n. 288 marÇ 2012 Foto: Cedida
Núria Gago
una detectiu amb mètodes infalibles C
La PrimaveraValenciana Lenacay, el resorgiment dels desapareguts Ojos de Brujo M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Viatgem a Àustria
// MEDICAMPUS // L’entrevista
“Vaig compaginar el final de la meva formació amb la primera feina” NÚRIA GAGO Una de les estrenes de la nova temporada televisiva de TV3 ha estat la sèrie “Kubala Moreno i Manchón (KMM)”, una sèrie d’investigadors que ens assegura que tots tenim cops amagats. A Medicampus hem pogut conèixer a la Manchón, o el que és el mateix, la Núria Gago, i hem pogut conversar amb ella per saber si té algun cop amagat. Text: Gerard Arias Fotos: Cedides
De ben petita ja volies ser actriu. Ha estat un camí fàcil o t’has trobat molts entrebancs? La veritat és que no em puc queixar, vaig compaginar els meus estudis fins a la selectivitat amb tot de cursos d’interpretació i formant part de diferents companyies amateurs. Vaig fer algun stage internacional, vaig formar-me sense abandonar els estudis. Un cop vaig acabar la selectivitat vaig començar a estudiar interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona.
La casualitat va voler que quan estava a punt de presentar el meu projecte final de carrera s’obrís càsting per un personatge nou que entrava a la sèrie “El cor de la ciutat”. Així que vaig compaginar la part final de la meva formació amb la meva primera feina. A partir d’aquí s’han anat succeint diferent etapes, algunes de més activitat, altres que he aprofitat per seguir formant-me... Em sento molt afortunada per totes les oportunitats que han anat sorgint.
En la sèrie interpretes Helena Manchón, t’imaginaves representant el paper d’una investigadora privada algun cop? La veritat és que mai m’ho havia plantejat, però la possibilitat d’interpretar a la Manchón és tot un luxe. És una tia amb molta empenta i molt valenta, creu molt en ella mateixa però a la vegada sap treballar amb els seus companys d’equip. És una noia que em cau molt bé, empatitzo molt amb ella i amb el motor que la mou quan ha d’entrar en acció.
Hi ha algun paper que t’agradaria representar sí o sí? Per quin motiu? Vaig llegir un llibre sobre les relacions sentimentals de Picasso i m’encantaria ser una d’aquestes dones en una adaptació de la vida del pintor. Vivien en una època apassionant, on l’art i la literatura anàven fortes de la mà. M’encantaria interpretar aquesta manera de viure i d’entendre la vida. Picasso vivia envoltat de gent apassionant, i les seves companyes sentimentals també ho eren.
La entrevista // MEDICAMPUS //
Has tingut complicacions per preparar el personatge? Ha sigut fàcil o difícil? La veritat és que la Manchón està tan ben escrita que no hi ha hagut cap dificultat. Potser el més complicat ha sigut conduir en escenes de persecució, però a l’hora d’actuar ha sigut molt plaent. Les històries m’encantàven i els meus companys de repartiment són tan bons actors que tot és molt més fàcil.
staff medigrup digitaL: Director General: Joan Pons Directora Editorial: Àgata Serra Director Administración: Ramon Thomas Directora de Operaciones: Mònica Rodríguez Directora Delegación Madrid: Maika Fernández Jefe Área Dirección: Carles Vives Coordinadora Editorial: Meritxell Sort
Què té de Manchón la Núria Gago? I al revés, et sents identificada amb el personatge? Amb la Manchón comparteixo la determinació, la passió per la vocació, les dues hem apostat fort per poder treballar d’allò que ens fa felices. Crec que les dues som pencaires i intuïtives. Em sento molt identificada amb aquests aspectes, però crec que la Manchón és molt més reservada que jo. A la sèrie, el teu personatge practica Krav Maga –nom amb què es coneix el combat cos a cos de l’exèrcit israelià–, per desfogarse i alliberar tensions. En la vida real, tens alguna via d’escapament per desconnectar de tot una mica? El pilates em va de meravella, la meva esquena i el meu “coco” ho agraeixen. Del trio d’investigadors ets la més jove, i la que domina més les noves tecnologies? A la vida real com portes la relació amb tot aquest món? Jo sóc una patosa cibernètica, el món dels ordinadors no és el meu fort la veritat, fa relativament poc que tinc internet a casa, i la veritat
MEDI CAMPUS MEDICAMPUS: Editor: Joan Pons Rble. Redacción: Gerard Arias Redacción: Àgata Serra, Meritxell Sort Rble. Diseño: Carlos Latorre Fotografía: Diego Calderón, M.A. Chazo, D. Fernández D.L: T-219-1995 C. Caballero, 79 2a 08014 Barcelona Tel. 93 280 00 08 Fax. 93 410 66 37
és que em faig bastants embolics. La relació amb Kubala i Moreno a la sèrie és una mica distant i reservada. Com ha estat treballar amb en Jordi Martínez i en Marc Cartes? Havieu coincidit abans? Són uns companys meravellosos, m’ho han fet molt
PG_GENCAT_MEDIACAMPUSCATALUNYA_272x90_Buki.pdf
1
13/03/12
11:25
fàcil, són uns actors molt generosos i amb molt de talent, a més, és impossible avorrir-se amb ells. Són uns gamberros adorables. Em fet un gran equip, i crec que això afavoreix molt la feina que després es veu a la pantalla. Estic feliç de treballar amb aquest equip (tant d’actors, com directors, com èquip tècnic).
A KMM diuen que tots tenim cops amagats. Quin cop amagat tens? Home! Si el revelo deix de ser amagat (riu).
Av. M40, 13 bajo 27. 28921 Alcorcón, Madrid. Tel. 91 116 96 82 Fax. 91 485 55 74 www.medigrup.com www.medigrup.com Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra sólo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, sólo a la excepción prevista por la lei. Dirijase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra.
// MEDICAMPUS
// Actualitat
La #Primavera Valenciana El passat mes de febrer, a València, unes manifestacions estudiantils pacífiques en contra de les retallades en educació van acabar amb fortes carregues policials, i reobren el debat de la contundència en l’actuació dels cossos de seguretat.
Les millors pancartes A continuació recollim algun dels lemes que es van poder llegir i escoltar en pancartes i crits durant les manifestacions: - Més educació, Camps a la presó. - Si paguem la seva corrupció, qui paga la nostra educació? - Som el poble, no l’enemic. - Jo també sóc l’enemic. - Que valents, que peguen als xiquets.
Ens traslladem al País Valencià, un parell de mesos enrere, al gener d’aquest mateix any. En un context de crisi econòmica global, el govern de la Generalitat de Valencia acumula un dèficit de 62.500 milions d’euros, fet que la va impossibilitar de pagar els serveis bàsics en educació a més d’aprovar, el 18 de gener, un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents. Arran d’aquestes mesures, moltes centres educatius van entrar en situació d’insostenibilitat i va provocar talls de llum i calefacció, i professors repartint mantes entre els alumnes com en el cas de l’IES Vila-roja d’Almassora. A més de l’educació infantil o secundària, aquesta greu situació també golpeja al sistema universitari valencià, ja que les seves universitats acumulen un deute de 800 milions d’euros i queden al límit de la capacitat d’endeutament. Arran d’aquestes situacions, el 21 de gener es van anunciar un seguit de mani-
festacions per tot el País Valencià que van agrupar més de 120.000 persones, xifres oficials tan dels organitzadors com també de la policia, entre les ciutats de València i Alacant. En les marxes pacífiques es denunciava la corrupcio del govern valencià a la vegada que es reclamava una millor gestió dels recursos públics que ajudessin a capgirar la situació que està vivint el sistema educatiu global. Dins d’aquesta allau de manifestacions, n’hi va haver una que va tenir una major cobertura per part dels mitjans de comunicació i que es va transformar sense buscar-ho en l’epicentre del moviment estudiantil, la dels estudiants de l’IES Lluís Vives. Els alumnes d’aquest centre, des del 18 de gener, es manifestaven cada setmana a les portes de l’institut per mostrar el seu rebuig a les retallades que s’havien aprovat des del govern. Un situació que es va anar repetint fins que a partir del 13 de febrer, aquestes concentracions
setmanals van passar a ser diàries.
El cas de l’IES Lluís Vives
Aquestes manifestacions diàries es van anar succeïnt, fins que en un d’elles, el dimecres 15 de febrer, la Policia Nacional va carregar contra el alumnes que estaven realitzant una assentada pacífica tallant una vía pública, i es va detenir un dels manifestants que tenia 17 anys. Els alumnes d’aquest centre, l’IES Lluís Vives, reclamaven entre d’altres coses l’instal·lació de calefacció i denunciaven les retallades en educació que s’havien dut a terme. El fet de la detenció d’un dels manifestants i company de classe de molts joves, i la violència amb que van actuar les forces de seguretat va ser el detonant del que avui ja es coneix amb el nom de Primavera Valenciana. Un dia després, el dijous 16 de febrer, es va tornar a organitzar una manifestació al mateix carrer per denun-
ciar, a més de les retallades, el rebuig cap a la detenció del jove manifestant. I altre cop, la Policia va tornar a carregar amb contundència contra el joves, alguns van haver de ser atesos en les ambulancies que es van desplaçar fins a la zona, mentre la Policia en va detenir deu més. La versió policial va ser que alguns manifestants van sacsejar cotxes que hi havia estacionats, fet que va ser desmentit pels periodistes i fotografs que acompanyavem la marxa pacífica. L’endemà continuen les protestes i les càrregues policials, i així es va arribar al cap de setmana, sense protestes, però amb la convocatòria vía xarxes socials d’una gran protesta pel dilluns 20 de febrer.
Neix la #PrimaveraValenciana
Les xarxes socials com Facebook o Twitter bullien entre missatges de solidaritat i l’organització de més manifestacions en solidaritat amb els detinguts. L’etiqueta o hashtag: #PrimaveraValenciana, és va convertir en “trending topic”, és a dir, en un dels temes més actius en les xarxes socials a nivell mundial, i es va mantenir dins aquest rànquing durant
alguns dies més. La nota curiosa durant la manifestació de dilluns 20 la va donar el Cap Superior de la Policia del País Valencià, Antonio Moreno, quan al ser preguntat pel nombre d’efectius que destinava a les manifestacions es va negar a contestar argumentant que “no era prudent facilitar aquesta informació a l’enemic”, referint-se als joves manifestants. Aquestes desafortunades declaracions van donar peu a encara més protestes i manifestacions que es van extendre per tot el territori, tant a Valencia, Catalunya com a la resta de l’estat, sota el lema: “Jo també sóc l’enemic”. Unes concentracions que van aplegar més de 350.000 persones arreu del País Valencià.
Un cercador gratuït d'informació i orientació acadèmica que complementa la visita presencial.
Saló dels idiomas
Recinte Montjuïc 21-25 Març 2012
www.ensenyament.com
Iniciativa de:
Fundació Institució catalana de suport a la recerca
segueix-nos a:
Per tu,s
// MEDICAMPUS
// Actualitat
que et jove
Carnet Jove amplia les beques
Atenció a tots els titulars del Carnet Jove, aquest any es vol seguir promovent la participació a les seves beques a la vegada que s’obren les portes al món professional. És per això que la convocatòria de les beques del Carnet Jove per aquest any 2012 s’ha ampliat fins a a 12 àrees professionals i una dotació econòmica de 5.000€ cadascuna. Els afortunats en beneficiar-se d’aquesta gran oportunitat per introduir-se al món laboral podran realitzar una estada aproximada d’un any a l’entitat col·laboradora segons la beca. Recordeu que hi ha beques per: Disseny, Lletres, Ràdio, Còmic, Fotografia, Enginyeria, Informàtica, Grafisme, Caracterització, Infografia, Muntatge Musical i Vestuari. I d’entre les empreses col·laboradores destaca Televisió de Catalunya, La Vanguardia, el Grup Flaix o l’empresa eyeOS.
Unilever i el seu programa per a joves talents Davant l’allau d’estudiants i joves llicenciats que marxen a l’estranger a la recerca d’una oportunitat laboral, l’emrpesa Unilever va presentar el programa “Future Leaders Program”. Una vía de captació de joves talents que podran accedir a aquest programa de formació i que els permetrà convertir-se en futurs directius. L’èxit d’aquesta iniciativa està més que demostrada ja que la meitat dels membres del comità de Direcció d’Unilever a Espanya s’han format a través d’aquest programa formatiu. En l’edició del 2011, un total de 10 joves es va incorporar a l’empresa. I segons Yolanda Menal, directora de Recursos Humans d’Unilever Espanya “tenint en compte la situació laboral dels joves avui dia, volem que sapiguen que existeixen oportunitats, demostrar que les empreses si que aposten per ells. Aquest any és més important que mai per oferir una oportunitat al talent”.
La tira
Tira còmica: Cristina Bueno (ha estat beneficiària de la beca del CJ Connecta’t al Còmic, convocada en el marc del Programa Carnet Jove de l’Agència Catalana de la Joventut).
Actualitat // MEDICAMPUS //
La Fundació Universidad.es premia les Humanitats La 3a edició del Premi Julián Sanz del Río creat per la Fundació Universidad.es, és un guardó que reconeix la feina i l’esforç de joves investigadors d’Espanya i Alemanya que hagin publicat una obra relacionada amb l’altre país. Es valora la temàtica o la metodología del treball o també el resultat d’una cooperació hispano-alemanya. En l’edició d’enguany, el Premi Julián Sanz del Río està dedicat a l’àrea de les Humanitats. Una de les bases per participar es que tots els sol· licitants han de posseir un títol de doctor adquirit no fa més de 10 anys en una universitat espanyola o alemanya. El període d’inscripció i presentació de la documentació es tanca diumenge 15 d’abril de 2012. El resultat de la comissió del premi se sabrà 3 mesos després d’aquesta data límit de presentació, quan es farà entrega d’una dotació de 5.000 euros al guanyador espanyol, i 5.000 més al guanyador alemany.
El programa Erasmus celebra 25 anys
Vint-i-cinc anys canviant vides, obrint mentalitats a noves llengues i noves cultures, i enriquint culturalment als més joves. Creat l’any 1987, al llarg d’aquest quart de segle més de 3 milions d’estudiants han realitzat beques de mobilitat a través del programa Erasmus. Androulla Vassiliou, comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme I Joventut, va admetre que “l’impacte d’Erasmus ha estat enorme, no nomes per als estudiants a títol personal, sinó també per a tota l’economia europea.”, i afegeix que “el suport a l’ensenyament de qualitat i a un sistema modern d’educació superior, ens ajuda a afrontar el desfasament de capacitats, a la vegada que dóna confiança als joves, i la capacitat de treballar a altres països”. Durant aquest curs 2011/12, uns 250.000 estudiants estan realitzant un intercanvi entre països europeus.
// MEDICAMPUS
// Actualitat
Entrevista a Roser Soley, directora del Saló de l’Ensenyament i del Saló de Màsters i Postgraus
“El certamen ofereix una variada oferta de postgraus i màsters” REDACCIÓ
Quines novetats presenta enguany el Saló de l’Ensenyament? Expliqui’ns en què consisteixen? En aquesta edició potenciarem encara més el servei d’orientació als estudiants. Per una banda, el Departament d’Ensenyament i el d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya oferiran informació i orientació sobre l’itinerari acadèmic a seguir, les proves d’accés a la universitat, el Pla Bolonya o les beques i ajudes disponibles.
Per una altra banda, el saló tornarà a posar a disposició del joves el Servei d’Atenció a l’Estudiant, on experts d’Educaweb els assessoraran sobre els estudis que més s’adapten a les seves preferències i aptituds. Així mateix, i com una de les principals novetats d’enguany, el Saló de l’Ensenyament i el Saló de Màsters i Postgraus, Futura, posen en marxa el portal Formacio365.cat, un innovador servei d’orientació i informació acadèmica que estarà operatiu durant tot l’any. La seva gestió anirà a càrrec d’Educaweb i comptarà amb un cercador de centres i cursos dels expositors, a través del qual els estudiants podran preparar la seva visita als salons amb antelació i, fins i tot, concertar una cita durant o després de la seva celebració. A més, en el marc del Saló de l’Ensenyament, es presentarà la guia de l’FP de Barcelona 2012 amb totes els estudis de formació professional que es poden cursar a la capital catalana.
“La demanda de màsters i postgraus anirà creixent a mida que es vagi implantant el Pla Bolonya”
oferta de postgraus i màsters impartits a universitats públiques i privades, així com a centres de negoci d’Espanya i també de l’estranger com el Regne Unit, els Països Baixos o Bèlgica.
D’on i de quins sectors provenen bàsicament els expositors? Enguany hi participen més de 160 centres, especialment de Catalunya però també de la resta de comunitats autònomes i de països estrangers com ara Suïssa o Argentina. Ofereixen una àmplia oferta d’estudis universitaris i superiors, d’idiomes, de cicles d’FP, formació ocupacional i complementària i serveis a l’educació. Com sempre, és molt important la presència dels departaments d’Ensenyament i el Consell Interuniversitari de la Generalitat de Catalunya.
A quin perfil respon el visitant de del Saló de Màsters i Postgraus i quin tipus de formació sol·licita? El perfil del visitant és, en general, un jove que està a punt d’acabar la carrera o ja llicenciat que vol continuar la seva formació. També venen professionals de diferents àmbits interessats en ampliar els seus coneixements acadèmics o que volen especialitzar-se... tot per millorar el seu currículum i augmentar així les seves expectatives laborals.
El saló comptarà, a més, amb l’àrea “EspaiCiència” on diverses universitats, centres, institucions i empreses mostraran i compartiran amb els visitants les seves investigacions a traves de tallers i activitats interactives per fomentar la vocació pels estudis de ciència i tecnologia entre los joves. Es tracta d’una zona organitzada amb la col·laboració de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca.
També voldria destacar que Barcelona Activa tornarà a organitzar els tallers sobre com buscar feina i donar assessorament, que tenen una gran acollida entre els joves i, sens dubte, són un bon complement pel saló.
També hi haurà, un any més, el Saló dels Idiomes, organitzat per l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) on s’informarà dels cursos vigents per aprendre una llengua en un altre país i de les beques que s’ofereixen. D’altra banda, es crearà novament l’àrea Multimèdia, promoguda pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya, on els estudiants podran descobrir el més nou en fotografia, creació digital i multimèdia. Com qualificaria l’evolució del Saló de Màsters i
Postgraus des dels seus inicis? L’evolució del saló va en funció de l’augment de l’interès pels màsters i postgraus. De fet, en un moment de crisi com l’actual, la formació de tercer cicle es considera una de les millors vies no només per millorar el currículum sinó per accedir al món laboral amb més garanties d’èxit, ja que cada vegada es busquen professionals més qualificats. També cal tenir en compte que, segons les previsions, la demanda de màsters i postgraus anirà creixent a mida que es vagi implantant el Pla Bolonya. En aquest sentit, el certamen ofereix una variada
Fins a quin punt creu que és important seguir amb la formació un cop s’ha assolit una carrera? Com he comentat abans, la formació complementària ajuda als joves llicenciats a especialitzar-se i millorar el seu currículum per aconseguir ser més competitius en el mercat laboral. També els hi permet ampliar la seva xarxa de contactes per donar un gir a la seva carrera. La implantació del Pla Bolonya, a més, reforça aquesta necessitat de cursar estudis de tercer cicle, ja que ajuden a diferenciar-se en un món cada vegada més competitiu.
10 // MEDICAMPUS// D’interès
El consum d’alcohol i tabac en els adolescents de Catalunya Després de l’acohol i el tabac, la substància més consumida entre els adolescents espanyols és el cannabis. De fet, Espanya és, juntaent amb Gales, el tercer país on més cannabis consumeixen els joves, després de Canadà i Suïssa. Aquesta és una de les conclusions que s’han extret d’un estudi realitzat per la Universitat de Sevilla.
REDACCIÓ
Tot i això, malgrat aquestes dades, la situació no és alarmant. Els investigadors han comprovat que els joves espanyols no compleixen un perfil de risc en consum de substàncies però “és important que la societat, els mitjans de comunicació, els experts en intervenció i els propis joves modifiquin l’estereoptip de risc dels ado-
lescents respecte les drogues, les dades del nostre estudi no haurien de servir com excusa per no prevenir el consum de substàncies”, ha assegurat la professora i investigadora de la Universitat de Sevilla, Pilar Ramos al Servei d’Informació i Notícies Científiques (SINC). L’investigació s’ha du a terme amb una mostra de 15.942 adolescents espanyols, 46’7% d’ells nois, d’edats compreses
entre els 13 i els 18 anys, i procedents de 375 centres educatius, amb l’objectiu d’elaborar una enquesta relacionada amb el consum de substàncies, l’ajustament biopsicosocial dels adolescents i els seus entorns de desenvolupament. Per aconseguirho se’ls va preguntar sobre la freqüència de consum de tabac i alcohol, episodis d’embriaguesa I consum de
cannabis I altres drogues il·legals com les de disseny (èxtasis o “pirula”, LSD, àcid o “tripi”), amfetamines o speed, heroïna, metadona o medicaments per col·locar-se, cocaïna, cola o altres. El 60% va declarar no consumir drogues però sí alcohol, tot i que en poques ocasions. I, en ambdos aspectes, el grup d’amics es
converteixen en un factor clau. “Les mesures mostre que els adolescents que consumeixen drogues tenen pitjor satisfacció familiar I escolar. Tot i això, l’àmbit de les amistats és on aquests joves se senten realment satisfets”, explica Ramos. A més, s’ha comprovat que existeix una relació directa entre el nivell de consum de substàncies i el de les
www.esl.es Más de 20 idiomas en los 5 continentes ¡ESL elegida mejor agencia europea de idiomas en el extranjero en 2010 y 2011!
ESL – Barcelona t 93 343 78 44
D’interès // MEDICAMPUS // 11
amistats. “És una de les raon per les que l’anàlisi del grup d’amics és bàsic per estudiar el consum de drogues juvenil”. Igualment, els investigadors han comparat la influència del context social en el consum de tabac entre els adolescents espanyols i anglesos. I els resultats són evidents: “el fet que fumi el millor amic és bastant més rellevant que el fet que consumeixin tabac altres agents presents en el creixement
de l’adolescent, com són els pares o els propis germans”, afirma la investigadora.
Més consum al nord
Tot i això, l’estudi no ha detectat diferències per províncies. Tan sols ha comprovar el baix índex de consum, tant de tabac com d’alcohol i cannabis, a Ceute I Melilla, però “respecte a les comunitats amb majors nivells de consum, les diferències són menys clares”. Al nordest d’Espanya, espe-
cialment a Aragó i Catalunya, els joves han consumit amb “una mica més de freqüència” que en la resta de comunitats, mentre que els adolescents de les Illes Balears són els que han provat l’alcohol amb més freqüència. Després d’aquests resultats, els científics aposten per reduir el consum de substàncies a partir de tres accions diferents. La primera suposaria la posada en marxa de majors mesures de control a l’hora de tenir accés a aques-
tes substàncies. En segon lloc, consideren important extendre els programes de prevenció i promoció del consum responsible i, per últim, fomentar la coherència entre els joves, “és a dir, les bones relacions que han de tenir entre sí els diferents contextos de desenvolupament: família, escola i amistats”, conclueix Pilar Ramos. Una bona cohesió i relació fluïda entre aquest tres entorns ajuden al creixe-
ment sa dels joves, ja que l’adolescència és una etapa molt influent i queda demostrat que les amistats de les qui s’envolten els joves poden ser un factor determinant a l’hora d’iniciarse en el consum de drogues com l’alcohol, el tabac o el cannabis.
12 // MEDICAMPUS// Treball
el 65% dels joves marxaria a canvi d’una feina
Tan crítica és la situació de l’atur juvenil, que la majoria de joves entre 18 i 25 anys no tindria cap problema en canviar el seu lloc de residència a canvi d’una feina. De fet, aquesta percepció entre els professionales més joves puja respecte l’any passat. Tot i això, no són els únics: el 71% dels estrangers també ho farien.
REDACCIÓ
L’alt índex d’atur juvenil i la fuga de cervells són dos qüestions que afecten al país com a conseqüència de la crisi econòmica. Espanya posseeix la xifra més alta d’atur juvenil de tota Europa i els joves marxen a l’estranger amb l’objectiu de o seguir augmentant aquesta dadque ja ronda el 50%. Tal és la situació econòmica actual que molts professionals busquen alternatives laborals, I entre elles, la mobilitat internacional. Actualment, sis de cada deu enquestat en edat de treballar (60%) admeten que marxarien del país a la recerca d’una oportunitat laboral, a diferencia del 42% que ho admetia el passat 2011. “Per primera vegada en la dècada, Espanya regista un saldo migratori negatiu, ja que durant l’any passat van marxar més persones (507.740) de les que van arribar (417.523), segons d’ades de l’INE”, senyala l’Estudi de Mobilitat Internacional Laboral de Randstad, que anualment analitza la percepció dels ciutadans en aquesta matària. De fet, els joves són els que ho tenen més clar. El 65% dels treballadors entre 18 i 25 anys estan disposats a canvia rde país a canvi d’una feina. Els més joves són els més disposats a la mobilitat laboral “una percepció que
ha augmentat 16 punts percentuals respecte al 2011”. Tot i això, no són els únics ja que el 61% dels treballadors entre 26 I 40 anys també canviaria de pais a canvi d’una feina estable. Molt diferent és el pensament entre aquells treballadors i treballadores de 41 a 55 anys: només el 50% estarien disposats a donar aquest pas, una xifra que s’ha incrementat en 5 punts respecte l’any passat. És més, l’estudi de Mobilitat recorda, en aquest sentit, que “segons dades recents d’Agett, des del començament de la crisi el col·lectiu de 45 anys ha experimentat un increment en el número d’emigrants de gairebé el 50%, fet que suposa un canvi en l’elecció de les prioritats”.
Reduir l’atur juvenil
Desde 2008, més de 300.000 joves espanyols han marxat d’Espanya, aixi ho demostren “les dades d’atur de la població menor de 25 anys (47%) i que se situa més del doble per sobre de la mitjana europea. La nova reforma laboral inclou certes mesures amb les quals el Govern preten reduir aquestes xifres d’atur juvenil. Entre altres coses, s’ha dissenyat un contracte per a petites i mitjanes empreses amb un any de prova i que pot donar peu a incentius fiscals i a bonificacions si es subscriu amb determinats col·lectius.
També es regula novament el contracte d’aprenentatge i formació amb un nou règim. “Está dirigit a treballadors majors de 16 i menors de 25 anys sense titulació per pràctiques, però transitoriament s’ampliarà als mejors de 30 anys fins que l’índex d’atur no baixi del 15%”. L’actual situació econòmica és la principal raó (60%) que impulsa als joves a sortir a l’estranger davant la manca d’oportunitats a Espanya i Catalunya, tot I que un 11% assegura que ho faria per assumir un repte professional. “En aquesta línea, la formació també ocupa un paper important, ja que un 10% assegura que canviaria de país amb l’objectiu d’aprendre un idioma nou, fet que no circumscriu tant la necessitat d’un lloc de treball sinó a la preparació de cara a futurs reptes laborals i que, a més, se sol identificar amb el col·lectiu més jove”. Els joves que més desitgen emigrar són els extremenys (87%), madrienys (86%) i bascs (70%), mentre que els canaris (45%), els castellanolleonesos (51%) i els navarresos (53%) són els més reticents a l’hora de buscar una oportunitat laboral a l’estranger”.
Els estrangers, els més interessats
De la mateixa manera que
per edats, també hi ha diferències entre sexes. Els homes (65%) estan més disposats que les dones (55%) a l’hora d’iniciar una nova etapa professional a l’estranger, tot i que és precisement entre les dones on més ha crescut durant l’últim any aquesta percepció, amb un increment del 13%, enfront al 7% dels homes. A més, els que més interès tenen en marxar d’Espanya són els universitaris (69%) i aquells professionals amb un nivell formatiu mig (59%).
No obstant, els més interessats en marxar d’Espanya no són els espanyols sinó els ciutadans estrangers. El 71% d’aquest treballadors canviaria de país a la recerca d’una feina gairebé sense pensars’ho. “Aquestes xifres concorden amb les dades oficials que demostren com durant l’any passat van marxar d’Espanya 445.130 immigrants”, asseguren desde Randstad.
Tu carrera profesional empieza
con una buena formaci贸n
,QIR-REV WH DFRPSD鲁D D OR ODUJR GH WX YLGD ODERUDO
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
14 // MEDICAMPUS// Idiomes
Retallen a la meitat les beques PER estudiar idiomes a l’estiu El Ministeri d’Educació ha reduit a la meitat el pressupost destinat a aquest tipus d’ajudes, que ara compta amb una aportació total de 24’5 milions d’euros per poder aprendre anglès, alemany o francès.
GERARD ARIAS
Cada any, el Ministeri d’Educació concedeix un seguit de beques a diversos estudiants perquè aquests pugui realitzar una estada a l’estranger durant els mesos d’estiu i així poder estudiar i millorar el domini d’una altra llengua. Aquestes ajudes van destinades a joves que volen estudiar anglès, alemany o francès a l’estranger, així com també ofereixen la possibilitat de realitzar cursos d’immersió lingüística d’anglès però sense sortir d’Espanya. En la passada edició de 2011, el pressupost d’aquestes beques va arribar fins als 51 milions d’euros, però enguany, aquesta xifra s’ha reduït a la meitat fins a quedar-se en poc més de 24 milions d’euros. Així queda reflectit en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), on es van publicar les resolucions i bases amb les que es convoca la nova edició d’aquesta beques. El pressupost final és divideix en diverses parts que van destinades a varies ofertes de cursos lingüístics. La part més important d’aquest pressupost és de 20 milions d’euros
que va dirigida a tots aquells universitaris i universitàries que vulguin realitzar cursos d’anglès, alemany o francès a l’estranger. L’import individual d’aquestes beques un cop hagin estat adjudicades als seus beneficiaris pot oscilar entre els 2.645 euros per aquells que realitzin cursos a Australia, i uns 1.245 euros pels estudiants que decideixin realitzar la beca a l’illa de Malta. A més, des del Ministeri d’Educació s’ha previst un import de 2 milion d’euros per estudiar els mateixos cursos d’anglès, alemany o francès, tot i que els beneficiaris d’aquesta part del pressupost serán estudiants d’ensenyaments superiors artístics o d’ensenyament de grau superior de formació professional, arts plàstiques i disseny o alumnes d’ensenyaments esportius. I els imports individuals serán els mateixos que els que rebran els estudiants universitaris. Una altra resolució fa referència a la convocatòria de beques per estudiar llengua francesa a França durant el mes de juliol, i en aquest cas
els beneficiaris podran ser alumnes tan de Batxillerat com estudiants d’ensenyaments professionals de música i dansa, alumnes de grau mig d’FP, de grau mig d’arts plàstiques i disseny, de grau mig densenyaments esportius i tots aquells estudiants d’ensenyaments d’idiomes de nivell intermig i avançat. En tots aquests casos, amb un màxim de 500 dotacions individuals, els imports seran de 1.255 euros, segons ha estimat el Ministeri d’Educació. Per últim, el minsiteri va publicar una darrere convocatòria de beques per participar en programes instensius d’immersió lingüística d’anglès a Espanya. En aquest últim cas, es tracta d’un total de 2.000 beques dotades amb 900 euros cadascuna i dirigides a estudiants de batxillerat, d’ensenyaments professionals de música i dansa, de grau mig d’FP, de grau mig d’arts plàstiques i disseny, de grau mig en ensenyaments esportius i tots els estudiants d’ensenyaments d’idiomes de nivell intermig i avançat.
Bones
iniciatives
en temps de crisi Però no tot són males notícies tot i els temps que corren, la Fundació del col•leccionista i filantrop honaldès Han Nefkens, afincat a Barcelona, va engegar durant el mes de febrer una col•laboració amb l’editorial Alfabia i la Universitat Pompeu Fabra. Aquest projecte permetrà al seu beneficiari, escriure un llibre de narrativa durant un any amb un sou pagat. Una beca totalment destinada als joves escriptors que compta amb un pressupost de 15.600 euros, repartits en mensualitats de 1.300 euros i la compra de 500 exemplars del llibre que finalment seria publicat per l’editorial Alfabia, amb qui Nefkens fa firmar la col•laboració. El nom del guanyador se sabrà el 25 de juny, i aquest o aquesta s’ha de comprometre a cursar el màster en creació literària de la Universitat Pompeu Fabra (matrícula pagada), i escriure I entregar el seu projecte inèdit abans del 31 de desembre de 2013. La publicació de la novel•la està programada pel primer trimestre de 2014.
¿Lo ves tan cLaro como cuando eras niño? guía
masters Revista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización
www.guiamasters.com
Toma
el
Rumbo
N.25 // 4º trimestre 2011 // 5€
eco Fin
nom
ía
an
zas
amplio lisTado
de másTeRs,
posTgRados y cuRsos .
de especialización pág. 17-49
Formación
internacional pág. 53
RelaTos de
esTudianTes de posTgRado
MBA
pág. 50
la búsqueda de
TRabajo en las Redes sociales pág. 16
SA UT LU A T S
portadas.indd 1
a t n e v a l a ! ¡ o c s o i u q n tu 05/10/2011 12:08:30
e
La revista que desveLa qué hay después MBA de La universidad. Redes sociales TRabajo en las pág. 16
la búsqueda de pág. 50
de posTgRado
esTudianTes RelaTos de pág. 53
internacional
Formación
16 // MEDICAMPUS // Especial tecnologia
Àustria,
el cor d’Europa Amb una població que supera els 8 milions d’habitants, Àustria, travessada pel Danuvi, és un país de costums i tradicions fixes molt arrelades que es mantenen fins avui dia. Ideal per visitar en familia, sol o en parella GERARD ARIAS
República d’Àustria ocupa la part central d’Europa, limitant geogràficament amb Alemanya i la República Txeca pel nord, amb Itàlia i Eslovènia pel sud, amb Hongria i Eslovàquia per l’est i amb Suïssa i Liechenstein per l’oest. Podriem dir que és el cor d’un vell continent que continua latent al ritme de la gran Orquestra Filarmònica de Viena, capital del país, una de les orquestres més prestigioses de tot el món.
La cultura musical a Àustria és un dels pilars bàsics de la seva societat i els seus habitants. Terra de grans compositors com Mozart, Schubert o Strauss, en aquest país centreeuropeu, la música és ben present en el dia a dia de tots i cadascun dels seus habitants, des dels més petits fins als més ancians. A Àustria tothom o gairebé tothom toca un instrument musical, ja que comptem amb una, sinó la millor, de les orquestres de tot el món. L’Orquestra Filar-
mònica de Viena escull els seus membres de l’Orquestra de l’Òpera Estatal de Viena, en un procés de selecció d’un mínim de tres anys tocant música per òpera i ballet, un cop passat aquest període de prova els músics poden sol·licitar una plaça per entrar a formar part d’aquesta gran entitat musical. La creació de la Filarmònica de Viena es remunta al segle XIX, quan l’any 1842 el compositor i músic Otto Nicolai va fundar l’Academia Filarmònica. A
partir d’aquí es van establir un seguit de normes que encara perduren, i que fan d’aquesta orquestra una entitat molt prestigiosa que l’han converteit amb l’orquestra dels millors. Per tant, és gairebé una obligació visitar el Musikverein, l’edifici seu de l’Orquestra Filarmònica de Viena, i on se celebra el ja mundialment conegut, el Concert d’Any Nou de Viena que es porta celebrant desde l’any 1941, i que commemora la música de la familia de
Johann Strauss. Però Àustria a part de ser coneguda per la seva música, és una terra famosa pels seus grans paissatges naturals, que la converteixen en una gran postal a escala real. Un país format per nou estats federals, cadascun amb les seves particularitats però tots de visita imprescindible. Com per exemple la regió del Tirol, una zona ubicada enmig dels Alps, amb un peu a Àustria i l’altre a una part
Especial tecnologia // MEDICAMPUS // 17
del nord d’Itàlia, a la regió de Trento. Aquest estat federal té com a capital la ciutat d’Innsbruck, coneguda per la celebració d’esports hivernals ja que es troba entre muntanyes de més de 2.500 metres d’altitud. La regió del Tirol és famosa pels seus vestits tradicionals, les llargues faldilles de les dones, i els pantalons curts amb tirants verds i barret dels homes. En aquesta regió, és tradició reunir-se en familia utilitzant aquesta vestimenta per celebrar un aniversari, mentre són música tradicional tirolesa, ja que la major part de la gent sap tocar algun instrument.
L’Àustria històrica Seguim fent ruta per Àustria i arribem a la regió de Salzburg, amb la capital que porta el mateix nom. Coneguda per ser el bressol que va veure néixer Wolfang Amadeus Mozart, actualment la casa que va veure fer els primers passos i composicions del músic, és ara un museu amb gran afluència de públic, i una “meca” per a tots els amants de la música que visiten la ciutat de Salzburg. Continuem el viatge per arribar finalment, a la capital d’Àustria, Viena. A part de l’importància musical, la ciutat de Viena ha estat escenari de
grans moments històrics per Europa. Lloc de residència de Napoleó després de la derrota austríaca a mans de l’exèrcit francès, la ciutat va viure un resorgiment durant la segona meitat del segle XIX i va ser proclamada capital de l’imperi Austrohongarès convertint-se així en un fort centre polític, industrial, cultural, artístic i financer a nivell mundial. Durant aquest període també es va veure sotragada per les teories del psicoanàlisi de Sigmund Freud, i escenari clau on va tenir lloc l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, fet històric que va desencadenar la Primera Guerra Mundial.
Durant l’expansió de l’Alemanya nazi, la ciutat de Viena i la resta d’Àustria es van veure annexionades al Tercer Reich, però els bombardejos indiscriminats durant la Segona Guerra Mundial van destruir bona part del patrimoni cultural de la capital austríaca, que avui dia encara es poden visitar.
Gastronomia
I per acabar, cal destacar la gastronomia del país, també molt lligada a les tradicions i costums del país, no es estrany estar de visita en una casa rural d’Àustria i poder gaudir, per exemple, d’un got
de llet fresca recent extreta de les vaques que pasturen els voltants. Una cuina que s’ha enriquit i ha rebut influències dels països veïns, fan que el país gaudeixi d’una gastronomia multicultural. No heu de deixar de provar plats típics com el “Kärntner Nudel”, un plat de pasta amb formatge fresc i pebre, o els caramels “Pez” que es van inventar a Viena. Tradicions i costums que es fusionen per fer d’Àustria una gran destinació a tenir en compte, i que la transformen un petit racó de cultura, història i paissatges en ple centre d’Europa.
18 // MEDICAMPUS// Solidaritat
Camps de solidaritat: mira-t’ho amb els seus ulls Un Camp de Solidaritat és una manera d’acostar-te a les persones del sud per canviar la teva manera de veure i entendre el món. Una oportunitat per formar-te i conèixer de primera mà la realitat dels països empobrits, la feina de les seves organitzacions o les dificultats que afronten dia a dia els seus habitants.
Redacció
Els Camps de Solidaritat de SETEM Catalunya es realitzen a més de 16 països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina des de fa 21 any, i fins ara hi han participat més de 4.700 persones. L’objectiu és formar sobre les creixents desigualtats Nord-Sud, generar una mirada crítica sobre l’actual ordre mundial i impulsar l’activisme a Catalunya. Per això, els Camps de Solidaritat es realitzen en col·laboració amb organitzacions locals que treballen per al desenvolupament comunitari. Així els participants connecten amb valors com la implicació social, el compromís o l’inconformisme envers la injustícia.
Cara a cara amb una altra realitat
La convivència amb la realitat del sud és la manera de trencar tòpics i prejudicis sobre aquest món que de vegades ens imaginem llunyà i diferent. Passar-te uns dies cara a cara amb les persones del sud et permet fer-te una idea real, directa, sense intermediàries de què hi passa i com es viu. Es diu que la vida comença on s’acaba la teva zona de confort. Un Camp de Solidaritat intenta sobretot això, allunyarte d’aquesta zona de confort i col·locar-te enmig d’una altra realitat, perquè la visquis des de dins d’una manera quotidiana i l’entenguis.
Formació, Convivència, Implicació
Participar en l’experiència dels Camps de Solidaritat implica formar part d’un procés dividit en tres fases. El viatge dura dues o tres setmanes, en els mesos de juliol, agost o setembre. Durant aquests dies convius amb organitzacions i famílies de països empobrits, però a banda de l’estada té una gran importància la fase prèvia i la fase posterior. Entendre la realitat del sud et porta a reflexionar sobre la realitat del nord. Abans de marxar cal que facis el curs ‘apropar-se al sud’, una formació específica, amb reunions amb el grup i el coordinador. Així preparem els teus ulls perquè puguis entendre realment tot el que veuràs. Durant el viatge es conviu i es realitzen activitats d’intercanvi i col·laboració amb les persones i les organitzacions locals. Així coneixes i vius la seva realitat quotidiana. A la tornada s’organitzen activitats de sensibilització per a la transformació social. Un Camp de Solidaritat té una gran importància per l’empremta que deixa un cop s’ha tornat. Els participants coincideixen en que després de l’experiència tenen una implicació molt més activa en la seva societat i intenten viure d’una manera més sostenible i responsable.
Tria un Camp de Solidaritat a la teva mida Aquest any els Camps de Solidaritat es reparteixen en 3 continents, 16 països i 23 destinacions diferents. La convivència és l’eix central, però cada un té unes característiques singulars. Alguns et permeten conèixer de molt a prop els nens i altres les dones, uns t’acosten a les famílies agricultures i d’altres a la realitat política del país. A Yura, Bolívia, participaràs en activitats de temps lliure amb infants i joves de la zona rural de l’Ayllu Yura. A Mumbai, Índia, coneixeràs el sistema de treball de l’organització mitjançant visites a artesans i convivència amb alguns productors. A Dakar, Senegal, realitzaràs tallers amb les noies del Centre de Promoció femenina de Sam Sam i participaràs també en els tallers de les dones de Rufiske. A Quimilí, Argentina, podràs formar-te sobre la realitat social de la regió i col·laborar en algun dels projectes impulsats pel moviment camperol.
La veu dels participants De vegades la societat actual accepta allò que ens ve donat sense qüestionar-ho o analitzar-ho. Els Camps de Solidaritat pretenen precisament que qüestionis l’ordre actual del món. “Sols per la sensibilització, ja s’hauria de permetre que tots els joves passessin per un camp de solidaritat. Tothom ha de poder sortir dels seus context social per veure’s a sí mateix i per veure als altres”- Opina Bladi Figueras, formador en desenvolupament personal, organitzacional i coaching. D’altra banda, la M. Antònia Bogóñez, va estudiar dret, reflexionava a la tornada sobre la justícia: “La justícia es crea a tot arreu i un no pot crear justicia allà sense ferne aquí. Un no pot demanar que el Txad tingui més bones condicions si aquí tens segons quins comportaments. La justícia és la suma de moltes decisions petites”. L’Aleyda Mestres és farmacèutica i viu a Anglaterra, i subratlla la força que et dona el pas per un Camp de Solidaritat:
Participa!
Les inscripcions són obertes i encara hi ha places disponibles. Trobaràs tota la informació a la web de Camps de SETEM Catalunya: http://www.setem.org/ site/cat/camps. Anima’t a viure una experiència que no oblidaràs!
“L’experiència em va donar energies per lluitar per un món millor, perquè quan ho vius amb el cor és quan realment et pots involucrar”. En Ludovic Nau, economista, diu referint-se a les desigualtat Nord-Sud: “Penses ens les injusticies socials, en com enfocar els problemes del Sud a partir de canviar els problemes del Nord”. Tots ells són testimonis de què significa viure l’experiència d’un Camp de Solidaritat, que aprens i que t’emportes a casa.
Oci // MEDICAMPUS // 19
CLEPTON
“La música és un camí que suposa molt esforç i no sempre n’obtens una recompensa” Quatre manresans, en Pau, en Xevi, en Guillem i en Jet. Ells són Clepton, un grup que es va crear a principis de 2007 tocant versions de grans bandes de rock i indie com els Red Hot Chili Peppers o els consagrats Arctic Monkeys. Medicampus parla amb en Guillem, el baixista que combina la vida musical amb la carrera de magisteri musical. si aconsegueixes un públic i a poc a poc et vas fent un nom podràs arribar a professionalitzar-te, això és en el que nosaltres creiem.
TEXT: GERARD ARIAS FOTOGRAFIA: TXELL VIDAL
Com neix Clepton? Al juliol del 2007, Clepton va sorgir quan jo (Guillem), el Pau i el Xevi vam buscar una nova fórmula de poder expressar i fer allò que volíem, per fer-ho vam afegir en Jet (guitarra), i des del primer dia ja vam treballar junts, amb temes propis i amb les idees molt clares. Us trobeu en plena gira de presentació. Com esteu vivint tot aquest moment? Molt contents, estem treballant molt i molt bé, o això pensem, tant a dalt de l’escenari com a baix tot està anant sobre rodes, i tot i que suposa molt d’esforç combinar la vida musical amb la feina o la universitat ho estem disfrutant d’allò més! Quines són les vostres influències musicals? Influències són moltes, des del jazz fins al funk, ara, si t’he de dir grups que han influenciat directament en el so de Clepton són Manchester Orchestra, Muse, Biffy Clyro, Foals... Per què el nom de ‘Sentit únic’?
És la nostra filosofia de cara a la vida i a la música, com sempre diem, la vida és un carril de sentit únic, posarem totes les nostres forces en tirar endavant aquest projecte i a demostrar que tenim ganes de lluitar per ell, és el que ens fa sentir vius, el que ens dóna sentit a la vida. Hi ha hagut un ressorgiment de la música en català de la mà de grups com Manel, Els Amics de les Arts o Mishima amb qui teniu una col·laboració. Com veieu el panorama musical català?
Molt bo, heterogeni i en expansió, està clar que aquesta és una terra amb inquietuds i que això es nota amb la quantitat de produccions culturals que sorgeixen. Com ho tenen grups els més amateurs en aquesta industria? Bé, el que has de tenir clar és que t’hauràs d’esforçar, el camí de la música és una camí que suposa molt esforç i no sempre n’obtens una recompensa, tant amateurs com més novells, hem de posar-hi esforç i creure en nosaltres,
Un grup jove que té clar que el futur de l’industria musical passa per internet. De fet oferiu el vostre disc en descarrega gratuïta des de la pàgina web. Què en penseu d’aquest debat contra la pirateria? La cultura ha de ser lliure i la gent ha de poder accedir-hi fàcilment, tot i així, una cosa ha de quedar clara, el que no pot ser és que una persona tregui benefici a partir de l’obra d’una altra, sense que aquesta segona no en tregui algun profit, cal recordar que darrere d’aquesta obra s’hi ha destinat unes hores i uns recursos incalculables. En el cas de la pirateria, jo crec que el debat es centra en les gran multinacionals que han perdut el monopoli i en comptes d’intentar adaptar-se i treballar conjuntament (com algunes han fet) opten per estancar-se i posar traves utilitzant com a excusa l’argument que a dalt s’ha mencionat, negant-se però, a una alliberació de la cultura.
Vint i pocs anys, i mitja vida dedicada a la música
En Xevi i en Pau, nascuts el 1989, són els grans del grup amb 23 i 22 anys respectivament. En Guillem i en Jet, nascuts un any més tard, acaben de complir-ne 21 i tots quatre porten gairebé mitja vida dedicada al món de la música. El projecte de Clepton va néixer a principis de 2007, però les seves inquietuds musicals ja els hi venien de ben petits. En Xevi, guitarrista i vocalista, amb tan sols 11 anys ja va començar a muntar les seves primeres bandes amb una clara influència del punk-rock. En Pau, el bateria, s’introdueix al món de la música de mans del seu pare. Per la seva banda en Guillem, el baixista, va agafar el primer instrument juntament amb el Xevi i en Pau. I finalment arriba la incorporació d’en Jet, guitarrista, qui de ben petit va cursar estudis musicals de piano. Durant el primer any comencen a buscar la seva línia musical a cop de cançons dels Red Hot Chili Peppers, The Fratellis o els Arctic Monkeys entre d’altres. Entre bolos i la participació a un concurs, arriben a la tardor de 2007 amb la clara idea d’enregistar el primer EP amb 5 cançons.
20 // MEDICAMPUS// Oci
“Seen nssee “S
ellss n neerrvviiss el
nno o vviibbrrar íem aríem aallss eesscceenna ris” a ris Ramon Giménez i DJ Panko, membres fundadors dels desapareguts Ojos de Brujo, es reagrupen per iniciar una nova aventura musical envoltats d’amics com Xavi Turull, percussionista i company durant una dècada d’Ojos de Brujo, i algunes cares noves com els germans Cortés (Eduardo, guitarra; i Yolanda, bailaora) i la cantant Paula Rodríguez. A Medicampus hem parlat amb en Xavi, que ens explica molt il·lusionat els primers passos de Lenacay.
TEXT: GERARD ARIAS FOTOGRAFIA: PEP GÓMEZ
“Len-“ i “–acay”, la mirada al curs de la vida. Una vida que, tot i que ara sembla que no pinta massa bé, vosaltres us heu arriscat amb un nou projecte. Mai és tard per tornar a començar? La vida està difícil per tothom en aquests moments, però jo sóc dels que creu que mai es torna a començar. Com més temps i experiència més bon bagatge, i aquí utilitzem tot allò après amb Ojos de Brujo i amb els nostres grups anteriors com Amalgama, i també afegim l’experiència dels nous components i els ingredients que no varem poder fer servir abans. M’he fet un fart de construir projectes al llarg de la meva vida, i l’important és gaudir-los amb la màxima intensitat. La resta vindrà tot sol i serà el que hagi de ser en funció de la il·lusió i les ganes que hi posem, que en aquest cas són de màxim nivell. Us trobeu en plena preparació de la gira de promoció. Els anys d’experiència servei-
Cine // MEDICAMPUS // 21
xen d’alguna cosa, o ho esteu vivint amb nervis i emoció? Els anys serveixen de molt, l’experiència fa que sàpiguem triar millor el que hem de fer, per ser més pràctics i tenir més calma, però l’emoció és fonamental per crear, per sentir la música... i els nervis formen part de la vida i sense ells no vibraríem als escenaris. En el primer disc RYMA, hi ha una fusió d’estils, amb incorporació de nous instruments com guitarres elèctriques. Noves formes de comunicar pels nous temps que corren? Fa molt de temps que teníem aquests elements en el cap però no trobàvem ni quan ni a on utilitzar-los. Ara ha sigut el moment, ja en teníem moltes ganes i es el que haguéssim fet també amb Ojos de Brujo. Intentem sempre buscar noves
formes a cada nou àlbum que fem. Hi ha una cançó que ens va fer especial gràcia pel seu títol, “Walking on the Ramblas”. Sens dubte un gran punt d’inspiració. D’on han sortit les lletres de les cançons de Lenacay? Algunes lletres son de la Paula, d’altres del Panko, retocs d’en Ramón, i aquest precisament és un tema “made in” Panko dels principis de Ojos que mai varem trobar-li lloc en els discos i ens moríem de ganes de gravar-lo. Com veieu el panorama musical amb la lluita contra la pirateria? Amb Ojos de Brujo va significar deixar de ser discogràfica pròpia i la ruïna de la nostra empresa autogestionada. És delicat perquè vivim en una societat on a
tothom li fan fa l t a d i n e r s per sobreviure, i és important que els músics en podem fer si volem seguir fent música. Si la nostra feina és gratis ho hauria de ser tot, el metge, el menjar, les cases, etc, però com que de moment això es impensable, estic en contra del que utilitza la musica piratejada per guanyar diners i no els reparteix amb els autors. En contra del que la copia tenint bona posició econòmica perquè podria comprar-la perfectament i així col·laborar amb la supervivència del músic, però no estic contra el qui les copia per us personal sense profit si viu sota mínims i no pot pagar-la... Cadascú ha de tenir prou criteri com per fer el més correcte. El problema no es tan la pirateria sinó l’educació de la població i el sistema capitalista neoliberal de competència egoista en el que vivim que ha de rebentar i canviar. En un moment donat vaig idear i muntar un sistema per tenir els nostres àlbums i vídeos en una web on tothom que volgués podria accedir i pagar la voluntat, des de gratis fins al que volguessin, però els companys es van acollonir i va ser quan vàrem canviar el rumb del grup (Ojos de Brujo) per firmar amb una multinacional. Segueixo pensant que era el camí a seguir però ja és tard.
“El problema no és tan la pirateria sinó l’educació de la població i el sistema capitalista neoliberal”
Què en pensa Lenacay del mercat musical a través d’internet? Cap on s’hauria d’anar? Com et deia, la societat està mal muntada, està tot dissenyat perquè els rics siguin cada cop més rics, i els treballadors de classe mitja i baixa creguin que són lliures i segueixin votant a titelles polítics al servei de banquers i super empresaris. La xarxa hauria de ser una excepció però comença a seguir el mateix camí ja que el jovent té el cervell rentat per les grans marques i els sistemes de comunicació massius tipus televisió i portals d’Inter-
net, i consumeixen el que li diuen aquests monstres. L’avantatge de la xarxa és que ara arribes a tot el món en un instant, això no té preu, per començar és fantàstic ja que pots regalar al món sencer les cançons i és perfecte perquè grups novells es donin conèixer. Però el que estar clar és que la música encara està sotmesa al sistema capitalista, també en el mercat virtual d’Internet, que depèn del que s’inverteixi en temps, màrqueting i promoció per arribar més o menys lluny. Pensava que amb Internet podria ser diferent però comença a ser el mateix de sempre, ja veurem cap on anem, però l’ideal seria que tothom tingués les facilitats per autogestionar-sse i competir de tu a tu amb les grans empreses que es dediquen a consagrar pocs artistes a molt alt nivell. Això fa que la majoria de músics es morin de gana i que quatre consagrats es forrin... Hem de fer que Internet sigui una eina lliure i evitar que sigui una eina de control com comencen a intentar els governs titelles de torn. Digueu-nos un escenari on us agradaria tocar o tornar a tocar, si ja ho heu fet abans, i per què? Recordo la sala Paradiso d’Amsterdam, un dels millors públics que hem tingut mai totes les vegades que hi hem tocat... i perquè té una connotació històrica molt especial. Però per condicions de so, l’Ancienne Belgique a Brussel·les sonava com mai hem sonat enlloc, a nivell orgasmàtic, amb dues paraules: im-pressionant (riu).
22 // MEDICAMPUS // Oci
concerts mĂşsica cine llibres...
Oci // MEDICAMPUS // 23
ESTRENES DE
PEL•LÍCULA La Montaña Rusa
El director de “El otro lado de la cama”, Emilio Martínez Lázaro, torna al món de la comedia amb una història de tres amics de tota la vida que es retroben al cap de molt temps. Els tres protagonistes són, ni més ni menys que Verónica Sánchez, Ernesto Alterio i Alberto San Juan, que encarnen al trio d’amics. El fet de tornar-se a trobar al cap de tants anys farà que tots els sentiments i emocions que havien deixat enterrats al passat tornin a aparèixer. La noia, altre cop, es trobarà davant d’una situació molt complicada i haurà d’escollir entre els dos homes de la seva vida. Però aquest cop serà diferent, ja que haurà de prendre una decisió si no vol que les coses es tornin a espatllar com va passar anys enrere. Tot una montanya russa d’emocions que faran viure bones i males experiències als protagonistes, però sens dubte un bon grapat de rialles als espectadors d’aquesta nova comedia.
Los nombres del Amor
Una divertida comedia on es demostra que de l’amor a l’odi hi ha un pas, i viceversa. El pare d’ella és d’Argelia, la mare d’ell és jueva. Ella, Baya Benmahmoud és una noia d’esperit lliure, mentre que ell, Arthur Martins, és completament quadriculat. La Baya no té vergonya, i no dubte en utilitzar el sexe per convertir els seus enemics conservadors en liberals. L’Arthur, porta sobre les seves espatlles anys de culpabilitat i és home d’una sola dona. Tot sembla pronosticar que saltaran xispes
quan es coneguin, ja que són dos persones completament diferents, i que provenen d’entorns diferents, però a vegades les aparences enganyen.
Mi hijo y Yo
El director francès Phillipe Guillard arriba amb aquest drama que té com a protagonista una estrella del món del rugby, i el seu fill Tom. La familia Canavaro sempre ha destacat per ser una gran dinastia dins el món del rugby. Nét d’una llegenda d’aquest esport, fill també d’un gran jugador de rugby, i ell mateix, en Jo Canavaro, és un jugador de gran prestigi i reconeixement. Una saga d’esportistes que es veu interrumpuda quan a en Jo li toca criar sol al seu fill de 13 anys en un petit poble del Tarn. Per desgracia seva i de la tradició familiar, el petit Tom Canavaro és tan bo en matemàtiques com inútil dins un terreny de joc. Això fa que en Jo, en un rampell per mantenir la dinastia dels Canavaro en el món del rugby i després de rebre la negativa de diversos equips perquè el seu fill Tom jugui a rugby, decideix muntar el seu propi equip amb l’ajuda dels seus amics però contra la voluntat de tot el poble, i la del seu propi fill.
Tan Fuerte, Tan Cerca
Arriba a les grans pantalles l’adaptació de la novel·la homònima de Jonathan Safran Foer. Un drama que narra la història d’una odisea d’un jove que pateix una pèrdua terrible, i acaba amb el poder curatiu de l’autodescobriment, amb els tràgics atemptats de l’11 de setembre com a teló de fons. El protagonista d’aquesta història és l’Oskar Schell, un nen excepcional
d’onze anys, inventor aficionat, francòfil i pacifista. L’aventura comença arran de la troballa d’una clau misteriosa que pertanyia al seu pare, mort en els atemptats contra les Torres Bessones. Aquesta clau el portarà a recorre diversos barris de Nova York, i conèixer grans persones que el marcaran d’una manera o altre. Al final, el viatge de l’Oskar conclou on va començar, però havent aconseguit l’experiència més humana: l’amor.
Al borde del abismo
En Nick Cassidy (Sam Worthington), un antic agent de la policia de Nova York no s’imaginava pas el rebombori que s’organitzaria quan amb una decisió d’infart decideix enfilar-se a la cornisa d’un dels gratacels de la ciutat. Tot Nova York es paralitza davant aquest fet, mentre la negociadora del departament de policia Lydia Spencer (Elizabeth Banks), l’intenta convèncer perquè desisteixi de voler llençar-se al buit. Però què amaga en Nick? Podria ser una acció de distracció o una conseqüència d’algun fet que implica directament a l’exagent Cassidy en un misteriós projecte? O intenta demostrar la seva innocència? Una pel·lícula d’altura que resulta amagar alguna cosa més que la possibilitat que un home enfilat a una cornisa pugui perdre l’equilibri.
DE CONCERTS James Morrison
El cantant britànic visita la ciutat de Barcelona amb el seu últim àlbum “The Awakening” sota el braç. I per tots aquells fans, actuarà en concert dissabte 24 de març a la Sala Razzmatazz.
Telecogresca 2012
Divendres 30 de març, arriba una nova edició d’una de les festes universitàries més conegudes de Catalunya, la Telecogresca. Els actes i concerts tindran lloc al Parc del Fòrum.
TREUEN NOU DISC…
Madonna
La reina del pop continua sorprenent i demostrant que encara està en forma tot i els seus 53 anys. Una prova va ser el show en directe durant la mitja part del partit de la Super Bowl als Estats Units, on es va poder escoltar “Give me all your luvin’”, el primer single del seu nou àlbum “MDNA”, que surt al carrer a finals de març.
Keane Els britànics Keane tornen a l’escena musical amb el quart àlbum d’estudi titulat “Strangeland”. El nou disc sortirà a la venta en quatre edicions: en CD, en digital, en una versió CD extensa (amb 4 cançons extra) i en una edició deluxe en CD i DVD que inclou les 4 cançons extres més 5 vídeos de versions en acústic i un llibre amb
UNA BONA LECTURA
“23 roses per Sant Jordi”, Jaume Subirana ARA Llibres
S’acosta Sant Jordi, i l’editorial ARA Llibres presenta aquest recull de poesies a càrrec de l’escriptor Jaume Subirana. Una selecció de poemes d’amor de tots els temps i indrets del món acompanyada d’una rosa.
Sábados, de 21.30 a 22h
Saló dels Màsters i Postgraus FUTURA
Haz que te vean
Recinto Montjuïc 23-24 Marzo 2012
www.salofutura.com
Síguenos en: