Món Empresarial 121 by Medigrup

Novembre 2009 n. 121

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

EL CREIXEMENT DEL PIB CATALÀ ES VA SITUAR, EL 2008, EN EL 0,7%, 2,9 PUNTS MENYS QUE L’ANY ANTERIOR pàg. 3 a 8 >>

Breus col·legials.

El sector serveis suporta el creixement econòmic

L’economista Oriol Amat proposa una sèrie de sistemes per generar més ingressos en un entorn de recessió econòmica.

La recuperació, a nivell d’ocupació, estarà liderada pel sector serveis, que seguirà creixent.

El Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials acull la presentació d’un estudi ‘futbolístic’ que compara el Barça i el Reial Madrid, des del punt de vista econòmic.

La construcció no assolirà el nivell del segon trimestre del 2008, ﬁns d’aquí a quatre o cinc anys. DESTAQUEM

EMPRESA

pàg. 9 a 15 >>

CARME HORTALÀ

Entrevista a Xavier Torras, director de Brand and Communication Roca.

DIRECTORA GENERAL DE GVC GAESCO VALORES

La Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar un pla per implantar l’RSC. Ens en dóna detalls l’economista Daniel Ortiz. El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia.

INTERNACIONAL

pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: Espanya retrocedeix dos punts en el rànquing de competitivitat tecnològica.

“La crisi ha fet que moltes empreses estiguin treballant fort”

Tot i haver patit amb força els efectes adversos de la crisi, Ucraïna es troba preparada per acollir empreses procedents de l’estranger.

ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS

Joan Tugores posa en relleu la necessitat de formular propostes a mig termini, i no només a curt o llarg termini.

RECTORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL La sanitat és una de les activitats econòmiques que dispara el creixement en el sector serveis. / ARXIU

Els interessos de Mapfre al Brasil poden haver estat el principal motiu pel qual el seu valor a l’Íbex 35 s’hagi disparat durant les darreres setmanes.

El sector serveis va tancar el 2008 amb un augment del 2,5% del Valor Afegit Brut (VAB), gràcies a l’administració pública, la sanitat i l’educació. En canvi, la construcció va prosseguir el seu descens, ja iniciat l’any anterior, mentre que la indústria no va poder evitar tancar l’any amb un descens del 2,6% del VAB. Són dades que es desprenen de l’estudi “Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2009”, que constata també que en els darrers anys s’està produint

FORMACIÓ DIRECTIVA

L’ECONOMIA HA DE CRÉIXER A TAXES SUPERIORS AL 3% PER CREAR OCUPACIÓ

FINANCES

pàg. 21 a 23 >>

De moment, cap entitat ﬁnancera ha hagut de recórrer al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

pàg. 25 a 28>>

Miquel Bonet conversa amb la directora de recursos humans de Fira de Barcelona, Olga Figuerola.

PÀGINA 3 >>

“A les universitats ens convenia un gran canvi” FRANCESC CABANA ECONOMISTA I ESCRIPTOR

Espanya lidera l’atur a Europa Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més aturats. Per aquest motiu, la patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEC, ha cregut interessant analitzar-ne els motius i dissenyar un seguit de propostes. Entre aquestes destaquen l’estímul de la inversió, la simpliﬁcació del sistema contractual i l’obligatorietat de la formació contínua, que cal fer-la també extensiva als aturats.

Breus de formació i recursos humans.

ESTILS DE VIDA

un desplaçament dels pols de creixement dins del territori català, que situen les comarques lleidatanes com les que lideren aquest creixement, mentre que les gironines el moderen. El coordinador de l’estudi, l’economista Josep Oliver, no es mostra optimista, especialment quant a la indústria, i avança que el 2009 serà “l’any de la caiguda industrial”, mentre que la construcció trigarà encara a recuperar-se.

pàg. 29 a 31 >>

Moltes empreses s’estan plantejant prendre mesures davant una possible epidèmia de la grip A. Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes. La taxa d’atur a Espanya està propera al 20%. / ARXIU

PÀGINA 6 >>

“Els culpables d’aquesta crisi som tots nosaltres”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

DIRECTORI D’EMPRESES Adif................................11 AIG.................................12 Alsa ...............................11 Banc de Sabadell ..........12 Banesto .........................13

EDITORIAL

Editorial

Boeing ...........................13 Danone ..........................12

OPINIONS PER A TOTS ELS GUSTOS, PERÒ SENSE RESPOSTES

Dogi ...............................13 Ebro Puleva....................12 Eroski.............................13 HP ..................................11 Iberdrola ........................11 Iberia .............................13 Lavinia ...........................12 Magna ...........................13 Mapfre...........................12 Nissan ...........................13 Pescanova .....................12 Renault ..........................12 Renfe .............................13 Roca.................................9 Roche.............................11 Santander......................12 SAS................................13 Siemens.........................13 Société Générale...........12

Durant la presentació d’un estudi de Caixa Catalunya, que recollim en aquest número, l’economista Josep Oliver pronosticava que aquest 2009 serà l’any de la caiguda industrial i que per la recuperació de la construcció haurem d’esperar com a mínim cinc anys. Malgrat tot, com tants altres experts, apunta que l’any que ve podríem començar a veure la llum al final del túnel. En la mateixa línia, fa uns dies, el president de PIMEC, Josep González, comentava, que s’estan veient alguns indicis de recuperació, especialment en aquelles empreses que treballen amb l’exterior. Aquesta dada no sorprèn tenint en compte que els Estats Units i molts països de la Unió Europea ja han iniciat la recuperació econòmica, a diferència d’Espanya.

Sol Melià.......................11

El cas, però, és que les opinions optimistes sobre la crisi

econòmica ens arriben amb que el 2010 començarem a comptagotes i, a més, ho fan sortir de la crisi, gràcies a les gairebé sempre acompanya- mesures que està emprenent des d’altres que no ho són el govern i que, bàsicament, tant. Sense anar més lluny, consisteixen a apujar els imdesprés de mesos d’ascensos postos. L’oposició, tal com ha continuats a les borses, els de ser, no ho veu clar. Però, números vermells han tor- ara resulta que, fins i tot, el nat als parquets europeus, i propi ex-president socialista, molts experts ja apunten que Felipe González, ja ha aﬁrmat que potser el l’eufòria borgovern no està sàtil dels darfent tot el que rers mesos és, “L’estalvi de les hauria de fer. simplement, famílies s’ha Segons ell, cal passatgera. disparat a un emprendre reSi tenim en compte que màxim del 24,3%“ formes estructurals, perquè la borsa resinó la propeflecteix unes expectatives, si segueix amb ra caiguda encara podria ser la seva tendència a la baixa, més forta i, en aquest cas, Espotser haurem de començar panya es trobaria sola enmig a pensar que la recuperació de la crisi. econòmica està més lluny del que tots esperem i desitgem. El cas és que en un moment com l’actual tothom se sent Mentrestant, la ministra prou acreditat per dir la seva d’Economia, Elena Salgado, sobre la crisi i fer els seus ens tranquil·litza afirmant propis pronòstics. En qual-

sevol cas sí que hi ha una economia ben certa i aquesta és la dels ciutadans, la denominada economia domèstica. En aquest sentit, només cal que parem atenció a dues xifres. D’una banda, l’atur, proper al 20%, i que ens situa en un dels països amb més aturats de la Unió Europea, i, d’altra banda, l’estalvi de les famílies, que s’ha disparat a un màxim històric del 24,3%, i que posa en relleu la incertesa dels ciutadans davant la situació econòmica. Probablement la resposta més certa sobre la sortida de la crisi la tinguin a les seves mans els propis ciutadans. Mentre no se superi la crisi de conﬁança que tenen aquests amb l’economia i es comencin a generar llocs de treball, no podrem afirmar que ens estem recuperant. I, aquests temps encara estan per arribar.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Economia ESTUDI DE CAIXA CATALUNYA

El sector serveis i Lleida sostenen el creixement econòmic durant el 2008 El creixement del PIB català es va situar, el 2008, en el 0,7%, 2,9 punts menys que l’any anterior. Aquest lleuger creixement va estar liderat per les comarques de Lleida i pel sector serveis, segons es desprèn de l’Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2009. ÀGATA SERRA

Sense cap mena de dubte la indústria és el sector més tocat per la crisi econòmica. Tot i que va mantenir un pols positiu ﬁns al segon semestre de 2008, posteriorment es va ensorrar, tancant l’exercici negativament en un 2,6% del Valor Afegit Brut (VAB), degut al descens de les exportacions i del consum. Les previsions més immediates tampoc són optimistes. De fet, el coordinador de l’Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2009, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, va pronosticar, durant la presentació de l’estudi, que aquest 2009 serà “l’any de la caiguda industrial”, i que per veure els primers símptomes de recuperació, en aquest sector, caldrà esperar al 2010. L’expert, també, va avançar que per a la recuperació de la construcció caldrà esperar més. De fet, segons l’estudi, aquest sector també va recular considerablement al llarg del 2008, amb un descens del VAB del 3%. Tot i això, aquesta dada no és tan sorprenent, tenint en compte que la construcció ja havia estat experimentat una lleugera contracció des del 2007, especialment en allò que fa referència a l’obra residencial i no residencial, enfront a l’obra civil que s’ha mantingut fortament

L’economista Oliver pronostica que aquest 2009 serà “l’any de la caiguda industrial” El Ripollès, el Pallars Jussà i el Pla de l’Estany són les comarques amb més creixement estable. Mentre el sector primari també va contraure l’activitat durant el 2008 (-1,3%), els serveis es van posicionar com l’únic sector amb una variació positiva, del 2,5%, encara que aquesta és pràcticament la meitat que el registrat l’any anterior (4,9%). Per subsectors, només immobiliàries i serveis a empreses mostren una contracció de la seva activitat. En canvi, administracions públiques, sanitat i educació, experimenten un creixement del 7,1%.

Previsions optimistes Malgrat les males dades, Oliver va llançar, durant la presentació de l’estudi, un missatge d’optimisme, insis-

tint que el 2008 va ser “l’any del canvi, el ﬁnal de la dècada prodigiosa”, i que el pitjor de la crisi ja ha passat, sent el primer i el segon semestre de l’any els de major afectació. De fet, ha pronosticat que la recuperació, especialment a nivell d’ocupació, estarà liderada pel sector serveis, la demanda dels quals seguirà creixent. En aquest sentit, Oliver ha descartat que la indústria i la construcció siguin els “motors” de l’augment de l’ocupació, que no preveu que recuperi el nivell que tenia en el segon trimestre del 2008 fins d’aquí a quatre o cinc anys, després de disminuir un 10% en el darrer any.

de creixement dins del territori català. Així, tant les comarques del Camp de Tarragona com de Girona, que ﬁns fa poc encara lideraven, ara moderen el seu creixement, situant-se en un 0,4% i en un 0,7% respectivament. Finalment, les comarques centrals (-0,7%) i les Terres de l’Ebre (-1,2%) són els únics àmbits

territorials amb una contracció de l’economia. Quant a comarques, les que han experimentat un creixement del VAB més elevat, durant el 2008, són el Ripollès, el Pallars Jussà i el Pla de l’Estany. A l’altre extrem, amb importants davallades del VAB, trobem la Ribera d’Ebre, l’Anoia i el Baix Penedès.

LA PÈRDUA D’EMPENTA INDUSTRIAL (% VAB) 4,2

1,9 1,1 0,7

0,4

Lleida sosté el creixement La característica més peculiar de l’Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2009 és que analitza el comportament de l’activitat econòmica comarca per comarca. De l’estudi d’enguany, cal destacar la bona posició de les comarques del Pla de Lleida i les comarques de muntanya, amb un creixement del VAB el 2008 de l’1,7% i de l’1,4% respectivament, enfront al 0,8 de la mitjana catalana. En tercer lloc es troba l’eix metropolità (1%). Segons el catedràtic Oliver en els darrers anys està tenint lloc un desplaçament dels pols

-1,5 -2,1 -2,6 2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

ELS FORTS I ELS DÈBILS DE LA INDÚSTRIA Per subsectors industrials els que mostren una caiguda més gran del VAB són el tèxtil, el cuir i el calçat; l’equipament mecànic, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics; i la fusta i el suro. Pel contrari, entre les activitats que van augmentar el seu VAB destaquen l’equipament elèctric, l’electrònic i l’òptic; els aliments, les begudes i el tabac, mentre que la química i l’energia van experimentar creixements moderats.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI BARÇA VERSUS MADRID AL COL·LEGI DE TITULATS MERCANTILS I EMPRESARIALS DE BARCELONA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

El derbi jugat pels economistes El Barça té un deute sensiblement inferior al Reial Madrid i ingressa gairebé tant com el club rival. Les aportacions i les despeses de totes dues formacions s’han disparat els darrers deu anys i, juntament amb el Manchester United, són els equips més rics d’Europa. Els blancs superen els blaugranes en patrimoni net.

L’adaptació dels estatuts i altres normes La Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i de col·legis professionals preveia l’adaptació a la seva normativa dels Estatuts de cada col·legi i altres normes col·legials. Amb ocasió de l’aprovació del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques es va modificar el període previst a la Llei anterior i es va afegir una Disposició Transitòria Primera que diu: “El termini per adaptar a aquesta llei els estatuts i les altres normes col·legials dels col·legis professionals i els consells de col·legis professionals fineix el 30 de març de 2009. Mentre no s’hi adaptin, continuen vigents en allò que no contradigui la llei i s’han d’interpretar en tots els casos d’acord amb els nous principis legals”. Malgrat els possibles canvis normatius que puguin estar en marxa al Congrés dels Diputats (modificació de col·legis estatal i el Projecte de Llei Omnibus) el Dret vigent és el que acabem de transcriure, circumstància que implica les següents conseqüències: a) L’obligació de les juntes de govern i de les assembles dels col·legis a adaptar els Estatuts al marc vigent actual. b) La necessitat que el Departament de Justícia vagi efectuant els pertinents controls de legalitat i la publicació dels Estatuts i altres normes col·legials. c) L’aplicació directa de la legislació catalana de 2006 i la impossibilitat d’aplicar les normes dels diferents col·legis que contradiguin els seus preceptes. En el cas que sigui aprovada alguna reforma legal que afecti els projectes en marxa haurà de tornar-se a adaptar.

cació dels terrenys del Miniestadi. Donada l’evolució dels ingressos de l’última dècada, caldria preguntar-se per la sostenibilitat d’aquest creixement. La situació de crisi actual, les altes despeses de funcionament (ﬁtxes milionàries als jugadors) i l’advertència de les televisions, que paguen, que el futbol retransmès per la petita pantalla no és el mana que es podia esperar (ho és, però no en la proporció que s’havia pronosticat), podrien alterar el feble equilibri actual.

ARTUR ZANÓN

Un equip ha tingut deu entrenadors en els darrers deu anys i per la banqueta de l’altre se n’han assegut set. El primer club ha sumat quatre Lligues espanyoles, dues Lligues de Campions i una copa Intercontinental; i el segon club, tres Lligues, dues Champions i una Copa del Rei. Per qui no ho tingui clar encara, els jugadors d’un club vesteixen un equipatge blanc i els altres, de color blaugrana. Doncs ara oblidi’s dels títols, dels entrenadors i dels presidents, perquè al futbol, l’important no és si entra la piloteta. Per als economistes, el més destacat és la gestió. I en deu anys s’ha passat d’uns pressupostos en què el Barça tenia uns ingressos que eren la meitat dels del Reial Madrid, a una situació de molta més igualtat. Ho diu l’estudi “Barça versus Madrid: sengles models econòmics al llarg d’un decenni (2000-2009)”, elaborat pel professor d’Economia Financera de la UB José María Gay de Liébana, i que es va presentar al Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona. El Reial Madrid va ingressar el 2000 ﬁns a 164 milions, davant els 119 del Barça. Tots dos han multiplicat les aportacions ﬁns el 2009, encara que al club català el ritme ha estat molt més ràpid, de manera que la diferència és tan sols de quatre milions (370 dels madrilenys, un 126% més, davant els 366 dels barcelonins, que recapten ara un 208% més en una dècada). El Barça, ajudat pels extraordinaris en conquerir la Lliga de Campions, podria haver superat enguany al Madrid si cobrés per dur publicitat a la samarreta (els blaugrana paguen –i no cobren– a Unicef). Tres són els capítols principals quant als ingressos d’un equip: drets de televisió, venda de productes amb la marca del club i abonaments o entrades. En l’altra part del balanç hi ha les despeses d’explotació, amb una evolució igualment a l’alça. Els blancs gasten més, però els

Madrid, Barça... i el desert

El Barça va tenir ingressos inesperats la temporada passada. / ARXIU

El Barça preveu el seu propi pelotazo amb la requaliﬁcació dels terrenys del Miniestadi costos blaugrana han crescut a major velocitat. El club que ara dirigeix Florentino Pérez va gastar 150 milions el 2000 mentre que el que regeix Joan Laporta, 109. Doncs bé, enguany els primers preveuen unes necessitats per 382 milions (+155%), davant els 362 milions (+232%) dels segons. El rècord, però, el té el Reial Madrid, amb 471 milions gastats l’any 2002. Tot plegat, no es pot ocultar el progressiu augment del deute els darrers anys. El Barça va tancar el 2008 amb 437,8 milions en l’exigible (+721% en una dècada), molt menys que el rival, amb 562,8 milions, un 125% més. L’estudi, però, no recull l’impacte dels quantiosos ﬁtxatges dels dos clubs (especialment el Reial Madrid) per reforçar-se per a la temporada 2009-10 Ara bé, un equip amb molt de deute podria gastar si té un patrimoni suficient que avali fu-

tures operacions. I a l’inrevés. Vist així, quina és la capacitat per fer nous fitxatges dels dos clubs? Dit d’una altra manera, quin dels dos equips disposa de més patrimoni net? Segons l’estudi del Gay de Liébana, es tracta del Reial Madrid. Els seus comptes són els següents: en l’apartat de l’actiu suma 208,6 milions de circulant i 530,6 de fix; en l’altre costat hi ha 331,3 de passiu exigible a curt termini (dotze mesos) i 231,6 a llarg termini; en conseqüència, el patrimoni net a la temporada 2007-2008 s’elevava a 176,4 milions, una xifra que ara seria sensiblement inferior. Els números del Barça són més modestos. Quant als actius, té 153,2 de circulant i 302,6 de fix; pel que fa als passius, 217,9 cal pagar-los en breu i 219,9, en un futur més llunyà; restada la segona part a la primera queda un patrimoni net de 18 milions, que ara podria ser superior vistos els ingressos inesperats pels triomfs de la passada temporada. El Reial Madrid ja va ingressar centenars de milions d’euros per la venda de la ciutat esportiva a l’avinguda de la Castellana; el Barça preveu el seu propi pelotazo amb la requalifi-

L’ascensió econòmica del Barça ha eixamplat el forat econòmic entre els líders i la resta. Cap dels altres 18 equips que integren la Lliga de les Estrelles és capaç de fer-hi ombra amb els números. Cap ni un. Reial Madrid (365,8 milions d’euros) i FC Barcelona (308,8 milions) són el primer i el tercer clubs a Europa per ingressos, amb dades de la temporada 2007-2008; enmig queda el Manchester UTD (324,8 milions). Ara bé, dins el Top 20 del continent ja no apareix cap equip espanyol. En canvi, altres lligues del Vell Continent són molt més equilibrades, tot començant per l’anglesa: a més del citat Manchester, dins la llista dels 20 més rics hi ha el Chelsea, l’Arsenal, el Liverpool, el Tottenham, el Newcastle United i el Manchester City. Itàlia té quatre formacions esportives dins aquesta llista, la mateixa xifra que Alemanya. Espanya n’aporta dos, a l’igual que França, mentre que Turquia situa un club, el Fenerbahçe entre els avantatjats. Les cinc principals lligues europees van moure a l’entorn de 7.976 milions la temporada 2008-09. La Premier anglesa (2.526 milions) és la que mou més diners, seguida de la Lliga espanyola (1.550 milions), la Bundesliga alemanya (1.460) o el Calcio italià (1.4450). La competició francesa (990 milions) és la més modesta.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legi d’Advocats de Barcelona

Els auditors demanen a l’opinió pública que no es criminalitzi la professió En el marc de la IX Jornada Tècnica d’Auditoria, celebrada el passat 8 d’octubre i que aquest any s’ha emmarcat en un context de profund debat socioeconòmic sobre el paper de l’auditoria de comptes d’institucions i administracions, Emilio Álvarez, president del REA (Registre d’Economistes Auditors de Catalunya) ha instat a remarcar “la distinció entre l’auditoria obligatòria de comptes i l’auditoria de gestió i control de la firma auditada, per tal que no es criminalitzi la professió”. La conferència inaugural de la jornada va anar a càrrec de Joaquín Trigo, director executiu de Foment de Treball qui va fer esment de les tasques generals i immediates per sortir de la crisi: donar liquiditat i marge d’actuació, descens dels tipus d’interès de forma transitòria, i augment de la seguretat a les entitats financeres, compartint el risc i l’avantatge fiscal transitori. D’altra banda, la cloenda va anar a càrrec del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas.

L’ICAB i el Col·legi d’Advocats francès de Brussel·les signen un acord L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha signat un acord de col·laboració amb el Col·legi d’Advocats francès de Brussel·les (Ordre Français des Advocats du Barreau de Bruxelles) per fomentar i facilitar la informació entre les biblioteques d’ambdues institucions. Aquest acord es va dur a terme, els dies 9 i 10 d’octubre, en el marc de la visita institucional que el Col·legi d’Advocats de Brussel·les va realitzar a la seva corporació homònima a Barcelona. Els companys de professió belgues també van visitar la biblioteca de l’ICAB, que és considerada com “el tresor de la corporació”, ja que és una de les biblioteques jurídiques privades més importants d’Europa. Aquest acte s’emmarca, tal com va aﬁmar, Pedro L. Yúfera, degà de l’ICAB, dins les accions que està duent a terme el Col·legi d’Advocats de Barcelona per convertir la ciutat de Barcelona en una de les capitals internacionals de l’advocacia.

Estalvi total amb la factura electrònica Sap com estalviar costos de gestió, material, impressió i de recursos humans a la seva empresa? Està al cas de les noves maneres de protegir el medi ambient o de com augmentar l’eﬁciència del cicle de facturació?

Col·legi de Pedagogs de Catalunya Els professionals de la pedagogia se citen en la V Jornada del COPEC El Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC) organitza, els propers 27 i 28 de novembre de 2009, la V Jornada del COPEC sota el títol “La professió de la pedagogia en un món globalitzat. Les competències, un element clau i una oportunitat per a la professió”. L’activitat té per objectiu analitzar els estudis de pedagogia i la seva correspondència amb la praxi de la professió pedagògica. La V Jornada del COPEC tindrà dues línies d’anàlisi, tenint com ﬁl conductor les competències. D’una banda, construir un mapa de la pedagogia professional més enllà d’Europa, i de l’altra, contrastar el sector acadèmic i professional, en un context més proper, on fer emergir què falta per acabar de trobar-se, sent les competències un element clau per a facilitar aquest punt d’encontre.

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya EL COAC i la Generalitat porten l’arquitectura catalana actual a París Una selecció de l’arquitectura creada per professionals catalans des de 2004 fins avui integra l’exposició que, des del 6 d’octubre i ﬁns l’1 de gener, es podrà veure a dues de les sales de la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París. La mostra està organitzada pel Col·legi Oﬁcial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i produïda pel mateix Col·legi, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i la Cité de l’Architecture. “Arquitectura catalana, 20042009” pretén mostrar, mitjançant un total de 77 obres de totes les tipologies possibles, la riquesa i alhora els trets característics de la producció arquitectònica catalana dels darrers cinc anys.

Amb el servei e-factur@ de Caixa Sabadell podrà reduir de manera significativa els seus costos per factura, alhora que redueix el cicle de facturació i millora la seva eficiència. A més, aporta seguretat i confidencialitat, disminueix els errors per manipulació humana i té cura del medi ambient en reduir l’ús del paper. Amb aquest servei també podrà gestionar les factures d’empresa fàcilment i còmodament des de l’ordinador, perquè podrà generar electrònicament les

Vol augmentar la rendibilitat del seu comerç?

seves factures, amb el mateix valor ﬁscal i legal que les de paper, i gaudir de molts avantatges. Finalmente, el servei e-factur@ utilitza el format estàndard de l’AEAT, que permet personalitzar les factures electròniques.

Demani més informació a la seva oﬁcina o visiti www.caixasabadell.es/efactura

Línia Avals de la Generalitat: suport institucional per a la seva empresa

Caixa Sabadell posa en marxa un nou servei de paquets de productes i serveis per atendre les necessitats del seu comerç i aconseguir la màxima rendibilitat. > Pack Què desitja...? Inclou un compte corrent, l’assegurança de negocis Zurich, domiciliació del rebut d’autònoms i dos rebuts mensuals de subministrament. A més, podrà gestionar de manera automàtica les vendes que faci mitjançant targetes, i estalviar-se més d’un 53% respecte a la tarifa estàndard de TPV.* > Pack Alguna cosa més? Incorpora els productes del Pack Què desit-ja...?, a més d’un compte de crèdit, gestió de les vendes del seu Terminal Punt de Venda, i un estalvi de més d’un 66% respecte a la tarifa estàndard de TPV*.

Caixa Sabadell posa a l’abast de la seva empresa l’accés a la Línia Avals de la Generalitat de Catalunya, fruit de l’acord subscrit amb l’Institut Català de Finances.

> Pack Li encantarà Productes Pack Què desitja...?, ampliats amb un compte de crèdit, gestió automàtica de les vendes mitjançant TPV, amb un estalvi del 73% respecte a la tarifa estàndard del TPV*, i assegurança d’incapacitat temporal.

Aplega una sèrie de mesures i ajuts que tenen l’objectiu de facilitar a les empreses l’accés a ﬁnançament de circulant superior a 500.000 € i ﬁns a 2 milions d’euros, a més d’ajudar-les a superar problemes conjunturals causats per la situació actual.

Informi’s sobre aquests paquets i els nostres serveis afegits a la seva oﬁcina habitual. Descobreixi la solució a mida que el seu comerç necessita!

Podran ser clients d’aquesta línia d’avals, que cobrirà fins al 50% de l’import del préstec o crèdit, les empreses catalanes amb domicili social i centre de treball a Catalunya que tinguin dificultats de liquiditat, però amb viabilitat econòmica i financera i recursos propis positius.

*Els descomptes varien segons el pack contractat. Per beneﬁciar-se d’aquestes condicions del Terminal Punt de Venda, cal contractar tots els productes del pack. Si no es compleixen aquestes condicions, Caixa Sabadell modiﬁcarà les condicions del Terminal Punt de Venda, que passaran a ser les estàndards. **Pòlissa contractada amb Zurich. Mediador: CaixaSabadell Operador de Banca-Assegurances Vinculat SL, inscrit amb el número 22 en el Registre de Mediadors de la DGS i FP, amb CIF B64503873, Gràcia 33 1rD, 08201 Sabadell. R.M. Barcelona: tom 39357, foli 136, full B-351.386 i concertades assegurances de Responsabilitat Civil i de Caució segons LLei 26/2006, de 17 de juliol.

Informi’s a www.caixasabadell.es o truqui al 902 22 22 33. Trobi el recolzament que necessita per impulsar la seva empresa!

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

LA PATRONAL DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA CATALANA (PIMEC) ANALITZA L’ATUR A L’ESTAT ESPANYOL

Un estudi proposa que la formació sigui obligatòria per als aturats El nombre d’aturats a l’estat espanyol ha augmentat en un període de dos anys, en 2,5 milions de persones més, situant-nos en un dels països de la Unió Europa amb més persones sense feina. L’estudi “L’atur a Espanya i a les principals economies europees”, realitzat per PIMEC, analitza les causes que ens han portat a aquesta situació i proposa una sèrie de mesures. dels salaris a l’IPC. Finalment, l’estudi també defensa un estímul a la formació intermèdia i a la formació contínua obligatòria.

ÀGATA SERRA

Entre el juliol passat, en què la taxa d’atur es va situar en un 17,5%, i el mateix mes del 2007, la destrucció d’ocupació a Espanya ha estat tres vegades l’experimentada al Regne Unit, cinc vegades la de França i vuit vegades la d’Itàlia. Aquest augment de l’atur, en el nostre país, s’ha vist agreujat per la incorporació en els darrers anys de la població immigrant al mercat de treball, que actualment ja representa un 25% del col·lectiu aturat. Actualment, Espanya és un dels països amb més nombre d’aturats de la Unió Europea i és, per aquest motiu, que la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, PIMEC, ha cregut convenient analitzar-ne els motius i fer unes propostes per capgirar aquesta situació. Segons l’estudi “L’atur a Espanya i a les principals economies europees”, l’economia espanyola hauria de créixer a taxes superiors al 3% per generar ocupació i, per tant, fer disminuir l’atur. És per aquest motiu que, durant la presentació de l’esmentat estudi, el president de PIMEC, Josep González, va insistir en la necessitat de reformar el mercat de treball i de flexibilitzar les relacions laborals, alhora que va defensar que el subsidi d’atur hauria d’anar sempre acompanyat de l’obligació de formar-se. De fet, l’ajuda dels 420 euros per a aturats, que acaba d’entrar en funcionament, ja preveu aquesta obligatorietat. Entre els motius que explicarien aquesta situació tan peculiar del mercat de treball espanyol, l’estudi apunta, d’una banda, a l’excessiu pes que tenen dins de la nostra economia les activitats de baixa productivitat en comparació a altres països europeus, com la construcció, el comerç o el sector primari, en els quals precisament ha incidit amb més força la crisi.

Moltes persones sense feina recorren a l’economia submergida alhora que cobren el subsidi d’atur. / ARXIU

L’economia ha de créixer a taxes superiors al 3% per crear ocupació El 30% dels contractes que es fan a Espanya són temporals

la necessitat de donar més importància a la formació, orientada al reciclatge dels aturats per trobar feina, i si cal fer-la obligatòria, com ja passa en d’altres països europeus. I, especialment, insisteix a motivar els aturats a la recerca de feina. I, en aquest sentit, les prestacions altes que perceben i els pocs condicionants d’accés, rebaixen els estímuls a cercar feina.

cionalització i la innovació, el foment de l’emprenedoria i la inversió en infraestructures. Les propostes a nivell contractual passen per la simplificació del sistema de contractació, l’estímul del contracte a temps parcial i la no indexació

Durant la presentació de l’estudi el president de PIMEC, Josep González, va aprofitar per fer una breu anàlisi de l’actual conjuntura econòmica. Si bé en el sector industrial es comencen a donar certs indicis de recuperació, especialment en aquelles empreses que treballen amb l’exterior, no es pot dir el mateix de la construcció que, segons González, “no té cap senyal de recuperació”. També va manifestar que sembla ser que els bancs estan començant a visitar les companyies. En qualsevol cas, però, la recuperació de llocs de treball serà el principal indicador que marcarà una millora de la situació econòmica i, de moment, per això sembla ser que hem d’esperar.

DESPESA PER ATURAT EN SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ. ANY 2007. (en euros)

Propostes de futur D’altra banda, destaca la dualitat del mercat laboral, on hi ha una taxa de temporalitat molt sobredimensionada respecte a altres països de la Unió Europea, que suposa el 30% dels contractes laborals. A més, la diferència de costos d’acomiadament entre contractes deﬁnits i temporals fa recaure els ajustaments laborals en els temporals. Espanya és un dels països de la UE que destina més recursos a les persones aturades. Ara bé, els serveis públics d’ocupació, es mostren ineﬁcaços. Segons l’estudi, es gasta poc a l’hora d’acompanyar els aturats en la cerca de feina i es posa massa èmfasi en les polítiques passives, quan just caldria fer el contrari. En aquesta línia, l’estudi de PIMEC defensa

L’estudi alerta que, en els propers anys, no s’hauria de fer créixer l’ocupació a costa del sector públic –del juliol del 2007 al juliol del 2008 va crear 175.000 llocs de treball– . Segons el responsable de l’estudi, Modest Guinjoan, aquest sector té “una limitació de creació de llocs de treball” alhora que el dèﬁcit públic no ho permet. Per tant, és necessària una regeneració del sistema productiu des del sector privat que passi per la creació de noves empreses o bé per la reinvenció d’altres ja existents. I, en aquest sentit, el sector públic ha de propiciar un marc adequat perquè aquesta transformació sigui possible a través de diverses propostes. Entre elles destaquen, a nivell productiu, l’estímul de la inversió, la promoció de la interna-

Alemanya Espanya

França

Italia

Regne Unit Font: Eurostat

L’ECONOMIA SUBMERGIDA GENERA 2,5 MILIONS LLOCS DE TREBALL L’estudi de PIMEC ressalta que l’economia submergida a Espanya representa al voltant del 23% del PIB, deu punts superior a la mitjana dels 15 primers països de la Unió Europea, i apunta que si baixés ﬁns al 13% es crearien uns 2,5 milions de llocs de treball, xifra que coincideix precisament amb el número d’aturats que s’han produït entre el juliol del 2006 i el juliol del 2008. El president de PIMEC, Josep González, ha defensat que “no s’accepti socialment l’alegria per l’economia submergida” alhora que ha afegit que en cas d’incloure la formació obligatòria entre els aturats, això evitaria que aquests destinessin el seu temps lliure a activitats d’economia submergida.

ECONOMIA / Anàlisi

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

POSA’T LES PILES

Sistemes de generar més ingressos en un entorn de recessió econòmica ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Millorant la generació de beneficis Podem comprovar que hi ha empreses que han reduït el catàleg de productes. Mercadona, per exemple, va reduir a principis de 2009 els productes a la venda en un 10%. Aquesta mesura, que pot tenir efectes beneficiosos en els costos pot perjudicar els ingressos, ja que poden haver-hi consumidors interessats en determinades marques que no estan disposats a renunciar a elles. Altres proveïdors van optar per no fer aquesta reducció per permetre que el client segueixi tenint la possibilitat d’escollir amb una gamma més amplia de catàleg. El temps dirà qui té raó. De moment, Mercadona acaba d’anunciar a finals d’octubre de 2009 que ha decidit reintroduir una cinquantena de productes que havia decidit eliminar.

Crear empreses Enmig d’una recessió, augmentar ingressos sembla el més difícil, però també es presenten oportunitats. En aquest sentit podem recordar a Luciano Benetton quan diu que “Quan hi ha crisi és el millor moment per començar”. Empreses com Ferrari, Hewlett Packard, la cadena Husa, Transportes La Guipuzcoana i moltes altres van néixer l’any 1930, en ple crac de 1929. Quan comença la recessió i es perd l’ocupació, una sortida per a moltes persones és la creació de la seva pròpia empresa. Segur que no és fàcil, però potser serà més difícil trobar un lloc de treball quan el que es preveu és un increment important de l’atur.

Vendre més unitats baixant el preu de venda En molts sectors, enmig de la crisi sembla que es venen millor els productes de preus més reduïts. Aquelles empreses que tenen models de negoci low-cost (baix cost) són les que incrementen les seves vendes, mentre que els seus competidors veuen com les seves vendes es van reduint. A la figura adjunta es comprova com en sectors com l’alimentació, per exemple, actualment s’estan reduint les vendes de les marques líders i també dels seguidors. En canvi, a les empreses de baix preu (marques blanques) les vendes augmenten. La tendència baix cost està fent baixar els preus en molts sectors i la reacció depèn molt de l’estratègia de l’empresa. Si es tracta de l’empresa líder, segurament convé seguir potenciant la diferenciació de marca. En canvi, les marques blanques tenen el repte de demostrar que ofereixen una bona qualitat. Els que ho tenen molt difícil són els que estan al mig, els seguidors, ja que en molts casos estan desapareixent.

Innovar en màrqueting Una altra via per augmentar ingressos pot venir de la innovació en màrqueting, o sigui en producte, preu, publicitat, promoció... Un exemple interessant és el del restaurant Little Bay de Londres. Es tracta d’un restaurant que estava buit a finals del 2008 i al propietari se li va ocórrer una fórmula que permet al client anar a menjar i al final decidir què és el que paga. Aquesta proposta tan original explica que ara el restaurant estigui ple i generant beneficis que surten igualment, ja que el que els clients acaben pagant està en línia amb el que permet obtenir beneficis. Algunes empreses han apostat per les marques blanques, donat l’auge que estan tenint en èpoques de crisi, com ja hem indicat anteriorment. En canvi, d’altres empreses (Danone, Johnson & Johnson, Torres...) mantenen la

51 a Xina. Gràcies a una estratègia similar, Desigual, una altra empresa catalana, espera augmentar les seves vendes un 70% l’any 2009.

Apostar per línies emergents

Una via per augmentar ingressos pot venir de la innovació en màrqueting. / ARXIU

Enmig d’una recessió, augmentar ingressos sembla difícil, però hi ha oportunitats seva voluntat de no treballar per a altres marques. Algunes d’aquestes empreses estan apostant per les botigues de marca (Danone, Lindt, Knorr, Nutella...) per ampliar el seu potencial.

Aproﬁtar les noves tecnologies Utilitzar les noves tecnologies per oferir nous productes o noves formes d’arribar als clients o de reduir costos. Per exemple, una empresa de formació ha eliminat tots els anuncis i mailings en paper i els ha substituït per e-mailings amb un cost gairebé nul i ha aconseguit abaixar molt els seus costos i al mateix temps ha augmentat els seus ingressos. Abacus ha comunicat recentment que està apostant pel llibre digital. En aquest sentit, hem de recordar que empreses que es basen en internet, com les webs d’agències de viatges o de centrals de compres, estan experimentant increments molt importants de facturació.

Innovar en producte En molts sectors no és fàcil trobar clients nous, per la qual cosa de vegades pot ser interessant innovar en producte per vendre productes nous als clients actuals. La conservera gallega Miau va detectar que amb la crisi es venen més salsitxes i va decidir llançar un nou producte que va resultar un gran èxit: salsitxes de tonyina.

Obrir mercats internacionals De vegades la recessió no afecta per igual a tots els països. Així, el 2009, la reducció de vendes és major a Espanya que en molts països europeus i de Llatinoamèrica. Per això, pot ser interessant apostar per créixer en països menys vulnerables a la recessió. A principis del 2009, Mango ja té 1.230 botigues en 91 països i acaba d’obrir la botiga número

Si recordem que es preveu que el PIB caurà un 4%, aproximadament, l’any 2009, però que hi ha sectors on la caiguda és molt important i supera el 30% o el 40% (com la construcció, l’automòbil, la publicitat...) vol dir que també hi ha sectors que actualment estan incrementant els seus ingressos. No tot s’està enfonsant, hi ha activitats emergents que poden generar ingressos creixents. Per exemple, pot citar-se: serveis a les persones (sanitat, entrenadors personals...); productes i serveis per a consumidors amb necessitats especíﬁques (diabètics, celíacs...); seguretat, cobrament de morosos; externalització d’activitats (logística, administració…); assessorament (ERO, reestructuracions...) i Internet i TIC. Finalment, una altra oportunitat que es pot considerar actualment es deu al fet que en anys de recessió alguns competidors desapareixen a causa de l’excés de deutes, la morositat dels seus clients i la caiguda de les vendes. Per tant, les empreses que gaudeixin d’una posició sòlida poden ocupar una major quota de mercat. En definitiva, el missatge és que el moment actual és similar al que passa en les etapes de muntanya en una volta ciclista. En aquestes etapes, es quan els corredors més preparats aproﬁten per distanciar-se dels seus competidors.

IMPACTE DE LA TENDÈNCIA LOW-COST Marca blanca Preus

7,5%

Seguidors 10%

Marca líder 7,5%

Vendes Accions

Abaixar costos Millorar qualitat

Impacte ﬁnal Reforçament

Baixos costos Baixos costos Potenciar Nínxol marca Desaparició 65% marques

Manteniment Font: Improven, 2009

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

Perspectiva 2 de novembre III Setmana de Líders Econòmics La Casa Llotja de Mar acull la III Setmana Mediterrània de Líders Econòmics de la Mediterrània. Es preveuen, entre altres actes, el VI Fòrum del Desenvolupament del Negoci del Nord d’Àfrica i el Fòrum de les Dones Emprenedores.

4.000 delegats de diversos països discuteixen a Barcelona el text que es debatrà i s’aprovarà al desembre a la capital danesa durant la cimera contra el canvi climàtic. La que se celebra a Catalunya n’és l’última reunió preparatòria. Es parlarà de com s’estan incomplint els compromisos del protocol de Kyoto, en especial l’Estat Espanyol, entre d’altres.

3 de novembre

10 de novembre

GM es ven Opel El consell d’Administració de General Motors aprova la venda d’Opel en la seva reunió. Es preveuen uns 900 comiats a la planta saragossana de Figueruelas.

Innovació com a resposta Amb la presència dels presidents espanyol i català i la ministra de Ciència, la conferència “La Innovació com a resposta” abordarà els canvis que han transformat els darrers set anys el mapa espanyol de la innovació. Durant tres dies, l’Apte 2009, a Sant Cugat, s’analitzarà com la innovació és la resposta que els parcs cientíﬁcs i tecnològics donen a la crisi i com

6 de novembre Conferència prèvia de Copenhague Des del 2 de novembre, més de

aposten per un nou model de creixement. Vehicle elèctric a Catalunya Amb l’aposta decidida de futur pels vehicles elèctrics, el Palau Robert acull una jornada sobre la incorporació massiva d’aquest cotxe menys contaminant al parc mòbil. S’analitzaran les necessitats dels municipis per planificar el subministrament elèctric i la instal·lació de punts de recàrrega als carrers, els costos d’instal·lar un punt a la plaça de pàrquing i les tarifes de subministrament. Consell de l’Ecoﬁn Cap de setmana d’intensa activitat a les institucions europees, que celebren la reunió dels responsables d’Economia i Finances, i el Consell Europeu. Sense dubte, s’analitzarà com les incipients recuperacions econòmiques d’Alema-

nya i França poden impulsar la resta de països a sortir de la recessió, en quina mesura cal retirar els estímuls en la demanda i s’apuntarà cap a Espanya com a alumne endarrerit en aquesta crisi.

econòmics, tècnics i medioambientals d’un corredor d’alta velocitat per a mercaderies que voregi la Mediterrània: Algesires-València-BarcelonaLió. L’altra opció és que aquest AVE comuniqui Andalusia, Madrid i el País Basc amb la ciutat francesa. .

LES DADES DEL MES 11 de novembre Efectes impagats del setembre.

11 de novembre 18 de novembre Eix europeu d’alta velocitat per Barcelona Es presenta a la capital catalana l’estudi global sobre l’oferta i la demanda de l’eix ferroviari Ferrmed. Es tracta d’una anàlisi que destaca els avantatges

Constitució de societats mercantils del setembre.

25 de novembre Hipoteques del setembre.

27 de novembre IPC avançat del novembre.

T’ajudem a impulsar la teva carrera

professional Màster en Disseny Multimèdia (títol propi UAB) Postgraus SAP (homologats per SAP, preparen per superar l’examen de certificació oficial) SAP – Certification Development Consultant ABAP Workbench SAP – Desenvolupament SAP Netweaver (Màster) SAP – Certification Netweaver Consultant Exchange Infraestructure SAP – Certification Netweaver Consultant Web Aplication Server

Av. de la Generalitat, s/n 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@cesc.es

www.eug.es

Formació continuada en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) Postgrau en Direcció de Projectes (en col·laboració amb Microsoft Productivity & Innovation Center) Cursos intensius de Producció Audiovisual, Disseny Centrat en l’Usuari, Disseny de Solucions WEB i Disseny d’Animacions Interactives Model presencial en horari compatible amb la teva jornada laboral

Empresari del mes / EMPRESA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A XAVIER TORRAS, DIRECTOR DE BRAND AND COMMUNICATION ROCA CORPORACIÓN EMPRESARIAL

“El disseny i la innovació són dos dels pilars fonamentals de Roca” Quin és el posicionament de ROCA CORPORACIÓN? Roca és l’empresa líder mundial en el seu sector, l’espai del bany. Estem presents a més de 135 països i, com a líders mundials, creiem que hem de ser el referent en la creació i disseny de productes que s’adaptin a aquest espai. El nostre objectiu és satisfer les necessitats actuals dels consumidors, anticipant-nos i satisfent també les necessitats futures. Per aquest motiu, treballem constantment en el desenvolupament de nous productes i conceptes, que són traslladats al nostre Design Center i al nostre Innovation Lab per proporcionar aquestes solucions actuals i futures. ROCA és una multinacional de capital espanyol, la qual cosa no és gens habitual. Quina ha estat la clau de l’èxit? Una de les principals claus del nostre èxit és l’afany de superació i cerca de nous reptes. La seguretat en les nostres accions, la imaginació i la creativitat en els productes, així com una gran experiència en el nostre sector formen part d’aquesta personalitat que ens ha portat ﬁns a on som avui dia. Quina importància tenen la creativitat i el disseny dins el procés de màrqueting de ROCA? El disseny i la innovació són dos dels pilars fonamentals de Roca, no sols dins el departament de màrqueting, sinó en tots els nostres departaments

la situació actual. En aquest sentit, és molt positiu que existeixin diversos mitjans que ens permetin arribar millor als diferents públics d’interès per a nosaltres. En funció d’això, el cost de la publicitat pot ser més alt o més baix, segons les expectatives que hi dipositis o l’alternativa que hagis escollit i el seu rendiment.

Xavier Torras valora l’afany de superació i cerca de nous reptes de Roca. / D. FERNÁNDEZ

i processos. Gràcies a això, durant el 2008 i 2009 l’aposta pel disseny i la innovació s’ha vist premiada amb la concessió de prestigiosos premis. Quina és la previsió de desenvolupament de SOLO BAÑO? Solo Baño és una xarxa d’establiments que neix amb la idea de permetre que el client compri diferents projectes ‘claus en mà’, segons les seves necessitats i preferències. D’aquesta manera, el consumidor pot escollir els elements del seu bany, la seva distribució, i contactar també la instal·lació i el muntatge. Quant al desenvolupament del projecte, l’objectiu és anar expandint les botigues a través dels distribuïdors, un cop haguem ﬁnalitzat aquest projecte pilot l’any que ve.

L’actual situació de crisi afecta les estratègies de màrqueting de les marques? Tot i la crisi, i donada la nostra visió de construir futur, les estratègies a llarg termini no han variat i seguim apostant en tots els països per crear i transmetre els nostres valors de marca, de tal manera que ens permetin afrontar des de la millor posició possible els reptes que el mercat ens plantegi en els pròxims anys. Els mitjans en general, creu que valen el que realment es cobren pels seus anuncis? És evident que el rendiment dels mitjans ha variat en els últims temps. Però aquesta és una variable que no podem controlar, de manera que hem de buscar els avantatges de

Com veu el nivell de la publicitat del nostre país? Crec que en línies generals el nivell és bastant alt, tot i que potser en els últims anys hem perdut, a nivell internacional, aquella posició de lideratge en creativitat i innovació que ostentàvem. Però comptem amb excel·lents professionals que poden oferir uns productes comunicatius bons i comparables als de qualsevol país líder en aquest camp. Quin anunci o campanya, en qualsevol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrers que ha vist? Actualment, m’agraden les campanyes de Telefònica a professionals. Són molt directes, clares i notòries, amb una base musical molt adequada que crec que les fa molt eﬁcients. Tot i que, sense ànim de presumir, una de les nostres últimes campanyes, ¿Y ahora?, és potser una de les millors produccions dels últims mesos. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

MOLT PERSONAL A vostè l’enviaven castigat al bany? La veritat és que no, sempre m’enviaven a l’habitació. Quants banys té a cada casa i de quina marca són? Dos banys i tots dos són Roca de dalt a baix. Com va guanyar el seu primer salari i de quin import va ser? El primer sou va ser d’unes 60.000 pessetes a l’any 80 amb unes pràctiques a La Caixa. Com contribueix a aconseguir un món més sostenible? Som socis de dues entitats que lluiten a nivell global per un planeta millor, i solem reciclar i mantenir un consum responsable d’aigua. Ara que està de moda, digui’m un paisatge de Catalunya molt especial per a vostè. Els Cingles de Bertí, que veig des de casa meva a l’estiu. Com es veu d’aquí 10 anys? Deu anys més vell. Una persona de la qual hagi après molt i molt. Dues persones, els meus pares. Si no pogués fer la feina que fa, quina altra li agradaria fer? Potser alguna cosa relacionada amb el món de l’esport. Allò que no perdonaria a ningú del seu equip de treball? La manca de rigor, responsabilitat i creativitat en les seves actuacions.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

IMPULS A LA RSC

Catalunya, un país referent en RSC Podem aspirar a ser com Noruega? En l’article del mes passat parlàvem del Llibre blanc de la RSC d’aquest país escandinau i n’elogiàvem nombrosos aspectes. Poc després, el Govern ha aprovat el “Pla de mesures de responsabilitat social de la Generalitat de Catalunya-RSGENCAT 2009-2012.” Una excel·lent notícia i un motiu d’esperança per a tots els promotors d’aquest nou model de competitivitat… i de país.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

D’una banda el Pla neix amb la missió específica “d’impulsar el comportament socialment responsable en tots els agents socials, promovent especialment la competitivitat responsable i sostenible en les empreses i organitzacions, inclosa la mateixa Administració pública.” I, d’altra banda, RSGENCAT té la voluntat de promoure socialment i a nivell empresarial els valors següents: la sostenibilitat ambiental i energètica, la cooperació per competir, la innovació, el desenvolupament del capital humà, la competitivitat responsable i el compromís social, la internacionalització i la cultura de l’esforç (vegeu quadre adjunt). El Pla consta de quatre eixos principals. Primer, potenciar l’educació, el coneixement i la difusió dels valors de la responsabilitat social. Segon, incrementar el nombre d’empreses socialment responsables. Tercer, fomentar les bones pràctiques de RSC en el camp de les finances. I quart, treballar per una Administració pública catalana més responsable socialment. Cadascun dels quatre eixos té diverses línies d’actuació, amb un total de 80 propostes concretes i un pressupost de 646 milions d’euros fins el 2012. Lògicament, el Pla no parteix de zero, sinó que fa un esforç per ordenar i donar continuïtat a un conjunt d’iniciatives que la Generalitat ja estava desenvolupant des de feina temps, al qual s’han afegit nous objectius i línies d’actuació. Es tracta, sens dubte, d’un

projecte molt ambiciós, que no es conforma amb mesures més o menys estètiques, sinó que pretén impulsar una autèntica transformació del model productiu català, per fer-lo més responsable i sostenible a mig i llarg termini. En aquest sentit, resulten pertinents diversos comentaris. Per començar, queda ben clar que parlem de competitivitat, no pas d’acció social o filantropia. Ni tampoc de qualsevol altre mecanisme relacionat amb el repartiment de beneficis o la reputació corporativa. De manera que, a priori, es tracta d’un assumpte que pot interessar a totes les empreses, i no només a les més sensibles a les qüestions socials o ambientals. Al mateix temps, partint d’una interpretació àmplia del concepte de competitivitat, la RSC (o compromís amb les bones pràctiques) no recau exclusivament sobre l’empresa, sinó que es pretén involucrar també el conjunt dels agents econòmics i socials del país (empreses, sindicats, tercer sector, etc…). Un altre aspecte fonamental del Pla, i que contribueix a donar-li credibilitat, si més no d’entrada, és el ferm compromís que es desprèn respecte a la pròpia Administració pú-

blica. En efecte, el sector públic no només ha d’autoaplicar-se la RSC, sinó que ha de ser exemplar. I, en aquest sentit, el seu propi funcionament, intern i extern, ha de ser coherent amb les demandes i les expectatives dels seus stakeholders . A més a més, el Pla no depèn d’una única conselleria, sinó que s’ha de desenvolupar de manera transversal, involucrant en el seu disseny, aplicació, seguiment i avaluació, a tot el Govern de la Generalitat. La línia d’actuació 1.4 pretén “impulsar la cultura del consum responsable entre la ciutadania de Catalunya”. Més enllà de l’esforç pedagògic que requereix tot projecte innovador, aquest és un punt crític, ja que el ciutadà-consumidor és el principal actor per assolir el nou model de competitivitat responsable i sostenible. I, en realitat, ﬁns que aquest no prengui consciència del seu poder transformador, a través de les seves decisions de compra, inversió i estalvi, difícilment s’assoliran els objectius del Pla. Un altra línia d’actuació decisiva és la 2.4: “introduir en els contractes públics elements de valoració de la responsabilitat social.” Heus aquí un incentiu poderosíssim, al qual

“El Pla consta de quatre eixos, 80 propostes concretes i un pressupost de 646 milions d’euros” “Queda ben clar que parlem de competitivitat i no pas d’acció social o ﬁlantropia” “El sector públic no només ha d’autoaplicarse la RSC, sinó que ha de ser exemplar” ja ens hem referit altres vegades, i que probablement jugarà un rol fonamental en el procés de ‘decantació’ de les empreses vers la RSC. Sense menystenir el poder de la convicció, és clar que la compulsió (“si no et compromets, no et contracto”) acabarà essent el principal mecanisme de persuasió. Finalment, destaquem una frase il·lustrativa: “la solució

de molts problemes o necessitats socials no serà possible només a partir de l’acció dels poder públics. És necessari establir aliances que permetin la col·laboració públic-privat” (p.33). Aquest plantejament de la RSC en clau de governança, considerem que resulta oportú i encertat. El missatge és molt clar: en una societat cada vegada més complexa, fragmentada i canviant, la governança, és a dir: la possibilitat de fer front amb èxits als reptes col·lectius, necessàriament passa pel diàleg, la participació i la RSC. Serà útil aquest Pla? Assolirà el RSGENCAT els objectius de transformació estructural que es planteja? D’antuvi cal donar la benvinguda a la iniciativa: cal reconèixer l’esforç i el compromís que significa. I també és just atorgar als seus promotors un vot de confiança. Com a mínim hem definit el nord i sabem cap a on volem anar. Les majors o menors possibilitats d’èxit dependran d’un gran nombre de factors, entre els quals cal destacar: la credibilitat del propi govern, la seva capacitat de lideratge, el rigor i la coherència de les decisions, i la seva capacitat de teixir complicitats i aliances. En continuarem parlant…

VALORS IMPULSATS PER L’RSGENCAT Sostenibilitat ambiental i energètica • Estalvi i eﬁciència energètica • Ús racional dels recursos • Minimització de l’impacte sobre el medi • Ús d’energies renovables • Estalvi d’aigua • Gestió dels recursos

Cooperació per competir

Innovació

• Aliances estratègiques • Establiment de xarxes • Partenariat • Conﬁança • Col·laboració públic-privat • Diàleg

• Creativitat • Emprenedoria • Canvi tecnològic • Recerca i desenvolupament • Coneixement • Diferenciació competitiva

Desenvolupament del capital humà

• Qualiﬁcació de les persones • Formació contínua • Atracció i retenció de talent • Gestió de les carreres professionals • Gestió per competències • Motivació • Participació i ﬁdelització

Competitivitat responsable i compromís social • Satisfacció de consumidors/es • Satisfacció de treballadors/es • Comunicació i transparència • Impacte social positiu. Ètica. • Conciliació personal i laboral • No discriminació i igualtat d’oportunitats

Internacionalització

• Impuls a les exportacions • Globalització • Obertura a l’exterior • Ambició • Lideratge

Cultura de l’esforç

• Integritat • Compromís • Tenacitat • Eﬁciència i eﬁcàcia • Rigor • Qualitat i millora continuada • Bon govern

RSC / EMPRESA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Adif Premi a la pràctica responsable

també imparteix cursos de conducció econòmica i està introduint vehicles amb tecnologies netes.

L’Administrador d’Infraestructures Immobiliàries (Adif) ha rebut recentment el premi a la Millor Pràctica Responsable del Club de l’Excel·lència en Sostenibilitat amb motiu del seu projecte “Estación Sostenible 360º”. Aquest projecte té l’objectiu de construir noves estacions de ferrocarril que contemplen, a més a més dels paràmetres funcionals, estètics i de costos, la sostenibilitat entesa en el seu sentit més ampli. El jurat d’aquest premi ha valorat “l’originalitat i el caràcter innovador del projecte”, el fet de “crear valor en el temps” i la seva “capacitat per millorar les seves relacions amb l’entorn.”

Diada solidària Els treballadors d’HP a Sant Cugat van celebrar recentment una diada solidària per tal de recaptar diners per ajudar els més desfavorits. Més de 1.800 persones van assistir a la quarta edició on es van recollir més de 22.000 euros que s’invertiran en projectes solidaris a l’Índia i a la República Democràtica del Congo. Un dels projectes que rebran ﬁnançament el va presentar la Fundació Vicente Ferrer que vol millorar les condicions de vida de les dones a l’Índia mitjançant un programa de producció i venda de llet. L’altre projecte el va presentar l’ONG Solidaritat CastelldefelsKasando el qual aposta per ajudar a la reinserció sociolaboral de nenes, nens i joves afectats pel conﬂicte bèl·lic mitjançant la construcció de cases d’acollida a Goma, Nord Kivu, a la República Democràtica del Congo.

tura des de qualsevol lloc que tingui connexió a internet. Iberdrola està portant a terme d’altres accions respectuoses amb el medi ambient com, per exemple, serien diverses actuacions de reforestació amb la plantació de més de 45.800 arbres que evitaran l’emissió de 1.800 tones de CO2.

Roche Benestar animal als laboratoris La companyia farmacèutica Roche ha entregat recent-

ment els premis dedicats a la innovació i a la millora contínua pel que fa al benestar dels animals a dos dels seus equips d’investigació. Es tracta d’un reconeixement a les iniciatives que miren de reduir i limitar l’ús d’animals en el camp de la investigació preclínica. Es vol aconseguir, a més a més, refinar les pràctiques científiques i la cura dels animals. Fins a 15 equips de científics dels diferents centres internacionals d’investigació de Roche han optat a les dues categories que es premiaven.

Sol Melià Protocol d’actuació per als seus treballadors El grup hoteler Sol Melià ha repartit a tots els seus establiments un Protocol d’Actuació entre els seus treballadors per fer front a la grip A i els seus símptomes. L’objectiu és evitar la propagació del virus en algun dels seus establiments. Fonts de l’hotel expliquen que els seus treballadors tenen un gran protagonisme a l’hora de poder prevenir els contagis i evitar-ne la seva propagació en cas que així es donés el cas.

màsters, postgraus i cursos d’especialització

Alsa Menys emissions al medi ambient Alsa reduirà les seves emissions de CO2 en 2.476 tones, xifra que representarà un 50% més del que a l’any 2008 es va disminuir. Aquesta reducció ha estat possible gràcies a l’ús progressiu de combustibles renovables i energies netes a tota la seva ﬂota d’autocars i autobusos. Actualment, 400 d’aquests vehicles ja utilitzen biocombustibles. A més a més, aquesta empresa va ser la primera del sector del transport que va entrar a formar part del Sistema de Compromisos Voluntaris de Reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, iniciativa duta a terme de manera conjunta per l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) i el Ministeri de Medi Ambient per tal d’incentivar les reduccions voluntàries d’emissions. Alsa

Iberdrola Gran estalvi energètic La companyia Iberdrola ha implantat recentment la factura electrònica i uns 330.000 clients ja s’han donat d’alta en el servei. Amb aquesta acció Iberdrola ha evitat l’ús de 56 tones de paper, equivalents a 952 arbres que no ha fet falta talar. Mitjançant la factura electrònica, també s’evita l’ús de tinta, cosa que és un element més que permet vetllar per la cura del medi ambient. Amb aquest nou sistema el client pot consultar la seva fac-

El referent en formació www.guiamasters.com

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

EL MES POSITIU AIG

Danone

Lavinia

Ven una ﬁlial seva a Taiwan

Acord amb Wahaha

Guanya un concurs de la Comissió Europea

L’asseguradora AIG ha comunicat que està a punt de tancar un acord per vendre’s la seva divisió d’assegurances de Taiwan a l’empresa Primus Financial Holdings. El preu de venda es situa en els 2.000 milions d’euros.

Després de dos anys de litigis, Danone ha signat un acord amb la xinesa Wahaha on s’estipula que Danone cedirà la seva participació majoritària de les ﬁlials comuns de begudes. Danone tindrà el 49% d’aquestes ﬁlials mentre que Wahaha passarà a tenirne el 51%. Fonts de Danone han expressat que “Wahaha sabrà continuar aquest èxit amb l’impuls de la seva futura direcció.”

Banc de Sabadell Presència a Dubai

El Banc de Sabadell ha inaugurat una nova seu a Dubai es tracta de la primera entitat ﬁnancera espanyola a ferho dins el territori dels Emirats àrabs. La seva ubicació és a la Sheik Zayed Road, l’artèria principal de la ciutat. Banc de Sabadell ja ha liderat l’expansió d’entitats bancàries a països com Algèria, Turquia, l’Índia o el Marroc. L’objectiu del banc és seguir amb l’estratègia internacional que és l’obertura d’oficines i sucursals a mercats on pot col·laborar en la “internacionalització de les empreses del nostre país.”

Ebro Puleva Interès per SOS L’empres Ebro Puleva ha reconegut el seu interès per SOS Corporación si es donés la circumstànica que es posessin a la venda. Fins els moment no s’ha efectuat cap operació. Antonio Hernández Calleja, president d’Ebro Puleva ha expressat el seu interès per aquesta empresa “per la seva condició de participant actiu en el sector de l’arròs i d’altres negocis alimentaris.”

Cisco

Gol TV

Compra Tandberg

Demanda de receptors de TDT

Cisco, l’empresa nord-americana dedicada al sector tecnològic, ha fet efectiva la compra de la noruega Tandberg per un valor de 3.000 milions de dòlars amb l’objectiu d’ampliar el negoci dels productes per a videoconferències. Tandberg s’ha revaloritzat un 12% a la borsa després de l’acceptació de l’oferta de Cisco. Aquesta adquisició és la més important d’aquest sector després de la compra que va fer Cisco per 3.200 milions de dòlars de l’empresa Webex.

Amb motiu del llançament del nou canal de pagament de Mediapro, Gol TV, s’ha disparat la demanda d’equips receptors de Televisió Digital Terrestre (TDT) amb accés condicional. Els fabricant acumulen ﬁns a un milió i mig de comandes, de les quals 700.000 corresponen a descodificadores tradicionals. Un estudi encarregat per un grup de fons audiovisuals conclou que l’impacte dinamitzador en el sector es situarà en 5.000 milions d’euros.

Lavinia, l’empresa de continguts audiovisuals i interactius, en consorci amb Videohouse, ha estat la guanyadora del concurs convocat per la Comissió Europea per gestionar els seus serveis de producció audiovisual amb un pressupost de 15 milions d’euros per 5 anys. Antoni Esteve, president de la companyia, ha comentat que “el contracte reforça la presència exterior de Lavinia després de comprar el 70% de l’empresa belga Alice Production fa 2 anys.”

Mapfre Aliança amb Banco do Brasil Mapfre ha signat recentment un acord per establir una aliança estratègica d’assegurances de risc amb el Banco do Brasil. Segons un comunicat emès per l’asseguradora Mapfre, “l’objectiu d’aquest acord consisteix en desenvolupar conjuntament els negocis d’assegurances d’ambdós grups al mercat brasiler en els negocis de Persones, Assegurances Generals i Vehicles.” La col·laboració de les dues entitats donarà lloc a una quota de mercat del 16% i ocuparà el primer lloc en el mercat brasiler d’assegurances.

Pescanova Amplia capital L’empresa Pescanova ha comunicat que llançarà una ampliació de capital de 100,55 milions d’euros amb l’objectiu de reforçar-se i enfortir l’empresa de cara a poder

aproﬁtar les oportunitat que el mercat pugui oferir a partir d’ara. Aquesta ampliació es tracta de la més important dels darrers 33 anys. El total d’accions que es crearan serà de 6,45 milions a un valor de 15,6 euros cadascuna.

Renault Cotxe elèctric a Valladolid La fàbrica de Renault a Valladolid té el futur assegurat. Jean Pierre Laurent, president de la marca a Espanya ha anunciat que s’ha adjudicat a la planta de Valladolid la fabricació d’un vehicle elèctric pel 2011, un motor pel 2012 i un cotxe de característiques convencionals pel 2013. Aquesta planta rebrà una inversió de 500 milions d’euros per tirar endavant aquesta nova etapa.

properament per tal d’aconseguir que els grans inversors hi inverteixin.

Sector de l’automòbil Augmenten les vendes al setembre Aquest passat mes de setembre es va registrar un augment de vendes de vehicles nous del 18% interanual, segons dades de la patronal de fabricants espanyols (Anfac). Les matriculacions es van situar en 77.374 vehicles aconseguint remuntar un total de 16 mesos de descensos de vendes. Pel que fa a particulars, les vendes van augmentar un 48,6% mentre que per part d’empreses va ser d’un 20%. Des de les patronals es destaquen els efectes positius del Pla 2000E que es va posar en marxa el passat mes de maig per incentivar la compra de vehicles. Per això demanen que no es suprimeixin aquestes ajudes “ja que la situació econòmica general es preveu que encara segueixi sent complicada”, segons aﬁrmen des del sector.

Santander Fons d’inversió a Luxemburg

Société Générale Ampliarà capital per retornar les ajudes

El Santander ha establert que Luxemburg serà un dels eixos principals per créixer en el negoci de fons d’inversió en els propers anys. Aquesta entitat té registrats els seus productes en una sicav luxemburguesa amb 23 diferents estratègies d’inversió, actives des de 1993. El patrimoni d’aquesta societat es situa en els 750 milions però s’espera que augmenti

El banc francès Société Générale ha anunciat que ampliarà el seu capital en 4.800 milions d’euros per tal de poder retornar les ajudes que va rebre per part de l’estat francès. A més d’aquesta acció, Société Générale compraria a Dexia un 20% de participacions del Credit du Nord. Aquesta ampliació es portarà a terme a través de la col·locació de nous títols. Els inversors han donat ja el seu vist-i-plau a aquestes accions plantejades per Société Générale.

Panorama / EMPRESA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Banesto Descens de beneﬁcis

litat basat en 4 punts: venda de participacions estratègiques; reducció de l’estructura de costos ﬁxes i d’inversions; ajustament de les despeses salarials mitjançant un ERO i realineació de salaris; i aconseguir tornar a posicionar la companyia i el seu grup.

Eroski Pèrdues al primer semestre

Banesto ha presentat els seus comptes i en destaca la reducció del seu benefici net en un 15%, el qual es situa en els 553, 61 milions d’euros. A més a més, la taxa de morositat ha augmentat ﬁns el 2,59% i la inversió creditícia va baixar un 1,6%. Fonts de l’entitat bancària han explicat que el descens de beneﬁcis es deu al fet que es va destinar part d’aquests diners a “engreixar la dotació voluntària per a provisions”, tal com ja ha fet altres vegades.

Boeing Pugen els deutes Boeing ha comunicat que afegirà un deute de gairebé 700 milions de dòlars per les despeses de producció en el retard que té el programa de producció i entrega de l’avió 747-8 i per la crisi dels mercats ﬁnancers.

Eroski, la cadena de supermercats, va registrar unes pèrdues de 88,8 milions d’euros al segon semestre de 2008. En el primer semestre de 2009, es va seguir amb pèrdues però en aquest cas, reduïdes a la meitat, essent aquestes de 46 milions d’euros. Aquests resultats negatius s’han donat per la situació financera actual però també per la reducció del marge comercial per intentar adaptarse al nou entorn competitiu. A banda, d’això, Eroski es troba en ple procés de negociació amb diferents bancs sobre seu deute actual, el qual ascendeix a 2.200 milions d’euros. Eroski ha augmentat la seva despesa també per la remodelació dels seus centres amb l’objectiu de millorar la seva imatge i reorganitzar l’estructura interna dels hipermercats.

Dogi Es quadrupliquen les pèrdues L’empresa tèxtil Dogi ha presentat els resultats econòmics del primer semestre i s’han comptabilitzat unes pèrdues de 25,6 milions d’euros, és a dir, gairebé quatre vegades més respecte el mateix període de l’any anterior. Des del mes de maig l’empresa està suspesa a la borsa amb motiu del concurs de creditors que va sol·licitar. Les pèrdues d’aquest semestre s’han situat en els 33,14 milions d’euros, xifra que representa la meitat respecte de fa un any. Dogi ha presentat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el seu pla de viabi-

el passatger, una maleta de no més de 10 quilos i la pròpia bossa personal. Aquestes tarifes són vàlides si es compra el bitllet per internet. En cas de comprar-ho a l’aeroport mateix, les taxes serien superiors. Amb aquesta mesura, Iberia vol seguir el model que American Airlines ha posat en pràctica des de mitjans de juny passat.

nòmic altament canviant” i també la “la complexitat única operativa.” A la multinacional no li surt rendible mantenir els restaurants en aquest país pels elevats aranzels que ha de pagar per poder portar des d’Alemanya la carn congelada i la resta de productes que necessita. Moltes altres empreses i grups d’inversió han abandonat la illa perquè s’havien dipositat grans expectatives en un país on la renda per càpita era de les més altes de tot el món.

Nissan ERO aprovat

Magna Reducció de plantilla El nou pla industrial de MagnaSverbank per a la factoria General Motors a Saragossa segueix amb la intenció de reduir la plantilla de treballadors. L’última hora és que en lloc de 1.600 acomiadaments seran 1.250 i els sindicats consideren la proposta “com un avanç però insuficient.” Aquest nou pla industrial suposarà mantenir la fabricació del Corsa de 5 portes. Els treballadors demanden que es mantingui el 15% de la fabricació del Corsa de 3 portes, de la nau de premses i les dues línies de producció. La proposta de Magna comporta una disminució de la inversió, la qual passarà de 53 milions d’euros a 29.

L’Expedient de Regulació d’Ocupació de Nissan ha estat aprovat recentment pel Departament de Treball de la Generalitat. Aquesta mesura afectarà 1.948 treballadors fins el mes de març del 2010 amb una mitjana de 27 dies per persona. Segons van acordar l’empresa i els sindicats, l’ERO exclourà els treballadors més grans de 53 anys i afectarà els centres de la Zona Franca, Montcada i el Port de Barcelona. L’empresa vol fer front al descens de producció mitjançant aquest Expedient de Regulació amb motiu de la crisi que afecta el descens de la demanda en el sector de l’automòbil.

McDonald’s

Iberia està estudiant començar a cobrar l’equipatge que es facturi, a banda del preu del bitllet del passatger. Per la primera maleta es cobraria un mínim de 15 euros mentre que si se’n facturessin més podrien costar cadascuna uns 100 euros més. El que vol la companyia és que el bitllet només permeti transportar

La multinacional McDonald’s ha decidit tancar tots els establiments que té a Islàndia amb motiu de la greu crisi econòmica que travessa el país. El grup Lyst Ehf,que és l’empresa que porta la franquícia a Islàndia de McDonald’s, considera que els motius pels quals la multinacional ha decidit marxar són “el clima eco-

SAS Reducció de passatgers La companyia Scandinavian Airlines System (SAS) va transportar 18,4 milions de passatgers entre els mesos de gener i setembre. Aquesta xifra suposa un descens del 15,8% respecte del mateix període de l’any anterior. A més la demanda de trànsit va caure un 16,7%. Amb motiu de la delicada situació i de l’incertesa, SAS està aplicant una nova estratègia per assegurar la rendibilitat futura de l’empresa que contempla retallades de costos de gairebé 440 milions d’euros i una reducció del 20% de la capacitat.

Renfe Pèrdua de beneﬁcis

Siemens Planteja un ERO

Iberia Estudia cobrar per les maletes

l’estat pel període 2005-2010. Renfe no rebrà els 350 milions per part de l’estat que establia el contracte i haurà de seguir oferint el servei amb deutes. La solució a aquesta situació és que Renfe obtindrà aquests diners del Pressupostos Generals de l’Estat. En el proper any es negociarà un nou contracte d’acord amb les condicions actuals del marc econòmic.

Marxa d’Islàndia

Renfe ha pronosticat que a ﬁnals del 2010 tancaran la facturació amb pèrdues que es situaran en els 783 milions d’euros. Amb aquests resultats s’estarà incomplint l’establert en el contracte-programa que la companyia va signar amb

Siemens Espanya ha comunicat als sindicats la possibilitat de dur a terme un Expedient de Regulació d’Ocupació que afectaria 172 treballadors de les seves principals divisions, xifra que representa el 7% del total de la plantilla. L’àrea d’Indústria seria la més afectada perquè assumira el 60% del retall. L’empresa ha justiﬁcat aquesta proposta pel descens de comandes a causa de l’actual escenari de crisi. Des de setembre de 2008 han estat acomiadats més de 250 treballadors a Siemens Espanya.

EMPRESA / Decàleg

GESTIÓ

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

COMPETITIVITAT

TECNOLOGIA

LEGAL

INTANGIBLES

XAVIER PÉREZ ALAVEDRA

ÒSCAR PERREAU

RAMON PALACIO

FELICITAS RIC

ENRIC SERRADELL

ESPECIALISTA DE MARSH

SOCI DIRECTOR EIM ESPAÑA

VICEPRESIDENT DEL CERCLE PER AL

RESPONSABLE ÀREA JURÍDICA LABORAL

PROFESSOR DE LA UOC I MEMBRE DE LA

CONEIXEMENT - BARCELONA BREAKFAST

D’AUREN

COMISSIÓ D’ INTANGIBLES DE L’ ACCID

El model carril bici

Acomiadament Transparència objectiu a la societat

Cal la gestió integrada

El canvi accelerat

Tot i l’escenari econòmic actual, també hi ha oportunitats

Quant més ràpid és el canvi, abans s’obtenen els beneﬁcis

Construïm el sistema nerviós de la societat del segle XXI

Aquesta ﬁgura ha ressorgit a causa del context econòmic

L’escenari econòmic actual ens deixa cada dia notícies de disminució dels volums de negoci, i tanmateix també d’oportunitats de negoci i d’obertura de nous mercats. Us imagineu que en aquest entorn el vostre millor client us presentés una reclamació per un defecte de qualitat en el producte? O que patíssiu una parada de producció d’un mes per un incendi? Les potencials repercussions afectarien de ben segur la imatge de l’empresa, el seu posicionament i la xifra de negoci. Recuperar la situació prèvia en un entorn com l’actual esdevindria pràcticament impossible. És per tot això que en una situació com l’actual pren més importància que mai una adequada gestió dels riscos, mereixent una especial atenció la gestió integrada de la qualitat, la seguretat i medi ambient. Només mantenint aquests tres aspectes sota control podrem navegar amb bon rumb dins la tempesta, garantint la conﬁança dels nostres clients, el bon nom de l’empresa i, en deﬁnitiva, la sostenibilitat del negoci.

Quan la necessitat de canvi s’imposa en una empresa, són molts els motius per fer que sigui ràpid. Quant més ràpid és el canvi, abans s’obtenen els beneﬁcis. Reduir l’interval, durant el qual es fa el canvi, contribueix a disminuir el risc de fracàs. Per mantenir la disponibilitat de canvi cal obtenir un grau d’acceleració, com a mínim, igual al grau d’inèrcia de l’estructura. Els factors decisius per aconseguir aquesta acceleració són: 1) Mobilitzar el màxim de recursos i això suposa, sovint, acudir a l’externalització. L’experiència mostra que és quasi impossible que una organització pugui renovar-se tan sols amb els recursos interns. 2) Explotar-los des d’una dinàmica de canvi, que ha de ser participativa, impulsada des de dins i reforçada per recursos externs que ajuden a desbloquejar les postures inercials oposades al canvi. Únicament quan la voluntat de canvi compta amb els recursos necessaris, d’una visió clara i d’un projecte compartit, es pot concretar en forma d’un programa efectiu del canvi.

Ara que hem descobert (tard) que la bicicleta és saludable, barata, sostenible i que no genera CO2, i que tota carretera hauria de tenir (que encara no en té) un carril bici lateral, i que fins i tot dins les ciutats hi caben els carrils bici i disminueixen el trànsit de vehicles contaminants, per què no apliquem el model carril bici a les telecomunicacions, abans que sigui massa tard? Al costat de cada autopista, carretera, ferrocarril, canalització de gas, d’aigua o d’electricitat, cal una petita canalització per a cables de fibra òptica. Beneficis totals a cost marginal. Construïm el sistema nerviós de la societat del segle XXI amb un cost inferior a l’1% del cost de construcció dels ossos i dels muscles d’aquesta societat. Ja sabem que molta obra està feta. Tota nova construcció ha d’incloure el pas per als cables de fibra òptica. Els operadors de xarxa posaran els cables. I els operadors de serveis els equips. Podem construir el sistema nerviós de la societat del segle XXI amb el model carril bici.

L’extinció del contracte de treball per causes objectives, incorrectament denominat “acomiadament objectiu”, es troba regulat als articles 49.1. l) i 52.c) de l’Estatut dels Treballadors. Aquesta figura ha ressorgit com a conseqüència de la situació econòmica actual i existeix una major ﬂexibilitat per a l’empresari a l’hora d’acreditar les causes, econòmiques-tècniques-organitzatives o de producció, davant la Jurisdicció Laboral. No succeeix el mateix amb els requisits formals, els quals han de ser rigorosament respectats, si no volem trobar-nos davant d’un dels supòsits de nul·litat recollits a l’article 53 de l’esmentat text normatiu. Per això s’ha de fer menció especial a les sentències del Tribunal Suprem de 17/07/08, sobre la immediatesa de la posada a disposició de la indemnització, i la STS de 18/04/07, que versa sobre l’obligatorietat de la comunicació als representants dels treballadors de les empreses.

Cal establir una llei i un pacte contra la corrupció La nostra societat es mostra pessimista i sobretot desorientada per l’allau d’escàndols ﬁnancers i de tota mena de corrupcions que esquitxen les notícies de cada dia. A l’Informe Global de la Corrupció (publicat a www.transparencia.org) Espanya es troba al lloc 28 de 180 països. Es curiós observar un cert estancament en aquesta llista, per la qual cosa es podria dir que no estem avançant en la lluita contra la corrupció a nivell institucional. Pot ser degut a què en les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) dels anys 2007 i 2008, només un 3% de les persones van esmentar la corrupció com un dels principals problemes del país. Segurament aquesta percepció ha canviat en qüestió de setmanes. Amb caràcter immediat cal establir un pacte i una llei contra la corrupció i a favor de la transparència per part de tots els estaments: institucions, polítics, funcionaris i empreses privades. La transparència és un intangible determinant i determinable.

Decàleg / EMPRESA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

AUDITORIA

MÀRQUETING

RSC

CREATIVITAT

MEDI AMBIENT

VV.AA.

MARCEL GALLI

FRANCESC TORRALBA

AMADEU BERGÉS

DAVID GALÍ

COL•LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES

SOCIDIRECTOR D’ACTICOM

CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

DIRECTOR CREATIU DE KEIRETSUCOMUNI-

ASSESSOR DE MEDI AMBIENT

CACION.COM

CECOT

Cucs a les pomes

Simpliﬁcació administrativa

No generem desinformació

Es va debatre la simplificació de determinats requeriments En el darrer Congrés de l’Arc Mediterrani d’Auditors, que va tenir lloc a Marsella, el 2 i 3 d’octubre, es va tractar sobre les aportacions dels professionals a la gestió de la crisi econòmica. Entre altres temes, es va debatre la simplificació de determinats requeriments comptables per a les pimes europees. Les principals conclusions respecte a això van ser les següents: la reducció de la transparència en la informació financera perjudicaria el funcionament de l’activitat econòmica; la reducció de les condicions per auditar les mitjanes empreses redueix les garanties de les parts interessades, amb els administradors, socis, entitats bancàries, treballadors, administracions públiques, creditors, etc., com a conseqüència de la reducció de la transparència, dins de l’activitat econòmica; i les pimes necessiten un alt nivell d’informació comptable per a la seva gestió. En definitiva, la simplificació és benvinguda si no genera desinformació.

Aproﬁtar oportunitats

Sobrietat obligada

Tot i l’entorn, hi ha qui no perd de vista les oprtunitats

Alguns han gastat massa i ho han fet massa veloçment

Entre les dades publicades el passat mes d’octubre, una em va cridar l’atenció, la publicada per l’INE, segons la qual les famílies espanyoles han assolit una taxa d’estalvi del 24% de la seva renda disponible. Evidentment, això comporta un efecte negatiu en el consum que, en ocasions fa estèrils els nostres esforços en màrqueting, ja que dóna valor a la teoria de la “Jerarquia de les necessitats” de Maslow, atès que la gent prioritza el poder cobrir les pròpies necessitats fisiològiques i de seguretat davant les pors a la pèrdua de la feina i la inestabilitat econòmica. Tot i això hi ha qui no perd de vista les oportunitats; als supermercats ja es trobaven torrons... a finals d’octubre! Confio que en venguin molts, gràcies al desig de transmetre optimisme o, potser, de veure si la gent, cansada d’estalviar, es decideix per donar-se un caprici. Ja ho diu la tradició, “a las penas, puñaladas” i el Nadal és època per vendre. Esteu preparats?

Per causa de la crisi econòmica i financera que estem patint, s’ha accentuat el retorn al valor de la sobrietat. Tant en l’àmbit de la vida personal com en el de les organitzacions, s’accentua aquest valor per sobre de tots els altres. La sobrietat es vincula a l’austeritat i a la senzillesa. Consisteix a fer la feina amb poc, en desenvolupar la pròpia activitat amb els mínims recursos, fent ús de la imaginació i allargant al màxim la vida dels objectes. La sobrietat, però, no és un valor nou. De fet, la situació que patim és conseqüència, en part, d’un excés d’avarícia i d’una cultura del malbaratament en les formes i en els recursos. Alguns han gastat massa i massa veloçment. Aquesta cultura de l’excés, de la producció i el consum desaforats ha causat grans perjudicis socials i a l’entorn natural. El retorn obligat de la sobrietat pot ser una bona ocasió per recuperar una virtut que mai no hauríem d’haver oblidat.

Ara els delinqüents es vesteixen com els banquers S’han fixat en les seves cares? És clar que sí! Són estafadors que es vesteixen amb corbata, es col·loquen vestits que els queden regalats sense ruboritzar-se, es fan les fotografies que penjaran de les faroles, perquè milers de persones els donin un vot de confiança. Després, als periòdics, quan són descoberts per una trama de jutges i/o periodistes, posen la mateixa cara dura. Abans estava més clar, els presumptes delinqüents eren lletjos i descamisats (aviat veies per les fotos que no eren gent de fiar), però ara que vesteixen com alguns banquers, es creuen déus, es presenten a polítics, presidents de comunitats i extorsionen donant la nota per comprar-se un Palau només per a ells. Tot i que li agradi la fruita, la propera vegada vigili les pomes. O serà com si una marca coneguda, publicités productes podrits i la gent els comprés una i una altra vegada. No vull cucs, ni amb vestit, ni amb corbata, ni amb bigotis! Sisplau, quin fàstic.

La normativa marca obligacions per sobre de la realitat pime Gràcies a l’aplicació de la investigació, el desenvolupament i la innovació de processos i a l’ús de les noves tecnologies, la indústria s’acosta a la consecució d’una sostenibilitat social, mediambiental i de seguretat. No obstant, la gran proliferació de normativa mediambiental i de requisits de seguretat cada cop més exigents i que, en molts casos, marca obligacions per sobre de la realitat empresarial pime, fa que aquestes pateixin una càrrega burocràtica i sense aportació de valor que els afecta negativament la seva productivitat global. La duplicitat de gestions entre les diferents administracions, local, autonòmica, estatal i europea, fa que aquesta càrrega sigui en moltes ocasions un fre per posar en marxa noves iniciatives empresarials en territoris propers. Per aquest motiu, des de la Cecot s’està col·laborant amb la Generalitat de Catalunya per tal d’assolir una simplificació administrativa en aquest camp que agiliti els tràmits i eviti les duplicacions.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

La competitivitat tecnològica al món Noruega Noruega

Alemanya Alemanya

Holanda

Regne Unit Regne Unit Canadà

Polò

Irlanda Irlanda Bèlgica Bèlgica

França França Suïssa Suïssa Estats Units

Espanya retrocedeix dos punts

Portugal

Itàlia

Portugal

Itàlia Àustria

Àustria

Espanya

Espanya Algèria

Espanya se situa en el lloc 25 del rànquing mundial de “Competitivitat Tecnològica 2009”, perdent dues posicions amb relació a la classiﬁcació del 2008. S’ha vist superada per Estònia (23) i Itàlia (24). Aquestes dades es desprenen d’un estudi, que elabora anualment The Economist Intelligence Unit, i que pretén determinar en quina mesura els països estan potenciant la competitivitat tecnològica, en concret dins el sector industrial. La majoria dels vint primers països es mantenen respecte a l’any anterior, excepte Àustria, que ha passat del lloc 18 al 22, intercanviant la seva posició amb Bèlgica. Estats Units torna a ocupar el primer lloc del rànquing, mentre que Taiwan descendeix de la segona a la quinzena posició, intercanviant lloc amb Finlàndia, que s’incorpora d’aquesta manera al top 5, completat per Suècia, Canadà i Holanda, en aquest ordre.

Egip

Algèria

Mèxic

Nigèria

Veneçuela Colòmbia Equador

Perú

Brasil

ELS 10 MÉS COMPETITIUS País

Puntuació

2009

2008

Estats Units Finlàndia Suècia Canadà Holanda Regne Unit Austràlia Dinamarca Singapur Noruega Espanya

78,9 73,6 71,5 71,3 70,7 70,2 68,7 68,6 68,2 67,1 47,4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 25

1 13 4 6 10 3 7 5 9 14 23

Sud-Àfrica Xile Argentina

El mapa del món / INTERNACIONAL

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Suècia Suècia Finlàndia Finlàndia

Dinamarca

Russia

Estònia

Letònia

ònia

República Txeca República Txeca Eslovàquia Eslovàquia

Kazakhstan

Romania Romania

Corea del Sud

Bulgària Azerbaijan Turquia

Grècia

Japó

Turquia

Iran

Grècia

Israel

Xina Pakistan

pte

Taiwan

Bangladesh

Egipte Arabia Saudita

Hong Kong

Arabia

Vietnam India

Tailàndia Filipines Malàsia

Sri Lanka

Singapur

Indonèsia

Austràlia

PUNTUACIÓ REBUDA (EN UNA ESCALA DE L’1 AL 100) > 70. Estats Units, Finlàndia, Suècia, Canadà, Holanda, Regne Unit 60-69. Austràlia, Dinamarca, Singapur, Noruega, Irlanda, Japó, Israel, Suïssa, Taiwan, Corea del Sud. 50-59. França, Bèlgica, Nova Zelanda, Alemanya, Hong

Kong, Àustria, Estònia. 40-49. Itàlia, Espanya, República Txeca, Xile, Hongria, Portugal, Lituània, Grècia, Letònia, Eslovàquia, Polònia. 30-39. Romania, Rússia, Xina, Brasil, Argentina, Malàisia, Sud-àfrica, Índia, Aràbia

Saudita, Turquia, Bulgària, Mèxic, Tailàndia 20-29. Filipines, Colòmbia, Egipte, Kazakhstan, Perú, Vietnam, Veneçuela, Sri Lanka, Indonèsia, Equador, Azerbaijan, Bangladesh, Pakistan < 20 Algèria, Nigèria, Iran

Els 66 països que han intervingut en l’estudi han estat puntuats tenint en compte diversos factors, com l’entorn global de negoci, el capital humà, les infraestructures tecnològiques o el foment de l’R+D.

Nova Zelanda

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

UNA APOSTA DE FUTUR

Moment bo per entrar al mercat d’Ucraïna La celebració de l’Eurocopa de futbol l’any 2012 obre noves oportunitats de negoci per a les empreses relacionades amb la construcció i el turisme, que serviran per fer sortir el país de la crisi. NÚRIA CABRERA

Ucraïna és un dels països europeus que més ha notat la crisi en els darrers mesos, amb una forta caiguda de preus en els seus sectors d’exportació i acomiadaments massius. Encara que la situació és delicada, noves perspectives s’obren en un futur proper: les eleccions presidencials de gener de 2010 i la celebració de l’Euro 2012 de futbol, juntament amb Polònia. Amb això, s’han de ressaltar els ajuts econòmics que està rebent el país del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Així, segons informacions de l’Ukrainian Journal, el Banc

Mundial ha aprovat un préstec de 400 milions de dòlars americans (USD) per a Ucraïna, amb la finalitat de donar suport al sector ﬁnancer. El valor del préstec-programa Programmatic Financial Rehabilitation Development Policy Lloen 1 (PFRL 1) ascendeix a 400 milions de dòlars. El Consell del Banc Mundial va decidir aprovar el préstec el passat 17 de setembre a Washington, una vegada satisfeta la principal condició respecte als elements estructurals de la reforma: el disseny d’un procés transparent de recapitalització del sistema financer i bancari

Regali’s un bon futur

PLANS DE

amb fons privats, o quan no sigui possible, amb fons públics al menor cost possible. Les reformes també inclouen la recapitalització de tres dels bancs més importants d’Ucraïna. El crèdit enfortirà les operacions i el disseny d’un pla de ﬁnançament d’emergència pel fons de Garantia de Dipòsits, que assegura els dipòsits dels estalviadors. El crèdit PFRL 1 és el primer de dos crèdits de política de desenvolupament, per un total de 750 milions d’USD, per tal de dirigir l’impacte de la crisi en el sector ﬁnancer a Ucraïna. El primer intenta estabilitzar el nucli central del sector bancari

Ucraïna ha estat tradicionalment un país força desconegut per Espanya. / ARXIU

en l’actual crisi ﬁnancera, mentre que el segon anirà dirigit a reestructurar el sector i millorar el marc legal per fer-lo més resistent i ﬂexible davant futures crisis.

La relació amb la UE Durant les passades setmanes, el president d’Ucraïna, Víctor Yúschenko, ha demanat als diri-

gents de la Unió Europea la signatura d’un acord d’associació el proper mes de desembre que permeti mantenir una relació energètica, política i econòmica més estreta, en el marc de la cimera UE-Ucraïna, i en la qual s’esperen resultats concrets. “El desenvolupament de les relacions entre la UE i Ucraïna no signiﬁca un perjudici per a cap tercer país, i si algú ho

PLA DE PENSIONS

PENSIONS A Caixa Penedès li oferim el Pla de Pensions que més li convingui. Contracti’l i aconsegueixi excel·lents articles

Promoció vàlida del 26 d’octubre fins al 31 de desembre de 2009. Caixa Penedès actua com a dipositària i comercialitzadora dels Plans de Pensions i Fons de Pensions gestionats per Caixa Penedès Pensions, EGFP, SA.

www.caixapenedes.com

Persones al servei de persones

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

pensa no és el nostre problema”, va dir Yúschenko en roda de premsa. Rússia sol rebutjar els acostaments a organitzacions occidentals de les seves exrepúbliques, especialment amb les quals segueix compartint frontera, com és el cas d’Ucraïna, que vol formar part tant de la UE com de l’OTAN. Aquest recel va estar present, entre d’altres situacions, en les diferències pel subministrament de gas rus a través de territori ucrainià, que en diverses ocasions han deixat sense calefacció a països europeus en ple hivern. La UE i Ucraïna van pactar durant la presidència de torn francesa del segon semestre de 2008 signar un acord d’associació al llarg de la segona meitat de 2009. En el text, que inclou entre altres aspectes la futura supressió de visats per als ucrainians que viatgin a la UE i reforçar els acords energètics, es parla d’aquesta república com “un país europeu que comparteix amb la Unió una història i valors comuns”. A més, Ucraïna és un dels paï-

sos signants de l’anomenada Associació Oriental, amb la qual la UE vol promoure l’estabilitat de sis nacions de l’antiga Unió Soviètica (Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan) i acostar-les política i econòmicament. D’altra banda, el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha declarat, en els darrers dies, que tant Geòrgia com Ucraïna podran ingressar a l’Aliança en un futur si reuneixen els respectius requisits. “Convé recordar que l’OTAN, en la seva cimera de Bucarest de 2008, va prendre la decisió que Ucraïna i Geòrgia poden admetre’s a l’Aliança si compleixen els requisits establerts. Aquesta decisió queda en vigor”, va assegurar. El secretari general va afegir que es van instituir unes comissions bilaterals que presten ajuda a realitzar unes reformes socials i militars en ambdues repúbliques. Durant el cim de Bucarest d’abril de 2008 es va emetre la declaració que Ucraïna i Geòrgia podrien ingressar a l’Aliança Atlàntica. Però al mateix temps, a

Kíev i Tbilissi els va ser negada l’adhesió al Pla d’Acció per a Aﬁliació a l’OTAN.

Oportunitats de negoci per a empreses espanyoles Prenent com a referència l’article Ucrania: país con grandes oportunidades y dificultades para el comercio y la inversión, d’Ángeles Sáez García, agregada econòmica i comercial, Cap de l’Oficina de Kíev de l’ICEX ﬁns el 31 d’agost de 2008, i publicat el setembre de 2008 a la revista Ejecutivos, s’explica que Ucraïna ha estat tradicionalment un país força desconegut per Espanya, una dada que queda clara amb el baix nivell de relacions econòmiques i comercials, encara que en els darrers temps, està despertant l’interès de les empreses espanyoles, ja que les seves característiques socials (mà d’obra qualificada i barata, població de 46 milions d’habitants) i geogràfiques (país fronterer amb països de la UE) són atractives. Entre els sectors que ofereixen

bones oportunitats pel comerç destaquen la construcció i habitatge, automoció i components, maquinària industrial, electrònica, sanitat i alimentació. També, l’enginyeria i la consultoria. En el cas de la inversió, els millors sectors són la construcció, l’energia (projectes d’eﬁciència energètica), el turisme, la distribució comercial de productes d’alimentació i l’agricultura (mecanització). Finalment, cal recordar que és un bon moment per introduir-se en el mercat ucrainià, quan encara no està saturat. Algunes empreses presents a Ucraïna són Amadeus IT, APB Law, Aretech, Rambar, Valira, Delaware, Ebro Fo-

ods, Indra, Lladró, Punto Fa, Teka Ursa i Inditex.

L’empenta de l’Euro 2012 Ucraïna i Polònia seran les seus de l’Eurocopa de futbol de 2012. Aquest fet s’obre com una nova oportunitat d’inversió al país, molt atractiva per a les empreses espanyoles, ja que s’hauran de desenvolupar grans infraestructures, com aeroports, ferrocarrils, autopistes i carreteres, hotels, etc. Així, s’obren bones perspectives de negoci en el sector del turisme per tal de cobrir la gran demanda que atraurà fins a Ucraïna un esdeveniment esportiu d’aquestes característiques.

DADES GENERALS Població:

46,2 milions

Superfície:

603.628 km2

Capital:

Kíev

Sistema polític:

República

Inﬂació:

21,5% (2008), 16% (estimació 2009)

Creixement del PIB:

6% (2008), -8% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Rússia (23,3%), Turquia (8,2%), Itàlia (5%) Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Banc Mundial.

Servei d’idiomes per a empreses i institucions La professionalitat i l’experiència dels nostres professors és la nostra garantia d’èxit

· · · ·

Assessorament i servei personalitzat Formació a mida Avaluació i certificació Auditoria lingüística

UAB Idiomes Barcelona Edifici UAB – Casa Convalescència Sant Antoni M. Claret, 171 · 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60 incompany@uab.cat www.uab.cat/uab-idiomes

INTERNACIONAL / L’expert

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

Internacional REDREÇAMENTS QUE NECESSITA L’ECONOMIA GLOBAL

Mig termini

PRODUCTE DESPRÉS DE LES CRISIS BANCÀRIES 5

Entre les urgències del curt termini que sovint prioritza el procés polític i els idíl·lics equilibris a llarg termini del que ens parla certa ortodòxia econòmica, una crisi greu posa de relleu la necessitat de reformular un mig termini més sòlid i sostenible.

-5

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Un dels resultats interessants de l’arribada d’Olivier Blanchard, un economista francès acadèmicament vinculat al MIT, a importants funcions a l’FMI i a la cuina dels documents del G-20 és l’èmfasi explícit en el paper del mig termini com a horitzó en el qual implementar els importants redreçaments i ajustos que necessita l’economia global, i especialment la dels països amb més desequilibris previs. El darrer World Economic Outlook de l’FMI publicat l’octubre del 2009 destaca com no són suficients polítiques de sortir del pas ni complaences a llarg termini, sinó que, com mostra al seu capítol 4, les evidències històriques indiquen com les crisis financeres tenen efectes negatius que poden perllongar-se en el temps i reduir el potencial productiu de les economies, especialment si no es fan les coses bé. La figura mostra els principals resultats dels estudis de l’FMI, visualitzant els efectes negatius sobre PIB, ocupació, productivitat (més enllà de trucs estadístics com els que exemplifica el propi FMI amb l’exemple d’Espanya en què la reducció de l’ocupació més gran fins i tot que la caiguda del PIB pot fer que l’anomenada productivitat aparent del treball millori a alguns registres estadístics) i la cabdal ràtio capital/treball. El que hi ha darrere dels gràfics són, doncs, els efectes negatius en termes de retards en inversions que van allunyant els paràmetres de competiti-

vitat, un atur de llarga durada que amenaça amb cronificar-se amb impactes sobre la moral i amb amenaces de fer obsolet una part del capital humà, així com el retorn a encara un més gran primer pla d’una cultura de la subvenció que prou mal ha fet ja a la nostra modernització i competitivitat... Tot això amb efectes devastadors sobre els incentius, són riscos que els estudis esmentats avaluen amb resultats preocupants. La preocupació pel mig termini fa referència a aspectes tan cabdals com el paper del sistema financer per recuperar la tasca que el legitima –econòmicament i sociopolíticament– que no és altra que captar de manera eficient l’estalvi i canalitzar-lo a la inversió productiva. També el mig termini és l’horitzó en el qual plantejar les reorientacions des dels vessants d’oferta i demanda necessàries a les economies amb dèficits exteriors (que no és casualitat que tendeixen a coincidir amb les que han experimentat més bombolles) i superavitàries, així com els redreçaments a l’interior de cada país en el que s’ha posat de moda anomenar el model productiu. Aquest èmfasi en el mig termini es contraposa –encara que els documents oficials són políticament correctes al respecte– tant a les decisions de política econòmica, que semblen, sobretot al nostre entorn, ser les respostes a curt termini a urgències i/o pressions, com als plantejaments d’una ortodòxia que es resisteix a reconèixer –i menys a acceptar– la seva desacreditació pels fets i amb manca de cap pudor passen de reclamar lliures mercats a exigir rescats i suports, per tornar a defensar mans lliures (i bonus pels executius financers)... assentant els fonaments de la propera crisi. Analitzar en termes de mig termini té implicacions tan assenyades que sembla increïble que una part significativa i

No són suﬁcients polítiques de sortir del pas ni complaences a llarg termini

-10

-15

-20

Cal compensar la contracció del consum als països avançats

-1

DESCOMPOSICIÓ DEL PRODUCTE

Les crisis ﬁnanceres tenen efectes negatius que poden perllongar-se en el temps

4 2 0 -2 -4

molt influent de l’ establishment ho hagin menystingut fins ara. Que països amb dèficits exteriors notables, com Estats Units, Regne Unit o Espanya, rebin ara als documents de l’FMI i al Marc per un creixement fort, sòlid i sostingut de la declaració del G20 a Pittsburgh els missatges que han de reorientar seriosament (és a dir, amb incentius i no amb discursos) els seus recursos cap a l’exportació i la internacionalització, superant models del passat, només sorprèn per l’obvietat que s’hagi hagut d’arribar a finals de 2009 per incorporar-ho a recomanacions oficials. I, malauradament, també sorprèn per l’escassa o nul·la traducció que això té en les polítiques pràctiques d’alguns dels països, entre ells Espanya.

Impuls a les economies emergents I les recomanacions a mig termini a les economies superavitàries, amb Xina al capdavant, as usual, referides a més consum per accedir a més qualitat de vida, xarxes socials de protecció i altres reformes que disminueixen la necessitat d’estalvi, encaixen també amb les formes en què el potencial d’aquestes economies s’hauria de traduir en benestar intern i

-6 -8 -10 -12 -1

Participació de la mà d’obra Productivitat total dels factors

Relació capital/ mà d’obra Taxa de treball

Producte Font: Fons Monetari Internacional, World Economic Outlook, octubre 2009.

en contribució a la resolució dels desequilibris internacionals, assumint més responsabilitat de lideratge global. Encara que, com el propi Blanchard estima, cal un impuls no només a Xina, sinó en un bon conjunt d’economies emergents per aproparse a compensar a escala global la contracció del consum a les economies avançades. Però les coses raonables no sempre són senzilles. Ben al contrari, hi ha sovint conflictes soterrats importants. D’una banda, el debat que ja sembla etern sobre el paper dels tipus de canvi en el redreçament a mig termini, amb implicacions sobre el paper internacional del dòlar, la responsabilitat xinesa per acceptar apreciar la seva moneda, etc. D’altra banda, l’FMI planteja cruament també la possibilitat d’una ini-

cial recuperació sense creació d’ocupació (jobless recovery) en quantia suficient com per retornar les xifres d’atur als escenaris precrisi. I, per esmentar només un tercer i delicat aspecte, la transició entre el curt termini i el mig termini, que es tradueix, entre d’altres coses, en com finançar de manera sostenible (en el sentit no mediambiental del terme) les voluminoses xifres de deute públic emeses. El missatge que al final el finançament dels dèficits públics i dels rescats generats per la crisi entrarà en conflicte amb els compromisos del sector públic amb les pensions de jubilació, la dependència i altres problemes de societats que envelleixen ràpidament, és un aspecte que es va fent present a aquests estudis i que en algun moment haurem d’afrontar amb la seriositat que fins ara està mancant.

Entrevista / FINANCES

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A CARME HORTALÀ, DIRECTORA GENERAL DE GVC GAESCO VALORES

“La crisi ha fet que la gent entengui el que és el risc emissor” Han passat ja gairebé dos anys des de l’inici de la crisi ﬁnancera mundial i de l’esclat de la bombolla immobiliària. El grup Gaesco, un dels pocs independents que queden al país, va haver de sobreviure també a la seva pròpia crisi interna i posterior fusió amb la societat de valors GVC. La directora general de GVC Gaesco Valores, l’empresa cabdal del grup, ens explica el seu punt de vista sobre totes les diﬁcultats viscudes.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Els beneﬁcis de la intermediació s’han abaixat un 40% segons la CNMV. Què en pensa? El que realment ha baixat és el volum global d’intermediació en el mercat, però això no vol dir que els nostres ingressos o els nostres beneficis en intermediació s’hagin abaixat un 40%. Sí que hem notat una davallada, però no tant com això. Com ha viscut Gaesco aquest darrer any? Per una banda, nosaltres hem viscut la fusió de dues societats de valors, GVC i Gaesco, dues societats de valors de Barcelona. Com qualsevol fusió, és en un primer moment traumàtica; cal compaginar dues cultures, dues maneres diferents de treballar, integrar dos equips humans, dos equips informàtics, etc. i tot això s’afegeix a una crisi ﬁnancera internacional i a una crisi econòmica particular interna, addicional, deguda a la bombolla immobiliària. El declivi de Gaesco el 2008 és conseqüència de la crisi o podem trobar causes internes? Mai no hi ha res del tot blanc o negre. Evidentment, la crisi forta que pateix Gaesco és perquè en un moment donat hi ha unes posicions molt fortes d’alguns clients en

lectura negativa és que aquest augment de la productivitat a vegades passa per acomiadar gent.

valors immobiliaris; per tant, la crisi immobiliària fa abaixar aquests valors enormement. D’altra banda, l’antiga Gaesco no tenia uns controls de riscos prou exhaustius com per poder avançar aquest risc. Quan en van ser conscients, ja el tenien a sobre. I ara com estan? Aquí estem! A Catalunya tenim una presència molt important i fins i tot la volem reforçar, perquè potser hi ha zones on encara no tenim un posicionament prou important. A Espanya, estem reforçant Madrid i moltes altres zones on creiem que cal estar-hi. Quines mesures han adoptat per adaptar-se a la nova situació? En primer lloc, s’han implantat uns controls de riscos molt més elevats dels que hi havia abans. Ens hem anat adaptant, però no podem saber amb certesa quines mesures s’ha adoptat per la crisi o per la fusió. A l’inici es parlava molt d’una crisi de conﬁança. També van patir aquesta crisi, els clients cap a Gaesco? La crisi de confiança era més aviat cap al sistema financer però no cap a la persona que t’està assessorant amb els teus estalvis. Aquesta crisi de conﬁança sí que ha servit perquè la ciutadania per primera vegada

Carme Hortalà dirigeix Gaesco Valores des de la seu de l’avinguda Diagonal. / D. FERNÁNDEZ

entengui el que és el risc emissor, una cosa impensable fa uns anys. Fa un any i mig, quan va començar la guerra dels dipòsits, venia algú i em deia “aquest banc m’ofereix un sis i aquell altre un sis i mig per cent”. I se n’anava amb qui més li oferia, independentment de com s’anomenés el banc. En canvi, fa sis mesos, era curiós veure com la gent pensava: “uf, si aquest m’ofereix un set per cent és que està molt fotut, potser millor me’n vaig amb aquest altre que, tot i que me n’ofereix menys, em dóna més conﬁança i el conec millor”. Així la gent va entendre el que és el risc emissor. Un risc ﬁnancer que sempre ha existit, però que no era conegut.

Seria la lectura positiva de la crisi? Sí, però no l’única. Jo crec que hi ha diverses lectures positives. Hi ha hagut un interès creixent per part de la població per entendre les finances. La crisi també servirà per fer els deures i fer neteja. Empreses, empresaris, institucions públiques, empleats... amb la crisi tots fem el possible per ser més productius, mirant on estem llançant els diners. La crisi ha fet que moltes empreses estiguin treballant molt i elevant la seva productivitat. La lectura positiva és que en el futur tindrem empreses molt més sòlides, cosa molt bona per al país. La

La borsa es va refent de mica en mica. Continuarà aquesta recuperació? La borsa no cotitza realitats sinó expectatives. Quan fa sis mesos la borsa estava sota mínims, la sensació que teníem és que ens anàvem a l’infern i que d’aquesta no ens en sortíem. Ara, quan la crisi econòmica és molt més evident, amb més de mig milió d’aturats a Catalunya, la sensació de crisi no és tant forta perquè tenim una expectativa, sabem que trigarem més o menys, però sabem que d’aquesta ens en sortim, i això és el que està reﬂectint la borsa. El novembre passat la borsa reflectia aquest empitjorament econòmic que ara vivim. També hem de tenir en compte que a la borsa espanyola els principals valors que hi cotitzen tenen un component internacional tremend, com són Santander, Telefónica, Iberdrola, Repsol... una part molt signiﬁcativa dels seus ingressos no depèn d’Espanya, sinó que depèn d’Europa, d’EUA, d’Amèrica del Sud... Per tant, hi ha una descorrelació entre les expectatives per aquestes companyies i l’economia domèstica del nostre país.

dbubmá!sfdvstpt!ivnbot Tfmfddjô-!Bttfttpsbnfou!j!Sfpsjfoubdjô!qspgfttjpobm Mb!Dpotvmupsb!ef!sfgfséodjb!fo!qfsgjmt!uédojdt!j!ufdopmóhjdt Fyqfsut!fo!Sfdvstpt!Ivnbot!j!Ufdopmphjb 21!bozt!e(fyqfsjéodjb!bwbmfo!mb!rvbmjubu!efmt!optusft!tfswfjt Dbubmá!Sfdvstpt!Ivnbot-!T/M/!}!!D0Nbmmpsdb!251-!2s!2b!!}!!19147-!Cbsdfmpob!!}!!Ufm/!:4/563/75/75!!}!!xxx/dbubmbssii/ft

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-2,73%

-0,16%

-2,84%

-3,31%

23 setembre 09 2.872,51 2.793,96

1.725,24 1.722,46

10.370,54 10.075,05

5.740,66 5.550,36

1,48 1,48

VALORS

DEL MES 28 octubre 09

OCTUBRE 2009

Els números vermells fan acte de presència als parquets europeus. L’Íbex 35 perd la barrera psicològica dels 11.500 punts i retrocedeix gairebé un 3,5% respecte a fa un mes.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

NOVEMBRE 2008

S’ACABA LA BONA RATXA?

NOVEMBRE 2008

OCTUBRE 2009

NOVEMBRE 2008

OCTUBRE 2009

EL BANC D’ESPANYA ANIMA LES CAIXES PERQUÈ ES FUSIONIN

La caixa intacta del Frob Ja fa quatre mesos que es va aprovar la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, Frob, per estimular la reforma dels sistema ﬁnancer espanyol i encara cap entitat ha demanat un euro al Banc d’Espanya a càrrec d’aquell. No hi ha una data límit establerta però la Unió Europea podria tancar l’aixeta de les ajudes públiques i demanar moltes explicacions o ﬁns i tot posar-s’hi en contra.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Els 9.000 milions a què poden accedir caixes i bancs per emprendre la seva reestructuració es troben intactes a hores d’ara. Quan la crisi ﬁnancera va arribar al nostre país, un dels punts en què va haver prou consens general va ser sobre la necessitat d’encetar una reestructuració del sector financer per fer-lo més eficient i competitiu. Calia la reordenació i redimensionament del sistema bancari. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, que va ser aprovat el passat 26 de juny mitjançant un Reial Decret-Llei, té dos objectius: per una banda, gestionar els processos de reestructuració de les entitats de crèdit, adquirint accions o quotes participatives i implicant un canvi d’administradors de l’entitat; i un segon objectiu, contribuir a reforçar els recursos propis en el procés d’integració, adquirint títols emesos per les entitats en processos d’integració, amb el compromís dels emissors de recomprarlos quan sigui possible. Així que per accedir a aquest fons cal que hi hagi una fusió i de moment, el ball acaba tot just de començar. Del top 25 de caixes d’estalvi espanyoles, només unes poques han trobat la seva parella o més ben dit, el seu grupet per fusionar-

El Govern considera urgent la reestructuració del sistema bancari Ni el Banc d’Espanya ni els governs autonòmics poden obligar les caixes a fusionar-se Els bancs podran comprar actius de caixes en procés d’integració. / ARXIU

se. Aquest és el cas de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa i de Caixa Terrassa, Caixa Girona, Caixa Manlleu i Caixa Sabadell a Catalunya. Del primer grup, liderat per Caixa Catalunya, no s’han especificat pel moment unes xifres concretes, però diverses fonts consultades estimen que la petició al Frob podria rondar els 1.500 milions d’euros. Per al segons grup, la xifra es reduiria fins els 500 milions d’euros. A la resta d’Espanya, només s’ha dibuixat un nou grup que naixerà de la fusió de Caja Duero, Caja España i Caja Burgos, les quals preveuen demanar un finançament al Frob de 731 milions d’euros. Per últim, s’ha produït un altre moviment, la fusió virtual de Caja

Navarra i Caja Canarias, a partir del Sistema Institucional de Protecció. En aquest cas, les entitats han rebutjat recórrer al Frob o al Fons de Garantia de Dipòsit, tot i que el Reial Decret contempla també aquesta possibilitat. Aquestes dues caixes el que faran és integrar els seus negocis no principals, com la banca majorista, les assegurances, el fons d’inversió i la cartera industrial, així com una xarxa de 100 oﬁcines, el 16% del total. Propers es troben alguns moviments més. Com ara una possible fusió de les caixes andaluses (Unicaja està absorbint CajaSur i Caja Jaén) o l’absorció de Caja Castilla - La Mancha per part d’alguna altra entitat, com Ibercaja o Cajastur. A partir d’aquí tot

són especulacions. La qüestió és que el procés de fusions i reordenació està anant massa lent. En una entrevista a El Periódico de Catalunya, la vicepresidenta Elena Salgado ha expressat que el Govern considera “urgent” aquesta reestructuració i apunta que la vigència del Frob estarà condicionada a la durada de la crisi ﬁnancera, per la qual cosa, afegeix la també ministra d’Economia “creiem que aquest procés hauria d’agilitzar-se una mica”. Tanmateix, l’ens regulador –el Banc d’Espanya– i els governs autonòmics no poden obligar les caixes a fusionar-se si no és que detecten un problema de solvència. En un intent d’accelerar els projectes que puguin estar valorant les entitats, el Banc d’Espanya ha convidat els bancs que estudiïn la compra d’actius i carteres de caixes d’estalvi que es

trobin immerses en processos d’integració, segons informa Europa Press. En aquest sentit, les entitats que recorrin al Frob podran aconseguir, amb la venda d’actius, una fórmula ràpida per retornar les ajudes públiques rebudes. Les caixes semblen no tenir gaire pressa però, si les ajudes estan supeditades a la durada de la crisi ﬁnancera, cal tenir en compte que el Banc Central Europeu posarà límits a les ajudes públiques així que s’iniciï la recuperació econòmica a la resta del continent i probablement el Banc d’Espanya es veurà obligat a tancar l’aixeta del Frob i de qualsevol altra ajuda al sistema financer. Potser és ara o mai.

PRIMERES CAIXES PER TOTAL D’ACTIUS ENTITAT La Caixa Madrid Bancaja Mediterráneo Catalunya Galicia Ibercaja Unicaja Caixanova Penedès

TOTAL ACTIU (milers d’euros) 258.728.122 188.991.993 109.021.423 73.991.535 64.066.127 46.482.257 43.566.359 32.206.710 29.973.668 23.487.799

Font: CECA i PricewaterhouseCoopers. Març 2009

Anàlisi de valors / FINANCES

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

FUSIONS AL SECTOR DE LES INFRAESTRUCTURES

CRITERIA ADQUIREIX ADESLAS

BANC SABADELL OBRE OFICINA A DUBAI

Les juntes d’accionistes de l’empresa del sector d’infraestructures, Ferrovial, i de la seva filial de concessionàries, Cintra, han ratificat el procés de fusió d’ambdues companyies. La integració configurarà una empresa present a 49 països, una plantilla de 107.000 persones i uns actius de 48.200 milions d’euros.

Criteria Caixa Corp. ha comprat el 99,79% de l’asseguradora Adeslas, a mans d’Agbar i la francesa Malakoff Médéric, per 1.178 milions. Alhora, Criteria ha signat un acord amb Suez Environnment que controlarà la companyia d’aigües de Barcelona. Criteria vol reforçar així la seva presència en el sector assegurador.

Banc Sabadell inaugura una oficina de representació a Dubai, convertint-se en la primera entitat financera catalana a establir-se als Emirats Àrabs Units. Aquesta nova oficina servirà també de plataforma per atendre altres països com Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait, el Líban, Jordània o Síria.

GRUPO SOS El grup espanyol d’alimentació SOS ha vist com aquest darrer mes han caigut les seves accions fins un 17%, situant-se en mínims anuals. El valor de les accions ha passat d’11,32 euros a l’inici de l’exercici fins els 2,39 euros a 23 d’octubre. UBS ha rebaixat les seves previsions respecte Grupo SOS ja que considera que els últims canvis en l’estructura de gestió i d’accionariat així com l’alt nivell de palanquejament fan difícil la seva operativa. El banc suís ha retallat el preu objectiu de l’acció a 1,2 euros. Grupo SOS ha plantejat un nou pla de negoci per reduir el seu deute financer però els analistes no hi tenen tampoc massa confiança. 24 SETEMBRE 2009

23 OCTUBRE 2009

EL NEGOCI INTERNACIONAL DE MAPFRE APORTA EL 50% DE LES PRIMES

Mapfre s’apuja a ritme de samba Les inversions de les companyies espanyoles al Brasil estan suposant un gran al·licient per a les seves accions a borsa i per millorar els seus resultats. Aquest també és el cas de Mapfre qui s’ha posicionat, aquest darrer mes, com el valor de l’Íbex 35 que més s’ha apujat.

Mapfre està present a Brasil des de 1991 i des de 2005 manté un acord amb Banco Nossa Caixa

BEGOÑA GIMÉNEZ

L’asseguradora Mapfre i Banco Do Brasil, entitat financera líder al país carioca, van signar el passat 6 d’octubre un acord d’intencions per desenvolupar de manera conjunta els negocis asseguradors d’ambdós grups al mercat brasiler. Mapfre podrà vendre els seus productes mitjançant les 5.000 oﬁcines del banc brasiler, entitat amb major capil·laritat del país (cobreix el 59% de les ciutats) i amb 34 milions de clients. La materialització de l’acord donarà lloc a la creació d’un dels més importants grups asseguradors de Brasil, i consolidarà la posició conjunta en el sector amb una quota de mercat del 16% i primes de 4.000 milions de reals (1.530 milions d’euros, aproximadament) en els set primers mesos de 2009. A més, el nou grup assegurador serà l’entitat líder del seu mercat pel que fa a les assegurances de persones, i tindrà la segona posició en assegurances de danys.

Celebració a la Borsa Aquesta situació de Mapfre al mercat brasiler resulta molt atractiva, la qual cosa ha collocat la companyia asseguradora en el primer lloc en el rànquing dels valors que més s’han apujat aquest mes d’octubre, ﬁns a un 8,64%. Des del mes de març, moment en què el valor de les accions van viure mínims d’1,39 euros, ﬁns el

Mapfre i Banco Do Brasil seran líders en les assegurances de persones. / ARXIU

divendres 24 d’octubre, sessió en què l’acció es va situar en els 3,32 euros, s’han viscut mesos d’autèntic ral·li. Fa uns dies, Guillermo Escribano, de l’equip de Metagestión, boutique de productes financers, en el portal Finanzas.com, deﬁnia Mapfre com una aposta d’inversió clara. “El mercat d’assegurances brasiler es troba ara enlairant-se. Encara no és madur. Té un gran potencial que sens dubte donarà els seus fruits en el mig termini”, explica. Segons Finanzas.com, la recomanació d’Escribano per a Mapfre és comprar.

Durant aquests dies, l’asseguradora ha recuperat els nivells de juliol de 2007 i durant aquest últim mes les accions s’han apujat un 12,58%. Malgrat tot, Morgan Stanley recomana infraponderar i aquesta companyia té a Mapfre a la cua de les seves preferències entre les companyies europees d’assegurances.

Brasil, país talismà L’organització de proper Mundial de Futbol el 2014 i la designació de Rio de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics de 2016

s’han convertit en un gran allicient per a l’economia del país, que ofereix perspectives positives sobretot pel que fa a la sortida de la crisi. El 2009 la borsa ha crescut un 74,3% i la seva moneda, el real, s’ha apreciat un 24,5% respecte el dòlar. Aquesta conjuntura ha convertit el país en un imant per a moltes empreses que se senten atretes per les grans possibilitats que mostra la seva economia emergent. Espanya és el segon país inversor estranger al Brasil. Empreses com OHL, Acciona, ACS, Telefónica, Repsol o Santander estan aconseguint grans resultats gràcies a les inversions i expansions realitzades al país carioca. Un bon exemple són els 1.430 milions que ha guanyat el Banco Santander en plusvàlues amb la sortida a borsa de la seva ﬁlial al Brasil. El mercat brasiler té un important valor estratègic en la política d’expansió internacional de Mapfre. Hi està present des de l’any 1991, i des de 2005 manté un acord amb Banco Nossa Caixa (ﬁlial de Banco Do Brasil) amb què ha obtingut un notable èxit. Des de fa un any,

l’espanyola compta amb l’autorització de Brasil per establir-se al país com a reassegurador local. El negoci internacional de Mapfre, present a 45 països, constitueix el motor de creixement del grup, i aporta ja el 50% de les primes i més del 32% del benefici. És especialment important el posicionament de la companyia a Llatinoamèrica pel que fa al mercat d’assegurances, reassegurances i assistència. De fet, en aquesta regió ocupa la primera posició en el negoci de No vida. Mapfre compta amb més de 34.600 empleats i 13 milions de clients a tot el món. En els primers nou mesos de 2009, ha obtingut un benefici net superior als 743 milions d’euros, el que suposa un 4% de creixement respecte el mateix període de l’any anterior. Els ingressos es van situar per sobre dels 14.350 milions d’euros, el que també representa un augment del 9,9% respecte fa un any. La companyia madrilenya ha aconseguit reduir el seu deute, molt elevat després de l’expansió a Turquia i els EUA i causat també pel seu pla de reforçar la seva situació financera (mitjançant la retenció de beneficis i la reinversió de dividends). Tot i els bons resultats presentats el 26 d’octubre, la seva tendència alcista s’ha aturat i ha tancat en vermell aquestes últimes sessions. Caldrà observar de prop la seva evolució.

Budapest

Colonia

Ginebra

Moscú

Personal España

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN SOLUCIONES SOFTWARE • Planiﬁcación de personal • Nómina • Recopilación operacional de datos • Asistencia, tareas y registro de tiempos • Selección del aspirante / administración del reclutamiento

3rd Exhibition for Human Resource Management 3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

HARDWARE • Hardware para captación de datos móvil • Sistemas de control de acceso • Sistema de registro de tiempos SERVICIOS DE PERSONAL • Reclutamiento de personal • Selección del aspirante • Servicios a empleados

Stuttgart

Viena

Zurich

2 0 1 0

Barcelona

3ª Exposición Profesional de los Recursos Humanos

ASESORAMIENTO • Consultoría de personal • Asesoramiento para la gerencia • Outsourcing • Centros de Evaluación (Assessment Centers) • Búsqueda Ejecutiva • Consultoría de Outplacement • Derecho laboral, Constitución de la empresa, Derecho de despido • Entrenamiento SERVICIOS • Aseguradoras de salud • Seguros • Centros hoteleros y de congresos • Servicios de relocalización GENERALES • Literatura profesional, editoriales • Asociaciones de comercio/organizaciones • Sindicatos FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING • Gestión y Training • Desarrollo Personal • Marketing / Ventas • Universidades • Formación continua para Trainers / Desarrollo personal • Foro educativo para formación contínua y training • Teatro de empresa / Training al aire libre / Eventos / Incentivos • Sistema de evaluación 360º • Idiomas E-LEARNING / BLENDED LEARNING EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA 17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona www.personal-espana.es Medio de comunicación oﬁcial Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

Colaboradores

Medios de comunicación oﬁcial on-line y medios asociados

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A LA DRA. ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS, RECTORA DE LA URL

“El gran discurs del moment és la inversió en recerca i coneixement” La Universitat Ramon Llull, plenament immersa en l’adaptació al Pla de Bolonya, aposta perquè es doni un impuls en inversió pública pel que fa a coneixement i recerca i també per la formació en valors, tret que, des de sempre, els ha caracteritzat amb el seu lema “Ser i Saber.” En aquesta institució formen professionals compromesos amb la societat, donant-los una sòlida formació de base per tal de poder adaptar-se a qualsevol necessitat laboral que sorgeixi al sector empresarial. CRISTINA SAN JOSÉ

Aviat es constituirà un consorci per crear la marca “Universitat de Catalunya.” Quins efectes tindrà en la URL? Es tracta d’un Projecte de Llei però perquè es converteixi en Llei s’han de donar, segur, alguns canvis. Crec que el sistema universitari català està format tant per universitats públiques com privades i, per tant, el valor que poden afegir les unes i les altres s’ha de mesurar molt bé sota quina estratègia s’integra. Caldria fer una cosa més global, de conjunt i que, segons les particularitats de cadascú, es participi de manera diferent. La Dra. Imma Tubella, rectora de la UOC i presidenta de l’ACUP, ha dit en una entrevista recent que el govern “ha d’apostar per una política de beques” i que “cal invertir en educació.” Com es veu això des del sector privat? Hi estic completament d’acord. Ella mateixa va citar una frase que va dir en Joan Guinovart, la qual és molt il·lustrativa: “Si creuen que l’educació i la recerca són cares, provin amb la ignorància i la mediocritat.” Si es miren els discursos d’altres països, ja siguin del nord d’Europa, els Estats Units o de qualsevol altre indret, aquest és el gran discurs del moment: invertir en coneixement i en recerca. Aquest és el valor pel qual s’ha apostat. Què caldria millorar del sistema universitari actual, un cop immersos al Pla Bolonya? A les universitats ens convenia un gran canvi. Aquest Pla és sobretot una possibilitat per a la URL de fer un sistema de seminaris d’atenció, d’aprenentatge i de connexió amb el món real. D’una cosa que ja es duïa a terme, ara podrem donar-li encara més força i incorporar-ho dins els plans legals dels estudis.

“La formació en valors és un punt clau de la nostra universitat”

Per tant, cal que totes les carreres, dins el seu àmbit, siguin un referent. És tant important una carrera molt cientíﬁca com la de magisteri, la qual és clau pel país. S’ha de treballar per ser un referent en totes.

“El projecte CEI vol aprofundir més en la relació amb l’entorn territorial i socioeconòmic”

Com es relaciona la URL amb el teixit empresarial? Com he comentat, la URL va néixer a la societat civil catalana i un bon exemple és el cas d’ESADE, la qual va sorgir d’una necessitat que tenia en aquell moment el món empresarial. Calia organitzar uns estudis per a directors d’empresa, que en aquell moment no hi havia. Actualment, ESADE és una de les 30 millors escoles de negocis del món. La connexió amb la societat està molt arrelada i per això tenim convenis de pràctiques amb més de 4.000 empreses. A més, tenim 2 parcs cientiﬁco-tecnològics; els nostres graduats treballen en més de 100 països i hi ha 350 empreses internacionals que recluten els nostres graduats per anar a treballar fora. Cal destacar el projecte CEI (Campus per a l’Excel·lència Internacional), el qual té com a objectiu aprofundir encara més en la relació amb l’entorn territorial i socioeconòmic fomentant la participació dels diferents agents socials i promocionant fòrums de debat al voltant de temes de gran interès i d’altres activitats d’intercanvi.

Com es reﬂecteix el canvi de Bolonya en el dia a dia a la URL? Bàsicament el que més s’està fomentant és la participació de l’alumne. Per tant, cada vegada reduïm més el que són les classes magistrals, però sense que desapareguin del tot. El professor ha de marcar molt les pautes i es tracta de treballar en grups molt més petits i amb una participació molt alta de l’estudiant per esprémer les seves capacitats, el seu treball i el seu compromís permanent. El pla Bolonya ha portat polèmica des del primer moment. No s’ha sabut explicar prou bé? Nosaltres sempre diem que Bolonya són dos fulls. Bolonya és una cosa que fa 10 anys els ministres europeus van dir que tenia 6 punts bàsics, amb els quals és impossible estar-hi en desacord. Cada país ho ha aplicat d’una manera diferent i s’ha aproﬁtat l’ocasió per fer moltes reformes amb l’excusa de Bolonya. Si em preguntes si estic d’acord amb totes les reformes que s’han fet, diré que no però amb les línies bàsiques sí. Són coses diferents. Sóc defensora d’una formació bàsica molt forta que després l’estudiant la pugui aplicar. A la URL formem persones perquè estiguin molt ben preparades i perquè després es puguin adaptar molt bé als llocs de treball.

La Dra. Esther Giménez-Salinas en un moment després de l’entrevista. / DIEGO CALDERÓN

La crisi ha fet augmentar les matriculacions universitàries per tenir noves oportunitats laborals. S’ha notat aquest efecte a la URL? Nosaltres hem augmentat una mica les matricules i per tant estem dins la tònica habitual. En el curs 2008-2009 tenim matriculats 18.094 alumnes entre totes les titulacions que impartim, entre les oficials i les pròpies. Igualment, però, estem preocupats perquè indiscutiblement la crisi afectarà els nostres alumnes, de manera que ho vivim amb una certa preocupació. Segons estadístiques, la URL veu augmentar cada any la xifra de matriculacions. Què diferencia aquesta universitat de la resta? En termes globals es pot dir que les matriculacions van bé però quan ho analitzem de prop veiem que hi ha carreres amb molt èxit i d’altres que no. Nosaltres volem formar alumnes per a l’excel·lència. Volem formar alumnes compromesos

amb la societat, que retornin allò que tingui un valor de responsabilitat molt important i que tinguin també aquesta capacitat de transformar la societat per tal que sigui més justa, més equilibrada i més ètica. La formació en valors és un punt clau de la nostra universitat. És el “Ser i Saber”. Aquesta universitat caracteritza pel fet d’haver nascut a la societat civil i hi té un gran compromís. En destaca també el caràcter internacional del qual n’estem plenament convençuts. Segons un rànquing sobre les 50 carreres més demandades i les millors universitats on s’imparteixen, la URL apareix a 8 estudis entre les 5 millors universitats. Quin és el següent pas? Hi ha molts rànquings i no ens hem de ﬁar d’un de sol. Nosaltres estem parcialment contents dels resultats. M’agradaria que no només fossin 8 carreres sinó que totes les nostres carreres estiguessin al màxim nivell.

Quins reptes de futur es planteja la Universitat Ramon Llull? Volem situar-nos entre les millors universitats combinant i desenvolupant bàsicament les 3 funcions que té la universitat i que són la docència, la recerca i la transferència. En el cas concret de la Ramon Llull hi afegeixo 2 epígrafs més, que són la formació en valors i connexió amb la societat i la internacionalització. Amb aquests 5 aspectes seria el màxim.

26 FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

CONEIXEMENTS

Nous programes formatius per sortir de la crisi

Les empreses demanden programes de formació que incideixin en el compte de resultats. / ARXIU

La crisi econòmica actual ha provocat un canvi substancial en el tipus de formació que demanden les empreses. Així ho aﬁrma Evolución 21, una consultora de formació i desenvolupament de capital humà, que ha constatat que les organitzacions busquen nous programes formatius que incideixin directament en el compte de resultats i que suposin un assessorament i entrenament dirigits a enfortir els seus equips. “S’ha deixat de banda la formació orientada exclusivament a desenvolupar les habilitats interpersonals, per donar pas a una formació exclusiva que vagi en consonància amb els objectius de l’empresa”, comenta Mónica Castillo, directora d’Operacions d’Evolución 21. Al mateix temps, a causa de la situació actual, les organitzacions solliciten nous programes formatius que siguin, a més d’efectius, econòmics, susceptibles de boniﬁcació o subvenció, i dissenyats segons les necessitats de l’empresa en qüestió.

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

La crisi ha provocat un canvi en el tipus de formació que demanen les empreses D’aquesta manera, com que les organitzacions busquen una formació que es tradueixi en els seus resultats, la inversió en l’àmbit formatiu s’està centrant en aquells treballadors amb unes competències que impacten directament en el compte de resultats, com els equips de venda o comercials. D’altra banda, la consultora també observa una clara tendència de demanda d’assessorament després que l’empresa pateixi un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). I es treballa tant amb el personal que marxa, mitjançant programes d’Outplacement, com amb el personal que es queda. En aquests últims, se’ls ajuda a assumir el canvi, a confiar de nou en l’organització i a emprendre amb il·lusió nous projectes.

Aprendre a controlar l’estrès Quan acaba la setmana se sent exhaust a causa del treball? Pensa que ha perdut la motivació per la seva feina? Considera que, malgrat tot l’esforç, no obté els resultats que desitja? Adopta cada vegada més una actitud cínica davant del treball? “Si ha contestat que sí a alguna d’aquestes preguntes, és probable que pateixi burnout”, destaquen Consuelo María García i Tania Téllez, psicòlogues especialistes en ciències de la conducta a l’article Burnout: estrés al extremo. Aquesta paraula, burnout, pràcticament desconeguda uns anys enrere i molt habitual actualment, implica l’estrès portat a les màximes conseqüències. Segons les psicòlogues, a diferència del que molta gent pensa, l’estrès té una part positiva que és imprescindible perquè puguem dur a terme les nostres activitats diàries. “A mesura que es va incrementant el nivell d’estrès, s’incrementa la productivitat, ja que ens exigeix més de nosaltres mateixos i fa que desenvolupem capacitats i emprenguem nous reptes”, afirmen. Ara bé, arriba un punt que és impossible augmentar la productivitat, per molt que s’incrementin els estímuls. Per tant, si es sobrepassa aquest llindar d’estrès, ens enfrontem a un decreixement productiu, i és on es localitza la part negativa d’aquest fenomen, conegut com a distrès. D’altra banda, també es poden presentar comportaments alterats, com saltar-se els àpats, menjar-se les ungles, modiﬁcar la quantitat ingerida d’aliments, fumar més, beure més o dormir menys hores. En deﬁnitiva, “les persones que pateixen burnout es caracteritzen per tenir alts nivells d’esgotament emocional derivats d’una combinació entre l’esgotament físic i l’intel·lectual”, destaquen les psicòlogues.

Establir prioritats L’excés de treball, la falta de motivació i la pèrdua de vocació es perﬁlen com les tres causes principals que originen la presència d’aquest fenomen. I per tal de fer front a les conseqüències que pot tenir patir un estrès extrem, García i Téllez proposen tota una sèrie de consells. En primer lloc, no s’ha de desatendre l’alimentació per pressions de feina. En segon lloc, cada dia cal dedicar temps a un mateix, ja sigui per caminar, llegir, escoltar música, relaxar-se, etc. Tercer, és important conviure amb aquells que ens envolten de forma harmònica i no culpar-los de les nostres frustracions professionals. Quart, cal conversar amb els superiors de l’empresa sobre les condicions laborals o situacions que ens causen malestar a la feina. I, ﬁnalment, si la situació és greu i no millora, a pesar dels nostres esforços, s’haurà de valorar la possibilitat de buscar un context laboral diferent, ja que cap feina és més important que la nostra vida.

El burnout és un fenomen que s’està estenent. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A OLGA FIGUEROLA, DIRECTORA DE RH DE FIRA DE BARCELONA

“Un dels rols que té recursos humans és, justament, ser agent de canvi” Quanta gent treballa a Fira de Barcelona? La plantilla fixa de Fira la integren actualment 310 persones, si bé per les característiques de la nostra activitat hi ha periòdicament contractació temporal, sobretot relacionada amb el càtering i la restauració, en funció de les necessitats dels salons. Més dones que homes? La proporció és molt similar –55% d’homes i 45%. de dones–, i amb un perfil molt semblant quant a edat i antiguitat i, comparant llocs similars, amb el mateix nivell retributiu. En les incorporacions i promocions que es van dur a terme l’any passat, el 51% van ser dones. Aquest percentatge era molt similar independentment de si el lloc era de cap o de directiu. Més enllà de la característica de gènere, aquesta anàlisi va englobar també les nostres polítiques, pràctiques i experiències cap a col·lectius diversos –edat, nacionalitat, discapacitat– per tal de, en cas necessari, promoure millores. Com es viuen els canvis des de recursos humans? Promovent-los. Crec que un dels rols que té recursos humans és, justament, ser agent del canvi. Proveir d’eines –des de la selecció dels perfils desitjats fins a la política de comunicació interna– per dirigir la cultura de l’organització d’acord amb el pla estratègic de Fira. Creu que en el seu cas, la direcció de RH, pot ser estratègica o ha de ser, simplement, aplicadora? Ha de ser estratègica, i el paper dels directors de recursos humans és entendre el negoci per poder contribuir en ell. És possible captar talent des de la vostra entitat? Comptar amb una marca potent ajuda a atraure i fidelitzar els nostres profes-

tat de lideratge, motor del canvi, planiﬁcació i organització, i visió estratègica. L’objectiu d’aquesta valoració és guiar el pla de desenvolupament que cadascú té, i que és consensuat entre treballador i cap directe durant l’entrevista de desenvolupament. Es pot fer alguna cosa des de recursos humans, perquè s’entengui el treball intern, com un servei als altres? Crec que s’ha superat la ﬁgura del director de personal, la gent entén i valora positivament les accions que s’impulsen des de recursos humans i que els permeten desenvolupar-se millor professionalment.

Figuerola es troba al capdavant dels recursos humans de Fira de Barcelona. / DIEGO CALDERÓN

sionals. De fet, i suposo que com moltes altres empreses, sobretot, en aquests temps de crisi, rebem molts currículums de persones interessades a treballar amb nosaltres. Teniu alguna fórmula per identiﬁcar els coneixements denominats ‘crítics’? Tenim la sort de comptar amb una combinació de persones amb grans coneixements ﬁrals i, al mateix temps, amb gent que s’ha incorporat recentment i que aporta experiència d’altres sectors. Per quins motius creu que la gent podria treballar en un projecte com Fira? Fira és una institució molt arrelada a Barcelona i Catalunya i amb una creixent projecció internacional. És un consorci públic però gestionat amb criteri empresarial amb l’objectiu d’actuar de motor econòmic. D’aquesta forma, més enllà d’aconseguir uns resultats econòmics, la seva activitat està orientada a donar suport als diferents sectors empresarials i a promoure les transaccions comercials i els contactes dels seus clients i, al mateix temps, a aportar negoci

a la ciutat i al seu entorn geogràﬁc, el que denominem economia induïda, és a dir, tot el diner que queda al mercat (restauració, hosteleria, transports...) arran de la celebració d’un saló. Des del meu punt de vista és un projecte apassionant, molt lligat a Barcelona, que enganxa. De fet, existeix orgull de treballar a Fira. Hi ha algun pla de carrera especíﬁc per als vostres professionals estructurals? Potenciem la promoció interna en la majoria de llocs. L’any passat vam cobrir el 63% de les nostres vacants amb personal de Fira. Realitzeu algun tipus d’avaluació de competències? Anualment realitzem una entrevista de desenvolupament amb tots els nostres col·laboradors en la qual valorem la freqüència de certs comportaments que van lligats a les competències d’actitud, autonomia, orientació al client, orientació a resultats i treball en equip. De l’equip de directius avaluem també la seva capaci-

Què incentiva més als vostres equips humans, el salari, la ﬂexibilitat o la seguretat? Un dels nostres objectius és que la gent se senti partícep del projecte. A partir d’aquí, la motivació depèn de cada persona i del moment del cicle vital en què es trobi. Vosaltres subcontracteu diversos serveis. Dins de les funcions de RH, quines no s’haurien de subcontractar mai? Crec que no s’hauria de subcontractar allò que aporta un valor diferencial, és a dir, aquelles activitats que permeten entendre les necessitats del client intern, sigui treballador, directiu o representant social. Algun consell per als qui comencen en recursos humans? Entendre que no hi ha una recepta màgica, que cada organització té la seva cultura, les seves necessitats i que no es pot aplicar un model estàndard a totes. Formar-se bé tècnicament (selecció, formació, compensació, etc.) però sense oblidar les habilitats de negociació, intelligència emocional, visió estratègica, etc. que faran que puguin entendre bé el client intern i, per tant, contribuir al desenvolupament del negoci. MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RH

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS IE BUSINESS SCHOOL, PRIMER EN EL RÀNQUING D’MBA INTENSIUS DE WALL STREET JOURNAL

L’escola de negocis IE Business School ha aconseguit posicionar els seus programes d’MBA d’un any de durada en el primer lloc del rànquing mundial de Wall Street Journal. Per la seva banda, ESADE ha obtingut la sisena posició. Per elaborar el llistat dels millors MBA intensius, el diari econòmic ha avaluat l’opinió sobre la qualitat dels programes i el desenvolupament d’habilitats de lideratge i gestió de més de 1.300 alumnes de 48 escoles de negocis. També ha tingut en compte l’opinió de 735 antics alumnes graduats fa 2 anys, analitzant la importància de l’MBA en el desenvolupament de la seva carrera professional, la qualitat del programa i el desenvolupament d’habilitats de lideratge i gestió.

Els comentaris de bones pràctiques en la gestió de persones consta de vuitanta preguntes sobre polítiques i pràctiques de recursos humans. L’avaluació numèrica de les respostes s’adapta a la dinàmica de cada país. Les empreses guardonades aquest any han estat, entre d’altres, Abengoa, Almirall, Atos Origin, Banesto, Bankinter, Iberia, Camprofrío, Canon, Celsa Group, Everis, Grup Corteﬁel, Grup Thales i Repsol. LES EMPRESES IMPULSEN LA RECERCA DE COMERCIALS PER CAPTAR NOU NEGOCI

Les companyies implantades a Espanya estan impulsant la recerca de professionals comercials que contribueixin a la captació de nou negoci davant la pèrdua d’ingressos i clientela, motivada per la crisi econòmica, segons revela el Baròmetre Laboral 2009 “La realitat del mercat espanyol” de Nielsen Online, companyia especialitzada en el mesurament i anàlisi d’audiències a la xarxa. L’informe mostra que gairebé el 12% dels llocs oferts van estar relacionats amb la selecció de comercials, venedors o representants de marques. EL PRESIDENT DE GREENPEACE PRONUNCIA LA CONFERÈNCIA INAUGURAL DEL CURS ACADÈMIC A EADA

LA GENERALITAT DE CATALUNYA APROVA MESURES PER AFAVORIR L’OCUPACIÓ JUVENIL

La Generalitat ha aprovat l’Acord per a l’Ocupació Juvenil 2009-2010, un paquet de mesures dotat amb un pressupost de 200 milions d’euros que té com a finalitat millorar les condicions laborals dels joves. Segons l’Enquesta de Població Activa, el juny gairebé 130.000 joves d’entre 16 i 24 anys estaven sense feina a Catalunya, el que representa el 36,4%. A més, la taxa de temporalitat dels joves d’entre 16 i 24 anys és del 43,7%, mentre que en el conjunt de la població se situa en el 18,1%. La lluita contra la temporalitat i la precarietat és un dels eixos de l’acord, que va ser aprovat per les branques juvenils de CCOO i UGT, les patronals Foment i Pimec i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. ABENGOA, ALMIRALL, CANON I EL GRUP CORTEFIEL SÓN ALGUNES DE LES EMPRESES TOP PER TREBALLAR

Des de l’any 1991, CRF Institute desenvolupa la seva metodologia Top Employers per identiﬁcar els millors en el camp de la gestió dels recursos humans.

El president de Greenpeace España, Jesús Navarro, va pronunciar la conferència inaugural del curs acadèmic a EADA el passat 5 d’octubre. Sota l’encapçalament “RSC i medi ambient: compromís o rentat d’imatge”, Navarro es va qüestionar públicament aquesta dicotomia. Per la seva banda, EADA, compromesa amb l’entorn va apuntar la necessitat d’una major col·laboració mútua entre les organitzacions no governamentals i les escoles de directius que defensen la sostenibilitat formant els seus directius en valors que “desgraciadament la realitat actual ha demostrat que s’han perdut”. Durant l’acte inaugural, que va tenir lloc al Palau de la Música, l’escola de negocis va convocar més de 1.500 directius d’empresa. MÉS DE 5 MILIONS D’EUROS PER AVANÇAR EN L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA A LES UNIVERSITATS

Els departaments d’Innovació, Universitats i Empresa i de Governació i Administracions Públiques, mitjançant el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (Consorci AOC), junt amb els rectors de les universitats públiques catalanes més la UOC, han signat un conveni per impulsar i desenvolupar l’administració electrònica en xarxa dels centres universitaris. Mitjançant aquest acord, la Generalitat destinarà, concretament, 5.239.815 euros a les diferents universitats. Això els permetrà treballar en xarxa i de manera telemàtica, de manera que s’agilitzaran molts dels tràmits que fan habitualment.

NOMENAMENTS GRUP CONSTRUCÍA David de Boet, director de Desenvolupament Corporatiu Grup Construcía, líder en el disseny i construcció de seus corporatives a Espanya i Portugal, ha incorporat com a nou director de Desenvolupament Corporatiu a David de Boet, ﬁns ara director nacional de Disseny i Construcció a CB Richard Ellis, que compta amb 15 anys d’experiència en altres empreses destacades del sector com Facilitec, Regus, HQ Global Workplaces, i GMA. De Boet serà responsable d’ampliar la quota de mercat a Espanya, on Construcía compta ja amb una important cartera de clients.

SCHNEIDER ELECTRIC Ferran Raurich, senior vicepresident de Recursos Humans El fins ara director de Recursos Humans d’Espanya i Portugal, assumirà el càrrec, de nova creació, de senior vicepresident de Recursos Humans per a la Supply Chain de Schneider Electric. Ferran Raurich té per davant el repte de definir, unificar i racionalitzar la política de recursos humans del grup en tots els centres de producció que l’empresa té en més d’un centenar de països, identificant i fomentant sinèrgies. Raurich és llicenciat en Administració d’Empreses per la Universitat de Barcelona, màster en Recursos Humans per EADA i és senior executive program per ESADE.

CHECKPOINT SYSTEMS Iñaki Elosua, director ﬁnancer per al Sud d’Europa Checkpoint Systems, líder mundial en solucions per a la gestió de la pèrdua desconeguda, ha nomenat Iñaki Elosua com a nou director financer per al Sud d’Europa. Elosua posseeix un Bachelor of Science in Business Administration per la Universitat de Gal·les (Regne Unit) i és llicenciat en Ciències Empresarials per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es va incorporar a Checkpoint Systems el 2007 com a responsable d’auditoria interna.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

NOVEMBRE 2009 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A FRANCESC CABANA, ECONOMISTA I ESCRIPTOR

“Si no s’aprèn la lliçó, la propera caiguda serà encara més forta”

ÀGATA SERRA

Què diferencia aquesta crisi d’altres anteriorment viscudes? L’actual crisi és resultat de les grans especulacions immobiliàries i borsàtils, però sobretot d’uns baixos tipus d’interès, que provoca que els inversors reclamin als agents financers més rendiment pels seus diners. Davant d’això, els genis de Wall Street creen uns productes financers, que al final resulten monstruosos. Aquest és l’element diferenciador d’aquesta crisi. Aquesta petició de major rendiment, en circumstàncies que el mercat no podia donar, és el que ha fet aparèixer una cultura de la cobdícia, i això em preocupa. Per canviar aquesta situació, vostè reclama una revolució moral. Què significa això? Els culpables d’aquesta crisi som tots nosaltres. La societat venera excessivament el personatge que ha fet diner fàcil. Considerem lògic que el responsable d’un gran banc inversor nordamericà se’l faci dimitir. En canvi, és difícil que la societat civil sancioni a aquelles entitats o persones que han volgut vendre gat per llebre. La

L’economista Francesc Cabana acaba de publicar “La cultura de la cobdícia. Les claus de la crisi econòmica de Catalunya”, on parla detalladament de la crisi ﬁnancera i immobiliària que hem viscut i encara vivim, alhora que apunta alguns dels camins a seguir per sortir-nos-en.

societat s’ha d’adonar que aquella entitat, que paga més del que el mercat pot oferir, està enganyant. I, en aquest sentit, la responsabilitat és de tothom. Ens trobem davant una crisi global. Com ens ha afectat, en aquest sentit, la globalització? Per primer cop, tant Espanya com Catalunya han caigut en la dependència ﬁnancera. L’actual restricció creditícia és conseqüència que bancs i caixes es van endeutar massa. El titular del crèdit hipotecari té problemes per pagar l’hipoteca, però els bancs i les caixes també tenen problemes per tornar els diners que han sol·licitat per donar el crèdit hipotecari. En aquesta situació, per tant, també és vàlid pensar que quan una persona demana un crèdit a les entitats i li diuen que no, pot ser perquè no se’n refien d’ella o bé perquè aquestes no tenen diners. Per què defensa que el lideratge polític és tan important per sortir de la crisi?

rers mesos a Catalunya? Sempre he estat un gran defensor del model català de caixes. No és veritat que una entitat financera hagi de ser enorme per mantenir-se. Amb l’actual reestructuració sortirem perdent. Per què s’ha fet? O la situació era pitjor del que tots nosaltres teníem consciència, o bé el Banc d’Espanya ha collat massa les caixes perquè anessin cap a una fusió per les raons que sigui. Aquesta crisi marcarà un abans i un després? Si s’aprèn la lliçó, sí. Però, em temo que no s’aprengui. Fa unes setmanes The Economist publicava un article sobre les escoles de negoci nord-americanes, on es plantejava si havien après la lliçó, i la resposta era que no gaire. Si no han après la lliçó les escoles de negoci, els grans ﬁnancers i les grans col·lectivitats econòmiques, malament. Si no tenen consciència de la necessitat de fer una revisió, la propera caiguda pot ser encara més forta.

L’escriptor Francesc Cabana al seu despatx. / DIEGO CALDERÓN

Les mesures econòmiques són necessàries, però al mateix temps cal que la gent recuperi la confiança i això només és possible a través de lideratge. Si hi ha un líder polític que convenç els seus ciutadans que es fan les coses bé i que ens en sortirem, la gent reacciona i té més conﬁança en el futur i, aleshores, consumeix més; i si consumeix més, la recuperació econòmica està a la cantonada. Això ho ha aconseguit Obama i també ho està aconseguint Angela Merkel a Alemanya. En canvi, el govern espanyol no dóna cap motiu per guanyar-se la conﬁança dels ciutadans. No està seguint una política econòmica coherent. A la gent li costa d’entendre perquè no s’ha ajudat a les empreses, però en canvi sí que s’han injectat diners al bans. Era tan necessari arribar a aquest punt? Jo vaig ser el primer sorprès que es donessin aquestes ajudes, perquè, de fet, suposen una nacionalització. El que va passar al setembre del 2008 d’ajudar els bancs passarà clarament a la història econòmica

“El govern espanyol no dóna cap motiu per guanyar-se la confiança” “Una entitat financera no ha de ser enorme per poder-se mantenir” mundial. I per què es va fer? Perquè, en cas contrari, es produeix el col·lapse financer, i el diner és com la sang. Tots els òrgans del cos són molt importants, però si la sang no rega tot el cos, aquest no funciona. És a dir, calia salvar els bancs. Si s’arriba a produir el collapse financer no sé què hauria passat... Encara no sé perquè es va permetre la fallida de Lehman Brothers... Potser per donar exemple. És inevitable aquesta fusió de caixes que estem vivint en els dar-

Vostè és optimista respecte a la sortida de la crisi? A la llarga sí. De les crisis sempre ens en sortim, el que passa és que no comencen al mateix temps, ni s’acaben al mateix temps. No és veritat el que va dir Zapatero que Espanya seria l’última de sortir de la crisi, perquè havia estat l’última a entrar-hi. Espanya hi va entrar, ﬁns i tot, abans a causa de la bombolla immobiliària i en serà l’última en sortir-ne, perquè no s’han pres les mesures necessàries. I Catalunya ho té millor per sortir-se’n abans que la resta de l’estat? L’estructura de Catalunya és de petita i mitjana empresa i aquesta, actualment, es troba amb greus problemes de restricció creditícia. Em fa molta por aquesta tardor i aquest hivern. De totes maneres, aquesta xarxa de petita i mitjana empresa és innovadora, treballa, no creu massa amb l’especulació i, a més, forma part d’una classe social que es renova constantment i que va aportant gent nova al mercat i això és bo i positiu. A més, les grans empreses catalanes estan al voltant de La Caixa, cosa que és també una garantia. I la mitjana empresa tradicional espero que aguanti.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL NOVEMBRE 2009

PREVENIR LA GRIP A

Si la grip A entra a la feina...

MERITXELL SORT

A aquestes alçades tothom sap què és la grip A. Però no està de més fer memòria i recordar que es tracta d’una infecció respiratòria aguda, contagiosa, d’origen animal i causada per un virus gripal del tipus A de l’espècie porcina. Es transmet per contacte, des d’un dia abans de manifestar-se fins a set dies després del primer símptoma. Els seus efectes són similars als de la grip comuna i, com a norma general, es produeix una evolució favorable entre dos i quatre dies després dels primers símptomes, tot i que la tos i el cansament és probable que durin alguna setmana més. És cert, no obstant, que les persones amb patologies prèvies poden patir complicacions i, fins i tot, morir. Fins aquí, res del que acabem d’explicar és nou. Del que no s’ha parlat tant és de l’impacte que pot tenir una epidèmia de grip A en l’entorn empresarial. En aquest sentit, si ens basem en les previsions del Ministeri de Sanitat, que anuncia un 20% de població contagiada, o del Ministeri de Treball, que amplia aquesta dada fins al 40%, és evident que cal prendre mesures

La millor arma per combatre-la és la prevenció. Després de saber que el virus ha arribat al nivell epidèmic a Catalunya, ja que la taxa d’incidència és de 110 casos per cada 100.000 habitants, les empreses comencen a plantejar-se la necessitat d’implantar mesures preventives, sobretot ara que s’apropa l’hivern i es preveu un augment de contagis de la grip A. preventives des d’un punt de vista laboral per si l’absentisme afecta el procés productiu.

Val més prevenir que curar El fred està tocant a la porta i, tot i que no cal alarmar-se innecessàriament, moltes empreses ja estan començant a implantar algunes mesures preventives i de control. Aquests protocols d’actuació inclouen des de campanyes de formació i informació interna als treballadors sobre hàbits higiènics fins a la utilització d’aparells desinfectants per a mans a l’entrada de les oficines. En funció del tipus d’activitat que

desenvolupi l’organització, l’empresari també pot exigir als treballadors l’ús d’equips de protecció individuals (màscares o guants), sempre que prèviament hagi dut a terme una anàlisi que verifiqui el risc per a la salut i seguretat dels empleats. Davant d’aquestes mesures organitzatives i de control, és lògic que des d’un punt de vista legal també es plantegin algunes preguntes. “Per exemple: està obligat el treballador afectat pel virus a comunicar-ho a la companyia? La resposta és no, però si l’empresari té sospites fundades que l’empleat està contagiat sí que pot exigir-li que es sotmeti a un control mèdic”, explica Manel Hernàndez, director de l’oficina de Barcelona de Sagardoy Abogados. La finalitat d’aquesta mesura és la prevenció i evitar una epidèmia de grip A entre la plantilla. En els processos de selecció, el fet que un candidat estigui infectat pel virus no és raó suficient per descartar-lo, ja que això atemptaria contra el seu dret a la igualtat. “Però si finalment és seleccionat, l’empresari pot rebutjar el seu ingrés a l’organització fins que hagi superat la malaltia”, afegeix Hernàndez. D’altra banda, l’administració i alguns experts recomanen com a fórmula efectiva per lluitar contra la propagació del virus la utilització del teletreball, és a dir, treballar des de casa. “Ara bé, l’empresa no pot obligar els empleats

La grip A ha arribat al nivell epidèmic a Catalunya. / ARXIU

a adoptar aquesta modalitat, sinó que és voluntari i cal arribar a un acord individual amb ells”, aﬁrma l’advocat. També es planteja el dubte de si és possible per part de l’empresari dur a terme mobilitats funcionals i de condicions de treball. “Ho és, perquè es tracta d’una necessitat empresarial justificada per raons organitzatives”, afegeix.

Responsabilitat empresarial Si l’empresari no adopta les mesures preventives necessàries i es produeix un augment de les situacions de contagi, pot ser declarat responsable per ometre les normes legals vigents en matèria de seguretat i salut dels treballadors. I en funció de la gravetat de la falta es graduaran les corresponents sancions econòmiques.

EL PROTOCOL DE CAIXA CATALUNYA Per fer front a la situació que podria provocar una concurrència de casos d’empleats afectats pel virus de la grip A, Caixa Catalunya és una de les organitzacions que ha posat en marxa un protocol de prevenció, detecció i contenció basat en la protecció de les persones i la garantia de la prestació del servei als clients. Aquest protocol, que compta amb l’acord dels representants legals dels treballadors, es basa en sis punts: - Creació d’una comissió de seguiment de la grip A. - Campanya informativa als empleats, sobre les característiques d’aquesta patologia i recomanacions de protecció personal. - Actuacions preventives per evitar el contagi, amb la intensiﬁcació de la freqüència i qualitat del servei de neteja de les instal·lacions. - Caixa Catalunya disposa d’una Unitat Bàsica de Salut que ofereix assessorament sanitari durant la jornada laboral. - Potenciació del teletreball, per tal d’afrontar l’eventual increment de baixes. - Reforç de plantilla per ocupar les baixes que hi pugui haver.

English for Management Anglès per Direcció In a Global World English is a key factor. /ŶǀĞƐƚ ǇŽƵƌ ƟŵĞ ŝŶ ŝŵƉƌŽǀŝŶŐ ĂŶĚ learning English.

Ŷ ƵŶ ŵſŶ ŐůŽďĂů l’anglès és un factor clau. /ŶǀĞƌƚĞŝǆŝ Ğů ƐĞƵ ƚĞŵƉƐ ĞŶ ŵŝůůŽƌĂƌ ŝ ĂƉƌĞŶĚƌĞ ŶŐůğƐ͘ englishservices.info@gmail.com

NOVEMBRE 2009

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CÈLEBRE: “Allò que sabem és tan sols una gota d’aigua; allò que ignorem és l’oceà.” Isaac Newton (1642-1727), matemàtic i físic britànic.

František Kupka, pare de l’art abstracte El proper 28 de novembre s’inaugurarà a la Fundació Joan Miró una exposició dedicada a František Kupka, artista txec considerat el pare de l’art abstracte. El visitant podrà veure prop de 80 teles i dibuixos provinents del fons del Musée National d’Art Moderne – Centre Georges Pompidou. També s’hi exposaran documents de la col·lecció de Pierre Brullé gran expert en Kupka.

“COACHING CO-ACTIVO” Autor: Varis Editorial: LID Editorial Empresarial Pàgines: 336 Aquesta és la primera obra de la biblioteca Augere, la qual dóna una visió del coaching i de la relació activa entre el coach i el client. Els autors descriuen el coaching com “una manera d’estar en relació i d’estar en conversa que potser sigui l’única en la història de la humanitat.” El coach co-atiu dóna més importància al procés global d’aprenentatge i té en compte tots els aspectes propis de la vida del client. El lector trobarà a les pàgines d’aquest llibre un gran nombre de casos reals, exercicis pràctics i una estructura pensada per a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats i habilitats com a coaches professionals. El coaching co-actiu conté en si una visió completa de la persona i cal combinar-lo amb una visió sistèmica per situar la persona en el seu entorn i enfront els seus reptes.

“ANIMAL SPIRITS. CÓMO INFLUYE LA PSICOLOGIA HUMANA EN LA ECONOMÍA” Autor: Varis Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 328 Les decisions econòmiques i financeres, al contrari de la creença general, es prenen més en funció de factors psicològics i irracionals i no pas basant-se en dades micro i macroeconòmiques. La por, la desconfiança o la intuïció són els factors que Keynes va definir com a “Animal Spirits”. Els autors recuperen aquests factors i analitzen el paper del “esperits animals” en la macroeconomia i com hi han influït. A banda d’aquesta qüestió es repassen també temes d’actualitat preguntant-se, per exemple, per què els sistemes econòmics cauen en la depressió o per què els principals bancs influeixen en l’economia. Aquest llibre descriu principalment com funciona el mercat quan les persones es comporten realment amb esperits animals molt humans.

AGENDA CULTURAL Concert de Mònica Green Dins el cicle Contrabaix 09-10 Mònica Green presenta el seu darrer treball “Natural Thing” el qual representa una passa més per a consagrar la trajectòria de la cantant novaiorquesa. A l’Auditori, el 7/11 a les 21h.

Exposició “Imatges secretes. Picasso i l’estampa eròtica japonesa.” L’exposició reunirà per primera vegada una selecció d’estampes eròtiques japoneses que van formar part de la col·lecció de Picasso. Al Museu Picasso del 5/11 al 14/02.

Concert de Depeche Mode

Exposició “Maillol”

El grup britànic realitzarà 2 concerts a Barcelona per presentar el seu darrer treball discogràﬁc “Sound of the Universe”. La gira la van iniciar el passat mes de maig a Tel Aviv. El grup ja ha venut més de 100 milions de còpies de tots els seus treballs. Al Palau Sant Jordi el 20 i 21/1

La Pedrera acaba d’estrenar aquesta exposició on s’hi poden veure 120 obres d’Arísitdes Maillol entre les quals hi ha escultures, pintures, tapissos i ceràmica amb l’objectiu de posar l’art i la cultura a l’abast de tots els ciutadans. A La Pedrera, del 20/10 al 31/01.

“Kupka va allunyar-se dels ‘ismes’ i va crear el grup AbstractionCréation” Barcelona dedicarà per primera vegada una retrospectiva a l’art abstracte de l’artista txec František Kupka. Més concretament, la mostra es podrà veure a la “Disques de Newton. Étude pour Fugue à deux couleurs” (1911 -1912). Oli damunt tela. © Collection Centre Pompidou. / Foto de premsa. RMN. Fundació Joan Miró de Barcelona a partir del dia 28 de novem- “La Création dans les arts plàstiques” el bre i fins el 24 de gener del 2010 i estarà 1913. Sempre amb voluntat d’allunyar-se comissariada per Brigitte Léal, directora dels ‘ismes’ de l’època, va crear el 1931 adjunta del Musée National d’Art Moderne juntament amb Auguste Herbin i Jean – Centre Georges Pompidou. Les obres de Hélion, entre d’altres artistes, el grup Kupka que conté el museu francès les va Abstraction-Création on s’aposava pel cedir en la seva major part la seva vídua moviment abstracte i en contra del movil’any 1963. Gràcies a aquesta donació es ment surrealista que hi havia en aquell podrà comprendre millor l’evolució artís- moment. tica de Kupka en totes les seves etapes. Aquesta exposició que acollirà la Fundació Joan Miró vol donar veu a la seva producció i posar-la a l’abast del públic L’abstracció com a tret diferencial català per descobrir un artista que va František Kupka va néixer el 1871 a la tenir molt aviat un gran interès per localitat txeca d’Opocno i va ser el més l’abstracció i que es va convertir amb gran de 5 germans. Ben aviat va entrar a el màxim exponent d’aquest corrent. formar-se a l’Escola d’Arts aplicades de L’aportació de Kupka a l’art va consistir Jaromer i va donar les seves primeres principalment en la fusió de motius propasses en el món de l’art de la mà d’Alois vinents de la fin-de-siècle de l’imperi ausStudnicka per després entrar a l’Acadè- tríac amb l’exploració formal caracterísmia de Belles Arts de Praga i llicenciar- tica del París de la primera avantguarda. s’hi. En la seva etapa a Àustria, s’endinsa El 1936 Kupka es va consagrar com un en la vida cultural de Praga i aprofundeix dels precursors de l’art abstracte amb en els seus interessos ocultistes. Poste- l’exposició “Cubism and Abstract Art”, riorment es va traslladar a París on va la qual va estar comissariada per Alfred treballar com a il·lustrador de premsa Barr. Més endavant, un cop instal·lat a i de publicitat però la seva obra es va París va reviure els avatars de tot allò mantenir dins el simbolisme. En aquella que havia marcat la seva vida com, per època aprofundeix en la teoria del color exemple, l’exili, la guerra, l’aïllament, la i també en la relació entre música i pin- pèrdua del seu mecenes i el rebuig del tura. D’aquesta etapa en sorgeix el llibre mercat artístic i dels circuits oficials.