Món Empresarial 124 by Medigrup

Març 2010 n. 124

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS ECONOMIA

UN ESTUDI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA ANALITZA EL SECTOR DE LA SALUT pàg. 3 a 8 >>

El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions celebra d’aquí poc la 15a Nit de les Telecomunicacions. És un bon moment per repassar l’actualitat del sector amb el seu degà. Breus col·legials. El BCD ha presentat un estudi que revela que nou de cada deu empreses inclouen el disseny en l’estratègia.

EMPRESA

La salut ha de ser un motor clau de l’economia catalana Les inversions en salut generen més externalitats positives que el conjunt de l’economia.

Catalunya només gasta el 7,2% del PIB en salut, mentre que la mitjana de l’OCDE se situa en el 8,5%. DESTAQUEM

pàg. 9 a 15 >>

SUSANA GARCÍA SAN-MARTÍN

L’economista Daniel Ortiz defensa una profunda revisió del model socioeconòmic.

SALES MANAGER DE CARBUROS METÁLICOS

El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia. FINANCES

pàg. 17 a 19 >>

Entrevista a Constantino Millan, conseller delegat de Troy Consultores, una empresa d’assessorament ﬁnancer. Les empreses de facturatge van cedir durant el 2009 un total de 104.223 milions d’euros.

“La innovació és un element clau de la nostra cultura empresarial”

Tot i que el 2009 ha estat un any complicat per a les borses, Bolsas y Mercados obté un beneﬁci net de 150 milions d’euros.

PAU VERRIÉ INTERNACIONAL

DIRECTOR GENERAL DE L’IDEC

PÀG. 20 A 24 >>

El sector de la salut a Catalunya rep 9.426 milions d’euros de pressupost públic. / ARXIU

El mapa del món: Les ciutats més riques del món. Bèlgica és un país atractiu per empreses que vulguin apostar per la construcció i les energies renovables. Joan Tugores analitza la situació de la Unió Europea, després de la crisi iniciada amb Grècia.

FORMACIÓ DIRECTIVA

pàg. 33 a 36>>

Miquel Bonet conversa amb la directora de recursos humans d’Isdin, Àurea Benito. El catedràtic d’Economia, Eugenio Recio, defensa que la Unió Europea hauria d’apostar per una economia social de mercat.

ESTILS DE VIDA

El sector de la salut està cridat a jugar un paper protagonista dins de l’economia catalana en els propers anys. En ell hi treballen 232.421 persones, que representen el 7,3% dels cotitzants a la Seguretat Social. Entre el 2000 i el 2008, de tota la inversió estrangera destinada al sector sanitari espanyol, Catalunya en va concentrar el 39%. Aquestes dades es desprenen de l’informe El sector de la salut a Catalunya, elaborat per la Cambra de Comerç de

Barcelona, que conclou que la situació del sector de la salut a Catalunya el posiciona estratègicament a l’hora d’articular una sortida de la crisi i generar coneixement. En un moment com l’actual en què, probablement, la destinació de diners públics al sector es veurà frenada, la solució passa per atraure inversió estrangera i per avançar en la producció cientíﬁca i en la transferència de coneixements. PÀGINA 3 >>

“Aviat posarem en marxa la Barcelona School of Management” FERMÍ REIXACH

ESPECIAL: FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

ACTOR

La crisi no afecta tothom per igual Sempre hi ha excepcions a la regla, i això passa també en temps de crisi. En tenim dos exemples: en l’àmbit de la formació, les escoles que ofereixen màsters i postgraus han incrementat aquest curs el nombre de matriculacions; i en l’àmbit dels recursos humans, la demanda de determinats perfils professionals no només no ha retrocedit sinó que ha augmentat considerablement.

pàg. 37 a 39 >>

La carn, mostrada des de tots els punts de vista, és la protagonista al restaurant Caldeni de Barcelona. Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes. La demanda de formació creix malgrat la crisi. / ARXIU

PÀGINES 25 A 32 >>

“L’actuació teatral ha de ser animal, un acte de vida o mort”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

DIRECTORI D’EMPRESES Adolfo Domínguez.........13 AIG.................................12 BBVA .............................13 Bridgestone ...................11 British Airways..............13 Cadbury .........................13

EDITORIAL

Editorial

Cemex............................11 Eroski.............................11

EL RISC QUE LA FORMACIÓ SIGUI UNA APOSTA INDIVIDUAL

Eurofragance .................12 Finnair............................13 Frescuore.......................12 Google ...........................12 Iberdrola ........................11 ISDIN .............................13 La Caixa.........................13 Mapfre...........................12 Marsans ........................13 Nokia .............................11 Nokia .............................12 Novartis.........................12 Orange...........................11 Panasonic ......................13 Rovi................................13 SAS................................11 Seat ...............................12 Shiseido.........................12 Siemens.........................12 Sony...............................13 Tata................................12 Unilever .........................13 Visa................................12

Encara que pugui semblar contradictori, en un moment de crisi com l’actual, els professionals aposten fort per la formació. En tenim diverses proves. Una d’elles és l’excel·lent acollida que té cada any la celebració del saló Futura a Barcelona. Es tracta d’un saló on no només s’hi adrecen recent llicenciats, sinó també, i cada cop més, professionals en actiu de tots els àmbits que, per iniciativa pròpia, busquen sobretot informació sobre màsters i postgraus. Enguany, Futura arriba, ni més ni menys, que a la seva setena edició, i tant el nombre d’expositors com les previsions de visitants són més que optimistes. També, i malgrat la crisi, la majoria de les escoles de negoci coincideixen a manifestar que han experimentat durant aquest curs un aug-

ment en el nombre de ma- presa se’n manté totalment triculacions. Es tracta, en la al marge. I és que les emmajoria de casos, de recent preses, en moments com els llicenciats que desitgen apro- actuals, tendeixen més aviat fundir en la seva formació a a retallar els pressupostos l’espera de poder optar a un destinats a formació. I en els millor lloc laboral, però tam- casos que no ho fan, acaben bé de professionals en actiu oferint cursos generalistes que aproﬁten el moment ac- als seus empleats, que són tual per perfeccionar el seu potser més econòmics, però en canvi són currículum. poc adequats Per sort, cada “Les empreses i útils per al cop hi ha més també han d’estar treball del dia gent, conscia dia. ent que la forpredisposades mació és una a potenciar la La tendència peça clau, ja formació“ creixent a no només per què els proprogressar laboralment, sinó també per fessionals es preocupin a mantenir-se dins el mercat nivell particular per millorar la seva formació diu molt a de treball. favor seu, ja que en el proEn aquest context de crisi, cés hi inverteixen els seus però, el que sorprèn més és diners i també el seu temps que la decisió per part dels personal. Sovint, el trebaprofessionals de formar-se llador d’una empresa és qui suposa sovint una aposta sap millor –tot i que no semindividual, en la qual l’em- pre– les seves necessitats

formatives, alhora que coneix a la perfecció les seves mancances i els seus punts febles. Per tant, pot resultar la persona més adequada a l’hora d’escollir quin curs li convé més. Ara bé, aquesta situació creixent, en què els treballadors es formen per compte propi no pot servir d’excusa perquè les empreses es relaxin i no es plantegin seriosos plans de formació per als seus empleats. En cas contrari, quan acabi la crisi, el que pot passar és que les empreses s’hagin acostumat a girar l’esquena a la formació. És important que els treballadors tinguin l’actitud de formar-se, però sens dubte les empreses també han d’estar predisposades a potenciar la formació en les seves plantilles i ajudar, en tots els sentits, en allò que calgui els seus treballadors.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtora. Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Economia LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA ANALITZA EL SECTOR

La salut o el motor que ha de transformar Catalunya Capdavanter a l’Estat i a Europa, el sector de la salut és una de les potes sobre les quals s’ha d’assentar l’economia del coneixement i la innovació a Catalunya i que ha de permetre girar full a un creixement basat en mà d’obra intensiva i poc valor afegit. ARTUR ZANÓN

Algunes dades ens donen idea de la situació estratègica del sector de la salut a Catalunya: el 7,3% dels cotitzants treballa en el sector, Catalunya va captar el 39% de tota la inversió estrangera a Espanya i és una de les branques que més destina a la investigació. Els experts aposten per aprofitar oportunitats per internacionalitzar-se i fer de la salut una de les locomotores del canvi de model productiu, que arrossegui al seu temps altres sectors. Aspirar a guanyar la Champions Leage de la salut en una competició amb rivals de primeríssim ordre com Boston o Estocolm. Aquest seria l’objectiu, en un símil futbolístic, que es marca el sector sanitari català. Govern i empreses coincideixen a qualificar-lo com un sector clau per despuntar en el món i per impulsar una economia que es basi en el coneixement, la innovació i la qualificació. Segons l’informe El sector de la salut a Catalunya, elaborat per la Cambra de Comerç, el país no parteix de zero. En la presentació de l’estudi, el president de la Generalitat, José Montilla, va destacar la seva “situació avantatjosa”: atracció del 39% de la inversió estrangera en sanitat a l’Estat, qualificació universitària en el 60% de les 232.421 persones a què ocupa, existència de 35 centres de referència (14 dels 20 millors d’Espanya), el 26% dels hospitals de l’Estat, 9.426 milions d’euros de pressupost públic i la meitat del pes de la indústria farmacèutica. Al igual que en l’educació, el model públic conviu, es veu complementat i esperonat pel privat, amb forta tradició a Catalunya. Ho demostra l’arrelament de l’assegurança privada de salut en el 23,2% de la població (1.711.000 catalans, amb un guany de 430.000 persones entre 1999 i el 2008). La lògica indica que ha d’eixam-

El “turisme mèdic” es va duplicar entre els anys 2003 i 2006 La inversió estrangera directa ha de ser un impuls per al sector

L’envelliment de la població augmentarà la demanda del sector sanitari. /ARXIU

plar-se la col·laboració entre els dos models en provisió de serveis, en gestió o en les assegurances privades com a complement del sistema públic. Tot i això, existeixen alguns peròs. El principal és que Catalunya només gasta el 7,2% del seu PIB en salut, davant el 8,5% de mitjana dels països de l’OCDE, segons va recordar el coordinador de l’estudi, Joan Ramon Rovira. “Obama diu que vol europeïtzar l’atenció sanitària. Ja m’agradaria a mi americanitzar la inversió en salut”, va subratllar amb ironia la consellera de Salut, Marina Geli. El positiu panorama actual es veu complementat per bones perspectives que aventuren un fort creixement quan es deixi enrere la recessió. Primer: envelliment de la població, cosa que augmentarà la demanda de serveis sanitaris. Segon: l’augment de renda, combinat amb una demanda elàstica, impulsarà l’expansió del sector. I tercer: les continuades innovacions tecnològiques i farmacèutiques en els tractaments. No es pot oblidar, però, que cal resoldre el gran problema que té el sector públic a llarg

termini: el finançament. “La reforma sanitària és una bona ocasió per reordenar el sector i garantir la sostenibilitat. La llei de Salut va en la bona línia”, va recordar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. El sector vol ser un dels que prengui el relleu al pes excessiu que va assolir la construcció en l’economia. Però perquè sigui així, d’acord amb l’estudi, cal una aposta decidida per la internacionalització i l’exportació. Una via és l’atracció de pacients i experts. El mal anomenat turisme mèdic es va duplicar entre els anys 2003 i 2006, amb 8.220 pacients atesos a Barcelona, sobretot per tractaments de reproducció assistida; Europa, Golf Pèrsic i costa Est dels Estats Units són els mercats on té més potencial la capital catalana. A més, Barcelona atreu el 35% dels congressos i amb ells, els màxims experts en les matèries que s’hi tracten. La contractació pública internacional i la venda al sector públic és la segona sortida. Els Estats generen fins a un 20% de la demanda d’un país, de la qual una tercera part és susceptible que la pu-

guin proveir empreses estrangeres. Adjudicar-se contractes públics internacionals dóna visibilitat fora de les nostres fronteres i, sobretot, reputació. L’altre impuls ha de venir de la inversió estrangera directa: “És una de les principals estratègies d’internacionalització perquè molts serveis no poden ser comercialitzats internacionalment i han de ser produïts al lloc on es consumeixen” raona l’estudi. Catalunya, com s’ha avançat abans, va atreure entre 2000 i 2008 el 39% de la inversió estrangera a Espanya, davant el 13,4% del conjunt de sectors. No és una casualitat. Hi juguen a favor la base científica, l’existència de grups de recerca a hospitals i universitats o la dotació d’infraestructures científiques i industrials. Però aquests objectius no s’aconseguiran si no s’avança realment en producció científica i transferència de coneixement. Els autors de l’estudi afirmen que Catalunya “compta amb les bases per assolir aquests reptes”. Ho permeten els hospitals del Mar, Clínic, Vall d’Hebron, Sant Pau, Trias i Pujol i Bellvitge: sis centres catalans són entre els deu espanyols amb més collaboracions internacionals. També, amb una visió més empresarial i igualment necessària, com és el cas de les 250 empreses del sector biotecnològic i biomèdic. I, com

no, haurà de contribuir la Bioregió catalana (Biocat), l’entitat que aplega els esforços de cientíﬁcs i empreses sota una estratègia comuna al servei de la internacionalització. La salut, com a pilar de l’estat del benestar, ha de ser a més a més un dels artífexs d’una economia realment competitiva. Que sigui així depèn de si la demanda segueix creixent, de si la salut és capaç d’arrossegar sectors paral·lels en termes d’ocupació i qualiﬁcació, de si es genera investigació i de si l’externalització és exitosa.

Un major efecte multiplicador A més de generar una economia més competitiva i millorar la salut de la població, les inversions en salut generen més externalitats positives que el conjunt de l’economia. Per cada milió d’euros addicional de demanda, la salut genera 840.000 euros de valor afegit (660.000 de mitjana en tots els sectors) i es generen 23 llocs de treball, davant els 16 en la resta d’activitats. L’expansió dels pressupostos públics en salut els darrers anys serà difícil que es tornin a veure en uns anys. El debat de la sostenibilitat de la despesa sanitària (augment d’impostos?, més endeutament?, copagament?) encara no s’ha abordat. Els autors d’El sector de la salut a Catalunya afirmen que mantenir el ritme actual dependrà que es fomenti l’educació, la prevenció i la protecció en les polítiques de salut pública, així com d’una organització més eﬁcient dels serveis sanitaris. És necessari pensar com es ﬁnancen els tractament actuals i com es pagaran els que sorgeixin en el futur. Vist que la Generalitat destina un de cada quatre euros a la salut, és un debat que caldrà plantejar i resoldre millor ara que en el futur.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

ENTREVISTA A MIQUEL RAMÍREZ, DEGÀ DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS DE CATALUNYA

“Les vocacions estan baixant” Consultor en Tecnologies de la Informació i professor de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Ramon Llull, el degà del Col·legi Oﬁcial d’Enginyers de Telecomunicacions a Catalunya afronta el pas més important del seus dos mandats: deixar de ser una demarcació territorial del col·legi nacional per ser un ens que camina sol.

LYDIA LARREY

El mes de juny va iniciar el seu segon mandat com a degà de la demarcació col·legial a Catalunya amb el ferm propòsit d’aconseguir el traspàs de les competències al que serà el Col·legi Oﬁcial d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya. En quin punt del procés es troben? Ens trobem en ple procés legal. Ja fa un any que es va presentar la documentació necessària a la Conselleria de Justícia, el primer pas d’un llarg i complicat camí que pensem que pel mes de juny de 2010 acabarà. Quina és la principal motivació per donar aquest pas tan important? En els col·legis grans quant a col·legiació, com el d’advocats, és normal que la seva organització estigui subdividida territorialment. Un dels motius amb més pes és tan simple com el fet que com a demarcació no tenim NIF, per tant no es poden fer coses tan simples com obrir un compte bancari o arribar a acords amb institucions. Però més enllà d’obtenir una identitat jurídica, el més important és que és una gestió més propera. És cert que la majoria de les decisions legislatives que afecten al col·lectiu d’enginyers de Telecomunicacions han de ser centralitzades, però de la mateixa manera que a la política, volem tenir una capacitat decisòria plena. Creiem que moltes vegades, per aquesta llunyania, molts professionals no es col·legien; pensen que no els aporta res perquè totes les decisions es prenen a Madrid. Als col·legis els territoris no estan representats i les problemàtiques territorials queden lluny. El fet de poder decidir a Catalunya penso que pot canviar aquesta situació i fer que les persones que acaben la carrera es col·legiïn, perquè ara mateix la taxa de collegiació és del 20%, és molt baixa.

“El país que més desenvolupades tingui les TIC, més avantatges competitius tindrà” “Es podrien fer coses al sector de les TIC per sortir de la crisi, però no se n’estan fent” Aquesta baixa taxa de collegiació es pot deure també a una manca de sentiment collectiu? No som una professió massa corporativa. Tota la nostra formació és molt individual, i d’altra banda no es cultiva l’associacionisme, el que es correspon amb el caràcter espanyol, però hi ha una tendència al canvi, només hem de veure la proliferació de les xarxes socials. De fet un collegi professional no és més que una xarxa que et defensa i marca el terreny de què és la professió dins la societat. Al 2007 com a degà va demanar un lideratge per part de la Generalitat al camp de la tecnologia amb la destinació del 4% del pressupost en infraestructures. Aquesta demanda ha donat els seus fruits? No. En primer lloc, amb l’arribada de la crisi s’han pres mesures defensives a problemes concrets, com els dels bancs i del sector de l’automoció. No crec que es pugui fer front la crisi amb una política defensiva. Ara per ara, un dels sectors en què es podrien fer coses per sortir de la crisi és en el de les TIC. Però no sols no se’ls està donant res, sinó que per finançar determinades iniciatives s’està fent a costa dels pressupostos destinats a les TIC o gravant empreses de telecomunicacions...

l’economia de creixement a l’economia del coneixement. Com està tractant la crisi els professionals? Els que s’incorporen al món laboral estan tornant al mileurisme, un fet que fa dos anys començava a remetre. També hi ha una tendència a prescindir -via ERO i prejubilacionsdels professionals amb més experiència, que havien arribat a uns sous alts. Per tant, en aquests moments, hi trobem una taxa alta d’aturats molt preparats que, d’alguna manera, es podrien perdre, degut que, en aquest tipus de conjuntura, són molt difícils de reconduir, ja que hi ha moltes persones en la mateixa situació. Quines poden ser les eines per combatre la tendència de prescindir dels professionals més majors i amb més experiMiquel Ramírez és el degà dels enginyers de Telecomunicacions a Catalunya. / LYDIA LARREY ència, sobretot en un moment Si es segueix l’evolució his- professor universitari, és que en què es debat l’ampliació de tòrica d’inversions en les tec- tothom valora els estudis. l’edat laboral fins als 67 anys? nologies s’aprecia un descens Però és cert que no s’està pa- Potser hem de treballar més clar: va començar un descens gant el que es mereixeria des- com a professionals, com a suau al 2008, al 2009 ha sigut près de la inversió i l’esforç petita empresa. La sortida important i, si no canvien les que cal per obtenir una engi- per als enginyers que tenen el coses al 2010, la baixada serà nyeria, el que fa que molts op- valor afegit de l’experiència, un penya-segat. Les TIC tot- tin per altres ocupacions mi- amb habilitats adquirides, hom sap que són un sector llor remunerades. En aquests potser són les societats propreeminentment horitzontal; moments el sou mig dels en- fessionals, que en comptes de qualsevol dels sectors de ser- ginyers a partir dels quaranta treballar amb un contracte de veis o industrials es suporta anys és raonable, però no sa- feina, treballin amb contracen les TIC. El país que les tin- bem si la gent que s’ha titulat tes d’assessoria. gui més desenvolupades tin- recentment arribarà a aquest Aquest any heu elegit la drà més avantatges competi- nivell econòmic. La consetius, així que si no s’inverteix qüència és que les vocacions televisió com a protagonista de es perden aquests avantatges estan baixant, perquè no pots la 15a Nit de les Telecomunicaque fan que el PIB s’allunyi demanar a ningú que faci un cions. Necessita encara més dels països que sí han invertit gran esforç per desprès no protagonisme? als sectors més competitius. guanyar res. Aquest any es produeix l’apaS’ha determinat que perquè gada analògica i es compleiEspanya torni a la via de creBaixa valoració, massa titu- xen els 50 anys de Televisió de ació d’ocupació anterior ha lats... Quins creu que són els Catalunya, en un moment en d’arribar a un PIB del 3,5% i motius d’aquesta situació? que no només la televisió, sinó sense les TIC difícilment ho Probablement enlloc més que totes les xarxes s’han d’adefarà. a Espanya hi trobarem pro- quar al multimèdia o sigui, a la fessionals amb aquest nivell imatge. Fa uns anys es deia que La percepció dels enginyers de formació, amb unes re- la televisió estava acabada perde telecomunicacions com a tribucions tan baixes. Això què tot es miraria per Internet, una professió de futur va omplir comporta que es facin servir però finalment s’ha vist que no les aules de les facultats, però enginyers per a tot, fins i tot ha estat així i, pel contrari, es paradoxalment els darrers anys per feines que perfectament complementen i es fan servir es percep cert descontent entre poden fer titulats en graus de mútuament. De fet l’antiga teleformació professional. Pot- visió encara està molt viva i té els titulats... La sensació que tinc, com a ser la solució seria el pas de molt de futur.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària

Els economistes preveuen que l’IBEX 35 tanqui el primer trimestre en els 12.100 punts

S’endureixen els requisits per poder exercir l’activitat immobiliària a Catalunya

L’Índex d’Expectatives Borsàries dels Economistes, l’IEBE, preveu que l’IBEX 35 tanqui el primer trimestre de l’any 2010 en els 12.100 punts amb una forquilla +-4%, fent-se evident una evolució de creixement molt moderat. Es preveu que en aquests tres primers mesos de l’any, els analistes valorin especialment els resultats empresarials del 2009 i al mateix temps la millora de les condicions del mercat exterior – que tenen gran inﬂuència a les cotitzades a l’IBEX-35–. En l’anterior previsió, l’IEBE va predir que l’IBEX 35 tancaria l’any 2009 al voltant dels 12.000 punts en l’estimació més optimista. L’indicador borsari ha evolucionat segons el previst i ha acabat tancant l’any en els 11.940 punts, coincidint d’aquesta manera amb la previsió realitzada pels experts de l’IEBE.

Els requisits que preveu la nova normativa per exercir la professió d’agent de la propietat immobiliària es van debatre en una jornada organitzada pel Col·legi d’API de Barcelona al Caixa Fòrum, amb la presència de la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, i el cap d’àrea d’Atenció Ciutadana d’Adigsa, Xavier Roig. El proper 9 de març entra en vigor el decret pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobiliari i es crea el Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya. Joan Ollé, president del Col·legi d’API de Barcelona, manifesta la seva satisfacció perquè “sempre hem volgut que la nostra activitat sigui reconeguda per la resta de la població, i l’única manera d’aconseguir-ho és l’autoexigència”.

Col·legi d’Advocats de Barcelona L’ICAB i la Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa han signat ‘La Declaració de Barcelona’

Finançament per a la seva empresa en condicions preferencials Amb l’objectiu d’impulsar els projectes d’inversió de les empreses i autònoms, així com per atendre les seves necessitats financeres i de liquiditat, Caixa Sabadell li ofereix les noves línies de finançament ICO 2010. Línia ICO-Inversió Nacional per finançar les inversions realitzades per autònoms i empreses en condicions preferents. Rafael Cámara, José Antonio Gonzalo i Albert Folia durant el Dia de l’Auditor. / CEDIDA

Arran d’aquest acord, que ha estat impulsat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, als col·legiats que realitzin un curs en un col·legi diferent del seu però que sigui membre de la FBE, els seràn reconegut automàticament com a formació continuada els cursos realitzats. Això és possible perquè els criteris respecte la formació inicial i continuada dels advocats s’han homologat a nivell europeu, i això permetrà potenciar la mobilitat professional i la internacionalització de l’advocacia. L’ICAB també ha signat un conveni d’agermanament amb els Col·legis d’Advocats de Rabat, Franckfurt i Clermont-Ferrand. Gràcies a aquest, joves advocats col·legiats de Barcelona podran realitzar estades en despatxos d’advocats al Marroc, Alemanya i França, i a la inversa.

Col·legi de Metges de Barcelona Miquel Vilardell, escollit nou president amb el 74% dels vots El doctor Miquel Vilardell presidirà el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) durant els propers quatre anys en substitució de Miquel Bruguera, que va ocupar el càrrec durant 12 anys, després de rebre el 74,84 per cent dels vots dels collegiats. El cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron i actual vicepresident del COMB va guanyar la candidatura rival, liderada per la cirurgiana vascular del mateix hospital, Núria Fernández. Així, els electors van optar per la candidatura més continuista liderada per Vilardell sota el lema ‘Medicina, il·lusió i professionalisme’.

Línia ICO-Emprenedors, per donar suport a la creació de noves empreses o activitats professionals. Línia ICO-Inversió Internacional, per recolzar les inversions de les empreses espanyoles a l’exterior. Línia ICO-Liquiditat, amb l’objectiu d’atendre les necessitats de ﬁnançament de capital circulant d’empreses solvents i viables.

Impulsi el seu negoci amb Caixa Sabadell!

Més rendibilitat per al seu comerç

Comenci a estalviar amb l’e-Factur@

Caixa Sabadell posa a la seva disposició nous paquets de productes i serveis per cobrir les necessitats del seu comerç. Amb ells, podrà aconseguir la màxima rendibilitat i avantatges directes sobre les condicions del Terminal Punt de Venda.

Gestioni les seves factures d’una manera molt més ràpida, senzilla i econòmica amb el servei e-Factur@ de Caixa Sabadell i tots els seus avantatges!

> Pack “Què desitja...?” Amb un compte corrent amb saldo mitjà de 3.000 euros, l’assegurança de negocis Zurich, amb servei d’assistència les 24 h, domiciliació de tres rebuts mensuals i gestió automàtica de les vendes del TPV. Estalviï més d’un 53% sobre la tarifa estàndard.

Estalviar el cost d’emissió, recepció i arxiu de la facturació, a més de l’espai físic, contribuint a la sostenibilitat de la societat.

> Pack “Alguna cosa més?” Inclou els productes del Pack “Què desitja...?”, a més d’un compte de crèdit. Estalviï més d’un 66% en el TPV. > Pack “Li encantarà” Amb els productes del Pack “Què desitja...?”, més un compte de crèdit i assegurança d’incapacitat temporal. Estalviï ﬁns al 73% en el TPV.

Enviar, rebre i consultar factures de manera còmoda i segura.

Més rapidesa de cobrament i menys risc de frau. Obtenció d’informació en temps real mitjançant el Servei CODI.

Vol més informació? Comprovi amb un senzill test tot el que podrà estalviar amb el servei e-Factura de Caixa Sabadell a www.caixasabadell.es/efactura

No esperi més per gaudir de tots aquests avantatges. Triï i guanyi! Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL

EL DISSENY ÉS TAMBÉ UN FACTOR IMPORTANT D’ÈXIT EMPRESARIAL

MARÇ 2010

BREUS ASSOCIACIONS

Nou de cada deu empreses inclouen el disseny en l’estratègia

AMEC ACORD AMB BANC SABADELL PER POTENCIAR LA COMPETITIVITAT

L’Observatori Disseny i Empresa de BCD, Barcelona Centre de Disseny ha presentat l’estudi L’impacte econòmic del disseny a les empreses de Catalunya, que consisteix en una anàlisi de la integració del disseny a 400 empreses de diversos sectors, mides i tipologies. REDACCIÓ

L’estudi del Barcelona Centre de Disseny (BCD) ofereix una radiografia sobre l’aposta actual pel disseny del teixit empresarial català. A partir dels seus resultats, se’n pot extreure que el 68% de les empreses tenen força en compte el disseny a l’hora de definir la seva estratègia empresarial i, ﬁns i tot, el 25% el tenen molt en compte. És a dir, nou de cada deu empreses tenen present el disseny en els seus plantejaments estratègics. Per especialitats, el disseny que més es contracta o es desenvolupa és el de marca i comunicació (86% de les empreses), seguit del disseny industrial i de producte (49%), disseny digital i multimèdia (13%), disseny de serveis (10%), disseny d’interiors (6%) i disseny de moda-tèxtil (2%). D’altra banda, l’àrea funcional de la qual depèn el disseny es defineix en funció del sector d’activitat en què opera l’empresa. Així, en el sector indústria-béns d’equip depèn bàsicament de l’àrea d’enginyeria de producte, mentre que en el sector comerç i el sector serveis depèn de l’àrea funcional de màrqueting.

Jaume Puig de Banc Sabadell i Joan Tristany d’Amec. / CEDIDA

El disseny que més es contracta és el de marca i comunicació. / ARXIU

El 55% de les empreses catalanes aﬁrma tenir dissenyadors en plantilla, de les quals el 51% d’aquests estan estructurats en un departament propi, mentre que el 45% aﬁrma no tenir-ne. Per mida d’empresa, el segment de 200 a 499 empleats és el que compta amb més dissenyadors en plantilla, un 71%. La mitjana de dissenyadors en plantilla, en el total d’empreses que han participat en l’estudi, se situa en 4. Per altra banda, el 80% de les empreses catalanes contracta serveis externs de disseny: el 47% per a projectes concrets i el 33% de forma habitual. Per contractar els serveis de disseny externs, el 59% utilitza els seus contac-

tes, el 17% proveïdors, el 8% publicacions i mitjans especialitzats, el 6% un centre de promoció del disseny i un altre 6% acudeix a les associacions de professionals. Cap de les empreses enquestades afirma fer ús de centres tecnològics. Els serveis de disseny externs es remuneren en el 64% dels casos per honoraris o a preu tancat, en el 32% dels casos mitjançant un percentatge del total del projecte, mentre que només un 5% utilitza el sistema de royalties. Quant a la incidència de la inversió en disseny en la millora de la productivitat, el 58% opina que el disseny inﬂueix positivament en la productivitat. Si tenim en compte l’evo-

FACTORS D’ÈXIT EMPRESARIAL (PUNTS) 5 4 3 2 1 0 Disseny

Direcció ﬁnancera

Direcció comercial i/o màrqueting

R+D

Direcció Direcció de d’operacions recursos humans FONT: BCD

lució de la facturació de les empreses en els darrers tres anys, s’evidencia que les empreses que més han crescut són les que estan més d’acord amb aquesta afirmació. Així, les que han crescut molt opinen que el disseny ha incidit bastant (44%) i molt (22%) en la millora de la productivitat. Pel que fa a la protecció del disseny, només un 37% de les empreses catalanes protegeix legalment el disseny enfront un 45% que no ho fa i un 18% que desconeix aquest tema. Aquesta és, per tant, una qüestió pendent per a les empreses catalanes, tot i que comparativament amb la resta d’Espanya, en què només el 31% el protegeix, la mitjana és més elevada a Catalunya. A partir dels resultats obtinguts de l’estudi, el BCD proposa emprendre una sèrie d’accions:continuar amb la sensibilització i la formació de les empreses en gestió del disseny; continuar amb la difusió de continguts innovadors, estratègies i casos d’èxit; desenvolupar el perfil professional del design manager a l’empresa catalana; fer recerca en gestió del disseny i establir un Servei de Protecció del Disseny, entre d’altres.

Amec, la major associació d’empreses exportadores i internacionalitzades a nivell estatal, i Banc Sabadell han tancat un acord de col·laboració per impulsar l’activitat econòmica i exportadora de les empreses associades per tal de fomentar la innovació i la competitivitat internacional. L’acord permetrà que aquestes companyies gaudeixin d’un ampli ventall d’avantatges i instruments ﬁnancers orientats al comerç per desenvolupar i reforçar la seva presència a nivell exterior. Per la seva banda, Banc Sabadell reforça la seva posició com a entitat ﬁnancera de referència entre les empreses del nostre país, i molt especialment entre aquelles que operen als mercats internacionals. PIMEC LA PATRONAL VALORA POSITIVAMENT EL CANVI DE LA NORMATIVA DE L’IVA

La patronal de la petita i mitjana empresa catalana, PIMEC, valora molt positivament que tots els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats hagin acceptat a tràmit la proposició de llei per modiﬁcar la norma que regula l’IVA. La patronal feia mesos que demanava que les pimes i els autònoms no haguessin de tributar per les factures no cobrades, i havia proposat que es canviés el criteri de meritació pel de pagament alhora de calcular l’import. D’aquesta manera, la mesura tindria un efecte immediat sobre la liquiditat de les pimes i els autònoms i, per tant, s’evitaria el tancament de molts negocis. En aquests moments, PIMEC està elaborant una proposta perquè la modiﬁcació no es vegi retardada pels llargs terminis de tramitació que habitualment comporten les reformes legislatives. CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA CONVENI AMB BANCO SANTANDER PER FACILITAR EL FINANÇAMENT

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el sotsdirector i director territorial de Catalunya del Banco Santander, Pablo Cigüela, han signat un conveni de col·laboració per buscar alternatives de finançament per a les empreses. Aquest acord s’emmarca dins el programa ‘Ara+Finançament’, de la Cambra de Comerç de Barcelona. La seva finalitat és ajudar les empreses a afrontar l’actual situació econòmica i dóna suport als processos de millora de competitivitat. Els beneficiaris podran ser el conjunt d’empreses del teixit empresarial català, inclosos comerços i autònoms. Amb aquest conveni, el Banco Santander posa 2.000 milions d’euros a disposició de les empreses que sol·licitin assessorament a la Cambra a través del programa ‘Ara+Finançament’.

Anàlisi / ECONOMIA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

EVOLUCIÓ DE LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Les empreses gasela Fa just una dècada el Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya va publicar un estudi sobre les empreses gasela del sector industrial. Aquestes eren empreses que es varen caracteritzar per incrementar molt les vendes amb una elevada rendibilitat dels anys 1994 al 1997.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Enguany el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha analitzat de nou les empreses gasela, que apareixien en l’estudi de fa deu anys, per veure com els ha anat. Tot seguit resumim les conclusions més rellevants: Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absorbides amb beneficis). Han augmentat la seva facturació en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136% registrat entre 1994 i 1997 i fins i tot inferior al total industrial (19%). Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gasela. No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entre 1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en el mateix període). Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament de part de les petites al grup de les mitjanes. Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de temps no la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. L’evolució posterior, quant a supervivència i a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal destacar que són més creadores d’ocupació que la mitjana. En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïa que aquestes empreses tenien un model econòmic i financer

La bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis creixin més que les vendes Les ‘gasela’ s’han mostrat molt més creadores d’ocupació que la mitjana del sector manufacturer caracteritzat per una estructura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis i rendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeres conservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos generats. Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen amb la seva activitat a l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les consideracions següents: Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favorable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant a quantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant supera suficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure amb la gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels anys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, les empreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats amb recursos propis i deutes a llarg termini. Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “velles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement dels ingressos del període

1994-1997 (vegeu figura 1). Tot i així, la seva capacitat de generar beneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació ha fet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos. La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que explica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per les empreses que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendibilitat. El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat ja que la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis creixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys varen ser classificades com gasela i que continuen actives a l’actualitat, encara que avui ja no tenen increments d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació patrimonial, financera i econòmica (vegeu figura 2). L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen dificultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això fa que el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb el pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiques financeres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva solvència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de les empreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es troben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessió econòmica com la que estem vivint des de l’any 2008. Les gaseles que continuen actives, ja sigui amb creixement alt o normal, tenen unes característiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més profes-

sionalitzada, adaptabilitat davant els canvis, diversiﬁcació de productes i mercats, increment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i la gestió dels recursos humans. Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres característiques comunes: especialit-

zació en mercats o productes, rigideses davant dels canvis i endeutament excessiu. Es tracta de conclusions força interessants que ajuden a conèixer millor com ho fan les empreses que creixen generant beneficis i ocupació; i a entendre les diﬁcultats de mantenir aquest creixement al llarg del temps.

FIGURA 1. EVOLUCIÓ HABITUAL DELS INGRESSOS DE LES EMPRESES GASELA AL LLARG DE LA SEVA VIDA

Ingressos

Creixements similars a la mitjana del sector Grans creixements

Relaxament, competidors copien, canvis tecnològics...

Avantatge competitiu

Creació

Any Any0 0

AlAlcap capdede5 5 o o1010anys anys

4 o 5 anys després

Anys de vida

Font: Amat,O., Fontrodona, J., Hernández, J.M. i Stoyanova, A. (2010): Les empreses d’alt creixement i les empreses gasela, Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaObservatori de Prospectiva Industrial, Barcelona.

FIGURA 2. PERFIL DE LES EMPRESES GASELA (1997-2007) Els primers anys de vida són: EMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Avantatge competitiu i increment de vendes

Uns anys després: EMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL

Diﬁcultats per mantenir avantatges creixement vendes normal

Eﬁciència en actius i despeses beneﬁcis elevats

Pèrdua eﬁciència normals

Capacitat per créixer i situació ﬁnancera equilibrada

Situació patrimonial sòlida i bona capacitat per créixer i afrontar recessions

Les empreses que continuen creixent: aposten per la internacionalització activa, la professionalització i la millora de la qualitat.

Les empreses que estan en una situació més feble: menys innovadores, major rigidesa, increment de l’endeutament.

beneﬁcis

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

Perspectiva 3 de març Negocis a Rússia La Cambra de comerç presenta l’estudi “La indústria a Rússia”, referit a les indústries de tecnologies mèdiques, automòbil, naval, electrònica o enginyeries, així com dels nínxols de mercat per als empresaris, les àrees d’inversió, els costos o les barreres d’entrada.

4 de març Senyals sobre el futur macroeconòmic Tot i que el Consell de Govern del Banc Central deixarà els tipus d’interès de la Zona Europa a l’1%, segons la previsió dels analistes, la posterior compareixença del seu president, Jean-Claude Trichet, servirà per analitzar possibles missatges sobre la retirada dels estímuls econòmics dels Estats o sobre pujades de la inﬂació pro-

ducte de la recuperació del consum i de l’economia. El BCE va anunciar que enduriria les condicions per atorgar préstecs a partir d’aquest març.

15 de març Setmana de la Salut Se celebra l’eHealth Week 2010 a Barcelona, dins la presidència espanyola de la Unió Europea. Serà la capital europea de les TIC aplicades a la salut. La capital catalana acollirà dos esdeveniments sectorials: la Conferència d’Alt Nivell sobre eHealth i el Congrés World of Health IT Conference & Exhibition (WoHIT). La despesa del sector de la salut equival al 7,3% del PIB català i signiﬁca el 5% del valor afegit brut.

16 de març Possibles mesures d’ajustament a Grècia

La Unió Europea obligarà a Grècia a retallar més encara la seva despesa pública, augmentar l’IVA i implantar una nova taxa sobre els articles de luxe si el Govern d’Atenes es desvia del seu pla d’ajustament pressupostari, que preveu una reducció del dèﬁcit públic de quatre punts (ara se situa en el 12,7%).

Fre de la caiguda de l’habitatge Es publica l’índex de preus de l’habitatge de l’INE, que reﬂectirà un descens a Catalunya proper al 10% que ha marcat la Generalitat per al 2009. Fins al tercer trimestre, l’obra nova cau cada cop a una major velo-

citat, mentre que la segona mà està desaccelerant el seu descens des del primer trimestre del 2009.

22 de març Alimentària perd mil empreses La fira d’alimentació i begudes Alimentària comptarà amb la presència de 4.000 empreses (un terç, estrangeres), mil menys que l’edició anterior. La trobada, del 22 al 26 de març, es realitzarà només al recinte Gran Via de Barcelona. Es preveuen 130.000 visitants professionals. El sector agroalimentari català aposta “més que mai” per la internacionalització.

25 de març Consell Europeu de primavera Els caps de Govern i d’Es-

tat de la UE es reuneixen a Brussel·les del 25 al 26 de març. L’economia, de nou, marcarà l’agenda dels mandataris, i especialment la situació de Grècia. La urgència per aclarir els comptes d’Atenes deixaran en un segon terme la lluita contra el canvi climàtic. . LES

DADES DEL MES

15 de març Impagats del gener

17 de març Enquesta de costos laborals del quart trimestre

18 de març Índex d’entrada de comandes a la indústria al gener

30 de març IPC avançat de març

Directiu del mes / EMPRESA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A SUSANA GARCÍA SAN-MARTÍN, SALES MANAGER DE CARBUROS METÁLICOS (GRUP AIR PRODUCTS)

“La innovació és un element essencial de la nostra cultura empresarial” Quin és el posicionament actual de Carburos Metálicos? Carburos Metálicos, que pertany al grup Air Products, fa més de 110 anys que treballa per a la indústria, la investigació i la sanitat en general. La companyia és reconeguda, a nivell mundial, per la seva cultura innovadora, l’excel·lència operativa i el compromís amb la seguretat i el medi ambient. L’objectiu d’Air Products és desenvolupar relacions duradores amb els nostres clients i amb totes les comunitats en les quals treballem basades en la comprensió de les seves necessitats, la integritat i l’honestedat en la forma de fer negocis i la passió per superar les seves expectatives. Com valora el grau de coneixement i la notorietat de marca de la seva empresa? Actualment, Carburos Metálicos lidera a Espanya el sector de gasos industrials i medicinals. Els resultats d’una enquesta realitzada a nivell nacional en diferents sectors demostren que som una companyia coneguda i reconeguda al país. Estem satisfets amb la nostra imatge de marca i treballem constantment per dotar-la de continguts forts i valors que ens ajudin a mantenir la nostra posició de lideratge. Des de la seva empresa valoren la innovació i el llançament de nous productes. Com treballen? Tenim una gran cultura innovadora, que es tradueix en un desenvolupament constant de nous productes i tecnologies. L’any passat, la inversió en R+D d’Air Products va arribar als 131 milions de dòlars. A Espanya tenim diversos centres de recerca, com MATGAS, destinat a la investigació de materials i gasos. En aquests moments, està liderant diversos projectes relacionats amb la captura de CO2 i les noves utilitzacions industrials sostenibles. També disposem d’un centre per a l’envasat en atmosfera protectora en col·laboració amb l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).

supermercats, estem veient una disminució considerable del volum dels envasos amb l’objectiu de reduir la generació de residus. Per tant, ha calgut fer modificacions en les tecnologies d’envasat utilitzades fins ara. En definitiva, hem d’estar sempre alerta i adaptar-nos als requeriments del client a cada moment.

Susana García valora l’excel·lència operativa de Carburos Metálicos. / CEDIDA

Amb un perﬁl de target com el dels seus clients, el pes del preu ﬁnal supera el de la qualitat? Per als nostres clients, de la mateixa manera que per als consumidors en general, és molt important la relació qualitat-preu. El fet de pertànyer a una multinacional com Air Products i el nostre volum a nivell mundial ens permet tenir un know-how extens i comptar amb unes economies d’escala que fan que puguem oferir productes i tecnologies complint els requeriments dels nostres clients. Els analistes incideixen en la necessitat de treballar noves estratègies per combatre una situació de crisi que també és nova. Com ho veu? El nostre pla estratègic es basa en una major focalització en els processos i negocis globals. Com que som una companyia menys cíclica, aprofitem el nostre posicionament tecnològic i geogràfic per reforçar el creixement i els beneficis. A més, volem seguir expandint-nos en noves geografies mitjançant adquisicions estratègiques. Però per adequar-nos a la conjuntura actual, i com a

“Volem ser competitius i oferir al mateix temps productes de qualitat” mesura preventiva, estem revisant tots els nostres processos per continuar sent competitius sense deixar d’oferir productes de qualitat a tots els clients. Diuen que les etapes de crisi generen grans oportunitats. Hi està d’acord? En aquests moments en els quals tenim una gran capacitat d’adaptació al nou entorn econòmic, la nostra prioritat se centra en mantenir la competitivitat i proveir el mercat de serveis i productes innovadors. No només en etapes de crisi, sinó que contínuament estem adaptant les nostres ofertes a les noves necessitats del mercat. Per exemple, en el sector de les begudes carbòniques, en època de recessió canvien els hàbits de consum, ja que la gent consumeix més a casa seva que als locals d’oci, i això afecta directament el nostre negoci de CO2. Pel que fa als lineals dels

Quina importància dóna a la creativitat dins les estratègies de màrqueting? Moltíssima. La innovació és un element essencial de la nostra cultura empresarial i, per descomptat, és primordial en una estratègia de màrqueting efectiva. En un mercat amb una gran quantitat de productes, cal buscar formes per diferenciar la nostra oferta. La companyia fomenta entre els treballadors programes per potenciar la innovació i la creativitat. I moltes d’aquestes aportacions s’han traduït en nous productes que han suposat grans èxits empresarials i satisfacció per als nostres clients. El màrqueting serveix per vendre productes que satisfacin necessitats o també les crea? L’ús de les eines de màrqueting respon a necessitats tant presents com latents. És molt difícil crear noves necessitats en un mercat amb tanta pluralitat de productes. Però sí que és cert que el màrqueting és útil per dissenyar nous productes quan es perceben noves necessitats. L’important és estar sempre atent per captar i saber entendre aquestes necessitats no cobertes i intentar donar-los resposta. Com veu el nivell de la publicitat del nostre país? En línies generals, considero que la qualitat de la publicitat ha millorat considerablement al llarg dels últims anys. Ja no cal que marxem a d’altres països per veure grans campanyes de publicitat perquè tenim bons creatius a casa. JOSÉ LUIS TRUJILLO KEIRETSU COMUNICACIÓ

MOLT PERSONAL

Com col·labora per aconseguir un món més sostenible? Amb les petites coses que estan a l’abast de tothom, com reciclar, separar els residus... Ordeni a la seva manera aquestes paraules: treball, amics, família, salut, diners, jo mateixa. Família, salut, amics, jo mateixa, treball i diners. Vull convidar-la a ballar... Quin estil li agrada? M’encanta ballar i, sobretot, la música disco actual. Un lloc perfecte per passarhi un parell de setmanes. M’agradaria estar en un veler fondejant davant d’alguna illa de les Balears. El millor dia de la seva vida. Semblarà un tòpic, però amb tota seguretat, el dia que va néixer el meu fill Pablo. Quin llibre no em puc perdre? L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Et trasllada a una Barcelona antiga i tenebrosa, plena de misteris, que fa que no puguis deixar de llegir-lo fins al final. Què valora dels seus col·laboradors? Per sobre de tot, l’honestedat. També la complicitat que es crea en el dia a dia, saber que pots comptar amb la gent i que ells poden comptar amb tu. Completi la frase: d’aquí a 20 anys voldria fer... Classes de cuina per a jubilats. Una frase que li agradi dir. L’home proposa i Déu disposa. La meva mare sempre la deia i crec que és important recordar-la. A tots nosaltres, a diari, ens passen coses que no podem controlar, per molt que planegem el contrari.

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

GRANS REPTES DE FUTUR

Repensar el model socioeconòmic (1) Som al bell mig de la crisi. A Catalunya el PIB va caure un 4,1% el 2009 i les previsions pel 2010 continuen sent negatives. L’atur ja supera les 600.000 persones i el dèﬁcit públic s’ha disparat. Mentre s’espera amb impaciència el gran “pacte d’Estat” que no arriba. Cal prendre mesures dràstiques: congelar la despesa pública?, suprimir ministeris?, jubilació als 67 anys?... Ara bé: més enllà de la conjuntura, s’imposa també, sens dubte, una profunda revisió del model socioeconòmic.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

Amb el títol: “Si l’Estat del Benestar (no) és la resposta... quina és la pregunta?” (www.josepmlozano.cat), el professor Josep Maria Lozano recentment ha plantejat algunes reflexions oportunes i suggerents en relació a la crisi estructural de l’Estat del Benestar (EB). Una crisi que no és nova, però que s’ha vist fortament accentuada a causa de la dramàtica conjuntura actual. Les premisses de la seva argumentació són aquestes: 1) Si ens preguntem només per la viabilitat econòmico-financera de l’EB no resoldrem bé ni tan sols la seva viabilitat econòmico-financera; 2) L’EB no és un problema, però tenim problemes amb l’EB. Si no els resolem, sí que acabarà sent un problema; 3) Cal prestar atenció a les “condicions de possibilitat” de l’EB. No podem caure en el reduccionisme de creure que l’EB està en crisi simplement perquè “els números no quadren”. Per garantir la viabilitat futura de l’EB, certament, és necessari que hi hagi els recursos suficients per ﬁnançar-lo. I això sol ja és un repte de proporcions majúscules, perquè aquests ja fa temps que estan en entredit (la tendència actual de la despesa en pensions, sanitat, atur... suposen un cost impossible de mantenir a llarg termini). Però no ens equivoquem: el nucli de la qüestió sobre de l’EB no es troba en els mitjans que el fan possible, sinó en les ﬁnalitats que pretén assolir i per les quals va ser concebut.

Condicions de possibilitat polítiques i culturals de l’EB Hi ha quatre reﬂexions o requisits previs que, tal com apunta el professor Lozano, resulten fonamentals per conﬁgurar en quin tipus de societat volem viure. Primer, cal tenir present que l’origen polític de l’EB es produeix en un context d’intens debat ideològic, caracteritzat per la defensa dels valors en un sentit fort, i en el qual la “qüestió social” ocupa un espai central. Existeix una àmplia sensibilitat social, encara que amb matisos diferents, sobre la importància d’una redistribució de la riquesa socialment més justa. El professor Lozano ho resumeix així: “sense la pregunta per una societat justa o pel compromís envers el bé comú, què queda de l’EB? Vivim avui en una societat on la preocupació social sigui un referent viu i una prioritat creïble per part de les institucions, els partits i els diversos actors socials?” Segon, l’EB es construeix sobre un col·lectiu, una polis, un grup humà amb consciència de comunitat. I avui en dia aquest “nosaltres” ha esdevingut problemàtic. Tal com afirma Lozano: “avui a la nostra societat se superposen “nosaltres” molt diversos; és a dir, molta gent diu “nosaltres”, però el subjecte empíric al qual es refereix aquest mot pot ser molt divers. Més aviat és un nosaltres cada cop més fragmentat, corporativista, localista, parcel·lat (...) I si no sabem a qui ens referim quan diem “nosaltres”, com podem parlar de cohesió social?” Tercer, des d’un punt de vista cultural, vivim en societats cada vegada més fragmentades i atomitzades. El procés d’individualització descrit pels sociòlegs fa que els individus es concentrin cada vegada més en ells mateixos, afeblint els vincles socials i tendint a reduir a la mínima expressió el grup so-

La viabilitat futura de l’EB no depèn només dels recursos econòmics. /ARXIU

cial de referència. I, ﬁnalment, en quart lloc, no és el mateix concebre un EB en termes de drets socials que en termes de benestar. Les demandes dels individus creixen exponencialment, les seves exigències són il·limitades... i, al mateix temps, conviuen amb actituds plenes de recel, basades en la por i la desconfiança vers el futur. L’EB requereix una perspectiva a llarg termini, gairebé inexistent avui en dia. En resum: “com pot ser viable l’EB en una societat composada de persones que només es perceben a si mateixes com a individus, alhora incontinents en les seves demandes i espantats per la seva íntima incertesa davant el futur?”.

Efectes perversos de l’EB Ara bé, addicionalment, cal posar de manifest un conjunt de conseqüències no desitjades de l’EB. Singularment, cal fer referència als elevats costos en termes de: menor esperit emprenedor, pèrdua d’iniciativa de la societat civil i “desresponsabilització” creixent de la ciutadania en relació a l’espai públic. En deﬁnitiva, d’acord amb un raonament molt comú: si jo pago els meus impostos i exis-

teix un Estat Providència (“des del bressol ﬁns a la tomba”) per donar resposta a les meves necessitats de benestar (educació, salut, feina, habitatge) i per gestionar els nous reptes emergents (diversitat i convivència, medi ambient, immigració, seguretat), de què més m’haig de preocupar jo? Per què no puc limitar-me a exigir que l’Estat “solucioni tots els meus problemes” mentre jo vaig a la meva i em dedico a gaudir de la vida? Fins i tot passant per alt la signiﬁcativa incapacitat de l’EB a l’hora d’eradicar el 15-20% de pobresa estructural (no és això sol un senyal evident de fracàs?), el fet que la majoria de joves aspirin a ser funcionaris, o bé la constatació que la societat civil ha perdut fortalesa, capacitat d’iniciativa i sentit de la responsabiliat (davant d’uns poders públics i uns partits polítics als quals sovint això ja els va bé), també ens haurien de servir d’avís, per prevenir-nos davant una possible tendència neoestatista, clarament nociva tant des d’un punt de vista individual, com comunitari. L’avaluació de l’EB presenta clarobscurs. D’una banda pot ser legítimament considerat

“No podem caure en el reduccionisme de creure que l’EB està en crisi simplement perquè “els números no quadren” “La societat civil ha perdut fortalesa, capacitat d’iniciativa i sentit de la responsabiliat” com una “conquesta de civilització”, basada en una idea de societat justa, que consagra drets socials i llibertats. Però d’altra banda, també presenta greus limitacions, externalitats negatives i, ﬁns i tot, efectes nocius, potencialment molt greus. No sabem ni quan, ni com sortirem de la crisi econòmica actual... i tot apunta que la cosa va per llarg. No obstant, és necessari impulsar, des d’ara mateix, un gran debat polític, econòmic i cultural per debatre, amb serenitat i rigor, el futur del nostre model socioeconòmic (continuarà).

RSC / EMPRESA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Bridgestone Col·labora amb Cáritas Burgos L’empresa Bridgestone ha signat un acord amb Cáritas Diocesana de Burgos on establien una col·laboració amb el qual l’empresa es compromet a ﬁnançar durant un any el cost de 6 beques de menjador per a nens en risc d’exclusió social per un import de 6.000 euros. Les beques subvencionades es destinaran a nens i nenes del col·legi de Cáritas de Santa Maria la Nueva y San Pablo. Bridgestone Hispania compta amb una estratègia de RSC a nivell internacional que té per objectiu aconseguir un desenvolupament econòmic que garanteixi la sostenibilitat de la companyia així com un equilibri d’interessos. A banda d’aquesta acció, Bridgestone Hispania ha collaborat amb donatius de productes diversos i, a més, realitza de manera periòdica una aportació com a sòcia.

aquesta col·laboració es vol combatre l’exclusió social que pateix la comunitat gitana. La mesura es basa en el desenvolupament d’Itineraris Individualitzats d’Inserció Sociolaboral i Eroski realitzarà la formació als seus centres de treball. L’acord aposta per la col·laboració en matèria de formació per a persones provinents dels programes d’ocupació i formació gestionats per la Fundació, on en destaca, per exemple, el “Programa Acceder”.

Iberdrola Revista per als seus treballadors

Cemex i Fundació Adecco Integració de persones amb discapacitat Cemex i la Fundació Adecco han signat un conveni de collaboració amb l’objectiu de desplegar iniciatives conjuntes per a la integració social i laboral de les persones amb algun tipus de discapacitat. Les dues entitats portaran a terme tota una sèrie d’accions per a sensibilitzar els treballadors i així afavorir el clima per a la inserció d’aquestes persones a la plantilla. Una de les fàbriques de Cemex ja compta amb 7 persones a la seva plantilla que compten amb diferents graus de minusvalia, les quals s’encarreguen de les tasques de jardineria a la fàbrica.

Eroski Ajuda a la integració de la comunitat gitana Eroski i la Fundación Secretariado Gitano (FSG) han signat recentment un conveni de collaboració amb l’objectiu “d’impulsar accions en matèria de formació per fomentar la integració del col·lectiu gitano a la societat.” En un comunicat també s’ha comentat que amb

La companyia Iberdrola acaba de publicar una revista interna per als seus treballadors que porta per títol “Connection” amb l’objectiu de reforçar les seves diferents ﬁlials internacionals a tot el món i els seus 33.000 treballadors. La revista s’ha fet en anglès i castellà, tindrà una periodicitat trimestral i es publicarà a 44 països d’arreu del món. En el primer número, publicat el mes de febrer, el president del grup va destacar que “l’empresa és la suma de diferents cultures, idiomes i costums que cal treballar dia a dia compartint els mateixos objectius i valors, i formant un mateix equip que camina en la mateixa direcció.” Iberdrola va dedicar l’any 2009 aproximadament un 12% de les hores de feina dels seus treballadors a la formació en idiomes per tal que es respongui al seu caràcter multinacional del grup.

Nokia i Orange Col·laboren amb UNICEF Les empreses Nokia i Orange han anunciat que participaran al “Programa Educació

Bàsica per a tots” que duu a terme Unicef a Níger. L’objectiu és aconseguir que més nens vagin a l’escola i contribuir així a eliminar les desigualtats que encara existeixen en l’accés a l’educació, problema que afecta principalment a les nenes. En un comunicat recent que van fer les dues empreses de manera conjunta es va anunciar que posaran a la venda un pack solidari compost per un telèfon mòbil Nokia 2720 i una línia d’Orange. Per cada unitat venuda es donaran 5 euros per a materials educatius.

Aquest programa està dirigit a 150.000 nens i nenes en edat escola i vol contribuir a què aquests nens i nenes puguin rebre una educació bàsica de qualitat per poder desenvolupar-se com a persones.

SAS Respectuosa amb el mediambient Un 99,9% des passatgers habituals de SAS enquestats valoren la companyia com una de les més respectuoses amb el mediambient de tot el món. SAS treballa amb aquesta consciència ecològica des de la dècada dels ‘90 amb l’objectiu de reduir les emissions en CO2. A més, des de l’any 2006, SAS va posar en pràctica les maniobres d’aproximació ecològiques, realitzant així el que anomenen com a “aterratges verds.”

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

EL MES POSITIU AIG Paga bonus als treballadors

lla de més de 250 treballadors. Es tracta de la primera fruiteria amb pàgina web (www.frescuoreacasa.com) a través d’on el consumidor pot fer les seves comandes. Per aquest projecte s’han destinat 200.000 euros.

Google Nou producte per combatre a Apple

L’asseguradora American International Group (AIG) ha anunciat que pagarà als seus executius de productes ﬁnancers bonus per un valor de gairebé 72 milions d’euros. AIG és el principal beneﬁciari de les ajudes públiques amb 130.764 milions d’euros. Per la seva part, Bank of America també farà com AIG i repartirà bonus per valor de 3.161 milions d’euros, significant uns 287.000 euros per treballador de la unitat de banca d’inversió. En el 95% d’aquests bonus s’abonaran en accions.

Eurofragance Augment de la facturació Eurofragance va tancar el 2009 amb uns beneficis de 22 milions d’euros, és a dir, 2 més que l’any 2008. Pel que fa als beneﬁcis nets, aquests es van situar en els 2,5 milions d’euros, davant els 1,4 del 2008. Eurofragance és una empresa espanyola dedicada al disseny i producció de fragàncies. El 70% de la seva facturació prové de les seves exportacions.

Google no vol cedir terreny a Apple, amb el seu iPap, i ha apostat per treure un nou producte de característiques similars: el Tablet PC. Aquest aparell té diversos tipus de teclat virtual i permet la possibilitat de treballar amb diverses aplicacions alhora. A més, el Tablet incorpora una interfície multitàctil que permet llegir llibres electrònics.

Mapfre Augment dels beneﬁcis el 2009 Mapfre, el primer grup assegurador d’Espanya va obtenir un beneﬁci net atribuït de 926,8 milions d’euros el 2009. Aquests resultats mostren que hi ha hagut un increment del 2,9% en comparació amb els 900,7 milions guanyats l’any anterior, segons ha comunicat Mapfre a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El 51% dels seus ingressos provenen de l’estranger gràcies a la forta expansió internacional amb l’obertura de 2.000 oficines en 5 anys fora d’Espanya.

Nokia Augmenta la seva penetració a Espanya Espanya es situa en la 8a posició dins els 10 principals mercats on opera Nokia, desbancant Brasil i Itàlia. Alberto Matrone, director general de Nokia a Espanya i Portugal, ha expressat la seva satisfacció amb els resultats obtinguts en el darrer trimestre, període en què es va incrementar el seu beneﬁci net en més del 64% ﬁns a aconseguir un total de 948 milions d’euros, amb un total de 127 milions d’unitats venudes. “Els resultats mostren un canvi en termes de vendes projectant el mercat”, ha assegurat Matrone. El dispositiu amb pantalla tàctil més venut a Espanya ha estat el Nokia 5800 XpressMusic.

Novartis Adquireix més de la meitat a Alcon

Frescuore Augment de la facturació un 5% El projecte Frescuore, de l’empresa Fruites Montbui, després de 3 anys s’ha consolidat seguint la idea de ser la nova fruiteria del segle XXI. L’any 2009 Frescuore va incrementar la facturació en un 5% respecte el 2008, any en què es van obtenir 20 milions d’euros. De cara al 2010 es preveu augmentar la facturació en un 10%. Frescuore compta amb una xarxa de 62 tendes a Barcelona i la seva àrea d’inﬂuència i té una planti-

previsions dels experts. Rupert Murdoch, amo de News Corp, ha anunciat que ha obtingut uns guanys situats en els 825 milions de dòlars en el primer semestre del seu exercici fiscal. En el mateix període de l’any anterior els resultats eren ben diferents, amb unes pèrdues de 5.902 milions de dòlars. Per la seva part, Time Warner ha anunciat que augmentarà el seu dividend trimestral de 18,75 a 21,25 cèntims. La companyia va tancar el 2009 amb un beneﬁci de 627 milions en front dels 16.000 milions que van perdre l’any anterior.

News Corp i Time Warner Augment del dividend News Corp i Time Warner, les dues companyies més grans del sector eleven el seu dividend després de batre les expectatives del mercat i les

La farmacèutica suïssa, Novartis, ha comprat a Nestlé el 52% d’Alcon per 28.100 milions de dòlars. És a dir, que es pagaran 180 dòlars per acció i, d’aquesta manera exerciran una opció de compra que tenien des del 2008. Amb aquesta adquisició, Novartis controlarà el 77% d’aquesta empresa. Alcon es dedica a la fabricació de productes oftalmològics. Nestlé va comprar Alcon l’any 1977 per un valor de 280 milions de dòlars, de manera que amb aquesta darrera operació ha aconseguit multiplicar per més de 100 la inversió realitzada aleshores.

el seu benefici net, el qual es va situar en els 1.531 milions d’euros respecte del primer trimestre del seu exercici fiscal. L’empresa és conscient que en aquest 2010 les condicions dels mercats financers seguiran essent complicades.

Tata Seat Nou model de cotxe Seat llançarà abans de l’estiu el nou model de l’Ibiza en versió familiar, denominada ST, que es fabricarà exclusivament a la planta de Martorell a Barcelona. Aquest nou model és més llarg que la resta de versions, arribant als 4,23 metres, característica que li ha permès ampliar la capacitat del maleter ﬁns els 430 litres, és a dir, 138 més que ﬁns ara. El Seat Ibiza ST estarà disponible amb 6 motoritzacions.

Shiseido Compra Bare Escentuals

S’expandeix per Europa i els Estats Units Tata Motors, el grup automobilístic indi ha anunciat la seva intenció de començar a distribuir els seus vehicles a diversos països europeus per després desembarcar als Estats Units. Tata ja està present als mercats d’Espanya, Itàlia i Polònia i ara començarà la seva expansió per Europa des del Regne Unit. Des de la direcció general de Tata Europa s’ha expressat que la companyia no només dissenya automòbils per a la Índia sinó que tenen una filosofia que parteix del principi “un vehicle a l’abast de tots.” L’estratègia de la companyia no consisteix en un augment dels preus ja que un dels seus objectius és oferir una bona relació qualitat preu.

Visa Bons resultats econòmics

El fabricant japonès de cosmètics, Shiseido, comprarà la Bare Escentuals per un preu de 1.700 milions de dòlars amb l’objectiu de guanyar mercat en aquest país. Segons l’acord, Shiseido pagarà 18,20 iens per cada acció de Bare Escentuals. Amb aquesta operació, Shiseido es convertirà en el quart grup més gran en l’àmbit dels cosmètics pel que fa a vendes, darrere de l’Oreal, Procter&Gamble i Unilever. Després de la notícia, les accions de Shiseido van augmentar un 5%.

Siemens Millora dels seus beneﬁcis El grup alemany Siemens va obtenir una millora d’un 24,5% respecte del mateix període de l’any anterior en

Les companyies de targetes de crèdit i serveis de pagament Visa van obtenir un beneﬁci net atribuïble de 551 milions d’euros en el primer trimestre de l’any fiscal del 2010, resultats que representen un 32,9% més respecte del mateix període de l’exercici anterior. Els ingressos de Visa en el primer trimestre del 2010 van ser de 1.415 milions d’euros, un 12% més que en el període ﬁscal de l’any 2009. De cara a l’exercici fiscal del 2010, la companyia ha previst un creixement dels seus ingressos nets d’entre l’11% i el 15%.

Panorama / EMPRESA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Adolfo Domínguez Vol potenciar les vendes a l’estranger L’empresa de moda, Adolfo Domínguez, vol concentrar el 90% de les seves vendes al mercat internacional en un termini de 10 anys. La marca va registrar unes pèrdues de 3,56 milions d’euros en els 9 primers mesos del seu exercici fiscal (març-novembre 2009). En aquest mateix període les vendes van baixar un 10% i el resultat brut d’explotació (ebitda) va decréixer un 40% fins els 9,61 milions d’euros. La companyia també va reduir els seus punts de venda quedant-se amb 597 locals. Igualment, l’empresa seguirà analitzant les previsions de rendibilitat dels seus locals per decidir si és viable mantenir-los o no.

BBVA

en el mateix període esmentat, l’aerolínia va registrar una xifra de negoci de 7.045 milions d’euros, xifra que suposa un retrocés del 12,9%, respecte el mateix període de l’any 2008. Per la seva part, l’Ebitdar, dels 9 primers mesos del 2009 es va situar en els 645 milions d’euros, signiﬁcant un retrocés del 23,4%, també respecte del mateix període de l’any anterior.

Cadbury Deixa de cotitzar a la borsa de Londres Kraft Foods ha anunciat que Cadbury ha iniciat els tràmits per deixar de cotitzar a la borsa de Londres aquest mes de març. Aquesta acció es produeix amb motiu de l’adquisició del 75,41% de Cadbury per part de Kraft Foods, per un valor de 13.600 milions d’euros.

Pèrdues amb l’autocartera

lent als 120 milions d’euros. L’objectiu del pla preveu l’obtenció d’uns guanys anuals de 200 milions d’euros.

La Caixa Redueix el beneﬁci La Caixa ha anunciat que va obtenir un benefici de 1.510 milions d’euros el 2009, un 16,2% menys que el 2008, any en què es van obtenir 1.802 milions d’euros, a causa de l’increment de les provisions per a cobrir la morositat. Precisament, la taxa de morositat es va situar en el 3,42%, en front al 2,48% de l’any anterior. Durant la presentació dels resultats anuals a Barcelona, Isidre Fainé, president de La Caixa, va dir que tot i la situació “hem evitat el desastre” i “hem estat capaços d’afrontar el temporal.”

Marsans

British Airways Pèrdues de 98M` L’aerolínia britànica British Airways va registrar unes pèrdues operatives de 98 milions d’euros en els 9 primers mesos del 2009. A més,

Qantum Air Demandada per SAS El grup aeri escandinau SAS ha presentat una demanda en contra de Quantum Air per un deute acumulat de 7,6 milions d’euros, que corresponen a dos processos oberts anteriorment. Fonts properes al grup van informar a l’agència Europa Press que Quantum Air s’havia compromès a retornar el préstec a SAS quan Hisenda ingresses a l’aerolínia la devolució de l’IVA.

tor seguirà perdent llocs de treball, tant de manera directa com d’aquells sectors que hi estan vinculats i que poden ser arrossegats. Segons s’afirma en un informe sobre la desocupació, “encara que es va frenant el ritme del deteriorament de l’ocupació, es mantenen les mateixes tendències que es van observar l’any anterior.”

Sony Retrocés en els beneﬁcis

Al límit del tancament

Finnair El BBVA, tot i pujar a la borsa el 2009 un 47%, va registrar el mateix any unes pèrdues de 238 milions d’euros per les seves operacions amb autocartera. Aquestes pèrdues s’afegeixen als 172 milions que el banc va perdre en l’exercici anterior, també per operar amb la seva autocartera d’accions. Segons hi informat el BBVA, es van comprar accions a un preu mitjà de 9,34 euros i les que es van vendre ho van fer a 8,95 euros de mitjana per acció.

seu any fiscal, mentre que els beneficis es van situar en els 535 milions d’euros i la seva facturació va retrocedir un 16,1% fins els 42.573 milions d’euros. De cara al conjunt de l’exercici, Panasonic ha confirmat la seva previsió de pèrdues xifrada en 1.143 milions d’euros.

Tanca el 2009 amb números vermells

L’aerolínia finlandesa Finnair va obtenir una pèrdua neta de 101,9 milions d’euros durant el 2009, xifra que representa un 121% més que els números vermells amb què va tancar l’any 2008, quan va perdre 46,1 milions d’euros. La facturació de Finnair va caure un 18,5% ﬁns els 1.837 milions d’euros, agreujada també per la caiguda de la demanda per part dels passatgers, situada en un 9%. Finnair ha preparat un pla de reducció de costos per tal de tornar a obtenir beneﬁcis, el qual contempla mesures com el retall de personal equiva-

Rovi El grup Marsans està negociant amb els seus bancs creditors entre els quals es troba el Santander, el Banc de Sabadell, Caja Madrid, La Caixa i Banesto per trobar la solució al seu deute, el qual es situa en els 120 milions d’euros. A més, però, el grup necessitaria obtenir 40 milions d’euros addicionals per tal de poder mantenir la seva activitat. Per ara no hi ha acord i els bancs creditors demanen més garanties al grup Marsans abans de concedir-li el finançament que necessita.

Panasonic Registra pèrdues

Trenca negociacions amb Novavax

Rovi ha comunicat que ja no continuarà la seva collaboració amb la nord-americana Novavax en el desenvolupament de vacunes contra la grip a Espanya per no haver arribat a un acord comú dels termes de la col·laboració. Fonts del laboratori farmacèutic han explicat que buscaran un nou soci per a desenvolupar aquests projecte.

Sector immobiliari Previsió de més pèrdues de llocs de treball Panasonic, la companyia japonesa d’electrònica de consum, ha registrat pèrdues de 120 milions d’euros en els 9 primers mesos del

El grup de les grans immobiliàries espanyoles ha afirmat que si no es reactiva la demanda de vivenda el sec-

Sony, la companyia japonesa d’electrònica de consum i entreteniment ha obtingut un benefici net de 123 milions d’euros en els 9 primers mesos del seu exercici fiscal, representant un retrocés del 76,2% respecte del mateix període de l’any anterior. Pel que fa a les vendes de Sony a Europa i els Estats Units, aquestes es van situar en els 37.799 milions d’euros. Al Japó, però, va ocórrer el contrari i allà les vendes van augmentar un 10,5%.

Unilever Guanya un 33% menys Unilever, l’empresa de productes de consum i higiene personal, va tancar el 2009 amb un beneﬁci net atribuït de 3.370 milions d’euros, resultat que representa un 33% menys que en l’any anterior. Pel que fa a la facturació d’Unilever, aquesta va disminuir un 1,7%, situant-se en els 39.823 milions d’euros. Per aquest 2010, Paul Polman, conseller delegat d’Unilever ha pronosticat un entorn “dur” amb motiu de la reducció dels paquets públics d’estímuls econòmics.

EMPRESA / Decàleg

RSC

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

LEGAL

MANAGEMENT

GESTIÓ

CONSULTORIA

FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ

MONTSERRAT SURIOL

RAMON COSTA I PUJOL

OSCAR PERREAU DE INC.

JOSEP MARIA VILÀ

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS

ADVOCADA.

ENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR E.U.

SOCI DIRECTOR EIM- ESPANYA

MEMBRE DE JUNTA DIRECTIVA. CERCLE PER AL

DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

DEPARTAMENT PROTECCIÓ DADES D’AUREN

GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

El nou RD L’ajuda mútua 1720/2007

El nou model d’empresa

Per desenvolupar projectes cal comptar amb els altres

Finalitza l’adaptació a la Llei de Protecció de Dades

La connexió entre processos serà clau en el nou model productiu

En societats individualistes i atomitzades és difícil reconèixer el valor de l’ajuda mútua, perquè cada persona mira de resoldre els seus problemes amb els seus propis recursos de manera aïllada. No obstant això, en contextos de crisi, es redescobreix el valor de la mútua benvolença, encara que només sigui per raons interessades. Com va posar de manifest Kropotkin, l’ajuda mútua és clau en el desenvolupament de les societats humanes i solament poden desenrotllar-se si es practica en el seu si. El model darwinista de la lluita per la supervivència és inviable entès unilateralment. Per créixer i desenvolupar projectes personals i empresarials, de l’ordre que sigui, cal comptar amb els altres i cal la transferència de talents i de recursos.

L’entrada en vigor del nou Reial Decret 1720/2007, que desenvolupa la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals, ha comportat un esforç per a totes les empreses en adoptar els canvis normatius.

Ens trobem en un moment crític de transició del model productiu de l’economia. Els models d’empresa i el de treballador que serà necessari tindran com a principal actiu la gestió eﬁcient de la connexió entre processos, persones i informació. Els treballadors estan centrats en processos no estructurats que requereixen l’ús d’eines i tecnologies que els ajudin a augmentar les seves capacitats i a ser més eﬁcients en uns nous escenaris de treball: reunions, treball en equip, gestió de la informació, presa de decisions, etc. Tecnologies com la missatgeria instantània, les solucions de mobilitat o els cercadors d’informació han demostrat el seu impacte en el compte de resultats de les empreses i en la seva competitivitat i capacitat d’innovar. És el moment d’apostar per incorporar-les a les nostres companyies. I això requerirà una correcta gestió del canvi, una bona adopció de les tecnologies i l’establiment d’un conjunt de normes de bones pràctiques.

La crisi és una ocasió per sortir de la gàbia de l’individualisme i per retrobar el sentit de l’ajuda recíproca.

La novetat principal ha estat la deﬁnició de mesures de seguretat d’aplicació a la documentació en format paper en funció del nivell de seguretat de les dades. S’han deﬁnit diferents terminis d’implantació dels canvis en funció del nivell de les dades tractades. El darrer termini per realitzar la implantació és el mes d’abril d’enguany. Per tant, les empreses que encara no han implantat els canvis ni han comunicat al Registre de l’Agencia de Protecció de Dades els fitxers que tenen tractament de dades en format paper i automatitzat no poden esperar gaire temps més per implantar-los.

CONEIXEMENT-BARCELONA BREAKFAST

L’efectivitat dels canvis

Set regles d’or per gestionar el canvi durant els 100 primers dies El procés dels 100 primers dies d’activitat d’un directiu que entra a una empresa per transformar-la o reposicionarla, troba tot el seu sentit en el cas del Interim Management (IM), que podríem deﬁnir com una eina operacional enfocada a liderar i gestionar fases crítiques, reduint el risc i accelerant la consecució d’objectius. Recentment, s’ha publicat l’estudi 100 dies per l’èxit, que recull i contrasta les opinions de directius que han passat per una experiència d’aquest tipus i en què es destaquen les set claus o regles d’or per gestionar amb èxit el canvi durant els 100 primers dies d’una missió: definir el camp d’acció, elecció de l’equip de conﬁança, prendre ràpidament les primeres mesures operatives, controlar i mesurar les accions, adaptar les estructures, comunicar constantment i assegurar el lideratge. La gestió dels primers 100 dies s’assembla més a un art que a una ciència i ser un bon gestor requereix una gran habilitat.

La crisi i l’esforç

Cal una suma d’esforços per ser més competitius Les crisis tenen de bo, per dir quelcom positiu, que ens obliguen a reflexionar. Quan tot va bé tots els esforços s’adrecen a aprofitar la ratxa i a no canviar res, per no espatllar-ho. Però una forta crisi, que ha portat el sistema financer fins a l’abisme i que amenaça el propi desenvolupament econòmic, obliga a reflexionar. I, més enllà de les urgències, a prioritzar tots els esforços per garantir la sostenibilitat del nostre benestar. El lideratge consisteix en fer-ho però també en explicar per què és necessari l’esforç de tots per conseguir-ho. Els ciutadans no han d’entendre les technicalities de les mesures econòmiques sinó allò fundamental, com per exemple: que no serem més competitius “per un decret o per una llei”. Si ho conseguim serà per l’esforç de tot el teixit social. No hi haurà varetes màgiques, sinó l’esforç de les empreses i l’esforç dels treballadors. I també dels polítics.

Decàleg / EMPRESA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

DESENVOLUPAMENT

MÀRQUETING

ENRIC SERRADELL

ARGELIA GARCIA

AMADEU BERGÉS

MARCEL GALLI

JORDI CAMPS VIÑAS

PROFESSOR UOC

DIRECTORA D’EXTERNAL

DIRECTOR CREATIU

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

GERENT DESENVOLUPAMENT DE

COORDINADOR COMISSIÓ INTANGIBLES ACCID

FINANCIAL MANAGEMENT

KEIRETSU+COMUNICACIÓ

Conﬁança controlada

Fer empreses sòlides

On estan els millors?

COACHING

La desconfiança genera un cercle viciós i inesgotable En els últims mesos s’estan donant abundants casos d’administradors o responsables d’institucions amb problemes amb la justícia. Aquests problemes no són ni de bon tros petits. Aquests fets s’han produït, es produeixen i es produiran en el nostre petit món. En qualsevol cas, no es tracta del problema, econòmic, en si mateix, sinó del fet que s’ha dut a terme un excés basat en l’excés de confiança en els gestors. Però, qui controla als gestors? i, encara més, qui controla al controlador? En un cercle inesgotable que no té res de cercle virtuós que un cop completat ens fa una mica, només una mica millor del que érem abans. Es tracta d’un cercle perfecte però viciós, que com diu Jorge Wagensberg és un cercle que comença i acaba sempre en el mateix lloc. Confiança sí, confiança descontrolada mai. Un bon parell d’intangibles que han d’anar ben junts.

FINANCES

Cal planificar el futur i establir un pla estratègic Controlem la nostra empresa o la realitat ens porta per on vol? Moltes empreses analitzen la història mitjançant la seva comptabilitat, però no planifiquen el futur. Si volem construir empreses sòlides cal un pla estratègic. I per garantir que ho aconseguirem, és imprescindible establir etapes i marcar fites a través del pressupost d’ingressos i despeses. Però no n’hi ha prou: ens hem d’assegurar que estem anant pel camí triat, hem de comparar cada mes la realitat amb el pressupost marcat. Aquest exercici ens dirà si som on volíem o hem d’introduir canvis. Analitzant al detall les desviacions sabrem què hem de corregir i en quina proporció. Moltes empreses tenen problemes per fer els pressupostos avui en dia, ja que la incertesa és gran, però això no ens ha de frenar. L’esforç que ara fem davant el paper ens permetrà detectar els problemes amb temps. Anticipar-nos als problemes és la primera mesura per evitar-los.

On estan els savis que ens han de fer sortir de la crisi? Quan Steve Jobs ens deixa amb la boca oberta cada cop que presenta un nou producte, és que té contractats els millors professionals. Quan el Cirque du Soleil recorre el món sencer omplint les carpes de cors emocionats, és que ha seleccionat els millors artistes. El mestratge de cadascun d’ells l’importen sense tenir en compte la nacionalitat ni les fronteres. Són els millors per assolir l’èxit. Quins especialistes té contractats el govern per guiar-nos per la via dels brots verds, el camí empedrat (ple d’aturats a la vorera i empresaris paral·litzats)? On estan les grans idees dels savis que assessoren l’oposició per assaltar el castell de la raó? Estan a l’atur els grans economistes que, com Harry Potter, van aprendre la màgia que ensenyen les més prestigioses universitats del món? Són cervells de conferències milionàries, best-sellers, gurus que retornaven la vista a empresaris cecs. Qui encendrà la llum del túnel en què ens han posat?

IMPAGATS

NEGOCI DE MARSH CATALUNYA-BALEARS

Posicionament Corrandes i realitat comercials

La capacitat del màrqueting per canviar percepecions Fa pocs dies, l’Héctor Oliva, responsable de comunicació de Pirena, ens preguntava què creiem que era Pirena y quines eren les races de gossos que, de manera majoritària, hi participaven... A gairebé tots ens resultava familiar l’esdeveniment esportiu. Havíem sentit parlar de la Pirena, que vàrem descriure com a cursa de trineus tibats per gossos que es disputa als Pirineus. En el que no vàrem dubtar va ser en les races dels gossos; no podien ser altres que siberian husky i alaskan malamute. La sorpresa va ser descobrir que, dels 37 equips inscrits a la Pirena 2010, 27 competien en la categoria de trineu (10 eren participants d’una modalitat anomenada squijoring) i d’aquests, només 5 competien en la categoria de gossos nòrdics, mentre que la resta ho feia amb gossos d’altres races, més ràpids i competitius que els primers. No hi ha dubte, em segueix fascinant el màrqueting i la seva capacitat per modiﬁcar la percepció que el client té de l’empresa.

Caldria professionalitzar la previsió per contenir els riscos Sota la interessant denominació de Decàleg sovint llegim en aquest espai, escrits molt orientats a la innovació tecnològica com a fil conductor d’un full de ruta inqüestionable. Cert, sense oblidar, curiosament alhora, com el teixit empresarial català fonamenta de continguts aquest full de ruta. Excepte excepcions, que sempre n’hi haurà, l’empresari català és raça emprenedora, reinventa, redissenya i crea… però no preveu o podem dir que el marge de previsió pel que fa al risc és el just i necessari: el maleït acord de mínims. Proposo un repte: professionalitzem la previsió? L’àrea de negoci, unitat de xoc en els temps que corren (i quan no corren també), els valors, altament psicològics, de càlcul de situació, anàlisi de necessitats i proposta d’objectius, fonamenten un complement perfecte a la innovació tecnològica. I és que, com canta aquell eclèctic grup de folk-pop català: “...i és que ens ha costat Déu i ajuda, arribar ﬁns aquí”.

0Ydcb P T\_aTbTb `dT U^\T]cX] [P XVdP[cPc T]caT S^]Tb X W^\Tb X _a^\^VdX] [P UXVdaP ST [µPVT]c _Ta P [P XVdP[cPc En la convocatòria d'aquestes subvencions el Departament de Treball ofereix els ajuts següents: s Per a l’elaboració d’un pla d’igualtat entre dones i homes, en empreses de més de 30 treballadors/ores, la Direcció General de Relacions Laborals ofereix fins a 10.000 euros. s El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de març de 2010. s Per les empreses de 100 persones treballadores o més que promocionin la figura de l'agent per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, la Direcció General de Relacions Laborals ofereix un ajut de fins a 15.000 euros. s El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de març de 2010.

Per a més informació i/o per obtenir els impresos de sol·licitud, podeu consultar el web del Departament de Treball www.gencat.cat/treball o trucar al 012.

Entrevista / FINANCES

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A CONSTANTINO MILLAN, CONSELLER DELEGAT DE TROY CONSULTORES

“Hem pagat el peatge de ser una cosa nova en el país” Des de 2009, les empreses d’assessorament ﬁnancer, les EAFI, estan supervisades per la CNMV. En l’actualitat, només n’hi ha una vintena operant a tot l’Estat, de les quals només dues, són catalanes. La primera en aconseguir-ho va ser Troy Consultores i el seu conseller delegat ens explica com va ser el procés i ens desvetlla les claus i exigències del sector.

BEGOÑA GIMÉNEZ

Per què es van constituir com a Empresa d’Assessorament Financer, EAFI? Els tres membres fundadors de Troy Consultores sempre ens hem dedicat a la banca privada i al mercat de capitals. Darrerament estàvem a Fortis Beta però l’any 2006 vam decidir que aquesta etapa s’havia acabat, perquè els nostres plantejaments distaven dels d’una gran multinacional. Necessitàvem un vehicle que s’adaptés millor a les nostres aspiracions. Vam constituir Troy Consultores com a una empresa d’assessorament financer, exclusivament assessorament, deixant que la gestió la portessin altres institucions. Els nostres clients ens demanen assessorament sobre el seu patrimoni i les seves inversions, però després tenim uns proveïdors que els els gestionen. A partir de la normativa comunitària Mifid, les EAFI han d’estar supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors i estar registrades. Com ha estat aquest procés? Nosaltres ja teníem prevista la normativa però el procés ha estat molt complicat, embullat. Vam començar a signar papers i a muntar l’expedient cap al mes de febrer i no vam ser inscrits al registre de la CNMV fins el 31 de juliol de 2009. Tot això amb canvis continus, modificacions i una mica pagant el peatge de ser una cosa nova en el país. La consultora que ens ha portat l’expedient s’ha trobat amb una Comissió Nacional que no tenia experiència en aquest tipus d’empreses i per això l’expedient va durar tant de temps. La CNMV ha volgut filar massa prim amb els requisits? Fins el mes de gener, en aquests primers dotze mesos, només se n’han constituït 16.

“La CNMV es mira amb lupa l’expedient de les EAFI per registrar-s’hi” ”Ens queixem de l’exigència de requisits normatius exagerats” Això indica que la CNMV es mira amb lupa tots els expedients. Fonamentalment el que analitza amb profunditat és qui hi ha al darrere d’aquestes empreses, les persones: els seus fundadors i els executius que hi treballaran. Es parla d’honorabilitat, professionalitat... Sí, exactament, però els que tenim un bon currículum i llarga experiència en el sector ﬁnancer ja som coneguts per la CNMV. Aquest ﬁltre afavoreix el sector, no? En principi, nosaltres preferim la llibertat anterior que suposava no estar regulats, perquè el canvi que ens estem trobant és d’una parafernàlia de documentació i burocràcia increïble. Sabem que és per lluitar contra els anomenats “xiringuitos” financers. Nosaltres hem conviscut sempre amb ells i no ens ha preocupat. Evidentment, quan hi ha una normativa que t’obliga a etiquetar-te, considerem que ens posiciona més positivament davant aquests “xiringuitos” que campen allerats. D’alguna manera, amb la regulació hem aconseguit un marxamo de qualitat, de solvència davant dels nostres clients que saben que estem supervisats per la CNMV. Han hagut de fer canvis per adaptar-se a la legislació?

Constantino Millan és un dels tres socis de Troy Consultores. / DAVID FERNÀNDEZ

No, pel que fa a estructura i personal no ha canviat res. De moment, les obligacions d’informació a la Comissió són molt suaus, pel que fa a dades comptables i estadístiques. Però esperem que amb el temps creixin i ens demanaran moltes més coses. No hi estan d’acord? Els que fa temps que estem al sector ens queixem de l’exigència de requisits normatius que tenim donada la nostra activitat. Nosaltres hem de complir els mateixos requisits, fonamentalment interns, que una societat de valors, per exemple, que pot gestionar, que pot col·locar emissions, etc., mentre que nosaltres només assessorem. A nosaltres se’ns exigeixen uns procediments de control de blanqueig de capitals que ens sorprèn perquè nosaltres no rebem diners, ho tenim prohibit a la normativa. Són els proveïdors, els gestors els que deuen fer el control de la procedència dels fons, no nosaltres. Això és un aspecte que no hi estem d’acord. Les empreses que no poden realitzar aquest control de manera interna, han de contractar una

empresa especialitzada en control de blanqueig de capitals i això suposa un alt pressupost. Com estan gestionant aquestes queixes? Es crearà una associació. I un dels principals punts que demanarem és que es redueixi aquesta pressió sobre el compliment normatiu que és tant forta. Ja hem tingut una primera reunió i vam decidir que calia un suport per defensar els interessos d’aquestes empreses que actuï com a interlocutor vàlid davant la CMNV o com en el seu dia va ser davant el Ministeri d’Hisenda... una mica en la línia del que és Inverco. Tenim una gran il·lusió perquè això prengui forma. Els clients entenen que s’hagi de pagar per un assessorament que en molts casos pot ser gratuït? Fins ara el concepte d’assessorament anava implícit en les operacions d’inversió que qualsevol persona física o jurídica pogués fer amb qualsevol institució, en el mateix punt de venda. Hi ha també les institucions que es dediquen a la

banca privada en què l’assessorament va implícit però és més global sobre tot el patrimoni. Ara el que s’intenta és deslligar l’assessorament d’altres activitats de caràcter financer. Aquí a Espanya no s’acaba d’entendre. A diferència d’altres països com el Regne Unit on funciona des de fa molts anys. Allà s’entén que, de la mateixa manera que paguem un assessor fiscal o un assessor jurídic, existeix una figura molt important que és l’assessor financer que va més enllà d’intentar recomanar un producte. Nosaltres rebem clients que el que volen és que els fem de ‘metge de capçalera’, segons paraules del meu soci. Una persona ens visita amb el seu patrimoni, ens planteja les seves diferents necessitats i nosaltres l’anirem dirigint a diferents institucions. Normalment hi ha aquesta primera fase d’enlairament de la proposta i després hi ha un aspecte molt important, que és el seguiment. Bona part de la nostra activitat consisteix a fer de controladors d’allò que fan els gestors. N’estem a sobre perquè el gestor mai perdi de vista el perfil del client, allò que li agrada i el que no, i sobretot, els tipus de productes o sectors que vol. Cobren per resultats? Se signa amb un client un contracte on s’estableixen les condicions, les tasques a desenvolupar i es marquen uns honoraris en funció del patrimoni, les accions, etc. Però no apliquem res per resultats. I comissions pel productes pels quals assessoren? La normativa no ho prohibeix, amb la qual cosa es pressuposa que sí és possible. Sempre que aquestes retrocessions siguin conegudes pels clients, no hi ha cap problema. El que es tracta d’evitar amb això és que a un client se li cobri d’una manera excessiva.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

VALORS DEL MES

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

-1,95%

+0,52%

-0,52%

-0,69%

-3,57%

27 gener 10 2.784,96 23 febrer 10 2.730,57

1.802,76 1.812,10

10.252,08 10.198,83

5.643,20 5.604,07

1,40 1,35

FEBRER 2010

Els mals resultats dels bancs repercuteixen en la borsa espanyola. En concret, els descensos continuats del Santander i del BBVA impedeixen que l’Íbex es pugui situar en positiu.

DOW JONES

CAC

ÍBEX

MARÇ 2009

L’ÍBEX SEGUEIX CAIENT

MARÇ 2009

FEBRER 2010

MARÇ 2009

FEBRER 2010

ALTERNATIVES DE FINANÇAMENT PER A LES PIMES

Les empreses de facturatge van prestar el 2009 un 7% més que l’any anterior Les empreses de facturatge van cedir durant 2009 un total de 104.223 milions d’euros. La Caixa ha estat l’entitat que més creixement ha obtingut en els darrers 12 mesos i ha guanyat 3,5 punts de quota de mercat. BEGOÑA GIMÉNEZ

Degut a la retallada dels crèdits dels bancs i caixes i a la mancança de liquiditat, el factoratge ha esdevingut en aquests dos últims anys una interessant alternativa per aconseguir finançament de circulant, especialment per a les petites i mitjanes empreses. Aquesta pràctica consisteix en un contracte pel qual l’empresa traspassa la gestió del cobrament de les seves factures a una empresa de factoratge, que ha de ser una entitat de crèdit. L’empresa obté immediatament els diners que, d’una altra manera, cobraria al ﬁnal d’un període que normalment oscil·la entre els 90 i els 180 dies. És també una garantia davant la possible insolvència dels deutors ja que, en cedir els drets de cobrament, és l’entitat de factoring la que assumeix els riscos de fallida, frau, impagament, etc. Segons l’Associació Espanyola de Factoring, AEF, durant el passat any, les 25 empreses que la formen van cedir un total 104.223 milions d’euros. Si bé és veritat que aquesta xifra suposa un descens del volum de cessions d’un 1,28% respecte l’exercici anterior, cal destacar, en opinió del president de l’associació Javier RodríguezMantiñán, el 7% més de diners que han avançat a les empreses

“especialment en un entorn en què es critica que les entitats de crèdit no permetien que arribés liquiditat a les empreses”. En aquest sentit, la inversió realitzada en factoratge per les empreses de crèdit ha estat de 14.121.333 euros. El factoring o factoratge a Espanya sorgeix en la meitat de la dècada dels seixanta, com a la resta d’Europa, però fins a mitjans dels vuitanta no es van donar les primeres passes serioses per impulsar la seva presència en el mercat financer. El president de l’AEF reconeix que “encara queda molt camí per recórrer, ja que aquest és un servei encara poc conegut entre les empreses”. El seu creixement, però, ha estat progressiu. Les xifres de factoratge en relació amb el PIB el situen en el 9,93%, mentre que fa deu anys només representava el tres per cent del Producte Interior Brut. Entre els diferents serveis que comprèn el factoratge destaca l’evolució del factoring d’exportació que va créixer per sobre de la resta de sectors: un 21,14%. “Aquest servei proporciona a les empreses exportadores un marc addient que facilita el ﬁnançament i el cobrament de les vendes a l’exterior, fet que permet escometre amb major confiança la seva

expansió internacional”, aﬁrma Rodríguez-Mantiñán. Un altre servei en ple auge és el factoring a proveïdors, també conegut com a confirming o contractes de gestió de pagaments, que va créixer el 2009 prop de l’1%. Aquest servei s’encarrega de gestionar els pagaments de les grans empreses o d’una administració pública als seus proveïdors.

La Caixa amb les pimes Catalunya és la segona Comunitat Autònoma en el rànquing del factoratge realitzat per l’AEF, amb un volum negociat de 21.336,2 milions d’euros, per darrere de Madrid amb un volum de gairebé el doble. “Això és perquè Madrid acull multinacionals amb grans volums de facturació. Ara, per nombre d’empreses clients de factoring, Catalunya és la primera”, aclareix Rodrigue-Mantiñán. Malgrat la caiguda general del sector, destaca notablement el cas de la Caixa, la qual ha elevat en

més de 3.600 milions d’euros el ﬁnançament de circulant de les empreses el 2009. El volum gestionat per aquesta entitat procedent del negoci del factoring i del conforming va assolir els 12.114 milions d’euros, amb un augment del 42,4% respecte al mateix mes de l’any anterior. Per a Javier García-Lluis, director de l’Àrea de Banca Transaccional de la Caixa, divisió encarregada dels productes per a empresa, “aquest creixement és degut a la posada en marxa

de la xarxa d’oﬁcines especialitzada en l’atenció a empreses”. Aquesta política s’emmarca dins del seu compromís de recolzament a les empreses, que es va materialitzar en un conveni amb la CEOE i CEPYME per ﬁnançar al sector empresarial. Aquest fort ritme de creixement ha permès a la Caixa guanyar 3,5 punts de quota de mercat, en passar del 8% a l’11,6% i consolidar-se a la tercera posició, just darrere de BBVA i Banco Santander.

EVOLUCIÓ DE LES CESSIONS 2004-2009 (EN MILIONS D’EUROS) Factoratge internacional Factoratge nacional Factoratge a proveïdors Total % Creixement s/total

2004

2005

2006

2007

2008

2009

1.513 26.606 17.384 45.504 21,39%

2.164 32.677 23.182 58.024 27,51%

3.801 35.611 28.065 67.477 16,29%

4.208 45.391 33.303 82.902 22,86%

8.147 49.244 48.179 105.570 27,34%

9.588 46.031 48.603 104.223 -1,28%

Anàlisi de valors / FINANCES

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

BANCO URQUIJO, MILLOR BANC PRIVAT

CAIXA CATALUNYA CREIX UN 10% EN ESTALVI

CONDONAT PART DEL DEUTE DE HABITAT

La revista econòmica Euromoney ha atorgat el guardó de Millor Banc Privat Local a Banco Urquijo. The Euromoney Awards for Excellence és un dels reconeixements més prestigiosos que es concedeixen al món de la indústria financera entre un total de seixanta països diferents.

Caixa Catalunya ha crescut més de 1.200 milions d’euros en estalvi de clients durant el 2009. Amb un augment de gairebé un 10% en el volum dels comptes a termini, la dinàmica de l’entitat destaca positivament davant de l’estancament del sector. L’entitat ha aconseguit també un augment del 3,4% en el nombre de clients.

La immobiliària Habitat ha arribat a un principi d’acord amb els bancs creditors per reﬁnançar els seus 2.840 milions d’euros de deute. Això suposarà la condonació d’entre el 40% i el 50% i el canvi per actius en el cas de les entitats amb què té garanties hipotecàries, segons informa Europa Press.

BEFESA

20,88 20,59

Befesa és una companyia internacional especialitzada en la gestió integral de residus industrials i en la gestió i generació de l’aigua, el principal accionista de la qual és Abengoa, empresa tecnològica per al desenvolupament d’infraestructures, medi ambient i energia. Befesa cotitza al Mercat Continu, on ha estat un dels valors que millor s’ha comportat en aquest darrer mes, tot i que ha sofert algunes situacions de ral·li, seguint la dinàmica de tot el parquet. Malgrat les pujades i baixades, ha aconseguit millorar un 11%, situant-se la seva acció en els 18,76 euros. El número total d’accions de Befesa en el mercat és de 27.113.479 títols.

20,30 20,01 19,72 19,43 19,13 18,84 18,55 18,26 17,97 17,68 17,38

21 GENER 2009

19 DE FEBRER 2010

BME REPARTIRÀ 31 MILIONS DE DIVIDEND EXTRAORDINARI

Bolsas y Mercados Españoles obté un benefici net de 150 milions d’euros el 2009 2009 ha estat un any complicat per a les Borses espanyoles i per tant, aquesta situació s’ha vist reflectida en l’evolució de l’empresa que s’encarrega de la seva gestió, BME, Bolsas y Mercados Españoles. Tot i els sòlids resultats obtinguts per l’empresa, el seu benefici ha caigut un 21,3%. BEGOÑA GIMÉNEZ

Bolsas y Mercados Españoles (BME) és l’operador de tots els mercats de valors i sistemes financers en Espanya. BME cotitza en Borsa des del 14 de juliol de 2006 (quan va debutar a 31euros per acció) i forma part de l’índex IBEX 35 des de juliol de 2007. L’últim divendres de cotització, el passat 19 de febrer, l’acció estava a 20,63 euros, amb una millora del 3,88% respecte la sessió anterior. Aquell mateix dia, el president de BME, Antonio J. Zoido, i el seu director financer, Javier Hernani, van presentar els resultats del darrer trimestre i del conjunt de 2009, que van valorar molt positivament, malgrat tot. El hòlding ha obtingut un benefici net de 150 milions d’euros, el que demostra, segons la companyia “la seva capacitat de generació de resultats de forma sostinguda en una difícil conjuntura”. Aquesta xifra, però, és un 21,3% menor que l’obtinguda el 2008. Fonts de la companyia consideren “les tensions viscudes en els mercats de crèdit i la correcció en els preus de les companyies cotitzades durant part de l’exercici” com les principals raons que han influït en el volum contractat en els diferents mercats que BME gestiona. La

renda variable, que representa més del 40% del seu negoci ha disminuït, pel que fa a la negociació de títols, un 21,6%. Això ha provocat que els seus ingressos per aquesta línia de negoci s’hagin reduït un 12%, és a dir, 31.664 milions d’euros. En general, la Borsa espanyola ha negociat un 27,8% menys que l’exercici anterior.

Diversiﬁcació i eﬁciència “La diversificació del negoci permet la sostenibilitat i l’enfortiment del negoci”, va afirmar Hernani durant la roda de premsa del 19 de febrer. BME té més de 20 societats filials, entre les quals destaquen les quatre Borses espanyoles, la de Madrid, Barcelona, Bilbao i València, l’AIAF Mercat de Renda Fixa, MEFF, IBERCLEAR, MAB, Visual Trader BME Consulting i Infobolsa. Recentment BME ha anunciat també una ampliació de la sèrie d’índexs IBEX 35, en cinc nous índexs negociables, tots ells basats en el principal: IBEX 35 amb Dividends Nets, IBEX 35 Doble Inverso, IBEX 35 Triple Inverso, IBEX 35 Doble Palanquejat i IBEX 35 Triple Palanquejat. Començaran a calcular-se i difondre’s en temps real durant el mes d’abril. Aquests nous índexs neixen amb la fi-

nalitat de servir de subjacent de productes financers amb certificats o Fons Cotitzats (ETFs). El president, Antonio J. Zoido, va remarcar la importància en l’estratègia de la companyia de la “creació de nous productes i la recurrència a ingressos no directament vinculats als volums”. La companyia està treballant ja en nous projectes com el Trade Repository (registre per a instruments negociats OTC, fora de l’àmbit del mercat organitzat) o la Link Up Markets (societat formada per vuit dipositaris centrals de valors). Per altra banda, la gestió de la base de cost ha permès a BME mantenir la ràtio d’eficiència en nivell de 33,7% per a 2009 i del 35,2% en el quart trimestre. Així mateix, l’indicador de rendibilitat sobre recursos propis es manté com a referent a nivell sectorial, amb uns valors de 29,3% per al trimestre i 32,5% per al conjunt de l’any. Els costos operatius també han disminuït un 6% en comparació amb el darrer trimestre de 2008. BME té la intenció de consultar a la propera Junta General d’Accionistes la distribució de 31 milions d’euros de dividend extraordinari. L’últim repartiment va ser al mes de desembre i va representar la distribució de 50 milions d’euros.

BORSES EUROPEES: PERCENTATGE DE VARIACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ EN SISTEMES ELECTRÒNICS 2009/2008 0

-10

-20

-30

-40

-50

-60

Borsa espanyola (BME)

Borsa Italiana Borses nòrdiques (NASDAQ OMX)

Borsa d’Oslo Borsa suïssa NYSE Euronext Borsa alemanya Borsa de Londres

Font: Informe de Mercado 2009, BME

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

POSICIÓ CIUTATS

Les més riques del món 1-5 6-10 13-25 26-35

Londres

5a París

Chicago

Barcelona

Los Angeles 3a

Philadelphia

Madrid

Nova York 2a Ciutat de Mèxic

Barcelona se situa entre les ciutats més riques del món Espanya és l’únic país europeu que situa dues de les seves ciutats –Madrid i Barcelona– en el llistat de les 35 ciutats més riques del món, segons un estudi elaborat per PricewaterhouseCoopers sobre l’evolució de la població i l’economia de les principals capitals ﬁns al 2025. Madrid i Barcelona se situen en els llocs 26 i 35, respectivament, del rànquing. La representació europea la completa Londres, en 5a posició, París en la 6a i Moscou en la 15a. L’estudi preveu, però, que Madrid i Barcelona descendiran al 2025 als llocs 32 i 42 respectivament. Ambdues ciutats es veuran superades per l’ascens de ciutats de països emergents com Rio de Janeiro, el Caire i Bombai. Malgrat això, les ciutats de països industrialitzats seguiran liderant el rànquing del 2025.

Sao Paulo

Buenos Aires

13a

10a

26a

35a

Istanbul

El mapa del món / INTERNACIONAL

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Moscou

15a

Tokyo 34a

Seül Shanghai

Bombai

21a

25a

Osaka

29a

Hong Kong

16a

PREVISIONS PER AL 2025

Singapur

27a

POSICIÓ

CIUTATS

Tokio

CREIXEMENT (2009-2025) 1,7%

Nova York

1,8%

Los Angeles

1,6%

Londres

2,2%

Chicago

2,1%

Sao Paulo

4,2%

Ciutat de Mèxic

3,9%

París

1,6%

Shangai

6,6%

10a

Buenos Aires

3,5%

11a

Bombai

6,3%

12a

Moscou

3,2%

17a

Beijing

6,7%

19a

Delhi

6,4%

24a

Rio de Janeiro

4,2%

28a

Istanbul

4,2%

30a

El Caire

5,0%

33a

Manila

4,7%

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

Internacional EL COR DE LA UNIÓ EUROPEA

Bèlgica: invertir en infraestructures La seva situació al centre d’Europa i la seva rellevància política com a seu de molts organismes de la UE, fan de Bèlgica un país atractiu per a les inversions espanyoles, sobretot en els àmbits de la construcció i les energies renovables. NÚRIA CABRERA

Situat al cor de la Unió Europea, Bèlgica referma la seva posició estratègica com a país per iniciar processos d’exportació amb un bon grau d’èxit, ja que compta amb una infraestructura potent i és coneguda per acollir els principals organismes de la Unió Europea. D’aquesta manera, Bèlgica és una molt bona opció per aquelles empreses que vulguin distribuir els seus productes a nivell europeu, com per aquelles que estiguin interessades en instal·lar els seus magatzems al centre d’Europa. A nivell industrial, a Bèlgica destaquen tres sectors on es produeixen la major part de

les oportunitats de negoci i que es troben en una contínua expansió i creixement: el sector de la informació i la comunicació, el sector de la sanitat, i la indústria de precisió. Com a exemples, caldria destacar els productes farmacèutics, molt comercialitzats entre Espanya i Bèlgica, o les oportunitats del sector agrícola, ja que la fruita és un dels principals productes importats per Bèlgica des d’Espanya.

Les infraestructures, un bon mercat Una de les accions que més inversors estrangers està apropant a Bèlgica és la construcció de la nova seu permanent de

l’OTAN a Brussel·les, ja que obre moltes possibilitats de negoci en tots els àmbits. Unes obres, per valor de 600 milions d’euros, que començaran a adjudicar contractes importants per als treballs preparatoris en l’àrea de tecnologia de les comunicacions. Es preveu que ﬁnalitzin l’any 2014. D’altra banda, l’any 2003 el govern belga va posar en marxa un programa de millora de les infraestructures ferroviàries per reforçar les xarxes de comunicació a tot el territori. Entre les diferents actuacions, destaquen la construcció d’un tren ràpid de rodalies a la regió de Brussel·les i la connexió ferroviària del port comercial de Bèlgica actua com a porta d’entrada a altres països de la Unió Europea. / ARXIU

www.tdt.cat

SENSE TDT, LA TEVA TELE TÉ ELS DIES COMPTATS.

MARÇ: S’AACLAÒBGAICA LA TELE AN

Fa temps que la TDT ha arribat. De fet, la gran majoria de la població ja en gaudeix els seus avantatges. Els que encara no s’hi han connectat tenen temps ﬁns a ﬁnals de març. Quan acabi el mes, la TV analògica ja s’haurà apagat del tot, i la TDT serà l’única manera de veure la tele. Si tens una antena col·lectiva, ara

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ I MÉS QUALITAT D’IMATGE.

és el moment d’adaptar-la: truca a un Agent TDT. Si estàs a punt d’adquirir un televisor nou, assegura’t que tingui el descodiﬁcador de TDT integrat; i si vols conservar l’antic, hauràs de comprar un descodiﬁcador extern. No t’esperis més i connecta’t a la TDT, perquè una tele sense TDT ja no és una tele.

per la televisió digital

Sobre el terreny / INTERNACIONAL

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

la ciutat d’Amberes amb altres ciutats. La Societat Nacional de Ferrocarril Belga (SNCB) està realitzant tota una sèrie d’inversions en infraestructures amb una despesa aproximada de 10.000 milions d’euros. En l’àmbit de les energies renovables, el govern belga vol estudiar la intensiﬁcació del seu ús, i es concediran diverses llicències per a la construcció de fàbriques de combustibles biològics. En el sector de les noves tecnologies, s’està duent a terme el projecte Virtualis, amb la ﬁnalitat de desenvolupar les tecnologies digitals d’imatge i so i amb l’objectiu d’apropar empreses relacionades.

Altres sectors on invertir De forma més genèrica, trobem sectors amb demanda potencial d‘inversió estrangera. Els més interessants per a les empreses espanyoles són la indústria química, en especial la farmacèutica, el material de transport i els productes minerals. També, el material elèctric, electrònic i òptic, i les telecomunicacions (aeroespacial i defensa). Altres sectors a destacar són

l’hostaleria i la restauració, el tèxtil i la moda, el turístic i la indústria alimentària (begudes, vins i licors), i productes de la gastronomia típica espanyola. De forma menys significativa, però amb una projecció de futur, es poden trobar oportunitats d’inversió en activitats culturals (cinema, llibres), sectors de distribució física de mercaderies i materials (logística de transports i indústria automobilística), serveis a empreses i fonts de ﬁnançament. Finalment, cal recordar les constants oportunitats de negoci que sorgeixen de la Unió Europea mitjançant els Fons Regionals, que s’han intensiﬁcat en els darrers anys i que es demostra amb la proliferació de consultores privades a Bèlgica.

Finançament i facilitats Bèlgica compta amb una institució pública que ofereix un servei de finançament per a les operacions al país, l’ONDD (Ofﬁce Nationale du Ducroire). La seva funció principal és assegurar les empreses contra els riscos polítics i comercials en

les transaccions comercials internacionals. D’altra banda, també és interessant la informació de la Brussels Enterprise Agency (BEA), el principal centre regional d’informació dirigit a empreses, i que compta amb seu tant a Barcelona com a Madrid. Ofereix assessorament i serveis de consultoria a les empreses amb seu a Brussel·les i a les noves empreses estrangeres que desitgin establir el seu negoci a la regió. No cal oblidar, tampoc, l’Oﬁcina Econòmica i Comercial d’Espanya a Brussel·les, que ofereix a les empreses espanyoles serveis adaptats a les necessitats especíﬁques del seu negoci en el mercat belga i luxemburguès. D’altra banda, és especialment significativa l’oficina de Brussel·les d’ACC1Ó, que ofereix els seus serveis a les empreses catalanes interessades en les licitacions finançades per institucions comunitàries, a través dels seus programes de cooperació internacional, regional i transfronterera.

DADES GENERALS Població:

10,7 milions

Superfície:

30.528 km2

Capital:

Brussel·les

Sistema polític:

Monarquia constitucional

Inﬂació:

4,5% (2008), -0,1% (2009), 1% (estimació 2010)

Creixement del PIB:

1,1% (2008), -3,1%, 0,8% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (19,8%), França (17,4%), Països Baixos (12,2%), Gran Bretanya (7,2%), Estats Units (4,8%), Itàlia (4,7%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, Europa.eu, OCDE.

AGORIA SOL·LICITA QUE S’INCREMENTIN LES INVERSIONS EN ENERGIA VERDA Encara que la recessió sigui menys important que a la resta de la indústria tecnològica, el sector energètic també està patint la crisi. Agoria, la Federació d’Indústries Tecnològiques de Bèlgica, va detectar una disminució del creixement en la producció i el transport d’energia, així com en energia verda. Agoria vol fomentar que les autoritats públiques “efectuïn una política de reactivació a curt termini, amb intervencions específiques, orientades cap al futur i tenint importants repercussions, com la disminució dels costos de recerca i desenvolupament o una reducció fiscal per a les inversions en energia verda o els béns d’equip”. Les energies renovables s’han beneficiat d’inversions importants aquests últims anys, arran de la ratificació del Protocol de Kyoto sobre la lluita contra el canvi climàtic. D’altra banda, els diferents plans de reactivació adoptats a nivell internacional tant pels Estats Units com per la Unió Europea i la Xina preveuen seguir fomentant prioritàriament les energies renovables.

Servei d’idiomes per a empreses i institucions La professionalitat i l’experiència dels nostres professors és la nostra garantia d’èxit

· · · ·

Assessorament i servei personalitzat Formació a mida Avaluació i certificació Auditoria lingüística

UAB Idiomes Barcelona Edifici UAB – Casa Convalescència Sant Antoni M. Claret, 171 · 08041 Barcelona Tel. +34 93 433 50 60 incompany@uab.cat www.uab.cat/uab-idiomes

INTERNACIONAL / L’expert

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

GRÈCIA, UNA CRISI OBERTA

Pecat original Els europeus vam fer la unió monetària sense unió política. Això ha provocat desajustos que ara, amb la crisi iniciada a Grècia, han aﬂorat amb cruesa, exigint solucions que posen a prova el futur, intern i com actor global, de la UE.

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Al llarg de la història les principals integracions monetàries han anat acompanyades –o antecedides– per unions polítiques. Els països avancen amb certa facilitat en processos d’integració comercial, però quan es tracta de renunciar a la moneda pròpia per compartir-ne o adoptar-ne una altra, les reticències són tan grans que, normalment, només mecanismes polítics sòlids poden donar-hi suport. El pecat original de l’euro ha estat creure que podien avançar en una moneda compartida deixant enrere els aspectes polítics que, a més, han mostrat periòdicament evidències de feblesa. Ara la crisi oberta per la situació de Grècia ens ha posat als europeus davant del mirall i ens obliga a afrontar les conseqüències del nostre pecat original . Serem capaços de donar, per fi, evidències inequívoques –de cara a la ciutadania europea, de cara als mercats financers internacionals (sí, els mateixos que fa quatre dies es volien controlar per part dels governs i ara ja tornen a disciplinar els governs) i de cara als agents globals de primera divisió com Estats Units i Xina– que reconeixem aquesta feblesa i li volem posar efectiu i pràctic remei? Servirà aquesta crisi greu per reaccionar o, com altres vegades, aplicarem la tàctica de qui dia passa, any empeny per continuar eludint els problemes de fons que afebleixen Europa de portes endins i sobretot a escala global?

Aquesta és la dimensió cabdal, superposada a les més destacades mediàticament, incloent les controvèrsies sobre la extrapolabilitat a Espanya de les fragilitats gregues. Però el paper central de la dimensió política queda de relleu quan es fa la comparació de si algun estat dels Estats Units en dificultats –per exemple una Califòrnia en quasifallida– es trobaria sotmès a la mateixa pressió que Grècia (o en alguns moments, Espanya en termes de deute públic i altres segments dels mercats ﬁnancers) o si hi hauria debats semblants sobre la necessitat que tal estat sortís o fos expulsat de la zona dòlar . Simplement el fet de discutir aquestes qüestions a Europa ja evidencia el nostre cabdal dèﬁcit polític, el nostre pecat original. La crisi oberta per la situació de Grècia ha obligat els europeus a afrontar les seves febleses i a posar-hi remei. / ARXIU

Responsabilitat comuna des de l’origen És cert que Alemanya –i França– tenen motius econòmics per liderar el suport a Grècia i augmentar la credibilitat de la zona euro, començant per les inversions dels bancs alemanys al país hel·lènic... però també a d’altres com Espanya i molts de l’Europa central i de l’Est en diﬁcultats encara més grans. Però també cal recordar que Alemanya i França no són innocents respecte a la situació actual. Entre 2003 i 2005, quan el creixement a països com Irlanda o Espanya anava en direcció al sobre-escalfament que hauria requerit probablement tipus d’interès reals més elevats, va ser la situació de baix creixement a Alemanya i França la que va portar el Banc Central Europeu a mantenir uns tipus d’interès molt baixos que van ser combustible per a dinàmiques de bombolles als països de la perifèria de la UE... Aquesta situació va ser ﬁnançada en bona mesura per l’arribada d’un estalvi procedent dels països centrals d’Europa que obtenien a casa nostra –i a d’altres dels que es permetien anomenar PIGS– unes rendi-

El G-20 ha estat substituït de facto per un G-2: Estats Units i Xina Europa no té l’arquitectura per ser un actor global eﬁcient La crisi servirà per reaccionar o aplicarem la tàctica de qui dia passa, any empeny? bilitats superiors a les de casa seva. No es tracta doncs ara que les formigues europees rescatin les cigales sinó que –per fer servir una altra analogia habitual– a la festa ara acabada hi varen ser totes dues de forma interessada i activa.

Europa, actor global? Una crisi greu és una gran oportunitat que seria insensat no aprofitar, hem sentit moltes vegades –i en molts

sentits– els darrers temps. Pel cas de la construcció europea sembla clar que el difícil repte d’ara és també una gran oportunitat. I no tan sols en la dimensió interna de la construcció europea. També ho és per veure si Europa vol redreçar la lamentable deriva de la presència a les grans decisions globals. Ja fa temps que es parla de com el G-20 ha estat substituït de facto per un G-2, una diarquia mundial entre els Estats Units i Xina. El precedent encara recent de les negociacions a la cimera del canvi climàtic a Copenhaguen el darrer desembre, amb la imatge del president Obama negociant amb Xina, Índia i Brasil, sense que ningú considerés ni necessària ni rellevant la presència dels europeus, és una evidència inequívoca de la pèrdua de paper d’una Europa percebuda com estèrilment fragmentada. Probablement l’Europa dels tres presidents oficials –Van Rompuy, Barroso i aquest semestre Rodríguez Zapatero– i dos de fet –Merkel i Sarkozy (el nostre particular G-2 d’abast europeu)– no té la millor arquitectura per

ser un eficient i potent actor global. I les primeres passes en la gestió de la crisi nascuda a Grècia no han millorat ni aquesta realitat ni aquesta percepció. Però el que és cabdal és la capacitat per aprendre, per reaccionar enfront dels nous reptes, sobretot si tenen la capacitat d’evidenciar amb tanta nitidesa quin és el dèﬁcit original polític i al mateix temps ens diuen amb tota claredat que només una Europa forta internament pot aspirar a tenir el pes global que mereix el seu potencial econòmic i cultural. Donada la implicació de Grècia en tot aquest affaire serà més oportú que mai recordar que els valors de democràcia política sorgits a l’Atenes de Pericles i que considerem vinculats al progrés econòmic es poden veure amenaçats en un nou ordre global en què els valors i les tradicions més autocràtiques de les potències emergents guanyin pes. El model europeu de democràcia i protecció social pot ser el gran perdedor de la reconfiguració global postcrisi... si no som capaços d’aprofitar les dificultats per fonamentar amb més solidesa política el futur.

Formació i Recursos Humans / ESPECIAL

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Especial Formació i Recursos Humans LA DEMANDA DE POSTGRAUS EN TEMPS DE CRISI

La crisi estimula la demanda d’estudis de postgrau La competència en el mercat laboral ha crescut al mateix ritme que s’han reduït les possibilitats d’accedir a un lloc de treball. L’interès per l’especialització i el reciclatge, però, s’estén entre tots aquells aspirants que no es volen quedar en ‘fora de joc’ o, senzillament, aspiren a accedir al mercat laboral amb garanties de futur.

Un 36,2% de les persones que estudien un màster volen donar un gir professional

AURELI VÁZQUEZ

La crisi ha provocat l’augment de la demanda de cursos complementaris i de postgrau. Les portes d’accés al mercat laboral s’han tancat i això ha derivat en un interès creixent per la formació i l’especialització. En temps de crisi com els que vivim, cada cop més professionals en actiu, a l’atur i recent titulats volen actualitzar el seu perﬁl, adquirir noves competències i, en deﬁnitiva, diferenciar-se de la resta d’aspirants.

“Cada vegada més la formació de postgrau és una decisió personal dels propis professionals”

Així ens ho explica el director general d’EADA, Miguel Espinosa: “L’alumne vol fer un pas endavant a la seva carrera i entén que la formació que més el pot ajudar és aquella de llarga durada, que es consolida amb una titulació de gran valor al mercat laboral com són els màsters i els MBAs”.

Més màsters i MBAs Segons dades d’un portal de formació, un 27% de les persones que estudia un màster o postgrau reconeix tenir diﬁcultats per a trobar feina amb el seu actual perﬁl professional, mentre que un 36,2% té l’objectiu de donar un gir professional a la seva carrera o treballar en un àrea diferent de l’empresa. En general, però, totes les escoles de negoci del nostre país coincideixen a grans trets en el perfil del sollicitant d’estudis de postgrau. Millorar la qualificació, fer contactes i no quedar-se professionalment obsolet han motivat l’augment dels programes de postgrau, tot i que a les escoles de negoci catalanes i espanyoles trobem alguns matissos. “Hem registrat un augment a nivell de màsters i MBAs però hem

El Pla Bolonya preveu ser un revulsiu per al sector, ja que vol reforçar el paper dels màsters La crisi ha provocat l’augment de la demanda de cursos complementaris i de postgrau. /ARXIU

patit un descens en programes de curta durada”, aﬁrma el director general d’EADA. “Totes les dades del sector destaquen aquesta tendència, confirmada per la Fira Internacional d’Escoles de Postgrau (FIEP) a nivell nacional, i per l’European Foundation for Management Development a nivell internacional”, subratlla Miguel Espinosa.

Sense experiència Al centre ESADE, per exemple, han constatat un augment especial en la demanda de màsters i postgraus per part dels recents llicenciats. “Els alumnes que més han augmentat no tenen experiència professional i, per aquests motius, ho tenen més difícil per accedir al mercat laboral. Així es preparen millor per quan acabi la crisi”, explica Beatriz de Grau, directora associada

de marquèting de l’Àrea de Programes Universitaris d’ESADE. Tot i que segons un estudi de la consultora especialitzada en educació superior Cercle Formació, el nombre de participants en programes de postgrau creixerà aquest curs 2009-2010 un 12% en el nostre país, hi ha modalitats formatives més castigades que altres. La crisi i el risc de perdre la feina també s’han deixat notar més en uns casos que en altres. “Els cursos que més han patit les conseqüències de la crisi han estat aquells destinats a compaginar l’activitat professional amb la formació, ja que en aquests moments els treballadors tenen més interès en conservar els seus llocs de treball i les empreses no destinen tants diners als programes de formació”, explica de Grau.

Iniciativa personal En el cas d’EADA, els programes de curta durada (d’entre 50 i 150 hores) han patit les conseqüències d’aquestes restriccions. “Les empreses han reduït la seva inversió en formació i, per tant, han baixat les matrícules en aquells programes que, en bona part, eren esponsoritzats per les empreses”, destaca Espinosa. Per contra, però, els màsters de llarga durada són demandats per iniciativa personal de cadascun dels participants. “Cada vegada més la formació de postgrau és una decisió personal dels professionals en actiu que volen progressar i volen mantenir la seva competitivitat. El concepte ‘la meva empresa ja em formarà’ s’està perdent i són els propis professionals els que asseguren la

seva capacitació”, afegeix el director general d’EADA.

Punt d’atracció Cal destacar també que el sector de les escoles de negoci s’ha convertit en una activitat exportadora per al país de creixent importància. L’oferta de postgraus i màsters és un punt d’atracció per a milers s’estudiants. Segons l’Associació Espanyola d’Escoles de Negocis (AEEN), entre les vuit institucions que van formar aquesta agrupació l’any 2008 van facturar prop de 50 milions d’euros, van donar ocupació a gairebé 500 persones i van formar a gairebé 50.000 alumnes. Al mateix temps, el Pla Bolonya preveu esdevenir un revulsiu per al sector, ja que aposta per reforçar el paper dels màsters i els postgraus dintre de la cadena formativa.

ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

EL SALÓ DELS MÀSTERS I ELS POSTGRAUS

Futura 2010, el valor de l’especialització més enllà de la carrera El saló Futura obre un any més les seves portes amb l’objectiu d’ampliar els horitzons de milers de joves universitaris i professionals que volen accedir al mercat laboral amb garantia d’èxit. REDACCIÓ

En temps difícils pel mercat laboral com els actuals, la formació es posiciona com un element diferencial de primer ordre per poder accedir-hi i promocionar, i els joves menys conformistes ho saben. Futura 2010, el saló dels màsters i postgraus, acollirà la millor oferta formativa adreçada a titulats i professionals a la recerca de noves metes acadèmiques i professionals els propers dies 19 i 20 de març. Un any més, Futura estarà recolzat pel Fòrum del Treball, el punt de trobada entre les empreses de selecció de personal i els professionals i nous titulats que busquen feina i noves oportunitats.

Destaca’t! En aquesta setena edició, que preveu una assistència de 5.000 visitants, Futura reunirà els màsters i postgraus més destacats d’universitats, escoles de

negoci i centres educatius amb programes d’estudi públics i privats adaptats al Pla de Bolonya que poden estudiarse a Espanya i també en altres països d’Europa. Les circumstàncies específiques de l’entorn econòmic actual han endurit l’accés al mercat laboral, on el nivell de competitivitat exigeix cada cop més una formació continuada i especialitzada. En resposta a aquesta nova demanda i als nous perfils que reclamen les empreses, Futura vol mostrar les millors propostes formatives, fruit de l’entesa entre el món professional i el món acadèmic. L’espai Fòrum del Treball, de fet, donarà cita a empreses, consultores de recursos humans, ETT’s i altres serveis d’ocupació, reafirmant la suma de forces que cal assumir per garantir un futur laboral amb èxit. En total, es donaran cita 50 expositors, entre universitats, escoles de negocis, centres de formació

La 7a edició de Futura, que preveu una assistència de 5.000 visitants, reunirà els màsters i els postgraus més destacats Durant la mateixa setmana, el recinte Montjuïc acollirà el Saló de l’Ensenyament i la ﬁra biennal Expodidàctica A Futura s’hi donaran cita uns 50 expositors. /ARXIU

continuada i desenvolupament directiu, col·legis professionals i fundacions, que ocuparan el recinte ﬁral de Montjuïc.

Cita de referència Futura i el seu annex Fòrum

del Treball formen part de la Setmana de la Formació i el Treball, la gran cita de l’oferta educativa que vol donar resposta a les iniciatives destinades a estudiants, nous llicenciats i professionals en

actiu, així com a professionals del món de l’educació. Durant la mateixa setmana, el recinte Montjuïc acollirà el Saló de l’Ensenyament i la ﬁra biennal Expodidàctica, especialitzada en recursos per a l’educació.

ROSER SOLEY, DIRECTORA DE FUTURA

“La crisi ha millorat la consideració de la formació complementària” Com qualiﬁcaria l’evolució de Futura des dels seus inicis? L’evolució del saló ha anat de la mà de l’augment de l’interès pels estudis de màsters i postgraus. La crisi econòmica també ha propiciat que aquesta formació complementària es consideri cada cop més una opció que obre les portes al mercat de treball. En aquest sentit, el saló ofereix una variada oferta de màsters i postgraus a universitats públiques i privades d’Espanya i també de França, Alemanya, Holanda, Suïssa i Gran Bretanya. Són estudis cada cop més adaptats a les circumstàncies professionals de diferents activitats econòmiques i més especialitzats en nous mercats.

A quin perﬁl respon el visitant de Futura i quin tipus de formació sol·licita? El visitant de Futura majoritàriament es correspon a un jove al darrer curs de carrera o recent llicenciat que vol continuar la seva formació i conèixer els programes de màsters i postgraus de diferents centres. També vénen professionals de diferents àmbits interessats en millorar la seva formació per ampliar el seu currículum i la seva experiència i augmentar les seves expectatives laborals. Enguany, esperem superar els 5.000 visitants. Quina és l’acollida per part dels visitants del Fòrum del Treball que s’emmarca dins de Futura?

El Fòrum del Treball ha resultat un bon complement pel saló Futura. Ha tingut bona acollida per part dels joves que ens visiten perquè els permet participar en tallers i jornades sobre recerca de feina, rebre assessorament personalitzat o deixar el seu currículum a empreses que gestionen recursos humans propis o d’altres entitats. Fins a quin punt creu que és important seguir amb la formació un cop s’ha assolit una carrera? Cada cop és més important perquè aquesta formació possibilita als joves llicenciats aconseguir feina més aviat i els professionals en actiu poden especialitzar-se i augmentar la

seva xarxa de contactes per millorar les seves condicions laborals o donar un gir a la seva carrera. La implantació del Pla Bolonya també fa més necessària aquesta formació

enfocada a la pràctica professional dins de l’empresa i és una formació que ajuda a diferenciar-se davant l’increment de la competència dins el mercat de treball.

Budapest

TEMAS CENTRALES DE LA EXPOSICIÓN

Colonia

Ginebra

Moscú

Stuttgart

Personal España

SOLUCIONES SOFTWARE HARDWARE SERVICIOS DE PERSONAL

3rd Exhibition for Human Resource Management

ASESORAMIENTO

3a Exposición Profesional de Recursos Humanos

SERVICIOS EQUIPAMIENTO PARA SEMINARIOS

Viena

Zurich

2 0 1 0

Barcelona

SEMINARIOS Y HOTELES DE CONGRESOS NUEVA ZONA DP

Desarrollo Personal

FORMACIÓN CONTINUA Y TRAINING E-LEARNING / BLENDED LEARNING

CONFERENCIANTES PRINCIPALES- CONFERENCIAS JORGE CAGIGAS VILLALBA

JUAN TUGORES QUES

Experto en innovación, management y recursos humanos. Presentado por CONFERENCIANTES BCC

Doctor en Ciencias Económicas por la UB y Catedrático de Economía Presentado por LID Editorial y LID Conferenciantes

Miercoles 17 de marzo de 2010

Jueves 18 de marzo de 2010

HELENA LOPÉZ-CASARES

ANDRÉS MARTÍN

Autora del libro „Nadal, pasión y coraje” Presentada por LID Editorial y LID Conferenciantes

Asesor del equipo del barco “Desafío Español” en la regata Copa de América de vela en su preparación psicológica Presentado por CONFERENCIANTES BCC

Miercoles 17 de marzo de 2010

Jueves 18 de marzo de 2010

Visite el programa actual del foro de prácticas en: www.personal-espana.es/conferencias

LA MAYOR OFERTA EN FORMACIÓN

¡AHORRE 50%!

TRABAJO Y RECURSOS HUMANOS EN ESPAÑA

en Entrada con descuento ro ist eg s/r www.personal-espana.e Medio de comunicación oﬁcial Coinciendo con :

17 al 21 de marzo 2010

17-18 de Marzo de 2010 | Fira de Barcelona Colaboradores

Medios de comunicación oﬁcial on-line y medios asociados

ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

PROFESSIONS MÉS DEMANDADES

Nous perﬁls per sortir de la crisi Creix la demanda d’una nova generació de perﬁls professionals on prevalen i s’imposen aquells preparats per rescatar a l’empresa de la crisi: parlem, entre d’altres, de controllers, interim managers, gestors i analistes M&A.

producció (11%), atenció al client (10%), logística (10%), turisme (6%), ﬁnances (5%), informàtica (5%) i, ﬁnalment, sanitat (3%).

NATÀLIA PASTOR

L’atur no dóna treva: treballadors i empreses busquen solucions per sortir endavant. Cada cop més gent cerca feina i la cerca més sovint. Al mateix temps, la demanda de professionals per part de les empreses gira cada cop més al voltant de la crisi, però no ens referim als comiats. Diversos perﬁls han guanyat posicions entre les professions més demandades per les empreses, i molts d’aquests tenen a veure amb la crisi: són les figures que les empreses necessiten per sortir de l’actual recessió econòmica.

L’interim management, un suport temporal D’altra banda, també hem de parlar d’una nova ﬁgura, coneguda, des de fa temps, a la resta d’Europa i als EUA, però que encara no s’havia consolidat entre els alts executius d’aquest país. Parlem de l’ interim manager , un directiu vinculat de forma temporal amb l’execució d’un projecte determinat en l’empresa.

Perfils ‘salvavides’ Segons el cinquè informe de la consultora Addeco Professional “Els més buscats de 2010”, una sèrie de perfils ha resistit millor els sotracs de la crisi. Fins i tot, n’hi ha que s’han reforçat. Controllers, consultors, analistes i directors de comptes són alguns d’aquests exemples de professionals ‘salvavides’ de moltes empreses. Parlem, doncs, de llocs de treball que comparteixen un bon nombre de sectors d’activitat com a conseqüència de l’impacte de la crisi. El mateix informe destaca altres perfils amb gran potencial de creixement degut a que, o bé eren inexistents fins fa uns anys, com és el cas de les noves tecnologies de la informació, o bé són mercats tradicionalment amb molta oferta, com l’àmbit sanitari. Segons Adecco, una altra de les tendències que es van constatar l’any 2009 i que es preveu mantenir aquest any, és la caiguda dels salaris dels perfils qualificats. Això és degut a què la crisi ha derivat en una moderació salarial, després de l’augment constant de les retribucions dels professionals més demandats, i que es van disparar, de fet, per la manca d’aquests.

Especialistes emergents Tal i com es va confirmar l’any passat, durant l’any

L’àrea comercial i la de desenvolupament de nous negocis de les empreses segueixen generant llocs de treball. /ARXIU

Controllers, consultors, analistes i directors de comptes són perfils que han resistit millor els sotracs de la crisi econòmica Les energies renovables, l’aeronàutica i el farmacèutic són sectors que mantenen la demanda de professionals 2010, tornen a destacar les figures més necessitades per les empreses per sortir de la crisi. Controlar, fer seguiments per assegurar una millor trajectòria de l’empresa o d’un determinat projecte, dedicar-se a l’anàlisi, suport i disseny d’estratègies són, de fet, les funcions financeres més sol·licitades i millor pagades. Entre els perfils més buscats i els més cotitzats, trobem la figura del controller, el gestor de clients i el consultor de SAP, així com altres professionals relacionats amb els

sectors emergents i aquells que han tret pit en aquesta crisi, com les energies renovables, l’aeronàutica i el sector farmacèutic. També destaquen els analistes M&A, especialitzats en fusions i adquisicions.

Esperit comercial, a prova de crisi

En contacte directe amb el teixit empresarial català, Miguel Espinosa, director general d’EADA, ho té clar: “Les professions més demandades per les empreses, malgrat la crisi, són aquelles relacionades amb l’àrea comercial i el desenvolupament de nous negocis”.

Segons indica el “Baròmetre sobre la situació del treball l’any 2009”, elaborat per Randstat, les empreses aposten per professionals amb una orientació i experiència comercial, capacitats per augmentar les vendes del negoci.

Per la seva banda, l’informe de Randstat constata que només 10 àrees representen el 80% de l’oferta de treball. Aquestes són: administració i direcció d’empreses (20% del total de l’oferta), vendes i comercial (15%),

Pel que fa a les noves habilitats que han d’assumir els treballadors si volen establir un valor diferencial, Miguel Espinosa destaca que no és suficient amb els coneixements tècnics: “Cal assolir una visió global i desenvolupar el seu lideratge”. Precisament, en el valor de l’especialització i la formació, coincideix també l’informe de Randstat, que destaca l’augment del nivell d’exigència de les empreses quan es tracta de contractar nous treballadors, ja que les referències d’anteriors treballs o d’anteriors directius són cada dia més sol·licitades en els processos de selecció de treball.

ELS MÉS BUSCATS DE L’ANY…

Els més buscats… Enginyer d’energies renovables Controller Programador JAVA Metge de família Especialista en vendes

Els millors pagats… Enginyer aeronàutic Analista M&A Consultor SAP Director de desenvolupament farmacèutic Director de grans comptes Font: Adecco Professional

ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

BREUS

Tot a punt per la tercera edició de Personal España

Els dies 17 i 18 de març, Fira de Barcelona acollirà Personal España 2010, el saló dedicat als RRHH, en la seva tercera edició. El programa oferirà un ampli ventall d’activitats, com ara el Meeting Point, el qual va tenir molt bona acollida l’any passat. Organitzat al voltant dels responsables de l’àrea de RH, l’espai torna al programa de la ﬁra com a punt central de trobada i intercanvi d’experiències i problemes relacionats amb aquesta tasca. En aquesta edició, Personal España 2010 introdueix algunes novetats, juntament amb 18 taules-debat i casos pràctics que es tractaran al llarg de les jornades, i comptarà amb la participació de 4 keynotes speakers en exclusiva: Jorge Cagigas Villalba, Helena López-

Casares, Joan Tugores Ques i Andrés Martín. Com gestionar el talent amb èxit, el lideratge amb el model de Rafa Nadal o els efectes de la crisi en les empreses i els seus treballadors, són alguns dels temes que es tractaran. El saló comptarà també amb la Zona Acció Training, que aquest any, però, es trobarà a l’àrea de desenvolupament personal. En aquest espai coaches i entrenadors presentaran als visitants extractes dels seus tallers especialitzats en 30 minuts. Enguany s’introduirà per primer cop l’àrea de formació contínua, entrenament i e-learning, amb l’objectiu de donar suport i promocionar la importància de la gestió de la formació i el desenvolupament personal de les empreses.

L’ONU busca llicenciats entre les universitats catalanes

Cartògrafs, mèdics, enginyers, arquitectes, pilots i economistes són alguns dels perfils que l’ONU vol reclutar a les universitats catalanes i espanyoles. Una delegació de Nacions Unides formada per una dotzena de persones de quatre agències de l’organisme ha visitat les aules de l’escola de negocis d’ESADE, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Pompeu Fabra amb l’objectiu de donar a conèixer les oportunitats professionals que ofereix l’ONU, així com la forma i els mecanismes que tenen els titulats al seu abast per a presentar les seves candidatures. La delegació, que també ha estat a la Complutense de Madrid i la Universitat de Granada, ofereix una feina estable,

bon sou i la possibilitat de viatjar a canvi de flexibilitat, idiomes, estudis superiors i un mínim d’experiència. Actualment, a la Secretaria de l’ONU hi treballen 40.000 persones, de les quals només unes 375 són espanyoles. En total, van assistir als actes informatius més de 4.000 aspirants, entre titulats i estudiants universitaris i de postgrau. Els membres de la delegació, formada per una dotzena de persones de quatre agències -el Fons de Població (UNFPA), el Fons per al Desenvolupament (UNDP), l’Agència per als Refugiats (Acnur) i el Fons per a la Infància (Unicef)-, van valorar positivament l’acollida de la convocatòria, que en molts casos va superar les previsions i la logística dels centres que l’acollien.

Calen 140.000 infermers més per Molts llocs de treballadors que assumir les noves competències es jubilin no es reemplaçaran

Les noves competències per a prescriure fàrmacs i cursar especialitats que ha atorgat la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS) a la professió infermera deixa a Espanya amb un dèficit de 140.000 infermers. Segons va informar el president del Consell General d’Infermeria (CGE), Máximo González Jurado, el Sistema Nacional de Salut (SNS) necessita en aquests moments més professionals, tenint en compte l’increment de població i el seu progressiu envelliment. Segons Jurado, cada any es graduen a Espanya 9.000 infermers, però d’aquí

a deu anys les necessitats del SNS podrien demandar fins el doble, fins a sumar 180.000 nous infermers als 243.000 actuals, principalment a causa de les jubilacions. La nova facultat per a prescriure determinats fàrmacs i la creació d’especialitats en la Infermeria són, segons González Jurado, punts fonamentals sobre els quals s’ha presentat una anàlisi de la situació actual de recursos humans basat en les necessitats sanitàries de la població i en les noves competències que tindrà la professió infermera.

Un 67% de les empreses espanyoles no té previst reemplaçar els treballadors que es jubilin, el que equival a una pròxima destrucció de llocs de treball. És una de les conclusions de l’Índex de Perspectives Professionals, elaborat per l’Institut d’Estudis Laborals (IEL) d’ESADE. A aquesta dada cal afegir un altre percentatge preocupant que guarda una relació directa amb l’anterior: el 44% de les empreses segueixen jubilant treballadors anticipadament. A més, s’observa una clara disminució de l’activitat de contractació. De fet, un 59% dels enquestats espera que

el nombre de vacants sense cobrir es mantingui igual que en períodes anteriors, mentre que només un 30% de les empreses preveu que les vacants no cobertes disminueixin. Com a dada positiva, ha baixat el nombre d’empreses amb expectatives de disminuir la contractació, que passen del 52% del semestre anterior a un 38% actual. Aquesta dada es completa amb un lleuger optimisme pel que fa a les perspectives del nombre d’empleats, ja que el 45% de les empreses espera que el nombre no variï, i ﬁns i tot el 19% espera que n’augmenti.

ESPECIAL / Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

Faràs l’impossible per no agafar-te la baixa Por o alegria. Feredat o confiança. La por a perdre la feina ha portat els treballadors catalans a ser més curosos a l’hora de faltar a la feina. Durant el 2009 es van reduir les baixes justificades mentre que les ‘inventades’ van desplomar-se fins a gairebé desaparèixer. En paral·lel, les investigacions de les empreses per desemmascarar aquests empleats que ocasionen pèrdues també van disminuir. Si en temps de bonança les companyies van patir el major absentisme, ara la crisi les està beneficiant. Abans de faltar a la feina, la gent s’ho pensa dues vegades. O tres. ARTUR ZANÓN

Davant l’aspiració cientíﬁca de l’Economia, el comportament subjectiu dels seus agents. Davant l’intent de racionalitat, les actituds sorprenents. La psicologia, les sensacions o les percepcions expliquen, en part, l’evolució de l’economia. I una cosa ben semblant està passant amb les baixes laborals dels treballadors. Un 2009 que ha deixat 4,3 milions d’espanyols sense treball (uns 600.000 d’ells, catalans), ha modificat radicalment la mentalitat. La por explica molts canvis. Entre ells, el menor absentisme. “Sí, la crisi ha canviat diversos patrons de comportament i la reducció de les absències n’és un”, admet Raúl Sánchez, commercial manager de Randstad Inhouse Services. Segons un informe d’aquesta empresa de treball temporal, l’absentisme laboral no justificat s’ha desplomat un 90% a tot l’Estat. Els treballadors han vist comiats a la pròpia empresa, d’altres tenen familiars o amics a l’atur i els restants (en queda algun?) tenen prou amb obrir la secció d’economia d’un diari. Conscients de la pitjor conjuntura econòmica des de la transició, que la feina és un bé més escàs que mai, els empleats són més conseqüents amb la seva jornada laboral. “Davant la por de perdre la feina, els empleats han disminuït al mínim les absències. L’absentisme no justiﬁcat s’ha quedat en la mínima expressió i només se’n registra per incapacitat temporal o per accidents de treball”, apunta el director de Randstad Inhouse Service, Óscar Gutiérrez. Es tracta de “treballadors que no poden aportar cap tipus de documentació que acrediti el motiu pel qual no han anat al seu lloc de treball”, raona Sánchez. Tot plegat serveix per reforçar la idea que darrere l’absentisme s’amaga la desmotivació de l’empleat. Per lluitarhi, es recomana una política de recursos humans adequada. Cada empresa ha de conèixer quines causes porten l’empleat

Darrere l’absentisme s’amaga la desmotivació de l’empleat per la feina i la falta de temps No anar a la feina té costos en forma de pèrdua de productivitat i en despeses extraordinàries a allunyar-s’hi i adoptar mesures per canviar la situació. Per descomptat, els treballadors que s’inventen una baixa no ho fan per perdre el temps: ajudar en un negoci familiar, competència deslleial de treballadors que pensen a canviar-se de feina, empleats amb marcada afició esportiva... Aquesta pràctica es tradueix principalment “en retards, abandonaments del lloc de treball, cura de fills o menors, atenció de negocis familiars, encàrrecs i comandes...” enumera el director gerent del Grup Paradell Consultors, Mariano Paradell. No és una qüestió menor. Ni molt menys. No anar a la feina té costos en forma de pèrdua de productivitat. Segons càlculs de Randstad, l’absentisme (el justificat i el que no) causa pèrdues de 2.000 milions d’euros a les empreses de tot l’Estat. I en perden tots. Primer les firmes: “Quan algú s’absenta, la seva producció deixa de sortir endavant i es produeix una minva econòmica pel bé o servei que es deixa de fer”, apunta Sánchez. A tot això s’afegeixen possibles despeses extraordinàries de contractació de personal addicional. “Cal que no es converteixi en un absentisme professional que pugui perjudicar la imatge de l’empresa i incitar d’altres a seguir el mateix comporta-

L’absentisme causa pèrdues de 2.000 milions d’euros a les empreses de tot l’Estat. /ARXIU

ment”, adverteix. Però també hi ha més perjudicats. El segon és la Seguretat Social (l’Estat) i el tercer, les mútues. L’absentisme no justiﬁcat s’ha enfonsat. També ha baixat, tot i que menys, el legal. Davant els 32,14 casos per cada mil habitants del 2007, l’any 2009 va tancar, segons el mateix informe, amb una taxa de 26,96, dit d’una altra manera, un 16,1% menys en un bienni. Les hores no treballades per vacances i festius gairebé no han variat. El temps perdut com a conseqüència d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) va ser quatre cops superior durant els nou primers mesos que en tot el 2008; sembla lògica aquesta evolució, no volguda pels treballadors i imposada per la direcció d’una empresa. Els permisos remunerats per naixements o matrimoni van seguir el modest increment d’anys enrere (en paral·lel amb el repunt de la natalitat, per exemple), mentre que les incapacitats temporals i les maternitats s’han ajustat. Davant d’aquest canvi d’actitud dels empleats, les empreses han reaccionant tot atorgant una mica més de conﬁança als subordinats: les investigacions per desvetllar frau per baixes

ﬁngides es van reduir un 29%, d’acord amb les dades del Grup Paradell. A més de la crisi, el canvi rau en l’anullació del pressupost per a la investigació d’aquests casos per part de les mútues d’accident de treball. No obstant, els experts pronostiquen que l’absentisme tornarà als nivells anteriors un cop superada la crisi. El cercle virtuós producte de la contracció econòmica que ha fet més curosos i responsables els treballadors per por a engreixar les llistes del Servei d’Ocupació es transformarà en un cercle viciós a mesura que es creïn llocs de treball. Serà símptoma de la recuperació. Però d’això, com deien els còmics Tip y Coll, en parlarem demà. O potser passatdemà.

Homes joves i poc qualiﬁcats Les baixes se solen agafar a punt de començar les vacances o el cap de setmana, o a l’endemà d’una festa o d’un esdeveniment cultural d’alta rellevància. Explicat el pecat, cal deduir el perﬁl del pecador. El detalla Raúl Sánchez, de Randstad: “Home jove, menor de 30 anys i amb una formació baixa”. “Cal desem-

mascarar-los perquè la productivitat no es vegi atacada”, sosté Mariano Paradell, de Paradell Consultors. Ara bé, la crisi ha incidit en forma de propòsit d’esmena: amb una taxa d’atur que duplica la mitjana, el col·lectiu descrit en el paràgraf anterior ha estat el que més dràsticament ha reduït l’absentisme. Una situació semblant s’ha vist a la indústria, sector on més ERO s’han presentat i on més presència hi havia d’absentistes. Les dones solen faltar menys que els homes a la feina, tot i que entre els 25 i els 35 anys la situació s’altera perquè són elles les que de forma majoritària, encara, assumeixen les càrregues de tenir fills. Per solucionar aquest problema, els experts aconsellen les empreses una doble reacció. Primera: un major control de les absències per raons mèdiques (identificació i prevenció de riscos laborals, seguiment dels comunicats mèdics perquè no s’estenguin més temps del necessari). I segona: avançar en la conciliació perquè es pugui tenir cura dels fills o dels pares al mateix temps que es manté la productivitat i el compromís; tot sense haver de triar.

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Formació directiva ENTREVISTA PAU VERRIÉ, DIRECTOR GENERAL DE L’IDEC

“Estem trencant amb la idea que les empreses no conﬁen amb la universitat” Des de la seva creació, ara fa 16 anys, l’IDEC ha esdevingut un centre de formació de referència i ha aconseguit posicionar-se dins l’àmbit de la formació empresarial. Precisament, la voluntat de l’IDEC d’apropar-se al món de l’empresa l’ha portat a liderar, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra, la creació de la Barcelona School of Management (BSM), que ja entrarà en funcionament el curs 2010-2011. ÀGATA SERRA

Quina importància tenen les institucions com l’IDEC per al món de l’empresa? És important diferenciar les escoles de negoci amb una gran tradició a casa nostra, que tenen el seu origen en el món empresarial i en el sector privat, d’un altre gran conjunt d’institucions, com l’IDEC, que sorgim del món públic, però que ho hem fet amb la voluntat de crear uns instruments orientats cap a l’empresa i els professionals. És a dir, d’alguna manera tant nosaltres com les escoles de negoci conﬂuïm en els nostres objectius, però a partir d’un origen diferent. En aquest sentit, crec que és molt important que la universitat pública als anys noranta es plantegés obrir aquesta línia d’activitat cap al món empresarial que ﬁns aleshores havia estat totalment abandonada. Per què creu que està tan ben posicionat el sector de la formació de postgrau a casa nostra? Primer de tot, perquè les escoles ho han fet bé. Quan les coses es fan bé, els resultats són bons. Les escoles de negoci de Barcelona, que s’han aconseguit posicionar en rànquings mundials, és que perquè des de fa molts anys ho estan fent bé i, a més, han anat acumulant experiència. Les altres escoles, com nosaltres, que vam

L’IDEC també disposa d’una línia de negoci de formació in company. Com s’està acollint aquesta oferta? Aquest és un sector que ha anat creixent. Avui representa una mica més del 15% de l’activitat formativa. És un sector que, contràriament al que moltes persones pensaven que el 2009 seria un any difícil, ha crescut d’una manera important. En aquest sentit, estem satisfets perquè si el 2009 hem aconseguit un suport empresarial en la formació per encàrrec és perquè realment estem avançant decididament a trencar amb la idea que les empreses no conﬁen amb la universitat.

començar fa poc més de deu anys, també hem aconseguit un posicionament important. D’alguna manera som valors en alça. En quines àrees experimenten una major demanda de formació? L’IDEC coneix dues gran àrees diferents: tot l’àmbit d’empresa i després cobrim tot un altre àmbit d’activitats que s’engloben dins el marc de la universitat: dret, comunicació, salut, etc. L’àmbit de l’empresa representa per a l’activitat de l’IDEC un 60%, tot i que els altres àmbits també són importants. Està previst potenciar alguna àrea determinada? Hem detectat la necessitat d’estructurar una escola de negoci, i això és el que estem fent. El juny passat el Patronat va acordar la constitució de l’escola de negoci de la UPF que sota el nom Barcelona School of Management posarem en marxa immediatament. Ja tenim un degà, hem constituït un consell acadèmic i ara estem tancant els acords de col·laboració amb un grup d’empreses que s’implicaran en el projecte. El curs que ve ja posarem en marxa un programa pilot per poder el curs 2011-2012 funcionar a la velocitat normal. La Barcelona School of Management és el gran repte de

L’IDEC persegueix potenciar la seva presència internacional. / DAVID FERNÁNDEZ

l’IDEC a curt termini? És molt important perquè ens suposarà tenir una estructura d’escola de negoci convencional, i això ens permetrà tenir una implicació més forta i més eﬁcient en tot el món empresarial. Ara, en aquests moments, estem acabant de tancar la negociació amb les empreses, perquè el que sí que ens hem plantejat és que l’estructura serà amb òrgans paritaris entre la universitat i l’empresa. Volem que existeixi un equilibri entre aquestes dues fonts de coneixement.

Quins altres reptes té l’IDEC? Doncs potenciar i consolidar la nostra presència internacional. Hem crescut d’una forma important en l’àmbit Llatinoamericà. Tenim programes de doble grau amb universitats sud-americanes, a Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, Mèxic... Tenim una delegació ﬁxa a Argentina. Estem creant una xarxa d’antics alumnes que ens ha de permetre tenir activitat en diversos països. I formem part de totes les xarxes europees que treballen en el camp de la formació, orientada a l’empresa.

Creu que l’empresa catalana aposta suﬁcientment per la formació? En els darrers anys hi ha hagut un salt molt important. La sensibilitat que existeix, en general, per part d’institucions i associacions empresarials, hi ha ajudat. Tot i així, les dinàmiques del món universitari i del món empresarial són molts cops diferents i estan allunyades, i els costa encara de trobar la manera de treballar conjuntament. Per tant, és important que les principals universitats catalanes apostin per això. Això, és clar, no es pot produir de la nit al dia. Malgrat tot crec que ens trobem en una bona tendència.

34 FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

ACTITUDS

HABILITATS DIRECTIVES

El coaching grupal, un aliat per incrementar el potencial dels equips de treball El coaching no només és una tècnica individual, sinó tot el contrari. Precisament, el seu principal avantatge radica en què, a part de potenciar les competències de lideratge d’una persona, també ajuda a augmentar la productivitat de tot l’equip. Estem parlant del coaching grupal, una metodologia que permet a les empreses maximitzar el potencial dels seus treballadors i donar un canvi de cultura en l’organització, sobretot en situacions de crisi econòmica com la que estem vivint actualment, quan una inversió en les persones pot ajudar una empresa a superar-la. Kainova, una companyia especialitzada en la gestió i el desenvolupament dels treballadors, ha estat la que ha introduït aquest nou concepte de coaching grupal. La clau d’aquesta tècnica és que les persones del grup

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

Donar suport al treballador, la millor forma d’evitar l’absentisme

prenguin consciència sobre la necessitat d’interactuar per assolir els objectius empresarials. La metodologia del coaching grupal permet arribar a aquesta meta fomentant les relacions interpersonals i desenvolupant les competències de treball en equip. Al mateix temps, un altre dels avantatges principals d’aquest tipus de coaching és que els objectius s’aconsegueixen de forma més ràpida. Abans que s’acabi el procés ja es poden apreciar canvis en les persones que hi participen i, quan es ﬁnalitza, els beneﬁcis individuals i col·lectius del treball en equip s’han consolidat. En definitiva, en una època de recessió com l’actual, on es necessiten equips cohesionats i capaços de trobar solucions innovadores i creatives, el coaching grupal es converteix en el gran aliat.

CONEIXEMENTS

La cal·ligraﬁa pot determinar el candidat perfecte Les necessitats del mercat de treball han canviat, de la mateixa manera que les tècniques de selecció d’empleats. Per exemple, l’anàlisi grafològica dels candidats està cobrant cada vegada més importància. Atesora, una consultora especialitzada en outplacement, lideratge, coaching i diagnòstic, ha creat una nova empresa, Aldiara, encarregada de realitzar una valoració dels candidats seleccionats. I una de les vies que utilitza és, precisament, l’anàlisi grafològica. El coneixement d’aquesta tècnica permet l’estudi del caràcter, del temperament i de la personalitat. Així, la cal·ligraﬁa d’una persona mostra el potencial d’intel·ligència que té, la seva visió global i capacitat d’organització,

les seves aptituds per al lloc de treball (força de voluntat, dedicació, concentració, memòria, creativitat) i, fins i tot, si és millor treballant en equip o individualment. A més, si el lloc a ocupar implica el maneig de diners, la cal·ligrafia també pot ajudar a indicar la tendència d’una persona a l’apropiació indeguda o possibles addiccions a l’alcohol o a les drogues. D’aquesta manera, l’objectiu d’Aldiara és saber amb anterioritat les sinergies que poden establir-se amb el nou candidat i el seu equip, així com els conflictes potencials. Gràcies a aquesta anàlisi, es localitzarà el millor perfil tenint en compte la resta de perfils que ja hi ha incorporats dins la companyia.

La gestió responsable dels RRHH té una incidència positiva en l’absentisme. / ARXIU

Hi ha una relació directa entre la falta de polítiques per millorar la situació dels treballadors i les absències. Aquesta és la conclusió principal que es desprèn del baròmetre Egarsat sobre absentisme laboral presentat per Esade. L’objectiu de l’estudi, coordinat pel professor Carlos Obeso, és descobrir quina incidència positiva té en l’absentisme la gestió responsable dels recursos humans a l’empresa. És a dir, com un bon clima laboral, una gestió correcta de la diversitat, la conciliació laboral i personal, i la promoció i el desenvolupament de competències poden contribuir a millorar els índexs d’absentisme. En aquest sentit, el baròmetre posa de manifest que les baixes creixen “de forma substancial quan hi ha la percepció d’in-

existència d’una actitud de cura o preocupació per les persones o d’un control fort del col·lectiu de treballadors”. Per això, per evitar l’increment de l’absentisme, Esade intenta convèncer les empreses perquè no eliminin prestacions socials per a la plantilla. Segons el sondeig, els treballadors de més edat solen patir baixes de més de 10 dies, mentre que els més joves falten d’un a tres dies. Així mateix, la cura de familiars és un altre dels motius que porta a l’absentisme. Per tal de reduir el problema, l’escola de negocis defensa la implantació d’horaris ﬂexibles. Algunes de les empreses més reconegudes per tenir en compte el benestar emocional dels treballadors són, entre altres, Nestlé i Grífols.

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A ÁUREA BENITO, DIRECTORA DE RECURSOS HUMANS DE ISDIN

“La innovació comporta formació permanent”

A COR OBERT Nascuda a Barcelona. Casada i amb tres fills. Il·lusionada amb l’oﬁci de viure i amb la professió. Quan vas començar a treballar? Al darrer any de carrera.

Quantes persones treballen a la teva empresa? Més de 500.

Què és el millor de la infància? La màgia, la sensació de ser invulnerable i la imaginació sense límits.

Més dones que homes? No, hi ha un equilibri de gènere.

Alguna cosa quoitidiana que no vulguis perdre’t? El somriure dels meus fills, la complicitat amb Lluís, fruit de compartir un projecte de vida i les xerrades amb ma mare.

Teniu algún pla de conciliació? Forma part del Pla d’Igualtat en què estem treballant. Per què creus que el sector farmacèutic és tan envejat? Per la percepció que és un sector estable, sanejat i que gaudeix de beneﬁcis socials superiors a la mitjana. Per promocionar, en ser dona, què cal sacriﬁcar? Cada elecció és una renúncia i a la vegada, quantes més possibilitats d’escollir tenim, més lliures som. Teniu sistemes per descobrir nous talents? Som relativament petits, si bé les nostres seleccions són worldwide perquè el talent no té fronteres. A més, tenim collaboracions amb vàries universitats i escoles de negoci que ens permeten captar gent veritablement excepcional pels seus valors i el seu CV. Invertim en plans de successió, inventaris de talent i competències clau. Què té la teva empresa que no tenen d’altres? Els nostres valors: talent, caràcter i compromís; un entorn reptador, un projecte il·lusionant i, per sobre de tot, l’ equip que en forma part. Per què creus que cada vegada hi ha més dones que homes als RRHH? És un àrea on la comunicació, la collaboració, l’empatia, el treball en equip, la intuició, les habilitats socials, el compromís, la capacitat de cohesionar – tots aquells valors considerats tradici-

Què vols ser de gran? Algú que sap cultivar més ser que tenir; que manté la capacitat d’illusionar-se i aprendre’n; algú amb voluntat de viure i lliurar-se’n. Áurea Benito dirigeix l’àrea de RRHH on ha de gestionar 500 persones. / M.A. CHAZO

onalment femenins, amb independència del gènere –, són essencials. Les noves generacions “X” i “Y”, prefereixen la seguretat als reptes? Més que la seguretat, diria que prefereixen la qualitat de vida: horari flexible, teletreball, formació a càrrec de l’empresa, vacances, possibilitats de promoció i reconeixement ràpid. L’anunci del famós explorador polar Sir Ernest Shakleton publicat el 1900 deia: “Es busquen homes per a una perillosa travessa. Sou baix, fred intens, varis mesos de completa obscuritat, perill constant, dubtós retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”. Quan va apareixer en els periòdics de Londres provocà una enorme resposta. Interessant, veritat?

tant del nostre pressupost (una mica més del doble de l’establert per llei) en la formació dels nostres equips. La decisió d’assignar una important partida pressupostària a la formació, respon a una estratègia centrada en el desenvolupament del coneixement com a forma de posicionar-nos en el mercat i d’evolució continuada. ISDIN és una companyia innovadora i això comporta formació permanent així com compartir i difondre experiències i coneixement.

Com motivem els joves? Plantejant-los reptes estimulants, donantlos perspectiva i possibilitat de desenvolupament i reconeixent els bons resultats.

Falten directius i sobren caps? Treballem perquè no sigui així. En ISDIN es discuteixen les idees i no les persones. Hi ha un gran debat abans de prendre decisions, la recerca d’opinions és norma i, tot i que una decisió sempre correspon a algú, el procés està molt compartit. Una de les nostres consignes, fruit dels nostres valors, és “empower & collaborate”.

Hi ha resistència a la formació? En ISDIN tenim una sòlida aposta per la formació i invertim una part impor-

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

MIQUEL BONET

El treball roba temps a la família? El treball no té aquesta potestat; nosaltres sí. Què fas quan no treballes? Gaudir de cada moment: la dutxa tonificant del dematí, el sabor del primer cafè, l’alegre enrenou dels fills... Com veus el moment que vivim? Són temps d’incertesa i difícils, però cal mirar cap endavant amb optimisme. Moltes de les bones coses sorgeixen de l’esforç i del sacrifici. Has tingut algun mestre? Els meus pares sempre han estat una inspiració per a mi. El meu pare, per la seva filosofia de vida, el seu sentit de la família i la seva capacitat per veure la millor versió de mi mateixa. Ma mare, per la seva vitalitat, generositat, creativitat i força; per ensenyar-nos a viure amb passió i educar-nos valorant el que teníem.

El referente en formación www.guiamasters.com

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

Un Estat del Benestar amb menys Estat i més mercat Llibertat de l’individu, obertura a la resta d’individus, polítiques que evitin excessives conjuntures i de desenvolupament econòmic i actuació en els espais on el mercat no actua bé. Són els principals eixos que planteja l’Economia Social de Mercat (ESM) per la qual hauria d’apostar la Unió Europea per aconseguir un millor futur. És el model que, enmig de la crisi econòmica i ﬁnancera que pateix el Vell Continent i especialment Espanya, va defensar el catedràtic emèrit d’Economia d’Esade, Eugenio Recio. ARTUR ZANÓN

Ben bé es podria anomenar liberalisme social, termes aparentment contradictoris. O un Estat del Benestar reformulat amb molt menys Estat i molt més mercat. Es tracta del model d’Economia Social de Mercat que va proposar Eugenio Recio durant una sessió de treball organitzada per la fundació Persona i Democràcia – Joaquim Xicoy al campus de Pedralbes d’Esade, en una classe magistral que va congregar unes 40 persones. A mig camí entre la política de mercat anglosaxona i la política social escandinava, els principis exposats pel professor Recio es podrien resumir en els següents sis punts: 1. Llibertat de l’individu. És el principi fonamental, que s’expressa en el mercat amb la competència perfecta i amb l’autonomia dels agents socials. 2. Principi de solidaritat. L’obertura als altres i la sensibilitat social, juntament amb el primer

ABR

punt, donen a la persona una dignitat total. L’economia de mercat serà estable si es combinen l’eficiència econòmica amb la cohesió social mitjançant l’ajut de l’Estat. 3. Estabilitat i fluctuacions. Una política de conjuntura dels Estats ha d’evitar que les excessives fluctuacions cícliques tinguin conseqüències negatives per a l’economia i per a les persones. Un Banc Central independent donarà prioritat a l’estabilitat monetària. 4. Desenvolupament econòmic. Per impulsar l’economia cal abans crear condicions jurídiques i les infraestructures necessàries. Les regles fiscals han de ser clares. 5. Adaptar-se al mercat. Amb el mercat com a centre de l’economia, la política estructural ha d’estimular-hi l’adaptació, fomentant la mobilitat professional i regional. 6. Conformitat amb el mercat. Assumint que les assignacions del mercat són incompletes o insuficients, l’actuació

ABR

pública s’ha de regir per l’exigència de conformitat amb ell. Al parer de Recio, la crisi econòmica reforça els principis de l’ESM perquè no han quedat trontollats, a diferència del que pot passar amb un mercat sense gairebé regulació (EUA) i una excessiva intervenció dels Estats. En ella, el mercat esdevé el centre al voltant del qual s’estructura la societat, la política i, per descomptat, l’economia. Tot i que segons Recio “no s’ha de sacralitzar el mercat

i cal reconèixer les errades”, la concurrència en ell és la garantia de la millor assignació de recursos i la maximització del benestar i els beneficis per als consumidors i els productors. També considera que un menor paper dels polítics en les decisions econòmiques milloraria el benestar agregat: “És perillosíssim que els Governs actuïn intervinguin més per beneficiar el seu partit o per mantenir-se en el poder que per beneficiar els ciutadans”, va afirmar.

NOMENAMENTS PRICEWATERHOUSECOOPERS Justo Alcocer, soci responsable del sector financer Alcocer té una dilatada trajectòria professional de vint anys assessorant entitats financeres i asseguradores, i ve a liderar i a impulsar aquesta pràctica en totes les línies de negoci de la firma, Auditoria, Consultoria i Assessorament Fiscal i Legal. Durant diversos anys va ser el soci responsable de McKinsey per al sector financer a Espanya i líder de la pràctica de banca minorista a Europa, treballant amb les principals entitats financeres a la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. És expert en estratègia i operacions en banca retail i ha participat en els processos de fusió de les principals entitats financeres.

MÚTUA INTERCOMARCAL Enric González, director general adjunt El ﬁns ara responsable de l’àrea de prestacions i gestió de recursos de Mútua Intercomarcal ha estat nomenat director general adjunt de l’entitat. Nascut el 1957, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en Medicina del Treball i format en gestió hospitalària, gestió de persones i direcció d’empreses. Treballa a Mútua Intercomarcal des del 1987, on ha estat responsable dels serveis més vinculats amb la Seguretat Social, com ara assistència sanitària, recursos econòmics, assessoria jurídica, i gestió i desenvolupament de persones. Des del 2002 forma part del Comitè de Direcció.

L’ESM I LA CRISI A ESPANYA I CATALUNYA La crisi ha dibuixat dos escenaris de despesa a tot el món: una representada pel president dels EUA, Barack Obama, que aposta per “gastar més”, i l’altra, per Europa, que “també gasta, però es pregunta per les conseqüències que tindrà per a l’economia”. Eugenio Recio va aprofitar per criticar el canvi de titulars al ministeri d’Economia, on Elena Salgado va substituir Pedro Solbes en la vicepresidència segona. “En els seus darrers dies, Solbes va dir que ja no es podia gastar més, però després Salgado afirmava que encara hi havia límit per a augmentar més el dèficit [que va tancar el 2009 en el 11,4%]. S’ha gastat per gastar, sense tenir en compte el rendiment de les despeses. Això no hauria passat si s’hagués tingut en compte l’ESM”, va subratllar.

ABR

HENKEL Andrea Bastoni, director general de detergents i cura de la llar Bastoni ocuparà el nou càrrec dins l’àrea espanyola, sota la supervisió de Giacomo Archi, actual vicepresident del negoci de Detergents i Cura de la Llar de la zona del sud-est d’Europa. Va començar a treballar a Henkel el 1994, quan va entrar al departament de Màrqueting de Detergents i Cura de la Llar de Henkel Itàlia, i de seguida va tenir una carrera ascendent que el va portar ﬁns a Grècia i ara Espanya. Bastoni és llicenciat en ADE per la Universitat Luigi Bocconi de Milà.

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

• Recerca i selecció de professionals i directius. • Avaluació psicològica i competencial. • Consultoria en RRHH. ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona Tel.: 93 412 33 99

ABR

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

MARÇ 2010 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A FERMÍ REIXACH, ACTOR

“L’actuació teatral ha de ser animal, un acte de vida o mort”

MARIA URRERO

Arribem a l’entrevista una hora aproximadament abans que comenci la funció de dijous. L’actor ja fa estona que està caracteritzat com a funcionari Poprixin (pijama deslluït, descalç), i modula la seva veu mentre passeja per l’escenari. Ara crida, ara gemega, ara riu exasperadament. L’acompanyen a escena una cadira, un senzill jaç i un rentador antic. Això i el bagatge d’un actor de llarga carrera teatral que ara s’enfronta a la reinterpretació d’una obra paradigma del Mètode Stanislavski. Per què ha decidit reprendre aquesta obra 25 anys després de la seva primera interpretació? Ha estat per dos motius. Primerament, aproﬁtant el bicentenari de la mort de Nikolai Gógol, però sobretot perquè crec que es tracta d’un treball molt especial que ja vaig tenir el privilegi de fer fa 25 anys i que ara m’interessava tornar a realitzar per mostrar-lo a noves generacions. D’altra banda, és un paper que requereix una energia i una concentració especials i aquest és un bon moment personal per interpretar-lo. Creu que es tracta d’un text adient per als temps actuals? De fet, un altre dels motius per a la reinterpretació del text va ser la seva vigència pel que fa a la temàtica i la dramatúrgia. No es tracta de copiar el que vaig fer aleshores, perquè jo tampoc sóc la mateixa persona que fa 25 anys, sinó que el que volia

25 anys han passat des del primer cop que Fermí Reixach (Lloret de Mar, 1946) va posar-se a la pell del funcionari Poprixin per interpretar Diari d’un boig, obra de Nikolai Gógol. Aleshores era un estudiant d’art dramàtic a Nova York, i la força i el valor interpretatiu de l’obra el varen captivar. Ara, coincidint amb el bicentenari de la mort de l’autor rus de l’obra, Reixach s’estrena també com a director amb aquest monòleg d’emocions intenses i extremes, que es podrà veure ﬁns al 18 d’abril al Versus Teatre. era plasmar el que jo sóc ara en aquest personatge. I en començar a assajar-lo em vaig adonar de com està de viu el text. En quin sentit? Gógol és l’autor que, juntament amb Shakespeare, retrata millor l’ésser humà amb totes les seves misèries i les seves grandeses. Una mica a través d’aquest personatge, el funcionari Poprixin, i de la seva bogeria, et permets expressar els sentiments i les sensacions amb el màxim de llibertat. En aquest sentit, crec que el personatge de Diari d’un boig fa tot un recorregut per la societat d’aleshores, que no és tan diferent de la nostra actualment, i aquest fet em sorprèn. Veig aquests patriotes que es posen en política per les ganes de poder, fet que succeïa aleshores

Fermí Reixach no improvisa sobre l’escenari, però sí que segueix els impulsos que li vénen en aquell moment. / M.A. CHAZO

i passa també ara, persones que es vendrien ﬁns i tot la família a canvi de més diners i poder. Sense anar més lluny, aquest text em recorda, per exemple, el cas Millet. I és que el teatre ha de ser i és el mirall de la societat, i en aquest aspecte són les imatges actuals les que fan que no hagi de buscar les referències molt lluny, sinó que les puc trobar en la meva societat. Parli’ns del funcionari Poprixin... Es tracta d’un personatge envoltat per una tragèdia terrible, però que alhora conté elements de comèdia. Aquests darrers són tan atractius i tan fascinants que aquesta és potser una de les virtuts del text. Gógol defensava allò de riure a través de les llàgrimes, i és l’objectiu que persegueix el text. L’obra no vol la riallada de l’espectador, però sí un toc de comèdia que trenqui amb el dramatisme de la història. Fa poc ha realitzat una funció a la presó Model. Ens pot parlar d’aquesta experiència? Ha estat molt interessant i vaig quedar sorprès de la recepció dels espectadors i de la interpretació que van fer de l’obra. El funcionari Poprixin no és un personatge perillós, és un ocell que no pot volar, que està mancat de llibertat. I és precisament a través d’aquesta manca de llibertat que els presos s’hi varen veure reflectits. També

em va sorprendre molt gratament l’alt nivell de comprensió de l’obra, que anava més enllà dels sentiments més superficials. Em van realitzar una entrevista a la ràdio de la presó en la qual fins i tot em comentaven que veien arrels socràtiques en el text. I és que, de fet, es tracta d’una obra del pare de les lletres russes, juntament amb Tolstói i Dostoievski, autors que deriven en Kafka. Creu que ha descobert aquesta essència a través de la reinterpretació? D’una banda, és un text monumental, i això és molt valuós per a mi com a actor. Hi ha l’actor i no hi ha res més. I aquesta és i ha de ser l’essència veritable del teatre. Fa 25 anys jo era un estudiant que tot just començava a conèixer el mètode Stanislavski. Aleshores em van dir: oblida’t del text i busca tota la part emocional, crea vida a l’escenari. I és el que vaig fer i el que faig ara. L’objectiu és que l’espectador no vegi l’actor, que vegi només el personatge. I en aquest sentit hi ha dues classes d’actuació: una, en què la narració s’indica a través del text. I l’altra, en la qual ets tu el personatge i t’imagines com reaccionaries tu en la situació d’aquest personatge. Improvisa sobre l’escenari? No improviso, però sí que és cert que no hi ha una estructura d’actuació fixa, tret d’uns

pocs passatges concrets. I en aquest sentit, si tinc un impuls el segueixo. Per exemple, si tinc l’impuls de menjar pa en menjaré. Si no, no ho faré. L’important és que sigui un impuls de veritat, perquè si és de veritat l’espectador ho veu, no hi ha trampa. Què suposa per a un actor enfrontar-se a un monòleg de més d’una hora? És un repte, però alhora, és l’essència de ser actor. I això és el que les noves generacions han de veure. L’actuació no ha de ser intel·lectual, és animal. És el fet de necessitar una cosa i anar a per aquesta cosa, ha de ser una necessitat de vida o mort aconseguir-la. Per posar un exemple, jo sé com acaba l’obra, però la idea seria que quan comença no ho sabés. Tinc totes les coordenades però he de deixar que sigui el personatge el que ﬂueixi. Les imatges canvien i amb això s’ha d’anar jugant. A més, aquest personatge és fascinant perquè el fet d’interpretar-lo és com fer malabarismes: és com un nen que passa del riure a les llàgrimes sense que hi hagi cap ﬁltre intel·lectual. Ha de ser una cosa que t’aporti, que et mogui a tots els nivells, i no només visualment o plàsticament. I és quan algú em diu que setmanes després de veure l’actuació, encara hi pensa, quan veig que aquesta essència del teatre és la que veritablement vull transmetre.

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL MARÇ 2010

RESTAURANT CALDENI

Els plaers de la carn

BEGOÑA GIMÉNEZ

A Dani Lechuga, xef del restaurant Caldeni, talent no li falta. Però sobretot, el que té és un bon ull i un gran olfacte per triar bons productes i a bon preu. Procedeix d’una família amb tradició en la carn. Millor dit, amb tradició en la compra de carn, ja que són socis d’una empresa d’importació de carn de boví. D’aquesta manera, el jove xef ha tingut, des dels seus inicis, un intens contacte amb les millors carns. Expert en el sector, sap quines són les claus per triar una bona peça: “la raça, l’alimentació i la bona cura dels animals” són, segons Lechuga, els factors essencials.

Talls de luxe Tres són les carns especials seleccionades de la casa: el japonès Kobe beef , l’americà Nebraska Agnus Beef, el preferit del xef, i el bou francès. Segons l’època de l’any, la carta pot incloure alguna altra varietat com el bou de les valls de l’Esla, de León. El Caldeni compta amb el certificat d’origen de les seves carns proporcionat per la companyia Frigorifico Las Piedras. Aquestes varietats de carn les podem assaborir a la planxa en tall de ﬁlet o llom i en steak tartar. La guarnició és modesta, només un breu acompanyament que ens servirà per recordar-nos l’origen de la vertadera protagonista del plat, la carn. Ens podem apropar a l’experiència gastronòmica del restaurant Caldeni per diferents vies: carta, menú del dia (només migdies entre setmana) i menú degustació sorpresa (quatre aperitius,

Despullat, sense floritures, només agraciat amb sal per potenciar el seu gust. Quan el producte és de qualitat suprema no cal res més. Un filet al punt d’Angus Beef Nebraska és elevat a la categoria d’exquisidesa a l’alçada de qualsevol elaborada recepta. Perquè sigui així cal saber escollir el millor producte, la millor carn. tres entrants, un peix, una carn i dos postres). Cal destacar que qualsevol d’aquestes opcions resulta força econòmica amb una sensacional relació qualitat preu, el que permet incloure el nom de Caldeni en els restaurants de Barcelona considerats bistronòmics. El seu menú degustació, ple d’imaginació i complicitat, no arriba als 50 euros. La carta està composada per plats d’estil mediterrani “amb tècniques actuals, presentacions més modernes i sobretot, amb una mica de gràcia!”, puntualitza el seu xef. Menjar bé i gaudir dels aliments són les dues màximes d’aquest restaurant. Ni els manierismes ni els recargolaments innecessaris semblen ser el seu estil. Presentacions arreglades però força naturals, amb uns acabats gairebé perfectes. També podem descobrir alguna sorpresa, tant pel que fa a la presentació com per l’esclat de sabors a la boca en alguna recepta més sofisticada com el ‘Pop a la brasa amb ceps, ou i parmentier de ceba’. Potser es troben a faltar alguns acompanyants de tall més vegetal, com una amanida o

Dani Lechuga a la cuina quasi bé a la vista del restaurant Caldeni . / CEDIDA

La raça, l’alimentació i la bona cura dels animals són els factors clau per aconseguir una bona carn unes verdures a la brasa, per si algun comensal no és del tot carnívor, tot i que amb l’arròs cremós de llamàntol i mantecat d’all i oli podríem arreglar-nos. El restaurant Caldeni té una sala senzilla, decorada amb discreció, de set taules on es respira tranquil·litat i benestar (malgrat que es pot fumar). El servei és educat i atent i el ritme amb què els plats arriben a taula és pausat però sense temps morts. L’horari de cuina és de dilluns a dissabtes de 13:30 a 15:15 i de dijous a dissabtes, de 21:00 a 22:30. Diumenges i festius, haurem de prescindir de gaudir de certs plaers que només la carn pot oferir.

Caldeni València 452 08013 - BCN telf. 932 325 811 www.caldeni.com

WAGYÚ KOBE BEEF Wagyú és la raça bovina japonesa i Kobe la província de la qual és natural. La seva carn és molt estimada per la seva textura i gust. És considerada la carn bovina de major qualitat del món. Gràcies a la seva predisposició genètica i a una dieta especial que inclou, civada, cervesa i sake, el ramat Wagyu produeix una carn que conté un percentatge major de greixos amb components omega-3 i omega-6 que la carn de tipus comú. L’augment de la “marbrerització” augmenta també el percentatge de greixos monoinsaturitzats respecte els greixos saturats. La seva criança és molt laboriosa i costosa. Aquests bous són tractats per a gaudir d’estrès zero, el que fa que la seva carn sigui tan tendra. Fins i tot reben uns massatges diàriament per aconseguir una bona toniﬁcació muscular.

EL TAST

Clot de l’Espina 2007 Serrat de Montsoriu Anyada: 2007 Varietats: 100% Pinot Elaboració: Fermentació i maceració llarga en acer i malolàctica en bótes de roure francès. Característiques: Vi negre de color vermell rogenc amb rivet mora de capa mitja. Al nas és molt complex, de molta intensitat. Després de respirar força estona apareixen notes de fruita vermella i negra que recorden a les móres silvestres i prunes madures. És força balsàmic i té un fons de criança cendrós que es repeteix. La seva boca és potent i estructurada. Aromes de fruites licoroses, espècies com el pebre i el clau es marquen de manera clara. Té un ﬁnal llarg i contundent, deixant sabors de criança que ens recorden la terra mullada, els cuirs i la cendra. Grau Alcohòlic: 14% vol. Producció: 3.198 ampolles.

MARÇ 2010

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA

MÓN EMPRESARIAL

CULTURA CITA CÈLEBRE: “Tots els mals de la democràcia es poden curar amb més democràcia.” A. E. Smith (1873-1944) Polític nord-americà.

Convidats d’honor al 75è aniversari del MNAC El MNAC està de celebració i commemora els seus 75 anys amb una exposició on s’ha reunit una selecció de les millors peces d’art de totes les èpoques i de tots els estils. “Convidats d’honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC” es pot visitar ﬁns l’11 d’abril. CRISTINA S.

“Y DESPUÉS DE LA CRISIS, QUÉ?” Autors: Juan Rosell, Joaquín Trigo Editorial: Deusto Pàgines: 222 Joan Rosell i Joaquín Trigo, president i director de Foment del Treball respectivament, han presentat el llibre “Y después de la crisis, qué?”, on plantegen la necessitat de dur a terme de manera immediata reformes estructurals en el mercat laboral. Comenten que si les converses entre sindicats i patronal no donen lloc a un nou escenari laboral caldrà que sigui el govern qui prengui una decisió ferma i tiri endavant les mesures necessàries per a reconduir la situació. Els autors tenen clar que “la reducció de la prestació és apropiada per evitar una permanència excessiva en situació d’atur o reduir les pràctiques d’ocupació irregular simultània a la percepció d’ajudes públiques.” Els autors també afirmen que el mercat de treball no funciona i que calen “fórmules imaginatives.”

“GUÍA PRÁCTICA PARA LA CREACIÓN DE EMPRESAS” Autor: Diversos autors (coordinació de Fernando Campa Planas) Editorial: Publicacions URV Pàgines: 184 L’any 2006 va néixer la Càtedra URV-Empresa amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria i la creació d’empreses. Per a fer-ho possible, es va comptar amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, el seu Consell Social, les quatre cambres de comerç de la demarcació (Tarragona, Reus, Valls i Tortosa) i de l’organització empresarial CEPTA. Posteriorment, van afegirs’hi PIMEC-Tarragona i la Diputació de Tarragona. Aquest llibre és el producte de les diferents experiències formatives d’un grup de professors, col·laboradors amb la Càtedra de la URV, amb tots aquells emprenedors que han volgut posar en marxa el seu projecte i amb els alumnes que han assistit a les seves classes d’emprenedoria.

El Camp Nou estrenarà platea per a empreses Coincidint amb el final de les competicions esportives de la temporada 2009/10, el Camp Nou estrenarà el lloguer d’un nou espai per a esdeveniments per a les empreses. Es tracta de l’espai anomenat Platea del Camp Nou, instal·lada a la part central de la primera graderia de tribuna just darrere les banquetes. Aquest nou espai està pensat per acollir, principalment, sopars de gala o còctels. Té capacitat ﬁns a 250 persones. La possibilitat de gaudir d’una vetllada al costat de la gespa del Camp Nou es pot completar, a més, amb un tour privat guiat pel Camp Nou i una visita al Museu o altres serveis que ofereix habitualment el club a les empreses que hi organitzen esdeveniments.

El MNAC està d’aniversari i celebra ni més ni menys que 75 anys. Per fer-ho, ha organitzat l’exposició titulada “Convidats d’honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC”. En una ocasió tan especial com aquesta, el visitant podrà gaudir d’una selecció de 75 obres mestres pertanyents a col·leccions privades, a museus catalans, europeus i americans i també al patrimoni eclesiàstic. Cal destacar que aquestes obres pertanyen a èpoques ben diverses, des de l’edat mitjana ﬁns al segle XX. Tots els corrents artístics hi són presents: el romànic, el gòtic, el Renaixement, el Barroc, el segle XIX i els 3 primers decennis del segle XX. Aquesta exposició tan especial ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el MNAC i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC) i es podrà visitar ﬁns el dia 11 d’abril.

Les obres més selectes Per primera vegada el MNAC organitza una exposició en què han col·laborat de manera conjunta diferents àrees de col·leccions i que ha permès reunir obres de totes les tècniques, des de la pintura sobre tela i sobre fusta, la pintura mural, l’escultura en pedra, en marbre, en fusta i en metall, l’orfebreria, manuscrits, dibuixos, aquarel·les i fotograﬁes i també un moble modernista. Algunes de les obres exposades han deixat la seva ubicació habitual tot seguint un procés molt delicat de desmuntatge de peces per poder formar part d’aquesta exposició que difícilment es tornarà a repetir, com és el cas del “Retaule de la Mare de Déu de l’Escala”, de Joan Antigó. En destaquen també obres com l’escultura romànica catalana “La Majestat de Beget”, provinent de l’església de Sant Cristòfor de Beget; l’escultura del “Sant Carlemany”, de Jaume Cascalls; el frontal d’altar brodat de Sant Jordi, de la capella del Palau de la Generalitat; el frontal brodat de “Jesús i els Evangelistes”, provinent del Muesu Episcopal de Vic; o “El venedor de tapissos de Fortuny, del Museu de Montserrat. Algunes peces han pogut retornar temporalment a Catalunya ja que es troben per motius diversos fora de les nostres fronteres, com per exemple, és el cas del relleu de Pere

Arístides Maillol ,“Mediterrania”. Thierry Ollivier. / MNAC.

Oller del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, provinent del monestir de Poblet i que es trobava al Museu del Louvre, a París.

Origen del MNAC La Renaixença, al segle XIX, és el moment determinant en què es comença a recuperar part del patrimoni arqueològic i artístic català, el qual en aquell moment es trobava molt deteriorat i abandonat a conseqüència de la desamortització eclesiàstica. Va ser l’any 1907 quan es creà la Junta de Museus, gràcies a la qual l’any 1934 es va crear el Museu d’Art de Catalunya. Alguns noms que van ser determinants en la seva creació van ser Josep Puig i Cadafalch, Josep Pijoan i Soteras, Josep Llimona i Joaquim Folch i Torres. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) les obres del Museu van ser traslladades a Olot per preservar-les dels bombardeigs. Igualment, un selecció de les obres es van exposar al castell de Maisson Laffitte a París en aquell mateix període. L’any 1939 les obres van tornar a Barcelona i a partir d’aquell moment el museus d’art van passar a dependre de l’Ajuntament de Barcelona. El 1990, amb la Llei de Museus, es va inaugurar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a partir de la reunificació de diversos museus (Museu d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Modern, Museu de Numismàtica i el Museu del Dibuix).

La millor oferta de màsters i postgraus per arribar a les teves metes.

Futura i Fòrum del Treball és la millor opció per créixer en la teva carrera professional. Un espai pensat exclusivament per al teu futur, amb totes les propostes en màsters i postgraus i un programa de jornades tècniques molt complet per desenvolupar la teva professió i aconseguir totes les metes. Amb tot l’assessorament i l’orientació personal perquè no deixis de superar-te.

Recinte Montjuïc 19-20 Març 2010

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS