Món Empresarial 125 by Medigrup

Abril 2010 n. 125

Anàlisi mensual d’economia i empresa

LES SECCIONS

NOU ESTUDI DE LA COL·LECCIÓ EINES PER A LA INCLUSIÓ DE CAIXA CATALUNYA

ECONOMIA

pàg. 3 a 8 >>

El Col·legi Oﬁcial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) alerta de la difícil situació del sector. Breus col·legials. Es preveuen menys inversions públiques a Catalunya per al 2010 i el 2011. L’economista Oriol Amat analitza el cas de la Corporació Mondragón que ha sabut adaptar-se a l’entorn.

El Tercer Sector Social suposa el 2,8% del PIB català Aquest sector agrupa un total de 7.500 entitats i genera un volum econòmic de 5.550 milions d’euros.

Segons l’estudi, les persones ocupades en aquest sector són 100.093, un 92% més que el 2003. DESTAQUEM

EMPRESA

MANEL ORIHUELA

pàg. 9 a 15 >>

SUBDIRECTOR GENERAL DE NACEX

Daniel Ortiz ens apropa al concepte d’Economia Social de Mercat (ESM). El decàleg: deu opinions sobre empresa i economia. FINANCES

pàg. 17 a 19 >>

El president de Renta 4, Juan Carlos Ureta, va fer una xerrada a la Borsa de Barcelona sobre les perspectives borsàries.

“Som el departament de distribució de moltes empreses”

La companyia Avanzit es prepara per afrontar el futur amb èxit.

FORMACIÓ DIRECTIVA

PÀG. 21 A 23 >>

Entrevista a Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba CEU. Les empreses comencen a veure el Facebook com un aliat a l’hora de gestionar els seus equips de treball. Notícies de formació i recursos humans.

INTERNACIONAL

pàg. 24 a 27>>

El mapa: els aeroports al món. Tailàndia comença a sortir de la recessió i es perﬁla com una bona destinació i no tan sols a nivell turístic. Joan Tugores analitza el paper que tenen els lobbies ﬁnancers en la política mundial.

JAVIER RIERA MARSÀ PRESIDENT D’HISPACK I DE GRAPHISPACK ASSOCIACIÓ Més de 2 milions de persones es veuen involucrades en aquest sector. / ARXIU

El Tercer Sector Social, que agrupa un total de 7.500 entitats, té un pes cada cop més important en l’economia del país. El 2009 aquest sector va representar un 2,8% del PIB català. Aquesta xifra equival a un volum econòmic de 5.550 milions d’euros, cinc vegades més que el 2003, quan era de només 900 milions d’euros. Aquestes xifres es desprenen d’un estudi de Caixa Catalunya. El Tercer Sector Social de Catalunya ocupa actualment a 100.093 persones,

48.000 més que el 2003 (+92%), i un 70% de les entitats socials preveuen crear llocs de treball en els propers cinc anys. D’altra banda, segons l’estudi, es desprèn que l’ocupació generada és majoritàriament estable i les dones en són les principals beneﬁciàries. Aquestes xifres a nivell d’ocupació es complementen amb una important implicació de la societat ja que més de 2 milions de persones hi estan relacionades.

“La principal amenaça és el mercat domèstic”

PÀGINA 3

LLUCIA RAMIS

ESPECIAL: PACKAGING

ESCRIPTORA

El packaging resisteix a la crisi ESTILS DE VIDA

pàg. 37 a 39 >>

El sector del packaging podria superar la crisi sense massa reajustaments, gràcies a què els seus principals clients provenen de sectors poc tocats per la crisi com l’alimentació, la farmàcia i la cosmètica. No obstant, ha d’estar atent a la competència dels països asiàtics i a la pujada de determinades matèries primeres. De moment, ja està apostant fort per l’R+D, per poder diferenciar-se dels seus possibles competidors.

Descobrim el restaurant Trull d’en Francesc, situat a la població empordanesa de Boadella. Una escapada ﬁns a Gernika permet fer un recorregut per la història més recent, a l’hora que es pot gaudir d’un passeig per la costa basca. Retalls de cultura: llibres, exposicions i agenda del mes. El packaging té un pes clau dins de l’economia. / ARXIU

PÀGINES 29 A 38 >>

“La realitat és sempre la millor de les muses”

OPINIÓ / Sumari

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

DIRECTORI D’EMPRESES Airbus ............................13 Avánzit...........................19 BBVA .............................13 British Airways..............13 Cadbury .........................13 Caja Madrid...................11

EDITORIAL

Editorial

Ciments Molins .............13 Endesa...........................12

EL SECTOR DEL PACKAGING, UN EXEMPLE A SEGUIR

Ferrovial...................11, 12 Fiat.................................11 Henkel ...........................12 HP ..................................12 JCDcaux ........................13 Lufthansa.......................13 Marie Claire ..................13 Marsh ............................17 Mercadona ....................13 Microsoft.......................11 Nacex ..............................9 Orangina Schweppes ....11 Panasonic ......................12 Repsol............................11 Ryanair ..........................13 Sacresa..........................13 Sacyr..............................12 Seat ...............................13 Siemens.........................13 SOS................................12 Starbucks.......................11 Telefónica......................12

No descobrim res de nou si aﬁrmem que tots els sectors econòmics, sense excepcions, s’han vist tocats amb més o menys força per l’actual crisi. No obstant, també és cert que n’hi ha que estan resistint millor que d’altres, com és el cas del sector del packaging. Aquesta és una bona notícia si tenim en compte que un 66% de les empreses que s’hi dediquen a l’Estat espanyol, es concentren a Catalunya. No en va, a Barcelona, se celebra, cada tres anys, la ﬁra més important del sector, l’Hispack. Els bons resultats del sector es deuen a què els principals clients del packaging pertanyen a subsectors industrials com el de l’alimentació, la farmàcia i la cosmètica. Només el primer ja suposa un 60% del volum de negoci, alhora que és dels menys tocats per la crisi, donat que els

consumidors només retallen en últim terme les despeses en alimentació. Pel que fa als subsectors de la farmàcia i la cosmètica es mantenen amb bons resultats, alhora que tenen un potencial de creixement considerable.

de la competència. També, en els darrers temps, i gairebé a contrarellotge, han incorporat conceptes com la sostenibilitat i el reciclatge a l’hora de fabricar els seus productes.

D’altra banda, les empreses Ara bé, també hi ha altres del sector sempre han mirat motius que expliquen el bon cap a l’estranger i algunes manteniment del sector del d’elles, ﬁns i tot, són líders a nivell mundipackaging “La combinació al. Una prova en l’actual c o n j u n t u r a d’R+D i exportació d’això és que les empreses econòmica. de les empreses de maquinaD’una banria d’envasos da, moltes del sector és arriben a exde les seves gairebé sempre portar el 55% empreses han exitosa“ de la seva apostat fort producció. A per l’R+D. No només tenen en compte més, cal tenir en compte que la quantitat sinó també la moltes d’aquestes empreses qualitat dels seus produc- ja s’estan beneficiant de la tes. Són perfectament cons- recuperació econòmica que cients que la innovació i la està havent-hi a nivell muntecnologia és la seva clau dial, però que encara està de futur per diferenciar-se per arribar al nostre país.

Evidentment, no totes les empreses vinculades al packaging responen a aquest patró. Les que no surten a mercats exteriors i que no han apostat per l’R+D tenen, probablement, en aquests moments un futur incert, situació que encara s’agreuja més a causa de les dificultats per aconseguir finançament i suport, per part de les entitats financeres i les administracions. De fet, és més que probable que moltes de les empreses del sector que no s’han readaptat al nou context, ja s’hagin quedat pel camí. En qualsevol cas, la combinació d’R+D i exportació, que estan duent a terme bona part de les empreses del sector del packaging, és gairebé sempre exitosa. I, sens dubte, pot resultar una fórmula perfectament exportable a altres sectors de la nostra economia.

Fe d’errates: A la secció del Decàleg (p. 14-15) del número 124, la quarta columna hauria hagut d’anar signada per Òscar Perreau de Pinninck i no per Òscar Perreau de Inc.

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtora. Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Ariadna Boada, BCN Press . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotograﬁa: Diego Calderón. Fotograﬁa: David Fernández, M.Ángel Chazo.

ISSN 1579-086X

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

membre de l’APPEC

CONTROL OJD

Dipòsit legal B-49.604-98

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

Tema del mes / ECONOMIA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Economia CONCLUSIONS DE L’ESTUDI EINES PER A LA INCLUSIÓ, DE CAIXA CATALUNYA

El Tercer Sector social millora, però encara té camí a recórrer El Tercer Sector social ha duplicat el nombre d’empleats des del 2003 i ja hi ha més de 100.000 persones ocupades, mentre els beneﬁciaris ja sumen 1,7 milions, només a Catalunya. La majoria de treballadors són dones i les feines solen ser estables. La remuneració se situa entorn als 18.000 euros bruts anuals, un aspecte que cal millorar perquè la meitat el veuen insuﬁcient. Són algunes de les xifres estretes de l’estudi de la Col·lecció Eines per a la Inclusió, que alerta que el sector depèn massa de l’Administració pública. En plena tempesta del mercat laboral, pot presumir de gaudir d’una «bona salut».

ARTUR ZANÓN

Representa una economia similar a la de comarques com el Segrià o el Gironès. El Tercer Sector social de Catalunya té un pes cada cop més destacat i representa el 2,8% del Producte Interior Brut. Dit d’una altra manera, genera 5.550 milions d’euros. Aquesta és la situació actual, després d’haver experimentat un creixement notable els darrers anys. Dues xifres ho corroboren: primera, el volum de negoci, que s’ha multiplicat per cinc des dels 1.000 milions d’euros de l’any 2003, i segona: la població ocupada (100.093), que és un 92% superior a la de llavors. “Aquestes dades demostren la bona salut del sector, especialment en un moment en què s’estan perdent llocs de treball”, va afirmar la consellera d’Acció Social, Carme Capdevila, en la presentació del nou estudi de la Col·lecció Eines per a la Inclusió de Caixa Catalunya, que ha elaborat una diagnosi a partir de les respostes de 484 persones. Si la trajectòria ha estat bona, les perspectives no són precisament dolentes. El 70% de les empreses preveu fer contractacions els propers cinc anys, encara que en diferents graus: el 38% ampliarà plantilla “lleugerament” davant un 32% que ho farà “considerablement”. Un 18% preveu mantenir els treballadors que ja té mentre que un 11% pronostica prescindir d’algun treballador (un 5% d’aquests, calcula que la retallada pot ser dràstica). En tot cas, el Tercer Sector emergeix com un àmbit amb gran potencial per crear feines i molts ho veuen com l’oportunitat de trobar el seu primer treball o ﬁns i tot de prosperar. Però si per alguna cosa pot destacar aquest sector és pel seu arrelament social. Es cal-

La consellera Capdevila acompanyada dels responsables de l’estudi de Caixa Catalunya. / CEDIDA

El volum de negoci s’ha multiplicat per cinc des dels 1.000 milions d’euros del 2003 cula que dos milions de persones hi estan relacionades, quan Catalunya té 7,5 milions d’habitants. La majoria són els beneﬁciaris directes, que sumen 1,7 milions: persones amb discapacitats, nens, joves, ancians i població amb problemes de salut. Hi segueixen els voluntaris

(245.000) i els 100.000 ocupats. En la majoria d’aspectes, el collectiu té molt camp per avançar. Un d’ells, el de l’estabilitat: el 69% dels ocupats a Catalunya té un contracte indefinit, davant el 31% temporal; la mitjana d’empleats temporals a Catalunya se situa vuit punts per sota. Les entitats que treballen en salut, persones amb discapacitat i gent gran són les que ofereixen major taxa d’ocupació de caràcter indeﬁnida. Tampoc hi ha satisfacció quant als sous. Els tècnics guanyen entre 19.000 i 24.000 euros bruts anuals, mentre que la re-

muneració per a les categories professionals més freqüents (auxiliar i de suport) es redueix a una forquilla d’entre 12.000 i 18.000 euros. El personal auxiliar té les pitjors condicions econòmiques: un 32% cobra per sota dels 12.000 euros i un altre 45% no arriba als 18.000. En l’altre extrem se situen els coordinadors, gerents i directors, amb una percepció d’entre 25.000 i 36.000 euros en el 36% dels casos i ﬁns i tot un 19% que superen aquesta xifra. En general, tots reben remuneracions per sota la mitjana.

Alguns també hi veuen problemes per conciliar treball i vida personal o, desencoratjats, han perdut la identiﬁcació amb la missió i els valors de l’entitat on són. A favor juga el fet que el 45% de les entitats disposi d’un sistema de formació continuada (comissions de treball, seminaris i debats interns, intranet, o participació en la presa de decisions). La consellera Capdevila va reconèixer la necessitat de «millorar les condicions» i va recomanar les entitats que s’agrupin en d’altres amb més pes, amb fórmules com federacions o entitats de serveis. També va aconsellar que estabilitzin la seva situació ﬁnancera. Amb altres paraules: cal canviar les subvencions pels concerts. A més, la crisi ha demostrat la gran dependència de moltes d’elles amb l’administració, cosa que pot fer desaparèixer alguna. El sector agrupa 7.500 entitats conformat per empreses petites en la majoria: un 30% tenen entre 4 i 10 empleats, un 46% se situen per sota dels 50 i entre 51 i 250 són un 19%. De major dimensions, amb més de 250 persones, són un 5%, segons el mateix informe. Aquesta estructura limitada és un dels principals punts febles que haurà de millorar per continuar creixent.

PERFIL: DONA ENTRE 20 I 35 ANYS

ELS REPTES PER CONTINUAR CREIXENT

Els contractats en les entitats socials de Catalunya solen ser en la seva majoria dones (73%) i joves. De fet, un 49% té entre 20 i 35 anys, cosa que explica que la meitat no porti ni tres anys a l’entitat. S’han allunyat d’un perﬁl voluntarista, ja que un 40% dels ocupats tenen estudis universitaris. Una bona part (42%) havia treballat en altres entitats del sector encara que per un terç dels entrevistats va signiﬁcar la seva porta per entrar al mercat laboral. D’altres procedències són el món de l’empresa o acadèmic, del voluntariat o de l’administració pública. Els autors de l’informe assenyalen que el sector “és una entrada al mercat laboral i una escola d’aprenentatge”. I una curiositat relativa als càrrecs de coordinació i direcció: un 5% de les dones està en aquesta categoria, davant el 8% dels homes.

A més d’intentar agrupar-se en entitats més grans i de treballar per reduir la dependència de l’administració, alguns reptes del Tercer Sector Social de Catalunya passen pels següents cinc aspectes. • Incorporació dels valors del Tercer Sector social en la gestió i desenvolupament de les persones. • Crear un model de gestió de persones dins les organitzacions. • Consolidar els equips, que en la majoria de casos tenen poca antiguitat dins l’entitat. • Canvis legislatius: llei d’Autonomia Personal, deduccions ﬁscals... • Construcció d’un marc laboral que impulsi les entitats socials.

ECONOMIA / Col·legis Professionals

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

DIVERSIFICACIÓ O UNIÓ, LES VIES PER SORTIR DEL POU JOAN M. TRAYTER CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

La crisi descol·loca els arquitectes Els visats col·legials

La caiguda a plom del sector de la construcció privada i l’escàs contrapès de la iniciativa pública han reduït al mínim l’activitat dels arquitectes catalans. Molts despatxos s’han quedat amb una estructura mínima després d’una caiguda dels ingressos del 70% entre, per exemple, els professionals autònoms. El Col·legi reconeix que cal diversiﬁcar les seves tasques o encetar fusions com a mode de supervivència.

ARTUR ZANÓN

L’art. 13 de la nova Llei de collegis professionals estableix que els col·legis de professions tècniques visaran els treballs professionals únicament quan es sol·liciti per petició expressa dels clients o quan així ho estableixi el Govern mitjançant Reial Decret. A partir d’ara, doncs, ni els col·legis ni la normativa col·legial poden imposar l’obligació de visar els treballs professionals. Aquestes previsions es fan en el marc de la liberalització dels serveis professionals i haurien de tenir en compte que el visat compleix amb una funció pública important al nostre ordenament jurídic: la integritat formal de la documentació del treball professional, les responsabilitats que assumeix el col·legi, la identitat i habilitació professional de l’autor del treball i el seu objecte, que és la correcció jurídica i tècnica del projecte proposat. Dit això és necessari que els col·legis desenvolupin aquesta funció pública de manera àgil, que la resposta sigui ràpida i que no sigui només un mecanisme recaptatori. Per això, el seu cost ha de ser raonable, no abusiu i no discriminatori. No seria una bona solució atribuir l’exercici d’aquestes funcions públiques a societats creades pels propis col·legis o a entitats col·laboradores de les administracions públiques. La inseguretat jurídica que comportaria la legislació aplicable i la possible vulneració de les garanties que imposa el Dret administratiu fan més aconsellable deixar en mans dels col·legis professionals aquesta actuació. En deﬁnitiva, el visat és necessari per garantir la correcció del treball professional, la integritat de les persones i la seva seguretat.

Renovar-se o morir. L’enorme crisi de la construcció ha portat els arquitectes catalans a una cruïlla amb només dues vies per sortir-ne: la diversificació o la unió. No hi ha camí del mig o recte. La contracció obliga el sector que vol liderar la sortida de la crisi a buscar nous ingressos. És una assignatura molt difícil en un context de contracció econòmica i difícil recuperació. Coordinació d’obres, disseny de processos industrials, gestió d’empreses o la direcció d’obres són algunes de les opcions en què s’ha ampliat el ventall de serveis de la professió. Sembla no ser suficient fins ara a la vista dels resultats. Ho nota el mateix Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que ha vist com els drets d’intervenció que percep pels projectes que visa s’han desplomat un 70% respecte a les xifres de fa dos anys. Això s’ha traduït, per exemple, en una reducció del pressupost amb què treballa: ha passat d’unes despeses de 26 milions d’euros anuals a unes altres de només 15 (un descens del 42% en el període). Per afrontar aquest descens, el Col·legi ha hagut d’ajustar la plantilla, que ha disminuït un 30%, fins quedar-se en 170 persones al conjunt del territori català. Segons el degà en funcions de l’entitat, Lluís Comerón, aquests números són orientatius de la caiguda dels guanys dels professionals. “Tots els despatxos han reduït les seves dimensions i en alguns només queden l’arquitecte i l’auxiliar. D’altres han tancat”, va advertir Comerón. L’estructura actual és molt diferent a l’anterior de la crisi. El degà reconeix que serà gairebé impossible tornar-hi a mig termini. La construcció va arribar a ocupar en els temps de màxima expansió 2,7 milions de treballadors a Espanya. I en només dos anys s’han per-

Amb la crisi, molts arquitectes han perdut la feina. / ARXIU

Els pisos nous per vendre a Barcelona equivalen a les vendes d’un any normal dut un milió de llocs de feina. Comerón està convençut que el “sector de la construcció ha de jugar un paper important en la sortida de la crisi. No està perdut”, adverteix l’arquitecte. Per això, va reivindicar l’obra nova com a part fonamental en la recuperació. La voluntat pot xocar amb la realitat. Matisen l’optimisme del degà en funcions els economistes, que adverteixen que la purga encara no ha estat prou intensa, de manera que la travessia pel desert continuarà.

Excés d’oferta Segons l’Associació de Promotors i Constructors, les existències de pisos nous per vendre només a la demarcació de Barcelona equivalen a les vendes d’un any normal; la proporció és superior a mesura que ens allunyem de la capital. Un excés d’oferta combinat amb una demanda més que feble no per-

metrà recuperar els preus en cert temps. En concret, hi ha 76.308 habitatges nous per vendre a Catalunya, dels quals, un 18% corresponen a segones residències. Al mateix temps, la taxa d’increment de l’estoc ha passat del 14,7% (abril de 2009) al 7,8% del passat desembre, el mes amb dades més recents. Hi ha diferències dins de Catalunya: la ciutat de Barcelona és la zona amb menor proporció (2,3 pisos per cada mil habitants), davant dels 8,3 de la ciutat de Girona o dels 50,9 a l’àrea turística de Tarragona. L’habitatge protegit, que fa tres anys no signiﬁcava més del 5% dels nous habitatges a Catalunya, va tancar el 2009 amb el 85%. La seva importància en termes absoluts gairebé no ha pujat, cosa que demostra l’enfonsament de la construcció immobiliària privada. Les previsions no apunten a un canvi substancial aquest 2010. L’altra pota per la qual aposta el Col·legi Oﬁcial d’Arquitectes de Catalunya, la rehabilitació, “està en creixement i suposa a Catalunya un 33% de l’activitat de tot el sector”. Ara bé, aquestes activitats emergents no podran prendre el relleu de l’obra nova, ni ocupar la mateixa quantitat de mà d’obra, ni gene-

rar el mateix volum de negoci. “La xifra d’empleats seguirà reduint-se els propers mesos”, va advertir Lluís Comerón. El COAC també intenta impulsar certes millores, com ara el desenvolupament de diverses eines, com l’estàndard COAC de redacció de projecte, un sistema de gestió i seguiment de tot el procés d’ediﬁcació. Incorpora un seguit de guies, documents d’ajut sobre normativa vigent o sobre l’elaboració de projectes. És una forma de facilitar la gestió, producció i control de qualitat en els projectes en tot el complex entramat normatiu que envolta l’ediﬁcació. El Col·legi també dóna el visat d’idoneïtat tècnica. S’implantarà a Barcelona a partir del segon semestre de 2010. Presentar aquest document serà necessari per tramitar qualsevol llicència d’obres, i permetrà millorar la qualitat del procés d’obtenció a la capital i reduir el temps de tramitació. Així mateix, Comerón va apostar per millorar la imatge de la construcció, “criminalitzada” sense haver-se tingut en compte que el sector ha “aportat qualitat i excel·lència arquitectònica”. “Ha augmentat la seva capacitat productiva i ha incorporat la industrialització de materials, la recerca i la innovació a les empreses, la millora tècnica i l’aposta per la sostenibilitat”, argumenta.

Pendents de les eleccions La manca de feina per als arquitectes i la diversiﬁcació de la professió seran els dos grans arguments que centraran les eleccions que han de celebrarse el proper 4 de maig. Lluís Comerón és degà del COAC des que Jordi Ludevid va prendre possessió com a president del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE). La funció del COAC és ara trobar noves àrees on treballar, a més de les clàssiques, com són la cultura o la docència.

Col·legis Professionals / ECONOMIA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi de Notaris de Catalunya

Col·legi d’Advocats de Barcelona

Col·legi Oﬁcial de Psicòlegs de Catalunya

Reducció històrica del nombre de testaments atorgats a Catalunya Segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, l’any 2009 va decréixer el nombre de testaments fins a nivells anteriors al 2003. Més concretament, a Catalunya, l’any passat es van firmar un total de 108.632 testaments. Per províncies, Barcelona és on es signen més testaments, fent que el 2009 se n’arribéssin a fer 79.387. A continuació es situa Tarragona, Girona i, ﬁnalment, Lleida. La crisi econòmica i la frenada del sector immobiliari són les principals causes d’aquest descens. El fet que les famílies hagin adquirit menys immobles ha fet disminuir la necessitat de lligar les herències per a la successió dels seus béns. Un altre dels factors a tenir en compte és el fet que els catalans realitzen els testaments més tard a causa de l’augment de l’esperança de vida. El termini mig de retard és de 10 anys, de manera que l’any 2009 es va concentrar la redacció de testaments en la població d’entre 60 i 70 anys, amb un total de 22.180 testaments signats. Per gèneres, són les dones qui realitzen més testaments i, si es té en compte l’estat civil, són els matrimonis, amb un 70%, els qui en realitzen més.

L’exdegà de l’ICAB, Luis del Castillo Aragón, escollit nou president L’exdegà de l’ICAB, Luis del Castillo va ser escollit per unanimitat nou president del Col·legi d’Advocats de Barcelona els dies 13 i 14 de març. Del Castillo va manifestar que la seva elecció “respon a la valoració positiva que han fet generosament els companys de la meva trajectòria professional i de la col·laboració amb el CAPI des de la seva fundació ara fa 8 anys.” El nou president va destacar en la seva possessió de càrrec la seva voluntat “perquè estats que actualment no han ratiﬁcat el Tractat de Roma, com els Estats Units, Rússia o Xina ho facin ara, i per aquest motiu insistirem davant els estats a ﬁ d’aconseguir el què és Justícia.” D’altra banda, del Castillo també té entre els seus objectius incrementar el nombre d’advocats espanyols i d’arreu del món col·legiats a aquesta entitat i cercar més recursos per poder prestar més serveis als seus membres. El Col·legi d’Advocats Penal Internacional està format per un Consell de 42 membres i un comitè executiu de 7 membres, integrat per advocats dels 5 continents.

Jornada per analitzar el comportament econòmic del consumidor El passat 18 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada de Psicologia Econòmica a Catalunya, on es van reunir 150 professionals de diverses disciplines com la psicologia, l’economia, el periodisme o la filosofia. L’acte el va organitzar la Secció de Psicologia de les Organitzacions i el Treball del Collegi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. A partir de l’anomenada societat del consum s’ha pogut descobrir i analitzar l’estreta relació que hi ha entre la psicologia i l’economia i, des del comitè organitzador, s’ha afirmat que aquestes dues disciplines han de caminar plegades, sobretot en una situació de crisi de consum i de valors com l’actual. En el marc d’aquesta Jornada es va organitzar la taula rodona titulada “Psicologia i comportament econòmic”, on van participar diversos professionals del camp de la psicologia i el perio-disme. Posteriorment, va tenir lloc una altra taula rodona, en aquest cas interdisciplinària, per cercar un nou model de presa de decisions econòmiques de les persones.

JORNADES DE MÓN EMPRESARIAL 2010

Diversitat d’opinions del paper dels Col·legis Professionals Una nova edició de la Trobada de Col·legis Professionals va tenir lloc dins el marc de Futura, que acull la Setmana de la Formació i el Treball. Enguany es van analitzar les qüestions relacionades amb el paper que han de tenir els Col·legis Professionals al segle XXI i quins són els seus reptes de futur. CRISTINA S.

Dins el marc de la Setmana de la Formació i el Treball, el passat 19 de març va tenir lloc la 3a Trobada de Col·legis Professionals de Catalunya que organitza Món Empresarial. Sota el títol “El rol del col·legis al s.XXI. Exercici professional i tots els reptes de futur” es van analitzar les qüestions més rellevants del moment que afecten d’alguna manera aquestes associacions. Presidint la taula es va comptar amb la presència del Sr. Joan Majó, Comissionat per a Universitats i Recerca. El Sr. Ferran Amago, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Telecomunicacions (COETTC-COITT) va realitzar les tasques de moderador de les diverses intervencions dels assistents. Com a ponents de la Jornada es va comptar amb la presència de la senyora Maria Elena Lauroba, Directora General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya; la Dra. Esther Giménez-Salinas, rectora de la universitat

La formació continuada dels professionals va ser un dels temes de debat Ramon Llull i el Dr. Joan Tugores, Catedràtic de la Universitat de Barcelona. El discurs de presentació va anar a càrrec del senyor Joan Pons, Editor de Món Empresarial, el qual va fer referència al moment clau que viuen els Col·legis Professionals i el seu important paper en el futur. Va destacar la importància de la formació permanent dels professionals i també les dificultats que sorgeixen en el finançament econòmic dels projectes de comunicació corporativa d’aquestes associacions. Tot seguit, el Sr. Joan Pons va donar pas a la introducció del Sr. Ferran Amago, que va destacar els principals temes que s’analitzarien a la Jornada. La Sra. M. Elena Lauroba va parlar de la relació de la llei

OMNIBUS amb els usuaris i consumidors. A més, es va preguntar “a qui correspon la responsabilitat sobre aquesta matèria” i va afirmar que “no només es tracta d’un repte normatiu sinó tambér de transformació.” Va destacar també l’obligatorietat de col·legiar-se segons la llei estatal i també la qüestió dels visats. La Dra. Esther Giménez-Salinas va destacar que la universitat “sempre ha de tenir el seu

paper en la formació contínua dels professionals.” GiménezSalinas va plantejar la qüestió de si realment fan falta 87 Col·legis Professionals o bé si alguns es podrien agrupar. Va posar també damunt la taula els problemes que planteja la legislació en relació amb el Màster de l’Advocacia, sobre l’accés en funció dels estudis cursats. El Dr. Joan Tugores va destacar que “la història ens ha deixat moltes lliçons”. La darrera, va

dir Tugores, ha estat la crisi econòmica de la qual “n’hauríem d’haver après que les normes han canviat.” Abans de la crisi “la solució era desregularitzar els cossos intermedis de les institucions” però considera que és imprescindible comptar amb la seva funció per tal que la societat funcioni”, va afegir. Seguidament es va donar pas a un debat-col·loqui amb els representants dels Col·legis i es van posar damunt la taula qüestions que van generar opinions diverses com és el cas de la formació en línia i en quina mesura se n’han de fer càrrec els Col·legis Professionals i les universitats. El Sr. Joan Majó va cloure l’acte comparant l’adaptació del Pla Bolonya amb la de la llei OMNIBUS, els resultats dels quals es veuran “en uns anys”. Va destacar que “la universitat ha de tenir un paper important en la formació continuada dels professionals” i “el paper dels agents socials a l’hora de decidir el fons dels nous títols.”

ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

MÓN EMPRESARIAL

L’ANY 2009 ELS CONTRACTES HAN DISMINUÏT UN 65%

ABRIL 2010

BREUS ASSOCIACIONS

Menys inversions públiques a Catalunya per al 2010 i el 2011

AMEC ACORD AMB COFIDES PER IMPULSAR LA INTERNACIONALITZACIÓ

La Cambra Oﬁcial de Contractistes d’Obres de Catalunya preveu una disminució dels contractes d’obra pública del grup Fomento, tenint en compte la rebaixa reﬂectida als Pressupostos Generals i a la retallada que es contempla al nou Pla d’Austeritat presentat pel Govern de l’Estat. REDACCIÓ

Els contractes d’obra pública adjudicats a Catalunya pel grup Fomento (Ministeri, organismes autònoms i ens públics estatals com Adif, Aena i els Ports de Barcelona i Tarragona) durant el 2009 han arribat als 612,5 milions d’euros, xifra que suposa una disminució del 65% respecte l’any anterior, segons dades del Ministeri de Foment i recollides per la Cambra Oﬁcial de Constractistes d’Obra de Catalunya, CCOC. Aquesta obra que es va contractar de menys comportarà, “necessàriament” menors inversions per al 2010 i 2011, en opinió de CCOC, qui afegeix “s’haurà d’afegir la retallada obligada pel Pla d’Austeritat presentat pel govern i que afectarà, sobretot, a les inversions del Ministeri de Foment”. Els contractes adjudicats que més han caigut corresponen al propi Ministeri, el qual, amb només 78’3 milions d’euros, va experimentar una caiguda del 78’6% respecte el 2008. Entre els ens públics estatals, destaca especialment la caiguda del 73’3% dels Ports de Barcelona i Tarragona conjuntament, del 68’6% de l’Adif, l’administrador d’infraestructures ferroviàries i del 62’4% de Aena, responsable dels aeroports. Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2010, abans de la retallada propiciada pel Pla d’Austeritat, incloïen unes inversions a Catalunya per un total de 3.625’9 milions d’euros, el que ja implicava, per si mateixa, una disminució del 3’9%. “Aquestes inversions representaven només un 15’2% del total d’inversions regionalitzables pressupostades” aﬁrmen des de CCOC, “molt per sota del que repre-

Remedios Romeo, presidenta de COFIDES i Joan Tristany d’Amec. / CEDIDA

Les inversions d’ens públics com Aena o Adif també s’han abaixat. / ARXIU

senta la població i el PIB. de Catalunya respecte el total espanyol”.

disminuir la seva contractació el 2008 un 21’3% i un 8’1%, respectivament.

Tendència a la baixa

Menys ciment i visats

La tendència de la licitació oficial d’obres públiques és paral·lela a la retallada dels contractes adjudicats el 2009, segons recullen les estadístiques elaborades per la CCOC. Durant el 2009 la contractació d’obra pública va disminuir un 27,6% després d’haver-lo fet un 6,8% el 2008. Per a la Cambra de Contractistes sembla clar que aquesta rebaixa durant dos anys consecutius farà “impossible” l’augment de les inversions per als següents anys, “ a menys que s’arbitrin messures correctores”. Del total de contractació del sector públic el 2009, les obres d’Ediﬁcació van caure un 5’2% mentre que les obres d’infraestructures ho van fer en un 40’7%. Per nivells de l’administració, les Corporacions Locals van aconseguir augmentar la seva contractació un 23’4% (gràcies al Plan E) però no van aconseguir compensar les caigudes d’un 52’6% de l’Administració General d’Estat (AGE) i del 46’7% de la Generalitat de Catalunya; tant l’AGE com la Generalitat ja van

El 2009 el consum de ciment a Catalunya ha caigut un 29’1% mentre que la població ocupada al sector s’ha reduït un 18’6%, fet que suposa una pèrdua de 68.400 ocupacions, segons l’Enquesta de Població Activa de l’INE. Com a indicador d’activitat futura (per enguany) tenim la xifra d’habitatges iniciats, que continua en caiguda. Fins el mes d’octubre només es van començar 12.618 habitatges. En tant sols tres anys s’ha passat dels 88.388 habitatges iniciats el 2007 als 28.797 de 2008 i als 12.618 registrats durant els deu primers mesos de 2009. Tendència similar experimenten els habitatges visats pels Col·legis d’Arquitectes, que han passat dels 94.370 habitatges de 2007 als 30.307 de 2008 i els 19.219 de 2009.

Propostes de CCOC Tots els segments d’activitat de la construcció es troben en clar retrocés i “amb perspectives absolutament negatives” considera la CCOC: “No és només la manca de

treball el que preocupa les empreses, sinó com ﬁnançar l’exigua cartera d’obres en execució, degut a la retallada del crèdit i el seu encariment”. Per això, la CCOC està negociant amb la Generalitat l’adopció de mesures urgents i transitòries per evitar que es paralitzin obres ja iniciades o perquè no hi hagi rescissió de contractes. A la vegada, s’ha demanat que s’ajusti la garantia de bona execució que ha de dipositar l’empresa al 5% que preveu la Llei de contractes del sector públic, en lloc de percentatges superiors que exigeixen alguns òrgans de contractació, la qual cosa carrega les línies de crèdit. La CCOC considera que s’està posant en perill la supervivència d’una gran part del teixit productiu del sector de la construcció català, precisament aquella part més professional i qualificada que executa obres, habitualment, per a les administracions públiques. Per a la Cambra, “la reestructuració del sector és inevitable perquè mai més s’arribarà als nivells de producción del passat, però cal actuar amb urgència per preservar l’aparell productiu més qualiﬁcat del sector”.

Amec, la major associació d’empreses exportadores i internacionalitzades a nivell estatal, i COFIDES, Compañía Española de Financiación del Desarrollo, s’han compromès a difondre, mútuament, els serveis de suport a la internacionalització que ofereix cadascuna d’elles. L’objectiu és aproﬁtar les sinèrgies per establir línies d’actuació conjuntes que potenciïn la projecció mundial de les empreses exportadores espanyoles, i d’aquesta manera, promoure conjuntament una cultura favorable de la implantació productiva als mercats exteriors, les aliances estratègiques i la cooperació empresarial internacional. FOMENT DEL TREBALL LA PATRONAL PRESENTA UN PREOCUPANT INFORME SOBRE L’ENDEUTAMENT DEL SECTOR PÚBLIC

Foment del Treball ha presentat l’informe La Metástasis del INI, realitzat per l’economista María Gómez Agustín. Segons aquest informe, en els darrers 20 anys l’endeutament de l’Administració Pública ha anat en augment. Les hisendes territorials han multiplicat el seu deute per 15, mentre que l’Estat ho ha fet per quatre. Aquesta situació “resulta preocupant” indica l’informe, “en un entorn de recessió econòmica com l’actual”. L’estudi també analitza la creació d’empreses públiques per part de les Administracions central i autonòmiques i detecta que moltes d’aquestes no compleixen els requisits i podrien ser substituïdes per iniciativa privada. Una altra conclusió a què arriba l’informe és que les Comunitats Autònomes podrien estar utilitzant aquestes empreses per camuﬂar deute. CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA CREIXEN LES EXPORTACIONS CATALANES A LA XINA I A LA ÍNDIA DURANT EL 2009

La millora del comerç mundial ha afavorit el creixement de les exportacions catalanes a algunes àrees els darrers mesos del 2009. Aquest és el cas de les vendes a Àsia i Àfrica, que han crescut el 3,9% i el 9,5% interanual el quart trimestre, respectivament. Destaca l’evolució de les exportacions de béns a la Xina i a la Índia per ser les úniques en tancar el conjunt de l’any 2009 amb un creixement positiu i pel seu guany de pes relatiu en el total d’exportacions catalanes. Les principals exportacions catalanes a la Xina i a la India corresponen als sectors de productes químics i béns d’equipament. El creixement de les exportacions catalanes a la Xina ha registrat un creixement de gairebé el 28 % en el conjunt del 2009, mentre que les exportacions a l’Índia han tancat l’any passat amb un creixement del 12 %..

Anàlisi / ECONOMIA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

MESURES PER ADAPTAR-SE A L’ENTORN

Respostes cooperatives a la recessió: l’exemple de MONDRAGÓN En fases de recessió com l’actual, és interessant analitzar les mesures que prenen aquelles empreses que es caracteritzen per la seva capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies de l’entorn. Per això, sembla oportú conèixer què està fent el grup cooperatiu més important del món.

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF, ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

La ﬁlosoﬁa participativa i solidària dels inicis segueix vigents a les seves cooperatives S’han aplicat un conjunt de mesures en l’àmbit laboral a nivell de les cooperatives

AMB LA COL·LABORACIÓ DE JOSÉ IGNACIO GARATE, JOSÉ LUIS LAFUENTE, JOSÉ LUIS MADINAGOITIA I JUAN MANUEL SINDE, DE CORPORACIÓ MONDRAGÓN.

La Corporació MONDRAGON va néixer a Mondragón l’any 1956, amb una escola professional i un petit taller d’electrodomèstics. Actualment, ocupa el setè lloc entre les empreses espanyoles per xifra de negoci, ja que va facturar 16.770 milions d’euros en 2008, i és el principal grup empresarial del País Basc. Dóna ocupació a més de 92.700 persones que treballen en 256 cooperatives i empreses en quatre àrees d’activitat: • Àrea Financera: Comprèn la Caja Laboral i l’asseguradora Lagun Aro. • Àrea Industrial: Inclou Fagor i té una important presència internacional, amb 73 ﬁlials en 16 països. • Àrea de Distribució: Liderada per Eroski. • Àrea del Coneixement i Innovació: Compta amb una Universitat i 12 Centres Tecnològics. Les cooperatives de MONDRAGON continuen guiantse per la mateixa filosofia participativa i solidària dels seus inicis, en els quals predomina la persona i la sobirania del treball, tenint com principals objectius: la creació d’ocupació, la promoció humana i professional dels seus treballadors i el compromís de desenvolupament amb

Aquestes mesures fan que el Grup s’adapti millor a un entorn de caiguda d’ingressos i de resultats l’entorn social. Seguidament, s’exposen les principals mesures preses en l’àmbit laboral que intenten adaptar les despeses de personal a la situació de recessió.

Mesures preses a nivell de les cooperatives Les cooperatives del Grup han portat a terme diverses polítiques per a optimitzar les despeses de personal: a) Mesures de gestió de plantilla • Ajustament (substitució) del personal eventual per socis excedentaris d’altres cooperatives. • Increment del calendari laboral anual sense incrementar el nivell retributiu. • Reducció del calendari laboral anual, mantenint el cost per hora treballada. És a dir, reduint la remuneració anual, a ﬁ d’acomodar l’activitat a les situacions de debilitat de cartera de comandes. • Reubicació de socis en altres cooperatives demandants d’ocupació. • Atur estructural. Pretén donar solució a situacions d’atur que es consideren ir-

Les mesures aplicades es complementen amb uns mecanismes en defensa de l’ocupació. /Arxiu

recuperables en el mig termini. Requereix la identificació dels socis de treball afectats per a veure quina és la mesura més adequada (reubicacions en altres cooperatives, jubilacions anticipades o indemnitzacions per baixa). b) Mesures de gestió retributiva Actuen sobre les retribucions per a afavorir la sostenibilitat de la Corporació i de cadascuna de les seves cooperatives. Es tracta de la congelació salarial, la renúncia a una o més pagues extres i, en casos més extrems, a la reducció del salari (sobre el nivell 100 marcat des de la Corporació la reducció pot arribar a un nivell 90 i en casos molt extraordinaris ﬁns a un 80). c) Mesures financeres Per a evitar problemes de ﬁnançament es recorre a mesures extraordinàries, tals com: • Capitalitzar total o parcialment una o més pagues ex-

tres. L’import no pagat passa a incrementar l’aportació de capital dels socis treballadors. D’aquesta forma, s’enforteix el balanç. • Ampliacions de capital. En casos límit on l’accés a fonts de ﬁnançament exterior requereixi una prèvia recapitalització de la cooperativa es recorre a les ampliacions de capital pels socis treballadors en funció del seu nivell retributiu.

Mecanismes de la Corporació per a la defensa de l’ocupació Les mesures anteriors es complementen amb mecanismes d’intercooperació i solidaritat: • Prestació d’atur. La prestació d’atur es gestiona de forma intercooperativa mitjançant cotitzacions socials de les cooperatives a LAGUN ARO que cobreixen les despeses de reubicació entre cooperatives, el cost de l’atur, el

cost de les jubilacions anticipades i indemnitzacions derivades de l’atur estructural. • Reconversió divisional de resultats. Les cooperatives agrupades en una Divisió posen en comú una part dels seus resultats anuals (entre un 15% i un 40%) que posteriorment es redistribueixen entre les mateixes sobre la base de les seves respectives masses salarials. • Compensació de pèrdues des dels recursos corporatius. Des del Fons Central de Intercooperació i el Fons de Solidaritat Intercooperativa gestionats per la Fundació MONDRAGON es poden compensar fins a un 50% de les pèrdues anuals de les cooperatives durant un màxim de tres exercicis consecutius. • Gestió ﬁnancera: Per a garantir el ﬁnançament adequat de cada cooperativa, existeixen diversos mecanismes, tals com préstecs i aportacions de capital de MONDRAGON Inversions Societat de Promoció d’Empreses participada per totes les Cooperatives de la Corporació. D’aquesta forma, es reforça l’estructura patrimonial de la cooperativa i millora la seva capacitat d’endeutament. Les mesures exposades permeten que el Grup s’adapti més fàcilment a un entorn de caiguda d’ingressos i de resultats, garantint un compte de resultats i una tresoreria adequades i mantenint l’ocupació dels socis treballadors. Aquestes mesures són possibles atès que l’estratègia portada a terme durant molts anys permet comptar amb un alt nivell de compromís de les persones. A més, el fet de tenir una companyia asseguradora i entitats financeres intercooperatives amplia les possibilitats. És un bon exemple de com l’economia social pot plantar cara a entorns de recessió gràcies a la implicació dels seus socis treballadors i a la solidaritat entre cooperatives.

ECONOMIA / Perspectiva

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

Perspectiva 11 d’abril

16 d’abril

20 d’abril

Missió comercial a la Xina La Xina és la potència econòmica que més creix (a taxes del 9% anual) i està cridada a ser, juntament amb els Estats Units, decisiva en el futur. La Cambra de Comerç de Barcelona organitza una missió comercial al país oriental perquè les empreses catalanes millorin els processos de compra i avaluïn la possibilitat d’adquisicions o d’aliances amb socis locals.

Seminari de lideratge i ‘coaching’ Amb l’objectiu de mostrar als directius les estratègies bàsiques per desenvolupar la competència dels seus equips, Valors & Persones organitza el seminari Lideratge i coaching: l’art del feedback per desenvolupar persones i equips a l’escola Pàlcam.

12 d’abril

Montilla, candidat del PSC El primer secretari del PSC, José Montilla, serà designat candidat dels socialistes a la presidència de la Generalitat. Així els socialistes avancen el procés per dissipar dubtes. No sembla que tindrà competència dins el seu partit per encapaçalar el cartell. Montilla és el president català des del 2006. Les eleccions seran a la tardor.

La CECA tria nou president Després de la sortida de Juan Ramón Quintás, el seu president durant 16 anys, la Confederació de Caixes d’Estalvi (CECA) celebra una reunió extraordinària per triar nou cap. Hi ha diversos noms que hauran de buscar el consens: Isidre Fainé (La Caixa) està ben vist pels dos principals partits espanyols i tindria més possibilitats davant Amado Franco (Ibercaja, candidat de Quintás) o Braulio Medel (Unicaja, vist com massa proper als socialistes).

Telefónica a Alemanya Alemanya inicia la major subhasta d’espectre radioelèctric per a comunicacions de la seva història. Telefónica-O2 haurà de competir amb Deutsche Telekom, Vodafone i EPlus. Tot apunta a la local DT i a Vodafone, operadores que sumen el doble de clients que les rivals.

17 d’abril

Ampliació de capital de Colonial Un cop aconseguit l’acord de reﬁnançament dels 6.400 milions d’euros de deute amb la banca creditora i dividida la companyia en dues societats (HolCo i DevCo), la catalana Colonial celebra junta general d’acci-

onistes per conﬁrmar les dues ampliacions de capital, una per a accionistes minoritaris i l’altra per a la banca creditora. Les accions de la companyia han perdut gairebé tot el seu valor els darrers dos any.

23 d’abril Saló Low Cost Fins el 25 d’abril, el pavelló 8 de la Fira de Barcelona acull una nova sessió del Saló Low Cost, mostra que la crisi del sector immobiliari encara continua. La seva intenció és contribuir a la compravenda d’habitatges. En l’edició de l’any passat, la primera, el descompte mínim havia de ser del 30% i va assolir 60.000 visitants i 173 expositors.

de la planta de Lear a Roquetes (Baix Ebre), amb una indemnització per als treballadors de 50 dies per any treballat. El comiat dels 515 empleats és vist per les autoritats de les Terres de l’Ebre com a mostra de la pèrdua de potència econòmica de la zona. . LES

DADES DEL MES 3 d’abril Apagada analògica deﬁnitiva a l’Estat

5 d’abril Comptes trimestrals no financers dels sectors institucionals del quart trimestre

13 d’abril

30 d’abril

Hipoteques del febrer

Tancament de Lear Treballadors i direcció han acordat el tancament deﬁnitiu

15 d’abril IPC del març

El prestigi i la qualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, al servei de la teva empresa o institució. Els programes a mida de la UAB t’ofereixen una formació universitària homologada a nivell europeu adaptada a la realitat corporativa de la teva organització.

www.uab.cat/postgrau Escola de Postgrau · Edifici U. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) · Tel. 93 581 31 25

Formació in-company

Directiu del mes / EMPRESA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MANEL ORIHUELA, SUBDIRECTOR GENERAL DE NACEX

“Ja som el departament de distribució de moltes empreses” Manel Orihuela està a Nacex des dels seus inicis, una empresa que acaba de celebrar el 15è aniversari. La companyia, com tot el sector, ha notat els efectes de la crisi amb una caiguda de vendes i expedicions: ha facturat 226 milions d’euros aquest 2009, un 7% menys. L’aposta de Nacex es dirigeix a millorar la qualitat d’un servei que cada cop està més automatitzat. tors determinats. Si tenim un model que funciona per a una empresa d’un sector, el fem extensiu i el podem replicar a d’altres. Ho estem fent en tallers de reparació de petita maquinària, ferreteria, industrial, telefonia. Recollim a l’usuari l’eina espatllada, la fem arribar al lloc de reparar i quan està arreglada, generem l’albarà de tornada.

ARIADNA BOADA

Què ha passat al sector del transport urgent durant el 2009? El sector del transport va baixar moltíssim durant l’any passat. Es parla de baixades al voltant del 20%, i en el sector del transport urgent la mitjana és del 15%. Com valora Nacex l’any 2009? Pel que fa a la xifra de negoci estem acceptablement satisfets. Tal com està el mercat, podem dir que estem aguantant amb una certa dignitat. En el darrer exercici hem baixat un 7%, és a dir, per sota de la mitjana. Com que treballem amb molts sectors, la crisi ens afecta. En alguns sectors hem deixat de fer moltes expedicions, mentre que en altres, com en la venda per Internet, hem crescut. Manel Orihuela destaca que Nacex ha fet una aposta molt forta per la qualitat. / D. CALDERÓN

Heu posat en marxa mesures per fer front a aquesta situació? Hem fet una aposta molt forta per la qualitat: hem tret un nou servei que consisteix a lliurar un producte una hora abans. Intentem que ens reconeguin per la qualitat i per fer-ho bé. Han passat d’unes 15 milions d’expedicions el 2008 a menys de 14 milions el 2009. Quins clients us han deixat de comprar? Els que més han baixat són aquells relacionats amb el consum ﬁnal, com la telefonia mòbil o els productes electrò-

nics. Durant molt de temps hem transportat documentació bancària, i tot això ha baixat molt. Un sector que s’ha mantingut estable és el relacionat amb la farmàcia i la salut. En canvi, el que ha crescut molt és la venda directa a Internet. El productor ven directament al consumidor ﬁnal i a un millor preu que a la botiga tradicional. Què heu fet davant la crisi? Hem desenvolupat solucions per avisar el destinatari que li hem de lliurar un document o

paquet. Ho fem per aconseguir concretar un moment i poder fer el lliurament a la primera, per no encarir el servei. Un altre dels avenços és que totes les nostres oficines treballen amb la mateixa informació, ja que tenim una base de dades centralitzada, on el client hi pot accedir i conèixer el recorregut i en quin moment es troba la seva mercaderia. Com enfoqueu el 2010? Estem treballant per entrar en solucions concretes de sec-

Han hagut de parar les inversions previstes? Sí. Especialment la prevista a Madrid, on treballem amb dues plataformes. Es farà a finals de l’any que ve. On no hem parat és en tecnologia. Per exemple, amb la posada en marxa en la captura de la signatura dels destinataris en PDA. És el projecte zero paper, elimines el paper i al mateix moment que fas el lliurament ja tens la dada a la central. Ara el 60% de la xarxa de distribuïdors funciona ja amb aquest sistema i esperem que a ﬁnals d’any tothom treballi amb aquesta eina. Tenen previst obrir agències aquest 2010? L’obertura de noves agències va lligada al creixement estratègic per millorar l’operació logística. És molt important estar a prop dels clients i la mà d’obra és encara molt cara al nostre país. Per això optimitzem si estem més a prop.

“El sector de la venda directa a Internet ha crescut molt durant el 2009” Tenen previst créixer a l’exterior? A Portugal portem el negoci directament. Tenim previst créixer un 40% aquest any, perquè venim d’una activitat reduïda. Allà ja tenim 22 franquícies. Per nosaltres és una regió més de la península pel que fa als lliuraments. El servei és homogeni. El servei internacional el gestionem amb acords amb operadors locals. Com serà el futur del sector del transport urgent a Espanya? La tendència ha estat la concentració de les empreses amb grans grups exteriors. Anar a buscar ﬁnançament ara costa més, i si ets un gran grup, pot ser més fàcil. També serà molt important tenir la capacitat d’integrar-se amb el client i convertir-se en el departament de distribució de les empreses. En algunes empreses, nosaltres ja ho som. Com valora la integració des del 2002 a Logista? Ens dóna seguretat ﬁnancera, sinèrgies amb empreses del grup i ens podem aprofitar dels coneixements de Logista pel que fa a logística i gestió.

KD?L;HI?J7J E8;HJ7 :; 97J7BKDO7 E\[hjW \ehcWj_lW (&'&#(&''

;^ch V dc kdah Vgg^WVg4 >c[dgbV"iZÉc V mmm$keY$[Zk! Va iZa# /&( '*' '*' ^ hZjh YZ aV JD8 V 7VgXZadcV! aÉ=dheîVaZi YZ AadWgZ\Vi! AaZ^YV! <gVcdaaZgh! BVcgZhV! GZjh! HVWVYZaa! HVai! HVci ;Za^j YZ AadWgZ\Vi! IZggVhhV! IdgidhV! K^X! KâV[gVcXV YZa EZcZY h! KâVcdkV ^ aV <Zaig ! 8^jiVYZaaV! :^k^hhV! BVcVXdg! KVa cX^V ! HZkâaV! BVYg^Y ^ aÉ6a\jZg#

EMPRESA / RSC

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

L’ECONOMIA SOCIAL DE MERCAT

Repensar el model socioeconòmic (2) Si el mes passat reﬂexionàvem sobre la vigència de l’Estat del Benestar (condicions de possibilitat, interrogants de futur...), ara cal que ens centrem en l’Economia Social de Mercat (ESM). El model centreeuropeu de la postguerra, artífex del “miracle econòmic alemany” i paradigma de l’equilibri entre l’eﬁciència econòmica i la justícia redistributiva, és encara avui, el gran desconegut a casa nostra.

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉS PROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

És possible superar la profunda crisi sistèmica actual, corregint els desequilibris, portant a terme les necessàries reformes estructurals i optant per un desenvolupament sostenible, sense desmantellar l’Estat del Benestar (EB)? Durant les dues darreres dècades, a propòsit de la crisi de l’EB, sovint s’ha aﬁrmat que caldria trobar la manera de conservar les seves irrenunciables conquestes socials (educació, sanitat, pensions...), però evitant les seves indesitjables conseqüències (dèficit públic insostenible, burocràcia creixent, afebliment de la responsabilitat individual, pèrdua del compromís ciutadà envers el bé comú, etc...). Té sentit aquest desideratum? És possible aspirar a conjugar eficaçment l’eficiència econòmica i la justícia social? Existeix algun referent històric d’èxit? L’ESM constitueix, sens dubte, l’experiència més reeixida. Sorgida a l’antiga República Federal d’Alemanya (RFA) just després de la Segona Guerra Mundial, l’ESM és deutora de nombroses aportacions i sensibilitats ideològiques diverses (l’Ordoliberalisme, l’Escola Històrica, la Doctrina Social Catòlica, l’Ètica Evangèlica...), i fou conceptualitzada per Alfred MüllerArmack, professor de la Universitat de Colònia, en estreta col·laboració amb Ludwig Erhard, ministre d’Economia en els diversos governs presidits pel democrisità Konrad Adenauer (1949-1963).

Principis bàsics de l’economia social de mercat (ESM) El Dr. Eugenio M. Recio, professor honorari d’ESADE i màxim especialista del nostre país en aquesta matèria, exposà clarament els fonaments de l’ESM en una sessió magistral organitzada per l’associació Persona i Democràcia – Joaquim Xicoy, el passat 4 de febrer a ESADE (www.personaidemocracia. cat). Segons el professor Recio, l’ESM consta de 6 principis que es poden resumir de la següent manera. Primer, màxim respecte per la llibertat individual (mitjançant les decisions de consum, estalvi i inversió), que s’expressa en el mercat de competència i en l’autonomia dels agents socials. Segon, promoció de l’obertura envers els altres, la sensibilitat social i el sentit comunitari. L’economia de mercat només serà estable si es combina l’eficiència econòmica amb la cohesió social a través de l’acció redistributiva de l’Estat. Tercer, la política de conjuntura té la missió d’evitar que les excessives fluctuacions cícliques tinguin conseqüències negatives tant a nivell econòmic, com social. És imprescindible un Banc Central independent que doni prioritat a l’estabilitat monetària. Quart, el govern ha de promoure activament una política de desenvolupament econòmic, que doni prioritat a les infraestructures i promogui un marc jurídic estable, amb unes polítiques econòmiques, socials i fiscals que generin seguretat i confiança. Cinquè, com que hi ha àmbits (regionals, sectorials o de determinats collectius) en els quals el mercat no pot funcionar correctament, és necessari fomentar una política estructural o d’adaptació al mercat, fomentant la mobilitat professional, territorial i l’ocupabilitat. I sisè, per a totes les polítiques que han de tractar de completar o corregir els processos del mercat, ha de regir com a criteri d’intervenció l’exigència de conformitat amb el mercat.

L’Estat en cap cas ha de facilitar o permetre que les persones deixin d’esforçar-se. /ARXIU

L’ESM protegeix la llibertat econòmica i, al mateix temps, promou la justícia social La clau del model és assumir de debò la responsabilitat individual i col·lectiva “El terme mig entre dos extrems que són vicis” Així definia Aristòtil la “virtut”, tot il·lustrant-la amb el concepte de valor, que és el just equilibri entre dos extrems que són vicis: la covardia i la temeritat. L’ESM també elabora la seva proposta des de la centralitat. Es tracta de trobar el terme mig entre els excessos de l’intervencionisme estatal d’arrel socialista (que tendeix a sacrificar la llibertat, la responsabilitat individual i l’eficiència en l’ús dels recursos) i els excessos del neoliberalisme anglosaxó (que tendeix a oblidar la cohesió comunitària, la justícia social i els drets humans). L’ESM protegeix la llibertat econòmica i, al mateix temps, promou la justícia social. El gran èxit del model germànic és haver sabut conjugar l’eficiència

del mercat en l’ús dels recursos amb una redistribució socialment justa dels resultats. Ara bé, com aconsegueix l’ESM fer possible aquests dos objectius, aparentment antagònics? Quin és el secret? La clau del model és assumir de debò la responsabilitat individual i col·lectiva. És a dir: fomentar la responsabilitat i el compromís dels ciutadans, de les empreses, dels agents socials i econòmics i, per descomptat, del propi govern envers el correcte funcionament del sistema socioeconòmic. La responsabilitat és el pont que enforteix el sistema, que uneix i que permet fer el trànsit de la competència pròpia del mercat a la solidaritat que caracteritza una societat justa. D’acord amb el principi de subsidiaritetat, inherent també a l’ESM, l’Estat ha d’oferir garanties davant els riscos individuals de la vida (atur, malaltia, vellesa...), però no pot, de cap manera, convertir-se ell mateix en una mena de providència total. Cal fomentar la responsabilitat individual i la previsió privada. L’Estat té l’obligació d’ajudar a aquells que ho més necessitin, però en cap cas ha de facilitar o permetre que les persones deixin d’esforçar-se, ni, menys encara, abdiquin de les seves pròpies responsabilitats, individuals i col·lectives, com a ciutadans. En aquest

sentit, queda clar que l’abús, la picaresca o el petit frau individual, així com també la demagògia, el populisme o el clientelisme per part del govern, constitueixen comportaments igualment nocius, que corrompen la vida pública i atempten contra el benestar social.

Una necessitat imperiosa: redescobrir i actualitzar l’ESM Aquest és l’objectiu del moviment anomenat “Iniciativa per a una nova Economia Social de Mercat”, liderada per Hans Tietmeyer, antic president del Banc Central d’Alemanya, que treballa per adaptar al segle XXI el model dissenyat per A. Müller-Armack i L. Erhard. Tietmeyer aﬁrma que, 60 anys després, el concepte d’ESM ni està superat, ni els seus principis fonamentals han quedat invalidats, i el repte consisteix en saber com s’han d’aplicar aquests principis per a que donin la resposta adequada als problemes d’avui. En aquest sentit, per exemple, a l’hora de defensar una política social activa, Tietmeyer posa l’accent en la necessitat d’evitar l’exclusió social: “Avui no es tracta de promoure el benestar de cada ciutadà, més aviat el que es pretén és que tots tinguin una oportunitat. Oportunitat per a tots ha de ser el leimotiv dels nostres temps” (continuarà).

RSC / EMPRESA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Actualitat en RSC Caja Madrid

Ferrovial

Repsol

Caixers adaptats a invidents Prop de 2.000 caixers de Caja Madrid, és a dir, gairebé el 46%, estan adaptats a clients invidents mitjançant la possibilitat d’adaptació d’uns auriculars. Es tracta d’un sistema pioner a Espanya, que permet al client poder escoltar la informació que apareix a la pantalla del caixer, facilitant-li el seu ús. Tots els caixers habilitats estan identiﬁcats amb un símbol a la pantalla inicial on posa “Caixer Accessible Invident”. Totes les operacions es poden realitzar en castellà, català, gallec, valencià, portuguès, francès, anglès i alemany. A banda d’aquesta acció, Caja Madrid també disposa d’un Servei d’Atenció Telefònica (SAT), una nova línia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat auditiva i/o de parla, permetent la comunicació a temps real mitjançant un sistema de text.

Premi al projecte d’abastiment d’aigua a Tanzània Ferrovial ha rebut el premi “Cooperació internacional per al desenvolupament sostenible” pel projecte “Aigua és vida” que l’empresa desenvolupa a Tanzània, on s’abasteix d’aigua potable a més de 50.000 persones. El premi que ha rebut Ferrovial forma part dels Premis Europeus de Medi Ambient a l’Empresa. Ferrovial i la resta d’empreses premiades tenen l’oportunitat de participar a la ﬁnal a nivell continental que organitza la Comissió Europea on participen projectes de tots els països de la Unió.

Premi pel suport a l’escolarització

Microsoft i ONCE Desenvolupament de tecnologies d’assistència

Fiat La menys contaminant Fiat és, per tercera vegada consecutiva l’empresa amb menys emissions de CO2 de la seva gamma, amb un total de 127,8 grams per cada quilòmetre recorregut, segons les dades publicades per la companyia. En el rànquing del nivell d’emissions de CO2, per darrere de Fiat se situen Toyota, Peugeot, Renault, Citroën, Ford, Opel i Volkswagen.

Orangina Schweppes

Fer que les persones amb discapacitat puguin millorar la seva independència i la seva situació laboral mitjançant les tecnologies d’assistència és l’objectiu de la tasca conjunta que porten a terme Microsoft i l’ONCE des de fa un any, quan van signar un conveni de col·laboració sobre aquesta qüestió. Entre els seus projectes de futur a curt termini hi ha facilitar la inclusió de la perspectiva de la discapacitat i l’accessibilitat al treball dels diferents centres d’Innovació Microsoft a Espanya i la realització de campanyes de sensibilització sobre la importància de l’accessibilitat en les noves tecnologies.

Prevenció de l’obesitat infantil Orangina Schweppes España s’ha convertit en empresa patrocinadora oﬁcial del Programa Thao-Salut Infantil, el qual treballa per a la prevenció de l’obesitat infantil. L’acord es va signar recentment en el marc del Congrés de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD). Orangina Schweppes España s’ha compromès a la promoció d’estils de vida saludables, prestant una especial atenció als nens i nenes. A més, l’empresa ha iniciat una campanya de comunicació interna per a fomentar aquests hàbits entre els seus treballadors on, entre d’altres coses, se’ls donarà formació en nutrició per tal que ho puguin aplicar en la seva dieta diària.

Repsol ha rebut el premi “Ampolla d’or”, juntament amb d’altres empreses, que concedeix la Fundació Altius

per la seva col·laboració amb la campanya solidaria que aquesta entitat va posar en marxa per tal de promoure l’educació entre els menors més desfavorits de l’Amèrica Llatina. La campanya consisteix en la venda d’ampollescantimplora que porten penjades unes etiquetes on els nens de famílies amb escassos recursos han escrit a mà el seu desig de ser grans. Cada ampolla té un preu de 10 euros i ﬁns ara se n’han venut 11.000 unitats permetent l’escolarització de 509 nens durant un any.

Starbucks Ús de cafè de comerç just Starbucks ha anunciat que des del mes de març està utilitzant cafè de comerç just certiﬁcat. Aquesta mesura es duu a terme després d’haver signat l’any 2009 un acord amb l’Associació Fairtrade per a comercialitzar aquest producte. Totes aquestes begudes tenen l’acreditació de la seva provinença autèntica i que, per tant, compleixen uns criteris socials estrictes que garanteixen que en la seva elaboració s’ha cuidat el medi ambient.

EMPRESA / Panorama

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

EL MES POSITIU Ajudes públiques a les empreses Subvencions en sectors clau De les ajudes previstes pel 2010 pel Ministeri d’Indústria per als sectors estratègics, un total de 96,35 milions aniran a parar a empreses catalanes. Més concretament, les empreses d’automoció i auxiliars rebran 52,48 milions; per al sector aeroespacial seran 1,38 milions; mentre que per a les empreses de béns d’equip, químiques, farmacèutiques, metal·lúrgiques seran 42,49 milions. Abans de l’estiu està previst que la Generalitat complementi aquestes ajudes amb 85 milions d’euros més.

Endesa Electricitat a França

bre. L’alcalde de Londres, Boris Johnson, ha expressat el seu desacord qualiﬁcant la decisió de “saqueig” i també la seva voluntat d’emprendre accions legals.

milions d’ordinadors portàtils a Espanya, dels quals un 1,1% seran netbooks . HP, juntament amb Acer, tenen el 60% de les vendes d’ordinadors per a empreses.

Henkel

Miquel Alimentació Grup

Millora resultats

Acord de distribució

Henkel ha anunciat l’obtenció d’uns resultats econòmics que estan millorant la previsió feta el 2009. La companyia espera que el creixement orgànic de les vendes superi el dels seus mercats de referència. L’any 2009, Henkel va generar unes vendes per valor de 13.573 milions d’euros. Els resultats de les diferents àrees mostren tendències diferents: les divisions de consum, detergents i cura de la llar i cosmètica van obtenir molt bons resultats amb taxes de creixement orgànic del 2,9% i el 3,5% respectivament. En canvi, les vendes del negoci Adhesive Technologies van disminuir orgànicament un 10,2% per les diﬁcultats en què es troben els diferents clients d’arreu del món.

HP Endesa ha aconseguit l’adjudicació d’un contracte que representa el 80% del consum elèctric dels trens francesos per 665gwh per al subministrament l’any 2010 i un import de 65 milions d’euros. Aquesta adjudicació representa una passa molt gran per a la companyia ja que tornarà a situar-se a la primera línia de les elèctriques europees, després de la venda de les seves ﬁlials a E.ON.

Ferrovial Obté més ﬁnançament La filial de Ferrovial que té assignada l’explotació de les 3 línies de metro de Londres ha rebut la notícia que rebrà 4.887 milions d’euros en el termini dels propers 7 anys i mig, segons ha decidit l’àrbitre de la col·laboració públicprivada. D’aquesta manera, s’eleva en 65 milions la xifra anunciada el passat desem-

Previsió d’augment de vendes

Compra Tommy Hilfiger El grup Philps-Van Heussen, propietari de marques com Calvin Klein, DKNY o Arrow ha arribat a un acord per comprar Tommy Hilfiger per un valor de 2.200 milions d’euros més els deutes, que ascendeixen als 100 milions d’euros. Les previsions indiquen que amb aquesta operació es donarà lloc a un grup de moda que generarà unes vendes per valor de 4.600 milions de dòlars. El modista Tommy Hilfiger confia que la seva marca “rebrà el suport i el finançament necessari per portar-la a nous reptes.”

Previsions en positiu Panasonic preveu tancar en números positius l’exercici del 2009, segons ha comunicat l’empresa. La multinacional japonesa té previst tancar l’exercici del 2009 amb unes vendes de 57.198 milions d’euros i amb unes pèrdues de 1.143 milions d’euros. Després d’alguns anys registrant pèrdues, la ﬁlial espanyola ha mantingut les vendes el 2009 amb 240 milions d’euros. A més, ha millorat la gestió, cosa que li ha permès acabar amb els números vermells. A aquesta situació s’hi ha sumat l’apagada analògica, que ha fet que les vendes de televisors i adaptadors per a la TDT a Espanya s’hagin duplicat en els darrers mesos.

SOS Pugen les accions

Sacyr s’ha adjudicat un contracte de 160 milions a Castelló. Es tracta d’un contracte de construcció i posterior explotació durant 25 anys d’una planta d’assecat tèrmic de fang de depuradora. En aquesta installació es tractaran 35.000 tones anuals de fang fresc. El fang sec es destinarà per usos agrícoles, com a residus perillosos o bé per al seu abocament directe.

Savor

Telefónica

Bons ingressos

Previsió d’augment de clients

Adjudicació de contracte La companyia Miquel Alimentació Grup ha arribat a un acord amb Société des Brasseries du Maroc per distribuir en exclusiva a Espanya i Andorra la cervesa Premium “Casablanca”. L’empresa comercialitzarà aquesta cervesa en format ampolla i llauna a través de totes les seves línies de negoci: cash, supermercats i distribució majorista. Aquest acord suposarà per a Miquel Alimentació Grup un volum de distribució d’1,5 milions de capses per aquest 2010, ﬁns a arribar els 20 milions de capses el 2014.

les vivendes d’obra nova, les vendes de les quals van disminuir un 5,1%.

Les accions de SOS Corporación s’han revaloritzat a la borsa en un 3,72% després de vendre un total de 5.400 hectàrees de cultiu a Portugal. Es tracta d’un macro projecte que contempla la inversió d’entre 8 i 10 milions d’euros l’any per promoure noves explotacions d’oliveres d’alt rendiment, és a dir, unes 10.000 hectàrees anuals, que permetrien cobrir el 30% de les seves necessitats de matèria prima per un període de 10 anys.

Sacyr

Panasonic

HP ha previst augmentar el creixement de les seves vendes aquest 2010 en un 10% pel que fa a la informàtica de consum. Segons dades de l’empresa, la previsió de demanda d’ordinadors domèstics serà del 10%, un 7% més que en el 2009; mentre que la demanda d’ordinadors per part del sector empresarial s’espera que passi a nivells positius. Pel que fa a volum de vendes, HP espera vendre un total de 4,1

Philps-Van Heussen

El grup audiovisual Savor ha donat a conèixer els seus bons resultats econòmics que es tradueixen en l’ingrés de 16 milions d’euros l’any 2009, mentre que el seu beneﬁci net va ser de 443.000 euros. El seu resultat brut es va situar en els 4,36 milions, amb un marge d’un 27,2% sobre els ingressos obtinguts.

Sector immobiliari Augment de la venda de vivendes El sector immobiliari va augmentar les vendes en un 2,1% el passat mes de gener, respecte el mateix mes del 2009. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, es tracta de la primera pujada des de la sèrie històrica el 2008. Aquests resultats són possibles gràcies a la venda de vivendes de segona mà (18.807), més que no pas de

Telefónica ha anunciat que de cara a l’any 2012 compta amb una previsió d’augment de clients que es situa en un 20,7%, ﬁns a arribar a l’objectiu establert que són 320 milions. Actualment, la companyia compta amb 265 milions de clients i es troba present a un total de 25 països. Les seves previsions estableixen un creixement d’entre l’1% i el 4% anual en els propers 4 anys.

Panorama / EMPRESA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIU Airbus Pèrdues per entregues amb retard Airbus podria haver perdut uns 800 milions d’euros a causa de les entregues amb retard de l’A380, segons ha publicat recentment el diari francès “La Tribune”. L’any 2009, Airbus va entregar 10 unitats del ‘superjumbo’, 8 menys del previst en els objectius establerts a principis del 2009, fins i tot havent revisat les seves previsions a la baixa. Airbus, l’any 2008 havia previst pel 2009 un objectiu de 21 entregues. D’altra banda, la matriu d’Airbus, EADS, va presentar els seus comptes anuals d’on en destacaven unes pèrdues de 763 milions d’euros.

BBVA i Santander Dupliquen el pes a Europa

ros amb motiu de la venda de l’aeroport de LondresGatwick. L’aerolínia britànica va comptabilitzar un total de 85,9 milions de passatgers al llarg del 2009, dada que suposa un descens del 3,8% respecte l’any anterior.

Cadbury Planteja un ERE El fabricant de llaminadures Cadbury acaba d’anunciar la posada en marxa d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de caràcter temporal a la seva fàbrica de Valladolid, que afectarà la major part de la seva plantilla, integrada per 216 treballadors. Des de la direcció s’ha anunciat la intenció que l’ERE no tingui una durada superior als 75 dies en un període d’aplicació d’un any des de la seva aprovació.

trar uns beneficis de 24,5 milions d’euros, xifra que representa un descens del 77,3% respecte el 2008. JCDecaux no repartirà dividend entre els seus accionistes. Es tracta d’una mesura prudent, amb motiu de les circumstancies actuals, per mirar de preservar la tresoreria de l’empresa, assegurar-ne la ﬂexibilitat i poder aproﬁtar les possibles oportunitats que pugui generar el mercat.

Lufthansa Pèrdues al 2009

suposi acomiadaments injustiﬁcats i indiscriminats.” La protesta de treballadors i sindicats argumenta que el fet de justiﬁcar l’ERO per causa de la crisi ja el van utilitzar l’any passat quan es van acomiadar 95 treballadors de la seu de Castelló.

Mercadona Descens de beneﬁcis

Seat La cadena de supermercats Mercadona va registrar el 2009 un benefici net de 270 milions d’euros, xifra que suposa un descens del 16% respecte l’exercici anterior. El president de la companyia, Juan Roig, ha justificat aquest descens amb la política de reducció de preus aplicada fent que el preu de la compra d’un carro sencer hagi baixat un 10%.

Ciments Molins Descens dels beneﬁcis

La crisi ha fet que el BBVA i el Santander hagin duplicat els seus beneﬁcis a causa dels forats tòxics, els ajustaments de balanços i el daltabaix en resultats de la majoria de bancs europeus. Aquesta situació ha fet que els dos gegants espanyols representin el 38,1% del total. Conjuntament, els dos bancs van guanyar 34.500 milions d’euros en el darrer exercici.

Ciments Molins ha presentat recentment els seus resultats econòmics referents a l’exercici 2009. Les dades mostren l’obtenció d’uns beneficis que es situen en 664 milions d’euros. Aquests resultats representen un descens del 17% respecte els resultats de l’any anterior. El consum de ciment a Espanya va caure gairebé un 33% l’any 2009 a causa de la crisi en el sector de la construcció. El grup té actualment un deute de 208 milions d’euros, 10 més que al ﬁnal de l’exercici del 2008.

Marie Claire Manifestació dels treballadors

British Airways Registra pèrdues British Aiways va registrar el 2009 unes pèrdues que es situen en els 778,7 milions d’euros, resultats que empitjoren les xifres del 2008, any en què BA va perdre 229 milions d’euros. Els resultats del 2009 inclouen unes pèrdues de 315,72 milions d’eu-

L’aerolínia alemanya l’any 2009 va perdre un total de 112 milions d’euros en front d’un beneﬁci de 542 milions d’euros registrats l’any 2008. L’exercici operatiu l’ha tancat amb 130 milions d’euros, resultat que representa 10 vegades menys que en l’exercici de l’any anterior. L’objectiu de l’empresa és aconseguir pel nou exercici beneﬁcis operatius en el segment de passatgers. En vista de la situació, la companyia ha decidit suspendre el dividend a l’accionista corresponent a l’exercici del 2009.

JCDecaux Menys beneﬁcis L’empresa de comunicació externa, JCDecaux va regis-

Els treballadors de Marie Claire, de Castelló, s’han manifestat recentment en contra de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que va anunciar l’empresa i que pot suposar la pèrdua de 225 llocs de treball. La mobilització, organitzada pels sindicats CCOO i UGT, volia transmetre a la direcció la seva posició que és que “no s’acceptarà cap proposta que

qüestió d’un possible concurs en cas que no s’aconsegueixi un pacte. El deute de Sacresa es divideix en 3 parts: deute bancari, operacions de derivats i a l’aplaçament d’un deute amb Hisenda. Per ara, Sacresa ha tancat acords de reﬁnançament amb La Caixa i Barclays.

Ryanair i Brussels Airlines Condemnada per pràctiques abusives Les aerolínies Ryanair i Brussels Airlines han estat condemnades recentment per un jutjat belga a corregir diverses clàusules que afecten els consumidors. Entre les crítiques que reben les aerolínies hi ha les clàusules enganyoses a l’hora d’informar, el tractament que es dóna a les queixes i els recursos, i també per l’explicació de les tarifes que, tal com estan posades, presten a la confusió als ciutadans.

Sacresa Es declara insolvent Tres societats de Sacresa es troben en situació d’insolvència amb un passiu de 1.620 milions d’euros. En un termini de 3 mesos, Sacresa ha d’arribar a un acord amb la banca creditora, a més de tractar la

Es disparen les pèrdues

Seat, la filial de Volkswagen, ha fet públics els seus resultats del 2009 on destaquen unes pèrdues operatives de 339 milions d’euros, que multipliquen per quatre els números vermells de l’any 2008. Fonts de l’empresa han apuntat que l’augment de les pèrdues operatives del 2009 van ser conseqüència de la debilitat del mercat espanyol, el qual va anular la pujada de les seves entregues a mercats estratègics com són el Regne Unit o Alemanya. La facturació de Seat es va situar en els 4.561 milions d’euros entre el gener i el desembre del 2009, cosa que signiﬁca una reducció del 12,2%, si es compara amb el volum de negoci del 2008, que es va situar en els 5.196 milions d’euros.

Siemens Retalla plantilla El grup alemany Siemens suprimirà 4.200 llocs de treball de la seva divisió de tecnologies de la informació Siemens IT Solutions and Services l’any 2011. Entre les plantes afectades hi ha la de Munic, Paderborn o l’àrea metropolitana de Nuremberg/Erlangen. El grup va anunciar al desembre la voluntat de remodelar el seu negoci de tecnologies de la informació.

EMPRESA / Decàleg

MÀRQUETING

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

OCUPACIÓ

SANITAT

GESTIÓ

PRODUCTIVITAT

MARCEL GALLI

JOSEP LOZANO GALERA

ÀLEX MÁRQUEZ

JORDI MARTÍ

ALEJANDRO MARTÍN

SOCI DIRECTOR D’ACTICOM

DIRECTOR GENERAL

CAP DE VENDES DE PAPELMATIC

VICEPRESIDENT COMISSIÓ INTANGIBLES

TDSYSTEM

D’AEFOL&EXPOELEARNING, SL

La primera impressió

Un 40% dels clients es perden en el primer contacte Hi ha una gran diferència entre comprador i client: el primer és aquell que arriba al nostre comerç o negoci, fa una compra i no torna mai més, mentre que el client repeteix i torna a visitarnos amb una certa freqüència. Us heu plantejat mai quants dels compradors actius a la vostra empresa tornen? Hi ha una mesura senzilla que acostumo a fer i que consisteix a analitzar la cartera de clients i veure quants d’ells deserten el primer any, quants el segon... i quants resten ﬁdels. El resultat no acostuma a ser bo. Per norma general perdem un 40% de clients en el primer contacte. L’explicació és ben racional: la culpa la té la primera impressió, que és aquella que ens impulsa a tornar (o no) a un negoci. Poseu-vos en la situació d’un client que arriba, per exemple, a un restaurant. Els primers segons condicionen les nostres percepcions: les olors, els sorolls, el tracte, la imatge... ens faran decidir si hi tornem o no. Si la resposta és positiva, repetirem.

Un sector sense atur

El sector de l’elearning creix cada any de mitjana un 20% L’actualitat econòmica es troba en un dur procés de recuperació, però malgrat les poques notícies positives en la nostra economia, en el sector de l’elearning podem dir que no hi ha atur. Les darreres ofertes de feina que publiquem al nostre portal www.aefol.com queden sense cobrir per manca d’especialistes en tecnologia aplicada a la formació. Cal que la Universitat formi els professionals que demanen les empreses d’un jove sector que creix cada any a una mitjana superior al 20%. A Espanya hi ha més de 400 empreses directa o indirectament vinculades al món de la formació online, que va facturar l’any 2009 més de 600 milions d’euros i que exporta cada cop més a Amèrica Llatina, el principal mercat amb 450 milions de persones que es formen contínuament amb la llengua castellana. Així, el sector té un gran futur al nostre país si se sap impulsar la nova indústria del coneixement.

ACCID; DIRECTOR D’ALTRIUM

Educar en higiene

La grip A ens ha deixat una bona herència: la conscienciació L’alarma per la Grip A ha augmentat la sensibilitat cap a la higiene de mans en tot tipus d’espais: oficines, centres educatius, grans superfícies… Un acte tan senzill com aquest, a base d’aigua i sabó, ha estat més eficient a l’hora de frenar l’avanç de la temuda grip que els milers de vacunes que finalment no s’han subministrat a la població. Aquest hivern i aquesta grip ens han deixat una herència que ja feia temps que ens calia: conscienciació. L’esforç pedagògic i preventiu realitzat al voltant d’aquestes petites accions als centres educatius i altres espais comunitaris ha estat i serà la clau per reduir el contagi de malalties tan comunes com la grip, i que moltes vegades es transmeten com a conseqüència d’una higiene deficitària. Per això, l’OMS està desenvolupant un programa sobre la higiene de mans als hospitals que hem de traslladar al dia a dia de l’empresa, de l’escola i de casa amb una formació i educació en higiene més exigent.

Contactar no és cooperar

La cooperació sovint es concreta en acords comuns Generar clients, proveïdors o col·laboradors on els interessos són complementaris però on cadascú té i busca els seus propis objectius és una situació molt diferent a la de cooperar, on la ﬁnalitat és comuna, la relació estable i el compromís més gran. La cooperació es concreta en projectes o acords comuns, que reforcen un avantatge estratègic que els partners per si sols no tindrien, ja sigui en projectes d’innovació (desenvolupant un nou producte, millorant un procés, els sistemes d’informació o de gestió) o bé en acords comercials (comercialització creuada o complementària de productes, serveis o mercats) o bé en acords estratègics (per complementar l’oferta amb una marca comuna, de centralització de compres, d’internacionalització o de creació d’un grup de pimes). Molta gent fa networking, però la seva transformació en col·laboracions o cooperacions és baixa. Altres són més compromesos i lleials però tenen diﬁcultats per buscar i seleccionar partners.

Ocupació i resultats

S’ha d’aclarir el signiﬁcat d’ocupació professional Des de fa temps estan apareixent notícies a la premsa al voltant de la nostra productivitat. Ens avisen que, com a país, estem perdent llocs al rànquing de productivitat. Però, en quina mesura podem ajudar des de la direcció de persones a la millora de la productivitat? Bé, en principi, probablement aclarint alguns dubtes sobre el signiﬁcat d’ocupació professional. Si reservem el terme resultats per als èxits de negoci obtinguts per un professional, és a dir, allò que aconsegueix, el terme ocupació el reservaríem per a la manera de fer d’aquest professional a l’hora d’obtenir els seus resultats. A partir d’aquí, se’ns plantegen dos reptes més. Cal saber: a quina part del variable ha d’estar vinculada l’ocupació professional d’un empleat? I quina part del variable cal que es destini a la retribució del resultat d’aquest professional? De la seva resolució dependrà en gran part la productivitat de l’organització.

Decàleg / EMPRESA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

INNOVACIÓ

CLIENTS

RSC

PROJECCIÓ

DESENVOLUPAMENT

JORDI MAS

AGUSTÍ MOLÍAS

CRISTIAN PALAZZI

RAMON PALACIO

RICARD MASIP

PROFESSOR DIRECCIÓ ESTRATÈGICA ESCI-UPF

SOCI-DIRECTOR CONTACT CENTER INSTITUT

SECRETARI EXECUTIU – CÀTEDRA ETHOS

VICEPRESIDENT DEL CERCLE PER AL

DIRECTOR ASSOCIAT DE LA DIVISIÓ HUMAN

CONEIXEMENT – BARCELONA BREAKFAST

CAPITAL D’AXIS CORPORATE

Com sortir de la crisi?

Aprenentatge des de la feina

SOCI DIRECTOR DE COCOIDEAS.COM

Innovar des de l’emoció

Cal utilitzar els sentiments per dissenyar nous productes Sempre ha coexistit el fet de prendre decisions empresarials des de la raó o des de la intuïció. Tirar endavant un projecte d’inversió requereix sovint una extensa anàlisi raonada de les projeccions de mercat, de cash ﬂow, etc. Richard Branson reconeix, per exemple, que pren les seves decisions empresarials basant-se sobretot en el seu instint. Fins fa un temps, potser, la balança prioritzava més el sentit de la raó com a font d’informació essencial en el management . Des de les aportacions d’A. Damasio, la neurologia ha demostrat que l’emoció pot tenir un protagonisme clau a l’hora de gestionar les empreses. Això és palpable en el cas del procés innovador, en el qual utilitzar només la raó limitava el fet de trobar innovacions disruptives. En deﬁnitiva, cal incorporar els aspectes emocionals en les metodologies de generació d’idees; utilitzar els propis sentiments per dissenyar nous productes i serveis.

La venjança dels clients

Avui dia els clients estan molt informats i són exigents A qualsevol empresari. Avui els clients estan molt informats i són molt exigents, l’oferta de mercat és àmplia i la competència elevada. El client és qui decideix a qui li compra, i aquest és el fabulós poder que fa que les empreses puguin triomfar, extingirse o consolidar-se. Ell és l’important, i no els directius, ni els empleats, o altres actors econòmics. És obvi, no? Tant si tens un restaurant, com una botiga, com si ets un directiu d’una multinacional, has d’atendre bé els teus clients. Ho fas? Pregunta’t: repeteixen les seves compres? Quan marxen es mostren agraïts? A més de reclamacions reps alguna felicitació? Sí, no riguis, les companyies que ho fan bé també en reben alguna. Com fer-ho? Forma el personal, pregunta als teus clients i, si pots, fes-te passar per un d’ells, deﬁneix procediments senzills i sigues estricte amb el seu compliment. Perquè recorda que, si no ho fas, es venjarà i no et comprarà. Tu ho fas, no?

Les privades i el bé comú

Els diners han d’estar encaminats cap al bé comú En un mercat individualista caracteritzat per la llei del més fort es fa difícil parlar de bé comú, perquè cada empresa vol complir els seus objectius particulars sense tenir en compte el conjunt de la societat. No cal dir que existeixen iniciatives que impulsen l’empresa més enllà del seu compte de resultats. No obstant això, encara es té la sensació que l’única obligació d’una empresa és guanyar diners. Guanyar diners, òbviament, no és cap pecat, però, com diria MacIntyre, no podem convertir els mitjans en ﬁns perquè d’aquesta manera corrompem l’activitat. Els diners han d’estar encaminats cap al bé comú, si és que volem que la nostra societat segueixi avançant com fins ara. Per això, cal diferenciar els interessos privats de les empreses particulars i els interessos comuns d’una societat de ciutadans lliures i iguals. Només així podrem assegurar la pervivència d’unes garanties innegociables per al bon desenvolupament de les persones que hi conviuen.

Hem d’assumir que el fracàs forma part del camí cap a l’èxit Primer, pensar a llarg termini i actuar a curt termini. A llarg termini… educació, formació i cultura, i unes universitats menys conservadores. Promoure l’excel·lència i no la mediocritat. A curt termini, menys fer veure i més fer. Cal definir prioritats, seleccionar, triar i actuar. Segon, tots sabem que la sortida de la crisi passa per la iniciativa, la innovació i el coneixement. El que no ens han explicat és que hi ha entrebancs. Ens cal un canvi cultural per acceptar que el fracàs forma part del camí a l’èxit. Tercer, l’Administració al servei del ciutadà, eficiència i racionalitat, desburocratitzar, redefinir la relació públic–privat, canviar completament la cultura: ajudes molt ràpides i directes i control a posteriori. Quart, eines i talent, domini de llengües estrangeres, erasmus universitari. A l’ESO i a l’empresa, pel·lícules subtitulades i sense doblar, focalitzar-nos en atreure, desenvolupar i retenir talent. Multiculturalitat.

Un equip format i motivat obté millors resultats per a l’empresa No fa falta dir que la gestió d’un equip professional de treball passa per una pràctica contínua en formació i desenvolupament. Sabem, ﬁns i tot amb certa evidència empírica, que un equip format i motivat obté millors resultats en un entorn empresarial. Per això, les companyies han iniciat durant les darreres dècades importants polítiques de formació. Ara bé, tot i que aquestes accions es porten a terme, trobem a faltar un doble enfocament que podria oferir una major eﬁciència a aquestes intervencions. Estan orientades a gestionar l’aprenentatge des del lloc de treball. En primer lloc, les accions de formació i desenvolupament haurien d’incorporar sempre una última fase que permeti unir esquemes i aprenentatges amb realitats concretes de l’entorn de treball del participant. En segon lloc, i el més important, és convenient preparar intensament els directius i càrrecs com a gestors de l’aprenentatge en el lloc de treball.

&ĂĐŝůŝƚǇ WƌŽũĞĐƚ ŐĞƐƟŽŶĂ ĚĞ ĨŽƌŵĂ ŝŶƚĞŐƌĂů Ğů ƉƌŽǇĞĐƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ ĂĚĂƉƚĄŶĚŽƐĞ Ă ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞů ŵĞƌĐĂĚŽ Ǉ ĚĞů ĐůŝĞŶƚĞ ŽĨƌĞĐŝĠŶĚŽůĞ ƵŶ ƚƌĂũĞ Ă ŵĞĚŝĚĂ͘ ZĞĂůŝǌĂŵŽƐ ůĂ ƉůĂŶŝĮĐĂĐŝſŶ͕ ĚĞƐĂƌƌŽůůŽ Ǉ ĞƋƵŝƉĂŵŝĞŶƚŽ ĚĞ ƚƵ ŽĮĐŝŶĂ Ǉ ĐŽŶƐĞŐƵŝŵŽƐ ƵŶ ŵĂǇŽƌ ƌĞŶĚŝŵŝĞŶƚŽ Ǉ ĚŝƐŵŝŶƵĐŝſŶ ĚĞ ĐŽƐƚĞƐ ƉŽƌ ŵĞƚƌŽ ĐƵĂĚƌĂĚŽ͘ ƐƚŽ ĞƐ ŐƌĂĐŝĂƐ Ă ƵŶĂ ĚŝƐƚƌŝďƵĐŝſŶ ƋƵĞ ƉĞƌŵŝƚĞ ƵŶ ŵĞũŽƌ ƵƐŽ ĚĞů ĞƐƉĂĐŝŽ͕ ĞŶ ůĂ ƋƵĞ ůĂƐ ŶĞĐĞƐŝĚĂĚĞƐ ĚĞ ƚƌĂďĂũŽ ŝŶĚŝǀŝĚƵĂů ƐĞ ŝŶƚĞŐƌĂŶ ĞŶ ůĂ ŽƌŐĂŶŝǌĂĐŝſŶ ŐůŽďĂů͘ Ɛş͕ Ğů ƚƌĂďĂũĂĚŽƌ ĚĞƐĂƌƌŽůůĂ ƐƵ ůĂďŽƌ ĐŽŶ ŵĄǆŝŵĂ ĐŽŵŽĚŝĚĂĚ͕ ĞƌŐŽŶŽŵşĂ Ǉ ĞǆĞŶƚŽ ĚĞ ƌŝĞƐŐŽƐ ůĂďŽƌĂůĞƐ͘

Oﬁcinas con recursos www.facility project.net Showroom +administración: c/Tavern, 11. 08021 Barcelona Outlet +logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat

Entrevista / FINANCES

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Finances

ENTREVISTA A JAVIER RIPOL, DIRECTOR DE L’OFICINA DE MARSH BARCELONA

“Tenim el paraigües d’una multinacional i parlem la llengua dels clients” Malgrat la crisi, Marsh, dedicada a la consultoria de riscos i assegurances, va facturar a l’oﬁcina de Catalunya el 2009 un 4% més que l’any anterior, davant l’estancament de la resta de l’Estat. El director a Barcelona, Javier Ripol, creu que el sector s’haurà de concentrar els propers anys per seguir donant primes més ajustades a uns clients més exigents. Marsh té presència a 100 països i forma part del grup Marsh & McLennan.

tes en tots els sectors (hospitals, ﬁnancers, administracions públiques...). Segon aspecte, tenim una gran força negociadora que ens permet ajustar primes. Tercer, si un dia una empresa té un gran problema, estem al seu costat per negociar amb els pèrits, les asseguradores, les reasseguradores. I quart, la marca: algunes empreses compren marca.

ARTUR ZANÓN

Quina és l’activitat de Marsh? Som una consultora de riscos i d’assegurances focalitzada en el sector empresarial i en les institucions, no en particulars. La nostra senya d’identitat és el paraigües que tenim d’una multinacional, amb l’experiència i les eines que això suposa, que et donen més avantatge. La combinació de tenir una central lluny ens permet desenvolupar un negoci local amb gent nativa, cosa que és important perquè el 80% dels clients són locals. Cal conèixer-ne la filosofia. Parlem la seva llengua, t’hi entens molt millor. Apliquem aquella dita del Pensa globalment i actua localment. Quin tipus de client tenen? Fem vestits a mida per a cada empresa per protegir-ne els patrimonis, perquè si tenen un problema no afecti el compte de resultats. Creem assegurances individuals. Som forts en el negoci financer (bancs i caixes), Administració pública (tot guanyant concursos) i en empreses familiars, i dins d’aquestes, les mitjanes i grans, és a dir, aquelles que tenen a partir d’uns 100 empleats. Amb quin equip compten per desenvolupar aquesta activitat? Tenim un equip de 85 persones amb tota mena de perfils (economistes, llicenciats en Dret, enginyers...) per cobrir les diferents divisions. Primera: negoci financer i professions liberals, com ara enginyers o advocats, amb riscos per responsabilitat civil. Segona: empreses familiars catalanes. Tercera: grans empreses de serveis, utilities. Quarta: Administració pública. I cinquena: la raó per la qual estem a Espanya, l’atenció de clients de multinacionals. Vam arribar aquí el 1970 per donar servei als clients de fora, i ara només són el 22%; la resta són locals. És millor treballar amb els autòctons, perquè els centres de decisió són aquí.

Es pot fer gestió de riscos en temps de crisi? Totalment. Ara és més important que abans. Ningú té la insensatesa de dir: “Ho assumeixo jo tot al 100%”. Ja busquem nosaltres fórmules per pagar. Javier Ripol destaca que Marsh fa vestits a mida per a cada empresa per protegir-ne els patrimonis. / A. ZANÓN

“Amb la crisi no hem perdut clients, però cal ajustar les primes” Acaben d’obrir oficines a València i A Coruña en plena crisi. Al final, el negoci ha d’estar proper al client. Si no, és complicat. Es tracta de dues zones, València i Galícia, industrials, encara que en menor grau que Catalunya. Ara tenim oficines a set ciutats espanyoles. I als Estats Units estem a punt de comprar dos corredors (Middle Market i una divisió d’HSBC). La crisi s’ha traduït en menys ingressos? La crisi afecta de manera diferent segons els sectors. Les empreses, si segueixen existint, no deixen d’assegurarse, continuen protegint-ne el patrimoni. Però hem d’ajustar primes. Abans creixies amb el client; ara no els perds, però decreixes, factures menys. El que volen és confiança i ajustar les primes amb unes pòlisses àmplies. El descens mitjà per client se situa entre el 20%

i el 25%. Però hem de dir que nosaltres no hem reduït plantilla, que el 2009 vam tancar amb un increment del 4,4% en la facturació, que hem guanyat nous clients, que no hem tingut clients afectats per fallides (no hem treballat amb immobiliàries o amb les empreses més petites) i que la morositat que registrem és molt baixa. En quins riscos estan especialitzats? Som més forts en els riscos cap a famílies i empreses. A Barcelona ens vam implantar el 1983. Som l’oficina més rendible, amb el 23% de la facturació global i aportem el 31% del benefici. Serà pel caràcter dels catalans, més treballadors. Aquest és un mercat molt atomitzat, amb 400 corredors censats. Per què Barcelona és una de les oficines més rendibles de Marsh a Espanya? Bàsicament perquè tenim un equip molt compacte, amb sèniors que portem 15 anys junts; hi ha cohesió, no hi ha hagut fugues, i això dóna seriositat als clients. També hi ajuden els preus. Aquí els clients són molt exigents, volen

solucions, estar ben assessorats: has d’estar a sobre per renovar la conﬁança cada any. Quins riscos presenten les empreses familiars catalanes? Depèn molt de cada client. Per exemple, volen cobertura integral del patrimoni contra riscos fortuïts: immobilitzat, lucre cessant, responsabilitat civil, impagament per a les exportacions, morositat dels seus clients, assegurança del consell d’alta direcció (per reclamacions per situacions de mala gestió) o cobertura dels empleats, via convenis, amb pòlisses d’accident o de vida. Els darrers cinc anys, cada any estem reduint primes als clients. Aproﬁtem la nostra capacitat per retallar preus al màxim, amb l’excepció de les primes per impagats, que sí, s’han multiplicat per dos, per tres, per quatre. Hem ajudat les empreses a gestionar millor els riscos. Quin avantatge té un client pel fet de ser Marsh una multinacional? Primer, el coneixement del sector, és a dir, el know-how. Diem on són els riscos i com protegir-los; tenim especialis-

Quins són els serveis més demanats en temps de crisi? El crèdit comercial (els impagats) preocupa moltíssim. També la protecció dels treballadors davant possibles accidents laborals. Per últim, també cal prestar atenció als riscos polítics derivats d’inversions a països de l’Est o de Sudamèrica amb inseguretat jurídica. Com ha alterat la crisi les condicions de negociació? Els darrers anys les primes han estat més altes que els pagaments per assegurances. Hem tingut beneficis tècnics que han generat ara un mercat més agressiu. Molts han abaixat primes per guanyar quota de mercat. El mercat seguirà tan atomitzat els propers anys o assistirem a un degoteig de fusions? Els particulars i les empreses contractaran més per Internet o pels bancs. Però les empreses mitjanes i grans seguiran requerint el servei professional d’un corredor. El sector s’ha anat concentrant, molt a poc a poc, més el de les assegurances que el dels corredors: molts, amb el nínxol que tenen, ja van fent. Però en un futur caldran més economies d’escala per oferir primes més competitives.

FINANCES / Anàlisi de valors

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

VALORS

EURO STOXX 50

NASDAQ

NIKKEI

DAX

DÒLAR / EURO

+6,35%

+7,71%

+6,04%

+7,76%

-1,48%

23 febrer 10 2.730,57 24 març 10 2.903,94

1.812,10 1.951,84

10.198,83 10.815,03

5.604,07 6.039,00

1,35 1,33

3959.98

11773,51

3893,30

11511,49

3826,62

11249,47

3759,94

10987,45

3693,27

10725,43

3626,59

10463,41

3559,91

10201,39

3493,23

9939,37

3426,56

9677,35

3359,88

9415,33

3293,20

10615,29 10394,44 10173,59 9952,74 9731,89 9511,03 9290,18 9069,33 8848,48 8627,633 8406,78 8185,93

3159,85

MARÇ 2010

DOW JONES 10836,14

3226,52

8891,29 FEBRER 2010

Des de feia mesos no vèiem una alça generalitzada a totes les borses del món. Potser és un bon símptoma per a l’economia. Això sí, l’euro segueix perdent força versus el dòlar.

CAC

ÍBEX 12035,53

9153,31

EL VERD ES GENERALITZA

FEBRER 2010

MARÇ 2010

FEBRER 2010

MARÇ 2010

CONFERÈNCIA “CICLE ECONÒMIC I CICLE BORSARI, PERSPECTIVES DE LA BORSA PER A 2010”

“L’escenari postcrisi és un procés llarg que encara no ha ﬁnalitzat” El president de Renta 4, Juan Carlos Ureta, va oferir una conferència on va parlar de l’escenari econòmic de 2010, en plena etapa postcrisi. A més, va explicar als assistents quines seran les claus de l’any i la situació de la borsa i dels mercats en aquesta etapa de desacceleració econòmica. NÚRIA CABRERA

Borsa de Barcelona va acollir la conferencia “Cicle econòmic i cicle borsari, perspectives de la borsa per a 2010”, a càrrec del president de Renta 4, Juan Carlos Ureta. En una sala plena de gom a gom, l’expert en inversions va explicar en quin punt de la crisi econòmica ens trobem, la situació dels mercats i les tècniques d’inversió que es poden posar en pràctica en moments com aquests. Juan Carlos Ureta va recordar que estem immersos en el tercer any consecutiu de desacceleració econòmica, una situació a la qual s’ha arribat pel gran deute acumulat pel sistema bancari, que va anomenar “crisi de deute excessiu del sector ﬁnancer”, i que, mentre no es resolgui, no s’acabarà la crisi. Fins ara, les mesures dutes a terme només han solucionat la situació de forma parcial. Per Ureta no n’hi ha prou amb l’eﬁciència de l’economia, sinó que és necessari un període de contracció: “Ara hem de gastar de menys allò que abans gastàvem de més”. A continuació va recordar que països com el nostre porten dos anys de contracció, encara que ja ens trobem en un procés de despalanquejament, és a dir, de reducció del deute. Sobre els països emer-

Les mesures urgents han fet oblidar les necessàries per reformar el sistema econòmic gents, Ureta va remarcar la nova categoria d’actius d’aquests països, que tenen mercats molt volàtils, però que compten amb un sistema macroeconòmic diferent dels anys 90 i on es pot invertir mitjançant fons d’inversió o companyies globals (com Telefónica, BBVA, Inditex, Nokia...), amb opcions, de forma metòdica, ja que dóna joc en època de volatilitat. En termes concrets, , vam veure com en l’any 2009 es van posar en pràctica polítiques de reflacció, d’afavorir la liquiditat per reduir la crisi, amb un resultat d’alleugeriment de la càrrega dels deutors. S’ha demostrat que són un tipus d’ajuts que no es poden eliminar, ja que posarien en risc el creixement de l’economia. D’aquesta manera i segons va explicar Ureta, el despalanquejament continuarà, perquè s’ha vist l’èxit d’aquestes mesures extraordinàries aplicades des del mes d’abril de 2009, tot i que tenen com a contrapartida

cés llarg que encara no ha ﬁnalitzat, un trànsit que serà relativament llarg i complex”.

La situació dels mercats i la borsa

Es preveu que 2010 sigui un any moderadament alcista / ARXIU

l’oblit que l’economia necessita un canvi.

Factors clau al 2010 Per a Renta 4, els factors clau que marcaran l’economia durant aquest any 2010 seran diversos. Entre ells, destaca l’èxit de les mesures dutes a terme per reactivar l’economia a nivell global, encara que estan obtenint resultats suaus i molt desiguals. Les reformes també seran un altre aspecte a tenir en compte, ja que s’han oblidat davant la urgència. “Tant l’economia com el sector financer necessiten

reformes de fons”, aﬁrmà Ureta. Un altre dels temes clau de 2010 serà el deute sobirà, que tornarà a primera línia, com va passar quan es va conèixer la situació de Grècia. Finalment, continuarà el procés de reﬂacció, on seria necessari la retirada de la liquiditat, però és una actuació molt difícil que està fent que s’hagin de mantenir els ajuts. D’aquesta manera, 2010 és un “escenari postcrisi”, on ja comencen a dibuixar-se estratègies de sortida, amb una economia que comença a estabilitzar-se. Segons el president de Renta 4, aquest és “un pro-

Durant la seva intervenció a la Borsa de Barcelona, Juan Carlos Ureta va dedicar un apartat a la situació dels mercats. Va recordar que ens trobem en una etapa de reavaluació dels actius, un procés que pot durar diversos mesos o un any, ja que no es coneix el creixement potencial de l’economia. 2010 i 2011, segons Ureta, seran anys on el mercat s’anirà estabilitzant. D’altra banda, el conferenciant va subratllar que els mercats són essencialment inestables: “Són molt mediàtics i responen a l’uníson cap al mateix sentit”. Aquests impactes mediàtics provoquen mercats asimètrics en el temps, encara que la situació sigui pràcticament la mateixa. Pel que fa a la borsa, Ureta va assenyalar que 2009 ha estat un any “enganyós” i 2010, preveu que sigui “moderadament alcista” però amb períodes de correcció. Tot i això, el president de Renta 4 va aﬁrmar que la borsa funcionarà millor que els bons.

Anàlisi de valors / FINANCES

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

INVERTIR EN BORSA EUROPEA AMB CAM

ACORD ENTRE CAIXA CATALUNYA I MAPFRE

ANY FLUIX AL SECTOR FINANCER EUROPEU

Caja del Mediterráneo comercialitza el nou Dipòsit Combinat Europeu que permet invertir en la Borsa europea amb una estructura referenciada a l’índex DJ Euro Stoxx 50 durant tres anys a més d’una imposició a termini ﬁx, a sis mesos, amb un interès del 4% TAE. L’import mínim de subscripció és de 3.000 euros.

Mapfre adquirirà el 50% de les filials asseguradores de Caixa Catalunya (Ascat Vida i Ascat Assegurances Generals). L’objectiu és potenciar, amb la gestió especialitzada de Mapfre, el desenvolupament dels negocis d’assegurances i pensions de Caixa Catalunya i les seves filials.

El valor de les fusions i adquisicions el 2009 va ser de 80.000 milions d’euros, el que representa un 122% menys que el 2008, segons un informe elaborat per PricewaterhouseCoopers. La millor operació efectuada per una entitat espanyola la va protagonitzar Criteria, que va comprar Adeslas.

BANC SABADELL (SAB) El quart grup bancari espanyol ha viscut una positiva ratxa a l’alça amb una variació mensual del 20,02%. Ha estat l’entitat ﬁnancera de l’IBEX amb millor comportament durant el mes de març, tot i que a la darrera sessió del dia 19, Banc Sabadell va patir una caiguda del 0,96%. Aquesta evolució està en la línia del que porta fent des d’inicis de l’any, el que fa preveure que la mala situació del 2009 ja és aigua passada. En el darrer trimestre, les seves accions s’han apujat un 11,41%, el mateix que durant el mes de gener. L’entitat retribuirà els seus accionistes amb 0,08 euros per acció, de manera complementària al dividend. FEBRER 2010

MARÇ 2010

LA COMPANYIA PRETÉN TRIPLICAR LES VENDES EN TRES ANYS

Avánzit presenta canvi d’imatge i un nou pla estratègic Des que a principis d’any s’incorporés a la companyia Mario Armero com a president executiu, i dins del procés de reestructuració i sanejament iniciat un any abans amb l’entrada de Thesan Capital en l’accionariat, Avánzit es prepara per fer front als propers anys amb un canvi de nom i imatge, ara serà Ezentis, i amb un ambiciós pla estratègic per assolir el 2012 uns resultats de més de 35 milions d’euros d’Ebitda. BEGOÑA GIMÉNEZ

Avánzit és un dels principals grups empresarials espanyols dedicat a infraestructures i tecnologies de la informació i les comunicacions. El grup s’organitza operativament en tres àrees de negoci: infraestructures (telecomunicacions, ferrocarrils i energies renovables); TIC (desenvolupament i aplicació de tecnologies); i la internacionalització (especialment en Amèrica Llatina i la zona MENA –nord d’Àfrica i Orient mitjà–). Ara per ara, Avánzit està present a més de 25 països i compta amb uns 4.500 empleats a tot el món. A banda dels seus negocis principals, també posseeix una participació important a Vértice 360º, empresa de serveis audiovisuals. En borsa, és present des de l’any 2001 a les borses de València, Barcelona i Madrid. Actualment, la seva cotització està a 0,75 euros l’acció, molt lluny dels gairebé 20 euros a què es van situar les accions en els seus inicis.

Complicat punt de partida El 2009 ha estat un exercici complicat degut a la situació dels mercats financers i de l’entorn macroeconòmic, però també pel procés d’ajustament iniciat durant aquests darrers mesos per reestructurar i sanejar la companyia. El desembre de 2008 s’incorporà a l’accionariat la gestora de fons Thesan Capital, especialitzada en reestructuracions operatives i financeres, així com en companyies amb baix rendiment. Quan Thesan Capital arribà, es trobà amb una companyia amb problemes de liquiditat, amb un conjunt d’empreses sense una clara i definida estratègia, uns costos massa elevats en moltes de les seves divisions i amb una evolució del deute financer difícilment sostenible. 2009, doncs, es presentava com un repte i segons sembla pels resultats assolits, presentats aquest darrer mes, el treball només acaba de començar. Avánzit va tancar 2009 amb unes pèrdues netes de 47,21 milions d’euros, com a conseqüència, segons l’entitat, “de

L’objectiu per 2010 és tornar a la generació positiva de ﬂuxos de caixa per primer cop en quatre anys diversos ajustaments de valor d’actius dubtosos, així com per altres valoracions realitzades entorn a la reestructuració de la companyia”. Això sí, el grup ha aconseguit sanejar el seu deute reduint-lo ﬁns els 41 milions d’euros, en comparació amb els 72 milions de 2008. Pel que fa a la xifra de negoci, els ingressos es van situar en els 158,1 milions d’euros, el que suposa una retallada del 33,6% respecte 2008. El benefici brut d’explotació (Ebitda) presenta unes pèrdues de 6 milions d’euros, contra el saldo proforma de 7,22 milions d’euros plantejats l’exercici anterior.

Canvis per al futur El passat mes de setembre, Avánzit va aprovar l’entrada

L’empresa busca un nou posicionament per a la divisió de tecnologia. / ARXIU

de la Junta de Andalusia (mitjançant l’Agència d’Innovació i Desenvolupament d’Andalusia), en el seu accionariat amb una aportació de 6 milions d’euros. Amb aquest acord, la companyia aconsegueix noves línies de finançament així com augmentar l’estabilitat i credibilitat davant l’accionariat. Per altra banda, aquest mes de febrer, s’inicia una nova etapa “de creixement sostenible i rentable” de la mà de Mario Armero, nou president executiu, en substitució de Javier Tallada. Armero, qui anteriorment va ocupar el càrrec de president per a Espanya i Portugal de la multinacional General Electric, ja ha presentat el seu pla estratègic per als propers tres anys així com un canvi de nom i de marca de la companyia: a partir d’ara Avánzit passa a ser Ezentis. Però més enllà del canvi de nom, destaquen els canvis d’estratègia i els reptes que es plantegen en el nou pla estratègic denominat “35+” i que abasta totes les divisions. Es preveu que la companyia tanqui l’exercici 2012 amb unes vendes per

sobre de 450 milions d’euros i un Ebitda superior als 35 milions. Per assolir aquests objectius, Avánzit potenciarà la seva presència en els negocis d’infraestructures ferroviàries i energies renovables, buscarà un nou posicionament per a la seva divisió de tecnologia, creixerà en països de gran potencial com Colòmbia, Mèxic i Brasil i entrarà en nous mercats d’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica. Tot això amb el suport d’un pla transversal que vol assegurar el control dels costos, millorar la qualitat de servei i ajudar a maximitzar les sinergies. L’objectiu principal per 2010, que es preveu com “un any de transició”, és el de tornar a la generació positiva de fluxos de caixa per primera vegada en quatre anys. De fer-se realitat aquest objectiu, el grup s’aproparia al final de l’exercici a nivells positius de Beneficis Abans d’Impostots. Finalment, es centraran en completar la reestructuració financera, amb un millor aprofitament de les línies de circulant i una estructuració a llarg termini del deute.

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A CARLOS PÉREZ DEL VALLE, RECTOR DE LA UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU

Formació Directiva

“Bolonya ha de ser un perfeccionament dels nostres mètodes docents” La Universitat Abat Oliba CEU és l’última universitat privada posada en marxa a Catalunya. No obstant això, des dels seus inicis ha apostat per l’europeïtzació dels seus alumnes i per les relacions docents entre professors i estudiants. Així, ha aconseguit una metodologia molt propera a l’EEES, que els està servint per adaptar-se a Bolonya de forma natural. Els nous projectes acadèmics i la recerca són els temes centrals de l’entrevista.

NÚRIA CABRERA

Al setembre va ser nomenat nou rector de la Universitat Abat Oliba. Com està vivint l’experiència? És molt interessant. Mai havia estat una persona vinculada a càrrecs acadèmics, sempre he estat dedicat a la docència i la recerca. Ara puc veure la situació actual de la Universitat, i em dóna el coneixement de com són la resta d’estudis que s’imparteixen i com funcionen també metodològicament des del punt de vista docent i de recerca. Com afronta aquesta nova etapa? Tinc una coincidència molt important amb el rector anterior, per això jo no puc plantejar una nova etapa amb grans canvis, encara que sempre hi ha canvis vinculats a qüestions personals, ja que cadascú té les seves formes d’actuar. Sí que és veritat que és una segona etapa de la Universitat. És l’última universitat privada de Catalunya que s’ha creat i ja està implantada a la societat, així que hem de pensar com desenvolupar el nostre paper a la societat catalana i a la comunitat acadèmica de Catalunya. Quins són els principals reptes que s’ha plantejat com a rector? Tinc com a repte la continuació en la formació d’una comunitat universitària integral. Això suposa, d’una banda, que tant professors com estudiants tinguin una comunitat d’interessos, sobretot en la docència. També, que el professor tingui una reﬂexió intensiva al voltant de l’interès docent dels temes que investiga, ja que un bon professor és un bon investigador. D’altra banda, s’ha d’aprofundir en les possibilitats metodològiques de la docència en els diferents àmbits en els quals es desenvolupa la Universitat.

“L’Administració hauria de valorar el ﬁnançament de la recerca als centres privats” ”Estem molt interessats en l’europeïtzació dels nostres alumnes” Quins objectius s’ha proposat la UAO per aquest curs que ja portem començat i pel proper 2010-2011? En aquest curs, els objectius es van plantejant dia a dia, encara que també hi ha temes que sorgeixen que són comuns a tots dos cursos. El primer objectiu és el clar assentament de la visió docent de Bolonya, assolint un veritable èxit de l’adaptació a l’Espai Europeu. Ho podem concretar en la determinació dels àmbits docents en cadascun dels estudis que s’imparteixen a la Universitat. L’Abat Oliba porta diversos anys aplicant moltes metodologies presents a l’Espai Europeu, anticipant-se a l’aplicació. D’on neix aquest interès? Hi ha un interès molt especial sobre l’europeïtzació dels nostres alumnes. Volem que l’alumne estigui conscienciat que la pertinença a l’àmbit europeu de formació comporta una responsabilitat. Això afecta al coneixement de les llengües europees, però també a les relacions entre els propis alumnes. Una altra qüestió és la metodologia pròpia de Bolonya. Des de fa molts anys, estem aplicant molts dels mètodes de l’Espai Europeu, com l’avaluació contínua, el treball en tallers i seminaris, el projecte final de carrera... La novetat és que ara és una exigència i el nostre repte és

Pérez del Valle destaca l’augment de les matriculacions aquest curs a la UAO. / FEDERICO SABEZ

assolir que l’experiència prèvia pugui suposar un perfeccionament dels nostres mètodes. La crisi econòmica és un dels elements que marca aquest curs, i a la Universitat Abat Oliba s’observa un augment de les matriculacions. L’augment dels alumnes ha estat important. Diuen alguns estudis que les últimes despeses que es deixen, en cas de crisi, són les despeses per l’educació, sobretot si la fan els pares, ja que la fan pensant en assegurar el futur dels ﬁlls. La crisi econòmica no s’ha notat massa en el terreny de l’educació. La Universitat Abat Oliba té, en el darrer curs, un 5% més d’alumnes de nou ingrés i un creixement en les titulacions: un 14% més a la llicenciatura de Periodisme, un 35% més a la llicenciatura de Dret i Ciències Polítiques, i un gran èxit del nou grau de Psicologia, amb un 120% de matriculats més que l’any anterior. L’Abat Oliba té, tradicionalment, la referència dels estu-

dis de Dret i d’Empresa. En el cas del grau de Psicologia, ha estat una experiència molt interessant, ja que hem fet un projecte ben original, on es pot comprovar que comença i manté la necessitat d’una formació integral, antropològica i filosòfica del psicòleg, i no només pensant en la psicologia clínica o aplicada. A la resta d’estudis, el treball dels anys es va notant i aquests nous estudis es van donant a conèixer a pop a poc. Pel que fa a la recerca, en una entrevista concedida a l’Agència Efe fa unes setmanes, vostè va aﬁrmar: “Sabem que som una universitat privada i assumim que, per la nostra pròpia condició, no hem de rebre ﬁnançament des del punt de vista de la docència, però moltes universitats privades estem d’acord en què això no implica que no hàgim de rebre ajut públic per a la recerca”. Molts rectors i càrrecs acadèmics d’universitats privades entenem que la docència no està subvencionada per l’Estat, i ho assumim. Per

això també som responsables de trobar sistemes de beques d’entitats privades perquè, pel fet de ser una universitat privada, això no implica que només pugui ser accessible a famílies amb aquesta possibilitat econòmica. D’altra banda, hi ha el finançament de la recerca. Crec que aquest finançament per part de les administracions públiques no és tant perquè la Universitat sigui pública, sinó perquè la institució proporciona beneﬁcis a tota la societat. Des de la universitat privada, aquesta recerca també pot ser transferible a la societat, per això he demanat ben clarament la preocupació de les administracions públiques pel ﬁnançament de la recerca a les universitats privades. Perquè nosaltres, de la mateixa manera que la universitat pública, tenim la vocació de servir a la societat amb la recerca, i com que volem fer transferència dels nostres coneixements a la societat, volem l’ajut de les administracions públiques per assolir aquests objectius. Això permetria la col·laboració entre universitats públiques i privades en la recerca, ja que tindrien en comú un finançament públic i compartit. Quins són els objectius de la Universitat pels propers anys? Tenim com a projecte els estudis de Magisteri. M’agradaria que la nostra Universitat fos un punt de referència per a les escoles de Magisteri, i poder treballar en la recerca i la pedagogia, dins de la tradició espanyola de les escoles de Magisteri. D’altra banda, tenim diferents projectes vinculats als nostres instituts d’investigació i recerca, com les càtedres d’Economia solidària, de Bioètica i Dret o d’Economia familiar i aplicada, que a llarg termini volen una transferència de coneixements també de forma interna a la Universitat, entre estudiants.

FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS EADA INICIA EL SEU PROCÉS D’INSCRIPCIÓ

Assumpta Fargas, rectora de la Universitat de Vic i David Parcerisas, president del Patronat de la Fundació Privada Universitària EADA han arribat a un acord de col·laboració de les dues institucions per a l’adscripció d’EADA a la Universitat de Vic. A més, s’ha signat un acord per a la validació com a títols propis de la UVic cinc màsters d’EADA. Aquesta iniciativa l’haurà de ratificar el Consell Interuniversitari de Catalunya i que es preveu que ﬁnalitzi d’aquí a un any. Un cop completat aquest procés, es preveu en un futur que EADA pugui impartir títols oﬁcials de grau, màster universitari i doctorat per part d’EADA. PER PRIMER COP HI HA MÉS HOMES ATURATS QUE DONES

Segons la 35a edició de l’Índex Laboral Manpower sobre la situació del mercat de treball a finals del 2009 a Espanya, generalment, la taxa d’atur de les dones ha estat sempre més elevada que la dels homes. La situació actual de crisi econòmica ha posat de manifest que la situació de desocupació de les dones gaudeix d’un millor comportament. Dels diversos factors que han afectat el mercat laboral en els darrers semestres, en destaca la constant evolució del nombre de dones desocupades i un menor avanç de l’atur femení en front del masculí des de l’inici de la crisi. Això ha fet que la desocupació de les dones ha baixat en els darrers mesos per sota del 50%, situació que no es donava des de ﬁnals dels anys 80. El nou atur que s’ha generat entre les dones prové de les noves actives mentre que en el cas dels homes, els nous aturats provenen de la destrucció d’ocupació. L’índex ha estat elaborat pel professor Dr. Josep Oliver, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Jornada sobre Ocupació i Talent Tecnològic a Catalunya on es van reunir 150 estudiants de carreres i estudis tècnics. L’acte, organitzat per la multinacional Cisco, amb la col·laboració de diversos partners, va ser un punt de trobada real per a empreses, professionals del sector i estudiants, per creuar oferta i demanda laboral. Durant la jornada es van realitzar diverses xerrades impartides per Cisco i els seus partners per tal d’informar sobre les tendències actuals del mercat, productes, negocis i els perfils laborals més demandats en el sector de les TIC. Posteriorment, els professionals de Cisco van realitzar un total de 158 entrevistes de treball als candidats assistents a la jornada, amb una mitjana de 22 entrevistes per partner.

El passat 25 de febrer va tenir lloc al Campus Universitari La Salle-URL de Barcelona la primera

En una nova edició dels esmorzars de feina PriceWaterhouseCoppers - La Vanguardia, realitzada el passat 3 de març va comptar amb la presència del senyor Josep Pont, conseller delegat de BORGES. A aquest esmorzar hi van assisitir 250 empresaris i representants de la vida econòmica i institucional de Barcelona. El tema analitzat portava per títol “El procés d’internacionalització: cultura, valors i oportunitats.” Pont va exposar l’estratègia d’internacionalització que duu a terme BORGES i els factors clau de l’èxit, sense passar per alt una referència a la crisi econòmica. Pont va destacar també l’esforç sostingut de manera diària per l’empresa i el fet de no realitzar “pelotazos.”

NOMENAMENTS SCHNEIDER ELECTRIC Francesc Corberó, director de Relacions Institucionals i Comunicació El ﬁns ara director de Comunicació Corporativa de Schneider Electric España ocuparà ara el càrrec de director de Relacions Institucionals i Comunicació a la mateixa companyia. Corberó és diplomat en Alta Direcció d’Empreses, Màrqueting i Relacions Públiques per l’Escola Superior de Relacions Públiques i va iniciar la seva trajectòria professional com a responsable de relació amb els mitjans a diferents agències. Va ser Cap de Protocol i Relacions Públiques del departament d’Educació i, posteriorment, a l’any 2000 va desenvolupar el mateix càrrec al departament de Governació i Relacions Institucionals. Al 2001 es va incorporar al gabinet de Relacions Externes i Protocol del departament de Presidència, des d’on va coordinar l’agenda internacional del president Jordi Pujol. L’any 2003, Corberó va fundar l’agència de comunicació Tr3es Edu, especialitzada en campanyes educatives.

HERTZ ENERY SERVICES

JORNADA SOBRE OCUPACIÓ I TALENT TECNOLÒGIC AL CAMPUS UNIVERSITARI LA SALLE-URL

PRICEWATERHOUSECOPPERS ANALITZA LA INTERNACIONALITZACIÓ DE BORGES

David García Díaz, director d’Operacions i Manteniment David García Díaz ha estat nomenat nou director d’Operacions i Manteniment de Hertz Enery Services Europa, empresa on ﬁns ara desenvolupava el mateix càrrec però a nivell d’Espanya. García va

iniciar la seva carrera professional a Hertz l’any 1999 com a gestor de crèdits cobraments a Hertz European Service Center, on gestionava el cobrament de grans comptes al mercat anglès i també des d’on va participar en la creació del centre ﬁnancer de Dublín. David García és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid i l’any 2004 va realitzar un màster en direcció ﬁnancera i control de gestió a l’Escola d’Organització Industrial (EOI).

ALTRAN Isabel Ordoy, nova directora de la divisió d’administració pública Altran, empresa multinacional líder a Europa en consultoria d’innovació, ha anunciat per a la seva divisió espanyola el nomenament d’Isabel Ordoy com a nova directora de la divisió d’Administració Pública per als àmbits autonòmic i local. El nomenament d’Ordoy forma part de la implantació del nou model organitzatiu d’Altran. La recent nomenada directora de la divisió d’administració pública és enginyera informàtica i MBA Executive per EADA. Va iniciar-se professionalment a la multinacional Altran l’any 1998 com a consultora estratègica en projectes vinculats al sector públic. L’any 2001 va iniciar el desenvolupament d’una unitat de negoci especialitzada en el sector públic i des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en l’àmbit de la direcció i el desenvolupament de negoci en aquest sector.

Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

CAUEN ALGUNS TÒPICS SOBRE L’ÚS D’INTERNET A LES EMPRESES

El Facebook com a aliat de l’empresa Millor comunicació interna, empleats contents i un bon canal per explicar les excel·lències de cada empresa. Aquesta és la manera com es comencen a mirar les xarxes socials que han revolucionat Internet els darrers anys. Els experts de personal recomanen veure el Facebook o el Twitter com a aliats (un més) per tirar endavant l’empresa i es posa en dubte que baixi la productivitat. Amb tot, cal tenir cura de possibles problemes de seguretat. A Espanya, només una de cada deu empreses té una política formal sobre el fenomen.

“Les xarxes socials permeten arribar a molta més gent amb missatges molt dirigits”

ARTUR ZANÓN

Fa temps que les noves tecnologies han arribar per quedar-s’hi. Més ben dit, per ser presents a tots els aspectes de la nostra vida. L’empresa no és un àmbit restringit. En el cas de les xarxes socials, moltes empreses temen que els seus empleats passin massa temps navegant i perdent temps. Però els entesos en selecció de personal proposen donar un pas més enllà i aprofitar les possibilitats per tenir satisfets els empleats, per impulsar la comunicació interna de moltes i divertides formes i, per què no, per transformar-les en un actiu més. Sobta que només un 10% de les empreses espanyoles tingui una política formal sobre l’ús que els seus empleats fan de les xarxes socials davant un 88% que ni s’ho han plantejat. La xifra és molt baixa si es compara amb altres contextos: el 29% de les americanes el té regulat, el 25% de les d’Àsia-Pacíﬁc i el 20% global, segons dades de Manpower. Això suggereix que una àmplia majoria d’empreses està adoptant la postura d’esperar a veure què passa abans de desenvolupar les pròpies polítiques formals. L’empresa de recursos humans assegura que les “xarxes socials permeten arribar a molta més gent i segmentar molt bé, donen la possibilitat d’arribar a grups de persones o d’empreses amb missatges molt dirigits”, raona la directora de Manpower Professional, Do-

Promoure el Facebook en l’àmbit laboral pot fer millorar la productivitat. /ARXIU

lors Poblet. Promoure el Facebook o el Twitter dins el món laboral pot “millorar i optimitzar la productivitat, la gestió del coneixement, la innovació, el màrqueting, les relacions públiques o el compromís dels empleats”, indica. A continuació se sistematitzen alguns aspectes que poden millorar amb un ús adequats de les xarxes socials. Productivitat. La meitat de les empreses del llistat Fortune 100 tenen comptes oberts al Twitter i dues terceres parts els fan servir per millorar la productivitat i el servei al client. Per exemple, donant resposta a través d’aquest canal a les preguntes dels clients. El

sistema té les seves crítiques: molts el consideren un espai publicitari més, encara que els defensors subratllen que es pot contestar al client abans i més eficaçment. La companyia ha d’aproﬁtar aquesta comunicació en tots dos sentits per saber què pensa el client per adaptarse a les seves necessitats amb productes evolucionats o nous. Col·laboració. Les generacions dels joves, emergents ara i majoritàries en un futur proper, exigiran aquestes ferramentes com a requisit per fer negocis: permeten, per exemple, realitzar reunions virtuals en un context de dispersió dels equips. Al mateix temps, es difumina la frontera entre feina i vida per-

sonal, de manera que el concepte del que és el treball s’altera a favor de l’empresari. Per això, l’autor de Grown Up Digital, Don Tapscott, recomana “substituir les descripcions del lloc de treball pels objectius i proporcionar les eines, la llibertat i l’orientació”. Gestió del coneixement. Capgemini, empresa proveïdora de serveis de consultoria i tecnologia, ha aconseguit interconnectar els seus 90.000 empleats. En diversos espais web s’han creat “comunitats d’interès”, amb aﬁnitats personals o professionals d’algun tipus. Aquest intent és valuós per captar i transmetre coneixement, per treure-li més suc al capital humà. És també un canal per aportar i compartir noves idees a l’empresa. Construcció de la marca. Per què no valdre’s de les xarxes socials per tenir un altaveu més? Molts experts apunten que pot servir també per construir la marca: alts executius amb el seu perﬁl al Facebook, notícies i esforços de responsabilitat social explicats de manera amena a la xarxa... Compromís dels empleats. Un diàleg bidireccional entre la direcció i els empleats pot contribuir a mantenir implicats els

treballadors des dels punts de vista intel·lectual i emocional. Hi ajudarà, a més a més, que els subordinats s’impliquin el màxim possible en el govern corporatiu. Les xarxes socials reporten més beneficis a les empreses, com ara la possibilitat d’obtenir informació sobre els candidats. El 23% de les empreses ja fa servir xarxes socials per decidir a quina persona reclutarà. Quan el nombre d’usuaris de les xarxes socials es compta en centenars de milions, es recomana desenvolupar un ambient per fomentar la creativitat i el valor afegit, també per aquestes vies.

La reputació no ha empitjorat La immensa majoria de les empreses no ha patit cap repercussió en la seva reputació com a conseqüència del mal ús de les xarxes socials per part dels empleats. De fet, un 89% ho considera així, davant el 4% que pensa el contrari. A Espanya, les xifres són força semblants (95% i 3%, respectivament). Un altre dels conﬂictes que pot desencadenar l’ús del Facebook, el Twitter o el Linkedin és el de la seguretat i el risc d’intromissions externes en les xarxes informàtiques de l’empresa. Els estudis fets no han sabut explicar si els atacs que s’han produït estan relacionats directament i quin és el dany que han causat.

Wjfsoft!:!ef!bcsjm!ef!3121

ibcmbsfnpt!ef!MJEFSB[HP Efcbujsfnpt!tpcsf!mjefsb{hp!z!dpopdfsfnpt!ef!dfsdb!dvâmft!tpo!mpt tfdsfupt!ef!vo!mjefsb{hp!benjsbep-!rvf!qspwpdb!beiftjpoft!z dpnqmjdjebeft!qbsb!dpotfhvjs!mpt!nfkpsft!sftvmubept!dpo Kvbo!Dbsmpt!Dvcfjsp-!mb!Esb/!Mfpops!Hbmmbsep!)bvupsft!efm!mjcsp! Mjefsb{hp Hvbsejpmb !* Tvtboob!Hsjtp!)Qfsjpejtub* Hbcsjfm!Nbtgvsspmm!)Fnqsftbsjp<!fy!Wjdfqsftjefouf!efm!G/D/Cbsdfmpob* Sjdbse!Bmgbsp!)Qsftjefou!e(Bfejqf!Dbubmvozb*

GFDIB;!Wjfsoft!:!ef!Bcsjm IPSBSJ1;!29;41i!b!31;41 MVHBS;!Bvejupsjp!BYB!)Jmmb!Ejbhpobm* JOTDSJQDJPOFT;!mjefsbuhfAbfejqfdbubmvozb/dpn

INTERNACIONAL / El mapa del món

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

Els aeroports al món Islàndia

Suècia

249

Alemanya 549 Regne Unit 510 Canadà

1.369

Irlanda

França

475

Portugal

Estats Units 14.951

Espanya

154

Itàlia 132 Cuba

Mèxic

1.848

Senegal

147

Cap Verd 10

Haití 14

Gàmbia

Els 5 millors aeroports del món

Brasil

4.176 Angola

1. Incheon International Airport (Seül): Inaugurat el 2001, és el més gran de Corea del Sud. Destaquen especialment les instal·lacions de seguretat i l’equip d’inspecció mèdica per donar resposta, respectivament, als casos de terrorisme i diverses epidèmies que es donen al sud-est d’Àsia.

211

2. Hong Kong International Airport: Inaugurat el 1998, és un dels projectes d’enginyeria més costosos de la història. La instal·lació es va construir sobre una illa ubicada a 34km al nord-est de l’illa de Hong Kong. 3. Changi (Singapur): És un dels més grans aeroports asiàtics pel que fa a moviment. Des de la seva obertura, l’any 1981, manté una excel·lent imatge. 4. Zurich (Suïssa): Se situa com el millor aeroport europeu. Tot i que té capacitat per atendre ﬁns a 40 milions de passatgers a l’any, actualment hi passen prop de 20 milions. 5. Munich (Alemanya): Per ell hi transiten prop de 35 milions de passatgers a l’any. Actualment és considerat un dels aeroports més moderns i eﬁcients d’Europa. En ell s’hi situa la base de la línia aèria Lufthansa.

ELS PRIMERS EN NOMBRE DE VOLS A L’ESTAT ESPANYOL (2009)

Xile

357 Argentina 1.150

Aeroport

Nombre de vols

Madrid-Barajas

32.694

Barcelona

19.222

Gran Canària

8.289

Palma de Mallorca

8.246

Màlaga

5.955

València

5.455

Tenerife Sud

4.377

Tenerife Nord

4.309

Letònia

Rússia

1.232

Luxemburg 2 Romania

53 Corea del Sud 113

Iraq

105 Japó

Tunísia

gipte

El mapa del món / INTERNACIONAL

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Iran

317 Xina Israel

477

85 Índia

Aràbia Saudita 215

345 Hong Kong 2

Sri Lanka 18

Kenya

180

Singapur

Austràlia 462

Font: CIA World Factbook, 2009. Les dades resultants tenen en compte el número total dels aeroports o aeròdroms que es reconeixen des de l’aire. Les pistes poden ser pavimentades o de terra. Cal tenir en compte que no tots els aeroports tenen instal·lacions per al manteniment o control del trànsit aeri.

175

INTERNACIONAL / Sobre el terreny

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

Internacional APROFITAR LA POSICIÓ D’AVANTATGE DE TAILÀNDIA

Tailàndia es recupera de la crisi i busca nous inversors El país comença a veure amb optimisme la sortida de la recessió, amb bones dades en exportació i turisme, i amb un futur lligat a un molt més que probable acord de lliure comerç amb la Unió Europea que es podria materialitzar durant el 2010.

ses les que s’han unit al sistema d’incentius. Amb la nova reforma, es proposaran taxes d’impostos inferiors a les actuals i exempcions d’impostos durant els primers anys d’operació de les empreses.

NÚRIA CABRERA

Bones són les darreres xifres donades a conèixer recentment pel Govern de Tailàndia sobre la seva economia. I és que podria créixer fins a un 4,7% durant el 2010, segons les previsions del Fons Monetari Internacional, un punt més que les primeres estimacions realitzades el darrer trimestre de 2009, després d’un any on l’economia local es va contraure entre un 2,7 i un 2,8%. Els sectors clau d’aquest creixement econòmic van començar a mostrar signes de recuperació durant el quart trimestre de 2009. Així, es preveu que les exportacions registrin un creixement del 14% i el turisme arribi als 15 milions de visitants internacionals. Cal destacar la reducció del nombre d’aturats fins a l’1%, des dels 800.000 treballadors ﬁns a situar-se entre els 400.000 i 500.000 actuals. Per aproﬁtar aquesta embranzida i impulsar el creixement econòmic a llarg termini, el Govern se centrarà en la modernització de l’agricultura, la promoció d’aliments i les energies alternatives. Pel que fa a la inversió privada, s’apunta un augment, especialment en el sector de l’electrònica. També es preveu un augment del 10% en el sector de la construcció i els seus mercats associats.

Futur acord bilateral amb la UE El fet d’entrar al mercat tailandès és una bona decisió a prendre a curt i mig termini, ja que serà durant aquest any 2010 quan comencin les negociacions per arribar a un acord de lliure comerç entre Tailàndia i la Unió Europea. Segons ha informat el diari The Nation durant les darreres setmanes, el viceministre de Comerç, Alongkorn Ponlaboot, ha declarat que el seu gabinet ha aprovat recentment

Oportunitats comercials

El fet d’entrar al mercat tailandès és una bona decisió a prendre a curt i a mig termini. / ARXIU

els plans per establir un comitè especial per dur a terme un estudi de viabilitat sobre la negociació d’un tractat de lliure comerç amb la UE: “S’espera que l’estudi estigui acabat durant els propers mesos, per tal de determinar si Tailàndia ha de començar converses bilaterals amb la UE”. Fa més de dos anys que la UE va expressar el seu interès d’arribar a acords bilaterals amb diversos països de l’ASEAN, un d’ells, Tailàndia. Alongkorn va concloure que Tailàndia ha d’assegurar-se que qualsevol acord de lliure comerç amb la UE sigui beneﬁciós pel país, i per això es necessita temps per analitzar les possibles conseqüències del

tractat. La UE és un important mercat d’exportació per a Tailàndia. Els enviaments del país a 15 estats de la UE van superar els 16 mil milions de dòlars el 2009, o el 10,4% del valor total d’exportació. Si aquest tractat de lliure comerç arriba a bont port, serà un acord global de liberalització del comerç de béns, serveis i inversió.

Atreure empreses estrangeres Aquest és un dels objectius que s’ha marcat per al 2010 el Ministeri d’Hisenda tailandès, i ho farà amb incentius a la localització de la seu regional d’empreses estrangeres al país, aprofitant la posició

DADES GENERALS Població:

10,7 milions

Superfície:

513.120 km2

Capital: Sistema polític:

Bangkok Monarquia constitucional

Inﬂació:

-1,2% (2009), 2,1% (estimació 2010)

Creixement del PIB:

-3,5% (2009), 3,7% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Estats Units (10,9%), Xina (10,6%), Japó (10,3%), Hong Kong (6,2%), Austràlia (5,6%), Malàisia (5%). Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI.

d’avantatge de Tailàndia com a mercat per obrir el comerç cap a altres països de l’ASEAN, el Japó, l’Índia i la Xina. Aquests incentius per a la inversió s’aprovaran durant els propers mesos. El viceministre de Finances, Pradit Phataraprasit, ha declarat que els actuals incentius ﬁscals són poc atractius i que, per apropar-se a companyies estrangeres, s’han de fer nous moviments i “ara és un bon moment”. A la seva primera aplicació a Tailàndia, ara fa vuit anys, han estat prop de 100 empre-

Per Espanya, Tailàndia és el tercer destí de les exportacions espanyoles al sud-est asiàtic (després de Singapur i Malàisia) i el segon origen de les nostres importacions a la regió (després d’Indonèsia). La presència espanyola és molt limitada, la major part són oficines comercials i de representació. Les empreses catalanes i espanyoles que vulguin entrar a Tailàndia ho poden fer mitjançant la importació. Els sectors on els nostres productes tenen més èxit són: matèries primeres per a la indústria química, farmacèutica i d’alimentació, equipament mèdic, equips de tractament d’aigües, aliments preparats i congelats i productes gourmet de tipus occidental, instruments hidràulics per a la indústria automobilística i elèctrica, acer d’alta qualitat per a la construcció, equips elèctrics, equips de seguretat, maquinària de processament i envasat d’aliments i maquinària per a l’hostaleria.

LA RECUPERACIÓ DE LES EXPORTACIONS Segons informa el diari Bangkok Post, el valor de les exportacions de Tailàndia ha augmentat al gener, en el seu ritme més ràpid en 18 mesos, ja que l’economia dels mercats clau ha experimentat un impuls i ha ajudat a incrementar la demanda de productes agrícoles i del sector de l’automòbil. Els enviaments de productes agrícoles i agroindustrials com l’arròs i el cautxú han augmentat un 46,2%, mentre que productes industrials com béns electrònics i electrodomèstics, automòbils i joies han pujat un 27,8%. També han augmentat els enviaments a la Xina i l’ASEAN, amb l’ampliació d’acords de lliure comerç: un 94% més a la Xina i un 141,7% a l’Índia. A d’altres països de l’ASEAN com Singapur, Malàisia, Indonèsia, Filipines i Brunei, un 66%. Finalment, els valors de les importacions han pujat un 44,8% al gener, segon mes consecutiu, després d’un any de contracció.

L’expert / INTERNACIONAL

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

FRICCIONS ENTRE EL MÓN FINANCER I ELS GOVERNS

L’altra lluita pel poder Les tensions entre els mercats ﬁnancers i els poders polítics tornen al primer pla amb les propostes de reformes als Estats Units, a Europa i a organismes internacionals que provoquen reaccions de lobbies poderosos.

d’uns governs cada vegada més acorralats per la necessitat de ﬁnançar dèﬁcits i deutes públics fan improbable una veritable reforma de fons?

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Propostes excessives o insuﬁcients?

A més de les tensions entre economies avançades i emergents pel que fa a canvis en el poder global, assistim en paral·lel a una nova onada de friccions entre el món de les finances i els governs, amb múltiples fronts. D’una banda, per les propostes presentades des de principis de 2010 per l’Administració Obama, força més contundents que les anteriors de l’Administració Bush... I del primer any d’administració demòcrata. Sembla tenir ara més pes la línia més dura de Paul Volcker enfront a la complaença del secretari del Tresor Tim Geithner, criticat com el cavall de Troia dels lobbies financers al Govern Obama. Per la seva banda, a una Unió Europea ja tensionada pels problemes de credibilitat arran de la crisi grega es formulen també propostes per limitar els marges de maniobra –i les temptacions d’excessos– de les entitats menys regulades fins ara, al temps que s’estenen els partidaris d’introduir algun tipus de fiscalitat sobre transaccions financeres. I els organismes internacionals preparen propostes per a les properes cimeres del G-20, amb esborranys per part del Financial Stability Board i algunes propostes cridaneres de l’FMI que inclouen recuperar el paper dels controls de capitals i ser més tolerants amb la inflació. Moltes d’aquestes propostes provoquen reacciones airades per part dels lobbies financers. Als Estats Units han arribat al Congrés i amenacen amb bloquejar les propostes de l’Administració pel que

Cal que el sistema ﬁnancer retorni a la seva tasca de canalitzar l’estalvi envers les inversions productives. / ARXIU

El debat entre poder polític i els lobbies financers ha arribat a una nova etapa El sector financer parla de pèrdues d’eficiència i de ralentització de la recuperació del crèdit fa a establir alguna fiscalitat sobre els passius fins ara no regulats (figures diferents dels dipòsits) i al restabliment de mesures de separació entre el negoci bancari tradicional i les activitats més arriscades per evitar que aquestes tornin a contaminar els balanços de les entitats financeres. En el rerefons hi ha la controvèrsia sobre si cal anar significativament lluny en la línia d’evitar el problema de tenir entitats too big to fail o too interconnected to fail, és a dir, amb massa poder i capacitat de fer servir els clients com a ostatges per obtenir un tracte de privilegi. Tot això ens indica que el debat entre poder polí-

tic i els lobbies financers ha arribat a una nova i probablement decisiva etapa.

Regulacions versus mercats: l’espectre dels 13 banquers 13 banquers és el títol una mica misteriós d’un llibre que acaba de publicar Simon Johnson, que va ser economista en cap de l’FMI des de principis del 2007 fins a l’estiu del 2008, en col·laboració amb James Kwak, i que porta com a subtítol més explícit: La presa del poder per Wall Street i la propera desfeta financera. El títol enigmàtic sembla que fa referència a una conversa de finals de la dècada dels anys 1990 en què Brooksley Born, cap de la CFTC (Commodity Futures Trading Commission) dels Estats Units, intentava convèncer el llavors sotssecretari del Tresor Larry Summers –ara un dels principals assessors econòmics del president Obama– sobre la necessitat d’establir regulacions per limitar els riscos que la utilització de determinats productes financers podia portar al sistema financer en el seu conjunt. L’argument de Summers per oposar-se a establir

limitacions hauria estat, segons la tradició oral, que havia rebut la visita de 13 dels banquers més importants de Wall Street en què aquests afirmaven amb tota contundència que intentar anar endavant en regular aquests instruments financers “donaria lloc a la crisi financera més important des de la Segona Guerra Mundial”. Avui sabem que el que va originar efectivament la crisi financera mereixedora de la descripció anterior va ser just el contrari: la incapacitat per refrenar els excessos i abusos al sistema financer. Una incapacitat en què, lluny d’interessats i simplificadors maniqueismes, van fallar de manera clamorosa tant els mecanismes de mercats presumptament eficients com les eines de supervisió i regulació de governs presumptament competents i ben informats. Ha arribat el moment de canviar això, amb noves prioritats i nous mecanismes que evitin una reiteració de les fallades en cadena que ens van portar a la crisi? O, pel contrari, factors com els poders fàctics del sector financer i les febleses

El ventall de propostes sobre la taula ha rebut tot tipus de crítiques. El sector financer ja parla de pèrdues d’eficiència, de ralentització –encara més– de la recuperació de l’aixeta del crèdit, de deslocalitzacions de les seves activitats –i llocs de treball– a les jurisdiccions que no segueixen les propostes reformistes, etc. Però també hi ha arguments en el sentit contrari, és a dir, que cal anar significativament més lluny en línies com la protecció dels consumidors, de limitacions a la dimensió de les entitats i altres mesures realment efectives per reduir el ara ja famós concepte de risc sistèmic –amb els problemes d’unes entitats financeres grans i interconnectades per contagiar el conjunt del sistema financer global– o limitar el tracte fiscal privilegiat dels actius que es poden desplaçar amb més facilitat internacionalment i així evadir o eludir regulacions nacionals. Aquests darrers arguments reforcen la importància d’una coordinació internacional en les mesures de reforma. Però també cal advertir sobre el parany que suposa supeditar les reformes a un consens global políticament difícil d’articular, i encara més d’aplicar. El que cal és començar a ser efectius en mesures operatives que retornin el sistema financer a la seva tasca fonamental de canalitzar amb eficiència i fluïdesa l’estalvi envers les inversions productives. Una tasca menystinguda en l’exuberància irracional que ens va portar a la crisi i després també en una gestió de la crisi que ha tornat a menysprear l’arribada del crèdit a les activitats productives. Tan senzill –i tan delicat– com això.

Referent / ESPECIAL

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Especial Packaging

JAVIER RIERA MARSÀ, PRESIDENT D’HISPACK I DE GRAPHISPACK ASSOCIACIÓ

“Els departaments de màrqueting són més creatius perquè han de ser més efectius” “La principal amenaça és el mercat domèstic, està totalment estancat”

REDACCIÓ

Quins canvis ha patit el packaging amb la crisi? Jo diria que, bàsicament, el principal canvi que hem patit és el reajustament del sector. S’està produint el típic reajustament propi de totes les crisis. En aquesta potser és més sever: les empreses ens estem reestructurant i reinventant per fer front a l’actual situació, bé reduint els marges per poder vendre, bé aplicant una forta reducció de costos per poder sostenir el descens de facturació i de marges. Quines mesures estan adoptant les empreses? Parlem, per exemple, de fortes reestructuracions, abocant molt recursos en R+D+i per treure novetats, aplicacions, nous materials, etc. A més, els departaments de màrqueting estan fent un esforç extra i són més creatius que mai perquè amb menys recursos han de ser més efectius. Una altra eina fonamental per afrontar la crisi, sobretot per les empreses productores, és l’exportació. Les empreses exportadores sortiran abans de la crisi, bàsicament perquè Espanya serà un dels últims països en recuperar-se. En canvi, la recuperació ja és un fet en els països més desenvolupats com EUA, Alemanya, França, etc., així com en els països BRIC (Brasil, Rússia, India i China). Segons dades de l’any passat, el subsector de l’alimentació és el que millor està

ABR

del packaging i la PLV, publicitat en el lloc de venda, amb un esforç més gran per atraure més gent, tant visitants com expositors de la resta de l’Estat i, sobretot, apostar per la internacionalització.

resistint. Es manté encara aquesta tendència? Potser sí, però jo diria que és un sector que va molt lligat al consum de les famílies i per això es diu que és el que millor resisteix. Ara bé, potser el que està passant és que no està tant afectat a nivell de unitats, però sí en termes generals de facturació i marges comercials. També és cert que és un sector on s’ha notat més tard que a la resta, però que també està patint la crisi. Quins subsectors són els més forts? Per tradició i grandària de les empreses, els dos sectors més forts són el farmacèutic i el de l’alimentació, encara que sectors com cosmètica i healthcare aguanten bé i, de cara al futur, tenen un potencial de creixement més alt que altres subsectors. Quines creu que són les principals amenaces del sector? Si parlem a nivell de mercat intern, una amenaça és la importació de països emergents amb preus que no ens permeten competir. Però, sens dubte, la principal amenaça del sector és que el mercat domèstic està totalment estancat i les empre-

ABR

Com qualiﬁcaria l’evolució d’Hispack després de 15 anys? Hispack és un saló que té els seus orígens al voltant de l’any 1960 i és un saló que, malgrat les diferents crisis i moments més o menys delicats que ha patit, sempre s’ha fet i sempre ha estat un referent. Potser, és en les últimes edicions quan el saló s’ha convertit en l’autèntic referent del sector de l’envàs i l’embalatge, així com de la PLV, i on tothom vol ser-hi.

Javier Riera Marsà és el president de l’associació Graphispack. / CEDIDA

ses que no exportin ho tindran més difícil per sortir de la crisi o, senzillament, per sobreviure fins que hagi passat l’actual. Si hagués d’esmentar tres reptes estratègics de futur del sector, quins serien? Serien bàsicament, internacionalització, innovació i finançament. És a dir, potenciar l’exportació -eix bàsic en la supervivència i viabilitat de moltes empreses-. Les empreses han d’apostar per la R+D+i, que és el camí més clar per tornar a ser competitius. Per poder fer això, cal que es trobin les fonts de finançament que permetin a

ABR

les empreses assolir aquests reptes. Aquests reptes, de fet, cal enfrontar-los ara i no fer un pla per d’aquí tres o quatre anys. Per això, les administracions públiques han d’ajudar les empreses, perquè som el motor del país. Després de l’èxit de la darrera edició del Saló Hispack, quins són els principals objectius per la pròxima edició? La passada edició de Hispack va ser un èxit tant de públic com d’expositors, fet especialment rellevant tractant-se d’una època de crisi. Volem consolidar aquest posicionament de referència del món

ABR

Quin és el perﬁl del visitant assistent a Hispack? El perfil d’empreses que exposen i del visitant que hi assisteix és molt variat. Bàsicament parlem de clients i proveïdors de les empreses expositores. En un primer nivell trobem els directors generals, directors comercials, directors tècnics i directors de compres. Visiten els estands i fan consultes, contactes i altres tipus de relacions empresarials o networking . D’altra banda, també trobem un visitant més tècnic, aquell que va a veure què hi ha de nou, què fa tal empresa o què presenta l’altra. HISPACK és la manera de reunir tots els interlocutors del sector en el mateix moment i en el mateix lloc.

ABR

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina” (Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

• Recerca i selecció de professionals i directius. • Avaluació psicològica i competencial. • Consultoria en RRHH. ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

www.abr.es

Balmes 26 3er 1a - 08007 Barcelona Tel.: 93 412 33 99

ABR

ESPECIAL / Informe

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

EL SECTOR DELS ENVASOS PODRIA SUPERAR LA CRISI SENSE GAIRES REAJUSTAMENTS

El sector del packaging resisteix als sotracs de la crisi La importància del disseny del producte com a eina imprescindible de màrqueting i diferenciació li han donat un respir al packaging, que resisteix gràcies a l’empenta de sectors com l’alimentació, la farmàcia i la cosmètica.

La indústria de l’alimentació és la que més inverteix en la innovació del seu packaging

l’adquisició d’un envàs concret per a cada producte.

Sector omnipresent

El sector de l’embalatge, l’envàs i PLV mou a Espanya uns 10.600 milions d’euros NATÀLIA PASTOR

Ja ho hem sentit moltes vegades: diferenciar-se és la clau per sobreviure en temps de crisi. En uns sectors més que en altres, diferenciar-se a través de l’envàs i l’embalatge ha donat un respir a la indústria del packaging que, segons les darreres dades recollides amb motiu del passat saló Hispack, podria superar la crisi sense gaires reajustaments. Amb tot, els seus efectes també s’han deixat notar com a conseqüència, sobretot, de dos factors. Segons aquest informe, l’augment de la competència dels productes asiàtics i l’encariment de matèries primeres com ara el plàstic ha reduït l’activitat industrial.

L’envàs, imprescindible Abans d’analitzar l’estat actual dels seus subsectors, cal aclarir que no es disposen de dades actualitzades més enllà del 2007. És per això que, tot

El disseny del packaging és una eina molt potent per posicionar els productes al linial. / ARXIU

i que aquest informe no recull els darrers canvis derivats de l’actual conjuntura econòmica, ens permet extreure’n algunes conclusions que, tot i així, cal contrastar amb la reducció de l’activitat que el sector ha experimentat durant el 2008 i el 2009. La bona marxa d’alguns subsectors com el de l’alimentació, la farmàcia, la cosmètica o els detergents permeten als experts mirar al futur moderadament optimistes, per sobre d’altres sectors estretament vinculats amb la indústria. Tal i com destacava l’organització del Saló Hispack, el consum de productes envasats no ha variat de manera signiﬁcativa: les famílies segueixen menjant, bebent i rentant els plats, raó que justiﬁca la força del packa-

ging davant un entorn econòmic advers.

Nous materials Els envasos i embalatges que estan liderant aquesta resistència corresponen a l’àmbit alimentari. Gairebé un 60% de les empreses espanyoles de packaging són proveïdores de la indústria alimentària. Aquest subsector és un dels que més inverteix en innovació i, per tant, un dels principals demandants de nous materials, com els biodegradables, amb efectes antioxidants, etc. No només es tracta de dissenyar per potenciar la venda, que també, sinó de millorar la qualitat de l’envàs al llarg de tota la cadena de producció i distribució, fomentant

L’omnipresència del packaging als principals sectors d’activitat, com ara l’alimentació, la farmàcia, la cosmètica o la química, han derivat en un pes creixent d’aquest sector dins l’economia espanyola. Segons les xifres facilitades per Hispack, el sector de l’embalatge, l’envàs i la PLV (publicitat en el lloc de venda), mou a Espanya més de 10.600 milions d’euros a l’any. En concret, Espanya aporta el 10% del valor total de la producció d’aliments i begudes d’Europa. Tot i així, existeixen també altres subsectors ‘non food’, com el farmacèutic, la cosmètica o els detergents, que han registrat bones xifres en un moment de contracció com l’actual. No obstant això, també trobem altres subsectors que sí han patit els efectes de la crisi de manera notable.

Parlem de tots aquells productes que estan estretament lligats als sectors industrials més afectats per la crisi, com la construcció o els automòbils.

Més que disseny Amb tot, el sector de l’embalatge i l’envàs ha guanyat protagonisme com a estratègia de diferenciació i, segons destacava el mateix informe, elaborat per Fira de Barcelona i la consultora Market ADD, l’aposta per la innovació i el disseny del packaging li han donat al sector un valor afegit més enllà del disseny funcional del producte. “Allò que ens envolta precisa ser embalat i envasat per a poder ser distribuït, emmagatzemat i consumit, comptant, a més, amb el poder de comunicació que exerceix sobre el consumidor”, observa Juan Alberto Favaro, dissenyador industrial i investigador de producte de l’Escola Superior de Disseny.

TAULA: FACTURACIÓ DEL SECTOR (MILIONS D’EUROS) Fusta Metall Paper Cartronet Cartró complex Catró ondulat Plàstic Vidre Maquinària Total

2004

2007

VARIACIÓ

233 1061 425 697 636 2106 1800 651 840 8449

276 1830 455 735 725 2379 2504 793 1000 10697,7

18,45% 72,48% 7,06% 5,45% 13,99% 12,96% 39% 21,92% 19,95% 26,61% Font: Hispack 2009

Las principales marcas, un solo representante www.emosa.com

Sistemas de embutición, cuelgue, dosiﬁcación y líneas de carnes picadas

Sistemas de clipado

Picadoras, amasadoras, cúteres, mezcladoras-picadora, y emulsinadores

Loncheadoras, cortadoras de dados, porcionadoras y chuleteadoras

Termoformadoras y termoselladoras

Sistemas de inyección y masajeado

Sistemas de cocción

Equipos para cocción, emulsionado y elaboración de derivados lácteos

Sistemas de pasteurización por altas presiones

ELS Hornos en continuo para asado y rustido de todo tipo de productos

Soluciones de robótica Sistemas de etiquetado

SEDE CENTRAL

Polígono Industrial “Can Calderón” · Avda. Siglo XXI nº 59 · 08840 Viladecans (Barcelona/Spain) Tel. +34 93 635 70 70 · Fax +34 93 637 68 84 DELEGACIÓN CENTRO

Medea, 4, 1º D · Ediﬁcio ECU · 28037 (Madrid/Spain) · Tel. +34 91 754 05 13 · Fax +34 91 304 91 52

Cargadores automáticos de salchichas

Sistemas de alineación y apilado de envases

ESPECIAL / DAFO

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

DEBILITATS

La crisi trenca la tendència a l’alça del sector REDACCIÓ

El sector del packaging a Espanya té una gran importància al teixit econòmic espanyol, tant pel que fa al volum de negoci i la quantitat d’empreses com al nombre de professionals. Segons dades d’Alimarket, empresa líder en generació de continguts d’informació econòmica i sectorial, l’any 2007 el sector del packaging comptava amb 866 empreses que van facturar gairebé 11 milions d’euros i generaven més de 46.000 llocs de treball. A més, les empreses d’envàs i embalatge mantenien una taxa anual de creixement superior al 7%. No obstant, la situació econòmica actual suposa una amenaça per a la tendència a l’alça que estava tenint el sector, ja que ha afectat als mercats

Reducció de l’activitat

El 2007 el sector comptava amb 866 empreses que van facturar gairebé 11 milions d’euros de manera global. “El packaging s’ha vist afectat per la crisi de la mateixa manera que la resta dels sectors econòmics, ﬁns i tot potser una mica més”, aﬁrma Josep Maria Garrofé, president de l’empresa de packaging JMG.Garrofé Disseny.

La morositat augmenta L’actual conjuntura econòmica ha afectat a les empreses d’envàs i embalatge en el seu flux de caixa a causa del descens

Les matèries primeres, com el metall o el plàstic, s’han encarit. / ARXIU

de les vendes i la restricció de crèdits per part de les entitats bancàries. Com a resultat d’aquesta situació, s’ha produït un augment de la morositat que ha impactat molt negativament al sector del packaging. A més, la majoria de les empreses

estan reduint els pressupostos en inversions, perjudicant així al sector. “Els pressupostos de màrqueting de les empreses, dels quals depèn el packaging, s’han vist molt retallats en els darrers anys”, assegura Garrofé.

Segons dades de l’INE (Instituto Nacional de Estadística), l’Índex de Producció Industrial (IPI) ha caigut un 23,6% en termes de variació interanual durant el 2009. Així, el sector del packaging està patint una reducció de l’activitat industrial motivada per dos factors principals. D’una banda, la irrupció al mercat de països asiàtics amb maquinària moderna i preus competitius és una clara amenaça contra l’avantatge de la proximitat del lloc de producció o envasat del producte. D’altra banda, el sector del packaging ha perdut competitivitat a causa de l’increment dels costos provocat per l’encariment de matèries primeres, com el metall o el plàstic.

OPORTUNITATS

El disseny ecològic i la sostenibilitat, nous reptes REDACCIÓ

Els envasos i embalatges són cada vegada més ecològics i respectuosos amb l’entorn. La sostenibilitat, el reciclatge i la revalorització són conceptes que s’han incorporat durant els últims anys a la indústria del packaging, marcant tendències d’acord amb les noves polítiques i normatives mediambientals. “Estem experimentant amb nous materials, buscant el màxim nivell de sostenibilitat i reciclatge possible a partir del respecte pel medi ambient”, aﬁrma Garrofé. D’altra banda, els experts sobre el sector del packaging creuen que el nou repte de la indústria és garantir la total sostenibilitat dels productes, tant en la fabricació com en el moviment de mercaderies i la

seva logística, considerant tots els processos i agents econòmics inclosos a la cadena de valor i assegurant les necessitats del present sense comprometre les del futur.

Un sector cada vegada més globalitzat i socialitzat La globalització dels mercats ha contribuït també a marcar les pautes de la innovació al sector del packaging. Aquesta realitat està generant nous dissenys des d’embalatges secundaris i de transport que permetin d’una manera segura l’intercanvi de mercaderies d’una part a una altra del món, ﬁns a dissenys d’envasos primaris capaços de ser acceptats a qualsevol mercat, ja sigui emergent o madur.

“L’evolució del sector del packaging depèn del seu grau d’adaptabilitat a les noves tecnologies” D’altra banda, el sector del packaging comença a tenir en compte els canvis que es produeixen als models socials a l’hora de crear els nous dissenys dels envasos. La naturalesa de les famílies està canviant quant al nombre de components, l’edat i les relacions familiars. Tot això està creant noves oportunitats de negoci per a les empreses d’envàs i embalatge, ja que les demandes d’envasos per part

La societat demanda envasos més fàcils de guardar i més segurs. / ARXIU

dels fabricants dels productes de gran consum i els productes farmacèutics són diferents. La societat demanda envasos més fàcils de guardar, més segurs i amb una més alta accessibilitat al contingut, és a dir, més ergonòmics i fàcils d’obrir per a la gent gran. A més, les famílies

monoparentals estan creixent, fet que obliga, sobretot al sector de l’alimentació, a què la presentació dels productes sigui en racions individuals i amb altes prestacions de packaging com, per exemple, que siguin compatibles amb microones, efectes barrera, de protecció, etc.

English for Management Anglès per Direcció In a Global World English is a key factor. /ŶǀĞƐƚ ǇŽƵƌ ƟŵĞ ŝŶ ŝŵƉƌŽǀŝŶŐ ĂŶĚ learning English.

Ŷ ƵŶ ŵſŶ ŐůŽďĂů l’anglès és un factor clau. /ŶǀĞƌƚĞŝǆŝ Ğů ƐĞƵ ƚĞŵƉƐ ĞŶ ŵŝůůŽƌĂƌ ŝ ĂƉƌĞŶĚƌĞ ŶŐůğƐ͘ englishservices.info@gmail.com

DAFO / ESPECIAL

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

AMENACES

La professionalització del sector, un problema a resoldre REDACCIÓ

A Espanya, el sector del packaging està àmpliament representat per nombroses empreses d’envàs i embalatge que cobreixen pràcticament totes les modalitats: envasos de plàstic ﬂexible i rígid, de paper, de cartró compacte o ondulat, de vidre, metàllics i PLV –Publicitat al Lloc de Venda–. El packaging és el primer contacte que té el consumidor amb el producte. Per aquest motiu, el producte ha de ser innovador i competitiu i, conseqüentment, el disseny de l’envàs o l’embalatge ha de complir també aquestes característiques. D’altra banda, l’avenç tecnològic que està experimentant el sector amb la contínua aparició de nous

“La professionalització dels treballadors del packaging i obtenir un major ﬁnançament per al sector són dos punts clau per a la seva evolució a l’alça”

materials i processos de fabricació, així com la innovació contínua de les enginyeries d’envasat i acondicionament de productes, implica la necessitat de disposar de professionals formats en aquest àmbit.

És necessari més ﬁnançament per a complir les expectatives del sector La indústria del packaging necessita més ajut de les administracions públiques per tal de poder dur a terme els seus plans d’R+D+I (Investigació, Desenvolupament i Innovació tecnològica) i així accedir a nous mercats, fer front a la internacionalització i oferir els avantatges competitius

El producte ha de ser innovador i competitiu i, com a conseqüència, també l’envàs. / ARXIU

indispensables per a poder suportar l’amenaça dels mercats asiàtics. Segons dades de

la Fundació Innopack, el 60% de les empreses de packaging són pimes, fet que situa

a aquestes petites i mitjanes empreses d’envàs i embalatge en una posició de desavantatge per a desenvolupar els plans d’R+D+I. Per aquest motiu, el ﬁnançament del packaging és un dels punts a tenir en compte de cara al futur del sector.

FORTALESES

Diferenciació i valor afegit, dos punts clau en la nova estratègia de negoci REDACCIÓ

Donada l’actual conjuntura econòmica, el sector del packaging ha d’adoptar una estratègia de diferenciació i aportació de valor afegit. És important que les empreses d’aquest sector apostin per la innovació i el disseny d’un packaging que comporti alguna cosa més que la simple utilitat funcional de l’envàs i l’embalatge. Per poder fer front a la crisi del sector, els nous envasos i embalatges s’han adaptar a les característiques i les necessitats dels consumidors. És precisament aquest punt

el que aportarà un valor afegit als productes acabats del packaging.”El major potencial de futur vindrà a través de qualsevol iniciativa en packaging que aposti per la personalització i la individualització de l’experiència de consum. Tots volem ser únics i diferents”, assegura Josep Maria Garrofé.

Les branques més fortes Segons l’últim estudi sobre el sector, dut a terme per l’empresa Alimarket l’any 2007, els envasos i embalatges dels pro-

ductes d’alimentació, farmacèutics, d’higiene i bellesa personal i les soft drinks, entre d’altres, són els principals clients de les empreses de packaging. Aquest tipus de packaging és el que es coneix com a “packaging de gran consum”, ja que la producció destinada a aquests envasos i embalatges és molt elevada. D’altra banda, les empreses de packaging comencen a tenir en compte no només la quantitat, sinó també la qualitat dels seus productes. En aquest sentit, el màrqueting directe i la promoció de productes amb un target

El packaging exlusiu té com a objectiu centrarse en estudiar com personalitzar els envasos i embalatges reduït són negocis en creixement dintre del sector. És l’anomenat “packaging exclusiu” que té com a principal objectiu centrar-se en estudiar com personalitzar els envasos i embalatges.

Envasos i embalatges cada cop més ecològics La sostenibilitat és un factor cada vegada més important per a les empreses de packaging. El respecte pel medi ambient i el compliment de les vigents normatives mediambientals, obliguen el sector a reinventar les

Els envasos cada cop es dissenyen més pensant en el consumidor. / ARXIU

seves tècniques de fabricació contínuament. Envasos i embalatges dissenyats amb components fàcilment separables i fabricats amb materials reciclables, marcaran les pautes de disseny del sector del packaging durant els propers anys.

ESPECIAL / Breus

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

BREUS SOBRE PACKAGING

Barcelona acull una nova edició dels premis Líderpack 2009 El passat 10 de març es Els premis van lliurar els Premis Líderpack són Líderpack, correspoconvocats pel nents al 2009, i que han reconegut un any més Saló Hispack els envasos, embalati Graphispack ges i elements de PLV Associació més innovadors d’Espanya. Durant l’acte, que va comptar amb l’assistència de més d’un Els guanyadors centenar de persones representen vinculades al món del Espanya disseny, el packaging i la Publicitat en el Lloc al concurs de Venda (PLV), es van mundial concedir 17 guardons i es van atorgar, a més, altres dues distincions, com ‘el millor del concurs’, a Trixi Box Catering, un embalatge de menjar per endur, de l’empresa mallorquina Grup BdeB. Els Premis Líderpack, convocats pel saló Hispack de Fira de Barcelona i Graphispack Associació, també van premiar Repavar, un expositor de productes

Embalatge guanyador de Trixi Box Catering. / ARXIU

dermocosmètics fabricat per l’empresa barcelonina Unió Pack. Durant l’acte, el president de Graphispack Associació i del Comitè Organitzador del Saló Hispack 2009, Javier Riera Marsà, va agrair als participants el seu esforç i dedicació per seguir innovant i participar, malgrat la conjuntura econòmica, a Líderpack. Aquest concurs, de reconegut

Aquest expositor obtingué la menció “El millor del concurs”. / ARXIU

prestigi i projecció internacional, permet als guanyadors representar Espanya en els WorldStars for Packaging, el més important certamen mundial del sector.

Les empreses que més Linpac Plastics inverteix 5,7 inverteixen en disseny responen milions en una de les seves millor davant la crisi plantes espanyoles Un estudi realitzat pel centre de Disseny Integral de La Rioja (CEdiR) ha conclòs que les empreses que inverteixen més recursos en disseny responen millor als desajustaments derivats de l’actual recessió econòmica. L’estudi, presentat pel Conseller d’Indústria, Innovació i Ocupació de la Rioja, Javier Erro, destaca entre altres qüestions que les empreses que han incrementat la seva facturació en els últims tres anys coincideixen amb les empreses que van prioritzar

el disseny en la seva estratègia empresarial. El mateix informe posa de relleu que en els dos últims anys ha augmentat tant la contractació dels serveis d’un dissenyador extern com la incorporació de dissenyadors a la plantilla de les empreses en aquesta regió. Per tal d’elaborar aquest estudi, el CediR ha comptat amb una mostra de 400 empreses dels sectors de serveis, agroalimentari, fusta i moble, calçat i tèxtil, metall, comerç i construcció.

Martín Berasategui crea una ampolla que ﬁltra el pòsit de vi a les copes El cuiner basc ha tornat a revolucionar el món del vi amb una nova ampolla que evita que els pòsit caiguin a la copa. Recolzat pel també cuiner Cristóbal Berzosa (del restaurant ‘Bodega Boecillo’, a Valladolid) i de l’escriptor i xef Flavio Morganti (del restaurant ‘Galileu’, a Orense), Berasategui ha donat forma a un envàs de vidre capaç de decantar les impureses, de tal manera que el pòsit es manté en el fons gràcies al seu estudiat disseny que permet un efecte de buit. Segons recollia l’agència AFP, l’efecte buit manté

Envàs d’un altre producte de Berasategui. / ARXIU

les qualitats organolèptiques dels vins de qualitat. L’ampolla duu per nom ‘Martín Berasategui System’.

La multinacional ha aprovat una inversió de 5,7 milions d’euros per a una de les quatre factories que té al municipi asturià de Pravia i que són propietat de la seva ﬁlial espanyola, Linpac Plastic Pravia. En concret, amb aquesta aportació de recursos, el grup ampliarà la producció de la seva línia d’envasos transparents. Gràcies a aquesta inversió, la fàbrica augmentarà la seva capacitat de producció un 50%. Aquesta inversió arriba poc després del reajustament

a la baixa de la producció d’una altra de les seves fàbriques, la de borses de paper, arran que un gran client decidís abandonar aquest tipus de material pel de borses de plàstic. Linpac Plastics Pravia, que l’any passat va facturar 104 milions, exporta entre el 15% i el 20% de la seva producció, sobretot a la Unió Europea, i compta a Espanya amb una penetració d’entre el 50% i el 55% de quota de mercat en safates opaques i estoigs transparents.

L’agència Bittia s’emporta tres premis ‘Best Pack’ L’agència asturiana Bittia s’ha emportat tres dels premis ‘Best pack’, organitzats per Alimentària Exhibitions i Edicions i Estudis. Aquests premis, que reconeixen l’excel·lència creativa en el sector d’alimentació i begudes, han comptat novament amb la participació de grans marques com ara Nestlé, Arias, Danone, Coca Cola, Campofrío, Gallina Blanca, Mixta, Heineken, Mac Donalds o Cruzcampo, representades per algunes de les millors agències de l’Estat. Pel que fa a Bittia, dos clients – Central Lechera Asturiana (per la promoció dels “Briks Magikos”) i Cafés el Globo (per l’estoig “Cartas a Ítaca”)-

han copsat els tres premis de l’agència asturiana, que competia entre altres amb MCCAnn Erickson, Bassat-Ogilvy, Grey o Addison. Els premis, que es van lliurar durant la passada edició de la Fira Alimentària, inclouen les categories de Best Packaging, Best Promo-Direct (màrqueting promocional, directe i relacional); Best Spot (spot de televisió o cinema); Best Gràfica (material gràﬁc, exterior, premsa i revistes) i Best PLV-Display (materials in store) i Best Interactive (web, publicitat online i màrqueting viral). L’edició d’enguany ha premiat 87 projectes (22 ors, 26 plates i 39 bronzes).

ESPECIAL / Àgora

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

JUAN ALBERTO FAVARO, INVESTIGADOR DEL DEPARTAMENT DE PRODUCTE I INTERIORISME DE L’ESDI

“Per afrontar qualsevol crisi cal un extra de creativitat i innovació” Com ha afectat l’actual conjuntura econòmica la ﬁgura del dissenyador? Donada la recessió actual, les empreses es veuen obligades a adoptar una política de reducció de costos. Això ha obert oportunitats als joves dissenyadors que normalment treballen amb pressupostos ajustats. A més, per afrontar qualsevol crisi cal un extra de creativitat i innovació, i el dissenyador és el creador i l’intermediari dels nous conceptes i de la seva aplicació en la indústria. Quin és el pes que representa la indústria del disseny de packaging en la professió? Tot producte precisa d’embalatge. Partint d’aquest fet el packaging és un dels vec-

“L’aplicació de nous materials que tinguin millor relació entre l’ús i la vida del producte és un dels principals reptes” tors més importants de la indústria del disseny. Allò que ens envolta precisa ser embalat i envasat per poder ser distribuït, emmagatzemat i consumit, comptant, a més, amb el poder de comunicació que exerceix sobre el consumidor. Quines branques o negocis són els més forts? El packaging d’alimentació

és dels més potents. Una de les raons principals es veu reﬂectida en els ràpids avanços tecnològics aplicats als aliments, que obliguen a adaptar els envasos ràpidament. Un clar exemple és el disseny dels envasos d’enciam tallat i net. Això no seria possible sense la tecnologia necessària per a poder introduir en l’envàs CO2, que permet la seva correcta conservació. I els que tenen més potencial de creixement? La sostenibilitat com a factor d’innovació és un dels punts forts d’aquest final de dècada. Un dels factors amb un potencial més gran és l’aplicació de l’anàlisi de cicle de vida dels envasos. La vida útil d’un envàs durant el seu ús i

consum és molt curta comparada amb la vida que té el seu contingut. La sostenibilitat no només obre un camí perpoder aplicar nous materials, sinó també per a comunicar una filosofia d’empresa compromesa amb el medi ambient. Quins són els principals reptes del sector de disseny? L’aplicació de nous materials que tinguin una millor relació entre l’ús i la vida del producte és un dels principals reptes. Una ampolla de 1,5 litres que no és reciclada triga en biodegradar-se 1.000 anys, però el seu cicle de vida útil és infinitament menor. Aconseguir un bon balanç entre els materials i la durabilitat del contingut és un dels grans reptes

al qual ens enfrontarem, i tot i que aquesta tecnologia existeix, l’actual conjuntura econòmica no afavoreix la seva difusió. I les amenaces? La visió equivocada que existeix del disseny. El consumidor entén el disseny com quelcom afegit i no com un valor. Avui dia els consumidors necessiten o busquen en un producte cobrir unes necessitats bàsiques. Aquestes necessitats són les que el disseny soluciona i intenta reaccionar davant el consumidor, aportant experiències i executant un producte més responsable. Tenim a les nostres mans la responsabilitat de comunicar el disseny com un valor i no com una amenaça.

ESPECIAL / Àgora

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

JOSEP LLUÍS HERNÁNDEZ, PRESIDENT D’ADIFA-PLV (AGRUPACIÓ DE DISSENYADORS I FABRICANTS DE MATERIAL DE PUBLICITAT EN EL LLOC DE VENDA)

“El disseny del packaging és una de les eines clau per activar la compra” “S’han reduït els marges comercials per guanyar en competitivitat” Quins canvis derivats de l’actual conjuntura econòmica s’han produït en el seu sector? En els darrers anys, la conjuntura econòmica ha tingut un impacte pronunciat en el sector, que ha respost a la crisi de diverses maneres. Va ser necessari un ajust general d’estructures per la disminució de demanda i també introducció de millores en l’eficàcia i eficiència de la producció. D’altra banda, s’ha intentat diversificar el mercat amb molt ingeni, buscant sempre les màximes

possibilitats de negoci i ampliant la cartera de productes. En quant la fabricació, s’han optimitzat al màxim els recursos productius i s’han reduït els marges comercials per guanyar en competitivitat i respondre millor a les noves necessitats dels clients. Com estan afrontant les empreses de la indústria del disseny de packaging la crisi econòmica? Com el sector del comerç és un dels que més està patint la crisi, el disseny de packaging i d’elements promocionals en general és una de les eines clau per activar la compra. No incrementar el cost, o ﬁns i tot reduir-lo, obliga més que mai que el disseny es plantegi amb molt d’ingeni. Es podria

dir que en aquest moment els equips de disseny estan passant per una prova molt dura i és quan més han de demostrar la seva creativitat amb una presència espectacular i sorprenent al temps que es redueixen els pressupostos. Quines branques o negocis són els més forts? El gran problema al qual ens enfrontem, al qual s’enfronten a diari els nostres clients, és en realitat un problema de vendes. Per això, tot i que també pateix la crisi el sector de PLV, packaging i promoció en general, és clau per lluitar i aconseguir l’objectiu primordial: vendre. Per això tot allò relacionat amb la promoció i la venda són les branques més fortes.

I els que tenen més potencial de creixement? El nostre és un sector ja ben madur i el potencial de creixement es dóna sobretot en aquelles companyies que ofereixen un valor afegit al producte. La innovació constant és la principal via de creixement amb la introducció de noves tecnologies com ara el digital signage per exemple. És el futur, i tot i que no estem passant un bon moment econòmic a nivell nacional, encara té molt recorregut. Com sempre, nosaltres considerem que no tot és comunicació digital i que aquesta encara ha de trobar la funcionalitat més adequada per a cada producte i sector. Quins són els principals

reptes del sector del disseny i la fabricació de PLV? El repte sempre ha sigut adaptar-se a les necessitats dels clients en cada moment per tal de destacar i posicionar, de la millor manera possible, els seus productes. Avui aquestes necessitats inclouen optimitzar millor tots els recursos per oferir un preu competitiu, sense perdre en qualitat i ﬁns i tot incloure innovacions. Per altra banda, el temps de producció s’intenta reduir al màxim mentre els serveis s’amplien ﬁns el manteniment o el reciclatge, com a valors afegits. Trobar maneres de reciclar i respectar el medi ambient en un sector tan variable i canviant com el nostre és un altre repte que s’està assolint a poc a poc.

k c a p feed ABRIL 2010

EN PACKAGING LA ACTUALIDAD

Las últimas innovaciones en el packaging

l i r b a n ¡E en su ! o c s o i qu

El valor añadido de la innovación y el diseño La tendencia en materiales ecológicos Envases adaptados al consumidor Novedades aplicadas al sector alimentario El packaging, un sector que resiste a la crisis Sistemas de control Ferias nacionales e internacionales Conformación clave de las etiquetas Incluimos la enciclopedia del packaging Punto de encuentro de los profesionales del sector

e referencia

Hispack, la feria d

feedpack

Hacia el envase sostenible... Contiene la actualidad en packaging

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA

ABRIL 2010 MÓN EMPRESARIAL

Estils de Vida ENTREVISTA A LLUCIA RAMIS, ESCRIPTORA I PERIODISTA

“La realitat és sempre la millor de les muses”

BEGOÑA GIMÉNEZ

Sobre quins temes volies reflexionar a Egosurfing? Vaig adonar-me que, quants més sistemes de recerca tenim a l’abast (Google, GPS, Facebook...), com més possibilitats tenim de trobar exactament allò que estàvem buscant, més insatisfets estem. És una paradoxa: podem arribar al lloc i a les persones que ens proposem només prement un botó i, per contra, ens sentim més perduts que mai. Per què?, vaig preguntar-me. Crec que perquè el que busquem en realitat és que ens busquin. En aquest marasme d’informació, necessitem un punt de referència, i les xarxes socials es converteixen en una mena de teranyina: al centre hi som nosaltres. La recerca d’un mateix va implícita a la pròpia existència. Però mai no havia estat tan explícita com posar el teu propi nom en una finestreta per esbrinar tot allò que es diu de tu. Què els hi passa als personatges, fan egosurfing? M’interessava xerrar sobre les relacions pròpies d’Internet sense parlar d’Internet directament. A Egosurfing he intentat aplicar al món tridimensional les actituds que solem trobar dins la xarxa. Mentre escrivia la novel·la, pensava que el resultat seria surrealista. Però no, perquè l’espai real i el virtual s’imiten cada cop més, es reflecteixen l’un en l’altre: es confonen. El que volia era

La seva darrera novella, Egosurﬁng, ha estat la guanyadora del Premi Josep Pla 2010. Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977) és escriptora i periodista. Egosurﬁng és el terme que s’aplica a la pràctica de recercar informacions sobre un mateix a Internet . El seu debut editorial, Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna, 2008), va obtenir el reconeixement de la crítica i el públic. explicar com es crea una amistat: no és tan fàcil com pitjar una opció a Facebook. Què busquem quan ens busquem a internet? En general, confonem fama i reconeixement. Internet potencia aquesta necessitat de destacar perquè t’escoltin o llegeixin allò que escrius. Si no destaques, et perdràs entre tota la informació que hi ha la xarxa. Per això tendim a l’exhibicionisme. Al Facebook cadascú està pendent d’ell mateix i es preocupa de ser divertit i enginyós perquè els altres li facin comentaris. Alguns creuen que és important tenir moltes entrades a Google, sense aturar-se a pensar que potser ningú més, a part d’ells mateixos, els està buscant. Se suposa que formes part de les xarxes socials per fer amics, però em sembla que allò que cerquem en realitat és cridar l’atenció, necessitem ‘feedback’. Aquesta és una actitud molt egocèntrica: volem saber les reaccions que hem provocat.

L’estil de la jove Ramis fa un pas cap a la maduresa en cadascuna de les seves novel·les. / DAVID FERNÁNDEZ

Tu et busques sovint o saps si ets buscada? No em busco gaire, per si de cas no m’agrada allò que trobo. Aquesta és la part que més em fascina d’Internet, que tothom pot donar la seva opinió, tothom pot dir la seva. I està bé que sigui així, però ens hi hem d’acostumar. Creus que la xarxa dóna peu a moltes falses relacions? No crec que siguin falses, sinó distintes. Crec que la xarxa està feta per autopromocionarse i per lligar. Que després hi hagi relacions que saltin fora de la xarxa depèn de cadascú. Què et sembla que el periodisme recorri a les xarxes socials? Bé, sempre i quan s’adverteixi els usuaris que estàs realitzant una tasca periodística. En canvi, em sembla terrible que es publiquin fotos o dades extretes de les xarxes quan mor algú, per exemple. Tinc al cap la noia catalana que anava a l’avió d’Air France que es va estavellar; l’endemà tothom treia imatges seves. Aquesta explotació morbosa de la intimitat em posa la pell de gallina. És difícil per a una periodista saltar del món de la realitat al de la ﬁcció? La realitat és sempre la millor de les muses. A més, és molt agraïda i molt narcisista. Està tan contenta que la faci prota-

gonista, que sempre em regala noves històries perquè pugui continuar xerrant d’ella. Sol dir-se que la ficció es basa en la realitat; idò a les novel·les, jo baso la realitat en la ficció. Del periodisme aprofito la disciplina i la capacitat de donar cos a una idea.

dit al damunt que ens indica: Vostè és aquí. Fa la impressió que en aquesta ciutat no et puguis perdre. D’altra banda, la Barcelona de fa deu anys ja no existeix: no pots tornar a Poblenou. No hi ha rastre del Somorrostro i el Xino s’ha convertit en el Raval. Anul·la el seu passat, i així, malgrat On et sents més còmoda, en la que sempre estiguis localitzat literatura o en el periodisme? als seus carrers, has perdut els M’apassionen tant l’una com punts de referència. l’altre, però la literatura m’està donant més alegries. El perioQuè ha suposat per a tu guandisme és com aquella parella yar el Josep Pla? que et fa perdre el cap i els Bé, el premi l’ha guanyat la nervis i que no pots deixar, novel·la, no jo; així que el malgrat que l’enviaries a pastar reconeixement ha de ser per fang. I la literatura és una com- Egosurfing. Em fa una il·lusió panya que ha estat aquí des de bàrbara, evidentment, i sóc sempre, i que sempre hi serà, conscient que és com si ara tini sense la qual et resultaria gués un focus damunt del cap. impossible viure. He d’aprofitar aquesta promoció i tinc una responsabilitat: Què té Barcelona que forma aquest no és un somni assolit, part de tots els teus escenaris? sinó un somni que comença. Barcelona em flipa, en el millor Que et reconeguin la feina feta i el pitjor dels sentits. És molt sobre la il·lusió de la teva vida egosurfer, es pensa ser tan és molt fort, molt gran. Estic important com Londres, Nova molt contenta. York o París i així ho ha fet creure als seus ciutadans. En què treballes ara? És paradoxal: d’una banda, El mes que ve començaré un té tots els seus barris mar- programa de televisió sobre cats. La Barcelona Olímpica, llibres. De moment, hauré la Barcelona de l’Eixample, d’aparcar altres projectes. En la Barcelona del Tibidabo... qualsevol cas, m’agradaria És molt classista: no signi- escriure una novel·la ambienfica el mateix que visquis a la tada a Mallorca i a Bèlgica Barceloneta que a Sarrià; si (ma mare va néixer allà). Com surts per Gràcia estàs buscant tothom, penso que la història coses distintes que si ho fas pel de la meva família mereix Gòtic. Tenim tota l’estona un sortir en un llibre.

ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

CULTURA CITA CÈLEBRE: “Per aquells que no tenim creences, la democràcia és la nostra religió.” Paul Auster (1947-?), novel·lista i poeta nordamericà.

La infància al món, en imatges Al CaixaForum Barcelona s’acaba d’inaugurar l’exposició “Infància. Fotografies d’Isabel Muñoz”, que es podrà veure fins a finals d’agost. La fotògrafa compta,entre els guardons rebuts, amb el World Press Photo del 2000 i 2005.

“Mejorar el Marketing para Crecer” Autor: Hunter Hastings, Jeff Saperstein Editorial: Proﬁt Editorial Pàgines: 270 En aquest llibre s’exposen les eines i les tècniques més innovadores que esdevenen necessàries per a poder complir els objectius del màrqueting: el compromís d’impulsar un creixement rentable i desenvolupar un valor de marca que es tradueixi en valor real per a l’accionista. El lector trobarà tots aquells temes relacionats amb el desenvolupament de producte i amb la gestió de les marques. A més, s’explica la manera de reconsiderar i optimitzar de manera sistemàtica tot l’enfocament que es fa des del màrqueting, com són els processos, l’organització, la tecnologia, indicadors, lideratge, etc. Els autors tracten també alguns casos de companyies de sectors poder donar testimoni de la transformació feta pels seus negocis a través de l’aplicació de processos de màrqueting i l’ús de les noves tecnologies en aquest camp.

“Manual de Coaching” Autor: Juan Pablo Villa, José Ángel Caperán Editorial: Proﬁt Editorial Pàgines: 200 Aquest manual és una eina que vol facilitar la feina a aquells coach que desitgin ampliar els seus coneixements i que, alhora, vulguin incorporar eines per a millorar les seves habilitats i recursos. En aquest “Manual de Coaching” es tracten tots els conceptes bàsics d’aquesta disciplina, així com la metodologia necessaria aplicar en un procés de coaching . A més, el lector també trobarà més de 20 eines i recursos necessaris per a entrenar les competències més recurrents. Aquest llibre serà de gran utilitat per a totes aquelles persones que hagin de fer desenvolupar a d’altres persones i també fer prendre consciència del potencial personal i professional d’un mateix i encaminar-se cap a l’acció.

AGENDA CULTURAL Exposició “John Baldessari: Pura bellesa” Es tracta de la retrospectiva més gran que es dedica a l’artista nord-americà, un dels més destacats i més inﬂuents. L’any 2009 va ser premiat amb un Lleó d’Or a la Biennal de Venècia. Al MACBA, de l’11 de febrer al 25 d’abril.

Concert de Raphael El cantant presenta a Barcelona l’espectacle musical “Raphael: 50 años después”, amb el qual presentarà al públic català les cançons del seu darrer àlbum. A més, Raphael repassarà les seves cançons de sempre. Al Gran Teatre del Liceu, el 14 d’abril.

Teatre “Electra” Musical “A” “A” és el nou musical creat per Nacho Cano, a través del qual s’explica la història d’un nen que neix amb una veu extraordinària i unes qualitats diferents al seu cor, el qual batega a un ritme de 3x4. Al Teatre Apolo, des del 25 de febrer.

La tragèdia “Electra!”, de Sòfocles, arriba aquesta primavera al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció d’Oriol Broggi. Es tracta d’un text canònic i d’una gran força que aproparà els espectadors a l’essència de la tragèdia clàssica grega. A la Sala Petita del TNC, ﬁns el 25 d’abril.

Com viuen la seva infància els nens i nenes d’arreu del món? Cada indret viu el seu context particular, segons les circumstàncies, però també en funció de l’economia, la política i altres factors colaterals que hi incideixen. Per a poder donar resposta a la pregunta plantejada, el CaixaForum Barcelona acaba d’inaugurar l’exposició “Infància. Fotograﬁes d’Isabel Muñoz”, amb imatges fetes per Isabel Muñoz, fotògrafa premiada arreu del món. La mostra està organitzada per l’Obra Social “la Caixa” i UNICEF i ha comptat amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació per al Desenvolupament (AECID) i es podrà veure ﬁns el 29 d’agost del 2010.

Una exposició per a conscienciar sobre la realitat infantil L’exposició consta de retrats que reflecteixen la situació de la infància arreu del món i serveix per a commemorar el 20è aniversari de la Convenció dels Drets del Nen. Aquesta exposició està formada per 40 mòduls d’una alçada de 1,80 metres amb fotografies a ambdós costats, acompanyades de textos explicatius als laterals. El visitant iniciarà el recorregut fotogràfic al vestíbul del CaixaForum i passarà per les terrasses del centre fins a arribar a la sala d’exposició. La zona on s’ha installat el gruix de les fotografies exposades està recoberta de miralls i compta també

amb textos i documents audiovisuals que ajuden a contextualitzar i complementar la mostra. La fotògrafa Isabel Muñoz ha viatjat a 20 països d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica captant amb la seva càmera fotogràﬁca la realitat de l’entorn de les noves generacions. L’exposició “Infància. Fotograﬁes d’Isabel Muñoz” vol conscienciar, a través de 40 imatges, sobre les realitats i els drets dels nens i nenes d’arreu del món. Les imatges expliques històries particulars que volen ser una visió panoràmica global de la situació actual d’aquests nens i nenes d’arreu del món.

Isabel Muñoz, una fotògrafa de prestigi La fotògrafa Isabel Muñoz (Barcelona, 1951) està considerada una de les millors i més compromeses fotògrafes espanyoles. Recentment, ha rebut la medalla d’or al mèrit en Belles Arts, però també compta amb el Premi Bartolomé Ros (2009) a la millor trajectòria professional espanyola en fotografia, el Photoespaña (2009) i el World Press Photo (2000 i 2005 world). A més, Isabel Muñoz va obtenir la Medalla d’Or a la biennal d’Alexandria l’any 2009. Muñoz fa servir els retrats com a mitjà per a apropar-se a les diferents cultures i així poder denunciar situacions injustes. Entre els seus treballs més coneguts en destaca el dedicat a les ‘maras’ a Guatemala, l’esclavitud o els efectes del terratrèmol a Bam (Iran).

ESTILS DE VIDA / El gourmet

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

RESTAURANT TRULL D’EN FRANCESC

Cuina i entorn units en comunió

BEGOÑA GIMÉNEZ

Si vostè és de la zona, segurament no li estarem fent cap descobriment, ni del poble i el seu entorn ni del restaurant que us presentem. Per turisme, per negocis, per celebració familiar, per passar una estona, aquesta és una opció gastronòmica per a moltes ocasions. Boadella de l’Empordà és una petita població molt a prop de la frontera francesa, a 15 km. de Figueres. Als peus dels Pirineus Orientals, Boadella es troba a la vall mitjana del riu Muga, envoltat de boscos de pins i alzines i algunes extensions de cultiu de vinyes, oliveres i algun hort. Si seguim el recorregut del riu, tot just al mig del poble, hi trobarem un antic trull, ara restaurant, on fan un dels millors foie gras d’ànec de tota la comarca.

Una mica d’història Farà en el mes de maig 20 anys que el cuiner Francesc Xambó i la seva dona Josi Salguero, estaven buscant algun establiment on obrir un restaurant de menjars casolans i receptari català. En veure l’antic trull d’oli del segle XVII, a Boadella de l’Empordà, van saber que aquell havia de ser el lloc. Pràcticament destruït, van iniciar una gran feina de remodelació i restauració. Es conservaren algunes parets de pedra originals, i el sòcol de pedra i la mola per moldre les olives, que daten del segle XIX, es col·locaren a l’exterior, a l’entrada al costat de dos grans plàtans. També es restaurà la premsa del any 1870 que es troba en el menjador principal. La decoració és totalment rústica, basada en els materials naturals de la pedra i la fusta. A l’hivern, podrem gaudir de de la llar de foc i a l’estiu, de la ter-

Boadella de l’Empordà és un poblet de 125 habitants que guarda un tresor culinari. En Francesc Xambó i la seva dona, Josi Salguero, són els encarregats de mostrar i fer gaudir de la cuina catalana als veïns francesos, als vilatjans i als viatgers que gosen perdre’s per aquest indret de conte.

rassa mirador amb vistes al riu. Un cop espavilats després de gaudir del paratge que envolta el poble i de les voltes que fa el camí ﬁns arribar-hi, la rebuda en el restaurant és familiar i acollidora. Especialment personalitzat és el tracte que et dispensa tot l’equip durant l’estança al seu establiment. Què pots necessitar? Una cadireta, un plat especial, quines són les teves preferències? Com et sentiràs més a gust? Què podem fer per tu? D’una manera o una altra, aquestes preguntes es troben al cap de les persones que hi treballen perquè a nosaltres, els visitants no ens falti de res.

Productes propers “Si una cosa hem aprés, és a deixar-nos guiar per allò que ens van oferint els pagesos que tenim per ací al costat”. Són paraules de Francesc Xambó, propietari i cuiner del restaurant. Un indret que té a 20 Km. la Costa Brava, amb alguns dels millors productes del mar, a 20 Km. l’alta muntanya, i es troba rodejat de boscos i conreu, com no tenir els ingredients més frescos? Aquest segurament és el secret de la cuina del Trull, un restaurant on pagues pel que menges i per com te’l cuinen, sense afegir ni

Francesc Xambó, ha buscat crear un espai càlid i acollidor on gaudir d’un bon àpat. / CEDIDA

El menú degustació està basat en un únic ingredient, com el calçot, la castanya o la cirera, depèn de l’estació de l’any un euro més. La cuina és catalana, molt empordanesa, amb alguna influència francesa. La carta és àmplia, amb gairebé 50 plats diferents, entre entrants, tapes, platillos, primers, segons i postres. Entre els entrants podem destacar el Milfulles d’albergínies amb gambes i vieires o el Pastís tebi d’escórpora de roca a la crema; entre els segons, els Peus de porc amb ceps confitats i gratinats i un esplèndid Foie gras “poêle” al cabernet amb poma confitada. Entre els peixos, el Bacallà a la catalana amb patates i al forn, deliciós. La carta de vi és senzilla, amb referències tradicionals i ben arreglades. En Xambó ha volgut, però, fer una menció especial als vins de la terra, els quals potencia i recomana. Per ajudar els clients en la seva elecció, han preparat un menú de temporada que varia a cada estació i que permet, per només 25 euros, menjar

el millor de la casa. Una altra proposta, ben entretinguda, és el menú degustació, basat tot ell en un únic ingredient que apareix en tots els plats d’una manera o una altra, incloses les postres. Han fet menús basats en la cirera, en la figa, en el bolet, la carxofa, la castanya i ara per ara, ens trobem amb el menú degustació del calçot. Tanta varietat podria espantar clients acostumats a petits restaurants on gairebé no s’ofereix més que un únic menú de pocs plats per facilitar la rotació del producte. “Però aquí ho tenim també tot del dia, i sobretot,

de molt a prop, sense passar per Mercabarna ni cap altre intermediari”, defensa Xambó. “Ara fa dies que els clients ens demanen múrgoles. Però fins que no sigui el moment, no n’hi haurà”, explica el xef. I és que al Trull de’n Francesc és l’entorn qui marca la pauta a la cuina i indica el que tindrem aquests dies per menjar.

Trull d’en Francesc Placeta de l’oli, 1 Boadella de l’Empordà Tel. 972 56 90 27

EL TAST

Camino 07 – Terra Remota DO Empordà Anyada: 2007 Varietat: Syrah 35%, Garnatxa 35%, Cabernet Sauvignon 20% i Tempranillo 10%. Elaboració: Raïms recollits en maduració fenòlica i seleccionada en entrar a la cava. Maceració llarga, un cop desrapats, on es treballa únicament amb pigeage; malolàctica en bótes de 55 Hl., criança en roure francès de 5 Hl. durant 12 mesos. Característiques: Vi negre d’un intens granat, amb reflexos negres. Hi destaquen aromes de cassís, confitura de fruites vermelles i regalèssia. És rodó i llaminer en boca, suau, amb tanins molt fins i una gran longitud aromàtica. Grau Alcohòlic: 13,5% vol.

ESTILS DE VIDA / Viatges

MÓN EMPRESARIAL ABRIL 2010

RECORREGUT PER LA HISTÒRIA BASCA

Un passeig per la pau

ARTUR ZANÓN

El 26 d’abril del 1937, tropes nacionals i alemanyes arrassaven Gernika. En tres hores, es liquidava un lloc de reunió durant segles dels pobles de Biscaia. De la nit al dia, s’havia esborrat un dels municipis més simbòlics per als bascos. Dividida la població, una part emprèn l’exili, i els ﬁdels al nou règim, es queden. Aquesta escena de la Guerra Civil (1936-39) és el punt de partida del Museu de la Pau, que ens dóna totes les claus per entendre el simbolisme de la ciutat (obre cada dia; entrada, 3 euros). El Gernika Lumo és una exposició permanent força interessant sobre el que va passar durant aquelles tres hores tràgiques. A més del detallat material gràﬁc i escrit i les impressions dels veïns de la zona, una sala reprodueix com va viure el bombardeig una família: sense llum, amb sorolls i tremolors que no sabien quan pararien ni si serien els seus darrers minuts de vida. Es conserva una bomba de 200 quilos que commourà el visitant. Passejar-se pels carrers de Gernika és fer-ho per la història tràgica més recent i per un dels cors de l’autogovern basc, on el Lehendakari ha d’anar per jurar el càrrec. No allotja la seu de l’Eusko Jaurlaritza (Govern Basc), però sí la Casa de Juntes, on començarem la visita (gratuïta; tanca de 14 a 16 h). Un dels elements més cèlebres n’és l’Arbre (un roure), a l’ombra del qual se celebraven des de l’Edat Mitjana les assemblees de les Juntes Generals, amb representants de tots els

Visitar Gernika és fer un viatge enrere en el temps que ens permetrà entendre el simbolisme actual de la ciutat biscaïna. Ho faran possible l’Arbre de Gernika, la Casa de Juntes i el Museu de la Pau, que té com a base els efectes de la Guerra Civil sobre la localitat. No deixarem passar l’oportunitat de fer una escapada a Bermeo, un bonic poble de pescadors, i a Mundaka, amb les onades més conegudes pels surﬁstes. Enmig, passarem per la reserva de la biosfera d’Urdaibai. municipis de la Senyoria. El 1876 es van abolir els furs (i per tant, les reunions) i va ser el 1979 quan es van recuperar les Juntes Generals (Batzar Nagusiak). Al voltant del centenari Arbre es va construir la Casa de Juntes el 1826, on es reunien les Juntes Generals, màxim òrgan de representació del territori i on s’aproven els pressupostos. Amb la demolició d’una antiga església i la construcció de la Casa actual, les reunions van passar de l’exterior a l’interior. Al País Basc, la religió sempre ha tingut una especial relació amb la vida pública. Prova d’això és que la Sala de Juntes es va concebre com una església, de manera que avui encara té un altar i piques d’aigua beneïda. Se la defineix com una Església-Parlament . El seu estil, neoclàssic, és força sobri, com la majoria de les construccions al País Basc. A la part superior trobem una galeria de retrats dels senyors de Biscaia que van jurar els furs. Fins i tot, els reis de

Bermeo és un bon lloc per dinar al costat del port. / ARTUR ZANÓN

Bermeo conserva bona part de la muralla que va envoltar la ciutat des del segle XIV

Passejar-se pels carrers de Gernika és fer-ho per un dels cors de l’autogovern del País Basc Castella havien d’anar-hi o hi enviaven representants per prometre el respecte i el compliment de les lleis forals. Al costat mateix trobem la Sala del Vitrall, d’instal·lació recent (1985) per cobrir l’espai. La vidriera està dominada per un arbre gegant, com a símbol de trobada dels diferents municipis de Biscaia, cadascun dels quals té la seva representació en els quatre laterals (almenys, els més significatius). S’hi poden veure tota mena d’objectes històrics, com bastons de comandaments, vares d’autoritat, la creu del jurament de càrrecs, una escrivania d’argent o les butlletes d’argent usades per a les votacions. Però el símbol dels bascos, sense dubte, és l’Arbre, ànima d’Euskal Herria. El que veiem ara es va plantar el 2005 i és successor directe de l’original. L’Arbre Vell, d’uns 300 anys, es pot apreciar a l’exterior, envoltat per una columnata circular.

No és l’original, però és la resta més antiga conservada. Al costat de l’Arbre hi ha la tribuna, engalanada amb columnes. Abans s’hi asseien les autoritats que presidien les Juntes. Ara resta només per a ocasions especials, com el jurament del Lehendakari i del Diputat General de Biscaia. El primer Lehendakari va ser José Antonio Aguirre, el jurament del qual es conserva en una placa que es pot llegir al mateix pati. Caminant pels cuidats carrers de Gernika trobarem el Museu Euskal Herria, amb un repàs a la història i etnografia del poble basc, l’església gòtica, així com demostracions d’artesania i el mercat dels dilluns. Sens dubte, la història viu a Gernika.

Del port dels pescadors a les millors onades Seguim ara una ruta pel marge esquerre de la Ría de Mundaka fins a Bermeo. Si hem passat el matí a Gernika,

serà un bon lloc per dinar al port, envoltats per centenars de vaixells, cases vistoses ben cuidades i una forta olor, en funció del dia, de sal. Bermeo conserva part de la muralla que va envoltar la ciutat des del segle XIV; va tenir vuit portes, però només en queda en peu una: Sanjuanportale, al nord del casc antic. Una altra opció és desplaçarnos fins a Mundaka, per als surﬁstes, el paradís gràcies a les onades esquerranes, considerades unes de les millors del món. Des del port surten els carrers que conﬁguren el nucli. Un vaixell recorre, en forma de triangle, tres platges properes de la zona (dues al marge esquerre i una altra a la dreta. I sí, a l’estiu, a 20º de temperatura, estan plenes de banyistes). Té un preu simbòlic i podem gaudir d’una de les millors vistes de la reserva Unesco de la biosfera a Urdaibai. Aquesta zona presenta una de les majors diversitats ecològiques i paisatgístiques d’Euskadi.

GUIA PRÀCTICA • Desplaçaments. Per anar-hi, podem volar a Bilbao i desplaçarnos amb transport públic. Fins a Gernika, Mundaka i Bermeo circulen autobusos freqüentment i el temps de desplaçament no superarà l’hora. L’altra opció és el cotxe. • Temps. El clima del País Basc és humit però suau. El paraigua és un element imprescindible, així com roba i calçat adequats a la pluja, tant a l’estiu com a l’hivern. • Gastronomia. Hi ha multitud de bars i restaurants que, amb un preu assequible, ens permetran gaudir de la millor gastronomia, amb plats típics com el bacalao al pil-pil o els pintxos.

màsters, postgraus i cursos d’especialització

El referent en formació www.guiamasters.com