Món Empresarial 123 by Medigrup

Febrer 2010 n. 123

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

UN ESTUDI ANALITZA L’ESFORÇ INNOVADOR REALITZAT PEL NOSTRE PAÍS EN ELS DARRERS ANYS pàg. 3 a 8 >>

El Col·legi d’Infermeria de Barcelona estrena nova seu al districte 22@. D’aquesta novetat i altres aspectes ens en parla la seva presidenta, Mariona Creus. Breus col·legials.

EMPRESA

pàg. 9 a 15 >>

L’economista Daniel Ortiz, en el seu article, ens proposa no únicament mirar el present més immediat, sinó plantejar reptes i pensar solucions a llarg termini.

La inversió en R+D gairebé es dobla en una dècada El tipus d’activitat innovadora més comú entre les empreses espanyoles és la no tecnològica.

Espanya ha retallat distàncies amb els seus veïns europeus en R+D entre el 1998 i el 2008. DESTAQUEM BENOIT FOUCRAS

El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia.

INTERNACIONAL

DIRECTOR COMERCIAL DE PORTAVENTURA BUSINESS&EVENTS

pàg. 16 a 20 >>

El mapa del món: El nivell de corrupció de diversos països del món. Molts poques empreses s’han establert a Kenya, tot i que existeixen opcions de negoci atractives. A més, cal tenir present que resulta una porta d’entrada a la regió est d’Àfrica.

“És l’hora d’ajustar-nos a les necessitats del client”

Joan Tugores alerta que el dèﬁcit i el deute públics, intensiﬁcats arran de la crisi, poden acabar passant factura a molts països.

ARGELIA GARCIA DIRECTORA D’EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT

FINANCES

pàg. 21 a 23 >>

Entrevista a Joaquim Fàbregas, conseller delegat de Corporación Legal, companyia que es dedica a la recuperació de deutes i impagats. L’any 2010 preveu augmentar un 30% la seva facturació. Les agències de ràting rebaixen la qualiﬁcació espanyola i, per tant, en aquests moments, aconseguir diners per a l’Estat resulta més car. Bankinter ha presentat uns resultats força positius, alhora que pot presumir de tenir la ràtio de morositat més baixa de tot el sistema.

FORMACIÓ DIRECTIVA

El 2008, Espanya va invertir 324,7 euros en R+D per habitant. / ARXIU

Tot i estar per sota de la mitjana europea, Espanya, en els darrers deu anys, ha augmentat la inversió en R+D en un 174%. Això representa que s’hi ha destinat un 1,35% del PIB. Un recent estudi, titulat “La inversió en R+D a Espanya” d’EAE Business School, analitza l’esforç innovador que ha realitzat el nostre país. Segons aquest, la contribució del sector privat a la inversió en R+D és del 54,81%, lluny encara de països com Alemanya

PÀGINA 3 >>

ESCRIPTOR

Com és el jove empresari català? El perﬁl del jove empresari català és el d’un home d’entre 26 i 35 anys, amb estudis superiors i propietari d’una empresa de serveis. Així ho determina una anàlisi de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC). L’estudi també determina que l’empresa més comú entre els emprenedors té una plantilla d’1 a 10 treballadors i té un volum de negoci de 500.000 euros anuals.

Breus de formació i recursos humans.

pàg. 29 a 31 >>

L’Axol és un restaurant jove i modern, que s’ha convertit en un nou referent gastronòmic a la població de Cabrils. Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

“Les pimes no tenen una direcció ﬁnancera professional” LEOPOLDO ABADÍA

UN ESTUDI DE L’AIJEC REVELA EL RETRAT DEL JOVE EMPRESARI CATALÀ pàg. 25 a 28>>

Miquel Bonet conversa amb el director de Polítiques de Formació de Banc Sabadell, Miguel Ángel Cortés.

ESTILS DE VIDA

(69,96%), Finlàndia (74,73%) o el Regne Unit (66,49%). El 2008, una de cada cinc empreses espanyoles, amb més de deu empleats, era innovadora. Sobresurten, en especial, les empreses del País Basc, Navarra i Castella i Lleó que són les que presenten una intensitat més gran en innovació, mentre que a l’altre extrem es troben les empreses de les Balears, Canàries i Múrcia.

El jove empresari català té entre 26 i 35 anys. / ARXIU

PÀGINA 6 >>

“No podem pensar que el govern ens traurà de la crisi”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

DIRECTORI D’EMPRESES Adif ...............................11 Adolfo Domínguez.........13 Air Comet ......................13 Altran.............................11 Banc de Sabadell ....12, 27

EDITORIAL

Editorial

Banesto .........................13 Cortix .............................12 Danone ..........................12 Don Piso ........................12 EasyJet..........................12 General Motors .............13 Goldman Sachs .............12 Grup Torres....................13 Iberostar ........................13 Nokia .............................12 Renfe .............................13 Repsol......................11, 12 Roca...............................13

LA RECERCA REQUEREIX UNA IMPLICACIÓ DE TOTES LES PARTS La inversió en recerca i desenvolupament s’ha incrementat en els darrers anys a Espanya i, en gran part, això ha estat possible gràcies als esforços que, d’una banda, han fet les administracions per potenciar-la, i d’altra banda, pel nivell de conscienciació assolit a nivell empresarial. Ara bé, no ens podem deixar enlluernar pels progressos d’aquests últims temps, ja que el nostre país partia de posicions molt endarrerides des de les quals sempre és més fàcil avançar. El cert és que encara queda molt camí a recórrer.

Ryanair ..........................11 SAS................................11 Seat ...............................13 Sol Meliá.......................12 Toshiba ..........................11 Toyota............................12 Xerox .............................12

L’any 2008 Catalunya va destinar l’1,61% del seu PIB a R+D, una xifra que la situa per damunt de la mitjana espanyola (1,35%). Ara bé, hi ha comunitats autònomes que se situen per sota de l’1%. De fet, conscient d’aquesta situació, el govern espanyol s’havia compromès per al 2010

destinar un 2% del PIB a R+D, preses poguessin perseguir un una xifra que l’actual crisi fa objectiu comú. Els resultats, perillar seriosament i que, en a Catalunya, han estat especqualsevol cas, encara quedaria taculars sobretot en sectors un punt per sota de l’objectiu com el farmacèutic, el químic, fixat, l’any 2000, per l’Agenda el biotecnològic i, fins i tot, de Lisboa (3%). Ens trobem, l’automobilístic, un sector acper tant, lluny dels nostres tualment tocat per la crisi i la veïns europeus i, encara més, supervivència del qual probade països com el Japó o els blement passa únicament per apostar fort Estats Units. per l’R+D. Els motius “L’actual crisi que expliquen econòmica no pot Cal que totes el retard espales empreses nyol en R+D servir d’excusa sense excepsón diversos. per reduir les cions es consajudes en R+D“ cienciïn de la Tradicionalimportància ment, la recerca que s’ha fet a casa nostra d’invertir en recerca. Tot i així, ha estat excessivament lligada la majoria d’elles s’enfronten a la universitat i s’ha desenvo- al problema econòmic. A més, lupat allunyada de la realitat la inversió en R+D no dóna de les empreses. En els dar- guanys immediats. És per rers anys i gràcies a l’aparició aquest motiu que quan una dels parcs científics i centres empresa decideix invertir en tecnològics això ha canviat o, un projecte, la recerca ha d’essi més no, s’ha intentat crear tar pensada i planificada. Les un espai on universitats i em- empreses més grans ho tenen

fàcil, normalment disposen de més diners, de personal qualificat i, fins i tot, de departaments d’R+D. Ara bé, aquesta realitat no respon a la del teixit empresarial català, que està conformat bàsicament per pimes. Són empreses que, normalment, no tenen temps per veure en què poden innovar o què els pot oferir la recerca. Necessiten algú que les ajudi, i és per això que les administracions els han d’oferir el seu suport, i l’actual crisi econòmica no pot servir d’excusa per reduir les ajudes en aquest sentit. Tot el contrari. Ara més que mai cal generar sinergies entre les administracions, els parcs científics i els centres tecnològics, i les empreses grans, però sobretot també les pimes. Cal que trenquem definitivament amb aquell tòpic que una empresa petita no pot fer recerca de qualitat.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtora. Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

Economia ESTUDI D’EAE BUSINESS SCHOOL

Espanya avança en R+D sense assolir la mitjana europea Espanya ha reduït la distància que la separa dels seus veïns europeus en R+D, però segueix sense assolir els objectius establerts per l’Agenda de Lisboa, l’any 2000. Un estudi realitzat per EAE Business School analitza l’esforç innovador que el nostre país ha realitzat en els darrers deu anys. REDACCIÓ

L’any 2008, Espanya va invertir 324,7 euros en R+D per habitant, una xifra inferior a la mitjana europea (476,2 euros) i molt allunyada dels líders europeus en aquesta matèria: Dinamarca (1.157,5 euros), Finlàndia (1.296,3 euros) i Suècia (1.341 euros). Tot i estar a la cua dels països pel que fa a R+D, el nostre país ha augmentat considerablement la seva inversió en recerca en la darrera dècada. Concretament, ho ha fet en un 174%. Segons l’estudi “La inversió en R+D a Espanya” de l’Strategic Research Centre d’EAE Business School, Espanya ha aconseguit que el seu esforç innovador representi un 1,35% del seu PIB, una xifra encara allunyada de l’objectiu marcat per l’Agenda de Lisboa, que era un 3%. Una mesura que permet conèixer la dimensió innovadora d’un país depèn de la contribució del sector privat en la inversió en R+D. Quan es va signar l’Agenda de Lisboa la xifra a assolir, en aquest àmbit per parts dels països europeus, es va fixar en un 66%. Però, en el cas d’Espanya, l’objectiu es va revisar a la baixa i es va situar en el 55%. Actualment és del 54,81%, lluny de la mitjana de la UE-27 (64,74%) i de països

Espanya ha aconseguit que el seu esforç innovador representi un 1,35% del seu PIB

El paper del sector privat

na general, és el sector industrial és el que registra una major taxa d’empreses innovadores, amb una tercera part d’aquestes que s’identiﬁquen com a tal. Dins del sector industrial, destaquen els subsectors químic, farmacèutic i productes informàtics, electrònics i òptics en els quals dues terceres parts de les empreses van innovar el 2008. En el sector serveis, destaquen les activitats d’informació i comunicacions i activitats ﬁnanceres i d’assegurances per comptar amb una proporció d’empreses innovadores propera al 40%. És a dir, en aquests subsectors d’activitat, 2 de cada 5 empreses són considerades com a innovadores. Per la seva banda, el sector de la construcció, tot i la gran importància que ha tingut en els darrers anys per a l’economia espanyola, presenta la quarta taxa d’empreses innovadores més baixa (15,7%). Darrere seu trobem tres activitats més: hosteleria (8,6%), activitats administratives i serveis auxiliars (9%) i activitats immobiliàries (14%).

El 2008, una de cada cinc (20,8%) empreses a Espanya, de deu o més empleats, era innovadora. Mentre que el sector de l’agricultura i la ramaderia, així com el de serveis presenten una proporció d’empreses innovadores similar a la mitja-

Els països europeus que registren els majors percentatges ho fan gràcies a la innovació de sectors d’alt component tecnològic. En canvi la situació espanyola és diferent: el sector industrial i el de ser-

El 2008, una de cada cinc empreses a Espanya de deu o més empleats, era innovadora com Alemanya (69,96%), Finlàndia (74,73%), Regne Unit (66,49%) o Irlanda (65,03%). Malgrat que l’aportació del sector privat sigui encara una assignatura pendent, Espanya ha fet també, en aquest apartat, un avanç considerable en R+D. Altres països europeus que destaquen també pels seus progressos són Portugal, Estònia i Hongria.

veis, que arriba a representar una tercera part, són els més innovadors. Degut a aquesta característica, l’estudi conclou que la naturalesa de l’activitat innovadora del nostre país està molt enfocada cap a la comercialització de productes o serveis, i a la millora de processos i models organitzacionals, sovint relacionades amb el sector dedicat als serveis.

El País Basc, al capdavant L’estudi esmentat també analitza la despesa de les comunitats autònomes en R+D i destaca com Madrid, Navarra i el País Basc són les tres comunitats autònomes que han acon-

seguit que la despesa en R+D representi el 2% del seu PIB. Una altra comunitat que les segueix de prop és Catalunya que ha passat de tenir un esforç innovador de l’1,06% del seu PIB l’any 2000 a l’1,61% el 2008. A l’altre extrem trobem les Balears, les Canàries, Castella la Manxa, Extremadura i Múrcia amb nivells inferiors a l’1%. Les empreses del País Basc, Navarra i Castella-Lleó són les que aposten més per les activitats vinculades a l’R+D. En el cas basc, la despesa en aquesta matèria per part de les empreses assoleix l’1,55% sobre la xifra del seu negoci.

DESPESA EN R+D PER HABITANT (1998-2008) Euros per habitant

UE-27 Espanya Alemanya Dinamarca Estats Units Finlàndia França Itàlia Japó Noruega Regne Unit Rússia Suècia

1998 303,3 118,4 540,4 599,2 733,4 647,7 469,5 200,3 820,0 S/D 391,3 S/D S/D

2008 476,2 324,7 798,1 1.157,5 892,2 1.296,3 616,1 311,8 891,9 1.056,7 558,1 83,4 1.341,0

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

ENTREVISTA A MARIONA CREUS, PRESIDENTA DEL COL·LEGI D’INFERMERIA DE BARCELONA JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

“Som un dels col·lectius que ens formem més” Prestigiar la professió i fer més visible la ﬁgura de les infermeres són reptes que es planteja el Col·legi d’Infermeria de Barcelona de cara al futur. De ben segur la inauguració d’una nova seu al districte 22@ de Poblenou hi ajudarà.

Ingressos dels col·legis La reforma de la Llei de collegis professionals de 1974 portada a terme per l’anomenada Llei Omnibus comporta canvis importants en molts aspectes i, en concret, en les quotes que han de cobrar els col·legis als seus col·legiats a partir del dia 27 de desembre de 2009. Les regles son les següents: a) La quota d’inscripció o col·legiació ha d’anar en relació als costos de tramitació d’aquesta. Ni més ni menys b) Els col·legi pot cobrar una quota col·legial que anirà en relació als serveis prestats pel col·legi als seus col·legiats c) Els col·legiats d’altres col·legis professionals se’ls podrà cobrar només pels serveis prestats per una altra corporació sempre justiﬁcant degudament aquesta quantitat.

En conseqüència, queden prohibides altres percepcions que no vinguin relacionades amb els costos dels serveis prestats als collegiats. Aquest criteri veda l’exigència de pagament obligatori de revistes, publicacions o altres qüestions que no tinguin relació amb la funció pública que s’ha de prestar per part del collegi. Una altra cosa és que, voluntàriament, el col·legiat o usuari del servei pugui gaudir de certes activitats corporatives. A partir d’ara els principis dels serveis prestats i la no discriminació entre collegiats de diferents corporacions son les regles bàsiques dels ingressos col·legials.

Què li demanaria a les institucions? Que se n’adonin que en aquest moment la professió d’infermera pot aportar molt més del que està aportant per fer funcionar el sistema sanitari i per poder oferir més serveis a la societat. D’altra banda, ens estem trobant que les infermeres estan sobreformades per allò que després els demana el sistema sanitari. Per tant, nosaltres el que volem és poder fer el que nosaltres sabem fer.

ÀGATA SERRA

Han començat l’any 2010 amb nova seu. A què respon aquest canvi? Estàvem en un edifici molt antic que no responia de cap manera a les nostres necessitats. No disposàvem d’espai, des de deia temps havíem de funcionar amb magatzems externs i, fins i tot, per poder dur a terme activitats de formació havíem llogat espais fora del Col·legi, perquè no hi cabíem. D’altra banda, era un edifici antic amb moltes dificultats de remodelació, perquè inicialment havia estat una vivenda, i estava també molt mal comunicat. I, sobretot, el canvi respon a què l’antic edifici no reflectia la imatge del que avui dia som les 37.000 infermeres col·legiades. Quines són les preocupacions actuals del Col·legi? Hi ha diversos aspectes. D’una banda, ens trobem en una situació de manca d’infermeres. És cert que s’ha avançat i que han acabat la carrera més infermeres que abans, però en continuen faltant moltes. Continuem lluitant per apropar la ràtio d’infermera-ciutadà a la d’altres països europeus. Mentre la mitjana europea és de 8,4 infermeres per 1.000 habitants, al nostre país és de 5,3. Per tant, ens queda per fer un llarg camí, el país necessita infermeres. D’altra banda, hi ha un altre tema igual o més important que aquest, que és la precarietat. Les infermeres continuem amb una situació de contractes laborals precaris, especialment les més joves. I no em refereixo als contractes de tres o sis mesos, sinó que ens trobem amb una gran quantitat de contractes que són per un dia, per hores, per caps de setmana... I, evidentment, aquesta precarietat està afectant l’àmbit laboral, però també l’àmbit professional. Si ets una persona que vols millorar com a professional i formar-te, difícilment ho pots fer si no tens una estabilitat en un lloc de treball.

Mariona Creus a la seu del Col·legi. / ARXIU

Aquesta precarietat explica el fet que moltes infermeres joves marxin a l’estranger? Normalment quan una infermera marxa ho fa perquè d’entrada els contractes que es fan quan comences, en els altres països, són indefinits i, a més, els inclou moltes facilitats per formar-se. En el cas d’Anglaterra, hi van moltes infermeres a estudiar llevadora, perquè alhora que treballen, se’ls facilita poder estudiar de llevadores. Quan tornen cap aquí, és clar si tornen, ho fan havent adquirit una experiència a l’estranger i també amb un títol. Pel que fa a la precarietat, hi ha diferències entre diversos àmbits? En l’àmbit hospitalari i d’atenció primària les infermeres sempre han estat millor. En canvi, on han estat més mal situades ha estat en l’àmbit sociosanitari, en el qual fins fa poc algunes no cobraven ni 1.000 euros. Ara això està canviant, ja que des que falten infermeres, aquest tema s’ha anat regularitzant. Tot i que segur que hi ha infermeres de residències que estan cobrant molt malament.

Hi ha vocacions per estudiar infermeria? Fa uns anys realment hi havia més oferta que demanda. En canvi, aquest curs 2009-2010, coincidint amb el primer any que s’ha aplicat el pla Bolonya i, per tant, que els estudis han passat de tres a quatre anys i, a més, s’han incrementat una mica l’oferta de places, han quedat més de 500 aspirants per entrar. Per tant, hem d’intentar que aquesta xifra es pugui absorbir. Se senten ben valorades per la societat? Quan es fan enquestes als ciutadans sobre el nivell de satisfacció respecte a les infermeres, el resultat és sempre molt bo. El que sí que es nota diferència és entre la gent que ha tingut l’atenció d’una infermera, enfront dels que no l’han tinguda. Això, per què és? Qui ha tingut un tracte directe amb una infermera sap el que fa. En canvi, quan la persona no l’ha utilitzada, encara hi ha molt tòpic, la gent pensa encara en una infermera de fa 30 anys. I, en realitat, en els darrers anys la professió ha patit una transformació important i ha canviat radicalment.

El seu col·lectiu és majoritàriament femení. Com condiciona això? Moltíssim. Les professions que tenen tanta dona no avancen tant de pressa, a nivell salarial. Dins de tot el conjunt del sistema sanitari, les infermeres som al voltant del 90% i les metgesses estan arribant ja al 50%. Per tant, què vol dir? Que una majoria de les persones que treballen al sistema sanitari són dones i, en canvi, els qui el governen són homes. Quin paper juga la formació per al desenvolupament de la professió? És molt important. Disposem d’un estudi de fa poc, que demostra que som un dels col·lectius que ens formem més. A més, ara ja podem fer formació de postgrau especialitzada a la universitat. I des del propi Col·legi també oferim oferta. Cal dir que existeix molta oferta, però tot i així sempre s’omple. Quins són els reptes més immediats del Col·legi? Sobretot visibilitzar la feina que la infermera fa avui. D’altra banda, hauríem d’incrementar la nostra autoestima i, en aquest sentit, pot semblar una mica xocant però crec que el pas que hem donat en aquest moment el Col·legi de tenir una seu important també forma part d’això. La seu ens aporta una imatge de què som una professió amb la qual cal comptar-hi.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

COACB

CAATEEB

Augmenten un 25% les ofertes de treball de comercial durant el 2009 Les ofertes de treball d’agents comercials qualificats van augmentar en un 25% durant el 2009 respecte a l’any anterior. Aquest augment és degut a la necessitat de les empreses de contractar equips comercials qualiﬁcats com a via per sortir de la crisi i augmentar la seva facturació, segons es desprèn d’un estudi elaborat pel Col·legi Oﬁcial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB). A més, un 75% dels agents comercials assegura que el 2010 és un bon moment per obrir-se a nous mercats internacionals, tot i que vuit de cada deu reconeixen que el descens de les vendes va ser l’obstacle més greu que van haver d’afrontar durant el 2009, junt amb la manca de crèdit (10,3%) i la morositat (8,4%).

Convocada la 7a edició dels Premis Catalunya Construcció El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) va presentar el passat 26 de novembre la setena convocatòria dels Premis Catalunya Construcció, uns guardons pensats per reconèixer públicament la tasca dels tècnics en l’exercici de les seves funcions professionals. El concurs consta de quatre categories: direcció o gestió de l’execució de l’obra, coordinació de seguretat i salut, innovació en la construcció i intervenció en ediﬁcació existent. El jurat atorga també cada any un premi especial a la trajectòria professional. Els premis, que no s’han deixat de celebrar des que es van crear l’any 2004, guanyen prestigi en cada edició i gaudeixen d’un alt nivell de participació entre els professionals als quals es dirigeixen: directors facultatius, caps d’obra, coordinadors de seguretat i salut, promotors, constructors, projectistes, industrials i fabricants, com ho mostren les més de 500 candidatures presentades al llarg d’aquest temps i que corresponen a obres executades arreu del país.

CCJCC Els auditors demanen que s’impulsi la coordinació entre auditors públics i privats

Rafael Cámara, José Antonio Gonzalo i Albert Folia durant el Dia de l’Auditor. / CEDIDA

màsters, postgraus i cursos d’especialització

Coincidint amb el Dia de l’Auditor, Albert Folia, president del Collegi de Censors Jurats de Comptes (CCJCC), va demanar que la nova llei de la Sindicatura de Comptes de Catalunya prevegi una major col·laboració entre els auditors públics i els auditors de comptes privats amb l’objectiu de reforçar el control dels comptes de les administracions públiques. En aquest sentit cal recordar que el Govern de Catalunya s’ha compromès a reformar la Llei 6/1984 de Creació de la Sindicatura de Comptes de Catalunya abans dels propers comicis autonòmics arran dels darrers casos de frau i de presumpta corrupció apareguts a Catalunya. Folia va insistir que “és necessari estendre la ﬁlosoﬁa de rendició de comptes i de control pròpia del sector privat al sector públic i que això demana una major dotació pressupostària a disposició de qui ha de vetllar pel compliment de la llei”. El president del Col·legi també es va referir a la relativa “opacitat” que presenten les associacions i va advocar perquè “s’ampliï a aquestes organitzacions la normativa de rendició de comptes, informació pública i auditoria vigent per a les fundacions”.

COAC Acord amb el Banc Sabadell, que suposarà avantatges per als col·legiats El Col·legi d’Arquitectes i el Banc Sabadell han signat un acord de col·laboració ﬁnancera que permetrà l’accés en condicions preferents a un ampli conjunt de productes i de serveis als col·legiats, així com als familiars de primer grau i els empleats, adaptats a les seves necessitats ﬁnanceres, ja siguin personals o professionals. El COAC treballa amb empreses i institucions per oferir als collegiats avantatges i recursos que els permetin desenvolupar millor la seva activitat. El conveni amb Banc Sabadell reforça la construcció de relacions, no tan sols compatibles amb les funcions del col·legi d’arquitectes com a institució, sinó també estretament vinculades a la tasca del COAC com a representant dels interessos generals dels arquitectes i la seva professió. Banc Sabadell supera, amb aquest acord, els 950 convenis signats amb diferents col·legis i associacions professionals d’arreu d’Espanya.

El referent en formació www.guiamasters.com

Budapest

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN

Colonia

Ginebra

Moscú

Stuttgart

Personal España

SOLUCIONES SOFTWARE HARDWARE SERVICIOS DE PERSONAL

3rd Exhibition for Human Resource Management

ASESORAMIENTO

3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

SERVICIOS EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS

Viena

Zurich

2 0 1 0

Barcelona

SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS NUEVA ZONA DP

Desarrollo Personal

FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING E-LEARNING / BLENDED LEARNING

CONFERENCIANTES PRINCIPALES- CONFERENCIAS JORGE CAGIGAS VILLALBA

JUAN TUGORES QUES

Experto en innovación, management y recursos humanos. Presentado por CONFERENCIANTES BCC

Doctor en Ciencias Económicas por la UB y Catedrático de Economía Presentado por LID Editorial y LID Conferenciantes

Miercoles 17 de marzo de 2010

Jueves 18 de marzo de 2010

HELENA LOPÉZ-CASARES

ANDRÉS MARTÍN

Autora del libro „Nadal, pasión y coraje” Presentada por LID Editorial y LID Conferenciantes

Asesor del equipo del barco “Desafío Español” en la regata Copa de América de vela en su preparación psicológica Presentado por CONFERENCIANTES BCC

Miercoles 17 de marzo de 2010

Jueves 18 de marzo de 2010

Visite el programa actual del foro de prácticas en: www.personal-espana.es/conferencias

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN

¡AHORRE 50%!

TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA

en Entrada con descuento /registro www.personal-espana.es Medio de comunicación oﬁcial Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona Colaboradores

Medios de comunicación oﬁcial on-line y medios asociados

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL

ESTUDI DE L’ASSOCIACIÓ DE JOVES EMPRESARIS DE CATALUNYA (AIJEC)

FEBRER 2010

BREUS ASSOCIACIONS

Un estudi revela el retrat del jove empresari català L’empresa més comú entre els emprenedors té una plantilla d’1 a 10 treballadors i té un volum de negoci de 500.000 euros anuals. Això ho determina un anàlisi de l’Associació Independent de Joves Empresaris (AIJEC) entre els seus més de 500 socis.

“La ﬁgura jurídica més utilitzada és la societat limitada” “Un 9% dels joves empresaris té una plantilla superior als 250 treballadors”

PIMEC ES PROMOURÀ LA COL•LABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTRE ELS PARCS

Pimec promourà la cooperació i l’intercanvi de coneixement entre empreses ubicades en polígons industrials i empreses dels parcs tecnològics, mitjançant un conveni de col·laboració amb la Coordinadora Española de Polígonos Empresariales (CEPE). Concretament, la patronal participarà en el programa COPIT (Cooperació amb Parcs Industrials i Tecnològics), que vol millorar la competitivitat i el desenvolupament del negoci entre les empreses del Parcs Industrials i els Parcs Tecnològics, i fomentar el desenvolupament del negoci entre les empreses d’ambdós àmbits. Precisament, per millorar la competitivitat de les empreses ubicades en els polígons industrials, Pimec ja va organitzar el 21 i 22 d’octubre el 1r Congrés de Parcs Empresarials, que va comptar amb més de 250 participants.

CECOT ARTUR MAS ES REUNEIX AMB EL CERCLE CECOT DE JOVES EMPRESARIS

REDACCIÓ

L’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) ha fet un estudi entre els seus més de 500 socis per determinar quin és el perfil de jove empresari al nostre país. Es tracta d’un home, d’entre 26 i 35 anys, amb estudis superiors, i que és propietari d’una empresa de serveis, amb una plantilla d’entre 1 i 10 treballadors. Té un volum de negoci anual al voltant dels 500.000 euros i la figura jurídica més utilitzada és la societat limitada. L’estudi sobre el “Perfil del Jove Empresari Català” determina que els homes, amb un 74,62% són majoria a l’hora de crear la seva empresa. Respecte a l’edat, acostumen a optar primer a l’emprenedoria els joves d’entre 26 i 35 anys amb un 48,88%. Els segueixen

Un de cada quatre joves empresaris són autònoms. / ARXIU

els d’entre 35 i 40 amb un 33,33%. En quant a nivell formatiu la gran majoria d’empresaris (93,3%) tenen una alta qualiﬁcació i són llicenciats o diplomats. La figura jurídica més comú a l’hora de crear la seva pròpia empresa és la de la societat limitada amb un 52,86%. Li segueixen en preferència els autònoms amb un 26,40% i les societats anònimes amb un 13,2%. Els sectors més prolífers a l’hora de creació de noves empreses són els de serveis per empreses amb un 49,01%, seguit a distància per les empreses TIC i el sector financer, immobiliari i d’assegurances amb un 17,64%, en ambdós casos. El sector comerç només registra un 3,92% de noves empreses diri-

gides per joves. En quant a empleats la majoria d’emprenedors comencem amb petites empreses amb plantilles que no superen els 10 empleats (47,72%) tot i que un 25% té entre 30 i 50 empleats. Destaquen, però, el 9% de joves empresaris amb una plantilla superior als 250 treballadors. Si parlem de volum de negoci, l’estudi destaca els 500.000 euros al voltant dels que gira la fac-

VALORACIÓ DEL SUPORT DE LES ADMINISTRACIONS

La Junta directiva del Cercle Cecot de Joves Empresaris, presidit per Toni Amat, va convidar el secretari general de CIU i candidat a la Generalitat, Artur Mas. Durant la trobada els assistents li van poder plantejar temes com una reforma laboral que ajudi les empreses a ser més competitives; la necessitat de simpliﬁcació administrativa i la reducció de processos i de l’estoc legislatiu per tal d’assolir el màxim d’eﬁciència en la relació administració-empresa, o l’actual política que està portant a terme el Govern central amb l’augment d’impostos i d’inspeccions tant fiscals com laborals, com a mesura recaptatòria.

ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICA Suspens

5 6 7

LA MEITAT DELS ENQUESTATS SUSPÈN LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL El 52,,27% dels enquestats atorga un suspens a la situació actual. Un 29,5% li posa un 5, un 13,63 li dóna un 6 i només un 4,6% creu que la situació mereix un 7. Respecte al futur tampoc es mostren gaire optimistes Així només un 24,4% creu que millorarà, mentre que un 48,8% creu que la situació és mantindrà igual i, ﬁns i tot, un 24,4% pensa que empitjorarà. D’altra banda, quan es tracta de puntuar el paper de les entitats ﬁnanceres a l’hora de donar suport, un 72,22% les suspen.

turació del 40% de les empreses. Li segueixen, per volum de negoci, un 7,5% que es mouen entre el mig milió i el milió d’euros, un 22,5% d’empreses que facturen entre 1 milió i 2 d’euros, un 15% d’empreses entre 2 i 10 milions, un 10% que facturen més de 10 milions i un 5% d’empreses dirigides per joves emprenedors que es mou al voltant dels 50 milions d’euros de facturació anual.

ADMINISTRACIÓ ESTATAL Suspens 5 7

CAMBRA DE BARCELONA EL PLA D’ACCIÓ INTERNACIONAL PROMOU L’ACTIVITAT EXPORTADORA

La Cambra de Comerç de Barcelona dissenya un Pla d’Acció Internacional per donar resposta a les necessitats de les empreses exportadores. Les accions plantejades es concreten en: facilitar l’accés al ﬁnançament per les operacions internacionals, la simplificació administrativa dels ajuts, i la reducció dels costos, tràmits i digitalització dels procediments, entre d’altres. Les previsions de la Cambra de Barcelona per l’any 2010 apunten a què les exportacions de béns i serveis a Catalunya creixeran a l’entorn de l’1,3%. Aquesta dada positiva es deu a què les previsions d’evolució del comerç mundial han millorat, així com les previsions econòmiques pels principals compradors que són Alemanya i França.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

Perspectiva 4 de febrer

9 de febrer

Reunió Obama – Zapatero El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es reuneix a Washington amb el president dels Estats Units, Barack Obama. Hi anirà per participar en un desdejuni d’oració nacional. Serà una reunió prèvia a la que es mantindrà a l’Estat per la presidència de torn de la Unió Europea.

Decisió sobre el FROB Brussel·les decideix com a molt tard el 9 de febrer sobre el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat per l’Estat per facilitar la fusió d’entitats bancàries. En aquella data deixa el seu càrrec la comissaria de Competència, Neelie Kroes, que vol decidir si aprova o no el fons abans de marxar.

11 de febrer Discussió a fons de l’economia europea El president permanent del Consell Europeu, Herman van Rompuy, convoca els líders dels Vint-i-set a una “discussió a fons” sobre la situació econòmica en una cimera informal a Brussel·les per aconseguir una “recuperació econòmica total” després de la crisi. Se-

rà el primer cop que es posi en pràctica el joc de la doble presidència: la de torn, exercida per Espanya, i la permanent de Van Rompuy.

metre que l’Estat redreci les fonts productores d’energia i estalviï el seu ús.

Caiguda del PIB del 2009 Es publica la comptabilitat nacional del quart i últim trimestre. S’espera que la contracció sigui menor del -0,3% del tercer trimestre i del -4% interanual. Es calcula que el PIB es contregui un 4% el 2009 tant a l’Estat com a Catalunya (-4,1%). Caldrà estar atents a l’evolució de la demanda interna i les exportacions per veure amb quina força se sortirà de la recessió.

Decisió del nou vicepresident del BCE S’anuncia de manera oficial el nou vicepresident del Banc Central Europeu, en substitució del grec Lucas Papademos. Els candidats són els governadors dels bancs centrals de Luxemburg, Yves Mersch, i de Portugal, Vitor Constancio, i el director executiu del Banc de Bèlgica, Peter Praet. El nomenament indicarà el perfil del relleu, el 2011, de l’actual president, Jean-Claude Trichet.

15 de febrer

16 de febrer

Congres del 15 al 18 de febrer, que aspira a mantenir les xifres de l’any passat, malgrat la crisi. S’esperen almenys 47.000 visitants en una fira que serà el termòmetre d’un dels factors que també influeixen en l’economia: l’optimisme. .

LES DADES DEL MES 15 de febrer Efectes impagats del desembre Societats Mercantils del desembre

25 de febrer Hipoteques del desembre

Llei d’Economia Sostenible Arriben al Congrés durant la segona meitat del mes les llei d’Economia Sostenible i el projecte de llei de Ciència. La primera normativa ha de per-

18 de febrer Mobile World Congress 1.300 companyies de tot el món presenten les seves novetats al Mobile World

12 de febrer IPC de gener

Servei d’idiomes per a empreses i institucions La professionalitat i l’experiència dels nostres professors és la nostra garantia d’èxit

· · · ·

Assessorament i servei personalitzat Formació a mida Avaluació i certificació Auditoria lingüística

UAB Idiomes Barcelona Edifici UAB – Casa Convalescència Sant Antoni M. Claret, 171 · 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60 incompany@uab.cat www.uab.cat/uab-idiomes

Empresari del mes / EMPRESA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A BENOIT FOUCRAS, DIRECTOR COMERCIAL DE PORTAVENTURA BUSINESS&EVENTS

“Ara és l’hora d’escoltar el client i d’ajustar-nos a les seves necessitats” La crisi està afectant tots els sectors, i l’àrea de Business&Events de PortAventura no n’és una excepció. No obstant això, el seu director comercial, Benoit Foucras, conﬁa en la versatilitat i caràcter únic del centre de convencions de PortAventura perquè es posicioni com un dels destins principals del sud d’Europa en l’organització d’esdeveniments. a l’organització d’esdeveniments, tant pels seus accessos directes des de Barcelona i Madrid, com per l’entorn mediterrani, les instal·lacions adaptades (hotels, centre de convencions) i el ric patrimoni històric (Tarragona – Reus) i gastronòmic. A més, tenim el suport dels Convention Bureau de Tarragona, de la Costa Daurada i dels Patronats de Turisme per oferir el bo i millor del nostre destí.

REDACCIÓ

Per què PortAventura va decidir apostar pel sector dels esdeveniments i, en concret, per la construcció d’un centre de convencions? L’obertura del centre de convencions respon a la forta demanda que tenim per organitzar esdeveniments corporatius. Ja abans de la construcció d’aquest centre, PortAventura feia temps que acollia actes empresarials i grans esdeveniments com el mundial de Rallys. Vam veure clarament que hi havia un potencial per continuar desenvolupant aquesta línia de negoci. Quines característiques i serveis destacaria del nou centre de convencions? Hem aconseguit que sigui un producte totalment diferenciador i únic. D’una banda, la seva ubicació ofereix unes vistes fabuloses al mar i als nostres camps de golf. El seu disseny s’integra perfectament en un entorn mediterrani format per terrasses enjardinades que asseguren un accés exterior a la pràctica totalitat de sales del centre de convencions. Aquest disseny també fa que els espais siguin molt lluminosos. D’altra banda, el centre té una ubicació estratègica, a escassos metres de l’hotel Villa Mediterránea, de quatre estrelles, amb 500 habitacions i a cinc minuts dels camps de golf. Així mateix, el centre de convencions, amb 14.000 m2, ofereix 18 sales de reunions versàtils i modulables repartides en dues plantes comunicades per escales mecàniques. A la planta baixa cal destacar la sala Alexandria, ideal per ﬁres i presentacions, ja que disposa de 2.500 m2 diàfans que, si és necessari, poden convertirse en un auditori per a 1.242 persones gràcies a un sistema de graderies mòbils motorit-

Benoit Foucras destaca la versatilitat del centre de convencions de PortAventura. / D. CALDERÓN

“La Costa Daurada és un destí ideal per a l’organització d’esdeveniments” “El centre de convencions és un producte diferenciador i únic” zades. I a la primera planta hi ha diverses sales, com la Harvard (tipus auditori per a 150 persones i ideal per ponències o conferències), o una exclusiva sala VIP per a reunions de consells d’administració, per exemple. Quin seria el perﬁl de client potencial d’aquest centre? Tenim un ventall de clients molt ampli gràcies a la nostra versatilitat. Però per sobre de tot, ens dirigim a grans empreses i a associacions empresarials.

Què demanen les empreses a l’hora d’organitzar un esdeveniment? La ubicació i els accessos són molt importants. Les seus dels grans esdeveniments s’han de situar en ubicacions estratègiques i amb accessos àgils. També cal tenir en compte les instal·lacions i la qualitat del servei, així com la versatilitat i la creativitat. I, finalment, es valora molt positivament la integració de totes les necessitats (hotel, zona de reunions i activitats) en un espai únic. Nosaltres complim totes aquestes condicions. PortAventura està a prop de Barcelona, el tercer destí mundial en l’organització d’esdeveniments. L’estació de l’Ave del Camp de Tarragona també està a prop del resort i permet als nostres clients disposar d’una connexió ràpida amb Barcelona (30 minuts) i Madrid (dues hores i mitja). A la vegada, els aeroports de Reus i Barcelona els tenim relativament propers.

Com està afectant la crisi a l’àrea de Business&Events de PortAventura? La crisi està afectant tots els sectors i, efectivament, Business&Events no n’és una excepció. Ara és qüestió d’adaptar-nos i escoltar el client a l’hora de deﬁnir les seves necessitats i ajustarnos al seu pressupost. Quines mesures estan present per posicionar-se a nivell internacional? Tenim representació comercial i de màrqueting al Regne Unit, França i Alemanya, i fem accions conjuntes amb les Convention Bureau. Així mateix, assistim a la majoria de fires internacionals del sector. Com valora el posicionament de Catalunya i, en especial, de Tarragona com a punt de destí a l’hora d’organitzar esdeveniments? Tarragona i la Costa Daurada són un destí ideal per

Quines sinergies s’han creat amb les altres entitats de la zona? Busquem reforçar la Costa Daurada com a destí MICE, amb una oferta global per a la captació i l’organització de grans esdeveniments. És fonamental que tots perseguim el mateix objectiu per crear sinergies. En aquests moments, estem col·laborant de forma molt estreta amb els principals operadors de la zona i patronats de turisme per implicar els hotels dels municipis circumdants i així disposar d’una planta hotelera capaç de donar servei a qualsevol esdeveniment. De la mateixa manera, estem complementant les activitats del catàleg de PortAventura amb altres activitats a fora del resort, com sopars mariners a Cambrils o regates de vela. Quins són els reptes més immediats que es plantegen? El més important és posicionar-nos com un dels destins principals del sud d’Europa pel que fa a l’organització d’esdeveniments. Per descomptat, això es tradueix en uns objectius quantitatius (200 esdeveniments anuals), però en aquests moments d’enlairament la nostra prioritat és aconseguir la satisfacció dels clients i fidelitzar-los.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

GOVERNANÇA

Incapaços de prendre decisions Vivim en societats complexes, plurals i fortament atomitzades, en les quals preval l’individualisme i els valors compartits són febles. Hem desplaçat la gestió dels problemes vers un horitzó indeﬁnit. Només ens preocupa allò que ens afecta aquí i ara. El demà no importa. Però l’estratègia d’ignorar les amenaces és arriscada i té un límit. Quin futur podem esperar si som incapaços de prendre les decisions més necessàries per ignorància, incapacitat o covardia?

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Iniciem el 2010 amb el desig de bons auguris i l’esperança renovada en el futur, però, al mateix temps, constatem també com la dinàmica perversa d’ignorar els grans problemes col·lectius, amagar el cap sota l’ala i evitar prendre decisions valentes es va estenent, de forma inquietant, en tots els àmbits. La passivitat, és a dir: el fet de continuar aplicant les receptes del passat, només condueix a la paràlisi o al caos, i no servirà pas per corregir l’amenaça dels grans desequilibris (econòmics, socials, ambientals...), ni, menys encara, per establir les formes de governança imprescindibles per al segle XXI.

Copenhaguen, un balanç decebedor En un article recent (“Un acuerdo insuficiente”, La Vanguardia, 03/01/2010), Sylvia Barren (exdirectora d’Oxfam), Ruud Lubbers (exprimer ministre dels Països Baixos) i Sayida Vanenburg (exrepresentant de la joventut dels Països Baixos a les NNUU) reflexionaven sobre l’intent fallit de firmar un tractat mundial sobre el clima: “Els polítics, els funcionaris i altres participants en la cimera de Copenhaguen s’han estat bombardejant principalment amb números: quant han de reduir els diversos països les emissions de CO2, la quantitat de diners que han d’aportar en els propers anys, la naturalesa exacta de les se-

ves responsabilitats, quin augment de la temperatura podrà suportar la Terra i quan podem seguir esperant”. No obstant, és evident que van seguir un procediment de negociació erroni. Van fallar la metodologia, l’enfocament i la manera d’afrontar la qüestió: “La recerca d’una societat mundial sostenible, amb baixes emissions de CO2, requereix un esforç enorme. Per aquesta raó precisament, requereix també una base ètica àmpliament compartida, que guiï a les parts negociadores de tal manera que no només busquin solucions per a una part del problema, sinó també –i abans que res- una solució completa per a tot el problema”. En darrer terme, la conclusió dels autors és ben clara. A Copenhaguen no hi eren tots, faltaven actors importants: “La qüestió del canvi climàtic és massa important per deixar-la en mans dels polítics. Així, doncs, a Copenhaguen era absolutament necessari que no només els estats nació sinó també la comunitat empresarial i els ciutadans haguessin combinat els seus esforços per salvar el clima del nostre planeta. No és una necessitat cientíﬁca, sinó un imperatiu ètic”.

Un dèﬁcit públic insostenible

Cal millorar la capacitat de dialogar, compartir coneixement i cooperar per tal de trobar respostes als grans desaﬁaments col·lectius. /ARXIU

amb augments de despesa pública en la lluita contracíclica de gran magnitud, conjuntament amb un decrement espectacular de les recaptacions ﬁscals per la baixada de les bases de renda i consum, ha deixat un forat majúscul als comptes públics”. L’autor, conscient de les enormes diﬁcultats que caldrà superar, proposa el següent: “Aquesta tasca no resultarà senzilla, sigui quin sigui el govern que se la trobi encomanada. De manera que voldria insistir avui sobre la necessitat de pautar aquestes decisions com més millor per tal que en la seva aplicació no esdevinguin joguina electoralista. Es tractaria, així, de separar d’una vegada la Política en majúscula de la política en minúscula, de distingir entre política partidària i polítiques de consens a efectes de pactar-ne els continguts. Aquest exercici s’ha demostrat en el passat que era tan desitjable en teoria com irrealitzable en la pràctica”.

A principis d’any en Guillem López i Casasnovas (catedràtic d’Hisenda Pública a la UPF) reflexionava sobre la necessitat imperiosa de corregir el desequilibri del pressupost públic (“Pactar els procediments”, AVUI, 04/01/2010), i ho feia en els següents termes: “No hi ha dubte que la feina més complexa com a societat que ens espera en el futur, tan aviat com sortim de la crisi econòmica actual, serà posar ordre a les ﬁnances pú- Finalment, el professor López bliques. L’estímul ﬁscal viscut, Casasnovas subratlla la im-

portància cabdal de pactar un bon mecanisme de presa de decisions: “D’aquí que convingui orientar ara més que mai els pactes de contingut cap als pactes de procediments. És a dir, en el vel de la ignorància, sense saber avui qui guanyarà les eleccions (a l’Estat espanyol en particular), sense conèixer amb certesa a qui li tocarà gestionar alguns “marrons”, és el moment idoni per pactar i consensuar les regles i procediments que s’haurien de seguir per prendre les decisions que s’estimin necessàries tot impermeabilitzant-les respecte a la lluita partidista”.

Aprendre a decidir col·lectivament Als dos exemples anteriors s’hi podrien afegir encara incomptables situacions similars. La situació és greu, perquè tot sembla abocar-nos a la paràlisi i, ﬁnalment, a l’esclat del caos. Serà difícil trobar respostes adequades als grans desaﬁaments col·lectius, tant a nivell de país, com a nivell global, si no som capaços de seguir alguns criteris bàsics. Primer, garantir la participa-

La dinàmica perversa d’ignorar els grans problemes col·lectius es va estenent en tots els àmbits A Copenhaguen, a més dels polítics, era imprescindible la participació de les empreses i la ciutadania ció de tots els actors rellevants (governs, empreses i societat civil organitzada). Segon, millorar la capacitat de dialogar, de compartir coneixement i, sobretot, de cooperar. I tercer, superar les visions reduccionistes, centrades en el curt termini, i substituir-les per una visió més àmplia de la realitat, inspirada en la responsabilitat i el compromís ètic, orientada al llarg termini, i que tingui com a prioritat el respecte als drets de les generacions futures.

RSC / EMPRESA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Adif

Repsol

SAS

Punts nets per a locomotores L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) està implantant punts nets per a l’estacionament i el tractament de locomotores als centres logístics de ValènciaFuente San Luis, Silla i Sagunt, tots ells situats a la Comunitat Valenciana. Aquesta acció s’emmarca dins la política mediambiental i de sostenibilitat que Adif ha establert en el seu pla de RSC. En el terreny de la gestió mediambiental, l’any 2009 Adif va fer una inversió de 306 milions d’euros, és a dir, un 37,8% més que l’any anterior.

Promou el desenvolupament La Fundació Repsol i la Fundació “Por una sonrisa en Àfrica” treballen conjuntament per promoure la sanitat, l’educació i el desenvolupament a les comunitats de Mbour, Mbackmobel i Louly Benteigne al sud de Dakar (Senegal). Repsol ha ﬁnançat un projecte per posar electricitat en un dispensari i a un centre de maternitat i, a més, ha posat el mobiliari i el material informàtic i a una residència d’estudiants. Aquesta ajuda és vital, sobretot després de l’anulació del Rally Dakar 2008 el qual s’ha traslladat a Sud-amèrica. L’organització d’aquesta prova feia que el territori rebés importants recursos i ara la Fundació Repsol ha fet que aproﬁtés aquesta estructura per transportar i entregar el material mèdic a diferents hospitals.

Ajuda a Save the Chidren La Scandianvian Airlines (SAS) destina des del passat mes de desembre 0’50` de cada bitllet venut al programa “Reescribamos el futuro”, que desenvolupa Save the Children. Aquest programa té per objectiu donar l’oportunitat a nens que viuen en països en conﬂicte armat de poder anar a l’escola i poder així millorar la seva formació i educació. Hallvard Bratberg, director general de SAS a Espanya i Portugal destaca que “portem 11 anys treballant amb

Altran Empresa Familiarment Responsable

Ryanair

Altran, líder europeu en Consultoria d’Innovació, ha rebut recentment el certificat efr amb motiu del seu compromís amb la conciliació de la vida familiar i laboral. La companyia desenvolupa el programa Puzzle, que engloba les pràctiques d’Altran Espanya en l’àmbit de conciliació, diversitat, flexibilitat i igualtat. De les darreres novetats que ha posat en pràctica Altran en destaquen les facilitats per a la reincorporació de les dones treballadores després de la baixa per maternitat. La seva jornada laboral es reduiria al 50% durant la primera setmana però rebrien la totalitat del seu salari. Amb l’obtenció del certificat efr, Altran es suma a les 32 empeses que ja han superat una exhaustiva auditoria externa per tal d’obtenir aquest segell de qualitat en el terreny de la conciliació.

Calendaris solidaris Ryanair, l’aerolínia de baix cost, ha venut ﬁns ara 10.500 exemplars del “Calendari de Caritat de Tripulació” com a gest solidari en beneﬁci de la infància. Quan s’arribi als 11.000 calendaris venuts s’haurà aconseguit l’objectiu marcat inicialment per fer la donació, xifrada en 110.000`. Aquests diners es donaran als centres de caritat per a la infància per contribuir a millorar el seu dia a dia. Les 500 còpies que queden disponibles es poden adquirir a www. ryanair.com a un preu de 10`, segons ha comunicat la companyia.

Save the Children i estem molt orgullosos de poder profunditzar encara més amb aquesta relació”. A més, Bratberg afegeix que “accions de responsabilitat social com aquesta, marquen la diferència i ens allunyen de les companyies de baix cost.”

Toshiba Promou l’ús d’impressores ecològiques Toshiba aposta per incentivar l’ús d’impressores ecològiques i ho fa oferint ﬁns a 1.500` per cada impressora de codi de

barres que es substitueixi per un model dels nous. Aquet incentiu equival a un descompte del 25% del preu de la nova impressora. Aquesta acció, que és vigent ﬁns a ﬁnals d’aquest proper mes de març, s’emmarca dins el “Pla Renove Eco-Tecnològic” que té per objectiu retirar els vells aparells i substituir-los per d’altres de nova generació. Segons ha explicat la companyia, els nous aparells permeten als seus usuaris augmentar les actuals prestacions dels seus sistemes, així com agilitzar els processos de negoci i millorar la seva productivitat.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

EL MES POSITIU Banc de Sabadell Compra el Mellon Bank Recentment el Banc de Sabadell acaba de tancar l’operació de compra de Mellon United National Bank (MUNB) i ara passarà a dir-se Sabadell United Bank. Després de les respectives autoritzacions del Banc d’Espanya i de la Reserva Federal d’Atlanta, el Banc de Sabadell passarà a controlar 1.165 milions del dipòsit i 609 milions de crèdits.

ries està amb tu”. Fonts de l’empresa han comunicat que el motiu d’haver decidit engegar aquesta campanya ha estat la voluntat de poder ajudar els ciutadans canaris que estan travessant un moment econòmic dolent. En total són gairebé 4 milions d’euros en descomptes directes al consumidor. Precisament a l’arxipèlag canari és on hi ha un consum més gran de productes Danone en comparació amb la resta d’Espanya.

aquest 2010 un 10% el número de passatgers. Les previsions també indiquen que pel primer semestre esperen registrar unes pèrdues d’entre 80 i 95 milions d’euros, resultats que suposarien una millora respecte el mateix període de l’any 2008. Actualment, l’aerolínia opera a 113 aeroports amb 493 rutes. En els darrers mesos van transportar més de 45 milions de passatgers.

Obertura de nous establiments

Cortix Bons resultats econòmics La facturació del grup Cortix, líder europeu en la creació professional de pàgines web per a pimes, es va situar en els 28,3 milions d’euros en l’exercici 2007-2008. Aquests resultats representen un increment del 98% respecte de l’exercici anterior. A finals de l’exercici del 2008, l’empresa tenia una plantilla de 540 treballadors, de manera que havia augmentat en un 132% respecte de l’any anterior. A més, es van registrar un important increment del resultat d’explotació (+121%), ﬁns a arribar als 2,69 milions d’euros, i també del resultat net (+138%), el qual va ser d’1,69 milions d’euros. En aquest mateix període, Cortix va desenvolupar un ambiciós pla d’inversions que li ha permès ampliar la seva presència a 7 nous països europeus.

Danone Inversió promocional Danone Canaries invertirà 4 milions d’euros el 2010 per a la reducció del preu de 75 milions de productes. La campanya, que és la promoció més gran realitzada per aquesta empresa a les illes, porta per títol “Danone Cana-

Eurofragance Amplia les instal·lacions L’empresa Eurofragance ha adquirit a Rubí (Barcelona) la nau situada al costat de l’edifici Fragancias, on abans s’ubicava l’empresa Indústria Química. L’import de la compra més la reforma de la nau es situa en els 1,3 milions d’euros i ha estat finançada pel Banc de Sabadell. La nova nau disposarà de laboratoris, magatzems i oficines, on el personal s’anirà instal·lant per fases. Santiago Sabatés, director general de la companyia, afirma que “amb aquesta adquisició, Eurofragance confirma la seva voluntat de seguir invertint per assegurar la seva contínua expansió.”

sector.” A més, afegeixen que “Noruega és una zona estratègica per a Repsol i per a la indústria pel potencial d’hidrocarburs que s’estima que es descobriran.” La concessió es va realitzar el passat 19 de gener i la signatura està prevista per mitjans de febrer.

Sol Meliá Beneﬁcis en el 2009

Nokia Regala el servei GPS

Don piso

La immobiliària Don Piso ha anunciat que per aquest 2010 ha fet una previsió d’obertura de 25 noves oficines. D’aquesta manera la xarxa d’establiments que tindrà Don Piso per atendre els seus clients serà de 100. Es distribuiran per tota Espanya però amb un interès especial per Catalunya, Madrid, Andalusia i València. Aquesta decisió s’emmarca dins el pla de negoci que Don Piso acaba d’engegar i que segons afirmen fonts de l’empresa “coincideix amb l’inici de la recuperació de la intermediació immobiliària.”

pèrdues per obtenir beneficis que es situen en els 4.950 milions de dòlars. Els experts aﬁrmen que Goldman Sachs ha tornat a ser la companyia més rendible de Wall Street i ha demostrat la seva capacitat per fer front a una situació tant delicada com la viscuda arrel de la crisi econòmica.

Nokia ha decidit actuar per contraatacar Apple i Google en el tema de les aplicacions per a mòbils i ha decidit regalar els serveis de navegació GPS a 74 països. Amb aquesta mesura Nokia calcula que duplicarà el volum d’usuaris de telèfons “smartphone” que s’utilitzen a tot arreu pels serveis de geolocalització. D’aquesta manera, Nokia busca ampliar la seva base de clients de navegació per després vendre els seus serveis d’informació i màrqueting geolocalitzat. En un comunicat Nokia va anunciar que, segons un estudi fet per la consultoria Canalys, a ﬁnals del 2009 hi havia 27 milions d’usuaris amb navegació GPS i que amb aquest anunci esperen incrementar-ne potencialment el número fins els 50 milions.

La cadena Sol Meliá va tancar l’exercici del 2009 amb beneficis però ha decidit seguir retallant les seves inversions. Per aquest 2010 està previst que es redueixin a la meitat, segons han informat fonts de la direcció de l’empresa. Tot i aquesta mesura, Sol Meliá seguirà amb el projecte d’obertura d’un hotel cada mes al llarg del 2010.

Toyota Augment de vendes Toyota Espanya va vendre al llarg del 2009 un total de 3.787 cotxes híbrids, és a dir, equipats amb un motor de combustió i amb un altre d’híbrid. Aquest fet suposa un augment del 14,4% respecte del 2008. Bona part d’aquestes vendes corresponen al model Toyota Prius amb gairebé 3.000 unitats, seguit dels models Lexus RX 400h i l’RX450h amb 725 unitats, el GS 450h amb 73 unitats i el LS 600h amb 20 unitats. La companyia aposta pel creixement de vendes d’aquests tipus de vehicles. El total de vendes a Espanya es va situar en les 55.453 unitats.

Xerox Duplica el seu beneﬁci

Easyjet

Repsol YPF

Més viatgers i beneﬁcis

Desembarca a Noruega

En el darrer trimestre del 2009, l’aerolínia va registrar un total d’11 milions de passatgers i uns ingressos de 698 milions d’euros, resultats que suposen un augment del 9,1% i el 10,5% respectivament, si es compara amb el mateix període de l’any anterior, segons ha informat la companyia. Easyjet espera augmentar per

El govern de Noruega ha adjudicat als consorcis on participa Repsol YPF dues llicències d’exploració en aigües del Mar del Nord i del Mar de Noruega. Per part de Repsol aquesta decisió es considera “un reconeixement de la capacitat de la companyia per part de les autoritats noruegues, molt valorat en el

Goldman Sachs Supera les previsions El banc nord-americà Goldman Sachs ha millorat els seus resultats i els ha donat a conèixer en la presentació dels resultats trimestrals. El banc ha deixat enrere les

Xerox, la companyia nordamericana de fotocopiadores i reprografia va obtenir un benefici net de 345 milions d’euros al llarg del 2009. Aquestes xifres suposen una mica més del doble obtingut l’any anterior. Els resultats econòmics de la multinacional són una mostra de l’important increment del benefici del darrer trimestre del 2009, quan l’empresa va assolir els 128 milions d’euros.

Panorama / EMPRESA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Adolfo Domínguez Registra pèrdues

L’empresa Adolfo Domínguez ha registrat unes pèrdues de 3,56 milions d’euros en els primers mesos de l’exercici fiscal (de març a novembre de 2009) en front del beneﬁci de 2,68 milions d’euros registrats en el mateix període de l’any anterior, segons va informar la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En els primers mesos de l’exercici l’empresa va obtenir unes vendes de 118,37 milions d’euros en els primers nou mesos de l’exercici, resultat que representa un 10% menys que en el mateix període de l’any 2008. La companyia va reduir ﬁns a 597 el número de punts de venda després de no haver arribat als nivells de rendibilitat estimats.

Air Comet

gència per traslladar i atendre els passatgers afectats, tot això per un cost de 6,3 milions d’euros.

ha previst un pla de reestructuració d’Opel, que comportarà un retall de 900 dels seus més 7.000 treballadors.

Banesto

Grup Torres

Menys guanys però controlats

Redueix vendes

El banc que presideix Ana Patrícia Botín va obtenir l’any 2009 un benefici net atribuït de 559,80 milions d’euros. En total, però va guanyar un 28,2% respecte de l’any anterior a causa de la ralentització del negoci producte de la crisi i a que va sacriﬁcar una part dels seus guanys per a destinar-les a les provisions. La taxa de morositat va passar del 2,59% al 2,94% els darrers dos trimestres de l’any. D’altra banda, els crèdits a clients van retrocedir el 3,8% al 2009 i es van situar en els 75.092 milions d’euros.

El Grup Torres va registrar l’any 2009 un descens en la venda de vi i brandi en un 4,6%, principalment pel descens de vendes dins el mercat nacional, on la caiguda va ser del 9,5%. Els resultats de les vendes de vi del 2009 a nivell internacional es van igualar a les registrades l’any 2008 mentre que a Espanya van caure el 3,8%. Pel que respecta al sector del brandi, els números van ser pitjors, amb una caiguda del 8%, principalment a conseqüència de què l’empresa no va poder exportar a Mèxic durant un mes amb motiu de l’epidèmia de la Grip A. Per al Grup Torres, les vendes a l’exterior suposen el 69% del total registrat pel grup, amb presència a 140 països. De cara als resultats del 2010 hi ha unes bones previsions, tenint en compte que les vendes de vi en el que portem d’any han augmentat un 35%.

Aplicació de l’ERE

General Motors Treballadors i empresa han arribat a un acord sobre l’aplicació de l’ERE que l’aerolínia va presentar el passat mes de desembre. Inicialment s’havia d’aplicar l’Expedient de Regulació a 666 treballadors però ﬁnalment serà a 250 i es portarà a terme en un període màxim de 4 mesos. L’empresa s’ha compromès a presentar el concurs de creditors abans del proper 1 de març. Els beneficis econòmics que s’obtinguin en aquest període es destinaran a abonar els salaris dels treballadors. El tancament d’Air Comet va afectar unes 7.000 persones, les quals es van quedar atrapades en diversos aeroports on operava Air Comet, fet que va obligar el Ministeri de Foment a posar en marxa un pla d’ur-

Tanca la fàbrica a Amberes General Motors ha anunciat que la fàbrica d’Opel a Amberes (Bèlgica) serà l’última que tancaran a Europa. Nick Reilly, conseller delegat de General Motors a Europa, ha dit que “per assegurar la viabilitat a llarg termini de l’empresa, Opel necessita reduir la seva capacitat aproximadament en un 20%” i que aquesta decisió “no ha estat presa a la lleugera i es tracta de la realitat econòmica actual.” Actualment, a la fàbrica d’Amberes hi treballen 2.600 persones i el tancament es realitzarà de manera progressiva al llarg del 2010. El cas de la fàbrica de Figueruelas, que es preveia l’anunci del seu tancament, ﬁnalment no tancarà però hi

Iberostar Lleu descens de facturació Iberostar Hotels i Resorts va tancar el 2009 amb la incorporació de 9 establiments nous i va obtenir una facturació de 810 milions d’euros. Aquests resultats suposen un descens del 3% respecte de l’exercici del 2008 i per part de l’empresa es consideren xifres “raonables” donada la situació de crisi econòmica.

Renfe Apuja les tarifes L’operadora ferroviària ha

decidit aplicar una pujada de preus en els seus bitllets per tal de corregir el dèficit d’explotació que hi ha des del 2004. Concretament, la pujada per als bitllets de trens de Rodalies és d’un 5% mentre que pels bitllets de l’AVE i de trens de llarga distància és del 7%. Aquestes pujades s’estan aplicant des d’aquest mes de gener i suposen un augment molt superior al de l’IPC anual, situat en un 0,3.

balladors de manteniment, inclosos dins el grup de 330 llocs de treball indirectes que s’havia decidit de retallar. Els treballadors es van concentrar recentment davant les oﬁcines de personal per protestar contra aquest fet. A més, el Comitè d’Empresa ha decidit presentar una denúncia davant la inspecció de Treball perquè la direcció de la companyia ha impedit als representants sindicals acompanyar els treballadors acomiadats a recollir la carta per “baix rendiment”. Des del sindicat de treballadors també s’ha lamentat que des de l’empresa no es permeti l’aplicació de baixes incentivades i afirmen que amb aquest sistema, l’empresa trenca el “model de relacions imperants ﬁns ara.”

Roca Autorització de l’ERE El Ministeri de Treball ha autoritzat l’ERE de Roca per acomiadar 504 treballadors d’entre totes les fàbriques que té a Espanya. Inicialment, l’ERE havia d’afectar a 713 treballadors però el Ministeri n’ha reduït 200 per tal d’acceptar la justificació de la decisió per causa de la crisi. Els treballadors afectats rebran una indemnització de 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats. La decisió arriba després de mesos de dures negociacions entre l’empresa i els sindicats. Els treballadors que tinguin més de 53 anys i una antiguitat laboral de 20 anys se’ls farà la prejubilació. L’empresa, però, ha assegurat que farà totes les inversions necessàries per tal d’assegurar la viabilitat de Roca.

Seat Protesten contra els acomiadaments Els treballadors de Seat de la Zona Franca han decidit parar la producció amb l’objectiu de protestar contra els acomiadaments de dos tre-

Sector de venda de motos Descens de vendes Les vendes de vehicles de dues rodes van baixar molt el passat mes de desembre fent que s’acabés el 2009 amb unes xifres molt dolentes. Les vendes van tancar amb un descens del 40%. Més concretament, el descens en la venda de motos es va situar en el 37% mentre que en el cas dels ciclomotors va ser del 48%. La patronal de fabricants, Anesdor, ha aproﬁtat la publicació de les dades anuals per denunciar el poc efecte que ha tingut el pla d’ajudes. En sis mesos, tan sols s’han acollit al programa 2.500 operacions i la previsió per a finals d’any és que siguin entre 40.000 i 45.000 compres, encara que des d’Anesdor es veu impossible d’aconseguir.

EMPRESA / Decàleg

COOPERACIÓ

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

MÀRQUETING

MANAGEMENT

RSC

CONSULTORIA

JOSEP LLUÍS PÉREZ

MARCEL GALLI

JORDI MAS

CRISTIAN PALAZZI

ALEJANDRO MARTÍN

JUNTA DIRECTIVA DE LA COMISSIÓ

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

PROFESSOR DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA

CATEDRA ETHOS

SOCI DIRECTOR TDSYSTEM

La paradoxa del consum

Cal prendre decisions

INTANGIBLES ACCID

Costos de transacció

La cooperació entre empreses és un camí a estendre Un dels dos guardonats amb el Premi Nobel d’Economia del 2009 ha estat el professor Oliver Williamson. Aquest economista destaca tant per la seva anàlisi dels costos de transacció com per les seves aﬁrmacions en les quals ens diu que entre la integració vertical en una empresa i l’intercanvi en el mercat hi ha una tercera via, que és la de la cooperació entre empreses. Se’l podria considerar com un dels precursors dels estudis sobre les xarxes d’empreses. Aquest premi, és no només el premi per la seva obra, sinó també un reconeixement de la importància dels treballs, que cada cop més autors, estan dedicant a aquests temes. La cooperació entre empreses en aliances estratègiques és un camí per estendre i ampliar l’espai en que es prenen les decisions econòmiques, sovint massa limitat –com hem pogut veure darrerament– si està concentrada en molt poques persones.

ESCI-UPF

És previsible la conducta?

Estratègia ambidextra

Un llibre investiga com són de previsibles les nostres conductes

Pot ser útil combinar l’explotació amb l’exploració

Potser ens parem un moment a pensar on som, no?

Dan Ariely, professor de la Universitat de Duke i autor del llibre Las trampas del deseo ha investigat com arriben a ser de previsibles les nostres conductes més irracionals. Ha dut a terme estudis que recull en el llibre, alhora que il·lustra i permet experimentar al seu web www.predictablyirrational.com. Alguns dels exemples són sorprenents, posaré un dels seus exemples: imagineu tres ofertes possibles per comercialitzar un producte; la primera demana 5` per l’article tot regalant el transport, la segona demana 2,5` pel producte i la mateixa quantitat pels ports, mentre que la tercera proposa obtenir el producte GRATIS, però pagar 5` pel lliurament de la mercaderia. Quina imagineu que ha estat la guanyadora? No crec que us equivoqueu, la paraula “gratis” té trampa i ens impulsa a prendre decisions que no sempre es corresponen amb les que resultarien d’una anàlisi més acurada. Ja ho diu una campanya publicitària recent a televisió... “que tindrà la paraula gratis que a tots ens agrada?”

En el management, no hi ha només blanc o negre; tot són matisos de grisos que es van modulant segons els entorns macro i microeconòmics que viu l’empresa. Especialment, en moments de canvis i d’una certa incertesa econòmica, resulta convenient per algunes empreses adoptar l’estratègia coneguda amb el qualiﬁcatiu d’ambidextra. Aquesta consisteix en saber combinar sàviament el camí de la supervivència a curt termini, amb l’obertura d’oportunitats a llarg termini que permetin assegurar l’avantatge competitiu. Ni les estratègies basades en l’aprimament del negoci, o en inversions expansives poden, per si soles, ser vistes com panacees universals en moments de recessió econòmica. La combinació amb seny de l’explotació (millorar l’eficiència dels processos) amb l’exploració (buscant noves fonts d’avantatge competitiu) sembla ser una posició estratègica interessant en l’entorn actual.

L’home és un animal de consum. De consum passiu, ens n’ensenya Sennett. Això vol dir que ens agrada perseguir coses fins a posseir-les, tot sentint que ens pertanyen. Volem, volem i, ﬁns que no les aconseguim, no parem. Cal però adonar-se’n que aquesta mateixa tensió que ens mou a la recerca constant de nous productes, de nous objectes per fruir, ens condemna a sentir-nos sempre insatisfets. Aquesta insatisfacció genera per la seva banda un increment de la sensació de necessitat de possessió, de manera que semblem hàmsters tancats en una gàbia creient que correm i que així sortirem de la nostra situació. La diferència amb l’animal és que l’home, vet aquí la paradoxa, decideix per si mateix tancar-se en aquesta gàbia. La gàbia del consum. I és per això que ara llegim que la primera obligació dels consumidors és la de seguir consumint. Mirantho però amb una mica de distància, potser ens aturem un moment a pensar on som, no?

Necessitem passar ràpidament de la idea a l’acció Avui hem de prendre decisions des d’un coneixement que en poc temps pot ser obsolet i, a la vegada, amb tanta informació que pot arribar a parallitzar-nos si ens dediquem a analitzar-la detingudament. Correm el risc de compartir amb Hamlet aquell dilema del “ser o no ser”. Avui necessitem: passar ràpidament de la idea a l’acció, discernir entre allò rellevant i allò complementari, procurar actuar amb seguretat i gestionar la inseguretat, establir indicadors objectius i controlar la subjectivitat, prioritzar la planiﬁcació i controlar la improvisació, diferenciar entre col·laboradors i detractors, i gestionar els canvis en comptes de ser víctimes d’ells. Una decisió que no compleixi amb els requisits anteriors és una decisió ineficient. Necessitem decisions que se centrin en els problemes clau, que la seva execució sigui ràpida, que considerin el canvi com a aliat i que comptin amb collaboradors que contribueixen a l’eﬁciència dels resultats.

Decàleg / EMPRESA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

COACHING

IMPAGATS

DESENVOLUPAMENT

INFORMÀTICA

TECNOLOGIA

MIREIA POCH

GEMMA SABATÉ ROIG

FRANCISCO GIMÉNEZ PLANO

ALBERTO CURIEL

DAVID TEIXIDÓ

COACH DE VALORS I PERSONES

GERENT DEL DEPARTAMENT DE CRÈDIT

DIRECTOR GENERAL AUGERE & ASSOCIATS

DIRECTOR DE MÀRQUETING D’ACTUALIZE

DIRECTOR GENERAL DE PASIONA

Renovar-se o morir

Invertir en tecnologia

COMERCIAL DE MARSH BARCELONA

El coaching executiu

La cobertura Crisis i contra impagats decisions

Està entrant amb força en diverses àrees de les nostres vides

Cal evitar que els impagaments quedin al marge de la cobertura

Cada situació es pot valorar des de diversos punts de vista

La teleassistència informàtica és ara un nou canal de comunicació

El coaching està entrant amb força en diverses àrees de les nostres vides, donant origen a diferents tipus de coaching. En el coaching executiu o directiu a diferència del coaching personal és l’empresa o organització la que contracta els serveis d’un coach per a directius, empresaris i comandaments, sobretot, per dos motius: per la responsabilitat que assumeixen en la direcció de persones i per la inversió que fa l’empresa, que acostuma a ser important i, per tant, la centra en persones decisòries. En temps de crisi es dóna una necessitat immediata de desenvolupar nous comportaments en els directius. El coaching executiu és un procés que les empreses utilitzen avui amb major freqüència perquè han constatat que l’increment en el desenvolupament de les persones amb elevades responsabilitats augmenta el rendiment de tota l’organització.

La pòlissa de crèdit és una eina que alhora que indemnitza per la insolvència definitiva d’un client ha de guiar-nos via les classificacions creditícies que l’asseguradora ens atorga, en base uns paràmetres cada cop més financers i menys comercials. És aquí on rau l’origen de les múltiples queixes plantejades respecte aquesta cobertura doncs, d’un temps ençà, les companyies han intentat corregir, amb més o menys sort i sempre amb un important impacte sobre la seva pròpia cartera de clients, l’allau d’impagaments. Informació, prevenció i indemnització. Si la primera és actualitzada i de qualitat, el segon dels axiomes ha de ser real, i amb impacte positiu i directe al circulant de l’empresa. Pel que fa al tercer, entronquem ja amb el domini d’un clausulat que, oblidat al calaix dels gestors, ha d’observar-se amb el rigor que la situació requereix a fi d’evitar que, primes liquidades, els impagaments quedin al marge de la cobertura.

La vida és un gran arc al llarg del qual es van succeint moments crítics en els quals hem d’escollir i decidir. No sempre aquestes tries resulten fàcils; en molts casos prèviament ens sentim bloquejats. Des del coaching considerem que sempre hi ha opcions. Cada situació es pot valorar des de diferents perspectives o punts de vista. Allunyar-se del moment que s’està vivint i deixar-se portar, a mode de pluja de possibilitats, contribueix a desbloquejar la situació. Ens permet explorar la naturalesa de cada opció, les seves possibilitats i els seus límits. Passar de la raó a l’emoció, sentir i viure aquestes possibilitats ens ajudarà a escollir amb més èxit i a comprometre’ns amb més seguretat a l’hora de passar a l’acció. En deﬁnitiva, en moments crítics només juga el nostre compromís amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, aproparnos amb les nostres decisions a allò que necessitem i que és important per a nosaltres en la nostra vida.

La teleassistència informàtica es tracta d’un servei de reparació instantània, l’ús del qual és il·limitat, tant en número de reparacions com en temps invertit en cadascuna d’elles. Cada cop són més les empreses que opten per introduir aquests serveis com a forma de ﬁdelització del client. Per exemple, incloure aquest servei en contractar un compte bancari signiﬁca, per tant, una nova forma d’entendre les necessitats actuals. L’empresa està molt més present en les rutines dels clients, ja que poden comptar amb aquest servei en qualsevol moment, i el consumidor, per la seva banda, valora positivament el contacte directe i continuat amb el seu banc. La teleassistència informàtica és ara un nou canal de comunicació, que per al client té major efectivitat o utilitat que el típic, i ja antiquat, regal de bateria de cuina. A més, suposa un canvi en la imatge de les companyies, es converteixen en més modernes i properes i canvien la pauta en la seva forma d’oferir el servei.

La tecnologia avui resulta una inversió inqüestionable La tecnologia apunta avui més que mai a ser una de les inversions inqüestionables en el centre de les millors organitzacions. Internet ha arribat a generar conceptes econòmics revolucionaris que, com el Long Tail, han fet possible un món nou, en el qual la combinació de vendes modestes i títols minoritaris iguala les vendes de grans èxits. En l’àmbit de la responsabilitat social, la inversió en tecnologia s’està mostrant com la més encertada, gràcies en part a la necessària i constant millora de la nostra imatge. En el sector industrial la inversió en tecnologia s’ha convertit en una constant indissoluble amb la competitivitat, aspecte que es recolza en altres sectors com el químic-farmacèutic, l’alimentari, el financer, d’assegurances, etc. Per tot això, a Pasiona no deixem d’aprendre, d’innovar, d’enriquir als nostres clients amb les millors pràctiques, aquelles que faran que el seu projecte tecnològic reverteixi qualitativa i quantitativament.

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

La corrupció al món Regne Unit

7,7

República Txeca Suïssa

9,0

França

6,9

Itàlia

4,8

Espanya

6,5

Portugal

6,1

Grècia

4,7

Turquia

4,6

Tuníssia

4,4

Estats Units

7,3

Mèxic

3,6

Algèria

3,2

Cuba

4,3

Marroc

3,5

Hondures

2,6

Mauritània

2,8

El Salvador

3,9

Senegal

3,4

Veneçuela

1,9

Colòmbia

3,8

Índex de Percepció de la Corrupció L’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC), que es publica des de fa 14 anys, classiﬁca 180 països, en funció de com els empresaris i analistes del país perceben la corrupció dels funcionaris públics i polítics. El darrer índex, publicat el 2008, es basa en 13 enquestes i sondejos diferents d’11 institucions independents. Dels resultats de la investigació se’n desprèn que la pobresa no sempre arrossega un país a una espiral de males pràctiques de govern i privacions econòmiques. Hi ha països com Butan, Botswana, Cap Verd, Xile, Jordània i Uruguai, que tot i tenir ingressos baixos, continuen presentant nivells relativament baixos de corrupció percebuda. Per altra banda, hi ha països rics en recursos naturals que obtenen una qualiﬁcació de l’IPC especialment baixa.

Brasil

Bolívia

3,0

Argentina

2,9

3,5

Suècia

9,3

Dinamarca

9,3

Alemanya

7,9

Ucraïna

2,5

5,2

Egipte

2,8

Sudan

1,6

Angola

1,9

El mapa del món / INTERNACIONAL

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

Rússia

9,0

CORRUPCIÓ

Finlàndia

2,1

Israel

<4 4-5 5-6 6-7 7-9 9-10

6,0 Afganistan

1,5

Pakistan Iran Emirats Àrabs Units Arábia Saudita

Japó Corea del Sud

2,5

5,6

2,3

Taiwan

5,7

5,9

Xina

3,6

Vietnam

2,7

Cambodja

1,8

Tailàndia

3,5

Malàisia

5,1

Singapur

9,2

3,5

Somàlia

1,0

Kenya

2,1

Moçambic

7,3

Índia

3,4

2,6 Austràlia

ELS 10 MÉS CORRUPTES

ELS 10 MENYS CORRUPTES

Congo Guinea Equatorial Txad Guinea Sudan Afganistan Haití Iraq Myanmar Somàlia

Dinamarca Nova Zelanda Suècia Singapur Finlàndia Suïssa Islàndia Països Baixos Austràlia Canadà

8,7

Nova Zelanda

9,3

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

Internacional UN FUTUR PROMETEDOR

Kenya, un mercat encara per descobrir Tot i que que és la porta d’entrada a la regió est d’Àfrica, són molt poques les empreses del nostre país que s’han establert a Kenya, encara que hi ha opcions de negoci força interessants a mig i llarg termini. NÚRIA CABRERA

Es coneix Kenya pel seu potencial turístic, però poca informació es té del seu ﬂux comercial. Quan ens referim a Kenya hem de parlar d’un país on les oportunitats de negoci sorgeixen a mig i llarg termini, però amb resultats positius, estables i que s’estendran en el temps. Tal com es coneix, Kenya és la principal porta d’accés a la regió est d’Àfrica, i compta amb el port de Mombasa, el més important de tota l’Àfrica oriental. És membre de l’East African Community (EAC), juntament amb els països de Tanzània, Uganda, Rwanda i Burundi, amb els quals també manté acords en matèria aranzelària, per tal de facilitar la lliure circulació de mercaderies.

Empreses espanyoles a Kenya Com hem mencionat abans, la inversió espanyola i catalana a Kenya es troba, encara, en una situació força marginal, tot i que també es pot observar una tendència al creixement en els dos darrers anys. Si s’agafen les dades del Registre d’Inversions, la inversió neta espanyola durant el període 2003-2007 és de 85 milions d’euros. Si es transformen aquestes dades en casos reals, es pot analitzar la implantació i les actuacions de diverses empreses de capital espanyol a Kenya. Així, es pot trobar Iberafrica Power Ltd, que pertany a Unión Fenosa. És una empresa de generació elèctrica que ha ampliat recentment la seva inversió al país amb la construcció d’una nova planta de generació. També el Grupo Gallina Blanca, que ha formalitzat una joint-venture amb un soci local, amb la finalitat de produir i comercialitzar productes relacionats amb el brou. D’altra banda, hi ha Indra, que a més de desenvolupar activitats pròpies, posseeix una empresa d’enginyeria de capital espanyol (Soluciona Kenya Ltd.) que desenvolupa contractes de consultoria i de subministra-

Kenya és la principal porta d’accés a la regió est d’Àfrica. / ARXIU

ments de sistemes comercials de gestió financera i de compres. Finalment, cal esmentar Mango, que té dues botigues en règim de franquícia al país. A més, hi ha una llista d’empreses que no han invertit de forma directa a Kenya però que desenvolupen diversos negocis, com Iberinco, Montreal, INECO o ABB España. En sectors, les importacions d’Espanya a Kenya es reparteixen (per ordre d’importància) entre productes hortofrutícoles, peix i marisc, derivats del pa, matèries primeres, semimanufactures i productes intermedis, begudes sense alcohol, moda, plantes i productes de floricultura, grasses i olis, hàbitat, indústria auxiliar mecàni-

ca i de la construcció, indústria química, tecnologia de la informació i les telecomunicacions, animals vius i productes relacionats, indústria cultural, tecnologia industrial i oci.

On dirigir les inversions Actualment, Kenya rep el recolzament tant del Fons Monetari Internacional (FMI) com del Banc Mundial (BM) per dur a terme un encoratjador projecte desenvolupat pel Govern de Kenya, anomenat Visió 2030 i que té la ﬁnalitat d’arribar al nivell d’una economia de renda mitjana el 2030. En el marc d’aquesta acció, s’obren noves perspectives de negoci per a les empreses, amb l’objectiu de

DADES GENERALS Població:

38,5 milions

Superfície:

582.646 km2

Capital:

Nairobi

Sistema polític: Inﬂació: Creixement del PIB:

República 12% (2009), 7,8% (estimació 2010) 2,5% (2009), 4% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Gran Bretanya (10%), Països Baixos (9,2%), Uganda (9%), Tanzània (8,7%), Estats Units (6,3%), Pakistan (5,6%). Fonts: The CIA World Fact, ICEX, Banc Central de Kenya, African Development Bank Group, FMI.

mantenir la competitivitat de l’economia de Kenya. La posició estratègica de Kenya en el seu entorn i la importància del seu port fan que sigui un país adient per començar a fer negocis que, en un futur, es poden estendre a països com Uganda, Rwanda, Burundi, Sudan o Etiòpia. A més, els negocis poden sorgir tant en l’àmbit comercial com en el sector d’inversions. No obstant això, moltes empreses topen amb una gran diﬁcultat, les infraestructures, ja que redueixen el flux comercial i la inversió cap al país. Per posar-hi fre, tant el Govern com el Banc Mundial estan desenvolupant importants projectes de millora en les infraestructures, tant viàries com aeroportuàries i portuàries, així com en els sistemes de comunicacions a través de grans projectes de cable submarí de ﬁbra òptica. Si parlem de sectors, aquells que demanden més importacions són els de les matèries primeres, semimanufactures i productes intermedis per a la indústria, vehicles industrials, maquinària i equipament industrials, maquinària agrícola i sistemes de reg, cables elèctrics, tot tipus de materials de construcció, maquinària d’obres

públiques i components de la indústria de les telecomunicacions, sobretot, telefonia mòbil. També, equipament per aeroports, serveis de consultoria i equipaments electromecànics de plantes hidràuliques, i equipament per a plantes termals, d’energia eòlica i de carbó, ja que s’estan duent a terme importats projectes de generació elèctrica. Pel que fa a les inversions, les principals oportunitats de negoci es presenten en forma de privatitzacions i concessions. D’aquesta manera, destaca que en els darrers anys sigui força interessant la creixent participació del sector privat en empreses i grans projectes, com la concessió dels ferrocarrils i el significatiu procés de privatitzacions endegades pel Govern, d’empreses amb participació pública a diversos sectors: agrícola, assegurances, ﬁnancer, energètic i de telecomunicacions. Els sectors on es poden trobar oportunitats d’inversió són: agricultura i activitats relacionades, sector manufacturer, energia (hidrocarburs i generació elèctrica), telecomunicacions (telefonia fixa i mòbil), infraestructures (instal·lacions portuàries i aeroportuàries), transport ferroviari i mineria.

KENYA CREARÀ ZONES ECONÒMIQUES ESPECIALS El Govern de Kenya va expressar el desembre passat la seva intenció de crear en sis mesos les denominades Zones Econòmiques Especials (SEZs per les seves sigles en anglès), que substituiran les actuals Zones d’Exportació (EPZ) que han afrontat diversos problemes. L’Assistent d’Intercanvi de Comerç del país, Omingo Magara, va assenyalar que el Govern es comprometrà amb el sector privat per tal d’assegurar un canvi que afavoreixi totes les parts implicades. Una SEZ és una regió geogràﬁca on les lleis econòmiques són més liberals que les típiques del país. Les SEZs inclouran zones de comerç lliure i foment de l’exportació, entre d’altres característiques. Magara va indicar que les SEZs oferiran incentius als inversors i eliminaran les debilitats oposades en les EPZs que es van crear el 1990 per accelerar la industrialització de Kenya i que van diﬁcultar el projecte d’expansió de la inversió a causa de les seves restriccions legals que no permeten valor afegit a productes primaris, així com la falta de protecció i ajuda a pimes. Una vegada s’acabi l’esborrany, es presentarà al Parlament per debatre’l. S’espera que en un període no superior a sis mesos les noves Zones Econòmiques Especials estaran operatives.

INTERNACIONAL / L’expert

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

SORTIR DE LA RECESSIÓ, UNA MISSIÓ COMPLICADA

2010: digerir la factura de la crisi Està per veure si el 2010 és l’any de la recuperació també per la nostra economia. Però és segur que la factura de la crisi, en termes també de dèﬁcit i deute públics, començarà a ser una càrrega a afrontar que implicarà decisions delicades i difícils.

JOAN TUGORES QUES,

uns altres els principals contribuents a la factura de la crisi. Els exemples de les anunciades pujades de l’IVA, les revisions de situacions ofensives com la tributació dels esportistes estrangers d’elit, el que ens espera quan aﬂorin les pujades de tarifes i preus com la llum i altres subministraments, etc., són només una bestreta del que ens espera a gran escala els propers anys.

CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Després de més d’una dècada de cuinar la crisi sota les fragilitats del creixement anterior a 2007, i després d’un parell d’anys gestionant les urgències de la situació amb mesures excepcionals, arriba ara un 2010 en què, a més, cal afegir de manera explícita la digestió de la factura de la crisi que ha desbordat els indicadors tradicionals d’atur i reduccions del PIB per incorporar les evidències que els dèficits i deute públics, implementats per tractar de reduir els impactes de la gran recessió, són ja una factura que cal afrontar amb més rapidesa del que es preveia. Els episodis de finals del 2009, en què situacions delicades de solvència a països tan diversos com Dubai i Grècia van encendre moltes senyals d’alarma, ens recorden que els marges de maniobra dels poders públics són finits. La capacitat per emetre més deute públic comença a tensionar la credibilitat internacional d’alguns països, i ens veiem obligats molt abans del que s’esperava a examinar-nos de nou davant dels inversors i mercats internacionals. Sí, aquells mercats que van ajudar a portar la crisi, que alguns governants de les economies avançades volien regular i disciplinar... i que ara troben en les urgències de finançament d’aquestes economies una nova forma d’evidenciar el seu poder.

Reduir els dèﬁcits anuals de les economies avançades El 2010 s’amplien les qüestions delicades. Ja no es tracta

La digestió de la crisi serà més llarga i possiblement tan problemàtica com la gestió de la crisi dels darrers dos anys. / ARXIU

només d’avaluar si hem fet servir de manera òptima, econòmicament i socialment, els recursos públics mobilitzats o si hem dilapidat una part important d’ells en activitats de baixa productivitat i efectes molt transitoris. Ara emergeix la pregunta de si per fer front a una crisi que es va manifestar inicialment en uns endeutaments privats que en alguna mesura era de dubtosa solvència –i que es va traduir en els famosos actius tòxics del sistema financer–, resulta que ara els hem anant substituint per un endeutament públic amb riscos de veure degradada la seva qualitat, amb el que això implica de transferència explícita dels riscos i costos a les butxaques dels contribuents. I sobretot, al 2010 s’evidenciarà que això té implicacions econòmiques, socials i polítiques cabdals. Documents recents del Fons Monetari Internacional (FMI) i de l’OCDE apunten a la necessitat de reduir entre 6 i 12 punts percentuals del PIB els dèﬁcits anuals del conjunt de les economies avançades, més enllà de les millores que es puguin produir de forma més

o menys automàtica a mesura que es consolidi la recuperació. En una línia semblant, el recent Informe de Sostenibilitat ﬁscal de la Comissió Europea avalua en 11,8 punts percentuals del PIB l’ajust necessari a Espanya per estabilitzar la ratio entre deute públic i PIB, dels quals 6,1 punts corresponen a absorbir els efectes de la crisi i 5,7 punts als nous compromisos associats a l’envelliment de la població. A nivell del conjunt de les economies avançades, l’FMI, no tan diplomàticament, apunta a què són més que probables les friccions entre la digestió del finançament de la crisi d’una banda i, de l’altra, les expectatives de suport públic a les demandes derivades dels canvis demogràfics, començant per les pensions de jubilació.

Què ens espera els propers anys? Són prou evidents les delicades decisions a què aquests escenaris obliguen. Les partides de despesa tenen destinataris concrets que tendeixen a considerar-les drets adquirits. Molta gent estaria inicialment d’acord en retallar la despesa

Caldrà veure si els EUA cauen en la temptació de reduir el valor dels seus deutes La pujada d’impostos genera polèmica entre la població A nivell geopolític, qui comprarà el deute públic de les economies avançades? pública... excepte en aquelles partides en què cada grup té un interès especial, que ràpidament passa a ser catalogada com estratègica (intocable), anatematitzant qualsevol intent o insinuació de reduir-la. I, per descomptat, cada alternativa de pujada d’impostos genera polèmica entre persones i grups més directament afectats per cada alternativa, que fan servir tot el bagatge de l’argumentari econòmic i la pressió sociopolítica per tal que siguin

La digestió de la crisi serà, doncs, com la dels menjars mal cuinats, més llarga i possiblement tan problemàtica com la gestió de la crisi dels darrers dos anys. Sobretot si apareixen complicacions internacionals derivades de la forma en què alguns països afronten aquests reptes. Caldrà veure si els Estats Units cauen en la temptació de reduir el valor dels seus deutes, acceptant o donant suport complaent a una inflació i/o depreciació del dòlar. La resposta dels mercats financers en termes d’exigència de tipus d’interès més elevats pot portar el pèndul dels tipus a nivell mundial des de nivells artificialment baixos a nivells perillosament elevats. Caldrà, doncs, un esforç addicional de coordinació internacional per evitar oportunismes o mesures que, en comptes d’afrontar el difícil fons dels problemes, es limitin a intentar desplaçar els costos als altres països. I, a nivell geopolític, qui compra el deute públic de les economies avançades? En la important mesura en què els països amb excedents d’estalvi continuïn sent economies emergides amb potencial comercial o petroler, potser tornarà a ser veritat que els relleus al poder financer i polític mundial tenen al llarg de la història un ingredient cabdal en els processos mitjançant els quals els nous rics financen els antics rics en decadència. En resum, encara que a 2010 alguns indicadors importants passin a valors positius queda molta i delicada digestió de la crisi per fer.

Entrevista / FINANCES

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A JOAQUIM FÀBREGAS, CONSELLER DELEGAT DE CORPORACIÓN LEGAL

“Cal acabar amb l’efecte dominó que provoca la morositat entre les empreses” Segons el Banc d’Espanya, en el mes de novembre la morositat dels crèdits concedits per entitats financeres va tornar a repuntar fins el 5%. És la taxa més alta des del juny de 1996. Cada vegada més empreses confien en la gestió professional per la recuperació de deutes i impagats, com fa Corporación Legal, companyia catalana que està assolint molt bons resultats i preveu augmentar la seva facturació un 30% aquest 2010.

BEGOÑA GIMÉNEZ

La crisi us està portant molta feina? Ens hem arribat a trobar en un moment que teníem un volum de feina molt gran. Formar el personal que s’encarrega de la gestió de recuperació de deute ens comporta tres o quatre mesos de formació. Els nostres tècnics han de tenir coneixements de psicologia i màrqueting telefònic. Han de saber de què parlen quan parlen d’interessos, de les conseqüències judicials que poden tenir certs comportaments, dels efectes que pot tenir un impagament, etc. Així que si no tenim el personal suficient format per donar aquest servei, preferim no acceptar una feina. La taxa de morositat és ara el doble que fa un any. Com serà 2010? Cal tenir en compte que aquestes dades s’extreuen a partir la informació comptable que ofereixen les diferents entitats ﬁnanceres. Però el cert és que la comptabilitat i la realitat no sempre coincideixen. Existeixen moltes maneres o trucs per diferir un deute. Moltes entitats, sobretot caixes d’estalvi, aquest darrer any s’han hagut de quedar 183.000 immobles. Això és deute. I a més a més se’ls han quedat per un preu molt inferior al seu valor inicial. S’ha de posar solució a aquesta situació de morositat perquè és que si no, al ﬁnal et faran pagar tot per avançat, et demanaran una provisió de fons per a tot. Són iguals tots els deutes? No és el mateix la morositat que pugui haver en el sector bancari que en el sector subministraments. Aquests darrers anys, les entitats financeres van atorgar crèdits amb unes condicions molt favorables i unes garanties que no feien cas a les recomanacions del Banc d’Espanya, ja que aquests crèdits havien d’estar protegits

“Quantia i antiguitat, el que més inﬂueix en el recobrament d’un deute”

sos. Nosaltres podem gestionar grans volums.

”La gestió es pot fer per la via amistosa, per un acord, o per la via judicial” i no sempre ha estat així. Ara el sector bancari ha quedat molt tocat. En canvi, la morositat en el sector dels subministraments, el que veiem són persones que tenen diﬁcultats per fer, per exemple, el pagament de la llum o del telèfon, però això és una necessitat i al ﬁnal, tard o d’hora paguen. La morositat de la banca és més complicada de gestionar i el recobrament s’allarga. La dels subministraments es soluciona en un període molt més breu de temps. També és una qüestió d’imports. Quines empreses són les més afectades per la morositat? El sector de la construcció ha quedat molt tocat. El lúdic i turístic també. La restauració ha hagut de rebaixar preus. Les empreses funcionaven a través de les pòlisses dels bancs. En el moment en què els bancs han dit que ja no poden renovar la pòlissa, ja no es pot fer front als pagaments. Quins efectes té la morositat en les empreses? Amb la morositat el problema és que es produeix un efecte dominó. Com que a mi no em paguen, jo no et puc pagar a tu i tu no li podràs pagar a un altre... Per això és molt important que el comerç funcioni perquè l’economia rodi. La gent ha de saber que quan no es paga es generen moltes pèrdues. Les empreses preparen les seves inversions segons

Joaquim Fàbregas és soci fundador de Corporación Legal. / CEDIDA

les previsions de cobrament que fan, si després això no es compleix no hi poden fer front i tornem a l’efecte dominó. És una cadena que s’ha de trencar. En què us diferencieu d’altres empreses de gestió de cobraments? Som un despatx d’advocats especialitzat en la recuperació de crèdits i en la gestió de deute. Hem industrialitzat els processos, hem invertit en innovació i en sistemes per aconseguir la màxima efectivitat i poder gestionar grans volums. Nosaltres treballem tant amb el deute jove de 30 dies fins deutes de 20 o 25 anys d’antiguitat, que ja està caducat o prescrit. No és el mateix un deute jove que a vegades és perquè ha hagut un problema o un desacord en la facturació, que gent que deu diners des de fa molts anys. Tots aquests supòsits els fem per la via amistosa, arribem a un acord extrajudicial, o per la via judicial quan veiem que és impossible, que no ens posarem d’acord,

demanem l’auxili judicial perquè es resolgui. Nosaltres exercim de mediadors, estem en el mig entre el client, el creditor i el deutor. Intentem esbrinar els motius pels quals no s’ha satisfet el deute i quines possibilitats tenim de solucionar-lo. Moltes vegades hi ha una problemàtica com que no s’han posat d’acord, no han sigut atesos per una persona que els ha entès, perquè ha hagut una errada en la facturació o perquè no s’ha llegit la lletra petita dels contractes. No hi ha comparació amb el Cobrador del Frac? Indiscutiblement, el que fan ells no té res a veure amb el que fem nosaltres i desprestigia totalment el sector, aquesta professió. Nosaltres som un despatx d’advocats, tenim un equip humà format, competent per tirar endavant aquest tema. La diferència principal respecte qualsevol despatx d’advocats que pugui reclamar un deute mercantil o civil, és l’automatització i industrialització dels proces-

Què és la compra de carteres de deute? Les companyies gestionen el seu deute durant un temps i si no poden aconseguir el recobrament, el romanent que els queda de la cartera el converteix en liquiditat amb la venda del deute i dels seus drets. El diferencial s’aconsegueix amb la professionalització de la gestió. Titularitzen els deutes i arriben fins i tot a cotitzar en diferents Borses. El nostre partner per a la compra de carteres és una companyia que es dedica especialment a això i disposa de 8.000 milions d’euros per invertir exclusivament en la compra de carteres de deute de tot el món. Aquí en el mercat espanyol ja n’han adquirit quatre o cinc i nosaltres els ajudem a gestionar-les. El percentatge de recobrament del deute és del 20-50%. De què depèn l’èxit? El que més influeix en el recobrament d’un deute és la quantia i l’antiguitat, més que el sector. Si deus la factura del telèfon i veus que et donen facilitats per al seu pagament, veus que es preocupen per tu ajudant-te a fer front al deute, s’acostuma a respondre positivament, perquè la gent el que vol és pagar. La localització, això també és molt important. Un deutor viu avui en un lloc i d’aquí dos anys ni sabem on viurà ni si tindrà el mateix número de telèfon. Quant més passa el temps, més difícil es fa recuperar el deute. Quins mètodes utilitzen? Cada vegada que entra un client nou, tenim una presentació amb tot l’equip per conèixer-lo molt bé, saber com fa els cobraments, quina és la seva política... es tracta també que el deutor no senti que li estem enganyant.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

VALORS DEL MES

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-0,33%

+4,66%

+1,75%

+1,67%

-5,40%

28 octubre 09 2.793,96 27 gener 10 2.784,96

1.722,46 1.802,76

10.075,05 10.252,08

5.550,36 5.643,20

1,48 1,40

L’ÍBEX TRONTOLLA

La borsa espanyola es veu sacsejada degut als decepcionants resultats del BBVA i a les males previsions per a l’economia del nostre país. El manteniment dels 11.000 es troba en perill .

DOW JONES

CAC

ÍBEX

12035,53 11667,64 11299,75 10931,87 10563,98 10196,10 9828,21 9460,32 9092,44 8724,55 8356,67 7988,78 7620,89

FEBRER 2009

GENER 2010

FEBRER 2009

GENER 2010

FEBRER 2009

GENER 2010

LES AGÈNCIES DE RATING REBAIXEN LA QUALIFICACIÓ ESPANYOLA

El deute sobirà espanyol genera desconfiança internacional L’Estat espanyol necessita finançament i el busca als mercats internacionals mitjançant l’emissió de deute públic. Tanmateix, aquest instrument comença a complicar-se: sense el suport de la qualificació de les agències internacionals, aconseguir diners per a l’Estat costa més car i més temps. BEGOÑA GIMÉNEZ

El passat 13 de gener el tresor públic va completar la seva primera emissió d’obligacions de l’Estat de l’any amb un volum de 5.000 milions d’euros. La nova obligació de l’Estat a 10 anys té un cupó del 4,00%, una rendibilitat del 4,096%, situant-se a 75,9 punts bàsics sobre el bo alemany de referència. La rendibilitat que pagarà el Tresor per aquesta emissió serà menor que les de les dues últimes emissions sindicades a 10 anys. El febrer de 2009, el cost de l’emissió va ser de 4,65%, mentre que la rendibilitat de l’emissió de maig de 2009 es va situar en 4,41%. El tresor va rebre 180 ordres d’inversors per un total de 8.000 milions d’euros. Més de la meitat de la col·locació de la nova obligació es va realitzar fora d’Espanya. Els principals països inversors van ser Espanya (43%), Regne Unit i Irlanda (12%), Portugal (12%) i França (7%).

Dubtes i rebaixes L’emissor espanyol considera que la transacció va tenir “una molt bona acollida” i que “els mercats ﬁnancers han tornat a demostrar la seva conﬁança en la solidesa del Deute de l’Estat espanyol”. Aquesta afirmació contrasta però amb les darre-

res veus que ens arriben des de les agències internacionals de qualificació de riscos. Ja fa un any, l’agència Standard & Poor’s va retirar la triple A (AAA) al Regne d’Espanya, tenint en compte la debilitat de la seva economia i el deteriorament dels seus comptes públics, i va situar la perspectiva del deute espanyol en AA+. Des de llavors, la situació no ha millorat. La mateixa agència va rebaixar al desembre la qualificació del deute a curt termini d’estable a negatiu, és a dir, A-1+. El canvi de la perspectiva, segons S&P, obeeix “al lleu augment del PIB previst unit a l’elevat déficit fiscal i a la mancança de polítiques centrades en millorar les expectatives de creixement d’Espanya”. Esgrimint les mateixes raons, l’agència Fitch crida l’atenció a diferents economies europees, entre les quals destaca l’espanyola, i adverteix d’una possible futura rebaixa de la qualificació del seu risc. De moment, manté la triple A per Espanya però avisats estem. El professor Juan Corona, rector honorari de la Universitat Abad Oliva CEU veu amb preocupació aquesta situació: “És més que probable que continuïn rebaixant la qualificació del deute espanyol. I això genera un problema de retroalimentació, per-

què si baixa la qualificació del deute, l’inversor internacional estarà menys predisposat a adquirir-ne i per fer el deute més atractiu, l’Estat haurà de pujar el tipus d’interès que paga, llavors el cost del deute s’encareix i encara costarà més retornarla. A la vegada, això pot suposar noves rebaixes en la seva qualificació i així continua el cercle.” Per la seva part, l’agència Moody’s ha presentat recentment un estudi sobre deute sobirà a Europa, on elabora un Index de misèria (veure requadre) i on apunta els factors que permetran que una economia generi o no confiança en els mercats. Segons l’agència, 2010 serà un any difícil pels emissors europeus de deute sobirà, els quals seran revisat amb freqüència al llarg dels propers mesos. L’Índex de misèria de Moody’s es basa en dos indicadors, la taxa d’atur i el dèficit fiscal, que analitza en 16 països. En el cas d’Espanya, la seva taxa d’atur, del 20% i el seu dèficit fiscal que podria situar-se en el 10% del PIB, són les dues dades que fan que Moody’s el consideri com un dels països amb més dificultats per recuperar la seva economia. El problema no és l’emissió del deute sinó la capacitat real de l’Estat per després retornar el

capital i els interessos, els quals per certs, són cada vegada més alts. Però aquesta situació també es retroalimenta, ja que sense diners per invertir, l’Estat difícilment podrà sortir de la crisi. El professor de ﬁnances Carlos Vergara, de l’IESE apunta a la necessitat d’equilibri: “Controlar la despesa pública, no emetent més deute de l’estricament necessari per no haver de pagar després tants interessos i per altra banda invertir en productivitat, en accions que ajudin a la recupera-

ció econòmica”. Espanya no és l’únic país amb dificultats. Des que va esclatar la crisi financera, tots els països s’han endeutat, el que cal mirar és si estem més cap a la banda d’Alemanya o cap a la banda de Grècia. Però segons els experts consultats, ni el professor Corona ni el professor Vergara, consideren que es pugui donar un paral·lelisme entre Espanya i Grècia. De moment, la qualificació no és excel·lent, però si molt notable.

ÍNDEX DE MISÈRIA Dèﬁcit Fiscal (2010F) 0

Taxa de desocupació (2010F) 10

Espanya Regne Unit Estats Units França Portugal Alemanya Itàlia Font: Sovereing risk: review 2009 and outlook 2010, Moody’s Investors Services

Anàlisi de valors / FINANCES

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

INVERSIONS ELÈCTRIQUES

HIPOTECA A TIPUS FIX

OFICINES IMMOBILIÀRIES

Red Eléctrica de España (REE) invertirà 800 milions d’euros durant 2010, segons el seu pla estratègic 2009-2013, que contempla inversions globals de 4.000 milions d’euros. Es destinaran a enfortir la xarxa de transport d’electricitat, integrar les renovables, alimentar el tren d’alta velocitat i a les interconnexions.

La Caixa ha llançat una nova hipoteca, l’Hipoteca Trencaterres, que ofereix un tipus d’interès ﬁx nominal del 2,84% els tres primers anys de vida del préstec. En el cas de clients que ja tinguin hipoteques d’altres entitats. assumeix, en cas de subrogació, les despeses del notari, de gestoria i de taxació per facilitar el canvi del préstec.

L’entitat resultant de la fusió entre Caixa Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu obrirà oficines immobiliàries en zones on tingui més immobles en estoc. D’aquesta manera es podria recol·locar part del personal que es veurà afectat pel tancament de sucursals que suposarà la fusió.

PROSEGUR

35,0 34,8 34,6 34,4 34,2 34,0 33,8 33,6 33,5 33,3 33,1 32,9 32,7 32,5 32,3 32,1 32,0

En el que portem d’any, el valor de les accions de Prosegur, l’empresa de vigilància privada més important del país, s’ha abaixat un 3,54%, situant-se l’acció en 32,01 euros. Cal mirar, però, la seva evolució els darrers mesos, ja que les seves accions s’han revalorat un 43% en els últims dotze mesos. Els forts interessos que la companyia de protecció té a Amèrica del Sud, especialment al Brasil, li atorguen bones perspectives de creixement. Prosegur, que ﬁns el mes de setembre havia fet una facturació de 1.513 milions d’euros, acaba de repartir un dividend brut de 0,209 euros per acció amb càrrec al beneﬁci de l’exercici de 2008.

28 DESEMBRE 2009

22 DE GENER 2010

ÉS EL SISÈ BANC ESPANYOL

Bankinter augmenta els seus beneﬁcis tot i les provisions Bankinter ha presentat uns resultats força positius abans de dotacions de 612,9 milions d’euros, el que representa un 17,2% més que l’exercici anterior. A més pot presumir de tenir la ràtio de mora més baixa de tot el sistema. BEGOÑA GIMÉNEZ

El Grup Bankinter ha estat un dels primers bancs espanyols a presentar els seus resultats referents a l’any 2009 i ho fa mostrant uns resultats sòlids malgrat el dificultós cicle econòmic. El benefici abans d’impostos del Grup Bankinter a tancament de 2009 es situa en 345,94 milions d’euros (un 2,66% més que el 2008); i el benefici net acumulat en 254,40 milions (un 0,84% més). A banda, el banc ha anticipat provisions voluntàries per import de 88,3 milions d’euros. Una de les dades més destacables en els seus resultats és la bona gestió del risc i la morositat que està efectuant aquesta entitat. La ràtio de morositat en hipoteques residencials no suposa ni un terç de la que té la resta del sistema com a mitjana. Així mateix, Bankinter manté un adequat nivell de solvència, como es posa de manifest en l’enfortiment de les provisions totals, 879,43 milions de euros a tancament d’any, un 19,01% més que a finals de 2008, i una ràtio de cobertura de la morositat del 74,43% (un dels més alts del sistema). Les dades de solvència i morositat es mantenen amb una notable solidesa, punt especialment important si observem

la delicada situació econòmica. Així, el risc creditici dubtós es situa en 1.093,10 milions d’euros, el que equival al 2,46% del risc computable del banc, nivell que no arriba a ser la meitat de la mitjana del sector. Segons confirmen fonts de Bankinter cal afegir que “les entrades netes en mora han anat minvant trimestre a trimestre durant tot l’any, de la qual cosa s’infereix una millora de la perspectiva de cara a 2010”. Les provisions per insolvències totals també s’han augmentat ﬁns un 11,39% respecte el 2008. Pel que fa al balanç de Bankinter, els actius totals arriben als 54.468 milions d’euros; els crèdits sobre clients se situen en 39.884 milions d’euros, el que suposa un descens de l’1,35% respecte l’any anterior; i pel que fa als recursos de clients, sumen un total de 40.033 milions d’euros, un 7,18% per sobre de la xifra presentada l’any anterior.

La clau, els clients L’encarregat de presentar els resultats va ser Jaime Echegoyen, conseller delegat de Bankinter, qui va aﬁrmar que “el model de negocio és l’adequat i creiem que sent independents tenim més recorre-

gut i força” en clara referència a possibles fusions o absorcions amb altres entitats. I el cert és que l’any tancat ha confirmat que el model estratègic de Bankinter és el negoci de clients, que ha mostrat una bona activitat malgrat la dificultat de l’entorn. El banc ha estat capaç de captar en els darrers dotze mesos més de 73.000 nous clients, i d’incrementar significativament la inversió creditícia en els segments objectiu: un 4,2% d’augment de la inversió en “Rendes Altes” en comparació amb desembre de 2008, i un 6,4% més en “Banca Corporativa”, dades que indiquen que l’entitat continua mantenint un bon nivell i una rigurosa activitat prestatària amb les empreses. Bankinter torna a repetir com l’entitat que més creix en sicavs, principal instrument d’inversió dels grans patrimonis. A finals d’any, Bankinter comptava amb un total de 240 sicavs, amb un patrimoni gestionat que ha crescut respecte 2008 un 17,5%. Això situa l’entitat en la tercera posició del Rànquing Inverco per nombre de societats gestionades, amb una quota de mercat del 7,6%. Per altra banda, la comercialització d’assegurances continua reforçant els resultats del ne-

Bankinter ha captat 73.000 clients nous durant 2009. / ARXIU

goci del banc. En total, un volum consolidat de 439 milions d’euros. L’activitat de renda variable, negoci estratègic en què Bankinter és un operador de referència, tanca un any de creixements trimestrals amb 1.855 milions d’ordres per mitjançar en el total de l’any i un increment del 15% en els ingressos per comissions derivats d’aquesta activitat en comparació amb 2008. Tots aquests resultats han permès a Bankinter millorar el dividend de manera molt signiﬁcativa: els tres primers dividends a compte de l’exercici 2009 pagats per l’entitat ascendeixen a un importe total de 104,5 milions d’euros, un 18% més que l’abonat en el mateix

període de l’any anterior. Pel que fa al benefici per acció, aquest s’ha situat en 0,57 euros, mentre que l’any passat es va situar en els 0,63 euros. Aquesta rebaixa es deu, segons apunten fonts de Bankinter a la realització d’una ampliació de capital, la qual cosa ha incrementat, durant l’exercici, el nombre d’accions en 67.553.852, un 16,64%. Així mateix, la cotització de l’acció BKT ha tancat l’any a 7,15 euros, és a dir, un 13,31% per sobre de la cotització a 31 de desembre de 2008, tot i que aquest darrers dies previs al tancament d’aquesta publicació, la seva cotització es situava en els 6,73 euros, un cop presentats els resultats.

Trabajamos con personas Si para las empresas las personas son sus mayores activos, nosotros podemos serles útiles. Porque nuestro trabajo consiste precisamente en trabajar con personas. Con rigor, metodología y creyendo en lo que hacemos: Selección de personal Formación Evaluación del perﬁl personal/profesional y competencias Adecuación del perﬁl al puesto de trabajo Estudios de clima laboral Asesoramiento y reorientación profesional Descripción y valoración de puestos de trabajo Políticas salariales y estudios retributivos Y porque los profesionales que formamos CeiCe llevamos más de 20 años ayudando a empresas de todo el país, ya sean multinacionales o pymes.

Castillejos, 349, entresuelo 1ª - 08025 Barcelona Tel. 934 33 48 20 Fax 934 33 48 21 E-mail: info@ceice.com - Web: www.ceice.com

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA A ARGELIA GARCÍA, DIRECTORA D’EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT

“Les pimes, en bona part, no tenen una direcció financera professional” Llicenciada en Dret, Argelia Garcia va deixar la seva feina de directora financera a una multinacional del sector químic per muntar, juntament amb Miquel Carrió, una empresa de serveis de direcció administrativa i financera externa. El seu coneixement de les petites i mitjanes empreses catalanes li permet assegurar que calen polítiques arriscades per potenciar els emprenedors i, a més, canviar la mentalitat dels assalariats.

ARIADNA BOADA

Un dels principals problemes actuals de les pimes és la manca de liquiditat. Com es pot solucionar aquest problema? Cal tenir una bona àrea financera per poder planificar i per poder negociar, tant amb els bancs o entitats financeres, com amb els clients. Per poder negociar has de saber abans què necessitaràs, fer una previsió i tenir clar que ara les negociacions amb les entitats financeres són diferents, cal ser més exigent, professional, seriós i per això, necessitem un professional preparat, com pot ser un director financer. Hem de canviar la forma de treballar? Hem iniciat una nova època en la que toca planificar, pensar i aplicar totes aquelles coses que s’ensenyen a les escoles de negoci. Els directius han de ser estratègics, han de planificar, han d’executar i avaluar els resultats. No es pot treballar sobre la marxa. Un altre dels grans problemes de les empreses són els impagats. Hi ha alguna solució eficaç? L’existència d’impagats té relació amb els circuits de venda i de pagament. Un ha de saber què ven, el límit de crèdit que té, tenir contrac-

ABR

Per on passa el futur de la pime catalana? A Catalunya hi ha gent fantàstica que està fent coses increïbles i que es refarà. Sobreviuran les empreses que tinguin producte, qui pensi sobre el negoci i qui es prepari. La formació és una assignatura molt oblidada. Nosaltres ho veiem últimament que el personal de les pimes no es recicla i no té la formació suﬁcient. L’eina més important per sortir de la crisi és fomentar la creació i el manteniment de les empreses. Hem d’aproﬁtar aquesta crisi per pensar a fons en totes aquestes coses.

tes, condicions i perseguir els cobraments. Hi ha gent que té impagats que no ha reclamat mai. Hi ha un sistema molt senzill que és el de trucar cada dia per reclamar el pagament i us asseguro que dóna molt bons resultats. No s’ha d’optar per la via de lamentarse sinó per la de renegociar i no donar els impagats per perduts! Encara costa molt trobar ﬁnançament. Els bancs han tancat realment l’aixeta dels diners? Ara els bancs volen tota la documentació i són més exigents i demanen més papers. Les negociacions es guanyen quan es preparen, has de conèixer els termes de la negociació. El món ara és una mica més complicat i ens hem de conscienciar. La crisi ho ha remogut tot. Jo sempre dic que hi ha hagut moltes crisi i hem de seguir treballant i prendre les coses que passen com una referència i treballar els nostres marges, els nostres preus de venda. Hi ha finançament, però s’ha de lluitar més que mai. Els problemes que hi ha són d’una gestió empresarial poc prudent i poc professional. Ser empresari significa prendre riscos controlats

ABR

Argelia Garcia durant un moment de l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

Estan les pimes de Catalunya ben gestionades? Jo crec que les pimes, en bona part, no tenen una direcció ﬁnancera professional. El gran impediment és que la majoria d’elles no s’ho poden permetre perquè un sou d’aquest tipus de professional és d’uns 100.000 euros anuals. Abans, una pime s’ho gastarà en un director comercial o de marketing. No és una ﬁgura gaire habitual a les pimes però sí a les grans empreses.

ABR

Ser un director ﬁnancer no s’ensenya a les facultats. La gent que surt preparada va a les grans empreses i aquest coneixement costa molt que arribi a la pime. Però al final, la tècnica és la mateixa en una multinacional o pime. A la gran, les coses poden trigar més temps mentre que a una pime es pot fer en menor temps. Jo no veig cap diferència entre un pla de viabilitat per enviar un coet de la Nasa i el pressupost d’una pime. El volum d’informació és diferent, però la metodologia és la mateixa.

ABR

L’empresari està poc valorat? Sí. L’empresari és un valor desconegut a la societat que hauria de ser molt més prestigiat, que s’hauria de respectar molt més. S’haurien de fer campanyes per canviar aquesta concepció. I pel que fa als empleats, ha de canviar alguna cosa? Els treballadors han de ser molt més compromesos amb els projectes perquè sinó ho són, el millor que poden fer és canviar de feina. Treballar té molt a veure amb que un ha de fer el que li agrada. Si ho fas, ja trobaràs el camí. És sobretot important fer allò que a un li agradi.

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

• Recerca i selecció de professionals i directius. • Avaluació psicològica i competencial. • Consultoria en RRHH. ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona Tel.: 93 412 33 99

ABR

26 FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

HABILITATS DIRECTIVES

Un bon líder ha de tenir humor Quan es parla de diversió, de riure o d’humor, normalment es pensa en activitats d’oci o en converses amb els amics, però no en el treball que es desenvolupa a l’empresa. Al cap i a la ﬁ, el treball s’ha de prendre seriosament, oi? No obstant això, un estudi realitzat per Marco Sampietro, mestre de conferències en gestió de projectes i tecnologies de la informació a la Universitat de Bocconi, posa de manifest que els dirigents capaços d’elevar el nivell de productivitat dels seus col·laboradors tenen, en general, un bon sentit de l’humor. I és que divertir-se a la feina no implica distreure’s i reduir la productivitat, sinó tot el contrari. Segons l’estudi, el lideratge no es debilita per la utilització de l’humor, sinó que en surt reforçat. Així, els dirigents capaços d’obtenir les millors qualitats dels seus col·laboradors solen tenir un

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

bon sentit de l’humor, i aconsegueixen crear un ambient de treball òptim i reduir l’estrès.

La percussió corporal, una tècnica innovadora per motivar en temps de crisi

Un aliat en la gestió de conﬂictes

A l’hora d’afrontar un conﬂicte, l’humor també és clau, ja que demostra ser molt efectiu en la negociació: una proposició té més possibilitats de ser ben rebuda si està enfocada de manera humorística. A la vegada, com que l’humor millora temporalment la capacitat de construir associacions mentals inhabituals, és una font inesgotable de creativitat i de resolució de conﬂictes. D’altra banda, però, l’estudi ha demostrat que l’humor tendeix a disminuir la percepció de risc. Per això, en situacions en les quals s’hagi de prendre una decisió crítica per a la supervivència de l’empresa, és millor aparcar els moments d’hilaritat. En un context internacional també cal vigilar a l’hora d’utilitzar l’humor, ja que alguns temes són tabús en certes cultures i tocar-los podria provocar l’efecte contrari. De la mateixa manera, a vegades, l’humor amaga una mala organització dins l’empresa. En qualsevol cas, a pesar d’aquestes recomanacions de no utilitzar l’humor en certs contextos, els seus avantatges són molts. I l’autor de l’informe, Marco Sampietro, recomana que s’analitzi des d’un punt de vista científic i no romàntic, és a dir, des d’una perspectiva que ens permeti entendre un aspecte fonamental de les relaciL’humor és molt efectiu en les negociacions. / ARXIU ons humanes.

En èpoques de recessió cal fomentar la cohesió del grup de treball. / ARXIU

És en els temps difícils quan les empreses necessiten encara més fomentar el treball en equip, il·lusionar i premiar els seus empleats pel compromís dipositat en l’organització. Per tal d’aconseguir aquesta motivació i cohesió, la companyia Sewa Beats, líder en el desenvolupament de programes d’aprenentatge empresarial interactius mitjançant la percussió i el ritme africà, ha posat en marxa una eina innovadora denominada Body Percussion. En moments de canvi i incertesa com els que estem vivint actualment, moltes organitzacions tenen la necessitat d’accedir a programes impactants de formació i coaching d’equips. Gràcies al Body Percussion s’aconsegueix fomentar la motivació del grup a través d’una experiència emocional i inspiradora basada en exercicis rítmics acompanyats d’instruments melòdics africans. El treball es desenvolupa en equips de 20 a centenars de persones que utilitzen el seu cos i la seva veu per crear una peça musical.

Efectes beneﬁciosos Ernst&Young, Volvo, Swiss Com, Nestlé i Telefónica són algunes de les empreses que ja han comprovat l’efecte beneficiós del Body Percussion als seus equips. “Gràcies a aquesta tècnica, un grup de treball pot aconseguir un resultat immediat i satisfactori quan cadascú escolta els altres i està concentrat i compromès. És una manera diferent, però molt poderosa, de transmetre missatges a través d’experiències emocionals a les empreses”, explica Pascale Marcou, sòcia directora de Sewa Bets a Espanya. De fet, en temps de recessió, les sessions de Body Percussion han demostrat ser molt efectives per motivar els empleats que estan en tensió, ja que fomenten el compromís individual i ajuden a transmetre missatges corporatius decisius. Conseqüentment, els treballadors surten reforçats de les sessions, que milloren el seu rendiment. En deﬁnitiva, es tracta d’un mètode ben curiós que orienta els empleats cap al canvi positiu.

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MIGUEL ÁNGEL CORTÉS, DIRECTOR DE POLÍTIQUES DE FORMACIÓ DE BANC SABADELL

“Dins el sector, s’ha produït una pèrdua d’oﬁci que cal pal·liar”

I algun defecte? Excés de perfeccionisme. Tens algun hobby? Viatjar. Conèixer altres cultures. He viatjat a 35 països... i els he fotograﬁat. Quina és la ciutat que més t’agrada? Sydney.

Com es porten les fusions? Em vaig incorporar al meu lloc fa tres anys, en ple procés de compra del Banco Urquijo. Em va cridar l’atenció que es treballava amb els cinc sentits molt aﬁnats i amb molt sentit de la responsabilitat, respecte als processos, però també les persones. L’entitat ja havia tingut altres experiències i es notava.

Al ﬁnal que pesa més: els recursos professionals o les persones? Sens dubte les persones, els recursos sempre es poden incorporar. L’actitud, el compromís, la flexibilitat, l’ètica... han de venir de ‘fàbrica’ i l’entitat ha de treballar per no pansir-los. La formació et fa més competent? Sí, si està adequada a la teva realitat, i si és atractiva i permanent. No valen massa les apostes discontínues i enllaunades. En un món tan individualitzat, és possible treballar en equip?

Nascut a Barcelona. Casat. Llicenciat en Econòmiques i màster en Direcció de Màrqueting. La teva principal virtut? Perseverança. Capacitat de treball.

S’aprèn a manar? Manar és fàcil, però per donar ordres cal una mica de valor. Prefereixo dir que s’aprèn a guiar, a construir junts, a traçar objectius comuns, a il·lusionar un equip, a generar compromís, i a ser transparent i coherent. Molts caps no són conscients de la rellevància dels seus comentaris, del seu exemple i de la seva capacitat de generar voluntats positives.

Com es viuen els RH en una entitat tan complexa? Amb la voluntat d’ajudar les estratègies i objectius de l’entitat. Arran de la nova realitat dins el sector ﬁnancer, a ﬁnals del 2008 la direcció de RH va iniciar un procés de revisió i reestructuració de les polítiques, adoptant un enfocament transformador en un marc d’actuació que requeria més eficàcia en la gestió dels recursos i dels costos.

A COR OBERT

I on no viuries mai? Malgrat la fascinació que em va causar, a Benarès.

Cortés es va incorporar a Banc Sabadell fa tres anys. / DIEGO CALDERÓN

No estic tan convençut que el món estigui individualitzat. Critiquem les noves generacions, però tenim molt a aprendre d’elles en el sentit de generar relacions, xarxes socials, conﬁar en l’opinió dels altres... És clar que és possible treballar en equip. N’hi ha prou amb un objectiu comú, comunicació i compromís. Si a això hi afegeixes un líder funcionarà.

prometen amb els projectes empresarials quan observen que l’entitat on treballen es compromet recíprocament amb ells, i aquest compromís de l’entitat cap als seus professionals es tangibilitza quan aquesta reconeix la seva aportació, aposta pel seu desenvolupament. En deﬁnitiva, quan no els deixa sols enfront d’una nova responsabilitat.

Què és el projecte Laude? Banc Sabadell i la Universitat de Barcelona, mitjançant l’Institut de Formació Contínua IL3-UB, han signat un conveni gràcies al qual els treballadors podran obtenir reconeixement acadèmic dels itineraris formatius interns. Per acreditar la qualitat d’aquests itineraris, IL3-UB ha revisat la qualitat acadèmica i pedagògica de la formació interna de l’entitat, elaborant i desenvolupant alguns programes que la completen.

Quins valors destacaries de la vostra col·laboració amb IL3-UB? Cal tenir present que venim d’un entorn d’alt creixement a les oﬁcines, en què les persones promocionaven ràpidament. Creiem que, en general al sector, s’ha produït una pèrdua d’oﬁci que hem de pal·liar, oferint als nostres empleats la millor formació per assumir les seves funcions de forma competent. Per això, la nostra estatègia actual és d’una formació progressiva, i el projecte Laude ens hi ajuda. Estableix períodes d’aprenentatge continuats en funció del lloc que s’ocupa.

Motiva de veritat el reconeixement acadèmic? Estem convençuts, però no pel “reconeixement acadèmic”, sinó pel que representa. Els professionals es com-

Estan els bancs per ajudar a gastar? Els bancs estan per donar préstecs, amb garantia de devolució i pagament d’interessos. Patim bulímia de consum? Ens cuidem més. Després de l’empatx toca dieta. Què penses del moment que vivim? No hauríem d’exagerar la situació. Al llarg de la història de la humanitat existeixen cicles de creixement i recessió, i els seguirà havent-hi mentre la condició humana sigui la que és. Crisi de valors o altres valors? Els valors sempre estan en crisi, desafortunadament anem millorant més lentament del que ens sembla. El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida? El millor, la família i els amics. El pijtor ja arribarà, si ha d’arribar.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

English for Management Anglès per Direcció In a Global World English is a key factor. /ŶǀĞƐƚ ǇŽƵƌ ƟŵĞ ŝŶ ŝŵƉƌŽǀŝŶŐ ĂŶĚ learning English.

Ŷ ƵŶ ŵſŶ ŐůŽďĂů l’anglès és un factor clau. /ŶǀĞƌƚĞŝǆŝ Ğů ƐĞƵ ƚĞŵƉƐ ĞŶ ŵŝůůŽƌĂƌ ŝ ĂƉƌĞŶĚƌĞ ŶŐůğƐ͘ englishservices.info@gmail.com

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS ESPANYA NO SORTIRÀ DE LA CRISI FINS AL 2013, SEGONS ESADE

LA CONTRACTACIÓ DE DONES PROFESSIONALS PER A L’ALTA DIRECCIÓ CREIX UN 45 PER CENT

LES XARXES SOCIALS ES CONVERTEIXEN EN LLOCS ON BUSCAR CANDIDATS

L’economia espanyola deixarà d’estar en caiguda lliure el 2010, el que permetrà registrar algun creixement puntual de les taxes intertrimestrals del Producte Interior Brut (PIB). No obstant, el creixement interanual seguirà sent negatiu, d’entre el -0,1% i el -1,1%, “a no ser que el Govern faci reformes estructurals”, va avançar el catedràtic d’Economia d’Esade, Francesc Xavier Mena durant una roda de premsa celebrada a mitjan gener. Mena va pronosticar, a més, que a Espanya no es tornarà a generar treball fins al 2013. La taxa d’aturats seguirà creixent el 2010, sobretot durant el primer trimestre, i superarà el 20% a finals d’any. També va dir que la Seguretat Social entrarà en dèficit de tresoreria degut a la caiguda de persones cotitzants i l’augment de les prestacions, que actualment està creixent a un ritme del 25%. Per aquest motiu, Mena va recomanar un replantejament del Pacte de Toledo, i va proposar allargar l’edat laboral.

Cada cop hi ha més dones professionals ocupant primers llocs dins de les empreses. Cecilia Taieb Walch, associada principal de Michael Page Executive Search, declara que la contractació de dones professionals per a l’alta direcció s’ha incrementat un 45%. Les raons d’aquest increment són diverses. Segons Taieb, “la dona acostuma a ser molt més ﬁdel a la companyia i sempre ha estat menys receptiva a l’hora d’escoltar propostes. Però, això comença a canviar. La crisi, a més, ha motivat més moviment. També influeix en aquesta tendència una major experiència de la dona en llocs rellevants. La directiva espanyola avança al ritme d’altres països europeus i té ara més experiència que abans”.

Una enquesta realitzada al Regne Unit pel portal especialitzat CareerBuilder evidencia la importància de comptar amb un perfil actiu i verídic a les xarxes socials. L’estudi es va realitzar entre 450 empreses. D’elles, el 53% afirma utilitzar les xarxes socials per localitzar candidats, i un 12% té intenció de començar-ho a fer en breu. De les empreses que realitzen recerques on line o comprovacions del perfil dels aspirants laborals, un 43% utilitza buscadors, un 12% consulta al Facebook, i un altre 12% ho fan a Linkedin. També es consulten blogs i comptes a Twitter. D’altra banda, un 43% de les empreses afirma haver descartat candidats a partir de la informació del seu perfil on line.

LA UPC, PRIMERA UNIVERSITAT QUE REP LA CERTIFICACIÓ AENOR DE QUALITAT ISO 20000

El rector de la UPC i president de UPCnet, Antoni Giró, va rebre la distinció de qualitat ISO 20000 de mans d’Eva Subirà, delegada a Catalunya de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR). La UPC ha rebut aquesta distinció pels serveis d’e-learning i de correu electrònic a la comunitat universitària, ambdós oferts per l’empresa de serveis TIC corporatius UPCnet. La delegada d’AENOR, Eva Subirà, va destacar durant l’acte de lliurament el lideratge clau i estratègic de la UPC pel fet de ser la primera universitat espanyola que obté aquesta certificació de qualitat. També va subratllar la capacitat de la UPCnet d’“assumir voluntàriament i d’aplicar en el seu dia a dia el repte d’apropar tecnologia i negoci, ja que és la primera empresa amb seu a Catalunya que s’ha certificat amb una norma internacional tan exigent i de referència”.

NOMENAMENTS CATALUNYA SE SITUA EN L’ELIT MUNDIAL DE LA SUPERCOMPUTACIÓ GRÀCIES AL BSC

En una recent visita al Barcelona Supercompunting Center (BSC), el president de la Generalitat, José Montilla, va expressar el suport del Govern català al lideratge d’aquest centre dins el projecte europeu PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe), que convertirà la capital catalana en membre de l’elit europea de la supercomputació. “En el nucli principal d’aquest projecte –va destacar el president– hi ha només sis països, entre els quals hi ha Espanya, a més de França, Alemanya, Itàlia, Holanda i el Regne Unit. En un altre nivell hi ha pràcticament la resta de països de la Unió; però en el grup d’elit, al màxim nivell, hi som nosaltres”. D’altra banda, el cap de l’Executiu va ressaltar que “és un projecte que ens fa més líders a Espanya, que conﬁrma la raó i el sentit de la nostra vocació europea i que ens fa més forts a escala internacional”.

NATURHOUSE Javier Santafé, director general L’empresa líder a Espanya en benestar i reeducació alimentària ha nomenat Javier Santafé com a nou director general. Entre d’altres, s’encarregarà de consolidar i potenciar la xarxa d’establiments, propis i franquiciats, i desenvolupar el posicionament de la marca a nivell internacional. Llicenciat en Dret i Màster Executiu en Direcció de Màrqueting, Santafé posseeix una àmplia experiència directiva en les àrees de vendes, màrqueting i comunicació. Abans de la seva incorporació a Naturhouse, havia ocupat càrrecs directius a Mapfre, Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i Vlex.

RANDSTAD ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I LA UB SIGNEN UN ACORD ESTRATÈGIC DE COOPERACIÓ

Assistència Sanitària i la Universitat de Barcelona han signat un acord que permetrà promoure noves relacions de caràcter acadèmic i de recerca conjuntes; l’objectiu és intercanviar coneixements i habilitats que permetin el creixement dels metges i infermeres i oferir un millor servei als pacients. En concret, els projectes de recerca se centraran en accions relacionades amb neonatologia i pediatria, tècniques de reproducció assistida, gestió de centres i organitzacions sanitàries, biopatologia molecular i col·laboració entre sanitat pública i privada. D’altra banda, en el seu segon any, el Programa de beques Assistència Sanitària augmenta l’import de les dotacions per alumne i n’amplia l’oferta docent.

Carlos Capizo, director de recursos humans L’empresa de recursos humans Randstad ha nomenat Carlos Carpizo director de recursos humans del grup a Espanya i membre del seu Consell Executiu, lloc des del qual es coordinarà l’estratègia del departament per a la gestió i desenvolupament de les 1.500 persones que conformen l’equip de la companyia a Espanya. Capizo ha estat designat per aquest càrrec després d’haver liderat amb èxit el procés d’unió de Randstad, Vedior, Select i Expectra, com a director de l’Oﬁcina d’Integració en la fusió dels grups Randstad i Vedior.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

FEBRER 2010 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A LEOPOLDO ABADÍA, AUTOR DEL LLIBRE LA HORA DE LOS SENSATOS

“Cal utilitzar més la targeta de dèbit que la de crèdit”

ÀGATA SERRA

Vostè titula el seu darrer llibre La hora de los sensatos. Per què aquest títol i qui són aquests sensats? Durant el darrer any he donat moltes conferències on m’han fet diverses preguntes que m’han permès palpar el que pensen les persones i he descobert que la gent és molt sensata. No he sentit cap pregunta que fos una tonteria. Tothom vol saber quan acabarà la crisi, si podrà cobrar la seva pensió, què passarà quan s’esgotin les prestacions d’atur... Són preocupacions de persones molt sensates i, en certa manera, ha arribat l’hora que aquestes persones es despertin i puguin dir la seva per sortir d’aquesta crisi. No podem pensar que el govern ens traurà de la crisi. Aleshores, qui ens ha de treure de la crisi? Sobretot la sortida passa per l’empresa privada, i no només estic parlant de les grans, sinó també de les pimes. En aquest sentit, tot allò que es faci per ajudar-les perquè reprenguin el seu funcionament normal és bo. Per això, és tan important el paper que estan jugant les entitats financeres. El govern les ha d’animar perquè se n’adonin que cal ajudar les empreses i, per extensió, les famílies. En què consisteix la teoria del safety car que presenta en

Fins fa dos anys Leopoldo Abadía era un exprofessor de l’IESE que gaudia de la seva jubilació. D’un dia per l’altre, i sense voler-ho, es va convertir en un expert econòmic, gràcies al seu primer llibre, La Crisis Ninja. Ara, als 76 anys, reconeix no haver-se divertit tant en la vida. Acaba de publicar el seu segon llibre, La hora de los sensatos, on ens dóna les claus per superar la crisi.

el seu llibre? En les carreres de Fórmula 1, quan hi ha un problema surt el safety car a la pista, un cotxe de seguretat que posa ordre. Quan la situació s’arregla, aquest cotxe, que en cap cas pretén guanyar la carrera, es retira de la pista. A Espanya hi ha hagut un accident en què hi han participat molts cotxes: polítics, entitats financeres, associacions empresarials, sindicats... i no s’entenen entre ells. Necessitem un safety car, és a dir, algú que es posi al davant i que arregli la situació en un període de quatre anys, no improrrogables, i que després marxi. Tenim gent disposada i preparada per pilotar aquest safety car? Seguríssim. Ara bé, què els demano a aquesta gent? Que siguin competents i que no cobrin res durant aquests quatre anys, que ni tan sols percebin una medalla d’agraïment. En concret, en el meu llibre, parlo de sis persones i jo crec que en el nostre país hi són i, ﬁns i tot,

Abadía, que acaba de presentar el seu segon llibre, ja està pensant en el següent. / DAVID FERNÁNDEZ

més. I com a condició no poso l’honradesa, perquè aquesta ja la dono per suposada, perquè sinó no duren ni quinze segons en el safety car. De fet vostè reivindica constantment l’honradesa, la decència, l’educació... Totalment. A la teoria del safety car he inclòs un president que és el de la bona educació, que significa molt més que menjar amb la boca tancada. Consisteix en què els joves se n’adonin que han de treballar, i que no s’acostumin a què se’ls doni la vida resolta. Estem exigint als fills molt menys que abans. En aquesta línia, hi ha una cosa que em posa nerviós i és quan em diuen que caldrà retornar a la cultura de l’esforç, perquè jo penso que la cultura de la ganduleria no ha estat mai cultura. Però, els referents d’aquests joves són els directius financers que ens han portat en gran part a l’actual crisi i que veiem com a triomfadors. Per aquest motiu hem d’ensenyar als nostres fills que el triomf no es mesura per la quantitat de diners que es porten a casa. Es pot ser eficaç i bona persona, a mi no em val aquella idea del business is business, perquè això fins i tot condueix a una situació esquizofrènica, en què un és bona persona a casa i, en canvi, és mala persona a la feina. Això no té cap mena de sentit.

“No podem pensar que el govern ens traurà de la crisi” “El triomf no es mesura per la quantitat de diners que es porten a casa” Vostè en el seu llibre també defensa una reforma laboral. No es pot potenciar un diàleg social com el d’ara, en què un dia un afirma una cosa i uns dies més tard n’afirma una altra. Això és donar voltes, no és un diàleg. El que cal fer és agafar les dues posicions, sindicats i patronals, i tancar-les en un parador i no deixar-les sortir ﬁns que arribin a un acord. Els polítics han de facilitar aquestes coses. Tothom està d’acord amb què s’ha de fer alguna cosa, però sisplau fem-ho aviat. Quan sortirem de la crisi? El problema més important que tenim és l’atur. Quan jo vegi dos trimestres seguits en què la xifra de parats descendeix, m’atreviré a dir que ens n’estem sortint. Però, per ara, l’atur està pujant, i no només en el nostre país, sinó també als Estats Units. Obama tampoc té

la situació controlada. De fet, l’altre dia va convocar els dirigents de les principals entitats ﬁnanceres per convènce’ls que han de donar crèdits i tres d’ells no van acudir, al·ludint que no s’havien pogut traslladar fins a Washington a causa del mal temps. Això és mentida, no van acudir perquè no van voler. De jove, algun cop va voler ser escriptor? Mai de la vida. Jo he estat 31 anys a l’Iese com a professor i no he deixat ni un sol document escrit. Això d’ara ha estat un accident del qual estic molt feliç. Vaig començar a escriure una cosa que era per a mi, un diccionari de termes que sortien als diaris, i quan vaig voler afegir-hi el mot crisi em van sortir sis pàgines, que li vaig enviar a un amic, i aquest el va reenviar. Al cap d’unes setmaes em van trucar per animar-me a escriure un llibre, que va ser La Crisis Ninja. Tot just entrem al 2010. Què li demana? El 2010 serà un any dolent, Malgrat això demano que ens deixem de queixar. Segon, que no ens distraguem, ja que crec que a nivell privat i públic hi ha molta distracció i això costa molts diners. I tercer, no siguem tan audaços, recomano gastar menys per si de cas, perquè sinó pots acabar endeutat i angoixat. Cal utilitzar més la targeta de dèbit que la de crèdit.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2010

RESTAURANT AXOL

Un nou referent creatiu a la vila gastronòmica de Cabrils

BEGOÑA GIMÉNEZ

Ja fa uns anys que a la comarca del Maresme comença a despuntar un cert auge gastronòmic impulsat en part per les diverses jornades que s’hi celebren amb certa repercussió ﬁns i tot internacional, com la del pèsol o la de la maduixa - i també per l’assentament de restaurants de cada vegada més qualitat, tenint com a ﬁgura destacable la gran xef Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar. El passat mes de novembre es van celebrar les V Jornades Gastronòmiques del raïm i vi DO Alella. Entre els restaurants que hi van participar oferint un menú especial, destaca un de molt jove, l’Axol, situat a la vila de Cabrils, inaugurat fa dos anys amb la pretensió d’oferir qualitat i elegància a l’hora que creativitat i joventut.

Bona preparació A la seva cuina, l’encarregat de controlar els fogons i fer realitat la màgia culinària és Albert Ortiz Lázaro. Per a ell la cuina és amor, plaer i passió que conjuga a la perfecció amb tècnica i disciplina. El seu rodatge va començar des de ben jove, al restaurant dels pares, El Xaret, també a Cabrils, especialitzat en cuina tradicional i familiar catalana. Però no es va conformar amb allò que s’aprèn a casa. Primer va estudiar a l’Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme de Sant Pol de Mar, per més tard forjar el seu propi estil observant i aprenent de les seves estades

Situat a una tranquilla urbanització de Cabrils, l’Axol és un restaurant jove i modern que ofereix uns àpats creatius sense oblidar els arrels més tradicionals. El seu xef, l’Albert Ortiz, prova de distingir-se amb les seves receptes en una comarca que es caracteritza, precisament, per reunir un gran nombre de restaurants, alguns de qualitat excepcional. als millors restaurants: el de l’Arzak, el de Ramon Freixa, el dels germans Roca i amb el Ferran Adrià. És a dir, que ha crescut entre els millors i ha tornat a la població que l’ha vist fer-se cuiner per complir el somni de tenir el seu propi restaurant. Un desig que comparteix amb els seus pares i amb la seva germana, Xènia Ortiz directora de l’Axol i qui també compta amb una àmplia i dilatada experiència en la recepció i la direcció hostalera. Però tot aquest currículum no diu res si no ens apropem i assaborim els bons acabats de les receptes que ofereix l’Albert Ortiz. És a taula, forquilla en mà quan descobrim que realment, a la seva cuina, qui mana és l’amor pel que fa. La millor manera de comprovar-ho és amb el menú Axol de degustació, que es composa d’uns aperitius, cinc plats i dos postres. Bones racions, ni excessives com per no poder arribar al final (seria una llàstima no tenir espai a l’estómac per gaudir del gelat de flor de cervesa amb pinya, anís estrellat, pa

La xalet de l’Axol va ser especialment dissenyat per acollir el restaurant . / CEDIDA

d’espècies, sopa d’ametlles i balsàmics) ni ridícules com per acabar amb gana després de l’últim plat fort (garrí segovià confitat amb patates al carbó, cassis i nous de Macadàmia). Ajustant-se als temps i sobretot a la situació econòmica de crisi, l’Axol s’ha esforçat per oferir qualitat, quantitat i creativitat juntes, triplet que no aconsegueixen tots els establiments per més que s’ho proposin. La clau, el menú Arboç, gràcies al qual, i només per 23,50 euros, el comensal té l’oportunitat de tastar el bo i millor de la casa. Plats que van variant segons mercat i temporada però on podríem trobar ara mateix unes gambes amb carxofes i mandarina, un arròs de botifarró i cigrons o un pollastre farcit amb foie gras i albercoc.

Grans aliats L’Axol compta amb una acurada carta de vins i, com molts altres aspectes en aquesta casa, plena d’equilibri. No trobarem vins extravagants

ELS APERITIUS DE L’AXOL • Pipes picants • Alga nori amb sègol • Irregular de pesto • Macarró de parmesà i llimona • Pa d’orenga i tomàquet • Magdalenes d’oli d’oliva • Pop a la gallega • Calamarsets amb la seva tinta i mussolina d’alls

ni excessivament moderns ni clàssics inassequibles per a la majoria de butxaques. Són vins de qualitat i d’una varietat suﬁcient com perquè cadascú trobi aquell que millor s’avé als seus gustos: vins blancs, frescos i aromàtics com els d’Alella; vins blancs amb criança, com els de la Terra Alta; vins negres afruitats, com els de La Manxa; vins negres de mig cos, com el Ribera del Duero; o vins negres corpulents, com un bon Montsant. Tot això dit i recomanat per un gran amic de l’Axol, Xavier Ayala, sommelier, president de l’Associació de Sommeliers de Lleida i la persona encarregada de donar sentit al celler del restaurant. Abans d’acabar, cal destacar

d’aquest restaurant un protagonista indiscutible, el propi espai. El xalet on està situat va ser dissenyat i construït especialment per allotjar l’Axol. La sala, àmplia i amb gran lluminositat, és dirigida per la basca Olatz Suárez, d’altra banda parella del xef, que s’encarrega d’aconseguir que la vetllada a l’Axol sigui el més còmoda i agradable possible. I és ben cert que en aquests dos anys que aquest restaurant està a punt de celebrar, molts són els clients que surten pensant en quan podran tornar-hi.

Axol Arboç, 6 Can Cabot – Cabrils Tel. 937 538 645

EL TAST

Pansa Blanca Marqués de Alella Anyada: 2008 Varietats: 100% Pansa Blanca Elaboració: Aquest vi és elaborat a partir de raïms veremats, manualment, en el seu punt àlgid de maduresa. Premsat del raïm sencer (sense trepitjar) a baixa temperatura i en atmosfera protectora. La maceració, per extreure al màxim els compostos de la pell (aroma, sabor), i una fermentació molt lenta sobre mares fines són les claus de les seves característiques. El vi ja embotellat és afinat al celler. Característiques: A la vista és un vi untuós amb reflexos verdosos característics de la seva joventut. L’aroma és intens, franc i fruitós, fidel reflex de la Pansa Blanca madura. A la boca és un vi voluminós, corpulent, llarg i amb un final molt peculiar, una mica amarg, a causa de la seva elaboració. És un vi amb personalitat, estructurat i potent. Un vi que vol expressar el caràcter mediterrani de la regió i el temperament de la varietat. Grau Alcohòlic: 13% vol.

FEBRER 2010

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CÈLEBRE: “Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat” Friedrich Nietzsche (1844-1900), ﬁlòsof alemany.

L’art com a reivindicació L’espai cultural polivalent Setba Zona d’Art ha engegat una campanya que porta per nom “La vida de l’empresari és puta”, amb la qual vol donar suport a aquest col·lectiu en un context general de crisi econòmica.

“DISEÑO AVANZADO DE PROCESOS Y PLANTAS DE PRODUCCIÓN FLEXIBLE” Autor: Lluís Cuatrecasas Editorial: Proﬁt Editorial Pàgines: 718 Aquest llibre analitza la temàtica de l’enginyeria de processos, sobretot els de la indústria i els de les plantes de producció, seguint els models més implantats actualment en aquest sector. A més, l’autor para especial atenció al model de gestió conegut com a Lean Manufacturing, el qual es basa en el sistema de producció de Toyota. Com a complement i per a facilitar la comprensió de tots els aspectes i tècniques que s’exposen, el lector trobarà molts casos pràctics per analitzar. També s’inclouen eines i tècniques gràfiques i visuals d’una potent efectivitat en la seva aplicació en el terreny de l’eficiència i la competitivitat. S’inclouen també aplicacions informàtiques per a posar en pràctica el disseny i la simulació de processos productius per després aplicar-los en situacions reals.

“POLÍTICA I VALORS. COM RESTAURAR LA GRANDESA DE LA POLÍTICA?” Autor: Daniel Ortiz Editorial: Editorial Barcino SA Pàgines: 235 L’autor ha volgut plantejar en aquest llibre quins són els valors i les actituds que caracteritzen la política catalana d’avui en dia i també quins són els valors que fan falta posar en pràctica per tal que la política recuperi el prestigi i assoleixi la grandesa que li correspon. Ortiz ha elaborat un complet repàs dels èxits polítics que han succeït al llarg de la història però també de les grans misèries que, inevitablement, també han ocorregut, des dels temps d’Aristòtil i Maquiavel fins els fenòmens més actuals, com la figura d’Obama als EUA. Aquest repàs es combina amb l’anàlisi dels diversos representants polítics que ha tingut Catalunya al llarg de la història. Finament, l’autor analitza també tota una sèrie de valors generals d’una societat que sovint desconfia dels seus dirigents.

AGENDA CULTURAL Concert:: Peret Peret presenta el seu darrer treball titulat “De los cobardes nunca se ha escrito nada”, el qual conté el millor de tota la seva trajectòria musical. En aquest disc hi ha col·laborat Lamari, Bebe i Marina, del grup Ojos de brujo. Dijous 11/02, a l’Auditori.

Art: “Abracadabra. Il·lusionisme i ciència” El visitant veurà maquetes, experiments i projeccions que li permetran descobrir les lleis de la física, la psicologia i les matemàtiques que permeten realitzar als mags els seus trucs. Fins el 28/02, al CosmoCaixa, Museu de la Ciència de Barcelona.

Teatre: “Escenes d’un matrimoni/ Sarabanda”

Exposició :“Fotopres’09”

Es tracta de dues obres de l’escriptor i director suec, Ingmar Bergman. Marta Angelat dirigeix aquestes peces teatrals que tracten les crisis i les inﬁdelitats d’una parella adulta. A la sala petita del TNC, del 26/01 al 28/02.

En aquesta exposició els visitants poden veure les millors imatges que s’han seleccionat per a la present edició del concurs de fotograﬁa per a premsa. Fins el 21/02, al CaixaForum de Barcelona.

Imatge d’una de les performances de la campanya “La vida és puta”, organitzada pel Setba Zona d’Art. / Cedida. CRISTINA SAN JOSÉ

L’espai Setba Zona d’Art, des del seu origen l’any 2007, dóna suport cada temporada a diferents col·lectius que es troben passant un moment complicat i ho fa sempre a través de les eines que li proporciona l’art i la cultura. Enguany, la campanya està dedicada al col·lectiu dels petits i mitjans empresaris, autònoms i emprenedors amb motiu de la situació de crisi econòmica que viuen tant ells com la societat en general des de fa més d’un any. Setba Zona d’Art els dóna suport d’aquesta manera perquè, segons aﬁrmen “socialment se’ls considera, en part, responsables de la situació” i els volen donar així el seu recolzament. Durant la presentació de la campanya, Darío Olaortúa, director de Setba, va expressar que l’objectiu de la campanya és “acostar el món de l’art al de l’empresa, les quals són dues matèries que sempre han estat vinculades i que s’han beneficiat mútuament de les sinèrgies obtingudes de la seva unió.” Per a realitzar aquesta campanya s’ha volgut utilitzar la funció reivindicativa de l’art i s’han dissenyat diferents estratègies per difondre el seu missatge: performances, un manifest, el web www.lavidaesputa.com, conferències i diverses peces de videoart. Precisament el web vol ser el principal mecanisme de comunicació de Setba amb el teixit empresarial i és l’es-

pai on es pot trobar tota la relació d’activitats previstes per aquest any en l’àmbit d’aquesta campanya. Com a curiositat, els empresaris que visitin el web trobaran un espai, arteràpia, amb diferents jocs per ajudar-los a treure’s l’estrès de sobre. Per exemple, una de les possibilitats més utilitzades és la incorporació de la imatge de la pròpia cara a la imatge d’un pres o d’un penjat, per després enviar-la per correu electrònic. La campanya utilitza tècniques de màrqueting viral i de guerrilla i busca la complicitat del col·lectiu al qual va dirigit proposant sempre una solució, la qual consisteix a posar una mica d’art a la vida. La campanya sempre fa servir l’humor i la ironia per transmetre el principal missatge. Els objectius de la galeria són augmentar el coneixement d’aquest espai singular d’art de Barcelona i apropar l’art i la cultura als col·lectius als quals es dirigeixen les seves campanyes. L’estètica triada per a les campanya és dels anys 20/40. Per exemple, el eslògan de reclam de la campanya està inspirat en una estètica antiga i es vincula amb la cultura pictòrica tradicional. Aquest estil, sens dubte, també recorda a com apareixien les frases a les pel·lícules de cinema mut, on s’aclaria a l’audiència la situació que apareix a la pantalla i també tot el que eren les converses importants.

La millor oferta de màsters i postgraus per arribar a les teves metes.

Futura i Fòrum del Treball és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclusivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.

Recinte Montjuïc 19-20 Març 2010

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS