Món Empresarial 126

Maig 2010 n. 126

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

¼

UN ESTUDI RECULL LES DIFERÈNCIES ENTRE PAÏSOS EUROPEUS PEL QUE FA AL TREBALL A TEMPS PARCIAL pàg. 3 a 8 >>

Les agències de viatges augmenten les reserves però la facturació s’estanca, segons dades de l’ACAV. Col·legis professionals catalans i altres entitats es mobilitzen a favor de millorar les infraestructures de l’Arc Mediterrani.

L’economista Oriol Amat defensa la millora del model de negoci per fer front a la crisi.

La jornada a temps parcial no acaba de convèncer En temps de crisi, el treball a temps parcial es perfila com una mesura a tenir en compte.

El Govern espanyol ha llançat la seva proposta per augmentar el nombre de contractes a temps parcial.

DESTAQUEM

EMPRESA

pàg. 9 a 15 >>

SILVIA VÍLCHEZ

Daniel Ortiz aposta per repensar el model socioeconòmic.

DIRECTORA GENERAL DE PERSONES D’MRW

El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia.

Axa, el gegant assegurador celebra el seu centenari.

FINANCES

pàg. 17 a 19 >>

L’empresa Imaginarium va aconseguir, durant el 2009, créixer un 2%. A més, des del passat desembre ja cotitza a borsa.

“El talent es respira, es percep”

Els delictes econòmics s’incrementen a Espanya a causa de la crisi i el cost del frau ja arriba als 730.000 euros per empresa.

ESTEBAN BARROSO DIRECTOR GENERAL DE TRIODOS BANK A ESPANYA

FORMACIÓ DIRECTIVA

PÀG. 21 A 22 >>

Entrevista a Miquel Solé, director de l’Euncet.

Notícies de formació i recursos humans.

INTERNACIONAL

pàg. 23 a 26>>

Joan Tugores analitza les dades més recents sobre comerç mundial.

El mapa: les migracions de treballadors al món.

Luxemburg es perfila com un bon país per invertir, entre altres motius, gràcies al seu atractiu fiscal.

ESTILS DE VIDA

Els ocupats a temps parcial treballen majoritàriament al sector serveis. / ARXIU

La Unió Europea té un 19,2% dels seus ocupats treballant a temps parcial. Si bé, segons el país, aquest percentatge és molt variable, Espanya es troba notablement per sota de la mitjana europea, amb un total de 12,2% d’ocupats en treballs a temps parcial.

Segons un estudi realitzat per l’IESE i Adecco, els contractes a temps parcial han augmentat en els darrers anys. Normalment, el treballador que s’hi acull respon a un perfil de profes-

sional de baixa qualificació i això preocupa els sindicats en un moment que tant patronals com Govern es mostren partidaris de promoure’l, ja que podria ser una solució de cara a evitar acomiadaments. Segons dades del Departament de Treball, dels 131.350 treballadors que es van veure afectats per un ERO a Catalunya, només 5.216 van poder acollir-se a la reducció de la jornada.

PÀGINA 3

“Volem contribuir a un canvi eficaç del sistema financer” ARCADI ALIBÉS

ESPECIAL: LOGÍSTICA

PERIODISTA I ESCRIPTOR

Cita del sector al SIL de Barcelona

pàg. 43 a 46 >>

La propera celebració del Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL) col·loca Barcelona en el punt de mira de moltes empreses, tant nacionals com internacionals, vinculades a aquest sector. Ara bé, a banda d’aquest d’esdeveniment, la ciutat comtal fa temps que aposta per la logística aprofitant, entre d’altres, la seva situació estratègica de cara al comerç amb el Mediterrani.

Passegem per València, una ciutat que busca l’equilibri entre tradició i modernitat.

A la Rambla de Poble Nou trobem el restaurant Els Tres Porquets, on les protagonistes són les seves tapes de qualitat.

Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes.

La logística és un sector estratègic. / ARXIU

PÀGINES 27 A 40 >>

“De vegades, corrent és quan surten les idees més bones”

2

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

DIRECTORI D’EMPRESES Abengoa ........................13 Air Comet ......................13 Banesto .........................12 British Airways..............12 Carrefour .......................13 CCM...............................13

EDITORIAL

Editorial

Cemex............................11 DIR.................................12

EL CONTRACTE A TEMPS PARCIAL, UNA POSSIBLE VIA A POTENCIAR

Endesa...........................11 Ford................................12 Habitat...........................13 Halliburton.....................13 Henkel ...........................11 HP ..................................13 Iberia .............................12 Ikea................................12 Inditex............................13

La taxa d’atur espanyola ha superat el 20%, és a dir, una de cada cinc persones que vol treballar, no ho pot fer.

Per fer front a aquest imparable ascens de l’atur, des de fa temps, el treball a temps parcial es perfila com una possible fórmula per promoure l’ocupació.

Indo................................12 Indra ..............................12 La Caixa.........................12 Larios.............................11 MRW ...............................9 Nespresso .....................12 Orange...........................11 Petrocat .........................12 RBS................................13 Rosa Clarà .....................12 Sony...............................12 Telecom .........................13 Toyota............................13 Triodos Bank..................13

Actualment, els contractes a temps parcial a Espanya representen tan sols el 12,2% del total, mentre la mitjana europea se situa en el 19,2%.

A Holanda, aquesta xifra arriba fins al 48,1%. Disposem, per tant, de camí per recórrer i, de moment, tant el Govern com els sindicats i les patronals s’han mostrat partidaris de promoure el treball a temps parcial, si bé amb certs matisos.

Tradicionalment, en el nostre país, els contractes a temps parcial es relacionen amb

condicions laborals precàri- canviar moltes estratègies, es. El perfil del treballador no exclusivament de caràcespanyol, que s’acull a aquest ter econòmic. tipus de contracte, respon a un professional de baixa qua- D’altra banda, en els darrers lificació, ocupat al sector ser- temps, hi ha veus a casa nosveis, i que majoritàriament tra que es mostren partidàes tracta d’una dona, que ries de seguir el model de persegueix conciliar feina i “treball reduït” (kurzarbeit), família. Els sindicats estan que a Alemanya ha permès d’acord amb què es promo- evitar gairebé un milió d’acocioni el contracte a temps miadaments. Això permetria parcial, a conque molts “Tant sindicats dició d’una expedients major regulade regulació com patronals ció d’aquest. d’ocupació s’han d’entendre contemplesEn cas d’arribar a un consi el que desitgen sin la possisens amb les bilitat que els és promoure patronals, els treballadors l’ocupació“ empresaris es s’acollissin a mostren concontractes a vençuts de poder contrac- temps parcial, sense haver tar més empleats a temps d’arribar a l’acomiadament. parcial. Ara bé, per motius Ara bé, la viabilitat d’aquest culturals, moltes empreses sistema en el nostre país és espanyoles no els agrada la discutible. Cal tenir present modalitat de contracte fix a que la realitat espanyola i temps parcial. Cal, per tant, alemanya són molt diferents.

És cert que el treballador alemany s’acull voluntàriament, i de forma temporal, a una reducció de la seva jornada laboral i, proporcionalment, del seu salari, però mentrestant es veu compensat per part de l’Estat amb part del salari que no percep, això sí, amb la condició que segueixi una formació. Una situació, per tant, poc aplicable en el cas del nostre país, on el Govern fins ara només s’ha mostrat partidari de bonificar els contractes a temps parcial i ben poca cosa més.

En aquest context, tant sindicats com patronals estan obligats a entendre’s si el que desitgen és promoure l’ocupació. El Govern, una vegada més, només està disposat a posar un granet de sorra. És així com el qui hauria d’adoptar un paper protagonista, es relega a si mateix com a actor secundari.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtora. Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Ariadna Boada, BCN Press . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

3

Economia EL GOVERN D’ESPANYA VOL IMPULSAR AQUEST TIPUS DE CONTRACTE

El treball a temps parcial gaudeix de poca acceptació a Espanya A Espanya, i amb un percentatge molt similar a Catalunya, els treballs a temps parcial representen el 12,2% del total mentre que la mitjana europea es situa en el 19,2% dels seus treballadors ocupats a mitja jornada. Aquestes són les dades que es desprenen d’un estudi realitzat per l’IESE i Adecco publicades just en un moment en què es planteja el debat sobre la necessitat d’incentivar i millorar aquest tipus de contracció com a mesura per impulsar l’ocupació.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Treballar a temps parcial no s’estila ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat. Bé perquè l’empresari no ofereix treballs amb aquest tipus de contracte o que el nostre mercat laboral hi està preparat o bé perquè amb mig sou no n’hi ha qui pagui la hipoteca. La qüestió és que al nostre país només el 12,2% dels treballadors ho fa amb un contracte a temps parcial. De fet, Espanya és el quart país amb menor penetració d’ocupació a temps parcial entre els homes, amb nomes un 4,7%, mentre que per al sexe femení, la proporció d’ocupats a mitja jornada és d’un 22%. Aquestes dades són el resultat d’un estudi elaborat per l’escola de negocis IESE i Adecco, empresa líder a Espanya en gestió de Recursos Humans. L’informe, que fa una comparació de l’ocupació a temps parcial a tota Europa, mostra com Holanda, amb el 48,1% del total d’ocupats a temps parcial encapçala per àmplia diferència la generalització d’aquesta modalitat de jornada laboral. A l’altre extrem, es troben els països de l’est, amb percentatges que no arriben al sis o el vuit per cent.

Desigualtats de gènere i formació A la resta d’Europa, també són les dones les que tradicionalment més s’acullen a la jornada laboral a temps parcial ja que els permet millorar la conciliació entre la vida laboral i familiar. La mitjana de la UE-25, és d’un terç de les dones ocupades a mitja jornada. En canvi, en el cas dels homes sols és així en un de cada 12 homes que treballen.

Per altra banda, en tots els països analitzats, es percep un augment de les persones que s’acullen a la jornada laboral parcial entre els que tenen un nivell

Les dones i les persones amb menys nivell educatiu adopten més freqüentment la jornada parcial. / CEDIDA

A Espanya, només el 4,7% dels homes que treballen ho fa a temps parcial educatiu més baix. La mitjana de la UE-25, és d’un 22,3% per als que tenen estudis de fins a secundària sense finalitzar amb una ocupació de mitja jornada, mentre que és del 18,3% per als que tenen una educació formal més amplia.

Aquesta diferència entre sexes i també en el nivell educatiu pel que fa a l’elecció de la jornada laboral parcial és un dels aspectes que més preocupa els sindicats a l’hora de donar suport a mesures que vinguin a incentivar aquest tipus de contracte, com ara proposa el Govern d’Espanya en el marc del Diàleg Social. “El problema és que moltes persones no trien la jornada a temps parcial, sinó que se senten obligades perquè no hi ha una altra opció. En altres ocasiones, aquests contractes amaguen més hores treballades no reconegudes. Per això hem

de vigilar que el treball a temps parcial no sigui un focus de precarietat”, adverteix Cristina Faciaben, secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya.

El treball a temps parcial es concentra al nostre país en el sector serveis i en ocupacions de baixa qualificació. En un comunicat recent, UGT destacava la “necessitat de millorar la seva regulació (la del contracte a temps parcial) de manera que afavoreixi una major protecció dels drets i interessos dels treballadors” i en aquests aspectes coincideix també amb el posicionament de CCOO.

Més treball a temps parcial En temps de crisi com l’actual, que es caracteritzen per una intensiva destrucció d’ocupació, el treball a temps parcial es presenta com a una mesura a tenir en compte. El treaball a temps parcial és més flexible, i permet una major capacitat d’adaptació a un entorn econòmic força canviant. L’informe d’IESE – Adecco reflecteix que entre 2007 i 2009 va augmentar la proporció d’ocupats a mitja jornada en 12 dels 14 països

estudiats. L’increment és especialment considerable en el cas masculí, és dir, en el sexe on justament s’ha produït una major pèrdua de llocs de treball en el que portem de crisi.

Això pot deure’s a diversos motius, segons apunta l’informe.

Per exemple, indica que “algunes empreses prefereixen reduir la jornada de treball per no desprendre’s de personal”. Per altra banda, permet anticipar-

se a eventuals acomiadaments i ajustar millor les necessitats de producció. De totes maneres, tot i que la reducció de jornada de total a parcial potser una solució per evitar acomiadaments, segons dades estadístiques del Departament de Treball, dels 131.350 treballadors que es van veure afectats per un ERO a Catalunya, només 5.216 van poder acollir-se a la reducció de la jornada. En aquesta línia, Espanya mira cap Alemanya, on el percentatge de treballadors a temps parcial és del 26,1% i a on existeix la fórmula del kurzarbeit. El model alemany consisteix en reduir la jornada laboral a companyies que travessen dificultats. A la vegada que s’escurça l’horari, ho fa també el salari. En aquest cas, és l’Estat qui completa la nòmina pagant l’atur i part de les càrregues socials de l’empresari. El Govern espanyol ja ha llançat la seva proposta per augmentar el nombre de contractes a temps parcial. Sindicats i patronal s’estudien el document de treball però encara queden molts punts per a debatre i concretar, com la flexibilitat i la protecció.

LA PROPOSTA DEL GOVERN D’ESPANYA PER A LA JORNADA PARCIAL EN EL DIÀLEG SOCIAL El passat 12 d’abril el Govern de Zapatero va lliurar als agents socials el document que recull els progressos aconseguits fins a la data en el marc del Diàleg Social i convida a incloure modificacions i aportacions. L’objectiu, avançar cap a un mercat de treball més modern que doni suport a la creació d’ocupació i que augmenti les oportunitats de treball de les persones en situació d’atur. Dos de les propostes posades sobre la taula són “actuacions per reduir la temporalitat i la dualitat del mercat de treball”, on s’inclou, entre d’altres, la promoció de la contractació a temps parcial i “el foment de la reducció de la jornada laboral”. Concretament, el document de treball proposa una major extensió del treball a temps parcial estable en el nostre país, “que beneficïi empreses i treballadors”. Es proposen dues modalitats: Una amb horari cert i fix, sense possibilitat d’alterar aquest horari i de realitzar hores extraordinàries. El contracte podria concertar-se per temps indefinit o de durada determinada. La segona preveu que l’empresari pugui modificar l’horari previst amb un preavís. A més, es podrien acordar la realització d’hores extraordinàries amb uns límits.

En aquest darrer cas el contracte només podria ser indefinit.

4

ECONOMIA / Agrupacions Empresarials

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

LES RESERVES S’HAN AUGMENTAT ENTRE UN 15 I UN 30% DURANT ELS ÚLTIMS SIS MESOS

Les agències de viatges augmenten les reserves però la facturació s’estanca El mercat turístic català comença a donar símptomes de reactivació. Després d’un 2009 amb caigudes superiors al 10% en el nombre de viatges i especialment en la facturació, el sector albira certs canvis des de l’octubre que es tradueixen en una bona Setmana Santa i unes previsions per a l’estiu que apunten a una millora del 5%. El principal problema són els preus, estancats, encara que ja han deixat de caure. Islàndia, Croàcia i Sudàfrica són les destinacions emergents, tot i que les clàssiques no passen de moda: Canàries, Balears, Madrid i grans capitals europees.

Avions més plens i un Saló del Turisme que va tancar portes amb un moderat optimisme expliquen aquest punt d’inflexió.

ARTUR ZANÓN

Les agències de viatges catalanes esperen augmentar un 5% el nombre de turistes per a aquest estiu. Les diverses xifres que es van publicant indiquen que el sector es va recuperant pas a pas. El canvi de tendència es nota des de l’octubre i entre els professionals es respira cert optimisme després d’uns mesos de caiguda en picat.

Entre l’octubre anterior i l’abril, les reserves consumades es van incrementar entre un 15% i un 30%, segons l’Associació Catalana d’Agències de Viatge (ACAV), que aplega 366 agències a Catalunya amb 633 punts de venda. “Hi ha una certa recuperació”, apunta el seu vicepresident de l’àrea de Touroperadors, Jordi Gurri. Tot i això, els preus són els mateixos de 2009.

El president de l’entitat, Francesc Carnerero, destaca que la demanda de viatges de llarga distància per a l’estiu és entre un 5% i un 7% superior a la de l’any passat. En part, aquesta pujada s’explica pels majors descomptes que s’aconsegueixen a mesura que es reserva amb major antelació. De tota manera, la crisi continua afectant el sector, que és conscient que serà impossible igualar les xifres de facturació anteriors a la crisi. Carnerero recorda la complicació d’encertar previsions pel canvi que ha experimentat el client com a conseqüència de l’eclosió d’internet: molts esperen a última hora i opten pels preus ganga abans de triar una destinació perquè intenten ajustar al màxim el seu pressupost.

Malgrat el major nombre de turistes, la facturació sols ha crescut d’un 5%. Tot i això, els empresaris del turisme no es mostren preocupats. Almenys per ara i si la situació no s’allarga molt. “El client està disposat a viatjar”, de manera que quan la recuperació eco-

El turista català és el que menys gasta de mitjana de tota Europa. / CEDIDA

L’Associació Catalana d’Agències de Viatges demana un IVA més reduït per al turisme nòmica sigui més perceptible es tornarà a nivells del 2008, que “va ser molt bo”, pronostica Gurri.

En la mateixa línia s’expressa el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart: “Gener va ser dolent. Febrer, març i abril han estat bons. Esperem bones xifres per al maig, juny i juliol. Però tenim uns preus que es resisteixen a créixer”, raona el també propietari de la cadena d’hotels Husa.

A més de la crisi, les agències de viatge s’enfronten a un tipus de client, el català, que és dels que més planifica i que més s’estreny la bossa. Serà pel tòpic o realment perquè prefereix sortir (ni que sigui en precari) abans de renunciar a una escapada, el turista català és el que menys gasta: 240 euros per viatge i persona davant els 270 de la mitjana espanyola i els 280 dels

europeus. Són dades corresponents a 2009 publicades al Saló Internacional del Turisme de l’agència catalana de reserves hoteleres de baix cost budgetplaces.com.

Aquesta diferència s’explica per la gran preferència pel bed and breakfast (50%) i la menor tria d’establiments hotelers (entorn al 40%). També són els més previsors: reserven amb 41 dies d’antelació davant els 29 de la resta de l’Estat (els alemanys, amb 56 dies, s’avancen més). Només un 21% s’ho deixa per a l’últim moment (una setmana o menys fins i tot).

En aquest panorama en què no se sap si el got està mig ple o mig buit, Àsia i Àfrica són les dues destinacions (en general) que més creixeran, a més de les emergents Islàndia o Croàcia, segons les previsions de l’ACAV per a l’estiu.

En llarga distància s’imposen països com el Japó, la Xina i el Sudest asiàtic. A l’Àfrica, a més dels clàssics (Kènia i Tanzània), guanyen pes Uganda, Ruanda, Madagascar i sobretot Sudàfrica. Ciutat del Cap o Johanesburg seran algunes de les ciutats més de-

manades del país que organitza el Mundial de Futbol 2010; el juny no és la millor època de l’any i a més els preus estaran pels núvols, però ja se sap que el futbol és passió i la irracionalitat sol estar renyida amb la fredor dels números econòmics. Els Estats Units i el Canadà i Perú, Xile i sobretot Colòmbia són els països preferits a Amèrica, que no perden lluentor com a grans destinacions. Aquest segment significa aproximadament el 20% del conjunt de viatges Els creuers segueixen la tendència ascendent, amb ofertes

a rius com el Danubi, el Rhin, el Duero i països ben adaptats al trànsit per canals com Holanda, Rússia o Ucraïna. Els preus estan “molt rebaixats, les empreses no poden aguantar així”, comenta Daniel Raya (Pullmatour). Dins la mitjana distància, el Marroc, Tunísia, Egipte o Jordània es consoliden com les destinacions més comunes.

Quant al continent europeu, les capitals són, segons l’ACAV, una bona oportunitat per a viatges d’una durada reduïda. Finlàndia, Hongria o Croàcia són alguns països la demanda dels quals s’espera que sigui “especialment important”. I, no cal dir-ho, l’Estat i Catalunya: Canàries, Balears, Madrid o la Costa Brava, on ja costa trobar allotjament per a certes dates de l’estiu vinent.

El principal canvi que s’espera vindrà per l’increment de l’IVA al juliol (el reduït passa del 7% al 8% i el normal, del 16% al 18%). El president d’ACAV va exigir endarrerir l’increment dels impostos indirectes fins l’octubre. Gravar més el consum podria “aturar el consum” en plena temporada alta. I més, entenent-ho com a sector estratègic, Carnerero va demanar un IVA més reduït per al turisme.

UN SALÓ AMB 195.000 VISITANTS Si hi ha crisi, el sector la vol passar el més aviat possible. «La crisi no marxa de vacances. La crisi no gasta», resumeix Francesc Carnerero. Aquesta filosofia pot explicar la gran afluència de públic que va registrar el Saló Internacional de Turisme: 195.000, que són les esperades en un primer moment. El fet que la recessió és encara present ho demostra el descens en un 15% del nombre d’expositors que hi van participar fins el 18 d’abril als palaus 1, 2 i 3 del recinte de Montjuïc. S’hi van aplegar 4.000 professionals en 1.100 expositors que van mostrar el bo i millor de 60 països i totes les comunitats autònomes. A aquest panorama s’afegeixen les aerolínies que han omplert més els avions durant el primer trimestre. Un exemple n’és Vueling, la primera aerolínia del Prat que, després de la fusió amb Clickair, ha doblat els passatgers fins el març, en comparació a l’any anterior. Algun brot verd sembla que hi vagi sortint.

Anàlisi / ECONOMIA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

5

MESURES PER ADAPTAR-SE A L’ENTORN

Millorant el model de negoci En fases de recessió com l’actual, és interessant analitzar les mesures que prenen aquelles empreses que es caracteritzen per la seva capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies de l’entorn. Per això, sembla oportú conèixer què està fent el grup cooperatiu més important del món.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Moltes empreses estan veient que les seves vendes s’estan estancant o fins i tot baixen i no sempre es conseqüència de la reducció de l’activitat econòmica que comporta la recessió. Sovint, el principal motiu de la dificultat per incrementar les vendes té a veure amb l’evolució del sector per canvis de tipus tecnològic o relacionats amb el diferent comportament dels clients o dels competidors.

Hi ha empreses que reaccionen amb rigidesa davant els canvis i això els impedeix introduir les innovacions necessàries per mantenir la seva competitivitat. Aquestes rigideses serien les que perjudiquen, per exemple, les agències de viatges que no fan res en relació amb l’interés creixent dels clients per adquirir viatges i reserves d’hotels i avions per internet.

O el que pot passar amb les editorials que no reaccionin davant del fenomen del llibre digital. El mateix podríem dir de les universitats i escoles que no incorporin d’alguna manera les noves tecnologies (e-learning) a la seva proposta formativa.

Els canvis que estan experimentat la majoria de sectors fa necessari que les empreses revisin el seu model de negoci.

Model de negoci Un model de negoci (veure figura) és un conjunt de processos que l’empresa porta a terme per satisfer les necessitats dels clients i així aconseguir els seus objectius (beneficis, liquiditat...) tot satisfent les necessitats dels accionis-

tes i altres parts interessades (proveïdors, bancs, Administració Pública, comunitat...).

Per dissenyar el model de negoci, l’emprenedor parteix de la necessitat del client que ha de ser satisfeta a partir d’una idea de negoci que s’ha de transformar en una proposta de valor (producte, preu...i altres atributs d’allò que l’empresa entregarà al client). Per poder portar a terme aquesta proposta de valor, l’empresa ha d’organitzar el model de negoci, que es pot dividir en el que s’entén com a model econòmic i model financer.

Model econòmic El model econòmic inclou el producte o servei que s’ha d’entregar al client, el preu, el termini d’entrega, el termini de pagament i també tots els costos de producte i generals de l’empresa. El model econòmic ha de garantir que l’empresa generi un benefici suficient per poder retribuir totes les parts interessades i també finançar el creixement.

Al llarg dels darrers anys, s’han fet innovacions importants en el model econòmic i així han aparegut empreses que han aconseguit avantatges competitius amb el model de gestió d’ingressos o el model de baix cost. Exemples interessants de gestió d’ingressos ( revenue management) són les línies aèries o els hotels, que van modificant els preus a l’alça o a la baixa en funció de l’evolució de la demanda i del pas del temps.

Fa pocs dies, amb motiu de la Diada de Sant Jordi molts venedors de flors ens varen donar una lliçó interessant de revenue management en anar variant amb molta agilitat el preu de la rosa al llarg del dia.

En el model econòmic també hi té molt a dir la gestió de costos i algunes empreses aconsegueixen diferenciar-se dels seus competidors a través del model low-cost, que podem trobar en sectors com les aerolínies, mobles, hotels, cotxes, alimentació...

La idea de negoci ha de buscar satisfer la necessitat d’algun client. /ARXIU

Model financer El model financer té a veure amb les inversions que fa l’empresa i com les finança.

Les inversions es refereixen tant a les inversions en actius no corrents (edificis, maquinària...) com a la gestió de l’actiu corrent (estocs, clients...). Hi ha empreses que han introduït innovacions efectives en el seu actiu per tal de poder desenvolupar les seves activitats amb el mínim d’inversió. Es tracta d’empreses que gestionen els estocs amb polítiques just a temps que permeten treballar amb el mínim nivell d’estoc. Això redueix les necessitats de magatzem i de finançament.

També s’han fet moltes in-

novacions en la gestió dels clients per minimitzar les inversions necessàries i cobrar com més aviat. A més, el model financer ha d’aconseguir finançar de manera prudent les inversions, amb proporcions adequades de fons propis i de deute.

Innovar en el model de negoci La innovació en el model de negoci por afectar qualsevol etapa, des de la idea i proposta de valor fins al model econòmic i financer. Les empreses que avancen en anys complicats com l’actual són aquelles que tenen èxit en els processos d’innovació. Per

innovar no cal tenir laboratoris d’alta tecnologia o enviar coets a la Lluna, simplement es tracta d’introduir canvis que generin riquesa.

Per exemple, La Fageda, la cooperativa gironina de iogurts ha introduït recentment una innovació molt interessant: els gelats. Amb aquesta idea pretenen que la reducció de consum de iogurts dels mesos d’estiu es compensi amb l’augment de consum de gelats d’aquests mesos. És una bona idea amb molt de sentit comú. Aquesta idea ha d’anar acompanyada d’un model econòmic adequat i entre d’altres mesures han aconseguit que Caprabo els asseguri la venda, ja que els comprarà tota la producció del primer any. També es necessita un bon model financer. En aquest cas, el que s’ha fet és adquirir una empresa de gelats a bon preu.

Per introduir innovacions en el model de negoci, les empreses poden fixar-se en el que fan els competidors per aconseguir idees o descartar-ne d’altres. També s’acostumen a fer els anomenats actes de fe, quan l’empresa aposta per una determinada innovació sense tindre la certesa total de que funcionarà, ja que no hi ha d’altres experiències similars fetes anteriorment. A vegades les innovacions necessiten el seu temps per a demostrar si seran efectives o no.

EL MODEL DE NEGOCI: DE LA NECESSITAT DEL CLIENT A LA SATISFACCIÓ DE CLIENTS I DE LA RESTA DE PARTS INTERESSADES Necessitat del client Idea proposta de valor

Model de negoci Model econòmic: Ingressos: clients, preu, termini pagament.

Costos de producte i d’estructura Model financer:

CLIENT SATISFET

Capital circulant: estocs, clients, prov.

Inversió i finançament

Benefici

Liquiditat

EMPLEATS PROVEÏDORS, ENTORN...

SATISFETS

SOCI, ACCIONITA SATISFET

6

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

L’INSTITUT IGNASI VILLALONGA ÉS UN DELS IMPULSORS DE L’ARC MEDITERRANI

SOS de les infraetructures de l’Arc Mediterrani Ara o mai. Aquest sembla l’ultimàtum que llancen els governs, empreses i entitats de l’Arc Mediterrani per impulsar les infraestructures. Davant la revisió aquest 2010 de les xarxes de transport prioritàries que rebran finançament comunitari, el motor econòmic que va del Rosselló francès al Baix Segura alacantí exigeix l’impuls definitiu del corredor mediterrani per no ofegar el desenvolupament econòmic d’una de les zones més dinàmiques del sudest europeu. El 7 de maig es reuniran a València per debatre sobre carreteres, ports, energia, telecomunicacions i altres.

ARTUR ZANÓN

La importància d’aquest espai sembla clara: “Som una economia integrada i diversificada que representa el 40% del PIB espanyol gràcies a un teixit empresarial bastit amb milers d’empreses de sectors extraordinàriament diversificats”.

Amb aquest punt de partida, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas pensa que és imprescindible “pressionar per tirar endavant el corredor mediterrani. Ni Brussel·les ni Madrid ens ajudaran”.

La Comissió Europea ha de decidir quines xarxes europees seran qualificades de prioritàries i, en conseqüència, rebran finançament de la Unió Europea. Empresaris, govern i entitats pensen que és un tren que no es pot perdre perquè el següent trigarà uns anys a passar. El Llibre Blanc del Transport de la UE es va redactar el 2001 i enguany s’ha de revisar; llavors es van deixar fora projectes prioritaris per a la regió.

Un ferrocarril que a Tarragona esdevé un coll d’ampolla, autopistes insuficients i de pagament, ports poc aprofitats, abastament d’aigua poc garantit, dependència del subministrament energètic o una organització territorial massa rígida són alguns dels entrebancs que frenen el creixement des de Perpinyà a Alacant. Davant tot això, aquest és l’espai de l’Estat que més immigració ha atret, prova del seu gran dinamisme: “El més lògic és invertir on és més rendible, i no ofegar i permetre que els territoris més dinàmics perdin pistonada”, adverteix el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Josep Oriol.

Recordant la capitalitat de la corona aragonesa que va exercir al segle XV, València acollirà el 7 de maig un acte amb una innombrable quantitat de representants de cambres de comerç, col·legis d’economistes, enginyers industrials i de

Enguany s’ha de revisar el Llibre Blanc del Transport de la UE. / ARXIU

camins, petites i mitjanes empreses, organitzacions agràries, sindicats, ports, patronals, empreses de la talla de Ford, Nissan, Seat o Volkswagen, universitats, governs (Illes Balears, Andorra, Catalunya, País Valencià)... L’Institut Ignasi Villalonga i el SOS que es llançarà sobre les infraestructures de l’Arc Mediterrani han aconseguit superar les pors i les mirades de reüll que han separat aquests territoris en la història recent.

El repte que planteja aquest macrolobby no és fútil. I tampoc és senzill per tres motius, almenys. Primer cal tenir en compte l’enorme competència d’altres estats europeus, sobretot els menys desenvolupats, incorporats en les dues darreres ampliacions que ha portat la Unió Europea a 27 membres. Segon, per la ambigüitat de l’Estat a l’hora de secundar aquesta aposta de l’Eix Mediterrani. Davant l’opció

QUÈ ES DEMANA? Les principals reivindicacions en l’àmbit d’infraestructures són les següents.

Ports. Tot considerant la logística un sector emergent, els ports de Barcelona, Tarragona, Sagunt i València han de ser les portes del sud europeu. Cal ampliar les zones d’influència.

Ferrocarril. AVE pel corredor mediterrani per garantir la mobilitat de persones i el transport de mercaderies cap a l’Europa central de manera neta.

Autopistes. Els peatges han d’ajudar per gestionar de manera eficient el trànsit. Cal segregar els trànsits de llarga i mitjana distància dels locals.

Aigua i energia. Interconnexió entre conques hidràuliques (transvasaments a curt i mig termini inclosos) i mes plantes dessalinitzadores. Mantenir la producció nuclear, desenvolupar les renovables i interconnexió de les xarxes elèctriques.

Telecomunicacions. Desplegament de manera progressiva, tot agrupant els usuaris en paquets en dimensions que garanteixin la rendibilitat de les inversions.

del corredor que uneixi Algesires amb França (i Europa) via València, s’aixeca l’opció per Madrid i Irun.

I tercer: “La proposta implica redefinir la xarxa transeuropea de transports no com una juxtaposició d’infraestructures nacionals, sinó com l’ampliació d’una lògica estrictament europea més enllà de la frontera dels estats”, afirma el

president de l’Institut Ignasi Villalonga, Ferran Villalonga.

En aquest debat es contraposen les dues grans postures sobre la construcció europea: la versió alemanya d’una Europa federalitzant versus Espanya i França, uns dels integrants que amb més força han defensat el paper predominant dels estats.

Abans d’arribar a València hi ha hagut un llarg recorregut amb 33 reunions: des de Perpinyà (juny del 2007) al debat amb les pimes el passat novembre.

Mallorca, Castelló, Manresa, Tarragona, Vic, Andorra, Terrassa, Sagunt, Alacant, Eivissa o Alcoi han estat escenari i donen mostra de la transversalitat territorial en zones governades al seu torn per partits polítics de colors diferents.

El treball de gairebé tres anys recull aportacions de 369 empreses sobre infraestructures, economia i societat amb una conclusió ben clara: l’aposta per l’Arc Mediterrani és vital per no ofegar un dels motors econòmics de l’Estat i del sudest europeu.

APOSTA PER FER UN PAS ENDAVANT Empresaris, governs i entitats de l’Arc Mediterrani aposten per l’avanç socioeconòmic.

Indústria. La deslocalització és inevitable, així és que cal apostar per la innovació i internacionalització de les pimes en sectors tecnològicament avançats.

Agricultura. Les subvencions es mantindran per motius paisatgístics i turístics i on l’activitat sigui competitiva (gràcies, per exemple, a les denominacions d’origen).

Turisme. Serà un dels motors d’una economia cada cop més terciaritzada. Evolucionarà cap als serveis a les persones: formació, salut, cultura, esport, negocis...

Construcció. Reprendrà l’activitat a un ritme menor. Ha de centrar-se més en la innovació, la internacionalització i esdevenir un sector d’excel·lència.

Mobilitat. Caldran augments en l’oferta per evitar la congestió d’alguns trams. Aposta pel transport públic per reduir la contaminació a les àrees metropolitanes.

Administracions. El sector públic és un element de rigidesa i ineficiència, a més de dificultar l’impuls de grans projectes estratègics. Major transparència i objectivitat per planificar.

Col¡legis Professionals / ECONOMIA

MAIG 2010 MĂ“N EMPRESARIAL

7

BREUS COL¡LEGIALS

Col¡legi d’Arquitectes de Catalunya

Col¡legi d’Economistes de Catalunya

Tres candidatures aspiren a dirigir el Col¡legi d’Arquitectes

La meitat dels economistes opina que la situaciĂł continuarĂ igual L’atur continua sent el principal problema de l’economia catalana. Ho diuen el 84,3% dels economistes que han participat en l’Enquesta d’OpiniĂł d’Hivern que elabora el Col¡legi d’Economistes de Catalunya. Li segueixen la feblesa de la demanda interna i la manca de reformes estructurals, seguit dels costos laborals i les deďŹ ciències en infraestructures i comunicacions. Pel que fa a les perspectives de l’economia en els propers mesos, un 50,8% dels economistes opina que la situaciĂł continuarĂ igual, mentre que un 38% creu que empitjorarĂ . Tot i que les perspectives pels propers mesos sĂłn semblants en diferents sectors, els col¡legiats que estan a la construcciĂł continuen sent els que presenten unes previsions mĂŠs negatives a curt termini. Un 78% dels economistes opina que l’estratègia de l’Economia Espanyola impulsada pel Govern Central no ĂŠs el mitjĂ adequat per intentar canviar el model productiu espanyol.

Els arquitectes Lluís Alonso, Lluís Camerón i Josep Maria DedÊu optaran a la presidència de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a les eleccions que l’organisme ha convocat per al proper 4 de maig en haver-se esgotat el mandat dels actuals representants. En els comicis, els 10.000 associats amb dret a vot, a mÊs d’escollir el degà de l’entitat, tambÊ escolliran els 200 representants de l’assemblea general de l’organisme i les juntes directives de les demarcacions de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Ebre.

En relació a comicis anteriors, les actuals eleccions presentaran dues novetats: la supressió del vot delegat i la introducció del vot electrònic.

Col¡legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya Daniel Faura, nou president per un perĂ­ode quatre anys Daniel Faura ha estat elegit per unanimitat com nou president del Col¡legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya per a un perĂ­ode de quatre anys en l’acte constitutiu del nou Consell d’aquesta corporaciĂł professional. Faura substitueix a Albert Folia, qui ha estat al capdavant del Col¡legi en l’anterior mandat. Des de l’any 2004, Faura ocupava la vicepresidència primera de l’entitat. El nou president del Col¡legi, nascut a Olvan (Barcelona) el 1948, ĂŠs llicenciat en AdministraciĂł i DirecciĂł d’Empreses i en Dret, professor mercantil, censor jurat de comptes i membre del Registre OďŹ cial d’Auditors de Comptes (ROAC). Des del 1985 Daniel Faura ĂŠs soci-director de Faura – Casas Auditors – Consultors S.L. Faura ĂŠs tambĂŠ vicepresident de l’ACCID (AssociaciĂł Catalana per a la Comptabilitat i DirecciĂł).

Finançament en condicions preferencials per al seu negoci Ara, Caixa Sabadell posa a la seva disposiciĂł les noves LĂ­nies ICO 2010. Amb elles, podrĂ aconseguir el ďŹ nançament que la seva empresa necessita en condicions preferents. t LĂ­nia ICO InversiĂł Nacional, per ďŹ nançar les inversions realitzades per autònoms i empreses. t LĂ­nia ICO InversiĂł Internacional, com a suport de les inversions a l’exterior. t LĂ­nia ICO Emprenedors, per impulsar la creaciĂł de noves empreses o activitats professionals. t LĂ­nia ICO Liquiditat, per atendre les necessitats de ďŹ nançament d’empreses solvents i viables.

Impulsi el seu negoci! Informi-se’n a la seva oďŹ cina o entri a www.caixasabadell.com Daniel Faura, nou president del Col¡legi de Censors Jurats de Comptes. / CEDIDA

Col¡legi d’Advocats de Girona BBVA i l’entitat col¡legial signen un conveni de col¡laboraciĂł El Col¡legi d’Advocats de Girona i el BBVA han signat un conveni marc de col¡laboraciĂł per tal oferir un major recolzament del BBVA als col¡legiats a travĂŠs de diferents accions i una oferta exclusiva de productes i serveis. L’objectiu d’aquest conveni, que tĂŠ una vigència d’un any, ĂŠs posar a disposiciĂł dels col¡legiats una oferta de productes i serveis en condicions preferents que cobreixin les necessitats derivades del desenvolupament de la seva activitat professional. L’oferta posa especial èmfasi en els productes de ďŹ nançament, tant aquells destinats a facilitar la gestiĂł diĂ ria com d’altres per a dur a terme adquisicions d’equips o locals. AixĂ­ mateix, en destaca una lĂ­nia de ďŹ nançament especĂ­ďŹ ca per a noves col¡legiacions.

Protecció Accidents: mà ximes cobertures amb tota la tranquil¡litat

La resposta a les seves necessitats

Conegui tots els avantatges de Zurich PIMES. Caixa Sabadell li ofereix una cobertura bĂ sica ampliable a les cobertures mĂŠs interessants per al seu negoci: Flexibilitat de contractaciĂł i personalitzaciĂł.

Gran ventall de lĂ­mits assegurables.

Cobertura per a l’aixovar, existències i mercaderies de tercers. %JGFSFOUT NPEBMJUBUT EF 3FTQPOTBCJMJUBU $JWJM Permet assegurar diferents ubicacions de l’empresa.

Cobertura de pèrdua de beneďŹ cis en cas de sinistre.

Cobreix tots els possibles imprevistos: patrimonials, mOBODFST J EF 3FTQPOTBCJMJUBU $JWJM Permet adequar la prima al risc real de l’empresa.

"TTJTUĂ’ODJB I FMT EJFT

Tot el que la seva empresa necessita per estar segura, amb Zurich PIMES.

L’OSV, els Mossos d’Esquadra i el Museu de la Xocolata, primers clients de la nova bugaderia de CIPO

Per molts pocs diners garanteixi la seva tranquil¡litat econòmica i la de la seva famĂ­lia, i gaudeixi de grans cobertures i avantatges: t $PCFSUVSB EBWBOU NPSU J P JOWBMJEFTB QSPEVĂ•EB QFS BDDJEFOUT t *OEFNOJU[BDJĂ˜ EJĂ‹SJB DPOUSBDUBOU MB JODBQBDJUBU UFNQPSBM t -MJVSF FMFDDJĂ˜ EF DBQJUBMT t $PCFSUVSB E BTTJTUĂ’ODJB FO WJBUHF t "TTJTUĂ’ODJB MFT IPSFT FMT EJFT EF M BOZ t %FGFOTB KVSĂ“EJDB UFMFGĂ›OJDB

No esperi mÊs per gaudir de la mà xima tranquil¡litat!

La cooperativa de discapacitats psíquics sabadellenca CIPO ha posat en marxa un nou servei de bugaderia grà cies a la subvenció de 25.000 euros atorgada per l’Obra Social Caixa Sabadell per mitjà dels 36ns Premis Caixa Sabadell, els ajuts anuals a projectes sense à nim de lucre de l’entitat.

La nova bugaderia neix per atendre millor les 25 persones discapacitades que viuen a les tres residències de l’organització, però tambÊ ofereix els seus serveis a empreses externes, la qual cosa ha permès crear cinc llocs de treball.

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

8

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

Perspectiva 1 de maig Festa del Treball Amb el lema “Per l’ocupació amb drets i la garantia de les nostres pensions”, els treballadors surten al carrer. La Festa del Treball tindrà especials referències a l’atur, la lluita contra les desigualtats, el manteniment de les prestacions per als jubilats i la reforma del sistema financer.

conservadors es disputen les eleccions més renyides dels darrers 18 anys al Regne Unit.

Les enquestes que auguraven un canvi a Downing Street a favor dels tories, menys partidaris encara que els wighs de no avançar en la integració econòmica i política amb la Unió Europea, s’han anat invertint les darreres setmanes amb la presència emergent dels liberals (Nick Clegg).

5 de maig

12 de maig

Internacionalitzar-se a Algèria i a la Xina Per al mes de maig PIMEC està organitzant unes trobades individuals per a totes aquelles empreses que estiguin interessades a obrir-se mercat a la Xina i a Algèria, dos països que ofereixen grans oportunitats de negoci. Les sessions són individuals i personalitzades per a cada empresa, tindran una durada de 45 minuts i es realitzaran, concretament, els dies 5 (Algèria) i 12 de maig (Xina).

Últim trimestre de recessió?

Després de la caiguda del 3,6% del PIB el 2009 i el de la menor contracció econòmica durant el darrer trimestre del 2009 (-0,1%), les previsions apunten a un primer trimestre amb un creixement negatiu del PIB (-0,1%, de nou).

El govern central espera que aquest sigui l’últim o el penúltim trimestre de recessió.

Trobada de Centres de Promoció de Negocis

dels projectes d’expansió internacional de les empreses catalanes.

14 de maig Directiu coach i millora dels resultats Seminari per ampliar la perspectiva dels directius per obtenir millores sostenibles: com desenvolupar habilitats clau per generar compromís, avenços i resultats a llarg termini. Es realitza a l’Escola Pàlcam dins el seminari Valors & Persones

Fusió de les caixes catalanes Després de la negativa de Caixa Girona, les entitats de Catalunya, Tarragona i Manresa convoquen assemblees per ratificar el procés de fusió. Terrassa, Sabadell i Manlleu proposaran en assemblea la mateixa sortida, aplegades sota el paraigües Unnim i amb l’eix del servei a l’empresa, els autònoms i els comerços.

Eleccions al Regne Unit

19 de maig

Gordon Brown per als laboristes i David Cameron per als

Grècia ha de tornar 8.500 milions Venç el termini perquè Grècia torni 8.500 milions d’euros del seu deute, una xifra que el país no està en condicions de satisfer. La crisi del deute grec és la prova més seriosa de la

. LES

DADES DEL MES 10 de maig Estadística de transmissió de drets de la propietat del març

12 de maig Renovalia col·loca en Borsa el 25% del capital

17 de maig Sisena cimera UE – Amèrica Llatina/Carib

25 de maig Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció

17 de maig

6 de maig

Fins el 14 de maig, ACC1Ó reuneix els directors de la xarxa dels 35 centres de promoció de negocis que l’entitat té arreu per acompanyar les empreses en el procés d’internacionalització.

Es tracta que de les entrevistes surtin estudis de viabilitat

Unió Europea Monetària. Els estats membres hauran de sortir al rescat de l’economia helènica (enmig dels atacs dels especuladors i algunes veus que exigeixen la sortida de Grècia de la moneda única) i garantir-ne un refinançament fora del mercat.

24 de maig Cimera UE-EUA

28 de maig IPC avançat de maig

Del 24 al 30 de maig una delegació d’empresaris catalans participa a la Setmana de Catalunya a l’Exposició Universal de Xangai, a la Xina. S’hi ç vol fomentar la projecció internacional i afavorir la cooperació empresarial amb el gegant asiàtic. La prioritat passa, a més, per buscar inversors a l’exterior i augmentar la presència catalana a un Amb la polèmica perquè Ba- mercat amb 1.300 milions de rack Obama no hi té previs- potencials consumidors. ta l’assistència, la presidència espanyola acull la cimera entre la Unió Europea i els Estats Units amb el debat centrat en la conveniència de retirar els estímuls fiscals, les receptes per sortir de la crisi i l’anàlisi de les darreres dades macroeconòmiques.

30 de maig Empresaris a l’Expo de Xangai

KD?L;HI?J7J E8;HJ7 :; 97J7BKDO7 E\[hjW \ehcWj_lW (&'&#(&''

;^ch V dc kdah Vgg^WVg4 >c[dgbV"iZÉc V mmm$keY$[Zk! Va iZa# /&( '*' '*' ^ hZjh YZ aV JD8 V 7VgXZadcV! aÉ=dhe^iVaZi YZ AadWgZ\Vi! AaZ^YV! <gVcdaaZgh! BVcgZhV! GZjh! HVWVYZaa! HVai! HVci ;Za^j YZ AadWgZ\Vi! IZggVhhV! IdgidhV! K^X! K^aV[gVcXV YZa EZcZY h! K^aVcdkV ^ aV <Zaig ! 8^jiVYZaaV! :^k^hhV! BVcVXdg! KVa cX^V ! HZk^aaV! BVYg^Y ^ aÉ6a\jZg#

Directiu del mes / EMPRESA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

9

ENTREVISTA A SILVIA VÍLCHEZ, DIRECTORA GENERAL DE PERSONES D’MRW

“El talent es respira, es percep” Al capdavant de la Direcció de Persones d’una de les empreses líders del transport de petita missatgeria hi ha Silvia Vílchez, que destaca com a tret diferencial d’MRW la qualitat humana i el compromís de tots els seus treballadors.

“Els entorns de desconnexió repercuteixen positivament en el treball”

Com va anar a parar al món de la missatgeria?

Doncs no ho sé... No estava al meu full de ruta. En un moment molt curiós de la meva vida es va creuar una oportunitat com aquesta i la vaig voler aprofitar.

El projecte i les persones, amb una concepció molt singular i responsable de la gestió, em van fer prendre la decisió.

En què ha canviat la gestió de la Direcció de Persones en comparació a fa 20 anys?

En tot i en res. En tot, en aquelles empreses compromeses amb les persones i que realment creuen que el treballador és el principal actiu de la companyia. En res, en aquelles empreses que continuen utilitzant en el pitjor sentit l’actiu humà. Ara haurem de veure quin peatge deixa la crisi en la gestió de persones, perquè s’estan fent autèntiques barbaritats. I després ens queixem del poc compromís dels treballadors amb els projectes.

Quantes persones treballen a la seva empresa?

Més de 700 directament i amb relació laboral. I més de 13.000 vinculades a la marca a través de la nostra estructura franquiciada de més de 650 botigues. És bo posar zones de relaxament per als treballadors?

Per descomptat. Els entorns de possible desconnexió repercuteixen en la creativitat i en la innovació de les persones.

Entorns rutinaris, amb rigidesa en els horaris, en les funcions i procediments, aniquilen la creativitat. Tenir un espai més distès ajuda a relaxar la ment i a enfocar les idees des d’una altra òptica.

Què té la seva empresa que no tenen les altres?

Qualitat humana. Un elevat nivell de compromís des de la més alta direcció fins a l’últim col·laborador incorporat a la companyia. Apostem per una orientació real a les persones.

I aquesta idea és present a la nostra política de compromís

“La clau no radica en ell o ella, sinó en la persona i en la diversitat”

Silvia Vílchez destaca el nivell de compromís dels empleats d’MRW. / CEDIDA

social i a la nostra forma de gestionar, abordar els problemes i prendre decisions.

La missatgeria és cosa d’homes?

I de dones. La nostra plantilla està formada per un 50% de dones. Un sector de petita missatgeria, com el nostre, on el paquet tipus/estàndard no supera els 20 quilos, pot estar format tant per homes com per dones. I si el paquet és més gran, l’han de manipular, per un tema de riscos laborals, dues persones, ja siguin homes o dones. La clau no radica en ell o ella, sinó en la persona i en la diversitat. Diversitat com a suma d’enfocaments, de visions i de punts de vista. És possible promocionar en aquest tipus de treball?

La nostra empresa n’és un clar exemple. Quan hi ha necessitats de selecció de personal, primer recorrem a la promoció interna i, si no és possible, a la selecció externa. MRW està plena d’històries de persones joves, amb molta antiguitat, que han crescut biològica, acadèmica i professionalment amb nosaltres. Si l’empresa dóna

suport al desenvolupament amb oportunitats i amb formació, i si la persona hi posa voluntat, la recepta és fantàstica. Si a tot això hi afegeixes una realitat organitzativa amb horaris conciliadors (jornades continuades que permeten temps per al desenvolupament familiar, personal o acadèmic), el cercle es tanca. És possible promocionar i, com a totes les empreses, tenir gent prenent decisions que ha viscut el negoci des de les bases, és el millor que et pot passar. És fàcil detectar el talent?

Sí, el talent es respira, es percep. Es tracta de persones capaces, perseverants, positives, optimistes i inquietes. La seva vida o el seu currículum arrosseguen històries d’èxit i de fracàs, de les quals han après.

A més, jo sóc de les que pensen que tots tenim un petit talent per compartir. Tota persona sap fer quelcom de forma especial i diferent, que és el que hem de fer visible, fer créixer o destacar.

Les noves generacions X i Y prefereixen la seguretat en comptes dels reptes?

Són persones que tenen altres

prioritats a la vida. El treball no és l’epicentre de la seva existència. Per a elles, la feina és un mitjà, no un fi. Per tant, se senten més atretes per qüestions com el projecte, els valors de la companyia, el nivell de management o l’espai per a la seva realització personal o professional, que per qüestions com l’estabilitat o el salari. Tenen una altra forma d’entendre el poder: volen entorns autònoms, flexibles, i sentir que estan en constant desenvolupament.

A la seva empresa tenen molta rotació de personal?

Molt per sota de la mitjana del teixit empresarial i del sector, tant ara, amb la crisi, com abans de la crisi. La rotació no desitjada és de menys de l’1% i, en un sector com el nostre, és un èxit rotund. La resposta ve donada pel projecte d’empresa que tenim (compromís social, empresa familiar, estil de liderat), així com pel nostre compromís amb les persones (diversitat i conciliació).

Com viuen a la seva empresa la gestió de la diversitat?

La diversitat la vivim de manera àmplia: des d’una perspectiva de gènere, d’integració de persones amb discapacitat, així com també donant espai a d’altres nacionalitats. Persones d’altres cultures, països, idiomes, religions... ens donen una visió o òptica més àmplia i completa per entendre el client.

Tenir aquesta diversitat en diferents àrees funcionals i llocs de

A COR OBERT On va néixer?

Al Maresme.

Quan va començar a treballar?

En una edat no legal. Sempre he compaginat treball i estudis.

El millor de la infància.

El carrer, el sol, la platja, els amics, la innocència...

Què feien els seus pares?

Treballar molt i educar-nos d’una forma impecable.

Pertanyen a una generació d’oportunitats, però de moltes dificultats, més que ara.

Han sabut créixer, superarse i adaptar-se a un món tan canviant que, quan ho penso, em trec el barret.

El treball roba temps a la família?

Mal gestionat, roba temps i energia.

Què en pensa del moment en el qual vivim?

Comporta un canvi profund a tots els nivells: social, econòmic i cultural. El que està passant era necessari i imprescindible, perquè la situació anterior no ens portava enlloc.

responsabilitat possibilita que l’empresa estigui més preparada per adaptar-se als canvis i a les necessitats del mercat.

Què recomana a aquells que s’inicien en el món de la Direcció de Persones?

Els diria que tenen molta responsabilitat entre mans. Són l’ànima de l’empresa, o contribueixen a ella, juntament amb l’àrea de Responsabilitat Social.

Els demanaria que mai deixin de ser íntegres i, si algun dia ho fan, que canviïn de professió.

MIQUEL BONET ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

10

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

L’EFICIÈNCIA DE LA POLÍTICA

Repensar el model socioeconòmic (i 3) Redefinir o, si més no, reajustar, el model social i econòmic europeu per tal de garantir la seva viabilitat al segle XXI, requereix actuar sobre dues premisses bàsiques: la millora de l’eficiència econòmica i la defensa de la justícia social. Cal promoure transformacions estructurals per adaptar-se als canvis de l’entorn, i per fer-les possible es necessita lideratge polític i maduresa ciutadana.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

El passat dia 8 de febrer la Societat Catalana d’Economia organitzà una interessant sessió sobre la “Competitivitat a Catalunya” a càrrec del professor Xavier Vives (IESE), en el transcurs del qual el conferenciant exposà les principals conclusions d’un estudi elaborat pel Centre d’Investigació Sector Públic-Sector Privat, que ell mateix dirigeix. Cap al final del col·loqui amb els assistents, el president d’una gran empresa catalana demanà la paraula i preguntà al conferenciant: “I totes aquestes grans reformes que vostè planteja per millorar la competitivitat, qui les ha de liderar?”. La resposta fou inequívoca: “Els polítics. Només des de la política es poden promoure les transformacions que necessita la nostra economia per guanyar competitivitat”.

Llavors l’empresari afegí amb tristesa: “Quina llàstima, perquè d’això aquí no en tenim”.

Sobre la qualitat de la política Durant una època es va treure ferro a les deficiències del nostre sistema polític afirmant que, de la mateixa manera que els empresaris italians, davant l’evidència del mal govern, han après a prescindir de la política, s’han espavilat pel seu compte i, malgrat tot, han aconseguit bons resultats, aquí hauríem d’acabar aprenent a fer el mateix. No obstant, sospito que l’estratègia d’amagar el cap sota l’ala, obviar el debat sobre la qualitat de la política i fer veure que el mal govern no té gravíssimes conseqüències, econòmiques i socials, cada cop té

“Cal posar sobre la taula la següent qüestió: què significa ser un bon polític ara i aquí?”

menys adeptes. Així doncs, la pregunta té plena vigència i resulta més necessària que mai: ens podem donar per satisfets amb el funcionament del nostre sistema polític? Tenim un bon govern? Ens mereix confiança la nostra classe política?

Podem considerar que els nostres màxims dirigents estan suficientment preparats com per treure’ns d’aquesta crisi, de profundes arrels estructurals, i tenen la capacitat i la voluntat per treballar eficaçment per allò que els clàssics van anomenar ‘bé comú’ o ‘interès general’?

Al llibre “Política i valors. Com restaurar la grandesa de la política?” (Col. Observatori de Valors, núm.10. Fundació Lluís Carulla i ESADE, 2009), recullo nombroses dades sobre la cultura i la percepció polítiques a Catalunya. Destaquem-ne tan sols alguna de ben significativa.

Els enquestats afirmen que els sentiments que els desperta la política són de desconfiança, indiferència i avorriment. El 50% creuen que “els governants mai o poques vegades prenen les decisions pensant en la majoria dels ciutadans”. Els partits són la institució social més mal valorada, amb un 3,5 sobre 10.

I els polítics el col·lectiu social més mal valorat, amb un 3,3 sobre 10. Finalment, d’acord amb les dades del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió, de la Generalitat de Catalunya), l’índex de Satisfacció Política de desembre de 2009 assenyalava un rècord absolut d’insatisfacció política a Catalunya, amb un 80% de ciutadans insatisfets i tan sols un 20% de satisfets.

Reivindicar la bona política Al llibre esmentat anteriorment tracto d’argumentar que la crisi de la política a Catalunya guarda una estreta relació amb els valors que actualment la caracteritzen. És a dir, que el seu descrèdit obeeix més a causes humanes que no pas tècniques, i que està fortament associat amb “la manera de fer política”, o sigui: amb les característiques, els comportaments i

“No és un ciutadà qualsevol, sinó algú que sobresurt, que excel·leix i és capaç de portar el país més enllà”

Calen uns bons polítics per obtenir una bona política. /ARXIU

les actituds dels principals actors de la vida política. Ras i curt, per obtenir una bona política es requereixen bons polítics. I per tant, cal posar sobre la taula la següent qüestió: què significa ser un bon polític ara i aquí? En realitat, la pregunta no és pas nova. Els antics grecs, fa 2.500 anys, ja van proclamar que el govern de la ‘polis’ havia d’estar en mans ‘dels millors’, és a dir, els més capaços i més ben preparats per assumir una tasca tan transcendental. I què vol dir estar ben preparat per a la política avui en dia? D’una banda, significa desterrar la mediocritat, la incompetència, el nepotisme, l’oportunisme, l’ambició desmesurada de poder i la vanitat. I, per altra banda, significa també, i principalment, atrevir-se a comptar amb els millors tant des d’un punt de vista professional (capacitats, formació, experiència), com personal (qualitat humana, compromís ètic, valors).

A la cèlebre conferència “Elogi de la política. Misèria i gran-

desa de la política” (La Pedrera, 4 de juny de 2002), el president Pujol caracteritzava el bon polític amb la següent llista de valors i atributs: estimar la gent, defensar l’interès general; rendir comptes; assumir responsabilitats i prendre decisions arriscades; ser constant i tenaç; saber conjugar les dimensions política i tècnica; dirimir interessos contraposats; assumir el compromís fins al final i guanyar-se la legitimitat. Addicionalment, encara podríem destacar la vocació, el coratge, la voluntat de servei, la integritat, l’exemplaritat... en una llista de virtuts quasi interminable. I és que, certament, el bon polític no és un ciutadà qualsevol, sinó algú que sobresurt, que excelleix i està dotat de la capacitat i el talent necessari, en tots els sentits, per portar el país més enllà.

Maduresa ciutadana Ara bé, no ens enganyem, els bons polítics no provenen d’un altre planeta, ni florei-

xen per generació espontània enmig del desert. Per això resulta imprescindible comptar amb una ciutadania activa i responsable, compromesa amb la comunitat i disposada a exercir de veritat els seus drets i deures democràtics.

Al treball referit inicialment, plantejo la necessitat de conrear el civisme, la participació, la capacitat d’iniciativa i esforç i la corresponsabilitat, com a valors explícitament polítics i propis de la ciutadania. I suggereixo la prepolítica, el vot intel·ligent i el desvetllament de l’emoció, com a possibles camins per avançar vers una major maduresa política de la ciutadania.

Reflexió final Superar la crisi, augmentar la competitivitat de l’economia i reformar el sistema de protecció social, amb l’objectiu de garantir la seva viabilitat durant les properes dècades és una tasca titànica que només es pot afrontar des d’una autèntica corresponsabilitat entre el govern, els empresaris i la ciutadania. Necessitem un nou sistema de governança, veritablement inclusiu, que incorpori els sectors públic, privat i no lucratiu. L’Economia Social de Mercat (ESM) ha estat un model d’èxit summament interessant i hauria de servir-nos com a referent, per determinar la direcció de les reformes estructurals que hem d’emprendre ara, sense més demora.

RSC / EMPRESA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

11

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Cemex Redueix les emissions de CO2

2000 per identificar els trams més perillosos i, el 2002, es va establir un primer conveni de col·laboració del govern aragonès juntament amb Endesa per dur a terme les primeres correccions d’aquests trams.

Henkel

La fàbrica de ciments Cemex, ubicada a Saragossa ha aconseguit reduir les seves emissions de CO2 l’any 2009 en un total de 7.359 tones. D’aquesta manera es confirma que el 2009 es van complir els objectius mediambientals plantejats per la companyia, ja que es va aconseguir substituir el 25% del combustible fòssil per biomassa vegetal. En concret, es va aconseguir reduir 50.000 tones de CO2 mitjançant el consum de 40.000 tones de combustibles alternatius. Per tal des seguir amb aquesta línia, l’empresa ha decidit recercar nova biomassa per al seu ús com a combustible.

Endesa La UE premia un projecte on participa

Inclosa en un rànquing de bones pràctiques Per tercer any consecutiu, Henkel acaba de ser inclosa en el rànquing “World Most Ethical Companies”, elaborat per l’institut americà Ethisphere.

Aquests premis reconeixen l’enfocament ètic exemplar de la gestió corporativa i el compromís cap al desenvolupament sostenible de les empreses d’arreu del món. Les seves accions han estat qualificades en diverses ocasions com a excel·lents, tant per part de clients com de diferents rànquings nacionals i internacionals. A més, l’any 2009, Henkel va ser inclosa en el Dow Jones Sustainability Index com a líder en el segment de mercat de bens de consum.

Larios Finança causes benèfiques Larios Dry Gin ha fet entrega d’un xec de 39.000 euros per a la Fundació per al Foment de la Investigació de l’Esclerosi Lateral Amiotrófica per a contribuir a la lluita contra aquesta malaltia que afecta prop de 4.000 persones arreu de l’estat. Des de la Fundació Fundela s’ha expressat una gran alegria i satisfacció per aquest pas que suposarà un avanç en la investigació de la malaltia.

Orange Endesa participa en el projecte Life Natura “Adequació de línies elèctriques a les zones d’especial protecció per a les aus d’Aragó” per tal de contribuir a la reducció dels accidents de les aus en aquestes situacions. Aquest projecte l’ha desenvolupat el Departament de Medi Ambient d’Aragó en col·laboració amb Endesa i Red Eléctrica de España i ha estat seleccionat com un dels 20 millors projectes Life Natura d’Europa, d’entre un total de 80 propostes. El projecte es va posar en funcionament l’any

Utilitzarà bosses ecològiques

Orange ha decidit apostar per l’ús de les bosses ecològiques

en substitució de les comunes, fetes a partir de polietilè. L’ús d’aquestes bosses ecològiques es preveu que permeti reduir en un 63% les emissions anuals de CO2 de l’empresa. El canvi de material es va començar a fer servir el passat mes de març a prop de 1.700 punts de venda Orange de tot l’estat. També en l’àmbit de la RSC, Orange ha desenvolupat altres accions com és el cas de l’adaptació dels sistemes de climatització convencionals de les estacions base de la xarxa de telefonia mòbil. A més, també fan servir paper certificat de FSC i fan un

ús responsable de l’energia a les seves oficines, mesura amb la qual van aconseguir reduir el consum d’electricitat en un 5,8% l’any 2009, respecte de l’any 2008.

Signus Ecovalor Gestió dels residus de neumàtics L’empresa Signus Ecovalor i la Federació Espanyola d’Empresaris Professionals d’Automoció (Concepa) han signat recentment un acord per millorar les sinergies comu-

nicatives entre ambdues entitats i també per garantir la correcta gestió dels residus que generen els neumàtics que no es fan servir. Amb aquest acord es vol contribuir també a la lluita contra el frau per tal d’aconseguir que totes aquelles empreses que venen neumàtics que han adquirit a l’estranger per vendre’ls a Espanya, els declarin en funció del què estableix el Reial Decret 1619/2005. Signus recull i gestiona més de 2 milions de neumàtics anuals per damunt de la seva obligació legal.

12

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

EL MES POSITIU Banesto Registra guanys Banesto va registrar un benefici net atribuïble de 211,54 milions d’euros durant el primer trimestre, dada que suposa un augment del 0,3% respecte de l’obtingut en el mateix període de l’any anterior. Un cop tancat el registre de morositat del primer trimestre, les xifres de morositat s’han situat en el 3,12%, en front de l’1,97% registrat en el mateix període de l’any anterior.

s’ampliaria de manera automàtica fins l’1 de juliol. Es tracta d’una mesura que ha substituït de manera temporal els beneficis que els compradors tenien fins fa poc amb els 1.000 euros que aportava el concessionari amb el Pla 2000E.

Ikea No apujarà l’IVA

Estudia introduir el CAF a la borsa

La direcció general d’Ikea ha expressat que prendrà mesures i estudia baixar els seus preus per tal de combatre la propera pujada de l’IVA. La nova directora general adjunta d’Ikea, Danielle Seguin, ha manifestat que “s’està treballant en les mesures a adoptar per tal de no repercutir en la pujada i baixar els preus, com a mínim, un 1% en el nostre proper exercici fiscal, a partir de setembre.” Ikea ja ha realitzat baixades de preus en altres ocasions des del seu establiment a Espanya l’any 1997, amb reduccions de fins el 30%, mesura amb la qual ha anat guanyant quota de mercat en els darrers anys.

Indra Acord amb Caja Navarra

Ford Vendes sense IVA Per combatre els efectes de la pujada de l’IVA, la direcció de Ford a Espanya ha realitzat totes les seves operacions de venda del mes d’abril aplicanthi un descompte del 16%, equivalent al valor de l’IVA. En principi, la mesura havia de tenir 1 mes de durada, però la direcció va establir que si s’aconseguien els resultats, el termini

Indo Dissenyarà ulleres per a Pachá

DIR

El grup DIR estudia la possibilitat de treure un 20% del seu holding al mercat alternatiu borsari, segons han confirmat fonts de la companyia. Amb aquesta operació es podria donar més liquiditat als actuals accionistes. A més, es tracta de la primera empresa espanyola del sector del fitness que anuncia la seva voluntat d’incorporar-se al Mercat Alternatiu Borsari (MAB). Amb aquesta operació, el Grup DIR reforçarà la seva solvència possibilitant encarar la seva expansió amb una estructura financera reforçada.

És la segona companyia europea per capitalització borsària del seu sector i és també la segona empresa espanyola que més inverteix en I+D.

Indra, la companyia de Tecnologies de la Informació, i Caja Navarra han signat un acord estratègic de col·laboració per optimitzar la qualitat dels serveis que l’entitat ofereix als seus clients. S’estima que el valor d’aquests serveis per a un període de 10 anys és, aproximadament, d’uns 100 milions d’euros. Indra va realitzar l’any 2009 unes vendes per valor de 2.513 milions d’euros dels quals, un terç provenen del mercat internacional.

L’empresa Indo Internacional ha arribat a un acord fins el 2015 amb el grup Pachá per fer el disseny i la distribució a tot el món de la seva primera línia d’ulleres de sol. Aquesta línia d’ulleres estarà destinada al públic d’entre 18 i 25 anys i els primers models estaran a punt per finals del 2010 però la col·lecció completa estarà a punt el primer trimestre del 2011.

Iberia i British Airways Signen la seva fusió Iberia i British Airways han signat el contracte definitiu de la seva fusió. En aquest contracte es recullen els termes i condicions de l’acord que van subscriure les dues companyies el passat 12 de novembre del 2009. L’aerolínia resultant, que portarà per nom International Consolidated Airlines Group, transportarà un total de 58 milions de passatgers l’any i s’espera obtenir unes sinergies de 400 milions d’euros anuals a partir del cinquè any de la seva fusió.

La Caixa Augmenta la participació a Colonial La Caixa ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que ha elevat fins el 12,36% la seva participació a Colonial, en con-

vertir els bons que tenia de la immobiliària en accions, per un valor total de 121,84 milions d’euros. D’aquesta manera, La Caixa ha augmentat en més de 10 punts els seus bons que inicialment eren un 1,3%. La Caixa es suma d’aquesta manera al Royal Bank of Scotland (RBS), Eurohypo i Calyon, els quals ja controlen de manera conjunta un 45% del capital social de Colonial.

mercat en l’àmbit de la venda de gasoil a domicili, que en aquest cas es va situar en el 13%. En l’exercici del 2009 és destacable la compra de la companyia Energy Express (Enex), operació que va significar un creixement del 23% dels punts de venda.

Rosa Clarà Flagship a Sao Paulo

Nespresso Augmenta les seves vendes La popular marca de cafès va tancar l’any 2009 amb unes vendes de 1.890 milions d’euros, resultat que suposa un creixement del 22% respecte de l’any 2009. Per part de la companyia es consideren uns resultats “excel·lents” en un any “extremadament difícil”.

Nespresso, empresa filial de Nestlé especialitzada en cafè en càpsules, manté un ritme de creixement del 30% des de l’any 2000 i el 2009 va ampliar el número de boutiques fins a 190. Fonts de la companyia han afirmat que, en aquests moments, Espanya és el tercer país més important pel que fa al volum de vendes.

La firma Rosa Clarà obre a Sao Paulo el seu primer Flagship Store al Brasil, que s’ubica al número 932 del carrer Haddock Lobo, prop de marques com Lous Buitton i Cartier.

Es tracta d’un local de 300m2 distribuits en dues plantes on s’exposen les col·leccions de núvia i de festa creats per la dissenyadora. Rosa Clarà ha invertit 1 milió d’euros al Brasil i el seu projecte d’expansió està previst que continuï a Miami i també per Centre i Sudamèrica. Rosa Clarà és un referent en el sector de la moda nupcial a Espanya i compta amb un gran prestigi a nivell internacional.

Sony Venda a Time Warner

Petrocat Incrementa la quota de mercat Petrocat, la companyia de distribució i comercialització de gasolines i gasoils, ha anunciat que durant l’exercici del 2009 va incrementar la seva quota de mercat a Catalunya en un 17%, la qual va passar del 5,34% al 6,23%. També va augmentar la seva quota de

Sony Pictures ha anunciat que vendrà part de la participació que té a HBO d’Amèrica-Llatina a la nord-americana Time Warner. Amb aquesta operació, Sony espera obtenir uns ingressos de 217 milions de dòlars. La operació s’emmarca dins l’estratègia de concentració de les inversions només en els operadors on tenen una participació majoritària.

Panorama / EMPRESA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

13

EL MES NEGATIU Abengoa Retalla les retribucions Abengoa va retallar un 4,7% la retribució total destinada als membres del consell durant l’exercici del 2009, fins els 8,71 milions d’euros. Aquestes dades s’extreuen de l’informe sobre la política de retribucions d’administradors remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Segons ha explicat la companyia, els criteris per a determinar l’assignació dels consellers executius es basaran en criteris de mercat, sempre tenint en compte la informació facilitada pels consultors en matèria de retribució, l’evolució del benefici després dels impostos i fluids bruts d’Ebitda i altres elements a considerar.

Agrofruse Redueix el benefici

les negociacions per a refinançar el seu deute no tinguessin èxit. El deute d’Air Comet es situa en els 100 milions d’euros. La companyia disposava d’un termini de 3 mesos per a negociar un pla de pagaments.

Carrefour Cauen les vendes El grup francès de distribució Carrefour van caure un 1,2% en el primer trimestre del 2010 a Espanya. En aquest període, els resultats pel que fa a xifra de negoci van ser de 3.321 milions d’euros. Segons fonts del grup francès, les vendes van caure a Espanya perquè l’entorn segueix essent “difícil” pel baix nivell de consum i la gran deflació dels aliments. En el conjunt del 2009, els productes no alimentaris, van caure un 9,6%, i els alimentaris van ferho un 8,4%.

CCM En qüestió la seva solvència

Agrícola de fruits secs (Agrofruse) ha fet públic que en els 9 primers mesos del seu any fiscal, és a dir, a finals de febrer de 2010, els seus beneficis es van reduir en un 20% fins els 175.000 euros. En el mateix període de l’any anterior va registrar 219.000 euros. Pel que fa a la facturació de la companyia, aquesta es va reduir en un 13,4% fins l’1,05%. Agrofruse va acusar la reducció d’ingressos i resultats a la diversitat de productes i a la diferència existent en la liquidació de la producció.

Air Comet Presentarà concurs de creditors Air Comet presentarà un concurs voluntari de creditors de manera imminent després que

La Caja Castilla-La Mancha, a partir dels resultats obtinguts els darrers mesos. En el mes de febrer ja es van registrar un dèficit de124,5 milions d’euros. A partir d’aquestes dades s’extreu que la caixa podria necessitar una nova injecció de diners per poder seguir operant. Per la seva part, el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) fa un any ja va haver d’aportar 1.300 milions d’euros a través de la compra de participacions preferents per incrementar la solvència de CCM del 5% a l’11%. A finals del 2009 i a causa de la morositat (15%), la CCM va situar les seves pèrdues en 552 milions d’euros. L’entitat manté actualment un compromís de fusió amb Unicaja, ope-

ració per la qual el FGD aportarà 900 milions d’euros.

Habitat Condemnada a retornar finançament

relacionats amb actius de l’empresa. D’altra banda, el volum de negoci de la companyia es va situar en els 2.800 milions d’euros, és a dir, un 3,7% menys que l’any anterior.

Promociones Habitat ha estat condemnada pel jutjat mercantil número 3 de Barcelona a retornar a Emesa, Barcelonesa de Inversiones i Marlolán, 3 dels seus accionistes minoritaris, el 50% de la seva inversió que van realitzar per ampliar el capital el setembre del 2007. A la sentència es manifesta que la signatura va comportar el trencament del principi de confiança i de lleialtat recíproca, sense proporcionar una informació completa i legal als seus socis. Aquests 3 socis inversors van aportar un total de 118 milions d’euros per al finançament de la compra de Ferrovial Immobiliària per part de Promociones Habitat. La sentència, però, no ha apreciat la totalitat de les demandes d’aquests inversors.

HP

Halliburton

Royal Bank of Scotland

Retalla el seu benefici

Multa per incompliment de les normes

La contractista nord-americana de serveis petroliers Halliburton, va obtenir un benefici atribuït de 153 milions d’euros en els 3 primers mesos de l’exercici, resultat que suposa un 45,5% menys que en el mateix període de l’any anterior. Fonts de la multinacional, ubicada a Houston, han destacat l’impacte negatiu que comporta la devaluació de la divisa a Veneçuela, fet que ha comportat pèrdues fiscals no deduïbles per divises de 31 milions de dòlars i uns altres 10 milions de dòlars en despeses fiscals addicionals

Investigada per presumptes suborns Les autoritats russes i alemanyes estan investigant la companyia HP per presumptes suborns a l’hora d’aconseguir un contracte. La quantitat de la qual es parla són 8 milions d’euros i la finalitat era aconseguir un contracte de 35 milions d’euros a través d’una empresa subsidiària alemanya per proveir d’equipaments informàtics l’oficina del Fiscal General de Rússia, segons ha informat The Wall Street Journal. Fonts d’HP han assegurat que els fets investigats són de fa 7 anys i que la majoria dels treballadors d’aquella època ja no formen part de la companyia actualment.

El RBS ha rebut recentment una multa per part de l’Oficina de Comerç Just per haver violat les regles de la competència.

El motiu de la sanció ha estat a conseqüència de la revelació de tota una sèrie de detalls dels preus dels seus préstecs a Barclays. L’import de la multa establerta pel l’OCJ es situa en els 32,6 milions d’euros. La investigació es va iniciar després de l’avís que va fer Barclays per haver detectat que RBS havia revelat informació confidencial seva.

Telecom Italia Redueix el seu benefici El grup de telecomunicacions, Telecom Italia, va tancar l’exercici del 2009 amb un benefici net de 1.581 milions d’euros, xifra que suposa un descens respecte dels 2.177 milions registrats l’any anterior. La caiguda dels beneficis es deu,

segons la companyia, a la devaluació de les activitats de banda ampla a Alemanya i a la falta d’alguns incentius fiscals durant l’any. La facturació del grup l’any 2009 es va situar en els 27.163 milions d’euros, xifra que suposa un 6,3% menys.

Toyota Multada pel govern dels Estats Units

Segons el govern nord-americà, la multinacional Toyota no va informar correctament sobre uns defectes que hi havia al pedal del gas dels seus vehicles, fent que es posés en perill molts ciutadans nord-americans. La multa imposada s’eleva als 12 milions d’euros, que és la quantitat màxima que permet la llei imposar. Des del departament de Transports s’ha mantingut que Toyota va trigar al voltant de 4 mesos en notificar el problema, el qual va comportar la revisió de 2,3 milions de vehicles als Estats Units.

Unimm Reducció de la plantilla Unnim, l’entitat resultant de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu ha comunicat la reducció del conjunt de les seves plantilles en un total de 530 treballadors fins a ser 2.900, en un període de 2 anys. La reducció es farà a través del sistema de prejubilacions, mesura ja acordada entre els treballadors i les respectives direccions. S’hi podran acollir els treballadors que tinguin a partir de 55 anys el 2010, els quals tindran una retribució del 80% del salari brut (87% del salari net).

14

EMPRESA / Decàleg

GESTIÓ

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

IMPOSTOS

EMPRESA

MÀRQUETING

DIRECCIÓ

JOSE MARIA CARULLA MARQUES

LLUÍS BASART

VICENÇ BOSCH SANS

MARCEL GALLI

SALVADOR GUASCH

SUBDIRECTOR MARSH BARCELONA

ADVOCAT I SOCI D’AUREN

ASCEF

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D’INTANGIBLES ACCID

Gestió Integral Nou impost de Les empreses successions de Riscos familiars

T’agrada comprar?

Fins ara, poques organitzacions han aplicat activament l’ERM

Cal aprofitar les possibilitats de planificació de la normativa vigent

El nou escenari ens obligarà a tots a replantejar la manera d’actuar

Ara, més que mai, cal escoltar el client i adaptar la pròpia oferta

En els darrers anys s’ha parlat molt d’una nova tendència en gestió empresarial enfocada a la reducció de la volatilitat dels riscos a través de la seva gestió, la Gestió Integral de Riscos (ERM). L’aproximació sistemàtica als riscos que poden afectar una organització permet definir accions per a reduir-los i/o respondre davant d’ells en cas que es materialitzin. Fins ara, tan sols un reduït nombre d’organitzacions apliquen activament aquest procés d’actuació, que potser hauria ajudat a mitigar els efectes de la crisi que estem vivint. La publicació d’una norma global en matèria de Sistemes de Gestió de Riscos (ISO31000) i la decisió de Standard & Poor’s de valorar el grau d’implantació de sistemes d’ERM a l’hora d’atorgar els seus ratings, han de suposar l’impuls per a la millora contínua en aquesta vessant de la gestió empresarial que, sens dubte, repercutirà en la millora de l’exercici i la continuïtat del negoci.

A partir de l’1 de gener de 2010, l’Impost sobre Successions a Catalunya ha canviat substancialment. És per això que ara s’han d’aprofitar les possibilitats de planificació que ens atorga la normativa vigent en matèria de successions i donacions a Catalunya.

A títol d’exemple, ara podria resultar més avantatjós donar en vida béns no afectes a activitats econòmiques que no tinguin acumulada plusvàlua, com ara diners en efectiu o actius financers amb pèrdues o sense plusvàlua, que esperar a una eventual successió del seu titular, ja que la donació podria tributar a un tipus marginal màxim del 9% i, en cas de successió, es podria arribar a tributar al tipus del 32%, depenent de la quantia. Així doncs, ara cal planificar adientment cada cas concret, valorant la possibilitat de donar en vida una part dels béns a un tipus substancialment inferior, optimitzant així els avantatges que atorga l’actual legislació sobre donacions i successions.

Fa gairebé dos anys que vivim en una crisi econòmica, política i social que fa imprevisible entreveure amb exactitud la seva fi. Les turbulències de l’entorn fan molt difícil la planificació estratègica necessària per a les empreses però s’ha d’intentar generar confiança, tant a nivell dels consumidors com dels empresaris. El futur passa perquè entre tots sumem esforços per a continuar l’activitat empresarial tenint present que no serà mai igual a la dels anys finals del segle XX i inicis del XXI. Hi haurà un nou escenari que ens obligarà a tots a replantejar la manera d’actuar i als sindicats a tenir una nova perspectiva del món laboral per a mantenir una estabilitat dels llocs de treball amb unes competències diferents a les actuals. Les empreses familiars estan immerses en un marc de crisi-canvi però no poden oblidar una correcta gestió de la família amb possibles conflictes com aquells que darrerament han aparegut a la premsa per a mantenir la seva estabilitat i solidesa.

“A la gent no li agrada que li venguin, però li agrada comprar”. Així comença “El petit llibre vermell de la venda”, de Geffrey Gitomer qui, tot i donar una sèrie de consells sobre la venda i l’actitud del venedor, deixa clar que el bon venedor és aquell que fa que el client percebi la necessitat de comprar un producte. Una de les funcions del màrqueting és que, mentre el responsable comercial ha de fer el possible per adaptar les necessitats del client a les prestacions del producte, el responsable de màrqueting ha d’adaptar el producte a les necessitats del client. El concepte és senzill i no és estrany trobar empreses que segueixen perseguint l’objectiu de col·locar el seu producte de sempre, en lloc de veure la manera d’evolucionar-lo, d’acord amb el gust del client. Tot i la crisi, hi ha empreses que segueixen guanyant diners i són precisament aquelles que han entès perfectament que el que cal és escoltar el client més que mai i adaptar la pròpia oferta a les seves necessitats.

Intel·ligència simultània

Les decisions intel·ligents satisfan totes les parts implicades Ser eficaçment simultani és propi de persones amb una alta capacitat d’atenció distribuïda. Atenció i concentració són dos importants valors intangibles en el camp dels recursos mentals però hi ha dirigents hiperactius amb dèficit d’atenció distribuïda que es concentren només en l’obtenció de beneficis econòmics, sense concentrar-se l’obtenció de beneficis simultanis per a tots.

Sempre, però encara més en moments de crisis, cal estar entrenat i atent no només a la multiplicitat dels efectes de les mateixes accions sinó també a la multiplicitat d’accions per aconseguir l’efecte desitjat.

Són les causes dels múltiples efectes i els efectes de les múltiples causes. Les decisions empresarials més intel·ligents són aquelles que aconsegueixen satisfer tant els inversors com els treballadors, els clients i a totes les parts interessades i implicades.

Decàleg / EMPRESA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

MERCANTIL

INNOVACIÓ

ANÀLISI

LEGISLACIÓ

LIDERATGE

MARCOS BOCOS ADVOCAT

SALVADOR ESTAPÉ

ARGELIA GARCIA

MIQUEL RIERA I PAU GALCERAN

FRANCESC TORRALBA

SOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL,S.L

VICEPRESIDENT DEL CERCLE

DIRECTORA D’EXTERNAL

KPMG ABOGADOS – GIRONA

CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

PER AL CONEIXEMENT

FINANCIAL MANAGEMENT

Esdevenir un referent

Temps de forecast

Llibertats i deduccions

El trípode perfecte

El registre d’una marca

Cal registar la marca als països on s’exporta el producte o servei

S’ha d’analitzar la innovació que es necessita per a poder competir

Comencem a veure com tancarem el present exercici

Cal tenir present que la legislació sobre la propietat industrial i intel·lectual té un caràcter fonamentalment territorial, cosa que significa que el dret de marca es limita al país on s’ha demanat i obtingut el registre.

Si es volen exportar serveis i productes que porten la marca i únicament s’ha obtingut la protecció al país d’origen, l’empresari ha de ser conscient que la marca és vulnerable al mercat d’exportació. L’empresari ha de saber que si es dedica a les exportacions és important que registri la marca als països on exporta o bé pretén exportar els seus productes. Tot empresari ha de tenir en consideració que el sistema de protecció de les marques a l’estranger es deriva de dos sistemes: el Protocol de Madrid i el tractat internacional anomenat “l’Acord de Madrid”. Tots dos sistemes són de caràcter administratiu i vénen regits per l’Oficina Internacional de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI), que manté el Registre Internacional de Marques.

Si Catalunya vol convertirse en un referent de societat creativa i innovadora necessita una compressió comuna de la innovació i una nova terminologia sobre què significa ser un territori innovador. Un significat compartit de la innovació és un prerequisit per a crear una nova visió comuna i les eines necessàries per a mostrar com la creativitat i la innovació poden convertir-se en un avantatge competitiu i una font de creixement econòmic.

La innovació pot definir-se com una gran disrupció o com un procés en marxa. La innovació pot sorgir de la recerca i el desenvolupament o simplement cobrir noves demandes fins ara no explicitades. La innovació pot ser simplement quelcom nou que troba el seu valor en el mercat. En qualsevol cas resulta essencial analitzar el tipus d’innovació que l’economia i la societat catalana necessiten per competir globalment.

El forecast d’abril ens dóna l’oportunitat de prendre mesures de correcció, encara amb vuit mesos per endavant. Un cop disposem de les dades del primer trimestre de l’any, és temps de començar a plantejar-nos quines perspectives tenim de tancament de l’exercici.

Per als mesos que queden no podem limitar-nos a considerar el pressupost que varem fer abans d’iniciar l’any. Hem d’actualitzar les dades de partida, veure si les vendes estimades s’han confirmat i si les tendències són les previstes. Hem de veure si el mix actual té el marge esperat i si les despeses es poden mantenir. Aquest any hi ha una complicació addicional per l’increment de l’IVA. Hi ha empreses que pensen assumirho en el seu marge i altres que tenen clar que pujaran els preus de venda. Com reaccionarà la demanda? Aquesta incertesa s’ha de tenir en compte en el nostre forecast i hem d’assumir que potser haurem d’encaixar aquesta circumstància en el compte d’explotació.

És recomanable comprovar sempre els requisits En els exercicis iniciats el 2009 i 2010, segons la llei 4/2004 (ampliat a 2011 i 2012 pel RD Llei 6/2010) existeix la possibilitat que els subjectes passius de l’Impost sobre Societats apliquin el benefici fiscal de llibertat d’amortització sobre determinats actius nous. Aquest incentiu fiscal es pot aplicar quan s’acompleixin certs requisits de manteniment d’ocupació.

Entre d’altres, aquests requisits consisteixen en mantenir la plantilla mitjana durant 24 mesos, en relació als 12 mesos anteriors a l’inici del període impositiu. Un dels aspectes no tractats expressament a la Llei és la seva compatibilitat amb d’altres beneficis fiscals. Recentment, la Direcció General de Tributs s’ha pronunciat en el sentit d’acceptar la compatibilitat de la llibertat d’amortització amb la deducció per activitats de recerca i desenvolupament, per activitats mediambientals i, especialment, amb la deducció per reinversió. Sempre és recomanable comprovar tots els requisits.

15

Un bon líder ha de combinar 3 formes d’intel·ligència El lideratge de les organitzacions és un dels temes que genera més debat i monografies.

Tot sembla indicar que el bon govern depèn essencialment de la conjunció de tres formes d’intel·ligència. És el que m’agrada denominar el trípode perfecte.

El bon líder ha de conrear la intel·ligència emocional, que el fa hàbil per identificar les emocions, pròpies i alienes, expressar-les correctament i canalitzar les emocions negatives.

També ha de tenir un bon desenvolupament de la intelligència social per a poder empatitzar, crear equips, potenciar sentit de pertinença i cohesió interna.

Finalment, la darrera intelligència que ha d’excel·lir en un bon líder és la intelligència espiritual. Aquesta modalitat el faculta per proposar-se ideals, per prendre distància del moment present i captar allò essencial en cada situació.

16

EMPRESA / Empresa centenària

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

AXA, EL GEGANT ASSEGURADOR

Des dels inicis amb La Paternelle, fins a l’actualitat La companyia suïssa Winterthur va començar a funcionar a Espanya ara fa 100 anys, el 1910, i inicialment ho va fer a Barcelona. En aquells moments, la ciutat encara estava trasbalsada pels fets ocorreguts l’any anterior durant la Setmana Tràgica. En aquest ambient, incert però de certa bonança, l’asseguradora suïssa va obrir-se al mercat català i espanyol. Amb el temps, Winterthur va agafar molt de renom a Barcelona i a Catalunya, fins a situar-se entre les principals companyies asseguradores No Vida. El Grup AXA va adquirir Winterthur al 2007, i amb aquesta incorporació, va portar a terme l’operació corporativa més gran de la història del sector.

VANESSA AGUDO

El Grup AXA porta molt de temps treballant a Espanya.

Com a empresa amb més de 150 anys d’experiència, el grup ha passat per vàries etapes i ha efectuat diferents adquisicions i fusions. Va començar la seva activitat en el mercat espanyol el 1846 a través de La Paternelle fins que s’ha convertit en un dels principals gegants asseguradors. La manera d’entendre les assegurances en aquella època és molt diferent a com les veiem ara. En l’actualitat, gairebé tot ho podem cobrir amb una assegurança; la cobertura és molt àmplia. De fet, tot i trobar-nos en una situació de crisi, podríem dir que l’assegurança és una cosa de primera necessitat.

Fa un parell de mesos els experts recomanaven complementar la pensió pública estalviant en previsió empresarial, rendes vitalícies, assegurances o plans. No obstant això, la directora de Citibank Mediador, Irene de Miguel Fernández, deia que “encara sorprèn que mentre el 100% dels espanyols està obligat a assegurar el cotxe contra accidents, només el 35% tingui una pòlissa de vida”. En relació amb això, el Conseller Delegat d’AXA, Javier de Agustín, diu que a Espanya hi ha una visió diferent a la d’altres països: “El nostre negoci és la previsió i per tant pensem que cal estar preparat per afrontar situacions de risc, bé sigui un accident, una malaltia o la pèrdua d’ingressos després de la jubilació. A Espanya encara no hi ha cultura d’estalvi per a la jubilació o de previsió respecte al que passarà en el futur. Si assegurem la nostra casa o el nostre cotxe, hauríem de reflexionar sobre per què no assegurem la nostra vida o la nostra jubilació.

En l’àmbit sectorial, la patronal Unespa ha presentat un informe amb la seva visió respecte a la jubilació i la necessitat de

AXA és un gegant assegurador mundial i la seva activitat es centra en donar suport al client La companyia ha tret al mercat nous productes que poden ajudar els clients a superar la crisi realitzar una reforma del sistema públic de pensions.”

L’arrelament de Winterthur a Catalunya Winterthur, que ara forma part del Grup AXA, “durant gairebé un segle va mantenir una forta activitat molt ramificada en la venda d’assegurances i una xarxa molt professionalitzada, amb un arrelament especialment significatiu a Catalunya”, explica De Agustín. El 1997 Winterthur es va incorporar a Crédit Suisse fins que el 2007, va ser adquirida per AXA. Ara, després de la culminació de la integració, “la nova AXA és més forta gràcies, entre altres aspectes, a la forta presència que tenia Winterthur a Catalunya i Llevant”, assegura el Conseller Delegat d’AXA. A aquest fet li hem de sumar que el 2004 es va produir una altra fita que va fer créixer el grup: Direct Seguros (assegurances d’Auto) va passar a ser 100% del Grup AXA: “La incorporació del 100% de Direct Seguros va permetre al Grup AXA comptar amb la segona companyia de directe més important del mercat espanyol, que, avui dia, té més de mig milió de conductors assegurats. Pel que fa als clients, sens dubte, és un avantatge formar part d’un grup assegurador com AXA, la segona companyia més important

La clau de l’èxit de la companyia és l’assessorament personalitzat / CEDIDA

en el mercat d’Auto espanyol.”

Al 2009, AXA Espanya ha obtingut un benefici de 172 milions.

Ha estat una de les companyies que millors resultats ha obtingut a pesar de la crisi. De fet, AXA és el segon grup assegurador No Vida del mercat espanyol. Un fet que es deu al seu valor afegit: “L’èxit empresarial consisteix en la diferenciació.

AXA és un gegant assegurador mundial i la seva activitat se centra en donar suport al client en totes les etapes de la seva vida.”

Però cada persona és diferent i cadascú tria l’assegurança en funció de les seves prioritats.

Javier de Agustín diu que tots els qui contracten una assegurança amb ells ho fan pel mateix motiu: “Nosaltres tenim gairebé quatre milions de clients i cadascun d’ells té una realitat diferent i unes necessitats diferents. No obstant això, hi ha un denominador comú, un assessorament personalitzat i professional que ens permet adaptar la nostra oferta a les demandes de cada client.

És important desenvolupar un model de negoci basat en el client, cosa que, en el cas d’AXA, ens ha portat a potenciar tres actituds: ser fiables, atents i disponibles.”

Nous productes Davant la situació econòmica, el grup assegurador ha posat a disposició dels seus clients diferents instruments per afrontar la crisi, i ha “reinventat les assegurances” amb el crèdit reparació per a l’assegurança d’Auto i les mesures adoptades per a les pimes i autònoms. Segons explica el conseller delegat, estan funcionant: “Més enllà dels problemes econòmics d’algunes entitats, la crisi econòmica ha permès un canvi en la relació de les empreses amb els clients. No es pot estar al marge del context i per això cal donar resposta a les seves necessitats. Estem molt satisfets de les mesures implantades en el nostre pla anticrisi perquè els nostres clients l’han rebut de forma molt positiva, tant pel que fa al

crèdit reparació com a la reclamació de factures impagades, i fins i tot, al recurs de multes, que s’acaba d’implantar. Són cobertures noves, compromisos amb els nostres clients, que, a més a més, no suposen cap tipus de recàrrega.”

Malgrat això, sembla que la gent cada vegada confia menys en els bancs. AXA ha sabut respondre i ha adaptat la seva oferta al nou perfil del client/ inversor: “Fa uns mesos hem tret un producte totalment nou al mercat dedicat a la jubilació, Pensiones Privilege. Es tracta d’una barreja de Plan de Previsión Asegurado (PPA) i variable “annuities”, la qual cosa permet al client beneficiar-se dels avantatges fiscals i aprofitar el recorregut de la renda variable, amb la seguretat que si les seves decisions d’inversió no són correctes, AXA li torna tot el capital i, fins i tot, les comissions. El client prefereix invertir amb més seguretat sense necessitat de renunciar al potencial benefici de la renda variable.”

Entrevista / FINANCES

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

17

Finances

ENTREVISTA A ESTEBAN BARROSO, DIRECTOR GENERAL DE TRIODOS BANK A ESPANYA

“Hauríem de plantejar-nos el paper que han de tenir els bancs a la nostra societat” Des de fa sis anys, Triodos Bank desenvolupa a Espanya la seva activitat bancària donant suport a iniciatives i empreses que contribueixen a millorar la qualitat de vida i combinen un valor afegit social, cultural o medi ambiental amb la credibilitat financera. Compten amb la confiança d’organitzacions com Intermón Oxfam o Setem, alhora que aconsegueixen augmentar un 40% els seus beneficis durant 2009. Esteban Barroso, el seu màxim directiu a Espanya ens explica les claus de l’equilibri.

“Triodos vol contribuir a un canvi positiu i eficaç del sistema financer”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Triodos Bank ha crescut a Espanya un 38% durant el 2009, mentre la majoria d’entitats financeres ha disminuït els seus beneficis. Com s’ho fan?

El que caracteritza l’any 2009 és el reconeixement internacional de Triodos Bank com el banc més sostenible del món, per part del sistema financer i del Financial Times. També ha estat un fet important l’aliança amb bancs amb valors, fins a onze entitats financeres de tot el món, des de l’Índia fins a Amèrica, precisament per promoure un tipus de banca diferent. Jo crec que aquestes han estat les claus de l’èxit i dels bons resultats de l’any passat.

Pel que fa a la concessió de crèdits també aneu a la inversa de la resta d’Espanya, amb un augment de la cartera de crèdit del 39% fins arribar als 375 milions d’euros...

Els sectors en què nosaltres ens movem, continuen estant actius, tant en l’àmbit de l’agricultura ecològica, com en el de les energies renovables, o tots els temes que tenen a veure amb activitats en l’àmbit social, com la tercera edat, la infància, la discapacitat, l’exclusió social, cooperació al desenvolupament, i també en l’àmbit cultural. El banc, gràcies a mantenir una posició molt sòlida de liquiditat i comptar amb unes bones ràtios de qualitat dels nostres actius, més que raonables, ha pogut continuar mantenint la nostra activitat de crèdit i fins i tot augmentar-la, amb unes xifres que es podrien considerar rècord en la història de Triodos.

La seva activitat està centrada en el finançament de projectes empresarials i estalvi personal. En cap cas fan préstecs al consum?

Estem explorant la possibilitat de finançar l’adquisició d’habitatges amb allò que nosaltres

mica diferents de la resta dels nostres col·legues de Triodos a Europa. Aquesta aproximació al client és un tret diferencial molt espanyol.

Barroso és a l’equip de Triodos Bank Espanya des dels seus inicis. / CEDIDA

anomenem “ecohipoteques”.

Serien per als nostres clients històrics. Creiem que és important també que els nostres clients, persones que han decidit estalviar d’una manera responsable, també puguin sol·licitar préstecs a una entitat financera com la nostra per cobrir necessitats d’aquestes característiques. Una altra cosa és que vostè, a nivell particular, estigui desenvolupant una tasca que tingui a veure amb temes socials o agricultura ecològica i necessiti finançament, això sí que ho fem.

Els resultats de Triodos a Espanya són millors que en el conjunt del Grup. A què es deu?

En el cas concret d’Espanya, nosaltres ens dirigim a un mercat molt gran, que triplica pràcticament l’holandès, o que és similar a l’anglès i molt més gran que el belga. En aquest sentit nosaltres tenim una capacitat de creixement major,

per una qüestió de mides.

També té a veure amb el desenvolupament dels sectors en què nosaltres invertim, que són sectors des del punt de vista econòmic molt pròspers al nostre país i nosaltres estem intentant estar a l’alçada de les circumstàncies pel que fa a la concessió del crèdit a aquests sectors. El nostre creixement té a veure també amb el propi model de negoci que s’està desenvolupant a Espanya. Nosaltres estem treballant perquè qualsevol persona, qualsevol institució pugui estalviar d’una manera responsable amb el nostre banc i que qualsevol persona de qualsevol lloc de la geografia espanyola pugui obrir-se un compte d’estalvi o un dipòsit o pugui rebre finançament si està dins dels sectors amb què el banc hi treballa.

Estem en plena fase d’expansió, obrint oficines comercials en altres territoris i comunitats autònomes i això ens fa una

Com responen els seus clients?

Els nostres clients són els principals ambaixadors de l’entitat. En els últims estudis que hem realitzat, més del 45% dels nous clients ho és perquè algun amic li ho ha recomanat. Això és una cosa molt important i que diu molt de l’aproximació cap el client, de quin tipus de serveis oferim i de com els nostres clients perceben el nostre banc. En banca no és tan habitual que una persona vagi recomanant als seus amics on s’ha d’obrir un compte bancari i en el nostre cas sí que passa.

Per què no treballen a països com França o Itàlia?

El banc va creixent a Europa a mesura que hi ha una demanda real, identificada i personificada. A Espanya existeix Triodos perquè hi havia un grup de persones que crèiem i pensàvem que seria bo per al nostre país que existís un altre model de banca. En els casos concrets de França i Itàlia tenim importants inversions al menys en el sector de les renovables. Però creiem que realment és important que hi hagi persones a un país que vulguin desenvolupar un model de banca com el de Triodos i si aquesta demanda no existeix doncs estem en un altre lloc.

Com ha evolucionat Triodos des que va arribar a Espanya el 2003?

L’evolució és extraordinària-

ment positiva. Hem superat en bona part les nostres expectatives i n’estem molts satisfets.

Hem crescut molt de pressa en nombre de clients, en inversió i en fons confiats i al tercer o quart any el banc ja començava a tenir resultats positius.

Si vostès són banca ètica, vol dir que la resta no ho és?

Fa més de 30 anys que treballo al sector financer i només puc dir que el que he trobat a Triodos Bank. És una entitat que declara la seva política d’inversió. És una institució fidel a la seva missió que vol contribuir a un canvi positiu i eficaç del sistema financer; una entitat transparent i amb un model de gestió amb què intenta mantenir un equilibri entre tot allò relacionat amb el medi ambient, sector social i amb les persones. Tot això jo només ho he trobat a Triodos Bank, no sé si això mateix ho tenen altres institucions.

De la crisi financera, què podem aprendre’n?

Cal repensar, a títol personal -ja no com institució financera ni com a administració pública (elles ja estan replantejant les mesures de supervisió)-, allò que demanem als bancs. Quin és el paper que han de tenir les institucions financeres en el sistema, a la societat? Un banc és un agent social: pren prestat diners de persones que no els necessiten i volen estalviar o invertir; i el banc pren uns riscos de manera que comença a invertir i promou una realitat social determinada. Si a una persona, en invertir, l’única cosa que li importa és la rendibilitat, aquesta persona també és responsable del sistema financer.

Preguntem als bancs què fan amb els nostres diners? Els hauríem de preguntar. Fins que la relació entre clients i banc no sigui recíproca i més clara... hi ha una responsabilitat parcialment compartida.

18

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

VALORS

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-3,46%

+2,57%

+6,04%

+1,12%

-0,75%

24 març 10 2.903,94 28 abril 10 2.803,40

1.951,84 2.001,91

10.815,03 10.924,79

6.039,00 6.107,63

1,33 1,32

L’ÍBEX ES DESPLOMA

La majoria de mercats europeus experimenten fortes retallades, pendents de la situació de Grècia. Ho pateix especialment l’Íbex-35, que des de mitjan abril ja porta perdent més de 1.000 punts.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

11020,48 10826,16 10631,84 10437,52 10243,20 10048,88 9854,56 9660,25 9465,93 9271,61 9077,29 8882,97 8688,65 8494,33 8300,01

12247,59 12045,93 11844,27 11642,60 11440,94 11239,27 11037,61 10835,94 10634,28 10432,62 10230,95 10029,29 9827,62 9625,96 9424,29

MAIG 2009

ABRIL 2010

MAIG 2009

ABRIL 2010

MAIG 2009

ABRIL 2010

IMAGINARIUM COTITZA AL MAB DES DE L’1 DE DESEMBRE DE 2009

Joguines amb beneficis L’empresa saragossana Imaginarium dedicada a les joguines i l’oci infantil va fer, durant el 2009, una xifra de negoci de 87,41 milions d’euros, el que suposa un creixement del 2% respecte l’any anterior.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Imaginarium acaba de presentar els resultats obtinguts en un any especialment important per a l’empresa aragonesa, pel context de crisi, que ha exigit un gran esforç de gestió, i perquè ha estat l’any en què s’ha estrenat a Borsa a través del MAB, el Mercat Alternatiu per a empreses en expansió. I es nota que han fet els deures, perquè les dades fetes públiques mostren un creixement del volum de vendes a PVP, del EBITDA i del benefici net del Grup Imaginarium respecte l’any 2008.

El seu resultat operatiu (EBITDA) és de 9.095.000 euros, un 5% més que el 2008. El resultat net de l’exercici 2009 va assolir la xifra de 1.206 mil euros, un 640% per sobre de l’exercici anterior. La xifra global de vendes arribà als 115.500.000 euros, amb una pujada del tres per cent; el volum de vendes PVP internacionals s’ha incrementat un 18% en valors absoluts el 2009, el que suposa un important creixement del pes relatiu de les vendes internacionals de quatre punts. A Espanya, en canvi, les vendes han ascendit un 5%, situant-se en els 75.863.000 milions.

L’import net de negoci va ascendir a 87.408.000 euros, un 2% més, però la xifra de venda de productes, el cor del negoci, va créixer un 3,5%, mentre que la prestació de serveis va baixar un 19%, de 5.569.000 a

4.523.000 euros, degut, segons explica Imaginarium “a una minoració en la concessió de noves franquícies provocada per l’entorn econòmic i l’absència de crèdit”.

Per a Imaginarium és especialment rellevant que la reducció en les despeses i costos operatius ha superat de manera significativa l’impacte en el resultat operatiu que comporta l’estratègia de preus PVP i l’aplicació d’unes condicions comercials més favorables per als franquiciats. La combinació d’aquests dos factores “prova la flexibilitat del model de negoci i la capacitat per donar resposta a la situació de crisi econòmica”.

El deute financer que arrossegava l’empresa s’ha reduït als 11.966 mil euros durant 2009, que comparada amb la mateixa xifra de l’any 2008 suposa una reducció de 14.371 mil euros. Això és deu principalment a l’entrada dels fons procedents de l’oferta de subscripció i venda d’accions d’Imaginarium (12.501 euros) l’1 de desembre de 2009.

Pel que fa a les inversions, s’han reduït el 2009, un 29% respecte l’any anterior, situant-se en els 3.796 mil euros. Tot i això, s’ha incrementat la inversió en disseny i desenvolupament de producte (R+D), ja que aquest “és l’element diferencial del model de negoci”, segons expressa l’empresa. Quant al percentatge d’inversió destinat a expansió

El resultat net de l’exercici és de 1.206 milions d’euros, un 640% per sobre de l’obtingut el 2008 Les previsions per 2010 són de creixement d’un 15-20% en vendes a PVP a nivell mundial (noves botigues, nous mercats) s’ha mantingut respecte el 2008, assolint el 65% del total.

L’estrena a Borsa El debut borsari de l’empresa d’oci infantil Imaginarium va ser més aviat modest. Les seves accions es van apujar un 4,4%, marcant un primer preu de 4,50 euros, davant els 4,31 euros fixats com a preu de sortida. Durant les primeres setmanes de cotització, les seves accions s’anaven abaixant progressivament en un context gens favorable: gran incertesa a causa de la crisi financera que va esclatar per aquelles dates a Dubai, els dubtes sobre la qualificació del deute sobirà espanyol i l’anunci del Banc Central Europeu (BCE) sobre la propera retirada de les mesures de liquiditat al

La doble porta d’entrada a la botiga és una senya d’identitat d’Imaginarium/ ARXIU

sistema. Des de llavors i fins al mes d’abril, el valor de les accions de la companyia aragonesa havien baixat un 30%. Tot i això, el president de la companyia, Felix Tena, fa un valoració “positiva” d’aquesta evolució: “Cotitzar al MAB ens ha permès ser més permeables per al mercat financer i gràcies a això hem pogut captar fons d’inversors a diferents països i desenvolupar el nostre plan d’expansió”.

La presentació dels resultats de l’exercici 2009, on es mostren les fortaleses d’Imaginarium, els ha donat un respir a Borsa.

“Els inversors que apostaren per Imaginarium sempre han confiat en nosaltres, i són conscients que el vertader valor es veurà en dos o tres anys. Però potser la demostració dels resultats positius, ha donat una major confiança als inversors”, explica Tena.

operatiu i una expansió en els mercats ja existents, amb major intensitat en els internacionals i de manera més selectiva a Espanya (principalment reubicant botigues ja existents a millors emplaçaments).

L’increment en xifra absoluta en l’exercici 2010 de les vendes a PVP a nivell mundial estarà situat en la banda del 15 i 20 per cent de creixement en comparació a l’any anterior, segons les estimacions realitzades per la companyia. La inversió prevista per a l’any 2010 és de 6.500 mil euros. Per a Imaginarium el futur arriba ple de possibilitats, segons explica el seu president: “Obrirem 148 noves botigues fins 2012, fet que elevarà la xarxa a 472, un 35% més. El 85% dels nous punts de venda es trobaran fora d’Espanya. Només en Itàlia, Portugal, Alemanya i Mèxic se n’obriran 66. En una segona fase entrarem a quatre nous països. Com Previsions a resultat d’aquesta expansió, El Grup Imaginarium continu- preveiem que les vendes totals arà el 2010 amb una estratègia creixin per a 2012 en un 68,5%, articulada en el palanquejament 200,9 milions d’euros”.

Anàlisi de valors / FINANCES

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

19

CAIXA CATALUNYA CAPTA 350 MILIONS D’EUROS EN DIPÒSITS ESTRUCTURATS

BANC SABADELL BESCANVIA ACTIUS FINANCERS PER OBLIGACIONS SUBORDINADES

MUSSAP TANCA 2009 AMB RESULTATS POSITIUS

Durant el primer trimestre de 2010, l’entitat que presideix Narcís Serra ha assolit un volum total de 350 milions d’euros en inversions amb els dipòsits Líders i Acumula.

Ara, Caixa Catalunya inicia la venda el nou dipòsit Telecos 30% per invertir en companyies de telecomunicacions.

El banc català ha fet oferta del bescanvi pel 100% de les emissions de 500 milions d’euros en participacions preferents (amb un saldo viu de 348 milions) i de 1.000 milions d’euros en obligacions subordinades posades en circulació l’any 2006 per a inversors institucionals.

L’asseguradora ha tancat l’any 2009 amb un resultat positiu després d’impostos de 409.300 euros. El marge de solvència obtingut ha estat de 43,6 milions d’euros, situant-se 12 vegades per sobre de la ràtio exigida per la Direcció General d’Assegurances.

IBERIA (IBLA) Aquest ha estat un mes complicat per a les aerolínies. El col·lapse del tràfic aeri provocat pel núvol de cendres del volcà islandès Eyjafjall ha perjudicat el comportament d’aquestes companyies a Borsa, a banda de les pèrdues econòmiques. En el cas d’Iberia les seves accions s’han abaixat un 2,17%. Tot i això, a les darreres sessions Iberia ja havia iniciat la seva recuperació amb un ascens de les seves accions. Segons l’agència de qualificació de riscos Fitch, l’aerolínia espanyola ha estat la menys afectada financerament entre les europees pel tancament de l’espai aeri. En canvi, la nova sòcia d’Iberia, British Airways, s’ha vist molt més ressentida.

MARÇ 2010

ABRIL 2010

EL COST DEL FRAU ARRIBA ALS 730.000 EUROS PER EMPRESA

Els delictes econòmics s’incrementen a Espanya a causa de la crisi Els delictes econòmics han augmentat el darrer any i tot i així, les empreses espanyoles no prenen les mesures suficients per combatre’ls. Les conseqüències del frau van més enllà de la pèrdua econòmica (crisi de credibilitat, baixada de motivació dels treballadors, pèrdua d’imatge). Per això la professionalització del control de la gestió és imprescindible per evitar riscos innecessaris.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Els moments de crisi poden convertir-se en una gran oportunitat per a les nostres empreses si se sap redireccionar l’estratègia o modificar els plans de negoci. Així ho han explicat els experts i ho estan demostrant algunes empreses. Però sembla que n’hi ha qui aprofita la crisi per cometre delictes econòmics contra les empreses, segons es desprèn d’un informe recentment publicat per la consultora internacional PricewaterhouseCoopers. Aquest estudi d’àmbit internacional ha estat elaborat a partir d’enquestes a més de 3.000 participants de 54 països diferents i la seva principal conclusió és que “en moments de recessió econòmica com l’actual, les motivacions de determinats agents per cometre fraus s’incrementen degut, fonamentalment, a l’exigència per mantenir el resultats econòmics de les companyies, així com per la consecució dels objectius previstos o establerts”.

Els delictes econòmics són una amenaça per a les companyies, i encara més en temps de crisi. Un 53% dels enquestats declara que el nombre de delictes a Espanya s’ha incrementat respecte l’any anterior.

L’apropiació indeguda d’actius

L’objectiu per 2010 és tornar a la generació positiva de fluxos de caixa per primer cop en quatre anys L’objectiu per 2010 és tornar a la generació positiva de fluxos de caixa per primer cop en quatre anys (28%), els suborns i la corrupció (13%) i la manipulació comptable (11%) representen els fraus més repetits a les empresas españoles.

Les conseqüències 730.000 euros de mitjana és el cost que té el frau en les empreses del nostre país. I no és només una qüestió de pèrdues econòmiques. Per a Javier López Andreo, director responsable de Forensic Services de PricewaterhouseCoopers, “els delictes econòmics ocasionen diverses repercussions, per una banda trobem el perjudici econòmic directe causat pel defraudador, i per altra banda es produeixen altres impactes

econòmics i socials indirectes.

De fet, aquests últims són més greus i més difícils de quantificar ja que, segons el nostre estudi, els participants espanyols consideren que l’impacte d’un delicte econòmic en la imatge de les seves empreses i en la motivació dels seus empleats és altament significatiu i habitualment, en molt més que l’import defraudat”. En aquest sentit coincideix amb l’opinió del professor Luis Torras, director del departament de Política d’Empresa d’EADA, qui afegeix d’altres repercussions dels fraus empresarials: “Els delictes porten inherents costos de transacció addicionals (pagaments opacs, increment del pressupost del departament de comunicació, costos judicials, multes), pèrdua de confiança de clients, de proveïdors i de l’equip directiu, una major atenció per part dels organismes reguladors i dels mitjans de comunicació, pèrdua de reputació i valor de marca, resposta negativa dels mercats financers amb la possible pèrdua del valor de les accions.

Tots aquests factors suposen un pes enorme en els directius i la necessitat de descentrar-se de les seves responsabilitats fonamentals per gestionar altres anomalies”.

La prevenció Tot i que les empreses més grans han adoptat mesures anti frau els darrers anys, a Espanya sembla que les petites empreses no se senten tan amenaçades. El professor Torras opina que en el nostre país la majoria d’empreses “no prenen les mesures ni disposen dels mecanismes perquè no tenen una visió clara i objectiva de la gestió del risc i de les conseqüències negatives d’una gestió irresponsable”.

Segons l’informe de Pwc sobre delictes econòmics, el 25% dels

professionals espanyols desconeix la freqüència amb què les companyies han realitzat avaluacions dels riscos de frau. Només el 18% dels enquestats ha manifestat comptar amb una política de gestió del risc de frau o haver avaluat aquest riscos els darrers 12 mesos. Pel que fa als mecanismes més utilitzats per a la detecció del delicte destaquen significativament les denúncies, tant internes com externes, seguides de la gestió de riscos i la monitorització de transaccions sospitoses, i de la funció d’auditoria interna.

TIPUS DE FRAU MÉS EXPERIMENTAT Suborn i corrupció 13%

Apropiació indeguda d’actius 28%

Blanqueig de diners Violació de l’IP, incloent robatori d’informació 3% Abús d’informació privilegiada 5% Frau fiscal 5%

Transaccions no autoritzades 8%

Abús de mercat 3%

Aplicacions fraudulentes de crèdit 5%

Espionatge 3% Altres (*) 3% Obtenció de finançament fraudulent 8%

Manipulació comptable 11%

Font: Enquesta Global PwC

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

21

Formació Directiva

ENTREVISTA A MIQUEL SOLÉ, DIRECTOR DE L’EUNCET

‘Com més dura és la tasca, més valuós és l’èxit’ Miquel Solé dirigeix l’Euncet, l’Escola Universitària Caixa Terrassa, i la Fundació Cultural de la mateixa entitat, i per la seva formació humanística (és Catedràtic de Geografia i Història d’ensenyament secundari) està convençut que el desenvolupament professional s’ha de combinar amb el personal. Aquesta és la filosofia de l’Euncet: cal formar persones amb competències, que siguin emprenedores i que puguin aportar idees a les empreses. Diu que davant la crisi actual els empresaris han d’apostar pel talent i pels professionals amb una bona formació.

VANESSA AGUDO

El passat 20 d’abril vau celebrar la Jornada de Portes Obertes. Com va anar?

Molt bé. Cada cop ens coneixen més i ve més gent a aquestes jornades. A banda de la Jornada de Portes Obertes fem quatre jornades més, per informar dels postgraus i màsters. Els estudiants s’han adonat que l’Euncet té uns valors afegits respecte a altres universitats. És una escola universitària innovadora, personalitzada i de qualitat. Ha guanyat molt de renom darrerament gràcies al boca-orella i a altres canals que no són els típicament publicitaris.

Un dels nostres punts diferenciadors és que bonifiquem el 40% del cost de la matrícula.

Som l’Obra Social de Caixa Terrassa, per tant, no actuem com una universitat privada. Els màsters aquí estan a millor preu que en altres llocs. D’altra banda, tenim molt bons professionals, professors que són alts directius d’empreses importants i que poden ensenyar a gestionar perquè vénen del món laboral; no són només teòrics del coneixement, sinó que poden transmetre la practicitat quotidiana que exerceixen en el seu lloc de treball. És una formació orientada a les necessitats reals del teixit productiu.

Així doncs, això és el que us diferencia de la resta d’universitats?

Sí, i a més a més, hem apujat el nivell d’excel·lència. Fem proves tipus test per accedir als postgraus i màsters. El que volem és garantir a les empreses el perfil competencial dels estudiants que després s’incorporaran al món laboral: formar els millors professionals. Al Grau en ADE els estudiants entren per la nota de tall del sistema públic però apliquem unes mesures.

No reconeixem els cicles formatius, sinó que oferim semi-

Financera i el de Direcció de Màrqueting.

naris introductoris per assolir els nivells de l’escola als estudiants que provenen d’aquests cicles. Les escoles de la zona ens envien estudiants; recomanen als alumnes estudiar a l’Euncet per la seva reputació. Alguns d’aquests estudiants potser podrien anar a la pública però, en canvi, ens trien a nosaltres. I nosaltres, com a resposta, intentem ser molt rigorosos en la selecció dels estudiants. Volem que s’esforcin. Com més dura és la tasca, més valuós és l’èxit.

Llavors, podem dir que formeu professionals i persones.

Fem un seguiment dels alumnes. Els hi diem on poden anar quan acabin, quin és el seu perfil. Els estudiants d’ADE tenen tres tutories: l’acadèmica, que és l’assessorament per a l’orientació curricular; la competencial, en què definim el perfil a partir d’unes proves inicials, analitzem les competències i detectem les mancances per orientar-lo a l’èxit professional; i la tutoria d’orientació professional, en què l’ajudem a trobar feina.

Els pares dels estudiants de Batxillerat que vénen a fer el Grau en ADE volen que els seus fills tinguin un seguiment i que quan acabin els estudis es puguin incorporar al món laboral amb unes qualitats professionals, és a dir, volen resultats assegurats.

Molts dels estudiants que han passat per l’Euncet i que ara tenen 30 anys estan en càrrecs importants d’empreses.

Ensenyem els alumnes a fer un salt qualitatiu, de caràcter professional.

De fet, un dels vostres principis és formar des del punt de vista del desenvolupament professional i personal.

Sí. Als alumnes, els hi donem els criteris per desenvoluparse a nivell personal i profes-

Solé es troba al capdavant de l’Euncet. / D.F.

sional. Es formen per exercir el lideratge ètic en el segle XXI i per tenir competències, com ara, pensament analític, iniciativa, flexibilitat, empatia o capacitat de treball en equip.

Fa uns dies la consellera de Treball, Mar Serna, deia que la crisi s’ha produït en sectors que no sempre necessiten treballadors qualificats, i que ara hem d’apostar per sectors amb valor afegit i per treballadors qualificats.

Jo he estat director de Formació de la Cecot (associació empresarial multisectorial) i sé que el que busquen les empreses són persones que sàpiguen treballar, amb bona formació i que tinguin competències professionals. La desconfiança de l’empresari es fonamenta en què les carreres fins ara han sigut molt teòriques.

La intenció és que això canviï amb Bolonya.

La nostra primera promoció de Bolonya ha sigut la del curs 2009-2010, mentre que altres universitats encara no ho han aplicat. Amb Bolonya, l’estudiant del Grau en ADE inverteix 1.600 hores.

L’Espai Europeu d’Educació Superior recompensarà els

estudiants que s’esforcin i no a aquells que ho volen tot fet.

Nosaltres facilitem als estudiants el pas de diplomatura a grau. Només necessites un any més i fer el curs d’accés al grau de 60 crèdits, que és semipresencial.

Per tal que aquests estudiants puguin incorporar-se al món laboral, heu creat una borsa de treball conjunta amb la Cecot.

La Cecot és la patronal de la zona, amb 8.000 empreses, algunes de les quals són pimes. Aquestes empreses tenen personal executiu però, també, personal no qualificat.

A través del conveni i de la creació de la borsa de treball, ens sol·liciten els professionals per a llocs intermedis i de comandament. Les empreses de la zona envien els seus col·laboradors a formar-se a l’Euncet per la proximitat geogràfica i psicològica i per l’excel·lent relació qualitat/ preu. Els nostres professionals cobreixen les necessitats de les pimes i de les multinacionals. Al Saló Futura hem donat a conèixer els màsters professionals per als qui ja estan en el món laboral i volen seguir formant-se, i ara implantarem dos màsters universitaris, el de Direcció

Heu signat un conveni amb el departament d’Acció Social i Ciutadania per impartir estudis relacionats amb les seves competències. També formeu professionals de l’Administració.

El sector de l’Administració té un dèficit, i nosaltres li aportem els coneixements de la nostra escola. El sector sanitari té un paper molt important a la comarca. Per tant, el que volem és formar persones que puguin treballar a l’Administració. Fins ara no hi havia professionals especialitzats en Direcció de Serveis d’Atenció a Persones, i això ara és una necessitat.

Al 1981, quan es va crear el Centre d’Estudis Empresarials, que després passaria a ser l’Euncet, hi havia una crisi a les empreses. Com es va afrontar i com s’afronta la d’ara?

Va ser una crisi del tèxtil. Es va replantejar el projecte de ciutat, i ens vam haver d’enfrontar al problema principal: la desaparició de la classe industrial. Arrel del “Tancament de Caixes” de 1899, protagonitzat per petits comerciants i industrials, sorgeix un moviment de desobediència civil i fiscal que s’oposa a les propostes d’increment d’impostos. Davant la pèrdua de les colònies i la incapacitat dels partits monàrquics de resoldre les necessitats, van aparèixer formacions polítiques com la Lliga Regionalista, que reclamaven l’autonomia.

Però aquesta burgesia mor als anys 70. Els vapors tanquen i es repensen, i els industrials venen els seus vapors i es dediquen a la construcció o als fons d’inversió. Ara la classe emprenedora es visualitza en els joves amb talent i bona formació que dominen les noves tecnologies i que pensen en global. Aquest segment, que ara té 30 anys, és el segment de població que està creant empreses.

22

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS JORNADA DE CONFERÈNCIES DE LA CAMPANYA “LA VIDA DE L’EMPRESARI ÉS PUTA”

L’espai gastronòmic Sirco, a Tarragona, va acollir la presentació i la posterior jornada de conferències de la campanya “La vida de l’empresari és puta”, organitzada per l’espai polivalent Setba Zona d’Art i Inside Consultores de Tarragona. Els assistents eren principalment petits i mitjans empresaris de Tarragona i Reus. Aquesta campanya, en paraules de Darío Olartua, director de Setba, vol “solucionar i donar resposta a molts dels conflictes empresarials a través de l’art, com una catarsi davant la situació econòmica que s’està patint”. A la jornada de conferències hi van participar també Juan R. Moranta, director d’Inside Consultores; Josep Joaquim Sendra, president de Pimec Tarragona; Emilio Duró, Consultor i Formador de primeres empreses espanyoles; i Joan Vianxia de Vinaixa Assessors i exinspector d’Hisenda.

El projecte artístic de Setba Zona d’Art vol aproparse cada any a un col·lectiu social que estigui passant per un mal moment i enguany s’ha triat el dels petits i mitjans empresaris, autònoms i emprenedors.

Recursos Humans. Les empreses poden escollir entre diverses solucions com la OnPremise, la OnDemand o l’Externalització de Processos de Negocis (BPO) per tal d’aplicar l’externalització de serveis. La solució OnPremise es refereix a la instal·lació i el manteniment del software exclusiu per a l’empresa. La solució OnDemand permet a les empreses comptar amb un navegador web per tal d’accedir de manera remota al software i pagar una tarifa de subscripció per al seu ús. L’externalització de Processos de Negoci (BPO) fa que les empreses traslladin les responsabilitats dels processos transaccionals de RRHH a un proveïdor extern de serveis. Amb l’externalització, les empreses poden deixar algunes activitats d’aquest departament, com la gestió de nòmines i l’administració de la plantilla, a mans d’un proveïdor de serveis especialitzat, de manera que així poden centrarse en aspectes estratègics dels Recursos Humans com seria la millora del rendiment i la gestió de la plantilla.

NOMENAMENTS PRICEWATERHOUSECOOPERS Pedro Larrea, s’incorpora com a nou soci de PriceWaterHouseCoopers a Espanya PriceWaterHouseCoopers va incorporar Pedro Larrea el passat mes d’abril com a nou soci de la companyia a Espanya. Larrea té una àmplia experiència en optimització d’operacions empresarials, en gestió de negocis multinacionals i en l’anàlisi, negociació i execució de fusions i adquisicions. Compta amb una llarga trajectòria en gestió empresarial, ha ocupat el càrrec de director general d’Endesa a l’Amèrica Llatina i ha estat membre del Comitè Executiu d’Endesa. Pel que fa a la seva formació, Pedro Larrea és Enginyer de Mines per la Universitat Politècnica de Madrid i MBA per l’Insead.

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE L’EUROÍNDEX LABORAL (EIL) IESE-ADECCO

DELTA AIR LINES GRAN INVERSIÓ EN R+D+I A CATALUNYA

El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar recentment que “mai s’havia invertit tant en Recerca i Desenvolupament a Catalunya”.

Montilla va expressar aquesta opinió durant l’acte de presentació pública del Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013. A més, el president va destacar que invertir en R+D+I “és el camí més sòlid per seguir construint una Catalunya capaç de liderar l’economia en el conjunt espanyol i euromediterrani.” El Pla compta amb una inversió de 5.308 milions d’euros per als propers quatre anys, la xifra més elevada aprovada fins ara pel Govern. “La nostra és una presència i un lideratge comparable a la de regions i països líders del nostre entorn”, va afegir el president Montilla, el qual considera que aquesta inversió “és el camí més sòlid, fiable i sostenible per seguir construint una Catalunya oberta al món, capaç de seguir liderant l’economia en el conjunt de l’estat espanyol i euromediterrani amb capacitat de tenir un paper rellevant a nivell internacional.”

GRAN PRESÈNCIA DELS MODELS HÍBRIDS ALS DEPARTAMENTS DE RRHH

Segons Northgate Arinso, el proveïdor global líder al mercat del software i serveis de Recursos Humans, les empreses aposten per l’externalització perquè ajuda a reduir costos, simplifica els processos i, alhora, permet incrementar l’estandarització.

Segons afirma Northgate Arinso, el 2010 és l’any del model híbrid per als departaments de

L’estudi de l’Euroíndex Laboral (EIL) IESE-Adecco, realitzat per investigadors de l’IESE, analitza les dades del quart trimestre del 2009 i exposa les previsions per al segon trimestre del 2010. S’inclou, a més, un balanç de la crisi, acompanyat d’unes previsions per al segon trimestre de l’any. Entre aquestes previsions, l’estudi destaca que la mitjana de la taxa de desocupació dels països analitzats per al proper juny a serà d’un 10,1%, el valor més elevat en 12 anys. I, pel que fa a Espanya, la seva taxa d’atur es situarà en el 19,2%, dada que suposarà un 1,3% més que l’any anterior.

Perry Cantarutti, nomenat vicepresident Senior per Europa, Orient Mitjà i Àfrica per Delta Air Lines Delta Air Lines ha nomenat a Perry Cantarutti nou vicepresident Senior per Europa, Orient Mitjà i Àfrica. Cantarutti serà el responsable de totes les activitats comercials de Delta en aquestes zones incloent la potenciació de les oportunitats de creixement a llarg termini de la joint venture que conformen Delta Air Lines i Air France KLM. Compta amb 18 anys d’experiència professional en aquest sector. Va començar a Northwest Airlines el 1992 i s’hi va estar fins el juliol del 2008 quan va ser nomenat vicepresident de reserves, vendes i atenció al client de Delta Airlines. A nivell de formació, Cantarutti és llicenciat per la Universitat de California-Berkeley i té un màster en Administració d’Empreses per la Universitat de Northwestern.

HOME, DE 30 ANYS I PROVINENT DEL SECTOR SERVEIS ÉS EL PERFIL MAJORITARI DEL DEMANDANT DE FEINA AVUI

KERN PHARMA

Randstad ha elaborat una anàlisi per conèixer el perfil majoritari de les persones que actualment estan buscant feina. Com a conclusió s’ha extret que es tracta d’un home, més gran de 30 anys, amb estudis mitjans o superiors i que prové del sector serveis. El grup de persones de 30 a 45 anys que busquen feina representa el 41,33% del total de demandants. A continuació hi ha el grup de professionals de 25 a 30 anys (27%), els joves de 16 a 25 anys (23,72%) i, finalment, els majors de 45 anys (7,55%). L’anàlisi també destaca que, respecte de fa un any, s’ha donat una creixent igualtat de gènere a l’hora de recercar ocupació. Enguany, els homes que busquen feina representen el 54,8% i les dones el 42%.

Es desprèn també que les dones s’estan incorporant al mercat laboral en major mesura que ells i que, a més, estan augmentant progressivament el seu nivell de formació.

L’anàlisi s’ha fet a partir d’una mostra aleatòria de 4.654 persones que, entre els mesos de desembre de 2009 i març de 2010, estaven buscant feina.

Josep Ma Piqueras, nou director general de Kern Pharma Kern Pharma ha nomenat aquest mes de maig Josep Ma Piqueras nou director general de l’empresa.

Piqueras va entrar a treballar a Kern Pharma el 1999, justament quan va néixer la companyia. Allà ha estat director de producció des de l’any 2000 i el 2002 va ser nomenat director tècnic i subdirector general des del 2006, amb responsabilitat a l’àrea d’operacions, qualitat, RRHH i sistemes d’informació. Amb anterioritat, Piqueras va ocupar el càrrec de director de producció de diagnòstics a Boehringher Mannheim i el de director de planificació Industrial a Roche. Piqueras és llicenciat en Farmàcia i des del mes de març desenvolupa les tasques de director general de la companyia.

L’expert / INTERNACIONAL

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

23

Internacional PREVISIONS OPTIMISTES

Comerç internacional: crisi... i recuperació?

Les dades recents sobre comerç mundial de l’OMC/WTO constaten la magnitud del retrocés durant el 2009, l’ascens de Xina al liderat dels exportadors de mercaderies, i volen ser raonablement optimistes de cara al futur proper.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

La publicació el darrer mes de les dades i anàlisis de l’Organització Mundial de Comerç (OMC/WTO) i altres organismes internacionals sobre les dades del 2009 i les perspectives per al 2010 ofereix molts vessants interessants. Ens centrarem en els referits al comerç internacional com a representatius dels impactes del binomi globalització + crisi, així com les perspectives de futur que se’n deriven.

La figura 1 mostra la caiguda del 12% en el volum de comerç mundial durant el 2009, una contracció molt més greu que en altres etapes recessives, que va fer parlar fins i tot de desglobalització a alguns analistes. Però cal afegir d’immediat que les xifres trimestrals mostraven ja a finals del 2009 una certa recuperació, liderada per Àsia, de manera que la mateixa OMC/WTO preveu ara per 2010 un rebot del 9,5%, que alguns consideren optimista, encara que es constata que per recuperar els nivells de comerç anteriors a la crisi caldrien encara un parell d’anys de consolidada recuperació.

Els estudis dels organismes internacionals constaten com determinats trets del comerç mundial actual han accentuat la sensibilitat dels intercanvis comercials respecte al nivell d’activitat econòmica. El fet que bona part dels processos productius implica ara components fabricats a llocs diferents

–les famoses xarxes globals de producció– fa que una caiguda en les vendes de, per exemple, automòbils, ordinadors i maquinària industrial de certa sofisticació, redueixi les transaccions internacionals de components i inputs intermedis en una quantia superior a les d’altres èpoques. I el fet que la crisi va reduir notablement la demanda d’aquests tipus de béns, l’adquisició dels quals és més fàcilment ajornable que la d’altres articles de consum més quotidià, seria una de les explicacions de la magnitud de la contracció del comerç mundial. Però també fonamentaria les previsions oficials que una recuperació econòmica internacional tornaria a estirar amb força dels intercanvis comercials.

Les dades ofertes per l’OMC/ WTO mostren efectivament com la contracció en el valor dels intercanvis comercials ha estat especialment delicada en sectors com l’automoció –amb una contracció entre el primer trimestre de 2008 i el tercer de 2009 del 28,6%– o la maquinària industrial –amb una caiguda del 31,9% en el mateix període–. Naturalment les perspectives de recuperació s’associen a noves fonts de demanda entre les quals la locomotora asiàtica ocupa un lloc central fins ara reservat als Estats Units.

Impacte desigual Aquestes dinàmiques de contracció i eventual recuperació afecten de forma diferenciada diversos països i àrees econòmiques. No és casualitat que l’any més dur de la crisi i del col·lapse comercial mundial hagi estat també el de l’ascens de Xina al liderat mundial de les exportacions de mercaderies –com mostra el quadre 1– superant Alemanya (encara que quan les dades oficials tracten la Unió Europea com a una única entitat comercial els europeus retenim encara la primera posició). Es pot argumentar, amb raó, que les estadístiques de comerç tenen deficiències i que, per exemple, les exportacions xineses tenen un valor afegit a Xina en ocasions modest en comparació amb els inputs importats. Però òbviament els canvis de fons en la redistribució del potencial econòmic i polític no queden disminuïts per aquestes discussions tècniques.

Una comparativa amb certa perspectiva ajuda a ubicar les coses. El quadre 1 mostra quina posició ocupaven el 1997 els països que el 2009 estaven a les 10 primeres posicions del rànquing exportador de mercaderies segons les dades OMC/WTO (a més de veure que Espanya manté el seu lloc).

FIGURA 1. TAXES DE VARIACIÓ DEL VOLUM DE COMERÇ MUNDIAL 1965-2009 15 10 5 0 1965 1969

1973

1977 1981

1985

1989

1993 1997 2001

2005 2009

-5 -10 -15 Font: World Trade Organization, març 2010, disponible a: www.wto.org

Es constata una certa recuperació del comerç internacional, liderada per Àsia. / ARXIU

L’ascens de Xina des del lloc 10 fins al primer és, clarament, el principal indicador de la magnitud dels canvis, independentment del percentatge d’aquesta millora que s’atribueixi a més valor afegit o a millor posicionament a les xarxes globals de producció, ambdós vessants importants. No hauria de fer falta insistir a aquestes alçades de la conveniència i necessitat de connectar més i millor amb les noves fonts de demanda que provenen de la redistribució del potencial econòmic cap a Àsia.

Una lectura des de Catalunya Però també hem de destacar, amb perspectiva des de Catalunya, que les comparacions entre 1997 i 2009 mostren uns interessants resultats per a països europeus de dimensió reduïda, com Holanda

i Bèlgica, que indiquen que –més enllà de les incidències estadístiques associades a l’activitat portuària important d’aquests països, i de la qual en tot cas també es deriven lliçons d’interès– en l’economia global el dinamisme i el posicionament adient són actius que permeten superar les presumptes limitacions de la dimensió nacional. Els ascensos de posicions d’aquests petits països contrasta amb els retrocessos dels estats de més dimensió com França o Regne Unit. Un fet que hauria d’estimular les potencialitats i la priorització de la internacionalització de la nostra economia com un ingredient essencial no tan sols per sortir de la crisi, sinó sobretot per fonamentar amb veritable solidesa una recuperació que eviti tornar a cometre els mateixos errors del passat.

QUADRE 1. RÀNQUING DELS EXPORTADORS DE MERCADERIES 2009 I COMPARACIÓ AMB 1997 Posició 2009

País

% exportacions mundials

Posició 1997

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 16

Xina Alemanya Estats Units Japó Holanda França Itàlia Bèlgica Corea del Sud Regne Unit Espanya

9,6 9,0 8,5 4,7 4,0 3,8 3,2 3,0 2,9 2,8 1,7

10 2 1 3 8 4 6 11 12 5 16

Font: Elaboració a partir de World Trade Organization, març 2010, i Estadístiques de Comerç Internacional 1997-1998, disponibles a: www.wto.org

24

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

Les migracions de treballadors

ica èr Am

Canadà 7,2 milions

Regne Unit 6,5 milions Espanya 6,4 milions

d or lN de

ons mili ants 0 , 50 migr de 2% de ió) (14, oblac la p

Estats Units 42,8 milions

a rop Eu

ilions 69,8 migrants de m de ) (9,5% blació o p la

PAÏSOS TRADICIONALS D’IMMIGRACIÓ Austràlia Canadà Nova Zelanda Estats Units

PAÏSOS AMB UN MAJOR PERCENTATGE (+60%) DE MIGRANTS INTERNACIONALS Andorra Macau Ciutat del Vaticà Mònaco Qatar Emirats Àrabs Units

7,5 de milio mig ns (1 r la p,3% d ants ob e lac ió)

Am èr ica

La disparitat d’oportunitats demogràfiques, econòmiques i laborals ha provocat que, en molts casos, la mobilitat humana hagi esdevingut una opció de vida. Així ho constata l’Informe sobre les Migracions al Món, elaborat per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Actualment, hi ha més de 200 milions de migrants internacionals –2,5 vegades més que a l’any 1965– i la majoria de països són al mateix temps punts de sortida i d’entrada de migrants.

Un terç dels treballadors migrants a escala mundial viu a Europa, sent només lleugerament inferior la xifra dels qui viuen a Àsia i Amèrica del Nord. El citat informe preveu que les migracions seguiran augmentant tenint en compte que els països industrialitzats precisen de mà d’obra poc qualificada, donat que en els propers anys hi haurà en aquests països una disminució de la natalitat i de persones en edat de treballar.

Lla tin a

La recerca de feina propicia els moviments migratoris

El mapa del món / INTERNACIONAL

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

Rússia 12,3 milions Ucraïna 5, milions 5, nss 5,3

lac ió)

França 6,7 milions

Aràbia Saudita 7,3 milions

Índia 5,4 milions

ia

61 de ,3 m mi ilio (1 la ,5% gran ns po de ts b

Às

Alemanya 10,8 milions

Xina 35 milions

Immigrants Índia 20 milions

ns ilio m nts ,3 ra 19 mig e d ió) de 9 % ac (1, obl p la

ica Àfr

Filipines 7 milions

ns ts ilio ran m ig e ó) 6,0 e m % d aci 8 d 6, bl Oc (1 po ea la

ni

a

Emigrants

25

26

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

MOLT MÉS QUE UN PAÍS AMB ATRACTIU FISCAL

Un bon moment per invertir a Luxemburg La seva situació geogràfica i la seva condició política fan de Luxemburg un bon lloc per invertir i exportar, aprofitant els seus impostos baixos i la seva condició de mercat de béns de luxe i productes amb un alt valor afegit.

NÚRIA CABRERA

La prudència i el règim fiscal de Luxemburg fan que el país demostri el seu atractiu davant la resta d’economies europees i mundials, i atregui nous socis comercials que tenen interès a invertir-hi en sectors específics, com el financer (fons d’inversió i fons de pensions) i els serveis (en concret, activitats legals i jurídiques que impliquen l’adquisició de drets de registre, així com constitució de seus socials d’empreses, holdings, etc.).

La crisi econòmica també s’ha deixat notar a Luxemburg, com ho demostra la ralentització de l’activitat econòmica. No obstant això, el país se n’està sortint força bé, encara que no es poden dissimular els resultats negatius que, entre d’altres, registra la indústria.

En definitiva, Luxemburg és un país on no hi ha barreres comercials i es caracteritza per la seva gran obertura a l’exterior, propera al 100%.

Oportunitats comercials Un dels atractius de Luxemburg com a país per invertir o fer negocis són els impostos baixos, respecte als països veïns.

D’aquesta manera, Luxemburg es converteix en una plataforma molt important de consum, majoritàriament, de productes de luxe: vins, alcohols, perfums, etc. Així, crea una gran oportunitat per a les empreses espanyoles exportadores de productes de luxe i alimentació gourmet.

A més del sector alimentari de vins, begudes, fruites i hortalisses, un dels sectors amb més demanda potencial d’importacions és el del tèxtil, on hi ha molta demanda de calçat i complements de vestir. També, el de materials de construcció, ja que Luxemburg és un important importador de marbre, granit i altres tipus de minerals i pedres precioses.

Les empreses espanyoles també poden trobar bones oportunitats de negoci al sector logístic per al transport aeri de càrrega i al sector de ser-

més de nombroses entitats bancàries privades, les empreses que vulguin invertir a Luxemburg poden dirigir-se a la Societat Nacional de Crèdit d’Inversió, un organisme públic bancari especialitzat en el finançament d’operacions a mig i llarg termini, que s’encarrega d’acordar els préstecs a la inversió, a la innovació i als crèdits a l’exportació. També s’encarrega dels préstecs per a les petites i mitjanes empreses de recent creació.

Relacions bilaterals en matèria econòmica La crisi econòmica també s’ha notat a Luxemburg, tot i que el país se n’ha sortit força bé. / ARXIU

veis per a les empreses. Així mateix, les empreses espanyoles poden realitzar compres del sector públic, mitjançant licitacions que compleixin els requisits de transparència i no discriminació exigits per les directives de la Unió Europea.

Si fem un cop d’ull a la classificació dels principals sectors exportats per Espanya a Luxemburg el 2009, trobem, per ordre d’importància: tecnologia industrial, moda, productes hortofrutícoles, indústria auxiliar mecànica i de la construcció, hàbitat, indústria química, tecnologia de la informació i de les telecomunicacions, matèries primeres, semimanufactures i productes intermedis, i vins i productes derivats de la carn. Per sota, trobaríem els sectors de l’oci, animals vius, derivats del pa, peix i marisc, indústries culturals, begudes sense alcohol,

floricultura, greixos i olis, medi ambient i producció energètica i derivats de la llet.

On invertir Una de les vies per entrar a Luxemburg és la inversió a través de concessions o privatitzacions, per exemple, en el sector dels transports, on s’està duent a terme la construcció de noves infraestructures, com el tramvia, un projecte que s’estendrà fins l’any 2020. El govern de Luxemburg també està apostant pel ferrocarril, amb la creació de noves línies i rutes i un nou centre de manteniment. Pel que fa a les carreteres, s’estan fent noves autopistes i túnels, on també es podrà invertir.

Finalment, el govern de Luxemburg ha donat una empenta a la construcció

DADES GENERALS Població: Superfície: Capital: Sistema polític: Inflació: Creixement del PIB:

493.500 habitats 2.586 km2 Luxemburg Monarquia constitucional 0% (2009), 2,3% (estimació 2010) 3,4% (2009), 1,1% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (21,7%), França (17,3%), Bèlgica (9,9%), Itàlia (6,9%), Regne Unit (6,5%), Països Baixos (6%), Espanya (4,9%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI, Eurostat.

d’equipaments públics, on les empreses privades poden invertir, mitjançant la fórmula del partenariat públic i privat.

Pel que fa a Espanya, cal subratllar el nou hotel de la cadena Sol Meliá a Kirchberg, que s’espera que sigui un vehicle de negocis de Luxemburg amb el nostre país.

Cal esmentar, també, altres sectors amb demanda potencial d’inversió estrangera, com els sectors de distribució de productes de consum, els sectors de serveis (sector bancari, financer, comunicacions i telecomunicacions, així com el sector del comerç electrònic) i el sector de serveis logístics per al transport de càrrega aèria.

Pel que fa al finançament, a

Les relacions econòmiques entre tots dos països estan caracteritzades pel dèficit comercial espanyol. Encara que Luxemburg és un país petit, exporta productes a Espanya (màquines i aparells mecànics, fundició, material elèctric) amb un valor afegit superior a les importacions que reben d’Espanya.

Pel que fa a les inversions, s’espera que Luxemburg continuï jugant un paper protagonista en el marc de les inversions directes a Espanya, encara que en els darrers anys, i amb la crisi econòmica, el percentatge s’ha anat reduint, però s’espera que torni a augmentar en el futur, i que Luxemburg sigui, de nou, una de les principals fonts d’inversions estrangeres al nostre país.

EL PREU DE LA GASOLINA I EL MEDI AMBIENT Luxemburg ha estat notícia en els darrers dies per la demanda de l’OCDE sobre les taxes dels carburants, per tal que s’equiparin al nivell dels seus països veïns. Aquesta pujada d’impostos sobre els carburants, ja que el seu baix preu afavoreix el turisme de gasolinera des de Bèlgica, França i Alemanya, s’hauria de realitzar “en el marc d’una reforma fiscal verda”, va subratllar l’OCDE en un estudi d’examen mediambiental de Luxemburg. Algunes dades significatives al respecte: les emissions de gasos d’efecte hivernacle de Luxemburg al 2007 estaven al mateix nivell que el 1990; dels 30 estats de l’OCDE, Luxemburg és el país que genera més diòxid de carboni per habitant; i un 40% de les seves aigües de superfície no compleixen les normes de qualitat química i biològica que la UE s’ha fixat per al 2015.

Referent / ESPECIAL

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

27

Especial Logística ENTREVISTA A ENRIC LACALLE, PRESIDENT DEL COMITÈ ORGANITZADOR DEL SALÓ INTERNACIONAL DE LA LOGÍSTICA I DE LA MANUTENCIÓ

“Barcelona és i serà una de les grans referències logístiques d’Europa” “L’exportació és la gran assignatura pendent de les empreses espanyoles”

REDACCIÓ

Quins canvis derivats de l’actual conjuntura econòmica s’han produït en el sector de la logística?

Com ha succeït a la resta de sectors, el logístic ha hagut d’adaptar-se als nous reptes que planteja l’actual conjuntura econòmica, utilitzant més que mai l’enginy i la imaginació. El que és cert és que hi ha unes ganes boges de sortir d’aquesta crisi i si fos per la voluntat de la gent ja l’haguéssim superat fa temps. Estic convençut que d’aquesta crisis sortiran empreses més fortes i més sòlides.

En una entrevista realitzada amb motiu del Saló SIL 2008, vostè afirmava que la logística no entén de crisi. Manté aquesta opinió?

El sector logístic serà un dels primers en superar l’actual desacceleració econòmica.

Lògicament, l’activitat logística s’està ressentint del descens del consum, però també és cert que avui dia és impossible construir una empresa d’èxit sense una bona logística. En aquests moments, on totes les empreses necessiten reduir els seus costos, donar resposta a les necessitats canviants dels seus clients de manera immediata, optimitzar recursos i producció... la logística juga un paper fonamental. La logística és un element de primer ordre per dinamitzar l’activitat econòmica pel fet de ser un factor importantíssim per a la competitivitat i un autèntic motor de la indústria.

Quines creu que són les principals amenaces del sector?

Vivim en un món cada cop més global, fet que ens obliga a pensar en clau mundial. Les distàncies cada cop són més curtes i les barreres són mínimes. El repte principal rau en la internacionalització de les empreses espanyoles. Només 30.000 empreses nacionals exporten regularment. Aquest fet demostra clarament que l’exportació és la gran assignatura pendent de les empreses espanyoles.

“Qui es pensi que només posant un estand i una hostessa farà negoci s’equivoca” mació i una vintena del sector del transport ja han confirmat la seva participació.

Lacalle es troba al capdavant del SIL que se celebra properament a Barcelona. / CEDIDA

Quines mesures estan adaptant des del SIL per atraure a les empreses del sector?

Conscients que avui dia les empreses miren més que mai el cost, hem utilitzat la imaginació i hem ideat una sèrie de possibilitats perquè tothom pugui estar present al SIL. Aquest any els expositors poden disposar, des d’un estand de 10 m2 claus en mà a un preu molt assequible, fins a participar a l’Hospitality Àrea, un estand de luxe de 180 m2 situat en una zona preferent que es pot contractar per dies, per a presentar novetats, realitzar presentacions, cocktails... Sincerament, amb l’enfocament que li hem donat al SIL 2010 s’han presentat solucions per a tots els gustos i totes les butxaques, amb l’objectiu que ningú es quedi fora i que el que s’hi quedi, sigui voluntàriament.

D’altra banda, quins són els punts més forts de l’edició d’aquest any?

Un dels punts més forts de les darreres edicions del SIL, i que aquest any tornarà a posar-se de manifest, és l’ele-

vada participació d’empreses internacionals. Sempre he dit que una fira que no sigui internacional no té sentit en un món tan global com el que vivim. Aquest any esperem una participació internacional que s’aproparà al 50% del total d’empreses expositores.

Un altre aspecte important de l’edició d’aquest any és la gran participació d’operadors logístics, al marge de la celebració del vuitè Fòrum Mediterrani de la Logística i el Transport, que ja s’ha convertit en un tot un referent de la comunitat logística mediterrània.

I els sectors que presentaran un creixement més gran?

A part de l’elevada participació d’operadors logístics, cal destacar el creixement que experimentaran altres sectors, con és el cas del transport per carretera o les noves tecnologies. Aquest any hem creat el SIL TRANS ÀREA i el SIL TECH ÀREA, dues noves zones dedicades, precisament, a aquests dos sectors i que han tingut una gran acollida. Una trentena d’empreses del sector de les tecnologies de la infor-

Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur del saló, quins serien?

El nostre repte sempre ha estat assemblar-nos el màxim possible a les fires alemanyes, tot i que sabem que és impossible arribar a ser com el Transport Logistic de Munich perquè Espanya mai serà Alemanya. D’altra banda, un repte de futur del SIL és incrementar la internacionalitat dels nostres visitants. Actualment comptem amb un 20% de visitants procedents de fora del nostre país i volem que aquest número s’incrementi.

Després de l’èxit de la darrera edició del Saló SIL 2009, quins són els principals objectius que volen assolir en l’edició d’enguany quant a visitants?

En els temps que corren, organitzar una fira de les característiques del SIL és de matrícula d’honor. L’objectiu d’aquest any és tornar a superar la xifra dels 50.000 visitants i generar el màxim negoci possible. El SIL és una fira que, si es treballa, és molt rendible per a les empreses. Qui es pensi que només posant un estand i una hostessa farà negoci s’equivoca.

Quin és el perfil del visitant?

El SIL és un Saló molt professional i això queda reflectit en el perfil dels nostres visitants,

els quals majoritàriament són professionals amb poder de decisió de compra. Un 48% dels visitants del Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció són directors i gerents de grans empreses i un 24% són caps i responsables de logística. Pel que fa als sectors d’activitats dels visitants del SIL cal destacar el de la logística i el transport (36%), el de la indústria pesada i la fabricació (32%), el dels serveis (10%), la indústria química i farmacèutica (6%) i l’alimentació (5%).

Què representa la ciutat de Barcelona per al sector de la logística?

Barcelona és un punt geoestratègic pel comerç amb les zones del Mediterrani, Àsia i Amèrica. La ciutat comtal és una ciutat de pas obligat a Europa que compta amb un gran port i sempre ha apostat pel transport i la logística com a sectors estratègics, constituint un dels eixos clau per al seu desenvolupament econòmic i social.

Tot això ha fet que Barcelona sigui una ciutat amb gran pes específic al Mediterrani, com ho demostra el fet que actualment acull la Secretaria General de l’Unió pel Mediterrani. La importància que té la ciutat de Barcelona al Mediterrani també es veu reflectida amb la celebració cada any d’un Saló de la Logística i de la Manutenció, el SIL, que és la referència de la comunitat logística mediterrània.

Com qualificaria el seu potencial de creixement respecte a altres centres logístics d’Europa?

El potencial de creixement de Barcelona en matèria de logística és excel·lent. La inauguració de la nova terminal T-1 de l’Aeroport de Barcelona, el projecte de la futura ampliació del Port de Barcelona i l’existència d’un gran nombre de plataformes logístiques ubicades a la regió metropolitana de Barcelona, són alguns dels exemples que ens indiquen el gran potencial que tenim.

Barcelona és i serà una de les grans referències logístiques d’Europa.

28

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

DEBILITATS

La rigidesa administrativa catalana frena la inversió internacional Segons un informe publicat l’any 2009 per l’economista Salvador Estapé, els empresaris consideren que és difícil fer negocis a Catalunya per tres motius principals: les traves administratives, la rigidesa del mercat laboral i una mà d’obra amb deficiències formatives. En l’elecció de la localització de les seves seus, les empreses internacionals mostren també poc interès per una àrea que, tot i tenir centres de recerca importants, pateix una pobra connexió entre ciència i empresa. A més, de cara a les empreses transnacionals, Catalunya s’està especialitzant en sectors amb perfil poc intensiu en tecnologia i coneixe-

Pel territori català passa el 55% de les mercaderies originàries d’una altra CCAA i amb destinació d’algun país europeu ment, fet que suposa un fre a la inversió internacional.

Segons l’informe d’Estapé, malgrat que l’empresa catalana té un perfil totalment internacionalitzat, amb una quota mundial del 0,5% del total d’exportacions, el creixement de les importacions es manté per sobre de les exportacions, la

S’han de millorar les infraestructures per fer de Catalunya la porta del sud d’Europa. / ARXIU

qual cosa suposa un augment del dèficit comercial català.

Com a conseqüència, el mercat domèstic català genera

menys necessitats de logística internacional i limita el desenvolupament d’un sector exportador dinàmic que generi en si

mateix la possibilitat de crear estructures logístiques internacionals molt més extenses. Els fluxos de mercaderies i de passatgers exigeixen de l’adequada mobilitat, que serà major o menor segons les infraestructures del país. Una adequada xarxa d’infraestructures a Catalunya també és rellevant per a la resta d’Espanya, ja que pel territori català circula gairebé el 55% de les mercaderies que tenen com a origen una altra comunitat autònoma i com a destí algun país europeu. Per això, cal millorar les infraestructures de transport que permetin fer de Catalunya una autèntica porta del sud d’Europa.

FORTALESES

Catalunya es beneficia d’una situació geogràfica estratègica Catalunya és perifèrica respecte a Europa, i més des de l’ampliació de la UE, que va generar un desplaçament cap a l’est de la localització de les activitats productives. Tot i així, la seva posició a l’Arc del Mediterrani es pot considerar encara com a central. Aquesta localització fa que el territori tendeixi a assegurar-se unes infraestructures que li permetin continuar sent aquest punt central del corredor mediterrani per enllaçar-se amb la resta d’Europa.

Segons dades d’un informe publicat al 2009 sobre transport i mobilitat, Catalunya, i concretament Barcelona, s’ha configurat com un dels punts d’entrada i sortida dels fluxos de merca-

deries i passatgers, i ha assolit creixements progressius i constants. Aquesta circumstància ha contribuït a què el sector del transport i la logística també hagi crescut en volum d’activitat i negoci. Però Catalunya no es pot adormir i ha de continuar potenciant aquesta situació estratègica natural de què disposa, millorant i modernitzant les seves infraestructures.

Innovacions Segons l’economista Salvador Estapé, a Catalunya s’observen dos mecanismes bàsics que desemboquen en un augment de la productivitat: l’activitat importadora i la innovació –de procés

i de producte–. Les empreses catalanes importen alguns dels seus inputs i afegeixen valor als seus productes a través de les transformacions que hi apliquen –com nous dissenys–, més que a través de nous materials o productes intermedis. Aquesta innovació en producte té una forta relació amb la decisió de començar a exportar. Un cop l’empresa entra al mercat exportador hi ha una alta probabilitat que s’hi mantingui. Les innovacions en processos reforçaran aquesta posició exportadora. Trobem tres mecanismes principals d’augment de la productivitat: importacions, innovació de producte i innovació de procés. Les importacions i la

Les empreses han incorporat la logística com a part de la seva estratègia. / ARXIU

innovació de producte afecten positivament i directament l’activitat exportadora.

Cultura logística catalana La logística internacional s’ha convertit en un dels sectors clau l’economia mundial, i les empreses catalanes han incorporat al seu modus operandi la planificació de les activitats logístiques com a part estratègica

Barcelona s’ha configurat com un punt essencial d’entrada i sortida de mercaderies cap a la resta d’Europa del procés empresarial.

Logística / ESPECIAL

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

29

AMENACES

Sense logística no hi ha indústria... i viceversa Les activitats logístiques s’engloben dins del sector de les activitats terciàries o de serveis i actuen com a suport de l’altre gran sector econòmic, l’industrial. Segons les dades d’un informe sobre les tendències en la distribució comercial a Catalunya, això implica que un sector industrial competitiu a nivell internacional exigeix també el suport imprescindible d’un sector logístic que respongui a les necessitats de l’aparell industrial català. A Catalunya, però, hi ha una tradició molt arrelada d’empreses familiars que tenen moltes dificultats per adoptar processos d’innovació que les permetin ser més competitives, tot reduint costos, invertint en capi-

La deslocalització industrial que ha afectat tot Europa és un perill per a la logística catalana

Els sectors industrial i logístic han d’evolucionar alhora. / ARXIU

tal humà qualificat i adoptant les noves tecnologies. Aquesta compatibilitat entre els sectors industrial i logístic s’explica en funció de la importància que han adquirit en els últims anys les activitats industrials associades a la lo-

gística just-in-time i als proveïdors logístics integrals. Per tant, és necessari que els sectors industrial i logístic tinguin una evolució similar en el futur.

Segons l’economista Ramon Tremosa, la deslocalització

industrial que ha afectat tot Europa ha estat molt més intensa al territori català per dos motius principals. En primer lloc, perquè Catalunya no té un esperit cooperatiu prou potent i, en segon lloc, perquè no disposa d’un sistema tributari propi -com Navarra i el País Basc- que adeqüi l’impost de societats a les característiques econòmiques de les empreses catalanes. Tenint en

compte aquestes afirmacions, cadria que el sector públic fomentés encara més els ajuts a les petites i mitjanes empreses catalanes per poder entrar a formar part del mercat internacional, i així modernitzar-se i orientar-se cap a nous productes i nous mercats a partir de nous processos de gestió i de producció.

L’absència d’un hub, o centre de connexió de mercaderies, aeroportuari amb la presència suficient com per actuar de punt de referència a escala regional internacional és una limitació per a l’expansió de la logística catalana. Actualment, aquest és un dels fenomens que marquen la importància estratègica de la logística internacional.

OPORTUNITATS

Una bona planificació logística pot disminuir els costos en transport Cal desenvolupar eines per a una correcta gestió dels magatzems i la seva automatització

Les empreses haurien de compartir més informació per reduir costos logístics. / ARXIU

Les empreses de transport s’han de plantejar implementar un canvi d’estratègia que redueixi els costos de transport i

el temps de lliurament. La disminució de costos de logística pot passar per dur a terme un procés de reavaluació de

les xarxes de distribució –incloent no només els costos de transport, sinó també la ubicació i la mida dels centres de distribució i una planificació més eficient del transport–. En termes de planificació, segons dades de l’IESE Business School, s’estima que actualment els camions que fan llargs recorreguts només utilitzen un 75% de la seva capacitat, i que en mol-

tes ocasions viatgen per rutes més llargues del necessari.

Amb eines avançades de planificació es pot augmentar l’eficiència de l’ús d’aquests camions.

D’altra banda, s’hauria d’incrementar la col·laboració entre les empreses, sobretot compartir informació, ja que pot reduir els costos de logística, però requereix un canvi de mentalitat. Aquelles que més aprofitaran aquestes oportunitats seran les empreses grans, donat que tenen unes xarxes de transport més àmplies i un nombre elevat de camions.

Segons dades d’un informe sobre transport i mobilitat, el sector logístic és el camí natural d’implementació dels nous sis-

temes de comercialització, per mitjà de la innovadora economia de productes ofertats a Internet, la qual cosa implica que és necessària una infraestructura logística ràpida, segura i eficaç perquè aquest nou sistema de comercialització assoleixi una dimensió que suposi una revolució a l’estructura econòmica internacional. D’altra banda, cal una inversió en R+D concentrada al sector logístic, que el permeti desenvolupar eines útils per a una correcta gestió dels magatzems i la seva automatització i que converteixi els parcs logístics catalans en autèntics centres de decisió que permetin una certa independència de l’exterior de Catalunya.

30

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

LA CARRETERA HA PERDUT EL 8,6% DE MERCADERIES TRANSPORTADES

La logística catalana acusa la crisi econòmica Segons les últimes dades de l’Observatori de la Logística de Catalunya, durant l’any 2008 el conjunt del sistema logístic català va gestionar 500,2 milions de tones, un 8,4% menys que l’any anterior. L’impacte de la crisi econòmica, per tant, s’ha notat també en el sector logístic de Catalunya, sobretot a partir del tercer trimestre de l’any 2008.

ELENA MARTÍNEZ

El pes econòmic de la logística a Catalunya es troba al voltant del 2,7%, segons les darreres dades disponibles fetes públiques per l’Observatori de la Logística, una eina d’anàlisi elaborada per l’Institut Cerdà amb el suport de tot el sector.

Tot i perdre un 9,6% del volum de mercaderies transportades, el transport per carretera és el més important a Catalunya, ja que significa el 80% del tràfic total i contribueix a realitzar o completar

el 93% de les cadenes logístiques. D’aquestes, el 82% correspon a cadenes unimodals de carretera -només camió- i l’11% a la realització de les cadenes intermodals –camió+tren, camió+vaixell o camió+avió–.

També cal destacar que un 77% del transport de mercaderies per carretera correspon al tràfic intern a l’interior de Catalunya, un 19% als tràfics amb la resta d’Espanya i un 4% als tràfics internacionals.

D’altra banda, el percentatge

de desplaçaments en buit es manté els darrers anys al voltant del 45%.

El transport ferroviari es manté en el 2% El nombre de circulacions ferroviàries realitzades al 2008 –última dada disponible– és un 5,3% inferior a l’any anterior, tot i que el volum transportat es manté en un 2%. Cal destacar que aquest fet apunta cap a una racionalització i optimització de les circulacions perquè el

A Catalunya hi ha 5,7 milions de m2 de magatzems logístics. / CEDIDA

tràfic de mercaderies per carretera es veurà descongestionat si les xarxes ferroviàries funcionen de manera més eficient. A més, la fiabilitat del mitjà ferroviari experimenta una millora, ja

que el 84% dels trens arriben amb puntualitat.

Al 2009 també s’han posat en funcionament iniciatives com el transport de vehicles de Seat per ferrocarril entre Martorell i el Port de

Logística / ESPECIAL

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

El transport ferroviari ha millorat els seus serveis, la seva fiabilitat i la puntualitat El Port de Barcelona només va créixer l’1% durant l’any 2008 en tones transportades Barcelona, i la represa dels serveis multiclient per part de RENFE entre Barcelona i Madrid.

Els ports catalans només evolucionen positivament en els trajectes de curta distància Es produeix un canvi de tendència als Ports de Barcelona i Tarragona, que havien expe-

rimentat creixements anuals del 8,4% i del 6,5% respectivament en el període 2004-2007.

Així, les tones transportades al Port de Barcelona creixen només un 1% i les del Port de Tarragona baixen un 8,3%.

Pel que fa als tràfics externs, aquells que pateixen la crisi econòmica més intensament són els d’Europa –excepte França i Itàlia–, amb un descens del 16,8%; els d’Àsia, amb un descens del 13,5% i els d’Amèrica, amb una disminució del 7%. En canvi, les tones transportades en trajectes de curta distància o Short Sea Shipping, augmenten un 5% amb França i Itàlia, un 4,4% amb l’Àfrica i un 3,8% amb la resta d’Espanya.

L’Aeroport del Prat augmenta els seus recorreguts de llarga distància El mode aeri és l’únic que incrementa el volum mogut durant l’any 2008. En concret, el volum de tones, proper a les 104.000, representa un

increment del 7,4% respecte el 2007.

Els grans protagonistes del creixement del trànsit aeri són els intercanvis amb la regió Àsia-Pacífic, un 15% del total de la mercaderia moguda a l’aeroport de Barcelona. També creixen substancialment els intercanvis amb Amèrica del Nord, que suposen el 6% de les mercaderies mogudes a l’aeroport. En canvi, es redueix el moviment de mercaderies per via aèria amb la resta d’aeroports espanyols. Aquesta evolució a l’alça és el reflex dels vols intercontinentals de càrrega amb Àsia establerts a l’Aeroport del Prat en els darrers anys, així com del creixement dels vols –de passatgers però amb bodega útil per a càrrega– amb els Estats Units i Mèxic. D’altra banda, la quota de mercaderia portada en avions de càrrega pura segueix creixent i es situa en un 40% del total de mercaderies transportades a l’aeroport de Barcelona. La merca-

deria transportada en bodega de passatgers es manté en un 18% i la transportada en camió aeri –camió carregat al Centre de Càrrega Aèria de l’Aeroport però embarcat en un avió en un altre aeroport– es redueix fins a un 41%.

Catalunya és la comunitat autònoma amb més metres de magatzem logístic L’estudi de l’Observatori també indica que Catalunya es consolida com la comunitat autònoma amb més superfície de magatzem logístic,

amb 5,7 milions de m 2, que suposa més del 25% del conjunt de l’Estat. La segueixen la Comunitat de Madrid amb 2,9 milions de m2 i la Comunitat Valenciana amb 2,6 milions de m2.

Entre el 2005 i el 2008, la superfície de magatzems ha crescut un 5,6% a Catalunya, un 3,7% a Madrid, un 4,2% a la Comunitat Valenciana i un 5,3% al conjunt d’Espanya.

Per províncies, Barcelona concentra el 72% de la superfície logística de Catalunya, seguida de Tarragona amb un 14% i Girona amb un 9%.

LES NAUS INDUSTRIALS, MÉS BARATES Quant al preu global de lloguer de nau logística a Catalunya, les dades de l’Observatori indiquen que, com a conseqüència de la crisi, els preus de lloguer de naus logístiques a Catalunya baixen de mitjana un 8,4%. Les províncies de Barcelona i Lleida pateixen els descensos més importants (un 10%), mentre que Girona i Tarragona mantenen els preus. Pel que fa a les dificultats de finançar l’adquisició d’immobles, el 75% de les empreses de logística prefereixen l’opció de lloguer a la de compra, registrant així un augment del 25% respecte l’any 2007.

El prestigi i la qualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, al servei de la teva empresa o institució.

Els programes a mida de la UAB t’ofereixen una formació universitària homologada a nivell europeu adaptada a la realitat corporativa de la teva organització.

www.uab.cat/postgrau Escola de Postgrau · Edifici U. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) · Tel. 93 581 31 25

31

Formació in-company

32

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

AQUESTA INFRAESTRUCTURA APORTA L’1% DEL PIB DE CATALUNYA

El Port de Barcelona: la porta d’entrada al sud d’Europa La construcció de nous molls, terminals o dics és una de les claus del Port de Barcelona per millorar el servei logístic i turístic. Factors com la seva antiguitat i experiència el situen, per damunt dels seus competidors, en una infraestructura que connecta amb més de 825 ports de tot el món.

NÚRIA V. CHIMENO

L’any passat van passar pel port fins a 42.980.774 tones de mercaderies. / CEDIDA

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

ABR

Lluny d’aquelles drassanes construïdes en el regnat de Pere el Gran, el Port de Barcelona és avui una de les infraestructures més importants de la ciutat comtal gràcies a la seva evolució i desenvolupament al llarg de la història. Considerat com el port més important de tota Europa en la modalitat turística, ocupa actualment una superfície terrestre de 828,9 hectàrees, disposa de més de 20 km de molls i atracades, i està dividit en tres zones diferenciades: el Port Vell, el port comercial i el port logístic.

ABR

ABR

ABR

Els pilars logístics de la seva potència La combinació d’activitats logístiques i el transport marítim de passatgers és un dels punts forts d’aquest port. En els darrers anys, ha condicionat diversos molls per a destinar-los al transport de viatgers, realitzant demolicions de naus i edificis. Així, el ja considerat port líder en Europa en creuers, compta amb un total de 7 terminals internacionals de passatgers. En xifres, segons el servei d’estadístiques del Port de Barcelona, les dades del trànsit de passatgers del passat 2009 confirmen un total de 3.201.696 persones.

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

Recerca i selecció de professionals i directius.

Avaluació psicològica i competencial.

Consultoria en RRHH.

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona . Tel.: 93 412 33 99

ABR

ABR

Logística / ESPECIAL

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

Pedro Aguilar, Enginyer Industrial expert en Logística, diferencia els punts forts en dos plans: l’intern, del que destaca “l’esforç d’adaptació de les instal·lacions a la descàrrega de vaixells que transporten diferents tipus de mercaderies, així com l’ampliació i diversificació de les installacions d’emmagatzematge”; i, per altra banda, l’extern, del que valora la seva “proximitat amb l’aeroport i carreteres; entrada natural per a vaixells que venen o van d’Àsia; connexions Short Sea Shipping (vaixells preparats per al transport de viatgers i de camions simultàniament) amb Gènova i Roma; i, sobretot, la proximitat amb Europa”.

El transit de contenidors és, per altra banda, una de les peces clau que han fet d’aquest port la primera plataforma logística del Sud d’Europa. La Zona d’Activitats Logístiques –ZAL– té com a missió principal generar i oferir serveis logístics de valor afegit a la mercaderia

El trànsit de contenidors ha fet d’aquest port la primera plataforma logística del Sud d’Europa El proper gran projecte del port és el desviament de la desembocadura del riu Llobregat per generar, així, més trànsit marítim. Dins d’aquesta zona es troben empreses dedicades al comerç exterior, tant a nivell nacional com a nivell internacional. D’aquestes, el 56% pertanyen a transitaris; el 35% a serveis marítims; el 28% a operadors logístics; el 9% al comerç exterior, i el 7% a fabricants d’altres sectors.

L’any 2009, el trànsit total va ser de 42.980.774 tones, un

17% menys que l’any 2008.

Diferenciar-se de la competència Antiguitat i experiència són uns punts a favor de la gran competitivitat que atresora el Port de Barcelona. La constant evolució del seu espai i serveis ha suposat una forta estratègia basada, sobretot, en l’ampliació del seu hinterland –territori d’influència– per arribar a tota la Península Ibèrica. Per aconseguir-ho es va construir, l’any 2001, la terminal marítima de Saragossa (tmZ) per treballar en el desenvolupament de l’eix Saragossa, Madrid i Lisboa.

També es treballa colze a colze amb França per potenciar el transport amb aquest país, un dels principals mercats interiors del Port de Barcelona.

Altres punts com la maquinària específica per a la logística –com els portacontenidors, per exemple–, la zona de parada de creuers de luxe, els grans molls d’emmagatzematge de contenidors o la xarxa ferro-

viària de transport dels mateixos fan que es situï per damunt dels seus competidors.

Dos ports també importants com el de Marsella o el de Tarragona formen part de la competència directa del Port de Barcelona. Per a Aguilar, la diferència és clara: “Tarragona és més econòmic i flexible, però menys polivalent i més allunyat d’Europa. Marsella, per la seva banda, és més car i poc flexible, però més proper a Europa i millor connectat per tren”.

Es tracta d’una forta carrera cap al lideratge on el port de la ciutat comtal ocupa un lloc privilegiat per aconseguir el que l’expert en Logística defineix com a “posicionament competitiu fort”. Aquesta posició és possible, segons ell, gràcies a fets com les inversions en diversificació de mitjans de descàrrega i emmagatzematge, l’ampliació, el foment d’acords amb Ports Secs o el recolzament al desenvolupament de noves Zones d’Activitats Logístiques des

33

del Marroc fins a França, per augmentar així la seva àrea d’influència.

L’impacte d’aquesta infraestructura a l’economia catalana juga un paper molt important, ja que aporta un 1% del PIB de Catalunya i genera un total de 16.000 llocs de treball, segons va fer públic la Cambra de Madrid el passat mes de novembre de 2009. Aquest fet comporta una gran participació a l’economia, segons Aguilar, “tant a la catalana com a l’espanyola, ja que és un punt d’entrada i sortida de mercaderies. A més, es tracta d’una importància creixent donat el gran increment del comerç internacional en els darrers anys degut a la globalització”.

Però la contínua evolució del Port de Barcelona encara no ha posat el fre. Una quarta ampliació assolirà el proper objectiu d’aquesta infraestructura: el desviament de la desembocadura del riu Llobregat 2 km al sud, amb què s’aconseguirà doblar la superfície actual.

34

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

ÀGORA PABLO REBOLLO, DIRECTOR GENERAL D’INTEGRA2

1.- QUINS CANVIS DERIVATS DE L’ACTUAL CONJUNTURA ECONÒMICA S’HAN PRODUÏT EN LA SEVA ÀREA D’ACTIVITAT? 2.- COM CREU QUE ESTAN AFRONTANT LES EMPRESES DE LA INDÚSTRIA LOGÍSTICA LA CRISI ECONÒMICA? QUINES MESURES HAN APLICAT O APLIQUEN EN EL CAS DE LA SEVA EMPRESA? 3.- QUINES CREU QUE SÓN LES ÀREES DE CREIXEMENT AMB MÉS POTENCIAL PER AL SEU SECTOR D’ACTIVITAT I/O PER LA LOGÍSTICA EN GENERAL? 4.- RECESSIÓ ECONÒMICA AL MARGE, QUINES CREU QUE SÓN LES PRINCIPALS AMENACES DEL SECTOR? 5.- SI HAGUÉS D’ESMENTAR TRES REPTES ESTRATÈGICS PER AL FUTUR DEL SECTOR A CATALUNYA, QUINS EN SERIEN?

“Una de les principals amenaces és el preu del petroli” 1. S’ha produït un descens dels quilograms transportats i del nombre d’expedicions, fet que en el context actual de dificultat econòmica, fa que la facturació hagi disminuït de forma generalitzada en el sector. La disminució a Integra2 ha estat moderada, però en altres casos s’està produint un descens acusat. D’altra banda, aquesta disminució del negoci s’ha traduït en una reducció de recursos i del preu (vehicles, personal i proveïdors).

2. En el sector del transport de paqueteria industrial, les empreses estem intentant actualitzar les estructures de costos. A Integra2 estem reforçant la nostra aposta per la qualitat i el servei, ampliant la nostra oferta i introduint els nostres serveis, com el Farma<25, que garanteix el transport de la mercaderia a temperatura controlada per sota dels 25ºC; o FrioGourmet, orientat al sector de l’alimentació i destinat a sectors com el vinícola, caves d’alta gamma, xoco-

lates premium, brioixeria industrial i rebosteria. En canvi, d’altres companyies estan sacrificant la qualitat del servei per intentar mantenir-se competitives en preu.

3. Els serveis de transport internacional i la paqueteria tradicional són les àrees que tenen més possibilitats de créixer, davant d’aquells serveis de transport urgent i mitges càrregues que es poden veure més afectats per la situació de crisi econòmica que encara avui dia estan vivint la majoria de les empreses.

4. Una de les principals amenaces del sector de transport de paqueteria industrial és l’augment del preu del petroli. D’altra banda, també s’ha de considerar la reducció de l’oferta de vehicles de transport i la poca flexibilitat del mercat laboral.

Finalment, la gran quantitat d’empreses presents en el sector i la reducció del mercat fa que algunes hagin

de desaparèixer o fusionar-se, fet que a alguns els està provocant nerviosisme i tensió i que estan destruint els seus marges de benefici amb baixades de preus que eliminen la seva pròpia rendibilitat.

5. El primer repte que se’ns planteja al sector a Catalunya és la recuperació dels preus i marges de benefici. En segon lloc, hem d’apostar per la recuperació de la flexibilització del mercat laboral. Finalment, hem de fomentar la incorporació de vehicles industrials híbrids i/o ecològics (vehicles que funcionin amb gasoil i electricitat i que redueixen la contaminació a més de tenir menys consum de combustible), pel qual es necessita d’un pla compromès d’ajudes de l’administració.

JORDI VALLS, PRESIDENT DEL PORT DE BARCELONA

“Cal millorar l’accessibilitat, augmentant la capacitat de la xarxa viària i ferroviària” fic de vehicles nous. 2010 s’ha iniciat amb una inflexió en la tendència negativa dels tràfics, especialment en el tràfic de contenidors d’exportació (+20%) i d’importació (+6,4%). Aquest increment reflecteix la recuperació que està experimentant el comerç amb els principals forelands del Port: Extrem Orient, nord de l’Àfrica i Centre i Sud Amèrica.

1. La crisi econòmica actual ha tingut una important incidència en el comerç internacional i, per tant, en el sector portuari. El Port de Barcelona ha reflectit, com és lògic, aquest deteriorament i per tant ha experimentant caigudes dels seus tràfics, que durant l’exercici 2009 van ser del 17% en tràfic total, 29% en contenidors i fins el 38% en trà-

2. El Port de Barcelona ha posat en marxa una sèrie de mesures anticrisi per estimular l’activitat portuària i ajudar els operadors i clients. Concretament, el Port va congelar al 2009 les taxes al passatge, els vaixells i la mercaderia (el 2010 les ha reduïdes l’1%); les tarifes aplicades als serveis comercials de l’Autoritat Portuària de Barcelona; i d’altres com els subministrament d’aigua i electricitat, la neteja, aparcaments de camions, etc. Enguany el Port també ha aplicat una reducció del 0,6% sobre el cànon per ocupació que paguen els concessionaris del Port.

3. L’objectiu estratègic del Port de

Barcelona és “ser el primer port logístic del sud d’Europa i de la Mediterrània”.

Per assolir-lo, el Port està desenvolupant serveis marítims de curta distància (disposa ja de serveis marítims a Itàlia, Marroc, Tunísia, etc. i està preparant la posada en marxa de nous serveis amb el nord d’Àfrica) i serveis ferroviaris que el connectin regularment, amb seguretat i fiabilitat i amb costos adequats, amb els seus potencials mercats europeus i mediterranis (ja ho fa amb els principals mercats de la Península Ibèrica i amb Lió, i està estudiant la posada en marxa de nous serveis a Tolosa i Bordeus i altres destins d’Europa).

4. Els propers anys seran determinants pel Port de Barcelona. Actualment diversos ports de la regió –entre ells el de Barcelona– estan realitzant importants ampliacions, alhora que estan apareixent nous ports, alguns d’ells amb gran capacitat i importants perspectives de creixements, com és el cas de TangerMed. Això provocarà un excés d’oferta al Mediterrani que pot comportar situa-

cions difícils per determinats ports.

El Port de Barcelona ha de disposar urgentment de nous accessos que donin una sortida ràpida i sense colls d’ampolla al tràfic del Port que podrà arribar a generar un tràfic de 10 milions de TEUs i 130 milions de tones anuals. Per donar sortida a aquest gran volum de tràfic i connectar amb els mercats espanyols i europeus en condicions competitives, el Port de Barcelona aposta pel ferrocarril.

5. Tres línies estratègiques marcaran els propers anys. En primer lloc, ampliar el mercat, el rerepaís o hinterland, especialment a Europa i el Mediterrani, alhora que s’estructura i integra la xarxa de serveis del Port en aquests mercats. També cal millorar l’accessibilitat i la mobilitat, augmentant la capacitat de la xarxa viària i ferroviària existent, que es produirà amb la construcció de les noves infraestructures previstes en el Pla d’Accesos al Port de Barcelona. I facilitar l’accés del Port a nous operadors i millorar l’operativa portuària.

màsters, postgraus i cursos d’especialització

El referent en formació www.guiamasters.com

36

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

ÀGORA 1.- QUINS CANVIS DERIVATS DE L’ACTUAL CONJUNTURA ECONÒMICA S’HAN PRODUÏT EN LA SEVA ÀREA D’ACTIVITAT?

2.- COM CREU QUE ESTAN AFRONTANT LES EMPRESES DE LA INDÚSTRIA LOGÍSTICA LA CRISI ECONÒMICA? QUINES MESURES HAN APLICAT O APLIQUEN EN EL CAS DE LA SEVA EMPRESA?

3.- QUINES CREU QUE SÓN LES ÀREES DE CREIXEMENT AMB MÉS POTENCIAL PER AL SEU SECTOR D’ACTIVITAT I/O PER LA LOGÍSTICA EN GENERAL?

4.- RECESSIÓ ECONÒMICA AL MARGE, QUINES CREU QUE SÓN LES PRINCIPALS AMENACES DEL SECTOR?

5.- SI HAGUÉS D’ESMENTAR TRES REPTES ESTRATÈGICS PEL FUTUR DEL SECTOR A CATALUNYA, QUINS SERIEN?

MIGUEL BORRÀS, DIRECTOR ÀREA EST DHL EXPRESS

“El client té menys poder adquisitiu però més poder de negociació” nal com a Espanya. Ara, ens trobem que hem d’atendre a un client amb un poder adquisitiu inferior però que, al mateix temps, té més poder de negociació perquè els preus s’han ajustat davant la crisi.

1. L’actual crisi econòmica està marcant una nova era de descens en la nostra activitat i un estancament de la demanda, tant a nivell internacio-

2. Davant el panorama actual tots estem patint i, en particular, les empreses que s’han especialitzat en els segments més perjudicats per la crisi com són el tèxtil, el consum, l’alimentació i la construcció. Afortunadament, a DHL tenim el negoci diversificat en múltiples sectors i no ens hem vist afectats de forma tan directa com altres empreses. Hem adoptat mesures com ara un pla d’austeritat que venim aplicant des de finals de 2008 i l’optimització dels processos (com per exemple l’i-billing). També hem invertit en innovació i en segure-

tat (hem estat els primers a Espanya en obtenir la certificació ISO 28.000, per exemple) i hem ampliat la nostra oferta de productes amb activitats de valor afegit (com per exemple els serveis d’importació en els quals el client es beneficia d’un únic proveïdor, una sola factura, una única moneda) .

En aquesta mateixa línia, hem incorporat nous serveis que cobreixen les necessitats de sectors com el farmacèutic (temperatura controlada) o el tèxtil (lliurament nocturn en punts de venda de peça penjada).

3. El sector logístic es troba en expansió a causa de l’externalització de les activitats logístiques per part de les empreses fabricants. Altres factors que representen oportunitats per al sector són el creixement d’activitats emergents, el comerç electrònic

i noves activitats de valor afegit purament logístiques, o les vinculades a la personalització de productes o a un nivell de servei molt més atent.

4. Sempre és una amenaça constant per al desenvolupament de la nostra activitat la pujada del petroli.

5. Els reptes estratègics als quals ens enfrontem a curt i a llarg termini són, entre altres, la millora de la gestió de cobraments davant la possible falta de liquiditat de clients; la competitivitat; la professionalització i, també, la regulació del sector.

CARLES ROIG, PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D´OPERACIONS I INNOVACIÓ D’ESADE

“L’empresa catalana ha de crear companyies amb capacitat de competir internacionalment” ventaris. En ambdós casos no només es busca el benefici econòmic directe, sinó també la reducció de riscos i la millora de la liquiditat. Darrerament, moltes empreses han preferit vendre en pitjors condicions que les inicialment pressupostades que esperar que es donin les circumstàncies que facilitin la venda a preus objectius.

1. L’actual conjuntura econòmica ha redefinit el programa de prioritats competitives. Això, en el món de la logística es tradueix en una aferrissada lluita en la reducció de costos i en la reducció d’in-

2. La logística representa una gran part dels costos operatius dels clients. En èpoques de crisi, les empreses del sector es troben sotmeses a una forta pressió: menys volum de negoci i a un nivell de preu inferior. Per afrontar aquesta situació comencen per revisar i eliminar tot allò que sigui superflu.

En segon lloc, alleugeren les seves estructures organitzatives adequant-les als volums actuals. Tanmateix, en aquest context gran part de les indústries aprofiten per realitzar canvis organitzatius

que simplifiquen la gestió i agilitzen la presa de decisions. Finalment, les empreses del sector redissenyen el portfoli de productes i serveis així com els seus processos.

3. El sector, sent madur, ofereix potencial de creixement ja que el nivell d’externalització de les nostres empreses encara és lleugerament inferior a la dels nostres socis comunitaris. I les èpoques de crisi anteriors ens ensenyen que són un moment ideal per prendre aquest tipus de decisions. Recordo molt especialment el creixement d’externalització de la logística d’emmagatzematge i serveis de valor afegit que va coincidir amb la crisi econòmica dels anys 90.

4. N´hi ha diverses però en seleccionaré dues. La primera, per òbvia, és l’evolució dels preus del petroli que impacten de manera molt directa en les estruc-

tures de costos dels operadors i que no sempre son totalment ‘traslladables’ als clients o “absorbibles” via preu. La segona amenaça és estructural. Es tracta de la capacitat del sector de generar (i no saber governar) guerres de preus que no beneficien ningú. I com el sector és poc corporatiu i altament fragmentat, em temo que, més que una amenaça, és una realitat de difícil solució.

5. A grans trets, inversió en processos, tecnologia, sistemes d’informació. Però a l’empresa catalana li diria que el seu gran repte és crear (i amb caràcter urgent) empreses fortes amb capacitat de competir internacionalment. L’experiència ens diu que poques són les que aconsegueixen volum únicament amb creixement orgànic. Per tant, l’empresa catalana ha d’iniciar un procés de concentració que deixi de banda els interessos individuals i prioritzi els col·lectius.

k c a p feed ABRIL 2010

EN PACKAGING LA ACTUALIDAD

Las últimas innovaciones en el packaging

¡Desde abril en su ! o c s o i u q

El valor añadido de la innovación y el diseño La tendencia en materiales ecológicos Envases adaptados al consumidor Novedades aplicadas al sector alimentario El packaging, un sector que resiste a la crisis Sistemas de control Ferias nacionales e internacionales Conformación clave de las etiquetas Incluimos la enciclopedia del packaging Punto de encuentro de los profesionales del sector

e Hispack, la feria d

referencia

feedpack

Hacia el envase sostenible...

Contiene la actualidad en packaging

38

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

BREUS

La Generalitat aprova una guia per simplificar els tràmits a les empreses Simplificar tràmits i reduir les càrregues administratives a les empreses és l’objectiu amb el qual s’ha elaborat la Guia de Bones Pràctiques recentment aprovada per la Generalitat de Catalunya. Per tal de facilitar el coneixement de les empreses vers la normativa existent, la guia

contindrà informació detallada i fàcil amb els principis, els criteris i les recomanacions que cal seguir per a garantir que les normes s’aprovin i evitar al mateix temps que s’assumeixin obligacions o càrregues administratives injustificades. La publicació recull set principis a tenir en comp-

te en l’elaboració i revisió de les normatives i els criteris que cal seguir per elaborar i revisar les normes que afecten a l’activitat econòmica, com la simplificació de procediments i tràmits administratius i la reducció dels terminis de resolució i silenci administratiu.

Ferrovial xifra en 20,7 milions l’impacte del núvol volcànic L’explosió del volcà islandès s’ha deixat notar de manera notable a les principals operadores logístiques d’arreu d’Europa. Ferrovial, que controla un 55% del grup BAA –grup que gestiona els aeròdroms londinencs de Heathrow i Stansted, a més dels Southampton, Glasgow, Edimburg

i Aberdeen–, ha xifrat en 20,7 milions d’euros l’impacte brut que tindrà en la seva facturació la restricció de tràfic aeri, derivat del núvol de cendra volcànica. Segons va assegurar el conseller delegat de Ferrovial, Iñigo Meirás, cada dia de tancament ha suposat una pèrdua d’entre 15 i 18

milions de lliures (entre 17,2 i 20,7 milions d’euros) en els ingressos dels aeròdroms. Regne Unit ha estat un dels països més afectats per les restriccions de l’espai aeri com a conseqüència del núvol volcànic.

Inditex rep el premi d’honor PILOT 2010 a l’excel·lència logística El vicepresident d’Inditex, Pablo Illa, va recollir el premi d’Honor PILOT a l’Excel·lència Logística i l’Expansió Internacional. El vicepresident del Govern d’Aragó, José Ángel Biel, va ser l’encarregat d’entregar aquest guardó en l’acte que va posar punt i final a la desena edició del Fòrum PILOT, celebrat a Saragossa, ciutat on

l’empresa té, de fet, la seva plataforma logística central. Precisament, durant el seu discurs d’agraïment, Illa va destacar el paper que ha jugat Saragossa per tal d’assolir el nou model logístic d’Inditex, ja que, anteriorment, la producció de l’empresa es gestionava des de la central d’Arteixo, a la Corunya.

Illa va aprofitar la seva intervenció

per recordar el projecte d’ampliació d’aquesta plataforma logística, que ocupa 300.000 metres quadrats. L’ampliació, que suposa una inversió de 130 milions d’euros i incrementa la nau actual en 51.000 metres quadrats més, ampliarà la seva capacitat de repartiment dels 200 milions actuals a 360 milions l’any 2014.

Neix la primera central de compres de fruita Dues cadenes de fruiteries catalanes, Frescuore i Superverd, s’han unit per formar la primera central de compres del sector. A través d’un comunicat, les dues empreses van fer públic el seu acord, mitjançant el qual neix Nugafresc. La plataforma logística resultant s’encarregarà dels processos de com-

pra i distribució de fruita del gairebé 30 establiments que tenen les dues empreses arreu de Catalunya, les quals controlaran conjuntament la seva gestió. El director de Frescuore, Joan Fruitós, i el director de Superverd, Miquel Sanjurjo, van explicar que, degut a què totes dues companyies comparteixen model de

negoci i segmentació de clients, el projecte ha pogut tirar endavant amb una inversió que van qualificar com a ‘molt ajustada’, d’1,5 milions d’euros. L’objectiu no és altre que el d’augmentar la productivitat d’ambdues gràcies aquesta nova plataforma logística única.

L’empresa Transcoma inicia la seva expansió exterior Milà ha estat la ciutat escollida per l’empresa Transcoma Logistics, especialitzada en operacions duaneres, transitàries i logístiques, per tal d’iniciar la seva expansió internacional. Ho fa amb l’obertura de la seva primera delegació fora de les nostres fronteres, tal i com tenia definit al

seu pla estratègic. Amb tot, durant el segon semestre Transcoma ha anunciat noves obertures de delegacions a Casablanca i Istanbul. De moment, però, la delegació de Milà, que començarà a funcionar aquest mes de maig, serà la primera en recolzar l’estructura nacional de l’empresa. Amb

centres a Barcelona, Bilbao, Madrid, Tarragona i València, Transcoma Logistic ofereix el seus serveis a més de 130 països.

40

ESPECIAL / Logística

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

BREUS

Nou gerent d’operacions de FM Logistic Ibèrica El contracte per la gestió del magatzem d’Ikea Valls ha derivat en el nomenament de Pedro Miguel Ruiz López-Rancaño com a nou gerent d’operacions d’FM Logistic Ibèrica, de la qual també en formarà part com a part del comitè de direcció. Amb 53 anys, López-Rancaño ha desenvolu-

pat al llarg de més de 30 anys una sòlida carrera professional en el sector de la logística, ocupant diversos càrrecs de responsabilitat logística per a companyies com ara Geodis, Citet o IBM, entre d’altres. Juntament amb el seu bagatge laboral, el nou gerent d’operacions d’FM Logistic Ibèrica

incorpora una gran experiència en la gestió i direcció d’equips de treball, participant en diferents projectes logístics en aquesta companyia.

El director general de duanes i impostos especials destaca la importància de l’OEA Aquells que, en el transcurs de sis a vuit anys, no siguin OEA (Operador Econòmic Autoritzat) es quedaran fora del comerç internacional. Són les contundents declaracions que va fer Nicolás Bonilla, director general de duanes i impostos especials d’Espanya, en el transcurs de la jornada “L’OEA en l’àmbit del comerç internacional”, celebrada al

Cercle d’Economia i organitzada per la Cambra de Barcelona en col·laboració amb ACC1Ó i l’Associació Espanyola de Representants Duaners Certificats OEA. La jornada va comptar amb la intervenció de Joan Canals, president de la Comissió d’Internacionalització Empresarial de la Cambra de Barcelona, qui va obrir la sessió destacant el va-

lor que aquest certificat representa per a les empreses. Per la seva part, el catedràtic d’Organització d’Economia Internacional i director general honorari de la CE, Francesc Granell, que va moderar la jornada, va recordar als presents que Espanya, entre altres xifres, va importar mercaderies per valor de 600 milions de dòlars.

Les navilieres de creuers transatlàntics es decanten pel Port de Barcelona Barcelona és port d’inici o final del viatge per a nou de les 17 navilieres de creuers que durant aquesta temporada realitzen viatges transatlàntics. Així ho posa de relleu un estudi elaborat per Cruise Lines International Association (CIA), associació nordamerica-

na de navilieres de creuers a la qual pertanyen les principals companyies marítimes del sector. Segons les dades de CIA, el port català no només manté la seva posició com a líder en el Mediterrani sinó també en el segment dels creuers entre els dos continents. En

total, la capital catalana serà l’origen o la destinació de 18 viatges transatlàntics, un tipus de travessia que està registrant un tímid però progressiu creixement en els últims anys.

Les operacions de superfície industrial i logística es redueixen un 25% Les principals àrees logístiques de l’Estat espanyol han patit descensos tant en operacions com en volum d’absorció de superfície industrial i logística durant l’exercici 2009. Són les conclusions d’un estudi sobre el sector realitzat per BNP Paribas Real Estate. Segons aquest informe, donat a conèixer el passat mes

d’abril, les rendes de les principals àrees logístiques van registrar descensos d’entre un 25% i un 30%, percentatge similar al registrat en els preus de venda.

El sòl logístic, per la seva banda, va arribar a reduir el preu fins a un 40%. El director de l’empresa encarregada d’elaborar l’informe, Alberto Larrazábal, va

afegir que, tot i que es preveu un comportament similar al de l’any 2009 pel que fa al preu de les rendes, l’any 2010 ha començat amb un increment de la demanda i una intensificació dels operadors interessats en superfície logística, fet que apunta a un volum més gran de contractació durant aquest any.

Catalana del Mar i Transbull visiten Algesires Responsables de Catalana del Mar i Transbull han visitat l’Autoritat Portuària de la Badia d’Algesires (APBA) amb l’objectiu de presentar-se en el port d’aquesta ciutat geoestratègica andalusa. El president de la APBA, Manuel Morón, i el sots-director general de Desenvolupament i Comerci-

al de la institució portuària, Gerardo Landaluce, van acompanyar Ramon Gomà, director general de Catalana del Mar; Carlos Mestre, director comercial de la consignatària; Juan Bernal, director de Transbull Cadis, i Raúl Bernal, director de Transbull a Algesires, durant la trobada. Cata-

lana del Mar és l’agent general a Espanya de la naviliera taiwanesa Yang Ming, mentre que Transbull és la subagent d’aquesta companyia en el Port d’Algesires.

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

43

Estils de Vida ENTREVISTA A ARCADI ALIBÉS, PERIODISTA I ESCRIPTOR

“De vegades, corrent és quan surten les idees més bones”

AURELI VÁZQUEZ

El títol del teu llibre pot resultar estrany per als ‘no iniciats’.

Què té això de córrer, que ens pugui fer més feliços?

Jo crec que el títol pot resultar estrany per als que no corren.

Els que ho fem de fa temps sabem que això ens fa feliços perquè ens aporta benestar físic i mental.

Hi ha col·leccionistes de tota mena… i tu vas decidir col·leccionar maratons a ciutats olímpiques. Quina és la teva ‘adquisició’ favorita?

Bé, aquesta col·lecció va començar com un joc i ara em fa gràcia completar-la, tot i que tindré problemes amb Los Angeles per les noves dates de la Volta a Catalunya. De totes les olímpiques que ja tinc a la col·lecció, l’adquisició favorita potser és Saint Louis, perquè hi vaig haver d’anar dues vegades (la primera estava lesionat). I potser també Anvers, perquè durant molts anys no es disputava i ja em pensava que la col·lecció em quedaria coixa...

Córrer curses de fons requereix un bon entrenament. Com compagines feina i quilòmetres?

Compaginar els entrenaments amb la vida personal, familiar i professional sempre és complicat, tinguis la feina que tinguis.

Jo ara ho tinc millor perquè tinc un horari més fix al Canal 3/24, però durant la meva vida he hagut de fer molts sacrifi-

El seu rostre és conegut gràcies a la seva feina de presentador de televisió a TV3 i Canal 3/24, però Arcadi Alibés té una faceta no tan coneguda: la de corredor de llargues distàncies.

Recentment ha publicat el llibre Córrer per ser feliç, que en poques setmanes s’ha fet un lloc entre els llibres més venuts. cis per poder entrenar. Com tothom, suposo...

El teu llibre està funcionant més que correctament a les llibreries. T’esperaves aquest èxit?

La veritat és que no tant. Sabia que era un bon moment perquè coincidia amb la meva marató 100 i se n’ha parlat molt als mitjans. Però jo crec que la clau és que cada vegada hi ha més corredors populars i, per tant, més lectors potencials del meu llibre. Alguns empresaris coneixen ja els beneficis de l’esport de resistència.

A banda d’ajudar-nos a ser feliços... Córrer ens pot ajudar també a ser millors empresaris?

Jo crec que córrer és bo per tot. Millora la persona tant físicament com mentalment.

Jo mentre m’entreno penso en moltes coses, i un empresari també pot aprofitar mentre córrer per “treballar”. De vegades, corrent surten les millors idees...

Arcadi Alibés ha recorregut molts indrets del món amb l’excusa de córrer maratons. / CEDIDA

De les teves 100 maratons, recomana’ns tres...

Ja en són 101! Jo recomanaria Nova York com a símbol de les maratons urbanes multitudinàries; la del Médoc, com a marató divertida (sobretot si t’agrada el món del vi), i la del Sàhara, per conèixer una realitat tan diferent de la nostra i valorar la sort que hem tingut de néixer on hem nascut...

Una de les coses que expliques al llibre és la teva primera gran decepció: un fracàs sonat quan volies baixar de 3 hores.

Com veus ara aquella experiència amb la perspectiva del temps?

Ara entenc que aquella vegada em vaig sobreentrenar, un defecte força comú entre els principiants, quan la marca es converteix en una obsessió. Va ser una bona lliçó i, de fet, crec que no m’ha tornat a passar, almenys d’una manera tan clara.

La ‘marquitis’ a què et refereixes al llibre està força estesa al món de les curses, on qui més qui menys vol anar millorant la seva marca. On acaba el joc i on comença l’obsessió? És comprensible que tots passem per aquesta etapa.

L’esperit de superació és comú entre els mortals, però quan s’ha arribat al màxim s’ha de fer un canvi de plantejament i entendre que correm per diversió, no pas per obliga-

ció. I hem d’aprendre a buscar altres reptes i disfrutar del joc.

L’obsessió és perillosa perquè es pot fer crònica.

Hi ha tot tipus de teories sobre la setmana prèvia a una gran cursa. Tu què recomanes?

Si has fet un bon entrenament durant moltes setmanes, l’última setmana no s’ha de fer gran cosa. Descansar, intentar relaxar-se i fer rodatges curtets i molt suaus. Allò que els americans han batejat com a tapering.

Al teu llibre parles sovint de l’exigència dels 42 km. Et sorprèn que la marató de Barcelona es promocioni com si fos una nova edició festiva de la Cursa de la Mercè o del Corte Inglés?

Està bé que els corredors comencin a perdre la por a la marató, però el què no es pot perdre és el respecte perquè la distància és considerable.

Però amb un bon entrenament, tothom pot fer la marató, més ràpida o més lenta. Aquí ha costat d’entendre. A d’altres països fa temps que les maratons estan massificades.

que ja no serem mai més els d’abans. Tu parles també de la teva experiència personal. Com és aquest procés ?

El temps ens posa al nostre lloc. No es pot negar el pas dels anys. T’adones que entrenant igual cada vegada fas pitjors marques. Aleshores ho has d’assumir i buscar altres al·licients que no depenguin exclusivament del cronòmetre.

Quin consell donaries a qui s’enfronta al repte de la seva primera marató?

Que no tingui pressa perquè segur que farà marca. La primera s’ha de disfrutar i no arribar arrossegant-se. Per tant, li recomano que sigui molt pruUn dia ens adonem que les dent i que comenci més lent marques no milloren i assumim del que creu que pot aguantar.

Vas prendre part en una cursa de 100 km. Repetiràs l’experiència?

Suposo que quan em jubili...

De moment, em conformo amb fer maratons!

44

ESTILS DE VIDA / Viatges

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

LA CIUTAT BUSCA L’EQUILIBRI ENTRE TRADICIÓ I MODERNITAT

València, terra de contrastos

BEGOÑA GIMÉNEZ

En arribar a la ciutat de València és fàcil comprovar que es troba en plena època de canvis i reformes. No són només obres d’aquelles que paralitzen la ciutat per tallar carrers i obrir-ne de nous. És que València s’està fent gran i ho fa com pot, com sap o com la deixen...

Així doncs, quan arribes de nou, pots triar entre fer un passeig per la seva història o pel seu futur o tot a la vegada, si tens temps. És qüestió de gustos.

Seguint el riu L’antic llit del riu Túria, que recorre tota la ciutat, va ser convertit en un gran jardí que es pot recórrer a peu o en bicicleta i on hi trobarem zones de descans, restauració i oci infantil. A la capçalera es situa el Bioparc, un zoològic de darrera generació amb un recorregut de 100.000 m2 on podem quedar immersos en els hàbitats salvatges de l’Àfrica. A l’altra punta de València, també a l’antic llit i ja molt a prop del mar, hi trobem la nova zona que es coneix com la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb una àmplia oferta d’art i cultura. S’hi integren cinc gran elements: l’Hemisfèric (cinema Imax), l’Umbracle (mirador amb jardins i aparcament, el Museu de les Ciències Príncep Felipe (innovador centre de ciència interactiva), l’Oceanogràfic (el major aquari d’Europa amb més de 500 espècies marines) i el Palau de les Arts Reina Sofia (dedicat a la programació operística). Aquest complex ocupa quasi dos quilòmetres amb una arquitectura monumental, obra de Santiago Calatrava i Félix

No sempre és fàcil créixer sense perdre l’essència. Les ciutats evolucionen, progressen i ho han de fer en un perpetu equilibri per no oblidar la història i enderrocar la tradició.

València viu ara mateix en una vertadera cruïlla entre passat i futur, entre salvar el seu patrimoni cultural i crear grans fastos urbanístics que remodelen la seva façana. El turista mai quedarà aliè a aquests contrastos.

Candela, que sens dubte, s’ha convertit en un dels grans símbols de la ciutat mediterrània.

Tant de dia com de nit, aquest espai multifuncional ofereix moltes i diverses possibilitats d’oci i entreteniment.

Orígens i identitat La història de València ha deixat la ciutat plena de senyals, empremtes i símbols que ens permeten conèixer els seus orígens i la seva identitat a través dels seus monuments.

L’any 138 a.C. València va ser fundada pels romans, després arribaren els àrabs fins que s’instal·laren definitivament els cristians, cap el 1200. El casc històric recull tot aquest vaivé cultural. Partint de la plaça de la Verge, podem visitar la Basílica de la Verge dels Desemparats, la Catedral (amb restes visigòtiques i àrabs i que inclou els estils romànic, gòtic, renaixentista, barroc, rococó i classicista fins el neoclàssic) i pujada a la torre del Micalet; el Palau de la Generalitat, la Llotja de Mercaders, monument gòtic civil per excel·lència, declarat Patrimoni de la Humanitat, el Mercat Central d’estil moder-

Vista superior del Mercat Central, amb la seva gran cúpula de metall i vidre. / TURISME VALÈNCIA

Al barri del Carme hi ha una de les zones d’oci nocturn més concorregudes de la ciutat El Parc Natural de l’Albufera es troba entre el mar i els arrossals, a la desembocadura dels rius Túria i Xúquer nista i l’Ajuntament. Podem finalitzar el recorregut visitant el Palau del Marquès de Dos Aguas, seu de l’actual Museu Nacional de Ceràmica González Martí.

Al capvespre, podem aprofitar per passejar pel barri del Carme, també part de la Ciutat Vella, recuperat fa uns anys de les urpes de la degradació i les drogues per convertir aquest raval en una zona d’oci nocturn i zona comercial d’ambient modern i alternatiu. També hi podem visitar l’IVAM, Museu d’Art Modern, i la Casa-Museu Pintor Josep Benlliure.

Zona marítima Un altre centre històric potser amb menys tradició però

segurament amb una història humana digna de ser explicada és el Cabanyal, antic barri de pescadors considerat Patrimoni Cultural per la Unesco, també molt degradat primer per les drogues i després per l’abandonament arquitectònic i potser tot plegat responent a un mateix interès: enderrocarlo per construir i perllongar una gran avinguda, la de Blasco Ibáñez, perquè arribi fins al mar.

Aquest barri s’ha fet famós a la resta del món per la lluita que mantenen els seus veïns i molta gent que s’hi ha adherit (de l’àmbit cultural i polític, sobretot) per evitar els plans que el seu govern hi té disposats, però l’interès per aquest barri va més enllà de tot això. La història d’aquest barri es remunta al segle XIII, quan era un municipi independent de València, però és de finals del segle XIX que data l’arquitectura modernista popular, típica del Cabanyal.

Davant, s’hi troba el mar, o més aviat la Malvarrosa, la platja urbana valenciana per excellència. El seu passeig està ple de restaurants on es pot menjar una bona paella valenciana.

Aquest ambient contrasta notablement amb la nova zona marítima construïda a l’alçada des les antigues drassanes i per on transcorre el nou circuit d’automobilisme del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 i on es va celebrar l’America’s Cup de Vela. Per aquesta zona

es respira un ambient diferent, el que popularment es diu, més glamur.

Podem acabar la visita a València amb una sortida a les seves rodalies per passejar pel Parc Natural de l’Albufera. Entre el mar i els arrossals, tancat pel braç geològic dels rius Túria i Xúquer en la seva desembocadura, es troba aquest paratge, un paradís per les aus viatgeres i on podrem descobrir el tradicional habitatge valencià, la barraca.

Li prova la primavera, a aquesta ciutat. La llum rosada, l’olor a tarongina, la suavitat de la seva brisa i el gust de la sal per als banyistes més agosarats... tota la ciutat es transforma en aquestes dates i es fa gran i s’engalana per als primers turistes de la temporada. Els viatgers que arribem a la ciutat hem de posar tots els sentits per poder descobrir aquestes transformacions que es produeixen als carrers, als edificis, a les grans avingudes, als seus paratges més naturals i també a les persones que hi viuen. N’hi ha que se’n senten orgulloses de una ciutat que se situa a l’avantguarda; n’hi ha que no entenen aquest progrés imparable, a vegades devastador; n’hi ha que se senten guanyadors en aquesta ciutat que evoluciona cap a la modernitat i n’hi ha qui plora per allò que si s’enderroca no tornarà a ser mai més el que era, com el barri del Cabanyal.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MAIG 2010 MÓN EMPRESARIAL

45

RESTAURANT ELS TRES PORQUETS

De tapes amb bon gust

Les taules estan fetes amb antigues caixes de vi. / Rr. Benedico BEGOÑA GIMÉNEZ

A vegades relacionem menjar tapes amb un àpat ràpid, informal i per desgràcia, no sempre de molt bona qualitat. Però els restauradors saben allò que ens agrada i menjar de tapes és un costum del qual no volen prescindir ni els més sibarites. Per això alguns bars i restaurants han fet un gran esforç per adaptar aquest tipus de menjar, en format i quantitat, a d’altres tipus d’ingredients i receptes. No sempre és fàcil trobar un lloc on es reuneixin tots els requisits. La taverna Els Tres

Porquets és un d’aquests casos on podem portar un convidat de compromís i quedarà encantat.

Obert de dilluns a dissabte de 13 a 23 hores, Els Tres Porquets és un restaurant petit, d’ambient rústic i acollidor situat a la Rambla de Poblenou. Va ser inaugurat al juliol de 2009 i des de llavors, no ha deixat de funcionar i d’omplir-se’n.

El seu cap de cuina és Dani Chávez, veneçolà d’origen canari i crescut als fogons de Can Pineda, restaurant centenari de cuina de mercat d’on també provenen i del

qual són hereus els artífexs d’aquest establiment, Xavier Jovells i Marc Cuenca. És una taverna amb taules de fusta (fetes amb antigues caixes de vi, convenientment tractades), les parets folrades amb pissarres i una carta on la qualitat del producte és la seva bandera. S’hi combinen perfectament les típiques tapes fredes, amb platillos basats en receptes de cuina catalana i d’altres més agosarats, fruit de les influències caribenyes i canàries del seu cuiner. En realitat no deixa de ser una cuina de mercat una mica més moderna, ela-

L’ORIGEN DE LES TAPES

EL TAST

Segons alguns autors, la tapa va néixer al segle XIII a causa d’una malaltia del rei espanyol Alfons X el Sabi, que es va veure obligat a menjar petits àpats entre hores, acompanyats de breus glopets de vi. Com que va sanar immediatament, el rei va disposar que totes les fondes de Castella haurien de servir el vi sempre acompanyat d’una mica de menjar.

D’altres autors accepten que va ser el rei Alfons XIII en un viatge a Cadis. En aturar-se en una taverna davant la platja va demanar un vi. El cambrer li va portar també unes rodanxes de pernil. Com que va començar a bufar el vent, el cambrer va desar una de les rodanxes damunt la copa del rei perquè fes la funció de tapa i la sorra no caigués al vi. La idea va semblar tan bona al rei que va demanar un altra copa de vi, també amb tapa.

Però és possible que totes dues històries no siguin més que llegendes i que el vertader origen de la tapa sigui la necessitat dels agricultors i treballadors d’altres gremis d’ingerir una petita quantitat d’aliment durant la jornada de treball que els permetés continuar amb la feina fins l’hora de dinar.

Cava +Nature

Menjar a base de tapes és un costum tan arrelat a la a la nostra cultura gastronòmica que molts no entenen un sopar amb amics sense unes bones patates braves i unes raves de calamar. La qüestió és trobar un bon restaurant on, a més de gaudir del format es pugui assaborir un bon contingut, de qualitat. Els Tres Porquets és un d’aquells establiments que va bé tenir en ment quan toca escollir un lloc per anar a fer unes tapes.

borada amb molta atenció i bona factura. Les quantitats s’ajusten força a allò que és convenient en un menjar de tapes, perquè si són excessives, et quedes tip al segon plat i si són minimalistes, acabes amb la sensació de no haver menjat.

L’oferta és ben variada: Pernil de Guijuelo, Tripes, croquetes de ceps, ensalada russa, bacallà amb samfaina, papas arru-

Bodegas Pinord Cava elaborat amb raïm procedent de l’agricultura ecològica seguint la normativa del Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica (CCPAE). S’elabora en base a les varietats tradicionals Macabeu, Xarel·lo i Parellada. Amb un despreniment de carboni homogeni que es visualitza en la formació continuada de rosaris de bombolles petites i fines que pugen fins la superfície de la corona.

De color groc pàl·lid, net i brillant. Cava d’aromes fruiterers que amb boca expressa una sensació fresca, lleugera i agradable, destacant-se cadascun dels caràcters de la seva varietat. El seu bon buquet s’accentua amb les petites bombolles al seu pas per la boca. És equilibrat, agradable i persistent.

El menú degustació està basat en un únic ingredient, com el calçot, la castanya o la cirera, depèn de l’estació de l’any gás, ceviche de peix, tacs de tonyina. mandonguilles, filet de vedella amb pebrots, i un llarg etcètera que haurà de descobrir el comensal quan arribi a Els Tres Porquets.

El pa és del Forn Baluard, la fleca ecològica de la Barceloneta.

El celler és obra de Joan València, de la distribuïdora Cuvée 3000 i converteix aquesta petita taverna en una interessant enoteca amb més de 250 referències. Als Tres Porquets han volgut donar molta importància al vi i això es nota en la tria i tractament del producte, en el seu servei, a les copes que utilitzen i a les recomanacions acurades que fan al client. Es poden demanar ampolles però també copes. Hi ha referències nacionals i de l’estranger i xampanys i la gamma va des dels 15 fins els 300 euros.

Però com en tota bona taverna, també hi ha un bon tractament de la cervesa, amb unes canyes ben tirades amb la seva escuma cremosa i servida en got petit.

Els Tres Porquets Rambla de Poble Nou, 165 Barcelona Tel. 93 300 87 50

46

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL MAIG 2010

CULTURA CITA CÈLEBRE: “La veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci.” Marc Tuli Ciceró (106 aC – 43 aC), escriptor, orador i polític romà.

A casa de Konrad Fischer El MACBA inaugura el proper 15 de maig i fins el 12 d’octubre l’exposició “Amb probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud”, una mostra dedicada a l’artista Konrad Fischer, comissari i propulsor de tota una xarxa de relacions internacionals.

Marketing con visión de futuro Autor: Varis autors Editorial: ESIC Editorial Pàgines: 280 Els autors afirmen que el títol també podria haver estat “Marketing estratégico” encara que han volgut apostar per “con visión de futuro” per tal de transmetre la idea que les veritables decisions estratègiques són aquelles que situen l’empresa en un lloc diferenciat en el mercat.

El lector trobarà en aquest llibre les estratègies de planificació i implementació d’activitats de màrqueting que s’encarrilen a optimitzar la competitivitat present i futura de les empreses. També s’ofereix una visió pràctica, de manera que el lector pot fer ús, de manera senzilla dels conceptes bàsics i models que es desenvolupen per tal de poder aplicar-los a diferents sectors i contextos empresarials. Totes aquestes qüestions vénen acompanyades d’un bon nombre d’exemples per ajudar a la comprensió dels aspectes que es tracten al llibre.

Cómo afrontar tiempos difíciles Autor: Antonio Valls Editorial: Profit Editorial Pàgines: 128 Aprendre a afrontar l’adversitat, les crisis i tots aquells obstacles que les persones es troben en el seu dia a dia és molt important.

De reaccions n’hi ha diverses, per exemple, una pot ser convertir-la en crònica o una altra, segons els autors, “escurçar la fase dolorosa inicial” i començar a explorar les diverses i interessants oportunitats que es donen en temps de circumstancies complicades. A través de les pàgines d’aquest llibre es mostra com es pot aprendre a “veure” una nova realitat davant d’un obstacle, a través d’unes senzilles pautes.

Són múltiples i diverses les situacions de les quals se’n poden extreure oportunitats (dificultats econòmiques, relacions personals, precarietat laboral, atur, etc.), el que cal és aprendre a afrontar-ho.

AGENDA CULTURAL Concert de Sergio Dalma

Teatre “La dona justa”

El cantant inicia una nova gira amb la publicació de l’àlbum “Trece” per presentar al seu públic el nou material. Aquest nou treball està a prova de supersticions i ple de nous èxits.

Dalma torna disposat a mantenir el seu excellent moment professional.

El 19 de maig a les 21h a l’Auditori.

L’obra, de Sándor Márai i adaptada per Eduardo Mendoza, explica una història composta per tres relats. Es tracta d’un triangle amorós, ple de misteris i revelacions, on els fets tenen interpretacions diverses segons qui els miri.

Al Teatre Borràs, del 21/04 fins el 27/06.

“The best of 80’s FLASHDANCE” Concert de Fito Páez Páez, considerat un dels grans compositors i intèrprets de la música argentina acaba d’editar el seu primer disc com a solista titulat “Confía”. Ara té una cita amb el públic català per presentar les seves noves cançons.

El 18 de maig a les 21h a l’Auditori.

Es tracta d’un concert musical on els espectadors, a través de la guia d’un showman descobriran els èxits més importants de la dècada dels 80. Entre les cançons que s’inclouen en aquesta producció hi ha “What a feeling”, “Maniac”, “I will survive” o “Last dance”.

Al Teatre Coliseum, del 26/05 al 06/06.

Konrad Fischer amb visitants a l’exposició inaugural de la seva galeria. / Foto: Fred Kliché. Cortesia Konrad Fischer Galerie.

CRISTINA SAN JOSÉ

L’artista Konrad Lueg, més conegut popularment com a Konrad Fischer, va assolir l’èxit mundial ja amb la primera exposició que va organitzar. Es tractava d’un passadís de 10 metres de llarg i 3 d’ample, ubicat a la ciutat alemanya de Düsseldorf, que li va servir de desafiament i trampolí per a desenvolupar i donar a conèixer els seus projectes. En aquesta mateixa localitat, el 1967 Fischer va obrir una galeria d’art on va generar les idees que posteriorment s’escamparien per tota Europa fins a arribar als Estats Units, per convertir-se en un personatge de gran influència per a una generació d’artistes del segle XX.

L’exposició El MACBA inaugura el proper 15 de maig l’exposició “Amb probabilitat de ser vist.

Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud”, comissariada per Friedrich Meschede i coproduïda pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) juntament amb el Museum Kurhaus Kleve.

L’exposició està composta per 300 obres de 40 artistes, provinents del fons de Dorothee i Konrad Fischer, guardades al llarg de 50 anys. Algunes obres són inèdites, o bé s’han vist molt poques vegades, i bona part d’elles estan dedicades a membres de la família Fischer. La mostra es divideix en 3 àmbits que permeten conèixer Fischer

en les seves 3 vessants: l’artista, el comissari d’exposicions i el galerista. L’exposició ofereix una tria de les obres de l’arxiu amb què van conviure Dorothee i Konrad, els quals van anar reunint-les al llarg d’anys de col·laboració amb artistes i que van determinar la vida quotidiana de la parella.

L’artista i la seva evolució L’obra de Fischer ha dut sempre molt impregnada la seva personalitat, caracteritzada pel fet que amb molt poques paraules, transmetia una idea molt especial de l’art.

Ben aviat Fischer es va integrar a la jove avantguarda de l’Alemanya Occidental. La primera etapa de la seva producció, a l’any 1964, era plena de futbolistes i boxejadors.

Després, les seves idees artístiques es van centrar en motius i patrons serials, els quals feien servir teixits industrials creant murals. Finalment, a la tercera etapa, en exposicions fetes a París i Munic, es van poder veure creacions de teles pintades amb colors fosforescents que captaven les ombres dels visitants que passaven per davant de flaixos fotogràfics.

Com a promotor va oferir la possibilitat a molts artistes joves, tant alemanys com internacionals, el fet de poder fer la seva primera exposició a la seva pròpia casa, fent que moltes d’aquestes obres d’artistes novells arribessin a les col·leccions privades i públiques més importants d’Europa.

,8<07(4,5;: +, ;6; *(;(3<5@( ;6; ,3 8<, )<:8<,: ( <5 :63 *30* QRXV MXWMDWV QRXV FHQWUHV GH VDOXW HTXLSDPHQWV HVSRUWLXV L ðQV D HTXLSDPHQWV GH WRW &DWDOXQ\D DUD HVWDQ DO QRX SRUWDO GH OD *HQHUDOLWDW GH &DWDOXQ\D GHV GâRQ WUREDU¿V OD LQIRUPDFLʼn E¿VLFD GHOV HTXLSDPHQWV SŜEOLFV L FRQFHUWDWV DPE XQ VRO FOLF R DUD WDPEÒ GHV GHO WHX WHOÑIRQ PňELO *P\[H[ KL SH 1\Z[xJPH KL )HYJLSVUH