Món empresarial 129 by Medigrup

Setembre 2010 n. 129

Anàlisi mensual d’economia i empresa

ESPECIAL: Escoles de negoci i institucions universitàries

La demanda de postgraus augmenta Mentre la taxa d’atur s’incrementa entre els joves universitaris, la demanda d’estudis de postgrau i l’accés a la universitat no para de créixer. Això explica que l’any 2009 l’oferta de postgraus hagi augmentat un 2,3%, el que es tradueix en una oferta total de 3.207 programes. Sembla ser que en temps de

crisi tant els recent llicenciats com els professionals amb experiència volen formar-se més que mai per assegurar-se un lloc de treball. Tot això coincideix en un moment de reptes per a la nostra universitat, que ha d’apostar fort per la internacionalització i el PÀGINES 29 A 34 >> reconeixement mundial.

El 28% de les empreses va patir pèrdues el 2009

FERRAN AMAGO DEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ

“Els col·legis estem per recolzar l’Administració”

JOSEP GONZÁLEZ PRESIDENT DE PIMEC

“Avui s’ha d’exportar més que mai”

El 27,8% de les empreses van registrar pèrdues d’explotació el 2009, sobretot a causa de l’enduriment de les condicions de crèdit i per l’augment de la morositat. Això es desprèn d’una enquesta elaborada per l’es-

cola de negocis EADA i l’Asociación Española de Financieros y Tesoreros de Empresa (ASSET) a 200 empreses de tot l’Estat espanyol. Un 45,4% de les empreses aﬁrma haver patit restriccions de

crèdit el 2009 i un 72,8% assegura que les entitats financeres han endurit les condicions a l’hora de concedir crèdits. Alhora les empreses han vist augmentar el termini de cobrament en 5 dies, dels 66,3 dies

de mitjana del 2008 als 71,3 dies de l’any passat. En aquest context, la solució passa per reduir despeses i augmentar la pressió en la gestió dels cobraments. PÀGINA 3 >>

JUAN MARI ARZAK RESTAURADOR

LES SECCIONS EMPRESA pàg. 3 a 18 >> El conseller delegat de Basf a Espanya ens explica els efectes de la crisi sobre la companyia. Entrevista a Manuel Garrido, reponsable de màrqueting de la farmacèutica Kern Pharma. Daniel Ortiz reivindica la

necessitat de lideratges transformadors. Bodegas 1898, més d’un segle dedicat al cultiu de la vinya i al vi. L’any 2008 es va crear la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya. Conversem amb el seu director, Carles Flamerich.

ECONOMIA

pàg. 19 a 26 >>

El catedràtic Joan Tugores analitza els comportaments dels mercats ﬁnancers i les seves conseqüències. La fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. El mapa del món: El nombre d’internautes.

Un estudi analitza si la crisi ens ha fet més infeliços. ESTILS DE VIDA

PÀG. 43 A 46 >>

El turisme enològic està de moda a la ciutat francesa de Bordeus tot i que també té molts altres atractius. El restaurant ABaC s’emmarca dins un luxós hotel.

“La cuina espanyola és dalt de tot del món”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL

SETEMBRE 2010

EDITORIAL

Editorial

DIRECTORI D’EMPRESES Alstom ...................................12 Banco Popular ........................12

UN PAS HISTÒRIC EN LA LLUITA CONTRA LA MOROSITAT

Basf ..........................................7 Bimbo .....................................13

És un fet innegable que la Llei 3/2004, que teòricament regulava la morositat, ha estat escassament aplicada en els darrers anys. De vegades per desconeixement, però també perquè sovint les empreses, i especialment les pimes, no s’han atrevit a utilitzar-la enfront de les grans companyies i de les administracions públiques, de les quals en depenia en gran part la seva subsistència. En definitiva, la morositat ha esdevingut una pràctica habitual i, fins i tot, fins a cert punt acceptada. Prova d’això és un estudi recent, realitzat per la Plataforma Multisectorial contra la Morosidad (PMCM), que posava de manifest que només un 16% de les empreses aplicaven la Llei i que el 56%

ni tan sols la coneixien. A més, l’estudi evidenciava que el termini mitjà de pagament entre empreses és de 101 dies enfront dels 57 de la mitjana europea i que el sector públic pagava a 154 dies enfront dels 67 de termini d’Europa. Tenint en compte les anteriors xifres, és inevitable reconèixer que la Llei 3/2004, vigent durant els últims sis anys, ha estat un fracàs. És per això que cal aplaudir-ne la modiﬁcació, que va entrar en vigor el passat 7 de juliol. Sens subte, la nova normativa suposa un canvi històric en la cultura del pagament al nostre país, ja que estableix, a grans trets, un període obligat de cobrament de 60 dies amb el sector privat i 30 dies amb el públic, i el més important

és que elimina la possibilitat del pacte entre parts. Era necessari actuar de forma contundent contra la morositat, i ara més que mai.

sitat de ﬁnançament, i en un moment com l’actual, no és gens fàcil aconseguir-lo. Precisament, en aquest número de Món Empresarial, fem referència a una enquesta que constata que un 28% de les empreses va patir, durant el 2009, pèrdues de rendibilitat. L’enduriment de les condicions bancàries explica aquest fet, però també les diﬁcultats a l’hora d’aconseguir els cobraments.

Cal tenir present que si bé en èpoques de vaques grasses, un retard en un pagament pot resultar un simple maldecap, en moments de desacceleració econòmica pot tenir conseqüències fatals, ja que a mesura que s’incrementen els deutors de les empreses, també augmenta la seva neces-

A partir d’ara només ens queda vetllar perquè la nova normativa s’acabi implantant amb èxit i creuar els dits perquè la seva aplicació de forma esglaonada no faci que moltes empreses siguin víctimes i es quedin pel camí abans de poder gaudir dels seus efectes beneﬁciosos.

La nova normativa suposa un canvi històric en la cultura del pagament al nostre país

BP ...........................................13 Caprabo ..................................11 Continental.............................12 Dell .........................................12 Endesa....................................12 Ericcson ..................................12 Grup Baviera...........................12 Ikea.........................................11 Indo.........................................13 Kern Pharma.............................8 Magnum .................................12 Marcilla ..................................11 Merck .....................................13 Microsoft................................13 Mutua Madrileña ...................11 Opel ........................................13 Reebok....................................11 Sacresa...................................13 Sanitas ...................................11 Siemens..................................12 Telecinco ................................12 Toshiba ...................................11

LA TIRA CÓMICA

Fe d’errates: A la pàgina 7 de l’anterior número, en un breu del Col·legi Oﬁcial de Psicòlegs de Catalunya, apareixia incorrectament el nom del degà de l’entitat. No es tracta de Josep Vilallonga sinó de Josep Vilajoana.

STAFF MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Bengonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

La necessitat d’un lideratge transformador, per Daniel Ortiz. PÀG. 10

Entrevista a Carles Flamerich, director de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya. PÀG. 17

Empresa

PRESENTACIÓ DEL “TERMÓMETRO FINANCIERO DE LA EMPRESA ESPAÑOLA”

Les pèrdues de les empreses al 2009 pugen un 8% respecte a l’any anterior Malgrat que la majoria d’empreses ha intentat compensar les pèrdues reduint despeses i nivells d’estoc, un 28% han sofert una pèrdua de rendibilitat. A un factor negatiu com la diﬁcultat en el cobrament s’ha afegit l’enduriment de les condicions bancàries, el que ha acabat afectant la tresoreria. S’espera, però, que els ajustos que apliquin enguany produeixin millors resultats de cara a 2010.

BEGONYA MERINO

Un 28% de les empreses espanyoles va tenir pèrdues d’explotació al 2009, que van augmentar un 8% respecte a l’any anterior. Són les dades presentades recentment al “Termómetro Financiero de la Empresa Española”. L’estudi, realitzat per l’Asociación Española de Financieros Tesoreros de la Empresa (ASSET) en col·laboració amb l’escola de negocis EADA, s’ha elaborat a partir d’enquestes a 200 directors ﬁnancers d’empreses de diferent mida de tot Espanya. Rafael Sambola, coautor de l’estudi i professor d’EADA, aﬁrma que han pres com a referència la rendibilitat “perquè analitza quina és la productivitat dels actius i a més permet veure l’evolució del compte de resultats”. És a dir, permet mesurar de forma objectiva la situació de les empreses.

Mesures d’ajustament Davant el descens generalitzat de la rendibilitat de les empreses, aquestes han pres decisions de tresoreria importants. El 67,5% ha adoptat mesures de reducció de despeses. El

El 51% ha augmentat la pressió en la gestió de cobraments i el 33% ha reduït l’estoc Un 32% d’empreses tenen una rendibilitat que no supera el 5% i l’inversor la desitja més alta

51% ha augmentat la pressió en la gestió de cobraments, mentre que el 44% ha reduït l’estoc. D’altra banda, el 20% ha renegociat amb proveïdors i el 19% ha augmentat el termini de financiació. Malgrat tot, els ajustaments no han estat suﬁcients per evitar que la rendibilitat disminueixi respecte l’any anterior. Sambola també ha destacat que un 32% d’empreses tenen una rendibilititat que no supera el 5%. I lògicament

l’inversor vol obtenir una rendibilitat més elevada que el preu del diner. Pel professor d’EADA, “la situació de pèrduda de rendibilitat és similar a la dels 80 del segle passat, en què era més interessat invertir en deute de l’Estat que en una empresa”, ha explicat. Un dels actius que cal gestionar amb més cura són els terminis de cobrament. I aquest és un dels indicadors en què hi ha un increment important. Si durant el 2008 els dies de cobrament van ser 66 de mitjana, al 2009 es van incrementar ﬁns arribar a 71. A més, l’estudi ha detectat un augment de la morositat, que ha crescut fins a un 10% al 2009. Les circumstàncies anteriors han ocasionat un problema de tresoreria a les empreses. També s’ha afavorit que el proveïdor hagi vist augmentat el termini mig de pagament respecte al 2008, 60 dies davant dels 55 de 2008.

Augment de l’apalancament El pes de l’apalancament financer sobre la totalitat del passiu s’ha incrementat. Fins a

un 32% d’empreses presentava a 2009 un deute superior al 30% del passiu i quasi un 14%, un percentatge més gran del 50%. A més les condicions de crèdit s’han endurit. Per una banda, si les empreses creien que les línies de crèdit eren un producte financer que comptava amb una renovació automàtica, algunes s’han vist privades d’aquest baló d’oxígen de forma inesperada. Xavier Iglesias, coautor de l’estudi i director d’Asset, ha destacat que “fins un 70% de l’empresa europea depén de la banca per finançar-se, mentre que als Estats Units aquest percentatge és només del 30%”. Per això ha destacat que cal buscar fonts alternatives de finançament, “com poden ser el capital risc, el mercat alternatiu o els bonus d’empresa”.

Increment de les comissions Els que semblen estar treient beneﬁci de la situació són els bancs. Un 89% de les empreses enquestades afirma que les comissions aplicades a les línies de crèdit han augmentat i un 73% opina que les condicions per a la concesió de crèdits

s’han endurit en l’últim any. Econòmicament parlant, el 2009 ha estat per a l’empresa un any amb indicadors negatius: per primera vegada des de 1997 s’han creat al país menys de 100 mil empreses. L’import de capital enregistrat es també el més baix des de 2003 i la xifra de tancaments de full registral van augmentar quasi un 69% en comparació amb el 2008. Malgrat tot, Iglesias creu que “les empreses fan els deures” i per les xifres que tenen actualment creuen que es pot deduir una certa millora, conseqüència de la millora dels terminis de cobrament.

RENDIBILITAT DE LES EMPRESES ESPANYOLES 2008-2009 2008

2009

80,4%

72,2%

19,6%

27,8%

Positives Pérdues

EMPRESA / Col·legis professionals

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

ENTREVISTA AMB FERRAN AMAGO, DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA (COETTC)

“No volem fer un procés rupturista amb el nostre col·lectiu estatal” Enmig del procés de desvincular-se del Colegio Oﬁcial de Ingenieros Técnicos de Telecomunicaciones, el COETTC ultima l’edició d’enguany de la Diada de les Telecomunicacions amb la voluntat que sigui referència estatatal i mundial. En aquesta edició es tractaran temes transversals, com el màrqueting i el periodisme digital. Perquè segons diu el degà del Col·legi, avui les telecomunicacions són una disciplina transversal. BEGONYA MERINO

“Hem estat molt criticats a Madrid i el nostre procés s’ha comunicat moltes vegades negativament”

Quines són les novetats de la novena edició de la Diada de les Telecomunicacions de Catalunya? Enguany hem volgut tractar temes més novedosos. Parlarem de màrqueting digital, amb la participació del Club de Marketing de Barcelona. Tertúlia Digital proposarà un debat sobre l’entorn digital i també dedicarem un apartat al periodisme digital, amb l’AIPET, una associació iberoamericana de periodistes especialitzats i tècnics. Hem volgut internacionalitzar la Diada, que estava molt centrada en temes catalans, malgrat que la nostra idea sempre ha estat que fos una referència estatal i mundial. Volem ser percebuts com a transversals, perquè avui les telecomunicacions són una disciplina transversal. El COETTC ha iniciat el procés per segregar-se del Colegio Oﬁcial de Ingenieros Técnicos de Telecomunicaciones (COITT) i d’integrar-se al futur Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació. Està sent un procés traumàtic? No volem fer un procés rupturista amb el nostre col·lectiu d’àmbit estatal, amb els qui hem de tenir un diàleg. Sempre hem cregut que en iniciar un procés d’aquestes característiques, el més important és no perdre de vista el nostre col·legiat, a qui hem de donar servei, i per això no podem trencar amb el que tenim. Les col·laboracions i els serveis s’han d’haver fonamentat molt bé amb les administracions i això ho estem fent des del 2001. No és fàcil, perquè de vegades aquests processos a Madrid es veuen d’una forma diferent que a Catalunya, això és obvi. Tot i que nosaltres sempre tendim la mà per fer que tot això sorgeixi d’un procés natural. De manera que esperem que a partir de

“L’Administració catalana ha d’entendre que els col·legis estem per recolzar-la”

“Com a col·legi, creiem que tenim més capacitats que, ﬁns i tot, el d’àmbit estatal”

Ferran Amago es troba al capdavant del COETTC. / DIEGO CALDERÓN

setembre tot això sigui una realitat. Per quins motius no ha estat fàcil? Hem estat molt criticats a Madrid i el nostre procés s’ha comunicat moltes vegades de forma negativa. No es fàcil conviure amb una situació que moltes vegades comporta una certa supeditació. Com a col·legi tenim moltes més capacitats que ﬁns i tot el d’àmbit estatal, representem a un 20% de col·legiats de l’Estat. Creiem que d’aquí venien molts més ingressos que

de la resta de l’Estat. Què creu que els diferencia com a Col·legi? Hem estat bons fent un model de col·legi, i crec que ho som perquè tenim molta gent vinculada a la Junta i a comissions que han treballat millor que ningú. Són ells els que han fet el Col·legi, i la resta de nosaltres, la Junta i les persones que treballem a la seu, hem anat a escoltar el que volia el col·lectiu. Quines noves aportacions farà aquest nou Col·legi?

Neix amb un esperit de servei i de col·laboració, un esperit basat en el fet de que els nostres visats, que són d’ámbit exclusiu o compartit, estan qüestionats. Així que hem d’estar en un altre estadi, enfocant-nos en el nostre soci natural, que és el col·legiat. Però també en l’administració, perquè hem de donar-li cada cop més servei. És prou ﬂuïda la relació del Col·legi amb l’administració? L’Administració catalana ha d’entendre cada cop més que els col·legis, com a associacions de dret públic com són nosaltres, estem per recolzar-la en uns requeriments que la pròpia administració no pot assumir. Sempre es diu però mai s’acompleix. Els col·lectius professionals moltes vegades s’han vist com lobbies, amb una con-

notació negativa. Però els lobbies també serveixen per desenvolupar la societat. El col·legi té una funció d’acció social i de fer que les nostres comissions vinculin informacions per tal que les administracions puguin fer i millorar lleis, i així fem possible un desenvolupament social. Malgrat que el col·lectiu dels enginyers de telecomunicacions té un bon nivell d’ocupació, alguns joves llicenciats es queixen que els sous són baixos i que han de treballar en el sector de la informàtica. Què els diria? Amb el mercat que hi ha, és molt fàcil dir que hauria de ser millor. El mileurisme existeix a la carrera i és on els col·legis hauríem de lluitar per posar límits a les empreses perquè vegin que estan contractant una persona titulada. El que volem fer amb tota aquesta gent és ajudar-los a fer les seves capacitacions professionals al llarg de la vida. De quina manera? Estem millorant els serveis que volem donar, serveis de formació, de borsa de treball, de carrera continuada, etc. Crec que els col·legis haurien de ser els primers catalitzadors en aquesta època de crisi pels seus titulats en segona professió, no la primera, perquè la universitat ja se n’encarrega del seu primer treball. En canvi, els col·legis professionals haurien de ser els que fan el seu desenvolupament continuat, amb formació contínua, la formació de cara a l’especialització... No estem contents amb com ha sortit el pla Bolonya, però tenint en compte que no estem satisfets ens agradaria ajudar perquè la formació continuada que reben els nostres titulats els permeti el millor posicionament a nivell professional.

Col·legis professionals / EMPRESA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Infermeria de Barcelona La retallada salarial i de despesa mèdica podria afectar l’atenció al ciutadà El Col·legi Oﬁcial d’Infermeria de Barcelona mostra la seva preocupació pel fet que la retallada salarial del 5% i les noves mesures que el Govern està aplicant en matèria de contractació de professionals de la salut afecti la qualitat del servei que s’ofereix al ciutadà i especialment dels col·lectius més vulnerables. El Col·legi manifesta, a més, que la reducció de les infermeres “s’ha aplicat a un col·lectiu professional ja prou castigat i que se sent injustament tractat”. A més, aquestes mesures de contenció de la despesa coincideixen amb la recent obertura de nous dispositius sanitaris en el territori català, que necessiten infermeres per garantir un bon funcionament.

Col·legi d’Advocats de Barcelona

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya Els auditors valoren positivament l’adaptació a Espanya de les Normes Internacionals d’Auditoria El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), Daniel Faura, ha assenyalat que la nova Llei d’Auditoria de Comptes, aprovada pel Congrés de Diputats el passat 17 de juny i que substitueix a l’any de l’any 1988, ha estat possible gràcies a l’ampli consens polític i professional. En relació al contingut de la nova Llei d’Auditoria, Faura considera que “a més d’adaptar la nostra legislació a la normativa europea, reforça la posició d’independència de l’auditor i incorpora la tan reclamada proporcionalitat en l’exigència de responsabilitat, per la qual aquesta deixa de ser il·limitada i passa a ser proporcional als suposats perjudicis derivats de la tasca de l’auditor”. Aquesta darrera mesura venia essent llargament reclamada per la professió auditora, per ser Espanya l’únic país en el que s’aplicava una responsabilitat que es considerava absolutament desproporcionada.

L’ICAB anul·larà les sancions imposades per motius polítics als advocats entre 1939 i 1943 El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha acordat anullar les sancions imposades per part de l’ICAB i del tribunal depurador als advocats i advocades que les van rebre per motius polítics entre el 15 de juny de 1939 i l’octubre de 1943, així com per deixar sense efectes baixes col·legials de tots els col·legiats, que no es van poder reincorporar a l’exercici amb posterioritat al 1939 per motius polítics. Aquesta nul·litat tindrà tots els efectes que corresponguin en l’esfera dels drets col·legials. El Col·legi d’Advocats de Barcelona és pioner en realitzar aquest exercici de democràcia i de reparació de l’honor als advocats que van ser depurats durant els primers anys del franquisme.

màsters, postgraus i cursos d’especialització

El degà del Col·legi, Pedro L. Yúfera, i l’advocat Josep Cruanyes.

Col·legi d’Economistes de Catalunya Els economistes anticipen una recaiguda de l’activitat econòmica de cara a la tardor La majoria dels economistes que han respost l’enquesta d’opinió de primavera del Col·legi d’Economistes de Catalunya assenyala que la situació de l’economia catalana és ara pitjor que fa un any. Entre les preocupacions dels economistes, destaca l’atur, que és assenyalat per un 81,7% dels enquestats com el principal problema de l’economia catalana, seguit de la manca de reformes estructurals i la feblesa de la demanda interna, qüestions que destaquen un 64,7% i un 56,4% dels economistes respectivament. Pel que fa a les perspectives de l’economia en els propers mesos, bona part dels enquestats (46,2%) opinen que l’economia catalana no experimentarà canvis en el segon quadrimestre de l’any i un 38,4% anticipen que la situació econòmica empitjorarà en els propers mesos.

El referent en formació www.guiamasters.com

EMPRESA / Associacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

ENTREVISTA A JOSEP GONZÁLEZ, PRESIDENT DE PIMEC

“Avui s’ha d’exportar més que mai” La unió fa la força. Aquesta és la idea de base de PIMEC, la patronal que representa les micro, petites i mitjanes empreses i els autònoms de Catalunya. Davant d’una situació econòmica com l’actual, Josep González, el seu president, considera que la internacionalització i la innovació són elements clau que contribueixen a la supervivència de les pimes. L’aplicació de la llei contra la morositat i l’accés al ﬁnançament bancari són altres aspectes que també preocupen a la patronal. Quins sectors ofereixen més oportunitats? Globalment, els sectors amb un alt nivell tecnològic, perquè tenen menys competència a nivell internacional. En aquest sentit, la innovació, la recerca i tot el que fa que una empresa augmenti el seu valor afegit, esdevindran elements essencials. O sigui que qualsevol sector pot ser competitiu si sap innovar. Així mateix, els sectors internacionalitzats tindran més oportunitats.

MERITXELL SORT

Com valora la reforma laboral impulsada pel Govern espanyol? La intenció és bona, però el resultat és confós i no aporta solucions, perquè no s’aclareixen ni les causes objectives ni es parla de la negociació collectiva. En molts aspectes hauria hagut de ser una autèntica reforma, però, ara per ara, no ho és. Esperem que en el debat parlamentari es pugui esmenar. Cal que permeti a les pimes evadir els convenis col·lectius? Sí. Els convenis col·lectius moltes vegades estan pensats en clau de les problemàtiques de les grans empreses i no responen a les especificitats de les pimes. Així, una empresa que, per les seves característiques o per la seva situació econòmica, necessiti evadir un conveni, hauria de tenir més facilitats per fer-ho. Aquest aspecte, a la reforma no està contemplat. Li posaré un exemple: El conveni del metall, a la província de Barcelona, està representat bàsicament per membres de grans empreses que, a la vegada, ja tenen un conveni propi. Per tant, aquestes persones difícilment podran entendre les especificitats del teixit de pimes que tenim a Catalunya. Com es pot fer front als problemes de ﬁnançament que pateixen les empreses? Avui per avui, és difícil trobar una solució. Tot el sistema financer té els seus propis problemes, consistents a tornar el deute a Europa. O sigui que, com que tardarem molt temps a rebre crèdit de les entitats financeres, hem de mirar cap a una altra banda, com els recursos que ha posat en marxa l’Institut de Crèdit Oﬁcial (ICO) amb la idea d’arribar directament a les pimes. Aquestes línies pretenen donar crèdit a les empreses amb un 100% de garantia del propi ICO, i estan gestionades per dues entitats bancàries d’àmbit nacional, el BBVA i el Santander. Tenim l’esperança que aquesta línia ICO, diferent de la de l’any passat, funcioni i pugui arribar a les pi-

El president Josep González, a la seu de PIMEC. / DAVID FERNÁNDEZ

“Tenim moltes esperances dipositades en la reforma de la llei contra la morositat” “És difícil trobar una solució als problemes de ﬁnançament que pateixen les pimes”

mes. Ara bé, no donarà una solució global a les dificultats de finançament, sinó limitada. El problema és molt més ampli. S’ha aprovat la reforma de la Llei 3/2004 de mesures de lluita contra la morositat, per la qual, des de PIMEC han lluitat molt. En què beneficiarà a les empreses? És una de les reformes de llei més importants que s’han fet en

els darrers anys, perquè suposarà un escurçament real dels terminis de pagament entre empreses. Això és molt beneﬁciós per a les pimes, perquè, encara que sembli absurd, a poc a poc s’han anat convertint en les ﬁnançadores de les grans empreses. Gràcies a la llei, s’acoten els terminis de pagament, màxim a 60 dies, i se suprimeix la clàusula salvo pacto entre las partes, que ho distorsionava tot. La normativa també preveu un període d’adaptació de dos anys que ja comença a escurçar els terminis progressivament i, passat aquest període, serà de 60 dies. La veritat és que tenim moltes esperances dipositades en aquesta llei. Era necessari l’increment de l’IVA que hem viscut aquest estiu? Des de Pimec sempre hem dit que, en una etapa de poc consum i poc impuls econòmic, augmentar els impostos normalment comporta efectes contraris als que es pretenen. Si no hi ha activitat, no es poden generar impostos sobre l’activitat, perquè l’únic que aconseguei-

xes és reduir el consum i que la finalitat recaptatòria quedi diluïda. Nosaltres no hauríem recomanat aquest increment, però ja està fet. Com pot sobreviure a la crisi una pime? Ha de buscar solucions per aguantar aquesta situació. Potser serà més llarga del que voldríem, però tindrà una durada determinada. Així, ha d’intentar reduir la despesa al màxim possible, optimitzar tots els elements de l’empresa, fer només les inversions estrictes per millorar la competitivitat, concentrar-se en el core business del negoci i sortir als mercats internacionals. Avui s’ha d’exportar més que mai. Els nostres veïns europeus, i d’altres països, tot i que no estan en el seu millor moment, creixen més que Espanya. Per tant, si una empresa entra en aquests mercats amb força, podrà expandir-se i aproﬁtar els avantatges d’aquests estats. Basar-se només en el mercat nacional, on es preveu un creixement pla o negatiu, és arriscar-se.

Què suposa per als associats pertànyer a una patronal com PIMEC? La unió fa la força, i més si ets una pime. Una gran empresa ja té les seves maneres d’influir en la presa de decisions polítiques, i potser el sentit d’associació no el necessita. En canvi, una pime, l’única manera que té de fer força, de transmetre les seves necessitats, neguits i propostes, és a través d’associar-se. Quin balanç fa d’emppersona, el programa que la Fundació PIMEC va engegar a finals del 2009 per ajudar els autònoms que es troben en una situació econòmica complicada? Estem entusiasmats. El context actual ha fet que no només hi hagi molts treballadors aturats, sinó també molts empresaris que s’han quedat sense projecte i sense cap recurs, perquè no tenen dret a atur. Per tant, vam entendre que aquesta idea de la Fundació d’ajudar l’empresari que es troba sense res era molt maca i interessant. Estem contents de la feina duta a terme i del suport que s’està donant. Quins són els reptes més immediats de PIMEC? En primer lloc, que la llei contra la morositat s’apliqui. En segon lloc, buscar qualsevol via que pugui ajudar al finançament del nostre teixit empresarial. I, finalment, continuar fent de lobby en tots aquells aspectes que considerem que són prioritaris per a les pimes.

Directiu del mes / EMPRESA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

ERWIN RAUHE, CONSELLER DELEGAT DE BASF A ESPANYA

“Amb la crisi, hem pres mesures que ens fan més competitius” L’augment de la facturació en un 27% durant el primer trimestre en comparació a la magra arrancada del 2009 no impedeix que Erwin Rauhe es mostri molt caut respecte a l’evolució del negoci de la multinacional BASF a Espanya.

Llicenciat en Economia i Comerç, Rauhe (Itàlia, 1955) és el responsable de l’activitat del grup a Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Malta i Xipre. Un còctel Molotov en aquesta època? Sembla que no, a jutjar pel bon humor que aparenta.

ARTUR ZANÓN

És aquesta l’època més complicada des que estan a Espanya, des dels anys 60? És el pitjor any de la meva experiència laboral, però no per al nostre negoci a Espanya. Quan vam venir, vam haver de posar-ho tot en marxa i hi hem tingut moments de gran expansió amb l’obertura de plantes. 2009 va ser molt complicat perquè estàvem en una situació que ningú no coneixia. Quins són els sectors econòmics que s’han vist més perjudicats per la crisi? Primer hem de saber si estem en una crisi V o en W. Cal tenir en compte que als països se’ls ha restringit la despesa pública. Han de tenir els comptes en ordre. BASF té identiﬁcats claríssimament dos sectors més perjudicats: l’automoció i l’obra. L’automòbil s’ha aturat abans que altres sectors, a la primera meitat de l’any 2008 es veien els primers símptomes d’una forta caiguda de demanda, sobretot a la UE, menys als EUA i poc a Àsia. El problema de la construcció és molt especíﬁc d’Espanya, pel gran creixement que va tenir, i per tant l’aturada ha estat més forta. Tots els països estan disminuint les despeses en el sector públic i les infraestructures públiques es veuen perjudicades. Quina importància té per a vostès el mercat català? La crisi l’ha afectat amb major o menor intensitat que a la resta de la península? Si ens referim a temes econòmics és difícil parlar de mercats tancats. La crisi repercuteix a tot arreu. Catalunya suposa el 44% de la química a Espanya i, Tarragona, la meitat catalana. Amb un pes tan fort, és normal que la crisi es noti també aquí. Però la indústria està molt orientada a l’exportació (un 60% s’exporta). La devaluació de l’euro ha estat un ajut. Diria

EN PRIMERA PERSONA

Què li segueix sorprenent d’aquest país? La qualitat de vida, el sol i la capacitat per reaccionar.

Erwin Rauhe és el responsable de l’activitat del grup a Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Malta i Xipre. / ARTUR ZANÓN

“Catalunya suposa el 44% de la química BASF a Espanya, i Tarragona, la meitat catalana” “Hem mantingut la nostra inversió en R+D, que se situa al voltant dels 1.400 milions d’euros”

que no hi ha cap diferència significativa, excepte que hem patit menys per la construcció. El 2009 van assolir 4.900 milions de benefici a tot el món després de reduir vendes un 19%, fins als 50.700 milions. A Espanya, el primer trimestre, la facturació ha augmentat un 27% en comparació al mateix període del 2008. Estem davant un canvi de tendència? Qui tingui una bola de vidre que ho digui... Tenim un bon creixement i estem satisfets fins al juliol. La veritable pregunta és què passarà després

de l’estiu. El que hem fet el 2009 ens ha permès tenir aquest bon balanç i demostra que les decisions que hem pres eren les correctes. Mantenen les previsions per a tot el 2010? Sortirem reforçats en plena crisi. Hem pres mesures que ens fan més competitius. Esperem assolir els mateixos números que el 2008. Aleshores, la crisi ha tingut algun efecte positiu... Dir que la crisi és positiva... Hem millorat la productivitat. Espero que serveixi també a l’Administració per a la reforma laboral, de les pensions o de la despesa pública. S’han proposat un estalvi de 2.000 milions d’euros. La gran part ja està executat. Un dels motius perquè ho hem aconseguit és perquè hem controlat molt fortament les despeses: personal i altres partides, tot mantenint les inversions estrictament necessàries i, molt important, l’R+D, que s’ha mantingut entorn als 1.400 milions. Més de la meitat del que es produeix aquí s’exporta. Els

experts no es cansen de repetir que la recuperació vindrà pel sector exterior... A Tarragona tenim el centre de producció més gran d’Europa del sud. Hi ha plantes de primer nivell, d’agrofàrmacs, amb principis actius que exportem a la resta i d’altres plantes orientades a l’exportació. Com s’han mogut les peces a la competència? Ens cal més temps per esbrinar-ho. Algunes plantes marginals avui no produeixen o trigaran molt a tornar al mercat. Estem creixent de manera signiﬁcativa. Com veu la catàstrofe produïda per British Petroleum al Golf de Mèxic? Les accions a la Borsa es van desplomar a la meitat. Què ha fallat? Clarament hi ha errades al darrere. No en sóc expert. Probablement sigui un problema de tecnologia per taponar el forat. La Borsa reflecteix les expectatives del món financer, també de mantenir una responsabilitat social corporativa. A BASF donem un gran valor tenir sota control totes les nostres plantes.

Com porta el tema de la conciliació? És un repte. Cal equilibrar el temps. Ara tot es demana que estigui fet en tres segons. El millor és no encendre l’ordinador. Millor un Estat fort o laissez faire? I per què no una cosa intermitja? No m’agrada que tot estigui hipereglamentat. Amb quina freqüència canvia de cotxe? El d’aquí té cinc anys i el d’Itàlia, tres. He descobert, amb la crisi, que els cotxes tenen vida passats els tres anys. Vist des de fora, què falla en l’educació? En un món global, no sé si amb l’aposta tan forta pel català com a llengua vehicular els professors de qualitat queden exclosos... Però el català s’ha de conservar.

En el seu cas, el Deutsche Bank parla d’un preu objectiu de l’acció de 49 euros. El mercat recull el valor real? Tenim capacitat de pujar per sobre dels 49 i algunes anàlisis ens posen per damunt dels 60. És difícil saber el valor exacte. Això és lliure mercat.

EMPRESA / Director de màrqueting

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

ENTREVISTA MANUEL GARRIDO, RESPONSABLE DE MÀRQUETING DE KERN PHARMA

“Només hi ha un tipus de màrqueting però que cal adaptar-lo al negoci en cada cas” Manuel Garrido fa sis anys que s’encarrega del marquèting d’aquesta companyia catalana que fabrica fàrmacs, bona part d’ells genèrics, ubicada a Terrassa. Ens interessem per com es gestiona aquest departament en un mercat tan canviant com el dels medicaments genèrics.

abans de començar el segon. Ara els dos plans principals són el d’obrir les portes per sortir a l’exterior: ja estem a Portugal, però hi ha moltes més opcions. I, per descomptat, continuar llançant fàrmacs per arribar a les primeres posicions del rànquing, tenim més de 20 productes en rampa de llançament que ens han d’ajudar a acostar-nos als tres primers llocs.

ARIADNA BOADA

Quan s’incorpora al departament de màrqueting de Kern Pharma? Comencem a Kern Pharma a l’octubre de l’any 2000 amb una estructura que unificava vendes i màrqueting sota la supervisió d’un director comercial. El 2002 es reestructura el model, creant un departament de desenvolupament i màrqueting sota una direcció i un departament de vendes. El 2004 reprenem el model d’inici i em faig càrrec del departament comercial que inclou vendes i màrqueting. Quina és la seva tasca? La meva tasca principal passa per encertar l’estratègia comercial que hem de desenvolupar en aquest mercat canviant que és la comercialització de genèrics. Encara que el que més m’agrada és ajudar en el desenvolupament professional de les persones que treballen amb mi i que ells m’ajudin a millorar el meu. Quin màrqueting fa una empresa que fabrica genèrics i productes per a altres? Jo penso que només hi ha un tipus de màrqueting però que cal adaptar-lo al negoci en cada cas. Nosaltres, pel fet de comercialitzar genèrics, perdem el principal element creatiu que té el màrqueting de producte, que és el nom de fantasia. Per això fem un màrqueting institucional basat en relacionar la nostra marca Kern amb la qualitat, el servei i el compromís. I aquest posicionament és comú en la comercialització de genèrics i en la fabricació a tercers. Què és el més agraït de treballar en un departament com aquest? El millor és que tenim la capacitat de crear. Som un laboratori jove i en aquests deu anys tot el que hem fet ha estat fruit de la nostra feina. Compartir l’esforç, la pressió i els èxits amb el magnífic grup humà que formem és molt gratificant.

Garrido treballa a Kern Pharma des de l’any 2000. / CEDIDA

En què es basa la política de comunicació de la companyia? Intentem que ens vegin com som, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Volem ser clars en el missatge, som una empresa senzilla i compromesa amb la seva missió que no és una altra que la de facilitar la sostenibilitat del sistema nacional de salut comercialitzant medicines més econòmiques que ajudin a millorar la qualitat de vida i la salut dels pacients. Volem que ens vegin diferents en aquest sector de la indústria farmacèutica. Sou un laboratori jove, propietat d’un grup creat al 1962. Quins són els plans de futur de la companyia? Com dius, som una empresa jove, així que podríem dir que ens sobren projectes de futur donat que no parem de pensar en què podem fer. Però és fonamental acabar el primer pis

“El millor és que tenim la capacitat de crear. Som un laboratori jove i en aquests deu anys tot el que hem fet ha estat fruit de la nostra feina” “Els laboratoris no som aliens a la crisi. Les últimes mesures adoptades pel Govern han fet molt de mal als comptes de les companyies”

Quines són les àrees de negoci del grup? Quin és el medicament més venut? El grup Indukern abasta pràcticament totes les àrees del sector químic i farmacèutic. Des de la matèria primera, passant per intermediaris químics, vitamines, aminoàcids, productes per a animals i productes per a persones. El producte que més venem és el paracetamol (analgèsics) amb totes les seves presentacions. Però m’agradaria destacar que l’Atorvastatina (hipolipemiant) i el Vizarsin (primer genèric de Viagra), en menys d’un any, s’han col·locat entre els cinc primers. Des del 2009 fabriquen més genèrics que productes per a tercers. Quins efectes té això en el departament màrqueting? Suposa uns quants quilos més de responsabilitat a les espatlles, ja que més del 56% de la facturació depèn del departament comercial. Però alhora és una motivació extra per tots els que pertanyem a ell, i que hem vist com en 10 anys s’ha passat d’una companyia farmacèutica fabricant a un laboratori farmacèutic amb una important activitat de fabricació. Com afecta la crisi a un laboratori farmacèutic? Els laboratoris no som aliens a la crisi actual, entenem que és necessari realitzar un esforç. Però les últimes mesures adoptades pel Govern han fet molt de mal als comptes de les companyies. Afortunadament a Kern Pharma no hem hagut de prendre mesures que retallin l’ocupació.

EN PRIMERA PERSONA Quina és la principal regla del director de màrqueting? Ser coherent amb tots els membres de l’equip i la política de la companyia. A quins països ha viscut? Només he viscut a Espanya, tret de dos mesos que vaig passar a una localitat al nord de Munic. Trobava a faltar la truita de patates i vaig tornar. Com veu el sector farmacèutic a Catalunya? A Catalunya el sector farmacèutic ha estat i és una indústria molt important. Els principals laboratoris nacionals tenen en comú que són catalans i empreses familiars, de fet jo només he treballat en aquest sector a dues empreses familiars i catalanes, Esteve i Kern Pharma. Ara bé, no hem d’oblidar que és un sector que en els últims anys ha sofert canvis importants i les grans multinacionals han anat guanyant terreny a través de fusions, compres, etc. Aquest fet, ha propiciat un canvi en la localització d’aquestes companyies i un panorama més complicat per als laboratoris nacionals. Un exemple d’empresa que millor utilitza les eines del màrqueting? Dependria de la deﬁnició d’eina de màrqueting, però per mi les millors empreses en aquest sentit són Zara i Mercadona. No podria viure sense… La meva família, els meus amics i el meu Reial Madrid.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

LIDERATGE

El lideratge transformador (1) Setembre 2010, panorama incert i ombrívol. D’una banda, la pitjor crisi econòmica dels darrers 30 anys: creixement negatiu, 20% d’atur, retallada salarial i reducció de les prestacions socials. D’altra banda, la pitjor crisi política des de la recuperació de la democràcia: atemptat del TC contra nou Estatut, manifestació històrica a Barcelona el 10J i carreró sense sortida en la relació Catalunya - Espanya. Addicionalment, crisi de conﬁança, preocupació pel futur i escepticisme generalitzat entre la ciutadania. Ara més que mai, necessitem bons lideratges. Lideratges nous, lideratges transformadors.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

La prodigiosa transformació de Synthon Hispania Una simple qüestió de sort? El somriure de la fortuna? Òbviament no, res de tot això, sinó tot el contrari. L’explicació consisteix en una estratègia plenament conscient, sistemàtica i minuciosa, per desenvolupar un estil de lideratge transformador, que ha assolit uns resultats espectaculars en molt pocs anys. Per exemple, en els darrers 3 anys (2006-2009) l’empresa ha assolit increments de productivitat del 30, el 40 o, ﬁns i tot, el 50% en alguns casos. Reduccions de costos del

Apunts sobre lideratge El mateix Oriol Segarra1 exposa amb claredat les bases del seu concepte de lideratge. Per començar, l’autor aﬁrma categòricament que: “el lideratge és complex però accessible i es pot aprendre” tant si es tracta “d’una organització empresarial, política, educativa, social o de qualsevol altre tipus, incloent una família”. Més encara: “per arribar a ser un bon líder, no fa falta haver nascut amb uns determinats gens ni característiques naturals. Aquestes poden ajudar més o menys, però gairebé qualsevol pot ser un bon líder, si es compleixen les següents condicions: voler, saber què fer i saber com ferho”.Ara bé, què entenem per lideratge? En què consisteix exactament el lideratge? Les característiques essencials són aquestes: “ha de comptar amb un pla o propòsit clar i ser generador d’un canvi en l’entorn del líder, un canvi profund i sostenible que condueixi a una situació radicalment millor no només en l’ambient i l’energia de les persones, sinó també en els resultats obtinguts per l’organització”. A la vista d’aquest plantejament, caldria reﬂexionar sobre la lleugeresa amb què sovint qualifiquem de líders a persones que no ho

Lideratge de: un mateix / persones / grups / organitzacions

El passat 8 de juliol, la darrera sessió acadèmica del curs 2009-2010 de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE estigué dedicada a l’estudi del cas Synthon Hispania (www.synthon.es). L’objectiu era analitzar amb profunditat les característiques del lideratge que ha fet possible l’obtenció d’uns resultats tan extraordinaris per part d’aquesta empresa farmacèutica de genèrics, amb seu a Sant Boi de Llobregat i ﬁlial d’una multinacional holandesa. Al llarg de la sessió, les intervencions d’Oriol Segarra, director general, així com també les d’altres directius, professors i participants, van aportar llum i van ajudar a comprendre les claus de la sorprenent transformació d’aquesta empresa durant un període breu (20062009), però excepcionalment intensos i fructífers.

50%. I, més signiﬁcatiu encara, una evolució impressionant en relació a les puntuacions (sobre 10) de magnituds intangibles com són el lideratge pròpiament dit “em sento recolzat pel meu cap”: de 5,9 a 8; o bé “el meu cap m’explica tot el que necessito saber de Synthon”: de 5,4 a 7,9), el treball en equip (“les persones del meu equip estan implicades amb els valors i objectius de Synthon”: de 5,3 a 7,8) o bé el grau d’identificació amb Synthon (“em sento il·lusionat amb el meu treball a Synthon”: de 5,8 a 8,4; i “en general em sento satisfet de treballar a Synthon: de 6,2 a 8,6).

Liderar

Inspirar

Destreses

Execució

Referent

Visió Projecte Convèncer

Comunicació Conﬁança Equip

Competència Diversitat Contribució

Implementació Gestió del temps Disciplina

Integritat Veu pròpia Exemple

Competències estratègiques

Competències socials

Competències tècniques

Competències de gestió

Competències ètiques

Pàg. 49. “Liderazgo peregrino. Una guía práctica para liderar el cambio”, autor Oriol Segarra, (Libros de Cabecera, 2010).

“Gairebé qualsevol pot ser un bon líder, si es compleixen les següents condicions: voler, saber què fer i saber com fer-ho” “Un bon líder és cooperatiu, delega i fomenta que les diferents parts del col·lectiu es coneguin, es respectin i es sincronitzin” “Liderar bé és servir, facilitar, contribuir, aportar valor a altres persones, al col·lectiu”

són. Ser líder no significa dirigir una organització amb puny de ferro; ni cercar per damunt de tot el benefici individual, fins i tot en detriment de l’interès col·lectiu; ni aferrar-se indefinidament al poder; ni tampoc, òbviament, sortir a totes les fotos o gaudir d’una elevada popularitat. Convé rellegir i meditar la definició anterior, per tal de comprendre el veritable significat del lideratge.

Un paradigma simple i efectiu Les 5 claus del lideratge d’acord amb el model anterior, responen a les sigles de: L.I.D.E.R. Cada lletra fa referència a un conjunt de competències o habilitats, les quals, al seu torn, es poden subdividir en moltes d’altres. Vegem-les, telegràficament: L = Liderar. “El primer que un líder ha de tenir és un projecte, una direcció cap a on anar. Liderar és guiar cap algun costat, de manera que el primer de tot és saber cap a on es vol anar”. Per això cal tenir una visió, un horitzó, un somni capaç de generar il·lusió i compromís a tot el col·lectiu. Aquest objectiu és el que dóna sentit al trajecte, a l’aventura col·lectiva, i al mateix temps ha de generar l’energia suficient com per superar les barreres i transformar la realitat actual. I = Inspirar. Un bon líder ha de saber motivar el seu equip i, sobretot, ha ser capaç de generar confiança. “Un bon líder ha de ser un membre més de l’equip,

amb el seu rol i responsabilitats clares, però part de l’equip (...). Un bon líder en els nostres temps és cooperatiu, delega i construeix un marc contextual per a que les decisions es prenguin allà on sigui més pràctic, de forma alineada i coordinada. Per això, fomenta que les diferents parts del col·lectiu es coneguin, respectin i se sincronitzin per assolir els objectius globals comuns”. D = Destreses. Per liderar cal tenir força de voluntat, disciplina, coneixements tècnics, experiència... però també és imprescindible fomentar la diversitat, entesa com a font d’innovació i progrés, i la cultura de l’aprenentatge permanent, des de la màxima humilitat. “Liderar bé és servir, facilitar, contribuir, aportar valor a altres persones, al col·lectiu. Si no es viu el lideratge des d’aquesta perspectiva, s’és un mal líder: es mana, s’imposa, s’ordena, i es fa per interès personal”. E = Execució. Executar és convertir les paraules en fets i resultats, és fer que les coses passin. I per això resulta imprescindible la capacitat d’implementació (planiﬁcació), la correcta gestió del temps i la disciplina. R = Referent. Un bon líder és un referent, no tant com a cap o capità, sinó com a patró, motllo o pauta a seguir. Un bon líder és “algú en qui es pot confiar i val la pensa seguir”, per això cal que el líder pugui exhibir integritat, veu pròpia i exemplaritat (continuarà).

RSC / EMPRESA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC

Sanitas

Toshiba

Caprabo

Canals de televisió sobre RSC

Ús de tecnologia LED

Sanitas acaba de posar en funcionament el canal de televisió Sanitas TV, amb el qual, la companyia asseguradora té previst fomentar la relació amb els seus treballadors, clients, professionals mèdics, etc. En total, es posen en funcionament 6 canals adaptats per a persones amb discapacitat auditiva i es comptarà amb la participació de metges especialistes que tractaran temàtiques diverses, com per exemple, la salut o l’esport.

Toshiba ha obert una nova línia de negoci a Espanya, la qual s’ha enfocat de cara al desenvolupament de la tecnologia LED. Precisament, la tecnologia LED és coneguda pel seu gran estalvi energètic i per la seva llarga durada. D’aquesta manera, Toshiba es converteix en la primera empresa informàtica que farà servir el seu I+D+I en xips en aquest sector. Aquesta bombeta té la mateixa potència que una de convencional però amb un consum de 9w.

Programa d’ajuda per a persones aturades Caprabo ha posat en marxa a Lleida un programa d’ajuda per a persones aturades. El programa consisteix en oferir un descompte directe del 10% en el rebut de caixa. Es tracta d’un programa pilot que durarà fins el 30 de novembre, el qual s’inclou dins el programa de responsabilitat empresarial de la companyia. Per obtenir aquest descompte, les persones que estiguin en situació d’atur i que vulguin beneficiar-se d’aquesta acció només cal que s’apropin a la botiga del carrer Onze de setembre amb el DNI i el certificat integrat, acreditant que la seva situació de desocupació té un mínim de 6 mesos.

tenda que té a Sevilla. Aquesta planta ha suposat una inversió de prop de 2 milions d’euros, comptarà amb un total de 1.830 plaques solars i tindrà una potencia instal·lada de 252KWp que es distribuirà directament a la xarxa.

Marcilla Ajuda a bancs d’aliments Marcilla i la Federación Española de Bancs d’Aliments (Fesbal) han col·laborat en la campanya conjunta “Cafè per a tots”. Amb aquesta acció s’ha aconseguit reunir un total de 31,8 tones de cafè, és a dir, l’equivalent a 6,3 milions de tasses de cafè. La situació general de crisi econòmica ha fet que haig augmentat en un 45% el nombre de persones que han hagut de recórrer als bancs d’aliments.

Grup Sifu La Fundació patrocina un pilot amb discapacitat La Fundació Grup Sifu patrocinarà el pilot de rallies, Pep Busquets al campionat d’Espanya de Rally/Raid 2011. Busquets, que té una discapacitat que li impedeix tenir mobilitat a la part inferior del seu cos, compta amb un gran palmarès a diferents competicions automobilístiques. El pilot, que només pot utilitzar les mans per a conduir, aspira a pujar al podi en el proper campionat d’Espanya.

Ikea Salt a les energies renovables La sueca Ikea, ha presentat la seva primera planta de producció fotovoltaica a Espanya, ubicada al terrat de la

Mutua Madrileña Reciclarà tots els seus residus L’asseguradora, Mutua Madrileña ha presentat recentment el ”Programa Azul” a través del qual “reciclarà el 100% de tots els residus que generi”, tal com han afirmat recentment fonts de la companyia. Aquest pla, emmarcat dins l’estratègia de RSC, on hi estan implicats tots els departaments de Mutua Madrileña. El programa es basa en 4 punts: gestió eficient de residus, estalvi energètic, consum responsable i conducció eficient.

Reebok Bambes ecològiques Reebok ha tret al mercat les bambes “Green Easy”, les quals estan fabricades amb un gran percentatge de materials reciclats. Aquest model de bambes està dirigit a nens i nenes de ﬁns a 1 any i mig, que és l’edat habitual en què s’aprèn a caminar. Es tracta d’unes bambes còmodes, ﬂexibles i sostenibles les quals, a més, ajuden a protegir la salut i el desenvolupament dels peus.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

EL MES POSITIU Alstom Parcs eòlics al Brasil Alstom ha signat un acord per un valor de 100 milions d’euros amb la companyia de generació d’energia renovable Desenvix de Brasil, per tal de construir un complex de parcs eòlics a Bahia, amb un potència de 90MW. La seva posada en escena està prevista per l’any 2011. Les dues empreses són sòcies de fa temps i han treballat de manera conjunta des de fa 30 anys.

Banco Popular Desmenteix rumors Banco Popular ha sortit al pas de la informació publicada pel Financial Times, el qual en una informació publicada col·locava l’entitat bancària entre una vintena de bancs europeus que es veurien obligats a ampliar capital després de la publicació d’uns tests d’estrès. El president de l’entitat, Ángel Ron, ha desmentit aquesta informació: “Desmentim categòricament la informació. Banco Popular és el banc espanyol amb major solvència i està entre les entitats més solvents del mercat europeu.” Segons el Financial Times, el qual citava analistes i experts del sector bancari, aquesta vintena de bancs haurien de buscar en el mercat liquiditat per un valor de 30.000 milions d’euros.

Continental

en el mateix període però de l’any 2009. Els resultats ﬁns el mes de juny mostren un increment del 4,1% en els passatgers dels vols regionals, ﬁns els 8,6 milions de passatgers. L’ocupació total dels vols va ser del 82,1%, és a dir, un 3% més que en l’any anterior, per l’augment dels vols domèstics i també per les rutes internacionals.

Ericcson Contracte amb Endesa

Adquireix Scalent

Dell, el fabricant multinacional d’ordinadors ha signat un acord per adquirir Scalent, el fabricant de software per a centres de dades. L’import de l’operació, per ara, no s’ha fet públic. Dell intergrarà la tecnologia de Scalent a la seva solució de Gestió d’Infraestructures Avançades i, segons fonts de l’empresa, “aportarà dinamisme a les infraestructures de les centrals de dades” i permetrà que aquestes siguin “de fàcil utilització i altament eficients.” A més, el vicepresident de Dell, Brad Aderson ha destacat que Scalent es convertirà en “un pilar fonamental” del seu Sistema Virtual Integrat i consolidarà un important component de la seva cartera de solucions empresarials.

Endesa Ven el 50% d’Endesa Hellas a Mytilineos Endesa ha donat a conèixer

un 16% de les vendes del Grup, el qual ha crescut un 20,8% en el primer trimestre del 2010.

Recentment, Ersiccson s’ha adjudicat un contracte amb Endesa per a gestionar les operacions de la xarxa corporativa de telecomunicacions de la companyia elèctrica per un període de 4 anys. D’aquesta manera, Ericcson serà l’únic proveïdor de la xarxa de telecomunicacions d’Endesa i també s’encarregarà de la gestió del centre d’operacions de la seva xarxa, així com del manteniment, els serveis d’instal·lació i d’enginyeria. Ingemar Naeve, conseller delegat d’Ericcson “aquest projecte estratègic permet al grup ampliar l’exitós model de negocis de serveis gestionats, així com demostrar les nostres capacitats en l’àrea d’operacions per a companyies d’altres sectors industrials.

Creixement de les vendes als EUA

Magnum L’empresa de capital risc, Magnum, ha adquirit recentment la clínica Teknon, imposant-se així a Mercapital. Es tracta de la sisena adquisició de Magnum, la primera dins el sector hospitalari “amb un projecte sòlid”. L’empresa afirma que el seu objectiu és “potenciar i reforçar els plans d’expansió que té previstos el Centre per als propers anys”. La clínica Teknon va arribar a facturar més de 70 milions d’euros. La clínica Teknon té una plantilla de 1.100 treballadors, dels quals, 300 són metges especialistes de primera línia.

Primark Eleva les vendes

Comencen a donar-se els primers símptomes de recuperació de les vendes del sector automobilístic als Estats Units. En el darrer semestre, les vendes es van situar en els 5,61 milions d’unitats, xifra que suposa un augment del 16,7%, respecte del mateix període de l’any anterior.

Siemens Inversió a Àfrica L’alemanya Siemens farà efectiva una inversió addicional a l’Àfrica per un valor de 200 milions d’euros en els propers 2 anys amb l’objectiu d’ampliar el negoci i l’estructura de vendes a la zona. Amb motiu del 150è aniversari de la presència de Siemens a l’Àfrica, Peter Löscher, president i conseller delegat ha destacat que la companyia és “líder mundial” en el mercat de la tecnologia de l’energia i l’aigua. A més, va afegir que, per a explotar aquesta oportunitat està enfortint la seva relació amb les companyies i institucions africanes.

Telecinco Nou canal per als més petits

Grup Baviera Obre nova clínica El Grup Baviera ha obert un nou centre de Clínica Londres a Madrid. Aquesta inauguració fa que es consolidi la presència del Grup en el 85% del territori nacional, segons ha informat la pròpia companyia. El Grup té previst obrir entre 5 i 7 noves clíniques més en els propers 3 anys, amb una inversió conjunta de 5 milions d’euros. Precisament la divisió dedicada a la cirurgia estètica i el tractament de la obesitat representa

Espanya i un progrés encoratjador a altres tendes de l’Europa continental.” Primark compta actualment amb 198 tendes i, abans que acabi l’any n’inaugurarà cinc més: dues a Espanya (Castelló i Elx), dues al Regne Unit i una a Irlanda.

Sector automobilístic

Adquireix la Clínica Teknon

Dell

Transporta més passatgers Continental Airlines ha transportat en el primer semestre de l’any 30,8 milions de passatgers, és a dir, un 0,3% més que

l’operació de venda del 50% d’Endesa Hellas a la grega Mytilineos, negociació acordada ja el passat mes de març. La transacció s’ha efectuat per un valor de 140 milions d’euros. Paral·lelament a aquesta operació, Enel Green Power ha comprat a Endesa Hellas actius renovables a Grècia per valor de 20 milions d’euros. Dels 8,80MW que s’han inclòs en l’operació, 6MW són eòlics i 2,80 minihidràulics. Enel Green Power és la divisió d’Enel en la qual s’ha integrat la divisió d’energies renovables d’Endesa.

La cadena low cost, Primark, va registrar un increment de vendes del 17% durant els primers 9 mesos del seu exercici ﬁscal i d’un 15% en el tercer trimestre ﬁscal, segons dades de l’Associated British Foods (ABF), propietària de la cadena tèxtil. Fonts del grup han destacat que “Primark està tenint un any excel·lent, amb un comportament particularment fort a

Telecinco inaugura aquest setembre Boing, un canal dirigit al públic infantil. Amb aquest llançament, la cadena privada fa un avançament a l’estrena de La Nueve, un canal que estarà dedicat al públic femení. Fonts de la cadena han puntualitzat que no tots els continguts de Boing seran exclusius per al públic infantil sinó que hi haurà espais, com el “prime time”, que es dedicaran als adolescents. Amb aquesta aposta, Telecinco ampliarà la seva oferta de comunicació comercial a anunciants que es vulguin dirigir als públics infantil i adolescent.

Panorama / EMPRESA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Bimbo Possible eliminació de 1.400 llocs de treball

La multinacional nord-americana Sara Lee, propietària de Bimbo, ha anunciat que té la intenció d’eliminar el model actual de distribució dels productes i substituir-lo per la subcontractació d’una empresa externa, fet que suposaria l’eliminació de 1.400 llocs de treball de l’àrea de venda i distribució a tot l’Estat. D’aquests, 400 serien de Catalunya. UGT i CCOO han expressat el seu desacord amb aquesta mesura expressant que s’ha pres una decisió “amb l’excusa de la conjuntura econòmica”. Segons els sindicats, l’empresa es va comprometre el 2005 a mantenir els llocs de treball propis abans que contractar personal extern. Per aquest fet, han decidit denunciar la companyia.

BP Despesa en augment pel vessament British Petroleum calcula que el vessament de cru al Golf de Mèxic li ha suposat, a hores d’ara, uns costos que ascendeixen a 2.491 milions d’euros. A mitjans de juny, BP va anunciar la creació d’un fons per fer front al pagament de potencials indemnitzacions com a conseqüència del vessament. La petroliera ha reclamat als seus socis minoritaris, Anadarko i Mitsui Oil Exploration que es facin càrrec de part de les despeses, concretament, de 319 milions d’euros.

Empreses El 28% va tenir pèrdues el 2009 Segons un estudi de l’escola de negocis EADA i de l’Associació Espanyola de Finan-

cers Tresorers d’Empresa (Asset), el 28% de les empreses espanyoles va registrar pèrdues el 2009, és a dir, un 8% més que el 2008. L’estudi s’ha fet a través d’entrevistes a més de 200 directors d’empreses espanyoles. Dels resultats se’n desprèn que, de mitjana, la rendibilitat de les empreses va baixar del 5,7% al 4,9%, fet que va comportar “la presa d’importants decisions de tresoreria” com, per exemple, la reducció de despeses, aplicada per un 67% dels empresaris. D’entre les principals diﬁcultats que es van trobar les empreses en destaca l’enduriment de les condicions bancàries.

milions d’euros; l’hospital de Sabadell (deﬁcitari en 2,3 milions d’euros) i la Clínica Onyar de Girona (amb pèrdues d’1,98 milions d’euros). La negociació contempla ﬁns i tot la cessió de la resta dels seus centres sanitaris en una segona fase. Capio adquirirà el negoci sanitari del grup, l’equipament dels centres i es subrogarà de la plantilla. Els immobles, però, seguiran essent propietat de l’Aliança i pels quals rebrà un lloguer. La mutualitat estudia també la venda del seu centre sociosanitari de Pare Claret de Barcelona a la Clínica Figuerola.

menor a la de l’any passat, quan es van eliminar un total de 5.000 llocs.

Opel Ha de revisar 15.500 vehicles

Merck Indo Concurs de creditors

El jutjat mercantil número 6 de Barcelona ha declarat en concurs de creditors les tres filials del grup oftalmològic Indo: Indústrias de Óptica, Indo Lens Group i Indo Equipment Group. Totes tres acumulen un passiu de 58 milions d’euros. D’altra banda, Indo Internacional, l’empresa dominant del grup, també s’ha declarat en concurs de creditors després que es constatés un passiu exigible de 36,8 milions d’euros.

Tanca fàbriques i centres d’investigació El grup farmacèutic nordamericà està posant en pràctica des del passat mes de desembre, un programa global de reestructuració, precisament des que es van fusionar amb Schering-Ploug. La reestructuració comportarà el tancament de 8 fàbriques i 8 centres d’investigació i la reducció de la plantilla en un 15%. Amb l’aplicació d’aquestes mesures, el número de fàbriques passarà de 91 a 77.

Opel, propietat de General Motors, haurà de revisar a Alemanya un total de 15.500 models Corsa, fabricats a Eisenach i a Figueruelas (Espanya). El motiu és un defecte en el fre d’estacionament, el qual podria provocar una fallada mentre el vehicle està aparcat.

Sacresa Concurs de creditors Sacresa, el principal promotor immobiliari català, propietat de la família Sanahuja, ha presentat recentement un concurs de creditors al jutjat mercantil número 2 de Barcelona, amb un deute de 1.750 milions d’euros amb entitats financeres. Sacresa va arribar a ser la immobiliària més important d’Espanya quan controlava Metrovacesa.

Siderúrgica Balboa Reducció de plantilla L’empresa Siderúrgica Balboa ha anunciat l’extinció de 150 contractes de la planta de Jerez de los Caballeros (Badajoz). L’empresa va presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació, el qual va ser aprovat per la Dirección General de Trabajo. L’empresa indemnitzarà els treballadors amb 45 dies de salari per any treballat fins un màxim de 24. A més, l’empresa s’ha compromès a dur a terme “un pla d’acompanyament social” per als treballadors de l’ERE “en el sentit que tindran prioritat per a incorporar-se als processos de selecció i plans de formació de la futura reﬁneria Balboa.”

Sector de las construcció Seguirà destruint llocs de treball

L’Aliança Negocia la venda de les seves clíniques

Microsoft La mútua L’Aliança, està en procés de negociació amb el fons suec Capio per la venda de les seves clíniques amb motiu de les pèrdues registrades ﬁns ara. La venda es centra en l’Hospital Universitari Sagrat Cor, que l’any 2009 va registrar unes pèrdues d’1,08

d’inversions Nomura, entre el 2010 i el 2011 es seguiran destruint llocs de treball en el sector de la construcció i posa la xifra de 500.000 llocs. Nomura espera que aquest sector resti un 1,5% a l’ocupació aquest 2010 i un 0,5% en el 2011, és a dir, prop de 350.000 llocs de treball en 2 anys. A més, s’hauran de sumar els efectes que generarà el retall de 6.400 milions d’euros d’inversió que ha anunciat el ministeri de Foment precisament per a aquest període, segons ha calculat la patronal de constructores mitjanes Anci.

Possible retall de plantilla La nord-americana Microsoft Corp ha previst realitzar un ajustament de plantilla, que afectaria a diverses seccions. No se sap exactament quants llocs de treball s’eliminarien però es parla d’una retallada

Segons un estudi del banc

Wells Fargo Retall de 3.800 llocs de treball L’empresa Wells Fargo ha anunciat que eliminarà un total de 3.800 llocs de treball amb motiu del procés de reestructuració de l’entitat financera. Aquesta reestructuració comportarà el tancament de 638 sucursals. L’entitat ha anunciat que la despesa bruta relacionada amb aquesta mesura es situarà en els 146 milions d’euros.

EMPRESA / Decàleg

EMPRENEDORIA

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

PIMES

CREIXEMENT

AGUSTÍN CUENCA

JORDI MARTÍ

VÍCTOR CANIVELL

ARGELIA GARCIA

JORDI MAS

DIRECTOR GENERAL DE ASPGEMS

VICEPRES. COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

VOCAL DE LA JUNTA DEL CERCLE PER AL

EXTERNAL FINANCIAL MANAGEMENT

SOCI-DIRECTOR COCOIDEAS.COM

I DIRECTOR D’ALTRIUM-COOP. EMPRESARIAL

CONEIXEMENT – BARCELONA BREAKFAST

Mínim Tornar a projecte viable dimensionar

Caldria construir un projecte amb la funcionalitat indispensable Quan abordem la creació d’un projecte web sempre tenim moltes idees al cap. Això fa que els projectes es tornin més complexos a causa de l’excés de funcionalitats. L’experiència ens diu que moltes d’aquestes no seran utilitzades, ja sigui perquè l’usuari no les entendrà, ja sigui perquè simplement no haurem encertat i no tindran utilitat. L’alternativa seria construir un projecte amb la funcionalitat indispensable per sortir al mercat i que el nostre negoci tingui sentit. Nosaltres l’anomenem el mínim projecte viable. Centrar-nos en allò essencial ens facilita moltes de les tasques imprescindibles en un projecte web. A més, suposa un cost menor i requereix menys temps de desenvolupament i de gestió. Però potser l’avantatge fonamental del mínim projecte viable és que ens permet sortir al mercat el més aviat possible i interaccionar amb la realitat, i aquesta és la millor forma d’adaptar-se a les exigències de l’usuari.

La mida reduïda de les pimes afecta la seva rendibilitat i productivitat La mida de les pimes catalanes és massa reduïda i més petita que la mitjana europea. Això afecta la seva rendibilitat, productivitat i comporta un ús inadequat del talent, ja que sobretot les empreses promogudes per especialistes o professionals amb alta experiència es veuen abocades a perdre molt de temps en activitats de baix valor. Des de la Generalitat, a través del Pla D’Implementació del Small Business Act, es defineix un Eix d’Estructura i dimensió empresarial amb actuacions i mesures, i des del Col. Oficial d’Economistes, de fa temps es proposen les fusions. No és fàcil trobar i establir relacions de confiança amb potencials partners o associats. La creació d’intangibles relacionals continuats basats en la confiança i centrats en avantatges estratègiques compartides poden generar processos de redimensionament graduals o amb formes progressives o intermèdies d’integració, incloent també marques conjuntes, cooperatives de serveis o altres.

La necessitat d’exportar

Per sortir de la crisi és necessari créixer en mercats internacionals El creixement en mercats internacionals és l’única via de sortida de la crisi, ja que els nostres trigaran a recuperar-se i no representen més de l’1% del mundial. Això requereix voluntat, visió i sobretot ser competitius. El creixement internacional ha de ser la nostra prioritat. Cal entendre aquests mercats, investigar-los via web i, sobretot, conèixer-los de primera mà. Òbviament hem de parlar anglès, adaptar la nostra proposta de valor i la nostra cadena de valor. Probablement caldrà fer-ho per fases, buscar aliances locals i realitzar diversos projectes pilot. Hem d’aproﬁtar el suport de la Cambra, així com de la Generalitat i de l’Administració Central. I si tot això requereix canviar les nostres prioritats, fem-ho. Tots coneixem casos d’èxit internacional d’empreses catalanes, tant cotitzades com startups, en sectors tan diversos com el biosanitari, el de la moda, el de startups de noves tecnologies o el de serveis. Aquest és el camí. No n’hi ha cap altre.

INTERNACIONALITZACIÓ

INNOVACIÓ

PROFESSOR DE DIRECCIÓ ESTRATÈGICA ESCI-UPF

Perspectiva econòmica

Viabilitat dels projectes

Per començar la internacionalització s’han de ‘fer números’

Darrere de qualsevol innovació hi ha un període previ d’incertesa

Un bon nombre d’empreses s’enfronta a la decisió d’internacionalitzar-se i com començar. La nostra proposta és començar ‘fent números’. Normalment, la internacionalització genera despeses que són una inversió econòmica, però no comptable, ja que són conceptes com prospecció, serveis professionals, viatges, etc..., això fa que no es puguin ﬁnançar amb instruments a llarg termini, pensats bàsicament per inversions en immobilitzat, però tenint un retorn a mig termini és important no ﬁnançar la inversió amb productes de circulant. En un projecte d’internacionalització és crític poder seguir el full de ruta sense haver d’interrompre les accions per manca de recursos, això ens portaria probablement a no tenir el retorn esperat i a convertir l’esforç realitzat en pèrdua neta. No descartem el fet que un cop recollides totes les despeses involucrades en un pla d’internacionalització, el cost sigui inferior al esperat i això ens animi a engegar el projecte.

L’objectiu últim del procés innovador és portar les noves idees al mercat. Darrere de qualsevol innovació hi ha un període previ d’incertesa derivat del desconeixement de com es comportarà el mercat, si serà viable econòmicament la nova proposta, si es podrà dur a la pràctica de manera eﬁcaç i eﬁcient, i si la nostra organització serà capaç de realitzar-la. Per això, davant un portafoli de projectes d’innovació, i per tal de decidir quin fer avançar dedicant els recursos sempre escassos, ens calen eines per prioritzar-los i intentar quantificar la seva viabilitat. Quatre són els àmbits que, com a mínim, cal avaluar per a determinar si un projecte té possibilitats d’arribar amb èxit al mercat. Aquests són la viabilitat estratègica, l’operativa, l’econòmica i la de màrqueting. Si les quatre viabilitats són positives el projecte d’innovació serà interessant i resultarà adequat dedicar més recursos a tirar-lo endavant.

FORMACIÓ D’ANGLÈS PER A EMPRESES Seminaris, programes modulars i cursos regulars Programes personalitzats per a cada empresa Preparació per a presentacions, reunions i negociacions AMIGÓ, 74-83 08021 BARCELONA T 932 419 700 MUNTANER cursos.barcelona@britishcouncil.es examens.barcelona@britishcouncil.es

www.britishcouncil.es

Decàleg / EMPRESA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

XARXA

POSICIONAMENT

COMUNICACIÓ

MÀRQUETING

GESTIÓ

AGUSTÍ MOLÍAS

MARCEL GALLI

ALEJANDRO MARTÍN

RAFAEL APARICIO

CARMEN YATES

SOCI-DIRECTOR CONTACT CENTER

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

SOCI-DIRECTOR TDSYSTEM

PRESIDENT D’ACTUALIZE

BUSINNESS COACH

Les petites accions

Comunicació i integració

Nous canals de Gestió comunicació renovadora

INSTITUTE

L’altaveu dels teus clients

Les xarxes socials han canviat les regles del joc entre empreses i clients Fa unes setmanes, a l’Escola d’Estiu de la UNED, parlava amb un grup d’alumnes sobre l’evidència que ja no existeix el boca-orella, sinó el teclat comunitat. Amb l’aparició de les xarxes socials han canviat les regles del joc entre les empreses i els seus clients. El tòpic que un client enfadat parla malament de nosaltres amb 15 coneguts i que un de satisfet només ho fa amb 3, ha caducat. Actualment un client defraudat pot posar una empresa en una situació delicada amb un senzill comentari en el seu mur o córrer la veu per Twitter. En canvi, un que parli bé de nosaltres, pot ser el nostre millor venedor. És curiós com el nombre d’usuaris d’aquestes xarxes creix exponencialment dia a dia i, en canvi, les empreses segueixen invertint en els canals habituals. Per contra, hi ha companyies com Vueling o Best Buy que han començat iniciatives amb excel·lents resultats. Animem els empresaris i directius a abordar aquest univers d’oportunitats.

Les petites accions quotidianes donen lloc al nostre posicionament Aquell que segueixi els meus escrits al Decàleg no recordarà cap ocasió en què hagi fet esment a cap situació personal. Per una vegada provaré de saltar-me aquesta autoimposada norma. Aquest cop dedicaré unes línies en record al meu pare. El meu pare va tenir una vida eminentment tranquil·la, concentrat en la seva feina de llibreter i en la seva pròpia família. Ara fa unes setmanes que ens va deixar i, com a colofó a tota una vida, nombroses varen ser les persones que s’aproparen al tanatori per donar el condol. “Era una bona persona” tothom m’anava comentant a mesura que se m’apropava. Ni bon treballador, ni bon pare, ni emprenedor, ni somiador... el seu posicionament era el de “bona persona”. Resulta més que evident que les petites accions quotidianes ens ajuden a forjar-nos una reputació que, en la mesura de la seva consistència, es tradueix en un posicionament. Era una bona persona pel fet que mai no va fer res de dolent.

La comunicació interpersonal és bàsica per a la cohesió dels equips

Crear un perﬁl corporatiu d’empresa a les xarxes socials és imprescindible

A les organitzacions cada dia és més important la comunicació interpersonal. Sabem que aquesta consumeix un temps preciós, però que resulta imprescindible per a la cohesió dels equips i la identificació de les persones amb l’organització. Si les reunions de feina són un format propici per a la comunicació, haurem d’evitar que es converteixin en improductives, tedioses, planes o intrigants. Vivim en un món en què tots tractem de complir rols actius. “Les persones volem sortir a la foto”. Volem ser protagonistes i això implica, almenys, tenir l’oportunitat de poder canviar una coma o un parèntesi. Una reunió és una bona oportunitat per a això. Si hem d’organitzar-la, és convenient escollir un format en què cada participant tingui un espai per a realitzar aportacions i que el reconeixement d’aquestes li proporcioni el suficient protagonisme per sentirse reconegut i integrat en l’equip.

La captació de nous clients, qüestió realment imprescindible per al desenvolupament de totes les companyies, és el cavall de batalla dels departaments de màrqueting. Crear un perfil corporatiu d’empresa a les xarxes socials, avui ha de ser una acció imprescindible d’incloure dins el pla de màrqueting d’una companyia. A Facebook, per exemple, el temps mitjà d’estada, segons Nielsen, és de 25 minuts per cada usuari. Aquesta dada serveix per intuir, no només la importància que estan adquirint aquests nous canals, sinó també per ser conscient del nivell de visibilitat que una marca pot arribar a tenir gràcies a la web 2.0. A més, el client pot fer-se fan de la marca, crear-se una identitat a la xarxa, i ﬁns i tot opinar sobre què li sembla un producte. L’opinió d’un altre usuari és avui la principal font d’informació per a un potencial client.

Els pilars són el compromís, la conﬁança i la responsabilitat El moment actual que viu la societat i també el conjunt de les empreses comporta que estiguin en dubte els criteris de gestió empresarial. Per tant, cal renovar-se. No existeixen receptes màgiques sinó principis universals que hem de recordar ja que ens poden resultar de molta utilitat en aquests moments de grans transformacions. En aquest sentit, aquesta renovació passa per donar un gir a les empreses, i que es pot resumir en un decàleg de gestió: anar a les bases; veure com hem arribat fins aquí; revisar el nostre lideratge; mantenir l’esperit emprenedor; saber fracassar per poder triomfar; viure en el present i mantenir la ment oberta; el coneixement com a clau de l’èxit per renovarnos; no deixar que la por i la incertesa ens devorin; buscar allò senzill i no allò difícil; i posar passió en allò que fem: En resum, és imprescindible el compromís, la conﬁança i la responsabilitat.

EMPRESA / Centenària

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

UNA EMPRESA DE CINC GENERACIONS

Bodegas 1898, tradició vinícola familiar arrelada al Bages El conreu de la vinya i la producció de vi han estat les activitats de la família Roqueta des de temps antics. La família va transformar aquest coneixement en activitat econòmica fa més d’un segle. Avui, l’empresa de la família, Bodegas 1898, forma part de l’exclusiu grup d’empreses centenàries. I hi pertany gràcies a haver sabut combinar una experiència centenària amb una gestió adaptada als nous temps.

BEGONYA MERINO

Són ben poques les famílies que poden remuntar-se al segle XII per estudiar la seva genealogia. I segurament siguin també poques aquelles que, a més, han estat continuadores d’una activitat econòmica en un mateix sector durant un període tan extens. És el cas de la coneguda família Roqueta, dedicada al cultiu de la vinya i al vi durant generacions. Història, cultura i negoci s’entrellacen en aquest cognom, sustentat en el preuat líquid tant lligat a la història de les grans cultures mediterrànies.

La marca Ramon Roqueta es va crear en honor al fundador de la casa

La història de la casa pairal de la família, la Masia Roqueta, está documentada des de l’any 1199

Un passat d’importància vinícola L’historiador Llorenç Ferrer ha documentat des de l’any 1199 la història de la casa pairal de la família, la Masia Roqueta. El mas és avui patrimoni familiar i està situat al terme de Santa Maria d’Horta d’Avinyó. Des de sempre la Masia Roqueta havia conreat la vinya i produit vi, com demostren els utillatges propis de la viticultura trobats al mas i els antics cellers que es conserven, de noms tan suggeridors com Cellers dels Tractes, de la Balcera, Celler Fondo, Celler de les Premses, Celler de les Tretze Bótes i Celler del Vi Ranci. L’activitat empresarial s’inicia el 1898, quan Ramon Roqueta Torrentó es va desplaçar a Manresa. La seva intenció era expandir l’activitat comercialitzant els productes de la masia, en especial el vi i les patates. El 1904 va començar a vendre al detall a un bodegó-taberna, i a partir del 1913 es registra a la Contribució Industrial com a “Vendedor de Vinos al Major”. Durant la seva vida Ramon Roqueta va

Ediﬁci de la carretera de Vic, seu de la primera botiga. / CEDIDA

ser el primer impulsor de la empresa vinícola a Manresa i un actiu participant en la vida econòmica i política de la capital. Va impulsar la creació del Sindicat Agrari de Manresa, va ser tresorer i president del “Gremio para los comerciantes en vinos de Manresa” i primer tinent d’alcalde de la ciutat durant la dècada de 1920.

De la bóta i el bocoi a les ampolles Ramon Roqueta havia expandit el bodegó-taberna i iniciat la venda de vi fora de la comarca, en un primer moment a localitats pròximes, però aviat iniciaria també una activitat exportadora que començaria a França. El 1963 Valentí Roqueta posa en marxa a les instal·lacions de Manresa la primera planta embotelladora. Aquesta modernització de les instal·lacions repre-

senta alguna cosa més que un canvi en la presentació del vi: de la venda en bótes i bocois es passa a vendre en ampolles. Però també s’obre la porta a l’expansió i la professionalització de l’empresa. El 1968 l’empresa passa de personal a societat anònima, tot i que manté la condició de familiar. En aquell moment el president és el fill de Valentí, Ramon Roqueta Roqueta, qui continua l’expansió iniciada en anys anteriors ampliant les installacions que l’empresa té en diferents indrets. Bodegas 1898 inicia una trajectòria de presència a mostres i fires relacionades amb el món del vi el 1980, amb la presència a la I Mostra de Vins de Catalunya i a la Fira Alimentària. El 1998 celebra el seu centenari a aquesta mateixa fira amb la presència de les tres generacions actuals de l’empresa: Ramon Roqueta, el seu fill Valentí i el seu nét, Ramon Roqueta Segalés.

Internacionalització i època recent Entre els productes emblemátics de Bodegas 1898 hi ha els vins varietals. La marca Ramon Roqueta es va crear en honor al fundador de la casa. La marca es van presentar a la Fira Alimentària de 1988. A més dels tres tipus blanc, rosat i negre, comercialitzen tota la gamma de vins: Chardonnay i Macabeu pels blancs, Cabernet Sauvignon pel rosat i pel negre, Ull de Llebre i Merlot pels negres, i també el Criança i el Reserva. La marca Ramon Roqueta va presentar un nou disseny d’ampolla de vidre que va estar reconegut pel Centro del Envase de Vidrio al 1988, dins la campanya promoguda pels envasos de vidre per promoure la sostenibilitat i la seguretat alimentària. També va obtenir el diploma del Premi de Disseny Industrial 1989 del Consell de Cambres de Catalunya. Pel que fa a la internacionalit-

zació, a finals dels anys setanta Bodegas 1898 va obrir mercat als Estats Units i a Europa. Al 1981 la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa va atorgar a l’empresa el Diploma al Mèrit Exportador i el Premi a l’increment més important en l’Exportació l’any 1999. Des de llavors les exportacions a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Central, a la Xina i a Austràlia s’han incrementat. Actualment, els productes de la bodega estan presents a més de 55 països. Enguany s’ha presentat la nova imatge de la gamma de varietals, dissenyada per l’agència Cla-se, liderada per Claret Serrahima, dissenyador guardonat amb el Premi Nacional de Disseny 2010. Ben podríem dir que aquesta imatge reflecteix la que Bodegas 1898 vol projectar: l’actualització i l’adaptació als nous temps d’una empresa amb una tradició i un saber fer centenari.

Recerca i Desenvolupament / EMPRESA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLES FLAMERICH, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CERCLE TECNOLÒGIC DE CATALUNYA

“Catalunya està a un nivell tecnològic de primer ordre mundial” L’any 2008 es va crear la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya, amb l’objectiu de convertir-se en un punt de trobada de tots els actors vinculats amb la tecnologia a Catalunya. Es tracta d’una entitat vinculada al Cercle Tecnològic de Catalunya que dirigeix Carles Flamerich i que té com a bandera el lema ‘Més tecnologia, més empresa, més país’. a obrir l’aixeta del crèdit? Entre la societat comunista i l’economia absolutament liberalitzada i sense regles hi ha molt terreny. Crec que l’administració sí ha d’intervenir en certs casos, i un seria aquest, el del tancament de l’aixeta del crèdit a les empreses. Però el cas és que l’Estat està invertint diners, a través de plans com l’ICO, que posteriorment gestionen els bancs. Llavors, s’ha de buscar la manera perquè aquests diners arribin a les empreses. Els diners públics han d’ajudar a la protecció social, però també a la creació d’empreses, perquè el millor sistema de protecció social que pot fer un govern és que les persones tinguin feina i no que estiguin cobrant un subsidi.

IVANNA VALLESPÍN

Quines són les activitats que desenvolupa la Fundació? Toquem bàsicament tres àrees. Una és la part didàctica i divulgativa, on organitzem xerrades i jornades per parlar des de temes d’energia, d’innovació o empresa. Com a exemple, hem fet una sèrie d’actes per explicar projectes europeus tant importants com el Galileu (el sistema alternatiu al GPS) o l’ITER (que investiga l’energia de fusió), en els quals no hi som i això no pot ser. Un segon àmbit és l’elaboració d’estudis, entre els quals hi ha el Baròmetre Tecnològic de Catalunya. La tercera és ajudar a internacionalitzar la marca de Catalunya, gràcies entre d’altres a un conveni que tenim amb el World Economic Forum. Com la Fundació pot ajudar les empreses catalanes? No s’han de confondre els termes ajudar i atorgar una subvenció. No ens hem d’acostumar a rebre subvencions, la gent s’ha d’espavilar per si mateixa. Una empresa necessita que li facilitin les coses, per poder gestionar els seus diners, accedir al crèdit o poder moure el personal… Des del CTecno tenim un marge de maniobra limitat, però el que sí podem fer és posar llum sobre les coses, com ara localitzar on hi ha oportunitats de negoci o inﬂuenciar sobre les administracions, fent-les veure on no s’està actuant bé. En deﬁnitiva, nosaltres podem crear un espai de debat i networking d’on treure conclusions i així ajudar a empreses i administracions a trobar projectes on invertir. Quin és el nivell tecnològic de Catalunya, respecte d’altres països? Catalunya està un nivell tecnològic de primer ordre mundial, està a la mateixa alçada de països com el Japó, els Estats Units o Israel. Aquí tenim algunes actituds bones, quant a

Carles Flamerich, després de l’entrevista. / Ivanna Vallespín.

“Hem d’imitar els països anglosaxons i ensenyar els nens a col·laborar i treballar junts” “Catalunya és especialment bona en sectors com el tèxtil, el món de l’automòbil o la medicina”

innovació, imaginació, capacitat d’improvisar, etc. Però tenim d’altres de dolentes, com ser massa individualistes, i ens costa crear equips. Fa falta que les empreses s’ajuntin i facin massa crítica. Crec que en això és bàsic l’educació. Aquí hem d’imitar els països anglosaxons i ensenyar els nens a col·laborar i treballar junts, a no barallar-se.

Quins són els nostres punts forts? A nivell tecnològic, Catalunya és especialment bona en sectors com el tèxtil, el món de l’automòbil o la medicina. Però també podríem ser-ho en àmbits com la informàtica i el software, les telecomunicacions, la robòtica, l’energia o la nanotecnologia. O sigui que potser el que ens manca és que ens ho hem de creure una mica més... Sí, és que hem de veure que tenim unes infraestructures de primer ordre. Tenim el Sincrotró Alba, el centre d’innovació de Microsoft a Manresa, l’ordinador Mare Nostrum, etc. Moltes empreses del CTecno treballen en activitats tecnològiques, bàsicament amb el mercat exterior, parlen perfectament l’anglès, etc. No han d’envejar res a grans empreses d’altres indrets del món. No estem malament, ni hem d’anar de víctimes, perquè som del millor del món. Només ens ho hem de creure i tenir capacitat de sumar.

En el darrer Baròmetre Tecnològic elaborat per la Fundació, s’indicava que Catalunya havia obtingut un 5,1 de puntuació. Quins indicadors es tenen en compte per atorgar aquesta nota i quins s’haurien de millorar? El baròmetre té en compte aspectes com els recursos humans, la formació, les lleis, la inversió, la visió de nosaltres mateixos, o el finançament, entre d’altres. Precisament, l’indicador que més ha empitjorat és el finançament. Una empresa està feta per guanyar diners, i no per pagar impostos, com sembla que voldrien alguns sectors. Una empresa no és una vaca lletera que hem d’explotar, sinó que li hem de donar facilitats perquè millori la seva capacitat productiva, l’hem d’alimentar. El sistema bancari està escanyant les empreses, però també hi ha d’haver inversos que apostin per les noves empreses i pel desenvolupament tecnològic. Sobre el sistema ﬁnancer, ﬁns on hauria d’arribar la intervenció pública per ‘obligar-les’ a tornar

Un altre dels punts dèbils que apunta el Baròmetre és l’educació.... Aquest és un aspecte clau. Estudiar és esforç i cal formar la gent perquè sàpiga esforçarse i arriscar-se. Un país es fa i creix gràcies a l’esforç i potser haurem de recuperar el temps perdut. Aquí gairebé ningú treballa els divendres a la tarda, però jo recordo que el meu pare treballava també els dissabtes. Tenim un país molt bo, però si només recuperéssim certs valors tradicionals, com ara l’esforç, el treball i l’estudi, seriem una llum que veuria tot el globus terraqui. Ens hem de preocupar pel fracàs escolar, però també en donar oportunitats als grans talents. Tenim molts bons cervells al país, però aquests han de trobar el seu camí. I conservar-los, perquè aquests cervells acostumen a fer carrera l’exterior perquè aquí no troben el seu lloc… Alguns marxen i altres es perden. És bo que els talents vagin a fora, però sempre que tornin de tant en tant. Això no ho tenim gens treballat aquí i és un dels reptes a afrontar a curt termini.

EMPRESA / Perspectiva

MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

Perspectiva 2 de setembre ReuniĂł del Banc Central Europeu No es preveu un increment dels tipus dâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s, perĂ˛ la reuniĂł del Consell de Govern del Banc Central Europeu servirĂ per preveure si sâ&#x20AC;&#x2122;incrementarĂ el preu dels diners els propers mesos, atĂ¨s el creixement de la principal economia europea (Alemanya) i la recuperaciĂł de la inďŹ&#x201A;aciĂł (un cop descartada la deďŹ&#x201A;aciĂł a la UE). Es donaran missatges sobre lâ&#x20AC;&#x2122;estat de la recuperaciĂł econĂ˛mica a la UE.

anys i contra la qual els sindicats estan disposats a plantar batalla.

9 de setembre Mas als Dinars de la Cambra

NOMENAMENTS BUFET ROCA JUNYENT sament del mercat laboral espanyol, els treballadors estan convocats a una vaga general, que els sindicats, ďŹ ns ara amics del Govern, justiďŹ quen per lâ&#x20AC;&#x2122;enduriment de la polĂtica social del Govern: retard en lâ&#x20AC;&#x2122;edat de jubilaciĂł, retall dels sous dels funcionaris, congelaciĂł de les pensions... La primera demostraciĂł de forĂ§a (vaga dels funcionaris) es va saldar amb un seguiment mediocre.

30 de setembre Pressupostos generals de lâ&#x20AC;&#x2122;Estat

Rafael de Lacy, socidirector FG NĹ?QĹżEKPC C $CNGCTU Lacy es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona al 1978. Va ser nomenat Secretari General TĂ¨cnic de Transports i Pesca i dâ&#x20AC;&#x2122; Interior al Consell General Interinsular. Ha estat membre de diferents despatxos i com advocat ha exercit dâ&#x20AC;&#x2122;assessor jurĂdic dels ajuntaments dâ&#x20AC;&#x2122;AlcĂşdia i Sa Pobla. Redactor-ponent de diverses lleis autonĂ˛miques com la de disciplina urbanĂstica i de lâ&#x20AC;&#x2122;esport balear. Al 1999 es nomenat conseller dâ&#x20AC;&#x2122;ordenaciĂł del territori i president de la ComissiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Urbanisme i Patrimoni HistĂ˛ric de Mallorca. Va iniciar la tramitaciĂł del Pla Territorial de Mallorca. A lâ&#x20AC;&#x2122;any 2001 torna a lâ&#x20AC;&#x2122;exercici de la professiĂł. En lâ&#x20AC;&#x2122;actualitat compagina les seves funcions professionals amb el cĂ rrec de conseller del Consell Consultiu de Balears.

Dades de lâ&#x20AC;&#x2122;atur DesprĂŠs de la caiguda de lâ&#x20AC;&#x2122;atur de 15.070 persones al juliol a Catalunya (43.280 desocupats mĂŠs en termes interanuals) i de 73.790 a Espanya (+364.483 en els darrers 12 mesos), les dades de lâ&#x20AC;&#x2122;agost serviran per veure quin ĂŠs el pols de lâ&#x20AC;&#x2122;economia i si la recuperaciĂł econĂ˛mica serĂ feble o forta.

En perĂode preelectoral, el candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, explicarĂ davant els empresaris el programa electoral econĂ˛mic de la federaciĂł nacionalista en un fĂ˛rum sota el tĂtol Lâ&#x20AC;&#x2122;oferta del canvi en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit econĂ˛mic.

7 de setembre

14 de setembre

AprovaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;ajut a GrĂ¨cia

Assemblea extraordinĂ ria de Caixa Laietana

SANOFI-AVENTIS

Lâ&#x20AC;&#x2122;assemblea extraordinĂ ria de Caixa Laietana preveu ratificar la integraciĂł dins el sistema integral de protecciĂł (SIP) en quĂ¨ participaran Caja Madrid i Bancaixa, entre dâ&#x20AC;&#x2122;altres entitats. Abans, perĂ˛, caldrĂ modiďŹ car els estatuts de la caixa mataronina per permetre la participaciĂł en el SIP.

Carme JordĂ , directora FG TGEWTUQU JWOCPU

El Govern apurarĂ el mes de setembre per obtenir els vots suficients per aprovar els Pressupostos Generals de lâ&#x20AC;&#x2122;Estat, bĂ sicament del PNB i CoaliciĂł CanĂ ria. Els comptes pĂşblics no poden desviar-se de lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de dĂ¨ďŹ cit pĂşblic compromĂ¨s, limitat al 6% del PIB per al 2011. Es preveu una retallada de la despesa del 7,7%. Si es prorroguen, Zapatero podria quedar obligat a convocar eleccions anticipades.

HERTZ ALTRES PREVISIONS

Els ministres de Finances es reuneixen a BrusselÂˇles per analitzar la situaciĂł econĂ˛mica: Alemanya creix entorn al 3% mentre que sâ&#x20AC;&#x2122;ha dâ&#x20AC;&#x2122;aprovar el paquet de reformes de GrĂ¨cia per lliurar-li 9.000 milions dâ&#x20AC;&#x2122;euros. â&#x20AC;&#x153;EstĂ en el bon camĂâ&#x20AC;?, assegura la ComissiĂł Europea en relaciĂł als deures dâ&#x20AC;&#x2122;Atenes.

AmpliaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;edat de jubilaciĂł a FranĂ§a Lâ&#x20AC;&#x2122;Assemblea Nacional discuteix des del 7 de setembre una reforma de les jubilacions, que preveu incrementar lâ&#x20AC;&#x2122;edat de retir dels 60 als 62

17 de setembre

4 de setembre

NegociaciĂł, conďŹ&#x201A;ictes i acords

Apple obre la primera botiga dâ&#x20AC;&#x2122;Espanya a Barcelona

A lâ&#x20AC;&#x2122;escola PĂ lcam sâ&#x20AC;&#x2122;organitza el seminari de desenvolupament personal NegociaciĂł basada en principi, conflicte i tancament dâ&#x20AC;&#x2122;acords amb lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu de conĂ¨ixer noves estratĂ¨gies de negociaciĂł basades en acords equilibrats i sostenibles a mig termini.

29 de setembre Vaga general DesprĂŠs de dos anys dâ&#x20AC;&#x2122;enfon-

JordĂ formarĂ part del comitĂ¨ de direcciĂł de la companyia i dependrĂ directament de JerĂ´me Silvestre, president i director general de la filial espanyola. Segons aquest â&#x20AC;&#x153;la incorporaciĂł de Carme suposa un pas important en el procĂŠs de canvi de model que la companyia estĂ experimentant, la seva experiĂ¨ncia internacional en diferents sectors ens aportarĂ una nova visiĂł en la gestiĂł dels recursos humans de la ďŹ lial espanyolaâ&#x20AC;?. JordĂ posseeix una extensa trajectĂ˛ria professional en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă rea de recursos humans, desenvolupada en multinacionals de diversos sectors, principalment el quĂmic i el del consum. Compta amb un Doctorat en Recursos Humans i Organitzacions per la Universitat de Barcelona. A mĂŠs, ĂŠs llicenciada en psicologia social i diplomada universitĂ ria en traducciĂł i interpretaciĂł per la Universitat AutĂ˛noma de Barcelona. A mĂŠs, ha cursat un MBA part time per ESADE.

14 de setembre Societats mercantils del juliol

16 de setembre Subhasta extraordinĂ ria dâ&#x20AC;&#x2122;obligacions a 10 anys

16 de setembre Enquesta trimestral de cost laboral (2n trimestre)

(GTPCPFQ 2CUEWCN FKTGEVQT ĹżPCPEGT FGN UWF FĹ?'WTQRC En el seu nou cĂ rrec, Pascual serĂ lâ&#x20AC;&#x2122;encarregat de preparar els plans de negoci de la companyia en coordinaciĂł amb el vicepresident europeu de la regiĂł del sud dâ&#x20AC;&#x2122;Europa i els directors generals de FranĂ§a, ItĂ lia i Espanya. TambĂŠ serĂ el responsable dâ&#x20AC;&#x2122;analitzar les noves lĂnies de negoci i oferir suport ďŹ nancer en la presa de decisions. Pascual va comenĂ§ar la seva etapa a Hertz el 2006 i el 2007 va ser nomenat director ďŹ nancer de Hertz EspaĂąa. Pascual ĂŠs llicenciat en AdministraciĂł i DirecciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Empreses per la Universitat de ValĂ¨ncia. Va estudiar un MĂ ster de Comptabilitat i Auditoria de Comptes i posseeix el tĂtol dâ&#x20AC;&#x2122;Auditor de Comptes pel ROAC.

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

Letònia, exemple de país que ha vist en la crisi una oportunitat. PÀG. 23

FCC contrarresta la davallada de la construcció potenciant altres línies de negoci, com els serveis mediambientals. PÀG. 25

Economia

RACIONALITAT ECONÒMICA

Homer Simpson i la crisi Algunes de les decisions que ens van portar a la crisi i alguns comportaments als mercats ﬁnancers obliguen a repensar el que vol dir racionalitat en economia i el paper d’altres variables psicològiques.

JOAN TUGORES QUES CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

El títol d’aquest article és una eina de màrqueting –i fins i tot de petita provocació– que es basa en un document publicat fa poc per Stefan Schneider, del departament de recerca del Deutsche Bank, sota el títol Homo economicus – or more like Homer Simpson?, que ha resumit de forma sistemàtica algunes de les raons per les quals les decisions humanes –econòmiques i extraeconòmiques– no sempre encaixen en els paràmetres de racionalitat que habitualment considera l’anàlisi econòmica. Moltes d’aquestes desviacions tenen a veure amb el format o context en què es presenten les opcions, amb les dificultats per entendre del tot situacions o productes complexos o sofisticats, en infravaloracions de contingències de risc o simplement en una priorització del curt termini o la satisfacció immediata que troba en el popular personatge de còmic una referència paradigmàtica. I més que probablement algunes d’aquestes desviacions es poden identificar també en comportaments aparentment més sofisticats com els que van contribuir als excessos bessons de sobreendeutament dels uns i de concessió de crèdits més enllà del raonable dels altres... i podrien també estar succeint ara en les estimacions de risc amb què els mercats financers penalitzen determinats països.

Irracionalitats interessades És cert que hi ha components interessats que poden explicar una racionalitat oculta en algunes decisions que poden semblar equivocades. Per exemple, si els executius financers tenien (i sovint encara tenen) retribucions vinculades a resultats a curt termini o a volums de negoci per ells era racional concedir més crèdit del raonable. I si determinades entitats sabien que serien rescatades en cas de sortir les coses malament, també era per elles racional ser irracionals. I ara, si els mercats financers saben que llançant sospites sobre la solvència d’un país l’obliguen a pagar més interessos pel finançament del deute que han d’emetre, també per ells és racional exagerar els riscos. Però també hi ha aspectes més purament psicològics, de percepció. El paper dels famosos animal spirits s’ha vist revaloritzat amb la crisi. Els indicadors de confiança havien passat a formar part dels quadres macroeconòmics, però ara ocupen llocs més destacats. La figura 1 mostra com el propi Informe Anual del Banc Central Europeu els utilitza per caracteritzar la dinàmica de la crisi. I el més recent Informe Anual del Banc d’Espanya, com mostra la figura 2, explicita la connexió estreta entre el comportament econòmic en termes de consum i el grau de confiança.

Del poeta Homer a Homer Simpson Un altre factor cabdal és la creixent complexitat dels mecanismes econòmics, amb unes interdependències cada vegada més grans, i especialment en l’àmbit financer, uns instruments cada vegada més

El comportament econòmic en termes de consum i el grau de conﬁança tenen una relació estreta

LA CONFIANÇA COM A VARIABLE ECONÒMICA 15 10 5 0 -5

Els mecanismes econòmics cada vegada són més complexos i interdependents

-10 -15 -20 -25 -30 -35 -40 2004

2005

2006

2007

2008

Conﬁança industrial

Conﬁança dels consumidors

2009

Conﬁança dels serveis

Font: Banc Central Europeu, Informe Anual 2009, abril 2010

CONSUM I CONFIANÇA A L’ECONOMIA ESPANYOLA sofisticats, la modelització i gestió dels quals s’ha basat en uns supòsits de comportament racional que de vegades no es donen al món real. Bé perquè la capacitat per assimilar creixents volums d’informació i complexitat no ha anat en proporció a la realitat i ha estat substituïda per regles pràctiques d’estimació que en situacions delicades resulten més que imperfectes. O bé perquè aquestes noves eines soﬁsticades han servit de mecanismes per canalitzar abusos i fraus aprofitant mecanismes psicològics –evidenciats tant a alts consells d’administració com a moltes oficines bancàries en converses amb clients– en què es prenien decisions sobre productes financers l’abast dels quals no sempre s’entenia: “els productes financers més sofisticats s’acabaven venent als segments de públic menys soﬁsticats” ha estat una de les descripcions d’un dels mecanismes que van amplificar la crisi financera. Ja l’any 1933 Irving Fisher havia descrit com les onades d’inversió podien acabar en un clima de credulitat del públic que era caldo de cultiu per irracionalitats, abusos i fraus.

% 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 2002

2003

2004

2005

Despesa en consum ﬁnal (c)

2006

2007

2008

2009

Conﬁança (escala dreta) (d)

Font: Banc d’Espanya, Informe Anual, juny 2010, gràﬁc 5.3

Caldrà veure què poden fer al respecte iniciatives com les contingudes a les noves normatives –que, amb molts entrebancs, s’intenten promoure i/o aplicar als Estats Units i Europa– sobre protecció al consumidor en matèria de productes ﬁnancers, regles que vinculin els bonus dels executius a resultats a mig termini, les limitacions a entitats ﬁnanceres per entrar en activitats de risc excessiu, entre d’altres. Cal recordar que el poeta grec Homer va des-

criure fa 27 segles a l’Odissea amb no superada eloqüència els perills dels cants de sirena que prometien seductors plaers i rendiments. I, tornant al títol d’aquest article, malgrat el temps transcorregut i les lliçons de moltes experiències, avui Homer Simpson és la caricatura –l’èxit de la qual és el millor senyal de la seva representativitat– de com les temptacions per desviar-nos de la racionalitat segueixen sent contínues... i massa sovint efectives.

ECONOMIA / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

El nombre

d’internautes al món

Regne Unit

46 mil. 76,4%

Estats Units

234 mil.

Espanya

76,3%

71,8%

29 mil.

La població internauta, en auge El número d’usuaris d’Internet al món actualment és de 1.800 milions, segons dades d’Internet World Stats. Això suposa que més d’un quart de la població mundial és ja usuària de la xarxa (27%). En funció de l’índex de penetració, Amèrica del Nord ocupa el primer lloc amb un 76%, seguida d’Oceania amb un 61% i Europa amb un 53%. Cal tenir en compte que Àsia, tot i comptar amb el major nombre d’usuaris, a causa del seu elevat nombre de població, se situa en els darrers llocs pel que fa a índex de penetració, amb tan sols un 20% de població usuària d’Internet. Pel que fa als països europeus, Islàndia, Noruega, Suècia, Holanda, Dinamarca i Finlàndia compten amb índex de penetració superiors al 80%, tot i que els països amb major nombre d’usuaris són Alemanya, Regne Unit, Rússia i França.

Brasil

45 mil. 36,2%

DISTRIBUCIÓ D’INTERNAUTES AL MÓN Orient Mitjà 3,2% Àsia 42,4%

Amèrica del Nord 14,4%

Argentina

20 mil. 48,9%

Àfrica 4,8% Europa 23,6%

Amèrica del Sud/ Carib 10,4% Oceania / Austràlia 1,2%

El mapa del món / ECONOMIA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

Rússia

45 mil. 32,3%

Alemanya

62 mil. 75,3%

Corea del Sud

37 mil.

Xina 384 mil.

França

45 mil. 69,3%

77.3%

Japó 96 mil.

28,7%

75,5% Índia

81 mil. 7%

Austràlia

17 mil. 81%

USUARIS I ÍNDEX DE PENETRACIÓ ENTRE LA POBLACIÓ

Món Europa

Usuaris d’internet 1.802 mil. 25 mil.

Penetració (% població) 26,6% 53,0%

Àfrica

86 mil.

8,7%

Àsia Orient Mitjà Amèrica del Nord Amèrica del Sud / Carib Oceania / Austràlia

764 mil. 58 mil. 259 mil. 186 mil. 21 mil.

20% 28,8% 76,2% 31,9% 61%

ECONOMIA / Conjuntura

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

UN PAÍS MÉS AMB L’EURO

NOTÍCIES DEL MES

Estònia entrarà a l’Eurozona el 2011

NOU ACORD D’INTERCANVI DE DADES BANCÀRIES ENTRE LA UE I ELS ESTATS UNITS

La Unió Europea ha aprovat l’entrada d’Estònia a partir del proper any i ha ﬁxat de forma irrevocable la taxa de canvi, que serà 1€= 15,6 corones estonianes. NÚRIA CABRERA

“El Consell ha decidit permetre a Estònia adoptar l’euro com a moneda a partir de l’1 de gener de 2011. Aquesta decisió ampliarà la zona euro a 17 estats membres”, són les paraules que formen part del text aprovat pels ministres de Finances de la Unió Europea, que aprova Estònia com a nou país de la zona euro. L’Ecofin ha establert també la taxa de canvi de l’actual moneda d’Estònia, la corona estoniana, a l’euro, que ha quedat ﬁxada en 15,6466 corones estonianes, una decisió que és irrevocable. El comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va declarar que “Estònia ha aconseguit un alt grau de convergèn-

cia econòmica sostenible i està preparada per assumir l’euro”. També va ressaltar “el compromís d’Estònia en l’aplicació de mesures econòmiques prudents”, i va recordar que “per garantir que l’adopció de l’euro sigui un èxit, Estònia ha de continuar esforçantse per mantenir aquestes mesures raonables en matèria fiscal, estar alerta i respondre amb rapidesa i decisió en cas que apareguin indicis de desequilibris macroeconòmics o pèrdua de competitivitat”.

Requisits per entrar D’aquesta manera, la zona euro s’amplia amb l’arribada d’Estònia, l’únic país dels nou aspirants a l’euro

Letònia presenta unes ﬁnances públiques sanejades i una estabilitat dels preus que compleix amb les exigències de la Comissió Europea, segons estableixen els darrers informes de convergència. És per això que Bulgària, la República Txeca, Letònia, Lituània, Hongria, Polònia, Romania i Suècia hauran de continuar fent esforços fins arribar a assolir els criteris macroeconòmics de la UE. Així, cal subratllar que la taxa mitjana d’inﬂació interanual a Estònia el

passat mes de març va ser del -0,7%, per sota del valor de referència europeu calculat per aquell període en l’1%. D’altra banda, el país tampoc ha estat subjecte a cap procediment per dèﬁcit excessiu, que el 2009 va ser de l’1,7% del PIB. Per poder formar part de la unió monetària, els països candidats han de presentar unes ﬁnances públiques sanejades, estabilitat de preus i del tipus de canvi, la convergència dels tipus d’interès a llarg termini i que la legislació estatal en matèria de política monetària sigui compatible amb els tractats europeus, concretament, en tot allò relacionat amb la independència del Banc Central Europeu.

ELECCIONS AVANÇADES

Nou president a Polònia El liberal proeuropeu Komorowski és el nou president de Polònia, després de guanyar unes eleccions molt igualades davant de l’ultraconservador Jaroslaw Kaczynski.

El liberal Komorowski ha obtingut més vots a la zona pròspera del país

NÚRIA CABRERA

Polònia té nou president. Es tracta del liberal Bronislaw Komorowski, que ha sortit guanyador en els darrers comicis presidencials celebrats al país, i que el converteixen en el nou cap d’Estat. Komorowski ha obtingut el 53% dels vots, davant el 47% que va votar per Jaroslaw Kaczynski. Si s’analitzen els resultats, es demostra que Komorowski ha obtingut un major nombre de vots a l’oest del país, la zona més pròspera, i en les principals ciutats, mentre que Kaczynski ha vençut a l’est i en les àrees rurals. En conèixer els resultats, Komorowski va mostrar la seva alegria i va subratllar la xifra de participa-

Bronislaw Komorowski ha guanyat les eleccions a Polònia. / ARXIU

ció, que ha arribat al 56% en la segona volta. També va donar les gràcies pel suport obtingut durant una campanya electoral marcada per la tragèdia de l’avió presidencial el

passat mes d’abril i que el va posicionar com a president en funcions. Per la seva banda, Jaroslaw Kaczynski havia gaudit d’un augment del nivell de popularitat ﬁns a

situar-lo al capdavant del partit ultraconservador, i una vegada fets públics els resultats, va afirmar que “vol continuar canviant Polònia i lluitarà per guanyar en les properes eleccions”. Les eleccions estaven previstes per a la tardor, però van haver d’avançar-se a causa de la mort en accident aeri del president, Lech Kaczynski, el passat 10 d’abril.

En les darreres setmanes, la Unió Europea i els Estats Units han signat un acord d’intercanvi de dades bancàries en el marc de la lluita antiterrorista, en una de les darreres accions de la presidència europea de la Unió. Així, va ser el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui va signar el document Swift al costat de la comissària europea d’Interior, Cecilia Malmström, i l’encarregat de negocis de l’ambaixada dels Estats Units a la UE, Michael Dodman. Aquest nou acord en matèria antiterrorista és la continuació de l’anterior pacte establert després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. Ara, les autoritats dels Estats Units, amb les garanties pertinents, podran accedir a les dades de 8.000 institucions ﬁnanceres de 200 països.

EL PARTIT GOVERNAMENTAL DEL JAPÓ PERD LA MAJORIA DEL SENAT

El partit governamental del Japó ha perdut la majoria del Senat en les darreres eleccions legislatives celebrades al país, segons els primers resultats provisionals coneguts després de tancar les urnes. Malgrat la derrota, el primer ministre, Naoto Kan, ha descartat renunciar al càrrec i ha mantingut la voluntat d’aplicar les reformes que té previstes. La derrota electoral pot truncar les intencions de Kan d’introduir canvis per rebaixar l’alt dèﬁcit del país. Els sondejos indiquen que el Partit Democràtic del Japó (PDJ), liderat per Kan, ha obtingut 47 escons a la cambra alta, i el seu soci de govern, cap. El Partit Liberal Democràtic (PLD), a l’oposició, ha obtingut, en canvi, 54 representants.

NOVES SANCIONS A L’IRAN

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha signat una nova llei de sancions contra l’Iran. “Les més dures que s’han imposat mai a Teheran”, va explicar Obama, per tal de congelar la capacitat iraniana per desenvolupar i finançar el seu programa nuclear. Les noves mesures aprovades estableixen, entre d’altres, penalitzacions a les companyies que subministrin petroli a l’Iran i als bancs que mantinguin relacions comercials amb entitats financeres iranianes o amb el cos d’elit de l’exèrcit iranià. Segons el text de la llei, els Estats Units estarien disposats a aixecar les sancions quan es pugui certificar que l’Iran compleix amb els requisits per sortir de la llista de presumptes patrocinadors del terrorisme, i hagi cessat els seus esforços per desenvolupar o adquirir armes de destrucció massiva.

Sobre el terreny / ECONOMIA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

LA MODERNITZACIÓ D’UN PAÍS

Letònia, la crisi com a oportunitat El país bàltic ha vist com la crisi econòmica ha incidit directament en la seva economia. No obstant això, la recessió també ha donat pas a noves oportunitats d’inversió i exportació per a empreses estrangeres.

NÚRIA CABRERA

Letònia es troba en una situació que es pot qualiﬁcar com a complicada. La crisi econòmica ha tallat el fabulós creixement que havia portat aquesta economia bàltica a complir els requisits per ingressar a la Unió Europea i que l’havia convertit en exemple a seguir a la regió. Des de 2008, el país està patint una greu recessió, de la qual es comença a veure la llum en els darrers temps, amb les conseqüents oportunitats de negoci que es generen, sobretot per a les empreses estrangeres. Així doncs, i amb la pitjor època a punt de ser superada, Letònia afronta nous reptes de futur on tindran molta importància les infraestructures i la modernització del país. És per això que la república bàltica busca socis i empreses per tirar endavant tots aquests projectes que ajudaran a reduir la taxa d’atur i a retornar la prosperitat a una societat que s’havia acostumat a consumir i gaudir d’un alt poder adquisitiu.

Relacions econòmiques Són més de 40 les empreses catalanes i espanyoles que treballen o mantenen relacions econòmiques amb Letònia. La major part es dediquen a la intermediació comercial. En el primer trimestre de 2010, els principals sectors que Espanya ha importat a Letònia són els següents: productes derivats del pa, indústria auxiliar mecànica i de la construcció, matèries primeres i semimanufactures, producció energètica, hàbitat, begudes alcohòliques, tecnologia industrial, moda, productes derivats de la llet i peix i marisc. Pel que fa a l’exportació, cal mencionar altres sectors com els productes hortofrutícoles, vins, tecnologia industrial, indústria química i derivats de la carn.

Oportunitats de negoci Per aquelles empreses amb capacitat d’inversió, és interessant conèixer que hi ha oportunitats de negoci en el sector de les forces armades i les licitacions de material i consulto-

LA COMISSIÓ EUROPEA PRORROGA ELS PLANS D’AJUT ALS BANCS DE LETÒNIA La portaveu comunitària de Competència, Amelia Torres, ha informat que es prorroguen fins a finals d’any els plans d’ajut als bancs de Letònia, encara que “amb primes més elevades per tal d’incentivar” les entitats a finançar-se per elles mateixes sense necessitat de recórrer a ajuts públics i limitar les distorsions de competència. Concretament, el pla de Letònia va ser aprovat el 22 de desembre de 2008 i s’ha prorrogat fins al 31 de desembre d’enguany, amb la finalitat de garantir l’estabilitat financera en el moment més greu de la crisi. Letònia afronta nous reptes de futur on tindran molta importància les infraestructures i la modernització del país. / ARXIU

Són més de 40 les empreses catalanes i espanyoles que treballen amb Letònia Hi ha oportunitats d’inversió en el sector públic del país, en matèria informàtica

ria militar, i també, en el sector públic, en matèria informàtica, ja que el Govern vol invertir en material de primera qualitat i en xarxes i sistemes de millora de l’Administració. Pel que fa a les infraestructures, es volen realitzar nous projectes, com ponts, ports i aeroports, però també altres accions en energia, transports, tractament d’aigües i control de la contaminació. Pel que fa a béns i productes, cal aclarir que en bona part dels casos, Letònia actua com a plata-

DADES GENERALS Població:

2,2 milions d’habitants 64.589 km2

Superfície: Capital:

Riga

Sistema polític:

Democràcia parlamentària

Inﬂació:

3,3% (2009), -1,6% (estimació 2010)

Creixement del PIB:

-18% (2009), -3,5% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Lituània (15,4%), Rússia (14,7%), Estònia (13.1%), Alemanya (7,6%), Suècia (6,2%), Dinamarca (4,3%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI, Eurostat.

forma de reexportació cap a Rússia, així que és un emplaçament interessant per aquelles empreses que vulguin obrir-se a nous mercats, en aquest cas, de gran quantitat de clients, com és el mercat rus i la seva àrea d’influència. En enginyeria i indústria metal·lúrgica es troben oportunitats en la producció de metalls bàsics i manufactures de productes metal·lúrgics, vehicles, aparells elèctrics i electromecànics, on destaca la mà d’obra qualificada i eficient en cost i capacitat, i l’accés al mercat del metall rus i de l’est. Aquelles empreses especialitzades en la indústria tèxtil trobaran a Letònia una mà d’obra

qualificada i amb tradició en el sector, que donaran avantatges i accés als mercats occidentals. La indústria química i farmacèutica és força important a Letònia, en dos segments principals, la producció de productes farmacèutics i la fabricació de pintures i productes de neteja que es distribueixen pel país i les regions bàltiques. Pel que fa a les tecnologies de la informació i les telecomunicacions, és un sector que registra la major taxa de creixement en els darrers deu anys, que compta amb una mà d’obra qualificada i s’ha especialitzat en aplicacions financeres, implementació de projectes i subcontractacions d’activitats de

grans empreses internacionals. Una altra de les oportunitats de negoci per a empreses catalanes i espanyoles és la logística, sobretot per la ubicació de Letònia, que té accés a la línia transsiberiana, oleoductes, ports i sistema ferroviari. El seu emplaçament fa que sigui un lloc atractiu per al desenvolupament de centres de distribució en el nord d’Europa i serveixi per accedir als mercats de les antigues repúbliques soviètiques i l’Extrem Orient. En operacions financeres, s’ha de recordar que el sector es troba dominat per grans grups regionals de Suècia, Alemanya i Finlàndia, principalment, encara que queda espai en banca corporativa i en fons d’inversió i pensions. Finalment, en el sector energètic, les oportunitats es donaran de la mà de la Unió Europea, que finançarà properament noves infraestructures i actuacions mediambientals. Cal dir que Letònia no compta amb experiència en gestió i comercialització d’infraestructures, un fet que pot ser aprofitat per les empreses catalanes i espanyoles.

ECONOMIA / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

VALORS ÍBEX

29 juny 10 31 agost 10

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+1,47%

-3,50%

-7,80%

-1,41%

+4,09%

2.594,72 2.632,83

1.836,00 1.771,56

9.570,67 8.824,06

6.020,68 5.935,62

1,22 1,27

CAC

SETEMBRE 2009

AGOST 2010

L’ÍBEX VERSUS EUROPA

La pèrdua, a l’agost, del 2,98% de l’Íbex, és inferior a la dels seus competidors europeus. Malgrat això, l’Íbex es manté com un dels indicadors que registra pitjors xifres a nivell anual.

DOW JONES

AGOST 2010

SETEMBRE 2009

AGOST 2010

CAIXA D’ESTALVIS CATALUNYA, TARRAGONA I MANRESA

A la recerca de la solidesa Considerada de modèlica per veus autoritzades del sector, la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa ha estat una de les més ràpides a posar-se en marxa. El passat 1 de juliol es va iniciar l’operativa conjunta de les tres entitats, ja com a una sola caixa, la quarta de l’Estat per volum d’actius consolidats. Ara, busca convertir-se en una caixa cada vegada més sòlida ﬁnancerament, més dinàmica comercialment i més útil socialment. BEGOÑA GIMÉNEZ

El 23 de juliol el Comitè de Supervisors Bancaris Europeus oferia els resultats dels tests d’estrès realitzats a un total de 91 entitats d’àmbit europeu, de les quals 19 eren grups de caixes espanyoles. Del 100% de les caixes, només quatre d’elles, totes en procés d’integració, no van assolir l’objectiu per a les circumstàncies més extremes considerades. Qui pitjor comportament va mostrar en aquest hipotètic escenari súper negatiu va ser el grup format per les tres entitats que formen la nova Caixa d’Estalvis Catalunya, Tarragona i Manresa. Malgrat aquests resultats negatius, ràpidament van sorgir valoracions en defensa d’aquest projecte. Des de la CECA, Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi, es va emetre un comunicat en què es mostrava la satisfacció pels resultats de les proves, que segons deia “posen de manifest la solidesa i solvència del sistema ﬁnancer espanyol”. A més, matisava els resultats més negatius obtinguts per algunes entitats, ja que la CECA entén que aquestes entitats en procés d’integració encara s’han de consolidar i madurar els seus projectes però que “compten amb unes direccions clares, uns projectes viables sotmesos al Banco d’Espanya i amb equips directius sòlids compro-

Imatge de la seu de Caixa Catalunya. / ARXIU

Des de l’1 de juliol operen conjuntament les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa Moody’s ha millorat la qualiﬁcació ﬁnancera de la nova entitat per la seva major solvència

mesos amb la seva realització”. Amb aquest vot de conﬁança i amb la seguretat que els resultats obtinguts “aporten una major solidesa al projecte de futur de la nova entitat” en paraules del director de Caixa d’Estalvis Catalunya, Tarragona i Manresa, Adolf Todó, l’entitat complia el 23è dia des que es posés en funcionament l’operativa conjunta.

Integració modèlica La nova entitat va iniciar la seva singladura el passat 1 de juliol i immediatament va posar en marxa tota la planificació prevista en el procés d’integració per assolir el seu objectiu

de ser una entitat de referència al mercat des de la perspectiva de servei al client i de convertir-se en una caixa cada vegada més sòlida financerament, més dinàmica comercialment i més útil socialment. La fusió s’ha fet a partir de tres entitats que partien d’una mateixa idea de negoci, centrada en l’atenció al client i en la proximitat als territoris, i que busca crear una organització financera “amb un projecte empresarial sòlid i ben estructurat en benefici de la societat, els clients i els empleats”, segons fonts de l’entitat. El 13 octubre del passat any, els consells d’administració de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona van aprovar l’inici del procés de fusió. Dos mesos després, el 4 de desembre, les tres caixes aprovaven el seu Pla d’Integració i el Protocol de Fusió. Alguns factors determinants del procés d’integració han estat la complementarietat de la xarxa comercial de les tres entitats, la millora de la capitalització de l’entitat resultant o les sinèrgies derivades de la racionalització de la xarxa i dels serveis centrals. El 12 de març les direccions de totes tres caixes van signar el Pacte Laboral per a la integració i van establir el pla d’acció per al desenvolupament d’aquest acord. Uns dies més tard, va obtenir

el vist i plau del Banc d’Espanya i l’aprovació del mateix FROB, del qual ha obtingut 1.250 milions d’euros, i del Ministeri d’Economia, que va autoritzar l’adquisició de les participacions preferents. El bon resultat de la fusió ho reflecteix el ràting de la nova entitat que, d’acord amb la valoració de Moody’s, millora la qualiﬁcació de la solvència ﬁnancera (BSFR) anterior amb una revisió a l’alça. L’agència reconeix la millora dels aspectes de cobertura de riscos i l’augment de la capitalització de la nova entitat, factors que contribueixen a la seva solidesa.

DADES SIGNIFICATIVES • Volum d’actius: 81.020 milions d’euros • Marge de negoci: 1.549 milions d’euros • 4 milions de clients • Volum de negoci: 132.000 milions d’euros (62.088 milions de crèdits i 70.009 milions d’euros de recursos de clients) • Plantilla: 8.000 treballadors • Xarxa: 1.212 oﬁcines

Anàlisi de valors / ECONOMIA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

UNNIM FA RÈNTING DE VEHICLES

ASSEGURANCES MÉS BARATES

NOVA AGÈNCIA DE QUALIFICACIÓ EUROPEA

La nova caixa comarcal catalana posa en marxa, durant aquest mes, una nova campanya de rènting de vehicles orientada a autònoms i pimes i gestionada a través de l’entitat Lico Renting S.A. Així, amb el lema “Estrena vehicle perquè el teu negoci vagi rodat”, Unnim ofereix unes condicions excepcionals als seus clients.

Segons un estudi publicat per Marsh, consultora de riscos, les assegurances a tot el món han abaixat els preus degut a la gran competència existent en el mercat. Concretament a Espanya, les primes que més s’han abaratit, entre un 20 i un 30 per cent, són les corresponents a danys materials i responsabilitat civil.

Coface ha presentat la seva sol·licitud d’acreditació al CESR (Comitè Europeu de Reguladors de Valors) com agència de qualiﬁcació especialitzada en empreses, per a les seves 10 agències de qualiﬁcació en Europa. Coface pretén així oferir una alternativa a les tres agències tradicionals.

GAS NATURAL FENOSA Gas Natural Fenosa ha incrementat el seu beneﬁci net un 37,1% durant aquest primer semestre de l’any i ha assolit els 853 milions d’euros. La seva evolució borsària no està resultant tant convincent. Els seus títols s’han abaixat aquest darrer mes un 8,25% i acumula, en els darrers sis mesos, un descens de l’11,66%. El valor màxim assolit per l’acció des del començament de l’any és de 15,60 euros, mentre que el mínim s’ha situat en els 11,33 euros. No l’ha beneﬁciat la notícia sorgida a mitjans del mes d’agost sobre el pagament milionari al qual l’empresa energètica haurà de fer front en concepte d’indemnització a la petroliera estatal argelina Sonatrach, després de rebre un laude arbitral per la batalla que mantenia des de 2007 per la revisió dels preus del gas procedent del país nord africà.

14,0 13,8 13,6 13,4 13,2 13,0 12,8 12,6 12,4 12,2 12,0 11,8 11,6 11,4 11,2 11,0 JULIOL 2010

AGOST 2010

ELS SERVEIS MEDIAMBIENTALS CONTRARRESTEN LA CRISI CONSTRUCTORA

Els serveis guanyen pes Fins a 101,2 milions de beneﬁci és el que ha obtingut FCC durant aquest primer semestre malgrat l’ambient enrarit que viu el sector de la construcció i la seva negativa evolució a la Borsa. L’expansió internacional de FCC i la seva diversiﬁcada activitat són les dues claus principals per mantenir uns resultats tan positius.

Vehicle per a la neteja diària dels carrers, a Barcelona. / CEDIDA

que, segons el grup de serveis ciutadans, incorpora l’efecte de les dures condiciones meteorològiques enregistrades a les seves principals zones geogràﬁques (al centre d’Europa i Espanya en Construcció, junt amb la presència a EUA de Ciment) durant el primer trimestre de l’exercici. Així, el bon comportament de Serveis (+4,1%) - inclou activitats com neteja urbana, eliminació de residus, manteniment clavegueram o gestió integral de l’aigua-, Versia (+1,8%) - centrada en handling, aparcaments o logística- i Energia (+13,9%) -el 2009 va adquirir 14 parcs eòlics i compta també amb dos fotovoltaics- ha servit per esmorteir els descens en infraestructures i en ciment. Malgrat la caiguda del 8%, l’evolució dels ingressos

en Construcció millora en el segon trimestre i permet recuperar parcialment la caiguda del primer trimestre que va ser de l’11,8%. Aquesta millora en la seva activitat constructora no sabem si es podrà repetir en un futur pròxim, ja que la retallada de 6.400 milions d’euros en el pressupost d’obra pública en infraestructures, pot afectar-li greument. La difícil situació que viuen les constructores ha tingut el seu reflex a la Borsa, on les accions de FCC s’han deixat d’un 34,26%, seguint la tònica de totes les seves companyes de sector. Les seves accions cotitzen actualment a uns 19 euros, molt lluny dels 77,20 a què es situaven el 2006 i en trajectòria descendent respecte els 23,33 de 2008.

EVOLUCIÓ DE LES DIFERENTS ÀREES SEGONS LA XIFRA DE NEGOCI (EN MILIONS D’EUROS) 8000

BEGOÑA GIMÉNEZ

Fomento de Construcciones y Contratas ha presentat recentment els seus resultats del primer semestre demostrant que hi ha maneres de sobreviure a la crisi de la construcció. FCC ha obtingut un benefici net atribuït de 101,2 milions, el que representa un augment del 6% respecte el mateix període de l’any anterior. Aquests guanys es deuen fonamentalment a l’augment d’un 7% dels ingressos a les àrees de serveis mediambientals, urbans i energies renovables, que combinen el seu caràcter recurrent amb la creixent expansió de la seva demanda.

Els ingressos pels serveis mediambientals, urbans i energies han crescut un 7%

La diversiﬁcació geogràﬁca i d’activitats del grup controlat per Esther Koplowitz és l’estratègia que de moment, va donant els seus fruits. La xifra de negoci a l’exterior ja assoleix el 43,8%, percentatge que resulta especialment positiu tenint en compte que el comportament de l’activitat

internacional ha estat més dinàmic que la del mercat nacional, amb un descens del 3,6% i 6,1% respectivament. FCC treballa a 54 països i el 2009 la seva xifra global de negoci internacional va arribar als 5.588 milions d’euros. No obstant, la xifra de negoci global s’ha reduït en 295 milions d’euros, situant-se en els 5.716 milions, gairebé un 5% menys que en el mateix període de l’any anterior. Per àrees, les de Serveis Mediambientals, Urbans i Energia consoliden el seu creixement, mentre que Construcció i Ciment atenuen la reducció derivada del menor volum d’activitat, el

7000

6000

5000

4000

3000

2000

1000

18 0

2005 Serveis mediambientals Versia

2007

-2009

Construcció

Immobiliària

Ciment Font: Elaboració pròpia

ECONOMIA / Estudis

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

L’INFORME DE LA CAIXA RELACIONA FELICITAT I PROGRÉS ECONÒMIC

Els diners no donen la felicitat... o sí? Com diu la dita popular, el diner no ho és tot, però hi ajuda força. El servei d’estudis de “la Caixa” ha publicat recentment un estudi que prova de relacionar l’alt o baix PIB d’un país amb una variable tan subjectiva com és la felicitat de la seva població. La pregunta clau és “Ens ha fet la crisi més infeliços?”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Vivim moments plens d’incertesa. Qui no tem un acomiadament, veu perillar els seus beneﬁcis empresarials i a qui no, li anul·len algun projecte que semblava era ben segur. L’economia es mostra molt inestable i això fa que el nostre benestar se’n ressenti, ja no tant perquè faltin o no els diners sinó perquè no es veu gens clar com serà el nostre futur. I tot això està afectant la nostra felicitat, la individual i també el sentiment collectiu de tota la societat. “la Caixa” ha publicat aquest estiu l’informe Benestar social, progrés econòmic i felicitat en què es relacionen els resultats dels diferents indicadors econòmics amb l’augment o la disminució de la satisfacció dels ciutadans d’una societat. Segons l’estudi “la pèrdua del treball no només ocasiona un cost pecuniari immediat pel salari que es deixa de percebre, sinó també una pèrdua d’autoestima i de vincles socials, factors que influeixen notablement sobre el nostre estat d’ànim i que no només sofreix qui es queda sense feina sinó també aquells que segueixen treballant però amb un major risc de desocupació, por tant, en circumstàncies més incertes i inestables”.

Privació i pobresa són quasi incompatibles amb la felicitat. / ARXIU

L’augment de la riquesa només té un impacte temporal i efímer sobre la felicitat El PIB per càpita s’utilitza per mesurar el benestar d’una societat i la seva felicitat

Més volem quan més tenim? El 1974, l’economista Richard Easterlin va recuperar la pregunta de si en ser més rics serem més feliços. Segons les enquestes, dos dels set factors que ens influeixen per assolir la felicitat són les finances i l’estabilitat laboral Alguns altres factors, en realitat, també es paguen amb diners, ja que si bé la salut és un do, els metges que n’han de tenir cura sí es poden pagar. Marta Noguer, coautora de l’informe de “la Caixa” explica que, segons algunes investigacions, quan es comparen individus d’un mateix país en

un determinat moment del temps, les dades indiquen que “major riquesa reporta major satisfacció”. Si realitzem la comparació entre països també es veu una relació positiva entre renda per capita i el nivell reconegut de felicitat. Sembla ser que “els habitants dels països rics viuen, en general, més satisfets que els dels països pobres”. En canvi, i aquí trobem la paradoxa, si comparem les dades al llarg del temps, podem comprovar com una mateixa persona, pel fet d’enriquir-se

no sempre ha de ser per això més feliç. Efectivament, la privació i la pobresa són molt nocives per a la felicitat, però un cop les necessitats bàsiques han estat resoltes, “el que ens aporta satisfacció no és la renda absoluta sinó la relativa” o com a molt, aﬁrma l’estudi “l’augment de la riquesa només exerceix un impacte temporal i efímer sobre la felicitat”. Aquest comportament s’explica pel funcionament de la nostra psicologia, ja que tenim una ment molt adaptativa que fa que quan més guanyem més desitgem. I sobretot, desitjem allò que veiem que tenen altres persones i no nosaltres. Noguer matisa que hi ha d’altres corrents de pensament que consideren que l’augment de la riquesa des de la II Guerra Mundial sí que ha fet apujar els nivells de satisfacció que en canvi, s’han vist minvats per d’altres factors com ara el fracàs de les relacions sentimentals.

Quantiﬁcar la felicitat Un dels indicadors que s’utilitzen a l’actualitat per mesurar el benestar d’una societat

i per tant, la seva felicitat, és el PIB per capita, és a dir, el nivell econòmic dels seus habitants. Tanmateix, segons Joan Elías i María GuitiérrezDomènech, dels departament d’Economia Europea, Estudis i Anàlisi Econòmica de “la Caixa” i coautors de l’informe, “els esforços adreçats a resoldre el devastador vessament de petroli en el Golf

de Mèxic faran augmentar el PIB” i no cal dir que aquest no contribuirà precisament a augmentar el benestar ni social ni mediambiental. Els autors aposten per utilitzar d’altres indicadors per valorar el progrés social i el desenvolupament del benestar, com ara dades que incloguin els índexs d’educació, l’esperança de vida i el nivell de renda. Tot i això, Elías i Gutiérrez reconeixen que “mentre s’espera altres instruments estadístics millors, el PIB per capita, utilitzant les degudes prevencions, continua sent una manera raonable de mesurar el benestar de les nacions”. Entre 2000 i 2008, el PIB real a Espanya va créixer un 27,6% en termes acumulats, mentre que l’atur es reduïa en 2,5 punts percentuals, ﬁns l’11,3%. El 2009, en canvi, un descens del PIB del 3,6% ha suposat un incremento de 6,7 punts percentuals a la taxa d’atur. La proporció de ciutadans que es declaren satisfets amb la seva vida va retrocedir el 2009 fins nivells de 1998, segurament en relació a la situació econòmica. Ara, el que no sabem és quant ens costarà recuperar l’economia i la felicitat.

CREIXEMENT ECONÒMIC I INDEX DE FELICITAT A ESPANYA % 6

-2

65 -4 1985 1987 19891991 1993 19951997 1999 2001 20032005 2007 2009

Variació interanual del PIB (escala esquerra) Proporció dels ciutadans que es declaren satisfets (escala dreta) Font: Comissió Europea i INE

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

A l’especial d’escoles de negoci i institucions universitàries analitzem, entre d’altres qüestions, el gran interès de les persones per millorar la seva formació.

Especial:

Escoles de negoci i institucions universitàries

EL PROBLEMA D’ESTAR MASSA PREPARATS

Els joves graduats s’enfronten a la paradoxa de la sobre-qualiﬁcació La demanda d’estudis de postgrau i l’accés a la universitat creix al temps que la crisi passa factura als joves graduats: la taxa d’atur gairebé s’ha duplicat, i ha passat d’un 4,8% a un 9,4% entre els titulats.

REDACCIÓ

Les possibilitats d’accedir a un lloc de treball s’han reduït al mateix ritme que ha augmentat la demanda d’estudis de postgrau i d’accés als Graus universitaris. Qüestions com l’especialització, la necessitat de reciclatge i, sobretot, ‘el temps lliure’ de molts joves llicenciats i aturats han donat una empenta al creixement d’aquesta demanda. Però, com ha assimilat el mercat laboral aquesta sobre-qualiﬁcació dels joves? Les darreres xifres de l’Informe elaborat per la Fundació Coneixement i Desenvolupament, institució que presideix Ana Patricia Botín- mostren que l’accés al mercat laboral s’ha complicat en els últims dos anys, així com les condicions laborals dels titulats.

País sobre-qualiﬁcat? L’estudi, que analitza l’evolució de la Universitat espanyola i la seva contribució al desenvolupament, explica amb dades de 2009, que el 21% de la població d’entre 25 i 65 anys està en possessió d’una titulació universitària, percentatge similar al dels països de l’OCDE. És més, la investigació aﬁrma també que a Espanya segueix havent sobre-qualificació perquè un 3% dels contractats (gairebé 300.000 persones) amb titulació universitària està ocupant tasques per a les quals no és necessari un nivell tan alt d’estudis. Amb tot, però, la taxa d’atur és més elevada en els nivells de formació més baixos, ja

que, segons el coordinador de l’estudi, Marí Parellada, la reducció de llocs de treball d’alta qualiﬁcació no ha estat tan intensa com la dels de baixa qualiﬁcació.

Més estudis, més ingressos Si durant la dècada de 1997 a 2007, Espanya va ser el país de l’OCDE que més va elevar la taxa d’ocupació dels graduats universitaris i va experimentar el major descens de la seva taxa d’atur, la crisi ha sacsejat aquest valuós lideratge-. Entre l’últim trimestre de 2007 i el tercer de 2009, la taxa d’atur gairebé s’ha duplicat, i ha passat d’un 4,8% a un 9,4%, molt per sobre de la mitjana de la UE-27, que ha crescut poc més d’un punt percentual, ﬁns al 4,6%. Amb tot, un terç dels universitaris de la Unió Europea no treballa segons la formació que li van proporcionar els seus estudis i guanya menys del que podria si exercís la professió que, per circumstàncies vinculades a la crisi, no pot exercir. Malgrat això, els joves amb els estudis més avançats (universitaris i doctorats) són el grup que va registrar els millors resultats en el mercat laboral, amb una major taxa d’ocupació i millors condicions salarials.

Un 3% dels contractats amb titulació universitària està ocupant tasques per a les quals no és necessari un nivell tan alt d’estudis. / ARXIU

El futur dóna un respir a enginyers, economistes i professionals de la salut Segon un estudi de l’Aneca, el 31% dels titulats espanyols creuen haver triat malament la carrera que van estudiar i, si poguessin tornar el temps enrere, rectiﬁcarien

generació que tria carrera i opta per estudis superiors en funció de les expectatives d’ocupació del mercat, més que no pas de la seva vocació professional. Segon un estudi de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca), el 31% dels titulats espanyols creuen haver triat malament la carrera que van estudiar i, si poguessin tornar el temps enrere, rectiﬁcarien. Les anàlisis sobre la inserció laboral dels universitaris mostren que entre les carreres més sol·licitades es mantenen Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Medicina, Infermeria, Economia i Enginyeria Industrial.

Triar amb el cap o amb el cor

Quan l’oferta no és igual a la demanda

Cada vegada més, la conjuntura econòmica i social actual ha donat pas a una

Segons un informe d’Adecco, Administració i Direcció d’Empreses (ADE) és la car-

rera que té més possibilitats de garantir un lloc de feina en el futur, seguida de les carreres d’Enginyeria Industrial i Enginyeria Tècnica Industrial. D’altra banda, els estudis universitaris d’Econòmiques i Medicina ﬁguren en quart i cinquè lloc, per davant de les Ciències Empresarials, Dret, Enginyeria en Informàtica i Enginyeria de Camins. Però no tot és tan fàcil com saber triar. Tot i que ADE presumeix d’un futur més ‘obert’ pels joves, també és una de les carreres amb què més graduats ‘treu’ al mercat any rere any, i per tant, és una de les que genera més competència. Aquest mateix fenomen també succeeix amb estudis com les Ciències Empresarials, Dret o Química. El cas contrari el trobem a Enginyeria en Informàtica, Medicina o Enginyeria Industrial, on l’oferta d’ocupació supera a la demanda.

ESPECIAL / Escoles de negoci i institucions universitàries

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

DEBILITATS

Internacionalització i reconeixement mundial, assignatures pendents de la universitat Les universitats espanyoles no només tenen un 1% d’alumnes forans, respecte el 7% de mitjana de l’OCDE, sinó que les seves taxes de graduació són sis punts inferiors, fet que suposa una baixa eﬁciència. Són xifres que es desprenen de l’informe CYD 2009, ‘La contribució de les universitats espanyoles al desenvolupament’, elaborat per la Fundació Coneixement i Desenvolupament. Des del punt de vista de la qualitat de les universitats en aspectes de docència i re-

cerca, anomenat ‘Rànquing de Shangai’, les universitats espanyoles es troben molt ressagades a nivell internacional només apareixen 11 en el top 500. La Universitat de Barcelona es situa per sota del top 150, i una mica més avall, en la franja 201302, trobem la Universitat de València i la Universitat de Madrid.

Necessitats reals desateses Una altra de les conclusions menys encoratjadores extre-

tes d’aquest informe fa referència a la limitada resposta de les universitats espanyoles davant les necessitats que presenta el mercat laboral. Així, l’informe CYD 2009 recull el més rellevant d’un treball presentat per l’OCDE centrat en la relació entre la formació superior i el mercat laboral. L’origen d’aquest desajustament es troba, segons s’indica a l’informe CYD, en l’escassa autonomia de la que han disposat històricament les universitats per

RECOMANACIONS PEL SISTEMA UNIVERSITARI, SEGONS L’INFORME CYD 2009

• Augmentar el nivell d’internacionalització Ŗ /QFKſECT NU RCWVGU FG ſPCPÁCOGPV Ŗ 2NCPVGLCT WPC RQNÈVKEC FG 44** SWG RGTOGVK FGUGPXQNWRCT OKNNQT QREKQPU GUVTCVÂIKSWGU Ŗ 4GQTICPKV\CT GN UGEVQT RÕDNKE KPXGUVKICFQT RTGPGPV EQO C TGHGTGPV GNU KPUVKVWU OÃU CNNWP[CVU FGN OCTE HWPEKQPCTKCN dissenyar els seus propis programes d’estudis; la implantació insuficient de la formació continuada; l’escas-

sa mobilitat dels estudiants i una integració dèbil entre la universitat i la resta d’institucions socials.

AMENACES

La taxa d’atur es duplica entre els joves universitaris Els efectes de la crisi s’han deixat notar i la creació d’empreses des de la universitat és un dels índexs que evidencia amb més força aquesta realitat. Tal i com posa de relleu l’informe CYD, la crisi no ha pogut ser aliena a la univesitat ja que en ella incideixen també les diﬁcultats pressupostàries i, de la mateixa manera, afecta a la inserció i les condicions laborals dels titulats. L’any 2008 es va registrar un descens del 16,7% d’empreses creades i el nombre d’investigadors promotors d’aquestes empreses també es va redu-

ir un 6,1%. La inserció laboral és també una de les principals amenaces i que es posa de relleu amb el fenòmen conegut com a ‘sobre-qualiﬁcació’. A Espanya, un 3% dels contractats (gairebé 300.000 persones) amb titulació universitària ocupa tasques per a les quals no és necessari un nivell tan alt d’estudis. Entre l’últim trimestre de 2007 i el tercer de 2009, la taxa d’atur gairebé s’ha duplicat, i ha passat d’un 4,8% a un 9,4%, molt per sobre de la mitjana de la UE-27, que ha crescut poc més d’un punt

percentual, ﬁns al 4,6%. Espanya té, a més, una proporció d’ocupats que desenvolupen activitats d’alta qualificació (que és d’un 32,4%) sis punts inferior al percentatge corresponent de la UE dels 27. Per cada 100.00 treballadors, només hi han 805 graduats en ciències.

Un procés complexe per un pla complexe Una altra de les amenaces que arrossega el sistema universitari i que estava cridat a ser el seu gran repte és el Pla de

A Espanya, un 3% dels contractats (gairebé 300.000 persones) amb titulació universitària ocupa tasques per a les quals no és necessari un nivell tan alt d’estudis

Bolonya. A principis de juliol, la Comissió Europea avisava que Espanya acumula retards en l’aplicació de les reformes universitàries del discutit procés. La introducció de la nova estructura de l’ensenyament su-

La ‘sobre-qualiﬁcació’ avui és habitual.

perior en tres cicles (grau, màster i doctorat) s’esta realitzant, segons la CE, a un ritme més lent que en altres països de la UE.

Escoles de negoci i institucions universitĂ ries / ESPECIAL

SETEMBRE 2010 MĂ&#x201C;N EMPRESARIAL

FORTALESES

Les publicacions cientĂďŹ ques â&#x20AC;&#x2DC;made in Spainâ&#x20AC;&#x2122; es consoliden en el top ten mundial El darrer Informe CYD ha analitzat tambĂŠ el paper de la universitat des del punt de vista del seu impacte en lâ&#x20AC;&#x2122;economia i la societat. Lâ&#x20AC;&#x2122;estudi extreu algunes conclusions positives tant en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit de la investigaciĂł i la transferĂ¨ncia de tecnologia, ďŹ nanĂ§ament i despesa de lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł superior a Espanya. En concret, la inversiĂł en I+D sâ&#x20AC;&#x2122;ha incrementat un 5,8%, representant ja un 1,27% del PIB (dades de 2007). Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, Espanya ocupa el 9Ă¨ lloc en publicacions cientĂďŹ ques, amb un 3,2% del total mundial publi-

cat lâ&#x20AC;&#x2122;any 2007. Lâ&#x20AC;&#x2122;Informe CYD destaca tambĂŠ el paper de les universitats catalanes en comparaciĂł amb la resta de lâ&#x20AC;&#x2122;estat des del punt de vista de producciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;articles cientĂďŹ cs, on destaquen tant per volum de producciĂł (amb la Universitat de Barcelona en primer lloc) com per qualitat, amb un top 5 que compta amb quatre universitats catalanes, encapĂ§alades per la Universitat Pompeu Fabra. Lâ&#x20AC;&#x2122;Informe CYD destaca tambĂŠ lâ&#x20AC;&#x2122;increment del 9% de ďŹ nanĂ§ament empresarial en I+D universitĂ ria (317 milions).

RĂ&#x20AC;NQUING PER PRODUCCIĂ&#x201C; CIENTĂ?FICA

RĂ&#x20AC;NQUING PER IMPACTE I QUALITAT

1. Universitat de Barcelona (UB)

1. Pompeu Fabra (UPF)

2. AutĂ˛noma de Barcelona (UAB)

2. Universitat de Barcelona (UB)

3. Complutense de Madrid (UCM)

3. Universitat de Girona (UdG)

4. AutĂłnoma de Madrid (UAM)

4. AutĂ˛noma de Madrid (UAM)

5. Universidad de Valencia (UV)

5. Rovira i Virgili (URV) Font: Informe CYD 2009

Notable en web Des de fa uns quants anys, les escoles de negocis espanyoles

han destacat en les classiďŹ cacions acadĂ¨miques internacionals, i ara traslladen el seu

prestigi a la xarxa. AixĂ ho constata un estudi del CSIC, que mostra que quatre centres del nostre paĂs sâ&#x20AC;&#x2122;han situat aquest any entre els cent mĂŠs visibles del mĂłn. El Consell Superior dâ&#x20AC;&#x2122;Investigacions CientĂďŹ ques (CSIC) porta dos anys elaborant una comparativa mundial sobre el posicionament dâ&#x20AC;&#x2122;aquests centres de formaciĂł a Internet. Lâ&#x20AC;&#x2122;any 2009, IE, Esade, IESE i CEF han aconseguit situar-se entre els portals dâ&#x20AC;&#x2122;escoles de negocis amb mĂŠs visibilitat a la xarxa.

OPORTUNITATS

Lâ&#x20AC;&#x2122;oferta de postgraus ha augmentat un 2,3% lâ&#x20AC;&#x2122;any 2009, amb 3.207 programes La crisi no nomĂŠs ha provocat lâ&#x20AC;&#x2122;augment de la demanda de cursos complementaris i de postgrau, sinĂł tambĂŠ dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a la universitat. Segons recull lâ&#x20AC;&#x2122;Informe Infoempleo 2009, elaborat per Infoempleo en colÂˇlaboraciĂł amb Adecco, lâ&#x20AC;&#x2122;oferta de postgraus ha augmentat un 2,3% respecte lâ&#x20AC;&#x2122;any 2008, amb 3.207 programes. Lâ&#x20AC;&#x2122;estudi justifica aquest increment pel creixent interĂ¨s i demanda dâ&#x20AC;&#x2122;aquest tipus de cursos, tant per part de les empreses com de titulats universitaris, aixĂ com pels canvis que sâ&#x20AC;&#x2122;estan produint en lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit

educatiu superior per lâ&#x20AC;&#x2122;entrada del Pla Bolonya.

Estudiar per treballar Lâ&#x20AC;&#x2122;interĂ¨s per lâ&#x20AC;&#x2122;especialitzaciĂł i el reciclatge, perĂ˛, sâ&#x20AC;&#x2122;estĂŠn entre tots aquells aspirants que no es volen quedar obsolets. Tal i com explicava a principis dâ&#x20AC;&#x2122;estiu el conseller dâ&#x20AC;&#x2122;InnovaciĂł, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;estudiants preinscrits a la universitat ha augmentat un 2,3% respecte lâ&#x20AC;&#x2122;any 2009. En temps de crisi com els que vivim, cada cop mĂŠs professionals en actiu

i a lâ&#x20AC;&#x2122;atur volen actualitzar el seu perfil, â&#x20AC;&#x153;reciclar-se i millorar la formaciĂł de forma preventivaâ&#x20AC;?. AixĂ ho constata, per exemple, lâ&#x20AC;&#x2122;increment del 57,2% de preincrits que provenen de les proves per a majors de 25 i de 45 anys.

La crisi tambĂŠ ha fet augmentar la demanda dâ&#x20AC;&#x2122;accĂŠs a la univeristat

2. HEC Paris â&#x20AC;&#x201C; FranĂ§a 3. Esade â&#x20AC;&#x201C; Espanya 4. Harvard Business â&#x20AC;&#x201C; EUA 5. IMD â&#x20AC;&#x201C; SuĂŻssa 6. Center for Creative Leadership â&#x20AC;&#x201C; EUA / BĂ¨lgica / Singapur %TCPĹżGNF 5EJQQN QH Management â&#x20AC;&#x201C; Regne Unit

Carreres amb carrera Tenint en compte lâ&#x20AC;&#x2122;oferta universitĂ ria, lâ&#x20AC;&#x2122;Informe dâ&#x20AC;&#x2122;Adecco considera que les carreres amb mĂŠs possibilitats de garantir un lloc de feina sĂłn AdministraciĂł i DirecciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;Empreses (ADE), seguida dâ&#x20AC;&#x2122;Enginyeria Industrial i Enginyeria TĂ¨cnica Industrial.

8. FundaĂ§ao Dom Cabral â&#x20AC;&#x201C; Brasil 9. Indead â&#x20AC;&#x201C; EUA EconĂ˛miques i Medicina figuren en quart i cinquĂ¨ lloc, per davant de CiĂ¨ncies Empresarials, Dret, Enginyer en InformĂ tica i Enginyer de Camins.

LES MILLORS ESCOLES DE NEGOCI Dâ&#x20AC;&#x2122;MBA, SEGONS EL FINANCIAL TIMES (2010) 1. Duke Corporate Education â&#x20AC;&#x201C; EUA/ Sudafrica/ Regne Unit/ Ă?ndia

10. University of Pennsylvania: Wharton â&#x20AC;&#x201C; EUA 15. IESE â&#x20AC;&#x201C; Espanya

ESPECIAL / Escoles de negoci i institucions universitàries

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

RADIOGRAFIA DEL SECTOR POSTGRAU

La formació de postgrau, cada cop més demandada i cada cop més necessària Segons un informe d’Infoempleo, el 5,2% de les ofertes d’ocupació requereixen candidats amb formació de postgrau. Els serveis jurídics i les enginyeries ﬁguren entre les sortides professionals que més demanden estudis complementaris.

REDACCIÓ

El reciclatge i la formació preventiva han propiciat l’augment de la demanda de cursos complementaris i de postgrau. Els efectes de la crisi, amb un notable increment de l’atur entre els joves titulats, han augmentat la necessitat de garantir un futur laboral amb més sortides i els estudis superiors complementaris s’han beneficiat d’aquesta conjuntura. El mercat laboral, però, no és aliè a aquesta situació i demanda cada cop més aquest nivell d’especialització. Segons mostra un estudi d’Infoempleo, el 5,2% de les ofertes d’ocupa-

ció requereixen als candidats formació de màsters i postgraus.

5.000 places de màster Segons va aprovar a principis d’estiu el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), les universitats públiques catalanes i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) oferiran el curs 2010-2011, 5.000 noves places de màster. En total, el pròxim curs comptarà amb 22.400 places, un notable augment per sobre de les 17.400 ofertes del curs anterior. L’oferta acadèmica s’ajusta a un mercat

L’augment de l’atur entre els joves ha generat una creixent demanda per fer estudis complementaris i de postgrau. / Arxiu

Escoles de negoci i institucions universitàries / ESPECIAL

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

laboral que, per exigències de la crisi, demanda noves competències i diferenciació per tal de competir amb garanties de futur amb la resta d’aspirants. Cada cop més professionals en actiu, a l’atur i recent titulats volen actualitzar el seu perfil i els estudis complementaris de postgrau i màster són la millor opció. Les darreres xifres de l’Informe elaborat per la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), mostren que el 21% de la població d’entre 25 i 65 anys està en possessió d’una titulació universitària. D’altra banda, per al curs que ve hi ha el 57% més d’alumnes preinscrits respecte a l’anterior que han superat les proves d’accés per a majors de 25 i de 45 anys.

Requisit en alça L’any 2009, l’oferta de postgrau va arribar als 3.207 programes a Espanya, xifra que representa un 2,3% més que l’any 2008, segons es desprèn de l’informe d’Infoempleo que, amb la col·laboració d’Adecco, posa de relleu el creixent interès i demanda d’aquest tipus de cursos, tant per part de les empreses com de titu-

L’oferta acadèmica s’ajusta a un mercat laboral que demanda noves competències i diferenciació Segons l’estudi, les empreses de serveis jurídics són les que més busquen professionals amb un màster o postgrau

lats universitaris. Segons l’estudi, les empreses de serveis jurídics són les que més busquen professionals amb un màster o postgrau: un 12% de les seves ofertes tenen aquests requisits. Les titulacions d’enginyer industrial i aquelles de caràcter més empresarial, com Economia i Dret, valoren també una formació complementària de postgrau entre els candidats a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral.

D’interès internacional OFERTA DESMESURADA Durant el curs 2010-2011, s’oferiran 498 màsters repartits pel territori, 66 més que el curs passat, quan se’n van oferir 432. L’oferta de postgraus programada per al proper curs contempla, però, la supressió de 30 màsters que no han captat suﬁcients alumnes. Els ensenyaments d’investigació, que condueixen al doctorat, amb menys de 10 estudiants es tancaran, així com els màsters professionalitzadors, el llindar dels quals és de 15 estudiants. Actualment, Catalunya compta amb 498 màsters, una xifra ‘desmesurada’ davant la qual, segons va conﬁrmar a principis d’estiu el comissionat d’Universitats i Investigació, Joan Majó, el Govern es planteja tres accions concretes: la supressió d’alguns, la fusió entre ensenyaments semblants i, la més nova, la creació d’un grup de màsters d’excel·lència.

El creixent prestigi de les escoles de negoci i dels estudis universitaris i de postgrau del nostre país ha afavorit els posicionament d’aquest sector com un dels més emergents a nivell econòmic. Aquesta és una de les conclusions del primer fòrum d’internacionalització d’escoles de negocis espanyoles organitzat per l’Associació Espanyola d’Escola de Negocis (AEEN), que ha estat centrat en l’estratègia d’aquestes institucions per a triomfar en el mercat llatinoamericà. Segons l’AEEN, la quarta part dels alumnes de centres de postgrau nacionals en programes de llarga durada procedeix de l’estranger. La gran majoria d’ells, el 20% del total dels 115.000 estudiants anuals, arriba a Espanya des de Llatinoamèrica. El mercat mundial d’estudiants que abandonen els seus països durant un temps per a completar la seva formació en d’altres llocs ha tingut un creixement molt important en l’última dècada: un 50% entre 2001 i 2008, passant de dos milions d’estudiants a tres milions en set anys. La primera potència del món en aquesta matèria, Estats Units, ha perdut pes del mercat, caient la seva quota del 28% al 21%.

Postgrau UAB 2010/11 www.uab.cat/postgrau

Més de 500 màsters, diplomatures de postgrau i doctorats per fer un pas endavant en el teu futur professional. Més de 500 opcions per encertar.

Escola de Postgrau

ESPECIAL / Escoles de negoci i institucions universitàries

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

BREUS

Només el 30% dels alumnes de programes de direcció d’empreses són dones

Així ho constata un estudi de la Cambra de comerç de Barcelona que posa de relleu que el nombre de dones que ocupen un lloc de direcció en una empresa catalana encara és baix. En concret, només un 11% de les dones universitàries cobreixen llocs de direcció, tot i que per contra representen un 60% del col·lectiu d’estudiants universitaris. L’estudi conﬁrma la poca presència de les dones en els programes de direcció de les escoles de negoci i les poques ofertes que les empreses ofereixen per a les dones en llocs de comandament. Així mateix, el nombre de dones que realitzen un MBA o s’examinen de la prova GMAT també és molt menor que en altres països com Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia o Estats Units. Una de les causes a les quals l’estudi atribueix aquest menor nombre de directives és l’edat per a cursar estudis de postgrau i que coincideix amb edat en la qual moltes dones opten per la maternitat: entre els 30 i els 35 anys.

Rècord en el nombre de preinscrits a les universitats catalanes El nombre d’estudiants preinscrits a la universitat ha augmentat un 2,3% respecte l’any 2009, amb un total de 49.641 estudiants. Aquesta xifra representa el màxim registrat en els darrers anys en alguna de les vuit universitats catalanes que formen part de l’Oﬁcina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat, després que es registrés un rècord d’aprovats en les noves proves d’accés (PAU). El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, va ser l’encarregat de presentar aquestes xifres a principis d’estiu en roda de premsa, on va posar de relleu que el nombre de preincripcions procedents de PAU i formació professional (FP) ha augmentat un 6,3%, tot i que l’increment més accentuat prové de les proves per a majors de 25 i de 45 anys, que han crescut un 57,2%.

L’any passat es van oferir més de 3.000 postgraus Segon un informe elaborat conjuntament per Infoempleo i Adecco la demanda de cursos de postgrau ha crescut el darrer any. En concret, aquesta oferta va arribar l’any passat els 3.207 títols, xifra que representa un creixement del 2,3% respecte a 2008. Els canvis derivats de l’adaptació de l’àmbit educatiu superior, aixó com el creixent interès i demanda d’aquest tipus de cursos, tant per part de les empreses com de titulats universitaris, explicaria, segons les mateixes entitats, aquest creixement. Fet al qual es suma el descens en el nivell d’inserció laboral dels graduats, que cada cop retarden més el moment de trobar una ocupació.

Segons un informe d’ESADE, un terç de les empreses augmentarà plantilla

L’Aliança 4 Universitats obre seu a Brussel·les per potenciar la investigació L’aliança formada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF), la Carlos III de Madrid (UC3M) i l’Autònoma de Madrid (UAM), anomenada l’Aliança 4 Universitats, obrirà seu a Brussel·les per a impulsar la investigació. La nova seu acollirà l’Oﬁcina per a la Promoció de les Activitats d’Investigació Europees (OPERA en anglès) amb l’objectiu de potenciar actuacions individuals o conjuntes entre aquestes universitats per a assolir un millor posicionament a l’Espai Europeu d’Investigació (EEI) i projectar-se a nivell internacional. Creada al 2008, l’equip de l’Aliança elaborarà estratègies per a assolir més participació en el setè programa marc de la Unió Europea (UE), promoure la participació d’investigadors espanyols en comitès d’avaluació de projectes i assessorar als cientíﬁcs en les seves relacions amb la UE.

Barcelona acollirà un nova escola de negocis especialitzada en Internet

L’Índex de Perspectives Professionals (IPP) presentat recentment per l’escola de negocis ESADE preveu que una de cada tres empreses espanyoles augmentarà la seva plantilla al 2010, fet que, segons l’entitat, mostra els primers indicis clars de recuperació del mercat laboral després de tres anys de recessió econòmica. Segons ha informat l’escola de negocis mitjançant un comunicat, els sectors de la tecnologies de la informació, les ﬁnances, l’enginyeria i la logística acumulen les millors expectatives del mercat laboral a curt termini. De l’estudi d’ESADE destaca també només un 19% dels directius pensava augmentar plantilla l’any 2009 i posa de relleu també que un 38% de les empreses espera un augment de la demanda i gairebé la meitat espera que aquesta es mantingui, després de dos anys de caiguda de les expectatives de negoci.

L’Institut Superior per al desenvolupament en Internet (ISDI) serà la nova escola que ampliarà aquesta tardor l’oferta d’escoles de negocis d’alt nivell de la ciutat. El Màster en Internet Business, estrenat l’any passat a Madrid, és el primer postgrau que ofereix als professionals una formació integral en tots els aspectes de la Xarxa que afecten a l’empresa, com ara l’i-commerce, la planiﬁcació, la publicitat, la gestió i direcció d’empreses digitals, etc). La formació, limitada en principi a 25 alumnes, ve precedida per l’èxit de la promoció capdavantera de Madrid, un total de 64 persones que han rebut 400 hores de formació presencial de la mà d’experts de la talla de Javier Rodríguez Zapatero, director general de Google Espanya i Portugal, i han participat en un projecte de digitalització real d’una empresa. De moment però, la seu on s’impartirà la formació en la capital catalana està encara per determinar.

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

Setembre, amb la verema, és una època ideal per visitar Bordeus i les seves vinyes.

Estils de vida

ENTREVISTA AL RESTAURADOR JUAN MARI ARZAK gar cada dia al Laboratori. Com estableix vostè la pràctica de la innovació? Jo he tingut la sort d’heretar aquest restaurant i de no passar grans vicissituds econòmiques, aleshores, sempre he pogut fer allò que m’ha agradat sense dependre tant de les necessitats. Tot i això, va ser fa uns dotze anys, en companyia de Ferran Adrià a l’Escorial on estàvem per fer una xerrada, que vaig arribar a la conclusió que havíem d’organitzar la investigació perquè si estàs treballant no et dóna temps de fer gaire més, no pots dedicar-te a pensar; però si tens unes persones que no estan treballant en el dia a dia, sinó que estan dedicades exclusivament a investigar i innovar... és això que fem nosaltres.

Arzak i la seva ﬁlla Elena. / CEDIDA

“La cuina espanyola és dalt de tot al món” BEGOÑA GIMÉNEZ

Ell és un dels màxims exponents de la nostra cuina, amb un restaurant amb tres estrelles Michelin i considerat des de fa anys un dels deu millors restaurants del món. Ens parla de formació, investigació i innovació com les claus per aconseguir l’èxit, sense oblidar mai la humilitat i els arrels. La seva és tota una ﬁlosoﬁa de vida.

Després de tants anys al front de la cuina, què és el més important per aconseguir l’èxit en un restaurant? A la cuina el més important és el producte i si és de la regió, doncs millor. I després, és com tot, cal molta formació. Per ser un bon cuiner avui dia, primer cal fer el batxiller, després s’ha d’anar a l’escola d’hostaleria i també fer les pràctiques, ésser humil, treballar molt i ésser passional. Amb tot això, arribem al notable, que ja és molt. I per arribar a l’excel·lent, cal tenir tot allò que hem parlat i a més, haver nascut per això, com passa a moltes altres professions. Com deﬁneix la seva cuina? La cuina d’Arzak és una cuina d’autor, el que signiﬁca que enlloc menges allò que menges aquí. És una cuina

basca pel seu arrel. Malgrat que voli per tot el món, sempre roman l’arrel d’un poble, tan se val d’on siguis, però sempre s’ha de sentir la teva arrel, per més que siguis el més avantguardista. I la nostra, també és una cuina d’innovació, evolució i avantguarda. Com veu els joves que comencen a la cuina? Són molt millors que nosaltres; és lògic, perquè estan molt més preparats i tenen més coneixements, només els falta anar agafant personalitat, descobrint els seus propis gustos. Què recorda especialment dels seus inicis? Jo vaig néixer en aquest restaurant i recordo els sabors, molt personals. No els plats, que poden anar canviant i es van renovant o fusionant.

“És increïble el bon moment que està vivint la cuina espanyola”

Finalment, sempre és el gust, allò que recordes. A mi, per exemple, la cuina que més m’agrada és la basca, perquè són els meus arrels. No obstant això, reconec que la catalana, per exemple, o la valenciana, són molt bones, però a mi la que més m’agrada és la basca, que per això és la meva. La del restaurant és una historia molt familiar. Ja hi són a la quarta generació. Com porten el relleu? No va ser difícil per a mi i tampoc ho és ara amb la meva filla Elena. El restaurant el portem junts i sense l’equip, tampoc seríem res. Elena i jo som un tàndem, del qual res hi surt si no estem tots dos d’acord. Disposa d’un “Banc de Sabors” de més de 1.000 productes amb què poder investi-

Què li sembla la creació de la Facultat de Ciències Gastronòmiques? És una utopia que teníem fa uns anys i per la qual hem lluitat molt, perquè la cuina i la restauració sigui universitària i gràcies a Déu ho hem aconseguit. I en això estem ara, treballant amb la Universitat de Mondragon. Estem encantats i impressionats perquè mai haguéssim pensat que podria sorgir tal quantitat de matèries, assignatures... i tot això pensat d’una manera totalment moderna... Com veu la nostra cuina? Espanya és dalt de tot al món i espero que així continuï. I com que la nostra joventut hi puja molt bé, estic segur que podrem aproﬁtar l’impuls. És increïble, de veritat, el bon moment que està vivint la cuina espanyola. I no és dalt de tot per la cuina clàssica, la qual és la base, sinó per la moderna. No ha estat pel lluç en salsa verda, ni pels calamarsons ni per la paella ni el gaspatxo. No, ha estat pels plats que es fan de cuina d’avantguarda. Gràcies al seu atreviment... Bé, nosaltres estàvem aquí i sí que vam ser un mica agosarats, però és que després va venir Adrià i ja va trencar tots els esquemes.

ESTILS DE VIDA / Viatges

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

BORDEUS

La ciutat està feta per ser recorreguda en tramvia o bé caminant pels seus carrers per vianants

A Bordeus contrasta modernitat amb història. / CEDIDA

Per terres de bon vi Com el musulmà a la Meca, l’amant del bon vi es veu gairebé obligat a fer en algun moment una visita a les vinyes bordeleses. El turisme enològic o vitivinícola està totalment de moda en aquesta regió i dóna moltes opcions per gaudir de les seves riqueses. Grans extensions de cultiu dedicades al vi envolten una ciutat cosmopolita on es respira la seva capitalitat comercial durant segles. BEGOÑA GIMÉNEZ

A la regió de l’Aquitània, molt a la bora de l’Atlàntic, Bordeus es presenta majestuós. És una ciutat que ha sabut créixer i modernitzar-se sense trencar l’harmonia i la seva riquesa arquitectònica. Això li ha valgut ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2007. Són més de 1.800 hectàrees protegides on trobem més de 350 monuments conservats esplèndidament. Arribar-hi des de Catalunya és força ràpid per carretera, tren o en avió. En aquest últim, es triga poc més d’una hora des de Barcelona. Banyat pel riu Garona ja a la ﬁ del seu recorregut, Bordeus és navegable tot i que en l’actualitat, la majoria de vaixells s’aturen a la desembocadura del riu sense arribar ﬁns la ciutat. Bordeus convida al passeig, a peu o en bicicleta pels carrers per vianants del centre. També podem moure’ns en el tramvia, modern i ràpid, ja que no té metro subterrani perquè un

estudi va desestimar la seva construcció ja fa uns anys. Aquesta ciutat, una de les més importants de França, destaca per ser de baixa alçada; els seus edificis, fins i tot els més moderns, estranyament superen els dos o tres pisos, el que fa que el seu conjunt arquitectònic, el qual data del segle XVIII, sigui un dels més harmoniosos de tota Europa. Per gaudir de Bordeus cal fer un recorregut pel barri de Saint Pierre i passar per la pintoresca plaça del Parlament, que llueix una bonica font del segle XV; impressiona l’ajuntament de la ciutat, que es troba ubicat a l’antic palau arquebisbal, els murs del qual toquen la Catedral de Saint André, d’estil romànic del segle XI; passarem també pel barri Saint Michel dominat per la seva ﬂetxa gòtica o pel barri de Sainte Eulalie, tot ple de convents, destacant principalment el dels Annonciades; el barri de Saint Eloi i la seva Gran

Campana, antiga torre vigia de l’ajuntament, vestigi del recinte del segle XIII i figura emblemàtica de la ciutat; el barri de Sainte Croix i la seva abadia romana... A la plaça de la Borsa podem passar una bona estona força refrescant amb el “Mirall d’aigua”, un gran estanc que va canviant d’atmosfera; a vegades és com un mirall d’aigües tranquil·les on es veuen reflectits els bonics edificis que l’envolten o bé tot l’entorn es converteix en un núvol, en boira espesa; finalment, l’aigua torna amb força amb grans rajos d’aigua, tot un divertiment per a grans i petits. L’oficina de turisme ofereix tots els dies a les deu del matí un recorregut pels seus principals monuments per apropar-nos la seva història i transcendència. Els amants dels museus podran gaudir força a Bordeus, ja que la ciutat en té fins a deu, alguns relacionats directament amb el vi i d’altres de caràcter més artístic. Hi trobarem encara més recorreguts i rutes turístiques al propi centre de la ciutat, però abans d’acabar la visita ens aturarem al seu riu, els seus ponts i al Port de la Lluna, classificat des de 2007 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Creat a l’època de la Il·lustració, els diumenges s’instal·la als seus molls el mercat Colbert, on podrem menjar formatges, ostres i bon

vi. Un passeig amb taxi-vaixell pot ser el complement perfecte per aquesta visita al Bordeus històric. Qualsevol mes de l’any és ideal per fer-hi un viatge, però posats a escollir una data propera, proposem el darrer cap de setmana d’octubre, moment en què es celebra a Bordeus la “Festa del vi nou i dels brocanters”. Els carrers del pintoresc

L’ESCAPADA: LA VILA MEDIEVAL DE SAINT EMILION Es tracta d’una petita població situada a pocs quilòmetres de Bordeus, plena de caliu i encant, pràcticament un museu a cel obert tota ella, també considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i una opció indiscutible per als amants de l’enologia, ja que d’aquesta població són alguns dels vins més bons del món. Els seus carrers estrets i escarpats es van obrint en semicercle com si volguessin formar un amfiteatre que tot just protegeix el centre de la vila. De tots els monuments, destaca l’ermita monolítica excavada sobre la pròpia muntanya. El tercer dissabte de setembre es celebra la nit del patrimoni. El poblet s’il·lumina i hi ha una desfilada amb música que recorre tots els carrers i els monuments, i focs d’artifici i ball per tancar la vetllada.

barri del Chartrons s’omplen de paradetes i productes antics i d’artesania.

Bressol del vi A banda de cultural, Bordeus és sobretot, el bressol dels vins amb més prestigi de tot el món, així que una visita a algun dels seus castells i passejar per les seves vinyes, amb degustació inclosa, és gairebé una obligació per al turista en aquestes terres. La producció de vi és un dels sectors econòmics principals de Bordeus. De fet, aquesta regió és la segona regió vinícola més gran del món i els seus vins, els més reconeguts. És a partir del segle XVIII quan les seves vinyes comencen a fer-se un nom, ja que aquest és el segle d’or de la ciutat que comença a obtenir un gran reconeixement. No obstant això, la producció de vi és important des de l’Edat Mitjana. Les vinyes són les protagonistes del paisatge a les rodalies de Bordeus, una zona salpicada de Chateaux, hi té més de 4.000 castells. Molts d’ells són visitables, reconvertits en centres d’elaboració del vi o residències turístiques, com per exemple, Le relais Franc Mayne, un castell reconvertit en celler i hotel de luxe. Els tres principals segells que certiﬁquen la qualitat turística dels establiments relacionats amb la viticultura són el “Vignobles et Chais en Bordelais”, “Destination Vignoble” i “Bienvenue à la Ferme”.

Gourmet / ESTILS DE VIDA

SETEMBRE 2010 MÓN EMPRESARIAL

ABAC RESTAURANT HOTEL 5* GL

Quinze habitacions per a un restaurant de luxe BEGOÑA GIMÉNEZ

Molts barcelonins recordaran l’edifici centenari situat a la plaça Kennedy, just on arrenca l’avinguda Tibidabo. Aquell era l’habitatge de la senyora Madronita, una intel·lectual de la burgesia catalana nascuda a la fi del segle XIX. Era la filla del famós Dr. Andreu (conegut pel seu xarop i les pastilles per a la tos). Aquesta casa, que fins i tot comptava amb teatre propi va ser l’espai escollit pels impulsors d’aquest singular establiment hoteler, l’ABaC, inaugurat al maig de 2008. Els seus propietaris són els empresaris Josep Mª González Simó i Lluís Geli. Actualment, l’edifici, fusionat amb la vegetació dels jardins de la Tamarita, és obra de l’arquitecte Antoni de Moragas i consta de dos edificis. L’antic, conservat pel seu valor històric i d’altra banda, el nou pavelló de cristall, cobert de gelosies de fusta, que es caracteritza per l’ús de materials nobles i naturals i línies pures per aconseguir una integració perfecta entre paisatge vegetal i arquitectura. L’hotel ofereix servei personalitzat i 15 luxoses habitacions, completament insonoritzades, amb terra de fusta, persianes i il·luminació amb domòtica “Merten”, banyera jacuzzi amb cromoteràpia, teixits de Gaston i Daniela, matalàs “Treca de París”, televisió Bang & Olufsen de més de 32 polsades. A la zona de balneari, els hostes poden gaudir de piscines, saunes, bany turc, teràpies, tractaments i zona de relax.

Gastronomia, eix del projecte El restaurant de l’hotel ABaC està guardonat amb dos estrelles Michelin i és, sens dubte, l’eix fonamental del projecte.

És moda des de fa un temps que els hotels amb més prestigi contractin grans xefs per donar un cert renom a la seva cuina. En el cas de l’ABaC s’ha seguit el procés invers. Un magníﬁc restaurant amb un dels xefs amb més potencial de Catalunya és l’epicentre d’un hotel de luxe amb spa a la zona alta de Barcelona. Un oasi de tranquil·litat on arquitectura, gastronomia i disseny es fusionen per oferir una experiència inoblidable. Va néixer de la mà del reputat xef Xavier Pellicer, qui ja regentava el restaurant AbaC del Born i qui, anteriorment, havia estat a cuines de gran prestigi com les de Santi Santamaria o Arzak i precisament serà amb el primer amb qui tornarà Pellicer aquest mes de setembre com a cap de cuina del Can Fabes. Disseny de Pellicer és la meravellosa cuina de l’ABaC. Juntament amb Joaquim Casademont van idear una cuina moderna i funcional de 200 m2 a la vista del públic el qual passa pel bell mig abans d’arribar a la taula. La cuina es situa just on era l’antic teatre de l’ediﬁci històric i connecta perfectament entre totes dues ales, la moderna i la històrica. És un contenidor negre on l’acer inoxidable del mobiliari pren protagonisme juntament amb les llums que l’il·luminen. El saló té una capacitat per a 60 comensals, tot i que normalment no es supera la trentena.

La cuina de Cruz busca l’equilibri entre modernitat i tradició en un entorn de luxe

Jordi Cruz a la cuina del restaurant ABaC./ CEDIDA

L’exclusivitat d’aquest establiment i la seva ubicació, potser una mica aïllada (des de fora diries que estàs al davant d’una casa privada), fan de l’ABaC un restaurant poc conegut per al gran públic. El preu dels seus menús oscil·la entre els 125 i els 145 euros i el seu públic es composa majoritàriament pels hostes de l’hotel, pràcticament tots estrangers. La decoració, basada en tots els tons del blanc i plena de petits detalls, fan del saló un indret elegant, tranquil i reposat, tot el contrari del bullici que se suposa a la cuina.

Cuina de talent En marxar Pellicer de l’ABaC al mes d’abril d’aquest any, els seus propietaris van buscar un nou xef que estigués a l’alçada i que a més, pregués les regnes d’aquest restaurant amb il·lusió. I així ha estat. El xef seleccionat, Jordi Cruz, és un cuiner treballador i coherent amb una fulgurant carrera i gran potencial. Jordi Cruz va obtenir una estrella Michelin al seu restaurant L’Angle (Sant Fruitós del Bages) pocs mesos després de la seva inauguració, on encara hi treballa sempre que el projecte AbaC li permet. Anteriorment, ja s’havia convertit en el cuiner espanyol més jove –comptava llavors amb 25 anys–, a aconseguir una estrella de la prestigiosa guia francesa en el restaurant L’Estany Clar (Cercs –Berga-). En poc més de quatre mesos, el xef manresenc ha aconseguit

imprimir el seu segell propi a la cuina de l’ABaC, on busca oferir un equilibri entre modernitat i tradició, tot i que la tendència és cap allò més clàssic perquè “la casa, el públic ho demanen”, confessa Cruz. Tot i això, ell és un cuiner amant de la innovació, que basa tots els seus plats en la informació i en la tècnica, de la qual té un gran domini. Aquests coneixements tracta també de transmetre’ls als cambrers que han de servir els plats perquè en qualsevol moment estiguin preparats per donar una explicació completa del plat i els seus ingredients. Cruz ha creat dos menús amb més de deu plats on el producte és el gran protagonista. “La qualitat del producte és incontestable per això ens basem en ell per construir els menús”. Gamba a la brasa en dos serveis, porro jove, patata suquet, romesco d’avellana i trompetes de la mort o Vedella Royale amb concentrat destillat de Pedro Ximenes i textura de pomes a la sidra són algunes de les creacions amb què gaudirà el més sibarita dels comensals. El celler de l’ABaC, amb més de 800 referències d’allò més ben triades, bé s’hi mereix una visita, un espai on la conservació del vi és el seu principal objectiu alhora que convida al tast dels caldos que hi conté.

ABaC Restaurant Hotel Avda. Tibidabo, 1 Barcelona

EL TAST

CAVA MESTRES BRUT NATURE 2006 Varietat: Macabeu (30%), Xarel·lo (45%) i Parellada (25%). El 40% és vinya pròpia de més de 20 anys. Plantació en vas i emparrada. El 60% restant és vinya controlada de més de 15 anys emparrada. Elaboració: Segona fermentació en ampolla amb tap de suro. Criança: Horitzontal en rima. Cava de tercer any. Característiques: Color groc palla amb reflexos verdosos. Carbònic fi i amb bona evolució en copa. Aquest és un cava seriós amb riquesa aromàtica on destaquen notes florals, d’herba fresca, fruita blanca, cítrics i balsàmics i amb un pas de boca estructurat, tànnic, especiat, molt sec i amb una gran vivesa. Grau Alcohòlic: 12% vol.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL SETEMBRE 2010

Cultura CITA CÈLEBRE: “Quan hi ha adversitats és quan surt a la llum la virtut.” Aristòtil (384 aC– 322 aC), ﬁlòsof grec.

Pipilotti Rist, una artista que no deixa indiferent La Fundació Joan Miró de Barcelona i la Fundació Caixa Girona ofereixen ﬁns el proper 1 de novembre una mostra dedicada a l’artista d’origen suec, Pipilotti Rist. A través de 13 instal·lacions, el visitant podrà fer una immersió artística dins la seva producció de la qual cal dir que mai no ha deixat ningú indiferent.

“Nuevas tendencias en comunicación” Autor: Varis autors Editorial: ESIC Editorial Pàgines: 280 És molt important saber utilitzar adequadament la comunicació a l’hora de vendre productes i serveis. En els darrers temps, precisament, la comunicació ha experimentat els canvis més ràpids i dràstics amb motiu de la fragmentació de mitjans i suports de comunicació. També cal tenir en compte el paper que han jugat les noves tecnologies des de la seva aparició així com els canvis en el comportament del consumidor. A través de les pàgines d’aquest llibre, el lector podrà fer un seguiment dels canvis que s’han produït en el camp de la comunicació i així poder comprendre la seva utilitat i conveniència. Els professionals trobaran en aquest llibre moltes idees per aplicar en les seves estratègies de comunicació.

capes més profundes de la consciència personal i col·lectiva de la gent. L’artista ha exposat la seva producció a museus d’arreu del món com, per exemple, el Centre George Pompidou, el MOMA de Nova York o el Museu Boijmans Van Beuningen, de Rotterdam.

“Neuromarketing” Autor: Néstor Braidot Editorial: Gestión 2000 Pàgines: 288 L’autor planteja per què els clients opten per una opció de compra quan havien expressat la seva voluntat d’adquirir allò que li oferim nosaltres? Quines són les veritables raons que determinen la conducta de compra? Quins estímuls ha de contenir un comercial per tal que aconsegueixi un major grau d’impacte? Per què escollim Coca-Cola en lloc de Pepsi? Braidot proposa un conjunt d’eines que permeten respondre a aquestes i d’altres preguntes que ara i sempre han sorgit als executius i homes de negocis. El pensament ‘metaconscient’, com ell l’anomena, és el pensament que mou la major part de les decisions. Gràcies als avenços de la neurociència, l’autor mostra que qualsevol empresa pot accedir a un món al qual ﬁns ara no havien pogut accedir.

L’exposició

“EL mòbil de la Gina”, 2007 / Foto: Pere Pratdesaba, Fundació Joan Miró.

AGENDA CULTURAL Òpera “Tanztheater Wuppertal Pina Bausch” Es tracta de la segona versió d’Iphigenie auf Tauris, que es presenta ara a Espanya per primera vegada. És considerada una de les òperes més perfectes i brillants de C. W. Gluck. Al Gran Teatre del Liceu, del 4 al 7 de setembre.

Teatre “Misteri de dolor” Dirigida per Adrià Gual, “Misteri de dolor” presenta la relació entre una dona i el seu jove marit i la ﬁlla d’aquesta. Es tracta d’una aposta del TNC per recuperar els clàssics catalans. A la Sala Petita del TNC, del 29/09 al 14/10.

Concert de Supertramp

Exposició “02 Latifa Echakhch. La ronda”

La banda britànica, amb 3 dècades de carrera professional i més de 50 milions de discs venuts, presenta la gira “70-10 tour” per celebrar els seus 40 anys en el món de la música. El 18 de setembre a les 20.30h al Palau Sant Jordi.

Latifa Echakhch, natural del Marroc, exposa per primer cop a l’estat espanyol la seva producció artística, la qual ja s’ha presentat, entre d’altres llocs, a la Tate Modern de Londres. Al MACBA, ﬁns el 06/02/2011.

CRISTINA S.

Una artista premiada

La Fundació Joan Miró i la Fundació Caixa Girona han organitzat de manera conjunta l’exposició titulada “Partit Amistós – sentiments electrònics”, de l’artista sueca Pipilotti Rist (Grabs, Suïssa, 1962). L’exposició, patrocinada per la Fundació Caixa Girona, ha comptat amb la col·laboració de l’escriptor i col·leccionista d’art, Han Nefkens. El gran públic pot visitar aquesta mostra, inaugurada el passat 8 de juliol, fins el proper dia 1 de novembre.

Pipilotti Rist, precisament, va ser la guanyadora del Premi Joan Miró 2009. Se li va concedir aquest premi per la seva àmplia inquietud creativa i també per la seva contribució destacada a l’escena artística d’avui. Rist, amb una trajectòria artística de més de 20 anys, sempre ha aconseguit sorprendre i provocar l’espectador amb les seves indagacions artístiques, les quals es mouen per paisatges psíquics i estètics i que, alhora, s’endinsen en les

Aquesta exposició és la més gran feta a Espanya dedicada a aquesta artista. El visitant podrà conèixer i gaudir en profunditat de l’obra d’aquesta artista sueca a través de 13 instal·lacions, 10 de les quals són a la Fundació Joan Miró i les altres 3 al Centre Cultural Caixa Girona. Dues de les obres que es mostren a la Fundació Joan Miró han estat especialment creades per a aquesta exposició: “Doble llum” i “Temps lliure”. El detall que aquestes dues obres tinguin el nom original en català es deu al fet que l’artista té el costum de posar el títol en la llengua pròpia del lloc on les presenta per primer cop. A banda de l’exposició, s’ha produït el llibre titulat “Partit amistós – sentiments electrònics”, el qual ha estat produït per Han Nefkens i dissenyat per Thomas Rhyner, de l’Atelier Rist. En aquest llibre s’inclouen imatges de les peces a les sales de les dues institucions, així com poemes de Pipilotti Rist i textos de Martina Millà, Han Nefkens i Karin Seinsoth.