Món Empresarial 117 by Medigrup

Juny 2009 n. 117

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS

LA MINIMITZACIÓ DE L’IMPACTE SOCIAL DELS ACOMIADAMENTS TÉ CONSEQÜÈNCIES

ECONOMIA

pàg. 3 a 12 >>

El Col·legi de Joiers de Catalunya es prepara per afrontar una nova etapa. En plena crisi, la VIII edició del Dia de l’Emprenedor bat rècords d’assistents. La Unió Empresarial de l’Anoia, a favor que Igualada aculli el nou aeroport corporatiu.

EMPRESA

No s’aplica el que diu la Llei en matèria d’acomiadaments A la pràctica, es paguen indemnitzacions molt L’ERO és el procediment per reduir plantilla en per sobre del que preveu la Llei. contextos de crisi econòmica com l’actual.

pàg. 13 a 22 >>

DESTAQUEM

Daniel Ortiz reclama més valentia per part dels governs a l’hora d’afrontar la crisi.

MANEL CUMPLIDO DIRECTOR DE MODEL COMERCIAL I MÀRQUETING DE CAPRABO

Danone ha apostat des dels seus orígens per la investigació i la innovació.

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

La crisi aplana el camí als serveis de ﬁnançament alternatius. ArcelorMittal torna a l’Íbex-35 en susbtitució d’Unión Fenosa.

INTERNACIONAL

“És el moment de posar-nos al costat del consumidor”

pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la deﬂació i altres indicadors negatius de l’economia.

FRANCISCO LUCAS

El mapa del món: Les exportacions catalanes.

DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS D’ABERTIS

La situació estratègica de Dinamarca la converteix en una bona porta d’entrada als països nòrdics i bàltics.

ESPECIAL

pàg. 33 a 42 >>

Entrevista a Manuel Pavón, responsable del Departament de Consultoria d’Empresa Familiar de Garrigues.

Els acomiadaments són l’última carta que tenen les empreses per reduir costos. / ARXIU

La Llei preveu per als acomiadaments, ja siguin col·lectius (ERO) o individuals (Acomiadament Objectiu), basats en causes econòmiques, tècniques organitzatives o de producció, indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. No obstant això, l’Autoritat Laboral, en principi, no aprova els ERO si no hi ha un acord previ entre les parts.

Com que les obliga a negociar, a la pràctica es paguen indemnitzacions per sobre del que preveu la Llei. Això suposa un greu problema per a moltes empreses que, si paguessin 20 dies per any treballat podrien continuar, mentre que, si han de fer front a xifres superiors, només es poden plantejar el tancament. PÀGINES 3 I 4 >>

La crisi i el tracte de les administracions són els cavalls de batalla de les empreses familiars.

“La feina ben feta és possible a tots els nivells”

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

Només un 4,9% dels treballadors espanyols practiquen el teletreball.

Les empreses familiars són clau dins el teixit industrial català. En aquests moments, estan patint els efectes de la crisi, tot i que tenen certes característiques que les afavoreix a l’hora d’afrontar-la. Tot i així, però, reclamen “una resposta urgent” a les administracions davant la situació i, en concret, demanen una rebaixa signiﬁcativa de les quotes de la Seguretat Social.

pàg. 49 a 55 >>

El restaurant Hispania ha aconseguit fer de la cuina de tota la vida, un èxit. Entrevista a Francisco Colell, doctor especialista en Cirurgia Ortopèdica i Medicina Manual.

CANTANT

L’empresa familiar afronta la crisi

Conversem amb Miquel Solé, director de la Fundació Cultural Caixa Terrassa, sobre l’Euncet.

ESTILS DE VIDA

MARINA ROSSELL

A ESPANYA N’EXISTEIXEN 2’9 MILIONS, SEGONS L’IEF

Les empreses familiars demanen solucions. / ARXIU

PÀGINES 33-42 >>

“M’ha costat descobrir que puc cantar cançons de la meva infància”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Abertis...........................47 Adecco...........................15 Arcelor-Mittal................25 Bankinter .......................15 Barclays.........................16 Caja Madrid...................16

EDITORIAL

Editorial

Caprabo .........................19 Citigroup........................17

APRENDRE DE L’EMPRESA FAMILIAR

Clickair...........................17 Coronita.........................15 Criteria...........................16 Danone ..........................18 Endesa...........................17 Ercros.............................17 Ferrovial.........................15 Fiat.................................16 Gas Natural ...................16 Grup Focus.....................13 Grup Pascual .................17 Iberdrola ........................25 Iberia .............................17 Intel ...............................17 Ivecco ............................17 Johnson & Johnson ......15 Mango ...........................16 Renault ..........................17 Sacyr..............................25 Seat ...............................16

Ningú posa en dubte que l’entorn econòmic actual no afavoreix les empreses, però d’això a culpar la crisi de tots els nostres mals, hi ha un gran pas. Probablement, els problemes que patim ara, i, en especial, al nostre país, s’haurien pogut minimitzar si s’haguessin pres les mesures oportunes i correctes quan tocava. En temps de bonança econòmica, quan calia preveure i aplicar una visió més a llarg termini, una gran majoria de les empreses no ho van fer. Es van deixar cegar, o si més no els seus directius, per la possibilitat d’obtenir beneficis a curt termini. El resultat, paradoxalment, és que ara moltes d’elles estan endeutades ﬁns al coll i no saben com se’n sortiran.

Spanair ..........................25 Unicaja ..........................16 Vueling ..........................17

Però, mentre unes quantes actuaven així, unes altres intentaven fer bé els deu-

res i mirar més a mig i llarg zació. Ara bé, això és només termini. Moltes d’aquestes una cara de la moneda. tenien en comú el fet de ser empreses familiars. A Es- Ara en moments de crisi, el panya n’existeixen gairebé cert és que l’empresa famitres milions, i a Catalunya liar protagonitza gran part són clau per al nostre teixit de les bones notícies que industrial: un 65% de les em- es donen dins l’àmbit empreses són familiars. És per presarial. Està resistint amb això que aquest mes Món una fortalesa per sobre de la mitjana. Proempresarial bablement, hi dedica el “L’empresa són diversos seu especifamiliar està els factors al. I és que l’empresa faresistint amb una que ho fan Les miliar no gaufortalesa per sobre possible. empreses fadeix de gaire de la mitjana” miliars, a dibona premferència d’alsa. De fet, se sol parlar més dels seus tres, han estat des de semdefectes que de les se- pre més autocrítiques i, per ves virtuts. Se la vincula tant, en tot moment han a actituds massa conser- estat molt conscients dels vadores i a enfrontaments seus punts febles. I aquest generacionals, i se li retreu és el primer pas per encarar la poca professionalització el futur amb garanties. Han dels seus directius i el poc sabut convertir moltes de interès que mostra per la in- les seves febleses en oportunovació i la internacionalit- nitats. Així, la por a assumir

riscos en el passat, potser és el que ha permès a més d’una empresa a no endeutar-se i fer viable la seva supervivència. D’altra banda, les empreses familiars tenen una capacitat de treball i d’improvisació que les fa especialment adaptables a les noves situacions i això ara és més necessari que mai. Sens dubte, en moments com els actuals, les empreses familiars s’han convertit en un exemple a seguir. És cert que hi ha certes característiques d’aquest tipus d’empreses que mai es podran exportar a altres organitzacions, com el sentit de responsabilitat patrimonial, és a dir, l’interès per mantenir el bon nom de la família. Però sí que tenen unes formes de fer, de les quals podrien aprendre, altres empreses, que no són pròpiament familiars.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Raquel Correa, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia INEFICIÈNCIA D’APLICACIÓ DE LA LLEI VIGENT

Crisi i acomiadaments: no fa falta abaratir, només aplicar la norma A la pràctica, l’actual legislació no s’està aplicant degudament

Recentment, s’ha publicat a la revista Consell Obert de l’Il·lustre Col·legi Oﬁcial de Graduats Socials de Barcelona, un treball sobre la crisi i els acomiadaments a la secció Comentari de Jurisprudència Social. En l’article següent es faran unes reﬂexions al voltant d’aquest comentari.

JOSÉ CONESA BALLESTERO JOSEP CONESA SAGRERA BUFET JURÍDIC CONESA & ASOCIADOS

Sembla ser que, finalment, algú s’atreveix a dir allò que tots els que vivim en aquest món “del laboral” fa temps que pensem. L’autor, al Comentari de Jurisprudència Social , diu el següent: “En aquests casos (Expedients de Regulació d’Ocupació –ERO–), l’Autoritat Laboral intenta en un principi derivar-los a mesures com reduccions de jornada o suspensions de contracte, amb o sense millora de la prestació d’atur a càrrec de l’empresa, o bé a què es proposin acomiadaments incentivats amb acord dels treballadors afectats, o bé jubilacions anticipades incentivades. I com que l’Autoritat Laboral, en principi, no aprova els ERO si no hi ha un acord previ entre les parts, les obliga a negociar. El que acaba passant és que, si hi ha diners, s’arriba a l’acord de la indemnització prevista per

Tenim els instruments jurídics necessaris, però no s’utilitzen en el sentit correcte

als casos d’acomiadament disciplinari improcedent, és a dir, 45 dies de salari per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats”. Els acomiadaments collectius són l’última carta que tenen les empreses per reduir costos i, quan s’arriba a aquest punt, és que existeix una situació empresarial crítica i real. Per això, la Llei va preveure per als acomiadaments, ja siguin col·lectius (ERO) o individuals (Acomiadament Objectiu), basats en causes econòmiques, tècniques organitzatives o de producció, indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Així, s’entén que quan es presenta un Expedient de Regulació d’Ocupació el que no hi ha és, precisament, diners. Per tant, sembla contradictori que l’Autoritat Laboral forci a pagar unes indemnitzacions per sobre del que estableix la Llei en aquests casos que hem citat de finalització de contractes.

Per això sorgeixen propostes com la del contracte de crisi.

Els acomiadaments col·lectius són l’última carta que tenen les empreses per reduir costos. / ARXIU

L’aplicació de la llei Actualment es parla dels contractes de crisi com aquells que s’extingeixen pagant 20 dies de salari per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats. Des del nostre punt de vista, aquesta proposta de contracte que ha suscitat tanta polèmica és una mostra clara de la ineﬁciència a l’hora d’aplicar la Llei

vigent. Si aquest contracte de crisi s’enquadra i es justiﬁca en una conjuntura econòmica negativa i preveu indemnitzacions de 20 dies, quina novetat presenta respecte a l’acomiadament col·lectiu per causes econòmiques? El que succeeix a la pràctica és que l’actual legislació no s’està aplicant degudament.

D’una banda, l’Administració i els propis sindicats i treballadors amb mesures de força, algunes vegades discutibles, “obliguen” a pactar indemnitzacions molt superiors als 20 dies en els casos d’ERO. D’una altra, els Jutjats Socials apliquen criteris molt restrictius pel que fa als acomiadaments individuals, ja que les proves que cal aportar són complicades, sobretot per a les pimes. És veritat que el Tribunal Suprem està matisant aquesta rigidesa, però fa falta que això es vegi als tribunals d’instància. D’aquesta manera, sembla que tenim els instruments jurídics necessaris, però hem decidit no utilitzar-los en el sentit pel qual van ser creats. Per molt impopular o dura que sigui una norma, no és coherent

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

El procediment que tenim per a la reducció de plantilla és l’ERO o l’Acomiadament Objectiu Tots hauríem de tenir molt clar i no dubtar que les empreses actuen honradament

Actualment, en moltes ocasions es diu que els empresaris estan aproﬁtant la crisi per acomiadar. / ARXIU

que la Llei doni una sèrie de possibilitats que, després, l’Administració o els jutjats no les apliquin o les interpretin malament, basant-se en el discurs de la “minimització de l’impacte social” dels acomiadaments.

El Dret Concursal en els acomiadaments Una altra reﬂexió interessant és el tractament dels acomiadaments col·lectius en els supòsits de concurs de creditors. En aquests casos, la competència passa de l’Administració a la jurisdicció mercantil, és a dir, resolen els Jutjats Mercantils, tal com estableix l’article 64 de la Llei Concursal. Així, veiem com és la pròpia normativa la que transforma el jutge especialista mercantil en un híbrid que haurà d’actuar amb principis de diferents branques del dret: mercantil i laboral. Aleshores, es produeix una pràctica molt habitual entre alguns empresaris que prefereixen tramitar els ERO als Jutjats Mercantils en comptes de fer-ho al departament administratiu laboral corresponent. La raó per aquesta preferència és clara: l’expedient es ressol d’acord amb criteris jurídics, el tràmit és ràpid i les indemnitzacions es fixen en base a la norma d’aplicació. El jutge mercantil sap que si l’empresa s’ha hagut de declarar en concurs de creditors és perquè realment està en una situació econòmica greu. Així mateix, l’empresari, aquell que constitueix una societat de responsabilitat limitada o anònima, estudia prèviament quines són les regles del joc

per saber què s’hi juga i si està disposat a jugar-s’ho tot. A la vegada, valora què farà si les coses li van bé, i s’assessorà sobre què passarà si les coses van malament. Quan s’informa, se li diu que si ha de reduir plantilla o tancar l’empresa per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, en les condicions que la Llei estableix, els contractes es podran extingir mitjançant una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Aquesta és la previsió que fa i la que ha de fer als seus comptes i pressupostos. Així ho diu la Llei. Nosaltres no entrem a valorar si la quantia és adequada o no, ja que potser en alguns casos hauria de ser superior o més adaptada a determinades circumstàncies dels afectats, però això és un debat legislatiu i no d’aplicació de la Llei.

Característiques i limitacions de l’ERO El procediment que tenim per a la reducció de plantilla

és l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) o l’Acomiadament Objectiu, en funció del nombre de treballadors afectats, ja que, tal com s’ha dit, l’Acomiadament Objectiu és el “germà petit de l’ERO”. Però s’ha afegit una consideració important sobre la diferència entre un procediment i l’altre: qui decideix l’acomiadament objectiu és l’empresari, que entrega la carta d’acomiadament amb les causes raonades, sense negociació prèvia entre les parts. És a dir, no hi ha autorització prèvia de l’Autoritat Laboral, i si el treballador no hi està d’acord, decideix la jurisdicció social. En canvi, en els casos dels ERO no passa el mateix. Per poder extingir els contractes de treball cal preparar l’expedient i sol·licitar autorització prèvia a l’Autoritat Laboral. Aquesta diferència procedimental comporta algunes conseqüències negatives. En primer lloc, temps. Perquè l’Estatut dels Treballadors parla d’un termini de 15 dies perquè l’Autoritat La-

Cal que tothom sigui conscient de les normes que regulen el mercat laboral boral aprovi o no l’expedient, però el Reial Decret 43/1996 concedeix potestat per ampliar aquest termini i aconseguir que les parts pactin molt per sobre dels 20 dies. En una economia de lliure mercat com presumeix ser la nostra, l’empresari ha de ser el que decideixi quina és la

millor mesura per tirar endavant la seva organització. Ara, les empreses han d’actuar amb rapidesa, i si no hi hagués aquesta necessària autorització prèvia, no es perdria ni temps ni diners (en els casos que els períodes de consultes arriben a ser de dos mesos o més, s’acumulen pèrdues). Aquest també és el criteri de la Directiva Comunitària sobre acomiadaments col·lectius, ja que estableix un període de consultes però no preveu el requisit d’autorització administrativa prèvia. En canvi, el nostre ordenament ha cregut que era convenient, en un intent de protecció social probablement equivocat, obviant el principi de “solve et repete” (compleix i reclama). No pot ser que una empresa en la qual, per exemple, s’estan perdent 500.000 euros mensuals, sense que hi hagi engany per part de l’empresari, i en la qual els estocs augmenten, les demandes baixen i la tresoreria s’acaba, es vegi obligada a esperar tant temps, amb el consegüent malestar social, per obtenir una resolució que li permeti actuar.

HONRADESA O DESLLEIALTAT DE LES EMPRESES? Durant les últimes dues dècades, l’economia espanyola ha tingut un creixement per sobre de la mitjana de la resta de països de l’OCDE, gràcies al creixement que han experimentat les nostres organitzacions. L’empresa que fa 15 anys va començar amb tres empleats i ara en té 50, ha contribuït a aquest increment a través de la creació de llocs de treball. Si ara les coses no van bé i, juntament amb altres mesures, l’única via que li queda per continuar amb l’activitat empresarial és reduir treballadors, aquesta mateixa empresa que fa anys va crear feina (i ningú la va premiar) hauria de poder prendre les mesures oportunes per no veure’s obligada a tancar, o sigui, no se l’hauria de castigar amb la imposició de condicions que no estan previstes a la llei. No queda més remei Tots hauríem de tenir molt clar i no dubtar que les empreses actuen honradament. En moltes ocasions es diu que els empresaris estan aproﬁtant la crisi per acomiadar. Com pot pressuposar-se aquest greuge per al conjunt dels empresaris? Aquella organització, la que tenia tres treballadors fa uns anys i que va créixer i va crear feina perquè les coses li anaven bé, ara no acomiadaria personal si no en tingués un bon motiu. Pren aquesta decisió perquè no hi ha feina, perquè no té diners per fer front als seus compromisos o perquè el treballador ha incomplert amb les seves obligacions. Complir la llei És vital que tant empreses com treballadors, administració i jutges siguin conscients de les normes que regulen el mercat laboral, així com de les possibilitats i eines reals que ofereix perquè, en cas d’haver de prendre mesures, ja sigui per contractar quan hi ha feina com per “descontractar” quan no n’hi ha, s’eviti caure en pretensions fora d’allò que preveu la llei o en llargues negociacions per veure quant es paga per sobre del que està previst. Empreses que si paguessin 20 dies per any treballat podrien continuar, si han de fer front a xifres superiors, només es plantegen el tancament.

L’Autoritat Laboral, en principi, no aprova els ERO si no hi ha un acord previ entre les parts. / ARXIU

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, D’ORFEBRES, DE RELLOTGERS I DE GEMMÒLEGS DE CATALUNYA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

El sector es prepara per afrontar els canvis en el consum Col·legis i liberalització En aplicació de la Directiva de serveis 2006/123, s’estan tramitant dues lleis que modificaran l’estructuraiactuacionsdelscol·legis professionals: l’avantprojecte de modificació de la Llei de col·legis professionals i societats professionals i el Projecte de Llei sobre el lliure accés a les activitats i serveis. Aquestes normes contenen aspectes clarament positius i alguns altres que desconeixen pura i simplement el que són els col·legis professionals en el nostre ordenament jurídic i en l’actual mon econòmic en el que vivim. Respecte als primers destacaríem els esforços de simplificació administrativa, desregulació, reducció de les activitats autoritzatòries dels col·legis i supressió de normes, molts cops absurdes, que dificultaven la lliure prestació dels serveis professionals. D’aquesta manera s’equiparen els col·legis professionals i les administracions públiques donant un pas més cap a la consideració d’administracions que han de tenir els collegis professionals. Els mateixos, a l’Estat de Dret, defensen els interessos generals i aquesta és, i ha de continuar sent, la raó de la seva existència. En cas contrari, si només es defensen interessos corporatius o gremials ja existeixen al nostre ordenament la figura de les associacions, de les societats o, fins i tot, de les fundacions. És per aquesta raó que, en segon lloc, no resulta admissible des del punt de vista jurídic alguns preceptes d’aquestes normes que posen en qüestió l’existència mateixa dels col·legis professionals i inclús l’ordenació mateixa d’algunes professions. Aquesta manera podria portar el pèndul cap a l’altre costat i posar de moda que els col·legis professionals ja no són necessaris en el nostre Estat de Dret. Aquest seria un error que pagarien la globalitat de les professions i les generacions presents i futures.

L’actual crisi econòmica ha afectat les vendes en joieria i rellotgeria, tot i que ja fa anys que el sector es veu afectat per un descens en el volum de negoci, coincidint amb un canvi en els hàbits de consum dels clients. És per això, que ara el sector, més que mai, es prepara per a una profunda renovació. Però, tot no són ombres sobre el sector. D’una banda, es conﬁrma que els metalls i les pedres precioses es mantenen com un valor permanent que no es devalua amb el pas del temps i que agafa, precisament, rellevància en moments econòmics adversos com els actuals, ja que es perceben com una inversió segura. I, d’altra banda, tot i el descens de les vendes, en els darrers temps s’han obert nous canals de compra fins fa poc insospitats per al sector, com són els centres comercials.

A.SERRA

La facturació, l’any 2008, del sector que representa el Collegi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) va assolir els 604 milions d’euros, xifra que suposa un 17% menys respecte al 2007. Aquest descens en el nivell de facturació es deu en gran part a la crisi, tot i que, segons el president del Collegi, Damià Matamala, “s’ha de reconèixer que ja fa uns anys que la joieria i rellotgeria com a regal per a grans ocasions o ocasions socials (comunions, bateigs, etc.), es troba en franca regressió”. Cada cop el potencial client a l’hora de fer un regal, apunta Matamala, es decanta cap altres productes, com la telefonia, la informàtica, l’oci, el turisme, etc., i la competència és, per tant, més forta. “El consumidor d’ara no cerca un regal per a tota la vida, com feien les generacions anteriors”, afegeix el president del Col·legi. Actualment, el consumidor català gasta cada any entre uns 200 i 500 euros de mitjana, una xifra lleugerament inferior a la de fa uns anys. Cada cop opta per materials més econòmics, com la plata i l’acer, buscant peces més vistoses i més originals. En aquest context, la creativitat es conﬁgura com una forma de fer front a la caiguda de vendes dels productes o pe-

Previsions per al 2009

El consumidor en joieria gasta anualment entre 200 i 500 euros de mitjana. / ARXIU

ces més clàssiques. És per això, que el JORGC preveu posar en marxa un pla d’acció estratègic que permeti al sector afrontar i superar l’actual conjuntura econòmica global. Des del punt de vista del seu president, el sector necessita una profunda renovació: “A la crisi global se suma en el nostre cas la reconversió que tenim pendent, que ja van afrontar altres sectors en l’apartat detallista. És necessari que redimensionem la nostra oferta, adaptant-la encara més a la societat ac-

LA SEGURETAT, UNA ASSIGNATURA PENDENT El darrer informe del JORGC sobre sinistralitat en el sector a Catalunya l’any 2008 conclou que el número de delictes va augmentar un 120,5% durant aquest any respecte al 2007, passant dels 107 delictes a un total de 236. Tot i que la relació de col·laboració del JORGC amb les forces de seguretat és excel·lent, les detencions no van acompanyades d’una reducció dels delictes i és per això que el sector insta a l’enduriment del marc legislatiu, una reclamació històrica del Col·legi que continua sense resposta per part de l’Administració. Actualment, 1 de cada 10 joieries catalanes pateix un atac cada any.

tual”. No cal oblidar que el sector ara també li toca competir a nivell internacional i, especialment, amb la joieria de gamma baixa-mitja importada de països emergents, com l’Índia o la Xina. D’altra banda, segons el president del Col·legi, el sector tradicionalment ha estat més fort en l’aspecte tècnic i de disseny, que en el comercial, “on potser a Espanya i Catalunya som menys competitius envers altres països”.

La previsió inicial del JORGC per al 2009 és que les vendes caiguin un 20% respecte al 2008, el que suposaria una facturació total d’uns 485 milions d’euros. Per establir aquestes previsions, és necessari tenir en compte que les importacions en matèria primera van disminuir a Espanya un 40% entre gener i octubre del 2008 (305,1 milions d’euros), respecte al mateix període del 2007. La importació d’or va caure un 57%, la de diamants un 40% i la de perles un 43%. En canvi, la importació de plata només es va reduir en un 8%, el que reﬂecteix l’augment en la demanda de joies que utilitzen aquest metall, ja que acostumen a ser més econòmiques.

SERVEIS OFERTS PEL COL·LEGI • Un laboratori de metalls. • Un laboratori d’anàlisi gemmològica. • Formació. Amb una escola pròpia. • Un servei d’assessoria ﬁscal i laboral. • Defensa jurídica en els casos de robatori amb violència. • Tramitació de documentació varia per a expedients de consum, permisos d’armes, etc. • Representació sectorial davant Cossos de Seguretat i organismes públics. • Una borsa de treball a través de la seva pàgina web. • Convenis especíﬁcs amb diverses empreses líders en els seus sectors (banca, assegurances, advocacia, telecomunicacions).

Col·legis Professionals / ECONOMIA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Advocats de Barcelona L’ICAB condedeix la medalla d’aquesta corporació a Fernando Pombo El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha concedit la medalla d’aquesta corporació a Fernando Pombo com a reconeixement per la seva tasca en la promoció de l’advocacia en l’àmbit internacional, per fomentar la comunicació entre els advocats i les corporacions i associacions en què s’integren des de la presidència de la International Bar Association (IBA), així com per la seva especial col·laboració amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona, del qual n’és col·legiat. Al marge d’aquest homenatge i reconeixement per part de l’ICAB, Fernando Pombo ha rebut recentment l’Iberian Lawyer Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria professional, i la Gran Cruz al Mérito en el Servicio de la Abogacía, el màxim premi que la professió de l’advocacia espanyola atorga, a través del Consell General d’Advocats.

necessitat d’aprofundir en la transparència comptable internacional”, segons Josep Maria Gassó, membre de la Junta del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

Col·legi d’Infermeria de Barcelona Les infermeres ofereixen tallers per a persones grans i als seus cuidadors al FiraGran El Col·legi d’Infermeria de Barcelona va participar del 6 al 10 de maig al Saló de la Gent Gran de Catalunya, FiraGran 2009, que va tenir lloc a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. El Col·legi, que dóna valor a l’important paper de la infermera en l’atenció a la gent gran, va organitzar tallers adreçats a aquest col·lectiu i als seus cuidadors. Des del mateix estand també es va oferir als visitants informació sobre la tasca que desenvolupen les infermeres i especialment sobre l’aportació que realitzen per al col·lectiu de gent gran.

Col·legi d’Economistes de Catalunya Els economistes creuen que el Nou Pla General Comptable no està pensat per a pimes

Quin tipus de revista corporativa necessita? Poc més d’un any després de l’entrada en vigor del Nou Pla General Comptable, l’esforç de simpliﬁcació en la redacció del nou pla general comptable ha derivat, segons els economistes, en una manca d’explicació que ha fet que es generin interpretacions errònies o poc funcionals per a les pimes catalanes. Malgrat que el Collegi d’Economistes recolza l’adaptació del text del NPGC espanyol a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF), ha observat a través de la seva Comissió de Comptabilitat que el nou text està portant diﬁcultats de comprensió. Així, per exemple, la nova normativa té moltes operacions que poden tenir tractaments comptables diferents en funció de les estimacions que faci l’empresa, o de l’alternativa escollida en els casos en què hi ha diversos tractaments permesos. Segons els economistes, aquest fet pot augmentar les manipulacions comptables.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya 175 universitaris exerceixen d’auditors per un dia a les principals firmes del sector Un total de 175 estudiants universitaris dels últims cursos de Ciències Econòmiques, Ciències Empresarials i d’Administració i Direcció d’Empreses procedents d’onze universitats catalanes van participar el 7 de maig en la segona edició de la iniciativa “Auditors per un dia”, organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. L’objectiu de la jornada era donar a conèixer la professió d’auditor als estudiants universitaris oferint-los l’oportunitat d’exercir d’auditor durant una jornada laboral a les oficines de 26 de les principals firmes d’auditoria a Catalunya, incloses les ‘Quatre Grans’ del sector i altres despatxos mitjans i petits d’auditoria. “Des del Col·legi volem mostrar als futurs professionals les nombroses oportunitats que el nostre sector els pot oferir i insistir en la responsabilitat i el compromís dels auditors pel que fa a la

Assessorament en disseny editorial Elaboració de continguts Creació de revistes corporatives

Revistes externes

Revistes internes

Publicacions destinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistes institucionals

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòries d’activitat Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida. servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08 www.medigrup.com

ECONOMIA / Local

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

VUITENA EDICIÓ DEL DIA DE L’EMPRENEDOR

BREUS MUNICIPIS

A la recerca d’idees en temps de crisi

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

L’actual situació econòmica que ha planejat en tot moment sobre el Dia de l’Emprenedor, ha servit, paradoxalment, perquè aquesta vuitena edició hagi aconseguit un rècord d’assistents. Concretament, s’hi han desplaçat 6.500 emprenedors.

Municipis barcelonins signen crèdits per un valor de gairebé 4 milions d’euros Cinc municipis de la província de Barcelona han signat crèdits i préstecs corresponents al Programa de Crèdit Local i a Ajuts de Caixa Catalunya. El valor total dels crèdits s’apropa als 4 milions d’euros. Els municipis que se n’han beneﬁciat són: Caldes de Montbui (570.000 euros), Olèrdola (100.000), Valldoreix (365.000), Sant Feliu de Llobregat (1.472.000) i Santa Perpètua de Mogoda (840.000). La Diputació subvenciona directament aquests crèdits amb gairebé mig milió d’euros. Cal recordar que el Programa de Crèdit Local és un instrument de cooperació econòmica municipal, fruit del conveni que la Diputació i Caixa Catalunya van signar l’any 1994 i que s’ha anat prorrogant any rere any. Mitjançant aquest conveni, gairebé la totalitat dels ajuntaments de la província han accedit a crèdits a baix interès per poder realitzar inversions municipals. En 14 anys, el programa ha repartit pel territori més de 1.400 milions d’euros.

AJUNTAMENT DE MATARÓ

Conveni amb el Consell Comercal del Maresme per la compra conjunta de l’energia elèctrica

Els guanyadors dels Premis Barcelona Capital Emprenedora amb algunes de les personalitats assistents a l’esdeveniment. / CEDIDA A. SERRA

“Reinventar-se com a emprenedor en temps de crisi”, “Economia social: una oportunitat per a sortir de l’atur”, “Finançament en temps de crisi” són alguns dels títols dels cursos i jornades que han tingut lloc amb motiu del Dia de l’Emprenador, organitzat per Barcelona Activa. Durant dos dies, el 20 i 21 de maig, la paraula crisi ha estat, sens dubte, una de les més pronunciades entre els ponents i els assistents. Malgrat això, “donar missatges positius” i tenir un caràcter pràctic i funcional ha estat l’objectiu d’enguany, tal com havia avançat la directora general de Barcelona Activa, Anna Molero, el dia de la presentació de l’esdeveniment, alhora que aﬁrmava que “és un projecte compartit per diverses entitats: escoles de negoci, universitats, col·legis, associacions i administracions, entre d’altres. Tots hem aportat coneixements i experts”. Entre els tallers i sessions que han tingut més acceptació en aquesta darrera edició cal des-

Fomentar el networking entre els emprenedors ha estat un objectiu clau Durant la trobada han sorgit més de 1.350 oportunitats de negoci tacar els que han posat l’accent en les eines de màrqueting per vendre els productes, però també per “vendre’s” a un mateix, i les trobades entre emprenedors per fomentar el networking. D’altra banda, coincidint amb la celebració de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació, s’ha dissenyat també un espai sobre aquesta temàtica en què s’han tractat aspectes tan diversos com la manera de fomentar i generar la creativitat i les eines per protegir-la. Un dels atractius de cada any d’aquesta jornada, des dels seus orígens, és la possibilitat que dóna de poder conèixer de

primera mà l’experiència de molts empresaris d’èxit. Enguany s’ha pogut escoltar el president de Yamaha, Jorge Lasheras; el director de Simon Holding, Xavier Torra; el director de Microsoft a Catalunya, Carles Grau; el president de MRW, Francisco Martín Frias; el director general de Moritz, Albert Castellón; o el conseller delegat d’eDreams, Javier PérezTenessa, entre d’altres. Durant la trobada han sorgit més de 1.350 oportunitats de negoci en el camp empresarial. Dels més de 6.500 participants un 57,26% han estat homes i un 42,74%, dones. D’altra banda, els assistents a les jornades tenien edats compreses entre els 25 i els 45 anys i responien a un perfil d’emprenedors, que treballen per compte aliena, un 31,4%, i que treballen per compte propi, un 32,8%.

Els guardonats El punt ﬁnal a la trobada el van posar els Premis Barcelona Capital Emprenedora, organitzats per l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, en reconeixe-

ment a la iniciativa emprenedora i la innovació de les noves empreses de la ciutat de Barcelona. Els premis han recaigut en quatre modalitats diferents: en la modalitat de Competició Pla d’Empresa ha guanyat Bismart, empresa que ofereix solucions tecnològiques en intel·ligència de negocis; en la modalitat de Premi Emprenedor XXI ha guanyat BMAT, empresa que analitza, indexa i reconeix la música a nivell mundial; en la modalitat de Premi a l’empresa en creixement ha guanyat Altamira Information, empresa que ofereix productes específics de moviment del terreny a partir d’imatges ràdar; i en la modalitat de Premi a la millor empresa ﬁnançada amb un microcrèdit ha guanyat Waste, empresa que centra la seva activitat empresarial en recuperar els teixits descartats per la indústria de l’automoció per tal de fabricar productes originals i sostenibles. Així, un any més el Palau de Congressos de Catalunya s’ha convertit en un punt de trobada per als emprenedors.

La Junta de Govern Local de Mataró ha aprovat un conveni de cooperació entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Maresme per la compra conjunta d’energia elèctrica. L’objectiu del conveni és agregar la demanda de l’energia elèctrica dels municipis del Maresme per tal d’obtenir un estalvi econòmic i de procediment, un major estalvi i eﬁciència energètica i la possibilitat d’adequar-se a la nova legislació en matèria d’energia. Així, el Consell Comarcal del Maresme és l’encarregat de centralitzar i gestionar la contractació dels 30 municipis del Maresme i del mateix Consell Comarcal. La previsió de despesa en energia elèctrica de l’Ajuntament de Mataró és de ﬁns un màxim de 2.473.432,123 euros durant el període d’1 de juliol de 2009 al 31 de desembre de 2010. AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Unes noves escales mecàniques connectaran la Part Baixa de la ciutat amb l’Eixample L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la subdelegada del Govern, Teresa Pallarès, han posat la primera pedra del projecte de les noves escales mecàniques que han de facilitar la connexió entre el carrer Vapor i el carrer Zamenhoff a la zona on actualment hi ha cent escales. El projecte consisteix en la col·locació de tres trams d’escales mecàniques. Paral·lelament a les escales mecàniques es crearà un recorregut d’escales convencional que permetrà la connexió en cas d’averia. Aquesta alternativa farà un camí més llarg per tal de ser un passeig que proporcioni vistes agradables, alhora que permet salvar el desnivell del solar.

ECONOMIA / Anàlisi

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

POSA’T LES PILES

Assegurar la liquiditat i aproﬁtar els preus baixos Continuant amb la línia d’articles publicats en edicions anteriors de Mon Empresarial, en aquest article es proposen algunes mesures que poden permetre corregir febleses que tenen algunes empreses i, per altra banda, aproﬁtar oportunitats que presenta la situació actual de recessió. ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Tenint en compte que en èpoques de recessió la tresoreria pot quedar greument danyada, cal prendre les mesures oportunes per assegurar que es podran atendre les obligacions de pagament sense problemes. Aquest tipus de mesura pot comportar tenir preparat un pla B per si la recessió dura més del previst o es produeix un empitjorament. Mesures possibles a considerar per millorar la posició de tresoreria podrien ser les següents: - Augmentar el nivell de capitalització: Si l’empresa està descapitalitzada i té un excés de deutes, és el moment d’ampliar el capital i reduir l’endeutament. Una característica comuna a la majoria d’empreses que perduren en el temps és que gaudeixen d’un nivell alt de patrimoni net sobre el total de l’actiu. Per exemple, el 2008, El Corte Inglés tenia aquesta proporció en un 61% i Inditex en un 58%, molt per sobre del que es considera adequat, que en termes

generals és el 40%. Aquells accionistes que no vegin amb bons ulls l’ampliació de capital han de considerar que segurament en els anys anteriors a la recessió, l’empresa va guanyar molts diners. Per tant, més que pensar exclusivament en les pèrdues de l’any actual, el que pot ser útil és veure quins beneficis es van produir en els últims cinc anys i quines hi haurà en els pròxims cinc. Segurament, encara que en plena recessió es generin pèrdues, si es calcula la mitjana de deu anys, és possible que els nivells de beneficis poden ser suficients per a retribuir adequadament el capital invertit. - Aprofitar les línies de crèdit oficials: Per assegurar la liquiditat pot ser recomanable acollir-se a les línies de crèdit oficials subvencionades que els governs estan posant a la disposició de les empreses per minorar l’impacte de la reducció del crèdit com a conseqüència de la crisi bancària. A l’estat espanyol, per exemple, s’han aprovat importants línies de crèdit per part de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial). És veritat que en aquest apartat s’ha de millorar la gestió, tant per part del Govern com per part de les entitats de crèdit, ja que sembla que el finançament no arriba a les empreses amb l’agilitat necessària. - Eliminar o retardar inversions no imprescindibles: Una altra mesura a considerar consisteix a concentrar-se en les inversions estratègiques i, per tant, eliminar inversions sump-

Per assegurar la liquiditat pot ser recomanable acollir-se a les línies de crèdit oﬁcials.

tuàries i retardar aquelles que encara que estiguin justificades no siguin urgents. - Créixer de manera equilibrada: Finalment, en aquest apartat podria incloure’s el planificar un creixement equilibrat en el qual la gestió d’actius es faci de forma eficient perquè creixin menys que les vendes i el deute creixi menys que els actius perquè l’estratègia financera sigui suficientment conservadora. Amb mesures com les proposades les empreses poden garantir una millor posició de tresoreria i així evitar riscos d’impagament que podrien dificultar la supervivència. Un segon tipus de mesura aniria orientada a aprofitar la situació que es produeix en un moment com l’actual en el que estan baixant els preus de molts productes de consum i d’inversió. Per

exemple, a mitjans del 2009, la compra d’un vehicle, la benzina, l’assegurança, la plaça de pàrquing...han baixat de manera considerable. Per tant, aquelles empreses que han estat conservadores en els anys de bonança, és possible que es trobin en una posició en la qual els sobri liquiditat i tinguin un baix nivell d’endeutament. Llavors poden aproﬁtar-se d’oportunitats que porta la recessió, com les següents: - Negociar millors preus de les matèries primeres i altres subministraments: Un dels avantatges que provoca una crisi profunda com l’actual és que es més fàcil aconseguir millores en els preus dels consums que realitza l’empresa. - Compra d’immobles amb descompte: Entre les oportunitats de compra cal destacar els immobles que, estan experimentant importants reduccions.

En aquest sentit, hi ha diverses possibilitats. Una seria retardar la compra fins que s’hagi materialitzat la reducció del preu. Una altra alternativa, és anticiparse negociant amb el venedor i oferir-li comprar un immoble amb un important descompte, així la part venedora s’estalvia el cost financer de seguir finançant el seu actiu. - Compra d’accions d’empreses barates, rendibles i amb bones perspectives: Un altre tipus d’actius que s’abarateixen molt com a conseqüència d’una recessió són els valors borsaris. Precisament, un dels moments clars per a la inversió borsària és després d’un crack. - Compra d’empreses: També es pot comprar unes empresa competidora, perquè enmig de la recessió segur que serà més barata que uns anys abans. Per tant, és el moment d’assentar les bases d’un gran creixement futur. Això és el que va fer a la fi de 2008 l’empresa Nutrexpa quan va adquirir al fabricant de galetes Cuétara. El preu final va ascendir a 195 milions d’euros, que és una xifra bastant inferior als 300 milions que va estar a punt de pagar un any abans per la mateixa operació. La recessió en aquest cas va jugar a favor de la part compradora que va poder comprar molt més barat. Amb aquestes mesures es tracta d’aprofitar una situació de baixos preus que algun dia desapareixerà. En un proper article ampliarem el ventall de mesures que es poden considerar en un entorn de recessió com l’actual.

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

LA UEA HA ENCAPÇALAT LES MOBILITZACIONS

L’aeroport corporatiu d’Igualada, a punt de ser una realitat L’aeròdrom d’Igualada-Odèna es troba cada cop més a prop de convertir-se en un aeroport especialitzat en vols de negocis o aviació executiva. Aquesta nova infraestructura podria esdevenir clau per dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial de la comarca de l’Anoia. ÀGATA SERRA

Es preveu que la demanda de vols corporatius augmenti

En les properes setmanes el Departament de Política Territorial de la Generalitat pot donar llum verda a què l’aeròdrom d’Igualada-Òdena es converteixi en el nou aeroport corporatiu de la província de Barcelona. De fet, les possibilitats que això passi són elevades, entre altres motius, perquè la comarca de l’Anoia és l’única que s’ha presentat al concurs públic, que va presentar el Govern a principis d’aquest any. Dues comarques més, el Bages i l’Osona, també optaven a aquesta nova infraestructura, però a darrer moment s’han retirat, degut a les pressions rebudes per part d’ajuntaments de la zona i a les crítiques de moviments ecologistes. Actualment, a la província de Barcelona, només l’aeroport del Prat i el de Sabadell poden acollir vols corporatius. El gran aeroport comercial del Prat –el segon més important de l’estat– tot i la seva recent ampliació, no té capacitat per assumir més vols corporatius en cas que se n’incrementi la demanda i, ﬁns i tot, s’estudia la possibilitat de descarregar-lo encara més; i el de Sabadell no reuneix les condicions tècniques per poder acollir més vols d’aquest tipus. Per tant, el nou aeroport corporatiu és una infraestructura completament necessària per a completar la xarxa aeroportuària catalana i donar resposta a un previsible increment de vols corporatius. I, en aquest context, l’aeròdrom d’Igualada-Òdena es perfila com una alternativa més que vàlida. El nou projecte requeriria una inversió de cent milions d’euros. Actualment, ja es troben en marxa un conjunt d’actuacions per millorar aquesta infraestructura, que han de permetre ampliar la seva superfície ﬁns arribar a les 119 hectàrees.

aeroport corporatiu a l’Anoia això pot suposar un impuls econòmic molt important per a la zona, ja que s’hi ubicarien empreses que valoren especialment aquest servei, per la seva rapidesa i ﬂexibilitat.

Tot i la seva recent ampliació, l’aeroport del Prat no té prou capacitat per acollir més vols corporatius. / ARXIU

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena tot i ser una infraestructura petita, actualment dedicada sobretot a l’aviació esportiva, té prou capacitat per acollir el nou aeroport corporatiu i, a més, es troba a tan sols 60 quilòmetres de Barcelona i del Vallès. En cas de prosperar el projecte, això possibilitaria la reactivació econòmica de l’Anoia, una de les comarques econòmicament més desfavorides de Catalunya. Conscients d’això, ajuntaments, associacions empresarials, representants polítics i entitats de la zona s’han bolcat, en els darrers mesos, a donar suport a què el futur aeroport corporatiu de l’Anoia pugui esdevenir una realitat. Al capdavant de les mobilitzacions s’hi ha trobat sempre la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) sota el lema “Junts per a l’aeroport”. El president d’aquesta associació empresarial, Ramon Felip, insisteix en què “tenim l’espai, la distància i la bona comunicació via carretera, amb Barcelona i amb la resta de Catalunya, perquè just ens trobem al centre”

i afegeix que en cas que el Govern, finalment, accepti el projecte de l’Anoia, “això pot significar una revolució a casa nostra” i, a més, “ens podem convertir en un nucli clau per acollir empreses del sector aeronàutic i de logística de valor afegit”. També, Foment del Treball, Fepime i la Cambra de Comerç de Barcelona s’han pronunciat favorablement a què l’Anoia pugui acollir aquest futur aeroport corporatiu. I, de fet, la Cambra ha elaborat un estudi en què afirma que, en l’actual context de crisi, el desenvolupament del transport aeri pot ser “una excel·lent oportunitat de creació de riquesa”, per reactivar l’economia i les empreses catalanes, a més de reorientar Catalunya cap a sectors emergents i d’alt valor afegit.

Més demanda en aviació executiva Es preveu que la demanda de vols corporatius augmenti considerablement i arribi

al mateix nivell que en d’altres països europeus. Segons Fernando Caralt, enginyer aeronàutic i president del BAIE, Barcelona Aeronautics & Space Association, l’estat espanyol disposa d’un aeroport per cada 10.000 km2 a diferència d’Europa on aquesta proporció és d’un per cada 1.000 km 2. Caralt insisteix també en el fet que el beneﬁci que deixa el passatger d’un vol privat és superior al que pot deixar un passatger d’un avió de línia i, en aquest sentit, s’ha mostrat convençut que en cas d’ubicar-se el nou

L’abaratiment en la construcció de determinades areonaus ha fet possible l’aparició d’una nova activitat econòmica, que ja rep el nom d’aviació corporativa de baix cost, i es dedica bàsicament als serveis d’aerotaxi. Les empreses que s’hi dediquen s’ubiquen en els aeroports corporatius. De moment, ja hi ha una companyia d’aquest perﬁl interessada a instal·lar-se en el nou aeroport, si finalment el projecte s’aprova. Es tracta de Taxijet. El seu director de màrqueting, Francesc Sanmartí, es mostra convençut que la demanda de serveis d’aerotaxi serà cada cop més gran, entre altres motius perquè permet augmentar l’eﬁciència. Si es fa una comparativa de costos i pèrdua d’hores per fer el trajecte entre Igualada i Valladolid, de quatre directius a fer una reunió a les 12 del migdia, el resultat afavoreix clarament l’aviació corporativa.

GUANY DE TEMPS I MÉS ECONÒMIC Que el homes de negocis canviïn els vols regulars pels vols corporatius pot esdevenir habitual d’aquí a ben poc. Els motius són clars. Amb els vols regulars, l’horari de desplaçaments des que surten a casa i tornen a casa és de dos quarts de set del matí ﬁns a quarts de dotze de la nit –viatge ﬁns a Barcelona, embarcar, vol, taxi i esperar el vol de tornada–. En canvi, amb un aerotaxi, podrien sortir del despatx a un quart d’onze del matí, serien 10 minuts abans al lloc de la reunió i a les dues de la tarda ja podrien tornar, arribant a casa a les 4. Quant al cost, amb el vol regular, entre benzina, pàrquing a l’aeroport i els 4 bitllets d’anada i tornada, costaria uns 3.750 euros. Amb l’aerotaxi, entre 2.760 i 3.650 depenent del tipus de contracte de vol que es faci.

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / ECONOMIA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

UEP

UEM

Miquel Roca: “La reforma laboral és imprescindible” L’advocat Miquel Roca va ser el protagonista de la darrera conferència organitzada per la Unió Empresarial del Penedès (UEP), que va comptar amb l’assistència de desenes d’empresaris del territori. Durant la seva intervenció, referint-se a la situació econòmica que estem atravessant, va comentar que a Espanya “hem crescut per sobre de les nostres possibilitats, hem estirat més el braç que la màniga i hem de ser-ne conscients. L’aspecte positiu, però, és que la crisi ens ha arribat després d’anys d’engreixarnos i aquestes reserves acumulades ens poden ajudar a sortir-ne més fàcilment”. D’altra banda, l’advocat es va mostrar partidari d’aplicar reformes estructurals a l’Estat espanyol i, en especial, “una reforma laboral que ja és imprescindible”. Per començar a superar la crisi, Roca va concloure que cal un gran esforç de la classe política, que ha de recuperar la conﬁança de la gent i, en aquest sentit, es va referir als Estats Units on “Obama ha sabut retornar la conﬁança als seus, però a Europa no apostem mai per aquests grans lideratges”.

Dotze empreses catalanes a la recerca de mercat al Marroc Una delegació empresarial de dotze companyies catalanes del sector metal·lúrgic han realitzat a la ciutat marroquina de Casablanca una missió comercial amb l’objectiu d’obrir-se mercat al país. En aquesta missió, que organitza la Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM) i que se celebra de forma regular des de fa cinc anys, hi col·labora ACC1Ó. Catalunya és un soci privilegiat del Marroc, ja que concentra més d’un terç de les empreses espanyoles instal·lades en aquest país, així com una quarta part de les exportacions i importacions. De les dotze empreses que es van desplaçar en aquesta darrera missió, quatre d’elles repetien experiència i totes arribaven amb l’objectiu d’obrir-se mercat només a l’exportació, o també a la possibilitat de col·laborar amb companyies marroquines. Entre els atractius que ofereix el país africà ﬁguren els menors costos de producció i que el Marroc serveixi de porta d’entrada a la resta de països africans.

CECOT L’impacte de les darreres mesures del Govern no compensa l’esforç fiscal La patronal catalana Cecot considera que l’impacte fiscal de les mesures d’estímul econòmic i d’ocupació aprovades no compensa la inversió que s’està destinant des del Govern. Per la patronal, el resultat final posa en entredit l’eficiència de les mesures i obliga a repensar-ne algunes d’elles. Un factor positiu i molt interessant per al Govern seria fer una labor de benchmarking europeu. Antoni Abad, president de l’entitat, afirma que “el Govern esta lluint unes xifres d’esforç pressupostari per superar la crisi que estan donant un resultat molt baix i, en canvi, hi ha un gran paquet de mesures alternatives sense cost pressupostari que tindrien un impacte molt més gran en l’activitat econòmica i l’ocupació”. Entre aquestes destaca la reducció dels terminis de pagament de factures a 60 dies, la renovació de la funció pública o la reforma laboral.

GREMI DE LA CONSTRUCCIÓ DEL VALLÈS Més de la meitat de les obres adjudicades del FEIL ha anat a parar a empreses de fora de les demarcacions El Gremi de la Construcció del Vallès ha fet un seguiment del desenvolupament de les obres impulsades pels governs locals amb l’ajut del Fons Estatal d’Inversió Local aprovat pel Govern central a ﬁnals de l’any passat. Una de les principals conclusions és que les obres adjudicades del FEIL han anat a parar a empreses de fora de la població analitzada i ho han demostrat de la manera següent: dels 95 milions d’euros adjudicats pel FEIL a les poblacions de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, només el 27,14% del pressupost adjudicat ha anat a parar a mans d’empreses locals. El Gremi considera que la baixa adjudicació de pressupost del FEIL a empreses locals ve determinat per la manca de classiﬁcació per poder licitar obra pública que tenen les empreses locals.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

Perspectiva 3 de juny Trobada de Centres de Promoció de Negocis Fins el 5 de juny, el World Trade Center de Barcelona acull la Trobada de Centres de Promoció de Negocis. Es reuneixen els directors de les 35 oﬁcines de la xarxa exterior ACC1Ó i es podran analitzar les oportunitats reals de negoci en els mercats exteriors de major interès. Adreçades a les empreses per ser més competitives i diversiﬁcar riscos.

periències d’organitzacions que han utilitzat la innovació com a base de l’èxit de la seva gestió. Es tractarà especialment de com una actitud innovadora en la gestió de les persones i els processos pot generar valor per a les organitzacions. La trobada tindrà lloc al Col·legi d’Advocats, de 9 a 12 hores. Per a més informació i formalitzar la inscripció es pot contactar al telèfon: 93 215 59 89.

narà al 30% de la seva capacitat al principi. S’amplia la capacitat de la infraestructura amb 30 milions de passatgers més.

17 de juny 4 de juny Reunió del BCE

El Banc Central Europeu podria abaixar encara més els tipus d’interès, ara a l’1%. En la darrera reunió, el seu president, Jean-Claude Trichet, va assegurar que aquest no és el nivell més baix a què poden arribar. Els EUA, el Japó i el Regne Unit tenen l’interès més baix. Ara bé, les darreres declaracions apunten que es podria haver tocat terra en la crisi i potser no caldria tocar-lo.

7 de juny de 2009 Eleccions al Parlament Europeu Entre el 4 i el 7 de juny, els ciutadans dels Vint-i-set elegeixen la nova Eurocambra, que reforçarà els seus poders i comptarà ﬁns i tot amb capacitat per vetar. Espanya, amb circumscripció única, elegeix 50 representants (quatre menys pel nou repartiment producte de l’ampliació). Es plantegen, en clau interna, com uns comicis que poden suposar un càstig electoral al PSOE per la crisi econòmica.

10 de juny II Fòrum del Directiu Sota el títol “Innovació: paraula clau per gestionar els canvis”, en aquesta segona edició del Fòrum del Directiu, organitzat per Auren, s’exposaran ex-

World Innovation Summit Del 17 al 19 de juny tindrà lloc el HiT Barcelona World Innovation Summit, un espai internacional innovador obert al desenvolupament empresarial, les oportunitats d’inversió i el progrés global. Es reﬂexionarà sobre les claus de la innovació i de la creativitat. Hi haurà una zona dedicada als tres sectors amb més potencial de creixement: Telecom, Cleantech i Healthcare.

18 de juny

Eleccions a l’Iran L’actual president, Mahmud Ahmadineyad, opta a la reelecció d’un dels països amb què més conflictes té oberts Occident: proliferació d’armes nuclears, amenaça contra l’Estat d’Israel... Va ser elegit el 2005 amb la promesa d’una millor distribució de la riquesa derivada del petroli. Els observadors no tenen dubte que revalidarà el càrrec.

16 de juny Inauguració de la T1 del Prat La nova terminal 1 de l’aeroport de Barcelona ha suposat una inversió de 1.258 milions d’euros i generarà inicialment 3.000 llocs de treball directes. El primer vol, d’Spanair, s’enlairarà la mitjanit del 16 al 17. Tindrà una capacitat màxima de 90 operacions per hora, tot i que funcio-

Fusió Clickair-Vueling A ﬁnals de juny o principis de juliol es fa efectiva la fusió de les dues aerolínies de nova generació amb base a Barcelona i majors competidores del sector aeri a Espanya: Vueling, participada per Planeta, i

Clickair, ﬁns ara sota la direcció d’Ibèria. Es mantindrà el nom Vueling, com a president seguirà Josep Piqué i se suprimiran 19 rutes. Tindrà entre 30 i 35 avions propis. Preveu entrar en beneﬁcis l’any 2009, facturar uns 800 milions el 2010 i acomiadarà uns 200 treballadors.

LES DADES DEL MES

12 de juny Saló immobiliari ‘low cost’ Enmig de la crisi, se celebra la primera (i potser única) edició del Saló Low Cost, amb promocions a Barcelona i Girona i una campanya de lloguer amb dret a compra. El certamen arriba no sense les crítiques, àcides, dels mateixos promotors, perquè la fira es va anunciar amb tres mesos d’antelació; creuen que en aquests mesos es podria haver paralitzat la demanda, a l’espera de veure els descomptes mínims anunciats del 30%.

30 de juny

Consell Europeu Durant dos dies, els caps d’Estat i de govern dels 27 països debaten a Praga sobre noves mesures per superar la crisi i l’efecte de les que ja s’han aplicat. La presidència europea de torn txeca també acollirà la cimera UEEUA aquest mes, on es parlarà sobre la recessió mundial, la regulació fiscal i el proteccionisme, a més del canvi climàtic i la seguretat energètica. CINC crea Network’Cinc per combatre la crisi El Cent r e I nt er naci onal de Negocis de Catalunya, CINC, ha ideat el concepte Network’Cinc, un esdeveniment que se celebra cada mes i mig, on les empreses tenen l’oportunitat d’exposar els seus serveis o productes amb l’objectiu d’establir relacions comercials. L’objectiu de CINC és compartir els seus clients amb companyies externes i d’aquesta manera aconseguir la col·laboració i el benefici mutus. El Network’Cinc està obert a tot tipus d’empreses. El proper es celebrarà el 18 de juny a les 8:30 h a l’ediﬁci CINC.

18 de juny

30 de juny

Enquesta de cost laboral del primer trimestre

Índex de preus de l’habitatge

29 de juny 24 de juny

IPC avançat del juny

Índex de preus dels serveis del primer trimestre

15 de juny Societats mercantils de l’abril

11 AL 14 DE JUNY Celebració de la fira ‘Toute la France’ a Barcelona Entre 200.000 i 300.000 visitants i prop d’un centenar d’expositors es reuniran al Moll de la Fusta de Barcelona, amb l’objectiu de promoure les relacions comercials entre Catalunya i França. El director de l’esdeveniment, Philippe Chevasus, va assenyalar durant la seva presentació que aquesta edició millorarà la que es va celebrar l’any passat a Madrid. En concret, va avançar que “esperem passar d’11 empreses productores a 30; de 40 empreses expositores a 80, i de 60.000 visitants a prop de 300.000”. La presentació de la fira també va comptar amb la presència del cònsol general de França a Barcelona, Pascal Brice, que va destacar “l’excel·lent relació entre Catalunya i França”. Brice va recordar que a Catalunya viuen “més de 60.000 francesos plenament integrats, i ja no em refereixo als qui es retiren a la Costa Brava, sinó a gent jove que viu i treballa aquí”. La fira ‘Toute la France’ comptarà també amb una zona Afterwork, on els empresaris podran fer negocis fins a les 12 de la nit. Algunes magnituds econòmiques ens demostren fins a quin punt són importants les relacions comercials entre França i Espanya. Així, segons l’ambaixada de França a Espanya, un 36% de les filials espanyoles implantades a França són catalanes –338 empreses catalanes entre un total de 949–; les empreses catalanes donen feina gairebé a un 9% dels espanyols que viuen a França; i entre les 15 empreses espanyoles més grans a França, 4 són catalanes (Abertis, Mango, Ficosa, Celsa) i en total donen feina a 4.950 persones.

Empresari del mes / EMPRESA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOAN CÒDOL, DIRECTOR GENERAL DE PROJECTES DE GRUP FOCUS

“No apostem per abaixar preus, sinó per donar més qualitat i millor servei” Més de 20 anys d’història i més d’un centenar de treballadors en plantilla han convertit Grup Focus en una de les companyies més reconegudes dins l’àmbit cultural del nostre país. En aquests moments, com tantes altres empreses, no viu aliena a la crisi. Mentre el consum de teatre augmenta, altres línies de negoci de la companyia, com la d’esdeveniments, s’han vist afectades.

“En els nostres esdeveniments hi ha un component de cultura molt important”

ÀGATA SERRA

L’activitat de Grup Focus toca de ple el sector cultural. Com s’està notant la crisi? L’àrea d’explotació de teatre, de programació i de venda d’entrades és, en aquests moments, la que està anant millor. Sembla ser que la gent en temps de crisi està consumint més cultura. L’altra cara de la moneda és l’àrea d’esdeveniments, que està passant moments més delicats. Tot i que no s’ha perdut cap client el nivell de facturació se n’ha ressentit. Com s’explica que en moments de crisi la gent vagi més al teatre? Crisi vol dir canvi, i en tots els sentits, la gent canvia els seus hàbits, i busca respostes que satisfacin les seves expectatives, i es així com la cultura aporta aquest ingredient de plenitud. La prova d’això és que en aquests moments hi ha una resposta de públic espectacular en totes aquelles propostes de qualitat: museus amb grans cues, teatres plens, concerts amb molta participació... Per què Focus es vincula sobretot a teatre, tot i tenir altres línies de negoci? Focus neix del teatre, de gent enamorada del teatre, el seu lema fundacional és “una estructura empresarial al servei vocacional de les arts escèniques”. Les arts escèniques han estat, des dels seus orígens, la raó de ser del Grup Focus. Amb 175 produccions, més de 18.000 funcions i més de 7 milions d’espectadors, el Grup Focus s’ha convertit en una de les grans empreses d’activitat teatral de tot l’estat. L’apartat d’esdeveniments potser no és tan conegut pel gran públic, ja que l’objectiu principal d’aquests és que el client patrocinador sigui el beneficiat i que el que transcendeixi sigui la seva marca i no la teva com a productora. De totes maneres Focus, en aquests moments, és la terce-

“No anem a un nou mercat en què els preus seran més baixos, això és un autoengany”

Còdol davant d’una imatge de l’espectacle inaugural de l’Expo de Saragossa. / D. FERNÁNDEZ

ra empresa en el mercat estatal en l’àmbit d’esdeveniments. Hem realitzat els grans esdeveniments de l’estat espanyol: des de la inauguració del Fòrum, fins la de l’Expo de Saragossa 2008, passant per la cerimònia dels mundials de natació i els actes de commemoració del bicentenari del 2 de Mayo que va organitzar l’Ajuntament de Madrid. Possiblement el nostre problema és que hem invertit poc en campanyes de comunicació i màrqueting pròpies per vendre’ns a nosaltres mateixos, però les grans empresses saben qui som i com fem les coses, i el gran públic cada vegada també ens coneix més. Què caracteritza els esdeveniments que organitza Focus? En tots els nostres esdeveniments hi ha sempre un component de cultura importantíssim. Focus en tot allò que fa, hi aporta el valor afegit de la cultura. Això l’empresa que ens contracta, també ho reconeix i ho valora. Som vocacionals en aquest aspecte i això ens dóna una sensibilitat especial gràcies a estar 365 dies a l’any en escena. Només l’any passat vam fer al voltant d’uns 700 esdeveniments.

En quines altres línies de negoci treballeu? La teatral és la més forta i, gairebé en paral·lel, tenim esdeveniments, en uns percentatges aproximats d’un 30 i un 27 respectivament. Una altra línia molt important és la d’infraestructures, ja que en molts esdeveniments, ja siguin nostres o d’altres empreses, oferim el servei d’infraestructura tècnica (so, llums, escenaris...). Cal tenir en compte que en tenir-ho a la casa, nosaltres no anem a tercers i, per tant, pots donar una rendibilitat de preus i un servei d’alta rendibilitat. També disposem d’una àrea de màrqueting i de publicitat, molt encarada al món de la cultura. Com està constituït empresarialment Grup Focus? És una societat anònima en la que hi ha un tema atractiu per a la gent que hi treballa i és que, els qui treballen poden participar de l’accionariat de la mateixa, i els beneﬁcis són reinvertits en la mateixa estructura. L’estructura de l’empresa és piramidal, però a la vegada té una forma de treball transversal i això dóna molta capacitat de maniobra a tot aquell que gestiona un projecte.

Quin és el vostre punt fort? L’amor que tenim a la feina que fem. Som uns enamorats de la cultura. Tothom que treballa a la nostra empresa està vinculat d’alguna manera al món cultural. Aquí hi ha gent que es dedica a la publicitat, al disseny, a les infraestructures, etcètera, però no hi ha cap professional que es quedi únicament en la part tècnica o de coneixements universitaris, tots tenen, com a valor afegit, que viuen la cultura de forma molt activa. En quin moment Focus decideix apostar pel tema dels esdeveniments i per quin motiu? Des d’un primer moment, Focus ja arrenca fent activitats que van més enllà del teatre. La visió de les necessitats del mercat, i el nostre esperit emprenedor és el que ens porta a l’aventura dels esdeveniments des dels orígens, ja fa 23 anys. Quin és el servei estrella, en aquest àmbit, que ofereixen als seus clients? Pot semblar un tòpic, però oferim una interlocució única. Això ara ho ven tothom, però nosaltres disposem de professionals que han pujat en el dia a dia de la casa fent esdeveniments de tot tipus, i tots s’han format en coneixements de llum, d’audiovisual, de so,

d’elements escenogràﬁcs i decoratius... Aquest interlocutor únic és perquè és gent formada en tots els camps i són uns gran assessors. Coneixem com funciona el públic i les seves reaccions. L’estrella de tot això és el professional que posem davant del projecte, que nosaltres l’anomenem el coordinador de projecte o productor. Quins han estat els moments claus de la història de Focus? Els anys de crisi, perquè ens han donat l’oportunitat, i hem sabut aprofitar l’oportunitat de poder fer el canvi. Amb les crisis, Focus ha vist les oportunitats que es presentaven després d’aquestes i s’ha preparat. És una empresa que no té mandra, hi ha una presidència que és un motor clau per a tota l’estructura, i que ha sabut valorar aquests moments. Quan tothom està acomiadant, nosaltres és quan més aguantem el personal, perquè creiem que és el moment clau per refer-nos i anar més enllà. I quins reptes es planteja Focus per als propers anys? El canvi de mentalitat en el món dels esdeveniments. Ja res serà el que va ser i això tothom ho té clar. S’ha d’entendre que no anem a un nou mercat en què els preus seran més baixos, això és un autoengany. De fet, nosaltres no apostem per abaixar preus, sinó per donar més qualitat i millor servei. Focus ha traspassat fronteres. Quina és l’aposta de la companyia en aquest sentit? En aquests moments estem llançant canals cap a la Xina, que és un mercat molt important i tenim una porta d’entrada que és l’Expo de Xangai 2010. Un altre mercat és Llatinoamèrica per un tema d’idioma. Estem intentant establir col·laboracions amb entitats de la zona per desenvolupar esdeveniments conjunts.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

CANVI DE RUMB

Cal repensar la política social Continuem immersos en un atzucac. La crisi ha posat de manifest la imperiosa necessitat de redissenyar de soca-rel esquemes clàssics de la política econòmica i social. Res no tornarà a ser igual que abans. Cal innovar. Cal atrevir-se a fer plantejaments diferents, imaginatius, valents. El primer dia de la campanya electoral europea Felipe González ha aﬁrmat: “El Govern –i la UE- podrien fer molt més contra la crisi econòmica.” Es pot dir més fort, però no més clar.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Dies enrere un diari català encapçalava la seva secció econòmica amb el titular: “Ofegats per la morositat”, i explicava que Espanya és el segon Estat de la UE que més triga en pagar les factures dels seus proveïdors, concretament, 94 dies de mitjana, per bé que en alguns casos, com en el sector de la construcció, es pot arribar als 200 dies. Tan sols Grècia té un comportament pitjor. Ara bé, en un context de crisi econòmica i destrucció massiva d’ocupació com l’actual, qui pot negar que aquesta mala praxi del sector públic incrementa les diﬁcultats empresarials i contribueix a incrementar l’atur? En aquest sentit, paradoxalment, resulta que si l’Estat decidís posar fi a la seva morositat abusiva, els primers beneficiaris serien els propis responsables governamentals de la política social. Semblantment, en l’article de maig, en analitzar el dramàtic creixement de l’atur a Espanya, constatàvem que “la millor garantia per a una bona política social és un mercat de treball eﬁcient”. Què significa tot això? Quines lliçons n’hem d’extreure? N’hi ha una de molt evident: avui en dia la interdependència, en tots els ordres, és més gran que mai. La governança exigeix la màxima coordinació entre les diferents polítiques governamentals, a més de la participació dels agents econòmics i socials, i el compromís actiu de la ciutadania. Per omplir una banyera d’aigua no n’hi ha prou amb obrir

“L’increment del dèﬁcit públic reclama urgentment solucions noves, imaginatives i agosarades per redeﬁnir la política social” “Cal estar atents per tal de no caure en el parany de les ‘falses pistes’” L’Espanya és el segon Estat de la Unió Europea que més triga a pagar les factures als proveïdors. /ARXIU

“Les polítiques socials hauran de cercar, cada cop més, la coresponsabilitat del beneﬁciari”

l’aixeta, primer cal posar-hi el tap. Necessitem redissenyar les polítiques econòmiques i socials, amb una visió holística i a llarg termini.

Insostenibilitat del sistema Més enllà de les advertències del Banc d’Espanya en relació a la incertesa creixent sobre el futur del sistema de pensions, nombrosos indicadors permeten anticipar serioses diﬁcultats per finançar la despesa social del futur a casa nostra. La demanda creixent en les prestacions socials bàsiques (atur, renda mínima, dependència…), ve acompanyada, d’una la fortíssima caiguda en la recaptació fiscal de la Generalitat (durant el primer trimestre del 2009: -9,4% en l’IRPF, -40,7&% en l’Impost de Societats, -28,8% en l’IVA). I si a tot això hi sumem la manca d’acord en relació al nou sistema de finançament previst per l’Estatut… no és difícil preveure una situació de collapse en la política social. L’in-

crement del dèficit públic reclama urgentment solucions noves, imaginatives i agosarades per redefinir la política social. I això és precisament el que ens oferí, el passat 11 de maig, el professor LópezCasasnovas, en una magnífica conferència a la seu de la Societat Catalana d’Economia.

Propostes per redissenyar la política social Resulta impossible sintetitzar el conjunt de reflexions i propostes del professor LópezCasasnovas (http://sce.ied. cat), per això ens limitarem a destacar-ne tan sols tres aspectes. En primer lloc, cal estar atents per tal de no caure en el parany de les “falses pistes”. És a dir: aquells objectius equívocs que només serveixen per introduir confusió i criteris erronis en la definició de la política social. Ell en cita quatre: centrar l’atenció en la desigualtat (en lloc de la pobresa); voler combatre l’atur (en lloc d’impulsar eficaçment la flexiseguretat); imposar la cohesió des dels poders públics (en lloc de promoure el benestar de les persones basat en la família, la comunitat i els vincles socials); i pretendre comparar les ràtios de despesa pública, entre països o regions (sense tenir present la seva composició qualitativa).

En segon lloc, la nova política social s’ha d’orientar a partir dels criteris següents: cal tenir prioritats clares, focalitzar i seleccionar les intervencions “a mesura” per a cada col·lectiu (i no caure en l’error de la “universalització” sistemàtica); cal oferir respostes integrades, no “departamentalitzades” (l’important no és qui fa què, sinó per a qui i amb quina eﬁciència); les polítiques públiques han de ser avaluades per les seves variàncies (i no per les seves mitjanes); i, ﬁnalment, cal adoptar una perspectiva intergeneracional i dinàmica (i no temporalment acotada i estàtica).

En darrer terme, el professor López-Casasnovas planteja tres propostes concretes de política social estretament vinculades a l’esforç individual: els comptes per a provisions de cobertura (desgravació fiscal a canvi d’estalvi previsional); els copagaments vinculats a les declaracions de l’IRPF i una nova fiscalitat de la despesa privada. En definitiva, tot apunta que aquest és el camí correcte. Exceptuant els col·lectius més desprotegits, les politiques socials hauran de buscar, cada cop més, la coresponsabitat del beneficiari. En un context de restriccions creixents, les prestacions universals hauran de ser analitzades amb lupa.

MENYS DINERS PER A LES FAMÍLIES AMB RENDES MÉS BAIXES El govern de la Generalitat ha modificat la Llei 13/2006 de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic per a les persones més necessitades i les famílies amb rendes més baixes. L’article 15.1 de la llei estableix que: “La valoració de la situació de necessitat ha de fer-se tenint en compte el patrimoni, els ingressos econòmics i les condicions socials del benefi¬ciari o beneficiaris. La situació familiar o de convivència del beneficiari o beneficiària només es té en compte en el supòsit que li comporti una càrrega econòmica”. No obstant, les modificacions introduïdes a posteriori pel Govern sí que permeten computar les rendes de les persones que conviuen amb el sol·licitant a efectes de valorar la necessitat de percebre la prestació per atendre les necessitats bàsiques d’aquest. A la pràctica, això significa deixar sense cobertura a un gran nombre de sol·licituds. El pressupost per atendre aquesta prestació social bàsica ha passat de 9,3M d’euros el 2008 a 0,5M d’euros el 2009.

RSC / EMPRESA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Bankinter Tasques de reforestació voluntària

nautes han de proposar quina platja creuen que hauria de netejar-se amb més urgència a través de vídeos i fotograﬁes. Aquest mes de juny es farà la tria de la platja que es netejarà.

Ferrovial i Fundació Adecco

Un grup de treballadors de Bankinter i les seves famílies han participat recentment en un procés voluntari de reforestació a Novés (Toledo) per fer una restauració ecològica i plantar arbres en zones agrícoles on no hi havia res. En aquesta tasca hi ha collaborat la Fundació Accionatura, que és una ONG que promou des de fa 10 anys accions de voluntariat ambiental. El projecte porta per nom “Illots i costes en mars agrícoles” i vol destacar la importància dels boscos en l’agricultura. Bankinter va contribuir-hi plantant 200 plantes de diferents espècies però sempre de la ﬂora Mediterrània. A més, l’empresa compta amb un programa de voluntariat corporatiu, “Mueve.te”, a través del qual els propis treballadors poden implicarse activament en temes socials que siguin del seu interès com, per exemple, la infància, la discapacitat o el medi ambient, entre d’altres.

Cursos de caiac i vela per a discapacitats Ferrovial i la Fundació Adecco acaben de signar un conveni de col·laboració dins el programa anomenat ‘Un mar de possibilitats’. Aquest programa inclou tota una sèrie d’activitats esportives amb ﬁnalitats terapèutiques per a persones que tenen algun tipus de discapacitat, fent servir per exemple el caiac de mar o la vela adaptada. Aquestes activitats es portaran a terme al Club Nàutic d’Eivissa. Segons les dues entitats, aquest programa “combina el valor de la natura com a mitjà sanador i el component social i de superació personal que caracteritza l’esport”. Ja des de l’any 2006, el Club Nàutic d’Eivissa ofereix activitats esportives per a persones amb algun tipus de discapacitat sensorial, psíquica i física.

Custo i Coronita Bossa ecològica per salvar platges Custo Dalmau ha dissenyat, per un encàrrec de Coronita, una edició limitada de bosses de platja fetes amb cotó orgànic. Els beneﬁcis es destinaran íntegrament a un programa posat en marxa per aquesta marca de cerveses i que té per objectiu la preservació de les platges europees. El programa es diu “Coronita Save The Beach” i tots aquelles persones que hi vulguin participar comprant una de les bosses només caldrà que entrin al web www.coronitasavethebeach.org”. Els inter-

Infova Es suma a la ‘Carta de la Terra’ Infova, empresa dedicada a la formació i al desenvolupament directiu, ha decidit sumar-se a una iniciativa impulsada per l’ONU que es basa en una declaració universal de principis, propostes i aspiracions. Aquest projecte porta per nom ‘La Carta de la Terra’ i té per objectiu reunir una important varietat d’empreses i entitats que vulguin adoptar normes ètiques que

serveixin de referència per a totes aquelles persones que integren l’organització. Un dels principis de l’organització és el respecte i la cura de la comunitat de vida, promovent la justícia social i econòmica per tal d’aconseguir un mode de vida digne i també ecològicament responsable. Des del departament de RSC d’Infova es realitzaran trobades amb directius per tal de promoure aquesta iniciativa i contribuir d’aquesta manera al desenvolupament d’una societat més humana i més sostenible.

Johnson & Johnson Líder en reputació corporativa als EUA segons Forbes L’empresa Johnson & Johnson es situa com a líder pel que fa a la reputació corporativa als Estats Units segons el rànquing que elabora anualment el Reputation Institute (RI) i que publica la revista Forbes. Aquest estudi mostra la percepció que tenen els ciutadans americans respecte de 153 empreses. La primera és Johnson&Johnson, seguida de Kraft Foods, UPS, Gene-

ral Mills, FedEx o Whirlpool, entre d’altres. D’altra banda, les empreses que més han caigut han estat Google, AIG, Goldman Sachs, Morgan Stanley, Citigroup o General Motors.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

EL MES POSITIU Barclays

Criteria

Beneﬁcis importants

Guanya 414 milions d’euros al primer trimestre

El banc britànic Barclays ha obtingut 941 milions d’euros en el primer trimestre de 2009, és a dir, un 12% més de beneﬁcis que l’any passat en el mateix període. Aquests resultats positius es deuen a l’aportació de la seva divisió de banca d’inversió i també per les seves últimes adquisicions. L’entitat ha assenyalat que el seu beneﬁci brut ha pujat un 15% fins els 1.562 milions d’euros, mentre que els ingressos van arribar als 9.280 milions d’euros, és a dir, un 42% més que en el mateix període de l’any anterior.

En els 3 primers mesos de l’any, Criteria va obtenir un beneﬁci de 414 milions d’euros, xifra que suposa un 10% més respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Aquesta pujada es deu principalment al fet que els dividends recurrents rebuts per la societat es van situar en els 520 milions, amb un augment del 64% als ja obtinguts en els 3 primers mesos de l’any. Entre les qüestions més destacades que han passat en el primer trimestre de l’any hi ha el fet que una de les participades de Criteria, Gas Natural, va tancar amb èxit la compra d’Unió Fenosa, on Criteria va posar 1.313 milions d’euros.

Fiat Negocia l’absorció d’Opel

Caja Madrid Descomptes en immobles Caja Madrid ha llançat una campanya per vendre vivendes i locals de la seva propietat amb descomptes de ﬁns el 40% en el preu de compra i un finançament en condicions preferents a l’Euribor més 0,50 punts i sense comissions. A través del web www.cajamadrid.es l’entitat ha posat a disposició dels particulars un portal especialitzat en la venda d’actius immobiliaris per poder avaluar els immobles disponibles, sol·licitar una visita en un termini de 48 hores i fer ofertes a l’entitat per a la seva adquisició.

Fiat té per objectiu absorbir al fabricant alemany Opel, el qual pertany a General Motors. L’objectiu dels italians és formar un nou gegant automobilístic però des d’Alemanya prefereixen una possible aliança amb la canadenca Magna. Fiat vol aproﬁtar el radi d’acció de General Motors a Europa. Si es fes aquest gran grup Fiat s’uniria a Chrysler i a les activitats europees de General Motors, donant lloc a un grup amb una xifra de negoci propera als 80.000 milions d’euros i que produiria entre 6 i 7 milions de vehicles a l’any.

Aquest benefici suposa un increment del 5,1% respecte del mateix període de l’any anterior. D’altra banda, el benefici brut d’explotació (Ebitda) ha arribat als 732 milions, també en els 3 primers mesos, representant un 0,8% més que l’any 2008. La xifra de negoci del grup dels primers 3 mesos ha estat de 3.143 milions d’euros, que és un 5,5% menys que l’any passat, amb motiu del descens de preus de l’electricitat a Espanya i per una menor producció elèctrica, segons ha explicat la companyia.

Mango No li afecta la crisi Aquesta és l’única gran fortuna espanyola que ha aconseguit incrementar el seu patrimoni gestionat amb sicav (vehicles d’inversió dels grans patrimonis) durant el 2008. La clau es troba en haver invertit tots els seus actius en assegurances. El patrimoni conjunt a sicav d’Isaac Andic, fundador i president de Mango, que arriba als 517,51 milions d’euros està distribuït en els bancs Sabadell, Bancaja, La Caixa, BBVA, Banesto i Credit Agricole. A més, està previst que aquest any s’obrin un mínim de 150 tendes i s’espera un augment de la facturació ﬁns els 2.000 milions d’euros.

Seat Augment de vendes a Alemanya

Gamesa Es dispara un 27% L’empresa d’aerogeneradors ha sumat un 27% després de 4 sessions d’escalada a l’Íbex. Gamesa acumula una revalorització del 27,86% al 2009 ﬁns a dia d’avui, davant la caiguda de l’1’32% de l’Íbex des de l’1 de gener.

Gas Natural Guanya un 5,1% més en el primer trimestre de l’any Gas Natural va guanyar 353 milions d’euros en els 3 primers mesos del 2009, en ple procés de fusió amb Unió Fenosa.

Les matriculacions a Alemanya van a bon ritme gràcies al Pla Prever. Seat ha venut 7.574 vehicles, xifra que ha representat per a l’empresa el 53%

de les matriculacions. El filó de vendes del Seat Ibiza per la seva baixa contaminació de diòxid de carboni ha fet augmentar un 38% les exportacions a Alemanya de la fàbrica de Martorell en els 4 primers mesos de l’any. Les ajudes de 2.500 euros han fet que les vendes es disparessin, principalment de les marques estrangeres, que van ocupar el 42% del mercat. L’augment de Reanult, Peugeot, Citroën, Opel, Ford i Volkswagen ha fet que calgui augmentar la producció a les plantes espanyoles ampliant les jornades laborals ﬁns a dissabte i fer efectives noves contractacions de personal. Les alemanyes Audi i Mercedes van patir un descens del 10% i el 35%, respectivament.

Sector hipermercats Potencien les marques blanques

The Boston Globe Acord per evitar el tancament La direcció de l’empresa The New York Times, propietària de The Boston Globe, ha arribat a un acord amb el sindicat que agrupa més treballadors del diari The Boston Globe per salvar-lo del tancament. Una de les mesures acordades, entre moltes altres, és la rebaixa de sous. El sindicat dels treballadors ha acceptat una proposta que, a banda dels retalls de sou, redueix les estipulacions contractuals vitalícies que emparaven gairebé a 200 treballadors del diari. El passat mes d’abril, The New York Times, empresa propietària de The Boston Globe, va comunicar que tancaria aquest diari si no obtenia concessions dels gremis per estalviar despeses. L’any 2008 The Boston Globe va perdre més de 50 milions de dòlars i enguany les previsions indiquen pèrdues de 85 milions.

Unicaja Guanya un 3,9% més

La crisi ha fet que les marques blanques siguin cada cop més populars fins a arribar a desplaçar notablement les vendes de les marques líders. Els consumidors tenen molt clar que les marques blanques ofereixen productes que moltes vegades han estat fabricades per les principals marques però amb la diferència que tenen un preu final molt més econòmic. Per fer front a la crisi, per exemple, Carrefour ha decidit treure a França la marca “Carrefour Discount” amb preus encara més baixos, la qual podria ser que acabés introduint-se a Espanya per recuperar les seves vendes. Per la seva part, El Corte Inglés ja va fer una acció similar posant a la venda a l’octubre la línia de productes “Aliada”, i Caprabo ha apostat per la nova marca “SeleQtia”.

Unicaja ha tancat el primer trimestre del 2009 amb un beneﬁci net de 105 milions d’euros. Aquests resultats representen un increment del 3,9% respecte del mateix període de l’any anterior. Pel que fa al marge d’interessos, aquest ha crescut un 8,1% fins els 174 milions d’euros i el marge brut ha millorat un 14,1% fins els 294 milions. D’altra banda, el marge d’explotació ha augmentat un 2,1% ﬁns els 113 milions amb motiu de la contenció de despeses. L’entitat està satisfeta pels seus nivells de solvència. La cobertura de préstecs a morosos arriba al 120% davant el 49% de les caixes.

Panorama / EMPRESA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Citigroup Necessita 7.500 milions d’euros més de capital El banc Citigroup necessita una ampliació de capital de 7.500 milions d’euros segons ha publicat el diari The Wall Street Journal. Aquesta informació l’extreu després que el govern dels Estats Units hagués practicat el que anomena ‘proves d’estrés’ a les 19 principals entitats bancàries per comprovar com reaccionarien si la crisi empitjorés. Fins el moment Citigroup ha rebut la quantitat de 34.000 milions d’euros per reconduir la situació econòmica.

Fins a 20 entitats han col·laborat amb Endesa perquè l’elèctrica pogués signar 2 crèdits per tal d’aconseguir cobrir les seves necessitats financeres. Segons ha informat la companyia, s’ha formalitzat un préstec per 2.000 milions d’euros i així ampliar una línia de crèdit per uns altres 1.280 milions fins a arribar als 3.280. Segons fonts d’Endesa, “la operació ha estat considerada un èxit” i mostra la “confiança que la comunitat financera té tant en Endesa com en el nou projecte empresarial, en un entorn econòmic especialment complex.”

Ercros Comforsa Pacta un ERO i congela salaris Comforsa, empresa dedicada a la transformació de l’acer per a la forja i la mecanització destinada al sector de l’automoció, ha anunciat que ha arribat a un acord per aplicar un ERO que afectarà a 198 treballadors i que congelarà el sou a la plantilla. L’ERO afectarà a les 3 plantes de Girona, 2 de Campdevànol i una a Ripoll. Segons ha comunicat l’empresa, “l’ERO respon a la necessitat d’ajustar-se a l’actual escenari econòmic global”. La direcció i el comitè han pactat a més a més un programa de baixes incentivades que serveixi per tenir una plantilla més jove. Aquesta mesura afectarà els treballadors d’entre 56 i 58 anys. Aquestes baixes voluntàries inclouen un acord de reincorporació en un termini màxim de 2 anys.

Endesa Subscriu crèdits per amb més de 20 entitats

Tanca plantes i elimina llocs de treball

Ercros, l’empresa química catalana, ha anunciat que portarà a terme un pla de reestructuració amb motiu del descens de vendes. Això comportarà el tancament de 4 fàbriques, l’acomiadament de 271 treballadors i la suspensió temporal de 139 contractes. L’empresa preveu un estalvi de 48 milions d’euros amb l’aplicació d’aquesta mesura. Ercros va registrar unes pèrdues de 203,39 milions d’euros el 2008, cosa que multiplica per 6 les pèrdues registrades l’any anterior. Segons Antoni Zabalza, president de la companyia, aquestes xifres es deuen a la comptabilització del deteriorament del valor del actius en compliment de la nova normativa comptable.

Grup Pascual Presenta un ERO que afectarà 225 treballadors El Grup Llet Pascual ha presentat un ERO que afectarà 225 treballadors, en total, de les fàbriques d’Aranda

de Duero (Burgos) i Outeiro de Rei (Lugo). El grup ha fet saber que es tracta d’una inevitable mesura puntual” sobre les activitats del grup més afectades per la reducció en el consum de productes lactis, que ha ocorregut en els darrers mesos, i també per l’augment del consum de bricks de llet de les marques de distribuïdor. L’any 2001 cada persona consumia 113 litres de llet mentre que al 2008 es va passar als 77,8 litres per persona.

Iberia Perd 92,6 milions d’euros Iberia va tancar aquest primer trimestre del 2009 amb unes pèrdues netes de 92,6 milions d’euros, mentre que en el mateix període de l’any anterior van ser pèrdues de 0,4 milions d’euros. Segons ha informat l’aerolínia, les pèrdues responen bàsicament “al profund impacte que està tenint la crisi econòmica global en el sector del transport aeri”. Els ingressos van baixar degut a la debilitat del mercat espanyol, la caiguda del trànsit de negocis i també per les grans pressions per la baixada de preus.

Intel Multa de la Comissió Europea

La Comissió Europea ha imposat una multa record de 1.060 milions d’euros al fabricant informàtic Intel per no respectar les regles de la competència i haver abusat per la seva posició dominant amb l’objectiu d’eliminar qualsevol tipus de competència en el terreny de xips informàtics. Des de la Comissió també s’ha ordenat que Intel acabi amb les pràctiques que encara està portant a terme a dia d’avui. Aquesta sanció ha arribat gairebé 10 anys després d’iniciar la inves-

tigació. Fins el moment, Microsoft era l’empresa que s’havia endut més sancions, la darrera el 2004 per valor de 497 milions d’euros.

Ivecco Planteja un ERE a 240 treballadors de Barcelona La direcció d’Ivecco Espanya ha presentat un expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de 6 mesos als 240 treballadors que té a la fàbrica de la Zona Franca, a Barcelona. Ivecco és la divisió de vehicles industrials del grup Fiat i a la Zona Franca produeix autoabastidors per autocars i autobusos. D’altra banda, al centre de Madrid, l’empresa aplicarà un ERO per acomiadar a 1.000 treballadors d’entre els 2.904 que hi ha actualment. Des d’UGT ja han expressat el seu rebuig a l’Expedient de Regulació d’Ocupació presentat.

Mecalux ERO al 95% de la plantilla El grup Mecalux, dedicat a la fabricació de sistemes d’emmagatzematge, ha comunicat la presentació de 3 Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectaran a 987 treballadors. Els centres afectats són els de Cornellà del Llobregat, Barcelona (Zona Franca), Madrid, Gijón i Palència. Segons la companyia, la decisió s’ha pres per ajustar la producció al descens de vendes amb motiu de la crisi i minimitzar els seus efectes. Al primer trimestre del 2009 l’empresa va obtenir un beneﬁci net de 7,7 milions d’euros, un 32,9% menys que en el mateix període de l’any anterior. D’altra banda, la facturació es va reduir un 33,5% ﬁns els 101,8 milions d’euros.

Renault Tensió amb el Pla Prever L’empresa francesa d’automobils Renault, davant la posició negativa del Govern de donar ajudes directes per poder reanimar les vendes, va optar per oferir el passat mes de maig el seu propi pla Pre-

ver. La mesura consistia en un descompte de 1.000 euros per incentivar les vendes després d’una caiguda del 45% del mercat automobilístic a Espanya a l’abril. Tot i mantenirse en el tercer lloc de vendes pels bons resultats del Renault Megane l’empresa va registrar un descens de matriculacions de gairebé el 49%. Renault justifica la mesura “per l’èxit demostrat pels plans d’ajuda directa a la venda de diversos països europeus com Alemanya o França”.

Vueling i Clickair Eliminen 200 llocs de treball Les aerolínies Vueling i Clickair segueixen ajustant plantilles per culminar el seu procés de fusió entre juny i juliol. La intenció és que la plantilla tingui 1.300 treballadors en lloc de 1.500. Josep Piqué seguirà al capdavant de la nova companyia i ha comentat que “la fusió requereix esforços i sacriﬁcis”. Ha afegit que s’està negociant amb els sindicats per arribar a un acord i que no es tracta d’una reducció de personal per tenir rendibilitat sinó per optimitzar l’eficiència dels recursos. El president de Vueling ha recordat que l’operació està pendent que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) eximeixi a Iberia de llançar una OPA sobre la companyia perquè l’aerolínia superarà el 30% del capital. La nova Vueling comptarà amb 35 aeronaus, operarà 90 rutes i facturarà 800 milions en el seu primer any.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

FENT HISTÒRIA AMB ELS IOGURTS

Danone, les claus d’un èxit internacional Per passar de ser un petit taller ﬁns el lloc que l’empresa ocupa avui, Danone ha apostat per quatre línies d’acció, que han estat els elements clau del seu èxit internacional: la salut, la investigació i innovació, la comunicació, i el compromís amb la societat a través de mesures de respecte al medi ambient.

RAQUEL CORREA

Abans que Danone es convertís en l’empresa líder de productes làctics a tot l’Estat espanyol; abans que el grup fos el número u mundial en productes làctics frescos, número dos mundial en aigües i nutrició infantil, i número tres en nutrició mèdica; abans que comptés amb potents marques internacionals, com Evian, i una sòlida presència en mercats locals amb marques específiques; abans que tingués uns 90.000 treballadors en més de 120 països d’arreu del món; abans que més de 40.000 comerços espanyols distribuïssin els productes de l’empresa; abans de tot això, Danone era només un petit local a Barcelona. Era l’any 1919 quan Isaac Carasso va iniciar l’elaboració artesanal del iogurt a la ciutat comtal, un producte desconegut aquí a l’època.

Font de salut Amb la convicció que el iogurt era una font de vida, Danone va iniciar la distribució dels productes que elaborava exclusivament en farmàcies i, en poc temps, la comunitat mèdica va començar a recomanar-ne el consum com un producte bo per a la salut. La substitució, a ﬁnals de la dècada dels 40, de l’envàs de porcellana per un de vidre va facilitar la popularització del iogurt, convertint-lo en un aliment quotidià de referència per a una alimentació sana i equilibrada. De fet, ja a principis del segle XX, els estudis d’Elias Matchnikoff, Premi Nobel de Medicina l’any 1908, havien demostrat que el consum regular de llet fermentada endarreria l’envelliment humà. El cientíﬁc va relacionar la longevitat dels habitants dels Balcans amb el consum abundant de iogurt i altres llets fermentades en aquella zona. Tant és així, que a Barcelona el iogurt Danone es va començar a elaborar com

L’envàs de vidre dels anys 40 va popularitzar el iogurt. / CEDIDA

L’empresa sempre ha apostat per la difusió d’hàbits saludables en l’alimentació familiar. / CEDIDA

En un principi, Danone només distribuïa els seus productes en farmàcies La publicitat és una de les claus d’èxit de la marca a mesura de prevenció davant de les nombroses afeccions intestinals que patien els nens a causa de les males condicions d’higiene de l’època i el clima càlid propi de la ciutat comtal. Anys més tard, el 1988, i seguint en la línia d’una aposta decidida per la salut, Danone llançaria Activia, una gama de productes que permeten regular el trànsit intestinal, reforçar les defenses, reduir el colesterol i controlar la tensió arterial. Per tal de desenvolupar nous productes amb propietats beneficioses, Danone desenvolupa mètodes de fabricació moderns i pioners basats en una cultura empresarial en què la investigació i la innovació són també un element clau. A Espanya, Danone compta amb dos centres d’investigació, el Centre Isaac i Daniel Carasso d’Investgació i Desenvolupament de Barcelona i el Centro Tecnológico Internacional del Yoghourt de

El nou espai Danone a Barcelona compta amb un restaurant de menjar sa, una zona museu i sales on s’imparteixen conferències sobre nutrició. / CEDIDA

Madrid, en què professionals de diverses disciplines (biòlegs, enginyers, farmacèutics i nutricionistes) es dediquen a desenvolupar productes pels mercats nacionals i internacionals, amb constant col·laboració amb el Danone Research, de París. A banda d’implicar-se amb la creació de productes saludables, Danone ha apostat, també, per la difusió de bons hàbits nutricionals en l’alimentació familiar. Un objectiu que canalitzen, entre d’altres, amb campanyes de comunicació, com les protagonitzades per la Família Danone.

Eslògans de la vida quotidiana Precisament les campanyes de comunicació són un dels se-

crets de l’èxit de la popularitat de la marca, que ha aconseguit que personatges com l’àvia del iogurt grec passessin a formar part de l’imaginari col·lectiu i eslògans com “A mí me daban dos” s’integressin en el llenguatge quotidià. I és que, a partir de la dècada dels 40, un dels pilars de l’estratègia de modernització de l’empresa va ser la comunicació. En aquella època, l’arribada de la televisió va suposar una revolució en el sector de la publicitat i Danone va voler aproﬁtar l’oportunitat adaptant els seus anuncis al nou mitjà de comunicació. Així, més enllà dels cartells en establiments de venta, tramvies i calendaris, la marca va ser pionera en la publicitat a la petita pantalla.

Amb l’objectiu de donar una major visibilitat a les seves campanyes televisives, al llarg de la seva història, Danone s’ha valgut d’esportises d’elit -com Ronaldinho, Figo i Luís Enriqueper donar a conèixer el valor nutricional dels seus productes, i d’actors de referència –com José Coronado, Lydia Bosch i Paz Vega– a l’hora de promocionar nous productes, beneﬁciosos per la salut. Una altra de les eines de què últimament s’ha valgut l’empresa per tenir una major visibilitat ha estat la inauguració, tot just fa dos mesos, de Danone Barcelona, un espai ubicat a l’avinguda Diagonal que dóna a conèixer tant els beneficis i les característiques dels productes làctics com la història de l’empresa.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MANEL CUMPLIDO FERNÁNDEZ, DIRECTOR DE MODEL COMERCIAL I MÀRQUETING DE CAPRABO

“És el moment de posar-nos al costat del consumidor” Dins l’actual oferta, quins són els beneficis diferencials que ofereix Caprabo? Comptem amb la major varietat de productes als preus més competitius. A Caprabo, un client pot trobar fins a 900 productes diferents de marca Eroski i la resta de productes, fins a un total de 8.500, són productes de primeres marques. Creiem en aquesta combinació d’oferta comercial, més la qualitat i el servei que són les claus del nostre èxit. A més, Caprabo compta amb iniciatives pioneres i emblemàtiques (Benvingut Nadó, Revista Sabor, Club Social Caprabo, Club Client...) que concedeixen a la companyia un valor afegit únic. Ara Caprabo complirà 50 anys. Què ha estat allò més determinant per aconseguir aquesta fita no massa fàcil certament? Els primers anuncis de publicitat de Caprabo ja destacaven la qualitat, estalvi i servei com a pilars de la companyia. Des del meu punt de vista, Caprabo és part de la història dels consumidors de Catalunya. És la primera companyia de supermercats de Catalunya i va ser la primera companyia privada en obrir un supermercat, ara fa 50 anys, el que aleshores es va anomenar ‘autoservei’. L’operació amb Eroski, què aporta a la marca, i sobretot, que li farà perdre? Quan es compleixen gairebé dos anys del canvi d’accionariat, el balanç és més que positiu. Principalment, Eroski ha aportat solidesa en el projecte de futur i competitivitat en l’oferta comercial de Caprabo. Les no massa ben definides com a ‘marques blanques’, què en realitat són marques pròpies, quin futur tenen? Caprabo té un 12% dels seus productes de marca blanca. Ja l ‘any 1992 Caprabo va llençar al mercat el seu primer producte de marca blanca. Va decidir que un percentatge entorn al 10% seria producte de primer preu i ha mantingut aquesta situació fins avui. Caprabo no ha posat al mercat més productes de marca blanca, el que succeeix és que els clients compren més aquest tipus de productes. Les ventes dels productes de marca Eroski s’han incrementat de mitja un 40% i avui suposen quasi el 20% de les nostres vendes. Creiem positivament que han de conviure amb els productes de marca. Hi ha qui defensa la necessita de treballar noves estratègies per a combatre una crisi que també és nova. Com ho veu?

MÉS QUE PERSONAL

Breus respostes per conèixer més de prop a Manel Cumplido, director de màrqueting i model comercial de la cadena de supermercats Caprabo. Fa vostè la compra habitualment per a casa? Sí. I la faig a www.capraboacasa. com. També el producte fresc. A la vida, què hem de fer, mirar les ofertes o anar a allò més segur, encara que pot ser més difícil? Cal estudiar sempre el que t’envolta. Com col·labora per aconseguir un món més sostenible? No hauria un valor afegit sinó una necessitat bàsica, i a Caprabo així ho enfoquem. Digui’m un lloc perfecte per anar un parell de setmanes. La Costa Brava. La persona que més ha inﬂuït a la seva carrera professional? He tingut la sort de tenir grans companys de feina, han estat molts. La darrera pel·lícula que ha vist? Hanah Montana.

Manel Cumplido Fernández al capdavant del màrqueting de Caprabo, que aquest any celebra el 50è aniversari. / CEDIDA

A Caprabo opinem que és el moment de posar-se de la part del consumidor més que mai. No podria ser d’una altra manera donat que venem productes de primera necessitat i hem de contribuir a millorar la cistella de la comprar, ajudant al consumidor amb varietat de sortit al preu més competitiu. Treballem per fer la compra més accessible a més clients i amb el nostre model comercial arribem a més clients i deixem que siguin els clients els que decideixin sobre la seva cistella donant-lis l’oferta més àmplia en sortit i preu. Les etapes de crisi generen grans oportunitats. Hi està d’acord? La seva empresa ha detectat i pensa aproﬁtar cap d’aquestes oportunitats? El que fonamentalment ha fet Caprabo en aquest moment de crisi és posar-se del costat del client. Caprabo tenia una imatge de “car” i hem treballat intensament per canviar aquesta percepció amb realitats: hem baixat els nostres preus i per això hem invertit 50 milions d’euros. A més a més, desenvolupem una intensa activitat de promoció amb ofertes de ﬁns a un 50% de descompte en preus. Què li semblen les campanyes que determinats canals de TV han tret i propiciat a favor de les marques? Caprabo és una aliada natural de les marques, de les empreses fabricants.

Creiem en el treball conjunt i pensem en què el comerç es desenvolupa treballant en tots dos sentits. No entenem el comerç sense la col·laboració amb els fabricants. La seva empresa va ser una de les primeres que va treballar el tema de la fidelització de clients, fent-ho amb seny i bons resultats. Com tenen aquest tema actualment? L’any 1996 Caprabo va ser pionera en el llançament d’un programa de fidelització de clients. Actualment, el Club Client Caprabo té un milió i mig de targetes d’ús regular. El programa de fidelització és la millor forma per reflectir el concepte de servei que té Caprabo, és a dir, aquest valor afegit, que altres empreses no ofereixen. El programa ens permet conèixer les necessitats dels nostres clients i millorar cada dia amb ells. Com veu el nivell de publicitat en general, del nostre país? Molt evolucionat i sofisticat. Els anunciants es mostren en aquests moments molt creatius i atrevits per tal d’arribar al consumidor. Se segueix invertint i apostant per la publicitat com a via per arribar a aquells que tenen la decisió final sobre la compra. És lloable, de forma molt especial, en aquests moments. Caprabo és un aliat tradicional dels fabricants i creiem

Citi tres objectius importants a aconseguir. Desenvolupament, Projecte i Il·lusió. A què dedica més hores, a la TV o a l’ordinador? Amb diferència, a l’ordinador Una frase que li agradi dir. Només el que és important per a tu, ho serà pels altres.

en l’aliança que tenim amb ells i el llarg recorregut que ofereix aquesta aliança. Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrer que ha vist? Sens dubte, la nostra campanya del 50 aniversari de Caprabo. És una campanya fresca per a una empresa de supermercats que té ja mig segle d’història. Hem aconseguit fer alguna cosa realment propera, cridanera, simpàtica, entranyable, que reflexa com s’han viscut aquests 50 anys de vida d’una empresa que no fabrica res, sinó que ven els productes que els altres fan. Creim que arriba a aquells que ens han acompanyat tots aquests anys. Aquells que han construït Caprabo amb nosaltres. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

EMPRESA / Decàleg

RSC

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

LIDERATGE

MÀRQUETING

INNOVACIÓ

ADMINISTRACIONS

CRISTIAN PALAZZI

QUIM ARPÍ

MARCEL GALLI

JORDI MAS

ENRIC SERRADELL

CATEDRA ETHOS

DIRECTOR GENERAL

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

PROFESSOR DE DIRECCIÓ

COMISSIÓ D’INTANGIBLES ACCID

UNIVERSITAT RAMON LLULL

AXXON

Detenir-se a deliberar

L’ètica encara té moltes coses a dir al món dels negocis Tota organització competent és una suma d’interessos legítims que es posen d’acord per a dur endavant una comesa, tenir èxit. Un èxit que pot dividir-se en èxit personal, èxit econòmic i èxit social. Davant aquesta indubtable realitat, la pregunta ètica no ha de centrar-se a definir quina és la ﬁnalitat d’una organització, sinó quins són els mitjans gràcies als quals es construeix aquest projecte. Mitjans que decidirem gràcies a la correcta deliberació dels mateixos. Hem de parar una mica d’atenció a aquest moment perquè les decisions són com les venes d’una organització. Un ﬂux de decisions correctament orientades permetria al cos organitzacional desenvolupar-se de manera lliure i transparent, moment en el qual obtindrem una millora en els índexs de satisfacció tant de clients com de treballadors. Si això és així, cal acceptar que l’ètica encara té moltes coses a dir al món dels negocis.

Som al mateix vaixell

Fins a quin punt un professional s’entrega a l’empresa? En una conversa recent, un molt bon professional em va dir “les persones no deixen les empreses, deixen els seus responsables”. Cada vegada l’alineació cultural i emocional té més pes en l’escala de prioritats del professional. És per això que, quan es parla de l’estil de lideratge de les organitzacions d’avui, es dóna especial rellevància al lideratge transcendent, aquell que assigna responsabilitats al seu equip fent-los sentir part important del projecte, cercant una actitud cooperativa, que faciliti la interdependència de les aptituds per tal que els membres de l’equip puguin aportar el màxim a l’empresa. La meva reﬂexió és: avui, ﬁns a quin punt és important per a un professional optar per liderar la seva pròpia carrera professional potenciant l’assumpció de responsabilitats, l’actitud cooperativa i exportant generosament el seu coneixement a favor de l’equip i l’empresa?

ESTRATÈGICA ESCI-UPF.

Adaptar productes

Objectiu: satisfer les necessitats dels clients actuals i potencials Que entre els departaments comercial i màrqueting hi ha “diferències”, em sembla que no se li escapa a gairebé ningú, una d’aquestes és que mentre el comercial mira de convèncer al client que el millor producte per satisfer les seves necessitats és un dels del propi catàleg, màrqueting ha de veure la manera com adaptar els mateixos productes a les necessitats dels potencials clients. Així doncs, mentre la gent de comercial i d’atenció al client escolta els arguments dels clients i mira com rebatre’ls, màrqueting ha de trobar maneres per enregistrar aquesta mateixa informació i gestionar-la. Una de les principals tasques de la gent de màrqueting serà la de desenvolupar la pròpia oferta per trobar millors maneres de satisfer les necessitats dels clients, però no limitant-se als actuals, sinó també les dels potencials. Un exemple de feina ben feta la trobem en el cas de la Nintendo DS i com han sabut posicionar la seva oferta entre clients de diferents edats.

SOCI FUNDADOR DE COCOCONSULTING S.L.

D’on venen les noves idees?

Responsabilitat local

La creativitat: actiu clau d’empreses i organitzacions

Cal un debat sobre com administrar els recursos públics

La Unió Europea ha declarat enguany l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la creativitat i la innovació per al desenvolupament personal, social i econòmic d’Europa. A la vegada, en un moment de crisi aplacant com l’actual, la creativitat, com a font de noves idees a traslladar al mercat en el procés de la innovació, és un actiu clau a disposar en empreses i organitzacions. Mesurar la creativitat és doncs un factor essencial per a conèixer la competitivitat futura. Richard Florida mesura la capacitat creativa de les ciutats analitzant les tres T (tecnologia, tolerància i talent). J. P. Guilford analitza la creativitat dels individus a través de tests de pensament divergent valorant els individus segons la ﬂuïdesa, originalitat i ﬂexibilitat de les seves idees. Tanmateix, la creativitat cal buscar-la en les organitzacions, essent la convergència d’estructura, processos i cultura el que delimita el potencial creatiu.

Els ajuntaments han de donar respostes immediates però no tenen una adequada assignació de recursos. Immigració, escoles bressol, habitatges socials i atenció a les persones grans, són només alguns exemples del que està en relació directa amb els ciutadans. Cal una responsable jerarquia de valors per atendre les necessitats més urgents. Però no podem oblidar que una administració local responsable no és ni més ni menys que una administració que ha d’obtenir els recursos necessaris pels seus fins i distribuir-los de forma eﬁcaç entre els seus administrats però això és impossible sense unes comunitats autònomes i en últim lloc un govern central responsable. Cal un debat clar de cap a on han d’anar els recursos públics en aquests moments d’incertesa econòmica. Cal escoltar als ajuntaments, i no oblidar a tots aquells que estan patint tant físicament com psicològicament la crisi actual.

Decàleg / EMPRESA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

MÓN LABORAL

CREATIVITAT

PATENTS

RECURSOS HUMANS

E-LEARNING

JUAN CARLOS RIBA

AMADEO BERGÉS

JOAN CARLES HUECAS

DR. JORDI TOUS PALLARÈS.

JOSEP LOZANO GALERA

DIRECTOR GENERAL

DIRECTOR CREATIU

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL,S.L

DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

DIRECTOR AEFOL.COM

D’AGRUPA & RIBA NOGUÉS

KEIRETSU + COMUNICACIÓN

Els reptes i les Estrenyent incongruències el cinturó

Cal equiparar el funcionari al món laboral i flexibilitzar-lo En aquests moments de transició el que marcarà les diferències seran aquelles empreses que es rodegin de gent talentosa i amb un perfil d’adaptabilitat i flexibilitat! Què passa a la realitat? Resulta que les empreses tenen gent sobrant i no poden treure a qui volen sinó a qui econòmicament és menys greu. Aquí tenim ja una primera incongruència. Per altre costat la gent bona està aterrada al canvi, li preocupa més la seguretat que els bons projectes, això es pot entendre és clar, però ja estem amb una altra incongruència. Un país que ha d’anar endavant ho hauria de tenir resolt laboralment, hauríem de poder disposar de gent potent i innovadora. Tenim problemes! A més, la societat actual tendeix a tenir cada vegada més funcionaris. Una altra incongruència! Les solucions són fàcils: flexibilitzar el món laboral i equiparar el funcionari al món laboral normal, si ets bo i aportes et quedes i sinó busca’t un altre projecte. Bé per somiar que no quedi.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

La marca comunitària

Són moments difícils pel consum, també pel de proteïnes

Té avantatges que altres signes nacionals no ofereixen

És evident que tothom (o gairebé) s’està estrenyent el cinturó. Són moments difícils per al consum, fins i tot pel de proteïnes. Alguns bars o restaurants han reduït els preus dels seus menús diaris, la gent està optant pel tupper. La publicitat també ha començat una dura dieta imposada pels anunciants i, com es pot comprovar, les revistes i la premsa en general estan cada dia més prims. Però, segons diuen els experts (ignoro si són els mateixos que ens han posat en aquest desastre), és el moment de grans oportunitats per fer negoci! Això és el que fa McDonald’s, créixer a cop d’euro per hamburguesa amb formatge i publicitarho. Segons Patricia Abril, presidenta de McDonald’s Espanya, “el preu ha passat a ser un factor important per al nou client, així que hem llançat productes en aquesta línia”. I la meva pregunta és: quant val un quilo de carn i quanta n’hi ha en una hamburguesa? Em podré estrènyer el cinturó?

La Comunitat Europea reduirà el cost entre un 40 i 44% que pesen sobre les taxes de registre de les marques comunitàries, a través de la OAMI (Oficina d’Harmonització del Mercat Interior). Aquesta bona notícia mereix un punt de reﬂexió. La marca comunitària permet a una empresa que vol protegir una marca a tota la UE a assolir aquest objectiu presentant una única sol·licitud, en una única oficina. És en aquest sentit, on aquesta notícia no deixa de ser no només interessant sinó també fonamental perquè les empreses espanyoles, així com les europees, comencin a registrar els seus signes distintius a nivell comunitari. La baixada de preus potenciarà els registres comunitaris, i millorarà les relacions mercantils, i per això és important que les empreses comencin a veure que la marca comunitària té diversos avantatges que altres signes nacionals no ofereix. Animem a les empreses espanyoles en la gestió adequada i eﬁcaç dels seus signes distintius.

Eﬁcàcia Reptes de organitzacional l’e-learning

La prevenció evita que els problemes corquin Personalment, crec que cal potenciar un canvi en la cultura de prevenció a les organitzacions per tal de fomentar ‘empreses saludables’. És a dir, organitzacions que gestionin els seus recursos humans des d’una perspectiva global: dissenyant i redissenyant els llocs de treball per fer-los saludables, seleccionant i assignant objectivament els treballadors a llocs adequats a les seves característiques, mantenint, formant i reforçant amb la promoció, la realització eﬁcaç, i ﬁnalment, potenciant una xarxa de suport social que creï un bon clima laboral. Les tècniques d’avaluació i d’intervenció psicosocial de les organitzacions aplicades de manera preventiva des del departament de recursos humans permetran evitar que els problemes d’insatisfacció corquin la qualitat de la vida laboral i la nostra salut ocupacional.

Internacionalització, ajudes directes, tarifa plana a 6 euros... La multinacional francesa Cegos acaba de publicar un estudi en què situa la formació online a Espanya en primera posició. Aquesta bona notícia respon, entre d’altres factors, a una llarga i consolidada feina de moltes empreses, universitats, associacions i professionals. Per exemple, la UOC des de 1995 o la fundació d’AEFOL que organitza Expoelearning. Per consolidar aquesta posició apunto quatre propostes: 1. Tarifa plana de 6 euros /mes de connexió a Internet per totes les persones que estudiïn a casa seva. 2. Internacionalització: cal que les empreses obrin nous mercats a tot el món: exportar la nova industria del nostre coneixement. 3. Ajudes directes als treballadors per que comprin la millor formació que trobin en el mercat, per així augmentar la competitivitat. 4. Crear clústers d’empreses i Universitats que innovin i experimentin amb la tecnologia aplicada a l’educació i formació.

EMPRESA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

FORMACIÓ ACTUAL VERSUS TRIVIUM I QUADRIVIUM

Les set arts liberals RAMON PALACIO VICEPRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT – BARCELONA BREAKFAST

Fa més de mil anys que l’escolàstica cristiana va definir les set arts liberals, a partir de les reflexions dels filòsofs grecs d’altres 1500 anys enrere, passades pel món musulmà.

A les universitats i monestirs medievals, el trivium comprenia els tres aspectes bàsics del coneixement: la gramàtica o mecànica del llenguatge, la lògica o dialèctica, en tant que mecànica del pensament i l’anàlisi, i la retòrica, també coneguda com mecànica de la comunicació. La gramàtica és la mecànica (estàtica) de la construcció del llenguatge, oral i escrit. Inclou l’ortografia (disciplina dels signes), la semàntica (disciplina dels significats dels signes) i la semiòtica (disciplina de l’estructura dels signes i la relació entre el significant i el significat). La dialèctica o lògica és la mecànica (dinàmica) del raonament o pensament, és la capacitat de

qüestionament o interpretació de les percepcions i teories, és la capacitat de desenvolupar el pensament evolutiu. La retòrica és la mecànica (dinàmica interactiva) de l’expressió, és la capacitat de sistematitzar procediments d’utilització del llenguatge amb ﬁnalitats d’instrucció, persuasió o estètica, a més de la comunicació. A l’escolàstica medieval es consideraven camps preparatoris pel quadrivium, que comprenia l’aritmètica, la geometria, la música i l’astronomia. L’aritmètica és la ciència dels números, la base del raonament abstracte i del descobriment de veritats immutables. L’aritmètica es la ciència de la estètica pura, de la estètica del coneixement.

La geometria és la ciència de les formes, planes i espacials, entrelligades per relacions aritmètiques, per proporcions com el número pi o la proporció àrea. És la ciència de la construcció, de l’arquitectura, de l’enginyeria, i proporciona l’equilibri i la estètica visual. La música, oblidada en les ciències modernes, és la ciència dels números en moviment, de les proporcions aritmètiques de les freqüències, de la melodia, l’harmonia i el ritme. Es percep com estètica auditiva o ﬁns i tot contemplativa. L’astronomia és la ciència de les formes en moviment, és la geometria dinàmica, i s’aplica als cossos celestes de moviment natural. Es percep com a

estètica de l’equilibri i del ritme a gran escala, com la immutabilitat a escala humana. M’atreveixo a dir que el trivium i el quadrivium contenen la llavor de totes les habilitats de les ciències i tecnologies modernes, amb l’excepció de les ciències de la salut (biologia, medecina, etc.), per obtenir el panorama complert del saber actual. Per ressaltar l’actualitat del trivium i el quadrivium, i la necessitat d’emfatitzar la seva presència a les aules, només ens queda recordar els resultats de l’informe Pisa i els baixos rendiments dels nostres joves en llenguatges i matemàtiques. La nostra economia requereix més formació.

EL CERCLE DE LA IMPREVISIÓ

El cercle viciós de la imprevisió i el virtuós de la creació FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Fa uns dies dinant amb un amic meu que té una empresa petita d’unes cinquanta persones (o sigui, la mitjana catalana) em comentava la realitat que està vivint amb la crisi. La seva empresa es dedica a l’enginyeria tecnològica i fa consultoria en diferents aspectes relacionats en la implantació de tecnologies innovadores per a l’àmbit empresarial. L’empresa va néixer justament amb la crisi de les ‘puntcom’ i es va voler diferenciar de les que existien anteriorment per la seva ﬂexibilitat però, alhora, per la seva especialització, la qual l’ha fet créixer any rere any a ritmes d’un 8% respectant sempre els marges

que li permetien incrementar plantilles des del principi. A hores d’ara, el meu amic veu la crisi amb preocupació encara que el negoci va funcionant segons els paràmetres i pressupostos que havia creat a principis d’any: amb unes dades totalment de contracció, amb una caiguda forta de les despeses i manteniment dels ingressos encara que sense creixement. Al dinar que varem fer a principis d’any, em va fer un comentari dient: “Tranquil, Ferran, que això al segon semestre s’ha superat” i apuntava: “Hem de passar aquest primer trimestre del 2009 que serà el pitjor”. Ara en aquest segon dinar l’he vist molt més preocupat. Ho atribueix al que ell anomena el Cercle de la Imprevisió. Què vol dir això? Li vaig demanar que m’ho expliqués: “És cert que els empresaris tenim problemes de ﬁnançament. La banca ha tancat l’aixeta dels crèdits, les pòlisses són cada vegada més difícils d’aconseguir i tenim projectes que, sense elles, has de recórrer a altres vies de ﬁnançament que de vegades no són les típiques com ara serien les de la família o les del propi client. També és

cert que en aquest moment de crisi el que està pagant molta mala praxis és el treballador, encara que part de les culpes les té el propi sistema, ja que aquest no ha plantejat abans la capacitat de transformar-se. En èpoques bones és quan s’han de fer els canvis. Però, ara no ens queda altra cosa que canviar i reinventar el propi sistema. De totes maneres, la culpa de la manca de conﬁança del sistema financer o del sistema laboral no són la causa de molts acomiadaments ni de molts tancaments d’empreses. La culpa és el que jo anomeno el Cercle de la Imprevisió. Sembla fàcil però és tan complex poder tenir previsions del que faran els nostres clients. Es fàcil ja que ens podrien dir el que pensen fer amb ‘nosaltres’ en els propers mesos i conﬁrmar si ens donaran aquell projecte que ja està treballat i parlat. Però com que el sistema té una certa complexitat aquest client no depèn d’ell mateix ja que ell també té els seus clients... Tota aquesta manca de previsió fa que moltes empreses, com la meva, no tinguin previsions de creixement ni de decreixement pel

segon semestre. Estem vivint totalment a cegues encara que és una ceguera que no sembla momentània ni individual. Som persones que fins ara veiem i ens movíem en un món on ens anava bé. Ara, al canviar les regles de joc i al no haver-nos format per ser ‘invidents’ en previsió estem vivint una altra vida”. Em va agradar molt aquesta teoria del Cercle de la Imprevisió ja que ve a reaﬁrmar que moltes coses durant aquesta crisi estan canviant. Prova d’això, és que moltes enginyeries estan en aquesta mateixa situació. Els clients no diuen ni sí ni no. Només es cansen en dir que no tenen horitzó de visibilitat a més d’un mes. És com estar pilotant un vaixell amb una gran boira i només poder veure el que tenim a cop de pal. Això fa que situem un home a proa per anar visualitzant què tenim per davant, mentre que reduïm la marxa a uns poc nusos de velocitat. Arribarem a port? Igual sí però segur que trigarem molt. Arribarem bé? Segur que amb alguna pedra toparem, per petita que sigui. La reﬂexió hauria d’haver estat:

per què no varem fer la previsió de canviar el quadre de comandament incorporant un sistema de posicionament per satèl·lit i l’adquisició de les cartes marines de la zona per saber si tenim alguna zona de roques en les que podem embarrancar? Únicament si tot el cercle comença a posar les cartes boca amunt podrem sortir d’aquesta situació amb força creativitat. Les accions governamentals, si només són a sis mesos, no donen la capacitat d’aixecar la boira que tenim sobre nosaltres. Em recorda una conversa que vaig sentir l’altre dia. El client li diu al cambrer: “Com va tot?”. El cambrer contesta: “Traient el dolent, tot va bé”. Cal treure el dolent i reaﬁrmar la confiança i l’optimisme. Cal començar a pensar que, en termes d’excursionisme, encara estem a la pujada però hem de fer el cim. D’altre forma, ens desil·lusionarem i no podrem afrontar una bona caminada ﬁns el cim. El cercle s’ha de trencar per algun punt, qui comença? Una opció seria la de les administracions..

Banca i assegurances / FINANCES

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances NOUS MODELS DE FINANÇAMENT

La crisi aplana el camí als serveis de ﬁnançament alternatius Els no-bancs, com les boutiques ﬁnanceres o les plataformes de préstecs P2P (“peer to peer”), veuen una oportunitat en la restricció de crèdits de la banca tradicional

Comunitae és el primer exemple espanyol del model de préstec P2P

LAIA JARDÍ

En un moment en què empreses de pes desapareixen i models de negocis ﬁns fa poc acomodats deixen de funcionar, les notícies són bones pels qui acaben d’arribar fa relativament poc. El desbaratament del sistema financer i la restricció dels crèdits per part de la banca tradicional han creat un marc d’oportunitats per a un sector més alternatiu de la indústria. Analitzem tres dels exemples.

Els supermercats gaudeixen de la conﬁança dels consumidors

Préstecs P2P Exportades de països com el Regne Unit o els Estats Units, les plataformes de préstecs P2P (“peer to peer”, de persona a persona) acaben d’arribar a Espanya. Es tracta d’intermediaris financers de préstecs online que ofereixen als seus clients la possibilitat de ser banquers i prestar els seus diners a través d’un sistema de subhastes per Internet. A través de la seva pàgina web, es pot sol·licitar un préstec i esperar a què altres usuaris licitin per l’oferta i millorin les condicions. La companyia cobra una comissió al prestador i al prestatari a canvi de fer servir la seva plataforma web. Comunitae, que començarà a operar al segon trimestre del 2009, és el primer exemple espanyol d’aquest model. Per reduir els impagaments, es classiﬁca els prestataris segons el seu risc i només s’admet als

Crèdits personals, assegurances, comptes d’estalvi i targetes són alguns exemples de productes ﬁnancers oferts pels grans supermercats. / ARXIU

qui compten amb un nivell de risc adequat. En principi tots hi guanyen, perquè els inversors es queden amb una rendibilitat mitja d’entre el 6 i el 7%, mentre que els prestataris obtenen els diners a un interès d’entre un i dos punts per sota del d’un banc o caixa tradicional. El repte ara és guanyar-se la conﬁança dels internautes. Per als bancs, però, encara no estan pròximes a suposar una amenaça. Segons la P2P Banking, una web que ofereix estadístiques del sector, el crèdit negociat entre les cinc primeres companyies mundials arriba als 550 milions d’euros, el que no representa ni un 1% dels crèdits concedits per la banca espanyola durant el 2008.

Supermercats Les grans cadenes de distribució com Eroski, Al Campo o Carrefour ofereixen serveis ﬁnancers des de fa gairebé una dècada. Crèdits personals, assegurances, comptes d’estalvis i targetes són alguns dels productes als que es pot accedir pràcticament al mateix temps que es fa la compra del mes. La recent pèrdua de confiança en els bancs tradicionals ha aplanat el camí als supermercats per potenciar la seva oferta de serveis financers. Entre els avantatges figura el pràcticament inexistent cost d’aconseguir clients. No només tenen milers de compradors que passen pels seus establiments cada dia, sinó que les

seves marques gaudeixen de la conﬁança dels consumidors. Al Regne Unit, Tesco ha fet un pas endavant i ha anunciat que començarà a oferir hipoteques i dipòsits bancaris. El major grup de supermercats de les illes britàniques pretén obrir sucursals bancàries a 30 dels seus establiments abans de ﬁnals de 2009.

Boutiques ﬁnanceres Descrites pels grans bancs d’inversió com a “mosquits”, aquestes empreses d’assessorament financer de gran tradició al món anglosaxó comencen a guanyar terreny a Espanya. Sense capacitat de finançament, a les boutiques ﬁnanceres d’arreu del món els falta la capacitat de maniobra

dels grans rivals. La crisi, però, les ha beneﬁciat a mesura que bancs i banquers han perdut part de la conﬁança dels clients a la recerca d’assessors. A Espanya, boutiques com Nmás1 o Atlas Capital estan aprofitant la recessió per quedar-se amb part del negoci pel seu grau d’especialització en operacions de petita mida. La seva reduïda estructura de costos i el seu assessorament més personalitzat fa que molts experts considerin el seu model com un dels més viables en el marc de la crisi i pronostiquen que jugaran un paper important. Des que va començar la crisis de les hipoteques subprime, el juliol del 2007, les úniques sis gestores que han augmentat el seu patrimoni són independents, segons les últimes dades d’Inverco. Entre elles Atlas Capital, que va augmentar el seu patrimoni en 22 milions d’euros gràcies als 30 milions captats i el bon comportament d’Atlas Capital Liquidez Activa.

Formación Continua La clave del éxito Soluciones integrales para la formación: • Detección de necesidades • Creación del plan anual • Gestión de proyectos de formación • Evaluación y seguimiento... C/ de la Jota, 73 | 08016 Barcelona Tel.: 933 400 365 | Fax: 933 523 397 www.cesi.info | consulting@cesi.info

CESI CONSULTING

Extenso catálogo en cursos de formación IN-COMPANY (presencial, e-learning y blended learning)

s Curso dos a o i nc n subve mación r o en f ra ua pa contin esas empr

Entidad organizadora de FEFE

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

VALORS DEL MES

20 abril 09 22 maig 09

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

8,18%

0,68%

5,9%

8,54%

-11,95%

2.249,44 2.433,52

1.353,92 1.363,17

8.711,33 9.225,81

4.531,67 4.918,75

1,59 1,40

MAIG 2009

Feia temps que no podíem parlar d’una alça generalitzada a les borses mundials. Seria, però, precipitat aﬁrmar que la recuperació dels mercats s’ha iniciat. Haurem d’esperar als propers mesos.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

MAIG 2008

SENYALS POSITIUS?

MAIG 2008

MAIG 2009

MAIG 2008

MAIG 2009

LA BORSA EN CONTEXT DE CRISI

Un Íbex feliç… ﬁns quan? Ral·li alcista? Rebot d’una tendència baixista? O la pregunta del milió: els pitjors moments de la borsa han passat? Si tornem la vista als preus de fa tres mesos, no es pot evitar la sensació de vertigen. L’Íbex-35 ha guanyat un 36,5% des dels 6.817 punts del passat 9 de març i ha aconseguit posar el marcador a zero i revalorar-se un 1,22% des de ﬁnals de 2008 (a 22 de maig).

LAIA JARDÍ

“A la borsa les coses passen al principi de forma diferent a com es va pensar i només després redrecen i es sacsegen com s’havia esperat”, aﬁrmava André Kostolany. L’eufòria s’ha apoderat dels mercats i aquests han organitzat des de març una marxa alcista com no es recordava en dècades. Els títols financers han capitanejat un ral·li similar als de Wall Street i Europa, amb un avenç pro mig del 35%. Entre mínims i màxims veiem un 98% de revaloració per BBVA, 85% per Popular i un 80% pel Santander. El que més sorprèn d’aquesta alça és que ha coincidit amb un goteig de dades demolidores sobre l’evolució de l’activitat econòmica. Un observador que s’hagi despertat ara després d’un somni de dos anys es quedaria alarmat per les xifres. Als Estats Units, l’economia ha retrocedit un 6,2% durant el primer trimestre després de caure un 6,1% durant l’últim de 2008. A Europa, la Comissió Europea ha anunciat que el creixement negatiu del PIB a la zona euro serà del 4% el 2009, més del doble del què s’esperava. I a Espanya, els experts estimen que l’economia està caient a un ritme del 6%. L’economia mundial encara s’ofega en el deute, l’atur creix, els salaris estan congelats i l’amenaça d’un aug-

ment dels impostos condiciona als consumidors. Segons els experts, l’explicació a les pujades dels parquets es troba en els anomenats “brots verds” de l’economia, però sobretot en la creença de què març va ser un punt d’inﬂexió i que les borses ja no tornaran a enfonsar-se. “El mercat, que sempre s’intenta anticipar al futur, sembla que comença a interpretar que el futur no serà tan dolent econòmicament parlant del què es pensava durant els moments de pànic dels 6.700”, diu Xavier Teixidó, de Renta 4. Segons l’analista, els problemes al sector bancari internacional “comencen a suavitzar-se” i els resultats de les proves d’estrés (stress tests) dels bancs nord-americans han fet “recuperar mica en mica la conﬁança als inversors”. El que seria sorprenent és que no hi hagués hagut cap tipus de rebot

tenint en compte les tones d’estímuls ﬁscals injectades en vena a l’economia, els tipus d’interès a mínims o la decisió històrica dels bancs centrals d’imprimir diner (expansió quantitativa). La creença que dóna fons al mercat és una: tothom pensa que el pitjor ha passat, no perquè s’hagi entrat en una nova fase de recuperació, sinó perquè l’economia es contrau a una velocitat inferior a la d’abans. Les variables econòmiques són més desfavorables que mai, però les xifres semblen apuntar a què ens trobem davant d’una recessió molt profunda, enlloc d’una repetició de la Gran Depressió com es temia. I això ha tornat part de la conﬁança, basada en un inici de recuperació, o “brots verds” el 2010. L’índex VIX, que mesura la por a què pugui repetir-se un altre crac com el de 1929, ha caigut des d’un 96 a prop del 33.

EVOLUCIÓ ÍBEX-35, 2009 10000

Pel que fa a l’Íbex, els analistes situen el nou suport entre els 8.000-8.500 punts i la seva evolució movent-se en una àmplia forquilla entre els 8.500 i els 10.000. “No veiem un canvi de tendència, estem encara a la tendència baixista de llarg termini que va començar fa any i mig i el que ara està fent és rebotar el que s’havia perdut el 2009”, diu Teixidó, qui afegeix que “tocarà corregir, però quan es presenti serà una correcció curta i no una caiguda que ens tornarà als mínims”. Dia a dia va incrementant-se el número de valors que recu-

peren el nivell al què cotitzaven al tancament de 2008, ara toca esperar a què Wall Street aguanti el tipus. Encara s’està a temps d’entrar a borsa? Teixidó recomana incrementar posicions en renta variable quan el mercat baixi i, sobretot, no posar-se nerviós a la primera de canvi. “Quan hi hagi baixades provocades per pànic és quan s’ha de comprar. El mercat podrà tardar a pujar però l’inversor sap que ha comprat barat. Ha d’esperar, pot ser una setmana, un any o dos, però creiem que el retorn serà positiu”.

2009: ELS MILLORS I PITJORS DE L’ÍBEX-35 Els millors: (22/5/2009)

Variació anual

Cotització

Sacyr Vallhermoso

+77,08%

11,28

Tecnicvas Reunidas

+65,24%

30,42

Abengoa

+48,14%

17,48

Bankinter

+37,73%

8,69

Gamesa

+26,84%

16,16

9500

Els pitjors:

9000

(22/5/2009)

Variació anual

Cotització

Cintra

-14,10%

4,57

7500

Enagas

-16,65%

12,97

7000

Iberia

-17,68%

1,63

6500

Gas Natural

-32,87%

12,95

Endesa

-37,10%

17,99

8500 8000

6000 2 de gener

18 de maig

Anàlisi de valors / FINANCES

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

BARCELONA-AMÈRICA LLATINA AMB SPANAIR

IBERDROLA, EL MAJOR PARC EÒLIC D’EUROPA

SACYR BUSCA NOUS SOCIS

La companyia catalana s’ha marcat el 2011 com l’inici dels seus vols intercontinentals, principalment a Amèrica Llatina. El seu president, Ferran Soriano, diu que “a Barcelona li manca una companyia de referència i Spanair aspira a ser-ho”. També afegeix que el grup pot valdre 500 milions en 3-5 anys, cinc cops més que els 100 milions actuals.

L’elèctrica presidida per Ignacio Sánchez Galán ha inaugurat Whitelee, el parc eòlic més gran d’Europa, amb 140 turbines que produiran 322 MW d’energia. Situada a les afores de Glasgow, la instal·lació podria ampliar-se ﬁns a una potència de 600 MW i alimentarà el consum de 180.000 famílies.

Encara pendent de què es resolgui l’opa sobre el 100% de la seva ﬁlial Itínere, la constructora busca inversors que entrin al capital d’alguna de les seves 25 societats concessionàries, de les quals només una part genera ingressos (24 milions ﬁns el març) ja que la resta es troba en diverses fases de construcció.

0,40 0,38 0,36 0,34 0,32 0,30 0,28 0,26 0,24 0,22 0,20 0,18 0,16 0,14 0,12 0,10 0,08 0,06 0,04 0,02 0,00

JAZZTEL

6 ABRIL 2009

15 MAIG 2009

El deute és el taló d’Aquil·les de Jazztel. A principis de maig, l’operador de telecomunicacions va arribar a un acord amb la majoria dels seus creditors ﬁnancers per reestructurar el seu deute, que vencia a abril del 2010 i amenaçava amb posar en perill la viabilitat futura del grup. Després de sis mesos de negociacions, Jazztel ha tancat un pacte per recomprar ﬁns a 140 milions d’euros en bons convertibles, amb el que reduirà el seu deute total a gairebé la meitat. El grup torna a respirar i els seus títols cotitzen a l’alça. Amb una revaloració d’un 50% des de principis d’any, Jazztel és un dels valors de la borsa espanyola que més guanyen el 2009.

ARCELORMITTAL, OPTIMISME D’ACER

Contra tot pronòstic, la companyia torna a l’Íbex-35 en substitució d’Unión Fenosa Cac 40 de París, Aex 25 holandès, LuxX de Luxemburg, EuroStoxx50 i ara, després de tres anys d’absència, torna a l’Íbex-35. ArcelorMittal, líder siderúrgic mundial, ha ampliat la seva hegemonia en el rànquing dels grups amb major representació als principals índex borsaris europeus amb l’entrada, el 5 de maig, al principal selectiu espanyol en substitució d’Unión Fenosa. LAIA JARDÍ

Quan la majoria dels pronòstics apuntaven a què l’escollida seria Zardoya Otis, el Comitè Assessor Tècnic va sorprendre a l’anunciar que ArcelorMittal seria el nou valor de l’Íbex-35. Un inesperat retorn a l’índex que arriba en un moment en què el grup necessita més que mai l’aparador que suposa el selectiu després de sis mesos difícils per la companyia i pel seu president, el magnat d’origen indi Lakshmi N. Mittal. Navegar enmig de la tempesta no és fàcil, i menys per una empresa de caràcter cíclic. La caiguda dels preus dels metalls en un 50% des del passat juliol i una reducció de la demanda que no es preveu que es recuperi als nivells d’abans de la crisi fins d’aquí a tres anys han obligat a Mittal a reduir la producció a la meitat i, amb tot, la companyia encara ha perdut més de 3.000 milions d’euros durant els últims sis mesos ﬁns a març. La crisi econòmica ha suposat un cop dur pel gegant de l’acer, però com a mínim els últims mesos han transcorregut d’acord amb el guió que Mittal tenia en ment quan va decidir comprar l’europea Ar-

L’evolució de la demanda dirà si les mesures preses contra la crisi han estat suﬁcients celor, el 2006. Ja preveia el magnat que la consolidació de la indústria deixaria un grapat de companyies que seguirien el seu lideratge quan arribés el moment de retallar la producció. I així ha estat. Steel i Nucor han liderat la reducció de la producció nordamericana d’acer en un 48% en relació al màxim de l’any passat, mentre que la producció a Europa ha caigut un 46%. “Quan la companyia de les 130 milions de tones diu que retallarà la producció, altres el seguiran”, pronosticava Michael Shillaker, analista de Credit Suisse Group. La caiguda dels preus i de la demanda, que es preveu que baixi un 15-20% el 2009, no és l’únic problema que afronta el grup. ArcelorMittal està fent malabarismes per reduir el seu deute, d’uns 26.000 milions de dòlars. El 29 d’abril, el grup va reunir 4.000 milions de dòlars amb una oferta de noves acci-

Les accions d’ArcelorMittal s’han revaloritzat un 20,3% en el que portem d’any. / ARXIU

ons ordinàries i bons convertibles, que es sumen als 1.200 milions en bons convertibles que va emetre el març. Les cues per entrar al grup van deixar clar que els inversors comparteixen l’optimisme de Mittal, tot i que tant Fitch com Moody’s han rebaixat la qualiﬁcació del grup a BBB i BAA3, respectivament. Ambdues agències elogien la reacció “ràpida i adequada” de la companyia a la crisi, però creuen que la caiguda de la demanda pot posar en risc la seva qualitat creditícia. Segons els seus pronòstics, el volum de negoci

de l’empresa registrarà aquest 2009 una contracció de dos dígits. La recessió econòmica, sumada a l’encongiment dels mercats de la construcció, l’automòbil i el manufacturer han ressuscitat els fantasmes dels cicles d’expansió i contracció de l’acer. Mittal, però, sembla que calculi que la recessió a la indústria serà forta però curta i que la demanda començarà a recuperar-se en algun moment pròxim, com també ho faran els preus de l’acer. “Sento que ja hem passat el pitjor”, assegura Mittal, qui pronostica un

creixement del consum d’acer a Xina del 5% aquest any. La resposta del grup contra la crisi ha seguit la lògica empresarial: ajustaments de producció, programes d’estalvi, disminució de les inversions i reducció del deute. L’evolució de la demanda dirà si són suﬁcients. El mercat borsari, com a mínim, sembla que comença a comprar la seva història. Les accions d’ArcelorMittal s’han revaloritzat un 20,3% en el que portem d’any (a 21 de maig). I s’és optimista. Segons Bloomberg, més de la meitat dels analistes aconsellen comprar.

L’expert / INTERNACIONAL

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Internacional UN NOU TEMOR: LA DEFLACIÓ

Deﬂació i altres negativitats L’FMI preveu un creixement per Espanya del -3% el 2009 i pel conjunt de l’economia mundial del -1,3%. El volum de comerç mundial es preveu que variï un -11%. Les xifres de l’IPC entren en negatiu amb la perillosa deﬂació al girar de la cantonada. Tants indicadors en negatiu són ja un senyal d’identitat de la crisi. JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Després de dècades queixantnos de la inflació i de com erosionava el poder adquisitiu dels sous, i després de 10 anys amb un diferencial d’inflació respecte al conjunt de la zona euro que ens ha fet perdre considerablement competitivitat, ara que arriben les dades de variació dels preus en negatiu –i per sota de la mitjana europea– ens preocupem encara més per un nou temor: la deflació. Ja entenem prou bé un dels motius: si esperem que la davallada de preus continuï tenim més incentius per ajornar les despeses, agreujant la recessió. I fa més de 75 anys (el 1993) Irving Fisher ens va explicar també els efectes terribles de la interacció entre deflació en els preus dels béns i en els dels actius: les vendes forçades per recuperar posicions de liquiditat o paràmetres de solvència podien tenir l’efecte de disminuir el valor dels actius que figuren als balanços i patrimonis de bancs, empreses i famílies, agreujant la manca de liquiditat i les insolvències. Irving

Fisher sabia sobre què parlava: era un economista reputat que no només va engreixar la llista de les prediccions fallides amb la seva insistència en la impossibilitat d’una Gran Depressió, sinó que aquesta insistència li va fer perdre bona part del seu patrimoni. Va tenir després uns quants anys per estudiar amb profunditat i amb lucidesa la dinàmica d’aquestes deﬂacions de preus, i cal recordar com va descriure el sobreendeutament generat per optimistes exagerats i insostenibles com la principal causa d’aquests processos tan dolorosos. Sembla que no haguem après la lliçó.

Tipus d’interès reals negatius Fisher, llavors, com ara Krugman i Mankiw –per citar dos economistes amb repercussió mediàtica i política, a més de representar posicions ideològiques diferents– han insistit en la necessitat d’aturar l’espiral deflacionista abans que arribi massa lluny. Una política monetària i fiscal expansives que generin “reflació” (en la terminologia de Fisher) o impuls inflacionistes serien les propostes... que tindrien un efecte col·lateral cabdal en donar lloc a tipus d’interès reals negatius. Cal recordar que els tipus reals, en teoria els rellevants per prendre decisions de consum i inversió, són els tipus nominals ara propers a zero a molts llocs i en mínims a d’altres (almenys els oficials, abans de passar pels filtres de primes de risc que les entitats financeres apliquen als

sitat de tenir “estratègies de sortida” per ser capaços de frenar un eventual rebrot perillós de la inﬂació. El mateix concepte de la necessitat de tenir previstos mecanismes de reversió de les excepcionals polítiques actuals s’hauria d’aplicar pel que fa a la dinàmica dels dèﬁcits i endeutament públics.

Estratègies de sortida

Malgrat els indicadors d’uns quants mesos de davallada de l’IPC, a països tan diferents com Espanya i Xina, potser els temors deflacionistes encara no són una crua realitat. Aquest primer semestre les comparacions d’inﬂació es fan amb els mesos del primer semestre de 2008 en què els preus del petroli i d’altres matèries primeres van portar les dades inﬂacionistes més enllà del 5%, de manera que les dades interanuals estan esbiaixades per l’inusual punt de referència.

Això de la crisi provoca paradoxes singulars! La por a la inflació dóna pas al pànic a la deflació, i la temuda inflació del passat esdevé l’esperança de reactivació gràcies al seu esperat impacte sobre els tipus d’interès reals. Naturalment, no falten els que adverteixen que portar massa lluny aquest canvi pendular en les fòbies pot fer que en poc temps passem de vorejar la deﬂació a un descontrol de la inﬂació... agreujat per les injeccions massives de liquiditat que estan fent els bancs centrals quan veuen que la davallada de tipus no aconsegueix recuperar l’economia. Per això es comença a parlar de la neces-

Una anècdota final: en la discussió de com aconseguir tipus d’interès reals negatius per estimular la despesa, es parla de la necessitat de generar expectatives d’inflació, ja que no és possible tenir tipus d’interès nominals negatius. Un conegut economista i comentarista del Financial Times, William Buiter, ha deixat anar que si tots els diners fossin electrònics, es podria instaurar un tipus d’interès nominal negatiu, que seria un impost com ja ho és la inflació. I després no saben els economistes per què tan sovint tenen mala fama entre la ciutadania!

Si esperem que la davallada de preus continuï tenim més motius per ajornar les despeses. / ARXIU

clients) menys la inflació esperada, i segons aquests analistes, generar expectatives creïbles d’inflació moderada en el futur seria una forma d’estimular la despesa. Alguns càlculs recents derivats de simulacions per l’economia dels Estats Units semblen indicar que els tipus d’interès real desitjable es trobaria entorn al -5% o -6% (altra negativitat important) que només un futur inflacionista pot induir. Per contra, amb tipus d’interès nominals sota mínims, com ara, però amb perspectives de deflació, resultaria que els tipus d’interès reals serien contraproduentment alts. Per cert, Mankiw ha comentat al seu blog que avalar plantejaments com aquest de tipus reals fortament negatius ha fet que alguns hagin adreçat peticions a la rectora de la seva universitat (Harvard) demanant la seva destitució: potser es tractaria d’algun estal-

viador molest especialment conscient que ha estat la manca d’estalvi un dels factors que ens ha portat a l’actual crisi.

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt!uédojdt!j!ufdopmóhjdt Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb 21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu!efmt!optusft!tfswfjt Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

Catalunya, un país exportador

Estats Units 2,82%

Marroc 1,23%

Mèxic 1.81%

Brasil 0,71%

Repte: mirar més enllà d’Europa L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’any 1986, va repercutir directament en l’obertura de l’economia catalana a l’exterior. Des d’aleshores, les exportacions catalanes han augmentat progressivament any rere any tot i que, en els darrers mesos, degut a la crisi econòmica s’han contingut. Així, durant el període de gener a novembre del 2008, les exportacions catalanes havien augmentat tan sols un 0,6% respecte al mateix període de l’any anterior. Actualment, el sector exportador català no ha d’estar només preocupat per fer front a la crisi, sinó també per no perdre competitivitat enfront als nous integrants de la Unió Europea. De fet, un dels punts febles del sector és que tradicionalment ha estat molt concentrat en els països europeus i, en aquest sentit, ha deixat perdre oportunitats que brinden mercats més llunyans. Així, algunes de les assignatures pendents de les empreses catalanes són els Estats Units, el principal país importador del món, o la Xina i altres països asiàtics, que presenten un fort potencial.

Sud-àfrica 0,72%

El mapa del món / INTERNACIONAL

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Taxa de creixement anual (1999-2007) Rússia 1,23%

Turquia 1,66% Japó 1,26% Xina 0,97%

Índia 0,42%

ASEAN 0,75%

França

8,33

Alemanya

3,17

Itàlia

6,86

Portugal

4,42

Regne Unit

7,83

Suïssa

15,69

Turquia

8,83

Rússia

22,12

Estats Units

3,13

Mèxic

9,43

Marroc

7,54

Austràlia

19,04

Sud-àfrica

13,19

Brasil

0,75

ASEAN

5,80

Xina

17,25

Japó

8,46

Índia

15,37 Font: COPCA (2007)

Regne Unit 7,16%

Alemanya 10,49% Austràlia 1,01%

França 19,22% Suïssa 2,45%

Itàlia 10,04%

Portugal 7,41%

1 23%

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

Internacional

NOUS ACORDS COMERCIALS

NOTÍCIES DEL MES

Rússia Japó signen acords en combustibles i energia nuclear Una de les decisions més importants és l’acord sobre energia nuclear civil, que farà que empreses tant russes com japoneses cooperin en la construcció de noves centrals nuclears. NÚRIA CABRERA

Rússia i Japó han signat, durant el mes de maig, un conjunt d’acords, entre els quals destaquen pactes en matèria d’energia nuclear i combustible. Durant la trobada bilateral, també es va iniciar el camí per reforçar els llaços comercials i posar fi a una llarga disputa en relació a les illes Kurils. El primer ministre rus, Vladimir Putin, que es va desplaçar a Tòquio en companyia de 100 executius, va començar la seva visita oficial al Japó participant en un fòrum sobre comerç. Després, va reunir-se amb el primer ministre japonès, Taro Rosteixo, per tractar temes relacionats amb l’impuls de les

relacions comercials i el desenvolupament entre tots dos països. De fet, encara que el Japó i Rússia mantenen una disputa territorial pel que fa a les illes Kurils, un episodi pendent de la Segona Guerra Mundial, els llaços econòmics han anat en augment des que el Japó ha anat considerant Rússia com un consumidor en potència pels seus recursos i la seva indústria de gas. D’altra banda, Rússia, que està enfrontant-se a una recessió després d’una dècada de creixement econòmic, també està il·lusionada per les noves inversions japoneses. Vladimir Putin va recordar, en una trobada regional entre governadors d’ambdós països,

que la cooperació és un “factor important” que pot estimular el desenvolupament econòmic, i ajudar a afrontar les conseqüències negatives de la crisi ﬁnancera mundial. “La creixent cooperació regional comportarà la creació d’una atmosfera favorable per engegar projectes conjunts, la creació d’ocupacions, un punt que és especialment important per a nosaltres”, va matisar Putin.

Impuls a les relacions econòmiques En el marc d’aquesta cimera, l’empresa estatal japonesa JOGMEC signarà un acord amb la companyia Irkutsk Oil amb la ﬁnalitat de potenciar de forma conjunta

dues reﬁneries de petroli a Sibèria. Aquest projecte està valorat en 152.600 milions de dòlars. A més, tots dos països han signat un acord sobre energia nuclear civil, facilitant així el camí a les relacions de les companyies japoneses perquè construeixin plantes nuclears en territori rus. El conveni també permetrà a Tòquio explotar l’enriquiment d’urani de Rússia. El Japó ha arribat a acords similars amb altres països, com Estats Units i Xina, o organitzacions, com la Comunitat Europea d’Energia Atòmica. Per la seva banda, Rússia compta amb tractats semblant amb el Regne Unit, Xina, l’Índia, França i Ucraïna.

Berlusconi convida Espanya i Holanda a la cimera del G-8 L’Aquila, l’epicentre del terratrèmol del passat mes d’abril, és el lloc escollit per reunir els països més desenvolupats del món, i on també participaran les potències emergents. G-21, amb la presència dels països de la Unió Africana, que ens parlaran de la seva difícil situació”, va explicar el primer ministre italià.

NÚRIA CABRERA

Les potències emergents, també presents La cimera del G-8 a l’Aquila se celebrarà entre el 8 i el 10 de juliol. / ARXIU

d’edificacions. Berlusconi va anunciar la notícia fent-la coincidir amb la visita oficial a Itàlia del primer ministre holandès, Jan Peter Balkenende, amb qui va mantenir una reunió bilateral a la seu del

El nou govern dels Estats Units admet que el dèficit fiscal d’aquest any serà més elevat del que havia previst. Si a les dades del febrer el situava al 12,3% del Producte Interior Brut dels Estats Units, ara l’ha augmentat fins al 12,9%, que són 1,84 bilions de dòlars. L’Administració Obama justifica aquesta revisió a l’alça, ja que els ingressos de l’Estat seran inferiors al que s’havia calculat a causa de la crisi econòmica, que també obliga a augmentar els pagaments derivats del subsidi d’atur. Aquesta revisió de la previsió de dèficit fiscal significa agregar 89.000 milions de dòlars al pronòstic del mes de febrer. El director de l’Oficina de Gestió i Pressupost, Peter Orszag, assegura que la davallada dels ingressos de l’Estat ha portat a revisar la xifra. EL SENAT TXEC APROVA EL TRACTAT DE LISBOA

La República Txeca, que actualment ocupa la presidència de torn de la Unió Europea, ha aprovat el text per a la reforma de les institucions comunitàries. El Senat txec ha votat a favor del text amb el suport de 59 dels 79 senadors presents a l’hemicicle, que correspon a socialdemòcrates, el grup mixt i membres del Partit Democràtic Ciutadà, que es considera euroescèptic. Encara això, queda un pas per a la ratificació definitiva. El procés es completarà quan el president del país, i reconegut euroescèptic, signi el redactat. Fins ara, ja ha declarat que no té cap pressa per fer-ho. El Tractat de Lisboa entrarà en vigor un cop el ratifiquin els 27 països membres, i encara en queden tres per donar el sí, entre els quals està Irlanda. A més de la votació es va aprovar un mecanisme legislatiu que impedeix al govern cedir competències a Brussel·les sense el consentiment del Parlament. ISLÀNDIA VOL COMENÇAR LES NEGOCIACIONES PER INGRESSAR A LA UNIÓ EUROPEA

NOVA REUNIÓ DELS PAÏSOS MÉS PODEROSOS

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, convidarà Espanya i Holanda a la reunió anual del G8, com a president de torn del grup. Segons va donar a conèixer el mateix Berlusconi en declaracions a la premsa, aquesta cimera se celebrarà entre els propers 8 i 10 de juliol a la ciutat de L’Aquila, on a principis d’abril es va produir un terratrèmol de 6,7 graus a l’escala Richter, que va deixar 294 morts, 1.500 ferits i, aproximadament, unes 50.000 persones van perdre les seves vivendes per la destrucció total o parcial de milers

REVISIÓ A L’ALÇA DEL DÈFICIT FISCAL DELS ESTATS UNITS PEL 2009

Govern italià, a principis de maig. “M’uneix amb Balkenende una llarga amistat” i ara “li mostraré els continguts de la cimera del G-8 que, després del primer dia, es transformarà primer en un G-14 i després en un

A la cimera, acudiran els set països més desenvolupats del món, com els Estats Units, el Japó, el Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Rússia. A més, el fòrum s’ampliarà a la Xina, l’Índia, el Brasil, Mèxic, Sudàfrica i Egipte, que participaran en qualitat de potències emergents.

El nou govern islandès presentarà una proposta al Parlament per tal d’iniciar les negociacions amb la Unió Europea per convertirse en estat membre. La primera ministra d’Islàndia, Johanna Sigurdardóttir, ha declarat que “una majoria parlamentària està a favor” d’iniciar les converses sobre l’ingrés a la UE. Els socialdemòcrates van guanyar les eleccions anticipades del 25 d’abril al país nòrdic i van desbancar els liberals, a qui l’opinió pública culpava de la crisi ﬁnancera. De fet, l’adhesió als 27 era una de les promeses electorals del nou govern islandès. Si el parlament dóna llum verda a la iniciativa, seran els ciutadans, en referèndum, els que votaran aquesta adhesió. Segons les darreres enquestes, un 60% dels islandesos recolzaria l’ingrés a la UE. CANVI DE PRESIDÈNCIA A LITUÀNIA

La comissària europea de Finances i Pressupostos, Dalia Grybauskaite, serà la primera dona en arribar a la presidència de Lituània, després d’haver-se imposat a les darreres eleccions amb un 69% dels vots. La candidata independent substituirà el veterà Valdas Adamkus, de 82 anys. La nova presidenta, de 53 anys, haurà d’assumir el repte de treure el país de la forta crisi que arrossega. Segons dades de l’Eurostat, l’oﬁcina d’estadística comunitària, Lituània té un índex d’atur del 15,5% i una contracció del PIB del 12,6%.

JUNY 2009

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

UNA POSICIÓ ESTRATÈGICA

Dinamarca, lloc d’oportunitats El seu enclavament estratègic serveix com a porta d’entrada als països nòrdics i bàltics, on ocupa una posició de prestigi respecte a la resta de països de la regió. És per això que ofereix unes possibilitats d’inversió i exportació en diferents sectors i molt diversiﬁcades.

Una bona opció d’inversió és col·laborar amb les empreses ja arrelades al país

NÚRIA CABRERA

Amb la crisi mundial com a principal protagonista, Dinamarca continua la seva tasca de mantenir un bon ritme en l’activitat econòmica. Amb aquesta finalitat, una de les darreres accions ha estat posar en marxa un acord amb la major part dels partits polítics representats al Parlament per oferir un paquet de crèdits adreçat a bancs i institucions de crèdit hipotecari, amb la ﬁnalitat d’impulsar l’augment de crèdits destinats a empresaris i ciutadans. Un paquet de mesures amb valor de 100.000 milions de corones daneses (més de 13 milions d’euros), i que és el segon dirigit a aquest sector des del començament de la crisi econòmica global. Dinamarca té una economia molt diversiﬁcada i que compta amb una situació d’avantatge, ja que la seva capital, Copenhaguen, és un dels centres de distribució i negoci més importants de la regió nòrdica i bàltica, i això fa que Dinamarca resulti un país molt atractiu on invertir, ja que la ciutat és una de les millors zones per establir les oficines de les principals empreses. Per tant, els intercanvis econòmics es donen en qualsevol dels sectors productius i comercials del país. Les empreses que es decideixin a invertir o exportar cap a Dinamarca es trobaran amb bones oportunitats de negoci, però també hauran de lluitar contra la resta d’empreses rivals, ja que Dinamarca és un país molt desenvolupat en la major part dels seus sectors i no resulta fàcil trobar un sector sense competència.

Evolució creixent de les exportacions Les relacions comercials entre Dinamarca i Espanya es basen en un mercat on interactuen moltes empreses que treballen en tots dos sentits i amb un gran nombre de productes. Això fa que tant l’oferta com la demanda es diversiﬁqui cada vegada més, encara que l’accentuació de la

Els productes espanyols amb més éxit a Dinamarca són els cítrics, l’oli d’oliva i el vi

Dinamarca és un país molt desenvolupat en la major part dels sectors i no resulta fàcil trobar un forat sense competència. / ARXIU

seva evolució creixent està directament condicionada amb la conjuntura mundial. És per això que una de les oportunitats de negoci més clares és la col·laboració directa amb empreses ja arrelades, o l’adquisició de les mateixes, més que inversions des de zero. Encara que també hi ha particularitats, sobretot en sectors destacats, com les energies renovables o la biotecnologia, on les pròpies autoritats daneses treballen per atraure noves inversions per dur a terme grans projectes. Si es tracten casos concrets, es poden esmentar les inversions de Repsol YPF, que desenvolupa activitats de producció química, o AGBAR, que va comprar APPLUS+. Consultant les estadístiques del Ministeri d’Indústria, els sectors danesos que han atret més inversions espanyoles són les assegurances de vida i la fabricació de productes minerals no metàl·lics.

De forma global, les exportacions espanyoles mostren una evolució en creixement durant els darrers anys.

Bones oportunitats pels productes gourmets espanyols Espanya és, actualment, el principal subministrador de cítrics i compta amb una posició d’avantatge respecte d’altres països competidors en fruita i productes de l’hort, encara que també l’oli d’oliva i el vinagre, s’obren el seu camí. De forma signiﬁcativa, els danesos aprecien la qualitat dels productes exportats per Espanya, que s’inclouen en el concepte gourmet. D’aquest grup, en formen part el pernil, els embotits, la conﬁteria o les conserves. Un altre dels productes espanyols amb més èxit al mercat danès és el vi, ja que hi ha un alt consum per càpita (més elevat que al nostre

DADES GENERALS Població:

5,5 milions

Superfície:

43.094 km2

Capital: Sistema polític: Inﬂació: Creixement del PIB:

Copenhaguen Monarquia constitucionalista 3,4% (2008), 1,2% (estimació 2009) -1,3% % (2008), -3,5% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (17,4%), Suècia (14,5%), Regne Unit (8%), Estats Units (6,1%), Noruega (5,7%), França (4,8%), Països Baixos (4,8%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

país). Això s’explica perquè Dinamarca és l’únic mercat sense monopoli de distribució, i això fa possible que des d’aquí també es serveixin productes cap a altres zones, com el sud de Suècia o el nord d’Alemanya (amb qui comparteix frontera). Com àrees d’especial interès, cal citar el sector de la moda, on els productes de confecció, calçat, marroquineria, joieria i bijuteria tenen molta sortida; o el sector de la casa, on s’inclouen mobles, tèxtil de la llar, pedres ornamentals, rajoles, i on els danesos aprecien la qualitat de l’oferta de productes procedents d’Espanya. Pel que fa al sector industrial, s’ha d’esmentar la introducció d’automòbils fabricats al nos-

tre país, de petita cilindrada, que estan tenint molt d’èxit. Sense oblidar les grans oportunitats de negoci que genera el sector públic mitjançant la concessió d’obres en infraestructures que es duran a terme durant els propers anys, com ponts, l’ampliació de la xarxa de metro i de l’aeroport, que encara estan en fase d’anàlisi. Finalment, els sectors d’alt valor afegit, que fan referència a tecnologies de la informació, productes mèdics i investigació, sempre demanden inversions estrangeres, ja que s’ha de recordar que Dinamarca està ubicada en una zona geogràﬁca on destaca la concentració d’empreses d’alta tecnologia, més coneguda com Medicon Valley, un clúster de biotecnologia, on a més d’empreses, tenen la seva seu diverses universitats, centres d’investigació, tant públics com privats, i hospitals.

UN LLOC FÀCIL ON FER NEGOCIS Durant el passat mes de març, el diari The Economist es va fer ressò a les seves pàgines d’un rànquing confeccionat pel Banc Mundial i que posiciona a les deu nacions on resulta més fàcil fer negocis. Segons aquesta classificació, Dinamarca ascendeix fins a la cinquena posició, per darrere de Singapur, Nova Zelanda, Estats Units i Hong Kong. El Govern danès és en gran part responsable d’aquesta conjuntura favorable, ja que ha creat tota una xarxa d’oficines preparades per acollir les noves iniciatives empresarials i proveir serveis de consultoria, serveis jurídics, o salons per a conferències. També s’ha creat un fons de cabdal risc i s’està treballant en matèria d’educació i promoció de l’esperit empresarial. D’altra banda, però de forma paral·lela, diverses institucions daneses han unit les seves forces per promocionar Copenhaguen com a centre financer nòrdic i així atreure bancs i organitzacions internacionals a la capital. Aquesta campanya, amb el suport del Ministeri d’Economia, promou la coordinació entre diferents àrees (innovació, tecnologia, educació i finances), amb l’objectiu d’afavorir activitats emprenedores per tal de superar l’actual conjuntura econòmica.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 33

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ESCENARI GLOBAL

Especial Empreses familiars

Els reptes de treballar en família MANUEL PAVÓN, RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT DE CONSULTORIA D’EMPRESA FAMILIAR DE GARRIGUES

“Els germans que negocien entre ells sense els pares arriben a millors acords” Segons l’Institut de l’Empresa Familiar, a Espanya existeixen 2’9 milions d’empreses familiars. És evident que, també a Catalunya, aquest model esdevé fonamental per a l’estructura social i econòmica. La principal debilitat d’aquest tipus d’empresa és la manca de comunicació, segons Pavón. No obstant, tenen grans avantatges, com el treball a llarg termini. mans. Aquí sorgeix el problema del lideratge: com es pot definir un bon lideratge entre germans? En la primera generació, el pare, que és el líder a casa, és també el líder a l’empresa. Però en la segona generació, quins dels quatre germans ha de fer de líder? Potser qui té més formacio? O qui treballa més? O el germà gran?

CARLES CHACÓN

És freqüent que les relacions familiars perjudiquin l’activitat de negoci? Existeixen protocols per evitar-ho? Els germans que negocien entre ells sense acudir als pares són capaços d’arribar a millors acords. Una altra variable és el treball en equip: quan els germans treballen amb una idea comú, amb una sola orientació, tot funciona millor. Quant a la comunicació, cal consensuar les idees i decisions entre els germans. I per últim, tenim la satisfacció: una vida laboral i personal satisfactòria afecta positivament en les relacions entre germans dins de l’empresa. En aquest sentit, no és el mateix la pressió que tenim si treballem amb companys de feina que quan ho fem amb familiars, està clar. Quins reptes exigeix la gestió de les relacions internes en la empresa familiar? Més que problemes, a les empreses familiars existei-

Pavón alerta sobre la participació equitativa de germans a l’empresa. / FOTO: D. FERNÁNDEZ

“L’administració de la justícia familiar a través de l’empresa és un error freqüent dels pares” xen riscos, que posteriorment defineixen els problemes, és clar… El principal risc és quan una empresa té la tipologia de 50 – 50, és a

dir, dos germans amb la meitat de poder i responsabilitat. Si aquests dos germans no poden aplicar el protocol adient, tenen molt de risc. De fet, és el grup amb un major risc. Quins són els altres models d’empreses i quins són els seus riscos? Una altra societat de germans amb risc és aquella on un dels germans fa de capdevanter o pare dels seus ger-

Ens pot parlar de les situacions en què un membre de la familia es troba fora de l’empresa? Són empreses amb un alt risc, també: aquelles on un membre familiar es troba fora de l’empresa. Els membres que no estan a l’oﬁcina sempre donen altes taxes d’insatisfacció, perquè són propietaris però no tenen molta informació, ningú els informa, i això pot causar problemes. Quins són, actualment, els principals problemes en el moment de la successió?

En aquest sentit cal destacar un error freqüent per part dels pares: l’administració de la justícia familiar a través de l’empresa. La justícia entre els ﬁlls a l’empresa s’hauria de regir per l’equitat, no per la igualtat. És a dir, donar-li més accions a qui treballa més, qui aporta més, i no fer-ho a parts iguals només perquè siguin fills. Per això els pares de vegades deixen passar el temps, per postergar aquestes decisions, i això fa que les relacions entre germans es deteriorin. La successió s’ha de regir per l’equitat, i no s’ha de retrassar, perquè no és una decisió momentànea: és un procés. Les empreses familiars estan més ben preparades davant la crisi? Sí, perquè aquest tipus d’empreses treballen a llarg termini; estan més capitalitzades; i, a més a més, ho tenen tot al mateix lloc: tenen un patrimoni econòmic que han de protegir.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Pes de les empreses familiars a Catalunya

Presència de les empreses familiars a Catalunya

Nota: considerant només empreses que facturin més de 1,2 milions d’euros.

(% empreses familiars a cada província) 100 80

34,4% 65,6%

Familiar

65,6%

No familiar

34,4%

60 40 20 0

FONT: L’empresa familiar a Catalunya. CIDEM.

El Sector

62,4

80,9

72,5

73,2

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

ELS REITERATS PAQUETS DE MESURES ANUNCIATS PER RODRÍGUEZ ZAPATERO HAN DONAT RESPOSTA A ALGUNES DEMANDES DE L’EMPRESARIAT, PERÒ MOLTES ALTRES HAN QUEDAT EN L’OBLIT.

L’empresa familiar reclama “una resposta urgent” a la crisi amb mesures ambicioses La situació de l’economia espanyola és crítica i requereix un cop d’efecte a l’alçada de les circumstàncies. Aquest és el punt de partida de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), que ha presentat el seu propi ‘Pla de Xoc’ per al període 2009-2010. L’últim paquet de mesures de Rodríguez Zapatero, però, queda lluny de les pretensions de l’IEF. AURELI VÁZQUEZ

El PIB retrocedeix, l’atur es dispara, cau el consum i es desploma la inversió. Són alguns dels punts de partida del document ‘Propostes urgents per reactivar l’economia espanyola’, difòs per l’Institut d’Empresa Familiar i batejat com a ‘Pla de Xoc 20092010’. Aquest document ha tingut una resposta més que discreta en les darreres mesures aprovades per l’Executiu, que no cobreixen, ni de bon tros, les pretensions d’aquesta entitat, que en conjunt representa ni més ni menys que un 17% del PIB estatal. El document de l’IEF, publicat a finals de febrer, comença fent un retrat de la situació econòmica actual, en un apartat que titula ‘Una realitat preocupant’. En aquest capítol recorda, per exemple, “l’enfonsament de la inversió en béns d’equip, amb una caiguda de les comandes del 43,4%, la qual cosa indica que no s’està produint el canvi de model cap a una economia més productiva i menys depenent de la construcció”. En aquest punt introductori, a més, l’IEF destaca la forta caiguda de l’ocupació al sector serveis i alerta sobre el retorn de l’atur a “ni-

vell de fa dècades”. A més, incideix en el fort increment de la morositat i admet que “les previsions oficials són pessimistes”. En aquest context, el Pla de Xoc recorda que “en un escenari com l’actual, amb una forta contracció del consum i una més gran competència internacional, els elevats costos laborals que suporten les empreses són la principal barrera per a la creació o el manteniment de l’ocupació”.

Context internacional Un cop analitzada la situació al conjunt de l’Estat, el document de l’IEF repassa la resposta que altres països han donat a la seva crisi, per comparar-la amb la de l’Executiu de Zapatero. El document de l’Institut d’Empresa Familiar reconeix que “la situació econòmica en altres països és complicada”, però, tot i així, adverteix que “en cap d’ells s’està produint una deteriorament del mercat laboral tan intens i ràpid com a Espanya”. En aquest sentit, es posa de relleu que, mentre Espanya ha aprovat mesures per valor de l’1% del PIB, els Estats Units hi han destinat un 5% i Alemanya, un 2,5%. Tot i que aquest document és anterior al darrer paquet

L’empresa familiar demana una rebaixa signiﬁcativa de les quotes de la Seguretat Social de mesures del Govern, el cert és que les novetats anunciades per Zapatero no tenen massa a veure amb les propostes de l’IEF.

Propostes “urgents” de l’IEF Després d’analitzar la situació de l’economia espanyola, l’Institut proposa dos tipus de mesures: unes d’efecte immediat i altres a mig termini. Les primeres sumen un total de cinc. La primera mesura és reduir dos punts les quotes de la Seguretat Social que suporten les empreses pels seus treballadors i ﬁns a 10 punts per als nous llocs de treball ﬁxos. La segona mesura que proposava l’IEF era augmentar la línia ICO per a capital circulant en 50.000 milions; la tercera, donar un incentiu de 2.000 euros per a la compra de vehicles destinats a empreses i autònoms –el Govern ho

Les mesures de Zapatero no han recollit moltes de les reivindicacions de l’empresa familiar. / FOTO: CEDIDA

ha posat en marxa d’una altra forma, com és sabut–; la quarta, exigir a totes les administracions públiques que paguin les factures en un màxim de 30 dies, i la cinquena, millorar la ﬁscalitat dels crèdits que atorguen els accionistes a les seves pròpies empreses.

Propostes a mig termini Pel que fa a les mesures a mig termini, la primera és reduir els tipus de l’Impost sobre Societats un 5%, una de les mesures que sí ha tingut ressò en la reforma de Zapatero. Ara bé, l’Executiu va posar com a condicions que

les empreses no facturessin més de 5 milions d’euros i que no s’acomiadés cap treballador. Aquesta primera proposta de mesura a mig termini inclouria també un ajornament dels impostos com l’IVA o les cotitzacions a la Seguretat Social. La segona mesura a mig termini és aconseguir que cap projecte d’inversió es deixi de fer per un excés de burocràcia; la tercera és establir l’exempció per reinversió dels beneﬁcis de les empreses, i la quarta i última mesura és, en realitat, un petit paquet de mesures per

estimular la flexibilitat del mercat laboral. Aquest paquet inclou: condicionar els increments salarials a la productivitat; modiﬁcar el marc legal perquè l’estructura de les plantilles es pugui ajustar temporalment a les necessitats de producció; reduir dràsticament l’absentisme atorgant a les mútues i empreses col·laboradores la facultat d’emetre propostes d’alta mèdica, i per últim, dissenyar coherentment el calendari laboral, traslladant a dilluns algunes festivitats que cauen entre setmana.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 35

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

L’ENQUESTA

Percentatge de vendes per tipus d’empreses

45,1% 54,9%

Pes de l’empresa familiar per sectors

Empreses familiars

54,9%

No familiars

45,1%

FONT: L’empresa familiar a Catalunya. CIDEM.

El Sector

80 70 60 50 40 30 20 10 0

64,6%

52,7%

71,5%

65,4%

64,1%

Tèxtil

Química

Metal·lúrgia

Altres indústria

Serveis

FONT: L’empresa familiar a Catalunya. CIDEM.

LA CONJUNTURA ECONÒMICA ACTUAL ES DEIXA NOTAR TAMBÉ AL MÓN DE L’EMPRESA FAMILIAR. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA I EL TRACTE DE LES ADMINISTRACIONS SÓN ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS MÉS FREQÜENTS.

La crisi i el tracte de les administracions, cavalls de batalla de l’empresa familiar Quines són les preocupacions de les empreses familiars catalanes? Món empresarial volia conèixer de primera mà la resposta a aquesta pregunta i va convidar l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar a dir la seva a través d’una enquesta entre alguns dels seus membres. Aquest és el resultat. 1. Creu que les empreses estan prou ben tractades i/o potenciades per les administracions? a. Sí, ho estan en termes generals (9%) b. No, gens (63%) c. Sí, però encara s’ha de fer molt més (28%)

2. Davant la crisi actual, quin dels següents aspectes li preocupen més? 18

a. Diﬁcultats per obtenir ﬁnançament (18%) b. Evolució de la situació econòmica a mig o llarg termini (45%) c. Relleu generacional (9%) d. Millores legals i tributàries per a l’empresa familiar (28%)

3. Les empreses familiars han millorat al llarg dels darrers anys en la seva professionalització? 45

a. No, no hem millorat gaire en aquest sentit (0%) b. Sí, tot i que encara queda molt camí per recórrer (45%) c. Sí, hi ha hagut una millora important (55%)

4. Quin dels següents aspectes destacaria com la principal assignatura pendent de l’empresa familiar a Catalunya? a. Professionalització de la direcció i entrada de consellers externs (27%) b. Dimensions: les empreses familiars han de guanyar més volum (45%) c. Internacionalització (0%) d. Capacitat d’innovació (28%)

5. Si hagués de destacar un punt fort de l’empresa familiar a Catalunya, quin dels següents escolliria? a. Flexibilitat i agilitat per a la presa de decisions (36%) b. Capacitat de treball (64%) c. Capacitat innovadora (0%) d. Elevat nivell de formació dels seus dirigents (0%)

6. Pel que fa a la formació, quin creu que és el punt més feble de l’empresa familiar? a. Idiomes (19%) b. Habilitats directives (55%) c. Coneixements tècnics (0%) d. Recursos Humans i gestió d’equips (26%)

7. En relació a la conciliació empresa/família, quin dels següents esquemes creu que s’ajusta més a la realitat? 28

a. És inevitable barrejar empresa i família: qui no ho entengui així s’enganya (28%) b. Es poden establir mecanismes per obtenir un cert distanciament entre feina i vida familiar (72%) c. Cal ser estrictes en aquest sentit i aplicar una separació radical de les dues esferes (0%)

8. Quina importància concedeix la seva empresa a les iniciatives de responsabilitat social (RSC)? 29

a. Irrellevant: no tenim en compte aquest concepte (29%) b. Relativa: fem iniciatives socials esporàdicament, però no tenim una estratègia RSC (53%) c. Molta: la RSC és una branca important de la nostra acció com a empresa (18%)

9. Quina de les següents vies de relació valora com a més proﬁtosa? a. Sessions pràctiques de treball (62%) b. Sopars i dinars d’empresaris (19%) c. Fòrums i congressos (19%) d. Premis i actes socials (0%)

10. Les empreses familiars més joves són ﬁns a un 30% més productives que les més antigues (en termes de vendes per empleat). Com interpreta aquesta dada? a. És una dada anecdòtica, no li dono més importància (10%) b. Són empreses més innovadores que aporten més capacitat de producció: tots hauríem d’anar per aquest camí (45%) c. És una dada signiﬁcativa, però no necessàriament marca un camí a recórrer (45%)

36 ESPECIAL: Empreses familiars / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

DEBILITATS

La preocupació pel traspàs generacional és el taló d’Aquil·les del 68% de les empreses familiars Gairebé tres milions d’empreses familiars a Espanya generen el 70% del PIB nacional. Però, davant d’una xifra tan rotunda, ens trobem amb una altra no menys signiﬁcativa: només una minoria arriba a la tercera generació. Segons el darrer informe del CIDEM sobre l’empresa familiar catalana, el percentatge d’empreses que es pot considerar de tercera i quarta generació és del 26,6%. La manca de professionalització a l’hora d’assolir el relleu generacional esdevé el taló d’Aquil·les de l’empresa familiar.

Successió crítica Segons les conclusions d’un estudi recent sobre l’empresa familiar elaborat per les Càmbres de Comerç en col.laboració amb el Fons Social Europeu, els conflictes familiars alenteixen la successió en el 68% de les empreses familiars.

Segons dades de les Càmbres de Comerç, un 74% no admet l’entrada en el accionariat de socis externs Tot i que només el 32% restant de les més de 1.000 empreses sondejades aﬁrma tenir un pla de successió, gairebé tres de cada quatre aprova l’ús d’instruments com ara el protocol familiar i els pactes d’empresa amb l’objectiu de regular la relació entre l’empresa i la família, ja que una càrrega afegida d’emocions pot derivar en la fallida de l’empresa. En molts casos, s’assignen directius entre els mateixos familiars, sense tenir en compte que aquesta pot no ser la millor opció per a l’empresa. Això fa que l’empresa familiar

El 87% de les famílies empresàries exerceix el control polític i econòmic de la societat accionarial. / FOTO: ARXIU

pugui caure més fàcilment en decisions subjectives que no responen a criteris purament empresarials.

Família desconﬁada Un altre dels punts dèbils d’aquestes organitzacions és el difícil accés al control per

part de socis externs com a via alternativa de finançament. El cert és que, no només el 87% de les famílies empresàries exerceix el control polític i econòmic de la societat accionarial, sinó que un 74% no admet l’entrada en l’accionariat de socis externs.

L’exclusivitat del seu control es pot convertir en un mur infraquejable que derivi en una estructura organitzacional inadequada, un sistema de remuneració desajustat, un nombre excessiu de membres familiars amb poder de decisió, etc.

FORTALESES

La flexibilitat i adaptabilitat de l’empresa familiar, les millors armes per a superar la crisi econòmica Són molts els punts forts de l’empresa familiar que es posen de relleu amb una bona gestió de l’activitat. Un bon ambient familiar pot fer que l’empresa prescindeixi de certs tràmits burocràtics i de control que s’estableixen al voltant dels accionistes, apostant per la rendibilitat i la reducció de costos. De la mateixa manera, la tradició i experiència en la continuïtat del negoci són clau per a la seva supervivència. Precisament per això, en un entorn de crisi com l’actual, l’empresa familiar manté un marge de flexibilitat més gran que l’empresa no familiar, ja que l’harmonia d’interessos pot fer prioritzar la presa de decisions pràctiques que reverteixin en el desenvolupament de l’empresa més enllà dels interessos individuals i els beneficis. Tal i com afirmava el mes passat Josep Tàpies, titular de la Càtedra d’Empresa Familiar de l’IESE,

El sentit de pertinença, de lleialtat i sacriﬁci són els grans aliats de l’empresa familiar durant un esmorzar organitzat per la Fundació Nexia, les empreses familiars afronten la crisi amb un cert avantatge.

Supervivent per naturalesa “La família empresària es diferencia de la convencional perquè transmet un esperit de transformació de la societat que esdevé un actiu molt important. Això es tradueix en un pla de vol empresarial molt clar que, en moments de turbulències, les converteix en companyies més fortes que la resta”, explicava Tàpies.

Amb bon nom Un altre dels aspectes que afavoreix la supervivència de l’empresa familiar en temps de crisi és el sentit de la responsabilitat patrimonial. El que podríem dir el bon nom de la família. Els experts coincideixen en aﬁrmar que el sentit de pertinença, de lleialtat i sacrifici són els grans aliats de la competitivitat d’aquest model de negoci. Cal destacar també que un director d’empresa familiar manté el càrrec molts més anys que un director extern. Gràcies a això, existeix més continuïtat en la relació amb clients, proveïdors, treballadors, així com amb els plans d’empresa. A més, el caràcter familiar fa que la planificació tingui en compte el rendiment a llarg termini per sobre dels beneﬁcis a curt termini. Alhora, les futures generacions creixen i es formen al voltant del negoci.

El sentit de pertinença de les noves generacions, clau de l’èxit. / FOTO: ARXIU

ESPECIAL: Empreses familiars / EL DAFO 37

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

L’atracció de talent i la desconﬁança cap a les noves tecnologies, principals amenaces de l’empresa familiar Els passos més rellevants per a l’empresa familiar es produeixen poc després d’un canvi generacional. És en aquest moment quan es desenvolupa un nou lideratge. Però només una part realitza amb èxit el traspàs generacional.

Necessitats divergents La coexistència a l’empresa familiar d’una pluralitat de persones amb necessitats divergents origina tot un ventall de conﬂictes que poden afectar a l’empresa si no s’adopten les mesures pertinents. En molts casos, per exemple, es plantegen conflictes per interessos entre accionistes actius i accionistes passius. Una altra de les amenaces que acompanya per defecte aquest tipus d’estructures familiars és el risc de caure en el nepotisme i la diﬁcultat d’atreure talent més enllà dels vincles familiars. La falta de professionalització

deriva freqüentment en una direcció amb poques habilitats empresarials per aconseguir recursos ﬁnancers, establir aliances estratègiques, afrontar un procés d’internacionalització o assolir més dimensió per a competir al mercat. Segons dades del CIDEM, com més gran és el percentatge de treballadors familiars a l’empresa més disminueixen les probabilitats d’èxit. L’aposta per la innovació, la tecnologia i les noves idees és també un llast per aquest tipus d’empreses. “Tradicionalment les empreses familiars han sigut més reàcies a aquest tipus d’innovacions, tot i que la seva decidida aposta per la permanència les ha de fer entendre que el seu futur passa per una aposta definitiva per la innovació tecnològica”, segons explica en l’article ‘Innovació tecnològica en l’empresa familiar’

el catedràtic en Empresa Familiar de la Universitat de Múrcia Angel Luis Meroño.

Retribucions equitatives La retribució també sol ser un punt de conflicte. Un canvi en el sistema de retribució més just i eficaç pot suposar un conflicte, però que, a la llarga, revertirà positivament en el funcionament de l’empresa familiar. Un altre factor que també impacta negativament en l’activitat del negoci familiar és la manca de comunicació i treball en equip, tal i com posa de relleu el llibre Empreses familiars de germans: claus de l’éxit per al treball en equip, elaborat per la firma Garrigues. Tot i que a l’empresa familiar és freqüent un nivell de comunicació verbal molt més elevat que a la resta d’empreses, les imprecissions i la manca d’un ús formal d’aquesta poden desembocar en conflicte.

La tecnologia, assignatura pendent de l’empresa familiar. / FOTO: ARXIU

FAMÍLIA POC REUNIDA Tal i com posa de relleu el darrer informe elaborat pel CIDEM sobre l’empresa familiar catalana, com més gran és l’empresa, més freqüent és la periodicitat amb la qual es reuneix el consell d’administració. En canvi, més de la meitat d’empreses amb vendes inferiors a 6 milions d’euros es reuneixen una vegada l’any o sense periodicitat concreta.

OPORTUNITATS

L’empresa familiar gaudeix de la conﬁança del consumidor, proveïdor i treballador més que les empreses que no ho són “És el moment perquè les empreses familiars s’anticipin a totes”. Així ho assegurava el professor d’ESADE i director del programa ‘Gestió de l’Empresa Familiar’, durant la trobada organitzada per la Fundació Nexia. “L’empresa familiar té l’oportunitat de detectar els indicadors sociològics que inﬂuiran en el desenvolupament del panorama empresarial dels propers anys”, matissava. Sens dubte, representar el 65% del PIB català situa l’empresa familiar catalana en una posició privilegiada per a liderar el desenvolupament econòmic en temps de crisi.

Millor imatge que l’empresa no familiar Al seu favor, l’empresa familiar compta amb millors índex d’imatge respecte les empreses no familiars. Segons dades de l’Institut de

L’harmonia d’interessos fa que, en moments complicats, aquest tipus d’empreses demostrin un nivell més alt de rendibilitat

Tots a una D’altra banda, el vincle familiar dels accionistes reforça encara més la seva posició. L’harmonia d’interessos fa que, en moments complicats, aquest tipus d’empreses demostrin un nivell més alt de rendibilitat gràcies a la ﬂexibilitat per acordar i adaptar nous criteris de gestió, pre-

cissos i pràctics, sense activar processos burocràtics que suposen temps i diners, gràcies a una cultura empresarial establerta al voltant de valors més humans. L’Institut de l’Empresa Familiar posa de relleu l’elevada rendibilitat de l’estructura empresarial familiar i, segons les seves dades, tot i que re-

presenten el 30% de la capitalització borsària, el 50% de las empreses espanyoles que cotitzen en borsa són familiars. Això sí, segons el CIDEM, els beneﬁcis obtinguts per les empreses familiars dirigides per un professional extern són unes 10 vegades superiors als obtinguts per les empreses dirigides per familiars.

‘La imatge de l’Empresa Familiar a Espanya’ (Conclusions Estudi Edelman, 2007) l’Empresa Familiar, un 49% de les persones enquestades creu que la imatge de l’empresa familiar és millor que les empreses que no ho són. Així, els negocis familiars destaquen per la qualitat dels seus productes i la proximitat de tracte en les relacions comercials. Un elevat contacte amb clients i proveïdors facilita al mateix temps un elevat nivell de coneixement del sector.

5% 17% 49% 29%

Font: Institut de l’Empresa Familiar

49%

millor que la imatge de les empreses no familiars

29%

no hi ha diferència

17%

és pitjor

NS/NC

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

ÀGORA

L’estat actual de les empreses familiars

RESPON JOAN CARLES FONT, FUNDADOR I DIRECTOR DE MESOESTETIC

“És molt important saber incoporar persones que no formin part del nucli familiar i que ens aportin nous criteris”

Les preguntes:

“Avui dia, no és possible desenvolupar cap projecte industrial només amb la intuïció”

1. Tenint en compte que l’empresa familiar representa un 8,2% del PIB català, considera que està prou ben tractada i/o potenciada per les administracions? 2. Davant la crisi actual, quins aspectes creu que han de tenir especialment en compte les empreses familiars? 3. Les empreses familiars han millorat al llarg dels darrers anys en l’aplicació de protocols familiars i altres criteris objectius que contribueixin a una presa de decisions professionalitzada? 4. Quina –o quines– diria que són les assignatures pendents de l’empresa familiar en aquest moment? 5. Tradicionalment, la formació havia estat una de les mancances de les empreses familiars, molt cop fonamentades en la intuïció del fundador per als negocis. S’ha millorat en aquest sentit?

1. Francament crec que no, i més si tenim en compte que el que realment genera riquesa i crea llocs de treball en un país és el seu teixit industrial. Les administracions haurien d’aplicar polítiques menys populistes i més efectives. 2. La crisi actual és només un dels problemes que tenen les indústries del nostre país. Podríem parlar,

“La crisi és només un dels problemes que tenen les indústries del nostre país, podríem parlar també de la globalització dels mercats i dels països emergents” també, de la globalització dels mercats i dels països emergents. Només amb uns bons programes d’innovació i desenvolupament podrem combatre d’una manera efectiva tots aquests problemes.

3. Clar que han millorat, només cal veure moltes de les grans indústries del nostre país que han fet evolucionar els seus criteris convertint-se en empreses capdavanteres en els seus sectors a nivell internacional. 4. És molt important saber quan cal incorporar altres persones que sense formar part del nucli familiar ens aportin nous criteris per fer créixer els projectes de futur i el valor afegit de les activitats industrials. 5. Avui dia, no és possible desenvolupar cap projecte industrial només amb la intuïció i, per això, és fonamental la formació i el profund coneixement de l’activitat a la que cadascú es dedica, tant si forma part del nucli familiar com si no. Crec que a aquest nivell hi ha hagut una important millora, ja que, el tradicionalment conegut com a “fill de l’amo”, avui dia és una persona amb una formació adient quan arriba a l’empresa.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA RESPON DANIEL MARCELLÁN, ASSESSOR SÈNIOR DE DELOITTE

“L’elaboració d’un protocol és clau per professionalitzar l’empresa familiar i per establir les bases reguladores de les relacions amb la família”

1. Tot i la creixent atenció al voltant de l’empresa familiar, encara manca donar solucions a alguns problemes. Algunes comunitats incentiven l’elaboració de protocols familiars mitjançant subvencions a les empreses familiars. Concretament, Catalunya ha volgut facilitar la transmissió intergeneracional d’una manera ordenada, mitjançant la modificació del dret successori, establint un nou sistema

de successió contractual en el qual es permeten els pactes entre els cònjuges, parelles i familiars (no es permeten amb tercers). No obstant, encara queden tasques pendents com, per exemple, simpliﬁcar i refer la normativa relativa a les empreses familiars o bé aprovar un Estatut de l’Empresa Familiar que reguli les matèries civils, mercantils i ﬁscals.

litzada i una adequada planificació davant els nous reptes de lideratge i presa de decisions. Tot això, amb el suport d’una adient cohesió familiar i empresarial, permetrà a les empreses familiars més ben preparades projectar els nivells exigits de conﬁança davant el conjunt de grups d’interès: clients, proveïdors, entitats ﬁnanceres, empleats…

2. Aquestes empreses tenen una sèrie de característiques que les fan més resistents als temps difícils, com per exemple, un compromís més gran dels seus líders i una gestió del risc més realista i conservadora. Aquesta resistència es converteix en aquests moments en un avantatge competitiu diferencial d’aquestes empreses, que tenen una major capacitat de construir relacions de conﬁança a mig i llarg termini, actiu clau i fonamental en conjuntures com l’actual. Dit això, és moment de seguir potenciant aquestes fortaleses diferencials i de aprofundir i dinamitzar la implementació d’una gestió professiona-

3. L’elaboració d’un protocol és clau per professionalitzar l’empresa familiar i per l’establiment de les bases reguladores de les relacions entre l’empresa i la família. Sens dubte, un protocol familiar multiplica les possibilitats de l’empresa, amb la deﬁnició de les funcions de cadascú, la dotació dels mecanismes necessaris per a la presa de decisions i el manteniment de les bones relacions familiars. El protocol, a més, pot ajudar a determinar les bases per encarar una successió ordenada i professionalitzada. 4. Les empreses familiars solen incórrer en alguns errors greus com, per

exemple, la confusió entre ‘propietat’ i ‘capacitat’, la barreja entre el patrimoni personal i l’empresarial, la coincidència entre relacions familiars i laborals, l’ajornament de la successió o l’absència de planiﬁcació de la mateixa. En realitat, la majoria d’aquests problemes es poden solucionar o, si més no, controlar amb l’elaboració d’un protocol. 5. Afortunadament, avui dia s’ha avançat molt en aquest sentit i cada vegada són més les empreses familiars que han optat per introduir requisits objectius per tal d’accedir als seus llocs de responsabilitat, com l’exigència de formació i experiència prèvia. No obstant, la lluita pel talent és a les agendes de tots els Comitès de Direcció i Consells d’Administració d’empreses familiars i no familiars i, en aquesta lluita (atracció, desenvolupament i retenció), l’empresa familiar ha de saber explotar les seves qualitats intrínseques.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

ÀGORA

Les preguntes: 1.Tenint en compte que l’empresa familiar representa un 8,2% del PIB català, considera que està prou ben tractada i/o potenciada per les administracions?

RESPON ESTHER CASADEMONT, DIRECTORA DE CAUCUS

“Cal afrontar de forma ordenada els processos de successió, i no de manera urgent i precipitada”

2. Davant la crisi actual, quins aspectes creu que han de tenir especialment en compte les empreses familiars?

2. Deixant de banda les qüestions normals d’ajustament de costos i vigilància de la morositat, és el moment de pensar en el futur i de desenvolupar plans estratègics que ajudin les empreses familiars a estar ben preparades quan les circumstàncies del mercat canviïn. Encara que pugui semblar contradictori en l’actual situació, cal assegurar els plans i mitjans necessaris per al futur; aquells que abans puguin reaccionar quan la situació econòmica millori, disposaran d’un avantatge competitiu clar.

3. Les empreses familiars han millorat al llarg dels darrers anys en l’aplicació de protocols familiars i altres criteris objectius que contribueixin a una presa de decisions professionalitzada? 4. Quina –o quines– diria que són les assignatures pendents de l’empresa familiar en aquest moment? 5.Tradicionalment, la formació havia estat una de les mancances de les empreses familiars, molt cop fonamentades en la intuïció del fundador per als negocis. S’ha millorat en aquest sentit?

1. En termes generals, no. Excepte alguns canvis legislatius que afavoreixen la successió familiar, les empreses familiars, com la majoria de PIMES, solen estar bastant oblidades per les administracions. Hi ha bones intencions, però la concreció dels plans d’ajut i acció no és molt eﬁcient. Caldria un suport més gran en el disseny, aplicació i seguiment dels plans estratègics.

3. Han fet molta feina, però encara falta un llarg camí. Cada cop més famílies tenen un protocol, però són moltes menys les que l’utilitzen: hem vist molts casos en els quals el protocol familiar és un document que acaba guardat en un calaix, sense ser utilitzat ni actualitzat. 4. La professionalització del govern corporatiu, mitjançant la incorporació de consellers externs en els con-

sells d’administració o la creació d’un consell assessor, és una de les assignatures pendents més importants. Una altra és afrontar de forma ordenada els processos de successió en l’empresa familiar. En molts casos aquesta circumstància no s’afronta de forma planificada i sistemàtica fins que hi ha un detonant (normalment, problemes de salut del fundador), que obliga a actuar de forma urgent i precipitada. 5. En aquest aspecte la millora ha estat molt gran. Les noves generacions en les empreses familiars tenen molt clara la importància de la formació adequada i, en molts casos, fins i tot, l’experiència professional externa a l’empresa familiar. També passa amb els nous emprenedors. De fet, avui en dia és difícil trobar nous empresaris que no tinguin una bona formació, encara que hi ha alguns aspectes, com els relacionats amb la gestió estratègica de l’empresa, que encara han de millorar-se.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 41

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA RESPON PAU FORNT, PRESIDENT PAPEL AUTOMATIC S.A.

RESPON V. BOSCH SANS, DIRECTOR DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR (ASCEF)

“El principal repte és saber que el principal “Les empreses familiars poden créixer amb actiu són les persones” fusions, no amb la internacionalització” que afecten totes les empreses siguin o no familiars.

estudiant quins són els punts forts i els avantatges competitius, determinant les missions i objectius a assolir i confeccionant el pla d’accions concretes a realitzar.

3. Les empreses familiars fa anys que estan en la línia de la professionalització de la gestió empresarial mitjançant els Consells d’Administració, però també en la professionalització de la família mitjana amb la constitució dels Consells de Famílies.

3. Sí, s’ha millorat en aquest terreny. S’ha pres consciència que un bon protocol que reguli les relacions i el funcionament dels membres de l’empresa familiar pot resultar vital per a la supervivència de l’empresa familiar, la professionalització i la planiﬁcació de la successió.

1. Considerem que no. Sempre queda l’empresa familiar, petita i mitjana, oblidada en terreny de ningú. Les ajudes van a les grans empreses que poden crear conflictes i les mesures que es prenen per les petites i mitjanes són més electoralistes que efectives. 2. Creiem que és el moment de fer un pla estratègic a curt i llarg termini,

4. Ara per ara el principal repte és saber que el principal actiu són les persones i la forma d’implicarles en el projecte col·lectiu que és l’empresa. 5. La intuïció del fundador va ser molt important en el moment de la creació de l’empresa però les noves generacions estan molt més formades, tant si es tracta de crear noves empreses com d’agafar el relleu generacional en les existents.

1. Com a empresa, ens sentim igual que la resta, donat que la diferència està en la propietat però no en la gestió empresarial. 2. Les empreses familiars han de tenir cura de la situació ﬁnancera, de l’increment de la morositat, de l’evolució dels mercats, dels costos de l’empresa, és a dir, de tots els factors

4. La internacionalització és un aspecte que preocupa però per això són necessàries una mida i una dimensió empresarial que moltes empreses familiars no tenen. Per tant, haurien de créixer mitjançant fusions. L’altre és el repte de la innovació en la creació i aportació de valors als seus clients. 5. Crec que la majoria de les empreses familiars catalanes estan en el trànsit de la primera a la segona generació i en segona generació i, per tant, la incorporació de persones a l’empresa es fa amb un nivell de coneixements més alt que alguns emprenedors.

III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció ESADE. Barcelona, 11 i 12 de juny

Una trobada de professionals, acadèmics, empreses i administració pública, amb els següents objectius:

-Presentar nous desenvolupaments en matèria comptable i de direcció -Fomentar l'intercanvi d'idees i experiències entre el món empresarial i professional -Donar a conèixer i impulsar la investigació i els grups de recerca

Més informació i inscripcions: tel. 93 542 1479 congres@accid.org www.accid.org Suports institucionals

Organitzen Empreses i entitats patrocinadores

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A MIQUEL SOLÉ, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CULTURAL CAIXA TERRASSA

“Les empreses ens demanen que la formació sigui pràctica, no teòrica” L’Escola Universitària Caixa Terrassa (EUNCET) s’ha convertit en el centre de referència per a moltes empreses i professionals vinculats a la zona del Vallès i, en especial, per aquells que es volen formar en l’àrea ﬁnancera. A partir del proper curs, la seva àmplia oferta en màsters i postgraus coexistirà amb una nova carrera, la d’Administració i Direcció d’Empeses, que integrarà les dues que havia ofert ﬁns ara.

ÀGATA SERRA

Quina lloc ocupa la formació de postgrau dins de l’Euncet? Tenim vuit postgraus, un MBA i un MIBA. Tots aquests cursos tenen en comú que intenten adequar-se a les necessitats reals que tenen els professionals de les empreses. Això vol dir que sense defugir de la teoria, anem a una practicitat, tant pel que fa als continguts com pel que fa als casos que podem desenvolupar a l’aula. Volem que la gent, quan retorni al lloc de treball, tingui la capacitat d’obtenir una millora substancial en el seu rendiment professional. D’altra banda, com que som una escola de negocis d’una entitat financera, som experts en temes comptables i ﬁnancers. Som l’escola de referència quan algú vol progressar dins el món de la banca. Com es podria deﬁnir la metodologia de l’escola? D’una banda, tots els continguts de les assignatures estan a l’abast dels estudiants des d’un primer moment, a través de la intranet. I d’altra banda, el docent és un gestor del procés d’aprenentatge de l’alumne, no té només una missió transmissora. La classe no està mai plantejada com a una qüestió teòrica, sinó que constantment hi ha presentacions i resolucions d’exercicis. No només ens fonamentem en els casos, com fan altres escoles, sinó que els considerem una part més de la metodologia. Finalment, tots els cursos tenen una matèria que és la de desenvolupament professional. Per què aquesta matèria i en què consisteix? Considerem que no tot és assolir un nivell professional, sinó que també cal desenvolupar unes determinades competències professionals, com ara el pensament analític i la presa de decisions, la comunicació,

planteja un canvi en el concepte del procés de formació, que afecta tant el rol del professor com el de l’alumne, i aquesta nova metodologia espanta, perquè un estudiant ha de dedicar 1.500 hores de feina, de les quals moltes les ha de preparar pel seu compte, a través de lectures, recerca, preparació d’exposicions... Però, l’essència del problema és si volem formar professionals que siguin capaços de resoldre els reptes que planteja el món laboral o, simplement, el que volem és formar persones amb conceptes teòrics reproductius.

“Dissenyem un pla de millora personal per als alumnes, perquè assoleixin les competències professionals” la direcció de persones i el lideratge. Nosaltres, fins i tot, dissenyem per als alumnes, just quan comencen, un pla de millora personal, perquè perfeccionin aquelles competències que considerem claus, amb l’ajuda del nostre professorat. Així, quan aquest alumne acabi la carrera, disposarà d’un expedient acadèmic que mostrarà el grau de coneixement de les matèries però, a més, disposarà d’una diagnosi competencial respecte a les competències que té. Quines demandes detecteu per part de les empreses? Sobretot, ens demanen que el que ensenyem no sigui teòric, sinó pràctic. D’altra banda, a través de la nostra borsa de treball, ens estan sol·licitant persones que siguin capaces d’aportar valor a la seva organització, és a dir, persones competents i amb talent. Darrerament, degut a la crisi ens han disminuït les demandes de professionals, però no l’exigència. Com que la situació actual és molt més complexa, les empreses, quan fan l’esforç per ﬁtxar un professional, volen que sigui molt bo. I com ha afectat la crisi a la demanda de formació? Per una banda, ha disminuït el volum de la demanda formativa de les empreses, no contracten tants postgraus o màsters com abans, dediquen menys a formar els seus professionals. Per altra banda, molta gent, que es troba en una situació laboral

Miquel Solé just a l’entrada de l’Euncet. / DAVID FERNÁNDEZ

més precària, decideix formarse per assegurar-se el lloc de treball. Aquest interès per la formació també l’hem notat en persones que es troben a l’atur. Quin és el vincle de l’Euncet amb Terrassa? La nostra escola forma part de l’obra social de Caixa Terrassa, que subvenciona part de la matrícula dels cursos. I, per tant, es persegueix que aquest esforç que s’ha fet en formar persones, retorni d’alguna manera a l’àrea d’influència, un cop aquestes han acabat la formació. Els nostres alumnes procedeixen del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès, la Catalunya central i el Baix Llobregat i, evidentment, el percentatge més elevat correspon a la localitat de Terrassa i els voltants. Atraiem, sobretot, professionals que treballen a la zona i que vénen a formar-se amb nosaltres, perquè fer-ho a Barcelona els seria més complicat. D’altra banda, les pimes se senten molt més còmodes venint a la nostra escola que no anant a un altre tipus de

centre, amb una imatge més de multinacional. Des de sempre l’Euncet ha ofert les carreres d’Informàtica de Gestió i Ciències Empresarials. Es plantegen algun canvi en aquest sentit? Precisament, l’any que ve canviem. Aquestes dues titulacions desapareixen. Hem fet un gran esforç per poder oferir Administració i Direcció d’Empreses. L’Aneca ha fet ja un informe positiu i ens autoritza a oferir la nova titulació a partir del curs que ve. Oferirem un grau de quatre anys, on fusionarem part dels continguts de l’antiga titulació d’enginyeria tècnica més el que fèiem en empresarials. És un ADE molt especíﬁc nostre. De fet, un dels avantatges de l’Espai Europeu d’Educació Superior és que, com que dóna una major autonomia als centres, ens ha permès elaborar el nostre propi projecte universitari. Per què el Pla Bolonya ha despertat tantes reticències? Perquè no s’ha explicat bé el que comportava. Bolonya

Des del seu punt de vista, l’empresa catalana aposta suficientment per la formació? La conjuntura econòmica ens ha fet retrocedir. Diria que les empreses amb més de 100 treballadors sempre han tingut més clar que la formació formava part de la seva realitat. El problema està amb les pimes, a les quals no se’ls pot oferir programes tancats, com s’ha fet fins ara. L’administració hauria d’atorgar uns diners a unes organitzacions que dissenyessin a mida la formació per aquestes empreses i, a més, aquesta ha de ser via internet, s’ha de poder fer en el mateix lloc de treball, per l’estructura de mobilitat que tenen les pròpies pimes. Quins són els reptes més immediats de l’Euncet? Primer, com ja he comentat, engegar la nova titulació universitària. Segon, ser un referent per a totes aquelles persones que tenen clar que es volen especialitzar en l’àrea financera. Tercer, volem que se’ns reconegui el nostre treball en el tema de les competències professionals. I, finalment, ser capaços de fer transferència a partir de la recerca en el nostre entorn productiu.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

UNA FORMA DE TREBALL QUE INCREMENTA LA PRODUCTIVITAT

Teletreball, sí gràcies (quan es vulgui i pugui) Amb l’acord mutu d’empresaris i treballadors, algunes feines permeten ser desenvolupades des de casa. El teletreball pot incrementar la productivitat de l’empleat (que guanya en ﬂexibilitat en els horaris) i reduir costos a l’empresa. Tots hi guanyen? Sembla que sí. Ho fa possible l’extensió de les noves tecnologies de la informació. És una fórmula gairebé verge, encara per explotar, en aquestes latituds. ARTUR ZANÓN

A l’Andrés no l’importaria haver de treballar cada dia des de casa per actualitzar la pàgina web en què treballava abans de patir en primera persona la crisi econòmica. “Em donen un portàtil amb els programes necessaris i una connexió ràpida a la xarxa i s’estalvien la llum, l’aire condicionat i el lloguer del meu lloc. A canvi, jo guanyo l’hora que tinc de casa a la feina. Els números surten”, afirma. El que intueix amb la seva experiència és ben cert. Segons un estudi de la Cambra de Navarra, el teletreball manté o incrementa la productivitat de l’empresa i pot reduir costos. La quantitat i el rendiment dels teletreballadors que van participar en l’estudi mai van ser pitjors que si haguessin estat al seu lloc de treball físic. És més, un 40% dels supervisors va veure que la quantitat havia augmentat i que el rendiment del 45% era una mica o força millor. En ple debat sobre la conciliació (d’homes i dones de la feina amb la vida personal: família i lleure), l’estudi subratlla que el teletreball és un pas que té efectes que van més enllà del que es pot pensar. “És més que una mesura de flexibilitat”, apunta la directora general de la Cambra de Navarra, Marta Vera. Amb la flexibilitat d’horari i la possibilitat de ser a casa, alguns treballadors es poden replantejar excedències i reduccions de jornada, de manera que l’empresa estalvia el cost d’un procés de selecció de personal. A més, es guanyen minuts (els que s’inverteixen en desplaçament, que a l’àrea de Barcelona és el segon més alt d’Espanya, segons un estudi de La Caixa), diners i de pas es dóna un respir al medi ambient. L’empresa, sense haver d’ampliar l’oficina o adquirir nou equipament, té un estalvi. A més, si es planteja la seva expansió, ho pot fer sense haver d’executar grans inversions en nous centres de treball. Qui pot apostar pel teletreball? No es tracta tant d’empreses o branques econòmiques concretes, sinó de feines determinades. “Per exemple, perso-

nes amb treballs tècnics, com ara arquitectes, informàtics o economistes”, indica Marta Vera. En aquests perfils, la ubicació física no importa i és fàcil la feina a domicili. No sempre és igualment possible. Cal avaluar les necessitats tècniques, el pes de la seva presència a l’oficina o el tipus de relació amb clients. No és menys important la “capacitat d’autoprogramació”: capacitats i habilitats mínimes perquè la jornada passi entre visites a la nevera, sortides al carrer i trucades personals. Calen responsabilitat, compromís, disciplina i confiança dels superiors. La interacció amb els companys o la socialització que permet una feina és una de les màximes preocupacions expressades pels treballadors de l’estudi. Es recomana combinar el teletreball amb un sistema presencial que possibiliti la coordinació de funcions. De tota manera, les distàncies físiques es poden difuminar amb intranets, xats, butlletins d’empresa o altres vies de comunicació interna. El teletreball anima l’empleat a ser més eficient. No es tracta ja de tenir un horari, sinó de complir una sèrie d’objectius. Aquesta és la manera de controlar: amb la feina ben feta. Els autors de l’estudi assenyalen que els supervisors han de fer un major esforç de direcció i coordinació del seu equip. En les conclusions, s’apunta que el teletreball ha de ser una opció personal i voluntària. També anima les organitzacions a facilitar i incentivar (i a preparar-se, si cal) el millor ambient laboral possible. Com a opció pactada que és, el teletreball és reversible per totes dues parts. Per últim, s’aconsella plasmar negre sobre blanc les condicions d’aquesta externalització, malgrat que la confiança entre empresari i empleat sigui elevada. Ara mateix, cap normativa regula el treball des de casa. Per això, la negociació col·lectiva (dins l’empresa o el sector a què es pertanyi) és el marc més indicat per l’acord entre empresaris i treballadors en un capítol que pot beneficiar tots dos.

Es recomana combinar el teletreball amb un sistema presencial El teletreball manté o incrementa la productivitat de l’empresa i pot reduir costos El teletreball és ﬁns ara és una via poc o gens desenvolupada aquí. Vist l’ofec econòmic de moltes empreses, algunes ja ho comencen a posar a la pràctica per estalviar-se diners. Sens dubte hi ajuden l’augment dels temps de desplaçaments de casa a la feina i que les noves tecnologies arriben a les zones més allunyades.

Només un 5% aquí No és un tipus de feina que agradi. O les empreses no hi aposten. Sigui com sigui, el teletreball no acaba d’enlairarse aquí com a d’altres països del nostre entorn. Només un 4,9% dels empleats espanyols han optat per treballar des de casa, segons dades de l’estudi Productivitat i noves formes d’organització del treball en la Societat de la Informació, de la Universitat Carles III de Madrid. La xifra fa riure en comparació amb els Estats Units (25%, una bona alternativa en el país dels grans desplaçaments i les congestions de trànsit) o molts Estats del nord europeu: Holanda (26%), Finlàndia (22%), Dinamarca (21%), Regne Unit (17%) o Alemanya (17%). La proporció espanyola és semblant, però, a la de Portugal (3%) o França (6%). Els autors de l’estudi veuen “evident” la relació entre la implantació de les noves tecnologies i el desenvolupament del teletreball, fórmula per què optaria el 52% d’europeus almenys un cop per setmana.

Només un 4,9% dels empleats espanyols treballa des de casa. / ARXIU

Primer estudi a l’Estat Més enllà de les dades quantitatives sobre la població que treballa des de casa, la Cambra de Navarra ha fet una aportació qualitativa en què es concreten els avantatges d’aquesta modalitat de feina. És el primer informe que es desenvolupa a l’Estat espanyol. Es van tenir en compte circumstàncies especials a l’hora de triar la mostra: homes i dones acabats de ser pares, persones en dificultat especial de conciliació treball-família, càrrecs directius o intermedis, ser empresari, o professionals especialitzats. L’estudi, anomenat Teletreball com a mesura de flexi-

bilitat laboral i pagat per la Cambra de Navarra i el Servei Navarrès d’Ocupació, es va portar a terme durant sis mesos entre 15 empreses de la comunitat foral de diferents dimensions i estructures organitzatives. Les companyies es van beneﬁciar perquè es va impulsar la introducció de tecnologies de la informació per millorar la productivitat. En aquell temps, els empleats van desenvolupar part de les seves tasques mitjançant el teletreball. Un equip d’investigadors va extreure’n les conclusions. Després van desenvolupar fórmules per implantar el teletreball en altres empreses i administracions.

Congreso

% #

$ $ ! ""

"" !) ! ! ' # # $ ( &&& # $ (

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Una xarxa professional per als experts en Recursos Humans rrhhMagazine.com ha posat en marxa la primera xarxa de professionals i directius de RRHH amb l’objectiu de promoure de forma participativa, interactiva i proactiva el coneixement i la informació sobre RRHH. Red.Social.rrhhMagazine.com ajudarà els professionals dels RRHH a generar noves vies de coneixement, ja que permet localitzar professionals amb les mateixes inquietuds i obrir nous camins de col·laboració sense límits geogràfics ni temporals. La plataforma, a part d’ampliar la xarxa de contactes, també facilita la creació de línies de debat i anàlisi. Així mateix, permet plantejar problemes relacionats amb la gestió de persones per rebre possibles solucions des de la pràctica i, fins i tot, promoure vivències directives amb la finalitat de millorar la funció dels experts en RRHH.

A través d’aquesta xarxa, els professionals poden accedir a funcions individuals i crear pàgines personals, blogs i participar de forma activa en fòrums, xats, missatgeria, etc. A nivell de comunitat, proporciona la connectivitat entre els diversos usuaris a través de grups d’interès segmentats per àrees temàtiques i per comunitats autònomes. Així mateix, inclou aplicacions per compartir vídeos i fotograﬁes. La xarxa també té una ﬁnalitat funcional, és a dir, si un professional dels RRHH ha d’afrontar un projecte difícil, podrà consultar al fòrum experiències pràctiques amb altres professionals que hagin resolt positivament un problema similar amb anterioritat. Aquesta interacció permet aprendre, compartir dubtes i preguntes, i rebre respostes per tal de millorar la gestió dels RRHH.

La plataforma facilita la creació de línies de debat i anàlisi. / ARXIU

El desenvolupament professional, principal via de motivació dels treballadors

Tenir una bona relació amb els companys és una de les motivacions més citades a l’estudi. / ARXIU

Què és el que més motiva als treballadors del seu lloc de feina? Un informe realitzat pel Centre d’Estudis Financers (CEF) a partir d’una mostra de 4.767 empleats d’Espanya i de diversos països estrangers ens dóna la resposta. I la possibilitat de desenvolupar-se professionalment és la motivació principal, mencionada per dos de cada tres treballadors. Assumir responsabilitats (53%), treballar en un bon ambient (49%), desenvolupar un treball interessant (40%), tenir una bona relació amb els companys (39%), poder conciliar vida laboral i familiar (39%), poder aportar suggeriments i solucions (38%), aconseguir un reconeixement per la tasca realitzada (37%) i conèixer bé les funcions del seu lloc de feina són altres motivacions que han citat els treballadors enquestats.

L’estudi posa de manifest que no s’aprecien grans diferències entre sexes pel que fa a aquestes motivacions, és a dir, tant els homes com les dones tenen unes preferències similars. En canvi, l’edat sí que és un factor en el qual s’aprecien diferències significatives. D’aquesta manera, mentre que el 47% dels treballadors entre 18 i 32 anys aﬁrmen que el que més els motiva és tenir una bona relació amb els companys, els més grans de 32 anys no ho valoren tant, amb un 36% de respostes. Pel que fa al nivell de formació, el 67% dels treballadors amb estudis universitaris han escollit el desenvolupament professional com a principal motivació laboral, mentre que només el 52% dels treballadors amb formació bàsica han triat aquesta motivació.

HABILITATS DIRECTIVES

Dels errors també se n’aprèn “Si no ho ha fet la competència, no ho farem nosaltres”, “guarda la idea ﬁns que comprovem que ha funcionat en altres mercats” o “apliquem la mateixa estratègia que han utilitzat d’altres companyies en situacions similars i ha estat un èxit”. Aquestes són frases molt utilitzades en el món empresarial, però, a vegades, poden convertir-se en un error. I és que la por d’equivocar-se i la incertesa frenen l’avanç de moltes companyies. Per això, la clau de l’èxit empresarial no és esquivar el risc, sinó gestionar-lo, tal com posa de manifest ActionCOACH, empresa pionera en el coaching de negocis. En aquest sentit, i per tal de millorar les habilitats directives dels caps de les organitzacions, els experts d’ActionCOACH proposen

la creació dels Premis als millors diferents opinions, ja que això facierrors. El seu objectiu no és fomen- litarà l’anàlisi de les idees que es tar les equivocacions, sinó reconèi- proposen. En tercer lloc, el Premi xer les iniciatives ben plantejades a la negociació més ben perduda que no han aconseguit els resultats analitza la multitud d’elements que esperats, ja sigui per motius interns fan que la negociació acabi amb o externs a la pròpia companyia. balanç positiu o negatiu: el lloc, el Així, la primera de les cinc categori- nombre de participants, els intereses és el Premi a l’estratègia de quasi sos particulars, el to de la conversa, venda: no totes les vendes aconse- etc. El Premi a l’equip que ha progueixen tancar-se i materialitzar-se. vocat el cap evidencia com en el Des d’aquest punt de vista, és im- treball diari és complicat mantenir portant que els equips directius sà- una relació fluida amb els directius. piguen valorar no només el resultat, I, finalment, el Premi al desencert sinó tota l’estratègia seguida, ja que més ben raonat destaca la dificultat pot funcionar en altres ocasions. de prendre decisions, sobretot perLa segona categoria és el Premi a què és impossible preveure les conla idea més controvertida. Aquí, el seqüències de la mesura adoptada. suggeriment dels experts d’Action- L’important és seguir una lògica COACH és que cal fomentar la par- empresarial d’acord amb els valors, ticipació dels treballadors i escoltar la missió i la visió de la companyia.

La por d’equivocar-se frena l’avanç de moltes companyies. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A FRANCISCO LUCAS, DIRECTOR DE RRHH D’ABERTIS

“Deixar les portes obertes del cor genera projectes molt i·lusionants” Quanta gent treballa a Abertis? En el grup Abertis treballem 12000 persones. Més dones , que homes? Encara estem en un entorn amb dominància d’enginyers però estem satisfets per tenir més d’un 30% de dones i anem pujant.

Què feia abans d’entrar a Abertis? Doncs estudiar. Sóc, pels temps que corren, un rara avis, ja que la meva activitat professional va començar a Acesa, que va ser l’embrió que posteriorment donaria pas a Abertis. És possible pensar en un pla de carrera per a la gent que fa un treball teòricament “mecànic”? La feina ben feta i innovar és possible a tots els nivells. Els estàndards de qualitat moltes vegades no s’acaben complint pel petit diferencial d’activitats més rutinàries però no per això freturosos de valor. Sempre hi ha capacitat de desenvolupament i de progrés, de millores noves i en continuïtat. Realitzeu algun tipus d’avaluació per competències?

ABR

Nascut a Cieza, un lloc segons ell “entranyable de Múrcia” amb un terreny àrid però amb una bona horta, i pare de cinc ﬁlls: tres barons i dos dones, Lucas ha passat gairebé la meitat de la seva vida professional sent informàtic, la seva primera formació. Va ser més tard quan va realitzar Ciències Empresarials. La seva principal virtut? Busca sempre alguna cosa més, no conformar-me amb els assoliments obtinguts, anar més enllà.

Com es viuen els recursos humans en una entitat tan complexa? Amb passió, proximitat, transparència i el fer de tenir les portes obertes no només de la raó i del resultat, sinó del cor, produeix una gran transformació en les persones i genere projectes molt il·lusionants. Al ﬁnal què pesa més, la infraestructura o les persones? Totes dues són molt importants i necessàries. En el nostre cas, les infraestructures estan al servei de les persones: per a la mobilitat, per a la comunicació. El prestar un servei a l’altre, i fer-ho el millor possible, sempre és un privilegi.

A COR OBERT

I algun defecte? Els meus col·laboradors diuen que sóc extremadament exigent. Té algun hobby? La fotograﬁa. Per Francisco Lucas, la direcció de RRHH és estratègica i generadora d’interacció interna . / DAVID FERNÁNDEZ

Sí és clar. Hem elaborat el nostre propi mapa i ens esforcem per tenir les millors persones, a més dels millors professionals, com a part del nostre model de lideratge.

La millor experiència que has viscut en aquesta empresa? La integració de dos grans empreses como san Tradia i Retevision, fent el mateix amb èxit i amb models tan diferents.

Teniu establerta alguna política d’evaluació per competències? Tant en els convenis col·lectius d’empresa com en els acords i pràctiques habituals estan orientats a facilitar la conciliació.

Què incentiva més als vostres equips humans: salari, ﬂexibilitat o seguretat? L’oportunitat de participar en projectes motivadors, de reptes i ser una peça clau de la companyia.

Es pot fer alguna cosa des de RRHH perquè s’entengui la vostra feina com un servei als altres? És un serveu als altres. Som el partner estratègic del negoci, si no fos així, no tindria ningun sentit la nostra funció. El negoci el fan les persones, les seves capacitats, les seves competències, la seva visió. Per aquest motiu és precís desenvolupar-les, entrenar-les i donar-lis eines d’autoconeixement per a que estiguin en la millor situació per abordar les situacions quotidianes. Només així es genera el millor producte i es dóna el millor servei.

ABR

Quin creu que serà el rol futur dels RRHH? Que s’incorpori com altres tantes funcions, que no fa massa temps eren impensables, en les competències inherents a l’exercici del lideratge a qualsevol nivell, contribuint així a la creació de valor Algun consell pels qui comencen en RRHH? Que gaudeixin i estimin el que fan.

ABR

MIQUEL BONET

Què pensa del moment que vivim? Vivim un moment de transformació social sense precedents. Hem superposat masses capes d’interessos i hem volgut oblidar-nos de la nostra essència, de la persona. El futur s’escriu amb models ètics i de valors que desenvolupin a la persona i no amb enginyeries i/o polítiques de curt plaç. Crec que el ser humà té una gran capacitat de reacció i d’aprendre dels errors. El seu somni encara no realitzat? Tenir la oportunitat de participar en projectes integradors de cultures i formes de fer dispars i valuoses. Orientar-les en una visió comú, només així es genera una energia incontenible. El pitjor que li ha passat a la vida? L’avorriment de situacions que es produeixen en la teva vida, perquè no t’ensenyen res, perquè són interessades o perquè manquen de visions creatives.

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

• Recerca i selecció de professionals i directius. • Avaluació psicològica i competencial. • Consultoria en RRHH. ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona Tel.: 93 412 33 99

ABR

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS LES XARXES SOCIALS ES POSICIONEN COM UN APARADOR QUE FACILITA LES RELACIONS LABORALS

El Grup Michael Page, dedicat a la selecció de personal, considera que “el creixement de les xarxes socials facilita les relacions laborals” ja que funcionen com “un aparador a gran escala” en què els candidats “es venen, s’expressen i mostren valors afegits a l’empresa que busca professionals d’un perfil determinat”. El principal avantatge de les xarxes socials per a l’empresa és que “s’han convertit en bases de dades de candidats potencials” que permeten l’accés a un “espectre molt ampli de professionals de diversos països i sectors”. A més, Michael Page destaca que acostumen a oferir “dades molt actualitzades” i ofereixen “bons” motors de recerca (per sector, empresa o paraules clau). A més ressalten que, en general, es tracta d’un sistema gratuït. BRUSSEL•LES, PREOCUPADA PEL “RETARD” EN L’APLICACIÓ DEL PLA BOLONYA A ESPANYA

L’OCUPACIÓ ES RECUPERARÀ EN CINC ANYS DESPRÉS DE LA MILLORA DE L’ECONOMIA

NOMENAMENTS INDO

La recuperació del mercat de treball trigarà de quatre a cinc anys després de la millora de l’economia mundial, segons l’Organització Internacional del Treball. Segons els seus càlculs, la desocupació mundial serà d’entre el 6,7% i el 7,1% a ﬁnals del 2009, enfront del 6% registrat l’any passat. La recuperació de l’ocupació trigarà de quatre a cinc anys una vegada l’economia mundial comenci a mostrar clars senyals de millora, segons va aﬁrmar un expert de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquest càlcul té en compte “experiències anteriors” de crisis internacionals i per aquesta raó “defensem que el procés de recuperació sigui intensiu en generació d’ocupació”, va explicar l’assessor de l’Oficina del Director General de l’OIT, Michael Henriques. ES PRESENTA EL PRIMER MÀSTER EUROPEU EN CONSUM PER FORMAR CONSUMER MANAGERS

Brussel·les ha expressat certs recels sobre el ritme d’implantació a Espanya de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), així com sobre la manera com el Pla Bolonya s’ha explicat a la ciutadania, cosa que s’ha traduït en una considerable contestació per part de bona part de la comunitat educativa. Malgrat que l’exministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, fa unes setmanes, quan encara ostentava el càrrec, va assegurar que la convergència del sistema universitari espanyol “va a bon ritme”, el comissari europeu d’Educació, Jan Figel, ha contradit aquest optimisme i ha indicat que hi ha “certa preocupació” pel “retard” amb què s’estan introduint les reformes a Espanya.

molt diferent. Segons l’Estudi Anual Catenon de Satisfacció Laboral i Qualitat de Vida 2009, l’índex de satisfacció ha baixat del 3,6 al 3,3 en una escala sobre 5. Aquest fet és un reﬂex que en la situació econòmica present, el clima laboral es fa més hostil i inestable. “Sense que sapiguem amb seguretat el motiu, pensem que això reflecteix el neguit dels professionals davant els acomiadaments dels seus companys i la seva desmotivació per haver de suportar una major càrrega de treball”, opina Cristina Vilanova, directora de Màrqueting de Catenon a Espanya.

L’Agència Catalana del Consum i l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3-UB presenten el primer Màster Europeu en Consum. Aquest curs respon a les polítiques de la Comissió Europea dirigides a professionalitzar les relacions entre les empreses i els seus clients i garantir els mateixos drets dels consumidors a tot Europa. Amb aquest màster es crea un nou professional, el consumer manager, que s’especialitzarà en gestionar eﬁcaçment les relacions entre les empreses i els seus clients. El curs, de modalitat presencial, que està ﬁnançat per la Comissió Europea, té una durada de 900 hores i es començarà a impartir a l’octubre de 2009. ELS PROFESSIONALS ES MOSTREN MÉS DISPOSATS A EMIGRAR DEGUT A LA CRISI

Ricardo Wu, nou director de Vendes de Lents i Ulleres Ha assumit la direcció d’aquesta àrea de negoci, que suposa el 43% de la facturació total del grup. Nascut a Madrid fa 43 anys, és llicenciat en Administració i Direcció d’empreses i MBA per Esade. El nou responsable de l’estratègia de vendes d’Indo aporta una àmplia experiència comercial desenvolupada a empreses com Concord i Grup Jané. Wu és un gran coneixedor de la companyia i del sector, ja que entre el 2002 i el 2006 ja va ser director de Vendes d’Ulleres a Indo, responsabilitat que ara amplia assumint la unitat de lents.

CAIXA PENEDÈS Enric Venancio, director del Grup Immobiliari Venancio, de 48 anys, és un reconegut directiu del sector ﬁnancer i immobiliari. Ha ocupat a la seva carrera, entre d’altres càrrecs, la Direcció Financera d’Abertis Infraestructuras i la Direcció General de Renta Corporación. Amb aquesta incorporació es dóna un pas més en la reorganització de la divisió immobiliària de Caixa Penedès, amb la voluntat de reforçar la seva estructura organitzativa i l’equip de gestió. Les principals activitats d’aquest grup, a curt i mig termini, seran el desenvolupament de sòl i promocions en curs, així com el lloguer i la venda d’immobles.

AUGMENTEN UN 24% LES INSCRIPCIONS A PROVÉS D’ACCÉS A FP, ARTS PLÀSTIQUES I ESPORTS A CATALUNYA

THALES

La Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha informat que les inscripcions a les proves d’accés a la Formació Professional (FP), estudis d’esports, arts plàstiques i disseny han augmentat un 24% respecte a l’any anterior. En total s’han presentat 32.015 sol·licituds enfront de les 25.721 de 2008. Les inscripcions per accedir als Cicles Formatius de Grau Superior, són les que més han augmentat. Els aspirants a Cicles Formatius de Grau Mitjà realitzaran exàmens corresponents al nivell d’ESO, que consistiran en una prova que inclou exercicis sobre ciències de la naturalesa, llengua castellana, catalana i anglès, i matemàtiques, entre d’altres. A més, els qui vulguin accedir a estudis d’arts plàstiques i disseny i esports hauran de fer una prova especíﬁca.

Jesús Sánchez Bargos, director general a Espanya La direcció general de la Divisió de Solucions de Seguretat i Serveis de Thales Espanya, divisió més important de la companyia i que representa el 75% de la seva facturació, passa a estar dirigida per Jesús Sánchez. És enginyer superior per la Universitat Pontiﬁcia de Comillas. Va començar la seva trajectòria professional el 1987 treballant per EPTISA. Després, el 1990 va ﬁtxar per SEL i, posteriorment, el 2005 va assumir el càrrec de director general de la Comissió d’Automització del Transport d’Alcatel Espanya. Treballa a Thales des del 2007.

Amb la crisi augmenta exponencialment el nombre de treballadors disposats a anar-se’n a l’estranger per menys diners que abans. D’altra banda, si l’any 2008 més del 60% dels professionals es mostrava satisfet amb el seu lloc de treball, aquest any la situació és

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A MARINA ROSSELL, CANTANT

“L’11 de setembre al Palau hi va haver un àngel de la guarda”

BEGOÑA GIMÉNEZ

La de l’11 de setembre, va ser la primera vegada que cantava al Liceu? Ja ho havia fet anteriorment de manera col·lectiva, per exemple per celebrar els 1.000 programes de Luís del Olmo, amb la Montserrat Caballé, Serrat, Rocío Jurado... però jo sola sí que era la primera vegada. D’aquella actuació surt el seu primer disc en directe? És el primer que publico. Ja n’havia gravat en altres ocasions, però sempre hi havia alguna cosa que no m’agradava i no el publicava. Però aquesta vegada, va haver-hi com un àngel de la guarda que va fer que tots els sentits estiguessin reunits i que tot anés perfecte. Ha estat l’ocasió per treure el disc Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va ser especial? Sí, va ser excepcional. Quan això passa, no es compra amb tot el diner del món. A més aquest disc he tingut la sort que ha estat premiat per l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música com el millor àlbum de música tradicional de l’any a Espanya. D’on sorgeix el seu interès per la música tradicional? Em vaig iniciar ja fa gairebé nou anys, amb el disc Cap el cel per al qual vaig agafar cançons que connectaven amb la meva infància. Cançons religioses com el Virolai o la ‘Pregaria Verge del Remei’, cançons de la Renaixença i també vaig abordar temes d’altra gent,

Marina Rossell va descobrir que existia un repertori integrat a la seva memòria d’infantesa, la més íntima, compartit, alhora amb el col·lectiu i que forma part del patrimoni cultural català. Així va començar a fer seus els clàssics catalans, cançons populars, de la Renaixença, algunes religioses. L’11 de setembre va mostrar el seu art al Palau de la Música i l’actuació va ser tan màgica que es va editar en DVD. Ara, Marina Rossell es troba recorrent el món amb les seves cançons. com ‘l’Emigrant’. Així he continuat aquests darrers anys ﬁns que he fet els Clàssics Catalans i després també he fet un disc sencer de cançons de Nadal, després un altre monogràfic d’havaneres colonials...

Marina Rossell, amb més de 30 anys de carrera, es manté molt activa musical i políticament./ CEDIDA

“Em vaig emocionar la primera vegada que vaig cantar el Virolai a una sola veu” comparar, per exemple, la lletra de dues versions, per veure si el que jo recordava és el que posa a la partitura. El que sí m’ha costat ha estat descobrir que jo puc cantar aquestes cançons de la meva infància, no se m’havia ocorregut que podien ser el meu repertori.

Ha estat tota una tasca de recuperació... No és tant de recuperació com de gravar la meva pròpia memòria musical. He anat recordant i buscant les lletres d’allò que jo cantava a les caramelles, quan era petita, o quan cantava els Pastorets musicals al Vendrell, o quan cantava a la coral... He recuperat tot aquell patrimoni meu personal però que és col·lectiu també a la vegada.

Com va ser aquest descobriment? Va ser a Armènia amb cantants de tot el món. Ens van dir que cada persona havia d’acabar l’actuació amb una cançó religiosa del seu país. Jo al principi vaig pensar que no podia., però em va venir al cap l’ himne per excel·lència cristià dels benedictins, que és el Virolai. I és curiós, perquè la vaig recordar tota sencera, de dalt a baix, la tenia a la memòria. La vaig cantar a a una sola veu, sense acompanyaments i ﬁns i tot a mi em va emocionar. Em va estremir veure que tenia aquesta memòria tan pura de totes aquestes cançons.

Li ha costat molt trobar i triar les cançons? No, algunes coses les he anat a buscar a la biblioteca per

Per què la gent s’enamora de la teva música, perquè forma part de la seva memòria íntima? Sí, jo crec que sí, és una clau.

Són els seus discos una manera de transmetre la música tradicional perquè no es perdi? Jo sento que sí, molta gent m’ho comenta. ‘La mare de Déu quan era xiqueta’ que és una cançó de bressol maquíssima, molta gent m’ha dit que se la canta als seus nadons. Xavier Grasset, que té dos bessons, em va explicar que és una cançó que ell coneixia i que l’havia pogut recuperar en sentir el meu disc. Hi ha una certa nostàlgia darrere d’aquestes cançons? No, no és nostàlgia, és més aviat una emoció molt viva. Recordo quan era petita i anava a la vinya amb el meu pare i els meus germans i després tornàvem a casa amb tot el carro ple d’albergínies, de tomàquets, enciams, escaroles... imagina’t, era un poble de pagès, el Gornal. I nosaltres ajudàvem a descarregar i la mare feia l’escalivada... Tot això em ve al cap i tinc la sensació que vaig arribar al Liceu amb un carro tot ple d’aquestes cançons de la meva infància i les vaig descarregar allà mateix al damunt de l’escenari per tornar-les a fer caminar. Vosté sempre s’ha implicat políticament. Continua sent així? Això forma part de la meva vida i per a mi és un goig ferho perquè sempre acabo rebent molt més del que dono. Per a mi sempre ha estat molt

enriquidor, és com si fes un màster en ajuda humanitària, aprens moltíssim. Acaba d’estar a Guatemala, què hi feia? He cantat per a les dones indígenes, també contra la violència de gènere i per a dones guanyadores de premis Nobel. També està en un grup de dones artistes? Sí, però abans d’estar en aquesta plataforma, que és força recent, sempre m’he implicat allà on he considerat just. Per exemple a l’Irak. Aquestes experiències li serveixen també d’inspiració per a les seves cançons? Quan vaig estar cantant a Ciudad Juarez, on es produeix aquesta cosa espantosa que és el feminicidi, doncs allà va néixer una havanera que vaig escriure –‘Ruta de estrellas’–, i que canto amb Paco Ibáñez. Creu que tots els artistes haurien d’aproﬁtar la seva faceta pública per ajudar a certes causes? No, jo crec que això és una qüestió molt íntima. A mi m’encanta. Torno diferent de cada viatge i em dóna vida, perspectiva, noves visions, aconsegueixo veure coses que mai veuria si anés a aquests països com a turista. Però cada persona sap el que ha de fer.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

CULTURA CITA CRÍTICA: “La raó sempre ha existit però no sempre d’una manera raonable.” Karl Marx, ﬁlòsof i economista alemany.

4 reines L’Església tenia un paper molt important a l’hora de fer efectius els matrimonis entre un i altre poble on, per descomptat, hi havia interessos polítics i religiosos. Constança d’Aragó es va casar el 1196 amb Enric d’Hongria i van formar un matrimoni de 8 anys. Havien tingut un fill, Ladislau, el qual va morir inesperadament. Constança

Peces de gran valor L’exposició “Princeses de terres llunyanes” agrupa un valuós conjunt de més de 200 peces provinents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units. En destaca, d’una

Foto: Cedida pel Museu d’Història de Catalunya (MHC).

banda, el retrat de Jaume I, el tresor de Santa Isabel de Portugal, part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, una selecció de la Biblioteca de la Reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó i una important mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar provinent del Museu Nacional d’Hongria.

AGENDA CULTURAL Exposició “Quinquis dels 80.”

Concert d’U2

Concert “Simfònics al Palau. Schubert”

Mirada enrere sobre el cinema ‘quinqui’ que va tenir molt èxit entre el 1978 i el 1985. A més, l’exposició vol ser un reﬂex de la societat de l’època. Al CCCB, del 25/05 al 6/09.

L’exitosa banda irlandesa U2 inicia la seva nova gira europea a Barcelona per presentar el seu darrer treball “No line on the horizon”. Al Camp Nou, el 30 de juny.

La Orquestra simfònica del Vallès, amb Isabel Rey com a soprano i David Giménez Carreras, els quals interpretaran temes de Schubert. Al Palau de la Música Catalana, el 6 de juny.

Teatre “La casa dels cors trencats”

Teatre “La ruta blava”

Exposició “Això és la guerra!”

Es tracta d’una de les grans obres de Bernard Shaw on aristòcrates, pretendents i dones desaﬁen la hipocresia moral i les convencions socials de l’època. Fins el 21 de juny, a la Sala Gran del TNC.

Adaptació del quadern de viatges “La ruta blava: viatge als Mars del Sud”, de Josep Maria de Segarra, dirigit per Josep Galindo. Al teatre Romea, del 26 de juny al 2 d’agost.

Mostra de 150 fotograﬁes fetes per Robert Capa en la seva etapa com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món. Al MNAC, del 7/07 al 27/09.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

A l’edat de 86 anys, Carlos Castilla del Pino ens ha deixat després de no poder superar el càncer que patia. El prestigiós psiquiatra i acadèmic de la llengua, natural de Cadis, va publicar nombrosos assajos i investigacions sobre neuropsiquiatria i també dues novel·les. Va ser un impulsor de les investigacions sobre la depressió, la incomunicació humana i també de la importància de la humanització en el tractament del malalt mental. Va estudiar Medicina a Madrid i va desenvolupar bona part de la seva carrera a Còrdova. Entre 1949 i 1987 va ser cap dels serveis provincials de Psiquiatria i Higiene Mental precisament en aquesta ciutat. En els anys del franquisme se’l coneixia com el “psiquiatra vermell” per haver estat al capdavant d’un moviment a l’Estat espanyol en defensa d’un tractament més humà dels pacients amb malalties mentals. Per motius polítics va tenir diﬁcultats perquè se li donés la Càtedra de Psiquiatria i va haver d’esperar que la Facultat de Medicina de Còrdova li concedís una Càtedra extraordinària. D’altra banda, Castilla del Pino va ser candidat 4 vegades al Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials; era Doctor Honoris Causa per diverses universitats espanyoles i de l’estranger; i va rebre Medalla d’or del Cercle de Belles Arts de Madrid, entre moltes altres distincions.

MAIG

Carlos Castilla del Pino (1922-2009), prestigiós psiquiatra

ABRIL

va casar-se en segones núpcies amb Frederic II de Sicília, esdevenint emperadriu del Sacre Imperi. Violant d’Hongria, la segona reina, es va convertir en l’esposa de Jaume I perquè aquest volia beneficiar-se a nivell polític del fet d’emparentar amb la dinastia europea. La reina Violant va exercir com a mitjancera en afers diplomàtics i en la pau en els problemes feudals i va donar una descendència de 10 fills i filles. Beatriu d’Aragó, tercera reina, va tenir una important influència política i se la va conèixer com la reina mecenes. Després de la mort del seu marit i del fet de no haver tingut descendència va acabar desencadenant la seva tornada a Nàpols l’any 1951. Finalment, Maria d’Habsburg, coneguda com la reina vídua, va perdre el seu marit Lluís de Jagellons a la batalla de Mohács. A partir d’aquell moment Catalunya i Hongria van veure desaparèixer les seves monarquies gairebé alhora. Les seves relacions es van basar des d’aleshores en la lògica imperial.

El music Antonio Vega ha mort recentment a l’edat de 51 anys a causa d’un càncer de pulmó. Havia hagut d’estar ingressat uns dies abans a causa d’una pneumònia aguda a l’hospital Puerta de Hierro de Madrid. Fins el darrer moment Vega havia estat treballant en un disc en directe que tenia previst de presentar en petits concerts a diversos teatres on, a més, havia de presentar dues cançons noves. Antonio Vega va fundar juntament amb el seu cosí Nacho Garcia Vega el famós grup “Nacha Pop”. L’any 1980 van treure al mercat un disc homònim on es podia trobar la popular cançó “La chica de ayer”, un clàssic de la història més recent de la música feta a l’Estat espanyol. El grup va tenir 9 anys d’èxits però amb poques vendes. El grup es va dissoldre després de 7 àlbums publicats a causa de l’esgotament del grup i dels problemes amb les drogues d’Antonio Vega. La seva capella ardent es va instal·lar a la seu de Madrid de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) on familiars, seguidors, amics i companys de professió van donar-li l’últim adéu.

MARÇ

CRISTINA S.

El Museu d’Història de Catalunya, conjuntament amb el Museu Nacional d’Hongria a Budapest, han organitzat l’exposició “Princeses de Terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana”. Les dues cultures, tot i la distància geogràﬁca, han estat unides des de l’edat mitjana amb motiu d’estratègies matrimonials entre el casal d’Aragó i la casa d’Arpad. A través d’aquesta mostra, el visitant coneixerà la història de quatre princeses, les quals van ser educades des del seu naixement per l’hora del casament. En aquella època les princeses es casaven entre els 16 i els 19 anys i anaven a viure molt lluny del seu lloc de naixement, a indrets amb cultures molt diferents. Els matrimonis reials van ser 4 i van tenir lloc entre el segle XII i principis del segle XVI. Catalunya i Hongria, a la primera meitat del segle X, eren un conjunt de comtats carolingis que estaven a la perifèria de l’imperi creat per Carlemany. Bastien la seva identitat en àrees de contacte entre la nova societat franco-germànica, el món dels nòmades de les estepes i el món de l’Islam Mediterrani. Els dos pobles van entrar en contacte per primera vegada l’any 942 quan els hongaresos van saquejar els comtats carolingis per arribar a la ciutat de Lleida, territori on van ser derrotats per l’acció de l’exèrcit musulmà.

Antonio Vega (1957-2009), cantant

FEBRER

El Museu d’Història de Catalunya mostra l’exposició “Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana.” la qual es pot visitar des del 7 de maig i ﬁns el 2 d’agost. Es tracta d’una exposició itinerant que a partir del 4 de setembre es traslladarà al Museu Nacional d’Hongria, a Budapest.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Princeses catalanes i hongareses a l’Edat Mitjana

JUNY 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “Només aquell que construeix el futur té el dret a jutjar el passat.” Friedrich Nietzsche, ﬁlòsof alemany.

TELEVISIÓ

Certàmens, paisatges i tribus

VENDER EN CHINA Autor: Lluís Arasanz – Yongtao Gu Editorial: Viena Ediciones Pàgines: 156 Aquest llibre vol presentar-se davant dels lectors com l’eina necessària informativa i estratègicament per tal que els empresaris occidentals es decideixin a fer negocis a la Xina i preparin correctament els seus plans de venda abans d’anar-hi amb el catàleg de productes. Els autors expliquen les claus del mercat xinès i com és el consumidor en aquell país per tal d’aconseguir amb èxit la inserció dels seus productes dins el mercat del gegant asiàtic. Arasanz és llicenciat en Dret i Màster en Direcció de Màrqueting i des de Dextal Internacional desenvolupa projectes d’implantació comercial d’empreses europees a la Xina. Gu és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Màster en Logística i Comerç Internacional.

PLAN DE NEGOCIO. CÓMO DISEÑARLO ENSAYOS SOBRE LA RSE E IMPLEMENTARLO AUTOR: J. Trigo, J. Artells, J. FernánAutor: W. Settinius, D.R. Wood Jr., J.L. dez, M. Pizarro, Isabel, V. Doyle, J.L. Colley Jr. Editorial: Foment del Treball Nacional Editorial: Profit Editorial Pàgines: 176 Pàgines: 160 Les empreses creen valor, que és Aquest llibre ofereix 24 passes als d’on surten els beneficis, els sous, seus lectors per formular i implan- els interessos i els lloguers. Però tar una estratègia correcta als les empreses també fan accions seus negocis. La clau de l’èxit no de cara al benefici de la societat. és altra que tenir una bona estra- “Ensayos sobre la RSE” forma tègia i actualitzar-la regularment part d’un material que s’elabora i, per fer-ho bé, cal utilitzar la raó per arribar a un públic ben ampli i la intuïció per analitzar totes les amb l’objectiu de potenciar les dades disponibles i obtenir al final tasques de responsabilitat social una única interpretació de les opor- empresarial. Aquesta respontunitats que hi ha. “Plan de nego- sabilitat s’exerceix amb clients, cio” explica què cal fer per anar proveïdors i competidors però sempre un pas endavant respecte també de cara endins amb els de la competència i aconseguir el treballadors, propietaris i acciomanteniment del lideratge a llarg nistes. Les accions es fan per termini. A través d’aquesta guia donar suport als treballadors pràctica els autors volen fer enten- però també de cara a temes com dre que el procés de planificació i l’educació, la sanitat o accions execució és un cicle en constant per ajudar als països subdesenvolupats. moviment i que mai acaba.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22h, al 33 Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

60 minuts, a les 22.30h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Valor afegit, a les 22.30h, al 33 Programa d’anàlisi dirigit i presentat per Albert Closas.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i també de tots els temes d’interès social.

La darrera edició d’Eurovisió, la número 54, també ha generat polèmica. La representant d’enguany, Soraya Arnelas, va quedar en penúltima posició (24a). La seva actuació va ser la última i alguns ja pronosticaven que aquesta circumstància no seria massa favorable. Aquesta edició, marcada per no voler cap ‘friki’ com a representant de cap país va centrar les mirades en el jove representant de Noruega, el qual va acabar guanyant el certamen. Segons les enquestes, el jove cantant i violinista Alexander Rybak era un ferm candidat a obtenir el Micròfon de Vidre en les setmanes prèvies. A l’edició anterior, Rodolfo Chikilicuatre va obtenir la 16a posició, qui ho havia de dir, millor que la de la representant actual. A més, el sistema de votacions era nou: es recuperava el paper del jurat, la votació del qual anava a mitges amb la del públic. Són d’estranyar les sorpreses relatives a aquest ‘concurs’ en els temps que corren... Veurem què passa l’any vinent. D’altra banda, volem destacar el nou programa que ha estrenat TV3 per triar l’indret més bonic de Catalunya. En un nova versió del què va ser “Catalunya des de l’aire” ara són tota una sèrie de persones conegudes pel públic català les que mostren a l’audiència quin és el seu racó preferit del país. Els telespectadors poden enviar les seves fotograﬁes per promoure l’elecció del lloc que més els agrada. Un contingut nou i interessant que de ben segur agradarà a tots els públics. La presentadora és la Raquel Sans, conductora del TN Nit, la qual enceta una nova etapa a bada dels informatius i dels continguts polítics. No podem acabar aquesta columna sense fer referència a la polèmica generada pel docu-reality de la cadena Cuatro “Perdidos en la tribu”. Tres famílies han de conviure durant 3 setmanes, cadascuna amb una comunitat indígena. Les famílies s’han d’adaptar a les seves costums i la seva manera de viure sense tenir cap comoditat de les que tindrien habitualment a casa seva. La Fundació CEAR és una ONG que ha volgut denunciar, segons manifesta, el dany ocasionat al projecte que està desenvolupant a Namíbia amb la població indígena ‘san’. Segons la Fundació, es lamenta que “es posi en ridícul una de les cultures més antigues del planeta.” El programa està tenint un gran èxit d’audiència amb més de 2.420.000 espectadors, xifra que representa un 13,2% de quota de pantalla. Des de la cadena Cuatro s’ha comunicat que no hi ha constància de cap queixa per part de ningú, que compten amb “el permís de les autoritats i governs locals” i que els pobles d’acollida de les famílies “han estat recompensats.” TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a CNN+ a les 18.30h M. Sanz i E. Ontiveros analitzen l’economia.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repàs dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre l’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.45h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Eduard Sanjuán.

Tota l’actualitat, de manera ininterrompuda, al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

RESTAURANT HISPANIA

“La soﬁsticació de la senzillesa”

ELS ‘TOP 10’

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24

Es gasten de mitjana uns 20 kg de pèsols al dia ja que és una de les especialitats de la casa BEGOÑA GIMÉNEZ

Un restaurant és com una casa, sempre cal alguna reforma. A l’Hispania, primer va ser la cuina, ja fa uns anys i les seves tripes, tot allò que el fa funcionar. Però ja feia temps que rondava pel cap de les germanes Reixach, Lolita i Paquita, mestresses d’aquest niu de la gastronomia catalana, un canvi a l’exterior, a la sala que trepitgen i sobretot gaudeixen els seus clients. “Renovar-se o morir” es van dir i així han obert un nou saló, magnífic, lluminós amb grans finestrals des d’on es veuen els pins i la mar mediterrània. Compta amb una ornamentació sense grans reclams, eminentment funcional amb detalls que fan molt més còmoda l’estada, com el moblet al costat de les taules perquè el client deixi a prop seu les seves pertinences o la tauleta auxiliar que ajuda els cambrers a fer més eficient la seva tasca. En fi, una decoració senzilla, més aviat tradicional en total consonància amb la manera de ser i fer de les germanes Reixach, tal qual com la seva cuina, senzilla. I és en aquesta senzillesa on persones amb més món recorregut que la majoria de mortals, redescobreix en aquest local el plaer de seure a taula i és aquí on, com diu

L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

El nou saló de l’Hispania va ser inaugurat fa mig any. / CEDIDA

Amb més de mig segle de dedicació i amor per la cuina, les germanes Reixach, mestresses de l’Hispania renoven el restaurant però es mantenen fidels a les seves arrels, a la cuina de la mare, a la de tota la vida. la doctora Elena Ochoa, “es troba la sofisticació de la senzillesa”: potser en un bon plat de petits i dolços pèsols del Maresme, bullits subtilment i ofegats a la paella amb botifarra negra. Tot un aliment per l’esperit i el paladar. Han passat uns 57 anys des que aquestes dues germanes van agafar les regnes d’un establiment de carretera on els seus pares oferien dinars a preu molt assequible, en una època en què encara existien les cartilles de racionament. No és que tinguessin pretensions de fer-se famoses ni de ser un restaurant que fins i tot ha gaudit d’una estrella Michelin. “Primer van entrar els ocells i després vam construir la gàbia”, explica Paquita Reixach. Això només s’aconsegueix amb molta dedicació, buscant les millors matèries primeres de tota Catalunya. I

mica en mica, i des de fa ja més de 30 anys, el restaurant Hispania és un dels referents de la cuina catalana amb més prestigi i més consolidats. El seu receptari fuig de les ﬂoritures, té una bona factura i uns acabats exquisits. Potser els falta una mica d’empenta pel que fa a renovar la carta, només han fet una tímida evolució dels plats de tota la vida. Però és que precisament les germanes Reixach no volen canviar perquè creuen que així són ﬁdels a la seva clientela igual que ella ho és amb el restaurant: “Nosaltres no tenim clients, tenim amors”, diuen orgulloses. I no deu ser mentida, quan gasten una mitja de 20 kg de pèsols al dia o durant el temps que està de temporada, poden emprar més de 1.500 Kg de carxofes,

que preparen deliciosament amb sípia. És sens dubte un lloc clàssic on t’assegures un bon menjar amb la cuina de tota la vida. On et reben amb un platet de macarrons a taula i disposen d’una xarcuteria regional immillorable. El servei de taula és molt professional i amable, dues característiques que no sempre van de la mà. La carta de vins, de tan extensa pot marejar, però amb una mica de consell, segur que cada comensal acaba trobant l’acompanyament líquid més adient. Restaurant Hispania Carretera Real, 54 Arenys de Mar - Caldetes Telèfons 93 791 04 57 i 93 791 03 06

EL TAST

Brut Rosé Juvé y Camps Brut Rosé Juvé y Camps ha estat elaborat a partir del “most flor”, amb una lleugera maceració del raïm 100% Pinot Noir. Els nombrosos cordons que formen les seves múltiples i minúscules bombolles generen una efervescència vertaderament espectacular. El color blanc de la seva corona, abundant i persistent, contrasta amb el seu fons rosat fent encara més patent la seva magnífica escuma. El seu aroma és delicat i intens. Amb notes de cireres i maduixes, envoltades de matisos de mel, de pa torrat i records florals. Paladar exuberant. L’efervescència en assaborir-lo és intensa i cremosa. Temperatura de servei: 7-8 ºC.

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANY Al capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nando Jubany. Ctra. de Sant Hilari - Calldetenes Tel. 93 889 10 23

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

SANT JOAN DE LES ABADESSES

La terra del comte Arnau Dos comtes han marcat la història d’aquesta vila. Un, Guifré el Pelós, va fer construir el monestir que li va donar origen. Uns fets escaiguts al cenobi inspirarien la llegenda protagonitzada per l’altre, el Comte Arnau. El Pont Vell, d’estil gòtic, ha experimentat diverses remodelacions. / JOSEP CANO J. M. PUJALS

L’any 885, Guifré el Pelós, el comte que va independitzar els territoris catalans, va decidir fundar un monestir femení per a repoblar les terres que anava conquerint als àrabs, i que en fos l’abadessa la seva filla Emma, que llavors tenia cinc anys. El conjunt es va inaugurar el 887 amb el nom de Sant Joan de Ripoll, però des del segle XI se’l coneix com Sant Joan de les Abadesses, tot i que la major part de la seva història va estar ocupat per homes. Així es digué també la vila que va néixer al seu voltant, que avui té 3.600 habitants. Malgrat que no es va poder posar al front de la comunitat religiosa ﬁns al 898, la gestió de l’Emma seria llarga i profitosa: va durar fins el 942, i en aquests anys el monestir va incrementar notablement el seu prestigi i les seves possessions. Es van crear noves parròquies i es va colonitzar

bona part del Berguedà i el Vallès. Però la comunitat va ser dissolta l’any 1017 pel Papa després que les monges fossin acusades de conductes immorals pel comte de Besalú, que n’ambicionava les terres i va aconseguir que li fossin adjudicades. Aquest fosc episodi donà origen a la llegenda del Comte Arnau, que relata que aquest noble de ficció, despòtic i cruel amb els seus vassalls, es va enamorar de l’abadessa i que, amb l’ajut del diable, usava els túnels d’una mina per a anar a visitar-la per les nits, arribant fins i tot a raptar-la un bon dia. Per aquest i molts altres pecats, quan va morir va ser condemnat a muntar eternament sobre un cavall de flames seguit per una colla de gossos infernals. La vila rememora cada any aquesta llegenda amb un Cicle del Comte Arnau que se celebra a finals de juliol i primers d’agost. Durant tres setmanes es fan representa-

cions de la mateixa al claustre del cenobi i hi ha també música, òpera, danses, circ, tallers medievals... La fesomia de l’edifici del monestir que ens ha arribat és del segle XII i té una forta influència occitana. Al segle següent es va aixecar a la seva vora la que avui coneixem com Vila Vella, amb la seva perfecta quadrícula de carrers, la plaça Major i altres edificis dels que avui només en queden alguna finestra gòtica o alguna portalada. D’aquesta època (1251) és l’obra d’art més valuosa que conserva, el Santíssim Misteri, grup escultòric de set figures a mig camí entre el romànic i el gòtic que reprodueix el davallament de Jesús de la creu. Al seu costat es troba el Palau de l’Abadia, residència dels abats construïda entre els segles XII i XV i que actualment acull l’Oficina de Turisme. Al davant, a la plaça de l’abadessa Emma, hi ha una font monumental regalada

La fesomia de l’ediﬁci del monestir que ens ha arribat és del segle XII i té una forta inﬂuència occitana. per Mèxic perquè al poble va néixer Jaume Nunó i Roca, autor de la música de l’himne d’aquell país. A l’altra banda del palau hi ha la capella de Sant Miquel de la Infermeria (s. XII). A un pas està la plaça Major, on s’hi va fer el mercat setmanal durant centúries, des que ho va autoritzar Jaume I al segle XIII. Està envoltada per porxos amb columnes gòtiques. Cada segon diumenge de setembre per la tarda, coincidint amb la festa major (i també el dilluns següent per la nit) s’hi representa el Ball dels Pabordes, una de les més arrelades tradicions locals, que malgrat tenir origen religiós es va fer tant profà que es va prohibir que es fes dins l’església. Aquí comença la Vila Vella, que estava protegida per una muralla amb 24 torres i 6 portals de la qual en queden alguns fragments al passeig del Comte Guifré o a l’Era d’en Serralta,

Retribución Flexible Cómo incrementar la Compensación sin costes salariales 902.450.540

info@compensach.com

vora el Torrent d’Arçamala. El seu ordenat disseny urbanístic, similar al de les ciutats romanes, fou una novetat a l’època: no se sembla gens al dels altres pobles medievals, de carrerons estrets i tortuosos. L’esvelt Pont Vell, d’estil gòtic, permet creuar el riu Ter per anar al barri de l’Estació. Es va construir després que un pont romànic anterior quedés molt malmès a causa del terratrèmol que va patir la zona el 1428. Però les seves penalitats no van acabar aquí: va ser dinamitat durant la Guerra Civil de 1936-39, i fins el 1976 no es va reconstruir exactament tal com era, amb l’arcada gòtica més gran de la península. Sant Joan de les Abadesses té estació, però ja no té tren. La via que la unia a Ripoll, inaugurada el 1880, va quedar en desús justament un segle més tard degut al tancament de les mines d’Ogassa, on s’embarcava el carbó en el ferrocarril. El tram, de 12 km, s’ha reconvertir en la Ruta del Ferro, una via verda per a fer en bicicleta o a peu que permet gaudir dels paisatges de la Vall del Ter.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

ESPORT I EMPRESA JAVI CHICA, DEFENSA DEL RCD ESPANYOL

“A l’Espanyol se li dóna bé el Barça”

NATÀLIA PASTOR

S’ha arribat a veure l’equip a segona divisió? Matemàticament no hem estat a baix. Però era possible, havíem de lluitar fins a l’últim moment. Sí que és cert que després del partit amb l’Osasuna, que vam perdre al minut 93, l’equip va tocar fons, tot i que va saber sortir endavant i aquí estem. S’ha fet l’equip més fort en tocar fons? Tots els partits posteriors a la trobada amb l’Osasuna ho demostren. La remontada va venir a partir d’allà i l’equip ha agafat aire i s’ha fet gran. Què ha canviat al vestidor amb l’arribada de Pochettino? Crec que l’aspecte psicològic ha sigut un dels factors més importants que han fet possible el canvi. Pochettino ha aixecat a tots els jugadors, tant als que jugaven com els que no. Ha ajudat a que cada jugador sigui important. És l’artífex de la remuntada. Quin ha sigut el pes de l’aﬁció en aquest canvi? Si per una banda Pochettino

Javi Chica és un dels pocs defenses que pot presumir d’haver neutralitzat un crack com Leo Messi. Ara, la lliga s’acaba però aquest estudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport encara un mes de juny amb dos reptes clau per al seu futur: la renovació amb el seu club de tota la vida i els exàmens de juny.

“Hem d’aprendre a administrar-nos perquè la carrera del futbolista és curta” i Di Blasi han treballat molt l’aspecte psicològic, l’afició en cap moment ens ha deixat defallir. Han estat sempre i quan hem caigut han estat allà fent de ‘coixí’. Tenen un paper molt important i quan l’aﬁció critica, és que alguna cosa va malament. És Messi el marcatge més difícil? La veritat és que Messi sempre se m’ha donat bé. De fet,

Javi Chica durant un entrenament a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besòs. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

Joaquín, Silva i Jesús Navas són els jugadors que més m’ha costat marcar. Quina valoració fas de la teva temporada personal? Personalment ha sigut una temporada bastant difícil. Jo sabia que era el cinquè lateral, però amb treball, esforç i entrenament he demostrat a l’entrenador que pot comptar amb mi quan vulgui. En quin moment un noi es planteja dedicar-se professionalment al futbol? És una decisió difícil. Pocs jugadors arriben lluny i hi ha molts que es perden pel camí. Jo he jugat amb jugadors que tenien molta classe i al final, entre unes coses i altres, no arriben. És una decisió que es pren quan veus que vas arribant i estàs jugant a un nivell semi-professional, que és el que passa aquí amb el juvenil. Hi ha gent que entrena al matí i ha d’estudiar a les tardes.

Aquest mes ﬁnalitzes contracte. Després de 14 anys al club, quin és el repte: quedar-se o marxar? Ja no hi ha repte. Els deures estan fets. Si l’Espanyol vol renovar-me o no, és una decisió que crec que està presa ja. Jo vull quedar-me i retirar-me aquí. Tinc 24 anys, encara em queda molta carrera i és difícil, però per què no dir que he jugat tota la vida aquí...

La crisi la patim tots. Els meus pares són treballadors, la meva germana, els meus amics. Ells viuen la crisi i jo amb ells. Hem d’aprendre a administrar-nos perquè la carrera del futbolista és curta i, tot i que es guanyen més diners, cal gestionar-los. Has de saber on els ﬁques, de quina manera. Per sort, els meus pares m’han ajudat molt i són els que en saben.

Cap a on et vols encaminar un cop acabi la teva carrera com a jugador professional? Estic estudiant Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Tot just en acabar la lliga començo els exàmens! He seguit estudiant perquè quan acabi amb la meva carrera com a professional vull continuar lligat al futbol, més com a preparador físic que com a entrenador.

L’Espanyol s’alegra dels triomfs del Barça? Jo crec que l’afició de l’Espanyol no s’alegra dels triomfs del Barça... però el que sí és cert és que estan fent un homenatge al futbol amb el seu joc. És un futbol molt bonic i, al cap i a la ﬁ, és futbol. Més que alegrar-nos el que hem de fer és centrarnos en fer la guitza al Barça tot el que poguem quan ens enfrontem. I a l’Espanyol se li dóna bé el Barça i esperem que això segueixi així.

Com nota un jugador de futbol la crisi?

Salut / ESTILS DE VIDA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA AL DOCTOR FRANCISCO COLELL, ESPECIALISTA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA I MEDICINA MANUAL

“La cirurgia ha de ser l’últim pas, la majoria de vegades una manipulació és suﬁcient”

Francisco Colell és expert en manipulacions i inﬁltracions. / D. CALDERÓN

BEGOÑA GIMÉNEZ

Què és la medicina ortopèdica i manual? D’entrada és medicina: hi ha una diagnosi i unes proves complementàries per confirmar la sospita; hi ha un pronòstic i una orientació terapèutica. A través de l’exploració amb les mans, tocant la pell, els músculs i els tendons, se sap o es conﬁrma en quina zona vertebral es troba el patiment. A això se li diu Síndromes de dolors menors d’origen vertebral. Són menors perquè mai hi ha res més greu que els provoqui, com un tumor o una fractura. La diagnosi es fa amb les mans. Quines són les malalties que poden abordar? El dolor d’origen vertebral que no depèn d’una patologia major. Un dolor articular, per exemple, o les bursitis, les tendinitis, els nòduls miofascials i altres. Són importants les mesures posturals i ergonòmiques? Ho són, però és difícil canviar certs hàbits. Si em ve a la consulta un esportista i li dic que deixi de fer abdominals, això per a ell és una heretgia i no em farà cas. I als llocs de treball passa el mateix. Hi ha una xarnega que es posa en moviment quan caminem. Si no ho

fem correctament, de manera equilibrada, fem un gest que ens sobrecarrega. La postura de segut tampoc la fem correctament, però si estiguéssim com s’hauria d’estar, que és com seuen els pilots de Fórmula 1 o els astronautes, no ens deixarien estar a la feina, no quedaria bé. S’hauria de contemplar això a la prevenció de riscos laborals? Jo penso que sí, perquè un cop establerta una bona postura, després mantenir-la és tan fàcil com fer uns senzills exercicis per mantenir la flexibilitat i l’equilibri ergonòmic. Quines són les arrels de la medicina manual? James Cyriax, doctor britànic, va agafar totes les patologies osteoarticulars des del punt de vista de l’ortopèdia i les va classificar per un trípode de tractament: massatge, infiltració i manipulació. Posteriorment Robert Maigne, francès, reumatòleg i quiropràctic, va fer una relació anatòmica i es va adonar que per davant del cos els signes i els símptomes de dolor en realitat tenen el seu origen molt més amunt, a la part posterior. Va veure que els nervis que comencen a les vertebres arriben fins les extremitats.

La medicina manual és una disciplina no reconeguda oﬁcialment a Espanya però molt estesa a la resta del món per la seva capacitat de diagnosticar i guarir només per l’exploració i la manipulació amb les mans sobre el cos del pacient. Des de fa més de 10 anys, el doctor Francisco Colell prova de fer llum sobre aquesta medicina amb cursos, jornades i llibres. Poc a poc són més els metges i els pacients que en tenen coneixement. En què consisteix la manipulació? És el moviment articular ﬁns el màxim fisiològic per després, amb un petit impuls, superar aquest màxim. Habitualment se sent un “crack”. Fer una manipulació dorsal és relativament senzill, requereix això sí, molta pràctica. El mecanisme d’investigació, tipus Sherlock Homes, d’anar esbrinant d’on prové un dolor, això ja és més complicat. L’important és escoltar el pacient. La gràcia de la medicina ortopèdica manual és que amb les mans i els dits pots arribar al diagnòstic. Després ve la segona part, que és la manipulació o la infiltració d’aquell punt en concret. La cirurgia ha de ser sempre l’últim pas i evitar-la sempre que sigui possible. El tractament és lent? Els pacients se sorprenen perquè normalment tot se soluciona en una primera sessió i

després només es necessita un parell més per acabar d’ajustar. La medicina manual pot considerar-se una medicina natural? Nosaltres el que fem és diagnòstic amb les mans, moviments manuals i, amb pena per la indústria farmacèutica, només mediquem en casos molt puntuals. En aquest sentit, sí. La inﬁltració no és medicació? Des de la perspectiva de la medicina manual es considera un estímul, no una medicació perquè es punxa molt poca quantitat. I no és cortisona és clorhidrat, en una barreja de l’u per cent. Què és el Grup Barcelona de Medicina Ortopèdica i Manual, GBMOIM, del qual vostè és soci fundador? El que fem es reunir-nos cada tres o quatre mesos per compartir experiències, anar construint la biblioteca que tenim, amb més de 1.200 volums de temes de massatges i medicina manual. Comentem novetats i també clàssics que anem descobrint. I tenim el web www. gbmoim.com. També organitzem anualment unes jornades internacionals per desenvolupar mètodes, intercanviar idees, etc. En el sistema públic de salut, quina és la seva situació? Aquí a Espanya no està regulada la medicina ortopèdica manual. En els ambulatoris està prohibida aquesta pràctica. Però es pot practicar de manera privada i legal? I tant! És que si jo sóc metge i sé que sense risc per al pacient

i amb 10 minuts puc alleugerir el lumbago d’un autònom que paga per dia una furgoneta i no està per agafar baixes, com no li faig una manipulació? Doncs és clar que sí. Per què la sanitat pública no la reconeix? Jo crec que per desconeixement. Aquesta disciplina referent al dolor afecta els traumatòlegs, reumatòlegs, neuròlegs, els anestesistes, les clíniques del dolor, etc. però no hi ha consens. El que és essencial és que els metges coneguin que existeix la medicina manual. No es tracta que tots els metges sàpiguen fer una tècnica sinó que coneguin que existeix una solució per certs tipus de dolors estranys difícils d’enquadrar. És essencial que sàpiguen que hi ha les síndromes doloroses menors que tenen tota una estructura anatòmica i que pot haver-hi algú que les pot localitzar i pot manipular per donar-li solució. Què fan perquè es reconegui la seva disciplina? Fem seminaris per tota Espanya, ﬁns i tot concedint crèdits oficials de formació mèdica continuada, perquè els metges la vagin coneixent. Realment hi ha metges que es queden molt sorpresos. Això no és fer de remeier, té una base científica i mèdica molt concreta que es pot explicar. Curiosament rebem mails de metges que han assistit als nostres seminaris que ens confirmen que allò que els vam explicar els dóna resultat. Pensa que molts metges no estan acostumats a tocar els pacients, a posar-los les mans a sobre i palpar el cos.