Món Empresarial 120 by Medigrup

Octubre 2009 n. 120

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

L’ANUARI DE LA PIME CATALANA 2009 REFLECTEIX ALGUNS DELS EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICA pàg. 3 a 8 >>

Breus col·legials. L’economista Oriol Amat explica com gestionar de forma més eﬁcient els costos i els actius en un moment en què les empreses estan generant menys vendes. EMPRESA

Les pimes han d’apostar per la internacionalització

pàg. 9 a 15 >>

Hi ha països que han apostat fort pel foment de l’RSC, com és el cas de Noruega. Daniel Ortiz analitza l’experiència del país escandinau.

Només el 18,7% de les pimes són exportadores, enfront al 77,3% de les grans empreses.

El 40,9% de la riquesa generada per les pimes, a Catalunya, és aportat per les microempreses. DESTAQUEM

El Decàleg: deu experts opinen de temes econòmics i empresarials.

INTERNACIONAL

JESÚS ECHEVARRÍA DIRECTOR DE COMUNICACIÓ DEL GRUPO INDITEX

pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: La presència de les franquícies espanyoles a l’estranger. La República Dominicana lluita des de fa temps per donar-se a conèixer a l’estranger, molt més enllà del turisme. Joan Tugores comparteix amb altres experts que existeixen signes evidents de recuperació econòmica. Ara bé, apunta també alguns dels riscos més immediats amb què ens podem trobar.

“Hi ha poques comunicacions tan estables com la de Zara”

FINANCES

RAFAEL RUBIO

pàg. 21 a 23 >>

La sortida de la crisi a Europa seguirà diversos camins segons els països. Les previsions per Espanya no són massa optimistes i, ﬁns i tot, es parla que l’atur augmenti el 2010. Criteria CaixaCorp ha arribat a un acord amb el grup inversor Investindustrial perquè s’incorpori com a soci dins de la companyia que explotarà el parc temàtic de PortAventura.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 25 a 28>>

Entrevista a Jordi Tovar, socidirector de selecció i head-hunting de IOR Consulting. Miquel Bonet conversa amb la responsable de recursos humans de Pimec, Xenti Robles, sobre els serveis que ofereixen a les empreses.

DIRECTOR DE BORSADINER Les empreses que surtin a l’exterior seran les primeres que superaran la crisi. / ARXIU

La crisi econòmica està afectant sobretot les petites i mitjanes empreses, que tenen una forta presència a Catalunya. De fet, la pèrdua de llocs de treball en aquest segment empresarial és més acusat que en les grans empreses, segons es desprèn de l’Anuari de la Pime Catalana 2009, elaborat per Pimec. Si bé el nombre de pimes a Catalunya és similar a la mitjana europea, aquestes tenen una dimensió menor. De fet, la majoria d’elles són microempreses,

JOSEP M. ÁLVAREZ

Cita per al sector de les ‘telecos’ Per vuitè any consecutiu, el proper 29 de setembre torna la Diada de les Telecomunicacions, que organitza el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació. A més, enguany un cop ﬁnalitzi, s’iniciarà la Setmana de les Telecomunicacions, que se celebra per primer cop amb l’objectiu d’atraure joves cap al món de les telecomunicacions. Tot plegat ho comentem amb el degà del COETTC, Ferran Amago.

pàg. 29 a 31 >>

El restaurant Gresca és un dels màxims exponents de la restauració gastronòmica a Barcelona. Un tros de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes. Enguany se celebra la vuitena edició de la Diada. / ARXIU

“La borsa seguirà amb la tendència a l’alça”

PÀGINA 3 >>

VUITENA DIADA DE LES TELECOMUNICACIONS

Breus de formació i recursos humans.

ESTILS DE VIDA

és a dir, tenen menys de 9 treballadors. Aquesta escassa dimensió de la pime catalana permet que tingui una major capacitat d’adaptació, però alhora li diﬁculta que pugui obrir-se mercat a l’exterior. Actualment, només una de cada deu pimes exporta. És per això que els experts apunten que la sortida de la crisi per part de les pimes passa per la cooperació i les aliances per poder arribar als mercats estrangers.

PÀGINA 4 >>

SECRETARI GENERAL DE LA UGT DE CATALUNYA

“Els governs haurien d’enfortir les polítiques industrials”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Air France ......................12 Aliancia .........................12 Altran.............................28 Arcelor Mittal................11 BBVA .............................11

EDITORIAL

Editorial

Campbell .......................13 CCM...............................13

VOTEM MARQUES O PERSONES?

Chicco............................28 Criteria.....................11, 12 Deusche Telekom ..........12 Easyjet...........................13 FCC ................................11 Iberdrola ........................12 Iberia .............................12 Inditex..............................9 ING Direct......................12 Kraft...............................13 Liberty Seguros .............28 Lufthansa.......................12 Michael Page Int. ..........11 Nokia .............................12 Nozar .............................13 Orange...........................13 Roca...............................13 Sharp .............................13 Spanair ..........................12 Vodafone .......................12

El debat sobre la conveniència de tenir un sistema electoral amb llistes obertes no és nou. Moltes són les persones que s’han plantejat la possibilitat d’aconseguir el canvi per fidelitzar el compromís dels polítics en les qüestions que governen la seva vida. Anteriorment, alguns polítics, com M. Dolores de Cospedal (PP) i el propi president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, han manifestat la seva posició a favor de les llistes obertes. L’accés al Congrés dels Diputats té tres limitacions: circumscripció provincial, adjudicació d’un nombre mínim d’escons per província i l’ús de llistes tancades. Aquest sistema que podia tenir sentit el 1977, quan no teníem cultura política, perquè veníem d’un llarg període de dictadura, les sigles i els partits que hi havia darrere eren clau per orientar-nos. Però en el context actual tenint en compte el nivell de cultu-

ra polític assolit, creiem que obertura política guanyaria pes podria ser un bon moment de el candidat i el perdria l’apacanviar llistes tancades per llis- rell del partit, i la identiﬁcació tes obertes. En comptes de vo- de candidat i votant seria més tar un partit concret, el ciutadà gran. L’exemple més evident podria elegir el candidat d’una es dóna en els pobles petits, on llista electoral, com passa en els ciutadans coneixen més de països com Suïssa, Finlàndia, prop la persona que escullen. Luxemburg o Suècia, que es re- Allà, no voten només un partit, sinó la persona en què s’identigeixen per aquest sistema. fiquen perquè Amb llibertat saben que vetels ciutadans podrien es“És tan greu per llarà pels seus interessos. collir el canal poble que es Si es generesdidat que els donin casos de sin llistes oberrepresentés millor i no notransfuguisme?“ tes no tindríem els actuals promés un partit, blemes de és a dir, una marca paraigües. Amb aquest transfuguisme. En la història apropament de la ciutadania s’han donat múltiples casos, i la política gaudiríem de més com per exemple l’actual de democràcia, que en certes si- Benidorm, el cas Simancas o tuacions sembla devaluada pel d’altres no tan populars. I, ves sistema oligàrquic dels partits. per on, malgrat tot, si en una Què diferent seria el com- cosa s’han posat d’acord tots portament dels polítics si a els partits ha estat en l’aprovanivell personal haguessin de ció del Pacte Antitransfuguistreballar-se el vot! Amb aquesta me, creat el 1998 amb rang de

compromís polític. Així, els regidors que abandonessin el seu grup municipal o fossin expulsats no podrien exercir els drets atribuïts per la regulació aplicable als grups polítics en el desenvolupament de les sessions plenàries, sense perjudici dels drets que constitucionalment li corresponguessin com a regidor. Davant d’aquest escenari, on encara no s’ha canviat la llei electoral, sembla que tots els partits polítics hi estan d’acord i impulsaran aquesta llei vetllant pel seu poder i no pas per l’autonomia dels candidats i de retruc els interessos dels seus votants, donat que aquests cada quatre anys a les urnes els poden canviar. És tan greu per al poble que es donin casos de transfuguisme? O potser són només una demostració de l’encarcarat que està el sistema polític? I és que el fet trànsfuga sempre és dolent per als partits. Però no per al poble.

Fe d’errates: En el número anterior, a la secció del Decàleg (pàg. 14), a la columna signada per Ricard Masip, hi havia un error a la divisió d’Axis Corporate. Hauria hagut d’aparèixer Human Capital en comptes d’Humana Capital. MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia ANUARI DE LA PIME CATALANA 2009

La falta d’internacionalització de la pime catalana diﬁculta la seva recuperació Globalment, l’any 2007 podria considerar-se satisfactori des del punt de vista de la petita i mitjana empresa. Les elevades taxes d’endeutament, la petita dimensió i la poca internacionalització de les pimes catalanes contribueixen a diﬁcultar la sortida de la crisi. Cal preveure que les primeres en alçar el vol seran les pimes exportadores, que malauradament, no són moltes.

BEGOÑA GIMÉNEZ

La crisi està resultant mortal per a moltes petites, i fins i tot mitjanes, empreses catalanes. Segons dades presentades a l’Anuari de la Pime Catalana 2009, elaborat per Pimec, l’evolució del nombre dels centres de treball inscrits al Registre General de la Seguretat Social és del tot negativa. Del primer trimestre de 2008 al primer trimestre d’enguany el nombre de centres d’entre un i deu treballadors ha descendit un 6,5%, dels que compten entre 11 i 50 treballadors, s’ha abaixat un 10,6% i les empreses d’entre 51 i 250 treballadors, el nombre de centres s’ha reduït un 6,7%. En aquest sentit, s’observa com les grans empreses estan suportant millor l’embat de la crisi, ja que el descens és d’un 5,8%. Els registres de la Seguretat Social tant en matèria d’afiliats com d’empreses cotitzants des de l’1 de gener de 2008 a 30 de juny de 2009 posen en relleu que l’ajustament degut a la crisi afecta molt més a les pimes i autònoms, col·lectiu que ha perdut un 10% dels afiliats. En canvi, les grans empreses han viscut una reducció del 4%. Per a Pimec, autònoms i pimes són els grans “protagonistes anònims” de la crisi. En dos anys, les condicions negatives han arrasat amb bona part dels projectes i expectatives del teixit productiu català. El 2007, però, la situació era diferent. En quin estat es trobaven les pimes quan la crisi financera mundial va començar a ser una realitat palpable ?

Un punt de partida positiu Cal saber d’on venim per poder redreçar el timó de les empreses per fer front a la gran tempesta que és la crisi ﬁnancera i econòmica. És per això que l’anuari presentat per Pimec amb dades de 2007, pe-

Cal que les empreses cooperin entre si per internacionalitzar-se i agafar major dimensió. / ARXIU

El 40,9% de la riquesa generada per les pimes a Catalunya és aportat per les microempreses Només el 18,7% de les pimes són exportadores, contra el 77,3% de les grans empreses rò que també recull l’evolució des de l’any 2003, cobra tanta importància en aquests moments. I així ho constata el president de la patronal dels petits i mitjans empresaris catalans, Josep González: “Cal tenir informació que ens ajudi a superar la situació actual i a tornar cap al camí dels bons resultats macroeconòmics que aquest anuari, amb dades del 2007, encara reﬂecteix”. I és que realment, les rendibilitats econòmiques i ﬁnanceres d’aquell any són bones i l’evolució del seu creixementob també. Catalunya segueix les tendències europees pel que fa a les pimes amb la particularitat

que la proporció de microempreses està per sobre de la de la UE-15; en canvi, el pes de les petites i les mitjanes empreses està lleugerament per sota, la qual cosa posa en relleu que el sistema productiu català es basa en empreses de dimensió més petita. Per un dels responsables de l’Anuari, Moisés Bonal, responsable d’Estudis de Pimec, la petita dimensió de la pime catalana té una doble lectura. “Per una banda són empreses que al mercat domèstic funcionen molt be però no tant al mercat global, per això demanem que s’aliïn entre elles, que es faci cooperació. Per altra banda, aquesta mida els permet una millor adaptació a les noves necessitats del mercat”. La contribució de les microempreses, petites empreses i mitjanes empreses al VAB, Valor Afegit Brut, de la UE dels 15 és aproximadament d’un terç per cada dimensió; en canvi, en el cas del VAB de la pime catalana, el pes està esbiaixat cap a les microempreses ja que aquestes representen el 40,9% de la riquesa generada. En general, la pime de Catalunya aporta el 67,6% del VAB. En el període 20032007 el VAB de les pimes ha evolucionat fins a una taxa

de creixement anual acumulatiu del 2,5%, amb les variacions interanuals. El creixement més important va tenir lloc al 2006, moment de màxima eufòria econòmica, essent la variació experimentada en el 2007 negativa, quan els primers efectes de la crisi ja començaven a constatarse. Segons Bonal, “l’any 2007 es comencen a detectar elevades taxes d’endeutament, i això explica en certa manera el que estem patint després de les restriccions del crèdit que s’han viscut en aquest període 2008-2009. L’anterior va ser un període en què l’obtenció del crèdit era molt fàcil, el tipus d’interès gairebé nul i això va fer que les empreses s’endeutessin. Després s’han trobat que un aprovisionament tan senzill com era l’endeutament, de cop se’ls ha acabat. D’aquí que el nostre missatge sigui que les entitats ﬁnanceres no deixin de donar préstecs a les empreses productives perquè això les afecta de manera molt seriosa.”

la recuperació econòmica, segons els experts, passa per la internacionalització. I d’exportadores, les nostres pimes, ho són poc. L’any 2007 es posa en relleu que el 18,7% de totes les pimes amb assalariats són exportadores. Aquest percentatge contrasta amb el de les grans empreses, que és del 77,3%, de manera que la distància entre ambdues dimensions d’empresa és de 58,6 punts percentuals. La pime del sector químic presenta un nivell d’internacionalització molt superior a la mitjana (el 40,1% de pimes exporta), mentre que la resta d’activitats estan molt més centrades en el mercat domèstic. Bonal ho explica clarament: “Les pimes que abans se’n sortiran són les que estan internacionalitzades. Ja hi ha signes de recuperació a d’altres països com França i Alemanya, i això, independentment del sector. Les empreses que operen al mercat exterior, són les que primer notaran la sortida de la crisi. El problema és que són poques les empreses exportadores i massa vinculades al sector de l’automòbil, que ara mateix és molt inestable. Hem de veure com s’acaba de reestructurar la situació a nivell mundial.”

DISTRIBUCIÓ DE LES PIMES A CATALUNYA. 2006

0,9% 92,5%

Cal més exportació La petita dimensió de les empreses catalanes dificulta la sortida de la crisi, tenint en compte que la recepta per a

6,5% microempresa (0 a 9) petita empresa (10 a 49) mitjana empresa (50 a 249)

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

ENTREVISTA A FERRAN AMAGO, DEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA (COETTC) JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Un país sense enginyers no té futur” Obligatorietat de les col·legiacions Malgrat els rumors que afirmen que la nova legislació derivada de la Directiva de Serveis pretén suprimir l’obligatorietat de la col·legiació per exercir determinades professions, res d’això té a veure amb la realitat. Entre les funcions públiques que desenvolupen els collegis professionals està la de controlar l’accés a determinades professions. Aquesta competència és tan important per al bon funcionament de la nostra societat que resultaria inversemblant la seva supressió. Al respecte, els nous projectes legislatius únicament afirmen que els col·legis professionals no podran obligar al pagament de quotes que no tinguin a veure amb els costos concrets de la col·legiació (subscripció obligatòria a revistes, abonament obligatori de quotes d’utilització de determinats serveis, etc.). Aquesta ha estat la pràctica habitual en alguns col·legis però s’ha de considerar, ja en l’actualitat, il·legal. Amb l’excusa de l’important competència delegada de l’Administració i atribuïda als col·legis professionals del control a l’accés de la professió, aquestes Corporacions de Dret Públic no poden perseguir finalitats recaptatòries per equilibrar els seus pressupostos. És en aquest marc on s’han de situar les noves previsions legislatives que volen tallar d’arrel aquestes pràctiques fraudulentes. En conseqüència, l’obligatorietat de la col·legiació per a l’exercici de certes professions no està ni estarà en perill en el futur. De fet, és la base del correcte desenvolupament de determinats serveis professionals.

Per vuitè any consecutiu el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya organitza la Diada de les Telecomunicacions, el 29 de setembre, amb novetats importants: les activitats d’enguany es concentren en un sol matí, i en finalitzar la Diada es posarà en marxa, per primer cop, la Setmana de les Telecomunicacions. polític que considerés les telecomunicacions com un servei bàsic. Hauríem d’arribar a un punt en què qualsevol urbanitzador o promotor hauria d’incloure dins d’un projecte per defecte i no per obligatorietat temes com el de la telefonia mòbil o la fibra òptica.

ÀGATA SERRA

La Diada de les Telecomunicacions ha esdevingut una fita per al sector de les telecomunicacions. Quines novetats s’hi han incorporat enguany? Hem retallat una mica la Diada. Si abans hi dedicàvem tot un dia sencer i un sopar, aquest any hi dedicarem un matí i un dinar. Això és degut a què comencem també la Setmana de les Telecomunicacions. Com sempre les taules rodones previstes per a la Diada tractaran entorn a quatre pilars bàsics: la ‘Pime digital’, perquè entenem que la diferenciació a nivell de competitivitat i internacionalització de la pime catalana hauria d’anar lligada necessàriament a la incorporació de les noves tecnologies; les ‘Ciutats i llars digitals’, ja que l’any passat es va aprovar la llei que impulsa la societat de la informació que ja contempla la part d’infraestructures dins de carreteres, de zones industrials, etc.; la ‘Seguretat en Xarxa’, en què volem fer una reflexió sobre la necessitat d’incorporar la seguretat sobretot per als infants i les empreses; i ‘Telecomunicacions i discapacitat’, ja que pensem que si el nostre sector vol col·laborar dins de la societat, ha de facilitar la potenciació de les noves tecnologies en aquest àmbit. En què consisteix exactament la Setmana de les Telecomunicacions que anteriorment ha esmentat? A diferència de la Diada que va orientada més a professionals i a reflexionar sobre cap a on volem anar, la Setmana va molt enfocada a promoure noves vocacions d’enginyeria. La Fundació la Caixa ens cedeix el Cosmocaixa per tal que puguem cridar a uns 4.000 alumnes de secundària i de batxillerat que vindran a veure què és exactament això de l’enginy, i els mostrarem com l’enginyeria es pot aplicar en l’evolució d’un país, perquè entenem que un país sense enginyers no té futur.

Ferran Amago es troba al capdavant del COETTC. / DAVID FERNÁNDEZ

El sector telecos és anticrisi? Realment ho és. La despesa que dediquen els ciutadans a les telecomunicacions és molt alta degut a què les troben necessàries. En aquests moments de crisi, la retallada de minuts que s’ha produït en telefonia mòbil ha estat minsa, se situa al voltant d’un 2%. A més, continuem sent un sector no inflacionista, tot el contrari, abaixem preus. D’altra banda, ocupa molta gent. És per això que demanem al govern que pensi en les telecomunicacions de forma més positiva, i que no faci massa pressió al sector. Som un dels països que més evolució havíem tingut, però si hi ha una pressió inflacionista forta, al final no podrem seguir invertint. Com qualificaria la situació de Catalunya a nivell tecnològic? Catalunya ha invertit molt en tot el desplegament de xarxes de telefonia mòbil, wifi... i crec que estem fent bé els deures, però encara manquen més inversions en fibra òptica. Calen unes regulacions i uns impulsos que permetin fer un desplegament adequat per tal que les

“Demanaria a tot polític que consideres les ‘telecos’ com un servei bàsic” xarxes actuals de coure puguin substituir-se a mig i llarg termini per una xarxa de via òptica. Aquesta serà l’única via per aprofitar al màxim la potencialitat de la xarxa. L’Administració aposta prou per les TIC? Ho hauria de fer més. L’obligatorietat que les administracions hagin de parlar amb el ciutadà via electrònica està molt bé, perquè és una forma d’arrossegar inversions en aquest sentit. D’altra banda, la Generalitat està aplicant moltes mesures per ajudar les pimes a sortir del seu estancament. Així, hi ha polítiques com el pla PIMESTIC o el TIC.cat, que volen agrupar sota un mateix paraigua accions que abans l’administració ja oferia, però de forma més dispersa. Jo demanaria a tot

I les empreses catalanes aposten prou per les TIC? El directiu de les empreses catalanes no coneix prou els beneﬁcis d’aplicar les telecomunicacions o les TIC dins del seu negoci. Això passa perquè moltes vegades els ‘telecos’ no sabem comunicar, parlem de temes tecnològics amb paraules molt complexes, enlloc de parlar d’una gestió de clients o del beneﬁci empresarial que poden comportar les TIC. Per això, el discurs tecnològic s’ha de superar i s’ha de parlar molt més d’una orientació cap al negoci. Falta cultura tecnològica entre la ciutadania? Parlem molt de tecnologia, cada vegada més les noves generacions neixen amb una vessant tecnològica molt alta però només a nivell d’usuari, encara manca el coneixement. Per exemple, a nosaltres el fet que es regali un ordinador als nens perquè estudiïn ens sembla molt bé, però sí no canviem una mica tots els procediments de l’educació, és a dir, professor, mètode i continguts, l’alumne només tindrà una eina. És com donar una clau a algú que no sap per a què serveix aquesta. Pensem que calen canvis culturals. En aquests moments, quina hauria de ser la gran revolució a nivell de TIC? A la Diada sempre parlem de convergència, de posar el contingut multimèdia dins d’un mòbil i que pugui arribar a la televisió. Aquesta integració total entre eines és el que pensem que serà la gran revolució del futur i ja està aquí...

Col·legis Professionals / ECONOMIA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi de Censors Jurats de Comptes

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

L’entitat vetlla pel risc cardiovascular dels auditors

El visat d’habitatges a Catalunya ha baixat un 66 per cent en el darrer any

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya participa activament en l’elaboració d’un estudi cientíﬁc sobre el risc cardiovascular en els directius i executius empresarials promogut per l’Associació Espanyola de Directius (AED) i dirigit pel doctor cardiòleg Víctor Oliveras, del Centre d’Assistència Primària Adrià de Barcelona. L’estudi, denominat ‘Factors de risc cardiovascular en el món directiu’, es basa en un ampli conjunt de proves mèdiques realitzades gratuïtament als auditors de comptes amb una edat compresa entre els 44 i els 55 anys i amb hipertensió arterial. Els participants en l’estudi ho fan de manera voluntària amb un breu conjunt de proves mèdiques absolutament indolores.

Col·legi de Treballadors Socials Núria Carrera és escollida com a nova presidenta de l’entitat

Entre juliol de 2008 i juny de 2009 es van visar a Catalunya un total de 14.585 habitatges, xifra que suposa un descens del 66,75 per cent en relació amb els dotze mesos immediatament anteriors, en el decurs dels quals es van visar prop de 44.000 habitatges. Aquestes són algunes de les dades incloses a l’estadística de l’ediﬁcació del segon trimestre de 2009 a partir de les dades facilitades pels diferents col·legis d’arquitectes de l’estat. Segons aquest informe, al segon trimestre d’aquest any van ser visats a Catalunya 2.552 habitatges, gairebé un 63 per cent menys que el segon trimestre de l’any anterior. Pel que fa a les dades del conjunt d’Espanya, la comparativa que pren com a referència els darrers 12 mesos indica un descens del 63 per cent, gairebé quatre punts inferior al català. Tot i la tendència negativa, sembla ser que els darrers mesos hi ha hagut una frenada en la caiguda de visats.

màsters, postgraus i cursos d’especialització

Durant els propers quatre anys, el Col·legi de Treballadors Socials estarà presidit per Núria Carrera. Aquesta diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona, ha exercit d’assistent social en diferents administracions públiques, i també ha estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i diputada de Benestar Social a la Diputació de Barcelona. En aquesta etapa, la Junta de Govern es proposa potenciar tant a nivell intern, dins la professió, com extern, la societat, el paper del treball social. Alhora s’ha proposat fer créixer el nombre de col·legiats que actualment se situa en 4.500 professionals. També, la nova Junta de Govern es planteja prioritzar la formació i recerca en treball social com a mitjà òptim de projecció social i de desenvolupament professional.

Col·legi d’Advocats de Barcelona L’ICAB es mostra contrari a rebaixar l’edat penal del menor i a legislar en “calent” Arran del nombre de notícies publicades en els darrers mesos sobre la necessitat o no de modificar la Llei de Responsabilitat Penal del Menor, i sobre si s’ha de modificar l’edat a partir de la qual es pot demanar responsabilitats penals als menors de 14 anys, el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) considera que el dret penal de menors ha de ser l’últim mecanisme a utilitzar per l’Estat de Dret per resoldre aquest tipus de conductes i aposta per derivar cap els anomenats mecanismes de control social –família, escola i administració– com a vies perquè nens i joves assumeixin les pautes de comportament, de socialització i de reinserció. La Llei de Responsabilitat Penal del Menor, que s’aplica a menors entre 14 i 18 anys, és una llei sancionadora i de naturalesa penal, i en aquest sentit l’ICAB es mostra contrari a què les reflexions i possibles canvis legislatius es facin en “calent”.

El referent en formació www.guiamasters.com

Budapest

Colonia

Ginebra

Moscú

Personal España

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN SOLUCIONES SOFTWARE • Planiﬁcación de personal • Nómina • Recopilación operacional de datos • Asistencia, tareas y registro de tiempos • Selección del aspirante / administración del reclutamiento

3rd Exhibition for Human Resource Management 3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

HARDWARE • Hardware para captación de datos móvil • Sistemas de control de acceso • Sistema de registro de tiempos SERVICIOS DE PERSONAL • Reclutamiento de personal • Selección del aspirante • Servicios a empleados

Stuttgart

Viena

Zurich

2 0 1 0

Barcelona

3ª Exposición Profesional de los Recursos Humanos

ASESORAMIENTO • Consultoría de personal • Asesoramiento para la gerencia • Outsourcing • Centros de Evaluación (Assessment Centers) • Búsqueda Ejecutiva • Consultoría de Outplacement • Derecho laboral, Constitución de la empresa, Derecho de despido • Entrenamiento SERVICIOS • Aseguradoras de salud • Seguros • Centros hoteleros y de congresos • Servicios de relocalización GENERALES • Literatura profesional, editoriales • Asociaciones de comercio/organizaciones • Sindicatos FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING • Gestión y Training • Desarrollo Personal • Marketing / Ventas • Universidades • Formación continua para Trainers / Desarrollo personal • Foro educativo para formación contínua y training • Teatro de empresa / Training al aire libre / Eventos / Incentivos • Sistema de evaluación 360º • Idiomas E-LEARNING / BLENDED LEARNING EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA 17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona www.personal-espana.es Medio de comunicación oﬁcial Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Colaboradores

Medios de comunicación oﬁcial on-line y medios asociados

ECONOMIA / Anàlisi

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

POSA’T LES PILES

Aconseguir diferenciació en cost per a mantenir els avantatges competitius ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Seguint en la línia de l’article de juliol, cal insistir que una crisi com l’actual fa necessari en molts sectors tenir una estructura de baix cost que faci possible guanyar diners amb preus de venda molt baixos. Enmig de la recessió la majoria d’empreses estan generant menys vendes i, en canvi, augmenta la morositat. Per tant, els beneficis es redueixen i la liquiditat també. És el moment de gestionar de forma més eﬁcient els costos i els actius. Per millorar l’eﬁciència existeixen múltiples enfocaments, com els que es descriuen a continuació.

Eficiència basada en la gestió dels costos El control de gestió pot ajudar enormement a millorar l’eficiència en costos, ja que de fet la primera tècnica que es pot utilitzar per a reduir costos és el càlcul dels mateixos. Al llarg dels últims anys, moltes empreses s’estan beneficiant de tècniques com l’ABC. L’ABC o sistema de costos basat en les activitats, aporta informació sobre el que costen les activitats i processos que l’empresa porta a terme.

Conegut el cost ja es pot valorar si l’activitat genera valor o no: - L’activitat genera valor (algú està disposat a pagar per ella): - El cost és raonable: es pot continuar igual. - El cost no és raonable: convé reduir el seu cost ja sigui amb una millora interna o amb una externalizació del procés. - El cost és raonable però només una part dels clients están disposats a pagar per aquesta activitat. El que es pot fer és fer aquesta activitat només per als clients que estiguin disposats a pagar per ella i cobrar-los un suplement. És el que fan les línies aèries quan cobren per begudes o menjar als clients que ho demanen. D’aquesta manera transformen costos en ingressos. – L’activitat no genera valor (ningú està disposat a pagar per ella): en aquest cas pot convenir eliminar l’activitat. La cadena irlandesa de roba barata Primark està venent samarretes a 1,99 euros. Com s’ho fa per a guanyar diners amb uns preus de venda tan baixos? Una tècnica que pot ajudar és la del cost objectiu que consisteix en calcular el cost màxim que pot costar un producte quan encara no s’ha dissenyat. Per això, es parteix del preu de venda al qual els clients voldran comprar el producte. Aquesta informació s’obté a través d’estudis de mercat. A tall d’exemple es pot fer com segueix: si el preu de venda objectiu de mercat es fixa en 1,99 euros i el marge de beneﬁci desitjat se situa en 0,30 euros, aleshores el cost objectiu és 1,69 euros. Primark fa com les grans empre-

La cadena irlandesa de roba barata Primark està venent samarretes a 1,99 euros. / ARXIU

El control de gestió pot ajudar enormement a millorar l’eficiència en costos ses de distribució alimentària: - Treballen amb grans volums i molta rotació. - Redueix el cost dels materials (planificació de comandes, reduir components...). En èpoques de recessió és quan és possible plantejar les negociacions per aconseguir rebaixes importants ja que als proveïdors els interessa frenar la caiguda de vendes i, al mateix temps, garantir la fidelització del client amb contractes a llarg termini. Per tant, es concentren en pocs però bons proveïdors i enforteixen relacions a llarg termini. - Passen costos fixos a variables

per aconseguir una estructura més ﬂexible. - Redueixen els costos de mala qualitat amb la millora contínua i la qualitat total. La clau de l’èxit del model low cost en alguns sectors, com el del moble, els hotels o les línies aèries, per exemple, està en la utilització d’aquests models de costos.

Gestionar de forma eﬁcient les inversions en actius A més dels plantejaments anteriors, les empreses poden dotarse d’un balanç més adequat, ja que per reduir costos convé aconseguir la màxima eﬁciència en l’ús d’actius, el que requereix mesures tals com: - Reducció de les inversions, fent només aquelles que siguin imprescindibles. Per exemple, la seu social i els serveis cen-

trals d’Easyjet no estan al mig de Londres, on el metre quadrat és molt car, sinó en un hangar de Lutton, que és un aeroport secundari a bastants quilòmetres del centre de Londres. - Llogant en lloc de comprar o venent els actius que siguin prescindibles. - Reducció d’existències (just a temps, produir mentre es transporta, reducció d’espai d’emmagatzematge...). - Reducció del cicle de maduració. És a dir del termini que transcorre des que es compren les matèries primeres fins que es ven i cobra dels clients. - Reduir saldos clients mitjançant tècniques de credit management. - Cash management o gestió de la tresoreria per reduir els saldos ociosos i minimitzar els descoberts en compte. Com deiem al principi, en molts sectors cal apostar pel model low-cost per sortir ben parats de la crisi. En termes generals, les empreses que ho fan estan obtenint bons resultats. Amb aquesta estratègia, Primark va augmentar les vendes un 21% l’any 2008. Inditex també ho està fent amb Lefties, la seva cadena de roba barata. En canvi, al mateix sector, encara que en un altre segment, la principal empresa alemanya de roba de luxe acaba d’entrar en un concurs de creditors. Per tant, oferir uns preus de venda baixos no garanteix que l’empresa sigui viable. Fa unes setmanes, la línia aèria de baix cost Sky Europe ha presentat concurs de creditors. És un cas que s’esperava feia temps ja que feia anys que perdia diners i el balanç estava en fallida.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

Perspectiva 2 d’octubre Pla de ﬁnançament local El Consell de Ministres aprova un nou pla de 5.000 milions d’euros de finançament per a les administracions municipals. El fons servirà per executar projectes relacionats amb la sostenibilitat econòmica i amb les energies renovables. El fons estatal d’inversions locals, amb 8.000 milions, va ser criticat per la seva inutilitat a l’hora de canviar el model productiu, encara que va servir per maquillar les xifres de l’atur.

4 d’octubre Referèndum Irlanda Tractat UE A la segona va la vençuda. O no. El Tractat de Lisboa, que hauria de permetre un govern molt més àgil de la UE, es posa en joc en el segon referèndum que s’organitza a Irlanda,

després de la primera consulta en què va guanyar el ‘no’. L’estat britànic vol que cada membre tingui un representant en la Comissió Europea i garanties per mantenir la seva política de neutralitat o de política social interna (prohibició de l’avortament).

6 i 7 d’octubre Assemblea anual de l’FMI Els màxims responsables de l’economia mundial es reuneixen al Centre de Congressos d’Istambul (no és habitual que aquestes reunions es facin fora dels EUA) per celebrar l’assemblea anual del Fons Monetari Internacional. En el rerefons, les bones dades econòmiques dels EUA, Alemanya, França i la Xina, com a principals arguments per sortir de la crisi. Es tornarà a alertar Espanya pel seu elevat atur, com ja ha fet l’OCDE.

7 d’octubre En defensa de l’ocupació Els dos principals sindicats de l’Estat, Comissions Obreres i UGT, convoquen una jornada de protesta “en defensa de l’ocupació”, després de la qual no descarten organitzar una protesta de major abast. Les centrals han de reprendre, sense data, el diàleg amb la patronal després que el diàleg social que impulsava el Govern central es tanqués un document sense acord amb els empresaris.

tots dos països milloren, al mateix temps que els EUA han acceptat la presència, sembla que permanent, de l’estat espanyol en les reunions del G-20.

13 d’octubre

27 d’octubre

Foto Obama-Zapatero El president dels EUA, Barack Obama, rep el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a la Casa Blanca. Serà la primera reunió oﬁcial de Zapatero amb un cap de govern dels EUA en aquell país. Es un símptoma que les relacions entre

Barcelona Meeting Poing Fins l’1 de novembre, se celebra el Barcelona Meeting Point, tot just quan encara no se sap ﬁns quan es contraurà l’activitat en el sector de la construcció. Es faran, entre d’altres, la primera Conferència Euro-Àrab d’Inversió Immobiliària.

28 d’octubre Segona edició d’InterACC1Ó a Barcelona La segona edició d’InterACC1Ó reunirà 4.000 professionals i experts que debatran al Centre de Congressos de Barcelona sobre la innovació i la internacionalització. Empresaris, inversors, emprenedors i experts mundials compartiran experiències, s’anticiparan a les tendències del futur i donaran a conèixer les seves estratègies per seguir guanyant competitivitat.

LES DADES DEL MES 14 d’octubre Índex de preus al consum del setembre

27 d’octubre Hipoteques de l’agost

T’ajudem a impulsar la teva carrera

professional Màster en Disseny Multimèdia (títol propi UAB) Postgraus SAP (homologats per SAP, preparen per superar l’examen de certificació oficial) SAP – Certification Development Consultant ABAP Workbench SAP – Desenvolupament SAP Netweaver (Màster) SAP – Certification Netweaver Consultant Exchange Infraestructure SAP – Certification Netweaver Consultant Web Aplication Server

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) Postgrau en Direcció de Projectes (en col·laboració amb Microsoft Productivity & Innovation Center) Cursos intensius de Producció Audiovisual, Disseny Centrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB i Disseny d’Animacions Interactives Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

Empresari del mes / EMPRESA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JESÚS ECHEVARRÍA, DIRECTOR GENERAL DE COMUNICACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS DEL GRUPO INDITEX

“Hi ha poques comunicacions comercials tan estables i consistents com la de Zara” Jesús Echevarría és el responsable de l’àrea de comunicació i relacions institucionals d’una companyia que factura 10.407 milions d’euros. El grup té com a prioritats estratègiques la consolidació del creixement a Europa, que suposa un 80% de les vendes, i el creixement als països asiàtics, sobretot Xina, Corea i Japó.

“Catalunya té una importància altíssima en la realitat d’Inditex”

ARIADNA BOADA

En què es basa la política de comunicació de la companyia? La política de comunicació d’Inditex es fonamenta en els propis valors i en la idiosincràsia de la companyia, construïda des dels seus orígens sobre la discreció, la sinceritat, l’amabilitat i la transparència. Discreció a l’hora de subratllar els èxits, sinceritat en la comunicació dels seus valors, amabilitat de cara a quants s’interessin per ella i, ﬁnalment, com a resultat de tot això, transparència en l’explicació de la realitat de la companyia. Quantes persones treballen a l’àrea de comunicació d’Inditex? Al centre corporatiu, unes 12 persones. I cal sumar-hi l’estructura internacional i els equips de cada una de les cadenes. Per què la companyia gairebé no inverteix en publicitat a mitjans tradicionals? L’empresa va renunciar des dels seus orígens a un principi no només legítim, sinó fins i tot recomanable en l’economia moderna, que és el de parlar d’un mateix. La publicitat no és més que això: parlar (bé) d’un mateix per projectar la imatge desitjada en la percepció del consumidor. En definitiva, el que va fer Inditex va ser renun-

çar-se a fer-ho realitat dia a dia. I qui cregui que ha aconseguit alguna cosa perquè ahir va encertar, s’equivoca.

Jesús Echevarría està al capdavant de l’àrea de comunicació d’Inditex. / CEDIDA

ciar a la possibilitat d’inﬂuir en la percepció del consumidor abans del moment de compra i va dirigir tots els seus esforços a satisfer aquesta percepció en el punt de venda. Una decisió així té molts riscos, però l’empresa va aconseguir traslladar la percepció desitjada a través de les seves localitzacions, del seu disseny d’interiors, del seu espai de compra, de la coordinació dels seus productes en el punt de venda i, sobretot, a través d’una oferta permanentment actualitzada i atractiva de moda de qualitat, gràcies a la qual va establir un diàleg permanent amb els clients.

Zara és una de las marques espanyoles més conegudes al món. Com s’aconsegueix? Bé, és que aquesta política de comunicació ha estat molt estable al llarg dels anys i ha aconseguit transmetre amb èxit els objectius que s’havia plantejat. En realitat, conec molt poques altres comunicacions comercials tan estables i consistents com la de Zara i la de la resta de les cadenes del grup en la història de l’empresa moderna. A les botigues tot està pensat per al client (localització, aparadors, decoració, disposició del producte, col·leccions, atenció al client...). I cal esfor-

Quin percentatge representa el negoci a Catalunya del total? Catalunya té una importància altíssima en la realitat d’Inditex, no només pel número de botigues, unes 280, sinó també pels vincles afectius. Aquí està la seu de la meitat de les nostres marques: Massimo Dutti, Stradivarius, Bershka i Oysho. Aquests centres de Tordera i de Sallent són focus d’atracció internacional per a dissenyadors i per als equips d’R+D d’arquitectura i obres. A més, junts sumen més de 180.000 metres de plataformes logístiques dedicades a l’enviament de peces a tot el món. En total, estem parlant d’una plantilla de més de 5.000 persones a Catalunya. Inditex ha revolucionat la moda i la forma de comprar-la. Com ho han aconseguit? Sincerament, des de dins mai deﬁniríem la situació de revo-

lucionària. En realitat, el que es fa en cadascun dels processos és intentar aplicar el màxim de sentit comú, posant-se a la pell dels clients. I dedicar-li a cadascun d’ells tot l’esforç possible. El cas Inditex s’estudia a diverses escoles de negocis... En aquests fòrums s’intenten buscar les peculiaritats d’empreses l’acompliment de les quals destaca per algun motiu, per formar així amb el millor fonament possible les futures generacions d’executius. Per això, analitzen amb la màxima amplitud la realitat empresarial del moment, de la qual indubtablement Inditex forma part. Què representa la botiga per a una companyia com Inditex? La botiga és el cor d’Inditex. És a través d’ella on es produeix el contacte amb el client, la reacció del qual a la proposta de moda ha de ser el motiu inspirador per als dissenyadors i els equips de direcció de botigues. Per tant, tots els esforços de comunicació es concentren en la botiga, en el client. En què han de millorar? Cada dia cal qüestionar-se tota l’organització i començar de nou. I, de tant en tant, donar-li la volta a tot, també en allò que sembla més evident.

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt!uédojdt!j!ufdopmóhjdt Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb 21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu!efmt!optusft!tfswfjt Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

L’EXEMPLE NORUEC

RSC i model de país Amb el títol “Responsabilitat social corporativa en una economia global”, Noruega acaba de publicar el seu llibre blanc sobre l’RSC. Aprovat pel Parlament noruec (Storting) el mes de gener, el document ha estat editat pel ministeri d’Afers Exteriors amb l’objectiu de fomentar la gestió responsable tant del sector privat com del públic, en els àmbits nacional i internacional. El foment de l’RSC ha esdevingut un objectiu prioritari per aquest país escandinau.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Els 10 principis del Pacte Mundial impulsat per les Nacions Unides constitueixen un dels referents bàsics d’aquest llibre blanc. El text parteix de la premissa que: “les empreses noruegues han d’estar entre les millors en relació a la pràctica de l’RSC, és a dir: promovent el reconeixement dels drets humans, creant condicions dignes de treball, protegint el medi ambient i combatent la corrupció.” I a partir d’aquest plantejament, el document es proposa tres grans objectius. Primer, fomentar l’RSC en l’exercici de la pròpia activitat governamental (polítiques públiques, funcionament de l’Administració, etc…). Segon, facilitar que les empreses noruegues assumeixin les expectatives i les demandes que la societat els formula. I tercer, participar en el desenvolupament de les xarxes nacionals i internacionals d’RSC. A l’hora de diagnosticar el grau de desenvolupament actual de l’RSC, el document fa referència als resultats d’una enquesta recent, efectuada sobre 300 companyies noruegues de més de 50 treballadors, i exposa els resultats següents: el 54% de les empreses afirma disposar de guies o programes d’actuació per desenvolupar l’RSC. La direcció de l’RSC recau, majoritàriament, en un directiu sènior o bé en algun òrgan col·legiat. El 44% reporta sobre RSC, ja sigui en les seves memòries anuals o bé en un informe específic. Les qüestions d’RSC són debatudes freqüentment en el 28% dels comi-

“El govern noruec predica amb l’exemple: abans d’exigir l’RSC als altres, s’obliga a assumir-la ell mateix.”

hi pot haver empreses exitoses en països fracassats, però tampoc països exitosos amb empreses fracassades (els suposats èxits empresarials en països fracassats són, senzillament, una obscenitat). En un món globalitzat, vinculat a l’emergència de la societat del coneixement, la interdepèndencia és un fet estructural.”

“No hi pot haver empreses exitoses en països fracassats, però tampoc països exitosos amb empreses fracassades.”

En summa, construir un país de qualitat, en el qual valgui la pena viure, només pot ser el resultat d’una acció collectiva. La responsabilitat ciutadana no és patrimoni exclusiu de ningú, però es posa en joc en les decisions, els comportaments i les actituds diàries de cada persona.

Contribuir a la governança global

tès de direcció i en el 20% dels consells d’administració.

Innovació... i coratge D’entre els molts aspectes susceptibles de ser destacats, creiem que val la pena posar l’accent en dos d’ells. En primer terme, convé subratllar que el govern noruec predica amb l’exemple: abans d’exigir l’RSC als altres, s’obliga a assumir-la ell mateix. Una actitud coherent i ben lògica, però extraordinàriament insòlita a les nostres latituds. Algú s’imagina, ara com ara, els governs català o espanyol comprometent-se públicament amb l’RSC? És a dir, autoimposant-se l’eliminació de la morositat; la integració sistemàtica de persones amb discapacitat; la pràctica del diàleg i l’esperit de servei envers els seus stakeholders (començant pel ciutadà particular que acudeix a una dependència administrativa i tem haver d’escoltar el tristament cèlebre: “vuelva usted mañana”…); l’assumpció real de la transparència i la rendició de comptes (en relació al destí final dels nostres impostos, els mecanismes de presa de decisió, etc…). El repte és ambiciós, certament, però també és ben cert que a casa nostra ens queda encara un llarg camí per recórrer!

Imatge del Parlament noruec a Oslo. /ARXIU

En segon terme, els redactors del llibre blanc tenen molt clar que no es tracta pas, només, d’impulsar les bones pràctiques empresarials, sinó de promoure un autèntic model alternatiu, basat en la competitivitat responsable. Per això insisteixen en un punt clau: “les empreses tenen (o haurien de tenir) un interès evident en fomentar la gestió socialment responsable.” L’RSC no és quelcom addicional, accidental o superficial. L’RSC suposa una nova visió de l’empresa i comporta un canvi radical en la manera de dirigirla. Es tracta, en conseqüència, de facilitar i encoratjar (quantes més empreses millor) a realitzar la transició següent: de l’RSC com a filantropia corporativa, a l’RSC com a gestió del risc i, finalment, a l’RSC com a creació de valor. Estem parlant de construir un avantatge competitiu sostingut en el temps, és a dir, de descobrir i assumir el nou paradigma de la competitivitat responsable. Per això el document fa seves

aquestes paraules de Michael Porter: “Si les empreses analitzessin les possibilitats de l’RSC de la mateixa manera que prenen les seves decisions estratègiques, aleshores descobririen que l’RSC pot ser molt més que un cost, una obligació o un desig altruista, i pot esdevenir una font d’oportunitats, innovació i avantatge competitiu.”

Model d’empresa i model de país Quin sentit tindria promoure l’RSC a les empreses i oblidarse de la resta d’actors socials? L’esforç per la gestió responsable només té sentit si va acompanyada d’un context coherent, en el qual aquesta trobi un ressò favorable per part de consumidors, sindicats, govern, mitjans de comunicació, etc… El professor Josep Maria Lozano (ESADE) ho formula amb la màxima claredat: “En quin tipus de país ens volem convertir? (…) Diguem-ho de manera clara i contundent: no

En darrer terme l’RSC s’emmarca, lògicament, en una determinada visió global sobre el present i el futur del planeta, i el llibre blanc ho expressa d’aquesta manera: “la voluntat del govern és que Noruega jugui un paper proactiu, globalment, per tal d’enfortir el respecte als drets humans, crear condicions de treball decents i protegir el medi ambient”. Des d’aquest punt de vista adquireix tot el sentit el fet que sigui precisament el ministeri d’Afers Exteriors l’encarregat de promoure l’RSC, ja que l’RSC ha esdevingut una manera d’estar i una manera de relacionar-se amb el món. En definitiva, assumir l’RSC signiﬁca esdevenir conscient que existeix una relació molt més directa del que a priori podria semblar entre la manera de gestionar l’empresa, la qualitat de vida i la governança del planeta. Novament amb paraules del professor Lozano: “Potser el veritable futur passi perquè, en un món globalitzat, el made in… es converteixi en una denominació d’origen associada no només a la qualitat dels productes i serveis, sinó també a la responsabilitat, credibilitat i sostenibilitat de les empreses.”

RSC / EMPRESA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC BBVA Inversió en educació ﬁnancera

El BBVA acaba de posar em marxa el Pla Global d’Educació Financera per tal de donar un impuls a la formació en aquest àmbit per a nens i joves a totes les àrees del grup. Aquesta acció representa una inversió de 26 milions d’euros en 3 anys, del 2009 al 2011. El Pla es durà a terme a Espanya però també a Mèxic, Amèrica del Sud i els Estats Units, i s’adaptarà a les característiques de cada lloc. A Espanya, el pla tindrà com a lema “Valors de futur” i es centrarà en reforçar l’educació dels nens de primària i secundària en qüestions tant importants com l’estalvi, la responsabilitat, la solidaritat, l’esforç o la prudència. El projecte es vol portar a totes les escoles d’Espanya, però en la seva primera fase només es realitzarà a les escoles de les capitals de província. Es proposaran activitats tutelades que requeriran l’ús de material pedagògic i es faran debats per convidar a la reﬂexió.

Criteria, FCC, Fluidra i Arcelor Mittal Entren a l’índex FTSE4 Good Ibex

just s’acaben d’incorporar a l’índex FTSE4 Good Ibex, el qual mesura les empreses que cotitzen a la borsa i compleixen els índex de responsabilitat social corporativa. D’altra banda, les empreses que deixen el grup enguany per no complir els criteris demanats són Cie Automotive, Corporación Dermoestética, Mecalux Vidrala i Vocento. L’índex FTSE4 Good Ibex és una eina molt utilitzada per inversors que busquen empreses que compleixen amb els criteris bàsics de RSC i que, a més, contribueixen al seu desenvolupament a nivell mundial.

Destinia Col·labora amb una ONG

Destinia, l’agència de viatges online, treballa en collaboració amb l’ONG egípcia Artellewa per procurar el benestar dels malalts de càncer. La darrera acció conjunta ha estat la decoració d’un hospital que acull nens amb aquesta malaltia amb panells ornamentals i pintures de temàtica animal i vegetal per tal que l’espai de convivència esdevingui un lloc més càlid i humà. Artellewa és un espai d’art contemporani independent, sense ànim de lucre, fundat el 2007 i amb seu a El Caire, que col·labora en nombrosos projectes per ajudar els més desfavorits.

Leroy Merlin

Les empreses Criteria, FCC, Fluidra i Arcelor Mittal tot

Accions responsables Leroy Merlin, l’empresa especialitzada en condicionament de la llar, aposta per la cura del Medi Ambient. Ho fa a través de productes que promouen el consum responsable com, per exemple, la famí-

lia de productes Eco Opciones. Es tracta d’una alternativa que ajuda a crear llars més sostenibles, la qual, l’any 2010 complirà un any. A més a més, Leroy Merlin ofereix als seus clients opcions alternatives a les bosses de plàstic tradicionals oferint-ne 3 tipus diferents: les de plàstic reciclat, les bosses reutilitzables i les bosses biodegradables. Les dues primeres són gratuïtes mentre que les biodegradables tenen un preu de 0,30 cèntims i estan fabricades a partir de fècula de patata.

Michael Page International Escolarització de nens a Guatemala Més del 50% dels treballadors de l’empresa Michael Page International a Espanya col·laboren des del passat mes de març amb part del seu sou en l’escolarització de nens a Guatemala a través de la Fundació Altius. Les escoles Mà Amiga de Guatemala, que són les encarregades de canalitzar l’ajuda d’aquests treballadors solidaris, ofereixen als nens de Guatemala la possibilitat de poder rebre

una educació que els permetrà créixer com a persones i així construir-se un futur millor per a ells i també per a les seves famílies. Fonts de Michael Page han expressat que “tenim una responsabilitat social sobre tot allò que passa al món i tot el què puguem fer per convertir-lo en un lloc amb menys injustícies, ho farem.” La Fundació Altius compta amb més de 30 escoles a l’Amèrica Llatina i Àsia i cada any dóna la seva ajuda a més de 400.000 persones amb escassos recursos per a poder viure.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

EL MES POSITIU Air France

Deutsche Telekom

Mesures contra la crisi

Prepara fusió amb France Telecom

La companyia Air France vol aplicar mesures contra la crisi i ha fet saber que una opció podria ser la supressió de la classe business en els seus trajectes de mitjana distància i poder augmentar el nombre de places econòmiques. En les properes setmanes es comunicarà si la mesura tira endavant.

Aliancia

milloraven després que s’anunciés que les negociacions amb British Airways (BA) seguien endavant després de més d’un any de converses. Concretament, Iberia va obtenir un guany d’un 5,76% davant l’expectativa d’un acord proper amb l’aerolínia britànica. Segons el president d’Iberia, Antonio Vázquez, “la fusió segueix en marxa”, tot i que no es donaran detalls de l’estat del procés de les negociacions.

Miquel Alimentació Facturació positiva

Petrobras Alta productivitat

Venda de pisos i sòl Aliancia va sorgir amb l’objectiu de gestionar la creixent cartera d’actius immobiliaris de les entitats ﬁnanceres. L’empresa ajudarà a canalitzar l’abundant cartera d’actius valorada en 200 milions d’euros. Amb dades del Banc d’Espanya, actualment les caixes d’estalvi tenen un total de 15.345 milions d’euros en immobles. El 40% dels actius està format per sòl i la resta són promocions en curs i en fase de venda.

Deutsche Telekom i France Telecom han tancat recentment un acord pel qual integraran en una empresa conjunta els seus negocis de telefonia mòbil al Regne Unit. Les dues companyies tindran cadascuna un total de participacions del 50%. L’empresa resultant liderarà el sector de la telefonia mòbil en aquest país. Es calcula que es podrien generar uns beneﬁcis de més de 10.000 milions d’euros. L’acord de les dues companyies ha fet que les accions de France Telecom hagin pujat un 2,18% mentre que les de Deutsche Telekom han caigut un 0,2%.

ING Direct Obrirà a les tardes L’estratègia per afrontar la crisi que ha decidit aplicar el banc ING Direct consisteix en obrir les oficines a les tardes de dilluns a divendres i els dissabtes al matí per tal d’oferir un millor servei als seus clients. L’entitat, a més a més, acaba d’inaugurar 39 oficines més. ING s’havia caracteritzat des de sempre per una relació amb els seus clients bàsicament per Internet però aquest nou plantejament respon a la “voluntat de millorar l’eficiència operativa”, tal com han informat fonts del banc.

Iberdrola

Criteria Acord amb Investindustrial Criteria ha venut el 50% de Port Aventura a l’empresa Investindustrial per un valor de 95 milions d’euros. Criteria va comunicar l’operació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i va fer saber que amb aquesta operació es “potenciarà el parc a llarg termini, en aconseguir un grup industrial, d’arrel familiar i amb presència a Catalunya.” Es preveu una inversió de 80 milions d’euros en 4 anys per part d’Investindustrial. Aquesta operació comportarà una reorganització de la societat de Port Aventura, la qual es dividirà en dues societats independents.

Emet bons als Estats Units

Lufthansa

Fa ben pocs dies Iberdrola va anunciar l’emissió de bons als Estats Units per un valor de 2.000 milions de dòlars (1.400 milions d’euros) amb l’objectiu d’aconseguir reforçar el seu creixement en aquest mercat estratègic. D’aquesta manera, l’empresa ampliarà el seu nombre actual d’inversors, diversificarà les seves fonts externes de finançament i mirarà de reduir el seu actual deute bancari de 33.000 a 25.000 milions d’euros en acabar aquest any. Aquesta emissió de bons és la primera que realitza una companyia energètica espanyola en aquest país.

Lufthansa ha tancat la compra d’Austrian Airlines després d’uns quants mesos de negociacions amb les autoritats de lliure competència de la Unió Europea. D’aquesta manera, Lufthansa es converteix en l’aerolínia més gran d’Europa superant ja a Air France-KLM. Brussel·les n’ha autoritzat la fusió i també les ajudes que ha concedit el govern austríac però amb la condició que Lufthansa cedeixi a la competència els drets d’aterratge i enlairament a alguns aeroports alemanys, austríacs i europeus. Austrian Airlines haurà de reduir un 15% els vols a partir del proper mes de gener respecte el gener del passat 2008 i també tindrà limitat el creixement de rutes ﬁns l’any 2015 o bé ﬁns que elimini tots els deutes, que es calculen en uns 430 milions d’euros.

Iberia Puja pel possible acord amb BA L’aerolínia Iberia va veure com els números a la borsa

Gran aerolínia alemanya

pot aportar grans beneficis a Nokia amb motiu de l’èxit de les xarxes socials. Nokia, que posarà a la venda el nou model de telèfon a l’octubre a un preu de 450 euros, espera que la col·laboració amb Facebook impulsi i millori les vendes.

L’empresa Miquel Alimentació ha obtingut uns ingressos de 1.170 milions d’euros en el darrer exercici, resultat que representa un 0,2% més respecte de l’any anterior, i el resultat brut (ebitda) va augmentar un 28%. Fonts de l’empresa atribueixen aquests bons resultats a “la reducció de costos, a la millora de preus de les mercaderies i al control sobre les pèrdues conegudes i desconegudes. El pla estratègic del grup de cara al període 2009-2013 inclou la previsió de creixement de la línia Miquel Food Service, l’obertura de 20 nous establiments de cash & carry i la implantació de l’àrea d’importació i exportació a la Xina, el Marroc i Llatinoamèrica.

Petrobras, la petroliera estatal brasilera, ha anunciat que el pou Guarà té una “alta productivitat”, equivalent al consum de 2 anys a Espanya. Repsol YPF té un 25% de participació en aquest jaciment.

Spanair i Vodafone Embarcament per MMS Spanair juntament amb Vodafone han posat en pràctica un sistema que permet als passatgers rebre la targeta d’embarcament per missatge multimedia (MMS) al mòbil. D’aquesta manera, les persones que viatgin sense equipatge passaran els controls de seguretat i realitzaran l’embarcament passant el telèfon mòbil per uns lectors de codis habilitats.

Tata Vehicles elèctrics

Nokia Acord amb Facebook

Nokia i Facebook han arribat a un acord pel qual totes aquelles persones que comprin el model de telèfon Nokia ‘N97 mini’ podran actualitzar el seu perfil des de la mateixa pantalla inicial del terminal mitjançant el lifecasting . Experts han apostat que aquesta col·laboració

Properament l’empresa multinacional índia Tata Motors European Technical Centre podria dur a terme el projecte d’una fàbrica per al muntatge final de vehicles elèctrics si les ajudes públiques són suﬁcients. Noruega, però, està molt ben situada per endur-se el projecte però encara no hi ha res decidit. Aquesta planta es de dedicaria al muntatge de cotxes elèctrics i rebria les piles i les carrosseries d’altres factories.

Panorama / EMPRESA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Campbell Reducció de beneﬁcis

d’inversions UBS era l’encarregat de plantejar una estratègia de futur per a CCM i ara se li ha encarregat que contacti amb els candidats més idonis per tal de trobar una sortida a aquesta situació.

Area Property Embargament d’hotels

Campbell, el popular fabricant nord-americà de sopes i salses, ha guanyat 504 milions d’euros en aquest darrer exercici ﬁscal, tancat aquest més d’agost. Aquest resultat suposa un 36,8 menys respecte de l’any anterior. Pel que fa a les vendes, Campbell va arribar als 5.384 milions d’euros, xifra que mostra un lleuger descens d’un 5% si es compara amb l’any passat. De cara a l’exercici del 2010, l’empresa ha previst que obtenir un creixement d’entre el 5 i el 7% gràcies als nous plans previstos per la direcció de Campbell.

Area Property, nou nom del fons d’inversions nord-americà fins ara anomenat Apollo, ha decidit liquidar la seva filial espanyola amb motiu de les pèrdues acumulades de les seves inversions les quals ascendeixen als 70 milions d’euros. Concretament es tracta de l’embargament que farà l’Areal Bank alemany dels hotels Miramar i el gran hotel La Florida de Barcelona. Area Property va invertir 100 milions d’euros en l’adquisició d’aquests 2 hotels entre els anys 2005 i 2007. Area Property ha intentat vendre aquests hotels des de fa gairebé 2 anys però les ofertes rebudes eren inferiors al preu establert.

actualment ja no resulta competitiu.” Fins a ﬁnals d’any es mantindran els vols previstos a l’aeroport d’East Midlands però en el cas de Luton no s’ha pogut conﬁrmar. D’altra banda, Easyjet ha fet saber també que probablement reduirà també els vols a Belfast (Irlanda del Nord), Bristol (sud d’Anglaterra), New Castle (nord d’Anglaterra) i Stansted (afores de Londres).

Kraft No hi ha acord de compra La nord-americana Kraft va presentar una oferta de 16.700 milions d’euros per adquirir la britànica Cadbury, que finalment va ser rebutjada. Si ﬁnalment s’arribés a un acord, la unió de Kraft i Cadbury significaria el naixement d’una companyia líder en el sector dels aperitius, la confiteria i els menjars preparats. D’altra banda però, les empreses Nestlé, Hershey i Mars podrien fer les seves ofertes per adquirir Cadbury com a millora estratègica empresarial.

Easyjet

Nozar

Redueix vols

Reﬁnança el seu deute

CCM S’acaben les ajudes

El Banc d’Espanya ha decidit posar ﬁ a les ajudes a la Caja Castilla La Mancha (CCM) i ha optat per impulsar una fusió de la caixa amb una o diverses entitats per donar sortida als problemes financers que arrossega de fa temps. Fins ara, aquesta caixa ha disposat d’una línia de liquiditat de 1.300 milions d’euros més uns altres 1.300 que va rebre del Fons de Caixes. Diverses són les caixes interessades en aquesta possible fusió. El banc

L’aerolínia de baix cost ha fet públic recentment que tancarà la base que té al centre d’Anglaterra, concretament a l’aeroport d’East Midland i que, a més a més, reduirà els vols de l’aeroport de Luton ﬁns un 20%. El motiu del tancament de la base d’East Midland es deu, segons la companyia a que “les operacions han estat estancades durant molts anys.” El cas de Luton es justiﬁca des d’Easyjet perquè “els costos s’han incrementat un 25% en els darrers anys de manera que

La immobiliària Nozar ha arribat a un acord amb les seves entitats financeres creditores per aconseguir finançar de nou el seu deute, el qual se situa en els 700 milions d’euros. A hores d’ara només falta la signatura definitiva pendent del compliment d’una sèrie de requisits. Les negociacions han durat 4 mesos i alguns dels bancs que han participat en aquesta operació han estat el BBVA, Caja Madrid, Barclays, Eurohypo, Popular, La Caixa, Banco Pastor, Banc de Sabadell i Caixa Galícia, entre d’altres. En cas que per alguna circumstància no s’acabés signant l’acord en el termini establert, Nozar hauria de presentar concurs de creditors en el termini d’un mes.

Orange Exigeix ajuts públics Orange ha demanat que les administracions públiques espanyoles i les operadores

privades treballin conjuntament per tal de dur a terme el desplegament de les noves xarxes de telecomunicacions d’alta velocitat. El cost d’aquesta instal·lació es situarà entre els 6.000 i els 8.000 milions d’euros anuals en els propers 10 anys. D’altra banda, des d’Orange s’ha demanat al Govern que acceleri la licitació de les noves freqüències de l’anomenat Dividend Digital, molt importants i necessàries per la demanda del servei d’Internet Mòbil. Per ara està previst que la data per cedirles sigui l’any 2015.

Roca Protestes pels acomiadaments Un grup de 600 treballadors de les plantes de Gavà, Madrid i Sevilla de l’empresa Roca s’han manifestat recentment davant la seu de l’Avinguda Diagonal en protesta pels acomiadaments que comportarà l’ERO presentat. L’expedient afectarà més de 700 treballadors i des de l’empresa s’ha justiﬁcat la mesura per la crisi que pateix el sector de la construcció el qual va lligat a la venda de sanitaris; i també pel descens de la demanda de reforma d’habitatges i banys.

Sector immobiliari

Sharp Presenta un ERO temporal

Sharp, l’empresa multinacional japonesa, acaba de presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal de 6 mesos que afectarà 490 treballadors de la planta que hi ha a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Membres del Comitè d’Empresa han constatat que la baixa activitat de la planta “s’arrossega de fa temps” i que per això s’ha traslladat la producció a Polònia. Per part dels sindicats s’ha demanat a l’empresa un pla que garantitzi la continuïtat dels treballadors en el futur. Amb motiu de protesta, els treballadors han anunciat mobilitzacions contra l’ERO presentat. El passat mes de juliol, Sharp havia anunciat que a la planta de Sant Cugat es desenvoluparia una nova línia de televisors LCD per tal de mantenir-ne la producció.

Cau la venda de vivendes

Sky Europe Concurs de creditors

En el primer semestre del 2009 la venda de vivendes a l’Estat espanyol va caure un 31%. En aquest període es van vendre 217.589 vivendes, xifra considerablement més baixa si es compara amb les 316.096 vivendes venudes en el mateix període de l’any anterior.

L’aerolínia de baix cost, Sky Europe, es presentarà en concurs públic de creditors tal com ha decretat un jutjat de Bratislava. Aquesta aerolínia de baix cost, que començar a operar l’any 2002, va ser la primera de centreeuropa que va cotitzar des de l’any 2005 a la borsa de Viena i Varsòvia, generant 120 milions d’euros de capital en accions. Des del passat mes de juny, Sky Europe està en suspensió de pagaments i no pot fer front als plans de reestructuració anunciats, segons ha comunicat l’administrador interí que aquest jutjat ha assignat per analitzar l’empresa.

EMPRESA / Decàleg

PERSONES

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

VALORS

MÀRQUETING

ACTITUDS

QUIM ARPÍ

SALVADOR GUASCH

MARCEL GALLI

ALEJANDRO MARTÍN

DIRECTOR GENERAL AXXON

PRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

SOCIDIRECTOR D’ACTICOM

SOCIDIRECTOR TDSYSTEM

COACHING MIREIA POCH SOCIA DE VALORS I PERSONES, EMPRESA DE COACHING EXECUTIU

Ser una marca

Empresaris i treballadors han de treballar units per l’excel·lència No ens sorprenem quan sentim a dir a una organització que està orgullosa d’haver pogut assolir el repte de ser una marca en el seu sector. Probablement, ser una marca és el que els ha facilitat l’accés a nous mercats, resistir millor que la competència la davallada de vendes o, ﬁns i tot, ser capaç de conservar un marge comercial. Endinsant-nos en el món de les persones a les organitzacions, molt fàcilment tendim a fer una primera avaluació de les persones en saber per quines organitzacions han passat. Igualment ens és fàcil fer l’exercici de pensar que en certes organitzacions hi trobarem els millors professionals. Tant se val si l’empresa és petita o gran, si és multinacional o familiar, el que importa és que empresaris i treballadors treballin units per l’excellència dels seus productes i serveis, per sobresortir dels estàndards i esdevenir una marca com a organització i una marca com a treballadors professionals.

Resultats relacionals

Les parts interessades s’anomenen stakeholders La comptabilitat dels intangibles està interessada en captar els valors i contravalors de les relacions de l’empresa com a element creador i potenciador de bons resultats. Convé tenir ben identificades les relacions amb les parts implicades ja que són les que estan cointeressades en la bona marxa de la mateixa. No cal dir que convé conrear especialment les crítiques. Les parts interessades són les que en anglès es diuen stakeholders i a qui nosaltres en català els hi diem partprenents, els que prenen part més o menys de prop amb la nostra història empresarial. És rellevant l’involucrament i la mútua informació que ens fa sentir corresponsables informats del que som i del que volem. L’associació i col·laboració amb els nostres partprenents ens permet nous enfocaments, noves oportunitats i nous desenvolupaments. Els resultats són evidents, entre altres, la millora de la presa de decisions individual o conjuntament, l’augment de la conﬁança mútua i la prevenció de conﬂictes.

Quan diu que costa?

El preu pot arribar a esdevenir totalment subjectiu Quan Philip Kotler va definir les quatre dimensions del màrqueting mix: Producte, Distribució, Comunicació i Preu, ja devia veure clar que és aquesta última, el preu, definit com a “valor dels clients”, aquella que sintetitza el posicionament assolit per la nostra oferta. El preu pot venir fixat per oferta i demanda quan parlem de matèries primeres i, fins i tot, per un govern regulador, però arriba a ser absolutament subjectiu quan el que venem és un article de luxe o un servei diferenciat, o... és que potser no hi ha gaire gent disposada a pagar una mica més per un producte de marca reconeguda que per un altre sense marca? Tot i això, en plena època d’ajustos, en la que pocs dubten de la qualitat de les coses, no parem de rebre ofertes de productes que rebaixen el seu preu, des de iogurts, fins a automòbils. Cal plantejar-se: qui és qui fixa el preu? Tot depèn del valor que el client atorgui a la nostra proposta respecte a la de la competència i de la consistència del propi posicionament.

L’eﬁciència de l’equip

Els dubtes es poden traduir en un lideratge dèbil 1. Decidir quan s’ha de decidir. Evitar que les persones que prenen decisions pateixin el síndrome de “Hamlet”, que es tradueix en ambients d’amable ambigüitat, en el que els dubtes, la desconﬁança i les intrigues es tradueixin en un lideratge dèbil i missatges d’inseguretat que dinamiten el potencial de l’equip. 2. Decidir bé quan decidim: Evitar que les persones amb funcions directives pateixin el síndrome “Manolo”, que es tradueix en comportaments agressius i arrogants amb els altres i limitadors del desenvolupament de l’equip. Aquest comportament pot restar ﬁns a un 30% de l’eficiència de l’equip, 3. Aprofitar el potencial de l’equip en la presa de decisions. Evitar que les persones amb potencial pateixin el síndrome “Maripili”, terme encunyat per Carme Garcia, que impedeix desenvolupar tot el seu potencial per por a no agradar o a ser vistes com unes competidores.

Ajuda per als aturats

La pèrdua del lloc de treball pot comportar un procés de dol Cada dia rebem la notícia de persones que han perdut el seu lloc de treball. De seguida pensem en les dificultats econòmiques que aquestes hauran d’afrontar però hi ha un aspecte igualment delicat i que a vegades passa més desapercebut que és el proces de dol per la ruptura d’un vincle professional que ens dóna identitat. Quan parlem de dol ho associem principalment a la mort d’un ésser estimat però en el cas de la pèrdua del lloc de treball es passa també per un procés que té elements semblants. Algunes persones ho podran superar amb els seus propis recursos però en alguns casos pot ser necessari recórrer a l’ajuda d’un professional. Un coach amb experièn-cia en transicions professionals pot acompanyar la persona, sostenint-la i ajudant-la en el reconeixement, acceptació i integració de sentiments difícils tals com la ràbia, el resentiment, la por o la pèrdua de l’autoestima. La contenció d’aquestes emocions la situaran en millors condicions per encarar el futur.

Decàleg / EMPRESA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

TECNOLOGIA

LEGAL

E-LEARNING

CREATIVITAT

AUDITORIA

JOSEP M. VILÀ

MARCOS BOCOS

JOSEP LOZANO

JORDI MAS

RODOLFO MARSAL BOSQUÉ

SOCI DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT

ADVOCAT

DIRECTOR D’AEFOL.COM

PROF. DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA D’ESCI-UPF

SOCI DE RSM GASSÓ AUDITORES – TARRAGONA

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL, SL

La solució és digital

El motor del nostre país és el seu teixit productiu La crisi ens iguala a tots. Ja siguem llestos o sòmines, sedentaris o esportistes, amb el cor bé o malament. Quan unes embarcacions són sacsejades per una tempesta, totes són iguals davant el risc de naufragar. El primer i més urgent és tractar de taponar les vies d’aigua, evitar que la tripulació s’ofegui i ajudar els ferits. Però a la vegada s’ha de ser conscient que, si la nau no s’enfonsa, el que la salvarà serà el seu motor. Després de la tempesta sí que tots seran diferents, ja que les embarcacions que tinguin el motor més potent se’n sortiran millor i més ràpid. Al nostre país, sacsejat per la crisi econòmica, el motor és el seu teixit productiu. Tothom està d’acord en què s’ha de millorar el nostre motor econòmic, potser no cal canviar-lo tot, però sí caldrà dotar-lo de noves prestacions que el facin més potent. Això vol dir més competitiu, que sols ho podrem aconseguir si aproﬁtem les prestacions que l’utilització intensiva de les TIC proporcionen a les empreses.

El prestigi de la marca

El titular d’una marca pot prohibir la revenda Recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat que els titulars de marques poden oposarse a la revenda dels seus productes de saldo, si això causa perjudici a la imatge de prestigi d’aquests articles. La directiva comunitària estableix que el titular d’una marca pot impedir a una altra companyia revendre els seus productes si això afecta la qualitat dels seus articles. En aquest cas la marca afectada és Christian Dior, que va demandar una empresa de llenceria “Societe Industrielle Lingere” que va vendre els seus productes a una societat que exerceix la seva activitat saldista (Societat Copade). Entén el Tribunal que la qualitat dels productes i el seu prestigi no només resulta dels materials amb què s’ha fabricat, sinó també de la seva presentació, promoció o col·locació, i per tant promocionar-los a un menor cost i en activitat de saldo pot perjudicar la notorietat i el prestigi de la marca.

SOCI FUNDADOR DE COCO CONSULTING SL

Formació low cost

Tothom hauria de tenir el seu pla personal de carrera a mida Ha arribat al sector de la formació el low cost. Una empresa multinacional espanyola ofereix als seus clients tota mena de cursos que es poden desgravar fàcilment. Malgrat l’abundant oferta el 90% de les pimes no aproﬁten els avantatges de la formació subvencionada. Potser al nostre sector li falta potenciar el màrqueting per fer veure la necessitat d’aprendre i desenvolupar el talent. Cal evolucionar de la impartició i justificació del cursos, a la fidelització de l’empleat amb la formació més útil, pràctica i rendible. Tot professional hauria de tenir el seu propi pla personal de carrera a mida i disposar al seu abast de l’oferta de més qualitat en el mercat mundial. Aixó avui és posible gràcies a l’e-learning. Les empreses que busquen la formació low cost, estant apostant per una trajectoria de curt recorregut. Hem de ser més competitius per lluitar en un mercat global amb els liders i per tant necesitem la millor formació que no sempre és la més barata.

Innovació local

Cal estimular la creació d’empreses als municipis Derivat del fet d’haver assumit serveis sense els recursos econòmics necessaris, un elevat nombre de municipis han assolit nivells importants d’endeutament. Si afegim la greu davallada d’ingressos provinents del sector de la construcció i un sistema de ﬁnançament municipal deﬁcient, ens trobem que la majoria d’ajuntaments tenen una situació econòmica precària. Per sortir-ne, calen doncs noves idees, nous projectes que aportin innovacions a la vida municipal i que ajudin, en major o menor grau, a fer veure la llum del final del túnel. Establir laboratoris o unitats d’innovació local que dinamitzin la creativitat potencial de les persones del municipi hauria d’assolir dos objectius clau. Per una banda, millorar la gestió pública municipal en un moment de necessàries retallades pressupostàries, i per una altra, estimular la creació d’empreses al municipi que alleugerin el nivell de desocupació local.

Instrument de transparència

La professió d’auditor està recuperant amb força el seu valor En l’actual entorn econòmic, la professió d’auditor ha recuperat totalment el seu rol com a mecanisme necessari per aportar transparència i confiança al complex món financer. Si bé en èpoques anteriors i arrel d’algun escàndol econòmic, des d’algun sector es va intentar desprestigiar la professió, l’actual situació de l’economia ha fet que aquesta recuperi amb més força que mai el seu valor com a instrument necessari per la transparència en els àmbits financers. Actualment el principal repte del mercat financer, és recuperar la confiança, element fonamental per aconseguir l’estabilitat que permeti sortir en la major brevetat possible de la situació de crisi econòmica. Podem dir doncs que l’auditoria és un instrument clau i indispensable en la transparència dels mercats financers i és precisament en aquests moments de crisi econòmica, quan la transparència és un factor determinant per assolir la confiança dels mercats.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

Les franquícies espanyoles a

Bèlgica Establiments Com 143 Islàndia Establiments Companyies 2 1

Regne Unit Establiments Companyies 148 25 Irlanda Establiments Companyies 35 10 Canadà Establiments Companyies 22 3

França Establiments Companyies 1.500 36 Andorra Establiments Companyies 41 33 Portugal Establiments Companyies 2.308 103

E.E.U.U. Establiments Companyies 81 13

Itàlia Establiments Companyies 675 32 Grècia Establiments Companyies 607 25 Cuba Establiments Companyies 2 1

Mèxic Establiments Companyies 600 46

Marroc Establiments Companyies 42 21

Veneçuela Establiments Companyies 777 17

Algèria Establiments Companyies 3 3

Tunísia Establiments Compa 3 2

10 primeres companyies en nombre d’establiments a l’estranger 1. Dia 2. Zara 3. Mango 4. MRW 5. Telepizza 6. Springﬁeld 7. Naturhouse 8. Bershka 9. Pull&Bear 10. Pressto

Alimentació Moda i complements Moda i complements Transport Hostaleria Moda i complements Cosmètica i dietètica Moda i complements Moda i complements Tintoreria

Angola Establimen 6

Perú Establiments Companyies 34 6

3.456 962 942 666 430 422 402 329 296 286

Brasil Establiments Companyies 378 12 Xile Establiments Companyies 171 14

Sud-àfrica Establim 12

Argentina Establiments Companyies 449 10

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA PRESÈNCIA ESPANYOLA EN ELS MERCATS EXTERIORS 2009

2008

2007

2006

2005

Establiments

12.264

10.665

7.763

7.130

7.775

Companyies

151

168

143

132

142

Països

105

102

103

El mapa del món / INTERNACIONAL

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

al món

Alemanya Establiments Companyies 200 11 Noruega Establiments Companyies 23 6

mpanyies 16

anyies

Suècia Establiments Companyies 24 6

Rússia Establiments Companyies 201 17

Polònia Establiments Companyies 267 16 Suïssa Establiments Companyies 53 13 Turquia Establiments Companyies 762 14

Síria Establiments Companyies 8 5 Líban Establiments Companyies 45 15 Japó Establiments Companyies 82 6

Iran Establiments Companyies 1 1 Israel Establiments Companyies 97 9 Kuwait Establiments Companyies 40 15

Xina Establiments Companyies 461 14

Jordània Establiments Companyies 19 13 Egipte Establiments Companyies 29 9 Líbia Establiments Companyies 1 1

E.A.U. Establiments Companyies 91 24

Tailàndia Establiments Companyies 13 4

Aràbia Saudita Establiments Companyies 178 22 Índia Establiments Companyies 30 5

Singapur Establiments Companyies 37 11 Kenya Establiments Companyies 2 1

nts Companyies 2

Indonèsia Establiments Companyies 24 4

Austràlia Establiments Companyies 16 4 Nova Zelanda Establiments Companyies 8 1

ments Companyies 5

La franquícia espanyola esquiva la crisi Malgrat la crisi econòmica, la franquícia espanyola viu un bon moment. Segons un informe de Tormo&Asociados, si bé enguany s’ha registrat un descens del nombre de companyies espanyoles presents a l’estranger, aquest fet es compensa amb escreix amb un augment del nombre d’establiments, concretament 1.609. De fet, han estat moltes les companyies de casa nostra que han apostat per implantar-se encara més a l’exterior i així compensar les pèrdues dins del mercat nacional.

El sector de l’alimentació i de la moda són els qui tenen una major presència en mercats estrangers. D’altra banda, com és lògic per motius de proximitat, Europa, amb Portugal al capdavant, és el continent amb més presència de la franquícia espanyola, seguit del continent americà i a gran distància d’Àsia. Com a novetat del 2009, tres companyies penetren en tres països sense presència espanyola ﬁns ara: Bielorússia, Geòrgia i Iran, de la mà de Women’s Secret, Mango i Adolfo Domínguez, respectivament.

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

MOLT MÉS QUE UN PAÍS TURÍSTIC

Bones condiciones per invertir a la República Dominicana País clau a l’Amèrica Central, la República Dominicana es troba en un moment de reclam d’inversions estrangeres per tal de caminar endavant en temps de recessió mundial. El repte es troba en aconseguir capital inversor més enllà del turisme. NÚRIA CABRERA

Les exportacions espanyoles a la República Dominicana tenen una evolució molt favorable. / ARXIU

Encara que la crisi econòmica s’està deixant veure a l’economia de la República Dominicana, els principals indicadors conclouen que registrarà un nivell d’inversió estrangera directa similar a l’any passat, segons les declaracions del director executiu de l’Associació d’Empreses d’Inversió Estrangera (ASIEX), Pablo Linares. Aquesta declaració contrasta notablement amb les previsions de l’Economic Intelligence Unit, que vaticina una caiguda a 900 milions de dòlars durant el 2009, en comparació als 2.800 milions de dòlars assolits l’any passat.

Altres declaracions oﬁcials dominicanes són també menys optimistes, ja que xifren les entrades entre els 2.000 i els 2.300 milions de dòlars, que significarien un descens més suau. El director de l’ASIEX es va mostrar, doncs, optimista, i va afegir que moltes empreses del món estan buscant on col·locar els seus capitals. D’aquesta manera, va augurar que la inversió a la República Dominicana compensarà el dèﬁcit per compte corrent de la balança de pagaments. Com a exemple, es poden citar diverses empreses espanyoles que s’han establert al país aquest any: Element Power,

que construirà cinc parcs eòlics, o Deneb (sistemes d’informació geogràﬁca). La presència espanyola a la República Dominicana es complementa amb Absolutgest Caribe, Agència Efe, Air Europa, Air Plus Comet, Arce Dominicana, Auding, Aurensa, Banesto, Banco Sabadell, BSCH, Barceló, BBVA, Bahía Príncipe, Hoteles Riu, CAM, Catalonia, Cener, Carrefour, Dex, Disa Consulting, Domitur, Editorial Santillana, Elector, El Samex, Eudom, Eulen, Ferrovial Agroman, Getinsa, Meliá, Iberia, Marsans, Sigma Dos, Zara, Travelplan, Soltour i Zugurat, entre d’altres.

Servei d’idiomes per a empreses i institucions La professionalitat i l’experiència dels nostres professors és la nostra garantia d’èxit

· · · ·

Assessorament i servei personalitzat Formació a mida Avaluació i certificació Auditoria lingüística

UAB Idiomes Barcelona Edifici UAB – Casa Convalescència Sant Antoni M. Claret, 171 · 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60 incompany@uab.cat www.uab.cat/uab-idiomes

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Oportunitats de negoci més enllà del turisme És necessari recordar que el sector amb més presència és el turístic, on són constants les inversions, tant dels grups ja establerts com de nous. No obstant, hi ha noves oportunitats de negoci en altres sectors. De fet, s’estan produint inversions en generació d’energia, banca, assegurances, concessions de serveis i indústria. Les exportacions espanyoles al país continuen en una evolució favorable, ja que guanyen més quota de mercat, tot i que actualment no són bons temps. El país es troba en una forta crisi que possiblement estanqui el creixement de la seva economia aquest 2009. Tot i així, els productes espanyols gaudeixen d’un bon posicionament i són valorats per la seva qualitat. Com a sectors principals d’exportació, cal destacar la maquinària elèctrica i mecànica, els materials relacionats amb la construcció i els de consum tradicionals (vins, oli, medicaments, aliments envasats). L’automoció, que va pujar amb força

el 2005, ha baixat en temps recents. A mig termini, s’obren noves possibilitats en els subministraments i muntatges de fonts d’energia renovable (solar, eòlica o de microcentrals hidràuliques), l’agroindústria, i els subministraments i serveis relacionats amb l’hostaleria (vigilància, atenció mèdica, restauració, oferta cultural i lloguers diversos). Finalment, es poden citar oportunitats en matèria de programari, assessoria de gestió, auditoria i serveis a les empreses que tenen la llengua espanyola com a suport. Pel que fa a les inversions, el sector més atractiu fins ara ha estat el turístic, i les cadenes espanyoles són les primeres en el país. La tendència es repeteix al sector immobiliari. D’altra banda, si la República Dominicana confirma la construcció de noves infraestructures (línies de metro, carreteres, centrals elèctriques...), també s’obriran noves oportunitats en forma de concessions. Cal recordar que el país no compta amb una normativa específica sobre concessions. Això fa que

s’hagi d’estudiar de forma concreta cada convocatòria per conèixer tot allò relacionat amb garanties i avals, tarifes, estabilitat dels contractes i altres especiﬁcacions.

DADES GENERALS Població:

9,6 milions

Superfície:

48.670 km2

Capital:

Santo Domingo

Sistema polític:

República democràtica

Inﬂació:

4,52% (2008), 3,9% (estimació 2009)

Creixement del PIB:

Nova guia de la Cambra de Comerç

4,5% (2008), 1% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (63,1%), Espanya (3,7%),

Amb l’objectiu de facilitar informació a les empreses a l’hora d’orientar-se en les gestions de comercialització i inversió, la Cambra Oﬁcial Espanyola de Comerç i Indústria de la República Dominicana ha presentat la Guia de Negocis d’Amèrica Central i República Dominicana. Aquesta guia recull, país a país, tota una sèrie de dades generals (polítiques, demogràﬁques), quadres estadístics (índexs macroeconòmics, exportacions, importacions), costos d’establiment, règim jurídic mercantil i fiscal, informació pràctica i adreces útils. La guia inclou un CD interactiu que conté, a més de la versió electrònica de la guia, una llista de les empreses espanyoles sòcies de la Cambra.

Bèlgica (3,6%), Canadà (0,7%), França (0,7%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

INVITACIÓ ALS EMPRESARIS ESPANYOLS A CONÈIXER LES POSSIBILITATS DE NEGOCI AL PAÍS El president dominicà, Leonel Fernández, va aproﬁtar la seva darrera visita a Espanya durant el passat mes de maig per convidar les empreses espanyoles a realitzar noves inversions al país, més enllà de la seva forta presència al sector del turisme. Per al mandatari dominicà, les relacions amb Espanya es troben en una “edat d’or”, tot i que considera que encara hi ha molts negocis per fer, i ha convidat a invertir en sectors com les energies renovables, les infraestructures i les telecomunicacions. Fernández va subratllar que el país garanteix la seguretat jurídica de les inversions, i per incentivar-les va signar amb Rodríguez Zapatero un acord que evitarà la doble imposició a les empreses. Fernández va sol·licitar al govern espanyol l’accés a fons FAD per portar a terme diversos projectes a la República Dominicana. El president dominicà va assegurar també que el sector del turisme, principal destinació de les inversions espanyoles, no s’ha vist afectat per la crisi, i va conﬁrmar que el brot de grip A a Mèxic ha desviat turistes cap al país.

ARA, AL DiR, MIMEM MÉS QUE MAI LES EMPRESES NOVES QUOTES D’EMPRESA E5 / E10 / E20 Si ets empresari, pots contribuir amb un mínim de 10 * en el cost de l’abonament Si ets empleat, gaudiràs d’un abonament que et permet anar a qualsevol hora i dia als 13 clubs DiR existents a partir de 40 /mes FER EXERCICI FÍSIC MILLORA L’EFICÀCIA I EL CLIMA LABORAL, I REDUEIX L’ABSENTISME A LES EMPRESES

ARA, A MÉS, GAUDIRÀS DE

0 D’INSCRIPCIÓ!

*En funció de la modalitat escollida. **Promoció vàlida fins al 31/10/09 i no acumulable a altres promocions. Consulta les condicions al teu comercial DiR.

PER UNA EMPRESA EN FORMA

DiR Empreses · 902 10 1979 · info@dir.cat 13 clubs DiR i 1 Pilates DiR Studio al teu abast · dir.cat

INTERNACIONAL / L’expert

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

Internacional SORTIR DE LA CRISI I RISCOS

Recuperació: asimètrica i... sòlida? Apunten senyals de recuperació a diversos països emergents i algunes economies europees, però de manera molt asimètrica –amb problemes especials a Espanya– i amb dubtes sobre la seva solidesa. Quin és l’escenari?

COMPARACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ: GRAN DEPRESSIÓ I CRISI ACTUAL 100

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Molts indicadors envien missatges una mica més positius a escala internacional. Una forma especialment interessant de veure què passa són les periòdiques comparacions que publiquen Barry Eichengreen i Kevin O’Rourke entre el comportament de variables clau a la Gran Depressió i a la crisi actual, a la que ja s’ha posat de certa moda anomenar com a Gran Recessió. Els gràﬁcs 1 i 2 recullen les comparatives entre les dinàmiques de la producció industrial i el volum de comerç internacional que, a més de reiterar la gravetat de la situació recent, apunten a uns certs símptomes de recuperació, modestos però clars. Cal reconèixer, com fan Eichengreen i 0’Rourke, que les decidides polítiques expansives han marcat diferències significatives: si als països avançats la comparació habitual és amb la Gran Depressió dels anys 1930, a Xina la magnitud del paquet d’estímul fiscal només es pot comparar a l’impacte keynesià que en el seu moment va poder suposar la construcció de la Gran Muralla.

La qualitat de les polítiques expansives Però ja sabem que les dades agregades o globals amaguen de vegades (bé, pràcticament sempre) asimetries importants. Hi ha diferències molt notables pel que fa a la freqüència i fecunditat dels famosos brots verds entre diferents països. A Europa el diferencial entre Alemanya i Espanya és objecte

de comentaris. Naturalment, la principal explicació rau en la qualitat del model econòmic així com també en la qualitat de les polítiques expansives portades a terme. Cal recordar que el que dóna solidesa a una política expansiva és la seva capacitat no tan sols per fer despesa pública, sinó per ferla de manera que estimuli en el futur més immediat possible l’activitat privada. Alemanya –malgrat que algunes dades provisionals de l’Organització Mundial de Comerç apuntarien a què està a prop de ser superada per Xina com a primera potència exportadora mundial– manté el seu potencial competitiu raonablement en forma malgrat la crisi, de manera que pot connectar amb qualsevol símptoma de recuperació global. A Espanya, en canvi, la composició d’activitats que han rebut el gruix del suport dels recursos públics durant la crisi no sembla haver ni tan sols igualat la ja baixa productivitat del fallit model espanyol de creixement.

Manca d’organització col·lectiva Aquests mateixos mecanismes de diferents qualitats en la gestió de la crisi probablement són els responsables que a l’edició 2009 dels rànquings de Competitivitat Global publicats el passat setembre al World Economic Forum (WEF), Espanya hagi perdut quatre posicions en un any, des del lloc 29 al 33, per darrere de la República Txeca i amb Estònia i Eslovènia ja molt a prop. I un aspecte especialment preocupant d’aquestes dades, més enllà dels més repetits mediàticament com els problemes de funcionament del mercat de treball, és la dolenta posició en l’aspecte cabdal de qualitat institucional (lloc 49), d’organització col·lectiva per fer front als problemes. Dos comentaris impertinents. El primer, pel que parlen de la importància de la dimensió, indicar que al mateix rànquing un país relati-

Alemanya manté el seu potencial competitiu en forma malgrat la crisi econòmica

Espanya ocupa una mala posició en qualitat institucional

90 85 80

70 65 60

Hi ha diferències notables pel que fa a la freqüència dels brots verds entre diversos països vament petit com Suïssa passa al primer lloc (malgrat els problemes de la banca): una referència a tenir en compte des de Catalunya. I, segon, pels que insisteixen en què només val l’excel·lència de ser absolutament el millor en alguna cosa, Suïssa arriba al número 1 global sense ser el número 1 en cap dels 12 pilars de la competitivitat amb què es construeixen els indicadors del WEF. Per tant, evidencia que per a la competitivitat econòmica, com per a gaudir de la vida, el més important són els sòlids equilibris entre totes les parts i components del sistema.

Els riscos de la recuperació Tornem a les expectatives de recuperació mundial. Quins riscos té? Molts, però en destacarem dos. D’una banda, que el volum dels dèﬁcits i del deute públic posat en circulació sobretot per les economies avançades per finançar els paquets de rescat i expansió ha anat força més enllà de qualsevol precedent (apropant-se només als esforços en temps de guerra), la qual cosa obliga a parlar cada vegada més d’exit strategies, és a dir, de com i quan comença a revertir el procés de suport públic. Naturalment, l’aspecte cabdal és si els estímuls a cada país

20 25 30 35 Mesos desde la cimera

Món 1929

Món 2008

COMPARACIÓ DE L’EVOLUCIÓ DEL COMERÇ INTERNACIONAL: GRAN DEPRESSIÓ I CRISI ACTUAL 110

100

60 5

Mesos desde la cimera Juny 1929 = 100

Abril 2008 = 100

Font: Barry Eichengreen i Kevin O’Rourke; A Tale of Two Depressions, versió setembre 2009, disponible a: www.voxeu.org

han estat capaços de retornar el sector privat a pautes de creació de riquesa i ocupació... o no. I aquí de nou les diferències entre països apunten asimetries importants, tant pel que fa a la solidesa amb què cada país afronti les noves realitats, com pel que fa a les postures de defensar una retirada més ràpida o, al contrari, un manteniment més perllongat... amb l’endeutament associat. D’altra banda, enllaçant amb el tema de qui i com es paga tot això, recordar que, malgrat que les dades no són del tot transparents, hi ha molts indicis que una bona part de l’enorme volum de deute públic emès

per països avançats hauria estat comprat per algunes de les economies emergents, accentuant un transvasament de poder ﬁnancer i econòmic que ja havia començat abans de la crisi però que ha trobat en aquesta un dels mecanismes d’aprofundiment. I que fa encara més probable anticipar que quan s’escriguin els llibres d’història sobre aquesta crisi un tema central –sinó el tema central– serà com es va posar en marxa la transformació en redistribució del poder polític global d’aquesta nova distribució del poder econòmic... i amb quins mecanismes, conﬂictes i conseqüències.

Entrevista / FINANCES

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A RAFAEL RUBIO, DIRECTOR DE BORSADINER

“Ha arribat el moment d’anar prenent posicions a la borsa” Els grans i petits protagonistes del món financer tenen una cita al proper Borsadiner, que tindrà lloc del 29 al 31 d’octubre a Barcelona. En aquesta edició, després de molts anys, els seus visitants es trobaran amb un escenari positiu i que, per fi, ofereix possibilitats de beneficis, segons el director de Borsadiner, Rafael Rubio.

ÀGATA SERRA

Quines novetats hi ha previstes per aquests novena edició? Com a novetat cal destacar la creació d’una aula de petites i mitjanes empreses a través de la qual volem incorporar aquest tipus de societats a Borsadiner. Les petites i mitjanes empreses són unes societats molt atractives per a determinats col·lectius d’inversors. Fins ara havien quedat al marge de la fira, on participaven fonamentalment les grans companyies cotitzades en borsa, especialment les de l’Íbex, però ens va semblar que tenint en compte la situació actual havíem de donar la possibilitat a què aquestes societats estiguessin també presents, oferint-nos els seus resultats, donant-nos les seves perspectives i sobretot estant a tret dels petits estalviadors. Quin és el perfil més habitual del visitant de Borsadiner? El perfil és molt diferent segons el dia de visita. El primer dia, el dijous, trobem un perfil professional. El segon dia, el divendres, és un dia en què es troben sobretot petits estalviadors i inversors, interessats en prendre contacte amb les societats que estan presents i veure quines són les seves ofertes quant a productes i serveis. El darrer dia és més festiu, és molt fàcil veure a petits estalviadors

Des del seu punt de vista, què passarà a la borsa en els propers mesos? No crec en absolut que s’estigui constituint una bombolla borsàtil, com de vegades es diu. Els preus de valoració de les companyies segueixen sent baixos. La borsa en els darrers dos anys ha ballat al ritme del sector financer i moltes de les seves empreses comencen a donar resultats positius, i això penso que continuarà. A més, els governs seguiran donant suport al sector financer fins a la seva recuperació total. Tot plegat farà que la borsa segueixi amb aquesta tendència a l’alça.

“La crisi ha fet que la cultura financera hagi despertat a Espanya” i inversors, sobretot en família. Si haguéssim de parlar d’un perfil general seria el d’una persona que té una certa capacitat d’estalvi i que està interessada a conèixer en cada moment les possibilitats i les oportunitats que li dóna el mercat. Quin consell donaria als petits inversors que acudiran a la fira? L’any passat ens vam trobar amb una certa decepció per part dels assistents, perquè anaven molt eufòrics i contents, desitjant entrar al mercat de forma immediata, i es van trobar amb què la gran part d’opinió dels experts era de prudència i tranquil·litat. A mitjan d’aquest any, però, el mercat ha començat a canviar de tendència. Per tant, crec que els consells que es donaran, en general, seran que ja és moment d’anar prenent posicions a la borsa, però de forma prudent i sabent molt bé en quins valors i en quins sectors cal posar-se, i sobretot cal aprendre del passat. Seria un error oblidar que aquí hi ha hagut una crisi de gran profunditat i moltes pèrdues.

Rafael Rubio es troba al capdavant de l’organització del Borsadiner. / CEDIDA

Els ciutadans tenen prou cultura ﬁnancera? La crisi ha fet que la cultura financera hagi despertat a Espanya i actualment el nostre decalatge respecte a països del nostre entorn s’ha reduït sensiblement. Tot i així, encara hi ha entitats que aproﬁten aquesta escassa cultura per intentar col·locar productes confusos. I també és cert que molts clients es troben amb resultats que no eren els esperats, però no obstant a molts d’altres la recent crisi els ha fet descobrir aspectes que desconeixien.

Quin hauria de ser el paper de l’assessor ﬁnancer en el futur? Els assessors financers no poden seguir vivint de les comissions que cobren de les entitats de col·locar els seus productes als clients. Vull pensar que, en aquest sentit, hi haurà un canvi que ens durà a un model més proper al que ja existeix als països anglosaxons, on els assessors financers són remunerats com un advocat o un metge per cadascun dels serveis que realitzen. Això és una imatge de major professionalitat i seguretat.

Sembla ser que la recuperació econòmica a Espanya serà més tardana, però en canvi l’Íbex segueix a l’alça. Com es pot explicar això? D’una banda, l’Íbex es va veure menys afectat que d’altres índexs per la caiguda dels bancs, recordem que a Espanya només en va caure un. D’altra banda, la crisi a Espanya ha estat contaminada per l’altíssim percentatge d’atur, però si deixem això de banda, l’evolució del PIB ha caigut menys que a la resta de grans països, i això de vegades se’ns oblida. Aquesta menor caiguda de l’economia ha fet que el nostre índex de borsa segueixi tenint un comportament millor que el d’altres països.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

VALORS

31 agost 09

DEL MES23 setembre 09

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

4,68%

6,12%

-1,51%

6,65%

3,49%

2.743,97 2.872,51

1.625,64 1.725,24

10.530,06 10.370,54

5.382,64 5.740,66

1,43 1,48

SETEMBRE 2009

L’Íbex 35 segueix marcant els màxims de l’any, gràcies al sector constructor i als grans bancs. Ara, cal veure què passarà a l’obtubre, tradicionalment un mes no massa bo per a la borsa...

DOW JONES

CAC

ÍBEX

OCTUBRE 2008

L’ÍBEX SEGUEIX IMBATIBLE

OCTUBRE 2008

SETEMBRE 2009

OCTUBRE 2008

SETEMBRE 2009

LA SORTIDA DE LA CRISI A EUROPA

Diferents ritmes de recuperació de la crisi Mentre que els nostre veïns europeus tornen a créixer aquest semestre, Brussel·les preveu una recessió “menys profunda però més llarga” a Espanya. L’alt deute de les llars i la crisi de l’habitatge són les principals causes d’aquesta tardança.

La UE creu que l’atur a Espanya augmenterà durant el 2010

REDACCIÓ

Després d’un any de recessió econòmica, Europa veu una mica de llum pel que fa la sortida de la crisi i així mateix ho ha augurat el comissari europeu responsable d’assumptes econòmics, Joaquín Almunia: “És la primera vegada que presentem previsions amb optimisme”. Tot i que els riscos a la baixa són molts, la tendència de les grans economies de l’euro és “positiva” i tendeix a la recuperació.

El cas espanyol A diferència de la resta de països, Espanya és l’únic que es desmarca d’aquesta evolució positiva i serà l’únic gran país de la zona euro que tancarà el 2009 en recessió. Les previsions indiquen que Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit creixeran en aquesta mitat de l’any, mentre Espanya seguirà ensopida dins les xifres negatives. De fet, Brussel·les ha revisat mig punt a la baixa la seva previsió de creixement per l’economia espanyola. Segons els seus càlculs, el PIB es contraurà un 3,7% respecte a l’any passat. En canvi, el PIB de l’economia francesa s’encongirà un 2,1% i no un 3,2% com es va pensar el mes maig i l’alemany es contraurà un 5,1% i no un 5,4%. Segons l’executiu comunitari, aquest allargament de la crisi a

en la futura llei d’economia sostenible com una mesura de recuperació”.

Prudència, abans que res

Les previsions indiquen que Alemanya, França i el Regne Unit creixeran en aquesta meitat de l’any. / ARXIU

Espanya s’explica per la diﬁcultat de corregir els problemes estructurals: “com l’endeutament de les llars, la crisi del sector de la construcció, els desequilibris externs o l’elevada atur”. Malgrat la lenta recuperació, s’arribarà a l’estabilització gràcies a l’abaratiment del crèdit i a la millora de la conﬁança dels consumidors.

Recordem que al mes de maig, Brussel·les va vaticinar un atur del 17,3% a Espanya per aquest any i del 20,5% l’any vinent. A aquestes alçades segueix pensant que la caiguda de l’activitat econòmica es cobrarà més llocs de feina que la mitjana europea i, a conseqüència, augmentarà el dèﬁcit.

CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI FINANCERA Després de la compra d’Unión Fenosa per part de Gas Natural, les gran operacions corporatives han desaparegut del panorama espanyol. Per suposat que hi ha processos oberts però per dur-los a terme caldria que la banca estigués disposada a concedir préstecs per més 15.000 milions d’euros. No és que sigui impossible, sinó que la banca i les caixes d’estalvi han optat per la prudència, reduir riscos i apostar per les transaccions de petita mida. En aquest panorama, se li ha de sumar els fons de capital de risc que han desaparegut completament.

Mentrestant, l’executiu espanyol té conﬁança absoluta en les mesures creades per sortir de la recessió “quan abans millor”, tal i com declara María Teresa Fernández de la Vega. Des del Ministeri d’Economia es recorda que Espanya va entrar “tard” en la crisi econòmica mundial i per això “s’ha de confiar

Malgrat que el segon trimestre de l’any ha anat millor de l’esperat, el conjunt del 2009 fa que Brussel·les actuï amb extrema prudència a l’hora de presentar xifres. Sobretot, si es té en compte que aquesta recuperació no ha sortit gratuïta a les hisendes públiques, que estan invertint un 5,5% del PIB europeu i aplicant mesures socials “sense precedents”. Des d’Europa es recomana mantenir aquests programes d’estímul ﬁscal, també durant el 2010.

EN XIFRES: Els Vint-i-sis han invertit un 5% del PIB en mesures anticrisi i despesa social Els ingressos de l’Estat ﬁns al juliol es desplomen un 17% El dèﬁcit de l’Estat es multiplica per cinc i arriba als 50.000 milions d’euros, el que representa el 4,7% del PIB La banca espanyola deu més de 74.000 milions al Banc Central Europeu, un 60% més que fa un any.

Anàlisi de valors / FINANCES

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

BAIXEN ELS PREUS DE LES EXPORTACIONS

GIRONA AMB LA FUSIÓ DE CAIXES CENTRALS

TELEFÓNICA ABANDONA MARROC

L’Índex General de Preus d’Exportació dels productes industrials registra un descens del 5% respecte el mateix mes de 2008, mentre que els preus d’importació d’aquests productes han disminuït un 11,2%, segons dades provisionals de l’INE. És el vuitè mes consecutiu que cauen els preus d’exportacions i importacions.

Caixa Girona mantindrà la seva marca actual en les oﬁcines que té a la província i que representen el 60% de tota la seva xarxa. Aquesta ha estat una de les raons que més han inﬂuït a la vuitena entitat catalana d’estalvis per a sumar-se al projecte de fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu.

Telefònica ha signat un acord vinculant per a la venda de la seva participació del 32,18% a Méditel juntament amb els préstecs d’accionistes pendents, per un import de 400 milions d’euros a la resta de socis locals actuals de Méditel: Financecom S.A, RMA Watanya S.A i Fipar Holding.

REPSOL YPF La petroliera hispano-argentina Repsol YPF, en consorci amb la italiana Eni, descobreix a les costes del golf de Veneçuela el major jaciment de gas de la seva història i un dels més grans del món. El pou alberga una bossa tan gran de gas que equival al consum de cinc anys a Espanya. L’anunci del descobriment va saltar el divendres 11 de setembre quan el mercat espanyol ja havia tancat i s’esperava una pujada pel dilluns. Efectivament les accions van començar a pujar i aquesta pujada s’ha mantingut al llarg de la setmana, on cada títol de la petroliera ha guanyat prop d’un euro. 28 AGOST 2009

18 SETEMBRE 2009

NOU PANORAMA A PORT AVENTURA

Port Aventura, entre mans catalanes i italianes El holding de participacions ﬁnanceres i industrials de La Caixa ha trobat, ﬁnalment, un soci pel parc temàtic del qual era propietari en solitari. La societat inversora de la família italiana Bonomi, Investindustrial ha estat l’elegida amb una participació del 50% després de subscriure una ampliació de capital de 94,8 milions d’euros.

El nou inversor aportarà 94 milions amb una ampliació “Investindustrial posseeix una àmplia experiència en el sector de parcs temàtics” REDACCIÓ

Criteria, que mantindrà el control del 50% restant del capital senyala que l’operació suposarà una reorganització societària. Malgrat això, el holding de La Caixa mantindrà la propietat dels actius immobiliaris, així com els terrenys per ús residencial i comercial, els camps de golf i un complex d’oci enfront del mar denominat Beach Club. La resta, és a dir el parc en si mateix i els hotels seran propietat al 50% d’Investindustrial i Criteria. Amb aquesta operació, Criteria no obtindrà diners però, a canvi el parc

rebrà una forta injecció de capital que li permetrà desenvolupar un important pla d’inversions xifrat en 80 milions d’euros durant els propers quatre anys.

Soci de prestigi Investindustrial és una firma de capital de risc fundada per la família italiana Bonomi amb inversions en ﬁrmes com Applus+ amb un 5%, el productor d’helicòpters Inaer, el de software Panda i el de productes capil·lars Svenson. Fora d’Espanya destaca la seva presència en la marca italiana de ciclomotors Ducati. A més, tal i com ha informat el comunicat de Critèria “ posseeix una àmplia experiència en el sector de parcs temàtic, ja que va ser accionista majoritari de Gardaland, el primer parc temàtic d’Itàlia, amb aproximadament 3,5 milions de visites anuals”. Investindustrial gestiona recursos per un valor de 2.100 milions i disposa de capital necessari per dur a terme inversions per valor d’uns 1.000 milions d’euros. El conseller delegat d’Inves-

tindustrial, Carlos U. Bonomi, manifesta que “la nostra presència història a Catalunya a nivell industrial i filantròpic ha estat un element clau en aquesta operació”. També ha subratllat que la “lògica de la inversió inclou la qualitat de l’actiu i el seu equip gestor, el caràcter únic del soci (Criteria), el coneixement industrial per la seva part i la voluntat d’invertir fons a Espanya i concretament a Catalunya”.

Com queda el repartiment? L’entrada d’Investindustrial permetrà reduir el deute de la companyia, el que millorarà la posició ﬁnancera de Port Aventura i, per extensió, de la pròpia Criteria. El braç inversor de La Caixa té com a objectiu augmentar les seves participacions en el sector financer (bancs i asseguradores) en detriment de negocis de caire més industrial. Amb aquesta operació es crearan dos societats “independents”. La primera serà titular del parc temàtic Port Aventura i del parc aquàtic, i de l’explotació dels quatre hotels i del cen-

El camp de golf, els actius immobiliaris i el Beach Club seguiran en mans de Criteria. / ARXIU

LA VEU DELS SINDICATS Mentre que els nous socis han pactat que el president de la societat segueixi sent Lluís Rullán, els sindicats demanen el manteniment dels llocs de feina i de les condicions laborals. La UGT demana al nou inversor que sigui “productiu, i no especulatiu” i retreu a Criteria “si és així com vol invertir en el teixit productiu català sent el parc d’una importància cabdal estratègica des d’un punt de vista econòmic, turístic i de cohesió territorial del Camp de Tarragona”. tre de convencions. En aquesta, Investindustrial i Criteria seran socis al 50% cada una. En segon lloc, es crearà una segona societat que es farà càrrec de la resta d’actius immobiliaris del parc, que inclouen els camps de golf i el Beach Club. Les companyies tenen previst tancar l’operació aquest any. AZ Capital ha prestat assessorament a Criteria en aquesta operació, mentre que Lazard

ha estat l’assessor d’Investindustrial. Per la seva banda, el conseller d’Innovació i Empresa, Josep Huguet ha celebrat la continuïtat de Criteria com soci de referència perquè, segons ell, donarà “tranquil·litat” a Tarragona i a la indústria turística catalana. Huguet també ha matisat que hi havia la possibilitat de què Criteria vengués tot el grup.

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A JORDI TOVAR, SOCIDIRECTOR DE SELECCIÓ I HEAD HUNTING DE IOR CONSULTING

“L’anticipació davant de situacions de crisi diferencia les empreses excel·lents” En un període de crisi com el que estem patint, les empreses de recursos humans han d’estar especialment alerta per tal de redeﬁnir-se i reorientar-se dins d’un mercat laboral en evolució constant. IOR Consulting compta amb més de mig segle d’experiència assessorant empreses en matèria d’organització i recursos humans. La clau? Escoltar el mercat laboral i saber-se adaptar als continus canvis que s’hi produeixen.

MARIA URRERO

Quin tipus de perﬁl professional és el més buscat en l’actualitat al mercat laboral? Podríem establir que qualsevol lloc de treball que vagi lligat als resultats de les empreses des d’un punt de vista immediat és un lloc de treball que en l’actualitat està molt ben valorat. És a dir, les empreses tenen en l’actualitat els comptes d’explotació molt ajustats i, per tant, necessiten professionals de tot tipus però primordialment professionals molt consolidats en una posició determinada. Ens podria posar exemples d’algunes professions que no estiguin patint tant la crisi? Doncs per exemple el col·lectiu dels comercials es troben en un bon moment pel que fa a les taxes d’atur. Tots aquells llocs de treball vinculats a vendes, desenvolupament de negoci sempre rendeixen bé tant en una situació de bonança econòmica com en una situació de crisi com en la que ens trobem en aquest moment. Cal tenir en compte que el mercat laboral continua regint-se per la llei de l’oferta i la demanda i, per tant, hi ha certs sectors laborals on es continua generant un cert dèﬁcit de professionals, com el de les noves tecnologies, el de l’areonáutica o, sobretot, el de la salut.

“La formació i el reciclatge han de ser les apostes dels professionals” I aquelles professions que més pateixen la crisi? El món administratiu-financer és un sector complicat en aquest moment. També les enginyeries industrials més comunes troben diﬁcultats en l’actualitat ja que és complicat treballar en sectors industrials molt madurs en un context de crisi. També l’àmbit de les compres o la logística més empresarial s’està veient afectat, a més del món del secretariat, que no genera pràcticament res. Però es comencen a veure indicis de millora? Molt tímidament, sí. Si per indici de millora hem de considerar un cert estancament de la destrucció d’ocupació. Cal tenir en compte que no hi ha sectors dolents sinó empreses amb dificultats, i aquest és un matís interessant perquè sorprenentment durant aquest any i mig de depressió profunda que estem patint m’he trobat amb situacions sorprenents, com per exemple el cas d’empreses tèxtils que funcionen bé.

I de quina manera afecta la crisi al sector dels recursos humans? Doncs evidentment afecta i ens fa moure’ns, readaptar i reajustar les nostres estratègies i serveis. Per exemple, el major nombre de processos de recerca que estem duent a terme ara mateix són de llocs claus en l’organigrama de l’empresa, els que són imprescindibles. També els llocs molt especialitzats. Una altra línia de negoci és la selecció internacional, i és que hi ha oportunitats a l’exterior.

Tovar té una àmplia experiència en selecció de personal. / DAVID FERNÁNDEZ

I a què és atribuïble aquest fet? Són empreses que han sabut anticipar la situació, han estat capaces de trobar els seus nínxols de mercat. I això és el que diferencia les empreses excellents de les que no ho són. Considera doncs que la crisi farà una mena de selecció empresarial? Sens dubte sí, i no només a nivell empresarial sinó també de professionals. I no només amb les empreses i els professionals, sinó també amb determinats sectors, que veuran com aquesta crisi els passarà factura.

Quines competències hauria de tenir un treballador per tal de no sucumbir a la crisi segons vostè? Per tal de superar aquest període de manera satisfactòria cal que el treballador tingui unes competències que el facin sortir més enfortit. La crisi ens reforçarà de cara al futur i es produirà una mena de selecció natural, darwiniana. Hi ha professionals a qui els costarà tornar a entrar en el circuit professionals i d’altres que es veuran reforçats amb la situació. És per això que la formació i el reciclatge han de ser les apostes dels professionals, s’han d’activar.

Un dels serveis que ofereixen són els plans de motivació i retenció del talent a les empreses. De què es tracta? Són un tipus de programes als quals les empreses recorren en moments en què es detecta una davallada de la productivitat. Cal actuar en tres línies de treball. Una és la comunicació i motivació dels treballadors. Una segona línia d’actuació consisteix en la formació i capacitació dels professionals en situacions de crisi, en fer-los més polivalents. I una tercera línia consisteix en fer participar i aconseguir involucrar els professionals. I és que al cap i a la ﬁ una empresa no és més que els empleats i, per tant, han de ser les persones les que facin sortir l’empresa de la situació de crisi.

Màsters i postgraus UB Amb la UB, els teus somnis es fan realitat Puja a la formació amb més prestigi

2009/2010

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

www.ub.edu

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A XENTI ROBLES, DIRECTORA CONSULTORIA RRHH DE PIMEC

“Gestionarem una empresa més sostenible i responsable” Què feu des dels RRHH pels associats? Treballem per millorar i contribuir a la competitivitat de la pime a través de la gestió del capital humà. Tenim com a objectiu sensibilitzar, analitzar, deﬁnir, assessorar, acompanyar i implementar a l’empresa, polítiques, processos i programes de millora de RRHH i de gestió de persones, incorporant elements d’innovació, qualitat i metodologia completament a mida de la pime. Gestionar persones és crear riquesa.

És sempre el patró el millor gestor de persones? La gestió del capital humà esdevé imprescindible dins les nostres organitzacions en temps de crisi. Aquesta ha d’estar gestionada pels professionals que disposin del lideratge i les competències necessàries i aquests gestors no tenen perquè coincidir amb la ﬁgura del propietari. Si ens identifiquem com a “patrons”, difícilment hi pot haver visió d’equip. Quina és la percepció de la crisi des d’una patronal?

Nascuda a Granada, viu a Navarcles, el Bages. El fet de desplaçar-se cada dia a Barcelona l’ha compensa perquè l’objectiu val la pena i li agrada tenir la natura a prop. És llicenciada en Psicologia i té diversos màsters en RRHH. Porta deu anys treballant a la patronal i és mare d’un nen. La teva principal virtut? M’implico i em comprometo amb la tasca, assumint-ne la responsabilitat. I algun defecte? Tinc molts defectes que intento millorar, però sobretot m’agradaria asserenar el meu llindar de perfeccionisme.

És cert que les Pimes porten el país? No és que les pimes portin el nostre país, sinó que la base de la nostra economia està sustentada exclusivament per les pimes. A Catalunya la pime representa un percentatge entorn el 99%, genera el 66 % del PIB i el 75 % de la massa laboral. Falten més empresàries? Falten empresàries i empresaris, nous emprenedors, que compensin la important desaparició d’empreses que s’està produint al llarg dels últims mesos. Si parlem de la presència de la dona al capdavant de les empreses, els canvis culturals no són fàcils d’assolir, tot i que s’ha fet una important transformació en aquest sentit, considero que encara manca molt recorregut.

A COR OBERT

Xenti Robles a la seu de Pimec. / DAVID FERNÁNDEZ

Com a agent social que representa, vetlla i defensa els interessos i els valors de les pimes tot contribuint al seu creixement i competitivitat, evidentment la nostra percepció és d’extrema preocupació, perquè diàriament estem vivint els seus problemes, la seva pèrdua de competitivitat i en molts casos la desaparició d’aquestes empreses. Estem incidint sobre la necessitat d’implementar mesures que pal·liïn aquests efectes, ens preocupen temes com ara l’accés al ﬁnançament, la morositat, la ﬁscalitat, la reforma laboral, la emprenedoria, etc. És fàcil inspirar “bones pràctiques” des d’una patronal? Sí, coneixem molt de prop les necessitats, els neguits, les pràctiques, les polítiques, les estratègies de les empreses. Tenim entre d’altres funcions, contribuir a la seva competitivitat, per tant ens és fàcil realitzar transferència de coneixement i d’informació. Les pimes, utilitzen els RRHH com una eina d’estratègia? Qualsevol organització hauria d’alinear

l’estratègia de recursos humans a l’estratègia empresarial. La mida de l’organització, les estructures reduïdes i la manca de recursos provoca que no sempre sigui així. Quin serà el rol futur dels RRHH? La tendència sembla que va orientada cap a una visió molt més empresarial. Crec que ens acostarem molt més a la direcció, deixant una mica més de banda les funcions del departament, per acostar-nos a un rol molt més estratègic, generador d’idees i de resultats pel negoci. Gestionarem el canvi cap a una empresa més sostenible i responsable, deixant d’ésser un simple gestor de persones per a ésser l’innovador i el “coach”, alimentant la presa de consciència del valor de les persones (el talent) com a factor clau, diferencial i generador de l’èxit empresarial, i propiciant el compromís de les persones no només envers l’organització sinó envers la societat i la sostenibilitat. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

Tens algun hobby? M’encanten les manualitats, la pintura i la jardineria. Tot i que el meu principal hobby en aquests moments és gaudir del meu ﬁll. Quina és la millor i la pitjor cosa que t’ha passat a la vida? M’han passat moltes coses bones, personal i professionalment tinc el que necessito per sentir-me satisfeta. El pitjor ha estat perdre un ésser estimat. Per a mi la família és molt important. Què penses del moment que estem vivint? Que estar sent dur adaptar-se a una situació que la majoria de nosaltres no hem viscut amb aquesta intensitat. Hem passat de la placidesa i la conﬁança absoluta, a la incertesa i la intranquil·litat. Penso que aquesta percepció ha estat accelerada per la facilitat que tenim avui en dia d’accedir a la informació. Algun somni per realitzar? Els somnis són somnis, però els intento materialitzar. En tinc molts i procuro tenir-ne d’altres a mesura que els vaig assolint.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS INFORMÀTICA, TELECOMUNICACIONS I SANITAT PROPORCIONEN UN DE CADA TRES LLOCS DE TREBALL

L’ENSENYAMENT QUE COMBINA FORMACIÓ EN LÍNIA I PRESENCIAL DÓNA MILLORS RESULTATS EN EDUCACIÓ SUPERIOR

NOMENAMENTS

El primer semestre de 2009 va ser especialment complicat per al mercat laboral espanyol, encara que tres sectors produeixen més d’un de cada tres llocs oferts, sent la sanitat el primer amb el 14,2% del total, seguit del d’informàtica i electrònica, amb un 13,7% i el de telecomunicacions i noves tecnologies que ostenta l’11% del total. A l’extrem oposat, els segments d’automoció, tèxtil i moda, transport aeri, ferroviari i marítim, han estat els menys afavorits. Així ho revela Adecco mitjançant l’anàlisi quantitatiu de 25.200 ofertes de treball de qualificació mitjana i alta en tot el país i constata un descens del voltant del 40% del nombre d’ofertes laborals publicades en diversos suports. Els perfils comercials segueixen sent els més demandats, seguits dels perfils de tècnics informàtics i enginyers que suposen el 37% i el 28% respectivament de totes les ofertes analitzades.

Un estudi de la consultora SRI International per al Departament d’Educació dels Estats Units ha mostrat que l’alumnat que fa cursos en línia aprèn més que els que accedeixen a cursos presencials d’educació superior. Aquesta diferència és molt petita quan es tracta de formació totalment en línia, però es converteix en molt signiﬁcativa quan es compara amb els projectes que combinen les classes tradicionals amb la formació a distància utilitzant les noves tecnologies.

Álvaro Iglesias, director de Bancaassegurances i Grans Distribuïdors Iglesias liderarà l’estratègia d’aproximació, negociació i establiment d’acords amb entitats financeres (bancs, caixes d’estalvi i intermediaris financers), amb l’objectiu d’ampliar la xarxa de socis institucionals del grup. A més, també s’encarregarà de consolidar i optimitzar les relacions de negoci amb els actuals socis. Iglesias comptabilitzarà aquest nou càrrec amb el que ja exercia en qualitat de director de Grans Distribuïdors (car-dealers, associacions, organismes, etc.). Iglesias és llicenciat en Gestió i Administració d’Empreses per IEDE i compta amb una dilatada experiència en el sector assegurador.

EMPRESARIALS, INFORMÀTICA, TELECOMUNICACIONS, QUÍMICA O DRET, ENTRE LES CARRERES AMB MÉS SORTIDES

ESPANYA ÉS EL QUART PAÍS EUROPEU EN CAPACITAT D’ATRAURE I RETENIR TALENT

Espanya és la novena potència científica mundial, a més del quart país europeu en atracció d’excellència investigadora, segons indica l’última convocatòria de subvencions per a joves investigadors del Consell Europeu de Recerca. La ministra de Ciència i Investigació, Cristina Garmendia, ha assenyalat que Espanya genera el 3% de la ciència mundial gràcies als investigadors que han estat capaços de multiplicar per nou la producció científica nacional. Segons Garmendia, aquest fet ha permès desenvolupar coneixement, que ara s’ha d’aplicar en tot el teixit productiu per impulsar una economia basada en la innovació. D’altra banda, la ministra, que ha qualificat Espanya com “un país de ciència”, ha destacat la capacitat de les institucions espanyoles per retenir talent i ha destacat Catalunya com una de les regions europees de major potencial científic. ELS OBJECTIUS D’INVERSIÓ FIXATS AL PACTE DE LA RECERCA ES MANTINDRAN PER AL 2010

Administració i Direcció d’Empreses, Enginyeria Superior d’Informàtica, Enginyeria Tècnica Industrial, Enginyeria Superior de Telecomunicacions, Química, Dret o Medicina són algunes de les carreres amb més sortides professionals en l’actual mercat laboral, segons un estudi de l’empresa de treball temporal Randstad. Al costat d’aquests estudis superiors, la llicenciatura en Economia, Empresarials i l’Enginyeria de Camins són altres de les carreres que també són freqüentment demandades en el mercat de treball. Segons Randstad, Administració i Direcció d’Empreses és en l’actualitat la carrera universitària amb més sortides professionals que atorga al titulat una formació completa en l’àmbit dels negocis.

El president de la Generalitat, José Montilla, va aprofitar la inauguració del curs universitari, que va tenir lloc a la Universitat Oberta de Catalunya, per avançar que malgrat la crisi es mantindrà la inversió fixada pel Pacte per a la Recerca, perquè “cada euro gastat en formació i recerca, és un euro ben invertit”. També va recordar que el Govern ha incrementat les plantilles de personal docent i investigador, ha previst una inversió de 9 milions d’euros en beques per estudiar a altres països europeus, i invertirà 635 milions en la millora d’edificis i equipaments fins el 2015. Aquestes aportacions econòmiques, va explicar el cap de l’Executiu, aniran acompanyades de “reformes legislatives” que persegueixen la millora del sistema universitari. En primer lloc, es dotarà de major independència i autonomia l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, organisme encarregat de garantir una educació i una recerca de qualitat.

LIBERTY SEGUROS

CHICCO Gerd Loewen, director general a Espanya Fins al seu recent nomenament, Loewen havia estat responsable de Baby Nutrition del Grup Danone. Té 43 anys i va fer els seus estudis universitaris a la Universitat Pontíficia de Comillas, cursant els estudis d’Econòmiques i Empresarials (ICADE-E2) a Madrid. La seva carrera professional la va iniciar el 1989 com a product manager a Beiersdorf Nivea. Posteriorment va orientar els seus passos a l’àrea de Vendes a Duracell Batteries. El 1997 es va incorporar a Allied Domecq i, posteriorment, es va fer càrrec com a director general de Numil Nutrició, que el 2007 va ser adquirida pel Grup Danone.

ALTRAN Jose Ramón Magarzo, director executiu de Portugal El president executiu d’Altran Espanya ha ampliat les seves responsabilitats en ser nomenat primer executiu d’Altran Portugal. Entre les seves noves funcions estarà la d’impulsar l’establiment de noves sinergies de col·laboració entre Espanya i Portugal, el que contribuirà a la cooperació per reforçar l’oferta i el know-how d’Altran d’ambdós països. Magarzo compta amb una dilatada experiència de més de 30 anys al sector.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

OCTUBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A JOSEP M. ÁLVAREZ, SECRETARI GENERAL DE LA UGT DE CATALUNYA

“La patronal vol utilitzar aquesta situació de crisi per minvar els drets dels treballadors”

NÚRIA CABRERA

En quin moment de la crisi ens trobem? Ningú no sap en quin moment de la crisi ens trobem. Encara que hi ha moltes expectatives de què ens trobem en bon camí. Sembla que el pitjor moment ja ha passat, però ara per ara, no ha arribat el moment d’aturar la destrucció d’ocupació. Continuaran creixent els desocupats i crec, sincerament que s’ha de treballar a fons en la formació de les persones aturades i en l’acompanyament per tal que trobin feina. Aquesta és una crisi diferent, és global i per primera vegada, la sortida de la crisi no la farem sols. Les darreres dades fan que hi hagi un clima d’optimisme respecte la sortida de la crisi. Nosaltres no estem satisfets perquè estem davant d’una creació d’ocupació estacional, i sabem que els ajustaments que estan fent les empreses han estat tan brutals, sobretot amb persones que tenien un contracte temporal, que ara, qualsevol mena de recuperació del consum, generarà llocs de treball, però si torna a

En un moment de recessió econòmica com és l’actual, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Álvarez, analitza l’actualitat econòmica i social, posant èmfasi en la necessitat de formació per a les persones aturades i la falta d’interès, per part de la patronal, de trobar mesures per sortir de la crisi. rebaixar-se el consum, tornaran els acomiadaments. S’ha de veure amb satisfacció el fet de què es creï ocupació i no es destrueixi, però s’ha de situar en el context en el qual estem, i no es pot assegurar que hi ha recuperació quan, malauradament, sabem que no està a la cantonada. Creu correcta la resposta a la crisi que s’està fent des dels diferents governs? Des d’un punt de vista global, cada país té una situació diferent. Aquí, a més de la crisi global, tenim la pròpia. No hem fet els deures. Tenim una economia molt basada en els sous baixos i en contractes temporals. I molt poc basada en la tecnologia i la formació de la gent, i això fa que els resultats de les polítiques contra la crisi no siguin els mateixos que a la resta de països. Els governs haurien d’actuar sobre tres qüestions bàsiques, com són la cobertura a les persones que es

Josep Maria Álvarez en un moment de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

“S’ha de treballar a fons en la formació de les persones aturades” queden desocupades, la formació i l’acompanyament de l’aturat per a que trobi feina, que és la gran obligació dels serveis d’ocupació. I què haurien de fer els governs a mig termini? Enfortir les polítiques industrials. Necessitem indústries que facin productes, de qualitat, això vol dir tecnologia, investigació, i innovació, que els dóna valor afegit i els diferencia. Segurament, amb més intervenció de l’Estat en els processos d’investigació de les pròpies empreses, ja que la iniciativa privada, per si sola, no genera suﬁcient espai. Després, el govern té una qüestió bàsica: la formació professional. La situació dels aturats no només és dramàtica per estar sense feina, sinó per l’escassa formació que té la immensa majoria, i per tant, cal formar als que estan ara, però cal, també, que les futures generacions surtin amb una formació de base molt més àmplia que ara. Com valora les actuacions per part del sector empresarial? Han estat decebedores. Em fa

l’efecte que no tenen cap interès en trobar mecanismes per sortir de la crisi, i l’únic que volen és utilitzar aquesta situació per minvar els drets dels treballadors. En conseqüència, no estan, ni de lluny, anant cap a la direcció correcta. Això que es planteja d’abaratir el cost de l’acomiadament és un objectiu de la patronal, però no és una necessitat per recuperar-se econòmicament. Volen variar les normes, canviar la legislació, de tal manera que, quan millori la situació, tinguin condicions millors per poder acomiadar, per pagar sous més baixos i regular les relacions laborals en les empreses. I com hauria d’actuar? La patronal hauria de buscar solucions immediates. Tampoc és ben rebut que plantegin la rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social, que és salari diferit per a la jubilació, és salari del treballador, no de l’empresa! I és absurd, perquè això vol dir rebaixar les pensions a curt termini. La patronal està buscant tenir un govern propici a les seves reivindicacions. Des d’aquest punt de vista, s’ha de felicitar al govern per la contundència amb la qual el president, José Luis Rodríguez Zapatero ha respost a la patronal i a les seves reivindicacions. S’ha d’agrair. Els empresaris volen, en una situació de correlació de forces que no

és favorable als treballadors, aprofitar-se per aconseguir objectius no per avui, sinó pels propers anys. És una estratègia perversa i s’ha de denunciar. Quines propostes fa la UGT davant la crisi? Hem fet un paquet de propostes que malauradament no s’han vist reflectides en un pacte, i que van en relació a dos temes fonamentals. D’una banda, la cobertura de les persones que es queden sense ocupació, la seva formació, i el seu acompanyament per aconseguir feina. D’una altra, polítiques de fons. És a dir, més indústria, perquè és la que genera ocupació i després crea més llocs de treball en el sector dels serveis, i que els bancs obrin l’aixeta al crèdit, que és el gran drama d’aquest país. Hi ha moltes empreses que podrien estar funcionant però que han tancat perquè els bancs no els hi han facilitat crèdits. Què pensa de l’educació? Hem de ser conscients o bé millorem el sistema educatiu en general, i molt específicament la formació professional, o no ens en sortirem. La gent ha de prendre consciència que en el món en el qual estem i sobretot, el món que ve, o es tenen coneixements o serà difícil mantenir una ocupació d’un nivell que pugui satisfer les necessitats econòmiques i de vida de cadascú.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL OCTUBRE 2009

RESTAURANT GRESCA

Restauració bistronòmica: quan preu i qualitat s’alien

BEGOÑA GIMÉNEZ

Gaudir d’un bon àpat, creatiu i elaborat amb ingredients de primera qualitat no hauria de ser un fet reservat només per les grans celebracions. Hauria de ser gairebé un dret de cada dia. Però és clar, depenent del preu i tenint en compte que avui dia tothom s’estreny la bossa, com degustar una creació culinària sense malmetre la nostra butxaca? La bistronomia no és una invenció d’ara però l’actual situació econòmica la fa estar de moda per la força de la necessitat. I això ho deu estar notant el restaurant Gresca que malgrat la crisi, omple gairebé cada dia amb el seu menú de 18 euros i una molt bona carta els plats de la qual no superen els vint euros.

De moda per convicció Farts de treballar per als altres i amb la seguretat que tenien prou empenta i preparació per fer-ho, la jove parella Rafa Peña i Mireia Navarro van obrir un restaurant a l’Ei-

El concepte el va introduir a Catalunya el crític gastronòmic Pau Arenós. Bistronòmic, unió del francès bistrot (establiment de menjars, més o menys econòmics) i gastronomia, és a dir, cuina elaborada i sensible. La restauració bistronòmica va emergir a Barcelona a partir de 2006 i des de llavors, el restaurant Gresca és un dels seus màxim exponents. xample Esquerra, a la cuina ell, a la sala ella. El van batejar Gresca perquè volien que fos un lloc on la gent hi anés a gaudir del menjar però també a passar una bona estona, entre amics, entre companys, amb la parella, la família, tant és. A l’establiment li van donar un aire informal, modern, decididament urbà. La carta la van composar amb quatre o cinc entrants, tres peixos i tres carns. Receptes d’alta cuina adaptades a uns ingredients més econòmics, de temporada, però executades amb una gran sensibi-

litat. També van establir els preus d’acord amb els costos del restaurant i del producte. “Oferir el millor possible al preu just”, explica Peña. I aquesta va ser la fórmula de l’èxit. Sala plena gairebé des dels inicis. Ben aviat van arribar les crítiques més que positives i de la mà de diversos gastrònoms es van convertir en un referent clau d’allò que l’any 2006 es va posar tant de moda: la bistronomia. Però Peña aclareix: “No ho va fem per moda, sinó per convicció”. Des de llavors, el Gresca és un restaurant de moda a Barcelona que atrau ﬁns i tot a molts executius arribats des de Madrid amb l’AVE cada setmana, fidels al seu menú diari.

Laboriositat a cuina Certament els preus no responen a la laboriositat de les receptes ni a la qualitat dels productes. Potser la quantitat de les racions sí que està més relacionada amb el preu ajustat, especialment al menú on les porcions són massa minses més properes a un menú degustació que a un menú diari de dos plats i postre. El receptari de la carta es basa a la cuina d’autor de xefs mundialment reconeguts que Rafa Peña ha adaptat a la seva pròpia cuina amb gran èxit,

Sorbet de kiwi, creació de Rafa Penya. / CEDIDA

com és el cas de l’Ou Soufﬂé, un clàssic a la seva carta. Peña també treballa amb les seves pròpies creacions, variacions de la cuina tradicional i popular, com ara el Foie amb Anxoves. La carn forta i intensa, de caça, és també una constant a la carta i destaca especialment el Colomí amb gingebre i bolets. Les postres són d’elaboració pròpia, composicions senzi-

lles però perfectament resoltes, mentre que la carta de vins corre a càrrec de Ferran Centelles, sommelier de El Bulli, qui ha fet una selecció d’un centenar de referències clarament classiﬁcades i descrites. Gresca Provença, 230 Barcelona Tel. 93 451 61 93

EL TAST

Absum Col·lecció Merlot 2004 Celler Irius DO Somontano Varietat: Merlot, 100%. Graduació: 14% vol. Elaboració: Fermentat en tines de fusta i criat en bótes noves de roure francès durant deu mesos. Color: Vermell intens amb tons robí, net i brillant. Aroma: De bona intensitat, apareixen fruites vermelles madures, cacaus, i notes minerals i especiades. Boca: Saborós, carnós, equilibrat, ampli i amb bona estructura. Destaquen els tons fruiters i especiats, d’una gran complexitat en boca, molt persistent. Temperatura de servei: Entre 18º i 20º.

English for Management Anglès per Direcció In a Global World English is a key factor. /ŶǀĞƐƚ ǇŽƵƌ ƟŵĞ ŝŶ ŝŵƉƌŽǀŝŶŐ ĂŶĚ learning English.

Ŷ ƵŶ ŵſŶ ŐůŽďĂů l’anglès és un factor clau. /ŶǀĞƌƚĞŝǆŝ Ğů ƐĞƵ ƚĞŵƉƐ ĞŶ ŵŝůůŽƌĂƌ ŝ ĂƉƌĞŶĚƌĞ ŶŐůğƐ͘ englishservices.info@gmail.com

OCTUBRE 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CÈLEBRE: “Cada dia sabem més coses i n’entenem menys.” Albert Einstein, cientíﬁc alemany.

John Cage i el nou concepte de silenci El Macba acollirà a partir del 22 d’octubre l’exposició “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental.” Es tracta de la primera gran retrospectiva a Espanya dedicada al compositor d’avantguarda nord-americana John Cage. Va ser un dels artistes més inﬂuents del segle XX i va ser sobretot la persona que va reorientar el concepte de l’art a la postguerra. C. SAN JOSÉ

“EGONOMICS” Autor: D. Marcum, S. Smith Editorial: Granica Pàgines: 308 L’objectiu de les pàgines de “Egonomics” és aconseguir millorar la manera que els empresaris tenen de fer negocis i poder convertir-se en líders sòlids des de l’arrel i ser totalment respectats. Els 3 pilars sobre els quals l’empresari ha de construir aquest perﬁl són: la humilitat, la curiositat i la veracitat. L’ego, l’oposat a la consciència, és l’element que microgestiona i debilita les accions. Si s’aconsegueix el seu domini posant en pràctica els 3 pilars bàsics es podrà dominar l’ego i es podrà utilitzar esprement la seva part més positiva. En els moments més decisius com, per exemple, són les reunions, les converses amb clients o les avaluacions de rendiment, és quan el potencial de l’ego surt a la llum, ja sigui per anar a favor o en contra nostre.

“CROSSUMER” Autor: Víctor Gil i Felipe Romero Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 288 Gil i Romero analitzen de manera entretinguda com és de complex el consumidor de nova generació. En temps anteriors, la publicitat guiava el consumidors pel que fa a quins productes havia de comprar i on els podia trobar. La publicitat era doncs una guia fiable per al consumidor. Ara però, hi ha sobresaturació de missatges publicitaris i l’actitud envers aquest missatges és de desconﬁança. Per tant, la publicitat ja no és efectiva i calen noves maneres per captar i convèncer els clients. Les tècniques que ara es porten a terme són el coolhunting (detecció de tendències) i el crowdsourcing (la saviesa dels grups socials). El lector trobarà gran varietat d’exemples i casos insòlits ocorreguts a Espanya. Aquest llibre ofereix les claus per a integrar el nou consumidor en els processos d’innovació de les organitzacions.

AGENDA CULTURAL Teatre “Una comèdia espanyola”

Musical “Hoy no me puedo levantar”

L’obra més ambiciosa de Yasmina Reza arriba al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Sílvia Munt en un muntatge que recrea 5 actors que estan preparant una comèdia espanyola. Al TNC, del 7/10 al 8/11.

Arriba a Barcelona el musical dedicat als èxits de Mecano per reviure el millor dels anys 80. La història es centra en les vivències de dos amics, Mario i Colate, que portaran al públic a viure grans estones. Al Teatre Tívoli ﬁns el 31/10.

Espectacle de dansa “Carmen”

“14è Festival Músiques del Món”

La “bailaora” Sara Baras interpreta una particular versió del clàssic popular “Carmen”. Molt diferent de les altres “Carmen” que s’han interpretat ﬁns ara, Sara Baras transforma en ball i expressió tots els sentiments d’aquest personatge. Al Teatre Coliseum ﬁns l’1/11.

Una nova edició de músiques del món es fa realitat a l’Auditori per poder escoltar de prop grups d’arreu del món i promoure un diàleg intercultural. A la present edició es donarà especial atenció a l’Àfrica negra i tota la seva producció musical. A l’Auditori del 2/10 al 16/10.

John Cage (1912-1992) va ser un dels mestres de la composició musical que va transformar d’una manera radical el camí que havia de seguir la música al segle XX. El projecte que Cage va dur a terme entre la dècada de 1930 i la de 1980 va comportar tota una sèrie d’innovacions radicals que l’artista va posar en pràctica mitjançant la tècnica basada en l’atzar i en el “buidatge” de la partitura per donar-li noves utilitats. L’exposició que acollirà el Macba, “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental”, comissariada per Julia Robinson, contindrà més de 200 obres entre les quals hi haurà partitures, pintures, peces sonores, escultures, pel·lícules i instal·lacions. Totes elles mostraran el recorregut de la trajectòria de Cage des de la seva música feta amb instruments de percussió, l’ús del piano preparat, la seva històrica teoria del silenci fins a les col·laboracions multimèdia fetes al llarg dels anys 80. L’obra i el pensament de Cage van esdevenir tot un projecte filosòfic basat en la creença que l’alliberament de les convencions de les diferents discipines d’àmbit estètic tal com s’havien concebut tradicionalment podia esdevenir tot un modus vivendi compromès. Aquesta manera de pensar el va portar ja de gran a vincular-se políticament amb l’anarquia.

El silenci Per a Cage el silenci era un estadi impossible doncs considerava que tot era so i soroll. Precisament és a la part central de l’exposició on s’aborda aquesta qüestió juntament amb les composicions a través d’operacions aleatòries. L’artista feia servir el terme “silenci” per transmetre el que considerava la part positiva del que semblava la negació de la música entesa com a absència de so. D’aquesta etapa en destaquen les

“Reunion, 1968”. Foto: Shigeko Kubota.

obres “Quatre minuts i trenta-tres segons”, “Silent Prayer” i “Music of Changes”, aquesta última referent a la composició aleatòria. A més, el concepte de “durada” era una qüestió fonamental per a l’artista doncs era per a ell “el component essencial de la música” i podia englobar tant els sons com el silenci, els tons musicals i el so “no musical”, que seria el soroll. La darrera part de l’exposició està dedicada als artistes que van estar en contacte amb Cage i que van reflexar questa influència en la seva producció artística. Cal destacar fins i tot que aquesta influència va ser recíproca tal com es comprova en la reedició que Cage va fer de la seva obra “Quatre minuts i trenta-tres segons”. Precisament amb motiu de l’organització d’aquesta exposició tindrà lloc la publicació d’un catàleg amb una selecció dels assajos al voltant de la figura del compositor així com de la seva obra, escrits per la comissària Julia Robinson, Liz Kotz, Branden Joseph, Yve-Alain Bois i el musicòleg James Pritchett. Paral·lelament a l’exposició s’han organitzat una sèrie de tallers, concerts i performances per desenvolupar amb més profunditat alguns aspectes de l’obra i la personalitat de John Cage. Aquestes activitats es podran dur a terme gràcies a la coincidència de la presència a Barcelona de la Merce Cunningham Dance Company per iniciativa del Mercat de les Flors, companyia que va acompanyar Cage en infinitat d’ocasions al llarg de 50 anys.