitzar aquestes reflexions i adaptar-les quan sigui convenient.

clients. És el màrqueting d’avui. Quan solucionem problemes, ens enfoquem als nostres clients. Davant de problemes, busquem tecnologies i productes que els resolguin. I per tot això és fonamental presentar el producte de forma que demostri que resol els problemes del client.

Quins factors són més importants per aconseguir generar satisfacció en el client? Un client satisfet és aquell a qui dónes el que està buscant, quan ho desitja i a un preu competitiu. El problema per a les empreses és que el client, cada cop més, compta amb més informació i, a més, està tecnològicament més preparat. Hem de ser capaços d’estar allà. Per tant, el preu i la rapidesa de servei o lliurament són claus.

Com veu el nivell de la publicitat al nostre país? Els increments constants de la inversió publicitària en els darrers anys demostren la solidesa d’un sector cada cop més professionalitzat, tot i que alhora es tracta d’un sector saturat. Suposo que la tendència serà la d’explotar nous continguts i no basar-nos en les plataformes de sempre.

El màrqueting crea necessitats, resol problemes... ambdues coses? Per quin motiu descartar-ne alguna, les dues conviuen perfectament. Quan parlem de crear necessitats, ens adonem de l’evolució del màrqueting. Abans satisfèiem sense més necessitats, avui provoquem necessitats al consumidor, per tant ens orientem al mercat i produïm

Quin anunci o campanya l’ha sorprès darrerament? BMW em sorprèn amb cada nou espot i anunci que apareix de la campanya T’agrada conduir? És espectacular la subtilitat i elegància que utilitza en cadascun d’ells. Són moderns, agressius i m’agrada pensar que jo també puc conduir un BMW. Són brillants! JOSÉ LUIS TRUJILLO

Al cinema, hi ha vida més enllà dels Estats Units? Per descomptat, a Europa estem fent molt bon cinema. Tres adjectius que deﬁneixin la situació actual del cinema espanyol. Qualitat. Original. Subvencionable. Si pogués arreglar només un problema del món, quin seria? Sona a tòpic, però la pau. Crec que és fonamental per millorar la resta. Què és el que més valora dels seus col·laboradors? L’honestedat. Si no fes la seva feina actual, quina li agradaria fer? Sóc molt bo en allò que faig, per quin motiu canviar a aquestes alçades. Un anunci de fa temps que no hagi oblidat mai. “Vamos a la cama...”. Em va marcar i va marcar una època. Una frase que li agradi dir. Viu la vida i deixa viure.

KEIRETSU COMUNICACIÓ

JORNADA TÉCNICA

POLÍTICAS DE PERSONAL Y CONDICIONES DETRABAJO COLABORA:

28 de noviembre de 2007 BARCELONA Lugar de realización: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo C/ Dulcet, 2-10, 08034 Barcelona

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA - 19

MÓN EMPRESARIAL /NOVEMBRE 2007

ENTREVISTA A SALVADOR ESPINOSA, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EMPRESES CONSULTORES (ACEC)

“Les empreses han de recórrer a nosaltres” L’Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC) engloba una quarantena d’empreses que representen el 68% de la facturació de la consultoria a Catalunya, un sector que preveu facturar aquest any 2.000 milions d’euros. El futur, però, encara es presenta millor tenint en compte que les consultores han esdevingut “els metges de les empreses”, tal com li agrada deﬁnir-les a Salvador Espinosa, president de l’ACEC. és clar, si darrera no hi ha una estructura, això no funciona i ha provocat en moltes empreses clients força frustració.

ÀGATA SERRA

Quina valoració fa de l’evolució del sector de la consultoria? Portem uns anys de creixement molt bons. Tant els aspectes d’innovació com el tema de la internacionalització i obertura de nous mercats, ens han afavorit. Hi ha tants reptes i necessitats dins de les empreses que el paper de les consultores passa per col·laborar en els seus projectes. Aquest context fa que tinguem uns creixements de gairebé el 12% anuals. Quins serveis sol·liciten les empreses? Hi ha dos grans blocs que sobresurten; l’outsourcing, és a dir, l’externalització de serveis, que representa un 34% de la facturació; i el desenvolupament de les noves aplicacions, és a dir, les TIC, que representa el 43%. El 23% restant correspon a les àrees de desenvolupament de negoci, recursos humans, assessorament a pimes, etc. Per què els serveis de consultoria s’associen sempre amb tecnologia? De fet, és normal. En molts casos, l’externalització suposa un estalvi de costos molt gran i, en el tema de les noves aplicacions, la majoria d’empreses són bones usuàries, però no necessàriament han de ser bones tècniques i és lògic que acudeixin a l’exterior per posar en marxa una determinada aplicació. Quins sectors empresarials demanden més els vostres serveis? El sector que més volum està generant és el ﬁnan-

Salvador Espinosa en el seu despatx. / D. CALDERÓN

cer, que representa el 16%, la indústria en general, amb un 15%, a continuació les administracions públiques amb un 14%, i, en acabat, amb un 7% hi hauria el sector de les telecomunicacions. Un altre sector que ha crescut molt en els darrers temps és el sector farmacèutic, que suposa tan sols un 3%, potser a primer vista no gaire espectacular, però sí que representa un creixement espectacular en els darrers anys. Té la pime capacitat per accedir a un servei de consultoria? La petita empresa difícilment accedeix a aquest tipus de serveis. Si ho fa és de manera col·lectiva a través d’agrupacions que aglutinen empreses d’aquesta mida i, per tant, conjuntament els és rendible i viable. En aquest casos els serveis més demandats són els que fan referència a formació en àrees concretes, per exemple en temes comercials, de lideratge... Ara bé, notem que les empre-

ses mitjanes, que tenen a partir de 100 treballadors, sí que es comencen a preocupar per la consultoria. Aquest probablement serà un camp de futur, ja que moltes pimes acabaran amb fusions, que els obligaran a recórrer a un consultor extern. El sector de la consultoria ha generat una certa desconﬁança en el món de l’empresa. Per què? Les barreres d’entrada per muntar una empresa de consultoria són molt baixes, amb una taula i un ordinador n’hi ha prou, gairebé m’atreveixo a dir que no cal ni un despatx. Hi ha hagut, en els darrers anys, un intrusisme que ha vingut donat per diverses raons. L’exemple clàssic, que no vol dir que sempre hagi estat així, ha estat el de molts directius, que després de fusionar-se la seva empresa amb una altra, han estat convidats a marxar. Una sortida fàcil per a ells ha estat aprofitar la seva experiència i contactes per muntar una consultoria. I,

Les consultores opten per oferir serveis generalistes o especialitzats? Aquí hi ha un debat. Si parlem de les consultores petites i mitjanes, en general hi ha una tendència a l’especialització, però per contra hi ha les grans empreses multinacionals que aborden qualsevol tipus de temàtica. Els que som més petits hem optat més per la consultoria a mida, és a dir, fer allò que realment el nostre client necessita. Ara bé, avui dia si no creixes és molt difícil poder competir, i segurament això ens portarà a la fusió entre empreses per crear sinèrgies entre especialitzacions diverses però complementàries. Quins són els reptes més immediats de l’ACEC? El principal és l’actualització permanent, que no només és una necessitat sinó una obligació, tot i que no sigui fàcil, ja que a mesura que la fem hem d’anar prestant els serveis als nostres clients. Un segon repte és tots els nous paradigmes de gestió, i aquí hi ha un repte que consisteix en seduir les pimes sense que hagin de renunciar a les seves característiques. Un altre tema és la lluita contra l’intrusisme, perquè si perdem credibilitat això no només ens afecta a nosaltres, sinó que també als nostres clients. I, ﬁnalment, fer front a la gestió del coneixement i a la captació de nous talents, aconseguir plantilles estables i molt qualiﬁcades.

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS CECOT LA PATRONAL TERRASSENCA VOL 50 MILIONS ADDICIONALS PER A R+D EMPRESARIAL

La patronal CECOT ha reclamat al conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, una inversió de 50 milions d’euros addicionals per a recerca i desenvolupament (R+D) en l’àmbit empresarial dins dels pressupostos de 2008. La patronal argumenta per fer la seva demanda “la caiguda de la despesa en innovació que està patint Catalunya des del 2000” i considera que, amb aquesta injecció de diners addicionals, el govern català podria complir amb l’objectiu marcat en el Pacte del Tinell, que consisteix a destinar a R+D el 2% del producte interior brut (PIB).

FOEG ELS EMPRESARIS GIRONINS TINDRAN AVANTATGES EN ELS PRODUCTES I SERVEIS

La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) i la Societat Catalana de Petrolis, SA (Petrocat) han signat un conveni per tal d’oferir als associats de la FOEG més avantatges en els productes i serveis oferts per l’empresa petrolera. Amb aquest acord, Petrocat vol donar suport als associats de la FOEG oferint nous serveis, més comoditat i, sobretot, avantatges econòmics als empresaris gironins tenint en compte que, per l’activitat de la majoria de les empreses, el gasoil i la gasolina són una eina indispensable.

El president de la FOEG i el director general de Petrocat. /CEDIDA

AJE ELS JOVES EMPRESARIS DEMANEN MÉS ESTABILITAT PER CREAR EMPRESES

El president de la Confederació d’Associacions de Joves Empresaris, Patricio Rodríguez-Carmona, va demanar més estabilitat econòmica per crear i desenvolupar empreses i menys subvencions puntuals, durant la inauguració del XII Congrés de Joves Empresaris, a Barcelona. El president va demanar un major accés al finançament, als vivers d’empresa i, en definitiva, una major confiança en els joves emprenedors. En el Congrés va participar, entre d’altres, el conseller d’Economia, Antoni Castells, que va destacar la capacitat de Catalunya per crear projectes empresarials i la necessitat de generar una societat que valori els valors empresarials com la llibertat, assumir riscos, l’esforç i la responsabilitat. Aquesta nova edició del congrés celebrat per l’AJE va reunir uns 350 emprenedors de tots els sectors.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

20- EMPRESA / Decàleg EL DECÀLEG DEL MES

MÀRQUETING

PATENTS

CREATIVITAT

MARCEL GALLI

ITZIAR NUÑEZ

AMADEO BERGÉS

JOAN GARCÍA XUCLÁ

JORDI TOUS

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

J. ISERN PATENTES Y MARCAS

DIRECTOR CREATIU DE KEIRETSU COMUNICACIÓ

CAMPÁ ABOGADOS Y ECONOMISTAS

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Superació d’expectatives

La protecció de Els anuncis de La nova Llei de Comportament McCann la marca absentista l’Autònom

Qui no recorda haver recomanat un producte o un metge a un amic? Hi ha empreses que creixen més ràpid. Empreses que, tot i ser en ocasions locals, gaudeixen d’un reconeixement indiscutible entre els seus clients, els quals actuen com a apòstols del negoci, tot recomanant-lo a amics i coneguts que acaben per convertir-se també en clients. Organitzacions com aquestes no són difícils de trobar; qui no recorda haver recomanat algun cop un restaurant, un metge, una empresa de serveis o un producte a un amic? Probablement ho haurà fet per la qualitat de l’oferta o per la forma com se l’han posada a la seva disposició, per la sorpresa generada quan han superat les seves expectatives, tot minimitzant les incomoditats i les inseguretats alhora que lliurant-li un producte superior al de la competència, tant en tangibles, com en intangibles i emocions. Els pilars d’aquestes empreses?: el coneixement dels valors intrínsecs del producte i del mercat i una cultura fonamentada en la innovació i l’orientació a les persones de l’organització.

L’empresari vol que la seva marca sigui única al mercat La globalització en què es troba el mercat ha potenciat el valor de les marques. Cada empresa, a través de les seves marques, ha de transmetre al consumidor una sèrie de valors positius. És necessari cridar l’atenció del consumidor i guanyar-ne la preferència. D’aquí la preocupació dels empresaris per aglutinar en la marca allò que els fa únics i els diferencia de la competència, així com la seva preocupació per tal que la seva marca sigui única en el mercat. A tal efecte existeix una idea equivocada; una marca registrada està protegida davant qualsevol producte i/o servei? No, una marca serà única i protegida només dins del sector en què estigui registrada. L’empresari haurà d’analitzar l’àmbit d’aplicació de les seves marques i protegirles adequadament allà on tingui interessos. De tal manera i per assolir una protecció jurídica efectiva l’empresari haurà de cuidar, protegir i actualitzar les seves marques a ﬁ que la seva protecció s’ajusti a la seva realitat jurídica i comercial.

LEGAL

SALUT

Madeline s’ha convertit en una marca tan notòria com Nike

Molts autònoms podrien ser considerats com a ‘falsos’

Les baixes laborals fan que l’empresa perdi competitivitat

És brutal l’impacte mediàtic que genera la comunicació quan tots els mitjans es dediquen a oferir-nos la mateixa notícia una i altra vegada. Hi ha milers de nens desapareguts al món però el cas (desgraciat) de Madeline ha superat qualsevol expectativa. Quina ha estat l’estratègia que han seguit els McCann per arribar a tanta gent de tot el món i en tan poc temps? Com han aconseguit el suport i la imatge de tants líders, fins i tot del mateix Papa? Fa pensar, no? És una campanya molt ben estructurada i en un temps rècord han aconseguit posicionar el nom de la nena. Que prenguin nota els departaments de màrqueting. Madeline s’ha convertit en una marca tan notòria com Nike. I, a la vista de les donacions, esponsoritzacions (o inversions) que un conegut magnat està disposat a fer, serà una marca molt rendible. Algú ja estarà escrivint el guió per a una novel·la o pel·lícula, però patirà com Capote. No podrà acabar-la ﬁns a conèixer el ﬁnal.

Segons el seu preàmbul, la nova Llei de l’Estatut del Treballador Autònom neix per clarificar i harmonitzar el marc legal dels treballadors per compte propi, i per crear la figura de l’Autònom Dependent (TRADE). Aquesta lloable intenció queda, però, escapçada perquè a l’hora de definir els requisits que ha de complir un treballador per ser considerat autònom, ens en trobem amb dos que, per ambigus, situarà a molts autònoms en el límit estret que els separa dels falsos autònoms. Com que la Llei s’adscriu a l’ordre jurisdiccional del Social, la determinació de si hom és un autònom o un assalariat estarà a mercè del criteri del Jutge del Social, que, tendeixen, en cas de dubte, a qualificar-los de treballadors per compte aliena, amb els consegüents riscos pel client que contracta de bona fe. És a dir que, una vegada més, la por ha fet que una llei que podria haver clarificat el marc jurídic d’un col·lectiu pot portar a un augment de la seva inseguretat jurídica.

El comportament absentista és un dels problemes més antics de les organitzacions. Acumular treballadors que estan de baixa fa que l’empresa perdi eﬁcàcia i competitivitat. Sovint, aquest problema s’associa a empreses de l’àmbit de la funció pública. S’associa la conducta absentista a la cultura del treball del ‘funcionari’ oblidant-ne la seva gènesi universal. A qualsevol empresa hi ha persones que despleguen diàriament totes les excuses que poden per no anar a treballar. A més, des de la visió economicista de la gestió de persones, la conducta absentista és comptabilitzada com a pèrdua d’hores de treball, sense contemplar la vessant psicològica i social del problema. Un treballador amb problemes d’ajust amb el seu lloc de treball, equip o superiors; un treballador que té problemes econòmics, personals, familiars o de conciliació; pot veure en l’absentisme laboral una vàlvula d’escapament dels problemes que l’estan amoinant.

Decàleg / EMPRESA - 21

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

EL DECÀLEG DEL MES

TECNOLOGIA

COACHING

RECURSOS HUMANS

UNIVERSITAT

MOTIVACIÓ

CARLOS GALVE

ANTONI PINIÉS

JUAN CARLOS RIBA

FRANCESC BOIXADER

JOSEP MARIA MATÓ

DIRECTOR GENERAL NET2U

DIRECTOR VALORS I PERSONES

DIRECTOR GENERAL D’AGRUPA ASSESSORS EN RRHH

PROFESSOR TITULAR ESCOLES UNIVERSI-

PRESIDENT DE FACTOR PLACEMENT

TDT, la propera Coaching revolució s’escriu amb C

A través de la televisió es podrà accedir a serveis interactius El canvi tecnològic que implica la digitalització de la televisió comporta avantatges com: qualitat DVD en imatge i so, enviament d’imatge en format panoràmic, multiplica per quatre el nombre de canals i, principalment, l’evolució de la televisió cap a un mitjà multimèdia i interactiu. Aquesta capacitat de comunicació bidireccional permetrà desenvolupar qualsevol tipus de servei interactiu de valor afegit sobre un mitjà d’ús massiu com és la televisió. Aquesta és la gran revolució. La conversió de la televisió en interactiva permetrà el desenvolupament de la societat de la informació, apropant les noves tecnologies als ciutadans. A través de la televisió podrem accedir a serveis interactius de valor afegit: guies electròniques de programació, notícies, meteorologia, administració, electrònica, estat de les carreteres, informació turística, publicitat interactiva, concursos, enquestes, comerç electrònic, informació cultural, alertes informatives, telemedicina, etc.

El coaching ha pres una gran rellevància empresarial Quina diferència existeix entre coaching i Coaching? Avui el coaching (assessorament personalitzat) ha pres una gran rellevància empresarial; el coaching entès com el procés d’ajudar a persones o equips de persones a rendir al màxim de les seves capacitats s’ha instal·lat en la dinàmica de les organitzacions com a estratègia preferent per facilitar l’aprenentatge significatiu que pot suposar una diferència notable entre la tasca i el resultat. Podem referir-nos al coaching –amb c minúscula– com aquell centrat en el comportament; derivat del model esportiu que facilita als individus la consciència dels propis recursos i capacitats per desenvolupar competència conscient. Per altra banda existeix el Coaching –amb C majúscula– que emfasitza al canvi autògen, concentrantse en reforçar la identitat, els valors i les creences del client. El Coaching inclou les habilitats del coaching amb c, però altres que li suposen un potencial generatiu extraordinari.

TÀRIES GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

Responsabilitat L’enginyer compartida informàtic

Les empreses contractants han de canviar el seu paper L’escenari de la contractació evoluciona: ja no només seleccionen les empreses sinó que ho fan també els candidats. La franja econòmica de sous anuals entre 25.000 euros i 40.000 són els més buscats, gent jove al voltant dels 30 anys, amb carrera i idiomes, i sobretot amb allò que més es troba a faltar, que tinguin ganes i actitud, encara que no siguin tan brillants. Aquest és l’escenari en què ens trobem i per tant les empreses contractants han d’agafar un paper diferent. Què fer? Oferir desenvolupament, fer mentoring i treballar intensament per retenir el talent. Això es pot fer tant donant formació com fent quelcom d’allò més important, amb transparència i sinceritat respecte al projecte empresarial; les empreses han d’escoltar més la gent. D’altra banda, han de veure les empreses de selecció com els seus aliats i facilitadors; com el seu propi departament però externalitzat, i deixar-se orientar per consultors experts.

Es necessita personal qualificat de l’àmbit de les TIC Estudis publicats recentment (European Information Technology Observatory , CNN Mo-ney Magazine) fan palès que les empreses necessiten personal qualificat en l’àmbit de les TIC, i aquesta necessitat ha de créixer encara més. L’increment en la demanda de perfils tecnològics, especialment en l’àmbit de la informàtica, contrasta fortament amb l’actual dèficit de professionals. La universitat és conscient de la situació i està fent un important esforç per redibuixar el nou perfil de l’enginyer informàtic. L’enginyer ha de ser format en el tàndem universitat-empresa i satisfer així unes necessitats que han canviat. Formar professionals especialitzats en l’anomenada Informàtica de serveis és el nou repte. Això passa per proporcionar al futur enginyer coneixements sòlids i ben estructurats, complementats amb una formació específica a l’empresa, estimulant la seva iniciativa i autonomia d’actuació davant de problemes d’origen multidisciplinar.

Out-placement per a directius

El directiu pot passar a ser un ‘producte’ en venda Quan la decisió d’ajustar un equip afecta al ‘top’ és quasi sempre una sorpresa ben inesperada. El directiu afectat sent com si el món li caigués a sobre. I més encara quan, en recordar la seva història professional descobreix que, fins ara, sempre havia rebut propostes. Diguem que passa a ser un ‘producte’ en venda i ningú no en podrà ser millor venedor que ell mateix. El suport d’un bon servei extern d’out-placement personalitzat, li permetrà compensar la duresa de la solitud i l’ajudarà tècnica i humanament a conèixer a fons el ‘producte’, amb els trets fonamentals de personalitat, els punts forts i febles, els ‘valors’ a oferir... L’ajudaran a recordar els ‘casos’ més significatius viscuts durant els seus anys d’experiència, per poder-los explicar clarament en el moment més oportú d’una entrevista, a demostrar amb exemples les seves competències, a gestionar la seva ‘xarxa social’ i a aprofitar l’avinentesa per treballar en la ‘millora contínua’ del producte a vendre.

22- EMPRESA / Anàlisi

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DE LES ACCIONS DEL GOVERN

Aquesta tardor, pluja de xecs Falten menys de 6 mesos per les eleccions generals espanyoles i, tal com mana el guió, tots els mecanismes de despesa social de l’Estat s’han posat a funcionar a ple rendiment. Certament, l’anomenat cicle electoral del pressupost públic és un fenomen universalment conegut, però, malgrat tot, hom té la impressió que aquest cop el govern s’ha excedit.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR D’ESADE

Des de quan “governar” i “subvencionar” han esdevingut conceptes sinònims? Escollir una manera de governar posa de manifest els esquemes mentals i els supòsits bàsics dels que ens governen Recordem, per començar, algunes de les iniciatives més emblemàtiques recentment anunciades. En primer lloc, amb l’objectiu de fomentar la natalitat i desenvolupar la gairebé inexistent política familiar espanyola, el govern del president Zapatero ha promès un ajut de 2.500 pel naixement de cada fill. Posteriorment s’ha anunciat que aquest import s’elevarà ﬁns als 3.500 per a tres col·lectius

El Govern de Zapatero ha promès ajuts econòmiques pel naixement de cada ﬁll. /ARXIU

específics: famílies nombroses, fills amb discapacitat i famílies monoparentals. Segon, per tal de millorar les condicions d’accés a l’habitatge i potenciar el mercat del lloguer, Carme Chacón, la nova ministra de la Vivenda, ha anunciat solemnement que pretén estimular la demanda a través d’una subvenció de fins a 210 , per als joves de 22 a 30 anys i amb uns ingressos anuals inferiors als 22.000 anuals. I tercer, diumenge 30 de setembre el El País ens informava que “Chaves promete dar hasta 6.000 euros por alumno para reducir el abandono escolar. El programa electoral del PSOE andaluz incluirá ayudas para estudiantes de bachillerato”. Aquests ajuts, en forma de beques amb un import màxim de fins a 600

mensuals, estaran disponibles a partir del curs 2008-2009. Tanmateix, a la vista d’aquesta formidable col·lecció de gestos mediàtics, especialment dissenyats per seduir el gran públic, hom té dret a ferse unes quantes preguntes. Per exemple, des de quan “governar” i “subvencionar” han esdevingut conceptes sinònims? Més enllà de “regalar diners” sistemàticament, el govern no disposa de cap altra estratègia més efectiva, innovadora i audaç? Quines conseqüències econòmiques, socials i, sobretot, culturals pot comportar, a mig i llarg termini, una política basada en la subvenció i el subsidi generalitzat? De debò estan segurs que aquesta és la millor manera de fomentar la natalitat, millorar l’accés a l’habitatge o

reduir el fracàs escolar? Escollir una o altra manera de governar no és pas una qüestió irrellevant, sinó que té profundes implicacions a molts altres nivells i, sobretot, posa de manifest els esquemes mentals i els supòsits bàsics dels que ens governen. A nivell econòmic, per exemple, ens trobem davant d’un govern intervencionista, que aposta per fomentar les polítiques de demanda i, per tant, també per mantenir uns elevats nivells impositius. Les actuacions del govern sovint distorsionen el mercat (ex. subvenció del preu del lloguer), mentre que l’assoliment dels objectius continua sent incert. D’altra banda, si governar equival a posar en marxa la “repartidora de subvencions”, ja s’intueix que la reputació de l’activitat política difícilment millorarà.

Electoralisme?, populisme?, frivolitat?, manca de respecte a la ciutadania?... Que cadascú ho interpreti com vulgui. En tot cas, pot ser qualsevol cosa excepte una política de debò, rigurosa, intel·ligent i valenta. Perquè governar vol dir alguna cosa més que subvencionar. Governar significa tenir un projecte de societat, saberlo explicar, innovar, arriscar, dialogar, negociar, ser capaç de convèncer (de vegades), saber transigir (altres vegades), crear complicitats, detectar sinèrgies, impulsar dinàmiques de cooperació etc... I el bon govern és aquell que és capaç de resistir la temptació de remoure els obstacles a base de repartir xecs a tort i a dret. Finalment, i potser el més greu de tot: quina mena de ciutadans estem creant amb aquesta manera de fer política? La resposta, amb tota probabilitat, és aquesta: ciutadans cada cop menys responsables, amb tendència a reivindicar exclusivament els seus drets i oblidar sempre els seus deures, ciutadans-clients, amb mentalitat egocèntrica, economicista i tendència a l’infantilisme. Ben al contrari del que necessitem: ciutadans co-responsables, amb sentit del bé comú, compromesos amb l’entorn, capaços de comprendre la complexitat del món que ens envolta i d’actuar sense necessitat que algú els posi constantment la pastanaga davant del nas. La pluja de xecs és un mal estil de governar i, sobretot, una pèssima manera de construir una societat més madura i responsable.

Entrevista / FINANCES - 23

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Finances JUAN CARLOS URETA, PRESIDENT I MÀXIM ACCIONISTA DE RENTA 4

“És un bon moment per sortir a borsa” Amb una xarxa de 56 oﬁcines a tot Espanya i més de 20 anys d’experiència en el sector, Renta 4 cotitzarà en borsa abans d’acabar l’any. Serà la tercera vegada que ho intenta. L’operació es farà a través d’una OPS i un petit tram d’OPV RAQUEL MATEOS

En quin moment es troba l’entitat? Tenim més de vint anys d’activitat, sempre com a especialistes en inversió. Avui tenim unes línees de negoci diversiﬁcades, amb ingressos i beneficis creixents a totes elles i amb un balanç fort. Tenim 87.500 comptes de clients, als que gestionem el patrimoni o assessorem i que canalitzen les seves ordres d’inversió a través de nosaltres. Estem en una etapa de creixement i d’un fort posicionament al sector.

feina necessària per a cotitzar s’ha de fer com qualsevol altre empresa. Per la seva activitat, Renta 4 serà un valor sotmès als cicles econòmics? L’intermediació en borsa és només una part de la nostra activitat total. Tenim una àrea de gestió patrimonial, amb una ciclicitat menor, i una àrea de serveis corporatius, també amb poca afectació.

Juan Carlos Ureta té 41 anys, està casat i té tres ﬁlls. És advocat economista de formació per la Universitat de Deusto (Bilbao). Sempre ha estat vinculat al món de les ﬁnances. Primer com a advocat de l’estat al Ministeri d’Economia; i després com a agent de la borsa de Madrid –el número 1 de la seva promoció– i com a consultor de grups empresarials espanyols i estrangers.

A què dedicaran els diners que obtindran amb la col·locació? Al nostre projecte de creixement.

Un valor a la feina? La constància.

Els directius de la companyia són socis, mantindran les seves participacions? Sí, mantindrem la majoria del capital. En quins preus estarà la seva sortida a borsa? És una cosa que es reﬂectirà en el seu moment, al fulletó, amb caràcter orientatiu, i que després ﬁxaran els inversors en els manaments de compra.

Surten a borsa tot i la crisi ﬁnancera, no s’ho han repensat? La nostra decisió és estratègica, que hem madurat al llarg dels últims anys. Preferim no sortir en un moment d’eufòria de la borsa, perquè és llavors quan es distorsiona tot. Preferim sortir ara, quan les borses estan en fase de consolidació de les pujades dels mesos previs a l’estiu, ja que és més fàcil que després l’acció tingui recorregut.

en una etapa de crisi com a conseqüència de l’anomenada bombolla tecnològica, de la que va sortir el 2003. Des de llavors, hem desenvolupat la xarxa d’oﬁcines i hem progressat a totes les àrees de negoci. Presentem a l’inversor una empresa més madura i més preparada per a una etapa de creixement.

Què suposa per vostès ser la primera empresa del sector en sortir a borsa? No ens importa innovar, de fet sempre hem volgut estar a l’avantguarda. Esperem que altres col·legues en un futur segueixin la mateixa decisió de cotitzar, i si la nostra experiència els serveix d’exemple, estarem encantats.

Aquesta és la tercera vegada que intenten sortir a borsa, què és diferent de les anteriors ocasions? L’any 2.000 teníem un projecte de sortir a cotitzar, però mai vam arribar a registrar el fulletó de sortida a la CNMV, perquè l’economia va entrar

Quin és el calendari previst per a la sortida? Està subjecte a què la CNMV veriﬁqui el fulletó, però pensem que és possible que sigui en les properes setmanes. Una vegada estigui aprovat, la sortida serà immediata, després del procés de col·locació.

Són una agència de valors, el seu know how els afavorirà per completar l’operació? Som una empresa de gestió d’inversions, una de les àrees d’activitat és la Societat de Valors, i coneixem molt bé els mercats financers, però en qualsevol cas, l’esforç i la

PERSONAL

Juan Carlos Ureta és president de Renta 4. / CEDIDA

Actualment, val la pena entrar a borsa? Animi’s... A Renta 4 creiem que a la borsa li queda recorregut, perquè en el pla global, segueix havent un cicle de creixement econòmic, amb baixes tensions d’inﬂació, i amb tipus d’interès moderats, i aquest és un bon escenari per a la borsa. Què diferencia Renta 4 d’altres entitats gestores? Som especialistes en inversió i apropem els nostres serveis als inversors i estalviadors a través d’una xarxa de més de 50 oﬁcines. Renta 4 té la seva personalitat dins el sector, i és reconeguda com un model molt singular entre els mateixos col·legues del sector.

Un viatge que vol fer aviat. Florència i el seu entorn. Qui no ha invertit mai en borsa, pot començar a fer-ho ara? Qualsevol moment és bo, però sempre és aconsellable fer-ho de forma gradual. I vostè, inverteix en borsa? Només ho faig a través de Fons d’Inversió, de renda variable, i els gestiona Renta 4. S’ha enganxat mai els dits invertint? El meu concepte d’invertir en Fons de Renda Variable és a llarg termini, i d’aquesta manera sempre he tingut satisfaccions. Estalvia? Sí. Com desconnecta? Amb la família. Pot conciliar? Sí, però més el cap de setmana. Un lema de vida... La lleialtat a les teves conviccions, amics i família. Què volia ser quan era petit? M’apassiona el que faig.

masters y postgrados

Impulsa tu carrera

PROJECT MANAGEMENT AVANZADO GESTIÓN DE PROYECTOS EFICIENTES EN CALIDAD TIEMPO Y COSTE. GESTIÓN INFORMATIZADA Edición invierno - inicio Febrero 2007 horario: viernes, de 16:30h. a 21:30h. sábados, de 9 a 14:00h. Edición primavera - inicio Mayo 2008 horario: martes y jueves, de 17:45h. a 21:45h Duración: 90 horas.

INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: C/ Jordi Girona, 1-3 Edifici C5 planta 0 (Campus Nord) 08034 Barcelona , Telfs.: 93 401 60 81 / 93 401 68 13, Fax:93 401 56 29 , e-mail:antonia.romero@upc.edu, web:http://www.doe.upc.edu

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

24- FINANCES / Anàlisi de valors

VALORS DEL MES

27 d’agost 23 octubre

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,14%

+6,18%

+0,34%

+0,94%

+0,71%

4.328,89 4.378,42

2.076,83 2.205,18

16.401,35 16.457,34

7.769,44 7.842,79

1,41 1,40

ÍBEX

NORMALITZACIÓ

Octubre ha confirmat la recuperació de l’Ibex, que flirteja amb la cota dels 15.000 punts i s’ha situat als nivells que va perdre el juliol. En aquests moments, la revalorització anual és d’un 7,70%.

DOW JONES

CAC

15395

6165

15260,2

15136

6007

15020,5

14877

5849

14780,7

14618

5691

14541

14359

5533

14301,2

14100

5375

14061,5

13841

5217

13582

5059

25 SET

23 OCT

13821,7 13582 25 SET

23 OCT

25 SET

23 OCT

FINS A SET EMPRESES APOSTEN PER LA SORTIDA A BORSA L’ÚLTIM TRIMESTRE DE L’ANY

Pescar a la borsa La crisi ﬁnancera no ha perjudicat la credibilitat dels mercats. Finançar-se en borsa és una bona alternativa estratègica per a les companyies, i més ara que l’Ibex s’ha recuperat en màxims. Més de 5.000 milions d’euros en accions s’han col·locat al parquet des de principis del 2007

El debut de Criteria Caixa Corp., el 10 d’octubre, va ser molt discret La catalana Fluidra, el grup Astral, sortirà a borsa el 31 d’octubre RAQUEL MATEOS

Hi ha una frase feta en castellà que exempliﬁca molt bé el que es pot fer quan el temporal bufa de cara: “A río revuelto, ganancia de pescadores”. Això és el que deuen pensar les empreses que, tot i la crisi de les hipoteques suprime dels Estats Units, la dificultat de liquiditat i les pèrdues anunciades per alguns grans bancs europeus, han decidit sortir a borsa. Fins a set companyies han plantat la canya al parquet aquest darrer mes o ho faran abans que s’acabi l’any. La primera que ho ha fet durant el mes d’octubre ha estat Criteria Caixa Corp., el holding de participades de La Caixa. El seu debut, el dia 10, va ser molt discret, i va tancar igual que va obrir, a 5,25 euros per acció. Després, la seva negociació està sent més baixa del que esperaven els inversors. Amb aquesta ope-

ració, els responsables de La Caixa han obtingut liquiditat suficient per deixar el dèficit a zero i invertir als mercats internacionals. El 9 de novembre acaba el període d’estabilització. El joc ha arribat a la borsa de la mà del grup Codere, que va avançar la cotització del 25 al 19 d’octubre. La seva col·locació ha estat dirigida només a inversors qualificats o institucionals. En el dia del seu debut va pujar un 4,7%, sortint a 21,15 euros per acció. Les seves perspectives són bones, ja que l’empresa estima guanyar 35,8 milions d’euros aquest exercici. Codere ja ho havia intentat en dues ocasions anteriors, però no se’n va sortir. Ara està present a vuit mercats i opera en cinc línies de negoci. Amb els beneficis de la sortida a borsa, finançarà les seves adquisicions al mercat de Mèxic. Qui encara s’ha d’estrenar és és la catalana Fluidra, nom amb que surt a borsa el grup Astral. Ho farà el 31 d’octubre. La fabricant de materials i equips per a piscines, preveu col·locar un 39,14 per cent del seu capital a través d’una OPV. Un dels principals accionistes, el Banc de Sabadell, que en té un 20%, ha compromès la seva permanència durant quatre anys. Amb aquesta operació, la companyia –amb seu a Sabadell– obtindrà entre 700 i 850 milions d’euros i es-

pera millorar la capacitat de creixement futur i tenir més visibilitat als mercats on opera. Destinarà entre el 20 i el 30 per cent dels seus beneﬁcis a repartir dividends. High Tech Hoteles també ha de debutar encara. La cadena hotelera –tercera d’aquest sector que sortirà a borsa– estarà entre les companyies més petites del mercat. S’espera que estigui cotitzant la primera setmana de novembre. La sortida parquet es fa mitjançant una OPV i una OPS dirigida a inversors institucionals. Els accionistes principals tenen previst vendre part de la seva participació perquè el free-ﬂoat arribi al 60 per cent. L’empresa té una cartera de 32 hotels de tres i quatre estrelles i està valorada en poc més de 200 milions d’euros. Iberdrola Renovables és la millor valorada pels analistes, ja que consideren que està recolzada per la gestió d’Iberdrola i es dedica a un negoci d’alt creixement. Començarà

La sortida a borsa de Criteria Caixa Corp ha estat de les més esperades. / CEDIDA

a cotitzar el 12 de desembre amb una operació que comptarà un tram de l’OPS institucional i un altre de minorista. La companyia recaptarà ﬁns a 4.000 milions d’euros, amb els que pretén accelerar el seu creixement. Renta 4 serà la primera societat de valors que cotitzi a borsa. Si tot va bé, la gestora ho farà abans que acabi aquest 2007. Serà a través d’una OPS,

equivalent a poc més del 25 per cent del capital de l’empresa. Per últim, trobem a Tremón, grup constructor i immobiliari. Tot i la hostilitat i la recessió econòmica que viu el seu sector, insisteix en cotitzar en borsa. Ho faria en primera instància amb un 25 per cent del seu capital a través d’una OPV; i, després, col·locaria un 10 per cent addicional.

LES SORTIDES A BORSA Empresa

Sector

Data de sortida

Preu de sortida

Criteria Caixa Corp

Holding empresarial

10 octubre

5,25 €

20-22 (amb green shoe)

Codere

Joc privat

19 octubre

21 €

19,59

Fluidra

Multinacional de piscines

31 octubre

Entre 6,22-7,55 €

39,14 - 43 60

High Tech Hoteles

Gestió hotelera

Primera setmana

Sense concretar

Iberdrola Renovables

Energia (ﬁlial d’Iberdrola)

12 desembre

Sense concretar

Renta 4

Agència d’inversió i gestió de valors

Finals d’any

Sense concretar

25,2

Tremon

Immobiliària

Finals d’any

Sense concretar

Anàlisi de valors / FINANCES - 25

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

ENDESA TORNA A COTITZAR

EL CONTROL DE FERROVIAL, BLINDAT

TELEFÒNICA PUJA EL DIVIDEND

L’elèctrica s’ha reincorporat a l’Ibex el 23 d’octubre. La seva cotització estava suspesa des del dia 2 pel Comité Tècnic Assessor que, per tornar-la al selectiu, ha esperat a la publicació de les xifres oﬁcials de l’acceptació de l’opa d’Enel i Acciona. L’elèctrica italiana i la constructora controlaran el 92 per cent del capital.

Així ho ha decidit la família Del Pino, que té el 58,31 per cent del capital de l’empresa, a través d’un pacte “parasocial”. En virtut de l’acord, els membres de la família no poden transmetre cap de les societats jurídiques de Portman Baela, la ﬁrma que canalitza la participació de la família Del Pino a Ferrovial.

Abonarà un euro per acció als seus accionistes amb càrrec als resultats del 2008. La retribució es farà en dos trams: el segon semestre del 2008 i el primer del 2009. Després d’aquesta notícia, el valor de les seves accions s’ha disparat i acumula una revalorització de gairebé un 40% anual.

VUELING

16.6

El valor dels seus títols s’ha revaloritzat més d’un 40% en l’últim mes, gràcies a què la cotització s’ha vist positivament afectada per la guerra entre els accionistes. Inversiones Hemisferio (Planeta), que ja té el 26,8% de les accions, vol destituir el conseller delegat i el director general. Tot i la remuntada, els títols de Vueling han perdut un 48,53% des del gener.

20,0 10 6.6 3.3 0 23 OCT

17 SET

L’EMPRESA GUANYA MÉS D’UN 46 PER CENT DES DE LA SEVA SORTIDA A BORSA

Solaria, el parquet pensa en verd Fa només quatre mesos que cotitza, però s’ha convertit en una de les debutants amb millors resultats. Cal anar amb compte, però, perquè la pujada es sustenta en previsions de creixement que encara s’han de complir RAQUEL MATEOS

Malgrat que es busquin models alternatius, a Catalunya encara triomfa el turisme de sol i platja. Això és el que demostren les xifres dels turistes que hi vénen cada any, atrets per un clima càlid i amb dies sense núvols. Això també és el que interessa a Solaria. Els que analitzen el seu sector –la fabricació de plaques solars– saben que la bona marxa de l’empresa depèn en certa mesura de què faci sol o no. I l’estadística ja els afavoreix d’entrada: vivim en un país amb una mitjana de 300 dies de sol durant tot l’any. No és estrany que Solaria hagi enlluernat el parquet. L’empresa treu proﬁt d’un sector en expansió: les energies renovables. El verd està de moda. Solaria es va estrenar en borsa el 19 de juny a 9,5 euros per acció, un preu considerat excessiu per alguns analistes. Ara es situa per sobre dels 17 euros, un 46,64 per cent més. Amb aquests números i les bones expectatives de la companyia, és una de les empreses debutants en borsa que millor ho ha fet. L’empresa d’energies renovables va treure 23,38 milions d’accions al mercat, és a dir un 21 per cent del seu capital. “Que el mercat sàpiga respondre a les expectatives de l’empresa, que són molt bones”, va dir el seu president, Enrique Díaz-Tejeiro. Dit i fet.

Més enllà del debat sobre si el preu de sortida era car o barat, el camí de Solaria des del dia del seu debut ha estat brillant i alguns analistes encara li donen recorregut. D’una banda, però, s’aconsella prudència. “És complicat perquè és una empresa amb més megavats en desenvolupament que en producció i no tenen molta caixa, i això és un risc. No es pot valorar si un parc eòlic serà eficient”, explica Jesús Muela, director d’anàlisi financer de GVC. Diversos factors han afavorit Solaria. “El govern espanyol està regulant el sector i ha ampliat la producció d’energia solar a l’estat, això ha reforçat les projeccions de Solaria”, afirma Josep Monsó, analista de Gaesco. Monsó dóna un preu objectiu per sota de la cotització actual: 16 euros, i recomana mantenirvendre. Una opinió ben diferent és la de Xavier Teixidó, gestor de Renta 4, qui pensa que tot i les dificultats d’analitzar el sector, “la majoria d’inversors aposten per aquest tipus d’empreses perquè el preu del petroli s’està desbordant i confien en què la rendibilitat els torni”. El preu objectiu de consens que dóna Teixidó és de 21,47 euros, “amb una revalorització del 24 per cent de pujada sobre el preu actual”. La seva recomanació és mantenir-comprar. De les dades de la companyia

EVOLUCIÓ EN BORSA 20 18,3 16,6 15 13,3 11,6 10 20 JUNY

destaquen que és una empresa molt jove. Va ser creada el novembre de l’any 2002, però des de la seva pàgina web assegura que l’equip té una experiència de més de 20 anys en el sector de l’energia. Els seus negocis són principalment tres: la producció de panells fotovoltaics, de panells solars tèrmics i els projectes “clau en mà”. Té una capacitat de producció anual de 90 MW, però preveu arribar als 400 l’any 2010. D’altra banda, la companyia també pretén ampliar el seu mercat fora de l’estat i arribar a d’altres països com Itàlia, Alemanya, Grècia o Portugal. Com diu un informe de Merril Lynch, el sol subministra en només 45 minuts tota l’energia necessària que la Terra necessita per a un any sencer de consum. Seria absurd no pensar que és una molt bona opció de futur.

23 OCT

LES DADES DE SOLARIA Nom Activitat Seu social

Solaria Energía y Medio Ambiente S.A. Energies renovables (plaques fotovoltaiques) Núñez de Balboa, 20, 28006 Madrid.

Any fundació President Plantilla Nombre d’accions Valorització anual URL

2001 Enrique Díaz-Tejeiro 178 persones 101.146.667 46,64% www.solariaenergia.com

SOLARIA EN COMPARACIÓ A ALTRES EMPRESES Empresa

Preu de l’acció

Revalorització anual*

SOLARIA (SLR)

17,45 euros

+46,64%

FERSA (FRS)

8,48 euros

+16,80%

GAMESA (GAM)

32,41 euros

+17,43%

ABENGOA (ABG)

28,11 euros

-6,3%

ACCIONA (ANA)

204,55 euros

+0,56%

*Des del 19 de juny del 2007, data en què va sortir a borsa Solaria

26- FINANCES/ Banca i Assegurances

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

LES OFERTES HIPOTECÀRIES DE LES ENTITATS BANCÀRIES

Catàleg hipotecari, pendents de l’euríbor RAQUEL MATEOS

Els crèdits estan en hores baixes, o això diuen, i la liquiditat del mercat es posa en entredit. Els experts en ﬁnances creuen que no és un bon moment

per concedir crèdits de forma indiscriminada. Mentrestant, les entitats bancàries continuen amb el negoci hipotecari i ofereixen els seus productes vestits amb atractius eslògans.

Hi ha ﬁns i tot els qui prediuen la baixa de l’euríbor, com el servei d’estudis del BBVA, que assegura que es situarà al 3,9% a finals del 2008, gairebé un punt menys del 4,7% en què es situa

ara. Però davant l’actual pujada dels tipus d’interès, les famílies busquen fórmules per evitar que les quotes de les seves hipoteques s’enﬁlin i ofeguin les seves economies.

TIPUS D’HIPOTEQUES A Món Empresarial hem fet una simulació hipotecària. La referència és un crèdit de 150.000 euros a un termini de 25 anys, i està calculada amb dades de la cartera dels millors productes de diferents entitats seleccionats per Duck Fin.

Hipoteca variable:

És la més comuna. La de l’euríbor més l’interès que el posa el banc (el famós +0,45 o +0,60...). El tipus dels 12 primers mesos seria de l’euríbor +0,3%, amb revisió anual. No boniﬁcat, només obligatori domiciliar la nòmina i fer una assegurança de la llar amb l’entitat. Obertura: 0%. Quota: 878,63 euros.

Hipoteca ﬁxa:

Només és rendible per a un determinat tipus de família, ja que és més cara i a la llarga s’acaba pagant quasi el doble. A un 6,25% i amb obertura a partir de 0,5%. Quota: 1.012,80 euros.

Hipoteca mixta:

El crèdit comença a tipus fix, i després es transforma en variable. Si el fix és a tres anys es pagaria una quota fixa de 876,78 a un interès del 5%; si és a 5 anys, va al 5,75% i la quota puja a 943,66 euros. Després es revisaria en funció de l’euríbor +0,55%.

Hipoteca blindada o de quota ﬁxa:

Dóna l’oportunitat de pagar sempre el mateix. La quota seria de 919,65 euros. Es calcula a un tipus del 5,45% i amb una revisió de +0,45%. El termini de devolució s’allarga o s’escurça en funció de les pujades o baixades dels tipus. Les entitats obliguen a fer una assegurança amb l’entitat, domiciliar la nòmina i els rebuts i fer un pla d’estalvi.

Hipoteca multidivisa:

Préstec hipotecari subscrit en una divisa diferent a l’euro. El tipus d’interès és el del país de la moneda en qüestió. El tipus de sortida i la revisió es fa amb l’índex Líbor de la divisa +0,75%. En iens: 594,52. En franc suís: 710,82.

Hipoteca jove:

Fórmula destinada a l’adquisició de la primera vivenda, però amb límit d’edat. Els reclams són molts. En podem trobar de ﬁns a 50 anys de termini amb un tipus de sortida a euríbor menys 0,10% (semestral) i una revisió anual de +0,45%, amb assegurança, domiciliació de nòmina i pla d’estalvi. La comissió d’obertura és del 0,6%. La quota: 844 euros.

Hipoteca inversa:

Producte ﬁnancer que comercialitzen amb èxit entitats com Caixa Terrassa. Permet obtenir una renda extra a càrrec de la vivenda, sense perdre la propietat. L’edat mínima de contractació són 75 anys i no pot superar el 80% del valor de l’immoble. Prenent com a referència un termini entre 16 i 18 anys, els pagaments dels setze primers anys seria de 230,64 euros amb un increment del 3% anual. Després el pagament seria de 750 euros. Font: Elaboració pròpia amb l’assessorament ﬁnancer de Duck Fin

NOTÍCIES DEL MES TARGETES MÉS SEGURES

Segons l’anuari de ‘la Caixa’, en els últims 5 anys, les entitats d’estalvis espanyoles han crescut deu vegades més que els bancs. Les primeres han ampliat la seva xarxa d’oﬁcines amb 3.586 noves seus, i les segones en 341. Tarragona és on es van obrir més oﬁcines bancàries, amb un augment del 9 per cent.

per cent el seu benefici en els primers nou mesos de l’any i els guanys nets atribuïts són de 1.266,9 milions d’euros. Caixa Catalunya ha presentat un benefici consolidat net de 447,4 milions d’euros (+61,9% ), una xifra que supera els beneficis que va obtenir en tot l’any passat. El resultat recurrent de La Caixa va pujar un 35,9% fins el setembre i va arribar als 1.466 milions d’euros. Caja Navarra ha crescut un 21 per cent, i els beneficis de l’entitat navarresa pugen a 129,1 milions.

BENEFICIS PER A TOTES LES CAIXES

CAIXA D’ENGINYERS AMPLIA CAPITAL

L’octubre ha estat el mes per presentar resultats de totes les entitats financeres. Totes les caixes han sumat beneficis. Caixa Penedès ha elevat un 32% el benefici net fins els 92 milions d’euros. Caixa Terrassa va tancar el tercer trimestre del 2007 amb un benefici net de 51,6 milions d’euros, un 18% més que el mateix període de l’any anterior. Caja Madrid, per la seva part, ha augmentat un 44,4

L’entitat dirigida per Joan Cavallé ha aprovat una ampliació de capitat de ﬁns a 20 milions d’euros. Això suposa emetre 235.295 títols. L’objectiu de la caixa és potenciar el negoci assegurador i renovar el seu servidor ﬁnancer. A més, Caixa d’Enginyers obrirà dues noves sucursals properament: a Saragossa abans que acabi el 2007; i una altra a Madrid, l’any vinent.

La quarta caixa catalana ha ampliat la seva presència en dos nous fons de capital risc amb una inversió de 16 milions d’euros. Són Baring Iberia III i Atlas Capital I. Tots dos estan orientats a donar suport a projectes d’empreses en expansió.

LES ENTITATS D’ESTALVIS PER DAVANT DELS BANCS

Caixa Tarragona és una de les primeres entitats financeres de tot l’estat en incorporar el xip EMV a totes les seves targetes. S’avança tres mesos a les exigències de la Unió Europea pel que fa a la seguretat de les targetes de crèdit. El sistema EMV conté un sistema d’autentificació de dades que dificulta una mica més qualsevol manipulació de la targeta. LES INVERSIONS DE CAIXA TERRASSA

EL SANTANDER CONTROLARÀ ABN AMRO

Ho farà amb els seus socis, l’entitat belgaholandes Fortis i el banc britànic Royas

Bank of Scotland. El control serà sobre el 86% de l’entitat holandesa, després que un total de 1.590 milions d’accions s’hagin acollit a l’oferta de 71.000 milions d’euros. El Santander pagarà el 27,9% de l’operació, que puja a 19.900 milions, un pagament que finançarà executant definitivament abans de finals d’any l’ampliació de capital que té prevista. Segons el repartiment d’actius acordat per les tres entitats, el grup Santander es quedarà amb el negoci que té ABN Amro a Amèrica Llatina i amb l’entitat italiana Antonveneta. EL SABADELL FINANÇA EL NOU HOTEL VELA

L’entitat catalana serà la principal font de ﬁnançament del complex on es construirà l’Hotel Veloa, que estarà situat a la nova bocana del Port de Barcelona. L’operació ascendeix a 159,5 milions d’euros. Una societat participada per les constructores Comsa, FCC, OHL i Sacresa, explotarà el complex durant 35 anys.

L’expert / INTERNACIONAL - 27

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Internacional PREVISIONS A LA BAIXA DE L’ECONOMIA MUNDIAL

La tardor de l’economia global La publicació fa poques setmanes dels Informes semestrals del Fons Monetari Internacional tenia en aquesta edició de “tardor 2007” unes expectatives addicionals a les habituals en uns documents tècnicament solvents i respectats, descomptats els biaixos ben coneguts. A més de les diﬁcultats ﬁnanceres internacionals i el seu contagi a l’economia productiva, la darrera generació de documents sota el lideratge de Rodrigo Rato i la consolidació de Simon Johnson com a cap de recerca de l’FMI oferien atractius especials. I no han decebut.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Les economies emergents, i sobretot Xina, lideren el creixement mundial L’FMI reconeix que els mecanismes globals estan augmentant les desigualtats a tot arreu Més enllà del que mediàticament ja s’ha publicat –començant per la notable reducció de les previsions per a l’economia espanyola, amb una revisió a la baixa de 0,7 punts, només comparable a la referida als Estats Units, i les controvèrsies sobre les raons, reals i/o partidistes, de les serioses discrepàncies amb les previsions oﬁcials a Espanya– quins grans trets de fons cal destacar?

Relleu en el lideratge econòmic mundial El més clar és un canvi formal de lideratge a l’economia mundial. Ara ja obertament les economies emergents, amb Xina al capdavant, lideren la contribució al creixement mundial efectiu i al previst pels propers anys.

No es tracta només de taxes de creixement més elevades, sinó que –com mostra la figura 1 a la part superior– en termes absoluts el nou PIB aportat per Xina i per Índia supera el d’Estats Units i el d’Europa. Fins i tot a preus de mercat –és a dir, sense fer ajustos per incorporar les diferències de poder adquisitiu– Xina desborda els Estats Units en aportació al dinamisme del PIB real mundial, com mostra la part inferior de la figura 1. Paradoxalment, o no, la combinació de menys inserció a les finances globals, en part per regulacions i intervencionismes molt més grans, ha portat a una menor vulnerabilitat de les economies emergents respecte d’alguns dels mecanismes ﬁnancers que han contagiat les irresponsabilitats en matèria d’avaluació i gestió de riscos. I per descomptat, la posició enormement més solvent en capacitat d’estalvi de les economies emergents: Xina lidera el darrer rànquing d’exportadors de capitals, ampliant amb les dades revisades a la tardor de 2007 l’avantatge respecte a Japó.

Revisió a la baixa de les perspectives globals Aquest relleu en el lideratge mundial és la clau de la només moderada revisió a la baixa de les perspectives globals. Malgrat tot el que ha plogut les darreres setmanes al món ﬁnancer, immobiliari, bancari i als preus de l’energia i els aliments, les previsions per 2008 es mantenen tan sols dues dècimes per sota del 5%, amb aportacions interessants de regions del món endarrerides, com l’optimisme respecte a Àfrica... que es tradueix en unes insuﬁcients encara dècimes de millora. Jugant només una mica amb les paraules, l’informe de tardor de l’FMI pronostica que arriba la tardor a l’economia

global. No seria l’hivern dels catastroﬁstes habituals però tampoc la perpètua primavera que els més optimistes (ingenus?) auguraven: una tardor agredolça, amb contrastos que caldrà seguir i gestionar amb cura. En tot cas queda pendent el debat sobre com s’anirà traduint en els àmbits polítics i geoestratègics aquestes noves realitats econòmiques. La paralització de les reformes de Nacions Unides, que augmenten el seu distanciament del món real a la tardor de 2007. Les enormes diﬁcultats de reforma de l’FMI –l’assignatura suspesa que deixa Rato– semblen també bloquejades... amb la subsegüent pèrdua d’efectivitat d’unes imprescindibles institucions internacionals que no aconsegueixen esdevenir veritables institucions globals.

Desigualtats a tot arreu A banda de les previsions, l’FMI presenta també unes aportacions analítiques interessants i no exemptes de polèmica. A l’edició de tardor destaca un capítol sobre globalització i desigualtat , en què es reconeix i documenta amb més rigor que mai abans en un organisme multilateral oﬁcial el fet que els mecanismes globals estan incrementant les desigualtats a pràcticament tot arreu. La dada que només millora la seva participació a la renda nacional el quintil (20%) més privilegiat de la distribució dels ingressos evidencia –malgrat la dinàmica de creixement– la tendència a una distribució més asimètrica dels dividends de la globalització. Això té manifestacions diverses segons les regions. Als països (fins ara) avançats la pèrdua de posicions del factor treball i fenòmens com el mileurisme i les diﬁcultats de les classes mitjanes –abans angoixades

per les hipoteques i ara també pels preus dels aliments (els biocombustibles són els culpables oﬁcials, segons l’informe de l’FMI)– o els debats al Congrés recent del Partit Comunista xinès sobre la necessitat de prioritzar més els aspectes socials a la vista de l’aparició de grans desigualtats socials i territorials que amb l’envelliment de la població i alguns seriosos problemes mediambientals poden ser els punts febles de l’encara més revaloritzada economia xinesa.

‘Alfabetitzar’ en les TIC Acceptats el fets sobre la correlació en el temps entre globalització i desigualtat, les interpretacions de l’FMI tenen un fort component benigne: les desigualtats s’associarien bàsicament a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la seva desigual absorció i aproﬁtament pels diferents grups socials. La

solució d’alfabetitzar en les TIC a segments creixents de les poblacions requereix canvis institucionals que a molts països facin efectiva aquesta igualtat en l’accés a les noves oportunitats. El paper dels sistemes educatius apareix novament com a eina clau, però cal insistir (nosaltres, no pas l’FMI) que un sistema educatiu només es pot predicar com de qualitat si el seu abast és socialment ampli, en contra de les temptacions elitistes tan de moda també a casa nostra i que contribueixen a accentuar les desigualtats. I com a mà estesa a enfocaments de la globalització diferents de l’ortodòxia habitual, el Fons reconeix que la dimensió ﬁnancera de la globalització ha contribuït a les desigualtats i que mecanismes com els microcrèdits poden tenir un paper efectiu per redreçar les societats des de baix, des del bottom of the pyramid.

CONTRIBUCIONS AL CREIXEMENT DEL PIB REAL MUNDIAL, 2006 I 2007 (EN PPP I A PREUS DE MERCAT) Basat en ponderacions PPP 35 2006

2007 25 20 15 10 5 0 Xina

Índia

Estats Units

Zona Euro

Rússia

Japó

Brasil

Basat en preus de mercat

35 2006

2007

25 20 15 10 5 Estats Units

Zona Euro

Xina

Japó

Índia

Regne Unit

Rússia

Fons Monetari Internacional, World Economic Outlook, octubre 2007

NOVEMBRE 2007 / MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

28- INTERNACIONAL / El mapa del mĂłn

Canvi climĂ tic: preocupaciĂł global

Â˝>Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iÂ?Â?Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x201C;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;ÂĂ&#x201C;]xĂ&#x160;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â?ÂąÂ?Â&#x2030;Â&#x201C;iĂ&#x152;Ă&#x20AC;iĂ&#x192; V>`>Ă&#x160;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;ÂŽĂ&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x152;Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x192;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Â&#x2C6;Â?Â?Ă&#x160;Â&#x201C;Â&#x153;Â?Ă&#x152;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤÂ?>ViĂ&#x192;Ă&#x160;ìÂ? Â?Â&#x2C6;Ă&#x152;Â&#x153;Ă&#x20AC;>Â?Ă&#x160;`Â˝>ÂľĂ&#x2022;Â&#x2030;Ă&#x160;>Ă&#x160;{Ă¤Ă&#x160;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Â°Ă&#x160; Â˝>Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?> temperatura a lâ&#x20AC;&#x2122;estiu pot desviar turisme cap a altres zones mĂŠs al nord dâ&#x20AC;&#x2122;Europa.

VeneĂ§uela Les intenses pluges que ja han afectat el litoral ViÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x20AC;>Â?Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;ìÂ&#x2DC;Ă&#x160;Ă&#x192;iĂ&#x20AC;Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂľĂ&#x2DC;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Ă&#x20AC;iÂŤiĂ&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x20AC;Â&#x2021;Ă&#x192;iĂ&#x160;Â?>Ă&#x160; ìL>Ă&#x192;Ă&#x152;>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x160;Ă&#x203A;>Ă&#x160;Â&#x2026;>Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Ă&#x160;iÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2122;Â&#x2122;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Ă&#x201C;Ă¤Ă¤Ă¤Ă&#x160; prop de Caracas, amb milers de morts i ìĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x20AC;Ă&#x2022;VVÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x2030;Ă&#x192;Ă&#x152;Â&#x2C6;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192;

Ă&#x20AC;frica El continent mĂŠs vulnerable a la variabilitat i el canvi de clima per capacitat adaptativa baixa. Â&#x203A; Entre 100 i 250 milions de persones patiran falta dâ&#x20AC;&#x2122;aigua a causa del canvi climĂ tic UĂ&#x160; Â&#x2C6;Ă&#x192;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă&#x152;iĂ&#x20AC;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;>ÂŤĂ&#x152;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;>Ă&#x160;>}Ă&#x20AC;Â&#x2C6;VĂ&#x2022;Â?Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;> UĂ&#x160; }Ă&#x20AC;iĂ&#x2022;Â?>Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;Â&#x201C;>Â?Â&#x2DC;Ă&#x2022;Ă&#x152;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;Â&#x201C;Â&#x153;Ă&#x20AC;LÂ&#x2C6;Â?Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;V>Ă&#x2022;Ă&#x192;>`>Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;`Â&#x2C6;>Ă&#x20AC;Ă&#x20AC;iiĂ&#x192; UĂ&#x160; Â?Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x20AC;iĂ&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?Â˝>}Ă&#x20AC;Â&#x2C6;VĂ&#x2022;Â?Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;>Ă&#x160;ÂŤÂ?Ă&#x2022;Ă&#x203A;Â&#x2C6;>Â?Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;ìÂ&#x2DC;Ă&#x160;L>Â&#x2C6;Ă?>Ă&#x20AC;Ă&#x160;vÂ&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;>Â?Ă&#x160;xĂ¤ÂŻĂ&#x160;Â?Â˝>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x160;Ă&#x201C;Ă¤Ă&#x201C;Ă¤ UĂ&#x160; Â&#x2C6;Ă&#x192;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x20AC;iVĂ&#x2022;Ă&#x20AC;Ă&#x192;Â&#x153;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x192;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x20AC;Ă&#x192;Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;}Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;Â?Â?>VĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;Â?Â˝>Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?> temperatura de lâ&#x20AC;&#x2122;aigua UĂ&#x160; i}Ă&#x20AC;>`>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â&#x201C;>Â&#x2DC;}Â?>Ă&#x20AC;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;iĂ&#x192;VĂ&#x2022;Â?Â?Ă&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x20AC;>Â?Â?Ă&#x192;

AmĂ¨rica del Nord Hi pot haver un major grau dâ&#x20AC;&#x2122;agricultura pluvial, perĂ˛ amb molta variabilitat entre regions. UĂ&#x160; Ă&#x192;V>Â?v>Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x201C;Ă&#x2022;Â&#x2DC;Ă&#x152;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;iĂ&#x192;Ă&#x160;VVÂ&#x2C6;ìÂ&#x2DC;Ă&#x152;>Â?Ă&#x192;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x152;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;Ă&#x203A;Â&#x153;V>Ă&#x20AC;Ă&#x160;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìÂ? mantell nival UĂ&#x160; jĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Â&#x2DC;>Â?Ă&#x192; UĂ&#x160; Â?Ă&#x152;iĂ&#x20AC;>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;V>Ă&#x2022;Ă&#x192;>ìĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;ÂŤÂ?>}Ă&#x2022;iĂ&#x192;]Ă&#x160;Â&#x201C;>Â?>Â?Ă&#x152;Â&#x2C6;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;ViÂ&#x2DC;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;ÂŤÂ&#x153;ìÂ&#x2DC;Ă&#x160;>viVĂ&#x152;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;iÂ?Ă&#x192; boscos UĂ&#x160;"Â&#x2DC;>ìĂ&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;V>Â?Â&#x153;Ă&#x20AC;Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x152;iÂ&#x2DC;Ă&#x192;iĂ&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x2C6;Ă&#x2022;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x160;Â?>Ă&#x160;Â&#x2DC;Â˝Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2026;> UĂ&#x160; Â&#x201C;iÂ&#x2DC;>X>Ă&#x160;`Â˝Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x201C;Ă&#x2022;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2026;DLÂ&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x152;>Â&#x2DC;iĂ&#x20AC;Ă&#x192;

AmĂ¨rica del Sud Els canvis en els models de pluges i la desapariciĂł de les glaceres podrien afectar dâ&#x20AC;&#x2122;una manera significativa la disponibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;aigua per al consum humĂ , lâ&#x20AC;&#x2122;agricultura i la generaciĂł energĂ¨tica. Â&#x203A; SubstituciĂł gradual del bosc tropical per sabana a lâ&#x20AC;&#x2122;AmazĂ˛nia oriental UĂ&#x160; Ă?Ă&#x152;Â&#x2C6;Â&#x2DC;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;`Â˝iĂ&#x192;ÂŤmVÂ&#x2C6;iĂ&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â&#x201C;Â&#x153;Â?Ă&#x152;iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?Â˝ Â&#x201C;mĂ&#x20AC;Â&#x2C6;V>Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;-Ă&#x2022;`Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂŤÂ&#x2C6;V>Â? UĂ&#x160;,Â&#x2C6;Ă&#x192;VĂ&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;>Â?Ă&#x152;Ă&#x160;`Â˝Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;L>Â&#x2C6;Ă?>Ă&#x160;>Â?Ă&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x152;Ă&#x2022;` UĂ&#x160;->Â?Â&#x2C6;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x152;Ă˘>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;ìĂ&#x192;iĂ&#x20AC;Ă&#x152;Â&#x2C6;vÂ&#x2C6;V>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Ă&#x192;Â˘Â?Ă&#x160;>}Ă&#x20AC;Â&#x2030;VÂ&#x153;Â?>Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;iÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192; UĂ&#x160; Â&#x2C6;Ă&#x192;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;`Ă&#x2022;VĂ&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;>}Ă&#x20AC;Â&#x2030;VÂ&#x153;Â?>Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Ă&#x20AC;>Â&#x201C;>ìĂ&#x20AC;> UĂ&#x160; iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;i}Ă&#x2022;Ă&#x20AC;iĂ&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;>Â?Â&#x2C6;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;DĂ&#x20AC;Â&#x2C6;>

Ă&#x20AC;sia jĂ&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â?Ă&#x160;Â&#x201C;Â&#x2C6;Â?Â&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x192;Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;ìÂ&#x2DC;Ă&#x160;Ă&#x203A;iĂ&#x2022;Ă&#x20AC;iĂ&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Â?Ă&#x2022;`Â&#x2C6;V>ìĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiÂ?Ă&#x160;V>Â&#x2DC;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x160;VÂ?Â&#x2C6;Â&#x201C;DĂ&#x152;Â&#x2C6;VĂ&#x160; Â?Â˝>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x160;Ă&#x201C;Ă¤xĂ¤Â°

Â&#x203A; DisminuciĂł de la disponibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;aigua dolĂ§a a lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;sia Central, meridional, oriental i sud-oriental UĂ&#x160; Â&#x153;Ă&#x192;>Ă&#x160;ìĂ&#x160;}Â?>ViĂ&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?Â˝ Â&#x2C6;Â&#x201C;DÂ?>Â&#x2C6;>]Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;v>Ă&#x20AC;DĂ&#x160;>Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;]Ă&#x160;>Â?Â?>Ă&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192;Ă&#x160; Â&#x2C6;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x201C;ÂŤÂ?Â&#x2C6;V>Ă&#x20AC;DĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;`Â&#x2C6;Ă&#x192;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x192;Â&#x2C6;VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x20AC;iVĂ&#x2022;Ă&#x20AC;Ă&#x192;Â&#x153;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2030;`Ă&#x20AC;Â&#x2C6;VĂ&#x192; UĂ&#x160; Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x201C;>Ă&#x20AC;Â&#x2030;Ă&#x152;Â&#x2C6;Â&#x201C;iĂ&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â?Â&#x2C6;Ă&#x152;Â&#x153;Ă&#x20AC;>Â?] iĂ&#x192;ÂŤiVÂ&#x2C6;>Â?Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152; arriscat en les regions densament poblades UĂ&#x160; iĂ&#x192;ViÂ&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Ă&#x17D;Ă¤ÂŻĂ&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;iÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x20AC;iÂ&#x2DC;`Â&#x2C6;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;VĂ&#x2022;Â?Ă&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?Â˝ Ă&#x192;Â&#x2C6;>Ă&#x160; iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x20AC;>Â? Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x201C;iĂ&#x20AC;Â&#x2C6;`Â&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;>Â? UĂ&#x160; Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x152;iÂ&#x201C;ÂŤiĂ&#x20AC;>Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;>Ă&#x160;`Â˝>Â&#x2C6;}Ă&#x2022;>Ă&#x160;>Â?Ă&#x160;Â?Â&#x2C6;Ă&#x152;Â&#x153;Ă&#x20AC;>Â?]Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;>}Ă&#x20AC;iĂ&#x2022;Â?>Ă&#x20AC;Â&#x2C6;>Ă&#x160;Â?> ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;Â?Â&#x2C6;viĂ&#x20AC;>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;Â&#x2C6; toxicitat del cĂ˛lera al sud dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;sia

AustrĂ lia i Nova Zelaannd da da La regiĂł tĂŠ una major cappacitat att dâ&#x20AC;&#x2122;ad ddâ&#x20AC;&#x2122;adaptac ptaciĂł pta ciĂłĂł,, perq perquuĂ¨ ĂŠs una zona ben desenvolupada. Ara bĂŠ, el canvi climĂ tic Ă tic pot tenir un perjudici ecolĂ˛gic considerable UĂ&#x160;*mĂ&#x20AC;`Ă&#x2022;>Ă&#x160;Ă&#x192;Â&#x2C6;}Â&#x2DC;Â&#x2C6;vÂ&#x2C6;V>Ă&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x203A;>Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;LÂ&#x2C6;Â&#x153;`Â&#x2C6;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Ă&#x192;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;`Ă&#x20AC;iĂ&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;iVÂ&#x153;Â?Â˘}Â&#x2C6;V> iĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;LÂ&#x2C6;Â&#x153;`Â&#x2C6;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Ă&#x192;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160; Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;VĂ&#x192; UĂ&#x160; Â&#x201C;iÂ&#x2DC;>X>Ă&#x160;ìĂ&#x160;ì}Ă&#x20AC;>`>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;}Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x160;L>Ă&#x20AC;Ă&#x20AC;iĂ&#x20AC;>Ă&#x160;ìĂ&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x20AC;>Â?Â?]Ă&#x160;iÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x20AC;Â˘ÂŤÂ&#x2C6; Â?Ă&#x160; iĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;}Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x160;L>Ă&#x20AC;Ă&#x20AC;i VĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2026;Ă&#x2022;Â&#x201C;Â&#x2C6;Ă&#x152;Ă&#x192;]Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â?Â?iĂ&#x192; de lâ&#x20AC;&#x2122;arxipĂ¨lag suantĂ rtic i les zones alpin alpines dels dos paĂŻsos UĂ&#x160;,Â&#x2C6;Ă&#x192;VĂ&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x152;iÂ&#x201C;ÂŤiĂ&#x192;Ă&#x152;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x152;>Â&#x2DC;iĂ&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;}Ă&#x20AC;iĂ&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂľĂ&#x2DC;i VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x152;>Â&#x2DC; Â&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192; costaneres UĂ&#x160;*Ă&#x20AC;Â&#x153;Â?Â&#x2C6;viĂ&#x20AC;>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;`Â˝Â&#x2C6;Â&#x2DC;ViÂ&#x2DC;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;Â&#x153;LĂ&#x20AC;iĂ&#x152;Â&#x153;Ă&#x152;Ă&#x160;>Ă&#x160; >Ă&#x160; Â&#x153;Ă&#x203A;> Â&#x153;Ă&#x203A;>Ă&#x160;<iÂ?>Â&#x2DC;`>Ă&#x160;Â&#x153;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;>Â?]Ă&#x160;>Â&#x201C;L >Ă&#x160;< Ă&#x160;Â?>Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;i}Ă&#x2DC;iÂ&#x2DC;Ă&#x152; Ă&#x20AC;i`Ă&#x2022;VVÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;`Ă&#x2022;VVÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;>}Ă&#x20AC;Â&#x2030;VÂ&#x153;Â?>Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;vÂ&#x153;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x152;>Â? Â&#x153;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x152;>Â?

Europa El canvi climĂ tic pot magnificar les diferĂ¨ncies regionals, tant en actius com en recursos naturals. Es preveuen efectes negatius prĂ cticament a totes les regions. Â&#x203A; Risc dâ&#x20AC;&#x2122;inundacions mĂŠs elevat en punts de lâ&#x20AC;&#x2122;interior UĂ&#x160; jĂ&#x192;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂľĂ&#x2DC;mÂ&#x2DC;VÂ&#x2C6;>Ă&#x160;`Â˝Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x152;>Â&#x2DC;iĂ&#x20AC;iĂ&#x192; UĂ&#x160; Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?Â˝iĂ&#x20AC;Â&#x153;Ă&#x192;Â&#x2C6;Â?]Ă&#x160;>Ă&#x160;V>Ă&#x2022;Ă&#x192;>Ă&#x160;ìĂ&#x160;ÂŤÂ?Ă&#x2022;}iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x2022;Â?>`>Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iÂ?Â?Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x201C;>Ă&#x20AC; UĂ&#x160;,iĂ&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x20AC;>`>Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;}Â?>ViĂ&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă&#x20AC;i}Â&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â&#x201C;Ă&#x2022;Â&#x2DC;Ă&#x152;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;>]Ă&#x160;>Â&#x201C;LĂ&#x160;Ă&#x20AC;i`Ă&#x2022;VVÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;`Â˝Â&#x2C6;Â&#x2DC;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x203A;>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160; turisme hivernal UĂ&#x160;*mĂ&#x20AC;`Ă&#x2022;iĂ&#x192;Ă&#x160;`Â˝iĂ&#x192;ÂŤmVÂ&#x2C6;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;ì}Ă&#x20AC;>`>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;`Â˝iVÂ&#x153;Ă&#x192;Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x152;iÂ&#x201C;iĂ&#x192; UĂ&#x160;Â Ă&#x160;Â?Â˝ Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂŤ>Ă&#x160;Â&#x201C;iĂ&#x20AC;Â&#x2C6;`Â&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;>Â?\Ă&#x160;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;`Â&#x2C6;Ă&#x192;ÂŤÂ&#x153;Â&#x2DC;Â&#x2C6;LÂ&#x2C6;Â?Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;`Â˝>Â&#x2C6;}Ă&#x2022;>]Ă&#x160;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;Ă&#x192;Â&#x201C;iĂ&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x203A;>Â?]Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160; Ă&#x20AC;Â&#x2C6;Ă&#x192;VĂ&#x160;`Â˝Â&#x2C6;Â&#x2DC;ViÂ&#x2DC;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x160;vÂ&#x153;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x152;>Â?Ă&#x192;]Ă&#x160;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;`Ă&#x2022;VĂ&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x20AC;iĂ&#x2022;Ă&#x192;ÂŽ UĂ&#x160;Â Ă&#x160;Â?Â˝ Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂŤ>Ă&#x160;ViÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x20AC;>Â?Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x153;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;>Â?\Ă&#x160;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤÂ?Ă&#x2022;}iĂ&#x192;Ă&#x160;`Â˝iĂ&#x192;Ă&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x2022;]Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;Ă&#x192;VĂ&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x192;iÂľĂ&#x2022;iĂ&#x20AC;>]Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192; Ă&#x20AC;Â&#x2C6;Ă&#x192;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;>Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x20AC;Â&#x2C6;Ă&#x192;]Ă&#x160;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;`Ă&#x2022;VĂ&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;vÂ&#x153;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x152;>Â?]Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;ViÂ&#x2DC;`Â&#x2C6;Ă&#x192;ÂŽ UĂ&#x160; Ă&#x160;Â?Â˝ Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂŤ>Ă&#x160;Ă&#x192;iÂŤĂ&#x152;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;>Â?\Ă&#x160;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;ìÂ&#x201C;>Â&#x2DC;`>Ă&#x160;ìĂ&#x160;V>Â?iv>VVÂ&#x2C6;Â?]Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>VÂ&#x2C6;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Â&#x2DC;>Â?Ă&#x192;Ă&#x160; Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂľĂ&#x2DC;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;]Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x152;>LÂ&#x2C6;Â?Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Ă&#x192;Â˘Â?ÂŽ

ConseqĂźĂ¨ncies del canvi climĂ tic

Â?Ă&#x160;V>Â&#x2DC;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x160;VÂ?Â&#x2C6;Â&#x201C;DĂ&#x152;Â&#x2C6;VĂ&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x152;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;Ă&#x203A;Â&#x153;V>Ă&#x20AC;Ă&#x160;Â?>Ă&#x160;ÂŤÂ&#x2C6;Ă&#x152;Â?Â&#x153;Ă&#x20AC;Ă&#x160;Ă&#x20AC;iViĂ&#x192;Ă&#x192;Â&#x2C6;Â?Ă&#x160;iVÂ&#x153;Â&#x2DC;Â˘Â&#x201C;Â&#x2C6;V>Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x152;Â˘Ă&#x20AC;Â&#x2C6;>Ă&#x160;` ÂŤÂ?>Â&#x2DC;iĂ&#x152;>]Ă&#x160;iÂ?Ă&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x152;Ă&#x160;iVÂ&#x153;Â&#x2DC;Â˘Â&#x201C;Â&#x2C6;VĂ&#x160;Â&#x201C;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`Â&#x2C6;>Â?Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x152;Ă&#x160;>Ă&#x20AC;Ă&#x20AC;Â&#x2C6;L>Ă&#x20AC;Ă&#x160;>Ă&#x160;Ă&#x192;iĂ&#x20AC;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Ă&#x201C;Ă¤ÂŻĂ&#x160;ìÂ? * Â°Ă&#x160; Â&#x2DC;Ă&#x160;V> Â&#x2DC;Â&#x153;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;Â?Â˝ÂŁÂŻĂ&#x160;ìÂ?Ă&#x160;* Â°

%) '( 5' )" ' & "(' ) )& ' %) ' ( " & 8 !$ ( %) iÂ&#x2DC;V>Ă&#x20AC;Ă&#x20AC;i}>Ă&#x152;Ă&#x160;ÂŤiÂ?Ă&#x160;}Â&#x153;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Â&#x2DC;Ă&#x160;LĂ&#x20AC;Â&#x2C6;Ă&#x152;DÂ&#x2DC;Â&#x2C6;VÂ°Ă&#x160; Ă&#x20AC;>Ă&#x160;Lj]Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2026;>Ă&#x160;viĂ&#x152;Ă&#x160;L>Â&#x2DC;ìĂ&#x20AC;>Ă&#x160;`Â˝>ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x201C;ÂŤ>V Ă&#x192;Â&#x153;LĂ&#x20AC;iĂ&#x160;iÂ?Ă&#x160; >Â&#x2DC;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x160; Â?Â&#x2C6;Â&#x201C;DĂ&#x152;Â&#x2C6;V]Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Â?Ă&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x152;>Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;>V>LiÂ&#x2DC;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x20AC;iLĂ&#x20AC;iĂ&#x160;iÂ?Ă&#x160; Â&#x153;LiÂ? ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;*>

UĂ&#x160;>Ă&#x2022;}Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;Ă&#x152;iÂ&#x201C;ÂŤiĂ&#x20AC;>Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;>Ă&#x160;Â&#x201C;Â&#x2C6;Ă&#x152;Â?>Â&#x2DC;>Ă&#x160;`Â˝ÂŁ]{Ă&#x160;>Ă&#x160;x]nĂ&#x160;}Ă&#x20AC;>Ă&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;`Ă&#x2022;Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;>ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x160;Ă&#x192;i} UĂ&#x160;ìĂ&#x192;iĂ&#x20AC;Ă&#x152;Â&#x2C6;vÂ&#x2C6;V>VÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;ViĂ&#x20AC;Ă&#x152;iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;ÂŤÂ?>Â&#x2DC;iĂ&#x152;> UĂ&#x160;ÂŤÂ?Ă&#x2022;}iĂ&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;V>Ă&#x20AC;DVĂ&#x152;iĂ&#x20AC;Ă&#x160;Ă&#x152;Â&#x153;Ă&#x20AC;Ă&#x20AC;iÂ&#x2DC;VÂ&#x2C6;>Â?Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;>Â?Ă&#x152;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192; UĂ&#x160;ÂŤĂ&#x2022;Â?>`>Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iÂ?Â?Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x201C;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x20AC;iĂ&#x160;Â&#x2122;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;nnĂ&#x160;VÂ&#x201C;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?Â˝>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x160;Ă&#x201C;ÂŁĂ¤Ă¤]Ă&#x160;viĂ&#x152;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;` UĂ&#x160;`Â&#x2C6;vĂ&#x2022;Ă&#x192;Â&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â&#x201C;>Â?>Â?Ă&#x152;Â&#x2C6;iĂ&#x192;Ă&#x160;ìĂ&#x160;Ă&#x152;Â&#x2C6;ÂŤĂ&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂŤÂ&#x2C6;V>Â?Ă&#x160;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x203A;Ă&#x2022;Â&#x2C6;Ă&#x160;ìĂ&#x160;VÂ?Â&#x2C6;Â&#x201C;> Ă&#x152;iÂ&#x201C;ÂŤiĂ&#x20AC;>Ă&#x152;

iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x192;Â&#x2C6;LÂ?iĂ&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;iÂľĂ&#x2DC;mÂ&#x2DC;VÂ&#x2C6;iĂ&#x192;Ă&#x160;}Â?Â&#x153;L>Â?Ă&#x192;Ă&#x160;`Â˝>ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x160;viÂ&#x2DC;Â&#x153;Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x2026;>Â&#x2DC;Ă&#x160;viĂ&#x152;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Ă&#x152;Â&#x153;Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;i Ă&#x152;Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x192;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x20AC;Ă&#x152;Ă&#x160;Â&#x153;Ă&#x160;`iĂ&#x160;Â?>Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;`Ă&#x2022;VVÂ&#x2C6;Â?Ă&#x160;`Â˝iÂ&#x2DC;iĂ&#x20AC;}Â&#x2C6;>Â°Ă&#x160; Ă&#x160; >Ă&#x152;>Â?Ă&#x2022;Â&#x2DC;Ă&#x17E;>]Ă&#x160;Ă&#x192;Â˝Â&#x2026;>Ă&#x160;VĂ&#x20AC;i>Ă&#x152;Ă&#x160;Ă&#x2022;Â&#x2DC;>Ă&#x160;Â&#x153;vÂ&#x2C6;VÂ&#x2C6;Â&#x2DC;>Ă&#x160; Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;iĂ&#x192;ÂŤiVÂ&#x2C6;>Â?Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;Ă&#x192;iÂ&#x2DC;Ă&#x192;Â&#x2C6;LÂ?iĂ&#x192;]Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x201C;Ă&#x160;iÂ?Ă&#x160; iÂ?Ă&#x152;>Ă&#x160;`iĂ&#x160;Â?Â˝ LĂ&#x20AC;iÂ°Ă&#x160; Â?Ă&#x192;Ă&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x2022;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;iĂ&#x203A;iĂ&#x2022;i ÂŤĂ&#x20AC;iĂ&#x203A;iĂ&#x2022;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;iÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;iĂ&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x201C;jĂ&#x192;Ă&#x160;VDÂ?Â&#x2C6;`Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;`Ă&#x20AC;DĂ&#x160;Â?Â˝>Ă&#x152;Ă&#x20AC;>VĂ&#x152;Â&#x2C6;Ă&#x2022;Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x2030;Ă&#x192;Ă&#x152;Â&#x2C6;V )&3 ( !$ & ()& ' ( " * '

El mapa del mĂłn / INTERNACIONAL - 29

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

' ' * ' ( && ' ' & #"' * 7" ' ') 2' '( " +$#' ' ")" #"' #'( " & ' )' ' $ & Ă&#x152;iÂ&#x201C;ÂŤiĂ&#x192;Ă&#x152;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x152;iÂ&#x2DC;Ă&#x192;iĂ&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂľĂ&#x2DC;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;]Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Â&#x2026;>Â&#x2DC;Ă&#x160; )' ( !#&( ! &' $ &'#" ' ' Ă&#x2013;Â?Ă&#x152;Â&#x2C6;Â&#x201C;Ă&#x192;Ă&#x160;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Â°

MoĂ§am mbic ' ")" #"' & "(' #"' & ÂŤ>Â&#x2030;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2026;>Â&#x2DC;Ă&#x160;iĂ&#x203A;Â&#x2C6;`iÂ&#x2DC;VÂ&#x2C6;>Ă&#x152;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Â&#x2DC;Â&#x153;Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6; Â&#x2DC;Ă&#x160;iĂ&#x203A;Â&#x2C6;`iÂ&#x2DC; $&#) " & '(&) ()& $ & &#"( & "* ' ') '( " ' ' #" #"' !3( %) '

`Â˝>ÂľĂ&#x2022;Â&#x2030;Ă&#x160;>Ă&#x160;LiÂ&#x2DC;Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;V]Ă&#x160;{Ă¤Ă&#x160;>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Â°Ă&#x160;-Â&#x2C6;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x152;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;iÂ&#x201C;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x201C;Ă&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x152;iÂ&#x201C;Ă&#x160;Â&#x2C6; Â&#x2DC;Â&#x153;Ă&#x160;viÂ&#x201C;Ă&#x160;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;iĂ&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;iÂ?Ă&#x160;Ă&#x192;Â&#x153;LĂ&#x20AC;iiĂ&#x192;V>Â?v>Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;`iÂ?Ă&#x160; >Â&#x2DC;Ă&#x203A;Â&#x2C6;]Ă&#x160;Ă&#x192;Â&#x2C6;Ă&#x160;>VĂ&#x152;Ă&#x2022;iÂ&#x201C;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂ&#x2DC;iÂ&#x201C;Ă&#x160;Â?Â˝iÂ&#x201C;Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x192;Â&#x2C6;Â?Ă&#x160;`iĂ&#x160;}>Ă&#x192;Â&#x153;Ă&#x192;Ă&#x160;`Â˝iviVĂ&#x152;iĂ&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Â&#x2DC;>VÂ?iĂ&#x160;>Ă&#x160;Â?Â˝>Ă&#x152;Â&#x201C;Â&#x153;Ă&#x192;viĂ&#x20AC;>]Ă&#x160;iÂ?Ă&#x160;VÂ&#x153;Ă&#x192;Ă&#x152;Ă&#x160;Ă&#x192;Ă&#x2022;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x192;>Ă&#x20AC;Â&#x2C6;>

$#( ( " & "* !3( ' )" $)"( * '( #"9! " !$ ( & # ( " #&! ( &" VĂ&#x152;iĂ&#x160;jĂ&#x192;Ă&#x160;Â?Â˝iĂ?Ă&#x160;V>Â&#x2DC;`Â&#x2C6;`>Ă&#x152;Ă&#x160;>Ă&#x160;Â?>Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;iĂ&#x192;Â&#x2C6;`mÂ&#x2DC;VÂ&#x2C6;>Ă&#x160;`iÂ?Ă&#x192;Ă&#x160; Ă&#x192;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;1Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x152;Ă&#x192;]Ă&#x160; Â?Ă&#x160; Â&#x153;Ă&#x20AC;i]Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Ă&#x152;>Â&#x201C;LjĂ&#x160;iÂ?Ă&#x160;*>Â&#x2DC;iÂ?Â?Ă&#x160; Â&#x2DC;Ă&#x152;iĂ&#x20AC;}Â&#x153;Ă&#x203A;iĂ&#x20AC;Â&#x2DC;>Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;>Â? Ă&#x2022;Ă&#x160;ÂŤiÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;iĂ&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x2022;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;Â&#x153;Â&#x2DC;Â˘Ă&#x192;Ă&#x152;Â&#x2C6;VĂ&#x192;Â°Ă&#x160; Â&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x20AC;iĂ&#x160;Â?iĂ&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x192;iÂľĂ&#x2DC;mÂ&#x2DC;VÂ&#x2C6;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;ÂŤĂ&#x20AC;iĂ&#x203A;iĂ&#x2022;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2026;>\

}Â?i

AustrĂ lia Sâ&#x20AC;&#x2122;augura que la gran barrera de corall >Ă&#x2022;Ă&#x192;Ă&#x152;Ă&#x20AC;>Â?Â&#x2C6;>Â&#x2DC;>Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;Ă&#x152;Ă&#x160;`iĂ&#x192;>ÂŤ>Ă&#x20AC;mÂ&#x2C6;Ă?iĂ&#x20AC;Ă&#x160;`Â˝>ÂľĂ&#x2022;Â&#x2030;Ă&#x160;>Ă&#x160;Ă&#x17D;Ă¤Ă&#x160; >Â&#x2DC;Ă&#x17E;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x192;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x153;Ă&#x160;Ă&#x192;Â˝iÂ&#x201C;ÂŤĂ&#x20AC;iÂ&#x2DC;iÂ&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x201C;iĂ&#x192;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160; contenir lâ&#x20AC;&#x2122;impacte del canvi climĂ tic.

PĂ¨rdues dâ&#x20AC;&#x2122;espĂ¨cies.

DisminuciĂł de les terres aptes per a agricultura.

Onades de calor.

Agreujament de la malnutriciĂł.

DisminuciĂł dels recursos pesquers.

Fosa de glaceres.

Augment de les inundacions.

PĂ¨rdua significativa de la biodiversitat.

`>Ă&#x20AC;Â&#x2C6;>Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;>Ă&#x203A;Ă&#x2022;Â&#x2C6;Ă&#x160;`iÂ&#x2DC;Ă&#x192;>Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;ÂŤÂ&#x153;LÂ?>`iĂ&#x192;

iÂ?Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤ>Â&#x2039;Ă&#x192;Â&#x153;Ă&#x192;Ă&#x160;iÂ&#x201C;ÂŤĂ&#x20AC;iÂ&#x2DC;}Ă&#x2022;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x201C;iĂ&#x192;Ă&#x2022;Ă&#x20AC;iĂ&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;vĂ&#x20AC;iÂ&#x2DC;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;Â?Â˝iÂ&#x201C;Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x192;Â&#x2C6;Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;}>Ă&#x192;Â&#x153;Ă&#x192;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x152;>Â&#x201C;Â&#x2C6;Â&#x2DC;>Â&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;]Ă&#x160;Â?>Ă&#x160;Ă&#x192;Â&#x2C6;}Ă&#x2022;Â&#x2C6;Ă&#x160;>Ă&#x160;Ă&#x152;Ă&#x20AC;>Ă&#x203A;jĂ&#x192;Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160; iĂ&#x192;ÂŤiVÂ&#x2030;vÂ&#x2C6;V>Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;VÂ&#x153;Â&#x201C;L>Ă&#x152;Ă&#x20AC;iĂ&#x160;iÂ?Ă&#x160;V>Â&#x2DC;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x160;VÂ?Â&#x2C6;Â&#x201C;DĂ&#x152;Â&#x2C6;VĂ&#x160;Â&#x2C6;Ă&#x160;Ă&#x192;Â˝Â&#x2026;>Â&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Â&#x2C6;VÂ&#x2C6;>Ă&#x152;Ă&#x160;iĂ&#x192;Ă&#x152;Ă&#x2022;`Â&#x2C6;Ă&#x192;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;>Ă&#x2022;}Ă&#x2022;Ă&#x20AC;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x201C;ÂŤ>VĂ&#x152;iĂ&#x160;Ă&#x152;Â&#x2C6;Â&#x2DC;`Ă&#x20AC;DĂ&#x160;iÂ&#x2DC; iÂ&#x2DC;Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Ă&#x2022;Â&#x2DC;>Ă&#x160;ÂŤĂ&#x2022;Â?>`>Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iÂ?Â?Ă&#x160;ìÂ?Ă&#x160;Â&#x201C;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;ÂŤĂ&#x2022;}Ă&#x2022;Â&#x2C6;Ă&#x160;Â&#x2C6;Â&#x2DC;Ă&#x2022;Â&#x2DC;`>Ă&#x20AC;Ă&#x160;>ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x192;Ă&#x152;>Ă&#x160;Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;>Â°Ă&#x160; Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x2C6;Ă&#x203A;iÂ?Â?Ă&#x160;ìĂ&#x160;Â?Â˝iĂ&#x192;Ă&#x152;>Ă&#x152;Ă&#x160;iĂ&#x192;ÂŤ>Â&#x2DC;Ă&#x17E;Â&#x153;Â?] V]Ă&#x160;Â?>Ă&#x160;ÂľĂ&#x2022;iĂ&#x160;Â&#x201C;Â&#x153;Â?Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;Ă&#x203A;Â&#x2C6;Ă&#x192;Â&#x2C6;Ă&#x152;>Â&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x192;Ă&#x160;Â&#x153;ÂŤĂ&#x152;>Ă&#x20AC;>Â&#x2DC;Ă&#x160;ÂŤiĂ&#x20AC;Ă&#x160;>Â&#x2DC;>Ă&#x20AC;Ă&#x160;>Ă&#x160;>Â?Ă&#x152;Ă&#x20AC;iĂ&#x192; Ă˘Â&#x153;Â&#x2DC;iĂ&#x192;Ă&#x160;qiĂ&#x192;ÂŤiVÂ&#x2C6;>Â?Â&#x201C;iÂ&#x2DC;Ă&#x152;Ă&#x160;>Â?Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x153;Ă&#x20AC;`Ă&#x160;`Â˝ Ă&#x2022;Ă&#x20AC;Â&#x153;ÂŤ>Â&#x2021;Ă&#x160;Â&#x153;Â&#x2DC;Ă&#x160;Â&#x2DC;Â&#x153;Ă&#x160;Â&#x2026;Â&#x2C6;

Risc de tempestes.

DisminuciĂł de la disponibilitat dâ&#x20AC;&#x2122;aigua dolĂ§a.

ProliferaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;incendis.

Alteracions causades per plagues.

Augment de temperatura dâ&#x20AC;&#x2122;aigua al litoral.

Allaus de roques .

SubstituciĂł gradual del bosc tropical per sabana.

30- INTERNACIONAL / Anàlisi

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

LA PREVISIÓ: MÉS AUGMENT DELS PREUS

Internacional

NOTÍCIES DEL MES

Rato demostra preocupació pel petroli El director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) considera “molt limitada” la capacitat mundial de producció del cru. Les previsions d’alça dels preus se sumen a una major demanda de petroli a curt termini. L’Agència Internacional d’Energia (AIE) situa l’increment del consum mundial del cru al 2,4% durant el 2008, segons es desprèn de l’últim informe de conjuntura del mercat mundial del cru.

LEANDRO RODRIGUES

El petroli torna a atreure les atencions del mercat internacional. La més recent advertència del director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato, sobre el futur de les reserves internacionals ha estat rebuda amb aprehensió a les principals borses de valors. Segons el directiu de l’autoritat monetària, la capacitat de producció mundial de petroli “és molt limitada”. A tot això s’afegeix un major risc d’augment dels preus a causa de les recents crisis al mercat ﬁnancer. Els tècnics del FMI han decidit revisar a l’alça les previsions d’augment del

Economia global preservada preu del petroli. Per això, les estimacions són que el valor mitjà del barril genèric assoleixi 77 dòlars al ﬁnal d’aquest any.

Augment dels preus “Les probabilitats són que aquests preus pugin, i no

que baixin. Les restriccions de les condicions del mercat són el principal factor que explica els augments recents dels preus, així com les preocupacions geopolítiques i els trastorns en el subministrament”, ha declarat Rodrigo Rato.

Rato va descartar una caiguda de la producció mundial a curt termini a causa dels successius augments de les cotitzacions del cru. Per a ell, la productivitat global estarà més associada i vinculada als països emergents al llarg dels pròxims anys.

UNIR INTERESSOS COMUNS EN EL COMERÇ INTERNACIONAL

Lula da Silva proposa un espai econòmic del Sud El mandatari brasiler Lula da Silva entreveu el lliure comerç entre Índia, Àfrica del Sud i els països membres del Mercosur. LEANDRO RODRIGUES

El president brasiler Lula da Silva ha proposat la creació d’un acord de lliure comerç entre Àfrica del Sud, Índia i els països que formen el Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i l’Uruguai). “Aquest grup crearà l’àrea de lliure comerç més gran del món. Serà un gran espai econòmic del Sud”, va declarar durant el Fòrum de Diàleg entre Índia, Brasil i Àfrica del Sud (Ibas, en les seves sigles en anglès), realitzat a Pretòria. Lula da Silva, que durant l’esdeveniment va estar acompanyat del president sudafricà, Thabo Mbeki, i del primer ministre d’Índia, Manmo-

han Singh, va insistir en la necessitat d’un estrenyiment de les relacions comercials i de cooperació entre els països que podrien integrar l’espai econòmic proposat. Per al mandatari, la iniciativa reuniria 1.500 milions de persones i més de dos bilions de dòlars de Producte Interior Brut (PIB).

Les oportunitats El president brasiler va afegir que treballarà per motivar els altres integrants del Mercosur perquè ﬁrmin acords comercials amb Àfrica del Sud i Índia, i demanarà al seu homòleg Thabo Mbeki que faci el mateix amb els Estats de la Unió Duanera d’Àfrica Cen-

tral (Sacu, que reuneix l’Àfrica del Sud, Botswana, Lesotho, Namíbia i Swaziland). El primer ministre indi, al seu torn, actuaria individualment per aconseguir pactes econòmics per al seu país. Els governs brasiler, sudafricà i indi comparteixen interessos comuns en temes de comerç internacional. Considerats economies prometedores per analistes i entitats internacionals, els tres països van crear el fòrum Ibas l’any 2003 per unir forces en les negociacions amb els països més rics. El grup té l’objectiu de crear no només noves oportunitats econòmiques, sinó també polítiques i de cooperació

Aquest espai permetria crear noves oportunitats econòmiques multilateral en temes socials. “Índia, Brasil i Àfrica del Sud integren el grup de països en desenvolupament que mantenen un diàleg estructurat al G8, però aquest mecanisme ha de ser millorat de manera que la nostra veu tingui una inﬂuència real en el tractament dels grans temes mundials”, va afegir Lula da Silva. Els tres països demanen la reforma del G20, exigint un major protagonisme de les economies en desenvolupament.

SARKOZY ENFRONTA LA PRIMERA VAGA GENERAL DEL SEU MANDAT

Els treballadors i sindicats del transport públic terrestre francès han organitzat la primera demostració de contrarietat a la reforma dels règims especials de pensions imposada per l’Administració del president Nicolas Sarkozy. A les estacions de trens, només el 5% dels trajectes van ser mantinguts durant les 24 hores de la vaga general del 18 d’octubre, la qual cosa va reﬂectir l’adhesió incontestable dels treballadors. La convocatòria va ser una iniciativa contra l’eliminació de privilegis que permeten a mig milió de funcionaris jubilar-se abans que els seus companys. El mateix dia de la vaga, l’Elisi va anunciar oﬁcialment la separació entre Sarkozy i la seva esposa, Cécilia Sarkozy, fet inèdit a França.

LA UNIÓ EUROPEA FIRMA L’ACORD DEL NOU TRACTAT A LISBOA

Els 27 estats membres de la Unió Europea (UE) han aconseguit un acord sobre el nou Tractat i el repartiment d’escons en el futur Parlament comunitari, després d’hores de negociacions a Lisboa. Els pactes estaven amenaçats per la contrarietat inicial de Polònia i Itàlia a les propostes dels altres països de la UE. Els representants italians es van afegir a l’acord després d’obtenir un escó més (per a 73) en el Parlament Europeu. Per la seva banda, Polònia va obtenir el compromís per part de la presidència portuguesa de la UE que s’estudiarà la implementació de mecanismes més forts de bloqueig de decisions a la UE. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va arribar a reclamar la “bona voluntat” dels representants dels països membres.

MALESTAR PER LA VISITA DEL DALAI LAMA A WASHINGTON

El govern xinès no va dissimular el mal estar per la visita del líder tibetà Dalai Lama a Washington, on va ser rebut pel president nordamericà, George W. Bush. “Volia expressar la meva estimació al president Bush perquè realment va prendre amb serietat la situació del Tibet”, va dir el Dalai Lama després de la trobada amb el mandatari dels Estats Units. Les autoritats xineses van fer públic el seu “profund malestar” i la seva “ferma oposició” a la visita.

ELS ESTATS UNITS: EN CONTRA DE LA INCURSIÓ TURCA A L’IRAQ

La decisió del parlament turc d’autoritzar accions militars al nord de l’Iraq per combatre els rebels del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) va elevar el grau de tensió a la zona. El president dels Estats Units, George W. Bush, va donar una resposta immediata a la mesura, declarant que les incursions de l’exèrcit turc en territori iraquià van en contra dels interessos de Turquia. Els militars turcs intenten contenir els moviments rebels kurds fa més de dues dècades.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

32- INTERNACIONAL / Sobre el terreny

CUBA: EN RECERCA D’INVERSIÓ ESTRANGERA

La perla de Fidel Cuba continua vivint sota el règim castrista mentre el seu líder fa més de 10 mesos que es recupera d’una malaltia de la qual se n’han desvetllat pocs detalls. Mentrestant, Raúl Castro intenta donar una modesta empenta a l’economia cubana i atraure inversió estrangera directa a l’illa. GLÒRIA VALLÈS

Fidel Castro va reaparèixer aquest octubre en un programa de televisió, després de gairebé tres mesos d’absència mediàtica. Ho va fer juntament amb l’homòleg venezolà, Hugo Chàvez, que va emetre el seu programa setmanal Aló Presidente des de Santa Clara, ciutat situada al centre de l’illa caribenya. Una nova trobada entre els dos mandataris que posa de manifest una altra vegada la seva més que publicitada aﬁnitat política i amistat personal. Mentrestant, Raúl Castro continua al poder defensant sense massa carisma la inversió estrangera directa a Cuba, sempre sota els condicionants de seriositat en els plantejaments, aportació de recursos ﬁnancers i de tecnologia, entre d’altres.

Un esperat acostament a la Unió Europea La situació incerta de la política cubana, fomentada en part pel secret sobre les dimensions reals de la malaltia de Fidel Castro i per les declaracions de Chávez sobre l’existència d’una confederació entre amdues nacions, queda compensada per les converses reobertes entre Cuba i la Unió Europea el passat 24 de setembre, després d’una llarga temporada de distància a causa de les discrepàncies relatives a drets humans. Els més impacients a veure resultats palpables són segurament els cubans exiliats als Estats Units, més d’un milió, segons dades de The Economist.

La realitat econòmica D’altra banda, en l’àmbit econòmic, una certa aparença de normalitat en la transició del govern entre Fidel i Raúl Castro fa pensar que les inversions a Cuba continuen sent rentables i segures. “El canvi de govern ja es va produir fa un any i això no sembla que hagi suposat cap canvi en els nivells d’insegu-

retat (jurídica) percebuda”, assegura José Luis Lancho, Director de l’Oﬁcina Comercial de l’ambaixada d’Espanya a l’Habana. “Dels discursos de les autoritats cubanes i de les mesures concretes de política econòmica, posades recentment en marxa, pot deduir-se que està desenvolupant-se un pla per generar un augment important en el PIB i per elevar el nivell de vida de la població”, explica Lancho.

Oportunitats de futur Fins fa un any, Espanya era el primer subministrador de Cuba –excloent el petroli de Venezuela–, un lloc que ha ocupat Xina molt recentment pel seu alt avantatge competitiu en costos. L’illa suposa el tercer mercat d’Iberoamèrica per Espanya i en els últims tres anys les exportacions espanyoles han anat creixent de manera contínua. Aquestes dades reforcen la percepció que oportunitats d’inversió n’hi ha, especialment en els sectors de la construcció d’infraestructures turístiques i indústria agroalimentària. Les opcions semblen segures i relativament senzilles d’estructurar, tal com explica el Responsable de l’Oficina Econòmica: “les barreres fiscals a la inversió estrangera a Cuba no són rellevants ni destacades, ja que la inversió es canalitza sempre a través d’una empresa mixta, de nacionalitat cubana”. En aquesta empresa mixta, l’estat cubà habitualment acostuma a ser-ne el soci majoritari a través de les seves empreses corresponents.

La protecció de l’APPRI Les oﬁcines de promoció econòmica asseguren que normalment no hi ha conflictes pel que fa a la creació d’empreses mixtes i que, per tant, les inversions són segures. Tot i així, diuen, en cas que en

Raúl Castro intenta donar una modesta empenta a l’economia cubana. / ARXIU

Cuba i la Unió Europea han tornat a obrir converses després d’una llarga temporada de distància “Podem deduir que està en marxa un pla per generar un augment important en el PIB i elevar el nivell de vida de la població”

LES IMPORTACIONS Les limitacions a la importació cubana procedeixen de les seves limitacions ﬁnanceres. L’exportació de serveis, especialment pel que fa a serveis mèdics a l’àrea del Carib, ha permès ﬁnançar un fort increment de les importacions a l’illa. Aquestes importacions són bàsicament productes energètics, aliments i béns de capital.

LES DADES DE TAIWAN Àrea: 110.860 m2 Població: 11,35 milions Cap d’Estat en funcions: Raúl Castro, del Partit Comunista de Cuba (PCC) Moneda: peso cubano PIB per càpita: 4.100 $ Atur: 1’9% Cubans vivint als Estats Units: 1’2 milions Font: The Economist, CIA The World Fact Book

Normalment no hi ha conﬂictes a l’hora de crear empreses mixtes i les inversions són segures algun moment no hi hagués un acord amistós, l’empresa estrangera sempre podria recórrer a la protecció de l’APPRI (Acuerdo para la Promoción y la Protección Recíproca de Inversiones). Un argument més per fer front al boicot dels Estats Units i defensar una economia que des de fa anys es debat entre els conflictes polítics internacionals i els interns, per tal de no deixar en la misèria els més d’onze milions de cubans que en depenen.

La malaltia de Fidel Castro provoca incertesa en l’àmbit polític de l’illa. / ARXIU

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL - 33

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Agenda de la internacionalització Del 12 al 16 de novembre Pont Empresarial a Mèxic

La Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona organitzen conjuntament l’esdeveniment. Parallelament a les reunions personalitzades, s’organitzarà una agenda comuna per a empreses i institucions amb diversos actes, dels quals destaquen els cocktail networking tant a DF com a Monterrey, amb la participació de 100 empresaris mexicans interessats en fer negocis amb empreses catalanes. El pont ofereix l’oportunitat a l’empresa interessada en Mèxic de contactar possibles clients, socis de negocis proveïdors i potencials. Els sectors prioritaris seran: components d’automoció, proveïdors de la indústria alimentària, química-plàstic i farmacèutica, logística i maquinària industrial.

21 de novembre Setmana de la Internacionalització de Catalunya 2007 L’esdeveniment, organitzat pel Copca, posa a disposició de tots els participants les eines i els serveis que els ajudaran a millorar la seva competitivitat internacional. En aquest sentit, esdevé un espai per al debat i la reﬂexió sobre l’actualitat econòmica internacional i els escenaris mundials de futur, així com d’intercanvi d’experiències, coneixement i bones pràctiques en aquest àmbit. El programa inclou, a més d’altres temes: la Trobada de Centres de Promoció de Negocis del Copca, la plenària d’inauguració i la Fira de Serveis i Tallers per a la Internacionalització.

7 de novembre Curs d’Estratègies de Desenvolupament per a la PIME S’hi presenten i s’analitzen tots aquells conceptes i eines de gestió que un director general ha de conèixer i ha de saber gestionar en cadascuna de les àrees funcionals de l’empresa. L’objectiu ﬁnal del programa, elaborat pel Copca, és que el participant desenvolupi una visió global a llarg termini sobre la direcció que vol que adopti la seva empresa i sobre els aspectes fonamentals per assolir l’èxit. El programa s’estructura en sis sessions d’un dia complet de formació a l’aula.

bició. L’esdeveniment està considerat el més important del Regne Unit en aquest segment de mercat. La programació de la ﬁra inclou seminaris d’interès general no solament per a empresaris, sinó també per a professionals d’arquitectura i decoració.

Del 13 a 14 de desembre Trobada Empresarial Espanya-Índia 2007

Del 17 al 23 de novembre Missió Comercial a Paquistan

L’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), en col·laboració amb l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Bombay, organitza l’esdeveniment amb l’objectiu principal de facilitar la identificació d’oportunitats d’inversió i cooperació empresarial, així com de potencials socis a l’Índia. Els sectors elegits són els següents: energies renovables, medi ambient, infraestructures de transport i components d’automoció, entre d’altres.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ Iberia obrirà rutes a Amèrica Llatina i els Estats Units La companyia aèria ha anunciat la creació de quatre rutes intercontinentals amb destinació al continent americà a partir de 2010, segons el director general de l’empresa, Enrique Donaire. La iniciativa es va fer pública dies després de l’anunci que la companyia ocuparà la terminal Sud de l’aeroport d’El Prat. La nova installació entrarà en funcionament el 2009, amb una ocupació predominant d’avions d’Iberia. La decisió oficial d’assignar a l’empresa el domini de la terminal ha estat criticada per diferents sectors empresarials, una vegada que s’ha considerat que la mesura exclou d’altres companyies aèries que havien demostrat gran interès en oferir vols intercontinentals a partir de l’aeroport. Àsia seria una de les destinacions privilegiades. Iberia, per la seva part, ha anunciat que de moment no obrirà rutes cap als països del continent per no considerar-lo rendible.

La Cambra Oﬁcial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa organitzen aquesta missió comercial a Paquistan (Karachi – Lahore), per a les empreses catalanes interessades en aprofundir el seu coneixement sobre el mercat local. Els empresaris tindran l’oportunitat no només de conèixer de prop la realitat del país, sinó també d’intercanviar experiències.

Del 26 al 30 de novembre Del 20 al 23 de gener

Missió directa AETIC Argentina 2007

The Furniture Show Fira del sector del moble (paral·lelament se celebren ﬁres d’il·luminació i tèxtils per a la decoració) en la qual els empresaris poden conèixer productes innovadors de més de 600 empreses en exhi-

L’Associació SIDEREX organitza una Missió Directa a Argentina i el Perú. L’OFECOMES de Buenos Aires s’encarrega de la logística i l’organització de les agendes comercials al territori argentí.

Pla per a la internacionalització del medi ambient El Pla per a la Internacionalització del Sector Medi Ambient 2007/08 suma esforços d’entitats públiques i privades per enfortir l’expansió internacional de les empreses catalanes del sector. Les iniciatives del pla inclouen la creació del Catalan Water Partner-

ship, organisme que agruparà tots els actors del clúster, organitzarà i estructurarà el sector català de l’aigua, i coordinarà les accions internacionals d’empreses, associacions i centres d’R+D. El pla contempla, a més, un paquet de 9 iniciatives que incideixen en eixos d’actuació, com la millora del coneixement i accés als mercats estratègics, el foment d’aliances estratègiques en els mercats, les missions empresarials i la coordinació del sector públic i privat per política conjunta a l’exterior, entre altres. Catalunya incrementa l’activitat emprenedora

La Taxa d’Activitat Emprenedora (TEA, en les seves sigles en anglès) a Catalunya es va incrementar en dos punts, ﬁns al 8,6% l’any 2006, segons l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM). Aquesta taxa supera en més d’un punt la mitjana espanyola (7,3%), i en més de tres la taxa europea (5,5%). Catalunya lidera l’activitat emprenedora dels estats europeus analitzats –tots els de la UE-15, excepte Luxemburg, Àustria i Portugal–. L’índex indica el percentatge de població adulta que ha realitzat alguna activitat de creació o llançament d’una empresa durant els 42 mesos previs a l’enquesta. Els resultats del GEM coincideixen amb les xifres de creació d’empreses a Espanya. Catalunya és la Comunitat Autònoma amb més companyies, ja que concentra un 18,4% de les empreses d’Espanya. Catalunya és també la comunitat amb més creixement tant en termes absoluts com en termes relatius, amb un 5,8% d’increment empresarial.

ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions / Tribuna - 35

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Especial Assegurances de vida i plans de pensions

La reforma ﬁscal dibuixa un nou panorama FRANCISCO DE BLAS, SUBDIRECTOR GENERAL DE PLANS I FONS DE PENSIONS DEL GOVERN CENTRAL:

“El patrimoni acumulat en els fons de pensions seguirà creixent a un ritme aproximat del 13%” Mentre el mercat analitza amb lupa els efectes de la recent reforma ﬁscal, el subdirector general de Plans i Fons de Pensions del Govern Central, Francisco de Blas, transmet un missatge d’optimisme basat en dos eixos: d’una banda, la normativa espanyola s’adapta a la del nostre entorn, i de l’altra, s’incentiva l’estalvi per cobrar en forma de rendes.

“Cada vegada és més gran la conscienciació sobre la conveniència d’estalviar per a assegurar el nivell de vida després de la jubilació”

AURELI VÁZQUEZ

A punt de ﬁnalitzar l’any, les previsions apunten a un notable creixement de l’estalvi gestionat pels plans de pensions. Cal pensar en una continuació d’aquesta tendència? Sí. El creixement dels plans de pensions ha estat continu des de la seva creació. Només en la dècada actual el patrimoni acumulat en els fons de pensions ha augmentat a una taxa anual mitjana del 13,5% i és previsible que, amb oscil·lacions puntuals, aquest creixement es mantingui. És també una característica comuna dels països del nostre entorn. Cada vegada és més gran la conscienciació social sobre la conveniència d’estalviar per a la jubilació, i des de l’Administració es prenen les mesures per a facilitar-ho. Actualment està en marxa una reforma del Reglament, de pròxima aprovació, que actualitza el règim d’inversions dels fons de pensions, introdueix una regulació més completa del funcionament de les entitats gestores i dels mecanismes de control, augmenta les possibilitats de mobilització entre instruments de previsió i incrementa la solvència dels plans d’ocupació. L’objectiu és facilitar l’obtenció d’una major rendibilitat i reforçar la seguretat dels plans i fons de pensions. Paral·lelament, s’han creat nous instruments de previsió social complementària, com els plans de previsió social empresarial o els plans individuals d’estalvi sistemàtic, que oferixen a la societat noves possibilitats per a l’estalvi a llarg termini afavorint la com-

De Blas creu que el patrimoni dels fons seguirà creixent a un ritme sostingut. / ARXIU

petència i la transparència. Amb les mateixes finalitats es debat actualment a les Corts el Projecte de Llei de Reforma del Mercat Hipotecari, que desenvolupa les figures de la hipoteca inversa i del segur de dependència. Quins efectes creu que tindrà sobre el sector la recent reforma fiscal? No han de produir-se efectes importants. El tractament fiscal dels plans i fons de pensions i dels plans de previsió assegurats no ha variat substancialment; només ha rebut alguns ajustaments per a adequar-se millor al seu objectiu d’afavorir l’estalvi que es tradueixi en la percepció de rendes complementàries de les pensions públiques. Segueixen constituint-se en instruments financers amb atractius avantatges fiscals que els fan idonis per a fer més regular la distribució de les rendes al llarg de la vida i poder atendre les necessitats que poden sorgir

després de la jubilació. Respecte a efectes concrets, el previsible retard en la percepció de les prestacions suposarà un increment en el patrimoni acumulat pels fons de pensions i permetrà als partícips acompassar millor el calendari de cobraments a les seves necessitats. Quin paper jugaran ara els anomenats Plans de Previsió d’Estalvi Sistemàtic? És una possibilitat més d’estalvi per a la jubilació dels ciutadans, i suposa una opció amb interessants avantatges ﬁscals per a aquells que desitgin assegurar-se uns ingressos regulars a través d’una renda després de la jubilació. A més el seu règim fiscal, independent dels plans de pensions i dels plans de previsió assegurats, permet que s’utilitzi conjuntament amb aquests. En tot cas, com en qualsevol producte nou, caldrà esperar un temps fins a la seva consolidació per a veure el grau d’acceptació entre els ciutadans.

Gairebé s’ha convertit en un tòpic entre estalviadors donar per fet que en un futur no gaire llunyà acabarant desapareixent les pensions de jubilació. És una exageració? No sembla que sigui una opinió estesa, ni la compartim. S’han adoptat diverses mesures i s’han promogut acords socials per a garantir la continuïtat del bon funcionament del sistema de pensions públiques, i se seguirà fent en el futur. El Ministeri de Treball i Seguretat Social, competent en aquesta matèria, pot informar i analitzar en profunditat aquesta qüestió. Tenint en compte el progressiu endeutament de les famílies espanyoles, hem de témer una menor capacitat d’estalvi que afecti els plans de pensions en els propers anys? No és previsible. Deixant de banda que els indicadors sobre el preu de l’habitatge i sobre el tipus d’interès mostren un estancament –la qual cosa pot frenar un component fonamental de l’endeutament de les famílies–, el continu augment del grau de conscienciació social sobre els beneﬁcis de la previsió social

complementària i els nous instruments que s’han creat per a materialitzar-la afavoriran un augment dels recursos que els ciutadans destinen a aquest fi. Ha millorat la formació dels mediadors d’assegurances i reassegurances en els darrers anys? L’aposta decidida per la professionalització i la qualificació dels mediadors d’assegurances i reassegurances és una de les característiques fonamentals de la recent normativa espanyola en matèria de mediació d’assegurances i reassegurances privades. La Resolució de 28 de juliol de 2006, de la Direcció general d’Assegurances i Fons de Pensions, és la norma en la qual es concreten els requisits previs de formació que han de complir totes les persones que realitzin tasques de mediació, amb la important particularitat que no només s’exigeix una qualificació mínima per a l’accés a aquesta activitat, sinó també formació continuada. El sector financer en general, i el sector assegurador en particular, són extraordinàriament dinàmics, i per això el valor afegit de la formació contínua en la comercialització té un elevat potencial tant per a les entitats asseguradores que distribuïxen els seus productes, com per als consumidors, que seran assessorats per professionals especialistes en la intermediació de productes d’assegurances. En conclusió, les dues qüestions esmentades permetran garantir al consumidor que l’assessorament que rebi tingui la màxima qualitat.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

36- ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions / Radiograﬁa del sector

PENSIÓ MITJANA ANUAL

PENSIÓ MITJANA ANUAL A...

(euros)

6 4

6 7.677

11.517

2 0

10.542

9.604

Catalunya

Espanya

2 Dones

Homes

FONT: INE

El Sector

FONT: INE

MÉS ENLLÀ DE LES XIFRES, AQUEST ANY L’AUTÈNTIC PROTAGONISTA HA ESTAT EL CANVI D’ORIENTACIÓ FISCAL DE L’ESTALVI. L’ESTAT VOL INCENTIVAR LES RENDES QUE COMPLEMENTEN LA PENSIÓ.

L’Estat cobreix les esquenes del sistema incentivant el cobrament en forma de rendes La reforma fiscal ha protagonitzat l’actualitat del sector assegurador durant aquest any 2007. Amb l’objectiu oficial d’afavorir un estalvi que complementi les pensions públiques, la nova normativa en matèria fiscal incentiva el cobrament en forma de rendes i resta atractiu fiscal als productes que es cobrin d’una sola vegada. AURELI VÁZQUEZ

La futura eliminació de les pensions és una hipòtesi que a hores d’ara sona a disbarat i provoca rebuig unànim. Però la realitat és que avui, sense necessitat de projectar-nos en el temps, aquesta percepció pública resulta insuficient per a molts pensionistes. Les dades parlen per si soles: segons l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya hi ha 8,1 milions de pensionistes, dels quals 7 milions guanyen menys de 1.000 euros mensuals, i 4,5 milions sobreviuen amb menys de 600 euros al mes. Tenint en compte l’evolució de la inflació als últims anys i el desorbitant preu de l’habitatge –tot i l’aterratge progressiu del mercat immobiliari– el panorama per als pensionistes és més aviat gris. I aquest panorama és el punt de partida dels canvis esdevinguts.

Canvi de rumb Conscient de les mancances que impliquen aquestes quantitats, el Govern central ha tirat endavant una reforma fiscal que mira de solucionar, per la porta del darrere, el progressiu envelliment de la societat. La reforma

vol incentivar els productes destinats a proporcionar una renda complementària i, en canvi, treu l’incentiu a aquells altres que permeten cobrar el capital acumulat d’una sola vegada. El mateix ministre d’Economia, Pedro Solbes, reconeixia durant la seva intervenció en el debat parlamentari la complementarietat d’aquestes mesures. “L’objectiu –afirmava– és reorientar el tractament fiscal d’aquells productes que pro porcionen una renda complementària de les pensions públiques, per a afrontar en millors condicions el progressiu envelliment de la nostra societat”. Aquest canvi de rumb en la fiscalitat de l’estalvi es concreta en tres eixos principals: les aportacions, les prestacions i la creació de nous instruments. Pel que fa a les aportacions, el límit serà de 10.000 euros anuals amb un màxim del 30% dels rendiments del treball –per als menors de 50 anys– i de 12.500 euros amb un màxim del 50% dels rendiments de treball, si es tracta de majors de 50 anys. Des del punt de vista de les prestacions, s’elimina la reducció del

Solbes ha impulsat una reforma ﬁscal que afavoreix l’estalvi cobrat en forma de rendes / FOTO: CE

“A Espanya hi ha 8,1 milions de pensionistes, dels quals 7 milions guanyen menys de 1.000 euros mensuals” 40% per a les percepcions en forma de capital, incentivant així les ja esmentades rendes periòdiques.

Nous productes d’estalvi Finalment, i amb l’objectiu d’impulsar el

punt anterior, es crea un nou producte: els plans de previsió social empresarial. Aquest producte és l’equivalent, en assegurances col·lectives, als plans de pensions del sistema d’ocupació, i com a tals permeten aportacions reduïbles en la base imponible. De la mateixa manera, es crea també una nova figura: el pla individual d’estalvi sistemàtic, més conegut per les sigles PIAS –o PIES en català–. Com va explicar el propi Solbes, aquest producte no preveu en principi un incentiu tributari per a les aportacions, però

sí conté una exempció per a la renda que es declari en el moment del venciment del contracte, sempre que es constitueixi una renda vitalícia –novament apareix la complementarietat de les pagues públiques–. En aquest sentit, doncs, el que realment determinarà l’exempció fiscal que cal aplicar és la pròpia constitució de la renda vitalícia. Una particularitat d’aquest producte és que, tot i tenir un rèfim fiscal independent dels plans de pensions o dels anomenats PPA’s, pot ser utilitzat conjuntament amb aquests.

Reaccions divergents Les reaccions a la reforma fiscal tenen signes ben diferents. Per a alguns professionals del sector, es tracta d’una oportunitat per a créixer. D’altres, en canvi, consideren que es desincentiva l’estalvi a llarg termini. En aquesta segona línia va l’estudi elaborat a ﬁnals de 2006 per la ﬁrma Ernst & Young, que després d’analitzar els detalls de la reforma arribava a la conclusió que l’estalvi a llarg termini perd interès i això farà que les entitats financeres desenvolupin fórmules més a curt termini.

L’ enquesta / ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions - 37

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

APORTACIONS ANUALS A PLANS DE PENSIONS

PLANS DE PENSIONS, PER MODALITATS

7,4%

Col·lectius (Ocupació)

Menys de 900 euros

13,7%

34,72%

Entre 900 i 3.000 euros 78,9%

58,17%

Més de 3.000 euros

7,11%

Col·lectius (Associats) Individuals Total: 3.289 plans

FONT: DIRECCIÓN GENERAL DE SEGUROS Y FONDOS DE PENSIONES

ELS ENQUESTATS D’AQUEST MES OBSERVEN AMB PRUDÈNCIA ELS MOVIMENTS DEL SECTOR I, DE FET, DE L’ECONOMIA EN GENERAL. LA MEITAT CONSIDERA QUE LA REFORMA FISCAL NO ÉS TAN TRASCENDENT I SET DE CADA 10 RECLAMEN MÉS FORMACIÓ.

Un 80% dels enquestats són ‘més aviat pessimistes’ respecte el futur de l’economia Sense alarmismes però amb prudència. Un 80% dels professionals enquestats aquest mes per Món empresarial –Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona– s’identiﬁca amb la resposta ‘més aviat pessimista’ quan se’ls pregunta pel futur immediat de la nostra economia. Val a dir que només un 5% ha escollit l’opció ‘molt pessimista’. 1. Segons dades d’ICEA, entre gener i juny de 2007 el volum de les assegurances de vida va créixer un 5,7%. Com valora aquesta dada?

a. És una bona dada (71%) b. És una dada dolenta (0%) c. No es correspon amb la meva percepció del mercat (29%)

2. La reforma de la llei de l’IRPF resta cert atractiu ﬁscal als productes de llarg termini que es cobren en forma de capital. Com afecta això al mercat assegurador?

a. No afecta en absolut (4%) b. És un factor més, però no és tan important (48%) c. Està afectant a les vendes (47%)

3. Com diria que afectarà l’anomenada ‘crisi hipotecària’ dels EUA al nostre consum i, concretament, al sector assegurador? a. Beneﬁciarà la contractació d’assegurances perquè hi ha prou diversitat de productes (3%) b. Reduirà la contractació d’assegurances pel retrocés del mercat hipotecari (18%) c. Reduirà la contractació d’assegurances pel context econòmic global (52%) d. No afectarà de manera signiﬁcativa (27%)

4. Quina percepció té respecte el futur immediat de la nostra economia? a. Optimista: no hi ha motius per pensar el contrari (15%) b. Més aviat pessimista: hem de ser prudents (80%) c. Molt pessimista: s’acosten temps difícils (5%)

5. Tenint en compte que cap entitat asseguradora acumula una quota de mercat superior al 15%, diria que el sector assegurador està massa atomitzat?

a. Sí: aviat assistirem a operacions de fusions / concentracions (47%) b. No, és un mercat prou equilibrat (37%) c. No, i encara és un mercat massa concentrat (16%)

6. Creu que les assegurances individuals seguiran creixent molt per sobre de les col·lectives, com ha passat ﬁns ara, o cal esperar un creixement més homogeni de cara al futur?

a. Les individuals seguiran per sobre de les col·lectives (67%) b. S’invertirà la tendència (7%) c. No s’arribarà a invertir, però sí serà més proporcionat (26%)

7. Les primes per ‘Unit linked’ van créixer l’any 2006 un 78% respecte 2005. A què atribueix principalment aquest notable increment? a. És un producte cada cop més conegut (17%) b. S’ha fet un gran esforç comercial (5%) c. Té un bon tractament ﬁscal (8%) d. S’ha beneﬁciat durant un temps del bon moment dels mercats (70%)

8. Diria que els corredors d’assegurances estan, en general, ben formats? a. Sí, el nivell és força bo (35%) b. No, encara cal millorar molt (23%) c. No, però s’ha millorat en aquest aspecte (42%)

9. En quin dels següents aspectes ha de millorar de forma més urgent el sector assegurador? a. Una millor formació dels agents (40%) b. Dotar els agents de més recolzament (mitjans, publicitat...) (54%) c. Millorar les condicions laborals dels treballadors (6%)

5 8

10. Quin dels següents aspectes diria que prioritza el client en el moment d’escollir una assegurança? a. Fonamentalment, el preu/condicions econòmiques (57%) b. El prestigi i solvència de la companyia (2%) c. El tracte personalitzat (41%)

38- ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions / El DAFO

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

DEBILITATS

La reforma fiscal de l’IRPF aixeca dubtes al sector per la fiscalitat de l’estalvi a llarg termini Mai plou a gust de tothom. És difícil fer una llei que no provoqui crítiques, però el més destacable és que la reforma de la llei de l’IRPF, que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2007, ha generat cert escepticisme al sector de la previsió social. La pèrdua de la deducció del 40% dels plans de pensions que es rescaten en forma de capital, així com l’eliminació de l’incentiu fiscal de les assegurances de vida que es cobrin també d’una sola vegada, han posat en alerta alguns professionals del sector que, ja durant el projecte de reforma, desconfiaven d’aquesta homogeneïtzació. Si bé al 2006 el sector ja va patir els efectes d’una reforma encara no vigent i va veure com s’estancaven les contractacions d’assegurances de vida, especialment en aquells productes d’estalvi més afectats, sembla ser que 2007 s’ha

escapat d’aquesta tendència en negatiu i mostra lleugers avanços.

Una reforma poc ‘atractiva’ No obstant això, les assegurances de vida s’han vist desprovistes del seu principal atractiu i ara entren en escena els PIES (Plans de Previsió d’Estalvi Sitemàtic) que, amb més de 80.000 assegurats només durant el segon trimestre, gairebé han duplicat la quantitat de patrimoni gestionat de gener a març, sumant 256 milions. L’estalvi gestionat pel segment col·lectiu segueix evolucionant per sota, ja que de fet només va créixer una tercera part de la modalitat individual.

Reclamacions i queixes D’altra banda, el sector de les assegurances en general -al marge de les assegurances de

“Durant el segon trimestre, els PIES han duplicat el patrimoni gestionat, sumant 256 milions d’euros” vida i els plans de pensionses manté amb el percentatge més gran de reclamacions i queixes presentades pels ciutadans al llarg de l’any 2006, amb el 94% del total, que suma 4.826 instàncies. El número de desatencions, demores o qualsevol altre tipus d’actuació per part de les asseguradores i gestores de fons i pensions va ser només de 46, tot i que aquesta xifra suposa un increment del 48% respecte les queixes presentades durant l’any 2005.

Els Plans d’Estalvi Sistemàtic comencen a créixer de manera exponencial. / ARXIU

FORTALESES

Un sector ja consolidat amb una clara projecció de futur: el volum d’estalvi gestionat segueix creixent Tot i la incertesa generada per la reforma fiscal, el cert és que el sector mostra un comportament ferm quant al creixement del volum d’estalvi gestionat en les assegurances de vida. La conﬁança de l’assegurat es deixa notar en les xifres que ha facilitat darrerament UNESPA amb dades d’ICEA.

Més volum d’estalvi Així, l’assegurança de vida ha registrat un creixement del 18,9% respecte els primers sis mesos de 2006, període en què el ritme de contractacions es va reduir degut a la coincidència amb el projecte de reforma ﬁscal. És més, l’estalvi gestionat entre gener i juny de 2007 s’ha incrementat un 5,2%, ﬁns a situar-se en 133.493 milions d’euros. D’aquests, 128.664 correspon a les assegurances d’estalvi i 4.335 són assegurances de risc.

“El sector mostra un comportament ferm pel que fa al creixement del volum d’estalvi gestionat en les assegurances de vida” Tot i que l’assegurança collectiva va créixer un 2,3% amb un volum d’estalvi de 45.837 milions d’euros, el segment individual va augmentar a un ritme interanual del 6,4%, amb 87.161 milions d’euros de provisions tècniques. Les dades d’ICEA constaten a més que el total d’assegurats ha superat els 31,83 milions, un 6,63% més que al juny de 2006. D’altra banda, la major part de contractes són assegurances de vida risc, segment que compta amb 23,11 milions

d’assegurats (un 8,89% més), per uns 8,7 milions de clients amb assegurances d’estalvi.

Visió optimista

La major part de contractes són assegurances de vida risc. / ARXIU

ESTALVI GESTIONAT ASSEGURANCES DE VIDA (milions d’euros) 150 120 90 60

Volum estimat a juny de 2007 133.493

126.906

30 0

FONT : ESTIMACIONS D’ICEA PER UNESPA

Volum estimat a juny de 2006 Creixement % (juny 2007-juny 2006): 5,2%

Per últim, cal destacar una de les dades més optimistes sobre el futur del sector: està previst que els fons d’inversió arribin a un patrimoni de 274.600 milions d’euros durant aquest any, xifra que representa un creixement del 8% respecte a 2006. D’altra banda, els fons de pensions assoliran un volum de 89.150 milions, un 9,8% més, amb una rendibilitat del 5%. L’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions, Inverco, ha fet públic també que, dintre dels plans de pensions, el sistema individual creixerà un 11,4%, ﬁns a 55.600 euros, el sistema de treball ho farà un 7,1%, mentre que l’associat creixerà un 11,2%.

El DAFO / ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions - 39

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

AMENACES

La crisi de les hipoteques subprime d’Estats Units planeja sobre el sector, que pot entrar en una fase de desconﬁança Tot i que la reforma de l’IRPF persegueix l’equiparació de tots els productes d’estalvi i, en conseqüència, la neutralitat del seu tractament fiscal, el cert és que aquesta és dicutible en productes amb unes característiques similars. Així, posar al mateix nivell –o semblant– la tributació d’estalvi a curt i llarg termini podria desincentivar la seva autèntica finalitat, que és la previsió en el sentit més ampli de la paraula. Tenint en compte que l’estalvi a llarg termini és una de les bases de l’economia de mercat, sembla que aquesta reforma no acabar de complir les expectatives del sector.

Consum familiar en alerta D’altra banda, ens trobem amb la cada vegada més omnipresent crisi subprime dels EUA. La crisi del crèdit i de liquiditat que estan patint

els mercats internacionals arran de l’ensopegada de les hipoteques subprime d’Estats Units sembla no tenir efectes directes sobre el sector de les assegurances. Així ho va transmetre recentment la presidenta de la patronal Unespa, Pilar González de Frutos, i va destacar que, tot i que en un principi no ha afectat de manera ‘apreciable’ al sector, es preveu que ho faci si el consum familiar es retreu, especialment quant a les assegurances de vida risc vinculades a la devolució de préstecs hipotecaris.

OBJECTIU: MÀXIMA SOLVÈNCIA A FAVOR... Solvència II és la reforma impulsada per la Comissió Europea que suposa una profunda revisió del règim de supervisió de les asseguradores. L’objectiu és incrementar la protecció al consumidor mitjançant diversos mecanismes que afecten, entre altres, a com les asseguradores han d’informar sobre el seu nivell de solvència, exposició de risc i mecanismes de control intern.

La crisi de les ‘subprime’ podria afectar, de retruc, la contractació d’assegurances. / ARXIU

Danys ‘col·laterals’ Les assegurances de vida es converteixen, doncs, en potencials ‘víctimes col·laterals’ d’aquesta possible crisi que pot frenar el ritme d’inversió, estimulant un comportament més con-

servador a l’hora de moure els diners de les famílies. Tot i així, la presidenta de la patronal va admetre que, degut a la progressiva ralentització del creixement d’aquests préstecs, l’actual

situació podria potenciar ‘l’eclosió pendent’ del mercat de les assegurances de préstecs al consum, que segons els pronòstics té un gran potencial per als pròxims anys.

EN CONTRA... Segons l’estudi d’impacte ‘QIS 3’, que mesura l’efecte que tindrà en el sector el canvi normatiu, el 19,2% de les asseguradores espanyoles no disposa de recursos suﬁcients per a afrontar els requisits que exigirà Solvència II i que, entre altres, afecten a la transparència i disciplina del mercat.

OPORTUNITATS

L’empenta dels PIES i el paper dels treballadors autònoms seran les claus del creixement del sector Mesos després de l’entrada en vigor de la reforma fiscal, el sector assegurador ha vist entrar en joc un nou actor dins el panorama de productes d’assegurances. Parlem dels PIES, els Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic, en els quals conﬁen 80.752 assegurats i que ha superat els 256 milions d’estalvi gestionat al segon trimestre, xifra que gairebé duplica el volum del primer trimestre. Segons Unespa, la nova realitat ﬁscal ha donat una empenta a “l’interès suscitat per aquest producte i la necessitat existent en la societat espanyola de canalitzar el seu estalvi a llarg termini a través de productes assegurats que puguin convertir-se en rendes vitalícies que complementin la futura pensió pública”. Són noves fórmules que juguen amb un doble avantatge: una gran liquiditat i el mateix tractament tributari

Un 87 dels autònoms creu necessari complementar les prestacions públiques / ARXIU

que qualsevol producte d’estalvi. Fins i tot, com apunta el director de negoci d’Ascat Vida, Josep Mª Piug Ramos, “el PIES serà l’estàndard de les assegurances d’estalvi”. Una altra de les dades a tenir en compte a l’hora d’avaluar les oportunitats del sector fa referència als treballadors autònoms. Segons un estudi elaborat per VidaCaixa, el 87% d’aquest col·lectiu considera necessari complementar les prestacions de la Seguretat Social amb plans de pensions o fons de pensions. D’aquesta manera, els autònoms esdevenen una força a tenir cada cop més en compte, ja que més de la meitat dels enquestats per VidaCaixa creuen que les prestacions públiques són insuﬁcients, especialment les de jubilació i incapacitat. Actualment, a Espanya ja hi ha més de 3 milions de treballadors autònoms, dels quals,

segons les estimacions, un 62% disposa d’assegurances privades i un 53% té plans de pensions.

Més cultura ﬁnancera Segons fonts de Borsadiner, el saló del diner, la borsa i els mercats ﬁnancers que tindrà lloc del 15 al 17 de novembre al Palau de Congressos, la cultura de financera dels catalans és superior a la mitjana dels espanyols. Tot i que els responsables d’aquest saló reconeixen que Espanya està 10 anys per darrere de França i el doble en relació als països anglosaxons, Borsadiner assenyala que el petit inversor i estalviador català està més informat que el de Madrid. Estadístiques a part, la major cultura financera dels consumidors és la clau per assegurar un mercat on participin més inversors i més ben informats.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

40- ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions / Àgora

LUIS BADRINAS, DIRECTOR GENERAL ZURICH VIDA

SÍLVIA ÀVILA, SUBDIRECTORA GENERAL DE BANSABADELL VIDA

JESÚS MARTÍNEZ, DIRECTOR GENERAL ADJUNT COMERCIAL I MÀRQUETING DE MAPFRE VIDA

“El PIES és l’instrument d’estalvi adreçat a un públic universal”

“Les assegurances de vida individuals encara tenen molt recorregut per a fer ”

“El sector segueix mostrant solidesa i una bona evolució”

Com a director general de Zurich Vida, Luis Badrinas assegura que, malgrat que la reforma de l’IRPF semblava que podia afectar al creixement del sector degut a la neutralitat fiscal dels instruments financers, “la diferenciació en les cobertures i propostes d’estalvi i garanties del sector assegurador és molt dinàmica”. Per a ell, l’increment del volum d’estalvi durant 2007 és una dada positiva que fa palès “el dinamisme del sector de vida en els últims anys”. Badrinas observa que la nova reforma ha incentivat els instruments adreçats a completar les pensions públiques i també les cobertures de dependència. Des del seu punt de vista, les principals novetats de la reforma comporten l’entrada de tres nous instruments a tenir en compte en el sector: els plans de previsió social empresarial (PPSE), l’assegurança privada de dependència i el Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIES). Precisament, sobre aquest últim, Badrinas sosté que “és l’instrument d’estalvi a mig/llarg termini adreçat a un públic universal”. El representant màxim de Zurich Vida opina que els PIES “permeten satisfer, tant per la seva flexibilitat com per les seves modalitats, les necessitats i expectatives d’una gran part del mercat estalviador”. Tot i que Badrinas afirma que que no permet assolir grans complements de les pensions públiques de jubilació, “el PIES és un primer pas i la seva flexibilitat i avantatges fiscals els posicionen com a producte d’estalvi periòdic del futur”.

Durant el primer semestre de l’any, el volum d’estalvi gestionat en assegurances de vida va créixer un 5,7%, una dada que, per a Sílvia Àvila, “és bona i similar al creixement d’anys anteriors”. La sotsdirectora general de B a n s a b a d e l l Vi d a aﬁrma, però, que “les assegurances de vida individuals encara tener molt recorregut per a fer”. En aquest sentit, Àvila valora que gràcies als productes de rendes vitalícies, aquesta modalitat seguirà creixent al ritme actual.

Jesús Martínez es mostra optimista davant l’entorn fiscal i financer de les assegurances de vida. Com a director general adjunt comercial i màrqueting de Mapfre Vida, Martínez no dubta en afirmar que no és el moment més favorable degut a que “els tipus d’interès són alts, la capacitat d’estalvi de les famílies ha disminuït i s’han reduït els avantatges fiscals que tenien les assegurances de vida”. Tot i així, valora que “també estan creixent el número de assegurats i les primes, la qual cosa significa que el sector segueix mostrant solidesa i una bona evolució”. Com la majoria de professionals del sector, Martínez afirma que “amb l’aplicació de la reforma de la llei de l’IRPF, l’assegurança de vida ha perdut l’avantatge exclusiu que tenia en la seva tributació a mig i llarg termini”. Tanmateix, valora com a positiva que aquesta reforma hagi impulsat els PIES, uns productes que tenen “una excel·lent fiscalitat quan el capital es percep al venciment en forma de rendes vitalícies”. Sobre el futur dels PPA’s, el representant de Mapfre oberva que es tracta d’un producte ideal per a aquelles persones “amb un perfil més conservador o amb un edat propera al moment de la jubilació”. “A més, a partir de gener de 2008 es podran efectuar trasllats del capital acumulat entre els PPAs i els plans de pensions”, afegeix.

Ampliacions, acords i joint-ventures Preguntat sobre les possibilitats de concentració de sector, on cap entitat supera actualment el 15% de quota de mercat, Badrinas recorda que el sector assegurador ja ha estat immers en els últims anys en estratègies de fusions. No obstant això, el representant de Zurich augura que, a partir d’ara, el que s’espera “són estratègies d’ampliació de les xarxes de distribució pròpies de les companyies d’assegurances, mitjançant acords o joint-ventures amb entitats ﬁnanceres, que distribueixen un 70% del negoci de vida”.

PIES en alça Per a la representant de Bansabadell Vida, la reforma de la llei de l’IRPF “ha homogeneïtzat la tributació de tots els productes d’estalvi, assimilant els productes d’estalvi a la resta de productes”. Tal i com assenyala, en primer lloc, ha millorat el tractament fiscal de les rendes vitalícies, “que amb la nova reforma han estat molt afavorides amb rebaixes importants en els percentatges subjectes a tributació”. I afegeix: “Sens dubte, són una font per a créixer”. D’altra banda, s’ha creat una nova opció d’inversió, els Plans de Previsió d’Estalvi Sistemàtic, que només poden ser productes d’assegurances”. En aquest sentit, tot i que per a ella els PIES no hauríen de susbstituir o igualar els Plans de Pensions, aquesta modalitat comporta dos grans avantatges per a l’estalvi periòdic a mig i llarg termini. En primer lloc, es tracta de productes líquids, “que es poden rescatar en qualsevol moment i tenen la tributació de qualsevol altre producte d’estalvi”. En segon lloc, Àvila destaca que gaudeixen d’avantatges fiscals en el moment de cobrar el producte, si han passat 10 anys des de la seva contractació. També amb la reforma de l’IRPF, els PPA’s tenen més possibilitats al mercat i assegura: “Pensem que els PPA’S mostraran un creixement important a partir de gener, degut a que es permetrà el seu traspàs a Pla de Pensions i a l’inrevés”. Per últim, la sotsdirectora de Bansabadell Vida observa que la tendència del sector, fins ara força atomatitzat, no canviarà radicalment als propers anys: “aquesta ha estat l’evolució dels darrers temps i considerem que encara no ha acabat”.

Més competitius Tot i que el sector està força atomitzat, Martínez opina que ja fa anys que s’està vivint un procés permanent de compres, fusions i aliances entre entitats. Segons ell, aquesta és una tendència positiva, ja que “s’estan creant companyies més solvents, millor preparades i amb solucions més competitives per als clients”. Per últim, tot i que el segment de les assegurances individuals segueix un creixement molt superior al ritme de les col·lectives, des de Mapfre mantenen un posició optimista: “Durant el propers anys és d’esperar un acostament entre el volum d’ambdós negocis, ja que la previsió social complementària a nivell empresarial té encara un gran recorregut al nostre país”.

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

JOSÉ ANTONIO IGLESIAS, SUBDIRECTOR GRUP CAIFOR

Àgora / ESPECIAL: Assegurances de vida i plans de pensions -41

JOSEP Mº PUIG, DIRECTOR DE NEGOCI D’ASCAT VIDA

LIBORIO CUEZVA, CONSELLER DELEGAT D’UBK

“S’ha produït un nou impuls “En pocs anys el PIES en la contractació d’aquest serà l’estàndard de les tipus de productes” assegurances d’estalvi”

“L’última reforma ﬁscal no ajuda al desenvolupament de l’assegurança de vida”

Com a subdirector de CaiFor, el grup d’assegurances de vida de La Caixa, José Antonio Iglesias coincideix en afirmar que 2007 és un bon any per al sector: “Després de 2006, en què es va donar un cert estancament, durant els sis primers mesos de l’any s’ha produït un nou impuls en la contractació d’aquest tipus de productes”. Un primer semestre en què, segons dades de l’ICEA, el volum d’estalvi gestionat en assegurances de vida ha crescut un 5,7%. “Es tracta d’una bona notícia per al sector assegurador, que s’explica, en gran part, per l’entrada en vigor de la nova reforma fiscal de l’IRPF i per l’efecte de l’increment en els tipus d’interès de referència del BCE”, afirma. Tot i que amb la reforma de la llei de l’IRPF “les prestacions en forma de capital dels productes d’estalvi finalista han perdut els seus beneficis fiscals, s’ha potenciat el cobrament de la prestació en forma de rendes, una modalitat que ja potencien la majoria de països del nostre entorn europeu més proper”. En general, però, els efectes d’aquesta reforma ja s’han deixat notar al mercat: “S’ha incrementat en un 21% el volum de primes d’assegurances individuals de rendes i en un 8% el volum d’estalvi total canalitzat a través d’aquests productes”.

Tot i que el conseller delegat d’UBK reconeix que la pujada del 5,7% del volum d’estalvi gestionat en assegurances de vida és una notícia molt positiva “perquè demostra la gran projecció que l’assegurança de vida té a Espanya”, Liborio Cuezva detecta dos aspectes a tenir en compte per a valorar aquesta possible tendència en positiu. “Hem de pensar que en aquest tipus de productes la fiscalitat és determinant. L’última reforma fiscal no ajuda precisament al desenvolupament de l’assegurança de vida en comparació amb altres productes d’estalvi”, valora. En segon lloc “moltes d’aquestes assegurances es contracten a prima única, motiu pel qual, al no renovarse, cada any s’ha de conseguir un nou negoci que compensi el realitzat l’any anterior. Per a Cuezva, “és lògic que tota desincentivació afecti a la comercialització dels productes”. Tanmateix, des del seu punt de vista, “s’hauria d’haver diferenciat entre els productes d’assegurances tradicionals i els que són productes pseudo-financers”. El representant d’UBK opina que “no és lògic que un producte de previsió com és l’assegurança de vida risc, que no té un objectiu especulador, només de previsió personal, tingui la mateixa fiscalitat que un compte corrent o qualsevol altre producte financer”.

Evolució positiva dels PIES Iglesias afirma que, des del seu llançament al mercat, al gener de 2007, els PIES estan tenint un desenvolupament “molt satisfactori”. “Durant els sis primers mesos, més de 80.000 persones han decidit contractar el producte, generant 280 milions d’euros en primes comercialitzades”, explica. De fet, VidaCaixa va ser la primera entitat del mercat en comercialitzar una assegurança PIES i a ﬁnals de juny acumulava més del 30% dels clients totals del mercat. Pel que fa als PPA’s, el representant de VidaCaixa assegura: “L’evolució ha sigut molt positiva amb un creixement del 15% en el nombre d’assegurats i d’un 35% en el volum de recursos gestionats”. Per últim, Iglesias observa que el mercat assegurador está atomitzat, “potser més que altres sectors”, i creu que és possible que es produeixi “alguna operació de concentració”.

La companyia Ascat Vida és la filial d’assegurances i pensions de Caixa Catalunya. El seu director de negoci, Josep Mª Puig Ramos considera que, encara que tot creixement de negoci és, a priori, positiu, “tenim dubtes de si aquest creixement marcarà la tendència en el futur proper, ja que el mateix s’ha realitzat sobre la base de dos períodes que no són perfectament comparables”. El representat d’Ascat Vida es refereix a què l’any 2006 la reforma estava en fase de projecte i no va ser ﬁns el 28 de novembre que es va convertir en llei.

Reforma amb impacte negatiu Precisament, sobre com afectarà la reforma de la llei de l’IRPF al mercat assegurador, Puig Ramos ho té clar: “Entenem que, en termes generals, tant la pèrdua de l’incentiu fiscal de les assegurances de vida com de la exempció del 40% dels plans de pensions quan es cobren en forma de capital, impactaran negativament en el mercat”. D’altra banda, el recorregut que augura el màxim representant d’Ascat Vida per als PIES és, en un principi, “molt alt”. I matisa: “Tenint en compte que només incorpora avantatges respecte la resta d’assegurances d’estalvi, creiem que, en pocs anys, el PIES serà l’estàndard de les assegurances d’estalvi”. També per a els PPA’s Puig considera que el comportament d’aquesta modalitat seguirà mostrant un bon comportament i explica: “És una bona alternativa als plans de pensions per als partícips que no volen assumir riscos financers, tant pel perfil conservador del client com per estar molt a prop al moment de la jubilació”. Preguntat sobre la possibilitat que el sector, on cap entitat supera el 15% de quota de mercat, visqui una època de fusions, Puig afirma que “és previsible que en els propers dos o tres anys es produeixin noves operacions de concentració”. “Els motius són fonamentalment dos: les majors exigències del mercat i l’entrada de nous competidors”, destaca. Per últim, no detecta “cap fet destacable en un horitzó temporal més o menys immediat que indueixi a pensar en un canvi de tendència quant al major creixement de les assegurances individuals sobre les col·lectives”.

Menys intensitat de concentracions Respecte el recorregut que seguiran els PIES, Cuezva es mostra prudent a l’hora d’estimar en positiu el seu futur: “Crec que serà més el soroll que les nous”. “Són nombroses les campanyes de llançament d’aquest tipus de productes, però no crec que l’incentiu fiscal sigui suficient perquè aquest tipus de producte sigui un èxit”, valora. Sobre possibles futures noves fusions, Cuezva creu que el sector ja ha patit en els darrers anys un procés de concentració important. Tot i així, existeixen encara petites entitats amb un escàs volum “que dificulta el manteniment d’una posició de competitivitat en aquest sector”. “No podem descartar que aquestes concentracions es portin a terme, això sí, sense la intensitat amb la que s’han vingut realitzant durant els darrers anys”, conclou.

El Referent / FORMACIÓ DIRECTIVA - 43

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Formació directiva ENTREVISTA A ANNA MARIA GELI, RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA (UDG)

“Les empreses cada cop entenen millor que els pot oferir la universitat” La futura adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, el començament dels estudis de Medicina el proper curs i la recent posada en marxa del Parc Cientíﬁc i Tecnològic són proves evidents que la Universitat de Girona s’adapta a les necessitats de la societat i, a més, ho fa mirant més enllà del que és pròpiament el territori gironí. En parlem de tot plegat amb la seva rectora, Anna Maria Geli.

“Tenim una llarga història de treball amb altres països i universitats”

ÀGATA SERRA

El curs passat les relacions entre els rectors catalans i el Departament d’Universitats no van ser precisament disteses. Com es presenta l’actual curs? Penso que hi ha una bona entesa entre el Departament d’Universitats i les universitats catalanes. Evidentment poden haver-hi aspectes en què les opinions són diferents i, a més, cada universitat té el seu propi punt de vista, però sí que es pot dir que en conjunt la relació és molt ﬂuïda. Com s’està duent a terme l’elaboració del nou mapa de titulacions universitàries, amb motiu de l’Espai Europeu d’Educació Superior? Properament hi haurà una reunió, on cada universitat exposarà quina és la seva proposta de noves titulacions dins el nou projecte europeu. Això farà que totes les universitats coneguem les propostes de totes i, més endavant, en una segona reunió ja es concretarà el futur mapa de titulacions de Catalunya. En tot moment això es fa junt amb el Departament d’Universitats, treballant tots plegats amb una voluntat compartida que sigui un sistema universitari que realment tingui una presència important, sobretot a Europa, però també a nivell mundial. El sistema universitari podria funcionar millor si disposés de major autonomia? Les universitats tenim autonomia fins a cert punt: a nivell de recursos depenem de la Generalitat, i a nivell de temes acadèmics del Ministeri de Madrid. El que passa és que internament sí que tenim autonomia i ens podem gestionar amb criteris propis i de forma bastant lliure. Això és el que ens ha d’ajudar a progressar. Està clar, però, que quanta més autonomia millor, perquè molts cops quan ens comparem amb les empreses, veiem que tenim

“Podem tenir uns estudis de Medicina molt innovadors i potents”

Anna Maria Geli al rectorat de la UdG. / DIEGO CALDERÓN

unes limitacions clares pel fet de ser una institució pública finançada per la societat. Què suposa per a la UdG la recent posada en marxa del Parc Científic i Tecnològic? És una vella aspiració, el primer projecte ja va començar l’any 1998. Ja hi havia un petit edifici en funcionament, però ara s’ha inaugurat el gran que acull molts grups de recerca i de transferència. És un marc en què la recerca i les empreses poden trobar-se i treballar plegats, i això és fonamental. Creu que d’aquesta forma la universitat deixarà de donar l’esquena a l’empresa? Aquest donar-se l’esquena, penso que també era una mica mutu, perquè l’empresa no sabia què podia demanar a la universitat i durant molts anys no ens ho han demanat. Ara penso que cada cop hi ha més diàleg i les empreses entenen millor que els pot oferir la universitat. I és evident que des de la universitat hem de donar resposta, perquè aquesta és una de

les nostres prioritats i un compromís amb la societat. Quina és la projecció de la UdG més enllà del territori gironí? A nivell europeu i internacional, tenim més de 600 convenis amb universitats d’altres països. Amb la posada en marxa dels nous plans d’estudi amb motiu de la convergència europea, això encara ho potenciarem més i, per tant, estem treballant en la possibilitat de donar títols dobles amb universitats estrangeres. Per altra banda, la recerca sempre és internacional i, en aquest sentit, tenim una llarga història de treball amb altres països i universitats. La UdG ha posat molt esforços en els estudis de Medicina. Expliqui’ns una mica aquest projecte. En aquests moments estem treballant molt intensament en la memòria d’implantació, que acabarem el novembre, i en la que hi participen professors de la nostra universitat i

metges. Paral·lelament tenim una comissió d’experts externa que és la que està formada per metges d’altres facultats que treballen en l’encaix de la nova facultat dins el conjunt del sistema català. Penso que s’està fent un treball magníﬁc i podem tenir uns estudis molt innovadors, potents i amb una forta projecció internacional. Ara, estem acordant de fer una crida internacional per ﬁtxar un metge que seria el que rebria l’encàrrec de posar en marxa el projecte, el futur degà de la facultat. Quins altres objectius té la UdG per als propers anys? El més immediat és la programació de noves titulacions i veure quina és l’aportació que farà la UdG en el nou mapa de titulacions. La veritat és que ens hi volem posicionar amb molta decisió i claredat, pensem que totes les titulacions que estem oferint són importants per al nostre entorn i territori, i no descartem oferir alguna titulació nova que ara encara no estem oferint, en la línia de la biotecnologia o la sociosanitària. A banda d’això, els instituts de recerca han de desplegar la seva activitat de recerca lligant-la molt amb la transferència i l’oferta d’innovació i de serveis a les empreses, i en això pensem que és fonamental que els nostres investigadors treballin molt estretament amb el que és la realitat de l’entorn.

Diversos informes constaten que Espanya suspèn en formació. Com a exdegana de la Facultat d’Educació, com veu el nivell d’educació del nostre país? De fet, he format part d’algunes de les comissions que han elaborat aquests estudis i és cert que hem detectat la mala situació d’Espanya, en especial, en relació a les matemàtiques, les ciències experimentals i la comprensió lectora. De totes formes, crec que d’això se n’ha fet un tractament mediàtic una mica esbiaixat. Cal tenir present que el tipus de prova que es fa en els diferents països és el mateix i és redactat per experts ﬁnlandesos i, per tant, es redacta en consonància amb el que és el sistema educatiu dels països nòrdics. És, per tant, normal que Finlàndia aparegui a dalt de tot i Espanya a la cua. Jo veig que el sistema educatiu d’aquí no és com el d’allà, tenim diferents maneres d’ensenyar. El sistema educatiu dóna els resultats esperats, i prova d’això és que després disposem de professionals ben preparats. No penso que el sistema educatiu sigui dolent, potser sí que les metodologies s’han d’anar innovant i millorant. L’Espai Europeu d’Educació Superior millorarà la qualitat de la Universitat? Està clar que la incorporació a l’Espai Europeu d’Educació Superior suposa una nova manera de treballar. La universitat, com passa a tot arreu, de vegades agafa rutines i això ara canviarà radicalment, perquè amb les noves metodologies es planteja que l’estudiant sigui el protagonista de l’aprenentatge. És a dir, no es tracta d’ensenyar sinó que els alumnes aprenguin i aleshores es treballa de forma molt més interactiva amb grups més petits, amb un seguiment més continu i personalitzat. Això penso que és molt bo, i sí que ha d’ajudar a millorar la qualitat de la universitat.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

44- FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe CELEBRACIÓ DE LA 18A EDICIÓ DE LES JORNADES DIRACTIVAS

Les empreses s’adapten a la Llei d’Igualtat El desenvolupament de la Llei d’Igualtat suposa un repte per a les empreses. És per això que DirActivas, una associació que integra a més de 500 executives, va aplegar, durant unes jornades, representants de l’administració i del món de l’empresa per abordar aquest tema des de diversos punts de vista. REDACCIÓ

La responsable del Servei d’Igualtat i Oportunitats del Servei d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Mònica Geronès, va afirmar que “la Generalitat es va anticipar a la Llei d’Igualtat: el Departament de Treball porta dos anys promovent subvencions per implantar mesures no discriminatòries” i va afegir que “després de l’aprovació de la Llei seguim incentivant les empreses perquè, dins de les seves possibilitats, puguin adaptar la normativa a la seva realitat”. Aquestes declaracions les va fer amb motiu de la 18a edició de les jornades DirActivas, que

tractava sobre ‘Com desenvolupar la Llei d’Igualtat a les empreses. Consells i punts de vista’. Durant la seva intervenció, Geronès va reclamar el compromís ferm no només de les consultores que desenvolupen la implementació en cada empresa, sinó també de la direcció de la companyia i els sindicats per aconseguir l’objectiu amb èxit. “No s’ha de considerar el pla d’igualtat com una sèrie de mesures per evitar la ﬁscalització, sinó unes normes per trencar amb una estructura social que està pensada en masculí i que és discriminatòria”, va aﬁrmar la política. A més, la representant de la

Geronès: “La Generalitat de Catalunya es va anticipar a la Llei d’Igualtat” Simarro: “Cal una estratègia de comunicació per implicar la plantilla”

La nova normativa promou mesures no discriminatòries. /ARXIU

Generalitat va destacar el paper de l’Agent d’Igualtat i es va posicionar a favor d’una professionalització d’aquesta

ﬁgura: “volem que es reconegui aquest lloc com un treball amb formació especíﬁca”. A la jornada hi van participar

més de vuitanta executives de les principals empreses catalanes, nacionals i internacionals. Per la seva banda, Carme Simarro, secretaria de Polítiques de Dona i Igualtat a la UGT Catalunya va asse-

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA - 45

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Roa: “Els Consells assoliran un equilibri entre dones i homes” Rodríguez: “També s’ha de desenvolupar una cultura d’igualtat” nyalar que els plans d’igualtat són necessaris perquè proposen mesures d’acció directa contra les discriminacions en el mercat laboral (discriminació salarial, dificultats en l’accés a l’ocupació, a la promoció professional, a la formació, salut laboral...). Tot i que va recordar que tenen caràcter temporal per poder actuar directament i en un temps limitat: “És indispensable realitzar un diagnòstic de l’empresa per poder analitzar les discriminacions que es donen en aquesta. A més, és important tenir ﬂexibilitat en l’aplicació del Pla ja que es

poden presentar imprevistos, així com definir una estratègia de comunicació de les accions que es van realitzant per aconseguir la màxima implicació de la plantilla”, va resaltar la Secretaria de Polítiques Dona i Igualtat de la UGT. Mayte Roa, assessora jurídica del Grup Addecco, va apuntar que la major novetat de la Llei d’Igualtat és la prevenció de conductes discriminatòries i la promoció de polítiques actives per portar a terme i fer efectiu el principi d’igualtat. “Les societats procuraran incloure en el seu Consell d’Administració un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes en un termini de 8 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei”, va explicar l’advocada d’Adecco, que va recordar que s’introdueixen noves infraccions greus i molt greus en relació amb l’incompliment en matèria de plans d’igualtat, actes discriminatoris i situacions d’assetjament tolerades per l’empresari.

Per la seva banda, Nekane Rodríguez, directora de Màrqueting i Comunica ció d’Adecco Human Capital Solutions, va destacar que per assolir la igualtat, l’empresa hauria d’evitar discriminacions en els processos de selecció mitjançant l’ampliació de mètodes de reclutament i l’avaluació de candidats amb criteris clars i objectius. “També s’ha de desenvolupar una cultura d’igualtat fomentant la contractació de dones, l’atracció i retenció del talent femení i la divulgació dels beneficis d’igualtat; incorporar plans de carrera específics per a les treballadores amb plantejament a mig i llarg termini; i fomentar habilitats directives en dones amb visibilitat”, va assegurar l’executiva d’Adecco. Silvia Vilchez, directora de Relacions Corporatives d’MRW, va exposar l’experiència de la seva companyia, amb més de 10.000 persones vinculades a la xarxa, amb l’objectiu de fomentar en la seva política de

recursos humans la promoció interna i estabilitat, la inserció de discapacitats i polítiques d’equilibri vida-treball. Les xifres avalen aquestes iniciatives per gènere, el 43,17% de la plantilla d’MRW són dones i el 56,83% són homes; i per responsabilitat, el 43,53% dels responsables són dones i el 56,47 són homes. “Els nostres reptes són, mitjançant un pla d’igualtat, feminitzar departaments masculinitzats (tecnologies de la informació, plataformes,...) i masculinitzar departaments feminitzats

(informació 902, administració,...), així com vetllar per la igualtat en altres col·lectius: immigrants, discapacitats,...”, va assegurar la directora d’MRW. L’associació DirActivas, organitzadora d’aquesta trobada, va néixer l’any 2001 i en les seves jornades ja han assistit més de 500 directives. En anteriors ocasions han participat ponents com Manuel Pimentel, exministre de Treball, i Ariane Arpa, directora general d’Intermon Oxfam, entre d’altres.

LA LLEI D’IGUALTAT Amb l’entrada en vigor de la Llei d’Igualtat, les empreses de més de 250 treballadors estan obligades a negociar amb els agents socials plans d’igualtat. D’altra banda, també es preveu que, en un termini de vuit anys, els consells d’administració de les grans companyies tinguin almenys un 40% de dones. Les conseqüències d’aquesta nova llei també s’estan fent sentir de forma més directe sobre els treballadors, a través de mesures com l’ampliació del permís de maternitat per als casos de part prematur, un permís de paternitat de 13 dies, que s’ampliarà progressivament, ﬁns als 4 mesos per al 2013; i boniﬁcacions per a treballadores autònomes.

46- FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

És l’experiència un valor renunciable?

El mercat dels consumidors conscients s’expandeix

Els treballadors de més edat són un capital intel·lectual molt valuós que les companyies perden quan aquests es jubilen. Manpower ha donat a conèixer aquest any els resultats d’un sondeig fet a vinti-cinc països per determinar què fan els empleadors per retenir els treballadors de més de cinquanta anys. Només un catorze per cent dels enquestats va impulsar estratègies pensades per aquest grup. Qui es jubila abans de temps i qui ho fa a l’edat reglamentària sovint es troba en un bon estat físic i mental. Lògicament, aquestes persones es mantenen actives i busquen fonts d’ingressos addicionals. El catedràtic de Sociologia i Ciències Polítiques, Domingo Comas, ha dirigit l’informe La gestión de los ingresos y los gastos por parte de los pensionistas españoles , que diu que “el 20% dels jubilats espanyols actuen com a actius encoberts”. La situació és ben curiosa. D’una

Muhammad Yunnus, el banquer i economista bengalí, és ben conegut com a fundador del Grameen Bank i impulsor del microcrèdit. Ja fa anys que Yunnus va començar a parlar de capitalisme conscient. Ara es publica al nostre país Megatendencias 2010. El surgimiento del capitalismo consciente , de la consultora Patricia Abuderne. A aquest bestseller, l’autora nordamericana recupera el concepte de capitalisme conscient i prediu que serà una de les set megatendències dels próxims anys. L’obra planteja que l’abundància creada pel capitalisme no ha aconseguit portar el benestar al conjunt de la societat. Aquest fracàs es manifesta en la insatisfacció d’una part de la població i ha despertat un moviment de recerca de l’espiritualitat que està modificant els hàbits de consum: nombrosos consumidors se senten atrets cap a la meditació, el ioga, els llibres d’autoajuda... Un exemple: segons el New York Times, una varietat del

banda, es produeixen nombroses prejubilacions, i amb elles, l’empresa renuncia al bagatge i l’experiència del treballador. D’altra, sectors com els serveis ﬁnancers i les empreses tecnològiques es beneﬁcien de l’experiència d’aquests professionals de foma encoberta. Segons aquest informe, l’activitat d’aquests pensionistes s’extendria per amplis sectors de l’economia. Una altra cara de la moneda és el cas d’aquells que no necessiten més ingressos però volen continuar gaudint d’un sentiment de contribució. Són iniciatives com la de Seniors Españoles para la Cooperación Técnica (SECOT), una prova de la voluntat de fer una aportació social d’alguns dels membres d’aquest col·lectiu. SECOT és una associació d’executius jubilats que ofereixen assessorament a pimes i emprenedors de forma desinteressada. Des del 1991 han atès més de quatre mil sol·licituds.

Avui dia la majoria de treballadors es jubila en un bon estat físic i mental. / ARXIU

tai-xi, el qigong, absolutament desconegut i minoritari fa uns anys, creix com l’escuma als Estats Units. I ja sabem que quan Estats Units esternuda, el món es refreda. Aburdene diu que hi ha seixanta tres milions de nordamericans que són “consumidors conscients”. És un perfil de comprador amb un estil de vida que segueix la sostenibilitat i la salut com a valors. Segons l’autora, fins ara aquest consumidor ha estat un misteri per a gran part del món dels negocis, tot i que representen el trenta per cent de la població adulta nordamericana. D’altra banda, al llibre vacitina que l’egoisme es transformarà en consciència i que aquest canvi es contagiarà dels individus als negocis. I és que molts d’aquests compradors són refractaris a les atencions de les companyies tradicionals i prefereixen triar empreses que reflecteixen i comparteixen els seus valors. Caldrà parar atenció per veure si el fenomen dels compradors conscients es reprodueix al nostre país.

Molts nordamericans han esdevingut “consumidors conscients”. / ARXIU

HABILITATS DIRECTIVES

Com confiar i delegar en altres? Hi ha un cert estil de fer d’alguns és difícil de canviar. Però confiar resolts els problemes en un altre liders i empresaris que exclou la no és més que un comportament, estil, a canvi de poder confiar una delegació de tasques: és l’estil de i els comportaments es poden àrea a un empleat. qui ho supervisa tot o ho fa quasi aprendre. Als negocis, la confiança acostuma tot ell mateix perquè ningú ho Prengui’s un temps per obser- a basar-se en les competències de farà com ell o ella. De fet, sovint var els seus subordinats. Si els l’altre, però les motivacions també hi ha una manca de confiança va contractar vostè i va fer una compten. Esbrini qui necessita: un darrera aquesta conducta. Es bona elecció, veurà com sovint renovador o algú que el faci sentir podria pensar que això procedeix se’n surten de les dificultats, fins segur. Quan hagi pogut delegar les d’una inclinació bàsica de les per- i tot si la seva forma d’encarar-les tasques que altres poden fer per sones cap a la confiança o cap a és diferent de la que vostè tria- vostè, podrà dedicar-se exclusivala sospita cap als altres i que això ria. Sospesi si li val la pena veure ment a les parts estratègiques. Els comportaments es poden aprendre. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA - 47

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

ENTREVISTA A ANNA FORNÉS, DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ PER A LA MOTIVACIÓ DELS RRHH

“Les relacions humanes són la causa de molts problemes” Com se us va ocórrer relacionar motivació i RRHH? L’origen del nom de la Fundació per a la motivació dels recursos humans li hauríem de preguntar a Mercè Sala, qui fou la seva promotora, ara fa deu anys; segurament ella ens diria que en la seva trajectòria professional havia detectat que allò que causava més problemes a tot tipus d’organitzacions eren les relacions humanes i que una de les explicacions de la desmotivació era el desaproﬁtament del potencial de bona part dels col·laboradors. Quin tipus d’empreses formen part de la Fundació? La Fundació agrupa actualment trenta-sis organitzacions, principalment de l’àrea de Barcelona. Aquesta xifra es tradueix en prop de 800 persones que, com a membres dels departaments de Recursos Humans d’aquestes organitzacions, es beneﬁcien dels nostres serveis i activitats periòdiques. Tenim una barreja molt interessant d’organitzacions de l’àmbit públic i empreses privades, així com les dues grans organitzacions sindicals. Actualment estem molt satisfets del grau d’implicació que hem aconseguit per part de molts socis. Quins avantatges aporta la Fundació als seus associats? Per no allargar-me explicant tot els serveis que oferim ho resumiria en el fet d’estar al dia del més nou en RRHH per abordar amb major seguretat aquest àmbit tan complex. Però el que ara mateix entenem que és la nostra gran aportació és que possibilitem l’existència d’aquesta agrupació d’organitzacions que està treballant per ser un referent i un exemple en l’àmbit de la gestió de les persones. I ens agrada pensar que això prestigia a qui en forma part. Hi ha més dones que homes a la Fundació? En aquests moments, a la Fundació hi ha 18 directores i 18 directors;

A COR OBERT Va néixer a Barcelona tot just fa 40 anys. Està casada amb el Jordi i té una ﬁlla d’onze anys, l’Adriana. És llicenciada en Pedagogia per la UB i està especialitzada en orientació professional. Va completar la seva formació amb un Màster de Formació de Formadors a la UPC. No fa gaire, algú li va dir que la seva gran virtut és el seu gran cor. El seu principal defecte és ser massa perfeccionista a la feina i, a cap preu, deixaria mai de ser honesta. Perquè hi ha tantes dones a RRHH? Per allò tan típic però real que es diu que tenim més facilitat per escoltar i posar-nos al lloc dels altres. No obstant, és important no generalitzar i puc dir que conec directors de recursos humans homes que també són així.

Anna Fornés és la responsable de la Fundació per a la Motivació dels RRHH. / D. CALDERÓN

crec que poques entitats poden donar aquestes dades, reforça el fet que en RRHH hi ha moltes dones treballant-hi i estic segura que això explica en part alguns dels nostres assoliments. El major repte al que t’has enfrontat? La meva primera experiència laboral ho va ser: una substitució com educadora a un centre de protecció de menors adolescents. Recentment, assumir la direcció de la Fundació ha estat un gran repte; i el darrer ha estat el viatge que hem fet un grup de deu directors a Suècia per conèixer altres realitats; crec que ha suposat un pas endavant en la línia d’oferir serveis innovadors, a més d’una experiència fantàstica. Has tingut algun mestre? Al llarg de la meva trajectòria professional, hi ha hagut dues persones que d’alguna manera han estat els meus mentors, encara que els seus ensenyaments no estiguessin formalitzats. Jo n’he après molt. Una d’elles és la Mercè Sala.

Un director de RRHH, és un gestor o un estratega? Ha de ser més que un gestor. Almenys, ha d’estar al costat de qui dissenya l’estratègia i ha de procurar inﬂuir-hi, ja que el director de RRHH és qui més pot ajudar – a través dels diferents mètodes i eines de comunicació interna – a que qui ha de dur a la pràctica aquesta estratègia s’hi involucri. Sobre aquest apassionant i difícil tema hem organitzat properament una jornada. Quin creus que serà el rol futur dels RRHH? El departament de RRHH com a soci estratègic, com a consultor intern. Això ja està passant a les organitzacions més avançades; tot i que és un pas difícil de fer, suposa un salt qualitatiu important; com diu Dave Ullrich, hem de ser socis que oferim una perspectiva complementària.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

I a tu, qui et motiva? El propi projecte de la Fundació; és apassionant i em sento molt privilegiada de ser-hi i d’haver contribuït a la seva consolidació. El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida? El millor és veure com creix l’Adriana i tot el que estem aprenent d’ella. El pitjor fou una situació laboral força dura però que va permetre adonar-me dels costos que té tractar malament a les persones. Què no perdonaries mai? Tot i que crec que el perdó s’ha de contemplar com una possibilitat, em costaria molt acceptar d’algú que fes mal a la gent del meu entorn, familiars o amics. Saps conciliar la teva vida professional i familiar? Intento ser rigorosa amb aquest tema i controlar el fet de bolcar excessives energies en la feina, tot i que hi ha moments que es fa molt difícil.

Segueix l’estela de l’ÈXIT 50 anys d’experiència, milers d’il·lusions realitzades

PROGRAMES MBA

Verónica Fisas Verges Executive MBA EAE CEO - Chief Executive Officer Natura Bisse Int. Inc. USA

• Executive MBA • MBA Full Time • International MBA • Global International MBA • MBA & Leisure, Sports Family Business • Finances, RH i Màrqueting

Informació personalitzada

MÀSTERS ESPECIALITZATS • Direcció de Màrqueting • Direcció i Gestió Financera • Direcció de Recursos Humans • Direcció de Comunicació • Direcció Comercial i Vendes • Direcció Comptable i Control de Gestió • Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC • Assessoria Fiscal i Tributària

902 47 46 47 admisiones@eae.es C/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es Doble Titulació Centre adscrit a la

48- FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

RECONEIXEMENT

NOVEMBRE 2007/ MÓN EMPRESARIAL

FORMACIÓ

LA UB, ENTRE LES 200 MILLORS UNIVERSITATS DEL MÓN

T-SYSTEMS POSA EN MARXA EL PLA DE FORMACIÓ T-UNIVERSITY A LA SALLE

INAUGURADA LA BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF ECONOMICS

La Universitat de Barcelona és, per segon any consecutiu, l’únic centre de l’àmbit espanyol situat entre les 200 universitats més ben valorades del món i entre les 100 primeres d’Europa, segons l’Academic Ranking of World Universities, que publica anualment la Universitat Jiao Tong de Xangai. La llista, que des del 2003 valora les 500 millors universitats del món, l’encapçala la universitat de Harvard. A nivell europeu, la universitat més ben situada és la de Cambridge, la qual ocupa la quarta posició.

T-Systems, la ﬁlial de serveis per a empreses del grup Deutsche Telekom, ha presentat uns programes educatius amb diversos objectius. D’una banda, vol fomentar l’accés de nous professionals al sector i, de l’altra, vol disposar d’un concepte global de formació pels treballadors que els permeti desenvolupar o reorientar la seva carrera professional. El programa es dirà T-University i es realitzarà al centre universitàri La Salle gràcies a un acord signat. L’inici del pla de formació està previst per l’últim quadrimestre de l’any.

Les principals autoritats i personalitats del món econòmic, polític i empresarial es van aplegar per inaugurar la Barcelona Graduate School of Economics. La iniciativa neix d’un clúster acadèmic català de quatre unitats de gran impacte internacional en recerca. La voluntat de la Barcelona GSE és enfortir aquesta activitat de recerca i prendre posició en el nou espai de postgrau europeu i a nivell mundial, amb una oferta acadèmica en anglès en l’àmbit de l’economia enfocada tant a la capacitació professional com a la preparació investigadora.

EADA FORMARÀ DIRECTIUS DE LA MULTINACIONAL FRANCESA EDF

L’Escola d’Alta Direcció i Administració donarà formació als directius de la multinacional elèctrica francesa EDF un cop adjudicat el concurs on participaven altres institucions de reconegut prestigi europeu en aquest àmbit. El projecte presentat per EADA “té com a objectiu formar els futurs dirigents de la multinacional”, senyala Enric Bernal, professor d’EADA i responsable del projecte. EADA es va crear el 1957 i actualment es troba entre les quatre millors escoles d’Espanya i les 100 primeres del món, pel que fa a reconeixement internacional.

La Barcelona GSE imparteix programes màster d’economia en anglès./ARXIU

COMPETÈNCIES La UB és un dels centres universitaris més ben valorat./ARXIU

EAE CELEBRA EL SEU 50 ANIVERSARI

NOMÉS 1 DE CADA 3 ESPANYOLS ÉS CAPAÇ DE MANTENIR UNA ENTREVISTA EN ANGLÈS

Aquest curs l’EAE celebra els seus 50 anys. Va néixer el 1958 gràcies a l’esforç de José Orbaneja i Aragón. Al maig començaran els actes els quals aplegaran antics alumnes, professors, i professionals de l’escola que l’han fet créixer en tot aquest temps. L’EAE estrena aquest curs nova imatge visual potenciant el color vermell com a color corporatiu per tal de reforçar la seva posició com a escola de negocis. A més, l’Escola acollirà aquest any el primer congrés internacional de CLADEA (Consejo Latinoamericano de Escuelas de Adiministración), el primer Màster of International Business i el Màster in Wine Marketing & Management orientat a empreses vitivinícoles.

L’aprenentatge d’anglès és encara una assignatura pendent per a la majoria de ciutadans. Segons l’Eurobaròmetre 2007, el 80% de les empreses espanyoles exigeixen un nivell alt d’anglès als seus candidats però només un de cada tres (27%) és capaç de mantindre una entrevista de feina en aquesta llengua. Aquest percentatge és inferior a la mitjana europea, la qual es situa en el 38%. Dins l’oferta de Màsters en Anglès Professional s’ofereixen al mercat hi ha el denominat Poble Anglès, el qual inicia la seva XIV edició enguany. Com a complement, s’ofereix una estança de vuit dies en pobles aïllats dins el territori espanyol on només es parla en anglès. Algun d’aquests pobles són Valdelavilla a Sòria, La Alberca a Salamanca o Cazorla a Jaén.

La demanda de Màsters especialitzats en anglès desbanca els MBA./ARXIU

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA INNOVA UPC

En aquesta edició ens ocuparem de la lletra “o”. La lletra “o” és una lletra dispersa. De fet és impossible trobar entre les paraules d’economia i gestió i que comencen per “o” punts de connexió o, ﬁns i tot, lligams més o menys agafats pels cabells. Les úniques paraules que tenen alguna cosa en comú són aquelles derivades d’ordre, és a dir, ordenança i organització, totes les altres fan la guerra per la seva banda. Aquest cop, la lletra “o” que encapçala les paraules no ha estat capaç de donar-leshi cap personalitat distintiva. Les primeres tenen una personalitat modesta i, per ordre, són: objecte, obligació, objectiu, observació i observatori. Llevat de la paraula obligació, que per portar la contraria es creix en períodes de crisi i s’amaga en períodes de bonança, les altres tenen, com deien, ben poca solta. La paraula observatori té el privilegi d’encapçalar algunes institucions més o menys distingides que precedeixen la creació d’un institut o una fundació. Després ens trobem amb la paraula obsolescència. Si no en tinguéssim prou amb la desgràcia de la depreciació s’hi ha d’afegir l’obsolescència. Després, el nivell de les paraules que comencen per “o” augmenta

substancialment i ens trobem amb OCDE, ocupació, oferta, oligopoli, opció, ordenança, output i Robert Owen. És evident la importància d’aquestes paraules. Quants cops hem sentit: “això ho diu l’OCDE...” per justificar una afirmació o per donar credibilitat a una dada estadística? L’oferta és el component més sòlid de la llei de l’oferta i la demanda, té a veure amb els incommovibles costos. L’oligopoli fa pocs anys era el pas previ al monopoli, avui està una mica devaluat ja que la competència el sacseja avui sí i dema també. L’output és el que acaba sortint de tot plegat, ens hem acostumat a fer servir aquesta paraula per expressar el resultat de les accions de les persones o de les organitzacions i, finalment, el Sr. Robert Owen va ser un pensador destacat dels socialistes utòpics del XIX. Essent milionari va predicar amb l’exemple. Pertanyent a la lletra “o”, destaquem oportunitat i organització. La primera perquè és la condició per l’emprenedoria i la innovació. La segona perquè el món ha triat les organitzacions per resoldre els seus problemes i perquè on no hi ha organització les coses no funcionen amb l’excepció que hi hagin molts diners per anar tapant els forats.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

Estils de Vida ENTREVISTA Mª DEL MAR BONET, CANTANT

“La llengua no entén de política, és l’ànima d’un país” Els 40 anys de carrera de Maria del Mar Bonet s’han caracteritzat per una gran coherència artística i personal. Amb el seu darrer treball, Terra secreta, recopila un grapat de cançons de vells coneguts, com Joan Manel Serrat, Ovidi Montllor o Guillem d’Efak. El disc s’obre amb una adaptació d’un poema de Robert Graves, l’autor de Jo Claudi, que va passar bona part de la seva vida a l’estimada Mallorca de la Bonet. JAUME RIERA

Amb el teu darrer treball, Terra secreta, tornes d’alguna manera a la cançó d’autor amb la que vas començar. Aquest grup de cançons demanaven un tractament més íntim, més proper. Cada treball exigeix una aproximació musical particular i crec que aquest to és el que esqueia més aquestes cançons.

Estan totes les que són? Alguna s’ha quedat, però he buscat la màxima coherència. Hi són representats tots els Països Catalans. És premeditat? Són cançons d’amics meus i de gent que admiro, més enllà que siguin d’un lloc o d’un d’altre. Són cançons que m’agraden molt. Quin és aquest País secret que obre el disc? És un poema de Robert Graves que fa referència a un món secret personal. Un món interior de certes dones que Graves admira. És un món en què la dona es capaç de crear, de viure i d’explorar camins diferents als que li marca la vida. És un món que l’inspirava, que el nodria. Graves era un admirador de l’esperit creatiu de les dones i això ho reflexa molt bé en aquest poema.

“Ens queixem que Espanya ens ofega, però nosaltres ens deixem aixafar amb tants complexes“ No veuen que la diversitat ens enriqueix a tots. No s’ha fet cap intent d’aproximació al català, al basc o al gallec. Un país amb tres o quatre llengües és més ric que un que només en té una. La cultura ha de servir per unir els pobles no per separar-los. A més, els Països Catalans estan separats enfront el nacionalisme espanyol, que és molt més fort. Hi ha una tendència a veure la diferència com una amenaça.

La teva veu hi sona més greu. Has experimentat nous registres vocals? La veu amb el temps canvia de color i en aquest disc crec que ho aprofitem de manera positiva. Com has fet la selecció dels temes? L’ha anat fent el temps. Són cançons que m’agradaven i que en alguns casos havia interpretat en directe, però que s’havien quedat pel camí. Quan aquest grup de temes ha tingut un cert cos he decidit gravar-les juntes.

“A les Illes s’han fet barbaritats molt grans a costa del turisme“

La cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet ha publicat recentment un disc de versions, Terra secreta. / DIEGO CALDERÓN

Graves s’hauria instal·lat a l’actual Mallorca? Ho dubto. Ell va arribar a una Mallorca molt més ideal, més tranquil·la, amb molt poc turisme. Crec que no hagués entrat de cap manera en aquesta Mallorca del turisme massiu. És compatible el turisme amb la preservació dels espais naturals i la pervivència de les arrels culturals locals? Tot en certa mesura es compatible, però a les Illes s’han fet barbaritats molt grans a costa del turisme. Barbaritats que les pagarem molt cares, ja les estem pagant. S’està destrossant la poca bellesa que queda a les Illes. Amb quin sentiment ho viviu, amb ràbia, resignació...? Mai resignació. La destrucció del paisatge ha estat tan forta que ja no hi ha marxa enrere. Les noves generacions ja no coneixen el paradís en què nosaltres vam créixer, que era un dels indrets més bonics de la Mediterrània. No podem obviar el que s’ha fet i no ho

perdonarem mai. S’ha de lluitar perquè no es destrueixi el poc que queda. El canvi de Govern a les Illes suposarà un canvi de sensibilitat? No vull ser escèptica, vull tenir esperança i creure que aquestes persones actuaran amb responsabilitat i respondran a les expectatives de la gent que els ha votat. Esperem un canvi de debò, no tímid. La destrucció dels espais naturals ha anat acompanyada de la pèrdua del patrimoni cultural? Mai és una cosa sola el que es perd. Tot va de la mà. La llengua, la cultura, el paisatge... Et van doldre els xiulets que es van sentir durant la teva actuació amb el Miguel Poveda per la Diada? Em va doldre pel Miguel, tot i que eren molt pocs els que xiulaven. A mi també se m’ha xiulat a Espanya per cantar en català i no n’he fet cas mai. La gent és lliure de fer el que vulgui. No els hi vull donar

més importància de la que es mereixen. És una xiulada a la multiculturalitat, a la diversitat cultural. Cantar amb el Miguel és un acte de coherència amb la meva trajectòria, que sempre ha estat un intercanvi de cultures. La diversitat ens enriqueix. Carmen Amaya també ha estat una catalana universal. Prefereixo pensar que som un país tolerant que assumeix la diversitat i que la integra. La parella artística que has format amb el Miguel t’ha donat molt. És una de les coses més boniques i emocionants que he fet i que em dóna la raó en tot el que he fet i faig. Has percebut un canvi en la sensibilitat vers la diversitat cultural a la resta d’Espanya? La veritat és que no, encara hi veig més diﬁcultats, perquè abans ens unia la lluita contra el Franquisme. Hi ha una concepció molt centralista d’Espanya. Les diferents cultures estan sempre d’esquena.

La teva carrera és un exemple que el local pot ser universal. A Catalunya tenim complexes d’inferioritat amb tot allò que és nostre. Ens pensem que per cantar en una llengua minoritària no podem anar pel món. Jo he cantat en català arreu i sé que no és un obstacle. Els obstacle ens els creem nosaltres mateixos amb el sentiment d’inferioritat. La música i el sentiment no entenen de llengües. Ens queixem que Espanya ens ofega, però a la vegada nosaltres ens deixem aixafar amb tants complexes absurds. Les discogràfiques en aquest país es fixen més en l’idioma que en la qualitat musical alhora d’impulsar comercialment un artista. M’esgota haver d’estar constantment justificant-me per cantar en català, quan cantar en la llengua pròpia hauria de ser la cosa més normal. La llengua no entén de política, és l’ànima d’un país. Enguany fas 40 anys de carrera. De moment no et planteges seguir els passos del Lluís Llach? El Lluís va decidir plegar i jo ho respecto, tot i que m’agradaria que seguís cantant. No, de moment no hi penso en el comiat.

50- ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CRÍTICA: “La gent acosmuta a confondre el que llegeix als periòdics amb les notícies”. Abbott Liebling, periodista

Les Loisirs-Hommage à Louis David, de Fernand Léger (1948-1947).

AGENDA CULTURAL > Recital de María Bayo

> Un cos sense límits

> Arranca l’any Rodoreda

La soprano navarresa interpretarà una selecció del lieder de Mozart i de compositors catalans com Toldrà o Montsalvatge. Al Centre Cultural de Caixa Terrassa, el 8 de novembre.

La Fundació Joan Miró proposa un recorregut per la representació del cos humà a través de l’obra d’artistes, com Schielle, Picasso o Magritte . Del 26 d’octubre al 27 de gener.

La Sala Gran del TNC acull la versió que Josep Maria Benet i Jornet ha fet de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, amb motiu de l’any Rodoreda. Del 30 d’octubre al 20 de gener.

> Bolaño al Teatre Lliure

> Catalunya i la Guerra de Successió

> Fotograﬁa al MNAC

Àlex Rigola porta a escena la novela póstuma de El Museu d’Història de Catalunya reﬂexiona l’escriptor xilè Roberto Bolaño, 2666 . Del 8 al 25 de sobre la Guera de Successió amb motiu del 300 novembre a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. aniversari. Del 17 d’octubre al 20 de gener.

El MNAC acull l’exposició fotogràﬁca de Napper Frith,Un viatge per la Ibèria del segle XIX. Del 16 de novembre al 17 de febrer.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE FEBRER

MARÇ

ges, Hartung… així com les d’altres artistes rellevants en el seu moment, però oblidats pel gran públic: Giuseppe Capogrossi, Viera da Silva, Howard Daum, Gertrude Barrer, Alfred Manessier o Steve Wheeler, o els pintors afroamericans Romare Bearden i Byron Brown, entre d’altres. Les obres de tots aquests artistes, que van esdevenir en el seu moment importants punts de referència al mig del “caos” de la vida quotidiana, són analitzades en aquesta exposició en relació a la seva història particular i discutides en el marc dels problemes del moment.

GENER

tors de l’avantguarda clàssica tan coneguts com Pablo Picasso, Fernand Léger, Wassily Kandinsky o Henri Matisse –que van tenir un gran pes en el desenvolupament de l’art de la postguerra– i dóna també l’oportunitat de contemplar obres d’artistes rarament exposades a Espanya, vinculats al partit comunista francès, com Jean Dewasne o Edouard Pignon. El nucli central de la mostra es desenvolupa al voltant d’obres d’artistes tan fonamentals com Jackson Pollock, Motherwell, Wi l l e m d e K o o n i n g , M a r k Rothko, Gorky, Wols, Michaux, Van de Velde, de Staël, Soula-

AGOST

REDACCIÓ

La mostra vol comparar i contrastar l’art produït a França i als Estats Units en aquells anys, amb l’objectiu d’entendre com i per què algunes obres es van convertir en icones culturals, per després convertir-se en signes mediàtics de gran popularitat. Després de la victòria de l’expressionisme abstracte americà, els crítics americans van menysprear la producció artística francesa perquè la consideraven vana i sense sentit. Confrontada amb la imponent presència del moviment victoriós de l’expressionisme abstracte, l’escena artística francesa, en la seva riquesa fragmentada, semblava incapaç de projectar una veu o una direcció úniques per al futur, com París ho havia fet en el passat. L’art francès d’aquesta època ha estat considerat dèbil i irrellevant, però el més interessant és que en aquest moment mostrava les característiques essencials de la producció artística occidental: els mateixos debats sobre el realisme, l’abstracció geomètrica i formes de l’expressionisme abstracte. El que és específic en l’escena francesa era la politització extrema de l’expressió artística en una cultura encara continguda en una tradició revolucionària i violenta, en un moment de grans tensions durant els dies de divisió de la Guerra Freda. L’exposició inclou obres de pin-

JULIOL

litza el diàleg estètic del període comprès entre 1946 i 1956, època en què Nova York va substituir París com a centre neuràlgic de l’art modern.

El primer dia de novembre de l’any 1755, un gran terratrèmol va destruir el 85% de la ciutat de Lisboa i va causar la mort de 90.000 persones. El mateix dia de l’any 1922, Atatürk aboleix el soldanat i obliga l’últim emperador otomà, Mehmed VI, a exiliar-se. És la ﬁ de l’Imperi i el naixement de la Turquia moderna. El segon dia del mes de l’any 1937, l’aviació franquista bombardeja la ciutat de Lleida i hi causa tres centenars de morts, entre els quals hi ha un elevat nombre d’alumnes del Liceu Escolar. El 3 de novembre de 1957, la URSS llança a l’espai el seu segon satèl·lit, l’Sputnik II, el primer que duu a bord un ser viu, la gossa Laika. El dia 4 de 1922, Howard Carter i el seu equip descobreixen l’entrada de la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis. El 6 de novembre de 1889, s’inaugura la torre Eiffel amb motiu de l’Exposició Universal de París. El 7 de novembre de 1659 a l’Illa dels Faisans, s’hi signa el Tractat dels Pirineus, per mitjà del qual la monarquia hispànica cedeix a França el que avui anomenem Catalunya Nord: el Rosselló, el Conﬂent, el Capcir, el Vallespir i la meitat nord de la Cerdanya. A canvi, aquesta deixarà d’ajudar Catalunya en la Guerra dels Segadors, que es dóna així per conclosa. El mateix dia de l’any 1893 l’anarquista Santiago Salvador tira una bomba a la platea del Liceu i hi causa 20 morts. El 20 de novembre 1815 es va signar el Tractat de Paris, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo. França i els aliats (Àustria, Rússia, Prússia, el Regne Unit i el Regne Unit dels Països Baixos) n’eren els signataris. El tractat estipulava que França tornés a les seves fronteres de 1790, que pagués 700 milions de francs d’indemnitzacions i el cost d’un exèrcit d’observació de 150.000 soldats. Aquest tractat era un compliment a les conclusions del Congrés de Viena i del Tractat de Fontainebleau (1814). El mateix dia de l’any 1945, comença el Judici de Nüremberg contra 24 criminals de guerra nazis. El dia 28 de novembre de l’any 1899, al gimnàs Solé de Barcelona, un grup d’esportistes encapçalats pel suís Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.

JUNY

bomba. El jazz de la guerra d’imatges transatlàntiques (1946-1956), el MACBA ana-

70é aniversari del bombardeig de Lleida

MAIG

Amb l’exposició Sota la

EFEMÈRIDES

ABRIL

Per què Nova York usurpà a París la capitalitat de l’art modern a partir de 1946?

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA - 51

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Aquells que creuen que els diners ho són tot, acaben fent-ho tot per diners”. Voltaire, ﬁlòsof.

TELEVISIÓ

La TDT va tard

EL DESPIDO INTERIOR Autor: Lofti El-Ghandouri Editorial: Alienta Pàgines: 198 Prop del 60% dels professionals creuen que les organitzacions no els animen a donar el millor de si mateixos. Això signiﬁca que el 60% de la força laboral està en risc de viure un procés d’Acomiadament Interior. En aquest llibre, el seu autor, Lofti El-Ghandouri, descriu l’Acomiadament Interior com “la conseqüència d’un llarg i complex procés de vivències negatives, fins al punt que les diferències entre les expectatives prèvies i la realitat es fa tan gran que genera una acumulació de dolor i decepció insuportables que duu a la resignació laboral”. Cada capítol aprofundeix en un aspecte de l’Acomiadament Interior a través d’un personatge que ens farà viure en primera persona la fase en què es troba.

¿Y DESPUÉS DEL PETRÓLEO, QUÉ? Autor: Juan Rosell Editorial: Deusto Pàgines: 274 L’energia sustenta tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida quotidiana. Una civilització sense energia se’ns presenta impossible i impensable. No obstant això, l’energia no és un bé infinit i la seva obtenció dista molt de ser senzilla. Les fonts majoritàries tradicionals tenen unes reserves limitades i creix l’evidència que la seva obtenció i consum accelera l’escalfament global. Amb l’economia mundial immersa en un cicle de creixement sense precedents, noves zones del planeta reclamen la seva quota d’energia, aguditzant així els problemes mediambientals i de proveïment. Tot això ens condueïx a plantejar-nos una pregunta cabdal: hi haurà energia suﬁcient per a tots?

ELOGIO DEL DESORDEN Autor: Eric Abrahamson i David H. Freedman Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 256 La majoria de les persones defuig el desordre o se sent culpable per no poder evitar-lo, encara que el món científic ha comprovat que amb una petita dosi de desordre la vida pot ser més fàcil de viure i més interessant. A Elogi del desordre, els autors demostren a través d’una gran quantitat d’exemples reals que l’obsessió per l’ordre té molts menys beneficis dels que creiem. Per contra, els casos analitzats per Abrahamson i Freedman en els àmbits empresarial, polític, personal, domèstic, econòmic i urbà indiquen que els sistemes moderadament caòtics assoleixen una ocupació més eficient dels recursos i millors resultats que els ordenats.

No ens podem perdre... DILLUNS

Àgora, a les 22 hores, al 33 Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Economia i Empresa, a les 21.30 h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat econòmica del dia.

DIMARTS

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33 El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

Espai Estapé, a les 10.40 h, a Catalunya Ràdio Conversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMECRES

Quèquicom, a les 22 hores, al 33 Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absoluta, a les 12 h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6 h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i tertúlia econòmica, amb Juan García.

No, no parlaré en aquesta columna de crítica televisiva del desplegament més lent del previst de la Televisió Digital Terrestre (TDT), un tema que ja ha estat motiu d’anàlisi en la secció de Tecnologia de Món empresarial, sinó d’un fet que pot acabar amb un dels hàbits més estesos entre els aficionats a l’esport, com es compaginar la retransmissió televisiva d’un partit amb la locució radiofònica del mateix. Tots aquells que segueixen aquesta pràctica, fruit en molts casos d’un vincle sagrat contret a copia d’anys i de retransmissions amb un locutor i una emissora, i que ja gaudeixen dels beneficis de la imatge digital, ja saben quin és el motiu d’aquesta amenaça. La TDT va tard. El senyal digital arriba amb un delay (retard) d’uns tres segons, tot un món quan parlem d’esport, ja que, per exemple, aquesta fracció de temps és la que pot separar l’execució d’una falta de la seva transformació o no en gol. Aquest desajust ens posa davant la tessitura de, o bé renunciar a la imatge digital i sintonitzar la retransmissió a través del senyal analògic, el de tota la vida, per poder seguir escoltant alhora el nostre locutor favorit, o bé, renunciar a la ràdio per gaudir d’una imatge de més qualitat. Els culés tenim l’orella fina i la pell sensible i seguir els partits del Barça a través de segons quina cadena se’ns fa dur. Sense anar més lluny, el partit contra el Villarreal, de no gaire bon record, va ser retransmès per Tele 5, després d’arribar a un acord de cessió de drets amb Audiovisual Sport, amb locució del madridista confessat JJ Santos. Intueixo en aquest cas una deserció auditiva en massa cap als Puyals, Pou i companyia. Ara encara podem escollir, però quan cap al 2010, o quan sigui, es produeixi l’apagada analògica, la televisió serà digital o no serà i, per tant, si no s’ha resolt aquest retard en el senyal, no hi haurà més remei que escoltar els partits del Barça amb la locució del JJ Santos de torn. I és que, el que encara no ens havien dit de la TDT és que, a més de totes les seves virtuts, ens ofereix la realitat en rigorós diferit. TEXT: JAUME RIERA

DIVENDRES

Economía a fondo, a les 18.30 hores a CNN+ Juan José Toribio i Emilio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica. Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SER Economia i ﬁnances, amb Javier Ruiz.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Àngels Barceló.

21.35h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

52- ESTILS DE VIDA / El gourmet RESTAURANT INDIGO

ELS ‘TOP 10’

Exòtic i confortable Si féssim una enquesta a tots aquells que viuen el dia a dia en una gran ciutat, o no tan gran, i els preguntéssim on anirien de vacances per desconnectar i prevenir el que s’anomena la malaltia del segle, l’estrès, segurament un dels destins preferits seria el d’algun indret exòtic i paradisíac. Malgrat tot, no cal anar tan lluny, perquè amb una mica d’imaginació i fantasia, el antídot el podem trobar al restaurant Indigo de Barcelona. FRANCESC PEDROL

Situat a la primera planta d’un dels hotels a Barcelona, de la prestigiosa i reconeguda mundialment cadena hotelera Hilton, el Hilton Diagonal Mar Barcelona, l’Indigo ens proporciona, i no cal tancar els ulls, unes vistes privilegiades tant de la ciutat de Barcelona com del seu entorn. Un entorn confortable i relaxant, i on el punt màxim per gaudir de la immillorable situació el trobem quan sortim a la terrassa a l’aire lliure del restaurant i contemplem amb admiració les esplèndides vistes al mar Mediterrani. Per les nits, a la llum de les espelmes, es converteix en un paradís per a les parelles més romàntiques.

Aquesta privilegiada situació no seria motiu suﬁcient per als exigents gourmets si, a més, l’Indigo no ens aportés la qualitat gastronòmica necessària per complementar aquest entorn, qualitat garantida per un grup de professionals dirigits per un jove xef de 31 anys, l’Amalio Prados, càntabre de naixement i asturià d’adopció, amb experiència contrastada arreu del món (Amster-

EL BULLI

LA VENTA Cuina tradicional catalana, amb productes del dia i mediterrània. Plaça Doctor Andreu - Barcelona Tel. 93 212 64 55

EL DENTO Tranquil i acollidor racó gastronòmic, amb cuina de mercat elaborada. Carrer Loreto, 32 - Barcelona Tel. 93 321 67 56

dam, Dublín i Dubai, entre d’altres). El xef defineix la seva cuina com “una cuina local: mediterrània amb sabors internacionals” i, sobretot, basada en productes de temporada, com els que farà per la carta de tardorhivern, i que reflecteixen, clarament, la seva filosofia gastronòmica, tenint molt en compte que el perfil de client del restaurant és un client allotjat a l’hotel o, si més no, no autòcton, i que

busca el que el director de l’hotel anomena “coses exòtiques”. Aquest client corporatiu internacional normalment desconeix la nostra cuina i descobreix un menjar que, en deﬁnitiva, per a ell és exòtic i innovador. Els exemples són diversos: la terrina de foie grass i ceps amb pols de poma, la perdiu escabetxada a la mel, la fabada amb cloïsses de carril, fideuà de confit d’ànec i rossinyols, el mar

i muntanya de pollastre de pagès conﬁtat amb llamàntol o el bacallà confitat sobre ragout de pernil ibèric i bolets, peu de rata amb holandesa de pebrots del Padrón... Tot això, acompanyat amb una selecta i extensa carta de vins, nacionals i referents internacionals, que són un complement ideal i, per als experts sommeliers, necessari d’aquesta proposta culinària de l’Indigo.

EL TAST

MENÚ RECOMANAT

GRAMONA ARGENT Elaboració: aquest Gran Reserva 2004 es presenta amb un període de criança de 34 mesos. Varietat: 100% Chardonnay. Vista: groc palla amb reﬂexos d’or nou. 1-AMANIDA TEMPERADA DE SARDINES MARINADES 2-PARMENTIER DE LLEBRE AMB GUARNICIÓ DE CASTANYES I PORROS 3-SOPA DE XOCOLATA AMB CASTANYES GLACEJADES

DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

La cuina de l’Indigo és mediterrània amb sabors internacionals. /CEDIDA

Qualitat gastronòmica

PER MENJAR... I FER NEGOCIS

PREU APROXIMAT: DE 60 A 70 EUROS

Olfacte: combina les aromes de fruita blanca (pera d’aigua) amb un accent fresc de ﬁnes herbes i amb les notes de noble criança: vainilla i crema pastissera.

HILTON DIAGONAL MAR BARCELONA RESTAURANT INDIGO PASSEIG DEL TAULAT, 262-264 TELF: 93 507 07 07 WWW.HILTON.COM

Gust: corpulent, acidesa viva, postgust llarg i intens amb al·lusions de fruita madura i espècies.

Maridatge i servei: la complexitat d’aquest cava fa que s’adapti a nombrosos moments i als més diversos i exquisits plats. Pot ser un cava ideal per celebrar un esdeveniment especial o un perfecte acompanyant durant tot un menjar. Acidesa total: 4,0 – 4,5 g/l Grau alcohòlic adquirit: 11.50 (0,5% vol.)

I BUONI AMICI Per gaudir de l’autèntica cuina triveneta. Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA - 53

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

ISLA MARGARITA, LA MÉS GRAN DE VENEÇUELA

Naturalisme, busseig i platja a la Perla del Carib

sens dubte, Macanao és un lloc ideal per acomiadar el dia i contemplar el crepuscle vespertí, sobretot des d’El Robledal.

Al mar Carib, tocant la costa veneçolana, es localitza una illa de poc més de mil quilòmetres quadrats, Isla Margarita, la més gran de Veneçuela. La nostra proposta d’aquest mes tria de nou un destí càlid, potser perquè la llum de la tardor encara ens fa enyorar l’estiu recent. Les possibilitats del destí són variades: platges per tots els gustos, compres, bona cuina, esports, parcs nacionals i sol, molt sol. BEGONYA MERINO

Isla Margarita, Cuba i Isla Mujeres competeixen per la denominació de Perla del Carib, com reines de la bellesa decidides a arrabassar-se la corona. I és que la bellesa és un bé preuat per aquestes terres americanes, paradís de la cirurgia estètica. En tot cas, Isla Margarita ofereix una aferrissada resistència en el combat. És un dels destins favorits del país, a escassos 40 quilòmetres de la costa veneçolana. Els paisatges són esplendorosos i és còmode arribar-hi: no són més de 35 minuts de desplaçament en avió, poc més de dues hores de ferry. Gran part de l’atractiu de la Perla del Carib, a més dels seus 168 quilòmetres de platges, és una oferta hotelera amb tots els serveis que es puguin imaginar. Un destí idoni pels consumidors voraços de sol i platja i per a aquells altres que prefereixen combinar-la amb una cert nivell d’activitat: esport, compres, passejos i alguna escapada a paratges naturals encara salvatges.

Els parcs nacionals El Parc Nacional de Laguna de la Restinga es troba a l’istme entre la Península de Macanao amb l’illa. Una bona raó per visitar el parc són els tres ecosistemes existents: la llacuna costanera, una zona marítima i una regió semidesèrtica. Una llanxa passeja els visitants entre quatre tipus

Isla Margarita és un destí ideal per als amants voraços del sol i la platja. / ARXIU

Abans que els europeus arribessin a l’illa s’anomenava Paraguachoa, que vol dir abundància de peixos diferents de mangles. Hi ha més de 100 espècies diferents d’aus, entre elles la cotorra de la Isla Margarita, amenaçada d’extinció. Aquesta no és l’única dificultat que el parc enfronta: també cal destacar la manca de pressupost, la caça i la pesca il·legals, la introducció d’espècies exòtiques i el creixement de les poblacions humanes són alguns dels desafiaments a la supervivència del parc, tot

i que de moment amb prou feines el visitant pot percebre cap indici d’aquesta situació. A causa de la seva elevació, Cerro El Copey és un oasi enmig d’un ambient on proliferen els arbustos i els boscos secs. La responsable és la pluja, molt més abundant en aquesta àrea. I parlant de meteorologia, independentment de l’estació en què es viatgi, cal incloure a l’equipatge protecció contra la pluja i una bona crema solar. Ja per allunyar-se de les multituds, res millor que la Península de Macanao, la “otra isla”, un lloc poc conegut i poc habitat a l’oest de Margarita. Allà es troben platges càlides, com Punta Arenas, o d’altres fredes

d’onatge fort, com La Pared, a més de paisatges agrestes de color vermellós i grisenc. Es pot muntar a cavall, contractar una excursió o llogar un cotxe. Però

Submarinisme i ‘windsurfing’ Abans que els europeus arribessin a Margarita, l’illa es deia Paraguachoa, que significa “abundància de peixos”. Així, no és estrany que una de les atraccions del lloc després del windsurfing sigui el submarinisme. L’arxipèlag de Los Frailes, un grup de vuit illes deshabitades, és un punt típic pel bussejador acreditat, on també es pot practicar snorkelling i observar llagostes, peixos àngel, peixos lloro, crancs fletxa i diversos tipus de coralls. Les illes de Los Testigos i La Blanquilla es troben una mica allunyades, però resten encara verges. La segona, d’aigües tranquil·les i turqueses, ofereix l’oportunitat d’observar petites balenes, dofins, taurons, ratlles gegants i flassades. El Farallón està molt a prop de Pampatar i permet veure peixos d’una bona mida i una estàtua sota el mar. Pels qui prefereixen jugar amb el vent, a la platja d’El Yaque, internacionalment reconeguda, hi ha excel·lents condicions per practicar el windsurfing, a més d’instal·lacions i entreteniments relacionats.

CONSELLS PER VIATJAR A VENEÇUELA L’aigua s’ha de beure sembre embotellada. Cal provar els sucs (jugos) i les merengades, deliciosos i molt adients en un clima amb una temperatura mitjana de 24 ºC, una mica més elevada a la costa. Protecció pel sol, en forma de gorra i crema solar, és imprescindible, a més de protecció per a la pluja (la temporada de pluges va més o menys de maig a novembre o desembre). Pot trobar una “fauna” poc desitjable: uns mosquits anomenats jenjenes que són realment voraços, així que és una bona idea portar un repel·lent. Si vol iniciarse en l’avistament d’ocells, recordi dur bon calçat per caminar, una bona guia de camp i uns binocles. En general, el caràcter dels veneçolans és relaxat, amable i poc amic de formalitats. Tot i així, cal ser respectuós i vigilar amb la forma de dirigir-se a membres de la policia. El top-less no és freqüent, només es veu a alguns grans centres turístics. Els robatoris a turistes a Veneçuela són, per desgràcia, habituals, però no a Isla Margarita, on són suﬁcients les precaucions bàsiques.

54- ESTILS DE VIDA/ Esports

NOVEMBRE 2007 / MÓN EMPRESARIAL

MAYTE MARTÍNEZ, ATLETA

“L’esport és una manera d’enfrontar-se a la vida”

AURELI VÁZQUEZ

Aquest passat estiu vas aconseguir una valuosa medalla de bronze al Mundial d’Osaka. Què ha representat per a tu? Portava molts anys a l’elit internacional, però em faltava una medalla en un mundial a l’aire lliure, i aquest bronze ha estat la conﬁrmació, ja que he estat entre les millors i amb una gran marca. Et vas quedar a molt poques centèsimes del rècord d’Espanya. Serà un dels teus objectius? Està clar que m’agradaria, perquè és una marca que porta molts anys i perquè és bo per a l’atletisme, però tampoc és quelcom que m’obsessioni. El meu objectiu és estar entre les millors del món. A Osaka vaig córrer tres curses en quatre dies, i tot i així vaig fer la meva marca a l’última d’aquestes curses. Això representa, de forma objectiva, que puc córrer encara més ràpid.

Després de proclamar-se set vegades campiona d’Espanya dels 800 metres i aconseguir el bronze al Mundial d’Osaka, aquesta val·lisoletana de 31 anys encara afronta el seu futur amb ambició. És capaç de córrer un km en poc més de 2’30”, i la mateixa velocitat ha aplicat a la seva vida professional. Les seves dues carreres són un bon testimoni.

“Els esportistes sí podem ensenyar coses als empresaris, però només amb la formació adequada” Però això s’ha de demostrar a la pista, i tot ha d’anar bé i sense lesions! Ara que parles de lesions, tu vas passar uns moment difícils a ﬁnals dels noranta per culpa de malalties i lesions. Com veus ara aquesta etapa? Queda lluny, però cal no obli-

Mayte Martínez, que ara corre sota al patrocini d’Adidas, disputant una prova internacional. / FOTO: WWW.MAYTEMARTINEZ.ES

dar-ho, perquè les lesions formen part del nostre dia a dia. L’esport d’elit requereix portar el cos al límit als entrenaments, fins el punt que gairebé és incompatible amb la pròpia salut. És normal si entrenes molt fort, però de vegades l’organisme necessita un descans. Jo sóc hipotiroidea, i per a mi és un handicap perquè necessito un control continu per a no recaure-hi. Però alhora la malatia m’ha fet més forta i m’ha portat a valorar més el que tinc. Has aconseguit el teu èxit als 31 anys, en un moment de maduresa esportiva. Encara et queden anys de carrera? L’atletisme d’elit, i especialment en la meva especialitat, et permet competir en condicions ﬁns els 34 o 35 anys. Jo crec que encara em queden els millors anys de la meva vida. Quins seran ara els teus propers reptes? La cita principal seran els Jocs Olímpics del 2008, on vull lluitar per estar a la ﬁnal i, si pot ser, entre les primeres. I, d’altra banda, el mes de març arriba una altra cita important, que és el Campionat del Món de Pista Coberta, a València.

Ets diplomada en Magisteri i estàs acabant Psicopedagogia. T’has volgut fer un bon futur al marge de l’esport... Sí, a part d’atletes, també som persones, i per tant la formació i una cultura bàsica és important. Per desgràcia, el nostre esport no està tan ben valorat. Jo no em puc queixar del rendiment que em dóna l’atletisme, però això no és el futbol, i tenir una llicenciatura i una diplomatura per a mi era important. El teu futur professional estarà lligat a la pedagogia, doncs? Sí. Psicopedagogia és una carrera que m’agrada, però el meu perfil va més aviat per entrenar nens o bé com a mestra en un col·legi. A banda d’això, amb el meu marit –que és alhora el meu entrenador– volem muntar una escola d’entrenadors, tant aﬁcionats com professionals o futurs professionals. El teu nom s’ha convertit en la teva marca... Crec que arribo prou bé al públic, i a través de la meva web rebo molts missatges d’afecte de gent que no conec. Però no puc oblidar que l’atletisme no és la Fórmula 1 o el futbol, i el meu

nom no és el de Fernando Alonso o Raúl. Però confio en què la gent del món de l’atletisme ens farà costat, perquè el meu marit també s’ha fet un nom com a entrenador. L’atletisme no passa pel seu millor moment, cosa que es pot apreciar a les categories inferiors. Què en penses? El que passa a l’atletisme és un reflex del que passa al conjunt de la societat: és un esport que requereix disciplina, constància i capacitat de sacrifici. I, amb l’excepció del futbol, són qualitats difícils de veure. No m’agrada generalitzar, perquè també hi ha gent jove molt preparada. Cal animar els més petits, i em consta que ja hi ha iniciatives en aquest sentit. És important ja no tant per l’atletisme, sinó perquè l’esport és una manera d’enfrontar-se a la vida. Els esportistes teniu alguna cosa a ensenyat als empresaris, o és una moda passatgera? Vull pensar que sí, i si s’està fent serà per algun motiu. Ara bé: ser esportista, sense més, no et capacita per a ensenyar res. Cal veure quins valors i aptituds necessiten aquests empresaris i analitzar la manera de desenvolupar-los.

Salut / ESTILS DE VIDA - 55

MÓN EMPRESARIAL / NOVEMBRE 2007

L’HOSPITAL DEL MAR, ÚNIC PARTICIPANT ESPANYOL EN UN PROJECTE PIONER

Es projecta la integració laboral de malalts mentals al sistema de salut L’Institut d’Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental de l’Hospital del Mar participa en un projecte pioner: EMILIA és una iniciativa europea de reinserció sociolaboral i formació de pacients de salut mental. A més de donar formació acreditada als pacients, entre els objectius del projecte hi ha la inclusió dels malalts com a “pacients experts” en l’estructura del programa. i usuaris de salut mental, la creació d’una relació diferent entre els especialistes de salut mental i els seus pacients i la participació d’un enfocament pedagògic innovador com és la formació proactiva. En deﬁnitiva, el pacient forma part de l’estudi com a objecte d’estudi i com a formador. La idea, explica la doctora Flores, “és que els usuaris de salut mental puguin entrar en comitès de recerca i d’acreditació, a banda de comitès d’organització de la xarxa assistencial en salut mental. Com a usuari que és, té coses a dir. Això és una novetat al nostre país, però al nord d’Europa ja s’han posat en pràctica experiències com aquesta”, assenyala.

Exclusió social a Europa Al nord d’Europa ja fa temps que s’han dut a terme projectes com l’EMILIA. / ARXIU BEGONYA MERINO

El projecte EMILIA (Empowerment and Integration of Mental Health Service Users Through the Methodology of Long Life Learning), coordinat a Espanya per les doctores Izquierdo i Flores, es va iniciar l’any 2005, però ha estat aquest estiu quan s’ha desenvolupat la primera fase de formació dels pacients. Tot i que en alguns països ja s’ha dut a terme aquesta idea, a Espanya és tota una novetat: pacients psiquiàtrics

rebran formació acreditada i tindran accés, si així ho desitgen, a feines relacionades amb la salut mental. Aquest és només un dels braços que es deriven del projecte EMILIA, que pot qualificar-se d’ambiciós no només per l’abast dels diferents aspectes que vol cobrir, sinó pel canvi de paradigma que representa: la intervenció del pacient en el desenvolupament de mètodes per a la formació de professionals

Segons la Doctora Izquierdo, en analitzar-se situacions com l’atur de llarga durada, baixos i n g r e s s o s , b a i x a qualitat del treball, manca de vivenda o precarietat de la salut es fa patent que “el malalt mental greu és un dels grups de ciutadans europeus més exclosos socialment”. D’aquesta manera, cal buscar recursos perquè els Serveis de Salut Mental facilitin la integració social dels seus usuaris. Altres objectius del projecte ELISA, que està finançat

amb el Sisè Programa Marc d’Investigació i Desenvolupament de la Unió Europea, són la creació d’una base de dades paneuropea per a la formació continuada d’usuaris en salut mental, el desenvolupament d’un sistema flexible d’acreditació de la formació i la millora d e la co mu n icació , i la col·laboració entre professionals de l’àmbit social i els de la salut mental.

Un 10% de la població espanyola pateix alguna malaltia mental “El malalt mental greu forma part d’un dels grups més exclosos socialment”

“UN ESQUIZOFRÈNIC BEN TRACTAT ÉS MENYS PERILLÓS QUE LA POBLACIÓ GENERAL” Es calcula que pateixen alguna psicopatologia 450 milions de persones a tot el món, un 10% de la població espanyola. Són malalties que ocasionen un gran patiment i que interfereixen de manera notable en diferents aspectes de la vida de les persones. El doctor Antoni Bulbena és director de l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica, Salut Mental i Toxicomanies de l’Hospital del Mar de Barcelona i catedràtic de Psiquiatria de la UAB. A un mes escàs de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, recorda que tots estem exposats a patir una malaltia mental, tot i que hi ha factors biològics de risc reconeguts. Un dels reptes socials és aconseguir deslliurar aquestes patologies de l’estigma que porten associat i que diﬁculta la recuperació dels pacients, ja que “l’aïllament social no ajuda, i és freqüent que per desconeixement hi hagi una reticència a conﬁar en aquestes persones”. Un estigma que

abasta no només a la societat, sinó també als professionals sanitaris i als propis pacients. El cert és que la malaltia mental s’amaga, no tothom té la valentia d’exposar-se a patir la desconfiança del seu entorn. “En alguns casos desaconsello al pacient que ho digui, ja que fins i tot pot anar en contra del seu benefici”, assenyala. Pel que fa a l’associació de l’esquizofrènia, posada sovint com a paradigma de la perillositat, i certes informacions de crims violents publicades als mitjans, el doctor Bulbena és clar: “la persona esquizofrènica tractada adequadament és molt menys probable que cometi un acte violent que una persona de la població general”. És, en definitiva, un dels reptes que psiquiatria i societat encaren avui dia. Des del punt de vista assistencial cal reforçar, insisteix, “l’atenció primària especialitzada (metge de capçalera) i els ingressos perllongats (unitats de subaguts i crònics)”.