Món Empresarial 118 by Medigrup

Juliol 2009 n. 118

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

PROMOTORS I ENTITATS FINANCERES ACUMULEN UN ESTOC CONSIDERABLE D’HABITATGES pàg. 3 a 12 >>

L’optimització dels costos per guanyar competitivitat, per l’economista Oriol Amat. El conseller del Banc d’Espanya, Guillem López, participa en el III Congrés de Comptabilitat i Direcció. EMPRESA

Les rebaixes arriben al sector immobiliari

pàg. 13 a 22 >>

La catalana Aresa s’ha convertit en una empresa de referència dins el sector nàutic.

Es calcula que a Catalunya els promotors tenen un estoc de 65.000 habitatges nous sense vendre.

La celebració de la primera edició del Saló de les Oportunitats Immobiliàries Low Cost va ser un èxit. DESTAQUEM

Entrevista a Núria Ribé, directora de màrqueting de detergents de Henkel.

MONTSERRAT TURA CONSELLERA DE JUSTÍCIA

FINANCES

pàg. 23 a 26 >>

Tot i la caiguda de beneﬁcis, el grup Inditex es manté estable a la borsa. Europa dóna llum verda a la reforma de la supervisió ﬁnancera.

INTERNACIONAL

pàg. 27 a 34 >>

“Les taules dels jutges tenen massa feina”

Joan Tugores analitza els efectes de la crisi sobre el fenomen de la globalització. El mapa del món: La salut al món.

ALBERT FOLIA PRESIDENT DEL COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES

En les darreres eleccions europees s’imposen els partits de dretes. Els preus dels pisos estan baixant entre un 10 i un 50 per cent, segons la zona. / ARXIU

ESPECIAL

pàg. 33 a 42 >>

Entrevista a Montserrat Casanovas, presidenta de la Comissió de Valoració d’Empreses de l’Accid. Les caixes catalanes busquen una sortida a la crisi fusionant els seus actius.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 43 a 48>>

L’actual crisi no només ha frenat la construcció, sinó que ha deixat promotors i entitats financeres amb un immens estoc immobiliari. Davant unes previsions gens optimistes, que arriben a augurar una caiguda dels preus de l’habitatge de fins a un 50 per cent, els qui acumulen pisos estan fent tot el possible per desfer-se’n. En aquest context, el juny se celebrava a

Barcelona la primera edició del Saló de les Oportunitats Immobiliàries Low Cost, amb un gran èxit de participació i assistència. Segons l’organització, s’hi van negociar operacions per un valor per sobre dels 30 milions d’euros. I és que ara es tracta de donar sortida als prop de 65.000 habitatges nous que hi ha a Catalunya sense vendre. PÀGINES 3 I 4 >>

Entrevista a Lluís Cuatrecasas, enginyer expert en lean managament. Miquel Bonet conversa amb Rosa Maria Redondo, directora de RRHH de la Societat General d’Aigües de Barcelona.

ESTILS DE VIDA

FRANCISCO JOSÉ ARREGUI

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS LA VALORACIÓ D’ACTIUS, EN TEMPS DE CRISI, ESDEVÉ ENCARA MÉS COMPLEXA

DIRECTOR GENERAL DEL GRUP CATALANA OCCIDENT

Com ﬁxar el preu d’una empresa

pàg. 49 a 55 >>

La valoració dels actius d’una empresa esdevé primordial, especialment quan s’està interessat a vendre-la. O, en el cas d’un inversor, a comprar-la. L’estat comptable de l’empresa, la situació del sector, el valor de marca i la plantilla són alguns dels elements clau a l’hora de valorar els actius. D’altra banda, altres aspectes, com la crisi actual, també inﬂueixen en aquesta valoració.

L’experta en coaching Elena Porté ens revela en què consisteix exactament. Ens apropem als efectes del jet lag i donem un seguit de consells per superar-lo. El restaurant L’Àncora transporta la cuina marinera fins a Lleida.

“Cal fer extensiva la ﬁlosoﬁa de transparència”

Valor i preu, no han de coincidir necessàriament. / ARXIU

PÀGINES 33-42 >>

“Els marges de solvència sempre han estat per sobre del mínim”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Adif................................15 Agbar.............................16 Air Nostrum...................17 Air Transat.....................16 Arcandor........................17

EDITORIAL

Editorial

Bankpime.......................16 Basf ...............................17 BBVA .............................16 Befesa ...........................16 Caja Navarra .................16 Chrysler .........................16 Criteria...........................16 Derby hotels ..................16

LES CAIXES CATALANES DESQUADREN En ple debat convuls de la fusió de caixes d’estalvi, cal que recordem que l’inici d’aquesta crisi té la gènesi quan George W. Bush va deixar caure Lehman Brothers, moment en què es va posar en dubte la solvència arreu del món de moltes altres entitats ﬁnanceres.

El Corte Inglés .........15, 17 Henkel ...........................19 Hertz ..............................15 Husa ..............................17 Iberia .............................17 Inditex............................17 L’Ôreal ...........................15 La Caixa.........................16 Martinsa-Fadesa ...........17 Nestlé............................15 Nissan ...........................16 Renault ..........................15 Tyco ...............................17

Eren aquelles èpoques diferents quan, des de la distància a la Moncloa, es treia pit en parlar de la solvència de les nostres institucions ﬁnanceres. Sembla que aquells temps idíl·lics han passat i que ara toquem de peus a terra, de fet, ja hem tingut casos com Caja Castilla-La Mancha (CCM) on s’ha vist que les decisions, quan són més polítiques que econòmiques, no són bones conselleres ja que, vulguem o no, les caixes també estan subjectes a les normes del mercat i sempre les decisions negatives comporten resultats negatius.

Vet aquí que, al nostre país, tenim unes entitats financeres amb perﬁls molt diferents on la Caixa, primera entitat clau estatal que mou actius de 236.729 milions, juga la Champions i té l’avantatge que li dóna jugar en camp propi i contrari, ens referim arreu d’Espanya i mirant estratègicament a l’estranger.

al quedaria per a la Caixa de Tarragona.

Després tenim un altre grup que és la Caixa de Sabadell, Terrassa i Manlleu, que compta amb el beneplàcit del Banc d’Espanya per la seva fusió i que totalitza 26.214 milions amb els seus actius. Operació sobretot animada pel fons “Menys política i de reestructuTo t s e g u i t i ordemés economia” ració trobem les nació bancària caixes de gè(FROB) i que nesi pública com són les cai- amb certa facilitat podria inxes de Catalunya, Girona i corporar més endavant dues Tarragona. Parlem d’altres di- entitats privades com Caixa mensions, ja que totalitzaran Laietana i Caixa Manresa, uns actius de 80.179 milions, institucions totes cinc que i que a poder en un futur ope- comparteixen més afinitats raran amb el nom de ‘la Nova que les tres anteriors creades Caixa’, grup on ja sembla que per les diputacions respecs’han fet el repartiment de pa- tives de Barcelona, Girona i pers on la direcció estratègica Tarragona. i de facto recauria a la Caixa de Catalunya, l’operativa a la Encara tenim un últim cas, Caixa de Girona, i l’obra soci- el de Caixa Penedès, que,

per la seva magnitud, té un camp molt obert per decidir quin camí ha de triar: si un en clau exclusivament català o un mirant a fora del territori on, sense dubte, pot ser un element clau d’aportació de valor estratègic. El que és evident és que totes les caixes tenen una història molt dilatada, que han fet i fan una tasca social local a mantenir, un dels actius que han tingut per la cohesió homogènia i territorial i que, en alguns casos, aquesta valoració ha estat una plataforma forta des d’on incidir en l’àmbit de les altres caixes. Quan va caure Lehman Brothers va començar un guió al qual els catalans assistim àvids i, de cara al futur, només demanem que la política serveixi per ajudar a la gestió de les caixes i que aquestes juguin a favor del poble.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Raquel Correa, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia MÉS DE 60.000 PERSONES VISITEN LA NOVA FIRA LOW COST, SALÓ DE LES OPORTUNITATS IMMOBILIÀRIES

Promotors i entitats financeres es llancen a la venda de l’estoc immobiliari Qui hagués dit fa un parell d’anys que les rebaixes arribarien també al sector immobiliari? Semblava impossible que els preus s’abaixessin fins el 50 per cent. A Barcelona ja es poden trobar gangues si se sap buscar, comparar i esperar la millor oferta. Així ho confirma Gonzalo Bernardos, comissionat de Recursos Econòmics de la Universitat de Barcelona i autor del darrer informe semestral del sector immobiliari que impulsa GRUPQUALIAT conjuntament amb la Universitat de Barcelona. I així és va comprovar també al I Saló de les Oportunitats Immobiliàries, Low Cost .

BEGOÑA GIMÉNEZ

A les darreres dècades, la construcció i adquisició d’habitatges havia constituït un dels motors bàsics de l’economia espanyola. La crisi ha paralitzat la construcció, però també ha quedat un estoc considerable d’habitatge construït sense vendre i bona part fins i tot encara per finalitzar. L’estoc immobiliari és immens. Fa mesos que les entitats financeres no concedeixen crèdits hipotecaris, ni de qualsevol altre tipus, si l’operació no la consideren molt segura. La gent tampoc s’anima a canviar-se de pis ni a fer cap tipus d’adquisició. L’ombra de la crisi, l’atur, la morositat i la desconfiança en el futur fa que tot resti aturar i l’economia vagi entrant mica en mica en recessió. D’aquesta manera, els promotors van acumulant pisos sense vendre, veient com els seus preus cauen del 10 fins el 50 per cent. Fins i tot les entitats financeres han anat reunint pisos dels seus clients morosos i que finalment han hagut d’abandonar el seu habitatge i retornar-lo a la caixa o banc corresponent. Només Caixa Catalunya, per posar un exemple, té disponibles 3.500 immobles que comercia-

Els promotors acumulen un estoc de 65.000 habitatges nous a Catalunya sense vendre Els preus dels pisos estan baixant entre un 10 i un 50 per cent, segons la zona litza amb una política d’agressives rebaixes i suposades facilitats pels futurs clients. Els promotors acumulen un estoc de 65.000 habitatges nous a Catalunya sense vendre, segons aﬁrma Enric Reyna, president de l’APCE, associació que els agrupa i representa. Segons dades del Ministeri de l’Habitatge, aquesta borsa de pisos nous sense vendre a Catalunya acumula les 98.000 unitats. No cal ﬁxar-se massa per veure que els cartells d’es ven proliferen als balcons de pobles i ciutats de tota Espanya, tant d’obra nova com de segona mà.

Els promotors acumulen un estoc de 65.000 habitatges nous a Catalunya sense vendre. / ARXIU

Oportunitats immobiliàries El passat mes de juny es va inaugurar a Barcelona la primera edició del Saló de les Oportunitats Immobiliàries, Low Cost amb èxit de participació i assistència. El seu promotor i president, Enric Lacalle, va aﬁrmar al tancament del saló que s’havien negociat operacions immobiliàries “per sobre dels 30 milions d’euros” i que en els pro-

pers dies s’acabarien de tancar la resta de contactes “que sumaran uns altres 40 milions d’euros”. A la ﬁra, res de grans estands i malbaratament en disseny, hostesses i regals, res a veure amb el saló Meeting Point. Senzillesa i preus ajustats era la consigna que van seguir els 170 expositors que hi van participar. I els va funcionar. 60.00 persones van visitar el saló que ja

està preparant una nova edició a Madrid i no es descarta fer-ho en altres províncies. A Barcelona, la inauguració va estar presidida per la ministra d’habitatge, Beatriz Corredor, qui es va adreçar als professionals del sector per expressar que “abaixar els preus a un nivell que els ciutadans puguin assumir no és renunciar a un avantatge sinó aproﬁtar una oportunitat”.

Venta de naves industriales en Lleida de próxima construcción

OPORTUNIDAD FINANCIERA Financiamos hasta el

90% a 10 años

a Euribor +

Financiación privada del promotor no sujeta a la aprobación de ninguna entidad financiera BSL actius - C/ Muntaner, 176, Pral. 1, 08036 Barcelona www.bsl-actius.com

93 410 28 06

ECONOMIA / Tema del mes

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

PRODUCCIÓ INTERNA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA

HABITATGE NOU SENSE VENDRE A CATALUNYA

% variación anual (2008, estimació; 2009, previsió) Barcelona: 55.315

Girona: 13.450

Lleida: 1.768 Tarragona: 17.830

TOTAL CATALUNYA: 98.363 Font: Elaboració pròpia. Dades del Ministerio de Vivienda, juny de 2009.

INNOVACIÓ AL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ Aquesta és la clau que proposen els experts: que es baixin els preus per reactivar les vendes.

L’evolució dels preus Entre 2003 i 2007, Espanya va aconseguir un elevat creixement del PIB i va ser un dels països amb millor evolució econòmica de la zona euro, tot això basat en bona part en el sector de la construcció. A finals de 2007, els indicadors econòmics encenien els llums d’avís al temps que esclatava de manera evident la bombolla immobiliària. Entre 1998 i 2007 el preu de la vivenda va augmentar a Espanya un 189 per cent. Entre el 2007 i el 2008 s’abaixaren els preus un 6,6 per cent de mitjana. Segons l’Informe IESE Bussines School sobre el preu de l’habitatge a Espanya, ja portem 20 mesos consecutius en el quals s’han registrat caigudes interanuals del preu de l’habitatge. Segons l’Índex Immobiliari de Fotocasa. es, basat en el mateix informe d’IESE, a Espanya el preu mitjà de l’habitatge de segona mà es situa en els 2.429 euros per metre quadrat. En el mes de maig, el preu mitjà a Catalunya es va situar en els 3.150 euros per cada metre quadrat. Un anys abans, a juny de 2008, aquesta xifra es situava en els 3.524 euros. Malauradament, la baixada dels preus no ha anat acompanyada d’un augment de les vendes, degut com ja se sap, a la crisi ﬁnancera i a la negativa per part de bancs i caixes a concedir préstecs hipotecaris. En l’actualitat, la impressi-

onant reducció de les transaccions ha provocat que la majoria dels intermediaris vegin com els seus ingressos per comercialització d’habitatges es redueixin en un 70 per cent. Durant l’exercici de 2008 nombros promotors van entrar en concurs de creditors.

Per superar la crisi, cal una reconversió del sector de la construcció basada en la innovació

Construcció aturada Si al principi esmentàvem el sector de la compravenda com a motor econòmic en anteriors dècades, el qual es troba en un clar refredament, com està quedant el sector de la construcció, l’altra vessant d’aquest mateix motor? La construcció catalana va retrocedir un 12 per cent el 2008 i la previsió de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya és que ho continuï fent durant el present any fins el 16 per cent. Els indicadors de l’activitat constructora reiteren el seu comportament recessiu iniciat el 2007. Els habitatges iniciats van ser 27.569 davant els 85.515 de 2007, el que vol dir una disminució del 67,8 per cent. Segons la Cambra “per superar la crisi és necessària una reconversió del sector, tant des del costat de la demanda (obres a construir) com de l’oferta (empresarial)”.

Horitzó 2011 Segons l’Informe semestral del sector Immobiliari GRUPQUALIAT – Universitat de Barcelona que analitza l’actualitat i les perspectives del sector, les vendes començaran a augmentar aquest mateix any 2009, mentre que els preus deixaran de baixar en la majoria de localitats a ﬁnals de

En el mes de maig el preu mitjà del metre quadrat a Catalunya és de 3.150 euros La venda de pisos es reactivarà el 2009 i els preus deixaran de baixar el 2011 2010. Gonzalo Bernardos, comissionat de Recursos Econòmics de la Universitat de Barcelona, investigador del CREB (Centre de Recerca en Economia del Benestar) i director del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la UB, qui n’és l’autor, assegura que “ara és un molt bon moment per comprar, amb preus del 2003”. En la mesura que els preus es vagin ajustant, augmentaran les vendes “algunes empreses vendran el 50 per cent més que l’any anterior”. Segons Bernardos, la reactivació de la demanda d’habitatges durant el 2009 es deurà a la reducció del tipus d’interès que farà que els ingressos exigits per concedir una hipoteca es redueixin a la meitat. Al costat d’aquest factor, l’Informe aposta per “un

Per reconvertir el sector amb l’objectiu de sortir de la crisi, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya proposa impulsar la innovació, adequant els seus mètodes de gestió i procediments constructius. Per això, juntament amb altres institucions participa al programa InnoCons, un ambiciós projecte de creació d’una xarxa de més de 100 experts i professionals. L’objectiu és buscar solucions en els següents àmbits: estructures; façanes, cobertes i acabats d’un edifici d’habitatges; edificis de serveis (oficines, escoles, etc.); installacions; eficiència energètica; obres d’enginyeria civil; gestió mediambiental; seguretat i salut laboral; i per últim un àmbit de caràcter transversal que haurà de reflexionar sobre aspectes com la regulació (normes urbanístiques, tècniques o tributàries) que pot afectar en general la resta de solucions dels temes abans esmentats. Els participants en el programa esperen obtenir els primers resultats abans que acabi l’any

LA FÓRMULA “BERNARDOS” Per acabar amb la crisi immobiliària, el professor Bernardos proposa una bateria de mesures que passen per la participació de l’Administració que considera que fins ara, no ho ha fet del tot bé. Segons el professor Bernardos, les mesures adoptades per les administracions estatal i autonòmiques han tendit a estimular l’oferta i “això és una gran equivocació”. El professor proposa les següents mesures per reactivar el mercat immobiliari: • Obertura d’un període de grans rebaixes de durada en principi indefinida. • Les promocions que entressin en la campanya de grans rebaixes immobiliàries gaudirien d’unes condicions financeres priviligiades: un tipus d’interès garantit durant cinc anys del 2,5 per cent i un import del préstec equivalent al 100 per cent del preu de l’habitatge. • Instauració d’una nova desgravació fiscal adreçada als inversors que adquireixin un habitatge (diferent d’on viu actualment) i la destinin durant deu anys al lloguer. augment dels préstecs concedits per les entitats financeres, el retorn de formes selectives de les adquisicions per motiu d’inversió, el desplaçament d’una petita part de la demanda d’habitatge des del lloguer a la compra i l’existència d’un atractiu preu a moltes ubicacions”. A totes les ubicacions? “No, evidentment que no”, respon Bernardos, “el preu pot ser molt atractiu però si la localització no ho és, serà difícil que les vendes s’incrementin gaire”.

Les estadístiques de l’INE van reflectir una certa recuperació de la compra-venda durant el mes de març. Segons Bernardos “la recuperació del mercat comença a ser palpable a Barcelona i Madrid”. La tendència continua sent negativa, però durant el mes de març es varen vendre un 3,1 per cent més que el mes anterior. Potser la baixada dels preus dels habitatges comencen a tenir efecte en les vendes i ﬁres com el Low Cost, tenen la seva rao de ser.

A fons / ECONOMIA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MONTSERRAT TURA, CONSELLERA DE JUSTÍCIA

“Les taules dels jutges tenen massa feina innecessària” Tot i ser metgessa de formació, Montserrat Tura porta molts anys dedicats a la política. Ja en fa tres que encapçala el Departament de Justícia. Ella mateixa reconeix que a vegades els procediments d’aquesta són inintel·ligibles però espera poder-la acostar als ciutadans amb la nova Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet, el que serà la culminació de la modernització dels Jutjats de Catalunya, una tasca gens fàcil.

Els serveis penitenciaris catalans s’han incorporat al sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere. Què aportarà aquesta incorporació? Amb la incorporació intentem que qui ha comès un delicte de violència de gènere prengui consciència i no el torni a cometre. Però ens hem de ﬁxar que, quan aquests casos arriben a la justícia, vol dir que la violència ja s’ha produït. Entenem que la prevenció és imprescindible, i no pertany a l’àmbit judicial, perquè quan arriba, la violència ja s’ha produït. La societat ha d’acabar amb la cultura en què els homes consideren les dones una propietat.

CARLES CHACÓN

Aquest és el seu tercer any al capdavant del Departament de Justícia. Quin balanç en fa? Hem situat Catalunya com la comunitat més avançada tant en ediﬁcis judicials com en matèria de tecnologia en justícia, hem iniciat la remodelació de les presons per treure-les d’una situació tercermundista i situarles al capdavant de les europees més avançades, hem actualitzat el codi civil i hem modernitzat les normes que regulen les associacions i fundacions. Com a principals fites tenim la culminació d’aquest procés de remodelació de presons, i pel que fa al dret privat, ens cal un que reguli les obligacions i contractes: és l’únic llibre de dret civil que ens falta per revisar. Quant a justícia, ja hem fet tots els palaus de justícia dels partits judicials a nivell bàsic, ara comencem les obres de les audiències provincials, que s’han iniciat a Girona al juny. S’acostuma a dir que la justícia està col·lapsada. Comparteix aquesta opinió? Segurament a causa de la meva formació mèdica, el col·lapse impedeix el funcionament d’alguna cosa. Prefereixo dir que la justícia està congestionada. I és que durant molt de temps, sobre la taula del jutge hem anat afegint moltes feines innecessàries. Hem de portar a la taula d’un jutge la declaració d’insolvència d’un negoci que no pot pagar una factura? Moltes lleis han delegat massa feina als jutges: “això ho decidirà l’autoritat judicial pertinent”, i al ﬁnal, l’autoritat judicial pertinent ho ha de decidir tot. Aquest any estrenem Ciutat de la Justícia a l’Hospitalet. Ara fa tot just un mes i escaig que s’ha inaugurat. Què aportarà al ciutadà? D’entrada, espero que sigui un espai que els aculli i els informi adequadament i, si pot ser, que mentre fan ús de les seves instal·lacions, siguin ben tractats i puguin entendre cla-

Montserrat Tura en un moment de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

“Si la societat segueix rebutjant, no hi ha polítiques de reinserció possibles” rament els procediments de la justícia, que de vegades són inintel·ligibles. És difícil que l’implicat en un expedient judicial entengui exactament quin és el procediment. Tan de bo que aquest ediﬁci, que concentra més tecnologia, més espais, faci que els processos on estan integrats els ciutadans sigui més clar i entenedor. Amb els darrers equipaments penitenciaris, es cobreix el dèﬁcit de presons que patia Catalunya? No l’hem solucionat del tot, però hem millorat la situació de l’estiu del 2007, quan era gairebé impossible incorporar els nous interns que ens enviaven des dels òrgans judicials en presó preventiva o en compliment d’una condemna. A hores d’ara, amb Brians 2, amb Lledoners, amb el centre de

Joves i altres centres la cosa té un panorama ben diferent. Parlant de Lledoners, fa un parell de mesos, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qüestionava el procediment emprat per a construir la presó. En quin estat es troba aquest tema? La sentència s’ha complert. El dia 10 de juny es va reunir precisament la comissió d’urbanisme de la Catalunya Central i ha aprovat deﬁnitivament la revisió del plantejament municipal, que és la que instava la sentència. La inserció dels presos és una assignatura pendent i sembla un debat inesgotable. Què s’està fent en aquest sentit a Catalunya? S’està fent més que enlloc, perquè tenim programes de tractament sobre delictes especíﬁcs, ja siguin delictes violents, d’agressió sexual, violència domèstica, contra la seguretat al trànsit, etc. Els nostres centres, a més, tenen escola d’adults per donar l’oportunitat als interns de fer cicles de formació, amb ensenyament reglat, i fa un temps vam iniciar la rehabilitació mitjançant la for-

mació ocupacional i el treball penitenciari. Es va constituir el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que insereix els presos per la via d’ensenyar un ofici per a quan surtin de la presó. De totes maneres, la inserció no depèn únicament de l’administració, també depèn de si la societat accepta a aquestes persones una vegada han pagat la seva condemna, sense negar-li oportunitats. Si la societat continua rebutjant no hi ha polítiques de reinserció possibles. Un altre debat que s’eternitza és de l’acord pel ﬁnançament. Com perjudica aquest retard al seu departament en concret? Ni ens beneficia ni ens perjudica. El Departament de Justícia fa coses que són absolutament ineludibles i les continuarà fent. La justícia ha de funcionar cada dia, i les presons han de donar cabuda a totes les persones amb ordre d’internament. Per tant, nosaltres no podem dir que deixarem de fer alguna cosa si no tenim ﬁnançament, perquè la nostra activitat és ineludible: l’hem de fer.

Vostè ha fet sempre una ferma defensa dels mossos d’esquadra, que ara són qüestionats pels incidents de la Champions. Què li va semblar aquesta actuació? Miri, el que li he de dir és que Catalunya és una nació i té més competències que moltes altres comunitats, com seguretat pública i presons, que són competències tradicionalment reservades als estats. Aquestes institucions són les bases socials en un estat de dret. Sobre aquesta base, tots els ciutadans vestim altres serveis, però aquesta base ha d’existir, i Catalunya té la gran responsabilitat de gestionar-la. Aquestes dues coses ens fan ser més nació i estat del que són altres comunitats autònomes. El que no podem fer és dubtar constantment d’aquestes institucions. En algun cas, poden existir actuacions equivocades, però com a institució cal fer una defensa extraordinària de la funció que fan els vigilants penitenciaris, les autoritats judicials i també la policia judicial i integral, els mossos. I hem d’explicar-li als ciutadans que les unitats antiavalots no sortirien al carrer si no hi hagués vàndals que ataquen molt durament… És clar que pot haver-hi algú que no fa les coses de la millor manera, però això passa a totes les professions del món.

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / ECONOMIA

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

CECOT La patronal terrassenca triplica les demandes de formació a causa de l’increment de l’atur La patronal Cecot ha triplicat des de setembre de 2008 les sollicituds per accedir als cursos de formació que imparteix la patronal, a causa de l’increment de l’atur i a la crisi econòmica que ha portat a passar de 396 alumnes matriculats l’any passat als 901 d’aquest any. Des de maig, els cursos de formació es van reduir d’un màxim de 500 hores dividides en mòduls a un màxim de 50 hores per curs, amb l’objectiu de fomentar la diversitat en la formació i en l’accés als cursos. La nova conjuntura econòmica també va fer canviar el perfil de sol·licitant, que cada vegada està més qualificat i sol·licita formació entorn dels idiomes i els oficis, considerats una oportunitat per accedir al mercat laboral.

Cambra de Comerç de Barcelona La Cambra celebra l’entrada en funcionament de la nova terminal de l’aeroport del Prat La Cambra de Comerç de Barcelona valora molt positivament la inauguració de la Terminal T1, tenint en compte que permetrà el creixement del tràﬁc de passatgers de l’Aeroport del Prat ﬁns als 55 milions de passatgers. Ara bé, la Cambra considera que la manca d’accessos ferroviaris directes a la T1 compromet el potencial de desenvolupament de l’aeroport, sobretot en els primers anys de posada en funcionament de la nova terminal, així com el seu futur posicionament dins del mercat aeri europeu i mundial. D’altra banda, alerta que cal donar resposta a les necessitats de creixement futur de l’aeroport del Prat, ja sigui com a aeroport hub o aeroport de destinació, per això cal impulsar la revisió del Pla Director vigent per tal de determinar les característiques que haurà de tenir el nou camp de vol (quantes pistes, amb quina disposició i de quines dimensions).

Unió Empresarial de l’Anoia La comarca de l’Anoia s’adjudica el nou aeroport corporatiu a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena L’aeròdrom d’Igualada-Odèna acollirà el futur aeroport corporatiu i empresarial de Catalunya. Així ho va anunciar, el 18 de juny, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, a Barcelona. Nadal va assegurar que “l’única candidatura presentada compleix els requisits i per tant es pot resoldre favorablement”. Aquesta infraestructura esdevindrà una magníﬁca oportunitat per a l’afavoriment i creació de noves activitats econòmiques, en l’àmbit aeroportuari i aeronàutic, a la comarca de l’Anoia i facilitar, d’aquesta manera, la generació de riquesa al voltant d’uns sectors d’activitat d’alt valor afegit. Però també suposarà una formidable oportunitat per a la generació de nova activitat econòmica en d’altres segments productius, com ara l’industrial, el del transport o el del turisme d’alt nivell.

Pimec Es lliuren els Premis Pimec 2009 durant un acte inﬂuït per l’actual crisi econòmica

Un cop més Pimec va lliurar, el 15 de juny, els Premis Pimes a la petita i mitjana empresa. Enguany els premiats van ser els següents: premi al millor treball periodístic en temes econòmics: secció economia dels informatius de TV3; reconeixement al treball associatiu en el comerç: Associació de Comerciants Creu Coberta; premi a la millor estratègia empresarial a través de la innovació i la internacionalització: Grup Vilardell Purtí; premi Fundació Pimec als valors d’empresa: Ilo Oftalmologia; premi a la qualitat lingüística en el món empresarial: Grup Germans Boada; premi al comerç més competitiu: Vialis; premi a la microempresa més competitiva: E-Controls; premi a la petita empresa més competitiva: Bové Montero i Associats, i premi a la mitjana empresa més competitiva: Plàstics Alt Camp SA. Durant el lliurament, el president de la Pimec, Josep González, va fer una crida a l’empresa perquè abandoni la cultura d’endeutament “elevat molt arrelada” i es plantegi començar a reforçar les estructures de ﬁnançament propi. D’altra banda, el president de Pimec va lamentar que a Catalunya es visqui una situació “especial que ens produeix desencís, i que és el retard en la solució pel ﬁnançament”.

El president de la patronal Pimec amb el president de la Generalitat. / CEDIDA

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

ENTREVISTA A ALBERT FOLIA, PRESIDENT DEL COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Cal fer extensiva la filosofia de transparència” Sancions disciplinàries Una de les funcions més importants dels col·legis professionals és la relativa al control de les actuacions professionals dels seus col·legiats. Malgrat l’opinió majoritària, aquesta és una funció pública dels col·legis que persegueix la defensa de la societat, dels ciutadans i també la protecció de cadascuna de les professions enfront a professionals que actuen al marge de la Llei i del Dret. Una sanció disciplinària imposada a un col·legiat, en comptes d’atacar la professió, el que fa és protegir-la. Per això, la Llei de Col·legis Professionals de Catalunya dedica els articles 15 a 29 a regular el règim disciplinari de l’exercici de professions titulades. En aquest marc es preveuen com a sancions més importants la inhabilitació professional per un temps no superior a 5 anys i les multes de fins a 50.000 €. Aquest quadre sancionador ha de ser adaptat i especificat per a cada professió als seus respectius Estatuts. La clau d’aquest sistema resideix en què les infraccions i sancions aquí tipificades són infraccions i sancions col·legials per vulnerar la normativa del col·legi. La Llei ordena els consells de collegis, ja que regula les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió. Aquest doble llistat previst per la Llei únicament pot ser interpretat de la manera que hem citat anteriorment: les infraccions col·legials estaran recollides als Estatuts de cada col·legi dins del marc de la Llei de col·legis. Per la seva banda, les infraccions professionals hauran d’estar tipificades a les normes que a tal efecte aprovi el consell de col·legis, si existeix. En definitiva, una eina que garanteix el correcte exercici de les professions i la defensa dels ciutadans. Això sí, les juntes de govern dels col·legis hauran de respectar un cúmul de garanties jurídiques davant l’exercici d’aquesta potestat.

El món de l’auditoria a Catalunya, un sector que requereix molta dedicació, experiència i una formació continuada, mou entre 4.000 i 5.000 professionals. Actualment, l’auditoria té una gran demanda de treball i bones perspectives de futur malgrat la crisi. ció. És un camí en el qual encara cal treballar molt. Tenim una relació bona amb l’Administració, però es produeix en una escala d’un nivell que seria desitjable augmentar.

MERITXELL SORT

El 2009 està sent un any difícil per a la professió des d’un punt de vista econòmic? No, els auditors tenim feina. El que ens preocupa és la situació econòmica dels nostres clients. És com quan hi ha una passa de grip, que els doctors estan col·lapsats. Doncs ara, el sector de l’auditoria, que seria el doctor, té feina, i el que ens preocupa és la situació dels nostres clients, els pacients. Com està el sector? Nosaltres som una professió de treball constant i amb activitat permanent. Si les empreses funcionen i aconsegueixen beneficis, tenim feina. I si tenen problemes financers o de reestructuracions, també. D’altra banda, l’auditoria és l’element principal de treball de les nostres firmes, però també actuen en d’altres àrees, com en processos de refinançament, concursals, etc. Donem servei a les empreses en cada una de les seves situacions, ja sigui positiva o desfavorable. Quin paper té el Col·legi de cara als professionals del sector? El Col·legi actua com a aglutinador de tot tipus de firmes, grans, mitjanes i petites, que necessiten dos tipus de serveis. D’una banda, assessorament tècnic, per tal de resoldre dubtes i donar suport a les actuacions de treball. I, de l’altra, la formació permanent, a través de l’Escola d’Auditoria, que utilitza dues vies: la formació presencial, amb classes al propi Col·legi o en aules universitàries, i l’Escola Oberta, que es basa en la formació virtual per transmetre els coneixements. De fet, és una barreja de presencial i a distància molt apropiada pel tipus de feina i pel nivell d’activitat que portem els auditors. És una professió atractiva per als recent llicenciats? Durant molt temps, la nostra professió ha estat objecte de desig per a molts estudiants,

Albert Folia, a la seu del Col·legi. / DAVID FERNÁNDEZ

que la veien com una espècie de màster especialitzat. Quan després de la universitat es passa per una firma com les nostres, s’adquireixen coneixements i experiència amb molta intensitat. Fem una preparació molt forta que capacita l’estudiant per continuar amb la seva vida professional o ocupar un càrrec de direcció financera en alguna empresa privada. No obstant això, al llarg dels últims anys, que han coincidit amb un període de bonança econòmica, els estudiants han començat a valorar el seu temps personal. I aquesta situació de treball excessiu de la qual tenim fama els auditors, ha fet que hi hagi una certa reticència. Ara, però, sembla que la situació s’està tornant a capgirar. El Col·legi té una Comissió de Responsabilitat Social Corporativa. Quina és la seva missió? Fomentar cap a les empreses a través dels nostres professionals la necessitat d’adoptar polítiques d’RSC reals i efectives. Estem parlant de transparència, i no només en la informació ﬁnancera, sinó en totes les altres actuacions de l’empresa.

I la millor manera de transmetre aquesta idea és començant per nosaltres mateixos. Aquesta transparència afecta per igual l’empresa pública? No. El concepte de transparència al món privat s’ha anat estenent de forma molt notable. En canvi, no ha passat el mateix al sector públic. Hi ha un gran percentatge d’ajuntaments a Catalunya que no presenten els seus comptes. N’hi ha un percentatge encara més superior que els presenten fora de temps. I moltíssims d’ells que no fan pública aquesta informa-

Últimament hi ha una tendència de desregulació... Sí, unida a la idea de simplificar, és a dir, reduir les obligacions de tipus comptable i de transparència informativa. De fet, tenim una amenaça a sobre, que ens ve de la Comissió Europea. De moment només està en projecte, i proposa eximir d’obligacions comptables i de publicitat de comptes a les petites empreses, que suposen pràcticament el 80% de les empreses europees. Aquesta desregulació no és cap solució pràctica. És vital que a les empreses, siguin de la mida que siguin, hi hagi un professional extern que les tuteli, perquè a l’hora de prendre decisions han d’actuar amb racionalitat. I dir que no necessiten portar comptabilitat, és un suïcidi econòmic. Quin és el principal repte de futur del Col·legi? Com a col·lectiu, aconseguir que aquesta filosofia de transparència es faci extensiva a tot el món econòmic i social del país. D’altra banda, des d’un punt de vista tècnic, hem de dotar el nostre col·lectiu de més infraestructures tecnològiques i integrar-les de forma absoluta al Col·legi.

EL 19È FÒRUM DE L’AUDITOR PROFESSIONAL Els dies 2 i 3 de juliol ha tingut lloc una nova edició del Fòrum de l’Auditor Professional, que ha reunit més de 600 professionals del sector. Sota el títol Transparència: auditoria, peça clau!, el fòrum ha abordat temes de màxima actualitat en matèria d’auditoria, com són el primer any del nou pla general comptable, la viabilitat de les empreses en situació concursal, l’auditoria en temps de crisi, la reforma de la llei concursal i la CNMV com a òrgan de supervisió dels auditors, entre altres aspectes. Joan Colom, síndic Major de Comptes de la Generalitat de Catalunya, Joan Majó, empresari i exministre d’Indústria, i José Ramón González, president de l’ICAC, han estat alguns dels participants.

ColÂˇlegis Professionals / ECONOMIA

JULIOL 2009 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

BREUS COLÂˇLEGIALS

ColÂˇlegi de Fisioterapeutes de Catalunya

Consell de ColÂˇlegis de Catalunya

Els ďŹ sioterapeutes, satisfets amb lâ&#x20AC;&#x2122;anulÂˇlaciĂł del Decret de terĂ pies naturals El ColÂˇlegi de Fisioterapeutes de Catalunya sâ&#x20AC;&#x2122;ha mostrat satisfet per la sentĂ¨ncia del Tribunal Superior de JustĂcia de Catalunya (TSJC) que anulÂˇla Ăntegrament el Decret de terĂ pies naturals aprovat per la Generalitat el gener del 2007. Segons aquest Tribunal, â&#x20AC;&#x153;les activitats sanitĂ ries nomĂŠs poden ser exercitades per professionals sanitaris i en establiments sanitaris reconegutsâ&#x20AC;?. De la mateixa manera, ha tingut en compte que el decret promulgat pel Govern catalĂ envaeix competĂ¨ncies estatals, ja que pretĂŠn regular tĂ¨cniques i procediments que formen part de les funcions prĂ˛pies de professions de salut, oďŹ cials i reglamentades a nivell nacional. Aquest ĂŠs el cas, per exemple, de les terĂ pies manuals, que conformen, en diferents aspectes, el 70% del contingut formatiu de la diplomatura universitĂ ria de FisioterĂ pia. AixĂ, el TSJC ha tingut en compte els arguments dels recursos presentats pel ColÂˇlegi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Consejo General de Colegios de Fisioterapeutas (CGCF) i la AsociaciĂłn EspaĂąola de Fisioterapeutas (AEF), entre altres.

Tercer CongrĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;Advocacia Catalana El Consell de ColÂˇlegis de Catalunya ha acordat la convocatĂ˛ria del Tercer CongrĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;Advocacia Catalana que, com a mĂ xima expressiĂł dels advocats de Catalunya i les Illes Balears, vol posar en comĂş tots aquells temes que preocupen en cada moment la professiĂł, aixĂ com mantenir un intercanvi dâ&#x20AC;&#x2122;opinions i experiĂ¨ncies entre els advocats participants. El CongrĂŠs, que tindrĂ lloc a Figueres el proper mes dâ&#x20AC;&#x2122;octubre, desenvoluparĂ diverses ponĂ¨ncies cientĂďŹ ques: Dret Civil CatalĂ dins el marc de la UniĂł Europea i les directives comunitĂ ries; La InstrucciĂł per la Fiscalia: un debat obert; Lâ&#x20AC;&#x2122;aplicaciĂł de la legislaciĂł comunitĂ ria sobre dret privat en els tribunals espanyols; i La necessitat de la mediaciĂł. A mĂŠs, en lâ&#x20AC;&#x2122;entorn del CongrĂŠs, es farĂ la Fira de lâ&#x20AC;&#x2122;Advocacia, on es donaran a conĂ¨ixer les aportacions culturals dels colÂˇlegis i els seus membres. TambĂŠ es podrĂ trobar un espai especĂďŹ c per a la promociĂł de les relacions entre despatxos de diverses nacionalitats. Per aixĂ˛, el CongrĂŠs convidarĂ a participar diferents colÂˇlegis dâ&#x20AC;&#x2122;altres paĂŻsos per tal de facilitar els contactes professionals.

Busca ďŹ nanĂ§ament? Trobiâ&#x20AC;&#x2122;l a Caixa Sabadell

ColÂˇlegi de Joiers de Catalunya Els joiers reclamen una reforma legislativa per reduir la delinqĂźĂ¨ncia El ColÂˇlegi OďŹ cial de Joiers, dâ&#x20AC;&#x2122;Orfebres, de Rellotgers i de GemmĂ˛legs de Catalunya (JORGC) sâ&#x20AC;&#x2122;ha constituĂŻt com una de les parts que ha comparegut com a acusaciĂł particular al judici del Tribunal Jurat de lâ&#x20AC;&#x2122;AudiĂ¨ncia Provincial de Barcelona pel triple crim de la joieria de Castelldefels, comĂ¨s el novembre del 2005. Durant els fets van morir un matrimoni, de 53 i 51 anys, i el seu ďŹ ll, de 24, membres del JORGC. Lâ&#x20AC;&#x2122;acusaciĂł particular, exercida pel ColÂˇlegi i familiars de les vĂctimes, ha reclamat, a mĂŠs, la responsabilitat civil subsidiĂ ria de la Generalitat, ja que un dels dos acusats havia estat excarcerat abans de complir Ăntegrament la seva condemna anterior per un homicidi previ. El JORGC assumeix la defensa legal i tots els costos associats a qualsevol colÂˇlegiat en situacions de violĂ¨ncia fĂsica contra les persones i bĂŠns, com a part del seu servei al sector joier i rellotger catalĂ . Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, el JORGC reclama una reforma legislativa per reduir els atracaments amb violĂ¨ncia, que augmenti lâ&#x20AC;&#x2122;efecte dissuasori i eviti la reincidĂ¨ncia.

Caixa Sabadell, mitjanĂ§ant les diferents lĂnies ICO-PIMES 2009, tĂŠ el ďŹ nanĂ§ament que la seva empresa necessita en condicions preferents. t LĂnia ICO-Pimes QFS B QSPKFDUFT E JOWFSTJĂ&#x2DC; FO BDUJVT OPVT QSPEVDUJVT E BVUĂ&#x203A;OPNT J QJNFT t ICO InternacionalitzaciĂł 2009 QFS JNQVMTBS MB QSFTĂ&#x2019;ODJB B M FYUFSJPS mOBOĂ&#x17D;BOU MFT JOWFSTJPOT FO OPVT BDUJVT QSPEVDUJVT t LĂnia ICO-Creixement empresarial QFS B QSPKFDUFT E JOWFSTJĂ&#x2DC; FO BDUJVT OPVT QSPEVDUJVT E FNQSFTFT BNC NĂ?T EF USFCB MMBEPST t LĂnia ICO-Emprenedors EFTUJOBEB BM mOBOĂ&#x17D;BNFOU E JOWFSTJPOT QFS B M JOJDJ EF OPWFT FNQSFTFT J OFHPDJT

t ICO Liquiditat 2009 QFS mOBOĂ&#x17D;BS MFT OFDFTTJUBUT EF DBQJUBM DJSDVMBOU EFM TFV OFHPDJ t ICO MoratĂ˛ria Pimes 2009 QFS BM mOBOĂ&#x17D;BNFOU EF MFT RVPUFT E BNPSUJU[BDJĂ&#x2DC; EF DBQJUBM EF M BOZ EF MFT MĂ&#x201C;OJFT *$0 DPO USBDUBEFT FO BOZT BOUFSJPST

Informiâ&#x20AC;&#x2122;s a la seva oďŹ cina, entri a www.caixasabadell.es i doni impuls a la seva empresa!

ProtecciĂł per al seu negoci

1SPUFHFJYJ FM TFV GVUVS J FM EF MB TFWB GBNĂ&#x201C;MJB BNC M "TTFHVSBOĂ&#x17D;B 7JEB EF $BJYB 4BCBEFMM "NC DPCFSUVSFT EF EFGVODJĂ&#x2DC; J JOWBMJEFTB QFSNBOFOU J M BTTFTTPSBNFOU FO TBMVU EFM 1SPHSBNB $VJEB U

ColÂˇlegi dâ&#x20AC;&#x2122;Educadores i Educadors Socials de Catalunya Els educadors socials demanen una millora del Sistema de ProtecciĂł a la InfĂ ncia de Catalunya El ColÂˇlegi dâ&#x20AC;&#x2122;Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) valora molt positivament lâ&#x20AC;&#x2122;Informe Extraordinari del SĂndic de Greuges sobre el Sistema de ProtecciĂł a la InfĂ ncia de Catalunya, publicat aquest juny. Des del SĂndic es posa de manifest que cal un procĂŠs de canvi perquĂ¨ hi hagi â&#x20AC;&#x153;la necessĂ ria dotaciĂł pressupostĂ ria en la lĂnia de lâ&#x20AC;&#x2122;equiparaciĂł amb les mitjanes europeesâ&#x20AC;?. Segons el CEESC, aixĂ˛, que en termes corrents signiďŹ caria un augment dels actuals recursos en mĂŠs del 100%, ĂŠs una de les exigĂ¨ncies de justĂcia social que les administracions responsables han dâ&#x20AC;&#x2122;assumir com a â&#x20AC;&#x153;deute ineludibleâ&#x20AC;? cap als infants en situaciĂł de risc. AixĂ mateix, les dues institucions remarquen la necessitat de â&#x20AC;&#x153;reforĂ§ar les accions normalitzadoresâ&#x20AC;?, com el desenvolupament de les famĂlies acollidores professionalitzades.

Cuidiâ&#x20AC;&#x2122;s amb lâ&#x20AC;&#x2122;AsseguranĂ§a Vida

"TTFHVSJ FM TFV OFHPDJ BNC MFT NJMMPST DPCFSUVSFT BTTJTUĂ&#x2019;ODJB IPSFT FMT EJFT EF M BOZ QSFVT BEBQUBUT B MB TFWB BDUJWJ UBU J VOB QMBUBGPSNB E BUFODJĂ&#x2DC; UFMFGĂ&#x203A;OJDB FYDMVTJWB "NC M "TTFHVSBOĂ&#x17D;B ;VSJDI /FHPDJT QPESĂ&#x2039; QSPUFHJS EF MB NJMMPS NBOFSB FM TFV DPNFSĂ&#x17D; PmDJOB P EFTQBUY EBWBOU EF RVBMTFWPM SJTD QBUSJNPOJBM mOBODFS QFSTPOBM EF SFTQPOTBCJMJUBU DJWJM P DPN B DPOTFRĂ Ă&#x2019;ODJB E VOB DJSDVNTUĂ&#x2039;ODJB JNQSFWJTUB

Contracti-la a qualsevol oďŹ cina de Caixa Sabadell i gaudeixi de les millors cobertures.

t Test de prevenciĂł de risc de malalties. t OrientaciĂł mĂ¨dica 24 hores, 365 dies. t Segona opiniĂł mĂ¨dica amb mĂŠs de 5.000 experts. t Assessor nutricional.

Informiâ&#x20AC;&#x2122;s a www.caixasabadell.es o truqui al 902 22 22 33. Cuidiâ&#x20AC;&#x2122;s amb Caixa Sabadell! *PĂ˛lissa contractada amb CaixaSabadell Vida, Companyia dâ&#x20AC;&#x2122;Assegurances i Reassegurances, SA, CIF A58774308 â&#x20AC;&#x201C; R.M. Barcelona: Tom 9815, Llibre, 8.953, secciĂł, 2a., full 118033, insc. 2a. Mediador: Caixa dâ&#x20AC;&#x2122;Estalvis de Sabadell, Operador de Banca-Assegurances Vinculat, SL, inscrit amb el nombre 22 en el Registre de Mediadors de la DGS i FP, amb CIF B64503873, GrĂ cia 33 1r D,08201 SABADELL. R. M. Barcelona: Tom: 39357, foli 136, full B-351.386 i concertades assegurances de Responsabilitat Civil i de CauciĂł segons Llei 26/2006 de 17 juliol. *Test de prevenciĂł de risc de malalties, orientaciĂł mĂ¨dica 24 hores, segona opiniĂł mĂ¨dica i assessor nutricional sĂłn serveis oferts per lâ&#x20AC;&#x2122;entitat Advance Medical-Health Care Management Services S.A.

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscriguiâ&#x20AC;&#x2122;s al butlletĂ + empresa a

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Local

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

QUALITAT DE TREBALL I VIDA DE BARCELONA (2000-2006)

La dona segueix carregant la major part de tasques de la casa La meitat de les persones que treballen a la província de Barcelona reconeix no tenir cap diﬁcultat a l’hora de compaginar la vida laboral i familiar, dada que s’extreu de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població en el període 2000-2006. L’informe també posa de manifest una tendència favorable pel que fa el repartiment de tasques domèstiques, tot i que reconeix que encara queda un llarg camí per recórrer. REDACCIÓ

L’evolució favorable de l’economia en el període 2000-2006 es va manifestar en el mercat mitjançant un creixement de la població activa, la creació d’ocupació, així com la reducció de la taxa d’atur. En un context com aquest, com és l’impacte en la qualitat de treball i vida de les persones? Segons l’enquesta realitzada per l’Institut d’Economia de Barcelona, el 40,9% de les persones amb feina té diﬁcultats a l’hora de compaginar la vida professional amb les tasques familiars i domèstiques, mentre que el 50% declara que no en té cap i un “sorprenent 8,8% diu que no participa en aquestes tasques”. En aquest sentit, la proporció de persones que no hi participen és molt desigual entre sexes: un 13’5% d’homes no fa res, mentre que la proporció de les dones que s’allibera d’aquestes responsabilitats és només del 2,8%. Val a dir també que és a la Ciutat Comtal on es dóna el percentatge més alt d’ocupats que no participen en les tasques de la casa i de la família amb un quasi un 10%.

Lenta millora cap a la igualtat de tasques Pel que fa l’organització a l’hora de dur a terme

les tasques domèstiques, s’observa que els extrems entre el 2000 i el 2006 es redueixen. A més, el percentatge d’homes que no dedicaven cap hora a les tasques s’ha reduït a la meitat, passant del 26,3% al 13,6%.

Els habitants augmenten el temps de desplaçament entre la feina i la llar

L’estudi, encapçalat per Néstor Duch i Javier García, aﬁrma que la tendència, “tot i ser encara molt desfavorables per a les dones, indica un repartiment millor” de les responsabilitats familiars. En qualsevol cas, tal i com demostra l’enquesta, les donen continuen sent exclusivament responsables de la majoria de les feines en més del 50% d’unitats familiars, mentre que els homes no ho són en cap.

jana i encara hi ha certs tipus de llocs de feina que estan ocupats majoritàriament per població masculina o femenina. En general, la població femenina tendeix a estar en els llocs de treball administratius i de serveis, i suposen una mica més de la meitat de les dones ocupades. D’altra banda, els treballadors qualificats i no qualiﬁcats de la indústria i la construcció són homes. Cal destacar que en el cas dels homes, el pes dels directius, empresaris i els treballadors independents supera el de la població femenina en gairebé 10 punts percentuals, mentre que en el cas dels tècnics mitjans la situació és la contrària.

Flexibilització En les darreres dècades s’ha portat a terme un procés de flexibilització del mercat de treball que ha anat acompanyat del sorgiment de noves relacions laborals. Situacions que abans eren atípiques, com ara contractes temporals, de mitja jornada i l’autoocupació han augmentat considerablement. Per als treballadors, la liberalització i la ﬂexibilització impliquen que els riscos econòmics i socials es transfereixen de les empreses als individus.

La població femenina tendeix a estar en els llocs de treball administratius i de serveis, segons l’Estudi./ ARXIU

D’aquesta manera, segons l’estudi econòmic elaborat per la Universitat de Barcelona, “es considera que les condicions de treball atípiques poden constituir un factor d’estrès que afecta negativament el benestar individual, provoca problemes de salut, i a vegades, actituds perjudicials a la feina”.

On viure i treballar Les dades mostren un empitjorament quant a la localització de la feina i la llar en general. Tenir la feina al mateix barri de residència s’ha reduït gairebé 4 punts percentuals. De la mateixa manera que disminueix lleugerament les persones que treballen a un altre barri del municipi. És especialment noto-

Reparacions Habitatge

Neteja i manteniment de la casa

Sectors del Barcelonès De l’estudi es desprèn que la població activa de la província de Barcelona no han canviat radicalment en el període analitzat: els ocupats treballen majoritàriament en el sector de serveis, principalment són empleats (amb caps i sense responsabilitat d’altres) assalariats en empreses privades amb una qualiﬁcació mit-

Diﬁcultats per compaginar la vida laboral amb tasques domèstiques i familiars dels ocupats de la província de Barcelona, per àmbits territorials. Any 2006 Barcelona

Primera corona

Segona corona

Resta de la província

Total de la província

Té diﬁcultats

41,4

36,6

45,0

37,1

40,9

No té cap diﬁcultat

48,4

54,7

46,4

64,6

50,0

No hi participa

9,6

8,6

8,3

8,8

NS/NC

0,6

0,1

0,3

0,2

0,3 Font :ECVHP

LA JORNADA LABORAL DELS BARCELONINS

Persona encaregada de les diferents activitats a la llar. Anys 2000 i 2006 Comprar aliments

ri l’increment d’1,5 punts percentuals dels treballadors amb localitzacions irregulars del lloc de treball. Per últim, per als ocupants de la província de Barcelona sembla donar-se un increment general de la distància a recórrer per arribar a la feina, “cosa que afecta negativament la conciliació de la vida laboral amb la familiar”.

Cuinar

2000

2006

2000

2006

2000

2006

2000

2006

Pers. principal masculina

2,9

4,5

4,6

8,2

3,1

5,1

4,8

8,6

Pers. principal femenina

75,9

72,8

66,3

58,4

62,7

56,2

73,1

65,1

Totes dues pers. principals

6,9

9,6

12,4

17,2

11,8

16,6

11,3

15,0

Altres membres de la llar o tots junts

9,1

8,4

12,3

11,3

12,3

10,9

9,0

9,2

Altres persones

5,2

4,7

4,4

4,7

10,1

11,2

1,7

2,1

NS/NC

0,0

0,1

0,0

0,1

Font :ECVHP

L’estudi monogràfic revela una tendència a l’eliminació de setmanes de treball atípiques amb molts o pocs dies treballats. D’altra banda, a excepció dels que treballen menys de 20 hores, augmenta els que fan setmanes laborals de 40 hores o menys. Per la seva part, perden pes els trams que superen les 40 hores setmanals. Pel que fa els motius de no treballar a temps complet: - L’any 2000, gairebé el 50% declarava que no treballava a temps complet pel tipus de feina que havien trobat, mentre que aquesta proporció es va reduir fins a una mica més del 30%. - S’incrementen significativament altres raons, com ara la realització de tasques domèstiques o familiars, motiu del 20% al 200 però del 27,4% el 2006. - Un 15,3% al 2000 i un 21,9% al 2006 declara que treballa a temps parcial perquè l’interessa aquest tipus de jornada

ECONOMIA / Anàlisi

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

POSA’T LES PILES

Optimitzar els costos per guanyar competitivitat Continuant amb la línia d’articles publicats en edicions anteriors a Món Empresarial, en aquest article es proposen algunes mesures que poden permetre millorar l’estructura de costos i així guanyar competitivitat per a sortir reforçat de la crisi.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

El target costing resulta útil per reduir costos des del moment que s’inicia el disseny. / ARXIU

A la majoria de sectors, l’estratègia basada exclusivament en el cost baix ja no funciona al nostre país. Fa vint o trenta anys, quan l’estat espanyol oferia mà d’obra econòmica i poc qualiﬁcada, una gran quantitat de multinacionals van instal·lar aquí les seves fàbriques. Ara moltes d’aquestes ja han començat a marxar cap a altres països amb mà d’obra molt econòmica. Tot i així, encara que avui la competitivitat s’aconsegueix més amb disseny, qualitat, imatge de marca... els costos segueixen sent importants. Precisament, una de les claus de la recessió actual és que les empreses low cost estan guanyant moltes de les guerres comercials (Ikea en el sector del moble, Bon Preu i Mercadona en l’alimentació, EasyJet i Ryanair en les línies aèries, etc.).

Revisar-ho tot Enmig d’una recessió profunda pot ser d’utilitat la tècnica del pressupost base zero, que per-

segueix el malbaratament zero revisant tots els costos partint de nul i no donant per bo cap dels costos que han existit ﬁns al moment i, per tant, s’analitzen euro a euro. Alguns proveïdors han reduït els seus preus a canvi del compromís d’un programa de compres a llarg termini. Un altre enfocament que pot resultar útil és el de reduir costos des del moment que s’inicia el disseny del producte amb la tècnica del cost objectiu (de l’anglès, target costing). Es tracta de dissenyar un producte partint del preu de venda al que hauria de vendre’s d’acord amb les necessitats del mercat. D’aquest preu de venda objectiu es resta el marge desitjat per unitat de producte i així es determina el cost màxim que hauria de costar el producte. Una vegada es coneix el cost màxim que hauria de costar una unitat de producte es tracta d’iniciar el procés de disseny per veure si és possible produir un producte amb les caracterís-

tiques necessàries sense que el seu cost superi el cost objectiu. Aquest enfocament es coneix també amb el nom d’enginyeria simultània ja que requereix la col·laboració de les funcions de R+D, comptabilitat, màrqueting i fabricació, entre d’altres. Empreses catalanes com Roca, per exemple, han fet innovacions en els darrers anys utilitzant aquest enfocament. Una altra alternativa de reducció de costos és eliminar aquells segments de negoci (botigues, fàbriques, departaments, ﬁlials, etc.) que contribueixen negativament al conjunt de l’empresa.

Gestió basada en les activitats El sistema de costos basat en les activitats (ABC, de l’anglès Activity Based Costing) permet conèixer el cost de cadascuna de les activitats necessàries per a produir un producte i comercialitzar-lo. Una vegada es coneix el cost de cada activitat es pot fer una gestió basada en les acti-

vitats (ABM, de l’anglès Activity Based Costing). Aquesta gestió divideix les activitats en les categories següents: 1)- Activitats que generen valor, que són les que té un client extern o intern (una altra unitat de la pròpia empresa) que està disposada a pagar per aquesta activitat. Aquestes activitats, al seu torn poden dividir-se en: - Activitats amb cost raonable: cap problema. - Activitats amb cost massa elevat: han de ser objecte d’una anàlisi per a determinar com es pot reduir el seu cost. És possible que la solució sigui l’externalització de l’activitat. De tota manera, només haurien d’externalitzar-se aquells processos en els quals l’empresa no sigui competitiva i que no siguin estratègics. 2)- Activitats que no generen valor, és a dir que cap client extern o intern està disposat a pagar per ella. Possiblement es tracta d’una activitat que hauria de deixar de fer-se.

Redisseny de l’estructura organitzativa Es tracta de revisar l’organigrama o les responsabilitats dels departaments per tal d’aconseguir un major nivell d’eficiència. Un exemple de redisseny organitzatiu seria el dels centres d’excel·lència de Ford que selecciona la factoria que fa millor un determinat tipus de procés i l’hi encarrega per a tota una regió. En concret, la planta de Ford a Almussafes (València)

fa la comptabilitat de gestió de totes les plantes d’Europa. Cada unitat de negoci s’especialitza en alguna cosa que fa molt bé. Hi ha empreses que intenten millorar els costos a través de la centralització. Així, creen centres de serveis compartits per a reduir costos d’estructura.

Optimitzar les inversions i les despeses Una millor gestió del balanç de situació permet reduir els actius i, per tant, costos tals com ﬁnancers, manteniment, amortitzacions, etc. Mesures a considerar en aquest sentit serien: llogar en lloc de comprar, reducció d’existències, reducció dels dies que van des que es compra la matèria primera fins que es cobra dels clients. Un altre tipus d’estratègia és la millora de l’estructura de despeses. Algunes empreses estan optant per passar costos de ﬁxos a variables. D’altres, redueixen el catàleg de productes com Mercadona que va reduir a principis de 2009 els productes a la venda en un 10%. No obstant això, altres proveïdors com Carrefour o Bon Preu opten per no fer aquesta reducció i que el client segueixi tenint la possibilitat d’escollir. Bon Preu, a més, tracta de potenciar els productes catalans i el comerç just. Com a exemple d’empresa que redueix els costos esmentats, es pot citar a Ikea que es basa en un model de negoci orientat a la reducció de costos des de la fase de concepció del producte.

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

III CONGRÉS CATALÀ DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ

Cap a un model productiu d’alt rendiment El conseller del Banc d’Espanya, Guillem López, va dissertar en el III Congrés de Comptabilitat sobre la importància dels capitals humà, públic i social com a vehicles per transformar l’economia actual en una altra caracteritzada per l’“alt rendiment”. En uns casos s’avançarà a partir d’un model teòric i en uns altres gràcies a l’experiència exitosa a escala micro. Les decisions d’empreses, particulars i administracions poden ajudar o obstaculitzar els canvis que cal introduir, especialment en un moment de crisi com l’actual.

Hi ha hagut una “regressió” del consum públic sobre el consum total

ARTUR ZANÓN

L’auditori d’Esade, a l’avinguda de Pedralbes de Barcelona, es va quedar petit per escoltar les reflexions de Guillem López, conseller del Banc d’Espanya amb una llarga trajectòria acadèmica i professional, per a la conferència inaugural del III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, l’11 de juny. La seva ponència, La genètica d’una economia d’alt rendiment, va tenir com a moderador Daniel Faura (CCJCC). Durant dos dies, més de 70 empreses i entitats van participar en el congrès, amb 27 sessions sobre matèria financera i comptable, en què també es van lliurar els premis de reconeixement ACCID i ACCID-ÒMNIUM. Per a López, el model productiu està caracteritzat per tres tipus de capital: humà, públic i social (“l’intangible, com ara el sentiment de pertinença”). I cal conjugar-los de manera que, per exemple, no hi hagi un desequilibri entre els sectors públic i privat i que la superació personal sigui un estímul i un incentiu. En l’evolució històrica s’han donat diverses pautes i explicacions sobre el creixement. Gairebé sempre s’ha pensat que els únics factors que permetien avançar una economia eren els endògens; dit d’una altra manera, amb més població o amb més superfície (però amb la mateixa tècnica) es pot conrear més terra i per tant, obtenir més rendiment. Una altra cosa seria l’anàlisi de la productivitat per unitat de superfície o per treballador. No va ser ﬁns “més tard”, sobretot cap al segle XIX quan es va demostrar com de crucials eren altres factors, els exògens (com ara, el capital humà), per impulsar l’avanç. L’evolució tecnològica va suposar una revolució a la concepció de l’evolució econòmica a partir de la primera meitat del segle XX. Aquest

El conseller del Banc d’Espanya, Guillem López, junt amb el moderador, Daniel Faura, durant la seva intervenció. / CEDIDA

va ser el tret de sortida que permet desplaçar molt més enllà la frontera de possibilitats de producció del que originàriament es podia pensar. Amb l’aplicació d’aquest factor, el tecnològic, el que avui es coneix com la innovació derivada de la recerca i el desenvolupament en empreses i universitats, López considera que cal “trobar incentius per aplicar la tecnologia”, ja que aquesta és una activitat que permet ser motor d’una economia, però amb un cost elevat. “El coneixement segueix sent decisiu per al creixement econòmic”, va subratllar. Guillem López es va referir a alguns dels debats més actuals per interrogar-se sobre la “qualitat” dels instruments per caminar cap a aquesta societat del coneixement: “La despesa no és el mateix que un crèdit fiscal; el rescabalament és diferent del copagament; una transferència tampoc és equivalent a una prestació en espècie, ni la producció directa és igual que la compra de serveis”. Segons el membre del Banc d’Espanya, també cal parar atenció a l’entorn, que s’ha d’esforçar en la mateixa direcció. Per exemple, amb seguretat jurídica per tothom. Però

també altres certeses: “Física, cultural, cap a les empreses o amb serveis socials”. En un país ha de primar la qualitat de vida, que per a López és complicat d’acotar: segons la renda per càpita?, el benestar de les famílies?, el consum?, la conciliació de la feina i la vida personal?, la sostenibilitat?, tenim un Estat del Benestar perquè som rics o som rics perquè tenim un Estat del Benestar relativament avançat? Són algunes de les preguntes que va deixar en l’aire durant la seva intervenció. En realitat, López considera que l’important és analitzar la composició de la despesa global i la distribució per capítols per fer una anàlisi més completa. En tot cas, més enllà de les prestacions socials, López va destacar la necessitat de proporcionar treball com a manera de reduir la pobresa social, segons defensa també l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). I és que els aturats tenen una probabilitat de caure per sota del llindar de la pobresa sis cops superior als que estan ocupats. Aplicat al context actual: “Què passarà quan s’acabin les prestacions d’atur, és millor actuar a través de les empreses?, cal

estendre l’Estat del benestar als desocupats a mesura que no treballen?” De nou, preguntes per reﬂexionar. Segons López, és l’Estat el que decideix quant gasta en pensions, en els funcionaris, en educació, en R+D... I depenent que s’aposti per un capítol o un altre, l’economia rep les conseqüències. Segons les seves pròpies dades, els darrers anys s’ha constatat una “regressió” del consum públic sobre el consum total. En una economia del Primer Món cal “compensar” el treball qualiﬁcat i a les persones que “assumeixen un risc”. També reduir les desigualtats de les classes socials.

Aquestes, segons l’anàlisi de l’expert, s’han reduït “per la pitjor remuneració del treball qualificat, i no a l’inrevés. La distància ha caigut empenyent de dalt cap a baix”, va lamentar. També va recordar la importància d’una economia “sanejada en benefici de generacions futures” que hauran de pagar el deute contret per les administracions públiques, que han de decidir cap a on orienten la seva despesa: a les infraestructures?, al capital humà?, al capital social? En conclusió, López va demanar “un esforç per desenvolupar un nou model basat en els tres tipus de capitals, l’humà, el públic i el social”. Ara bé, per portar-ho a terme hi ha dos models. El primer és el macro. És a dir, a partir de models teòrics es treballa en la pràctica, en el dia a dia. El segon model és el micro, o sigui, aprofitar les experiències que han ofert els millors resultats i “del detall passar a les coses grans. Avaluar i comparar. I d’aquí, derivar pautes generals per guanyar eficiència”, va concloure.

CASTELLS DEMANA NORMES EFICACES El III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció va tenir un pròleg al màxim nivell, el del conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells. Enmig d’una crisi en què molts han mirat cap als auditors com a uns dels responsables de la crisi en no haver estat suficientment estrictes a l’hora d’avaluar la situació de les grans empreses nordamericanes, Castells va demanar “ajut” per replantejar els motius reals que han desencadenat la crisi. “Sense regles i sense respecte a elles, les coses no funcionen”, va advertir. I que la màquina torni a rutllar passa, segons Castells, per “aplicar normes comptables” però també per pensar les “millors normes comptables” per “evitar conductes negatives o perverses”. És a dir, al parer el conseller d’Economia, s’ha de recuperar la “fidelitat” respecte a la realitat. “No és que per la crisi hem fet el congrés, però l’aprofitarem”, va bromejar Antoni Castells.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

Perspectiva 1 de juliol Suècia assumeix la presidència de la UE

neixements, intercanviar experiències i establir relacions de negoci i intercooperació. S’organitzen ponències, activitats, taules rodones, espais d’assessorament i d’emprenedoria amb tallers o seminaris.

ha moltes que aniran acabant la seva vida útil. El PSOE, al seu programa electoral, advoca pel tancament progressiu. Molts experts alerten de l’augment de la dependència energètica de l’Estat.

7 de juliol 3 de juliol The Brandery

Fredrik Reinfeld. / CEDIDA

Un semestre abans que ho faci Espanya, Suècia es converteix en presidenta de torn de la Unió Europea, que estrena el Parlament sortit de les eleccions del juny. El país nòrdic posarà l’èmfasi en les sortides necessàries per sortir de la crisi econòmica i ﬁnancera i avançar en les energies renovables, segons va conﬁrmar el primer ministre suec, Fredrik Reinfeld.

XIX Fòrum de l’Auditor Professional Trobada anual a Sitges amb 600 auditors, on es debatrà la necessitat de la transparència davant la crisi. Es parlarà sobre el primer any del nou pla general comptable, la viabilitat de les empreses en situació concursal, l’auditoria en temps de crisi, la reforma de la llei concursal i la CNMV com a òrgan de supervisió dels auditors, entre d’altres.

5 de juliol

2 de juliol Setmana de l’Economia Cooperativa

Acaba la primera Setmana de l’Economia, punt de trobada de visions i persones d’aquesta branca de l’activitat productiva des del 30 de juny. És un espai per compartir co-

Tancament de la nuclear Garoña Transcorreguts 40 anys des de la seva posada en funcionament, el Govern decideix avui, com a data final, el futur de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), que proporciona l’1,4% de l’electricitat a Espanya. La decisió és important perquè després d’aquesta planta, n’hi

estratègies que calen. Intentaran avançar l’acord de mínims assolit el juny per regular la transparència dels mercats.

13 de juliol Missió als Estats Units Fins divendres 17 de juliol, els empresaris es desplacen a Nova York per participar en una missió comercial que dura tota una setmana. Està organitzada pel Gremi de Fabricants de Sabadell i Aitpa. És un acte de promoció i prospecció del mercat nordamericà i per cercar oportunitats comercials per a les empreses participants.

15 de juliol

El recinte de Montjuïc acull la gran trobada de moda del Sud d’Europa, que aplega dissenyadors, compradors, distribuïdors, comercials i creadors. Enguany es posa l’accent sobre el disseny i la innovació per a projectar el valor de la marca com un concepte totalment individual i diferencial. Amb aquest certamen, Barcelona es reivindica com una ciutat cosmopolita, moderna i fashion d’Europa.

José Luis Rodríguez Zapatero. / CEDIDA

Possible acord de ﬁnançament És la data límit del darrer anunci d’acord de finançament, corroborada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Catalunya exigeix rebre per damunt del 100% de la mitjana, de manera que amb el repartiment no surti perjudicada. Caldrà estar atents en la quantitat destinada a totes les autonomies (Catalunya veu insuﬁcients la xifra de 9.000 milions). El PSC ja ha advertit que no tolerarà cap endarreriment més.

24 de juliol Creixement de l’atur Després d’un augment interanual de 331.900 aturats a Catalunya i 1.836.500 al conjunt de l’Estat, la nova Enquesta de Població Activa servirà de termòmetre per saber si el creixement de la desocupació s’ha aturat, segons es desprèn de les dades de l’INEM del maig. Les dades dels inscrits a les oﬁcines de l’atur al juny es faran públiques el 2 de juliol. Llavors es coneixeran amb més detall els efectes del fons estatal d’inversió local i la incidència de la campanya de contractacions de l’estiu.

LES DADES DEL MES 8 al 10 de juliol

1 de juliol

8 de juliol

Cimera del G-8 A la derruïda L’Aquila (Itàlia), els vuit països més poderosos del món es reuneixen per trobar solucions davant l’escalada de l’atur, malgrat que els ministres de ﬁnances i treball estan separats per les

Es posa en marxa el nou rebut de la llum.

Celebració del Premis de la Cambra de Terrassa.

2 de juliol

14 de juliol

Reunió del Consell de Govern del Banc Central Europeu.

Publicació dels efectes impagats del maig.

English for Management Anglès per Direcció In a Global World English is a key factor. /ŶǀĞƐƚ ǇŽƵƌ ƟŵĞ ŝŶ ŝŵƉƌŽǀŝŶŐ ĂŶĚ learning English.

Ŷ ƵŶ ŵſŶ ŐůŽďĂů l’anglès és un factor clau. /ŶǀĞƌƚĞŝǆŝ Ğů ƐĞƵ ƚĞŵƉƐ ĞŶ ŵŝůůŽƌĂƌ ŝ ĂƉƌĞŶĚƌĞ ŶŐůğƐ͘ englishservices.info@gmail.com

Empresari del mes / EMPRESA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL SECTOR NÀUTIC

“Creixerem incorporant alguna empresa associada o del nostre grup” Des de les embarcacions esportives de vela construïdes en fusta el 1960, Aresa ha anat ampliant-se: embarcacions de vigilància o serveis portuaris als 70; vaixells per a la pesca als 80; mercat de passatgers i de mercaderies als 90... Amb productes “a mida”, l’empresa és present a 25 països, especialment a l’Àfrica, segons presumeix el seu president, Òscar López. Fora del mercat espanyol factura el 85%.

“Els bancs ens presten ﬁnançament perquè tenim projectes que es defensen sols”

ARTUR ZANÓN

Aresa treballa des de 1960. No és la primera crisi que veuen. No és la primera ni segurament l’última. Cal adaptar-te a les circumstàncies. Fa temps que vam veure que el mercat espanyol se’ns quedava bastant petitet. Hem obert nous mercats. No oferim preu com la producció en sèrie, però sí una producció personalitzada. Ni estem preparats ni tenim estructura per fer-ho.

“Estem preparats per afrontar la crisi i busquem recursos”

És la pitjor que han viscut? No. N’hem tingut de molt fortes, i en moments en què estàvem menys preparats. Aquesta és molt més generalista, però intentem buscar recursos per sortir-ne. Ens agafa en un altre moment. Com? Ens ha agafat molt a fora, en un moment d’internacionalització. Una davallada del mercat nacional quan teníem el 80% aquí era tremendo, però ara és a l’inrevés. El problema és un altre. La resposta és diferent. I a més tenim recursos: decisions sobre l’estratègia perquè ens afecti menys: anar encara més a fora, a països on pensàvem que estàvem verds. Per estar aquí i no fer res, podem anar a qualsevol altre lloc. Estem implantats a 25 països a 4 continents. Això ens permet accedir a més mercats. Hem picat pedra. A Algèria, on tenim un prestigi, ara és el moment d’assentarnos amb més fermesa i controlar més el mercat. I això té resultats. Als països on som una certa referència, podem aprofundir-hi i treballar-los millor. I això té bons resultats. És l’estratègia que tenim. En quin sector estan especialment dedicats? En el de la pesca, per les comandes que hem rebut d’Algèria i Angola, on hem sub-

“Algèria i Angola són els clients exteriors més importants” zar la nostra relació. No és un objectiu ser absorbits. López destaca que no és un objectiu d’Aresa ser absorbits. / A. ZANÓN

ministrat 210 embarcacions professionals de pesca aquest 2008. Molt poca cosa més. L’estructura ja no dóna per a més... Sí, tenim 90 treballadors a Arenys, a la seu. Les empreses vinculades en sumem 450 en total. Cal diferenciar entre les que són de propietat exclusiva nostra, les que estan associades i les que tenim un conveni d’associació. Tenen un producte en què prima la qualitat. Països emergents com Algèria poden pagar-la? Sí, són la nostra clientela. Podem ser competitius en països on no hi ha tecnologia però sí recursos econòmics per pagar-los. La nostra competència són els xinesos o els coreans. Tenim la tecnologia necessària i oferim preus bastant competitius respecte al

nord d’Europa, i respecte a la Xina o Corea oferim transferència de tecnologia i formació dels que usen el producte després d’haver-lo venut. Donem valor afegit. El 2008 van tancar amb 42 milions de facturació davant els 25 un any abans. Sí, pels contractes molt voluminosos que han multiplicat la facturació. És un creixement consolidat o és una u invertida? Ha estat circumstancial. Ens hem de moure pels 20 milions d’euros. Si tenim l’oportunitat ho fem, però la nostra estructura és una altra. On es veuen els propers anys? Caldrà comprar alguna empresa per créixer més? Potser incorporant algun dels nostres associats o del grup que tenim constituït: formalit-

El deute els ofega, com d’altres pimes? Quin apalancament tenen? Està controlat. Els darrers anys ens han permès tenir una situació financera més solvent. Els bancs ens presten el ﬁnançament necessari. S’ho miren molt, és cert, però si hi ha projectes que es defensen sols, molt clars... doncs no es tanquen. El problema és consolidar-nos on estem. Hi ha ﬁnançament per fer-ho. Vostè presumeix que li agraden els reptes. Empresarialment, quin és el seu? Volem que l’expansió dels darrers anys la puguem consolidar amb una xarxa d’empreses com la d’Algèria, esdevenir actors importants en els països on estem. És possible augmentar més la participació internacional en el negoci? El 15% a Espanya no es pot reduir més. No podem deixar

MOLT PERSONAL Òscar López va néixer a Sant Carles de la Ràpita el 1955. Quin cotxe té? Un Mercedes 350 R. Un lloc on perdre’s? Formentera. Obama continua sent la gran esperança per a l’economia mundial? Ho continua sent. No sé si serà la gran realitat. El futbol és l’opi del poble? No. Afortunadament serveix per entretenir-se i per expulsar el que vas acumulant. Per esmorzar... Un cafè amb llet amb un petit entrepà, si pot ser de tonyina. Amb això arribo al migdia. Què és Catalunya? El meu referent. És el que m’omple i em motiva. Em fa ser com sóc.

el mercat local. No serà fàcil ni és el nostre interès. Aquí tenim el mercat més potent a Catalunya, País Valencià i Balears, i després a Andalusia. Fora, els més importants són Algèria i Angola, i un reguitzell: França, Portugal, Anglaterra, Marroc, Tunísia, Egipte, Senegal, Veneçuela, Estats Units... En què els afecta el dèﬁcit d’infraestructures que pateix Catalunya? Hi ha problemes greus: carreteres, autopistes, indústria dispersa... El Govern català està fomentant els clústers per agrupar empreses i rendibilitzar esforços.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

COL·LABORACIÓ EMPRESA-ONG

Un casal innovador i audaç La crisi estimula l’enginy. Els més intrèpids ﬁns i tot veuen les diﬁcultats del present com una clara oportunitat per innovar. El 4 de juny el Casal dels Infants va organitzar la primera Trobada de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal. Una autèntica declaració d’intencions a favor de l’RSE i una invitació cordial a la participació de les empreses, perquè la lluita contra la pobresa i l’exclusió social és cosa de tots.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS

“Més de 5.000 persones han participat en les activitats o projectes impulsats pel Casal durant el 2008.”

PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Quan l’any 1982 un grup de pioners es va constituir en associació i va decidir implicar-se a fons per ajudar els infants, els joves i les famílies a transformar la realitat social del barri del Raval, segur que no s’imaginaven ni la magnitud, ni la profunditat que arribaria a tenir aquella iniciativa. Gairebé tres dècades més tard, els resultats assolits parlen per si sols: més de 5.000 persones (infants, joves i famílies) han participat en les activitats o projectes impulsats pel Casal durant el 2008. 3.756 infants i joves han rebut suport socioeducatiu, així com també 1.515 adults, a través de 28 projectes diferents. El Casal funciona gràcies al treball en xarxa, és a dir: partint d’un equip de professionals intern, que és capaç de mobilitzar els millors recursos i les energies d’un ampli ventall de ciutadans, organitzacions socials, empreses, administracions públiques, etc… Durant el 2008 el Casal ha aconseguit la participació de 134 entitats i més de 650 voluntaris i estudiants en pràctiques, una autèntica multitud de col·laboradors sense els quals res d’això no hauria estat possible. Diversos indicadors posen de relleu el grau de maduresa assolit pel casal. D’una banda, l’equilibri pressupostari entre els recursos públics (el 52% són aportats pels diversos governs) i privats (el 48% procedeixen de les obres socials de les caixes d’estalvi, ciutadans, empreses i altres entitats socials). D’altra banda, el creixement geogràﬁc dels àmbits d’actuació del Casal, ja sigui al nostre país (Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, …) o

A llarg del 2008, el Casal ha aconseguit la col·laboració de 134 entitats i de més de 650 voluntaris i estudiants en pràctiques. /CEDIDA

bé ﬁns i tot a l’altra ribera del Mediterrani (Tànger). Addicionalment, un dels millors actius del Casal és la seva reputació, que l’acredita com una entitat responsable, solvent, que inspira conﬁança i és experta en els processos de transformació social als barris de les nostres ciutats.

Les empreses: un actor principal L’impuls de la Xarxa d’Empreses Ciutadanes del Casal signiﬁca que l’entitat té una visió oberta, proactiva, innovadora i audaç. Els seus responsables saben perfectament que les empreses són un dels agents de canvi social més important, i no només per la seva capacitat econòmica, sinó també, i principalment, com a espais privilegiats de socialització, aprenentatge, desenvolupament de valors, etc… I per tant, seria molt miop voler deixar les empreses de banda, o no ser capaços d’adonar-se de les seves enormes possibilitats per contribuir a construir una societat millor. Ben al contrari, amb el seu esforç per fomentar la cultura de la col·laboració i la seva invitació a les empreses, el Casal fa un pas endavant, decidit i valent, per reforçar el lideratge en els processos de transformació social. Durant els anys 2007 i 2008

gairebé 200 empreses han realitzat aportacions econòmiques al Casal, i més de 100 han ofert insercions laborals o llocs en pràctiques. No obstant, el ventall de les possibles formes de col·laboració és molt més ampli i resta obert: recursos econòmics, oferiment de serveis concrets, formació i llocs en pràctiques, assessorament en temes específics, campanyes de comunicació, sensibilització als propis stakeholders, promoció del voluntariat empresarial, donació de béns d’equip, compartir projectes, idees i propostes, etc… El Casal desitja promoure relacions empresarials actives, estables, personalitzades (‘a mida’ i ‘al ritme desitjat’ per cada organització), que contemplin diferents dimensions, que siguin pràctiques, eficaces i eficients i, sobretot, que siguin beneﬁcioses per ambdues parts.

Donar veu als infants Fa 3 anys l’entitat va editar un llibre titulat “El cor del Raval. Parlen els joves”, amb l’objectiu de donar a conèixer les seves opinions i inquietuds. Per comprendre el sentit i la grandesa de la tasca que porta a terme el Casal, res millor que deixar-se portar per aquests fragments deliciosos, plens de vida, dels més menuts. • “Ara parlarem de les ma-

res, com sofreixen i com treballen. La meva mare es desperta d’hora per sortir a treballar, pensa que en un futur nosaltres, els seus ﬁlls, tindrem una feina millor, o més ben dit, serem algú a la vida per poder criar els nostres fills i dedicar-los més temps del que els nostres pares ens dediquen a nosaltres. Jo vull estudiar molt perquè la meva mare estigui orgullosa de mi (…) Aquí a Barcelona vaig aprendre a parlar català, però a classe el català no el parlo perquè em fa vergonya, però algun dia ho aconseguiré” (Dayana, 13 anys).

“Un dels seus millors actius és la reputació d’entitat responsable, eﬁcaç i que inspira conﬁança.” • “Durant la meva vida he tingut força amistats. Ara tinc sis amics. I tampoc en faré més. Jo crec que no és necessari tenir molts amics per jugar i ser feliç. Més val pocs i bons que molts i dolents. El primer amic que vaig tenir quan vaig arribar a Barcelona va ser l’Emerson, del Brasil, però ara ja no ens parlem tant (…) El segon amic que he tingut ha estat el Matías i el seu germà. Són de l’Uruguai (…) El David és l’únic amic que tinc que vaig conèixer al ‘cole’ de Portugal. És obès i no en sap gaire, d’esport, però d’intel·ligència no n’hi falta” (Sergio, 12 anys).

ALGUNES DE LES EMPRESES QUE COL·LABOREN AMB EL CASAL DELS INFANTS: Schneider Electric. El seu suport el Casal ha permès desenvolupar des de l’any 2000 el projecte Xarxa d’Accés al Treball, que ofereix una resposta a les necessitats de formació i inserció laboral als joves d’entre 15 i 25 anys en situació de risc o desavantatge social. Durant el 2008 més de 650 joves han participat en aquest projecte. IBM. Ha equipat íntegrament el nou centre de suport social per a joves i famílies en risc d’exclusió que s’ubicarà al barri del Raval i permetrà ajudar a molts més joves i famílies. Restaurant Casa Leopoldo. Col·labora amb el Casal inserint joves que han cursat el mòdul d’ajudant de cambrer, oferint-los la possibilitat de treballar en un dels millors restaurants de la ciutat. Hotel Principal. És membre de la Xarxa d’Empreses del Casal des del 2007. Cedeix un espai en el seu restaurant per tal que els joves que estudien el mòdul d’ajudant de cambrer puguin realitzar les classes en un lloc idoni.

RSC / EMPRESA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Adif

Hertz

Nestlé

Millora l’eﬁciència mediambiental

Cotxes ecològics Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, l’empresa de lloguer de vehicles Hertz ha tret al mercat europeu la “Green Collection”, una flota de vehicles amb baixes emissions de CO2. Els models de la “Green Collection” tenen un límit màxim d’emissions de 140 grams de CO2 per km, però l’empresa concreta que més del 50% emeten 120% grams per quilòmetre. Hertz afirma que amb aquesta mesura s’han convertit en la primera empresa de lloguer d’automòbils que aplica una política pròpia de reducció d’emissions a la seva flota de vehicles. Cal destacar també la nova figura de l’Operari Eco, el qual desenvoluparà la tasca de vigilar l’entorn del seu lloc de treball amb l’objectiu de controlar la despesa excessiva d’energia en maquinària i instal·lacions i també vetllarà perquè els residus es segreguin de manera correcta i es faci un estalvi idoni dels recursos naturals.

Redueix aigua a Cantàbria La fàbrica que té Nestlé a La Penilla (Cantàbria) ha augmentat la seva producció en els darrers 5 anys un 2% mentre que ha disminuït el consum d’aigua també en un 2% ﬁns a aconseguir un estalvi de 44.000m3 d’aigua. Aquesta fàbrica ha volgut unir-se al Pla Integral d’Estalvi d’aigua de la Conselleria de Medi Ambient de la comunitat càntabre amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania de la importància d’un ús responsable de l’aigua. Aquesta fàbrica

Adif, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, invertirà més de 30 milions d’euros al Pla Adif Verd a través del qual es vol millorar l’eﬁciència de les seves actuacions en relació amb el Medi Ambient en el període 2009-2014. Es tracta d’un pla que potencia la sostenibilitat i, segons el director de Medi Ambient de l’ens públic, Pedro Pérez del Campo: “les iniciatives del Pla també estan encarrilades a desenvolupar comportaments personals entre els propis treballadors de manera que també es comprometin amb el Medi Ambient.” A més, a banda d’aquest Pla es portaran a terme també els programes de reforestació “Plantant el nostre futur”, “Obra Sostenible” i “Estació Verda”.

L’Ôreal Centenari solidari

El Corte Inglés Bosses reutilitzables El Corte Inglés ha produït tota una sèrie de bosses pensades per ser reutilitzades i que suposaran un estalvi d’emissió de CO2 que es calcula que arribarà a les 134 tones per any. Aquestes bosses estan realitzades amb materials resistents i de llarga durada i són idèntiques a les bosses que actualment es distribueixen a les diferents cadenes del grup. Progressivament al llarg d’aquest mes de juny s’han anat implantant de manera progressiva a tots els centres. A banda d’aquests models, també se n’han dissenyat d’altres amb la inscripció “Esta bolsa es verde”, les de Casa Actual en color negre o plata, i les de Bricor, d’una mida més gran i de colors morat o verd. Totes les bosses són plegables i el seu preu és de 0,95 euros.

L’empresa de cosmètica L’Ôreal ha celebrat el seu primer centenari posant en marxa 100 projectes solidaris arreu del món. L’Ôreal es basa en els següents eixos centrals: educació, autoestima i la promoció de la investigació cientíﬁca. Entre els objectius del projecte hi ha l’ajuda a nens i a joves en risc d’exclusió per tal que tinguin accés a l’educació, principalment en zones rurals; donar suport a persones malaltes o amb necessitats especíﬁques; ajudar a poblacions desafavorides o vulnerables; i promoure la ciència. A Espanya es crearà un projecte de beques anomenat “L’Ôreal impulsa”, dirigit a col·lectius amb risc d’exclusió social per tal que cursin els estudis.

de La Penilla ja realitza accions des de 1966 per contribuir a la cura del medi ambient, per exemple, amb la instal·lació de la primera estació depuradora pel tractament d’aigües residuals. A més, compta amb una planta de cogeneració que produeix energia neta no contaminant des del 1994.

Renault Versió ecològica de la TL4 La fàbrica de Sevilla està treballant per adaptar la seva caixa de velocitats TL4 per reduir les emissions de CO2 dins la ﬁrma ‘eco2’, que s’engloba dins l’estratègia mediambiental del grup. Una mostra més del pla mediambiental és la instal·lació de 160 panells solars tèrmics que suposaran un important estalvi energètic per la planta i que, a més, proporcionaran energia neta pel funcionament de la central de neteja de peces mecanitzades.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

EL MES POSITIU Agbar Compra una empresa coreana Agbar ha adquirit el 50% de l’empresa Taeyong Entec, empresa filial del grup coreà Taeyong especialitzada en la gestió de depuradores i en el tractament d’aigües residuals. Aigües de Barcelona ha invertit 20 milions d’euros per controlar de Taeyong Entec la qual va facturar 30 milions l’any 2008. L’any 2007, Agbar va entrar al mercat xinès amb la participació del 50% a l’empresa Jiangsu Water. Paral·lelament a l’operació a Corea, Agbar ha elevat la seva participació ﬁns el 71,5% a l’empresa xinesa. L’any 2008 Agbar va facturar 3.108 milions.

va obtenir uns beneficis de 126.000 euros. Des del banc s’ha comunicat la previsió de mantenir-se com a entitat independent tot i els temps de crisi i que aquesta situació d’incertesa econòmica “comportarà oportunitats que es podran aproﬁtar.” Actualment, Bankpime compta amb una xarxa amb 23 oficines on treballen 265 persones.

BBVA Busca gangues on invertir a l’estranger

Air Transat Vols entre Barcelona i Vancouver L’aerolínia del Canadà, Air Transat, ha inagurat fa ben pocs dies una ruta directa entre Barcelona i Vancouver que volarà els dissabtes ﬁns el 5 de setembre. Actualment, des de l’aeroport del Prat ja hi ha 2 vols entre Canadà i Barcelona. Per part dels agents de viatges de Los Ángeles (Estats Units) s’han demanat més connexions aèries directes perquè hi ha un reclam turístic important per venir a Barcelona. Només a l’estiu passat, la companyia Air Transat va transportar 24.000 passatgers entre Canadà i Catalunya.

Bankpime Bones perspectives L’entitat bancària Bankpime ha previst tancar el 2009 amb resultats positius, a diferència del 2008, any en què va obtenir unes pèrdues de 4,7 milions d’euros. En el primer trimestre del 2009, Bankpime

Caja Navarra

Criteria

Compra part d’una ﬁrma de documents

Més control sobre Erste Bank

Caja Navarra ha adquirit el 45% del capital de Docout, una empresa que es dedica a la gestió de documents. D’aquesta manera, Caja Navarra busca l’estalvi de costos operatius respecte dels serveis de valisa que conserva de la gran xarxa d’oficines financeres. El director de Desenvolupament de Negoci de Docout, Jesús Usar, ha comentat que per aquest 2009 es duplicarà la facturació del 2008 i s’arribarà fins els 20 milions. Actualment la plantilla és de 350 treballadors i està previst que a finals d’any arribin a ser 500. Docout ofereix els seus serveis a uns 150 clients entre els quals es troba Ferrovial, Grupo Eulen, La Caixa, Mapfre, Fujitsu, Atesa, Cap Gemini o els ministeris de Foment i Justícia.

Criteria ha augmentat la seva participació al banc austríac Erste Bank del 4,9% al 5,1% i, a més, ha gestionat amb la Fundació Erste, accionista de control del grup, arribar en un futur a tenir el 10% del capital. En un futur es podria arribar al 20% si es decideix per “comú acord” amb la fundació, la qual tindrà preferència en la compra de les accions de Criteria si el grup deixés el capital de l’entitat. D’altra banda, la Caixa i Criteria mantindran una col·laboració amb Erste Group “per establir determinades àrees de cooperació empresarial i comercial, especialment enfocades als seus clients”, segons s’ha informat.

Chrysler Compra 3 plantes de reciclatge Befesa, la filial d’Abengoa ha adquirit 3 plantes de reciclatge d’escòries salines a Alemanya per 23,4 milions d’euros. Es tracta de 3 plantes que estan situades a Hannover, Lünen i Töging i tenen una capacitat conjunta de 380.000 tones anuals de residus amb un valor de reposició superior a 100 milions. Befesa té actualment 2 plantes, una a Valladolid i una altra a Gal·les (Regne Unit). Conjuntament aquestes dues plantes tenen una capacitat conjunta de gestió de 230.000 tones anuals.

Aliança amb Fiat El govern dels Estats Units ha impulsat l’aliança entre Chrysler i Fiat, donant lloc a una nova Chrysler de dimensions menors però també amb menys deutes. Sergio Marchionne, conseller delegat de Fiat, serà també a partir d’ara conseller delegat de la nova Chrysler. Aquesta unió permetrà a la nord-americana accedir a la xarxa de distribució internacional de Fiat, és a dir, l’Amèrica Llatina i Rússia. Fiat controlarà el 20% de Chrysler amb l’opció de poder arribar progressivament al 35%, en funció del compliment d’una sèrie d’objectius.

La Caixa Obre els caixers a les targetes xineses

Derby hoteles Arriba a París

El BBVA ha decidit diversificar el seu negoci immobiliari i ara vol explorar nous mercats fora d’Espanya i Mèxic, on ﬁns ara s’havia centrat. Anida, ﬁlial immobiliària del BBVA va crear fa uns mesos una unitat per identificar gangues a l’estranger. L’objectiu és assegurar la rendibilitat d’aquesta empresa per acudir-hi en cas de nous canvis de cicle a nivell econòmic. Fins ara, Anida ha invertit a Espanya prop de 600 milions, 150 més a Mèxic i 20 a la Xina a través de Citi Bank, soci del BBVA.

Befesa

Barcelona. L’hotel Banke acollirà el seu fons museístic de joieria i cada planta estarà dedicada a una cultura: egípcia, romana, grega, índia i africana. La cadena propietat de Jordi Clos també posseeix els apartaments Lofts&Apartments, els quals l’any 2008 van obtenir un volum de negoci de 53 milions d’euros.

El president de la cadena Derby Hotels, Jordi Clos, ha anunciat l’obertura d’un nou edifici a París ben a prop de l’Òpera Garnier i que porta per nom Hotel Banke, en referència a les antigues oﬁcines que havien acollit el banc HSBC. La cadena ha rehabilitat l’edifici, construït a principis del segle XX, que està ubicat al bulevard Lafayette. Clos ha portat a terme la seva expansió internacional en un 50% amb Metrópolis Immobiliaria i ha invertit en aquest hotel un total de 80 milions d’euros. Jordi Clos és també conegut per ser el president del Gremi d’Hotels de Barcelona i per la seva col·lecció d’art egipci, exposada al Museu Egipci de

La Caixa i la China Union Pay (CUP) han acordat signar un acord que permetrà que les targetes xineses puguin ser utilitzades a Espanya. Els turistes xinesos, de gran poder adquisitiu, acostumen a venir a Espanya en viatges organitzats amb tot pagat i només se’ls permet canviar 1.000 euros en efectiu per passaport. Aquests turistes volien comprar productes de luxe però ﬁns ara no podien adquirir tot allò que volien. Per tant, aquestes limitacions afectaven la despesa que els turistes xinesos podrien fer aquí però ara tot això canviarà amb la possibilitat d’utilitzar els caixers de La Caixa.

Nissan Salven 100 llocs de treball La direcció i els sindicats de Nissan han arribat a un acord parcial sobre una reducció de llocs de treball. Dels 1.000 inicials que havien de ser acomiadats se’n podran salvar fins a 100. Uns altres 200 podran acollir-se a les baixes voluntàries. Des de l’empresa s’ha anunciat que uns 900 treballadors es podrien salvar gràcies a diferents mesures no traumàtiques que ha plantejat la companyia.

Panorama / EMPRESA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Air Nostrum Presenta un ERO

La companyia Air Nostrum ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació que afectarà 507 treballadors d’una plantilla de 2.250 persones. A més s’eliminaran rutes que no siguin rentables i es reduirà el número de vols d’aquells trajectes que es mantinguin. En un comunicat fet públic, l’empresa ha expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb els representants dels treballadors per minimitzar els efectes de l’Expedient de Regulació. “La mesura respon a un pla de viabilitat necessari per tal de garantir el futur de la companyia i també contemplar accions d’estalvi i reducció de despeses”, segons s’indica en el comunicat. Només en el primer quadrimestre del 2009 els passatgers d’Air Nostrum s’han reduït un 8,62% respecte de l’any anterior.

Arcandor Es declara insolvent

grup lidera el sectors dels grans magatzems a Alemanya amb la seva ﬁlial Karstadt i és, a més, el principal accionista de l’operador turístic britànic Thomas Cook. Arcandor havia demanat al govern de Merkel 650 milions d’euros i volia també demanar un crèdit de 430 milions a un banc de l’Estat. El deute d’Arcandor arriba als 1.390 milions i les pèrdues van arribar als 746 milions en el darrer exercici.

Basf Tanca la fàbrica de Tarragona Basf ha fet saber que tancarà la seva planta de Styropor de Tarragona i que, per tant, deixarà sense feina a 85 persones. En el comunicat fet públic l’empresa expressa que “com a conseqüència directa del tancament d’aquesta planta i degut a la difícil conjuntura econòmica dels principals mercats de Basf a Espanya, l’empresa reajustarà els seus serveis de producció.” Des de Basf s’ha argumentat el tancament dient que “la planta de Styropor no és rentable per la seva relativa petita capacitat de producció, la qual l’ha portat a una estructura de costos desfavorable.” Basf és un dels grups químics més grans del món i compta amb una plantilla a tot el món de 97.000 treballadors. L’any 2008 es van comptabilitzar unes vendes de més de 62.000 milions d’euros.

Fonts de l’empresa han expressat que els esforços de contractació es centraran en les properes obertures.

Husa 2 Expedients de Regulació d’Ocupació La cadena HUSA ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal al Comitè d’Empresa de l’Hotel Juan Carlos I i un altre i al de l’Hotel Princesa Sofia. Per ara no hi ha acord entre treballadors i la direcció de l’Hotel Juan Carlos I doncs l’ERO es vol fer a 180 dies i es pagaria als treballadors un 75% del sou, enlloc del 90% que estarien disposats a acceptar. D’altra banda més d’un 73% dels treballadors del Princesa Sofia van votar a favor de l’ERO en un referèndum que es va fer per valorar la situació. A cadascun d’aquests hotels hi ha 230 treballadors afectats. A l’hotel Princesa Sofia ja hi ha un acord entre les dues parts i un cop extingit l’ERO s’ha garantit que tots els treballadors es tornaran a incorporar a l’hotel. La situació a l’hotel Juan Carlos I és més complexa però s’espera arribar aviat a un acord satisfactori per totes les parts.

IATA Duplica les pèrdues previstes

El Corte Inglés No contractarà reforços a l’estiu

Arcandor, una de les principals empreses alemanyes s’ha declarat insolvent després de no aconseguir les ajudes del govern que havia sol·licitat. Fins a 43.000 treballadors es veuran afectats per la suspensió de pagaments amb motiu d’aquesta situació. Aquest

El Corte Inglés ha comunicat que no farà contractacions especials de reforç amb motiu del context econòmic actual el qual ha comportat un descens continuat en la venda minorista. Per aquest motiu la direcció de l’empresa ha demanat als seus treballadors que endarrereixin el primer torn de vacances ﬁns el 13 de juliol. D’aquesta manera es cobrirà una de les èpoques amb més activitat econòmica sense fer contractacions de suport.

L’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) ha revisat a la baixa les seves previsions pel 2009. Calcula que les pèrdues serien superiors als 6.500 milions d’euros. Segons el president de la IATA, Giovanni Bisignani, “aquesta és la situació més difícil a la qual mai s’han enfrontat les companyies.” L’any 2008, les pèr-

dues es van situar en els 6.100 milions d’euros. El president també ha dit que “el futur del trànsit aeri depèn d’una dràstica remodelació.” La IATA ha celebrat recentment la seva 65a assemblea general a Kuala Lumpur on es van analitzar les vies per recuperar la demanda dels passatgers amb mesures que s’haurien de prendre a curt i mig termini.

Iberia Per viatgers a El Prat En els primers quatre mesos de l’any, Iberia, juntament amb Clickair i Air Nostrum, ha registrat un descens del trànsit del 31%, xifra que equival a 917.464 passatgers. La caiguda de la demanda, la connexió Barcelona-Madrid mitjançant l’AVE i el replegament de la companyia han agreujat la situació. En aquest període, Iberia va registrar 620.508 passatgers a Barcelona, xifra que signiﬁca un 45,64% menys que en el mateix període de l’any anterior. Iberia només manté des de l’aeroport del Prat la connexió amb Londres i el Pont Aeri amb Madrid.

ceres per alleugerir el deute que acumula actualment. Els administradors concursals han plantejat al Jutjat de lo Mercantil número 1 de A Coruña la venda de diferents promocions immobiliàries a Banesto per la quantitat de 28,6 milions d’euros, per sota del valor fixat a finals del 2008, que era de 30,8 milions d’euros. Es tracta de les promocions d’Ayamonte, Oviedo i Fuerteventura, les quals estan ﬁnançades totes per Banesto. Els administradors concursals de Martinsa han argumentat que aquesta operació permetrà l’entrada ràpida de 3,1 milions d’euros i la disminució del passiu per 25,4 milions.

Tyco Inditex

Tanca la planta de Valls

Cauen els beneﬁcis En el primer trimestre de l’any fiscal, el grup Inditex va guanyar 184 milions d’euros, xifra que suposa un 16% menys respecte del mateix període de l’exercici anterior. El beneﬁci brut d’explotació (Ebitda) va caure un 7% també respecte del mateix període de l’any anterior, el qual es situa en els 2.338 milions d’euros. Inditex va obrir 95 noves tendes a 28 països diferents en el primer trimestre de l’exercici. La previsió de cara al 2009 per a l’obertura de noves tendes es manté i seran entre 370 i 450 nous establiments.

Martinsa-Fadesa Ven pisos a Banesto a un preu inferior Martinsa-Fadesa ha decidit vendre els seus actius immobiliaris a les entitats finan-

La multinacional Tyco ha fet saber que la planta de Valls, a Tarragona, es tancarà deﬁnitivament, de manera que un total de 115 treballadors seran acomiadats. Després de no aconseguir vendre la planta, Tyco, amb grans pèrdues econòmiques, ha decidit abandonar el negoci dedicat al cablejat i tancar. Arribats a aquest punt, empresa i sindicats han de negociar les condicions de l’Expedient de Regulació. L’empresa es dedica a la fabricació de cablejat per a components del sector de l’automoció i s’ha vist afectada pel context de greu crisi d’aquest sector a Espanya. Tot i el tancament d’aquesta planta de Tyco l’empresa seguirà activa a Catalunya a través de la fàbrica que té a Montcada i Rexac (Barcelona) amb un centre d’estampació i un altre tecnològic.

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

UNA INSTITUCIÓ ADAPTADA A CADA MOMENT HISTÒRIC

Un llarg camí vetllant pels interessos de les empreses Fent cas del vell consell de la saviesa popular, renovar-se o morir, Cambra de Barcelona és una de les institucions empresarials amb més renom al nostre país, que ha sabut adequar-se a cada moment històric i econòmic per defensar els interessos de l’entramat empresarial.

RAQUEL CORREA

Amb l’objectiu de defensar l’interès general i aconseguir el bé comú del comerç, la indústria i la navegació, l’any 1886 es crea la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, una institució que ha aconseguit sobreviure en moments polítics i conjuntures econòmiques molt diverses gràcies a la capacitat d’adequació de la institució, tal com explica Xavier Cortés, Director de Cultura i Patrimoni Històric de la Cambra: “Si la Cambra ha perviscut durant 125 anys ha estat perquè els òrgans rectors d’aquesta institució sempre han estat en mans empresarials i s’han sabut adaptar a cada etapa. L’activitat econòmica s’ha de promoure en tots els períodes, ja sigui en època d’autarquia, com en època d’expansió cap a Europa, o en època de crisi”. En una primera etapa, entre 1886 i 1911, l’aﬁliació de les empreses a la Cambra és voluntària, i això marca un període amb pocs recursos econòmics i poca representativitat, ja que els interessos que regeixen la institució estan més vinculats als interessos particulars de les empreses que en formen part –sobretot grans comerciants i naviliers– que no pas per l’interès general. A més, durant aquests primers 25 anys d’història, la Cambra ha de competir en la representativitat del teixit empresarial català amb Foment del Treball Nacional, l’organització patronal per excel·lència de la burgesia industrial catalana en aquells moments. L’oposició entre aquestes dues institucions de referència es fa encara més palesa a partir de 1911, quan la Llei de bases per a l’organització de les cambres espanyoles comporta que es substitueixi l’adscripció voluntària per una aﬁliació obli-

gatòria. “Al principi només es representaven els interessos dels que voluntàriament s’hi havien afiliat. Però si l’objectiu de les cambres és defensar l’interès general, tothom hi ha de ser present. Per això, aquesta llei va significar un gran tomb per la Cambra de Barcelona”, explica Cortés. Un tomb que, d’una banda, aporta l’estabilitat financera que la Cambra necessita per dur a terme els seus objectius però que, de l’altra, provoca també la ruptura entre els sectors industrial i el comercial i navilier. És per això, doncs, que a partir d’aleshores i fins el 1967 existeixen dues cambres: la d’Indústria, i la de Comerç i Navegació.

Dues Cambres Als anys centrals del segle XX, del 1912 al 1967, les dues cambres han de fer front als canvis que es produeixen en la realitat política catalana: la dictadura de Primo de Rivera, l’aixecament militar i la Guerra Civil, i la instauració de la dictadura franquista creen contextos econòmics diferents als quals les cambres s’han de saber adaptar. La rebel·lió militar del 36 i l’Estat revolucionari posterior provoquen l’exili de bona part dels homes més representatius del món cameral i, pocs dies després, la Generalitat de Catalunya decreta la dissolució dels plens de les cambres catalanes: “Durant la guerra, les cambres van quedar sota la jurisdicció del conseller d’Economia i Serveis Públics i no van tenir una activitat pròpia”, explica Cortés, “i, més tard, amb la instauració del règim franquista, passen a ser cambres molt intervingudes pel poder polític, tot i que amb un ampli marge de maniobra perquè eren els empresaris qui les presidien. Uns empresaris que, tot i ser propers al nou règim, no eren nomenats pel

Entre 1886 i 1911, l’aﬁliació de les empreses a la Cambra és voluntària. / CEDIDA

La Cambra impulsa l’expansió internacional de les empreses que en formen part poder sinó que seguien vetllant per l’interès de l’entramat empresarial”. Precisament per vetllar per l’interès de l’entramat empresarial i promoure’n l’activitat, la Cambra ha treballat en diferents àmbits durant tota la seva història, ja sigui a través d’infraestructures, de normatives que afavoreixin l’activitat econòmica i, com explica Cortés, més recentment, donant un pes especíﬁc molt important al procés d’internacionalització de les empreses que en formen part: “El nucli general de serveis que ofereix la Cambra als seus associats queda reflectit amb actuacions com la creació de Fira de Barcelona, als anys 20; la creació del Consorci de Turisme de Barcelona, als anys 90; i la participació de la Cambra a l’estranger a través de la participació en ﬁres internacionals, entre d’altres”.

La Cambra ha treballat en diferents àmbits durant tota la seva història. / CEDIDA

Fins avui El desenvolupament econòmic de la societat catalana després de l’autarquia dels anys 50 fa evident la necessitat d’un canvi de rumb. La divisió de les cambres que s’havia decidit el 1911 ja no tenia sentit i provocava, sovint, duplicacions, repercutint negativament en l’eficàcia de les actuacions camerals, de manera que s’inicia un procés de reuniﬁcació, que culmina l’any 1967 amb una única cambra, que duu el mateix nom d’aquella primera: Cambra Oﬁcial d’Indústria, Comerç i Navegació de Barcelona.

Amb l’arribada de la democràcia, la Cambra continua incidint en aspectes rellevants de la política econòmica, com ara la fiscalitat, la promoció de les exportacions, la creació de polígons industrials i la reclamació de l’eficiència en infraestructures bàsiques per al desenvolupament econòmic del territori, i s’adapta a la nova realitat, “en què Barcelona deixa de ser una ciutat industrial per ser una ciutat de serveis on el turisme té una importància cabdal”, com afirma Cortés, i treballa des de l’àmbit empresarial per la normalització en un context democràtic i la participació en el procés de construcció europea.

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A NÚRIA RIBÉ, DIRECTORA DE MÀRQUETING DETERGENTS DE HENKEL.

“Amb la crisi s’han de reforçar les marques encara més” “Henkel, a Brand like a Friend”. Com justifiquen aquest posicionament? Henkel és una empresa que, gràcies a les nostres marques i tecnologies, vol fer la vida de les persones més fàcil, millor i més agradable. Estem compromesos amb l’entorn en el que treballem i ens esforcem per cobrir dia rere dia les necessitats del nostres clients i consumidors. Per això som una marca amiga. Sota la seva responsabilitat, marques com: Dixan, Micolor, Neutrex, Perlan, Vernel, Wipp Express. Totes líders i/o amb excel·lents quotes de mercat. Quin són els objectius, doncs? Continuar sent líders en tots aquells mercats on ja ho som, i en aquells casos on no tenim una posició de lideratge seguir competint per reduir la distància amb el competidor. Créixer en mercats madurs és una tasca complicada però tenim molt clar que per aconseguir-ho hem d’apostar per la innovació, hem d’escoltar al consumidor, i hem de desenvolupar el millor màrqueting mix i que el consumidor final ho vegi i hem de satisfer el seu moment d’ús. Henkel ha estat sempre una gran escola de formació per a dirigents de màrqueting (Henkel way) i una referència positiva al CV. Què fan per a aconseguir-ho? Learning on the job. A Henkel tenim un pla de formació intern des del primer dia molt clar: aprendre del dia a dia dintre de l’equip i assumint responsabilitats des del primer moment i formació externa. La primera formació comença per una immersió en els diferents departaments i eines de treball, i a partir d’aquí ja es dóna autonomia amb el recolzament del brand manager i de la resta de l’equip i mica en mica es van assumint més responsabilitats. Participar en totes les reunions importants de la marca (plans estratègics, pla de mitjans, reunions de comunicació, etc.) des del principi és important i ho considerem com una eina de formació que a la llarga que dóna coneixements, arguments, etc. Som una organització amb procediments interns molt clars i l’anàlisi és la nostra base de presa de decisions, i analitzant s’aprèn moltíssim. Detergent ecològic, és una antítesi? No és contradictori detergent i ecològic? No és contradictori. Els nostres productes compleixen totes les normes i legislacions vigents pel què fa als aspectes de biodegrabilitat dels tensioactius. Els nostres productes combinen l’alta eficàcia amb la responsabilitat envers la gent i el medi ambient. Per exemple, una part molt important del nostres negocis són els lleixius (Neutrex, Estrella i Conejo),

MÉS QUE PERSONAL

Quines coses del mon necessiten una bona neteja? Les injustícies i les guerres. De petita, què volia ser de gran? Vaig tenir moments de tot, sense una clara vocació. Va al gimnàs, o només paga la quota? Sí, hi vaig. Ho tinc apuntat a l’agenda, i ara alguns gimnasos et recorden que no perdis el ritme! Com contribueix en aconseguir un mon més sostenible? A casa reciclem, tanquem l’aixeta quan ens rentem les dents i ens ensabonem el cap, i apaguem les llums al sortir de l’habitació. Ara que està de moda, digui’m un paisatge de Catalunya molt especial per a vostè. La vall de la Cerdanya vista des d’algun punt elevat.

Núria Ribé, directora de màrqueting dels detergents de Henkel. / CEDIDA

que són desinfectants i blanquejadors, i tot i ser extremadament eﬁcaços, es converteixen ràpidament en sal comú després del seu ús, i la seva vida mitjana un cop arriba al clavegueram és inferior a un minut. L’actual situació de crisi, afecta a les estratègies de màrqueting de les marques? De quina manera? Evidentment que la crisi afecta però més que a les estratègies, afecta a les accions de les marques. Creiem que en moments com aquest s’han de reforçar les marques encara més i que qui ho faci, un cop s’acabi la crisi, sortirà reforçat. Estem convençuts de que la innovació és una de les millors maneres de reforçar la marca i protegir-la per tirar endavant en moments com aquest. S’ha de focalitzar escollint bé on invertir i ferho amb contundència, aportant valor a la marca i que aquest valor arribi al consumidor. Un exemple clar és la nostra marca Tenn, una marca “de tota la vida” que s’està reforçant reafirmant el seu posicionament. D’una banda utilitzant la icona “majordom + el cotó” i d’altre amb el llançament del nou Tenn Brillante, un producte innovador en tots els seus elements del màrqueting mix: packaging, formula i comunicació. Respecte a les marques, pot ser no ben anomenades “blanques”, quina és la seva opinió?. Cal distingir entre el preu i el valor de les marques. El nostre repte és millorar el valor de les marques dia a dia, és a dir la valoració que en fa el consumidor a través de la seva experiència. Cal mesurar

molt bé la qualitat, el preu, els beneﬁcis racionals i emocionals que aportem. Les marques blanques són un competidor més amb l’avantatge que pertanyen al distribuïdor i els dóna algunes avantatges. A més, les marques blanques acostumen a ser “fast followers” d’allò que les grans marques han introduït al mercat i tenen èxit i n’elaboren una versió generalment més barata. Al ﬁnal el consumidor acaba decidint en funció del valor que li assigni a la marca. Nosaltres sabem que el camí a seguir està en investigar i innovar constantment per tal de seguir al capdavant dels mercats. Les marques són el motor dels mercats. Els mitjans en general, amb la seva saturació i problemàtica particular, creu que valen el que realment es cobren pels seus anuncis? Això és molt difícil de dir i valorar. Els mitjans es regeixen per la llei de l’oferta i la demanda. Ara per exemple la inversió en TV està baixant i també ho estan fent el preus. És cert que la TV és un mitja que dóna molta cobertura i permet arribar al teu públic objectiu de manera ràpida, i això té un preu. Ara amb el pas de la televisió analògica a la TDT, hem de veure com evolucionen els preus i la cobertura, ja que no serà tan fàcil arribar a tanta gent. Sigui com sigui, hem d’aprofitar que ara els costos estan més baixos per invertir en TV i així reforçar les nostres marques. A més, hi ha altres canals de comunicació que estan emergint amb molta força i per tant això fa que al haver-hi més competència els preus siguin millors.

Quant gasta de telèfon mòbil cada mes? Poquet, però no em preguntis quants missatges puc arribar a enviar Una persona de la que hagi après molt i molt. Dels meus pares. La darrera vegada que va a anar al cinema, quina pel·lícula va veure? He canviat cinema per restaurants, tinc dos nens i aproﬁto quan estem sols amb el meu marit per sopar i parlar, les pel·lis ara a casa. Allò que no perdonaria a ningú del seu equip de treball? La mentida. Una frase que li agradi dir. “I què més podem fer?” Sempre m’agrada seguir avançant.

Com veu el nivell de la publicitat en general, del nostre país? Hi ha de tot, jo diria que més que del país depèn de les marques. A nivell creatiu crec que tenim grans agències i grans marques que estan innovant i utilitzant recursos publicitaris interessants; de totes formes en l’entorn en el que estem, crec que s’està abusant massa del efecte “oportunista” de parlar de preus, crisis, estalvi, etc. I això fa que el consumidor s’estigui saturant d’aquest missatge. Nosaltres apostem més per la via d’oferir qualitat i valor que crec, fins i tot, pot funcionar millor. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

EMPRESA / Decàleg

VALORS EMPRESARIALS

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

XARXES ANTICRISI

LIDERATGE

COWORKING

EMPRENEDORS

FRANCESC TORRALBA

JOSEP LLUIS PÉREZ

ÒSCAR PERREAU

EMMA OLIVERO

MARCEL GALLI

CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT

DIRECTIU COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

SOCI DIRECTOR EIM-ESPAÑA

DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ CINC

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

La unió fa la força

El valor de l’experiència

Aproﬁtar El model de treball del futur oportunitats

RAMON LLULL

L’audàcia de l’emprenedor

L’administració ha d’incitar l’audàcia i la prudència En temps de crisi es conreen valors com l’estalvi, la sobrietat i l’esforç, però no hauríem de perdre de referència valors com l’audàcia. És audaç el qui és proposa grans coses, el qui emprèn projectes i assumeix riscos amb la voluntat d’aconseguir els seus propòsits. L’audàcia, aïlladament, és perillosa, però acompanyada de prudència, pot assolir grans èxits en la vida laboral. L’audàcia és la virtut pròpia de l’emprenedor, del que vol fer realitat el seu somni i, en lloc de continuar el que ja fa i repetir-se, explora un nou àmbit, obre un nou itinerari que, si reïx, tindrà altres seguidors. La història de les empreses és plena de persones audaces que, de vegades, amb molt pocs mitjans i amb perspectives incertes, van apostar per un determinat projecte i van veure’l acomplert. Les administracions han de fer el possible per incitar l’audàcia, però també per garantir la prudència.

Agrupar-se en xarxa afavoreix l’intercanvi de béns i informació

Contractar un executiu sènior durant un temps pot ser la solució

Les empreses que participen en una xarxa aconsegueixen importants augments de competitivitat perquè poden dedicar-se al que saben fer millor. Tota la xarxa estalvia despeses i millora la seva productivitat. Quan s’agrupen per a treballar en xarxa, les empreses fan molts intercanvis que no passen pel mercat –béns, serveis, informació i coneixement– amb el corresponent estalvi de moviments bancaris. Si a més a més, tenim en compte que la xarxa considerada en conjunt, fa un considerable guany de dimensió en comparació amb la de cada empresa individual, observarem com sovint, es produeix un important reforçament de la capacitat de negociació amb les entitats bancàries. Ens adonem així de com és decisiu per a les empreses, especialment quan són petites, el poder pertànyer a una xarxa. Onion, la xarxa de cooperació empresarial radicada a Sabadell, és un bon exemple d’aquestes afirmacions.

Actualment, al món dels negocis, l’evolució ha esdevingut revolució. La velocitat i, de vegades, la naturalesa radical del canvi, demostra que l’organització més avançada pot requerir ajut professional extern i tenir la necessitat d’ocupar un buit temporal de direcció o trobar especialistes per a missions específiques. Al mateix temps, s’està constatant que comença a haver un excedent important de directius que s’han quedat sense feina, bé per prejubilació, jubilació, Ere o comiat. L’opció de contractar un executiu sènior durant un temps o Interim Management (IM) és una innovadora eina de gestió que respon a situacions d’urgència i/o discontinuïtat. I això és el que proposa EIM (Executive Interim Management), firma pionera al món i al nostre país en aquest tipus de solució: un viver internacional molt ampli de perfils directius, veritables experts i amb coneixement de diverses llengües. L’idea és posar a disposició de l’empresa un perfil adaptat a l’escenari.

El 22@ aporta solucions als professionals liberals La deslocalització del llocs de treball és una tendència que dia rere dia s’està instaurant a la societat. Freelance, creatius i emprenedors formen part d’un grup de professionals independents que estan originant un nou model laboral. Arrel d’aquesta nova corrent, neix als Estats Units el Coworking, un espai de treball ﬂexible que comença a instaurar-se a Europa. En aquesta línia es troba el nou projecte del Centre Internacional de Negocis de Catalunya, CINC, espai pioner en Coworking al districte 22@ de Barcelona que pretén aportar una solució a les necessitats del professionals liberals. L’objectiu del Coworking és agrupar als professionals independents que busquen compartir un espai de treball amb la ﬁnalitat d’enriquir els seus coneixements, crear una comunitat més enllà de les relacions laborals, fomentar sinergies i l’oportunitat de construir quelcom únic. Més informació: www.cinc.com

La crisi pot ser el moment més adequat per l’expansió “Mentre la gent plora hi ha qui ven mocadors”. Aquesta és una de les frases amb la que em sento més optimista en aquests moments d’especial enrenou. Són nombrosos els casos d’èxit que han tingut un fort impuls, en època de crisi. Pepe Barroso, empresari d’èxit que va crear la reconeguda marca Don Algodón, va començar quan tenia 15 anys, en reinvertir 70.000 pessetes (420 euros) que havia guanyat de la venda de banderetes espanyoles, aquelles que portaven l’escut amb l’àliga. Era pels voltants de la mort de Franco quan va comercialitzar, al voltant del Valle de los Caídos, el que per a alguns eren estocs obsolets. També recordo la primavera del 94, quan José Manuel, responsable de Camper, m’havia convidat a la inauguració de la nova botiga de Rambla de Catalunya, em comentava que era precisament aquell moment de crisi el més adequat per a l’expansió, doncs estaven tenint accés a localitzacions a preus convenients, impensables en un altre moment.

Formación Continua La clave del éxito Soluciones integrales para la formación: • Detección de necesidades • Creación del plan anual • Gestión de proyectos de formación • Evaluación y seguimiento... C/ de la Jota, 73 | 08016 Barcelona Tel.: 933 400 365 | Fax: 933 523 397 www.cesi.info | consulting@cesi.info

CESI CONSULTING

Extenso catálogo en cursos de formación IN-COMPANY (presencial, e-learning y blended learning)

s Curso dos a o i c n n subve mación r o f en ra ua pa contin esas empr

Entidad organizadora de FEFE

Decàleg / EMPRESA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

MEDI AMBIENT

CREATIVITAT

MOTIVACIÓ

DRETS HUMANS

TECNOLOGIA

TINA LAFONT

JORDI MAS

ALEJANDRO MARTÍN

M. LOURDES ARASTEY

ERNEST PAGÈS

ESPECIALISTA DE MARSH

PROFESSOR DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA ESCI-UPF

SOCI-DIRECTOR TDSYSTEM

MAGISTRADA I COL·LABORADORA

DIRECTOR EMPRESARIAL DE PASIONA

DE EL DERECHO

SOCI FUNDADOR DE COCOCONSULTING, SL

Legislant contracorrent

Potser no és el millor moment per aplicar la legislació de la UE Actualment, Espanya té en vigor la legislació europea que regula la reparació de danys mediambientals. Aquesta normativa ha aconseguit millorar substancialment la nostra postura enfront a la protecció del medi ambient. Tanmateix, amb ella la indústria s’ha vist submergida en una espiral de canvis que suposen fer front a una sèrie d’obligacions, com la millora de les seves installacions o la identificació i avaluació dels seus riscos, per així poder determinar el límit que cal contractar a la seva pòlissa de responsabilitat mediambiental. Tot i que tots aquests canvis legislatius tenen una bona finalitat, potser ara no sigui el moment més idoni per aplicar-los, a causa de la forta crisi econòmica. No hem d’oblidar que encara existeixen una sèrie de normatives mediambientals autonòmiques en vigor, pel que seria convenient unificar i simplificar aquestes directrius per a facilitar el seu compliment.

Organitzacions Ambient positiu Religió en el creatives lloc de treball de treball

Cal fer a tots els individus partíceps del procés creatiu Ja ho deia el premi Nobel Linus Pauling: “La millor manera de tenir una bona idea és tenir moltes idees”. I per això cal la participació tant dels membres de la pròpia organització, com estar obert a les idees que venen de fora. Clients, proveïdors i empreses de generació d’idees poden oferir idees fresques que convenientment avaluades i modificades poden ser incorporades a la nostra organització, als nostres productes, al nostre negoci. Des de dins, cal actuar sobre l’estructura (reduir la jerarquia i la burocràcia, permeabilitzar la barrera dins i fora, estimular les relacions interdepartamentals, etc.) i la cultura (incentivar l’actitud emprenedora, la iniciativa, reduir la normalització dels procediments, etc.) de les organitzacions perquè cal fer a tots partícips del procés creatiu, incentivant i proveint d’un ambient adequat. La creativitat de les organitzacions és cosa de tots.

Coneixement, crisi i certiﬁcats

Participació, autonomia, responsabilitat i reconeixement

La llibertat religiosa exigeix sensibilitat per part de l’empresari

El professional ha de demostrar el seu coneixement amb un certiﬁcat

Si has de desenvolupar un rol clau en la motivació dels teus col·laboradors, m’agradaria proposar-te que realitzis una petita reﬂexió sobre: - La participació que tenen els teus col·laboradors en els objectius de la seva àrea o departament. - La seva autonomia a l’hora de decidir com organitzar-se en la seva feina i la seva implicació en la presa de les decisions que els poden afectar. - La responsabilitat que tenen sobre el treball i els resultats que es deriven d’ell. - El reconeixement que reben pels resultats que obtenen. - La possibilitat de creixement professional i personal en el seu treball diari. Si les respostes són positives, has de felicitar-te perquè aquests són els factors principals que permeten motivar els col·laboradors. Sense la seva concurrència, probablement podries aconseguir una bona relació entre tots, però difícilment un ambient positiu i eﬁcient de treball.

La llibertat religiosa, que es consagra en la nostra Constitució EDL 1978/3879, i la conﬁguració d’un Estat aconfessional es plasmen en un aspecte positiu de la manifestació de les creences per part dels individus, el respecte dels quals es posa en joc en entrar en relació amb les seves obligacions laborals. La prohibició de discriminació per motius religiosos no porta al punt d’exigir que l’empresari adopti les condicions de treball perquè pugui practicar-se la creença que el treballador té, però la protecció a la llibertat religiosa del treballador exigeix una especial sensibilitat que porti a la millor adequació possible. En l’àmbit de la relació laboral, la llibertat religiosa només té un tractament negatiu, com a dret del treballador a no ser discriminat i a no manifestar les seves creences, però no apareixen en el vessant positiu, com a dret que l’empresari toleri les manifestacions religioses dins de l’empresa.

La facilitat d’accés a la informació porta a què esperits agosarats passin de coneixedors superficials de qualsevol matèria a la categoria d’expert i es pregonin com a tals. Aquest tipus de comportament és, malauradament, molt comú en temps de crisi, quan tothom ‘sap’ fer de tot. El món de la tecnologia, com d’altres, és cada cop més complex i demanda més especialització. Per arribar a ser expert cal moltes hores d’estudi, aprendre al costat dels que en saben i, sobretot, experiència en aplicacions reals. El coneixement es difícil de valorar. És per això que els mateixos fabricants de les tecnologies promouen programes de certificació específics. El professional ha de demostrar el seu coneixement de la matèria per obtenir un certiﬁcat que l’avala. No és imprescindible, no és absolutament necessari, però ajuda a tenir un indicador estandarditzat del coneixement de les tecnologies, valorant-se inclús en molts àmbits per sobre d’un títol universitari.

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt!uédojdt!j!ufdopmóhjdt Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb 21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu!efmt!optusft!tfswfjt Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

EMPRESA / Tecnologia

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

LA HISTÒRIA ES REPETEIX

Reﬂexions entorn a la crisi actual ALBERT BENEDICTO SOCI I MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT - BARCELONA BREAKFAST

La crisi actual s’assembla més a la crisi de 1929 que a la darrera que vàrem viure, que va ser la de 1993. Hi ha hagut la creença durant aquests darrers anys que es podien obtenir diners sense esforç tal com va passar abans del crack del 29, simplement especulant i, de fet, durant un cert temps

Cal vigilar la dependència que seguim tenint del petroli en la societat actual va ser així. D’alguna manera es conﬁrma la dita següent: la història es repeteix. La gran diferència és que en la situació actual hi ha mecanismes de defensa a nivell local i a nivell internacional que ens permetran sortir de la crisi en menys temps que la del 29 i en menys conseqüències. Almenys, així ho espero, perquè una de les conseqüències d’aquella famosa crisi del 29 va ser l’arribada al poder del partit Nacional Socialista a Alemania i ja sabem tots el que va passar després: va esclatar la Segona Guerra Mundial. Per tant, d’alguna manera podem

dir que en aquest aspecte hem avançat, tot i que aquesta no serà la darrera crisi. Dit això, semblaria que només cal esperar uns mesos perquè s’acabi la crisi, alguns diuen ﬁns i tot que l’economia comença a reeixir, i podrem tots plegats tornar a consumir perquè ja tindrem feina i disposarem de recursos per fer-ho. Doncs malauradament, per alguns no només haurà estat un malson: per algunes empreses haurà estat la darrera crisi perquè no l’hauran pogut superar i per moltes persones la crisi haurà suposat un retrocés professional i, per tant, econòmic. Així, com que aquesta no serà la darrera crisi, caldria minimitzar l’impacte de la propera, que pot tenir molt a veure amb la dependència que seguim tenint del petroli en la societat actual. Cal recordar que

la crisi de 1973 va ser deguda fonamentalment a l’increment dels preus del cru, que van desestabilitzar l’economia mundial. Tal com ja he dit, la història es repeteix. El petroli un dia s’acabarà i, per tant, cal buscar-hi alternatives. No serà un tema de preu, serà un tema d’esgotament d’existències. A més a més, la utilització dels derivats del petroli com a combustible està provocant des de fa dècades un greu problema mediambiental. Cal que decididament tots els governs tinguin consciència d’aquest problema i juguin la carta de les energies renovables. De tota manera, i malgrat que penso que cal modificar el model energètic, els Estats han d’estar alerta perquè, a vegades, amb els canvis algú en vol treure massa proﬁt. En el tema del biodièsel, que és un

combustible molt menys contaminant que els combustibles clàssics, una de les matèries primeres per produir-lo són els olis vegetals que s’obtenen a partir de la soja, el girasol, la palma o la colza. La utilització d’aquests recursos des d’un punt de vista especulatiu pot provocar que moltes persones, sobretot les del Tercer Món, no puguin accedir a aquests productes de primera necessitat. En la societat global en la qual vivim, els governs i els organismes internacionals tenen els coneixements suficients per evitar que tornem a caure en una crisi per temes que es poden preveure aplicant els mecanismes reguladors que corresponguin. Tot i que, en la crisi actual, tenint la suficient informació per preveure el problema, han reaccionat tard.

LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT

Moments de canvis FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Estem vivint moments de canvis de tendències i de paradigmes. Els valors ja no són els que regnaven en els anys de bonança, i les il·lusions tampoc ho són. Les persones érem solidàries, ja que estàvem vivint una economia basada en l’economia del benestar. Tot ens anava bé. Tots volíem més sense esforçar-nos més, ja que era el nostre propi dret el demanar més. Als bancs els anava bé el negoci i a les nostres il·lusions, més. Podíem aconseguir el que volíem

demanant crèdits al consum, hipotecaris, un préstec personal i una pòlissa de crèdit. De totes maneres, associativament érem igual. Ciutadans als quals ens anava bé que la resta donés de si el que volgués, que nosaltres donàvem suport a tot. Els lideratges ja ens agradaven, sempre que no ens demanessin implicació, i els projectes eren fabulosos sempre que no ens qüestionessin que no desitjàvem participar en ells més que oferint el nostre suport. Per què qüestionar l’existent? Tot anava bé. Però, realment, alguna cosa ha canviat? Hem vist com en les eleccions europees som de les comunitats que menys votem (no és que cregui en el sistema actual de demarcació única, però si no creus en ell ho has de combatre des de la pròpia democràcia). En aquest cas, estem passius des de fa molts anys i ens qüestionem la classe política, sindical, professional, etc., però no participem per fer canvis. Estem parlant que la societat

Estem perdent l’essència catalana de la relació i de la implicació catalana és la més associativa i participativa que hi havia, però això s’està perdent. No sé si és per la manca d’idees, d’implicació o d’il·lusió en alguna cosa: projecte, causa, etc. La veritat és que els meus amics sempre diuen que així no avancem. Estem perdent l’essència catalana de la relació i de la implicació. No és just que, sent un país d’acollida i al que li agrada ser lloc de trobada de molts pobles, no ens impliquem per canviar. Ens trobem en la tessitura que “ja vindrà algú perquè ens ajudi a canviar”. No em refereixo a un canvi de partit polític en el govern, que ens podríem qüestionar si és necessari o no, però si que és necessari el canvi de model de societat insulsa, desganada, poc implicada i amb ganes que vingui algú a solucionar el problema. Ja vindrà

Cal que la societat catalana s’impliqui per dur a terme un canvi real i efectiu. / ARXIU

l’avi Estat, el papà Generalitat o el tiet Ajuntament. Però, nosaltres, fem una mica? Ens trobem en algun lloc que permeti reﬂexió i transformació? A les institucions, moltes vegades, ja els està bé el seu estatus, ja que no reben crítiques reals dels ciutadans per fer el canvi. En aquests temps tan greus de crisi, quantes marxes de sindicats hem viscut? Quantes accions dels ciutadans s’han viscut per a la defensa dels interessos col·lectius? Quantes marxes dels empresaris per aconse-

guir crèdits? Zero o menys alguns enters. Veig Catalunya paralitzada. Veig Catalunya amb ganes que algú la sacsegi i que li permeti veure si està viva i dinàmica. Ens hem quedat amb l’èxit de les tres copes del Barça i la permanència de l’Espanyol, però no sortim de l’esport i de la… festa taurina? Catalunya desperta! Catalans, liderem aquests temps, ja que en aquests temps difícils ens creixem!

Entrevista / FINANCES

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A FRANCISCO JOSÉ ARREGUI, DIRECTOR GENERAL DEL GRUP CATALANA OCCIDENT

“La conﬁança dels nostres clients indica que estem en el camí correcte” L’embrió de Catalana Occident, empesa degana del sector de les assegurances, té el seu origen el 1864 i fa més d’un segle que opera en borsa. Aquesta d’ara no és l’única crisi a la qual ha sobreviscut i amb la fortalesa que mostra segurament no serà l’última. El seu director general, Francisco José Arregui dirigeix aquesta empresa familiar amb vocació de gran empresa.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Com afronta una crisi una companyia amb gairebé 150 anys d’història? Amb força serenor i total seguretat que un cop més es superarà i en sortirem reforçats. És, de fet la tranquil·litat de saber que ens avalen tants anys i tanta experiència, i que, com pot comprendre, en 145 anys hem deixat una pila de crisis al darrera i sempre n’hem sortit reforçats, fins a ser actualment un dels més grans grups asseguradors de l’estat i estar presents a 42 països. Com és Catalana Occident en xifres? Compta actualment amb 1.057 oficines en tot el territori nacional, 20.000 agents i quatre milions de clients. En el primer Trimestre del 2009 el Grup va presentar un increment del 1,2% del seu volum de negoci, aconseguint 951,7 milions d’euros. Les primes facturades han estat de 882 milions d’euros, mantenint-se al mateix nivell que l’any anterior. El nombre d’empleats aquest any ha incrementat fins el 6.512 a conseqüència de la incorporació d’Atradius. Com està responent Atradius? L’assegurança de crèdit és especialment sensible als cicles econòmics, i per tant és lògic que una empresa com Atradius hagi augmentat la seva sinistralitat en el marc de la crisi que estem vivint. Els efectes de les mesures correctores en l’assegurança de crèdit tarden força mesos en donar el seu fruit, i per tant el curt termini no l’agafem com a referència i caldrà esperar encara força mesos per veure els efectes de tot el que estem fent en aquest sentit, que és molt. Per volum, quin és el vostre client principal? Nosaltres ens centrem, sobretot, en el mercat familiar i de la petita i mitjana empresa. De

actualment la conjuntura de les borses hagi fet baixar tots els valors i ens trobem clarament per sota del valor objectiu.

“El valor borsari que tenim és un reﬂex de la nostra manera de fer”

Com està afectant la crisi al sector de les assegurances? El mercat està més dur, això és un fet. Igualment hi ha determinats productes que es veuen clarament afectats per les circumstàncies, seria el cas de la construcció, les llars i òbviament també els vehicles.

“Els marges de solvència sempre han estat per sobre del mínim exigit”

És suﬁcientment solvent Catalana Occident? Jo diria que enormement solvent. Els nostres marges de solvència sempre han estat molt per sobre del mínim exigit, tal i com es reflexa al marge de solvència a tancament de 2008, on el patrimoni suposava un 337,4%.

totes maneres amb una gamma de productes tant extensa com la nostra, resulta difícil pensar que alguna persona o empresa no pugui trobar el que necessita per estar ben assegurat. Per volum, quin és el producte principal de la companyia? En aquests moments i a nivell de grup, donat que vam adquirir Atradius, la nostra cartera d’aquest producte (assegurança de crèdit) és molt rellevant. No obstant això i agafant com a base les xifres de la Memòria de 2008, continuem gaudint d’una composició de cartera molt equilibrada amb un percentatge com deia important d’assegurança de crèdit, però també amb un 25,6% de vida, un 18’4 % d’automòbils, un 15’1% de multirisc i un 11’5% de diversos.

servei de la màxima qualitat, i en aquest tema pensem que hi valen tots els esforços perquè, al ﬁnal, els clients són persones que necessitaran i demanaran un servei d’un nivell màxim, i hem de ser capaços de donar-lo.

En què es basa la seva estratègia comercial? Des de fa anys apostem per una venda personalitzada i altament professional en la que la tecnologia, pensada per facilitar el contacte, informar i per agilitzar al màxim els processos, hi té també una importància cabdal. Apart d’altres consideracions, donem molta importància al perfil de les persones que treballen amb nosaltres com a comercials i ens ocupem amb molta cura de la seva formació a tots nivells. Busquem tenir professionals capaços de donar un

És un client molt fidel, el de Catalana Occident? És un client fidel, sobretot tractant-se de determinats rams més que en d’altres i lògicament és més fidel quanta més experiència ha tingut amb nosaltres i quantes més pòlisses de diferents rams ens té contractades. El moment d’un sinistre o un problema és quan la resposta de la companyia ha de ser ràpida i eficaç. El nostre client és cada cop una persona més exigent i té més coneixement del que suposa estar assegurat i que quan hi ha en joc el patrimoni, la salut, el futur, les

Francisco José Arregui dirigeix Catalana Occident que compta amb 4 milions de clients. / CEDIDA

coses que més valores i estimes, cal buscar qui respongui i ho faci amb garanties. Els nostres clients saben que nosaltres busquem aquest nivell i que no ens conformem amb menys. Després de gairebé un segle des de la sortida a borsa de la companyia, com valora la seva evolució? Ens sembla francament modèlica. Com bé diu portem des de principis de segle a la Borsa de Barcelona i des de l’any 1996 al mercat continu i hem estat sempre una companyia molt rendible i ben gestionada, coherent en l’estratègia, prudent en les inversions i els nostres moviments, i constants en els nostres creixements. El nostre valor borsari és un reﬂex d’aquesta manera de fer i s’ha anat situant en els darrers anys en uns marges de creixement molt bons, encara que

Amb la crisi, està quedant molt tocat el fons d’inversió immobiliària? La gestió del Grup envers les inversions que realitza sempre ha estat prudent i conservadora, vetllant pel seu bon funcionament i cuidant la seva diversiﬁcació, amb l’objectiu de poder cobrir sense problemes les provisions tècniques que té la companyia. Seguint amb la línia de la nostra política d’inversions, al llarg de l’exercici 2008 vàrem tornar a taxar més del 50% del patrimoni immobiliari, que va donar com a resultat majors valoracions. Quins són els objectius pels propers trimestres? Seguir creixent mirant d’augmentar la nostra activitat i continuar amb la política de gestió eﬁcient dels recursos que mantenim des de fa temps. A la vegada, seguir innovant, no perdre competitivitat i continuar estant i fins i tot incrementant, la nostra privilegiada posició en el mercat espanyol com una de les companyies líders del sector assegurador.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

VALORS DEL MES

22 maig 09 30 juny 09

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

0,13%

8,85%

7,94%

-0,61%

0,7%

2.433,52 2.436,73

1.363,17 1.483,83

9.225,81 9.958,44

4.918,75 4.888,43

1,40 1,41

JUNY 2009

Sembla ser que la tendència a l’alça de l’Íbex 35 es conﬁrma. El passat 29 de juny registrava el nivell més alt del primer semestre de l’any: concretament se situava en els 9.845 punts.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

JULIOL 2008

BONA MARXA DE L’ÍBEX

JULIOL 2008

JUNY 2009

JULIOL 2008

JUNY 2009

LES ‘COMMODITIES’ ACAPAREN L’INTERÈS INVERSOR DAVANT DEL RISC D’INFLACIÓ

Matèries primeres a l’alça Acabem de presenciar una primavera de ral·lis, però pocs sectors han pujat tant com les matèries primeres o commodities. Potenciades per un dòlar dèbil, els anomenats “brots verds” i per inversors que s’avancen a una futura inﬂació, els preus de les matèries primes han crescut un 40% des de març, una pujada que desperta el temor que pugui sufocar un intent de recuperació econòmica.

LAIA JARDÍ

El súper cicle ha tornat. Durant el segon trimestre d’aquest any s’han moderat els temors al risc que van marcar el final de 2008 i el capital comença a fluir a les borses, decidides a seguir pujant. Enmig del debat sobre si ha arribat el moment d’invertir o s’ha de ser prudent i en un marc de debilitat de la demanda, les commodities han sorprès protagonitzant un ral·li des dels mínims de març que ha disparat el preu del petroli, l’or i la resta de matèries primeres. Segons l’Índex de les Commodities de S&P/Goldman Sachs, els preus de les matèries primeres van créixer un 20 per cent el maig, un dels majors augments mensuals de la història. El coure ha guanyat un 60 per cent en el que portem d’any, el preu del petroli s’ha duplicat des de febrer amb el Brent superant els 70 dòlars el barril, els aliments també s’han disparat un 30 per cent des de mínims, així com els metalls industrials i l’or, que puja un 18 per cent des dels mínims de l’any. Un dels factors que expliquen la tendència alcista és que els preus de les commodities van caure tant i tan ràpidament l’any passat que un rebot era qüestió de temps. Les recessions globals generalment afecten més els actius cíclics -com els metalls base- i els preus van

Petroli, or i aliments són algunes matèries els preus de les quals s’han pujat els darrers mesos col·lapsar més d’un 60 per cent en alguns casos. No va ajudar que els inversors temessin que una demanda tan vinculada amb les infraestructures com la Xina també s’ensorrés i el preu del petroli va precipitar-se d’un màxim de 147 dòlars a l’estiu del 2008 a poc més de 30 dòlars a ﬁnals de l’any. Un dòlar dèbil, la millora d’alguns indicadors econòmics o l’impuls provinent de la Xina (l’FMI pronostica un creixement del PIB xinès del 6,5% el 2009 i del 7,5% el 2010) també ajuden a explicar el rebot. L’equip d’anàlisi de commodities de Barclays responsabilitza les pujades a l’augment significatiu de les posicions dels agents no comercials durant els últims mesos. “Que els especuladors han tornat, això és el que sembla, és el veredicte consensuat com a clau del comportament de les commodities, especialment del petroli”, afegeixen. Els analistes estan d’acord en què el ral·li respon en gran part a l’increment d’hedge funds i inversors institucionals que han

començat a col·locar molts diners en matèries primeres com a aposta per cobrir-se contra una futura inﬂació. L’augment dels preus de les commodities, sobretot del petroli, ha despertat també temors que es pugui sufocar un intent de recuperació econòmica si continuen pujant. Larry Hatheway, de UBS, adverteix que els alts preus del petroli arriben en un moment difícil pels consumidors perquè tenen menys accés al crèdit que tenien fa dos anys. Recorda que els nordamericans ja han mostrat els primers símptomes de precaució: les dades de l’1 de juny mostren

que la despesa dels consumidors va caure un 0,1% a l’abril. En la línia de Hatheway, el gestor de fons d’inversió lliure Michael Masters ha declarat que la continuada pujada dels preus podria amenaçar amb enfonsar de nou l’economia amb una recessió en forma de W que tiraria per terra tots els esforços de reactivació econòmica. Un sector dels analistes està en desacord perquè, tot i la pujada del petroli, el preu mig de 2009 encara se situarà un 33% per sota de la mitja de 2008. Pel que fa a previsions de futur del mercat de matèries primeres, els experts no coincidei-

xen, tot i que la tònica general estima que no és previsible tornar a mínims. Goldman Sachs, en la línia dels alcistes, ha revisat a l’alça les seves previsions de preus pel West Texas i estima que el barril arribarà als 85 dòlars / barril a ﬁnals de 2009, se situarà als 90 durant el primer semestre de 2010 i als 95 en concloure l’any. Segons el conseller delegat de BP, Tony Hayward, els preus del petroli haurien d’oscil·lar entre els 60 i els 90 dòlars, tant alts com per potenciar la inversió, suﬁcientment baixos com per sostenir la demanda. L’OPEC possiblement hi estaria d’acord.

EVOLUCIÓ MATÈRIES PRIMERES DURANT L’ÚLTIM ANY

06/2008

06/2009 Petroli Brent ($/barril)

Or Nova York ($/unça)

Coure COMEX (Rs/Kg)

Font: Thomson Reuters

Anàlisi de valors / FINANCES

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

IBERDROLA VEN UNA PART DE GAMESA

FCC APOSTA PER L’ENERGIA TERMOSOLAR

IBERDROLA RENOVABLES COTITZARÀ A NY

El primer accionista de Gamesa, Iberdrola, ha decidit vendre un 10% del 24,10% del capital que controla del tercer fabricant del món d’aerogeneradors. La companyia va ingressar 391,71 milions en una operació que ha generat 112 milions de plusvàlues. La decisió de l’elèctrica s’enmarca en el seu pla estratègic 2008-2010.

La constructora FCC ha anunciat que invertirà entre 500 i 600 milions d’euros en dues plantes d’energia termosolar a Còrdoba i Alacant i que una d’elles comptarà amb la col·laboració de la catalana Abantia. FCC porta des de l’any passat molt centrada en el desenvolupament de les energies renovables.

La filial d’Iberdrola donarà el salt borsari als Estats Units, després de què la SEC autoritzés un programa de la companyia per llençar les seves ADRs, fórmula dissenyada perquè les accions de les companyies estrangeres es negociïn a les borses nordamericanes.

BANKINTER

9,66 9,58 9,50 9,42 9,34 9,26 9,18 9,10 9,02 8,94 8,86 8,78 8,70 8,62 8,54 8,47 15 MAIG 2009

Bankinter ha estat un dels valors més populars de la primavera i és el quart millor valor de l’Íbex en el que portem d’any (a 16 de juny) amb una pujada del 42,79%. El 9 de juny, l’entitat va protagonitzar una escalada del 8,78%, animada per l’interès del francès Crédit Agricole, que controla un 20,1% del capital, en augmentar la presència al gran banc d’internet espanyol. Segons la majoria d’analistes, per dades fonamentals, Bankinter està car. Cotitza amb un PER (relació preu/beneﬁci per acció) de 21,33 cops pel 2010, en comparació als 8 cops d’altres bancs espanyols. 16 JUNY 2009

INDITEX: UN PATRÓ D’ESTABILITAT

Chevraux veu un potencial de revaloració del 17,4% al valor La forta pressió a què està sotmesa la conﬁança dels consumidors no ha impedit al major grup de roba del món vendre la seva història als inversors. Índitex va registrar el seu màxim anual a borsa, 35,72 euros, el dia després que el grup anunciés una caiguda del beneﬁci de gairebé el 16%, la primera des que va entrar al parquet, el 2001.

LAIA JARDÍ

El passat 10 de juny, Chevraux, en la línia dels inversors, va donar la benvinguda als resultats trimestrals d’Industria del Diseño Textil, més coneguda com Inditex. El grup propietari de Zara va anunciar una caiguda dels guanys nets del 15,9% i una rebaixa de l’Ebitda del 7% i, tot i així, la firma francesa d’analistes va posar sobre la taula una recomanació de sobreponderar els seus títols i un preu objectiu de 40 euros per acció. Aquesta valoració suposa un potencial de pujada del 17,4% respecte a la cotització actual del grup gallec (a 15 de juny). L’inusual model de negoci del grup de moda líder de vendes al món, la diversificació de producte i l’expansió internacional, amb un pes cada cop més important a Àsia, són tres de les principals cartes de l’entitat, una fortalesa que no ha pogut evitar, no obstant, que el seu benefici se’n resenteixi. De moment, en el primer trimestre ha complert amb les prediccions i ha obtingut unes vendes de 2.338 milions d’euros, un 5,4% més, que no s’han vist traduï-

des en un augment del beneﬁci net (ha caigut un 15,9% ﬁns els 184 milions d’euros) perquè el grup ha optat per mantenir intacte el seu pla d’expansió. “Els resultats han servit per illustrar que la companyia podrà ser capaç de fer front a la recessió sense patir massa i, per això, van portar al repunt en un mercat alleugerit”, va senyalar Credit Suisse en una nota enviada als seus clients. Una de les peces claus del futur d’Inditex passa per l’agressiu pla d’expansió del grup d’Amancio Ortega, una estratègia dissenyada per fer front a la seva principal amenaça de futur: la vulnerabilitat a una debilitada economia espanyola, de qèe depèn el 34% de la facturació del grup. Pablo Isla, director executiu d’Inditex, ja va anunciar al març que el seu pla passa per reduir la seva dependència del mercat espanyol. Si el 2007 va retallar la seva exposició en un 2%, fins el 37%, aquest any pretén que el 95% de la nova superfície comercial (entre 370-470 noves botigues el 2009) es concentri als mercats internacionals, principalment a Àsia (Japó, Corea del

Inditex és líder de vendes en moda a tot el món, fent una forta expansió internacional Sur i Xina) i a Europa de l’Est. De fet, una de les apostes del grup és portar als mercats asiàtics (el 2010 aterrarà a l’Índia) les altres botigues del grup, a més a més de les de Zara, l’establiment més antic i amb major expansió del grup. La diversiﬁcació geogràﬁca ha permès a Inditex col·locar les seves vendes per davant dels seus principals competidors. GAP, que no està present a Espanya, va tancar el primer trimestre amb un volum de negoci de 2.215 milions d’euros, mentre que la sueca H&M va obtenir una facturació de 2.167 milions. “Serem més cautelosos amb les inversions que mai”, va reconèixer Isla. L’executiu va detallar que la companyia manté a llarg termini la seva estratègia de creixement a doble dígit de nou espai (el 2009 augmentarà un 11%) i va recalcar

Zara i Massimo Dutti són dues de les principals marques d’Inditex. / ARXIU

el potencial del grup, amb una quota de mercat inferior a l’1% a gran part dels països. Però també apareixen algunes ombres sobre l’entitat, ja que les perspectives de negoci a Espanya es presenten complicades durant els pròxims anys. El decaigut mercat espanyol és la gran preocupació dels analistes i experts, ja que el propietari de Zara hi està fortament exposat. Des de JP Morgan destaquen que el mercat tèxtil espanyol va caure un 8% durant el primer trimestre i estimen que les vendes comparables al país caiguin un 7%, contra l’1% de caiguda a la resta del món. Amb tot, la majoria d’analistes aplaudeixen el pla d’estalvi de 75 milions d’euros que preveu el grup durant l’exercici actual,

dels que gairebé la meitat provindran de la renegociació a la baixa de les rendes, i l’eﬁcàcia del seu sistema logístic en els temps que corren. La seva logística permet l’entrega de roba en 48 hores a qualsevol part del món i ajustar així al màxim l’estoc a la demanda, el que suposa un gran avantatge competitiva en els temps actuals. Aquest mix de novetat i frugalitat és la millor aposta ara que la recessió ha deixat marcats els consumidors. Des del mínim borsari marcat el passat 9 de març en 23,65 euros, les favorables expectatives del grup (alimentades pels brots verds registrats a les vendes de maig i juny) han impulsat la cotització, que ha recuperat un 44% ﬁns els 34,07 (a 15 de juny).

FINANCES / Banca i Assegurances

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

LA NECESSITAT DE REESTRUCTURAR EL SECTOR FINANCER

Europa dóna llum verda a la reforma de la supervisió financera “Ja no hi ha lloc per a més demores”. Així s’explicava el passat 27 de maig el president de la Comissió Europea, José Manuel Barrosso, mentre revelava el nou model de supervisió financera de la Unió Europea. A Europa, com als Estats Units, la crisi s’està movent cap a una nova fase i l’ènfasi inicial concentrat en apagar incendis comença a evolucionar cap a la necessitat de reestructurar la regulació del sector financer.

Es planeja crear dos institucions més per a la supervisió ﬁnancera. / ARXIU LAIA JARDÍ

La crisi econòmica ha posat en evidència les deficiències de la regulació i supervisió dels bancs, asseguradores i mercats de valors a Europa i els Estats Units, el que ha derivat en greus conseqüències per l’economia i l’ocupació. Tot i que amb retard, la Comissió Europea (CE) s’ha posat a treballar a marxes forçades per ﬁxar uns criteris comuns de reforma de la supervisió financera i finalment ha donat via lliure a una reestructuració per prevenir futures crisis. Amb l’objectiu d’aplicar les lliçons apreses de la crisi creditícia, la CE ha posat sobre la taula uns plans de resposta a la crisi amb dos objectius: Un, identiﬁcar amb antelació qualsevol propagació del risc; i dos, evitar que els governs hagin de tornar a assistir els bancs amb

injeccions milionàries de capital. Per fer-ho possible, el programa de la CE contempla l’establiment de dos grans organismes: un Consell Europeu de Risc Sistemàtic i un Sistema Europeu de Supervisors. El primer estaria integrat pels banquers centrals i reguladors nacionals i està pensat per detectar qualsevol propagació del risc que pugui desencadenar col·lapses ﬁnancers. Entre les seves funcions, emetria alertes i recomanacions –no vinculants- en cas d’amenaces per a l’estabilitat financera, com creixements excessius del crèdit o augment de les activitats fora de balanç. El president del Consell serà escollit entre els seus membres i aquesta junta estarà integrada pel president i el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), els governadors dels

bancs centrals, les autoritats de supervisió dels estats membres, les tres autoritats europees de supervisió i un representant de la CE. El segon, el Sistema Europeu de Supervisors, seria un súper comitè de reguladors de tota la UE format per tres noves autoritats -amb pressupost propi- responsables del sector bancari, assegurador i borsari. La seva labor seria controlar que les regulacions de la UE siguin aplicades de forma consistent als 27 països del bloc. La vigilància de les entitats ﬁnanceres individuals seguiria sent exercida pels supervisors nacionals, però aquests haurien d’aplicar unes regles comunes a tots els països. La novetat és que les decisions de les noves autoritats, que funcionarien de forma federal, serien vinculants tant pel que fa a la supervisió dels estàndards per a tots els estats com en les labors de cooperació entre els supervisors nacionals. Els objectius de les noves dues institucions no són pocs. Ambdues pretenen corregir el defecte fonamental de la regulació europea: que tot i que les entitats són lliures d’operar més enllà de les fronteres, només estan supervisats pels seus propis països. El descuit d’un país pot, com ja ha revelat

la crisi actual, propagar el caos a molts altres. Les mesures, recollides en un informe elaborat pel Grup d’Experts d’Alt Nivell, presidit per l’exgovernador del Banc de França Jacques de Larosière, també presenten problemes. El Regne Unit, el major centre bancari d’Europa i incòmode inicialment amb els plans, ha aconseguit que el nou sistema es comprometi a respectar la sobirania fiscal dels estats membres. “La gent està preocupada perquè les decisions es puguin prendre remotament”, diu Peter Bevan, membre de la ﬁrma Linklaters. “El més delicat és si es respecta o no el principi

que la supervisió es quedarà a nivell nacional”, afegeix Mark Calderón, de Freshﬁelds. Alguns dubtes han provingut directament del BCE. El seu president, Jean-Claude Trichet, tem que crear un consell com a entitat legal fora del BCE confongui les responsabilitats de l’estabilitat financera, un assumpte que s’ha estat discutint entre la Comissió i Trichet. Per part de la Patronal Bancària Europea, la principal crítica és que la proposta de la Comissió no fa al·lusió a la qüestió sobre com es repartiran les càrregues ﬁnanceres entre països en cas de fallida d’una entitat transfronterera.

PROPOSTA DE REFORMA DE LA REGULACIÓ A EUROPA - Una estructura de dos nivells, amb un nou Consell Europeu de Risc Sistemàtic (ESRC, en anglès) orientat a advertir dels perills del sistema i un Sistema Europeu de Supervisors que controli individualment els bancs i les companyies de serveis ﬁnancers. - El president de l’ESRC serà escollit pel Consell de Govern del BCE. - L’ESRC es reunirà trimestralment i més sovint en situacions d’estrès. Prendrà les decisions per majoria simple i rendirà comptes als estats membres. - L’ESRC comptarà amb els supervisors nacionals per dur a terme la supervisió diària de les companyies. Però tres organismes coordinats pels bancs, asseguradores i mercats de valors tindran més poders i passaran a ser l’Autoritat Bancària Europea, l’Autoritat Asseguradora Europea i l’Autoritat de Mercats de Valors Europea.

NOTÍCIES DEL MES L’AIE VEU ELS PRIMERS “BROTS VERDS”

Per primer cop en deu mesos, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) veu el futur amb menys pessimisme i eleva la seva previsió de demanda mundial de petroli per aquest any. La revisió a l’alça de la demanda de l’AIE incrementa el consum esperat pel 2009 ﬁns els 83,3 milions de barrils al dia, 120.000 barrils més que els càlculs anteriors. Això suposaria una caiguda anual del consum de cru del 2,9%, la major des de 1981. L’FMI REVISA A L’ALÇA EL CREIXEMENT GLOBAL EL 2010

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha sorprès en elevar la seva estimació pel

2010 sobre el creixement de l’economia mundial a un 2,4% respecte l’1,9% previst el passat mes d’abril. Es tracta del primer canvi positiu des de l’inici de la crisi i reﬂecteix els efectes anticipats de les mesures d’estímul preses durant els últims mesos pels governs de les principals economies mundials, segons ha dit a Reuters una font del G-8. LES PREVISIONS A ESPANYA

El govern espanyol ha revisat el quadre macroeconòmic i preveu una caiguda del PIB del 3,6% aquest any, un 2009 en què l’atur arribarà al 17,9% i el dèﬁcit, al 9,5%. Les previsions pel 2010 apunten que l’economia es contraurà el 0,3%, l’atur arribarà al 18,9% i el dèﬁcit, al 7,9%. La

recuperació es preveu pel 2011, quan es calcula que l’economia espanyola creixi un 1,8%, que passarà al 2,7% el 2012. FINANCIAL TIMES: “SERÀ UN ESTIU COMPLICAT PER A LA BANCA”

Aquest serà un estiu dur per a les institucions ﬁnanceres espanyoles. Així es llegeix a un article del diari Financial Times, on s’adverteix que cada cop són més els ministres i banquers que accepten que seran necessàries fusions, recapitalitzacions o ambdues mesures per fer front a l’augment de la morositat. L’índex de crèdits incobrables del sector s’ha quadruplicat durant l’últim any, ﬁns el 4,27% dels crèdits, i s’espera que d’aquí a desembre

la xifra arribi al 8%. LA CRISI PARALITZA 322.000 M2 D’OFICINES A BARCELONA

La crisi del sector immobiliari ha paralitzat la construcció de més de 322.000 metres quadrats d’oficines a l’àrea metropolitana de Barcelona, segons un informe de la consultora Cushman & Wakefield. El document identifica la perifèria de Barcelona –Sant Cugat i Esplugues- com l’àrea més afectada, mentre que zones més consolidades i cèntriques com el Passeig de Gràcia i la Diagonal són les preferides pels inversors. Dels 820.000 m2 d’oficines que estaven en marxa a l’octubre de 2008 només han tirat endavant 498.000 m2.

L’expert / INTERNACIONAL

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Internacional CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI EN EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ

Desglobalització o reglobalització? Les dades recents sobre caiguda del comerç internacional i contracció dels ﬂuxos ﬁnancers internacionals, juntament amb temptacions proteccionistes, fan que un dels termes de moda sigui el de desglobalització. Com es veurà afectada per la greu crisi una globalització que semblava imparable?

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

desglobalització per referir-se a aquest retrocés de molts dels indicadors d’internacionalització o globalització a què ens havíem acostumat. Però des de molts punts de vista seria més adient parlar d’una reglobalització que revisi i redreci alguns dels excessos dels darrers temps.

Revaloritzar l’estalvi La caiguda del comerç internacional en els primers mesos de 2009 ha superat les previsions i han arribat força més enllà dels dos dígits, accentuant les dificultats a països exportadors com Xina o Alemanya, i dificultant el motor exterior en què alguns confiaven a altres economies per engegar un canvi de model. Els ﬂuxos ﬁnancers semblen haver recuperat un esbiaix domèstic com una de les respostes dels inversors a les incerteses globals. Només semblen creixents les col·locacions internacionals de les emissions de deute per finançar paquets de rescat i polítiques expansives, encara que això generi uns altres tipus de problemes. I, en aquest context, alguns analistes recorden com les dificultats econòmiques i les tensions socials i polítiques van acabar després de la primera guerra mundial amb una onada de globalització iniciada quatre dècades abans. Es pot repetir la història? Alguns parlen obertament de

Un dels factors que ha contribuït a la crisi ha estat la gran facilitat amb què algunes economies com Estats Units o Espanya han pogut finançar els seus desequilibris exteriors sense sentir cap necessitat de millorar el seu estalvi domèstic ni preocupar-se gaire de la freqüentment baixa productivitat en què eren invertits els recursos barats que arribaven de l’exterior. Com algú va dir, aquests mecanismes han anestesiat durant massa temps les necessitats d’ajustos i canvis de model dels quals ara tothom parla a corre-cuita. Els països que els darrers anys tenien capacitat de ﬁnançament (potències comercials com Xina o exportadors de commodities) ara no tenen tant marge i a més el necessiten pels seus problemes interns. Podem estar passant d’un món global amb savings glut a un de savings drain per fer servir l’expressió encunyada per Christian Broda. Revaloritzar l’estalvi no sembla, sincerament, un mal missatge, ni en termes econòmics ni en termes de valors.

Però aquest nou escenari presenta importants dificultats de gestió. D’una banda, un estalvi més escàs hauria de ser car, la qual cosa pot dificultar el finançament de les economies amb dèficits públics i exteriors. Les polítiques monetàries expansives poden acompanyar les fiscals per contenir aquesta elevació temporalment, però això, a banda de desplaçar al futur les càrregues del deute i la inflació, pot tenir l’efecte d’afeblir el dòlar –ja que Estats Units és un dels països que més està anant per aquesta via– fent la seva tinença encara menys atractiva als seus tradicionals inversors... amb efectes difícils de predir sobre el seu paper internacional. En tot cas, tampoc em sembla una mala notícia una certa normalització del paper del dòlar que durant els primers temps de la crisi s’ha beneficiat molt (massa) del seu paper de refugi enfront de les incerteses i de les febleses geoestratègiques de les alternatives.

Xina: aproximació al model europeu Un altre aspecte cabdal és com Xina té èxit en la seva reorientació econòmica, ara amb més pes del consum i la inversió interiors, a la vista de la feblesa de la demanda global. Pel gegant asiàtic és important que aquest canvi a la seva estratègia no afecti a la seva modernització, a la seva capacitat per generar llocs de treball d’una

Xina necessita polítiques industrials actives i mesures de protecció social. / ARXIU

raonable productivitat, entre d’altres raons per evitar conflictes sociopolítics greus. Fins ara Xina havia aconseguit això gràcies a les exportacions barates, amb el suport d’una moneda infravalorada, i l’arribada d’inversions directes amb tecnologies cada vegada més sofisticades. El repte és gegantí: ara Xina necessita al mateix temps unes polítiques industrials actives i unes mesures de protecció social... apropant-se, per cert, al model europeu i fent un camí semblant al que nosaltres varem fer després de la segona guerra mundial. Un resultat d’aquestes reorientacions serà un món reglobalitzat, havent eliminat alguns excessos del passat però amb novedoses dificultats de govern. Un efecte col·lateral seria que finalment Xina accepti que entre les seves noves responsabilitats globals figuri un tipus de canvi més realista del yuan o renminbi, més apreciat que la darrera dècada. Encara que sembla clar també que Xina

no vol que una moneda més apreciada posi en marxa una reassignació de recursos que origini ara dificultats als sectors internacionalitzats i moderns... i generi incentius i temptacions d’anar envers activitats més protegides de la competència exterior i amb menys incentius a la innovació. És a dir, es tracta de no repetir els errors i problemes de països com Espanya. Aquests escenaris de reglobalització semblen raonables i des de diversos punts de vista, realistes i desitjables, incloent una moneda xinesa més flexible que relaxi la pressió sobre l’euro. Però els riscos continuen. Si les temptacions proteccionistes ens condueixen a una desglobalització de veritat, els problemes per a l’economia mundial poden ser (encara) més greus. Alguns parlen de la necessitat d’aplicar Keynes a les polítiques internes, i Adam Smith a les relacions internacionals, però la dualitat que reflecteix aquesta enginyosa expressió no és fàcil de gestionar.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

La despesa en salut al món

NORUEGA: 8,7% 83,6% 16,4%

SUÈCIA: 9,2% 81,7% 18,3%

DINAMARCA:10,8% PAÏSOS BAIXOS: 9,4%

85,9% 14,1%

80% 20%

REGNE UNIT: 8,2% 87,3% 12,7%

IRLANDA: 7,5% 78,3% 21,7%

ALEMANYA: 10,6%

BÈLGICA: 9,9%

71,2% 28,8%

72,5% 27,5%

SUÏSSA: 10,8%

ÀUSTRIA 10,2% 75,9% 24,1%

59,1% 40,9%

ROMA

FRANÇA: 11% 79,7% 20,3%

ITÀLIA: 9% 77,2% 22,8%

PORTUGAL: 10,2% 70,5% 29,5%

CANADÀ: 10%

GRÈCIA: 9,5% ESPANYA: 8,4%

62% 38%

71,2% 28,8%

70,4% 29,6%

MALTA: 8,4% 77% 23%

ESTATS UNITS 15,3% 45,8% 54,2%

TUNÍSIA: 5,1% MARROC: 5,3%

44,2% 55,8%

26,2% 73,8%

CUBA: 7,7% 91,6% 8,4%

EGI MÈXIC: 6,6% 44,2% 55,8%

REP.DOMINICANA: 5,6% 37% 63%

SENEGAL: 5,8% 56,9% 43,1%

DESPESA TOTAL EN SALUT COM A % DEL PIB: MÉS DEL 10%

ANGOLA: 2,6%

86,8% 1

ENTRE 7’5% i 10% ENTRE 5% i 7’5% MENYS DEL 5%

SUD-ÀFR

37,7% 62,3%

ARGENTINA: 10,1% 45,5% 55,5%

PAÍS: % DESPESA PÚBLICA

DESPESA TOTAL EN SALUT COM A % DEL PIB

% DESPESA PRIVADA

El mapa del món / INTERNACIONAL

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

L’OMS alerta de les desigualtats sanitàries

ANIA: 4,5%

La despesa en salut a tot el món va ascendir al 8,7% del producte interior brut mundial, segons l’Organització Mundial de la Salut, l’any 2006. Ara bé, mentre a Amèrica del Nord, la despesa en salut se situava en el 12,8% del PIB, a la regió de l’Àsia Sud-oriental, ho feia en el 3,4%. Les diferències no acaben aquí. Així, la despesa pública en sanitat varia del 76% a Europa al 34% a l’Àsia Sud-oriental. Així, en aquells països on el govern destina pocs diners a l’àmbit sanitari, la despesa privada es dispara assolint xifres que arriben al 85%. En aquests casos, els usuaris paguen directament els serveis de salut en el moment que accedeixen a ells, posant en risc moltes economies familiars. Tenint en compte això, l’OMS denuncia les desigualtats que es produeixen a nivell mundial en l’àmbit de la salut Aquest organisme proporciona encara una altra dada que ho evidencia: a l’Amèrica del Nord, la despesa anual en salut per habitant és de 2.636 dòlars nord-americans i, en canvi, a l’Àsia Sud-Oriental, aquesta xifra arriba a tan sols 21 dòlars.

76,9% 23,1%

RÚSSIA: 5,3% 63,2% 36,8%

TURQUIA: 4,8% 72,5% 27,5%

IRAN: 6,8%

XINA: 4,6%

50,7% 49,3%

40,7% 59,3%

KUWAIT: 2,2% 78,2% 21,8%

IPTE: 6,3% 41,4% 58,6%

ÍNDIA: 3,6%

TAILÀNDIA: 3,5% 64,5% 35,5%

25% 75%

CAMBODJA: 5,9% 26% 74%

SINGAPUR: 3,3% 33,1% 66,9%

KENYA: 4,6% 47,8% 52,2%

13,2%

MADAGASCAR 3,2% 62,8% 37,2%

AUSTRÀLIA: 8,7% 67,7% 32,3%

RICA: 8%

NOVA ZELANDA 9,3% 77,8% 22,2%

Font: Organització Mundial de la Salut (dades 2006)

INTERNACIONAL / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

Internacional

RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

NOTÍCIES DEL MES

Els partits de la dreta s’imposen a l’Eurocambra Les darreres eleccions europees registren la taxa de participació més baixa de la història, ja que només van exercir el seu dret a vot el 43,2% dels europeus cridats a les urnes. Desinterès per part de la ciutadania

NÚRIA CABRERA

El Partit Popular Europeu (PPE) ha aconseguit els millors resultats a les eleccions a l’Eurocambra per un ampli avantatge, tal com estava previst, segons els sondejos, però la sorpresa la van donar els socialistes, que es van enfonsar, pels dolents resultats registrats en països com ara França, el Regne Unit o Itàlia i les baixades o l’estancament a Espanya, Alemanya o Portugal. La participació es va quedar en el 43,2% de l’electorat, la més baixa de la història, i l’extrema dreta i els euroescèptics van guanyar posicions en països com Hongria, Eslovàquia, Països Baixos, Dinamarca o Àustria. D’aquesta manera, els populars europeus van obtenir entre 267 i 271 escons, respecte als 288 actuals. El retro-

La participació a les eleccions al Parlament europeu ha estat molt baixa. / ARXIU

cés s’explica perquè l’Eurocambra passa de 785 a 736 escons pel Tractat de Niça. L’estimació no inclou els conservadors britànics perquè aquests ja han anunciat que crearan un nou grup juntament amb eurodiputats txecs i polonesos. Per la seva banda, el Partit Socialista Europeu (PES) cau fins quedar-se entre 157 i 161 eurodiputats, respecte als 216 actuals. En tercera posició queden

els liberals, amb 80-82 representants. A la nova Eurocambra també guanyaran força Els Verds, que pugen fins a 53 escons (respecte als 43 actuals). En contrast, baixa Esquerra Unitària, que tindrà 35 llocs (ara en té 41). Els sobiranistes d’Unió per una Europa de les Nacions obtindran 35 eurodiputats, mentre que els euroescèp tics d’Independència i Democràcia en tenen 17, respecte als 22 actuals.

Lituània ha estat el país de la UE on s’ha registrat una menor taxa de participació a les eleccions europees, ja que tan sols el 15,7% dels convocats a les urnes han anat a votar. La participació més alta ha tingut lloc a Bèlgica i Luxemburg (90,1%), països en els quals és obligatori votar. En el conjunt de la UE, la participació s’ha situat en el 43,2% de l’electorat, la més baixa de la història. La taxa de participació en els comicis europeus s’ha anat reduint progressivament des del 61,99% de 1979 fins al 45,47%, que era fins ara la xifra més baixa, aconseguida en les anteriors eleccions del 2004. Els analistes indiquen que la baixa participació ha facilitat que l’extrema dreta i els euroescèptics avancessin posicions en alguns països.

PREVISIÓ ECONÒMICA A L’ALÇA

L’FMI aposta per la bona evolució de l’economia el 2010 Les darreres dades apunten a què l’estimació de creixement del proper any podrà anar elevant-se si les mesures per estimular l’economia continuen donant bons resultats. NÚRIA CABRERA

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat la seva estimació del creixement de l’economia mundial al 2,4% per al 2010, des de l’1,9% projectat l’abril passat, com a conseqüència de les mesures d’estímul preses en els darrers mesos. Segons l’informe de l’FMI al qual ha tingut accés l’agència Reuters , les projeccions per a l’economia global durant aquest any s’han

mantingut sense canvis pel que fa a l’abril, tot i que l’FMI estima una contracció de l’1,3%. “L’informe apunta a un millor acompliment de l’economia dels Estats Units el 2009”, en comparació amb les previsions publicades al Panorama Econòmic Mundial d’abril, segons la mateixa font. Per la seva banda, el Banc Mundial (BM) ha pronosticat que l’economia global es contraurà un 3% aquest

any, quan fa només dos mesos havia estimat un 1,75%, i que el 2010 es registrarà un “repunt” del creixement. No obstant això, el ritme de la recuperació és incert i els més desafavorits seguiran veient-se afectats en molts països per les conseqüències de la crisi, segons el BM.

Bons pronòstics per als Estats Units En el cas dels Estats Units, l’FMI ha millorat

el seu pronòstic tant per a aquest any com per al proper, mentre que per a Europa preveu una evolució pitjor a la contracció del 4,2% esperada per a aquest any i una lleu millora el 2010. “Per al 2010, l’informe suggereix una millora als Estats Units, al costat d’un lleu increment en l’estimació per a Europa”, davant de les projeccions d’abril d’un creixement de zero i una contracció del 0,4%, respectivament.

JAPÓ CONFIA EN L’ECONOMIA DELS ESTATS UNITS

El ministre de Finances japonès Kaoru Yosano ha assegurat que el seu govern segueix mantenint la confiança en les perspectives dels bons del Tresor nordamericans. Per tant, el Japó podria mantenir les compres en un moment d’emissions massives de deute. “Tenim una completa confiança en el fet que Estats Units veu la seva política d’un dòlar fort com a fonamental”. “Així, la nostra confiança en els treasuries és completament infrangible”, va assenyalar el ministre en una entrevista. Japó és el segon major posseïdor de deute nordamericà, però Xina i Rússia, el primer i el tercer, han manifestat en els darrers mesos que podrien reduir la seva confiança en els actius denominats en dòlars. EL G8 VEU SIGNES D’ESTABILITZACIÓ EN L’ECONOMIA

Les set majors potències econòmiques mundials més Rússia (G8) veuen signes d’estabilització en les seves economies, encara que la situació segueix sent “incerta” i encara quedin “riscos signiﬁcatius” per arribar a la seva estabilització. Així ho han declarat els ministres d’Economia i Finances del G8, reunits amb motiu del G8 de Finances, en una declaració conjunta. “Hi ha signes d’estabilització en les nostres economies, amb una recuperació dels mercats borsaris, una reculada en l’expansió dels tipus d’interès i una millora en la conﬁança dels consumidors i en els negocis”, diu la declaració. Els ministres d’Economia del G8 s’han compromès a prosseguir amb l’estratègia traçada en les cimeres prèvies de Londres i Washington a l’hora de reconduir l’economia global “per un camí de creixement fort i estable”. EL BCE CREU QUE CONTINUARÀ EL DETERIORAMENT DELS MERCATS DE TREBALL A LA ZONA EURO

El Banc Central Europeu (BCE) preveu que continuï “el deteriorament dels mercats de treball” de la zona euro “en els propers mesos” com a conseqüència dels “efectes adversos endarrerits” de la contracció de l’activitat econòmica, segons detalla aquesta institució en el seu butlletí econòmic mensual. No obstant això, el BCE també ha assenyalat una “certa millora” en el creixement econòmic, encara que en nivells molt baixos, segons les últimes dades recopilades, que, d’altra banda, apunten que la contracció de la resta de l’any es produirà “a taxes molt menys negatives” després d’una signiﬁcativa debilitat del PIB en el primer trimestre, que s’ha contret un 2,5% en termes intertrimestrals. Segons l’article, el BCE ha reiterat que es preveuen “taxes de creixement intertrimestral positives a mitjans del 2010”. L’OEA ACORDA AIXECAR EL VETO A CUBA

L’Organització d’Estats Americans (OEA) ha acordat aixecar la resolució que vetava la participació de Cuba en el sistema interamericà, del qual va ser expulsat fa 47 anys. L’article segon de la resolució assenyala que “la participació de Cuba” a l’organisme “serà resultat d’un procés iniciat a sol·licitud” de l’Havana. D’aquesta manera, queda oberta la possibilitat que l’illa torni a l’OEA “sempre que” el Govern cubà “així ho consideri convenient i iniciï el diàleg amb el sistema interamericà”. La majoria dels països, entre els quals hi ha els Estats Units, donava suport al projecte que acceptava el retorn de l’illa, sempre que el Govern de Castro se sumés a les normes establertes a la Carta Democràtica, iniciativa que va ser fermament rebutjada per Nicaragua, Veneçuela i Bolívia.

JULIOL 2009

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

MÓN EMPRESARIAL

UN PAÍS AMB POTENCIAL PER EXPLOTAR

Algèria torna a ser una oportunitat de negoci interessant Després d’anys molt complicats per la seva inestabilitat en política interna, Algèria recupera el seu status a la zona i vol continuar sent uns dels principals països a nivell econòmic de la mediterrània. NÚRIA CABRERA

Més de deu anys amb una vida marcada pels actes terroristes, Algèria està aconseguint sortir d’una de les seves èpoques més fosques, ja que el terrorisme és un dels majors responsables de l’estancament del país en diversos àmbits, com l’econòmic. Cal recordar que Algèria compta amb importants i abundants reserves de petroli, i que en els darrers anys, el país està fent un gran esforç en matèria d’infraestructures per modernitzar-se. Un informe conjunt de diverses institucions financeres internacionals situa Algèria en el grup de les quatre primeres economies emergents d’Àfrica, al costat de Sudàfrica, Nigèria i Egipte. L’informe, elaborat pel Banc Mundial, el Banc Africà de Desenvolupament (BAD) i el Fòrum Econòmic Mundial, estipula que els quatre països “estan preparats per afrontar la crisi” econòmica internacional, gràcies a “les reformes financeres realitzades des de començaments dels anys noranta” i als sistemes de regulació financera que disposen. L’estudi indica que aquests països concentren dos terços de les majors companyies africanes, 30 dels 50 grans bancs i reben més de la meitat de la inversió estrangera directa en el continent. Respecte a Algèria, assenyala que la reforma del sector financer “ha generat efectes positius no solament en aquest terreny sinó en la resta de l’economia” i que el sistema bancari no representa una amenaça a l’estabilitat macroeconòmica.

On fer negoci Encara que el sector energètic sigui el més atractiu, cal destacar el ventall de possibilitats que l’economia d’Algèria ofereix. En el sector agrícola i agroalimentari està gairebé tot per fer, ja que els productes agrícoles que abans s’exportaven a la metròpoli no arriben a grans quantitats ni compten amb la qualitat necessària per ser venuts internacionalment. A més, s’ha de tenir en compte que

En molts sectors del país hi ha potencial de creixement i, per tant, de negoci per als exportadors

Algèria compta amb importants i abundants reserves de petroli. / ARXIU

aquest sector industrial es troba obsolet. Pel que fa als recursos pesquers, estan subexplotats i actualment més del 90% dels vaixells s’adquireixen a l’exterior (principalment a Espanya). L’explotació minera està experimentant un fort desenvolupament i s’està portant a terme mitjançant concessions a empreses estrangeres. La indústria tèxtil i del cuir, molt important fa anys, es troba gairebé reduïda a zero. El sector farmacèutic es troba molt lluny de ser autosuﬁcient, ja que sol importar anualment un xifra propera als 1.300 milions de dòlars. Els serveis relacionats amb el comerç són gairebé inexistents; el

transport és dolent i deﬁcient, encara que s’estan duent a terme importants infraestructures en aquest sentit per millorar la qualitat de vida dels algerians i afavorir l’arribada i la implantació d’empreses estrangeres. Des de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a l’Exterior (ICEX) a Algèria, es posa de manifest una dada il·lustrativa de la situació de la indústria: la seva participació en el PIB del 2006 és del 4,8%, quan a ﬁnals dels anys 90 era del 18%. Una altra de les oportunitats de negoci per a les empreses espanyoles es troba en les licitacions, ja que són contínues en tots els sectors com l’energia, la indústria petroquímica, la

DADES GENERALS Població:

33,8 milions 2.381.740 km2

Superfície: Capital:

Alger

Sistema polític:

República

Inﬂació:

4,5% (2008), 3,9% (estimació 2009)

Creixement del PIB:

3,2% (2008), 2,3% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (29,4%), Itàlia (13,8%), Espanya (9,6%), Canadà (8,4%), França (7,4%), Països Baixos (5%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

modernització del ferrocarril, carreteres, ports i aeroports. També, en el sector de l’aigua, on les possibilitats són gairebé il·limitades, des de canalitzacions, plantes dessaladores, construcció de pantans, transvasaments, gestió de societats d’aigua, pous, etc. En la majoria dels sectors existeix un gran potencial de creixement i, per tant, de negoci per als exportadors espanyols. Entre els sectors, destaquen: energia, productes farmacèutics, materials i equips per a la construcció, béns d’equip, automoció i components, equips i material per al sector pesquer, equipaments i material agrícola, equips per a ﬂuids i tractament d’aigües, maquinària i instal·lacions industrials.

Grans empreses espanyoles a Algèria Amb l’estabilització del país, durant els darrers anys diverses empreses catalanes i espanyoles han fet el salt cap a Algèria, on han trobat un mercat poc diversiﬁcat, i les seves actuaci-

ons s’han concentrat, majoritàriament, en els sectors de la construcció i el transport. Així, per exemple, es pot fer referència a d’adjudicació, que es va fer a Espanya, fa alguns anys, de projectes de licitació restringida, on només van poder participar empreses espanyoles, per dur a terme autovies, noves línies de transport i canalitzacions d’aigua. Si parlem d’empreses, cal destacar la societat El Andalus LNG SPA, que treballa en el sector del gas, i està formada per Sonatrach (empresa pública algeriana), Gas Natural i Repsol YPF. També són presents a Algèria: SATEC (informació i telecomunicacions), BEFESA (prestació de serveis mediambientals a la indústria), Ángel Bonmatí (arquitectura), Sea Horse (transport marítim) i Taberner, (especialista en herbes aromàtiques i espècies). Durant els darrers anys, a més, diverses empreses espanyoles han dut a terme els seus projectes en sòl algerià, com dessaladores i obres hidràuliques, encara que el sector amb més presència espanyola ha estat l’energètic, on han participat Repsol YPF, Gas Natural, MASA-COSIDER, Grupo Dragados i ELECNOR-COBRA. Finalment, cal destacar el sector dels transports, on també han desenvolupat les seves iniciatives diverses empreses.

EL GASODUCTE ENTRE ESPANYA I ALGÈRIA Segons informen els mitjans de comunicació algerians, el president de Sonatrach, Mohamed Meziane, ha anunciat que el gasoducte entre Espanya i Algèria entrarà en servei durant el quart trimestre de l’any. Aquesta infraestructura disposarà d’una capacitat de 8.000 milions de metres cúbics de gas a l’any i es convertirà, segons els experts, en una peça clau per garantir el subministrament de gas a Europa. De la capacitat del gasoducte, a Sonatrach li correspondran 2.880 milions de metres cúbics pel seu 36%, mentre que les empreses Cepsa i Iberdrola rebran 1.600 milions de metres cúbics pel seu 20%, davant dels 960 milions de metres cúbics de GDF Suez i Endesa, pel seu 12%. A mitjans del passat mes de març, el ministre algerià de Mines, Chakib Khelil, va indicar que Sonatrach, controlada per l’Estat, segueix negociant la venda a Gas Natural d’un 10% del consorci que construeix Medgaz. Cal destacar que, en total, Algèria augmentarà l’exportació de gas en 30.000 milions de metres cúbics en els propers 5 anys, ja que a més de la posada en marxa del gasoducte de Medgaz, entrarà en funcionament el de Gasi, que connectarà el país amb Itàlia.

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS 33

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

L’ENTREVISTA

Especial Valoració d’actius

Un moment estratègic MONTSERRAT CASANOVAS, PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE VALORACIÓ D’EMPRESES DE L’ACCID

“Els actius intangibles indiquen que un negoci és molt més que materials o solars” A l’hora de vendre o comprar una companyia, tot empresari es troba amb la incertesa de saber quin preu té el seu negoci. Segons Montserrat Casanovas, la valoració d’empreses és una disciplina complexa i dinàmica, dins de la qual els actius intangibles són la principal eina per aportar valor afegit a l’activitat empresarial. Tant en èpoques d’expansió com de recessió, són freqüents les valoracions per motius estratègics, és a dir, l’empresa vol saber en quin moment es troba per tal de saber quina és l’estratègia a seguir i així crear més valor. És a dir, per saber on es vol anar. Per fer això, evidentment, abans cal fer una anàlisi de la situació, amb els punts forts i amenaces.

CARLES CHACÓN

Quina tasca duu a terme la Comissió de Valoració d’Empreses de l’ACCID? La Comissió té una doble tasca: d’una banda, de divulgació, donar a conèixer la valoració d’empreses i les diferents metodologies que es fan servir per aquesta valoració, així com la interpretació dels resultats. I d’altra banda, la tasca cientíﬁca de recerca de noves metodologies de valoració d’actius amb la finalitat de trobar la metodologia més adient per a cada empresa en funció del sector i les circumstàncies. En temps de crisi, té la sensació que la valoració d’empreses revifa? La valoració d’empreses sempre és important, sobretot en moments d’expansió econòmica i de recessió. Durant els màxims i mínims del cicle econòmic és quan hi ha més valoracions. En moments d’expansió, hi ha moltes ofertes d’adquisicions d’accions,

Montserrat Casanovas, al seu despatx de la UB. / FOTO: DIEGO CALDERÓN

“Els principals problemes de les pimes vénen de la confusió entre la propietat, la gerència i la família” ofertes públiques de venda d’accions, moltes fusions… tots aquests moviments de concentració empresarial fan

que la valoració d’actius sigui necessària. Durant les recessions també hi ha valoracions, però amb altres finalitats, sobretot la liquidació de l’empresa o la reestructuració: les empreses que van bé compren a les que no ho estan tant. Com es pot avaluar amb solvència si l’empresa creixerà i quins són els riscos immediats només a partir de la valoració dels actius actuals?

En aquest mateix context, quin paper juguen els actius intangibles? Els valors intangibles tenen una gran importància en la continuïtat de l’empresa, perquè ens indiquen que un negoci és molt més que el material que té o els solars on està ubicat. Però la valoració dels intangibles és molt difícil, i encara més difícil com més petita és l’empresa. Hi ha aspectes com el capital humà o la ﬁdelització del client, que en petites empreses és gairebé impossible d’avaluar.

Però aquest capital intelectual, com es dóna en les petites empreses sense grans marques? Pot ser, per exemple, una empresa petita que faci un producte senzill, però que exigeix un grau molt gran d’especialització del seu personal, i això fa que l’empresa sigui molt competitiva. Quan parlem de capital intel·lectual, no només ens referim a marques i patents, sinó a relació entre clients, ﬁdelització… o ﬁns i tot en l’organització dels elements de la mateixa empresa. Quins són els principals problemes o disfuncions que es troben a les pimes durant una valoració d’actius? Els principals problemes de les pimes vénen de la confusió entre la propietat, la gerència i la família. El sou del propietari/gerent/accionista es confon amb la participació en els beneficis, o es carreguen a l’empresa despeses que no tenen res a veure amb l’àmbit empresarial, sinó familiar.

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

Rànquing de caixes espanyoles, per volum d’actius

La nova entitat, per origen dels actius

(Milions d’euros)

(Dades en milions d’euros. Entre parèntesi, percentatge sobre el total) 29.754

32.156

33.441

44.066

46.656

63.627

75.473

106.500

200

180.971

250

260.827

300

2630 (7,8%)

150 6595 (19,7%)

100

El Sector

BBK

Unicaja

FUSIÓ DE CAIXES

Ibercaja

Caixa Galícia

CAM

Caixa Catalunya

Bancaja

Caja Madrid

La Caixa

50 11835 (35,3%)

12381 (37%)

Caixa Sabadell

12381(37%)

Caixa Terrassa

11835 (35,3%)

Caixa Manresa

6595 (19,7%)

Caixa Manlleu

2630 (7,8%)

LA FUSIÓ DE CAIXES CATALANES ERA UNA NOTÍCIA ESPERADA DES DE FA MESOS. ARA, QUATRE CAIXES PROTAGONITZEN LA PRIMERA INICIATIVA AMB TERRASSA I SABADELL AL CAPDAVANT.

Les caixes catalanes busquen una sortida a la crisi fusionant els seus actius Si la valoració dels actius és habitualment la clau de volta del sector de bancs i caixes, aquestes setmanes ho és encara més. La notícia d’una més que probable fusió entre les caixes de Sabadell, Terrassa, Manresa i Manlleu va saltar als mitjans a ﬁnals de juny, i el ball de xifres ja ha començat. Caixa Catalunya lidera també el seu propi projecte de fusió. A.V.

El passat 20 de maig, el president de la Generalitat, José Montilla, manifestava la seva voluntat d’un procés de fusions al sector de les caixes. L’objectiu, segons expressava Montilla, era evitar riscos i contribuir així a enfortir el sector. Poc més de 30 dies després, quatre caixes catalanes han fet bons els desitjos del president amb un anunci de fusió que, de fet, no sorprèn gaire. Les protagonistes d’aquest anunci són Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manresa i, ﬁnalment, la més modesta de les entitats catalanes: Caixa Manlleu. En conjunt, les quatre sumen uns actius d’uns 33.500 milions d’euros. El cert és que aquesta xifra resulta modesta, fins i tot després de la fusió, si es compara amb les magnituds de les grans caixes. La Caixa, líder del sector a tot l’Estat, suma uns actius de 260.000 milions, és a dir, 8 vegades més que la nova entitat resultant de la fusió. Tot i així, el que és veritat és que la fusió d’aquestes quatre caixes donarà lloc a una de les 10 entitats més potents de l’Estat. Concretament, es situarà en el vuitè lloc, per darrere de La Caixa, Caja Madrid, Bancaja, CAM,

Caixa Catalunya, Caixa Galícia i Ibercaja. Resulta destacable que les quatre caixes catalanes que ara es fusionen passaran per davant d’Unicaja i BBK, ambdues en l’entorn dels 30.000 milions d’euros en actius.

Terrassa i Sabadell, líders de la fusió En el moment de tancar aquesta edició de Món empresarial, l’operació tot just s’acaba de fer pública, de manera que encara es desconeixen alguns detalls clau, com si finalment Caixa Manresa s’incorporarà a la nova entitat, precisament ara que es troba immersa en un procés de traspàs de poders –Valentí Roqueta, fins ara president, cedeix el testimoni a Manel Rosell–. Tampoc es coneix el nom de la nova entitat. De les quatre caixes, la de Sabadell i la de Terrassa lideren clarament el projecte. La diferència en actius no és molt significativa –12.381 milions de Caixa Sabadell per 11.835 de Caixa Terrassa–. En canvi, l’entitat terrassenca avantatja la seva competidora en benefici: 49,5 milions d’euros de benefici net, per 42 de Caixa Sabadell. D’altra banda, una i l’altra operen pràcticamente al mateix nombre de comarques –una tren-

tena–. Caixa Manresa és present gairebé al mateix nombre de comarques –28 exactament–, però els seus actius són clarament inferiors : 6.595 milions d’euros, la meitat que les altres dues entitats. Finalment, Caixa Manlleu estarà obligada a assumir el seu paper de ‘ventafocs’, amb uns actius de poc més de 2.600 milions d’euros i poc més d’un centenar d’oﬁcines en un total de 7 comarques. El beneﬁci net de l’entitat que presideix Joan Contijoch és de 6 milions d’euros aproximadament.

Més de 900 oﬁcines Entre totes quatre, sumen 906 oﬁcines i 4.649 treballadors. En aquestes dues magnituds, Caixa Sabadell és qui lidera clarament el grup, amb 363 oficines per tot el territori català –Caixa Terrassa en té 272– i un total de 1.825 empleats, 325 més que Caixa Terrassa. Malgrat l’excepcionalitat de la proposta de fusió, aquesta no és la primera vegada que diverses caixes plantegen un projecte d’aquestes característiques. L’última vegada va ser després dels Jocs de Barcelona, en aquella ocasió entre les caixes de Terrassa, Manresa, Penedès i Tarragona.

Seu central de Caixa Terrassa, entitat que lidera la fusió./ FOTO: TERESA LLORDÉS (CAIXA TERRASSA).

CAIXA CATALUNYA LIDERA LA FUSIÓ AMB TARRAGONA I GIRONA Al tancament d’aquesta edició es coneixia la notícia d’una altra fusió, encara més important: la de Caixa Catalunya amb Caixa Tarragona i Caixa Girona. Aquesta fusió, que a 30 de juny estava a punt de tancar-se, convertirà la nova entitat en la segona caixa catalana i quarta espanyola per volum d’actius, amb un total de 80.179 milions d’euros. Els actius procedeixen en un pes molt important de Caixa Catalunya, que n’aporta 60.600 milions, seguida de Caixa Tarragona -11.800- i de Caixa Girona -7.740 milions-. Entre les tres entitats, sumen gairebé 1.800 oﬁcines amb un total de 9.500 empleats.

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS 35

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

VALOR FINANCER DE LES MARQUES ESPANYOLES (En milions de dòlars)

Santander Movistar Telefónica BBVA Mercadona Zara El Corte Inglés

El Sector

10.840 7.126 6.165 6.008 5.209 4.055 3.721

Contribució de la marca al valor de l’empresa (en percentatge) 40 35 30 25 20 15 10 5 0

Campofrío FC Barcelona Real Madrid

Gamesa

Prosegur

FONT: BRAND FINANCE & COLEMAN CBX

L’ESTAT COMPTABLE DE L’EMPRESA, LA SITUACIÓ DEL SECTOR, EL VALOR DE MARCA I LA PLANTILLA SÓN ALGUNS DELS ELEMENTS CLAU A L’HORA DE VALORAR ELS ACTIUS

El creixent nombre d’empreses en venda evidencia la laxitud de la valoració d’actius En temps de crisi, els caçadors d’oportunitats fan el seu agost. Es un bon moment per comprar una empresa... sempre que inversor i empresari arribin a un acord sobre el preu. La valoració dels actius, pas previ a la ﬁxació del preu, no sempre és fàcil de consensuar. A. VÁZQUEZ

Vendre una empresa pot ser un gran negoci... o una operació nefasta. Un o altre resultat dependrà de la valoració dels actius, i lògicament de la seva justificació davant el potencial comprador. Dit d’una altra manera: del preu que posem a la nostra empresa –obviant que fer una valoració d’actius no sempre equival a ‘posar preu’–. Ara bé: com podem fixar aquest preu? Es pot parlar d’un procediment objectiu? Si ens guiem per la resposta dels experts consultats per Món empresarial, la resposta a la preguna anterior és un ‘no’ rotund. “Hem de prendre com a punt de partida que la valoració d’empreses té un gran component subjectiu, i depèn en gran part de saber per a què s’està valorant i per a qui”, apunta Javier Martí Corral, soci de MC Consultores i expert en valoració d’empreses. La seva opinió és compartida, amb diferents matisos, per la totalitat dels experts als que aquest diari ha entrevistat. “Rotundament no: no és possible prescindir dels elements subjectius en la valoració, i particularment pel que fa als actius intangibles, que

són els responsables del 75% del valor de l’empresa”, opina Santiago Palom (veure secció ‘Àgora’ en aquest mateix especial).

L’exemple de CocaCola La diversitat de criteris de valoració es reflecteix clarament en un exemple que aporta el mateix Palom: el valor de la marca Coca-Cola. Segons Interbrand, el valor de la marca fa tres anys era de 67.000 milions de dòlars. En canvi, segons Millward Broen, la firma valia ‘només’ 41.400 milions. Qui té raó ? Com és possible que la diferència sigui tan gran? “La valoració d’una marca o un intangible sovint és complicada i juguen un paper molt important els brand value drivers, és a dir, la comparació amb altres marques”, explica Martí Corral. “Per a això –afegeix– cal considerar factors com la fortalesa de la marca, l’estabilitat, la internacionalització, trajectòria, suport, protecció legal, etc. També en alguns casos és molt important la valoració del capital intel·lectual, però encara queda molt per treballar en aquest apartat”. Per tal de fer una bona valoració, el soci de MC

Depenent del cas, la plantilla pot ser un actiu generador de beneﬁcis... o un passiu que pot enfonsar l’empresa Consultores recomana “establir una connexió permanent amb els responsables de l’empresa; analitzar els seus plans de negoci i ﬁnancers i, sobretot, examinar el comportament del sector on opera l’empresa, així com els factors que determinen la seva evolució esperada”.

Valorar la inversió en màrqueting Altres factors, en canvi, tenen a veure directament amb l’empresa que s’analitza, i no tant amb el sector. Per exemple, cal ﬁxar-se en “si l’empresa és de creació recent, si està en expansió o en un període de maduresa i si obre nous mercats o línies de negoci”. L’anterior exemple de Coca-Cola suggereix que el valor intrínsec de la marca ja és un factor essencial. Per això Martí Corral proposa tenir en compte, entre

Valor i preu: dues magnituds no necessàriament equivalents. / FOTO: ARXIU

altres elements, “el valor actual de la inversió històrica en màrqueting i promocions”. En aquest sentit, resulta il·lustratiu l’estudi sobre el valor financer de les marques realitzat recentment per Brand Finance en collaboració amb Coleman CBX. Segons aquest estudi (veure més detalls a la secció DAFO), la marca Santander té un valor ﬁnancer superior a 10.800 milions de dòlars, mentre que Movistar està valorada en més de 7.100 i Telefónica, en uns 6.150 milions. Aquest mateix índex inclou marques com Futbol Club Barcelona –valorada en 384 milions de dòlars abans

d’aconseguir el Triplet– i Real Madrid –434 milions abans de perdre la Lliga–.

El personal: un actiu o un passiu? Un cop analitzats la situació del sector, els balanços de l’empresa i el potencial de la marca, resta encara un element clau, que no obstant provoca certa controvèrsia entre els experts consultats: el capital humà. Tal com explica Santiago Palom, “Afirmar que ‘el personal és el nostre actiu més important’ s’ha convertit en un clixé en boca de tanta gent que el millor que es pot fer és començar a sospitar que sigui cert”.

Ara bé, el mateix Palom recorda que “depenent del cas, i en funció dels nivells relatius de productivitat respecte al sector, la plantilla és un actiu generador de beneﬁcis o un passiu que pot enfonsar l’empresa. En el primer cas tindríem la plantilla d’empreses com Toyota, famosa pels seus 50 milions de suggeriments anuals, mentre que en el segon podríem parlar de General Motors: en les últimes èpoques pagava tantes despeses sanitàries als empleats jubilats, que aquesta despesa suposava un cost per vehicle superior al de la mà d’obra de tot el procés d’ensamblatge”.

36 ESPECIAL: Valoració d’actius / EL DAFO

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

DEBILITATS

La urgència dels empresaris per vendre, principal obstacle per a la valoració objectiva dels actius Deia Henry Ford que el secret del seu èxit es basava en “pagar com si fos pròdig i vendre com si estés en fallida”. Aquesta màxima, que sens dubte va donar bons resultats a l’industrial nordamericà, resulta de difícil aplicació si el que volem vendre és la nostra pròpia empresa. Per afrontar amb èxit una venda, les presses no ajuden gaire. I en moments com l’actual, amb molta oferta i molt poca demanda, tot fa pensar que és un gran moment per comprar... i un mal moment per vendre.

“Alt component de subjectivitat” La valoració d’una empresa es pot abordar des de molts i molt variats mètodes: comptables, patrimonials, descompte de ﬂuxes de caixa, etc. Tot i així, cal tenir molt present que “la majoria d’ells té alt component de subjectivitat, com ara els

ingressos y costos futurs, l’aplicació del tipus de risc, etc”, adverteix Javier Martí Corral, soci de MC Consultores. La subjectivitat a què es refereix Martí Corral es converteix en un obstacle especialment complicat quan, a més de la complexitat inherent a qualsevol operació d’aquest tipus, s’afegeix la urgència de vendre. Tots els experts consultats per Món empresarial adverteixen dels riscos que representa no tenir en compte aquest caràcter subjectiu (veure secció Àgora en aquest mateix especial). “No és possible, malauradament, evitar una certa subjectivitat en qualsevol valoració d’actius”, aﬁrma Joan Tarradellas, director del departament de Finances d’EADA, tot i que a continuació afegeix que “sí es pot afirmar que una valoració d’actius seriosa i professional ha d’in-

tentar minimitzar aquesta subjectivitat, a través d’eines i experts que les apliquin”. En la mateixa línia s’expressa Jordi Fabregat, professor del departament de Control i Direcció Financera d’ESADE, que convida a tenir present la diferència entre valor i preu. “El primer sempre és subjectiu”. “No hi ha valors indiscutibles –afegeix– i depenen de la utilitat que per a un inversos tinguin aquests actius”. També en aquesta direcció, Carles Labraña, expert de Idea Live, adverteix que “el valor és un concepte relatiu, en funció del grau d’utilitat i el cost dels béns, i la situació del mercat”. Arribats a aquest punt, Santiago Palom, director general del Grup ODE, destaca que el pes específic dels actius intangibles en una empresa pot assolir el 75% sobre el valor total de l’empresa, citant un estudi dels professors Kaplan i Norton.

La urgència per vendre genera una situació de desigualtat favorable al comprador./ ARXIU

FORTALESES

La caiguda del sector immobiliari provoca una ‘fugida’ a sectors productius amb menys especulació Si hi ha un objectiu desitjable a totes les valoracions d’actius aquest és, sens dubte, la pretensió de reduir al mínim la subjectivitat. En aquest sentit, els negocis especulatius resulten més difícils de valorar, precisament perquè el seu valor està directament relacionat amb el futur. Un futur que, com hem pogut comprovar, resulta difícil de controlar. Com a conseqüència de la crisi immobiliària –el que es va acabar anomenant ‘bombolla’–, es va produir la fallida de nombroses empreses i la consegüent destrucció de llocs de treball. D’altra banda, però, aquesta mateixa crisi ha portat els inversors –els que encara tenen potencial per a invertir– a fer una fugida cap endavant, buscant altres sectors amb una rendibilitat potser menor, però més segura. Aquesta ‘fugida’ no només és una bona notícia per a la pròpia

economia –que depenia massa, com és sabut, del sector immobiliari i de la construcció–, sinó també per a la valoració dels actius, amb un horitzó no tan espectacular, però segurament més previsible.

Menys pes al PIB En aquest sentit, resulta significatiu que el sector de la construcció hagi passat d’un

valor afegit brut del 4,3% (segon trimestre 2007) a una taxa negativa de – 8%, segons dades de l’INE. En canvi, la branca agrària i pesquera ha patit una pèrdua molt més moderada, ﬁns al -0,7% (dades del primer trimestre de 2009). Encara més reveladora és la dada de variació interanual de

llocs de treball per sector, que en el cas de la construcció ha passat de créixer un 7,5% a principis de 2007 a un índex negatiu de -28,1%. En canvi, el sector serveis només baixa un - 0,6%. Per completar aquesta visió, si analitzem la taula de preus corrents –taxes de variació interanual–, veurem que el sector

de la construcció ha passat de créixer un 9,4% al primer trimestre de 2007 a baixar un -7,4% a principis de 2009. Un comportament diferent registra el sector serveis, que encara al primer trimestre de 2009 conserva taxes positives respecte als preus corrents, concretament d’un 2,7%.

Variació interanual d’assalariats al sector de la construcció (en percentatge)

El valor afegit brut del sector de la construcció ha passat del 4,3% de 2007 a una taxa negativa del - 8% al primer trimestre de 2009

10 5 2,5 +7,5 +7,2 +4,4 0 -2,1 -8,1 -13,7 -22,8 -28,1 -5 -10 -15 -20 -25 -30 I 2007 II 2007 III 2007 IV 2007 I 2008 II 2008 III 2008 IV 2008 I 2009

ESPECIAL: Valoració d’actius / EL DAFO 37

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

La desinversió en actius intangibles com la marca afebleix les pimes de cara al futur immediat

Revistes

-14,5%

Ràdio

- 5,3%

Cine

-45,4%

Televisió

-11,1%

Fires i exposicions

-45,7%

Revistes i memòries

-39,0% Revistes i memòries

-20,4%

Fires i exposicions

Diaris

Televisió

Tot i que la valoració d’empreses sempre és important, amb la crisi els elements clàssics de mesura són més vulnerables

(2007/2008)

Cine

Ja sigui per manca de liquiditat, per mancança de recursos o fins i tot per por, el cert és que les empreses han continuat mantenint aquesta mateixa tònica durant l’any 2009. I el pitjor d’aquest fort retrocés és que condueix les empreses a una espiral perillosa: com menys inverteixen en la seva marca, més febles són en el mercat. Aquesta feblesa les fa encara més vulnerables i, per tant, redueix les seves possibilitats de disposar de recursos per fer marca. La marca no és l’únic factor clau que es veu perjudicat per

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ PUBLICITÀRIA

-45,4%

-11,1%

-45,7%

-39,0%

FONT: INFOADEX

-20,4%

-14,5%

Ràdio

Si prenem com a punt de partida el raonament que s’acaba d’exposar, podem aﬁrmar que les pimes catalanes i espanyoles estan descuidant un aspecte clau. Així ho evidencia el fort descens de la inversió publicitària, conseqüència de la crisi. Segons Infoadex, l’any passat la inversió en publicitat va caure un 20% en diaris, un 11% en televisió, un

Una espiral perillosa

aquest ‘cercle viciós’: també ocorre el mateix amb els Recursos Humans. En aquest moment, descuidar la formació dels empleats o dedicar menys recursos a la situació dels treballadors pot acabar convertint-se en l’inici d’una nova fase marcada per la desmotivació, l’absentisme laboral o la pèrdua de qualitat. En definitiva, una situació perillosa precisament per a fer front a la crisi i a la competitivitat que aquesta requereix.

Revistes

Menys publicitat

5% en ràdio i un 45% en cine. Igualment, l’elaboració de memòries, revistes i butlletins va caure un 39%, mentre que la presència en fires i exposicions va retrocedir un espectacular 46%.

Diaris

Més enllà del patrimoni i dels balanços, un dels factors que més influeixen en la valoració dels actius d’una empresa són els intangibles. I entre aquests, destaca per sobre de tots el valor de la marca. Per això invertir en marca –ja sigui a través de publicitat o d’altres vies– equival a enfortit l’empresa. A la inversa, no invertir en la marca equival a afeblir les possibilitats de futur.

0 -10 -20 - 5,3%

-30 -40 -50

OPORTUNITATS

La crisi posa a prova la solidesa dels mecanismes de valoració d’actius tangibles i intangibles Ja comença a ser habitual sentir el comentari segons el qual “els bons gestors demostren ser-ho en moments de crisi, i no quan tenen el vent a favor”. Aquesta reﬂexió, que ha posat en evidència més d’un directiu teòricament solvent, es pot aplicar també a la valoració d’actius.

Diversitat de mètodes Els mètodes per valorar els actius d’una empresa són molts i molt diversos, i cadascú d’ells té un component subjectiu en major o menor grau. En temps de bonança, valorar els actius és un procés més assequible, en el sentit que és més probable que no hi hagi tensions ni urgència per vendre, contràriament al que passa quan la situació no és bona. D’altra banda, quan la situació econòmica és òptima, els elements clàssics de la

valoració conviden a portar a terme una valoració més positiva per als interessos de l’empresari: el patrimoni immobiliari té un valor clar; l’evolució del sector és favorable i les expectatives de futur, en conseqüència, també poden ser-ho. També la marca pot assolir valors més alts, com a conseqüència d’una inversió més forta.

ha moltes ofertes d’adquisicions d’accions, ofertes públiques de venda d’accions, moltes fusions… tots aquests moviments de concentracio empresarial fa que la valoració d’actius sigui necessària”, afegeix Casanovas. Tot plegat converteix aquest moment en una gran oportunitat per a posar a prova la solvència dels elements de valoració dels actius.

Més valoracions en temps de crisi Tot i que la valoració d’empreses sempre és important, amb la crisi els elements clàssics de mesura són més vulnerables. D’altra banda, les valoracions es multipliquen. “Durant els màxims i mínims del cicle econòmica és quan hi ha més valoracions”, explica Montserrat Casanovas, de l’ACCID (veure entrevista d’obertura en aquest mateix especial). “En moments d’expansió, hi

Tot i que la valoració d’empreses sempre és important, amb la crisi els elements clàssics de mesura són més vulnerables

Seu de BBVA a Madrid, una de les empreses espanyoles amb una valoració més alta. /CEDIDA

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

ÀGORA

Les claus de la valoració Món Empresarial ha recollit l’opinió de quatre experts que posen de relleu la complexitat d’aquest procés on, més enllà del patrimoni i altres elements tangibles, juguen un paper cada vegada més important elements subjectius com la marca.

RESPON JOAN TARRADELLAS, DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE FINANCES D’EADA

“No és possible, malauradament, evitar una certa subjectivitat en qualsevol valoració d’actius” 2. Els elements intangibles, com ara les marques o les patents, juguen un paper cada cop més important a les nostres economies, i en sectors com serveis i investigació prenen cada cop més rellevància, així com a empreses industrials que subcontracten la major part de les seves operacions. Hem d’afegir que en èpoques de crisi i en escenaris de beneﬁcis limitats o negatius, el valor dels intangibles -per exemple les marques- adquireixen un paper més important en la valoració global de l’empresa.

Les preguntes: 1. Quins són els principals elements a l’hora de valorar els actius d’una empresa? 2. Sovint es confon ‘valoració d’actius’ amb patrimoni i altres elements tangibles. Quin paper juguen els intangibles? 3. És possible deixar de banda completament els elements subjectius? Existeixen prou eines per valorar amb la màxima objectivitat els actius d’una empresa? 4. Quins paràmetres es poden utilitzar per avaluar les expectatives de creixement d’una empresa de cara a la seva valoració? 5. Quins mètodes es poden aplicar a la valoració d’un actiu tan subjectiu com la marca?

1. Primer de tot, és important destacar la diferència entre la valoració dels actius i la valoració de l’empresa. En el primer cas, els actius es valoren individualment i no com a part d’un conjunt interelacionat. La valoració d’una empresa, en canvi, la considera com a un organisme unitari capaç de generar riquesa, on els actius individuals només tenen sentit com a part del conjunt.

3. No és possible, malauradament, evitar una certa subjectivitat en qualsevol valoració d’actius. Dit això, sí es pot aﬁrmar que una valoració d’actius seriosa i professional ha d’intentar minimitzar aquesta subjectivitat. Hi ha eines -i experts- especíﬁques per a diverses categories d’actius, tant de tangibles com d’intangibles, que poden ajudar a que la valoració sigui el més objectiva possible. 4. Els paràmetres més comuns per

avaluar són el creixement de l’economia general en les regions o països en els quals opera l’empresa. En un segon esglaó, per tal d’obtenir més precisió, cal cercar o generar informes sectorials d’evolució futura específics per al ram en què opera l’empresa. Finalment, cal analitzar en detall l’empresa que es vol valorar per projectar els seus plans d’expansió, els competidors directes, la seva capacitat d’inversió i penetració en nous mercats, etc. 5. La marca és un dels actius més complexes de definir i de valorar. La marca és també un dels actius més subjectes a controvèrsia, degut a la seva intangibilitat –fa poc un conseller del Corte Inglès va declarar que la seva marca tenia valor 0-. En teoria, i generalitzant, podem dir que el valor d’una marca és el valor actual dels fluxos de diners incrementals que podríem generar en el futur si la tinguéssim en exclussiva. Un dels problemes és determinar aquests fluxos futurs.

Ets jove? Ets emprenedor? Participa aquest any als Dinars d’ Emprenedors mensuals de l’ AIJEC- Joves Empresaris. Una bona oportunitat per poder compartir la visió empresarial de polítics, grans empresaris, acadèmics i personatges de reconegut prestigi, així com per a fer networking, conèixer i compartir mantell i experiències amb una cinquantena de joves emprenedors. Calendari per 2009: 3 de juny: Hble. Sra. Mar Serna (Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya) 21 de gener: Molt Hble Sr. Jordi Pujol (ExPresident de la Generalitat de Catalunya) 8 de Juliol: Sr. Emilio Cuatrecasas (President Executiu de Cuatrecasas Gonçalves Pereira) 4 de març: Sr. Miquel Valls (President de la Cambra de Comerç) 9 de Setembre: Sr. Miquel Roca Junyent (President de Roca i Junyent Advocats) 1 d’abril: Sr. José Manuel Lara Bosch (President del Grup Planeta) 7 d’Octubre: Hble. Sr. Antoni Castells (Conseller d’Economia i Finances) 6 de maig: Sr. Mario Rotllant (Conseller delegat de Cobega-Coca Cola) 4 Novembre: Sr. Jaume Roures (President de Mediapro) Els dinars es duran a terme a l’Hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona, a les dates esmentades de 14 a 16 hores. Més informació a: www.aijec.es, aijec@aijec.es o al 93 430 55 00

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA RESPON SANTIAGO PALOM, DIRECTOR GENERAL GRUP ODE

“Els intangibles donen un rendiment més alt o més baix en funció dels altres actius intangibles amb els quals s’agrupen”

1. Conceptualment, valorar els actius d’una empresa requereix sumar al valor comptable d’aquests actius la projecció dels cash ﬂows futurs que s’obtindran mitjançant la seva utilització i “descomptar-los” al moment present per tenir en compte el diferent “valor-temps” del diner. Dins d’aquest marc conceptual, hi ha una sèrie de diﬁcultats pràctiques (“impotències comptables”) que compliquen

la tasca de valoració. I és que la tècnica comptable és molt adient per registrar i controlar el valor de les transaccions ja realitzades amb els actius físics (mira cap al passat), però no resulta de gaire ajuda a l’hora de projectar el futur i mesurar l’evolució de determinats actius intangibles com ara la marca, el know-how, el capital humà, etc. En conseqüència, els mètodes més estesos i amb més fonament metodològic per a valorar una empresa no assignen directament un valor als seus actius, sinó que miren de determinar quins serien els rendiments que produirïen aquests actius, i en virtut d’aquests rendiments assignen un valor “indirecte” als actius. 2. Tot i que no sempre ha estat així, l’evolució de l’economia i de les empreses ha portat a una situació actual en la qual els actius intangibles juguen un paper essencial en l’obtenció de resultats i, per tant, en la valoració d’una empresa, de manera que avui la capacitat d’explotar amb èxit aquests actius intangibles resulta més

decisiva que la capacitat d’invertir en actius físics o gestionar-los. 3. Rotundament no. No és possible prescindir dels elements subjectius en la valoració, i particularment pel que fa als actius intangibles, que són els responsables de més del 75% del valor de l’empresa. Resulta que els actius intangibles tenen un caràcter contextual, és a dir, donen un rendiment més alt o més baix en funció dels altres actius intangibles amb els que s’agrupen. Per tant, les esmentades “impotències comptables” han de suplir-se amb estimacions subjectives. Al cap i a la ﬁ, el valor dels actius depèn de les expectatives de futur, i les expectatives són, per definició, subjectivitat en estat pur. 4. Avui, malgrat la situació de recessió econòmica, un mètode de valoració que no contemplés el creixement de l’empresa no tindria sentit. Tot i així, els mètodes clàssics, més simples, no sempre el tenen en compte. Els mètodes de valoració més estesos, basats

en el descompte de fluxos o dinàmics assignen un factor de creixement dels beneficis (factor g) en les fórmules de valoració. Per aquest motiu, en el moment d’escollir un mètode de valoració és especialment important que tingui en compte les expectatives de creixement, ja que la crisi actual, tot i ser llarga, no durarà per sempre, i les empreses tornaran a créixer. 5. A Espanya comptem probablement amb el millor expert en aquesta matèria, el professor Pablo Fernández, de l’IESE, que ha revisat els punts forts i febles de fins a vuit mètodes diferents de valoració de marques, cadascun amb diferents variants. Una ràpida anàlisi de les pràctiques més actuals de valoració de la marca ens porta de seguida a una conclusió força decebedora: la valoració de les marques és encara molt menys fiable que la valoració d’empreses. La utilitat d’aquests mètodes, però, radica no tant en la valoració absoluta de la marca com en l’evolució del seu valor amb el pas del temps.

T’ajudem a impulsar la teva carrera

professional Màster en Disseny Multimèdia (títol propi UAB) Postgraus SAP (homologats per SAP, preparen per superar l’examen de certificació oficial) SAP – Certification Development Consultant ABAP Workbench SAP – Desenvolupament SAP Netweaver (Màster) SAP – Certification Netweaver Consultant Exchange Infraestructure SAP – Certification Netweaver Consultant Web Aplication Server

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) Postgrau en Direcció de Projectes (en col·laboració amb Microsoft Productivity & Innovation Center) Cursos intensius de Producció Audiovisual, Disseny Centrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB i Disseny d’Animacions Interactives Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

ESPECIAL: VALORACIÓ D’ACTIUS

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

ÀGORA RESPON JORDI FABREGAT, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT DE CONTROL I DIRECCIÓ FINANCERA D’ESADE

“Per avaluar les expectatives de creixement cal conèixer perfectament el mercat i veure si està en una fase de maduració o de creixement” “És inútil intentar valorar estàticament una empresa en la qual els actius intangibles siguin importants, com serien una consultora o una agència de viatges”

1. Els actius d’una empresa es valoren segons els fluxos de caixa futurs que generaran. Aquests fluxos caldrà actualitzar-los a la data de la valoració utilitzant el cost de capital de l’empresa. Aquest cost és el promig ponderat dels costos del deute i dels fons propis amb els que es financen aquests actius. Aquesta mateixa metodologia és la que cal utilitzar per valorar els actius de renda fixa com els bons, les obligacions o les lletres del tresor.

“És bàsic saber els punts forts i febles de l’empresa i crear barreres d’entrada a nous competidors” 2. L a v a l o r a c i ó e s t à t i c a d ’ u n a empresa, sense mirar el futur, es basa en calcular el valor segons el que veiem en el balanç. Aquest valor és una xifra mínima perquè no recull les possibilitats de creixement ni els fluxos futurs. És precisament inútil

intentar valorar una empresa en la qual els actius intangibles siguin importants, com serien una consultora o un agència de viatges, per aquest mètode. Normalment aquests mètodes són equivalents a trobar un valor mínim de la companyia. 3. Donat que el valor dels actius d’una empresa depèn del futur, és totalment impossible deixar de banda elements subjectius. No hi ha valors indiscutibles perquè aquests són subjectius i depenen de la utilitat que per a un inversor tenen aquests actius. Un cop acabat el procés de negociació en una valoració per una compravenda d’una empresa, si hi ha sort, aleshores es forma un preu, que aquest sí que és únic. Per això sempre diem que no es pot confondre valor amb preu . El primer sempre és subjectiu. 4. Per avaluar les expectatives de creixement, és clau conèixer perfectament el mercat en el qual opera l’empresa i veure si està en una fase de maduració o de creixement. També

cal estudiar la grandària del mercat, què fa la competència i, especialment, quins avantatges tenim nosaltres respecte les empreses competidores. És bàsic saber els punts forts i febles que tenim i crear barreres d’entrada a nous competidors. En moltes empreses, especialment les de nova creació, la clau del seu valor està precisament en les oportunitats de creixement amb projectes que aportin valor. 5. El valor d’una marca depèn bàsicament dels fluxos de caixa futurs incrementals que obté l’empresa pel fet d’utilitzar aquella marca respecte als que obtindria sense ella. Tanmateix, aquests càlculs són sovint difícils de fer perquè no tenim informació del que podríem fer sense la marca. Però la valoració d’actius intangibles, com és el cas de la marca, no és diferent a la de la resta d’actius tangibles. També és cert que la volatilitat de la valoració d’aquests actius és més important que per la resta. Una mala actuació, pensem en Arthur Andersen, pot destruir una marca.

RESPON CARLES LABRAÑA, MBA ESADE I SOCI-CONSULTOR D’IDEALIVE

“La utilitat de conèixer el valor de la marca és encara dubtosa, però serveix per conèixer com es construeixen marques veritablement fortes” per generar valor actual i futur i els elements exògens que afecten a les expectatives de generació de valor.

1. Fonamentalment són dos els elements: el valor intrínsec dels actius, tal i com es reﬂecteixen en els estats comptables, i les expectatives de generació futura de ﬂuxos de caixa. En el primer d’ells caldrà realitzar els ajustaments necessaris per valorar-los a preu de mercat. El càlcul del valor de les expectatives ha de contemplar els elements tangibles i intangibles que treballen de forma conjunta

2. Establerts en la societat del coneixement, el capital intel·lectual, sigui quin sigui el sector en el qual ens movem, ha guanyat en importància relativa respecte els actius tangibles. Històricament s’ha reconegut que a les empreses de serveis el valor dels intangibles, no reconeguts en el balanç, té un pes fins i tot més gran que els actius necessaris per a desenvolupar l’activitat. Avui dia, quin valor tenen aquells processos interns que es tradueixen en experiència de compra única? Els intangibles es poden interpretar com aquell valor resultant que excedeix el dels actius tangibles. 3. El valor és un concepte relatiu, en funció del grau d’utilitat, el cost dels béns i la situació del mercat. La valoració mira de tangibilitzar aquesta utilitat. Existeixen diferents mètodes per a calcular els actius, utilitzats en funció de les dades històriques disponibles,

del tipus d’empresa i de la seva activitat. D’una banda, existeixen mètodes absoluts de valoració (DCF), enfocats al càlcul de rendes futures. D’altra banda, mètodes relatius, prenent com a base el preu de mercat d’altres companyies comparables (múltiples) i aplicant diferents tipus d’indicadors (dividends, tresoreria). Aquests mètodes han de ser suﬁcientment objectius per proposar un valor de sortida als actius d’una empresa. 4. Els paràmetres que normalment es consideren són les dades històriques de la pròpia empresa, el risc del projecte, l’entorn socio-econòmic vigent i, per tant, les previsions de creixement de l’economia, de forma global i sectorial. Així com la posició competitiva actual de l’empresa (market share), l’evolució dels competidors (actuals i futurs) i el pla estratègic per posicionar l’empresa en els propers anys (expectatives). 5. S’han proposat nombrosos mètodes de valoració de la marca. Consultores especialitzades han creat els seus

models de valoració que són acceptats per la comunitat. Són exemples el valor de reposició de la marca, la diferència entre valor de mercat i valor comptable, la diferència de valor entre l’empresa i l’empresa blanca (sense marca), els value drivers. L’any 2006, Interbrand va estimar que la contribució de la marca a la capitalització del valor d’una acció va arribar a representar fins el 70% del seu valor (McDonald’s) o fins el 51% (Coca Cola). Interbrand va combinar el valor excedent que aporta la marca amb un múltiple que determina la seva fortalesa, a través de mètodes que analitzen paràmetres ﬁnancers en clau històrica i d’anàlisi / investigació amb consumidors, avaluant el seu comportament i les actituds que condicionen el procés de compra (nivell de consciència de la marca, atributs associats, preferències, satisfacció i índex de recomanació). La utilitat de conèixer el valor de la marca és encara dubtosa, però el procediment pot ser útil per conèixer com es construeixen marques veritablement fortes (drivers).

El referente en formaci贸n www.guiamasters.com

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A LLUÍS CUATRECASAS, PRESIDENT DE L’INSTITUT LEAN MANAGEMENT

“Per produir amb més eﬁcàcia, cal fer un canvi de mentalitat” Lluís Cuatrecasas és president de l’Institut Lean Management, una organització que assessora a empreses per aplicar l’esquema de gestió creat per l’automotriu Toyota. La idea, a grans trets, és aconseguir que una producció (ja sigui d’indústria o de serveis) guanyi en eﬁcàcia i redueixi costos a canvi de maximitzar els seus processos, i sobretot, eliminant totes aquelles etapes que no agreguen valor afegit a un producte. JUAN PEDRO CHUET-MISSÉ

“En un procés industrial, entre un 80 i 90% de les activitats són deixalles”

Si hagués de definir el Lean Management en poques paraules, com el presentaria? El lean management consisteix a dur a terme els processos de producció sense incórrer en deixalles, adaptant-se a les fluctuacions de la realitat, és a dir, del mercat. Què vol dir això? Que si es vol tenir una producció eficient, el que cal fer és realitzar-la sense deixalles i no per volums fixos determinats per la ‘meva’ capacitat. Cal produir segons la demanda real. Què entén per deixalles? És gastar recursos en activitats que no serveixen per a res, és a dir, que cap consumidor no pagarà per elles. Cap persona no en pagarà més per una càmera de fotos perquè, per produir-la, cal traslladar les peces en cintes de cinc quilòmetres de llarg, la qual cosa és més costós. Toyota va entendre que el client no valora això, i aquesta és la paraula clau: valorar. I va descobrir una forma de treballar que suposa canviar el disseny de les plantes de fabricació, on la majoria d’aquestes activitats innecessàries desapareixen. En les seves plantes no hi ha transport, ni manipulacions, ni contenidors sense usar ni res d’això. Amb aquest sistema, es pot fabricar una càmera, amb la mateixa resolució, però amb menys cost, perquè s’estalvien activitats sense valor afegit, com el control de qualitat. El control de qualitat no serveix? Per a què? Una màquina, després del control de qualitat, seguirà igual de bé o defectuosa. El que cal aconseguir és tenir qualitat sense necessitat de controls. En els anys 80, el 30 per cent del cost d’un Mercedes Benz es devia als controls de qualitat. És més barat

Lluís Cuatrecases amb alguns dels llibres escrits sobre el conegut model de Toyota, el Lean Management. / DIEGO CALDERÓN

dissenyar i executar processos de manera que la qualitat estigui assegurada. El Lean Management sosté que la producció s’ha de regular per la demanda. Però com s’aconsegueix anticipar en un mercat lliure? Toyota va aplicar la idea del supermercat, descoberta pels seus executius quan van viatjar als Estats Units en els anys 50. Van prendre la idea que cal produir segons la demanda que hi hagi, que si falten tomàquets o espàrrecs en acabar la jornada, s’ha de reposar-los per poder continuar venent-los a l’altre dia. D’acord, però un cotxe no es pot fabricar d’un dia per a l’altre... El sistema lean és molt ràpid: permet fabricar un cotxe en només tres dies, i amb sobre demanda. Just in time, aquesta és la base del sistema, poder produir a gran velocitat.

Aquest sistema s’aplica a qualsevol indústria? I en altres activitats, com els serveis. Ara s’està aplicant a la sanitat Quins processos superﬂus hi ha en l’atenció sanitària? El sistema de salut està copiat de la indústria. Per exemple, si una persona ha de fer-se una revisió, es fa una extracció de sang en 3 minuts, un electre cardiograma en 10, i una radiograﬁa en 5. Aquests processos no haurien de portar més de mitja hora, però si un es realitza una revisió, estarà tot el matí esperant a ser atès. Passar la major part del temps esperant és un dels majors malbarataments. I on està l’error? En com està organitzat el sistema. Amb el Lean , podem aconseguir que els processos que a l’hospital tarden tres hores, es facin en 30 minuts.

I en la indústria, hem aconseguit que terminis de lliurament de sis setmanes baixin a tres dies. El sistema Lean serveix per a empreses petites o grans? A l’Institut Lean Management assessorem sobretot empreses mitjanes. Generalment, a les grans és més difícil d’entrar. Per què les grans no adopten el sistema a Espanya? Aquesta és la pregunta del milió. Aquest sistema és encara bastant desconegut, i fins fa pocs anys es veia com alguna cosa només de la indústria de l’automòbil. Ara aquesta excusa ja no serveix, tot el món comprèn que és una mica aplicable a qualsevol camp. Ens ajuda mostrar casos d’èxit absolut com el d’Inditex, que és del sector tèxtil. Hi ha diverses empreses que ho intenten, però poques arriben al ﬁnal.

Per què? Per dues coses: una, perquè exigeix un canvi de mentalitat absolut. Per exemple, tenir una màquina que va costar un milió d’euros aturada, perquè no hi ha demanda, això no ho accepta la indústria tradicional. I una altra cosa és que els resultats no vénen a curt termini. El canvi comença a notar-se en dos anys, però perquè sigui complet, ha de passar al voltant de cinc anys. Però lamentablement les empreses volen resultats immediats. Igualment, per tenir la major efectivitat, el canvi s’ha de traslladar als proveïdors, perquè si no treballen sota el mateix sistema, es nota la diferència. Les grans empreses aconsegueixen baixar els seus preus gràcies a produccions massives. El Lean Management va en contra de la idea del low cost? No. La filosofia tradicional és treballar en grans lots, i s’aconsegueixen baixos costos per la denominada economia a escala. En canvi, Toyota treballa en petites sèries, però troba la seva manera de reduir el cost. Sap quantes deixalles hi ha en un procés industrial? Entre el 80 i el 90 per cent de les activitats són deixalles. I en aquí es troba el low cost de Toyota: que en comptes de comptar amb 50 activitats, treballi amb només una dotzena. El truc està en eliminar activitats que sumen costos i temps.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

EL NOMBRE D’ATURATS A ESPANYA SERÀ IGUAL QUE LA SUMA DELS DE FRANÇA I ITÀLIA JUNTES

Espanya tindrà 4,6 milions d’aturats, segons l’Euroíndex Laboral IESE-Adecco La xifra total d’aturats va disminuir el passat mes de maig en 24.741 persones, situant-se per sobre dels tres milions i mig de desocupats. Aquesta lleu recuperació, però, podria ser només un miratge segons l’anàlisi del mercat laboral realitzat per IESE- Adecco, que augura un augment de 2.021.500 desocupats en el tercer trimestre de l’any. Aquest informe dóna les pitjors previsions per al nostre país.

BEGOÑA GIMENEZ

S’acaba de presentar l’Euroíndex Laboral IESE – Adecco (EIL) que analitza les dades d’ocupació del primer trimestre d’aquest any i realitza previsions per a l’últim trimestre. L’Euroíndex compara la situació dels diferents mercats de treball europeus analitzant quatre components: l’ocupació, que mesura la creació de llocs de treball, l’adaptabilitat del mercat als canvis del seu entorn, l’apertura als grups de treballadors considerats vulnerables, i el rendiment, la relació entre les variacions de salari real i la productivitat. Els set països que formen part de la valoració són Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Portugal, Espanya i Polònia. En general, en el primer trimestre de l’any l’EIL ha sofert una caiguda del 10,6 per cent, situant-se en els 66,5 punts, el que conceptualment vol dir que la situació és regular (un dels paràmetres funciona malament i un altre regular). Aquesta és la menor puntuació en al menys sis anys. Tots els països observats han experimentat un descens interanual del nombre d’aturats, tant entre els adults com en els joves. Espanya, però, ha sofert la major pèrdua d’ocupació en ambdós grups d’edat. Ara mateix compta amb 1.459.100 ocupats menors de 25 anys, el nombre més reduït de tot el període democràtic. A excepció de Polònia, que ha aconseguit una lleu milloria interanual d’un 0,2 per cent en el seu EIL, tota la resta de països ha sofert declivis importants. Només Regne Unit i Alemanya han aconseguit mantenir-se en els rangs de valors bons, malgrat les seves sensibles caigudes. Pel que fa a Espanya, l’EIL ha mostrat un descens interanual força acusat, del 13 per cent. L’indicador del nostre país ha caigut 63,5 unitats, el segon pitjor, només superat

L’EIL ha caigut un 10,6% durant el primer trimestre en els set països que analitza La taxa d’atur espanyola pot arribar al 19,7%, la més alta de tots els països de l’estudi per Itàlia. Les previsions per al tercer trimestre no semblen ser millors.

Creació d’ocupació El conjunt dels set països ha presentat una destrucció neta d’ocupació per primera vegada des de 1994. Alhora, el nombre de persones a l’atur ha mostrat un increment de 3.001.000 persones (un 23 per cent més). En total, la xifra de desocupats arriba en global ﬁns les 15.763.000 persones. Per sisè trimestre consecutiu, Espanya ha obtingut la pitjor valoració pel que fa a la variació del nombre d’aturats. En els darrers 12 mesos, sis de cada deu nous aturats de la Unió Europea eren residents a Espanya. Amb aquests antecedents i segons l’evolució de la situació econòmica i del mercat de treball, IESE-Adecco preveuen que en el tercer trimestre Espanya comptarà amb 1.474.400 ocupats menys que un any abans i amb un increment de 2.021.500 desocupats (un 77,8 per cent més). Tant en termes absoluts com percentuals, el país amb major destrucció d’ocupació i amb major expansió del nombre d’aturats serà Espanya. L’estudi indica que el nostre país pot arribar als 4,6 milions d’aturats, una xifra que només assolirien França i

Itàlia juntes. En general, l’evolució negativa del mercat de treball serà la norma de tots els països de la Unió Europea.

Taxa d’atur La proporció de persones sense feina a la Unió Europea ha patit el seu segon increment interanual consecutiu, fet que no s’havia donat als darrers cinc anys. La taxa ha arribat al 9,1 per cent, el valor més elevat des de 1995. Els dos únics països que han vist reduïda la seva taxa han estat Polònia i Alemanya. La resta de països han vist incrementar la seva una mitja d’un i dos punts percentuals amb una taxa mitjana del 7,8 per cent, a excepció d’Espanya, la taxa de la qual ha augmentat 7,7 punts percentuals situant-se en el 17,4 per cent. Des de 1997, no comptàvem amb una taxa d’atur tan elevada. Per al proper trimestre, la previsió és que la taxa d’atur continuï augmentant a tota Europa entre un i dos punts, situant-la en el 10 per cent aproximadament. En aquest cas, també Espanya se sortirà d’aquesta mitjana, ja que la nostra taxa d’atur es situarà en el 19,7 per cent (dos punts per sobre de l’actual).

Productivitat El 2008 l’ocupació va caure a una velocitat major que el PIB, la qual cosa ha millorat la productivitat, tot i que de la manera més costosa possible. El sector de la construcció és el que més s’està ajustant. El país el treballador del qual va ser més productiu el 2008 va ser Bèlgica, amb una estimació de 69.100 euros. A l’altre extrem es va situar Espanya, amb una estimació de 49.500 euros per persona ocupada.

Això vol dir una diferència del 40 per cent respecte el país més productiu. La branca d’activitat més productiva de tota l’eurozona ha estat la de ﬁnances, mentre que la menys productiva ha estat la de l’agricultura. Paradoxalment, a Espanya l’agricultura mostra la millor situació relativa i trobem la seva menor productivitat en tres sectors fonamentals: fiances, indústria i comerç i hoteleria.

MAIG ESPERANÇADOR El nombre d’aturats registrats al Servei Nacional d’Ocupació es va rebaixar en 24.741 persones durant el mes de maig, és a dir, un 0,68 per cent menys de persones que el mes anterior. La xifra total es situa així en els 3.620.139 aturats a l’estat espanyol. Aquesta notícia va suposar un raig de llum en la negra situació en la qual es troba el mercat de treball, ja que la xifra suposava el primer descens en 14 mesos consecutius. Pel que fa a la contractació, al mes de maig es van signar 1.110.000 contractes nous, el que suposa un descens del gairebé el 20 per cent respecte l’any anterior. La precarietat, però, és un fet real que es constata amb el gairebé un milió de contractes de caràcter temporal. La taxa d’atur a Espanya es situa en el 17,36 per cent. A Catalunya l’atur és per a 505.041 persones i el nombre de contractes nous és de 165.943. La secretària general d’ocupació Maravillas Rojo, va valorar aquesta tendència de manera cautelosa: “Som conscients que encara no podem interpretar aquesta dada com la superació de la difícil conjuntura que estem travessant, però hi ha signes que, després d’un fort ajustament en termes d’ocupació, s’està frenant la destrucció d’ocupació”.

OCUPACIÓ, ATUR I ACTIVITAT. VARIACIÓ INTERANUAL PRIMER TRIMESTRE 2009

Espanya Regne Unit França Portugal Itàlia Alemanya Polònia

Font: IESE-IRCO basat en INE, Eurostat i oﬁcines nacionals d’estadística

FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Amb la crisi augmenten els robatoris d’informació confidencial El robatori d’informació confidencial a les empreses ha augmentat un 60%. Aquesta és la conclusió principal que es desprèn d’un informe elaborat pel Grupo Paradell Consultores, empresa líder en prevenció i detecció de frau corporatiu. Segons l’estudi, actualment, el 92% de les investigacions per aquests fraus contenen evidències o proves electròniques. L’increment dels robatoris d’informació confidencial s’associa a la situació de crisi econòmica. Com que augmenta el nombre d’acomiadaments, els treballadors opten sovint per obtenir informació que els pugui ajudar a trobar una nova feina. Els canals més utilitzats per dur a terme la fuga d’informació són el correu electrònic (47%), dispositius USB (28%), CD/ DVD (13%), impressora (5%) i altres mitjans com FTP, P2P, etc. (7%). El correu electrònic és el mitjà més utilitzat, tot i que encara continuen existint fugues d’informació en paper físic

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

(impressores). D’aquesta manera, els “ciberlladres” utilitzen les noves tecnologies per cometre fraus com competència deslleial, espionatge industrial, fuga de dades o ús indegut dels sistemes informàtics. D’altra banda, segons l’estudi, gairebé el 80% d’aquests fraus són comesos per personal intern amb accés autoritzat a les dades. Pel que fa a les pèrdues econòmiques que suposa per a les empreses, es calcula que poden anar des dels 15.000 als 300.000 euros, i en casos extrems, ﬁns i tot al milió d’euros. Davant d’aquesta situació, la justícia també ha evolucionat i, actualment, s’admet la prova electrònica en la gran majoria de litigis. De fet, només un 5% de les proves electròniques es rebutgen, segons l’informe. Per tal que siguin acceptades, cal que l’extracció i manipulació la realitzin experts en proves digitals i assegurin que en tot el procés es respecta la legalitat vigent.

Els dispositius USB són molt utilitzats per extreure informació conﬁdencial. / ARXIU

La por de canviar de feina paralitza els processos de selecció

La crisi econòmica fa que el treballador no s’arrisqui a canviar de feina. / ARXIU

Encara hi ha contractacions i oportunitats per trobar un bon lloc de treball. No obstant això, la por de canviar de feina fa que el procés per tancar un contracte sigui molt més llarg i difícil de l’habitual. Aquesta és la idea que posa de manifest Esnet, una consultora especialitzada en buscar i seleccionar professionals. En un balanç sobre com ha canviat el mercat de l’oferta i la demanda de feina al llarg dels últims mesos, Esnet destaca que, mentre que els càrrecs d’alta direcció continuen més o menys estables pel que fa al procés, les posicions intermèdies (caps o directors d’unitats de negoci) requereixen processos més llargs, amb uns terminis que s’han arribat a triplicar. Així, cal contactar més vegades i realitzar més entrevistes als mateixos candidats. Fa uns mesos, quan la crisi encara no havia colpejat amb força l’economia

espanyola, un candidat era capaç d’arriscar-se i acceptar una oferta interessant. Ara, davant la incertesa que pot generar un nou lloc de feina, prefereix mantenir l’actual, encara que no compleixi del tot les seves expectatives. Per tant, segons Esnet, s’ha produït un canvi de percepció d’expectatives professionals enfront al risc del canvi professional. D’altra banda, la consultora també destaca la importància de conèixer idiomes com un valor afegit al currículum dels candidats. Cada vegada més, les empreses tenen tendència a internacionalitzar, a expandir el seu negoci a l’àmbit mundial, sobretot els sectors industrials i d’energies renovables. Per aquest motiu, és imprescindible el domini d’idiomes, especialment l’anglès. Així mateix, haver treballat a l’estranger atorga als candidats un plus de preparació que es valora molt positivament.

HABILITATS DIRECTIVES

Creure en un mateix per assolir l’èxit professional Hi ha alguna clau per arribar a tri- buscar nous camins per millorar i ser eficient. S’ha de realitzar un omfar en un mercat exigent i to- el resultat, el director comerci- procés efectiu d’identificació i cat per la crisi actual? Què cal fer al ha de transmetre al seu equip qualificació d’oportunitats i, si hi perquè l’equip comercial tanqui que la preocupació excessiva no ha esforç, tard o d’hora la recomuna venda o ampliï la cartera de és una bona consellera, ja que pot pensa es materialitzarà. clients? Sandler Training, experts frenar la creativitat i obstaculitzar Finalment, els experts de Sandler Training destaquen la importància en solucions innovadores en Ma- l’anàlisi objectiva i racional. nagement i Lideratge, ofereixen En un moment de crisi com el que de creure en un mateix per assoalgunes solucions que poden aju- estem vivint, quedar-se tancat al lir l’èxit. Diuen que la sort consisdar el director comercial d’una despatx no és la solució. Segons teix a estar al lloc adequat en el empresa a motivar el seu equip i a Sandler Training, cal sortir al car- moment adequat. Però, perquè aconseguir l’èxit professional. rer a establir contactes, desenvo- això passi, abans cal tenir molt Moltes vegades, els comercials lupar noves relacions i guanyar clar fins on es vol arribar, perquè es pot estar al lloc adequat en el tendeixen a preocupar-se per cir- quota de mercat. cumstàncies passades o futures Així mateix, el director comercial moment adequat sense ni tan sols que en aquell moment no existei- ha de fer entendre al seu equip adonar-se’n. Per tant, no tot dexen. Tot i que una dosi de preocu- que les recompenses no seran pèn de la sort: nosaltres podem pació pot ser útil, sobretot perquè automàtiques. Per això, és impor- buscar-la i fer que l’èxit es converempeny a revisar l’estratègia i tant concentrar-se, organitzar-se teixi en realitat.

Si hi ha esforç, tard o d’hora la recompensa es materialitzarà. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ROSA MARIA REDONDO, DIRECTORA DE RRHH DE SOCIETAT GENERAL D’AIGÜES DE BARCELONA

“És tasca dels RRHH que tots ens sentim part d’un projecte” Quanta gent treballa a Aigües de Barcelona? Si parlem de la Societat d’Aigües de Barcelona, té una plantilla de 940 persones. Agbar, la capçalera d’un gran holding amb més de 140 d’història, està constituït per 141 empreses i prop de 14.000 treballadors. Més dones, que homes? La contractació de persona deriva de la formació, de l’experiència i del conjunt de qualitats i requisits òptims per desenvolupar adequadament les tasques assignades al lloc de feina, en absolut és una qüestió de gènere. La nostra plantilla està dimensionada en funció de les necessitats de cada llocs i pel tipus d’activitat que realitzem és bastant raonables el 25%-75% actual. La vostra empresa ha sofert un gran canvi en la última dècada. Com s’ha vist des dels RRHH? Els canvis han estat positius. Porto tres anys en la direcció de RRHH, venint d’una àrea molt tècnica com és l’economia i la veritat és que he viscut molt de prop la trajectòria. Hem d’estar donant sempre resposta al mercat i anticipar-nos, si és possible, a les noves necessitats. Seguim mantenint paràmetres de qualitat i excel·lència molt elevats. Al ﬁnal què pesa més, la infraestructura o les persones? Les persones que formen equips han de sumar totes, ser valor afegit per cada un dels departaments on treballa. Les estructures són imprescindibles en les organitzacions empresarials com la nostra però inoperants sense les persones que les fan possibles. Què feia abans d’entrar a Societat d’Aigües de Barcelona? Vaig estar sis anys treballant en una auditoria arribant a la categoria de gerent.

A COR OBERT Nascuda a Trujillo (Cáceres), tot i que Barcelona és la seva referència d’infància i de vida. La Rosa Maria és la setena de vuit germans i diu que l’avorriment mai ha format part de la seva vida familiar. Llicenciada en Econòmiques a la UAB, tot i que també és membre del Roac, del Icjc i Auditor de Comptes de Excedència. La teva principal virtut? M’agrada pensar que és cert quan el meu entorn m’assegura que saben que poden comptar amb mi. Suposo que la principal virtut és estar sempre que em necessiten. I algun defecte? Sóc persistent en tot. Quan crec que tinc raó insisteixo en la idea.

Per la Rosa Maria Redondo és important transmetre de forma clara i eﬁcaç en tot moment. / M.A. CHAZO

L’aigua és vital per tots. Teniu menys crisi que la resta? La baixada de consum afecta directament al compte de resultats. Sí, també notem la crisi. Dins les funcions dels RRHH, quines creus que mai s’haurien de subcontractar? Mai s’han de subcontractar aquelles funcions que suposin la relació amb el nostre client intern (treballador, representant social, etc.). La proximitat i la relació amb les persones de l’empresa és imprescindible. S’aplica a Agbar algun programa d’igualtat? Un dels projectes de la direcció és poder disposar aquest any d’un Pla d’Igualtat consensuat amb els representants legals dels treballadors. Creus que moltes empreses utilitzen la RSC com un element de moda o realment el creuen i l’apliquen? És possible però a Agbar la RSC pretén ser el millor instrument per comunicar amb aquelles persones que tenen interès

en les nostres activitats. El repte consisteix en anar més enllà de les simples xifres i dels requeriments contractuals. Es tracta de demostrar una sensibilitat especial per detectar les necessitats de grups d’interès i posar mitjans efectius per satisfer-les. Per exemple, ﬁns l’abril 2008 l’àrea metropolitana patia una de les sequeres més fortes de tota la història. Aigües de Barcelona va treballar conjuntament amb l’administració per afrontar el problema. Les relacions van ser proﬁtoses i imprescindibles per afrontar el problema. Quin creus que serà el rol futur dels RRHH? El que diferencia una empresa és el servei prestat per les persones que treballen en la mateixa. Implantar imatge de marca ha de ser una tasca dels RRHH, que tots ens sentim part d’un projecte per ser més productius. RRHH ha d’interconnectar les necessitats reals de les persones amb els objectius de l’empresa. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Tens algun hobby? Molts. M’encanta viatjar, llegir, anar al cine, gaudir d’una bona exposició d’art. Per què t’agrada Barcelona? És una ciutat molt independent: amb mar, muntanya i una gran oferta cultural. Sempre hi ha un espai per descobrir o un esdeveniment on acudir. És la meva ciutat. Què penses del moment que estem vivint? L’actual conjuntura social, financera i econòmica ens fa reﬂexionar a tots sobre qüestions com les maneres d’actuar i les variacions en els patrons a seguir. La recerca de referències que ens permetin sortir d’aquesta situació és cada cop més necessària. M’agrada pensar que hem de ser actius per ajudar a que tot millori. Un somni no realitzat? Donar la volta al món.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, LA PRIMERA EN QUALITAT DOCENT DE TOT L’ESTAT

La Universitat de Lleida (UdL) ocupa el primer lloc de les universitats públiques de l’Estat en qualitat docent, segons el darrer informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CyD) corresponent a l’any 2008. La segueixen la Pompeu Fabra (UPF), situada en segona posició, i la de Cantàbria, que és tercera. Per mesurar la qualitat docent, la Fundació CyD es fixa en l’eficàcia acadèmica, els recursos i el grau d’obertura a l’exterior. La UdL és, per segon any consecutiu, la primera d’Espanya pel que fa a places a les biblioteques, amb 3,39 estudiants per cada lloc simultani, i també se situa al capdavant del rànquing en la ràtio de personal docent i investigador per alumne (9,87 estudiants per professor). La UdL presenta, a més, un dels millors percentatges de despesa per alumne, 7.514 euros per cada estudiant.

durant 2008, com a mitjana del sector de la formació, fins a un 16%. La seva presència és més gran en grans empreses, on assoleix el 20,3% de la formació impartida, que en administracions públiques i agents socials, que incrementen aquesta modalitat només un 14%. Aquestes dades procedeixen de l’informe “L’estat de l’art de la formació”, que anualment realitza la consultora Élogos. Si als resultats anteriors hi sumem la modalitat blended, en la qual l’e-learning es combina amb formació presencial, arribem a una mitjana del 21,9 per cent de la formació impartida amb part o la totalitat dels continguts en línia. ELS JOVES SÓN EL COL•LECTIU QUE MÉS ABANDONA LA RECERCA D’OCUPACIÓ

L’ATUR AFECTA ESPECIALMENT ELS JOVES SENSE ENSENYAMENT SECUNDARI SUPERIOR

La diferència en la taxa d’atur entre els joves que no tenen títol d’ensenyament secundari superior (batxillerat i formació professional) i els universitaris d’entre 20 i 24 anys és de 18 punts, segons revela un estudi que publica la revista professional Magisterio a partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponent al primer trimestre de 2009. D’acord amb l’informe, fa dos anys la distància entre els dos col·lectius era mínima, oscil·lant entre els dos i els quatre punts. Amb l’actual crisi econòmica les diferències han augmentat. METGES, ÒPTICS I DENTISTES, LLOCS DE TREBALL QUE RESISTEIXEN A LA CRISI

Els joves menors de 25 anys són l’únic col·lectiu que va registrar creixements negatius en la població activa en el primer trimestre de 2009, el que demostra que són els que estan experimentant “amb major intensitat” l’anomenat “efecte desànim”, que fa que deixin de buscar ocupació davant la falta d’oportunitats. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe elaborat per Agett, una associació que agrupa empreses de treball temporal, a partir de les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). A 13 de les 17 comunitats autònomes l’“efecte desànim” és patent, encara que destaquen per la intensitat Astúries, Extremadura i la Comunitat Valenciana. AUGERE I GRUP INTEGRAL OBREN MERCAT A LLATINOAMÈRICA AMB BUILDING COMMUNITIES

Entre els professionals més demandats a Espanya, en aquests moments, ﬁguren els metges, els òptics i els dentistes, segons la llista d’ocupacions de difícil cobertura de l’Inem. La professió de metge, a totes les seves especialitats, és una de les vacants més ofertes a totes les comunitats. Des de fa uns anys hem assistit a una fuga de llicenciats en Medicina cap al Regne Unit i França, principalment. Els metges espanyols, amb una elevada formació gràcies al MIR, són temptats per millors sous i condicions laborals. Relacionats amb les Ciències de la Salut i igual de demandats són els òptics, els optometristes i els auxiliars d’òptiques. A més falten protètics dentals i higienistes bucodentals pràcticament en la majoria de les províncies d’Espanya. LA FORMACIÓ E-LEARNING GUANYA LLOCS, SOBRETOT A LES GRANS EMPRESES

L’e-learning, és a dir, aquella formació que es realitza a través de mitjans informàtics, continua la seva carrera ascendent, guanyant pes a costa de la formació presencial. La implantació d’aquesta modalitat, com a metodologia de formació, va créixer a Espanya

Els aspectes idiomàtics i culturals han estat el principal motiu pel qual Augere i Grup Integral han decidit iniciar la seva internacionalització a través de Building Communities, un sistema organitzacional que permet crear una comunitat amb totes les persones que composen els diferents grups d’interès (stakeholders) d’una empresa. Aquest sistema, que té una implantació empresarial basada en un mètode de desenvolupament propi, permet consolidar vincles relacionals a llarg termini entre les persones que en formen part i generar avantatges competitius reals. L’objectiu de Francisco Giménez Plano, conseller delegat d’Augere, i Marià Moreno, director de Grup Integral, és construir una companyia multinacional que operi en els diferents continents, desenvolupant la seva pròpia marca, per acompanyar a directius que vulguin construir comunitats a les empreses a les quals les persones desitgin pertànyer-hi i romandre-hi, mitjançant l’alíniament de persones i l’estratègia de negoci. UNS 6.000 ATURATS ES BENEFICIARAN DE FORMACIÓ A CATALUNYA GRÀCIES AL PLA QUALIFICA’T

L’administració pública està posant en marxa mesures socials per pal·liar els efectes de la crisi. Un d’elles ha estat anunciada recentment per la Generalitat de Catalunya i és que, a través d’un

innovador pla, s’impartirà formació específica a partir de setembre a uns 6.000 ciutadans en situació de desocupació o en risc imminent d’atur. “Pla Qualiﬁca’t” és el nom que ha rebut aquest projecte que compta amb importants novetats com la possibilitat que els desocupats puguin rebre una formació dirigida específicament a l’ocupació i accedir a la formació reglada al mateix temps.

NOMENAMENTS IOR CONSULTING Xavier Orozco, director associat Tindrà responsabilitat en el disseny i planiﬁcació de Programes de Desenvolupament Directiu i d’Equips d’Alt Rendiment, en Head Hunting i en consultoria de plans estratègics de recursos humans. Així mateix, Orozco es dedicarà al coaching de directius i al desenvolupament de programes de creativitat estratègica i de motivació. Orozco és psicòleg industrial per la Universitat de Barcelona, PDG per IESE i Màster en Direcció de Recursos Humans per la Universitat de Madrid. Entre 1983 i 1990 va tenir diverses responsabilitats directives, dins el Grup Myrurgia, ﬁns a ocupar la direcció general. Posteriorment va ser soci-fundador de Bravo&Orozco i de Bosel.

DEUTSCHE BANK Antonio Pons, director regional de la divisió de grans comptes a Catalunya i Balears Private Wealth Management, la divisió de Deutsche Bank especialitzada en la gestió de grans patrimonis, ha incorporat a Antonio Pons com a director regional per a Catalunya i Balears. Des del seu nou lloc a l’oficina de Barcelona, s’encarregarà de la direcció i desenvolupament de negoci de la divisió a Catalunya i Balears. Antonio Pons prové de Bankinter on, des del 1988 i fins a la seva incorporació a Deutsche Bank, ha ocupat diversos càrrecs. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona, Pons és Màster en Direcció d’Empreses per l’IESE i disposa de la certificació EFA (European Financial Advisor).

RECKITT BENCKISER Rajiv Chandra, director general a Espanya Reckitt Benckiser, la multinacional líder en la producció i distribució de productes per a la neteja de la llar i d’articles per a l’higiene i la cura personal, ha nomenat Rajiv Chandra com a nou director general a Espanya. Aquest nomenament s’emmarca dins d’un projecte de millora de les bases organitzatives de la multinacional a Europa per mantenir-se com a líder dins el sector.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A ELENA PORTÉ, CONSULTORA I EXPERTA EN COACHING

“Cal descobrir que les persones podem ser molt felices treballant”

RAQUEL CORREA

Què és el coaching? El coaching és una relació d’acompanyament entre dues parts, entre dos experts: el coach és expert en aprenentatge, en desenvolupament de persones, i el directiu és expert en la seva pròpia empresa. El coaching, doncs, va dirigit únicament a càrrecs directius? No, hi ha molts tipus de receptors, des de directius fins a càrrecs mitjans o grups de persones, i hi ha molts tipus de coaching: de vida, empresarial... però sempre amb l’objectiu de produir uns objectius desitjats. Una de les tasques del coach és dissenyar què vol aconseguir l’altra banda, el coachie, i dissenyar com passar de la situació actual a la desitjada. Així que algú pot recórrer a un coach quan no té clara la seva visió de futur… A vegades aquesta visió està deﬁnida i a vegades no; a vegades l’equip sap què vol però no sap com arribar-hi. I és que una de les tasques principals en un procés de coaching és prendre consciència de les diﬁcultats per generar noves interpretacions i potenciar habilitats que ens permetin desenvolupar millor la nostra feina. A vegades les persones ens bloquegem perquè no veiem allò que ens trava o perquè ens mirem la situació d’una determinada manera. I si canviem el punt de vista... Allò deixa de ser un problema. En tot procés hi ha una tensió entre unes forces que ens impul-

Ja fa més de cinc anys que Elena Porté es dedica al coaching, un procés que pretén acompanyar la persona en l’assoliment dels objectius que s’ha marcat. En deﬁnitiva, ajuda a què l’altra part s’independitzi, s’enforteixi i funcioni sola.

sen a canviar i unes forces que ens motiven a quedar-nos igual. Si jo dic “No ho podré fer”, es genera de forma automàtica una sensació negativa, un nus a l’estómac, creences limitadores, grans mentides que des de petit he cregut i arribo a l’edat adulta, sóc president d’una companyia i encara he de treballar l’autoestima. I què cal fer? A partir d’aquí, entraríem en un procés de repetició, ja que tot hàbit s’integra, en l’aprenentatge adult, per la repetició de l’acció. No podem canviar sense portar a terme accions diferents de forma continuada fins que arriben a formar part de nosaltres. Tot plegat sona bastant al que diria un psicòleg... Què us diferencia? La diferència substancial amb un psicòleg és que el focus de treball el marca el coachie i es treballa per l’assoliment d’objectius que la persona vol aconseguir. No és el coach qui decideix què és el que es treballarà, sinó la persona en relació a una situació concreta que li suposa un problema o bé a un objectiu que vol aconseguir i

Elena Porté destaca que el coaching necessita implicació, voluntarietat i compromís. / CEDIDA

que no ho pot fer sol. El coach el que fa és acompanyar per aconseguir resultats i objectius. D’altra banda, un coach tampoc és un solucionador de problemes, que és més la figura d’un consultor. Un coach acompanya en el camí, mentre que és la pròpia persona la que resol els problemes. És un procés amb un temps determinat, que comença i acaba? El coaching genera independència i ajuda a què l’altra part s’enforteixi i funcioni sola, així que s’estableix un pla d’actuació, amb un nombre de sessions determinat, unes 10 o 12. Un cop assolits els objectius, es considera finalitzat. El coaching necessita implicació, voluntarietat i compromís, però és molt eficient com a metodologia, tenint en compte el nombre d’hores invertides pels resultats assolits. Quines són les aplicacions del coaching a l’empresa? La comunicació és clau. I per comunicació s’entén una manera de relacionar-se transparent. Tant si són problemes com projectes engrescadors, és important que la gent es comuniqui de forma oberta. Un procés de fusió i absorció de bancs, per exemple, va acompanyat de molt patiment per part de les plantilles, ja que les persones no es coneixen i hi ha desconfiança, por i inseguretat. En aquest procés un coach pot

propiciar que es restableixi la confiança que hauria d’existir per defecte i que es resolguin malentesos generats per la no comunicació. El coaching és només per a grans empreses? Això és un tòpic... Precisament perquè l’empresa petita i mitjana és molt àgil i adaptable, l’impacte d’un canvi de lideratge pot generar un retorn molt més gran. Pot ser que jo sigui un dels millors tècnics i la meva empresa em premiï amb un càrrec de cap del departament, però jo això no ho he fet mai i necessito aprendre a conduir un grup de persones. D’altra banda, als antics directors també els pot anar bé, per enfortir el seu estil de lideratge i aconseguir que la gent funcioni més motivada i més efectiva. L’important és el que passa amb les persones... Sí, i això em porta a parlar d’emocions. Les emocions no són més que predisposicions a l’acció: segons com l’equip se senti globalment, tindrà ganes de fer unes coses o unes altres. Quan estic, per exemple, amb un estat d’ànim de ressentiment, no tindré ganes de relacionar-me amb la persona amb qui he tingut el problema fins que no tinguem una conversa alliberadora. Aleshores ja podrem coordinar-nos i assolir els resultats desitjats. Un altre exemple, avui dia, que es parla

tant d’innovació, la clau per què es doni això és un entorn de confiança, que no és més que un estat d’ànim que el coaching pot ajudar a crear en una empresa. Així que un coach treballa amb emocions? Jo aposto per un coaching holístic, de reconnexió de les persones amb la seva pròpia essència, en tots els àmbits. Considero que no hi ha una part professional, una mental, una corporal, una altra d’emocions, que funcionin de forma separada. La persona són molts nivells integrats, i l’autèntica transformació efectiva cap a l’èxit es produeix quan es treballa a tots els nivells. Una transformació que afecta l’empresa però també el coachie... Si abans parlàvem d’emocions, com la conﬁança, l’autoestima i l’autonomia, que el coachie veu reforçades al final del procés, també cal parlar del somni: què vull de veritat amb l’empresa. Però no què volen els altres, què vull jo. Una empresa d’èxit intenta que la gent estigui contenta i, així, incrementa la qualitat del servei. Cal descobrir que les persones podem ser molt felices treballant. Si la meva feina em permet desenvolupar-me i sentir-me orgullosa, donarà sentit a la meva vida.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

CULTURA CITA CRÍTICA: “El món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat.” Albert Einstein, cientíﬁc alemany.

Han estat moltes les generacions que s’han entretingut jugant de petits amb els retallables. Es tractava d’un joc atractiu i prou assequible econòmicament per a les famílies. Aparentment es podria dir que era un joc innocent però realment era tot el contrari: es tractava

AGENDA CULTURAL Teatre “Informe per a un policia volador”

“Sarsuela”. Concerts d’estiu La banda municipal de Barcelona i Salvador Brotons participen en els concerts d’estiu que organitza l’Auditori. A l’Auditori, el 12 de juliol.

Exposició “Kéyah”, de Raúl Belinchón

Investigació al voltant de la mort d’una metgessa forense. Caldrà aclarir els fets i la protagonista s’acabarà coneixent millor a ella mateixa. Fins el 12 de juliol a la Sala Muntaner.

Teatre “Iﬁgènia”, d’Eurípides

Exposició d’Andrea Palladio

Concert de Madonna

Agamèmnon s’ha d’enfrontar a un difícil dilema a causa d’haver mort un cérvol sagrat a les terres d’Àrtemis i aquesta li reclama el sacrifici de la seva filla Ifigènia. Festival Grec’09. Espai Lliure del 9 al 12 de juliol.

Recorregut de la trajectòria de l’arquitecte a través de 200 obres de Palladio, que permeten observar la seva evolució i el seu estil. Al CaixaFòrum de Barcelona ﬁns el 6 de setembre.

Arriba a Barcelona per presentar “Hard Candy”, el seu darrer treball que conté èxits com “4 minutes”, el qual han estat un èxit mundial. El 21 de juliol a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Exposició que ﬁnalitza el cicle “Els vint-i-quatre esglaons”, dedicat a la ﬁgura de Joan Miró. Fins el 12 de juliol a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró.

DESEMBRE NOVEMBRE OCTUBRE SETEMBRE AGOST JULIOL JUNY

La vídua de Salvador Allende, Hortensia Bussi, ha desaparegut a l’edat de 94 anys. Amb el pas del temps se la va conèixer com una fervent lluitadora social, sobretot després de la mort de Salvador Allende, el qual va ser el primer president socialista de la història de Xile. Bussi va cursar els estudis d’Història i en acabar va donar classes d’aquesta matèria durant uns quants anys. Va estudiar també biblioteconomia i va treballar durant 17 anys a la Direcció d’Estadístiques. Va conèixer el que seria el seu marit a través d’un amic comú i després d’un any es van casar. El 3 de novembre de 1970, Salvador Allende va obtenir la presidència de la república després de 4 intents. Allende va morir l’11 de setembre de 1973 en l’assalt al Palau de la Moneda que va manar Augusto Pinchet. Després de 15 anys a l’exili a Mèxic, Bussi va establir la seva residència a Santiago de Xile el 1990. En aquell mateix any, es va presentar a Espanya la Fundació Salvador Allende, entitat que dirigeix juntament amb la seva ﬁlla María Isabel.

MAIG

Els retallables, un entreteniment molt popular

d’una potent arma propagandística per tal que els nens, a través de l’entreteniment aprenguessin i assumissin la ideologia d’una de les parts en conflicte. Els retallables representaven exèrcits de paper, tropes, milicians, tancs, avions, carros de combat, vaixells de guerra i altres eines pròpies dels escenaris bèl·lics. En acabar la guerra, les editorials van seguir editant els retallables però posant la bandera d’aquells que van guanyar. Aquests retallables van tenir la seva funció en el seu moment i ara ens serveixen com a informació i documentació del context social de l’època entre els anys 1931 i 1945.

Hortensia Bussi (1914-2009), vídua de Salvador Allende

ABRIL

La propaganda és i ha estat sempre una eina molt potent per manipular i donar forma a una opinió poc sòlida o potser inexistent. En el període de la Guerra Civil, la propaganda es va utilitzar molt en un i altre bàndol i ara es pot veure de prop a l’exposició “Retallables de la Guerra Civil (1936-1939)” al Museu d’Història de Catalunya ﬁns el proper 24 de setembre. Es tracta d’una perspectiva nova i diferent que mostrava el joc com a arma propagandística i els més petits com a principals protagonistes. La col·lecció pertany a Francesc d’Assís López Sala i conté més de 6.000 retallables de diversos tipus, a més d’un centenar de teatrets antics de paper. En aquesta exposició es podrà veure una selecció de 105 retallables sobre la Guerra Civil. El mateix Francesc d’Assís és el comissari de l’exposició, alhora que és el fundador de l’Associació Catalana d’Amics del Retallable. A través d’aquesta exposició sobre els retallables que es feien a la Guerra Civil es mostra quines eren les eines que es feien servir aleshores per part d’un i altre bàndol per aconseguir estendre la seva ideologia principalment de cara als

més petits. Aquests retallables, mitjançant el joc, pretenien transmetre ideologia del bàndol en qüestió per incitar els nens clarament a la confrontació així com aguditzar la visió maniquea de la guerra.

El cooperant català, Vicente Ferrer, ha mort recentment a l’edat de 89 anys per l’agreujament dels problemes respiratoris i cardíacs que patia de ja feia temps. A mitjans de març, Ferrer va ser ingressat a l’hospital d’Anantapur (Índia) i va ser donat d’alta a ﬁnals d’abril però en les darreres setmanes el seu estat de salut havia empitjorat. Vicente Ferrer va crear una fundació que portava el seu nom amb l’objectiu d’ajudar a aquelles persones més pobres del districte d’Anantapur, la qual té una població de més de 4 milions d’habitants. Després de la seva mort, la família ha fet saber que continuarà la feina que ell havia iniciat ajudant i difonent els ideals de compromís amb els més desfavorits. Ferrer va néixer a Barcelona i amb 16 anys va ser cridat per lluitar al front amb el bàndol republicà. Un cop acabada la Guerra Civil, Vicente Ferrer va començar els seus estudis de Dret tot i que no els va acabar. Va decidir seguir el seu camí amb la Companyia de Jesús per ajudar els altres. Va ser l’any 1996 que va crear la Fundació Vicente Ferrer per tal d’assegurar la continuïtat econòmica del projecte. La seva tasca dedicada a la cooperació li va comportar rebre diversos reconeixements com el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2000) o la Gran Creu de l’Ordre Civil de la Solidaritat del Ministeri de Treball i Assumptes Socials d’Espanya.

MARÇ

Fotos: Cedides pel Museu d’Història de Catalunya. CRISTINA S.

Vicente Ferrer (1920-2009) cooperant molt compromès

FEBRER

El Museu d’Història de Catalunya acaba d’estrenar una exposició sobre els retallables que es produïen i es distribuïen en el període de la Guerra Civil ﬁns el 1945. La col·lecció exposada pertany a Francesc d’Assís Sala i compta amb un total de 6.000 peces. La mostra es podrà veure ﬁns el 24 de setembre.

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

GENER

Retallables propagandístics de la Guerra Civil

JULIOL 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECA CITA CÈLEBRE: “L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.” Aristòtil, filòsof grec.

TELEVISIÓ

Estrenes i retorns

REGULACIÓN FINANCIERA MUNDIAL. GUÍA BÁSICA Autor: Howard Davies & David Green Editorial: Paidós Comunicación Pàgines: 256 Davies i Green comenten i analitzen en aquest llibre el sistema internacional sobre la regulació financera i fan una sèrie de propostes de millora que consideren necessàries. Creuen que el sistema regulador s’ha anat desenvolupant d’una manera poc sistemàtica. Fins ara, s’ha aconseguit mantenir una certa estabilitat financera en un món on tot canvia a gran velocitat però a partir d’ara potser no es puguin superar amb èxit els desafiaments que comportaran els canvis que es produeixin. Resultarà una lectura molt productiva i interessant per aquelles persones que estiguin interessades en el desenvolupament i la regulació dels mercats financers.

EL REINO DE LA HUMILDAD Autor: Juanma Roca Editorial: Alienta editorial Pàgines: 139 Aquest llibre és bàsicament un relat per a la reflexió i l’autocrítica. Es tracta d’una història ambientada a l’Edat Mitjana on hi tenen cabuda cruentes batalles, traïcions i amors no correspostos. A través d’aquesta història es fa una crida al retorn dels valors fonamentals, reclamant als directius que tornin a fer ús de la seva capacitat de servei valorant l’important paper dels treballadors, els quals són els pilars fonamentals de les empreses. També es reclama diàleg però sobretot i en definitiva humilitat. Per tant, la lliçó que se n’extreu és que ara cal tornar als valors basics per aconseguir sortir de la crisi i construir un nou futur des de la base. Arrel de la crisi econòmica mundial el sistema financer ha quedat totalment al descobert per la seva feblesa.

PERSUASIÓN. EL ARTE DE INFLUIR. Autor: Dave Lakhani Editorial: Editorial Proﬁt Pàgines: 212 Lakhari explica al lector com aconseguir persuadir, és a dir, convèncer eficient i eficaçment. Moltes persones saben vendre però els falta dominar la capacitat de convicció. Segons Lakhari, el resultat de les situacions més persuasives aﬁrma que “ja ve determinat abans que ningú pronunciï cap paraula.” Entre persuasió i manipulació hi ha una petita línia divisòria. Segons l’autor, la persuasió es basa en la veritat, la sinceritat i la capacitat de la persona per explicar històries que tinguin força i també per satisfer les expectatives d’aquelles persones a les quals intenta persuadir. Lakhari ofereix al lector els 6 principis de persuasió, 17 tàctiques de persuasió, eines de persuasió ràpida o un mapa del procés persuasiu, entre d’altres materials.

No ens podem perdre... DILLUNS

DIMARTS

Àgora, a les 22h, al 33 Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

60 minuts, a les 22h, al 33 Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

2Economia i em-

Catalunya vespre, a les 19h, a Catalunya Informació Repàs de l’actualitat del dia.

presa, a Catalunya Informació, a les 21.30h Actualitat econòmica.

DIMECRES

Valor afegit, a les 22.30h, al 33 Programa d’anàlisi dirigit i presentat per Albert Closas.

Minoria Absoluta, a les 12h a RAC 1 Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIJOUS

Capital, a les 6h a Radio Intereconomía Informació econòmica amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda Rambla Anàlisi ﬁnancera i també de tots els temes d’interès social.

Comença l’estiu i les graelles es renoven deixant pas a nous continguts. Per exemple, TV3 ha acomiadat l’exitós “Casal Rock”, amb en Marc Parrot al capdavant, i ha anunciat, entre d’altres, l’estrena de la segona part de “La Mari”, emesa el 2003 i protagonitzada per l’actriu Ana Fernández. La primera part de “La Mari”, molt ben acollida per l’audiència, es va centrar en els anys 60 mentre que la nova entrega passarà a abordar des de la mort de Franco fins l’atemptat de l’Hipercor. Una altra novetat és que ben aviat, però encara sense data d’estrena, tornarem a veure el Tricicle a través de la petita pantalla després d’un temps dedicats als seus projectes teatrals. Ens en hem volgut fer ressò, principalment, perquè aquesta serà la primera vegada que en una producció del trio català d’actors s’incorporaran diàlegs. Canviant de tema, moltes vegades es diu que la realitat supera la ficció (o la iguala) i és per aquest motiu que es produeixen sèries i pel·lícules basades en fets reals. I això és precisament el que ha fet TVE1 arrel dels fets ocorreguts a Coslada (Madrid), relacionats amb la corrupció policial i descoberts ara fa prop més d’un any. La cadena ha produït recentment un telefilm de 2 capítols, emès amb el nom de “El bloke. Coslada Cero”. La polèmica no va trigar a sorgir en aquest cas perquè l’Ajuntament de la localitat i els agents de la policia local imputats van demanar al jutge que no s’emetés la producció perquè deien que “no respecta la presumpció d’innocència i perjudica la imatge de la ciutat i de la policia”. Melchor Miralles, responsable de la producció va dir al respecte que “no es tracta d’un reportatge sinó d’una ficció”. En la mateixa línia de ficció però a Antena3, s’està preparant el rodatge a l’agost d’un telefilm sobre la vida d’Adolfo Suárez. L’ambiciós projecte repassarà la vida del primer president de la democràcia des de la seva joventut quan era un estudiant de Dret. La producció s’emetrà la següent temporada en 2 capítols. I en l’àmbit dels reportatges, fa ben pocs dies varem poder veure “Jaque Mate” a l’espai “30 minuts”, referent a l’operació de rescat que es va dur a terme el 2 de juliol del 2008 a Colòmbia per rescatar un grup de segrestats per les FARC, entre els quals es trobava Ingrid Betancourt. El reportatge, emès 1 any després, mostrava com es va gestar l’operació, feta amb precisió mil·limètrica, a través de gravacions tant del propi exèrcit colombià com de la guerrilla. TEXT: C. SAN JOSÉ

DIVENDRES

Economía a fondo, a CNN+ a les 18.30h M. Sanz i E. Ontiveros analitzen l’economia.

Hora 25, de 20h a 24h a la SER Repàs dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

DIUMENGE

El Debate de CNN+, a les 23.30h Debat sobre l’actualitat, amb José Maria Calleja.

130 minuts, a les

1Notícies al 3/24

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SER Actualitat amb Montserrat Domínguez.

21.45h a TV3 Reportatges a fons, introduïts per Eduard Sanjuán.

Tota l’actualitat, de manera ininterrompuda, al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

RESTAURANT L’ÀNCORA – LLEIDA

Cuina marinera amb tocs avantguardistes

ELS ‘TOP 10’

PER MENJAR... I FER NEGOCIS DROLMA Un dels màxims exponents de l’alta cuina catalana. Passeig de Gràcia, 68 - Barcelona Tel. 93 496 77 10

EL BULLI Famós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -Girona Tel. 972 150 457

COMERÇ 24

L’Àncora és un petit local de disseny minimalista que porta a Lleida els olors i sabors de la cuina mediterrània i marinera. Amb dèria pels petits detalls, innovació i clara visió empresarial, la família Martinez – Miras gestiona el restaurant de moda a la capital del Segrià. BEGOÑA GIMÉNEZ

No cal anar a un poble de costa per gaudir de la millor cuina marinera. Aquest va ser el propòsit que Antonio Martínez, cuiner i fundador de L’Àncora, es va fer a principis dels anys noranta quan va aixecar el restaurant. En poc més d’una dècada s’ha fet un nom a l’oferta gastronòmica de Lleida portant els productes i les receptes marineres a la ciutat de terra ferma. El seu arròs amb llamàntol és un referent de la seva cuina tradicional, tot i que la carta i el receptari va fer un gran salt cap a l’avantguarda amb la incorporació, fa uns anys, del ﬁll d’Antonio Martínez, José María, qui es va erigir com a cap de cuina. Ara, la carta de L’Àncora ofereix els seus clàssics arrossos -negre, mariner, amb verdures i el ja esmentat de llamàntol-, junt a un ventall de plats moderns i innovadors com per exemple el Bombó de pollastre amb gambes o els Canelons de carbassons.

L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona. Carrer Comerç, 24 - Barcelona Tel. 93 319 21 02

El 2005 es va reformar i redecorar tot el restaurant. / CEDIDA

Combinar els plats Només 8 taules. Uns 28 comensals poden dinar o sopar cada dia a L’Àncora. A la sala, la mestressa i mare de família, Ana María Miras, dirigeix amb delicadesa el servei. La cuina a cara vista gairebé al bel mig de la sala és tot un espectacle que permet contemplar els fogons i anar seguint el procés d’elaboració dels plats. A la barreja de sabors més tradicionals i la nova cuina creativa, hem d’agefir una certa inﬂuència francesa fruit de l’experiència de José María en restaurants a Carcassone i Cannes, “però sense salses ni mantegues, sempre amb la base de la cuina mediterrània”, aclareix Abel Martínez, l’altre component de la família que forma part del negoci. A taula, el comensal pot dinar o sopar a partir de diferents alternatives: podem triar els plats directament a la carta, uns entrants – per compartir, com les escopinyes al vapor, o individuals com el trinxat de col i patata, bacó i ou escalfat-, un segon plat – arrossos, carns o un bon peix a la planxa- i unes postres; o bé ens podem deixar seduir per un suggeridor Menú de tastets. Aquesta opció està formada per nou petites racions salades i quatre més dolces. El client també es pot decidir pel menú de Temporada o el Menú Degustació, formats també per una com-

binació de primers i segons plats amb postres.

Els complements A l’Àncora posen especial atenció en els acompanyants. La carta de vins es caracteritza per ser moderna, plena de novetats i d’un cert estil urbà. “Estic constantment en contacte amb petites bodegues i provant per descobrir nous valors; els clients ens ho agraeixen”, explica Abel, encarregat del celler. Hi tenen més de quaranta referències, totes molt joves. Els caves són un altre producte important a aquest restaurant, que l’Abel suggereix per acompanyar durant tot l’àpat.Un altre complement essencial, el pa. A L’Àncora no ofereixen un de qualsevol. Els compren

per encàrrec a Vienna Le Baguette, una ﬂeca de Madrid que fa panets artesans de bacó, taronges, formatge o tomàquet amb orenga. “Cada setmana triem els gustos i les formes que volem per servir els propers dies”. Fins i tot en proposen de nous i ja estan pensant en un pa amb gust d’arròs a la marinera. I per acabar, un plat dolç. Les postres són casolanes, senzilles però amb un punt d’originalitat, com el ﬂam de cervesa fet sense llet o les mini creps de crema catalana. Sens dubte l’Àncora és un restaurant diferent en la gastronomia lleidetana. L’Àncora C. Folch i Torres, s/n Lleida 973 235 340

EL TAST

Vilosell 2006 DO Costers del Segre. Elaboració: 65% d’ull del llebre, 17% de merlot, 13% de cabernet sauvignon i 5% de syrah. Verema manual. Criança durant 9 mesos en bótes de roure francès. Embotellat el gener del 2008. Vi de color mora intens. Nas molt singular d’ampli espectre aromàtic, amb tons de fruites del bosc madures, conﬁtura de gerds, mentolats i herbes aromàtiques fresques. Fusta ben integrada. A la boca és ple, fresc, amable, llarg, amb tanins dolços i moderats, amb un cos mig que el fa simpàtic i fàcil d’entendre. Retronasal fruitós de cirera i conﬁtura. Beure entre 15 i 17°C.

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana. Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANY Al capdavant de la seva cuina hi trobem el xef mediàtic Nando Jubany. Ctra. de Sant Hilari - Calldetenes Tel. 93 889 10 23

LES SET PORTES Típica cuina catalana de qualitat. Passeig Isabel II, 14 - Barcelona Tel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHEL Carta ﬂexible: amanides, peixos, carns. Atenció al llom de xai del xef. Beltrán i Rózpide, 16 bis - Barcelona Tel. 93 203 84 08

SANT PAU Restaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. Nou, 10 - Sant Pol de Mar Tel. 93 760 06 62

TRITÓN Cuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa. Alfambra, 16 - Barcelona Tel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETO La qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina. Ganduxer, 10 - Barcelona Tel. 93 200 72 44

Viatges / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

CALDES D’ESTRAC, TAMBÉ CONEGUT COM CALDETES (MARESME)

Caldetes, entre l’aigua termal i l’aigua de mar Aquest poble, conegut popularment com Caldetes, és l’únic lloc de Catalunya on es pot gaudir de les aigües termals i també, a pocs metres, de les del mar. A ﬁnals del segle XIX ja era una de les principals destinacions turístiques. A 40 Km de Barcelona, Caldetes s’ubica entre les pinedes i el Mediterrani. / JOSEP CANO

A l’interior de Catalunya hi ha nombrosos balnearis on es pot gaudir de les propietats terapèutiques de les aigües termals, i al seu llarg litoral hi ha força establiments on es fan tractaments de salut amb l’aigua del mar –l’anomenada talassoteràpia–. Però només hi ha un lloc on es poden trobar ambdues coses alhora. És el poble de Caldes d’Estrac, conegut popularment com Caldetes, encaixat entre les pinedes i el Mediterrani al bell mig del Maresme.

només tres-cents metres de la costa. Una galeria subterrània les porta fins al centre de la vila, on hi ha l’únic balneari català de propietat pública, situat en un edifici de 1818 d’una sola planta i una sola nau coberta per una volta catalana de totxo. Els Banys Públics –que els caldencs poden usar de franc– ofereixen tots els tractaments i serveis habituals d’aquesta mena d’instal·lacions menys l’allotjament, però això no és problema a una de les localitats pioneres del turisme a Catalunya.

L’indret ja era conegut fa dos mil anys pels romans, que el van anomenar Acquae Calidae , i els àrabs també van saber aprofitar la seva font d’aigües beneficioses per a l’aparell locomotor, traumatismes d’ossos i articulacions i malalties respiratòries, que brollen d’entre el granit a una temperatura de 38,8 graus a

Caldes ja tenia unes termes al s. XIV, però no va ser ﬁns ben entrat el XIX que el turisme de salut es va convertir en una activitat estesa i en el motor de l’economia local. Es van obrir balnearis i fondes i força famílies barcelonines acomodades s’hi van construir residències d’estiu. El ferrocarril de Barcelona a Mataró –el primer

J. M. PUJALS

de la península, inaugurat l’any 1848– va multiplicar el nombre de visitants. Només nou anys més tard, la via fèrria es va allargar fins Arenys de Mar i Caldetes va inaugurar la seva estació, avui amagada sota el pas elevat de l’autopista. Segons el Fons Històric Local, la línia va transportar 72.026 viatgers l’any 1857. Dues dècades després, Caldes d’Estrac s’havia convertit en un dels centres d’estiueig més importants del país.

Callao i Santa Teresa, paral·lels a la via del tren, s’arrengleraven els xalets dels forasters. Entre aquests primers turistes hi havia aristòcrates; diplomàtics; polítics, com el fundador del PSOE, Pablo Iglesias, i intellectuals com els literats Jacint Verdaguer i Apel·les Mestres. Començat el segle XX s’hi va afegir el poeta Joan Maragall, que hi va fer llargues estades per motius de salut. Tots tres van escriure obres inspirades en Caldetes. Els estiueigs dels benestants de l’època no eren com els d’avui: tancaven la casa principal i es traslladaven amb tot el servei a la segona residència, on s’hi passaven ben bé els tres mesos. La mansió més luxosa del poble va ser la del marqués de Comillas, enderrocada a ﬁnals del segle passat.

Banys de mar A més, al darrer quart de segle es van posar de moda els banys de mar, la qual cosa va atraure encara més gent a la vila, que a més de dos balnearis termals va arribar a tenir quatre cases de banys –Santarromana (1870), Marcel·lí (1875), Colón (1881) i Esteve– i cinc fondes –Borràs, Vidal, Titus, Mateu i La Providència– mentre als carrers de

Durant la dècada del 1920, una nova onada d’estiuejants va impulsar la urbanització de l’espai situat entre la via del tren i la platja. Els burgesos industrials barcelonins enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial es van fer luxoses cases modernistes i noucentistes a primera línia de mar.

Vorejant les dues platges del municipi –la de la Riera i la dels Tres Micos– es va construir un passeig marítim batejat com dels Anglesos, copiant el nom del de Niça, ciutat considerada el màxim exponent del turisme de luxe a l’època. El 1918 es va obrir un casino a l’hotel Colón. Hi havia trens directes des de Barcelona i fins i tot un petit aeròdrom per a les avionetes dels més adinerats. Caldetes i Sitges competien per ser la destinació més elegant de la costa. Els antics banys Colón (1881), que gaudien de totes les comoditats conegudes al seu temps i eren l’establiment de referència del poble, van ser enderrocats l’any 2000 per a aixecar un modern hotel amb les darreres instal·lacions de talassoteràpia, inaugurades el 2004. A més de les termals, també usen l’aigua del mar, escalfada a 37 graus, per a tota mena de tractaments. La gastronomia és també una bona raó per apropar-se a Caldes d’Estrac. Els dos principals productes agrícoles de la zona són els protagonistes de sengles manifestacions culinàries: a la primavera es fa la pesolada i, a la tardor, unes jornades de la mongeta del ganxet.

ESTILS DE VIDA / Esports

MÓN EMPRESARIAL JULIOL 2009

ESPORT I EMPRESA ENTREVISTA A ALEXANDRA PANAYOTOU, ATLETA

“Abandonar el camí és massa fàcil”

CARLES CHACÓN

Com neix la idea de córrer 2010 quilòmetres al llarg d’Espanya en un mes? Primer perquè l’any passat vaig córrer, en 21 dies, el trajecte fins a Compostela, unint els tres camins de Santiago: en total 1208 quilòmetres. Aquest any volia sobrepassar els 2000. Com tot el que faig, quan no és una cursa normal, m’agrada unir una causa al desafiament. Buscant aquesta causa, se’m va acudir la idea de promocionar el Campionat d’Atletisme Barcelona 2010. Actualment (divendres 26 de juny) estàs a Osca. Quina valoració fas de l’experiència ara que estàs a punt del final? És el repte més dur de tots els desafiaments que he fet fins ara. És molt dur, de vegades brutal. He patit molt i he hagut de superar la part física, i altres obstacles com el temps, els 46 graus de temperatura o problemes d’infraestructura. Has pensat en cap moment en abandonar? Això no es pensa mai. Ha de passar alguna cosa molt gran,

L’Alexandra Panayotou va començar a córrer als 30 anys, perseguint un somni que sempre havia desitjat satisfer. Sense la preparació ni l’experiència d’un atleta professional està a punt de completar un repte titànic: recórrer 2010 quilòmetres en un mes per tal de promocionar el Campionat d’Atletisme de Barcelona 2010. A més, prepara un llibre sobre les seves experiències i imparteix xerrades motivacionals.

“Molta gent necessita un canvi per veure que moltes coses són possibles” per abandonar. De vegades plores de dolor, però simplement has de seguir. Abandonar el camí és massa fàcil, i les coses fàcils no porten enlloc, no arribes a cap ﬁta. I em refereixo a ﬁtes vitals, també. Deixar les coses a mig fer no és un camí que m’agradi.

Alexandra Panayotou té previst arribar a Barcelona el proper 6 de juliol. / FOTO:CEDIDA

Com et sents amb aquests èxits? He viscut moments i dies increïbles. La gent sol pensar que el millor moment és quan s’acaba la carrera, però tot el desafiament té moltes sorpreses, i no només negatives. Quan miro tot el que he fet, tinc uns sentiments i emocions positius. Si he de patir i lluitar i superar obstacles no és raó per no intentar-ho. Com valores que la nova edició del campionat se celebri a Barcelona? Serà positiu. Jo encara no havia arribat aquí quan es van celebrar els JJOO, però crec que serà similar a nivell humà. L’organització està en molt bones mans, treballen amb molta il·lusió, i això no sempre es pot dir. És gent que estima l’atletisme. Quina és la teva virtut més gran?

Potser l’actitud positiva que tinc, en general. Si tens una visió positiva pots fer de tot, amb passió i alegria. Mai podràs superar alguns obstacles amb una mentalitat negativa. El meu optimisme, quan arriben els problemes, em permet que tot surti bé, o almenys veure-hi la part positiva. És dur guanyar-se la vida corrent? Sí, és molt dur. Ara per ara també faig xerrades motivacionals, dirigides a esportistes, empresaris, joves… qualsevol col·lectiu que necessiti motivació. Tractem d’utilitzar les experiencies de cadascú per fer-les servir durant el dia a dia com a elements positius. Molta gent necessita un canvi per veure que moltes coses són possibles. Avui en dia, que la societat ens condueix a perdre els nostres somnis, ensenyar

que tot és possible és molt útil per a ells. Quins plans de futur tens? De moment, descansar físicament i mentalment, i recuperar-me. Ara porto un any i mig molt intens, creixent constantment. Però per poder seguir realitzant projectes ara necessito descansar i, durant l’estiu, acabar el meu llibre. Com vas començar a córrer? Vaig començar fa nou anys, quan en tenia 30. Abans, durant 12 anys, no vaig fer res d’esport, tot i que de jove estava molt vinculada a les activitats esportives. A Irlanda, on vaig créixer, existeix una cultura de l’esport a l’aire lliure molt important, i això em va marcar. Després ho vaig deixar, però als 30 vaig sentir que necessitava tenir algun repte.

Salut / ESTILS DE VIDA

JULIOL 2009 MÓN EMPRESARIAL

ELS EFECTES DELS VIATGES DE LLARGA DISTÀNCIA

El jet lag, el mal del viatger Durant els últims anys ha augmentat el nombre de viatges de llarga distància. Molts d’aquests vols s’associen a cansament i a jet lag, símptomes que pateixen les persones que acostumen a viatjar per negocis. Però, amb l’arribada de les vacances d’estiu i l’increment dels vols internacionals, el jet lag es converteix en un mal que, en major o menor intensitat, patim tots una mica. M. SORT

Alteracions del son, pèrdua d’energia i de motivació, molèsties digestives... Aquests són els símptomes típics que apareixen quan es viatja ràpidament a grans distàncies en sentit est o oest (no en sentit nord o sud), sense donar temps al cos a adaptar-se als horaris del nou lloc. Pràcticament tots els organismes vius tenim a dins un rellotge sincronitzat amb la zona horària on vivim, que marca tota una sèrie de funcions biològiques, com dormir, secreció de sucs gàstrics i gana, temperatura corporal, vigor o nivell d’alerta. Aquest rellotge queda desajustat quan es fa un

canvi sobtat de zona horària i, durant uns dies, les funcions descrites es produeixen en hores inconvenients per a la nova zona horària.

Els efectes “Cal diferenciar entre els efectes de la durada del viatge, com poden ser el cansament físic o mental, i que no són deguts al jet lag, dels efectes de la desincronització”, aﬁrma Joan Santamaria, neuròleg i membre de la Unitat Multidisciplinar de trastorns de son de l’Hospital Clínic de Barcelona. Així, els principals símptomes del jet lag són l’insomni o somnolència en moments no adients per al nou horari del lloc on estem; poca capacitat per realitzar tasques físiques o mentals; poca capacitat de concentració; canvis subjectius desagradables, com irritabilitat i cefalees; i alteracions digestives, com indigestió, alteració del ritme deposicional o disminució de la gana. D’altra banda, els efectes del jet lag són més acusats si el viatge és cap a l’est que cap a l’oest. Quan anem a l’oest, allarguem la durada del dia, una cosa que es fa habitualment, “per exemple, quan un dissabte a la nit vas a dormir més tard”, explica Santamaria. “Això sembla més fàcil pel nostre rellotge, ja que el seu ritme intern és una mica més llarg que 24 hores, i anar a dormir més tard ho tolera millor”, afegeix. En canvi, quan viatgem cap a l’est (en sentit

Els efectes del jet lag són més acusats si el viatge és cap a l’est que cap a l’oest. / ARXIU

contrari al nostre rellotge corporal), escurcem la durada del dia. “Seria com anar-se’n a dormir un dia normal a les 18 o 19 hores”. D’aquesta manera, és habitual que el son sigui de mala qualitat durant el nou horari de nit: despertar-se massa d’hora quan s’ha viatjat a l’oest i tenir diﬁcultats per conciliar el son en els vols cap a l’est.

La recuperació El rellotge corporal d’un viatger que pateix jet lag necessita temps (des d’uns dies fins a unes setmanes) per adaptar-se al nou entorn i al nou horari. “En general, les persones que tenen més diﬁcultats per habituar-se són les extremadament matineres, una característica que, probablement, és hereditària i pot associar-se també a una mala adaptació a torns d’horaris de treball canviants”, explica el doctor. En canvi, aquesta diﬁcultat no és tan clara en les persones extremadament vespertines. Així mateix, els efectes del jet lag són més intensos en les persones de més edat que en les joves, sobretot a partir dels 50 anys.

RECOMANACIONS PER REDUIR ELS EFECTES DEL JET LAG Generals: • Menjars lleugers i no pesats. • Evitar l’alcohol. • Evitar el tabac. Estades de poca durada (1-2 dies): Com que no hi ha temps d’adaptar el rellotge intern, cal programar les activitats importants en hores de vigília del lloc on venim (i que coincideixen amb hores de vigília del lloc on anem) i, només si és indispensable, ajudar-se amb cafès per estar desperts o hipnòtics de curta acció per dormir. Estades intermitges (3-6 dies): Intentar adaptar-se parcialment als horaris del lloc de destí uns dies abans del viatge: • Viatges cap a l’OEST: llevar-se més tard de l’habitual durant uns dies abans i anar a dormir més tard. • Viatges cap a l’EST: llevar-se més d’hora de l’habitual durant uns dies abans i anar a dormir més d’hora. Un cop al lloc de destí, cal mantenir els horaris parcialment adaptats, per poder tornar a habituar-se més ràpidament a l’horari del lloc d’origen quan es torni. Estades de llarga durada: Cal adaptar-se com més aviat millor als horaris de destí. • Segons l’hora d’arribada, evitar o exposar-se a la llum solar del lloc on es va. La llum és un sincronitzador potent que pot ajudar o empitjorar la resolució del jet lag. • La melatonina és un cronobiòtic (no un hiptònic) de gran eﬁcàcia en el tractament de les alteracions del cicle del son i per readaptar el rellotge biològic. Té l’efecte contrari de la llum i, si es pren en el moment adequat durant el dia, pot avançar o retardar l’hora d’anar a dormir segons convingui.

Retribución Flexible Cómo incrementar la Compensación sin costes salariales 902.450.540

info@compensach.com