Anàlisi mensual d’economia i empresa
Abril 2012 n. 143
ESPECIAL: ALIMENTARIA 2012
2€ LEs seccions
El sector
Empresa
alimentari avança
Informe sobre el mercat de la logística a Europa pàg. 3 i 4 >> Entrevista a Karolina Kottova, Portaveu de la Comissió Europea pàg. 6 >>
Culpa del sistema o culpa dels pressupostos? Patricia Gavancho en fa l’anàlisi pàg. 7 >> Oriol Amat, catedràtic de la UPF d’Economia i vicepresident de l’ACCID Claus d’anàlisi de l’empresa
Pàg. 14 >>
economia
El sector alimentari representa el 7,6% del P.I.B. espanyol. Reportatge del sector de l’alimentació a Espanya, un sector dinàmic i amb tendència a l’alça. Un sector on gairebé hi treballen mig milió de persones que en plena crisi encara incrementa els llocs de treball, destacable per l’expor-
tació, amb un creixement del 14.7% respecte a l’any anterior i amb una balança comercial que compta amb un superàvit de 734 milions d’euros respecte les importacions, que van ser de 6476 milions d’euros durant els primers mesos
de l’any. Un sector amb empenta i un creixement global respecte el 2010 que va ser proper al 20%. El percentatge de contribució del sector alimentari respecte el producte interior brut d’Espanya és del 7.6%, magnitud que està per sobre d’altres sectors que sovint es cataloguen d’estratègics per
l’economia com les Tic que representen un 7% del PIB, o l’automoció amb un 3.3%. En clau Europea comptem amb un mercat de 500 milions de consumidors que ocupa a un sector de 4.4 milions d’empleats i suporta un teixit empresarial de més de 300.000 empreses.
A Alemanya, els joves comencen a treballar quan encara estan estudiant.
pàg. 15 >>
Mapa “Descobrim la corrupció al Món” pàg. 16-17 >
Espanya lider en atur juvenil
El drama de l’atur juvenil preocupa la UE
Joan Tugores, Catedràtic d’Economia de la UB La zona Euro, centre de preocupacions globals
ESTILS DE VIDA
La Portaveu de la Comissió Europea, Karolina Kottova, analitza a Món Empresarial aquesta situació, que compromet el futur de l’economia europea. Espanya lidera els vuit països europeus on hi ha més atur juvenil i la UE ha decidit apostar per generar oportunitats, destinant-hi un fons de 82.000 milions d’euros. En una àmplia entrevista, Kottova explica que s’ha
creat un grup d’experts per posar el focus i trobar solucions a aquesta xacra: avui, més de la meitat dels joves espanyols no té feina. Una part dels fons es destinaran a afavorir bones pràctiques com les que funcionen a Alemanya, on els joves comencen a treballar quan encara estan estudiant. Així, quan finalitzen la formació ja tenen totes les claus per accedir al món laboral.
Entrevista al Dr. Josep Pous Ens parla de solucionar problemes evitant llargs tractaments i cirurgia pàg. 30 >
2
Opinió / Sumari
MóN empresarial
Editorial
ABRIL 2012
EDITORIAL
DIRECTORI D’EMPRESES Amazon.....................................4 Bancaja.....................................8 Bershka.....................................8 Boulanger..................................4
CLAU DE VOLTA
Caja Madrid..............................8
La crisi econòmica en què estem immersos des de fa més de tres anys ens ha deixat ben clar que el problema de fons no és conjuntural sinó clarament estructural i que afecta, tot i que amb diferent intensitat, a tothom. És per això que les mesures per lluitarhi, vinguin de la iniciativa privada o de la pública, han d’ajudar al canvi de model i no servir únicament per satisfer les exigències europees. Necessitem una revisió a fons de les estructures però també de l’escala de valors. Cal treure conclusions de les moltes raons que ens han fet tan vulnerables i amb poca capacitat de reacció. L’administració, el sistema financer, el teixit empresa-
rial, els ciutadans, a tots ens toca assumir la nostra quota de responsabilitat si ens en volem sortir reforçats. Cal afavorir progressivament un pacte social profund i realista basat en el compromís, l’esforç, la rigorositat i l’exigència. No té sentit aplicar només les tisores si no sabem cap on volem anar i si no estem disposats a assumir-ne els riscos i els sacrificis. Aquesta crisi ens ofereix l’oportunitat de decidir el model socioeconòmic i ajustar els desitjos a les possibilitats pensant en nosaltres però sobretot en les generacions futures. Per això és fonamental que ningú no quedi al marge d’aquesta responsabilitat, perquè tots som part
regeneració i diversifica“Les empreses han ció del teixit empresarial d’apostar per la gent i la creació d’ocupació. És amb iniciativa que l’hora de recuperar el vagaranteix la regeneració lor de l’experiència però i diversificació del teixit també d’apostar per la empresarial i la creació creativitat, la innovació, la recerca i el risc. Tenim d’ocupació” l’oportunitat de posar en valor els milers de joves que s’estan preparant als cicles formatius i a l’ensenyament superior. És una fantàstica pedrera que no del problema i també de ens podem permetre el la solució. En aquest con- luxe que quedi exclosa o text els emprenedors són que s’autoexclogui. Al capla clau de volta per a la davall, aquesta és una de construcció del nou ordre les receptes que ha permès econòmic que ha de sor- a d’altres països del nostre gir del fracàs de l’anterior. entorn mantenir el rumb L’administració, el sistema ferm enmig de la tempesta financer i les empreses han global. d’apostar per la gent amb iniciativa que garanteix la
Campofrío..................................8 CEMATEC................................30 Cepsa........................................8 Cola Cao....................................8 Conforama . ..............................4 Comissió Europea.....................6 Cruzcampo.................................8 DIA............................................8 El Corte Inglés...........................8 Gas Natural...............................8 Iberia, Acciona .........................8 La Caixa.....................................8 MAPFRE....................................8 Massimo Dutti..........................8 Mànec.......................................8 Movistar....................................8 ND Logistics .............................4 Prosegur....................................8 Telepizza....................................8 Zara...........................................8
La tira cÒmica
STAFF medigrup digital s.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, Marçal Gabriel.
ISSN 1579-086X
Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010
Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia
CONTROL OJD membre de l’APPEC
Dipòsit legal B-49.604-98
L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
3
abril 2012 MóN empresarial
informe sobre el mercat de la LOGÍSTICA
Empresa
El mercat de la logística a Europa La superfície logística disponible va continuar sent abundant en tots els països europeus durant 2011, esperant-se una desacceleració de l’activitat al mercat logístic en la primera meitat de 2012. El mercat logístic a Europa va tornar a la senda del creixement en 2011, encara que el volum de transaccions en la majoria de països es va mantenir per sota dels nivells de 2006 i 2007. Per la seva banda, Alemanya va aconseguir el seu millor registre de contractació durant el passat exercici, amb 4,8 milions de m2. Són dades del primer estudi a nivell continental elaborat per les divisions europees especialitzades en aquest segment immobiliari de BNP
Paribas Real Estigues. L’informe ha estat presentat per la consultora en la Setmana Internacional del Transport i la Logística, SITL. La superfície logística disponible va continuar amb una significativa oferta en tots els països europeus al llarg de 2011, si bé es va registrar escassetat de noves naus en pràcticament tots els mercats. El volum d’operacions de més de 5.000 m2 es va incrementar durant 2011 un 56% a Holanda, un 34% a Alemanya,
El volum d’operacions de més de 5.000 m2 es va incrementar durant 2011
EMPRESA / Informe
MóN empresarial abril 2011
Els efectes dels canvis en el clima econòmic triguen en general uns mesos a tenir repercussió al mercat logístic. La superfície disponible segueix sent abundant en tota Europa.
xEl retorn dels operadors logístics va estimular el mercat durant el 2011 / ARXIU
un 33% a França, un 20% a Bèlgica i un 11% a Espanya. El mercat es va mantenir estable a Regne Unit i va retrocedir a Portugal. Durant 2011 s’ha pogut observar tendències molt similars en tots els països europeus, particularment per part d’operadors logístics que tornen al mercat, pel creixement del paper del comerç electrònic, l’escassetat de superfície en els sectors més demandats i un augment d’operacions clau en mà i per compte propi”. Les operacions de lloguer més destacades en els últims mesos han estat: França:
- Conforama: 43.000 m² a St Georges d’Espéranche (sère) - Boulanger: 50.000 m²: Beaulieu-sud-Layon (Maine-etLoire) - ND Logistics: 50.000 m² a Coudray Montceaux (Essonne) Alemanya: - Amazon: 400.000 m² en quatre transaccions - Zalando: 140.000 m² en dues operacions Regne Unit: - Amazon: 65.000 m2 a prop prop de Birmingham - Tesco: 132.000 m² en dues transaccions al sud d’Anglaterra Espanya:
- ING Real Estigues: 33.000 m² a Alovera (Guadalajara) - DHL: 13.775 m² a Rubí (Barcelona) - Logista: 8.000 m² a Riba-roja de Túria del *Turia (València) i 8.400 m² a Barcelona El retorn dels operadors logístics va estimular el mercat durant el 2011. En particular, els primers signes de recuperació de principis de 2011 van propiciar el retorn al mercat dels operadors logístics, especialment sensibles a la situació econòmica. La demanda va mantenir el seu interès en les naus de nova generació. Els distribuïdors es van mostrar molt actius al llarg de tot l’exercici,
especialment en el segment de naus de grans dimensions. D’altra banda, el comerç electrònic es va convertir en un sector clau a Europa. Amazon, per exemple, va llogar 400.000 m2 repartits en quatre localitzacions d’Alemanya durant el 2011. El baix nivell de nous desenvolupaments en zones prevalgui va frenar alguns mercats i, fins i tot en alguns casos, va conduir al creixement de les rendes. L’escassetat de nou producte també va encoratjar el desenvolupament de projectes clau en mà i per compte propi. La superfície disponible se-
Volum d’inversió en els sectors industrial i de magatzematge en Europa Occidental (Miles de m2)
1.400 1.200 1.000
2011 2010
800 600 400 200 0
t on na s m st g d n er zig drid Lille nich eille diff stol dorf gne stle dam ncia dam bon ton Pari gha h Ea mbur hest nkfur Ly elo Berli effiel twerp Leip s Car Bri el olo ca er Lis amp er c n t Ma Mu w ott Vale st ss C Sh An h nc Fra mi Sou Ha ar Mar ü m B Ne R ir D ut A B Ma & So n o nd Lo
gueix sent abundant en tota Europa. “La desacceleració dels mercats en 2009 i 2010 va contribuir a alliberar espai de qualitat i va estimular el sorgiment d’un nou segment del mercat: naus de segona mà i de nova generació”, conclou l’estudi. El mercat d’inversió es ressent per la crisi del deute. Tot i així, la inversió en indústria lleugera i magatzematge es va mantenir estable en 2011. Els actius prevalgui van continuar sent els principals objectius dels inversors i les rendibilitats prevalgui es van estabilitzar en 2011, per sota del 7% a la majoria de les ciutats d’Alemanya i Regne Unit i per sota del 8% en la resta de països europeus. Els efectes dels canvis en el clima econòmic triguen en general uns mesos a tenir repercussió al mercat logístic. L’economia europea es va contraure un 0,3% en l’últim trimestre de 2011, encara que es registrés un increment de l’1,6% del PIB en tot l’exercici. La conclusió, per part de BNP *Paribas Real Estigues, és que s’espera una desacceleració de l’activitat al mercat logístic en la primera meitat de 2012.
EMPRESA / Institucions
MóN empresarial ABRIL 2012
Entrevista a Karolina Kottova, portaveu de la Comissió Europea
“A Espanya hi ha massa distància entre el que el mercat laboral demana i el que les forces de treball ofereixen” Raquel Correa
Fons europeus en la lluita contra el càncer
Un de cada cinc europeus que està a l’atur té menys de 24 anys. Si no es troba una solució a aquest drama que afecta 5,4 milions de persones arreu del continent, els joves d’avui es convertiran en una generació perduda. Per això, i per primer cop des que va esclatar la crisi ara fa quatre anys, els líders europeus comencen a parlar no només d’imposar austeritat i rigor en els pressupostos sinó també de generar creixement econòmic i ocupació. Ara Brussel·les ha decidit posar en marxa uns plans per combatre l’atur juvenil als països on la taxa de desocupació entre els joves supera el 30%. Una llista negra formada per vuit països i liderada per Espanya, on un de cada dos joves busca feina i no en troba. El pla de l’executiu comunitari és aprofitar els excedents dels fons comunitaris, uns 82.000 milions d’euros pel conjunt de la Unió, per generar llocs de feina. Per fer-ho, s’han creat equips de treball on experts de Brussel· les, juntament amb les autoritats dels estats i representants dels agents socials, dissenyen plans estatals d’atur juvenil. Karolina Kottova és la portaveu de la Comissió Europea encarregada d’aquests plans. Fa poc un grup de funcionaris comunitaris va viatjar a Madrid per engegar aquest pla europeu per lluitar contra l’atur juvenil. Els experts europeus ens vénen a dir com hem de solucionar els nostres problemes l’atur?
Karolina Kottova, / CEDIDA
Els experts de la Comissió Europea coneixen de prop experiències que han funcionat molt bé en altres països i les presenten als estats membre amb taxes més altes d’atur. No és que l’executiu comunitari li digui a Espanya com ha de solucionar el problema de l’atur. Nosaltres parlem de “compartir inspiració”, és a dir, que presentem una llista de bones pràctiques. Ara, quines funcionaran en el mercat laboral espanyol, quines serviran per lluitar contra la desocupació juvenil, això ho sap millor el propi país. El govern, els sindicats, les empreses són les que poden dir: “Ah, això funcionarà”. I quines són aquestes bones pràctiques? A Alemanya, per exemple, ha funcionat molt bé la formació dual, és a dir, que els joves comencen a treballar quan encara estant estudiant de manera que, quan acaben els seus estudis, estan plenament equipats per accedir al món laboral. A Holanda, en canvi, ha tingut molt d’èxit la formació laboral, és a dir, que les empreses ofereixen
faldon_medicampus_2011.pdf 1 08/03/2012 11:56:01
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
formació a la seva gent perquè tinguin més possibilitats laborals en el futur. La clau està en la formació, doncs? També hem discutit molt amb les autoritats espanyoles el tema de la mobilitat, com el programa Leonardo da Vinci, que ofereix als joves la possibilitat de treballar en un altre estat membre durant sis mesos i, quan tornen, ho fan amb noves habilitats que els poden servir per satisfer millor les demandes del mercat laboral espanyol. Perquè aquest és un altre problema greu a Espanya, el que en anglès es coneix com skill miss match. A què et refereixes? Segons les últimes dades d’Eurostat, el 50,5% dels joves espanyols no té feina. Una xifra més de sis vegades superior a l’alemanya (8,2%). Per què? Hi ha tres principals raons: la crisi econòmica, l’estructura del mercat laboral espanyol, i l’skill miss match. És a dir, que a Espanya hi ha molta distància entre el que el mercat laboral demana i el que les forces
L’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer és un dels projectes que, a Catalunya, s’ha beneficiat d’aquests fons europeus. Es tracta d’un centre pilot de medicina predictiva i personalitzada centrat en el càncer gastrointestinal. Una experiència que, posteriorment, es podrà ampliar a laboratoris que investiguin altres tipus de càncer. La missió de l’institut és identificar els patrons moleculars que permeten predir el desenvolupament del càncer i definir-ne un tractament personalitzat. Una iniciativa que estimula el sector de la biomedicina a Catalunya, contribuint no només a crear llocs de treball qualificats sinó també a desenvolupar l’R+D i a promoure una recerca que té beneficis potencials per a tota la ciutadania. Per això, dels 4.060.000 euros que ha costat el projecte de rehabilitació de les instal•lacions de l’IMPPC, 1.750.000 euros han vingut de les arques comunitàries. de treball ofereixen. Fins ara, l’economia espanyola s’ha basat en un sectors que han patit molt els efectes de la crisi i han deixat un gran grup de població sense feina. Si aquests joves augmentessin les seves habilitats, els seria més fàcil trobar feina perquè amb la crisi, la demanda ha canviat. I ni Espanya ni la UE s’ha sabut adaptar a aquest canvi... Els nous plans europeus de lluita contra l’atur juvenil busquen precisament adap-
tar-se a aquests canvis. Els Fons Estructurals de la Comissió Europea es dediquen a programes que cobreixen necessitats considerades com a prioritàries... però que van ser definides al 2006! Les coses han canviat molt des de llavors. I per això ara hem decidit que els diners que encara no han estat assignats a projectes concrets i estan disponibles es puguin utilitzar per lluitar contra l’atur juvenil. De quants diners estem parlant? Espanya encara té per assignar el 31% dels Fons Estructurals que li pertoquen, i això representa uns 10.000 milions d’euros. Són diners que es poden utilitzar per a projectes de formació però també per oferir liquiditat a les PIMES, perquè sovint les petites i mitjanes empreses tenen dificultat per accedir als crèdits bancaris. I quan no tenen liquiditat, fan fora treballadors i sovint són els més joves els primers que van al carrer perquè és més barat. Si la Comissió Europea ofereix aquest fons de garantia, serà més fàcil per a les PIMES passar aquest sotrac econòmic sense haver de retallar la plantilla. Per acabar, com convenceries un euroescèptic perquè canviés d’opinió? Tenim molt a guanyar si treballem junts. Tots els governs busquen dreceres als bons resultats i la dimensió europea dóna un valor afegit. És un projecte que val la pena.
OpiniĂł / EMPRESA
ABRIL 2012 MĂłN empresarial
des de fora
Culpa del sistema o culpa dels pressupostos? PatrĂcia Gabancho Periodista i escriptora
La prima de risc posa en un seriĂłs trĂ ngol la recuperaciĂł de l’economia espanyola. I el FMI, que ĂŠs una tutela mundial gens amable, ha dictaminat que no s’aconseguirĂ el nivell de dèficit pactat. Tant els “mercatsâ€?, doncs, com els agents econòmics coincideixen a no refiar-se de la capacitat espanyola d’aixecar el cap. Els mercats, perquè sĂłn qui deixa els diners i les institucions globals perquè sĂłn
les que tallen el bacallà , tot i que ens podem preguntar si el timó està de debò en mans d’algú. O si no Ês que el sistema, allò que anomenem capitalisme, i que Ês una entitat en constant mutació, no segueix les pròpies regles al marge de la voluntat de tothom. Aquesta última mutació que ha concentrat el poder en l’economia financera i ha abandonat l’economia productiva, Ês tan letal per al mateix sistema que sembla mentida que hagi sortit del magà d’una hiper-oligarquia global. Avui el negoci està fent diners amb els diners. Fer negoci amb la producció i el consum ja Ês aigua passada.
El sistema, allò que anomenem capitalisme, i que Ês una entitat en constant mutació, no segueix les pròpies regles al marge de la voluntat de tothom.
En aquest brogit està submergida una Espanya que, òbviament, no tÊ accÊs a aquesta hipotètica oligarquia global (Espanya Ês un excedent del sistema, una perifèria). Al mig, hi ha el mandat europeu de la
MĂ ster en Medi Ambient Amb aquest mĂ ster es pretĂŠn que l’alumnat adquireixi les capacitats necessĂ ries per al desenvolupament de la prĂ ctica professional o de recerca en el camp del medi ambient. Els continguts del programa se centren principalment en la diversitat biològica i la seva conservaciĂł; l’ordenaciĂł i la gestiĂł del territori i el paisatge, i l’anĂ lisi i la gestiĂł dels medis atmosfèric i aquĂ tic. Es pretĂŠn adquirir coneixements fonamentals per a l’anĂ lisi de les problemĂ tiques ambientals i adquirir destreses i habilitats per donar resposta a problemĂ tiques ambientals actuals. Sortides professionals Tècnic responsable de temes ambientals en empreses de diversos sectors i en l’AdministraciĂł pĂşblica. Consultor ambiental. Gestor d’espais naturals protegits. Professional del medi ambient en el sector industrial dedicat a temes ambientals o en enginyeries de processos ambientals (aigua, aire i sòl). Personal investigador en universitats, empreses o altres centres de recerca. Durada: 60 ETCS; un curs acadèmic. PerĂode lectiu: anual (d’octubre a juny). Horari preferentment: tardes. http://www.udg.edu/mastermediambient Per mĂŠs informaciĂł, posar-se en contacte amb Margarida CastaĂąer, coordinadora del mĂ ster (mita.castaner@udg.edu)
contenciĂł del dèficit. Al costat, hi ha la teoria --segons sembla mĂŠs sensata-- que es podria fer mĂŠs si es dediquessin alguns diners a estimular el creixement. Però, insistim, el sistema no estĂ ara preocupat perquè ningĂş tiri endavant, sinĂł per com treure rèdits del dèficit de cadascĂş, traduĂŻt per la famosa prima de risc. A Espanya, analistes i polĂtics (sobretot d’oposiciĂł) critiquen les dues coses: massa retallades i massa mercats. I el govern fa uns pressupostos restrictius com mai. Doncs si ja tenim el context, mirem el pressupost. Deixem de banda contes de la lletera com ara l’amnistia fiscal. Mirem on sĂłn les inversions. Perquè, si bĂŠ s’ha retallat un 15% de mitjana, de diners en queden, i molts. La qĂźestiĂł ĂŠs que les inversions espanyoles continuen sent pura malversaciĂł, que estan allĂ on
no donen retorn, que s’abandonen les matèries productives –infrastructures útils, recerca, innovació—i es premien aquelles que són palla i fum. Són uns pressupostos que, a sobre, castiguen Catalunya quan l’haurien de considerar el motor de la recuperació. Per tant, som justos quan malparlem dels mercats? Ens hem d’enfadar quan el FMI ens mira amb suspicà cia? És veritat que la circumstà ncia Ês trà gica, que el sistema està embussat, que els mercats se n’aprofiten, però quan el tà ndem De Guindos – Montoro agafa el llapis, val mÊs posar-se el casc. N’hi ha que no n’aprenen ni a garrotades. I resulta que són els que ens manen.
MĂ ster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua És necessari formar professionals que s’especialitzin en la resoluciĂł de problemes associats a l’ús i la gestiĂł de l’aigua. Moltes qĂźestions requereixen que s’integrin aspectes cientĂfics, tecnològics i socials per a una bona gestiĂł de l’aigua en els territoris. El MĂ ster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua proporciona les eines i els coneixements necessaris des de diferents Ă rees per abordar la gestiĂł de l’aigua de forma global. Els professionals podran resoldre els aspectes tècnics que empreses i administracions puguin plantejar, i estaran capacitats per determinar solucions a qĂźestions relatives a l’ús i tractament de l’aigua, i a la conservaciĂł i recuperaciĂł de sistemes aquĂ tics naturals. El mĂ ster tambĂŠ impulsa els aspectes prĂ ctics i la realitzaciĂł de projectes plantejats en col¡laboraciĂł amb entitats pĂşbliques i privades o de projectes d’investigaciĂł en grups de recerca de la universitat. Durada: 90 ECTS; dos cursos acadèmics (tres semestres) Estudis posteriors: possibilitat de continuar amb el doctorat http://www.udg.edu/masteraigua Per mĂŠs informaciĂł, posar-se en contacte amb M. Dolors Balaguer, coordinadora del mĂ ster (dolors.balaguer@udg.edu)
www.udg.edu/masters $181&, 0$67(5 $,*8$ 0(',$0%,(17 LQGG
n P i A J S c i b i A A C g g P
N a
B n f
empresa / Màrqueting
MóN empresarial abril 2012
informe interbrand sobre les millors marques espanyoles
Les 30 millors marques espanyoles Aquesta edició del rànquing de les Millors Marques Espanyoles de 2011, que cada dos anys presenten des d’Interbrand, guarda similituds amb l’anterior, però també nombroses diferències. La situació econòmica en la qual està submergit el nostre país, ha provocat que algunes marques hagin experimentat fortes baixades, que les marques del sector financer s’hagin devaluat pel que fa a 2009 o que unes altres hagin desaparegut del rànquing a causa de la nova llei de reorganització de caixes que ha donat lloc a fusions. Redacció
La consultora de marques Interbrand ha llançat la seva nova edició del rànquing bianual de les Millors Marques Espanyoles en col·laboració amb Actualitat Econòmica. Si l’últim informe va estar marcat per les sortides de Zara i Santander per tenir aquestes dues marques un lloc en el rànquing global, aquest any ve marcat, sens dubte, per la inclusió de diverses marques que fan per primera vegada la seva aparició entre les trenta més valorades. Per ser més exactes, cinc són les noves marques que s’han obert camí entre les més veteranes, algunes fins i tot fent entrada en el top tingues, com és el cas de Bershka, una de les marques del vaixell almirall Inditex, que compta ja amb dues ensenyes que el representen. Massimo Dutti, Cepsa, Cruzcampo i DIA completen el cercle de noves aparicions en el rànquing. Han vingut a substituir a marques com Telepizza, Caja Madrid, Iberia, Acciona o Bancaja. Durant els dos últims anys, les companyies han intentat seguir gestionant la marca, i encara que moltes d’elles ho han aconseguit, –i això els ha servit per veure incrementar el seu valor–, unes altres no han corregut tanta sort i la situació externa, unida a uns resultats gens favorables, les han fet caure, en ocasions amb percentatges molt alts mai registrats fins al moment. Així i tot el balanç general és positiu si tenim en compte que comptem amb sis noves marques i amb tretze que augmenten el seu valor enfront de les onze que han sofert pèrdues. El top cinc segueix sent el mateix que en anys anteriors, amb l’excepció que en aquesta edició, les cinc primeres marques han modificat les seves posicions. El Corte Inglés puja al tercer lloc, en-
Internacionalització, diversificació i innovació, tres pilars fonamentals pel valor de marca
El model de negoci de Mercadona segueix creixent en valor a causa del seu bon funcionament. La situació económica del país ha experimentat baixades d’algunes marques / ARXIU
cara que registra una pèrdua pel que fa a l’any anterior del 16%. Movistar, que del lloc 3 baixa al 5 ha sofert la caiguda més important de tots els valors registrats, un 80% i la Caixa encara que puja també sofreix la seva particular pèrdua de valor, prop d’un 15%. Analitzant els sectors als quals pertanyen les marques que queden recollides en el rànquing, podem treure una sèrie de conclusions que ens faran comprendre millor la situació viscuda per les marques durant aquests dos anys. Internacionalització, diversificació i innovació segueixen sent els tres pilars fonamentals i claus per a l’augment del valor de la marca; pilars que han aconseguit per exemple, marques com Prosegur amb una excel·lent expansió del negoci, MAPFRE que creix per la seva bona gestió i excel·lent política de marca en països amb alt potencial de desenvolupament com Latinoamèrica, o Gas Natural que ofereix una proposició de marca diferent i rellevant als seus consumidors, la qual cosa li ha fet augmentar de valor tot i que va fer la seva entrada en el rànquing per
primera vegada en la passada edició. Tan esperada com inevitable és la baixada generalitzada dels valors de les marques bancàries, que encara que ja es va produir en l’edició anterior, en aquesta ocasió ho fan amb valors que cauen per sobre del 14% en tots els casos. No podem aïllar aquesta caiguda de la situació financera viscuda, ja que aquest sector ha estat el més afectat i voluble al valor de marca com a conseqüència de la crisi. Pel que fa a les marques del sector consum, aquestes cada vegada van adquirint major protagonisme i presència dins d’un rànquing que ja compta amb tres cerveseres que comparteixen posicions amb altres marques del sector com Campofrío i Cola Cao, ambdues noves entrades de l’edició passada. No podem deixar d’esmentar com sent un país tan petit, representem a una gran potència a nivell de marques en retail que es dediquen a la moda, amb Zara, Massimo Dutti, Mànec o Bershka entre els líders mundials, que competeixen amb altres grans marques de renom com Top Shop, GAP o H&M. Aquesta edició és el reflex de com les nostres marques de moda trepitgen fort, no només a nivell
nacional, sinó també internacionalment. Cal fer una menció especial el model de negoci de la marca Mercadona, que segueix creixent en valor a causa del seu bon funcionament. La seva estratègia de preus, lligada a un servei de qualitat i atenció al consumidor impecables juntament amb un canal de venda on-line que dóna servei a la perfecció han estat, sens dubte, factors claus per al seu èxit i el seu creixement any rere any. Una altra de les grans cadenes de supermercats al nostre país, DIA, apareix per primera vegada en el nostre rànquing gràcies a la gestió de marca que ha fet. Una renovació radical dels seus establiments que ara tenen una imatge molt més cuidada i actual i allunyada de l’aspecte low cost que tenien, ha estat una de les claus del seu creixement i èxit a Espanya. I és que totes i cadascuna de les marques que apareixen recollides en el nostre rànquing tenen darrere una bona gestió, tot i que factors externs com la situació econòmica, els faci en ocasions minvar en valor. Potencial i projecció són factors que totes elles tenen però han de seguir lluitant en el camp de la innovació i la internacionalització
per seguir creixent dins i fora de les nostres fronteres i convertir-se així en referents dels seus respectius sectors. En paraules de Jez Frampton, Global Chief Executive Interbrand, “Per garantir que la marca sigui veritablement un actiu del negoci i per posar-li fre a la competència, les empreses necessiten viure els valors de marca internament. L’eliminació de barreres verticals dins de l’organització contribueix al fet que equips multifuncionals puguin treballar sense obstacles per promoure el pensament creatiu i la innovació, la qual cosa és un tema de conversa freqüent en moltes companyies. El temps per al debat està arribant al final mentre entrem en un món vinculat totalment per les xarxes socials.” “Les 30 Millors Marques Espanyoles – afegeix- ens mostren tot allò que és possible aconseguir. Aquestes marques fortes i altament innovadores han respost a les necessitats dels seus propis empleats, els seus consumidors i el món que transcendeix les portes de les seves seus corporatives. En temps com aquests, és un assoliment admirable que val la pena celebrar i imitar.”
Recursos Humans / EMPRESA
ABRIL 2012 MóN empresarial
Entrevista a MONTSE MORENO, HR LIDER de “DIMENSION DATA” SPAIN
“El que és difícil no és dectectar el talent, sinò retenir-lo amb un pla de carrera complet” Fundada fa 28 anys al 1983 dins a Sud-àfrica, “Dimension Data” avui opera a 51 països i en els cinc continents. El seu creixement ha estat conduït per la necessitat d’operar amb eficiència dels seus clients, en un entorn col·laboratiu on les societats i la xarxa intel·ligent han emergit.
Per què treballes en aquest sector i no en un altre? Perquè vaig tenir l’oportunitat de conèixer-ho, descobrir que és un sector en canvi constant, per la qual cosa cada dia és una experiència nova. Em motiva perquè és un sector molt competitiu.
econòmics i pel fet de no poder conciliar-ho amb la vida familiar. Però quan comproven que el sacrifici val la pena, això els motiva molt. El vostre sector és molt excepcional i vosaltres sou capdavanters en gestió de telecomunicacions. Què teniu que no tinguin uns altres? L’especialització (Integradors de sistemes) i pertànyer a una empresa Multinacional capdavantera i molt coneguda en el sector.
Com es viu aquesta funció en una empresa del sector de TIC? Doncs no et permet adormirte has d’estar alerta sempre i això suposa un repte diari i et fa aprendre dia a dia i ser més competitiu al mercat. Quantes persones treballen en la teva empresa? Actualment som a Espanya unes 80 persones (va fluctuant depenent dels mesos). Teniu plans a la teva empresa per la Conciliació Familiar? Directament no, però hi ha moltes empleades dona amb càrrecs de responsabilitat que tenen aprovada, una reducció de jornada i la compleixen al 100%, i es respecta totalment, som una empresa molt flexible. Què té la teva empresa que no té unes altres d’alta tecnologia? L’especialització i el fet de ser Gold Partner de Cisco, la líder mundial en sector de telecomunicació. Diguem que estem a l’elit i això és atractiu.
Montse Moreno és HR Team Lider Dimension Data a Espanya. / TOYLIFE
Imagino que a la teva empresa, es viuen els canvis amb certa agilitat. Com repercuteixen en HR? En general es genera molta feina….també impacta molt directament, en la selecció de personal (perfils molt concrets i específics dins del sector) però alhora molt difícils de reclutar, i en la formació dels empleats. Per la teva experiència creus que és fàcil, detectar el talent en aquesta funció laboral? El que és difícil jo crec que no és detectar-lo, sinó retenir aquest talent (motivant, establint un pla de carrera concís i complet, etc…)
La noves generacions X i I, prefereixen més la seguretat als reptes? En aquest sector, especialment en els perfils d’Enginyers, el repte professional també és molt important, no volen quedar-se estancats. Com motivem als joves? Amb projectes de treball atractius, un entorn professional, salari competitiu i per descomptat seguretat professional. Creus que a la gent jove li costa seguir una Formació Contínua? Moltes vegades sí. Per falta de temps, pels elevats costos
Què els dius als nous arribats? Els fem un pla d’introducció molt complet amb tota la informació que han de conèixer de la companyia a tots els nivells. Aquest pla depèn directament de Recursos Humans. Com viviu la gestió de la diversitat? Molt bé, tenim empleats de moltes nacionalitats… per a nosaltres és bo per experiència, coneixements, idiomes, etc.., es tracta que tot. Diguem. Teniu molts casos d’estrès? Bé és un sector molt competitiu i en aquesta empresa es treballa a un nivell molt alt, la gent s’adapta al repte permanent. miquel bonet
A COR OBERT On vas néixer? A Santa Coloma de Gramanet. La teva formació acadèmica? Relacions Laborals i Màster de RRHH a la URV. Tens família? No, segueixo soltera sense fills… encara que amb parella. Quan vas començar a treballar? Fa més de 12 anys. El millor de la infància? La relació amb els meus pares i germà, estàvem molt units i ho fèiem tot junts (veure la tele, passejar, vacances, etc…), sobretot el meu germà i jo que ens portem 7 anys estàvem sempre junts. Què feien els teus pares ? El meu pare ha tingut fins fa poc un negoci de fusteria - Ebenisteria i la meva mare és mestressa de casa. Quina cosa quotidiana no t’agradaria perdre? El gaudir dels meus i compartir la meva vida amb ells. Què vols ser de gran? Feliç i considerar-me “bona gent”. El treball roba temps a la família? Sí, per descomptat, inevitablement és així (de 24 h. que té el dia, 8 com a mínim es treballen de 6-8h es dorm i la resta s’ha intentar compartir i gaudir-lo amb la família.
10
EMPRESA / Panorama
MóN empresarial abril 2012
EL MES POSITIU Yahoo
Creix el benefici però es redueix plantilla
titució la presidència té una durada de dos anys no prorrogables. José Manuel Entrecanales (Madrid, 1963) és president d’ACCIONA des del 2004 i va iniciar la seva trajectòria professional el 1985 a Merry Lynch, a Nova York i Londres. Entre els anys 2000 i 2007 va ser president de Vodafone a Espanya.
AMEC
Augmenten les exportacions En el primer trimestre de l’any Yahoo va obtenir un benefici de 169 milions d’euros (223 milions de dòlars). Aquesta xifra va suposar un creixement del 28% respecte el mateix període de l’any anterior. Malgrat aquests resultats, l’empresa de Sunnyvale (California) fa temps que està intentant remuntar la seva posició al mercat després d’un període de declivi en el que han caigut els seus ingressos per publicitat a Internet i s’ha allunyat dels seus principals competidors directes com Google o Facebook. De fet, el mes d’abril, Yahoo ha decidit eliminar 2000 llocs de treball, un 14% de la seva plantilla. Aquesta decisió és la major supressió de treballadors en els 18 anys d’història de la companyia i espera assolir un estalvi de 285 milions d’euros (375 milions de dòlars). Els executius de Yahoo també han advertit que volen canviar la mentalitat de la gestió i focalitzar els esforços en determinades àrees de negoci.
Instituto de Empresa Familiar
Puig
Incrementa el negoci a l’estranger La companyia presidida per Marc Puig, propietària de les marques Carolina Herrera, Paco Rabanne, Nina Ricci o Jean Paul Gaultier, genera un 80% del seu negoci a l’estranger, un percentatge que el 2007 era del 64%, i la seva divisió de moda va registrar l’any passat un creixement del 31%. El 2012, el grup espera superar els 1.400 milions d’euros en vendes i en el primer trimestre el seu negoci va crèixer un 20% respecte el 2011.
ència van registrar màxims històrics el 2011 tant en el sector exportador, que va registrar un volum de 42.000 milions d’euros, com en el turístic, els dos àmbits que més han contribuit a fer front a la crisi. L’informe de conjuntura de la Ciutat de Barcelona també reflecteix l’incertesa provocada per la recessió i les perspectives desfavorables previstes pel 2012, si bé destaca l’obertura econòmica de la Ciutat Comptal a l’exterior. L’any passat van arribar a la ciutat 7,3 milions de visitants, un 3,6% més que el 2010 i les percnotacions van arribar als 15,5 milions, incrementantse un 10,5%.
Vueling Masvoz L’exportació total de les empreses d’amec el 2011 va augmentar un 12,4% respecte l’any anterior, representant un volum de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a les previsions per aquest any, el 70% d’aquestes preveu incrementar les seves exportacions. El principal destí el 2011 continua sent la Unió Europea (amb un 63% del total) i, en segon lloc, Amèrica Llatina amb l’11%. En conclusió, va ser un any de continuïtat en el camí del creixement de les exportacions i activita d’innovació respecte el 2010. D’altra banda el 39% de les empreses van fer ús de les Línies de Finançament Oficials.
Ficosa
Comprimís amb el client
Nova etapa presidencial El President d’ACCIONA, José Manuel Entrecanales és el nou president de l’Instituto de Empresa Familiar. El seu nomenamnt va ser acordat per unanimitat el passat mes de gener però ha estat ratificat a l’assamblea celebrada el mes d’abril. Segons els estatuts d’aquesta ins-
Ficosa ha obtingut una distinció per part de Toyota. Per tercer any consecutiu, la marca japonesa ha decidit permiar la companyia industrial del sector auxiliar de l’automoció. El guardó es va lliurar a Brusel.les en el marc de la reunió anual de negoci en la qual van otorgar premis de cinc categories: Gestió de projectes, Subministrament, Cost, Qualitat i Anàlisi de Valor. L’acte, que va comptar amb una participació de més de 300 represenants de proveïdors de Toyota a Europa, el va presidir Didier LeRoy, Conseller Delegat de Toyota Motor Europa.
La multinacional catalana
Augmenta el nombre de passatgers
Millora el seu volun de negoci
CaixaBank
Millora els seus marges
Masvoz, operadora de telecomunicacions especialitzada en servei per empreses, ha tancat l’exercici 2011 amb una facturació de 20,3 milions d’euros, un 43% més que l’any anterior. La companyia, fundada el 2002 i amb seu a Barcelona, preveu superar aquesta xifra el 2012. Des de l’any 2006, Masvoz ha experimentat importants increments anuals, tant en el volum de facturació com de minuts operats per les seves diverses xarxes i plataformes. Des de l’inici de la seva activitat, Masvoz ha apostat pel desenvolupament de solucions de telecomunicacions per empreses mitjançant el model Cloud Computing.
L’aerolínia va transportar 1.041.729 passatgers el mes de març d’aquest any, un 30,8% més que el mateix mes de l’any passat, després del tancament d’un dels seus principals competidors, Spanair. Segons la Comissió del Mercat de Valors, Vueling va obtenir un nivell d’ocupació del 78,5%, 6,6 punts per sobre del mateix més de l’any anterior. Durant el primer trimestre del 2012, Vueling ha transportat 2,5 milions de passatgers, un 24,1% més, i el nivell d’ocupació va crèixer en 7,3 punts fins a situar-se en el 76%. Durant el mes de març, Vueling ha posat en marxa tres noves rutes per la temporada d’estiu d’aquest any: BarcelonaZagreb, Barcelona-Santander i Oviedo-Paris Orly.
Barcelona
Conjuntura econòmica Barcelona i la seva àrea d’influ-
El marge d’explotació de CaixaBank assoleix els 889 milions d’euros, un 25,3% més respecte el primer trimestre de 2011. Aquests resultats han permès absorbir en el total de provisions estimades pels nous requeriments del Real Decreto Ley 2/1012 i ascendir el resultat del Grup als 48 milions de euros (-84%).El marge d’interessos creix un 10,2% respecte l’any anterior i el marge brut un 8,3%. L’entitat vol gestionar de forma anticipada i adequada els riscos així com l’elevada qualitat de la cartera creditícia per tal de tenir una bona posició en el sector amb un rati de morositat del 5,25% i un rati de cobertura del 61%.
Panorama / EMPRESA
abril 2012 MóN empresarial
11
el mes negatiu Oracle
Iberia
Retallada de salaris
Litigi amb Google El gegant de les bases de dades, Oracle, ha posat en marxa tota la seva artilleria legal contra Google a qui acusa d’haver transgredit patents del seu llenguatge de programació Java amb el seu popular sistema operatiu Android. El buscador ja ha explicat públicament que Sun Microsystems li va oferir una llicència per utilitzar tecnologia Java a canvi de 100 milions de dòlars. Aquest litigi és un dels més complexos fins ara en el seu àmbit i la ressolució podría tenir implicacions significatives no només per Android sinó també pels desenvolupadors d’aplicacions.
La companyia aèria ha anunciat un seguit de mesures per assegurar la seva viabilitat, inclosa una retallada del 20% dels salaris dels pilots i un agument de la productivitat del 25%. De moment, aquestes mesures afecten al col.lectiu de pilots. Iberia ha quantificat en 62 milions d’euros la retallada salarial d’aquests treballadors i ha anunciat que augmentarà a 900 el límit d’hores de vol que fins ara estava situat entre 820 i 850 hores.
Videojocs
Cau el negoci a Espanya
CNE
La vivenda
laborals amb menys ingressos i menor qualificació laboral. La pèrdua de recaptació que provocaria aquesta rebaixa de les cotitzacions socials hauria de compensar-se amb un augment de l’impost sobre el valor afegit (IVA), dels impostos sobre els béns inmobles o de les taxes medioambientals per a que la mesura no desequilibri els comptes públics i perjudiqui la reducció del dèficit públic. Fins ara, Espanya ha desestimat les successives suggerències de la Comissió Europea per rebaixar les cotitzacions i apujar l’IVA.
El preu de la vivenda lliure va retrocedir el 7,2% en el primer trimestre de l’any respecte el mateix període de 2011 i es va situar en 1.649,3 euros per metre quadrat. Segons dades del Ministeri de Foment, aquesta xifra se situa a nivells de finals de 2004. La caiguda interanual reflecteix que s’ha pronunciat el ritme de caiguda que venien mostrant els preus el 2001, que es mantenien allunyats del màxim assolit quan fa quatre anys es a situar en 2.101,4 euros per metre quadrat.
La Comissió Europea també proposa concentrar les ajudes a la contractació de joves i aturats de llarga durada. L’Executiu comunitari demana que es fomenti l’autocupació i la creació d’empreses. Tanmateix l’institució comunitària recomana als governs de la UE que afavoreixin la creació d’empreses de carácter social com són les cooperatives.
Itàlia
Eleva el dèficit
Cauen les vendes
La Comissió Europea ha proposat als governs dels 27 països de la Unió Europea (UE), en especial als països més afectats per l’elevada taxa d’atur com és el cas d’Espanya, que rebaixin les cotitzacions socials que paguen les empreses per reduïr els costos laborals i afavorir la creació d’ocupació. La rebaixa de les cotitzacions hauria de centrar-se en les categories
Les matriculacions de turismes a Europa van arribar a 1.499.380 unitats el mes de març, un 6,6% menys del mateix mes del 2011. Segons l’ Associació de Constructores Europees d’Automòbils, el primer trimestre de l’any va tancar amb 3.427.677 matriculacions de turismes que comparades amb els mesos de gener-març de 2011, evidencien un retrocés del 7,3%.
Repsol
Expropiació YPF
Apujar l’IVA per crear ocupació Tot i que el negoci de l’indústria espanyola del videojoc va caure un 15%, continua sent el principal sector d’oci per volum de facturació. Així, la xifra de consum en el canal de distribució físic va ser superior als 980 milions d’euros, segons dades oficials de l’ Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Sofware d’Entreteniment. Aquesta xifra queda lluny dels 1.153 milions d’euros facturats el 2010. El balanç econòmic de l’associació, demostra a més, que la caiguda s’ha produit tant en el hardware (amb una baixada del 17%), software (amb una caiguda del 13%) i en els perifèrics (un 19% menys). Per tipología de producte, el software
Automòbils
Preus a nivells de 2004
La Comissió Europea
Tarifa elèctrica La Comissió Nacional de l’Energia adverteix en el seu informe que els increments dels peatges elèctrics aprovats per l’abril podrien ser insuficients per complir amb el límit de 1.500 milions de dèficit tarifari fixat per aquest any. La CNE apunta que existeixen elements d’incertesa que podrien induir a més costos i menys ingressos que els previstos per fixar els peatges, entre els quals assenyala una evolució a la baixa de la demanda i el finançament de la compensació per part dels Pressupostos Generals de l’Estat, entre altres.
representa el 51% del total de l’indústria amb 499 milions d’euros facturats, seguit del hardware amb 373 milions i els perifèrics amb 107 milions d’euros. En total es van vendre 21,9 milions d’unitats. D’altra banda, el sector confía en que la sortida de la crisi i el llançament dels propers models de Wii, PlayStation 3 i Xbox 360 animin l’indústria en els propers dos anys.
El govern Italià que presideix Mario Monti, ha elevat una dècima la seva previsió de dèficit públic per aquest any, fins a l’1,7% del seu PIB, però manté l’objectiu d’aproximar-se a l’equilibri pressupostari el 2013 sense necessitat de més plans d’ajust. Així figura en el Document d’Economia i Finances (DEF) aprovat en Consell de Ministres que contempla la revisió de les previsions econòmiques i financeres de l’Executiu Italià i que ha de ser presentat a les autoritats de la Unió Europea (UE).
El govern argentí ha anunciat un decret llei per expropiar la petrolera YPF, filial de l’espanyola Repsol. Aquesta decisió ha derivat en greus conseqüències pel futur de l’empresa i l’ha situat en números vermells a la borsa. Al mateix temps ha generat crispació diplomàtica entre Espanya i Argentina ja que la nacionalització de la patroliera s’ha interpretat com un gest d’hostilitat. D’altra banda, tant Antoni Brufau, president de Repsol com Isidre Fainé, president de de CaixaBank i principal accionista de la companyia, reclamen un preu just com a compensació, una xifra que segons ells hauria de ser com a mínim de 8.000 milions d’euros pel 51% expropiat d’YPF. La Comissió Europea també s’ha pronunciat al respecte i la comissària de justícia, Viviane Reding ha advertit el màxim suport institucional per trobar solucions al conflicte.
12
EMPRESA / Centenària
MóN empresarial abril 2012
CHOCOLATES SIMÓN COLL
Chocolates Simón Coll: Sis generacions descobrint els secrets de la Xocolata “A partir dels anys 70, amb l’arribada de les grans multinacionals, molts qüestionaren la supervivència
La comarca del Penedès és ben coneguda per tothom per l’elaboració dels millors caves, però el que pocs saben és que al 1840 i abans de l’aparició de la primera ampolla de cava a Casa Simón ja s’elaborava xocolata artesana. Aquesta empresa centenària és l’única empresa catalana del sector que abasta tot el procés de fabricació de la xocolata, des de la selecció del gra de cacau en origen fins l’envasat del producte final. La història de Simón Coll comença quan al 1840 Simón Mestres, artesà xocolater i fundador de l’empresa familiar, va començar a fabricar xocolata a la vila de Sant Sadurní d’Anoia. Miquel Mestres, fill de Simón Mestres, va continuar l’activitat del seu pare, i prop de l’any 1880 va crear el primer embolcall per a les rajoles de xocolata. Aquest embolcall del segle dinou encara és vigent a data d’avui i il•lustra un gran veler. Aquest, transportava des de les plantacions africanes i sud-americanes matèries primeres com el sucre o el cacao, imprescindibles per a l’elaboració de la xocolata. Més endavant, amb l’arribada del nou segle, la mecanització arribaria a mans de Francesc Coll, la tercera generació al capdavant de l’empresa. El seu successor, Miquel Coll, ampliaria la comercialització dels productes Simón Coll a tota Catalunya al voltant de 1950, construint una fàbrica que encara avui perfuma de xocolata el centre de Sant Sadurní. A partir dels anys 70, amb l’arribada de les grans multinacionals, molts qüestionaren la supervivència dels productors locals. No va ser el cas de Xavier Coll (fill de Miquel Coll), que va optar
“Tecnologia punta en equilibri amb la tradició d’uns artesans.
Chocolates Simon Coll /CEDIDA
per desenvolupar una gran gamma de productes de xocolata d’impuls i de temporada de Nadal i Pasqua que va consolidar comercialment la marca. D’aquesta manera i amb més de 300 productes al seu catàleg, Simón Coll va esdevenir un proveïdor de referència per a les confiteries i pastisseries d’arreu d’Espanya. Actualment Simón Coll té presència a 20 països. En els últims anys l’empresa ha anat obrint mercat amb èxit en països com Austràlia, Xina, Emirats Àrabs, Estats Units o Rússia. Simón Coll avui factura al voltant de 15 milions d’euros anuals i destina un 20% de la seva producció a l’exportació. La nova generació, la sisena, es proposa continuar la des-
tacada trajectòria de la marca apostant per la innovació. Així, a part de continuar fabricant una gran varietat de bombons, especialitats al marc de cava o les tradicionals rajoles de xocolata, Chocolates Simón Coll ha presentat al saló Alimentaria 2012 els Cacao Nibs. Aquests deliciosos trossets de cacau banyats amb xocolata extra-
fina 70%, són 100% natural origen Ghana i es presenten en una atractiva i pràctica llauna dispensadora. Renovar-se o morir, una expressió popular que encaixa perfectament amb el seu tarannà. L’any 2002 van completar la construcció d’una segona planta de fabricació a Sant Sadurní d’Anoia amb un mo-
dern magatzem robotitzat amb zona de picking integrada i una capacitat d’emmagatzematge de 4000 palets. Tecnologia punta en equilibri amb la tradició d’uns artesans. Possiblement la clau de l’èxit de Simón Coll, una empresa catalana que esperem continuï descobrint-nos els secrets de la xocolata durant molts i molts anys.
14
ECONOMIA / Expert
MóN empresarial ABRIL 2012
COMPTES DE LES EMPRESES
Valoració d’intangibles generats internament Oriol Amat analitza el problema de la valoració de determinats actius.
Oriol Amat, catedràtic de la UPF, economista i vicepresident de l’ACCID
Gironella i que aglutina acadèmics i professionals de la comptabilitat de tot el país. Aquest es un treball que revisa una gran quantitat d’aspectes a millorar en la informació comptable.
Una proposta de solució
Moltes empreses tenen el problema de que el valor comptable determinats actius és substancialment menor al seu valor de mercat. Com a conseqüència d’això, ens podem trobar amb què la comptabilitat aporta una informació sobre l’empresa que no ajuda a prendre decisions adequades, amb què la comptabilitat perd utilitat. Això pot afectar essencialment als immobles adquirits quan els preus eren menors als preus actuals. Estem parlant d’immobles comprats abans de l’any 2004 o 2005. També pot afectar a determinats actius intangibles no inclosos al balanç. Es tracta d’elements no adquirits a d’altres empreses ja que s’han generat internament, com les marques, xarxes de distribució, o els jugadors de la pedrera en una entitat esportiva, per exemple. Són actius que moltes empreses els tenen valorats a zero euros. Aquesta situació pot comportar que el valor de l’actiu i del patrimoni net estiguin allunyats de la realitat, fet que distorsiona l’anàlisi i diagnòstic de la situació de l’empresa. És un problema que requereix solucions. Tot seguit, es proposa una possible alternativa de solució en la qual estem treballant el grup del Llibre Blanc per a la millora de la comptabilitat que lidera el professor Emili
Per tal que la informació que reflecteixen els comptes de les empreses sigui més útil per a la presa de decisions, seria de molta utilitat que les empreses poguéssin informar en la memòria d’aquests actius que estan infravalorats. Donat el grau de subjectivitat que comporta la valoració d’aquests actius, és convenient que vagin acompanyats de l’opinió favorable d’un expert independent especialitzat. D’aquesta forma, s’aconsegueix millorar la fiabilitat de la informació aportada. En el cas dels intangibles, especialment, en aquells que no existeix un mercat actiu que permeti quantificar el valor raonable d’una forma verificable, es recomana cautela a l’efectuar la valoració. Per això, cal que l’auditor doni la seva conformitat a les xifres esmentades en la memòria. Així, encara que existeixi una valoració realitzada per un expert, l’auditor ha de manifestar si considera raonables els sistemes de valoració utilitzats i les seves conclusions. Pot ser més acceptable la valoració quan existeix un mercat actiu d’intangibles que puguin ser comparables i, per tant, susceptibles d’una valoració objectiva verificable. Aquest seria el cas, per exemple, de certs mercats com el d’esportistes professionals, o les marques. Amb tot això, es pretén que les valoracions no es fonamentin exclusivament en subjectivitats que poden restar
confiança a la informació. La inclusió de la informació pot fer-se amb una descripció del contingut de la plusvàlua i la justificació de la seva quantificació, així com el seu impacte en el patrimoni net. Complementàriament, es pot acompanyar un balanç de situació en el qual constin dues columnes addicionals. Una columna amb els ajustaments pro-
Que el valor de l’actiu i del patrimoni net estiguin allunyats de la realitat distorsiona l’anàlisi i diagnòstic de la situació de l’empresa
La inversió en innovació a Finlàndia és del 3,6% sobre el PIB. / ARXIU
posats i una altra columna amb el balanç resultant amb la incorporació dels ajustaments.
Exemple
P e r t a l d e c l a r i f i c a r- h o millor vegem un exemple. Suposem una empresa que té una marca generada internament i amb valor comptable de zero, però que
s’estima que té un valor de mercat de 4 milions d’euros. En el balanç que s’acompanya es posaria el valor de la marca en la columna d’ajustaments. A la tercera columna acompanyaria el balanç ajustat un cop incorporat l’ajustament proposat. D’aquesta manera, el valor del patrimoni net augmenta considerablement, la
Balanç de situació sense ajustaments
Ajustaments
Actiu no corrent
8
+4
Actiu corrent
3
Total activo
11
+4
15
Patrimoni net
1
+4
5
Passiu no corrent
3
3
Passiu corrent
7
7
Total patrimoni net més passiu
11
Variació
12 3
+4
15
qual cosa és molt més creïble d’acord amb la realitat de l’empresa.
Conclusions
El principal benefici de la informació aportada és que l’usuari disposarà de dades més pròximes a la realitat en relació a l’actiu i al patrimoni net. Aquesta informació pot ser molt útil per a les persones que han de prendre decisions en base als comptes de l’empresa. Estaríem parlant de la direcció de l’empresa i també dels accionistes. Altres usuaris de la informació serien els analistes bancaris, o totes aquelles persones interessades en avaluar la situació de l’empresa. Aquesta millora de la informació pot acostar més les dades que ofereix la comptabilitat a la realitat de l’empresa i, per tant, tots hi podem guanyar molt.
15
abril 2012 MóN empresarial
Economia
Termòmetre d’economia mundial
Euro i xina Els problemes de la zona euro ocupen un lloc central a les preocupacions globals, reflectides als recents informes del FMI. Però també l’evolució de Xina és objecte d’un més discret i tècnic seguiment.
joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub
Les publicacions semestrals del World Economic Outlook i altres estudis connexes per part del FMI són un bon termòmetre de les preocupacions i tensions a l’economia mundial. Les edicions de primavera de 2012 són nítides pel que fa al paper que té la zona euro com a baula feble – és l’única àrea econòmica amb previsions de creixement negatiu per 2012 – i alguns dels escenaris macroeconòmics que contempla el FMI es refereixen a un eventual contagi dels problemes europeus a altres indrets de l’economia global. Més enllà de les simulacions economètriques, algunes referències a unes dinàmiques semblants a les que han enverinat la situació al Vell Continent, com les bombolles immobiliàries o dels problemes de balanços bancaris a alguns indrets, inclosa de forma destacada Xina, no haurien de ser ignorades. Però l’aspecte que mereix més atenció de Xina a la nova onada d’estudis és el comportament del seu saldo exterior, les seves causes i implicacions, tant per la seva economia interna com pel conjunt dels equilibris mundials. En 2007 el superàvit exterior xinès va arribar al 10,1% del seu PIB i s’ha anat reduint fins al 2,8% en 2011. Les previsions del FMI per 2012 indiquen una suau reducció addicional fins el 2,3% encara que les projeccions a mig termini parlen de que torni a pujar
Els Informes del FMI, bon termòmetre de les preocupacions i tensions de l’economia. / ARXIU
després però fins a nivells més moderats (en torn del 4 ó 4,5% del PIB) que en el passat. Com a referència, l’altre gran superexportador global que és Alemanya es manté aquests anys en torn a un superàvit del 5% del seu PIB. Aquesta moderació del superàvit xinès pot ser interpretat en positiu, tant des de la perspectiva xinesa – més béns i serveis estarien a disposició dels ciutadans del país per millorar els seus nivells de consum i benestar – com des del punt de vista global, ja que contribuiria a reduir les friccions i fragilitats que han generat o agreujat uns desequilibris percebuts com excessius. Però el FMI no vol llançar les campanes al vol i presenta un conjunt de factors explicatius també importants però aparentment més tècnics per justificar la recent moderació (“compressió” és l’asèptic terme que es fa servir oficialment) dels superàvits del gegant asiàtic. Però aquests factors també tenen interessants lectures per entendre el funcionament recent i futur de l’economia mundial. D’una banda, l’afebliment
Les demandes de més nivell de vida i benestar comencen a visibilitzar-se a Xina. general de la demanda a les economies avançades, tant als Estats Units com sobre tot a la zona euro, hauria contribuït a reduir la demanda exterior de productes xinesos. La dada de que les exportacions xineses a aquests territoris suposa el 40% de les seves vendes a l’exterior té una possible doble lectura: a) és un percentatge molt significatiu que reflecteix importants interdependències comercials entre Xina i els principals països occidentals; però també: b) que ja són majoritàries les transaccions xineses amb altres països emergents o en desenvolupament. D’altre banda, un aspecte al qual el FMI dona molta importància és el fet de que a ran de l’esclat de la crisi el govern xinès inicialment va implementar mesures expansives
en gran mesura centrades en despesa pública en infraestructura, esdevenint el país amb una reacció més keynesiana a l’anomenada Gran Recessió, per passar després a prendre el relleu inversions privades en construcció i en capacitat manufacturera. El seu efecte sobre la balança de pagament derivaria de que aquests tipus d’inversions fan servir més components importats (són més “intensives en importacions” en el lèxic acadèmic que va servir el FMI) que les despeses més tradicionals de consum intern, de manera que redueixen el saldo positiu de la balança comercial. Altres factors explicatius tenen a veure amb els preus. D’una banda, les creixents importacions de commodities, des de petroli a minerals, estarien contribuint a impulsar a l’alça els preus d’aquests productes llastant així el saldo exterior xinès, sobre tot si al mateix temps les exportacions es van reorientat cap a productes com maquinària i equipament en que hi ha molta oferta i competència globals que manté continguts els seus preus. D’altre banda, la moderada revalorització de la seva moneda, el renminbi, també hauria contribuït. Però cal recordar que, malgrat el recent anunci oficial d’obrir marges per accentuar l’apreciació de la divisa xinesa, continua essent objecte de severa controvèrsia ja que alguns dels seus partners, sobretot als Estats Units, consideren que és massa lenta en comparació amb el que serien valors d’equilibri dels tipus de canvi. I un factor addicional podrien ser els increments salarials que, segons les fonts que cita el FMI haurien estat darrerament propers al 15% anuals, en un context de friccions o conflictes que fins i tot han tingut en alguns casos una repercussió mediàtica...però també pro-
vocant que a Xina es parli ja de deslocalitzacions envers altres, països, especialment asiàtiques, en que les pressions salarials encara no estarien arribant. Aquest darrer aspecte posa de relleu que les demandes de més nivell de vida i benestar comencen a visibilitzar-se a Xina. És cert que el Pla Quinquennal 2011-2015 preveu donar resposta en termes de més pes del consum dins el PIB, en detriment de l’estalvi, la qual cosa contribuiria, també, a apropar a l’equilibri la posició exterior xinesa. Però com diplomàticament assenyala l’informe del FMI “les dades oficials disponibles...no indiquen encara” que això estigui passant. Com tampoc mostren les dades que, a escala europea, Alemanya estigui fent tot el que té marge per fer per tal de contribuir a redreçar els greus desequilibris a la feble eurozona. De nou emergeix l’asimetria entre uns països deficitaris, com el del Sud d’Europa, als qual es pot obligar a ajustar per la via de condicionar el finançament, i els superavitaris, com Xina o Alemanya, sobre els quals no hi marge equivalent de pressió per tal que contribueixin al retorn a equilibris bàsics. Per això, com ens ha recordat un recent llibre de Phillip Coggan (un periodista amb àmplia experiència al Financial Times i ara a The Economist) al llarg de la història hi ha algunes greus tensions entre creditors (superavitaris) i deutors (deficitaris) – i la situació geopolítica ara, a escala global entre Estats Units i Xina, i a escala europea entre Alemanya i la perifèria Sud, encaixaria substancialment amb aquesta caracterització- i normalment han estat els primers els que al final han imposat les seves regles, o, com diuen els alemanys, el seu diktat.
16
INTERNACIONAL / El mapa del món
MóN empresarial ABRIL 2012
La corrupció al món Regne Unit
7,7
República Txeca
Índex de Percepció de la Corrupció L’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC), que es publica des de fa 14 anys, classifica 180 països, en funció de com els empresaris i analistes del país perceben la corrupció dels funcionaris públics i polítics. El darrer índex, publicat el 2008, es basa en 13 enquestes i sondejos diferents d’11 institucions independents. Dels resultats de la investigació se’n desprèn que la pobresa no sempre arrossega un país a una espiral de males pràctiques de govern i privacions econòmiques. Hi ha països com Butan, Botswana, Cap Verd, Xile, Jordània i Uruguai, que tot i tenir ingressos baixos, continuen presentant nivells relativament baixos de corrupció percebuda. Per altra banda, hi ha països rics en recursos naturals que obtenen una qualificació de l’IPC especialment baixa.
Suïssa
9,0
França
6,9
Itàlia
4,8
Espanya
6,5
Portugal
6,1
Grècia
4,7
Turquia
4,6
Tuníssia
4,4
Estats Units
7,3
Mèxic
3,6
Algèria
3,2
Cuba
4,3
Marroc
3,5
Hondures
2,6
Mauritània
2,8
El Salvador
3,9
Senegal
3,4
Veneçuela
1,9
Colòmbia
3,8
Brasil
Bolívia
3,0
Argentina
2,9
3,5
Suècia
9,3
Dinamarca
9,3
Alemanya
7,9
Ucraïna
2,5
5,2
Egipte
2,8
Sudan
1,6
Angola
1,9
El mapa del món / INTERNACIONAL
ABRIL 2012 MóN empresarial
Rússia 9,0
CORRUPCIÓ
Finlàndia
2,1
Israel
<4 4-5 5-6 6-7 7-9 9-10
6,0 Afganistan
1,5
Pakistan Iran Emirats Àrabs Units Arábia Saudita
Japó Corea del Sud
2,5
5,6
2,3
Taiwan
5,7
5,9
Xina
3,6
Vietnam
2,7
Cambodja
1,8
Tailàndia
3,5
Malàisia
5,1
Singapur
9,2
3,5
Somàlia
1,0
Kenya
2,1
Moçambic
7,3
Índia
3,4
2,6 Austràlia
Els 10 més corruptes
Els 10 mENYS corruptes
Congo Guinea Equatorial Txad Guinea Sudan Afganistan Haití Iraq Myanmar Somàlia
Dinamarca Nova Zelanda Suècia Singapur Finlàndia Suïssa Islàndia Països Baixos Austràlia Canadà
8,7
Nova Zelanda
9,3
17
18
EMPRESA / Opinió
MóN empresarial ABRIL 2012
des de fora
Per què li diuen Gestió del Talent quan volen dir Gestió dels RRHH? Eva Gallardo Comissió d’intangibles de l’ACCID Professora de la UOC.
Des de finals de la dècada dels 90, quan un grup de consultors de McKinsey va encunyar l’expressió ‘la guerra pel talent’ i va afirmar que era fonamental creure en el talent per assolir l’excel·lència empresarial, la gestió del talent (d’ara endavant, GT) s’ha convertit en un tema d’interès creixent no només pels directius sinó també pels acadèmics. De fet, a l’informe Creating People Advantage 2011 (Boston Consulting Group) s’afirma que la GT continua essent l’assumpte prioritari pels directius europeus (el segon en importància per als espanyols); això sí, també es diu que són poques les empre-
ses que tenen implementat un programa/política o estratègia de GT. Sembla paradoxal: és important però no ho estem gestionant. Un altre fet paradoxal, és que malgrat la gran quantitat de llibres i articles que durant els últims anys s’han escrit sobre el tema (de caire tant acadèmic com divulgatiu), el concepte de GT segueix confús i sense base teòrica. Alguns acadèmics afirmen que això és degut al fet que la major part dels articles provenen de consultors, d’altres perquè s’ha centrat més l’atenció en les pràctiques de GT que en el qui i el per què algú és considerat talent. En tot cas, potser primer ens hauríem de plantejar què és talent per, desprès, intentar gestionar-Lo.
De L’Interim Management a la gestió en situacions d’emergència Oscar Perreau de Pinninck Soci DirectoR EIM- Executive Interim Management
Les empreses evolucionen juntament amb el seu entorn i la problemàtica actual de moltes d’elles fa que busquin una solució de gestió a la seva mida. A més, la necessitat de gestionar canvis radicals, fa que un lloc de treball “permanent” duri cada vegada menys anys. Tot això succeiex en un entorn a on l’immediatesa o l’urgència ho presideiexen tot. La cultura de l’urgència pròpia de l’Interim Mana-
gement ha fet que firmes com EIM (Executive Interim Management) estiguin en sintonia amb un context d’aquest tipus i puguin aportar respostes originals, ràpides i operacionals de forma inmediata, tot mantenint una alta flexibilitat a l’inici de la seva missió i de la seva evolució. Per exemple, una empresa planteja una problemàtica de negoci a solucionar, o un projecte complexe a gestionar, amb uns resultats concrets que volen assolir i EIM proposa el o els perfils adequats a cada situació, presentant immediatament els
professionals disponibles que ja coneix i que s’ajusten a la mateixa, gràcies al seu viver de managers – a partir de 45/50 anys – amb provada experiència professional. A més, acompanya el procès fins a la consecució dels resultats.
19
ABRIL 2012 MóN empresarial
Especial Alimentaria un any més al recinte gran via de fira de barcelona ha comptat amb la visita de 140.000 visitants professionals
Alimentaria 2012, més internacional que mai Alimentaria 2012, que es va celebrar del 26 al 29 de març al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, s’ha centrat enguany en la internacionalització, la innovació, la marca i la competitivitat. Redacció
Fruit d’una intensa tasca de promoció a l’exterior Alimentaria ha estat més internacional que mai, amb la participació de 4.000 empreses -1.300 estrangeres, de 75 països- i amb 140.000 visitants professionals, prop de 35.000 d’ells de fora d’Espanya. Després de l’èxit aconseguit en l’edició de 2010 en concentrar tota la seva oferta al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, Alimentaria 2012 ha disposat dels nous pavellons 5 i 7 del recinte firal. La cota d’ocupació s’ha situat prop dels 94.800 m2 d’oferta comercial i d’activitats destinats al negoci, la promoció, la gastronomia i la R + D + i agroalimentària. El Saló Internacional de l’Alimentació i Begudes ha incrementat enguany en la seva planificació un 20% el seu pressupost de promoció exterior en una aposta decidida pel mercat internacional, consolidant-se com una de les fires d’alimentació i begudes de referència i un centre de negocis a nivell global. La intensa aposta per la internacionalització s’ha traduït en una destacable presència de països asiàtics i la participació, per primera vegada al Pavelló Internacional, de Tailàndia, Dubai i Suècia, a més de la Xina, que ha tornat amb un important espai d’exposició. Mèxic, convidat especial del saló, Argentina, Colòmbia, Perú, EUA, Índia, Indonèsia, Iran, Turquia, Romania, Polònia, Bèlgica, Alemanya, Àustria o el Regne Unit també han repetit experiència. A més, la resta de salons d’Alimentaria han comptat amb la presència d’altres països com Rússia,
Portugal, Holanda, Taiwan, Hong Kong, Aràbia Saudita, Bahrain, Singapur, Corea, Malàisia, Filipines, Uruguai, Tunísia, entre d’altres.
Centre internacional d’oportunitats
Alimentaria s’ha convertit en una plataforma de promoció per a les empreses participants i en un autèntic centre de negocis a nivell internacional que ha acollit més de 8.000 reunions de treball entre els expositors de la fira, els compradors i els distribuïdors internacionals. Unes trobades que formen part d’iniciatives com els Projectes Internacionals que contribueixen decisivament a consolidar la marca Alimentaria com a punt de trobada central de la indústria i distribució d’alimentació i begudes a tot el món. Per dur a terme aquestes accions, Alimentaria ha incrementat la llista d’institucions i organismes col·laboradors, entre els quals s’inclouen: l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana de la Generalitat de Catalunya ACC1Ó, AMEC -Associació Multisectorial d’Empreses-, la Cambra de Comerç Espanyola a Miami i la Cambra de Comerç de Barcelona. Amb l’objectiu de poder assegurar als expositors l’assistència de compradors d’alt nivell i poder de decisió, dins del programa Hosted Buyers, Alimentaria ha convidat a prop de 200 compradors de referència de tot el món de tots els sectors i productes representats a la fira.
XXXXXX. / CEDIDA
Mèxic, país convidat
Aquesta edició, Alimentaria ha incorporat la figura de “país convidat”, que ha recaigut en Mèxic. Una categoria amb la qual el país centreamericà ha obtingut una rellevant presència en tot el saló amb un increment d’empreses expositores. Mèxic també ha proposat una nodrida llista d’activitats que han tingut lloc en diferents salons d’Alimentaria.
El model Alimentaria
Des dels seus inicis, fa més de 30 anys, Alimentaria ha conjugat la voluntat d’erigir-se com la gran macrofira que és, amb el ferm propòsit de respondre a totes i cadascuna de les necessitats del sector. En aquest sentit, la segmentació i la màxima especialització de la seva oferta porten a la pràctica un model firal pioner que facilita extraordinàriament la visita i el negoci dels professionals.
Els salons d’Alimentaria 2012: - Alimentació Ecològica, Saló de l’alimentació ecològica - Congelexpo, Saló dels productes congelats - Expobebidas, Saló de les aigües, begudes refrescants, cerveses, mosts i sidres - Expoconser, Saló de les conserves i semiconserves - Intercarn, Saló dels productes càrnis i els seus derivats - Interlact, Saló dels productes làctis i els seus derivats - Interpesca, Saló dels productes del mar, aqüicultura i pis cifactoria - Intervin, Saló dels vins i espiritosos - Mundidulce, Saló dels dolços, galetes i confiteria - Multiproducto, en general
Saló
dels
productes
alimentaris
- Olivaria, Saló de l’oli d’oliva i olis vegetals - Restaurama, Saló Internacional de l’alimentació fora de la llar
20
ESPECIAL / Alimentaria
MóN empresarial ABRIL 2012
CONGRÈS INTERNACIONAL DE GASTRONOMIA DE BARCELONA
BCNVanguardia 2012: integrar la innovació en la realitat de l’hostaleria “Innovació i Integració” han estat els termes que han marcat el Congrés Internacional de Gastronomia de Barcelona-BCNVanguardia que, en aquesta cinquena edició, pretenia esdevenir un veritable punt de trobada de tots els canals que integren la cadena de valor de la restauració. Innovació i integració, pilars fonamentals de BCNVanguardia 2012 / CEDIDA Redacció
BCNVanguardia-Congrés Internacional de Gastronomia de Barcelona ha arribat a la seva cinquena edició al saló Restaurama desmarcant-se de la gastronomia d’elit i consolidant la seva vocació de pol d’atracció per a tots els canals i perfils professionals del sector de la restauració. Sota el lema “Integrar la Innovació (i + i)”, el certamen volia descobrir al canal de l’hostaleria i la restauració els nous conceptes tant de gastronomia com de gestió i dotarlos de les eines que els puguin integrar en els seus negocis. “S’està evidenciant que la professió està en un moment de canvi i que s’han de buscar
nous camins, on a més de la gastronomia hi haurà altres factors també molt importants pel seu futur “, assenyala Jordi Cruz, membre del comitè tècnic de BCNVanguardia. Organitzat per Alimentaria i Grup Caterdata, BCNVanguardia 2012 ha abastat una gran varietat d’activitats tant gastronòmiques com altres de caràcter més tècnic per identificar els conceptes innovadors tant en oferta com en gestió.
Saguer, Jordi Cruz, Andoni Luis Aduriz, Sergio i Javier Torres, Mikel Alonso i Sergio Bastard o sommeliers com César Cánovas; experts i investigadors com Bernat Benbassat i Christián Carles-Tolrà; institucions com La Fundació Alícia, el Culinary Institute of America o el Basque Culinary Center, i periodistes i crítics gastronòmics com Lluís Amiguet, Ramon Colom, Julia Pérez o José Carlos Capel.
Ponents de prestigi
Nou comitè tècnic i assessor
Durant tres dies, BCNVanguardia ha reunit un elenc de prop de 90 ponents de reconegut prestigi com els xefs Paco Roncero, Jordi Butrón i Xano
BCNVanguardia 2012 ha estrenat comitè, configurat per professionals de diferents àmbits del Canal Horeca: Joan Bagur
(xef i copropietari d’Artesanos del Dulce, a Mèxic DF), Martín Berasategui (xef espanyol amb més estrelles Michelin: 7), Jordi Butrón i Xano Saguer (socis fundadors de Espaisucre, l’única escola restaurant de postres del món), José Carlos Capel (crític gastronòmic del diari El País i creador de Madrid Fusión), Jordi Cruz (cuiner més jove d’Espanya i segon del món en obtenir una estrella Michelin, guanyador de la 1 ª edició de Concurs Cuiner de l’Any; cap de cuina dels restaurants l’Angle i Abac, amb 1 *i 2 * Michelin respectivament), Javier de las Muelas (empresari
i cocktailman), Mikel González (director de producte en Viajes Mundo Amigo), Mey Hofmann (Creadora de l’Escola d’Hostaleria Hofmann, única escola a tot Europa, el restaurant de la qual ha estat guardonat amb 1 * Michelin), Iñaki Lz. De Viñaspre (fundador-president de Grup Sagardi), Alfonso Pastor (director general de Grup Caterdata), Julia Pérez (crítica gastronòmica del diari El Mundo, Premi Nacional de Gastronomia 2005), Paco Roncero (xef restaurant La Terraza, del Casino de Madrid, amb 2 * Michelin) i Xavier Torrents (director d’R + D + I d’Àreas).
Alimentaria / ESPECIAL
ABRIL 2012 MóN empresarial
21
Food Experience, Markets & Trends
Food Experience: últimes tendències i tecnologies culinàries La principal novetat que presentava Restaurama 2012 és el Food Experience, Markets & Trends, un nou espai experimental per divulgar i formar sobre les últimes novetats en productes, tecnologies i solucions dins del Food Service. Redacció
Food Experience, Markets & Trends era un espai de 720 m2 amb un enfocament divulgatiu i molt dinàmic, on es van desenvolupar ponències, show-cookings, tallers, degustacions, clínics o tasts; tot obert als professionals d’Alimentaria. Amb un enfocament empresarial i pràctic, totes aquestes activitats buscaven mostrar al Canal Horeca els nous llançaments del mercat en Food Service, tant a nivell nacional com internacional. El nou espai constava de dos auditoris amb capacitat per a 50 persones: un per ponències teòriques i un altre per demostracions culinàries. Durant els quatre dies del saló, es van anar realitzant diferents sessions teòriques i pràctiques estructurades
Espai de 720 m2 dissenyat pels professionals del canal HORECA. / CEDIDA
en àmbits temàtics: Cuina en directe, solucions Food Service i IV, V i VI Gamma. Els show-cookings van convertir el Food Experience, Markets & Trends en un gresol de cultures gastronòmiques del món i van permetre fer un viatge panoràmic per plats de diferents països, zones o cultures. Les sessions van englobar cates i demostraci-
ons entorn de còctels i licors, elaboració i maridatges amb cerveses artesanals, preparació i tast de cafès i elaboració de pizzes en directe.
Cuina d’acoblament o VI gamma
Com a protagonistes de l’espai, els aliments de IV, V i VI gamma estaven dinamitzats per Ilpra Systems Espanya. Prestigiosos
experts van mostrar als visitants la rapidesa en l’elaboració i l’excel•lència dels sabors d’aquests productes. Al costat de la IV Gamma -aliments rentats, trossejats i envasats per al seu consum- i la V Gamma -productes pasteuritzats com plats preparats-, la gran novetat d’aquest any era la cuina d’acoblament: la VI gamma. Es tracta de productes en estat sòlid que
conserven les seves propietats naturals intactes després de ser lifiolizats, cristal•litzats o texturitzats. Es va parlar de com rendibilitzar un negoci de restauració gràcies a la correcta utilització de les últimes tecnologies, com donar valor afegit a carns, peixos, vegetals i fruites amb les últimes tecnologies, i es va informar de la seguretat alimentària i les formes de regenerar els aliments de V gamma. Altres temes que es van abordar al llarg de les sessions van ser els mètodes de conservació amb absorbidors d’oxigen, les novetats de packaging a càrrec del grup Toruspak, la utilització d’envasos i films, o com donar sabor i nutrició a les dietes hospitalàries.
22
ESPECIAL / Alimentaria
MóN empresarial ABRIL 2012
anàlisi i evolució del sector
La indústria alimentària, clau per a la recuperació econòmica El sector de l’Alimentació i Begudes va tancar 2011 amb una facturació total de 80.700 milions d’euros, el que suposa un 0,04% més que l’any anterior. Els resultats de 2011 han permés doncs mantenir la tendència positiva sostinguda durant els últims 20 anys. Redacció Els positius resultats del sector, que contribueix a l’economia amb un 7,6% del PIB, reforcen el seu paper com a motor estratègic al mateix nivell, o per sobre, d’altres sectors com el de l’automoció (6,2%), les TIC (7%) o el sector de la moda (3,2%). La indústria de l’Alimentació i begudes només es veu superada pel sector turístic, que suposa el 10,3% del PIB. De fet, un aspecte a tenir en compte és que la gran acceptació dels aliments i begudes espanyols fora de les nostres fronteres podrien convertir Espanya en un líder mundial del trinomi alimentació-gastronomiaturisme. Segons apunta Horacio González Alemán, director general de la Federació d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), “la indústria espanyola de l’Alimentació i Begudes juga un paper determinant dins de l’economia nacional i pot contribuir a la sortida de la complicada situació actual. Per a això, és imprescindible que el Govern assumeixi una sèrie de compromisos i promogui actuacions que serveixin de plataforma per impulsar el creixement del sector”. En aquesta línia, la FIAB ha presentat recentment un decàleg de mesures per poder consolidar el seu posicionament com un dels motors estratègics de l’economia espanyola.
Espanya es podria convertir en líder mundial del trinomi alimentació-gastronomia-turisme. / ARXIU
Balança comercial positiva
Les exportacions segueixen cobrant cada vegada més un paper rellevant per al sector i actuen com a mecanisme per compensar l’atonia en el mercat intern. Entre gener i novembre de 2011 la balança comercial positiva es va situar en 1.088 milions d’euros, d’acord amb les últimes dades disponibles de l’ICEX. En una comparativa amb dades macroeconòmiques i altres sec-
tors importants, es pot apreciar que mentre la balança comercial espanyola té un dèficit acumulat de 39.954.000 d’euros (dada de febrer del Banc d’Espanya), la de l’Alimentació i Begudes compta amb un saldo positiu de 1.076,81 milions d’euros. Així, el sector es presenta com un dels pocs sectors amb balança comercial positiva, juntament amb altres sectors com l’automoció i els productes semifacturats.
Les exportacions compensar l’atonia en el mercat intern.
La indústria europea de l’Alimentació i Begudes, líder a la UE
La indústria de l’Alimentació i Begudes europea és el sector industrial més important del continent i el principal exportador i importador mundial d’aliments i begudes. A Europa proveeix a més de 500 milions de consumidors, té un volum de vendes netes de 965.000 milions d’euros, ocupa a 4,4 milions d’empleats, exporta a tercers països per valor de 55.000 milions, compta amb més de
Alimentaria / ESPECIAL
ABRIL 2012 MóN empresarial
300.000 empreses i contribueix a la balança comercial en aproximadament 2.000 milions d’euros. A Espanya, aquest sector mou anualment més de 81.000 milions d’euros i genera prop d’un 8% del PIB. Les empreses d’Alimentació i begudes repartides per tot el territori nacional són més de 30.000 de mides diverses, que van des de les grans multinacionals a les petites i mitjanes empreses, que suposen el 96% del total. La indústria ha demostrat una bona fortalesa davant la crisi i ha aconseguit mantenir els seus nivells d’ocupació, on treballen actualment 440.000 persones, de les quals el 36% són dones i el 64% homes. A més, l’Alimentació és un sector que no ha precisat de mesures especials com molts altres.
Aquest sector mou anualment més de 81.000 milions d’euros i genera prop d’un 8% del PIB
El consum dels productes espanyols en els països d’origen que realitzen els turistes, un cop ens visiten, arriba a incrementar-se un 40%. / ARXIU
important potència turística i que els turistes mostren interès pels productes espanyols, fa que tiri de manera ascendent de les nostres exportacions. Segons un estudi de FIAB sobre les “Possibilitats de promoció dels productes agroalimentaris”, el consum dels productes espanyols en els països d’origen que realitzen els turistes, un cop ens visiten, arriba a incrementar-se un 40%. Entre els produc-
tes més consumits quan tornen als seus països destaquen el vi (16%), el pernil (9%) i l’oli (7%). Per tant, el sector de l’Alimentació ha de ser un gran aliat del sector del turisme i aprofitar l’oportunitat que proporcionen els més de 57 milions de turistes que ens van visitar el 2011. El valor de les exportacions en béns produïts per la indústria de l’Alimentació i Begudes va ascendir en 2010 a 16.776.000
El sector de l’Alimentació ha de ser un gran aliat del sector del turisme
L’èxit de l’Alimentació espanyola a l’estranger
Les exportacions són sens dubte una important àrea d’expansió de la indústria de l’Alimentació, en un moment en què el consum a nivell nacional es veu afectat per la situació econòmica. Tot i la complicada situació econòmica espanyola, el sector de l’Alimentació i Begudes gaudeix de gran acceptació fora del nostre país el que, unit a l’auge de la nostra gastronomia a l’exterior, al fet que Espanya és una
23
Les empreses d’Alimentació i begudes repartides per tot el territori nacional són més de 30.000 de mides diverses / CEDIDA
Les empreses d’Alimentació i begudes repartides per tot el territori nacional són més de 30.000 de mides diverses d’euros, fet que suposa un increment del 11,45%, davant del descens del 8,28% registrat el 2009 i recuperant la tendència de creixement del 2007 i 2008. Pel que fa a les destinacions, es manté la concentració en els països de la Unió Europea, que agrupen pràcticament el 70% de les vendes del sector. No obstant això els mercats que més van créixer en el període 20092010 van ser Xina + Hong Kong i Brasil amb una taxa d’increment superior al 50%, seguits de Rússia, Japó i Corea del Sud. Destaca així mateix l’increment en països com Mèxic, EUA, Canadà i Austràlia, no trobant a un país de la UE fins el lloc número 10 en el qual apareix Itàlia.
24
ESPECIAL / Alimentaria
MóN empresarial ABRIL 2012
punt neuràlgic per a la indústria agroalimentària
Oportunitats de negoci amb la vista posada a l’exterior Alimentaria constitueix un autèntic punt neuràlgic per a la indústria agroalimentària, el lloc on es pren el pols al sector i un centre de negocis internacional on es realitzen més de 8.000 reunions de treball gràcies a les diferents trobades empresarials i de networking que promou l’organització.
Redacció
Alimentaria 2012 ha albergat novament els Food & Drink Business Meetings, organitzats per la FIAB (Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes) amb el suport de l’ICEX (Institut Espanyol de Comerç Exterior), el MAGRAMA (Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) i Alimentaria Exhibitions. Es tracta d’una de les activitats orientades a la internacionalització de l’empresa espanyola més valorades per la indústria, ja que permet l’accés directe a compradors internacionals de més de 40 països entre els quals participen distribuïdores de productes alimentaris, caps de compres de grans cadenes de supermercats, importadors, cadenes de botigues gurmet i botigues especialitzades de tot el món. Els Food & Drink Business Meetings consisteixen en reunions bilaterals de caràcter comercial organitzades amb la finalitat de posar en contacte les empreses espanyoles amb els principals agents de la distribució alimentària de tot el món, per així potenciar el coneixement dels seus productes en aquests mercats i les vendes de les empreses en aquests països, nodrint l’oferta de productes espanyols a l’exterior. Malgrat les actuals restriccions pressupostàries, més de 150 compradors internacionals han participat en aquestes trobades de distribució, superant tant el nombre de compradors com d’empreses espanyoles participants. Brasil, Xina, Índia i EUA han estat els països més demandats per a les reunions d’aquesta edició. En aquesta edició, les empreses espanyoles han pogut mantenir les seves trobades amb grans cadenes de distribució a Llatinoamèrica com Walmart (Argentina), Pao de Açucar (Brasil), HEB i Palacio del Hierro
Food & Drink Business Meetings, organitzats per la FIAB / CEDIDA
(Mèxic), Disco (Uruguai), Grup Éxito (Colòmbia) i Cencosud a Argentina, Xile i Perú, a més de cadenes d’altres àrees com Pomobel (Angola), Azbuka Vskuza (Rússia), Meijer, HEB Group i Central Market (USA) i, per descomptat, amb la distribució asiàtica representada per cadenes com Spar i Hyper City (Índia), i Park’n Shop, City Super i COFCO (Xina), Shinshegae (Corea), Ace i Zas (Japó) i Central Foods (Tailàndia). En aquesta segona edició, els Food & Drink Business Meetings han comptat amb un tancament de luxe, ja que algunes de les cadenes participants, com Pao de Açucar (Brasil), HEB Group, Central Market i Meijer (USA), HEB (Mèxic), Cencosud (Xile), ACE (Japó), City Super (Xina) han participat en els “HUB Talks”, seminaris organitzats per Alimentaria en què grans cadenes de distribució van explicar el seu model de negoci amb ponències emmarcades en el títol: “La distribució internacional i els seus models de negoci “.
Trobades AMEC: un pont amb la Xina i l’Índia
Els AMEC Xina & Índia Business Meetings que van tenir lloc el dilluns 26 i dimarts 27 a The Alimentaria Hub, constitueixen la culminació de l’intens treball exercit en els últims mesos per atraure compradors d’aquestes dues potències asiàtiques. Una delegació de 30 compradors xinesos i 10 indis ha participat en aquestes trobades exclusives per a empreses exposito-
més de 150 compradors internacionals han participat en aquestes trobades de distribució
res d’Alimentaria. En aquest cas, han estat els compradors convidats els que han triat amb quins expositors volien entrevistar-se.
Cambra de Comerç de Barcelona: negocis a Europa
Alimentaria no s’oblida del seu mercat exterior més proper i tradicional: Europa. En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Barcelona ha organitzat els European Business Meetings en una sala especialment habilitada per a aquestes reunions a The Alimentaria Hub al llarg del dilluns passat 26 de març. Aquesta jornada va permetre a les companyies exportadores espanyoles entrar en contacte amb els responsables de compres d’empreses importadores europees, amb la finalitat d’establir relacions professionals i promoure les exportacions.
ACC1Ó: Intercanvis tecnològics europeus
ACC1Ó ha organitzat la segona edició de Brokerage Event, una trobada empresarial que
compta amb el suport d’Enterprise Europe Network (xarxa europea de informació i assistència tecnològica). Es va celebrar el dimarts 27 a The Alimentaria Hub, amb l’objectiu de facilitar a empreses i centres de tecnologia d’Europa el contacte amb potencials socis internacionals per a l’establiment d’acords comercials, transferències de tecnologia i convenis de col•laboració.
Hosted Buyers: més de 200 compradors internacionals
Per garantir als expositors l’assistència de compradors d’alt nivell i poder de decisió, a més de cofinançar les visites dels participants en els Food & Drink Business Meetings, Alimentaria disposa d’un programa específic, HostedBuyers. A través d’aquesta iniciativa, l’organització del saló va convidar a més de 200 compradors de referència de 50 països de tot el món procedents de la gran distribució i les centrals de compres, així com importadors.
! # # $
# $ " " !
26
ESPECIAL / Alimentaria
MóN empresarial ABRIL 2012
gastronomia mediterrània
Taste & Flavours reconeix la millor gastonomia mediterrània Una de les activitats gastronòmiques amb més solera d’Alimentaria, el Taste & Flavours va tornar a reunir sota un mateix espai els millors productes de la gastronomia mediterrània: l’oli, el vi i els ibèrics. Redacció Professionals nacionals i internacionals tenien en aquest espai una cita amb el tast i el maridatge. Taste & Flavours es va reinventar en un únic espai després dels bons resultats de l’edició anterior. Amb el suport de Food Consulting, Taste & Flavours acostava al públic els productes més emblemàtics de la gastronomia actual, especialment a canals de distribució especialitzats, botigues gurmet, xefs, restauradors, hostaleria, prescriptors i premsa tècnica. El Taste & Flavours, estava compost per tres àrees diferenciades:
rant ‘Ibèric en Companyia es podien degustar una desena de plats amb els ibèrics com a ingredient principal, com per exemple “montadito” de llom ibèric de gla amb pa d’aire, escarola i tomàquet confitat; amanida de llenties amb xoriço ibèric; salmorejo amb encenalls de pernil ibèric, raviolis d’ibèric i formatge Mató o secret ibèric amb Flor de Sal de Cadis, entre d’altres. A més de combinar ingredients de diferents regions, aquestes propostes estaven maridades amb olis d’oliva
verge extra de gran qualitat i vins especialment seleccionats per l’equip de Food Consulting, col•laborador d’Alimentaria en el disseny i organització de les activitats del Taste & Flavours en les quals s’emmarcava el restaurant. El restaurant tenia capacitat per a 250 àpats diaris i oferia al visitant la selecció de tres maridatges complets i cafè per 20 euros. Addicionalment, es posava a disposició del públic una zona VIP amb un menú determinat amb 6 maridatges
Un espai d’experimentació i relació en què el protagonista era el visitant professional
a escollir per 35 euros per persona, on es podia menjar amb prèvia reserva.
Vinorum:
Un espai dedicat a la promoció del vi, amb tasts i seminaris, pensat per a professionals del sector que podien realitzar degustacions d’una selecció especial de 50 vins blancs i negres de cellers expositors a Alimentaria, anomenada 50 per a 2020, amb vins d’acord amb les tendències més avançades. La selecció s’havia realitzat
Restaurant ‘Ibèric en companyia’:
El restaurant Univers adaptava els seus menús als productes protagonistes de Taste & Flavours: els ibèrics, l’oli d’oliva de qualitat Premium i vins seleccionats per fer el maridatge perfecte. Un espai d’experimentació i relació en què el protagonista era el visitant professional. L’excel·lent qualitat dels productes ibèrics i els centenars de possibilitats a l’hora de maridar-los exercien en aquest espai un paper essencial, atorgant-los un espai privilegiat on poder degustar de manera pausada 3 maridatges complets seleccionats d’una oferta de deu, amb els quals endinsar-se en la interrelació oli-vi-aliment. D’aquesta manera, al Restau-
Taste & Flavours: els ibèrics, l’oli d’oliva i vins / CEDIDA
Alimentaria / ESPECIAL
ABRIL 2012 MóN empresarial
27
espanyoles i d’altres països com Xipre, que per primera vegada apostava per aquesta activitat gastronòmica. També es podien tastar olis de les marques guanyadores dels Premis Millors Olis d’Oliva Verge Extra Espanyols de la Collita 2010-2011, atorgats pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Una mostra que comptava amb monovarietals i cupatges de diferents varietats i d’una gran part de les regions espanyoles, a més d’una bona representació d’olis ecològics. Espai dedicat a la promoció del vi / CEDIDA
amb criteris com el respecte al medi ambient, varietat en el terrer, major aportació de naturalitat, tècniques i materials nous, fruitositat, elegància i frescor, etiquetes especialment atractives, etc. A més, el preu de venda al públic havia de ser inferior als 20 euros per ampolla. Aquesta selecció de vins 50 per al 2020 es va presentar en un espai on el visitant podia escollir quins vins volia tastar, incloent una completa fitxa informativa sobre cadascun d’ells. Una experiència única al voltant del concepte “raïm, terra, clima, home”. En aquesta edició s’havia preparat un ampli programa de seminaris i conferències que va incloure diversitat de tasts, algun d’ells verticals de cellers prestigiosos, taules rodones així com ponèn-
cies magistrals dels millors experts del panorama internacional: tendències més avançades en el sector vitivinícola, presentació de la primera guia dels vins ecològics i naturals, explicació sobre els vins biodinàmics... Hi va haver també taules rodones al voltant de com portar la cultura del vi a nous consumidors, el servei del vi a copes en la restauració, etc.
La Barra de Tast d’Olis Gourmet:
Més de 80 varietats diferents d’oli d’oliva verge van conformar aquesta zona de degustació, que seguia apostant en aquesta edició per l’excel•lència dels olis. Tot i estant integrada en el projecte Taste & Flavours, la Barra de Tast d’Olis Gourmet es trobava al saló Olivaria. La Barra d’Olis d’Oliva Gourmet, situada al Olive Oil Busi-
ness Center, permetia al visitant tastar els olis exposats i formar-se i informar-se sobre les característiques del producte gràcies a la fitxa informativa que acompanya cada oli. A més, la fitxa contenia informació sobre l’empresa i la seva ubicació a la fira. Així, es podien degustar 85 varietats diferents d’olis verges extra gurmet procedents de totes les zones olivereres
el visitant podia escollir quins vins volia tastar, incloent una completa fitxa informativa sobre cadascun d’ells Degustacions d’una selecció especial de 50 vins blancs i negres de cellers / CEDIDA
Més de 80 varietats diferents d’oli d’oliva verge
Els olis més premiats del país
A més de la Barra d’Olis d’Oliva Gourmet, es varen programar un seguit de conferències i tasts que endinsaven el visitant especialitzat en l’univers oleícola i en el mercat. De la mà de l’expert en oli d’oliva Santiago Botas, el professional de l’alimentació i begudes podia endinsarse en una de les cates previstes dels olis més premiats del país, ‘Els Grans d’Espanya’, un repàs pels olis d’oliva verge extra espanyols més guardonats en certàmens nacionals i internacionals en l’última dècada, i una reflexió sobre els premis i la seva contribució a la millora de la qualitat organolèptica dels productes i el desenvolupament del mercat.
28
ESPECIAL / Alimentaria
MóN empresarial ABRIL 2012
ANALITZEN L’OBESITAT A ALIMENTARIA
El IX Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, centrat en la prevenció de l’obesitat Un elenc de científics i nutricionistes de primer nivell es van reunir durant dos dies per tal d’analitzar les causes d’aquest important problema de salut en tot el món i de discernir la manera més eficaç de difondre els beneficis d’una alimentació saludable entre la població. REDACCIÓ
Va presidir el congrés el Dr José Maria Ordovás, catedràtic de nutrició de la Tufts University de Boston (EUA), que ha aportat el seu ampli coneixement en nutrigenètica i nutrigenòmica, pel qual a més aquest any ha estat reconegut amb el Premi Grande Covián que atorga la Fundació Dieta Mediterrània. La Fundació Dieta Mediterrània va celebrar a l’Auditori de The Alimentaria Hub el seu IX Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, de periodicitat biennal. Durant dos dies de conferències i taules rodones (dimarts 27 i dimecres 28 de març), rellevants personalitats acadèmiques, científiques i institucionals de diferents països van posar en comú els últims avenços i descobriments sobre els beneficis d’aquest patró cultural que recentment ha estat declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. En aquesta edició, el programa portava per títol “La dieta mediterrània, un estil de vida saludable per prevenir l’obesitat “. La prevalença d’aquest problema de salut s’ha duplicat en el planeta durant les tres últimes dècades, i ja afecta més de 500 milions de persones, de manera que l’Organització Mundial de la Salut ha alertat que, si no canvien els hàbits alimentaris de la població, l’obesitat podria convertir-se en la gran pandèmia del segle XXI. Per això, gran part de les sessions han girat al voltant de temes com les conseqüències del retrocés en l’adhesió a la dieta mediterrània, l’evidència científica sobre els beneficis d’aquest patró alimentari per frenar l’obesitat, la incidència de la genètica o els entorns saludables, acci-
L’obesitat podria convertir-se en la gran pandèmia del segle XXI.
ons i polítiques nutricionals a tenir en compte per prevenir aquest greu trastorn i les seves malalties derivades d’una manera més eficaç. El congrés ha comptat amb experts de la talla del professor José María Ordovás, director del Laboratori de Nutrició i Genètica i catedràtic de la Universitat de Tufts (EUA), Maria Neira, directora del Department of Public Health and Environment de l’Organització Mundial de la Salut (OMS); Geoffrey Cannon, expert en polítiques sanitàries del World Cancer Research Fund International, Eduard Escrich, director del Departament de Fisiologia
de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grup Multidisciplinari per a l’Estudi del Càncer de Mama; Ramon Estruch, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’estudi sobre Prevenció amb Dieta Mediterrània (PREDIMED), i Magnus Scheving, productor de la sèrie infantil Lazy Town, emesa en 128 països. Així mateix, el congrés va plantejar un interessant i esperat debat: “Piràmide versus plat “, en què Lluís Serra-Majem, de la Fundació Dieta Mediterrània, va defensar el model de la piràmide de
la dieta mediterrània, davant la proposta My Plate dissenyada pel Departament d’Agricultura dels EUA i la Universitat de Harvard que esgrimeix Geoffrey Cannon.
El congrés va plantejar un interessant i esperat debat: “Piràmide versus plat
José M ª Ordovás, pioner en nutrigenètica, president del Congrés
Conferència inaugural dieta mediterrànea. / CEDIDA
El Dr José Maria Ordovás, president del IX Congrés de la Dieta Mediterrània, és un científic pioner en les disciplines de nutri genètica i nutrigenòmica, tema sobre el qual tracta la seva conferència inaugural. La seva trajectòria i experiència l’avalen com una veu autoritzada en la comunitat científica: Catedràtic de Nutrició de la Tufts University de Boston (EUA), Director del Laboratori de Nutrició i Genètica de l’USDA Human Nutrition Research Center on Aging de la mateixa universitat, Director Científic de l’Institut Madrileny d’Estudis Avançats (IMDEA) i investigador del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Espanya. A més, ha publicat més de 500 articles científics fins al moment.
30
ESTILS DE VIDA / Líder d’opinió
MóN empresarial abril 2012
ENTREVISTA A JOSEP POUS, METGE TRAUMATÒLEG I DIRECTOR DEL CENTRO DE MEDICINA AVANZADA Y TECNOLÓGICA (CEMATEC)
“Podem resoldre moltes patologies que, amb allò que hi ha al mercat actualment, no es poden solucionar ” Amb una llarga carrera lligada a la traumatologia, el doctor Josep Pous continua la seva aposta ferma per tecnologies que solucionin els problemes dels pacients evitant llargs tractaments i cirurgia. Pioner en la introducció d’ones de xoc i làsers en els tractaments, actualment, acaba d’inaugurar un nou centre on donar una resposta global a les patologies òstemusculars. amb l’eficàcia, resulten barates. En menys temps podem obtenir molt bons resultats, podríem dir que definitius, mentre que amb altres tractaments, no es pot arribar a aquest nivell de curació. En la majoria dels casos, podem curar patologies que amb tractaments estàndards no s’aconsegueixen solucionar i a més, ens estalviem cirurgies.
REDACCIÓ
Com sorgeix Cematec? Com a metge, he treballat en diferents àrees, des de l’ortopèdia infantil, fins arribar a ser pioner en el món de l’artroscòpia i les pròtesis, l’allargament d’extremitats en casos de patologies congènites, en seqüeles d’accidents laborals, la introducció de tecnologies noves, com les ones de xoc, làsers..., especialitats de molta actualitat, molt efectives i que no es troben ni en la sanitat pública ni en la sanitat semi-privada. Hem arribat a la conclusió de crear uns centres destinats a solucionar aquests problemes amb tecnologies noves, apostant per aquelles que són totalment eficaces. Nosaltres posseïm un know-how important de com gestionar clíniques privades i implementar noves tecnologies d’aquest tipus en el mercat. S’ofereix un tipus de tecnologia aplicada al tractament d’unes dolències, que com vostè ha dit, no es poden trobar ni a la sanitat pública ni a part de la privada. Efectivament. Podem resoldre moltes patologies que, amb allò que hi ha al mercat actualment, no es poden solucionar. Hi ha molta demanda? Sí. Treballem en tres centres diferents amb consultes a les clíniques Teknon i Delfos, i el recentment inaugurat Cematec-Guinardó Sant Pau, on concentrem les patologies òsteomusculars, com cirurgia ortopèdica, traumatologia, reumatologia, fisioteràpia, entre d’altres. Parlem del nou centre Cematec-Guinardó Sant Pau. Com va sorgir aquesta idea de concentrar les patologies òsteomusculars en un sol edifici? La idea té una doble vessant. Per una banda, que a més de la cirurgia ortopèdica i la traumatologia, englobéssim la reumatologia, la neurologia i tot allò
“Sí, s’inverteix en sanitat, i ara, serà més, ja que moltes coses no entraran a la sanitat pública”
Doctor Josep Pous / CEDIDA
relacionat amb la fisioteràpia i la rehabilitació en un únic centre on hi hagués una gran interacció entre tots els professionals. I al mateix temps, intentar fer pedagogia. Comptem amb despatxos que es poden convertir en una sala per a 50 persones, amb pantalla audiovisual per tal de poder fer cursos tant teòrics com pràctics, entre d’altres, d’ecografia i de noves tecnologies aplicades a la rehabilitació. A més d’aquesta doble vessant d’ensenyar i actuar, la idea és treballar en equip. Tenir trobades i canvi d’impressions, un feedback, que és un sistema exportable a qualsevol lloc o per qualsevol grup inversor que vulgui invertir en serveis mèdics i sanitat, al qual li podem oferir un sistema efectiu, útil, nou però contrastat. És curiós parlar d’inversió en sanitat, en moments en els quals s’està retallant al servei públic. Sí, s’inverteix en sanitat, i ara,
serà més, ja que moltes coses no entraran a la sanitat pública, però sí es podrà donar una resposta a la sanitat privada. Nosaltres el que volem és solucionar problemes amb la màxima eficàcia i en el menor temps possible, però tot això té un cost. En quins projectes de futur s’està treballant? Ens estem centrant en consolidar aquest nou centre de tractament integral, i avançar en la cirurgia, la cirurgia mínimament invasiva, tractaments no intrusius, laserteràpia, ones de xoc, i fisioteràpies avançades que no es troben en hospitals ni clíniques. També hem col•laborat en projectes d’investigació de cèl•lules mare. En el futur, aquest nou centre podria ser la base, o l’espurna de la creació de nous centres franquiciats o adherits, els quals rebrien aquesta formació especialitzada i el nostre model
de gestió. A mig termini, la nostra intenció és estar presents en tres o quatre ciutats importants d’Espanya. Podríem estar davant d’un model d’empresa de salut pioner? Crec que sí . Pioner és el fet d’integrar diverses especialitats dins d’un tractament global d’aquestes patologies òsteomusculars, des d’hèrnies discals, lumbàlgies, cervicàlgies, tot tipus de tendinits, fins a patologies esportives i degeneratives, entre d’altres. Aquest model d’empresa és internacionalitzable? Sí, i de fet, ja hem tingut contactes amb diversos països de Llatinoamèrica, interessats en el tema. Aquest model és inassumible a la sanitat pública? Són unes tecnologies cares. Nosaltres fem una gran inversió. Però si les comparem
Quin és el perfil de persones que s’adrecen als serveis que s’ofereixen des de Cematec? Són gent la qual no ha trobat una solució al seu problema, ja sigui després d’un procés de rehabilitació o una cirurgia. Ens solen conèixer a través del boca a boca, per pacients tractats, que són els millors ambaixadors que tenim, i per internet, ja que hem apostat molt per diverses pàgines web, per una banda, les institucionals i per una altra, portals de consulta i informació mèdica que aviat començaran a funcionar. En marxa està www.directdoctor.es, on el pacient es pot informar sobre qualsevol patologia, els símptomes, els tractaments, i té a la seva disposició un autotest a emplenar sobre aquelles dolències que pateix. Per desenvolupar es troba una nova part, on es recomanaran els millors metges relacionats amb les pato-
Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA
ABRIL 2012 MóN empresarial
31
Cultura
cita cèlebre: “El que sabem és una gota d’aigua; el que ignorem és l’oceà.” Isaac Newton (1623-1662), matemàtic i físic britànic.
Nou gènere cinematogràfic
Això no funciona. Què és l’economia? Autor: Arcadi Oliveres Editorial: Proteus Pàgines: 64
Guanyar a la borsa és possible. El mètode Ajram Autor: Josef Ajram i Tarés Editorial: Platafrorma Pàgines: 160
Això no funciona. Què és l’economia?, d’Arcari Oliveres, és un llibre escrit per un gran defensor dels drets humans, la pau i la jus· tícia social. L’economista un cop més volca les seves energies en explicar als alumnes d’una escola en què con· sisteix l’economia. El llibre recull la xerrada adreçada als nens i exposa de forma àgil i amena en què és una economia sana i una economia malalta, i quines son les veritables causes de la crisi. “Una economia que permet que, havent-hi medicaments, la gent mori de SIDA, que permet que havent-hi aigua la gent no tingui aigua i que permet que havent-hi aliments la gent es mori de gana, és senzillament una economia que funciona malament?”
Conegut per la seva vessant espor· tiva, Josef Ajram acumula dotze anys d’experiència en borsa i més de nou anys dedicant-se al daytra· ding, i, amb una filosofia semblant a aquella que l’ha portat al cim de l’esport de resistència, ha evitat els obstacles de la crisi tecnològica, el crac immobiliari i el crac bancari mundial. El seu mètode consisteix a aplicar alguns dels elements que es descriuen detalladament en aquest llibre, elements que tenen en comú l’observació, la perseve· rança i el fet de no quedar-se mai amb cap actiu en el moment de tancament de cada sessió. Aquest llibre, extret del seu reeixit curs sobre borsa i valors, introdueix el lector en el món pràctic de la inversió utilitzant termes senzills i exemples amens.
Norbert Monfort, Soci Cofundador de Cookie Box
La innovació a través de la Fusió no és exclusiva de Ferran Adrià en la gastronomia…, també a l’Àrea del Desenvolupament Organitzacional hi ha fusió de disciplines a través de tres valors: innovació proactiva, esperit de joc i rigor responsable. Norbert Monfort Soci Cofundador de Cookie Box
A quants programes de formació hem assistit durant la nostra trajectò· ria professional? Quantes slides han passat per la nostra vista? Quantes hores hem dedi· cat a escoltar a un forma· dor, en el millor dels casos bon comunicador? Probablement la resposta si ja tenim una edat serà: “Moltes”!!!!! Ens hem plantejat fer un estudi financer sobre la seva tornada? Tant de bo no per no entrar en depressió...
Cookie Box
agenda cultural Dansa El llag dels cignes sobre Gel Una de les més destacades companyies especialitzades en representar obres de teatre sobre gel, The Imperial Ice Stars, arriba a Barcelona per oferir un espectacle inoblidable de patinatge amb la complicitat i proximitat que desprèn un escenari de teatre. Al BTM, del 20/04/12 al 29/04/12.
Exposició Pedro Madueño. Retratos periodísitcos L’exposició reuneix una selecció de les millors fotografies periodístiques de polítics y gent del món de la cultura de Pedro Madeño publicades en els diaris durant les últimes tres dècades de periodisme a Barcelona. Al CaixaForum, del 27/03/12 al 24/06/12.
Concert de La petita flauta màgica Reducció i adaptació al públic infantil de la cèlebre òpera La Flauta Màgica de Mozart realitzada per Joan Font (Comediants) en català i d’una duració de setanta minuts.
Antoni Tàpies. Col·lecció #3 Viatge pel recorregut cronològic de les diferents etapes creatives de l’obra de l’artista des del inici de la seva trajectòria a la dècada dels anys quaranta fins a la producció més recent de la dècada del dosmil.
Al Gran Teatre del Liceu, el 24, 26 i 28/04/12.
Fundació Antoni Tàpies, del 28/04 al 1/06/12.
Això és el que sí que ens hem plantejat a Cookie Box. Ens hem proposat innovar en la formació, en el desenvolupament, en la comunicació interna per fer molt més rendible el temps dedicat al desenvo· lupament organitzacional. El llenguatge cinema· togràfic és ideal per fer viure experiències inobli· dables a l’aula. Tots els que portem molt temps en aquest món del desenvo· lupament organitzacional, hem estat utilitzant tros· sos de pel·lícules comer· cials per fer més dinà· miques i didàctiques les
sessions. I funciona! Des de 12 homes sense pietat per a exercici d’influèn· cia, buscant a Nemo per a equips d’alt rendiment, “Babe, el cerdito valent per a lideratge, Invictus per a valors…, etc.
Dramanagement Experiències
Però per què no fer pel· lícules a mesura ad hoc? L’impacte de veure que s’està parlant de la teva Organització, de la teva casuística real, en el teu llenguatge, fa que ens fiquem de ple en la his· tòria. Això és el que a Cookie Box hem ano· menat Dramanagement ( Experiències en llen· guatge cinematogràfic que permet convertir idees i missatges empresarials en històries emocionants, efectives… memorables). Us asseguro que funci· ona, us asseguro que és rendible , us asseguro que transfereix aprenentatge al dia a dia ,que és el prin· cipal objectiu d’una acció de desenvolupament orga· nitzacional. Aquest any el festival de Donosti de Cinema, aco· llirà la segona mostra de curts empresarials. Cookie Box, copatroci·
nador del festival, és la primera empresa a nivell internacional que des· envolupa aquest gènere cinematogràfic. Fusionar empresa i cinema, cinema i empresa és una realitat.
Videojoc Empresarial
I si ets jove?, què et semblaria interioritzar conceptes, adquirir els procediments organitza· cioanls, viure els valors empresarials, etc, a partir de jugar a un videojoc empresarial? Per què no adaptem l’organització a les noves generacions i fem més atractiva nostra empresa als joves talents? La gamificació ja és una realitat, els videojocs són una gran eines d’aprenen· tatge, només falta disse· nyar-los perquè això sigui possible. Les “talent app’s” ens permeten fer que en les nostres organitzacions el desenvolupament sigui cada vegada més “edu· tainement” i per tant més eficient. Benvingut a la innova· ció al desenvolupament Organitzacional