Anàlisi mensual d’economia i empresa
Desembre 2010 n. 131
2€
ESPECIAL: Prevenció de Riscos Laborals
Excel·lents xifres en accidentalitat Entre 2001 i 2010 la sinistralitat laboral a Catalunya s’ha reduït en un 63%, sent la construcció el sector que ha experimentat una davallada més gran. Aquestes bones xifres es deuen en gran part a la millora dels sistemes de prevenció de riscos laborals, en què s’han involucrat totes les empreses i, també,
l’Administració. Això coincideix en un moment de reformes normatives en matèria de prevenció de riscos laborals, que persegueixen encara més qualitat i eficàcia. Ara bé, les pimes recelen d’aquesta reforma per la problemàtica que els pot suposar. PàginES 29 a 34 >>
L’exportació catalana
artur mas candidat de ciu a la presidència de la generalitat
es troba a l’alça
“La Generalitat ha d’estar al costat de les empreses, les ha d’escoltar” “Cal un govern fort, unit i amb una majoria social que el recolzi”
La meitat de les empreses exportadores catalanes diu que la seva cartera de clients es troba a l’alça. Són xifres del clima exportador del tercer trimestre del 2010 elaborat per l’Observatori de pros-
pectiva de Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó, que assenyala també que un 35% de les firmes qualifica d’estable la seva cartera de comandes actual. L’enquesta constata que totes
les empreses, independentment de la seva dimensió, mostren resultats positius de la cartera de comandes actual i per als propers 12 mesos. D’altra banda, la majoria d’empreses enquestades té
previst incrementar l’exportació, especialment, als Estats Units, Canadà i als països emergents d’Amèrica Llatina, Rússia, Xina, Índia i l’Àfrica del Nord. Pàgina 3 >>
LEs seccions Empresa pàg. 3 a 18 >> Entrevista al degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
ESTILS DE VIDA pàg. 35 a 38 >> Entrevista a Pedro Corredor, xef del restaurant Mosaic, ubicat a l’hotel Hilton.
Conversem amb Manuel Ángel Sánchez, director de RH d’Schneider Espanya.
Ravial SA és una empresa especialitzada en disfresses a mida.
Els cellers espanyols: una excel·lent aposta per invertir.
L’empresa Eurekakids no para de créixer tot i la crisi.
El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.
Flexibilitzar els horaris laborals pot aportar beneficis a treballadors i, també, a empreses.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, fa balanç de les accions dutes a terme.
ECONOMIA pàg. 19 a 26 >> El catedràtic Joan Tugores valora les posicions de Ben Bernanke, president de la Reserva Federal.
En situacions de crisi, l’or es posiciona com un valor refugi per als inversors, però és això cert?
Escapada a les Illes Canàries a la recerca del bon temps.
La proposta d’un sistema mixt de pensions pren força entre els experts.
PortAventura proposa uns sopars de Nadal molt especials per a empreses.
El mapa: La corrupció al món.
2
Opinió / Sumari
MóN empresarial
Editorial
desembre 2010
EDITORIAL
DIRECTORI D’EMPRESES
El futur econòmic passa per l’exportació Mentre hi ha lleus signes de recuperació econòmica en el nostre entorn, les xifres positives en el nostre país costen d’aflorar i, fins i tot, n’hi ha algunes que empitjoren. No obstant, en aquest número, ens fem ressò d’una bona dada, que ve propiciada precisament per la millor situació dels mercats estrangers: la meitat de les empreses catalanes exportadores preveu un augment de la seva cartera per al proper any. I és que hi ha moltes empreses que ja s’han adonat que l’única via que tenen per créixer és l’exportació. El Govern espanyol preveu, per al 2011, que les vendes a l’exterior creixin un 6,4% enfront a un increment de les importacions del 2,9%.
Tant de bo que aquesta tendència positiva es pogués extrapolar a altres magnituds econòmiques. El cert és que la recuperació de l’economia espanyola depèn en gran part del que siguem capaços d’exportar. Ara com ara, és inviable que el creixement econòmic pugui venir del consum, la inversió o l’augment de la despesa pública. Les perspectives apunten a què l’atur es mantindrà, si és que no segueix pujant. Davant aquest panorama, les previsions per al consum a Espanya durant els propers anys són pessimistes. Per altra banda, la inversió, ja sigui privada o pública, està estancada. La primera és lògic ja que són poques les empreses que s’animen a
Ara més que mai les empreses catalanes s’han de bolcar en països emergents, com el Brasil, la Xina o l’Índia
invertir en un context com l’actual, i la segona, per primera vegada després de molts anys les administracions han hagut d’aplicar mesures d’estalvi, eliminant ajudes. La despesa pública, en general, tampoc augmentarà, simplement perquè no hi ha pressupost.
Sens dubte, a curt i mig termini, cal potenciar més que mai l’exportació. Ens hem de bolcar en països estrangers, com el Brasil, la Xina o l’Índia. Tots tres tenen immensos mercats amb milers de milions de persones que volen consumir. Això sembla ser que ja ho saben moltes de les nostres empreses, que han decidit anar a la recerca d’oportunitats que, de moment, no tenen en el nostre país. La resta d’empreses, si no es volen estancar, tard o d’hora, també hauran d’apostar per la globalització. Entorn de l’exportació, però, es plantegen molts reptes i cal estar preparats, perquè hi tenim molt a guanyar.
Accenture................................12 Amazon...................................12 American Express...................13 BMW.......................................13 Carrefour...........................10, 13 D&G.........................................13 Dia...........................................10 eDreams..................................12 El Corte Inglés.........................10 Eroski.......................................12 Facebook.................................10 Grupo Tragsa...........................10 H&M........................................12 Honda......................................13 HP............................................13 Iberdrola..................................12 Iberia Cargo.............................12 Ikea..........................................12 Indra........................................12 Kraft Foods..............................13 L’Óreal.....................................10 Lidl...........................................12 Mapfre....................................10 Naturex...................................12 Panasonic................................10 Schneider..................................9 Siemens..................................12 Tesco.......................................13 Timberland..............................10 Toyota......................................10 Viscofan...................................13 Yamaha...................................13
La tira cÒmica
STAFF medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.
ISSN 1579-086X
Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010
Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia
membre de l’APPEC
CONTROL OJD
Dipòsit legal B-49.604-98
L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.
desembre 2010 MóN empresarial
Entrevista a Artur Mas, can- Flexibilitzar els horaris laborals pot apordidat de CiU a la presidència tar beneficis a treballadors i, també, a de la Generalitat. pàg. 4-5 empreses. pàg. 8
Empresa
previsions en l’exportació de les empreses catalanes
El 50% de les empreses exportadores preveu un augment de la seva cartera Més de la meitat de les empreses exportadores preveu que la seva cartera de comandes augmentarà en els propers 12 mesos. La majoria d’empreses enquestades considera que la Xina, el Brasil i l’Índia són els països que han desenvolupat els progressos tecnològics i d’innovació més importants en els últims anys. Redacció
El 50% de les empreses exportadores catalanes declara que la seva cartera de comandes actual es troba a l’alça, segons es desprèn de l’enquesta elaborada per l’Observatori de prospectiva Mercats Exteriors (OME) d’ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Alhora, un 35% qualifica d’estable la seva cartera de comandes actual, i un 15,8% la situa a la baixa. A més, el 50,4% de les empreses preveu que la seva cartera augmentarà en els propers dotze mesos, per un 41,6% que preveu que romandrà estable i només un 8% a la baixa. Per sectors d’activitat, tots presenten resultats positius en la cartera de comandes actual, destacant per sobre de tot les indústries de matèries plàstiques i cautxú i les de maquinària i equips mecànics. Pel que fa a la cartera de comandes pels propers dotze mesos, s’observa com tots els sectors sense excepció preveuen una situació favorable. L’enquesta assenyala també que totes les empreses, independentment de la seva dimensió, mostren resultats positius
en la cartera de comandes actual i per als propers 12 mesos. Pel que fa a la cartera de comandes actual, les millors dades són per a les empreses que exporten entre 15 i 30 milions d’euros anuals, mentre que les millors perspectives pels propers 12 mesos són per a les empreses que exporten entre 3 i 15 milions d’euros i per a les més grans que exporten més de 30 milions d’euros. Per àrees geogràfiques, a curt termini les empreses esperen incrementar les exportacions a tots els mercats, però especialment als Estats Units, Canadà i els països emergents d’Amèrica Llatina, Rússia, Xina, Índia i l’Àfrica del Nord. A més, els mercats amb més bones expectatives per iniciar negoci els propers 12 mesos són els països emergents, sobretot Rússia i els països de la Comunitat d’Estats Independent (CEI). En menor mesura, també ho són la Xina i l’Índia. Aquest sondeig —fet a partir de la consulta a 600 empreses catalanes exportadores regulars— també assenyala que la Xina i, en menor mesura, el Brasil i Índia, són els països emergents que, segons les empreses, han fet els progressos tecnològics i d’innovació
Principals indicadors de clima exportador Catalunya. 3r. trimestre del 2010. Trimestre actual i expectatives a 12 mesos
Unitats: Tant per cent. (1) El saldo és la diferència entre els % “evolució a l’alça” i “evolució a la baixa”. Font: OME-ACC1Ó
més importants en els últims 3-5 anys. Concretament, el 78,4% de les empreses catalanes enquestades considera que la Xina ha fet progressos tecnològics i d’innovació, el 60,4% pensa el mateix del Brasil, i el 58,5% ho creu de l’Índia. Els tres països destaquen pels seus progressos efectuats en sectors com les indústries químiques, que inclou la fabricació de productes farmacèutics, i la maquinària i els equips mecànics. Aquest últim sector també destaca en la majoria de països analitzats.
L’exportació, motor de creixement
Per al quart trimestre del 2010, l’indicador de Clima Empresarial de Catalunya (ICEC), que elabora la Cambra de Comerç de Barcelona, avança que l’activitat es desaccelerà, tot i que no ho farà de la mateixa manera en tots els sectors. Així, l’activitat industrial continuarà en terreny positiu i no perdrà impuls el quart trimestre, gràcies en gran part a les exportacions. L’empitjorament es produirà bàsicament a la construcció i al sector hoteler. Per al 2011, les previsions de la
Cambra són d’un creixement del PIB positiu però moderat, del 0,8%. Aquest creixement serà impulsat per l’exportació i la inversió en béns d’equipament, i en menor mesura, pel consum privat. Es preveu que el 2011 la inversió en béns d’equipament registrarà un creixement positiu i que l’exportació mantindrà un creixement elevat. Els sectors de la indústria i els serveis acceleraran el ritme de creixement, sobretot la indústria, afavorida pel bon comportament de l’exportació i la recuperació de la inversió en béns d’equipament.
EMPRESA / A fons
MóN empresarial desembre 2010
Entrevista a Artur Mas, candidat de CiU a la presidència de la Generalitat
“Cal que la Generalitat estigui al costat de les empreses, les escolti i les acompanyi” Artur Mas afronta, per tercer cop, unes eleccions autonòmiques com a candidat de CiU a la presidència de la Generalitat. Ho fa amb unes enquestes més favorables que mai. En cas de guanyar, les seves prioritats, en política econòmica, són molt clares. És conscient que ara més que mai cal recuperar la confiança dels empresaris.
Redacció
La Generalitat té actualment prou poder polític i econòmic per treure’ns de la crisi? Certament la crisi econòmica és internacional i hi ha determinades competències, com la política monetària, que no estan ni tant sols en poder de l’Estat, però malauradament les conseqüències de la crisi són locals i cal actuar-hi de manera decidida. En aquest sentit, el Govern de Catalunya ha de posar tots els seus esforços en treballar per sortir de la crisi. La Generalitat té instruments per a fer sortir Catalunya de la crisi i això passa en primer lloc per tenir un govern fort, unit i amb una majoria social que el recolzi. I allà on ho hi hagi competència hi ha d’haver influència, i el govern de Catalunya ha de liderar el debat de les mesures a emprendre per sortir de la crisi. Catalunya ha perdut pistonada en els darrers anys des del punt de vista econòmic. Què ens cal per redreçar aquesta situació? És evident que la crisi ha perjudicat notablement la conjuntura econòmica de Catalunya i el govern tripartit no ha contribuït a la recuperació econòmica, però jo, que he passat els darrers anys visitant moltes empreses i institucions del país, veig en ells moltes ganes de sortir-se’n i de tirar endavant. La iniciativa de la societat hi és, el que fa falta ara és tenir un govern que ajudi, faciliti i canalitzi les iniciatives de la societat. De cara als propers anys hi ha dues prioritats essencials en matèria de política econòmica. La primera, la més urgent, és la de sortir de la crisi. I la segona és la de posar les bases per impulsar un canvi de model econòmic. La sortida de la crisi passa per tenir un govern que fixi clares les prioritats, que no improvisi les polítiques en cada moment, i que tingui en la lluita contra la destrucció de l’ocupació i el tancament de les empreses, la seva
“Perquè Catalunya surti de la crisi cal un govern fort, unit i amb una majoria social que el recolzi”
treball i ha de tenir un reconeixement i una consideració des del govern del país. Es tracta d’escoltar les preocupacions i anhels de les empreses, de promoure un entorn més favorable a la creació i desenvolupament d’empreses i d’aconseguir una major eficiència de l’administració de cara a l’activitat empresarial. L’administració ha de ser un element de competitivitat i no un element desincentivador de l’activitat empresarial. CiU, des del govern de la Generalitat, vol ajudar a recuperar la confiança dels nostres empresaris amb unes prioritats clares en política econòmica.
“En matèria econòmica fa falta posar les bases per a impulsar un canvi de model” “Les empreses juguen un paper essencial en el canvi d’orientació de la política econòmica”
principal preocupació. Per això, caldrà apostar per la moderació fiscal, per impulsar mesures que facin arribar el finançament a les empreses i les famílies; per reduir la morositat; per impulsar aquelles infraestructures que el país necessita; i per impulsar des del govern polítiques d’austeritat pressupostària i de millora de l’eficiència dels recursos públics. També caldrà impulsar reformes estructurals, com la del mercat de treball o apostar d’una vegada per totes per la innovació. Però d’entre totes les polítiques que s’han de fer els propers anys, en destaca la gran aposta per la formació. No pot ser que la taxa de fracàs escolar dupliqui la mitjana europea. Cal lluitar decididament contra aquesta realitat. També
Artur Mas, candidat per Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat. / CEDIDA
ens caldrà tornar a creure en els valors de l’empresa, a fomentar l’esperit emprenedor i la creació de noves empreses, com a instrument de progrés de Catalunya. Cal que el Govern de la Generalitat estigui al costat de les empreses, les escolti i les acompanyi. Com es diu en anglosaxó hem d’aconseguir una Generalitat business friendly. Des del punt de vista empresarial, creu que encara podem parlar de catalans amb esperit emprenedor o això és una idea ja caduca? No, en absolut! Catalunya és un país d’emprenedors i ho serà sempre. Al Segle XIX, Catalunya, un país sense car-
bó, aigua, ferro, grans capitals ni estat propi, va ser capaç de fer la Revolució Industrial convertint-se en un cas únic al sud d’Europa. Ara tenim molts més actius dels que teníem aleshores. L’únic que hem de fer és reforçar aquests valors de la iniciativa, de la capacitat d’emprendre, i posar-hi a disposició diferents instruments que ho facin viable. Les empreses juguen un paper essencial en el canvi d’orientació de la política econòmica que plantegem. CiU sempre ha mostrat una actitud favorable a l’activitat productiva. L’empresa, entesa com el conjunt de treballadors i empresaris, crea riquesa i llocs de
Per aconseguir millores econòmiques, quin govern ens pot ser més útil que hi hagi a Madrid, un del PSOE o un del PP? Miri, en primer lloc, cal un govern fort a Catalunya, amb capacitat d’iniciativa i lideratge per impulsar les reformes necessàries. En segon lloc, hem de disposar de capacitat d’influència sobre el govern espanyol de torn, per intentar traslladar les nostres prioritats en acció política. En els 23 anys de Governs del President Pujol, el catalanisme polític va ser un referent en matèria de política econòmica i polítiques socials: el Pacte de Toledo o l’Estatut dels Autònoms, són una mostra de les iniciatives de CiU. La història recent mostra que hem col·laborat amb tots, i en moments difícils. Moltes millores com a país passen per l’economia. Però també, vostè, recentment ha comentat que un altre dels reptes pendents és l’educació. Què creu que falla i que fa falta, en aquest sentit? Sí, des de Convergència i Unió no entenem ni progrés econòmic ni progrés social sense un bon sistema educatiu. I el principal problema que té el nostre sistema educatiu és el fracàs escolar: no pot ser que 1 de cada 3 nois i noies del nostre país
A fons / EMPRESA
desembre 2010 MóN empresarial
avui no acabi l’ensenyament obligatori. Aquest serà, sense cap mena de dubte, el nostre principal repte de futur: la lluita contra el fracàs escolar. Amb caràcter general, i havent aprovat una llei d’educació que considerem bona i amb moltes potencialitats, el canvi que nosaltres proposem passa per garantir el dret a l’educació en un marc de llibertat; fer de cada centre un centre de qualitat; fer de la formació professional una política de país; afavorir el talent; i fer que l’administració i els centres estiguin al servei de l’educació. Per què creu que el Govern català ha pres la decisió d’emetre bons? Era realment necessari? El govern català s’ha vist obligat a adoptar aquesta decisió a causa de l’elevat endeutament que té, i de la impossibilitat de finançar-lo pels canals habituals a un cost més baix. Ja he dit en diverses ocasions que el mecanisme en sí no em sembla una mala solució. Ara bé, el que ens ha sorprès és que el
Govern de la Generalitat hagi pres aquesta decisió a pocs dies de les eleccions sense ni consultar-nos-ho. Crec que n’haguéssim pogut parlar, i estic convençut que ens hauríem posat d’acord.
fent les coses ben fetes, estalviant-nos polèmiques innecessàries, però no renunciant a res. I en matèria econòmica, el que cal fer és ser competitius i oferir bons productes i serveis a Espanya, a Europa i al món.
Com es pot millorar la imatge que tenen de Catalunya, des de la resta de l’Estat espanyol? Doncs actuant tal com som i
El descontent envers la classe política s’ha instaurat en els darrers anys. Què han fet malament els polítics? Precisament aquest és un dels principals motius pels quals a Catalunya li cal un canvi. A la crisi econòmica i a la crisi de relacions entre Catalunya i Espanya, hi ha una crisi de confiança vers la política i un estat d’ànim negatiu general sobre el futur del país. Ens cal un govern fort, amb lideratge, amb un projecte de país, que no depengui de Madrid, que cregui en el que diu i el que fa. Un govern seriós i que faci les coses ben fetes. Ha estat en els darrers anys en què s’ha fet malauradament famós el concepte de desafecció política i els indicadors han assenyalat un distanciament creixent en-
“El canvi que nosaltres proposem passa per garantir el dret a l’educació en un marc de llibertat” “CiU treballarà per a promoure la creació d’ocupació i per defensar l’Estat del benestar”
tre política i societat. Defenso que ara ens cal un govern sòlid, i això només ho aconseguirem amb un govern en solitari de CiU. Ens cal la implicació de les millors persones del país, siguin de CiU o no, per redreçar la situació del país i posar les bases d’un futur millor. La situació del país és complicada en tots els sentits. Com deia, la prioritat número ú és aixecar el país, però paral·lelament, volem que el canvi serveixi també per recuperar l’esperança, la il·lusió, l’orgull, la confiança en nosaltres mateixos. Passar d’una situació de pessimisme a l’optimisme. Creiem en el futur de Catalunya i hem d’aconseguir que els catalans també hi creguin. Si vostè és el proper president de la Generalitat, quines seran les seves principals prioritats? La principal i màxima prioritat serà sortir de la crisi i aixecar Catalunya i, això vol dir, en primera instància, crear ocupació. En segon lloc, la defensa de l’Estat del benestar. Des
de Convergència i Unió volem garantir el dret a escollir de cadascú en tots els àmbits d’atenció social, la universalitat dels serveis essencials de l’estat del benestar, la cohesió social i l’equilibri territorial al conjunt del país. El tercer eix, és el dret a decidir. Després de la interpretació del pacte constitucional que ha fet la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006, aprovat en referèndum per la ciutadania de Catalunya, tenim dues opcions: o assumir resignadament el resultat, o bé canviar la política seguida fins ara. A través de l’exercici del dret a decidir, proposem un camí possible i real per assolir l’autogovern que Catalunya necessita i reclama. Per això situem, entre d’altres, la proposta d’un pacte fiscal català com un dels grans objectius per als anys vinents. I un quart eix, és la responsabilitat de disposar d’un govern fort, capaç de bastir ponts entre la política i la societat, i per establir una complicitat nova amb la ciutadania.
EMPRESA / Col·legis professionals
MóN empresarial desembre 2010
perspectives del col·legi d’arquitectes de catalunya
“EL COAC ha de guanyar en eficiència empresarial” Lluís Comerón està al front del COAC des del maig passat. El nou degà afronta un mandat ple de desafiaments: donar suport als col·legiats en la crisi més forta que ha colpejat els arquitectes, l’adaptació del Col·legi al marc creat per la Llei Òmnibus i gestionar un Col·legi que ha vist reduït el seu pressupost a la meitat.
BEGONYA MERINO
Ha estat vicedegà del Col· legi durant 4 anys. Diria que el seu programa és continuïsta? El projecte que estem impulsant contempla una continuïtat amb l’anterior, en el sentit que vol portar a terme la transformació institucional que es va iniciar a l’anterior legislatura de govern del COAC. Estem, però, en un moment en què els col·legis professionals, i el COAC no és una excepció, necessiten canviar molt i molt ràpid per tal d’adaptar-se a la realitat del nou marc jurídic definit pel Govern per als col·legis, a la nova realitat econòmica i, en el nostre cas, sobretot a la situació i necessitats del col·legiat, molt diferents a les dels deu darrers anys. Aquesta necessitat la compartíem els tres candidats i, en el meu cas, confio que haver estat quatre anys vicedegà em doni el coneixement suficient sobre el Col·legi i les nostres necessitats com fer facilitar els grans canvis necessaris en aquesta legislatura. Els tres candidats a degà coin· cidien en què al COAC li calen canvis substancials. Quin és el seu projecte? El Col·legi ha de ser capaç de donar la resposta, el servei i les oportunitats, de forma personalitzada i flexible, a cada arquitecte. Això comporta el traspàs d’un col·legi monolític, basat en el visat, cap a un col· legi modular, amb una estructura bàsica, més lleugera que l’actual, i un sistema d’accés a serveis, majoritàriament voluntari. Volem aconseguir que tots els arquitectes, joves i experts, se sentin inclosos en una institució que dóna resposta a les seves necessitats i accés a uns serveis de qualitat. El pressupost del COAC s’ha reduït un 50% i la plantilla un 40%. Com preveuen afrontar la reducció d’ingressos d’ara en endavant?
Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en un moment de l’entrevista. / CEDIDA.
Hem de guanyar en eficiència empresarial. En aquest sentit, ja estem treballant-hi, potenciant altres vies de generació d’ingressos alternatius i complementaris i, alhora, estem posant al mercat nous serveis de valor afegit, com el visat d’idoneïtat tècnica, entre d’altres. També apostem per la professionalització de l’estructura directiva del COAC amb mecanismes i òrgans de govern més simples, cohesionats i propers a l’arquitecte. Estem treballant en una reforma estatutària i estructural, que agilitarà la institució i abaratirà el seu cost. Davant la situació de crisi actual de la construcció i l’afectació que està comportant per als despatxos d’arquitec· tura, com es planteja actuar el COAC? Des del COAC tenim l’objectiu d’ajudar, donar suport i servei a tots aquells arquitectes que segueixen en actiu, creant instruments a la redacció de projectes, dotant-los de capacitat tècnica perquè superin millor
les rebaixes de preus, amb major eficiència. Alhora, disposem de serveis de formació continuada, a través de l’Escola Sert, d’acompanyament professional, reorientació i desenvolupament de perfils professionals, mitjançant la Borsa de Treball, d’informació sobre concursos i licitacions tant a nivell nacional com internacional, a través de l’Oficina de Concursos, d’assessorament en l’inici de la vida professional, amb l’Oficina Jove, etc. Així mateix, l’any 2008 vam crear l’Oficina de Suport a la Rehabilitació, per ajudar els arquitectes, i també als seus clients, perquè coneguin les ajudes possibles i facilitarlos-hi l’accés. Ha de ser obligatòria la col· legiació? La Llei Òmnibus comporta canvis en l’activitat de diversos col·lectius professionals, com ara els arquitectes, i dels col·legis professionals. El nou Decret sobre el Visat, en vigor des del passat 1 d’octubre, desvincula el visat de la col·legiació obligatòria
“El Col·legi ha de donar resposta, servei i oportunitats de forma flexible i personalitzada” “Volem recuperar l’esperit del col·legi com una associació voluntària d’arquitectes”
i manté l’obligatorietat del visat col·legial només per a projectes d’execució i certificat final d’obra nova d’edificació, ampliacions, reformes i rehabilitacions que alterin la configuració arquitectònica. Sense perdre de vista aquest marc legal, volem recuperar l’esperit del col·legi com una associació voluntària d’arquitectes, que és el que era en els seus orígens.
Aquest és l’esperit que volem que mogui la nostra institució que, alhora, té el deure de vetllar per la bona arquitectura i ser d’utilitat no només als col·legiats sinó també a la societat en general. Per això, volem impulsar noves fórmules de vinculació al Col·legi adaptades no només als diferents perfils dels arquitectes sinó també a les persones interessades en l’arquitectura. En la situació actual de crisi, a cada licitació hi opten una mitjana de 150 arquitectes que inverteixen treball i diners en preparar la proposta, perquè després només se’n seleccioni un. Es pot fer alguna cosa per alleujar aquesta situació? Els concursos haurien de ser a dues voltes, amb una primera fase que no exigís tant esforç com ara, on es competís per currículum, feines fetes o per ambdues variables i que garantís l’accés tant de professionals experts com de més joves. En una segona fase es passaria a decidir el guanyador a través de l’aportació d’un breu projecte remunerat. Aquest sistema minimitza l’impacte de la inversió global dels arquitectes en el concurs i maximitza el seu esforç, alhora que garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots els professionals. Es van denunciar certes irregularitats en l’emissió del vot electrònic. Què va passar? La jornada electoral del 4 de maig es va desenvolupar amb completa normalitat a totes les demarcacions i delegacions del COAC, amb una única incidència registrada a la Delegació del Vallès, que afectava només al procediment de recollida de l’acreditació per a l’emissió del vot electrònic en aquesta delegació. Es va interposar un recurs contra els aproximadament 70 vots electrònics corresponents a la Delegació del Vallès (un 2,9% del total) en relació a un suposat lliurament irregular d’acreditacions PIN per al vot electrònic. La Mesa Electoral Central, però, va congelar el recompte i va estudiar les suposades irregularitats. Un cop feta la investigació, la Mesa va procedir al recompte dels vots congelats, que no va alterar el resultat obtingut. Cal destacar l’alta participació i l’èxit d’aquesta primera fase d’implantació del vot electrònic.
Directiu del mes / EMPRESA
desembre 2010 MóN empresarial
ENTREVISTA A ERIK MAYOK, FUNDADOR, SOCI MAJORITARI I GERENT D’EUREKAKIDS
“La crisi ens fa innovar i provar coses noves” La base són productes ecològics, educatius i que fugen del bel·licisme. Eurekakids es va constituir el 1999, però fins el 2004 no va obrir la primera botiga. “Després una segona, una tercera, una quarta...”, afirma el seu fundador, Erik Mayol, fins a superar les 200 el proper any, la meitat franquiciat. Tot i la crisi, el creixement sembla impossible d’aturar. Internacionalització i Internet són les dues vies que ho faran possible.
Quins són els punts febles de la seva companyia? Crec que haurien de millorar tots els departaments, inclòs el meu. Hauríem d’obrir punts de venda més grossos per oferir més productes. No tenim tots els productes exposats perquè els establiments són petits. Abans ens conformàvem amb 45 metres quadrats ben ubicats; si ara en tenim 100, millor. Amb més metres, rendibilitzem millor: més varietat és més vendes, més gent, més visibilitat... Tot això és venda. Quin paper té el canal d’Internet? Hi som molt forts. Pesa moltíssim, un 25%, i volem que arribi al 40%. Venem als EUA, a Austràlia, al Brasil... A tot arreu. Tots els productes són propis? El 65%, sí. Un 15% són productes en exclusiva i l’altre 15%, dels que té tothom. Per la marca és necessari. Sabem innovar. Tenim 3.000 referències però necessitem marques.
Erik Mayok és el fundador i el soci majoritari d’Eurekakids. / ARTUR ZANÓN
Eurekakids té 74 botigues obertes i 15 en previsió d’obrir-se. El sector de la joguina encara no està prou madur? Som petits, encara. Els temps estan com estan, però tenim un dinamisme constant. Tancarem el 2010 amb 14 milions d’euros de facturació i uns 90 punts de venda, centrats a Espanya, Itàlia i Portugal.
Del binomi qualitat-preu, quin predomina? Hem canviat l’estratègia amb els preus. Al principi teníem joguines molt acurades, però hem reduït un 30% els preus per ser més assequibles. Amb més volum, més podem abaratir costos. Un exemple: abans fèiem una cuina gran i ara és més petita. Ens hem adaptat a la situació econòmica.
Quin és el secret d’aquest creixement? Un bon producte amb gran relació qualitat-preu i pedagògic per als fills. És la base. Cal també un equip jove i dinàmic. Ara el que té més èxit és la gamma educativa i les joguines per compartir amb els pares, perquè s’ho passin bé.
Noten molta competència? En el nostre sector, la joguina educativa és tan específica... Competència directa no en tenim, estem sols. El temps juga a favor nostre: els pares cada cop volen les millors coses per als fills perquè aprenguin. Aquest tipus de joguina cada cop s’instaura més.
Treballen entre els 0 i els 12 anys. Quin és el segment amb què es fa més negoci? El millor, entre 0 i 8 anys. Després, els vailets es decanten més cap als jocs electrònics.
Un dels problemes del sector és l’estacionalitat per Nadal. També a Eurekakids? Una part de l’èxit radica a descentralitzar el Nadal. No deixa de ser l’època més im-
Artur Zanón
“Fem un producte amb bona relació qualitat-preu i pedagògic per als fills” “Una part de l’èxit de l’empresa és que hem aconseguit la desestacionalització del producte”
portant, però també explotem bé el carnestoltes, els jocs de primavera, l’estiu, l’entrada a l’escola... Venem puericultura per a les mares. El Nadal suposa el 30%. Encara és important, però en altres empreses pesa el 80%.
Aquest 2010 han facturat 14 milions d’euros, un 35% més respecte a l’any anterior. Quant preveuen créixer el 2011? El pla de negoci amb els socis vol un augment del 60%. Volem créixer a tots els nivells i a tots els canals. Obrirem 22 botigues, 12 a Espanya, i creixem via internet. On posen el focus fora d’Espanya? França, Itàlia i Portugal, per tipus de mercat, perquè són a prop i llatins. A Itàlia gairebé no tenim competència. França, amb més competència, té un tipus de client que busca més el nostre producte. I a Portugal, un país petit, el cobrirem amb unes 10 botigues; a França, Itàlia i Espanya ens calen 120 botigues per país. Tot el creixement és a base de beneficis? Sí, però hem invertit molt més dels resultats. Fa 3 anys van entrar uns socis capitalistes. Van aportar tres milions d’euros, que comparats amb els 14 que facturem... Cal finançament. Es repeteix que un dels motors per sortir de la crisi és la internacionalització. Sí, sí. No deixem de créixer aquí, però creixem molt més a fora. L’estranger suposa un 2025% i, en tres anys, volem que l’internacional sumi un 60%.
En primera persona Erik Mayok (Girona, 1975) és diplomat en Hostaleria i Turisme. Ha passat per les empreses Jacadi i Orchestra. Què és l’últim que ha regalat? Un viatge en un casament i, als nens, uns puzles que ensenyen a sumar i a multiplicar. Quin regal va desitjar i mai li van deixar els Reis? Amb els que n’hi ha... Un car de pedals. Vaig pensar: “Si l’hagués tingut, potser ara seria el Fernando Alonso”. Els nens són massa consumistes? No. Depèn de si ho són els pares o no. Triï entre el Cinexin i el cine 3D. Mentre el 3D no vagi contra el planeta, apostem per les noves tecnologies. Què llegeix? Finances: èxits d’empreses.
En un millor context, el creixement seria encara superior? Em diuen: “Et va bé la crisi?” I jo dic: “Crec que sí´”. Perquè, al cap i a la fi, la crisi et fa moure. Jo, com tots els empresaris, estic acollonit. Però els empresaris han de provar coses i han d’innovar. Qui no innovi morirà. El que es feia abans ja no serveix. Les mesures que prenen la Generalitat i l’Estat, els ajuden? Les pimes no notem res. No sé si a les grans empreses les beneficien. Els bancs han fet que les condicions siguin cada vegada més severes, però no hem vist que el Govern hagi intervingut. Subvencions que ens donaven, ara ja no ens les donen... Al contrari!
EMPRESA / Recursos Humans
MóN empresarial desembre 2010
Gestió del temps a l’empresa
Horaris 2.0, un camí cap al benestar de tots
Flexibilitzar els horaris laborals pot aportar beneficis a treballadors i empreses. Tenir una plantillacontentaaugmentalaproductivitat i redueixelscostosdel’empresa. Ambl’objectiu d’aprofundir en aquest canvi en l’organització del treball, la UPC va acollir el 19 d’octubre una xerrada, on també es van plantejar models pràctics per gestionar aquest canvi.
Ivanna Vallespín
El benestar dels treballadors és un factor que cada cop es té més en compte, ja que no només repercuteix en la persona en sí, sinó que també aporta beneficis a l’empresa. Un dels elements que pot influir en aquest benestar és l’horari laboral, que cada cop s’està flexibilitzant més, per adaptar-lo a les noves necessitats socials i de mercat. Aquest va ser el punt de partida de la xerrada titulada “Un nou paradigma en la gestió dels horaris laborals: competitivitat per a les empreses i benestar per a les persones”, que va portar a terme Jordi Ojeda, professor del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC. L’acte, celebrat a l’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona) va estar presidit per Mari Carmen Martínez, sotsdirectora de Relacions amb empreses de l’ETSEIB. “Cal fomentar la conciliació laboral i professional, ja que suposa més satisfacció laboral, treballadors més compromesos, menys estrès..., i tot això afecta beneficiosament a l’empresa”, va plantejar Jordi Ojeda, que per aplicar aquesta filosofia ha desenvolupat el projecte de recerca batejat com a OTT (Organització del Temps de Treball). Aquest concepte aglutina i combina tres elements: la quantitat d’hores a treballar, la distribució temporal de les hores i les tasques a fer. Actualment s’està produint un canvi social en la composició de les famílies, ja que només al 4% de les llars de Barcelona es pot trobar un pare, una mare i un fill, tal com va apuntar el ponent. Davant aquesta realitat social complexa, les persones busquen la “flexibilitat activa”, és a dir, gestionar el seu propi temps, cosa que passa per conciliar la feina amb la vida personal i d’oci. Però a l’altra banda hi ha les empreses, que
busquen sempre la competitivitat i la productivitat, en un mercat cada cop més globalitzat on la necessitat de competir en costos és primordial. Llavors, l’OTT el que vol és aconseguir un terme mig entre les necessitats de les empreses i les dels treballadors. “Això fa que anem cap a una societat on cadascú haurà de tenir un horari a mida de les seves necessitats. Aquest fet provoca que la feina de dissenyar els horaris de l’empresa sigui cada cop més complexa”, va apuntar Ojeda. El projecte de recerca OTT proposa dos impulsors per canviar la gestió dels horaris: fomentar les noves tecnologies i utilitzar sistemes d’optimització. Aquest últim es refereix a l’ús d’algoritmes i models matemàtics per redimensionar plantilles, dissenyar torns i horaris, gestionar la polivalència de la plantilla, prioritzar les tasques a fer i per fer l’anàlisi i optimització de costos, entre d’altres aspectes. El segon impulsor passa per l’ús i l’aplicació de les noves tecnologies, que pot permetre que, per exemple, els treballadors puguin accedir a la informació de l’empresa des de qualsevol punt d’una forma remota, segura i confidencial; o també que el treballador pugui enviar consultes, de forma telemàtica, al responsable de la gestió dels horaris a l’empresa. Amb tot, l’equip de Jordi Ojeda ha realitzat diferents experiències i calcula que aprofitar les TIC pot ajudar a reduir entre el 60 i el 80% el temps que el gestor dedica a aquests temes. Però alhora també ajuda a estandaritzar els processos, és a dir, que s’estableixi una metodologia vàlida per a tothom que indiqui com s’han de demanar canvis de torn, comunicar les hores extres, demanar dies de vacances, etc.
Tres fases A l’hora de definir un sistema per gestionar i organitzar els torns, el professor i ponent va destacar que cal tenir en compte el perfil de l’empresa. I és que, bàsicament, hi ha casos, com el del sector serveis, en què les necessitats són molt variables i la demanda i necessitat de personal pot canviar durant certes hores del dia, la setmana i l’any. En aquest cas, el mètode de gestió d’horaris s’aplica en tres fases: 1. A la primera s’estableix la quantitats d’hores a treballar. Abans, si hi havia més feina s’havia de pagar hores extres, però amb el mètode plantejat per Ojeda es proposa aplicar l’anomenada borsa d’hores, on el treballador apunta les hores extres que fa i un altre dia les compensa treballant menys. Això requereix un estricte control amb un programa informàtic de gestió de les hores, però ajuda les empreses a reduir costos. 2. Després s’han de programar els horaris, distribuir les hores durant la setmana i/o el mes. El professor va reconèixer que això pot complicar la gestió administrativa, però proposa com a solució utilitzar uns patrons i unes plantilles preestablertes, com les que el grup de recerca ha desenvolupat. 3. Finalment, s’assignen les tasques a fer per cada treballador. Aquí hi ha una decisió multicriteri, on intervenen aspectes com la formació, l’eficiència, aspectes ergonòmics i de seguretat, etc.
Gran ventall de beneficis L’aplicació d’aquesta nova cultura d’horaris flexibles i adaptats a les necessitats de personal i empresa aporta
Les persones busquen la “flexibilitat activa” per tal de gestionar el seu propi temps. / ARXIU
“Cal fomentar la conciliació laboral i professional, ja que suposa més satisfacció laboral, treballadors més compromesos, menys estrès [...]” L’OTT proposa fomentar les noves tecnologies i utilitzar els sistemes d’optimització per tal de canviar la gestió dels horaris.
nombrosos avantatges per a ambdues parts. Jordi Ojeda va classificar aquests aspectes en quantitatius i qualitatius. A nivell quantitatiu, aquest sistema permet a l’empresa reduir costos, arran del dimensionament de la plantilla i de la reducció de les hores extres. Igualment, en casos investigats pel grup de recerca, es va veure que disminuïa l’absentisme i la rotació de personal, i alhora es va detectar que es produïen menys incidències que el gestor havia de resoldre i que aquest responsable havia de dedicar menys temps a gestionar el personal i els seus horaris. A nivell qualitatiu, la nova organització del treball disminueix la conflictivitat a l’empresa, augmenta la sensació d’equitat entre els treballadors, millora l’ambient a la feina, ajuda a retenir el personal i, alhora, serveix per atraure talent a l’empresa. Durant la conferència també es va presentar els models pràctics que fa servir l’empresa Rational Time per portar a terme l’organització del treball. De fet, aquesta empresa, dirigida per Jordi Ojeda, és un spin off de la UPC que s’ubica a l’edifici K2M. La firma ha creat un programa, anomenat Rational, una aplicació que permet, via web, gestionar l’horari del personal d’una empresa.
Recursos Humans / EMPRESA
desembre 2010 MóN empresarial
ENTREVISTA A manuel ángel sánchez, Director de Recursos humans d’Schneider Espanya
“L’estabilitat laboral és una variable que ara es valora més” Schneider Electric té presència a més de 100 països i és especialista en la gestió d’energia. Només a Espanya la companyia ja té 3.000 treballadors repartits en 9 centres de producció i un centre logístic. Al capdavant del departament de recursos humans hi ha Manuel Ángel Sánchez, recentment incorporat. Quants treballadors has de gestionar? Més de 3.000, al llarg de la geografia ibèrica.
mint noves responsabilitats. No obstant, lamentablement, a causa de la conjuntura actual, és cert que l’estabilitat a la feina és una variable que es té més en compte.
Quina va ser la teva etapa anterior a l’actual? A la direcció de RH d’Schneider Electric, a la zona nord, el que implicava gestionar els recursos humans de dues fàbriques i una part de la xarxa comercial.
Què penses del moment que vivim? És molt complex. Això ens obliga a ser més flexibles, a mostrar una major resistència al desgast i a treure el millor de nosaltres mateixos. Malgrat les dificultats és un moment apassionant.
I el major repte que vas afrontar? Vam portar a terme una important política de captació de talent, i també vam abordar la necessitat de flexibilitzar els horaris dels treballadors per a una major conciliació. S’aprèn més en una multinacional? No crec que l’aprenentatge tingui a veure amb la nacionalitat del capital d’una empresa. S’aprèn amb projectes atractius i reptadors, on disposis d’un espai per desenvoluparte, on estiguis envoltat de gent amb qui aprens i amb qui pots créixer. Un director de RH és un gestor o un estratega? Ni una cosa ni l’altra, és una persona que opina i participa defensant l’estratègia i que juga un rol clau en la implantació d’aquesta. Les estratègies es poden copiar, i no hi ha estratègies bones o dolentes per se. El que és bo o dolent és la implementació de l’estratègia que és el realment difícil quan parlem d’elements diferenciadors i persones. L’RSC està de moda, és qüestió de màrqueting o hi ha alguna cosa més? Segur que per alguns és una moda, però a Schneider Electric és part de la nostra forma de ser, del nostre ADN. Portem molts anys fomentant la integració de col·lectius desfavorits al món laboral, proporcionantlos mitjans i formació; també tenim programes per fomentar les reduccions d’emissions de CO2; addicionalment els Prin-
Pot existir la felicitat a la feina? No sé si la felicitat, però un ha de divertir-se a la feina, passars’ho bé, apassionar-se per allò que fa. Les vuit hores de la jornada han de passar volant.
Miguel Ángel Sánchez gestiona 3.000 treballadors repartits per tota la península. / CEDIDA
“S’aprèn amb projectes atractius i reptadors, on disposis d’un espai per desenvolupar-te” “Afavorim la conciliació amb horaris flexibles, el teletreball o apagant els llums de l’edifici a les set de la tarda”
cipis de Responsabilitat d’Schneider Electric mostren una forma de fer negocis respectuosa amb clients, proveïdors, empleats i societat en general. Com concilíeu la vida professional i personal? Un aspecte prioritari en el nostre model de gestió de persones és aconseguir que la gent conciliï. Creiem en les nostres persones, en la seva capacitat per organitzar-se i obtenir resultats, ells són els responsables de la conciliació. L’únic addicional que fa Schneider és prendre mesures que afavoreixin la conciliació; com els horaris flexibles, el teletreball, prohibint les reunions més enllà de les sis de la tarda o apagant els llums de l’edifici a les set de la tarda. Què incentiva més a la teva gent: el salari, la flexibilitat o la seguretat? Partint de la base que una retribució justa és necessària, el que més motiva a les persones és el projecte que l’empresa els pot oferir, la capacitat per desenvolupar-se i per anar assu-
Espanya és un país que investiga poc? Espanya és un país que ha arribar tard a l’R+D+i comparat amb d’altres països europeus, més per necessitat que no pas per convenciment. Crec que s’ha avançat, hem invertit, hem creat institucions, organismes que investiguen i obtenen molts bons resultats. Ens falta treballar, millorar el nostre treball en xarxa, augmentar la comunicació entre les empreses i les institucions, i compartir necessitats i programes. El fet que tinguem molt bones escoles de negoci i molt bones empreses ha de ser un estímul que ens ha de servir per trobar espais de convivència i intercanvi que redundin en mutu benefici. Com s’afronten les crisis? Amb respecte, però sense por, amb molta audàcia, aprofitant-les per agafar impuls i per plantejar fer coses que en un altre moment serien difícils de portar a terme. Us heu apuntat a les noves energies. Amb això aconseguireu captar talent entre els ecologistes? A Schneider Electric no som, ni molt menys, uns nouvinguts en el camp de l’energia, portem tota la vida en el sector i
A COR OBERT On vas néixer? A Ponferrada. Quina família tens? Un fill i un altre en camí. A què es dedica la teva parella? Tècnicament, a l’atur. Quina és la teva formació acadèmica? Enginyer Industrial. Quines aficions tens? La lectura, el futbol i el bàsquet. Un somni encara no realitzat. Una vocació frustrada, la medicina. El millor i el pitjor que t’ha passat a la vida? El millor la meva família i el pitjor la pèrdua d’éssers estimats. Què no perdonaries mai? La deslleialtat. El que portes pitjor a la feina? Els dilluns. I el millor? M’ho passo molt bé a la feina. Has tingut algun mestre? A més dels meus pares, he tingut la sort de tenir companys i caps de qui he après molt. sempre ens hem preocupat per donar solucions eficients als nostres clients, per assolir més amb menys. Dins del sector, estem i estarem presents en tots aquells negocis que contribueixin a gestionar l’energia d’una forma més eficient. Un consell per als qui comencen en RH? Que es diverteixin amb el que fan, que tinguin inquietud per aprendre, per estar al dia en gestió de persones, i sobretot que passin temps amb el negoci i amb els clients, coneixent les seves claus, les seves necessitats, els seus reptes, aprenent del negoci amb el negoci. miquel bonet ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH
10
EMPRESA / RSC
MóN empresarial desembre 2010
NOTÍCIES BREUS
Actualitat en RSC Aigua del Monsteny
Dia
Col·labora amb Intermón Oxfam
Lluita contra la hipertensió pulmonar
La millor empresa per a treballar, segons un estudi
Aigua del Montseny patrocina la marxa Intermón Oxfam Trailwalker, la qual es tracta d’un esdeveniment esportiu-solidari en una acció de suport a la tasca que duu a terme Intermón Oxfam. La marxa celebra la seva primera edició a Espanya el proper mes de maig i consistirà en la competició de dos equips, formats cadascun per quatre persones, les quals hauran de recaptar 1.500 euros que es destinaran a projectes de lluita contra la pobresa. La marxa es realitzarà a la ruta senderista coneguda com “els 3 monts” i que engloba els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç de Munt i l’Obac i Montserrat.
Carrefour Premiada per contribuir a la integració laboral La Federació Andalusa de Familiars i Persones amb Malalties mentals (Feafes Andalusia) ha concedit a Carrefour el “Premi Feafes Andalusia” a la categoria “Empresa”. Aquest guardó reconeix l’impuls a la creació d’ocupació entre les persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social a través de la Fundació Solidaritat Carrefour. Aquesta empresa ha signat acords de col·laboració amb entitats del món social com, per exemple, la Fundació ONCE, la Fundació Exit i la Fundació Integra. A finals de l’any 2009, Carrefour tenia en plantilla un total de 802 persones amb alguna discapacitat.
Dia ha prestat la seva col· laboració amb la Fundació Contra la Hipertensió Pulmonar (FCHP) per a la iniciativa “Petons blaus”, una campanya que es realitza a nivell nacional i que té per objectiu informar la societat de l’existència de la hipertensió pulmonar, inclosa dins el grup de malalties rares. La campanya es diu “Petons blaus” perquè quan es manifesta, un dels seus símptomes és la cianosi (llavis blaus). Dia ha col·laborat en la distribució de 40.000 targetes impreses amb marques de pintallavis de color blau. Precisament la cadena forma part de la Xarxa d’Empreses Solidaries amb les Malalties Rares (Feder).
El Corte Inglés Comerç just amb Intermón Oxfam El Corte Inglés ha arribat a un acord amb Intermón Oxfam per a comercialitzar productes de Comerç Just als seus supermercats. Concretament, es vendrà té Ceylan biològic, galetes de mel i anacard, cafè natural mòlt biològic, cafè 100% aràbic, confitura de guaiaba i maracuià, arròs aromàtic, xocolata pura orgànica biològica, té verd biològic i galetes de cacau biològic. Per a Intemón Oxfam, aquest projecte suposa donar l’oportunitat a moltes més famílies camperoles d’accedir a uns ingressos dignes per les seves collites de cafè, cacau o sucre.
a més d’haver adquirit un compromís per seguir reduint-les.
Grupo Tragsa Forma els seus empleats ens RSC El Grupo Tragsa ha organitzat, entre el 2010 i el 2011, unes sessions formatives per als seus treballadors en matèria d’RSC. Al llarg de les primeres sessions que ja s’han dut a terme s’ha abordat el concepte general de RSC i també les actuacions previstes pel Grup en aquesta matèria.
Glassdoor, l’empresa que publica el rànquing de les 25 millors empreses tecnològiques per a treballar, acaba de publicar l’estudi d’enguany on es determina que Facebook és la millor empresa per a treballar segons l’opinió dels seus propis treballadors. D’aquesta manera, la popular xarxa social pren el primer lloc al buscador Google. Els treballadors de Facebook han destacat que allò que els fa més feliços és l’accessibilitat als seus responsables, la clara divisió de les tasques entre els departaments i la llibertat que tenen a l’hora d’establir els seus propis objectius.
Grupo Liberty Seguros Segell amb estatus “CeroCO2”
El Grup Liberty Seguros rebrà, de mans de la ONG Ecodes, el segell que li acredita un estatus “CeroCO2”. La ONG reconeix d’aquesta manera les accions realitzades pel grup en matèria de Medi Ambient, el qual va calcular i compensar les emissions de gasos amb efecte hivernacle generades per la seva activitat durant el 2009, a més
L’Oréal
des seran productes sostenibles. Aquesta iniciativa s’emmarca dins el Green Plan 2018, el qual es divideix en 2 línies: el Green Life Innovation, centrat en l’enriquiment de la vida de les persones i el Green Business Innovation, que mirarà de reduir l’empremta ambiental de les operacions de la companyia, a més de promoure pràctiques sostenibles a escala global. L’assoliment d’aquestes fites de cara al 2018, coincidirà amb el primer centenari de la companyia.
Timberland Plantarà 5 milions d’arbres
Premia 5 investigadores L’Oréal ha premiat 5 dones investigadores pels seus avenços en matèria de recerca. Els premis i beques L’Oréal-Unesco For Women i Science es van crear el 1998, es donen a nivell internacional i tenen per objectiu reconèixer la tasca de les dones en matèria de recerca així com la tasca de promocionar el número de vocacions científiques arreu del món entre els joves.
Mapfre Programa d’integració Las Fundació Mapfre ha donat a conèixer a Barcelona el nou programa “Junts ho podem fer”, per a la integració de les persones que pateixen alguna discapacitat. El projecte beneficiarà 300 persones en risc d’exclusió i aturades, amb la col·laboració de més de 200 empreses. El projecte preveu la promoció de la formació ocupacional i la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i mental, que estiguin en risc d’exclusió i en situació de desocupació de llarga durada.
Panasonic Previsions sostenibles La tecnològica Panasonic ha anunciat que per al 2018 preveu que el 30% de les seves ven-
La nord-americana Timberland s’ha proposat plantar en 5 anys un total de 5 milions d’arbres amb l’objectiu d’ajudar a solucionar problemes de gran importància en espais d’alt risc. Per a fer-ho, Timberland ha creat una nova aplicació a Facebook a través de la qual es permet als consumidors plantar arbres virtuals, creant així un gran bosc. Timberland el transformarà, posteriorment, en un bosc real a Haití.
Toyota Treballa per la reforestació Toyota Espanya posa en marxa per tercer any consecutiu el “Dia de la reforestació Toyota”, el qual es desenvolupa de manera simultània arreu d’Espanya amb l’objectiu d’educar i conscienciar de la importància de conservar el patrimoni natural i de regenerar els boscos. El “Dia de la reforestació Toyota” consisteix a sembrar llavors en els diversos punts distribuïts per tot el país.
BS Plan Futuro, PPA es un seguro de vida-ahorro de BanSabadell Vida, Sociedad An贸nima de Seguros y Reaseguros, comercializado por Banco de Sabadell, S.A., Operador de BancaSeguros exclusivo de BanSabadell Vida, Sociedad An贸nima de Seguros y Reaseguros, inscrito en el Registro Administrativo Especial de Mediadores de Seguros con el n煤mero CO557A08000143. Planes de pensiones: Entidad Gestora: BanSabadell Pensiones EGFP, S.A.; Entidad Depositaria: Banco de Sabadell, S.A.
12
EMPRESA / Panorama
MóN empresarial desembre 2010
EL MES POSITIU eDreams
Gran augment de la plantilla
Accenture
Guanya un 12% més en el seu exercici fiscal
eDreams, l’agència de viatges online, ha informat que ha augmentat un 55% de la seva plantilla en els 8 primers mesos del 2010, amb un total de 122 incorporacions. Aquestes contractacions s’han fet a nivell europeu i a tots els departaments, inclosos els directius.
Eroski
Redueix els seus números vermells
Accenture, la firma de consultoria i assessoria tecnològica va obtenir en el seu exercici fiscal, finalitzat el passat agost, un benefici net atribuïble de 1.295 milions d’euros, resultat que representa un 12% més que en l’exercici anterior. William D. Green, president i conseller delegat de l’empresa, ha destacat recentment que el “fort” comportament financer registrat en el 4rt trimestre demostra “el creixement i l’impuls de la companyia”. A més, també va confirmar el compromís de l’empresa amb el seus accionistes en incrementar el dividend semestral un 20% fins els 0,45 dòlars per acció, i recomprar així més de 2.000 milions d’accions en l’any fiscal 2010.
Eroski ha reduït els seus números vermells fins un 20,4% en el primer semestre de l’any situant-se en els 40,75 milions d’euros. Els ingressos ordinaris es van situar en els 3.673 milions d’euros al primer semestre del seu exercici fiscal. A més, les pèrdues abans d’impostos es van situar en 34 milions d’euros, registrant una reducció del 50% sobre les obtingudes en el primer semestre de l’exercici anterior. D’aquesta manera, Eroski ha aconseguit reduir l’endeutament amb les entitats de crèdit en 265 milions d’euros.
H&M
Beneficis en els 9 primers mesos
Iberdola
Inverteix als Estats Units La companyia Iberdrola ha anunciat que invertirà més de 7.000 milions d’euros entre el 2010 i el 2012 als Estats Units. Aquesta quantitat representa el 40% del total d’inversions que realitzarà Iberdrola a tot el món en aquest període. Iberdrola és, de fet, la companyia espanyola que més inverteix als Estats Units, amb uns actius valorats aproximadament en uns 22 milions d’euros. Al 2009, la companyia va obtenir en aquest país un total de 880 milions d’euros.
seus resultats, els quals constaten que en el 2009 es va produir en el seu exercici fiscal un augment del benefici d’un 11,3%. Els seus ingressos, en aquest mateix període van augmentar un 1,4%, situant-se en els 21.800 milions d’euros. Ikea ha fet saber que les vendes a Amèrica del nord representen el 15%, a Àsia el 6% i a Europa el 79%.
Revisa les previsions a l’alça
Europa el 79%.
Lidl
Iberia Cargo ha anunciat que invertirà un total de 1,3 milions d’euros a Cool&Fast, empresa dedicada als productes peribles. Segons han explicat fonts de l’aerolínia en un comunicat, la clau d’aquest servei és que en un termini de 48 hores, Iberia Cargo pot transportar aquest tipus de mercaderia entre el seu origen a l’Amèrica Llatina i el seu destí final a Europa, sense que es trenqui la cadena del fred.
Lidl ha invertit a Tenerife més de 5,5 milions d’euros en 3 nous supermercats, oberts aquest passat mes de novembre. Els establiments estan ubicats a Santa Cruz de Tenerife, Tacoronte i Los Realejos i responen a un pla d’expansió i també a l’objectiu de Lidl d’instal·lar-se a mitjà-llarg termini als municipis més importants de l’arxipèlag canari. Aquestes obertures han suposat la creació, d’aproximadament, uns 200 llocs de treball.
Inverteix a Cool&Fast
Inverteix a Tenerife
S’adjudica un contracte amb l’AEE
Compra BuyVip
En els 9 primers mesos de l’exercici fiscal, el grup tèxtil suec Hennes&Mauritz va obtenir un benefici net de 1.440 milions d’euros. Aquests resultats representen un augment d’un 29%, si es compara amb els resultats obtinguts en el mateix període de l’any anterior, en què es van obtenir 1.117 milions d’euros. Pel que fa al volum de facturació de l’empresa, en el període que va des de l’1 de desembre de 2009 fins el 31 d’agost del 2010, aquest es va
Indra serà l’encarregada de dissenyar el futur sistema radar de vigilància d’objectes en òrbites properes a la Terra, amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i també es farà càrrec del desenvolupament del seu prototipus funcional. La inversió destinada a la realització de l’estudi per tal de determinar la localització d’aquest sistema i desenvoluparne el simulador serà de 5,4 milions d’euros.
Ikea
Augment del benefici al 2009 La multinacional sueca Ikea ha publicat per primera vegada els
sumidors. L’operació ha iniciat aquesta relació comercial a través de la seva línia majorista d’Import&Export. Per a l’empresa gironina, aquesta operació obre la porta a productes Gourmet a 121 hipermercats al país asiàtic. El volum de negoci de Miquel Alimentació es situa en els 1.045 milions d’euros, segons dades del 2009. D’altra banda, RT-Mart va facturar prop de 4.500 milions d’euros.
Naturex
Iberia Cargo
Indra
Amazon
La multinacional del comerç electrònic, Amazon, ha adquirit BuyVip, companyia espanyola especialitzada en la venda de roba de firma de fora de temporada. L’operació es situaria entre els 70 i els 80 milions d’euros.
situar en els 8.602 milions d’euros, un 7,3% més respecte de l’any anterior. L’empresa compta amb 2.078 establiments a tot el món i per aquest 4rt trimestre té previst inaugurar-ne un total de 140.
La multinacional francesa Naturex ha revisat les seves previsions per aquest 2010 i ha anunciat que espera que les seves vendes creixin entre un 10% i un 15% en lloc del 5% o 10% que havia previst inicialment. Els resultats obtinguts en el primer semestre han estat qualificats per l’empresa com a ‘excel·lents’, període en què les vendes es van incrementar prop d’un 15%.
Sector franquícies Bones previsions
Segons un avanç de l’informe anual sobre la situació de la franquícia a Espanya, elaborat per la consultora Tormo Asociados, entre gener i juny es van incorporar un total de 72 empreses i es van obrir 1.583 unitats. A més, es va mantenir l’ocupació i la inversió i les vendes van repuntar un 1,19%. Les expectatives per al tancament de l’any són, doncs, positives i es preveu que la inversió creixerà fins a superar els 6.890 milions d’euros, és a dir, un 0,86% més respecte l’any anterior.
Siemens
Espera un increment dels beneficis
Miquel Alimentació
Entra al mercat xinès Miquel Alimentació Grup ha entrat al mercat xinès de la mà del distribuïdor RT-Mart, el més gran a nivell mundial pel que fa al número de con-
El grup alemany ha comunicat que espera que els beneficis dels seus tres principals sectors superi els 1.900 milions d’euros en el quart trimestre del 2010, que és el mateix que es va obtenir el 2009, amb motiu d’un increment de les comandes.
Panorama / EMPRESA
desembre 2010 MóN empresarial
13
el mes negatiu Tesco
American Express
Carrefour
Tesco, la cadena britànica de supermercats ha informat en un comunicat que ha obtingut en els 6 primers mesos de l’any fiscal un benefici net de 1.369 milions d’euros, resultat que representa un 15,5% més del que va guanyar en els 6 primers mesos del seu exercici fiscal anterior. Les vendes de Tesco, sense tenir en compte l’IVA, van arribar en els 6 primers mesos als 34.290 milions d’euros, és a dir, un 7% més.
Visa i Mastercard han arribat a un acord amb el departament de Justícia dels Estats Units per tal de tancar una investigació sobre un assumpte de monopoli. Però American Express, per la seva part, ha anunciat que seguirà la batalla legal contra els càrrecs. El govern ha investigat el fet que es practiqui el cobrament de càrrecs addicionals als clients que fan servir targetes de crèdit; el fet de si orienten cap a targetes competidores i si exigeixen que els minoristes acceptin tot tipus de targetes emeses pels bancs. Segons ha afirmat Keneth Chenault, executiu principal d’American Express,“qualsevol que sigui la intenció del govern, la seva acció farà que el nou enfocament doni avantatge a Visa i MasterCard. El departament de Justícia ha proposat als usuaris que tinguin American Express que s’encaminin cap a d’altres xarxes de pagament.
Les vendes del grup francès de distribució va assolir un volum de negoci de 10.230 milions d’euros fins al setembre d’enguany, resultat que suposa un retrocés del 2,1% respecte el mateix període de l’any anterior. Pel que fa al tercer trimestre del 2010, les vendes de Carrefour van arribar als 3.351 milions d’euros, un 1,8% menys respecte del mateix període del seu exercici fiscal anterior. Fonts del grup han explicat que aquests resultats negatius es deuen a “l’entorn difícil i desafiant” actual. La caiguda de les vendes va ser generalitzada en els 9 primers mesos de l’any.
Beneficis en els primers 6 mesos del seu any fiscal
Viscofan
Inversió a la Xina
Viscofan ha iniciat la seva entrada al mercat xinès amb la inauguració d’una nova planta a Suzhou, on ha invertit 7,5 milions d’euros i que es posarà en funcionament el gener del 2011, tal com ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Merc a t d e Va l o r s ( C N M V ) . Aquesta nova planta suposa un pas per a l’expansió i creixement de l’empresa. Les noves instal·lacions tindran una superfície de 21.000 m², dels quals ara mateix n’hi ha construïts 4.500.
Yamaha
Reincorpora 90 treballadors El fabricant japonès Yamaha, va incorporar a l’octubre 90 treballadors a la fàbrica de Palau Solità i Plegamans amb l’objectiu de poder afrontar l’increment de producció previst després de l’estiu. Es tracta d’una borsa de treballadors fixes-discontinus els quals s’havien d’incorporar el proper mes de gener.
Demandada per monopoli als EUA
BMW
Crida a revisió 350.000 vehicles
El grup automobilístic alemany BMW ha cridat a revisió uns 350.000 vehicles arreu del món a causa d’un problema als frens. D’aquests, uns 5.800 són Rolls-Royce però la gran majoria de vehicles afectats, uns 198.000, es troben als Estats Units. Segons un portaveu de la companyia, no tots els vehicles que estan cridats a revisió presenten aquest problema ni tampoc tenen constància d’accidents per aquesta causa.
Retrocés en les vendes a Espanya
Dolce & Gabbana
Investigats per presumpta evasió fiscal La Fiscalia de Milà ha tancat una investigació a través de la qual es vol indagar els dissenyadors Domenico Dolce i Stefano Gabbana, juntament amb 5 persones més, per un presumpte delicte d’evasió fiscal de 1.000 milions d’euros. Els investigadors sospiten que l’empresa dels 2 dissenyadors va crear una societat a l’estranger gestionada des d’Itàlia, la qual constava com la propietària d’alguna de les marques del grup. Els guanys del grup estarien, doncs, tributant a l’estranger en lloc d’Itàlia on, segons la fiscalia, s’haurien d’haver pagat els impostos. L’empresa ha rebut recentment una denúncia d’accident, suposadament, ocasionat per aquest defecte, en el qual no es van haver de lamentar ferits.
General Electric
Guanya un 18% menys
el mateix període de l’any anterior. Per tant, en els 9 primers mesos del 2010, General Electric va obtenir un benefici net de 4.889 milions d’euros, un 12% menys i la seva facturació va baixar un 5%, situant-se en els 78.078 milions d’euros.
Honda
Crida a revisió més de 126.000 cotxes al Brasil El fabricant japonès Honda ha cridat a revisió un total de 126.774 unitats dels seus models compactes City i Fit al Brasil per possibles problemes al seu sistema d’acceleració, tal com ha informat la pròpia empresa. Fonts d’Honda han explicat que aquest problema es deuria al fet que el sistema de neteja d’aquests vehicles faria que es dipositessin partícules de pols al sensor que detecta la posició de l’accelerador.
HP
Suprimirà llocs de treball al Regne Unit Hewlet-Packard ha anunciat que retallarà un total de 1.300 llocs de treball addicionals al Regne Unit, després d’haver anunciat el passat mes de junt una retallada de 900 llocs de treball, tal com ha anunciat el sindicat britànic Unite i que ho considera una “carnisseria”.
Kraft foods
Elimina 300 llocs de treball La nord-americana General Electric va obtenir un benefici atribuït de 1.406 milions d’euros al tercer trimestre, resultat que suposa un descens del 18% respecte el mateix període del 2009. D’altra banda, el volum de negoci de la multinacional va arribar als 25.488 milions d’euros, un 5% menys respecte
L’empresa Kraft foods ha fet saber als sindicats de Cadbury que retallarà un total de 300 llocs de treball, concretament de l’àrea administrativa i comercial d’Espanya. Segons ha informat l’empresa, aquesta situació és conseqüència de la duplicitat que ha generat
a la plantilla l’adquisició de la multinacional britànica a principis del 2010. L’empresa oferirà prejubilacions als treballadors majors de 54 anys i indemnitzacions de 45 dies per any a la resta d’afectats. S’han previst noves reunions entre la direcció i els sindicats per tal de seguir negociant la sortida dels treballadors encara que per part dels representants dels treballadors no hi ha gaire optimisme.
Rieju
Presenta un ERE temporal Rieju, l’empresa catalana fabricant de motocicletes, ha anunciat la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal (ERE) que afectarà tota la plantilla de l’àrea de producció, formada per unes 40 persones. L’expedient tindrà una durada màxima de 180 dies i s’aplicarà al llarg dels propers 12 mesos. Segons ha explicat recentment Jordi Riera, conseller delegat de Rieju, aquesta mesura és conseqüència de la caiguda de les produccions dels darrers mesos, sobretot en els mercats mediterranis. L’Expedient s’ha pactat amb els treballadors. Rieju espera que el llançament de la motocicleta elèctrica prevista per l’any 2011 permeti el reconduir la situació.
Sanofi-aventis
Elimina 1.700 llocs de treball Sanofi ha anunciat a través d’un comunicat que eliminarà fins a 1.700 llocs de treball, és a dir, l’equivalent al 25% de la plantilla als Estats Units. L’empresa justifica la decisió com una mesura per a seguir el “procés de transformació de la companyia” i “oferir una millor resposta a pacients i clients”. A més, destaquen que volen “transferir recursos a les seves prioritats estratègiques, millorant l’eficiència i simplificant la infraestructura”. Actualment, la plantilla de Sanofi-aventis és de 13.000 treballadors.
14
EMPRESA / Decàleg
Seguretat
MóN empresarial desembre 2010
Gestió
Entesa
Emma Olivero
Oscar Perreau de Pinninck
Vicenç Bosch Sans
Miquel Seguró
Carles Altés
Departament de Comunicació de CINC
Soci-Director Eim-España
Director de l’Associació Catalana
Càtedra Ethos
Soci Director de A+ Consultoria i
de l’Empresa Familiar
Universitat Ramon Llull
Coaching
Les crisis familiars
El rerefons de les crisis
Líders d’avui
Protecció de Interim dades i Internet management
La LOPD afecta totes les empreses que registrin dades personals Quants e-mails no desitjats reps al dia? Existeix una legislació que protegeix les teves dades a les xarxes socials? Els usuaris d’Internet deixen les seves dades a formularis de consulta, reserves de vacances, qüestionaris de satisfacció, etc. i arrel d’aquí, la seva safata de correu electrònic acumula e-mails de campanyes publicitàries i accions de màrqueting sense cap interès per a ells. La Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) protegeix els usuaris garantint la privacitat a les seves dades personals. Aquesta llei regula que cada cop que ens registrem a una pàgina web hem de ser informats sobre el tractament que tindran les nostres dades. Aquestes clàusules d’informació sobre la LOPD són obligatòries per a totes les empreses que registrin dades personals i la seva inexistència pot ser sancionada amb multes de fins a 600.000€. Aquesta llei afecta totes les empreses que posseeixin dades sota la seva potestat. Aquesta llei encara és desconeguda per a molts internautes.
L’Interim managemet és una solució ràpida, flexible i temporal Cada vegada amb més, les empreses passen per fases crítiques que representen moments clau en el seu desenvolupament. Per a superar-les, no és suficient prendre algunes decisions temporals, sinó que cal transformar el model de negoci per a poder sobreviure en el futur. És el moment de recórrer a l’Interim Management, que ajuda a liderar canvis i a gestionar fases crítiques, reduint el risc i accelerant l’assoliment d’objectius. És una solució ràpida, flexible i temporal, similar a un outsourcing de la gestió. Un equip integrat per Interim Managers i consultors especialitzats es farà càrrec a l’empresa dels processos per a la transformació del model de negoci: 1- Analitzar la situació i definir un nou Model de Negoci – 3/6 setmanes. 2- Desenvolupar el pla associat a aquest nou model/Obtenir recursos - 1/3 mesos. 3- Executar el Pla d’Acció per a la posta en marxa del nou model.(Reestructuració i Sortida – 18/14 mesos.
Entorn
Lideratge
Els conflictes a l’empresa cal resoldre’ls a dins per mantenir l’estabilitat
Refer-se exigeix paciència, creativitat i no poc sacrifici
Els líders no han de basar només la seva autoritat en aspectes competencials
Darrerament hem vist en diferents mitjans de comunicació l’aparició de notícies de conflictes en diferents famílies empresàries de l’estat. La sorpresa no és el fet que no existeixin conflictes dins el món de les famílies empresàries, que sempre n’hi han hagut i n’hi hauran, sinó l’aparició pública dels mateixos. Volem remarcar que els conflictes no són exclusius de les famílies empresàries sinó que en tota relació personal i professional existeixen tensions i conflictes. La publicació de notícies en els mitjans de comunicació creiem que no afavoreixen la seva resolució sinó que els agreugen. És necessari afavorir la comunicació i no arrossegar les persones que hi treballen a prendre part per una o altra posició. Cal destacar l’efecte negatiu que es projecta de l’empresa i la família que arriba a l’entorn i als mercats amb considerables pèrdues difícils d’avaluar. Els conflictes s’han de resoldre a dins a fi de mantenir l’estabilitat de l’empresa.
Segons els darrers baròmetres d’opinió, la nostra principal causa de preocupació és la ‘crisi’ econòmica. És lògic, doncs, que amb ella la vida quotidiana de les persones quedi assetjada per la inseguretat, alimentant la desconfiança i l’escepticisme respecte llurs horitzons vitals. El mot ‘crisi’ prové del grec i significa ‘separar’ i s’usa per a referirse a quelcom que s’esquinça; per això les crisis obliguen a buscar nous recursos per a poder ser superades, fent inviable el desig de refer allò perdut ‘sense més’. Refer-se exigeix paciència, creativitat i no poc sacrifici, actituds que xoquen frontalment amb l’actual vertigen del dia a dia. Després de la tempesta ve la calma, però si es reedifica sobre quelcom que no és suficientment robust, més d’hora que tard es produirà una recaiguda, i el desànim creixerà; per això més val buscar solucions que puguin suportar propers mals temps. De fet, aquest és el difícil repte de tota ‘crisi’, discernir el que és sòlid del que no ho és.
La societat líquida, l’organització caòrdica, el líder resilent són conceptes que encara a molts ens sonen estranys però que, de mica en mica es van fent més populars en la literatura acadèmica. Autors com Bauman, Senett, Fraser i Doutta se n’han fet ressò des d’una perspectiva filosòfica, social i política analitzant els canvis que ha suposat la introducció de les noves tecnologies, la globalització, l’efecte hivernacle i la crisi econòmica en les percepcions, actituds i maneres de relacionar-se de les persones. Els líders d’avui han de basar la seva autoritat no només en aspectes competencials, d’habilitats de gestió i meritoris sinó també en la capacitat de crear i recrear l’organització i les seves persones per adaptar-les a l’entorn. Han de tenir en compte que el desenvolupament dels resultats econòmics és indissociable de l’evolució dels intangibles i que afavorint el desenvolupament del capital humà i relacional de l’organització estem garantint la sostenibilitat de la mateixa.
Decàleg / EMPRESA
desembre 2010 MóN empresarial
Tresoreria
Innovació
Persistència
Potencialitats
15
Màrqueting
Argelia García
Jordi Mas
Josep Maria Vilà
Toni Pinies
Marcel Galli
External Financial Management, S.L.
Soci-director cocoideas.com
Cercle per al Coneixement
Valors i persones
Soci director D’ACTICOM
La crisi i l’esforç
Fer-se fort en el talent
No només cal fidelitzar
Professor de Direcció Estratègica
Sempre sota control
La tresoreria ha d’estar controlada i ha de funcionar com un rellotge Per què les empreses no presten prou atenció a la seva previsió de tresoreria? La tresoreria ha d’estar controlada per oblidar-se’n, ha de funcionar com un rellotge. Per això és important comptar amb dos elements: el pressupost de tresoreria anual i la posició de tresoreria diària. El primer ens permet conèixer les necessitats de finançament amb anticipació, i si cal, negociar amb les entitats bancàries de forma estratègica i no a cop d’urgència. La posició diària és l’altre element clau que ens assegura un dia a dia sense ensurts. Cal treballar-hi una estona cada dia, revisar els cobraments previstos, tant els coneguts com els estimats, els pagaments amb venciment i altres possibles, i anar configurant així una previsió ajustada dels possibles saldos en els diferents bancs. Aquesta feina no ha de portar més de 30 minuts diaris i a canvi s’eviten tensions i s’optimitza la gestió de tresoreria.
El plaer de la innovació
Semblava que a la innovació no li esqueia l’etiqueta de slow El moviment slow, que es va donar a conèixer en l’àmbit de l’alimentació (slow food), ha anat conquerint altres activitats humanes com, per exemple, l’educació, el turisme, el comerç, la mobilitat urbana, etc. Totes elles amb el denominador comú de donar valor a les particularitats de cada indret, a valorar el gaudi de fer les coses al seu temps i sense les presses d’una asfixiant globalització. Semblava que a la innovació, com a activitat de portar al mercat quan més ràpid millor un nou desenvolupament o idea, no li esqueia aquesta etiqueta. Tanmateix i sobretot en un teixit empresarial de PIMEs com el nostre, ha nascut un nou concepte empresarial: la innovació lenta. Aquella que es contempla com un procés continu d’autoregulació de les necessitats pròpies, una confiança en les pròpies capacitats, unes estratègies per gestionar les frustracions, una eina per recuperar la força, els reptes i les il·lusions.
El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar-ho Les crisis tenen de bo, per dir quelcom positiu, que ens obliguen a reflexionar. Quan tot va bé tots els esforços s’adrecen a aprofitar la ratxa i a no canviar res, per no espatllarho. Però una forta crisi, que ha portat el sistema financer fins l’abisme i que amenaça el propi desenvolupament econòmic, obliga a reflexionar. I, més enllà de les urgències, a prioritzar tots els esforços per garantir la sostenibilitat del nostre benestar. El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar-ho, perquè és necessari l’esforç de tots per aconseguirho. Els ciutadans no han d’entendre les technicalities de les mesures econòmiques si no els ‘fonamentals’ com, per exemple: que no serem més competitius “per un decret o per una llei”. Si ho aconseguim serà per l’esforç de tot el teixit social. No hi haurà varetes màgiques, sinó esforç de les empreses i esforç dels treballadors. I també dels polítics.
Gestionar el talent de les persones és una de les claus de l’èxit Una òptima gestió del talent dins les organitzacions marca una gran diferència en els resultats. Avui les exigències són considerables, la crisi ens ha colpit intensament i tot sembla indicar que la recuperació serà llarga i lenta. Aquest procés ens ha conduit a replantejar de forma rigorosa un seguit d’aspectes fonamentals: què sabem fer bé? Quin és el nostre valor i fet diferencial? Com fem arribar aquest missatge a la societat? La clau de l’èxit rau un cop més en com vincular les persones i els seus talents amb les necessitats de les organitzacions. Endreçar la gestió de les persones amb sistemes que els permetin fer una contribució real, que facilitin el seu desenvolupament professional; projectar les capacitats de totes les persones de l’empresa a través de programes d’entrenament personalitzat i ajustats a les necessitats de negoci i amb intervencions d’impacte a través del coaching executiu és una bona estratègia per construir el futur.
La fidelització comença en la primera impressió “¿Cueces o enriqueces?”... suposo que molts de nosaltres recordem aquest claim d’una reconeguda marca de brou concentrat en què se’ns convidava a aportar valor a diferents plats cuinats. En l’àmbit de la fidelització de clients també cal enriquir, m’explico. Segons he anat comentant en anteriors col·laboracions, la fidelització comença en la primera impressió donada al nostre client, la qual ha de ser tant bona que ha de facilitar el seu retorn al nostre negoci però, tot i això, per tal que torni hem de tenir ben preparades eines que, més que fidelitzar, vinculin el client a la nostra empresa. Exemples ben coneguts per a tothom són els programes de punts que, a canvi de regals, fan que els clients segueixin venint, o les targetes de determinats establiments que regalen un servei de cada 5 o 10, o els consumibles de les impressores... De fet, no només cal fidelitzar, a vegades convé premiar aquesta fidelització, tot dissenyant eines de vinculació.
16
EMPRESA / Entrevista
MóN empresarial desembre 2010
ENTREVISTA JOSEP POBLET, President Diputació de tarragona
“S’ha de retornar el prestigi i reconeixement a la dedicació política” El president de la Diputació de Tarragona analitza el panorama econòmic actual, i fa balanç de les accions que s’han seguit des de l’organ provincial. A més, parla de la Llei de vegueries i de les confrontacions entre municipis per obtenir-ne la capitalitat.
dels més ben valorats amb uns 20 milions de pernoctacions a l’any, prop de dues-centes mil places d’allotjament, uns cinc milions de visitants/any i un potencial creixent de nous països que ens visiten.
Gerard arias
En una època de crisi com la que estem vivint, quines accions ha fet o preveu realitzar la Diputació per reactivar l’economia del territori? Les accions pal·liatives de la crisi econòmica i laboral van en diverses direccions des de l’àmbit del que pot fer la Diputació: reducció de les taxes per serveis als ajuntaments, no increment de matrícules als nostres centres educatius i increment de l’oferta de beques, plans d’ocupació, escoles-taller, accions encaminades a l’impuls formatiu i ocupacional a col·lectius amb risc d’exclusió social, reducció de despeses no prioritàries, increment d’ajut als ajuntaments, més dotacions econòmiques als àmbits de promoció econòmica com Desenvolupament Local i el Patronat de Turisme, creació en els anys 2009, 2010 i 2011 del PEIM (Pla Extraordinari d’Impuls Municipal) dotat amb 6MEUR cada any i que ha esdevingut l’ajuda més agraïda per tots els municipis de fins a 4000 habitants (un total de 152). L’àrea del coneixement es un dels principals eixos d’acció de la Diputació. Un bon exemple es l’Oficina Tarragona Regió del Coneixement. Com valora el seu funcionament i quins resultats s’estan obtenint? Aquesta iniciativa que compartim amb la Universitat Rovira i Virgili la podem resumir afirmant que l’objectiu de la Diputació és actuar de dinamitzador territorial fomentant al màxim la transferència de coneixement de la Universitat al nostre sistema productiu (binomi empreses i municipis) i facilitant l’accés de les empreses als fons econòmics d’ajut a la innovació i al desenvolupament a tres nivells: nacional, estatal i europeu. Quin paper pot jugar el territori del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre en el desenvolupament socioeconòmic de Catalunya?
Josep Poblet és, a la vegada, alcalde de Vila-seca de Solcina. / CEDIDA
L’estructura diversificada de la nostra economia, la capacitat emprenedora que ens caracteritza, la nostra potencialitat en la nova economia dels serveis (turisme, cultura, oci, qualitat de vida, comerç...) el potencial industrial i energètic, el potents sector agroalimentari amb el vi, l’oli i el cava com a productes estrella, la pesca, l’arròs del Delta..., tot plegat i la nostra climatologia, litoral, patrimoni cultural i situació, ens defineixen com un gran espai estratègic pel desenvolupament propi i pel futur de Catalunya. I quin paper internacional pot jugar aquest territori? Ja el juga de fa anys en diverses direccions: tenim indústries petites, mitjanes i grans que exporten, productes alimentaris de gran prestigi que inunden els mercats internacionals, som un destí turístic
“Les confrontacions per la capitalitat són debats estèrils que perjudiquen el prestigi del territori” “En la Llei de vegueries falla tot. És inaplicable i no té cap futur, només ha fet soroll” “Quan hi hagi un sentiment de canvi, podrem escurçar les distàncies que hi ha amb la ciutadania”
Segons vostè, què falla en el procés de creació de les vegueries? Com s’hauria de fer? Falla pràcticament tot: la manca d’oportunitat en aquest moment de profunda crisi econòmica, el mal debat territorial que s’ha generat entre ciutats i entre territoris, la improvisació en tot moment, la manca de diàleg, no haver impulsat els canvis legislatius necessaris a les Corts de l’Estat, no haver legislat a Catalunya a favor dels municipis, les hisendes locals i la descentralització de les funcions del Govern a les Vegueries. Per altra banda tothom que ha llegit detingudament la Llei opina que és molt feble, mancada de continguts que ens permetin donar un gran salt qualitatiu al servei de la ciutadania i plena d’interrogants. És una llei buida i inaplicable que no té cap futur, només ha fet soroll, molt de soroll. Quin paper ha de jugar la Diputació en aquest procés de reordenació territorial de Catalunya? La Diputació de Tarragona és molt sensible i respectuosa vers les determinacions contingudes en el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya pel que fa al nou model d’ordenació territorial. Per això mateix en aquest mandat ha pres una determinació sense precedents coneguts: crear dues vice-presidències territorials, una pel Camp de Tarragona i l’altre per les Terres de l’Ebre, així com obrir unes dependències descentralitzades amb registre propi desconcentrat al servei de les Terres de l’Ebre que alhora aglutina els més de trenta serveis que durant anys s’han anat desplegant en aquelles comarques. Aquesta actitud proactiva en dibuixar el
futur, l’experiència sòlida en la gestió i administració del territori i la capacitat i expertesa dels seus servidors públics, són els millors instruments a tenir en compte en qualsevol procés de reordenació territorial que es vulgui fer bé. Com veu les confrontacions territorials per la capitalitat ReusTarragona, o Tortosa-Amposta en el cas de les Terres de l’Ebre? Aquests són debats innecessaris en uns temps en que el millor que podem fer és sumar totes les nostres energies creatives i donar el màxim impuls a la reconstrucció del nostre teixit productiu, fomentar una economia forta i competitiva i generar una creixent oferta de llocs de treball. Els binomis urbans, socials, culturals i econòmics com Tarragona – Reus, Tortosa – Amposta, o ciutats com El Vendrell, Vila-seca, Salou, Cambrils, Calafell..., l’únic temps que no poden perdre és en enfrontarse en debats estèrils que res aporten, ans al contrari, perjudiquen el prestigi i la credibilitat de les seves pròpies iniciatives. Es parla molt del distanciament entre els polítics i la ciutadania. Es greu el problema? Quines solucions proposa? De continuar en aquesta divergència el problema esdevindrà d’una gran gravetat. I això no ens ho podem permetre. Hi ha una multiplicitat d’idees per a solucionar-ho, però prèviament hi ha d’haver una autèntica voluntat de tots per afrontar decisions que retornin el prestigi i el reconeixement de la noblesa a la dedicació política per part dels que ens sentim motivats a prestar durant un temps de la nostra vida aquest servei a la societat. Quan hi hagi de veritat un sentiment de canvi en aquest sentit, de retrobament dels valors fundacionals de la nostra jove democràcia, llavors podrem començar a escurçar les distàncies entre la política i la ciutadania.
Emprenedoria / EMPRESA
desembre 2010 MóN empresarial
17
renovar un sector tocat per la crisi
Una disfressa a mida per Internet Aprofitar les noves tecnologies del segle XXI i aportar al sector, molt sacsejat per la crisi, una glopada d’aire fresc. Aquest és l’objectiu de Ravial SA, una empresa especialitzada en teixits de disfresses que ha llançat recentment al mercat el portal web disfrazalia.com, una eina que permet a l’usuari dissenyar-se la seva pròpia vestimenta per a una ocasió especial.
Meritxell Sort
Més de 60 anys d’història
El tèxtil és un sector on difícilment es pot ser creatiu a l’hora de buscar oportunitats de negoci. Crear noves palanques de creixement en un àmbit que ja fa anys que està immers en un procés de reestructuració és complicat, però Ravial SA ho ha aconseguit. Fundada l’any 1949 i amb seu al polígon industrial Riera de Caldes de Palau de Plegamans (Barcelona), aquesta empresa amb més de seixanta anys dedicats a la distribució de teixits de novetat de senyora i especialitzada actualment en teixits de disfresses ha sabut reinventar-se.
Actualitzar el comerç tèxtil amb la xarxa Els responsables han estat la tercera generació del negoci, que ja fa cinc anys que van agafar les regnes de Ravial. Des d’aleshores, han dissenyat un pla estratègic 2006-2013 basat en focalitzar els esforços de l’empresa en dues direccions. D’una banda, el mercat del teixit de carnaval i, de l’altra, el mercat del teixit de flamenca, amb les marques Disfrazalia i Flamentex, respectivament. Aquesta última acaba d’obrir una primera tenda a Sevilla, mentre que Disfrazalia està en ple procés d’expansió. “Fa un any i mig vam realitzar un estudi de mercat per detectar quines oportunitats tenia el sector de la disfressa i ens vam adonar que, a Espanya, la gent cada vegada es disfressa més. Ja no només per Carnaval, sinó també per Halloween, per les festes de final de curs, pels comiats de solter...”, afirma Arturo Prades, conseller delegat de Ravial. En aquest context, neix Disfrazalia, un projecte que ja compta amb un portal web (disfrazalia.com) i que busca incentivar la creació i autoconfecció de disfresses a través d’una col·lecció de teixits creats específicament per a l’ocasió. Tant el públic
Imatge del magatzem de Ravial SA. / CEDIDA
El tèxtil és un sector on difícilment es pot ser creatiu per buscar oportunitats de negoci Gràcies al portal disfrazalia.com les vendes de Ravial en disfresses han crescut un 38% La principal cartera de clients de Ravial la conformen més de 400 comerços minoristes de teixits
Disfrazalia.com El portal de Disfrazalia inclou diferents apartats, com fòrums, concursos o el Club Disfrazalia. Però l’eina principal del web és el vestuari virtual Idea la teva disfressa en tres passos, que permet que l’usuari jugui a fer-se la seva disfressa mitjançant la selecció de patrons que després podrà recollir gratuïtament a qualsevol dels 160 punts de venda existents a nivell nacional. En aquests centres també podrà adquirir els teixits necessaris per fer-se la disfressa.
final com el públic més especialitzat (comparses, professionals de l’espectacle, etc.) poden veure’s representats en aquest web, que ofereix tota mena d’eines per tal que ells mateixos es creïn les seves pròpies disfresses.
“A més, si cliques el teu codi postal al web, et redirigim en un dels 160 centres franquiciats que tenim distribuïts per tot Espanya, on es poden adquirir materials i teixits de Disfrazalia”, explica Prades. Gràcies a aquest portal, les vendes de Ravial en teixits de disfressa s’han incrementat un 38%, “una dada amb la qual estem molt satisfets, tenint en compte que hem crescut en una conjuntura econòmica adversa”, afegeix.
El futur passa per les tendes pròpies La segona fase del projecte començarà al març del 2011, amb l’obertura de la primera tenda pròpia de Disfrazalia a Madrid. “La nostra intenció és obrir al llarg dels tres propers anys cinc botigues a Espanya, a les poblacions de més de mig milió d’habitants, és a dir, a Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i València. I continuar funcionant amb els 160 centres franquiciats que tenim a les poblacions menors de mig milió d’habitants”, explica el conseller delegat
L’avi d’Arturo Prades, Víctor Prades, va fundar Ravial el 1949. Amb el pas dels anys es van adherir a la societat José Víctor Prades i José María Aísa, que van donar un gran impuls a l’empresa. Actualment, les dues famílies són les accionistes majoritàries de Ravial, i els seus fills els encarregats de vetllar per la continuïtat del negoci. En xifres, l’empresa factura més de 5 milions d’euros i compta amb una plantilla de 21 treballadors i 7 col·laboradors. Al llarg dels seus 60 anys de vida, s’ha convertit en una de les principals companyies proveïdores de teixits de disfressa, novetats de senyora i teixits de flamenca a nivell estatal. La principal cartera de clients de Ravial la conformen més de 400 comerços minoristes de teixits.
de Ravial. De fet, una de les raons de l’èxit assolit per la companyia és la participació dels centres franquiciats en el projecte. Es tracta de botigues minoristes de teixits, clients habituals de Ravial, que han tingut la possibilitat de formar part de Disfrazalia gratuïtament i sota un model de funcionament similar al de les franquícies. “Aquests centres valoren molt positivament la col·laboració. Des del portal web tenim capacitat de redireccionar públic final a les seves botigues i això encara fa augmentar més la seva lleialtat cap a nosaltres”, comenta Arturo Prades. Una altra raó de l’èxit aconseguit per Ravial és que la segona generació del negoci ha deixat que la tercera desenvolupés el seu propi projecte. “Nosaltres som el futur, i hem tingut via lliure”.
prensa 250x340.indd 1
22/11/10 11:53
19
desembre 2010 MóN empresarial
Economia
A banda dels hidrocarburs La possible insostenibilitat del sistema púAlgèria ofereix més oportu- blic de pensions estatal ha fet augmentar nitats de negoci. pàg. 23 la contractació privada. pàg. 26 l’expansió de diners i la inflació
El pèndol de Bernanke L’actual president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va insistir en els efectes nocius d’una contracció monetària i creditícia a la Gran Depressió. Ara implementa l’altre extrem d’una política monetària ultraexpansiva.
joan tugores ques catedràtic d’economia de la ub
Abans d’accedir al màxim càrrec al capdavant de la Reserva Federal dels Estats Units, Ben Bernanke era conegut com un dels millors especialistes en l’estudi de la Gran Depressió. De fet, les aportacions de Bernanke s’havien centrat en com els problemes es varen veure amplificats per la contracció del crèdit derivada del manteniment d’una ortodòxia monetària excessiva que, juntament amb el patróor, es van considerar com les cotilles que van impedir una resposta més expansiva i decidida de la política monetària. Això va portar a encunyar la noció que en èpoques de recessió la política monetària perdia efectivitat i va abonar el terreny per les aportacions de Keynes que donaven el protagonisme a les polítiques fiscals. L’acusació per a la política monetària, bàsicament als Estats Units, d’haver estat especialment inepta, va ser avançada per Milton Friedman i amb diverses matisacions ha passat a formar part dels factors que van contribuir a la magnitud històrica de la Gran Depressió.
Quantitative Easing 1 i 2
Quan va arribar la Gran Recessió actual –també anomenada per alguns analistes la Gran Crisi del Deute o la Gran Crisi del Crèdit– va
quedar clar que Bernanke no permetria que se’l pogués acusar de la mateixa passivitat. Ben al contrari, quan l’eina tradicional de la política monetària –els tipus d’interès– va arribar al seu llindar de pràcticament zero, la Reserva Federal no va dubtar a posar en marxa una política de compres d’actius –de qualitat alta, dubtosa i baixa– que inicialment es va denominar política monetària heterodoxa i després va fer fortuna el terme d’expansió quantitativa (quantitative easing, en l’expressió original), fent referència a com augmentava el balanç de la Reserva Federal per aquesta compra massiva de títols que es va posar en marxa de forma molt cridanera des dels moments delicats de la tardor de 2008, com evidencia la figura 1. Ara, des del mes de novembre de 2010, la Reserva Federal, sota el lideratge de Bernanke, ha posat en marxa una segona fase d’expansió quantitativa, que ja ha estat batejada com QE2 (quantitative easing 2). La feble resposta als estímuls monetaris i fiscals inicials han fet treure una artilleria monetària fins ara pràcticament inèdita a una economia avançada madura. Alguns han recordat que el propi Bernanke va ironitzar fa uns anys sobre la proposta també de Friedman de llançar diners des d’un helicòpter com a forma de combatre una recessió i ara sembla anar, en cert sentit, per aquesta via.
Reivindicació de la inflació?
De nou sembla que Bernanke recorda els seus estudis sobre els problemes que va originar la deflació als Estats Units als anys 1930 i prefereix assumir els riscos que l’expansió de diners acabi generant inflació,
Augments del balanç de la Reserva Federal a la primera expansió quantitativa
2,5
mm de dòlars
Swaps de divises
Préstecs a institucions financeres
Compra de deute d’agències hipotecàries i MBS
Bons del tresor (tinences posteriors a la crisi)
Liquiditat a mercats de crèdit
Bons del tresor (tinences anteriors a la crisi)
2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 jul-07
gen-08
jul-08
gen-09
jul-09
gen-10 Font: Banc d’España, Informe Anual, juny 2010.
Bernanke prefereix assumir el risc de la inflació que pot generar l’expansió de diners Estats Units, amb un dòlar afeblit, pot perdre posicions significatives en el lideratge mundial
Replicant a aquests arguments, i en una curiosa reivindicació de la inflació, els partidaris de Bernanke insisteixen en què encara que els tipus d’interès nominals –almenys els oficials– estiguin a zero, amb unes més grans expectatives d’inflació es poden portar els tipus d’interès reals a valors negatius, amb (presumpte) potencial capacitat d’estimular consum i inversions.
Implicacions geoestratègiques
com pronostiquen els seus crítics, entre ells el president del Banc de la Reserva Federal de Kansas, Thomas Hoening, que representa la línia dura, de disciplina i estabilitat monetària semblant a la que va triomfar als Estats Units a principis del 1930... i que té més predicament a la Unió Europea, i en pot tenir més si finalment l’actual president del Bundesbank, Axel Weber, accedeix a la presidència del Banc Central Europeu, com indiquen algunes travesses.
L’estratègia de Bernanke té riscos. A escala interna dels Estats Units, la Reserva Federal exhaureix marges de maniobra. I a nivell internacional, perquè la percepció majoritària és que aquesta inundació de dòlars pot portar no només a una depreciació d’aquesta moneda –amb avaluacions de tota mena sobre si serà suficient i/o adient per recuperar competitivitat enfront dels productes xinesos... i dels europeus– sinó a un deteriorament del paper del dòlar com a moneda de referència internacional, accelerant de nou les controvèrsies sobre la necessitat d’una alternativa. Fins i tot les propostes
de Keynes a Bretton Woods a favor d’una moneda internacional desnacionalitzada, emesa per un organisme supranacional, fins ara descartades per políticament impensables, poden tenir nou terreny abonat. És cert que Bernanke no repetirà els errors de la Reserva Federal dels anys 1930, però s’arrisca molt portant el pèndol a l’extrem contrari. És veritat que situacions extremes requereixen audàcia, però també un sentit proporcional de seny. Caldrà seguir amb atenció la dinàmica geopolítica que, curiosament, fent les coses malament en política monetària i en gestió dels tipus de canvi a la dècada dels anys 1930 Estats Units va sortir de la Gran Depressió com a indiscutible potència hegemònica mundial i amb la seva moneda com a referència inequívoca. I en canvi, fent les coses ara aparentment amb més solvència, Estats Units pot sortir de la Gran Recessió havent perdut posicions significatives en el lideratge mundial i amb un dòlar afeblit econòmicament i políticament.
20
ECONOMIA / El mapa del món
MóN empresarial desembre 2010
La corrupció
al món Canadà 8,9
Països Baixos 8,8 França 6,8 Espanya 6,1
Estats Units 7,1
It Marroc 3,4
Mèxic 3,1
La corrupció s’estanca a Espanya La corrupció de polítics i funcionaris s’ha estancat a Espanya després de cinc anys d’increments a causa de la crisi econòmica, que ha fet esclatar la bombolla immobiliària i han enfonsat les inversions en el sector, que ha estat objecte de nombroses investigacions. Així es desprèn de l’Índex de percepció de la corrupció 2010, publicat avui per Transparència Internacional i que serveix per mesurar el grau de corrupció que les empreses i experts entreveuen en el sector públic de 178 països. Dinamarca segueix liderant el llistat de països menys corruptes, amb una nota de 9,3, la mateixa que Nova Zelanda i Singapur. Els pitjors resultats es donen en els països més pobres i en els que pateixen guerres permanents, així com en aquells amb règims no democràtics i on preval la falta de transparència.
Cuba 3,7
Veneçuela 2,0
Brasil 3,7 Afganistan 1,4
Els 10 menys corruptes 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
Dinamarca Nova Zelanda Singapur Finlàndia Suècia Canadà Països Baixos Austràlia Suïssa Noruega
Els 10 més corruptes Argentina 2,9
1. Somàlia 2. Myanmar 3. Afganistan 4. Iraq 5. Uzbekistan 6. Turkmenistan 7. Sudan 8. Txad 9. Burundi 10. Guinea Equatorial
El mapa del món / ECONOMIA
desembre 2010 MóN empresarial
Noruega 8,6 Suècia 9,2
Finlàndia 9,2
Rússia 2,1
Dinamarca 9,3 Polònia 5,3 Suïssa 8,7
tàlia 3,9
Alemanya 7,9
Turquia 4,4
Japó 7,8
Xina 3,5
Israel 6,1 Jordània 4,7
Hong Kong 8,4 Aràbia Saudita 4,7
—
—
-
Corrupció
Índia 3,3 Filipines 2,4 Somàlia 1,1 Singapur 9,3
Austràlia 8,7
Nova Zelanda 9,3
21
22
economia / Conjuntura
MóN empresarial desembre 2010
Renovació a la Cambra de Representants dels estats units
Els republicans ja controlen la Cambra de Representants El Partit Demòcrata perd amb una diferència de 60 escons. Pel que fa al Senat, els demòcrates són majoria, encara que només per una superioritat de 3 escons. Núria Cabrera
El Partit Republicà dels Estats Units ha resultat guanyador de les eleccions legislatives a la Cambra de Representants, i ha aconseguit així fer-se amb la majoria del parlament, que fins ara lideraven els demòcrates. Els resultats han estat contundents, ja que atorguen un avantatge de 60 escons per sobre dels demòcrates, un poder que farà modificar les properes decisions del president dels Estats Units, Barack Obama, que s’haurà d’enfrontar a una Cambra majoritàriament en contra. Pel que fa al Senat, continua sent de majoria demòcrata, encara que per un estret marge de 3 escons de diferència. La novetat del procés l’ha posada el Tea Party, que ha aconseguit dos escons al Senat, un per Florida i un altre per Kentucky.
La reacció de Barack Obama
Una aposta per la negociació i el diàleg. Aquesta serà la fulla de ruta que seguirà el president Obama en aquest nou marc d’actuació que es presenta després dels resultats de les eleccions. Uns resultats que el propi Barack Obama atribueix a la “frustració pel ritme de la recuperació econòmica” de la ciutadania nord-americana: “El que van expressar ahir els ciutadans és una frustració profunda perquè hem impulsat l’economia, però els ciutadans no ho veuen, no noten aquest procés. Jo crec que he d’assumir la responsabilitat directa per no haver avançat tant com caldria”. Pel que fa al resultat, el president dels Estats Units l’interpreta com el fet que tant demòcrates com republicans han de treballar junts i centrarse de forma completa en
John Boehner és el nou president de la Cambra. / ARXIU
aquells temes que tenen a veure amb els llocs de treball, amb la seguretat i la inversió en tecnologia per poder mantenir el lideratge competitiu del país.
Nou president i el Tea Party
La demòcrata Nancy Pelosi, fins ara presidenta de la Cambra de Representants, deixarà
pas al nou president, el republicà John Boehner, de 61 anys. “Tota la meva vida he estat perseguint el somni americà”, va declarar el dirigent republicà. El nou president de la Cambra ha dit que el missatge de la societat nordamericana al president Obama és que “canviï el rumb”. Qui s’ha vist també reforçat després de les eleccions legislatives ha estat el moviment ultraconservador Tea Party, que ha aconseguit dos senadors: Marco Rubio, a Florida, i Rand Paul, a Kentucky. El Tea Party ha aconseguit altres victòries a Pensilvània (Pat Tommey), a New Hampshire (Kelly Ayote) i a Wisconsin (Rod Johnson). A Carolina del Sud, Nikki Haley, una altra de les representants del moviment ultraconservador, ha aconseguit el càrrec de governadora de l’Estat.
Revisió històrica
Canvis en les quotes de poder del Fons Monetari Internacional La Xina es converteix en el tercer país més poderós, per darrere dels Estats Units i el Japó. Una revisió “històrica”. Així ha definit el nou reequilibri del Fons Monetari Internacional el seu propi president, Dominique Strauss-Kahn. L’organisme ha aprovat una reforma amb l’objectiu d’actualitzar les quotes internes de poder dels països, on es reconeix, de forma clara, la importància que han anat guanyant, entre d’altres, les economies emergents. Països com Brasil, Mèxic o la Xina han vist augmentar la
seva capacitat de decisió després d’aquesta reforma, demostrant la importància del BRIC, el grup de potències emergents. Brasil, Rússia, Índia i la Xina guanyen capacitat d’influència davant del G7.
El president de l’FMI, Dominique Strauss-Khan. / ARXIU
Entre aquests, la Xina ha estat el país que ha centrat totes les atencions. A més de guanyar pes com a economia emergent, s’ha situat en el tercer lloc de la llista dels països
més poderosos, per darrere dels Estats Units i el Japó. Pel que fa a Europa, Espanya ha estat un dels països que ha vist recompensat el seu creixement econòmic, i ha aconseguit que la seva quota de vot pugés fins al 2%, sis dècimes més del que tenia. Aquest resultat, fruit d’una reclamació que ve de lluny, reconeix el seu pes actual com a país i el col·loca en el tretzè lloc de la llista.
NOTÍCIES DEL MES La Unió Europea vol reformar el Tractat de Lisboa per fer front a la fallida dels estats
Serà en les properes setmanes, quan a proposta d’Alemanya i amb el suport de França, es presenti al Consell una iniciativa d’un nou mecanisme permanent de rescat, amb la finalitat de blindar els països de l’Eurozona contra futures crisis econòmiques. Per tal que prosperi, s’haurà de reformar, de forma limitada, el Tractat de Lisboa. Amb aquesta nova eina es volen agilitzar les actuacions i evitar un nou cas de crisi com a Grècia. A la mateixa reunió on es va decidir aquesta proposta, els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van decidir endurir la disciplina pressupostària, amb més sancions per als estats membres que superin el límit de dèficit permès. Finalment, es va optar per deixar per a més endavant la proposta d’Alemanya de limitar el dret de vot als països que no controlin els seus comptes. El BCE insta a establir sancions automàtiques als països amb dèficit excessiu
En una visita a Frankfurt el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va tornar a posar de manifest el seu desacord respecte al fet que la UE no inclogui sancions automàtiques per als països amb dèficit pressupostari excessiu. Segons Trichet, el BCE es troba “inquiet” perquè l’automatisme en l’aplicació de la vigilància fiscal de la UE és “insuficient” i perquè les sancions en el procediment de supervisió macroeconòmica no són prou específiques. Així, el BCE insisteix en sancions automàtiques en cas de fallida de les finances públiques d’un Estat. Com a resposta, Alemanya i França volen que siguin els mateixos estats reunits en el Consell Europeu els que decideixin les sancions eventuals en contra d’un d’ells. El president xinès, Hu Jintao, és l’home més poderós del món
Segons la revista econòmica nord-americana Forbes, el president xinès, Hu Jintao, és l’home més poderós del món, per davant del president dels Estats Units, Barack Obama, que encapçalava la llista l’any passat i que ara ocupa el segon lloc. Jintao ha estat escollit per ser qui dirigeix una cinquena part de la població mundial i per la força de l’economia asiàtica, que està creixent a passes de gegant. Seguidament, es troben el rei de l’Aràbia Saudita, Abdalá bin Abdelaziz, el primer ministre rus, Vladímir Putin, i el papa Ratzinger, que la revista situa com a cinquena persona més influent. La primera dona a aparèixer a la llista és Angela Merkel, la cancillera d’Alemanya, que se situa a la sisena posició.
Sobre el terreny / Economia
Desembre 2010 MóN empresarial
23
un país amb dinamisme econòmic
Algèria,
més que hidrocarburs El país africà vol diversificar i modernitzar la seva oferta. Per aquest motiu, el Govern demanda la implicació i la confiança de la inversió estrangera. Aquest fet obre noves possibilitats de negoci en gairebé tots els sectors de l’economia algeriana.
Núria Cabrera
“Els resultats econòmics dels darrers deu anys d’Algèria són impressionants”. Aquestes són les paraules que fa uns dies va pronunciar el director general del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, durant la seva visita al país africà, on es va entrevistar amb el president de la república, Abdelaziz Bouteflika. No obstant això, el dirigent de l’FMI va reconèixer que aquests bons resultats es deuen, en gran part, als hidrocarburs. És, per aquest motiu, que Algèria té un gran repte per davant: diversificar el mercat i produir i importar material i productes de gran qualitat per tal de tenir una economia estable i multisectorial. Un dels països que té una llarga i especial trajectòria d’intercanvi comercial amb Algèria és Espanya. De fet, el país africà està considerat com a país prioritari en les relacions internacionals del nostre país i també, en política comercial. Aquest compromís queda reflectit en el Pla Integral de Desenvolupament del Mercat Algerià (PIDM), que promou l’oferta espanyola i ajuda les empreses a establir relacions comercials amb el país. En aquest pla, a més, s’especifiquen els motius d’aquesta decisió: la seva importància geopolítica, la seva proximitat geogràfica i el seu paper fonamental en la nostra estratègia energètica.
Oportunitats comercials
Les empreses catalanes i espanyoles que estiguin interessades en el mercat algerià han de conèixer la situació de cada sector. Així, per exemple, tant en el sector agrícola com en el sector agroalimentari, està tot per fer, ja que la major part d’aquestes
El gasoducte submarí entre Espanya i Algèria començarà a operar el proper febrer Segons ha recollit l’Agència Efe, el gasoducte submarí que uneix Espanya amb Algèria començarà a operar de forma comercial el proper mes de febrer de 2011. La notícia l’ha confirmat Dominique de Riberolles, conseller delegat de Cepsa, un dels accionistes del consorci Medgaz, que ha desenvolupat el projecte. Actualment, el gasoducte es troba en fase de proves, una etapa que s’allargarà durant quatre mesos. Tal i com va explicar el conseller de Cepsa durant una visita a una nova refineria a Huelva, els socis de Medgaz es troben negociant el percentatge de capacitat del gasoducte que es farà servir quan entri en funcionament. A més de Cepsa (20%), la societat Medgaz, que explotarà el gasoducte, compta com a accionistes amb la companyia estatal algerina Sonatrach (36%), Iberdrola (20%), Endesa (12%) i l’empresa francesa Gaz de France (12%). La infraestructura, amb una inversió de 900 milions d’euros, té 210 quilòmetres de llargada i uneix Almeria amb Beni-Saf.
Hi ha oportunitats de negoci en gairebé tots els sectors de l’economia algeriana. / ARXIU
DADES Generals Població:
33,9 milions
Superfície:
2.381.740 km2
Capital:
Alger
Sistema polític:
República
Inflació:
2,4% (2009), 5,5% (estimació 2010)
Creixement del PIB:
2,4% (2009), 3,8% (estimació 2010)
Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (23,2%), Itàlia (17,2%), Espanya (10,8%), França (7,9%), Canadà (7,6%), Països Baixos (5,2%), Turquia (4,22%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional.
indústries estan obsoletes. Les darreres dades certifiquen que la producció alimentària del país només cobreix un 50% de les necessitats de la població algeriana. En el sector pesquer hi ha sobreexplotació, i en referència al miner, s’està experimentant un fort desenvolupament com a conseqüència de les concessions a empreses estrangeres. Pel que fa a la indústria tèxtil i del cuir, ha perdut importància. La siderúrgia es troba en una situació semblant que es preveu que millorarà amb la seva privatització. D’altra banda, les mancances que més criden l’atenció es troben en el sector farmacèutic, el comercial i el transport. Si s’analitzen les dades de 2009, es pot trobar que les exportacions espanyoles a Algèria es van concentrar en els béns d’equipament, amb un valor de 605,7 milions d’euros en maquinària per a la indústria, aparells elèctrics, transport ferroviari i per carretera, que va significar un augment del 37% respecte al 2008 en aquesta categoria. Els productes siderúrgics (532,8 milions d’euros) van constituir el segon sector, seguit dels productes químics (201,4 milions), els aliments (166,7 milions) i els automòbils (157,1 milions).
Algèria és un país prioritari en les relacions internacionals espanyoles Els sectors més interessants són les infraestructures, les energies renovables i l’agricultura
Segons l’informe de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Alger, gairebé en tots els sectors existeix un gran potencial de creixement i de negoci. Sense comptar amb el sector dels hidrocarburs, els sectors més interessants són les infraestructures, la construcció tant d’obra civil com d’obra pública, la gestió d’aigües, les energies renovables, l’agricultura, la indústria agroalimentària, el sector farmacèutic i la sanitat. Entrant en detall, les oportunitats de negoci més clares i se-
gures són en els següents sectors: l’energètic, el ferroviari (tant d’infraestructura com de material rodant), maquinària i materials per a la construcció, aparells mecànics i elèctrics (poca producció local), transport marítim (companyies estatals obsoletes), automòbils i vehicles de transport (no existeix producció nacional), alimentació (poca producció i de baixa qualitat, demanda de cereals, llegums, sucre, fruites i hortalisses, carn, oli, galetes, formatges, sopes, conserves, entre d’altres), plàstics (mínima producció nacional significativa), productes farmacèutics i equipament hospitalari (s’importa més del 60%). Sense comptar el sector energètic, les noves oportunitats de negoci per a les nostres empreses es concentren en projectes que ja estan duent-se a terme o previstos en un futur proper. On més ventall d’oportunitats es produeixen és en el sector de les infraestructures. Cal recordar que el Govern algerià està duent a terme un ambiciós pla de renovació i ampliació d’infraestructures. Entre aquestes infraestructures es troben els aeroports. Encara que molts ja s’han renovat, n’hi ha d’altres que s’han de modernitzar en els camps de torres de control, pistes, etc. Pel que fa als ferrocarrils, també s’han de modernitzar i rehabilitar, modificacions que afecten al material rodant, gairebé obsolet. En carreteres, en els propers anys es finalitzaran grans infraestructures, la major part construïdes per empreses xineses i japoneses.
24
ECONOMIA / Anàlisi de valors
MóN empresarial desembre 2010
Valors ÍBEX
25 octubre 10 24 novembre 10
EURO STOXX 50
NASDAQ
NIKKEI
DAX
DÒLAR / EURO
-4,12%
+0,64%
+7,09%
+2,98%
-4,31%
2.871,48 2.753,32
2.104,21 2.117,74
9.366,03 10.030,11
6.595,28 6.791,98
1,39 1,33
CAC
desembre 2009
novembre 2010
efecte irlanda
El rescat d’aquest soci de la UE ha tingut uns efectes immediats sobre l’Íbex. Els bancs són els qui han registrat més pèrdues. Els experts, però, insisteixen en què Espanya no és Irlanda.
dow jones
desembre 2009
novembre 2010
desembre 2009
novembre 2010
1.424,6 DÒLARS L’uNçA, PREU MÀXIM ASSOLIT EL 12 DE NOVEMBRE
Inversions en or: perillosa bombolla o refugi segur? Durant 2010 el preu de l’or s’ha apujat un 25% respecte les dates de tancament de 2009. La incertesa sobre possibles devaluacions de les divises està provocant que els bancs centrals dels països emergents estiguin ampliant les seves reserves d’or alhora que els inversors es refugien en aquest valor segur. El temor que tot això provoqui una bombolla és latent. Begoña Giménez
Sabíem que l’or està de moda i no precisament per les joies que amb el metall daurat se’n fan. L’or està de moda entre els inversors, entre els més conservadors i també entre els més riscosos. N’hi ha qui inverteixen en futurs, com els del fons que ofereix Renta 4 basat en l’or o n’hi ha qui compra lingots. Per aquests últims, l’adquisició és cada vegada més senzilla; tant, que fins i tot es pot fer mitjançant una màquina expenedora, de vending, igualet que si fos un cafè. A l’hotel Westin Palace de Madrid, un dels més exclusius de la ciutat, es pot anar a passar la nit i de pas, comprar or al seu caixer automàtic. Es tracta d’una màquina expenedora de lingots d’or de l’empresa alemanya TG-Gold-Super-Markt. Un ordinador intern va actualitzant el preu del metall que es pot adquirir en monedes o lingots de 24 quirats de diferents pesos. El caixer també permet omplir els dipòsits dels inversors subscrivint uns formularis.
Preu en alça
El mercat de l’or està vivint un gran moment tot i que algunes veus es plantegen la possibilitat
que tot acabi esclatant com una bombolla més. En moments de crisi l’or es converteix en un valor refugi per als inversors, el que fa que pugi el propi valor del metall, encara que només l’1% de tots els actius corresponen a inversions en or. En aquests tres darrers anys de crisi, l’or s’ha revaloritzat un 95%. En el que portem de 2010, l’or s’ha apujat un 23% i ja fa 10 anys que el seu preu no deixa de créixer. El valor màxim de l’or es va assolir el passat 12 de novembre, amb un preu de 1.424,6 dòlars per unça. Marion Mueller, vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Metalls Preciosos, AEMP, i directora d’Oro y Finanzas no creu que la pujada del preu estigui relacionada amb la creació d’una bombolla sinó amb l’augment de la seva demanda com a valor refugi i sobretot, com a actiu monetari: “La pujada del preu no respon a què els inversors hagin entrat massivament, encara que ha augmentat la inversió com a refugi. Té a veure més aviat amb un canvi d’actitud de les institucions financeres, com és el cas dels bancs centrals. Les economies emergents han començat a comprar
or per diversificar les seves reserves”. El banc central de la Xina va duplicar les seves reserves d’or durant el 2009 i enguany, el banc central de l’Índia s’ha fet amb més de 200 tones del metall preciós. I és que al temps que creix el preu de l’or, es devaluen les principals monedes i els dubtes sobre els deutes sobirans augmenten cada dia més.
Patró oro
Aquesta situació d’incertesa va provocar unes recents declaracions del president del Banc Mundial Robert Zoellick en el Financial Times, on proposava “considerar l’or com a punt de referència internacional” que permeti fer front a “la inflació, la deflació i canvis futurs de les monedes”. Alguns mitjans de comunicació i experts economistes van voler veure en aquestes paraules la invitació a retornar al patró or. La vicepresidenta de l’AEMP, Marione Mueller va voler matisar aquestes declaracions: “No han estat ben valorades, les seves paraules. En cap moment Zoellick va suggerir el patró or, ell només parla de l’or com un baròmetre del
Qui i com es fixa el preu de l’or? The London Gold Fixing Association és l’entitat encarregada de fixar, dos cops al dia, el preu de l’or. El primer preu de l’or que es va establir va ser de 4,93 lliures l’unça, el 12 de setembre de 1919. Els cinc membres fundadors de l’associació i per tant els encarregats de marcar els preus de l’or eren N M Rothschild & Sons; Mocatta & Goldsmid; Samuel Montagu & Co.; Pixley & Abell; i Sharps & Wilkins. Actualment, aquesta funció l’exerceixen Scotia-Mocatta (part del Banc de Nova Escòcia), Barclays Capital, Deutsche Bank, HSBC i Société Générale. Al començament del dia, abans de cada operació, el president anuncia un preu de sortida de l’or als quatre membres que resten. Aquests transmeten el preu als seus clients. Depenen de les peticions i de la quantitat de compradors i venedors es fixarà el preu. En el transcurs dels darrers 80 anys el preu més alt assolit va ser de 850 dòlars l’unça, el 21 de gener de 1980, en mig de la crisi política als països de l’Est, l’alt preu del petroli i la inflació.
sistema financer. I és que realment ho és.” Juan Ramón Rallo, director de l’Observatori de Conjuntura Econòmica de l’Institut Juan de Mariana, va explicar durant el passat Gold&Silver Meeting de Madrid, que “no és el valor de l’or el que fluctua, sinó que són les monedes les
que perden valor davant de l’or”. Aquests dies s’ha tornat a celebrar una nova edició del Gold&Silver Meeting, congrés organitzat per l’Associació Espanyola de Metalls Preciosos, on s’assegura que l’or està vivint una dècada daurada i lapregunta és si la següent també ho serà.
Anàlisi de valors / ECONOMIA
desembre 2010 MóN empresarial
25
un 28% menys de beneficis per a Les caixes
Més fusions i adquisicions per al 2011
BAIXEN ELS nivells d’impagament
Les caixes d’estalvi espanyoles han obtingut fins a setembre un benefici atribuït de 3.694 milions d’euros, el que suposa un 28% menys que en el mateix període de 2009, segons informa la CECA. Dels resultats, en destaquen també les menors dotacions per deteriorament d’actius financers i el creixement de les aportacions de les participades.
Així ho preveu la consultora PwC a partir de l’opinió d’alguns dels seus socis i experts. El 51% dels enquestats estima que les operacions de M&A començaran recuperar-se a Espanya el 2011. Si bé en el segment de Capital Risc - Private Equity, pel que fa al fluxe d’operacions, s’espera que 2010 ja sigui millor que 2009.
D’acord amb l’Índex d’Incompliment de Crédito y Caución, les dades del tercer trimestre de 2010 confirmen, per quart trimestre consecutiu, la caiguda dels nivells d’impagament suportats per les empreses espanyoles. La reducció es situa en el 68% en comparació amb el tercer trimestre de 2009.
IBERDROLA RENOVABLES La filial verda d’Iberdrola és una de les companyies de l’Ibex que millor comportament ha mostrat aquest darrer més, amb una revalorització del 2,88%, situant-se la seva acció en els 2,48 euros en el darrer dia de cotització abans del tancament d’aquesta edició. Tot aixó, en el que portem d’any les accions d’Iberdrola Renovables acumulen una caiguda del -25,27%. Els resultats de la companyia presentats a finals d’octubre són força positius, ja que presenten un augment dels beneficis del 7% fins el mes de setembre. No obstant, l’establiment d’un nou marc regulador espanyol del sector i la nova competència a Borsa de la italiana Enel Green Power, són dos factors que s’hauran de seguir de prop i que afectaran, segur, l’evolució d’Iberdrola. octubre 2010
novembre 2010
TRES CELLERS ESPANYOLS FORMEN PART DE LA CARTERA DE VINI CATENA
Cellers cotitzats Un augment de la cultura del vi, la internacionalització dels cellers i la necessitat de buscar inversions alternatives són tres factors que s’han sumat perquè les companyies obtinguin bons resultats, malgrat la crisi i els inversors, bones rendibilitats.
Begoña Giménez
Aquest mes farà un any, Banca March es va atrevir amb un innovador fons d’inversió, no tant per la forma com sí pel seu contingut: al menys el 75% de la cartera del fons Vini Catena estarà invertit en renda variable, concretament en empreses que tinguin un percentatge significatiu del seu compte de resultats provinents de negocis relacionats amb la cadena de valor del vi de tot el món, i preferentment de la zona euro. Les inversions es concentraran, principalment, en companyies distribuïdores, bodegues productores, companyies agrícoles i de la indústria auxiliar del vi. Aquest és un fons adreçat a inversors de perfil de risc alt amb un horitzó de mig termini que vulguin beneficiar-se de les bones oportunitats que ofereix actualment aquest sector. Després de 12 mesos en actiu, el director del fons de Banca March, Carlos Andrés celebra els resultats obtinguts: “Ha tingut una acollida molt positiva per part dels clients. En aquest període, el fons ha assolit un patrimoni de més de 25 milions d’euros”. L’èxit del fons s’hi troba en l’acurada selecció d’empreses on s’hi inverteix -es busquen companyies que operin en països emergents, que han sigut els que menys han patit la crisi actual i els que major creixement
estan mostrant un cop que el món està prenent el camí de la recuperació- i per la rendibilitat obtinguda, que es situa en el 17% des de l’inici de l’any i fins el dia 12 de novembre. No trobem un fons igual a cap gestora i això fa que els inversors interessats pel vi hi hagin trobat una bona oportunitat. “El llançament del fons es va realitzar després d’un exhaustiu estudi per part de l’equip d’inversions de March Gestión, i en constatar els bons resultats que presentava el sector del vi com a inversió, l’augment de consum per part d’alguns països emergents, i l’augment, a nivell global, del consum de vi de qualitat”, explica Carlos Andrés.
Cellers espanyols
De les deu primeres posicions a la cartera de Vini Catena, dos són espanyoles: el celler Baron de Ley i la industrial alavesa Vidrala, dedicada a la fabricació d’ampolles de vi, entre d’altres. En aquest rànquing de les deu empreses amb més participació dins del fons de Banca March també hi són Rémy Cointreau, Penord Ricard NV, Diageo PLC o Davide CampariMilano. Més enllà d’aquest “top 10”, trobem dos cellers espanyols també cotitzats: Bodegas Riojanas i la Compañía Vinícola del Norte de España, CVNE. La xifra de negoci acumulada
Liv-ex 100 Fine Wine El Liv-ex 100 Fine Wine és l’índex on cotitzen els vins més cars del món. Aquest selectiu ha crescut un 28,77% en el que portem d’any, marcant el nivell més elevat des de juliol de 2001, quan va començar a cotitzar. Aquesta rendibilitat queda molt lluny de l’Ibex 35, el qual enguany s’ha deixat d’un 9%. En aquest índex trobem ampolles de Bordeus, Borgonya, Roine o Champange. En vi es pot invertir mitjançat fons d’inversió, com el Vini Catena de Banca March; invertir quan el vi encara es troba a les bótes o comprant ampolles directament a les subhastes, on podem comprar-ne alguna per 30.000 euros.
del grup Baron de Ley durant el tercer trimestre de 2010 ha assolit els 57.038 milers d’euros, un 1,7% millor que la xifra aconseguida en el mateix període de l’any passat. El negoci ha funcionat, sobretot, gràcies a les exportacions, que han
Cap dels cellers cotitzats al selectiu espanyol és català. / Arxiu
aportat un 14,9% més a la xifra de negoci. En línia amb el que deia Carlos Andrés de Vini Catena, ha augmentat el consum internacional i el de qualitat, com podem comprovar amb els resultats presentats per Baron de Ley, en què es reflecteix un augment del 10% de les vendes de vins Reserva i Gran Reserva, i que representa un 30% del total del vi embotellat del grup. Per la seva banda, Bodegas Riojanas, una empresa familiar que el 1997 va decidir sortir a Borsa presenta la seva xifra de negocis per aquest tercer trimestre també molt positiva, amb un augment del 12,5% respecte l’any anterior, assolint els 7.244 milers d’euros. La CVNE és la més antiga de les bodegues cotitzades al nostre país, funcionant des de 1879 en Haro, La Rioja. En aquest cas, només es disposen dels resultats corresponents al segons trimestre, quan s’assoleix una xifra de negoci de 9.149 milers d’euros, una variació positiva del 4,23% respecte l’any anterior. Aquesta companyia afirma que ha hagut “una millora de
les vendes, tot i que aquestes encara es situen per darrere de les xifres obtingudes abans de 2008”. Després de la retirada de Borsa del celler Paternina, el desembre de 2009, ja només resta un darrer celler cotitzat, Bodegas Bilbínas, encara que aquesta no forma part de la cartera d’inversions del fons Vini Catena. És poca la tradició dels cellers espanyols d’anar al mercat continu en busca de finançament. Precisament, aquesta és una de les “limitacions” amb què es troba el director del fons de Banca March, Carlos Andrés, perquè d’aquesta manera “es desaprofiten” bones oportunitats d’alguns cellers del nostre país: “Des de March Gestión estarem molt atents a la possibilitat de noves companyies del sector vinícola que donin el salt a la Borsa, per acompanyar-les com a inversors en aquesta nova aventura. En el nostre país existeixen multitud d’empreses d’aquest sector per a les quals convertir-se en empreses públiques, amb inversors externs, seria una bona experiència des de múltiples punts de vista”.
26
ECONOMIA / Estudis
MóN empresarial desembre 2010
AUGMENTA LA CONTRACTACIÓ PRIVADA
La proposta d’un sistema mixt de pensions pren força entre els experts Tot i que fa anys que es parla de l’amenaça de la insostenibilitat del sistema públic de pensions estatal, és ara quan la idea d’establir un procediment mixt que combini les aportacions públiques amb les privades pren cada dia més força. L’última reforma de les pensions, la crisi econòmica, l’augment de l’atur i l’envelliment de la població fan pensar en més que probable aquesta solució. Fins i tot l’ex ministre de Treball, el socialista Celestino Corbacho, n’és defensor.
Begoña Giménez
Mentre que el nou ministre de Treball, Valeriano Gómez demana “sacrificis” als jubilats per la congelació temporal de les pensions, el seu antecessor en en el càrrec, Celestino Corbacho defensava fa uns mesos la contractació de plans de pensions privat per fer front a la baixada d’ingressos que es produeix amb la jubilació. Cada mes, l’Estat espanyol paga més de cinc milions de pensions d’un import mitjà de 887 euros, el que suposa una factura mensual de gairebé 7.000 milions d’euros. Les estimacions per a Espanya indiquen que la seguretat social entrarà en dèficit als voltants de 2017 i que es quedarà sense diners el 2030. L’actual envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i el descens de la taxa de natalitat han deixat desfasat l’actual sistema públic de pensions.
observatori inverco: I enquesta de plans de pensions
Possibles solucions
Alguns països de l’OCDE han començat a prendre mesures per evitar la desaparició de les pensions públiques. La tendència és augmentar el nombre d’anys utilitzat per calcular la prestació, endarrerir l’any de jubilació i fomentar la contractació privada de plans de pensions. Aquest és el camí que també seguirà el govern espanyol, el qual té previst presentar al Parlament el projecte de llei per reformar el sistema públic de pensions durant els mesos de març o abril. Independenment de les mesures del Govern, molts pensen que caldria fomentar la contractació d’un pla de pensions privat per complementar la prestació pública. Núria Mas, professora d’Economia de l’IESE, analitza aquesta possibilitat a l’informe mensual de conjuntura econòmica que publica l’escola de negocis: “Personalment, crec que pagaria la pena analitzar, com a mínim,
L’estalvi individual per al dia de demà és gairebé imprescindible. / ARXIU
quines serien les implicacions per als fons de la seguretat social d’un sistema mixt, on els treballadors actius dediquessin una part de les seves quotes socials a un pla personal gestionat de manera pública o privada, i la resta seguiria contribuint al fons general. Igualment, això hauria d’anar acompanyat d’un endarreriment en l’edat de jubilació”. Aquest és el sistema adoptat per països dels nostre entorn com ara Regne Unit, Suïssa, Holanda, Irlanda, Dinamarca i Suècia. En la majoria d’aquests models es segueix un sistema basat en tres eixos: una pensió mínima assistencial; plans de pensions obligatoris professionals de capitalització de fins el 50% del salari i un tercer nivell de plans de pensions individuals lliures. La Fundació d’Estudis d’Eco-
La factura pública en pensions de jubilació és de 7.000 milions d’euros al mes Actualment, pel que fa a plans de pensions privats, hi ha 10,5 milions de comptes partícips
• Els productes més demanats seran els plans garantits (66%), seguits dels mixts (26%) i els de renda fixa (17%). • 7 de cada 10 gestores creu que el volum de subscripcions netes es mantindrà o augmentarà enguany, respecte els 1.600 milions d’euros del 2009. • El 59% de las gestores ha incrementat el nombre de partícips entre 0 i 5%, mentre que en el 12% d’elles el creixement ha superat el 5% durant aquest any. • Un 89% de les entitats considera que l’índex de penetració dels plans a Espanya és baix. Cal millorar la fiscalitat i dotarlos d’una major liquiditat. • A la meitat de les entitats, 6 de cada 10 partícips de plans són homes.
nomia Aplicada, FEDEA, també ha elaborat recentment una proposta “per un sistema públic de pensions sostenible, equitatiu i transparent”. Per als seus experts, tres són les claus per millorar el sistema públic: Ampliar el període de càlcul a tota la vida laboral, elevar l’edat de jubilació als 67 anys i ampliar el nombre d’anys necessaris per tenir dret a la pensió completa.
Assegurar-se el futur
Cada vegada més persones contracten un pla de pensions privat. De 320.000 partícips el 1990 es passa a 3.510.000 el 2000, mentre que actualment la xifra es situa al voltant dels 10,5 milions de comptes partícips, segons dades d’Inverco. Les entitats financeres tot just
han començat les seves respectives campanyes de captació de clients i aportacions als plans de pensions. Els instruments que desenvolupen els plans de pensions privats són els fons d’inversió que a Espanya, són majoritàriament garantits i de renda fixa. Però n’hi ha de diversos tipus segons els clients i les seves necessitats d’estalvi. “Tenim una àmplia gamma de productes que recull tots els perfils, des de la persona a qui li queden pocs anys per la jubilació i no vol assumir cap tipus de risc, fins productes per als més joves, als quals que encara els manquen molts anys per a la jubilació, i estan disposats a assumir més volatilitat a canvi d’un major potencial de rendibilitat a llarg termini”, explica Jordi Nadal, Director del Grup Assegurador i Fons de Caixa Penedès, entitat que gestiona més de 315 mil milions d’euros en plans de pensions. CatalunyaCaixa comercialitza per primera vegada els seus primers fons des que es produís la fusió. Aquesta entitat aposta pels regals i les bonificacions alhora de captar clients i aportacions als fons. Per contra, Unnim l’altra gran caixa catalana fusionada, ha decidit, a banda dels detalls que ofereixen als clients, aportar pedagogia a l’assumpte, com indica Josep Rojas, director d’Innovació i Productes d’Unnim: “La nostra idea és que el client no faci una única aportació a finals d’any com és habitual, sinó que el seu estalvi per al dia de demà sigui una aportació periòdica. Nosaltres fem una simulació individual per a cada persona, segons el seu perfil, d’allò que més li convé segons el que es preveu que cobrarà de la pensió pública i l’aportació que pot fer cada mes”. Per a moltes persones, un pla de pensió és una manera d’estalviar per al futur i també en el present, ja que permet desgravar-se fins el 45% a la declaració de la renda.
Barcelona
Budapest
Colonia
Ginebra
Hamburg
Madrid
Moscú
Munich
Stuttgart
Viena
Zurich
exPosIcIones ProFesIonales De recursos HuManos
23 y 24 de marzo 2011
18y19 de mayo 2011
Barcelona
MaDrID
Fira de Barcelona, Pabellón 4
Feria de Madrid, Pabellón 1
coincidiendo con:
Solicite su e-ticket con descuento en:
www.personal-espana.com Medio de comunicación oficial
Colaboradores
Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados
edipe
Asociación Española de Dirección y Desarrollo de Personas AGRUPACIÓN CENTRO
29
desembre 2010 MóN empresarial
En aquest especial sobre prevenció de riscos laborals analitzem la bona evolució que viu el sector, i fem balanç dels ítems que queden per millorar.
Especial:
Prevenció de Riscos Laborals
Salvador Álvarez, Director General de Relacions Laborals de la Generalitat de catalunya
“Moltes empreses han entès que la prevenció és un factor de competitivitat” El passat mes d’octubre el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer les últimes dades actualitzades de la sinistralitat laboral. L’Estrategia Europea de Seguertat i Salut Laboral era d’una reducció del 25%, i Catalunya en els últims 4 anys ja ha assolit una disminució del 30% dels accidents gerard Arias
Segons dades recents del Departament de Treball, els accidents laborals s’han reduït un 48’7% en 10 anys a Catalunya. Això vol dir que les coses s’estan fent bé, però encara queda feina. Com valoren les últimes xifres? La reducció de la sinistralitat laboral a gairebé la meitat en els últims deu anys a Catalunya, és un fet positiu. L’índex d’incidència de sinistralitat laboral del 2001 -nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social- era de 8.229 a Catalunya. L’octubre passat aquest índex es va situar en 4.133, un 50% menys. També la reducció de la sinistralitat laboral ha estat força significativa en el cas dels accidents laborals mortals en jornada de treball, l’any 2001 es van registrar 155 accidents laborals mortals, en el que portem d’any han estat 49. En els darrers quatre anys la sinistralitat laboral a Catalunya s’ha reduït gairebé un 30%, quan l’objectiu fixat per l’Estratègia Europea de Seguretat i Salut Laboral per al període 2007-2012 era d’una reducció del 25%. En aquest sentit, en quins aspectes s’ha de millorar? Queda encara molta feina per reduir encara més aquestes xifres. Cal tenir ben present, però, que l’evolució de les maneres de treballar, ha fet créixer els anomenats riscos emergents en el treball, com ara els psicosocials, que també produeixen malalties i alteracions de la salut de les persones i que per tant és necessari aplicar i desenvolupar tècniques acurades per identificar, avaluar i prevenir aquests
riscos. També hem de front a les malalties professionals i per començar hem d’identificar correctament les patologies d’origen laboral. Com ha afectat la crisi econòmica en la contractació de serveis per millorar la prevenció de riscos laborals? La contractació de serveis per millorar la prevenció de riscos laborals per part de les empreses no depèn d’una conjuntura econòmica determinada, sinó que es tracta d’actuacions que s’implementen de forma permanent i que a més són una obligació legal en determinats supòsits. Cal recordar que els accidents de treball van causar el 2008 uns costos totals de 1.788 milions d’euros a Catalunya i la pèrdua de 3,5 milions de jornades de treball, és a dir, l’equivalent a un dia de vaga general amb un seguiment del 100%. Per tant, no és una bona política empresarial reduir les inversions en prevenció de riscos laborals malgrat la crisi econòmica que patim si el que volem es tenir empreses competitives. Per què molts empresaris no reforcen la prevenció de riscos fins que es produeix un accident? La cultura empresarial ha anat evolucionant des que es va aprovar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals l’any 1995, però també el marc normatiu que regula els diversos àmbits de la prevenció de riscos laborals que s’ha anat adaptant a les directives i reglaments de la Unió Europea. Unes normes que s’han incorporat també a la mateixa cultura empresarial i que, de fet, va en línia amb
Catalunya amb una reducció del 30%, ja ha superat els objectius marcats per Europa. / CEDIDA
“L’evolució en les maneres de treballar, ha fet créixer els riscos emergents i els psicosocials” “Els accidents de treball el 2008 a Catalunya, van causar la pèrdua de 3’5 milions de jornades de treball, és a dir, l’equivalent a un dia de vaga general amb un seguiment del 100%”
una tendència global de la nostra societat. Tal com passa en l’àmbit de la salut, on malgrat tenir més mitjans tècnics que mai per curar malalties, la societat cada vegada és més conscient que cal cuidar l’alimentació, fer exercici o deixar de fumar, en l’àmbit laboral també va arrelant el missatge que més val prevenir que curar i que no cal esperar a que hi hagi un accident per prendre mesures preventives. Moltes empreses han entès que la prevenció de riscos laborals va més allà del mer compliment normatiu i que s’ha d’entendre com un element essencial de competitivitat empresarial i de responsabilitat social L’augment de l’atur ha permès augmentar el nombre d’hores educatives en prevenció de riscos laborals. Creu que quan es recuperi la normalitat econòmica i laboral, tornaran a augmentar el nombre d’accidents? La formació en matèria de
prevenció de riscos laborals ha augmentat, però no com a conseqüència de l’increment de l’atur. La formació és indispensable a qualsevol nivell i no només en el cas de les persones aturades, sinó entre tot el conjunt dels treballadors i treballadores. A més, la formació en prevenció de riscos laborals és obligatòria legalment, i eines com la targeta professional de la construcció instaurada pel conveni sectorial, fan que per poder treballar a una obra s’hagi d’acreditar estar format en prevenció de riscos laborals. A més, des del 2007 estem incorporant la formació en prevenció de riscos laborals a l’àmbit educatiu perquè considerem que els bons hàbits s’han d’introduir com més aviat millor, també pel que fa a la seguretat i la salut laboral. La progressiva reducció de la sinistralitat laboral a Catalunya ha estat independent de l’evolució del mercat de treball. De fet ara hi ha més persones afiliades a la Seguretat Social que l’any 2001 i el nombre d’accidents laborals s’ha anat reduïnt, tant en èpoques de creixement com de crisi. Esperem que en el futur continuï la reducció del accidents de treball i que es recuperi la normalitat econòmica i l’ocupació laboral. La contractació d’immigrants ha estat un problema afegit a l’hora que els empresaris prenguessin mesures de prevenció de riscos laborals? No, en absolut, no ha estat un problema. Malauradament, estem en un moment en que sembla que tot el que passa hagi de tenir a veure amb la immigració En aquest cas, l’evolució de la sinistralitat que mostren les dades de que disposa el Departament, reflecteixen que si bé la sinistralitat laboral és més alta entre els immigrants, és perquè són treballadors més joves que els nacionals, i perquè tenen més presència en sectors de risc.
30
ESPECIAL / Prevenció de Riscos Laborals
MóN empresarial desembre 2010
REFORMa EN LES NORMATIVES EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
Modificacions de la normativa , necessàries però no suficients El 2010 ha estat un any de reformes normatives en matèria de prevenció de riscos laborals. El fonament de moltes de les modificacions legals el trobem en l’Estrategia Española de Seguridad y Salud en el Trabajo 2007-2012 (EESST), consensuada amb els agents socials, amb la finalitat de donar coherència i racionalitat a les actuacions en matèria de seguretat i salut laboral desenvolupades per tots els actors rellevants en prevenció de riscos laborals. César Sánchez Hernández Director de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals Foment del Treball
Les primeres modificacions legals van venir amb la Llei 25/2009, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, per la qual es va modificar el procediment d’elaboració de les futures normes en matèria de prevenció de riscos laborals, establint l’obligació d’incorporar un informe sobre l’aplicació a les pimes i micropimes que haurà d’incloure, en el seu cas, mesures diferenciades per a aquest tipus d’empreses. El Real Decreto 337/2010, per el qual es modifica el Real Decreto 39/1997, pretén racionalitzar i simplificar la gestió de la prevenció de riscos laborals establint, en primer lloc, que les empreses de fins a 50 treballadors puguin realitzar de manera simplificada el pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva, comptant amb el suport d’una guia orientativa que haurà de desenvolupar l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. En segon lloc, que aquestes mateixes empreses que realitzen les activitats preventives mitjançant recursos propis disposin d’un procés simplificat d’ auditoria dels seus sistemes de gestió de la prevenció i, en tercer lloc, ampliant de sis a deu el número de treballadors de las empreses en les que l’empresari pot assumir de manera personal el desenvolupament de l’activitat preventiva. D’altra banda, el real decret incideix en importants qüestions que pretenen influir significativament en la qualitat i eficàcia del sistema de prevenció de riscos laborals de les empreses, així com la participació de les entitats especialitzades que han d’intervenir
La principal modificació pretén racionalitzar i simplificar la gestió en prevenció de riscos laborals. / ARXIU
amb l’empresari en la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors. La darrera reforma normativa ens ha vingut de la mà de la Orden TIN/2504/2010, que desenvolupa el Real Decreto 39/1997, pel que s’aprova el Reglamento de los Servicios de Prevención. Amb aquesta norma s’actualitza la regulació dels Serveis de Prevenció amb les modificacions introduïdes pel Real Decreto 337/2010 i deroga totalment la Orden del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales de 27 de junio de 1997. Les principals modificacions que introdueix estan relacionades amb l’acreditació de les entitats especialitzades com a serveis de prevenció, la memòria d’activitats preventives i l’autorització per a realitzar l’activitat d’auditoria del sistema de prevenció de les empreses. Sense entrar a valorar la idoneïtat o no d’aquestes modificacions legals per a la consecució dels objectius establerts a l’ EESST, pel que fa a la reducció significativa de la sinistralitat laboral i a la millora dels nivell de seguretat i salut en el treball,
s’ha de subratllar que, si bé són necessàries per a aconseguirho, en cap cas les hem de veure com una fita en elles mateixes. Es tracta d’un procés que, tot i necessitar un determinat marc legal, s’ha d’enriquir i posar en marxa amb tot un conjunt de mesures que són les que realment donen una coherència i racionalitat a les actuacions que en matèria de seguretat i salut laboral desenvolupen tots els actors rellevants en la prevenció de riscos laborals. Per posar un exemple, els petits empresaris difícilment podran assumir personalment l’activitat de prevenció de les seves empreses pel simple fet que una reforma legal ampliï la possibilitat de fer-ho, si no es desenvolupen tot un seguit de mesures complementàries que són les que realment fan viable aquesta possibilitat. Aquestes mesures en aquest cas són: posar a disposició d’aquestes empreses un conjunt d’eines de gestió i avaluació de riscos adaptades a les seves característiques, crear programes públics d’assessorament, facilitar la formació necessària en ma-
Es pretén influir en la qualitat i eficàcia del sistema de prevenció de riscos laborals Sense mesures complementàries, el petit empresari no podrà assumir l’activitat de prevenció de riscos
tèria de prevenció de riscos laborals, dotar de la seguretat legal necessària en la utilització d’aquestes eines, generar una actitud col·laboradora de la Inspecció de Treball amb aquesta opció, etc. La petita i mitjana empresa ha estat en una situació de desigualtat respecte a les grans empreses en l’aplicació del complex entramat tècnic i
jurídic al que s’han vist sotmeses amb la publicació de la Llei 31/95 i tots els seus reglaments de desenvolupament que l’han seguit. Aquest fet ha generat en moltes ocasions una falta d’integració de la prevenció en les empreses, així com un compliment més formal i burocràtic que real i efectiu de les obligacions empresarials en aquesta matèria. Aquest és un diagnòstic de la situació que la EESST va recollir de forma molt clara i que ha determinat uns objectius operatius que tenen com a primer pas per al seu compliment, un seguit de reformes normatives. Un primer pas que pot suposar un avenç en el transcurs d’un sistema burocràtic a un sistema real, integrat i eficaç de la prevenció de riscos laborals o pot representar una reforma més que no tingui cap tipus d’incidència positiva en el canvi del sistema. El camí es llarg i requerirà d’altres mesures més significatives, però sobretot requerirà de la coordinació i de la vehiculació dels esforços de tots els agents implicats en una mateixa direcció: la veritable integració de la prevenció de riscos laborals. A través de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals ja fa deu anys que Foment del Treball actua amb el convenciment de que la seguretat integrada permet a la Pime permet aconseguir quotes de competitivitat i qualitat en el treball. Per aquest motiu, treballem diàriament per a oferir informació, assessoria i atenció personalitzada a les petites i mitjanes empreses, així com el desenvolupament d’eines que ens permeten, per un costat conèixer les necessitats de les empreses catalanes en matèria de prevenció, i per un altre facilitar-les elements bàsics de gestió, però sempre a partir de l’objectiu irrenunciable de la integració, que impregna qualsevol activitat dissenyada i executada des de l’Oficina de Prevenció.
RESOLUCION_MonEmpresarial_250x340mm.pdf
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
1
29/10/10
12:01
32
ESPECIAL / Prevenció de Riscos Laborals
MóN empresarial desembre 2010
iban pleguezuelos rojas gerent regional de catalunya, Sociedad de Prevención de FREMAP pecialitzant-les en funció del recorregut acadèmic.
Àgora
1. Segons dades recents de la conselleria de treball, els accidents laborals s’han reduït un 48’7% en 10 anys a Catalunya. Això vol dir que les coses s’estan fent bé, però encara queda feina. En què s’ha de millorar? 2. Per què molts empresaris no reforcen la prevenció de riscos fins que es produeix un accident? 3. Catalunya és la primera comunitat en inspecció perquè en té les competències, com es tradueix això sobre les associacions de prevenció? 4. Com ha afectat la crisi econòmica en la contractació de serveisAAFF_ANUNCIOS per millorar la prevenció de riscos laborals? EMPRESA_MOM EMPRESARIAL_239X174_.pdf 2 12/11/2010 12:05:05
1. La reducció de la sinistralitat és un problema complex on intervenen múltiples factors, però on resulta evident la relació entre conscienciació i inversió en prevenció, i la millora de dades de sinistralitat. Penso que en els últims anys hem avançat considerablement, però mentre es produeixi un sol accident queda molta feina per fer. Hem de fer un esforç per integrar la formació de prevenció en totes les etapes educatives, adaptant-les i es-
2. Generalment les grans empreses i aquelles que la seva activitat és d’especial perillositat, tenen una major percepció del risc per pròpia experiència o per l’experiència adquirida en el seu sector; mentre que en les empreses petites aquesta percepció és menor, ja que els índex de sinistralitat fan que la probabilitat que puguin patir un accident sigui relativament reduïda. 3. Un dels objectius del traspàs de competències és la millora de l’eficàcia en l’actuació de vigilància i control del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. No només en la seva aplicació sinó com element clau per integrar-la
en els processos de treball de les nostres empreses. 4. Pel que fa a l’actual conjuntura econòmica, és cert que ha afectat al sector dels serveis de prevenció. De fet, l’any 2009 va ser el primer on s’ha produït un descens en la facturació global. Davant d’aquesta situació el nostre posicionament és un fort compromís amb la professionalització dels nostres serveis com element fonamental dins els objectius de millora de la competitivitat dels nostres clients. La prevenció és, se’ns dubte, una inversió rentable, tant social com econòmicament i una arma contra la crisi actual, i part del nostre treball consisteix en transmetre-ho i demostrar-ho.
PrevenciĂł de Riscos Laborals / ESPECIAL
desembre 2010 MĂłN empresarial
JesĂşs DĂaz DĂaz-Pintado director tècnic de prevenciĂł, FRATERNIDAD PREVENCIĂ“N
1. Per descomptat que des que apareix la Llei de PrevenciĂł en el marc jurĂdic l’any 1995, han passat 15 anys. Molts han estat de desenvolupament de la normativa, i des de fa uns anys enrere ha tingut una aplicaciĂł mĂŠs operativa que en general ha donat bons resultat, tot i que podrien haver estat millors. En un Ă mbit mĂŠs general, ja sĂłn objectius fonamentals de la Llei de prevenciĂł la “cultura preventivaâ€? i la “integraciĂł de la prevenciĂłâ€?; la prime-
ra s’aplica a administracions, serveis de prevenció, sindicats, associacions d’empresaris, etc; la segona s’aplica a l’empresa en quant al seu funcionament, gestió i organització de la prevenció. Per tant, seria important revisar i buscar mètodes o maneres de reforçar la cultura preventiva i la integració de la prevenció dins l’empresa. 2. El fet de prendre mesures o dur a terme projectes, inversions o fins i tot obligacions en l’à mbit empresarial es deu en molts casos a la falta d’informació, i aquesta apareix quan ha passat un accident greu, una inspecció de treball, etc. Llavors es quan s’han de prendre mesures urgents. 3. Des de fa un anys la Generalitat va ser la prime-
ra comunitat en sol¡licitar la memòria d’actuacions, això reforçava el control de les administracions corresponents, no nomÊs en l’auditoria que marca la Llei de Prevenció, sinó en un control i seguiment anual de les activitat preventives de cada servei de prevenció a nivell general, i a nivell particular d cada empresa. 4. L’assignació pressupostaria en prevenció de riscos hauria de ser la última o fins i tot no hauria de tenir reduccions. El cert es que en una crisi econòmica tan forta i que afecta a tots els nivells, les empreses que estan reduint els beneficis i ajustant costos, tambÊ ho apliquen a la seguretat i la salut. Mentre que les empreses que no invertien en prevenció, ara tampoc Ês la seva prioritat.
joan ardenuy vall gerent d’INPREIN, Institut de Prevenció Integral
1. És evident que les coses s’intenten fer bĂŠ tant des de l’AdministraciĂł com des de tots els organismes dedicats a la prevenciĂł, però encara hi ha la percepciĂł de que la baixada de l’accidentalitat va lligada al descens de l’activitat econòmica. QuedarĂ clar que el camĂ ĂŠs el correcte quan al creixement econòmic no hi vagi implĂcit un creixement de la sinistralitat sinĂł que aquesta es mantingui en la mateixa tendència a la baixa independentment del cicle econòmic.
2. Cal reduir la burocratitzaciĂł de la prevenciĂł per a fer-la mĂŠs assequible a les empreses petites perquè ĂŠs feixuga, excessivament burocratitzada i cara. A mĂŠs no hi ha, en general, consciència preventiva. És difĂcil fer entendre tot allò que no representi un guany directe en el compte d’explotaciĂł. Parlar de responsabilitat social, inversions a llarg termini, acontentament de la plantilla, etc. encara ĂŠs filosofia. 3. Catalunya ĂŠs la primera comunitat en tenir competències sobre inspecciĂł, però no veig que hi hagi canvis substancials de moment. Espero que a la llarga es tradueixi en un seguiment mĂŠs estricte de la implantaciĂł dels plans de prevenciĂł a les empreses, dignificant
el paper dels serveis de prevenció quan aquests estan complint amb rigor la seva funció i l’empresa no respon a les seves recomanacions . Per altra banda, des del punt de vista de l’efectivitat de la funció inspectora, no crec que variï gaire. L’empresa que tÊ la sort d’anar continuant amb la seva activitat està preocupada per una reducció dels costos i els SPA estan en el punt de mira. 4. L’empresa no sol mirar la qualitat del servei que es rep sinó el preu. És allò que dèiem de la cultura preventiva i d’entendre el seu cost mÊs com a inversió a llarg termini que no com a despesa d’efectes immediats. Hi ha una guerra de preus i s’han de buscar respostes imaginatives per a no reduir la qualitat.
EL 28 DE NOVEMBRE, FES SENTIR LA TEVA VEU. Perquè la teva veu Ês important. Perquè totes les opinions sumen. Perquè si tots hi diem la nostra, el futur de Catalunya serà molt millor per a tothom.
Eleccions al Parlament de Catalunya. DIGUES LA TEVA.
Telèfon gratuït de sol¡licitud del kit de vot Braille per a persones amb discapacitat visual.
900 101 115 Fins a l’1 de novembre.
021 (035(6$5,$/ ; LQGG
33
34
ESPECIAL / Prevenció de Riscos Laborals
MóN empresarial desembre 2010
la sinistralitat a catalunya, en la primera dècada del segle xxi
La sinistralitat laboral a Catalunya es redueix a la meitat en 10 anys Segons dades publicades pel Departament de Treball, la notable millora en la prevenció de riscos laborals es veu reflectida en una reducció en la sinistralitat laboral mortal del 63% entre 2001 i 2010. REDACCIÓ
El Departament de Treball ha elaborat un seguit d’estudis que analitzen l’evolució de la seguretat i la salut laboral a Catalunya durant aquesta última dècada. El resultat més visible que es desprèn de l’evolució en els darrers 10 anys es que la sinistralitat laboral a Catalunya s’ha reduït gairebé a la meitat. D’aquesta manera, en tancar-se l’any 2001 l’índex d’incidència de sinistralitat laboral –nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social– era de 8.229 a Catalunya, el setembre passat es va situar en 4.220, un 49% menys. Aquesta tendència a la baixa de les xifres de sinistralitat va assolir el seu punt més positiu el passat mes de maig, ja que des que la Generalitat va començar a elaborar aquestes dades estadístiques, el maig de 2010 ha estat el primer mes en el qual no s’ha registrat a Catalunya cap accident laboral mortal en jornada. La reducció dels índexs d’incidència de sinistralitat laboral –que recullen el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors i treballadores afiliats a la Seguretat Social– entre els anys 2001 i 2010 ha estat més elevada pel que fa als accidents mortals, amb una reducció del 63%, en passar de 6,8 a 2,5. Finalment, la reducció de l’índex d’incidència dels accidents laborals greus ha estat del 59% entre 2001 i 2010. Els índexs d’incidència són la dada més adequada per fer el seguiment de l’evolució de la sinistralitat, perquè eliminen l’efecte distorsionador que produeix en les xifres absolutes els increments i decrements en la població ocupada que hi ha al llarg dels anys.
La sinistralitat laboral per sectors
Per sectors, entre els anys 2001 i 2010 la construcció és el que més ha reduït la sinistralitat laboral en termes d’ín-
SINISTRALITAT LABORAL Per edat, els treballadors i treballadores més grans tenen menys accidents, però la seva mortalitat és més elevada. Val a dir que analitzant separadament els accidents mortals traumàtics durant la jornada laboral es mantenen aquestes proporcions de major sinistralitat global entre els joves, i major índex de sinistralitat mortal entre les persones grans, tot i que amb diferències menors. Cal tenir en compte que els accidents laborals mortals per causes naturals –infarts, vessaments cerebrals- afecten habitualment els treballadors de més edat.
Els treballadors més grans tenen menys accidents, però la seva mortalitat és més elevada. / ARXIU
dex d’incidència global, amb una reducció del 52%, seguida de la indústria (-43%), del sector serveis (-41%) i l’agricultura (-37%). En xifres absolutes d’accidents de treball, a la construcció s’ha passat de 38.447 accidents el 2001 a 17.153 entre l’octubre de 2009 i el setembre d’enguany (-55%), a la indústria de 64.824 accidents fa 10 anys als 27.987 accidents registrats en els darrers 12 mesos (-57%). Pel que fa al sector serveis, l’any 2001 va registrar 82.191 accidents laborals, per 61.370 durant el darrer any (-25%). Finalment, a l’agricultura s’han produït 1.844 accidents laborals entre l’octubre de 2009 i el setembre de 2010, un 46% menys si ho comparem amb els 3.438 accidents que va registrar aquest sector el 2001. Pel que fa a la sinistralitat laboral mortal, s’ha reduït a tots els sectors a més de la meitat, entre 2001 i 2010. Així, a la indústria s’ha reduït en un 63%, als serveis en un 58% i en l’àmbit de la construcció en un 53%. Tot i aixo, en relació a l’índex d’incidència mitjà de sinistralitat laboral mortal, la construcció triplica encara els del conjunt de sectors de l’economia.
El mes de maig de 2010 ha estat el primer -des de 1982sense cap accident laboral mortal
En xifres absolutes d’accidents, si l’any 2001 varen morir a la feina 39 treballadors i treballadores de la indústria, en els darrers 12 mesos aquesta xifra ha baixat a 11 (-71%). Pel que fa a la construcció, la reducció ha estat del 56%, en passar-se de les 39 víctimes d’accidents laborals mortals de fa deu anys a les 17 registrades entre octubre de 2009 i setembre d’enguany. Al sector serveis, si a l’any 2001 va haver 71 morts per accident laboral, en el darrer s’han produït 37 accidents laborals mortals (-48%). A l’agricultura, l’any 2001 es van produir sis morts mentre que ens els darrers 12 mesos ningú no ha resultat mort, segons el registre de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social amb les contingències professionals cobertes.
Per sexes, les dones segueixen tenint menys accidents, però la sinistralitat s’ha reduït molt més entre els homes. Una explicació a aquesta evolució diferent de la sinistralitat laboral entre tots dos sexes es pot trobar en que les dones treballen majoritàriament a sectors com els serveis, on el risc d’accident de treball greu i mortal és menor i això ha motivat que tant l’administració com els agents socials i econòmics hagin centrat els seus esforços en reduir la sinistralitat allà on suposava un problema més urgent. És precisament en aquests sectors amb elevada presència d’homes on la millora al llarg de la dècada en matèria de prevenció de riscos laborals ha estat més significativa i això ajudaria a explicar les diferències. Per nacionalitats, els treballadors estrangers tenen més sinistralitat, però menys mortal que els nacionals. Destaca la dada que els treballadors i treballadores estrangers tenen una sinistralitat laboral no mortal un 7% superior a la dels nacionals –amb uns índexs de 4.581 i 4.280, respectivament–. En canvi, la sinistralitat laboral mortal presenta uns índexs més elevats entre els treballadors i treballadores espanyols, del 4,3, per un 3,3 dels estrangers –un 23% menor–. Una possible explicació és que els treballadors estrangers són més joves que els nacionals de mitjana, i el factor de l’edat explicaria la seva menor sinistralitat laboral mortal.
Evolució índexs sinistralitat 2001-2010 8.500 8.050 7.600 7.150 6.700 6.250 5.800 5.350 4.900 4.450 4.000
2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Font: Departament de Treball, Generalitat de Catalunya.
35
desembre 2010 MóN empresarial
El Pont de la Immaculada o les vacances de Nadal pot resultar un bon moment per escapar-se a les Illes Canàries. ENTREVISTA a Pedro Corredor, Xef Restaurant Mosaic (Hotel Hilton)
Estils de vida
“Respecte i passió, són els ingredients fonamentals en cuina” En Pedro porta 12 anys al capdavant dels fogons d’un dels hotels més prestigiosos del món (Hotel Hilton), en els seus inicis va coincidir amb Ferran Adrià, i es declara admirador de Juan Mari Arzak. En la cuina d’un restaurant com el Mosaic, hi podrem trobar influències d’arreu del món. Gràcies als viatges per Àfrica, Japó, Xina o països àrabs, els clients podran gaudir d’una cuina amb tocs internacionals.
Pedro Corredor va entrar a formar part de la cuina de l’Hotel Hilton fa 18 anys. / CEDIDA
Gerard Arias
Com neix el seu interès per la cuina? Des de petit ja sabia que volia ser cuiner? No, això de la cuina va ser per casualitat. La cuina m’agradava perquè la meva mare cuinava molt bé, ella va ser cuinera i té unes mans increïbles. M’agradava estar al seu costat, n’anava aprenent però no era la meva vocació. Què li aporta treballar com a xef de l’Hotel Hilton?? Porto treballant al Hilton des de l’any 1992, vaig començar com a segon xef de cuina, i ara des de fa 12 anys que estic de xef principal. Aquesta feina m’ho ha donat tot, abans havia
treballat en altres restaurants però quan vaig arribar al Hilton aquest era l’únic t hotel que l’empresa tenia a tota Espanya, i vaig tenir l’oportunitat i la sort de poder anar fora a aprendre cuina d’arreu del món: Àfrica, Xina, Japó, països àrabs, entre d’altres. Hilton es un cognom amb molt de prestigi internacional. Què ha de tenir el xef del restaurant de l’Hotel Hilton? El xef de Mosaic ha de tenir coneixements de cuina internacional principalment, ja que al ser part de l’Hotel ve gent d’arreu del món, i també s’ha de tenir nocions globals de cuina ètnica.
Així doncs, com definiria el tipus de cuina que els clients es poden trobar al restaurant Mosaic? Bé, ara tenim la cuina espanyola molt de moda, i a mi m’agrada molt la cuina mediterrània en general, no només espanyola o catalana. En aquesta zona tenim una cuina impressionant, i els clients trobaran una cuina mediterrània, molt saludable i amb tocs internacionals, ja que a vegades ve gent d’Estats Units que encara no acaben de conèixer la nostra cuina i prefereixen identificar plats que els hi siguin familiars del seu país. Com a xef tindrà el seu plat preferit. Quin és? A mi des de sempre que m’agraden molts els arrossos, però bé això és molt personal. La gent que ve de fora això dels arrossos no és el que més els agrada, però arrossos i el peix en general m’agraden molt.
Quin és l’ingredient indispensable que sempre trobarem a la cuina de Pedro Corredor? Bé, ingredients de menjar trobaríem els que hi ha a tot arreu, però l’ingredient que m’agrada que es trobi al restaurant és molt de respecte i molta passió per la cuina, aquests són els ingredients fonamentals. Dins el panorama gastronòmic mundial, quin seria el seu cuiner de referencia? En els seus inicis tenia algun “mestre” dels fogons? Sí, segueixo a Juan Mari Arzak. Per mi és increïble, un cuiner que porta més de 30 anys és un fet impressionant. I després de l’Arzak, en Ferran Adrià, que el vaig conèixer quan vam començar junts amb 18 anys, i que en aquella època ja era un noi molt creatiu. Quina és la seva opinió sobre la projecció de la cuina catalana arreu del món? La cuina catalana té molt a dir arreu del món, aquí tenim molta influència de la cuina espanyola en general. A més la cuina catalana té molta història, i és molt important dins la gastronomia mediterrània. Després de la nostra, la cuina xinesa i la japonesa també són molt interessants però aquí encara no s’acaben de conèixer del tot. En el cas de la xinesa, el que ens arriba són restaurants de carrer, no és la seva cuina autèntica. Però el dia que arribi, que arribarà, perquè aquesta gent està dominant el món a poc a poc, veurem com és una altra història. Els xinesos els agrada molt la cuina de més
qualitat que la que tenim aquí: amb més marisc, amb més tipus de carn, més tipus d’aus. Així com els metges són els pitjors pacients, creus que els cuiners sou els pitjors comensals? Bé tot depèn del tipus de restaurant o del tipus de cuina que vagis a provar. Però sí, som crítics perquè tenim una altra manera de veure els plats, és normal, tenim més experiència a l’hora de tastar qualsevol cosa, però penso que no som tan dolents. Recorda alguna anècdota curiosa amb algun client en especial? N’hi ha milers perquè aquí trobes gent de tot arreu. Però a mi el que més m’ha impactat en alguns clients és el fet que et demanin un plat, i quan ja estan a punt d’acabar et diuen que no està bé, però et tornen a demanar el mateix plat. O sigui que és una manera de menjar una altra vegada. Però això passa més entre els estrangers. Els espanyols i els catalans no som així. A casa seva qui cuina, vostè o la seva dona? Normalment cuino jo. Si no sóc a casa cuina la meva dona, però si hi sóc cuino jo, i si tenim convidats segur. Si no s’hagués dedicat a la cuina, què li hagués agradat ser? La meva passió era la mecànica, però qualsevol ofici que sigui artesà m’agrada. Qualsevol feina que es pugui fer i construir amb les mans.
36
Estils de vida / Viatges
MóN empresarial desembre 2010
ILLES CANÀRIES
Les piscines naturals són totalment segures i condicionades per nens i discapacitats
Teràpies naturals a l’abast de tothom Hidroteràpia marina: L’aigua de les platges canàries són especialment riques en sals minerals, conté els 89 elements presents al nostre organisme, a més de vitamines i altres substàncies essencials per a la vida. A la vegada, el massatge que realitzen les onades exerceix un efecte drenatge (el que ajuda a eliminar toxines) i és altament relaxant. Aeroteràpia. La brisa marina ve carregada d’ions negatius d’efectes desintoxicants i relaxants. L’aire
Una experiència de benestar i salut
és també un bon hidratant per a la pell i sobretot és un descongestionant del sistema respiratori. Helioteràpia. La llum és un element imprescindible per a la nostra salut, que ens aporta vitamina D, necessària per absorbir el calci i prevenir malalties com l’osteoporosi o l’esPiscina natural a l’illa d’El Hierro. / CEDIDA
clerosi. Banys de sorra. La sorra és un
Begoña Giménez
Amb l’hivern instal·lat a la península, gairebé ja ni ens queden records del que va ser l’estiu i encara menys de les vacances... la contaminació, l’estrès, la feina, les obligacions... potser ha arribat el moment de fer una aturada al camí. Imaginen poder gaudir d’uns dies de descans, tornar a la calma i al temps primaveral? Això és possible a les Illes Canàries, on la temperatura mitjana durant tot l’any és de 22 ºC. Els hi diuen les illes afortunades, per alguna cosa serà... L’arxipèlag canari s’ha convertit en un referent turístic de primer ordre per la qualitat dels seus serveis i per la diversitat de la seva oferta. La proximitat de totes les illes permet que, sigui quina sigui la nostra illa de destí, puguem visitar la resta de l’arxipèlag bé en avió amb viatges de menys d’un hora o en modernes embarcacions que surten amb freqüència d’una o l’altra illa. Si bé es veritat que hi ha molts indrets a les Illes Canàries que paga la pena
Imagines unes illes al servei del nostre benestar? Això és el que passa a les Illes Canàries, on els elements de la natura es conjuguen per oferir-nos una mena de balneari natural i gairebé a l’aire lliure. Descobreix els beneficis de l’aigua marina, de la sal, del sol i la seva llum, i de la terra i gaudeix del seu paisatge i la seva gastronomia. Una manera de retrobar l’equilibri, recarregar piles i reforçar la salut. Sota el segell Wellness Delight descobrim una experiència turística que bé ens la podria prescriure un metge.
visitar, farem un recorregut per aquells que estan especialment recomanats per al benestar físic i espiritual, on ens podrem assegurar la relaxació, l’esport suau, el contacte amb la natura, el menjar saludable i els millors tractaments de bellesa.
Platges “Wellness Delight”
Iniciem el nostre viatge a Tenerife, l’illa més gran de tot l’arxipèlag. També és una de les més turístiques, però nosaltres ens refugiarem a la tranquil·la població de Punta Hidalgo, l’extrem de terra més endins al mar de tota l’illa, per visitar les seves piscines naturals d’aigua salada del mar, com la de l’Arenisco. Més cap al sud de l’illa, al municipi de La Orotava, ens banyarem a la platja El Bollullo, de sorra volcànica i envoltada per penyasegats. Destaca especialment la netedat de les seves aigües i l’ambient tranquil. Abans de marxar, aprofitarem la visita al Parc Nacional del Teide per fer una bona passejada La nostra segona destinació és Lanzarote, on hi podem arribar en avió o en vaixell. Aquesta illa ha estat declarada reserva de la biosfera per la Unesco, i és que realment és un paradís natural on podrem gaudir de la seva típica flora tropical o dels tubs i les coves volcàniques. Al sud de l’illa ens aproparem fins a la Playa Mujeres. És la més gran de les quatre precioses platges de Papagayo. Es caracteritza per la seva fina sorra rossa i les tranquil·les aigues turquesa. En canvi, la platja El Caletón Blanco, és una gran cala ventosa que forma part del paisatge coster de Malpaís de
la Corona, caracteritzat per les sorres blanques que contrasten amb les roques de lava negra. De Lanzarote ens traslladem fins a Fuerteventura, coneguda com l’illa tranquil·la. Visitarem el poble pesquer d’Ajuy, que té una exòtica platja de finíssima sorra negra en un indret costaner replet de gegants coves i impressionants penya-segats. A la localitat de les Salines podem visitar el Museu de la Sal, un complex cultural basat en la cultura de la sal i els seus productes. Abans de marxar ens aproparem a la muntanya Tindaya, la qual, segons els aborígens que hi viuen, té propietats màgiques. A l’illa de La Palma arribarem amb un vol interinsular des de Tenerife. Coneguda com Isla Bonita pels seus espectaculars paisatges -és també Reserva de la Biosfera-, és un indret ple de llegendes al voltant dels seus boscos de laurisilva i les seves fonts. Podrem gaudir de vistes espectaculars a la Caldera de Taburiente on, en arribar al cim, tindrem la sensació d’estar sobre els núvols. A Gran Canària podem aprofitar per fer submarinisme a la platja de Guayedra o altres esports acuàtics. Per als que vulguin fugir de les multituds, ens podem adreçar a la platja de Las Salinas, al pintoresc Puerto de las Nieves, al municipi d’Agaete. Es tracta d’una petita vila marinera on podrem
dels millors exfoliants que existeix per a la pell ja que neteja els pors i elimina les cèl·lules mortes, estimulant la renovació cel·lular.
gaudir del millor plat de peix a la graella. L’illa de El Hierro, la més petita de totes, té una costa escarpada i rocosa amb penyasegats molt sovint inaccessibles, de fins a 1.000 metres d’alçada. Us proposem un bany al Charco Azul , dues precioses piscines naturals d’aigua salada, davant del mar, adaptades per ser usades amb seguretat i comoditat. També recomanem les piscines naturals de La Maceta, situades al municipi del mateix nom, a la costa de El Valle del Golfo. Per finalitzar el nostre periple canari, ens arribarem fins a La Gomera. En el municipi de Vallehermoso trobem una de les platges más grans i boniques de l’illa. Envoltada de penya-segats, té uns 200 metres de llarg i uns 40 d’amplada i és de sorra negra d’origen volcànic. D’altra banda, Chinguarime, playa del Medio i Tapahuga són tres platges pràcticament verges, d’aigues cristal·lines, al sud de l’illa, al municipi de San Sebastián de La Gomera. S’hi accedeix per un camí de terra des del poble de Tecina.
Gourmet / Estils de vida
desembre 2010 MóN empresarial
37
sopars a portaventura
El preu del menú de Nadal és de 40 euros per persona, amb espectacle inclòs
El centre de convencions de PortAventura acull alguns dels sopars d’empresa amb menús fets a mida de les necessitats del client./ CEDIDES
Sopars d’empresa entre acrobàcies, ball i il·lusionisme
Redacció
Com cada any, PortAven· tura posa a la disposició de les empreses els restaurants del seu resort per organit· zar sopars privats a mida de cada empresa, però aquest any compta a més amb un nou format de celebracions: 2 grans sopars/espectacle que tindran lloc els dies 16 i 17 de desembre.
S’apropen les festes nadalenques i les empreses es comencen a plantejar on fer els seus sopars d’empresa. Des de fa temps, PortAventura ofereix els seus espais a les empreses per celebrar tot tipus d’esdeveniments, entre ells sopars d’empresa de Nadal.
El gran sopar de Nadal
Pensant en les necessitats d’empreses de tot tipus i mida, PortAventura ha dis· senyat una celebració col· lectiva amb tots els ingre· dients d’una gran festa i que podrà ser gaudida per diverses empreses al mateix temps. I tot això dins el marc incomparable del nou centre de convencions. La celebració començarà amb una benvinguda al més pur estil de PortAventura amb els personatges del parc, que aniran amenitzant l’arribada dels convidats. A continuació es començarà a servir el sopar i donarà inici
a l’espectacle, que combi· narà xous de ball, acrobà· cies i il·lusionisme al llarg de 30 minuts. Un cop finalitzat l’entreteniment, el seguirà el sopar, amb un menú especial dissenyat per a l’ocasió per l’equip de restauració de Por· tAventura Business&Events. Concretament, aquest menú consta d’un primer plat, un segon plat i un postre, tots ells a escollir entre dues opcions, i acompanyats del corresponent vi i cava, més begudes i cafè. I com no podia ser menys els assis· tents també podran degustar un assortiment de dolços de Nadal.
Sopars de Nadal específics
PortAventura Business&Events també posa disposició de les empreses els seus nombro· sos espais de restauració per a l’organització de sopars privats. Les instal·lacions i equip humà permeten l’organitza· ció de sopars de Nadal per a empresa a la mida de les pre· ferències i les necessitats de cada client. La vetllada es pot comple· mentar amb els espectacles amb el segell genuí de PortAventura, on els protago· nistes són el ball i la màgia, entre d’altres.
38
ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes
MóN empresarial desembre 2010
Cultura
cita cèlebre: “La veritable llibertat consisteix en el domini absolut d’un mateix.” M. E. Montaigne (1533-1592), escriptor i filòsof francès.
Mariscal, una
perspectiva completa
Marketing, innovación y nuevos negocios Autor: Javier Maqueda Lafuente Editorial: ESIC Editorial Pàgines: 187 Cada dia sorgeixen noves oportunitats de negoci, a partir de les sinergies que es produeixen entre el màrqueting, la innovació, l’esperit inquiet dels empresaris, els directius, els treballadors i els futurs emprenedors. L’autor destaca la importància de saber detectar i aprofitar les oportunitats i afegeix que el triomf està reservat només a aquells que saben arriscar, que són capaços d’assumir riscos i que prenen les decisions encertades en el moment que cal. Maqueda fa una anàlisi de l’actual crisi econòmica, aporfundint en quins han estat els seus orígens. A més, duu a terme una valoració de les conseqüències que ha comportat per a les petites empreses i es proposen tota una sèrie de mesures per a poder susperar-la.
Más allá Autor: Mario R. i Simon L.D. Editorial: Profit Editorial Pàgines: 288 El llibre “Más allá” ofereix al lector les claus necessàries per a entendre el futur més imminent i també per a aprendre la manera d’afrontar els negocis al segle XXI. El món viu immers en constants canvis. I els canvis, si no es porten a terme amb la guia adequada poden donar lloc a resultats desastrosos. L’autor ha analitzat i detallat els problemes que afecten la societat, els desafiaments més seriosos, les prioritats més urgents i les oportunitats més importants. Tot seguit s’inicia un procés que desenvolupa en una possible solució obtinguda a través d’uns experts per, finalment, aportar una conclusió respecte a la naturalesa de la transformació en els negocis i la societat. Els autors han plantejat l’enfocament del llibre d’una manera clara i senzilla per facilitar la comprensió al lector.
agenda cultural Teatre “Gata sobre teulada de zinc calenta” Àlex Rigola dirigeix aquesta obra, l’argument de la qual gira al voltant d’una parella que passa per una greu crisi i que acaba derivant en un importat drama familiar. Al Teatre Lliure de Gràcia, fins el 12 de desembre de 2010.
Exposició “Antoni Tàpies. Col·lecció” La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies, pertanyents al fons de la col·lecció. La mostra comprèn obres des del 1940 fins a l’actualitat. A la Fundació Antoni Tàpies, fins el 16 de gener del 2011.
Teatre “El mètode Grönholm” Torna el gran èxit teatral internacional, ja en la seva 4a temporada. “El mètode” fa un àcid retrat de la gran competitivitat que hi ha avui en dia. Al Teatre Poliorama, fins el 13 de febrer del 2011.
Exposició “La moneda falsa” Des dels orígens de l’existència de les monedes, se sap que se han fet moltes falsificacions. En aquesta mostra, organitzada pel MNAC, es poden contemplar falsificacions fetes ja a Empúries perls ibers i els romans. Al MNAC, fins l’1 de maig de 2011.
La Pedrera, a través de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, exposa una mostra dedicada a l’obra de Mariscal, per tal de conèixer en profunditat el polifacètic artista valencià. La mostra està comissariada per Perdrín E. Mariscal i es podrà visitar fins el proper 30 de gener del 2011.
Cristina S.
La Pedrera acull una exposició dedicada als 40 anys de trajectòria professional i artística de Javier Mariscal. La mostra, titulada “Mariscal a La Pedrera”, està organitzada per l’Obra Social de CatalunyaCaixa i és la primera gran exposició que es dedica al creador de símbols tant populars com el Cobi, de Barcelona 92. Es tracta d’una ocasió única que permetrà els espectadors endinsar-se en el particular món multidisciplinar de Mariscal. Comissariada per Pedrín E. Mariscal, el visitant descobrirà al llarg d’aquesta mostra el procés creatiu del prolífic artista.
Un artista total
A Mariscal se l’ha definit com un artista total i polifacètic, tot i que en moltes ocasions se l’ha classificat com a ‘inclassificable’. La seva obra s’ha basat en el disseny gràfic però també en altres àmbits artístics com la pintura, l’escultura, la il·lustració i altres tipus de dissenys, en diferents vessants. Aquesta és una mostra que recull la producció artística de Mariscal des dels seus orígens fins a l’actualitat.
Mariscal, en un dels espais de l’exposició. / Cedida per CatalunyaCaixa.
En destaca el seu nou repte dins l’àmbit del cinema, on Mariscal dóna les primeres passes amb la pel·lícula d’animació per a públic adult titulada “Chico i Rita”, peça coproduïda per l’Estudi Mariscal i Fernando Trueba. Aquesta producció serveix per mostrar que Mariscal manté la seva estimació pel còmic i la il·lustració, en definitiva, el seu amor pel dibuix. L’exposició s’ha plantejat de manera lineal, formant un cercle. Això fa que l’espectador percebi tot el material de la mostra com una atracció de fira, ordenant per si sol el discurs de tot el contingut. L’exposició ha estat concebuda de manera que pugui fer gaudir tant els més joves com els grans, grups i persones individuals, persones que formen part del món del disseny i també
aquelles que no en un gran coneixement. Amb motiu d’aquesta exposició, Mariscal ha creat l’obra “Alegria”, d’una alçada de 5 metres, la qual, n cop finalitzi aquesta exposició, l’obra es col·locarà al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Estructura de la mostra
L’exposició es divideix en 6 espais temàtics: esbossos inicials; lletres i tipus; gràfica al carrer; actituds i intencions; poesies visuals i cinema i escena final. Aquests espais, però, tenen diverses lectures. Per exemple, la construcció d’un llenguatge propi, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds i també les múltiples disciplines en què ha treballat.
AVAnçAr és CoMPrEndrE quE Els rEPTEs no s’ACAbEn MAi
El món no s’atura. Cada dia volem arribar més lluny. Més ràpid. Tenim somnis i objectius per fer realitat. Volem avançar, sempre endavant. Per això neix CatalunyaCaixa, una entitat amb esperit de superació, creada pensant en tots els teus reptes.
Mo?n Empresarial 250x340 color:Maquetación 1
12/11/10
13:32
Página 1
PLA DE PENSIONS
Contracta’l i aconsegueix magnífics articles
Promoció vàlida del 25 d’octubre al 31 de desembre de 2010. Caixa Penedès actua com a dipositària i comercialitzadora dels Plans de Pensions i Fons de Pensions gestionats per Caixa Penedès Pensions, EGFP, SA.
www.caixapenedes.com
Persones al servei de persones